Professional Documents
Culture Documents
Apunts Processos Educatius
Apunts Processos Educatius
Educar és un procés totalment humà. L’ésser humà neix per desenvolupar-se. Segons
Kant, l’home pot ser home mitjançant l’educació. Educar és un procés d’individuació i
de socialització:
QUÈ ÉS L’EDUCACIÓ?
-Com a preparació: l’educació és la preparació de la vida adulta.
QUÈ ÉS LA PEDAGOGIA?
La pedagogia és la ciència que estudia l’educació i el pedagog és el que acompanya el
nen en el procés de desenvolupament.
QUÈ ÉS L’ENSENYANÇA?
És l’aspecte específic de la pràctica educativa. És la institucionalització de l’afer
educatiu o de la sistematització dels processos d’ensenyament-aprenentatge (E-A).
QUÈ ÉS LA DIDÀCTICA?
La didàctica és el saber que té com a objecte d’estudi el procés d’instrucció i orienta els
seus mètodes, estratègies, deficiències... La didàctica a l’ensenyança és el mateix que
la pedagogia a l’educació.
Els sistemes són complexes. Des d’un punt de vista sistèmic, com més complexa és el
sistema educatiu, més flexible esdevé i, com més flexible és, més creativitat
organitzadora hi ha alhora de donar resposta a una novetat.
En qualsevol sistema el conjunt és més important que les altres parts. Les parts són
importants en la mesura que tenen la seva pròpia funció dintre del sistema.
-COMPONETS QUE INTEGREN L’EDUCACIÓ COM A SISTEMA:
1. EDUCAND (alumne)
És la persona que es troba immersa dins del procés educatiu. Tota la vida som
educands.
2. EDUCADOR (mestre)
És la persona que influeix en els altres acompanyant el seu aprenentatge.
ROSSEAU VS CONDORCET
CONTEXT HISTÒRIC
Ens situem a la Il·lustració (conegut com segle de les llums). Amb la Il·lustració trobem
el començament del que anomenem modernitat ja que les fases del funcionament del
nostre món es posen a la il·lustració. Aquesta acaba desencadenant la Revolució
Francesa on es consoliden els Estats Nació. Al 1789 es fa declaració de l’home i del
ciutadà i, 1791 és fa la declaració de la dona i la ciutadana.
Antecedents de la il·lustració:
L’educació havia de ser l’encarregada de donar, a l’home, les eines per poder canviar el
seu futur. L’educació és el motor de transformació del món. Es volia una educació laica
allunyada de tot l’eclesiàstic ja que, si l’home és autònom, s’ha d’allunyar d’una
institució que li diu a l’home el que ha de fer.
Al 1799 Napoleó fa un cop d’estat i puja al poder. Les paraules d’aquest van ser: “la
revolución ha terminado. Yo soy la revolución”. I, a mesura que Napoleó guanyava
imperis, es va crear la primera Constitució.
Al 1801 es signa un concordat amb la Santa Seu i restableix la religió catòlica a França.
L’estat es mantenia laic (l’educació era laica) però a títol individual, la gent podia ser
catòlica.
LA MORAL PÚBLICA
Aquesta nova moral es basa en dos pilars: la instrucció pública i el servei militar
obligatori. La instrucció pública volia educar en civisme, en ciutadania, per crear un
sentiment de pertinença.
AL 1791 es crea un comitè d’instrucció pública amb Condorcet al capdavant que és qui
el dissenya. L’objectiu d’aquest comitè és, mitjançant l’educació, aconseguir la igualtat
de tots els ciutadans, augmentar el coneixement de la nació, millorar l’ésser humà...
CONDORCET (1743-1794)
Condorcet era girondí. Quan aquests cauen del govern, el van començar a perseguir.
Ell era matemàtic, filòsof, humanista, politòleg... Va ser un dels portaveus de la
Revolució Francesa i s’acabà posant al capdavant del comitè d’Instrucció Pública.
L’estat tenia, per primera vegada, la responsabilitat d’educar als ciutadans. A més,
l’educació havia de ser gratuïta perquè sinó, no era un dret.
ROSSEAU (1712-1778)
Rosseau contemplava la infància com una etapa en si. Abans d’ell no es parlava
d’infància, no es parlava d’infant com el nen i la nena que viuen una etapa de la seva
vida. S’entenia el mot infància com un període de temps des del naixement fins que
l’home comença a treballar, era un preparatori de l’edat adulta.
Rosseau vol reconciliar l’home amb la natura, acceptar que esta per sobre nostre. Era
una època d’optimisme antropològic. Segons ell, el nen és bo per naturalesa. Amb
aquesta frase volia trencar amb la concepció catòlica. El que ens fa dolents és la
societat amb la que estem. L’exaltació del contacte amb la natura constitueix una
pràctica pedagògica rossiniana. Aquest contacte amb la natura és fa amb l’exercici físic.
Es diu que la pedagogia, per Reosseu, és una pedagogia vivencial. Això vol dir que
busca l’espontaneïtat en les persones.
Rosseau diu que els nens nomes han de tenir contacte amb un llibre, el llibre de
Robinson Crusoe.
1. Dels 0 als 12 anys: en aquesta etapa el millor que pot fer el nen és criar-se
amb contacte amb la natura exclusivament. La naturalesa és la nostra
màxima mestra, la màxima font de saber. És la única capaç en que podem
de desenvolupar un caràcter noble, la única que els ensenyarà a com actuar
en la vida adulta.
2. Dels 12 als 15 anys: època en que s’aprèn un ofici. Per Rosseau ser fuster és
l’ofici més noble perquè es continua tractant amb la natura.
Hi ha dos naixements:
-un cultural (quan l’home o el nen entra amb contacte amb la societat)
Rosseau va ser anterior a la Revolució Francesa. Ell ja havia mort quan aqueta
començà.
A l’Escola Nova: Mètode pedagògic que vol que l’alumne aprengui a través de
l’entorn.
La importància de l’individu com a unitat.
Busca potenciar una pedagogia vivencial, que busqui l’espontaneïtat.
Una educació de les sensibilitats.
L’ESCOLA NOVA
L’escola nova és un moviment de renovació pedagògica i no és homogeni. Sorgeix per
renovar l’escola tradicional. Sorgeix a finals del S. XIX i principis del S. XX amb l’objectiu
de que l’educació s’apropi a la vida.
POSITIVISME (Comte)
És la teoria filosòfica que sorgeix del Racionalisme i l’Empirisme. Aposta pel
coneixement empíric i científic dels fenòmens observables: “Ordre i progrés”.
Hi ha una gran importància del coneixement científic. Es tractaria de “saber per
poder i, poder, per poder predir”.
LIBERALISME (Locke)
És una ideologia basada en la llibertat. Sempre parlarà d’individu perquè s’ha
de contemplar al nen des de la seva particularitat. La llibertat individual és el
valor absolut. Llibertat en quin sentit? Llibertat d’expressió, de religió, de
moviment... tots aquells que defensen els drets civils. S’entén que tots els
ciutadans han de tenir els mateixos drets. Hem d’educar per ser lliures ja que,
les persones només podem ser lliures a través de l’educació.
PRAGMATISME (James)
El Pragmatisme diu que no coneixem res més dels objectes que la seva utilitat.
Es basa en la capacitat de portar els coneixement a la pràctica. No es tracta de
fer una educació abstracta, sinó d’una educació concreta que sigui funcional i,
que el dia de demà li serveixi a l’alumne. “L’home és una acció projectada al
futur”. Es tractaria d’aprendre a partir de l’acció per donar-li sentit a l’educació.
Pel pragmatisme és fonamental despertar l’interès de l’alumne, motivar-lo. Per
tant, aquesta corrent té una perspectiva de l’educació lligada a la funcionalitat:
l’educació ha de ser funcional. Tot allò que s’aprèn ha de tenir una funció; es
tracta d’educar per coses pràctiques.
NATURALISME (Rosseau)
És el primer que contempla la infància del nen com una etapa natural de la
vida. Per al Naturalisme, la natura, és la màxima font d’inspiració, de saviesa.
Per tant, s’ha de potenciar que el nen estiui en contacte amb la natura: posa
l’accent en l’activitat física. No només es tracta d’educar la ment, sinó que
també d’educar el cos. El nen és bo per naturalesa. Contempla les emocions i
els sentits és a dir, la naturalesa també forja en caràcter. Estar en contacte amb
la natura ajuda a crear un caràcter noble.
La formació dels docents és molt important, acompanyen als alumnes però, per
saber com fer-ho, s’ha d’aprendre. Es formen els docents d’una manera
diferent a l’escola tradicional.
L’escola nova aposta pel pacifisme: vol canviar la societat. Per tant, és el motor
de transformació. L’escola és vida i, perquè es dugui a terme això, ha d’estar
relacionada amb la societat que l’envolta.
SOCIALITZACIÓ: preparar el nen i la nena pel dia de demà, perquè sigui capaç
d’inserir-se a la societat.
Dewey entén que l’escola ha de ser vida; es tracta de portar la societat dintre de
l’escola. L’escola ha de fomentar les activitats cooperatives perquè l’escola no és
només un lloc per la instrucció, és un lloc per aprendre valors, actituds... És a l’escola
on aprenem a conviure amb els nostres iguals per tant, a l’escola, més enllà de la
instrucció, també s’educa per la democràcia, per la llibertat, per la experimentació i la
investigació. Entén l’escola com el motor de la transformació social per assolir la
justícia social.
Dewey, parlant dels mestres de l’escola, diu que han de ser exemplars. Han de ser un
exemple ètic i democràtic. Importa que diu el mestre però també com ho diu. Un
mestre ha de tenir formació democràtica i lluitar contra els prejudicis. El mestre ha
d’acompanyar l’alumne ja que, ens trobem en un model paidocentrista on el nen és el
punt de partida. El mestre acompanya però l’alumne recorre el camí. S’ha d’aconseguir
una autonomia en l’aprenentatge de l’alumne. També s’ha d’encarregar de que
l’aprenentatge de l’alumen sigui ric.
Segons Illich, l’infant és curiós i creatiu però, a mesura que passa per l’escola, perd
aquestes característiques. L’escola, en lloc de potenciar la creativitat i la imaginació, fa
que els infants perdin aquestes característiques: l’escola ens fa servicials.
L’escola fa més homogènia la població. L’autor diu que no és possible fer una escola
per educar la humanitat. La humanitat no se l’educa a l’escola, sinó que se la
domestica i, com nosaltres volem ser lliures, l’escola ha de desaparèixer. L’escola ens
converteix en els peons d’un tauler d’escacs. “La institució escolar ensenya la
necessitat de ser ensenyat”.
L’escola no busca educar, sinó que busca acomodar els individus dintre del sistema.
Per tant, l’escola ens ensenya valors com la competitivitat, l’èxit... L’aprenentatge, per
l’autor, no és res més que una participació no molestada en un entorn significatiu.
També critica les acreditacions que dona l’escola. Res té sentit ja que, l’aprenentatge
no és quantificable. La universalització és el fracàs de l’educació. Es tracta de preservar
la voluntat innata de l’aprenentatge dels infants. El nen, quan aprèn tot allò que aprèn,
sense saber-ho, esta sent responsable del seu propi aprenentatge perquè esta sent
autònom. Ell vol que això no ho perdin els individus quan es fan grans.
Es tracta d’aprendre sense que diguin que s’ha d’aprendre, quan s’ha d’aprendre i com
s’ha d’aprendre.
L’educació pública et dona una base per poder ser crític en la seva societat. Per
tant, una societat desescolaritzada és una societat més manipulable.
Homescholling.
Pèrdua de pes de l’educació formal.
MODELOS DE ENSEÑANZA
8:43
1- MODELOS DE PROCESAMIENTO DE LA INFORMACIÓN
8:44
APRENDIZAJES SIGNIFICATIVOS
8:48
COMO ADQUIRIMOS LOS CONOCIMIENTOS
8:49
2- MODELOS SOCIALES
8:49
HÁBITOS Y CONDUCTAS
8:50
INTERACCIÓN CON OTRAS PERSONAS
8:50
SOCIALIZACIÓN
8:59
3- MODELOS CONDUCTUALES
8:59
HÁBITOS Y CONDUCTAS
9:01
ACTITUDINAL
9:04
4- MODELOS PERSONALES
9:05
DESARROLLO PERSONAL
9:05
PROPIA REFLEXION
9:09
PENSAMIENTO CRITICO
9:16
1- LAS EMOCIONES
9:18
2- LA MOTIVACIÓN
9:19
3-BUEN AMBIENTE EN EL AULA
9:20
4- RESPETAR LOS TIEMPOS DE CADA UNO
9:23
5-MEMORIZACION
9:24
6- APRENDIZAJE VIVENCIAL
9:28
7- RELACIONES PERSONALES: TRABAJO EN GRUPO
9:29
8- SE BUSCAN LAS CONEXIONES ENTRE CONCEPTOS
9:31
9- DESCUBRIMIENTO
9:31
10- CURIOSIDAD
9:33
11- COMPRENSIÓN
9:37
12- CREATIVIDAD