Sant Antoni, patró de Menorca Es Diari

DISSABTE, 16 DE GENER DE 2021 MENORCA

2021

FOTO: JOSEP BAGUR GOMILA

 Especial Festa de Sant Antoni | El patró de Menorca
2 SÁBADO, 16 DE ENERO DE 2021
Josep Pons Fraga Editor del diari MENORCA
Tres tocs per al 2021
E
n aquest Sant Antoni sense processó dels
Tres Tocs des del 1939 per les restriccions
que volen aturar la pandèmia a la nostra Illa
-quan avui entra en fase d’alerta màxima-, «Es
Diari» reflexiona sobre el sentit i el significat de la
primera festa de Menorca amb aquest suplement.
Després d’un 2020 marcat per l’impacte del co-
ronavirus en tots els àmbits i sectors que ha para-
litzat moltes activitats, hem començat el 2021
marcat per la incertesa, tota vegada que desconei-
xem quan i com aconseguirem controlar aquesta
infecció; quins canvis provocarà en els comporta-
ments humans i les relacions socials; i com seran
la societat i l’economia menorquines poscovid.
S’han localitzat 25 casos de la variant britànica
a Mallorca i Eivissa. Massa aprop. La mutació del
virus multiplica la seva propagació i perillositat.
Vacunes per a la salut
El primer toc, tot un repte, consisteix en garantit-
zar la salut per a evitar nous contagis i reduïr la
pressió sobre el sistema sanitari, amb més in-
gressos hospitalaris, UCIs saturades i l’ajorna-
ment d’intervencions quirúrgiques programades.
Hem dipositat totes les expectatives en les vacu-
nes -que alguns insisteixen en anomenar vaccins-,
però a Balears, i sobretot a Menorca, no arriben
amb el ritme anunciat. I si no hi ha dosis, no es
Josep Bagur
Seguim deixant petjades
Q
uan la terra és limitada, com passa en una illa,
sembla que te un valor especial. Des del Toro
s’abasta tota ella amb la vista. Sembla que, en-
cara que no en siguis propietari, et pertany una mica.
I tu en formes part. M’agrada la imatge d’«arrelats
vora l’aigua», que descriu el bisbe Sebastià Taltavull
a alguns dels seus llibres. Tots els que hem trepitjat
poden subministrar. El clam avui és unànim: cal
agilitzar a Menorca les campanyes de vacunació.
També és una incògnita si les vacu-
nes serveixen per a combatre les
diferents variants del virus i si cal-
drà tornar a vacunar-nos el 2022.
Recuperar l’optimisme social
La lluita contra la pandèmia,
amb retrocessos, repunts i l’aug-
ment dels contagis, provoca de-
sencís, preocupació i pessimis-
me. El fet de no veure el final
d’aquesta llarga etapa de difi-
cultats i prohibicions; amb boti-
gues, bars, restaurants i empre-
ses tancades; i la incertesa de si
hi haurà, o no, temporada tu-
rística enguany causa neguit.
Augmenta el nombre de fa-
mílies i persones en situació
de precaritat i vulnerabilitat,
sense feina i ingressos, que no poden fer
front a les despeses més necessàries. Han d’acudir
a les parròquies, que els subministren aliments.
No hi ha alegria al carrer i necessitam recuperar
l’optimisme social. La resposta de la solidaritat ha
funcionat, però no serà indefinida.
Director
Menorca hi haurem deixat petjada. Hi estem de pas,
però la nostra història s’ha construït amb la vida de
les generacions que ens han precedit i les seves cultu-
res. Per sort no som de pura raça, sinó fruit del mes-
tissatge. Mos agrada descobrir les cultures que ens
han precedit i presumir d’elles, la talaiòtica, la roma-
na, l’àrab, la catalana, la britànica, la francesa.
A vegades donam més importància al passat que
no al present i ens costa valorar les petjades culturals
que encara anam deixant. No sé si l’efecte del virus
sobre la cultura ens ajudarà a valorar-la més, però
podria ser un dels pocs efectes positius que podria
tenir la pandèmia.
Menorca viu un moment cultural d’una gran im-
portància, que s’alimenta no només de grans artistes
o cantants de trajectòries consolidades, sinó de joves
que amb una bona formació donen un impuls a la ri-
quesa que representa la cultura local.
L’art contemporani, sovint poc valorat, té una gran
força. Juan Elorduy ens ha obert una finestra amb la
seva sèrie «Y si el arte sirviera para algo», que ha publi-
cat a «Es Diari» durant més de dos anys, a aquest
món apassionant, que mereixeria tenir un espai
obert. La presència de Hauser & Wirth a Menorca ha
estat possible per l’efecte d’imant de l’Illa del Rei,
però ha de representar una gran oportunitat per l’art
MENORCA ● Es Diari
La necessària reactivació econòmica
Mai no sabrem què hauria succeït si s’hagués
aprovat el confinament domiciliari abans de
les festes de Nadal.
Sense sa-
lut no hi haurà economia. La reactivació
que no arriba és un desig. Els errors ens fan espa-
vilar, tot i que també caldrà demanar responsabi-
litats i averiguar perquè hem arribat fins aquí.
contemporani local.
La música també viu una època excepcional,
gràcies a la llavor sembrada a les escoles municipals
de música. Marco Mezquida és un bon representant
d’aquesta generació, però no és l’únic. La qualitat i la
innovació descriuen aquest moment. Estic convençut
que la «marca Menorca», que l’economia cerca com
si fos el sant grial, ha de tenir en la música un dels
seus ingredients essencials.
El Premi Born posa el teatre a Menorca en un ni-
vell superior. Però també hi ha companyies i entitats
que amb un gran esforç fan pujar a l’escenari repre-
sentacions prou dignes. Els teatres Principal i des
Born són dos motors, que no només han de promou-
re la creativitat local, sinó que han de ser la porta
d’entrada de cultura «forastera» que enriqueix els
nostres cors. L’Orfeó Maonès és una entitat admira-
ble, per la seva constància. Com també ho és el grup
de teatre de Sant Miquel a Ciutadella.
La literatura, la narrativa i la poètica, no està con-
gelada en el passat. La ciència i la investigació donen
prou resultats interessants, amb l’IME com a eix ver-
tebrador. L’Ateneu i el Cercle Artístic...
La cultura actual està deixant una empremta pro-
funda en aquesta terra. Convé cuidar-la. No és un lu-
xe. És l’herència que deixarem. S’hauria de vacunar.
Es Diari ● MENORCA
SÁBADO, 16 DE ENERO DE 2021
Susana Mora
Una diada de Menorca diferent,
de responsabilitat i d’esforç comú
S ❝
ant Antoni enguany tindrà un significat
especial. Enguany, a petits i grans ens
toca viure la nostra festa, el nostre dia,
des de casa, entre mascaretes i mesures de
seguretat. Les torrades, els foguerons i les
trobades no podran ser com les d’antany,
però el moment d’unió, de germanor, de sen-
tir-nos menorquins i menorquines conti-
nuarà més present que mai.
Institucionalment aquest any tindrà un do-
ble vessant, un doble missatge. Per una ban-
da, de màxima exigència, implicació i esforç
en el compliment de les mesures de protecció
i prevenció. Perquè, ara més que mai, és el
moment de la responsabilitat. Des de la críti-
ca, sí. Des del reconeixement de les errades
comeses davant la incertesa del desconegut,
també, és clar que sí. Però també amb la mi-
rada posada en la solució dels problemes de
tanta gent afectada per la pandèmia i les se-
ves conseqüències: la manca de feina o una
feina precària o a temps parcial, les dificul-
tats per poder pagar el censal, per arribar a
final de mes, per tirar endavant el negoci o el
comerç, per satisfer les necessitats més bàsi-
ques dels
El patró de Menorca | Especial Festa de Sant Antoni
Presidenta del Consell de Menorca
«A l’hora de revifar la flama de la
societat menorquina, ben segur
que hi serem, totes i tots, de
manera solidària i compromesa,
disposats a atiar aquest foc nou»
fills, per poder continuar els estudis i la for-
mació, per compaginar la feina amb la com-
plicada programació de l’activitat escolar
dels infants, forçada per la covid-19.
I, per altra banda, volem llençar un missat-
ge d’agraïment i de reconeixement —no ens
podem cansar de fer-ho— per a molta gent:
sanitaris, mestres, treballadors i treballadores
públics i privats de tants d’àmbits i sectors.
Un agraïment per la seva profes-
3
sionalitat i esforç, per la seva capacitat de re-
núncia i per la seva generositat. També de re-
cord i companyia per a totes les persones que
han perdut un familiar o un amic a causa
dels estralls de la pandèmia… I per a totes
les que ara pateixen les dures conseqüències
del rebrot en la seva salut, en la seva vida i
els seus hàbits.
La duresa de la pandèmia ens ha fet viure
uns mesos accelerats, de vertigen. La com-
plexa gestió del confinament, la pressió sobre
el sistema sanitari, el dolor de les morts i,
també, l’enorme explosió de solidaritat ciuta-
dana. Una solidaritat que ha estat l’orgull de
la societat menorquina i que ha demostrat
que la nostra illa s’ha fet gran davant l’ad-
versitat.
Vivim, enguany, un Sant Antoni ben espe-
cial. Els carrers i les places dels nostres po-
bles i ciutats no s’han omplert, com solen fer-
ho, de les generacions que participen en les
torrades populars i en els foguerons, en tants
d’actes populars, culturals i esportius i en les
fires que se solen celebrar arreu de Me-
norca. Així com no hem pogut partici-
par, tampoc, en la tradicional processó
dels Tres Tocs.
Vivim uns temps tan accelerats que
sembla que fa una eternitat del confi-
nament que va marcar l’inici de la
pandèmia. Però podeu tenir per segur
❝«Màxima exigència en el
compliment de les
mesures de protecció i
amb la mirada posada en
la solució dels problemes
de tanta gent afectada
per la pandèmia»
que la pandèmia no aconseguirà
arrabassar-nos l’esperança. N’estic
convençuda.
Com ens va ensenyar el poeta
Espriu, «haurem de fer foc nou».
A l’hora de revifar la flama de la
societat menorquina ben segur
que hi serem, totes i tots, les me-
norquines i els menorquins, de
manera solidària i compromesa,
ben disposats a atiar aquest foc
nou. Un foc nou amb el qual en-
cetarem, entre tots, un temps
nou que serà, tornarà a ser —en
podeu fer una acta— una era plena de pros-
peritat i benestar.
Per ser-hi tots l’any que ve, enguany que-
dam a casa.
 Especial Festa de Sant Antoni | El patró de Menorca MENORCA ● Es Diari
4 SÁBADO, 16 DE ENERO DE 2021

Mons. Francesc Conesa Bisbe de la diòcesi de Menorca

Sant Antoni, ple

d’humanitat
Q
uan encara era molt jove, Sant Antoni que quan visitava els germans «els entretenia La clau d’aquest comportament es troba
va abandonar la seva casa i es va des- amb les seves narracions i els comunicava la en un dels Apotegmes -el tercer-, en què vin-
prendre dels seus béns per anar-se’n seva experiència pràctica» (Vita Antonii, 54). cula l’amor a Déu i l’amor als homes. Diu
al desert d’Egipte, on va viure una vida d’as- En un altre capítol de la seva vida, Sant així: «La vida i la mort depenen del nostre
cesi i de pregària. Després de vint anys vi- Atanasi ens ofereix una descripció de Sant proïsme. En efecte, si guanyam al nostre
vint en solitud, va acceptar al costat seu a al- Antoni i destaca dues coses: que era un ho- germà, ens guanyam a Déu». El monjo Anto-
tres amics i companys que volien imitar el me molt pacient i que desprenia alegria. No ni està convençut que quan siguem jutjats,
seu estil de vida, convertint-se en pare i guia sobresortia -explica- per l’estatura ni per la ens preguntaran si hem avançat a estimar el
d’aquells monjos. Encara que va desenvolu- seva figura, sinó per «el seu caràcter assosse- germà. Per això, per guanyar Déu es necessa-
par la seva activitat fa més de 1.700 anys, gat i la puresa de la seva ànima». Al mateix ri guanyar primer el germà. Com deia un al-
conservam alguns texts que recullen els seus temps, «el goig de la seva ànima es transpa- tre eremita, l’abba Apol·lo, «quan veus el teu
consells o descriuen el seu comportament rentava en l’alegria del seu rostre». Per això germà, veus Déu». Antoni no va ser només
amb els monjos. En tots ells atreia moltes persones. «El seu rostre te- home de profunda oració, sinó també una
apareix l’abba Antoni com nia un encant persona de gran caritat, que estava con-
un home profundament ena- vençut que Déu ens espera en tot home
morat de Déu però, al ma- que trobam.
teix temps, exquisidament
humà, molt sensible a les
necessitats dels altres. Ex-
trec d’aquests texts alguns
exemples de la humanitat
de Sant Antoni.
Un primer detall
d’aquesta humanitat es re-
flecteix en la següent
anècdota, recollida en els
«Apotegmes dels pares
del desert»: «Un home
que caçava animals sal-
vatges al desert, va veu-
re abba Antoni que es
recreava amb els ger-
mans i es va escandalit-
zar. Desitjant mostrar
l’ancià que és necessari
a vegades condescen-
dir amb els germans, li
va dir: «Posa una
fletxa en el teu arc i es-
tira’l». I així ho va fer.
Li va dir: «estira’l
més». I ho va estirar. Li
va dir novament: «estira’l». Li va respondre
el caçador: «Si estir més de la mesura, es gran i indes-
trencarà l’arc». Li va dir criptible», explica. I conclou la descripció

❝
l’ancià: «Per tant, així és
també en l’obra de Déu: si
exigim dels germans més
de la mesura, es trencaran
«Antoni no va ser només un aviat. Es precís de tant en
tant condescendir amb les
home de profunda oració, sinó necessitats dels germans».
també una persona de gran Va veure aquestes coses el
caçador i es va omplir de
caritat, convençut que Déu ens compunció. Es va retirar
espera en tot home que trobam» molt edificat per l’ancià.
Els germans van tornar
també, enfortits, als seus
llocs». Aquesta anècdota
retrata Antoni com un home ple d’humani-
tat, que sap que no es pot estirar massa l’arc
ni exigir massa als altres. Les fonts de què
disposam el retraten com un home tremen-
dament auster, però també com un home que
sap divertir-se i passar una estona distesa
amb els germans. Diu la «Vida d’Antoni»
amb aquestes paraules: «mai estava agitat, ja
que la seva ànima estava en pau; mai estava
trist, perquè hi havia alegria en la seva àni-
ma» (Vita Antonii, 67).
En aquest mateix relat de la Vida aparei-
xen altres detalls d’humanitat. Es diu que
Antoni era molt parc en el menjar, ja que
menjava una sola vegada al dia un tros de
pa. Preferia també viure en soledat abans de
rebre la visita de tantes persones que acu-
dien fins a ell atretes per la seva fama de ser
«l’amic de Déu». Però va tenir aquest detall:
«veient que arribava gent a veure-ho, va co-
mençar a conrear hortalisses, per tal que els
seus visitants tinguessin alguna cosa més per
a refer-se després d’un viatge tan cansat i tan
pesat» (Vita Antonii, 50). No li va importar
deixar per un moment els seus precs per con-
rear unes hortalisses que no anava a menjar,
perquè els altres se sentissin bé i poguessin
refer-se després del viatge.
Els sants
són persones profundament humanes, per-
què estan plenes de l’amor de Déu. El sant
sap estimar el silenci sense defugir l’encontre
amb l’altre, cercar l’oració sense menysprear
el servei, ser exigent amb ell mateix i, al ma-
teix temps, comprensiu amb els altres. Sant
Antoni va ser un sant profundament humà,
que gaudia conversant amb els germans, que
transmetia alegria i que estava sempre dispo-
nible per al servei.
Encara que han passat molts segles, po-
dem contemplar aquest gran referent i
aprendre a estar molt a prop de Déu, sense
oblidar-nos mai dels homes perquè -com va
escriure Pavel Evdokimov- «el sant és un ho-
me humil, semblant a tots, però la seva mira-
da, les seves paraules i els seus actes “tra-
dueixen al cel” les preocupacions dels homes
i a la terra el somriure del Pare» (El amor lo-
co de Dios, p. 66).
 Es Diari ● MENORCA
SÁBADO, 16 DE ENERO DE 2021
Protagonistes compromesos
 Reconeixement als equips UVAC, la primera línia contra el
virus, i el Fons diocesà de solidaritat de suport a les persones
J.B.T.
Els Protagonistes de la vida me-
norquina de 2020, el primer any de
la covid, formen una llista llarguís-
sima. Moltes entitats, col·lectius i
persones han plantat cara al virus i
s’han compromès d’una forma so-
lidària per ajudar en tot el que fes
falta. Des de la professió, la voca-
ció i el voluntariat.
«Es Diari» volia reconèixer al-
guns d’aquests Protagonistes amb
el lliurament dels premis dissabte
al Teatre des Born, però l’incre-
ment de contagis i les mesures res-
trictives i de prevenció no han fet
possible. L’acte es posposa i coinci-
dirà amb el de celebració dels 80
anys del nostre mitjà de comuncia-
ció, del que encara no hi ha una
data concreta.
En primer línia
El Premi Protagonista de la Vida
Menorquina a l’àmbit social vol
SANITARIS
El premi als equips de
les UVAC vol ser un
reconeixement a tots els
sanitaris que treballen
per superar la covid-19
destacar el paper dels sanitaris,
representats pels equips de les
UVAC, formats pels professio-
nals que atenen a les persones in-
fectades quan fan la quarantena
en els seus domicilis. Assumei-
xen un risc i han d’actuar sense
descans quan els casos es desbor-
den com passa ara.
Els premis també valoren la
creació per part de Bisbat de Me-
norca d’un fons diocesà de soli-
daritat, dotat amb 100.000 euros,
que ajuda a les famílies que no
poden pagar el lloguer o la llum
de les seves llars.
El jurat dels premis Protago-
nistes de 2020 destaca a l’àmbit
Premi Domingo Marquès. Antoni Allès, Júlia Moll i
Manuel Pérez, autors del vídeo guanyador. Foto: A.A.
El patró de Menorca | Especial Festa de Sant Antoni
 El premi destaca els fabricants de calçat per la producció
d’EPIs, la Xarxa de biblioteques, i l’esportista Gemma Triay
Els equips UVAC. Amb tres equips i 24 professionals, coordi-
nats per José Antonio Vidal, són la primera línea en l’atenció als infec-
tats i en la prevenció dels contagis . Foto: GEMMA ANDREU
Fabricants de calçat. Unes cinc empreses de calçat de Menor-
ca es van dedicar a fabricar de franc mascaretes i equips de protecció
personal quan més falta feien. Foto: HOMERS
Gemma Triay. La que és, segurament, la millor esportista feme-
nina menorquina de la història ha acabat el 2020 com a número 1 del
ranking del World Padel Tour. Foto: EFE / DAVID ARQUIMBAU
Qualitat, investigació i
originalitat en els premis
periodístics
 Antòni Allès, Júlia Moll i Manuel Pérez
guanyen el ‘Domingo Marquès’ de fotogra-
fia i vídeo. Han presentat una producció au-
diovisual, «Sort que t’he fet cas i he vingut»,
en què a partir de l’enyorança descriu tot el
que inspira Menorca. Per altra banda, Josep
Portella, obté el premi Andrés Casasnovas,
d’article, reportatge i entrevista, amb una
descoberta de tres generacions de perso-
natges molt interessants. El premi Mateu
Seguí Puntas ha quedat desert.
5
El Fons diocesà de solidaritat. Creat pel Bisbat amb una
dotació de 100.000 euros i gestionat per Caritas, ajuda a persones
que no poden pagar el lloguer o la llum. Foto: JOSEP BAGUR GOMILA
Xarxa de biblioteques. Durant l’any passat, en que va com-
plir 35 anys, ha posat en marxa iniciatives per atracar els llibres, la li-
teratura i la cultura als menorquins. Foto: R.C.
A l’àmbit de la cultura els pre-
GEMMA TRIAY mis volen reconèixer la Xarxa de
2020 ha estat el seu Biblioteques de Menorca, que
millor any, juntament compleix 35 anys, i que durant
amb Ale Salazar, 2020 va crear eBiblio, va publicar
Biblioficcions, va celebrar Sant
guanyant cinc de les set Jordi a Redossa, tota una mostra
finals que ha jugat de com cada entitat i servei és ca-
paç d’adaptar-se a les noves cir-
cumstàncies.
econòmic els fabricants de calçat El premi de Protagonista a les
que durant algunes setmanes es activitats esportives de l’any pas-
van dedicar a produir mascaretes sat és per Gemma Triay, que va
i equips de protecció individual, acabar l’any com a número 1 del
quan més falta feien. Pons Quin- World Padel Tour, amb cinc títols
tana, Jaume Mascaró, Homers, de les set finals que ha disputat,
Ría, Mibo són alguns exemples destacant la victòria a Menorca a
d’aquest compromís. la cita de Mestres.
Premi Andrés Casasnovas. Josep Portella ha guanyat
amb el reportatge «La fantàstica vida del jove Tudurí». Foto: D.M.
 Especial Festa de Sant Antoni | El patró de Menorca MENORCA ● Es Diari
6 SÁBADO, 16 DE ENERO DE 2021

ELS ACTES INSTITUCIONALS PREGONERS DEL CONSELL DE MENORCA

«Les decisions sanitàries s’han

de prendre a prop de la gent»
 Els epidemiòlegs Maties Torrent i Ildefonso Hernández, pregoners de la Diada del Poble de Menorca,
destaquen que la bona notícia en l’evolució de la pandèmia és que «depèn del compromís de tots noltros»

Sonia Marquès Camps

(Aquesta entrevista es va fer dies

abans de les suspensió dels actes, que
es podran seguir de forma virtual)

La conferència institucional del

dia 17 de gener recau enguany en
els metges epidemiòlegs menor-
quins Maties Torrent Quetglas i Il-
defonso Hernández Aguado, en
homenatge als serveis essencials a
la ciutadania. Agraïment que en la
seva intervenció, titulada «Societat
menorquina i covid-19; què hem
après?», ells traslladaran a tots els
sanitaris.
En aquests mesos de pandèmia
hem après moltes coses, explica Il-
defonso Hernández. De la part
política, que l’arquitectura institu-
cional no és perfecte, i de la sa-
nitària, que li falta independència.

❝ ❝ ❝ ❝
De fet, aquest catedràtic de Salut
Pública a la Universitat Miguel
Hernández d’Elx (Alacant) forma
part del grup d’epidemiòlegs que «La pandèmia ha posat de «Seria optimista si podem Val la pena l’esforç de «La vacuna serà una gran
demanen la creació d’una agència manifest que els sanitaris baixar la incidència a 10 tothom, i potser no som millora, però el 2021
estatal dins aquest àmbit; inde- són un capital molt casos per 100.000 prou conscients que haurem de conviure amb
pendent, que marqui les directrius important del sistema habitants; tindríem més podríem estar molt pitjor, l’epidèmia i seguir amb les
de la gestió sanitària, aprofitant la públic, que cal reforçar si comparat amb la situació
intel·ligència col·lectiva, i separant
recursos per vacunar i per mesures de protecció
la part tècnica i científica de la po-
volem benestar» tractar les altres malalties» de fora» sense abaixar la guàrdia»
lítica. Per Hernández, la pandèmia

també ha posat de manifest que
els sanitaris són un capital molt
important del sistema públic de
salut, i particularment a Menorca,
«on la feina s’ha fet molt bé». Cal,
per tant, cuidar-los i entendre que
són un recurs fonamental pel nos-
tre futur. I de la mateixa manera,
diu, no tindrem estat de benestar
si no continuam reforçant aquest
sistema públic de salut. «Esper
que la societat ho hagi entès i que
aquesta demanda es reflecteixi a
les urnes». De la part social, per al-
tra banda, considera que la gent
ha après que una minoria irres-
ponsable pot comprometre l’es-
forç de molta gent. En general, en-
cara que la bona organització so-
cial s’ha sumat a aquesta «feina
sanitària brillant, hem de conti-
nuar creant més consciència cívi-
ca, reforçar aquests valors inhe-
rents a la societat menorquina per
fer més accions de salut comu-
nitària».
Maties Torrent, epidemiòleg de
l’IB-Salut, coincideix que la
pandèmia ha posat en evidència
que es necessita l’esforç i la impli-
cació de tothom, que «no n’hi ha
prou en la implicació de molts».
La bona notícia, diu, és que l’evo-
❝ ❝
«Donada la relació entre
covid i crisi climàtica, seria
una bona notícia que no
tornéssim al mateix model
de creixement, que és la
destrossa del Planeta»
lució de la pandèmia depèn de
noltros, però de tots noltros. I és en
realitat el que ho complica, «quan
una part relativament petita, si no
ho fa com toca, pot tirar enterra la
feina dels sanitaris i l’esforç de tota
la societat en conjunt». Recalca
que potser no som prou conscients
que podríem estar molt pitjor del
que esteim, si ho comparam amb
la situació de fora. Torrent explica
que el fet insular facilita les coses;
la mida de l’Illa o factors com
l’absència d’un transport públic
massiu. I considera que és impor-
tant que les decisions es prenguin
a prop de la gent, «perquè ha fun-
cionat molt bé la reorganització de
la gestió adaptada a la realitat del
nostre territori». Destaca especial-
«Cap programa de
salut es pot fer sense
pensar en les desigualtats
socials, i això ho
hem de recordar a les
autoritats»
Ildefonso Hernández
ment «la gran feina» de les Uvac
(unitats d’atenció a la covid) en la
detecció ràpida de casos i de con-
tactes per tallar de forma ràpida
totes les cadenes de transmissió
del virus. «No els agrairem prou
mai la feina que han fet aquests
equips; sense escatimar hores, en
diumenges, i festius», diu. I una
altra peça important: la feina dels
laboratoris per donar els resultats
de totes les PCR de forma ràpida.
Ildefonso Hernández afegeix que
té molt clar que aquest sistema de
contenció basat en la rapidesa i
efectivitat se suma a l’autonomia
de gestió i al treball fet a prop de
la gent, i són fórmules que funcio-
nen. Les Uvac i laboratoris han es-
tat el nostre dic de contenció de la
❝ ❝
«Les UVAC i laboratoris
han estat el nostre dic de
contenció de la pandèmia,
però té un límit, i esteim
preocupats perquè la
corba no pugi massa»
pandèmia, amb una feina ex-
cel·lent, segons Torrent. «Però té
un límit, i esteim preocupats per-
què la corba no pugi massa, per-
què quan se sobrepassa, ja no hi
ha retorn, com hem vist a altres
països». Aquest límit depèn ara de
les conseqüències de les trobades
de les festes de Nadal, que en l’es-
tratègia de Menorca té el 18 de ge-
ner com a data clau, quan farà just
dues setmanes del dia que més ca-
sos es van detectar. «A veure si a
partir d’aquí podem començar a
restar, diu Torrent, qui confessa
que cada jornada estan amb «l’ai
al cor, perquè el marge que tenim
és petit». De fet, «tot el mes de ge-
ner serà un patir, manifesta, «enca-
ra que tinc confiança que ho po-
«En l’àmbit de la salut
pública preocupa la
pobresa, condicionant
principal de salut, que
empitjorarà amb aquesta
crisi»
Maties Torrent
dem aconseguir».
Futur i sostenibilitat
Sobre si tornarem mai més a la
normalitat, o si Menorca tindrà el
mateix model de creixement, Her-
nández considera que, donada la
confluència entre covid i crisi
climàtica, «seria una bona notícia
que no tornéssim al mateix, que és
un consumisme desmesurat i una
destrossa del planeta». I explica
que moltes de les malalties infec-
cioses tenen l’origen en la pèrdua
de biodiversitat. Les malalties
cròniques, tal com explica, «són
un problema seriós que amenaça
la sostenibilitat del sistema sanita-
Continua a la pàgina següent >>
 Es Diari ● MENORCA
SÁBADO, 16 DE ENERO DE 2021
ELS ACTES INSTITUCIONALS
>> Ve de la pàgina anterior
ri, però un planeta malalt vol dir
la humanitat malalta». Per tant,
«m’agradaria que canviéssim la
forma d’enfocar el creixement, so-
bretot, pensant en les generacions
que vénen». Torrent afegeix que
«la pandèmia no va caure del cel;
que hi havia condicionants me-
diambientals, climàtics i socials, i
que si no els arreglam, podem tor-
nar a estar igual en qualsevol mo-
ment».
En l’àmbit de la salut pública,
per altra banda, preocupa la po-
bresa, principal condicionant de la
salut, i les desigualtats socials. I no
en som prou conscients -diu Ma-
ties Torrent- que crisis com aques-
tes ho empitjoren. Per tant, «una
de les prioritats del futur haurà de
ser disminuir les diferències so-
cials». Quan parlem de les mesu-
res contra la pandèmia, per altra
banda, «hem de saber que hi ha
persones a qui no els podem de-
manar segons què, si el seu pro-
blema és menjar o saber si podran
tenir una teulada per protegir-se, i
més en aquests dies de fred». Her-
nández, en aquest punt, afegeix
que no es pot fer cap programa sa-
nitari sense pensar que hi ha gent
que no pot comprar mascaretes o
quedar a casa sense anar a treba-
llar». I que «hem de recordar a les
autoritats que la Llei General de
Salut Pública té el principi d’equi-
tat, que sempre s’ha de contem-
plar». Hernández afegeix una al-
tra preocupació sobre les desigual-
tats, i és que comprometen la
qualitat democràtica i afavoreixen
el creixement del feixisme. Ho
hem vist amb l’assalt del Capitoli
als Estats Units, exemple, diu, del
que poden fer un grup de perso-
nes quan se senten completament
marginades del sistema i s’agafen
a sentiments populistes de rebuig.
Sobre el cansanci en general
dels ciutadans, animen: «si hem
arribat fins aquí, ara no podem ti-
rar la tovallola». Si bé Maties To-
rrent té clar que el 2021 haurem de
comptar a conviure amb aquesta
pandèmia. La vacuna, diu, signifi-
carà una millora molt important,
juntament amb tractaments, «però
no posem tots els ous al paner de
la vacuna, perquè hem de seguir
amb les mesures de protecció, i no
podrem abaixar la guàrdia». Ara
mateix, el realment important és el
compromís de tots per aturar-ho,
aconseguint que el coronavirus si-
gui una malaltia com la grip.
Hernández acaba dient que
Menorca hauria de reduir la in-
cidència per davall de 10 casos per
100.000 habitants. Només d’aques-
ta manera, explica, tindrem a prop
una situació més optimista, que
permetrà poder vacunar millor,
donat que tindrem més recursos
sanitaris, tractar altres malalties
que ara tenen un retard («i no és
bo que el tenguin») o que els sani-
taris puguin descansar. «Per què
no ens hi comprometem?». Serà
més fàcil si tota la població col·la-
bora, coincideixen.
ffasdasdfl fsdfsadfsdf
EL PREGÓ DE L’AJUNTAMENT DE CIUTADELLA
«A l’Illa se’ns reconeix pels
valors que hem preservat»
 El doctor en Economia Guillem López Casasnovas pronunciarà el pregó de Sant Antoni de
Ciutadella  Les restriccions per la covid-19 fan que l’acte només es pugui seguir per internet
Isaac Pons de Rosa
El doctor en Economia, Guillem
López Casasnovas (Ciutadella,
1955), serà l’encarregat de pro-
nunciar la conferència de Sant
Antoni de l’Ajuntament de Ciuta-
della. L’acte, que es podrà veure
només a través d’internet, durà el
títol «Economia, patrimoni natu-
ral i cultural: el valor de la identi-
tat a la Menorca d’avui», on el ca-
tedràtic xerrarà de conceptes com
economia, capital social o identi-
tat.
Què s’entén per capital social?
—És el valor d’un actiu que neix de
les relacions personals i la confiança
que faciliten les transaccions
econòmiques, sense requerir costos
d’intermediació i de transacció. Ho
van teoritzar autors americans,
quan van veure que petites comuni-
tats d’italians tenien un creixement
econòmic i un desenvolupament
social més gran. No s’explicava per
la tecnologia, ni per la productivitat,
sinó perquè suplien amb les seves
relacions coses que, en un lloc glo-
bal i deshumanitzat on la gent no es
coneix, s’han de posar per escrit i
poden acabar als jutjats.
Vincula el sentit de pertinença.
—Viure a una illa de les dimen-
sions de la nostra, fa que aquestes
interaccions siguin més freqüents,
tots ens coneixem i la reputació de
les persones compta. Estar rode-
jats d’aigua dona un sentit de per-
tinença, de veïnat, i internalitzes
tots els èxits i fracassos que la teva
gestió ocasiona sobre els recursos
naturals que així es perceben com
a propis.
Defensa que, igual que la natura
o la llengua, l’economia ha de ser
un interès compartit.
—Si volem preservar el benestar
per a les generacions futures, hem
d’anar alerta amb el que fem amb
la petjada ecològica, amb la soste-
nibilitat de les nostres economies.
Si açò ja val per a la humanitat en
general, encara més per a un eco-
sistema que, per definició en el
cas d’una illa, està completament
integrat i limitat, no havent-hi
més territori que el que emmarca
el llindar de la mar.
I la llengua? S’hi refereix com a
element de patrimoni primari.
—El que fa que les relacions siguin
fluides i que neixi aquest capital so-
L’economista parlarà
del vincle entre iden-
titat i economia.
cial, és la llengua com a vehicle de
comunicació, amb l’espontaneïtat
que genera el vincle familiar i la vi-
vència col·lectiva. Altrament la llen-
gua s’utilitza com a instrument de
divisió per als que tenen interès a
negar els valors de la convivència i
forçar sentiments artificials d’altres
pertinences.
A l’Institut d’Estudis Catalans
han fet un estudi sobre desigual-
tat i polarització. Per què sepa-
ren aquests dos conceptes?
—Que hi hagi desigualtat, no és
que sigui desitjable, però que hi
hagi diversitat al llarg de la distri-
bució és molt millor que es facin
forts segments de població ex-
trems sense interrelació. La pola-
rització és la gran enemiga de la
cohesió social. És com tenir dos
pols que no tenen ponts entre ells,
amb separació entre rics i pobres
sense mobilitat social, entre nou-
vinguts i autòctons amb llengües i
cultures diferents. La gent de par-
tit també és element de radicalit-
zació, si creu que és bona una cosa
perquè la diuen els seus i que està
malament només perquè la diuen
els altres. O els governs de majo-
ries absolutes que no transaccio-
nen, pensant que ho saben tot, o
quan el poder militar o judicial
s’imposa sobre el civil. La falta de
xarxa social pública, en la manera
que genera incertesa econòmica,
provoca un sentiment de polarit-
zació també molt dolent amb allò
de «salvi’s qui pugui».
❝
Estar rodejats d’aigua dona
un sentit de pertinença, i
internalitzes com propis
els èxits i els fracassos»
És bona la diversitat de criteris?
—Alguns ho interpreten com a
negatiu, perquè en un moment
donat, si tots els recursos van en
la mateixa direcció, amb el poder
econòmic i el polític alineats, sem-
bla que pots donar velocitat de
creuer a l’economia en resposta a
una determinada conjuntura.
Però és dolent, perquè aquestes
ventades poden provocar canvis
irreversibles sobre el territori. Vist
el vent que bufa, a vegades toca
enlairar i altres plegar veles. A
Menorca, afortunadament, el po-
der econòmic no s’ha acabat im-
posant sobre el polític. Això fa
que funcioni com un puzle, on
s’ha de cercar consens entre mol-
tes parts . Fa que vagis més lent,
que sembli que no aprofitis les
conjuntures del mercat, però
aquesta necessitat d’encaixar pe-
ces fa que, allò que es fa, tengui
més estabilitat. És el camí que ha
fet Menorca amb una economia
encaixable en la preservació del
territori. En coses com la gestió
del patrimoni natural, anar a poc
a poc, val la pena. I tot i que és
comprensible que, qui s’ho passa
malament en renda, vulgui liqui-
7
dar el patrimoni, cal recordar que
aquest és de tots, que el custo-
diem també per a les generacions
futures, i que és el que ens dona
sentit de pertinença. Menorca,
avui, s’identifica al món gràcies a
aquests valors que ens posicionen
millor que altres indrets.
Seria l’estatus menorquí?
—Exacte. Ser de Menorca és una
distinció, que se’ns reconeix pels
valors que hem preservat.
Tots aquests ingredients confi-
guren el benestar social?
—Sí. Fins i tot el Banc Mundial,
que sempre havia fet anàlisis de
fluxos i no de patrimonis, de ren-
des i no de riquesa, de valors ma-
terials i no d’intangibles; ara està
canviant els plantejaments. Tenir
renda i no garantir la sostenibili-
tat de l’economia, es reconeix com
a mala gestió; guanyar renda li-
quidant patrimoni, un disbarat.
Per açò, més enllà de la renda, cal
veure el nivell educatiu, la salut
amb bona capacitat funcional, la
qualitat de vida, de l’aigua, de
l’aire, de la diversitat... per a po-
der rallar de progrés i benestar.
Són qüestions sobre economia i
identitat a tenir en compte en la
Diada de Menorca...
—No oblidem que Sant Antoni
protegia dels encants i les tempta-
cions més mundanes. Noltros hem
d’estar atents també als cants de si-
rena, si cal invocant al patró!
 Especial Festa de Sant Antoni | El patró de Menorca MENORCA ● Es Diari
8 SÁBADO, 16 DE ENERO DE 2021

Antiga imatge de Sant Antoni.

Sortida de la processó del 1932, amb l’antiga
imatge de Sant Antoni, que va ser destruïda
i cremada el juliol de 1936, pocs dies des-
prés de començar la Guerra Civil 1936-1939,
davant el Portal de la Llum de la Catedral.

La processó de Sant Antoni

del 1932 sense l’Ajuntament
Constitució espanyola preceptua-
va un canvi radical amb el pas-
Josep sat. A més de la molt necessària
Manguán separació Església–Estat i la laïci-
Prevere tat i secularització imprescindi-
bles d’un Estat modern, supera-
els republicans catòlics. La possi-
bilitat d’entesa que proposava el
cardenal Vidal i Barraquer, exiliat
posteriorment durant el franquis-
me, es va barrar totalment. La
realitat sociològica va ser menys-
ticlerical arreu del país contra
edificis i institucions catòliques,
el saqueig i la crema d’esglésies i
convents, mig any abans. I, sis
dies després de la festa, el 23 de
ca i Itàlia o a viure en la clandes-
tinitat, clausurades totes les seves
institucions acadèmiques.
I encara un apunt del marc ur-
bà festiu de la celebració, un de-
tall significatiu. La plaça on es

Antecedents
L’any vinent farà noranta anys
dels fets succeïts. La República
espanyola havia estat proclama-
da el 14 d’abril de 1931.
A Ciutadella, dos dies abans,
les forces antimonàrquiques, in-
tegrades per republicans i socia-
listes, havien guanyat les elec-
cions municipals. El debat parla-
mentari per a l’elaboració de la
nova Constitució espanyola ha-
via estat tens pel que fa a la qües-
tió religiosa. L’afirmació de Ma-
nuel Azaña, en ple debat, «Espa-
ña ha dejado de ser católica»,
s’imposava i es concretava en el
text legislatiu. L’article 26 de la
dores de tot clericalisme multise-
cular, era evident l’opció per la
confrontació, i no per la integra-
ció de la pluralitat ciutadana,
contràriament, per exemple, a la
intel·ligent i integradora propos-
ta constitucional quant a la qües-
tió autonòmica.
S’obria una fractura social i po-
lítica entre col·lectius excloents
que impedirien la consolidació
de la República. Marcelino Do-
mingo, ministre republicà, afir-
maria, més tard, que la qüestió
religiosa havia aconseguit unir
els antirepublicans i dividir els
republicans. En efecte, no es va
aconseguir per a l’elaboració del
text legislatiu el consens ni amb
tinguda. I, amb aquestes pre-
misses, les conseqüències no po-
dien ser gaire esperançadores.
La documentació de l’època al
voltant de la festa de Sant Antoni
de 1932 manté viu, en els àmbits
del sector de tradició catòlica, el
tema de la nova Constitució re-
publicana, promulgada poques
setmanes abans, el 9 de desembre
de 1931; la incertesa sobre la lli-
bertat de culte i llibertat d’ensen-
yança; la incautació dels cemen-
teris catòlics i el futur de l’ermita
de la Mare de Déu de Gràcia de
Maó; la possible expulsió d’ordes
religiosos, etc. Roman en l’imagi-
nari de la gent d’església les in-
formacions sobre la violència an-
❝
«Pere Hernández, alcalde
republicà, autoritzà que
el penó d’Alfons III fos
portat a la processó»
gener, es viu com un atemptat
contra la llibertat el decret de
dissolució de la Companyia de
Jesús en el territori espanyol, que
afectà tres mil jesuïtes que es van
veure obligats a exiliar-se a Bèlgi-
fan els Tres Tocs, que coincideix
amb l’antic Portal de Maó, esbo-
cat l’any 1868, ja no s’anomena
plaça d’Alfons III, sinó plaça de
«Galán y García Hernández».
Una ciutat republicana no podia
tenir dedicada una plaça a un rei,
ni que fos l’agent principal d’una
conquesta que determina el futur
dels sis-cents quaranta-quatre
anys següents. Més endavant, gi-
rada la truita, el motiu argumen-
tal serà el mateix, però de signe
contrari. Fermín Galán Rodrí-
guez i Ángel García Hernández
eren els militars que havien lide-
rat la sublevació fracassada de Ja-
Continua a la pàgina següent >>
 Es Diari ● MENORCA
SÁBADO, 16 DE ENERO DE 2021
>> Ve de la pàgina anterior
ca, esdevinguda el 12 de desem-
bre de 1930, els quals van ser afu-
sellats dos dies després. Alguns
dels seus seguidors complien
condemna a la Mola de Maó.
Proclamada la República, quatre
mesos més tard, en van ser consi-
derats màrtirs.
El Sant Antoni de 1932
Bé. Anem al gra. Era evident que
la Corporació municipal no po-
dia participar en un acte religiós
o cívico-religiós, d’acord amb la
normativa vigent. S’aconseguí,
però, el permís per mantenir la
tradició secular de sortir al carrer
la processó de Sant Antoni, amb
la imatge del sant i el penó reial,
donant els Tres Tocs a l’antic em-
plaçament del Portal de Maó. In-
tentaven en va, però, que seguis-
sin després altres expressions re-
❝
«Una comissió que
encapçalà l’apotecari
Josep Cavaller Piris
organitzà els Tres Tocs»
ligioses populars al carrer, com la
processó del Divendres Sant, i
que les autoritats les possibilita-
ren com feien amb les altres ma-
nifestacions de caràcter cívic o
social.
L’alcalde republicà, el doctor
Pere Hernández, hi tenia tota la
predisposició per la seva identi-
tat personal i familiar catòlica,
estimació de la tradició històrica
que tant va estudiar, i per les
converses que havia mantingut
amb el seu germà prevere, Josep,
sobre el fet religiós en la vida
personal i pública. Va autoritzar,
de bon grat, amb l’acord unàni-
me del consistori, que el penó
d’Alfons III fos portat a la pro-
cessó. Una comissió, encapçalada
per l’apotecari Josep Cavaller Pi-
ris, va encarregar-se de sol·lici-
tar-ho i coordinar-ho, convidant
les entitats cíviques i assumint
les despeses de la festa, que
abans pagava l’Ajuntament, per
subscripció voluntària popular.
L’eucaristia va fer-se, com de
costum, a la Catedral amb tota
solemnitat. La va celebrar el ca-
nonge Joan Tudurí, amb presèn-
cia del bisbe coadjutor, Antoni
Cardona, a la seu episcopal del
cor, amb el clergat local. El sermó
de la Conquesta el va predicar el
beneficiat Pere Benejam. Els fi-
dels omplien la nau central i les
capelles laterals. Josep Sintes,
mestre de capella, dirigí la missa
de Lorenzo Perosi «Hoc est corpus
meum» per a tres veus masculi-
nes. Els membres de la comissió
organitzadora i els dirigents de
les entitats cívico-culturals esta-
ven situats en un lloc destacat, a
prop de la capella on canta ac-
tualment la Capella Davídica.
Sortida de la comitiva formada per les entitats conservadores, encapçalada per l’apotecari Josep Cavaller Piris, amb el penó. Foto: FB IMATGES DEN PRIMER
Els Tres Tocs es van donar a la plaça anomenada «Galán y García Hernández».
Acabada la missa, va iniciar-se la
processó que va seguir el recorre-
gut tradicional. El clavari o caixer
major del gremi de pagesos i con-
fraria de Santa Escolàstica,
Cristòfol Salord Florit, l’amo de
S’Alzinar, portava el penó reial a
cavall. El seguia Antoni Anglada
Alzina, membre del Cercle
Catòlic, i Josep Torrent Marquès
dels Antics Alumnes Salesians,
també a cavall.
Els membres de la comissió or-
ganitzadora anaven al costat del
caixer que portava la bandera. La
banda de cornetes i tambors del
Col·legi Salesià acompanyava la
desfilada. Seguien els seminaris-
tes, el clergat de la ciutat, els be-
neficiats i canonges de la Cate-
dral, la imatge de Sant Antoni i el
bisbe coadjutor, Antoni Cardona,
que presidia la processó. No eren
presents els regidors ni l’alcalde
en la presidència cívica. Sí, en
canvi, tancava la marxa un bon
El patró de Menorca | Especial Festa de Sant Antoni
❝
«La imatge de Sant
Antoni va ser llançada
a la foguera que es va
fer el juliol de 1936»
grup de joves que seguia tota la
carrera.
Els Tres Tocs amb el penó els
va donar aquell any el farmacèu-
tic Josep Cavaller Piris. El bisbe
va entonar el «Te Deum» que va
cantar el clergat, i la processó re-
tornà a la Catedral pels carrers
habituals. Val a dir també que el
penó reial havia estat portat amb
tota solemnitat de l’Ajuntament
a la Catedral i retornat després
amb un ritual semblant.
El regidor Jaume Fedelich
Marqués va ser el responsable de
lliurar-lo i recollir-lo. Posterior-
ment, durant tota la diada, el pe-
nó va quedar col·locat en el cen-
tre del balcó de l’Ajuntament
La participació ciutadana va
ser nombrosa i entusiasta pel que
narren els mitjans de comunica-
ció de l’època i la documentació
existent dels més directament
implicats. Dues fotografies del
fons de Josep Cavaller, diposita-
des a l’Arxiu Municipal, adjuntes
a aquest escrit, són prova fefaent
dels dos moments centrals de la
processó de Sant Antoni de 1932:
la sortida de la Catedral i els Tres
Tocs a la plaça. En els anys poste-
riors (1933, 19334, 1935 i 1936) la
processó i els Tres Tocs ja no van
ser a l’exterior, sinó a l’interior de
la Catedral. La talla artística de la
imatge de Sant Antoni no va tor-
nar a sortir de la Seu de Menor-
ca, sinó per ser llançada a la fo-
guera que es va fer davant el
Portal de la Llum el juliol de
1936. La gran majoria de cape-
llans que van participar l’any
1932 a la celebració litúrgica i a la
processó de Sant Antoni van ser
executats, quatre anys més tard,
al cementeri des Castell.
Com que la realitat mai és sim-
ple, sinó més tost complexa, hi
ha una extensa documentació
que permet analitzar si es va uti-
litzar la processó d’una forma in-
teressada i partidista per part
d’algunes persones antirepubli-
canes. Coneixent la tensió i
l’exaltació social del moment, la
sensibilitat a flor de pell -el que
pensaven i es deien uns i altres-,
no ho dubt. A través de les cròni-
ques i detalls que en destaca la
9
premsa del moment, fortament
ideologitzada, pels comentaris
de carrer que es poden intuir en
una ciutat petita on funciona
molt el boca a boca, consider que
hi va haver de tot, també, sens
dubte, l’intent de destacar la
pròpia opció i atacar l’adversari,
abans, durant i després de la pro-
cessó. L’Ajuntament va manifes-
tar corporativament la seva
queixa i refús. Josep Cavaller en
va fer un exhaustiu i ben justifi-
cat memorial de la feina de la co-
missió. El cert és que ja no es va
repetir més durant la República
la processó de sant Antoni pels
carrers i places de la ciutat.
Anys posteriors
Durant els anys de la Guerra Ci-
vil (1937, 1938 i 1939), per raons
òbvies, no va haver-hi ni missa ni
processó. La persecució religiosa
durant aquells anys és evident.
El nou règim autoritari que s’im-
posà després de la guerra és un
paradigma antidemocràtic, d’ex-
clusió de qui pensa diferent i de
repressió a qui amb la seva ac-
tuació legítima atempta contra
l’ordre ideològic i polític esta-
blert. El nacionalcatolicisme
constitueix el seu vessant reli-
giós, que fa empegueir. La festa
de Sant Antoni es va recuperar,
amb tota la càrrega ideològica
del moment.
Arribats aquí, crec que s’ho
val concloure tot afirmant que
aprendre la lliçó de la història i
actuar en conseqüència és la ga-
rantia de perdurabilitat d’una
festa, la de Sant Antoni, que té
vocació d’agermanar tots els me-
norquins, de sempre o nouvin-
guts, sense cap casta d’exclusió.

10 Especial Festa de Sant Antoni | El patró de Menorca
La festa de Sant Antoni
i el Concili de Trento
Xavier Martín
Professor i
membre de l’IME
L
a festa de Sant Antoni té el
seu origen en la gratitud
per la conquesta de l’illa de
Menorca pel rei Alfons III, la
qual es trobava en mans dels
musulmans. Aquestes festes
reials esdevenen unes de les més
antigues celebracions de l’Euro-
pa medieval. L’erudit medieva-
lista Gabriel Llompart, en els
seus escrits, ja es referia explíci-
tament a la festa de Sant Antoni
com a festa d’origen medieval:
«Las islas de Mallorca, Menorca e
Ibiza tienen una fiesta municipal
común que arranca de un mismo
tronco medieval: la gratitud religio-
sa por la conquista de las islas Ba-
leares a los musulmanes en el curso
del siglo XIII».1
Així, doncs, la festa de Sant
Antoni, originàriament una re-
presentació èpica com a expres-
sió del poder reial d’Alfons III,
era una festivitat civicoreligiosa
celebrada pel poble menorquí
amb gran pompositat i que es va
veure suprimida de manera tem-
poral per les reformes duites a
terme a partir del Concili de
Trento (1545-1563). Aquest va te-
nir com a objectiu principal trac-
tar temes doctrinals arran de la
Reforma Protestant però, a més a
més, dugué a terme grans refor-
mes en el terreny de la pastoral.
Durant l’episcopat del bisbe Die-
go de Arnedo (1561-1572), d’ori-
gen castellà i aliè a les tradicions
culturals de les illes Balears,
s’inicià la reforma del Concili de
Trento a la diòcesi de Mallorca (i
Menorca) prohibint una bona
part de les representacions reli-
gioses, així com també diferents
festivitats i manifestacions para-
litúrgiques, com per exemple la
mateixa festa patronal de Sant
Antoni, la representació de la Si-
bil·la el 1572, les danses rituals,
entre elles els balls des cossi... El
Sínode Provincial de Mallorca
(segurament el de 1571), les ac-
tes del qual s’han perdut, supri-
mí algunes de les festes de pre-
cepte, festa colenda, entre les
quals es trobava la festa de Sant
Antoni, la qual cosa motivà un
disgust entre els pobladors i les
autoritats menorquines i, sobre-
tot, entre els confrares de sant
Antoni, que eren els encarregats
de servar la festa del seu protec-
tor i patró. El successor del bisbe
tridentí Diego de Arnedo fou
Joan Vich i Manrique, d’origen
valencià, que durant el seu epis-
Festa de Sant Antoni 1953: El regidor Agustí Sintes Tudurí amb el penó quan treuen la imatge de la Catedral.
copat (1574-1604) es mostrà més
condescendent amb les tradi-
cions illenques, i l’any 1575 res-
taurà, a petició dels Jurats de
Menorca, la festivitat de Sant
Antoni. El restabliment de la fes-
ta, com a festa de precepte (colen-
da), esdevingué un signe per re-
vifar la identitat d’un poble que
feia pocs anys havia estat com-
plement devastat pels turcs
(1558). Així i tot, les diferents re-
presentacions religioses i actes
paralitúrgics, sobretot les obres
de teatre religiós que es feien
dins el temple, havien de dur el
beneplàcit del Sant Ofici, instau-
rat de nou a partir del Concili de
Trento.
Per als esdeveniments festius
medievals, com per exemple la
processó dels Tres Tocs, remi-
niscència de la celebració de l’en-
trada triomfal del rei Alfons III a
la ciutat, els murs despullats
eren guarnits amb bells cortinat-
ges. Un altre element decoratiu
propi de les festes cíviques de
l’edat mitjana era l’ús d’herbes
aromàtiques o ornamentals, com
la murta, la ginesta, el càrritx, la
canya verda... S’enramaven amb
alguns arbusts els carrers per on
havia de passar el seguici del rei,
així com també els edificis prin-
cipals de la ciutat. Tenim algu-
nes mostres d’aquest costum en
els documents, entre d’altres,
relatius a la mateixa processó
dels Tres Tocs a Ciutadella, se-
gons els quals mossèn Antoni
Bagur, clavari, donarà i pagarà
a Agustí Mayans, síndic dels
Magnífics Jurats, denou lliures i
quatre sous per la murta del dia
de Sant Antoni, per tenir cura
del penó i portar-lo a l’esmenta-
da festivitat (1741).
Arran dels decrets de Trento,
a la celebració de l’entrada
triomfal del rei Alfons III a la
ciutat s’introdueixen elements
religiosos, concretament les in-
tervencions miraculoses de la fi-
gura de Sant Antoni, per tal de
salvaguardar la festa de les
prohibicions del Sant Ofici. Així,
els actes d’arrel medieval pro-
fans que destacaven més el po-
der reial del monarca Alfons III
es convertiran a poc a poc en ac-
tes més religiosos en què predo-
minarà el protagonisme de Sant
❝
«La celebració va ser
suprimida per les
reformes del Concili
de Trento (1545-1563)»
Antoni. Un exemple molt clar
del que estam dient també es
pot comprovar en les diferents
versions que es conserven de
l’obra dramàtica sobre «La Pre-
sa de Menorca». La més antiga
(c. 1598), la consueta «Presa i
conquista de la Illa de Menorca
feta per lo rei Anfós»,2 peça
dramàtica d’arrel medieval, es
trobava emmarcada en el seu
origen dins les festes cíviques i
reials relacionades amb la so-
lemne Festa de l’Estendard,3 que
presenta grans similituds amb
la processó dels Tres Tocs. Cal
destacar aquí l’absència de les
intervencions miraculoses de
sant Antoni i de sant Jordi du-
rant la batalla contra els sa-
rraïns. Per tant, el fil conductor i
protagonista de tota l’obra és el
rei Alfons III. En canvi, un cas
evident és la versió posterior so-
ta el títol «Presa de Menorca» (s.
XVIII), en què es destaquen ja
els components llegendaris de
l’actuació de Sant Antoni i de
Sant Jordi com artífexs de la
conquesta de l’Illa..., un recurs
eficient per a poder mantenir la
«representació de la terra» i que
s’acomodés, si més no, a les no-
ves i més restrictives pautes del
Concili de Trento.
El document més antic que
s’ha trobat de la festa de Sant
Antoni data de 1534 a Maó, en el
qual podem veure com la pro-
cessó de l’Estendard reial jugava
un paper important dins la litúr-
gia civil del poble:
«Part asso fonch determi­nat que
ates y considerat que en lo dia del
beneventurat sant Antony sa ffa
profassó y en aquella se aporta lo as-
tandart reyall en remembrassio de la
pressa de la present ylla, la qual en
consemblant dia fonch pressa y leva-
da de mans de moros que lo dit as-
tandart se aport y per estar endolat
lo sindich major per la mor de la
persona sa muller que aquell lo
aport lo sindich mosson Bart Vidal y
per la treta que ffara de aquell que li
sian donat cinc sous».4
Crida l’atenció com els dife-
rents documents antics que hem
consultat destaquen dos aspectes
rellevants de la Diada de Sant
Antoni: per una banda, la pro-
cessó, en què de forma reiterada
es remarca l’estendard i, per una
altra, «la representació de la pre-
MENORCA ● Es Diari
SÁBADO, 16 DE ENERO DE 2021
sa de la terra». Per tant, dos mo-
ments cabdals que palesen el cai-
re festiu solemne i, ensems, po-
pular amb la multitud aglutina-
da per tal de celebrar la festivitat
del sant. Estam davant un ritu
molt antic d’una part de la festa
col·lectiva popular en honor al
rei, del qual es troben paral·lels
en altres pobles cristians al llarg
dels segles XIII i XIV amb la cele-
bració de la presa de la ciutat als
musulmans. Al «Llibre Vermell»
de Ciutadella, amb motiu de vo-
ler mantenir els caixers la festa
de Sant Antoni, ja s’esmenta
l’any 1575 en diferents ocasions
que la festivitat gira entorn de la
tradició de l’Estendard.5 Veiem,
per tant, clars paral·lelismes amb
la festivitat de l’Estendard
d’Aragó, pròpia dels territoris de
cultura catalana, on es comme-
mora la conquesta de les tropes
cristianes sobre els sarraïns, tot
en un ambient d’acció de gràcies
i entonant un tedèum, com tam-
bé passa a la consueta «Presa i
conquista de la Illa de Menorca
feta per lo rei Anfós».
La Diada de Sant Antoni (com
l’anomenen els documents antics
menorquins), festa d’un tarannà
civil (i religiós) que també se ce-
lebra a Mallorca el 31 de desem-
bre amb motiu de la conquesta
de l’Illa, esdevé una de les més
antigues celebracions de l’Euro-
pa medieval.
Notes:
1. Vegeu Gabriel LLOMPART
MORAGUES, «’La Festa de l’Es-
tandart [d’Aragó]’, una litúrgia
municipal europea en Mallorca (si-
glos XIII-XV)», a «Cuadernos de His-
toria Jerónimo Zurita». Saragossa:
Institución Fernando el Católico, p.
7.
2. Anònim (2014). «Presa i con-
quista de la Illa de Menorca feta
per lo rei Anfós». Edició i intro-
ducció de F. Xavier Martín Martí-
nez amb la col·laboració d’Antoni-
Joan Pons Pons. Menorca: IME.
Col·lecció Capcer 28.
3. Gabriel LLOMPART MORA-
GUES (1980). art. cit., p. 7.
4. Es troba a les sessions de la
Universitat de Maó (Biblioteca Pú-
blica de Maó, reg. U-10). També ci-
tat, sense posar la font, a Josep
PORTELLA COLL (1988). «Les fes-
tes de Menorca (I). La Festa de
Sant Antoni». Quadern de Folklore
núm. 32. Menorca: Col·lectiu Fol-
klòric Ciutadella, 12.
5. Josep SALORD (1959). «La
festivitat de Sant Antoni abat en el
‘Llibre Vermell’». Col·lecció de
Monografies Menorquines, El Iris.
Ciutadella: Impr. Al·lès.
Es Diari ● MENORCA El patró de Menorca | Especial Festa de Sant Antoni 11
SÁBADO, 16 DE ENERO DE 2021

12 Especial Festa de Sant Antoni | El patró de Menorca
Pasqual Calbó: el present
dels il·lustrats menorquins
Josefina
Salord Ripoll
Institut Menorquí
d’Estudis
C
onvocar Pasqual Calbó al
suplement que el diari pu-
blica amb motiu de Sant
Antoni té una profunda coherèn-
cia més enllà de la publicació el
2020 del volum I de l’Obra cientí-
fica, Tractats de matemàtiques
pures, i del seu reconeixement
amb el premi Emili Darder de
l’Obra Cultural Balear. El fet que
l’obra, editada per l’IME, sigui
una coedició amb el Consell In-
sular de Menorca, l’Institut d’Es-
tudis Catalans, la Universitat de
les Illes Balears, l’Institut d’Estu-
dis Baleàrics i l’Institut d’Indús-
tries Culturals de les Illes Balears
ja dona la mesura del valor
d’aquesta obra tant dins la
història de la ciència i de la tècni-
ca com dins la història de la llen-
gua. Ens trobam, en efecte, da-
vant una fita cultural, llargament
perseguida, que ens permetrà,
amb la publicació dels altres dos
volums restants, comptar amb el
perfil complet de l’artista-cientí-
fic Pasqual Calbó (Maó, 1752–
1817), el pintor amb qui s’inau-
gura la modernitat artística me-
norquina.
Gràcies a l’Any Calbó el 2017,
i amb l’empenta determinant
d’Antoni Roca Rosell i de tot
l’equip que s’ha congriat al seu
voltant, ara començam a tenir a
l’abast l’obra científica de Calbó
que Francesc Hernández Sanz va
donar a conèixer a la Revista de
Menorca el 1912. Aquest primer
volum és la mostra més con-
cloent del seu interès i del rigor
amb què s’ha abordat la tasca de
recuperació de la primera part de
matemàtiques pures del manus-
crit, del Museu de Menorca, que,
amb uns 700 folis (més de 400
dels quals estan escrits a dues ca-
res i la resta són làmines), es
El Museu de Menorca va acollir una exposició dedicada a Pasqual Calbó, artista-científic, i els seus manuscrits.
completa amb una segona part
de física experimental i una terce-
ra dedicada als rellotges de sol, la
perspectiva, l’arquitectura civil i
militar i la construcció naval.
Cal endinsar-se en la lectura de
l’estudi introductori d’Antoni Ro-
ca Rosell per entendre a la fi la
profunda coherència que va dur
el pintor a convertir-se en pro-
fessor dels joves menestrals tan
sol·licitats per la forta expansió
urbanística de Maó entre finals
del segle xviii i començament del
xix. La clau es troba en la forma-
ció juvenil de Calbó a les
acadèmies de Venècia i de Roma
en un moment en què, del Renai-
xement ençà, s’havien acurçat les
barreres entre l’art i la ciència, al-
hora que augmentaven les neces-
sitats d’especialització científica i
de formació tècnica en un procés
incipient d’institucionalització.
D’aquí la importància que van ad-
quirir a Europa des del segle xvii
els anomenats «cursos ma-
temàtics» que professors particu-
lars adreçaven a futurs tècnics, ar-
quitectes i enginyers, abraçant
amb el terme «matemàtiques» no
només les «pures» sinó també les
«mixtes»; és a dir, totes les disci-
plines que les empraven. És dins
aquest corrent i dins aquest gène-
re que cal situar els fins ara ano-
menats «tractats científics» de
Calbó, en realitat un veritable
«curs matemàtic» confegit a partir
del coneixement, l’adaptació i la
traducció d’obres d’aquest signe.
El segon estudi introductori de
Vicente Meavilla Seguí ens des-
cobreix justament els referents
emprats per Calbó alhora que
ofereix una anàlisi detallada dels
dotze tractats de matemàtiques
pures. Ell mateix, juntament amb
Antonio M. Oller-Marcén, exami-
na una fins ara desconeguda
col·lecció de problemes d’àlgebra
elemental, escrita en italià pel
mateix Calbó i oferta en apèndix.
Aquests tres estudis introducto-
ris, molt valuosos per entendre el
Calbó artista-científic, encapçalen
❝
«Calbó es fa present
enguany evidenciant-
nos la riquesa de la
Menorca il.lustrada»
la magnífica edició filològica de
Maria Toldrà i Sabaté adreçada a
un públic, sens dubte, ben ampli
i divers. Perquè aquesta obra no
només té un interès de primer
ordre per als historiadors de la
ciència i de la tècnica i fins per
als professors i joves estudiants
de matemàtiques, com proposa
Vicente Meavilla, sinó que està
cridada a ocupar un espai desta-
cat en la història de la llengua pel
fet de ser una mostra excepcional
de l’ús científic del català en un
moment històric en què havia es-
MENORCA ● Es Diari
SÁBADO, 16 DE ENERO DE 2021
tat substituït pel castellà en tot el
domini lingüístic. Des d’aquesta
perspectiva, aquest volum I de
l’Obra científica de Pasqual Cal-
bó apel·la als molts lectors amb
voluntat de conèixer aquesta fita
dins la llarga i brillant etapa de la
nostra història cultural protago-
nitzada per les tres generacions
de l’anomenat «grup il·lustrat
menorquí», des del darrer terç
del segle xviii fins a les primeres
dècades del xix.
Si començava aquest article
apuntant a la coherència de con-
vocar Pasqual Calbó amb motiu
de Sant Antoni és perquè aquesta
diada ens convida a mirar la nos-
tra trajectòria col·lectiva des del
1287 amb ulls de futur. I Pasqual
Calbó es pot fer present enguany
evidenciant-nos la riquesa de la
Menorca il·lustrada, una Menor-
ca que va ser capdavantera en
tants d’àmbits perquè la situació
colonial setcentista li va permetre
obrir-se a Europa des de la
pròpia personalitat històrica i
convertir la llengua de comunica-
ció social en llengua de cultura, a
diferència dels altres territoris ca-
talanoparlants amb una alta cul-
tura castellanitzada. La conti-
nuïtat de l’ambició dels il·lustrats
ja dins el segle xix, la demostren
justament els dos grans projectes
pedagògics d’Antoni Febrer i
Cardona i de Pasqual Calbó
adreçats a la joventut. Si el pri-
mer, oferint un contrapès a les
mesures castellanitzadores, crea-
va gramàtiques vàlides per al
conjunt de catalanoparlants, un
diccionari quadrilingüe i traduïa
textos bíblics, clàssics i moderns
en una tasca paral·lela a la de les
altres llengües de cultura d’Euro-
pa; el segon, Pasqual Calbó, exer-
cia la seva docència als joves me-
nestrals i la convertia en una vo-
luminosa obra que, començada
ara a editar, és un testimoni ex-
cel·lent dels coneixements cienti-
ficotècnics de l’època i una mos-
tra única de llengua científica en
català.
 Es Diari ● MENORCA
SÁBADO, 16 DE ENERO DE 2021
Es Diari: 80 anys 1941-2021
 Amb 25.576 edicions, el MENORCA és la publicació amb més llarga trajectòria a la història de la premsa insular
Josep Pons Fraga
El 1 de febrer de 1941
va començar a publi-
car-se el Diari ME-
NORCA. Fernando
Jansà Guardiola (Reus,
1897), que després de
la guerra 1936-39 va ser
nomenat delegat insu-
lar de Educación Popular
i del Ministerio de Infor-
mación y Turismo.
Al front de la Jefatura
Insular de Prensa y Pro-
paganda del Movimien-
to, Jansà -que actuà com
a director de la cabecera i
propietario administrati-
vo- impulsà la fundació
del rotatitu insular. Va de-
sempenyar la direcció fins
el 1955, quan, per manca
de recursos econòmics, va
traspassar la propietat.
En els primers anys del
franquisme es va editar com
a Órgano de FET y de las
JONS. S’imprimia en els ta-
llers de Tipografia Maonesa
(vídua Manent), amb una
màquina Marinoni del segle
XIX que va quedar aturada el
8 de febrer de 1939, quan deixà
d’imprimir La Voz de Menorca.
El diari no s’arribà a integrar a
la Prensa del Movimiento per la se-
va precària situació económica.
En abril de 1955 el rotatiu pateix
una crisi insuperable i és a punt
de tancar. Jansà cedeix la propie-
tat a José Mª Taltavull Saura, de-
legat de la Trasmediterrànea a
Maó -on hi treballava el funda-
dor de la publicació- i al prevere
Jaume Cots. Es produeix la re-
fundació. A partir d’abril la seva
capçalera, fins llavors Diario In-
El diari digital menorca.info: informació en
directe de l’Illa amb lectors a tot el planeta
 L’activitat periodística del ro-
tatiu insular es materializa avui
en dos diaris: el MENORCA, en
paper, que es distribueix a pri-
mera hora del matí; i el digital
menorca.info que ofereix infor-
mació en directe sobre els fets i
l’actualitat menorquina.
El 2020 ha estat un any ex-
traordinari per a l’edició digital
diari MENORCA, amb un in cre-
ment dels lectors únics i pàgi-
nes vistes. El confinament, per
a evitar la propagació del coro-
navirus, ha motivat que s’hagi
disparat el consum d’informa-
ció digital per a conéixer l’evo-
lució de la pandèmia. El resultat
ha consistit en que menorca.in-
fo ha aconseguit rècords his-
El patró de Menorca | Especial Festa de Sant Antoni 13
tòrics de visites. Només duran-
te el mes de març es van conta-
bilitzar 2,6 milions de visites,
quan el mes anterior s’havien
registrat 1,1 milions. Va suposar
un increment del 124 per cent.
Des de llavors, l’audiència del
diari digital de Es Diari s’ha
mantingut en registres men-
suals superiors als de més de
dos milions de visitants. Una
gran part de les notícies es va
viralitzar a través de les xarxes,
incrementant la seva difusió.
sular del Movimiento, es transfor-
ma en Diario Insular.
Editorial Menorca
En gener de 1957 es cons-
titueix Editorial Menorca
amb un capital de 5.000
pessetes. Els fundadors
son Mn. Jaume Cots, que
aporta la propietat i és de-
signat asessor religiós;
Francisco Hernández Escri-
vá, conseller d’Administra-
ció; Guillermo de Olives
Pons, president del Consell
d’Administració; i Mateu Se-
guí Mercadal, conseller de
Redacció. Les oficines i la Re-
dacció es traslladen del Camí
des Castell al carrer Verge de
Gràcia. I en octubre de 1967 el
doctor Seguí s’incorpora a la
direcció, que exercirà fins el 31
de març de 1976.
Un any després s’obre la pri-
mera oficina a Ciutadella; el
1978 Mn. Cots cedeix la propie-
tat a la Diòcesi; el 1979 es forma
el primer Consell d’Administra-
ció, que presideix Catalina Serra
Tur; en 1986 les oficines i tallers
es traslladen al Polígon Indus-
trial de Maó. I des de gener de
1988 el rotatiu comença a publi-
car-se tots els dies de la setmana.
Finalment, en setembre de
2013 es produeix la integració de
recursos i mitjans -humans, tèc-
nics i materials- del MENORCA
amb Ultima Hora Menorca, que
havia iniciat la seva trajectòria
periodística el gener de 2000. El
rotatiu s’integra al Grup Serra.
Amb 25.576 edicions es la pu-
blicació amb més llarga trajec-
tòria a Menorca, en superar en
més de 5.000 a El Bien Público,
que havia assolit aquesta fita.

14 Especial Festa de Sant Antoni | El patró de Menorca
Amb aquesta mostra es fa una passa per recuperar unes obres que Bankia tenia oblidades en un magatzem. Foto: GEMMA ANDREU
L’inesborrable petjada
del Premi Sant Antoni
 El concurs pictòric reviu en la Diada amb una exposició que rememora un llegat
Isaac Pons de Rosa
«El ‘Sant Antoni’, 17 anys del Pre-
mi de Pintura de Menorca (1991-
2007)» és el títol de l’exposició que
es podrà veure, a partir d’aquest
dissabte, a la sala El Roser, de Ciu-
tadella. Una mostra que serveix
per fer una mirada enrere i recor-
dar la transcendència que va tenir,
durant dues dècades, aquell certa-
men que convocaven l’Obra So-
cial Sa Nostra i el setmanari «El
Iris». Una iniciativa que va ser
víctima de la crisi de 2008 i la re-
ducció d’activitats per part de les
caixes d’estalvi.
La Conselleria insular de Cul-
tura, que els darrers anys dedica-
va la seva exposició de Sant Anto-
ni al treball individual de qualque
artista de Menorca, aprofita el
context actual per fer un nou en-
focament i presentar enguany una
mostra col·lectiva que esdevé, al-
hora, un reconeixement a la labor
d’un concurs que des de principis
dels noranta coordinà Juan Elor-
duy. L’artista i gestor cultural va
saber dinamitzar el panorama ar-
tístic illenc amb una convocatòria
que va suposar una empenta per
a molts creadors.
Com recorda el mateix Elorduy,
el ‘Sant Antoni’ «va ser un premi
molt arrelat i fèiem moltes exposi-
cions, sempre cercant la proximi-
tat entre l’artista i el públic». I és
que el certamen va posar en el
mapa a molts pintors; alguns
guanyaren el premi sent ja recone-
guts, però altres just s’estaven ini-
ciant amb il·lusió en un món de
Les de Marc Jesús i Pacífic Camps són només algunes
de la vintena llarga d’obres que s’exposen.
ser seleccionades com a finalistes
UN PREMI ARRELAT per uns jurats integrats per perso-
El concurs es va nalitats de primer nivell, per tal de
consolidar com una cita guanyar imparcialitat i prestigi.
obligada per a molts Del concurs en sortia un
guanyador i, gairebé sempre, es
artistes, tant reconeguts feia una menció honorífica a un
com novells menor de trenta anys. El I Premi
Sant Antoni el va guanyar Joaquín
Carretero; el darrer, Miquel Bosch.
les arts sempre complex i difícil. I entremig el reberen Francesc Flo-
En les disset edicions del Premi rit Nin, Pacífic Camps, Lluís An-
Sant Antoni de Pintura es van pre- tem, Marc Jesús, Zulema Bagur,
sentar fins a 901 obres, de les Albert Berenguer, Quique Jimé-
quals 499 es van exposar i 342 van nez, Rocío Fernández, Paca Florit,
Ricard Commeleran, Marie Paul
Girard, Alfred Hutchison, Llorenç
Pons Moll, José Ángel Sintes i
Laura Marquès. Es dona el cas
que mai ningú no va guanyar el
premi dues vegades, però sí que
diversos artistes van guanyar la
menció honorífica abans que el
premi. Fou el cas de Paca Florit
(1997 i 2000), José Ángel Sintes
(2002 i 2004, i 2005) i Laura Mar-
quès (2005 i 2006).
La mostra, amb les obres
guanyadores i una desena de
mencions, es complementa amb
MENORCA ● Es Diari
SÁBADO, 16 DE ENERO DE 2021
AMB LUPA
Gestions amb
Bankia per a la
cessió de les obres
 Les obres guanyadores esde-
venien propietat de Sa Nostra,
que procurava compartir-les
amb els seus clients, exposant
els quadres en les seves oficines.
Però «quan va arribar Bankia, va
retirar-les i posar-les en un ma-
gatzem», explica Elorduy, qui,
conscient del valor que tenen
per a Menorca i els menorquins,
instà a què es recuperessin. «El
Consell ha aconseguit la cessió
temporal d’unes obres que Ban-
kia ni sabia que tenia», lamenta
el gestor, qui espera que es pro-
rrogui el préstec i que «qualque
dia a Menorca hi hagi un museu
d’art on es puguin veure».
un audiovisual elaborat per la rea-
litzadora Magda Timoner. «Són
entrevistes amb els artistes, sobre
què ha suposat per a ells guanyar
el premi», exposa Elorduy, qui ad-
met que «posa la pell de gallina
veure com els brillen els ulls quan
recorden què els va aportar el fet
de guanyar el premi».
L’exposició té el suport de Ban-
kia, la Fundació Sa Nostra, «El
Iris» i el «Diari Menorca». Es podrà
veure a Ciutadella fins al 20 de fe-
brer, i dia 27 les obres «tornaran a
casa», a la Sala Sant Antoni, a Maó.
 Es Diari ● MENORCA El patró de Menorca | Especial Festa de Sant Antoni 15
SÁBADO, 16 DE ENERO DE 2021

A OMBRA D’UN ULLASTRE...

Les taronges
de Sant Antoni
 Enguany, un ‘dimoni’ epidèmic no deixarà als menorquins
gaudir de les processons amb l’encisadora figura del vellet abat
tant pels carrers de la Ciutadella
medieval memorant la gesta que Sant Antoni, l’abat barbut, vellet,
seria temps hagut, llavor del nos- bàcul amb campaneta a la mà,
Francesc tre xerrar com tampoc, el seguici un porcellet suvora els peus
Carreras que fa uns anys va començar a i les taronges. Foto: ARXIU
Maó i que l’any passat per pri-
mera vegada, aquest va ser el fil

Q
uan arriba el gener, el
fred, la pluja o els dies
grisosos em ve al cap,
serà cosa pròpia, les imatges
d’un taronger ben atapeït o la
d’un brot de taronges preses a la
seva branca. Una visió personal i
temporal que em traspua a una
de les festes, la primera per cert
del nostre cicle festiu d’hivern,
que més m’agrada, Sant Antoni i
per extensió, l’abat barbut, vellet,
d’unió entre l’ahir d’una antiga
capella a s’Arraval, amb l’avui
d’una jove parròquia a dalt la
ciutat.
M’agrada el trull que motiva
la festa, l’embosca de gent als
voltants d’unes beneïdes on ca-
nets, moixos, passerells, conills,
tortuguetes, pollets o alguna fu-
ra, el món animal és extensíssim,
segueixen els més grans, cavalls,

bàcul amb campaneta a la mà i
un porcellet suvora els peus. Di-
gueu-li identitat, menorquinitat o
senzillament festa.
I és aquí per jo, on rau l’inici
d’un nou any, amb la festa illenca
que aplega tots els gusts d’una
terra, una individualitat amarada
d’un brot preciós de taronges, de
garbons i dàtils amb els quals
diu la tradició, foren els aliments
de l’ermità de Viana enmig del
desert. D’animalets i animalons
que reviuen segons costum, un
dia especial i tant, passen per da-
vall l’esquitxador de l’aigua be-
neïda en nom de Sant Antoni
d’hivern, l’egipci.
Enguany, un ‘dimoni’
epidèmic no ens deixarà gaudir
de les processons amb l’encisa-
dora figura del vellet abat, vol-
❝
M’agrada el trull que
motiva la festa,
l’embosca de gent als
voltants d’unes
beneïdes
ases, ponis i si tenim sort, prou
difícil és, algun matxo o mula.
De la identificació que provo-
ca en un poble, trobar-se els vol-
tants del foc i fum d’unes grelles
i olorar a sobrassada i botifarró,
els freds vespres de vigília d’un
repetit 17 de gener i recordar que
tots hauríem de tenir potser, una
miqueta més de delit per conèi-
xer, viure i veure amb el nom me-
nor de Menorca, que no som una
illa més enmig de la Medite-
rrània, si no més aviat un bocí de
terra que té el seu xerrar i tara-
nnà propi, una història i una cul-
tura que va més enllà de qualse-
vol arenga política prou vegades
buida de contingut.
Conten velles tradicions, que
el sant barbut i vellet escortat su-
vora els peus d’un porcellet,
aplegà a tothom per igual, d’aquí
l’abat –pare-, un jorn de festa
illenca que enguany les tempta-
cions dels deserts d’Egipte no ens
deixarà omplir els carrers de
gent, d’animalets, de l’escalfor
d’unes torrades, dels Tres Tocs
històrics de ponent o de ballades
en els plans de cada poble. Però
sempre ens quedarà en el senti-
ment ferit, que tot tornarà i amb
ell, un nou Sant Antoni en el qual
mai ha de faltar un paner ple de
taronges.
 MENORCA ● Es Diari
16 Especial Festa de Sant Antoni | El patró de Menorca SÁBADO, 16 DE ENERO DE 2021