ENTREVISTA

1. Per què vau decidir el nom de NUC? Què significa per a vosaltres NUC? Com vos vau conèixer?

N: Nuc és el lligam estret que uneix les persones. El destí ens va unir ja fa un parell d’anys i, d’aquest destí va
sorgir el nom de nuc arrel del lligam i l’enteniment sobtat entre nosaltres.

2. . Al vostre primer àlbum l'heu batejat ARRAN DEL MAR. Per què? Quina cançó de les déu creieu que
és la més reivindicativa? i la més harmònica? i la que més ha calat?

Ens hem criat molt a prop del mar i d’aquest ens vénen moltes experiències viscudes. Hem anunciat aquest
disc amb un fragment d’un poema d’Estellés: “El mar és com el pati d’un col·legi, un solar, el cel ample que es veu
damunt de la placeta, sense motos ni guàrdies i sense voravies. El mar és l’ombra humida del Paradís. El mar...” El
mar és part del que som. Qui no necessita el mar per respirar i seguir continuant? Contar-li secrets, demanar
desitjos, desconnectar... El mar en major o menor mesura està present al llarg del disc.

Podríem dir-ne que totes les cançons tenen la seua part reivindicativa, reivindiquem l’amor cap a les persones,
l’amor cap a la natura, l’amor per la vida, l’amor en la lluita feminista, en definitiva, reivindiquem l’amor cap a una
societat més justa. Actualment la manca d’aquest està present, no podem girar la cara a tot el que ha ocorregut
aquestos dies, violència, odi i repressió s’han posicionat davant d’una Unió Europea que mira cap a un altre costat.
No som partidaris de cap tipus de violència!

En aquest disc hem donat a totes les cançons uns arranjaments molt harmònics, si haguérem d’escollir-ne
una, ens quedaríem amb Energia.

Ja que fa molt poc que hem tret el disc, tampoc podem saber amb certesa quina cançó està calant més entre
el nostre públic, això sí, estem molt contents amb el resultat de Viatgera de l’espai.

3. Aquest any heu tocat a Benifairó de la Valldigna, al Guaita Rock de Xeraco, al NyesproRock, al Sona
Sollana Jove, a Vinilo en Gandia Sala Rockòdrom, etc. Quines sensacions heu acumulat al llarg
d'aquest any? Ara mateix, vos sentiu més músics?

Una aventura que va creixent poc a poc sense ser massa conscients. Comences un projecte nou i en poc
de temps et veus dalts d’escenaris ensenyant al món totes les cançons que has parit, tot el “curro” que hi ha al
darrere, i te’n adones que tot esforç té la seua recompensa. Els membres de Nuc venim del món de la música i
sempre, d’alguna manera o altra, ens hem sentit músics i sobretot tenim moltes ganes de seguir creixent.

4. Mark Dasousa s'ha encarregat de la producció de l'LP. Com ha sigut el transcurs de gravar un disc en
aquesta persona tan emblemàtica i amb tanta experiència amb la música? Quins són els primers passos
per tal de gravar un disc? Heu sigut pacients?

Finalment ens decidirem per entrar a gravar a l’Atomic Studio d’Ondara, aquesta va ser una molt bona
decisió. Des del primer moment, Mark ens ha aconsellat i ens ha tret el millor de nosaltres, hem après molt i al
mateix temps ens ho hem passat molt bé, què més podem demanar?

Arribàrem a l’estudi amb una maqueta enregistrada a casa que, poc a poc va agafar forma i no podem estar
més contents del resultat final. Mark Dasousa és part de NUC i, sempre li estarem eternament agraïts.


5. Viatgera de l'Espai i Pluja de Cendra són els vostres dos videoclips. Com va resultar el procés de
grabació? En Pluja de Cendra el monstre que hi apareix representa la maldat que hi predomina al nostre
planeta? Quin dels dos ha agradat o captivat més?

Una bogeria! Tot procés de gravació té un cost molt elevat i, per desgràcia, hem de fer malabars per poder
treure’l endavant. Però, veure que la nostra gent creu i confia amb nosaltres, no té preu. És el cas d’Esther Cuenca
(Pecat Audiovisuals), l’encarregada de dirigir els dos videoclips actuals que amb molt d’esforç i ajustant-se al
màxim ha fet que siguen una realitat, amb el company David Ávalos, càmera i productor que ha cregut sempre
amb nosaltres. També ens han ajudat Aitor Balbastre (l’Esclat Produccions), Cristina Garcia (Panderola Creacions)
i Clara, una jove amb molt de futur.
L’últim videoclip, Pluja de Cendra, gravat a la Serra Calderona i amb una línia teatral, mostra la intenció de
conscienciar-nos individualment amb el drama que suposa cada un dels incendis forestals, tot narrat d’una manera
subtil. Un monstre que representa la cara fosca dels incendis, majoritàriament, provocats per l’home, en contra
del seu entorn i a favor dels seus interessos ocults. En definitiva, Pluja de Cendra és un videoclip què, en menor
o major mesura reivindica la necessitat d’implantar unes polítiques mediambientals que defensen la nostra terra,
que plora quan es menyspreada.

6. L'any passat vau tocar al SIB Festival Solidari de Gandia. Finalment vau poder recaptar suficients fons
per tal d'ajudar als refugiats de Grècia? Esperem que sí!

Dues famílies refugiades del camp militar de Vasilika van rebre 576€. Aquest festival ens va obrir encara més
els ulls i agafar més consciencia al problema dels refugiats. Arrel d’aquest festival va sorgir la cançó Horitzons.

7. Quines són les vostres influències musicals? Intenteu definir la paraula MÚSICA sense realitzar cap
consulta.

N: L’estil de la banda ve influenciat per grups com Biffy Clyro, Vetusta Morla, Los Planetas, Kings Of Leon...

La música és part essencial de la vida. Sense ella, no existiríem.

8. Forta és un homenatge a la dona? Eixos silencis que es donen en la vostra cançó Horitzons ens pareixen
brutals. L'objectiu és que la gent que vaja als vostres concerts 'tanquen els ulls per un instant i recorden
tot el que vagin deixant'? hehehehe...

Efectivament, Forta és un homenatge a totes les dones. És una cançó d’esperança, feminista. Per
desgràcia vivim en una societat on el masclisme segueix molt arrelat, hem de ser fortes i juntes lluitar per una
igualtat real, sense por.

Horitzons és una d’aquestes cançons que tampoc ens haguera agradat escriure mai. Com he dit abans,
quan toques de prop un problema, la perspectiva canvia. Milions de persones fugen del seu país en busca d’una
nova vida, fugint de la guerra. Ben pocs ho aconsegueixen i Europa no compleix les seues promeses. Estem
farts de tant de sofriment i tantes injustícies!

9. "No desperdiciàvem cap segon, abordàvem, la vida sense cap consciència... com a bojos animals". Ací
en Salitre vos lluïu. Es tracta d'una història d'amor passional que vos ha passat a algú de vosaltres o
simplement heu volgut plasmar una situació d'amor natural?

No vas mal encaminat, però preferim deixar-ho a la lliure interpretació de la gent.

10. En Pensant en tu també toqueu l'amor. Com el definiríeu? Finalment, deixeu-nos un missatge per a
aquelles bandes de música que han començat i no tenen les idees massa clares. Vosaltres ja aneu ben
encaminats! Molta sort i molta merda!

L’amor, quantes tristeses i alegries ens dóna... És tan important reivindicar l’amor...

Complicat això de deixar un missatge, encara ens queda un llarg camí, però creure en nosaltres mateixos,
treballar molt i implicant-nos al màxim té la seua recompensa.


PREGUNTES CURTETES:

Un film:
- Josep: Captain Fantastic.
- Deo: Bailando con lobos.
- Michel: Rocky I.
- Jesús: Mi nombre es Khan.

Una sèrie:
- Josep: Cites
- Deo: Joc de trons.
- Michel: Stranger Things
- Jesús: Águila Roja.

Una banda de música:

- Josep: Kings of Leon.
- Deo: Band of Horses.
- Michel: Biffy Clyro.
- Jesús: Green Day.

Una cançó:
- Josep: Orgull de classe (Inadaptats).
- Deo: Laredo (Band of Horses).
- Michel: Som (Obrint Pas).
- Jesús: A todo gas (Astropejats).

Un somni:
- Josep: La pau al món i viure del que m’agrada, la música.
- Deo, Michel i Jesús: Viure del que ens agrada, la música.

Una por:
- Josep: La sequera.
- Deo: A res en general.
- Michel: Les serps.
- Jesús: No poder gaudir de la música sempre.

Un viatge:
- Josep: Indonèsia.
- Deo: EEUU.
- Michel: Japó.
- Jesús: EEUU.

Un animal:
- Josep: Gat.
- Deo: Tigre.
- Michel: Gos.
- Jesús: Tortuga.

Una passió:

- La música, per suposat.

Un equip de futbol:

- CAP, no ens agrada gaire el futbol.

Moltes gràcies amics! #NUCLASAFOR2017

- Moltes gràcies a vosaltres! Una abraçada!