Professional Documents
Culture Documents
A CA La Sonmbula Entrems
A CA La Sonmbula Entrems
~ ~
Brm. IOTECA DE «Lo TEA TRO REGIONAL'>J,-Obra núm. 1 4r
~ ~
® ~
®
A
~
~
Aca' la sonambula ®
~
®
® ~
ottiginal y en vetts
-
e 8
DE
®
~ Don Jcseph Feliu 1 Codina e
® e
~ E~trenat ab extraorcli1tari éxit la nit del dimar~, 11 de Janer •Ü 1881
e
® en. lo (~ Z'r::atro Cablllí>>, i1uJtalat en el de «Ru'll'tecu. ~
·~
~
® ~
~ ..t~
~
®
1t-~· :.._(.)~~:=::=f~..._t_:>...,~
e
®
Prrea: UNA pesseta ,e
~
e
~
BARCELONA
e
BmuOTECA DE «Lo TEATRO REGIONAL>> ~
Ronda Sant rere, 19 y 21, l-er 1.• I
~
Juny de 1899
~
-C'O
~
..0
E
"C'O
e
o
rJj
C'O
1(,
A CA' ~A SONAMBU~A
ENTREMÉS ORIGINAL Y EN VERS
DE
BARCELONA
BIBLIOTECA DE «Lo TEATRO REGIONAL»
Ronda. Sant Pere, 19 y 21, l, er, 1.a
c<Tipografía Moderna>>, Aribatl, 6o .-Barcelona. Juny de 1899
R- ~5<139
~®*@~~~*@®*@®~C
PERSONATJES \
Época, l' actual.-Lloch, Barcelona.- Dreta y esquerra , Tresona!. .. No hi es. ¡Tant tart
la del actor. ,. encara ab tanta catxassa! ...
No 'ns queixém, que déu se' ú plasssa ...
l\lentres tant, jo paro l' art.
Ja es l' hora que ve la gent
ú comensar l' ofertori;
ab aixó, obrim l' escriptori.
(Obra Ja porta de la escala, deixantla francv.)
Ja hi poden anar cayent.
La propietat d' aquesta obra perteneix a son autor. ¡Aixó es un gust: la vritat~
Queda fet lo dipósit qu' exi2eix Ja lley. Vaig posarme {t la xaveta
La galería dramatica de D. Joan Molas y Casas, situada en de viure' ab la esquena dreta,
lo carrer del Hospital, número 14, 2.•, es la única encarregada y al cap-de-vall ho he lograt.
del cobro de drets. Aixó sí, fill: has patit;
Acte únich 71
6 A ca' la sonambula
una sonàmbula'?
perque ... ¡n' has tocat de teclas! )IARÜ. Va
Per lo tant, si ara t' arreglas, ben guiada.
ningú 't pot dir «mal profit>). CONXA ¿Que no hi fora?
Perruqué', arrenca-caixali, :\lARIA. Ja serà aquí desseguida.
quinquillayre de café, Segui.
repartidor ... Perore': CoNXA Es que la tinch dc véurcr.
ab la sórt may feyam ali. ;\{ARIA. Fassim lo favor de séurer.
Per' véurer si eixia {t salvo, Co?;XA Nó! nól
vaig busd' invents. ¡~Iai con sr li! )lARL\. Com sigui servida.
Vaig fe' un' aygua pe 'l cabell CONXA ¿Vos té potser li es germií,
que tothom s' hi feya calvo. ó marit? ...
Vaig empescarme un sabó MARIA. Soci o.
per' las tacas y pe'ls guants, Co~x .\ ¿Cóm diu?
qt,le va esbalota' 'ls encants; :\lARIA. Só 'l socio facultatiu.
pero ¡cal: mala invenció, Co~xA ¿Cóm?
A n' als tres dia s ó quatre, ~lARL\. El que la fa somia'.
ja cap bab[m me 'n prenia: CoNXA Donchs ja cal que avuy s'hi miri.
la taca ... ¡prou! ja fugia; •' ~IARIA. Sempre 'l cuydaclo s' hi posa.
pero ... n' hi quedava un' altre! CO;\XA Es que vull sabé nna cosa
Sort qu' al home de conducta quo 'm dona molt dc martiri.
li ve un dia que 's compón: Qüestió del cor, ¿sah?
ara, 'l rengló de la són Ja entench.
es el que 'm dona producte. (Anemla explotant ab manya).
Tenim aquí, casa oberta CoNXA Crech que 'l meu marit m' engilnya.
ab la Tresona-qu' es una MARIA. Y esta gelosa ...
son{unbula de fortuna, CoNXA M' encench.
que sah de dormir desperta;- ¿Li sembla si 'm dara llum? ,
y exploto un establiment MARIA. ¡Prou!
sense exposar capital, CoNXA Sent cosas delicadas,
perque jo pago, total, pensava que ... devegadas ...
ab uns quants grapats de vent. Es a di~: ¿que ja es costúm ... ? ,
(Fa l'acció de magnetisar.) MARIA. Nostrum pa de cada día.
Y veuse aquí, d' un pelón Es el ram més explotat.
fet un home de deceneia, Si 'ls marits fessin bondat,
graclas a la Providencia cap somímbula viuria.
qn' ompla de ton tos el món. Y vos té... aquí, entre tots d,os,
ja té algún dato, a la trassa.
Co~xA Prova. cap. Lo que ara 'm passa
qu' es molt ra ro y sospitós, ,
ESCENA If "'1AHL\. Aixó vull dir: si es que ha vist ...
t:o~x .\ No he vist res.
MAR. IANO; CONXA, per la porta de la escala. Donchs, ¿cóm li acut ... ?
MAR!.\.
CO;\XA Veurà: ell era tant sorrut,
Co:-;x.\ Deu los guart. que 'm dava un víurer molt tri~t.
\1.\lU.\. (Una senyora).
Co~xA ¡,No es pas en 'quest pis, qu' hi est<í
Acte únich 9
8 A ca' la sonambula
10 11
A ca' la sonrímbula Acte úni·h
~~~h
ER~ EST
Ho vincli {t véu:er. .
Pron!: ¿no vru qn' ells d' aixó 'n vmhen?
ESCENA IV Co~x .\. ¿1 si uiu que li dadtü
carbassa?
ERNEST Y CONXA, assentats un a cada costat de la porta. ·Pobre de mí!
ERi\ EST
Xo crech que I
m'ho gos1, a• el''1.
ERi\ EST (Avéurer si es sabedora Y si 'm veig· perill ta ut gran,
de lo que vull closcohrir· com que 110 'm quec~a ~~~re lla!-~,
. CONXA
m'han dit que tol ho s;{b dir ... )
¡Ay. Deu meu!
(Pausa.) ja ho tinch pensat: tugtrt•.
~liri: si aixó no 'm surt bé,
"
(Després de remenarse molt, ab gran suspi;-,) avuv ja no dino ú casa.
ERi\EST . . (¡Pobre senyora!: Coi\ XA ¿Yosté tamht'. esUt pensant
Sl que h deu anar mal en fuo·ir?
qu' esta tant apesarad~!) ERNEST ~ ¿Ven rrue perillo? . .
COi\ XA ¡Ay, Deu meu! (Alsant vivament el cap.) Co~xA
Jo si es cert lo d' aquell plllo,
EHi\ EST (¡Altra vegada!) ta~bé 'm proposo altre tant.
¿Qué ve ar¡uí p' algún malalt? EH~E8T Vaja!: bon dia pe 'ls ~re~1~.
Co~xA Nó, senyor, nó: hi vinch per mí. Donchs, srg6ns que h dmt
No 'n tmch cap, gracias ;í Den. la sonàmbula ...
EH~EST ¡Ah, ja rntench!: lo mal es séu. Ca! ... ca! ... :
\
CO:\XA
Vinch per ... 110 m' ho fas si di'. si 'm diu que nó, no 'm convc·Jls.
Disgustos de las familias. l\le 'n aniré {t troM'•
un
'
altre:l
ERNESl Aixís ja no 'm ruaravillo. com sé que no son quuneras ... ·
Co~xA qu' estich casada ab un piilo; Es dir: de tota~ maneras,
.Ja ho sab. Y 'm veig· en vigilias jo fujo. No '111 deixo abatre'·...
?e feme _un~ ... ¡:'\o. '/ll ,P.1rlém!... (Pausa.) ¿y cap ahont se 'n pensa a na !
¡H~spect~lw ...., tassr. I favor. (Ab tò suplicatiu.) ER~ EST
Oh! no es cosa decidi~a. .
Y a vos te, ¿que 'I du, I' amor? A Sallt Boy hi tinell hnch la dtda.
ERNEST ;Ay, nó, senyora; no 'ns fem! ~
'
I
1}
1
~~--
12 .A ca' la sonambula
.Acte únich 13
¿veu que vull ser capellú?
CONXA Té rahó!: 'ls caps desvarían ...
Perdoni ... Una pert el fré ERNEST Es que tindré de porta·
y pensa cosa s tant raras ... prendas de tres catedra.tichs.
ERNEST Me 'n 'niré ú ser llech dels frares, No sé pas d' hont las treuré.
que no s' ha de saber re'. MARIA. Bé: si de cas no las trova,
vingui. 'S fara la prova;
y acostuma a surtir bé.
(Ernest se 'n va per la dreta.)
ESCENA v·
DITS; MARIANO, p;:r la esquerra.
ESCENA VI
MARIA. ¿No ha vingut pas ningú més?
CONXA ¡A n' aquí espera y ag,uarda! MARIANO; aviat LLORENS
MARIA.. No es l' hora encara.""
CONXA Prou tarda. MAR! A D' aixó •n dich jo gent trempada,
MARIA. Massa enllestiran després que no du malicia, y creu, ,.,
En aixó es més l' esperar, y facilita 'l negoci
que no pas lo que 's fa a dins. deixantse toca' '1 botet.
No es més qu' expressa' 'ls seus fins, L' una, 'm diu tota l' historia;
tréurer la prenda y pagar. l'altre, canta à tota veu ... ;
CoNxA ¿La prenda, diu'! mentres jo, d' aquella porta,
1\fARii. Es un fet: me 'ls escolto molt atent.
no 's fa pas res, si no 's dona Després venen: la mateixa
la prenda de la persona can só d' ells se 'ls repeteix;
de qui 's vvl sabé' 'l secret. y badan un pam de boca
CONXA jAy! donchs jo no 'n porto cap. v sc 'n van tot fentse creus.
MARIA. Donchs no fem res; ¿no comprén? LLOR. Dios guarde.
CONXA La vaig a dur. Pero ¿quina? ... MARIA. Bon día tingui.
¿Qué duré? .. ¿Fara, un casquet? LLOR. ¿Se pot entrar?
MARIA. Tot fa: un casquet, un barret, MARIA. Ja esta obert.
una mitxa, una botina, LLOR. Ab lo seu permís. Dios guarde.
un estrenya· caps ... ; en fí: ¿Aquést es ters pis?
qualsevol prenda va bé. MARIA. Aquést.
CoNXA L' estrenya-caps, li duré; LLOR. Donchs ¡.tquí viu ra una dona ...
qu' ell no 'l porta per surti'. Calli ...
lSt: 'n va adelarada, per la dreta.) !T eyentse una tarjeta y Jlegintla rr.olt_acqstada als ulls.)
ERNEST ¿Y jo també n' haig de du'? «Teresa Montey.
MARIA. ¿D' estrenya-caps? Sonambula.-Semoleras,
ERNEST De penyora. cuarenta y cnatro ... Pis terS)).
MARIA. Home!: e~ forsós. ¿Aixó ignora? ¿Es aquí?
No se 'n dispensa à ningú. MARIA. Ni més ni menos.
Es per toca' 'ls punts simp:Hichs LLoR. Ab lo seu permís, m' assech.
del gran magnetisrue. ¿Estú? (Mariano li dona cadira, ells s' assenta y treyentse las ulleras
se posa a netejarlas.)
Me fatigo desseguida.
14 A ca· la so;uimbnl't Acte únich 15
MARIA. ¡Vatualisto! ¡quin cistell!: (Mirantho.) MARIA. Que 'm tindras de dar .•.
una gallina ... palpissos .. . (!.resona fa un gesto de di~gust . )
els calamarsos ... filets .. . Filla, es un assumpto urgent.
Au, Pepeta: à durho ;i dintre, Necessito trenta dnros.
y veyam cóm ho guisém. (Se'n va la criada.) TRESO. ¡Alsa; alsa!
TRESO. ¡Ay, Mariano: t' asseguro MARIA. N"o comensrm ...
qu' estich fatigada; ;í fé! TRESO. Aixís si q11e may tindrém
MARIA. Avuy si que has fet estada. uu n~có.
TRI~.:so. Fill, m'he hagut d' entretení'. MARIA. Bé; son apuros.
Aquestos dolors d' aqní (El costat.) Tu 'n tens la culpa.
me tenen tant molestada, TRESO. ¿Jo?
qn' he anat al curandero MARIA. Sí.
de Gracia. Si jo estés encarregat
MARIA. ¿Qut' t' embolicas? de la contabilitat,
TRESO. ¡Ah, nó, fill: no fa traficits! no 'm farías pertení';
MARIA. Fuig, dona!: papa:-dinero. tu, no t' amohinarías;
TRESO. Tu vegessis quinas curas jo, gas tarí a 'l que fós ...
ha fet. y may tindríam tots dos
MARIA. Cura als qu' estitn bons. rahóns, perque no ho sahrías.
TRESO. Cura als malalts, cap de trons. 'fRESO. Y un día 'm dirías: «Noya:
Tot te semblan imposturas. t~·
vesten a dormí' al Hospici)).
' Jo he vist cosas que hi tinch fé; MARIA. Vaja: no es res per cap vici,
y veuras si 'm curara. dona; no siguis baboya. (Fentli fes tas.)
MARIA. Com que no tens res, es ela'. TRESO. Nó: si no m· eng·anvar{ts.
TRESO. Ja m' ho dit que no tinch re~. MARIA. ¡Tot seguit lo q~e 't demano!
Pero fora molt, si no Y t' aviso: no m' aplano
m' hi des cobro. a que 'm regatejis pas. .
MARIA. ¿Y que disposa? · Jo aquí tinch tant dret com tu,
TRESO. Diu qu' es una mala cosa y no só '1 tru dependent,
que alg·ú m' ha dat. y 't porto I' establiment
MARIA. ¡Quina pó! com pocl1s te 'I sabrían dú.
TRESO. ¿No hi ha gent que dona mals, Ab aixó, ó se 'm considera
dant mal as cosa s? no fentme viure' ab magres:1,
MARIA. Alguna. · y te 'm mosttas tu despresa
Mira: ahir van darmen una. quan tingui empenyo ó fal-lera,
TRESO. ¿A n' a tu? ó... mira: pren eh els trastets
MARIA. Aquest duro fals. (Trayentlo.) y 't deixo aquí somiant sola.
Té: pórtal al curandero: · Tinguém, donchs, poca tabola,
ves que té, qu' esta tant groch. dónam los quartos aquets •
TRESO. Ni 't vull respóndrer tampoch. que son una bagatel-la,
Jo 'l que 't dich q¡¡e cura' espero. ó bé m' entorno als Encants
M"\RrA. ¡Com si ja ho estés veyent!. .. <Í fer sermóns com avúns
Mes; vina: qu' hem de parlar. a dalt d' una carretel-la.
TH¡.;_.; I). ¿Qné vols? TRESO. Bé, home, bé; no 'ns enfadrm
per trenta duros. .
20 A ca' la sonambula
Acte únich 2:.
qu' era hon t I' avi en coforna va PERE. Ja fà temps que li faig festas.
tot I' or qu' anaba guanyant. JOAN. Bé; pero, ¿vosté cóm sab
Hi van, miran ... que la herencia li pertoca?
JOAN. ¿Y li tro van? PERE. Home, ho veura demostrar.
PERE. Nó, senyor; de diner, cap. Ara entrarà ab mi allí dintre,
Pe ro en car hi había I' olla. Ja sonàmbula 'ns dirà
JOAN. Aném ... ¡bah, bah, bah, bah, bah! el secret d' aqueixa he ren cia,
No li dich qu' anys endarrera, y si es tal com jo he pensat,
quan estavam atrassats, corrém cap [l casa seva
tota aquesta faramalla y m'entrega 'ls vint mil rals.
no hagués pogut sé' vritat.
Pero ¡ara! Ja ha passat l' época,
els clatells son esquilats.
PERE. ¡Home, aixó es tossunería! ESCENA XV
Li dich que no són enganys.
Si ho fossin, ¿veuría plena UiTS; UN SENYOR MALALT qu' entra del bras ab unct
la sala, com ara estú? senyora.
Aquí hi té representadas
totas las classes socials. MALAL. Déu lo guart. ¡Ay, quína escall't!
¡Entra un Sargento y s'assenta.) PERE. Preném puesto mentres tant.
Miri, miri, fins I' exércit. . tVan a >eurt!' y tnr~n ab el Malalt.)
¡Entra un Mariné y s'assenta.) JOAN. Perdoni ¡ay, ay! -¡Senyó' Eduanlo!
JOAN. Y la marina. MALAL. ¡Ay, ay! Don... ·
PERE. ¿Qué tal? JOAN. Calli, (Tapantli la boca.)
JOAN. Bé, ¿vol fé '1 favor de dirme 1\IALAL. ¿Qué hi h{l?
fins aquí qué nr ha esplicat? JOAN. A aqul'st lloch no m' anomeni.
PERE. Home, es molt net: 'ls caracters -.l\IALAL. ¡A n' aquest Ilo eh! ¿y qué hi f:t?
del magnetisme animal. Diguim vosté ;i mi 'l que vulgui,
rOAN. No crech en aquestas farsas; no tan sols anomenar'm;
pe ro, en fi, ¿m' esplicara sí, senyor, díguim estúpit;
per qué 'm dú aqUJ? pero estich ja tJn cansat
PERE. Per convénce'l, de tot, qu' he dit: la, sonúmbula.
y per 1' as sum pto que sah. Tona, anémnos [t assentar.
Ja veur;l: jo li enmatllevo, Ro sET. Deuhen ser més de las déu. (A Quima.)
com sah, aquells vint mil rals ... QcmA. Prou que ho veig que f;l."rém tut.
JOAN. Que no habent'hi garantia, Déixim fer; veuré si logro
no 'ls hi podré pas deixar. que 'ns deixin passa' al devant.
PERE, Pero sab qui hi ha una herencia PAGÉS. Mira: aquí tens lo meu puesto,
de confiansa ... RosET. ¡Ay, mil gracias[
JOAN. Que no esta PAGÉS . · Jo me 'n vaig.
declarada. A las deu tinch de se' a Gracia.
• PERE. Pero conto Salut. Tornaré dema.
ab grans probabilitats (S'en va per la dreta. Roseta y Qc~ima han passat devant de
de que va (t la méva dona. t<'ts.)
JOAN. ¿Y la senyora voldnt? ... PERE. ¿Y qui dimontri hi ha dintre?
Acte únich 29
28 A ca' la sonambnla
CONXA. ¡Rateta! ¿Veu la evidencia? (A Joan.)
QUIMA. Una senyora que 's fa PERE. (¡Ay! ... si no sigués la herencia!)
contar totas las malesas CONXA. Vuy divorci.
del seu marit. PERE. ¿Qué?
PERE, . ¡Botavant! CONXA. . Tu, entrégat
QumA .. Ja surt. Vingui, senyoreta. (Alsant la cortina.) al téu vici ... Si ho sé tot.
HOSET. ¡Ay_. tinch glassadas las sanchs! ¿Qué hi vens à fe' aquí?
Tornemsen ... PERE. No ré' ...
Qunu. ¿Qué diu? Adintre. CONXA. ¿Que potsé' hi vens à sabé'
l ~ ...
PERE. (Sino que 'l cas no ho permet.) perqur 'm senyali violaris ...
CONXA. Si volen res per Lloret, ¡fins remitits als diaris!
ara hi marxo. JOAN. Aixó altres eops ja s' ha fet.
JOAN. ¡Sant Antoni! Pero, ¿vosté creu aixó?
PERE. Nó, senyor; tu vens ab mi CONXA. La son{lmbula m' ho ha dit.
;í esbrina' aquesta mentida. JOAN. ¿Y no coneix qu" es fingit',
Ja tinch l' hora ressentida, qu' es farsa?
v t' ho vuv tot aclarí'. CONXA. ¡Cà! ¡Tant dc hó!
~Ie diras qni t' ha encegat; Lo que ella ha dit, no es mentida.
me 'l posarús frente ú frente, )lassa que 'n he quedat certa:
y si sostenirm 'ho intenta, si m'ho hagués dit boy desperta ...
surt de mas mans destrossat. Pflro ... r,staha ben dorm ida.
¡Perque estich que bufo! Aném.
CONXA. No, si no hrm d' eixir el' aquí.
PERE. ¿La sonambnla?
CoNxA. ¡Ella, sí!
PERE. ¡Llamp de Déu! Ara ho veurém, E~CENA XX
JOAN, ¿Qué vol fer? DITS; PERE, TRESONA, MARIANO, MUNDA ab la criatu1;t.
PERE. l\Iostrar segú Pere; surt arrossegant a Ja Treson;:¡; segueixen los cfemt.!.,
que sóch un marit modelo esberats.
Si no 's retracta, la pelo .
. Que no se 'n vagi ningú. (A n'als circunstants.)
MALAL. Jo m' en voldria an<'t' al llit. TRESO. ¡Dt\ixim a11ar!
PERE. No senyó', aguantis la febra. PERE. Vingllí aquí.
Los que han vist móurer la llebra MARL\. Aixó i't n' aquí no 's permet.
m' han de véurer redimit. ¡Vaya, quín prompte es aqurt!
¿Abónt es aqueixa farsanta? 'lUNllA. Ara f[llt' 'm anava ;l dí'
Espérinme. (Entm furiós per la porta del fondo.) qui ut' ha embruixat la criaL11ra!
Ptm~~. ¡Qnt' uingú 'm pittli!
M.\I{!A. ¿Cóm IHÍ?
PtmE. Sut'reix n1a reputació
ESCENA XIX y vuy pro bar la impostn ra.
Cu~ xA. Vt~yt'tm ...
DITS; me nos PER E JOAN. Pensi ...
PERE. No 'm. detinguin.
JOAN. ¡Qu' un se vegi MARIA. Pr ro ¿ab qn ítt dret? .
en berlina y se 'l nwreji PERE. El que 's pot.
per tals camatnas. ~LUU.\. (A Treso na.) Vrnrús; no 'ns convé esbalot.
CoNxA. M' espanta PERE. Ab aíxó no m' r,utretinguin. (A la gent.)
;'¡ mí mateixa 'l que penso Ségnin Lots. (Tothom se 'n vd d sém·er.)
fer desd' ara. ¡'M venjaré! ~lARJA. (A T7esona.) Fés lo que vttlg,a,
JOAN. Vosté lo que té de fé' perque aquest home es capa s
no fer cas ... de pegú'ns.
CONXA. ¡Ca! Ara comenso. TJ.{ESO. Y tu, ¿qué fús?
Divorci, escandol y plet ~lARlA. M' ag,nanto. No vnll trifnlga.
3
.
.....
~ .. ·,
~
34 A ca' la sonambula
Acte únich 3[5
'l'lu:so.
qu' aixó ntl es una camarna.
Soch son;ímbula, y tinch fama.
).'t }Tresona.)
_ _______-?
LLORE. Prou se 'u parla <'t tot arn~ u.
Déixa111 ::;é 'J sona11IIJU I.
TRESO. Sí.
MARIA. ¿Y jo?
Tm~so. Fill, per tú, 'l despido.
LLORE. Sí, lo qu es per darii 'I tluido,
crech que 111e 'n sabré surti'.
MAHL\. ¿Es dir, que sód1 desdonat?
Almenos treu1ue d' apuros,
donantme aquells trenta duros
de que habíam enrahonat.
MAL\L. ¿Que no 'us despatxa?
TRESO. Corrents.
LLOR E. Ara la torno ¡'¡ adormi'.
LO TEA TRO REGIONAL
141 oblfas publieadas
J>tns.
L' Agulla, rlrnma en 3 acte~. • • • 2 La marca de fóch, drama, 3 actes • • 2
Sortint del ou, dialech . • . • o'2S L· home del orga, moni>lech . • . • o·so
Ciaria, drama, 3 actes. • • • • • 2 Ciarís, drama, 3 actes • . :z
Lo Teatro per dins, c., en :z actes t'so L' home dels nassos, humorada, I acte 1
Sant Jordi mata l' aranya, c., 1 acte • • I Tocats de l'ala, comedia, I acte • • •
La dona y la baylarina, comedia, 1 acte. Lo célebre Mam:ja sarsuela, I acte. .
Pintura fi de sigle, I acte Un sarauista, monólech • • . • • o'so
Un altra so~ra, comedia, 1 acte. • . R•allas y plorall~s, comedía, 3 actes . . 2
Las joyas de la Roser, drama, 3 actes. 2 Las atmetllas d' Areuys, comedia, 1 acte. l
¡Tot per las donas!, I acte. • . . . I Vicia y Mort, epissodi, I acte • . . . •
L'Esclau oel vici, monólel·h. • . . o'so Faixa ó Caixa, comedia, 1 acte . . . .
La fevna d' en Jafa, c., 1 acte. • • . I L'Antiquari del Putxet,-comedia, I acte.
Los Ancellets, comedia, 3 acte!!. • • , 2 L'auca del fadri barber, e , 3 actes. • .
l.a Mosca al na~, corne 1ia, 1 acte . • • Campi qui puga, joguina, I acte. . . I
La firma d' en Rovellat, comedia, 1 acte . Lo guant del de~ollat • . . , • . u'so
La tornaboda, corne li a, 1 aete , . . J La capseta dels petóns, comedia, 1 acte I
¡¡Xerraite!!, monólech . . • • . • o so Una mosca vironera, comenia, 1 acte • I.
Lo quarto ~els mals endressos, 1 acte . • 1 Riera baiu, parodia, I acte • • • . I
Qui oli remena .•. juguet, I acte • • • it3!. comedia, 1 acte . • • • • •
l .a Flor de la Mon tanya, drama, 3 actes 2 Lo p-ue de la criatura, comedia, 1 acte
Tres personàs, juguet· I acte • . . o' so Lo Rabada, drama, 3 actes. . • • . • 2
¡Tot per ella!, comedia, 1 acte • . . • J Lo l'irO)et de Sant Guim, come1ia I acte. t
Per contradicció, comedta, 1 acte • . o'so Lo m~u criat, juguet cómich, I actl'. I
J .a mort de Nerón, tragedia, I acte . • . o' so La Fai•, drama 3 artes.' . • . • :z
Un mú~ich de Regtment, sarsuela, 1 acte. 1 U u cop de cap. comedia, un acte .
La Dama de Reus, drama, 3 actes . . . 2 La Lola, sarsuela, un acte. . . •
Un Rey de pega, monólech lírich, . , n'so Banys de mar, sar~uda, un acte. .
Dos companys mal avinguts, c., I acte 1 Lo remey Universal, comedia, 1 acte
La rescatería, sainete, I acte.'. . . . Del ou al sou, comedia, I acte . • ,
La Casamentera, j'lguina, 1 acte • . . D. Juan de Serrallonga, drama, 4 actes • 2
Las esposallas de la morta, t., 3 actes. . 2 La Parentela, romedia, 3 actes . • • • 2
Los gel os de la Coloma, parooia, 1 acte I Deliri de grandesas, drama, 3 actes.
Un bateig a cops de puny, c .• I acte • 1 La Cig'lla y las Formigas, e 1 1 acte
Una dóna y un Déu, comec!ia, 1 acte I Lo caiXa! del seny, comedia, I acte.
Sí, senyors, monólech . . • • . • o'so Flor de Té, sarsuela, 3 actes. • . 2
Lucrezia Borgia, joguina, I acte • • . I La Viudeta. mGnólech, • • • • o'.ts
J.o Diner, comedia, 3 actes. . • • 2 Lo senvor Nadal, comedia, 3 actes. 2
Lo marit d" la difunta, joguina, I acte. • Al qua• to de la senyora, monólecb. o 25
L' m asió fa 'I lladre, proverbi, 1 aLt e. Las Cantonadas, m0nólech. • • • • o'¿S
Mestre Jan, drama, 3 actes · • . . • 2 L~ filla del marxant, drama, 3 actes. . . 2
Lo somni de la Ignocencia, a., I acte . 1 Las bonas festas, q•1adro de costums, J a • 1
Hnme al' aygua, comedia, I acte o' so Camàndulas, comedia en I acte • • , l
Lo ret de la Si!a, comedia, 1 acte 1 Lo senyor Batlle comedia en 3 actes • 2
Las tres alegrías, comedia, 1 acte , • I Rntreacte, monólech en prosa. . • • o 25
Dorm!, sarsuela, I acte . . • . . n'so Lo ~eni del mal, drama en 3 actes • . 2
Setze jutjes ... sarsuela, I acte • . . . t Per massa bó, juguet cí>mich, 1 acte .
A la lluna de Valencia, comedia. :z actes. 1'50 Com venen las cosa~, comedia, I acte. •
Als peus de vosté, joguina, I acte . . t A costellas del gendre, comedia, 4 actes • 2
La herencia del oncle Pau, c., 4 actes . • :z Un diputat a Corts. c. s. en un acte . .
Los tres tom~, quadro costums, I acte . t La teta gallinayre, comedia en I acte •
De teuladas en amunt, sarsuela, 1 acte o' so Passións funestas, drama en 3 actes. •
La mort de Aníbal, tt agedia. t acte. . t La fí de Serrallonga, drama en 1 acte .
La festa del adroguer, sarsuela. t acte . • t Tot es mal que mata, comedia, 3 actes, . 2
Un embolich de cordds, comedia, 2 acte~. t'so Un devot del pare 1\neip, comedia, I acte, 1
Lo timbal del Bruch, drama, 4 actes . a Buscant lo desconegut, comedia, J acte
Lo mestre de minyons, ~uadro, I acte. t Un marit g-eló•, comedia en r acte : •
Fntrar per la finestra, comerlia, I acte. o' so Qui més tría més s' enganya, c. l acte.
Matdmonis a Montserrat, s., 2 actes • • t'so Lo nuvi, drama en tres actes : • • . 2
La ))upia, joguina, I acte . . . . . o';,o L" torna la de 'n Titó, pessa en un acte 1
Uoa poma per la sed, joguina, I acte • I Un compromís necessari, s• en un acte: • o'25
D' estudi, monólech • . • o' so Hnsopegarlas. comedia en un acte : • I
Lo gech d' en Migranyn, sainete 1 acte o' so La Dolmeta< 1 parodia, I acte • • . : I
Los Encants de Sant Antoni, s •• 1 Ecte. I Aygua de malva s, pessa en 1 acte. • • I
Verdalet pare y fill, Farsuela, a actes . t'so La Malvasia de Sitges, comerlia en 2 a. x'so
Lo gra de mesch, drama, 4 actes. . . 2 Los fadrins externs, comedia en 3 a. . • 2
A pel y Íl repel, juguet, I acte. • • • o'so Lo secret de la neboda, comedia en 1 a. . t
Las erradas del papa, sarsuela 1 acte • • I Mal de caixa), monólech mímich y parlat O 5o
La copa del dolor, drama, 3 actes • . • 2 La bolva d'or, drama en 3 acte!\
Dispensi, hi ha princip:~.l, comedh, I acte. 1 Lo Comte de St Vicens, humr
La vida al encant, comedia I acte . . I A ca' la sonam bula, entremés '
Lo diari d' en Bru si, sarsuela, I acte os' o