F-B

437
21
Santiago Rusiñol

.~,En
"Barba· :.
Azul."==
Monoleg

'.
~En "Barba
A'zul", monoleg per

SANTIAGO RUSINOL -N-N-N

Tipografia « L'AvENÇ», Ronda Universitat, 20

~N~ Barcelona, 1906 -N-N-N-N-N-N

Q. . J\O..2.J .52..0
6 7
què 'ns casem d'amagat. Si 'm veuen sense mu-
dar, anant a donar el pas que vaig a donar, es
per això: perquè'ns casem d'amagat. Un casa-
ment a mitja llum: dos ciris, una mica d'escolà,
el llatí més just, de l'epistola de Sant Pau no
més que quatre tonteries, i, per un casament
tant senzill, lo mateix casen arn levita que am
manigues de camisa. La benedicció no mira
robes': la benedicció penetra.
No volem ser vistos de ningú. De ningú!
Quasi ni de nosaltres mateixos. Ens havem
donat cita aquí. Ella vindrà per la dreta; els
testimonis, per l'esquerra; entrarem d'amagat
a l'iglesia; i patatim, patatam: benedicció, epis-
tola, cancells, missa, i lluna de mèl a sobre!
~o's pensin .que'ns casem arn .mals fins,
encara que'ns vegin de secret: anem a ,l'altar
arn sang freda. Ni jo la robo, ni ella'm roba a
mi. Ja no tenim edat de robar-nos: fem un
matrimoni privat, sense flor de taronger, ni
vels, ni vestits am cua, no perquè ella no'n
pugui dur, ci' això de flor de taronger: en pot
dur lo mateix que jo, que té posició per dur-
ne, sinó per evitar esquellots i manifestacions
sorolloses, que '1 mal de casar-se no vol crits:
es un sagrament de quietut, i corn més són més
destorben. .
Perquè jo ja hi tinc practica a casar-me.
Tinc no més que quaranta anys, i aquesta que
m'enduc es la quarta. Contin si sé lo que es
casar-me i com se té de tractar una dòna al
donar el trasp,as de solter, i de la manera que's
maneja una flor, perquè la dòna es una 60r,
sigui viuda o encara no ho sigui. I tinc tants
coneixements en el pas matrimonial, que pujo
l'altar serè, amb el pols tranquil, somrient an
els que'm veuen pujar-hi, sense un batement de
cor, com si'l casat fos un altre. El capellà diu
10 que ha de dir, i jo, tranquil; poso l'anell, i
tranquil; ell~, baixa'ls ulls, i jo... etcètera; i
quan tinc de donar el sí, no's creguin que don-
gui un si bemol: dono un sí clar, concís, elo-
qüent; un sí del que sab lo que dona; un sí
tant segur i :¡.plomat, que's veu que rio es el
primer, i es comprèn que no serà l'ultimo
I si m'he casat tantes vegades, i lo que pot
venir si Déu vol, no's creguin que'm caso p r
n capritxo. Me caso per dos motius: primer,
 8
perquè sem moren les dones, i després perquè
no sé fer de viudo. Jo no jugo, no fumo, no
bec; no més en tiflC un de vici: tinc el vici de
casar-me. Jo, mai, però mai, tindré dugues
dònes a l'hora; pero, d'una a una, que men
portin. Jana diré mai res a una casada: he
tingut masses dònes per perdre, i sé lo que es
ser responsable; però, per casar-m'hi, que men
vinguin! Jo no duré un trastorn a una familia;
però, per dur famílies a casa, així que'n surt
una, entra l'altra. Res: que no he nascut per
calavera: soc un carrido legal. Vui dònes, pero
legalisades.
l «De què t'han m~m?», me diran vostès.
De què? De tot lo que puguin morir; però,
això sí: totes han mort a les bones. Mai els he
torçat la planeta. Jo'ls he dQnat bona vida:
cor de viudo què vols, cor de casada, què desit-
ges. Jo les he tret a airejar, les he posades al
sol, les he dutes a pendre banys calents, tebis,
bullents, de tota mena d'escalfor. Jo he fet tot
lo que hi ha per fer, i mai n'he pogut salvar ni
una. Així que,ns havem insultat, com passa al
començament, al compenetrar-se'ls geliits, i al
EN « BARBA AZUL»
e mençar a avenir-nos, es a dir, a Festar acliina-
tats, sem comencen a esgrogueir, i bona nit,
,
lluna de mèl: eclipse de dòna, i reviudo!
El cambiar de muller tant sovint no deixa
de tenir els seus atractius, ja ho sé; però tanta
presa a deixar l'home no 1i està bé a una casa-
da! Això de pendre matrim oni no diu que es
per tota la vida? Per la vida de qui?, pregunto
jo. Si per cas per la vida d'elles, que, lo que es
per mi, desgraciat, avui entro a la quarta, de
vida.
La primera que vaig tenir, pobretà, no més
me va durar mig any. Com que elicara no era
practic en aquests trangols del Sant Nus, m'hi
vaig casar enamo rat, però allò que sen diu ena-,
morat,! Abans de dar el sí vaig estar desganat
quinze dies i quinze nits; li vaig compra r un
anell magnific (que es aquest que avui el posaré
al dit que f~ quatre) ; la mirava amb ulls de
moltó, li feia pessigolles amb una palla, li po-
sava pinyòns a la boca, i el dia que va ser meva
estava tant admirat que no men sabia avenir:
me pensava que era d'un altre. Al poc temps
ella's va sentir una fiblada, i jo sintomes de
 50 c~ntims

" 07Q1661544