Escherichia coli

Característiques fisiològiques:
De la família enterobacteriàcies. Gram- Asporògen (no produeix espores).
Temperatura:
Temperatura de creixement pròpia dels Mesòfils 10 – 40ºC
Temperatura òptima 37ºC
Termosensible, es destrueix a temp de cocció i pasteurització dels aliments
pH:
pH de creixement: entre 4 – 8.5
pH òptim: és de 7

Malaltia produïda per E.coli (No soques patògenes)

Diarrea del viatger1
Com es pot evitar?2
- no beure aigua dels llocs on es va (sempre fer-ho amb aigua envasada)
- No menjar aliments crus
- Pelar les fruites
- No beure begudes amb gel
- No rentar-se les dents amb aigua potable
- Fer bullir l’aigua i afegir-hi clor si es indispensable
Malaltia: Símptomes:
- vòmits
- nàusees
- diarrea
- no dona febre necessàriament
- dolor abdominal

Hi ha més de 150 varietats serològiques i 6 soques patògenes diarreogèniques:

1. E.C.E.P: Escherichia coli enteropatògena
2. E.C.E.T: Escherichia coli enterotoxigènica
3. E.C.E.I: Escherichia coli enteroinvasiva
4. E.C.E.H: Escherichia coli enterohemorràgica
5. E.C.E.Ag: Escherichia coli enteroagregant
6. E.C.D.A: Escherichia coli difusament adherent

E.C.E.P:
No es coneix si produeixen una toxina, i no són invasores pròpiament dites. S’ancoren
en les vellositats de les cèl·lules intestinals i en destrueixen les microvellositats. Són les
anomenades lesions d’aclariment (o ancoratge i aclariment)3.

1
Aquesta malaltia no està causada únicament per E.coli, tot i que n’és una de les principals causes. Altres
microorganismes que poden causar-la són: Virus, Protozous, altres bacteris. En definitiva
microorganismes que no són propis de la flora habitual del viatger.
2
A banda de no consumir aigua que no sigui envasada. Seguir la següent norma popular:
“Hiérvanlo, pélenlo, cocínenlo u olvídenlo”.
3
Lesions AE de l’anglès ‘Attaching-Effacing’. Per això s’anomenen a aquestes bactèries E.coli AE.

14
Com a fonts de contaminació podem parlar de: els humans. Es troba a l’intestí dels
humans, aigües fecals; i també la carn crua (probablement pels manipuladors).
Es probable l’existència de portadors assimptomàtics. La infecció es pot transmetre de
persona a persona.
Distribució mundial, tot i que més important en els infants dels països en vies de
desenvolupament.

E.C.E.T:
Són soques que produeixen toxines gràcies a la participació de plàsmids específics. Hi
ha dos tipus de toxines amb efectes similars però amb diferent resistència a la
temperatura. Les enterotoxines es produeixen quan les cèl·lules estan a l’interior del tub
intestinal. Actuen sobre la superfície dels enterocits unint-se a receptors i afavorint la
formació de 2ns missatgers (AMPc).
- L’una és termoestable. (ST)
- L’altra és termolàbil. (LT)
Font de contaminació:
- Els humans (esta en l’intestí, en països subdesenvolupats el 20% de la població
es portadora)
Dosi infectiva: 106-109
Símptomes:
Causa un alliberament d’electròlits i aigua a la llum intestinal, veure transportadors i
osmosi... el que en definitiva apareix com a Diarrea.

E.C.E.I:
Bioquímicament s’assembla a Shigella, molt freqüent en països subdesenvolupats.
Possiblement produeixen també una Citotoxina i una Enterotoxina.
Font de contaminació:
- Intestí d’animals de sang calenta.
- Humans.
Aliments implicats:
Aliments contaminats durant la seva fabricació o manipulació pex formatges, salmó en
conserva, amanides ...
L’aigua també pot ser una font de contaminació.
Símptomes:
Es una bactèria invasora, és a dir, que es multiplica a l’interior de les cèl·lules
intestinals, concretament a l’ili i el colon, i produeix la mort cel·lular.
La mucosa intestinal pot presentar ulceres que poden sagnar.
El període d’incubació és entre 8 – 24h
- Diarrea amb sang i moc
- Dolor abdominal
- Febre

15
E.C.E.H:
Produeixen lesions AE i produeixen toxines anàlogues a les de Shigella4.
Aquesta bactèria produeix les toxines durant la fase de creixement i multiplicació del
microorganisme a l’intestí gruixut. La toxina, té efecte tòxic sobre les cèl·lules
endotelials dels vasos sanguinis de les parets intestinals, i si és absorbida es malmeten
els endotelis vasculars, pex el ronyó. (síndrome nefrític).
Soca més coneguda E.coli O157:H7
Fonts de contaminació:
Es troba a l’intestí d’animals de sang calenta, sobretot en bestiar boví
Aliments implicats:
Llet, carn de vedella, hamburgueses, carn picada...
Mesures preventives:
- mesures higièniques en tota la cadena alimentaria
- reduir la contaminació a l’escorxador
- temp de cocció mitjançant termosonda
Símptomes:
Entèrics:
- Colitis hemorràgica (inflamació i lesions AE del colon).
- Intens dolor abdominal.
- Diarrea sanguinolenta.
Síndromes extraintestinals:
- Síndrome hemolític-urèmic.
- Malaltia Porpra Trombòtica Trombocitopenica5.
- Mort.
E.C.E.Ag.:
S’anomenen agregants perquè es formen acumulacions de cèl·lules, més o menys
compactes. S’adhereixen a l’epiteli. No s’han descrit toxines però si lesions peculiars,
per la qual cosa no es descarta que en produeixin.

E.C.D.A:
Els bacteris s’adhereixen a la totalitat de la paret intestinal, bloquegen l’absorció dels
nutrients, sobretot en infants desnodrits o bé amb els sistema immunològic verge. No es
descarta que produeixin alguna toxina tot i que encara no s’ha trobat.

4
Les toxines de Shigella són les anomenades Tipus I i II. La versió anàloga de E.coli s’anomenen
Verotoxines 1 i 2.
5
Disminució de les plaquetes i factors de coagulació.

16