[a] casa, mà; [ə] taca, masia

[e] lent, bé; [ɛ] nen, trentè; [ə] pare

[i] idea, matí

[o] boca, estació; [ɔ] bo, sòl; [u] bonic, nombrós

[u] urbà, únic

aire, taula, riu

[b] bota, cambra; [p] àrab, dubtar; [bb] noble, possible; [-] amb, tomb; [ß] rebut, trobar

[s] cent, cim; [k] cap, bonic, clau; [-] blanc

[s] França, capaç; [z] feliçment

[d] dent, tendència; [t] tard, fred; [ð] edat, poder; [-] estupend, perds

[f] foc, fruita

[ʒ] gent, pàgina; [g] gust, grup, guerra, següent; [ɣ] pagar, segur; [gg] segle, regla;

[k] amarg, epíleg; [-] sang

[-] hotel, tothom

[ʒ] japonès, jardí

[k] kilòmetre

[l] lectura, lila; [ɭ] legal, calci

[ʎ] llengua, coll

[ll] col·legi, col·lega

[m] demà, fam

[n] nom, nen

[p] poc, llop; [-] camp, temps

[k] què, aquell, qüestió

[r] ràdio, terra, conreu; [ɾ] però, cara; [-] cantar, (amor), prendre. aprendre,

parlar, parlar-li

[z] posar, comunisme; [s] setmana, expressar

[t] tos, total; [-] alt, dimarts

[b] vida, convidar; [ß] avi

[ʃ] xoc, punxada; [ks] fix; [gz] examen

[z] zinc, zona

[puʧ] puig [maduʃa] maduixa [aɲ] any [meʤə] metge [ʎoʤə] llotja [kapriʧos]

capritxós

ˉpa·re, pa·ˉta·ta; ˉcan·tes, e·ˉxa·men, ˉtro·bin

po·si·ˉtiu, es·ˉprai; can·ˉtar, hos·pi·ˉtal

esg·ˉlé·sia, hu·ˉmà, ˉúl·tim

- Hola, Bon dia.

- Bon dia.
- Jo sóc en Kei Ito. Sóc japonès. Sóc de Kobe.

- Un moment si us plau. Ah, ets de la Universitat Ta-mon, oi?

- Sí, això mateix.

- Benvingut a la Universitat de Barcelona!

- Què és això?

- És un plànol de la ciutat.

- On és la Universitat?

- És aquí. I l'estació de metro és davant de la Universitat.

- On són les entrades?

- Són a l'altre costat de la plaça.

- I l'aeroport de Barcelona?

- Aquí no hi és.

- Moltes gràcies.

- De res.

la universitat

el metro

l'estació

les nenes
els dies

Encantat.

Encantada.

Bon dia.

Moltes gràcies.

De res.

Adéu.

Fins demà.

- Quants japonesos hi ha a la classe?

- Ets l'únic japonès.

- Ah sí? Que bé!

- Hi ha cinc francesos, dos suecs i quatre alemanys.

De xinesos, n'hi ha tres. Sou quinze en total.

- On és la biblioteca?

- Aquí al costat. Hi ha molts llibres.

- Hi ha llibres en japonès també?

- Sí, hi ha un prestatge de llibres en japonès.

4

- Hola, Kei, Bon dia. Com estàs?

- Hola, Laura. Bon dia. No estic gaire bé.

- Ah no?

- No. Estic una mica refredat.

- Avui hi ha una festa de benvinguda del col·legi major.

- Sí...

- Això és un medicament per al refredat.

- Moltes gràcies. Ets molt amable.

Quants cotxes hi ha al carrer?

Hi ha tres cotxes.

Quantes dones hi ha a la biblioteca?

Hi ha dues dones.

Quantes cases hi ha al poble?

Hi ha vint cases.

Quants nens hi ha al jardí?

Hi ha molts nens.

Quants japonesos hi ha a la classe?

Hi ha pocs japonesos.
La Núria està refredada.

En Joan i jo estem ocupats.

La universitat és molt important.

La senyora és alta.

Els llibres són interessants.

- Mira, Kei, aquesta és la vostra habitació.

El teu company és en Jordi Pou. És de Mallorca.

- Gràcies. Hola, Jordi. Encantat. Sóc en Kei.

- Hola, Kei. Encantat.

L'habitació no és gran però és neta.

- És aquesta la meva taula?

- No, la teva és aquella. I aquest és el teu armari.

- Hi ha dutxa a l'habitació?

- No, la dutxa és fora.

- Hola, Marta. Et presento en Kei,

el meu company d'habitació.

- Hola, Marta. Encantat. Sóc japonès.

- Ah, parles català? Que bé!

- Sí, estudio català a la universitat.

- Hola, Kei. Sóc la Marta. Molt de gust.

Estudio química a la universitat.

El meu germà gran treballa al Japó.

- Ah, sí? A quina ciutat?

- Treballa a Tòquio.

La seva taula és aquella.

El seu avi és professor.

Els seus pares no són a casa.

Ensenyo les fotos a la teva mare.

Aquest cotxe és meu.

Regalo un llibre a en Jordi.

Li regalo un llibre.

En Joan ensenya català a la Sachiko i a tu?

En Joan us ensenya català?

Presento els meus pares als meus amics.

Els presento els meus pares.

La Maria m'ensenya català i jo li ensenyo japonès.

Ells ens presenten els seus pares i nosaltres els presentem els nostres pares.

Quant em pagues tu? - Jo et pago deu euros.

- Jordi, que dorms?

- Sí. Quina hora és?

- Són les dues de la matinada.

- És molt tard. Què passa?

- Et desperto perquè sento un soroll estrany.

- Què?

- No el sents?

- Em temo que no. És un gat, suposo.

Bona nit. Fins demà, Kei.

- Bona nit...

Quina hora és?

És la una.

Són les dues i tres de la tarda.

És un quart de tres.

Són dos quarts de tres.

A quina hora arriba el tren?

El tren arriba a les tres.

- Hola. Què us poso?

- Hola, per a mi, una cervesa, si us plau. I tu, Kei?

- A mi no m'agrada la cervesa.

Per a mi, un vi negre, si us plau.

- D'acord. De seguida.

- Kei, tu per què estudies català?

- Perquè m'interessa la cultura catalana,

- És difícil estudiar català?

- I tant! No és gens fàcil.

Però m'agrada estudiar idiomes.

És important estudiar molt.

És necessari parlar català.

No és important ser ric.

És divertit viatjar amb amics.

M'agraden aquests cotxes.

T'agrada el vi?

Ens agrada estudiar català.

No li interessa viatjar.

- Kei, t'agrada el futbol?

- Sí, m'agrada molt.

- Tinc dues entrades del partit del Barça contra l'Espanyol.

Vols venir amb mi?

- I tant que sí. Vinc amb tu.

- Quin equip t'agrada més, el Barça o l'Espanyol?

- M'agrada més el Barça, per descomptat.

El Barça és el millor equip del món!

- El futbol és popular al Japó també?

- Sí, però el beisbol és tan popular com el futbol.

10

- Demà, he d'aixecar-me d'hora.

- Per què?

- Perquè vaig d'excursió amb els companys de classe.

- A quina hora t'aixeques?

- M'he d'aixecar a les sis.

- Tan d'hora?

- Sí, perquè m'he de dutxar, m'he de rentar les dents i he d'esmorzar abans de sortir

de la residència.

- A on aneu?

- Anem a la Vall de Núria.

Agafem el tren des de la Plaça Catalunya.

- Molt bé. Que us ho passeu bé!

- A quina hora s'aixequen vostès?

- Ens aixequem a les set.

- Voleu dutxar-vos?

- Sí, volem dutxar-nos.

- Em poso les sabates.

- Els nens es renten les mans abans de menjar.

11

- Què estan fent la Mercè i la Núria?

- Fa estona que prenen el sol.

- Aquí, al pati de la universitat?

- Sí, per què no? Fa tan bon temps.

- Potser tens raó.

- Anem a fer el mateix?

- Vinga, som-hi!

- Hola, Mercè i Núria. Veig que esteu prenent el sol, oi?

- Sí i llegint un llibre.

- Jo escric una carta.

- Podem estirar-nos al vostre costat?

- I tant. Endavant!

12

- Kei, et presento una amiga meva, la Clàudia.

Viu a prop de la residència.

És una gran aficionada del "man-ga".

- Hola Clàudia. De debò que t'agrada el man-ga?

- Sí, m'agrada molt. És molt popular a Catalunya.

Aquest any, hi ha hagut un Saló del man-ga aquí.

- Ah, sí? No el conec. Has estat mai al Japó?

- No, encara no hi he estat mai.

Però saps que es poden comprar aquí força llibres de man-ga traduïts al català?

- Què dius!

- Sí. Hi ha una llibreria especialitzada en man-ga, però avui està tancada.

- Quina llàstima!

Heu acabat els deures ja?

Aquest mes he estudiat molt.

No he viscut mai a Barcelona.

Aquesta setmana, en Joan els ha vist tres vegades.

Ens hem dutxat ja.

13

- Kei, d'on ets del Japó?

- Ara vivim a Tòquio però vaig néixer a Kobe.

- Kobe?

- Sí. T'ensenyo on és al mapa que tinc aquí.

És aquí, a l'oest d'Osaka.

A Kobe va haver-hi un gran terratrèmol el mil nou-cents noranta-cinc.

- Ah! Hi va morir molta gent, oi?

- Sí, van morir-hi més de sis mil persones.

- Déu n'hi do! No va passar res als teus familiars?

- Afortunadament, no.

Però tinc amics que hi van perdre parents.

La ciutat de Kobe va quedar destrossada i les pèrdues econòmiques van ser

enormes.

- Ostres, ho sento...

A quin dia som?

Quin dia és avui?

Som a vint-i-dos de setembre.

Avui és vint-i-dos de setembre.

Quin dia de la setmana és avui?

Avui és dimecres.

Jugo a tennis els diumenges.

El nou curs comença el setembre.

El dijous que ve és el meu aniversari.

Va escriure aquest llibre el dos-mil-tres.

la moda dels anys seixanta.

La setmana que ve tenim una reunió.

L'any que ve pensem anar a Catalunya.

14

- Abans vivíem a Girona.

Ens vam traslladar a Barcelona quan tenia deu anys.

- On és Girona?

- És al nord de Barcelona.

Es triga més o menys una hora i quart en arribar-hi en tren.

És una ciutat molt antiga i bonica.

- Val la pena visitar-la?

- És clar que sí. La Catedral de Girona és molt important.

Al museu de la Catedral, es pot veure el Tapís de la Creació. Aquest magnífic tapís

va ser teixit segurament per uns artesans del segle dotze.

- Que interessant!

Com dieu 'pa' en japonès? Com es diu 'pa' en japonès?

Diuen que fa molt fred a Rússia. Es diu que fa molt fred a Rússia.

En aquesta botiga parlen català. En aquesta botiga es parla català.

Aquest llibre es llegeix fàcilment.

Aquest llibre va ser escrit per en Joan.

Aquesta truita s'ha fet aquest matí.

La Núria és estimada per tothom.

15

- Ja falta poc per les vacances de Nadal!

Kei, tornaràs al Japó?

- No, no hi tornaré per Nadal. Em quedaré aquí.

- No coneixes una dita antiga que diu,

"Per Nadal, cada ovella al seu corral"?

Per Nadal, les famílies es reuneixen.

No hi haurà ningú a la residència.

- Doncs, potser viatjaré.

- Vine a casa nostra. Passarem el Nadal plegats.

- Però, no us molestaré?

- De cap manera. Què et sembla?

- Molt bé. Gràcies.

A quina hora és el dinar?

El dinar és a les dues.

Dinem a les dues.

Anem a dinar al restaurant "Sant Pau".

Reservo una taula per a quatre al restaurant.

Prendré una truita de patates de primer. /pəndre/ inf./fut.

De segon, vull carn arrebossada.

De postres, crema catalana si us plau.

El compte, si us plau.

Són cent euros en total.

16

- Mare, et presento en Kei.

- Benvingut, Kei. Bon Nadal! Ets a casa teva.

- Encantat Senyora Mir. Bon Nadal!

Moltes gràcies per convidar-me a casa seva.

- Home, tracta'm de tu, si us plau. Digue'm Montse.

- D'acord, Montse.

- Kei, m'agradaria ensenyar-te la casa perquè és un pis antic i deu haver-hi coses

que trobaràs interessants.

- Què és això?

- Això és un pessebre. El meu germà petit està fent-lo.

Podries obrir la finestra? Hi haurà més llum i podràs veure'l millor.

No llegeixo mai diaris.

No m'agrada gaire escriure cartes.

No és gens important.

No hi vaig tampoc.

Tanca la porta. Podries tancar la porta?

Sortiu de seguida. Podríeu sortir de seguida?

Digue'm la veritat. Podries dir-me la veritat?

Tracteu-la bé. Podríeu tractar-la bé?

Treu-te les sabates. Podries treure't les sabates?

17

- Pare, avui vindrà l'oncle Toni?

- És possible que vingui.

Espero que sí perquè em fa pena que passi el Nadal sol.

- Kei, és molt important que tota la família estigui sota un mateix sostre per Nadal.

Per cert, aquesta tarda farem cagar el Tió.

- Què és això?

- Vine. T'ensenyo el Tió de Nadal. És això.

Un tió amb una cara i dues potes cobert d'una manta.

- Té molta gràcia. Has dit que el farem cagar? Dubto que cagui de debò...
- Sí, li donem cops de bastó i cagarà dolços i regals.

Ensenya'm aquella camisa.

Que em puc emprovar la camisa?

Quant val aquesta camisa?

Me la quedo.

Que puc pagar amb targeta de crèdit?

Com puc anar a la Catedral?

S'hi pot anar caminant o en [amb] metro.

Un bitllet d'anar i tornar per a Girona, si us plau.

Vostè ha de baixar a la tercera estació.

M'han robat la cartera. Avisi la policia.

18

- Escolti, si us plau.

- Sí, digui'm.

- Busco un llibre que parli de l'economia catalana.

- Un llibre en català?

- Sí, és millor que sigui en català.

Vull també que estigui ben il·lustrat amb gràfics i fotos.

- A veure, ara consulto l'ordinador...

Sí, n'hi ha un que potser li agradi.

Però ara no el tenim en estoc.

Doni'm el seu nom i el número de telèfon, i li podem trucar quan arribi.

No cal que el compri necessàriament.

- Gràcies. Deixi'm un bolígraf, si us plau.

dormir més hores (tu)

Dorm més hores.

fer-los estudiar més (vosaltres)

Feu-los estudiar més.

deixar-me anar a veure'l (vostè)

Deixi'm anar a veure'l.

dir-me la veritat (vostès)

Diguin-me la veritat.
19

- Kei, has vist l'anunci de beques?

- No. Què diu?

- Donen beques a estudiants estrangers que hagin acabat el curset de català perquè

segueixin estudiant a Catalunya.

- No sabia que hi hagués tals beques.

- Així que no perdis l'esperança de quedar-te aquí.

- Vols dir que jo, quan hagi acabat aquest curset, em podré presentar a aquestes

beques?

- És clar que sí. Fins ara has estudiat molt.

20

- Kei, quan te'n vas?

- No ho sé encara. Si em donen la beca, em quedaré.

Em va dir la secretària que em trucaria quan sabés el resultat de la selecció.

- Si jo fos tu, em quedaria tot i no tenir la beca.

Has après molt català i és una llàstima que no puguis estudiar sobre la cultura

catalana utilitzant-lo.

- M'agradaria quedar-me. Però no podria viure sense diners.

- Si trobessis feina, podries seguir estudiant?

- Perdona. Sí, jo mateix. Sí. De debò? Moltes gràcies.

Marta, m'han donat la beca!

- Enhorabona!

No cuino perquè no tinc temps.

Si tingués temps, cuinaria.

No podem anar a la platja perquè fa fred.

Si no fes fred, podríem anar a la platja.

No surto a passejar perquè estic cansat.

Si no estigués cansat, sortitia a passejar.

No podem veure'ns perquè hi ha classe avui.

Si no hi hagués classe avui, podríem veure'ns.

Estudiar català és el senyal més clar d'amor pels Països Catalans. Gràcies per

estudiar català! Ànims i endavant! (Bernat Agulló)