'frod. aon Scbiller -?. -.

- . , ,
.?
-1 -,

Trad, catalana de J. Perpiiia

EL GAMPAMENT DE WALLENSTEIN
 Wallenstein

Frederich von Schiller

i
PRIMERA P A R T

\
'

BARCELONA
~mPremPf0La Renni.mnsn, Xucid, I S , boiras.
1011

.r

7 ;, ,
"F------\,
ill.
I >..

l
 Albert U'enzel Eusebi Wallenstein, 1' hhroe del
Poema dl-amitich de Schiller, nasquh H e r m a ~ ~ i t ~
Queda fet el dip6sit qu, d e Bohemia el 14de Janer de 1583. Temperament
Reservats tots els drr
lnilitar pcr excelencia, v e r r e j i ab lluhiment desde
molt jove contra turchs y venecians, 1, de la seva ru-
da energia coln Q general p o p e r e n donart~ebon tes-
timoni el general Mansfeld el Rey CristiQn 1V de
Dinamarca.
Per els seus ja grans serveys 5, per la organisacib
de un ,oran eskrcit, li concedi 1' Emperador Ferrju 11
en 1627el titul de Duch de Friedland, despr6s que
ja 1' haria eoriquit ab grxns possessions de bens con-
fiscats als revoltats de Boheil~iaal iniciarsc 1a famo-
sa guerra dita dels trentn anys, que acabh per la pau
de Westfalia en 1648.
Per6 el seu esercit era tant ~llolesta1 pais quc de-
fensaw COIII als enemichs que combatia. Els planys
y las indicacinns dels mateixos Primpceps aliats del
Emperador, decidiren i FerrQn I1 retirarli el co-

mando en 1630, ellcare que ab tots els miratments
del temor que ia li inspirava aquell s6bdit prepotent.
Visque aixis en esplendorhs retiro, donantse poch
lnenys que ayres de Mapestat y covant ambicions
inmensas, fins que la invasib y els avensos de Gus-
tau .idolf ab els seus suechs inrencibles obligare,n i
Ferrin Q pactar de nou ab el Wallensteii~, suscribint
totas las sevas exioencias corn i ~.eneraIissim,ab po-
ders il-limitats, en la prin~averade 1632.
Enroli alla\~orasun nou esercit que prolnpte por-
t; la devasracio 1116s cmdel Q la Saronia, rendint Q
Leipzig y llensant als sasons enlli de la Silesia, fins
que hi acudi Gustau Adolf, que 'l trosseji Q Lutzen
e l 6 de Novetnbre dc 1632.
Per ines que aquella bataila costQ la vida al corat-
jhs Gustau, els suechs seguiren la guerra ab un vigor
incomparable, auriliats per els protestants de Fran-
conia, de S~iabiay del Khin.
Encare poguh, no obstant, el Wallenstein bitrer
als suechs, manats per el Comte de Thurn, 4. Stei-
nau, enoctubre de 1633, pero no fent res pera impe-
dir qne cayou&sKegensburg (Ratishona) el 5 de No-
vembre del inateix any, retirantse tossudament 4. la
Bohemia per in\.ernar, sense fer cap cas ae las ordres
del Kaiser, que 1' apremiwan d' acudir a1 Danubi.
La seva passivitat sospitosa feu creixer la alarma
del Emperador, y la desconfiansa m6tua etitre la Cort
y el Wallenstrin S' accentui de tal manera, que de
una part y altra comensaren Ins intrigas. De la Cort,
INTRoDUCCI6 7
pera minar la preponderancia de Wnllenstein. D' a-
quest, vorcjant 1a tnhicib y activant las sevas nego-
ciacions ab els enemichs, mentres polsa~ala opini6
dels seus generals, als qui havia con~.ocatA Pilsen
pel Janer de 1633 y consultant 1as estrellas, com j.
fervent devot que era de la .4strolopia, ab un fanths-
tich escmtini del seu pervindre, que li feya cercar pel
Cel la solucio de la seva situacih terriblemcnt com-
promesa damunt la terra.
En aquest molllent de la seva historia es que 'ns
cl presenta Schillcr en la seva magnifica Trilogia
WALLENSIEIU.
Er. CA\IPA\IES.I.
DE WALLENSTEIX es la primera part
y con1 utla erposicih dc 10 que era aquell exercit que
'I famhs General ha& creat y que constituia, per la
seva adhessih idblatra, la forsa que 'l tenia ensuper-
bit. Es una pintura animada dels sentiments que do-
111inavan entrc aquell aisim d' a\.enturers desarrelats.
La Assnmblea dc Generals y el comensalnent de
la intriga del Piccolomini en defensa del Emperador
se desenrotllari hermosament en la segona part ELS
PICC~I,OL~INI y preparan el desenllQs tripich de una
Inanera ma~istralen la darrera part, que es LA YORT
DE WALLF.NSTEIN.
En aquesva obra colossal de Schiller, en la que
tingue xlgunas inspirations de Goethe y fins alguna
colaboraci6 en la prin~era part, S' hi trovan profu-
si6 las bellesas y aquells pcnsaments profonds que
son la especialitat del gran poeta alemany.
 La forma rimada per la traduccib del CAMPAMXNT
DE WALLENSTEIK ha obligat a1 traductor h alguna ma-
jor llibertat, que, sense desviarse en 10 m&sminim del
respecte d e p t i la integritat absoluta del,pensament
original, permetes que la fol-ma catalana no resultbs
massa dura y encarcarada.

RECITAT iiLA REOBERTUKA DEL TEATRE r>E WEI-

M I R , E Y EL MES D' OCTUBRE DE 1798.

La farsa, jugant seria 6 riallera.

6 la que tan sovint doneu vosaltres
orella y vista complascents, rendida
I' Bnima al seu encis, una altra volta
ens ha acoblat 6 dins d' aquesta sala.
Y guaytku c6m apar rejovenida
y c6m I' art que 1' adorna y hermoseja
n' ha fet un temple resplandent y auguste
Un esperit d' alta armonia 'ns parla
sota aquestas columnas, y disposa
els nostres cors per emodons intensas.

Y .es cl mateix encara, aquest Teatre,

bressol preuhat de tantas energias
hont tans novells talents zn llur creixensa
ample arena han tingut. Avuy nosaltres
som ja 'Is antichs que ab Bnsias ardorosas
10 \VILLENSTEIX
y ab un esfors constant, hem anat fentnos
sota dels vostres ulls. Un nlestre eximi (I)
vos feu fruhir aqui rnateix fins I' extasi,
la excelsitut serena y portentosa.
de I' art sublim que 'l geni seu creava.
iOh, si la dignitat del lloch ens duya
entre mitj nostre als m& triats, y veyam
que una esperansa tan de temps reclosa
se 'ns vinguks B mostrar realisada
en tot el seu esclat! (2) Qnin gran estimul
no e s sempre un bell exemple, que en si ports
per la critica lleys m i s enlayradas!
Aixis aquest recinte cal que sigui
com escenari nou y testimoni
del talent sobiri. Donchs thont mes bella
prova del seu esfors podria darnos,
oi ahont millor deixar rejovenida
y renovada aquella antiga gloria,
que aqui, devant d' aqtlest concurs selecte,
que al toch meravell6s de I'art palpita
y ab sentit delicat, p l i de finesa,
segueix al esperit que en s a volada
mes vagards y mes subtil se mostra?
Donchs 1' art del comediant que '1 seny captiva
passa depressa sens deixar ni rastre,
mentres despres de milers d' anys perdura
la cans6 del poeta y viu encara,
( I ) Se refereix & Aualrst Wilh Iffland, gran comediant y
autor drametich de la seva epoca.
(2) L' autor expresa en aquestos versos San desiti de
veure en aquell escenari al eminent dramitich Y autor Fre-
derich Lluis Schroeder.
PR ~ L E C H 11
corn I' obra del cisell. Aqui, per contra,
S' esvaheix tot 1' encis quan mor I' artista;
y al expirar sa veu, igual S' esfuma
la seva creaci6 d' un moment, rBpida,
sens que B la seva gloria S' erigeixi
cap monument que duri. Bm dificil
e s I' art; y el premi efitneral pel c6mich!
An' ell no li teixeix pas cap garlanda
may la prosperitat. Cal, donchs, que sigui
avar del seu present, y cal que ompleni
4.r. I' instant, qu' es el seu linich patrimoni,
y que domini ab forsa y S' nsseguri
del mon que 'l volta, perqne aixis s e fassi
dins del car dels millors y dels m& dignes
un monument vivent. . y a i x ~ sfruileixi
de la inmortalitat anticipada
-m del nom que du. Dot~chssempre aquell que pugui
als millors del seu temps fcrse agradable,
hanri viscut per tots els temps alhora.
La nova era qu' en aquest prosceni
ve a comensar avuy I' art d e Thalia,
tatnbk dona al poeta mis coratje
pera fugir de vells catnins y treureus
del cercle estret de la bnrgesa vida
y f~mes noble escetlari transportarvos,
digne del solemnial moment de 1' epoca
en que 'ns agitem tots tan afanyosos.
No mes un gran assumpte e s que podria
remoure 'l fons de la conciencia humatla;
y aixis com I' esperit s'encongeix sempre
dintre d' un c16s estret, te d' engrandirse
quan I' home ven finalitat mes alta.

Y ara B la fi trascendeiital del sigle,
quan f i n s en alta poesia 'S torna
la realitat mateixa y podem veure
c6m sota'ls nostres ulls feras combaten
naturalesas dominants y altivas
per un noble motiu; y quan s e lluyta
pels interessos mes sagrats dels homes,
poder y llibertat, be cal que enlayri
Y"
iamb&I' Art per demunt sa esGena obscura
el seu Vol porlent6s. Y te de ferho,
si en I' escenari bum6 no es que vol veure
que la vida real I' avergonyeixi.
Avuy veykm c6m cauhen y S' esfondran
las vellas fermas bases que dongueren
cent cinquanta anys enrera d tota Europa
la benehida pau, com preuhadissi~n
fruyt de trenta anys de dolorosas guerras.
Deixeu, donchs, que altre cop al devant vostre
la fantasia del poeta us dugui
aquells dias tristissims y qne us fassi
girar els ulls ab verdadera joya.
als jorns presents y B la esperansa plena
d' un dilatat, clar y fecond pervindre.
AI p16 d' aquella guerra es que us col-loca
douchs avuy el poeta. Quan ja havian
Passat setze anys de dols y de miserias,
PROT.ECH 13
devastaci6 y pillatje. Quan fermentan
18s multituts per tot el mon, revolhs;
quan ni d' aprop ni l111nyencar S' ovira
per la pau ni un raig feble d' esperansa.
Quan 1' Imperi, tot ell, es uu tumulte
d' armas arreu; ab las ciutats desertas,
en runas Magdeburg y a b els oficis
arts y trevalls paralisats y en 6rris.
Quan no era res el ciutadB y en cambi
ho era tot el guerrer; quan la impudencia
no castigada era un afront continuu
per las costums y quan aquellas hordas,
fetas selvatjes per la llarga guerra,
campavan per la terra desolada.
Sobre aquest fons obscures que 'S dibuixan
la gran empresa y la insolenta audacia
d' aquell cardcter ferm y temerari.
Ja 'l coneixeu ... Un creador d' exkrcits
intrkpits y esforsats. El que era I' idol
dels campaments y el gran flagell alhora
de las nacions. Per el seu Kdiser sempre
fou I' escut y el terror 6 la vegada.
Un fill aventurer de la fortuna
qlle B favor d'aquells temps, per ell propicis,
prenguk tan gran relleu y pogue atknyer,
en rdpida carrera, las mCs altas
positions y els honors mks glorlosos;
fins que, jarnay saciat, empenyent sempre,
de ind6mita ambici6 caygtte la victima.
Els partits ens presentan ben confosa
per 1' odi 6 per 1' amor la imatje seva;
y en la historia apareix com un caracter
 Personatjes

ELSARGENT
UN TROMPET 1 Pertnnyents B un regiment decarabi.
ners de Terzky (cavnileria).
UN CONSTABLE (artiller)
TlRADORS
DOS CASSADORS d e csvnlleria d e Holk
DRAGONS de Bdttler.
ARQUEBUCERS del regiment del Tiefenbach.
CORACER d e un regiment de aralonr.
CORACERS d e un regiment de lombards.
CROATAS
ULANS
UN RECLUTA
UN B U R G ~ S
UN CAMPEROL
E L FILL DEL CAMPEROL
UN FRARE C A P U T X ~
UN MESTRE D' ESTUDI
UNA CANTINERA
UNA CRIADA
XICOTS fills de soldats.
MUSICHS
 Primera part
.1

El campament de Wallellstein

.. ESCENA PRIMERA

Tenda de cantinera 6 un costat. AI devant una instala-

.ci6 com d' ambulant d' encnnt 6 de drapsgre. Soldats d e
t o t s colors y d e tots els cossos del exercit en mitx de l a s
empentss d' uns ab altres. Totas l a s taulas esten ocupa-
das. Croatas y Ulans cuynan en un foeh. La cantinera re-
parteix vi. Alguns xicots fills de soldats jugan a l s daus de-
munt d e un timbnl. S e senten cents B dintre de la barreea.

ll Un CAMPEROL y el

EL FILL DEL CAMPEROL

seu FILL.

Aix6 no acabarh pas be, mon Pare,

alluny6mnos d' aquesta soldatesca;
son companyons ferestechs. Oh! Y encare,
si el nostre cos algun bell cop no hi pesca!
EL CAMPEROL
No s e 'ns menjaran pas, ni 'n farin proba
p e r desmandats que siguin ... Empr6, mira!
 I ~ R I I I E R .PART ‘2
que no hem menjat calent d' en tot el dia!
Els generals y 'Is comandants.

Sempre ha de beure y devorar un vago!

Segura
ELAN,ailargnntii un got. la cosa no esta pas, pel meu senderi.
<No has esmorzat? T6,gos pate, tragueja! SARGENT

(Se 'l enmena cap a /as lendas. Els aitres s' a- Aqui tans d' un plegat, res de bo augura. ..
vansan). . TROMPET
SARGERT, a1 Trompcl.
Que no S' haurin mogut per enutjarse...
cQu6 't creus que sense mes ni mis se '11sdona
la paga doble avuy, y se 'ns festeja
sols per fernos la vida alegre y bona? -M l Y els xiu-xius, y la gran beilugadissa ...
l
TRODIPET

Es que ve la Duquesa y ve ab sa filla Ja!

la Primpceseta ...
SARGENT
SARGENT
Y el vell perrucot, que passejarse
Sols es una escusa. veyem, furgant per tot, ab la macissa
Han vingut tropas de molt lluoy. Senzilla cadena d' or, vingut ahir de Viena,
la cosa 'S veu. Devim ab m6 profusa, m' hi jugo un peix, que al pap du cualque cosa
ab bons bocins y tragos apeixarlos
per fernosels ben nostres y que estiguin
contents y disposnts, pera deixarlos Un aitre gos llebrer de mala lnena
m& lligats ab nosaltres. per rastrejar al Duch, com se SUpOSa.
Pro cal que 'S tinguin colllpte!
TRODIPET
SARGENT
Y que diguin
qu' en tot aix6 no hi hagi algun misteri! Desconfian
 24 WALLEXSTEIN PRIMERA PART 25
de nosaltres tno 110veus? De por que tenell TlRADOR
dels aires reservats del Duch. Voldrian
veurel B fons, perque, segons entenen, I Aquesta gorra blava t' hi afegeixo.
s e 'Is hi ha enlayrat illassa. L' he guanyada B la sort. tVeus qu' es superba?
TROIIPEI CROAT, fcnt brillar el coNaret a1 sol.
Sostenirio Empr6 '1 collar t e perlas y no 'I deix0,
sabrbrn nosaltres sens deixa~.loabatre, y te granats. GuBytal al sol y observa
si com vos Y corn j o pensan seguirlo quins raigs que fB!
tots els dernes.
.. TIRADOR, prenent el collaret.
T' hi poso, si me 'l donas,
El nostre y altres quatre 1
regiments, que 'l cunyat del Doch, el Comte la botella. No 'l prench per altra cosa...
(Conlemplanl~el)
Terzky comanda, son la 1116sardida,
la mes resolta gent del Camp y prornpta que per 1' esclat que te.
l
Y afecta al Duch. Ell es qui l' ha escullida, .
4
TROMPET
y ens ha dat oficials. Perx6 en penyora.
som seus en c o s y Bnirna a tothora iCom I' ensarronas!
Part hi vull per callar!
CROAT,que S' ha provat el barret
ESCENA 111 Veig que se 'm posa
be 'I teu barret.
EIS precedents. Entra un LROAT ab un collaret.
El segueix un TIRADOR. fent I' ullct a1
TIRADOR,
Donchs Ilestos, qub dimbni' " ' ,
TIRADOR Cambibrn y aquats farBn de
iHont I' has robat aquest collar, croata?
VBnmel! Si no 't serveix de res! T e 'n dono
dos tercerolas, apa! Fem barata!
CROAT

M' enganyas, Tirador; no I' abandono.

 26 IVALLEXSTEIN PRIMERA PART 27
CONSTABLE

Entesos!
Tot ho sabeu! Teniu molt bona flayre!
ESCENA IV

EIS anterfors. Un CONSTABLE.

precedents. DOS CASSAUORS; Y desseguida la CAN-

TINERA, XICOTS, un MESTRE D' ESTUDI Y una
{C6m va, company carabiner? {Quk 'ns toca
CRIADA.
d' escalfarnos las mans molt temps encara.
quan 1' enemich pels camps de nou S' aboca?
l FRIAfER CASSADOR
SARGENT

(Tanta pressa tenin, Constable? Y ara

I Guayteu, guayteu la alegre companyia
que aqui trovkm.
que pels camins no's pot passar sisqueta?

CONSTABLE
{Quk deuhen ser aqnestos
Cap pressa tinch; y ab pler aqui reposo; del vestit vert? iQuin goig que fan!
pro U I I misatje arribat de la frontera
diu que han pres Regensburg. SARGENT

Diria
TROMPBT
que son dels cassadors de Holk. Son Ilestos!
Aixis suposo Portan trena d' argent que no han haguda
que botarem en sella aviat. de comprar pas B Leipzig B la fira.

SARGENT
IBenvinguts, cavaliers!
Y enlayre!
Per defensar la terra'als bavaresos PRIMER CASSADOR
enemichs del Friedland! No sera gayre
10 que per ells ens escalfkm. Bona rebuda!

Mal liarup! ?Noes la Agustina? Donclls m' admira!
La Blasewitz! ...
CANTINERA
Ben cert! Soch jo en persona.
<Y vos, no sou'en Pere, el que li deyan
el llarch d' Itzeu? <Aqueil que en una estona
h Gliickstadt, una nit en que tots reyan,
ab el regiment nostre, ab gran bollici,
va menjarse 'Is xinxons d' or del seu pare? ...
PRIhlER CASSXDOR
Deixant per el fusell pioma y ofici.
CANTINERA
Oh! S i que h0 som vells coneguts, compare!
PRIhIER C.1SSADOR
Y ens trovim novament per la Bohemia
CANTIXERA
AVuY aqui, demi m6s {luny! iQuant ruda
no '11s escombra la guerra y ens apremia
d' un cant6 ai altre! iSi n' he correguda
d e terra jo!
PRIMER CASSADOR
Y us crech; salta B la vista
CANTINERA
He estat B Temesvar ab el bagatje,
sempre seguint B n' el Mansfeid ia pista
PRIMERA PART 29
Y ai devant de Straisond, quan ab coratje
I' assetjava 'l Friedland, tambi m' lii esqueya
y alli ho vaig perdre tot ... Despris, al correr
B Mantua, jo igualment el cami feya
rera I' exircit que I' an8 B soc6rrer ...
AI tornar, ab el FPria, 'ns agregarenl
g un regiment de tropas espanyolas
y cap h Gant h fer un ton1 marxarem...
Ara B n' aqui, seguint la Farandola,
vinch B Bohemia y vuil provar si cobro
comptes endarrerits, 6 que la hisenda
m' ajudi el Prirnpcep A refer... Y us obro
y us ofereixo aili la meva tenda.
PRIMER C.XSSXDOR
Tot ho ensopegareu d' una vegada.
Empr6, tqui heu f e t del escocis que an dia
rodava ab vos per tot?
Ben enganyada
tile tingu6 '1 gran coqui, que en companyia
fugi de tot lo meu, dels meus estalvis
ab privations del cos guardats, ni 'm resta
d' ell res mis que'l marrech, deixantme i n albis.
i Q u i parlas del Paps, MatnB?
La festa
te d e pagarla 'l Kaiser. iQue 'l mantingui!
Sempre es bo que 1' ex6rcit se renovi.
 30 TVALLENSTEIN PRIMERA PART 31
MESTRE D' ESTUDI DELS SOLDATS. Arriba. CRIADA

iApa, 6 estudi, dolents! Algun hoste 'm crida

y haig 6 anar B servirlo.
PRIDIEk CASSADOR (Se 'n desempeNega y faig.1

No se 'Is hi vingui PRIMER CASSkDOR

An' aquets a b un lloch reclds. Ni 'S provi. La minyona
no es mal bossi! ... La tia igual ... ;Per vida
CRIADA, Veninl. de Barrabis! Si no sabeu vosaltres
Tia, se 'n van! que en aquest nostre regiment, trOSSOS
m6s de quatre S' ha11 fet els uns als altres
CANTINERA pel seu pamet joliu, rompentse'ls ossos! ...
De gent, no us dich si n' he pogut conaxer,
Hi vaig! y si ab el temps, que tan depressa vola,
n' haig d e veurer encar', si puch mereixer
PRIMER CASSADOR d' anar visquent ... Donclis remull6m la gola:
Uy, la gitana, (Dirrginlse a1 sargenf y a1 frompef).
la carona gentil y trapassera! B la vostra salut aquest glop sia,
(Qui es? y f6ume un lloch en vostra companyia.

CANTINERA

La filla es de ma germana, ESCENA V1

d' all6 I' Imperi.
CASSADORS, el SARGENT, el TROMPET.
PRIMER CASSADOR

iMaca y ben pitera SARGENT

qu' es la neboda! Grans mercks! Y d e cor entre nosaltres
(La cantinera se 'R va). vos farkm lloch ... Rebeu la benvinguda
ja arribals B Bohemia!
SECON retenint /a criada.
CASSADOR,
PRIMER CASSADOR
Vina aqui, bufona!
Resta ab nosaltres! Aqui vosaltres
32 WALLEXSTEIN

hi esteu ben calentons; tot Vos hi ajuda;

m& noosltres all& en terra enemiga
n' hem passadas d e totas.
P r o 'l que u s vegi
que feu tan goig, dirA que aix6 no lliga,
perque no s e us coneix.
SARGENT
iY qui 'ns priva
d e que'l seu nom, igual pogu61n donarnos?
No e s pas un cumplimettt in que a r a deyau.
SARCENT
1C6m S' enten? Del conjunt n' aquesta armada
tambe 'n feu part vosaltres.

Y el que campeji
per el Saal y el Meissen, podrA dirvos
que no us alaban pas en gran manera.
SEGON C.&SSADOR
Deixeuho anar! ~ Q u hi 6 fa? Puch garantirvos
que pitjor f a 'l croat, que al seu darrera
ni espigolar se pot.
Donchs jo no hi passo;
perque u s veig que porteu puntas ben finas
a n' el collet, y us trobo, si u s repasso,
bellas calsas, brodats y musselinas,
y plomas al barret y tanta cosa
que tan be vos escau! Y 'm desespera
veure que per vosaltres sols disposa
la sort t o t son esclat, d' aytal lnanera
que i nosaltres ja res d' aix6 'ns arriva.
Y que s e 'ns t e d' honrar y respectarnos
com d soldats del Friedland!
<Y que us creyau
que sou d e millor pasta? No he trobada
pas altra diferencia que la roba;
y jo, dins d e la nteva, vos declaro
que m' hi trovo molt be.
SARGEST
R e s aix6 'ns prova;
y us planyo, cassador, quan vos reparo
que Inay haveu tractat m65 que ab p aOesos
,
visquent sempre allunyats, mentres ia bona
lnanera y el bon t6, may son apresos
tn6s que trovantse aprop d e ia persona
del general mateix.
No s e pas veure
que las llissons n' hagueu aprofitadas.
Sabreu c6m f a quan tus y fins vull creure
que sabeu c6m escup, que assi~niiadas
vos hauriu guapament aquestas cosas.
P r o 'l geni 6 1' esperit ... S' erra qtti entengtti
~.
~.
b~
~

---~
. .~~.
5
.~~~~
. ~. .. ...
... 1,
-.
.

5
--

qu'es dins d'un cos de yuardia alli hont s'exposa
6 que 'S vingui B mostrar.
SEGOS CASSADOR
Llamp que us encengui!
Pregunteu per nosaltres hont se vulla
si no som la cassera esbojarrada
del Friedland tot arreu; Y que no es bulla
qne 'l nom no avergonyior... quan ab irada
gosadia insolent, dernunt las terras
corrern com folls, arnigas 6 enernigas,
camps a1 traves, fent dels sembrats desferras,
trepitjant 1' herba y la daurada espiga ...
El corn dels cassadors de Holk be 'l tenen
prou conegut ... Sona per tot alhora.
quan d e sopte, de lluny 6 d' aprop venen.
corn un diluvi ab pressa aterradora ...
Pel casal isolat 6 per la vila
penetrem com I' incendi, en nit obscura,
quan no hi ha qui 'ns espera 6 ens vigila.
Y no hi val la fugida, ni 'ns atura
ni serveix la defensa. All6 S' ensanya
la escomesa sens' ordre y disciplina ...
Es dur; pero la guerra no te entranya
y en va forseja la esglayada ninn
entre 'Is brassos nervuts agarrotada ...
Ah! Pregunteu! No ho dich perque m' alabi.
A Baireuth, al Vogtland, i la Westfalia,
per tot hont hem estat ... Venreu com 1' avi
la contarB la dura repressalia,
y els nets dels nets, despres d' una centuria,
per la centuria nova, ab por novella,
farin encara historia de la furia
de Holk y el seu estol.
PRIMERA P A R T
SARGENT
Si be 'S garbelln,
n o son pas el tu~nultey la disbauxa
que fan el bon soldat, perque qui 'I forma
son el temps y I' enginy, la bona rallxa
y el cop d' ull y el bon seny si 'l pren per norma.
PRIMER CASSADOR
Qui 'l fa e s la llibertat; no hi feu visatjes;
.que ni tantsols parlArvosen deuria.
Penseu que si he deixat l' aprenentaije
Y els mestres y llissons ~ c 6 1mayn podria
venir B on campament, perque 'm tornessen
demunt lao strvituts y la galera,
I' escola y els seus murs que m' ofeg~~essen?
Jo vull la vida B pler, la bona xera,
vagar y cada dia poder veure
quelc6m d e nou; fruhir d e la ventura
que d' un moment sort6s se 'n pugui treure,
sense mirar enrera y sense cura
del dia de demB... Si enagenada
tinch al KBiser la pell, es perque 'm tregui
.tot maldecap de sobre, y si li agrada
llensarme al mitj del foch, no cal que 'm pregui,
.que all6 vaig decidit; corn si 'm diguessen
.d'entrar al Rhin, dins sa corrent moguda ...
6 B tot arreu, hont fatalment tinguessen
.de cada tres la vida un d' ells perduda.
Y ho faria s e r i y sense excusarme ...
Empr6 fora d' aix6, que no 'm molestin
ni 'm vinguin per res m6s i amohinarme.
SARGENT
,tNo hi h a r e s m6s que & desitjar vos resti?
36 \1-ALLESSTFI.T
Si aix6 dins de la vostl-a vestidura
de soldat ja h? teniu y heu de trovarho!
FRIAIER CI5S.4DOR
iY quin torment y quina macadura
no era aq~lellRey Gustau, vos 110 declaro!
iEl dimoni del suech, ab la mania
d e f e r del camp iglesia per la armada!
Sempre pregant, ja a: apuntar el dia,
desde'l to cl^ de diana 6 la vesprada
quan sona la retreta. Oh! y si 'ns veya
riure algun cop en gresca sorollosa,
fins desde dalt del seu cavall ens feya
sentir la seva predica enfadosa.
ShKGI3ST
Es que era temer6s de Deu!
FRI\IER C l S S A D O R
Mossotas,
no 'n toletava a1 canlparnetlt n i una,
6 las feya casar per forsa totas.
Y per aix6, cercallt millor fortuna,
me 'n vaig anar d' alla perque no m' era
possible aguantar m&.
SARGEST
Pro ja tot passa
desde llavors all&d' altra manera.
PRIJIER CASSADOR
Y aixis vaig c6rrer y donarme trassa
per entrar al exkrcit de la Lliga,
que 'S preparava justament llavoras,
P X I I I E R A PART
contra de Magdeburg ab gran fatiga.
iY a116 ja era altra cosa! A totns horas
tot anava enrenon, gresca y ban riore,
fembras y juch, marrinxas 11 begudas
a fulipli. iBen cert que a116 era viure!
Y que 'l Tilly tenia ben sabudas
las reglas del manar. La vida anstera,
no m& i n' ell mateix se la imposava,
pro n' el soldat, era home que l i haguera
deixat fer tot ... llevat si li tocava
la propia bossa ... Ell, per mat tenia
viurer y deixar viurer, pro va serli
la fortuna inconstant; y desde 'l dia
del cop fatal de Leipzig, no va ferli
bona cara may m&. Tot va restarnos
talment en la estacada, que hont ens vkyan
ja ni tantsols volian saludarnos,
ni obrirnos si trucavam. Y aixi 'ns feym
rodar d' un cant6 a1 altre, vagarosos,
y tot arreu trobavam qne 'l respecte
y la por n' altre temps S' eran ben fosos!
iMes jo per alcansar el meu objecte
d e trovar millor sort y 1116s segura,
vaig allistartne ab els sacsons llavoras ..
,
SARGEST
Y arrivareu B punt, s e m' afigura,
d e que las mans portesseu, pecadoras,
al saqueig de Bohemia!
PRIMER CASSADOR
L' heu errada!
Que ab disciplina estreta y poch b~~llici,
no 'ns podiam mostrar per la encontrada
35 WALLEXSTEIN
clarament enemichs. El nostre ofici
era no m6s guardar els sumptuosos
palaus del nostre Kaiser y mostrarnos,
com 6 bons cortisans, ceremoniosos,
y plens de cumpliments, sens recordarnos
de la guerra, que casi no seguiam
ja m6s que cocn un joch. Perx6 'S deixavan
las cosas a mitj fer y no volia~n
rompre del tot ab cap dels qui 'ns voltavan.
En un mot; qu' era poch y era irrisori
I' honor que a l l i ' s guanyes. Y ja perduda
la paciencia d' un cop, a un escriptori
me 'n haguera entornat, si benvinguda
no 'tn fos estat la nova de la lleva
que 'l Friedland feya tot arreu.
SlRGENT
eDonchs, y ara
la far& gayre llarga aquesta treva
de restar per aqui?
I'RIIIER CASSADOR
iRi61isen encara!
Que de tot cor vos dicll que mentres sigui
qui 'ns comandi el Friedland, no m' evadeixo!
lQu6 'n coneixeu cap d' altre ab el qui estigui
may millor el soldat?... Dor~chsjo fruheixo
vejent que tot tan bellament S' ajusta
a las lleys de la guerra que aqui imperan ...
Aqui tot va al engrds, no A mina justa
y 'S veu l' esprit que sura y persevera
demunt 1' estol sencer y que'l conforta;
que com el torb de forsa irresistible
s e 11' ho end0 tot, encisa y s e 'n emporta
1'RIhIERh PhRT
f i n s ai darrer soldat n16s impassible.
Jo pucl~aqui ab pas ferm, pled' ardidesa,
sobre 'l cap del b u r g h anar fent via,
corn el Friedland demunt de in grandesa
de Primpceps y Senyors ... Iguai que un dia,
com en els telnps passats, tornem I% veure
que 'l sabre tot ho dccideix encaru.
Aqui no hi ha delicte per retreure,
n i altre crim que 'l d' aqueli qlli s e separa
d' un' ordre y que tossut la contmdigui,
ja que tot es perm&, tot s e tolera,
ab tal que espressa y claralllent no estigui
privat d e f e r... Aqui ningfi S' entera
de lo que un altre pensi may 6 cregui;
perque dos cosas hi ha, no m6s, precisas,
lo que essent del exercit s e li degui,
y lo que nn. Perxd tinch per divisa
que com devers, no tinch m4s que'ls que 'm lligan
An' els penons del Friediand y m' hi obligan
SARGENT
M' agradeu, cassador, y m' aconhorta
de sentirvos. Parleu com enrahona
tot bon genet del Friediand!
Ell no 'ns porta
la $eva autoritat com derivada
d' un poder imperial. ~ Q u see li endona
de servir a n' el Kaiser? 6Podeu creure
que pel profit del sobir6 hagi feta
cosa alguna jamay? 0 heu pogut Veure
que la seva gran forsa hagi distreta
per guardar al pais y protegirlo?
40 W.4LLEliSTElN
El seu somni daurat ha estat formarse
un imperi potent, per engrandirlo
per ell y els seus soldats, y per Ilensal-se
demunt del mon sencer per abrandarlo,
y ab audacia infinita subjugarlo...
TROXPET
Calleu! (Qui s' atreveix a dir tal cosa?
PRIMER CASSADOR
Lo que penso, ho puch dir, que la paraula
e s lliure a tot arreu, y aixis ho exposa
ben clar el general.
L
/.
SARGEST
<U
Y aix6 no es faula!
Sovint li he sentit dir, corn i sentencia,
tenintlo aprop, que ..la paraula es lliure,
muda la acci6 9 cega la obediencia.>>
Son mots seus comprobats, no va de riure.
PRIMER CASSADOR
Si son 6 no 'Is seus mots, no haig de saberho,
pro 'Is fets son com diheu.
SEGON CASSADOR
Donclns la fortuna
may I' ha deixat, com tan sovint sol ferho
en la guerra ab tants d' altres, importuna.
Sevreviuri'l Tilly a la seva fama,
m6s jo de vkncer tinch certesa plena
sota 'Is penons del Friedland, que reclama
la sort tota per ell y la encadena.
PRIMERA P A R T
A n ' el qui lluyta al seu costat, I' ajuda
d' un poder especial virtut estranya;
perque ja es cosa en tot el mon sabuda
que 'I Friedland porta, tret de las entranyas
del infern m6s pregon, algun dimoni
perque 'l serveixi a sou.
SARGEST
No pot duptarse
de qu'es invulnerable. Que ho aboni
lo qu' en 1' afer de L6tzen va inotarse.
Alla 1' hauriau vist com cavalcava .
y ab gran sang freda amunt y avall corria
pel mitj del foch. El plom li foradava
la jupa y el barret y li brunzia
per las botas y tot, com tots poguerem
palparne las senyals. Empr6 ni una
Ileugera esgarrinxada li vejkrem
que sufris, donchs 1' ampara la fortuna
per la virtut de magicas unturas
d' un engiient infernal.
PRIMER CASSADOR
tY ara voldriau
qu' aix6 ho cregukm com maravella pura,
com miracle no m&? Millor diriau
qu' es la jupa que porta, feta espressa
de pell d' anta, tan dura y apropiada,
que jamay una bala la travessa.
SARGENT
Oh, no! Qu' e s sols I' engUent d' herba embruixada,
entre oracions de migica cullida,
y entre mots cabalistichs espremuda
 P R I ~ I E R APART 13
per fer I' rngiient un cop cuyta y bullida. que soch soldat y 1116s no haig de tornarhi!
TROMPET PRIMER CASSADOR

No es cosa natural lo que 1' ajuda! Mira, un d e nou!

BURG~?~
Qu' en els sstres llegeix, diu, tota cosa Francesch, ves corn t e lligas,
qu' ha de venir, propera 6 be llunyana. 6 te 'n penedirhs d' aquest desvari.
Empr6 aix6, jo ja s6 c6m S' ho composa.
Sovint, de nits, en hora ja tardana, RECLUTA,
cantant.
un homenet vellot sol escorrirse
Tanibors y pifans,
corn filtrat per las portas m6s tancadas
burgits de goerra!
venintlo visitar ... AI descubrirsel,
Rodar y cdrrer
la alarma li han donat rnoltas veyadas
per I' ampia terra.
las guardas del palau. Y e s cosa certa
Corcers dornats
que cada cop que 'ns ha compareguda
ben adestrats;
de la fantasma grisa 1' ombra incerta,
portar espasa,
sernpre una gran dissort ens ha vingada.
vagar y viore
SEGOX CASSADOR
com I' au lleugera
vola ben lliure,
Y cam que al diable I' Bnima ha donada, de mata e:i mata,
portern nosaltres vida regalada. del arbre al cel;
penons del Friedland
seguir fidel!
Hurrah!
ESCENA V11
SEGON CASSADOR

EIS mateixos. Vn RECLUTA, un BUROeS Y un DRAG6. M' apar im bon company!

( E l salrzdan).

HECLUTA,
sortin! de In tenda, ob un helm a1 cap
y una boteNa de v i a l a mu.
Deix6ulo! Enrera!
Salut al pare y B ne 'Is oncles! Digas Qu' es fill de bone casa!
11 WALLENSTEIN PRIIERA PART 15
PRIMER CASSADOR se las podri partir, per fer estrenas,
ab tots els seus companys.
LDonchs nosaltres
qu' hem nascut en alguna carretera? SEGON CASSADOR

Tu, noy! Escolta!

Vull dir, no m&, que te, mes que molts d' altl.es, Ser4m companys de tenda.
possibles y quartets. Sino, palpeuli
el jech que porta y ia camisa fina!
Y ara deixa
c-. B la promesa, aixis, de cop y volta,
No hi ha vestit millor enlloch, digueaii, que entre doior y Iligrimas panteixa!
que 'l que portem, que 'l Kaiser ens destina
PRIMER CASSADOR

BURG~S
Molt be, aixis prova que te un cor de ferro!
Es I' hereu d' una bona fnbriqueta. '(I
SuRGes
SEGON CASS.\DOR
F a r i morir de pena la seva Bvia.
Fer lo que un vulgui e s la major ventura.
SEGOS CASSADOR
BURG~S
Millor! La hereta en acabant I' enterro!
D e l ' avia t e un negoci ab botigueta.
SARGENT. S ovansa ab gravelat y posa la md
PRIJIER CASSADOR
demrrnt del helm del reclala.
Y te la venda de lluquets segura!
Mira que la que has prhs, noy, es ben sibia
resoluci6, y un home nou te torna!
Oh, y que tindri una te~idade begudas L' acer penjat y 1' helm ai cap t' uneixen
y un celler ab v ~ n botas
t y ben plenas, ja h un estol d' homes digties y t' adornan,
t' eniayran I' esperit y t' engrandeixen.
per part de la padrina!
PRIPIER CASSADOR
TROMPET

Y obtingudas, Per gastar I' or no tinguis mans avaras!

46 WALLESSTEIS
SARGEXT
Demunt la nau d e la fortuna incertti
desde avuy 6 f e r vela t e preparas
y al teu devant s e t' ofereix oberta
I' ampla bola del mon. Qui res arrisca,
no esperi res. Mentre 'l burges S' avesa
d ' a n a r rodant la sinia tan coln visca,
sempre ensopit y esclau d e la peresa
com nn cavall al b6git, podris veore
com el soldat d serho tot arriba,
donchs la guerra e s avuy, me 'n pots ben creore,
la gran cosa en el rnon y tot ho aviva.
Miram 6 mi no mes! ~ V e u s ?En la roba
duch el bast6 dei KBiser ... Y donchs, pensa
que tot lo qu' es govern al mon, s e trova
que d' un bast6 prove y ; ~ bell cornensa.
El ceptre en mans del Rey no e s altra cosa
qu' un bast6; veritat de tots sahuda;
aixis aquell que arriba B cabo, posa
ja 'l peu en el primer grah6 y S' ajuda
d' assolir la mks alta investidura.
lgual pots pujar tu. J a res t' atura!
PRIMER CrlSSADOR
S i sab llegir y escriure.
SARGENT
T e 'n preseuto
totseguit un exemple y ben be d' ara.
Aqui tens 6 n' el Battler, no ho invento,
qu' e s qui mana als Dragons. E s cosa clara
qu' ell y jo f a trenta anys, all6 i Colonia,
vora 'l Rhin, soldats rasos ens trobavam;
PRIMER.* PAKC 47
y ara tothom el tracta ab cerinlonia
com General. Y aix6 si be ho cercavam.
e s qu' ell ha sobreeixit per sa bravesa,
y ab la fama guerrera que ha assolida,
ha omplert el mon, mentres d e mi ni 'n resa
ningli y que tot el merit meu S' oblida.
Y el Friedland mateix (veus? del qui pot dirse
que corn capdill y gran senyor e n s mana,
que tot ho pot y 6 tot pot atrevirse,
no era avans que traguks tan bella ufana
m& que un noble senzill; per6 al fiarse
B n' el Deu d e la guerra B la ventura,
pogui son bell engrat~dimentfornlarse
y h e r , d e s p r i s del Kaiser, la figura
primera dcl Reyalme. Y, lqui diria
quantas cosas elicar t e cobejadas
y a l ~ o n tpugui arribar? Donchs del seu dia ...
(Ab rnicleri).
encara no 'n som pas B la vesprada.
PRIMER CASSADOR
Ben petit era avans, y vejeu a r a
quan gran S' e s fet! J a d' estudiant s e 'l veya
B Altdorf bon tros amich d e la gatzara;
y ab perd6 sigui dit, que be 'S distreya,
sovint drsaplicat, y feya correr
al seu fBmul 6 cops moltas vegadas ...
Un dia, per no res varen discorrer
d' empresonarlo B Niirenberg, cansadas
d' ell las autoritats. E r a ben nova,
just acabada Ia pres6, y devia
batejarla a b son nom el qui la proVa
degues ferna 'l primer quan hi entraria.
1Y quina 'n feu? Deixi que, precedintlo,

hi entrks prim6 'I sell ca. Y aixis va pendre
la pres6 '1 nom del dos y ve tenintlo
encara avuy. t N o es veritat qltc apendre
pot fins 1' home mks Hest d e semblant treta?
Dels fets del general, d' enginy 6 audacia,
d e las cosas mks grossas que hagi fetas,
vos dich que aquesta e s la que 'm f a m& gracia
(.llentresfant /a minyona ha onnt servinl y e1 se-
xon cassador S' eritretP ri festejarla y ferhi
broma).
D R A C ~interposantse.
,
Company, deixkula estar! ,
S E G O S CASSlDOR
LY qui dimoni
vos f a ficar alla hunt ningli vos nlana?
E s que us vull dir, per mnlament que u s soni,
que la xicota e s meva!
tNo demana
per ell sol un tresor? Drag6, jo 'm penso
que no hi sou ben b6 tot, ~ Q Idiheu
I ~ ara?
SEGON C S S D O R
Ell vol f e r ranxo apart, pro jo defenso
que h dins del campament la liermosa cara
d' una mosseta aixis, no hi lia que dirho,
qu' e s de tots, corn el sol que 'ns enllumena!
(Li fa im petal.
PRI3IER.\ P \ R T 49
u n a c 6 , esfirriiztla cop d n' ell.
Y us torno B dir que jo no vtlll sufrirho!
PRlhlER CASSADOR
Ja arriban e l s d e Praga, illsa morena!
S E G O S C:\SSAIIOR
Si cerqueu brega, estich punt per riure!
SARGEST
Hi hagi pau, cavaliers! Un pet6 e s iliure!
ESCENA Vlll
Entrnn <Ins minayres tocatlt uo vais, lentament ai principi,
y seguidament sernpre mes Viu. El primer cassador balla
ab la criada y la cnntinern a h el recluta. La minyonnfuigj
el cassador ii corre a1 dnrreia tapant s b ci CAPUTXI,
que arriba en nquell momcnt, 3' se l i quedn nbrassat.
Alsa iioys! Vinga gresca ... Y sense mida!
Va be! Tambk 'n vull s e r del rebombori!
tAix6 es exercit de cristians? jMentida!
tSorn turchs 6 anabaptistas? ;Quin desori!
?Del diumenge f e u burla tan grollel.a?
Penseu que Deu pateix poagre y tingui
!as mans balhas que 'l privin d e manera
que no u s pugui tustar? Q u e tal com vingui
heu de passar
4
.?o U'AI.I.ESSTEIN
borratxeras, banquets y xerinolas?
<Quid hic statis otiosi?
{Que hi feu ociosos B n' aqui, quan rndas
pel Danubi, sens fre campan y assolan
las furias de la gucrra? Quati perduda
telli~nB Regensburg y ens esmicolan
els suechs el baluart de la Baviera
ab sas urpas d' acer! Y es prou vergonya
que empoltronida nquila host sencera,
per la Bohemia jau plena dc nyonya,
reyalantse'l ventrell y no cuydantse
de res del nlon, y mis qu' en la batalla
pensant en la botella y estnolantse
las dents m4s que I' acer que no trevalla.
AI capdill suech, a1 Front-de-bou, encara
no us 1' heu mer~jat,ni 'I perseguiu, que 'S vegi;
val mEs devorar bous, si be 'S repara,
y empaytar bonas fembras que verdejin.
Va la cristianitat tota afligida
d e sac11 y cendras penitents cuberta
y el soldat cerca sols la bona vida
y palparse la bossa ben rublerta!
Temps de miseria y plors ben dolorosos!
Surten senyals pel eel ab gran prodigi,
y dels nlivols rojenchs, cam sanguinosos,
penja 'l Senyor, com emporprat vestid,
el mantel1 de la guerra ...Y alli planta,
com del seu finestral de part en fora,
fentne un manyoch per deixuplina Santa,
la estrella ab c6ha amenassant tothora.
El mon es lloch de planys: y combatuda
va la nau d e la iglesia, aventurera.
surant per mars de sang, mentres que ruda,
al Sacre Imperi, I' alterds, I' altera
la pobresa inminent. iDeu I' assisteixi!
No riu el Rhin essent un riu; sas onas
'S' inflan de plors; nod' aggua que 'l nudreixi;
y els claustres son la closca que abandonn
1' aucell llensat del niu. Els bisbats restan
deserts; com el cenobi 6 la abadia
capgirats, esdevenen caus que infestan
e l s bandolers, y albercl~sde pilieriil. (*)
Las terras benehidas d' Alenianq'a
son de cnla~riitatsy de miseria
planter fecond.iD'bont ve, donclis, lo que'ns danya?
Jo us ho dirk, que aixir es la nlevn diria.
Ve dels vostres pecats, del vostres vicis,
d e vostras crodeltats, y de la vida
pagana que porteo, ab tants b~~llicis,
oficials y soldats sens fr4 ni mida!
El.pecat es 1' iman que atrau el ferro
demunt d' aqoest pais. La malifeta
d u sempre las desgracias 6 1' esguerro,
com la ceba que con porta y apreta
las IlBgritnas als ulls ... Com es palmari
que l' u segueix la o en I' abecedari.
s<Ubi erit victoritz spes,
si offenditur Deus?n
lC6m voleu veneer may si feu desprecis
d e missas y sermons y que altras cosas
no feu que arrossegarvos coln uns necis
pels hostals y tavernas fastigosas?
(a) Els jochs de pnraulns Bisthiimer, \Viisthiirner, Ab-
teien, Raubteien, Stiiter, Diebesl'liiiter, LBnder, Elender Y
altres que abundan en aqtiest parlament, son intraduhi-
bies. Devant del temor de tergiversar el sentit d' algunas
frases, preferim cenyirnos R segiiir els concepter tui corn
resultan, que no forsnr ia trnduccid ab iochs de paraulas
encatal8,quenecessariamenttindrian de desviarse del ori-
ginal.

Un sou perdut trovi la dona uo dia,
coln conta I' Evangeli. Las sonletas
. per faltar sacrista:ls cal qlle restessen.
trova Saul, que 'I pare seu perdia;
y els seus gernlans gentils, sense quilneras
retrobava Joseph. Per6 (qui busca
temor de Deu entre 'Is soldats, 6 trova
ni modos i i i vergonya en gent tan brusca?
Non' hi trovari pas, ja 'n pot fer prova,
ni encenent cent llanternas, endebades.
Ens diu 1' Evaogelista que rrerlian
els soldats al desert, con^ B bandadas
per escoltar sa predica, y colian
ser batejats y feyan penitencia,
preguntant <<(quidfaciemus nos?. Diguiunos
(qui ' n s cal fer pcrque 'ns porti la clemencia
a n ' el si d' Abrabnm? 011, respon4unos!
<Et ait illis.. Y ell digili: S e us lnana
aNetninem concutiatisn AI prol~isme
no escorxeu ni vexeu. Ni la inhumana
calumnia esventi may vostre egoisme!
.<Nequecalumniam fac'iatis.~;Fora
mentir contra ningli! ... Altre precepte
vos diu: acontenti estote:. Que a totl~ora
teniu d' estar contents per tots conceptes.
dstipendiis vestris,~ab la vostra
soldada, la que siyoi, d e manera
que abomii~eu,donante bella mostra,
de las malas costums qile per' qui imperan.
Hi ha un manament. No jnraris, ens dinben,
el nom de Deu en v i . iQuant desinvolta
no senten la blasfemia 'Is que aqui viuhen
en cl camp del Friedland? ... Si cada volta
que enjegan trons y llumps y pedregadas
vostras bocns d' i ~ ~ f e r1o10, senyalessen
las campanas arreu, ben prest calladas
P R l h l E K A P.\RT
Y si per cada moi dolet~tqlle eixia
d e vostrn boca inrnunda, un cabell queya
dels vostres caps, ans que la nit venia,
m& pelat que 'l "noll crech qoe s e us feya,
ni que, com Absalon, espessa y forta
bona trena tingueu ... (No resultava
un bon soldnt Josuk? .. (Y que no porta
la Escriptura que 'l Rey David matava
a1 gegant Goliath? ... (V hont es que 'S pu@i
Ilegir que hagin estat uns renegayres? ...
Per lni la llengua cal sols que 'S bellugui
per un bon "I)eil m' ~jud,,;pr6 may ab ayres
de blasfemia insolent, per mis que, plenas
las copas, vessan crits de totas menas.
Diu el sett! -No furtaras>>; y es cosa,
per cert, que al peu del mot segoiu. Vosaltres
arramblcu tot a116 que no 11s f a nosa,
y ab urpas d' esparvcr, siguent dels altres!
Y per las vostras rnalas arts y tretas
ni 1' or resta segur dintre de I'arca,
ni esth 'l vedell guardat de malifetas
dins la mateixa vaca, y se us renlarca
que afaneu I' ou ensemps que la gallina.
Doncl~sy cl Predicador i q u i us diu? ncontenti
estate;. que del pa que se us destina
vos heu d' acontentar quan se 11s presenti.
Mes (c6m pot ferse del servent lloansa
si 'l mal VC tot de dalt? B e ' s pot ben vellre
que 'l cos segueix al cap; y avoy no alcansa
ningli 6 saber d' aquell en qui deu creure!
Ey, Pater! Ab aquestas palinodias

podeu dir dels soldats tot lo que us plicia
pra al capdill no S' insulti.
c<Necustodias
Qregem me am!^ Es qu' es, per gran desgracia,
corn un Jeroboam 6 hjab, que un dia
B n' el poble tragueren d e la bona
doctrina, per portarlo ab fellonia
als falsos deus.
TRODIPET Y RECLUTA
Aix6 nlalament sona
y no ho direu dos cops!
Un menja.ferro,
un Barrabas que 'Is grans castells vol pendre
Y B tot arreu S' alaba, si no m' erro.
de guanyar 6 Stralsund, fins B pretendre,
ab boca impia haverla, en que lligada
fos al cel ab cadenas; y e s la hora
que endebades la p6lvora ha cremada!
TROMPET
Y tapeuli la boca! Fora! Fora!
E s I' Holofern, te pacte a b el dimoni;
@ s u nJehd, un Satil, y, com Sant Pere,
nega al Mestre Y Senyor! Y el testimoni
del cant del gall I' acusa y I' esparvera!. ..
PRD1I"RA PART 55
ELS DOS CASSADORS
pater, mirku que esteu ben llest! Deixeunos!
CAPUTX~
E s un Herodes, la guineu astuta. ..
TROMPET Y ' ~ DOS
3 avansant a1 seu
CASSADORS,
encontre
Calla, 6 ets mort!
c n o x m s , inlerposantse.
N6, n6! Resteu! Conteunos
tot aix6 sense t h e r la disputa
y seguiu el serrnb!
cridant m6s fort.
CAPUTX~,
L' orgull l' ubriaga,
aquest Nebucodonosor, abisme
de pecats, un heretje, vera plaga
d' empestat, que 'S f a dir ab despotisme
el Wallenstein! Oh, si! La pedra dura
qu' es d' esc6ndol per tots y tot ho esquerra!
Que mentre 'ns deixi 'I Kaiser tal malura
com el Friedland, no hi ha pauper la terra!
(Mentres ha anat dihent els darrers mats, ab
veu cadapunt m& aNa, S' ha anat refirant, in-
ferpasantse'ls croats, entre ell y els demds sol-
juts, per defensarlo).
 PRIAIERA F A R T .57
VANAS veus, desde lo fendn. T~zmuNe
Agafeulo aquest lladre!..: Cops y fora!

ESCENA IX L A VEU DET. CAbIPEROL

Socors! Tirtgueu pietat!

Els mateixos, fora 'I Capatxi.
ALTR.\S YEUS

iPau els qui puguin!

6Que vol dir ab aix6 del gall que canta,
que 'l General no 'I pot sentir? Resulta
ben clar que 'I que aixi, diu e s que 'I bescallta
y que 'l tracta ab despreci 6 que I' insulta.
Sembla que pegan per aqui R la vora...
y de ferm, mals dimonis s e m' e!~duyoin!
S E G O S CASSADOR

Be us ho esplicare prou, donchs no l i falta Be hi tinch de serhi jo 3 n' aquest pot-purri!

rah6 del tot ... T e la naturalesa (Els dos cassadors corren cap d /a tenda).
estranya 'l General. A n' ell I' exalta,
pel seu ohit subtil, d e gran finesa,
r un gat miola, y I' horroritza
s ~ n t i que
Lladregot!
el cant del gall.
FRIhlER CASSADOR
1 (Que teniu tan enfadada,
Aixis t e aquesta cosn la mestressa?
de comlZ ab el lle6.
CAXTISERA

Canalla! Bretol! Muxi:

D' aquesta guisa
e s que entvrli seu ab gran rigor S' imposa
la absoluta quietut. Las sentinellas
tenen per 'x6 las ordres ben donadas,
perque 'l seu cap, calcula si 'n capdella
de cosas importants y enrevessadas!
Lladre d e cami ral! iQue aytal passada
dins de la meva tenda jo sufreixi,
que als ulls dels oiicials 111' averyonyeixi!
SARGEST
6Que ha estat, cosina?
 sernpre, d' aquestos fets. Quan s' arrnina
<Qu6 voleu que sia? primerament 6 una persona honrada,
Que hat1 atrapat ii 11' el pagPs, que usava s e la ernpeny robar y la domina
pera 'l joch uns daus falsos que tenia! ja 'l robo totseguit.

TROnIPET

Ja 'l portan ab son fill que a b ell anava. <C61n? <Gosariall

encara defensarlo aquest canalla?
Q U ~ I S ~ V Opodr6
I creure que teniau
algun dimoni al cos.
ESCENA X

Uns soldats treuhen a1 pages arrossegantio. R e s d e baralla!

Tarnbe un pages ... per dirho aixis, e s home.
FRI.IIER CASSADOR
Que 'I penjin!
Deixals estar! Aquesta gent son tropa
TIR.ADORS Y DRAGOXS
del Tiefenbach y apar que e s t i n d e broma;
AI prevost avans s e 'l dugui! son sastres y guanters y be 'Is hi topa
d' acarnparse per Brieg <y Vols qu' entenguin
SARGESr els usos de la guerra y que 'Is aprenguin?
Aquesta e s 1' ordre que ara hi ha, y ben nova

CANTINERA

iV6uret penjat avans d' una ! ~ o r apugui! E S C E N A XI

SARGEST
EIS precedents Uns CORACERS
Qui sembra 'l mal diuhen que tost el trova!

PRIIIER ARCABUCER, 01.9 U I f r e s . PRllllEK CORACER

La desesperaci6 e s causa probada,
<Quehi ha ab aquest pages? ;Pau y 4ue duri!
 p ~ l u E R . 4P A R T

PRIMER TIRADOR que .l feren llur capdill, per determini

Qu' e s un lladre y a1 jocll ens estafava. ben propi en aquell jorrt de la batalla
d e L~itzenquan el Pnppenl~eimhi queya.
PRIMER COR-ACER

Y B tci, ~ q n 6t' ha robnt que tan t' apuri?

iy a tnnt van atrevirse, la brivalla?
PRIMER TIRADOR
iQue m' ha deixat pelat!
cornqu' es un regiment que arreu s e 'l VeYa
d e ~ a n det tots en els combats, donchs gOSa
LNo 't recordava
.
d- e- orivilegis
. grans: y la iusticia
se la f a de ma propia Y la disposa.
qu' ets on soldat del Friedlsnd? <Y pogueres
tan y tan rebaixarte y envilirte '1 Friedland ab especial delicia
Per juqarte ia sort B las primeras sempre se I' ha estimat.
ab aquest pagesot?... Ves d' esmunyirte P ~ ~
CORACER, a1
~ afire.
r ~ ~
Y tant com tinguis camns, fuid. -
( E I p a x l s big. Els soldafs S' agrr~pan)
6Y dius qu' es certa?
~ Q u 1'i ha duta?
PRIMER ARCARUCER
SECION CORACEK

iQr~inaeyna! De boca I' he escoltada

Aix6 es home resolt. Y e s bo que ho sigui
ab gent aixis. S e veu que va per feyna... del mateix coronel.
LY qu' es ell, e s bohemi? F R I ~ I E RCORACER

iDimoni! iAlerta!
Que nosaltres no sorn la llur gossada!
No te 'n riguis!
E s wa16 Y coracer, d' aquells famosos PRIMER C i i S h D O R
del Pappenheim.
1Y que tenen aquets, tan plens de ira?
PRIMER D R 4 G 6 , ficanlse d / a conversa.
SEGON CASSADOR
Que 'I Max Piccolomini
comanda aVuY. Y son els animosos <Hi ha quelc6m que B nosaltres ens pertoqui?
 h? TTALLENSTEIX tii
1 ~ R l h I E K lPART

PRI3IEIi C O R ~ C F R SEGON C A S S . ~ I I O R

A cap pot agradar, perque !a lnira ... AI clergue! B e aniria

.so/n'nts S' nt~an.sniz). el dimoni tot sol!
e s Portarnos A Holanda y q11e S' 11i ahoqlli PKl\IER COKACER
ben be tot; coracers y gent mol~tada
d e tiradors Y cassadors, que suntin Y 6 la vegada,
VuYt rnil homes en tot. que deixCni a1 Friedlarid que a b tall propicia
noblesa tracta 6 n' el soldat y ens duguin
al camp ab I' espanyol, p16 d' avaricia
CC6n1? Arribada
, ,,dint de wr. Donchs no serh! No hi juguin
totjllst d' allir d e Flandes, qile
felltnos partir d e nou? abrumin
TROIIPKS

LY que dimoni volen,

que f e r l ~allB?
i La sang venguereln
Y tambe us toca al llostre K6iser; no perque la inmolen
6 n' 4 s del Bfittler de saltar en sella.
pel roig capell d' Espanya.
PRIJlER CORIICER SEGOS cASSADOR
Y a l s wallons no que no! Si 11rrogu6relli
lloch en e ~ rengles
s del Friedla~tdun din,
fou per la f 6 de s a paraula honrada
y .l Ferdinand ja sap que no '11s tindria
La millor soca
volen dels esquadrons, no e s maravella! senst! la voluntat nostra, provada,
pel Wallenstein.
PRIMER D K A G ~
Hem de donar escolta y cornpallyia
a l d e MilBn. <No e s ell qui va formarnos?
Donchs a b ell seguirkm y a b s a fortuna
SARGENT

A ne 'l Infant! W agrada, T i n g ~ & ~ vcompte!

os Ohiu! R e s pot donarnos,
Y es ben curids!
ni 'S f a ab conversa aixis inoportuna.

J u hi veig Inks [luny que tots, y aix6 m' inclina
a pensar qn' en el fons hi ha una tramoya.
PRIAIER CASSADOR
La ordenansa escolt6m! ~ ~ i t i ~ !
SARCEST
Cosina,
61npleo1avans un got d e Melnich, noya!
Pel pahidor. Despres ja us far6 veure
el meu pensar.
Tenio, sargent! M' espanta
10 que vos ens diheu; pro no 'S pot creure
que hi hagi res ocult!
6Qui no 'S decanta,
SenYors, Per 10 qlle un t e m& 6 la vora,
pensant qu' e s 10 rniilor? Si be sol dirnos
el general, qu' e s al coniunt
,~ ~ alhnrg
- -
-....-.L.
qu' hem d e mirar. Tenim d e enorgullirnos
d e s e r tropas del Friedland. Els burgesos
B Casa seva 'ns reben y 'ns festejan
ab sopas calentonas. Y els pagesos
a b llurs cavails Y bous ens carretejan
tot el bagatje nostre; y er1 va fora
que s e 'n qneixessin may. S i una partida
d' un cab0 Y uns soidats va per [a vora
d' un poble cualsevol, ia dessea~nirla
. (no podkm dir que son, si 'ns e l s prenian,
disposan com senyors y 6 pler hi manan.
M81 rellamp! Y no e s pas que 'ns pnguin veure,
que millor a b la cara S' agermanan
FRI>LER.A P.\RT 6.)
del diinoni mateix, me '11 podeu creure,
que no pas a b el groch d' squcstas jupas!
Y aixis tc61n e s que may del rcrritori
no 'ns han llensat, ni 'ns han fet girar "upas,
ab tot y qoe ells son m&, cotn e s notnri.
ells ab garrots, nosaltres ab la espasil?
Donchs, l p e r qu4 'ns en rihkm? <Cljnt c s possible?
Perque fem un estol que tot h0 arrasa
formidable y sencer, selnpre temible.
PRIMER C.\S,UOR
Que la uni6 f a la forsa, u s ho diria
ben be 'l Friedland qtie ho s : ~ bper experiencia
quan, f a uns nou angs, ai KAiscr oferia
un exfrcit tan gros, n' aytal potencia.
All& ab uns dotze tnil S' acontcntavan;
mes ell digue: no poch pas mantenirlos;
pro si xeixanta niil vos cn nrmava,
com els vull enrolar y rcunirlos,
jo us asseguro que de f a ~ nno 'S oioren.
Vejeu, donclis, c6m del Wallenstein tots f6ren.
S\KGEYT
P e r exetilple: den16 & ne mi se 'm talla
un dels cinch dits: el xicl1 de la mB dreta.
iCrey6u qu' es sols tln dit lo que 'm f a falla?
Lo que perdo e s la mB sencera, feta
un tronch y ja lnay m6s pera res bona.
Mala negada! Y a r a que voidrisn
vuyt mil cavalis per Flandes, tal com sona,
el dit xich del exkrcit? S i 'Is deixessim
partir, penseu poder aconhortarvos
d e que deLmis&eee2tol ens escursessen
~~~~~~~~~~~~ 5
~ ~
~~~
h(, \\.ALLRS>TEIS

sols un quint? ;Ban profit! Vull demostrarvos que us diguks? No he pogltt pas may saberho.
qu' es tot plegat qrle cau; y que perduda D e nin vaig ser robat.
nos tindrBn ja la por y tot rcspectc.
Que i n' el pages, la cresta avuy raygt~dn.
se l i estufa de nou ... Y un altre efecte
es que escriuran de Viena altra vegada, iVos no 'ns diriau
d e la Caocilleria, ab ordres novas pas que sigueu de gayre aprop, jo espero?
qlle 6 racciS 'ns posarill. \' la passada PRIMER ARCABUCER
miseria 'ns tornari B posar a prova.
Y ara, aneu B saher quin serA 'I dia Soch de Buchau, que al llach de Feder toca.
que 'l nostre general ens vulguin pendre,
donchs la Cart no l i te cap simpatia.
Allavors si qile tot, nl meu entendre,
se 'n t e n' anar en orris. ZQui'ns ajuda
JY vos, company?
per rcculli 'l t~ostreor, 6 fa qlle sigui S E G O N ARCABGCER
l a f6 dels nostres pactes mantinguda?
ZQui tindri prnu prestigi perque lligui Jo vinch de la Suissa.
ab vivor y ab ban seny y ab mii ben ferma
SARGRXT, al sexo!'o,l cassndor.
tota aquesta harreja, aquesta massa,
y el conjunt n' armntlisa y '11 referma <Y vos, el cassador, de quina lloca
d' aquest exPrcit? tQui hi tindra prou trassa? e s que heu sortit?
Per exemple ... ;Drag6!... Digas, B veore;
Zde quina patria vens?
PRIMER DRAG^ En tcrra fronterissa
darrera de Wisrnar, es allont viuhen
De Iluny: d' Irlanda. els meus pares.
SARGEST, als dos coracers.

Vos sou wa16, ja ho si.; corn S' ha de creure

Y aquell y jo solu d' Egra
que sou vos un llati. D' aquella banda
i Y qui 'ns distit~girasi no l i diul~ep?
s e us coneix ab I' accent.
Si nosaltres, per sort trista 6 alegra,
PRIMER CORACER pel Nort y 'l Sud havem rebut, glassada,
junts la mateixa neu, sentit adusla,
?Qui soch, voldriau demunt del rostre tots igual ventada.

<No setitbli-m f e t s d' ltna nlateixa fusta?
i N o forn16m junts corn una pinya espessa
devant del encrnich? CQui no diria
clue som colats y fosos d' una pessa?
iNo engran41n a b perfecta simetria
del geste y d e la veu entre nosaltres,
corn el rodatje d' un nioli S' engrana?
iY qui e s que 'ns ha fos, que als uns dels altres
no 'ns distingeix ningli? Sol* el qui 'ns mana,
cap n1P.s qlle 'l Wallenstein!
May en ma vida
m' ha acudit el per qni., pro molt be trovo
que 'ns avenim. No 'm cal altra sortida
que deixarme portar.
Jo sempre aprovo
tot parer del sargent. Ells B la guerra,
la ofeyarian de bon grat y volen
enfonzar a1 soldat. P r o aquesta I' erra
qui vulgui Valer sol y qlte 'ns inmolen.
Aix6 e s tot un complot; una conjura.
t u n a conjora? iVBlgam Deu! Llavoras
ja no 'm podran pagar!
' SARGENT
Sens dupte e s dura,
lnes e s la bancarrota i aqllestas horas.
iVlolts generals y capitans formaren
, FNIIBR:\ P R T
tots els seus regiments ab llur peculi
y el bras m6s qlie !a llliInega allarQaren
creyent que nix6 'Is lii duya sort. Calcllli
a r a quiscrln si ab tot aixii no venen
g pet-dre llur dincr fins 6 una malla,
si el ~ u c h el
, qui e s el cap, cau y els hi falla.
CAKTITER.4
iJeslis, Deu tneu! Aquesta si que f6ra
lnaledicci~ipi-r mi; qllall no mes pellso
que tinch d e initj exi-rcit, per penyora
mop llihre p l i de noms, y que 'I comenso
a b el d' aquell mal paqador, el Conlte
d' Isolani, que 'm deu, y no es tavola,
doscents tllfilers.
. PRIhlER CORACER
Donclis, ~ q u hem
6 d e f e r pel prompte.
companys? No 1116s hi ha una cosa, sola,
perque 'ns poqu4m salvar. Units mostri-mnos
y res ens podrill fer. Fem l111 sol home
y que vagin portant ordres. Planttmuos
ben ferms B la Roliemia! No s e 'ns doma!
Ni cedim ni inarxi-m. El soldat lluyta
. pel sell honor avuy.
SEGON CASSADOR
No hem de deixarnos
portar d' un cant6 al altre B corre-cuyta.
iQue vinguin y que 110 probin!
PRIMER AKClnUCER
Recordarnos
 devi.m que aix6 son ordres imperiosas 1,RIIIBR ARCARCCEK
Y voluntat del Kaiser.
Pro en que siga
TROIIPET tan poder6s y Ilest, mal que l i pesi
servent del Kaiser es, y aix6 I' obliga
No hem dc ferne corn 6 nosaltres tots.
res nosaltres del Kaiser!
SARGENT

Ni ho sabs, ni 'n rhsis.

Semblants cosas Corn nosaltres no ho es, de cap rnanera.
no Vull sentir dos cops.
l
Ell e s un Prilnpcep lliure y ben directe
del Irnperi ... lgual que 'Is de Baviera.
iQue, no 'l vaig veure jo baix tal aspecte
Pro has d e volerne quan fent guardia & Brandeis, una vegada,
la certesa d e que e s corn dich. I' Ernperador mateix li permetia
restar en sa presencia respectada,
cubert el cap, tal corn corresponia
B un Prirnpcep corn es ell?
Contarho
sernpre he sentit aixis; que al aue
. li tocn PRIMER ARCATIUCER
de rnanar es, aqui, sense dnptarho,
Fou al donarli
no m6s el Friedland.
el ~Mecklenburgel Kaiser, corn 6 prendil.

Y el seu dret invoca, (C6m? <AI devant del KBiser van deix~rli? ...
que d' un pacte li ve, que la absoluta
potestat l i ha donat de fer la guerra, Sernbla estrany y corn cosa d e llegenda!
corn de cloure la pau ... Sense disputa
pot confiscarvos I' or y els bens y terras.
Ell Pot fervos penjar y us pot absoldre; Si no val per vosaltres la paraula,
generals y oficials fa corn li pl8cia; vull que ho palpeu ab vostras mans, Per creure.
ell te tots els honors y ho pot resoldre ~.?fosfranfuna rnoneda).
tot corn vulgui; qlre aixis ho t e per gracia, Aquest encuny y aquest retrat ison faula?
de propias mans del Kaiser.
1 i D e qui dir6u que son?

iY c s josta!
Aqui 'l teniu! ?quk vol6~1tm&s,d o n i l ~ sara?
, que no volem qlre 'Is cortesans ens vinguin,
?Quk no e s on Pritnpcep de tall bona fusta
com el primer? \'ey&tn! <No S' equipara
encunyant I' or ai Rey FerrBn? iNo 'S trova
~~.
senyor d' un poble propi y d' unas terras?
?No 'S f a dir Magestat? i Y aix6 no us prova
que pot tenir, si Vol, en pail y en guerra,
soldats ben seus?
Si aix6 no l i disputa
ningu del mon; pro tots sab6ln be massa
que hem d e servir al Kaiser, que 'ns reciutn
y es qui 'ns paqa.
TROMPET
Aquesta, nay, no passa!
Y us h0 nego iveyeu? en mitj del rostre.
Justament e s el Kaiser qui no 'ns paga.
iN0 'ns te promesa la soldada nostra
f a deu mesos, y setnpre nos la amaga?
t Y quB? Si la tenim en mans prou bonas
PRIMER C O R l C E R
Pau, cavallers; ivoldriau, per ventura,
res6ldreho B trompadas? iVal la pena
d e que en baralla entossudida y dura
volgukrn posar en clar y sense esmena,
si e s 6 no ho e s el KBiser el nostre amo?
Donclls perque bo e s , vol61n que arreu e n s tingnitl
per braus cavaliers seus. Perxir proclatno
ni 'Is clergues, B portar d' un cant6 al altre,
tal com si f6ssem un remat. ?N . o es cosa
de m& profit, digufun~eara vosaltres,
pera '1 KBiser mateix, y mks honrosa.
qne 'l seu poble guerrer, per propia estima,
vulgui ferse valer? LQui e s que 'l coloca
entre 'Is grans potentats, corn eo la cima,
si n o e s els sells soldats? P e r ells li toca
que entre 'Is Primpceps cristians, ben mantitl$lu&a,
t e paraula ben ferma y decissiva.
Q u e portin el seu jou, si e s que nix6 'Is muda.
els qui 'n reben favors y als qui 'Is captiva
dinar ab ell en cambra ben daurada.
P r o nosaltres, nosaltres B tot llora,
del seu esclat y gloria assenyalada,
no 'n rebim res, sols la aclaparadora
tongada d e dolors y d e fatigas.
Perx6 en el fons del cor guardkm sencera
la propia dignitat.
Qu' e s lo que obliga.
Y aix6 ho l ~ a nben entks d' igual manera
tots els tirans y els Kaisers poderosos
y els h a f e t mks prudents. Tots ells portare0
en palmas al soldat: y superbiosos,
j a d e tot l o demks n' aborninBren.
 ?h \Z..4LLESSTEIS
que ha d e patir y mliures; y ei qui 'S pusa
a pretendrer honors, cal que 'S doblegoi
sota 'l pes dels brodats que I' esclavis:in.
El qui vulgui fruir de v6u)-es pare,
voltat d e fills y nets que li a l ~ ~ e n i s i n
la sevil vida, vegi si 'S prepura
per un ofici lhonrat y quiet pel- viure.
A ne mi ... tot aixi, ni 'm mou i ~ 'm i tenta.
.l0 Vull morir havent \%iscutben Ilii~i-E;
ni despullo ningli ni 'm dcsaleiita
no s e r 1' hereu d e I-es. Molt 111i;sIII' %lada
que desde dalt del meu cavail jo p11g8
passejar a b despreci ia mirada
demunt la multitut que entorn belluga.
PRIMER CASSADOR
ivisca! A mi 'm passa lo mateix!
PRIAIER ARC.4BUCER
iQne 'n dnna
de gust d e cavalcar demunt lo testa
dels dernbs!
PRIMER CORACER
Lo que hi h a y que 'ns esperona
es que'ls temps son ben durs; temps d e tempests,
Y que 'l glavi no pesa en la balansa
ia avuy. P r o ningd 'm blasmi si m' inclino
d e grat B la espasa y sens recansa.
J o soch hum6 en la guerra y m domino;
empr6 la pell, per Deu que no la entrego
per f e r timbals.
PRIMER ARCABUCER
iY B qoi te de culparse,
I'BL\IER:\ PlKT
sin" 6 nosaltres, els soldnts, no ho nego,
si 1,a \.ingut ton B lileiiys y B 3 r r ~ i o a r s e
t o t prodoctor ofici, ab setzc anyadas
d' aytals calnmitilts y (luerras doras,
per greu n~iscriay pcste e~~ipitjoradas?
PRILITCK CORBCER
Mireu, gern~$!AI bon Deu en las alturas,
no 'l poden alabar pas tots alnora.
S i un vol el sol, B 1' altre 'l contraria;
tal vul I' aixut, y aquell sospira y plora
per la plujo. Perxri Iront tu sols veurias
miseria y fa111y peste y iota plaga.
jo hi veig 1' esclat y pletiitut de vida!
E s t a clar qlfe 'l p a g i s CS el qui ho paga,
corn ho paga 'l borgis, y perx5 crida;
y de vritat que 'Is planyo, pro cambiarho
no pihcl~pas ... ja llo veyeu. T o t aix6 e s cosa
que ab josticia podkm ben compararllo
a1 furor d' una car@ illlpetoosa ...
Remillan els cavalls y B brida estesa
s e 'ns lle~isandesbocats; donchs qoe S' ajegni
qui volgni al mitj del camp en la escomesa,
que ni un germ6 qae 'm fora, 6 S' ensopeglli
d' esserme un fill, sang meva, y ni que B trossos
me fassi 'l cor son crit en la agonia,
per forsa tinch de trepitjarli 'Is ossos;
perquc no puclh, per molt crude1 que 'm sia,
descavalcar y triorel B la vora
suaument, p l i d' amor y d e tendresa!
PRIMER CASSADOR
Oytal! ~ Q ueis que pregunta en aquella hora
pel seu cumpany?
 ?h \Z..4LLESSTEIS
que ha d e patir y mliures; y ei qui 'S pusa
a pretendrer honors, cal que 'S doblegoi
sota 'l pes dels brodats que I' esclavis:in.
El qui vulgui fruir de v6u)-es pare,
voltat d e fills y nets que li a l ~ ~ e n i s i n
la sevil vida, vegi si 'S prepura
per un ofici lhonrat y quiet pel- viure.
A ne mi ... tot aixi, ni 'm mou i ~ 'm i tenta.
.l0 Vull morir havent \%iscutben Ilii~i-E;
ni despullo ningli ni 'm dcsaleiita
no s e r 1' hereu d e I-es. Molt 111i;sIII' %lada
que desde dalt del meu cavail jo p11g8
passejar a b despreci ia mirada
demunt la multitut que entorn belluga.
PRIMER CASSADOR
ivisca! A mi 'm passa lo mateix!
PRIAIER ARC.4BUCER
iQne 'n dnna
de gust d e cavalcar demunt lo testa
dels dernbs!
PRIMER CORACER
Lo que hi h a y que 'ns esperona
es que'ls temps son ben durs; temps d e tempests,
Y que 'l glavi no pesa en la balansa
ia avuy. P r o ningd 'm blasmi si m' inclino
d e grat B la espasa y sens recansa.
J o soch hum6 en la guerra y m domino;
empr6 la pell, per Deu que no la entrego
per f e r timbals.
PRIMER ARCABUCER
iY B qoi te de culparse,
I'BL\IER:\ PlKT
sin" 6 nosaltres, els soldnts, no ho nego,
si 1,a \.ingut ton B lileiiys y B 3 r r ~ i o a r s e
t o t prodoctor ofici, ab setzc anyadas
d' aytals calnmitilts y (luerras doras,
per greu n~iscriay pcste e~~ipitjoradas?
PRILITCK CORBCER
Mireu, gern~$!AI bon Deu en las alturas,
no 'l poden alabar pas tots alnora.
S i un vol el sol, B 1' altre 'l contraria;
tal vul I' aixut, y aquell sospira y plora
per la plujo. Perxri Iront tu sols veurias
miseria y fa111y peste y iota plaga.
jo hi veig 1' esclat y pletiitut de vida!
E s t a clar qlfe 'l p a g i s CS el qui ho paga,
corn ho paga 'l borgis, y perx5 crida;
y de vritat que 'Is planyo, pro cambiarho
no pihcl~pas ... ja llo veyeu. T o t aix6 e s cosa
que ab josticia podkm ben compararllo
a1 furor d' una car@ illlpetoosa ...
Remillan els cavalls y B brida estesa
s e 'ns lle~isandesbocats; donchs qoe S' ajegni
qui volgni al mitj del camp en la escomesa,
que ni un germ6 qae 'm fora, 6 S' ensopeglli
d' esserme un fill, sang meva, y ni que B trossos
me fassi 'l cor son crit en la agonia,
per forsa tinch de trepitjarli 'Is ossos;
perquc no puclh, per molt crude1 que 'm sia,
descavalcar y triorel B la vora
suaument, p l i d' amor y d e tendresa!
PRIMER CASSADOR
Oytal! ~ Q ueis que pregunta en aquella hora
pel seu cumpany?
 PRIhIERA PART R1
80 WALLEXSTEIN
PRIMER CORACER
Dels meus wal6ns jo us eu responch, y us juro
que tots peusan com jo. Donchs aixis, tots a la una
farim un memorial. Y aqui reclamo
SARGENT que cada regiment ben net declari
que vol61n restar junts, pesi A qui pesi,
Donchs els que 'S trovan sense que may del Friedland ens separi
als regiments del Terzky, jo asseguro la forsa ni la astucia. Y que ni 'S resi
que, tant d' B peu corn d' ii cavall, aprovan d'aix6 tantsols, perque ell iota sa vida
tots el mateix pensar. ha estat un pare pel soldat... Llavoras,
SEGOK CORACER, diriginlse alprimer. podrim posar, ab devoci6 rendida,
en las mans, per nosaltres protectoras,
Com ningli ignora del brau Piccolomini aquest missatje.
que 'l lombard del wa16 may se separa. Y ara us parlo del fill, que sab entendrer
y veu las cosas claras, que ab coratje,
PRIMER CASSADOR devant del Friedland tot S' ho pot empendre
corn te ab el Rey 6 'I Kaiser prou prestigi
El cassador la llibertat adora,
y el llur favor y gracia en tot litigi.
qu' e s el seu element.
SEGON CASSADOR
SEGOX CASSADOR
Endevant! Ja esta dit! Y una encaixada
Avans, com ara.
selli 'I pacte! Y allB 'I Piccolomini
la llibertat en el poder reposa.
porti la nostra veu ben rahonada.
Pel Wallenstein jo haig de morir 6 viure!
TROXPET, DRAG^, PRlhlER CASSADOR, SEGOX CORA-
PR131ER TIRADOR
CER,ELS TIRADORS. Tots a [a vegada.
El lorenes va hont lil current li imposa
Visca! Molt be! Que 'I fill Piccolomini
y hont s e vulla que B plerS' hi pugui riure.
porti la nostra veu!
D R I G ~
(Van per anamen).

L' irlandes va ab I' estel de la fortuna. SARGENT

SEGON TIRhDOR Avans, buydemhi,

companys, un altre got,
Y el tiroles serveix sols al qui e s I' amo
del pais. 1.
R2 WALLENSTEIN

y cridem visca, PRlnlERA PART 83

visca 'I Piccolomini!
fons de l a escena drrranl 10 cans6 g forman el
CANTIXERA,
portant una ampolla chor).

Donchs per premi CHOR

aquesta no S' apunta, y perque arisca No hi va pas I' un per I' altre entre 1' estol;
no se us mostri la sort, vos la ofereixo I ' l~omeS' hi troha ab si mateix ben sol.
ben be d e cur, Senyors!
DR.~G~
CORACERS
La Ilibertat, del mon s e n' e s fugida.
Visca la guerra, seilyors esclalls S' hi venhen solzament;
y el mestier del soldat! delnunt la l~umanitatesporoyoida
la perfidia, I' engany regna insolent.
EL5 DOS CASSADORS Qui pot mirar d e fit B f i t la inort,
Y jo afegeixo: e s no m& el soldat, qo' e s lliure y fort.
Y que pagui el burges! CITOR

DRAGONS Y TIRADORS Qui pot mirar de fit fit la mort,

iVisca la armada! e s nu n16s el soldat qo' es lliure y fort.

TROMPET Y SARGENT
Per el Friedland regida y comandada!
Amunt, companys, sobre 'I cavall selvatje
volem a1 camp, en plena llibertat!
Alli es hont I' home mostra 'l seu coratje,
y ahont el car pot serhi sospesat.
No hi va pas I' un per I' altre entre I' estol;
l' home S' hi troba a b si mateix, ben sol.
(Els soldats S' han agrlrpal avantsantse desde ' l
PRIMER CASSADOR
Cap dolor d e la vida I' importuna,
res I' atribola ni temor li fa;
corre atrevit enfront de la fortuna,
si no la encerta avuy, sera demh.
Si e s per dema, que xucli sense enuig
las delicias del temps que avuy li fuig.
CHOR
Si es per demi, que xucli sense enuig
las delicias del temps que avuy li fuig.
( S , omplenan novarrrerri els vasos, els f b n trin-
car y beuhen.)
 P R l h f E R A PART 85

SARGENT CHOR

No ha d' afanyarse ab greu fatich ni pena,
que 'l seu bon fat l i ha de venir del cel.
L' esclau furga la terra y la remena
somniant treuren tresors, tot p16 d' anhel;
y en sas entranyas cava mentres pot,
y 'S cava al liltim per sa tomba 'l clot.
CHOR
Y e n sas entfanyas cava mentres pot,
y 'S cava a1 liltin1 per sa tomba 'i clot.
PRIMER CASSADOR
Ab son cavall ravent el soldat roda
y es un hoste temut. Brilla esplendent
de llums el veil palau en nit de boda,
y all6 acut, no invltat, 1' hoste furient.
No S' entret6 6 pregar ni ofereix I' or;
S' endli al assalt la prenda del amor.
L' empeny el seu destl soptat y boig;
darrera seu no hi resta pau ni goid.
PRr>fEI<CAssAnoR. Axnfa per ins mans als dos
qne tc mCs aprop; els dem~jsI' imitarl: 101s els
qrre han p a r l a t forman nu x r a n semi-cercle.
Llestos, companys, bridem el poltre indlimit
y pel combat S' aixampli ei nostre pit;
ans I' esprit no S' esfumi com un siitnit,
bulii ei jovent, vessant d e vida, ardit.
Que si no la visquet~ab nohle afany,
de la vida jamay treor6u cop goanv.
CHOR
Que si no la visqueu ab noble atany,
de la vida, jamay treureu cap gffany.
(Cau el feM avans qrre'l chor h a x i a c a h ~ t10 tor-
nada).

CHOR

No S' entretk pregar ni ofereix I' or;

S' endli al assalt la prenda del amor.

SEGON CORACER

(Per qu6 ploras, donzella, y mors de pena?

Deixal partir 1' amor, deixal partlr;
qu' en el mon no te hostatje de cap mena
y amor fidel guardat no pot tenir.
L' empeny el seu desti soptat Y boig;
darrera seu no hi resta pau ni goig.