Irenee_2020

www.wuolah.com/student/Irenee_2020

43796

POSSIBLES-PREGUNTES-DE-MERCE-RODOREDA-.pdf
RODOREDA

1º Valenciano

Bachillerato de Humanidades y Ciencias Sociales

PAU Comunidad Valenciana

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su
totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2482676

POSSIBLES PREGUNTES DE MERCÉ RODOREDA

LA PLAÇA DEL DIAMANT (1962)

PREGUNTA 3a

Relativa a l’anàlisi de l’obra/fragment

RESPECTE AL CONTINGUT O LA TEMÀTICA:

a. Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms, de lloc,

esdeveniments, objectes...) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc
espaciotemporal general de l’obra (època i espais)?

Com que la relació entre la vida i context vital de Rodoreda i les seues històries és indiscutible, la

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
presència d’elements referents a la realitat és gran.

En aquest fragment en concret, podem observar elements continuos a la guerra i al

desenvolupament de la mateixa. Després de la cruel guerra, el franquisme s’implantarà a Espanya
com la peste.

Així, el sometiment femení a una época masclista, el franquisme és present a l’exposició de la

complicada situació de Colometa, on es veu lligada a aquesta figura masculina imposidora que
és el Quimet.

FINALS 1ª DICTADURA. Capítol - Del ball a l’envelat al casament.

1-10.
- Embaràs i naiximent de l’Antoni.

PERÍODE REPUBLICÀ - Proclamació de la República.

(1931-1936). Capítol 14-25.

- Embaràs i naiximent de la Rita.

GUERRA CIVIL (1936-1939). - Esclat de la Guerra Civil. Revolució.

Capítol 26-33.
- Quimet al front d’Aragó. Canvi de feina de la Colometa.

- Bombardeig de la ciutat.

- Mort del Quimet i en Cintet.

- Entrada dels nacionals.

POSTGUERRA. Capítol 33-49. - Segones núpcies de la Natalia.

b. Situa o ubica el contingut d’aquest fragment en l’argument de l’obra.

Amb l’arribada de la II República i després la Guerra Civil com context històric, l’obra conta la
història de Natalia o Colometa, una jove que ha de viure un període cruel i aceptar sense queixes
tot aquell que la vida i el seu home l’impossen. La novella està enmarcada al context històric de
Barcelona de la Segona República Espanyola, la Guerra Civil i la Postguerra.

Lentament, els seus coneguts moriran, tindrà fam, i s’enfrontarà a tot tipus de dificultat per
mantindre el benestar dels seus fills, cambiant el seu caràcter amb la posterior recuperació de la
seua identitat.

1
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2482676

PROCÉS D’ALIENACIÓ - SUBMISSIÓ / PÈRDUA DE LA PERSONALITAT. Anys de matrimoni amb

(1-24) el Quimet (amo-criada)-

- COLOMETA. Nom connotatiu de la vida de casada.

- Procés d’ALIENACIÓ de Natàlia, que culmina en el període de la

República.

REVOLUCIÓ (24-35) - REBEL·LIÓ. Coincideix amb la revolta de la Guerra Civil. L’emancipació

social (fracassat) coincideix amb la revolta personal de Natàlia (triunfant).

- CAP 35. Clímax de la novel·la. Mort i renaiximent de Natàlia (“ous”,

“gran ventre”).

ALLIBERACIÓ (36-49) - RENAIXEMENT. Al costat de l’Antoni (segon marit).

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- POSTGUERRA. Possibilitat de comunicación i d’amor. L’Antoni
renuncia a l’autoritat i al domini.

c. Quines característiques presenta el personatge X (un personatge protagonista o

principal)? Evoluciona aquest personatge al llarg de l’obra?

Tenint en compte les característiques de l’obra de Rodoreda, podem distinguir la complexitat

amb la qual els personatges han sigut construits.

En el cas d’aquest fragment, observen el protaginisme que Colometa toma, tractant-se del
personatge més complet i el que més evoluciona al llarg de l’obra, tractant-se aquesta mateixa de
el progrés psicològic i vital de Natalia.

Mitjançant una correlació directa entre la situació sociopolítica espanyola i les misèries que ella ha
d’enfrontar, observarem com Colometa lluita contra la despersonalització, la negació de la seua
identitat i la progresiva recuperació de la mateixa.

NATÀLIA O COLOMETA - Òrfena de mare, viu amb el seu pare i la madrastra.

- Està educada segons les normes i costums de les classes menestrals.

- Sap llegir i escriure, es dependenta d’una pastisseria.

- Ingènua, bondadosa, passiba i no sap dir no.

- Abans de cassar-se tenia un promés.

- Es casa dues vegades, amb el Quimet i l’Antoni, i té dos fills del primer
matrimoni.

- PRIMER MATRIMONI: Procés de submissió = pérdua de la identitat. Pasar

de Natàlia a Colometa.

- SEGON MATRIMONI: Recuperació de la identitat. Passa de Colometa a

Senyora Natàlia.

QUIMET - Primer marit de Natàlia.

- És fuster.

- Caràcter autoritari.

- Mor al front d’Aragó durant la Guerra Civil.

- La Natàlia el descriu de forma molt sensial.

- Anul·la la personalitat de Natàlia.

2
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2482676

ANTONI - Segon marit de Natàlia.

- En un inici sembla un matrimoni de conveniencia que, al final, esdevé una

relació d’amor.

- Mutilar a la guerra. Es tracta d’una relació asexual.

- S’adreça a la seva dona pel seu nom: Senyora Natàlia, ajudant a recuperar la
seua identitat.

- Honrat i comprensiu. No s’imposa a Natàlia.

ANTONI I RITA - Fills de Natàlia i Quimet.

- Neixen poc abans de la Guerra Civil.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- La Rita s’assembla molt al seu pare. S’acabarà casant amb el propietari del
bar de davant de casa.

- L’Antoni és “obedient i recollit”. No vol allunyar-se de la família per la mala

experiència de la colònia.
VICENÇ - Promès i marit de Rita. Porpietari d’un bar.

- Físicament “feia goig”.

JULIETA - Amiga de la Natàlia.

- Apareix en 4 ocasions: ball de festa major, casament, després de tenir el fill,

durant la guerra.

d. Quina temàtica pròpia de l’obra es veu en aquest fragment? Quines altres

temàtiques són característiques d’aquesta obra?

Aquesta obra presenta diverses temàtiques que conformen una trama cohesionada que tracta
temes presents al temps contemporani de la seua escriptura.

En primer lloc, la repressió femenina que durant el segle XIX va sofrir la majoria de les dones,
Rodoreda va ser víctima també de la violència masclista al ver-se obligada a casar-se amb el seu
oncle. De la mateixa forma, Colometa serà espentada per la manipulació del Quimet a desposar-
se amb ell.

A més a més, la mitat de l’obra es desenvolupa dins del marc històric de la Guerra Civil
Espanyola, Rodoreda va viure-la des de l’exili, i Colometa amb el seu Quimet al front, però les dos
allunyades dels seus repressors, els marits de ambdós.

RESPECTE A LA FORMA:

a. Descriu les característiques de la veu narrativa. Relaciona-les amb les pugues trobar
en aquest fragment.

La veu narrativa és la d’una narradora omniscient o protagonista, en aquest cas Natàlia. En l’obra,
Rodoreda no intenta explicar el seu personatge sinó manifesta la seua incomprensió del món, no
entén la seua història ni el sentit de la seua vida.

L’autora empra dos tècniques narratives, la escritura parlada i el monòleg interior, propis de la
novell·la psicològica. La primera servix per explicar fets passats, com recordant en veu alta,
semblant al monòleg; el segon és per parlar dels fets presents, que apareixen al principi i final de
l’obra.

3
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2482676

b. Identifica el símbol que apareix en aquest fragment i explica la funció dels símbols
en l’obra. Per a fer-ho pots esmentar altres símbols de l’obra.

L’obra presenta diferents símbols que apareixen recurrentment i que aniden a l’autora a mantindre
l’enigma i la visió psicològia de la trama. Explicarem alguns diferents:

En primer lloc els COLOMS, ja que la historia gira al volatín d’aquest símbol. L’evolució i carvis
que experimenten els ocells és un desdoblament simbòlic de la vida de la protagonista, entre els
altres personatges importante es relacionen d’una manera o alta amb aquest símbol.

Amb el primer casament, els coloms arriben a la vida de Natàlia, el seu marit cria coloms, amb
l’arribada dels problemes a la seua vida. Aleshores, quan el símbol dels coloms ana amb el
Quimet, es tracta d’un element de subordinació de la Natàlia als capricis d’en Quimet.

Quan arriba la Guerra i el segon matrimoni, els coloms es convertixen en símbol de rebel·lió, de

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
bellesa i optimisme. Embelleixen el passat i recupera oníricament els topants més significatius de
la seua vida anterior: els coloms i el colomar.

A més a més, l’EMBUT entra en la vida de la protagonista al mateix temps que els
coloms.Simbolitza el caí cada con més angoixant de la vida de la Natàlia i el suïcidi col·lectiu,
embut eina per donar el salfumant als fills quan dormin.

El GANIVET és símbol de l’assassinat del passat, el crit és l’esforç que canalitza la sortida de
l’angoixa acumulada.

Les BALANCES són símbol de l’equilibri, Natàlia les toca perquè li donen seguretat.

c. En quin (sub)gènere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica les

característiques bàsiques del (sub)gènere, model o corrent.

La Plaça del Diamant pertany al subgènere de novel·la psicològica. Les protagonistes són quasi
sempre dones d’una gran força interior. Per tal de tractar-se daquest tipos de novel·la, fa un
anàlisi detallat dels sentiments dels protagonistes a través de records que els provoquen.

En aquest subgénero, hi ha una desaparició de la trama com a Element essencial, abandona

l’acció a favor de l’observació i de l’evolució psicològica del personatge. Així, el protagonista
passa a ser un antiheroi, amb el progressiu desplaçament del narrador amb l’ús de la primera
persona. s’empra el diàleg interior i ‘escriptura parlada.

La novella també és iniciàtica, apareix un itinerari vital que implica el creixement personal que
comporta un canvi.

PREGUNTA 3b

Relativa a la contextualització

RESPECTE AL CONTEXT HISTÒRIC I LITERARI DE L’OBRA I A LA UBICACIÓ D’AQUESTA EN

LA TRAJECTÒRIA DE L’AUTORA:

4
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2482676

a. Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autora (etapes o blocs) i digues algunes

característiques de l’etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).

Com que la trajèctoria literària de Mercé Rodoreda es dividixen en 4 diferents, localitzem La Plaça
del Diamant en la segona.

La primera època, la de juventut es caracteritza per la descripció de la condició de la dona,

protagonista de les seues obres, té el tret característiques en la frustració. Publicà obres com
Crim, Aloma o Del que hom no pot fugir.

En segon lloc, durant la maduresa l’escriptura presentarà sentiment de tristesa, dolor i

pessimisme; el pas del tems fa feliços els protagonistes, abocats a la solitud i a la incomprensió.
Publicà obres com la present a l’examen, La plaça del diamant.

En tercer lloc, durant la seua vellesa escriu Mirall trencat, un relat de la tràgica vida de tres

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
generacions d’una família benestant de principis de segle XX. Incorpora a les seues obres el món
mític, amb càrrega de misteri i simbolisme.

Finalment, A l’altra banda del mirall, la quarta etapa, domina la fabulació imaginària, plena de
simbolisme i de patetisme, la culminación del que començà a Mirall trencat, una Constant
reflexión sobre la mort. Publicà Viatges i flors, o La mort i la primavera.

b. En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra?


Cal tindre en compte la situació de la que es parteix, i és que amb la vistòria del règim franquista
la nostra llengua va ser prohibida i perseguida. Els anys després de la guerra (al voltant de 1945)
foren els escriptors de l’exili els que més varen escriure, i així, la cultura de la clandestinitar s’anà
ampliant a poc a poc.

No obstant que era quasi impossible arribar a publicar en valencià i més si era novel·la, la voluntat
de transformación del gènere narratiu trobarà noves tècniques i aconseguiran els primers exits a
principi de la dècada dels 60.

Tot açò anirà acompanyat de la creació de premis i concursos literaris que buscaven la
normalització de la nostra llengua.

c. Quines característiques generals presenta el gènere narratiu en el context de

l’escriptura de l’obra?

Durant la primera meitat del segle XX, la novel·la comença a desenvolupar-se com gènere
narratiu, i les obres tomen formes novedoses (independientemt del subgènere al que pertanyen)
que cal esmentar.

Primerament i parlant de la forma de l’obra, es trenca el temps narratiu lineal i s’empra per
primera vegada la retrospecció, o l’apareció de accions simultànies. Com conseqüència,
l’argument tradicional lineal desapareix, dotant a les trames de més complexitat.

Per altra banda, es modifica el concepite de protagonista i s’implanta l’antiheroi (representant

dels temps que varen viure els seis autors), es substitueix el narrador omniscient per l’observador,
i s’introdueix la tècnica del monòleg interior (sobretot a la novel·la psicològica).

5
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2482676

d. Quins altres autors o autores destaquen en el context de l’escriptura de l’obra (dins

del gènere)? (mínim 2 autors o autores). Aporta algunes dades bàsiques sobre
l’escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d’aquests altres autors o
autores.

Durant la postguerra la novel·la es vertebra en diferents tendències, amb autors que destaquen
pel seu domini de la llengua i innovació.

Dins de la mateixa current que Mercé Rodoreda, podem trobar a Llorenç Villalonga, escriptor i

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
periodista que al llarg de la seua vida va redactar 15 novel·les, 5 llibres de relats, 5 més de teatre i
més de 1500 articules de prensa. En la seua faceta com novel·lista psicològic, podem destacar
Mort de dama (1931), on amb un to satíric critica a tots els sectors socials excepte l’Església;
però també escrigué obres realistes com Bears o la sala de les nines.

En segon lloc i no molt allunyat de la psicologia, destacaria Aurèlia Capmany amb Necessitem
morir. Aquesta branca literària tomarà força a la posguerra ja que reflexiona sobre l’existència
humana en un context de misèria compartida.

e. Quins altres models o corrents trobem en el context de l’obra (dins del gènere)?
Explica les seues diferències respecte al model o corrent en què s’inscriu l’obra.

La novel·la al franquisme sofrirà un desmembrament en diferenst branques segons el contingut

de les obres. Tenint en compte que totes tracten els mateixos temes, podem diferenciar:

Entre la narrativa de l’exili i la realista, l’unica diferència que trobem es el lloc d’escriptura.
Cròniques de la veritat oculta (de Calders), L’ambició d’Aleix (testimoni de la Guerra Civil) o
Necessitem morir (de Campany) són exemples de les diferents subrames, tales com d’exili,
testimonialista o existencialista, respectivament1 .

Durant els 60, la tendència psicològica agafà força, analitzant en profunditat l’ésser humà, amb
obres com la present, La plaça del Diamant.

A més a més, hi hauran més braques, com la fantàstica, l’imaginativa o l’experimental, però la
seua producció serà quasi residual, destacant en elles el caràcter irònic i satíric per tal de criticar
la societat en la que vivien.

RESPECTE AL CONTEXT ANTERIOR O POSTERIOR AL CONTEXT PROPI DE L’OBRA:

a. Com evoluciona el gènere narratiu amb posterioritat al context d’escriptura

d’aquesta obra? Quines característiques presenta?

Els últims anys del segle XX es caracteritzen per la recerca de normalització literaria narrativa. A
finals dels 60 la producción novel·lística valenciana canvià i apareix la “novel·la del canvi” i la
realista evolucionada, amb la figura de Francesc Mira.

1 De la narrativa de l’exili cal destacar la seua importància en la publicació d’obra catalana en aquells temps. L’experiència de la
guerra i el dolorós exili, així com el testimoni dels esdeveniments viscuts podien ser escrits sense perill de censura fora del país, com
per exemple Cròniques de la veritat oculta (de Calders).

La novel·la realista presenta diferents frents, on la testimonialista, l’existèncialisme i el realisme mit formen una varietat d’obres que,
amb diferents perspectives, reflexionen sobre la vida a la postguerra. L’ambició d’Aleix (testimoni de la Guerra Civil), Necessitem morir
(de Campany) o Bearn o la sala de les nines, respectivament, són alguns exemples.

6
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2482676

Es comença a manipular el codi textual i a tractar temes ideològics oposats a l’ordre vigent, la
crítica política i la ruptura amb els valors tradicionals de la cultura i societat, podem dir que es
tracta de la novel·la de trencament, la històrica i el realisme brut.

Amb un llenguatge intel·ligible i una estructura clara, comença una revolta que busca canvis, el
món universitari, i feminisme, on sense dubte, trobem la clara influencia de Mercè Rodoreda.

b. Quins autors o autores destaquen en el gènere narratiu amb posterioritat al context

d’escriptura d’aquesta obra? (mínim 2 autors o autores) Quines semblances,
novetats o diferències presenta l’escriptura d’aquests autors o autores respecte a
l’autora del fragment?

Apareixen, gràcies a la influència de Mercè Rodoreda, noves escriptores com Monstserrat Roig i
Carmen Riera, que reflectixen les necessitats del seu poble de canvis profunds, un reformar món

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
universitari i l’assimilació del feminisme.

La primera, comença als 70 la seua producció feminista amb Ramona, adéu (1972), que
continuará amb El temps de les cireres (1977). La segona farà un barreig entre les seues obres,
però la novel·listica tractarà, com la seua companya Roig, de la defensa de la dona, com a Te
deix, amor, la mar com a penyora.

És clar que la diferència entre la narració dels escriptors de postguerra i les més actuals es troba
al punto de vista empata per tractar els mateixos temes, pero sense dubte, l’esperança i la força
d’arribar a un futur sense repressió masclista és comú en totes les autores del segle XX.

RESPECTE A TOT EL PERÍODE (POSTGUERRA I ACTUAL):

a. És destacada la presència d’autores en el context d’escriptura de La plaça del

Diamant? I amb posterioritat? Esmenta i ubica temporalment altres autores
(novel·listes, poetes, autores de teatre o assagistes) que destaquen en el període
que va de la postguerra a l’actualitat? (Es demanarà esmentar un mínim de 4
autores, vinculades almenys a dos dels gèneres.)
A pesar la clara dificultat que la dona ha tingut al llarg del segle XX no sols per ser independient,
sinò també per escriure, sí podem trobar diferents autores que, amb les seues obres, evidèncien
una societat masclista i poc evolucionada.

Mercé Rodoreda serveix d’inpiració amb obres com La plaça del Diamant o Mirall trencat per
totes aquelles dones que anys després començen a escriure. És el cas de Isabel-Clara Simó,
Monstserrat Roig o Carmen Riera, dones que amb diferents estil i subgèneres, pintaran en la
literatura el principi de la representació femenina.

Mostrant no solament que dominen la llengua, sinò que poden participar de diferents facetes com
escriptores, ens varen deixar obres tan diferents com Júlia i Raquel (de Simó), Cap al cel obert
(de Riera) o El cant de la joventut (de Roig).