TERMODINÀMICA APLICADA

Problemes Bloc B: TERMODINÀMICA TÈCNICA

Tema 6: CICLES DE GAS GENERADORS DE POTÈNCIA

Els problemes inclosos en aquesta col·lecció, mantenen la numeració amb la que apareixen al
MANUAL UB 38.
Els que tenen la numeració en vermell, estan resolts al final d’aquests enunciats i també al
Manual UB.

4.6. En una turbina de gas l’aire entra a 400 kPa i a 1200 K i s’expandeix fins a 100 kPa en
dues etapes. Entre elles, l’aire es reescalfa a la pressió constant de 200 kPa fins a 1200 K.
L’expansió en les dues etapes de la turbina té un rendiment isoentròpic del 88%.
Determineu en kJ/kg d’aire:
a) el treball desenvolupat en cada etapa de la turbina,
b) la calor transferida en el procés de reescalfament i
c) l’augment de treball que produeix aquest sistema comparat amb el d’una turbina d’una
sola etapa d’expansió sense reescalfament. Comenteu el resultat, tot indicant com
afectaria aquest augment al valor del rendiment.
R: a) 193.25 kJ/kg, b) 193.25 kJ/kg, c) 30.95 kJ/kg

4.7. En un cicle Brayton d’aire estàndard, l’aire entra en el compressor a 100 kPa i 300 K, amb
un flux volumètric de 5000 L/s. La relació de pressió per a la compressió adiabàtica (β) és
10. La temperatura d’entrada a la turbina és 1400 K. Si el rendiment de la turbina i el
compressor és del 80%, determineu:
a) el rendiment tèrmic i compareu-lo amb el valor que obtindríem si el compressor i la
turbina no presentessin irreversibilitats,
b) la potència neta desenvolupada, en kW, i
c) si en el cicle anterior incorporem un regenerador amb una eficiència del 80%, quin
rendiment tèrmic obtindrem?
R: a) rev.: 45.67%, irrev.:24.94%, b) 1253.7 kW, c) 34.51%

4.8. Una turbina de gas regenerativa amb refrigeració i reescalfament opera en estat estacionari,
segons un cicle d’aire estàndard. L’aire entra en el compressor a 100 kPa i 300 K amb un
flux de massa de 5.807 kg/s. La relació entre les pressions extremes del compressor de
dues etapes és 10. La relació de pressions en l’expansió és també 10. El refrigerador i el
reescalfador operen ambdós a 300 kPa. A l’entrada de les dues turbines la temperatura és
1400 K. La temperatura a l’entrada de la segona etapa de compressió és 300 K.
L’eficiència en les etapes del compressor i la turbina és del 80%. L’eficiència del
regenerador és del 80%. Determineu:
a) el rendiment tèrmic i
b) la potència neta desenvolupada, en kW.
R: 44.29%, b) 2046 kW
4.9. Una planta de potència que opera seguint un cicle Brayton ideal té una relació de pressions
de compressió igual a 8. La temperatura del gas a l’entrada del compressor és de 300 K i a
l’entrada de la turbina és de 1300 K. Utilitzant l’aproximació de cicle d’aire estàndard,
determineu:
a) la temperatura del gas a la sortida del compressor i de la turbina,
b) la relació entre el treball requerit per a la compressió i l’obtingut a la turbina,
c) el rendiment tèrmic.
d) Repetiu el càlcul dels paràmetres determinats en els apartats anteriors considerant que
el compressor té un rendiment del 80% i la turbina del 85%.
e) Quina seria la nova eficiència tèrmica si incorporem a la instal·lació amb
irreversibilitats, un regenerador amb una eficiència del 80%?
R: a) 540 K, 770 K, b) 0.402, c) 42.6%, a’) 598 k, 853 k, b’) 0.592, c’) 26.6%, d) 36.9%

4.10. Una instal·lació amb turbina de gas recorre un cicle ideal amb dues etapes de compressió,
amb una relació de pressions igual a 8, i dues etapes d’expansió, amb una relació de
pressions també igual a 8. L’aire entra a cada compressor a 300 K i a cada turbina a
1300 K. Determineu el rendiment tèrmic considerant:
a) la instal·lació sense regenerador i
b) la instal·lació amb un regenerador ideal amb una eficiència del 100%.
R: a) 35.7%, b) 69.6%

4.15. En començar el procés de compressió d’un cicle Otto, p1 = 1 bar, T1 = 290 K i V1 = 0.4 l.
La temperatura màxima del cicle és 2200 K i la relació de compressió és 8. Determineu
pel cas del cicle d’aire estàndard les magnituds següents:
a) la calor absorbida, en kJ,
b) el treball net, en kJ,
c) el rendiment tèrmic,
d) la pressió mitjana efectiva, en bar, i
R: a) 0.680, b) 0.343, c) 50%, d) 9.81

4.17. En començar el procés de compressió d’un cicle dièsel d’aire estàndard, les condicions es
fixen en p1 = 200 kPa, T1 = 380 K. La relació de compressió és 20 i la calor absorbida,
per unitat de massa, és 900 kJ/kg. Determineu:
a) la temperatura màxima, en K,
b) la pressió màxima, en kPa,
c) la relació d’expansió prèvia,
d) el treball net per unitat de massa d’aire, en kJ/kg,
e) el rendiment tèrmic
R: a) 1879.5, b) 11958, c) 1.66, d) 543.08, e) 60%
4.20. Un cicle dual d’aire estàndard té una relació de compressió de 17 i una relació
d’expansió prèvia de 1.2. En començar la compressió p1 = 95 kPa i T1 = 310 K. La
pressió es duplica durant el procés d’absorció de calor a volum constant. Si la massa
d’aire és de 0.5 kg, determineu:
a) la calor absorbida a volum constant i a pressió constant, ambdós en kJ,
b) el treball net del cicle, en kJ,
c) la calor cedida en kJ, i
d) el rendiment tèrmic.
R: a) 409.64 kJ, 226.46 kJ, b) 390.03 kJ, c) 246.07 kJ, d) 61.3%

4.24. Compareu el rendiment tèrmic i la pressió mitjana efectiva d’un cicle d’aire estàndard
fred Otto, d’un dièsel i d’un dual, operant tots amb una relació de compressió igual a 15.
L’estat en iniciar-se la carrera de compressió en cada cicle és 20 ºC i 1 bar. Cada cicle té
una temperatura màxima de 1500 K. La pressió màxima del cicle dual és al mig dels
estats 2 i 3 del procés de combustió del cicle Otto.
O D
R: η t′ = 66.1% , η t′ D = 61.8% ,
O
pme = 3.83 bar, pme = 4.99 bar,
d
η t′ d = 65.1% , pme = 4.53 bar
 PROBLEMES RESOLTS

4.9.- Tot i que l’enunciat no ho especifica, suposarem que es tracta d’un cicle amb compressió
adiabàtica i no amb compressió isotèrmica. Els cicles amb compressió adiabàtica són més
habituals i, com hem vist, donen rendiments més alts.
Els diagrama que representa aquest cicle ha de mostrar les irreversibilitats de la turbina i el
compressor i els estats d’entrada i sortida del regenerador:
3
T

4r
x
4i
2i 2r y

1
s

Les línies discontínues ressalten les posicions relatives dels estats y, 2r, x i 4r, ja que, pel fet de
tenir un regenerador amb una eficiència inferior al 100 %, han de complir que
T y > T2 r i Tx < T4 r
Les dades de què disposem són
p2 p
= 3 =8 T1 = 300 K T3 = 1300 K
p1 p4
η C = 80 % ηT = 85 % η reg = 80 %
a) Càlcul de T2 i T4
El procés 1-2 és isoentròpic d’un gas ideal, per tant és aplicable l’equació (1-12)
pr 2 p
= 2 =8
pr1 p1
A la temperatura T1 = 300 K li corresponen els valors (taula A-13 de l’apèndix)
h1 = 300.19 kJ/kg* i p r 1 =1.3860
*(el valor de les entalpies, tot i que en aquest apartat no ens fan falta, seran d’utilitat a l’apartat següent)
p r 2 = 8 ⋅ p r 1 = 11.09 que correspon a una temperatura i entalpia iguals a
h2 = 544.35 kJ/kg i T2 = 540 K
El procés 3-4 correspon a una expansió isoentròpica d’un gas ideal i, per tant, podem seguir el
mateix procediment de càlcul:
T3 = 1300 K h3 = 1395.97 kJ/kg p r 3 = 330.9
p4
pr 4 = p r 3 = 41.36 h4 = 789.11 kJ/kg T4 = 770 K
p3
b) Càlcul dels treballs de compressió i expansió

wC = w1−2 = (h2 − h1 ) = 244.16 kJ/kg wC

= 0.402
wT = w3 − 4 = (h3 − h4 ) = 606.86 kJ/kg wT

És a dir, un 40 % del treball de la turbina s’utilitza per accionar el compressor.

c) Càlcul del rendiment tèrmic
A partir de la relació entre el treball net i la calor absorbida:
q ab = q 2−3 = (h3 − h2 ) = 851.62 kJ/kg
wnet = wT − wC = 362.7 kJ/kg
ηt = 0.426 o 42.6 %
d) Incorporació de les irreversibilitats
A partir de la definició de l’eficiència de la turbina i del compressor podrem calcular el treball
real obtingut en l'expansió i el treball real consumit en la compressió:
wideal 1
ηC = wreal C = 244.16 kJ kg = 305.20 kJ kg
wreal 8
wreal
ηT = wreal T = 0.85 × 606.86 kJ kg = 515.83 kJ kg
wideal
⎛ wC ⎞
⎜ ⎟ = 0.592
⎜w ⎟
⎝ T ⎠ real
A partir dels treballs reals podrem determinar les entalpies dels punts 2r i 4r i d’aquí les seves
temperatures:
h2 r = h1 + wreal C = 605.39 kJ kg que correspon a T2 r = 598 K
h4 r = h3 − wreal T = 880.14 kJ kg que correspon a T4 r = 853 K
La calor absorbida i el treball net valen:
q ab real = h3 − h2 r = 790.58 kJ kg
wnet real = wreal T − wreal C = 210.63 kj kg
de manera que el rendiment disminueix fins a ηt = 0.266 o 26.6 %
e) Incorporació de l’etapa de regeneració
Definim el rendiment del regenerador pel cicle irreversible com:
(hx − h2 r ) hx − 605.39 kJ kg
η reg = = 0.80 =
(h4 r − h2 r ) (880.14 − 605.39 ) kJ kg
d’on s’obté h x = 825.19 kJ kg
La calor absorbida es redueix a q ab = h3 − h x = 570.78 kJ kg la qual cosa representa
un estalvi de 219.8 kJ/kg respecte de la calor absorbida sense l’etapa de regeneració, és a dir,
un 27.8 % d’estalvi.
Aleshores: ηt reg = 0.369 o 36.9 %

4.10.- El diagrama que representa aquest cicle és igual al de la figura 4.21:

5 7
1300

x 6 8
T/K

4 2 y

300
3 1 s

a) Càlcul del rendiment de la instal·lació sense regeneració de calor

En les condicions d’idealitat amb les quals opera aquest cicle serà aplicable l’equació (4-21)
que ens proporciona la relació de pressions per les quals el treball de compressió consumit és
mínim o el d’expansió produït, màxim:
p2 p p5 p
= 4 i = 7 amb p 2 = p3 i p6 = p7
p1 p3 p6 p8
p4 p5
Segons les dades del problema: =8 i =8
p1 p8
p2 p p5 p
per tant, = 4 = 8 i = 7 = 8
p1 p3 p6 p8
amb la qual cosa tenim dades suficients per poder aplicar les relacions entre les pressions i les
pressions relatives (equació (1-12)).
Sabem que: T1 = T3 → h1 = h3 T5 = T7 → h5 = h7
T2 = T4 → h2 = h4 T6 = T8 → h6 = h8
T1 = 300 K → h1 = 300.19 kJ kg
p2
p r 1 = 1.386 → p r 2 = p r 1 = 3.92 → T2 = 403.3 K
p1
kJ
h2 = 404.33
kg
T5 = 1300 K → h5 = 1395.97 kJ kg
p6
p r 5 = 330.9 → p r 6 = p r 5 = 117.0 → T6 = 1006.4 K El càlcul dels
p5
kJ
h6 = 1053.35
kg
treballs implicats, de la calor absorbida i el rendiment són immediats:
wC total = 2(h2 − h1 ) = 208.28 kJ kg

wT total = 2(h5 − h6 ) = 685.24 kJ kg

q ab = q4 −5 + q6 −7 = (h5 − h4 ) + (h7 − h6 ) = 1334.19 kJ kg

wnet 476.96 kJ kg
ηt = = = 0.357 o 35.7 %
q ab 1334.19 kJ kg
Si ho comparem amb el resultat de l’exemple anterior (problema 4.9) en el qual el cicle simple
operava entre els mateixos límits de temperatura i amb una relació de pressions de compressió
igual, la relació entre el treball requerit per a la compressió i l’obtingut en l’expansió ha
millorat baixant del 40.2 %, en el cas anterior, a un 30.4 % en aquest cas, és a dir, un 30.4 %
del treball cedit per les turbines s’utilitza per accionar els compressors. En canvi el rendiment
cau d’un 42.6 % a un 35.7 %, la qual cosa indica que és molt recomanable la incorporació
d’una etapa de regeneració de calor.
b) Càlcul del rendiment de la instal·lació amb regeneració de calor
Els termes corresponents al treball no es veuen afectats però si la calor absorbida.
Si la regeneració té una eficiència del 100 %, aleshores: hx = h6 = h8
h y = h2 = h4
q ab reg = q x −5 + q6 −7 = (h5 − h x ) + (h7 − h6 ) = 685.24 kJ kg
476.96 kJ kg
η t reg = = 0.696 o 69.6 %
685.24 kJ kg
4.15.- Els diagrames p-v i T-s corresponents al cicle són els que es representen a les figures
que teniu a les diapositives
a) Càlcul de la calor absorbida
q 2−3 = (u 3 − u 2 )
Coneixem la temperatura de l’estat 3, la qual cosa ens permetrà determinar, amb ajuda de la
taula A-13 de l’apèndix, l’energia interna d’aquest estat:
u3( 2200 K ) = 1872.4 kJ kg
Per determinar la temperatura de l’estat 2 aplicarem l’equació (1-13) atès que el procés 1-2 és
isoentròpic i que coneixem la relació de compressió que és una relació de volums:
v r 1 v1
= = r = 8 , v r 1( 290 K ) = 676.1 → v r 2 = 84.51
vr 2 v2
que, interpolant a taules, dóna T2 = 652.4 K i u 2 = 475.11 kJ kg
q 2−3 = 1397.28 kJ kg
El problema ens demana la quantitat total de calor absorbida en kJ, per tant necessitem
conèixer la massa de fluid de treball que determinarem aplicant l’equació dels gasos ideals:
p1V1 M aire
m= = 4.873 ⋅ 10 −4 kg
RT1
Q2−3 = 0.680 kJ
b) Càlcul del treball net total
Si determinem la calor total cedida, el càlcul del treball net és immediat.
q4 −1 = (u 4 − u1 )
v r 4 v 4 v1
= = = r = 8 , v r 3 ( 2200 K ) = 2.012 → v r 4 = 16.096
v r 3 v3 v 2
que, interpolant a taules, dóna
T4 = 1156.96 K ≅ 1160 K i u 4 = 897.91 kJ kg
u1( 290 K ) = 206.91 kJ kg
q4 −1 = 691 kJ kg → Q4 −1 = 0.337 kJ
Wnet = 0.343 kJ
c) Càlcul del rendiment tèrmic
A partir de la relació entre el treball net i la calor absorbida s’obté ηt = 0.50 o 50 %
d) Càlcul de paràmetre pme
Tal com hem vist a la teoria, aquest paràmetre es calcula a partir de l’equació (4-23):
 Wnet wnet
pme = = = 9.81 bar
V1 − V2 ⎛ V1 ⎞
V1 − ⎜ ⎟
⎝ r ⎠

4.24.- Els estats 1 i 2 són comuns als tres cicles.

T/K
3O 3d 3D Els superíndexs indiquen:
1500
p cnt O: cicle Otto

x D: cicle dièsel
v cnt 4D
p cnt d: cicle dual
4d
2 4 O

273
1
s

Cicle Otto: El càlcul del rendiment és immediat a partir de l’equació (4-31):

1
ηt′O = 1 − γ −1
= 66.1 %
r
O
wnet η t′ O cv (T3 − T2 )
pme O
= =
v1 − v 2 v 2 (r − 1)
v1 − v 2 = v 2 (r − 1)
O
wnet = η t′ O q ab
O
= η tO cv (T3 − T2 )

Ens farà falta determinar T2 i v 2 :

- L’etapa 1-2 correspon a una compressió adiabàtica i reversible d’un gas ideal, per tant:

T1V1γ −1 = T2V2γ −1 → T2 = T1 r γ −1 = 866 K

R T2
v2 = per la qual cosa necessitem prèviament p 2
M aire p2

Tornant a l’etapa 1-2: p1V1γ = p 2V2γ → p 2 = p1 r γ = 44.3 bar

 8.314 ⋅ 10 3 N m kmol K 866 K
v2 = = 0.0561 m 3 kg
28.97 kg kmol 44.3 ⋅ 10 N m
5 2

0.661 × 0.717 kJ kg K (1500 − 866 ) K 10 3 N m 1bar

pme O = × × 5 = 3.83
0.0561 m 3 kg (15 − 1) 1kJ 10 N m 2
bar
Cicle Dièsel: El càlcul del rendiment és immediat a partir de l’equació (4-37):

η t'
D
= 1− ⎢ ⋅
(
⎡1 ργ − 1 ⎤ 1
⎥ ⋅ γ −1
) en la qual ρ=
v3
⎢⎣ γ ρ − 1 ⎥⎦ r v2

v3D T3
L’etapa 2-3 és isobàrica i compleix =
v 2 T2
com que T2D = T2O = 866 K i T3 = 1500 K → ρ = 1.73

Així ηtD = 61.8 %

L’expressió general per determinar la pressió mitjana efectiva és la mateixa però en aquest cas
l’absorció de calor té lloc durant una etapa a pressió constant, de manera que:

ηtD c p (T3 − T2 )
pme D
= = 4.99 bar
v 2 (r − 1)

Cicle dual: El càlcul del rendiment és immediat a partir de l’equació (4-41):

⎡ λρ γ − 1 ⎤ 1
ηt = 1 − ⎢
′ d
⎥ ⋅ γ −1
⎣⎢ (λ − 1) + γλ ( ρ − 1) ⎦⎥ r
px p v
en la qual λ= = 3 i ρ= 3
p2 p2 vx
p 2O + p3O
p3d = per la qual cosa hem de tornar al cicle Otto i calcular p 3 .
2
L’etapa 2-3 del cicle Otto que és isocòrica ens ho permet:
T3
p 3O = p 2O = 76.7 bar
T2
Així obtenim p 3d = 60.5 bar i λ = 1.366
Per determinar ρ necessitem conèixer els volums dels estats 3 i x.
L’etapa 2-x és isocòrica, per tant v x = v 2 = 0.0561 m
3
kg
El volum de l’estat 3 es determina a partir de l’equació dels gasos ideals, tal i com hem fet per
l’estat 2, obtenint-se v3 = 0.0712 m
d 3
kg , de tal manera que ρ = 1.269
ηt′ d = 65.1 %
Per calcular la pressió mitjana efectiva haurem de tenir en compte que hi ha dues etapes
d’absorció de calor, una d’isocòrica i l’altra isobàrica:

pme =d
[
ηt′ d cv (Tx − T2 ) + c p (T3 − Tx )]
v 2 (r − 1)
Tx és fàcilment calculable aplicant l’equació dels gasos ideals a l’etapa 2-x que és isocòrica
p x Tx
= → Tx = 1182.6 K → pme d = 4.53 bar
p 2 T2
Comparació dels resultats:
Cicle Otto dual dièsel
ηt′ / % 66.1 65.1 61.8
pme / bar 3.83 4.53 4.99
Hem comparat els tres cicles amb una mateixa raó de compressió i temperatura màxima. En
aquestes condicions la relació entre el rendiment del cicle Otto i el del cicle Diesel és
l’esperada des del punt de vista de les temperatures mitjanes: si bé la temperatura mitjana de
subministrament és la mateixa per tots dos cicles, la temperatura mitjana d’extracció del cicle
Otto és inferior que la del cicle Dièsel, de la qual cosa en resulta un rendiment major pel cicle
Otto. El valor corresponent al cicle dual sempre es troba al mig.
Pel que fa a la pressió mitjana efectiva, els resultats indiquen que, en aquestes condicions i si
ambdós realitzen el mateix nombre de cicles per segon, un motor dièsel podria ser més petit
que un motor Otto amb la mateixa potència de sortida però el motor Otto consumiria menys
combustible. El cicle dual correspon a una situació intermèdia entre els altres dos.