ESO i Batxillerat

1r Batxillerat Cultura Religiosa

Primo Levi, Si això és un home
1.- Pla de lectura
El llibre es pot llegir en versió catalana (Si això és un home, Edicions 62,
col·lecció butxaca. Barcelona, 5a edició, 2005) o en versió castellana (Si
esto es un hombre, Muchnik Editores. Barcelona, 2a edició, 2002). La versió
castellana està disponible a la NET en format pdf.
La proposta òptima és llegir el llibre sencer. Com a mínim, però, cal llegir
els capítols següents (entre parèntesi el nombre de pàgines de la versió
catalana):

 El viatge (13p)
 Al fons (22p)
 Iniciació (15p)
 (...)
 Les nostres nits (11p)
 (...)
 Més enllà del bé i del mal (12p)
 Els enfonsats i els salvats (19p)
 (...)
 Octubre de 1944 (10p)
 Die drei Leute vom Labor (11p)
 L’últim (7p)
 Història de deu dies (21p)

2.- Descripció de l’activitat

Per a realitzar l’activitat cal:
2.1. Escull dos dels següents fragments del llibre 1 i comenta’ls a la llum
d’alguns dels següents fragments bíblics. Cal que indiquis la lletra del
fragment del llibre i la cita bíblica entre parèntesi.
 “Jesús va cridar amb tota la força: Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? —que
vol dir: Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?” (Marc
15,34).
 “Pare, perdona'ls, que no saben el que fan” (Lluc 23,34).
 “No et deixis vèncer pel mal; al contrari, venç el mal amb el bé”
(Romans 12,21).
------
a) “Aleshores, per primera vegada ens hem adonat que la nostra llengua
no té paraules per expressar aquesta ofensa, la destrucció d’un
home. En un instant, amb intuïció gairebé profètica, ens ha estat
revelada la realitat: hem arribat al fons. Més avall ja no es pot anar:

1
Entre parèntesi el títol del capítol i la paginació segons l’edició catalana citada anteriorment.

1
 ESO i Batxillerat

no existeix, no es pot imaginar condició humana més miserable” (Al

fons, pàg. 40-41)

b) “Precisament perquè el Lager és una gran màquina per convertir-nos

en animals, nosaltres no hem de convertir-nos en animals; que fins
en aquest lloc es pot sobreviure, per explicar-ho, per donar-ne
testimoni (...) Que som esclaus, estem privats de tots els drets,
exposats totes les ofenses (...), però que una facultat que ens ha
quedat i que l’hem de defensar amb tota l’energia perquè és la
darrera: la facultat de negar el nostre consentiment. Per tant, hem de
rentar-nos, evidentment, la cara sense sabó, en l’aigua bruta, i
eixugar-nos amb la jaqueta. Hem d’embetumar les sabates, no
perquè així ho digui el reglament, sinó per dignitat i per decència.
Hem de caminar drets, sense arrossegar els esclops, no pas en
homenatge a la disciplina prussiana, sinó per continuar vius, per no
començar a morir” (Iniciació, pàg. 61-62)

c) “Al nostre barracó la selecció ja ha acabat (...). A poc a poc s’imposa

el silenci, i aleshores, des de la meva llitera que és al tercer pis, es
veu i se sent que el vell Kuhn resa, en veu alta, amb la gorra al cap i
balancejant el bust amb violència. Kuhn dóna gràcies a Déu perquè
no ha estat escollir. Kuhn és un insensat. Que no veu, a la llitera del
costat, Beppo el grec, que té vint anys i demà passat anirà a la
cambra de gas? (...) No ho compren, Kuhn, que avui s’ha comès una
infàmia que cap pregària propiciatòria, cap perdó, cap expiació dels
culpables, res, en fi, que l’home estigui en poder de fer podrà
esmenar mai més? Si jo vos Déu escopiria a terra la pregària de
Kuhn” (Octubre de 1944, pàg. 183-185)

d) “Destruir l’home és difícil, gairebé tant com crear-lo: no ha estat

senzill, no ha estat ràpid, però ho heu aconseguit alemanys. Heu-nos
aquí dòcils davant de les vostres mirades: per part nostra ja no heu
de témer res: ni actes de revolta, ni paraules de desafiament, ni tan
tols una mirada inculpatòria” (L’últim, pàg. 211)

e) “Avui penso que, si més no pel fet que ha existit un Auschwitz, ningú
no hauria de parlar als nostre dies de Providència: però és cert que
en aquell moment el record de les salvacions bíbliques en les
adversitats extremes va passar con un vent per tot els ànims ”
(Història de deu dies, pàg. 221)

f) “Towarovski [...] va proposar als altres malalts que cadascú oferís

una llesca de pa als tres que treballàvem, i la cosa va ser acceptada.
Només un dia abans un tal esdeveniment no hauria estat pas
concebible. [...] Crec que es podria fixar en aquell moment l’inici del
procés pel qual els que no vam morir, de Häftlinge (presoners) que

2
 ESO i Batxillerat

érem, vam anar convertint-nos lentament en homes” (Història de deu

dies, pàg. 224-225)

2.2. On és Déu en aquesta experiència que relata Primo Levi? Es pot

creure després d’Auschwitz?
2.3. Què penses que va possibilitar l’autor sobrevisqués en la seva estada
a Auschwitz?
2.4. Reflexió personal final després de llegir el llibre i fer aquest treball.
2.- Tipus d’activitat i format
 Activitat individual o per parelles
 Extensió màxima de dues cares d’un full