M4.

600 Fonaments
Neurocognitius de
l´Aprenentatge i del
Llenguatge

PAC 1

Bases cognitives de l’aprenentatge i la memòria

Professora responsable de l´assignatura: Elena Muñoz Marrón

Professorat colaborador: Eduardo Blanco Calvo, Xavier Caldú Ferrús,

Anna Carballo Marquez, Marc Guasch Moix, Rubén Miranda García,
Neus Nuño Bermúdez, David de Noreña Martínez, Jose Antonio Periáñez
Morales e Ignacio Sánchez Cubillo
 Màster Universitari en Dificultats de l´Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

1r Semestre – Curs 2017-2018

Presentació
Aquesta PAC consta de sis preguntes, en les quals treballem aspectes fonamentals
del mòdul 1 de l'assignatura: Bases cognitives de l'aprenentatge i la memòria. Aquesta
PAC pretén que l'alumne conegui i domini alguns dels conceptes fonamentals
associats a l'aprenentatge i la memòria. En aquesta PAC també treballarem algunes
de les competències transversals especificades en el pla docent (analitzar i sintetitzar,
identificar i comparar diferents teories de l'aprenentatge i la memòria,
desenvolupament d'habilitats per al treball autònom i auto dirigit).

Competències

Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals
en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.

Ser capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis

a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les
responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i
judicis.

Capacitat per a comprendre les bases cognitives de l'aprenentatge i la memòria i la

seva relació amb les dificultats d'aprenentatge.

Objectius
Comprendre els aspectes bàsics del funcionament cerebral relacionat amb els
processos cognitius de l'aprenentatge i la memòria.

Comprendre i integrar coneixements sobre les bases cognitives de l'aprenentatge i la

memòria, tenint en compte els aspectes ètics propis de la professió.

Comprendre les bases cognitives que sustenten els processos d'aprenentatge i la

memòria.

2
 Màster Universitari en Dificultats de l´Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

Activitat proposada

Kahoot és una plataforma en línia que consisteix en un sistema de preguntes en

forma de joc (estil "quiz", preguntes que s'han de respondre ràpidament), mitjançant la
qual el docent pot preparar qüestionaris del temari que desitgi (incloent gràfics, vídeos
i fotos) i crear partides. La participació dels alumnes és mitjançant dispositius mòbils
que es converteixen provisionalment en un panell de respostes, de tal manera que, un
cop apareix una pregunta a la pantalla de l'aula, l'alumne ha de respondre el més
ràpidament possible des del seu terminal. Al final de cada pregunta hi ha un llistat de
"classificació" (que depèn de la rapidesa amb què s'ha respost) i, al final del
qüestionari, apareix un podi de classificació dels tres millors.

3
 Màster Universitari en Dificultats de l´Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

A continuació podeu veure un vídeo tutorial del Kahoot. Si ho preferiu, també

podeu donar-vos d'alta (únicament cal proporcionar una adreça de correu electrònic i
algunes dades, sent fins a la data gratuït).
https://www.youtube.com/watch?v=LxtXHcGnLmE

Una vegada que hagueu vist el vídeo, o que hagueu provat vosaltres mateixos la
plataforma, heu de respondre a les següents preguntes:

1. Expliqueu quins sistemes i subsistemes de memòria posa en joc l'alumne

durant el temps que dura una partida, exemplificant cada un d'ells. (Extensió
màxima 10 línies)
El sistema de memòria inicial és el sensorial, l’alumne pot percebre tot el material a
partir del camp visual, aquesta informació s’emmagatzema mitjançant la memòria
icònica. Si aquesta aplicació s’utilitza com un reforçament de l’aprenentatge
prèviament treballat i interioritzat, el subjecte desenvolupa el tipus de memòria
explícita, ja que promou la recuperació conscient de la informació perquè té la intenció
que aquesta sigui emmagatzemada anteriorment i pugui estar present durant el joc.
Tots aquests coneixements teòrics poden quedar emmagatzemats en la memòria a
curt termini si els continguts no tenen un procés de recuperació o feedback durant un
cert període de temps, en canvi el procediment del joc quedarà preservat en la
memòria a llarg termini com un subgrup de memòria implícita procedimental on es
recull el conjunt de procediments, habilitats motores i repeticions conductuals per
poder treure una millor puntuació a partir de la pràctica.

A continuació exposo un exemple de cada sistema i subsistema de memòria esmentat

amb el contingut teòric de la biografia de Picasso per treballar amb alumnes de cicle
inicial d’Educació Primària:
M. Sensorial -Quin era l’ofici de Picasso?
-Text 1. Arquitecte
-Imatge 2. Pintor
-Relació amb les figures 3. Escultor
geomètriques
M. Explícita Els coneixements teòrics relacionats amb la biografia de
Picasso.
M. curt termini Continguts de l’aprenentatge Picasso si no torna a ser

4
 Màster Universitari en Dificultats de l´Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

recuperat de la memòria.
M. llarg termini Mecanismes del joc i habilitats i continguts d’aprenentatge
ja emmagatzemats a curt termini en un passat.
M. implícita Procediments del joc i estratègies apreses durant la
procedimental partida.

2. Rosa és una professora que utilitza el Kahoot al final de cada un dels temes de
la seva assignatura, fent competir als alumnes pels primers llocs. Diversos
d'aquests alumnes "es piquen" i es preparen el temari més des que es juguen
les partides (estudien i fan els seus deures amb més freqüència), especialment
quan s'acosta l'últim dia de cada un dels temes. Indiqueu quin tipus
d'aprenentatge s'està produint en aquests alumnes, descrivint els estímuls,
respostes i conseqüències si s’escau. (Extensió màxima 6 línies).

El tipus d’aprenentatge que es produeix en aquesta situació és un l’aprenentatge

associatiu. A l’inici de l’adquisició dels coneixements els alumnes mostren un estímul
neutre vers el contingut, ja que no provoca cap reacció en ells, en canvi, quan poden
predir que va finalitzant el tema provoca una resposta determinada en els alumnes,
estudien els continguts teòrics per posar-los en pràctica a l’aplicació, associen els
l’estudi dels continguts al joc i la seva motivació augmenta, també tenen més ganes de
fer els deures perquè observen que serà una acció que els beneficiarà per avaluar els
coneixements. Segons el tipus de resposta dins del procés és un estímul apetitiu,
provoca conseqüències favorables en el subjecte com pot ser una bona posició en el
ranking i un estímul senyal, ja que al final de cada tema els alumnes de manera innata
tenen ganes d’aprendre els continguts per posar-los a prova en l’aplicació.

3. La majoria d'alumnes de la Rosa troba estimulant el joc, i el fet en si de jugar la

partida i intentar ser el més ràpid encertant fa que se'ls acceleri el cor i sentin un
pessigolleig agradable a la base de l'estómac. Després de la primera partida, la
majoria dels alumnes comencen a experimentar aquestes sensacions quan sona la
música que precedeix a aquestes preguntes. No obstant això, la Rosa, que porta
un temps utilitzant el programa i havia estat jugadora en alguna ocasió, ja no
experimenta aquesta sensació en escoltar la música. Quins fenòmens relacionats
amb l'aprenentatge es poden inferir en aquesta situació? És a dir, Per què els
alumnes experimenten aquesta sensació en sentir la música i per què la

5
 Màster Universitari en Dificultats de l´Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

professora ja no ho fa? Descriu els factors que estan intervenint (estímuls,

respostes, etc.) (Extensió màxima 6 línies)

La professora ja no experimenta aquesta sensació al escoltar la música per

l’habituació, percep la musica però s’ha adaptat i a modificat la intensitat de la
resposta davant d’aquest estímul i la resposta de comportament s’ha vist reduïda. Hi
ha una associació entre el so i l’acció però hi apareix l’extinció o discriminació de
l’estímul. Per contra, en els alumnes aquest so els provoca l’exaltació en el procés
d’adquisició per tant la resposta al estímul està més patent.

4. Rosa es planteja donar premis tangibles als millors alumnes, si bé no ha

decidit encara què seran (probablement entrades per al cinema, còmics o jocs de
videoconsola). Ha pensat en diverses opcions, tenint en compte que la seva
assignatura té un temari de vuit mòduls en aquest semestre:
- Donar un premi al guanyador de cada mòdul
- Donar un premi al final de cada quinzena a què hagi guanyat l'últim mòdul
- Donar un premi al que hagi guanyat més mòduls al final del temari
Descriu quin tipus de programa de reforçament s'està duent a terme en cada
cas. Quin d'ells seria més adequat per a l'objectiu que pretén la Rosa? Justifica la teva
resposta. (Extensió màxima en total 8 línies)

El més adequat per poder crear un programa de reforçament on aparegui una taxa
més elevada de resposta i efectivitat és el programa de reforçament continu combinat
amb programes de raó fixe, d’aquesta manera sempre poden trobar un reforçador i no
depèn de magnituds com el temps que són incontrolables. Per aquest motiu, la Rosa
hauria de donar un premi al que hagi guanyat més mòduls al final del temari per tal de
deixar un temps entre la conducta i el reforçador, la recompensa no és immediata sinó
que aprenen la relació entre la conducta i el reforçador.

5. Llegeix aquesta situació i respon a les següents preguntes basant-te en el teu

coneixement sobre la matèria exposada en el primer capítol del manual de
l'assignatura:
Paco és un nen de 6 anys, alumne de 1r de primària, amb diagnòstic de trastorn
de l'espectre autista. A l'aula el seu comportament és bo, però un dia comença a plorar
sense motiu aparent al mig de la classe d'anglès. El professor d'aquesta assignatura
es reuneix amb els seus col·legues i els explica que, tan aviat com va posar als

6
 Màster Universitari en Dificultats de l´Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

alumnes un vídeo de focs artificials, Paco va començar a plorar espantat. El professor

d'esport, que havia tingut classe amb Paco just abans d'anglès, de seguida s'adona de
la causa per la qual el nen plora al veure aquests vídeos. "Avui s'han portat tots els
alumnes de la seva classe molt malament i he estat usant el xiulet i cridant tota la
classe. La veritat és que he perdut una mica els nervis."

a) Quin fenomen de l'aprenentatge es reflecteix en aquesta situació?

Justifica la resposta. (Extensió màxima 4 línies)

Reflecteix un aprenentatge per sensibilització on els crits anteriors del mestre

d’educació física han estat intensos i nocius pel Paco produint un impacte emocional
en un curt període de temps. Cal senyalar que els alumnes amb trastorn del espectre
autista tenen més sensibilitat auditiva i per aquest motiu els afecta en la seva conducta
de manera negativa.

b) Si el professor d'anglès hagués sabut què ha passat a classe d'educació

física, mitjançant quin fenomen de l'aprenentatge hauria pogut ajudar a Paco
perquè no plorés? Justifica la resposta. (Extensió màxima 4 línies)

Sí, podria haver ajudat al Paco de manera que no hagués relacionat els crits i les
xiulades amb el so d’un castell de focs artificial. Una bona forma d’ajudar-lo si hagués
conegut l’existència del comportament anterior hagués sigut baixar el so del castell de
focs i explicar a la classe i al Paco que aquest castell de foc es un esdeveniment
positiu i no té res a veure amb els crits anteriors.

6. Llegeix aquesta situació i respon a les següents preguntes basant-te en el teu

coneixement sobre els sistemes i fenòmens d'aprenentatge i memòria:

L'orientador d'un col·legi aplica una sèrie de proves a Aitor, un nen que té
dificultats d'aprenentatge. Una d'aquestes proves és el Test d'Aprenentatge Verbal
Espanya-Complutense Infantil, en què es llegeix una llista de 15 paraules que el nen
ha de recordar. La llista és la següent:
Llimones, calces, carpeta, mitjons, mandarines, llibres, melons, faldilla, estoig,
raïm, regle, sabates, maduixes, jaqueta, retoladors.

a) Després d’acabar d'escoltar la llista, Aitor recorda les següents:

7
 Màster Universitari en Dificultats de l´Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

Llimones, calces, maduixes, retoladors.

Quin sistema de memòria li permet donar aquesta resposta? (Extensió màxima 8
línies)

El sistema que dóna resposta aquesta retenció de les paraules és el priming semàntic
en aquest cas apareix un processament dels estímuls i tot i sent una organització
semàntica on no hi ha ordre en les paraules per camps semàntics l’Aitor reté a la
memòria una paraula de cadascun dels camps com són en aquest cas fruites, roba i
material escolar. Aquest tipus d’aprenentatge investiga que és el que passa quan una
paraula va precedida d’un altra i pot accelerar el reconeixement d’altres paraules del
mateix camp semàntic. El fet que l’Aitor hagi expressat dues paraules recordades que
pertanyen a les primeres posicions de la llista pot reflectir que en el cas d’estudiar una
llista o intentar memoritzar-la primer retenim les paraules que encapçalen aquesta
llista.

c) Posteriorment, l'orientador li demana que li digui totes les fruites que hi

havia a la llista. Aitor millora el seu rendiment, dient-li les cinc fruites que hi
havia. Quin fenomen de la memòria i l'aprenentatge explica aquest fet?
Justifica la resposta. (Extensió màxima 4 línies)

Aquest aprenentatge també respon al priming semàntic ja que un cop que l’Aitor ha
pogut memoritzar una paraula de cadascun dels camps semàntics haurà de recordar
quines paraules més recorda haver memoritzat relacionades amb el mateix camp
semàntic. Quan es produeix aquest tipus d’aprenentatge pel subjecte és més fàcil
recordar les altres paraules del mateix camp semàntic que han sigut primerament
recordades.

c) L'orientador li llegeix una segona llista, de la qual li demana que li digui totes
aquelles que recorda immediatament després de llegir-les. La llista és la següent:
Periquito, plàtan, tauleta, préssecs, tortuga, llit, hàmster, síndria, prestatgeria,
lloro, sofà, kiwis, canari, albercoc, escriptori.
La resposta d'Aitor és la següent:
Periquito, plàtan, maduixes, escriptori, retoladors.
Quin fenomen (s) de l'aprenentatge i la memòria estan darrere d'aquesta
resposta? Justifica la resposta. (Extensió màxima 4 línies)

8
 Màster Universitari en Dificultats de l´Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

En aquest cas l’Aitor respon al priming perceptual ja que després de tornar a

presentar aquest fragments d’estímuls millora l’eficàcia en la detenció dels ítems en la
segona exposició. En aquest cas, recorda dues paraules del primer llistat però també
incorpora les noves paraules del segon llistat, en conseqüència, estableix relacions
entre les paraules del primer llistat amb segon i associa les propietats de cadascun.

Materials i Recursos

Per poder fer aquesta activitat cal:

- El material de l'assignatura que teniu en paper, en concret el capítol 1.

- Podeu tenir com a ajuda addicional tots els manuals citats en els materials com
bibliografia recomanada així com les fonts acreditades d'internet que us
semblin adequades.

Criteris d´Avaluació

Es valorarà:
- La capacitat de síntesi, la redacció i la comprensió del capítol (Bases cognitives
de l'aprenentatge i la memòria), així com la capacitat de reflexió i crítica
personals.

- L'elaboració de la informació. No es permet "còpia i enganxar" el text

directament d'internet o dels mòduls. Sempre que s'utilitzi informació que no
sigui pròpia s'haurà de citar en el text i s'haurà d'especificar en la bibliografia
seguint un sistema determinat (recomanem el sistema APA).

- Es tindran en compte les incorreccions ortogràfiques i gramaticals.

Els treballs s'hauran de lliurar en aquest mateix document amb les respostes a font de
mida 11 i en color blau. Es poden escriure les respostes sota cada enunciat.
L'arxiu amb les preguntes i respostes (document en format .doc o .pdf) s'ha de pujar a
l'aula mitjançant l'eina de registre d'avaluació contínua (RAC).

9
 Màster Universitari en Dificultats de l´Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

Temporalització

La data límit de lliurament de la PAC 1 és el proper dia 10/11/2017.

10