ECONOMIA MUNDIAL

Tema 3:
Guanys i Pèrdues del Comerç:
El Model de Factors Específics

Grau ADE. CTE

 Guanys i Pèrdues del Comerç: El Model de Factors Específics

Objectius

L’objectiu d’aquest tema és introduir l’alumne els resultats del comerç

internacional en termes de països perdedors i països guanyadors. Així,
s’analitzaran un conjunt de factors específics que permeten comprendre qui
guanya i qui perd en una transacció comercial.

Referències

Feenstra, R.C. i Taylor, A.M. (2011): Comercio Internacional, Ed. Reverté:

Barcelona.
 Guanys i Pèrdues del Comerç: El Model de Factors Específics.
Estructuració Tema

1. Introducció

2. Factors mòbils i factors específics

3. Determinació dels salaris
4. Rendes del capital i de la terra
5. Aplicacions
 1. Introducció

L’obertura d’un país al comerç internacional genera guanyadors i perdedors

... la determinació de qui guanya i qui perd (tot i que normalment els guanys
nets són positius) permet entendre bona part de les polítiques comercials

El model de factors específics permet entendre qui són els

guanyadors i qui són els perdedors
Fins ara assumíem que el comerç beneficiava tots els treballadors:
aquest és un supòsit que no és gaire realista (es considerava el
treball com a únic factor de producció)
Ara considerem més d’un factor de producció (treball + terra +
capital) i podem veure qui guanya i qui perd
Model de factors específics: un sector (agricultura) utilitza treball
i terra mentre un altre sector (manufactures) utilitza treball i capital

la terra és un factor específic de l’agricultura i el capital

és un factor específic de les manufactures
 2. Factors mòbils i factors específics

Com afecta el comerç als guanys del capital, el treball i la terra?

Segons el model Ricardià succeeix el següent:

• el preu relatiu de les exportacions augmenta

• el preu relatiu de les importacions disminueix

El que volem saber és com els canvis en

els preus relatius influeixen sobre les
rendes del treball, la terra i el capital

Per què ens interessen els preus relatius?

• les rendes dels factors específics (terra, capital) són les que més
varien com a conseqüència dels canvis als preus relatius (a curt
termini aquests factors estan vinculats a un sector i no es poden
fer servir en un altre)
• les rendes dels factors mòbils o no especifics (treball) poden
contrarestar les pèrdues passant-se a un altre sector
 2. Factors mòbils i factors específics

Característiques del model

País d’origen

FPP

CdO i preus

Equilibri

País estranger

Guanys
generals del
comerç

País d’origen

Conclusions
 2. Factors mòbils i factors específics

Característiques del model

País d’origen • l’agricultura utilitza treball i terra

• les manufactures utilitzen treball i capital
FPP • hi ha rendiments decreixents del treball en ambdós sectors (el PML
disminueix en augmentar la quantitat de treball al sector)
CdO i preus

Equilibri

País estranger

Guanys
generals del
comerç

País d’origen

Conclusions
 2. Factors mòbils i factors específics

Característiques del model

País d’origen • la FPP és còncava en relació a l’origen (degut als rendiments

decreixents del treball en ambdós sectors)
FPP • si una unitat de treball (L) es desplaça (d’A a B) de l’agricultura a les
manufactures ... l’output de l’agricultura cau en PMLA i l’output de les
CdO i preus manufactures s’incrementa en PMLM
• per tant, el pendent de la FPP és el quocient dels productes
Equilibri marginals amb signe negatiu - PMLA / PMLM
• interpretació del pendent de la FPP: el CdO de produir una unitat de
País estranger manufactures (el cost d’una unitat de manufactures expressat en
termes de la quantitat de béns agraris a què caldria renunciar)
Guanys
generals del
comerç

País d’origen

Conclusions
 2. Factors mòbils i factors específics

Característiques del model

País d’origen • Com al model Ricardià el pendent de la FPP (el CdO de les
manufactures) és igual al preu relatiu de les manufactures
FPP

CdO i preus En mercats competitius les empreses contractaran treball fins que
el cost d’una hora més de treball (el salari) iguali el valor d’una
Equilibri hora més de treball en la producció. Cal dir que el valor d’una hora
més de treball és igual a la quantitat de béns produïts en aquesta
hora (PML) multiplicada pel preu del bé (P). És a dir, a les
País estranger
manufactures es contractarà treball fins que el salari (W) sigui
igual al preu de les manufactures (PM) multiplicat pel producte
Guanys
marginal del treball a les manufactures (PMLM):
generals del
comerç W = PM * PMLM
País d’origen
A l’agricultura passarà el mateix (es contractarà treball fins que el
salari sigui igual al preu del bé agrícola multiplicat pel producte
Conclusions marginal del treball a l’agricultura):

W = PA * PMLA
 2. Factors mòbils i factors específics

Característiques del model

País d’origen • Com al model Ricardià el pendent de la FPP (el CdO de les
manufactures) és igual al preu relatiu de les manufactures
FPP • Atès que assumim que el factor treball és mòbil, el salari ha de ser
igual a tots dos sectors: PM * PMLM = PA * PMLA
CdO i preus • El preu relatiu de les manufactures equival el CdO de les
manufactures (pendent de la FPP): PM / PA = PMLA / PMLM
Equilibri

País estranger Aquest preu relatiu reflecteix el valor

que els consumidors dels país d’origen
Guanys donen a les manufactures en relació
generals del als aliments.
comerç

País d’origen

Conclusions
 2. Factors mòbils i factors específics

Característiques del model

País d’origen • Sense comerç internacional el país d’origen se situa al punt A

• En equilibri PM / PA = - (pendent FPP) = - (pendent corba d’indiferència)
FPP • La corba d’indiferència és tangent a la FPP
País d’origen sense comerç
CdO i preus Output
agricultura,
QA
Equilibri

País estranger

Guanys
generals del
comerç A
U1
País d’origen Pendent = –(PM/PA)
B
Conclusions
FPP
Output manufactures, QM
 2. Factors mòbils i factors específics

Característiques del model

País d’origen • Assumim que el preu relatiu de les manufactures sense comerç al país
estranger (PM* / PA*) és diferent al del país d’origen (PM / PA)
FPP • En aquest punt no entrarem en el motiu de les diferències (diferències
en la productivitat, diferències en la quantitat de treball, capital o
CdO i preus treball ...)
• El país d’origen té avantatge relatiu a les manufactures (pot produir amb
Equilibri un CdO menor que el país estranger)

País estranger

Guanys
generals del
comerç

País d’origen

Conclusions
 2. Factors mòbils i factors específics

Característiques del model

País d’origen • Quan s’obre el comerç el preu mundial se situarà entre els preus de no
comerç del país d’origen i el país estranger
FPP • Després del comerç:
• el preu relatiu relatiu de les manufactures al país d’origen
CdO i preus s’incrementa
• el preu relatiu de les manufactures al paí estranger disminueix
Equilibri • els guanys del comerç es poden mesurar a través de l’increment
d’utilitat de la corba d’indiferència més elevada
País estranger

Guanys
generals del
comerç

País d’origen

Conclusions
 2. Factors mòbils i factors específics

Característiques del model

País d’origen País d’origen amb comerç

Un cop s’obre el
FPP Output
comerç i els
agricultura,
QA consumidors
Els guanys del
CdO i preus Pendent = –(PM/PA)M El comerç
afronten fa
comerç eselpoden
nou
que els preus
preu mundial,
mesurar per
de les poden
aquests
Equilibri C l’augment en la
manufactures
moure’s
utilitat de aU1una
a U 2.
s’incrementin
corba
País estranger d’indiferència més
elevada (U2)
A U2
Guanys
guanys del comerç
generals del U1

comerç Pendent = –(PM/PA)

B

País d’origen FPP

Output manufactures, QM
Conclusions
 2. Factors mòbils i factors específics

Característiques del model

País d’origen País d’origen amb comerç

FPP Output sense comerç internacional es consumeix i

Pendent = –(PM/PA)M
agricultura, produeix en A
QA
CdO i preus el preu relatiu de les manufactures és el
pendent de la recta tangent a la FPP i la
corba d’indiferència al punt U1
Equilibri C
amb comerç internacional l’economia pot
País estranger produir en B i consumir en C

A U2
Guanys
guanys del
generals del U1
comerç
comerç Pendent = –(PM/PA)
B

País d’origen FPP

Output manufactures, QM
Conclusions el preu relatiu mundial de les manufactures
és el pendent de la recta BC
 2. Factors mòbils i factors específics

Característiques del model

País d’origen • Què ha passat al país d’origen?

• Els preus relatius més elevats a les manufactures atrauen
FPP treballadors cap a aquest sector (producció: A → B)
• Els béns manufacturats s’exporten i els béns agraris s’importen
CdO i preus • El consum canvia ja que ara els individus es desplacen cap a una
corba d’indiferència més elevada (consum: A → C)
Equilibri

País estranger

Guanys
generals del
comerç

País d’origen

Conclusions
 2. Factors mòbils i factors específics

Característiques del model

País d’origen • El bé que incrementa el preu relatiu acaba essent el bé que s’exporta

FPP • El bé que disminueix el preu relatiu acaba essent el bé que s’importa

CdO i preus • Cap país pot estar en pitjor situació després d’incorporar-se al comerç
internacional
Equilibri

País estranger

Guanys
generals del
comerç

País d’origen

Conclusions
 3. Determinació dels salaris

El volum de treball utilitzat a cada sector es pot representar en una

gràfica (a l’eix de l’esquerra les manufactures i a l’eix de la dreta
l’agricultura):

LM  LA  L
Equilibri
mercat de
Salari Salari
treball
PAPMLA
Producte
marginal de
l’agricultura

A
W
Producte
PM PMLM marginal de les
manufactures

0M L  L L 0A
MA
L
Treball Treball
(manufactures) (Agricultura)
Oferta total
de treball
 3. Determinació dels salaris

Determinació de salaris:
• Les empreses contracten fins que els salaris igualen el valor del producte marginal
• A la gràfica anterior es pot representar PA * PMLA i PM * PMLM
• El salari d’equilibri és a la intersecció d’aquestes corbes al punt A
Distribució del treball entre manufactures i agricultura
Equilibri
PL’equilibri
M*PML
A
del dibuixat
*PMLAMestà
està mercat
dibuixatde
de
mercat de
treball és
d’esquerra on
dreta a esquerraes tallen
a dreta les
Salari Salari
treball dues corbes
PAPMLA
Valor producte
marginal de
l’agricultura

A
W
Valor producte
PM PMLM marginal de les
manufactures

• Atès que els salaris són iguals entre

0M L  L L 0A
MA sectors no hi ha incentius per al
L
transvasament de treballadors ...
Treball Treball
(manufactures)
Oferta de
(agricultura) però l’equilibri pot canviar degut al
treball total
canvi d’altres factors del mercat
 3. Determinació dels salaris

Canvis al preu relatiu de les manufactures:

• Assumim que el preu relatiu de les manufactures s’incrementa (exemple: degut a un
increment de la demanda provinent de l’exterior)
• Prèviament hem mostrat el canvi en l’equilibri des de la situació de no comerç cap a la
situació de comerç
• Ara podem analitzar els canvis en els salaris a cada sector i com aquests canvis
afecten els ingressos reals dels treballadors
• Posteriorment analitzarem els ingressos reals a la resta de factors (terra i capital)

Efectes sobre els salaris:

• Un increment en el preu relatiu de les manufactures pot ser causat per ↑PM o ↓PA
• L’efecte al salari real és el mateix
• Assumim que ↑PM

• La corba PM * PMLM es mou cap amunt: ↑PM * PMLM

• El nou equilibri és amb un salari superior
• LM s’ha incrementat i LA ha disminuït
• Veure figura següent
 3. Determinació dels salaris

Efectes sobre els salaris:

Increments al preu dels

productes manufacturats

Salari Distància Salari

vertical
= PM *(PMLM)
La distància vertical entre les
PA*PMLA PM*PML
corbes M s’incrementa
nova tot
i vella és superior
acreant un equilibri
l’increment nou
salarial
B
W’
ΔW PM‘*PMLM
W
A

PM*PMLM

0M L  L L L 0A
MA
L
 3. Determinació dels salaris

Efectes sobre els salaris reals:

• Salaris més elevats impliquen salaris reals més elevats? Això dependrà dels canvis
als preus
• Si considerem que PA no canvia, davant d’increments a la relació W / PA els
treballadors podran adquirir una major quantitat de productes agraris
• Si assumim que PM i W s’incrementen, quin és l’efecte net en W / PM?
• A la figura anterior hem mostrat que ΔW < ΔPM* PMLM
• Si dividim ambdós costats per W s’obté:
W  PM  PML M  PM
 
W PM  PML M PM
• On ΔW / W és el canvi percentual en salaris
• ΔPM / PM és el canvi percentual en el preu dels béns manufacturats
• Si ΔW / W representa un petit increment, el volum de béns manufacturats que
poden ser adquirits amb el salari nominal disminueix

El salari real en termes de béns manufacturats ha disminuït

 3. Determinació dels salaris

Efectes sobre el treball ... els treballadors estan millor o pitjor després
de l’increment de preus?
• Els individus que destinen un major percentatge de la seva renda a béns agraris
estan ara en una millor situació
• ... però aquells que destinen un major percentatge de la seva renda a béns
manufacturats estan en una pitjor situació

En el model de factors específics l’efecte global és ambigu ... tot i que ...
Els resultats són diferents als que es van obtenir amb el model
Ricardià on el treball s’enduia un major salari real ... Això implica
que no es poden fer conclusions contundents en relació als
efectes del comerç sobre els treballadors
Què passa amb l’atur?
• Assumim que LTOTAL = LA + LM (no hi ha atur)
• L’atur pot ser conseqüència de molts factors (cicles econòmics) i sovint les
persones que perden el seu lloc de treball a causa del comerç en poden trobar un
altre (normalment als sectors ara exportadors)
• En qualsevol cas, no podem plantejar que l’obertura comercial sigui
necessàriament bona o dolenta per als treballadors
 4. Rendes del capital i de la terra

Malgrat que el país que participa del comerç internacional se’n

beneficia en conjunt, hem demostrat que el treball (el factor mòbil) no
necessàriament en surt beneficiat

Què succeeix amb la resta de factors “immòbils” (terra i capital) que

no es poden intercanviar entre sectors?

Pagaments a la terra i al capital:

• A cada sector la terra i el capital reben el romanent dels ingressos per vendes
que resten un cop s’ha remunerat el factor treball
• El treball (LA i LM) rep el salari W, de forma que la remuneració total del treball
a les manufactures és W * LM i a l’agricultura és W * LA
• Un cop es resta la remuneració del treball dels ingressos per vendes a cada
sector s’obtenen les rendes de la terra i el capital. Si QM és la producció a les
manufactures i QA és la producció a l’agricultura, els ingressos de les
manufactures són PM * QM i els de l’agricultura són PA * QA
• Pel que fa a la remuneració dels factors:
Remuneració del capital = PM * QM - W * LM
Remuneració de la terra = PA * QA - W * LA
 4. Rendes del capital i de la terra

Pagaments a la terra i al capital (continuació):

• Les remuneracions anteriors cal convertir-les en ingressos per unitat de treball
i per unitat de terra

T = quantitat de terra (número d’hectàrees) emprada a l’agricultura

K = quantitat de capital (número de màquines) emprada a les manufactures
• Els ingressos d’una unitat de capital (exemple: una màquina) els anomenem
RK i els ingressos d’una unitat de terra (exemple: una hectàrea) els anomenem
RT:
Remuneracions del capital PM QM  WLM
RK  
K K
Re muneracions de la terra PAQA  WLA
RT  
T T

Rendes del capital (RK) i rendes de la terra (RT): els rendiments que
generen aquests factors durant el periode en què són utilitzats a les
manufactures i a l’agricultura (les rendes equivalen als diners que
es podien rebre si aquests factors es lloguessin a un altre individu
durant el mateix periode de temps)
 4. Rendes del capital i de la terra

Pagaments a la terra i al capital (continuació): mètode alternatiu de

càlcul
• Es considera l’output addicional que s’obté d’aquests factors ... si els salaris
es poden representar d’aquesta manera:
W = PM * PMLM = PA * PMLA
• ... llavors les rendes del capital i de la terra també es poden representar així:

RK = PM * PMKM
RT = PA * PMTA
• ... on PMKM és el producte marginal del capital a les manufactures i PMTA és
el producte marginal de la terra a l’agricultura
 4. Rendes del capital i de la terra

Canvis a la renda real del capital:

• Assumim que PM s’incrementa com abans i que PA es manté constant
• Abans havíem vist com en una situació així hi hauria un transvasament de
treballadors de l’agricultura a les manufactures

Amb l’increment de treballadors a les manufactures: ↑PMK

Amb la disminució de treballadors a l’agricultura: ↓PMT

Un increment en la quantitat de treball emprada en un sector

incrementarà el producte marginal del factor específic d’aquest
sector, i una disminució de la quantitat de treball disminuirà el
producte marginal de del factor específic d’aquest sector
 4. Rendes del capital i de la terra

Canvis a la renda real del capital (continuació):

• Cal recordar que PMKM = RK / PM
• PM s’incrementa i ara PMKM també s’incrementa
• RK s’ha d’incrementar més que PM (en termes relatius)

• També cal recordar que RK / PA és la quantitat de menjar que pot ser

adquirida pels posseïdors dels béns de capital
• Si RK s’incrementa i PA no varia, llavors RK / PA s’incrementa

• S’incrementa la renda real del capital expressada en termes d’aliments

• Com que els propietaris del capital poden adquirir una major quantitat
d’ambdós béns, aquestes estan millor quan s’incrementa el preu de les
manufactures
• L’augment del preu relatiu de les manufactures beneficia els propietaris del
capital
 4. Rendes del capital i de la terra

Canvis a la renda real de la terra:

• Hi ha una marxa de treballadors del sector agrari
el producte marginal de cada hectàrea disminueix
RT / PA també disminueix
• Com que RT és la renda de la terra, RT / PA és la quantitat d’aliments que es
poden adquirir amb aquesta renda
• Si RT / PA disminueix, això vol dir que la renda real de la terra expressada en
termes d’aliments ha disminuït (els propietaris de la terra no poden adquirir
tants aliments com abans)

Com que el preu dels aliments es manté constant i el de les manufactures

s’incrementa, els terratinents tampoc podran comprar tantes manufactures
com abans

Aquest col·lectiu es veu clarament perjudicat per l’increment de preu de les

manufactures (no poden adquirir la mateixa quantitat de béns que abans)
 4. Rendes del capital i de la terra

Sumari

La renda real dels propietaris del capital i de la terra es mouen en

sentits oposats:

Un augment del preu relatiu del producció d’un sector augmenta la

renda real del factor específic d’aquest sector i disminueix la renda
real del factors específic d’altres sectors

Els factors específics utilitzats als sectors exportadors es

beneficiaran de l’obertura comercial del país i incrementar-se el preu
relatiu de les exportacions ... però els factors específics utilitzats als
sectors importadors en sortiran perdent a causa de l’obertura
comercial i la disminució en el preu de les importacions
 4. Rendes del capital i de la terra

Exemple numèric

Imaginem les següents remuneracions del treball i el capital a les

manufactures:
• Ingressos per vendes = PM * QM = 100
• Remuneració del treball = W * LM = 60
• Remuneració del capital = RK * K = 40

I pel que fa a l’agricultura:

• Ingressos per vendes = PA * QA = 100
• Remuneració del treball = W * LA = 50
• Remuneració de la terra = RT * K = 50

Assumim que PM s’incrementa un 10%, que PA no varia i que el

salari augmenta un 5%:
• Δ PM / PM = 10% Abans hem vist com que la variació
• Δ PA / PA = 0% percentual del salari estarà dins de l’interval
• Δ W / W = 5% de variació dels preus dels dos sectors
 4. Rendes del capital i de la terra

Exemple numèric

Síntesi:
MANUFACTURES variació percentual del preu = ΔPM / PM = 10%
AGRICULTURA variació percentual del preu = ΔPA / PA = 0%
AMBDÓS SECTORS variació percentual del salari = ΔW / W = 5%

l’augment del salari afecta a ambdós sectors ja que

els salaris sempre s’igualen entre sectors
 4. Rendes del capital i de la terra

Exemple numèric

Canvis en la renda del capital:

Remuneraci ons del capital P Q  WL M
RK   M M
K K
 PM Q M   WL M El preu de les manufactures augmenta en ΔPM>0,
RK 
K mentre que el preu dels béns agraris no varia

En termes de canvi percentual l’equació anterior es pot expressar com:

 R K  PM PM PM Q M   W W WL M

RK RK K

variació percentual del preu variació percentual salari

de les manufactures
 4. Rendes del capital i de la terra

Exemple numèric

Canvis en la renda del capital:

Remuneraci ons del capital P Q  WL M
RK   M M
K K
 PM Q M   WL M El preu de les manufactures augmenta en ΔPM>0,
RK 
K mentre que el preu dels béns agraris no varia

En termes de canvi percentual l’equació anterior es pot expressar com:

 R K  PM PM PM Q M   W W WL M

RK RK K
Variació relativa de la renda del capital:
 R K 10 % * 100  5 % * 60
  17 ,5 %
RK 40
• L’increment percentual de la renda del capital (17,5%) és superior a l’increment
percentual del preu relatiu de les manufactures (10%). Aquest resultat sempre es compleix
(si l’augment percentual del salari és inferior a l’augment percentual del preu de les
manufactures)
 4. Rendes del capital i de la terra

Exemple numèric

Canvis en la renda de la terra:

• Recordem que mentre el preu de les manufactures augmenta el del bé agrari
no es modifica
0 (Q A )   WL A
 RT 
T
• Sabem que els salaris s’incrementen, la qual cosa implica que la renda de la
terra disminueix (de fet ho fa en el mateix percentatge en què s’incrementen els
salaris):
 RT  W  WL A 
  
RT W  RT T 
 RT  50 
 5%    5%
RT  50 
• Els salaris i la renda es comporten de manera oposada ja que assumim que el
treball i la terra reben el mateix percentatge dels ingressos de vendes (si el treball
rebés un percentatge més elevat que la terra, llavors la renda de la terra
disminuiria encara més)
 4. Rendes del capital i de la terra

Exemple numèric

Equació general del canvi als preus dels factors (tots els canvis en
els preus dels factors i els béns estan relacionats):

Si PM s’incrementa i PA no varia Els salaris augmenten però en menor proporció que

l’augment percentual del PM, la renda del capital
 RT W  PM RK augmenta en una proporció major que PM (això
0   benefica els propietaris del capital), la renda de la terra
RT W PM RK disminueix (això perjudica els propietaris de la terra)

Si PM disminueix i PA no varia Els salaris disminueixen però en menor proporció que

la disminució percentual del PM, la renda del capital
 R K  PM W  RT disminueix en una proporció major que PM (això
  0 perjudica els propietaris del capital), la renda de la terra
RK PM W RT augmenta (això beneficia els propietaris de la terra)

RESULTAT GENERAL: el factor específic del sector el preu relatiu del qual
s’incrementa guanya i el factor específic de l’altre sector perd; el treball es queda en
una situació intermèdia; el salari real expressat en termes d’un bé augmenta però en
termes de l’altre bé disminueix
 4. Rendes del capital i de la terra

Conclusions

Les rendes dels factors específics són les que pateixen una major
variació degut als canvis als preus provocats pel comerç
internacional (és a dir, les rendes del capital i la terra varien més que
els salaris)

Aquesta situació es dóna perquè els factors específics no poden

canviar de sector, mentre que el treball pot desplaçar-se entre
sectors i obtenir el mateix salari

Els interessos dels factors específics (terra i capital) són oposats: si

un guanya l’altre perd
5. Aplicacions

Manufactures i serveis als Estats Units: increment de pes dels serveis

5. Aplicacions

Manufactures i serveis als Estats Units: salaris reals més elevats al

subsector de serveis d’informació
5. Aplicacions

Destrucció d’ocupació als sectors manufacturers i de serveis, 2003–2005

Font: U.S. Bureau of Labor Statistics, http://www.bls.gov/news.release/disp.nr0.htm

La majoria dels treballadors que Vora la meitat

havien perdut el lloc de treball en tenien un sou Vora la meitat
van trobar un altre poc després inferior tenien un sou
igual o superior
5. Aplicacions

Conclusions

Els salaris varien entre els diferents sectors de l’economia:

l’assumpció que els salaris són iguals en ambdós sectors és una
simplificació
Molts treballadors que són expulsats del mercat cada any per motius
diversos han de trobar un lloc de treball no importa on (alguns d’ells
han perdut la feina degut a la competència de les importacions, però
hi ha moltes altres raons)
Als Estats Units la majoria de treballadors troben un nou lloc de
treball als 3 / 4 anys, però no necessàriament amb el mateix salari
Als Estats Units els salaris reals de la majoria de treballadors de les
manufactures van caure entre el 1972 i el 1995, però a partir de
mitjans dels 90 s’han incrementat