Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 22

I I

~ ~
Brm. IOTECA DE «Lo TEA TRO REGIONAL'>J,-Obra núm. 1 4r

~ ~

® ~
®
A

~
~
Aca' la sonambula ®
~
®
® ~
ottiginal y en vetts

-
e 8
DE
®
~ Don Jcseph Feliu 1 Codina e
® e
~ E~trenat ab extraorcli1tari éxit la nit del dimar~, 11 de Janer •Ü 1881
e
® en. lo (~ Z'r::atro Cablllí>>, i1uJtalat en el de «Ru'll'tecu. ~
·~
~
® ~
~ ..t~
~

®
1t-~· :.._(.)~~:=::=f~..._t_:>...,~
e
®
Prrea: UNA pesseta ,e
~

e
~

BARCELONA
e
BmuOTECA DE «Lo TEATRO REGIONAL>> ~
Ronda Sant rere, 19 y 21, l-er 1.• I
~
Juny de 1899
~
-C'O
~
..0
E
"C'O
e
o
rJj
C'O
1(,
A CA' ~A SONAMBU~A
ENTREMÉS ORIGINAL Y EN VERS

DE

D. Joseph Feliu y Codin

Estrenat ab extraordiuari éxit la oit del di mars I 1 de Janer de 18'!1


en el 11Teatro Català&, instalat en el de 11Romea11.

BARCELONA
BIBLIOTECA DE «Lo TEATRO REGIONAL»
Ronda. Sant Pere, 19 y 21, l, er, 1.a
c<Tipografía Moderna>>, Aribatl, 6o .-Barcelona. Juny de 1899
R- ~5<139

~®*@~~~*@®*@®~C

PERSONATJES \

THESONA .. Sra. ~liramhell


CONXA. Srta. Parreúo ACTE ÚfiiCti
ROSETA. )) Fontova
QUIJ\IA. )) Soler
Recibidor d' una casa de regular aspecte. A la dreta, la porta
MONDA. )) Cabell o
de la escala, macissa, ab pany de cop, reixeta, baldas y
O. LLORENS. Sr. Fontova timbre per trucar. Al fondo, porta ab portier caygut. F -
MAIUANO .. )) Goula nestra a la esquerra en primer terme ab trasparent tir: t.
D. PERE. )) Soler Tot voltant de la escena, cadiras de fusta pintada ab ~· .-­
D. JOA~ .. )) Yalls siento de boga.JQuadros ab estampas per las parets. Al m11x
de la escena una tauleta de caoba ab marmol. A la e_squerra
EH~EST .. )) Fuentes
segón terme, porta.
U ~ CARRETER. )) Pinós
UN :\IALALT. . )) Juncadella
U~ PAGÉS. )) Sarri era
Donas, criaturas, nn sargento, un mariner; senyors y me-
nestrals. ESCENA PRI1\1ERA
MARIANO, qu' entra per Ja porta de la escala, obrintla ab
clau :y tancantla de cop.

Época, l' actual.-Lloch, Barcelona.- Dreta y esquerra , Tresona!. .. No hi es. ¡Tant tart
la del actor. ,. encara ab tanta catxassa! ...
No 'ns queixém, que déu se' ú plasssa ...
l\lentres tant, jo paro l' art.
Ja es l' hora que ve la gent
ú comensar l' ofertori;
ab aixó, obrim l' escriptori.
(Obra Ja porta de la escala, deixantla francv.)
Ja hi poden anar cayent.
La propietat d' aquesta obra perteneix a son autor. ¡Aixó es un gust: la vritat~
Queda fet lo dipósit qu' exi2eix Ja lley. Vaig posarme {t la xaveta
La galería dramatica de D. Joan Molas y Casas, situada en de viure' ab la esquena dreta,
lo carrer del Hospital, número 14, 2.•, es la única encarregada y al cap-de-vall ho he lograt.
del cobro de drets. Aixó sí, fill: has patit;
Acte únich 71
6 A ca' la sonambula
una sonàmbula'?
perque ... ¡n' has tocat de teclas! )IARÜ. Va
Per lo tant, si ara t' arreglas, ben guiada.
ningú 't pot dir «mal profit>). CONXA ¿Que no hi fora?
Perruqué', arrenca-caixali, :\lARIA. Ja serà aquí desseguida.
quinquillayre de café, Segui.
repartidor ... Perore': CoNXA Es que la tinch dc véurcr.
ab la sórt may feyam ali. ;\{ARIA. Fassim lo favor de séurer.
Per' véurer si eixia {t salvo, Co?;XA Nó! nól
vaig busd' invents. ¡~Iai con sr li! )lARL\. Com sigui servida.
Vaig fe' un' aygua pe 'l cabell CONXA ¿Vos té potser li es germií,
que tothom s' hi feya calvo. ó marit? ...
Vaig empescarme un sabó MARIA. Soci o.
per' las tacas y pe'ls guants, Co~x .\ ¿Cóm diu?
qt,le va esbalota' 'ls encants; :\lARIA. Só 'l socio facultatiu.
pero ¡cal: mala invenció, Co~xA ¿Cóm?
A n' als tres dia s ó quatre, ~lARL\. El que la fa somia'.
ja cap bab[m me 'n prenia: CoNXA Donchs ja cal que avuy s'hi miri.
la taca ... ¡prou! ja fugia; •' ~IARIA. Sempre 'l cuydaclo s' hi posa.
pero ... n' hi quedava un' altre! CO;\XA Es que vull sabé nna cosa
Sort qu' al home de conducta quo 'm dona molt dc martiri.
li ve un dia que 's compón: Qüestió del cor, ¿sah?
ara, 'l rengló de la són Ja entench.
es el que 'm dona producte. (Anemla explotant ab manya).
Tenim aquí, casa oberta CoNXA Crech que 'l meu marit m' engilnya.
ab la Tresona-qu' es una MARIA. Y esta gelosa ...
son{unbula de fortuna, CoNXA M' encench.
que sah de dormir desperta;- ¿Li sembla si 'm dara llum? ,
y exploto un establiment MARIA. ¡Prou!
sense exposar capital, CoNXA Sent cosas delicadas,
perque jo pago, total, pensava que ... devegadas ...
ab uns quants grapats de vent. Es a di~: ¿que ja es costúm ... ? ,
(Fa l'acció de magnetisar.) MARIA. Nostrum pa de cada día.
Y veuse aquí, d' un pelón Es el ram més explotat.
fet un home de deceneia, Si 'ls marits fessin bondat,
graclas a la Providencia cap somímbula viuria.
qn' ompla de ton tos el món. Y vos té... aquí, entre tots d,os,
ja té algún dato, a la trassa.
Co~xA Prova. cap. Lo que ara 'm passa
qu' es molt ra ro y sospitós, ,
ESCENA If "'1AHL\. Aixó vull dir: si es que ha vist ...
t:o~x .\ No he vist res.
MAR. IANO; CONXA, per la porta de la escala. Donchs, ¿cóm li acut ... ?
MAR!.\.
CO;\XA Veurà: ell era tant sorrut,
Co:-;x.\ Deu los guart. que 'm dava un víurer molt tri~t.
\1.\lU.\. (Una senyora).
Co~xA ¡,No es pas en 'quest pis, qu' hi est<í
Acte únich 9
8 A ca' la sonambula

Una dona qu' en dormí'


y ara, sense més ni més, passa quasi tot lo dia,
se 'm torna fí, 'm considera, me sembla a mi que 's tindría
que ... vam os: ¡no es aquell Pere! de llevar més dematí.
¡no es aquf'll Pere, no ho es!
¿Y tot aixó es natural? MARIA. Es aixó.
CoNXA ¡M' esperaré! (Ab disgust.)
No hi crech en tanta fortuna. S' assenta al fondo, prop de la porta, ab grans mostras de
Aixó 'l qu' es que me 'n f;t alguna inquietut.)
y aixís dissimula 'I mal.
Jo 'm passava aquets apuros,
perque una calla y sufreix;
·quan, ahir, te 'm compareix ESCENA III
ab un vestit de vint duros.
Miri ... : al véurerm el vestit, DITS; ERNE~T, per la es.:ala.
vaig dir: <<¡Grandíssim infameh)
¿No la veu vosté la trama? ERNEST Ave María... (Ab cobardia y vergonya.)
Ja pot pensar: no he dormit!; MARIA. Endevant.
y, encara no m' he llevat, ERNEST Vostés me dispensaran ...
cap aquí, ab ansia traydora. ·: Me sembla que no vaig bé ...
¡Vull véu re' aquesta senyora! ¿A quí busea?
¡vnll que 'm digui la vritat l\1 .\RIA. A una sen vora ...
de si venuda se 'm té! ERNEST ¡Perdonin!: no deu se' aquí. (Va per· anarsen.)
y que no m' enganyi amí; ¿A la sonambula? Q'
ja cal que 'm digui que sí, MARIA.. (Girants e.)
ol.
que, sino, no la creuré. EttNEST
Me creya que aquí no ho fora.
MAlUA. Dira lo que descubreixi ¿No es pas que avuy fassi festa?
ab la seva doble vista. MA.RIA.. Segui, que vindr:t al moment.
Co~xA M' ha de dir quí es la conquista ... ER~EST Com veya tant poca gent
MARL\. ¡Oh, nó!: aixó no li exigeixi, y aixó té tanta requesta ...
perque es molt ... molt delicat; 1\L\RIA. Digui que ·~ dava vergonya.
y ella no dorm per negoci: ER~EST Fralftii.ment, li dich que sí.
el dormí' es un sacerdoci ¡Com hi ha gent que 'l que 's fa aquí
y 's diu no més la vritat. diu qu' es pintar la cigonya 1 ...
{;o~XA iQue no estigui per dinés! MARIA. Aixó, la gent ignorant. (Impacienta.)
~1ARIA. Aixó; bravo. Bó es saberho.
Co~xA ¿Encara nó?
Co~xA Sí; perque '1 paper de zero MARIA. Prengui tanda.
jo a casa no li faig més.
Si es cert que 'I meu home 'ï::J ï~d t:t, KRNEST ¿Ahont sech?
.MARIA... A n'aquesta banda.
li fujo; estiguin sogú': (Signantli la cadira del altre costat de la porta dél fondo.
me faig robar per algú! Ernest s'hi ass~nta¡.
¡Aixó a una dona la exalta! (Pauseta.) Permétintme, mentres tant.
Pero ... ¿qué fa aquesta dona? :Se'n va per la esquerra.)
MARIA. No es l' hora.
Co~xA ¡Be tar la prou! ...
MAPIA. Ja se sah; fins ;'¡ Jas no tt. ·
CoNxA ¡Alsa! ¡aquesta si qu' es bona! ...
~ .•. ..
; I

10 11
A ca' la sonrímbula Acte úni·h

~~~h

ER~ EST
Ho vincli {t véu:er. .
Pron!: ¿no vru qn' ells d' aixó 'n vmhen?
ESCENA IV Co~x .\. ¿1 si uiu que li dadtü
carbassa?
ERNEST Y CONXA, assentats un a cada costat de la porta. ·Pobre de mí!
ERi\ EST
Xo crech que I
m'ho gos1, a• el''1.
ERi\ EST (Avéurer si es sabedora Y si 'm veig· perill ta ut gran,
de lo que vull closcohrir· com que 110 'm quec~a ~~~re lla!-~,
. CONXA
m'han dit que tol ho s;{b dir ... )
¡Ay. Deu meu!
(Pausa.) ja ho tinch pensat: tugtrt•.
~liri: si aixó no 'm surt bé,
"
(Després de remenarse molt, ab gran suspi;-,) avuv ja no dino ú casa.
ERi\EST . . (¡Pobre senyora!: Coi\ XA ¿Yosté tamht'. esUt pensant
Sl que h deu anar mal en fuo·ir?
qu' esta tant apesarad~!) ERNEST ~ ¿Ven rrue perillo? . .
COi\ XA ¡Ay, Deu meu! (Alsant vivament el cap.) Co~xA
Jo si es cert lo d' aquell plllo,
EHi\ EST (¡Altra vegada!) ta~bé 'm proposo altre tant.
¿Qué ve ar¡uí p' algún malalt? EH~E8T Vaja!: bon dia pe 'ls ~re~1~.
Co~xA Nó, senyor, nó: hi vinch per mí. Donchs, srg6ns que h dmt
No 'n tmch cap, gracias ;í Den. la sonàmbula ...
EH~EST ¡Ah, ja rntench!: lo mal es séu. Ca! ... ca! ... :
\
CO:\XA
Vinch per ... 110 m' ho fas si di'. si 'm diu que nó, no 'm convc·Jls.
Disgustos de las familias. l\le 'n aniré {t troM'•
un
'
altre:l
ERNESl Aixís ja no 'm ruaravillo. com sé que no son quuneras ... ·
Co~xA qu' estich casada ab un piilo; Es dir: de tota~ maneras,
.Ja ho sab. Y 'm veig· en vigilias jo fujo. No '111 deixo abatre'·...
?e feme _un~ ... ¡:'\o. '/ll ,P.1rlém!... (Pausa.) ¿y cap ahont se 'n pensa a na !
¡H~spect~lw ...., tassr. I favor. (Ab tò suplicatiu.) ER~ EST
Oh! no es cosa decidi~a. .
Y a vos te, ¿que 'I du, I' amor? A Sallt Boy hi tinell hnch la dtda.
ERNEST ;Ay, nó, senyora; no 'ns fem! ~

CoNXA ¿Qu' es boja? . .


Prou feyna tinch {t estndi;i' · ~(1; pro s'Iu r~la.
EHNEST
que pe 'l Juny me van suspéndrer. Mes conti que allí, de cop,
CoNxA ¿Y {~ n~ a.quest Iloch se'n ve iL apéndrer? el papà 'm troba y m'embarca ... ;
ER~ EST Ja h chre lo que hi h;í: I també puch ani't' {t Vall carca,
I
Jo soch bisbari. pero per fugí' es aprop. .,
Coi\ xA . ¿Cóm diu? Co~x.\
·Si que ho té mal per tugt l
ERNEST Va1g· al col-legi del Bisbe· I
¡Cali.t.I •
y 'I meu pare, que m' atisba ' I ERNEST No tinch cap lloch mes.
tot quant faig, y qu' es molt vin I CoNxA Escolti: si convingtH;s,
de geni, 'm té amenassat ¿vosté 'm robaria {t mí?
que: si 'm reproban, m'embarca; ERi\ EST ¡A~ estio·ui descans;\da!:
y com só' un mandra de marca no.lle togat lli<IY res d' enllocll.
4~e 'l .lla~í 'm t{: marejat, Co~xA
Vull dir: si de casa 'm moch •
'•I
vmch a veurer Sl ar¡uí 'm tliuhe:: si acompanyarme li a~r~da.
la nota que tinch de tréurer. Em" EST ¡Ay, nó, nó!: m' at\'<~~anan; '
CO~XA ¿Li dirún?
.'
v després fora falta .
'
~

'
I
1}
1

~~--
12 .A ca' la sonambula

.Acte únich 13
¿veu que vull ser capellú?
CONXA Té rahó!: 'ls caps desvarían ...
Perdoni ... Una pert el fré ERNEST Es que tindré de porta·
y pensa cosa s tant raras ... prendas de tres catedra.tichs.
ERNEST Me 'n 'niré ú ser llech dels frares, No sé pas d' hont las treuré.
que no s' ha de saber re'. MARIA. Bé: si de cas no las trova,
vingui. 'S fara la prova;
y acostuma a surtir bé.
(Ernest se 'n va per la dreta.)
ESCENA v·
DITS; MARIANO, p;:r la esquerra.
ESCENA VI
MARIA. ¿No ha vingut pas ningú més?
CONXA ¡A n' aquí espera y ag,uarda! MARIANO; aviat LLORENS
MARIA.. No es l' hora encara.""
CONXA Prou tarda. MAR! A D' aixó •n dich jo gent trempada,
MARIA. Massa enllestiran després que no du malicia, y creu, ,.,
En aixó es més l' esperar, y facilita 'l negoci
que no pas lo que 's fa a dins. deixantse toca' '1 botet.
No es més qu' expressa' 'ls seus fins, L' una, 'm diu tota l' historia;
tréurer la prenda y pagar. l'altre, canta à tota veu ... ;
CoNxA ¿La prenda, diu'! mentres jo, d' aquella porta,
1\fARii. Es un fet: me 'ls escolto molt atent.
no 's fa pas res, si no 's dona Després venen: la mateixa
la prenda de la persona can só d' ells se 'ls repeteix;
de qui 's vvl sabé' 'l secret. y badan un pam de boca
CONXA jAy! donchs jo no 'n porto cap. v sc 'n van tot fentse creus.
MARIA. Donchs no fem res; ¿no comprén? LLOR. Dios guarde.
CONXA La vaig a dur. Pero ¿quina? ... MARIA. Bon día tingui.
¿Qué duré? .. ¿Fara, un casquet? LLOR. ¿Se pot entrar?
MARIA. Tot fa: un casquet, un barret, MARIA. Ja esta obert.
una mitxa, una botina, LLOR. Ab lo seu permís. Dios guarde.
un estrenya· caps ... ; en fí: ¿Aquést es ters pis?
qualsevol prenda va bé. MARIA. Aquést.
CoNXA L' estrenya-caps, li duré; LLOR. Donchs ¡.tquí viu ra una dona ...
qu' ell no 'l porta per surti'. Calli ...
lSt: 'n va adelarada, per la dreta.) !T eyentse una tarjeta y Jlegintla rr.olt_acqstada als ulls.)
ERNEST ¿Y jo també n' haig de du'? «Teresa Montey.
MARIA. ¿D' estrenya-caps? Sonambula.-Semoleras,
ERNEST De penyora. cuarenta y cnatro ... Pis terS)).
MARIA. Home!: e~ forsós. ¿Aixó ignora? ¿Es aquí?
No se 'n dispensa à ningú. MARIA. Ni més ni menos.
Es per toca' 'ls punts simp:Hichs LLoR. Ab lo seu permís, m' assech.
del gran magnetisrue. ¿Estú? (Mariano li dona cadira, ells s' assenta y treyentse las ulleras
se posa a netejarlas.)
Me fatigo desseguida.
14 A ca· la so;uimbnl't Acte únich 15

Ja no soch home per res. (Mitj plorant.) Dispensi ...


¿Que 's creu que n' he passat po cas? MARIA. No hi fa pas res.
So' un pobr' home, aquí ahont me veu! Plori; plori!: desahoguis.
¡El rigor de las desditxas! ... LLOR. Es que tinch un pap més plé ...
Perdoni ... Vull veure' à aquesta senyora
illAHLL No hi ha de qué. per mirar si ú llum me treu
LLOR. Digui: y aqueixa sonambula per trobar lo que jo busco.
¿es bona? He perdut. ..
(Uespres d' haberse aix:ugat els ulls ab el mocador.) M.\RL\.. ¿Algún gosset?
MARIA. Fa tot lo pes. LLOH. Nó, senyor: ¡la meva dona!
Ja li el i eh qu' es de confiau sa. • 1 E:sclatant en un plor.)
LLOR. Es ú el ir: qu' ella serveix MARIA. ¿Y lo busca?
per saber qualsevol cosa ... ? LLOR. ¿Jo? ¡Ja ho crech!
MARL\. :\Iisteris, trafechs, remeys, Es la primera vegada
profecías, calculs, duptes qu' aquest pas a casa 's véu.
y tot lo que s' ofereix. MARIA, Y, escolti: ¿per quín motiu
LLOH.. ¿Y de fora? lrt busca?, si 's pot saber.
MARIA. També viatja. LLOR. ¡Ay, fill meu!: perqne 'm mantinga.
LLOR. ¡Ah! ¿també? ¿Veu que no soch bó per res?
MARIA. Més que cap tren. Jo no 'm se guanyar la vida.
Miri: ahir va se' ú l' Habana MARIA. Aixís esta en el seu dret.
v <Í Sant Lloréns dels Pitéus. Lum. Soch procurador de casas;
LLOR. Ja hi hà un cctirórl))!. .. pero m' hi poso 'l cap vert.
MARIA. Com no 's can~a ... No hi ha un llogater que 'm pagui!;
LLOR. Sí: no es com anarhi a peu. y com cobro del que 'n trech,
Doncas, la voldría véurer. passo mesos y trimestres
:l\IARIA. Ha eixit. que no faig per un llonguet.
LLOR. ¿Potsé' a algún d' aquets ¡Si soch molt digne de llastima!
viatjes. .• " Creguim ... creguim qu' es ben cert! ...
MARIA. Nó: ha anat a plassa. La senyora, es aixerida;
A plassa hi va ab l' ull obert. té un génit viu y '1 cap fret ...
LLOR. ¿Y donchs, ara, cóm ho arreglo? massa! ... : per 'xo m'ha fugit.
MARIA. No s' apuri: no 's pert res. MARIA. Ah! li ha fugit?
Senthi jo, es com si hi fos ella. LLOR. Ja fa deu
LLOR. ¿,Jambé somía vosté? mesos. Y avúns d' aquest cop,
MARL\. Nó. senyor; jo so' 'I fluído: ja m' ha fugit altres tres.
el facultatiu. Ara, l' última vegada,
LLOR. Comprench: se 'm va esca par desde Reus.
vosté es el que la goberna. ¡Imaginis cóm me deixa
~IARL\. EI professor. cada cop qu' agafa 'I tren!:
LLOR. Esta entés. curt de mans, y curt de vista,
(Ha deixat distrt!tament las ulleras sobre la taula.l curt de génit, curt de seny,
Donchs ja veu ra lo que 'm porta; y 'l pitjor, curt de butxaca,
Ja ho veu ra, fill, quin mareig ... qu' es del que més curtejém.
Soch I' home més desgraciat... (Plorant.) Aquesta última fugida,
Acte únich 17
16 A ca' la sonambula
inquilinos que li cleya ...
Ara ja tineh el cor plé
es la que més m'ha sorprés, d' espcransa. A la Treso na ...
perque habíam fet un pacte ¿No 's diu Tresona?
qu' ella anés per tot' arréu MARIA. l\Iontey.
sens que jo hi posés reparo, LLOR. Salúdila de part meva ...
solsament ab lo con que MARIA. Molt bé.
de que 'm cusís, que 'm dés ta)lla, LLOR. Y posim als seus peus.
me cuidés, si 'm dés otech,- Que Den li elongui un bon só.
que 'n pateixo;-y de tot lo lo altre Abur. ¡Ja hi som! (Buscant.)
ja n' hi feya franch servey. :\lARIA. ¿El barret'? (Donantli.)
Ah!: y deu rals el diumenge LLOR. Cal: las ulleras, que sr.mpre
y provehirme de rapé.
las perdo. .
MARIA. ¿Y li ha fugit? MARIA. ¿Que no las veu?
LLOR. Fa deu mesos (Donantlashi de sobre ·a taula.)
que 'm va deixar sol y vern LLOR. l\Iiri: 'm fan tornar tarumba.
sense di': «Estigas bó, bestia))!. .. Se m' entelan; me las teech,
¡,Qué hi diu: que la trobarém? y desprrs me las descuydu.
MARIA. Prou! ¿Vos té no té noticia? Estigui bó.
LLOR. ¡Trist de míl ¿Qué haig de saber? MAHIA. Has ta nuis rer.
He fet corre 'l meu sereno
qu' ha regirat terra y cel, '?r •
ha anat al Gobern civil
a parlà' ab el senyó' Aleu; ESCENA VII
fins he procurat de véurer
si s' hi empenyava 'l gobern, \IARIANO .
perque tinch un diputat
qu' es un senyor de molt pes, ¡Vaja:· 's veu qu' aquest negoci
que quan ella estava à casa dels adormits y 'ls desperts
hi venía sovintet. .. ; es el negoci del sigle!
pero ¡ea!. .. : no n' ha eixit rastre, ¡Si en tot el del món se veu!:
ni farúm, ni llum ni res.
¿No li he dit jo?: ¡la desgracia los adormíts, els que pagan;
(Plorant.) els desperts, els que cobrém.
que per tot me persegueix! Aquest món es un fandango,
MARIA. Bé; consolis: no 's trastorni.
y 'I que no balla, un beneyt;
Ja veurém si ho arreglém. aprofítala quan passa,
LLOR. No 'm queda més esperallsa y ves al objecte dret.
que aqueixa senyora. ¿Creu «La ocasión la pintan cal va)) ...
qu' ella 'm fara la requi~ sa? y alió del refràn aquell:
MARIA. Sí, senyor: n' hi dono fé.
LLOR. Vos té que hi té bó, interéssim 'hi. «Ara que veus que tots dormen,
obra l' ull, que vé l' ingléS)).
Recomanim 'hil Algú puja per la escala... (Anant d la porta.)
MARIA. Ho farém. Ah!: es la Treso na, que ve
Assentis, que pendra tanda ab rl tren de la virosta.
y entrarà 'l primer vosté.
LLOR. No; haig d' ana' a Sant Gayetano, 2

que hi tinch un verbal, .. Aquells ~~


18 A cac la somímbula Acte únich 19

MARIA. ¡Vatualisto! ¡quin cistell!: (Mirantho.) MARIA. Que 'm tindras de dar .•.
una gallina ... palpissos .. . (!.resona fa un gesto de di~gust . )
els calamarsos ... filets .. . Filla, es un assumpto urgent.
Au, Pepeta: à durho ;i dintre, Necessito trenta dnros.
y veyam cóm ho guisém. (Se'n va la criada.) TRESO. ¡Alsa; alsa!
TRESO. ¡Ay, Mariano: t' asseguro MARIA. N"o comensrm ...
qu' estich fatigada; ;í fé! TRESO. Aixís si q11e may tindrém
MARIA. Avuy si que has fet estada. uu n~có.
TRI~.:so. Fill, m'he hagut d' entretení'. MARIA. Bé; son apuros.
Aquestos dolors d' aqní (El costat.) Tu 'n tens la culpa.
me tenen tant molestada, TRESO. ¿Jo?
qn' he anat al curandero MARIA. Sí.
de Gracia. Si jo estés encarregat
MARIA. ¿Qut' t' embolicas? de la contabilitat,
TRESO. ¡Ah, nó, fill: no fa traficits! no 'm farías pertení';
MARIA. Fuig, dona!: papa:-dinero. tu, no t' amohinarías;
TRESO. Tu vegessis quinas curas jo, gas tarí a 'l que fós ...
ha fet. y may tindríam tots dos
MARIA. Cura als qu' estitn bons. rahóns, perque no ho sahrías.
TRESO. Cura als malalts, cap de trons. 'fRESO. Y un día 'm dirías: «Noya:
Tot te semblan imposturas. t~·
vesten a dormí' al Hospici)).
' Jo he vist cosas que hi tinch fé; MARIA. Vaja: no es res per cap vici,
y veuras si 'm curara. dona; no siguis baboya. (Fentli fes tas.)
MARIA. Com que no tens res, es ela'. TRESO. Nó: si no m· eng·anvar{ts.
TRESO. Ja m' ho dit que no tinch re~. MARIA. ¡Tot seguit lo q~e 't demano!
Pero fora molt, si no Y t' aviso: no m' aplano
m' hi des cobro. a que 'm regatejis pas. .
MARIA. ¿Y que disposa? · Jo aquí tinch tant dret com tu,
TRESO. Diu qu' es una mala cosa y no só '1 tru dependent,
que alg·ú m' ha dat. y 't porto I' establiment
MARIA. ¡Quina pó! com pocl1s te 'I sabrían dú.
TRESO. ¿No hi ha gent que dona mals, Ab aixó, ó se 'm considera
dant mal as cosa s? no fentme viure' ab magres:1,
MARIA. Alguna. · y te 'm mosttas tu despresa
Mira: ahir van darmen una. quan tingui empenyo ó fal-lera,
TRESO. ¿A n' a tu? ó... mira: pren eh els trastets
MARIA. Aquest duro fals. (Trayentlo.) y 't deixo aquí somiant sola.
Té: pórtal al curandero: · Tinguém, donchs, poca tabola,
ves que té, qu' esta tant groch. dónam los quartos aquets •
TRESO. Ni 't vull respóndrer tampoch. que son una bagatel-la,
Jo 'l que 't dich q¡¡e cura' espero. ó bé m' entorno als Encants
M"\RrA. ¡Com si ja ho estés veyent!. .. <Í fer sermóns com avúns
Mes; vina: qu' hem de parlar. a dalt d' una carretel-la.
TH¡.;_.; I). ¿Qné vols? TRESO. Bé, home, bé; no 'ns enfadrm
per trenta duros. .
20 A ca' la sonambula
Acte únich 2:.

MARlA. l\1' agrada.


TRESO. (Vaja: es cosa declarada PAGÉS. ·M'ho creya.
per més que ho flissimulém, CARRE.
1
No n' hi hú de bruixas, babau.
qu' aquet gandulot abusa Per creure' en aquets romansos,
y m' arribara à plnmar. · tothom ja es massa esquilat.
Rés; me 'n haig· de separar PAGÉS. Bé, la d'alió ...
aixis que tingui unaescusa.) CARRE. La sonúmhula.
MARlA. Qué dins? Sonamhulas, sí que n' hi hà,
TRESO. Rés: ja parlarém; Ja anéu hé, ja, hereu. Senteuvos,
anémsen cap {t la sah; que, quan toqui, us cridaràn.
sento que pujan la escala. \El Pagès s' assenta al costat del Carreter, entra una dona plo-
MARIA. Donchs à dins. No · ns ensenyém. rant, y s'assenta, sense parlar, al costat del Pagés. El Ca-
Tens d' apéndrer la llissó rreter se la mira, y diu al Pagés:)
dels que aquí jo· he confessat. ¡Llústimas! A n' aquets pues tos
TRESO. Ja sabs que la aprench asiat. tothom hi dú 'l séu trasbals.
MARIA. Entra, que tiro 'l teló. ·Co:xxA. Aném, ja m' han prés la tanda.
(Corrent lo portier del fondo.~ (Entrant apresgada i
TRESO. ¡Ara vesten {t dormí' CARRE. Jo he sigut primer d'entrar.
tres ho ras! Ja es un ofici .. . CoNxA. ¡,Vosté1 Jo ;í las vuyt ja hi era.
MARIA. Cada qual té 'l séu desfici .. . CARRE. Filla, perque se 'n ha anat.
Cuyta, que ja son aquí. (Se'n van pe 'l fondo.) Justament jo m' he dat ansi a
per ·arri var ben puntual,
perque diu que ab las sonambulas,
quan un hom las vé ú trobar,
ESCENA Xl si 'ls agafa 'l primer són
solen canta' ab més afany.
UN CARRETER, UN PACJ.ES, CONXA, després MUNDA, UNA CoNXA. Ja veura; no puch cedirli.
DONA. Tots per la dreta. Un moment de pausa. '1 méu dret.
'CARRE. No li vuy pas.
CARRE. Soch el primé': arriva' y moldre'. ·CoxxA, Es que vinch per una cosa
(::,' asSt:Dt<t a la drt:ta de la porta del fondu. que potsé hauré de marxar,
Preném tanda mentres tant. y 'l carril me deixaría:
PAGÉS. Déu se' aquí. Perdonéu, mestre. èosa de familia, ¿sab?
(Surtirtt dcspres de una pausa 1 CARRE. També es cosa de familia,
CARRE. No hi ha de qué. la méva.
PAGÉS. Déu vos guart. CONXA. ¿També?
¿No es aquí qu' hi està una dóna CARRE. ¡Oy tal!
qu' es mitx bruixa? CoNxA. ¿Penas per la seva dona?
CARitE. ¿Qui us ha armat? CARRE. Nó, senyora; es un caball.
PAG~:s. Una que dorm ... CoNxA, ¡,Y diu cosas de familia?
CARRE. Aixó es altra. CARRE. Miri, a casa ell guanya '1 pft.
PAG~:s. Y que diu que tot somiant CoNxA, Bé; m' assentaré darrera
Ganta la bonaventura. de vosté.
CARRE. Aquí; ja podeu entrar. (S'assenta al costat del Carreter, posantshi la cadira.)
Com déyau bruixa ... PAGÉS. Bé; tant me fà.
CoNXA. ¡Ay, Déu méu! (Després d' una pausa.
......

22 A ca' la ,çonrímbHla Acte únich 23

Un' altra llastima. (Al Pagés.) QUIMA. Entri.


CARRE.
PAGÉS. Si que 's veu qu' aquí n' hi lliÍ en gran. RosEr. 'l\I sofoco.
1\IUI\'DA. (,Que ja reb la dormidora? QUIMA . ¡Ay, fugi!. .. ¿Qué li faràn?
(Entrat ab una criatura a bras embolicada en 'Jn mocador Primé' hi son ells que nosaltres.
gran.\ Déixim fer. ··
CARRE. (Aquesta si que ha menjat RosEr. També es un pas ...
forsas cacahuets y xufla s.) QumA. Ja estich cnyta jo d' anarhi,
Jo conto qu' encara esta per 'quets puestos. Tiri avant. (Entran.)
desperta. ¿Quí es 1' últim?
Pendrém assiento. (Pausa.) CONXA. Aquesta dona.
1\lUNDA.
CoNxA. Bé sembla qu' estú prou mal QumA.' Segui aquí. Que Déu los guart.
aquet noy. (S'assenta ab Roseta al costat de Munda.)
MuNDA. Me 'l van ull-péndrer. RosEr. ¡Ay, Quima! Tota tremolo.
PAGÉS. Tothom té '1 séu maldecap. Si ho 'riva à sabé' 'I papií.
CARRE. Vosté eregui à la son:hnbula, QUIMA. Aném, ¿qué vol que li digui?
que 'l noy se li eurar;í. RosEr. Veyúm qué 'ns diran, vey{un.
MuNDA. Prou; me li fà fe' unas fregas Si 'm diuhen lo que snspito ...
d' aigua de la font del Gat, QUIMA. ¡Oh, que li clirún, es dar!
c.lldo d' oliva per dintre RosEr. ¿Qu' en Rossend o no rn' estima?
y perfums el' ··US reme"\1ts. QrmA. Aixó prou qu' es declarat,
¿Vos veniu per malaltta! ¿No ho sab qu' es un calaYera?
CARRE. Un cab all que tinch malalt. RosEr. · Com que c~neix que li escau.
Mu.\'DA. Es clar, la vostra riquesa. QUIMA. Ja sab que n' hi fa de eres pas.
CARRE. .Jo conto que s' ha locat RosEr. ¡Me costa uns tips de plorar! ...
de resultas d' un desaire Jo tot l'i perdono, Quima ...
qu' una éuga me li và dar. Pero aixó d' ara, nó: ¡may!
PAG~S. I Jo vinch, que m' entra ú la quinta Aixó de que 'n tingui un altra ...
un xicot, y vuy mirar QUIMA. ¡Y quín' altra!
de saber si eixirú lliure; RosEr. Si es vritat.,.
que si no ha d' eixí soldat, . QUIMA. Déixim fé' a mi, senyoreta.
m' estalvio d' associarlo. RosEr. Bueno, bueno; tu 'm guiarús.
J\1' han dit qu' aquí m'ho diran ... QUIMA. Déixim f¿' a mi, y no s' espanti.
CABRE. Bé, sí, trifulgas.
CO.\'XA. Trajerias.
Mu7\'DA. ¿Qué hi farém?
PAGrts. S' ha d' aguantar. ESCENA Xlii
DITS; MARlANO, aixt:cant la cortina del fondo.

ESCENA XII MARIA. Ja póden anar passant.


CoNxA. ¡Gracias a Deu!
DITS: ROSETA, QUIMA, aquélla de senyoreta, aquésta de CARRE. ¡Vaja!
criada, ab cistell de plas~a vuyt. Per la dreta. MARIA. ¡Silenci!
Qu' està dormida.
Hos~<:r. ¡Ay, qué gent! (Sofocantse.) CARRE. Ja, ja.
24 A ca' la sonarnbvla Acte únich 25

¿Que 's té dè entrar de puntetas?


l\1AI:UA, Nó, senyor, nó; natural.
CARRE. Ab permís. (Entra pel fondo ab Ma1'iano.)
PAGÉS. ¡,Que no se senya? ESCENA XIV
Mui\"DA. No es pas cap cosa de mal. UN PAGES, UNA IJONA, MUNDA, ab la criatura, DON PERE
Coi\"XA. (¡Fugiré!. .. ¡Yap si fujo!). y DON JOAN. Aviat un SARGENTO y un MARINER.
RosET. · ¿Diu que 'ns habém de senyar?
QuniA, Deixi dir. ¡Corra més llana! ...
¿,Dú la prenda? PERE. ¿Quí fú qüa? .
RosET. · Tan se val. l\IUJ\'DA. Aquesta noya.
La petaca. QUIMA. Una servidoFa .
QnMA. . ¿La brodada? PERE. En paus.
RosET. La que li vaig péndrer, es c1ú. .JoAN. Miri que també es empenyo
Y que fú una olor ... ¡Dolenta! . portarme à un puesto semblant.
(Trey~nt la petaca y fentla olorar a Quima.) PERE. ¡Home, no 'm castigui 'l génit!
Així 'ls fan prevaricar. ¡,No ho veu, qu' estich excitat?
QUIMA. Ja veurú quína carbassa .JOAN. Es que jo d' aquestas farsas,
li darém a aquest bergant. may n' he cregut un borrall.
'-CONXA. ¡Bé tardau, en nom de Déu, PERE. Per 'xó 'l duch, perque 's convenci;
per dar remey ú un cabal!! cregui qu' es una vritat.
PAG~;s. Potser té pó d' una cossa. JOAN. Vuyts y nous.
¿Qué us ha dit? . (Al Carreter que surt.) PERE. Per Déu, no 'm toqui
CARRK Ja 'l tinch salvat. la sonúmbula, don Joan!
(Se'n va per la dreta ) Jo he vist cosas qu' esparveran.
·CoNXA Ara sabré si se 'm falta. ¿Vos té coneix en Masgrau,
Ja aviso per endevant aquell corredor de bolsa,
que trigaré molt. que s' ha fet un potentat?
PAGÉS. :No importa. D.onchs aquell déu la fortuna ...
·CONXA Li vuy fé 'l.s secrets contttr, JOAN. Al paper que v[t pujar.
de tot el méu matrimoni ... PERE. Avisantlo la sonambt:.la.
Mui\"DA. ¿Y que fa molt? .lOAN. ¿De la puja?
CoNxA Fa set anys. PERE. No; no tant.
Ab aixó, no s' impacientiH. Li va dir que estés alerta,
PAGI<:s. Miri, 'ns haurém d' aguantar. que si ho sabia encertar
·CoNXA ¡Que 'n vaig a saber d' infarruas! li esperava un gran negoci.
QUIMA. ¿Qut~ no entra? Ell va ferho, y estú en gran.
• CoN~A Sí, sí: ja vaig. (Entm.) La fortuna de ca 'n Matas,
¿quí l' ha feta? Ella, cantant.
PAG~S. ¿Véus? Aquesta sí que 'm sembla
que s' hauría de senyar. A casa 'n Matas hi había
un gran tresor amagat;
se sabía, no 's trobava,
van venirho a consultar:
va dir 'ls qu' a la carbonera
~i busquessin un forat,
~6 A ca' za snnambula Acte unich 27

qu' era hon t I' avi en coforna va PERE. Ja fà temps que li faig festas.
tot I' or qu' anaba guanyant. JOAN. Bé; pero, ¿vosté cóm sab
Hi van, miran ... que la herencia li pertoca?
JOAN. ¿Y li tro van? PERE. Home, ho veura demostrar.
PERE. Nó, senyor; de diner, cap. Ara entrarà ab mi allí dintre,
Pe ro en car hi había I' olla. Ja sonàmbula 'ns dirà
JOAN. Aném ... ¡bah, bah, bah, bah, bah! el secret d' aqueixa he ren cia,
No li dich qu' anys endarrera, y si es tal com jo he pensat,
quan estavam atrassats, corrém cap [l casa seva
tota aquesta faramalla y m'entrega 'ls vint mil rals.
no hagués pogut sé' vritat.
Pero ¡ara! Ja ha passat l' época,
els clatells son esquilats.
PERE. ¡Home, aixó es tossunería! ESCENA XV
Li dich que no són enganys.
Si ho fossin, ¿veuría plena UiTS; UN SENYOR MALALT qu' entra del bras ab unct
la sala, com ara estú? senyora.
Aquí hi té representadas
totas las classes socials. MALAL. Déu lo guart. ¡Ay, quína escall't!
¡Entra un Sargento y s'assenta.) PERE. Preném puesto mentres tant.
Miri, miri, fins I' exércit. . tVan a >eurt!' y tnr~n ab el Malalt.)
¡Entra un Mariné y s'assenta.) JOAN. Perdoni ¡ay, ay! -¡Senyó' Eduanlo!
JOAN. Y la marina. MALAL. ¡Ay, ay! Don... ·
PERE. ¿Qué tal? JOAN. Calli, (Tapantli la boca.)
JOAN. Bé, ¿vol fé '1 favor de dirme 1\IALAL. ¿Qué hi h{l?
fins aquí qué nr ha esplicat? JOAN. A aqul'st lloch no m' anomeni.
PERE. Home, es molt net: 'ls caracters -.l\IALAL. ¡A n' aquest Ilo eh! ¿y qué hi f:t?
del magnetisme animal. Diguim vosté ;i mi 'l que vulgui,
rOAN. No crech en aquestas farsas; no tan sols anomenar'm;
pe ro, en fi, ¿m' esplicara sí, senyor, díguim estúpit;
per qué 'm dú aqUJ? pero estich ja tJn cansat
PERE. Per convénce'l, de tot, qu' he dit: la, sonúmbula.
y per 1' as sum pto que sah. Tona, anémnos [t assentar.
Ja veur;l: jo li enmatllevo, Ro sET. Deuhen ser més de las déu. (A Quima.)
com sah, aquells vint mil rals ... QcmA. Prou que ho veig que f;l."rém tut.
JOAN. Que no habent'hi garantia, Déixim fer; veuré si logro
no 'ls hi podré pas deixar. que 'ns deixin passa' al devant.
PERE, Pero sab qui hi ha una herencia PAGÉS. Mira: aquí tens lo meu puesto,
de confiansa ... RosET. ¡Ay, mil gracias[
JOAN. Que no esta PAGÉS . · Jo me 'n vaig.
declarada. A las deu tinch de se' a Gracia.
• PERE. Pero conto Salut. Tornaré dema.
ab grans probabilitats (S'en va per la dreta. Roseta y Qc~ima han passat devant de
de que va (t la méva dona. t<'ts.)
JOAN. ¿Y la senyora voldnt? ... PERE. ¿Y qui dimontri hi ha dintre?
Acte únich 29
28 A ca' la sonambnla
CONXA. ¡Rateta! ¿Veu la evidencia? (A Joan.)
QUIMA. Una senyora que 's fa PERE. (¡Ay! ... si no sigués la herencia!)
contar totas las malesas CONXA. Vuy divorci.
del seu marit. PERE. ¿Qué?
PERE, . ¡Botavant! CONXA. . Tu, entrégat
QumA .. Ja surt. Vingui, senyoreta. (Alsant la cortina.) al téu vici ... Si ho sé tot.
HOSET. ¡Ay_. tinch glassadas las sanchs! ¿Qué hi vens à fe' aquí?
Tornemsen ... PERE. No ré' ...
Qunu. ¿Qué diu? Adintre. CONXA. ¿Que potsé' hi vens à sabé'
l ~ ...

Cor valent. si t' estima?


HOSET. Donam la ma. PERE. Es que ni un mot ...
(Entran pel f?ndo. Surt Conxa ab posat furiós.) JOAN. Reposis.
CoNxA. ¡Fugi! Es vosté
qui me 'l pert.
JOAN. ¡Jo!
ESCENA XVI CoNxA. ¡Si! Vosté es.
Vosté li deixa 'l dinés
DITS; menos lo PAGES, QUIMA y ROSETA, CONXA per córrerla.
PERE. Pero, ¡en qué!
CoNxA. ¡Pillo! ¡Infame!. .. M' enganyava. Perque ja 'rn vaig· encenent ...
¡Ja esta dit! ... ¡Li fugiré! CoNxA. ¡Aixó! ¡Pégam ara, aquí .
PERE. ¡Ay, ay! ... ¡Conxa! (Adondntsen.) devant de tothom!
CONXA. ¡Ell! PERE. ¿Vols dí'
JOAN. ¿Qu' és? ... ¿Qué té? qu' es aixó que tant t' encén?
PERE. La meva dona, JOAN. Just; espressis.
JOAN. Aixó es grave .. CONXA. Que 'n té un' altra.
CoNxA. ¡Pillo! ... ¡Trapella!. .. Ho sé tot. PERE. ¿Jo?
PERE, ¡Conxita! CoxxA. ¡Sí! Ho tinch ja ben probat.
CoNxA. ¡Ho sé tot, te dich! Té un trafech.
JOAN. Calmis. 1\IUNDA. ¿Ja ho ha esbrinat?
CONXA. ¿Quí es vosté? CoNxA. Sí, filla. Y no 'm deixo abatre' ...
PERE. • Un amich JOAN, ¿Probat, diu?'
que 'm deixa uns dinés. CONXA. No poch ni gayre.
CoNxA. Ni un mot MALAL. Jo 'm poso més mal aquí.
desconech de tas malesas. l\IUNDA. ¿Sab quí es?
PERE. ¿Qué dius, Conxa? ... No t' entencl1. CONXA. No m' han sabut dí'
(Volguentla acariciar.) si es guantera ó cotillayre.
CoxxA. ¡No 'm toquis, perque m' encench! PERE. ¡Jo una cotillayre, jo!
PERE. ¡Qué tens, filla!. .. 1\IUNDA. y vagila à esgarrapar;
CONXA. Ja tinch presas ab mí fós ...
las mevas midas. MALAL. ¡Quin gatejar!
PERE. No sé, CONXA. Vetaquí 'ls regalos.
francament, lo que t' altera. PERE. ¡Bó!
CONXA. Jo si; y 't fugiré, Pere; ¿Aixó com a prova 't dónas?
Pere, 't dich que 't fug·iré. CoNxA. Y sé més.
PERE. ¡Rateta meva! ¡Sosségat!
30 A ca' itt sonéunhula Acte úni'ch 3J.

PERE. De ratlla passa. MuNDA. Ara 'm toca. Hi vaig a entrà'.


Coxx.\.. Que 'is dematins vas a plassa ¡Entra ab la criatura pel {ondo.)
à festejar à las minyonas. QUIMA. No 's pensin, qu' es noya fina.
PERE. ¡Es mentida! CoxxA. ¿Y qu' ha sigut?
Jo.\.x. Per favor, QumA. No es pas ré~:
calminse. Que li han dit del séu promés
PERE. Ja no pot sé'. que manté a una bailarina.
¡Jo festeja pel pel carré', Coxx_\.. Tots ne tenen una ó·altre.
quan ni sé 'I qU.:.... es fer l' amor! QuniA. ¿Veu que de donas n'hi h;t mes?
Ja 'm castiguéu massa 'l geni. CoNxA. ¡Estrafalaris!
CONXA. Tu, tu 'm castigas a mi. QuniA. Pitjó' es
PERE. ¡Conxa! .los .que 'n tenen tres ó quatre .
CoNxA. Pégam, hame: així. .JOAN. Sembla qu·e ja torna en sí.
JOAX. Per Dén. (Que ha estat as-;istint a Roseta.)
CO!\XA. Nó, nó: no 'l refreni! CoNxA. Pórtila al apotecan.
Si 'm convé; si es lo que busco, RosEr. No vull pendre ré'.
que 'm pegui ... Si vuy divorci. JOAN, Al contrari.
Pégam un revés que 'm torci RosEr. No vuy rés. ¡~le vuy mori!
la cara; sigas ben brusco. QumA. ¡Aném, semoreta, anem!
Pégam, qu' ó si no, jo crech RosEr. ¡Aném! ¡Vés si he vist ben vistos
que sóch jo qui 't pega a tu. los séus crímens! ... ¡Pendré mistos!
!Vél a tin:\rsel1 a subrè y tOtS lOS presentS corren a detenirla.) 1\Ie mataré. (S' aixeca plorant.)
¡No m' aturo per ningú! ... QuiMA. Ja ho veurém.
PERE. Si 't toco, 's sentira 'l xech. Co:\'XA. ¡A n' ell lo té de matar!
1
QUIMA. Pàssintho bé.
RosEr. Estiguin bons.
Se'n van, Roseta apoyada en lo bras de Quima y sense dei-
ESCENA XVII xar de plorar per la dreta. l
MALAL. Gracia ú Deu. Tornémsen, donchs,
DITS, ROSETA, QUIMA, pel fondo. Roseta, surt plorant rui- a séurer.
dcsament seguida de Quima. Ho fa ab la senyora ·que l'acompanya; tots los demés to I nan
igualment a séurer, menos Conxa, Pere y Joan.J
RosEr. ¡Qu~ desditxada que só! ( Desvaneixentse.)
¡Ay, jo 'm moro!... .
Qunu. (Aguantant/a.) ¡Una cadira!
lTots Sc! giran. Munda a~osta Jna cadira, y Roseta hi cau plo- ESCENA XVIII
rant ruidosament.)
DITS; menos ROSETA y QUIMA.
JoAN. Aquesta hi faltava.
RosEr. ¡Mira,
mira 'l malvat, lo traidó'!. .. CONXA. (Dirigintse d Pere.) Tu 't deus pensar
¡Quima, que vingui '1 papa! ... que ab aixó ja m' he distret.
Jo 'm moro... 'S desmaya.) ¡No, fill! Ara hi tornarém.
QUIMA. No .. , Senyoreta ... JOAN. Lo milió' es que 'ns aném.
JOAN. Se desmaya. CONXA. ¿Jo ab ell? ¡Cà! Ja estú desfet
QUIMA. Es clar, pobreta. tot lo llas del matrimoni.
32 A ca' la so/l(irnhulrz Acte úwi h .: :.

PERE. (Sino que 'l cas no ho permet.) perqur 'm senyali violaris ...
CONXA. Si volen res per Lloret, ¡fins remitits als diaris!
ara hi marxo. JOAN. Aixó altres eops ja s' ha fet.
JOAN. ¡Sant Antoni! Pero, ¿vosté creu aixó?
PERE. Nó, senyor; tu vens ab mi CONXA. La son{lmbula m' ho ha dit.
;í esbrina' aquesta mentida. JOAN. ¿Y no coneix qu" es fingit',
Ja tinch l' hora ressentida, qu' es farsa?
v t' ho vuv tot aclarí'. CONXA. ¡Cà! ¡Tant dc hó!
~Ie diras qni t' ha encegat; Lo que ella ha dit, no es mentida.
me 'l posarús frente ú frente, )lassa que 'n he quedat certa:
y si sostenirm 'ho intenta, si m'ho hagués dit boy desperta ...
surt de mas mans destrossat. Pflro ... r,staha ben dorm ida.
¡Perque estich que bufo! Aném.
CONXA. No, si no hrm d' eixir el' aquí.
PERE. ¿La sonambnla?
CoNxA. ¡Ella, sí!
PERE. ¡Llamp de Déu! Ara ho veurém, E~CENA XX
JOAN, ¿Qué vol fer? DITS; PERE, TRESONA, MARIANO, MUNDA ab la criatu1;t.
PERE. l\Iostrar segú Pere; surt arrossegant a Ja Treson;:¡; segueixen los cfemt.!.,
que sóch un marit modelo esberats.
Si no 's retracta, la pelo .
. Que no se 'n vagi ningú. (A n'als circunstants.)
MALAL. Jo m' en voldria an<'t' al llit. TRESO. ¡Dt\ixim a11ar!
PERE. No senyó', aguantis la febra. PERE. Vingllí aquí.
Los que han vist móurer la llebra MARL\. Aixó i't n' aquí no 's permet.
m' han de véurer redimit. ¡Vaya, quín prompte es aqurt!
¿Abónt es aqueixa farsanta? 'lUNllA. Ara f[llt' 'm anava ;l dí'
Espérinme. (Entm furiós per la porta del fondo.) qui ut' ha embruixat la criaL11ra!
Ptm~~. ¡Qnt' uingú 'm pittli!
M.\I{!A. ¿Cóm IHÍ?
PtmE. Sut'reix n1a reputació
ESCENA XIX y vuy pro bar la impostn ra.
Cu~ xA. Vt~yt'tm ...
DITS; me nos PER E JOAN. Pensi ...
PERE. No 'm. detinguin.
JOAN. ¡Qu' un se vegi MARIA. Pr ro ¿ab qn ítt dret? .
en berlina y se 'l nwreji PERE. El que 's pot.
per tals camatnas. ~LUU.\. (A Treso na.) Vrnrús; no 'ns convé esbalot.
CoNxA. M' espanta PERE. Ab aíxó no m' r,utretinguin. (A la gent.)
;'¡ mí mateixa 'l que penso Ségnin Lots. (Tothom se 'n vd d sém·er.)
fer desd' ara. ¡'M venjaré! ~lARJA. (A T7esona.) Fés lo que vttlg,a,
JOAN. Vosté lo que té de fé' perque aquest home es capa s
no fer cas ... de pegú'ns.
CONXA. ¡Ca! Ara comenso. TJ.{ESO. Y tu, ¿qué fús?
Divorci, escandol y plet ~lARlA. M' ag,nanto. No vnll trifnlga.
3
.
.....
~ .. ·,

34 A ca' la sonambula
Acte únich 3[5

(Pere, rosant una cadira al mitx de la escena, diu a Tresona:)


PERE. Segui aquí. TRESO. Vaig ab voslé. (Dormint.)
lT,esona obeheix: aturdida Pere posa un' altra cadira devant PERE. Cap al Bolsín. ¿Ja hi és?
de la Tres~na, é hi fa séurer a Mariano.) TRESO. Sí.
Vosté al devant. PERE. ¿S' ha trovat cap dona ab mi?
MARIA. ¿Y ara, qué? TRESO. Nó, senyor. Jo no he vist ré'.
PER!<:. Tírili fluido. PERE. Cap i'L la Holsa. ¿Qué veu?
MARL\.. ¡Ah, nó! Aix.ó no vol ruído.· TRESO. Molts que 'is han vuydat la caixa.
PERE. ¡Tírin'hi! PERE. .lli deu haber alguna baixa.
MARIA. Vaja ... ¡Es qu' es gran! Registri per tot arréu.
(T1rant fiuido a Tresona .) ¿Veu cap faldilla?
TRESO. ¿M'adorno'? (Baix d Mariana.) TRESO. Nó; ni una.
MARIA. Nó. PERE. Segueixim més, si li plau.
PERE. ¿Qué 's compón? ¿Vcu que 'm üqui en algt'm cau?
Tírin'hi més. TRESO. Nó, senyor; ealli ...
(Mariano tira més fiuido a Tre5ona.) MARiA. (¡Qu' és tuna!)
JoAs, No 'n treu ré. Ara drtura. ú una noya
PERE. ·Depressa; adormis vos té. a la llambla ...
TRESO. Fill, ja he acabat la són. CoNXA. ¡Vés, qué tal!
MuNDA. Es cl<1', ab aquesta bnrina ... PERE. ¿Qué?
MARIA. Vosté me l' ha desvetllada. TRESO. Li compra L' Imparcial
PERE. Vuy la calumnia esfumada. v se 'n va.
MARIA, Per o, ¿qn' .és? ... ¿qué '1 desatina'? PERE. " · ¿No ho veus, baboya? (A Gurua
PERE. Que aquesta senyora ha dit Busqui, busqui més faldillas.
qne jo enganyo a ma mullé'. ¿No has dit cotíllayre?

CosxA. ¡Com qu' es cért! CoNxA. ul.

PER~~. Y {L mi 'm convé PERE. Fíquissem per tot allí


que aixó 's vegi d~smentit. hont trovi que fan cotillas.
MARIA. i Ah! Y per 'xó s' enfada y crida? CONXA. O guantera.
TRESO. i Fill, perque li O Yé a preguntar! PERE. Vé dc pas.
MARTA. Després, també 's pot errar; En tri per las guanlrrías.
¿No veu que ho diu adormida'? ¿lli soch jo'? ·
PER !i:. Donchs dormida té de dí' TRESO. No hi es.
qu' es fals aqnest rebombori. PERE. 1\Ianías
Tírili més morditori. d' aquesta. Y ara, ¿callarús?
MARI.\. ¡Ah! ¿per 'xó ho vol? ¡Sí, home, sí! Fíquissem al cor.
(Dorm, noya.) Un xich de !JUÍetut. THESO. Ja hi siÍ.
(Va rassant l~s mans per dcvant de l'resona, y aquesta fa com PERE. ¿Qué hi llegeix?
qui s'adorm.) TRESO. Tot cosa buna·.
PERE. Sembla que 's va endormi¡¡;cant. (En veu baixa.) Qu' estiroa la seva dona
MARIA. Ja pot ana' preguntant. y no hi ha un marilmés hó!
(Després de examina' a Tresona que 's fingeix del tot ador- MARIA. ·Aném, ¿cstï't satisfet?
mida. ' PERE. Sí, senyor; estich plé d' orgull.
PERE. Que no 'm fassi ni un embut. 1\IARJA. ¡Si quan ella tanca l' ull
Segueixi(n. (A Tresona.) no li falla cap secrrt!
.JOAi\'. ¿\' vos té ho creu?
3(i A crl' la Sllnétm/,ulr~ A tf' Únich ,¡

' PERE. Sí SCI1\'Ó'. LLOR E. ¡Si!


JO.\\'. ¿Creu que dorm? · . ¡Treso na!... (Sachsejantli 'l ÚJ as.)
PERE. ¡Vayal
.JoA.\'.
:\JARJA. (Aixó 'ns desparella.)
¡ 'M trasbalsa! LLOR E. ¡Tresona, desvétllat! ...
Paguila ab moneda falsa, PE:RE. ¿Véu? (A .Joan.)
ja veurrí si dorm fÍ nò. TRESO. ¿Hont sóch? (Obrint los ulls, ('ent l' assombrada.)
~l.\RIA. (S' embolica 'l plet.)
TRESO. ¡Llorens! ¿Qué t' habías fet?
(Mirant a Llorens y abrassantlo I
ESCENA XX! LLOHE. ¡Buscante per tot ar1éu! (Abmssantla plorant.)
Co~xA. ¿Es dir que tot es mentida?
DITS, SENYOR Lf.OR~-<:NS, per la dreta.
MARIA. Nó, senyora , res d' aixó.
Co~x .\.. Dollchs, ¿per qué m' han dit alló?
LLOR E. ¿No m'han pas vi~l las nllcras? PERE. ¿Encara no estàs rendida?
TRESO. ¡Ay! Co~xA. Com que 'ls he vist coutradir ...
MARIA. ¿Qtté:t pasa? PERE, ¿Es dir que no lograré .. ?
'fRESO. (¡ Prírtau1 dins!) Co~xA, ¡Tn 'm t'altas; bé prou que l10 sé! ...
MARrA. Calla, dona, signt\m 11 n::;. M .\RJA. (Fétll mérits.) Veyiítrl. ¿Voy dir
PERE. ¿Qué diu lo senyor Guixeras? (Saludant d Llorens) quina pre11da ha dut vos té?
LLORE. ¡Oy, don Pere! Vinch aquí CONXA. ¿Qnr hi fa això?
per buscar la méva dona. PERE. · ¡ l{espón, si sabs!
(Acostants hi molt per reconéixel.) Co~x\. Miri, aqnest estrenya-caps. (Ensenyant/o.)
P~:HE. Don cas vé en ocasió ho na. MARIA. ¿Yeyamlo? (Lo pren.) Sí, vaja . ..
LLOnK ¿Dorm la sonam IJIL!a? PEHE, ¿Qué?
PERE. Sí. MARIA. ¿Que no ho V(;LI lo qne 'ns l1a dut?
Per mi la tinch adomtida, Prenda qur. ja ha estat renlada.
n' cstich llest, v' li eedcixo. En anant ú la !Jugada
LLOHI~. Es qne jo no n1' atraveixo. tota·' perdeu Ja virtut.
PERE. Ja n' eixirén1 dcsseguicla. Co~x.\. Ji>; dir (JUC ...
Canti. (A Tresona.) ~L\RIA. (lue Ho val ré' ,
Tru~so. (¡Ay, trista de mí!) de lo (¡u e aquesta ha eontat.
PER I~. A({LlÍ, no tro,·a la dóna. (;.Veus si soeh espavilat?) (A 1'1·esona.)
Búsquila. PERE. ¿Veus, dóna?
LLOBI':. L' enhorabona Co~xA. Es dir ...
li daré. TRESO. Ja ~ sabl; ' . .
í\IAWA. Vés sí ho pols dí'. CONXA. ¡Ay, quin JH;s mc treu del cor!
Ttn:so. (Pohre Llorens; no era lluiJy.) Pcrdónan1. (¡Jbr-assanl d Pere.)
L' hi ha fug·it... (Tractant de desfigm'r¡r la veu.) PEl{ E. ¡~ . 111ta igïtocencia!
LLOR E. Si; ja fú días. ¿A p11nt de f()hrer una lwrencirt
TRESO. Es {t las Andalucías. vols qu' així 'tu jugui la sort?
LLOR~:. ¡Qu' és aixó! ... Crcch que 'm retruny Co~xA. Creg-as, P!'re, que '111 tllatavas. (Piomnt.)
la seva veu <i la orella. ¡Estava local
(Admirat y acostarltse mo~t a Tr~so Iol.; PERE. Ja Ilo senten. · (A 'ls de la escena.)
¡Jesús, Déu méu! ¡si es a({HÍ!
Yt'y/¡u¡ ara si bo dcslllenten .
MARL\. ¿La srva senyora? C00XA. ¡PÒLm') Pere! ¡Y no '111 falta\' ,ts
Acte únic'f 39
38 A en· l1t :wnrímhttl''

MARIA. ¿Que vindré a la tarde?


TRESO. SI.'
MARIA. ¿Per liquidar?
MALAL. ¡Quína gent!
¡Cnytin, cuytin!
ESCENA. ÚL TJMA TRESO. Al instant.
Déixim parla' ab els senyors (Al püblich.)
DITS; ERNESTO sols una paraula ó dos.
¿Qué 'ls ~embla? Vostés diran.
ERNES. Déu los guart. LLOR. ¡Qu' han de dir! Que desseguid11t
CONNA. ¿Qué vol vosté? veur{w la cosa ab bon cor,
(Fora de sí al véu1d.) perque aixó es la nostra sort
Ja no fujo ... ¡Pere!. .. y tu t' hi guanyas la vida.
PERE. ¿Qu' hi hit? Si un aplauso, donchs, abona
CONXA. Aquest jove 'm vé ;í. roba'. (Agafdntseli al b/'(/s.) que l' entremés es de lley,
ER~ ES. ¿Jo? Si vinch aquí it sabé' ... jo viuré 'l mateix que un rey
CoNxA. ¡Treu lo! ab 1' ofici de la dona.
ERNES. Vosté es qui 'm ha dit. ..
CoNxA. ¡Tréulo! Es un estrafalari.
ERNES. ¡Si soch un pobre bisbari!
CoNxA. ¡Vagi! 'M quedo ab mon marit.
ERNES. Ja me 'n vaig.
MA RI.\. No; esperi y segui,
que 's va a seguir Ja sessió.
JOAN. ¿Aném?
ERNES. (A Peré.) Li juro que nó ...
PERE. Ja 'ns veurém~ ' FI
(Se'n va pb Conxa del brAS, seguit de Joan )
EIL~ES. Li dicii,CJ.lle 'rn creg·ni. (S' assentn)
LLORE. ¿Veus com la trovo? Aqní 's veu

'l'lu:so.
qu' aixó ntl es una camarna.
Soch son;ímbula, y tinch fama.
).'t }Tresona.)
_ _______-?
LLORE. Prou se 'u parla <'t tot arn~ u.
Déixa111 ::;é 'J sona11IIJU I.
TRESO. Sí.
MARIA. ¿Y jo?
Tm~so. Fill, per tú, 'l despido.
LLORE. Sí, lo qu es per darii 'I tluido,
crech que 111e 'n sabré surti'.
MAHL\. ¿Es dir, que sód1 desdonat?
Almenos treu1ue d' apuros,
donantme aquells trenta duros
de que habíam enrahonat.
MAL\L. ¿Que no 'us despatxa?
TRESO. Corrents.
LLOR E. Ara la torno ¡'¡ adormi'.
LO TEA TRO REGIONAL
141 oblfas publieadas
J>tns.
L' Agulla, rlrnma en 3 acte~. • • • 2 La marca de fóch, drama, 3 actes • • 2
Sortint del ou, dialech . • . • o'2S L· home del orga, moni>lech . • . • o·so
Ciaria, drama, 3 actes. • • • • • 2 Ciarís, drama, 3 actes • . :z
Lo Teatro per dins, c., en :z actes t'so L' home dels nassos, humorada, I acte 1
Sant Jordi mata l' aranya, c., 1 acte • • I Tocats de l'ala, comedia, I acte • • •
La dona y la baylarina, comedia, 1 acte. Lo célebre Mam:ja sarsuela, I acte. .
Pintura fi de sigle, I acte Un sarauista, monólech • • . • • o'so
Un altra so~ra, comedia, 1 acte. • . R•allas y plorall~s, comedía, 3 actes . . 2
Las joyas de la Roser, drama, 3 actes. 2 Las atmetllas d' Areuys, comedia, 1 acte. l
¡Tot per las donas!, I acte. • . . . I Vicia y Mort, epissodi, I acte • . . . •
L'Esclau oel vici, monólel·h. • . . o'so Faixa ó Caixa, comedia, 1 acte . . . .
La fevna d' en Jafa, c., 1 acte. • • . I L'Antiquari del Putxet,-comedia, I acte.
Los Ancellets, comedia, 3 acte!!. • • , 2 L'auca del fadri barber, e , 3 actes. • .
l.a Mosca al na~, corne 1ia, 1 acte . • • Campi qui puga, joguina, I acte. . . I
La firma d' en Rovellat, comedia, 1 acte . Lo guant del de~ollat • . . , • . u'so
La tornaboda, corne li a, 1 aete , . . J La capseta dels petóns, comedia, 1 acte I
¡¡Xerraite!!, monólech . . • • . • o so Una mosca vironera, comenia, 1 acte • I.
Lo quarto ~els mals endressos, 1 acte . • 1 Riera baiu, parodia, I acte • • • . I
Qui oli remena .•. juguet, I acte • • • it3!. comedia, 1 acte . • • • • •
l .a Flor de la Mon tanya, drama, 3 actes 2 Lo p-ue de la criatura, comedia, 1 acte
Tres personàs, juguet· I acte • . . o' so Lo Rabada, drama, 3 actes. . • • . • 2
¡Tot per ella!, comedia, 1 acte • . . • J Lo l'irO)et de Sant Guim, come1ia I acte. t
Per contradicció, comedta, 1 acte • . o'so Lo m~u criat, juguet cómich, I actl'. I
J .a mort de Nerón, tragedia, I acte . • . o' so La Fai•, drama 3 artes.' . • . • :z
Un mú~ich de Regtment, sarsuela, 1 acte. 1 U u cop de cap. comedia, un acte .
La Dama de Reus, drama, 3 actes . . . 2 La Lola, sarsuela, un acte. . . •
Un Rey de pega, monólech lírich, . , n'so Banys de mar, sar~uda, un acte. .
Dos companys mal avinguts, c., I acte 1 Lo remey Universal, comedia, 1 acte
La rescatería, sainete, I acte.'. . . . Del ou al sou, comedia, I acte . • ,
La Casamentera, j'lguina, 1 acte • . . D. Juan de Serrallonga, drama, 4 actes • 2
Las esposallas de la morta, t., 3 actes. . 2 La Parentela, romedia, 3 actes . • • • 2
Los gel os de la Coloma, parooia, 1 acte I Deliri de grandesas, drama, 3 actes.
Un bateig a cops de puny, c .• I acte • 1 La Cig'lla y las Formigas, e 1 1 acte
Una dóna y un Déu, comec!ia, 1 acte I Lo caiXa! del seny, comedia, I acte.
Sí, senyors, monólech . . • • . • o'so Flor de Té, sarsuela, 3 actes. • . 2
Lucrezia Borgia, joguina, I acte • • . I La Viudeta. mGnólech, • • • • o'.ts
J.o Diner, comedia, 3 actes. . • • 2 Lo senvor Nadal, comedia, 3 actes. 2
Lo marit d" la difunta, joguina, I acte. • Al qua• to de la senyora, monólecb. o 25
L' m asió fa 'I lladre, proverbi, 1 aLt e. Las Cantonadas, m0nólech. • • • • o'¿S
Mestre Jan, drama, 3 actes · • . . • 2 L~ filla del marxant, drama, 3 actes. . . 2
Lo somni de la Ignocencia, a., I acte . 1 Las bonas festas, q•1adro de costums, J a • 1
Hnme al' aygua, comedia, I acte o' so Camàndulas, comedia en I acte • • , l
Lo ret de la Si!a, comedia, 1 acte 1 Lo senyor Batlle comedia en 3 actes • 2
Las tres alegrías, comedia, 1 acte , • I Rntreacte, monólech en prosa. . • • o 25
Dorm!, sarsuela, I acte . . • . . n'so Lo ~eni del mal, drama en 3 actes • . 2
Setze jutjes ... sarsuela, I acte • . . . t Per massa bó, juguet cí>mich, 1 acte .
A la lluna de Valencia, comedia. :z actes. 1'50 Com venen las cosa~, comedia, I acte. •
Als peus de vosté, joguina, I acte . . t A costellas del gendre, comedia, 4 actes • 2
La herencia del oncle Pau, c., 4 actes . • :z Un diputat a Corts. c. s. en un acte . .
Los tres tom~, quadro costums, I acte . t La teta gallinayre, comedia en I acte •
De teuladas en amunt, sarsuela, 1 acte o' so Passións funestas, drama en 3 actes. •
La mort de Aníbal, tt agedia. t acte. . t La fí de Serrallonga, drama en 1 acte .
La festa del adroguer, sarsuela. t acte . • t Tot es mal que mata, comedia, 3 actes, . 2
Un embolich de cordds, comedia, 2 acte~. t'so Un devot del pare 1\neip, comedia, I acte, 1
Lo timbal del Bruch, drama, 4 actes . a Buscant lo desconegut, comedia, J acte
Lo mestre de minyons, ~uadro, I acte. t Un marit g-eló•, comedia en r acte : •
Fntrar per la finestra, comerlia, I acte. o' so Qui més tría més s' enganya, c. l acte.
Matdmonis a Montserrat, s., 2 actes • • t'so Lo nuvi, drama en tres actes : • • . 2
La ))upia, joguina, I acte . . . . . o';,o L" torna la de 'n Titó, pessa en un acte 1
Uoa poma per la sed, joguina, I acte • I Un compromís necessari, s• en un acte: • o'25
D' estudi, monólech • . • o' so Hnsopegarlas. comedia en un acte : • I
Lo gech d' en Migranyn, sainete 1 acte o' so La Dolmeta< 1 parodia, I acte • • . : I
Los Encants de Sant Antoni, s •• 1 Ecte. I Aygua de malva s, pessa en 1 acte. • • I
Verdalet pare y fill, Farsuela, a actes . t'so La Malvasia de Sitges, comerlia en 2 a. x'so
Lo gra de mesch, drama, 4 actes. . . 2 Los fadrins externs, comedia en 3 a. . • 2
A pel y Íl repel, juguet, I acte. • • • o'so Lo secret de la neboda, comedia en 1 a. . t
Las erradas del papa, sarsuela 1 acte • • I Mal de caixa), monólech mímich y parlat O 5o
La copa del dolor, drama, 3 actes • . • 2 La bolva d'or, drama en 3 acte!\
Dispensi, hi ha princip:~.l, comedh, I acte. 1 Lo Comte de St Vicens, humr
La vida al encant, comedia I acte . . I A ca' la sonam bula, entremés '
Lo diari d' en Bru si, sarsuela, I acte os' o

Tipo~rafíà Moderna, Aribau, 6o.-Barcéluna.


F. 7715

You might also like