TRANSFORMACIONS

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
ECONÒMIQUES DEL
DEL S.XIX
S.XIX
1. LA DEMOGRAFIA
 Espanya va experimentar un creixement demogràfic, però va ser inferior a la
resta dels països Europeus. Catalunya segueix uns patrons de creixement similars
als europeus.
 Causes alentiment del creixement espanyol:
 Alta taxa de mortalitat: les guerres civils.
 El retardi l’escàs creixement de la indústria.
 Epidèmies com ara el cólera.
 Característiques demografía período 1797/1877:
 Espanya experimenta un creixement important, pasa d’11 milions a
16 milions d’habitants.
 Augment de la población urbana.
 Increment de la población absoluta.
 Disminució de la población activa del sector primari compensada
cmb un creixement de la población dels sectors secundari io
terciari.
 L’exode rural és l’emigració del camp a la ciutat a la recerca de noves
oportunitats i de millors condicions de vida. Aquest procés es va acelerar amb
la revolució industrial. No només suposa un canvi de lloc, de residencia sinó
també de professió, a la ciutat hi havien més oportunitats de treball
(necessitaven més gent).
Catalunya a finals del s.XIX era terra d’emigrants. Molts sense sortir de
Catalunya, i altres marxant cap a Amèrica Llatina. (Majoritariament a BCN). Hi
havien més emigrants que immigrants.

2. CANVIS EN L’AGRICULTURA
 La majoria de les propietats de les terres estaven en mans de la noblesa i de
l’Església, que impedia que a Espanya es produís una arrencada económica
semblant a la dels altres països.
Les possibles solucions perquè el camp fos més rendible son que els propietaris
invertissin en màquinaries o en adobs, introduint més conreus o amb la recerca
de mercats per comercialitzar els productes.
 Les terres eren cultivades per arrendataris que eren persones que signaven un
contracte de lloguer de terres per conrear-les, aquests es quedaven una part de
la collita, l’altre part al propietari. Per tant obtenien pocs beneficis i no podien
millorar els conreus.
  Les terres comunals eren propietat dels municipis que sovint no eren cultivades o
mal cultivades. Hi trabaven complements silvestres o pastures que ajudaven a
equilibrar la seva economia. Les terres de l’Església i dels municipis s’anomenaven
mans mortes, ja que, segons la llei no es podien vendre.

2.1. LES DESAMORTITZACIONS

 La principal mesura van ser les desamortitazacions. L’estat es va apropiar de les
terres de l’Església i les va vendre en una subhasta pública.
 1a desamortització (1836, per Mendizábal). El govern nacionalitza els
béns religiosos a preus baixos per afrontar deutes públics i finançar
l’exèrcit contra els carlins.
 2a desamortització (1855, per Madoz). Es posa en venta les terres
cultivables del patrimoni municipal, estatal i ordes militars.

Deute públic: Préstec que demana l’Estat per aconseguir ingresos que equilibrin les
despeses.

 Conseqüències:
 Canvi de propietari (40% de la terra va canviar de mans)
 Els agricultors van perdre l’us dels béns comunals, es produeix la
poletarització.
 Ampliació de la superficie cultivada ( ceereals, patata i blat de
moro).
 No es van aconseguir els diners que pretenien (especialmente a la 1ª
des.)
 Tampoc es va crear un grup de propietaris afectes al règim liberal.

2.2. AGRICULTURA COMERCIAL

 A la segona meitat del s. XIX, la costa mediterrània va imposar una agricultura
orientada a la comercialització.
 EL conreu de la vinya, dels cítrics, de l’arrós i de la canya de sucre es va generalitzar
al costat d’altres productes com els fruits secs, l’oli d’oliva i l’espart.
 Es va expandir la vinya, Espanya va triplicar el volum de la seva exportació a Europa.
Va haver-hi la plaga de fil.loxera, que va provocar la ruïna de les vinyes franceses.
 El conreu cerealístic continuaba predominant i se'n exportava molt, però no podía
combatre amb els francesos, els britànics i amb els alemanys perquè els seus ecreals
eren més econòmics.
3. TRANSFORMACIONS
c INDUSTRIALS
 Textil català (Catalunya) i siderurgia vasca ( País Basc).
 Els principals factors d’enderreriment van ser l’escassa capacitat de compra de la
población española, la manca d’inversions i l’abscència de burgesia industrial, els
problemas de transport, l’escassetat de fonts d’energia i la posició allunyada
d’Espanya respecte dels nuclis més industrialitzats d’Europa. També es dona el
proteccionisme que va ser excessiu ja que Catalunya havia de elaborar productes
més cars que els estrangers i no va estimular la renovació tecnològica.
 En acabar el S.XIX Espanya era encara una societat agrària. Aquest fracàs de la
revolució explica l’endarreriment econòmic respecte els altres països d’Europa.
Els territoris que van coneixer la modernització van experimentar canvis profunds:
l’aparició d’una nova societat i el creixement i transformació de les ciutats.
Per això Catalunya va ser considerada ‘’la fàbrica d’Espanya’’, a finals del S.XIX ja
era un territori industrialitzat.

3.2. LA INDÚSTRIA TÈXTIL

 La industria textil catalana va patir unes mancances, com la manca de fonts
d’energia (carbó), la manca de primeres matèries (ferro i cotó), les limitacions del
mercat espanyol, les deficiències de la xarxa de comunicacions i la manca d’un
sistema financier.
 També va tenir uns avantatges com: una agricultura moderna i comercial, amb
l’exportació de vins i aiguardents, millor distribuició de la terra, el creixement
demogràfic i la burgesia catalana farà que l’industralització arreli a Catalunya.
 Farga: Establiment on s’obtenia el ferro. Aquests
 Els germans Bonaplata van fundar la primera fàbrica de vapor.
 La 1a fase de la industralització (fins al 1860) segueix el model anglès basat en l’ús
del carbó, van imitar o comprar màquinaria i tecnología angleses. Moltes indústries
es van establir prop del port de Barcelona o a poblacions amb bona comunicació
per ferrocarril.
 A partir de 1860 va començar la 2ª fase de la industralització. Es van crear moltes
colònies industrials (fàbrica situada al ríu per aprofitar la font d’energia).
Les caraterístiques d’aquesta: aprofitament dels salts d’aigua,, facilitaven
l’aïllament i el control dels treballadors i permitien a l’empresari recuperar part del
salari dels obrers pels seveis que proporcionava (allotjament…)
 La superioritat anglesa en els preus i en el control del mercat va obligar a la
industria catalana a protegir la producció. Berdegana, màquina de filar versió
catalana de la spinning-jenny británica. Les selfactines són unes màuines que van
automatitzar el procés de filar.
  Guerra de Secessió nord-americana (1861/1865)
Independència de les colonies (Cuba i Puerto Rico)

3.3. LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA

 El País Basc era ric en mines de ferro. Fàbriques exportaven el ferro a la resta
d’Espanya. Van aprofitar el període de crisi per crear indústries noves i substituir els
productes que tradicionalment havien importat.
 Abans del País Basc es va intentar fàbricar a Andalusia.
 El País Basc va estar més a favor de l’Estat Liberal que de la causa carlina perquè a
la burguesía no li afavoiria l’implant dels furs.
 L’arrencada económica al País Basc va ser per dues raons: la política
proteccionista i l’expansió de l’acer. Altres factors van ser tenir una materia primera
exce.lent i utilizar una font d’energia barata.

3.4. ALTRES ACTIVITATS INDUSTRIALS I MINERES

 Agroalimentària: Les fabriques de farina (Aragó i Catalunya), empreses
d’elaboració de vins i alcohols (Andalusia, Catalunya i País Valencià) i la
producció d’oli d’oliva.
 Química: Producció de colorants i lleixius lligat a l’indústria textil. Fabricació de
dinamita per l’explotació minera.
 Mecànica: Bonaplata, La Nuevo Vulcano de la Barceloneta i La Maquinista
Terrestre i Marítima.
 Extracció minera: Va permetre inversions estrangeres (Rotschild) en el sector
gràcies a la Llei de bases mineres de 1868. Explotació de les mines de mercuri,
coure i plom. Anglaterra comprava tot el que Espanya produïa de mercuri.
4. LA CREACIÓ DEL MERCAT COMÚ ESPANYOL
4.1. LES COMUNICACIONS
 Al final del segle XVIII l’únic sistema de transport terrestre era el carro. Carles III va fer
construir els sis camins reals que unien Madrid amb les principals ciutats.

 Durant la segó a meitat del s.XIX, la situació va millorar força. L’any 1850 es va establir el
servei de conrreu com el coneixem avui en dia, al 1852 es va inaugurar el servei de
telègraf, això va permetre un desenvolupament de les comunicacions i una gran
expansió de la premsa diària.
 S’habia de solucionar el transport massiu de mercaderies, la solució era traslladar les
mercaderies per mar a les ciutats costaneres amb port i transportar-les amb carro fins al
destí. Aixó es va solucionar durant el Bienni Progressista (1854/56), impuls decisiu a la
construcció del ferrocarril.
 Va permetre l’entrada de capital per finançar la xarxa ferroviària. Va comportar que
entre el 1854/96 es construís una xarxa bàsica entre zones agrícoles i industrials
espanyoles. Els ferrocarrils miners i els de via estreta (transportar carbó a les mines
[FEVE]) completaven la xarxa principal.

4.2. NOVA LEGISLACIÓ MERCANTIL

 A Espanya hi havia una gran quantitat de normes comercials, les quals afegien una
diversitat de sistemes de pesos, mesures i comptes monetaris.
Era imprescindible regular de maneta uniforme la legislació comercial i suprimir les
duanes interiors.
Es va regular el sistema de societats per accions i es va suprimir l’última duana inferior.
 Al 1848 publicació del codi penal, i el 1889 del codi civil.
 Períodes:
 Període lliurecanvista, 3er quart del s.XIX.
 Proteccionisme, ultim quart del s.XIX

4.3. UNIFICACIÓ SISTEMA MONETARI

 Hi havia un caos monetari: convivien diferents monedes i sistemes de compte, juntament
amb la moneda estrangera i de les antigues colònies.
Per dur un sistema comptable i homogenitzat, van crear una moneda única que tingués
un equivalent d’or.
 Laureà Figuerola, va crear la pesseta a l’any 1869, sent ministre d’Hisenda.
1 pesseta= 4 reals= 100 cèntims.
 1874, José de Echegaray, va establir els bitllets de paper moneda, es van anar
generalitzants juntament amb els xecs bancaris.
4.4. UNIFICACIÓ SISTEMA IMPOSTOS
 Es feien un embolic al saben quins impostos havien de pagar. Això afectava
negativament a l’activitat comercial.
 La major part dels ingressos de l’Estat provenien dels estancs i monopolis, tabac, paper
timbrat, duanes interiors i exteriors.
 A l’any 1845, amb la reforma de Mon, reduïa la quantitat d’impostos en cinc grups:
 Immobles.
 Conreus i ramats.
 Producció industrial i activitats comercials.
 Consum
 Inquilinats i hipoteques.