BOY~A " SOli

goyra
y Sol
mooóleeh
oi'fígioal de

l(amór¡ Suriñac/¡ 13ae//

(Estrenat en el .Teatr~ Circo 8arcelo-

néS la nit del 2 d~ Janer de 1904.)
 fil excelent actor

j)or¡ enric/¡ Çiménez

(al enviarli l'exemplar d'aquest monólechj

Si ab ton talent y ton ge1lÍ

no logras ferlo aplaudí
reclamo tota la xiula,
tota la xiula per' mE.

Més si acas sonan aplausos

y una part me'n dona algú,
ja desd'ara te'ls cedeixo,
tots els aplausos per' tÚ.

~amóq SuriñacJ¡ jJaell.

j)esembre de 1903.
Ro, to 'l.. S'fi-
Aquesta obra és propietat de son autor, y sense el seu per-
mís ningú podra reimprimiria ni representarIa en Espanya ni
en els paíssos ab que s'hagin celebrat ó 's celebrin d'aquí en-
devant tractats internacionals de propietat literaria
L'autor se reserva el dret de traducció.
Els comissionats y representants de la Sociedad de Autores
Espmïoles son els únichs encarregats de concedir ó negar el
permís de representació y del cobro de drets de propietat.
Queda fet el dipósit que marca la lley.
Fidel Giró, impressor. - Carrer de Valencia, 233. Barcelona.
PRÓLECH
]0 no sé si ha viscut el protagonista d'aquest
monólech, peró en nostres temps que tant se
parla de cassos patológichs, d'histerisme, de
neurastenia ... m'ha semblat real, y tal com l'he
concebut l'he donat al teatre sense pulirlo gens,
sense preocuparme de si aquest tros sembla
massa vulgar] ó de si aquell resulta massa
poétich ó sentimental.
Jo soch dels que crech que en el teatre, com
en totas las manifestacions del art, ha de su-
rarhi sincerament la veritat, y may m'empas-
saré un pastor que a las taulas parli com un
catedratich, ó un académich que s'expressi com
un bastaix.
Es més; crech que un mateix personl:\.tge deu
expressarse, segons son estat d'anim, de dife-
renta manera.
Si al explicar, En Vicentet, l'aventura del
ball de disfressas, ho fes ab llenguatge tendre
y delicat, me semblaria altament ridícul, com
fora estrany qu'ab tó festiu y vulgarot ens
contés l'enamorament del seu cor y las dolcesas
del matrimoni y de la paternitat.
En el teatre, si'ns pintan una escena parlant
de toros, l'actor s'ha de sentir torero,. si'ns es-

8
RAMÓN SURIÑACH BAELL
plican una professó té d'ésser ab misticisme'
s'ha de sentir la olor d' incens.
Majorment en un monólech, que, per tro-
bars~ el personatge sol, no ha de carregar ni
suaVlsar rés pera que'ls altres l'entenguin ó'ls
sía grat. Té de di'l que sent y tal com ho sent,
al ref.erse en son cervell l'escena que relata.
AXIS ho entench JO ... Y als crítlchs teatrals
no'ls devía semblar del tot malament quan
m'aplaudeixen. Parlant del estreno del monó-
l~ch diu el de La Veu de Catalunya} en la edi-
CIÓ del vespre del día 3, entre altras casas:
~ ... son autor dona en ell una bella mostra
de la deUcadesa ab que sab expressar els més
oposats sentiments y de la trassa ab que sab
passar de las situacions dramaticas a las có·
micas pera produir interessants contrastos.
El nu?nólech} escrit qb esquisida correcció} pos-
sehel::"Ç una gran rzquesa de matissos lo que
vol dzr que no pot ser fruit pels espe~tadors
de gust estragat per certa mena de menjars
forts. "
"Acabada la representació y pera calmar
els aplaudiments del públich l'autor va haver
de sortir a las taulas. " } t~st1momant una. vega~a més al primer actor y
En la edició del dematí del día 5 el del Dia-
rio de Barcelona dona compte d~l estreno y
acaba dihent:
"... El señor Giménez lo desempeñó admi-
rablemente y supo poner de relieve lasjinezas
de concepto y las delicadezas de expresión de
sentimlelltos tiernos y elevados que en la obra
del senor Suriñach abzmdan acompañados de
un lenguaje escogido y cult¿ y sumamente na-
tural al propio tiempo."
El crítich de El Heraldo} en son número del
PRÓLECH 9
!
día 5, al ferne la ressenya, diu entre altres
' casas:
"... en él su autor hace gala de un estilo
correcta y exquisito en el modo de escribir y
expresar los sentimientos y da una prueba de
la: facilidad ingeniosa que posee para produ-
ar acertados y agradables C01ltrastes saltan·
e
do con art de las situaciones cómica; '\' festi-
vas a las dramaticas J mantenietldo en'unas y
ot,.as un lenguaje delicado que le permite ex-
pr.esar con soltura los mas opuestos sentt'·
mzentos.
Il.l .setior Suriñach tuvo que presentarse a
reabzr los calurosos aplausos del pZtblico} que
escuchó con agrado su producción. "
El de la Ilustració Catalana} el de Las No-
tieias} el de ¡CU-Cut! y el de La Esquella
de la To.rratxa ta~bé'n parlan ab elogi, y
com que JO, per las dIferencias de llenguatge,
p~r la~ sortidas de tó, per alguna incongruen·
CIa deIxada expressament, per lo vulgar en
uns trossos y lo sentimental en altres, no'm
creya ésser tan comprés, me faig un dever de
con~igna.r mon reconeixement li la prempsa,
dIrector don Ennch Glménez, que tan magis-
tralment va desempenyarlo, la expressió de
m~ g~atitut, de mon afecte y de ma gran at-
mlraCIÓ.
.['aufor
janer de J 904.
 ESCENA UNICA

Espléndit dormitori d'un home excessivament rich: Unica

porta la del fondo, que tanca al entrar EN VrcENTET; jove
d'uns 30 anys, vestit d'alta etiqueta y li la dernière: Es de nit.

- Ja torném a sê aquí 1. .. Ja s'ha encauhat la

fera!
Jo voldría que'm diguéssin qué hi faig en
aquest mòn no tenint rés que ferhi ó qu'és 10
que n'espero no restantme ni gota d'esperansa.
Y are fa dos anys tantas que'n tenía 1. .. AlIa·
vars sí que m'era dols el yiureL .. Va ser l'oas-
sis d'aquest desert que'm consum y desespera;
d'aquesta solitut de cementiri que'm rodeja;
d'aquest tret de mort que'm glassa la sanch a
las venas y torna lo meu cor un munt de cen-
dras.
Per xó com un esperitat fuijo de ma sombra y
cerco en el bullici del mòn y en sas disbauxas
un no sé qué que m'aconhorti, un no sé qué
 12 RAMÓN SURIRACH BAELL
que'm tregui d'aquest ensopiment que'm deses-
pera... y cah, barret! tant és que risqui com
que rasqui.
Si baixo la vista, al veure tant d'aprop la
impuresa del fanch que trepitjo'm dona pena,
y si l'ai eco enlayre, m'enlluherno ab la cla-
ror del sol y m'entrebanco ... i just!... m'entre-
banco... com m'hi entrebancat aquesta nit ab
la ditxosa Matilde.
i Y quína barra la d'En Paca el portarIa al
ball dels seus cosins fentla passar per viuda
d'un coronel mort al esclatar la guerra de
Cuba!. ..
Mira que barrejar ab. la crema d'aquells sa-
lons una pell de llimona com aquella! ...
La Matilde l... Vetaquí la dona que'm va dit'l
primer disgust... y que'm va tractar d'amich;
me va fer bona pesada.
Qui sab si d'aquella glopada d'amarch fel me
vé la desgracia de tota ma vida, la pérdua de
mas ilusions, la mort de la meva pobre ma-
re, la... (aixecantse) vaja!... vaja!... Vicentet;
no't tornis plora-micas; pensa qu'en mitx de
tas riquesas estas sol y vern y no tens qui
t'aconsoli.
Filosofía, filosofía! ... ':l.ixó!. .. Qu'aixís com
hi han ruchs que a còpia de garrotadas se tor-
nan masells, jo a còpia de contratemps y de
deso-racias m'he tornat més filosa ph que tots
els filosophs plegats: sense por d'equivocarme
BOYRA Y SOL 13
.................................................. -.
escriuría el resúrn de totas las obras d'aquells
savis en un paper de fumar: "Tíratho tot a la
esquena y pensa qu'estava escrit" : Vetaquí
la síntessis de la veritable filosofia.
(Trayentse el clack y el sobretodo),
Bueno, bueno, Vicentet; crech qu'avuy ja
has fet prou el calavera y que pots ficarte al
llit ben satisfet del éxit: La meva toileUe ha
sigut un verdader s1tccès: Are m'ha pegat
per'qui; per vestirme a la dernière. - Sembla
un figurin - deyan las nenas; las jamonas: -
Qué simpatich!. .. qu'elegant!. .. - hasta la Ma-
tilde... i la Matilde!... agarrada del bras d'En
Paco com si l'acompanyés a estudi, m'ha dit
molt dissimuladament, al darme un pessiguet
per' qui al darrera: - Semblas la encarnació
del meu dols somni!-
Embustera !... falsa l... mala dona 1. ..
Y la veritat és que per ella sembla que no
passa'l temps: Tan radiant estava avuy com el
dia que la vaig coneixe. .
Vaser en un ball de mdscaras: Lo pnmer
ball que vaig veure al llensarme a la prime·
ra volada... Y per cert que m'hi van ben
aixelar.
Novenet, novellet, anava pels passillos papa-
llonejant, atmirant ab un pam de boca obert~ 10
que sols havia YÍst dibui~at en alguna lar~l1n~
d'En Planas: Trajes capntxosos, CUl'vas lUCI-
tants ... y 10 que'm tenía més cap-ficat: Qu'ab
 RAMÓX SURIÑACH BAELL
tot yesta en plé hivern totas anavan de ve-
rallo.
De ~et horas lluny se'm devía coneixe qu'era
unyulnto) perqué tothòm se'm rifava... y de
qUIn ~od~!. .. Comensant per En Paca, que va
ser qUl va tentarme, y que ja al entrar se'n
va anar per las sèvas ó per las cévas ab altres
ba:.buts com ell, y acabant per el farsell més mal
en:J1ponat, tothòm semblava que tenía dret ab
m~. Anés .allí hont anés sols me sentía: - Mira,
mIra~ qUIn noy tan tendre! - Quin Tenorio
més Jovenet!. .. - -ejam si s'adormira. _ ¿ Jo
vo~s un carmel-let?... - Y qué'n farém de con-
qUlstas1. .. - Fins una especie de marfega que
a?ava de dida, tocantme las galtetas me va
dIr'. - Ah '. d I'
o ent.... que deus haver 'vmgut
. a
ve~re la dIde~a!... ¿ Que m'anyoras gayre ? .. _
Y JO, esmunYllltme avergonyit y obrintme pas
per entre'ls badochs que anavan ja a enrotllar-
nos, encare sentía: - Que mengis forsas sope-
tas 1. .. Que no't mamis gayre el dit! ... _
Y guant empenedit estava allavors del dis-
gust que vaig donar a la meva bona mare, al
ferme dar, co~ qui diu a la forsa, el permís
per anar al pnmer ball! ...
E.n aquell~ instants d'aburriment y, mentres
fugmt del xivarrí, m'enfilava escalas amunt
se'~.presenta la Matilde a gui encare jo no co:
neiXIa.
Alta; elegant; ben feta; encisadora; ab unas
BOYRA Y SOL 15
curvas que davan rodaments de cap; ab uns
.ulls que deyan gudytam ... uns llabiets que de-
yan bésam ... y un conjunt que deya... ¡Ay,
mare de Dèu, y si'n deyan de casas aquell cos
y aquell sota-barba y aquella cintura yaquella
cadera y ... AlIó era el acab6se) que diuhen els
castellans.
- Ay, Vicentet de la meva vida; gracias a
Dèu que't trobo! ... - digué, al agafarse tota
contenta d'aquest bras. - Y quant patía pen-
sant que potsê estabas en brassos d'un'altre
dona!. .. -
Y com ab aquestas, ab tot y portarIa a n'ella
arrapada com una llagasta, seguía cap al saló
de descans, feu ella molt carinyosament: -
¿ Que te'n donas de menos de que per abaix me
veigin honrada ab ta companyía? ... - Y jo,
pobret de.mi 1... sense saber que fer ni que dir,
vaig cambia de rumbo y, escalas avall! Alló
ja va ser altre cosa. ¡Quín cambi més radi-
cal!. .. Ja aquell quinto s'havía tornat general,
y general vencedor, si tenía de jutjarse per las
miradas d'enveja que'm daban els que poeh
abans me las havían dadas de mofa ó de com-
passió. Arréu, arréu sentía : - Mira aquell
que't creyas que s'adormiría, si ha tingut bon
ull!. .. - Ja ho deya jo que tenía ayres de con-
quistador! ... - Fins la dida, aquella dida mal
forjada me va di, al toparme: - Vaja, are si
que crech que no m'anyoraras! - La Matilde,
 16
RAM6l\ SURIÑACH BAELL
..................................................................................... BOYRA Y SOL

molestada per tantas banderillas, apretantme

delicada y suaument el bras, me deya a cau rialment: Sentía per mans y peus una glassò
d'orella: - No'n fassis cas, reyet meu; no'm de neu; la boca seca y'ls ulls y'l cap cremant-
donguis el disgust de véuret molestat per me y a punt d'esclatar. Va fe~me un segó~
aquesta colla de ximples. - Als pochs mo- petó y, ajudantme a alsar, va dlrme: - SurtI-
ments, altre vegada: Topém la colla de salta- rém un xich al pa1co que't retornaras: Aquest
taulells disfressats de senyor que ja m'havían mareig que tens és salsament c~lor, rés més
mogut abans la escandalosa, y, enrotl1antnos, que calor. - Efectivament; surtirem del re-
va di un d'ells: - Mira tu, aquell que li volías quartet, y, ab l'esbarjo del gran sa~ó, m'anava
dA un caramel-lo; s'ha buscat un ra111illete co- mitx retornant, quan, als pochs mmuts, en un
ronat ab cabells d'angel. - Jo anava a abraho- palco vehí va compareixe En Paca com may
narmhi, peró la Matilde'm contingué, y, endu- l'havía vist: Groch, trasmudat, ab la vista fixa,
hentsem cap al segón pis, crida al acomodador, amenassadora, clavada en nosaltres. do:,. I:a
que obrí un palco y'ns hi tancarem. ~latilde esclafí una riallada de mofa ;. JO II '~aIg
Un cop dintre va tréures la mitxa careta dirigi un saludo. Y En Paca, inmónl, rabIós;
y ... j ay, mare de Dèu'santíssima, guína cara! ... semblava que se'ns voUa menjar.
semblava feta de lliris y de rosas: Jo no havía Allavoras, la Matilde, com ferida per un Uam?,
somniat rés tan hermós. Rabejant voluptuosa- m'agafa resoluda y digué: - Aném!. ... AbaL-
ment ma mirada per tota aquella bellesa, vaig tinch un cotxe que m'espera; necessIto que
rest<1 encare més atmirat al tréures ella'l do- m'acompanyis. - Jo, qu'estava poch n!e.nos
minó, quedant més de relléu aquellas curvas que sugestionat, vaig se?,uirla. automatlca-
que per sota la seda del disfras ja havía jo en- ment; automaticament valg pUJà al ~o~xe, Y:
devinat. Pera colmo de colmos ana\Ta ab un vaio-
b
trobarme al dormitori d'aquella VISIÓ casI
elegant '-estit d'aquets que, siguent la roba automaticament.
molt cara, pera estalviarne, els fan escotats de Una veo-ada despresa la Matilde dels seus
devant y de darrera y sense manegas. Vegent- abrichs, vingUé molt carinyosa a desferme d~ls
me a mi en un recó fet un ensa y badant, rés meus y, al tréurem el sombrero, va deposlt~
més que badant, se m'atansa aqueU bras de en mos ulls el tercer petó, que a tot mon cos II
mar y, ab tota delicadesa y comediment, va feu l'efecte d'una descarga eléctrica. V e~ent
ferme un petó al front. Jo ... tremola'-a mate- ella ma indecisió, ab tot y posarme'l pa a las
mans d'aquella manera, ajusta las pOl'tas y's
2
 18 RAM6N SURIÑACH BAELL
va fica a l'arcoba, d'ahont surti als poch mo-
ments cuberta ab una bata rosa, transparent,
anguilejantli sos cabells desfets per la esculp-
tural espatlla, agafant un tamboretet daurat
y venint a sentarse als meus peus.
- Vicentetj - va dirme, al agafarme febro-
sament las mans. - Vosté ignorava, sens dupte,
que hi havía en el mòn una dona tan atrevida
que fos capassa de secuestra a un jove tan dig-
ne com vosté. Li suplico que no'm jutgi sense
escoltarme¿oy que ho fara? .. Pensi que fins als
condempnats a mort els hi és permesa la de-
fensa: Y condempnada a mort ho estich desde'l
dia que'l vaig veure per primera volta. Jo só
amiga intima d'En Paco, y per ell vaig sebre
qui era vosté, com se deya, la seva manera de
pensar y de ser, els seus gustos y aficions, las
afiligranadas bellesas qu'en son cor estatxa, y
vaig enamorarme tant y tant, qu'era mon únich
deliri el trobarlo en un moment, com avuy,
propici, pera tirarme a sos peus y dirli: Videta
de Ja meva anima! Jo sé que soch indigne de
ton amor, de tas caricias, de tos besos j per6
per caritat permetme que jo t'estimi, que t'ado-
ri, que't rebregui. Tu, amor meu, com que jo
no't mereixo, no'm corresponguis, per6 déixam
besar tos peus y contemplart ab éxtassis, ab
arrobament, ab deliri. .. - y plorant com una
Magdalena, abrassada als meus genolls, tenint
els seus flectats en terra, s'estava la Matilde,
BOYRA Y SOL 19
quan de sopte entra la cambrera tota sofocada,
corrents, yabans d'anunciarlo, per la mateixa
porta va entra En Paca tot desesperat, em·
punyant un rew6lver qu'encara a n'ella, di·
hentli: - i Mala dona! - y a n'a mi: - Tria; 6't
mato are com un gos 6 dema passat ala torre de
Sitges. - Buscaré padrins, - vaig contestarli j
y anantmen cap ú casa vaig malehir.......
Buello} si; vaig malehir; per6'1 cas era que
m'havia de batrer y'm podian fé un cap nou.
j Si jo hagués cregut a la mare!. ..
La pobre s'esperava llevada ab tot y'l fret
que feya.
-¿Qué tal t'ha anat?... ¿T'has divertit
farsa? ..
- j Si!. .. - vaig fer jo, maquinalment.
- Que'n deus haver fet pocas de conquistas,
que vens tan motxo!. ..
Y jo, entre mi, pensava ¡si ho sabías!. ..
Al sê endema vaig buscar padrins, vaig pas-
sar quatre 6 cinch horas tirant al blanch, vaig
escriure una carta per si'm pelavan y, al dia
següent, li l'hora convinguda, cap a Sitges fal-
ta gent.
Ja en el terreno del honor} després de fê un
descans de un parell d'horas, va midirse el
camp, ~, mentre'ns carregavan las pistolas,
comparegué la meva santa mare, que va ente-
rarsen no sé per qui, y, com és molt natural,
volgué impedirho.

20 RAMÓN SURIÑACH HAELL
i Quína escena, :.vIare de Dèu Santíssima! ...
Quína de prechs y de súplicas, fin que la
pobre caygué en basca, y jo, després d'ajuda
als criats a entrarIa a la casa, nerviosíssim y
excitat, vaig cridà en el calmo de la desespera-
ció: - ¡Vaja, enllestím y acabém de una ve-
gada! -
Va sonar la senyal y casi a l'hora dos dispa-
ros. Jo, rés, gracias li Dèu!... En Paca casi's
queda sense nas; me li vaig emporta'ls lentes.
- Cóm ho farém? .. cóm ho dirém? .. - Co-
rrents cap al carrer de Sant Pau a buscarne
uns altres d'igual número.
- Ja son aquí: Tornemhi!
Sona la senyal per segón cop ... y ... j plaf! la
Matilde posantse al mitx, arrencant la pistola
de mans d'En Paca y cridant com una boja:-
¡Caballers; heu de sébre~qu'aquí no més hi ha
una culpable ... que soch jo: Jo, qu'enamorada
perdudament d'En Paca, notant en ell certa
fredor, vaig concebí la idea d'ana al ball,
ahont sabía que anava sense mí, y, no ab En
Vicentet, ab el que primer hagués trobat ó
conegut, inspirarli gelos pera novament atrau-
remeI. Aixó vaig fer jo; déume'l castich que'm
mereixi, pera no derraméu sanch d'un ignos-
cent. -
En Paca se la mirava horroritzat, y jo, se'n
va anà d'un fil com no li disparo al mitx del
cor la pistola que tenía encare en la ma dreta:
BOYRA Y SOL 21
Ab tot l'amor de fill vaig corre al costat de la
mare, qu'encare no s'havía retornat, y aixís
que vaig poguê, ab totas las precaucions vaig
durIa li Barcelona, ahont la pobre va mori al
cap de cinch días.
i Que Dèu la tingui a la gloria! ...
Per més que la culpa de sa mort la tenía tota
la Matilde , )'o'n tenía aixis com una mena. d'es-
crúpol ó remordiment, que'm feu més tnsta y
desesperada ma orfanesa.
Més cap-ficat de día en dia, pensant sempre
que si no hagués anat al ball tindría encare
viva a la mareta, passaren mesos y mesos, que,
li la veritat, semblavan anys. Fins que una tía
llunyana del meu pare, a qui encare jo no tenía
el goust de coneixe personalment, va convéncem
per Cal"tas qu'anés a Palma, qu'allí ab els
seus cuidados m'aliviaría. Vaig resóldrem, y
en catorze horas el "Lulio" me va du al palau
de la meva tía: Perque aixó sí; la meva tia, al
igual que'ls meus avis paterns, venían de no-
ble nissaga. El meu pare no usava'l titul ni
l'escut, perque deya que la millor noblesa és la
que surt d'aquí (del cor) y jo tampoch el recla-
mo, perque m'estimo més tenI la sanch ~erme­
lla y jove, que blava y anticuada : AIXÓ del
blau fa massa modernista.
Peró ab tot, confesso qu'aquella tempora-
deta de vida de ! larqué no'm vingué gens ma-
lament.
 22 RAM6N SURJÑACH BA ELL
Alló de véurem l'escut, que la meva tía deya
que jo n'era l'únich y llegítim heréu, a la porta
de la casa, en mon llit, en las cadiras, per tot
arréu, fins en la vajil/a, me venía de nou y
hasta'm feya un xich de gracia. Lo que ja no
me'n feya tanta, és tenirme de senti a tofhora:
- Senyoret "Marqués aixó, senyoret Marqués
alIó - pels criats, vestits de gran Ubrca, y li
qui jo no podía reptar pera no disgusta a la
meva tía.
Aquesta, conmoguda ab la relació exacta del
fet que'ls acabo de explicar, feya tot lo que
bonament podía pera endolsir ma pena; no or·
ganisant cap soriée pera que no hi trobés cap
més Matilde: Casseras d'homes sols: Anadas
a las sevas fincas: Excursions als punts més
pintorescos de la isla / veninthi ella, sempre
que podía, portant per única compaya a la seva
afillada, la encantadora y tendre RossaU1"eta.
La Rossaureta tindría alashoras uns setze
anys, peró escayents ~ hermosos: j Quína dig-
nitat, quínas maneras, quína distinció!. .. peró
rés d'encopetaments ridículs: Tan hermosa com
sencilla; tan bona com instruída, hauría sigut
son tracte tan agradable a un príncep com era
simp:ítica als pobres pastors de las fincas de la
tía: Tothòm la volia y respectava: Tenía lo
que se'n diu el dò de gents.
- ¿ Qué't sembla la Rossaureta? - feu un de-
matí la meva tía, mentres preníam el xacolata
BOYRA Y SOL
en una de las glorietas del jardí, - ¿ quin con-
cepte't mereix la meva fiola? ...
- Que no'm ereya qu'en tot Mallorca, ¿ qué,
en Mallorca? ... ni en tot el mòn, hi hagués una
noya de cor tan tendre, tan sa criteri, tan no-
bles sentiments, ni d'anima tan elevada.
- Ja tens rahó, ja; - feu sa padrina - ¡Es
un angel!
- Tan com angel !. .. - vaig fer jo.
- ¿ Que potser no es prou hermosa? ...
- També ho era la Matilde.
- Donchs potser la Matilde també ho havia
sigut: Peró aixis com a aquella la pots campa·
rà ab Luzbel, l'angel caygut, a la Rossaureta
la deus comparà ab l'Angel de la Guarda. ¡Té
unas cosas tan divinas! ... Mira, cada dematí,
quan tu encare dorms... i y que m'agradaría
que un día la vegéssis!. .. ve aquí al jardí,
perque a casa seva no'n tenen, y talment sem-
bla la Reyna. Las flors, en sa presencia, fins
sembla que's redressan; els aucel1s baixan dels
arbres a péndreli el menjà de las mans, y, fins
els peixos del surtidor, quan ella'ls crida, pujan
a flor d'aygua pera recuIlir gayre bé de sos dits
las mollas que'ls hi tira. - Mira, mira! ... - feu
la tía tot :d'un plegat, - avuy deu haver dn-
gut més tart ó s'ha entretingut una mica més:
Are va ci da menjà als coloms: Sa última feyna.
La Rossaureta, atrafegada per el fondo del
jardí, ni se'n ataleya sisguera: Corrent pel
 24 RAMÓN SURIÑACIl DAELL
passeig de las palmeras, seguida d'un verdader
vol de moixons y papallonas, ab son vestit
blanch guarnit de blau, tota fresca y vaporosa,
semblaya talment l'imatge de la Primavera.
Arribada que fou a la plasseta de las delicias,
dona tres palmadetas, y, del terrat del palau
s'hi tira materialment un vol de blanchs coloms
qu , ,'oltejantla, la cubrían. Li prenían las
bessas de la boca, de las mans, y ella'ls agafa,
va y pexía ab un carinyo que jo ... ¡vamos!...
me'n vaig ana, perqué alló per mí era massa
tendre.
Aq uell día vaig passarlo trist, molt trist!. ..
y ab tot, novas y afalagadoras esperansas es-
blaymavan la negrura de tristos recorts, com si
una ullada de esplendent Sol esvahís la espessa
y atapahida boyra qu'envo1callava'l meu cer-
vell ... y ¿ per qué no dirho? si'l dia'l vaig passa
somniant, vaig passa la nit despert, glatint
que's fés de día pera veure per entre las persia-
nas, l'idili de la Rossaureta feta Reyna del jardí.
L'aroma qu'al meu quarto pujava la brisa ma-
tinal, tenía un perfun més suau y delicat que'ls
altres días: Ho trobava tot més bell, més ten-
dre, més hermós.
Cuydant molt de que la tía no n'hagués es,
ment, cada demati'm posava al aguayt, tro-
bantme cada dia més cor·prés y enamorat. La
tía, qu'en aixó de las cosas del mòn hi era molt
prúctica, com si endevinés el meu desitg, con-
BOYRA Y SOL 25
vidava a la Rossaureta més sovint que abans
solía, acabant per tenirla diariament a dinar.
Després del café, ni una tarde deixava de troba
motiu ó escusa pera arribarse a dar personal-
ment una disposició ó altre, yal queda sols ab la
Rossaureta, semblava que tots dos ens en dabam
vergonya. Las galtas rojas; els ulls baixos; els
llabis muts. Aixó sí; cada vespre, al ficarme al
llit, me feya el propósit d'embestirla al día se-
gUent y fins estudiaba el discurs y tot; pero al
sê a la ocasió, quan la tía'ns deya: - Dispen-
séume un moment; m'arribo a veure que els
criats no estiguin a la cuyna fent broma ab las
minyonas - per exemple; perdía jo la memo-
ria, la veu se'm nuava al coll y la llengua se
m'enganxava al paladar. Y aixó que de xe-
rrayre n'era!. .. pero ... j cah 1. .. ni por esas! ...
Diu que a tots els enamorats els hi passa lo
mateix. Per fí un día que la ausencia de la tía's
va allarga més que de costúm, se feu la escena
insostenible. Jo vaig alsar la vista enterbolida
per un plor contingut y vaig veure ú la Ros-
saureta més que may encantadora: Gronxantse
en una mecedora, ab els ulls closos, jugava
mitx somrihent ab un mocadoret qu'ab sas ma-
netas masegava: Las osciladons de son pit
verge, com si fóssen las onadas d'una tormen-
ta interior, demostravan que son cor no nave-
gava pas per un mar gayre tranquil, acabant
per escaparseli un suspir tan tendre y delicat
 26 RAMÓN 5URIÑACH BAELL
que'm feu caure duas llagrimas y'm donú for-
sas pera aixecarme y dirli:
- Rossaureta!
- Digui! - feu ella, aixecantse també rúpi-
dament y clavant en els meus sos ulls hermosos.
Ab tot carinyo y mirament li vaig agafà las
duas manetas y fent un esfors molt gran, vaig
dirli baix, molt baix:
- Rossaureta!!
- Digui!! - torna a contestà ella, mirantme
fit li fit; peró va sê un i digui! tan mono, tan di-
ino, tan escayent!. .. era com si'm digués en
un sol mot: Declarat home, no pateixis ni
m'atormentis callant més. ¿ Qué no ho veus que
jo també t'estimo? ...
Ma va fer tan ditxós l'endevinar lo que volía
dir aquell do1cissim ¡ digui! que no vaig poguer
dir ni una paraula més.
Va esclata un duo de plors que sorprengué
la tia y que, com és de suposar, va acabà en
terceto.
Se feu la declaració y, actuant la tia de Mes-
tra de cerimonias, se va ana tot arreglant, y,
ab el beneplacit de tots, als tres mesos ens
casavam.
De 10 felis que vaig ser durant aquells tres
mesos, ni de las dolcesas del primer any de
casat, no'ls en explicaré rés, no: Perqué aixó
son casas massa intimas.
Vam fé l'acostumat viatge de boda; ens vam
BOYRA Y SOL 27
instalà aqui a Barcelona y éram més ditxosos
que no ha somniat may ningú.
No'ns faltava més que una cosa, que als dos
anys y mitx ens envia Dèu: Una noya com un
sol, a la que'ls padrins (10 pare d'ella y la meva
tia) li varen posar Natalia, com la hermosa y
desgraciada ex-Reyna de Servia.
Allavoras si qu'era'l més fe1ís de la terra!. ..
Quina gloria! ...
La Rossaureta, qu'era la melló esposa del
mòn, apassionada, condescendent, humil, vir-
tuosa, sa le va volguê crià, demostrant sé una
mare tendre, so1ícita, digne y carinyosa.
Per més que'm semblava impossible que po-
gués creixe, creixia la meva ditxa, a mida que
la Natalia anava creixent.
Quan va comensà a enrahonar li ensenyava
la Rossaureta las tendres oracions de la infan·
tesa, que'm despertaren els recorts de quan ma
bona mare me las dictaba a n'a mi: Eran las
mateixas que havia jo oblidat ab las llissons
del Institut y de la Universitat primer y ab las
lecturas d'En Zola, Balzac, Dumas y altres at-
latares després.
Peró a certa epat, si's troba ocasió de recar·
darlas ... ¡qu'hermosas y saludables se troban!. ..
i quin conhort donan a l'anima!. ..
Jo las vaig apendre novament, pera no
oblidarlas may més: ah, no! i may més! ...
(Excitantsc.)
 28 RAMÓN SURIÑACH BAELL
ort qu'ellas me van fer renaixe la fé que'ls
meus pares havian inculcat en el meu cor de
noy y que jo havía gayrebé perdut corrent
per aquest mòn de mentidas y miserias!
Sort de la fe, quan are dos anys la difteria
m'escanya en pocas horas a la Rossaureta y a
la Natalia 1. •. (Excitantse més.) La mare s'ho en-
comanà cuydant a la filla y solsament per la
fé no'm vaig torna boig al veure escanyA ma-
terialment durant dotze horas que'm cridavan
contínuament y'm miravan agonitzants, espar-
veradas, a aquellas reynas del meu cor, a qui
jo estimava més que a mi mateix.
La encantadora Natalia va morí als set anys,
dia per día. ¡Era més maca! ... ¿Y la Rossaure-
ta? .. Ah!. .. no puch pensarhi!. .. ¡Quín horror! ...
Per xò voldria que'm diguessin qué hi faig
en aquest mòn no tenint rés que ferhi, ó qué's
10 que n'espero no restantme ni gota d'espe-
ransal
La única esperansa és la de que un día'm
pugui reuni ab ellas.
(Ben abstret, gayrebé ab éxtassis.)
Cada vespre, al anarme a fica al llit, que's
quan, trobantme sol, me venen a entristir pas-
sadas rccordansas, després de un rato de spleen
com el d'avuy, reso de tot cor aquellas ora-
cions y'm sembla que d'en mitx de la foscor
ixen tres imatges blancas, puras, lluminosas,
. qu'en ma ilusió se'm figuran la Mare, la Ro-
BOYRA Y SOL 29
ssaureta y la Natalia, las donas que tan m'han
estimat y a las que jo encara adoro ab tota
l'anima, y, mitx endormiscat, resant encare,
las veig agenollarse sobre d'un núvol blanch,
unint à mi'ls seus prechs, implorant de Dèu,
Nostre Senyor, que'm dongui la resignació
necessaria y que un día'm pugui reuni ab ellas
per tota una eternitat.
(Posantse excessivament nirviós, casi histérlch.)
Ah! ah!... ja! ja!. .. si'ls meus companys me
sentíssin ... j quin xivarri!. .. i quina bttlla!....
Lo cert és que solsament alashoras soch dit-
XÓS!... (En un esclat de frenética sinceritat.) j Qué no da-
ría per trobarme sempre en aquell estat, ni ben
despert ni ben dormit, qu'és quan contemplo
aquellas visions que m'aconhortan!... .
Alashoras si qu,encare qu'entrés la Matilde
y En Paco y tota la societat en pés, els diría:
- Ah I ah !. .. ja I ja!. .. Fugiu d'aprop meu, mal-
.,.,
crevents y corromputs... Ah 1 a!... h Ja. Ja .
per6 com qu'el1s no veurían rés ... Ah! ah ~ .
ja! ja!. .. me pendrían per boig ... Ah!. ah!... Ja!
ja!... y's riurían de mí y se'n mofanan ... Ah I
ah!. .. J'a!. .. ja! ... perque aixís com are no com-
padeixen el meu dolor ... Ah! a h .... I . l' ,
Ja. Ja .... no
envejarian ullavors la meva ditxa!... Ah I
ah! ... ja! ja!!!. ..
(Esclatant en una riallada histérica, rebotentse nirviossisim
sobre'l llit,)
TELÓ
 ORIGINALS DEL MATEIX AUTOR
EN VENDA

TUTTI COl\TEl\TI, comedia catalana en un acte y

en vers.. pta.
LAS TAULETAS DE TORRAT, comedia en un acte (I). I
BOVRA Y SOL, monólech.. 0'50 J

INÉDITAS

SOM,'IA TRUITAS, comedia en dos actes y en vers (2).

ROSA SIN ESPINAS, drama en dos actes y en vers"
ElS BERLIlSA, sarsuela en un acte y en vers (3).
PRIMAVERA Y ESTfo, sarsuela en un acte yen vers (4:-
EL CONSUELO DE LAS VIUDAS, sarsuela en un acte (5).

EN PREPARACIÓ

ROSELLAS. - Volum de poesías premiadas, ab i1ustra·

cions expressas dels celebrats artistas Francisco Amigó, Ra·
fel Atcl;1é, Ramón Casas, Costa y Ferrer, Creus y Jaumot,
Mateu Culell, Antón de Ferrater, Mariana Foix, SeblLStia
Junyent, Joan Llimona, Apeles Mestres, Ricart Opisso,
R. M. Padilla, Pahissa y Jo, J. LI. Pellicer, Alexandre de
Riquer, Victor Serra, Solé y Pla, Modest Urgell, Antón
Utrillo, etc., etc.

(I) Ab colaboració de S. Boy.

(2) Ab colaboració de A. Fontcuberta.
(3) Ab música del mestre Llorens Simó.
(4) Ab música del mestre J. Pérez Aguirre y ab colabofll'
ció de R. Fabré.
(5) Avuy encare s nse música.