Professional Documents
Culture Documents
Tipus Imatges
Tipus Imatges
Estructura constituïda a la retina mitjançant la llum reflectida per estímuls externs, en la que la seva
impressió es completa mitjançant mecanismes fisiològics i mentals que afecten a la percepció visual.
Aquest terme s’utilitza normalment en tecnologia gràfica per identificar qualsevol il·lustració, pintura,
fotografia, vídeo, text o altre tipus de reproducción, visible per l’ull humà, que reprodueix l’original
en la forma, el color i la perspectiva correctes.
Tipus d’imatges digitals
Vectorials / Mapa de bits
Una imatge vectorial és una imatge digital formada per Una imatge mapa de bits és una representació
objectes geomètrics independents (segments, polígons, bidimensional d’una imatge utilitzant bits.
arcs, etc.) Cada un d’ells definit per diferents atributs Aquestes imatges es poden obtenir fonamentalment:
matemàtics de forma, de posició, de color, etc. per mitjà de dispositius de conversió analògica-digital com
(corbes Béizer) els escànners i per les càmeres digitals.
.
Imatges Vectorials
Es composen com hem dit de contorns i farcits matemàticament (vectorialment) mitjançant precises equacions que descriuen perfectament cada il.lustració.
Això possibilita que siguin escalables sense empobrir de cap forma la seva qualitat quan es vol reproduir en un dispositiu adequat.
Aquesta característica, pren una especial rellevància en les il.lustracions que tenen zones amb contorns corbats.
Normalment estan el.laborades amb programes com per exemple Adobe Illustrator o Macromedia FreeHand.
Aquestes aplicacions creen gràfics vectorials compostos de línies i corbes definides per objectes informàtics definits: vectors
.
Imatges Vectorials
Els vectors descriuen gràfics segons les seves característiques geomètriques. Per exemple, una roda de bicicleta a una imatge vectorial es forma a partir
de la definició matemàtica d’un cercle dibuixat amb un determinat radi, a una posició específica i d’un color de farcit determinat.
La roda de bicicleta es pot moure, es pot modificar de dimensions o bé modificar el color, sense perdre la qualitat de la imatge. Els gràfics vectorials no depenen
de la resolució; és a dir, es poden escalar a qualsevol tamany i imprimir a qualsevol dispositiu de sortida amb qualsevol resolució,
sense perdre resolució ni nitidesa.
Imatges Vectorials
Per tant, els gràfics vectorials constitueixen la millor opció per a les imatges amb tipografia, amb logotips, etc. Sobretot aquells que necessitin
mantenir les línies nítides quan s’escalen a diferents mides.
Com que els monitors d’ordinador representen les imatges sobre una quadrícula, tant les imatges vectorials com les de mapa de bits apareixen
en pantalla com a píxels.
Imatges Mapa de bits
Els programes informàtics d’escaneig o programes d’edició fotogràfica com Adobe Photoshop, creen imatges de mapa de bits, denominades també
imatges rasteritzades. Aquestes imatges utilitzen una quadrícula, coneguda com mapa de bits, de petits quadrats, coneguts com píxels, per a
representar les imatges.
Imatges Mapa de bits
Cada píxel d’una imatge mapa de bits té una posició determinada i un valor colorimètric assignat.
En l’exemple anterior, una roda de bicicleta en una imatge mapa de bits està constituida per un grup de píxels al qual cadasqun
forma part d’un mosaic que, en conjunt, té l’apariença d’una roda.
Imatges Mapa de bits
La idea és molt senzilla. Suposem que volem reproduïr una fotografia d’un paisatge en un quadern amb fulles quadriculades.
Podem traçar a la foto quadrats de la mateixa mida que en el quadern i a continuació, traspassar a aquest els colors de cada quadrat,
això ens donarà al nostre paper una imatge aproximada de la foto original. Com podem veure, aquesta còpia serà més fidel,
quan més petits siguin els quadradets utilitzats per descomposar-la i copiar-la.
Quan es treballa amb imatges de mapa de bits, es modifiquen píxels en cop de objectes o formes. Les imatges de mapa de bits
constitueixen el mitjà electrónic més comú per a les imatges de to continu, o bé per a fotografies, ja que aquestes poden representar
gradacions sutils d’ombres i colors.
Imatges Mapa de bits
Descomposició d’una fotografia en píxeles. A menor tamany dels quadrat, major precisió de la imatge.
La forma de representació d’aquestes imatges origina una major imprecissió que es manifiesta sobre tot en les zonas de cantonades corbes mentre
que en les regions limitades per línies rectes, aquestes imprecissions són menys apreciables.
Un exemple per aproximar-nos a aquesta idea podría ser imaginar els dibuixos realizats mitjançant el punt de creu, en el que la figura es conforma a partir
de multitut de puntets realitzats amb fil de diferents colors.
Imatges Mapa de bits
El tipus més bàsic d’imatge de mapa de bits és aquella que només admet dos tonalitats: blanc o negre, representades per un "0" o un "1"
depenent si hi ha o no color al píxel corresponent.
Las regions d’una imatge bitonal són descrites amb dos dígits: 0 per el blanc i 1per el negre.
Subdivisions dels diferents tipus d’imatges
Imatges de línia (Plomes)
Dibuix de línia o traç que té un color per la imatge i una altre pel fons.
Dibuix línia o traç realitzat en un color sobre fons blanc.
Simulació de resolucións
5 dpi 10 dpi 20 dpi
1 polzada = 2,54 cm
Resolució, mida i model de color
Profunditat de to
És la quantitat de tons diferents que pot contenir un pixel.
La profunditat de to està directament relacionada amb el model de color:
Imatge de línia o mapa de bits.
Imatge tonal o escala de grisos.
Color RGB
Color CMYK
25.400 *
Tamany del píxel =
(en micres) Resolució dpi
* Una polzada expressada en micres.
Aquests tres conceptes estan relacionats i depenen mútuament, tot i que cadascun d’ells fa referència a diferents aspectes de la imatge.
• Mida de la imatge: fa referència a les seves dimensions reals, en termes d’amplada i alçada un cop impresa.
• Mida d’arxiu: És la quantitat de memòria física necessària per emmagatzemar la imatge.
• Resolució de la imatge: És la quantitat de píxels que té la imatge, es mesura en píxels per polzada (DPI-Dots per inches). A més píxels per
polzada quadrada a una imatge, més resolució i més pes o mida de l’arxiu.
La resolució de la imatge és la que finalment determinarà tant la mida de la imatge en les seves dimensions físiques i la quantitat d’espai que
ocuparà al guardar-se en el disc dur. Al digitalitzar una imatge a determinada resolució, aquesta es manté fixa, per tant, si amb un programa de
tractament de la imatge com pot ser Photoshop, augmentem la mida de la imatge reduïm la seva resolució i al contrari, si augmentem la resolució
reduïm la mida. Com veiem un factor sempre condiciona a l’altre.
Exemple:
Si doblem la resolució d’una imatge digitalitzada, de 150 dpi a 300 dpi, la mida de la imatge es redueix una quarta part de l’original mentre que si
dividim la resolució entre dos, és a dir passem de 300 dpi a 150 dpi, obtenim una imatge amb el doble de les dimensions originals (quatre vegades
la seva superfície).
Remuestreig o Interpolació:
Quan volem que el nostre programa de tractament de la imatge, com Photoshop, mantingui la mida d’una imatge però volem augmentar la
resolució, estem obligant al programa a que s’inventi píxels.
Aquest procés ens dona una imatge amb més resolució però amb menys qualitat ja que la nitidesa no és la mateixa. D’altre banda, si reduïm la
resolució i mantenim la mida, estem eliminant píxels i per tant la imatge també resulta menys nítida. S’ha de considerar que la mida de l’arxiu d’una
imatge digitalitzada és proporcional a la seva resolució, per tant, si la modifiquem, estem modificant també la mida de l’arxiu. És a dir, si una imatge
de 10x12 cm, té una resolució de 150 dpi, la mateixa imatge a una resolució de 300 dpi es generarà un arxiu quatre vegades més gran, però amb
menys qualitat.