AMFITEATRE I CIRC

Els romans eren molt aficionats als jocs. Al principi eren d’origen religiós, però amb al pas
del temps van adquirir un caràcter polític ja que s’organitzaven per acontentar el poble.

Ludi publici → jocs públics. (Anaven de les lluites de gladiadors a les exhibicions
d’animals exòtics).

ESTRUCTURA D’UN AMFITEATRE

Edifici el·líptic. (fa pensar en la unió de dos teatres).

Parts més característiques:

• L’arena (harena) → Espai on es feien els espectacles. Coberta de sorra per absorbir
la sang.
• La càvea (cavea) → Espai on es situava el públic (grades). Generalment es dividia
en sectors. (Ima cavea, Media cavea, Suma cavea).
• Vomitoria → Portes.
• El subterrani (subterraneus) →Lloc on es guardaven els decorats, les gàbies de les
feres i el material necessari per als espectacles.
• Velum → tendal que cobria la càvea.

El primer amfiteatre es va construir a Roma l’any 29 aC. Tenia unes dimensions de 188 per
156 metres, i una capacitat aproximada de 45.000 espectadors.

ESPECTACLES QUE ES PODIEN VEURE EN UN AMFITEATRE

• Lluita de gladiadors → Espectacle preferit dels romans. Gladiadors: presoners de

guerra, criminals condemnats a mort o esclaus o joves que feien d’això la seva
professió.
Els gladiadors pertanyien a 4 categories diferents:

→ El samnita, el gal i el traci: casc, cuirassa, escut, espasa i punyal. Cada un

anava armat i vestit igual que els soldats dels diversos pobles derrotats pels romans.
→ El reciari (retiarius): sense casc i sense cuirassa, Només anaven armats
amb un trident, un punyal i una xarxa (rete).
→ El mirmillo: escut, espassa i casc gal.
→ L’essedarius: lluitava muntat en un carro.
→ L’eques: lluitava muntat en un cavall.

Els gladiadors s’entrenaven en unes escoles especials.

Lanista → home encarregat de dirigir i administrar l’escola.
Cena libera → gran banquet que se celebrava en un lloc públic per als gladiadors que
havien de competir.
Ave Caesar, morituri te saludant → salutació que els gladiadors, al arribar a la tribuna de
l’emperador, li dirigien.
El vencedor rebia la palma com a símbol de victòria. Després de guanyar molts cops, quan
es retirava, se li concedia una espasa de fusta.

• Venacions → combat on intervenen animals. Diferents modalitats: exhibicions

d’animals exòtics, lluites de feres, enfrontaments d’homes contra feres i homes
llançats a les feres.

• Naumàquies → reproduccions de batalles navals històriques. Solien inundar

l’amfiteatre o fer-ho en llacs naturals o artificials.
L’organització d’aquest espectacle era molt complicat i costós, per això va
desaparèixer aviat.

• Representacions de drames mitològics → els actors morien o patien, de manera

real, el càstig que rebien els protagonistes del mite representat. (eren actors, no
gladiadors)

ESTRUCTURA D’UN CIRC

La planta d’un circ romà era rectangular i allargada.

Spina → mur baix i llarg que dividia la pista.
Obeliscos → Situats damunt de la spina. Estàtues de divinitats.
7 ous grossos o 7 dofins → assenyalaven les set voltes que calia fer en cada cursa.
Metae → a cada extrem de la spina. Pilars o fites que assenyalaven el punt on havien de
girar els carros.
Cotxeres (carceres)→ situades al davant d’una de les metae. Carros i genets esperaven el
moment de sortir.

El circ més gran era el Circ Màxim de Roma, als peus del Palatí. Dimensions de 600 per
200 metres i capacitat per a uns 225.000 espectadors.

ESPECTACLES QUE ES PODIEN VEURE EN UN CIRC

• Curses de carros → L’espectacle es feia després d’una pompa (o seguici) que era
presidida per un magistrat, conduït en el seu carro. El seguien ciutadans agrupats per
classes: sacerdots, atletes, aurigues...
Quan tothom estava assegut al seu lloc, el magistrat presidia l’espectacle llançant un
mocador blanc i començaven les proves.

Els aurigues → conductors de carros. Començaven a competir.

Hi havia quatre equips o faccions → es distingien per quatre colors: (vermell, blanc,
blau i verd).