Josep Castanyer Alonso: de

Súria a Suècia
Descripció personal:

- Josep Castanyer Alonso, 22 anys, violoncel.lista a la Reial Orquestra Filharmònica d’Estocolm

(Royal Stockholm Philharmonic Orchestra).

Estudis+llocs on has estudiat:

- Carrera Superior de Música, especialitat en interpretació del violoncel a l’Escola Superior de

Música i Dansa de Colònia, Alemanya, amb la professora Maria Kliegel, becat amb la
Deutschlandstipendium.

- Programa de Màster en Música de Cambra, Quartet de corda, amb Günther Pichler (Alban Berg
Quartett), a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía, becat amb una beca de l’Instituto de
Música de Cámara de Madrid.

- Programa de postgrau a l’Acadèmia de la Reial Orquestra Filharmònica d’Estocolm, Suècia.

Aficions:

- La música ocupa la majoria del meu temps i considero que em constaria trobar un hobby que
m’omplís com ho fa el meu propi ofici. El poc temps que em resta lliure el dedico a altres facetes
de la música clàssica, com compondre o descobrir noves obres que no coneixia abans, i a part
tinc un interès molt gran a aprendre nous idiomes.

Entitats a les quals has format part:

—————

Anys que has estat vivint a Súria:

- Els meus pares van venir a viure a Súria el 2016 quan jo ja feia tres anys que vivia i estudiava a
Alemanya. Per tant, tot i que personalment mai hi he tingut residència habitual, hi he passat
llargues temporades visitant els meus pares (que sí que fan vida al poble des de llavors).

Anys que fa que no vius a Súria:

—————

Lligams amb Súria:

- Els meus pares van decidir venir a viure aquí perquè la meva mare hi havia viscut durant 3 anys
quan ella en tenia 12 per motius de feina de la seva família.

Havies viscut a l’estranger abans de marxar a viure a Suècia? Si és així, on i per què?

- Sí. Sempre havia somiat a poder estudiar i viure a l’estranger, especialment a Alemanya, un
país amb una llarga tradició pel que fa a la música clàssica.

- Als 16 anys vaig acabar el Batxillerat a l’Escola Integrada Artística Oriol Martorell de Barcelona i
vaig fer la Selectivitat, dos anys abans del que sol ser la regla. També em vaig presentar a les
proves de selecció i accés a l’Escola Superior de Música i Dansa de Colònia, Alemanya, i hi
vaig ser acceptat amb la professora Maria Kliegel.

- Vaig viure, estudiar i treballar durant 5 anys a Alemanya (dels 16 als 21) i durant aquest temps
també vaig estudiar a l’Escola Superior de Música Reina Sofía a Madrid, amb una beca que
ens permetia a mi i al meu quartet de corda (Alinde Quartett) volar-hi un cop al mes per uns
dies i rebre classes de part de Günther Pichler, un professor que s’ha guanyat la fama de
“gurú” de la música de cambra i que havia estat primer violinista a l’Alban Berg Quartett.

Actualment vius als Estocolm, ens podries explicar una mica com és la ciutat i/o el barri on
vius?

- Estocolm és una ciutat fantàstica i de grans contrastos. El que més sobta és la seva situació,
enmig d’un arxipèlag i interconnectada per un nombre incontable de ponts. Durant l’hivern, en el
punt més fosc i depenent del temps que faci, pot arribar a fer-se fosc a les 14:00h. Durant l’estiu,
que és extremadament lluminós, i encara que el sol es pon cap a les 22:00h i torna a sortir a les
3:30h de la matinada, sempre es veu una línia rogenca a l’horitzó i sembla que el dia no acabi
mai. La foscor de l’hivern queda suavitzada per la neu, que ho cobreix tot i que sembla que emeti
llum pròpia per la seva qualitat reflexant, amb temperatures que en els pitjors casos arriben a
-20°C.

Quin/s motiu/s van fer que marxessis? Per què vas escollir aquesta destinació? Què hi
estàs fent aquí concretament?

- Com he comentat primer vaig marxar, als 16 anys, a Alemanya per estudiar-hi (per la tradició de
la música clàssica i el nivell de les universitats en aquest país).

- Al cap de cinc anys de viure a Alemanya vaig canviar de país una altra vegada, aquest cop em
vaig mudar a Suècia.

- Ho vaig fer en ser seleccionat per un programa de postgrau que ofereix l’Auditori d’Estocolm
(Stockholms Konserthuset) i la Reial Orquestra Filharmònica d’Estocolm i que consta d’una
beca per a 9 joves músics.

- Uns mesos després d’haver aterrat i haver-me instal.lat a Estocolm, la Reial Orquestra
Filharmònica d’Estocolm (coneguda popularment, entre d’altres, per ser la orquestra que toca a
la Cerimònia d’Entrega dels Premis Nobel i en el “Concerts dels Nobel”, amb molta tradició a
Suècia) va obrir una plaça fixa per a un violoncelista, així que, tot i ser conscient de la bestial
competència i el nivell requerit per una posició d’aquesta categoria, vaig decidir-me a dedicar 6
mesos a la preparació de les proves de selecció per a aquesta feina.

- Increïblement, a l’abril i després de passar tres rondes d’audicions a l’Auditori d’Estocolm, vaig
ser escollit d’entre 97 candidats convidats per a un període de prova a la orquestra, que és el
que em mantindrà ocupat el pròxim any -i esperem que molts més!

Va ser difícil emigrar?

- Sempre m’he sentit molt ben acollit a tots els països on he tingut la sort de viure. Això es deu al
fet que hi he trobat gent, moltes vegades també emigrants, ja sigui estudiants o treballadors,
amb qui he pogut forjar molt bones amistats.

- Tot i això no puc negar que començar a viure completament sol als 16 anys va ser difícil, i
evidentment a dia d’avui encara trobo a faltar la meva família.

Què és el que més et va cridar l’atenció quan vas arribar a la ciutat?

- En suec existeix l’adjectiu smidig, que reflexa un concepte pel qual no tenim una paraula d’ús
freqüent en el nostre idioma. Es podria traduïr com “flexible”, “acomodable”, “elàstic”. Crec que
l’ànim de la societat sueca és crear un lloc de vida extremament funcional, però no de qualsevol
manera, sinó d’una forma que faci sentir còmode la població i sigui molt respectuosa amb el medi
ambient. Així, qualsevol servei bàsic (transport, accessibilitat, etc.) funciona de forma excel.lent, i
un es sorprèn descobrint petits detalls inadvertits –molts d’ells d’última tecnologia però també
inesperadament senzills– que fan que el dia a dia sigui més agradable i sigui més fàcil sentir-se
bé.

Quins canvis has notat en relació al nostre país (tarannà de la gent, horaris, economia,
temps atmosfèric, gastronomia, sistema educatiu, cultura...)?

- A Alemanya em va sobtar el fet que la gent té un tarannà molt directe quan es tracta de
comunicar-se, sobretot quan es tenen discrepàncies. A Suècia la gent sol ser molt més tímida i
reservada i fa els comentaris d’aquest tipus en forma de suggerència, quasi evasivament. A
Catalunya solem tenir menys embuts, i aquest temperament té els seus avantatges i
inconvenients.

Com va ser el procés d’adaptació?

- L’adaptació a Estocolm va ser molt ràpida pel fet que em vaig trobar immers de seguida en un
munt concerts i altra feina quasi bé des del primer dia. A part, he seguit viatjant molt a Alemanya i
fent també concerts allà, fet que m’ha ajudat a mantenir el contacte amb la ciutat de Colònia.

Vas experimentar o experimentes algun problema amb l’idioma?

- Per sort, ja parlava alemany als 16 anys quan vaig anar a viure a Alemanya i crec que aquest fet
em va ajudar a integrar-me molt més ràpidament.

- Quan encara era a Alemanya i no tenia previst mudar-me a Suècia, vaig començar a anar a
classes de rus i de suec (com a hobby). Això ha estat una coïncidència divertida que m’ha
permès comunicar-me en suec des de bon principi amb moltes persones; sens dubte la gent
mostra el seu agraïment quan es fa l’esforç d’aprendre la seva llengua.

Quins aspectes positius i quins de negatius destacaries de viure als Estocolm?

- M’agrada el fet que Estocolm és una ciutat molt àmplia, amb molta aigua i llum i que, tot i ser
una capital relativament petita en comparació amb d’altres com Berlin, és plena de gent amb
molts projectes i ganes de treballar bé.

- En certa manera, però, com a totes les grans ciutats, la gent va molt a la seva i en alguns
moments pot semblar que tothom té pressa. Trobo a faltar la calma i la familiaritat d’un poble
 però valoro els avantatges, sobretot en l’àmbit professional, de viure en una gran capital
europea.

Ens podries explicar alguna anècdota curiosa que t’hagi passat?

- Després de tocar la Setena Simfonia de Mahler en un dels últims concerts de la temporada, una
senyora gran va anar a parlar amb una de les representants de l’orquestra i li va comentar que
m’assemblava molt a Isaac Grünewald, un pintor suec del segle XX que va decorar una de les
sales de l’Auditori d’Estocolm. Quan m’ho va comentar vaig buscar fotos i retrats seus i la
semblança és increïblement sorprenent –m’han arribat a plantejar el tema de la reencarnació!

Aprofitant la teva estada a allà, has viatjat pel país o a altres estats? Quins? Què en
destacaries?

- Sí. Viure a Estocolm et permet viatjar de forma molt fàcil i en molt poc temps a totes les capitals
d’Escandinàvia. A més, viatjar pel Bàltic és també molt fàcil i barat, i es pot fer en vaixell (dormint
en camarots i viatjant durant la nit). Fins ara he aprofitat aquestes oportunitats per a viatjar a
Hèlsinki (Finlàndia), Tallinn (Estònia) i Riga (Letònia). Destacaria l’arquitectura modernista de Riga i
els paisatges insòlits que es poden observar al Mar Bàltic, especialment arribant a l’arxipèlag
d’Estocolm o a Hèlsinki.

Els mitjans es fan ressò del cas de Catalunya? La gent n’està assabentada? Què se’n diu? A
qui o què trobes a faltar de Súria?

- El moment que va tenir més repercussió a l’estranger va ser l’1 d’Octubre. En aquell moment jo
era de gira per Alemanya i Àustria i a cada hotel, a cada aeroport i a tots els diaris, el relat de la
violència viscuda als col•legis ocupava els grans titulars i a tot arreu es vèien les imatges de la
repressió de la policía espanyola. Des de llavors les ramificacions de l’Assamblea a l’estranger
han fet molta feina d’esclariment i informació, i en general la gent està assabentada de la situació
i té una comprensió considerable pel cas català. Tot i això, encara queda un llarg camí en termes
d’aclariment de la situació i es pot topar amb falsedats o malentesos que, en la majoria de casos,
són fàcils de clarificar.

Quins plans futurs tens a curt i a llarg termini?

- Aquesta tardor tinc una agenda replena de concerts amb la Filharmònica d’Estocolm que em
fan moltíssima il•lusió, començant per una gira per Alemanya que ens portarà a Colònia –una
ciutat en què, com he dit, he viscut molts anys– i a la flamant Elbphilharmonie de Hamburg.
També farem una gira per Finlàndia. Finalment, al desembre tocaré per primer vegada al concert
dels Premis Nobel i a la Cerimònia d’Entrega dels Premis Nobel: aquest és probablement una de
les experiències que espero amb més impaciència!

Pots afegir més informació, sempre serà ben rebuda!

Fotografies:

Foto1:

Peu de foto:

Foto 2:

Peu de foto:

Foto 3:

Peu de foto:

Foto 4:

Peu de foto:

LES IMATGES ME LES POTS ENVIAR PER CORREU PER TAL QUE NO PERDIN LA QUALITAT

Moltes, moltes, moltíssimes gràcies per col·laborar amb el Salí i dedicar-hi el teu temps!