Alícia Navarro Paredes

DISSERTACIÓ FILOSÒFICA (CONSOLIDACIÓ D’ESTIU)

ESTRUCTURA 
1. Introducció:​ (2 paràgrafs)
a. Plantejament de la pregunta
b. Presentació dels teus arguments: En primer lloc explicaré…,
seguidament… i per acabar…
2. Desenvolupament​: presentació dels arguments (cada argument és un paràgraf)
a. Argument 1.
b. Argument 2.
c. Argument 3.
3. Conclusió: Síntesi dels tres arguments i reflexió. Com hem pogut veure en
aquesta dissertació … (1 paràgraf)

Les dificultats per avortar quan ets adolescent

L’avortament és la interrupció d’un embaràs. Es pot donar per causes naturals o a demanda
de la dona: quan és a demanda de la dona, habitualment és perquè es tracta d’un embaràs
no planificat i pot suposar problemes, una barreja d’emocions que poden ser difícils de
gestionar, responsabilitats massa grans, etcètera.
Al nostre país, l’avortament és un dret reconegut, ja que és legal i gratuït, però des del 2015
la llei obliga les menors embarassades a disposar de l’autorització dels pares o d’un tutor
legal per poder interrompre l’embaràs. Això hauria de ser així? És a dir, és correcte que
l’avortament hagi d’estar supervisat pels pares o tutors legals quan ets menor d’edat?

En primer lloc, respondré personalment a la pregunta plantejada en el primer paràgraf i

donaré el primer argument, és a dir, explicaré el perquè de la meva resposta. Tot seguit
donaré dos arguments més a favor de la meva resposta, i en darrer lloc faré una síntesi
d’aquests tres arguments i una petita reflexió.

En segon lloc, des del meu punt de vista, no hauria de ser obligatori que els pares consentin
l’avortament, ja que és una decisió que ha de prendre la persona que està embarassada, i
no els pares o el tutor legal. Penso que la llei no empara els contextos familiars complexos,
ja que és cert que majoritàriament la resposta familiar és millor del que l’adolescent espera i
es resol fàcilment amb l’autorització, però hi ha excepcions. En moltes ocasions es tracta de
noies que viuen situacions masclistes i violències familiars. A més, hi ha moltes adolescents
menors sense familiars aquí, a Espanya.

En tercer lloc, penso d’aquesta manera perquè els embarassos adolescents es consideren
embarassos de risc, i quan una noia se sotmet a un embaràs sense cap control ni
seguiment, està posant en perill la seva salut. D’altra banda, tampoc hi ha cap protocol per
ajudar a totes aquestes noies que no volen ser mares però no volen o no poden dir-ho als
pares, i per tant molts cops acaben realitzant avortaments clandestins, com per exemple
prenent medicaments comprats per internet, amb els quals arrisquen la seva vida.

Per acabar, considero que aquesta llei que imposa el consentiment dels pares o el tutor
legal, tant per interrompre l’embaràs com per donar al nadó en adopció, només pot generar
situacions problemàtiques i empitjorar relacions. Des del meu punt de vista, quan una noia
no té el valor d’explicar-li a la seva mare, i em refereixo a la mare perquè les adolescents
habitualment acudim a les mares per aquest tipus de qüestions, que està embarassada i no
vol tenir un fill, és per alguna cosa. És a dir, totes les relacions mare-filla són diferents, i la
confiança està clar que no és la mateixa; no totes les filles tenen confiança per parlar de
sexe amb la seva mare. Però en aquest cas, crec que tractant-se d’un tema tan seriós,
important i decisiu, si una noia no es veu amb cor de parlar-ho amb la seva mare, entre elles
alguna cosa falla. I el fet que li hagi de dir finalment, en cas que no li passi pel cap avortar
de manera clandestina, no millorarà la seva relació.

Finalment, com hem pogut veure en aquesta dissertació, no estic d’acord amb el fet que les
noies menors d’edat no puguin avortar lliurement sense necessitat d’una autorització perquè
penso que és una decisió només d’elles, perquè la llei no té en compte les més vulnerables,
perquè això genera situacions en les quals arrisquen les seves vides, i perquè només pot
donar problemes.
Crec que si l’avortament fos només una decisió de l’adolescent, no existirien casos com el
que es va donar, si no recordo malament, el setembre de l’any passat, en el qual una noia
de setze anys va anar a demanar informació per avortar en un servei municipal de
l'Hospitalet de Llobregat, i allà la van informar que necessitava el permís dels pares. La
noia, per tant, va mantenir l’embaràs en secret i va parir només acompanyada de la seva
parella, de setze anys també, en una pensió. Quan el nadó va néixer, el pare va decidir
enterrar-lo al costat del riu Besòs.
En definitiva, és irònic que les adolescents siguem prou adultes per ser mares però no per
decidir ser-ho.