VERMELLS ESBORRATS EL 30 D’OCTUBRE DEL 2007

El resum de les novetats del Llibre d’estil (desembre 2002) és aquí sota (paràgrafs
1-7).

Aquest document ha estat actualitzat d’acord amb el contingut del Llibre d’estil. En
principi, no hi ha d’haver contradiccions entre aquest document i el llibre.

Les últimes novetats anteriors al Llibre d’estil continuen portant angles al davant,
un dos o tres (< << <<<), en blanc i negre.

1. COM S’HA FET EL LLIBRE

El Llibre d’estil s’ha fet de la manera següent:

S’ha traduït el Libro de estilo. En aquesta operació, algunes de les entrades s’han
hagut de suprimir (perquè afecten la llengua espanyola i no pas la catalana), o bé
adaptar (perquè la informació s’ha de referir a la llengua catalana).

S’hi ha afegit tota la informació del document Estil de Consultes (antic 5/6 de
secció). Només s’hi ha deixat de posar alguna entrada massa diguem-ne
domèstica.

S’ha fet un buidatge dels llibres d’estil de mitjans de comunicació en català (Diari
de Barcelona, El 9 Nou, El Punt, Avui, TV-3) i s’hi ha afegit la informació que ens
ha semblat pertinent, seguint el criteri que el nostre model de llengua és hereu del
de tots els mitjans que ens han precedit.

Totes les entrades que tenen a veure amb aspectes de gramàtica són noves de
trinca. Són les següents: a, accentuació, adjectius, adverbis, apòstrof,
article, caiguda de preposició, canvi de preposició, concordança,
condicional, demostratius, dièresi, gènere, gerundi, guionet, imperatiu,
infinitiu, negació, nombre, per / per a, possessius, pronoms febles,
pronoms relatius, ser i estar, subjuntiu.

En general tingueu en compte que el Llibre d’estil conté molta més informació que
el document Estil per la voluntat de sistematitzar el model de llengua que fem
servir al diari.

Pel que fa al GD62, cal dir que ens ha servit de referència per admetre una
determinada solució, però que aquest diccionari recull termes que el Llibre d’estil
continua rebutjant, com per exemple decepcionar.

2. RODONA / CURSIVA
Pel que fa a la cursiva i la rodona, en principi el Llibre d’estil recull la informació i
els criteris que ens han regit fins ara i que hem anat explicitant al document Estil,
però hi hem introduït algunes modificacions ja sigui perquè en castellà han canviat
de criteri i nosaltres hem decidit continuar seguint-los, o perquè hem decidit
canviar de criteri en català.

En resum, es tracta d’escriure en rodona els termes següents:

1. ace, airbag, apartheid, beatnik, big bang, bypass, càrtel (associació de

malfactors: càrtel de Medellín), cetme, eagle, favela, honoris causa, okupa,
operació Còndor (i el nom de totes les operacions), papamòbil, pime, web.

2. Les paraules adaptades al català de lèxic comú del rus, l’àrab, l’hebreu i el
japonès:
apparàtxik, gulag, matrioixka (rus)
casba, fàtua, gihad, haima, kufia, xauarma (àrab)
quibuts, quipà (hebreu)
geisha, harakiri, ikebana, kamikaze (japonès).

3. Tots els apòcopes: disco, logo, micro, morbo, narco, pòlio, porno, progre,
retro, súper, tele.

4. Els estrangerismes del DIEC següents: adagio, bridge, croissant, kart, pizza,
pizzeria, soprano.

5. Els termes dels camps semàntics següents:

estils musicals: jazz, pop, rap, rock (però: son)
pobles o comunitats: bòer, yanomano
tipus d’embarcacions: finn, optimist, soling
tribus urbanes: mod, punk
gastronomia: marmitako, piquillo, fideuà, sushi
formatges: gruyère, idiazábal
còctels i begudes alcohòliques: bloody mary, caipirinha
estils artístics: art déco, op art, pop art
esports: futbet, jujutsu (I els termes de golf: birdie, bogey)
races de gossos: bòxer, cocker, setter

Continuem posant en cursiva malgrat que el castellà hagi passat a rodona

els termes següents:

boutique (en castellà, boutique)

boixos nois (en castellà, boixos nois)
gudari i batzoki (en castellà, gudari, batzoki)
numerus clausus (en castellà, númerus clausus)
opera prima (en castellà, ópera prima)
pub (en castellà, pub)

3. ESTRANGERISMES

Pel que fa als estrangerismes en general, i sobretot als anglicismes, sovint hem
donat l’alternativa catalana proposada pel Termcat com a solució possible al costat
de la forma estrangera, a diferència del castellà, que tendeix a prohibir
l’estrangerisme.

Respecte al dubte que genera l’ús del guionet en els anglicismes, en general hem
tendit a prescindir-ne seguint la preferència anglesa de “qualificar”, a diferència de
l‘americana, que tendeix a “lexicalitzar” més. En tot cas, en la mesura que el terme
sigui molt habitual, fem igual que el castellà.

Per tant, escrivim sense guionet (com el castellà): reality show, basket average,
new look, night club, off line, party line, passing shot, top secret, sex appeal,
sex shop, sex symbol, snack bar, cash flow, cover girl, i també (diferent del
castellà) goal average, long play, spaghetti western, full time, hit parade.
I escrivim amb guionet (com el castellà) best-seller, tie-break, fuel-oil, know-
how.

4. BOLETA

Totes les entrades no normatives que acceptem estan marcades amb el signe
boleta (•). Entenem per normativa en aquest cas només el que apareix al
Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. No cal dir que el
propòsit últim de l’existència d’aquest signe és contribuir a la futura ampliació del
diccionari normatiu.

Algunes d’aquestes paraules amb boleta no figuren al document Estil tot i ser d’ús
freqüent al diari, i n’hi ha algunes que provenen d’haver constatat que apareixen al
GD62. Per tant serà bo fer una lectura d’aquestes entrades perquè segur que hi ha
alguna novetat.

Alguns exemples de paraules amb boleta que no figuren al document Estil són:

Pertanyen a la lletra a:
•a expenses de
•a falta de
•afer
•afrikaner
•a l’espera de
•al moment
•al seu pas per
•alt
•altell
•a l’ús
•ambre
•a mitjans de
•anar a menys
•anar de compres
•antidopatge
•antidòping
•antidúmping
•apel.lar
•a plaer
•apparàtxik
•arques
•aviam

Pertanyen a altres lletres:

•coreografiar
•cotejar
•culi
•culots
•demonitzar
•de bona tinta
•decatleta
•dessuadora
•gulag
•infografia
•peto
•posavasos
•prèssing
•rabiar
•remuntar
•tangana
•tàper
•taponar
•tromba d’aigua
•túrmix
•verduler
•verduleria

5. RÈGIMS VERBALS

Pel que fa als règims verbals, al Llibre d’estil s’ha fet un esforç de sistematitzar la
informació que apareix al document Estil i d’ampliar-la amb la incorporació
d’entrades noves on s’especifiquen els principals usos del diari.
Alguns exemples:

•abdicar Verb que farem intransitiu.

El rei va abdicar dels seus drets.

2. Els sobirans (reis, papes, etcètera) no dimiteixen, sinó que abdiquen.

complir amb S’admet en el sentit de «fer el propi deure, les pròpies obligacions».
Va complir amb el seu deure.

6. TOPÒNIMS I GENTILICIS

La informació sobre topònims i gentilicis que figura a l’apèndix final del Llibre d’estil
és exactament la mateixa que apareix al document Topònims de Criteris.

7. PRINCIPALS CANVIS RESPECTE AL 5/6 AMB MOTIU DE L’APARICIÓ DEL

LLIBRE D’ESTIL

ABANS ARA
ace ace
airbag airbag
apartheid apartheid
beatnik beatnik
càrtel de Medellín càrtel de Medellín
favela favela
honoris causa honoris causa
okupa okupa
operacions policials i militars: operacions policials i militars:
operació Còndor operació Còndor, etc.
papamòbil papamòbil
pime pime
web web
casbah casba
jihad gihad
khaima haima
geisha geisha
alguns apòcopes: logo, narco, tots els apòcopes: disco, logo,
progre micro, narco, pòlio, porno, progre,
retro
adagio adagio
els tipus d’embarcacions: els tipus d’embarcacions: finn,
 optimist, outrigger optimist, soling, outrigger
fideuà fideuà
art déco art déco
birdie birdie
bogey bogey

fatwà fàtua
korfbol corfbol
ramadà Ramadà
tonadillas tonadillas

big bang
bypass
cetme
eagle

Sigles utilitzades
LDE: Libro de estilo d'EL PERIÓDICO.
GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, d'Enciclopèdia Catalana, que en
teoria és la suma del DIEC i el DLC. Consultable en línia: http://www.diccionari.cat/
DIEC: Diccionari de la llengua catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans.
Consultable en línia.
DLC: Diccionari de la llengua catalana, d'Enciclopèdia Catalana.
GD62: Gran diccionari 62 de la llengua catalana, d’Edicions 62.
DCC: Diccionari castellà-català, d'Enciclopèdia Catalana. Consultable en línia dins
Optimot.
GEC: Gran enciclopèdia catalana. Consultable en línia.
GLC: Gran Larousse català.
DCVB: Diccionari català-valencià-balear. Consultable en línia dins DIEC.
DECat: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan
Coromines.
DDLC: Diccionari descriptiu de la llengua catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans.
Consultable en línia dins DIEC.
DSFF: Diccionari de sinònims de frases fetes.
DUVC: Diccionari d’ús dels verbs catalans.
DOGC: Diari oficial de la Generalitat de Catalunya.
GIEC: Gramàtica de la llengua catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans.

a. S'admet introduint l'objecte directe en els casos tradicionals: davant de tothom,

ningú, qui, el qual, tots, i en general per desfer ambigüitats. && També s’admet en
el cas del complement directe de persona desplaçat a l’esquerra. Aquí, a la policia,
a la pasma, alguns encara la segueixen veient com quan vivia el general.
*a això de. Expressió incorrecta voltant de, pels volts de. Pels volts de la mitjanit
(no pas *a això de la mitjanit).amb valor temporal. Són formes correctes
equivalents cap a, al voltant de, pels volts de. Pels volts de la mitjanit (no pas *a
això de la mitjanit).

Aaiun. Oasi saharià. En castellà: El Aaiún.

Aalst. Ciutat belga. En francès: Alost.

abaixar. No s'ha de confondre l'ús d'abaixar i baixar en el sentit de 'reduir el

valor, la intensitat'. En aquest sentit el verb baixar és intransitiu. El termòmetre
baixa. Els preus baixen. Amb complement directe només es pot utilitzar el verb
abaixar. Abaixa la veu (no pas *baixa). L'Ajuntament ha abaixat el pressupost (no
pas *ha baixat).

abanderat. S'admet com a sinònim de capdavanter. Els abanderats de la

democràcia.

*abarcar. Són formes correctes equivalents comprendre, incloure, abraçar,

englobar, etc. L'exposició comprèn (no pas *abarca) els segles XIX i XX.

a base de. S'admet en el sentit de 'a còpia de'. Se n'ha sortit a base d'insistir-hi.
(GIEC)

abassegador. Incorrecte en el sentit de 'aclaparador, contundent'. Triomf

aclaparador (no pas *abassegador) del Betis al Bernabéu.

abassegar. Incorrecte en el sentit de 'arrasar, aniquilar, aclaparar'. El joc del

Barça va arrasar (no pas *va abassegar) l'Extremadura.

<<<abdicar. El farem intransitiu, com dimitir. Va abdicar dels seus drets.

(ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)>>>

abertzale, -s. En cursiva. (En aquest cas no seguim l'Avui.) (En castellà fan
aberzale, -s, sense t i en rodona.)

Abkhàzia. República autònoma de Geòrgia.

abocat a, estar. S'admet en el sentit de 'estar obligat a fer una cosa'. La banca
està abocada a abaixar els tipus d'interès.

abonament. No s'ha de confondre amb adob. Abonament és sinònim de

pagament, subscripció, etc. Adob és la substància orgànica o mineral que es
barreja amb la terra per millorar-la. L'agricultura ecològica utilitza adobs orgànics.
abonar. No s'ha de confondre amb adobar. Abonar vol dir 'donar suport; pagar'.
En el sentit de 'fertilitzar la terra' s'ha d'escriure adobar. Les plantes creixen més
de pressa si s'adoba la terra amb fems. && Com a sinònim de pagar,
sintàcticament es comporta igual que el verb pagar (és a dir, introduint el
beneficiari amb la preposició a). Els imputats esperaven a rebre els ingressos de la
constructora per abonar a Hispart i New Letter.

ABREVIATURES DE PAÏSOS (ESPORTS)

En les classificacions esportives, algunes abreviatures de països canvien de
castellà a català. Tinguem-ho en compte especialment en els casos d'Algèria
(Alg), Aràbia Saudita (Arà), Bèlgica (Bèl), Bòsnia (Bòs), Equador (Equ),
Geòrgia (Geò), Grècia (Grè), Hongria (Hon), Iemen (Iem), Índia (Índ), Itàlia
(Ità), Iugoslàvia (Iug), Mèxic (Mèx), Mònaco (Mòn), Romania (Rom), Rússia
(Rús), Suècia (Suè), Suïssa (Suï), Tunísia (Tun), Txad (Txa), República Txeca
(RTx), Xile (Xil), Xina (Xin), Xipre (Xip). Vegeu la llista completa al document
309 de secció.

abrigar. En català no té el sentit figurat que té en castellà. Moltes dones van fer
costat a (no pas van abrigar) l'autora en el seu discurs d'ingrés.

<<<Abuelas de Plaza de Mayo. I abuelas en minúscula i en cursiva si

s'individualitzen.>>>

aC. Abreviatura d'abans de Crist.

acabar amb. S'admet en el sentit de 'posar fi a'.

acabar per (+INF). S'admet.

acabar-se. Millor que acabar. L'any es va acabar amb el millor IPC de la història.

<<Acadèmia del Cine. En català. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)>

<<Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya. En

català. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)>

accelerada. S'admet com a sinònim d'acceleració o accelerament, especialment

quan es tracta d'una maniobra brusca. Equivalent del castellà acelerón, acelerada.

<<<ace. En tennis, punt guanyat per un jugador directament amb el servei, sense
que l'adversari hagi pogut tocar la pilota. Sinònim: punt directe.>>>

&& aclarir-se / aclarir-s’hi. Tot i que la tradició ens l’ha llegat com a incorrecte en
el sentit de 'entendre-s'hi', el cas és que incorporen aquesta accepció el DUVC, el
DCVB i el DDLC. Per tant, es pot admetre, sobretot quan la substitució per
l’entendre-s’hi no ens acabi de fer el pes.
<<ACNUR. Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats.>

acollir. Verb correcte que pot ser substituït quan faci falta (per allargar, per
exemple) per expressions com ara ser el marc, ser l'escenari, ser la seu, etc.

acollonant. En llenguatge col·loquial, s'admet com a sinònim d'impressionant. És

un tio acollonant.

aconseguir. Verb que, en la pràctica, acaba sent l'equivalent de diverses formes

castellanes estàndard (alcanzar, lograr, conseguir). Cal tenir-ho en compte per
evitar-ne l'abús.

aconsellar. Donarem preferència a l'estructura sintàctica 'aconsellar una cosa a

algú. Cruyff aconsella a Beckham que se centri en el futbol.

&& acotar. S’admet en el sentit de «delimitar, fixar». La llei acota la responsabilitat

dels menors. (DDLC) (Atenció: hem canviat de criteri.)

*acreedor. La forma correcta és creditor.

&& acte. En dret, equivalent del mot castellà auto. També se’n pot dir resolució o
interlocutòria, formes preferibles perquè són menys ambigües que acte. La
interlocutòria de Garzón. En realitat, el mot castellà auto té dos significats: d’una
banda, “resolució judicial”, i de l’altra, “expedient judicial”. Amb el primer significat,
en català equival a acte, resolució o interlocutòria. Amb el segon significat,
equival a actuacions. D’altra banda, autos s'ha de substituir per fets en les
expressions el dia dels fets, la nit dels fets. (Vegeu també actuacions.)

acte de presó. Equivalent del castellà auto de prisión. (No s'ha de fer cas del
DCC, que proposa ordre de detenció.)

actuacions (judicials). Amb el significat de 'conjunt d'actes i documents que

integren la tramitació d'un procediment judicial', equivalent del castellà autos. Els
sindicats plantejaran un front jurídic contra les actuacions del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya.

<<acudir. Tinguem en compte que en català no té tant de rendiment com en

castellà. Per això en molts casos hi anirà més bé anar, i també assistir,
participar, recórrer, consultar, etc.>

acusar. S'admet en el sentit de 'constatar els efectes negatius d'alguna cosa'. El

mercat ha acusat les conseqüències de la crisi.

adjectius possessius. En català no fan tanta falta com en castellà, i sovint la

frase queda més bé suprimint-los. Es va ficar les claus a la butxaca (no pas *a la
seva butxaca). La fira obrirà les portes dilluns al matí (no pas *les seves portes), i
fins i tot La fira obrirà dilluns al matí. && Tinguem en compte, però, que els
possessius no sempre es poden suprimir, i mirem de no caure en l’altre extrem.
Mata la seva parella i se suïcida. && Sovint són reemplaçables amb èxit, en
benefici de la sintaxi catalana, per un pronom feble. Un programa que li ha canviat
la vida (en lloc de: que ha canviat la seva vida). Planxi’m la camisa (en lloc de:
planxi la meva camisa).

adormir. Verb que en català ha de reemplaçar dormir quan és transitiu o

pronominal. El van adormir amb cloroform. L'equip es va adormir a la segona part.

advertir. Sintàcticament, pot funcionar de dues maneres: 1. Advertir a algú

(alguna cosa). Pujol adverteix a Aznar que el seu suport corre perill. 2. Advertir
algú (d'alguna cosa), advertir-lo. Pujol adverteix Aznar que el seu suport corre
perill. Per raons estilístiques, donarem preferència a la primera manera per evitar
la violència de la caiguda de la preposició de davant la conjunció que. De tota
manera, quan no hi hagi complement inanimat, el verb serà transitiu: Pujol
adverteix Aznar.

afamat. Significa 'que té fam', i no té res a veure amb fama. Per tant, cal distingir
entre una personalitat afamada i una personalitat famosa.

afectar. Verb transitiu. La crisi afecta els treballadors. L'ha afectat (no pas *li ha
afectat) molt la publicació de les fotos.

afers. Preferible a assumptes en terminologia politicosocial. Conferència per a

Afers Relacionats amb les Comunitats Europees. (Cast.: asuntos.)

Afers Estrangers. Equivalent del castellà Asuntos Exteriores. També podem

escriure Exteriors, però tot sol. El ministre d'Afers Estrangers; el ministre
d'Exteriors.

Afers Socials. Preferible a Assumptes Socials.

*afiançar. S'ha de substituir per afermar, consolidar, garantir, etc. El pacte amb
ETA aferma (no pas *afiança) la convivència al País Basc.

afició. S'admet en el sentit de 'conjunt d'aficionats'. L'afició va animar l'equip quan

més ho necessitava.

*afincar-se. S'ha de substituir per establir-se, instal·lar-se, etc. Després de viure

molts anys a Europa, es va establir (no pas *es va afincar) als EUA.

aforament. S'admet com a sinònim de cabuda o capacitat d'un local públic. Un

teatre amb un aforament de 460 localitats.

<<<Agaró, s’. Barri de Castell d’Aro.>

agravant. La forma correcta és agreujant.

agregar. En un context de declaracions, en català no funciona tan bé com en

castellà com a sinònim del verb afegir.

<<<Agrupació Herreña Independent (AHI). Candidatura electoral canària.

Excepcionalment, deixem de traduir el que no és “traduïble” (com Partit Riojano i
Partit Colorado, per exemple). >>>

<<aguantar el tipus. S'admet en el sentit de no afluixar. (GD62) Tot i les

pressions del president, l'entrenador va aguantar el tipus. (ATENCIÓ: HEM
CANVIAT DE CRITERI.)>

a gust. Castellanisme per de gust amb el significat de 'amb gust, gustosament'.

Ha pagat de gust. Correcte amb el significat de 'bé'. Es troba molt a gust treballant
de cambrer. Correcte formant part de la locució a gust de. El problema es va
resoldre a gust de tothom.

aiatol·là. Pl.: aiatol·làs. Sense hac final. Com al·là.

aiatol·lislam. Càrrec inferior a l'aiatol·là en la jerarquia xiïta.

Aigües de Barcelona. En català.

aikido. Art marcial japonès.

aikidoka. Persona que pratica l'aikido.

<<<airbag. L'expressió catalana equivalent és coixí de seguretat (Termcat). El

terme anglès també es pot utilitzar, especialment en els titulars per raons
d'espai.>>>

*aixecar ampolles. S'ha de substituir per aixecar polseguera, tocar el voraviu,

fer bullir la sang, etc., segons el context. El 'cop de medicament' fa bullir la sang
(no pas *aixeca ampolles).

així com. I també. Van presentar la denúncia alumnes i professors, així com els
representants sindicals (DIEC).

això. Se'n fa un ús massa reiterat (traducció mecànica del castellà esto, eso), i
sovint se'n pot prescindir. (Això) És una cosa que ens interessa molt.

<<ajuntament. S’escriu en minúscula si va sol, i en majúscula si acompanya el

nom del municipi. L’ajuntament diu. L’Ajuntament de Barcelona.>

a jutjar per. S'admet.

al. Escriurem aquesta contracció davant d'infinitiu en lloc d'en, tant en sentit
temporal com en sentit causal. Al reprendre el camí, les víctimes van ser
bloquejades per uns suposats policies. Set morts i 41 ferits al sortir l'autobús de
l'autovia Almeria-Múrcia. (Admès per fi per la GIEC.)

<<ala pivot. Sense guionet. Pl.: ales pivot. >

Alba. Nom d'un ducat. Els noms propis que hi pertanyen no es tradueixen:
Cayetana d'Alba.

albanokosovar, -s.

<<<albariño. Vi blanc de Pontevedra.>>>

alça, estar en. S'admet en el sentit de 'augmentar el preu, el valor, d'una cosa'. El
ien està en alça.

<<<alçada. No oblidem aquest sinònim d’altura referit a l’alçària d’una persona o

cosa. Un pivot de més de dos metres d’alçada. Per referir-nos a les dimensions
d’un vehicle, fem servir alçada, llargada i amplada. && En sentit figurat, en
general farem servir altura. Estar a l’altura de les circumstàncies. >>>

alcaldable. En rodona.

<<alè. No sempre és equivalent al substantiu castellà aliento. Només ho és en

sentit recte. En sentit figurat, s’ha de recórrer a altres solucions: ànim, coratge,
encoratjament, empenta, esperit. Als actors els va faltar una mica d’empenta.>

<<alertar. Verb transitiu. El noi va alertar la policia que havia vist un sospitós. La
va alertar. No funciona com el verb advertir.>>

alfombra. S'admet com a sinònim d'estora, catifa.

*al front de. Són formes correctes equivalents al davant de, al capdavant de,
encapçalar, capitanejar, ser el primer, ser el líder, liderar, dirigir, etc. Sanz va
precipitar la caiguda de Hiddink al capdavant (no pas *al front) del Reial Madrid.
Els líders sindicals encapçalen (no pas *van al front de) la manifestació.

*algun que altre. Són formes correctes equivalents algun, diversos, uns quants.
Unes quantes botigues (no pas *alguna que altra botiga) començaran les rebaixes
dilluns.

alguna. S'admet en el sentit de 'fet notable, malifeta'. Sempre n'has de fer alguna.
alhora. Al mateix temps. Van arribar alhora, no pas l'un més tard que l'altre. No
s'ha de confondre amb a l'hora, que significa 'en el moment precís'. Van arribar a
l'hora que havíem previst.

alhora que. S'admet amb el valor de 'al mateix temps que'. El sindicat, alhora que
prepara noves mobilitzacions, s'ha negat a firmar el conveni.

àlien. En rodona.

alienació. No s'ha de confondre amb alineació. Alienació és l'acció d'alienar: fer

passar a un altre la propietat d'alguna cosa; fer perdre el seny, la raó. L'advocat va
al·legar alienació transitòria. Alineació és l'acció d'alinear. L'entrenador no ha
revelat l'alineació de l'equip.

<<<ÀLIES
1. Tinguem en compte que l'LDE distingeix entre a) noms artístics, b) àlies, i c)
sintagmes que són una identificació. Els noms artístics només van en cursiva quan
acompanyen el nom real (Manuel Benítez el Cordobés), i en rodona quan van
sols (el Cordobés). L'article, si escau, es contrau amb les preposicions precedents
i queda en minúscula (al Cordobés). En canvi, els àlies (dels etarres i de qui sigui)
van sempre en cursiva, tant si acompanyen el nom real com si no, i amb l'article en
minúscula (el Lute, el Pirata, el Vaquilla), article que, si escau, es contrau amb les
preposicions precedents i queda en rodona (del Lute, del Pirata, del Vaquilla).
Mentre que els sintagmes que són una identificació van sempre en cursiva i en
minúscula (l'assassí de Mitre, el rei del mambo, el nen de Seva). Més informació a
l'LDE, a l'entrada antropónimos, pàgines 39-45.>>>

Alimentaria. Sense accent.

alliberat. Militant polític o sindical mantingut per la seva organització perquè s'hi
dediqui de ple. Fa un any que treballa a CCOO com a alliberat per preparar les
eleccions sindicals.

allò. No pot traduir alegrement lo davant d'un adjectiu. Les coses grans i les
petites (no pas *allò gran i allò petit.)

al·luvió. Incorrecte en sentit figurat com a sinònim d'allau. Allau (no pas *al·luvió)
de reformes de pisos a Barcelona

Alma-Ata. Ciutat del Kazakhstan.

*almuerzo. No és equivalent a l'esmorzar català, sinó al dinar.

&& al respecte. Locució admesa per la GIEC. Els hem donat bibliografia al
respecte.
alt. S'admet, en ciclisme, en el sentit de 'coll, pic, muntanya'. Però llegada en alto
s'ha de traduir per arribada en pujada, mai *en alt.

altell. S'admet com a sinònim de terrabastall, entresolat, sostremort. Armaris de

paret amb altell.

Alt Karabakh. Així escrivim ara aquesta regió del Caucas, en lloc de Nagorno-
Karabakh.

Altos de Chiapas. Topònim de Mèxic. L'article introductori no en forma part. Una

zona pròxima als Altos de Chiapas.

altre + numeral. És incorrecta la construcció *Els bombers van rescatar altres dos
excursionistes. Cal escriure Els bombers van rescatar dos excursionistes més. &&
També es pot escriure Dos altres excursionistes van ser rescatats. Aquesta
construcció és correcta si va precedida d’article. Els altres dos excursionistes han
sortit a mitjanit. Uns altres dos excursionistes han sortit a mitjanit.

altre que S'admet en frases com ara un concepte que no és altre que..., i també
en plural: dos conceptes que no són altres que... (DECat)

amateur. Persona que no és considerada un professional. En rodona.

ambdós, ambdues. Són preferibles les formes tots dos, totes dues quan fan de
pronom: tots dos treballen. I les formes els dos, les dues quan fan d'adjectiu: els
dos nois treballen.

ambre. S'admet en el sentit de 'color pròxim al taronja i al groc'. El semàfor passa

del verd a l'ambre abans de posar-se vermell.

*amb respecte a. Calc del castellà con respecto a. Són formes correctes
equivalents respecte a/de, pel que fa a, en relació amb.

<amb vista a. En castellà fan servir la locució con vistas a tant en sentit recte
com en sentit figurat. En català, amb vistes a només és correcte en sentit recte.
Una habitació amb vistes al mar. Però en sentit figurat ha de ser sempre en
singular: amb vista a. Una decisió presa amb vista a les eleccions.>

America Online. Nom d'una empresa, amb sigla AOL.

*a mida que. La forma correcta és a mesura que. A mesura que (no pas *a mida
que) avança l'hivern, la població es va debilitant.

a mitjans de. S'admet com a forma preferent respecte a la locució a mitjan. Les
eleccions se celebraran a mitjans de març.

amoïnar. Verb transitiu. Els diners l'amoïnen massa (no pas *li amoïnen).
<<<anà’ns-en. Forma col·loquial de anar-nos-en, apta per als diàlegs de to
marcadament col·loquial.>>>

anar a + infinitiu. Aquesta construcció és incorrecta, amb el verb en present, per

indicar que una acció és imminent o futura (sempre que no hi hagi desplaçament
físic per fer-la). "Farem un país més pròsper", va dir el president (no pas *"Anem a
fer un país..."). Però Van a treballar amb metro (perquè hi ha desplaçament),
Pinochet va saber el 1997 que l'anaven a detenir (perquè el verb està en imperfet).

anar a càrrec. Ser a càrrec. Les despeses van a càrrec de l'Ajuntament.

anar a l'una. S'escriu així amb el significat de 'anar alhora'.

anar a més. S'admet en el sentit de 'millorar'. És una empresa que va a més.

anarco. En llenguatge col·loquial, anarquista. Sempre s'ha identificat amb els

ideals 'anarcos'.

anar de cul. En llenguatge col·loquial, 'anar de bòlit', 'estar enamorat'. Han anat
de cul per preparar el festival. La Neus va de cul pel Joan.

anar per (alguna cosa). S'admet en el sentit de 'pretendre'. El Barça va per la

Lliga.

anar per a. S'admet en el sentit de 'tendir a, tirar per a'. Penélope Cruz va per a
estrella.

anar per lliure. S'admet en el sentit de 'anar a la seva'. Els adolescents van per
lliure.

Anastàsia. Nom de pel·lícula, en català.

ancestre. S'admet en el sentit de 'persona de la qual es descendeix'.

<<ancià, -ana. Sense condemnar-lo del tot, ens estimem més avi / àvia, home
gran / dona gran.>

<<<Andalucía Acoge. Nom d’una ONG que excepcionalment no traduirem a

petició expressa del nostre director.>

anell ferroviari. No pas anella ferroviària.

anem's-en. Forma col·loquial de anem-nos-en, apta per als diàlegs de to

marcadament col·loquial.
aneu's-en. Forma col·loquial de aneu-vos-en, apta per als diàlegs de to
marcadament col·loquial.

angle. Posició dels esquís consistent a unir-ne les puntes per reduir la velocitat
(Termcat). Equivalent del castellà cuña. Va baixar la pista fent angle.

anomenar. No s'ha de confondre amb nomenar. Anomenar vol dir 'designar algú
o alguna cosa pel seu nom'. La van anomenar Xac, déu de la pluja en la cultura
maia. En canvi, nomenar significa 'designar algú per a un càrrec, una funció'.
L'han nomenat presidenta del Senat.

anorèxic, -a. S'admet, al costat de la forma correcta anorèctic.

*a no ser que. No s'admet. Solucions: a menys que, fora que, llevat que.

anotar. En bàsquet, s'admet com a verb transitiu en el sentit de 'encertar el

llançament'. Djordjevic va anotar els dos tirs lliures. I com a intransitiu en el sentit
de 'fer cistella'. L'equip visitant no va anotar en els tres últims minuts.

*ansiar. S'ha de substituir per voler, desitjar, anhelar, etc. Pinochet desitja (no
pas *ansia) tornar al seu país.

anti-. Els compostos d'aquest prefix s'escriuen junts i sense guionet: antiaeri,
antinuclear. Però escriurem anti-nord-americà, anti-EUA, anti-ETA. <<I si
introdueix un sintagma format per elements separats, l’escriurem separat. Ex.:
Campanya anti zona blava.>

antiavalots. S'admet com a sinònim d'antidisturbis. Efectius antiavalots van

dissoldre la manifestació.

*anticipat, per. S'ha de substituir per per endavant. Les entrades que es compren
per endavant (no pas *per anticipat) tenen un 10% de reducció.

ANY
1. En general l'introduirem amb article. El PNB i el PP acorden fer del 1998 l'any
del diàleg (millor que de 1998). El febrer del 1998 (millor que de 1998). Però si és
una data completa, l'escriurem sense article. Va néixer el 14 de febrer de 1957.

anys d'edat. En l'expressió dels anys de les persones no cal escriure d'edat. 38
anys, 15 anys.

APA. Sigla d'associació de pares d'alumnes. Plural invariable, amb majúscules:

les APA.

Apache. Tipus d'helicòpter de guerra.

aparat. Sinònim d'aparell quan significa 'allò que fa pompós un acte'. Un sopar de
gran aparat. Un sopar de gran aparell. S'usa en les expressions aparat crític i
aparat elèctric.

aparell. S'usa en les expressions aparell del partit, aparell de l'estat, aparell
policial.

aparell de mugues. En el món d'ETA, pas clandestí de fronteres (cast.: aparato

de mugas).

aparellament. En lloc d'emparellament. Aparellaments de quarts de final de la

Copa del Rei.

apart. Malgrat la locució adverbial a part, recordem que també existeix el

substantiu apart, que és allò que es diu a part, especialment en una representació
teatral.

aparthotel. S'admet amb el significat de 'hotel d'apartaments'. Els aparthotels

disposen de serveis comunitaris com restaurant i bugaderia.

apassionar. Verb transitiu. És un menjar que l'apassiona (no pas *li apassiona).

àpats. Els verbs dels àpats, com berenar, dinar, esmorzar, sopar, són
intransitius, per tant no poden portar complement directe. Al matí ha pres xocolota
desfeta (no pas *ha esmorzat xocolata desfeta).

*apenar. S'ha de substituir per afligir, entristir, aclaparar, etc. Luis Aragonés
estava molt afligit (no pas *apenat) en la roda de premsa.

Apertura, torneig d'. Nom que rep un dels dos campionats de Lliga de futbol de
l'Argentina (l'altre és el torneig de Clausura.)

apertura. S'admet només en el sentit de 'liberalització política'. Una política

d'apertura, aperturista.

aperturisme. Ja surt al DIEC.

a pesar de. No oblidem malgrat ni tot i, segons el context.

*aplaçar. La forma correcta és ajornar. El Grup de Contacte ha ajornat (no pas

*aplaçat) l'ultimàtum a Belgrad.

apoltronar-se. S'admet en el sentit de 'acomodar-se a una situació renunciant a

esforçar-se'. El secretari s'ha apoltronat en el càrrec.

a posteriori. En rodona.
APÒSTROF
1. Davant de s líquida només apostrofarem l'article el, mai l'article la ni la
preposició de: l'staff, la Scala de Milà, de Stuttgart.

2. Davant de sigles que es llegeixen com una paraula, no pas lletra per lletra,
s'apostrofarà segons les regles generals: l'IVA, l'IRA, l'Unicef; l'uci, l'UCE, l'uvi, la
Unesco.

3. Davant de sigles que es llegeixen lletra per lletra i que comencen per vocal,
l'article el i la preposició de s'apostrofen sempre: d'UA, d'IU, d'IC. L'article la no
s'apostrofa si la sigla comença amb i o u (s'entén que són àtones): la UGT, la UE,
la UB, la UL (Universitat de Lleida), la UG (Universitat de Girona), la UEO.

4. Davant de sigles que es llegeixen lletrejades i que comencen amb una

consonant el nom de la qual comença amb vocal, només apostrofarem l'article el,
mai l'article la ni la preposició de: l'FBI, la NBA, de FM, de HB.

5. Hi ha sigles que comencen amb i o u seguides de vocal i que no se sap com es

llegeixen (en hiat o no). A vegades convenim que es llegeixen en hiat, i per tant
s'apostrofen: l'IAE, l'IEC, l’IEF, l'IES. A vegades convenim que no, i per tant no
s'apostrofen: el IEME, el IESE.

6. No apostrofem els noms d'autopistes que comencen per A seguida de guionet:

la A-19, la A-7. (Convenim que en aquest cas la A es pronuncia separada de
l'article.) En canvi, sí que apostrofem la vocal solta si forma part d'un topònim, d'un
títol o del nom d'un llibre, pel·lícula, programa de televisió, etc. (Convenim que en
general la pronúncia es fa així.). L'alcalde d’A Toxa; la directora d’‘A los que
aman’; nou horari d’‘A debat’; un article d’A. M. Badia; una cançó d’U2; el text d’‘I
am the wind’.

7. Apostrofem davant de cometes. Però, per raons estètiques, si es pot s'ha

d'evitar. A vegades no es pot: Thomas Karl va qualificar l'augment d'"espectacular"
en termes percentuals. Però a vegades sí: els representants de França, Itàlia i
Portugal també es van pronunciar a favor d'incrementar la cooperació internacional
davant "l'amenaça global" que suposen els estupefaents.

8. Seguint la regla general (de iuans, de iens, de Ionesco, de Iugoslàvia, de

Huarte, de Huelva), no apostrofarem davant vocals estrangeres de pronúncia
consonàntica, com ara la u anglesa de Utah, United o Universal.

&& 9. L’article la no s’apostrofa en alguns casos per exigències de la pronunciació:

la ira, la a, la essa, la una (del migdia). Però sí que s’apostrofa (antigament no) en
casos d’ambigüitat fonètica: l’anormalitat, l’asimetria, l’asèpsia.

&& 10. No apostrofem davant les A de les agències de qualificació de risc.

apreci. S'admet com a sinònim d'afecte, estima. Els seus col·laboradors li tenen
molt d'apreci.

apreciar-se. S'admet en el sentit de 'augmentar el valor d'una divisa'. La pesseta

s'ha apreciat sensiblement respecte al dòlar.

*apremi. S'ha de substituir per pressa, pressió, etc. Amb tanta pressió (no pas
*apremi) es tornarà boig. En llenguatge jurídic és constrenyiment, acció de
compel·lir o constrènyer, obligar, en virtut d'una autoritat. El jutge ordenarà les
mesures de constrenyiment (no pas *apremi) per a la recollida de firmes.
Procediment de constrenyiment: procediment o conjunt de normes que
determinen l'actuació judicial amb vista a l'execució d'una sentència.

*apremiant. S'ha de substituir per urgent. És urgent acabar aquesta feina. En

llenguatge jurídic és constrenyedor.

*apremiar. S'ha de substituir per apressar, instar. No l'apressis (no pas

*apremiïs) tant i deixa'l treballar al seu ritme. En llenguatge jurídic és constrènyer.

apressar. Incorrecte en el sentit de 'capturar'. La policia ha capturat (no pas *ha

apressat) tres pesquers espanyols en aigües marroquines.

*apretar. S'ha de substituir per estrènyer, prémer, pitjar, trepitjar, collar,

burxar, etc., segons el context. El va estrènyer entre els braços. Premeu el botó.
Has de pitjar les tecles. No em collis tant. L’ordre interna es resumeix en una
paraula: burxar.

aprimar. Usat intransitivament, sempre és pronominal. Pastilles per aprimar-se

(cast.: para adelgazar).

a priori. En rodona.

aprofitar per. S'admet en el sentit de 'aprofitar l'ocasió per dir, fer, alguna cosa'.
Va aprofitar per visitar les instal·lacions.

aprofundir. Quan és transitiu significa 'fer més profund, més ric'. L'estudi
aprofundeix l'origen de la matèria. Quan és intransitiu significa 'anar al fons de les
coses'. El llibre aprofundeix en el món de les dones.

&& apropiar-se de S’admet. Incorporat recentment pel DIEC2. Un seu gendre

s’ha apropiat de tota la finca.

*apujada. Ultracorrecció per pujada. L'alternança apujar / pujar no afecta el

substantiu, que sempre és pujada.

apujar. No s'ha de confondre l'ús d'apujar i pujar en el sentit de 'augmentar el

valor'. En aquest sentit el verb pujar és intransitiu. Els preus han pujat aquest mes
de febrer. Amb complement directe només es pot utilitzar el verb apujar. El
Govern ha apujat el preu de la gasolina (no pas *ha pujat).

apuntar. En el sentit de 'dirigir una arma cap a un objectiu', el complement de

persona sempre s'introdueix amb la preposició a. El policia apuntava l'arma al
lladre. El policia apuntava al lladre al cap. El policia apuntava al lladre. && En el
sentit figurat d’«assenyalar cap a algú o alguna cosa», la persona o la cosa també
la introduirem amb la preposició a. Exemples: Els sondejos apunten a Gore com a
president.Tot apunta a una victòria del demòcrata Barack Obama.

*apurar. S'ha de substituir per altres expressions segons el context. Va allargar /

va aprofitar (no pas *va apurar) al màxim la visita a Barcelona. Si molt convé (no
pas *si m'apures), t'hi acompanyaré.

*apurar al límit. En castellà, apurar al límite és una expressió que apareix sovint
en informacions sobre carreres de cotxes o motos. Es pot traduir per forçar (la
màquina, el motor) al límit (o al màxim).

aquest/aquell. Tinguem en compte que la màquina proposa sempre aquest com

a traducció d'ese, i que hi haurà casos en què hi anirà més bé aquell.

aquest any. Expressió que ha de reemplaçar l'any en curs, actualment el 2000.

<<ÀRABS, noms. (Vegeu també el document Àrabs de Consultes)

<<Per saber com s’ha d’escriure un topònim àrab, hem de mirar, per aquest ordre:
a) Si el té el diccionari de la traductora. b) Si és al document Topònims
(Consultes). c) Si és a qualsevol altre document intern: Àrabs (Consultes, antic
302 de secció), Estil (Consultes). d) Si és a la GEC o l’Atles. Si no és en cap
d’aquests llocs, el deixarem tal com vingui (per exemple, poblacions petites de
l’Afganistan, el Pakistan, etc.). <<<Els noms turcs no els adaptem perquè el turc
s’escriu amb alfabet llatí.>>>

<<ÀRABS, transcripció de noms.

Per a la representació dels mots àrabs al català utilitzarem el
sistema de transcripció simplificada que proposa l’Institut d’Estudis
Catalans amb algunes variants. Això vol dir que no seguirem els
sistemes de transliteració i transcripció de la Gran Enciclopèdia
Catalana i el Gran Larousse Català.
Partim de l’àrab estàndard escrit i oral que fan servir els diferents mitjans de
comunicació al món àrab, no pas de l’àrab clàssic o les variants dialectals, però
respectem les transcripcions ja històricament o tradicionalment adaptades: Aladí
(*Ala al-Din), Avicenna (*Ibn Sina).

1. A la GEC els topònims poden tenir forma fixada en caràcters llatins o bé

aparèixer transliterats. Considerarem la possibilitat de respectar les formes
fixades, tant si es tracta de la forma catalana (Marràqueix), com si es proposa la
forma transcrita al francès, per a l’àrea d’influència francòfona: el Marroc, Tunísia,
Algèria, Mauritània, Mali, el Líban, el Txad, etc. (Tombouctou, Tindouf); o bé a
l’anglès, per a l’àrea d’influència anglòfona: l’Afganistan i el Pakistan (Karachi).
2. En els antropònims, els articles al o el i les partícules ben, bin, abu,
bu, abdul i abd van en minúscula quan se cita el nom complet i en majúscula en
posició inicial. En general no s’ha de prescindir d’aquests articles i partícules,
tant si escrivim el nom sencer com si citem només el cognom, && llevat de
l’article al: Assad, Gaddafi, Sadat.

Ussama bin Laden Bin Laden

Itama ben Guevir Ben Guevir
Bassam abu-Xarif Abu-Xarif
Mohammad abdul-Aziz Abdul-Aziz
Iàssir abd-Rabbu Abd-Rabbu
En els topònims, els articles al o el van en minúscula en posició intermèdia: Ras
al-Khaima, i en majúscula en posició inicial: Al-Fatah.
3. Els articles al o el porten guionet. Utilitzarem preferentment la forma al. La l de
l’article es pot assimilar en la pronunciació amb la consonant de la paraula
següent si és una dental o una sibilant. Utilitzarem preferentment la forma no
assimilada: Al-Najaf, millor que An-Najaf.

4. Les partícules ben i bin, que signifiquen ‘fill de’, no porten mai guionet. Bin és
àrab. L’hebreu fa servir ben. En general no utilitzarem la partícula ibn, que
substituirem per bin.
5. Les partícules abu (amb la seva forma escurçada bu), que significa ‘pare de’;
abdul, ‘servidor de’, i abd, ‘servidor’, porten guionet.
6. Transcripció de noms de pila més comuns: Abdul·là, Abdul-Salam, Àdel,
Ahmad, Ali, Ami, Faruq, Feissal, Habib, Hanan, Hassan, Hixam, Hussam, Iàssir,
Ibrahim, Imad, Ismaïl, Ismat, Karim, Khàlid, Mahmud, Massud, Mohammad, Omar,
Raixid, Saïd, Udei, Ussama.
7. No hi ha una equivalència exacta entre les vocals catalanes i les de l’àrab i això
sol provocar vacil·lacions. L’àrab estàndard té tres vocals: a, u i i, que poden ser
llargues o breus. L’àrab dialectal inclou la e i la o. Aquesta és la raó per la qual
existeix una doble grafia per a l’article al o el, o bé per a noms propis molt
corrents.
Utilitzarem preferentment la vocal a quan hi hagi vacil·lació entre a/e: Ahmad
(*Ahmed); la vocal i entre e/i: Iàssir (*Iàsser), i la vocal u entre o/u: Ussama
(*Ossama). Malgrat això, en els casos en què la tradició hagi imposat una grafia
(Mohammad), no seguirem la indicació de preferència de vocals (*Mohammed,
*Muhammed, *Muhammad).
8. El diftong ey es transcriu ei, mai *ai: Hussein, Suleiman.
9. La forma ou de la transcripció al francès es redueix a u: Massud (*Massoud).
10. La doble e de la transcripció a l’anglès es redueix a i: Ualid (*Waleed).
11. L’accent gràfic s’usa seguint les normes d’accentuació catalanes. Quan no se
sàpiga la pronúncia original del mot, prescindirem de l’accent.
12. Les consonants dobles es conservaran: Abbàs, Saddam; excepte la h: Sahaf
(*Sahhaf). En la duplicació de dígrafs no es repeteix la h: tth (*thth), ddh (*dhdh),
kkh (*khkh), ggh (*ghgh). La l doble s’escriu l·l: Abdul·là (*Abdullah).
13. La ph de la transcripció al francès o a l’anglès es redueix a f: Mustafà
(*Moustapha).
14. La z de la transcripció al castellà s’escriu z quan el francès i l’anglès escriuen
z: Aziz (en les quatre llengües); i th quan el francès i l’anglès escriuen th: Zamir
(castellà) i Thamir (català, francès i anglès).
15. La d de la transcripció al castellà s’escriu d quan el francès i l’anglès escriuen
d: Madani (en les quatre llengües); i dh quan el francès i l’anglès escriuen dh: Abu
Dabi (castellà) i Abu Dhabi (català, francès i anglès).
16. La k de la transcripció al castellà s’escriu k quan el francès i l’anglès escriuen
k: Akbar (en les quatre llengües); i q quan el francès i l’anglès escriuen q: Irak
(castellà), Iraq (català, francès i anglès).
17. La y de la transcripció al castellà s’escriu j quan el francès i l’anglès escriuen j:
Yafari (castellà) i Jafari (català, francès i anglès); i i quan el francès i l’anglès
escriuen y: Yasir (castellà), Yassir (francès i anglès) i Iàssir (català).
18. La s es dobla entre vocals, tal com ho fan l’anglès i el francès: Assad.
19. La ch de la transcripció al castellà o al francès i la sh de la transcripció a
l’anglès s’escriuen x o ix seguint les normes d’ortografia catalanes: Xa, Haiximi.
En àrab estàndard no existeix el so de tx.
20. La g de la transcripció al castellà s’escriu g quan el francès i l’anglès escriuen
g: Gadafi (castellà), Gaddafi (català, francès i anglès); i gh quan el francès i
l’anglès escriuen gh: Butros-Gali (castellà), Butros-Ghali (català, francès i anglès).
21. La j de la transcripció al castellà s’escriu kh, tal com ho fan el francès i
l’anglès: Jalid (castellà), Khalid (francès i anglès) i Khàlid (català).
22. La h es pronuncia aspirada i per tant no hi aplicarem l’apostrofació (Hassan,
Hussein), tret dels noms que provenen de la transcripció a través del francès i que
mantenen la mateixa grafia (Habache, Hocine).
LLETRA Transliteració Català Castellà Francès Anglès
GEC
‫ا‬ <‘> ---- ---- ---- ----
‫ب‬ <b> B B b b
‫ت‬ <t> T T t t
‫ث‬ <t> Th Z th th
‫ج‬ <ğ> J Y j / dj j
‫ح‬ <h> H H h h
‫خ‬ <h> Kh J kh kh
‫د‬ <d> D D d d
‫ذ‬ <d> Dh D dh dh
‫ر‬ <r> R R r r
‫ز‬ <z> Z Z z z
‫س‬ <s> s / ss S s /ss s / ss
‫ش‬ <š> x / ix Ch ch sh
‫ص‬ <s> s / ss S s / ss s / ss
‫ض‬ <d> Dh D dh dh
‫ط‬ <t> T T t t
‫ظ‬ <z> Z Z z z
‫ع‬ <‘> — — — —
g g g g
‫غ‬ <g>
gh g gh gh
‫ف‬ <f> F F f f
‫ق‬ <q> Q k /q q q
‫ك‬ <k> K K k k
‫ل‬ <l> L L l l
‫م‬ <m> M M m m
‫ن‬ <n> N N n n
‫ه‬ <h> H H h h
‫و‬ <w> U u/w ou / w u/w
‫ي‬ <y> I Y y y
 ASPECTES CONFLICTIUS
DE LA TRANSCRIPCIÓ

Prenent com a punt de partida la transcripció al castellà

Castellà Català Francès Anglès

La z del castellà en
català ha de ser:
Z z z z
z quan el francès i
Aziz Aziz Aziz Aziz
l’anglès escriuen
z
th quan el francès i
Z th th th l’anglès escriuen
Zamir Thamir Thamir Thamir th

La d del castellà en
català ha de ser:
D d d d
d quan el francès i
Madani Madani Madani Madani
l’anglès escriuen
d
dh
dh
Abu dh quan el francès i
Abu
D l’anglès escriuen
D dh D
h dh
Abu Dabi Abu Dhabi h
a En posició final sempre
a
b s’escriu d
bi
i
La k del castellà en
català ha de ser:
K q q q
q quan el francès i
Irak Iraq Iraq Iraq
l’anglès escriuen
q
k quan el francès i
K k k k l’anglès escriuen
Akbar Akbar Akbar Akbar k

La y del castellà en
català ha de ser:
Y j j j
j quan el francès i
Yafari Jafari Jafari Jafari
l’anglès escriuen
j
 i quan el francès i
Y i y y l’anglès escriuen
Yasir Iàssir Yassir Yassir y

La s sorda es transcriu
S ss ss ss ss entre vocals
Asad Assad Assad Assad tal com ho fan l’anglès i
el francès
La ch del castellà en
català ha de ser:
ch x / ix ch sh
x / ix seguint les normes
Hachimi Haiximi Hachimi Hashimi
d’ortografia catalanes
No escriurem mai tx
La g del castellà en
català ha de ser:
G g G g
g quan el francès i
Gadafi Gaddafi Gaddafi Gaddafi
l’anglès escriuen
g
gh quan el francès i
G gh gh gh
l’anglès escriuen
Gali Ghali Ghali Ghali
gh
La j del castellà en
J kh kh kh català ha de ser:
Jalid Khàlid Khalid Khalid kh tal com fan el francès
i l’anglès
>

Aragó. Sense article.

arca, arques. S'admet en el sentit figurat de 'tresoreria'. Les arques de l'Estat

estan buides.

ariet. En futbol, sinònim de davanter centre (Termcat). L'ariet holandès va marcar

gol.

aroma, -es. Substantiu femení.

Arrasate. Topònim basc. Eliminarem l'equivalent Mondragón que en l'edició

castellana escriuen entre parèntesis.

arravatar. Incorrecte en el sentit de 'prendre, arrabassar'. L'atracador li va

arrabassar (no pas *va arravatar) la pistola de les mans.

*arrel de. La forma correcta és arran de. Altres opcions: per, a causa de, amb
motiu de, gràcies a, per culpa de. Va canviar de vida arran de l'atemptat.
arremetre. Verb correcte però poc habitual, i que no ha de fer oblidar sinònims
sovint més adequats, com ara carregar contra.

arrepenjar-se. S'admet com a sinònim de repenjar-se. S'arrepenja a la barana.

arribada, a la seva. Calc de l'expressió a su llegada. Solucions possibles: a

l'arribar, arriba. MacPherson, amb el seu nen, a l'arribar a l'església.

arribada en pujada. Solució a l'expressió de ciclisme llegada en alto.

arrossegament. En pesca, equivalent d'arrastre. També se'n pot dir ròssec.

Pesca d'arrossegament. Pesca de ròssec.

arrugar-se. És un castellanisme flagrant en el sentit figurat de 'acovardir-se'.

L'equivalent genuí en aquest cas és arronsar-se. Londres s'arronsa. El Barça no
s'arronsa.

<<<art déco. En rodona.>>>

art de deriva. Equivalent del castellà redes de deriva, redes de volantas o

volantas.

ARTICLE
1. Escriurem l'article personal només davant dels noms de pila catalans quan
apareguin sense cognom. L'Eulàlia no troba el seu dietari. && El Ferran [per
Ferran Adrià] fa uns ous ferrats sensacionals. Aquest criteri serveix per distingir els
noms de pila dels personatges d’una sèrie de Tele 5, en castellà (sense article),
dels d’una sèrie de TV-3, en català (amb article). En la pràctica, però, hi ha
contextos que demanen anteposar l’article a tots els noms de pila sense distinció
(per exemple, en un reportatge). La Mercè i el Francisco també han perdut les
maletes.

2. Els equips italians de futbol els escriurem en masculí: el Juventus, el Fiorentina,

el Sampdoria, el Roma, el Lazio, etc. Excepció: la Juve, la Fiore.

3. En una enumeració, és convenient anar repetint l'article si el primer element en

porta. (En castellà és habitual no fer-ho.)

Artús, rei. Heroi gal·lès, cabdill de la resistència dels celtes de la Gran Bretanya
contra els anglosaxons. (Cast.: rey Arturo.)

<<<arxiu / arxivament. Una cosa és l'acció d'arxivar, anomenada arxivament, i

una altra el lloc destinat a guardar els documents, anomenat arxiu.>

<<<a sang i (a) foc S’admet en el sentit de ‘matant i destruint’. Ho preferirem a

l’expressió a mata-degolla, solució que proposa el Diccionari castellà-català.>>>
ascendir. Quan significa 'augmentar de valor', són preferibles pujar, augmentar.
Les temperatures han pujat/augmentat tres graus (millor que han ascendit). Quan
significa 'tenir tal valor', no és sinònim d'"augmentar", i són preferibles pujar a,
elevar-se a, ser de. La factura puja a / s'eleva a / és de tres milions (millor que
ascendeix a; no pas *augmenta).

asfaltat. S'admet en el sentit de 'paviment asfaltat'. L'asfaltat del carrer no és

adequat.

<<<Associació Fonogràfica i Videogràfica Espanyola (AFYVE). En català llevat

de la sigla. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI, D’ACORD AMB EL LLIBRE
D’ESTIL [VG. TRADUCCIÓ, PUNT 3], 12.03.2003.)>>>

a soles. En solitari, tot sol, tots sols. Si actues a soles no te'n sortiràs.

aspirina. En rodona i en minúscula.

assecar. Verb que no ha de fer oblidar eixugar. Un programa que renta i eixuga la
roba.

<<<assegurança d’atur. És el que es cobra quan a un o a una l’acomiaden i hi té

dret. La quantitat depèn del sou pel qual s’ha cotitzat, i la durada, del temps en
què s’ha cotitzat. No s’ha de confondre amb el subsidi d’atur, que és la prestació
pública assistencial de caràcter econòmic que es pot rebre un cop acabada
l’assegurança d’atur si no es tenen altres rendes. En aquest sentit, tinguem en
compte que expressions com prestacions d’atur o l’atur engloben els dos
conceptes, sense risc d’error.>>>

assetjament sexual. Equivalent del castellà acoso sexual, que també es pot
traduir per persecució sexual. En aquest sentit, no farem servir 'acorralament' ni
'acorralar'. Va ser perseguida sexualment (no pas *acorralada sexualment).

Associació de la Premsa de Madrid. En català.

assortidor. En lloc de sortidor quan vulgui dir 'aparell subministrador de

gasolina'.

assot. Substantiu que en català no té el rendiment que en castellà té azote.

Traduïm-lo segons el context. La fúria del temporal. La plaga de la grip.

assotar. Verb que en català no té el rendiment que en castellà té azotar. Traduïm-

lo segons el context.

atac-i-gol. En futbol, tàctica consistent a atacar constantment la porteria

adversària. El joc del Barça va ser d'atac-i-gol.
aterrar. Incorrecte en el sentit de 'causar terror, aterrir'. L'erupció del volcà aterreix
(no pas *aterra) la població.

<<atraure. Variant morfològica preferent (flexió verbal inclosa: atraus, atrau, etc.)
respecte a atreure.>

attrezzista. Amb tt i zz. En rodona.

attrezzo. Amb tt i zz. Grafia definitiva del DIEC en la segona reimpressió

corregida (1997). En la primera edició (1995) hi surt amb una sola t.

atur. No s'ha de confondre amb aturada. Atur és sinònim de desocupació. En el

sentit de 'interrupció de la feina' s'ha de dir aturada. Els treballadors van protestar
amb una aturada de mitja hora.

<<<Auditori, l’. L’article, en minúscula.>

augmentar. Regeix preferentment la preposició en, millor que de o absència de

preposició. Han augmentat les tarifes en un 5% (en lloc de d'un 5% o un 5%).

au pair. Persona que cuida els nens en una casa a canvi d'alimentació i
allotjament. Treballa com a 'au pair' a Londres.

Aus. En esports, abreviatura d'Austràlia. No s'ha de confondre amb Aut.,

abreviatura d'Àustria.

Ausiàs March.

auspiciar. S'admet com a sinònim de recomanar, protegir, patrocinar. Una

exposició auspiciada per Banc Sabadell.

autoaprenentatge. Aprenentatge que algú fa per si mateix, sense l'ajuda d'un

altre. Els cursos per correspondència es basen en l'autoaprenentatge.

autodidacte, -a. Adjectiu de doble terminació. Un artista autodidacte. Una actriu

autodidacta.

autogol. Gol marcat a la pròpia porteria (Termcat). Una centrada de Sergi es va

acabar en autogol.

autònom/autonòmic. Són autònoms el Parlament i el Govern de les comunitats

autònomes. La resta és autonòmic. (LDE)

autopassada. Passada consistent a xutar un jugador la pilota i tornar ell mateix a

recollir-la (Termcat). Amb una autopassada des de mig camp, Rivaldo es va
col·locar davant de la porteria.
autoràdio. Substantiu masculí, com radiocasset.

*avançat, per. S'ha de substituir per per endavant. El lloguer s'ha de pagar per
endavant (no pas *per avançat).

avantatjar. Borrell va avantatjar Almunia en 21.000 vots (no pas de 21.000 vots).

avant la lettre. Expressió francesa que en sentit figurat significa 'avançat respecte
a la seva època'. Fabra va ser un impulsor del model estàndard 'avant la lettre'.

avantmatx. S'admet com a sinònim de prepartit. Situació prèvia a una competició

esportiva. Una crònica avantmatx.

avanttítol. Títol situat sobre el títol principal d'un article en un diari.

avassallar. S'admet en el sentit de 'actuar sense tenir en compte els drets dels
altres'. Tens raó però no avassallis. També en el sentit de 'imposició o domini amb
molta diferència'. La nova col·lecció ha avassallat la competència.

<avellaner –a. Pagès que es dedica al conreu de l’avellana. La manifestació

d’avellaners va tallar la carretera durant tot el matí.>

avenç. Sinònim de progrés. En tots els altres sentits és preferible avanç o

avançament.

*averiguar. Són formes correctes equivalents descobrir, saber, investigar,

veure. Un grup de científics pretenen descobrir (no pas *averiguar) les causes de
la malaltia.

*avís, estar/posar sobre. Calc del castellà. S'ha de substituir per estar advertit,
estar alerta, posar-se en guàrdia. Estaven advertits (no pas *sobre avís) que
passaria alguna cosa.

<<avisar. Verb transitiu. El noi va avisar els bombers que hi havia foc a la
muntanya. Els va avisar. No funciona com el verb advertir.>>

avortar. S'admet com a transitiu en el sentit de 'fer avortar'. Les pressions van
avortar el projecte.

*avui per avui. Són formes correctes equivalents ara per ara, avui dia, avui en
dia, ara com ara. Ara per ara encara viu amb els pares (no pas *avui per avui).

Azerbaidjan. Amb dj, seguint la GEC.

azzurro, -a. Adjectiu italià que significa 'blau'. Pl.: azzurri. Els 'azzurri' van derrotar
Anglaterra a la pròrroga.
bailaor, bailaora, bailaores, bailaoras. En cursiva.

<<baix. En futbol, a un porter se li pot fer un gol per baix (mai *per sota) o per
dalt.>

Balear, mar. En majúscula.

Ballet de la Comunitat de Madrid. En català.

Ballet Nacional d'Espanya. En català.

balsero. En cursiva.

Balutxistan. País de l'Àsia sud-occidental.

banc dels acusats. O simplement banc. En aquest cas, mai banqueta.

Bancaixa. Entitat bancària valenciana que també té nom en català. En castellà:

Bancaja.

Banco Hipotecario. En castellà.

bancs. El nom dels bancs portuguesos els deixarem en portuguès: Pinto & Sotto
Mayor, Crédito Predial, Caixa Geral de Depósitos, Mundial Confiança, Banco Totta
& Açores, Banco Comercial Portugués.

banyamulengue, -s. Ètnia tutsi.

banqueta. Lloc on seuen l'entrenador i els jugadors suplents d'un equip.

Banya d'Àfrica.

<<<baralla, barallar-se. No sempre tradueixen els termes castellans pelea,

pelearse. En futbol, per exemple, els equivalents serien lluita, lluitar. Un jugador
de lluita (no pas *de baralla). Els dos jugadors lluiten per la pilota (no pas *es
barallen per la pilota).>

barandillero, -s. Operador de borsa. S'admet, en cursiva.

Barcelona. S'ha d'afegir al nom d'un carrer, plaça, etc. quan no queda clar de
quina ciutat es tracta, per no cometre centralisme barceloní.

barco. S'admet com a sinònim de vaixell.

&& Barri Vermell d'Amsterdam. N’havíem dit Barri Rosa, però la traducció literal
de l’holandès Rosse Buurt (que és com ho diuen a Amsterdam) és Barri Vermell.
Barri Xino. Barri de Barcelona.

basa. Teòrica traducció de baza que no s'acaba d'adequar a l'estil del diari, i a
més en plural presenta ambigüitat. Carta és una bona alternativa.

bastanta, -es. Femenins de bastant, -s.

Bastión. Facció ultraradical del Frente Atlético. Sense article.

bata embuatada. Equivalent del castellà bata de boatiné.

Batallón Vasco Español. En castellà.

batasuna, -es. En cursiva. El dirigent 'batasuna'. Els 'batasunes'.

batlle. S'admet com a sinònim secundari d'alcalde; és a dir, per no repetir

paraules en elements destacats.

batzoki, -s. Bar on es troben els simpatitzants del Partit Nacionalista Basc. En
cursiva.

Bayern Munic. En la forma catalana no escriurem la preposició de.

béicon. Sinònim de cansalada viada. Forma preferible a bacó.

ben/bin. Ben és hebreu (Ben Gurion). Bin és àrab (Bin Laden). Van en minúscula
si porten un nom davant, i en majúscula si no l'hi porten (però fem excepcions:
Zine al-Abidine Ben Ali).

Benemèrita, la. Manera de designar la Guàrdia Civil.

best-seller. En cursiva i amb guionet. Pl.: best-sellers. Els diccionaris anglesos

discrepen sobre la grafia. (En aquest cas no seguim l'Avui.)

bicefàlia. Substantiu creat a partir de l'adjectiu bicèfal, -a. (GLC)

biodramina, -es. En rodona i en minúscula, com aspirina.

biombo. S'admet com a sinònim de paravent.

bitllet. No és sinònim de butlleta (parlant de quinieles) ni d'entrada (parlant d'un

espectacle). En aquest últim cas, recordem que localitat és molt més normal que
tiquet.

blancos. Partidaris del Partit Nacional (Blanco) de l'Uruguai.

&& blaugrana -es. S’admet en plural també com a adjectiu: els jugadors
blaugranes.

blues. En rodona, com tots els estils musicals.

bocata. En rodona (GD62). Pl.: bocates, a la catalana.

bodegó. S'admet com a sinònim de natura morta.

bolero. En rodona.

bolo. En rodona.

Bolxoi. Teatre de Moscou.

<<<bomba adhesiva. Equivalent del castellà bomba lapa.>>>

&& bomba de dispersió. Equivalent del castellà bomba de racimo. Sinònims:

bomba clúster, bomba de raïm. (Termcat)

borsa d'estudi No pas *bossa d'estudi. (GDLC)

borsa de treball. No pas *bossa de treball.

&& botellon. En cursiva. Plural, botellons. (Atenció: hem canviat de criteri.)

botí, -ins. S'admet com a mena de calçat (cast.: botín, botines). Els diccionaris
només admeten botina, -es.

Botswana. En castellà: Botsuana.

box. En rodona. Pl.: boxs. (Termcat)

<bòxer. Raça de gos.>

braille. Sistema de lectura dels cecs. En minúscula i en rodona.

BRASILERS I PORTUGUESOS, noms

Els mots esdrúixols s'accentuen tots, i la diftongació és com en català, no pas com
en castellà. Per tant, duen accent Romário, Sávio, Mário, etc.

bric. Equivalent català de brik.

Brigada Aragó. En català.

bubis, els. En plural.

<<<buc Cos del vaixell. En castellà, casco. No admetem casc en aquest
sentit.>>>

*bucarda. No s'admet. L'equivalent català és cabra pirinenca. (Termcat)

bulería. En cursiva. Pl.: bulerías.

burel, -es. Terme caló que significa 'toro', i no s'ha de traduir. En cursiva.

burlar. S'admet com a verb transitiu. Burlar la vigilància de la policia.

Busot. Municipi de l'Alacantí on van trobar les restes de Lasa i Zabala. Va amb
una s (en castellà de vegades l'escriuen erròniament amb dues).

bustiada. Equivalent del castellà buzoneo, que no s'ha de confondre amb

publitramesa (en anglès mailing). La bustiada equival a dipositar informació no
personalitzada a les bústies de les cases, mentre que la publitramesa és un
sistema de publicitat comercial per correu, redactada en l'estil d'una carta
personal.

butron. Forat fet en una paret per robar. En cursiva. Pl.: butrons. Però qui el
perpetra és un butroner, en rodona.

ca, cans. Sinònim teòric de gos, gens habitual en català central, que hem de mirar
d'evitar. Per no caure en la repetició, els sinònims no són l'única solució: també
podem recórrer als pronoms, o redactar la frase d'una altra manera.

<<Cabildo. A les Canàries, corporació que governa i administra els interessos

comuns als ajuntaments de cada illa. En rodona i en majúscula. El Cabildo de
Tenerife.>

càbrio. Forma escurçada de cabriolé, 'descapotable'. (Cast.: cabrio.)

cacau. En futbol, xut molt fort.

cafè per a tothom. En lloc de cafè per a tots.

cagatió. Substantiu. S'escriu tot junt.

Cagliari. Nom d'un equip italià de futbol, malgrat el topònim tradicional català
Càller. (Vegeu Perugia.)

caipirinha. En rodona perquè és un còctel. Pl.: caipirinhes.

caiena. Mena de pebre vermell (cast.: cayena; fr. i angl.: cayenne).

caire. Dins la locució al caire de, equivalent del castellà al borde de. Exemple: El
Madrid, al caire de l'abisme.

Caixa, La.

<<<CaixaForum. Tot junt, amb la F majúscula i sense accent.>

Caixa Postal. En castellà: Caja Postal.

Caixmir, el. És masculí i porta article. (En castellà Cachemira és femení.)

caixmirià, -ana. Relatiu o pertanyent al Caixmir. Habitant del Caixmir.

caixó. Instrument musical (cast. cajón) que es fa servir en les interpretacions de

flamenc.>

<<<calada. S’admet en el sentit de pipada.>>>

calar. S'admet en el sentit figurat de 'penetrar, arrelar, una cosa en algú'. Les
idees d'un entrenador necessiten temps perquè acabin calant en els jugadors'.

calçar-se. Solució equivalent a l'expressió castellana atarse (o apretarse) los

machos, que significa 'preparar-se per afrontar o per suportar una situació o un
assumpte difícils'. Els republicans ja cal que es calcin.

<<<caldo. No s’admet com a sinònim de vi. Uns vins excel·lents. Però sí que
s’admet com a sinònim de brou, sopa. El caldo de Nadal.>

caldre. Verb que utilitzarem preferentment en frases negatives i interrogatives.

caledonià, -ana. Natural de l'antiga regió de Caledònia (cast.: caldoche).

calor. Atenció al significat figurat d'aquesta paraula, inexistent en català. Estem

molt contents de l'acollida del públic de Barcelona (no pas de la calor del públic de
Barcelona).

Calp. Població del País Valencià. (Cast.: Calpe.)

camarot. S'admet en el sentit de 'cabina d'un vaixell'.

Cambodja. Amb dj, seguint la GEC.

camell. També en rodona quan significa 'traficant de droga'.

cameo. Intervenció puntual d'un personatge famós en una pel·lícula. En cursiva.

càmera. En fotografia, cinema i televisió, preferible a cambra.

camió pastera. En rodona, a diferència del castellà. Pl.: camions pastera.

camí de. Expressió que fins ara evitàvem com a locució prepositiva i que ara
acceptarem. Les detencions van camí de doblar-se aquest any (GD62).

camp. No pot traduir mai el sentit de campo en oposició a ciutat. En català anem
a fora, a la muntanya, i tenim una casa a pagès o a Montornès, mai *al camp.

Camp de Gibraltar. Comarca d'Andalusia.

camperes. Mena de botes. En rodona. Calçava unes camperes.

canac, -a. Nom donat als melanesis de Nova Caledònia.

cànnabis. En català i en rodona (GDLC).

Cannes. Ciutat francesa, coneguda internacionalment pel seu festival de cine.

Excepcionalment, l'escriurem a la francesa, amb dues enes, en lloc de la forma
catalana Canes.

cantaor. En cursiva. Pl.: cantaores.

càntabre. S'admet com a sinònim de cantàbric, que és un terme més propi

d'expressions estrictament geogràfiques. L'equip càntabre. El col·legiat càntabre.
El litoral cantàbric.

cante. Terme de flamenc. En cursiva.

canxa. Sinònim de pista amb el significat de 'recinte on es practica un esport'

(Termcat). S'admet en sentit figurat en l'expressió donar canxa a algú, 'donar-li
una oportunitat perquè actuï al seu aire'. && De totes maneres, no oblidem pista,
que en català té més rendiment que canxa.

canya. S'admet en contextos col·loquials. Quina canya de concert.

canyer, -a. S'admet en contextos col·loquials. Els més canyers van aguantar fins a
la matinada.

cañí. En cursiva. Pl.: cañís.

&& cap a. Només tradueix hacia quan aquesta preposició castellana indica
direcció estricta, mai quan té sentit figurat. En aquest últim cas hi pot anar bé la
preposició amb, i fins i tot envers. El compromís de centenars de francesos amb
els immigrants il·legals (no pas *cap als immigrants il·legals). El Defensor del
Poble va manifestar sensibilitat amb els drets dels catalanoparlants (no pas *cap
als drets dels catalanoparlants).
Tot i això, de vegades, fa de mal distingir la direcció estricta del sentit figurat, cas
en què poden ser possibles tant la preposició composta cap a com la simple a:
Díaz busca la investidura amb gestos (cap) a l’oposició.

D’altra banda, cap a es redueix a cap davant un adverbi o un demostratiu

començat per a: cap aquí, cap amunt, cap aquesta direcció.

Cap d'Any. En majúscula quan es tracta de la festivitat (equivalent al castellà

Nochevieja o a la festa de l'1 de gener); en minúscula quan es tracta del 'final
d'any' (equivalent al castellà fin de año). També es pot fer servir Any Nou com a
sinònim.

Cap Canaveral. Tot amb majúscules quan es tracta de la ciutat on hi ha el famós

centre espacial, cas en què no va precedit d'article.

capo. En cursiva.

cara a, de. Locució prepositiva que s'admet tant en sentit recte (de cara a la paret)
com en sentit figurat (de cara a les eleccions prendrem mesures).

&& carajillo. S'admet, en cursiva, quan les alternatives (perfumat, cigaló) no

s'adiguin a l'estil del text.

carinyena. Mena de vi. Pl.: carinyenes. Surt al DIEC.

<carinyo. S’admet en contextos col·loquials. En textos informatius donarem

preferència a afecte, per exemple.>

carinyós, -osa. S'admet en contextos col·loquials. En textos informatius donarem

preferència a afectuós, per exemple.

Càritas. En català.

*carn de gallina. Calc del castellà. S'ha de substituir per pell de gallina.
L'espectacle feia posar la pell de gallina.

carregar-se. Verb transitiu. Carregar-se algú o alguna cosa. S'admet en registres

col·loquials.

carril bici. Sense guió.

carril bus. Sense guió.

càrtel. En català i en rodona, malgrat el GDLC.

<<<càrtel de Medellín. En rodona, seguint el nou LDE.>>>

cartoixa d'Escaladei, la.

Cartuja, La. Escriurem en castellà aquest topònim menor de Sevilla.

càrver. Practicant de càrving. Mena d'esquí. En català i en rodona.

càrving. Modalitat d'esquí. En català i en rodona.

casa. S'ha d'evitar la construcció calcada *a la seva casa a Barcelona (o allà on

sigui), traducció literal de en su casa en Barcelona. La solució és a casa seva a
Barcelona.

Casaramona. Edifici modernista, obra de Josep Puig i Cadafalch. Finalment, amb

una erra. No seguirem, per tant, ni la GEC ni el GLC.

caserío. Casa típica del nord d'Espanya. En cursiva. Pl.: caseríos.

casa museu. Sense guionet. Pl.: cases museu.

cascall. Equivalent del castellà adormidera, ha de traduir també el castellà

amapola quan es tracta de la papaveràcia de la qual s'extreu l'opi. En aquest cas,
no podem fer servir rosella. Plantacions de coca i cascall. Cultius de marihuana i
cascall.

caserna. Traducció preferent del castellà cuartel. Però escriurem casa quarter
per traduir casa cuartel i quarter general per traduir cuartel general.

caseta, -es. S'admet per designar els estands de les diverses fires d'abril i
similars.

<*casta. Un equip o jugador que juga con casta, o que guanya por casta, o que
demostra casta... el que té és caràcter, temperament, geni, personalitat,
fermesa, enteresa, energia, decisió, etc.>

castellanolleonès. No pas *castellà-lleonès. L'àrbitre era del Col·legi

Castellanolleonès.

Castellar de n'Hug. La ena ha de ser minúscula.

Catalana Occident. Empresa que també té nom en català.

Catalunya Nord. Denominació que rep a EL PERIÓDICO en català el que en

castellà en diuen Catalunya francesa.

Càtedra Unesco. En català.

catedral. En minúscula.

Catedral, La. Denominació que rep l'estadi de futbol de San Mamés, on juga
l'Athletic de Bilbao. En cursiva.

causar baixa. S'admet en el sentit de 'ser baixa'. Ronaldo pot causar baixa tres
mesos.

cavall. També en rodona quan significa 'heroïna'.

cayo. Mena d'illa molt comuna al mar de les Antilles. En cursiva. (El Termcat
proposa cai com a equivalent.)

cello. S'admet, en cursiva, com a sinònim de violoncel.

Centre Reina Sofia. En català.

Centre Reina Sofia per a l'Estudi de la Violència. En català.

Cercle d'Economia. Entitat fundada a Barcelona l'any 1958. En català.

<<Cercle de Lectors, Círculo de Lectores. Existeixen les dues marques

editorials, segons publiquin en català o en castellà.>

Cervin. Muntanya dels Alps. (Cast. i it.: Cervino.)

César. (CANVI: AMB ACCENT AGUT.) Premi cinematogràfic francès. Pl.: Césars.
És el nom d'un escultor francès, autor de l'estatueta del premi. (En aquest cas
seguim la GEC, no el GLC.)

cessar. S'admet com a verb transitiu, com a sinònim de destituir.

ceutí, -ina, -ins, -ines. Natural de Ceuta.

Chapela. ATENCIÞ CANVI: amb CH, perquè són gallecs, no pas bascos. Equip de
la Lliga Asobal d'handbol.

*chapuza. Equivalents possibles: bunyol, barroeria, potineria, patafi, pitafi,

tripijoc, trampa, martingala..

*chapuzas. L'expressió hacer chapuzas podria tenir un equivalent com ara fer
reparacions d'estar per casa. Ser un chapuzas podria ser ser un manetes, en
sentit positiu, o bé ser un potiner, en sentit despectiu.

chartista, -es. Terme de borsa. En cursiva.

Checa, Carles. Motociclista.

Chunta Aragonesista (CHA). Candidatura electoral. En versió original.

&& chupito. En cursiva. (Ésadir). (Tot i que el GDLC i el Termcat s’inclinen per
xopet.)

Chur. Ciutat suïssa. (Cast.: Coira.)

<ciment armat. S’admet com a sinònim de formigó armat.>

Cincinnati. Ciutat d'Ohio, als EUA.

cinqueño. Significa 'toro de cinc anys', i no s'ha de traduir. En cursiva.

Círculo de Bellas Artes de Madrid. En castellà.

Círculo Ecuestre. En castellà.

CITACIONS
4. Quan se citen entre cometes fragments de procediments o sentències judicials,
s'ha de respectar al màxim la literalitat del text. En aquests casos, per exemple,
tractant-se de l'actuació d'un policia, "una defensa de goma" no es pot convertir en
una "porra".

citar. L'admetem en el sentit de 'esmentar'.

Ciudad Deportiva del Reial Madrid.

Ciudad Deportiva del Reial Saragossa.

La Ciutat de la Llum. Complex audiovisual d'Alacant.

clarificar. S'admet com a sinònim d'aclarir.

clars. En l'àmbit meteorològic, preferirem clarianes. Núvols i clarianes.

&& Classe A, Classe E. Models de cotxe de la marca Mercedes. (ATENCIÓ: HEM

TORNAT A CANVIAR DE CRITERI.)

Clarmont-Ferrand. Nom català actual de l'antiga Clarmont d'Alvèrnia. (Fr.:

Clermont-Ferrand.)

<clau. Invariable com a adjectiu. Dies clau per a Sintel. Al Barça li queden tres
partits clau.>

<<clima. Conjunt de fenòmens meteorològics. No s’ha de confondre amb

climatologia.>
<climatologia. No és sinònim de meteorologia. La climatologia és la ciència que
estudia els climes, els factors que els originen, la seva distribució damunt la
superfície de la Terra i l'influx que tenen sobre els éssers vius. En canvi, la
meteorologia és la branca de la geografia física dedicada a l'observació dels
elements del temps i a la recerca de les lleis dels moviments de l'atmosfera.
(GD62). És a dir: que plogui més a la primavera que a l'estiu és un factor
climatològic, però que plogui avui és un factor meteorològic.>

clínex. En rodona. Pl.: clínexs. (En aquest cas no seguim l'Avui.)

Clínica Plató. En català.

clonació. Sinònim de clonatge (DGLC).

club de cites. Possible solució en català de club de alterne.

Club Super3. Junt i sense accent.

coba. Paraules que afalaguen. No em donis més coba, que ja sé què vols.
(GD62) (El DCC ho fa traduir per raspallar, ensabonar.)

cobista. Persona que dona coba (GD62) (El DCC ho fa traduir per llepaire, llepa,
llepaculs, llagoter.)

*cobrar-se vides (o morts). No s'admet. Calc del castellà. Una allau humana
causa cinc morts a Àustria (no pas *es cobra cinc morts).

Coca-Cola. S'escriu així quan es tracti de la companyia i genèricament de la

beguda, i coca-cola en la resta de casos. (Traduït literalment de l'LDE.)

coco. S'admet, en rodona, en registres col·loquials (GD62), amb el significat de

'intel·ligència, cervell, força mental', etc. "En les carreres de natació el coco és molt
important", va afirmar David Meca.

cocotxa, -es. Forma catalana del basc kokotxa (GDLC).

&& còctel molotov. Plural: còctels molotov. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE

CRITERI. ARA HO FEM EN MINÚSCULA, COM DIU EL ‘LIBRO DE ESTILO’ EN
CASTELLÀ.)

collage. En cursiva.

COL·LECCIONS DE LLIBRES
El nom de les col·leccions de llibres s'escriu en rodona al suplement Llibres.

colmado. S'admet com a sinònim de botiga de queviures.

colorados. Partidaris del Partit Colorado de l'Uruguai.

<<<colpejar. Verb que s'ha d'evitar tant com es pugui. No deixa de ser un calc del
castellà golpear. Traduïm-lo segons el context. En sentit figurat, atacar i castigar
són solucions apropiades, en lloc de pegar o apallissar, que només van bé en
sentit recte. Israel ataca Palestina. La pirateria castiga les discogràfiques.>

com. Si no hi ha més remei l'admetrem introduint un infinitiu.

*com abans millor. No s'admet. Calc del castellà. Solucions: com més aviat
millor, tan aviat com es pugui. L'expressió també equivalent al més aviat
possible és més pròpia del llenguatge administratiu.

comandament. Traducció del castellà comando en terminologia informàtica.

<<comando. Unitat militar de xoc. No s’ha de confondre amb comandament, que

tradueix el castellà mando. Els Estats Units han enviat un comando a l’Afganistan
(no pas *un comandament).>>

comando Andalusia. En cursiva.

comando Araba. En cursiva.

comando Bizkaia. En cursiva, i en la forma basca.

Comediants. Sense article.

comerciant. El preferirem invariable com a substantiu. Una comerciant.

Commedia dell'Arte, la. En italià.

Compañía Nacional de Teatro Clásico. En castellà.

Compañía Nacional de Danza. En castellà.

complet, al. Es diu d'un grup que hi són tots. L'equip jugarà al complet. (GD62).
(ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)

*componenda. No s'admet. Té diversos sentits. Sovint és traduïble per tripijoc,

martingala, però en dret equival a transacció, avinença, i sin componendas
seria sense concessions.

composar. Només significa 'imposar una multa a algú' i per tant no té res a veure
amb compondre. Compondre una cançó.

Concha d'Or, de Plata.

concernir. Verb transitiu. No li expliquis la vida perquè no el concerneix.

&& concloure Arribar a una solució definitiva, a una conclusió, com a

conseqüència de les premisses posades. El jutge del ‘cas Palau’ conclou que CDC
va cobrar comissions il·legals. Però no és l'equivalent idoni de concluir quan en
castellà es fa servir com a sinònim perfecte de terminar, acabar, finalizar. Tinguem
en compte igualment que en castellà també té més rendiment que en català com a
verb de dicció.

CONCORDANÇA
1. Quan un nom col·lectiu sigui determinat per un complement en plural, la
concordança s'establirà amb el complement en tots els casos. Un grup
d'intel·lectuals firmen un manifest contra Núñez. La meitat dels barcelonins són
propietaris de la seva vivenda. El 33% dels francesos mengen caviar, i el 22% va
al cinema. Mengen caviar el 33% dels francesos, i va al cinema el 22%.

<<2. En les frases impersonals fem preferentment la concordança entre el verb i

l’element nominal, llevat que es tracti del verb haver-hi. S’han de comprar
cadires. Però: Hi havia cadires buides.>

Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas. En català.

conegut com a. Expressió equivalent de la castellana conocido como. La a hi és

obligatòria. També es pot escriure conegut per. &&Jaume Capdevila, conegut
com a Kap. Però davant d’article, la preposició a desapareix. Manuel Delgado
Villegas, conegut com ‘l’Arropiero’.

<<Conejo Saviola. Escriurem sempre Conejo en castellà, en majúscula i en

cursiva. Ex: Un gol del ‘Conejo’ Saviola. Només escriurem conill (en català, en
minúscula i en rodona) quan vulguin jugar amb el famós conill de la sort.>

Consell Superior d'Esports (CSD). La sigla no varia.

Consell Superior de Disciplina Esportiva (CSDD). La sigla no varia.

*conselleiro. Forma gallega que no farem servir i que traduirem per conseller

contestar. Contestar a algú, contestar-li. Pujol contesta a Aznar.

contracorrent, a. Surt així, tot junt, com a locució, al GDLC, quan porta la a al
davant. Però sense la a s'escriu separat: contra corrent. Anar a contracorrent.
Anar contra corrent.

contradir. Contradir algú, contradir-lo. Pujol contradiu Aznar.

contra direcció. S'escriu separat. Un conductor ebri causa set ferits a l'anar
contra direcció.

contra rellotge, contrarellotge. S'escriu separat com a locució, significant 'molt

ràpid, amb presses'. Treballar contra rellotge, negociació contra rellotge. Però en
ciclisme l'escriurem sempre junt, considerant que es tracta d'una forma
substantivada que designa una modalitat de cursa. 100 quilòmetres contrarellotge
per equips, etapa contrarellotge, la contrarellotge.

<<contraure. Variant morfològica preferent (flexió verbal inclosa: contraus,

contrau, etc.) respecte a contreure.>

convèncer. Verb transitiu. A l'alcalde de BCN no el convencen (no pas *li

convencen) els models de gestió aeroportuària.

conya. Possible traducció del castellà pitorreo.

conyàs. S'admet, en contextos col·loquials (com en castellà).

cop. Els cops es donen, no es fan. Zülle dona el primer cop (no pas fa el primer
cop) tot just començar el Giro.

coper, -a. S'admet com a adjectiu, relatiu a copa. L'Espanyol ultima el periple
coper.

copla, -as. Cançó folklòrica espanyola. En cursiva.

&& copler -a Persona que canta coplas. Relatiu a la copla. En rodona. El racó del
copler. Un gest copler.

copler -a Afegir a Estil que també funciona com a adjectiu: relatiu a la copla. Un
guiño coplero = Un gest copler.

<<coqueto. Home que coqueteja.>>

Cor Nacional d'Espanya. En català.

Coral Càrmina.

corba. Sinònim secundari de revolt. Una carretera amb molts revolts.

*córrer a càrrec. Calc del castellà. S'ha de substituir per anar a càrrec.

correu electrònic. Equivalent català de l'anglès e-mail.

corrida. Terme de toros. En rodona.

*corte. No sempre es pot traduir per tall. Una novela de corte policiaco pot ser
una novel·la de caràcter policíac, no pas *de tall policíac.

Corts, les. Quan faci de subjecte, el verb l'escriurem en singular. Les Corts
s'oposa al pla de Núñez.

Cosa Nostra, la.

<<<Costa Brava.>

<<<Costa de la Mort. Nom que rep una part del litoral gallec.>

crac. Esportista d'elit; crisi borsària; droga. En rodona en tots els significats.

*créixer-se. Calc inadmissible del castellà crecerse en frases com ara l'equip *es
va créixer a la segona part. Fa de mal traduir, però en són equivalents possibles
animar-se, espavilar-se, despertar-se, engrescar-se, agafar moral,
reaccionar, embalar-se, envalentir-se, revestir-se de valor, etc. La frase
Santiago Segura se cree Welles, se ha crecido mucho podria ser en català
Santiago Segura es creu Welles, va molt embalat.

creuament de cables. S'admet.

<creuar. S’admet com a sinònim d’encreuar. Foc creuat, xut creuat. (ATENCIÓ:
HEM CANVIAT DE CRITERI.)>

creuar. No oblidem traspassar, travessar i passar, més tradicionals. Va ser

atropellat quan travessava el carrer.

cridar. S'admet en el sentit de 'fer una crida'. Pujol crida els militants de CiU a fer
pinya veient-se amb l'aigua al coll per primera vegada en vint anys.

Crivillé, Àlex. Motociclista conegut també com el nen de Seva.

Croàcia de Zagreb. Club de futbol. (En castellà oscil·len entre Croatia i Croacia.)

croissant. En rodona.

cubata, -es. En rodona (com whisky).

CUES A COMENÇAMENT DE COLUMNA

Mirem de no deixar cues massa descarades als textos. Fan molt lleig a
començament de columna, on en general no hi hauria d'haver un punt i a part a la
primera línia, sobretot si la línia no és pràcticament plena.

cuidador, -a. S'admet com a derivat de cuidar, 'persona que es cuida d'algú o
d'alguna cosa'. (GD62)
culebró. En rodona (GD62). El plural és culebrons, a la catalana. Però no
oblidem serial, que és una bona alternativa que funciona bé gairebé sempre.

culot, -s. Equivalent català del francès culotte.

<curat, -ada. S’admet com a sinònim d’adobat, assecat. Formatge curat, pernil
curat, aliments curats.>

cúrling. En català i en rodona.

CURSIVA/RODONA
Escrivim en cursiva:

1. Els estrangerismes amb grafia no adaptada al català (mentre en aquests

documents no es digui el contrari). Ex.: hippy, hippies, lobby, lobbies, match ball,
match balls.

2. Els estrangerismes amb grafia no adaptada que surten al diccionari de l'Institut

(DIEC) si no es pronuncien a la catalana. Ex.: attrezzo, boom, clown, maître,
mezzosoprano, pub, suite.

3. Els estrangerismes del diccionari de l'Enciclopèdia (DGLC) marcats amb

asterisc. Ex.: plum-cake.

4. Les locucions llatines. Ex.: ex aequo, in extremis, mea culpa. Excepcions: a

posteriori, a priori, honoris causa, in fraganti, in vitro, statu quo i versus.

5. Els diaris i les revistes. Ex.: Avui, Le Monde.

6. Els llibres, enciclopèdies i diccionaris. Ex.: Gran enciclopèdia catalana,

Diccionari de la llengua catalana.

7. Les paraules següents (que en castellà van en rodona, de vegades amb la

grafia adaptada): abertzale (cast. aberzale), balsero, burel, butron (cast. butrón),
cantaor, cante, capo, cinqueño, collage (cast. colaje), cutre, ertzaina, lehendakari
(cast. lendakari), lobby (cast. lobi), marine, maruja, montadito, muiñeira, opera
prima (cast. ópera prima), pájara, palo, pub, santería, santero, son, tablao, toque,
videomaton (cast. videomatón).

8. Les paraules següents (que en castellà també van en cursiva): azzurro, best-
seller, boom, chupinazo, drag queen, draft, endeses (plural català), hobby, land,
match ball, off, open, outrigger, party, party line, play-off, tabacaleres (plural
català), ultrasur.
9. Quan un temps verbal hagi d'anar en cursiva (o amb cometes, dobles o
simples), s'hi inclouran també els elements morfològics que el constitueixen.
L'àrbitre "es va colar", no pas l'àrbitre es va "colar". El PSOE "ha d'assumir" els
errors del passat sense complexos (i no pas el PSOE ha d'"assumir"...).

Escrivim en rodona:

1. Els estils musicals. Ex.: blues, bossa nova, country, jazz, rap, reggae, rock,
soul, techno, heavy metal, metal, indie, indie-pop, punk, garage, etc. (En
castellà també van tots en rodona.) Excepció: son.

2. Les races de gossos. Ex.: caniche, rottweiler.

3. Els noms dels esports. Ex.: bowling, enduro, taekwondo.

4. Els noms dels còctels i en general de qualsevol beguda combinada. Ex.:

caipirinha, calimocho, queimada.

5. Les paraules següents (que en castellà van en cursiva): càsting, esquàter, jet,
orsai, parquet, ústaixa, versus. I totes les paraules catalanes que en
l'edició castellana apareixen en cursiva: aiguamoll, botiguer, casteller,
diada, conseller, panellet, president, etc.

6. Els noms amb què es coneix popularment els jugadors o seguidors dels equips
esportius. Exemples: culers, pericos, periquitos, lleons, matalassers, vermells.
Només escriurem en cursiva els no catalans. Exemples: ultrasur, merengues.
(Vigilem perquè en castellà segueixen un altre criteri.)

<<<7. I les paraules següents, que en castellà ara també van en rodona: favela,
okupa, papamòbil, web.>>>

cutre. En cursiva.

cutreria. Derivat català de cutre. En rodona.

*cuyo. Hem de mirar d'evitar la traducció literària d'aquest relatiu. Exemples:

NO: Aquestes taxes han anat sorprenent el Govern la previsió de creixement del
consum del qual per al 1997 era del 2,7%.

SÍ: Aquestes taxes han anat sorprenent el Govern, que havia previst un
creixement del consum per al 1997 del 2,7%.

NO: Segons un estudi fet per Dupont sobre dones les professions de les quals fan
que s'hagin d'estar dretes la major part de la jornada laboral...
SÍ: Segons un estudi fet per Dupont sobre dones que la professió obliga a estar
dretes la major part de la jornada laboral...

D'Alema, Massimo. La preposició va en majúscula.

D'aquí ve. Amb aquesta expressió s'ha d'acabar sempre la secció fixa de Flavia
Company 'Frases (molt) fetes', del suplement Llibres. En castellà: De ahí.

daguestànic, -a. Habitant del Daguestan.

d'altra banda. Expressió que no es pot fer servir per allargar línies, i que fins i tot
s'ha de suprimir si ja és abusiva en castellà.

<En les expressions distributives, s’admeten totes les combinacions habituals

mentre siguin simètriques:

d’una banda / de l’altra;

per una banda / per l’altra;
d’una part / de l’altra;
per una part / per l’altra;
d’un costat / de l’altre;
per un costat / per l’altre;
d’un cantó / de l’altre;
per un cantó / per l’altre.>

Dante. Autor de La divina comèdia.

Dar es Salaam. Capital de Tanzània. En castellà, Dar es Salam.

davant. Equivalent del castellà ante, sovint és reemplaçable per contra i de

vegades per amb, i així s'hi guanya una certa varietat. El partit contra / amb /
davant / el Madrid es presenta difícil. En un altre sentit (per ex.: davant d'aquesta
situació...), no oblidem altres possibilitats: veient, tenint en compte, en vista de,
etc.

<<<de. Precedint un adjectiu, substitueix un substantiu amb valor partitiu. L’àrbitre

va ensenyar tres targetes grogues i una de vermella. El nou model es presenta
amb set motors, quatre de gasolina i tres de dièsel. Però: El Recreativo només ha
sumat 9 punts de 45 possibles (no pas *45 de possibles). En aquest últim cas no hi
ha relació partitiva entre el número i l’adjectiu. Una altra possibilitat seria fer
precedir d’article determinat el nombre de punts possibles: El Recreativo només ha
sumat 9 punts dels 45 possibles.>

DECLARACIONS
1. Les declaracions dels esportistes fetes tot just acabada la competició s'han
d'escriure en pretèrit indefinit i no pas en passat. Hem jugat un gran partit i no pas
vam jugar un gran partit.
2. Les declaracions dintre de declaracions van entre cometes simples.

3. Les declaracions que s'escriuen en castellà han d'anar en negreta cursiva, no

pas en negreta rodona.

&& degut a. Locució equivalent a a causa de. (GIEC)

deixar. S'admet l'ús sintàctic següent: Pujol va afirmar: "Si no faig més escoles,
hospitals, carreteres o ponts, és perquè Madrid no em deixa". && Introduint un
infinitiu, el complement de deixar és transitiu si l’infinitiu no porta complement (la
malaltia no el deixa viure), i intransitiu si l’infinitiu porta complement directe (la
malaltia no li deixa tenir una vida tranquil·la).

<<deixar-hi la pell. Significa ‘perdre-ho tot o morir en una empresa’. Però també
es pot fer servir en el sentit de ‘esforçar-se al màxim’. Els jugadors van sortir al
camp a deixar-hi la pell per guanyar la final. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE
CRITERI.)>

delfí. Significa 'persona elegida per una altra perquè la succeeixi', i també designa
el segon o número 2 d'un càrrec important. Per tant, no s'ha de confondre amb
dofí, 'cetaci que salta amb alegria, etc.'

<<demandar. Només significa ‘presentar una demanda’. A diferència del castellà,

no és sinònim de demanar.>

demarrar. En ciclisme, fer una forta accelerada per escapar-se del gran grup.

demo. Substantiu femení. En informàtica, programa de demostració que permet a

l'usuari conèixer les característiques d'un determinat programa.

DEMOSTRATIUS
1. Amb valor de pronom (aquest, aquesta, etc.), en català no tenen el rendiment
que tenen en castellà. Tinguem-ho en compte. Malmeten la traducció. És molt
millor repetir el substantiu a què es refereixen, literalment o amb un sinònim,
suprimir-los o fer la frase d'una altra manera.

2. Si es refereixen a persones, els pronoms forts ell, ella, ells, elles són una bona
solució, que el castellà no fa servir.

3. Són innecessaris en frases de la mena per a aquells que s'estimin més fer la
pujada a peu, hi ha un camí que surt del barri de Sant Daniel. N'hi ha prou escrivint
per als que s'estimin més...

De Niro, Robert. La preposició va en majúscula.

de nou. Locució correcta però poc idiomàtica. Farem servir preferentment el verb
tornar o expressions com un altre cop o una altra vegada. Els tècnics intenten
canviar el collaret de l'óssa Giva un altre cop. / Els tècnics intenten tornar a
canviar... (millor que: intenten canviar de nou...).

de pas. No s'accepta com a equivalent de la locució de passada. Aniré al mercat i

de passada m'arribaré al banc.

<<<de pega. S’admet com a equivalent de de per riure, fals. Euros de pega.
(GD62)>>>

<<<de somni. Nom de la capçalera d’una pàgina del suplement Airbag. En

castellà la capçalera d’aquesta pàgina es titula ensueño. (La màquina tradueix
ensueño per somni.)>>>

des-. El processador de textos ignora que la immensa majoria de paraules que

comencen per des- s'han de partir respectant la integritat d'aquest prefix. Vigilem,
doncs, les males particions de la mena de *de-sesperació, *de-sinterès, *de-
sorbitat, etc.

desafur. Fet que priva algú dels seus drets o privilegis. El Tribunal d'Apel·lacions
de Santiago dicta el desafur, però encara ha de redactar la decisió. De totes
maneres, el diari prefereix fer servir el concepte pèrdua d'immunitat. La justícia
xilena vota que Pinochet perdi la immunitat. No farem servir desaforament ni
desafurament, sinònims de desafur teòricament possibles.

desaire. Demostració de menyspreu o d'indiferència immerescuda. (GD62, GDLC)

desarrollismo. En cursiva.

desatendre. Tot i ser equivalent genuí i adequat de desoir, no oblidem altres

solucions, com ara
no fer cas de.

descerebrar. S'admet.

desconstrucció. Equivalent del castellà deconstrucción. (Termcat) Tots els

derivats també comencen amb des-.

desenfadat, -ada. S'admet com a sinònim de desimbolt.

desenvolupar. No és un verb tan corrent com el castellà desarrollar. Sembla que

té un ús més limitat. Moltes vegades hi queda més bé un altre verb. La conferència
se celebrarà (no pas es desenvoluparà) al centre cívic Can Deu.

<<<desfondar. Cansar-se, esgotar-se, un esportista, un equip. A la segona part,

el Bayern es va desfondar.>>>
desmentit. És incorrecte com a substantiu. S'ha de substituir per desmentiment.
Els insistents desmentiments (no pas *desmentits) del Kremlin.

desperdici, no tenir. S'admet, com a llicència.

després. És el que la màquina tradueix per luego. Però de vegades vol dir així
doncs, per tant. Per tant, continua havent-hi corrupció (pregunta d'un periodista
en una entrevista).

desseleccionar. Amb doble essa.

destre. Sinònim de torero. Però usarem preferiblement torero.

desvelar. S'admet, però no oblidem revelar, descobrir i similars.

&& déu-n'hi-do, déu-n’hi-doret En minúscula i amb guionets. (Ortografia IEC

2016)

deure. Verb que en català estàndard té el sentit de probabilitat, però mai el sentit
d'obligació del castellà deber.

Dia de la Hispanitat. En català.

diferent de. No pas *diferent a. Un cas diferent d'un altre.

digerir. Recordem-nos de pair, més habitual tant en sentit recte com figurat.

dilema. Possible solució d'encrucijada en sentit figurat, però moltes vegades no hi

va gens bé, perquè sovint té altres sentits, com ara 'punt on conflueixen diversos
aspectes', 'situació complexa de difícil resolució', i és el context el que determina la
traducció. Mendiluce va fer una conferència sobre el conflicte dels Balcans. El
grup se sentia desplaçat en aquell punt de trobada cultural, l'últim dels festivals
prehistòrics. Altres solucions, segons el context: disjuntiva, alternativa, cruïlla,
trencaclosques. El dilema socialista. La disjuntiva catalana. La cruïlla de CiU.

dimitir. Ara ja pot regir la preposició de (DIEC). Núñez no dimitirà del càrrec.

direcció. Incorrecte com a sinònim d'adreça. (Ens passa sovint per alt en pàgines
de noves tecnologies: adreces electròniques, adreces d'internet.)

disc compacte. Equivalent català de compact disc, que també es pot fer servir.

discjòquei. Sense guionet (Termcat). L'abreviatura és dj, invariable en plural, i

sempre en cursiva.
disco. En rodona (GD62), com a tipus de música i com a apòcope de discoteca.

discórrer. Verb poc adequat en frases com ara la manifestació va discórrer sense
incidents. Molt millor: transcórrer.

disfrutar. S'admet.

diversos, diverses. Ús habitual. Però no oblidem altres possibilitats: uns quants,

unes quantes, diferents, etcètera, && i sobretot uns quants com a equivalent del
castellà varios. (La màquina sempre fa varios = diversos.) Hi ha lectors que se
senten deutors d’un escriptor concret. O d’uns quants.

&& divertimento. Composició musical. Divertimento núm. 1 en re major de

Mozart. Obra artística o literària de caràcter lleuger. Divertimento amb segell
propi (Ésadir). Sempre en rodona. (Atenció: hem canviat de criteri.)

Djelfa. Regió d'Algèria. (La GEC fa El-Djelfa.)

Djordjevic, Aleksandar. Jugador de bàsquet serbi del Madrid. No és rus, per tant
no hi toca la forma Aleksandr. L'escrivim igual que en castellà.

Dniéper. Riu rus. Amb accent agut seguint la norma general (malgrat la GEC i el
GLC).

dobro. Femení. Guitarra de ferro. Construïda per un negre que es deia Dobro
(d'aquí ve) abans que s'inventessin les guitarres elèctriques. En rodona.

dog. Nom genèric que designa diferents races de gossos de cos robust i talla gran
(cast.: dogo). No hem de fer gens de cas del DCC, que tradueix dogo,
erròniament, per gran danès i dog alemany. Per exemple, també existeix el dog
argentí (gos agressiu capaç de menjar-se nens), que no té res a veure amb el
gran danès (gos calmat i pacífic incapaç de menjar-se ningú). (ORIGEN DEL
COMENTARI: dissabte 30 de gener, centraleta col·lapsada de trucades de
propietaris de grans danesos indignats després d'haver llegit a la portada de
l'edició en català que un gran danès ha esquarterat un nen mallorquí de 4 anys.)

dòmino. Forma preferent a dominó. L'efecte dòmino.

Don, Doña. Formes de tractament castellanes. En majúscula i rodona. (De

vegades pot ser que hi quedi millor el senyor, la senyora.) (Atenció: vigilem que
el programa tradueix do i la senyora, respectivament, si en castellà ho han escrit
en minúscula.)

&& donar carpetada. No oblidem les alternatives posar fi a, tancar, concloure,

arxivar, etc.
*donar de menjar. Calc del castellà dar de comer que s'evita traient la preposició.
Donar menjar als coloms, a qui té gana.

donar entenent. Expressió genuïna però poc adequada a l'estil del diari. Solució:
donar a entendre.

*donar un gir. No s'admet. Calc del castellà. Solucions possibles: <<fer un gir,>
capgirar, canviar, fer canviar, &&donar un tomb, etc. El nou canceller s'ha
compromès a fer canviar (no pas *donar un gir a) el mercat de treball d'un país
amb 4 milions d'aturats. La malaltia ha donat un tomb.

*donar-se a la fuga. No s'admet. Calc del castellà. Solucions: fugir, fugar-se,

escapar-se.

<<donar-se pressa. Preferirem afanyar-se.>

donat, -ada. És correcte i adequat, però no oblidem tenint en compte. Tenint en

compte la configuració de la xarxa...

donjoan. Home aficionat a seduir dones. Però escriurem Don Juan per referir-nos
al personatge literari. Don Juan Tenorio era un donjoan.

dònut. En català i en rodona.

dot. Substantiu masculí. Els seus dots d'actor.

drag queen. En minúscula i en cursiva. Pl.: drag queens.

dríbling. S'admet, al costat de driblatge.

drogata. S'admet en registres col·loquials. En rodona.

Duixebàev. Jugador d'handbol nacionalitzat espanyol.

dur. Adjectiu que no funciona com a adverbi. Expressions com *entrenar-se dur,
*treballar dur, etc. són un calc del castellà. Solucions possibles: entrenar-se amb
duresa, amb molta duresa, molt, molt i molt, intensament, amb intensitat,
amb molta intensitat, etc.

Ebola. Nom d'un virus. Sense accent. (Cast.: Ébola.)

e-mail. En cursiva.

edil. Només ha de substituir regidor per evitar repeticions. Tinguem en compte

també que en castellà es fa servir per designar l'alcalde.

Educàlia. En català.
efecte 2000. En cursiva (amb l'article fora de la cursiva). Les conseqüències de
l''efecte 2000'.

El capvespre dels déus. Òpera de Wagner. (No pas: ocàs.)

Eibar. Club de futbol de Segona Divisió A, del municipi del mateix nom. Sense
accent.

<El Montanyà. Nom de la urbanització i les instal·lacions esportives on es

concentren els jugadors del FC Barcelona. (L’article ha d’anar en majúscula.)>

el que. Construcció correcta que tendirem a substituir per què quan s'escaigui. De
la Rosa ja sap què és (millor que el que és) un bòlid d'aquestes dimensions.

el que és pitjor. Calc del castellà lo que es peor. Un bon equivalent és encara
pitjor. Estar constantment parlant al col·legiat --o, encara pitjor (no pas *el que és
pitjor), insultant-lo-- és una cosa plenament assumida.

<El Saler. Nom d’un camp de golf i d’unes instal·lacions esportives que hi ha al
Saler (barri de la ciutat de València).>

<<El 33. Denominació actual de l’antic Canal 33, de Televisió de Catalunya. Un

programa d’El 33. (L’article ha d’anar en majúscula.)>

El Triangle. Complex comercial de la plaça de Catalunya de Barcelona. (L'article

va en majúscula.)

ELA GEMINADA

No posem l·l al títol LA PEL.LÍCULA D'ESTRENA de la programació de Canal +

(pàgina de televisió on surt el comentari de Ferran Monegal) ni al titolet ALTRES
PEL.LÍCULES de la mateixa pàgina. La raó és que el punt volat hi queda massa
volat.

elegir. No oblidem escollir i triar. En castellà pràcticament sempre escriuen

elegir.

els dos, els tres, etc. Aquests usos són correctes quan acompanyen un
substantiu, però són incorrectes quan fan de pronom, i en aquest últim cas la
solució és tots dos, tots tres, etc. Els dos presidents es van trobar al vespre; tots
dos es van trobar al vespre.

<<Els Verds. Partit ecologista alemany. L’article va sempre amb majúscula. Una
petició d’Els Verds.>
<embornal ambiental. Equivalent del castellà sumidero en el sentit de ‘fase,
procés o substància responsable de la desaparició d'un contaminant de
l'ambient’. Les aigües dels mars són l'embornal ambiental del diòxid de carboni.>

*empapar. No s'admet. És un castellanisme.

empassar-se. És sempre pronominal, i en castellà només a vegades. El nen va

caure de la barca i es va empassar (no pas *va empassar) molta aigua.

*empeñar (i derivats). No sempre va bé entestar per traduir aquest verb. Moltes

vegades inclou la idea de 'compromís, esforç', més que no pas la de
'entossudiment, obstinació'. Per tant, en el primer cas seran equivalents
comprometre's, esforçar-se. Estem compromesos (no pas entestats) en aquest
projecte.

emplaçar. Referit a una persona, citar-la en un temps i en un lloc determinats.

Pujol emplaça Aznar a negociar el calendari electoral abans de la primavera.CiU i
PP s’emplacen a acords puntuals.

empollar. Col·loquialment, estudiar amb intensitat. Es passa les nits empollant per
a l'examen. (GD62)

<en + (material, color). En principi, els materials de què estan fetes les coses
(complement del nom) s’introdueixen amb la preposició de. Un collaret de plata, un
abric de pell, un rebedor (de color) rosa. Però quan s’hi intercala un participi
(expressant el procés de fabricació de l’objecte), la preposició de a vegades
grinyola i dona pas a en o amb (segurament perquè el participi regeix una
expressió adverbial que demana més aquestes preposicions). Un collaret
dissenyat en plata, un abric fabricat amb pell, un rebedor pintat en rosa. Com que
els límits d’aquesta vacil.lació fan de mal precisar (i com que, a més, sembla que
en castellà aquest ús de en té molt de rendiment), en la pràctica admetrem en o
amb si trobem que de no hi queda prou bé.>

en breu. Expressió poc habitual, encara que correcta. Preferirem aviat i similars.

en gran. Expressió a evitar com a traducció del castellà a lo grande encara que
algun diccionari la proposi. Busquem altres fórmules. Cornellà disfruta de valent
(no pas en gran) amb els millors 'clowns' d'Europa. El Bilbao fa festa grossa per
celebrar (no pas celebra en gran) l'accés a la Lliga de Campions. Fer una gran
festa, una festassa (no pas celebrar una festa en gran).

en mans de. S'admet, i s'usarà preferentment a a les mans de. L'ONU deixa
Timor en mans dels indonesis.

en peu d'igualtat. S'admet.

en pla + ADJ. S'admet. Teófila, en pla feminista.

en ristre (lanza, maza, tenedor, etc.). Traducció possible: amb una (llança, maça,
forquilla, etc.) a la mà. Els diccionaris proposen al rest, solució no
estàndard.

*en serio. Castellanisme. Equivalents possibles: de debò, seriosament.

en vies de. S'admet.

encantar. En sentit figurat, el farem intransitiu. Li encanta passejar.

encara que. Ús habitual. No oblidem altres possibilitats: tot i que, però, malgrat
que, <si bé>, etc.

enciamera. >Equivalent del castellà ensaladera, que és com es coneix el trofeu de

la Copa Davis de tennis.

encierro. Sovint també és sinònim de corrida, que no s'ha d'oblidar.

encontre. Paraula que no farem servir mai com a sinònim de partit (de futbol,
bàsquet, etc.) ni com a sinònim de trobada.

endeses. Accions d'Endesa. En cursiva, i amb el plural a la catalana.

enduro. En rodona.

enfront. Part anterior d'una construcció, especialment d'un edifici. Amb aquest
sentit tradueix el castellà frontal. L'enfront s'ha de reconstruir.

enlairament. No sempre va bé per traduir despegue, en molts sentits figurats.

<<enrere, endarrere. De vegades aquests adverbis envaeixen el camp semàntic

de darrere. A la segona part l’equip es va tancar al darrere (no pas *enrere) i es va
dedicar a defensar el resultat.>

ensaladilla. S'admet com a sinònim d'ensalada russa.

ensenyar. Ensenyar a algú, ensenyar-li. El professor ensenya als alumnes.

entrar. El farem intransitiu en el sentit esportiu de 'escometre per prendre la pilota'.

Hierro va entrar a Luis Enrique per evitar que marqués un gol. (GDLC)

entre d'altres. Locució que substituirem per entre altres quan acompanyi un
substantiu. Entre altres equipaments. && En la resta de casos es poden fer servir
indistintament.

enxaneta. Ara s'escriu així. Abans: anxaneta.

<<enxufar. S’admet en el sentit de ‘recomanar’. En rodona.>

enxufe. En cursiva.

enxufisme. En rodona.

<EP. Sigla d’extended play, disc de durada intermèdia, a mig camí entre un single
i un long play (LP).>

Erevan. Capital d'Armènia (cast.: Eriván).

<<<ERO. Sigla d’expedient de regulació d’ocupació. En castellà, ERE.>>>

Errenteria. Municipi basc. (En castellà, Rentería.)

ertzaina. En cursiva, segons l'LDE. Pl.: ertzaines.

esbravar-se. Forma preferible a desbravar.

escalèxtric. Nom comú adaptat de la marca Scalextric.

&& escalfar No el farem pronominal en el sentit esportiu. Els jugadors suplents

escalfen a la banda. (GDLC, GD62 i Ésadir)

escapar-se. Amb el significat de 'algú allunyar-se alliberant-se d'allò que el reté,

d'un perill' és sempre pronominal, tant en sentit recte com figurat. Molins va
intentar escapar-se (no pas *escapar) de la polèmica sobre els geriàtrics amb
propostes amb ganxo.

escaqueig. S'admet.

escaquejar-se. S'admet.

<escombraries. Com a traducció de basura, en sentit figurat sovint hi va més bé

porqueria. Moltes vegades llegim porqueria. “Tu ets porqueria”.>

escúter. Substantiu masculí.

Esfahan. Ciutat de l'Iran. (Cast.: Isfahan.)

Esma. Acrònim d'Escola de Mecànica de l'Armada.

ESO. Educació secundària obligatòria.

<<espaldas mojadas. Mexicans que aconsegueixen travessar la frontera, a través

del riu, que els separa dels EUA.>
espera de, a l'. S'admet. Preferible a en espera de.

esperar. També és transitiu en sentit figurat. A Pinochet l'esperen 58 querelles a

Xile. && No sabem quin futur l’espera, a aquest equip. En el sentit d’’esperar-se un
temps’ és intransitiu. El conseller espera a tancar la investigació abans de cessar
Olmos.

espeternecs. Equivalent de coletazos en sentit figurat. Els espeternecs de

Pinochet (no pas *els cops de cua de Pinochet).

esquàter. Forma catalana, i per tant la que farem servir, de squatter. Pl.:
esquàters.

esquena. En català és incorrecte en plural per referir-se a la d'una sola persona, a

diferència d'espatlla. Entre tots dos van cobrir les espatlles a Pat Ewing (no pas
*les esquenes).

<<<esquena de, a l’. No oblidem d’amagat de. Va actuar d’amagat d’ell.>

Esquina del Bernabéu, La. En rodona. (LDE)

ésser/ser. Escriurem ser com a verb, i ésser com a substantiu. Va ser diputat;
l'ésser humà, els éssers humans.

<<Estació de França. En majúscula.>

Estadi Olímpic de Sevilla.

ESTADIS, noms d'

Alguns noms de camps de futbol d'equips espanyols porten article, i ha d'anar en
majúscula: El Molinón, La Romareda, El Sardinero, El Madrigal, etc.

estar amb. Fer costat a. Barcelona està amb la dona.

<<<estar a les últimes. Equivalent de l’expressió castellana estar en sus

amenes.>>>

estar en antena. Traducció del castellà estar en el aire pel que fa a les emissions
de ràdio i televisió.

estat. Forma preferent respecte a sigut en general en els textos d'informació i

opinió (és a dir, en els que van en rodona). (Vegeu sigut.)

Estat, estats. En majúscula en singular. En minúscula en plural. (Seguint l'edició

en castellà.)
&& Estat del benestar. (Hi hem afegit l’article: ‘del’, seguint el DIEC.)

<<estats bandits. Es diu dels estats que emparen activitats terroristes. Equivalent
del que en castellà en diuen estados gamberros, estados truhanes.>

<<<estela. S’admet com a sinònim de deixant, ‘solc que deixa a la superfície de

l’aigua el pas d’un vaixell’, ‘rastre de llum, de fum, etc., que deixa un element
mòbil’, i també en sentit figurat. L’estela de Dalí ha deixat a l’Alt Empordà una
interessant ruta del surrealisme.>>>

estira-i-arronsa, -es. El plural només es fa pel final, per la presència dels

guionets.

<estiuenc / d’estiu. Tot i que l’equivalent exacte de veraniego és estiuenc, en

català sovint hi queda més bé la perífrasi d’estiu. Contractes d’estiu, vacances
d’estiu.>

<<estripar. Sinònim d’esquinçar, no té res a veure amb trencar. A la biblioteca

de García Márquez no hi ha l’esborrany original de ‘Cien años de soledad’, que ell
mateix va estripar.>

E Street Band, la. Grup que acompanya Bruce Springsteen. (No apostrofem
l'article.)

estudiant. Preferirem la forma invariable. Una estudiant de Medicina.

estudiar. Tot i ser una de les traduccions més rendibles del castellà barajar,
sempre hem de comprovar que sigui adequada al context. Manel i Gálvez són dos
dels possibles davanters en qui havia pensat la directiva per substituir Darío Silva
(no pas *davanters que havia estudiat la directiva...).

<<<euro. El símbol no s’apostrofa. Tres milions de E. (IMAGINEU-VOS QUE

AQUESTA “E” ÉS EL SÍMBOL.)>

ex. En rodona. Pl. invariable. El seu ex, la seva ex, els seus ex.

<<<exitós, -a. S'admet. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)>

explosionar. S'admet, en el sentit de 'fer explotar'.

Expomòbil-98. En català.

extra brut. Mena de cava.

extra sec. Mena de cava.

extradir. Es conjuga com servir, no pas com dir. Ex.: extradeix, extradeixen,
extradida.

extrem. No s'admet en el sentit (correcte en castellà) de 'assumpte, punt o qüestió

que es discuteix o s'estudia'. Ferrándiz va consultar amb la seva advocada el
contingut (no pas els extrems) de la seva declaració.

EUA Sigla dels Estats Units. Possibilitats: els Estats Units aproven / els EUA
aproven / Estats Units aprova / EUA aprova.

euríbor. Futur substitut del míbor.

euro. Moneda europea. Substitueix l'ecu (del tot a partir del 31-1-99).

euskaldun, -s. En cursiva. De gènere invariable.

fabular. S'admet.

Faemino y Cansado. Amb y, després d'una certa vacil·lació.

faena. Terme de toros. En rodona.

falaixa, -es. Jueus etíops (cast.: falasha, falashas).

fan, fans. En rodona.

fanfàrria. S'admet com a sinònim de fanfara.

fanzín. En rodona. Catalanització de fanzine, anàloga a magazín. Ve de 'fan(àtic

de maga)zín'.

fardar. S'admet en contextos col·loquials amb el significat de 'presumir, donar-se

importància'. Viu a Llavaneres i sempre està fardant de casa.

Farga, La (de l'Hospitalet). L'article va en majúscula. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT

DE CRITERI.)

<<Farmaindústria. Patronal dels laboratoris farmacèutics. En català.>

<<Far West. Expressió anglesa que farem servir, en rodona i amb majúscules,
per referir-nos al que en castellà en diuen lejano oeste en el context dels cowboys
nord-americans.>

<<fatal. S’admet com a adverbi. L’experiment va sortir fatal.>

<<<fàtua. En rodona. Decisió o regla proclamada per un líder religiós musulmà.

Pl.: fàtues (Termcat). (ATENCIÓ, hem canviat de criteri: fins ara hem fet fatwà.)>
<<<favela. En rodona. Pl.: faveles.>>>

fax. En rodona. Pl.: faxos (Termcat).

Federació d'Associacions de la Premsa d'Espanya.

feina. Vigilem la distribució feina/treball. Per exemple, a propòsit d'un solista que
ha abandonat un grup musical i que acaba de gravar un disc sembla més apropiat
dir que ha fet el seu primer treball en solitari que no pas la seva primera feina en
solitari.

<<<Fenomen, el. Pseudònim amb què és denominat el futbolista Ronaldo. En cas

d’aglutinació, l’article ha d’anar en rodona. Ronaldo, ‘el Fenomen’. Els primers gols
del ‘Fenomen’. (En castellà: el Fenómeno.)>>>

Feria de Abril / Fira d'Abril. En castellà la de Sevilla. En català les d'aquí.

Feria de San Isidro (de Madrid). En castellà.

*fer de les seves. Incorrecte sense el pronom feble. Ha de ser sempre fer-ne de
les seves. Rociíto Carrasco en torna a fer de les seves.

fer-se amb. En català només vol dir 'relacionar-se'. No té el sentit de 'apoderar-se,

atrapar, apropiar-se'. Hesp atrapa la pilota (no pas *es fa amb la pilota).

fer un lleig. S'admet com a traducció de l'expressió hacer un feo.

festa major. En minúscula.

Festival de Arte Nativo.

Festival de Música i Dansa de Granada. En català.
Festival de Teatre Clàssic de Mèrida. En català.

feta. Formatge grec amb denominació d'origen. En rodona.

Fi d'emissió. Nom català de la secció de les pàgines de TV titulada Y cierre. (És

el nom que rep la secció de Ferran Monegal quan no la firma ell.)

<<<fideuà. En rodona. Forma col·loquial de fideuada.>>>

finançar, financi, financin. No pas *financiar, *financiï, *financiïn.

&& fins / fins a. La a cau davant d'adverbis morfològics (fins demà), però no
davant de sintagmes nominals amb funció adverbial (fins a l'any que ve). No ens
veurem fins a la setmana que ve.
fins i tot. ús habitual. No oblidem l'alternativa i tot a final de frase.

fins on. Millor que fins a on.

Fira del Disc de Col·leccionista.

fiscalia, la. En minúscula com a genèric. En majúscula quan és una de concreta:

la Fiscalia de Màlaga, la Fiscalia Anticorrupció.

flagell. Substantiu que en català no té el rendiment que en castellà té azote.

Traduïm-lo segons el context.

florero. S'admet, en sentit figurat. CiU ironitza sobre l''efecte Piqué' i qualifica el
portaveu de "florero català".

fogueig, de. De salva. Bales de fogueig. (GD62)

Foixarda, la.

fontaner. S'admet en sentit figurat com a equivalent del castellà fontanero. Els
fontaners de la Moncloa.

<<<Font-rubí. Població catalana de presència diària a la pàgina del temps. La

erra ha d’anar en minúscula. En castellà no ho fan i la màquina tampoc.>

Foro Italico. En italià. Sense accent.

forrar. S'admet com a sinònim de folrar. (GLC)

<forro polar. S’admet, i també qualsevol mena de forro.>

Fòrum Babel. En català.

&& fossa de l’orquestra. En un teatre, espai destinat als músics, entre l’escena i
les butaques. Cast.: foso. (Termcat) Per abreujar, també en podem dir fossa o
orquestra. El GD62 recull fossa orquestral.

Fosses Ardeatines. En plural, malgrat el GLC.

fotomaton. En rodona i sense accent (GD62).

fregar. En català aquest verb es percep de manera força més immediata en sentit
recte (fregar el terra) que no pas en sentit figurat (el Madrid frega el ridícul).
Procurem, doncs, evitar tant com puguem aquest últim ús. El Madrid fa gairebé el
ridícul. Vorejar, acostar-se, són altres solucions possibles. I encara d'altres: a la
ratlla de, a frec de, arran de, a tocar de, a un pas de.
Frente Atlético. Grup radical de seguidors de l'Atlètic de Madrid.

Frontó Colom. En català.

Fu Manxú.

fuagràs. Forma catalanitzada de foie gras. (En aquest cas no seguim el DIEC.)

Fuerza Nueva. En castellà.

fugar-se. S'admet com a sinònim de fugir.

Fundació Alberti.

Fundació García Lorca.

Fundació Guggenheim.

Fundació Hispano Cubana (FHC).

Fundació Nacional Cubano Americana.

Fundació Reina Sofia.

Fundació Shoah.

Fura dels Baus, La. L'article va en majúscula.

<<furer. Membre o seguidor de La Fura dels Baus. En rodona.>>

futur de probabilitat. Recordem que és incorrecte. Suposo que es deu haver

assegurat que el que s'explica al film és veritat (i no pas suposo que s'haurà
assegurat que...).

Gabinet. S'escriu en majúscula quan és sinònim de Govern o Executiu.

Gabinete de Estudios de la Comunicación Audiovisual (GECA). En castellà.

Empresa privada de Madrid.

gag. En rodona. Pl.: gags.

GAL, el. En singular, segons l'LDE, encara que hi pertocaria plural.

ganxo. S'admet com a equivalent de chispa, gancho, i com a sinònim de gràcia,

atractiu. Un espectacle amb ganxo.
gardela. En futbol, 'xut molt fort', equivalent interessant dels termes castellans
trallazo, pepinazo. Sinònim de cacau.

<*garra. Amb el diccionari (cast/cat) a la mà, tener garra es pot traduir per tenir
grapa. Però sovint ens sortirà més a compte fer servir altres sinònims, com ara
empenta, ganes, agressivitat, etc.>

<<garrafal. S’admet com a sinònim de colossal, enorme, majúscul. Un error

garrafal. (GD62)>

garrotín, -ines. En cursiva. Ball popular andalús.

gayumbo. Significa 'toro molt gran', i s'ha de deixar. En cursiva.

GBr. En esports, abreviatura de Gran Bretanya.

gegantesc, gegantí. Adjectius que de vegades queden estranys en el conjunt de

la frase. Gegant, al darrere del substantiu, és un equivalent més usual de
gigantesco. Un lavabo gegant, una escultura gegant, unes xemeneies gegants.

<<<geisha, -es. En rodona.>>>

generalísimo. Referit al general Franco. En castellà i en cursiva.

GERUNDI
1. No s'admet als peus de foto. Van Gaal saluda (no pas saludant) uns aficionats
ahir a la tarda.

Gest per la Pau.

GIF. Sigla de Gestor d'Infraestructures Ferroviàries.

gilipolles. En cursiva.

giraldilla, giraldillas. Mascotes del Mundial d'atletisme de Sevilla.

gitaneria. S'admet, en el sentit de 'conjunt de gitanos'. És diferent de gitanada,

que té un matís despectiu.

glamur. Forma catalana de glamour. En rodona. (Precedents il·lustres: buquet i

gurmet.)

glamurós, -osa. Adjectiu derivat de glamur. En rodona.

gogó. En cursiva.
<golf. Les puntuacions en golf responen al nombre de cops que necessita cada
jugador per completar el recorregut. Per tant, en les classificacions es parla de
cops (mai de punts), i lògicament guanya el que n'ha fet menys. Una altra cosa
són els cops sota par: el par és un nombre de cops calculat arbitràriament per al
recorregut. Per exemple: si un forat es calcula que s'ha de fer en 4 cops, és un
forat de par 4. Si el jugador aconsegueix fer-lo en 3 cops (<<<birdie>>>), tindrà un
cop sota el par. Si el fa en 5 (<<<bogey>>>), tindrà un cop sobre el par. Al final
del torneig, tot plegat s'acumula. Exemple: Woods va acabar amb 271 cops (17
sota el par), després de fer 20 birdies i només 3 bogeys. En general, els tornejos
es disputen en quatre jornades. Cada dia es fa un recorregut complet al camp, que
sol ser de 18 forats. Per tant, es juguen 72 forats. En golf es parla més aviat de
boles que de pilotes, i els pals o bastons amb què s’hi juga són de ferro (no pas
de metall), per als cops de precisió, i de fusta, per als cops llargs.>

golf del Lleó. Seguint la GEC.

Golferichs. Nom d'una casa xalet de Barcelona (Gran Via / Viladomat). S'escriu
així, acabada en -chs.

golondrina-es. Embarcació típica del moll de Barcelona. En rodona. Atenció: a

l'Avui Sortim hi surt una empresa que es diu Las Golondrinas i s'ha de respectar.
Aquesta mateixa empresa anuncia que les seves barques van al rompeolas, i
també s'ha de respectar.

Govern. Per pal·liar els efectes que ocasiona l'ambigüitat de la traducció de la

parella Govern/Gobierno, és recomanable tenir en compte la possibilitat
sinonímica del membre català del tàndem: Generalitat, Consell Executiu. La
Generalitat negocia llogar la xarxa d'emissores de la CCRTV.

Gudermes. Ciutat de Txetxènia. (Sense accent. En castellà tampoc ha d'anar amb

accent, però de vegades l'hi posen.)

graella. Programació de televisió. En rodona. En esports de motor, zona situada al

principi del circuit, on es col·loquen els vehicles per començar una cursa. Graella
de sortida. (GD62)

grafiter, -a. Persona que fa grafitis. (Ésadir)

Gramenet, la. Club de futbol. Excepcionalment en femení, tant sencer com

abreujat (la Grama).

Gran Poma, la. Designació col·loquial amb què també és coneguda la ciutat de
Nova York. (Cast.: Gran Manzana. Anglès: Big Apple.)

gremlin, grèmlins. En rodona.

gripar. Referit a un motor, enganxar-se en alguna de les seves peces internes,
generalment per falta de lubricant. També s’admet, en sentit figurat, significant
‘encallar, estancar’. L’economia del Japó, gripada.

gruix. S'admet com a sinònim de gros. Canàries i Balears ja han contractat el

gruix de les places per a l'estiu.

guardamalles. Masculí singular. Equivalent del castellà guardamalleta. Peça

d'adorn que penja sobre la part de dalt del cortinatge d'un teló d'escenari. Per
exemple, la L que hi havia al del Liceu abans de l'incendi. (Termcat).

<<<Guernica. Quadro de Picasso, que no s’ha de confondre amb el topònim

Gernika.>

guerra del plàtan. (Cast.: guerra del banano.)

Guerrilleros de Cristo Rey. Grup ultra. En castellà.

Guia del Rodamón. En català. Col·lecció de guies de viatges publicada per

Editorial Salvat en castellà i en català durant una època (el 1995, sense anar més
lluny), si bé actualment només es publica en castellà. (En castellà: Guía del
Trotamundos.)

guinda. S'admet en el sentit figurat de 'allò que remata o culmina alguna cosa'.

GUIONET
1. Excepcionalment, escriurem amb guionet els compostos de la mena israeliano-
palestí quan facin referència a realitats independents que s'uneixen puntualment.
Ex.: acord franco-alemany, cimera hispano-francesa, comissió hispano-francesa,
frontera franco-belga. En canvi: film francobelga, dirigents albanokosovars, eix
francoalemany.

2. També mantindrem el guionet quan un dels dos elements del compost en porti:
anglo-nord-americà, anti-nord-americà.

3. Els compostos de la mena escola taller, cotxe bomba, sopar espectacle, etc.
no porten guionet i fan el plural pel primer element.

<<guiri. En rodona. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)>>

gust de. Equivalent possible de l'expressió castellana sabor a. Un duel amb gust
de revenja (no pas *gust a).

habeas corpus. En cursiva.

&& hac aspirada

1. A efectes d'apostrofació, s'ha de tenir en compte que la hac és aspirada en
anglès, alemany, àrab i japonès (tot i que fem muda la hac de les paraules
japoneses Honda, harakiri, Hiroshima), entre altres llengües com l'hongarès,
l'occità, el polonès, el romanès, el serbocroat, el txec i el xinès.

2. L’Ortografia IEC 2016 diu que es pronuncien amb hac aspirada manlleus com
ara haima, hàmster, hàndicap, hòlding, Hanoi i Hèlsinki. Per tant, no
apostrofarem l’article ni la preposició que els precedeixin: la haima, el hàmster, el
hàndicap, el hòlding, de Hanoi, de Hèlsinki.

hacker. Pirata informàtic. El Termcat proposa intrús, que també ens pot fer servei.

hagués. Incorrecte quan vol dir hauria. No ho hauria dit mai, que era músic.

&& Haia, la Sense apostrofar l’article. (Ortografia IEC 2016)

Halcón Viatges. Forma catalana de l'empresa Halcón Viajes.

halibut. Nom de peix equivalent al castellà fletán.

Hamàs. La hac inicial és aspirada. Per tant, escriurem de Hamàs.

Hamsa. Antiga fàbrica de Sants (Hierros y Aceros Moldeados SA). La h és muda.

El possible desallotjament de l'Hamsa.

&& hàndicap. Amb accent i hac aspirada. El hàndicap. (Ésadir, Ortografia IEC
2016)

Hanoi. La hac és aspirada: de Hanoi.

Hannover. La hac és aspirada: de Hannover.

harakiri. En rodona (malgrat l'asterisc del GDLC). La hac és muda.

Harare. La h és aspirada. La població de Harare.

Hard Rock Café.

<<<HASI. Organització de l’esquerra abertzale. No l’apostrofarem perquè es

pronuncia amb h aspirada tot i ser sigla basca.>>>

Hatikvah. Himne nacional jueu.

Hatxepsut. Temple egipci de Luxor.

haver-hi. No s'accepta la concordança amb l'element nominal. Hi ha moltes

possibilitats. Hi pot haver moltes possibilitats.
Havre, l'. En català, seguint el GLC. (La GEC fa Le Havre.)

Hèlsinki. Forma catalanitzada, però amb hac aspirada (Ortografia IEC 2016). Per
tant, no apostrofarem: de Hèlsinki.

hematòcrit. S'ha d'usar sempre en singular. La taxa d'hematòcrit fa perdre el Giro

a Pantani.

Hendaia. Ciutat del País Basc.

Hércules. Avió de fabricació espanyola.

<<Heron City. Complex lúdic de Can Dragó. La h és muda. La inauguració

d’Heron City.>

Herri Batasuna. No apostrofem la preposició de davant de la sigla HB (un diputat

de HB), però sí davant el nom desenvolupat (un diputat d'Herri Batasuna).

herriko taberna, -es. Bar on es troben els simpatitzants d'Herri Bastasuna. En

cursiva. (Cast.: herriko taberna, -s.)

Hezbol·là. Sense hac final. Com al·là. Però la hac inicial és aspirada. Per tant,
escriurem de Hezbol·là.

hidalgo. En cursiva.

híper. Apòcope d'hipermercat. En rodona.

hispà. Equivalent del castellà hispano, en tots els casos.

home run, home runs. Jugada de beisbol. (Cast.: jonrón, jonrones.)

Hong Kong. La h és aspirada. L'illa de Hong Kong.

<<<honoris causa. En rodona.>>>

HORA
Les hores exactes s'escriuen amb lletres.

hortera, -es. S'admet, en cursiva.

hospital. La paraula hospital va en majúscula si forma part del nom sencer.

Hospital Clínic de Barcelona.

Hospital Clínic de Madrid.

Casa de Salud (de València).

Hospital Doce de Octubre (de Madrid).

Hospital La Fe (de València).

Hospital Clínic de València.

Hospital de Can Ruti. En majúscula, tot i que el nom real és Hospital

Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona.

Hospital Virgen de las Nieves (de Granada).

i. Conjunció del tot sobrera en estructures de la mena des d'avui fins diumenge
(no pas des d'avui i fins diumenge).

IAE, l'. Apostrofat (convenint que es pot pronunciar /i-á-e/, en hiat).

<<<ICV. Sigla d’Iniciativa per Catalunya Verds. Sense guionet.>

IEC, l'. Apostrofat, seguint el mateix Institut d'Estudis Catalans, que deu considerar
que les dues vocals es pronuncien en hiat: /i-e-cé/.

IEME, el. Sense apostrofar, com el ieti.

IES. Institut d'educació secundària. (Abans era 'd'ensenyament', però ara és

'd'educació'.)

IES, l'. Apostrofat (convenint que es pot pronunciar /i-e-éssa/, en hiat).

IESE, el. Sense apostrofar, com el ieti. Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa.

Ievgueni Onieguin. Òpera de Txaikovski.

ikastola, -es. En cursiva. (En aquest cas no seguim l'Avui.)

ikurriña, -es. En cursiva. (En aquest cas no seguim l'Avui.)

<<<Illa de la Discòrdia. Illa de cases de l’Eixample de Barcelona delimitada pels

carrers Aragó, Consell de Cent, passeig de Gràcia i rambla Catalunya. No té res a
veure, per tant, amb la poma de la discòrdia, ‘motiu de desavinences, de baralles
o enemistats entre persones o grups que abans estaven ben avinguts’.>>>

&& imaginar-se És sempre pronominal (en castellà pot no ser-ho) quan significa
‘suposar, sospitar’. Crec que hi ha una estètica europea en el que faig, però
m’imagino que soc més receptiu a la música americana.
*I+D. Sigla castellana ('investigación más desarrollo') que en català és R+D
('recerca més desenvolupament'). (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)

impedir. És un verb transitiu, però el complement animat sempre és l'indirecte. La

por impedeix als jugadors mantenir la concentració.

importar. És intransitiu en el sentit de 'ser d'importància per a algú'. Això no li

importa gens (no pas *l'importa).

&& imputar. S’admet amb objecte directe animat. Garzón imputa tota la direcció
de Batasuna. De fet, imputar admet la doble estructura “imputar algú per
corrupció” i “imputar corrupció a algú”.

in extremis. En cursiva.

in fraganti. En rodona. (Surt com a forma catalana al DGLC.)

incautar. S'admet, com a verb transitiu. Significa que l'autoritat competent

s'apodera de determinats béns o mercaderies. La policia va incautar a Durango
102 quilos de droga.

informar. Informar algú (d'alguna cosa), informar-lo. Pujol informa Aznar.

instar Demanar amb insistència (a algú) que faci alguna cosa.

CCOO insta el PNB a reclamar la competència sobre les
presons.
CCOO insta a reclamar la competència sobre les presons.
El Rei i Mandela insten la població a la tolerància.
El Rei i Mandela insten a la tolerància.

2. Demanar una cosa que es considera justa (sense adreçar-se

explícitament a ningú).
Aznar insta una reunió amb ETA.
L’ajuntament insta la posada en marxa de la Carta
Municipal.

Institut DYM.

Instituto Cervantes. En castellà.

intel·liguèntsia. Conjunt d'intel·lectuals que realitzen una funció de direcció

ideològica. (Cast.: intelligentsia.)

<<intereix. Distància que hi ha entre els eixos extrems d’un vehicle. Cast.: batalla.
(Terme que surt sovint al suplement Airbag.)>
interessar. Significant 'suscitar interès' el farem intransitiu, seguint el GDLC.

INTERNET
1. Atenció a les adreces, que no porten accents. La màquina tradueix
automàticament el fragment es per és, i s'ha de corregir.

internet. En femení, si s'escau (sobreentenent-hi xarxa).

INTERROGACIÓ
Escriurem sempre el signe d'interrogació inicial.

intervenir en. La preposició és de règim i no varia.

&& intifada Revolta de la població palestina contra l’ocupació israeliana. En

minúscula. En plural, intifades.

inventar-se. Té un matís diferent d'inventar. En la forma pronominal només vol dir

'fer semblar real o veritable una cosa que no ho és'.

involucrar. S'admet en el sentit de 'implicar'. Pujol demana que no s'involucri UCD

en el 'cas Marey'.

Iowa. Es pronuncia /àioba/. Per tant, escriurem d'Iowa.

Iussufi, Abdul-Rahman. Cap de govern del Marroc. Amb dues esses.

&& ja. Adverbi que habitualment va col·locat abans del verb, no pas després.
(Tinguem en compte que en castellà apareix molt sovint després del verb.) D’altra
banda, s’admet per expressar «imminència», com a sinònim d’«ara mateix, de
seguida, immediatament». Jutges del TC reclamen votar ja sobre l’Estatut.

<Ja N’hi ha Prou. Traducció catalana del col·lectiu Basta Ya. Amb majúscules la
J, la N i la P.>

Jamaa Islamia. Grup integrista islàmic egipci.

Japó, el. Sempre ha de dur article. (De vegades el programa no l'hi pot posar.)

jet-set. En cursiva i amb guionet (GDLC, LDE). (En aquest cas no seguim l'Avui.)

Jivanevskaia, Nina. Nedadora russa nacionalitzada espanyola, que escriurem en

transcripció catalana, després d'una sèrie de vacil·lacions.

Jocs. No escriurem mai *JJOO.

Joglars, Els. Amb article, que no es contrau darrere de preposició. L'última obra
d'Els Joglars.
jojoba. Arbust americà de llavors comestibles de les quals s'extreu oli. Oli de
jojoba. (Termcat)

Jonqueres. Carrer de Barcelona, famós per la no menys famosa Casa de las

Mantas.

jove, el/la. Escriurem preferentment el/la noia.

Jove Orquestra Nacional d'Espanya. En català.

(ju). Aquesta codificació s'ha d'estalviar al màxim i només es pot fer servir quan no
hi ha més remei. Qualsevol modificació posterior del text en pot alterar la posició, i
provocar un desgavell tipogràfic de consideració. Aquesta reflexió també val per al
procediment de deixar un espai després d'un guionet, que pot provocar
seqüències com ara "d'a- quest" en una mateixa línia, que acaben sortint
publicades.

judoka. En plural, judokes.

<<<*junto a. La màquina no ho tradueix perquè no sempre vol dir al costat de.

Moltes vegades és davant de, o darrere de. Però també pot ser equivalent a un
simple amb. Lorenzo Quinn, que ahir estava actuant amb Amparo Muñoz en un
saló de l'hotel (no pas que ahir estava actuant al costat d'Amparo Muñoz...).>>>

jupa. Equivalent del castellà chupa. També hi pot anar bé caçadora.

jutge. En femení escriurem jutge encara que al diccionari hi hagi jutgessa

Jutges per a la Democràcia. En català. ATENCIÓ: abans fèiem "per" i ara fem
"per a" perquè en castellà fan "para">.

Jutjat d'Instrucció número 22. Amb majúscules.

Jutjat Penal. Equivalent català del Juzgado de lo Penal.

jutjats socials. En minúscula. (En castellà fan juzgados de lo Social.)

<<kabulí, kabulina. Gentilici de Kabul. Els kabulins ja poden anar al cine.>

kalaixnikov. Fusell d'assalt. Pl.: kalaixnikovs.

Karachi. Ciutat del Pakistan. S'escriu així, amb ch, no pas amb tx.

karaoke. En rodona.

kart. En rodona. (Malgrat el GDLC, que ha fet marxa enrere respecte al DLC.)
kàrting En rodona. (Malgrat el GDLC, que ha fet marxa enrere respecte al DLC.)

Key Biscayne. Topònim dels EUA famós perquè cada any s'hi juga un important
torneig de tennis. (Cast.: Cayo Vizcaíno.)

kissi. Individu d'un poble de l'Àfrica occidental, que habita a Sierra Leone i Libèria.
Pl.: kissis. (Igual per al masculí i el femení.)

kit. Conjunt d'articles destinat a un ús determinat. En rodona.

kitsch. En cursiva.

Kostas. Forma catalana de nom de pila grec (en castellà, Costas).

Krasnoiarsk. Regió de Sibèria.

&& kufia. Mena de mocador amb què els àrabs es tapen el cap (Arafat, per
exemple). Sense accent. (Termcat) (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)

kung-fu. Art marcial.

La Caixa.

La condemnació de Faust. Òpera de Berlioz que La Fura dels Baus escenifica a

Salzburg. (Cast.: La condenación de Fausto)

La Fura dels Baus.

La Masia. Dependència del FC Barcelona.

La Nit del Vallès. Complex d'oci de Terrassa.

La Nostra Casa és Rússia.

La Salle. L'article va en majúscula. Les escoles de La Salle.

LA SETMANA AL DIA. En les pàgines d'aquesta secció, els dies de la setmana,

que van en negreta, els deixarem sense article (a diferència del castellà) i amb
coma. Divendres, 29 i dissabte, 30 seran els dies més forts del festival.

lady. Títol anglès, i dona distingida o d'alta condició social. En minúscula i cursiva.
Però: Lady Di.

làmpara. S'admet com a sinònim de llum, especialment quan l'ús de llum sigui
massa genèric i poc entenedor.
land. En cursiva. Pl.: länder.

Làrnaca. Ciutat de Xipre. Amb c. (Seguim la GEC. El GLC ho fa amb k.)

Las Palmas, el. Parlant del club de futbol, hi anteposarem l'article català.
L'entrenador del Las Palmas.

Las Palmas de Gran Canaria. En castellà. (GEC)

Laterà. Regió de Roma, famosa per uns pactes i uns quants concilis. Inclou el
palau del Laterà. Cast.: Letrán.

Laudio. Població basca. Forma que preferirem a Llodio, que és la que fan servir
en l'edició en castellà. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)

L'Elefant Blau. Nom de la plataforma contra Josep Lluís Núñez.

Legazpia. Topònim basc. Finalment, amb a final (LDE).

lehendakari. President del Govern basc. En cursiva. (En aquest cas no seguim
l'Avui.)

&& Les Arenes. Antiga plaça de toros situada a la plaça d'Espanya de Barcelona
(cast.: Las Arenas). Espai que ara ocupa el centre comercial Arenas. En la
pràctica, vol dir que quan s’escriu amb article va en català (Les Arenes) i quan
s’escriu sense article va en castellà (centre comercial Arenas).

Les Platgetes. Urbanització d'Orpesa on estiueja Aznar. L'article va en majúscula.

li. S'admet avançat al complement coreferent. Van Gaal li diu a Núñez que
traspassi jugadors del planter.

licra. Forma catalanitzada de lycra.

<<limítrof, -a. Adjectiu de doble terminació. La màquina no ens farà mai bé la

forma femenina perquè en castellà és invariable.>>

lísing. (Cast.: leasing.)

litrona. S'admet. En rodona.

Lizarra. Forma basca (que preferirem) de la ciutat navarresa d'Estella.

llar. En català s'associa més amb llar de foc que no pas amb casa. Tinguem-ho
en compte. Però en economia ja hi va bé llar: Les llars van gastar una mitjana de
2,9 milions de pessetes el 1998.
llastar. És preferible ser un llast. Els pecats del passat són un llast en la seva
tasca d'oposició (no pas llasten la seva tasca d'oposició). Altres solucions:
condicionar, limitar, frenar, sobrecarregar.

llei d'amillorament. Equivalent català que farem servir per ley de amejoramiento.

lleis. Els noms de les lleis van en minúscula, llevat de la Constitució i l'Estatut.

llera (d'un riu). Equivalent del castellà cauce.

llevaneu. Invariable com a adjectiu. Màquines llevaneu. Però com a substantiu té

plural. Les llevaneus van actuar de seguida.

llevantí, -ina. No s'admet com a sinònim de valencià. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT

DE CRITERI.) && Sí que s’admet xe en referència a algú o alguna cosa de
València o del País Valencià. L’equip xe.

LLIBRES / DIVENDRES (suplement)

1. Noms de seccions fixes:
Llums de nit (Candilejas)
Best-seller (Best-séller). En aquest cas, sense cometes.

2. En les fitxes de llibres, si n'hi ha doble versió, ha d'anar en primer lloc el títol de
la catalana. Vigilem que també caldrà girar l'ordre de les editorials, els traductors,
el nombre de pàgines, etc.

3. Citacions. Pel que fa a la traducció de fragments textuals, farem la distinció

entre assaig i obres de creació literària. És a dir, traduirem les citacions que formin
part d'un llibre d'assaig i mantindrem en castellà (negreta cursiva) les que
pertanyin a obres literàries.

Llibrícoles. Nom que té l'acudit de René de la Nuez, al suplement Llibres. En

castellà, Librícolas.

Lliçà d'Amunt. Nom oficial.

Lliçà de Vall. Nom oficial.

Lliga. En futbol, bàsquet, handbol, hoquei, etc., màxima competició esportiva. En

majúscula.

lligon. En cursiva i sense accent, com maricon. Pl.: lligons.

llimar diferències. S'admet com a equivalent de limar diferencias.

lliurar. No és correcte en el sentit de 'salvar, estalviar'. Va salvar (no pas *va

lliurar) el veí del perill. Es va salvar (no pas *es va lliurar) de la mili.
&&lliure. Estil de natació indeterminat, corresponent a qualsevol dels altres estils
(braça, crol, esquena i papallona). Generalment, en estil lliure els nedadors trien
crol. Com que l’estil requereix concordança en singular i els metres en plural,
admetem les dues possibilitats: 200 metres lliure, 200 metres lliures.

<<<*lloc militar. No s’admet com a equivalent de puesto militar. Alternatives

possibles: posició militar, emplaçament militar, instal·lació militar.

<<llocs de treball. Aquest sintagma, traducció habitual d’empleos, no es pot

mutilar i deixar-lo reduït a llocs. Si per raons d’espai no ens hi cap, hem de
recórrer a altres alternatives, entre les quals ocupacions i feines tampoc semblen
les més indicades. Són solucions possibles, sempre depenent del context: places
(laborals), contractats, treballadors, etc. Ex.: BSCH presenta el pla de
tancament de sucursals, que afecta 1.610 treballadors.>

lloguer. Escriurem pis de lloguer, o bé pis per llogar. No s'admet pis *en
lloguer malgrat que existeixi l'expressió en venda.

llot. La forma preponderant ha de ser fang. I sembla que tant una forma com
l'altra no són gaire normals en plural.

<<<*lo Per traduir lo amb valor intensiu, preferim l’estructura “que + Adj + que +
Verb” a l’estructura “com + Verb + de + Adj”. Que fàcil que resulta..., millor que
Com resulta de fàcil... && Una altra possibilitat és “fins a quin punt + Verb”. Els
papers de Salamanca han mostrat fins a quin punt és necessària una política del
dol (alternativa a: han mostrat com n’és de necessària… >>>

<<<logo. Apòcope de logotip. En rodona.>>>

lord. Títol anglès. En minúscula i rodona.

Loren, Sofia. Sense accent.

loter, -a. Venedor de loteria.

LOTERIES
A la columna La sort que surt cada dia a la pàgina d’El temps tinguem en compte
aquesta nomenclatura:

Loteries espanyoles
ONCE
el Gordo (no pas la Grossa, que ara ja és una altra cosa)
Super ONCE (no pas Súper ONCE)
Bonoloto
Euromillones (no pas Euromilions)
La Primitiva

Loteries catalanes
Super 10 (sense accent)
Lotto 6/49
Trio
Grossa Cap d’Any

El criteri és no traduir el nom de les loteries.

De cara a Nadal, farem el Gordo per a la loteria d’allà, i la Grossa per a la loteria
d’aquí.

Lujniki. Estadi de Moscou. (Cast.: Luzhniki.)

Lurdes. Santuari del sud de França. (Diu que s'hi fan miracles.)

M. Abreviatura en català de Mª, tant si els noms són catalans com si són
castellans. Josep M. Espinàs, M. José de los Santos Auñón.

mà. Per traduir l'expressió tender la mano podem recórrer a allargar la mà. Però
de vegades la solució pot ser un senzill donar la mà.

macarra. S'admet com a sinònim de macarró, arlot. Macarres en llibertat.

macauenc, -s. Natural de Macau.

<<<Madres de Plaza de Mayo. I madres en minúscula i en cursiva si

s'individualitzen. (Abans: Madres de la Plaza de Mayo.)>

Magalhaes, Fernao. Escriurem així el nom del navegant portuguès. Però: estret
de Magallanes.

Magrib.

mailing. L'expressió catalana equivalent és publitramesa. El terme anglès també

es pot utilitzar, especialment en els titulars per raons d'espai.

maizena. Mena de farina. En rodona.

major. En català no té el rendiment del castellà mayor, i s'ha de canviar

pràcticament sempre. Una qualitat més elevada (no pas *una major qualitat). El
nombre de parts entre les de més de 38 anys (no pas *les majors de 38 anys)
augmenta un 40%.

<<mal tracte. Sinònim de maltractament. Pl.: mals tractes.>

MAJÚSCULES
S'escriuen en majúscula (com en castellà) les paraules següents: Exèrcit,
Govern, Jocs (Olímpics), Mundial (d'un esport).

mallot. En ciclisme, forma preferible a jersei. El mallot groc del Tour. El mallot
rosa del Giro. (Però si de tant en tant surt un jersei, tampoc passa res. El jersei or
de la Vuelta.)

&& mallot de llunes En el Tour, mallot que porta el ciclista que encapçala el
premi de la muntanya. En castellà, jersey de lunares. Sinònims: mallot de pics,
mallot de la muntanya.

màniga. Farem servir màniga per referir-nos a la de roba i en frases fetes (fer
mans i mànigues, ser de la màniga ampla, etc.) i mànega per als esports (cada
una de les parts en què es divideix una cursa o competició esportiva).

<<<manga. Publicació de còmics japonesos. Plural invariable.>>>

manguera. S'admet. La manguera dels bombers.

&& maqui Guerriller membre del maquis. Un maqui, una maqui.

&& maquis Organització de resistència armada.

MÀQUINA TRADUCTORA
1. No ens n'hem de fiar mai del tot. Conté molts errors que encara s'han
d'esmenar. La màquina és per a nosaltres com el teletip per al redactor, que n'ha
de verificar sempre l'autenticitat.

2. Pel que fa als estrangerismes i la tipografia en què han d'anar, hem de dubtar
sempre del que ens trobem. Hi ha termes que van en rodona en castellà i en
cursiva en català (marine), en cursiva en castellà i en rodona en català (fan i
qualsevol paraula catalana), en cursiva en tots dos casos (hobby) i en rodona en
tots dos casos (blues). De mica en mica la màquina els anirà tenint tots, menys
aquells que, tenint exactament la mateixa grafia, en castellà van en rodona i en
català en cursiva (els casos anàlegs a marine) o bé en castellà van en cursiva i en
català van en rodona (els casos anàlegs a conseller). Vegeu l'entrada CURSIVA.
D'aquesta manera, el color vermell de la paraula no identificada pel programa ens
ajudarà a pensar si hem de posar la cursiva (en el primer cas) o treure-la (en el
segon).

3. Com sabeu, a la màquina li podem dir que no tradueixi noms propis donant
atributs a les paraules, que no seran traduïdes quan vagin en majúscula però sí
quan vagin en minúscula. Però en alguns casos no ens surt a compte. Per
exemple, Domingo i Jueves no tenen atribut perquè surten en majúscula en les
dates i ens interessa que siguin traduïdes. Haurem d'anar amb compte, doncs,
quan es tracti dels noms propis (per exemple, Domingo Fernández, la revista El
Jueves). Un cas diferent és el de Miles, que la màquina traduirà per milers en
minúscula i deixarà invariable sempre en majúscula. Ens anirà bé quan es tracti de
Miles Davis, però no en una frase com ara Miles de niños si miles apareix després
d'un punt o al començament d'un títol i per tant va en majúscula.

màquina estampadora. Equivalent català de máquina troqueladora. (Es fa servir

en la fabricació de matrícules de cotxes.)

<<<marcar-se. És incorrecte en el sentit de “fer, executar, de sobte, amb

espontaneïtat”. Estava tan contenta que va fer (no pas *es va marcar) uns passos
que ens van sorprendre a tots.>

mare. També és l'equivalent més natural del castellà mamá, encara que
aparentment sembli que hi pertoqui mama. La seva mare el portava a l'escola amb
cotxe.

marejar la perdiu. S'admet. Significa 'perdre el temps o demorar el començament

d'una cosa'.

mariachi, -s. En rodona. (Com rock.)

maricon, -ons. S'admet, en cursiva, com a equivalent del cast. maricón, -ones,
anàlogament al que fem amb lligon, -ons.

marine. Soldat nord-americà. En cursiva.

marró. S'admet en el sentit de 'cosa que resulta desagradable i molesta de fer'.

(Castellà: marrón.)

maruja. En cursiva. El plural és marujas, perquè es pronuncia a la castellana.

marxa. S'admeten expressions de la mena marxa nocturna, anar de marxa. En

rodona.

marxar. És correcte en el sentit de 'anar en manifestació'. 2.500 persones marxen

en silenci en homenatge al jove àrab mort.

marxandatge. Equivalent català de l'anglès merchandising. (Termcat)

mascletà. En cursiva. Forma col·loquial de mascletada.

mascota. No és sinònim genèric de gos, però s’admet com a sinònim d’animal de

companyia. Per tant, no utilitzarem el terme com a forma preferent, però pot sortir
si es parla d’animals domèstics.

Masella. Estació d'esquí que no porta article, a diferència del topònim.

massai. Individu d'un poble africà de raça nilòtida, que habita a Kenya i Tanzània.
Pl.: massais. (Igual per al masculí i el femení.)

Master. Torneig de tennis que juguen els millors tennistes espanyols a final de
temporada. Sense accent.

Masters. Torneig de tennis que juguen els millors tennistes de tot el món a final de
temporada. Sense accent.

match ball. En tennis, pilota de partit. En cursiva. Pl.: match balls.

matrioixka. Nina russa. Pl.: matrioixkes. En rodona.

Mazar-e Sharif. Capital de la província de Balkh, a l'Afganistan (GLC i GEC).

(Cast.: Mazar-i-Sharif.)

mea culpa. En cursiva.

Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes. (La dona el Consell de Ministres.)

Medicus Mundi. Nom d'una ONG. A vegades el castellà s'equivoca i fa Médicos

Mundi.

medis/mitjans. Medi significa 'entorn, el que envolta els éssers vius' i és sinònim
de cercle. La notícia ha corregut en medis financers. Mitjà significa 'eina o manera
per aconseguir un fi'. Mitjans de transport, mitjans de comunicació.

megretista. Seguidor de Mégret, però l'escriurem sense accent.

meiga, meigues. Bruixa. En cursiva.

melena. S'admet com a sinònim de cabellera. Duia una melena molt llarga. Mitja
melena.

meninos da rua. En cursiva.

menjar. No és correcte com a sinònim d'àpat. Van organitzar un àpat (no pas *un
menjar) per a l'octubre.

mentir. Mentir a algú, mentir-li. El testimoni va mentir al jutge.

mentre. És una conjunció que introdueix una frase, i no s'ha de confondre amb
mentrestant, que és un adverbi. Després de mentre no hi pot haver una coma. El
Madrid va ser golejat ahir pel Saragossa (1-5) al Bernabéu. Mentrestant, (no pas
*Mentre,) el Barça va sortir de la crisi derrotant l'Oviedo (3-2).
merengue, -s. Denominació que reben els jugadors del Reial Madrid. En cursiva.

mesa. És un conjunt de persones que dirigeixen una assemblea o corporació, o bé

que presideixen alguna cosa: la mesa electoral. També és una mesa la d'Herri
Batasuna, i (només per tradició) la d'Ajuria Enea. En canvi, si es tracta
d'organismes, entitats, organitzacions, agrupacions, associacions, etc. (que no
presideixen ni dirigeixen a ningú: simplement tenen una activitat), són taules: la
taula de partits polítics bascos, la taula per la pau.

mesa de contractació. Pertany al Ministeri de Foment.

Mesa del Parlament. En majúscula.

mesetari, -ària. Propi de la Meseta.

mesto. Acrònim de 'metge sense títol oficial'. Pl.: mestos.

mesura/mida. Per traduir hecho a la medida de preferirem fet a mida. Una Vuelta
feta a mida per a Olano.

<<meta. En esports, s’admet com a sinònim de porter.>

METEOROLOGIA, equivalències
marejol (cast.: marejadilla)
maror (cast.: marejada)
forta maror (cast.: fuerte marejada)
mar grossa (cast.: mar gruesa)

metge. En femení escriurem metge encara que al diccionari hi hagi metgessa.

Metges del Món. Versió catalana de Médicos del Mundo.

Metges sense Fronteres. Versió catalana de Médicos sin Fronteras. (En

minúscula la paraula 'sense'.)

mètring. Activitat suïcida que consisteix a pujar als vagons del metro en marxa i
viatjar als estreps.

metxa. Floc de cabells.

mezzosoprano. En cursiva.

míbor. Surt així, amb accent, al GDLC. En minúscula.

migdia. Va de les 12.00 a les 14.00. Les dotze del migdia, la una del migdia, les
dues del migdia.
millor. Sovint substituïble per més bé, més ben o més bo, <<<sobretot davant de
participi>>>. Un dels artistes més ben (no pas millor) pagats de l'actualitat. Un
llibre més ben (no pas millor) fet que els altres. Retevisión arrenca amb més bons
(no pas millors) preus que Telefónica. No oblidem tampoc expressions de la mena
val més que com a alternativa a és millor que.

milonga. Composició musical. Pl.: milongues. En rodona.

<mimar. S’admet com a sinònim d’amanyagar, aviciar.>

mines antiblindats.

mines antipersones.

Miniestadi. Nom de l'estadi petit del Barça. En català s'escriu tot junt, facin el que
facin en castellà.

ministeri fiscal.

Minurso. Acrònim de Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara
Occidental, consulta popular que es farà el 31.7.2000.

missió complerta. Preferible a missió complida.

mitjapunta, -es. Masculí. Futbolista que juga entre la línia de mitjos i la davantera.
S'escriu tot junt. (En aquest cas no seguim l'Avui.)

mitxelín, mitxelins. En català i en rodona.

moai. Estàtua gegant de l'illa de Pasqua. Un moai, dos moais.

mocadorada. En rodona.

MODEL DE LLENGUA
1. A les pàgines publicades apareixen sovint solucions sintàctiques i expressions
poc adequades a l'estil "àgil i popular" que ha de caracteritzar la llengua d'aquest
diari (estil que, per cert, no hem definit mai explícitament per escrit, però que ja
anirem definint). "No obstant això", "(per) la qual cosa", "(amb) la qual cosa" i en
general les formes de relatiu compost en serien exemples, així com, en un altre
ordre de coses, l'excés de pronoms possessius fàcils de suprimir. (Continuarà.)

<2. La recomanació general d’evitar el relatiu compost s’ha d’aplicar amb criteri.
Observem sovint que la solució “preposició + què” encara resulta més dura, de
manera que de vegades és pitjor el remei que la malaltia. Per exemple, una frase
com Joan Gaspart ha fet realitat un projecte de què es va començar a parlar fa uns
quants anys encara resulta més forçada que amb el relatiu compost, i per tant
seria millor: Joan Gaspart ha fet realitat un projecte del qual es va començar a
parlar fa uns quants anys.>

Model, la. Presó de Barcelona. L'article, en minúscula.

moguda. Agitació amb incidències, produïda per algun fet. La moguda electoral.
Però: la 'movida' madrilenya.

Molina, la. Estació d'esquí. L'article va en minúscula.

*molt però que molt, molts però que molts. Calc del castellà. Equivalent: molt i
molt, molts i molts.

Monarca. En majúscula, com Rei.

&& Moncloa, la. Amb l’article en minúscula. En castellà de vegades se l’estalvien.

En català l’hem de mantenir.

Monegal. En l'article de Ferran Monegal, i només en aquest article, els noms dels
personatges de ficció van en negreta cursiva.

mono. Síndrome d'abstinència. En rodona.

montadito. En gastronomia, mena de tapa. En cursiva.

montonera. En ciclisme, caiguda multitudinària, massiva. S'admet, per raons

d'espai, en cursiva.

Montsó. Població de la província d'Osca. (Cast.: Monzón.)

moralina. Falsa moral.

morbo. En rodona.

Mortadel·lo i Filemó.

mosqueig. S'admet, en registres col·loquials.

mosquejar-se. S'admet, en registres col·loquials.

mostrador. Incorrecte en el sentit de 'taulell'.

motard. -s. En cursiva.

<<<Motivats, (els). Nom d’un partit polític que, finalment, també escriurem en
català. Un membre d’aquest partit és un motivat. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE
CRITERI.)>
motllo. Forma preferent respecte a motlle.

<<<MPOC, la. Sigla de ‘malaltia pulmonar obstructiva crònica’. (En castellà,

EPOC.)>

muiñeira. En cursiva. Pl.: muiñeires.

mujahidí, <<mujahidina>, mujahidins, <<mujahidines>. En rodona, com

barceloní.

mul·là. A l'islam xiïta, títol donat als personatges religiosos, especialment als
doctors de la llei alcorànica. Amb ela geminada.

Mundial (de futbol), el. En majúscula.

Museu de les Ciències Príncep Felip.

Museu del Prado.

Museu Guggenheim de Bilbao.

Museu Reina Sofia.

Nabokov, Vladimir. L'escriurem sense accents, a l'anglesa, no a la russa.

Nabulus. Ciutat de Jordània. (Cast.: Naplusa.)

<nadalenc / de Nadal. Tot i que l’equivalent exacte de navideño és nadalenc, en

català sovint hi queda més bé la perífrasi de Nadal. Caldo de Nadal, festes de
Nadal.>

<<<narco. En rodona.>>>

natilles. Crema elaborada amb una barreja d'ous, llet i sucre que es cou a foc lent.
En rodona.

NEGACIÓ
1. Els adverbis de negació mai, ningú, gens, etc. és millor que no apareguin al
començament de la frase. No el veurem mai (no pas mai no el veurem) bevent
alcohol.

nens de Sant Ildefons.

*ni molt menys. Calc del castellà. Equivalent possible: ni de bon tros.
&& Niña, la Fenomen d’interacció oceà-atmosfera totalment contrària al Niño.
Article en minúscula. (Ésadir)

&& Niño, el. Corrent anormalment calent que s'inicia al Pacífic tropical. Article en
minúscula. (Ésadir)

&& Niño Costero, el. Corrent calent que afecta les costes del Perú. Article en
minúscula.

Niño, El. Nom amb què és conegut el jugador de golf espanyol Sergio García. Tot
i ser un àlies, el tractarem com un nom artístic, amb l'article en majúscula si no va
contret.

<<<nit de Cap d’Any. En castellà, Nochevieja.>

<<<nit de Nadal. En castellà, Nochebuena.>

nodrissa. Pot ser la solució per als sentits figurats de nodriza, fins i tot quan es
tracti de vaixells, naus, avions, etc. (en què també podem fer d'abastament).
Vaixell nodrissa (o d'abastament). Cèl·lules nodrissa. La carrera de 1.500 metres,
prova nodrissa de l'atletisme espanyol.

nomoblidis. Braçalet que porta una placa llisa per gravar-hi el nom. Miosotis.
(GD62) (El DCC fa traduir nomeolvides per miosotis.)

&& no n'hi ha per menys. No pas per a menys.

no n'hi ha per tant. Definitivament, per tant, no pas per a tant.

no obstant. Locució adverbial que encapçala abusivament (i gratuïtament) moltes

frases després d'un punt i seguit (o a part). Mirem d'evitar-ho. I posats a evitar,
evitem d'escriure no obstant això, locució que no s'adequa a l'estil que volem per
a la llengua del diari. (Vegeu també l'entrada model de llengua.)

no fer cas. Solució sovint més idònia que desatendre i desoir per traduir desoir.

noguerina. Equivalent català de nogalina (GDLC, DIEC). No fem cas del DCC,
que proposa colorant de nous.

*només + INFINITIU. No s'admet. Solució possible: tot just. Tot just començar el
Tour, ha esclatat l'escàndol. Sí que s'admet només de + INFINITIU. Només de
començar el Tour, ha esclatat l'escàndol.

només faltaria. S'admet com a equivalent de no caldria sinó, i tant.

Nou Tantarantana Teatre.

<<novatada. S’admet com a sinònim de quintada.>

Nova York. En femení quan s'escaigui. La Nova York dels anys 30.

novell, -a. Tot i ser l'equivalent exacte de novel, de vegades també hi poden anar
bé debutant, principiant, sobretot en femení.

nòvio, -a. S'admet només com a equivalent del castellà novio, però no en el
sentit de nuvi, núvia, nuvis. Els nuvis van saludar els convidats després de la
cerimònia.

nubuc. Tipus de pell. Forma catalana de nobuk. (GLCs)

NÚMEROS
S'escriuen amb lletres del zero al nou. 10, 100 i 1.000 van amb xifres. (Més
informació a l'LDE.)

Núñez i Navarro. El nom de l'empresa s'escriu en català.

nurseria. S'admet amb el significat de 'lloc on cuiden nens'.

nuviatge. Tot i que és correcte (DIEC) com a sinònim de prometatge, no ens

hauria de fer oblidar el tradicional festeig.

OAP. Sigla de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina. No escriurem OLP.

Obert. Vegeu Open.

obres musicals. En general s'escriuen en català. Simfonia número 4, de

Beethoven; Un rèquiem alemany, de Brahms; Missa en si menor, de Bach; El
barber de Sevilla, de Rossini; La flauta màgica, de Mozart.

<<<ocurrència. S’admet en el sentit de ‘pensada’. Va tenir una bona ocurrència.

(GD62)>>>

Odéon de París.

Oest Mitjà. Dels Estats Units. Ho preferirem a Mig Oest.

*ofertar. No s'admet. S'ha de substituir per oferir <o fer una oferta. El Termcat
proposa fer oferta i fer oferta de preus.>

Olimpia Ljubljana. Equip de bàsquet d'Eslovènia.

Olivera, L'. Coalició de partits d'esquerra a Itàlia (it.: L'Ulivo; cast.: El Olivo).
L'escriurem en català i amb ela majúscula.
olla a pressió. S'admet. (En aquest cas, no cal de pressió.)

olor de. És l'equivalent de l'expressió castellana olor a. ¿De què fan olor els
escriptors?

Olympia de París. Sala de concerts de París.

ONG. Sigla d'organització no governamental que ara escrivim en la forma

desenvolupada oenagé (pl. oenagés). El plural és invariable, amb majúscules: les
ONG.

Open. Nom amb què es designen tradicionalment en català una colla de tornejos
esportius (tennis, golf, etc.). Equival al castellà Abierto. Evitem, doncs, de dir-ne
Obert.

<<operació. A partir d’ara els noms de les operacions els escriurem en rodona:
operació Còndor, operació Guineu del Desert, operació Port, operació
Llebrer. Com fins ara, el nom de l’operació es tradueix, i la paraula ‘operació’ va
amb minúscula.>

<<<Operación Ogro. Excepcionalment, en majúscula i en castellà.>>>

Orfeón Donostiarra. En castellà.

òrgan. No s'ha de confondre amb orgue (instrument de vent). L'òrgan de govern.

Un concert per a orgue. L'orgue del Palau de la Música.

Orquesta Sinfónica de Bilbao. En castellà.

Orquesta Sinfónica de Euskadi. En castellà.

Orquestra Nacional d'Espanya.

Orquestra Plateria.

ORQUESTRES
1. Els noms de les orquestres i altres formacions musicals s'han de citar, en
principi, en versió original. Per tradició, en alguns casos es tradueixen (tant al
castellà com al català), com ara l'Orquestra Filharmònica de Berlín i la de Viena.

orwel·lià, -ana. Derivat d'Orwell. Amb ela geminada.

Oscar. Premi cinematogràfic. Pl.: Oscars (encara que en castellà el facin

invariable).

Osona. Única comarca catalana que no porta article.

ostentar. S'admet ostentar un càrrec. Surt al GDLC.

<<<Oujda. Ciutat del Marroc. En castellà: Uyda. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE

CRITERI.)>

Ourense. En gallec, no pas Orense (forma castellana, segons la GEC i altres

fonts). (Això val tant per al topònim com per als equips esportius.) (ATENCIÓ:
HEM CANVIAT DE CRITERI.)

pagar. Pagar a algú alguna cosa. Pagar a algú. L'empresa paga als treballadors.
L'Estat rebutja pagar a la família del caporal mort per Miravete. (ATENCIÓ: HEM
CANVIAT DE CRITERI.)

<<paixtu. Ètnia de l’Afganistan i del Pakistan. Plural: paixtus. (En castellà:

pashtun, pashtunes.)>

pájara. En ciclisme, defalliment en ruta del corredor. En cursiva.

País Valencià. Forma preferent en català respecte a Comunitat Valenciana, &&

sobretot en els àmbits sociocultural i geogràfic. Vigilem, per tant, de no modificar
denominacions oficials o que pel seu caràcter polític s’hi assimilin, com ara el
Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana o bé el president de la
Comunitat Valenciana.

Pakistan, (el). Aquest article no té l'obligatorietat de topònims com ara el Vendrell

o el Prat de Llobregat, però ens estimem més veure'l publicat, seguint un criteri
de naturalitat, com fem amb els EUA sempre que podem.

Palacio de los Deportes de Madrid.

Palacio de Deportes de Múrcia.

Palau de Fires de Reus.

palau de Kensington.

palau de la Moneda (de Xile).

Palau de la Generalitat.

Palau de la Música Catalana.

palau de la Zarzuela.

Palau Municipal de Congressos de Madrid. En català.

Palerm. Ciutat italiana. Cast.: Palermo.

palet. S'admet com a equivalent del cast. palé i de l'anglès pallet en el sentit de
'plataforma de fusta que serveix per transportar i emmagatzemar mercaderies'
(com ara llaunes de Coca-Cola). . Plural: palets. (Els diccionaris donen amb
aquest significat paleta, en femení, que no utilitzarem.)

palma, palmes. S'admet en el sentit de 'picament compassat de mans' i també en

el cas del flamenc.

palo. Terme de flamenc. En cursiva.

pànxing. S'admet en registres col·loquials. A la catalana però en cursiva.

Pàola, Sant Francesc. Escriurem així el nom de l'església, però no el nom del
carrer, que és Sant Francesc de Paula.

papanates, papanatisme. S'admeten.

paper cuixé. En rodona.

paper maixé. En rodona.

paperina. Dosi de droga.

papilla. S'admet com a sinònim de farinetes.

Papua-Nova Guinea. Amb guionet. (Seguim l'Atles de la GEC i el GLC.)

par, el. Terme de golf. Substantiu masculí.

parca. Abric de pell (cast.: parka). Pl.: parques.

<<<parc Güell. Ara amb c, després d’haver-ho fet amb k durant l’Any Gaudí.>>>

pare. També és l'equivalent més natural del castellà papá, encara que
aparentment sembli que hi pertoqui papa. El seu pare el portava a l'escola amb
cotxe.

Pare Noel. Personatge llegendari relacionat amb sant Nicolau. Però de la figureta
en direm parenoel. Un aparador ple de caganers i parenoels.

parell motor. Terme d'automobilisme. Equivalent del castellà par motor.

&& pareo. Peça de vestir. En rodona.

parquet. Part de la sala de contractació de la borsa. En rodona.

PARTICIÓ DE SÍL.LABES
1. Una paraula d'una altra llengua segueix les regles d'aquella llengua pel que fa a
la partició sil·làbica, no pas les regles del català.

2. El processador de textos parteix malament algunes paraules que porten el

dígraf ny i el prefix des. Atenció, doncs, a particions com *me-nys, *alme-nys,
*de-saparèixer, etc.

3. El processador de textos sovint es nega a partir les paraules que porten un

accent, de manera que les passa senceres a la línia següent, mentre que la
immediatament anterior queda excessivament oberta. Fixem-nos-hi per evitar-ho,
sobretot en les negretes que encapçalen els breus, que és on la desproporció és
més evident.

4. Les paraules de les adreces d'internet no es poden partir, perquè el guionet de

partició podria ser interpretat com un element de l'adreça, i induiria a error.

<<5. És molt habitual veure en les pàgines paraules mal partides (a-quest, a-
conseguir) simplement perquè estan en vermell, protegides amb els angles. En
aquests casos n’hi ha prou de treure la protecció perquè quedin ben partides en la
justificació següent.>

participació en, participar en. La preposició és de règim i no varia.

partita. Composició musical. Dues partites de Bach.

PARTITS POLÍTICS, noms de

Vegeu TRADUCCIÓ

pas fronterer. Sembla una bona solució per a puesto fronterizo, vist des d'un altre
punt de vista, que ens pot permetre evitar el dur post.

pas zebra. En castellà prefereixen paso de cebra.

&& *passades (les vuit del vespre). Calc del castellà. Equivalent possible: poc
després de (les vuit del vespre). I en un context més col·loquial, (a les vuit del
vespre) tocades. La reunió dels ministres va començar poc després de les vuit
del vespre.

passador. Es diu d'un jugador de futbol quan passa moltes pilotes i bé als altres
jugadors. No té res a veure amb passable.

*passar pàgina. Substituirem aquesta expressió per girar full.

passar per. Expressions com passar per una crisi es poden convertir
simplement en passar una crisi. (Però el DGLC admet passar per dures
proves.)
&& passat -ada. Quan acompanya una determinació de temps, acostuma a anar
al darrere. Divendres passat, el 19 de desembre passat, la primavera passada.
Però acompanyant sintagmes no estrictament temporals, no sempre queda bé al
darrere, i aleshores es pot deixar al davant o bé substituir-lo per últim -a.
Revelacions sobre la passada (o última) campanya electoral dels EUA (no pas *la
campanya electoral passada dels EUA). D’altra banda, molt sovint no fa cap falta,
ni davant ni darrere. La policia va detenir l'11 d'agost (no pas l'11 d'agost passat)
R. T., de 40 anys.

passeig de Gràcia.

passi. En català només vol dir 'document, carnet'. No s'admet en els altres casos.
Els romanesos van celebrar el pas (no pas *el passi) a vuitens de final. La
projecció (no pas *el passi) de la pel·lícula. Una sessió d'audiovisuals.

Passió. En rodona i majúscula quan es tracti del gènere, i en cursiva quan sigui
una obra concreta.

PASSIVA
1. Es fa un ús abusiu de frases en passiva. Mirem d'evitar-ho.

pastilla. Ha de ser forma preferent respecte a píndola.

<<pastorets. En rodona i minúscula quan es tracti del gènere, i en cursiva quan

sigui una obra concreta. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)>>

patir. Se n'abusa molt. El xilè té (no pas pateix) una tendinitis.

patrullera. S'admet amb el significat de 'vaixell de guerra'. (Els diccionaris només

entren 'patruller' en aquest sentit.)

<patxanguero, -a. S’admet en llenguatge col·loquial. Un grup molt patxanguero.

Música patxanguera.>

<<<pazo. Casa gallega noble i antiga.>

pedaç. Equivalent de parche en informàtica. (Pedaços ha de ser, doncs, el títol

d'una columna d'una de les pàgines de Noves tecnologies del suplement Més
Diumenge.)

<<<pedrera. Només equival al castellà cantera quan es tracta d’un “lloc d’on es
treu la pedra”. Per tant, no és mai sinònim de planter, que és el “lloc on es formen
o d’on procedeixen persones idònies per realitzar una activitat professional”.>>>

Pedrera, la. L'article va en minúscula.

pega. S'admet en el sentit de 'objecció'. Posar pegues a un projecte.

pegar. Pegar a algú, pegar-li. El jugador va pegar a l'àrbitre.

pelotazo. Es deixa en cursiva en l'expressió cultura del pelotazo.

penals. Sinònim de presons que ens anirà molt bé per traduir l'epígraf
PRISIONES del castellà i evitar així la repetició presó/presó provinent del doblet
cárcel/prisión.

pensionada. Equivalent del castellà pensionazo. En cursiva.

<<<pepero, -a. S’admet, en cursiva.>

pèplum. Pel·lícula de romans. En rodona.

PER / PER A
1. No escriurem mai per a davant d'infinitiu. Brussel·les s'uneix als Estats Units per
perseguir Microsoft. Detingut per robar. Detingut per haver robat. Tampoc davant
adverbis (morfològics i dies de la setmana) i conjuncions. Per demà, per dilluns,
per dilluns que ve, per quan faci falta. Però: per a l'endemà, per a l'any que ve, per
a la setmana que ve, per al mes que ve.

2. Si el per davant d'infinitiu té valor causal i és fàcilment interpretable com de

valor final, utilitzarem l'infinitiu compost. El PSOE carrega contra el PP per eludir el
debat al Parlament = El PSOE carrega contra el PP per haver eludit el debat al
Parlament.

3. La idea d'opinió (segons Tal) l'expressarem amb per i mai amb per a. Per
Núñez, Ronaldo és prescindible. Per Jeff Mills, Ángel Molina és "un element clau
de l'electrònica espanyola". L'emigració no és, pels autors del llibre, una marea
sinó l'espuma que brota de la desigualtat.>

<<<4. Davant de substantiu farem la distinció entre per i per a.>

per bé o per mal. Expressió equivalent de la castellana para bien o para mal.

per davant. És incorrecte quan significa 'que ha de venir, que s'ha de produir'. El
Madrid encara té (no pas *té per davant) el repte de classificar-se per a la pròxima
Lliga de Campions.Tenim, almenys, 2.000 anys de marge (no pas *per davant).

<<<per la qual cosa. Com a traducció de la perífrasi de relatiu por lo que ens
estimarem més (i) per això. Però tinguem en compte que aquest per això
requereix una puntuació anterior més forta, com ara un punt i seguit, o bé l’addició
de la conjunció copulativa i si mantenim la coma. La fiscal va explicar que el gran
nombre de morts va fer que la capacitat del dipòsit de cadàvers de la capital fos
insuficient. Per això un amfiteatre de la Facultat de Medicina va ser destinat a
aquesta funció. O bé: ...insuficient, i per això un amfiteatre. Però no farem mai:
...insuficient, per això un amfiteatre...>

peregrí. És incorrecte com a sinònim de pelegrí. Els pelegrins (no pas *peregrins)
de la Meca.

*per igual. Calc del castellà. Són formes equivalents igual, de la mateixa
manera.

<<perilla. S’admet com a sinònim de barbeta. (Les solucions que dona el DCC,
pera o masclet, són poc habituals, per dir-ho d’alguna manera.)>

*per la resta. Calc del castellà por lo demás que acostuma a aparèixer a
començament de frase després d'un punt i seguit. Són formes catalanes
equivalents a part d'això, això de banda, fora d'això, etc.

permetre. És un verb transitiu, però el complement animat sempre és l'indirecte.

La democràcia permet als ciutadans anar a votar.

peroració. Equivalent català de perorata. Altres solucions: rotllo, lata, llauna.

Pujol es va entregar a una tremenda peroració en l'alemany dels amfitrions.

persona no grata / persones no grates.

per sorpresa. Malgrat l'entrada de sorpresa que hi ha als diccionaris, considerem

bona la fórmula per sorpresa.

per tal de. Per raons estilístiques, evitarem aquesta locució prepositiva (que d'altra
banda no sempre és sinònima de per). Per tant, no s'hi pot recórrer per allargar
frases.

per tot arreu. Ho preferirem a pertot arreu, encara que aquesta sigui la forma
normativa.

Pertús, el. Municipi del Vallespir (Catalunya Nord) que en francès es diu Le
Perthus.

Perugia. Nom d'un equip italià de futbol, malgrat el topònim tradicional català
Perusa. Vegeu Cagliari.

<petardo. S’admet col·loquialment (p. ex., en declaracions) en el sentit de ‘molt

dolent, d’escassa qualitat’. Els que sortim a jugar cada diumenge no som uns
petardos.>

<petards, noms de. Exemples: volcans i sortidors, cebes (bombetes), piules

(xinos), trons o anous, rodes de foc, traca, bengales, baldufes i voladors (cast.:
mariposa o abejitas), coet, correcames. VEGEU EL DOCUMENT 345 DE
SECCIÓ.>

petenera, -s. En cursiva quan es tracta del cante flamenc. En la frase feta salir por
peteneras les solucions són sortir amb un ciri trencat o pixar fora de test.

petroler, -a. Forma que considerarem preferent a petrolier, -a.

<<<peus de foto. Un cop hem imprès la pàgina, és altament recomanable

comparar el que diu el text del peu amb la fotografia corresponent. Sovint s'hi
detecten errors. Per exemple, no és el mateix “un nen en braços” (damunt els
braços oberts i estirats endavant) que “un nen a coll” (cast.: en brazos). Tampoc
és el mateix al costat de que davant de o darrere de, entre altres possibilitats
(cast.: junto a). En altres casos, la simple supressió també pot ser la millor solució:
els “cadàvers a terra” potser no fan tan mal efecte com els “cadàvers que jeuen a
terra” (cast.: yacen).>>>

piano-bar. Plural: piano-bars.

picadura. Equivalent de tabaco de liar.

picana. Instrument de tortura.

Picapedra. Fred Picapedra (cast. Pedro Picapiedra); Barney Picapedra (cast.

Pablo Mármol).

picar. En futbol, verb útil per referir-se al llançament de faltes, penals, córners,
etc., com a sinònim de tirar, llançar, executar, etc. I és una gran alternativa a
treure. Rivaldo va picar el penal amb seguretat.

<<pícar. En rodona. Terme que farem servir per traduir el castellà pícaro. Les
peripècies d'un pícar universal (cast: Las correrías de un pícaro universal).>

Picos de Europa. En castellà.

<<pillo. S’admet com a sinònim de murri. Juan Carlos Navarro, un pillo sense por.
(Surt al GD62.)>

pilot. En ciclisme, s'admet com a sinònim de gran grup.

Pilós, Guifré el.

&& pilota llarga En futbol, pilota que es llança des de lluny cap a l'àrea contrària
buscant rematador. En castellà en diuen pelotazo i també, en la pràctica,
zapatazo. Vigilem, però, el context, perquè tant pelotazo com zapatazo poden
voler dir més coses: un xut fort i col·locat (que pot acabar en gol, és a dir un
xutàs), un xut defensiu sense contemplacions (que pot acabar a la grada) i fins i
tot un cop de pilota que rep un jugador de resultes del qual queda estabornit.

<<<pime, -s. Lexicalització de 'petita i mitjana empresa'. En rodona. Una pime, les
pimes.>>>

pin. En rodona. Pl.: pins. Surt catalanitzat al GDLC.

píndola. Forma secundària de pastilla.

Pinturas Bruguer. Espònsor del Joventut de Badalona. En castellà.

Piojo. Sobrenom amb què és conegut el futbolista argentí del València Claudio
López. Excepcionalment, s'escriu sempre en cursiva, tant si va entre el nom i el
cognom (Claudio 'Piojo' López) com si va sol (un gran gol del 'Piojo'. Van Gaal no
sap com marcar 'el Piojo').

pirandel·lià, -ana. Derivat de Pirandello. Amb ela geminada.

pirata. Adjectiu que té flexió de plural: edicions pirates, discos pirates.

pirateig. Acció de piratejar.

<<pírcing. Forma catalana de piercing. (Termcat)>

piropo. S'admet.

pitxi. Peça de vestir femenina. En rodona. Cast.: pichi.

Pitxitxi. Nom del trofeu al màxim golejador de la Lliga espanyola. Com a nom
comú, per referir-se al màxim golejador d'un equip, competició o època, s'escriu en
minúscula i cursiva. Rivaldo, el 'pitxitxi' del Barça. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE
CRITERI: "ch" per "tx".) && Farem servir el mateix criteri amb Pilota d’Or i Bota
d’Or.

<Pla d’Entesa per al Sàhara Occidental. Equivalent català del Plan de Arreglo
para el Sáhara Occidental.>

pla Prever.

pladur. Tipus de material per a la construcció. En rodona.

plaer, a S'admet. (GD62) El Barça va jugar a plaer.

planar / planejar. Atenció a aquest doblet català, corresponent al castellà planear,

perquè la màquina sempre dona planejar. El nom de Serra Ferrer torna a planar
(no pas *planejar) sobre el Villamarín. Intentem que l'espectador s'identifiqui amb
el misteri i amb la fatalitat que planen (no pas *planegen) sobre la família
protagonista.

Plans Clars de Telefónica.

planter, el del. Expressió una mica dura com a equivalent del castellà canterano
que es pot suavitzar afegint-hi un substantiu. El jugador del planter, el davanter del
planter.

plasta, -es. S'admet en el sentit de 'persona que resulta pesada o molesta'.

Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes.

<<platillo. S’admet com a terme gastronòmic. En rodona.>>

playero. Toro amb les banyes obertes.

play-off. Amb guionet i en cursiva. Invariable.

<<<plegar-se No és correcte en el sentit de sotmetre’s, doblegar-se (castellà:

plegarse). Els països àrabs consideren que la Casa Blanca se sotmet (no pas *es
plega) als designis d’Israel. El gegant informàtic Google s’ha doblegat a les
peticions del Pentàgon (no pas *s’ha plegat).>>>

Poblenou, el. Barri de Barcelona que en castellà escriuen sense article però que
en català n'ha de dur obligatòriament. I s'escriu tot junt, a diferència de la famosa
telenovel·la de TV3.

Poblenou. Equip de la Lliga de waterpolo.

poder. S'admet la construcció poder amb. L'humor pot amb tot. && Però no
s’admet l’ús transitiu. La rutina pot amb tu (no pas *et pot).

poeta. Preferible a poetessa per fer la forma femenina.

Polideportivo Almeria. Equip de futbol de Segona B que juga una eliminatòria de

Copa del Rei amb el Barça. Farem Almeria, sense accent, excepcionalment, en
aquesta competició de Copa, i mantindrem el criteri de sempre en les
classificacions de Segona B.

poliglot, -a. Adjectiu de dues terminacions. Romano Prodi és un economista de

fama reconeguda i un poliglot.

pòlissa. Sinònim d'assegurança (que va molt bé per fer quadrar títols).

polo. Mena de jersei. Mena de gelat. En rodona.

pols. No sempre queda bé traduint pulso. Pols a Birmània, per exemple, és un títol
una mica ambigu. Tensió, repte, desafiament, duel, prova de força, segons els
casos, són alternatives possibles. && De totes maneres, també s’admet. Montilla
llança un altre avís en el pols finançament-pressupostos.

polvo. S'admet com a sinònim de clau.

polvoró, -ons. S'admet. En rodona.

<(Por) / (Per). En les classificacions en què la nacionalitat de l'esportista surt

abreviada, la màquina ens converteix els portuguesos en peruans. Sempre que
trobem un (Per) i no coneguem l'esportista, hem de fer la comprovació en l'original
castellà.>

porexpan. En rodona. Sense accent.

<porno. Invariable. En rodona. Pel·lícules porno.>

porro. En rodona en el sentit de 'cigarret de droga'. Surt al GDLC.

Portaferrissa. Amb dues esses.

portal. Punt de partida per als navegants d'internet. En rodona.

<<<portar (temps). Per raons estilístiques, no s'admet, sobretot quan va precedit

de gerundi. Fa un any que espera resposta (no pas *porta un any esperant
resposta). En canvi, s’admet l’expressió portar retard. La publicació del cinquè
títol de Harry Potter ja porta més d’un any de retard. Barcelona porta un retard de
10 anys en el desenvolupament del metro. També s’admet amb altres substantius:
gols, victòries, viatges. Etoo ja porta 14 gols.>>>

porteny. De Buenos Aires (cast.: porteño).

porto. Vi de la ciutat portuguesa de Porto. No pas *oporto. Pl.: portos.

posar. Tot i ser correcte com a traducció del castellà posar, sovint queda estrany, i
és millor pensar una altra fórmula. Moyà, Mantilla i Corretja, a prop de l'arc de
Triomf en les hores prèvies als partits és molt millor per traduir un peu de foto que
no pas Moyà, Mantilla i Corretja van posar prop de l'arc de Triomf en les hores
prèvies als partits.

posar en marxa. Sinònims possibles: aplicar, desplegar, posar en servei, posar

en funcionament, posar en pràctica, arrencar, engegar.

postura. S'admet en el sentit de 'posició, actitud'.

<<<potser. No pot introduir un verb en subjuntiu, sí en present o futur. Potser el
disc és un tòpic (no pas *sigui un tòpic), però en aquest món hi ha tòpics perquè
els problemes no desapareixen.>

&& Pou, Josep Maria. Actor català que finalment escrivim en català. A més, firma
en català el seu article setmanal dels dissabtes en les dues edicions.

<<<precintament. Acció de precintar. No s’ha de confondre amb precinte, que és

la ‘cinta enganxada que manté tancat un paquet, etc.’ Es tracta d’una distinció
anàloga a la que s’ha de fer entre arxivament i arxiu.>>>

prémer. Verb d'ús preferent com a equivalent del castellà pulsar a les pàgines de
noves tecnologies (Windows, etc.). S'accedeix a 'Opcions' a través del menú
'Eines', i a 'Visualització' es marca 'Codis de camp' i es prem 'D'acord'.

PREMIS (Vegeu també el document 16 de secció.)

premi Cervantes.
premi Ciutat de Barcelona d'arquitectura.
premi Gran Cruz de l'orde al mèrit civil.
Premi Internacional Catalunya.
Premi Nacional de Cultura (de la Generalitat de Catalunya).
premi Nadal.
premi Nobel de literatura.
premi Ondas; premis Ondas.
premi Planeta
premi Príncep d'Astúries de les lletres.
premis Max de les arts escèniques.
premi Bruguera de novel·la
premi Anaya de literatura infantil i juvenil

Concha d'Or.
TP d'Or.
Premio Nacional (del Ministeri de Cultura).
Premio Nacional de Danza.
Premio Nacional de Fotografía.
Premios Nacionales de Diseño.

prendre. Mirem d'evitar aquest verb, tot i que és correcte, en el sentit de

'conquistar'. Els nens ocupen la Ciutadella (millor que prenen la Ciutadella). El
romanticisme de Luis Miguel omple el Sant Jordi (millor que pren el Sant Jordi).

prendre el comandament. Sembla una traducció massa literal per traduir el

castellà tomar el mando. Altres possibles solucions poden ser, segons el context,
agafar el timó, agafar les regnes, assumir la direcció.
*prendre's (o donar-se) un respir. Calc rebutjable del castellà tomarse (o darse)
un respiro. Solucions possibles: respirar una mica, respirar tranquil. && En
general, les idees vinculades a marge i treva també poden ser bones alternatives.

Prepirineus.

PREPOSICIÓ (CANVI DAVANT D'INFINITIU)

La preposició de règim en que apareix davant de substantiu canvia obligatòriament
en a davant d'infinitiu. No està interessat en el canvi. No està interessat a canviar.

PREPOSICIÓ (CAIGUDA DAVANT DE 'QUE')

Davant de la conjunció que no es pot escriure cap preposició. Si la construcció
queda dura, se n'ha de fer una altra. No: Aznar no està disposat que Pujol li
reclami més traspassos. Sí: Aznar no accepta que Pujol li reclami més traspassos.
<<<No: Fidalgo i Méndez insten el president que retiri el pla per reformar l’atur. Sí:
Fidalgo i Méndez insten el president a retirar el pla per reformar l’atur.>>>

PREPOSICIÓ ('EN' MILLOR QUE 'A')

Sovint es tendeix, per ultracorrecció, a escriure a on pertoca en. Un rival directe en
la lluita pel títol (no pas *a la lluita pel títol).

*presa de, ser. No és expressió catalana. Els diccionaris admeten ser pres de,
però potser és millor buscar altres solucions. El candidat va ser pres / va ser
víctima (no pas *va ser presa) d'una tensió que arribava a tot arreu.

presó. Per evitar les repeticions en els elements destacats de la pàgina, degudes
a la traducció de prisión i cárcel, tinguem en compte la possibilitat de girar la frase
fent servir un verb d'arrel diferent: anirà a la presó: serà internat / serà tancat / etc.

prestamisme. S'admet.

prestamista. S'admet.

prestància. Excel·lència, aspecte d'una cosa o una persona importants. (GD62)>

<<<previ, prèvia. No s’admeten amb valor adverbial. Amb acord previ de les parts
(no pas *previ acord de les parts).>>>

previst. S'admeten les construccions del tipus abans del previst, el doble del
previst.

priista. Seguidor del Partit Revolucionari Institucional (PRI), de Mèxic.

&& procedir. Recordem que en català procedir no té el sentit de 'ser convenient,

ser procedent'. José Jiménez Villarejo ha demanat al ministeri fiscal que informi
sobre si és procedent (no pas si procedeix) sol·licitar el suplicatori.
<<<progre. En rodona.>>>

prolongar. Les coses es prolonguen o s'allarguen quan duren més del compte.
Per tant, val la pena reservar prolongar i allargar per al que signifiquen realment i
evitar que envaeixin el camp semàntic de durar. La reunió va durar deu minuts (no
pas es va prolongar per espai de deu minuts).

PRONOMS
1. En les combinacions d'infinitiu + pronom feble, escriurem les formes senceres
del pronom en general (convèncer-lo, convèncer-los), i reservarem les formes
contretes per a les declaracions, els acudits, etc. (convence'l, convence'ls).
Aquestes llicències no afecten els pronoms femenins, de manera que sempre
escriurem convèncer-la, convèncer-les.

2. Les combinacions la hi i li ho les reduirem sistemàticament a l'hi. Anàlogament,

reduirem a els hi les combinacions els el, els la, els els, els les i els ho, que fins
ara havíem mantingut intactes (Ésadir, GIEC).

3. Amb verbs auxiliars de la mena de poder, voler i haver-hi, quan acompanyin

un verb pronominal preferirem que el pronom s'adjunti a l'auxiliar, seguint l'ordre
natural del català. Es vol quedar (millor que vol quedar-se); es pot perdre (millor
que pot perdre's); hi va haver tres ferits (millor que va haver-hi tres ferits). La
màquina traductora sempre ens dona aquest pronom lluny de l'auxiliar, seguint
l'ordre castellà. <<De totes maneres, tinguem en compte que verbs que no deuen
ser pròpiament auxiliars, com ara intentar, rebutgen l’aproximació del pronom que
porta el verb pronominal: Intentava pentinar-se (no pas *s’intentava pentinar). La
noia ressuscita i intenta retrobar-se amb ell (no pas *s’intenta retrobar amb ell).>

4. No aplicarem les regles d'apostrofació en les combinacions paral·leles a ens en

anem, ens en alegrem, ens en adonem, etc. (GIEC)

<5. La combinació n’hi la considerarem en general preferent a li’n. La seva

intenció era fer-li molts gols però no n’hi ha fet cap.> (GIEC)

prop de. Aquesta locució no va precedida de la preposició a en sentit figurat, quan

equival a gairebé. Prop de 70 firmes participen en la fira Expo-Ràpita. En canvi,
en sentit recte, indicant distància, aquesta a pot ser-hi o no ser-hi, i més aviat hi
és. L'Atlètic, a prop del descens.

pròpia porta, en. Expressió que es fa servir quan un jugador marca

involuntàriament un gol al seu propi equip.

propinar. No és un verb usual. Busquem altres solucions. El Govern dona una

altra clatellada a Liaño. (En castellà hi deia: El Gobierno propina otro revolcón a
Liaño.)
protestar. S'admet, en règim transitiu, en el sentit de 'fer una reclamació formal
contra un acte o una mesura que es considera il·legítim'. El capità va protestar la
decisió de l'àrbitre.

prova de l'ant. Test que ha de passar un automòbil abans de ser posat a la venda
i que consisteix a no perdre l'estabilitat a una determinada velocitat en un gir
sobtat (cast.: prueba del alce). Expressió utilitzada en economia, com a imatge.
"L'euro, quan camini, s'haurà de sotmetre a la prova de l'ant", va dir Hans
Tietmeyer, president del Bundesbank.

<<<provisió. En dret, equivalent del castellà providencia, ‘resolució dictada per un

jutge o per un tribunal per a la tramitació d’un afer’. Per tant, no té res a veure amb
la providència catalana, ‘mesura presa per endavant de cara a una necessitat
futura o probable’.>>>

pròximament. No oblidem ben aviat.

psuquero. Militant de l'antic PSUC.

publicitar. Donar a conèixer algú o alguna cosa a través de la publicitat.

pudor. Paraula a evitar (en el sentit de 'timidesa, vergonya, reserva') quan pugui
originar un cert mal efecte. Una noia vergonyosa (no pas una noia tota pudor). En
el sentit de 'mala olor' regeix la preposició de, no pas a, igual com passa amb olor.
La pudor insuportable de peix. I vigilem que la mala olor i les males olors no ens
facin oblidar la pudor.

pujada de gener. Equivalent català de la cuesta de enero.

pulsímetre. Aparell per mesurar l'amplitud del pols (cast.: pulsímetro). A

Maradona li han col·locat un pulsímetre. <<<També es fa servir en sentit figurat
per mesurar el pols electoral. El pulsímetre del març assenyala un augment de
popularitat de Pasqual Maragall. (En castellà fan servir pulsómetro en aquest
mateix sentit, però en català un pulsòmetre és una bomba per elevar aigua, i per
tant no té res a veure amb pulsímetre.)>

<<<puntada amunt, puntada endavant. Solucions possibles per traduir

l’expressió futbolera castellana patadón arriba. De totes maneres, el context ens
pot convidar a fer servir altres solucions més precises.>>>

PUNTUACIÓ
Escriurem una coma abans de la conjunció i en frases coordinades com ara les
següents: Lucía Etxebarria guanya el premi Nadal, i Valentí Puig, el Pla. El primer
compacte està dedicat als artistes nacionals, i el segon, als internacionals.

punxar. En rodona en tots els sentits, tal com recullen el DIEC i el GDLC. Punxar
un disc.
*pur i dur. Calc del castellà que hauríem de deixar de tolerar i substituir per altres
termes, segons el context, com ara implacable, inflexible, etc. Sergio es va
oblidar de crear joc i es va dedicar al marcatge implacable (no pas *pur i dur).
&&En canvi, s’admet en femení. Normativa pura i dura.

<<<puro. Cigar (GD62).>>>

<<<putt. En golf, cop curt. En castellà s’ha creat per derivació el verb patear, que
significa ‘picar suaument la bola per acostar-la al forat o ficar-l’hi’. En català no
tenim aquest verb específic, de manera que haurem de picar la bola suaument,
fluixet, etcètera.>>>

quadro. Forma preferent respecte a quadre.

qualificar. Verb transitiu que regeix la preposició de, tot i que també l'admetrem
amb com a.

*quasibé. No s'admet com a sinònim de gairebé o quasi.

que. Obligatori entre un sí i una forma verbal conjugada. Però sí que li demanem
que s'informi (no pas *però sí li demanem que s'informi.

que + ADJ + que. Preferim la repetició del segon que. Que gran que és el Joan
(no pas que gran és el Joan).

queimada. En rodona perquè és una beguda. Pl.: queimades.

qui. No pot aparèixer mai darrere d'un antecedent ple. Per exemple, substituint un
nom propi. El Papa va escriure una carta de protesta a Ieltsin, que (no pas qui) va
dir ahir que l'havia tingut en compte.

quilowatt. Forma que preferim a quilovat i a kilowatt.

quint. Terme de castellers. No pas *cinquè.

quinta del biberó. En cursiva.

<<raba. En algunes regions del nord d’Espanya, calamar fregit. Pl.: rabas.>

Ràdio Nacional d'Espanya. En català. (Perquè és pública i fa programes en

català.)

Ràdio Exterior d'Espanya. En català. (Perquè és pública i fa programes en

català.)

Ràdio 1. En català. (Perquè és pública i fa programes en català.)

Ràdio 4. En català. (Perquè és pública i fa programes en català.)

radiocompacte. Substantiu masculí. Aparell de ràdio amb reproductor de discos

compactes.

radiofórmula. Tot junt.

<<<Ràdio Tele-Taxi. En català.>>>

Radiotelevisió Espanyola. En català.

rafter, -a. Practicant de ràfting.

ràfting.

raï. Música popular moderna originària d'Algèria. Amb dièresi (forma francesa).

raid. En rodona.

<<<rais. En rodona. (DIEC).>>>

Rajasthan. Estat de l'Índia.

Ramadà. En majúscula. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)

&& ramal Sinònim de vial. L’anunci arriba quan el formigó d’un ramal ja tapa
l’extrem nord (cast. vial). [túnel de l’AVE a la Sagrera]

<<<Ramal·la. Ciutat de Cisjordània. En castellà: Ramala. (ATENCIÓ: HEM

CANVIAT DE CRITERI.)>>>

Rambla, la. En singular. <<<Pot aparèixer sense article, com per exemple a
l’agenda d’Exit.>>>

&& Rangun. Ciutat de Birmània, antiga capital del país. No farem servir la grafia
oficial Yangon.

Rània. Reina de Jordània (dona del rei Abdul·là).

raper. Intèrpret de rap.

<<ràpid. S’admet com a adverbi. L’entrenador va reaccionar ràpid.>

rapsode, -a. Té forma femenina. (DIEC)

ràting. En català i en rodona. (Termcat)

ràtio. En femení i en rodona. (Surt al Diccionari de neologismes del Termcat.)

Ratisbona. Nom català de la ciutat alemanya de Regensburg (cast.

Regensburgo.)

ràtzia, -es. En rodona. (Fabra de tota la vida i DIEC.) (Cast.: razzia, razzias, en
cursiva.)

raure. Val més evitar aquest verb. Alternatives: consistir, estar, radicar. La
gràcia d'aquesta obra està en la senzillesa (millor que rau en la senzillesa).

Ravenna. Ciutat italiana. (Cast.: Ravena.)

*reaci, -àcia. No s'admet. Castellanisme per reticent, poc inclinat a, refractari.

Real Academia Española.

recapacitar. S'admet com a sinònim de reflexionar.

recent. No és correcte com a adverbi. Edificis recentment construïts (no pas

*recent construïts).

receptació. Tràfic d'objectes robats. (Surt al GD62: Gran diccionari 62 de la

llengua catalana)

reclam. Solució possible per al sentit figurat d'anzuelo quan esquer no hi quedi
prou bé. L'Auditori s'ha convertit des de la seva inauguració en un altre reclam per
a artistes de renom. Hamnomés és bo en sentit recte.

recol·lectar. En sentit figurat, és una mala solució per cosechar. Busquem-hi

alternatives: recollir, obtenir, acaparar, captar, etc.

recordar-se'n. A efectes sintàctics, el considerarem com el verb anar-se'n. Me'n

recordo de tots els tabús.

recriminar. Recriminar algú, recriminar-lo. Pujol recrimina Aznar. Recriminar

alguna cosa a algú. Pujol recrimina a Aznar que no vulgui pactar.

rectificar. Rectificar algú, rectificar-lo. Pujol rectifica Aznar.

regat. En futbol, s'admet com a sinònim de driblatge, dríbling, finta. Kluivert té

un regat molt bo.

registrar. S'admet com a sinònim d'escorcollar.

registre. S'admet com a sinònim d'escorcoll.

regna solta. En sentit figurat és un calc del castellà. L'Honorable ha deixat anar
(no pas *ha donat regna solta a) els seus particulars dimoniets.

reial. Referit a les fires d'Abril (de Santa Coloma i Sevilla). (Cast.: real.)

<<<Reixa, la. Reixa que separa Gibraltar d’Espanya. (Cast.: la Verja.)>

RELATIUS
1. En general, no admetrem la coexistència d'un relatiu i un pronom feble fent la
mateixa funció. Un paper del qual estic molt orgullós (no pas n'estic molt orgullós).
En canvi, sí que l'admetrem quan el feble tingui funció partitiva. L'autocar
transportava 60 passatgers, dels quals en van morir 12.

2. També l'admetrem en el cas de coexistència amb els febles en funció d'objecte

indirecte li/els. Un entrenador a qui no li van bé les coses. Uns jugadors a qui no
els van bé les coses.

<<3. En les declaracions, acudits, i en general en situacions menys formals

admetrem l’anomenat relatiu col·loquial. Així, en aquests contextos ens
estimarem més frases com ara

«L'objectiu és donar la informació bàsica sobre una sèrie de personatges que són
coneguts, però que en realitat se'n coneixen poques dades», assegura el director.

que no pas

«L'objectiu és donar la informació bàsica sobre una sèrie de personatges que són
coneguts, però sobre els quals en realitat es coneixen poques dades», assegura el
director.>

Igualment, són admissibles frases com ara

«se n’ha anat el pare de tots els que ens agrada l’art».

remat. En esports, s'admet com a sinònim de rematada. Un remat de cap decisiu.

renaixement. En minúscula.

renminbi. Significa 'moneda del poble'. Manera popular de designar el iuan

devaluat (moneda xinesa).

&& renovar (algú) Allargar el contracte (d’un jugador, etc.) o tornar-lo a fer com si
fos nou El Barça renova Luis Suárez (DUVC). ATENCIÓ: HEM CANVIAT
DE CRITERI.
rènting. Sistema de lloguer.

renyit, -ida. És incorrecte en el sentit de 'disputat, amb gran rivalitat i igualtat'. Un

partit molt disputat (no pas *molt renyit).

repeticions de paraules en elements destacats. Un cop hem imprès la pàgina i

abans de donar-la al Kiku, mirem d'evitar aquest fenomen, tradicionalment
combatut en aquest gremi (amb el benentès que aquesta despesa energètica no
vagi en detriment de la qualitat de la traducció).

replicar. Replicar a algú, replicar-li. Pujol replica a Aznar. Replicar a alguna cosa,
replicar-hi. Pujol replica a les afirmacions d'Aznar.

reprovar. Reprovar algú. Pujol reprova Aznar. Pujol reprova Aznar per la seva
conducta. Reprovar a algú una cosa. Pujol reprova a Aznar la seva conducta.
Reprovar una cosa. Pujol reprova la conducta d'Aznar.

rescabalar. És l'equivalent exacte del cast. resarcir. Com a sinònims aproximatius

també poden funcionar, segons els casos, reparar, compensar, recompensar,
etc. El Congrés insta Aznar a flexibilitzar la política penitenciària i a rescabalar les
víctimes d'ETA.

respecte. L'expressió castellana respeto hacia no es pot traduir mai per *respecte
cap a. Ha de ser respecte a o respecte per.

respondre. Respondre a algú, respondre-li. Pujol respon a Aznar. && Respondre

a alguna cosa. No respon mai a les preguntes compromeses. Zapatero torna a
respondre als dubtes de 100 espanyols. [Tot i ser un verb transitiu, el complement
directe només és el contingut de la resposta (respon que sí), mai la persona a qui
es respon (a Aznar) ni la cosa a què es respon (a les preguntes, als dubtes).]

retsina. Vi blanc grec. En rodona.

Reuters. Amb -s final. (El LDE diu Reuter, però està malament: Blanco dixit.)

Riad. Capital de l'Aràbia Saudita. (Seguim l'IEC, no la GEC.)

Rialb. Nom del pantà. No s'ha de confondre amb Rialp, municipi del Pallars
Sobirà.

Rialp. Municipi del Pallars Sobirà on hi ha un castell famós. Grafia oficial,

aprovada per l'Ajuntament després d'una revolta dels vilatans i recollida pel GLC.
(No farem cas de la GEC ni de l'IEC.)

Rioja, la. L'article en minúscula (perquè és topònim teòricament català). Però

escriurem un rioja, dos riojas quan es tracti del vi.
riure-se'n. A efectes sintàctics, el considerarem com el verb anar-se'n. Me'n ric
de tots els tabús.

rius, noms de. Hi ha uns quants rius catalans que s'escriuen en femení si no
porten la paraula riu al davant. Els més importants són: la Garona, la Muga, la
Noguera, la Sénia, la Tet, la Tordera i la Valira.

rocker. En rodona. Equivalent català de l'anglès rocker i del castellà rockero o

roquero.

Roda de Berà. Ara també denominació oficial, per acord de l’Ajuntament del
29.09.2012

Rodalies. Tractant-se de Renfe, en plural. Retards en el servei de Rodalies.

rodat, -ada. Sense dificultats, planer. Després del gol, tot va anar rodat. (DIEC)

roig/vermell. Atenció als casos en què escau roig i no pas vermell: Creu Roja,
Llibre roig (de Mao), Bandera Roja, Exèrcit Roig.

Rojo, Txetxu. Exjugador i entrenador basc de futbol. (No pas Chechu Rojo.)

&& romaní Sinònim de gitano. Associació romaní. Llengua indoària, pròpia dels
gitanos, anomenada també caló a la Península Ibèrica. (GDLC)

Ronda de Dalt, Ronda del Mig, Ronda Litoral. Amb majúscules. Però: ronda de
Sant Pere, amb minúscula.

<<<rondar. S’admet en el sentit de ‘acostar-se a’. El cost de l’operació ronda els

10 milions d’euros. Ja ronda la quarantena.>>>

rondo. En futbol, exercici d'entrenament per controlar la pilota. En rodona.

<rosa. Variable com a adjectiu. Camises roses. (GD62) (ATENCIÓ: HEM

CANVIAT DE CRITERI.)>

<<Roselles. Nom d’un carrer de Santa Coloma de Gramenet, altrament dit (és a
dir, mal dit) Amapolas.>

rotllo. Forma preferent respecte a rotlle.

RPR. Sigla de Reagrupament per a la República, partit francès. Els diputats de

l'RPR.

RSa. En esports, abreviatura de República de Sud-àfrica.

RTx. En esports, abreviatura de República Txeca.

RUSSOS, noms. (Vegeu el document Russos de Consultes)
Totes les e i les o accentuades del rus són tancades. Alguns noms russos:
Aleksandr, Aleksei, Borís, Dmitri, Dostoievski, Gorbatxov, Guennadi, Ievgueni,
Ieltsin, Karamàzov, Khrusxov (abans Khruixtxov), Mikhaïl, Rakhmàninov,
Rostropóvitx, Serguei, Txékhov, Txubais, Turguénev, Txaikovski, Víktor.

Saarland. Nom d'un estat d'Alemanya que en francès es diu Sarre. (ATENCIÓ:
HEM CANVIAT DE CRITERI: abans ho fèiem just al revés.)

sacada. En esports, s'admet com a sinònim de servei.

sacar. En esports, sinònim de servir.

SAE. Sigla de societat anònima esportiva (cast.: SAD).

Saïda. Regió d'Algèria.

Saint Christopher i Nevis. Estat insular de l'Amèrica Central. (Cast.: San

Cristóbal y Nevis.)

Saint-Étienne.

Saint Louis. Nom de la ciutat de l'estat de Missouri, als EUA. En castellà, San
Luis.

Saint Lucia. Estat insular de les Petites Antilles. (Cast.: Santa Lucía.)

Saint Vincent i les Grenadines. Estat de l'Amèrica Central, a les Petites Antilles.
(Cast.: San Vicente y Las Granadinas.)

Sala Penal. Equivalent català de la Sala de lo Criminal.

<<<Salardú. Capital del municipi aranès de Naut Aran, que inclou altres poblets,
com ara Arties.>>>

Salern. Ciutat italiana. Cast.: Salerno.

sales contencioses administratives. Equivalent català de la salas de lo

contencioso administrativo. En minúscula.

SALONS DE MODA
Els escriurem en català. saló Barcelona Estil Dona. (Cast.: Estilo Mujer.)

Salt Lake City.

Saltamontes. Nom d'una atracció de festa major. En cursiva.

Salvador, el. L'article va en minúscula (GEC).

Sanchis. Jugador de futbol del Reial Madrid. Sense accent.

&& Sanfermines. En majúscula i rodona, com en l’edició en castellà (CANVI DE

CRITERI). Però: festes de Sant Fermí.

San Cristóbal. Equip de futbol de Regional Preferent Grup 1.

San Julián. Equip de futbol de Regional Preferent Grup 1.

San Lorenzo de El Escorial.

San Remo.

Santa Claus.

santería. En cursiva.

santero. En cursiva.

Sant Joan Lohitzune. Municipi del País Basc francès. (En castellà: San Juan de
Luz).

Sant Maur. Equip de futbol de Regional Preferent Grup 2.

sarín, gas. Amb accent. (En aquest cas no seguim l'Avui.)

Sávio. Jugador brasiler del Reial Madrid (amb accent agut).

SECCIONS, noms fixos de

Els noms d'algunes seccions a vegades apareixen mal traduïts per la màquina.
Atenció a: La Feina (El Empleo), Trobades en la tercera edat (Encuentros en la
tercera edad), Estovalles, Les passejades en bici (Los paseos en bici),
Escapada.

seguda. Acció d'asseure's a terra en senyal de protesta. En aquest sentit és

incorrecte *asseguda.

<<<segurata. Vigilant de seguretat. S'admet en registres col·loquials. En cursiva.>

Semana Grande (de Sant Sebastià). En castellà.

*sembla ser que. Calc del castellà. Solucions possibles: sembla que, segons
sembla.
semisec. Mena de cava.

<<<sender. Si bé habitualment farem servir camí, tinguem en compte que en un

text que parli de senderisme (“Les passejades en bici” o “Les passejades a peu”,
de “Coses de la vida”, sense anar més lluny) haurem de preferir sender.>

serbokosovar, -s.

Sestriere. Finalment, en la forma italiana, seguint l'Atles GEC i el GLC.

<<<setmana, dies de la. Els dies de la setmana els escriurem sense article quan
tinguin valor adverbial. En la pràctica, això vol dir que, si avui és dilluns, van sense
article des de dilluns passat fins dilluns que ve.>>>

sexi. En rodona.

sex symbol. Sense guionet.

shiatsu. Tècnica japonesa de relaxació. En cursiva.

Shimon Peres. Ex primer ministre israelià.

Shoah. Mot hebreu amb què es coneix l'holocaust nazi.

SIGLES
1. No es poden partir a final de ratlla.

2. En general no es tradueixen, encara que es tradueixi el nom de l'entitat,

organisme, partit polític, etc.: Nova Esquerra (NI), Moviment d'Alliberament
Nacional Basc (MLNV). Excepcions: PNB, OAP.

SIGNES DEL ZODÍAC

Àries, Taure, Gèminis, Càncer, Leo, Verge, Balança, Escorpí, Sagitari, Capricorn,
Aquari i Peixos.

sigut. Forma preferent respecte a estat en les declaracions (és a dir, en els textos
que van en negreta). (Vegeu estat.)

<*sin reparos, sin ningún reparo. Pot voler dir sense objeccions (com proposa
la màquina), sense inconvenients, però també sense manies, sense pèls a la
llengua. Exemples: Acató sin reparos la sentencia. / Va acatar sense objeccions la
sentència. Però: Ha estado dando nombres a la prensa sin reparos. / Ha estat
donant noms a la premsa sense manies.>

SINTAXI
1. Evitarem començar la frase en l'ordre verb + substantiu. Així, escriurem Arturo
Pérez Reverte confessa (no pas Confessa Arturo Pérez Reverte) que un llibre és
la suma de documentació, estructura i plaer.

2. Quan un complement aparegui desplaçat a l'esquerra, no el separarem amb

coma i escriurem el pronom feble de represa. A la popular frase "Espanya va bé"
Artur Mas n'hi afegiria una altra (no pas *A la popular frase "Espanya va bé", Artur
Mas n'afegiria una altra.

3. En les determinacions temporals, termes com ara matinada, tarda, vespre, nit,
etc. han de seguir el nucli de l'expressió i no pas precedir-lo. Dissabte a la nit (no
pas la nit de dissabte), dimecres a la matinada (no pas la matinada de dimecres).
En el cas de matinada, la conjugació del verb (en passat o en futur) ja la situa
correctament en el temps. Karla Faye Tucker ha estat executada aquesta
matinada a la 1.45.

4. La coordinació de dues frases pot estalviar-nos de vegades una subordinada de

relatiu forçada, sobretot en declaracions. "Crec que és un equip de talent i que les
lesions no l'han ajudat és millor que "Crec que és un equip de talent al qual les
lesions no han ajudat".

5. L'ordre adjectiu + nom també és normal en català, en la mesura que es posa

més èmfasi en l'adjectiu. Per tant, moltes vegades no caldrà canviar-lo. El famós
trompetista. En canvi, si l'adjectiu està determinat per l'adverbi més, tendirem a
posar-lo al darrere. El trompetista nord-americà més famós (no pas el més famós
trompetista nord-americà).

6. L'adverbi va normalment darrere el verb. Evitem, doncs, ordres abusius. La

policia va acudir urgentment al lloc dels fets (no pas urgentment la policia va acudir
al lloc dels fets).

7. No hem de perdre de vista que certes inversions d’ordre que fa el castellà per
criteris periodístics, en català també són possibles i s'han de respectar per les
mateixes raons. Per exemple, no s'hauria d'alterar un ordre com ara el següent:
D'"inesperada" va qualificar el president la dimissió del secretari general".

sirià, -ana. Natural del modern Estat de Síria. Seguirem el DIEC i reservarem siri,
síria per a l'antiga Síria, anàlogament al que passa amb israelià/israelita.

siro(-). Forma prefixada de sirià. Tinguem-ho en compte a l'hora de formar

compostos. Siro(-)palestí, siro(-)israelià, siro(-)català.

Sis-cents. Model d'automòbil.

sisplau. S'admet, i s'usarà preferentment, com a equivalent de si us plau.

snowboard. Sinònim complementari de surf de neu.

sobaquillo, de. Manera torera i castissa de clavar les banderilles. No s'ha de
traduir. En cursiva.

sobreviure. Verb intransitiu. Sobreviure al desastre. Però l'admetem com a

transitiu quan l'objecte sigui humà. El pare va sobreviure el fill, el va sobreviure.

<<soca bacteriana. Traducció del castellà cepa bacteriana. Terme molt utilitzat
últimament arran del bioterrorisme. No té res a veure amb el cep.>>

Societat General d'Autors i Editors (SGAE). En català. (Consultat amb

Espectacles.) Abans, en l'època franquista, es deien Societat General d'Autors
d'Espanya.

sofrera. S'admet, en el sentit 'mina de sofre', (anàlogament a carbonera, pedrera,

etc.).

Soiuz. Família de naus espacials soviètiques. (En aquest cas seguim el GLC. La
GEC fa Sojuz.)

solera. S'admet en el sentit de 'tradició'.

solo. En rodona. Surt al GDLC.

somiar. Verb transitiu. El Joan somia truites. El Joan somia la Maria. Introdueix
una frase d'infinitiu sense preposició. Jo somiava poder tenir una caseta vora el
mar. Duque somia tornar a l'espai. Capello somia rebre una oferta blaugrana. Però
l'admetem com a intransitiu en sentit figurat quan regeix un substantiu. El Joan
somia amb/en la Maria (hi somia). El Madrid somia amb el Camp Nou (hi somia).
Capello somia amb una oferta blaugrana (hi somia).

sommelier. En rodona. (Termcat)

son. Ritme cubà. En cursiva.

sonero. Intèrpret de son.

Son Sant Joan. Aeroport de Palma de Mallorca. (Tot amb majúscules.)

sopa boba. S'admet, en cursiva.

soprano. En rodona.

sorpresa, per. Locució que s'admet al costat de de sorpresa. El van enxampar

per sorpresa.

*sorpresiu. No s'admet. Escriurem sorprenent.

sorteig del Nen.

sortejar. Incorrecte en el sentit de 'esquivar, evitar'.

sortir. No és pronominal en expressions com ara sortir de la carretera. Ex.: El

vehicle va sortir (no pas *va sortir-se) de la carretera i va bolcar).

*sortida, a la seva. Calc de l'expressió a su salida. Solucions possibles: al sortir,

surt. Núñez, al sortir de la llotja del Camp Nou.

<sospir. En castellà té més rendiment que en català en sentit figurat com a

equivalent de ‘moment’ o ‘instant’. Per tant, per mimesi, són habituals frases poc
idiomàtiques com ara “en l’últim sospir del partit”, “en un sospir va fer un parcial de
9-0”. En un moment, en un instant, en un tres i no res, en un tancar i obrir
d’ulls són alternatives possibles, que també poden anar bé per allargar els
textos.>

soul. En rodona.

<stop. En rodona. No farem servir la forma adaptada estop. El conductor no va

respectar l'stop. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)>

Stravinsky, Igor. Tot i ser rus, la grafia no s'adapta, perquè el seu propietari se la
va americanitzar en vida.

subcomandante Marcos.

sublevació. S'admet com a sinònim de revolta.

sublevar. S'admet com a sinònim de revoltar.

succeir. S'admet com a transitiu amb el significat de 'entrar després d'un altre en
un càrrec', tal com feia el DLC abans que aparegués com a GDLC. L'OTAN
elegeix el britànic Robertson per succeir Solana. Amb el significat de 'ocórrer,
esdevenir-se' no se n'ha d'abusar. En castellà suceder té molt de rendiment, però
en català no es fa servir tant. Sovint són més adequats altres verbs, com ara
passar, o fer una altra mena de frase.

Sud-est Asiàtic. Amb majúscules.

sui generis. En cursiva.

suite. En cursiva.

sumar. Es fa un ús abusiu d'aquest verb. No oblidem altres possibilitats: tenir,

afegir, etc.
súper. Apòcope de supermercat. Tipus de gasolina. Sempre en rodona.

supòsit. Substantiu equivalent del castellà supuesto, que no s'ha de confondre

amb l'adjectiu suposat.

surf de neu. Denominació catalana de snowboard (Termcat).

tabacaleres. Accions de Tabacalera. En cursiva i amb el plural a la catalana.

tabla. Instrument musical indi.

tai-txi. Mena de gimnàstica xinesa. En rodona. El nom complet és tai-txi-txuan.

Taj Mahal. (En castellà fluctuen entre Taj Mahal i Taj Majal.)

Tajo, riu. Amb aquesta grafia tant si passa per Espanya com per Portugal.

*tal i com. No s'admet. Escriurem tal com.

<<talibà, talibana, talibans, talibanes. Farem la flexió, com fem amb musulmà.
(És una recomanació del Termcat a tots els mitjans, a partir del fet que altres
paraules d’origen persa, com musulman (amb la –n final significant plural), han
seguit aquest camí. ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)>

<talla, donar la. S’admet com a sinònim d’estar a l'altura. L'equip no va donar la
talla. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)>

tamagotxi. En català i en rodona.

<<<tamazigt. Nom amb què els amazics denominen la seva pròpia llengua,
l’amazic, tradicionalment anomenada berber. (Cast.: tamazight.)>>>

també. Adverbi que encapçala abusivament (i gratuïtament) moltes frases després

d'un punt i seguit (o a part). Mirem d'evitar-ho.

<*tanto. En futbol, handbol i hoquei, els tantos són gols i només gols. Ni punts, ni
encerts, ni res. Per no repetir, es pot fer servir restrictivament (no sempre va bé)
dianes. Una altra solució pot ser, de vegades, canviar la frase introduint-hi el verb
marcar (Consiguió dos tantos / Va marcar dues vegades). Només se'l pot traduir
per punt en bàsquet, en tennis i en voleibol.>

Tarascon. Així escriurem la ciutat occitana on els ciclistes que corrien el Tour 98
es van plantar. El nom complet de la ciutat és Tarascon-sur-Ariège (en occità
Tarascon d'Arièja), situada al Pirineu, a prop d'Andorra, i no s'ha de confondre
amb Tarascó, ciutat de Provença, a prop de Nimes (fr. Tarascon).

Tarassona. Forma tradicional catalana del topònim aragonès Tarazona.

Tarraco. Sense accent. (Seguim el GLC.)

taula camilla. S'admet.

Taula de Defensa de l'Oli d'Oliva. També dita Taula de l'Oli.

Taula per la Integració dels Immigrants.

Taula Tècnica del Taxi. Òrgan consultiu dels taxistes. (Cast.: Mesa Técnica del
Taxi.)

&& Tbilisi. Capital de Geòrgia. (Cast.: Tiflis.)

teatre Goya. El terme genèric, en català i en minúscula.

teatre museu. Sense guionet. Pl.: teatres museu.

Teatro Real (de Madrid). En castellà.

<teca. S’admet per designar la fusta que s’extreu del tec. Una taula de teca.>

Tel Aviv. Sense guionet (encara que la GEC i el GLC de vegades n'hi posin).

telemarató. En femení i en rodona.

<<teleporqueria. Sinònim de teleescombraries (que sovint ens sortirà més a

compte).>

teletó, -ons. Abreujament de telemarató. En femení i en cursiva.

Théâtre de la Complicité.

témpera. Trempa en la qual l'aglutinant és una emulsió a base d'ou (especialment

en la pintura medieval). (Cast.: témpera.)

TEMPS VERBALS
&& En català, el perfet, abans anomenat indefinit (hem jugat), ha de traduir sovint
el pretérito perfecto simple castellà (jugamos). [En rigor, en aquests mateixos
casos en castellà també pertocaria l'ús del pretérito perfecto compuesto (hemos
jugado).] "Hem jugat un partit desastrós", va declarar l'entrenador. Dues dècades
que han canviat La Caixa. Aquesta setmana els grans valors han registrat pujades
importants (no pas *van registrar).
TEMPORALS (preposicions)
Els mesos i les estacions de l'any s'introdueixen amb preposició si no van
acompanyats d'un determinant explícit (a l'octubre, a la primavera), però sense
preposició si estan determinats (l'octubre de 1998, la primavera que ve). En
canvi, els segles sempre van amb preposició, i els anys, mai. Casos clars:

el 1992
l'any 1992
al segle XXI
al segle passat / que ve
els anys 90 / als anys 90
els últims anys / als últims anys / en els últims anys
tres vegades l'any / tres vegades a l'any
la primavera que ve
a la primavera
a l'agost / per l'agost
al mes d'agost
l'agost vinent
l'agost de/del 1992
ahir a la matinada (millor que: a la matinada d'ahir)

TEMPS EN ESPORTS
3h 27min 12,7s (3 hores 27 minuts 12 segons 7 dècimes).

tenerifenc. Natural de Tenerife.

tennis, tennista, etc. Amb dues enes.

test. En el sentit de 'prova', farem el plural tests.

tetrabric. Equivalent català de tetrabrik.

tie-break. S'admet, en cursiva, com a equivalent del castellà muerte súbita, en

alternança amb joc decisiu o desempat.

tinença. Significa 'acció de tenir'. Tinença il·lícita d'armes. No s'ha de confondre

amb tinència, 'càrrec de tinent'. Tinència d'alcaldia.

tinenta d'alcalde.

tinglado. S'admet en el sentit de 'rafal, cobert'. També s'admet en sentit figurat.

Paco va exhibir la targeta del supermercat Caprabo als policies que controlaven el
tinglado. (Es refereix a la cerimònia d'entrega dels Oscars.)

<<<tio. S’admet amb el significat d’home. És un tio simpàtic.>

tipus. No oblidem mena ni classe.

<tira, la. S’admet, en contextos col.loquials, com a sinònim d’un munt. Hi havia la
tira de gent que es va quedar sense entrada.>

tirat, -ada. Alternativa possible a barriobajero, -a.

tiratge. Preferible a tirada en el sentit de 'nombre d'exemplars tirats'.

Tità. Nom de satèl·lit.

Titan. Nom de coet.

TITULACIÓ
1. De vegades un titular castellà amb força i color esdevé en català més neutre i
més pàl·lid per qüestions d'espai. És millor deixar un títol un pèl curt i que
mantingui l'impacte original que no pas un títol que ompli més espai però més tou.

Tizi-Ouzou. Ciutat d'Algèria. (Cast.: Tizi-Uzu.)

tocar a retirada. Amb a, anàlogament a tocar a sometent.

tocata. Tocadiscos. S'admet en registres col·loquials. En cursiva.

&& tonadilla, -as. En cursiva.

&& tonadiller -a. Persona que canta tonadillas. En rodona.

tongo. S'admet en el sentit de 'trampa o engany pel qual un dels participants en

una competició es deixa guanyar'.

Tónkov, Pàvel. Ciclista rus.

Tony. Nom de premi teatral nord-americà. Invariable.

<top. Peça de roba. En rodona.>

&& top model En cursiva. Plural invariable: les top model, però: les tops.

TOPÒNIMS
1. Molts topònims dels Estats Units que tenen forma castellana no porten accent
en català, perquè els considerem formes angleses: Santa Barbara, Santa
Monica, Los Angeles.

2. Els topònims de França s'escriuen en francès o en castellà (si la tradició hi

acompanya) en l'edició castellana, mai en occità. No té sentit, doncs, que en
l'edició catalana el criteri sigui diferent. Per tant, mentre no canviïn les coses els
escriurem en francès o en català. (Tinguem-ho en compte a l'hora de manejar la
GEC, que no segueix aquest criteri.)

3. L'article dels topònims no catalans va sempre en majúscula: La Alcarria, La

Carolina, La Línea de la Concepción. (Però: la Manga del Mar Menor, la Rioja.)

4. Hem d'anar especialment amb compte amb la toponímia de Sud-amèrica

perquè molts noms coincideixen amb paraules que tenen traducció en català
(Armenia, riu Dulce, etc.).

<<5. Per saber com s’ha d’escriure un topònim, hem de mirar, per aquest ordre: a)
Si el té el diccionari de la traductora. b) Si és al document Topònims
(Consultes). c) Si és a qualsevol altre document intern: Àrabs (Consultes, antic
302 de secció), Estil (Consultes). d) Si és a la GEC o l’Atles. Si no és en cap
d’aquests llocs, el deixarem tal com vingui (per exemple, poblacions petites de
l’Afganistan, el Pakistan, etc.).>

<<<6. Les designacions genèriques d’un topònim català s’escriuen en minúscula:

puig, delta, coll, pic, collada, pla, fageda, etc. Vigilem-ho especialment perquè
en l’edició en castellà van en majúscula. Exemples: pla de la Calma, delta de
l’Ebre (però el Delta), fageda d’en Jordà.>>>

<<*topos. Referits a un vestit, per exemple, els traduirem per llunes, si són
grosses, i pics, si són petits.>

toque. Terme de flamenc. En cursiva.

<<Torà, la. Entre els jueus, Pentateuc. De l’hebreu torah, ‘ensenyament, llei’. En
castellà escriuen la Torah.>

torcida. Terme amb què són coneguts els aficionats seguidors de la selecció del
Brasil.

TOROS
Mireu el document 304 de secció. També podeu consultar el vocabulari en castellà
del crític d'El Periódico Juan Soto Viñolo.

tot. És invariable davant d'un topònim sense article. Tot Europa, tot Catalunya, tot
Barcelona. Però: tota l'Argentina, tota la Xina.

&& tot al contrari / tot el contrari En el primer cas, l’expressió té valor adverbial,
equivalent a al contrari o ben al contrari. En el segon cas, contrari és un
substantiu (l’un és tot el contrari de l’altre).

*tot el que faci falta. Castellanisme en el sentit intensiu abstracte. Estem

disposats a dialogar tant com calgui (no pas *tot el que faci falta). En canvi,
l'expressió és correcta si no té aquest valor intensiu: Comprarem tot el que faci
falta per fer l'escudella.

<<tot camí. Tipus de vehicle, diferent del tot terreny i del jeep. Pl.: tot camins.>

tot terreny. S'escriu separat sempre, tant quan fa la funció d'un adjectiu com quan
fa la funció d'un substantiu. Un cotxe tot terreny. Un tot terreny. La moda dels tot
terrenys. (GDLC, entrada 'terreny') Vehicles tot terreny.

tothom, tots. Quan aquests pronoms facin de complement directe, aniran

precedits de la preposició a. La proposta va satisfer a tothom, a tots. Però: La
proposta va satisfer tots els assistents. <Si bé en general preferim tothom a tots,
hi ha una petita diferència semàntica entre un terme i l’altre, que tindrem en
compte. Tots vol dir ‘totes les persones de què es tracta’, mentre que tothom vol
dir ‘tota la gent’. És a partir d’aquestes definicions que traduirem papers per a tots
el famós eslògan papeles para todos.>

tots dos, tots tres, etc. Aquests usos només són obligatoris quan fan de pronom,
no pas quan fan d'adjectiu. Els dos jugadors són baixa. Tots dos són baixa.

Tour de l'Avenir. Forma catalana de Tour del Porvenir.

<Tour de Romandia. Forma catalana de Tour de Romandía.>

&& turoperador Adaptació de l’anglès tour operator. Operador turístic. (Ésadir)

TRACTAMENTS
&& 1. Quan els textos facin al·lusió al lector, farem servir preferentment el
tractament de vosaltres. Sigueu previsors i no us descuideu el paraigua ni la
gavardina. Consulteu el gràfic de la pàgina 23. Vegeu més informació a la pàgina
6. Però en els articles d’opinió mantindrem el tractament de vostè.

2. Les formes de tractament no catalanes aniran en majúscula i en rodona (Don,

Herr, Mister, etc.). A aquests efectes, no considerarem tractaments, sinó títols, les
formes lord, lady i sir.

Tractat de No-Proliferació Nuclear.

TRADUCCIÓ
1. En general, traduïm les institucions de caràcter públic (Banc d'Espanya,
Congrés dels Diputats, Ministeri d'Afers Estrangers, Universitat Autònoma de
Madrid), i deixem en versió original les de caràcter privat (Banco Bilbao Vizcaya,
Telefónica, Iberia, Vía Digital, Canal Satélite Digital).

2. Traduïm els noms dels partits polítics. Partit Popular, Partit Socialista Obrer
Espanyol, Esquerra Gallega (no pas Esquerda Galega), Els Verds (no Os Verdes),
Força Itàlia, Nova Esquerra, etc. Excepcions: Izquierda Republicana, Izquierda
Unida, Partit Colorado (del Paraguai), Partit Azul (del Paraguai).

3. Traduïm els noms dels equips de futbol de Primera Divisió, Segona Divisió A,
Segona Divisió B (només el grup català) i els de les Lligues estrangeres, en la
mesura que coincideixin amb un topònim que té forma catalana. (I de vegades, si
n'hi ha tradició, també la part que no coincideix amb el topònim.) Són els següents:

Almeria, Atlètic Madrid, Hèrcules, Llevant, Màlaga, Reial Madrid, Reial Saragossa,
Reial societat, València, Vila-real (però: Athletic, Deportivo, Racing, Sporting);

Reial Betis, Còrdova, Elx, Numància, Osca, Vila-real B (però: Las Palmas, Rayo
Vallecano, Recreativo, Xerez);

Alacant, Alcoià, Alzira, At. Balears, Castelló, Dénia, Gandia, Ontinyent, Oriola,
Sporting Maonès, Terol;

Bolonya, Catània, Gènova, Inter de Milà, Nàpols, Palerm (però: Cagliari, AC

Milan);

Bayern Munic, Colònia, Eintracht Frankfurt, Friburg, Hannover 96, Hamburg,

Nuremberg, Wolfsburg;

Bordeus, Lilla, Lió, Marsella, Mònaco, Montpeller, Niça, París Saint-Germain,

Tolosa;

Aris Salònica, Basilea, Bruges (no Brujas), Copenhaguen, Dinamo de Kíev, Gant,
Göteborg (no Gotemburgo), Lausana, Olympiacos, Panathinaikos, Paok Salònica,
Porto, Rotor Volgograd, Salzburg, Xakhtar Donetsk.

&& 3 bis. Els equips de Segona B que juguen la Copa del Rei 2010-2011 també
els traduirem seguint en principi el criteri general: Logronyès, Múrcia, Reial
Unió, Universitat Las Palmas (però: Polideportivo Ejido).

<<<4. Els noms dels equips de futbol de la Lliga espanyola de Segona B (llevat del
grup català) en avall s'escriuen en versió original. Mentre durin els play-off
d’ascens a Segona A els traduirem (o no) com si fossin equips de Segona A.>>>

<<<5. Els equips que juguen el play-off d’ascens a Segona A, del 26 de maig al 30
de juny del 2002, són els següents: Barakaldo, Terrassa, Hèrcules, Ceuta;
Compostel·la, Barcelona B, València B, Mèrida; Cultural Lleonesa,
L’Hospitalet, Getafe, Motril; Pontevedra, Espanyol B, Reial Madrid B i
Almeria.>>>
<<<6. Els equips que juguen el play-off d’ascens a Segona B, del 26 de maig al 30
de juny del 2002, són els següents: Gavà, Borriana, Llorca, Vilafranca;
Palamós, Burjassot, Águilas, Santa Eulàlia; Reus, At. Balears, Ieclà, Vila
Joiosa; Sant Andreu, Constància, Llevant B i Oriola.>>>

7. Els equips de la Lliga ACB de bàsquet que tenen el nom d’una empresa o
entitat privada adjunt al topònim només es tradueixen, si s’escau, en la part del
topònim: Alta Gestión Fuenlabrada, Cajasol, Gran Canària Grupo Dunas, Grupo
Begar Lleó, Grupo Capitol Valladolid, MMT Estudiantes, Pamesa València,
Polaris World Múrcia, Reial Madrid, Tau Cerámica Vitòria, Unicaja Màlaga,
ViveMenorca.

En canvi, no traduïm mai els topònims dels equips nord-americans de la NBA,

que no van mai precedits d'article si són citats només per la part de l’esmentat
topònim. Chicago, Memphis, New York, New Jersey, Philadelphia. Però: els
Chicago Bulls, els Memphis Grizzlies, els New York Knicks, els New Jersey Nets,
els Philadelphia Sixters; els Bulls, els Grizzlies, els Knicks, els Nets, els Sixters.

8. En handbol, traduïm: Universitat d'Oviedo i Ademar Lleó.

9. En futbol sala, traduïm: El Pozo Múrcia, Saragossa i Playas Castelló. Però: Caja
Segovia (perquè és el nom de la caixa).

10. Traduïm els noms de papes, reis i descendents reials: Joan Pau II; Isabel
d'Anglaterra, Joan Carles I, Sofia de Borbó, Maria de la Mercè de Borbó; Cristina,
Elena, Felip, etc. (Però: Jaime de Marichalar, Iñaki Urdangarin.)

11. Traduïm els noms de les sectes: Gnosi, Temple del Sol, etc.

12. Les pel·lícules que s'exhibeixin als cinemes en versió doblada en català i en
castellà les escriurem en català, llevat de les pàgines de Cartellera, on aniran en
castellà.

13. A l'hora de traduir declaracions, eslògans, etc. que continguin jocs de paraules
(és a dir, alguna gracieta), hem de considerar la possibilitat de deixar-los en
castellà si en la traducció es perd la part fonamental de la dita gràcia, com per
exemple una rima. Així, serà millor deixar en castellà una frase com ara aquesta
que coregen els aficionats de Son Moix: "El Mallorca es un sentimiento que se
lleva muy adentro".

TRADUCCIONS LITERALS
1. Hem d'evitar tant com puguem frases aparentment catalanes si les considerem
paraula per paraula, però que en realitat no ho són gaire si hi reflexionem una
mica. Els límits d'això són sempre delicats i imprecisos. N'anirem donant
exemples:
En lloc de: Timothy Jull conclou en el mateix sentit
És millor: Timothy Jull arriba a la mateixa conclusió
En lloc de: La situació esportiva per la qual travessa l'equip
És millor: La situació esportiva de l'equip en aquests moments

tragar. S'admet en sentit recte ('engolir') i figurat (no poder tragar algú: no poder-
lo suportar, tenir-li gran aversió). (GDLC)

<<trastocar. Atenció amb aquest verb, que en català només vol dir ‘fer tornar o
tornar-se boig’. Per tant, no és sinònim de modificar, alterar, sentit molt habitual
en l’equivalent castellà. L’incident em va fer alterar (no pas *trastocar) els plans.>

travessera de Gràcia.

treball. Vigilem la distribució treball/feina. Ens hem quedat sense feina és una
frase més normal que Ens hem quedat sense treball (encara que ens hagin
despatxat).

*treballar dur. Calc del castellà. Solucions possibles: treballar molt, treballar
intensament.

tremolor. No és sinònim de terratrèmol ni de sisme, si bé és cert que un

terratrèmol provoca tremolors. Atenció, doncs, a l'hora de traduir temblor de tierra.

<treure. Les formes àtones s'escriuen amb a, no pas amb e: traurà, trauria,
tragués, etc.

Des del punt de vista de la traducció, treure apareix incorrectament en moltes

frases com a equivalent precipitat dels castellans sacar, quitar. Segons la frase, hi
seran més adequats fer sortir, prendre, fer perdre, etc. Per exemple:

fer sortir (no pas *treure) Pujol a la tele

prendre (no pas *treure) els diners
fer perdre (no pas *treure) la paciència, les il·lusions, la calma, la gana
prendre (no pas *treure) la pilota

En canvi, treure és pertinent en frases com ara “les declaracions de l’entrenador

trauran pressió als jugadors”.

I també és correcte quan vol dir ‘fer sortir algú de la situació en què es troba’.
Treure algú d’un mal pas. Mesures per treure empreses de la crisi.>

*treure a relluir. Calc del castellà sacar a relucir. La solució més habitual és
retreure.

treure avantatge. S'admet. Crivillé ha tret cinc segons d'avantatge al segon

classificat.
<<<*treure el son, *treure la son. No s’admeten com a equivalents del castellà
quitar el sueño. Alternatives possibles: fer perdre el son / la son, perdre el son /
la son, fer passar la son.>>>

<treure ferro. S’admet com a traducció del castellà quitar hierro. Altres solucions
possibles: treure importància, desdramatitzar, relativitzar, minimitzar.
Banyoles treu ferro a la crisi de la mesquita. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE
CRITERI.)>

Triangle, El. Centre comercial de la plaça de Catalunya. L'article també va en

majúscula.

triangle golfo. Zona del Poblenou on es concentren discoteques per a joves molt
joves.

Tribunal de Preu Just. Equivalent català de Tribunal de Justiprecio.

<<<TRIBUS ÍNDIES (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)>>>

cherokee
chippewa
comanxe
cree
dakota
kiowa
sioux
ute
xeienne

Tricicle. Sense article. (Decisió presa pels membres del grup l'any 1989.)

Trinitat Nova, la. Barri de Barcelona. Amb article.

tripleta. En futbol, conjunt de tres jugadors. La tripleta atacant del Barça la formen
Simao, Kluivert i Overmars.

trofeu. Formant part del nom d'un torneig de futbol, en català i en majúscula. (Tot i
que fins ara hem dit i fet tot el contrari). Trofeu Santiago Bernabéu. Trofeu Teresa
Herrera.

troica. Forma catalana. Per tant, ni k ni cursiva.

trompe-l'oeil. Efectisme pictòric que simula l'aparença real o corpòria de les coses.
En cursiva. (Cast.: trampantojo.)

trova. Expressió musical cubana. En castellà i en cursiva. La nova 'trova' cubana

ha perdut organització, però ha guanyat en qualitat.
<tuberia. S'admet com a sinònim de canonada. (Surt al GD62.)>

tuna. S'admet, en rodona.

Tunis. Capital de Tunísia. (Tinguem en compte que la màquina no tradueix Túnez

perquè es pot referir tant a Tunis com a Tunísia.)

tunisenc. Natural de Tunis. No s'ha de confondre amb tunisià.

tunisià. Natural de Tunísia. No s'ha de confondre amb tunisenc.

<<tuno. Integrant d’una tuna. S'admet, en rodona.>

txa-txa-txa. Ritme cubà. Pl.: txa-txa-txas.

tzeltal. Pl.: tzeltals. (Chiapas)

tzotzil. Pl.: tzotzils. (Chiapas)

UDICO. Sigla d'Unitat contra la Droga i el Crim Organitzat, del Cos Nacional de
Policia. (Cast.: UDYCO).

Ulan Bator. Capital de Mongòlia (GEC). (La GEC considera preferent

Ulaanbaatar, però farem servir Ulan Bator.)

Ülker. Equip de bàsquet d'Istanbul.

<<<ultra. En rodona (GD62). Un moviment ultra. Detingut un ultra per cremar un

cotxe.>>>

<<<Ultras Sur. Grup radical de seguidors del Reial Madrid. Els seus membres són
els ultrasur, en minúscula, tot junt i en cursiva.>>>

ultradretanisme. No s'admet *ultradretisme.

Universal's Port Aventura. No apostrofarem davant de Universal's (pronúncia

anglesa).

unplugged. Dit d'un concert fet amb instruments no electrònics ni elèctrics, sinó
només acústics.

ús, a l'. S'admet, al costat de les locucions en ús, en voga.

ústaixa -es. En rodona. (En castellà fan ustachi, en cursiva.)

utilitzar. Verb que no ha de fer oblidar la perífrasi potser més natural fer servir.
vaixell d'arrossegament. En pesca, equivalent d'arrastrero. També se'n pot dir
vaixell de ròssec.

Val de Zafán. Topònim del Matarranya.

Vall d'Aran. Escriurem en la forma tradicional catalana els topònims majors, és a

dir el nom de la comarca, Vall d'Aran (aranès: Era Val d'Aran), el de la capital,
Viella (aranès: Vielha e Mijaran) i el dels municipis: Arres, Bausén (aranès:
Bausen), les Bordes (aranès: es Bòrdes), Bossost (aranès: Bossòst), Canejan,
Lés (aranès: Les) i Vilamòs. La resta de topònims (menors) aniran en aranès,
seguint el criteri de l'edició en castellà, com fem amb Vaquèira (quan es tracta del
topònim, no pas de l’estació d’esquí, que es diu Baqueira-Beret).

<<<Salardú és la capital del municipi de Naut Aran.>>>

vallenato. Estil musical que escriurem en cursiva.

valorització. S'admet en el sentit de 'conjunt d'operacions que tenen per finalitat

que un residu torni a ser utilitzat' (Termcat). No s'ha de confondre amb valoració,
que significa 'acció de valorar o avaluar'.

vegin-ne més informació a la pàgina X. Traducció dins d'un text de ver más
información en la página X.

veïnatge universal. Equivalent català del concepte aldea global (Termcat).

*venir + GERUNDI. Construcció incorrecta en català, que s'ha de substituir per

anar + GERUNDI o expressions afins. Els nivells de salut, com ja ha anat succeint
(no pas *com ja venia succeint), continuaran millorant independentment del
sistema sanitari.

VERBS IMPERSONALS
En els titulars, no s'admet un verb conjugat en tercera persona del plural sense
subjecte. La solució més immediata és el participi. Detingudes dues persones (no
pas detenen dues persones) per tràfic de droga.

vermells. Jugadors del Mallorca. En rodona, encara que en castellà facin rojillos.
(ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)

verd-i-roig. Equivalent del castellà rojiverde. Pl.: verd-i-rojos.

versus. En rodona. (Surt com a forma catalana al GDLC.)

vespre. Va de les 19.00 a les 21.59. (A tenir en compte en els horaris de les
pel·lícules de televisió.)
vessament. No té el sentit de 'abocament'. Per tant, vigilem a l'hora de traduir el
castellà vertido, que inclou els dos significats. Vessament té un sentit més aviat
passiu o involuntari (l'accident ha provocat el vessament de mil litres de gasoil),
mentre que abocament implica una certa acció voluntària (el Govern pren
mesures contra l'abocament de residus).

<<<vessar S’admet amb valor transitiu i subjecte no humà. El ‘Prestige’ continua

vessant fuel.>

vestit. No sempre va bé com a equivalent del castellà traje. L'alternativa col·loquial

trajo és una solució possible, però sembla una mica obsoleta. I també hi pot anar
bé, segons el context, americana, americana i pantalons de conjunt o bé
americana i corbata.

veu d'espinguet, de falset. Expressions equivalents a la castellana voz de pito.

viatjar. Verb que no ens ha de fer oblidar altres possibilitats: desplaçar-se, anar,
traslladar-se, etc.

<<<víctima. No equival a fallecido si no es tracta d’una mort violenta.>>>

Victòria dels Àngels. En català.

videoclip. En rodona.

videomaton. En rodona i sense accent.

Viella. Capital de la Vall d'Aran. No escriurem la forma aranesa Vielha, sinó la

catalana Viella.

<vila. És el que tradueix la màquina quan es troba villa. Vigilem, doncs, que no es
tracti d’una vil·la, és a dir d’una casa, generalment gran i luxosa, situada fora de la
ciutat i voltada de jardí.>

Vila-real. Equip de futbol de Primera Divisió (encara que oficialment es diguin

Villarreal). (Seguim la regla general: Saragossa, Elx, etc.)

VilaWeb. Primer diari electrònic de Catalunya. En rodona i amb la W majúscula.

<<Virgínia. Estat dels Estats Units. Amb accent. (Vegeu el document Topònims
de Consultes.)>

visteta. Equivalent del castellà vistilla. Vista prèvia, no pública, que s'ha de
celebrar, segons la llei, abans de passar una causa al plenari. (GDLC)

Vitalicio Assegurances. Nom català de l'empresa Vitalicio Seguros. Però l'equip

ciclista es manté en castellà: Vitalicio Seguros.
viudetat. S'admet, i s'usarà preferentment, com a sinònim de viduïtat.

VO. Sigla de versió original. L'escriurem sense punts.

vol-au-vent. Equivalent català de volován.

Voló, el. Municipi del Rosselló (Catalunya Nord) on hi ha el casino de Le Boulou.

Per referir-nos a la població farem servir la forma catalana. Per referir-nos al
casino farem servir la forma francesa.

volta. L'expressió *donar la volta (a una cosa) en el sentit de 'capgirar(-la)' és

com a mínim sospitosa de calc. El retorn de Felipe González capgiraria la situació
(no pas *donaria la volta a la situació). L'expressió *donar-se la volta és un calc
del castellà. S'ha de substituir per tombar-se. Es tomba (no pas *es dona la volta)
per parlar amb la companya que hi ha a l'altra punta de la barra.

voltant de, al. Es fa un ús abusiu d'aquesta locució. No oblidem altres

possibilitats: sobre, a propòsit de, referent a, etc. Exemple d'abús: Lycos encara
no ha pres la decisió definitiva al voltant de la localització de la seva seu.

VOSC. Sigla de versió original subtitulada en català. L'escriurem sense punts.

VOSE. Sigla de versió original subtitulada en espanyol. L'escriurem sense

punts.

vostè. En les preguntes de les entrevistes ha d'aparèixer davant del verb. (En
castellà és habitual que aparegui darrere del verb.) Una altra possibilitat és que no
aparegui, si la frase queda bé.

Vuelta. Mantindrem en castellà la d'Espanya, de la mateixa manera que farem

Giro (d'Itàlia) i Tour (de França), i traduirem totes les altres. Volta a València, Volta
a Múrcia, Volta a Aragó, Volta al País Basc.

warrant. En economia, bo de subscripció. En cursiva.

<<WEB DE FILMS

Quan aneu a la web de films per saber si una pel·lícula té versió catalana, pot
passar (i passa sovint) que, segons com la busqueu, la pel·lícula tingui títol en
català i en canvi no us aparegui. Perquè la recerca sigui fructífera, tingueu en
compte el següent:

1) La base de dades no és perfecta: perquè hi pot haver errors de picatge, perquè

alguns títols de pel·lícules hi estan entrats sense accents, perquè hi pot haver
algun cognom de director equivocat o mal escrit, etcètera. Això aconsella buscar-hi
per llocs diferents.

2) No és aconsellable escriure el títol sencer de la pel·lícula. Només amb una

paraula o un tros de paraula ja n'hi ha prou. Ens sortiran més pel·lícules, però així
la recerca és més fiable.

3) A la base de dades moltes vegades no hi ha el títol en castellà. Per això també

val la pena buscar directament el títol en català (per una paraula que intuïm
segura) i també, si se sap, pel nom del director (que si no se sap també es pot
trobar a "Guía del vídeo-cine", és a dir el llibre blau gruixut que corre per les
taules.

Canviant de tema, però no gaire, sapigueu que la gent de Cartellera (no pas la
d'Espectacles) són els que tenen informació més fiable sobre si una pel·lícula a
punt de ser estrenada tindrà versió catalana o no. Per tant, el que ens sortirà més
a compte és preguntar al Jordi Subirana.>

windsurf. Sinònim complementari de surf de vela.

Xahrazad. Forma catalana de Schéhérazade / Sheherezade / Scheherezade /

Sherezade.

xapero. En rodona.

<<<xaria. Llei islàmica. Sense accent. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)>

xàrter. Invariable com a adjectiu. Dos vols xàrter. Però: dos xàrters.

xarxa. En minúscula quan es refereix a internet.

xat. Xerrada per internet.

xatejar. Xerrar per internet.

xavierià, -ana. Equivalent català de javeriano, -a.

<<<xéquel. Moneda de l’actual Israel (Termcat). En castellà fluctuen entre shequel

i shekel.>>>

xerifià, -ana. Referit al xerif (sultà del Marroc) i per extensió al Marroc. (Cast.:
jerifiano, -a.)

<<xibeca. Marca de cervesa que s’ha convertit en nom comú. En rodona.>

xicana. Catalanització de chicana (terme d'esports de motor). És femení.

xilena. Xut que es fa d'esquena a la porteria. Rivaldo li va fer un golàs de xilena al
Valladolid.

XINESOS, TOPÒNIMS (GLC)

Chongqing
Dongting
Guangdong
Heilongjiang, província de
Hunan
Jiangsu, província de
Nenjiang, riu
Wuhan
Yangzi Jiang (abans Iang-Tsé). En castellà: Changjiang (abans Yang-tse).
Yichang

xino. S'admet en el sentit de 'heroïna que es crema sobre un paper de plata per
ser inhalada'. Puja el consum de 'xinos' entre els joves.

<<<xinos. S’admet en l’expressió jugar als xinos.>

xipirons. S'admet com a equivalent del castellà chipirones.

xiringuito. En rodona.

<<<xivar. S’admet col·loquialment en el sentit de delatar. (GD62)>>>

<<<xivato. S’admet col·loquialment en el sentit de delator. (GD62)>>>

xollo. S'admet col·loquialment (en declaracions, acudits, etc.) en el sentit de

'ganga, mina'. Carod diu que ETA és "un xollo" per al PP.

xuleta -es. S'admet en el sentit estudiantil. En rodona.

<xura, la.> Consell Suprem del Daguestan, organització islamista il·legal. (Cast.:
shura.) <En rodona. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)>

xut. S'admet com a equivalent del castellà chute en el sentit de 'dosi de droga que
s'injecta'.

xutàs. En futbol, equivalent possible de zapatazo.

xutar-se. S'admet com a equivalent del castellà chutarse en el sentit de 'injectar-

se una dosi'.

yanomanos. Amerindis de l'Amèrica del Sud. En singular, yanomano.

yang. En la filosofia xinesa, principi masculí de la parella. En cursiva.

yin. En la filosofia xinesa, principi femení de la parella. En cursiva.

Zaporojie. Equip ucraïnès d'handbol. (EL PERIÓDICO cast.: Zaporozhye.)

zòdiac. Denominació genèrica d'un tipus d'embarcació. Amb accent i en rodona.

(Aportació Periódico a la catalanització de termes.)

zulo. En cursiva.

<*zurdo, a. Els jugadors són esquerrans, però fan gols amb la cama esquerra.
Ex: La zurda de Luque mantiene con vida al Atlético = L'esquerra (i no pas
*l'esquerrana) de Luque manté amb vida l'Atlètic.>

Zuric. Ciutat suïssa.

Zurich. Nom del famós bar de la plaça de Catalunya de Barcelona. Sense accent.

ESTIL 2

LES NOVETATS D’AQUEST APÈNDIX DE CRITERIS PREVALEN SOBRE EL

LLIBRE D’ESTIL, COM EN EL CODI DE CIRCULACIÓ EL GUÀRDIA URBÀ
PREVAL SOBRE EL SEMÀFOR.

D’AQUÍ UN TEMPS, AQUESTES NOVETATS PASSARAN A LA SEGONA

EDICIÓ DEL LLIBRE D’ESTIL.

EL SIGNE && DAVANT D’UNA ENTRADA SIGNIFICA QUE ÉS NOVA.

abans-d'ahir. Adverbi que ja no s'ha de reemplaçar pel dia concret de la setmana

a què fa referència. Passa el mateix amb demà passat. (ATENCIÓ: hem canviat
de criteri seguint el Libro de estilo.)

&& abocament de dades En informàtica, equivalent del castellà volcado de datos.

(Termcat)

&& abominar S’admet com a verb intransitiu Abominar de la violència, dels

antidemòcrates, dels polítics. (DIEC2) (ATENCIÓ: hem canviat de criteri.)

&& abreviatures de les comarques de Catalunya Es fa servir un codi oficial que

trobareu a l’Optimot buscant comarques de Catalunya al seu cercador.
&&# abundar S’admet amb el significat de ‘manifestar-se d’acord (amb una idea,
amb una opinió ja expressades)’ (DDLC). Els reunits van abundar en la necessitat
d’una entesa.

&& a camp contrari S’admet com a sinònim d’en camp contrari.

&& a capa i espasa Defensar alguna cosa amb totes les armes, per tots els
mitjans, a ultrança, amb molta tenacitat. (DDLC)

&& a cappella En cursiva. El cor va cantar ‘a cappella’. (En castellà escriuen a

capela, en rodona.)

& Acesa Sigla d’Autopistas Concesionaria Española, SA, que escrivim com un
acrònim.

&& aclaparar Significa ‘doblegar, fer sucumbir, abatre, fer perdre les forces’, i per
tant la majoria de vegades no va bé per traduir abrumar, que en castellà fan
servir molt sovint en el sentit d’enlluernar. Dan Snaith va enlluernar en la seva
actuació a Razzmatazz 2 (no pas *va aclaparar).

&& acné S’admet com a variant morfològica de la forma normativa acne: acné
juvenil. Gènere masculí. (ésAdir)

&& *(molt) aconseguit -ida Calc del castellà (muy) logrado amb el significat de
‘ben fet, reeixit’. Solucions equivalents: encertat, adequat, escaient, idoni, ideal,
oportú, ben acabat, ben fet, etcètera, segons el context. Un toc d’estilisme molt
encertat. La Whitechapel torna a acollir el públic després d’un lífting molt adequat.

acotar. S’admet en el sentit de «delimitar, fixar». La llei acota la responsabilitat

dels menors. (DDLC) (Atenció: hem canviat de criteri.)

&& a costa de Aprofitant-se de. Viu a costa del seu amic. (DSFF, DDLC)

&& *acte seguit Castellanisme per tot seguit, a continuació.

<a dalt, a sota, a baix. En els peus de foto, la correlació habitual és a dalt / a sota
(contràriament al que hem sostingut en aquest document durant molt de temps). A
baix només es fa servir per situar algun element gràfic separat del grup de
referència i a la part baixa del full.>

&& ADN porqueria Equivalent del castellà ADN basura.

&& adrogueria S’hi venen productes alimentaris (com als colmados), i no té res a
veure amb drogueria, on venen pintures, productes de neteja, etcètera.

&& aerolínia de bandera Aerolínia que té participació accionarial del govern local.
&& a expenses de A costa de. Viu a expenses del seu amic. (DSFF, DDLC)

&& afaitar Solució per al cepillar castellà en sentit figurat, usat amb un matís
col·loquial. Als funcionaris els van afaitar el 5% del sou.

&& agendar Fixar un esdeveniment a l’agenda. L’entrevista havia estat

agendada amb la perspectiva d’un desacord.

&& agitprop Contracció dels termes agitació i propaganda. Substantiu femení.

&& agròglif Dibuix gravat en un camp de conreu en forma de cercles concèntrics.

(Termcat)

&& Ahora Madrid Candidatura madrilenya que es presenta a les eleccions

municipals. En castellà. Ahora Madrid engloba Ganemos, Equo i potser IU.

&& Aïda. Òpera de Verdi. En català (és a dir, amb dièresi). (ATENCIÓ: HEM
CANVIAT DE CRITERI.)

&&aiguagim Exercicis gimnàstics dins l’aigua (cast. aquagym). (Termcat)

<<<airejar les discrepàncies S’admet.>>>

&& *així les coses Aquesta expressió és un calc de así las cosas, que en castellà
s’utilitza molt per introduir frases o paràgrafs. Busquem altres alternatives, d’acord
amb el context: davant d’aquesta situació, en aquesta situació, vistes les
circumstàncies, en aquestes circumstàncies, vist el panorama, etcètera.

&& a la brava S’admet amb el significat de ‘de qualsevol manera’, ‘sense embuts’.
Garzón acusa el PP de buscar la seva suspensió «a la brava». (DSFF)

&& *a la vista de Aquesta expressió s’usa en sentit recte (Ho va fer a la vista de
tothom), però en català no funciona com a locució amb el valor de considerant, i
per tant no és sinònima de en vista de, vist que, tenint en compte que. En vista
dels últims resultats electorals, el PSOE ha decidit canviar de tàctica.

&& Alba Daurada Partit d’extrema dreta grec que en castellà anomenen
Amanecer Dorado (i també Aurora Dorada). No en direm *Albada Daurada.

&& alcàntara Mena de pell sintètica. Seients d’alcàntara i cuir amb costures
vermelles. (Ésadir)

&& *alçar-se amb Calc del castellà alzarse con amb el significat de guanyar,
obtenir, aconseguir. La veu austera de Joan Margarit guanya (no pas *s’alça
amb) el Nacional de Poesía.
&& *al caure No s’admet com a traducció de l’expressió castellana (estar) al caer.
Equivalents possibles: a punt, molt a prop, molt madur, etcètera. Villa i Cesc,
molt a prop (no pas *al caure). Tampoc s’admet com a traducció de les
expressions castellanes al caer el día, al caer la tarde, al caer la noche.
Alternatives possibles: quan es fa de nit, al vespre, cap al vespre, etcètera.

&& Aldees Infantils SOS Organització solidària creada a Àustria, amb presència
en 134 països.

&& alerta roja Situació de màxima atenció i vigilància. (GDLC)

&& a les primeres de canvi. S’admet. ‘La Roja’ se’n va del Mundial a les primeres
de canvi després d’una altra humiliació amb Xile.

&& al fil de la navalla Equivalent de l’expressió castellana en el filo de la navaja. I

que també fan servir diverses llengües (anglès, italià, francès, portuguès).

&& allà on vas, fes com veuràs Equivalent possible del refrany castellà allá
donde fueres haz lo que vieres.

allunatge En rodona, també en el sentit figurat (‘mètode per entrar a robar en un

establiment consistent a trencar els vidres d’un aparador encastant-hi un vehicle’).
(En castellà va en cursiva en sentit figurat.)

als + COMPLEMENT DE TEMPS S’admet com a sinònim de COMPLEMENT DE

TEMPS + després, o bé al cap de + COMPLEMENT DE TEMPS. El 40% dels
arbres nous del passeig de Sant Joan moren als 4 mesos. Als tres dies de
l’atemptat. Als 50 anys de la seva mort.

&& al seu dia Equivalent del castellà en su día (no pas *en el seu dia). Sense
oblidar altres solucions: en aquell moment, en aquella època, llavors,
aleshores, etc. Es tracta d’establir una legalitat que el dret no va imposar en
aquella època.

&& Àltima Serv. Funer. És un dels telèfons de la pàgina de l’agenda. Àltima ha

de dur accent obert (en castellà el porta tancat).

&& Alt Pirineu Denominació oficial que substitueix la incongruent Pirineu de

Lleida. Inclou els municipis de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya i els dos
Pallars. (Ésadir)

&& àlter ego Forma catalanitzada (DIEC2). Farem el plural àlter egos.

&& altra cosa Res més. No hi havia altra cosa a fer que rebel·lar-se. (GDLC)

&& amazic -iga Individu d'un grup ètnic anterior a la conquesta àrab que ocupa
regions discontínues del nord d'Àfrica. En masculí, llengua afroasiàtica parlada
 pels amazics.

&& amb Davant d'infinitiu ja s’admet. L'àrbitre el va amenaçar amb expulsar-lo.

Montull amenaça amb xerrar. (GIEC)

&& amb dents i ungles Equivalent de l’expressió castellana con uñas y dientes.
(DCC 4a ed.)

&& ambigrama Paraula o frase escrita o dibuixada de tal manera que admet com
a mínim dues lectures diferents. Retrat i ambigrama, ja que a l’invertir-lo descobrim
la infinita i covarda insolidaritat europea.

&& amb la que està caient S’admet en registres col·loquials. “Amb la que està
caient, no es pot estirar més el braç que la màniga”.

&& *amb tal de / *amb tal que Calcs del castellà con tal de / con tal (de) que.
Substituïbles per a condició que.

&& americana i corbata Equivalent possible del sintagma castellà traje y corbata,
de vegades preferible a vestit i corbata.

&& àmnio Apòcope d’amniocentesi.

&& ampa Lexicalització de la sigla AMPA, Associació de Mares i Pares

d’Alumnes. En plural, ampes.

&& anar a les palpentes Equivalent possible de l’expressió castellana dar palos
de ciego.

&& anar a mort Anar a totes, anar fins al final. “Al Barça li surten les coses
fenomenal, però anirem a mort”, anuncia Cannavaro.

&& anar a roda En ciclisme, seguir molt de prop un altre corredor. En castellà,
chupar rueda. Sinònims: posar-se a roda, seguir la roda, enganxar-se a la roda.
No farem servir *xuclar roda. (Atenció: hem canviat de criteri.)

&& anar de En llenguatge col·loquial, presumir de, exercir de. Va de llest per la
vida i després ho paga.

&& anar per (algú) S'admet en el sentit de 'voler derrotar (algú) amb totes les
forces’. Sinònim d’anar a totes. “Anirem per ells des del primer minut”.

&& anar-se’n al carall Tenir mal acabament. Podem escollir i hem triat anar-nos-
en al carall. (DSFF)

&& anar-se’n de la llengua Dir allò que convenia callar (DIEC).

&& ANB Sigla d’Acció Nacionalista Basca. En castellà, ANV.

&& Andrei Sàkharov Cognom esdrúixol (abans el fèiem pla).

&& ànec a la taronja, peres al vi, etc. Gal·licismes admesos per la GIEC.

&& Anella Olímpica de Montjuïc (Viquipèdia).

&& angelí –ina Relatiu a la ciutat de Los Angeles (Califòrnia).

&& animàtica Animació per ordinador.

&& anime Terme que agrupa els dibuixos animats de procedència japonesa.

&& apagafocs Persona que resol problemes inesperats. (Ésadir)

&& apalancar-se S’admet en el sentit d’acomodar-se. Van Morrison, apalancat.

&& apercebre Només significa ‘adonar-se, reconèixer’, i no té el sentit jurídic del

castellà apercibir significant ‘fer saber a la persona citada les conseqüències que
es puguin derivar dels seus actes o omissions’. Per tant, apercibido de sanción
s’ha de traduir per advertit de sanció (no pas *apercebut de sanció).

&& a pit Sinònim de l’expressió a la valenta. Prendre’s les coses a pit. (DCC,
DG62)

&& apoderament Procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep
els mitjans per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials.
(Termcat) En castellà, empoderamiento.

&& apoderar Donar mitjans a grups socials allunyats del poder perquè puguin
autogestionar-se. El model que ens van vendre els anys 90 i que deia que aquí
havíem de dissenyar perquè ja fabricarien a la Xina, col·lapsa l’economia i no
apodera els ciutadans. En castellà, empoderar. (En aquest cas, no seguim
l’Ésadir.)

&& aporofòbia Odi a la pobresa. (Ésadir)

&& apostar a la baixa És el que significa l’expressió castellana ponerse en corto,

habitual en l’àmbit financer i borsari. Els inversors van decidir que es donaven les
condicions per canviar l’estratègia d’apostar a la baixa [en castellà, ponerse en
corto] contra els països més castigats per la crisi del deute.

&& *a presó Castellanisme per a la presó. Ingressen a la presó els tres caps de
la trama.
&& a propòsit de Equivalent possible de la locució castellana a vueltas con, molt
habitual en titulars. A propòsit de la productivitat.

& AP-7, l’ Nom d’autopista. Apostrofarem l’article. El trànsit de l’AP-7.

&& app Abreviació d’aplicació mòbil (de l’anglès mobile application). En cursiva.
Plural, apps. El Termcat també proposa apli.

&& aquaplàning. Catalanització de l’anglès aquaplaning, lliscament d'un vehicle

sobre l’asfalt per la presència d’una fina capa d’aigua. Sinònim d’hidroplanatge
(Termcat).

&& *¿a què esperes? No s’admet. Calc del castellà.

&& aquest Pronom a evitar quan apareix com a subjecte en estructures del tipus
“pel que fa a NOM PROPI, aquest ha dit que”. El líder d’Iniciativa ha dit que (no
pas *Pel que fa al líder d’Iniciativa, aquest ha dit que).

&& ¿a què ve? Sinònim de l’expressió ¿a què treu cap? ¿A què ve tot aquest
enrenou? (DDLC)

&& ¿a qui no li agrada que li facin un regal? Equivalent possible de l’expressió

castellana a nadie le amarga un dulce.

&& Ara en Comú En català. Alternativa a Podem de cara a les eleccions generals.

&& Arca de Zoè Oenagé que s’ha fet famosa al Txad.

&& armar-la Fer-ne una de grossa. Sinònims: armar un escàndol, armar un

sidral. Depardieu la torna a armar. (DSFF)

&& armar un sidral Equivalent possible de l’expressió castellana montar un pollo.

Sinònims: armar un escàndol, un merder.

&& Arrabassada, carretera de l’ Nom amb què és coneguda la carretera BP-

1417, que va de Barcelona a Sant Cugat del Vallès. (GEC)

&& arreglar partits Equivalent del castellà amañar partidos. Altres verbs útils en
aquest camp semàntic són manipular, falsejar, adulterar, trucar, falsificar.

&& arrova, coixinet Els símbols @ (arrova) i # (coixinet), com que són
precisament símbols, no admeten apòstrof al davant (en una
referència de Twitter, per exemple).

&& a saber: Solució proposada per en Monegal per quan escriu moraleja: [Encara
que, paradoxalment, fa anys ens va demanar que, sobretot, quan escrivís a saber
l’hi traduïssim per és a dir, com així consta als documents Estil i Monegal.]
&& assecant En futbol, jugador encarregat de marcar un contrari i interceptar el
seu joc. En castellà, secante. (És un substantiu derivat del verb assecar, de
manera que no té relació amb la secant geomètrica.)

&& atabalat -ada No sempre va bé per traduir el castellà atolondrado. Si bé el

DCC el tradueix per atabalat, esverat, esbojarrat, esvalotat, també es fa servir
volent significar aturat, atordit, encantat, atònit.

&&atiar No equival a atizar quan aquest verb castellà significa ‘clavar (cops,
garrotades, etc.)’ en sentit recte o figurat. Els diaris m’ataquen tant, que no deu
voler que a sobre els llegeixi (no pas *m’atien tant).

&& *a tot això Connector textual poc recomanable (Optimot, Ésadir) malgrat
provenir de la reducció de «a tot això [cal afegir que]». Les solucions
recomanables són: a propòsit d’això, sobre això, a més a més, d’altra banda,
en aquest sentit, així doncs, en relació amb, per cert, etc.

&& a tota pastilla Molt de pressa. A una intensitat molt elevada. (DSFF).
Expressions sinònimes: a tot drap, a tota castanya, a tota màquina, a tot gas.

&& atropellament No funciona per traduir atropello en sentit figurat. Amb la idea
d’’acció injusta’, hi poden anar bé atac, agressió, abús, excés, extralimitació. La
destitució d’un alcalde constitueix un atac a la voluntat popular.

&& aval-lloguer Programa de la Generalitat per fomentar el lloguer de pisos.

avanç Equivalent del castellà avance per indicar el fet que les tropes van
endavant. En aquest sentit no farem servir avançament. L’avanç de les tropes cap
a Bagdad.

avenc Evitarem l’ús d’aquesta paraula per traduir el que en castellà en diuen sima
(malgrat el DCC) per referir-se a un forat, un clot, un esvoranc o un sot.

&& avenir-se En alguns contextos convé que reemplaci portar-se bé, quan es vol
expressar que dues persones estan en harmonia (cast.: llevarse bien). Un pare i
un fill que no s’avenen (no pas ??que no es porten bé) decideixen fer un viatge.
Gallardón no s’avé amb Rajoy (no pas ??no es porta bé amb Rajoy). Els
diccionaris consideren sinònims portar-se bé i avenir-se en aquest mateix sentit,
però no sembla agosarat afirmar que avenir-se expressa amb molta més claredat
el matís de reciprocitat.

&& avesat -ada Va bé per traduir avezado si regeix un complement (avesat a les
dificultats, per exemple). Si no regeix un complement, sí que hi van bé expert,
experimentat. Els marianistes experts hem après a llegir entre línies els canvis
que Rajoy va introduint en el seu discurs (no pas *els marianistes avesats).
&& aviat és dit Equivalent més propi de l’expressió castellana se dice pronto.

&& avís Es pot donar o fer. Fer un avís, donar un avís, donar avís.

&& avistament Acció d’avistar. Sinònim d’albirament. (Ésadir)

&& avistar Veure una cosa de lluny. Sinònim d’albirar. (Ésadir)

&& avui llonguets i demà engrunes Equivalent possible de l’expressió castellana

pan para hoy, hambre para mañana. Sinònims: una solució avui i un problema
demà; pa per avui, engrunes per demà.

&& bachata Ball popular de la República Dominicana.

bagdadí –ina Natural de Bagdad. Els bagdadins es lleven amb el cel ple de fum.

&& baguet Adaptació del francès baguette. Barra de pa llarga i estreta. Dues
baguets. (GDLC i Termcat)

&& baixar En informàtica, copiar programes, fitxers, etc., d’un ordinador remot a
un de local, generalment a través d’internet. Instruccions per baixar un fitxer des
d’una pàgina web. Baixar-se pel·lícules per internet. (ésAdir)

&& baix-baríton Cantant que pot interpretar papers de baix i de baríton. Pl.:
baixos-barítons.

&& bancada S’admet amb el significat de ‘conjunt dels legisladors d’un mateix
partit’. La bancada socialista.

&& bancaritzar Convertir en banc una institució financera. (Ésadir)

&& Banco de Valencia En castellà.

&& Banco Financiero y de Ahorros (BFA)

& bancs i caixes, noms de No van precedits d’article (a diferència del castellà).
Els crèdits de Caixa Laietana.

&& bàner Adaptació de l’anglès banner. Espai publicitari en una pàgina web.
(GDLC i Termcat)

&& Bangladesh Estat de l’Àsia. Forma oficial actual. Ho escrivim tot junt.
(Ortografia IEC 2016)

&& bany L’expressió *donar-se un bany és un calc del castellà (per prendre un
bany). També és un calc *donar un bany a algú (per donar una lliçó). S’admet
l’expressió bany de multituds, sinònim de bany de masses, acompanyada
 d’un verb que no sigui donar-se. Pedrosa va rebre un bany de multituds al seu
poble natal.

&& bany de realisme Immersió en la realitat. Als directius del club els convé un
bany de realisme.

&& Baqueira-Beret Nom de l’estació d’esquí situada a la muntanya de Vaquèira, i

també del nucli originat a partir de la seva creació, segons el Nomenclàtor oficial
de toponímia major de Catalunya (Ésadir). A Baqueira-Beret hi ha neu pols i les
pistes són plenes de gom a gom. Una excursió per la muntanya de Vaquèira.

&& Bàrcino Antic nom de la ciutat de Barcelona. Amb accent obert.

&& bareto En llenguatge col·loquial, bar. (Ésadir)

&& barqueta En gastronomia, equivalent del castellà montadito. (Termcat)

&& barrica Bóta de sis cèrcols de secció transversal circular o ovalada. (GDLC)

&& bassij A l’Iran, milicià islàmic. Plural invariable. (En castellà, basij.)

&& Bate Boríssov Club de futbol bielorús. Juga la Champions League 2014-2015.

&& batllessa Sinònim d’alcaldessa.

&& bé + VERB Construcció que dona èmfasi enunciatiu al verb. La garantia de la

vida bé val l’oblit dels morts que ja no viuen. Molts bascos opinen que la pau bé
mereix esforços. (DDLC)

&& bebè. Ens estimem més nadó, però s’ha de tenir en compte que, en rigor, no
són ben bé sinònims. Segons el Termcat, per exemple, un bebè és un “infant petit,
dels 16 mesos als 3 anys”, mentre que un nadó és un “infant, durant el període
que abasta des del naixement fins a la fi del primer mes de vida”. No oblidem
tampoc els sinònims criatura, infant, nen/nena, nano, menor.

&& beca de menjador (escolar) Amb preposició. (Termcat)

&& bel canto En la música clàssica, estil de cant. En cursiva.

&& belgo- Forma prefixada que farem servir per escriure gentilicis compostos a
partir de belga. Una empresa belgoholandesa.

&& benaurat -ada Equivalent possible del cast. bendito en sentit figurat, amb el
significat de ‘oportú, encertat, benvingut, feliç’. Benaurada anormalitat (no pas
*beneïda anormalitat).

&& benparat En bon estat. No en va sortir gaire benparat. (GDLC) S’escriu,

 doncs, junt, com malparat.

&& beure Obtenir o aprendre idees, coneixements, etc., d’algú o alguna cosa. La
seva música beu de la tradició oriental. (DDLC)

&& bicolor, tricolor En català tenen plural: banderes bicolors, banderes tricolors.
(DDLC) (En castellà, el Clave diu que és invariable, i el DRAE no en diu res.)

&& big data, el Conjunt de dades que ultrapassen la capacitat dels sistemes
informàtics habituals. Article masculí. (Ésadir). L’equivalent català és dades
massives (Termcat), i el castellà, macrodatos (Fundéu). Es poden fer servir totes
dues.

&& biopic Pel·lícula biogràfica o biografia dramatitzada. En rodona. (Ésadir)

[Abans ho fèiem en cursiva.]

&& birra En llenguatge col·loquial, italianisme equivalent a cervesa.

&& Bisnaga d’Or Premi del festival de cine de Màlaga.

&& bistrot Restaurant de tipus francès més aviat modest (cast. bistró).

<Bloc Nacionalista Gallec Partit gallec que escriurem en català, a diferència del
castellà, que fa Bloque Nacionalista Galego.>

&& bitcoin Moneda virtual. Nom masculí. En plural, bitcoins. (Termcat i Ésadir)

&& bitxo En llenguatge col·loquial, apel·latiu afectuós. Aquella nena és un bitxo.

També usat en les expressions mal bitxo i bitxo raro. (Ésadir)

&& blog Pàgina web de caràcter personal que presenta informació o opinió sobre
temes diversos i que s’actualitza de tant en tant. (DIEC2) [Bloc en aquest sentit ha
passat a millor vida.]

&& blogs, noms de Els títols dels blogs s’escriuen en cursiva.

&& bloguer Usuari de blogs. (DIEC2) [Blocaire en aquest sentit ha passat a millor
vida.]

&& boca-orella Divulgació oral d’una informació. (Ésadir)

&& bol·lard Pilar petit, fix o mòbil, que es col·loca en línia al llarg d’una vorera per
impedir-hi l’accés dels vehicles. Sinònim de piló.
&& bo porqueria Bo amb un tipus d’interès molt elevat com a conseqüència del
risc també molt elevat que conmporta. En plural, bons porqueria. (Termcat) (En
castellà, bono basura.)

&& BOCINS DE REALITAT Traducció de BOCADOS DE REALIDAD, secció fixa

del suplement EXIT.

&& bodega Establiment on es venen begudes i productes d’alimentació. (Ésadir).

No s’admet com a sinònim de celler.

&& Boí-Taüll.

&& Bola de Drac Nom amb què és coneguda a Catalunya la sèrie manga Dragon
Ball.

& bolcar-se en El verb bolcar-se regeix la preposició en, no pas la preposició

amb. Els barcelonins es bolquen en el Fòrum.

&& bolso S’admet com a sinònim de bossa, especialment quan el context ho

demani. (Ésadir, DDLC)

&& *bon fer Calc de l’expressió buen hacer, molt habitual en castellà (gracias al
buen hacer de…), que hem d’evitar. Alternatives possibles: bona feina, traça,
habilitat, etc.

&& *bonus Terme anglès que en l’àmbit laboral designa unes compensacions
extraordinàries. En català serien equivalents plus o prima. Els gestors confirmen
que els estatuts no preveien el cobrament de primes per directius.

&& booktràiler Vídeo que té per finalitat publicitar un llibre.

&& borinot Equivalent possible del castellà mosca cojonera. Altres possibilitats:
torracollons.

&& bosníac -a Bosnià musulmà. (Ésadir)

&& Boss, el Nom amb què també és designat el cantant Bruce Springsteen. En
cursiva, i amb l’article en rodona.

&& bot de conversa Programa informàtic que utilitza tècniques d’intel·ligència

artificial que li permeten interactuar amb éssers humans. Sinònims: bot, assistent
virtual. En anglès, chatbot.

&& bòtox Catalanització de Botox, nom comercial del fàrmac que conté la toxina
botulínica.
&& BPA Sigla de la Banca Privada d’Andorra. L’escriuren sense article al davant.
Els directius de BPA. Accions judicials amenacen BPA a Andorra. Una sanció faria
fora BPA del sistema bancari.

&& bràquet Dispositiu que s’adhereix a l’esmalt de les dents per redreçar-les.
Plural: bràquets. (Termcat)

&& brexit En minúscula i en cursiva.

&& brillo! En llenguatge col·loquial, exclamació per demanar que algú s’afanyi.
(GDLC, GD62, DDLC, Ésadir)

&& brodar S’admet en sentit figurat. La soprano va brodar la segona ària. (DUVC,
DDLC) En aquest sentit, el DCC només admet sortir brodat.

buf Peça de roba que s’utilitza per tapar el coll. Catalanització de la marca
registrada Buff. Sinònim de tapaboques.

&& bullying Assetjament escolar.

&& Bundesliga. Nom propi de la Lliga alemanya de futbol (no pas *Bundeslliga).
En plural, Bundesligues. Guardiola ha guanyat tres Bundesligues.

<burca Forma catalana de burka. Masculí. Les dones afganeses invisibles sota
els burques. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI, per enèsima vegada,
seguint el també enèsim canvi de criteri del Termcat.)>

&& burquini Banyador musulmà femení.

&& buscar + INFINITIU S’admet, malgrat ser considerat gal·licisme per alguns
(per nosaltres fins ara, sense anar gaire lluny). Barcelona busca reduir els
atropellaments de vianants. (DDLC) (Atenció: hem canviat de criteri.)

&& buscavides Que se sap espavilar per obtenir els mitjans de subsistència
necessaris per viure. (DDLC)

&& bussejar S’admet amb el significat figurat de ‘investigar un tema’. Després de

bussejar en els arxius, van descobrir amb sorpresa que era una obra de
l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Bussejar en la memòria.

&& Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) En català.

&& caçabadades Traducció que hem practicat del castellà descuidero, ‘lladre que
furta aprofitant-se del descuit de la víctima’.

&& cadi. Terme de golf. En rodona. (Termcat) (Cast.: cadi. Anglès: caddie.)
&& cafeïcultor Persona que es dedica al cultiu de cafè (cast., caficultor).

&& CAI Sigla de consulta d’atenció immediata (Hospital de la Vall d’Hebron).

&& caixa de formigó Estructura de formigó que es construeix per tapar les vies
de l’AVE. En castellà, cajón. La caixa de l’AVE. La caixa de Sants. (Atenció:
hem canviat de criteri. Fins ara en dèiem calaix.)

&& caixa dels trons Element escènic utilitzat des de l'antiguitat per imitar des de
dins de l'escenari el soroll dels trons. (Termcat)

&& caixó En esports, sinònim de podi. Alonso no va poder pujar al caixó per
culpa de la pluja.

&& caixonet d’almoines És l’equivalent català del cepillo de les esglésies.

&& calandra Reixat situat a la part anterior de la carrosseria d’un automòbil,

davant del radiador. (Termcat) En castellà en diuen parrilla del radiador. (No
farem servir graella del radiador.)

&& calat S’admet en sentit figurat com a sinònim de transcencència,

importància: decisions de gran calat.

<calcio Nom popular que rep la Lliga italiana de futbol. En sentit ampli, també
significa futbol en italià. En minúscula i en cursiva.>

&& calimotxo Barreja de vi negre i refresc de cola (Termcat). No farem servir

*calimocho ni *kalimotxo.

&& Camí de Santiago Forma preferent respecte a Camí de Sant Jaume.

& Camil·la Duquessa de Cornualla, muller de Carles, príncep de Gal·les. De

soltera, Camilla Parker-Bowles.

&& Camp de la Bota, el Sense accent.

&& Canal de Isabel II Empresa que gestiona l’aigua de la Comunitat de Madrid.

&& canal de Panamà En minúscula.

&& Cançó Moviment musical català. En majúscula i rodona. (En castellà fan
cançó, en minúscula i cursiva.)

&& Cancún Illa de Mèxic. Amb accent.

&& candau S’admet com a sinònim de cadenat. (ésAdir)

canguelo S’admet com a sinònim de cangueli.

&& canviar de terç S’admet com a expressió sinònima de canviar de tema.

&& cap/gens S’admet l’ús de cap davant d’alguns elements incomptables, però
sense oblidar gens de en aquests mateixos casos. No hi va donar cap
importància. El conflicte no fa cap gràcia. Els exàmens no em fan cap por. // No hi
va donar gens d’importància. El conflicte no fa gens de gràcia. Els exàmens no em
fan gens de por. (DIEC, Ésadir)

&& capejar En sentit figurat, resistir, sobreviure a una adversitat. Capejar la crisi.

&& capsa de Pandora.

&& capsigrany Traducció possible del cast. cabestro quan significa ‘persona torpe
y ruda’.

caradura Sinònim de barrut, penques.

caraqueny –a Natural de Caracas.

cargolar S’admet com a sinònim de collar també en sentit figurat, amb el

significat de ‘tractar algú amb molt de rigor, fer que se sotmeti a una norma’. El PP
cargola encara més els nacionalistes bascos.

&& cariar-se Una dent, ser atacada per la càries. Però no oblidem corcar-se. Un
queixal corcat.

&& carrera Envaeix sovint, incorrectament, el camp semàntic de correguda. He

vingut en una correguda (no pas *en una carrera).

&& carretera i manta Expressió que es fa servir per indicar que s’ha de fer un
llarg recorregut.

&& casa gran del catalanisme.

&& casba. En rodona, i sense h final (DIEC2).

&& caspós En sentit figurat, passat de moda, reaccionari. Va fer un discurs

caspós. (Ésadir)

&& castells Els noms dels castells que alcen les colles castelleres s’escriuen en
lletres i en rodona. Un quatre de set amb folre.

&& catejar En llenguatge col·loquial, sinònim de suspendre. Als exàmens finals

ha catejat quatre assignatures. (ésAdir)
&& catxondo-a S’admet, col·loquialment, en les declaracions. Piqué: «El clàssic
em posa catxondo».

&& caucus. En rodona i plural invariable (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI,

seguint l’edició en castellà).

&& causa-efecte. Amb guionet. Relació causa-efecte.

&& càustic -a Equivalent possible de l’adjectiu castellà vitriólico usat en sentit

figurat. Tenia un sentit de l’humor càustic. Sinònims: corrosiu, vitriòlic.

&& cazalla party Terme que utilitza Xavier Campreciós per referir-se a la caverna
mediàtica madrilenya.

&& cc Abreviatura de centímetre cúbic. Excepcionalment, s’escriu enganxada a la

xifra que la precedeix. Un corredor de la categoria de 125cc.

&& CDU. Sigla de la Unió Cristianodemòcrata, partit polític alemany.

&& cedé. Lexicalització de la sigla CD. Plural: cedés.

cego S’admet en expressions col·loquials. Agafar un cego.

&& cel cobert En la informació del temps, no oblidem cel tapat, que és com ho
diríem espontàniament.

&& *cel·lular No s’admet com a sinònim de mòbil.

&& cenacle Equivalent possible del castellà mentidero. En tertúlies i altres

cenacles s’ha posat de moda qüestionar els sindicats.

&& cendrós -osa En la pràctica, no va mai bé com a traducció de cenizo, que en

castellà gairebé sempre es fa servir en sentit figurat. Pessimista, derrotista,
alarmista, etc., són sovint solucions adequades. Randy Newman no serà mai tan
famós com Bruce Springsteen, però a alguns aquest pessimista (no pas *cendrós)
encantador ens ha alegrat la vida.

&& centrada En futbol, pilota que es llança des d’una banda cap a l’àrea contrària
perquè algú remati a porteria.

&& central lechera Periodistes afins a Florentino Pérez.

&& centre En futbol, sinònim de centrada.

&& centre cívic En minúscula. L’acte se celebrarà al centre cívic Fort Pienc.

&& cercador Eina que permet fer consultes en pàgines web.

&& CESE Sigla del Comitè Econòmic i Social Europeu.

&& Cheetah Nom de la mona de Tarzan. No pas Xita (GEC, Ésadir).

&& chevron Gal·licisme amb què es denomina el símbol de la marca Citroën, en

forma de dues V superposades. La marca del doble ‘chevron’. En aquest context
no farem servir galó ni xebró.

&& chiquipark Espai lúdic per a criatures.

&& chusquero Que ha ascendit des de soldat ras. L’acudit del sergent
‘chusquero’.

&& cigronaire En l’argot de Ferran Monegal, equivalent de garbancero.

&& cinturó roig Es diu de les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona

governades tradicionalment per partits d’esquerra.

&& ciri Situació particularment conflictiva. Armar un ciri. Muntar un ciri. (GD62,
Ésadir)

&& cistell de consum. Expressió admesa pel DIEC2 per referir-se a l'evolució
dels preus (cast.: cesta de la compra). Per tant, farem passar a millor vida el
cistell del mercat, com al seu dia vam fer passar a millor vida el cistell d'anar a
comprar, que va quedar reservat per a l'escena domèstica i quotidiana que evoca
el sentit recte de l'expressió. Tinguem en compte també que en castellà de
vegades fan servir cesta de la compra per referir-se només al cistell com a estri,
no com a concepte econòmic.

&& Cister. Sense accent, seguint DIEC2, GDLC i ésAdir. L'orde del Cister.
(ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)

Citroën Al Llibre d’Estil en paper hi diu Citröen, però ha de ser Citroën.

&& Ciutadans Aquest partit es diu així en català, mentre que en castellà es diu
Ciudadanos.

&& Ciutat de Mèxic Capital de Mèxic. Tot i que els llibres d’estil diuen que no es
pot fer servir (en castellà i en català), quan ens trobem Ciudad de México ho
traduirem per Ciutat de Mèxic (GEC). Així podrem distingir millor la ciutat del país.

<Ciutat de València Nom de l’estadi on juga el Llevant.>

&& claror Efecte de la llum que fa visibles els objectes. Per tant, pot traduir luz en
alguns casos. Un llum que fa poca claror.
&& clau en mà Es diu de l’habitatge que pot ser ocupat pel comprador
immediatament després de la firma de l’escriptura de compra. (DDLC)

&& clàusula sostre Taxa d’interès màxima. (Termcat)

&& clàusula terra Taxa d’interès mínima. (Termcat) (Descartem les fórmules
clàusula sòl, clàusula vall i clàusula límit.)

&& client De gènere invariable com a adjectiu. La por de les companyies clients a
fer el pas.

&& clown En cursiva.

&& Club Amèrica Equip de futbol de Mèxic.

&& cocaler -a Cultivador de coca.

&& col·laboració publicoprivada Col·laboració que s’estableix entre el sector

públic i el sector privat.

&& col·laboratiu -iva Que es porta a terme en col·laboració amb diverses

persones. (GDLC, Termcat)

&& *coll amunt Mala traducció de l’expressió castellana cuesta arriba, producte
d’una estranya analogia amb coll avall. Els equivalents bons són costa amunt,
difícil, costerut. El Sabadell va remuntar un partit que se li havia posat dífícil a la
primera meitat.

&& colors Si bé normativament els colors no bàsics s’han considerat de nombre

invariable, l’ús tendeix a fer-ne plurals explícits. L’Ésadir obre una porta a aquesta
concordança sota el paraigua de la col·loquialitat. Podrem fer, doncs, camises
roses, liles, turqueses, carbasses, taronges, etc., si ho considerem adequat, com
si fossin verdes.

&& Columbia Nom d’un equip alemany de ciclisme. No porta accent, a diferència
dels Colúmbia topònims.

&& colze a colze S’admet com a sinònim de braç a braç.

&& comèdia (o sainet) Solució per traduir pamema (apareix sovint en textos de
Ferran Monegal).

&& com l’aigua de maig S’admet com a equivalent de l’expressió castellana

como agua de mayo. (DCVB)

&& *com mai Calc del castellà como nunca. L’equip ha jugat més bé que mai (no
pas *ha jugat com mai).
&& com més cosins més endins Equivalent possible de la frase feta castellana
el roce hace el cariño. També: qui s’arrima s’estima.

&& com ningú Més que ningú. Va treballar com ningú. (DCC) (Atenció: hem
canviat de criteri.)

&& com no podia ser d’altra manera Expressió correcta.

& companyerisme S’admet com a sinònim de companyonia.

&& compostura Qualitat de presentar-se i comportar-se amb correcció. Piqué va

ser l’únic que va mantenir la compostura al darrere. (Termcat)

&& computadora Segons el DIEC, és un ordinador especialitzat en una funció

determinada. En general, doncs, no es pot utilitzar com a sinònim d’ordinador.

&& com que Conjunció causal. Malgrat la definició del DIEC de la conjunció com
(“generalment seguit de que”), considerarem el que obligatori. Com que els
verdaders esportistes (no pas *com els verdaders esportistes) no es queden tota la
vida en els assumptes maratonians, Castells ara és a la mar, guanyant campionats
amb el rem.

&& com-s’ha-fet Equivalent català de making of, reportatge audiovisual de com

s’ha fet una pel·lícula. (Termcat)

&& *com si d’un/a (…) es tractés Calc del castellà. S’ha de fer la frase evitant
com a mínim aquest ordre. Com si fos una figura més del setè art (no pas *com si
d’una figura més del setè art es tractés).

&& com tenim el meu cas Equivalent possible de l’expressió castellana qué hay
de lo mío.

&& comuns Membres de la coalició política En Comú Podem. En rodona.

&& conat Equivalent possible del castellà amago. Un conat de revolta.

&& concertina Filat que es col·loca al capdamunt dels murs d’un centre
penitenciari per impedir l’evasió dels interns. (Termcat)

&& concessionar Adjudicar la concessió d’una obra a una empresa. El 2008 el

Govern d’esquerres va optar per concessionar 26 estacions de la L-9.

&& condir Donar de si. La vida ens condeix més quan espaiem els nostres
moviments. (DIEC2)
&& confiar-se Actuar amb excessiva tranquil·litat, sense prendre prou
precaucions. L’equip es va confiar massa i al final ho va pagar. (DUVC)

&& conspiratiu -iva Relatiu a una conspiració.

&& conspiratori -òria Relatiu a una conspiració. El fiscal atribueix al jutge del 'cas
Nóos' una "teoria conspiratòria" per imputar la infanta Cristina.

&& contraatacar S’admet en l’ús transitiu. Airbnb contraataca l’ajuntament amb

ajuda d’amfitrions. (DUVC)

&& contracta Contracte que es fa amb el Govern, amb una corporació, amb un
particular, per executar una obra per un preu determinat. En castellà, contrata. La
nova contracta del servei de neteja. (Atenció: la informació que dona el DCC és
errònia.)

&& conyeta En els articles de Ferran Monegal, pot funcionar com a equivalent de
retranca, que en realitat significa ‘intenció dissimulada o amagada’.

&& copa baló Copa gran de forma esfèrica. (Termcat)

&& cop de mar Onada grossa que trenca amb violència al topar contra la costa,
contra una escullera, etc. En castellà, maretazo. (Termcat)

&& cop d’ull Es pot donar o fer. Donar un cop d’ull. Fer un cop d’ull.

&& COSES PER DECLARAR Traducció d’ALGO QUE DECLARAR, secció fixa de
les pàgines d’opinió que firma Rafael Vilasanjuán els diumenges.

&& corfbol. Esport minoritari semblant al bàsquet, d’origen holandès. (En anglès,
korfball). En rodona. En català també se’n pot dir korfbal. De fet, existeix la
Federació Catalana de Korfbal, organitzadora de la Lliga Catalana de Corfbol.

&& córrer la mateixa sort Estar exposat a una mateixa contingència. Tots
correrem la mateixa sort que ell. (DIEC2)

&& coure’s S’admet, en sentit figurat, amb el significat de ‘produir-se, ocórrer,

tramar-se’. El que es cou al món. No sabem què s’hi cou en aquella sala. (DSFF)

&& cremà Referit a les Falles de València, s’admet com a sinònim de cremada.
(ésAdir)

&& crescut –uda Com a adjectiu significant ‘sentint-se més fort’ és un calc del
castellà crecido. Són equivalents possibles enfortit, encoratjat, envalentit,
reanimat, esperonat, estimulat, etcètera. Enfortit davant de l’adversitat (no pas
*crescut). (Vegeu *créixer-se.)
&& cronificació Procés pel qual s’aconsegueix que una malaltia progressiva
s’estabilitzi i esdevingui de caràcter crònic. (Termcat)

&& cronificar Convertir-se en crònic, especialment una malaltia.

&& *creuar-se en el camí (d’algú) Calc de l’expressió cruzarse en el camino (de

alguien), que té un alt rendiment en castellà. Els equivalents poden variar molt,
segons si som davant d’un sentit recte (trobar-se algú, coincidir-hi) o figurat (fer
la guitza, aixafar la guitarra).

&& criptomoneda Unitat monetària que només es pot fer servir per internet i sota
encriptació. Sinònim de moneda virtual, que és la proposta del Termcat.

&& crossover Equivalent possible de l’adjectiu castellà campero, molt habitual al

suplement Airbag. La versió ‘crossover’ del Q30 presenta canvis estètics i aptituds
de tot camí. També es fa servir com a substantiu, sinònim de vehicle
multisegment (tot camí + berlina; tot camí + cupè; monovolum + berlina). En
qualsevol cas, invariable.

&& crucigrama S’admet com a sinònim d’encreuat o mots encreuats. (ésAdir)

&& crucigramista Autor de mots encreuats. (ésAdir)

&& cua Nova proposta del Termcat com a equivalent del colín de les motos (en
lloc de tapa de seient).

&& culpabilitzar Fer sentir culpable. (GDLC)

&& cunero Dit d’un candidat electoral estrany al districte (l’anomenat candidat
fantasma).

&& cupaire Membre de la CUP.

&& cuquet S’admet com a sinònim de rau-rau, rosec. El cuquet de la

consciència.

&& Curva Jove Grup de seguidors radicals del RCD Espanyol.

&& customitzador –a Que customitza. En castellà, customizador.

&& customitzar Anglicisme adaptat al català que significa ‘personalitzar la pròpia

roba, la moto o el cotxe’. En castellà, customizar.

&& *d’a Davant de la preposició a, evitarem l’apostrofació (sempre que no formi

part d’un nom propi: el títol d’un llibre, etc.), i construirem la frase d’una altra
manera. De prop (no pas *d’a prop), una platea de gairebé 300 butaques (no pas
*d’a penes 300 butaques).

&& Dalai-lama. En majúscula. (ATENCIÓ: HEM TORNAT A CANVIAR DE

CRITERI.)

&& dany Tot i ser mot català, no té el rendiment que en castellà té daño. Per tant,
no oblidem perjudici, etc., sobretot si l’espai ho permet. A partir del consum
d’aquestes quantitats d’alcohol, el perjudici per a les persones és considerable.

&& danyar Tot i ser un verb català, no té el rendiment que en castellà té dañar.
Per tant, no releguem fer malbé, perjudicar, fer mal a. Altres sinònims que hi
poden anar bé: deteriorar, espatllar, avariar, lesionar, afectar, ferir. Analistes
sirians asseguren que el magnicidi fa mal a Damasc. El davanter madridista s’ha
lesionat el menisc.

&& d’aquí / d’aquí a Farem la distinció proposada per Joan Solà (Avui, 27.3.08,
3.4.08, 10.4.08, 14.2.09, consultables a www.avui.cat ) que encara no recullen els
diccionaris. Escriurem d’aquí (sense la a) per indicar el moment en el futur en
què tindrà lloc un fet: T’ho diré d’aquí mitja hora. Has de baixar d’aquí dues
parades. D’aquí tres cantonades ja veurem la Sagrada Família. Ho acabaré d’aquí
no res. L’examen és d’aquí un mes. D’aquí pocs anys serem vuit milions. Però
escriurem d’aquí a (com hem fet sempre) per delimitar un període de temps:
Aquesta novel·la em durarà d’aquí al maig. D’aquí al final de curs ens queden
setze classes. D’aquí a Nadal ja haurà plogut molt.

&& de capa i espasa Obra literària d’ambient urbà que tracta afers amorosos i
cavallerescos. (DDLC)

&& de facto De fet i no de dret. En rodona.

&& de la mà Guiat per, impulsat per. La llei va arribar de la mà del Govern del
PSOE. (DDLC)

&& del costat de A favor de. Sempre va estar del costat de la resistència. Per dur
la contrària, es va posar del costat de la Carme. (DDLC)

<delfinari Lloc on s’estan els dofins. (Al Llibre d’Estil hi diu dofinari, com al GD62,
però farem delfinari, com diu el Termcat.)>

&& delikatessen Amb k, fidels a l’original alemany, no pas delicatessen. [Ja ho

teníem al Llibre d’estil en paper.]

&& de llarg De sobres, amb escreix, de bon tros. Aquesta pregunta és, de llarg, la
més important de totes. (DSFF, DDLC)
&& de lluny De sobres. Això ultrapassaria, de lluny, el marc d’aquest estudi.
(DDLC)

<de l’ordre de No s’admet en el sentit de ‘aproximadament’, com a sinònim de de

prop de, a la ratlla de, a l’entorn de. El cost del jugador és de prop d’un milió
d’euros.>

&& *demanar prestat Calc del castellà pedir prestado (o tomar prestado).
Equivalents possibles: agafar, demanar en préstec, manllevar. Va agafar la idea
d’un conte de Scott Fitzgerald.

&& *de mai no acabar Traducció literal del castellà que convé evitar.

&& de meravella Expressió equivalent a a meravella, que és l’única que donen

els diccionaris.

&& de mica en mica Expressió a tenir en compte com a equivalent de poco a

poco i que no sempre vol dir el mateix que a poc a poc. De mica en mica
significa ‘gradualment’, mentre que a poc a poc significa ‘lentament’. Camina a
poc a poc. Se n’ha anat adonant de mica en mica.

&& Democràcia Real Ja Nom d’una plataforma de protesta formada

majoritàriament per gent jove i originada en les xarxes socials.

&& de nassos Molt bo, molt gros, molt gran. Unes onades de nassos.

&& d’ençà que Alternativa plausible a des que. D’ençà que el van nomenar han
canviat molt les coses.

&& denominacions d’origen Els topònims que formen part de les denominacions
d’origen es tradueixen. DO Jumella.

&& de pla Significa ‘amb rapidesa, sense grans formalitats’ (DIEC). Per tant, va bé
per traduir l’expressió jurídica castellana de plano (‘dit d’una resolució judicial o
administrativa: que s’adopta immediatament i sense tràmits’ DRAE). Cosa que
passarà després d’un procés i no de pla. Però, en general, tinguem en compte que
de plano no es pot traduir per de pla quan significa completament, del tot, per
complet. Ha acceptat del tot la nostra proposició.

de per vida Locució que significa “per a tota la vida, durant tota la vida”. (GD62)

&& de puntetes En sentit figurat, ‘sense entrar en detalls’ (DSFF). Obama i Peña
Nieto passen de puntetes per la matança d’Iguala.

&& derecho Nom d’un fenomen meteorològic. En cursiva. Foto de l’arribada d’un
‘derecho’ a Nebraska. Si el derecho és molt gros, en diuen superderecho.
&& des Contracció de la preposició de i l’article salat es. La platja des Castell.

&& desafurar Privar algú del fur o exempció de què gaudeix perquè ha comès
algun delicte dels assenyalats per a aquest cas. (Termcat) En castellà, desaforar.

&& desaigüe, -ües. S'admet com a sinònim de desguàs. (Atenció, hem canviat la
grafia: abans fèiem desaigua, però passem a desaigüe seguint el GDLC en línia,
el GD62 i l’ésAdir.)

&& desbordar Un element, ser present (en un lloc, algú o alguna cosa) en
extrema abundància. El llibre ‘La oreja verde’ desbordava felicitat. (DDLC)

&& descollonar-se Riure molt. (Ésadir)

descompte, minuts o temps de S’admet com a sinònim de temps afegit o

minuts afegits. (Al Llibre d’Estil aquesta entrada va precedida d’asterisc i es
condemna, però acceptarem aquest ús.)

&& desdir En català sempre és intransitiu i, a diferència del castellà desdecir, no

equival a desmentir ni a contradir. El Suprem contradiu (no pas *desdiu)
l’Audiència i absol 14 presos islamistes.

&& *desencontre Incorrecte com a equivalent de desencuentro, que fa de mal

traduir. Són solucions possibles desavinença (ésAdir), asintonia, discordança,
dissonància, desacord, etc., segons el context.

&& desmelenar-se S’admet amb els significats aproximats de “desinhibir-se,

deixar-se anar, embalar-se, exaltar-se, encoratjar-se, enardir-se, enfurir-se”. A la
segona part l’equip es va desmelenar.

&& *desnortar No és paraula catalana. Equivalents possibles: perdre el nord,

desorientar, descentrar, destarotar, extraviar-se. Un equip sense nord,
desorientat.

&& *desopilant Incorrecte com a traducció del castellà desopilante, que significa
‘festiu, divertit, que fa riure molt’). Una solució possible és hilarant. No feu cas
tampoc del DCC, que proposa com a equivalent desopilatiu, terme mèdic que
no té res a veure amb aquest sentit. Una comèdia d’espionatge del tot hilarant.

&& *despatxar-se a gust Calc del castellà. Traduïu segons el context: deixar-se
anar, esplaiar-se, quedar descansat, buidar el pap.

&& despendolar-se S’admet amb el significat d’«actuar de forma esbojarrada,

sense control».
&& despertar-se L’ús pronominal és obligat quan no hi ha objecte directe. El
Parlament es desperta de la letargia (no pas El Parlament *desperta de la
letargia).

&& desprecintar Treure el precinte a alguna cosa.

&& destrempada Possible equivalent del castellà gatillazo. Expressió sinònima:

fer misto.

&& desvinculació En context de negociació col·lectiva, equivalent del castella

descuelgue. Clàusula de desvinculació salarial. En aquest cas no farem servir
*despenjament.

&& detenir No és bo que arraconi aturar. L’empresa pública sol aturar a l’estiu el
funcionament de les unitats generadores d’energia. Espero que puguem aturar
aquest despropòsit.

&& detox Terme anglès (abreujament de detoxification) amb què s’han

popularitzat les dietes depuratives (desintoxicants i antioxidants).

&& Déu escriu recte amb ratlles tortes Equivalent del refrany castellà Dios
escribe recto con renglones torcidos.

&& devedé. Lexicalització de la sigla DVD. Plural: devedés. Cedés i devedés.

&& dièsel Invariable només com a adjectiu. Motors dièsel. Ha pujat el preu dels
dièsels.

&& digressiu -iva Que es desvia o s’allunya de l’assumpte principal. Text

digressiu, història digressiva.

&& diner Malgrat l’ús habitual en plural (sobretot en termes concrets: li van robar
tots els diners que duia a sobre), tendirem a fer servir la forma en singular en la
mesura que ens referim al concepte en abstracte (en general, com a terme
d’economia). Diner públic, diner privat, el preu del diner.

&& disc llibre Sense guionet. Plural: discos llibre.

&& dislèxic, -a. S'admet, al costat de la forma correcta dislèctic.

&& distopia Lloc o estat imaginari on tot és oposat a una situació ideal com la que
planteja una utopia. (Termcat)

&& districte S’escriu en minúscula genèricament, llevat de quan es tracta del nom
complet. (És el mateix criteri que se segueix amb els ajuntaments.)

&& dit inquiet Equivalent possible de l’expressió castissa gatillo fácil.

&& ditocràcia Pràctica de nomenar persones a dit, en un abús d’autoritat.

&& divises Les que poden presentar dubtes són les rupies (Pakistan), els reals
(Brasil) i els sols (Perú).

&& doctor Sovint per influència de l’anglès substitueix metge, que és el terme
habitual en català. Estiguem al cas.

&& docu-reality Anglicisme equivalent a documental.

&& docu-show En cursiva.

&& do de pit Una de les notes més agudes de la veu de tenor. En sentit figurat,
gran proesa. Donar el do de pit (DDLC). Amb aquest sintagma no farem servir el
verb fer.

&& dòmina En una relació sadomasoquista, dona que fa el paper de dominant.

Domenica Niehoff es va convertir amb els anys en una dòmina de referència.
Sinònim de dominàtrix.

&& dona bisbe Alternativa preferent a bisbessa. Plural: dones bisbe. (Ésadir)

&& donar de beure, donar de mamar, donar de menjar. S’admeten amb la

preposició de intercalada. (DDLC)

&& donar el cop S’admet amb el significat de ‘fer, aconseguir, una cosa molt
important i poc previsible’. Michelin dona el cop.

&& donar la campanada Provocar sorpresa o escàndol generals. L’Espanyol

dona la campanada guanyant al Bernabéu. (DDLC).

&& donar la nota S’accepta com a equivalent de cridar l’atenció, fer-se veure,
fer-se notar. (Surt al DSFF.)

&& donar per Venir les ganes (o la dèria) de. Ara li dona per fer esport (DCC)

&& *donar-se bé (una cosa a algú) Calc del castellà. Equivalents possibles: tenir
facilitat per, anar bé, sortir bé. Els personatges dolents em surten bé. I com que
tinc facilitat per la música, he decidit fer un concert. Les matemàtiques no
m’anaven tan malament.

&& donat a Dèiem que aquesta expressió era un castellanisme i no l’admetíem,

però ara l’admetem perquè hem vist que els diccionaris (DCC, DIEC2) la donen
per bona. (Concretament, el DIEC2 en va ple d’exemples: donat a la ironia, més
donat a la pràctica que a l’especulació, donat a la vagància.) Dominique A no és
un artista donat a l’estancament. Un folk entusiasta, despentinat, entremaliat i
donat als jocs rítmics. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.) De totes
maneres, no oblidem, com a sinònims, propens a, procliu a.

&& Donbass Ciutat d’Ucraïna. (Ésadir)

&& doula Dona formada i amb experiència que dona suport emocional i
informació a les dones que han de parir. (Termcat)

&& dron Aeronau no tripulada. Catalanització de l’anglès drone. En plural, drons.

En rodona. (Ésadir)

&& due diligence Anglicisme equivalent a auditoria preventiva (Termcat).

&& d’un sol ús Equivalent de l’expressió castellana de usar y tirar i de l’adjectiu

desechable. Xeringa d’un sol ús. Guant d’un sol ús. Altres solucions són no
recarregable, no retornable, rebutjable. Càmera no recarregable. Envàs no
retornable. Vaixella rebutjable.

&& Dues Valires, túnel de Túnel d’Andorra.

&& dupla En esports, sinònim de doblet, ‘conjunt de dos’. Zona zàping: dupla
golejadora de Luis Suárez.

&& Efe Agència d’informació. Només la inicial en majuscula. Informa Efe.

&& el % Davant d’un percentatge, la Mesa de castellà s’estima més l’article

determinat el, que no pas l’indeterminat un. Tinguem-ho en compte per estalviar
feina a l’hora d’introduir vermells a baix. Una caiguda acumulada del 38% (no pas
*d’un 38%).

&& El Bulli Amb l’article sempre amb majúscula.

&& EL CAP DE SETMANA DELS NENS Traducció d’EL FIN DE SEMANA DE

LOS PEQUES, secció fixa del suplement EXIT.

&& electrolinera S’admet com a sinònim de punt de recàrrega, que és la

proposta del Termcat per designar el punt d’alimentació elèctrica de la bateria d’un
vehicle.

&& el fet que Falca que, si és fàcilment prescindible, és millor evitar. És la

plataforma més utilitzada pels professionals perquè permet pujar creacions de
llarga durada (no pas: a causa del fet que permet).

&& ELISIÓ INADEQUADA DEL DETERMINANT En català, l’elisió d’un

determinant davant d’un nom (en funció de subjecte i precedint el verb) genera
una frase antiintuïtiva i força agramatical. El ‘Madoff català’ afirma que alguns
polítics van invertir en el seu frau (no pas afirma que *polítics van invertir en el seu
frau).

Passa el mateix quan en castellà suprimeixen el determinant davant de l’adjectiu

mismo. És el tercer Nadal allà, el mateix lloc, la mateixa distància dels seus, el
mateix esforç, el mateix equip (no pas *mateix lloc, *mateixa distància dels seus,
*mateix esforç, *mateix equip). Les fotografies es mostraven tal com ho van fer a
seu dia: el mateix format i les mateixes parets (no pas *mateix format i *mateixes
parets).

&& ell, ella, ells, elles (referits a coses) S’admeten. (Apareixen al DIEC en
multitud de definicions, i ara també GIEC.) Equiparar: comparar una cosa amb una
altra considerant-les iguals entre elles. Dècada: interval comprès entre dues
freqüències quan hi ha entre elles una relació de 10 a 1. Tots aquests verbs són
regulars; així, en tots ells el gerundi termina en –ent.

&& el mort al forat i el viu encantat Equivalent possible del refrany castellà el
muerto al hoyo y el vivo al bollo.

&& el pal i la pastanaga Manera de fer segons la qual algú aconsegueix el seu
objectiu, respecte d’algú altre, mostrant-li un al·licient que dissimuli el perjudici.
Puigdemont: «L’estratègia del pal i la pastanaga s’ha acabat».

&& el peix està venut Es diu d’una situació en què ja no hi ha res més a fer, que
ja està resolta, decidida.

&& *el que és el mateix No s’admet com a seqüència de relatiu. Reemplaçable

per cosa que és el mateix. (GIEC)

&& *el que no corre vola Calc del castellà (el que no corre vuela). El DCC
proposa tothom està a la que salta, però el context serà determinant a l’hora de
trobar una solució equivalent.

&& Els Republicans Partit polític francès de centredreta.

&& emiratí Relatiu o pertanyent a un emirat. Territori emiratí. Delegació emiratí.

&& emmalaltir Tot i ser mot català, no té el rendiment que en castellà té enfermar.
Per tant, no oblidem posar-se malalt, sobretot si l’espai ho permet. Un programa
informa de les copes aconsellades per no posar-se malalt.

&& emoji Emoticona utilitzada especialment en els missatges de telefonia mòbil.

(Ésadir)

&& empanadilla S’admet com a sinònim de cresta. (Ésadir)

&& empassar-se un gripau S’admet com a equivalent del castellà tragarse un
sapo. (Aquesta expressió també existeix en anglès, francès i italià, i prové del
moralista francès Nicolas Chamfort, que deia que cada matí ens hauríem
d'empassar un gripau perquè res del que ens trobem la resta del dia ens sembli
fastigós.)

&& empatitzar Percebre i comprendre el comportament, les emocions i els

sentiments d’una altra persona. (Termcat) La reina Letizia empatitza amb
col·lectius de gais i lesbianes.

&& empollon Que estudia molt. Sense accent i en cursiva (com lligon i maricon).

&& emportar-se [o endur-se] la palma Els diccionaris vacil·len entre emportar-se

la palma i emportar-se’n la palma. Seguint el DIEC, farem servir la primera.

&& empresa derivada Equivalent de l’anglès spin-off, empresa creada per

investigadors d’una universitat per explotar directament el resultat d’una
investigació. (Terrmcat)

&& en Introduint una expressió temporal, s’admet com a equivalent de d’aquí a,

especialment en titulars per raons d’espai. No sé si en 10 anys seguiré en aquest
negoci del cine. En 5 anys sentiran a parlar de les meves pel·lícules. L’històric Can
Manel de la Barceloneta tanca en un mes. Brussel·les presentarà en setmanes un
nou pla sobre el ‘roaming’. [Ho hem despenalitzat.]

&& *en base a Locució no admesa. Solucions, segons el context: d’acord amb,
segons, a partir de, basant-se en.

&& encara que En castellà aunque també vol dir però, que no és ben bé el mateix
que encara que. Vigilem, doncs, que no se’ns coli cap encara que amb el sentit
de però. Exemple: Un camió cisterna carregat amb matèries perilloses ha perdut
aquest matí tres rodes quan circulava per l'autopista AP-7 al seu pas per
Tarragona, però (no pas *encara que) no ha patit cap pèrdua de mercaderia i ha
quedat intacte. La noia es recupera favorablement, però (no pas *encara que) els
metges la mantenen en un coma induït.

&& en el passat A començament de frase, aquesta construcció (segurament

calcada del castellà via anglès) es va menjant terreny a expressions més habituals
en català: temps enrere, anys enrere, abans, etcètera. Tinguem-ho en compte.
Abans [millor que en el passat] els assassinats selectius no eren acceptables.

&& en forma de / amb forma de Locucions que es poden usar indistintament.

Àbac: atuell en forma de plat... [definició del DIEC2]. Àbac: atuell amb forma de
plat... [definició del Termcat].

&& engegar (o enviar) algú a fregir espàrrecs Despatxar algú de mala manera,
desfer-se’n. (DSFF)
&& en guaret En sentit figurat no funciona com a equivalent de l’expressió
castellana en barbecho. En repòs queda força més bé.

&& *en la seva majoria Traducció calcada del castellà en su mayoría que
evitarem. Els manifestants, la majoria gais (no pas *en la seva majoria gais), van
cridar contra el PP.

&& en la seva salsa S’admet com a sinònim de les expressions en el seu

element, en el seu ambient. Jugant al pòquer amb els seus col·legues es trobava
en la seva salsa.

&& [...] en les files conservadores, en les files populars, en les files
socialistes En aquests sintagmes, i similars, habituals als cintells, hi preferirem la
preposició en. Escàndol en les files populars.

&& enllumenat És l’equivalent general del castellà alumbrado, però parlant de les
característiques d’un automòbil (fet habitual a les pàgines del suplement Airbag)
en direm llums.

&& En Marxa! Partit polític francès creat per Emmanuel Macron.

&& *en més mesura Calc del castellà en mayor medida. S’ha de traduir segons el
context, a partir de la idea de ‘més’, ‘augment’, etc. L'increment de facturació es
veu reflectit en la botiga física i encara més en la virtual (no pas *i en més
mesura en la virtual).

&& en precari En situació precària. Metges en precari.

&& en ratxa S’admet com a sinònim d’inspirat, en un moment dolç, amb el vent
de cara, etcètera. Un Messi en ratxa va marcar tres gols en vint minuts.

&& enredar S’admet en sentit figurat com a sinònim d’embolicar, complicar. El

cas Millet es va enredant. (DDLC, amb exemples de Josep Pla i Pere Calders.) (El
DCC convida a no admetre-ho.)

&& entorpir Equivalent literal del castellà entorpecer i poc habitual en català.
Alternatives vàries: entrebancar, destorbar, dificultar, frenar, complicar,
molestar, torbar, enterbolir, obstaculitzar, impedir.

&& *entrar al drap Calc de l’expressió castellana entrar al trapo, que significa
‘respondre irreflexivament a les insinuacions o provocacions’. Una solució possible
és caure en la provocació. A les ‘influencers’ els demanaria que no caiguessin en
la provocació (no pas *que no entressin al drap), que no contestin als assetjadors.

&& entrar sense por de trepitjar (uns quants) ulls de poll Solució possible de
l’expressió castellana entrar como un elefante en una cacharrería. Altres
possibilitats: com un elefant en una terrisseria, com un elefant en una
cristalleria, com un bou en uns encants, fer més mal que una pedregada, fer
més mal que la pedra, fer més mal que pedra seca.

&& entremaliat Traducció preferida per l’ínclit Monegal de tunante. No li agrada

gens murri, que és el que dona la màquina (i està bé que ho doni). [Posat al
document ‘Monegal’]

&& entre reixes S’admet com a sinònim de l’expressió a la presó. (GD62)

& entretallat -da Dit de la parla intermitent. Veu entretallada.

&& en un mocador Expressió equivalent a ‘molt junts, sense separació’. En un

mocador: menys de 10 segons separen els tres primers classificats. Un grup de
tres han entrat en un mocador. A dotze jornades per al final, els cinc primers
continuen en un mocador.

&& enutjós -a No ha de fer oblidar empipador.

&& en viu En directe. Música en viu.

&& epé Lexicalització de la sigla anglesa EP (extended play), que s’utilitza per
denominar un format de gravació musical. Té una durada màxima de 20-25 minuts
i acostuma a ser un disc tipus mini-CD.

EQUIPS DE SEGONA B I TERCERA QUE JUGUEN EL ‘PLAY-OFF’

Escriurem en català els equips següents: Logronyès, Cadis, Universitat de Las
Palmas, Algesires, Reial Unió d’Irun, Màlaga B, Ciutat de Múrcia; Ieclà,
Poblenc, Llorca.

<error Com a traducció de fallo, a més de fallada i error, tinguem en compte que
hi ha altres possibilitats que ens poden aportar més precisió i varietat: problema,
avaria, anomalia, complicació, defecte, punt feble, col·lapse, caiguda,
etcètera.>

Esade Acrònim d’Escola d’Administració d’Empreses. Amb minúscules.

&& és a dir Equivalent de l’expressió castellana a saber. (Ferran Monegal demana

aquesta solució en lloc de la traducció literal, també correcta.)

&& esberlar En alguns contextos, sinònim d’obrir, trencar, que pot donar al text
aires d’originalitat. Un cop de pedra li va esberlar el cap.

&& esbirro, perdonavides Possibles equivalents del sempre difícil matón, sempre
preferible a pinxo per qüestions de registre. Segons com, segons el context,
goril·la també hi pot anar bé.
&& escac a S’admet en sentit figurat per indicar que algú està amenaçat, en perill.
Escac a Mas. (Diferent de *posar en escac, que evitem.)

&& escalfar-se Equivalent possible del castellà entrar en calor. (El DCC proposa
entrar en calentor, que no farem servir.)

&& És Clar que Podem Versió catalana de l’eslògan Claro que Podemos que fa
servir la mateixa formació política.

&& escoltar Diferent de sentir, requereix posar-hi atenció, voluntat. Durant la

manifestació es van sentir crits contra els banquers (no pas *es van escoltar crits).
Tinguem en compte que en castellà de vegades també utilitzen malament
escuchar.

escombrar S’admet en sentit figurat en tota mena de contextos, a més dels

esportius. El PP no escombrarà en les pròximes eleccions.

&& escot barca Escot molt ample i poc profund que deixa les espatlles al
descobert (cast. escote barco). (Termcat)

&& escrache En cursiva. Nom donat a l’Argentina, l’Uruguai i Espanya a un tipus

de manifestació pacífica en què un grup d’activistes es dirigeix al domicili o al lloc
de treball d’algú a qui es vol denunciar. Com a sinònim, també es pot fer servir
escarni.

&& esmenar la plana S’admet com a traducció de l’expressió castellana

enmendar la plana. (Surt a l’última edició del DCC.) El secretari general d’ICV
esmena la plana a Mayol.

&& esmicolar Com a traducció del castellà desmenuzar no sempre hi va bé,

especialment en sentit figurat. Alternatives: explicar en detall (o fil per
randa, amb pèls i senyals, minuciosament), disseccionar, analitzar,
detallar.

&& espai del motor Lloc de l’automòbil on s’ubica el motor. (Cast. vano motor.)

&& Espai Movistar

&& Espanya En català quan el terme apareix adjunt a una multinacional

(automòbils, telecomunicacions, etc.). BMW Espanya, Citroën Espanya, Orange
Espanya.

&& espavilar-se L’ús pronominal és obligat quan no hi ha objecte directe. Si

l’equip no s’espavila, no recuperarà el liderat (no pas Si l’equip no *espavila).
&& espòiler A més de l’aleró dels cotxes i de l’esperó de la bota d’esquí, significa
‘revelació d’una informació clau sobre la trama argumental d’una pel·lícula o llibre
a algú que encara no l’ha vist o llegit’ (ésAdir).

&& Esport3 Nom del canal d’esports de Televisió de Catalunya. (Anàlogament a

Super3).

&& esprínter. Catalanització de l'anglès sprinter. (Ésadir). Sinònim d’esprintador.

&& estampida S’admet també en sentit figurat, referit a persones. (Ésadir) Torí
eleva a 1.527 els ferits en l’estampida de ‘tifosi’. Sinònim de desbandada, allau
humana, allau de gent.

&& *(...) és tal que (...) Construcció calcada del castellà, per expressar la idea
d’intensitat, que evitarem. La solució genèrica és tan + adj + que. El volum del
deute privat espanyol és tan gran que fa irrellevant si creixem o no unes
dècimes.

&& estar a mata-degolla Significa ‘estar molt enemistat’, però per raons
estilístiques donarem preferència a altres equivalents: estar a matar, estar
enfrontats, estar enemistats.

&& estar a matar amb algú Estar-hi molt enemistat. Des de sempre les dues
famílies estan a matar.

&& estar a mort (amb algú) Estar al costat d’algú de manera incondicional.
Malgrat les últimes derrotes, els jugadors afirmen que estan a mort amb
l’entrenador.

&& estar curat d’espants S’admet. (DCC, 4a ed.)

&& *estar de tornada Calc del castellà estar de vuelta. Tornar a ser aquí (sentit
recte) i haver-ne vist de tots colors (sentit figurat) són equivalents possibles.
Perales ja hi torna. (ATENCIÓ: hem canviat de criteri.)

&& estar en atur [o a l’atur] No tenir feina. (DDLC)

&& *estar feliç Expressió incorrecta calcada del castellà (que al seu torn calca de
l’anglès), molt habitual en declaracions de futbolistes.Les solucions són ser feliç o
bé estar content. Soc feliç per haver fitxat pel Barça. Estic content d’haver fitxat
pel Barça.

&& estar pels núvols Ser (una cosa) molt cara, inabastable, molt elevada. El seu
colesterol està pels núvols. (DSFF)

&& estat rebel Estat que rebutja la legalitat internacional. Equivalent del castellà
estado golfo o estado canalla. Usat sovint en plural.
&& estirar la manta S’admet com a equivalent de l’expressió castellana tirar de la
manta (Ésadir). Bárcenas estira la manta i deixa el PP descol·locat. Sinònims:
estirar el fil, destapar el pastís, engegar el ventilador. (Atenció: hem canviat de
criteri.)

&& estocada En ciclisme, equivalent possible del castellà hachazo, que es

refereix a l’atac d’un corredor que li permet establir diferències de temps
significatives respecte als seus rivals. Altres solucions: cop de gràcia, cop de
força, cop d'orgull, cop de pedal, cop de rauxa, cop de geni, gran
demarratge, demarratge definitiu, demarratge final, assalt, escomesa total,
escomesa final, atac, envestida.

&& estranyar L’usarem intransitivament (malgrat el DIEC), seguint el GDLC, el

GD62, el DUVC (que admet els dos règims) i el nostre Llibre d’estil. La decisió va
estranyar als espectadors. (ATENCIÓ: hem modificat aquesta entrada, que
contradeia el que ara hi diu.)

<<<estrellat Condició d’estrella de l’espectacle. Beyoncé confirma el seu estrellat

amb cinc Grammy.>>>

&& etiqueta En l’entorn de Twitter, alternativa catalana a hashtag, cadena de

caràcters sense espais intermedis formada per una o diverses paraules
precedides del símbol #.

&& euracos En llenguatge col·loquial, equivalent possible del castellà pavos

(‘diners’). Sinònim: moniatos.

&& Eurobasket Nom oficial del campionat d’Europa de bàsquet per països.

&& Eurogrup En majúcula.

&& eurozona En minúscula.

&& eusquera (DIEC2) Llengua basca.

&& ex Prefix que en general escrivim enganxat al nom (exdiputat, expresident,

exalcalde). Excepcionalment, l’escrivim amb guionet davant d’una paraula que
comenci en majúscula (ex-URSS) o per evitar una forma gràfica detonant (ex-
xa, ex-xef, ex-executiu), i l’escrivim separat davant d’un sintagma travat en què el
primer element és un adjectiu (ex primer ministre, ex primera dama, ex alts
càrrecs).

&& ex Es diu de qui ha format part d’una organització. Plural, exs. Romeva fitxa
dues exs del PSC i ICV.
&& extra. Invariable com a adjectiu quan significa ‘de qualitat superior’: uns vins
extra. Però variable quan significa ‘extraordinari’ (és a dir, addicional, de més):
despeses extres, hores extres, pagues extres. (DIEC2).

&& fada padrina Personatge típic dels contes tradicionals. (Viquipèdia)

&& falàfel Pilota de forma aplanada i molt especiada que s'elabora amb pasta de
cigrons, típica del Pròxim Orient. (Termcat)

&& fallida cardíaca (cardiorespiratòria, multiorgànica, renal, etc.) En medicina,

el terme que tradueix fallo és fallida, no pas fallada. (Termcat)

&& *faltaria més No s’admet com a equivalent de només faltaria.

&& fanalet vermell L’últim d’una classificació, especialment en esports. Sinònim

de cuer. (GDLC, DCC)

&& fantasma Invariable quan faci d’adjectiu. Empreses fantasma.

&& farol S’admet com a sinònim de catxa i de fanfarronada. Doble parella d’asos
i alguns farols: ‘Cancun’, de Jordi Galceran, diverteix amb un intercanvi de
parelles (ésAdir).

&& farra En llenguatge col·loquial, gresca, festa, especialment la que es fa de nit.

El Port Olímpic vetarà la farra. (Ésadir)

&& farragós -osa Sinònim de feixuc. (Llibre d’Estil en paper)

&& fastiguejat -ada De vegades no és un bon equivalent del castellà fastidiado,

per exemple per expressar tristesa, abatiment, depressió, preocupació. Trist,
abatut, deprimit, fotut, segons el context, són solucions possibles. «Després
de tantes derrotes seguides, l’equip està fotut», va dir l’entrenador visitant.

&& feblesa Sinònim de debilitat.

&& felicitar S’admet amb objecte directe inanimat. Felicitar el sant. Felicitar el
Nadal. (DUVC) (Atenció: hem canviat de criteri.)

&& ¡felicitats! No ha de fer oblidar ¡per molts anys!

&& femella Invariable usat en aposició. Formigues femella.

&& fer callar Molt poques vegades tradueix acallar en el sentit en què es fa servir
en castellà en aquest diari. Acallar generalment equival a aplacar, apaivagar,
calmar, assossegar, silenciar, frenar. Aplacar les crítiques, calmar el dolor,
silenciar els retrets.

&& fer de boia En futbol, expressió utilitzada per definir la posició d’un jugador
 situat entre dues línies més definides (defensa, centre del camp, davantera). En
castellà, hacer de enganche.

&& fer el pi Posar-se de cap per avall amb les mans a terra i els peus enlaire.
Avui a gimnàstica he après a fer el pi (DSFF). Sinònim de fer la figuereta.

&& fer el sord No pas *fer-se el sord.

<*fer la vista grossa No s’admet. L’equivalent habitual és fer els ulls grossos.>

&& fer les delícies Fer passar una bona estona, divertir, entretenir. La coral va
oferir un programa que va fer les delícies dels assistents. (DDLC)

&& fer llum de gas Sembrar llavors de dubte en un individu per fer que es
qüestioni la seva memòria, la seva percepció o la seva salut mental. (Viquipèdia)

&& fer l’orni No pas *fer-se l’orni.

&& fer malbé Alternativa força adequada a danyar.

&& fernandí -ina De l’època del rei Ferran VII d’Espanya. Variant de ferrandí
(Termcat). Cadires fernandines. (DDLC)

&& fer nosa Perífrasi ben habitual, massa sovint relegada per molestar.

&& Ferrari Invariable en plural. Dos Ferrari. (Com les marques comercials i els
noms d’empreses. Molts Zara, quatre Benetton.)

&& fer ús de Solució posible per traduir el castellà tirar de. (També hi va bé
recórrer a.) Es va mostrar clar, expressiu, enèrgic, sense fer ús d’efectismes.

&& fibrosi quística Malaltia recollida pel DIEC2, de vegades anomenada

erròniament *fibrosi cística.

&& ficar Alerta amb l’ús d’aquest verb. En català, no fiquem gols (més aviat els
marquem, els fem) ni fiquem jugadors al camp (en tot cas, els hi fem entrar, per
exemple). Guardiola va fer entrar Pedro per Henry (no pas *va ficar Pedro...). El
Barça no li havia marcat cap gol a Juan Pablo (no pas *ficat).

&& ficar-se amb algú S’admet. (DCC, 4a ed., GDLC)

&& *ficar-se en un jardí Calc de l’expressió castellana meterse en un jardín.

Equivalents possibles: embolicar-se, enredar-se.

&& filat de ganivetes Material de què estan formades les tanques de Melilla que
separen Espanya del Marroc. En castellà, alambrada de cuchillas.
&& filicidi Crim de qui mata el seu propi fill. (Ésadir)

&& filó Equivalent de mina també en sentit figurat (cast. filón). Surt a l’última
edició del DCC.

&& finès –esa No s’admet com a gentilici de Finlàndia, que és finlandès.

(Tinguem en compte que en castellà sí que fan servir indistintament finés i
finlandés en aquest sentit.)

&& *fins a la data Traducció literal del castellà hasta la fecha que no s’admet.
Solucions possibles: fins ara, fins avui, fins aquest moment. Fins ara
ningú havia mostrat encara com vam tractar els nostres presoners el 1945.

&& fins a la sacietat S’admet. Ho va repetir fins a la sacietat. (DIEC, entrada

afartar). Altres sinònims: moltes vegades, molt i molt. (Atenció: hem canviat de
criteri.)

&& fins al moment S’admet com a sinònim de fins ara, fins avui, fins aquest
moment.

&& *fins a la medul·la Calc de l’expressió castellana hasta la médula.

L’equivalent més productiu és fins al moll de l’os. I en un altre sentit, més
emfàtic, estar-ne fins al capdamunt, tenir-ne els nassos plens. Pintor anglès
i aventurer fins al moll de l’os. El millor fotògraf de paisatges del món i
ecologista fins al moll de l’os. Rocker fins al moll de l’os i molt amic dels seus
amics. Ja n’estava fins al capdamunt, d’aquella situació.

&& físio Apòcope de fisioterapeuta. El jugador va demanar l’assistència del físio.

&& fitnes Catalanització de l’anglès fitness. (Termcat, després de donar-hi moltes

voltes.)

&& FLA Sigla del fons de liquiditat autonòmic. No pas *autonòmica (BOE dixit).
No s’apostrofa: el FLA.

&& flac Contraproduent. Flac servei, flac favor, flac remei. (DDLC)

&& flaixmob Adaptació de l’anglès flashmob. En femení. (Ésadir). El Termcat

proposa mobilització espontània.

&& flap Peça plana que els avions despleguen per disminuir la velocitat quan han
d’aterrar (DIEC2). Per tant, en rodona.

&& flexiterià -ana Es diu de qui fa un tipus de dieta en què es mengen vegetals
en abundància, ous i làctics, però també carn, amb mesura, i peix, majoritàriament
blau. Dieta flexiteriana. (El terme és un híbrid format a partir de ‘flexible +
vegetarià’, amb la trampeta del canvi de vocal.)
&& flist-flast Equivalent possible del cast. zasca. Plural invariable. (Ésadir) També
surt al DIEC definit com a ‘expressió que evoca el soroll de dos cops que es
venten l’un darrere l’altre’. Altres possibilitats podrien ser pam, patapam,
clatellada, mastegot, clatellot, cleca.

Fnac, la. Sigla de Fédération Nationale d’Achat des Cadres. Però l’escriurem com
si fos un acrònim, només amb majúscula inicial, seguint el Libro de estilo.

&& fonendo Apòcope de fonendoscopi.

&& fons voltor Plural invariable. Els fons voltor. (Termcat) (En castellà, fondos
buitres.)

&& *font Incorrecte com a sinònim de safata, plàtera o plata. (En castellà,
fuente.) Una plata d’enciam. Vigilem-ho sobretot en les receptes de cuina.

&& *fora del comú Calc del castellà fuera de lo común. Solucions possibles: gens
comú, extraordinari, excepcional, especial, inusual, insòlit, inusitat,
inaudit, etcètera.

&& formiguer En sentit figurat, no sempre va bé com a traducció d’hervidero. Si

es tracta d’un munt de gent, sí que hi va bé («els dissabtes a la tarda el
Portal de l’Àngel de Barcelona és un formiguer»); però si es tracta d’entitats
abstractes a les quals s’atribueix agitació, no hi va bé: els equivalents
possibles són fogar, focus («un fogar de passions, d’intrigues; un focus de
corrupció»).

&& Fòrum Astúries El traduïm. (En castellà, Foro Asturias.)

&& fotoblog Blog en el qual les contribucions són fotografies digitals. En castellà
fan fotolog o fotoblog,

&& Franja de Ponent, la En majúscules. Els habitants de la Franja.

&& Frente Amplio Partit polític de l’Uruguai. No es tradueix.

&& fresador -a Persona que acciona una fresadora. (Termcat) Mecànic fresador.

&& friqui Catalanització de l’anglès freaky.

&& FROB Sigla del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària.

&& fruitera Equivalent del castellà frutero, ‘plat per tenir-hi fruita’.

&& Fundació Ideas Fundació del PSOE.

&& Fundación del Español Urgente En castellà.

&& Fundación Deporte, Cultura e Integración Social (FDCIS) En castellà.

&& furgar Verb intransitiu quan significa ‘ficar el nas’ o ‘investigar a fons’. Furgar
en el passat. (DUVC)

&& fut-tennis Esport sorgit de la barreja entre el futbol i el tennis. També

s’anomena futbol tennis.

&& g Símbol de gram. Com a tal símbol, s’escriu sense punt. No farem servir
l’abreviatura gr., que es veu sovint en els textos.

&& gall / bruixa Són dos peixos diferents que en castellà anomenen sempre
gallo. En general, parlant de mercats de peix, n’haurem de dir bruixa
(Lepidorhombus boscii). El gall (Zeus faber) no s’acostuma a trobar a les
peixateries catalanes.

&& gamberro Possible solució per al castellà golfo. ¿Qui és més gamberro, Toxo
o Méndez?

&& gana Solució possible per al castellà chupón, jugador que tendeix a no passar
mai la pilota i vol acabar la jugada ell sol.

&& Ganemos Formació política de Madrid que es presenta a les eleccions

municipals. En castellà.

&& Gant Ciutat belga. Té un club de futbol (del mateix nom) que juga la
Champions.

&& gazatí Habitant de Gaza. Plural: gazatins. (En cast., gazatí, gazatís.)

&& género chico Tipus de sarsuela més breu i superficial, pròxim a l’opereta i
fins i tot a la revista.

&& Genètica Perica Grup d’oposició del RCD Espanyol que lidera Sergio Oliveró.

&& geni i figura fins a la sepultura S’admet (DCC, 4a edició)

&& gentrificació Transformació d’una àrea urbana degradada amb l’arribada de

grups socials de classe mitjana o alta. Ve de l’anglès gentrification. (Termcat, que
finalment ha renunciat a ennobliment, la seva proposta inicial.)

&& grafiti Inscripció o pintura mural de caràcter popular. Plural, grafitis. (Ésadir)

gent gran Alternativa a persones grans. En castellà escriuen sovint personas

mayores.
&& Gestores Pro Amnistia.

&& gif Lexicalització de la sigla anglesa GIF (graphics interchange format). En

plural, gifs.

&& gihad m Esforç individual i col·lectiu per millorar la condició de musulmans,

així a la terra com al paradís. (Definició de Dolors Bramon, professora d’estudis
islàmics.) Per tant, ara farem gihad islàmic, no pas *gihad islàmica. (ATENCIÓ:
hem canviat la grafia i el gènere [abans, femení i amb j: jihad], d’acord amb
Bramon, el Termcat i l’IEC.)

&& gihadista Partidari del gihad.

&& *girar No s’admet amb el significat de ‘fer una gira (un intèrpret, un grup, una
orquestra, etc.)’. Beach Beach ja ha fet gira tres vegades pel Regne Unit (no pas
*ha girat tres vegades).

&& glocalització Procés pel qual es difon un fenomen d'àmbit local aprofitant els
canals de la globalització. (Termcat)

*golfo No s’admet com a sinònim de perdulari, bergant, gamberro, trinxeraire.

& goma-2 eco.

&& gorro Peça de roba que es posa al cap, amb forma arrodonida i sense visera.
(Ésadir)

&& gos de l’hortolà Equivalent del castellà perro del hortelano. Fer com el gos de
l’hortolà, que no menja ni deixa menjar.

&& gòspel Estil musical.

&& governança Fórmula de govern que es fonamenta en la interrelació entre els

organismes que ostenten la direcció política d'un territori i la societat civil.
(Termcat)

&& governant Adjectiu a evitar en la construcció amalgamada “el governant

Partit X”, molt habitual en castellà. La Xina requereix que els operadors d’internet
bloquegin paraules i imatges que el Partit Comunista considera inacceptables (no
pas *que el governant Partit Comunista...). En tot cas, si no es pot perdre la
informació que el Partit Comunista és qui governa a la Xina, s’ha d’afegir d’una
altra manera: el Partit Comunista, actualment al govern / el Govern del Partit
Comunista. [El mateix passa amb l’adjectiu opositor en la construcció paral·lela
“l’opositor Partit X”. Aquesta teoria l’ha exposat repetidament els últims dies el
Partit Democràtic Progressista, actualment a l’oposició (no pas *l’opositor Partit
Democràtic Progressista).]
&& Govern marianista No farem servir *Govern marià. En castellà, gobierno
mariano.

&& Govern Rajoy Alternativa a Govern central per traduir Gobierno quan fa falta
deixar clar que no es tracta del nostre Govern.

goya, goyas. Quadros de Goya.

&& Goya, premis Sempre en majúscula i invariable. Els premis Goya. El Goya de
Trueba. El Goya al millor film. Va aconseguir posar un Goya a la prestatgeria.
Trueba va rebre sis Goya.

&& Grammy Nom d’uns premis. Plural invariable. La gala dels Grammy.

&& Grammy Llatí Nom d’un premi. Pl.: Grammy Llatins.

&& gran En tennis i golf, abreujament de torneig gran (del Grand Slam). En
aquest cas, sintàcticament es comporta com un substantiu. Guanyar un gran és la
màxima il·lusió dels tennistes professionals.

&& gran / gros En cas de dubte, gran expressa la qualitat de manera més neutra
i objectiva. Gros l’expressa amb més èmfasi, volent remarcar que ultrapassa el
volum ordinari, que normalment la cosa és més petita. Nas gros, cap gros, cul
gros.

&& granota Relatiu al Llevant, club de futbol. En plural, granotes. El club granota.
Els jugadors granotes.

&& gran parada, superparada En esports, equivalents possibles del castellà

paradón. Dues grans parades de Casillas salven el Madrid de la derrota.

&& gratis No ha de fer oblidar de franc.

&& green en regla En golf, situació de joc d’un jugador consistent a arribar al
green amb un mínim de dos cops per sota del par (cast. green en regulación).
(Termcat)

&& groguisme, groguista Termes relatius a la premsa sensacionalista.

&& grupets Equivalent possible del castellà corrillos ‘grups de persones que
parlen o discuteixen separats de la resta de la gent’.

&& Grupo Unidos por el Canal (GUPC) Consorci internacional del canal de
Panamà. En castellà.
&& guarda-rail S’admet com a sinònim de barrera de seguretat. També és la
forma que fem servir com a equivalent del castellà quitamiedos.

&& guarderia Preferirem, d’acord amb el gremi corresponent, escola bressol, llar
d’infants, jardí d’infants, escola maternal.

&& Guerreres, les Nom col·loquial que rep la selecció espanyola femenina
d’handbol.

GUIONET
(Ampliació d’exemples del punt 4 del Llibre d’Estil.)
Malgrat que tot és molt relatiu i discutible, es pot aplicar la regla general (per tant,
escriurem el compost tot junt, sense guionet: francoalemany) quan es tracta de
realitats finalment indivisibles: films, dirigents, eixos, edicions, plans, declaracions,
motors, comunicats, productes. En aquests casos, podríem dir que l’èmfasi
ortogràfic es posa en “l’objecte resultant” de l’activitat del personal que es troba,
més que no pas en el fet que “es trobi”.

En canvi, es pot postular que el personal s’uneix puntualment (per tant, escriurem
el compost amb guionet: franco-alemany) per fer o establir acords, cimeres,
comissions, fronteres, reconciliacions, posicions, postures, oposicions, iniciatives,
propostes, projectes, bloquejos. En aquests casos, podríem dir que l’èmfasi
ortogràfic es posa més en el fet que el personal “es troba” i no tant en el “resultat”
de la trobada.

&& habilidós -osa. S’admet com a sinònim d’hàbil, tècnic. Un jugador habilidós.
(DCVB)

&& Hàbitat Urbà Nova gerència de l’Ajuntament de Barcelona que agrupa les
àrees d'Urbanisme, Habitatge, Medi Ambient i Tecnologies de la Informació. En
català.

&& haguts i per haver. S’admet. L’hi hem explicat de totes les maneres hagudes
i per haver. (DSFF)

&& haima. Mena de tenda de campanya àrab. Pl.: haimes. Sense k inicial.
(DIEC2). Amb hac aspirada (Ortografia IEC 2016): la haima.

<Hamelín. Adaptació catalana de la ciutat alemanya de Hameln, d'on era originari

el famós flautista del conte. Amb hac muda i amb accent, seguint la tradició de les
editorials catalanes. El flautista d’Hamelín. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT
RADICALMENT DE CRITERI: abans anava amb hac aspirada i sense accent.)>

&& haredim Practicant ultraortodox del judaisme. Plural invariable. Un partit de

dones haredim aspira a entrar al Parlament israelià. (Ésadir)
&& Harmagedon Terme bíblic del llibre de l’Apocalipsi que fa referència a la fi del
món (cast. Armagedón). (Bíblia catalana, Viquipèdia). També hi ha una pel·lícula
titulada Armageddon.

&& hashtag El nom del hashtag o etiqueta (allò que segueix el coixinet) no s’ha
de traduir si és real: #GraciasVicente. Però si és un hashtag inventat per la
redacció, per resumir o per fer-ne un titular, aleshores sí:
GràciesVicentedelBosque.

&& Hermitage, l’ Museu de Sant Petersburg. Amb hac inicial. (Atenció: hem
canviat de criteri.)

&& hi Verbs com ara participar, assistir, figurar, sumar, admeten amb
naturalitat la companyia del pronom hi. Tinguem-ho en compte. En l’elecció hi han
participat... A l’acte hi han assistit... Entre les 40 personalitats hi figuren... A les
dades d’ahir s’hi han de sumar...

&& Hibernian Club de futbol escocès. El nom és d’origen llatí i, per tant,
considerarem la hac inicial muda, de manera que apostrofarem l’article que el
precedeix. El Barça va guanyar l’Hibernian.

&& Hierro, El Illa de les Canàries. (No pas Hierro, malgrat la GEC i l’Ésadir.)

&& hijab Mocador amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i
el coll. Hac aspirada i rodona. Anava a classe amb el hijab.

&& Hispanos, els Sobrenom de la selecció espanyola d’handbol.

&& historial clínic Surt al DIEC, i hi donarem preferència respecte a història

clínica, que surt al Termcat.

&& hissada Acció d’hissar: la hissada de la bandera.

&& hòlding. Amb accent obert (DIEC2). Amb h aspirada: el hòlding.

&& home de Denisova Tipus humà que va viure durant el Paleolític mitjà (GEC).
Per tant, podem fer servir denisovà, denisovans com a equivalents del castellà
denisovano, denisovanos.

&& Homs Ciutat siriana que es pronuncia amb hac aspirada. Per tant, no
apostrofarem la preposició de quan la precedeixi. Els habitants de Homs.

&& Hospital de la Vall d'Hebron. En majúscula tot i que no es tracta del nom
real. Si no apareix la paraula Hospital, mantindrem l’article femení: La Vall
d’Hebron suspèn les intervencions.
&& houthis Rebels xiïtes que operen al Iemen. En singular, houthi. (Ésadir) (Hem
canviat de criteri: abans fèiem huti, hutis.)

&& hub Anglicisme equivalent a aeroport de connexió.

&& Hypo Real Estate, l’ Banc alemany. L’apostrofem.

&& Iak-42 Model d’avió. En castellà, Yak-42.

&& Iannis Transcripció catalana d’aquest nom propi grec. En castellà, Yanis.
Iannis Varufakis. (Ésadir)

&& identitari -ària Relatiu a la identitat personal o comunitària. (Ésadir)

&& IEF, l’ Sigla de l’Institut de l’Empresa Familiar. Apostrofem l’article.

&& ie-ie Tipus de música juvenil que es va posar de moda a la dècada del 1960
(cast., yeyé).

&& impostàs Augment de l’IRPF del Govern de Rajoy (cast.: impuestazo).

&& Incas Acrònim de l’Institut d’Estudis del Capital Social.

&& incitar Moure vivament (algú) a fer una cosa. L’objecte inanimat és sempre
complement indirecte. Incitar a la vagància.

&& indepe En cursiva.

&& *infecciós Calc de l’anglès que apareix sovint en informacions de concerts

musicals per expressar que un tema, peça, cançó, etcètera, és encomanadís,
contagiós. Els synth-rockers portuguesos presenten el seu encomanadís i eficaç
‘Are you ready for the blackout?’ a Razz Club.

&& inflar-li els nassos (a algú) Molestar molt algú, irritar-lo. Si li vas inflant els
nassos, al final s’emprenyarà de veritat. (DSFF)

&& insinuar Possible solució al castellà amagar (sobretot quan altres alternatives,
com ara amenaçar, queden massa contundents). El Govern insinua que podria
tancar el metro el dissabte a la nit (cast.: El Govern amaga con un posible cierre
del metro el sábado noche).

&& instagramer -a Usuari de la xarxa social Instagram. (Termcat, Ésadir) Ahir

vam situar Barcelona al mapa gràcies als instagramers.

&& Institut Nóos.

<interdisciplinar S’admet com a sinònim d’interdisciplinari. (GD62)>

&& invadir Variant del verb envair. (GDLC, DDLC, Ésadir)

&& Iñaki Urdangarin Sense accent.

&& IOR, l’ Sigla de l’Institut per a les Obres de Religió, conegut popularment com
el Banc Vaticà.

&& Iorgos Nom propi grec. Forma catalana habitual, que preferirem a Geòrgios,
Giòrgios, Giorgos, Yorgos.

&& IPCH sigla de l’índex de preus al consum harmonitzat. En castellà, IPCA.

&& (...) i tants S’admet com a expressió sinònima de més de, i escaig. Feia vint i
tants anys que no es veien. Deu tenir trenta i tants anys. (Ésadir)

&& iuiu En llenguatge col·loquial, por que fa alguna cosa a algú (cast. yuyu). Va
llençar l’amulet perquè li feia iuiu.

&& japo- Prefix, de formació popular, que significa japonès. Un restaurant

japobrasiler.

jaquetó S’admet al costat d’abric, jaqueta. (ésAdir)

&& Joan Frisó d’Holanda (GEC). En castellà, Juan Friso.

&& Joc de trons Sèrie de televisió que en general escriurem en català (llevat de
la programació de Movistar+, que l’emet en castellà).

&& Jocs Olímpics d’Hivern (amb totes les inicials en majúscula), però Jocs
d’hivern (només la paraula Jocs en majúscula). (ATENCIÓ: hem canviat de criteri
respecte al que diu el Llibre d’estil, perquè en castellà també ho han fet.)

&& Jon Neu Personatge de la sèrie Joc de trons. (En castellà, Jon Nieve, i en
anglès, Jon Snow.)

&& jonqui Drogoaddicte, especialment per via intravenosa. En castellà, yonqui; i

en anglès, junky. (Termcat).

& Jubilo. Equip de futbol japonès. El seu nom complet és Jubilo Iwata, i hi va
haver una època que en vam dir erròniament Alegria, segurament arrossegats per
l’edició en castellà, que l’anomenava Júbilo. (ATENCIÓ: NO CAL DIR QUE HEM
CANVIAT DE CRITERI.)

&& judicialitzar Portar per via judicial un afer que es podria resoldre per una altra
via. (Ésadir)
&& Juegos del Mediterráneo Nom de l’estadi de l’Almeria.

&& *juevo-. No admetrem aquest prefix. Escriurem judeo- (amb guionet o no,
segons s’escaigui), encara que en castellà facin judío- en lloc de judeo-). La crisi
judeo-palestina. (Atenció: hem canviat de criteri.)

&& jugar un paper Tenir, fer, un paper. [Ja ho teníem al Llibre d’estil en paper.]

&& Kadima, el Partit polític israelià d’ideologia centrista.

&& katiuixka Tipus de míssil. En castellà, katiuska. La milícia xiïta libanesa va

disparar 4.000 míssils katiuixka contra el nord d’Israel.

&& Katmandú Amb accent a la u. (Ésadir) (Atenció: hem canviat de criteri.)

&& Katuixa Equip rus de ciclisme. En castellà i en anglès, Katusha.

&& kgm Abreviatura de quilogràmetre. Es fa servir per descriure el parell motor.

&& kikuiu -s Ètnia de Kenya.

&& kirguís Natural del Kirguizistan. Invariable de gènere en singular: població

kirguís. Però farem el plural variable: kirguisos / kirguises: diputats kirguisos,
diputades kirguises. (En aquest cas seguim l’ésAdir, i no seguim el DIEC, que fa
kirguís invariable de gènere i nombre, ni el GDLC, que el fa invariable només de
gènere.)

&& kírie Seguint el GDLC i el Termcat. No surt al DIEC2.

&& Kobane Ciutat siriana fronterera amb Turquia. No farem servir la forma
Kobani.

&& kosher Adjectiu que s’aplica als productes preparats ritualment i autoritzats
per la llei hebraica. En cursiva. Vi ‘kosher’, carn ‘kosher’, botiga ‘kosher’,
supermercat ‘kosher’. (Tot i que els diccionaris catalans consignen caixer amb
aquest significat.)

&& kubotan Arma blanca que fa servir la policia. En rodona. (En castellà escriuen
kubotán, en cursiva.)

&& kyrieleison Seguint el DIEC2.

&& la cabra tira a la muntanya Equivalent de l’expressió castellana la cabra tira

al monte. (Joan Amades)

&& la dreta més rància Equivalent possible de l’expressió castellana la

derechona.
&& la pila del greix Munt de gent que es tira per terra els uns damunt dels altres.
En ciclisme, equivalent del castellà montonera, caiguda múltiple de ciclistes en una
carrera.

&& la Pulga Sobrenom amb què és conegut el futbolista argentí Leo Messi. (Amb
majúscula el substantiu.)

&& la tercera és la bona Equivalent de l’expressió castellana a la tercera va la

vencida. (Ésadir)

&& led Lexicalització de la sigla LED, díode electroluminescent (en anglès, light
emitting diode). L’escriurem en minúscules. Plural, leds. Els leds fan més bona
llum. Seat Toledo incorpora els llums de led. Nous fars amb tecnologia led.

&& Legionaris de Crist Congregació religiosa fundada a Mèxic. En català.

&& l’endemà Tan bo com (o millor que) el dia següent per traduir el día siguiente.
I qualsevol dels dos equivalents va bé per reemplaçar el calc de l’anglès *el dia
després.

&& *l’esperat Calc del castellà lo esperado. Solucions possibles: el que se

n’esperava, les expectatives, les previsions. L’espectacle ‘Fauna’ no va
respondre al que se n’esperava.

&& liberaldemòcrata Pertanyent o relatiu al Partit Liberal Demòcrata.

&& Libres e Iguales Moviment cívic espanyol anticatalà. En castellà.

&& lideressa Sobrenom que rep Esperanza Aguirre. La ‘lideressa’ Esperanza

Aguirre.

&& lidiar S’admet com a sinònim de torejar. Lidiar un toro. I també,

intransitivament, en sentit figurat. Les mesures que haurà de prendre el Govern
per lidiar amb la crisi financera. (ésAdir)

&& Liorna Club de futbol de la Lliga Italiana (en italià: Livorno).

&& llàpissos En llenguatge col·loquial, s’admet com a plural de llapis. (ésAdir)

&& llauner -a Persona que ven llaunes de beguda pel carrer.

&& llaurar En sentit figurat, actuar d’una determinada manera perquè s’esdevingui
alguna cosa (DLCC). La nostra comunitat és viva i en la mesura de les seves
forces continua llaurant el seu destí. El DCC evita la traducció literal d’aquest sentit
figurat i proposa equivalents diferents, segons el sentit: treballar per (treballar per
la felicitat d’algú), forjar, bastir (forjarem la grandesa del país), provocar, causar
(provoca la seva perdició).

&& llegir la cartilla Fer retrets a algú. A Ros li van llegir la cartilla, però ell fa el
desentès. (DSFF)

&& llepaciris Sinònim de rosegaaltars (preferit per Ferran Monegal quan escriu
meapilas).

&& llevant espanyol Evitarem aquesta expressió, de regust anacrònic. Costa est,
costa mediterrània (no pas costa del llevant espanyol).

&& lliberticida Que atempta contra la llibertat.

&& lliberticidi Atemptat contra la llibertat.

&& Lliga Adelante, Lliga BBVA.

&& lligar curt Tenir algú a ratlla, collar fort. La troica lliga curt la banca española.
(DCC)

&& llogaret Forma preferent respecte a llogarret. (Ho va deixar establert Joan
Coromines amb contundència al DECat.)

&& llum i taquígrafs S’admet. Expressió que significa ‘claredat, transparència’.

Cospedal demana al Govern llum i taquígrafs en el pacte.

&& llum verd De taxis i semàfors.

&& llum verda En sentit figurat. Llum verda a la reforma del Camp Nou.

&& lobbista En rodona, perquè es tracta d’un derivat català (encara que
escriguem lobby en cursiva).

&& locutar Als mitjans audiovisuals, dirigir-se verbalment a l’audiència. (Ésadir)

&& loft En rodona. (Ésadir)

&& lolita Adolescent atractiva i seductora. En plural, lolitas.

&& longeu -eva Que ha arribat a una edat molt avançada (GDLC). També es pot
admetre referit a coses, volent significar ‘que ja té molts anys’. Una obra molt
longeva.

&& l’últim crit Equivalent de l’expressió l’última moda (cast. lo último).

&& luso- Prefix que significa ‘portuguès’: lusoparlant.

&& M5S Sigla de la formació política italiana Moviment 5 Estrelles (en italià:
Movimento 5 Stelle). Apostrofem l’article. L’M5S.

&& mai vaig pensar que… Volent expressar sorpresa o admiració, calc del
castellà nunca pensé que… equivalent a no m’hauria imaginat mai… No
m’hauria imaginat mai (no pas *mai vaig pensar) que vostè prestaria jurament
davant meu com a secretària d’Estat. I no m’hauria imaginat mai (no pas *mai
vaig pensar) que jo prestaria jurament com a vicepresident. En canvi, en sentit
declaratiu seria correcte. Mai vaig pensar que fossis tonto [‘no he pensat mai
que siguis tonto’].

&& malastruc -uga És el que el DCC proposa per traduir agorero (i cenizo), però
no sempre hi queda bé. Pensem en altres alternatives, com ara pessimista,
alarmista, derrotista, etc. Quan els grups ecologistes denuncien els danys
reals que tenen aquestes pràctiques sobre el medi ambient, se’ls titlla
d’alarmistes.

&& maleducat –ada S’admet com a sinònim de groller, desconsiderat. Per tant,
ho distingirem de mal educat, «que ha rebut una mala educació». Són uns
maleducats perquè han estat mal educats.

&& malinterpretar Interpretar de manera errònia o equivocada.

&& mal trago Circumstància difícil d’admetre.

&& malvinenc -a Natural de les illes Malvines (en castellà, malvinense). (Ésadir)

&& manada Sinònim de bandada. Una manada de llops. (GD62).

&& mancunià -ana Natural de Manchester.

&& manera / forma Quan són termes sinònims, tinguem en compte que en
castellà segurament predominen més les formes, i en canvi en català les maneres.

&& <maneta S’admet en futbol, com a sinònim de repòquer, per expressar que
un equip li ha fet cinc gols a un altre. Barça, 5 – Albacete, 0. Una maneta per a
Rijkaard.>

&& Manos Limpias Nom d’un sindicat que no traduirem.

&& manter -a Persona que ven objectes a les voreres, estesos a terra damunt
d’una manta.

&& maquinador Equivalent possible del castellà muñidor, ‘persona que gestiona
tractes o que idea enganys o fraus per aconseguir un fi’.

&& màquina eina Sense guionet. Plural: màquines eina. (GDLC)

&& mara Integrant d’una banda criminal del Salvador. En plural, maras. Van
arribar fugint de la violència de les ‘maras’ del Salvador.

<marbellí, -ina, -ins, -ines Natural de Marbella.>

&& marca Espanya

&& maria S’admet com a sinònim de marihuana.

&& Marina, la Barri de la Zona Franca de Barcelona. L’article, en minúscula.

&& mascle Invariable usat en aposició. Llagostins mascle.

&& matalàs En sentit figurat sembla un calc del castellà colchón, en perjudici del
genuí coixí. Les reserves que tenen les entitats espanyoles els concedeixen un
coixí (no pas *un matalàs) per aguantar sense problemes durant un any.

&& matèria primera Sinònim de primera matèria. Usat sovint en plural. En

castellà, materia prima.

&& mates Abreujament col·loqual de matemàtiques. En cursiva. Més ‘mates’ per

burlar la segregació de la LOMCE.

&& mecanotub Material amb què es construeixen estructures metàl·liques per fer
bastides, grades suplementàries, etcètera.

&& mecha En els productes manga i anime, equivalent de robot. Plural Invariable:
els mecha. (Ésadir)

&& medecina Preferible a medicina com a sinònim de medicament.

&& mèdia Sinònim de mitjans de comunicació. (GD62)

&& mediana / mitjana No s’han de confondre aquests dos termes, que volen dir
coses dioferents. La mediana és la «dada situada en el centre d’un conjunt
d’observacions estadístiques, ordenades de menor a major, que té el mateix
nombre de dades tant per sobre com per sota». Mentre que la mitjana
(aritmètica) és el «quocient de la suma de valors d’un conjunt i del nombre
d’elements que el formen».

&& meliquisme Tendència a considerar-se el centre de tot. En castellà,

ombliguismo.

&& mem Imatge, frase o vídeo de to humorístic que s’escampa per les xarxes
socials. Pl: mems. (En castellà, meme, memes.) (Termcat)

&& mena Lexicalització de la sigla MENA (menors estrangers no acompanyats).

En plural, menes. Sempre en cursiva.
&& menjar per emportar(-se) Equivalent del castellà comida para llevar. El verb
pot deixar de ser pronominal si no se sap ‘qui s’emporta el menjar’. (GIEC)
Una altra solució possible, segons el context, és menjar preparat.

&& mentoria Mètode de formació. (Termcat)

&& mentre També pot introduir una condició (i en aquest sentit pot equivaler al
castellà con tal de que). Mentre no hi hagi d’haver eleccions anticipades, el
president té la nostra confiança. Mentre jugués bé amb els peus, ja li agradava
com a porter. (DDLC)

<més gran, més petit Com a equivalents sistemàtics de major i menor ens fan
escriure frases que tampoc acaben de funcionar, sobretot en el cas de més petit.
Per tant, fóra bo tirar per altres camins. L’empresa més destacada, rellevant,
important, de més volum, moviment, activitat... dels Estats Units. La principal
empresa... La inflació més elevada, alta, considerable, significativa, etcètera. Un
nivell més baix, reduït, menys elevat, inferior de contaminació. Una incidència
atenuada, reduïda, disminuïda, limitada... de casos de SARS.>

&& més llenya (al foc) Equivalent possible de l’expressió castissa más madera.

<Mestrança, la Nom que rep una caserna del barri de Sant Andreu de Barcelona.
(En castellà, la Maestranza.)>

&& més viu que la fam Equivalent possible de la frase feta en castellà más listo
que el hambre. (DSFF)

meninos de rua Al Llibre d’Estil hi diu meninos da rua, però ha de ser meninos
de rua. En portuguès només fan servir “meninos da rua” quan al darrere hi ha el
nom d’un carrer concret. És a dir, escriuen meninos de rua però meninos da rua
Pirandello.

&& menyspreable Equivalent de despreciable en el sentit de ‘que mereix el

menyspreu’, però no pas en el sentit de ‘insignificant, de poc valor’. En aquest
segon cas cal recórrer a una altra solució. No es pot ignorar l’argument (no pas
*no és menyspreable l’argument) que la nova llei de l’avortament impedirà els
abusos possibles amb l’actual.

&& dos més, tres més, quatre més, etc. Traducció sistemàtica d’otros dos, otros
tres, otros cuatro, etc. De tant en tant ens podríem estalviar el ‘més’, en realitat
superflu. Sanitat dona via lliure definitiva a aquests casos i en desestima tres. De
vegades, aquest ‘més’ pot induir a interpretar malament la frase. L’absència de
trens va afectar 36 minuts la L-1 i 45 el tramvia (no pas *i 45 més el tramvia
[interpretable com a 36+45= 81 minuts).
*més del mateix Calc del castellà más de lo mismo. Un equivalent possible és
tres quarts del mateix, expressió que surt al Diccionari de sinònims de frases
fetes (DSFF).

&& mesurar Correcte però poc habitual en el sentit de ‘tenir (tal o tal dimensió)’.
En aquest cas és preferible fer. El veler feia 15 metres de llargada (millor que:
mesurava 15 metres de llargada).

&& *mesurar-se amb Calc del castellà medirse con, molt habitual en esports.
Equivalents possibles: jugar (amb, contra), enfrontar-se (a, amb), competir
(amb). Nadal s’enfrontarà amb Davidenko.

&& metròpolis Forma preferent a metròpoli. La metròpolis.

&& microblòguing Adaptació de l’anglès microblogging. Aplicació que permet

publicar a internet missatges breus enviant-los des de diferents canals. (Ésadir)

&& mida mitjana Traducció calcada de tamaño medio que podríem evitar.
L’augment de la població se centra en els municipis mitjans.

&& migfondista Corredor especialitzat en curses de mig fons. (Termcat) La millor

migfondista de tots els temps.

&& mileurista Que cobra com a màxim mil euros al mes. En rodona. (En castellà
ho escriuen en cursiva.)

&& mil·lennista Persona que forma part de la generació del mil·lenni (angl.
millennial).

&& minibús Sinònim de microbús.

&& minifeina Equivalent de l’anglès minijob i del castellà minitrabajo.

&& Mirandés Club de futbol de Segona Divisió, de Miranda de Ebro (Burgos). En

castellà, malgrat Alabès.

&& miss Farem el plural invariable (Termcat). El sexe de les ‘miss’. (CANVI DE
CRITERI.)

& míster Amb accent i en rodona en tots els casos, no només quan es tracta d’un
entrenador de futbol. El míster no ha donat l’alineació. Míster PESC. Míster
Espanya. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)

&& mitinguer –a Relatiu al míting. Es va adreçar al públic amb un estil mitinguer.

&& mitja En futbol, sinònim de línia de mitjos, centre del camp: la defensa, la
mitja i la davantera.
&& mitja distància S’admet com a sinònim de mitjana distància. Llançament a
mitja distància. Passada de mitja distància. Tir de mitja distància (exemples del
Termcat). Trens de mitja distància.

&& moai Estàtua de pedra gegant, pròpia de l’illa de Pasqua. Pl.: moais.

&& mode de conducció Opció que té el conductor d’un vehicle, segons el model,
per fer variar el comportament del motor, la transmissió automàtica, la direcció
assistida o l’aire condicionat. Concepte habitual a les pàgines d’Airbag. En aquest
cas no farem servir *manera. L’electrònica ens permetrà triar entre cinc modes de
conducció: Rain, Road, Dynamic, Enduro i Enduro Pro.

&& Mohicano Sobrenom amb què és conegut el futbolista Neymar. El ‘Mohicano’

va tenir una gran actuació.

&& molar En llenguatge col·loquial, agradar. Fer deures no mola. (GD62)

&& molest -a No ha de fer oblidar empipador.

&& molestar, preocupar, sorprendre Aquests verbs poden ser causatius

(causen un canvi d’estat psicològic) o estatius (descriuen un estat psicològic).
Quan causen un canvi d’estat, regeixen complement directe (El que li vas dir la va
preocupar / molestar / sorprendre. Les declaracions de Puigdemont preocupen
Rajoy), mentre que quan descriuen un estat psicològic, regeixen complement
indirecte (Li preocupa / molesta / sorprèn que fumis. A Rajoy no li preocupa el que
digui Puigdemont). El DIEC ja accepta l’ús intransitiu de molestar i preocupar.
Però el comportament sintàctic de sorprendre és el mateix.

&& Moll de la Fusta Amb majúscules. Però moll d’Espanya.

&& moment decisiu Un dels múltiples equivalents que hem fet del castellà
encrucijada. El moment decisiu verd-i-roig [referit a Izquierda Unida].

&& moniatos En llenguatge col·loquial, equivalent possible del castellà pavos

(‘diners’). Sinònim: euracos.

&& mono -a S’admet col·loquialment com a sinònim de bonic, bufó, graciós.

Una noia molt mona. (Ésadir)

&& mopa Adaptació de l'anglès mop. Estri de neteja. Netejar el parquet amb la
mopa. (El Termcat proposa tiràs.)

&& moralitat No sempre s’entén prou bé com a equivalent de moraleja. Les idees
al voltant de lliçó, ensenyament, conclusió o conseqüència poden servir.
&& mordida Terme propi del castellà de Sud-amèrica que es fa servir per referir-
se a diners obtinguts per un funcionari o empleat, fruit d’un suborn. En cursiva. No
ho traduirem per *mossegada. Però referit al cobrament d’un percentatge del
pressupost d’obres publiques, en direm comissió.

&& mort -a Sovint no funciona com a equivalent del castellà fallecido. En aquests
casos una solució pot ser la perífrasi que va morir.

&& *mossegar la pols Calc del castellà morder el polvo, ‘ser humiliat o vençut’.
Solucions possibles: expressions sinònimes de perdre, ser derrotat, suportar
una derrota, etc. El candidat va haver d’encaixar la derrota.

&& *mossegar l’ham Calc del castellà morder el anzuelo. Solucions possibles:
picar l’ham, caure al parany, caure a la trampa, caure a la ratera.

&& Movimiento Ciudadano Marca que el partit polític Ciutadans fa servir per a
Espanya. En castellà.

&& MTC Sigla de magatzem temporal centralitzat. En castellà, ATC (almacén

temporal centralizado).

&& mula Persona que transporta droga camuflant-la a l'equipatge. Femení. En

plural, mules. Dues mules.

&& mulero Persona que transporta droga camuflant-la a l'equipatge. Sinònim de

mula.

&& múltiplex Amb accent. En plural, múltiplexs. (DIEC)

&& murrieria Malgrat el que diuen els diccionaris, en la pràctica no és un terme

adequat per traduir marrullería, que vol dir ‘astúcia tramposa o de mala intenció’.
Diguem-ne joc brut¸ per exemple. [Segons el DIEC, murri té dos sentits: a)
‘sagaç, astut, picardiós, hàbil per aconseguir allò que pretén’, i b) ‘que té mala
intenció, que és hàbil en la dolenteria’. Però el parlant generalment només té
associat a murri el primer dels dos significats, de manera que entén coses
diferents per marrullería (que associa amb ‘joc brut’) i murrieria (que associa amb
‘picardia’). Tampoc ens ajuda gaire el DCC, que dona murrieria com a traducció de
marrullería.]

&& múscul En sentit figurat, força. El ‘sí’ mostra múscul.

&& mutar Experimentar una mutació. Es veu que els pactes poden mutar, com els
virus. (Ésadir)

&& mutualitzar Fer que alguna cosa sigui mútua o recíproca, compartir. A Europa
li costa mutualitzar l’energia. Mecanismes per mutualitzar el deute de les
comunitats autònomes.
&& MWC Sigla del Mobile World Congress. Apostrofem l’article. L’MWC.

&& nat-a Consumat, plenament dotat. És una guanyadora nata. (Ésadir)

<<<natzarè Mètode d’estafa que en castellà en diuen nazareno.>>>

&& naus espacials En català quan tinguin noms clàssics: Apol·lo, Galileu.
Adaptada del rus: Soiuz.

&& nàvel Varietat de taronja.

&& negar la major Expressió que prové del camp de la lògica (cast. negar la
mayor) i que es fa servir molt en sentit figurat. La fórmula és ben correcta, perquè
la major es refereix a la premissa major (de la qual simplement s’ha elidit el
terme premissa).

&& negrecriminal Relatiu a la novel·la negra. (En castellà, negrocriminal.) Gènere

negrecriminal.

&& neocon Apòcope de neoconservador, referit a la política dels Estats Units.

No té plural: ideologia neocon, teories neocon.

&& newsletter S’admet, en cursiva, com a equivalent de la proposta del Termcat

butlletí d’informació. Substantiu masculí. El ‘newsletter’ és l’eina de màrqueting
més valorada per les empreses.

&& nicab Mocador amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells,
el coll i la cara, excepte els ulls. (Termcat)

&& Nimrud Ruïnes assíries que l’Estat Islàmic està destruint. No farem servir la
forma Nimrod.

&& ni-ni Jove que ni treballa ni té estudis. En plural, ni-nis. Però invariable com a
adjectiu. Els joves ni-ni.

&& nino Masculí de nina. (DIEC2)

&& nipo- Forma prefixada de nipó: tractat nipo-xinès.

&& no anar-se’n de buit S’admet com a expressió sinònima de no anar-se’n

amb les mans buides. (GD62) ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.

&& nobel S’escriu en minúscula quan es refereix a la persona premiada i no va

precedit de la paraula premi. El nobel de literatura va fer una conferència. A l’acte
hi van assistir cinc nobel.
&& no entendre-hi de Expressió lexicalitzada (cast.: no saber de, no entender de)
que escriurem sense comes intermèdies. Els directius no hi entenen de futbol. No
hi entenc gaire de música.

&& no fa per a mi Equivalent de l’expressió castellana no va conmigo. El

concepte ‘reina dels matins’ té un punt de vanitat que no fa per a mi.

&& no fer (o ser) altra cosa que Construcció en què el sintagma altra cosa no ha
d’anar precedit d’article. Tantes inspeccions no fan altra cosa que empantanegar
la producció. No eren altra cosa que una pantomima. (No pas *una altra cosa que.)

&& no-ficció Es diu dels llibres que no són de ficció.

&& no gaire La majoria de vegades ha de reeemplaçar els dubtosos (i sospitosos

de calc) no molt i no massa.

&& no hi ha més remei Equivalent possible de l’expressió castellana col·loquial

no hay otra.

&& no hi van més apostes En el joc de la ruleta, equivalent del francès rien ne va
plus i del castellà no va más. (DOGC)

&& no menjar-se una rosca No aconseguir el que hom pretén, no reeixir.

&& només fa que S’admet al costat de no fa més que. Només fa que plorar.
(GIEC, Ésadir)

&& no obstant Apareix en excés en els textos. No oblidem els sinònims però i de
tota manera, entre d’altres.

&& no perdre passada Equivalent possible de l’expressió castellana no perder

comba.

&& no res Sense guionet quan significa ‘cosa insignificant’. Ho farem en un no

res. Amb guionet quan significa ‘absència de realitat’. Creu que la mort és el no-
res.

&& normalista Alumne d’una escola normal. (DIEC) També de l’Escola Normal
Rural d’Ayotzinapa. En rodona. (Abans en cursiva.)

no tenir desperdici Ser d’una gran qualitat, d’un gran interès. (GD62)

&& no tenir per què No tenir cap motiu (per fer una acció determinada). La
conducta política dels valencians no té per què ser com la dels catalans. (DDLC)
&& no vegis Es fa servir col·loquialment per emfatitzar la importància del que
expressa la proposició que acompanya. Els ritmes de producció del país
esgarrifen, i no vegis els accidents laborals que hi ha deguts a l’alcohol. (DDLC)

&& Nuit Debout Plataforma ciutadana sorgida a París el 31-3-2016. La traduirem

per Nit Dempeus, nom fixat en català per organitzacions anàlogues. (Ésadir)

&& nuristanès -esa Habitant de Nuristan, regió de l’Afganistan. En castellà,

nuristaní.

&& nuvolada Equivalent estàndard del castellà nubarrón. Preferible a nuvolot,

terme gens viu que només apareix al DCC. Hi haurà nuvolades a la costa i el
prelitoral.

&& oblidar Com a verb pronominal (‘no recordar-se d’algú o d’alguna cosa’),
regeix la preposició de. Ningú s’oblida de respirar (no pas *a ningú se li oblida
respirar).

&& obra major En urbanisme, obra que exigeix l’elaboració d’un projecte i la
direció tècnica d’un facultatiu. (Termcat)

&& obrir el meló Plantejar obertament una qüestió complicada. Algú s’ha
d’encarregar d’obrir el meló de la reforma del sistema.

&& ocasió Com a sinònim de vegada, va precedit de la preposició en. L’equip va

flaquejar en diverses ocasions.

&& ocre Invariable com a nom de color. Uns jerseis ocre.

&& ocultar No ha de sortir publicat més vegades que amagar.

&& ocupabilitat Probabilitat que té un treballador de trobar un lloc de feina o de

conservar el que ja té. En castellà, empleabilidad. (Termcat)

&& Ocupem Wall Street (OWS) Moviment d’indignats dels Estats Units (en
castellà Ocupa Wall Street).

&& ocurrent Que sovint té ocurrències. Un parlamentari molt ocurrent. (DDLC)

&& ofertassa S’admet com a sinònim de superoferta. Ofertassa grega: Grècia

rebaixa l’IVA de restauració del 23% al 13% per impulsar el consum.

&& offshore Es diu d’una empresa o un banc registrats en un estat en què

gaudeixen d’una llibertat fiscal més gran que aquell on estan ubicats. Empresa
‘offshore’. El Termcat proposa deslocalitzat, -ada.
&& okupa / ocupa Escrivim amb k el que pertany al moviment okupa. Amb c, el
que no hi pertany i s’instal·la en un espai simplement perquè no té recursos. En
rodona. Ídem amb els derivats (okupació, okupar / ocupació, ocupar).

&& olè Expressió que s’utilitza per aplaudir una persona o una cosa. (DDLC)

Olympiacos Equip de bàsquet grec que juga l’Eurolliga. (Abans en dèiem

Olympiakòs.)

&& ombrívol –a Significa ‘dit d’un lloc on hi ha poca llum diürna’ i ‘que fa bona
ombra’. Per tant, no recull el matís tirant a ‘tètric’ que sovint incorpora el castellà
sombrío. Optem per fosc, per exemple. La millor notícia que ens podia deparar
aquesta fosca tardor [no pas *ombrívola tardor].

&& oncle avi S’admet com a sinònim de besoncle. Ús preferent. Va anar al jutjat
acompanyat del seu oncle avi.

&& on line Dos mots, sense guionet i en cursiva.

&& onoteràpia Teràpia que es fa amb llet de burra, molt estesa a Itàlia.

&& on vaig dir blanc ara dic negre Equivalent possible de l’expressió castellana
donde dije digo, digo diego.

&& opa Lexicalització de la sigla OPA, oferta pública d’adquisició. Plural: opes.

&& operació diàleg Finalment, en minúscula i en cursiva (com en castellà).

&& Òscar Garcia Exjugador de futbol i col·laborador d’El Periódico. Esports diu
que també ho escriuran així, Òscar amb accent greu, i Garcia sense accent.

&& oscaritzable Que pot rebre un Oscar: quatre actrius oscaritzables. (ésAdir)

&& oscaritzat- ada Premiat amb un Oscar: els films oscaritzats. (ésAdir)

&& órdago En el joc del mus, nom que rep l’aposta de tot el que falta per guanyar
aquest joc. Només en aquest cas es por deixar així, en cursiva. En canvi, en sentit
figurat, el seu camp semàntic fluctua, segons el context, entre l’aposta, el repte, el
desafiament, el pols, la pugna i l’amenaça. María San Gil va plantejar un
desafiament sense mesurar el seu suport. Caldrà veure si Montilla manté la seva
amenaça fins al final.

&& ordre de la frase En el diari en castellà és molt habitual fer inversions de

l’ordre de la frase i anteposar el verb al subjecte. En el diari en català aquesta
mena d’inversions s’han d’evitar, perquè no són característiques del català i
perquè fan pensar en la traducció automàtica. L’Espanyol va desaprofitar
l’oportunitat d’avançar-se (no pas *Va desaprofitar l’Espanyol l’oportunitat...). Però
aquesta típica inversió del castellà, habitual i reiterada, no s’ha de confondre amb
el canvi d’ordre fet expressament per destacar informativament un element de la
frase, que sí que s’ha de respectar. D’”inesperada” va qualificar el president la
dimissió del secretari general.

&& Ortografia catalana de l’IEC El text definitiu és aquest, idèntic al ja publicat

en paper:
http://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf

&& osseta Masculí i femení. Habitant d’Ossètia. Seguint el DIEC. (Fins ara
havíem fet osset, seguint la GEC.)

&& ouija, la Tauler amb lletres i números utilitzat en espiritisme. (En castellà,
güija.)

&& paciència i coratge Equivalent possible de l’expressió castissa cuajo y

agallas.

&& pagament per visió (PPV). Forma catalana de pay per view (Termcat). La
preferirem a pagament per programa (GDLC), peatge per visió i pagar per
veure. (ATENCIÓ: HEM ACTUALITZAT EL CRITERI.)

&& pakistanesos Els antropònims pakistanesos els deixem tal com venen, sense
adaptar a l’ortografia catalana, respectant la influència de l’anglès com a llengua
d’intermediació.

&& palanquejament En economia, augment de la rendibilitat dels capitals propis

d’una empresa per mitjà de costos fixos. (Termcat). Amb aquest significat no
admetrem *apalancament. (ATENCIÓ, HEM CANVIAT DE CRITERI.)

&& palau del Pardo

<Palau Reial de Madrid. En català. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)>

&& pal de selfie Pal extensible que permet fer-se fotos a un mateix amb el mòbil.
(El Termcat proposa braç d’autofotos.)

&& pal major Equivalent possible del castellà màstil, sobretot quan pal a seques
resulta poc entenedor.

Panathinaikos Equip de bàsquet grec que juga l’Eurolliga. (Abans en dèiem

Panathinaikòs.)

&& panel Mostra permanent de persones que és interrogada periòdicament

perquè informin sobre l'evolució d'actituds i opinions. Panels d’audiència. (GDLC)
No s’ha de confondre amb panell, ‘plafó utilitzat en determinades aplicacions
tècniques’.
&& paparazzis Plural de paparazzi. (Llibre d’Estil en paper)

&& pa per avui, engrunes per demà Equivalent possible de l’expressió

castellana pan para hoy, hambre para mañana. Sinònims: avui llonguets i demà
engrunes; una solució avui i un problema demà.

&& paraules majors S’admet. (Malgrat l’Optimot.)

&& Paradors de Turisme En català.

&& París bé val una missa Frase cèlebre d’Enric IV de França i III de Navarra,
origen d’alguns titulars graciosos. París bé val una festa.

&& parlar En determinats contextos, no ha de fer oblidar enraonar. La gent de

vegades enraona massa.

&& *parlar-ho Parlar-ne.

&& paròtide Glàndula situada sota l’orella (de la qual ha estat intervingut Tito
Vilanova). S’escriu amb -e final (DIEC2), malgrat certes entrades del Termcat que
rectificaran de seguida.

&& partir-se el pit Escarrassar-se a treballar. (DDLC)

&& partit lila, partit morat Designacions vàlides per fer referència a Podem.

&& Pasarela Cibeles.

&& passar-les magres Equivalent possible de l’expressió castellana pasarlas

canutas.

&& passar-s’ho bomba Passar-s’ho molt bé. (DIEC, DCC 4a ed)

&& passar-s’ho pipa Passar-s’ho bomba. (DSFF)

&& pastís groc Pols d’òxid d’urani concentrat (cast. tarta amarilla).

&& pati del darrere Equivalent literal procedent de l’expressió anglosaxona not in
my back yard (NIMBY), ‘no al pati de darrere de casa’, que fa referència a
l'oposició dels habitants d'un poble respecte a infraestructures com ara línies d'alta
tensió, antenes de telefonia mòbil, presons, depuradores o parcs eòlics.

&& patrimoni És l’equivalent que proposa el DCC per al castellà acervo, ‘conjunt
de béns morals o culturals acumulats per tradició o herència’. Vigilem, però, que
en alguns contextos patrimoni no es pugui interpretar més aviat com una cosa
més material. En aquest cas, bagatge, experiència, coneixement poden ser
solucions més adequades. Malgrat tant coneixement [millor que patrimoni], a Joan
Majó el va sorprendre, com a tots, la crisi global del 2008.

&& patrullar Verb intransitiu. La policia patrulla pels carrers, pels parcs (no pas
*els carrers, els parcs).

&& pavés Paviment de llambordes, per tant no asfaltat, per on transcorren

algunes etapes del Tour. Finalment, amb accent tancat. (Ésadir i consulta al
Termcat)

&& PDECat Sigla del Partit Demòcrata Europeu Català, l’antiga Convergència
Democràtica de Catalunya (CDC).

&& peça (o breu, o text) editorial Possibles traduccions del castellà suelto
editorial, que fan servir per referir-se a un comentari editorial (annex a l’editorial
pròpiament dit) que apareix a les pàgines d’opinió d’alguns diaris.

&& peça de roba Traducció mecànica del castellà prenda que no es correspon
amb l’ús. En molts casos, una simple roba ja farà el fet.

&& pedalable Que pot ser recorregut pedalant (cast. ciclable). (Termcat)

&& pedofòbia Aversió als infants. (Termcat) Equivalent del castellà niñofobia.

&& peineta Gest de menyspreu que es fa amb el puny tancat i el dit del mig estès
cap amunt. Sinònim: gest despectiu. (J. M. Puyal, en les seves transmissions de
futbol, ho soluciona a base de fer trempar el dit. En lloc de «ha fet una peineta /
va fer una peineta» diu «li ha trempat el dit / li va trempar el dit», i en fa bandera.
Potser ens podria anar bé en contextos col·loquials.)

També s’admet, en cursiva, per designar la pinta convexa que es fa servir d’adorn
o per subjectar el pentinat, per conservar la distinció respecte a pinta.

&& peixmerga Combatent kurd. Plural: peixmergues. (En castellà i anglès,

peshmerga.)

&& pelu Variant col·loquial de perruqueria. (DDLC)

&& penjar d’un fil Alguna cosa, dependre d’un factor ínfim. La Lliga penja d’un fil.
(DDLC) [El DCC només admet aguantar-se per un fil.]

&& PER Sigla de pla d’ocupació rural (Andalusia). No la traduirem.

&& per a això Equivalent literal del castellà para ello, de baix rendiment en català.
La inclusió d’un infinitiu fa la frase més normal: per aconseguir-ho, per fer-ho,
etc.
&& perdut per perdut Equivalent possible de l’expressió castellana de perdidos,
al río. Extret del refrany perdut per perdut, m’agafo allà on puc (DCVB). Altres
equivalents: mal per mal; perdut per perdut, la manta al coll; de cap a la
piscina.

&& per elevació Locució que significa ‘fent que alguna cosa afecti alguna persona
o institució més elevada’. PSOE i Esquerra Plural van tirar ahir per elevació i es
van acollir a la dimissió d’Ana Mato per assenyalar tot el PP i el seu líder.

&& per la força Fent ús de la força. Van ser desallotjats per la força. (Ésadir)

&& per part de Locució que en alguns casos --no pas per norma ni
sistemàticament-- pot traduir amb més precisió que no pas per el por castellà amb
valor d’agent. Creix la polèmica per l’adquisició de l’asseguradora MNA per part de
Caixa de Catalunya. (Atenció: hem modificat el criteri.)

&& per quan S’admet. ¿Això per quan ho vols? ¿Estem preparats per quan
siguem vells? ¿Per quan les llistes? Per quan calgui.

&& Perseids, els Pluja de meteors. (cast. las Perseidas)

&& *per si (això) fos poc Calc del castellà por si (eso) fuera poco. Solucions: per
si (amb això) no n’hi hagués prou, per si no fos prou, per acabar-ho
d’adobar.

&& per últim Expressió sinònima de finalment. (GD62, Ésadir) (Atenció, hem
canviat de criteri.)

&& per un moment S’admet. Per un moment vaig pensar que s’adormiria. Un
sentiment que li lleva per un moment la consciència d’ella mateixa. (Usat pel
DIEC2 en definicions.)

&& pescar / caçar En el sentit figurat de ‘sorprendre, atrapar, enxampar algú en

un descuit, un error o una acció que voldria amagar’, el català fa servir pescar
(mentre que en castellà fan servir indistintament cazar o pescar). El van pescar en
una mentida.

petardo -a Adjectiu col·loquial equivalent a alegre, gamberro. El director va

afirmar que havia fet una versió petarda de l’obra.

&& petar-ho En llenguatge col·loquial, triomfar, tenir molt d’èxit. (Ésadir) Aquell
que semblava incapaç d’escriure res amb ànima o sentit ho està petant a
Frankfurt.

&& petit, -a. Sinònim de nen –a: la classe dels petits. De totes maneres, com a
substantiu no té el rendiment que en castellà té pequeño. En aquest sentit podem
dir criatura, infant, etc.
&& petit comitè Reunió d’un curt nombre de persones. (GDLC)

&& picabaralla Discussió viva. Equivalent possible del castellà trifulca. No s’ha de
confondre amb trifulga (‘situació anguniosa de la qual se surt treballosament’),
que més aviat té a veure amb tràngol.

&& pica-pica Assortiment de petites racions d’entrants. (DIEC2)

&& picaresca S’admet també com a substantiu femení. Forma de vida astuta i
poc honrada.

&& pick-up Tipus de camioneta. En femení i en cursiva. Una ‘pick-up’ molt

còmoda.

&& pijo -a En cursiva.

&& pilotada S’admet com a sinònim de pilota llarga o cop de pilota (cast.
pelotazo).

&& pinganillo Si cal, en cursiva. Si no cal, auricular. El Termcat proposa

orellera, que també es pot fer servir si el context ho permet.

&& pintar bastos Anar mal dades. Pinten bastos per a les mares europees.
(Ésadir)

&& pintaungles Esmalt per acolorir les ungles. (Diccionari.cat i Termcat)

&& pintxo Broqueta basca. En cursiva.

&& pinyol Nucli dur de Convergència i Unió. En rodona.

&& pipicà Zona destinada als gossos en un espai públic. Pl.: pipicans. (Ésadir)

&& piqueta Martell que serveix per picar pedra. (GDLC)

&& piratejar Allò que fan els pirates informàtics o hackers. No admetrem
*hackejar ni *hackeig (procedents, respectivament, de les adaptacions del castellà
hackear i hackeo).

&& piscina En futbol, simulació d’un jugador consistent a fer veure que cau dins
l’àrea de penal per culpa de l’acció il·legal d’un adversari. (En castellà, piscinazo.)
L’àrbitre va sancionar com a penal una piscina de Cristiano.

&& PIVE Sigla de ‘programa d’incentius al vehicle eficient’. El Govern aprova un

nou pla PIVE.
&& planter Malgrat que el DCC el fa equivalent del castellà plantel, en català no té
el significat de ‘conjunt de persones que comparteixen una mateixa activitat o
tenen qualsevol altra característica en comú’. Tinguem-ho en compte perquè en
castellà es fa servir molt plantel amb aquest significat. Les alternatives basculen
entre conjunt, ventall, plantilla, estol, floret, etcètera. La vetllada va comptar
amb un vistós conjunt d’estrelles (no pas *planter) que feien brillar la gala.

&& plànyer Sinònim de compadir que podríem fer servir alguna vegada.

&& pla Vive Pla per a la renovació del parc automobilístic.

&& platillo Mena d’estofat. Platillo de vedella amb verduretes.

&& plats gastronòmics En les denominacions dels plats de cuina, distingirem

entre els ingredients, d’una banda, i la manera com estan fets, de l‘altra. En
general, introduirem els ingredients amb la preposició amb, i la manera de fer-los
amb la preposició a seguida d’article determinat. Aquest també és el criteri que fa
servir el Termcat. Salmó amb fines herbes a la papillota. Bacallà al pil-pil.Orada a
la sal amb dues salses.

&& plomall Emissió visible composta exclusivament de gasos, o de gasos amb

partícules. (En castellà, pluma o panache.) El volcà segueix igual d’actiu, però el
plomall eruptiu sembla que es va reduint.

&& ploure sobre mullat Equivalent possible de l’expressió castellana juntarse el

hambre y las ganas de comer.

&& plurals genèrics Parem atenció al fet que en castellà es fan servir tot de
plurals genèrics que en català s’expressen en singular. Per exemple, los cielos de
Catalunya, dejar sus hogares, las iras de los empresarios, etc. En serien
equivalents: el cel de Catalunya, deixar casa seva, la ira dels empresaris, etc.

&& Podem / Podemos Tot i que en general anomenem aquesta força política en
català, si convé diferenciar Podemos de Podem, no traduirem Podemos.

&& *poder Incorrecte amb el significat de ‘guanyar, superar’. A Eva Mendes el

romanticisme la guanya (no pas *la pot).

&& pokémon Personatge del joc Pokémon Go. En plural, pokémons.

&& polac –a Relatiu al programa Polònia de TV-3. I també a la manera despectiva

de designar el català des de Madrid, per exemple.

&& pol Nord, pol Sud

&& polla En llenguatge col·loquial, penis. (DG62)

&& polvoritzar Aquest verb no té rendiment en sentit figurat, a diferència de
l’equivalent castellà pulverizar, molt habitual sobretot en esports. Si es tracta de
rècords, en podem dir perfectament batre o superar, i també fer pols. Phelps va
batre set rècords del món. Lehman havia batut tots els rècords de guanys
especulant, i ha caigut.

&& ponts de diàleg S’admet per indicar la comunicació entre dos col·lectius. Els
partits catalans aposten pels ponts de diàleg, per no trencar-los. Sinònim de vies
de diàleg, nexes d’unió. I com a equivalent de tender puentes, també hi va bé
acostar posicions. Montserrat Tura, que a vegades passa per precipitada, vol
acostar posicions.

&& portable Ordinador que es pot integrar a la indumentària d’una persona. En

anglès, wearable. (Termcat)

&& porta del maleter. En un automòbil, equivalent del castellà portón trasero.

&& Port Ainé Nom propi d’una estació d’esquí del Pallars Sobirà. Pistes obertes a
Port Ainé. Però s’escriu junt quan es tracta del topònim. El barranc de Portainé.
(Ésadir)

portamaletes Carretó que serveix per portar les maletes.

&& portapernils Aparell que sosté el pernil que s’ha de tallar. En castellà,
jamonero. (Termcat)

&& portar aigua al mar Equivalent possible (DSFF) de la frase feta castellana
vender miel al colmenero, que significa ‘pretendre donar a qui té més, ensenyar a
qui sap més, voler donar notícies a qui està més ben informat’. Evitarem, doncs, el
calc *vendre mel a l’abellaire.

&& portar cua Tenir conseqüències (DIEC2). (No ens deixem enredar pel DCC,
que tradueix traer cola per deixar cua.)

&& portar de cap Significa ‘tenir la intenció de’. Portava de cap fer un viatge a
l’Àfrica. Però és un calc del castellà quan significa ‘fer anar de bòlit’.
Llèmenes i polls fan anar de bòlit criatures i famílies (no pas *porten de cap
criatures i famílies).

&& posar bastons (o pals) a les rodes Frenar o dificultar el curs d’una acció.

&& *posar en escac Calc de l’expressió castellana poner en jaque. Són

equivalents possibles amenaçar, posar en perill, fer perillar, qüestionar. ICV
avisa que l’educació posa en perill el pacte de Govern. IU es fractura a València i
amenaça Llamazares.
&& posar en un pedestal Equivalent del castellà encumbrar. Les seves opinions
poden posar en un pedestal o enfonsar un establiment. Altres sinònims (sempre
més adequats al registre que encimbellar): consagrar, enaltir, exalçar,
magnificar, glorificar.

&& posar en valor Fer valer, remarcar, reivindicar. (Ésadir, DG62) (CANVI DE
CRITERI.)

&& posat Alternativa a posa com a equivalent del castellà pose. El ministre titlla
de «posat» la decisió de la Generalitat.

&& posats a fer Equivalent de l’expressió castellana ya puestos. Sinònims:

posats a dir, ja que hi som.

&& post Text que un internauta publica en un fòrum o en un xat. (El Termcat
proposa apunt.)

&& pòstit Adaptació de la marca comercial Post-it. Full petit adhesiu per apuntar-
hi notes (ésAdir). Sinònim de nota adhesiva (que és la proposta del Termcat).

&& postular-se Proposar-se per a un càrrec. El PP no ha perdonat a Ruiz-

Gallardón que es postulés per presidir el partit. (ésAdir)

&& prear No té el rendiment del castellà preciar. Per exemple, la fórmula que se
precie està molt fixada en castellà i gens en català, i per això l’expressió *que es
preï fa tot l’efecte de ser un calc. En aquest cas, serien equivalents possibles com
cal, com ha de ser, com Déu mana, de veritat. En tota telenovel·la com cal (no
pas *que es preï).

&& *prefectura de l’Estat Calc del castellà jefatura del Estado, sintagma que
sempre fa de mal traduir. Segons els contextos, són solucions possibles el cap de
l’Estat, la màxima institució de l’Estat, o altres fugides d’estudi (sempre dins
d’un ordre).

&& Premios de la Música

&& premis Gaudí del cinema català

&& premium Es diu de la gamma alta d’un producte (un vehicle, continguts d’un
mitjà de comunicació, etc.). En cursiva. Totes les marques tenen alguna cosa
‘premium’.

&& prendre o prendre’s [una cosa] Ingerir. Li van prohibir prendre cafè. Avui ja
s’ha pres tres cafès. (DUVC)

&& preparats, llestos, ja! S’admet com a equivalent de preparados, listos, ya!
&& preqüela Obra audiovisual o literària basada en personatges o fets d’una altra
obra creada abans i que narra fets previs als de l’obra inicial. (Termcat)

&& pretèrit indefinit A més de les declaracions fetes just després d’un
esdeveniment (“Hem jugat un gran partit”) i de les frases amb un element temporal
que indica temps no acabat (“Aquesta setmana la borsa ha oscil·lat molt”), el
pretèrit indefinit és l’equivalent genuí de moltes frases que el castellà construeix en
passat, sovint introduïdes amb les paraules aquest, mai, sempre, últim. “Sempre
he volgut ser un escriptor de minories” (“Siempre quise ser un escritor de
minorías”). Els últims mesos els resultats han estat negatius (En los últimos meses
los resultados fueron negativos.)

&& primar. S'admet en els sentits de 'concedir una prima' i 'donar prioritat'. El
Barça prima els jugadors per guanyar Lliga i Copa. En el nou disseny hem primat
la infografia i la fotografia. Però no s’admet en el sentit de ‘predominar, prevaler’.
En la cerimònia va predominar el glamur (no pas *va primar).

&& primer espasa En masculí. Els primers espases de l’electrònica.

&& primerenc -a Aquest adjectiu no té res a veure amb el castellà primerizo.

Primerenc significa ‘que ve abans del temps ordinari’. És sinònim de precoç (en
castellà, tempranero). Pèsols primerencs. En castellà, primerizo significa ‘que fa
una cosa per primera vegada’. Per tant, una madre primeriza, és a dir que pareix
per primera vegada, és una mare primípara, no pas *una mare primerenca. En
contextos diferents del de la natalitat, caldrà optar per altres solucions: una novela
primeriza pot ser una novel·la del principi, del començament, dels primers
temps [d’un autor].

&& pringat -ada S’admet. Es diu de qui treballa molt, més que els altres, i amb
menys compensació. També de qui és enganyat fàcilment.

&& pro Ja no s’escriu separat davant de substantiu (GIEC). Es considera sempre

un prefix: proreferèndum, comitè propresos. (Però si modifica un sintagma, el
continuarem escrivint separat: pro dret de vaga, col·lecta pro Sagrada Família.
També l’escriurem separat davant de majúscula: manifestació pro Tabàrnia.)

&& procés Volent dir el procés independentista català, en rodona. (En castellà ho
escriuen en cursiva.)

&& procés degut Expressió jurídica equivalent de l’anglesa due process of law i
de la castellana proceso debido. La iniciativa és contrària al dret de l’imputat a la
presumpció d’innocència i al procés degut.

&& processisme Corrent que defensa el procés d’independència de Catalunya.

&& processista Partidari del procés d’independència de Catalunya.

&& procrastinació Tendència patològica a diferir o a remetre una acció al dia
següent. (Termcat)

&& programes de televisió Només s’escriuen amb majúscula la paraula inicial i

els noms propis. ‘Els matins’ de TV-3.

PROGRAMES INFORMÀTICS
&& Els noms dels programes informàtics s’escriuen en cursiva i sense article: MS-
DOS, Windows, Internet Explorer. (Atenció: hem canviat de criteri.)

&& propis i estranys S’admet. Un fet reconegut per propis i estranys (DIEC2,
entrada propi).

&& proreferèndum Tot junt, com diu la GIEC (i malgrat el DIEC2, que ja triga a
canviar-ho).

protèsic -a Relatiu a la pròtesi. S’admet com a sinònim de protètic. Protèsics

dentals.

&& prou Sempre que es pugui, s’usarà amb preferència a suficient i suficientment.

&& prova de jònecs Prova que es fa de la bravesa dels toros, prèvia a la lídia. En
castellà, tienta. (Termcat) A ‘Entre Tots’ els ciutadans debaten sobre les proves de
jònecs a les Terres de l’Ebre.

&& prova del cotó, la S’admet.

&& provisionar Fer una provisió de diners. El banc ha provisionat fins a 4.800
milions d’euros per afrontar la prevista onada de litigis.

&& pubàlgia Dolor a la zona del pubis. (Termcat)

&& pujar com l’espuma S’admet. Les primes de risc d’Espanya i Itàlia van pujar
com l’espuma.

&& punky Variant de punk. En plural, punkys. (Ésadir)

&& puntàs En tennis, punt espectacular, molt i molt ben jugat. En futbol, punt que
suma un equip a l’empatar un partit i que té molt de valor per a ell de cara a la
classificació. Un puntàs de Nadal va tancar el set. Puntàs del Barça.

punxadiscos Sinònim de discjòquei. (GD62)

&& pura sang Cavall que descendeix de cavalls de la mateixa raça. Plural
invariable. Un pura sang, els pura sang.
&& puto Col·loquialment, adjectiu que emfatitza la qualitat del substantiu que
acompanya. L’essència del periodisme és el puto reporter. El puto amo.

&& Putxet, el Barri de Barcelona. Segons el Nomenclàtor oficial de toponímia

major de Catalunya, elaborat per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis
Catalans, consultable per l’Optimot. (No farem servir la forma Putget.)

&& qassam Tipus de míssil de fabricació àrab. En castellà, kasam. Una vintena
de míssils qassam.

&& qualificar En una competició esportiva, superar una prova eliminatòria i

passar a la següent. (DIEC) Per tant, ja és sinònim de classificar. En aquest
mateix sentit esportiu, qualificació també és sinònim de classificació. (No ho
teníem entès així.)

&& quallar En sentit figurat, s’admet com a sinònim d’arrelar, tenir èxit, triomfar.
(ésAdir) [Atenció: hem canviat de criteri.]

&& quarto S’admet, en alguns contextos, significant ‘habitació’ i també, en plural,

‘diners’. El quarto dels mals endreços. No tinc més quartos. (Ésadir)

&& que bé que Manera més natural de traduir lo bien que, preferible a ?com de
bé. Milers de ciutadans demostren que bé que s’entenen sense votar el mateix
partit (no pas ?com de bé s’entenen).

&& quedar en no res S’admet. (DCC, 4a ed.)

&& quedar-se amb algú En llenguatge col·loquial, s’admet amb el significat de

‘causar impressió, sorprendre’. Va fer un discurs tan eloqüent que es va quedar
amb tota l’audiència. També s’admet col·loquialment amb el significat d’‘enredar
algú’. No et vulguis quedar amb mi, que ja ens coneixem. (ésAdir)

<quedar-se (una cosa) No admetrem quedar-se (amb una cosa). Els guàrdies
se li van quedar la moto (no pas amb la moto).>

&& que no + SUBSTANTIU Seqüència molt habitual en castellà, equivalent a no

pas + SUBSTANTIU. S’exposaran exigències, no pas traves [en lloc de *que no
traves], per al bon ús de les prejubilacions.

&& *què serà de Calc del castellà, a evitar. Exemples: què passarà amb el nostre
país (cast.: qué va a ser de nuestro país); què se’n va fer d’Espinete (cast.: qué
fue de Espinete).

&& ¿què tal? S’admet amb els significats de ‘¿què?’, ‘¿com?’, ‘¿com va?’, ‘¿com
va això?’. (DDLC)
&& quètxup Amb accent. (DIEC)

&& quibuts. Forma catalana de kibbutz, transcripció germànica internacional de

l'hebreu qibbus. En rodona. (DIEC2) (Abans fèiem kibbuts.)

&& qui ho té al néixer ja no ho deixa Equivalent possible del refrany castellà

quien tuvo retuvo.

&& quipà. Substantiu femení. Casquet usat pels jueus especialment en els actes
de culte. (DIEC2) (Abans fèiem kipà.)

&& qui sembra vents cull tempestats Equivalent possible, segons el context, de
l’expressió castellana de aquellos polvos vienen estos lodos. Altres possibilitats:
d’aquelles llavors venen aquestes collites. També hi pot anar bé causes i
conseqüències (quan en castellà només parlen de polvos i lodos). És molt bo
relacionar causes i conseqüencies (cast. relacionar polvos y lodos).

&& quitació Conveni entre creditor i deutor pel qual el deutor paga una part del
seu deute i el creditor renuncia al dret sobre la resta. (Termcat) En castellà, quita.
Sinònim: quitament. (Reservem la quitança (en castellà, finiquito) per a l’àmbit de
les relacions laborals.)

&& R+D, la No apostrofarem l’article. (Atenció: hem canviat de criteri.)

&& R+D+I, la Sigla de recerca, desenvolupament i innovació. La sigla en

castellà és I+D+i. No apostrofarem l’article. (Atenció: hem canviat de criteri.)

&& rabiós -osa Intens. Rabiosa actualitat, vermell rabiós, sol rabiós, calor rabiosa.
(DDLC)

&& Raqqa Ciutat de Síria.

&& Raqqa està sent Massacrada en Silenci Grup d’activistes antigihadistes.

&& RACE Sigla del Real Automóvil Club de España.

&& radicalitzar-se Solució possible de les expressions castellanes echarse al

monte o tirarse al monte, usades en sentit figurat. Alternatives: fugir de la llei,
apartar-se de la llei, posar-se fora de la llei, fer-se guerriller, anar amb la
guerrilla.

&& Ràdio Sabadell.

&& Rafah Ciutat de Palestina. En castellà fluctuen entre Rafah i Rafá.

&& rai Partícula intensiva que convé no oblidar. Expressa, més o menys, que el
que un tem no és tant de témer. Pot equivaler, segons els contextos, a bé, prou,
no és res, tant se val (en castellà, menos mal, es lo de menos). Això rai. Encara
rai, Ell rai, que és ric.

&& rajola Col·loquialment, abdomen musculós. (En castellà, tableta.) ¿Vols lluir
uns abdominals com una rajola de xocolata aquest estiu?

&& ral·licròs Adaptació de l’anglès rallycross. (Termcat, Ésadir)

&& rampell Solució possible per traduir arranque en contextos en què hi escaigui.
L’altre rampell de franquesa se li ha d’atribuir al líder d’Esquerra, Joan Puigcercós.

&& rastaflauta Possible equivalent del castellà perroflauta. (Ésadir)

&& ratllar No s’admet com a sinònim de vorejar, acostar-se. Els participants

voregen la cinquantena. Però sí com a sinònim d’avorrir per la repetició,
atabalar (cast. taladrar). Et deixo: hi ha un pesat que m’està ratllant.

&& r&b Abreviatura de rhythm and blues. Apostrofarem l’article: l’r&b.

& rebotar-se S’admet com a sinònim de molestar-se, indignar-se, enfadar-se.

Figo es rebota.

&& rebotejador. En bàsquet, jugador que captura rebots. Sinònim de rebotador.

&& rebotejar En bàsquet, capturar rebots. Un aler amb capacitat de rebotejar i

intimidar. (Termcat, Ésadir)

&& receptes de cuina A l’hora de traduir l’infinitiu, preferirem el tractament de

vós/vosaltres al de vostè, és a dir, la segona persona del plural. Peleu les patates
i poseu-les en remull (no pas peli les patates i posi-les en remull). També
s’admeten la fórmula impersonal i la primera persona del plural. Es pelen les
patates i es posen en remull. Pelem les patates i les posem en remull. (ATENCIÓ:
HEM CANVIAT DE CRITERI.) (Vegeu també l’entrada TRACTAMENTS, més
amunt.)

&& recés Sinònim de pausa, Extensió de significat. Els diputats van fer un recés
per dinar.

&& recomano la visita. Frase amb què acostumen a acabar les crítiques d’art
que firma Josep Maria Cadena. No cal que dugui pronom feble.

&& recular Sinònim de retrocedir a tenir en compte.

&& reggaeton Variant del reggae amb influències del rap, el hip-hop i alguns
ritmes llatins. En castellà, reguetón. (Termcat)
&& règims verbals S’admet la coordinació de verbs de règim diferent en
sintagmes travats (és a dir, d’ús molt freqüent): pujar i baixar del tramvia, entrar i
sortir de l’aigua. Fora de casos com aquests, la coordinació ha de reflectir els
règims diferents.

&& regions d’Itàlia Acostumen a anar precedides d’article: la Llombardia, el

Piemont, la Toscana, el Vèneto, la Romanya. Per tant, les escriurem
preferentment amb article (semblantment a com fem amb els Estats Units).

regulació. En automobilisme, capacitat d'un amortidor (cast. tarado). Les

suspensions tenen una regulació bastant dura. Una regulació d'amortidors tova.
(ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI: abans, d’això en dèiem taratge.)

&& regulatori -òria S’admet com a sinònim de regulador. Necessitem un marc

regulatori estable.

&& regust No necessàriament ha de ser desagradable. També pot ser el sabor

que adquireix una cosa per contacte amb una altra. En sentit recte i figurat. El
diumenge tindrà un regust estiuenc durant les hores centrals del dia.

&& Reial Club de Polo de Barcelona En català.

&& remenar Equivalent pertinent de remover en les receptes de cuina, en lloc del
mecànic i espuri remoure.

&& remuntar En esports, superar un resultat advers. Es remunta una cosa (el
partit, el resultat), però es remunta a algú (a l’equip contrari). El Madrid remunta al
Sevilla en un final èpic.

<rendir homenatge S’admet com a sinònim de retre homenatge.>

&& rentar-se’n les mans Desentendre’s d’un problema, defugir-ne la

responsabilitat. Els Murdoch se’n renten les mans.

&& reparar Significa, entre altres coses, ‘fer desaparèixer o compensar (un dany)
a algú’. Per tant, es pot reparar una injustícia, però no una víctima. En tot cas, a la
víctima se li repara una injustícia. El Govern adoptarà mesures per reparar a les
víctimes de l’atemptat (no pas *reparar les víctimes).

&& represa Capacitat d’acceleració del motor d’un vehicle. En castellà, reprís.
(Termcat)

&& requerir Verb transitiu. És un negoci que requereix molts coneixements (no
pas: *requereix de molts coneixements). La CNMC va requerir Tele 5 a adequar
els continguts del programa a la franja de protecció infantil (no pas: *va requerir a
Tele 5).
&& resar En català és incorrecte com a sinònim de dir. El comunicat diu (no pas
*resa).

&& respectable, el El·lípticament i en to irònic, el públic. Amb la benevolència del

respectable, us recitaré uns versets. (DCVB, DDLC)

<ressò Sinònim d’eco. Preferirem ressò.>

&& retallada de pensions Equivalent del castellà pensionazo. Si per raons

d’espai, en un titular, no hi ha més remei, tenim l’alternativa pensionada.

&& revifar Verb que corre perill de ser arraconat per avivar. Tinguem-ho present.
Spandau Ballet revifa la nostàlgia dels vuitanta.

&& rifar-se Regeix la preposició de si el complement no és un pronom feble. CiU

diu que el PSOE es rifa de Catalunya. Però no regeix cap preposició si el
complement és un pronom feble. Fa nou mesos que el seu Govern amic
se’ls està rifant.

&& risc-país Risc que concorre en els deutes d’un país globalment considerats
(cast. riesgo país). (Termcat)

&& riure-se’n Funciona com anar-se’n i recordar-se’n. Se’n riu de tothom. No

se’n recorda de res. Col·loquialment també funcionen així adonar-se’n, fotre-
se’n, alegrar-se’n, no tenir-ne ni idea. No se n’adona del que li passa. Se’n fot
del mort i de qui el vetlla. Se n’alegra dels seus èxits. No en té ni idea d’on ha
anat. (GIEC)

&& ròdol Lloc de la sala de contractació d’una borsa on es desenvolupa la

contractació de valors (cast.: corro). Termcat. Sinònim de rotllana.

&& Roja, la Expressió castissa amb què és coneguda la selecció espanyola de

futbol. El joc de ‘la Roja’ segueix el patró del Barça. (Atenció: hem canviat
de criteri, per fer-ho com el diari en castellà.)

&& rojigualda En cursiva.

&& rosa palo Varietat de color rosa.

&& rotar Fer rotacions. Luis Enrique és partidari de rotar els jugadors.

&& RSS Acrònim de ‘Really Simple Syndication’.

&& ruandès –esa Natural de Ruanda. Ho escrivim amb u, seguint el DIEC2.

&& rumbós -osa Equivalent [preferit per Ferran Monegal] del castellà pimpante.
Altres sinònims: ufanós, airós, presumit, flamant, salat, marxós, cofoi,
trempat, rialler, eixerit, espavilat, xamós.

&& S/A Abreviatura que significa ‘sense acabar’. Es fa servir en la pàgina de

resultats i classificacions de futbol (categories inferiors) quan un partit no s’ha
acabat. (En castellà, S/T, ‘sin terminar’.)

&& *saber de (un fet) Incorrecte com a sinònim de tenir coneixement de, tenir
notícia de, conèixer. Va tenir notícia del projecte abans que els altres. Quan va
conèixer la notícia va quedar molt afectat.

&& *saber fer Calc de l’expressió francesa savoir faire, que hem d’evitar (igual
que *bon fer). Alternatives possibles: bona feina, traça, habilitat, etc.

<sacerdot Tinguem en compte que no sempre és sinònim de capellà. En

contextos catòlics pot aparèixer capellà i sacerdot, mentre que en altres
confessions hi ha sacerdots però no capellans. D’altra banda, des del punt de
vista estilístic, en català és més habitual el terme capellà, mentre que sacerdot no
té tant rendiment. (En realitat, en castellà també n’haurien de dir cura abans que
sacerdote.)

Tinguem en compte també que quan en castellà escriuen el padre Tal, nosaltres
n’hem de dir mossèn Tal (sempre que no es tracti d’un monjo o un frare); que
mossèn i prevere són sinònims de capellà; que rector i vicari (capellans tots
dos) són càrrecs diferents (en una parròquia qui mana és el rector, per exemple), i
que tots plegats depenen d’un bisbe.

També s’ha de saber que no és el mateix un monjo que un frare. Els monjos
viuen en un monestir (Montserrat, Poblet, Montalegre), mentre que els frares
viuen en un convent (franciscans, caputxins). Tots plegats són religiosos
(pertanyen a un orde religiós) i depenen d’un superior.>

&& Sagrera, la Escriurem l’article sempre en minúscula, tant si es tracta de

l’estació de metro, com de la de l’AVE, com del nom del barri.

&& Saint-Denis Nom d’un estadi de futbol de París. Amb guionet.

&& salar Terreny de sal. La crono es va desenvolupar al salar bolivià d’Uyuni,

enmig del mar i sota zero.

&& salari medià És el que divideix el nombre de treballadors en dues parts iguals,
els que tenen un salari superior i els que tenen un salari inferior (cast. salario
mediano). No s’ha de confondre amb el salari mitjà (cast. salario medio).
<Saló de Columnes del Palau Reial de Madrid. En català. (ATENCIÓ: HEM
CANVIAT DE CRITERI.)>

&& saltar pels aires S’admet en sentit recte i en sentit figurat. El projectil va fer
saltar pels aires l’edifici de la seu presidencial. El pacte constitucional pot saltar
pels aires. Expressions sinònimes: fer-se miques, desintegrar-se, volar pels
aires. (Ésadir)

&& saltar-se S’admet amb el significat de «transgredir». El professor s’ha saltat

aquesta lliçó. S’ha saltat tres semàfors. (DUVC)

&& sangria Beguda alcohòlica refrescant.

&& sanguinari Significa ‘que es plau a vessar sang, a matar’, i per tant no s’ha de
confondre amb sagnant, que significa ‘que sagna’, ‘en què hi ha sang’ i en sentit
figurat ‘que ofèn’. Tinguem-ho en compte perquè en castellà sangriento té els dos
sentits. La novel·la agafa com a inspiració els sanguinaris (no pas *sagnants)
bessons Kray.

&& Santander, Sant Sebastià, Saragossa, S.C. Tenerife Ordre alfabètic amb
què haurien d’aparèixer aquestes quatre ciutats en la informació de les
temperatures. (Apliquem l’ordre alfabètic continu, que considera que no hi ha
espais entre els elements compostos. I ordenem S.C. Tenerife, no pas Santa Cruz
de Tenerife.)

&& Sant Greal Llegenda que es converteix en tema de moltes obres narratives
medievals. No farem servir la forma Grial.

&& Sant Pere de les Puel·les No farem servir la variant menys divulgada (de la
GEC) Sant Pere de les Puelles.

&& Sant Pere Més Baix Nom d’un carrer de Barcelona.

&& sant tornem-hi Expressió per indicar, amb un cert èmfasi, que una situació es
torna a repetir.

&& SCT, l’ Sigla del Servei Català de Trànsit. Apostrofarem l’article.

&& SECCIONS FIXES DEL SUPLEMENT EXIT

LA SETMANA EN UN COP D’ULL (En castellà, LA SEMANA EN UN VISTAZO)
LES TROBALLES DE (En castellà, LOS FLECHAZOS DE)
PORTA LATERAL (En castellà, PUERTA DE ATRÁS)
S’ALÇA EL TELÓ I… (En castellà, SE ABRE EL TELÓN Y…)
NO US HO PERDEU (En castellà, NO SE LO PIERDA)

&& secret a crits Cosa sabuda de tothom. Que alguns viuen del tràfic de la
cocaïna és un secret a crits. (Cast. secreto a voces.)
&& Seal Cos d’elit de la Marina dels Estats Units, acrònim de mar (sea), aire (air) i
terra (land). L’operació dels Seal contra Bin Laden va durar 38 minuts.

&& selfie Autofoto. En masculí i en cursiva. Controvèrsia per un 'selfie' de Miss

Líban amb Miss Israel. (En castellà fan selfi, en masculí i rodona.)

&& seminal En català només significa ‘relatiu al semen’ o ‘relatiu a la llavor’. No té

res a veure, doncs, amb l’ús que se’n fa en informacions sobre música, calc de
l’anglès seminal, que equival a original, influent, important. La *seminal banda
indie-rock de Stephen Malkmus torna als escenaris.

&& seminudisme Pràctica d’anar pel carrer amb el tors despullat. (En castellà,
seminudismo, torsonudismo.)

&& *sencer, *enter Calcs del castellà entero en el camp semàntic de la borsa, que
traduirem per punt. Les accions han pujat dos punts (no pas *dos sencers ni *dos
enters). En sentit figurat, enteros tampoc es pot traduir per sencers ni per enters:
caldrà buscar la solució més adequada segons el context. En les últimes setmanes
el candidat ha guanyat molts punts / molta força (no pas *molts enters ni *molts
sencers).

&& sensellarisme Fenomen social en què molta gent, que no disposa d’un
habitatge, es veu abocada a viure al carrer (cast. sinhogarismo). El sensellarisme
és un fet condicionat per l’aïllament sociolaboral i la pèrdua de vincles afectius i
socials.

&& sensepapers S’escriu tot junt només quan fa de substantiu. (GIEC)

&& sensesostre S’escriu tot junt només quan fa de substantiu. (GIEC)

&& sentit -ida Es diu d’una expressió, manifestació, acció, etc., viscudes de
veritat, amb intensitat. Sentit condol. Sentit homenatge. Paraules sentides. (DDLC)

&& seny Com a tendència, hauria de predominar sobre sensatesa. Si fa no fa,

com assenyat sobre sensat.

sèpia És el nom d’un color i d’un mol·lusc. Però del mol·lusc en direm sípia.

&& ser de calaix S’admet com a expressió equivalent a ser obvi, corrent,
evident, comú, que ja se sap. (Surt al DSFF.)

&& Sèrie 3, Sèrie 7 Automòbils de la marca BMW. En català (com el Classe A de

Mercedes).
&& ser més xulo (fatxenda, fanfarró, pinxo) que ningú (un gall, un ministre,
un traginer, un fanal del passeig de Gràcia, el quinze) Equivalents de
l’expressió castellana ser más chulo que un ocho.

&& ser-ne L’aparició del pronom en al costat del verb ser no sempre és
afortunada. *D’això ja en fa molts anys és una ultracorrecció de la frase natural
D’això ja fa molts anys. Anàlogament, a vegades fem servir de manera forçada
ser-ne en lloc de haver-n’hi. A la secció oficial n’hi ha 7 (no pas *en són 7), però
en total n’hi ha 30 (no pas *en són 30), comptant-hi 18 curts.

&& ser un merda (algú) Equivalent possible de l’expressió castellana ser

(alguien) basura. Ets un merda.

&& setmana blanca En cursiva (com en castellà).

&& Shaolin Monestir xinès d’on són originaris els monjos shaolin.

&& sheikh Clergue musulmà d’Alep. Plural invariable.

&& sí, vull En un casament, resposta d’acceptació dels cònjuges.

&& sicaf Sigla lexicalitzada de societat d’inversió de capital fix. Una sicaf, les
sicafs.

&& sicav Sigla lexicalitzada de societat d’inversió de capital variable. Una sicav,
les sicavs.

&& sigles Si abreugen un sintagma en singular, poden fer el plural afegint-hi una
‘s’ minúscula. El CAP (centre d’assistència primària), els CAPs. (GIEC)

&& sigut Forma preferent respecte a estat. En castellà, sido. (Atenció: hem
canviat de criteri.)

&& Silicon Valley Femení. Sense article. Els treballadors de Silicon Valley. Si
hagués de dur article, hauria de ser la, no pas el: la Silicon Valley que ens van
ensenyar.

&& sir. Forma de tractament anglesa. En minúscula i rodona.

&& SMS Missatge de mòbil. En majúscules, com una sigla.

&& snowboard cross Esport olímpic d’hivern. L’escrivim en rodona perquè és

nom d’esport i no en direm d’una altra manera. (El Termcat en diu cros, però es
perd informació.) El practicant és un snowboarder o surfista.

&& sobrebot En esports, cop o xut efectuat immediatament després d’haver botat
la pilota a terra. En castellà, bote pronto.
&& sobre segur Sense córrer cap risc. L’ha beneficiat molt haver actuat sobre
segur. (DDLC)

&& sobrevenir Amb el significat d’«ocórrer una cosa de sobte», en castellà té molt
de rendiment, i en català potser no tant. Al ric Monràs li ha agafat de sobte una
angina de pit (més habitual que li ha sobrevingut una angina de pit).

&& socimi Acrònim de societat anònima cotitzada d’inversió en el mercat

immobiliari. (Termcat)

&& soldat Invariable com a adjectiu. Nens soldat.

&& solterona S’admet col·loquialment com a sinònim de solterassa.

&& sonar a Semblar, fer cara de. Això sona a comiat. (DDLC)

&& sonda Galileo En aquest cas no farem servir la forma *Galileu.

&& sondeig Sinònim de sondatge. De totes maneres, sondeig s’aplica

especialment en l’àmbit electoral, mentre que sondatge es fa servir més en
l’àmbit de les perforacions de terreny.

&& sornegueria Equivalent possible de retranca (proposat per F. Monegal).

Segons el context, també hi poden anar bé ironia o conyeta.

&& sororitat Lligam estret entre dones basat en el compartiment d’experiències,

interessos, preocupacions, etc. (Termcat)

&& sortir al rescat Actuar per salvar algú o alguna cosa. Messi agafa l’hàbit de
sortir al rescat de l’equip.

&& sortir el tret per la culata S’admet. (DCC 4a ed.)

&& *sortir endavant Calc del castellà. Alternatives: tirar endavant, sortir-se’n.

&& sortir per cames S’admet com a expressió equivalent a cames ajudeu-me.
(Surt al DSFF.)

&& start-up Anglicisme equivalent a empresa emergent (que és el que proposa

el Termcat). En plural, start-ups. (Ésadir)

&& statu quo En rodona. Com tots els estrangerismes del DIEC que es
pronuncien a la catalana.

&& stripper Artista que actua en un espectacle de striptease.

&& subratllat Acció i efecte de subratllar. Subratllats salvatges. (Sinònim de
subratllada, que és el terme que surt al DGLC i a l’Optimot. Al DIEC no hi surten
ni l’un ni l’altre.)

&& suburbi Apareix sovint en textos en què en realitat vol dir ‘barri residencial’.
L’error prové d’una mala traducció del terme anglès suburb. El suburbi és un
barri perifèric especialment habitat per gent humil. ‘Revolutionary Road’ explica
la història d’una parella jove que viu en un barri residencial de Connecticut (no
pas *en un suburbi de Connecticut).

&& sudaca Sinònim col·loquial, despectiu, de sud-americà. En plural, sudaques.

En rodona.

&& sudoku Passatemps numèric d’origen japonès. En rodona. (En castellà

l’escriuen en cursiva.)

&& suma i segueix S’admet com a traducció de suma y sigue.

&& súmmum Equivalent possible de l’expressió castellana el no va más.

Djokovic-Nadal, el súmmum.

&& superb -a Adjectiu poc usual, amb menys rendiment en català que soberbio
en castellà, i que no ha de fer oblidar altres alternatives: impressionant,
fantàstic, imponent, espaterrant, magnífic, esplèndid, espectacular, grandiós,
etcètera, segons el context.

& Super 10 (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI, PERQUÈ ÉS AIXÍ COM

S’ESCRIU EL NOM D’AQUESTA LOTERIA, SENSE ACCENT.)

&& SUPER3 / EL 33 Nom d’un canal de Televisió de Catalunya. Escrivim Super3

tot junt, sense accent, com a Club Super3.

&& súper-8 Pel·lícula del format de 8 mil·límetres. (Termcat).

&& suport S’admet en plural, especialment en l’argot polític. Els suports del
candidat.

&& supremacista Qui sosté que una raça (la blanca) és superior a les altres.

&& surfejar Fer surf.

&& TAC Sigla de ‘tomografia axial computada’. Optem pel gènere masculí per l’ús
popular. Un TAC ‘espacial’ redueix la dosi de radiació en nens. (Ésadir)

&& tacada, d’una S’admet com a sinònim de d’una tirada. Tortosa adjudica les
obres del fons estatal d’una tacada.
&& taca-taca En llenguatge col·loquial, caminadors, carrutxes.

&& tanatopràctic –a Persona especialitzada en tanatopràxia. (Termcat)

&& tancar files Referit a un grup, mostrar unió davant adversitats o crítiques.
Sinònim de fer pinya. (Ésadir) [Al Llibre d’estil en paper sortia penalitzat amb
asterisc.]

&& tancar-se en banda No voler cedir en res, fer-se fort en una posició pròpia.
(DCVB i Ruaix)

&& Tangentopoli A la italiana. Sense accent.

&& tangerina Varietat de mandarina.

&& tap En bàsquet, obstrucció de la pilota que fa un defensor en el moment que

un atacant l’està llançant. Per expressar qui els executa, haurem de fer servir la
paraula tap i una perífrasi (cast. taponador). El màxim anotador de taps.

&& tapanaps Possible equivalent de taparrabos. (Usat per Xavier Bosch en un

article en català.)

<tapat Candidat a l’ombra.>

&& tapejar Menjar tapes. Ferran Adrià: “El verb ‘tapejar’ hauria de ser el logo que
ens unís a tots”.

&& *tarda nit Calc del castellà tarde noche que ha de desaparèixer davant del
vespre.

tarraconense Relatiu a la província romana i eclesiàstica que tenia com a capital

Tarragona. Conferència Episcopal Tarraconense (no pas *Tarragonina).

&& tàser Pistola elèctrica. (Adaptació catalana de la marca Taser.)

&& tauleta Dispositiu mòbil tàctil. L’iPad és una tauleta que també funciona com a
lector (‘e-book’). En castellà, tableta.

&& tauró En economia, comprador silenciós de grans paquets d’accions d’una

societat determinada per prendre’n el control. En castellà, tiburón. A partir d’aquest
tiburón, en castellà fan tiburoneo, que en català fa de mal derivar. En aquest cas,
el millor és continuar fent servir tauró. Tothom obeeix el dictat d’uns taurons que
només volen guanyar diners [en castellà, el dictado del tiburoneo de unos
mercaderes que...]

&& TDT Sigla de televisió digital terrestre. L’aparició de la TDT revoluciona les
audiències. Però quan la sigla designa l’aparell descodificador, la fem servir en
masculí. Aconsegueix un TDT que al mateix temps grava els teus programes
favorits.

&& Teixonera, la. Barri del districte d’Horta-Guinardó. [Hem estat un temps fent la
Taxonera en honor de Joaquim Taxonera, el propietari que va acabar donant nom
al barri. Però finalment, a instàncies de l’Ajuntament de Barcelona, retornem als
orígens teixoners que no hauríem d’haver abandonat mai.]

&& televisió S’admet com a sinònim de televisor. Engegar, obrir, encendre,

tancar, apagar la televisió (o la tele, o el televisor). Evitarem *posar la televisió.

&& témer (o témer-se) una cosa Considerar que, malauradament, ha d’ocórrer. Temo
que tindrem problemes. Em temo que això no ho podrem resoldre. (DUVC, DDLC)

&& *tenir a bé Calc del castellà tener a bien. Equivalents possibles: dignar-se a,
considerar oportú, avenir-se a.

&& *tenir en ment Calc del castellà tener en (la) mente. Equivalents possibles:
tenir al cap, portar al cap, tenir el projecte de.

&& *tenir-ho cru Calc del castellà tenerlo crudo. Equivalents possibles: tenir-ho
negre, tenir-ho pelut.

&& *tenir-li ganes a algú Calc de l’expressió castellana tenerle ganas a alguien.
Equivalents: tenir-li mania (o tírria, o bola) a algú.

&& tenir (molta) tela Ser, una cosa, molt complexa. El tracte periodístic a
l’alliberament dels detinguts a Madrid diumenge tenia tela. (GD62)

&& teràpia de suc Equivalent del castellà zumoterapia.

&& tercer món En minúscules. (Atenció: hem canviat de criteri, seguint l’edició en
castellà.)

&& terra Part inferior d’un vehicle, la que es trepitja. En castellà, piso.

&& Terra Ferma, la Manera informal de designar Lleida i els voltants.

&& terreny adobat En sentit figurat, alternativa a pastura, que sona calcat (del
cast. pasto) tot i ser correcte. La fama d’antiesportiu ha convertit Luis Suárez en
terreny adobat de les bromes universals en les xarxes socials.

&& terres rares En química inorgànica, denominació genèrica dels 15 elements

de la família dels lantànids. No en podem dir *terres estranyes (cast. tierras raras).

&& testatge Acció i efecte de testar, sotmetre a prova. En castellà, testeo. (No
farem servir *testeig.) El satèl·lit Gaia es troba en les últimes fases de construcció,
muntatge i testatge. Sinònims: avaluació, comprovació, verificació. (Serveis
Língüístics UB)

&& tia àvia S’admet com a sinònim de bestia. Ús preferent.

&& ticket Candidatura d’un partit.

&& tifo Coreografia mostrada pels seguidors en un estadi per donar suport a un
equip de futbol. Pot consistir en un mosaic de cartolines o el desplegament de
banderes, lones, bufandes, pancartes, etc. Mot italià. En rodona.

&& tifó Els noms dels tifons (ciclons i huracans) no es tradueixen i s’escriuen en
cursiva. El tifó ‘Francisco’. El recompte de víctimes del supertifó ‘Haiyan’ arriba als
10.000 morts.

& tija Peça del manillar d’una moto, d’una bicicleta, etc. En castellà, tija. (Malgrat
que el Termcat proposi tub.)

&& típex Adaptació de la marca comercial Tipp-Ex. [Ja ho teníem al Llibre d’estil
en paper.]

&& tiquet electoral Parella de candidats que es presenten a unes eleccions. Els
escàndols compliquen a Rajoy el ‘tiquet’ electoral a Madrid.

&& tiqui-taca En futbol, estil de joc consistent a passar-se la pilota en curt de

manera constant sense perdre’n la possessió. Ho escriurem amb grafia catalana
(no pas *tiki-taka).

&& tirabuixó En automobilisme, tram del circuit que té la forma d’un tirabuixó. En
castellà, sacacorchos.

&& tirador Aparell format per un dipòsit de beguda, una aixeta i una palanca que
permet servir la beguda dins una gerra, una copa o un got. Un tirador de cervesa.
(El Termcat només proposa assortidor.)

&& tirar Anar més de pressa caminant o corrent. Ús intransitiu. Els corredors del
Movistar van tirar fins al peu del primer coll. (En l’ús transitiu, preferim estirar. Els
corredors del Movistar van estirar el pilot fins al peu del primer coll.)

&& *tirar de Perífrasi molt habitual en castellà amb significats diversos (‘atraure’,
‘fer força per atraure’, ‘fer servir’, ‘gastar’, ‘exhibir’, ‘actuar com a motor, impulsar’,
etcètera) que no admetrem, llevat de l’expressió tirar de veta. El sector públic és
el que fa tirar endavant (no pas *el que tira de) l’economia del país.

&& tirar els trastos a algú Intentar seduir algú amb insistència i de manera
evident. (Surt al DSFF).
&& tirar la cadena (del vàter) Sinònim d’estirar la cadena. Algú tira la cadena
del vàter mentre sonen riallades grolleres. (DDLC)

&& tirar merda sobre Equivalent possible del castellà ciscarse que evita el massa
explícit cagar-se en. L’original Wyoming solia tirar merda sobre el PP.

&& tirar per la borda Llençar alguna cosa al mar des d’una embarcació
(Termcat). Per tant, també es pot fer servir en sentit figurat. Sinònim: llençar per
la borda.

&& tocar fusta Sinònim de tocar ferro. (DCC 4a ed.)

&& Tombouctou Ciutat de Mali. (GEC, Ésadir, Viquipèdia) Formes secundàries:

Timbuctú, Timbuktú. (GEC)

&& tontejar En llenguatge col·loquial, flirtejar. (ésAdir) També s’admet amb el

significat de «dir tonteries».

&& topar S’admet l’ús intransitiu en el sentit de ‘trobar-se algú o alguna cosa
sense esperar-ho’. Connery sovint explica amb orgull que un dia va topar amb
Hitchcock i que aquest no li va tornar la salutació. (DUVC)

&& *topar-se amb Calc del castellà toparse con. En català és topar amb (no és
pronominal). Els candidats van topar amb grans dificultats.

&& top manta Plural invariable. Els top manta. (Ésadir)

&& Torí Club de futbol de la Lliga italiana (en italià i castellà, Torino).

&& *tornar-se No tradueix el castellà turnarse (encara que tinguem torn com a
equivalent de turno). Són equivalents alternar-se, rellevar-se, fer torns. Els altres
es van alternant segons l’esdeveniment (no pas *es van tornant).

&& *tornar-se contra algú (o en contra d’algú) Calc del castellà per girar-se
contra algú.

&& torre Eiffel

<Tosa d’Alp, la S’escriu amb una s, com diu la GEC i no pas com diu el GLC.>

&& *tots dos Vigilem les ultracorreccions del tipus: segons assenyalen fonts de
*tots dos partits, perquè això significaria que les fonts ho són dels dos partits
alhora, quan en realitat cada partit té les seves: segons assenyalen fonts dels dos
partits.

&& tot terreny Referit a cotxes, equivalent possible de l’adjectiu campero. També
hi pot anar bé rural. Les proteccions de plàstic negre, les barres del sostre i una
altura més elevada de terra aporten al vehicle un caràcter més tot terreny (cast.
campero).

&& tractar de Procurar la consecució d’algun fi. Però no oblidem les alternatives
mirar de i intentar. El magistrat tracta de saber / mira de saber / intenta saber si el
partit pot ser imputat per un delicte fiscal.

&& tragamilles Persona que recorre grans distàncies.

&& trail. Motocicleta tot terreny. En cursiva.

&& transgènere Invariable com a adjectiu. Identitats transgènere. (Termcat)

&& Tras la Manta Col·lectiu en defensa dels manters.

&& *travessar-se Traducció incorrecta, a més d’artificiosa, del castellà cruzarse,

molt habitual en esports, quan dos adversaris (equips, jugadors) s’han d’enfrontar
en una eliminatòria. Són equivalents bons creuar-se, trobar-se, enfrontar-se.
Brasil i Espanya ja no es podran creuar en els vuitens de final del Mundial. [Es pot
travessar un carrer, però dos equips no es poden *travessar.]

&& trencaaparadors Equivalent possible del castellà alunicero.

&& trencador Innovador, que trenca motllos; transgressor. (ésAdir)

*trepitjant fort Calc del castellà pisando fuerte. Alternatives possibles: amb pas
ferm, cap amunt, amb molta força.

&& trepitjar els talons (a algú) Perseguir algú a poca distància. (DSFF)

&& tres en ratlla S’admet com a sinònim de marro, joc consistent a col·locar en
filera tres fitxes sobre tres dels nou punts d’un quadrat.

&& tres quarts del mateix Expressió usada per indicar que hi ha semblança entre
dues persones o dues coses (DSFF). Va bé per traduir l’expressió castellana más
de lo mismo.

&& treure fum S’admet. La fórmula 1 treu fum.

& treure pit. S'admet com a traducció de sacar pecho, al costat de les
alternatives, no sempre possibles, gallejar, presumir, fer el gall, inflar-se,
estarrufar-se, etc. El Barça treu pit. (ATENCIÓ: HEM CANVIAT DE CRITERI.)

&& *treure punta a una cosa (figurat) No s’admet. En castellà, sacar punta té dos
valors: el de tergiversar, falsejar, deformar, d’una banda, i el de treure el suc,
esprémer, de l’altra.
&& treure’s la vida S’admet com a sinònim de llevar-se la vida.

&& treure’s l’espina Descarregar-se d’una pena. L’atleta catalana es treu l’espina
de l’or perdut fa dos anys en els 1.500 metres. (GD62)

&& triplet En esports, conjunt de tres títols guanyats per un equip en una mateixa
temporada. El Barça farà el triplet si guanya la Lliga, la Copa del Rei i la Lliga de
Campions. També el fet d’aconseguir, un jugador, tres gols en un partit. Sinònim
de hat-trick.

&& trivot En futbol, alineació de tres jugadors de migcamp de característiques

defensives. Mourinho va utilitzar el trivot amb Xabi Alonso, Lass i Khedira.

<trobar-se És l’equivalent habitual de la construcció castellana encontrarse con.

Pensem a fer desaparèixer la preposició. Es va trobar un cartell que indicava el
camí.>

&& trol Persona que publica missatges provocatius a les xarxes socials. També,
el missatge en si mateix. (Ésadir)

&& *trola. No s’admet. Calc del castellà. Solucions: bola, farsa, ensarronada,
enredada, enganyifa.

&& trolejar Publicar trols. (Ésadir)

&& trufar S’admet en sentit figurat amb el significat de ‘farcir, amanir’. La literatura
de Monzó està trufada d’un humor amb molts matisos.

&& TSJCV Sigla del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

En aquest cas, com que es tracta del nom de l’òrgan, no farem servir País
Valencià.

& tunejar Modificar l'aspecte o les característiques tècniques d'un vehicle amb la
voluntat d'adaptar-lo als gustos del propietari. (El Termcat proposa per a aquest
cas personalitzar.)

&& túnel En el futbol, regat consistent a fer passar la pilota entre les cames del
contrari. En castellà, caño. Ofèn més un túnel que no que et rebentin amb
quatre o cinc entrades.

&& túning Adaptació de l’anglès tuning (ésAdir). El Termcat proposa per a aquest
cas personalització. (Atenció: hem canviat de criteri.)

&& tuit Missatge de Twitter. Sinònim: piulada.

&& tuitejar Publicar un tuit. Sinònim: piular.

&& tuiter -a Persona que publica un tuit. Sinònims: piulador, piulaire.

&& turismofòbia Aversió al turisme.

&& turmentí Tipus de veler. En castellà, tormentín.

&& tutorial Relatiu a la tutoria. Programa d’aprenentatge o guia d’instruccions.

(Ésadir, Termcat)

&& twitstar Famós que té compte de Twitter. En anglès i en cursiva. La ‘twitstar’

Lucia Caram va incendiar la xarxa fa uns dies.

&& txakra Cadascun dels set centres energètics situats al llarg de la columna
vertebral que posen en contacte i interacció el cos físic i el cos subtil. En castellà,
chakra. (Termcat)

&& txètnik Ultranacionalista serbi. En plural, txètniks. (ésAdir) (Atenció: hem

canviat de criteri. Abans fèiem cetnik.)

&& txupinazo Coet de focs artificials que inaugura els Sanfermines. Forma basca.
En castellà, chupinazo. (Ésadir)

&& txutxes Llaminadures. Adaptació del castellà chuches.

&& uci Sigla d’unitat de cures intensives. Tot minúscules. En plural, ucis

&& UG Sigla d’Universitat de Girona (no pas UdG).

&& uigur –s Individu d’un poble turc de l’Àsia central. No apostrofarem els articles
el, la ni la preposició de.

&& ultimar Verb català que no ha de fer oblidar enllestir.

& un Recurs estilístic característic del nostre columnista Arturo SanAgustín. L’hi
respectarem, tot i ser conscients que es tracta d’un recurs força més productiu en
castellà que en català. Així, doncs, un celebra que la Conselleria de Salut ens
recordi que encara existeixin els enciams.

&& una cosa és predicar i una altra donar exemple Equivalent possible de la
frase feta en castellà una cosa es predicar y otra dar trigo. Alternatives: una cosa
és predicar i una altra actuar; de les paraules als fets n’hi va un bon tros.

&& un altre pas de rosca Equivalent possible, però no únic, de l’expressió

castellana otra vuelta de tuerca. (Així és com s’ha traduït, en català i en castellà
respectivament, la novel·la de Henry James The turn of the screw.) Altres
equivalents, més entenedors: un pas més enllà, un pas endavant, un nou
impuls.

&& una pica a Flandes S’admet com a equivalent de l’expressió castellana una
pica en Flandes.

&& una solució avui i un problema demà Equivalent possible de la frase feta en
castellà pan para hoy y hambre para mañana.

&& un […] i l’altre Parlant de dos elements (objectes, persones, animals, etc.), el
segon no pot ser introduït per un article indeterminat. Tenia dos gossos: un el va
col·locar a casa d’uns amics, i l’altre [no pas *i un altre] a ca la tieta. Dos davanters
que canvien d’aires: un cap al Manchester City i l’altre [no pas *i un altre] cap al
United. Dues polèmiques: una sobre el nombre de barracons escolars i l’altra [no
pas *i una altra] sobre la liquidació de les inversions estatals. Les barbaritats que
es van cometre en un bàndol i l’altre [no pas *i un altre].

Vigilem, però, de no caure en el cas contrari, és a dir, de determinar el que és

indeterminat. Obligat a reescriure el seu discurs una vegada i una altra [no pas
*una vegada i l’altra].

&& unisex En plural, invariable. Perruqueries unisex.

&& Universitat Carles III En català.

UPB Sigla de la Universitat del País Basc. (En castellà, UPV.)

&& UPD Sigla del partit Unió, Progrés i Democràcia (no pas UpyD ni UpiD).

&& urgir S’admet com a verb transitiu, significant ‘instar algú a fer una cosa sense
dilació’ Pacients espanyols urgeixen el Govern a legalitzar el cànnabis medicinal.
(Ésadir, DDLC).

&& USCA, l’ Sigla de la Unió Sindical de Controladors Aeris. Apostrofem l’article.

&& UTE, l’ Sigla d’unió temporal d’empreses. Apostrofem l’article, perquè té

més sentit una pronúncia tònica de la u.

&& uva En minúscula i rodona per referir-se als raigs ultraviolats. Raigs uva.

&& uvi Sigla d’unitat de vigilància intensiva. Tot minúscules. En plural, uvis.

&& Vallès Plural invariable. Els dos Vallès (Enciclopèdia Catalana i Viquipèdia).
Sembla que la -s final fa rebutjar la flexió, a diferència del que passa en general:
els dos Empordans, les dues Corees, les dues Catalunyes, les dues Espanyes.
&& val més que us ho expliqui després del millor de la meva setmana
Podríem traduir sempre així la frase que l’Albert Espinosa escriu també sempre
així en castellà (casi os lo cuento después de lo mejor de mi semana). (Introduïda
al traductor.)

&& vaporejar Aspirar vapor d’aigua barrejat amb altres substàncies. Vaporejar és
una manera de fumar sense conseqüències. Sinònim: vapejar.

&& vèncer No pot reemplaçar guanyar quan no s’esmenta el perdedor. (És a dir,
es pot vèncer algú, però no pas un trofeu.) Egipte guanya (no pas *venç) la Copa
d’Àfrica i fa història. El Barça venç el Madrid i guanya la Lliga (no pas El Barça
guanya el Madrid i *venç la Lliga).

&& vegà -ana Que practica el veganisme. Adaptació de l’anglès vegan. (ésAdir)

&& veganisme Estil de vida que implica abstenir-se de l'ús o consum de

productes d'origen animal. (ésAdir)

&& venir gran Venir ample. Aquesta feina li ve gran. (DSFF)

&& Ventolin Nom comercial d’un inhalador.

&& verbs amb un pronom travat (molt semblants a haver-hi i anar-se’n) Hi ha

uns quants verbs en català que porten un pronom incorporat referit a un
complement no pas substituint-lo, sinó més aviat reforçant-lo. En són exemples
saber-ne, dir-ne, cabre-hi i aprendre’n, entre d’altres com ara entendre-hi. En
aquests casos, el pronom és obligatori (la frase grinyola si no s’hi posa), i no cal
escriure una coma entre el verb i el complement, estiguin escrits en l’ordre que
sigui. No en sap res d’això. ¿Què en diu la mare de la graduació? La consulta hi
cap en la Constitució. En va aprendre poc d’ell. No hi entén de futbol.

&& Verdun Nom d’un barri de Barcelona (amb n final i sense article). No s’ha de
confondre amb Verdum (amb m final), que és el nom d’una plaça de Barcelona.
(Web de l’Ajuntament de Barcelona)

&& veta de mercat Buit de mercat constituït per un petit segment de mercat
explotat per una marca. (Termcat) En castellà, nicho, o també mercado nicho.

&& vetllador Taula petita i lleugera, fàcilment transportable, com les de les
terrasses de bars i restaurants. (Termcat)

&& veu d’alarma S’admet com a sinònim de crit d’alarma. (Atenció: hem canviat
de criteri.)

&& *veure el cas En dret, calc de l’espanyol ver el caso. Les expressions
jurídiques equivalents (entendre en el cas, conèixer del cas), si en el context
d’un titular queden forçades, poden ser substituïdes per jutjar el cas, examinar el
cas, intervenir en el cas, revisar el cas. Els recursos dels policies condemnats i
les víctimes obligaran el Suprem a revisar el cas (no pas *veure el cas).
L’Audiència diu que els delictes no es poden jutjar (no pas *veure) en aquesta seu
judicial.

&& Via Augusta, Via Favència, Via Júlia, Via Laietana.

&& vial És un substantiu i no s’ha de confondre amb l’adjectiu viari. Seguretat

viària (no pas *seguretat vial). A més, significa ‘camí ample, ordinàriament amb
arbres a cada costat’, de manera que no és sinònim de carril. L'avantprojecte
municipal planteja eliminar tres carrils del passeig de Sant Joan (no pas *tres
vials).

&& viagra En femení. Els efectes de la viagra.

&& vice primer ministre Escriurem el prefix separat, perquè introdueix un

sintagma travat. El vice primer ministre del Regne Unit.

&& vídeo currículum Currículum presentat en format de vídeo. En plural, vídeos

currículum.

&& vidre Pot ser d’augment, d’un color determinat o una lent. Per tant, es pot
admetre en frases figurades com a equivalent de cristal. Tot depèn del vidre amb
que es mira.

&& vigorèxia Preocupació extrema per tenir un cos més musculat. (El Termcat
proposa complex d’Adonis).

&& vigorèxic -a Relatiu a la vigorèxia.

&& Vila Desnonament Barri de Ciutat Meridiana, a Nou Barris. En castellà, Villa
Desahucio.

&& villa miseria Nom que es dona a l’Argentina als assentaments informals
caracteritzats per una densa proliferació de vivendes precàries. En plural, villas
miseria.

&& vinent En determinats contextos, sinònim força aprofitable de pròxim.

&& vinyetista Dibuixant de vinyetes.

&& vip Lexicalització de la sigla anglesa VIP (‘very important person’). Plural:
vips. Però invariable com a adjectiu: sales vip. (Ésadir)

&& viralitzar Difondre continguts per les xarxes socials creant un efecte
propagador semblant al d’un virus (Termcat, Ésadir)
& Virreina, la Escriurem l’article en minúscula.

&& visionament Acció i efecte de veure una projecció cinematogràfica, televisiva

o de vídeo amb finalitats professionals. (Termcat) En castellà, visionado.

&& visionar Reproduir un programa audiovisual (Termcat) [Definició molt més

genèrica que la del DIEC.]

&& vistós Possible equivalent de l’adjectiu castellà llamativo quan no vol dir
‘cridaner’. Una actriu vistosa.

&& vitriòlic -a S’admet com a equivalent del castellà vitriólico. Sinònim de

càustic, corrosiu. (DCVB)

&& VOSA Sigla de ‘versió original amb subtítols en anglès’ (en castellà, VOSI).
Tinguem-ho en compte a les cartelleres de cinema.

&& vot pregat Modalitat de sufragi en què l’elector potencial es veu obligat a
pregar que li sigui concedit el dret a vot.

&& vuitmil Nom que pren una muntanya de 8.000 metres d’altura. En plural,
vuitmils. (Atenció, hem canviat de criteri: abans ho escrivíem en cursiva.)

&& vuitmilista Alpinista que ha pujat un cim de més de 8.000 metres. (Termcat)

&& vuvuzela Trompeta característica dels estadis de futbol de Sud-àfrica. En

plural, vuvuzeles.

&& whatsap Missatge enviat a través de l’aplicació WhatsApp. Tot en minúscules

i en rodona. Adaptació catalana de whatsapp, proposada pel Termcat. Enviar,
escriure, fer un whatsap. En plural, whatsaps.

&& WhatsApp Nom comercial d’aquesta aplicació de missatgeria instantània.

Respectarem també la majúscula intermèdia.

&& whiskeria Bar on es consumeix especialment whisky.

&& wifi Tecnologia usada per a xarxes sense fil. (Lexicalització de la marca
comercial de la Wi-Fi Alliance). Plural wifis. (Termcat, Ésadir) [Noteu la
desaparició del guionet.]

&& xapar En llenguatge col·loquial, tancar. (Ésadir)

&& xapista S’admet com a sinònim de planxista.

&& xapisteria S’admet com a sinònim de planxisteria.

&& xatbot Programa informàtic que utilitza tècniques d’intel·ligència artificial que li
permeten interactuar amb éssers humans. Sinònim: assistent virtual. (Termcat)

&& xeiquessa Femení de xeic. A la xeiquessa de Qatar se li enganxa una sabata

al sortir del palau.

&& Xeremiétivo Aeroport de Moscou.

&& xerrada No té el mateix rendiment que charla en castellà, motiu pel qual sovint
s’ha de recórrer a altres paraules que hi estan poc o molt emparentades:
conferència, conversa, etc. La conversa femenina cohesiona el món.

&& xicano Catalanització de chicano. Surt al DIEC2.

&& xino S’admet col·loquialment per designar una botiga regentada per xinesos.
El xino de la cantonada sempre està obert.

&& xinos Mena de pantalons.

&& xiripa Sort, xamba. Ha endevinat les respostes de xiripa. (GDLC)

&& xivatada En llenguatge col·loquial, delació. (GD62, ésAdir)

&& xorrada En llenguatge col·loquial, sinònim de bestiesa, bajanada, ximpleria.

&& *xulejar No s’admet. Calc del castellà chulear, amb múltiples accepcions.
Solucions possibles: fer-se el xulo, presumir, gallejar; putejar, abusar,
explotar; burlar-se, riure’s.

&& xulo, -a. S'admet en el sentit de 'fatxenda, fanfarró'. Luc Besson, un xulo molt
'made in France'. Col·loquialment, també s’admet en el sentit de ‘bonic, maco,
vistós’. Una pel·lícula molt xula.

&& xurro Xamba (GDLC). Guanyar de xurro.

&& xutar Amb el significat de ‘funcionar, anar bé’ és un calc del castellà chutar.
L’equivalent clàssic és rutllar. El programa no rutlla (no pas *no xuta). En l’àmbit
del futbol, pot fer de molt mal dir on acaba el sentit recte i on comença el figurat.
En aquests casos es pot admetre. El Barça no xuta.

&& Xuventudes Socialistas Organització política juvenil gallega.

&& yazidita Partidari del yazidisme, religió sincrètica. (Ésadir)

&& Youtube.

&& youtuber -a Persona que es dedica a gestionar un canal a Youtube. (Termcat,

Ésadir) Claus per entendre què són els youtubers.

&& web Tot i que el terme pot ser masculí (lloc web) o femení (pàgina web), per
referir-nos a les adreces electròniques farem servir el femení. Podeu entrar a la
web www.tresc.cat.

&& Zika Virus responsable d’una malaltia infecciosa. Amb majúscula en tots els
casos. (Ésadir) (En castellà fan el virus del Zika, amb majúscula, però el zika, amb
minúscula.)

&& zimbabuès –esa Natural de Zimbàbue. (DIEC2)

&& zona mixta Equivalent possible del corralito que fa servir Emilio Pérez de
Rozas en les seves cròniques sobre motociclisme. Es tracta de la zona del circuit
on, al final de la cursa, els pilots guanyadors són felicitats per companys i parents,
i on atenen la premsa i les càmeres de televisió abans de la cerimònia del podi.
Per designar aquest espai també es fan servir els termes parc tancat i corralet.
(Ésadir)
© 2007, Ediciones Primera Plana, SA
Consell de Cent, 425-427 08009 Barcelona.

Primera edición: diciembre del 2002.

Producción y preimpresión: Ediciones Primera Plana.

Diseño: Ferran Sendra.

ISBN: 84-666-0099-X
Depósito legal: B-42251-2002.
Impresión y encuadernación: I.G. Marmol, SL
Impreso en España.

Queda prohibida, salvo excepción prevista por la ley, cualquier forma de reproducción, distri-
bución, comunicación pública y transformación de esta obra sin contar con la autorización de
los titulares de propiedad intelectual. La infracción de los derechos mencionados puede ser
constitutiva de delito contra la propiedad intelectual (arts. 270 y sgts. Código Penal).

2 El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil

Prólogo a la
Edición del 2007
La revisión del Libro de estilo –la tercera edición impresa y la segunda que llega a los
lectores, puesto que la primera fue de uso interno– incluye un millar de cambios con
respecto al manual revisado en noviembre del 2002. Se trata, por lo común, de modifi-
caciones que responden a la necesidad de adaptación de un texto que por definición es
una obra sujeta permanentemente a enmiendas y correcciones, y abierta a la evolución
natural de la lengua.
Un libro de estilo no es un diccionario de uso ni un compendio de normas gra-
maticales, sino un código interno de seguimiento obligatorio para los redactores y solo
para estos. No pretende, pues, imponer criterio alguno a los lectores ni suplantar al
Dicccionario de la Real Academia Española (RAE), al Diccionario panhispánico de
dudas y a otros libros de consulta. Por poner un ejemplo, el manual aboga por el empleo
de femeninos específicos de algunos nombres que la RAE considera comunes en cuan-
to al género, como cancillera y coronela. ¿Por qué? Porque en cuestiones de género
parte del criterio de que la ampliación del registro de femeninos no solo se acomoda a
los cambios de la sociedad, sino que sirve al propósito de desterrar los usos sexistas
del lenguaje. Pero esta norma, que algunos lectores considerarán, sin duda, cuando
menos discutible, no obliga más que a quienes hemos decidido adoptarla libremente.
Así pues, la revisión del manual pone al día y unifica –hasta donde es posible hacerlo–
los criterios de uso del idioma, sobre todo en los casos de duda y, en general, en aque-
llos en los que puede optarse por dos o más posibilidades, atendiendo preferentemen-
te al habla de la calle y sin más pretensiones que mejorar la comunicación con el lector
y dotar de mayor coherencia al diario.
Por desgracia, la credibilidad de los medios de comunicación se resiente, a veces gra-
vemente, de la despreocupación en los usos lingüísticos con que los profesionales ofen-
demos el sentido común de quienes nos leen. Con frecuencia abusamos de los extran-
jerismos y los eufemismos, empleamos perífrasis enrevesadas o gratuitas y cometemos
algunos dislates gramaticales y sintácticos que dañan notablemente nuestra credibili-
dad. Pues bien, la presente revisión del manual persigue especialmente limitar estos y
otros desatinos para contribuir de este modo a que el diario ejerza la responsabilidad de
informar y opinar no solo con independencia y responsabilidad, sino también con pro-
piedad y sin artificios, y con un respeto escrupuloso por las lenguas –el castellano y el
catalán– que constituyen el más valioso de nuestros patrimonios comunes.
El Libro de estilo es, en este sentido, un verdadero contrato con la sociedad, un texto
que nos compromete ante ella y a cuyo cumplimento nos sentirnos obligados por los lec-

el Periódico de Catalunya 3
 Llibre d’Estil

tores. Para dar más fuerza a este contrato, la revisión del Libro de estilo incluye en un
apéndice el Estatuto de Redacción, que resume los principios deontológicos a los que
se somete la actuación de los profesionales de EL PERIÓDICO. La observancia de
estas reglas, tarea en la que los responsables del diario pondremos un especial
empeño, dará la medida de nuestro compromiso con la libertad.

Rafael Nadal
Director de EL PERIÓDICO
Febrero del 2007

4 El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil

Prólogo a la
Edición del 2002
Las páginas que siguen a este prólogo constituyen la segunda edición impresa del Libro
de Estilo de EL PERIÓDICO y la primera que se edita con voluntad de que llegue incluso a los
lectores, puesto que la anterior, fechada en septiembre de 1997, un mes antes de la aparición
de la edición en catalán del diario, ha sido únicamente de uso interno. Previamente, EL
PERIÓDICO se regía por una serie de normas no sistematizadas hasta hace cinco años en un
libro como tal.
Si se compara un periódico con un ferrocarril, el esquema de la paginación —lo que pro-
fesionalmente se conoce por planillo, lanzado o alzado, o chemin de fer en francés— serían las
vías por las que transcurren la locomotora y los vagones del tren. El diseño de los vagones, el
interiorismo, las normas éticas y estéticas que conforman un tipo determinado de ferrocarril se-
rían el libro de estilo. Ese diseño no necesariamente ha de ser uniforme, aunque mantenga unos
criterios generales —un vagón es un vagón— aplicables a la mayoría de los medios de comu-
nicación.
Pero un libro de estilo no es un diccionario ni una gramática, sino el código interno de una
Redacción que tiene por objetivo la unificación de normas profesionales y lingüísticas, y la fija-
ción de métodos de trabajo y de procedimientos éticos para dar al medio de comunicación una
personalidad propia y, en el caso de los periódicos, facilitar la comprensión de los lectores y su
identificación con el producto que adquieren.
Como no es un diccionario, cada libro de estilo puede optar por soluciones distintas y pro-
pias para las dudas y los problemas que plantea, por ejemplo, el uso de palabras nuevas crea-
das por la irrupción de la informática o las nuevas tecnologías. No es necesario tampoco seguir
al pie de la letra las decisiones adoptadas, en el caso del castellano, por la Real Academia
Española.
De acuerdo con estas premisas, EL PERIÓDICO ha adoptado sus decisiones más contro-
vertidas tras un debate entre la Dirección y los principales cargos de la Redacción. En algunos
casos —como el suscitado por el término islamista—, la polarización ha llegado al punto de que
defensores y detractores de su admisión como sinónimo de integrista islámico han presentado
sus conclusiones por escrito en forma de ponencia. Después, la Dirección y el Consejo de
Redacción han tomado la decisión final. En este término, la solución —aceptarlo como sinóni-
mo de integrista— ha coincidido con lo decidido por la Academia. Pero no ha sido siempre así.
La Academia admite, por ejemplo, hindú como equivalente de indio —ciudadano de la India—,
mientras que EL PERIÓDICO sigue reservando hindú para los practicantes del hinduismo, que
era su significado original.
Basten estos dos ejemplos para comprobar que un libro de estilo es una realidad cam-
biante y por ello mismo decisiones adoptadas en esta edición pueden ser sometidas a revisión
y modificadas en ediciones sucesivas.

el Periódico de Catalunya 5
 Llibre d’Estil

En cuanto al método de presentación, en lugar de dividir el contenido en un manual de nor-

mas profesionales y deontológicas seguidas de un diccionario de vocablos, nos ha parecido más
útil colocar todos los conceptos en orden alfabético. Es decir, para encontrar cualquier entrada
hay que recurrir al orden alfabético, y únicamente un tratamiento tipográfico distinto —en
mayúsculas las normas y en minúsculas los términos— advertirá al lector de la diferencia. Un
exhaustivo índice de topónimos de todo el mundo, también en orden alfabético, cierra el volu-
men.
Este Libro de Estilo se debe fundamentalmente a la especialización y al trabajo ejemplar de
nuestro compañero Juan Manuel Blanco, prematuramente fallecido en enero del 2002 a los 51
años. Esta es, pues, su obra póstuma, a la que dedicó los últimos años de su vida. Juan Manuel,
redactor jefe de EL PERIÓDICO, había redactado ya en 1985 el primer proyecto de Libro de
Estilo de este diario, fue después su jefe de edición y dedicó a Una propuesta de libro de estilo
su tesis doctoral, leída en diciembre de 1991 en la Universitat Autònoma de Barcelona, de la
que era profesor de Periodismo. Su testigo ha sido recogido en EL PERIÓDICO por Joan
Busquet, que ha completado el trabajo de Blanco.
Como director del diario, debo recordar que el Libro de Estilo es de obligado cumplimien-
to para todos los redactores de EL PERIÓDICO, y confío en que será un instrumento valioso
para sus lectores.

Antonio Franco
Director de EL PERIÓDICO
Noviembre del 2002

6 El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil

Introducción
La seguna edición impresa del Libro de Estilo es de noviembre del 2002. Han pasado, pues,
más de tres años. Se trata de un tiempo suficiente para que resultase necesaria la revisión
de un manual como este, abierto por naturaleza y sujeto a continuas actualizaciones. La
atenta lectura del texto vigente hasta hoy revelaba que había entradas obsoletas y otras que
necesitaban adecuarse. Mostraba también notables lagunas lexicográficas, sobre todo en
cuanto a neologismos y extranjerismos. Y ponía de relieve el desfase de algunas normas gra-
maticales y ortográficas con respecto a las adoptadas por la Real Academia Española (RAE).
La reciente publicación del Diccionario panhispánico de dudas (DPD) había acentuado
este desfase y había hecho que la revisión del texto resultase imprescindible y necesaria-
mente compleja, ya que el manual oficial trata –como el Libro de Estilo– de dar respuesta a
las dudas que se plantean a los hablantes en todos los planos: fonológico (pronunciación,
grafías, acentuación y puntuación), morfológico (plurales, femeninos y formas derivadas),
sintáctico (construcción y régimen, concordancia y forma y uso de locuciones) y lexico-
semántico (impropiedades léxicas, neologismos y extranjerismos).
El hecho de que el DPD tenga carácter normativo y de que EL PERIÓDICO se haya com-
prometido a adoptarlo –como la mayoría de los diarios españoles e hispanoamericanos– nos
obliga no solo a seguir las propuestas que contiene, o cuando menos a dejar constancia de
ellas, sino a revisar algunas normas consolidadas por el uso en el diario. De ahí que puedan
resultar chocantes algunas medidas, como la supresión de la tilde en los pronombres
demostrativos y la adaptación gráfica de algunos extranjerismos y topónimos.
Todo ello no impide que la adaptación del manual de estilo al Panhispánico tenga en
cuenta los modos de expresión y los usos lingüísticos asentados en Catalunya y, en gene-
ral, las características de los hablantes a los que el diario se dirige.
El texto revisado incluye modificaciones menores, derivadas de la necesidad de actuali-
zación y reordenación, así como artículos y entradas cuyo propósito es evitar errores gra-
maticales, sintácticos y de estilo. Pero los cambios más notables son los relativos a la
ampliación del registro de femeninos y a la castellanización de extranjerismos, que han sido,
junto a la supresión de la tilde de los demostrativos, los asuntos cuyo tratamiento ha resul-
tado más polémico en el debate suscitado en la Redacción del diario durante el proceso de
elaboración del manual.
Así pues, y en síntesis, la nueva edición del Libro de Estilo adapta gráficamente las expre-
siones latinas más comunes (in péctore, sine díe, sub iúdice, sui géneris, vox pópuli); inclu-
ye términos y expresiones de grafía dudosa (aimara, alzhéimer, apartotel, bocabajo, chií,
ciempiés, dalái lama, medioambiente, párkinson, samurái, sinvergüenza); incorpora neolo-
gismos necesarios (altermundista, chequear, faxear, fibromialgia, puticlub, vacas locas); lexi-
caliza algunas siglas (oenegé, opa, tac, uci, uvi, vip); añade entradas destinadas a evitar des-

el Periódico de Catalunya 7
 Llibre d’Estil

plazamientos de significados (armamentista / armamentístico, cómputo / recuento, consen-

suar / pactar, desalar / desalinizar, hidráulico / hídrico / hidrográfico / hidrológico, liderato /
liderazgo, nutricional / nutritivo, solidificar / consolidar), y prohíbe barbarismos y extranjeris-
mos superfluos (*calamidad pública, *causar efecto, *colíder, *comida para llevar, *criminalís-
tico, *enseñanza presencial, *entrar en rentabilidad, *espónsor, *pospartido, *redifusión,
*sobre el terreno, *trazabilidad, *usabilidad, *versionar).
La ampliación del registro de femeninos responde a la necesidad de evitar los usos sexis-
tas del lenguaje sin recurrir a ejercicios de ingeniería lingüística, como la sustitución del mas-
culino genérico por desdoblamientos inapropiados y agramaticales (*los niños y las niñas,
*los padres y las madres, *los vascos y las vascas, *todos y todas, *espectadores y espec-
tadoras). El uso del masculino genérico no atenta contra la igualdad de los sexos. No es
más que el resultado de un largo proceso cuyo punto de partida es la desaparición del géne-
ro neutro latino y la adaptación de las declinaciones de este idioma, que han llevado, por
ejemplo, a palabras como genio (que carece de femenino y que, por tanto, se aplica indis-
tintamente a hombres y mujeres) y estrella (que es de género femenino, aunque se refiera a
futbolistas como Beckham). Con este propósito, el Libro de Estilo amplía la relación de voces
femeninas e incluye no solo algunas de las registradas por el DRAE y la mayoría de los dic-
cionarios de uso (bachillera, bombera, capataza, dependienta, edila, farsanta, ingeniera,
huéspeda, jabalina), sino otras que se refieren a cargos, profesiones o títulos en otros tiem-
pos solo asociados a los hombres, tengan o no registro académico: cancillera, coronela, fis-
cala, generala, jueza.
En cuanto a los extranjerismos, la revisión del manual sigue la regla general de que no
deben utilizarse cuando existen palabras o expresiones españolas que significan lo mismo
(call conference / multiconferencia; share / cuota de pantalla; sponsor / patrocinador; mo-
bbing / acoso, hostigamiento; consulting / consultora o consultoría). Pero el manual, siguien-
do el criterio del Panhispánico, castellaniza decenas de palabras extranjeras (afiche, baipás,
beis, bistró, bluf, bol, box, brandi, bungaló, carpacho, cederrón, chef, chucrut, clínex, cola-
je, crac, curri, dumpin, eslalon, esparrin, estor, glamur, golaveraje, gurmet, metre, paparazi,
paspartú, rugbi, serpa, sexapil, sexi, suvenir, toples, yacusi, zapeo, zum). Algunas de las
adaptaciones gráficas propuestas por la RAE, como las de anglicismos terminados en –ing,
no se han incorporado a la revisión porque resultan innecesarias o porque no se acomodan
al uso culto en el ámbito lingüístico de la mayoría de los lectores de EL PERIÓDICO.
Esta tercera edición impresa del Libro de Estilo, que es la segunda edición venal, no solo
es deudora del Panhispánico. También lo es de los manuales de otros diarios españoles y
de América Latina, y de los dicccionarios de dudas, sobre todo el de José Martínez de
Sousa, así como de la Fundación del Español Urgente (Fundéu). En la revisión del manual
han intervenido numerosos redactores del diario, algunos con sus críticas a la edición ante-
rior, otros con sugerencias y propuestas de redacción. Especialmente valioso ha sido el tra-
bajo de la periodista Sonia Gutiérrez, sin cuyo rigor y minuciosidad esta obra no hubiera sido
posible.

Joan Busquet

8 El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil

el Periódico de Catalunya 9
Llibre d’Estil A

Aa
a En general el complement directe no va precedit
de la preposició a.
Va deixar a la banqueta homes com Ronaldinho i
Márquez.
L’escàndol afecta la credibilitat dels polítics.
La fusió preocupa els sindicats.

2. Com a excepcions a la regla anterior:

De totes maneres, moltes vegades hi ha altres
solucions més curtes i senzilles.
Hi ha dues rutes a seguir / Hi ha dues rutes possibles.

4. En general és poc genuïna la construcció a +

substantiu com a complement del nom.
*bandera a quadros bandera de quadros
*cuina a gas cuina de gas
a. La preposició a és obligatòria davant dels *gust a llimona gust de llimona
pronoms personals forts (mi, tu, ell, ella, *hereu al tron hereu del tron
nosaltres, vosaltres, ells, elles, vós, vostè, *olor a humitat olor d’humitat
vostès, si). *tren a gran velocitat tren de gran velocitat
Us vol veure a vosaltres. *vaixell a motor vaixell de motor

b. S’admet davant dels pronoms tothom, Però hi ha alguns casos en què la a es pot con-
ningú, qui, el qual i tots (si fa referència a siderar adequada en lloc de la preposició de.
persona).
No vol a ningú. a. Quan l’ús ha lexicalitzat l’expressió.
Coneix a tothom. avió a reacció
Els van premiar a tots. olla a pressió

c. S’utilitza en casos de complement direc- b. Per remarcar que el complement del nom
te de persona desplaçats a l’esquerra. és objecte i no subjecte.
A Montserrat Caballé la van aplaudir molt. el judici a Milosevic
el càstig a l’Ajax
d. S’admet per desfer ambigüitats. l’indult a militars
El Barça es classificarà si guanya al Bayern Munic. la invasió a Xipre
el rebuig a l’autoritat
e. S’usa en casos de paral·lelisme. el robatori al banc
Els van rebre a ell i als seus socis.
5. A vegades s’utilitza la preposició a en cons-
f. Es posa en casos de reciprocitat. truccions en què són més adequades altres
No van fer sinó acusar-se l’un a l’altre. preposicions.
El fiscal demana sis mesos d’arrest al policia.
3. És correcta la construcció a + infinitiu com a Millor El fiscal demana sis mesos d’arrest per al poli-
complement del nom o del pronom res. cia.
Té moltes coses a dir. Han augmentat els processos a periodistes.
Hi ha moltes qüestions a tractar. Millor Han augmentat els processos contra periodis-
No hi havia res a fer. tes.

el Periódico de Catalunya 11
A Llibre d’Estil
6. Els verbs de percepció seguits d’infinitiu
admeten l’ús de la preposició a.
Va sentir dir que vindria / Va sentir a dir que vindria.
-aa- Aquest grup vocàlic manté les dues a quan
forma part de paraules compostes: portaa-
vions, contraalmirall, guardaagulles.
*a això de Locució incorrecta. S’ha de substituir
per cap a, al voltant de, pels volts de.
No Van atacar a això de la mitjanit.
Sí Van atacar pels volts de la mitjanit.
*abaixada Ultracorrecció per baixada.
L’alternança abaixar / baixar no afecta el subs-
tantiu, que sempre és baixada.
No L’abaixada del preu del petroli.
Sí La baixada del preu del petroli.
•abanderat -ada Banderer, capdavanter.
Els abanderats de la democràcia van sortir al carrer.
*abarcar Castellanisme per abraçar, compren-
dre, englobar, incloure.
No L’exposició abarca els segles XIX i XX.
Sí L’exposició comprèn els segles XIX i XX.
•a base de A còpia de.
Se n’ha sortit a base d’insistir-hi.
abassegador -a Incorrecte en el sentit d’aclapa-
rador, contundent.
No Triomf abassegador del Betis al Bernabéu.
Sí Triomf aclaparador del Betis al Bernabéu.
abassegar Incorrecte en el sentit d’aclaparar, ani-
quilar, arrasar.
Abc S’escriu així el nom del diari.
ABC Sigla de l’American Broadcasting
Companies. Es pot utilitzar com a primera
referència.
•abdicar Verb que farem intransitiu.
El rei va abdicar dels seus drets.
2. Els sobirans (reis, papes, etcètera) no dimi-
teixen, sinó que abdiquen.
Aberri Eguna En basc significa «dia de la pàtria».
És la festa oficial del País Basc des del 1982.
Se celebra el Diumenge de Pasqua.
abertzale En basc significa «patriota» o «naciona-
lista». Farem el plural abertzales.
12
ablació Extirpació de qualsevol part del cos, no
només del clítoris, que en aquest cas també
s’anomena clitoridectomia.
*ablacionar Les expressions correctes són extir-
par o practicar una ablació.
•abocat –ada S’admet com a sinònim de con-
demnat, obligat, destinat.
La coalició està abocada a desaparèixer.
El ministre es va veure abocat a dimitir.
Aquest projecte està abocat al fracàs.
abonament En el sentit de «fertilitzant» el terme
correcte és adob.
abonar En el sentit de «fertilitzar» el terme correc-
te és adobar.
ABREVIATURES
1. En una informació no s’abreuja cap paraula,
ni tan sols les unitats de mesura o els tracta-
ments.
2. Aquesta regla també regeix quan es repro-
dueixen documents.
3. Les úniques excepcions d’aquesta regla són
les següents:
a. Acrònims i sigles, incloses les dels clubs
esportius (FC, RCD, CF, UE, etcètera), les
societats mercantils (SA, SL, SRC) i les
expressions KO i OK (vegeu ACRÒNIMS i
SIGLES).
b. Abreviatures de noms propis consolida-
des: J. V. Foix, John F. Kennedy., O. J.
Simpson. Cal tenir en compte que l’abrevia-
tura de Maria és M., no pas *Ma.: Josep M.
Espinàs. I la de Lluís, L., no pas *Ll.
c. En els titulars, les distàncies, les velocitats
i els euros: km, km/h, €.
d. En les informacions d’Esports, els temps,
les marques i les cilindrades (cc).
e. Els resultats i les classificacions
d’Esports.
4. En els casos c, d i e de l’apartat anterior (i
també en els gràfics i quadros estadístics), els
símbols del sistema internacional d’unitats s’es-
criuen sense punt i es mantenen invariables en
singular i plural.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil

5. Les abreviatures de països són les següents:

Afganistan (Afg)
Albània (Alb)
Alemanya (Ale)
Algèria (Alg) (cast.: Arg)
Andorra (And)
Anglaterra (Ang) (cast.: Ing)
Angola (Agl)
Antigua i Barbuda (Ant)
Antilles Neerlandeses (ANe)
Aràbia Saudita (Arà) (cast.: Ara)
Argentina (Arg)
Armènia (Arm)
Aruba (Aru)
Dominica (Dom)
Egipte (Egi)
Emirats Àrabs Units (EAU)
Equador (Equ) (cast.: Ecu)
Eritrea (Eri)
Escòcia (Esc)
Eslovàquia (Esq)
Eslovènia (Esl)
Espanya (Esp)
Estats Units (EUA) (cast.: EEUU)
Estònia (Est)
Etiòpia (Eti)
Fèroe, illes (Fèr) (cast.: Fer)
Fiji (Fij)
a A

Austràlia (Aus) Filipines (Fil)

Àustria (Àus) (cast.: Aut) Finlàndia (Fin)
Azerbaidjan (Aze) França (Fra)
Bahames (Bah) Gabon (Gab)
Bahrain (Brn) Gal·les, País de (PGa)
Bangla Desh (Ban) Gàmbia (Gàm) (cast.: Gam)
Barbados (Bar) Geòrgia (Geò) (cast.: Geo)
Bèlgica (Bèl) (cast.: Bél) Geòrgia del Sud i Sanwich (GeS)
Belize (Bel) Gernsey (Ger)
Benín (Ben) Ghana (Gha)
Bermudes (Ber) Gibraltar (Gib)
Bhutan (Bhu) Gran Bretanya (GBr)
Bielorússia (Bie) Grècia (Grè) (cast.: Gre)
Bolívia (Bol) Grenada (Gre)
Bòsnia i Hercegovina (Bòs) (cast.: Bos) Groenlàndia (Gld)
Botswana (Bot) Guatemala (Gua)
Brasil (Bra) Guadeloupe (Gdp)
Brunei (Bru) Guaiana Francesa (GFr)
Bulgària (Bul) Guam (Gum)
Burkina Faso (BFa) Guinea (Gui)
Burundi (Bur) Guinea Bissau (GBi)
Caiman, illes (Cai) Guinea Equatorial (GEq) (cast.: GEc)
Cambodja (Cdj) (cast.: Cam) Guyana (Guy)
Camerun (Cam) Haití (Hai)
Canadà (Can) Hawaii (Haw)
Cap Verd (CVe) Holanda (Hol)
Catalunya (Cat) Hondures (Hnd)
Centreafricana, República (RCe) Hongria (Hon) (cast.: Hun)
Cocos, illes (Coc) Iemen (Iem) (cast.: Yem)
Colòmbia (Col) Índia (Índ) (cast.: Ind)
Comores (Com) Indonèsia (Ind)
Congo, República del (RCo) Iran (Ira)
Congo, República Democràtica del (RDC) Iraq (Irq) (cast.: Irk)
Cook, illes (Coo) Irian Jaya (Iri)
Corea del Nord (CoN) Irlanda (Irl)
Corea del Sud (CoS) Irlanda del Nord (IrN)
Costa d’Ivori (CIv) Islàndia (Isl)
Costa Rica (CRi) (cast.: CRc) Israel (Isr)
Croàcia (Cro) Itàlia (Ità) (cast.: Ita)
Cuba (Cub) Iugoslàvia (Iug) (cast.: Yug)
Dinamarca (Din) Jamaica (Jam)
Djibouti (Dji) Jan Mayen (Jan)
Dominicana, República (RDo) Japó (Jap)

el Periódico de Catalunya 13
A Llibre d’Estil

Jersey (Jer) Papua-Nova Guinea (Pap)

Jordània (Jor) Paraguai (Par)
Kazakhstan (Kaz) Perú (Per)
Kenya (Ken) Pitcairn, illes (Pit)
Kirguizistan (Kir) Polinèsia Francesa (PFr)
Kiribati (Kbt) Polònia (Pol)
Kuwait (Kuw) Portugal (Por)
Laos (Lao) Puerto Rico (PRi)
Lesotho (Les) Qatar (Qat)
Letònia (Let) Reunió (Reu)
Líban (Líb) Romania (Rom) (cast.: Rum)
Libèria (Lib) Ross (Ros)
Líbia (Lba) (cast.: Lib) Ruanda (Rua)
Liechtenstein (Lie) Rússia (Rús) (cast.: Rus)
Lituània (Lit) Sàhara Occidental (Sàh) (cast.: Sah)
Luxemburg (Lux) Saint Christopher i Nevis (SCh)
Macau (Mau) Saint Helena (SHe)
Macedònia (Mac) Saint Lucia (SLu)
Madagascar (Mad) Saint Pierre i Miquelon (SPi)
Malàisia (Mal) Saint Vincent i les Grenadines (SVi)
Malawi (Maw) Salomó (Slm)
Maldives (Mdv) Salvador, el (Sal)
Mali (Mli) Samoa Occidental (Sam)
Malta (Mlt) Samoa Nord-americana (SNo)
Man, illa de (Man) San Marino (San)
Mariannes Septentrionals (MSe) Sao Tomé i Príncipe (STo)
Marroc (Mar) Senegal (Sen)
Marshall (Msh) Seychelles (Sey)
Martinica (Mnc) Sierra Leone (Sie)
Maurici (Mri) Singapur (Sin)
Mauritània (Mtn) Síria (Sír) (cast.: Sir)
Mayotte (May) Somàlia (Som)
Mèxic (Mèx) (cast.: Mex) Sri Lanka (Sri)
Micronèsia (Mic) Sud-àfrica, República de (RSa)
Moldàvia (Mol) Sudan (Sud)
Mònaco (Mòn) (cast.: Món) Suècia (Suè) (cast.: Sue)
Mongòlia (Mon) Suïssa (Suï) (cast.: Sui)
Montserrat (Mnt) Surinam (Sur)
Moçambic (Moç) (cast.: Moz) Svalbard (Sva)
Myanmar (Mya) Swazilàndia (Swa)
Namíbia (Nam) Tadjikistan (Tad)
Nauru (Nau) Tailàndia (Tai)
Nepal (Nep) Taiwan (Taw)
Nicaragua (Nic) Tanzània (Tan)
Nigèria (Nig) Timor Oriental (Tim)
Níger (Níg) Togo (Tog)
Niue (Niu) Tokelau (Tok)
Norfolk, illa (Nfk) Tonga (Ton)
Noruega (Nor) Trinitat i Tobago (Tri)
Nova Caledònia (NCa) Tunísia (Tun) (Cast.:Tún)
Nova Zelanda (NZe) Turkmenistan (Tuk)
Oceà Índic, Territoris Britànics (OIn) Turks i Caicos, illes (Tks)
Oman (Oma) Turquia (Tur)
Pakistan (Pak) Tuvalu (Tuv)
Palau (Pau) Txad (Txa) (cast.: Cha)
Palestina (Pal) Txeca, República (RTx) (cast.: RCh, Che)
Panamà (Pan) Ucraïna (Ucr)

14 El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil

Uganda (Uga)
Uruguai (Uru)
Uzbekistan (Uzb)
Vanuatu (Van)
Vaticà (Vat)
Veneçuela (Ven)
Verges, illes (Ver) (cast.: Vír)
Vietnam (Vie)
Wallis i Futuna (Wal)
Xile (Xil) (cast.: Chi)
Xina (Xin) (cast.: Chi)
Xipre (Xip) (cast.: Chi)
Zàmbia (Zàm) (cast.: Zam)
Zimbabue (Zim)
a
3. Hi ha parelles de vocals que formen una sola
síl·laba i que, per tant, no es poden separar.
Són els anomenats diftongs, que poden ser
decreixents o creixents.

4. Els diftongs són decreixents sempre que la

segona vocal sigui feble (una i o una u): ai-re,
rei-na, boi-ra, cui-na, pa-lau, neu-la, ciu-tat.

5. Els diftongs creixents es troben en diferents

contextos.

a) Les combinacions ua, üe, üi, uo, precedi-

A

des de g o q: llen-gua, un-güent, lin-güís-tic,

abrigar En català no té el sentit figurat que té en
castellà.
No Moltes dones van abrigar l’autora en el seu dis-
curs d’ingrés.
Sí Moltes dones van fer costat a l’autora en el seu
discurs d’ingrés.
abundar S’admet amb el significat de "manifestar-
se d'acord (amb una idea, amb una opinió ja
expressades)".
Els reunits van abundar en la necessitat d'una entesa.
abusos La paraula anglesa abuse s’ha de traduir
preferentment per tortures o maltractaments
quan sigui aquest el significat amb què s’utilit-
za.
pas-qua, qües-ti-ó, ter-ra-qüi, quo-ta.
b) Una i o una u entre vocals, que sempre
formen síl·laba amb la vocal següent: jo-ia,
ca-uen.
c) A començament de paraula, una i o una u
(amb h o sense) seguida d’una altra vocal:
io-de, hie-na, Huel-va.
6. Els triftongs són grups de tres vocals que for-
men una sola síl·laba, i resulten de la combina-
ció d’un diftong creixent i un de decreixent:
dè-ieu, Pa-ra-guai, cre-ueu.
7. L’accent gràfic pot ser obert (`) o tancat (′).

aC Abreviatura d’abans de Crist. a) La a només pot dur accent obert (gràcia).

•acabar amb Posar fi a. b) La i i la u només el poden dur tancat (patí,

El trencament de les negociacions va acabar amb les
esperances d’una solució pacífica.
•acabar per (+ INFINITIU) Fer, finalment, una cosa.
Els metges van acabar per reconèixer que era millor no
operar.
acabar-se Utilitzarem preferentment la forma pro-
nominal.
La sessió del Congrés es va acabar molt tard.
L’any es va acabar amb el millor IPC de la història.
•accelerada Maniobra brusca d’acceleració.
tabú).
c) La e i la o poden dur accent obert (interès,
història) o tancat (només, guió).
8. Les paraules poden ser agudes (si la síl·laba
tònica és l’última), planes (si és la penúltima) o
esdrúixoles (si és l’antepenúltima).
a) Les paraules agudes s’accentuen quan
acaben en vocal, vocal + s, -en o -in: germà,
cinquè, esquí, raó, ningú, traspàs, estrès,
pastís, arròs, autobús, entén, Berlín.

ACCENTUACIÓ b) Les paraules planes s’accentuen quan no

1. En general, cada una de les vocals que for-
men part d’una paraula determinen una síl·laba:
te-a-tre, ra-ó, co-o-pe-ra-ci-ó.
2. Les vocals a, e i o són vocals fortes, mentre
que i i u són vocals febles.
acaben en vocal, vocal + s, -en o -in (just al
contrari de les agudes): plàstic, èxit, tòxic,
útil, exàmens, òrgan, cànon.
c) Les paraules esdrúixoles s’accentuen
sempre: ànima, prèvia, típica, crònica, cúpu-
la.

el Periódico de Catalunya 15
A Llibre d’Estil

9. Quan una paraula acaba en diftong decrei- 14. Les majúscules també s’accentuen (Àfrica,
xent es considera que no acaba en vocal. Per Índia).
tant, si és aguda no s’accentua (palau, museu,
actriu), i si és plana, sí (paràveu, veníeu). 15. Algunes paraules se solen pronunciar,
sovint per influència del castellà, amb la síl·laba
10. Els adverbis acabats en -ment es formen a tònica equivocada.
partir de l’adjectiu femení singular i tenen dues
síl·labes tòniques: la de l’adjectiu i el sufix Agudes Planes Esdrúixoles
-ment. Porten accent si l’adjectiu femení s’ac- cautxú amoníac medul·la Àtila
centua (prèvia, prèviament) i no en porten si criquet ArquimedesMarràqueix aurèola
l’adjectiu femení no s’accentua (trista, trista- elit austríac mimesi Dàmocles
ment). fluor bantu míssil diòptria
handbol cardíac omòplat èczema
11. Les paraules compostes que no porten handicap conclave policíac ènema
guionet només poden dur un accent gràfic, que hoquei consola rèptil Etiòpia
és el de l’últim element que forma el compost, iber Èdip rupia Hèlsinki
si és que en porta (socioeconòmic, però eco- Munic Eufrates tèrmit Himàlaia
nomicosocial). oboè etíop tèxtil Míkonos
poliglot intèrfon torticoli període
12. En general, els monosíl·labs, tot i que són radar Karamàzov Txékhov pneumònia
majoritàriament tònics, no s’accentuen. Però taigà karate Ucraïna rubèola
n’hi ha alguns que porten un accent que els dis- timpà leucòcit víking Tòquio
tingeix d’altres que s’escriuen igual però tenen tiquet libido zulu vàlua
significats diferents. És l’anomenat accent xandall magnetòfon zòdiac
diacrític, que afecta també alguns mots plans. (embarcació)

Amb accent diacrític Sense accent 16. Hi ha casos que admeten doble possibilitat
bé, béns (propietat) be, bens de síl·laba tònica.
déu, déus (divinitat) deu, deus
dóna, dónes (donar) dona, dones Correcte Preferible
és (ser) es antilop antílop
mà (extremitat) ma dominó dòmino
més (quantitat) mes imbecil imbècil
món (planeta) mon perit pèrit
nét, néta, néts, repòrter reporter
nétes (família) net, neta, nets, saxòfon saxofon
netes xofer xòfer
ós, óssa, óssos,
ósses (animal) os, ossa, ossos, 17. Les vocals de les paraules no catalanes
osses s’han d’accentuar segons les normes del seu
pèl, pèls (cabells) pel, pels idioma (Romário, Yucatán).
què (interrogatiu; relatiu
precedit de preposició) que 18. Els noms propis estrangers que no portin
sé (saber) se accent en el seu idioma original tampoc no en
sí (afirmació) si porten en un text en català (Sofia Loren,
sóc (ser) soc Cameron Diaz, Los Angeles, Santa Barbara,
sòl, sòls (terreny) sol, sols Eibar, Foro Italico), llevat que es tracti de noms
són (ser) son propis que tinguin una forma catalanitzada. En
té (tenir) te aquest cas, s’accentuen d’acord amb les nor-
ús (utilització) us mes del català (Milà, París, Mississipí).
véns, vénen (venir) vens, venen
vés (anar) ves 19. Els noms propis adaptats de l’àrab i el rus
porten accent gràfic segons les normes d’ac-
13. Els compostos formats amb paraules que centuació catalanes (Abdul·là, Iàssir, Iússuf;
tenen accent diacrític mantenen el mateix Borís, Kaspàrov, Vladímir). En el cas dels rus-
accent: adéu, besnét, a contrapèl, entresòl, sos, la e i la o només poden dur accent tancat
redéu, a repèl, rodamón, subsòl. (Txernóbil, Dniéper). Alguns antropònims rus-

16 El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
sos, però, no s’han d’adaptar al català perquè
no ens arriben directament de l’alfabet ciríl·lic,
sinó que ja han estat adaptats a algun altre idio-
ma d’alfabet llatí (Vladimir Nabokov, escriptor
rus naturalitzat nord-americà).
20. Els mots brasilers i portuguesos fan la dif-
tongació com en català. Per tant, són esdrúi-
xols i s’accentuen: Romário, Sávio, Mário.
accessible Vol dir «que s’hi pot accedir». No s’ha
de confondre amb assequible, que vol dir «que
es pot obtenir».
Un terreny accessible (que s’hi pot arribar).
Un terreny assequible (que té un bon preu).
acció armada Eufemisme amb què a vegades es
designen els atemptats terroristes. No s’ha d’u-
tilitzar en aquest sentit.
ace En tennis, anglicisme equivalent a punt direc-
te, que és el punt que s’obté directament del
servei sense que el rival pugui ni tocar la pilota.
•àcid En llenguatge col·loquial, forma abreujada
de l’àcid lisèrgic o LSD.
aclarir Castellanisme en el sentit d’entendre-s’hi.
No No s’aclareix amb tants papers.
Sí No s’hi entén amb tants papers.
ACM Sigla de l’Associació Catalana de Municipis.
•acné S’admet com a variant morfològica de la
forma normativa acne: acné juvenil.
ACNUR Sigla de l’Alt Comissariat de les Nacions
Unides per als Refugiats. No utilitzarem la sigla
anglesa UNHCR (United Nations High
Comissioner for Refugees).
•acollonant En llenguatge col·loquial, impressio-
nant.
*a color L’expressió correcta és en color. També
ho és a tot color.
aconsellar Aconsellar una cosa a algú, aconsellar
algú.
Cruyff aconsella a Beckham que se centri en el futbol.
Cruyff aconsella Beckham.
a continuació No oblidem tot seguit.
acord marc En plural, acords marc.
el Periódico de Catalunya
fixar».
hectàrees.
*acreedor La forma correcta és creditor.
ACRÒNIMS
a
acotar S’admet amb el significat de «delimitar,
La llei acota la responsabilitat dels menors.
acre Mesura de superfície que equival a 0,4047
1. Un acrònim és una forma d’abreviació que
crea una paraula amb les lletres inicials o finals
A
d’altres paraules, combinades de manera que
el terme resultant sigui pronunciable: Institut
Català de la Vinya i el Vi (Incavi).
2. No necessàriament hi han d’estar represen-
tades totes les parts de la denominació original:
Comunitat Europea de l’Energia Atòmica
(Euratom).
3. El gènere d’un acrònim és el del terme que
determini el caràcter de la institució o de l’orga-
nisme: Fundació Nacional Indígena (la Funai).
4. L’explicació dels acrònims es fa en català,
encara que corresponguin a una denominació
estrangera.
La policia secreta de l’Estat (Gestapo).
5. Els acrònims s’escriuen amb majúscula ini-
cial i la resta amb minúscules (Interpol, Inem).
act Anglicisme equivalent a llei o decret. No s’ha
de traduir per acta.
acte En dret, equivalent del mot castellà auto.
També se’n pot dir resolució o interlocutòria,
formes preferibles perquè són menys
ambigües.
El mot castellà auto té dos significats: d’una
banda, «resolució judicial», i de l’altra, «expe-
dient judicial». Amb el primer significat, en
català equival a acte, resolució o interlocutò-
ria. Amb el segon significat, equival a actua-
cions.
acte de presó Equivalent del castellà auto de pri-
sión.
actualment No s’ha d’usar aquest adverbi si el
concepte d’actualitat ja se sobreentén.
No La llei actualment en vigor regula l’adopció.
Sí La llei en vigor regula l’adopció.
17
A Llibre d’Estil
acudir No oblidem anar, assistir, presentar-se,
ni tampoc consultar, participar, recórrer,
més adequats en molts contextos.
•acusar Constatar els efectes negatius d’alguna
cosa.
El mercat ha acusat les conseqüències de la crisi.
adagio Moviment musical lent.
a dalt, a sota, a baix En els peus de foto, la corre-
lació habitual és a dalt, a sota. L’expressió a
baix només es fa servir per situar algun element
gràfic separat del grup de referència i a la part
baixa del full.
addicció Dependència a una substància, una
pràctica. No s’ha de confondre amb addició,
que vol dir «suma».
Adena Acrònim de l’Associació per a la Defensa
de la Naturalesa.
ad hoc Locució llatina que significa «per a això,
expressament».
*a dia d’avui Gal·licisme per ara per ara, avui
dia, avui en dia, ara com ara.
*a diferència amb L’expressió correcta és a
diferència de.
ad infinitum Locució llatina que significa «fins a
l’infinit».
a divinis L’expressió completa és suspensió a
divinis. En llatí, pena canònica que priva el
clergue culpable de l’exercici dels actes propis
dels ordes rebuts.
ADJECTIUS
1. No s’ha d’usar un adjectiu en funció d’adver-
bi.
No Em va guanyar fàcil en aquesta prova.
Sí Em va guanyar fàcilment en aquesta prova.
2. Quan un substantiu va acompanyat d’adjec-
tiu i complement de nom, l’adjectiu s’ha de
col·locar abans del substantiu.
No Va ser la ronda basca millor de tots els temps.
Sí Va ser la millor ronda basca de tots els temps.
3. No s’han d’usar adjectius (ni adverbis que
se’n derivin) que impliquin judicis de valor llevat
que puguin ser atribuïbles a una font de la infor-
mació.
4. Els adjectius i els substantius derivats de
noms de persones s’escriuen sempre en rodo-
18
na i se’n respecta l’arrel: pujolista, franquista,
khomeinista, marxisme. Si el nom té una y final,
en el derivat es transformarà en i: McCarthy,
maccarthista, maccarthisme.
5. S’ha d’evitar l’ús d’adjectius que exagerin la
transcendència d’un fet.
6. S’ha de fugir dels adjectius gastats que for-
men part d’expressions repetides massa sovint:
«inflació galopant», «brutal assassinat»,
«impressionant manifestació».
7. Quan s’utilitza un substantiu en funció adjec-
tiva, en plural queda invariable: cotxe bomba /
cotxes bomba, assumpte clau / assumptes
clau.
8. En general, en català l’adjectiu es col·loca
després del substantiu, però a vegades es posa
abans per denotar una valoració subjectiva, o
bé una qualitat òbvia, sense relleu: «penosa
condició», «llarga espera».
9. En alguns casos l’ordre de l’adjectiu pot pro-
vocar significats diferents: «pobre home / home
pobre», «pregunta simple / simple pregunta».
adjudicatari -ària Persona a qui és adjudicada
alguna cosa. No s’ha de confondre amb adjudi-
cador, que és la persona que adjudica alguna
cosa.
Administració Quan és sinònim de Govern s’es-
criu en majúscula.
Administració de justícia.
admiració (signes) Vegeu EXCLAMACIÓ.
ADN Sigla de l’àcid desoxiribonucleic, molècula
portadora de la informació genètica en els
éssers vius.
adormir Verb que en català ha de reemplaçar
dormir quan és transitiu o pronominal.
No El van dormir amb cloroform.
Sí El van adormir amb cloroform.
No L’equip es va dormir a la segona part.
Sí L’equip es va adormir a la segona part.
adrogueria Botiga on es venen productes alimen-
taris. Sinònim de colmado. No s'ha de confon-
dre amb drogueria, on es venen pintures, pro-
ductes de neteja, etcètera.
ADSL Sigla anglesa de la línia digital asimètrica
d’abonat. Es pot utilitzar com a primera referèn-
cia.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil

ADVERBIS

1. Els adverbis de temps han d’anar al costat

del verb.
No
No
Sí

No
Sí
Sí
Ahir Pujol es va entrevistar amb Aznar.
Pujol es va entrevistar amb Aznar ahir.
Pujol es va entrevistar ahir amb Aznar.

2. Es recomana moderació en l’ús dels adver-

bis acabats en -ment.
Possiblement únicament va explotar un dipòsit.
Potser únicament va explotar un dipòsit.
Potser només va explotar un dipòsit.
sició de davant la conjunció que.

Pujol adverteix Aznar.

a
Utilitzarem preferentment la segona construcció
per evitar la violència de la caiguda de la prepo-

2. En el cas que no hi hagi complement inani-

mat, utilitzarem el verb en forma transitiva.

AEB Sigla de l’Associació Espanyola de la Banca

Privada.

AEC Sigla de la Comissió d’Energia Atòmica

(Atomic Energy Commission).
A

3. Quan s’escriguin dos o més adverbis aca- AELC Sigla de l’Associació d’Escriptors en
bats en –ment seguits, aquesta terminació es Llengua Catalana.
mantindrà en tots.
Un descobriment científic que serà molt important *aereoespacial El terme correcte és aeroespa-
socialment i tecnològicament. cial.

4. Igual que amb els adjectius, s’ha de procurar aeròbic Modalitat de gimnàstica amb acompan-
que la introducció d’adverbis no transformi un yament musical.
escrit informatiu o interpretatiu en una valoració
dels fets. aerolínia de bandera Aerolínia que té participació
accionarial del govern local.
5. No s’ha de col·locar l’adverbi entre les for-
mes verbals compostes. aeroport Només s’escriu en majúscula el nom
No Els nens acaben sempre aprenent-ne.
propi: aeroport del Prat, aeroport internacional
Sí Els nens acaben aprenent-ne sempre.
John F. Kennedy.
6. No s’han de fer servir adjectius en funcions •a expenses de A costa de.
d’adverbi.
No Sap tocar bonic.
•a falta de Faltant.
Sí Sap tocar bé. A falta de tres minuts per acabar el partit, el Barça va
No Ha treballat dur. fer el segon gol.
Sí Ha treballat molt (amb entrega, durament).

afamat -ada Significa «que té fam», i no té res a

7. Malgrat l’ús habitual, en el llenguatge veure amb «fama». Per tant, cal distingir entre
periodístic no és convenient començar una «una personalitat afamada» i «una personalitat
informació per un adverbi.
No Ahir el Barça es va entrenar a La Masia.
famosa».
Sí El Barça es va entrenar ahir a La Masia.
AFE Sigla de l’Associació de Futbolistes
Espanyols.
8. En general evitarem la doble negació. En tot
cas, és recomanable col·locar els adverbis de
afectar Verb transitiu.
negació mai, ningú, res, etcètera, darrere del La crisi afecta els treballadors.
verb. L’ha afectat molt la publicació de les fotos.
No Mai no el veurem.
Sí No el veurem mai.
afer Utilitzarem aquest substantiu preferentment a
advertir Verb que pot funcionar de dues maneres: assumpte en terminologia politicosocial:
Conferència per a Afers Relacionats amb la
a. advertir algú (d’alguna cosa) Comunitat Europea.
Pujol adverteix Aznar que el seu suport corre perill.
•2. Adaptació del francès affaire. Sinònim d’a-
b. advertir a algú (alguna cosa) ventura, escàndol.
Pujol adverteix a Aznar que el seu suport corre La premsa s’ha fet ressò de l’afer entre el jugador i la
perill. model.

el Periódico de Catalunya 19
A Llibre d’Estil
Afers Estrangers Equivalent del castellà Asuntos
Exteriores. També se’n pot dir Exteriors, quan
va sol: el ministre d’Afers Estrangers, el ministre
d’Exteriors.
Afers Socials Forma preferible a Assumptes
Socials.
*afiançar Castellanisme per garantir, consolidar,
afermar.
No El pacte amb ETA afiança la convivència al País
Basc.
Sí El pacte amb ETA garanteix la convivència al
País Basc.
•afició Conjunt d’aficionats.
*a fi de comptes Castellanisme per fet i fet, al
cap i a la fi, al capdavall.
*afincar-se Castellanisme per establir-se, ins-
tal·lar-se.
•aforament Sinònim de cabuda o capacitat
d’un local públic.
AFP Sigla de l’Agence France Presse. Com a pri-
mera referència s’ha d’escriure Agència
France-Presse o France-Presse.
afrikaans Llengua oficial de Sud-àfrica. No s’ha
d’utilitzar com a gentilici.
•afrikaner Individu d’un poble de Sud-àfrica, des-
cendent dels colonitzadors neerlandesos.
Invariable en plural. Sinònim de bòer.
afroamericà -ana Als Estats Units, es diu de les
persones que tenen avantpassats originaris de
l’Àfrica negra.
afterhours Anglicisme equivalent a fora-d’hores.
Local d’oci obert fins al matí. (Termcat)
2. També es pot utilitzar el terme abreujat after.
•afusellar Xutar amb potència a porteria, defen-
sada només pel porter.
Etoo va afusellar Casillas amb un xut amb l’esquerra.
aga khan A l’islam, imam dels ismaïlites nazarites,
venerat a l’Índia i l’Àfrica oriental. En castellà,
agá jan.
Agbar Acrònim d’Aigües de Barcelona.
agència No és sinònim d’institut, organisme,
departament, etcètera, tret que formi part de la
20
seva denominació oficial: Agència Central
d’Intel·ligència (CIA).
agents socials Utilitzarem preferentment els ter-
mes sindicats i patronal, o qualsevol formula-
ció equivalent.
aggiornamento Italianisme equivalent a actualit-
zació, posada al dia.
agilitzar Ús preferent. Sinònim d’agilitar.
*agravant La forma correcta és agreujant.
Substantiu masculí.
agregar En un context de declaracions, en català
no té el mateix rendiment que en castellà com
a sinònim d’afegir.
No «Hem de guanyar aquest partit», va agregar.
Sí «Hem de guanyar aquest partit», va afegir.
*a grosso modo La locució correcta és grosso
modo i significa «sense entrar en detalls».
•aguantar el tipus Mantenir-se ferm en una acti-
tud, raonable o no.
Tot i les pressions del president, l’entrenador va aguan-
tar el tipus.
a gust Castellanisme per de gust quan significa
«amb gust, gustosament».
Ha pagat de gust.
•2. S’utilitza quan significa «bé».
Es troba molt a gust treballant de cambrer.
•3. És correcte quan forma part de la locució a
gust de.
El problema es va resoldre a gust de tothom.
aiatol·là A l’islam, títol que reben els principals
caps religiosos xiïtes. En plural, aiatol·làs.
•aiatol·lislam Càrrec inferior a l’aiatol·là en la
jerarquia islàmica xiïta.
aigua de Seltz Sinònim d’aigua carbònica.
•aikido Art marcial japonès.
•aikidoka Persona que pratica l’aikido. En plural,
aikidokes.
AILLC Sigla de l’Associació Internacional de
Llengua i Literatura Catalanes.
•airbag Coixí de seguretat.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
Airbus En majúscula i rodona tant per referir-se a
la companyia aeronàutica com per denominar
els avions que construeix.
•airejar S’admet, en sentit figurat, com a sinònim
de donar publicitat, esbombar, esventar:
airejar les discrepàncies.
Air Force One En cursiva per referir-se a qualse-
vol aeronau utilitzada pel president dels EUA.
Habitualment, es tracta d’un avió reservat al
seu ús exclusiu.
AISS Sigla de l’Associació Internacional de
Seguretat Social.
2. Sigla de l’Administració Institucional de
Serveis Socioprofessionals.
*aixecar ampolles Castellanisme per aixecar
polseguera, tocar el voraviu, fer bullir la
sang.
No El cop de medicament aixeca ampolles.
Sí El cop de medicament fa bullir la sang.
així com I també, com també.
*així les coses Calc de l’expressió así las cosas,
que en castellà s’utilitza molt per introduir frases
o paràgrafs. Solucions possibles: davant d’a-
questa situació, en aquesta situació, vistes
les circumstàncies, en aquestes cir-
cumstàncies, vist el panorama.
això Se n’abusa, i sovint se’n pot prescindir.
Això és una cosa que ens interessa molt.
Millor És una cosa que ens interessa molt.
Ara ja tots sabem, això llegeixo, que la segona gran víc-
tima seria l’Eixample.
Millor Ara ja tots sabem, així ho llegeixo, que la
segona gran víctima seria l’Eixample.
2. També s’abusa de la construcció per a això
(equivalent literal del castellà para ello), de baix
rendiment en català. La inclusió d’un infinitiu fa
la frase més normal: per aconseguir-ho, per fer-
ho.
aizkolari En basc significa «llenyataire». S’aplica
als talladors de troncs que fan concursos per
mesurar la força i la rapidesa. Farem el plural
aizkolaris.
ajuntament S’escriu amb majúscula inicial quan
es fa servir el nom oficial complet de la institu-
ció: Ajuntament de Barcelona. Si en la primera
referència no s’escriu la denominació completa
el Periódico de Catalunya
també s’escriu en majúscula.
a
perquè l’antecedent de la ciutat apareix a prop,
Barcelona.– L’evidència que Barcelona és una ciutat
rica ha estat quantificada en un estudi sobre la renda
familiar encarregat per l’Ajuntament.
ajust Eufemisme que s’utilitza tant per indicar que
una cosa es redueix (plantilles) com que s’in-
crementa (preus). S’han d’utilitzar els termes
reducció, en el primer cas, i pujada, incre-
ment o augment, en el segon.
•a jutjar per Locució que significa «segons es
dedueix de».
A
A jutjar per la veu que feia, deu estar molt nerviós.
al Escriurem aquesta contracció davant d’infinitiu
en lloc de la preposició en, tant en sentit tem-
poral (de simultaneïtat i de posterioritat) com
causal.
Al reprendre el camí, les víctimes van ser bloquejades
per uns suposats policies.
Set morts i 41 ferits al sortir l’autobús de l’autovia
Almeria-Múrcia.
ala pivot En plural, ales pivot.
*a la seva arribada Calc del castellà. Solució pos-
sible: a l’arribar.
No El guardonat, a la seva arribada a l’acte.
Sí El guardonat, a l’arribar a l’acte.
*a la seva sortida Calc del castellà. Solució pos-
sible: al sortir.
No El segrestador, a la seva sortida de l’avió.
Sí El segrestador, al sortir de l’avió.
*alauí La forma correcta és alauita.
alauita Nom d’una dinastia. És incorrecte utilit-
zar-lo com a gentilici en lloc de marroquí. En
plural, alauites.
a la vista de Aquesta expressió no té el valor de
considerant, i per tant no és sinònima d’en vista
de, vist que, tenint en compte que.
No A la vista dels últims resultats electorals, dimi-
tirà.
Sí En vista dels últims resultats electorals, dimitirà.
Alba Nom d’un ducat castellà. Els noms propis
que hi pertanyen no es tradueixen: Cayetana
d’Alba.
•albanokosovar Individu d’origen albanès que
habita a la regió sèrbia de Kosovo. En plural,
albanokosovars.
21
A Llibre d’Estil

alçada No oblidem aquest sinònim d’altura referit 2. Sintàcticament no funciona com el verb
a l’alçària d’una persona o cosa. advertir.
Un pivot de més de dos metres d’alçada.
•a l’espera de En espera de.
2. Per referir-nos a les dimensions d’un vehicle,
fem servir alçada, amplada i llargada. a l’esquena de No oblidem d’amagat de.
Va actuar d’amagat d’ell.
*alçar-se amb Calc del castellà alzarse con amb
el significat de ‘guanyar, obtenir, aconseguir’. *alevosia Castellanisme per traïdoria.
No La veu austera de Joan Margarit s’alça amb el
Nacional de Poesía.
Al-Fatah Organització nacionalista palestina inte-
Sí La veu austera de Joan Margarit guanya el
grada dins l’OAP. Significa «la Reconquesta».
Nacional de Poesía.

•alfombra Estora, catifa.

•alcaldable Aspirant a alcalde.

•al complet Es diu d’un grup en què hi són tots. *al front de Castellanisme per al davant de, al
La comissió s’hi va presentar al complet. capdavant de. Altres solucions: encapçalar,
capitanejar, ser el primer, ser el líder, lide-
Alcorà Llibre sagrat dels musulmans. rar, dirigir.
No Sanz va precipitar la caiguda de Hiddink al front
Alderdi Eguna En basc significa «dia del partit». del Reial Madrid.
És la festa del Partit Nacionalista Basc. Sí Sanz va precipitar la caiguda de Hiddink al
capdavant del Reial Madrid.
alè No sempre és equivalent al substantiu castellà No Els líders sindicals aniran al front de la manifes-
aliento. Només ho és en sentit recte. En sentit tació.
figurat, s’ha de recórrer a altres solucions: Sí Els líders sindicals encapçalaran la manifesta-
ànim, coratge, encoratjament, empenta, ció.
esperit.
alguna En llenguatge col·loquial, fet notable,
*aleació El terme correcte és aliatge. malifeta.
Sempre n’ha de fer alguna.
Alegria Nom d’un club de futbol japonès. En cas-
tellà l’anomenen Júbilo.
*algun que altre Castellanisme per algun, diver-
sos, uns quants.
ALEMANY No Alguna que altra botiga començarà les rebaixes
dilluns.
1. En la transcripció dels noms alemanys no Sí Unes quantes botigues començaran les rebaixes
s’utilitza la ß (eszet), sinó la doble s. dilluns.

2. Es fa servir dièresi (umlaut) i no els dígrafs ae, alhora Significa «al mateix temps». No s’ha de
oe i ue: länder, *laender; Händel, *Haendel; confondre amb a l’hora, que vol dir «en el
Führer, *Fuehrer. moment precís».
Parlen tots alhora.
3. Només es fa servir la majúscula en els casos Van arribar a l’hora prevista.
en què s’utilitzaria en català: land, no *Land.
•alhora que Significa «al mateix temps que»,
4. Els connectius dels cognoms alemanys an, «mentre».
auf, von, von der i zu van en minúscula si l’an- El sindicat, alhora que prepara noves mobilitzacions,
tropònim s’escriu complet, i en majúscula si s’ha negat a firmar el conveni.
s’escriu només el cognom: Richard von
Weiszäcker, Von Weiszäcker. Els connectius Aliança Atlàntica Expressió equivalent a l’OTAN.
Am, Im, Vom, Zum i Zur van sempre en majús-
cula. •àlien Apòcope d’alienígena.

alertar Verb transitiu. alienació Significa «pèrdua de la pròpia identitat,

El noi va alertar la policia que havia vist un sospitós. La del seny i la raó» o «traspàs o venda». No s’ha
va alertar. de confondre amb alineació, que significa

22 El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
«inclusió d’un jugador en un equip per disputar
un partit».
L’advocat va al·legar alienació transitòria de l’acusat.
L’alineació d’Etoo està pendent de la seva recuperació.
àlies S’escriuen en cursiva, tant si acompanyen el
nom real com si no, i amb l’article en minúscu-
la. L’article, si escau, es contrau amb les pre-
posicions precedents i queda en rodona: el
Lute, el Pirata, el Vaquilla, del Lute, del Pirata,
del Vaquilla.
2. Els noms artístics s’escriuen en cursiva quan
acompanyen el nom real, i en rodona quan van
sols. L’article va sempre en minúscula: Manuel
Benítez, el Cordobés. Els familiars del
Cordobés.
3. Els sintagmes que són una identificació s’es-
criuen en cursiva i minúscula: l’assassí de Mitre,
el rei del mambo, el nen de Seva.
*a l’igual que La forma correcta és igual que.
Alimentaria Saló que se celebra cada any a Fira
de Barcelona.
*alimentici -ícia La forma correcta és alimentari:
productes alimentaris.
aliments Els noms dels menjars s’escriuen en
general en rodona: carpaccio, churrasco, mar-
mitako, pebrot del piquillo, ragoût.
alineació En esports, inclusió d’un jugador en un
equip per disputar un partit. No s’ha de con-
fondre amb alienació, que vol dir «pèrdua de la
pròpia identitat, del seny i la raó» o «traspàs o
venda».
Allah, -allah En català és Al·là, -al·là.
allargar la mà Equivalent possible de l’expressió
castellana tender la mano, sense oblidar altres
possibilitats, com ara donar la mà.
allau En un context en què es parli de neu, evita-
rem la redundància «allau de neu».
al·legació No és sinònim d’acusació.
allegretto Moviment musical menys viu que l’alle-
gro.
allegro Moviment musical moderadament viu.
•alliberat Militant polític o sindical mantingut per la
seva organització perquè s’hi dediqui de ple.
el Periódico de Catalunya
Sí
a
Fa un any que treballa a CCOO com a alliberat per pre-
parar les eleccions sindicals.
allò S’ha d’evitar com a equivalent del lo castellà
quan precedeix un adjectiu.
No S’ocupava d’allò gran i allò petit.
S’ocupava de les coses grans i de les petites.
al·locució Discurs breu dirigit per un superior als
seus inferiors o súbdits. No és sinònim de dis-
curs, xerrada, intervenció, exposició.
No
Sí
Tothom va aplaudir l’al·locució del diputat al
Parlament.
Tothom va aplaudir el discurs del diputat al
A
Parlament.
All-Star Nom d’una competició de bàsquet. Els
jugadors que hi intervenen són all-stars.
al·ludir Amb complement animat pot ser transitiu
o intransitiu, i significa el mateix.
En el seu discurs, Aznar va al·ludir a Pujol (hi va al·ludir).
En el seu discurs, Aznar va al·ludir Pujol (el va al·ludir).
En canvi, amb complement inanimat és sempre
intransitiu.
L’actriu va al·ludir a la seva infància.
•allunatge Pràctica que consisteix a estavellar un
vehicle contra els aparadors d’un establiment
amb la intenció de robar-hi.
al·luvió Incorrecte en sentit figurat com a sinònim
d’allau, pluja, devessall.
No L’estiu passat va arribar un al·luvió d’immi-
grants.
Sí L’estiu passat va arribar una allau d’immi-
grants.
alma mater Llatinisme per referir-se a la universi-
tat.
2. Es fa servir per referir-se a la persona que és
l’ànima d’un grup, d’una empresa.
*al matí (a la tarda, al vespre, a la nit, a la mati-
nada) d’ahir Escriurem ahir al matí (a la
tarda, al vespre, a la nit, a la matinada).
*al matí (a la tarda, al vespre, a la nit, a la mati-
nada) d’avui Escriurem aquest matí (aques-
ta tarda, aquest vespre, aquesta nit,
aquesta matinada).
•al moment A l’instant, tot seguit.
La carn a la brasa s’ha de menjar al moment: si es
deixa refredar no val res.
23
A Llibre d’Estil
*a l’objecte de Les expressions correctes són
amb l’objectiu de, amb la intenció de o sim-
plement per.
No Els ministres s’han reunit a l’objecte de repas-
sar el tractat.
Sí Els ministres s’han reunit per repassar el trac-
tat.
Al-Qaida Grup terrorista islàmic.
*al respecte Farem servir les formes equivalents
respecte a això, sobre això o bé el pronom
hi.
Tothom estava d’acord respecte a aquest cas.
Tothom hi estava d’acord.
al seu dia Equivalent del castellà en su día. Sense
oblidar altres solucions: en aquell moment, en
aquella època, llavors, aleshores, etcètera.
•al seu pas per Expressió sinònima d’al passar
per, tot passant per, a l’altura de.
Importants retencions a l’autopista AP-7 al seu pas per
Martorell.
•alt En ciclisme, sinònim de coll, pic, muntanya:
l’alt de Collformic.
•altell Sinònim de terrabastall, entresolat, sos-
tremort.
àlter ego Catalanització de la locució llatina alter
ego. Plural, àlter egos.
altermundisme Moviment que propugna una
alternativa a la globalització neoliberal. Els seus
partidaris són altermundistes.
Althing Assemblea legislativa d’Islàndia, la més
antiga del món.
alto el foc Suspensió momentània o definitiva
d’una acció militar. No s’ha de confondre amb
treva, que sempre té caràcter temporal.
*altre + NUMERAL Construcció incorrecta.
No Els bombers van rescatar altres dos excursio-
nistes.
Sí Els bombers van rescatar dos excursionistes
més.
Sí Dos altres excursionistes van ser rescatats.
2. La construcció és correcta si va precedida
d’article.
Uns altres dos excursionistes han sortit a mitjanit.
Els altres dos excursionistes han sortit a mitjanit.
24
•altre que S’utilitza en frases com ara «un con-
cepte que no és altre que...», i també en plural:
«dos conceptes que no són altres que...».
•a l’ús En ús, en voga.
•alzheimer Malaltia neurològica.
amateur Persona que fa una activitat artística,
esportiva, etcètera, de manera no professional.
2. En esports, categoria establerta per regular
les activitats esportives no professionals.
•amazic –iga Individu d’un grup ètnic anterior a la
conquesta àrab que ocupa regions discontí-
nues del nord d’Àfrica.
•2. En masculí, llengua afroasiàtica parlada pels
amazics. (Termcat)
amb Davant d’infinitiu és obligatori canviar aques-
ta preposició per de.
No L’àrbitre el va amenaçar amb expulsar-lo.
Sí L’àrbitre el va amenaçar d’expulsar-lo.
ambaixada S’escriu en majúscula si ens referim a
una representació diplomàtica estable i va
acompanyada del nom del país: Ambaixada
d’Espanya.
•amb dents i ungles Equivalent de l’expressió
castellana con uñas y dientes.
ambdós -dues Utilitzarem les formes tots dos,
totes dues quan fan de pronom; i les formes
els dos, les dues quan fan d’adjectiu.
En aquella família treballen tots dos.
En aquella família treballen els dos germans.
•ambre Color pròxim al taronja i al groc.
El semàfor passa del verd a l’ambre abans de posar-se
vermell.
*amb respecte a Castellanisme per respecte a,
respecte de, en relació amb.
No No hi va haver cap declaració amb respecte a
la data de les eleccions.
Sí No hi va haver cap declaració respecte a la
data de les eleccions.
amb vista a Vol dir «pensant en, amb la intenció
de». No s’ha de confondre amb l’expressió en
vista de, que significa «considerant, atenent».
Estalvia amb vista a fer un viatge.
En vista del mal temps van suspendre el partit.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
2. No admet plural en sentit figurat. En sentit
recte, sí.
Una decisió presa amb vista a les eleccions.
Una habitació amb vistes al mar.
AME Sigla de l’Acord Monetari Europeu.
a menys que Locució sinònima de fora que, tret
que, si no és que.
America’s Cup Escriurem Copa Amèrica.
*a mida que L’expressió correcta és a mesura
que.
No A mida que avança l’hivern, la població es va
debilitant.
Sí A mesura que avança l’hivern, la població es va
debilitant.
•a mitjans de Forma preferent respecte a la locu-
ció a mitjan.
Les eleccions se celebraran a mitjans de març.
•àmnio Apòcope d’amniocentesi.
Amnistia Internacional No escriurem Amnesty
International.
amoïnar Verb transitiu.
No La sequera amoïna als pagesos.
Sí La sequera amoïna els pagesos.
AMPA Sigla d’associació de mares i pares d’alum-
nes. Plural invariable: les AMPA.
AMPAS Sigla de l’Acadèmia de Ciències i Arts
Cinematogràfiques de Hollywood (Academy of
Motion Pictures Arts and Sciences).
anà’ns-en, anem’s-en, aneu’s-en Formes
col·loquials d’anar-nos-en, anem-nos-en,
aneu-vos-en, respectivament, aptes per als
diàlegs de to marcadament informal.
anar a + INFINITIU Construcció incorrecta, amb el
verb en present, per indicar que una acció és
imminent o futura (sempre que no hi hagi des-
plaçament físic per fer-la).
No «Anem a fer un país més pròsper», va dir el
president.
Sí «Farem un país més pròsper», va dir el presi-
dent.
Sí Van a treballar amb metro. [Perquè hi ha des-
plaçament.]
Sí El terrorista va saber que l’anaven a detenir.
[Perquè el verb està en imperfet.]
anar a l’una Anar alhora, anar d’acord.
el Periódico de Catalunya
És una empresa que va a més.
a
•anar a més Millorar, progressar; augmentar.
La violència juvenil és un fenomen que va a més.
•anar a menys Passar a una situació inferior de
riquesa, de categoria, etcètera.
A
«Al Barça li surten les coses fenomenal, però anirem a
mort», anuncia Cannavaro.
•anar a mort Anar a totes, anar fins al final.
Els membres d’aquella família van a menys.
•anarco En llenguatge col·loquial, anarquista.
•anar de En llenguatge col·loquial, presumir de,
exercir de.
Va de llest per la vida i després ho paga.
•anar de compres Sortir amb la intenció d’adqui-
rir productes que no es compren cada dia.
L’expressió anar a comprar té un abast més
genèric.
•anar de cul En llenguatge col·loquial, anar de
bòlit; estar enamorat.
•anar per Pretendre.
El Barça va per la Lliga.
•anar per a Tendir a, tirar per a.
Una actriu que va per a estrella.
•anar per (algú) S'admet en el sentit de «voler
derrotar (algú) amb totes les forces». Sinònim
d'anar a totes.
«Anirem per ells des del primer minut».
•anar per lliure Anar pel seu compte, al seu aire.
Els adolescents van per lliure.
ANB Sigla d’Acció Nacionalista Basca.
ancestre Sinònim d’avantpassat.
ancià -ana Sense condemnar-lo del tot, ens esti-
mem més avi / àvia, home gran / dona gran.
Andalucía Acoge Nom d’una oenagé dedicada a
donar resposta al fenomen de la immigració.
*anella ferroviària L’expressió correcta és anell
ferroviari.
angle Posició dels esquís consistent a unir-ne les
puntes per reduir la velocitat. Sinònim de
cunya. (Termcat)
anglicisme sintàctic Còpia del model de sintaxi
anglesa.
No L’opositora Aliança Nacional.
Sí El partit de l’oposició Aliança Nacional.
No El rebel Exèrcit Zapatista.
Sí El grup guerriller Exèrcit Zapatista.
25
A Llibre d’Estil
animals Els noms propis d’animals s’escriuen en
majúscula i rodona: Irka, Lassie, Fum.
2. Els noms científics d’animals consten de
dues paraules en llatí. Totes dues s’escriuen en
cursiva, i la primera en majúscula: Thylacinus
cynocephalus, Lemur mongos.
3. S’escriuen en rodona i minúscula els noms
de les espècies, famílies i races: fox terrier, alsa-
cià, lemúrids.
•anime Terme que agrupa els dibuixos animats de
procedència japonesa.
a nivell de Locució innecessària quan no cal dis-
tingir pròpiament nivells.
Sí Un curs a nivell d’universitat.
No A nivell de líders no s’ha arribat a cap pacte.
Sí Entre els líders no s’ha arribat a cap pacte.
No S’ha convocat per demà una reunió a nivell
ministerial.
Sí S’ha convocat per demà una reunió de minis-
tres.
anomenar Vol dir «designar algú o alguna cosa pel
seu nom». No s’ha de confondre amb nomenar,
que vol dir «designar algú per a un càrrec o una
funció».
No Zapatero la va anomenar ministra de Foment.
Sí Zapatero la va nomenar ministra de Foment.
No Durant el debat va ser nomenada molts cops.
Sí Durant el debat va ser anomenada molts cops.
·anorèxic -a Sinònim d’anorèctic.
*a no ser que Castellanisme per a menys que,
fora que, si no és que, llevat que.
·anotar En bàsquet, encertar el llançament, fer cis-
tella. Es pot utilitzar com a transitiu o intransitiu.
Pau Gasol va anotar els dos tirs lliures.
L’equip visitant no va anotar en els tres últims minuts.
*ansiar Castellanisme per voler, desitjar, anhe-
lar.
No Els refugiats ansien tornar al seu país.
Sí Els refugiats desitgen tornar al seu país.
anti- Els compostos d’aquest prefix s’escriuen
junts i sense guionet: antiaeri, antinuclear. Però
el guionet es manté si el terme adjuntat en té un
o comença amb majúscula: anti-nord-americà,
anti-EUA, anti-ETA. I si introdueix un sintagma
format per elements separats, s’escriu separat:
Campanya anti zona blava.
antiavalots Sinònim d’antidisturbis.
26
Anticrist Antagonista bíblic de Crist.
anti-Crist Contrari a Crist.
•antidopatge Antidòping.
•antidòping En esports, tot allò que actua contra
el dòping: control antidòping.
•antidúmping Contrari al dúmping.
ANTROPÒNIMS
1. Els antropònims s’escriuen en l’idioma origi-
nal, si fa servir caràcters llatins.
2. Són una excepció de la regla anterior els
noms dels papes, els sobirans i els compo-
nents de les famílies reials: Joan Pau II, Carles
Gustau de Suècia.
3. També constitueixen una excepció alguns
cognoms que històricament han pres forma
catalanitzada: Estuard (Stuart), Borbó
(Bourbon), Martí Luter (Martin Luther), Copèrnic
(Koppernijk). Però: Martin Luther King.
4. Els cognoms de llengües amb alfabet dife-
rent del llatí s’han d’adaptar al català amb la
grafia que correspon al nostre idioma:
Txaikovski, i no *Chaikovsky ni *Tschaikowsky.
Les principals excepcions són els noms xine-
sos, que es consignaran segons el sistema pin-
yin o el Wade-Giles.
5. El nom d’una persona s’escriu amb la grafia
que ella ha escollit: Arantxa (no *Arancha ni
*Arantza) Sánchez Vicario, Miguel (no *Mikel)
Induráin.
6. Els patronímics dels personatges no s’abreu-
gen. L’excepció a aquesta regla són els noms
nord-americans i algun cas especial en altres
idiomes: John F. Kennedy, J. V. Foix, H. G.
Wells, e. e. cummings.
7. El connectiu dels cognoms (de, von, etcète-
ra) s’escriu generalment en minúscula quan es
consigna el nom complet, i sempre en majús-
cula quan només s’escriu el cognom: Mariano
de la Cruz, De la Cruz.
8. No tots els cognoms amb connectiu el man-
tenen quan s’escriuen sols. N’hi ha que sí (De
Valera, De Gaulle, Van Gogh), però altres l’eli-
deixen (Falla, Humboldt, Beethoven,
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
Ribbentrop). A vegades es vacil·la entre mante-
nir-lo i elidir-lo (Von Karajan, Karajan).
9. Els connectius dels cognoms afrikaans (De,
Du, Van, Von) s’escriuen en majúscula
(Frederick De Klerk; De Klerk).
10. Antropònims alemanys. Vegeu ALEMANY.
11. Els connectius dels cognoms anglesos se
solen escriure en majúscula: Thomas De
Quincey. Però n’hi ha alguns que s’escriuen en
minúscula quan es consigna el nom complet:
Walter de la Mare.
12. Antropònims àrabs. Vegeu ÀRAB.
13. Antropònims bascos. Vegeu BASC.
14. En la primera referència, els cognoms bir-
mans inclouen un tractament honorífic: U per a
l’home, Daw per a la dona casada, Mah per a
la dona soltera, Maung per al jove, i Ko per als
nens. Si s’esmenta algun càrrec governamental
o alguna ocupació professional en la primera
referència, se suprimeix el títol de cortesia. En
les referències següents s’han de suprimir.
15. Els birmans poden tenir un o dos cognoms;
si en tenen dos, s’escriuen tots dos a partir de
la primera referència.
16. Els noms cambodjans s’escriuen sempre
sencers: Pol Pot, Long Boret. Norodom
Sihanuk, que després de la primera referència
s’escriu només Sihanuk, n’és una excepció.
17. Encara que en alguns casos els cognoms
catalans s’uneixen mitjançant la conjunció i, EL
PERIÓDICO els escriu sense: Jordi Pujol Soley.
El connectiu i es pot fer servir quan el primer
cognom també és un patronímic: Miquel Martí i
Pol, Josep Maria Benet i Jornet. També són una
excepció els casos en què l’ús de la conjunció
està consolidat (Manuel Carrasco i Formiguera,
Josep Torras i Bages).
18. Els antropònims coreans consten, per regla
general, de tres partícules. La primera és el
cognom. Les altres dues, el patronímic.
Aquestes dues últimes poden estar unides per
un guionet —la tercera, aleshores, comença
amb minúscula— o separades —la tercera, en
aquest cas, comença amb majúscula—. Alguns
coreans —en molts casos, els cristians— han
occidentalitzat el nom, unint les dues partícules
del patronímic i anteposant-lo al cognom:
Syngman Rhee.
el Periódico de Catalunya
Casas, Las Casas.
a
19. Els connectius que figuren en els antropò-
van generalment en minúscula quan s’escriu el
nom complet, i en majúscula quan només es
consigna el cognom. De vegades es poden eli-
dir: Tomás de Torquemada, Torquemada;
Manuel de Falla, Falla. Però: Bartolomé de Las
20. Els noms compostos espanyols general-
ment no porten guionet. Els cognoms poden
portar-ne de vegades (José María Ruiz-Mateos,
Alberto Ruiz-Gallardón, Arturo Pérez-Reverte,
Francisco Álvarez-Cascos, Manuel
A
nims espanyols (de, del, de la, de los, de las, y)
García-Castellón, Julia García-Valdecasas, Luis
Rojas-Marcos, Fernando Fernán-Gómez).
21. En els noms espanyols, el connectiu y s’a-
costuma a col·locar quan el primer cognom
també és un patronímic: Santiago Ramón y
Cajal, Jesús Gil y Gil.
22. Els connectius dels antropònims dels EUA
van en majúscula, i es poden unir al cognom:
Fiorello La Guardia, Robert De Niro, Leonardo
DiCaprio.
23. Els antropònims compostos francesos i
valons van units per un guionet: Jean-Jacques
Rousseau, Henri de Toulouse-Lautrec.
24. Els connectius La i Le dels cognoms fran-
cesos i valons s’escriuen en majúscula. La resta
(du, des, de, d’) van en minúscula quan s’escriu
el nom complet i en majúscula quan s’escriu
només el cognom: Jean-Marie Le Pen, Jean de
La Fontaine.
25. La forma més corrent d’escriure el gaèlic
Mac és l’abreujada Mc unida a la resta del cog-
nom, que comença amb majúscula: Marshall
McLuhan, William McKinley. Tot i així, també es
pot escriure sencer, seguit de la resta del cog-
nom amb majúscula inicial (Douglas MacArthur)
o amb minúscula inicial (Harold Macmillan).
26. Antropònims gallecs. Vegeu GALLEC.
27. Antropònims grecs. Vegeu GREC.
28. Antropònims hebreus. Vegeu HEBREU.
29. Els connectius dels antropònims holande-
sos i flamencs (de, van, den, ten, ter, teer) van
en minúscula quan s’escriu el nom complet, i
en majúscula quan només s’escriu el cognom:
27
A Llibre d’Estil
Marco van Basten, Van Basten; Bernard teer
Haar, Teer Haar.
30. Els hongaresos acostumen a col·locar en
primer lloc el cognom i després el nom, però
aquest ordre s’inverteix en un context no hon-
garès: Ferenc Puskas, no *Puskas Ferenc.
31. L’irlandès O’ s’escriu sempre en majúscula:
William O’Brian, Bernard O’Higgins.
32. Els patronímics compostos italians s’acos-
tumen a enganxar en una sola paraula:
Giancarlo Fisichella. Però: Gian Maria Volontè.
33. Els connectius italians corresponents a per-
sonatges del segle XX s’escriuen sempre en
majúscula: Concetto Lo Bello, Alcide De
Gasperi, Gabriele D’Annunzio, Ugo La Malfa.
34. Els connectius portuguesos (da, de, do,
das, dos, e) van en minúscula quan s’escriu el
nom complet i en majúscula quan només s’es-
criu el cognom: Eduardo da Silva, Da Silva.
Regina do Santos, Do Santos.
35. En portuguès les paraules esdrúixoles s’ac-
centuen totes, i la diftongació és com en català,
no pas com en castellà. Per tant, duen accent
Romário, Sávio, Mário, Aurélio, etcètera.
36. Antropònims russos. Vegeu RUS.
37. Els taiwanesos i els ciutadans d’origen
xinès residents en altres països solen fer servir
el sistema Wade-Giles per transliterar els seus
antropònims.
38. Els antropònims vietnamites consten de
tres parts. S’escriuen totes separades i amb
majúscula inicial: Ho Chi Minh, Nguyen Van
Thieu, Ngo Dinh Diem.
39. Antropònims xinesos. Vegeu XINÈS.
40. Quan els antropònims es refereixen a per-
sones i no a objectes, no s’escriuen en plural,
tret d’alguns cognoms dinàstics: els Ferrer, els
López, els Habsburg. Però: els Àustries, els
Borbons.
41. Els aparells, procediments, etcètera, que
reben el nom de l’inventor, descobridor o per-
sona en honor de la qual se’ls aplica la denomi-
nació s’escriuen en minúscula: bolívars (mone-
da), quevedos (ulleres).
28
42. S’escriu en minúscula i cursiva l’antropònim
quan designa una obra d’un artista.
És un picasso molt cotitzat.
Surten a subhasta dos picassos.
43. Els noms artístics s’escriuen en cursiva i
majúscula si acompanyen el nom, i en rodona i
majúscula si van sols. Si el nom artístic
comença per un article, s’escriu en minúscula i
fa contracció si el precedeixen les preposicions
a o de.
Manuel Benítez, el Cordobés. La tornada del
Cordobés.
José Martínez Ruiz, Azorín. Azorín va escriure
Castilla.
44. Els títols de noblesa (reals o inventats) que
formen part d’un nom literari o artístic s’es-
criuen en majúscula: Duc de Rivas, Marquès de
Sade.
45. Els àlies s’escriuen en cursiva i porten l’arti-
cle en cursiva i minúscula, però fan contracció
en rodona si van precedits de les preposicions
a o de.
Li va interessar la interpretació que Imanol Arias va fer
del personatge del Lute.
46. Els sintagmes que són una identificació, i no
un àlies o un nom artístic, s’escriuen en minús-
cula i cursiva: l’assassí de Mitre, el rei del
mambo.
47. Els noms de ficció s’escriuen en rodona si
corresponen a un nom propi, i en cursiva si es
tracta d’un sobrenom: Cruella de Vil.
48. Quan el nom de ficció és un substantiu
comú, s’escriu en majúscula i rodona: el Gat
amb Botes.
49. En els noms de ficció, es respecten els trac-
taments, però van en minúscula, llevat que
s’escriguin en una llengua diferent del català: el
Don Hilarión de la sarsuela.
ANYS
1. En general, l’any s’introdueix amb article:
El 1968.
L’any 1968.
Pot anar amb article o sense quan s’hi inclou el
mes, fins al 1999. A partir del 2000 va sempre
amb article:
L’agost del 1922. / L’agost de 1992.
El maig del 2000.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
Va sense article quan se cita la data sencera
fins al 1999. A partir del 2000 va amb article:
Dimecres, 22 de maig de 1975.
Divendres, 15 de juliol del 2001.
2. Els anys s’escriuen sense punt després del
miler: 1956.
3. En el text no s’han d’escriure només els dos
últims guarismes d’un any, però sí que es pot
fer en titulars.
No
Sí
L’any 97.
L’any 1997.
4. Les dècades s’escriuen amb xifres:
Els anys 30.
La dècada dels 30.
5. Per referir-se a un interval d’anys, es fa servir
el guionet, no la barra:
1996-97.
1492-1992.
any sant Any d’especials celebracions eclesials.
anys d’edat En l’expressió dels anys de les per-
sones no cal afegir-hi «d’edat»: una dona de 43
anys.
AP Sigla d’Associated Press, agència de notícies
nord-americana.
Apache Tipus d’helicòpter de guerra.
apalancament En economia, s'admet com a
sinònim de palanquejament, «augment de la
rendibilitat dels capitals propis d'una empresa
per mitjà de costos fixos».
•apalancar-se S’admet com a sinònim col·loquial
d’acomodar-se.
aparat Sinònim d’aparell quan significa «allò que
fa pompós un acte».
Un sopar de gran aparat.
Un sopar de gran aparell.
2. S’usa en les expressions aparat crític i apa-
rat elèctric.
aparell S’usa en les expressions aparell del par-
tit, aparell de l’estat, aparell policial.
aparellament En lloc d’emparellament, espe-
cialment en esports.
Ja s’han fet els aparellaments de quarts de final de la
Copa del Rei.
aparell de mugues En el món d’ETA, pas clan-
el Periódico de Catalunya
a
destí de fronteres. En castellà, aparato de
mugas.
apart En una representació teatral, allò que es diu
a part. No s’ha de confondre amb la locució
adverbial a part, que significa «separadament,
independentment, sense connexió: el van cridar
a part.
apartheid Sistema oficial de segregació racial
vigent a Sud-àfrica fins al 1991. No s’ha d’utilit-
zar en el sentit de discriminació, segregació.
•aparthotel Hotel d’apartaments.
A
a partir de Aquesta expressió significa «des de» o
«comptant des de», i per això no es pot consi-
derar indicativa d’una hora o un moment con-
crets.
No El concert començarà a partir de les 11 de la
nit.
Sí El concert començarà a les 11 de la nit.
apassionar Verb transitiu.
És un escriptor que apassiona els joves.
L’apassiona la música.
àpats Els verbs dels àpats, com berenar, dinar,
esmorzar, sopar, són intransitius, i per tant no
poden portar complement directe.
No Al matí ha esmorzat xocolata desfeta.
Sí Al matí ha pres xocolata desfeta per esmorzar.
•apel·lar En el sentit administratiu i jurídic, s’admet
com a transitiu.
Els advocats apel·laran la sentència.
Els advocats apel·laran contra la sentència.
2. Quan té el significat de «recórrer a una cosa
o a una persona en alguna necessitat» és
intransitiu.
Va apel·lar al sentit comú per respondre.
*apenar Castellanisme per afligir, entristir, acla-
parar.
No Es va mostrar molt apenat a la roda de prem-
sa.
Sí Es va mostrar molt afligit a la roda de premsa.
a penes No oblidem amb prou feines, tot just,
gairebé no.
apertura Liberalització política: un règim d’apertu-
ra.
aperturisme Tendència a admetre posicions ide-
ològiques no estrictament coincidents amb la
pròpia.
a pesar de No oblidem malgrat ni tot i, segons el
context.
29
A Llibre d’Estil
•a pit Sinònim de l'expressió a la valenta.
Prendre's les coses a pit.
*aplaçar El terme correcte és ajornar.
•a plaer Amb gran satisfacció.
El Barça va jugar a plaer.
apòcopes Els apòcopes s’escriuen en rodona:
bici, col·le, disco, logo, micro, morbo, narco,
pel·li, porno, progre, retro, tele.
•apoltronar-se Acomodar-se a una situació
renunciant a esforçar-se.
El secretari s’ha apoltronat en el càrrec.
a posteriori Locució que significa «basant-se en
els fets observats».
APÒSTROF
1. Utilitzem l’apòstrof (’) per indicar que elidim
les vocals a o e en contacte amb una altra
vocal.
2. L’article el s’apostrofa davant de vocal (o
hac): l’indi, l’univers, l’home; de s líquida: l’staff.
No s’apostrofa davant d’una hac aspirada: el
Hilton; de vocal consonàntica: el iode.
3. L’article la s’apostrofa davant de les vocals a,
e, i tònica, o, u tònica (o hac): l’Anna, l’eina, l’i-
lla, l’obra, l’única. No s’apostrofa davant de i o
u àtones (o hac): la Isabel, la universitat, la
història; de s líquida: la Scala de Milà.
4. L’article la no s’apostrofa en alguns casos
per exigències de la pronunciació: la ira, la asi-
metria, la essa, la una (del migdia).
5. La preposició de s’apostrofa davant de vocal
(o hac): d’idea, d’hora. No s’apostrofa davant
d’una hac aspirada: de Heidelberg; de s líquida:
de Stuttgart; de i consonàntica: de iode.
6. Davant d’una hac aspirada no apostrofem
mai.
7. Davant de s líquida només apostrofarem l’ar-
ticle el: l’staff. Mai l’article la ni la preposició de:
la Scala de Milà, de Stuttgart.
8. Davant de sigles que es llegeixen com una
paraula, no pas lletra per lletra, s’apostrofarà
segons les regles generals: l’IVA, l’IRA, l’Unicef;
l’UCI, l’UCE, la Unesco.
9. Davant de sigles que es llegeixen lletra per
lletra i que comencen per vocal, l’article el i la
30
preposició de s’apostrofen sempre: d’UA, d’IU,
d’IC. L’article la no s’apostrofa si la sigla
comença amb i o u (s’entén que són àtones): la
UGT, la UE, la UB, la UL, la UG, la UEO.
10. Davant de sigles que es llegeixen lletrejades
i que comencen amb una consonant el nom de
la qual comença amb vocal, només apostrofa-
rem l’article el: l’FBI. Mai l’article la ni la prepo-
sició de: la NBA, de FM, de HB.
11. Hi ha sigles que comencen amb i o u segui-
des de vocal i que no se sap com es llegeixen
(en hiat o no). A vegades convenim que es lle-
geixen en hiat, i per tant apostrofem: l’IAE,
l’IEC, l’IES. A vegades convenim que no, i per
tant no apostrofem: el IEME, el IESE.
12. No apostrofem davant dels noms de les
autovies que comencen per A seguida de guio-
net: la A-2, la A-3. Però sí que apostrofem
davant la sigla AP (autopista de peatge): l’AP-7.
També apostrofem davant la vocal solta si
forma part d’un topònim, d’un títol o del nom
d’un llibre, pel·lícula, programa de televisió,
etcètera (convenim que en general la pronúncia
es fa així): l’alcalde d’A Toxa; la directora d’A los
que aman; nou horari d’A debat; un article d’A.
M. Badia i Margarit.
13. Apostrofem davant de cometes. Però, per
raons estètiques, si es pot s’ha d’evitar. A vega-
des no es pot: “Thomas Karl va qualificar l’aug-
ment d’«espectacular», en termes percentuals”.
Però a vegades sí: “Els representants de
França, Itàlia i Portugal també es van pronun-
ciar a favor d’incrementar la cooperació inter-
nacional davant «l’amenaça global» que supo-
sen els estupefaents”.
14. Seguint la regla general (de iuans, de iens,
de Ionesco, de Iugoslàvia, de Huarte, de
Huelva), no apostrofarem davant de vocals
estrangeres de pronúncia consonàntica, com
ara la u anglesa de Utah, United o Universal.
15. L’apòstrof també s’utilitza en altres
llengües: L’Humanité, Gabriele d’Annunzio,
M’Gladbach.
16. En anglès s’utilitza en el genitiu saxó.
17. No el farem servir, en lloc del guionet, per
elidir les dues primeres xifres d’un any:
Atlanta-96, no *Atlanta’96.
18. Per a la utilització de l’apòstrof amb els pro-
noms, vegeu PRONOMS FEBLES.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
•apparàtxik En rus, buròcrata, funcionari del par-
tit. En plural, apparàtxiks.
approach En golf, anglicisme equivalent a cop
d’aproximació. (Termcat)
APRA Sigla de l’Aliança Popular Revolucionària
Americana, partit polític del Perú. Els seus
seguidors són els apristes.
•apreci Sinònim d’afecte, estima.
•apreciar-se Augmentar el valor d’una divisa.
La pesseta s’ha apreciat sensiblement respecte al
dòlar.
*apremiar En llenguatge jurídic, el terme correcte
és constrènyer, i els seus derivats, constren-
yiment, constrenyedor.
*a presó Castellanisme per a la presó.
Ingressen a la presó els tres caps de la trama.
apressar Incorrecte en el sentit de capturar.
No La policia ha apressat tres pesquers espanyols
en aigües marroquines.
Sí La policia ha capturat tres pesquers espanyols
en aigües marroquines.
*apretar Castellanisme per estrènyer, prémer,
pitjar, trepitjar, collar, segons el context.
aprimar Amb el significat de «tornar-se prim» és
pronominal: pastilles per aprimar-se.
a priori Locució que significa «amb anterioritat a
l’experiència».
•aprofitar per Aprofitar l’ocasió per dir, fer, alguna
cosa.
Va aprofitar per visitar les instal·lacions.
aprofundir En sentit figurat pot ser transitiu o
intransitiu amb el mateix significat.
L’estudi aprofundeix l’origen de la matèria.
El llibre aprofundeix en el món de les dones.
apropiar-se Verb transitiu. Introdueix directament
el complement, sense la preposició de.
No Es va apropiar de cinc milions d’euros.
Sí Es va apropiar cinc milions d’euros.
*apujada Ultracorrecció per pujada. L’alternança
apujar / pujar no afecta el substantiu, que sem-
pre és pujada.
apujar No s’ha de confondre l’ús d’apujar i pujar
amb el significat d’«augmentar el valor, la inten-
sitat». En aquest sentit, el verb apujar és transi-
el Periódico de Catalunya
tiu, i pujar, intransitiu.
El preu de la gasolina ha pujat.
No
Sí
a
El Govern ha pujat el preu de la gasolina.
El Govern ha apujat el preu de la gasolina.
2. El verb apujar també pot ser pronominal.
El transport públic s’ha apujat tres cops aquest any.
apuntar En el sentit de «dirigir una arma cap a un
objectiu», el complement de persona sempre
s’introdueix amb la preposició a.
El policia apuntava l’arma al lladre.
El policia apuntava al lladre al cap.
El policia apuntava al lladre.
A
2. En el sentit d’«insinuar», el complement s’in-
trodueix sense la preposició a.
El president va apuntar la possibilitat de convocar elec-
cions.
3. En el sentit figurat d’«assenyalar cap a algú o
alguna cosa», el complement de persona s’in-
trodueix amb la preposició a.
La UGT apunta al Govern com a responsable de la gue-
rra per les pensions.
*apurar Castellanisme per allargar, aprofitar,
forçar, o altres expressions, segons el context.
No Va apurar al màxim la visita a Barcelona.
Sí Va aprofitar al màxim la visita a Barcelona.
No «Si m’apures, explicaré els motius de la dimis-
sió», va dir.
Sí «Si no hi ha altre remei, explicaré els motius de
la dimissió», va dir.
*apurar al límit Expressió incorrecta que s’utilitza
sovint en informacions sobre carreres de cotxes
o motos en lloc de forçar (la màquina, el
motor) al límit (o al màxim).
aquaplàning Catalanització de l’anglès aquapla-
ning, lliscament d’un vehicle sobre l’asfalt per la
presència d’una fina capa d’aigua. Sinònim
d’hidroplanatge. (Termcat)
aquest any Expressió que ha de reemplaçar l’any
en curs.
No El museu obrirà les portes el 2008.
Sí El museu obrirà les portes aquest any.
àrab No és sinònim de musulmà o islàmic.
ÀRAB
Per a la representació dels mots àrabs al català uti-
litzarem el sistema de transcripció simplificada
31
A Llibre d’Estil
que proposa l’Institut d’Estudis Catalans amb
algunes variants. Això vol dir que no seguirem
els sistemes de transliteració i transcripció de la
Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) i el Gran
Larousse Català.
Partim de l’àrab estàndard escrit i oral que fan
servir els diferents mitjans de comunicació al
món àrab, no pas de l’àrab clàssic o les variants
dialectals, però respectem les transcripcions ja
històricament o tradicionalment adaptades:
Aladí (*Ala al-Din), Avicenna (*Ibn Sina).
1. A la GEC i a l’Atles d’Enciclopèdia Catalana
els topònims poden tenir forma fixada en caràc-
ters llatins o bé aparèixer transliterats.
Considerarem la possibilitat de respectar les
formes fixades, tant si es tracta de la forma
catalana (Marràqueix), com si es proposa la
forma transcrita al francès, per a l’àrea d’in-
fluència francòfona: el Marroc, Tunísia, Algèria,
Mauritània, Mali, el Líban, el Txad, etcètera
(Tombouctou, Tindouf); o bé a l’anglès, per a
l’àrea d’influència anglòfona: l’Afganistan i el
Pakistan (Karachi).
2. En els antropònims, els articles al o el i les
partícules ben, bin, abu, bu, abdul i abd van
en minúscula quan se cita el nom complet i en
majúscula en posició inicial. En general no s’ha
de prescindir d’aquests articles i partícules, tant
si escrivim el nom sencer com si citem només
el cognom, llevat de l’article al: Assad, Gaddafi,
Sadat.
Ussama bin Laden Bin Laden
Itama ben Guevir Ben Guevir
Bassam abu-Xarif Abu-Xarif
Mohammad abdul-Aziz Abdul-Aziz
Iàssir abd-Rabbu Abd-Rabbu
En els topònims, els articles al o el van en
minúscula en posició intermèdia: Ras
al-Khaima, i en majúscula en posició inicial:
Al-Quds.
3. Els articles al o el porten guionet. Utilitzarem
preferentment la forma al. La l de l’article es pot
assimilar en la pronunciació amb la consonant
de la paraula següent si és una dental o una
sibilant. Utilitzarem preferentment la forma no
assimilada: Al-Najaf, millor que An-Najaf.
4. Les partícules ben i bin, que signifiquen «fill
de», no porten mai guionet. Bin és àrab.
L’hebreu fa servir ben. En general no utilitzarem
la partícula ibn, que substituirem per bin.
32
5. Les partícules abu (amb la seva forma
escurçada bu), que significa «pare de»; abdul,
«servidor de», i abd, «servidor», porten guionet.
6. Transcripció de noms de pila més comuns:
Abdul·là, Abdul-Salam, Àdel, Ahmad, Ali, Ami,
Faruq, Feissal, Habib, Hanan, Hassan, Hixam,
Hussam, Iàssir, Ibrahim, Imad, Ismaïl, Ismat,
Karim, Khàlid, Mahmud, Massud, Mohammad,
Omar, Raixid, Saïd, Udei, Ussama.
7. No hi ha una equivalència exacta entre les
vocals catalanes i les de l’àrab i això sol provo-
car vacil·lacions. L’àrab estàndard té tres
vocals: a, u i i, que poden ser llargues o breus.
L’àrab dialectal inclou la e i la o. Aquesta és la
raó per la qual existeix una doble grafia per a
l’article al o el, o bé per a noms propis molt
corrents.
Utilitzarem preferentment la vocal a quan hi hagi
vacil·lació entre a/e: Ahmad (*Ahmed); la vocal i
entre e/i: Iàssir (*Iàsser), i la vocal u entre o/u:
Ussama (*Ossama). Malgrat això, en els casos
en què la tradició hagi imposat una grafia
(Mohammad), no seguirem la indicació de pre-
ferència de vocals (*Muhammad, *Muhammed,
*Mohammed).
8. El diftong ey es transcriu ei, mai *ai: Hussein,
Suleiman.
9. La forma ou de la transcripció al francès es
redueix a u: Massud (*Massoud).
10. La doble e de la transcripció a l’anglès es
redueix a i: Ualid (*Waleed).
11. L’accent gràfic s’usa seguint les normes
d’accentuació catalanes. Quan no se sàpiga la
pronúncia original del mot, prescindirem de
l’accent.
12. Les consonants dobles es conservaran:
Abbàs, Saddam; excepte la h: Sahaf (*Sahhaf).
En la duplicació de dígrafs no es repeteix la h:
tth (*thth), ddh (*dhdh), kkh (*khkh), ggh (*ghgh).
La l doble s’escriu l·l: Abdul·là (*Abdullah).
13. La ph de la transcripció al francès o a
l’anglès es redueix a f: Mustafà (*Moustapha).
14. La z de la transcripció al castellà s’escriu z
quan el francès i l’anglès escriuen z: Aziz (en les
quatre llengües); i th quan el francès i l’anglès
escriuen th: Zamir (castellà) i Thamir (català,
francès i anglès).
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil

15. La d de la transcripció al castellà s’escriu d

quan el francès i l’anglès escriuen d: Madani (en
les quatre llengües); i dh quan el francès i
l’anglès escriuen dh: Abu Dabi (castellà) i Abu
Dhabi (català, francès i anglès).

16. La k de la transcripció al castellà s’escriu k

quan el francès i l’anglès escriuen k: Akbar (en
les quatre llengües); i q quan el francès i l’anglès
escriuen q: Irak (castellà), Iraq (català, francès i
anglès).

17. La y de la transcripció al castellà s’escriu j

quan el francès i l’anglès escriuen j: Yafari (cas-
a
A

tellà) i Jafari (català, francès i anglès); i i quan el

francès i l’anglès escriuen y: Yasir (castellà),
Yassir (francès i anglès) i Iàssir (català).

18. La s es dobla entre vocals, tal com ho fan

l’anglès i el francès: Assad.

19. La ch de la transcripció al castellà o al

francès i la sh de la transcripció a l’anglès s’es-
criuen x o ix seguint les normes d’ortografia
catalanes: Xa, Haiximi. En àrab estàndard no
existeix el so de tx.

20. La g de la transcripció al castellà s’escriu g

quan el francès i l’anglès escriuen g: Gadafi
(castellà), Gaddafi (català, francès i anglès); i gh
quan el francès i l’anglès escriuen gh:
Butros-Gali (castellà), Butros-Ghali (català,
francès i anglès).

21. La j de la transcripció al castellà s’escriu kh,

tal com ho fan el francès i l’anglès: Jalid (cas-
tellà), Khalid (francès i anglès) i Khàlid (català).

22. La h es pronuncia aspirada i per tant no hi

aplicarem l’apostrofació (Hassan, Hussein), tret
dels noms que provenen de la transcripció a
través del francès i que mantenen la mateixa
grafia (Habache, Hocine).

23. Els noms turcs (antropònims i topònims) no

els adaptem perquè la llengua turca s’escriu
amb alfabet llatí.

24. Els noms pakistanesos (antropònims i topò-

nims) els escrivim en versió anglesa pel pes i la
influència d’aquesta llengua al Pakistan.

el Periódico de Catalunya 33
A Llibre d’Estil

34 El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil A
ASPECTES CONFLICTIUS DE LA TRANSCRIPCIÓ

Prenent com a punt de partida la transcripció al castellà

a
el Periódico de Catalunya 35
A Llibre d’Estil
àrbitre assistent Auxiliar de l’àrbitre principal a les
bandes. També es pot fer servir linier o jutge
de línia.
àrea Unitat de superfície que equival a 100 metres
quadrats.
Arena Acrònim de l’Aliança de Renovació
Nacional, partit polític brasiler.
2. Acrònim de l’Aliança Republicana
Nacionalista, partit polític salvadorenc.
*a resultes de L’expressió correcta és de resul-
tes de. Expressions sinònimes: a conseqüèn-
cia de, arran de.
•ariet En futbol, davanter centre. (Termcat)
Armada Conjunt de forces navals d’un Estat. No
s’ha de confondre amb Marina, que és el con-
junt dels vaixells d’un Estat.
ARN Sigla de l’àcid ribonucleic, molècula d’àcid
nucleic molt similar a l’ADN.
aroma Substantiu femení: una aroma molt forta.
•arques Sinònim de tresoreria: les arques de
l’Estat.
arravatar Incorrecte en el sentit de prendre, arra-
bassar.
No L’atracador li va arravatar la pistola de les
mans.
Sí L’atracador li va arrabassar la pistola de les
mans.
arreglar Equivalent del castellà amañar: arreglar
partits. Altres verbs útils en aquest camp
semàntic són manipular, falsejar, adulte-
rar, trucar, falsificar.
*arrel de Castellanisme per arran de. Expressions
sinònimes: per, a causa de, amb motiu de,
gràcies a, per culpa de.
arremetre Verb correcte, però poc habitual, que
no ha de fer oblidar sinònims sovint més ade-
quats, com ara carregar, envestir.
La policia va carregar contra els manifestants.
•arrepenjar-se Variant de repenjar-se.
*arrestament La forma correcta és arrest.
arribada en pujada En ciclisme, equivalent de
l’expressió castellana llegada en alto.
36
arrossegament Mètode de pesca, també anome-
nat ròssec. En castellà, arrastre.
arrugar-se Castellanisme en el sentit
d’acovardir-se. L’equivalent genuí és arron-
sar-se.
No El Govern no s’arruga davant les pressions
dels agricultors.
Sí El Govern no s’arronsa davant les pressions
dels agricultors.
•art déco En francès, estil propi dels anys 20, que
va destacar a l’exposició d’arts decoratives i
industrials modernes de París del 1925.
art de deriva Art de pesca format per xarxes rec-
tangulars a mercè del corrent. En castellà,
redes de deriva, redes de volantas o volantas.
ARTICLE
EL PERIÓDICO fa servir l’article personal (el, la)
només davant dels noms de pila catalans quan
apareixen sense cognom. Si en un mateix text
s’alternen amb noms de pila d’altres llengües,
aquests últims també l’hi duran.
L’Eulàlia no troba el seu dietari.
El Ferran fa uns ous ferrats sensacionals [per Ferran
Adrià].
José és un metge que treballa a Ceuta.
La Mercè i el Francisco han perdut les maletes.
2. El nom del dia de la setmana no porta article
quan es tracta del primer que ha passat o del
primer que ha de venir.
La reunió se celebrarà dijous que ve.
Van actuar dimarts passat.
La fira s’inaugurarà divendres.
En porta si no es tracta del primer que ha pas-
sat o del primer que ha de venir.
El dijous després de Nadal.
El dimecres 27 de febrer.
Per indicar periodicitat.
El dijous fan festa.
Els dijous fan festa.
3. S’ha d’evitar, fins i tot als titulars, l’elisió de
l’article quan aquest és imprescindible.
No Unicaja guanya Estudiantes.
Sí L’Unicaja guanya l’Estudiantes.
No Zapatero parlarà a Nacions Unides.
Sí Zapatero parlarà a les Nacions Unides.
4. L’article en els topònims. Vegeu TOPÒNIMS.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
5. L’apostrofació dels articles el i la. Vegeu
APÒSTROF.
Artús, rei Heroi gal·lès, cabdill de la resistència
dels celtes de la Gran Bretanya contra els
anglosaxons. En castellà, rey Arturo.
arxiu Lloc destinat a guardar els documents. En el
sentit d’«acció d’arxivar» el terme correcte és
arxivament.
Asaja Acrònim d’Associació Agrària de Joves
Agricultors.
•a sang i (a) foc Sinònim de l’expressió a mata-
degolla.
ascendir Amb el significat d’«augmentar de valor»,
són preferibles pujar, augmentar.
Les temperatures han ascendit tres graus.
Millor Les temperatures han pujat/augmentat tres
graus.
2. Quan significa «tenir tal valor» no és sinònim
d’augmentar i són preferibles pujar a, ele-
var-se a, ser de.
La factura ascendeix a tres milions.
No La factura augmenta a tres milions.
Millor La factura puja a / s’eleva a / és de tres milions.
ASEAN Sigla de l’Associació de Nacions del
Sud-est Asiàtic (Association of South East
Asian Nations). En són membres Brunei, les
Filipines, Indonèsia, Malàisia, Singapur i
Tailàndia. Papua-Nova Guinea hi assisteix com
a observadora.
•asfaltat. Part de la calçada recoberta d’asfalt: un
asfaltat amb sots.
a soles En solitari, tot sol, tots sols: els dos presi-
dents es van reunir a soles.
aspirina Extensió del nom d’una marca comercial.
Analgèsic.
asquenazita Jueu de Rússia i de l’Europa central,
on va arribar, procedent d’Israel, a partir del pri-
mer segle de l’era cristiana, en l’inici de la diàs-
pora.
assassinat Acció de matar una persona amb pre-
meditació i traïdoria. No és sinònim d’homicidi,
que és la mort d’una persona a mans d’una
el Periódico de Catalunya
homicidi és un assassinat.
a
altra. Tot assassinat és un homicidi, però no tot
assecar Verb que, en certs contextos, no ha de
fer oblidar eixugar.
assegurança d’atur És el que es cobra quan algú
és acomiadat i hi té dret. La quantitat depèn del
sou pel qual s’ha cotitzat, i la durada, del temps
en què s’ha cotitzat. No s’ha de confondre amb
el subsidi d’atur, que és la prestació pública
assistencial de caràcter econòmic que es pot
rebre un cop acabada l’assegurança d’atur si
no es tenen altres rendes. Expressions com
A
prestació d’atur o atur engloben els dos con-
ceptes, sense risc d’error.
assenyalar Significa «indicar, manifestar, designar
amb el dit, ser indici». No s’ha de confondre
amb senyalar, que vol dir «fer un senyal en
algun objecte».
L’àrbitre va assenyalar falta.
Les respostes correctes s’han de senyalar amb una
creu.
assequible Vol dir «que es pot obtenir». No s’ha
de confondre amb accessible, que vol dir «que
s’hi pot accedir».
assetjament psicològic Equivalent de l’anglès
mobbing.
assetjament sexual Equivalent del castellà acoso
sexual, que també es pot traduir per persecu-
ció sexual. En aquest sentit, no farem servir
acorralament ni acorralar.
•assistència En bàsquet i futbol, passada de la
pilota a un jugador ben situat que té com a
resultat la consecució d’una cistella o un gol.
(Termcat) En futbol també se’n diu passada de
gol.
assolar Sinònim d’arrasar, arruïnar, destruir,
devastar, etcètera, especialment en sentit
recte.
El temporal de vent assola la Península.
2. En sentit figurat s’ha de substituir per acla-
parar, afligir, col·lapsar, castigar.
No La impotència assola els qui no tenen res per
alimentar els fills.
Sí La impotència aclapara els qui no tenen res per
alimentar els fills.
No La pobresa assola una part de la humanitat.
Sí La pobresa castiga una part de la humanitat.
37
A Llibre d’Estil
assortidor Vol dir «que assorteix»: assortidor de
gasolina. En aquest cas no farem servir sorti-
dor.
assot Substantiu que en català no té el rendiment
que en castellà té azote. Sinònims preferibles:
càstig, plaga, flagell, fúria, epidèmia: el càs-
tig de les bombes, la plaga dels robatoris
estiuencs.
assotar Verb que en català no té el rendiment que
en castellà té azotar. Sinònims preferibles: arra-
sar, abatre’s, destruir.
No L’epidèmia ha assotat el país.
Sí L’epidèmia ha arrasat el país.
No El temporal va assotar Catalunya.
Sí El temporal es va abatre sobre Catalunya.
•atac-i-gol En futbol, tàctica consistent a atacar
constantment, i amb ocasions de gol, la porte-
ria adversària.
atemptat Al parlar d’atemptats, s’han d’utilitzar
preferentment els verbs cometre o perpetrar,
i no realitzar.
2. Per indicar que algú reclama l’autoria d’un
atemptat, es pot utilitzar reivindicar, però
sense oblidar que existeixen atribuir-se i res-
ponsabilitzar-se.
atenuant Quan és substantiu, és masculí.
aterrar Es pot utilitzar en el sentit figurat d’«arribar
a un lloc o un destí».
Romário aterra al Flamengo.
2. Incorrecte en el sentit de causar terror, ate-
rrir.
No L’erupció del volcà aterra la població.
Sí L’erupció del volcà aterreix la població.
Athletic de Bilbao Equip de futbol.
*a tope Expressió incorrecta. L’equivalent català
depèn del context. Possibles solucions: al
màxim, al cent per cent.
Els equips petits solen començar la temporada al cent
per cent.
Jugar al màxim.
Els hotels estan plens a vessar.
La revenda va funcionar molt i molt bé.
Va estar bevent sense parar durant dues setmanes.
ATP Sigla de l’Associació de Tennistes
Professionals.
38
atraure Variant morfològica preferent (flexió verbal
inclosa: atraus, atrau, etcètera) respecte a
atreure.
ATS Sigla d’ajudant tècnic sanitari.
attrezzista Persona responsable de l’attrezzo.
attrezzo En italià, conjunt d’accessoris de decora-
ció, mobiliari, etcètera, que s’utilitzen en el
muntatge d’una escenografia.
atur Sinònim de desocupació. No s’ha de con-
fondre amb aturada, que significa «interrupció
de la feina».
No Els treballadors van protestar amb un atur de
mitja hora.
Sí Els treballadors van protestar amb una aturada
de mitja hora.
*audífon La forma correcta és audiòfon.
Auditori, l’ Equipament cultural de Barcelona.
augmentar Regeix preferentment la preposició en,
millor que de o absència de preposició.
Les tarifes han augmentat en un 5%.
au pair En francès, persona que cuida els nens en
una casa a canvi d’alimentació i allotjament.
aurresku Ball tradicional basc.
•auspiciar Sinònim de recomanar, protegir,
patrocinar.
L’exposició ha estat auspiciada pel Banc Sabadell.
*auto Castellanisme per acte, resolució o inter-
locutòria quan es refereix a la resolució judicial,
i per actuacions quan es refereix a l’expedient
judicial. Vegeu ACTE.
2. S’ha de substituir per fets en les expressions
castellanes el día de autos, la noche de autos.
auto- És incorrecte utilitzar aquest prefix amb un
verb reflexiu.
No Es va automarcar un gol.
Sí Es va marcar un gol / Va marcar un autogol.
No Gabriel García Márquez s’autoexilia a Mèxic.
Sí Gabriel García Márquez s’exilia a Mèxic.
Sí que es pot fer servir per desfer ambigüitats.
Una frase com «Els presos es van mutilar» pot
voler dir que van mutilar altres reclusos o que
cada pres es va mutilar.
Els presos es van automutilar.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
2. Tampoc s’ha de fer servir amb alguns termes
que ja tenen aquest sentit reflexiu.
*autoresponsable
*autosuïcidi
*autodefinir-se
responsable
suïcidi
definir-se
3. És reiteratiu usar els adverbis propi/pròpia
precedint un terme amb el prefix auto-.
No La pròpia autocrítica.
Sí L’autocrítica.
autoaprenentatge Aprenentatge que algú fa per
si mateix, sense l’ajuda d’un altre.
autocontrol Control d’un mateix.
autodefensa Defensa d’un mateix.
autodidacte -a Adjectiu de doble terminació: un
artista autodidacte, una actriu autodidacta.
•autogol Gol marcat a la pròpia porteria. (Termcat)
Una centrada de Guardiola va acabar en autogol.
*autòmata La foma correcta és autòmat.
automòbils El nom dels diferents models d’au-
tomòbils s’escriuen en majúscula i rodona. Els
noms específics dels cotxes s’escriuen en cur-
siva: Seat Panda, Peugeot 505, Renault 21
Manager, Bluebird.
autònom Són autònoms el Parlament i el Govern
de les comunitats autònomes. La resta de con-
ceptes són autonòmics: policia, política, com-
petències, etcètera.
•autopassada Passada consistent a xutar un
jugador la pilota i tornar ell mateix a recollir-la.
(Termcat)
•autoràdio Substantiu femení, com radiocasset.
autoria S’ha d’evitar aquest terme en frases com
«ningú s’ha atribuït l’autoria de l’atemptat». N’hi
ha prou escrivint «ningú s’ha atribuït l’atemp-
tat».
*autos Castellanisme que s’ha de substituir per
fets en les expressions «el dia dels fets», «la nit
dels fets». Usat en llenguatge jurídic i adminis-
tratiu, vegeu ACTE, ACTUACIONS.
*autostop, autostopista Les formes correctes
són autoestop i autoestopista.
aval-lloguer Programa de la Generalitat per
fomentar el lloguer de pisos.
el Periódico de Catalunya
(Termcat)
a
avant En rugbi, falta que es comet quan la pilota
cau de les mans del jugador o aquest la llança.
avantatjar El complement quantificador s’intro-
dueix preferentment amb la preposició en.
Borrell va avantatjar Almunia en 21.000 vots.
avant la lettre Expressió francesa que en sentit
figurat significa «avançat respecte a la seva
època».
A
Fabra va ser un impulsor del model estàndard avant la
lettre.
•avantmatx Adaptació d’avant-match. Sinònim
de prepartit: una crònica avantmatx.
•avanttítol Títol situat sobre el títol principal d’un
article en un diari. Vegeu PARAIGUA.
•avassallar Actuar sense tenir en compte els
drets dels altres.
Tens raó però no avassallis.
•2. Imposar-se o dominar amb molta diferència.
La nova col·lecció ha avassallat la competència.
AVE Sigla de l’alta velocitat espanyola.
•avellaner -a Pagès que es dedica al conreu de
l’avellana.
La manifestació dels avellaners va tallar la carretera
durant tot el matí.
avanç, avenç Utilitzarem avenç com a sinònim de
progrés. En tots els altres sentits és preferible
avanç o avançament.
2. Per indicar el fet que les tropes van endavant
només farem servir avanç.
L’avanç de les tropes cap a Bagdad.
avenc Com a equivalent del castellà sima, són
preferibles forat, clot, esvoranc o sot.
avenir-se Preferible a portar-se bé quan es vol
expressar que dues persones estan en harmo-
nia. Malgrat ser formes sinònimes segons el
diccionari, avenir-se expressa amb més clare-
dat el matís de reciprocitat.
No Un pare i un fill que no es porten bé.
Sí Un pare i un fill que no s’avenen.
*averiguar Castellanisme per descobrir, saber,
investigar, veure.
•aviam Locució expressiva equivalent a a veure.
Aviam si és capaç de ser puntual.
39
A Llibre d’Estil

avions Les marques i els models d’avions s’es-

criuen en rodona i majúscula inicial.

2. Si el nom va seguit d’un número, s’han de

separar amb un espai. Si es tracta d’inicials,
aquestes lletres i el número van units amb un
guió: Boeing 737, F-16.

3. S’escriuen en rodona els noms de sèrie dels

avions (F-18A Hornet) i en cursiva els noms
específics d’un avió: Spirit of St. Louis.

4. Els noms de les naus espacials segueixen les

mateixes regles.

avisar Verb transitiu en què el complement directe

és sempre una persona. No funciona com el
verb advertir.
El noi va avisar els bombers que hi havia foc a la mun-
tanya. Els va avisar.

•avortar S’utilitza, com a verb transitiu, en el sen-

tit de fer avortar, fer fracassar, interrompre
o frustrar alguna cosa.
Les pressions de l’oposició van avortar el projecte.

*avui per avui Castellanisme per ara per ara,

avui dia, avui en dia, ara com ara.
No Avui per avui encara viu amb els pares.
Sí Ara per ara encara viu amb els pares.

AWACS Sigla del Sistema d’Alerta i Control

Aerotransportat (Airbone Warning and Control
System).

azzurro En italià, blau. És el color de la selecció

italiana de futbol. En plural, azzurri.
Els azzurri van derrotar Anglaterra a la pròrroga.

40 El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
Bb
Baas Nom d’un partit polític fundat a Síria que s’ha
estès a altres països àrabs, com ara l’Iraq.
Significa «ressorgiment». Els seus afiliats i parti-
daris són baasistes.
background Anglicisme equivalent a antece-
dents, conjunt de coneixements o docu-
mentació.
bacon Anglicisme que substituirem per béicon.
Vegeu BÉICON.
bàdminton Forma catalana de l’anglès badmin-
ton.
•baguet Adaptació del francès baguette, «barra
de pa llarga i estreta». De gènere femení: dues
baguets.
bailaor -a Intèrpret de balls populars espanyols,
especialment andalusos. En plural, bailaores,
bailaoras.
baixar No s’ha de confondre l’ús de baixar i abai-
xar quan significa «reduir el valor, la intensitat,
fer descendir a un nivell més baix». En aquest
sentit baixar és intransitiu, i abaixar, transitiu.
El preu de la gasolina ha baixat.
No L’ajuntament ha baixat el pressupost.
Sí L’ajuntament ha abaixat el pressupost.
2. Verb que no admet l’ús pronominal.
No El Barça es baixa del tren de la Lliga.
Sí El Barça baixa del tren de la Lliga.
3. En informàtica, copiar programes, fitxers,
d’un ordinador remot a un de local, general-
ment a través d’internet.
Instruccions per baixar un fitxer des d'una pàgina web.
Baixar-se pel·lícules per internet.
el Periódico de Catalunya
B
•baix-baríton Cantant que pot interpretar papers
de baix i de baríton. En plural, baixos-barí-
tons.
•bakalao Varietat de música màquina.
balança comercial Relació que s’estableix en un
país entre les mercaderies exportades i les
importades.
balança de pagaments Balanç d’exportacions i
importacions de béns, or, préstecs de capital i
donacions d’un país respecte de l’exterior
durant un exercici pressupostari.
ballottage Terme francès per denominar la sego-
na volta d’una elecció en què, després de no
aconseguir cap candidat la majoria absoluta en
la primera volta, competeixen els dos més
votats. Quan s’utilitza aquest terme se n’ha
d’explicar el significat.
balsero -a Emigrant cubà que surt de l’illa amb
una embarcació per entrar il·legalment als
Estats Units.
•bamps Modalitat d’esquí artístic i acrobàtic sobre
una pista amb fort pendent i nombrosos salts.
En castellà, esquí de baches. (Termcat)
L’esquí de bamps es consolida com a modalitat de
competició esportiva.
banal No oblidem intranscendent, trivial,
superflu, comú, insubstancial, insignifi-
cant, frívol, irrisori.
banc Es tradueixen els noms dels bancs de caràc-
ter públic: Banc d’Espanya, Banc Europeu; i es
manté la denominació original dels bancs de
41
B Llibre d’Estil
caràcter privat: Banc Sabadell Atlántico, Banco
Hipotecario, Banco Santander Central Hispano,
Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, Crédit
Lyonnais, Deutsche Bank, Caixa Geral de
Depósitos, Mundial Confiança, Banco
Comercial Portugués.
2. Els noms de bancs i caixes no van precedits
d’article.
Caixa Laietana trasllada la seu central de Mataró.
Bancaixa Entitat financera valenciana. En castellà,
Bancaja.
banc blau Lloc on seuen a les Corts els membres
del Govern.
banc central Banc que utilitza un govern per diri-
gir la política econòmica d’un país.
banc dels acusats També se’n pot dir simple-
ment banc. En aquest cas, no és correcte el
terme banqueta.
No L’empresari va haver de seure a la banqueta.
Sí L’empresari va haver de seure al banc dels
acusats / al banc.
•banderí En esports, bandera petita usada com a
objecte indicador: banderí de córner. Sinònim
de banderó.
•bàner Adaptació de l'anglès banner, «espai publi-
citari en una pàgina web».
banqueta Lloc on seuen l’entrenador i els juga-
dors suplents d’un equip. En aquest cas, no és
correcte el terme banc.
bany L’expressió *donar-se un bany és un calc del
castellà (per prendre un bany). També és un
calc *donar un bany a algú (per donar una
lliçó).
2. S’admet l’expressió bany de multituds,
sinònim de bany de masses, acompanyada
d’un verb que no sigui donar-se.
No Pedrosa es va donar un bany de multituds al
seu poble natal.
Sí Pedrosa va rebre un bany de multituds al seu
poble natal.
•banyamulengue Ètnia tutsi. En plural, banya-
mulengues.
baraca Do diví o fortuna d’una persona. De gène-
re femení.
Els àrabs són experts en l’art de repartir baraca.
42
baralla, barallar-se No sempre tradueixen els ter-
mes castellans pelea, pelearse. En futbol, per
exemple, els equivalents serien lluita, lluitar.
No Els dos jugadors es barallen per la pilota
Sí Els dos jugadors lluiten per la pilota
barandillero -a En castellà, terme d’argot equiva-
lent a operador de borsa.
•barco Qualsevol embarcació més gran que una
barca.
bàrman Adaptació de l’anglès barman.
bar-mitzvah Ritu religiós jueu que se celebra quan
un noi fa 13 anys.
baró Membre destacat d’una organització, nota-
ble.
BARRA
La barra es fa servir:
1. Per separar els noms o les inicials de les per-
sones o agències que han aportat una informa-
ció, en cas que procedeixi de més d’una font, o
una fotografia.
ROSSEND DOMÈNECH / EFE
REUTERS / ANDY COOPER
2. Per separar, en la datació, els llocs d’on pro-
cedeix una informació.
Barcelona / Madrid
3. Quan es fa referència a un text legal per la
numeració: el reial decret 27/86.
4. Per separar cada vers d’una poesia o cançó
quan el text s’escriu seguit.
Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles/ del temps
antic i, a l’acost de la fosca,/ sota un llorer i al peu de la
font tosca/ de remembrar, cellut, setge i batalles.
5. En el sistema internacional d’unitats té el
valor de per: km/h, m/s (vegeu ABREVIATURES).
•barraca En esports, forma col·loquial de porte-
ria.
Rivaldo va xutar a barraca cinc vegades.
barracó Edifici prefabricat i provisional.
barranquisme Pràctica esportiva que consisteix a
seguir el curs d’un riu a través d’un barranc.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
barril de petroli Mesura de capacitat equivalent a
158,982 litres.
Barri Vermell Zona de la ciutat d’Amsterdam
famosa per la prostitució que s’hi ubica.
Barri Xino Antic barri de Barcelona, dins de l’ac-
tual Raval.
basa Traducció literal del castellà baza sovint poc
comprensible, i a més ambigua en plural.
Alternatives millors: carta, jugada, argument,
aposta, etcètera, segons el context.
No Gordon Brown intenta recuperar terreny jugant
la basa sanitària.
Sí Gordon Brown intenta recuperar terreny jugant
la carta sanitària.
BASC
1. Els noms de les províncies i les capitals de
província del País Basc espanyol s’escriuen en
la forma catalana: Àlaba, Biscaia, Guipúscoa,
Vitòria, Bilbao, Sant Sebastià. La resta de topò-
nims s’escriuran en eusquera.
2. Les paraules en basc van en cursiva al text i
entre cometes simples als titulars, tret de les
acceptades en aquest LLIBRE D’ESTIL. Si el signi-
ficat no és gaire conegut, s’ha d’explicar entre
parèntesis.
3. Els noms de les institucions, els partits polí-
tics, els sindicats, les associacions, etcètera,
s’escriuen en la llengua que el costum hagi
imposat: Partit Nacionalista Basc, Eusko
Alkartasuna, Herri Batasuna, Batasuna. Les
sigles són les que s’han utilitzat tradicional-
ment: PNB, i no PNV ni EAJ; ELA-STV, o ELA, i
no STV.
4. El basc té les particularitats següents:
a. No existeixen els accents, i per tant els
noms que s’escriguin en aquesta llengua no
n’han de portar: Jon Idigoras.
b. No existeix el dígraf castellà ch. Aquest so
es representa, com en català, per tx: txape-
la.
c. No existeixen les lletres c ni q. El so oclu-
siu és representat per la k (batzoka), i el fri-
catiu per la z (Zigoitia).
d. No existeix la lletra y. Sempre s’ha d’es-
criure i
el Periódico de Catalunya
b
B
e. No existeix la lletra v. Sempre s’ha d’es-
criure b
f. No existeix el dígraf gu (s’ha d’escriure
Gernika, Getxo, Gizaburuaga).
5. L’article determinat (-a, singular; -k, -ak, plu-
ral), que va unit al substantiu, s’ha de suprimir.
6. Tret de casos excepcionals, el plural de les
paraules en basc es catalanitza.
gudari gudaris (no gudariak)
ikurriña ikurriñes (no ikurriñak)
ikastola ikastoles (no ikastolak)
ertzaina ertzaines (no ertzainak)
•basca En llenguatge col·loquial, colla d’amics.
Sinònim de penya.
Va anar amb tota la basca al concert d’Els Pets.
basic Sigla de Beginner’s Allpurpose Symbolic
Instruction Code. Llenguatge informàtic de pro-
gramació.
basket average Anglicisme equivalent a diferèn-
cia de punts. En bàsquet, relació entre els
punts anotats i els rebuts en els partits jugats
per dos equips entre si per determinar qui és
primer en cas d’empat final a punts (diferència
de punts particular); o bé diferència entre els
punts anotats i els rebuts per un mateix equip al
llarg de la competició (diferència de punts gene-
ral).
bassij A l'Iran, milicià islàmic. Plural invariable.
•bastanta Femení de l’adjectiu bastant. En plural,
bastantes.
Bastión Facció ultraradical del Frente Atlético.
Sense article.
Un membre del grup Bastión fereix un seguidor de la
Reial Societat.
Batallón Vasco Español En castellà.
Batasuna En basc significa «unitat». El nom del
partit s’escriu en majúscula i si fa referència als
seus militants o simpatitzants, en cursiva: bata-
suna, batasunes.
batlle Sinònim secundari d’alcalde, útil per evitar
la repetició de paraules en els elements de titu-
lació.
•batxata Adaptació de bachata, ball popular
dominicà.
43
B Llibre d’Estil
batxillerat En minúscula.
batzoki En basc, centre social de reunió on es tro-
ben els simpatitzants del Partit Nacionalista
Basc. En plural, batzokis.
Bayern Munic Club de futbol alemany. En cas-
tellà, Bayern de Múnich.
•bazuca Adaptació de l’anglès bazooka.
Llançacoets portàtil.
BBC Sigla de British Broadcasting Corporation. És
acceptable com a primera referència.
BCE Sigla de Banc Central Europeu.
•beatnik Moviment juvenil contrari a la societat de
consum i a alguns valors socials tradicional-
ment establerts. Els seus membres són beat-
niks. La forma abreujada és beat.
beautiful people Anglicisme equivalent a gent
guapa. Grup de persones riques, famoses i
amb èxit.
bebè Donarem preferència a nadó llevat de les
expressions ja fixades (bebè bombolla, bebè
proveta, coll bebè) i tenint en compte també
que el nadó és un infant de com a màxim un
mes i que el bebè és més gran. No oblidem
tampoc els sinònims criatura, infant,
nen/nena, nano/nana, menor.
bebè proveta Infant concebut per fecundació
externa. En plural, bebès proveta.
•béicon Adaptació de l’anglès bacon. Sinònim de
cansalada viada fumada. El diccionari enre-
gistra bacó, d’ús poc freqüent i que no utilitza-
rem.
beisbol Forma catalana de l’anglès base-ball.
belgo- Forma prefixada que farem servir per
escriure gentilicis compostos a partir de belga:
«una empresa belgoholandesa».
bel·ligerància Dret que és reconegut a algú, pels
seus mèrits, de prendre part en una contesa,
una discussió: «donar bel·ligerància a algú»,
«tenir bel·ligerància en un afer».
beltza En basc significa «negre». Es coneixen amb
aquest nom les forces especials de la policia
autonòmica basca perquè porten uniforme d’a-
quest color. En plural, beltzes.
44
ben/bin Ben és hebreu (Ben Gurion). Bin és àrab
(Bin Laden). Van en minúscula si porten un nom
davant, i en majúscula si no l’hi porten.
Benemèrita Sinònim de la Guàrdia Civil que
només es pot usar en citacions textuals.
Ben Gurion Denominació oficial de l’aeroport de
Lod (Israel), comú a Jerusalem i Tel Aviv.
bersagliere Soldat de les tropes especials italia-
nes. En plural, bersaglieri. És incorrecte el plu-
ral *bersaglieris.
bertsolari Al País Basc i a Aragó, persona que
compon versos de forma improvisada. En cas-
tellà, versolari.
best-seller En anglès, obra literària de gran èxit
comercial. En plural, best-sellers.
bianual Que té lloc dues vegades l’any. No s’ha de
confondre amb biennal, que significa «que té
lloc una vegada cada dos anys».
Bíblia En majúscula i rodona quan fa referència a
les escriptures de l’Antic Testament o el Nou
Testament. Els sinònims, com les Sagrades
Escriptures, etcètera, van en majúscula. Quan
no es refereix als llibres sagrats, s’escriu en
minúscula i rodona.
•bicefàlia S’utilitza en el sentit de «lideratge com-
partit entre dues persones o dos grups polí-
tics».
La bicefàlia entre Borrell i Almunia ha desgastat el
PSOE.
•bici Apòcope de bicicleta.
biennal Que té lloc una vegada cada dos anys. No
s’ha de confondre amb bianual, que significa
«que té lloc dues vegades l’any».
•big bang Gran explosió que va donar origen a
l’Univers.
2. En economia, procés de canvi sobtat que
afecta el món financer, i especialment l’àmbit
borsari. (Termcat)
bilió Significa «un milió de milions». Però cal tenir
en compte que billion significa «mil milions» als
Estats Units i a Alemanya.
bimensual Que té lloc dues vegades al mes. No
s’ha de confondre amb bimestral.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
bimestral Que té lloc una vegada cada dos
mesos. No s’ha de confondre amb bimensual.
•biodramina Extensió del nom d’una marca
comercial.
•biombo Sinònim de paravent, mampara.
Les víctimes van declarar protegides dels acusats darrere
un biombo.
biopic Anglicisme equivalent a biografia drama-
titzada.
biquini Forma catalana de bikini, tant en el sentit
de «vestit de bany» com d’«entrepà».
birdie En golf, resultat de completar un forat amb
un cop per sota del par. Sinònim d’un sota
par. (Termcat)
•birlar En llenguatge col·loquial, robar. Sinònim
de pispar.
•birra En llenguatge col·loquial, italianisme equiva-
lent a cervesa.
•bírria En llenguatge col·loquial, sinònim de nyap,
bunyol, esguerro, rave.
•biscota Pa cuit en motllos amb tapa, tallat a lles-
ques, torrat i envasat. Substantiu femení.
Equivalent del castellà biscote. (Termcat)
bisetmanal Que té lloc dues vegades la setmana.
bit En informàtica, unitat mínima d’emmagatze-
matge d’informació.
bíter Forma catalana del neerlandès bitter.
Beguda alcohòlica.
bitllet No és sinònim de butlleta, parlant de quinie-
les, ni d’entrada o localitat, parlant d’un espec-
tacle.
No Els bitllets premiats van ser segellats a Alacant
i Còrdova.
Sí Les butlletes premiades van ser segellades a
Alacant i Còrdova.
No Ja no queden bitllets per al concert de diu-
menge.
Sí Ja no queden localitats per al concert de diu-
menge.
*bizarro –a Adjectiu castellà que significa estricta-
ment valent, encara que sovint s’usa amb els
significats de rar, estrany, extravagant, anor-
el Periódico de Catalunya
b
B
mal, atípic per influència del terme francès i
anglès bizarre.
Bizkai Buru Batzar Consell executiu de Biscaia
del PNB. És preferible fer servir l’expressió
catalana.
blackout Anglicisme equivalent a bloqueig infor-
matiu o censura informativa. També pot
voler dir enfosquiment o apagada.
blancos Partidaris del Partido Nacional (Blanco)
de l’Uruguai.
blaugrana Invariable com a adjectiu: jugadors
blaugrana.
•2. Variable com a substantiu: vuit blaugranes.
blavero Relatiu al secessionisme lingüístic al País
Valencià.
Zaplana critica que els blaveros exerceixin alhora de
govern i d’oposició.
-ble És un sufix per fer derivats de verbs: ava-
luar-avaluable, atribuir-atribuïble, novel·lar-
novel·lable. En llenguatge periodístic també s’a-
plica a substantius: alcaldable (que pot ser ele-
git o nomenat alcalde), futurible, presidenciable,
ministrable.
2. Moltes vegades s’utilitzen incorrectament
termes que porten aquest sufix i el prefix in-
(invariable, inamovible, invencible, imbatible).
Aquest prefix indica que no pot arribar a passar
el que la resta de la paraula expressa, no que
no ha passat.
No El porter continua imbatible després de set
partits.
Sí El porter continua imbatut després de set par-
tits.
No El líder invencible visita el Bernabéu diumenge.
Sí El líder invicte visita el Bernabéu diumenge.
•bloc Forma catalana de l’anglès blog o weblog.
Pàgina web, generalment de caràcter personal,
que s’actualitza regularment i que presenta
informació o opinions sobre temes diversos. Els
usuaris s’anomenen blocaires. (Termcat)
blue chip En economia, anglicisme equivalent a
acció de primera o valor de primera
(Termcat). També se’n pot dir valor estrella.
Generalment s’usa en plural: accions de prime-
ra, valors de primera, valors estrella.
bluf Catxa, especialment en el pòquer. Equivalent
45
B Llibre d’Estil
del castellà farol. Sinònim de fanfarronada,
enganyifa, exageració o fiasco.
•bob Adaptació de l’anglès bobsleigh tant en el
sentit de «trineu articulat d’estructura metàl·lica
que descansa sobre quatre patins d’acer» com
de l’esport que es pratica amb aquest trineu.
(Termcat)
boc Forma catalana de l’alemany bock. Got de
cervesa d’aproximadament mig litre.
•boca a boca Sistema de difusió oral i personalit-
zada d’una informació. Sinònim de boca-ore-
lla.
Una novel·la que es ven pel boca a boca.
Boca Juniors Club de futbol de Buenos Aires.
•boca-orella Sistema de difusió oral i personalit-
zada d’una informació. Sinònim de boca a
boca.
•bocata En llenguatge col·loquial, entrepà.
boda Les bodes de plata se celebren als 25 anys;
les d’or, als 50; les de diamant, als 60; les de
platí, als 75.
2. Les expressions «bodes de plata, d’or»,
etcètera, s’utilitzen per indicar els diferents ani-
versaris d’un esdeveniment, però no s’han de
fer servir quan només es refereixen a la xifra, i
no a l’aniversari.
No Javier Clemente compleix les bodes d’or amb la
selecció.
Sí Javier Clemente compleix el seu 50è partit en la
selecció.
bodega Part inferior d’una nau destinada a la
càrrega. És incorrecte en el sentit de celler.
bodegó Sinònim de natura morta.
bodi Adaptació de l’anglès body. Peça de roba
cenyida que cobreix el tronc fins a l’engonal.
bòer Individu d’un poble colonitzador de l’Àfrica
del Sud d’ascendència principalment neerlan-
desa, anomenat també afrikaner. En plural,
bòers.
bòfia Expressió despectiva per referir-se a la poli-
cia. No s’ha d’utilitzar, tret que es tracti d’una
citació textual.
bogey En golf, resultat de completar un forat amb
46
un cop per sobre del par. Sinònim d’un sobre
par. (Termcat)
boina verda Soldat de les forces especials dels
Estats Units destinades a la lluita antiguerrillera.
A Espanya es coneixen amb aquest nom els
integrants de les companyies d’operacions
especials.
boîte Gal·licisme en desús per designar discote-
ca o sala de festes.
Boixos Nois Penya radical del FC Barcelona. Els
seus membres són boixos nois o boixos.
bolcar-se Verb que regeix la preposició en, no pas
la preposició amb.
Els barcelonins es bolquen en el Fòrum.
bolero Composició musical d’origen hispà i molt
popular a les Antilles.
•bolo Actuació artística o esportiva fora de la tem-
porada regular o de les competicions oficials.
Els grups musicals de la comarca fan bolos a les festes
majors.
El Barça farà bolos a l’estiu.
Bolxoi Teatre de Moscou.
•bomba adhesiva Bomba que es col·loca sota un
vehicle. En castellà, bomba lapa.
•bomba de dispersió Bomba que a l’esclatar alli-
bera més d’un centenar de petites bombes de
tipus diferents. També se’n diu bomba clúster.
En castellà, bomba de racimo.
•bombejar Bombar aigua.
Els bombers van bombejar l’aigua del soterrani.
2. En futbol, llançar la pilota dins de l’àrea.
Rivaldo va bombejar la pilota buscant un rematador de
cap.
•bongo Instrument de percussió.
Toca els bongos en un grup de música africana.
*bon fer Calc de l’expressió buen hacer, molt
habitual en castellà (gracias al buen hacer de…).
Alternatives possibles: bona feina, traça,
habilitat, destresa, diplomàcia, mà esque-
rra.
•bonobús Targeta per fer diversos viatges en
autobús.
•bonotrèn Targeta per fer diversos viatges en tren.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
•bon rotllo En llenguatge col·loquial, bon ambient.
bookmaker Anglicisme equivalent a corredor
d’apostes.
boom Increment, prosperitat, sobtats i poc esta-
bles.
Els vins de la comarca viuen un boom de producció i
prestigi.
borsa En minúscula quan es refereix a la institució
econòmica en general. En majúscula quan
aquest terme va acompanyat del nom de la ciu-
tat.
La borsa va experimentar ahir un altre descens.
La Borsa de Barcelona.
•borsa d’estudi Quantitat de diners que es con-
cedeixen a una persona com a ajuda per
finançar els seus estudis.
borsa de treball Entitat destinada a fer conèixer
les ofertes i les demandes d’ocupació.
•bossa de pobresa Manifestació de marginació
dintre de les economies avançades.
botar És incorrecte utilitzar aquest terme en el
sentit d’«executar una falta en qualsevol com-
petició esportiva». S’ha d’escriure executar,
llançar, picar, sacar o treure.
No Botar un córner.
Sí Llançar un córner.
botellón Pràctica juvenil que consisteix a beure
alcohol al carrer.
•botí Calçat que arriba més amunt del turmell. El
DIEC enregistra amb aquest mateix significat
«botina», d’ús poc freqüent i que no utilitzarem.
•botiga a l’abast Sinònim de botiga de conve-
niència. Establiment comercial obert al públic
almenys divuit hores on venen llibres, diaris, ali-
ments, joguines i articles diversos. (Termcat)
•botiga lliure d’impostos Equivalent català de
l’anglès tax-free o duty-free shop. (Termcat)
Botox Nom comercial del fàrmac que conté la
toxina botulínica.
•bourbon Varietat nord-americana del whisky.
Bourget, Le Aeroport de París.
boutique Botiga de roba i altres accessoris sovint
exclusius.
el Periódico de Catalunya
b
B
box Lloc destinat a l’assistència tècnica dels vehi-
cles que participen en una carrera o comparti-
ment per a atenció sanitària. En plural, boxs.
•bòxer Raça de gos.
braça Mesura de longitud. Té diferents valors
segons els països: l’anglesa, 1,288 metres (sis
peus); l’espanyola, 1,6719 metres; l’argentina,
1,733 metres.
*braga Castellanisme per tapaboques. Peça de
roba en forma de tub que s’usa per tapar el coll.
•braille Sistema de lectura dels cecs inventat per
Louis Braille.
Surt al mercat un programa informàtic dotat amb siste-
ma braille.
brainstorming Anglicisme equivalent a posada
en comú, pluja d’idees.
braman Individu pertanyent a la primera de les
quatre castes originàries de l’Índia.
brandi Adaptació de l’anglès brandy. Beguda
alcohòlica.
braquial Del braç. No s’ha de confondre amb
branquial, «de les brànquies».
brasserie Gal·licisme equivalent a cerveseria.
break En tennis, terme anglès que significa «joc
que guanya el jugador que no serveix».
(Termcat)
Brians No pas *Can Brians, quan es tracti del cen-
tre penitenciari.
bric Adaptació de l’anglès brik. Envàs de cartó
impermeabilitzat.
bridge Joc de cartes.
•brífing Adaptació de l’anglès briefing. Document
que recull informació per elaborar l’estratègia
publicitària d’un producte. Per extensió, reunió
on l’anunciant exposa el contingut del brífing.
(Termcat)
Brigada Aragó En català.
Brigadas Blanquiazules Penya radical del RCD
Espanyol. Els seus membres són brigadas.
brindar Verb que té sentit positiu.
No Els equips van brindar un pobre espectacle.
Sí Els equips van oferir un pobre espectacle.
47
B Llibre d’Estil
broker Anglicisme equivalent a corredor o agent.
•bronca Sinònim d’esbronc.
La bronca parlamentària en el debat dels Pressupostos
va ser espectacular.
broqueta Ast on es claven trossos de vianda per
coure. Equivalent del castellà brocheta o pin-
cho. Si es tracta de gastronomia basca, en
podem dir pintxo, en cursiva.
brut Varietat de cava o xampany: extra brut.
bubi Indígena del l’illa de Bioko, Guinea Equatorial.
En plural, bubis.
buc Cos del vaixell. En castellà, casco. No és sinò-
nim de vaixell.
*bucarda L’equivalent català és cabra pirinenca.
Buckingham, palau de Residència oficial de la
corona britànica.
•buf Peça de roba que s’utilitza per tapar el coll.
buldòzer Forma catalana de l’anglès bulldozer.
Esplanadora que s’utilitza per excavar i remou-
re terra.
bulería Ball i cante flamencs. En plural, bulerías.
bulevard Forma catalana del francès boulevard.
bumerang Forma catalana de l’anglès boome-
rang. Arma llancívola que torna al lloc d’on ha
estat llançada. Per extensió, iniciativa o acte, no
necessàriament hostil, que es gira contra el seu
impulsor.
Bundes- Prefix alemany que significa «federal».
S’escriu sempre en majúscula. S’ha d’evitar
que aparegui amb l’adjectiu alemany/a.
Bundesbank Banc central alemany.
Bundesliga Nom propi de la Lliga alemanya de
futbol. És incorrecte *Bundeslliga.
Bundesrat Cambra alta del Parlament alemany.
Bundestag Cambra baixa del Parlament alemany.
Bundeswehr Exèrcit alemany.
bungalou Forma catalana de l’anglès bungalow.
Xalet unifamiliar en urbanitzacions de muntanya
o platja.
48
búnquer Forma catalana de l’anglès bunker.
Refugi antibombardeig de ciment armat. En
sentit figurat, grup de gent tancada en les seves
posicions.
buquet Forma catalana del francès bouquet.
Aroma que exhala un vi i que el caracteritza.
burca Forma catalana de burka. Paraula masculi-
na.
Les dones afganeses queden ocultes sota els burques.
burel Terme caló que significa «toro». En plural,
bureles.
•burlar Esquivar un perill o una amenaça.
Els lladres van burlar tots els controls de seguretat.
buró Forma catalana del francès bureau. Es refe-
reix tant a l’escriptori com a l’organisme institu-
cional: buró polític.
*bursàtil Castellanisme per borsari.
Les anàlisis borsàries preveuen un augment de la cotit-
zació de la pesseta.
buru batzar Expressió basca que significa «con-
sell executiu».
bus Abreviació d’autobús.
busca Aparell cercapersones.
*busca i captura L’expressió correcta és recerca
i captura.
buscar + INFINITIU Aquesta construcció és un
gal·licisme. Són sinònims equivalents preten-
dre, aspirar a, tractar de.
No La mesura busca acontentar a tothom.
Sí La mesura pretén acontentar a tothom.
business Anglicisme equivalent a negoci.
•bussejar S’admet amb el significat figurat
d'«investigar un tema».
Després de bussejar en els arxius, van descobrir que
era una obra de Puig i Cadafalch.
•bustiada Sistema de propaganda que consisteix
a dipositar informació a les bústies de les
cases. En castellà, buzoneo. (Termcat)
butron Forat fet en un sostre o una paret per
robar. En plural, butrons.
•butroner Persona que fa butrons.
El Periódico de Catalunya
 b
Llibre d’Estil B
bypass Pròtesi que comunica dos punts d’una
artèria en mal estat.

byte En informàtica, unitat d’emmagatzematge

d’informació constituïda per vuit bits.

el Periódico de Catalunya 49
C Llibre d’Estil
Cc
ca Sinònim de gos, gens habitual en català cen-
tral, que s’ha d’evitar.
cabal Significa «volum d’aigua» i «conjunt de béns,
diners». L’adjectiu és cabalós, no *caudalós. No
s’ha de confondre amb l’adjectiu cabdal.
cabdal Sinònim de principal, eminent, impor-
tant. No s’ha de confondre amb el substantiu
cabal.
cabell Nom que, en general, s’usa en plural, a
diferència del castellà.
Un dels encants de Richard Gere són els seus cabells
blancs.
cabila Tribu de berbers del nord de l’Àfrica.
Cabildo A les Canàries, corporació que governa i
administra els interessos comuns als ajunta-
ments de cada illa. En rodona i en majúscula: el
Cabildo de Tenerife.
•cablejat Sinònim de cablatge o cablejament.
•cabra Bicicleta de manillar alt i amb la roda del
davant de menor radi que la del darrere.
•cabreig En llenguatge col·loquial, emprenya-
ment.
•cabrejada Sinònim de cabreig.
•cabrejar-se En llenguatge col·loquial, empren-
yar-se.
•càbrio Forma escurçada de cabriolé, «descapo-
table». En castellà, cabrio.
50
caça bombarder Avió militar capacitat per portar
càrrega de bombes. En plural, caces bombar-
ders.
caça de bruixes Persecució per prejudicis socials
o polítics.
•cacau En llenguatge col·loquial, embolic, sarau.
Sinònim de merder.
2. En futbol, xut molt fort.
Un cacau de Rivaldo va donar la victòria al Barça.
•cadi Adaptació de l’anglès caddie. En golf, per-
sona que porta els bastons del jugador.
(Termcat)
cafè concert En plural, cafès concert.
•cafè teatre En plural, cafès teatre.
•cagatió Tradició catalana que consisteix a fingir
que un tronc caga dolços i altres regals per
Nadal.
cai Illa baixa formada per l’acumulació de sorra i
fragments de coral sobre plataformes
coral·lines. En castellà, cayo.
2. En els topònims es manté en la llengua
original, en majúscula: Cayo Coco (Cuba),
White Cay (Bahames), Key Biscayne (EUA).
caiac Adaptació de l’anglès kayak. Embarcació
molt lleugera, llarga i estreta.
•caiena Mena de pebre vermell. En rigor, es trac-
ta del pebre de Caiena (Termcat). En castellà,
cayena.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
CAIGUDA DE PREPOSICIÓ
1. Les preposicions a, de, en i amb cauen –és
a dir, desapareixen– quan van davant de la con-
junció que.
No
Sí
No
Sí
L’oposició està d’acord amb que es convoquin
eleccions anticipades.
L’oposició està d’acord que es convoquin elec-
cions anticipades.
Ja és hora de que els ciutadans es mobilitzin.
Ja és hora que els ciutadans es mobilitzin.
2. De vegades, però, la caiguda de preposició
pot provocar una estructura estranya. En
aquests casos es pot buscar una solució alter-
nativa.
El preu dels llibres de text no es dispararà gràcies que
s’han liberalitzat els descomptes.
Millor El preu dels llibres de text no es dispararà grà-
cies a la liberalització dels descomptes.
El pla consisteix que la flota marroquina no hagi de
compartir el calador amb els vaixells espanyols.
Millor Segons aquest pla la flota marroquina no haurà
de compartir el calador amb els vaixells espan-
yols.
Rússia va expressar l’oposició que la qüestió txetxena
es discuteixi a la cimera d’Istanbul.
Millor Rússia va expressar l’oposició a acceptar que
la qüestió txetxena es discuteixi a la cimera
d’Istanbul.
caire Sinònim d’aspecte, no pas de caràcter, que
significa «conjunt de trets diferenciadors».
Sí La reunió de diputats va agafar un altre caire.
No Una novel·la de caire històric.
Sí Una novel·la de caràcter històric.
caixa Receptacle relativament gran i resistent,
generalment de fusta, metall, etcètera: una
caixa de melons. S’utilitza en les expressions
«caixa forta», «caixa negra» (d’un avió), «caixa
de canvi» (d’un cotxe), «caixa dels trons». No
s’ha de confondre amb capsa.
CaixaForum Centre cultural de la Fundació La
Caixa a Barcelona.
•caixa tonta Sinònim despectiu de televisió.
•caixet Adaptació del francès cachet.
Emoluments que cobra un artista, una com-
panyia, un esportista o un club per una actua-
ció, exhibició, etcètera. (Termcat)
•caixó Tambor de fusta en forma de caixa que s’u-
tilitza com a instrument en la rumba i el flamenc.
(Termcat)
•2. En esports, sinònim de podi.
el Periódico de Catalunya
c
•cala Excavació d’una o més cares verticals que
les característiques del sòl. En castellà, cata.
(Termcat)
•calada Pipada.
calaix Estructura de formigó que es construeix per
tapar les vies de l'AVE. En castellà, cajón.
C
té per objecte examinar el perfil, la naturalesa i
•calar Verb intransitiu en el sentit de «penetrar pro-
fundament».
Aquesta paraula ha calat entre els joves.
•calat S’admet en sentit figurat com a sinònim de
transcendència, importància: decisions de
gran calat.
calçar-se Solució equivalent a l’expressió castella-
na atarse (o apretarse) los machos, que signifi-
ca «preparar-se per afrontar o per suportar una
situació o un assumpte difícils».
Els republicans ja cal que es calcin.
calcio Nom popular que rep la Lliga italiana de fut-
bol. En sentit ampli, també es fa servir per refe-
rir-se al futbol italià: els escàndols del calcio.
caldo Brou: el caldo de Nadal.
2. Incorrecte com a sinònim de vi.
•caldo de cultiu Brou de cultiu. Entorn favorable
per al desenvolupament d’alguna cosa.
caldre Verb que s’utilitza preferentment en frases
negatives i interrogatives.
No cal anar-hi ben vestit.
¿Cal anar-hi ben vestit?
S’hi ha d’anar ben vestit.
*calé L’equivalent català és gitano. No s’ha de
confondre amb caló, varietat del romaní que
parlen els gitanos espanyols.
calendari jueu El calendari jueu comença a
comptar l’any 3761 abans de Crist.
calendari musulmà El calendari musulmà
comença a comptar l’any 622 després de Crist.
calibre El calibre d’una arma és el diàmetre interior
del seu canó. El del projectil és lleugerament
inferior al de l’arma que el dispara. Els calibres
es poden expressar en mil·límetres, i en aquest
cas la mesura va acompanyada del símbol
corresponent (9 mm), o bé en fracció decimal
51
C Llibre d’Estil
d’una polzada, que s’indica numèricament i
sense cap símbol de mesura (un Colt 45).
callar Verb que no admet l’ús pronominal.
No El més difícil és callar-se.
Sí El més difícil és callar.
2. En el sentit de «reduir a silenci (algú)» l’ex-
pressió correcta és fer callar.
No Volen callar tots els que no són nacionalistes.
Sí Volen fer callar tots els que no són nacionalistes.
calor Castellanisme en el sentit d’afecte, simpatia,
acollida, entusiasme.
No Els organitzadors van agrair la calor del públic
de Barcelona.
Sí Els organitzadors van agrair l’acollida del públic
de Barcelona.
camaraderia Companyonia.
•camarot Cabina d’un vaixell.
cambra Com a sinònim d’habitació, s’utilitza en
les expressions «cambra cuirassada», «cambra
fosca», «cambra de gas», «cambra frigorífica»,
etcètera.
2. Com a sinònim de Parlament, s’escriu en
majúscula quan es refereix a una assemblea
legislativa en concret, i en minúscula quan es fa
servir com a nom genèric. La majúscula només
afecta la paraula cambra: Cambra alta, Cambra
baixa.
Cambra de Comerç
Cambra dels Comuns Cambra baixa al Regne
Unit.
Cambra dels Lords Cambra alta al Regne Unit.
camell En argot de droga, traficant.
cameo Intervenció puntual d’un personatge famós
en una pel·lícula.
El repartiment de la pel·lícula es completa amb un
cameo de Claudia Schiffer.
càmera Aparell destinat a reproduir imatges. En
aquest sentit no farem servir cambra: càmera
fotogràfica, càmera de vídeo.
camerino Cambra destinada als actors per ves-
tir-se. És una ultracorrecció el terme *camerí.
•camí de Locució prepositiva equivalent a cap a.
El Madrid va camí de les semifinals.
52
•camió pastera Camió destinat a transportar
immigrants il·legalment. En plural, camions
pastera.
Camorra Organització criminal napolitana. Els
seus membres són camorristes.
camp Com a terme oposat a ciutat, no oblidem
altres expressions més genuïnes com ara a
fora, a pagès, a la muntanya, etcètera.
Els caps de setmana surt a fora a respirar aire fresc.
La vida a pagès té molts avantatges.
camp Terme anglès que significa «favorable a for-
mes o gustos artístics i literaris nostàlgics o
passats de moda».
•camperes Mena de botes.
Campidoglio Nom de l’Ajuntament de Roma.
Camp Nou Nom de l’estadi del Futbol Club
Barcelona.
Campsa Sigla de la Compañía Arrendataria del
Monopolio de Petróleos, SA. S’escriu amb
majúscula inicial. És vàlida com a primera
referència.
canac -a Nom donat als melanesis de Nova
Caledònia.
Canal Satélite Digital
Canal 33 Antiga denominació dels canals de tele-
visió K-33 i El 33, de la Corporació Catalana de
Mitjans Audiovisuals (CCMA).
canceller -a A Alemanya i Àustria, primer ministre.
Als països hispanoamericans, ministre d’Afers
Estrangers. També es fa servir al Regne Unit per
al ministre d’Hisenda (canceller de l’Exchequer)
i per designar certa dignitat acadèmica o
empleat auxiliar de les ambaixades, les lega-
cions o els consolats.
cancerigen -ígena Que prova o afavoreix l’apari-
ció del càncer. No s’ha de confondre amb can-
cerós.
Les anàlisis confirmen que la beguda conté substàn-
cies cancerígenes.
cancerós -osa De la naturalesa del càncer. No
s’ha de confondre amb cancerigen.
Han descobert un nou tractament contra les cèl·lules
canceroses.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
cançons Els títols de les cançons s’escriuen en
cursiva. Quan es tradueix un títol, s’escriu en
cursiva si correspon a una versió registrada de
l’obra. En cas contrari, s’escriu en rodona.
2. Només s’escriuen en majúscula la paraula
inicial i els noms propis del títol, encara que
aquest figuri en una llengua estrangera.
3. Els textos s’escriuen seguits, amb una barra
de separació entre vers i vers. La barra va unida
a l’última paraula del vers i separada del
següent per un espai en blanc.
Si un dia véns a casa/ et mostraré el jardí/ un núvol que
tinc al pati/ i la flor de gessamí.
•candau S’admet com a sinònim de cadenat.
•canguelo Sinònim de cangueli. En llenguatge
col·loquial significa «por».
cangur Persona que vigila les criatures en hores
convingudes.
cànnabis Marihuana.
cansar Verb transitiu.
La cerimònia va acabar cansant els assistents a l’acte.
El cansa qualsevol cosa.
càntabre -a Natural de Cantàbria. Sinònim de
cantàbric, relatiu o pertanyent a Cantàbria o
als seus habitants.
La derrota col·loca el conjunt càntabre en una situació
incòmoda.
Esclata una bomba a la seu del PP càntabre.
El litoral cantàbric.
cantaor -a Cantant de flamenc. En plural, canta-
ores, cantaoras.
cante Cant popular andalús o amb característi-
ques semblants: cante flamenc, cante jondo.
CANVI DE PREPOSICIÓ
1. Les preposicions de règim en i amb canvien
per a o de quan van seguides d’un infinitiu.
No La seva missió consisteix en investigar el roba-
tori d’armes.
Sí La seva missió consisteix a investigar el roba-
tori d’armes.
No Els primers en arribar es van trobar el local buit.
Sí Els primers d’arribar es van trobar el local buit.
No El PSOE amenaça amb destapar casos del PP.
Sí El PSOE amenaça de destapar casos del PP.
No El jugador no està d’acord amb marxar del
club.
el Periódico de Catalunya
Sí
No
Sí
c
El jugador no està d’acord a marxar del club.
Una fase política basada en compartir projec-
tes de futur amb el conjunt d’Espanya.
2. De vegades, però, el canvi de preposició pro-
voca construccions estranyes. En aquests
casos, es pot intentar buscar una solució alter-
nativa.
C
Una fase política basada a compartir projectes
de futur amb el conjunt d’Espanya.
Francisco Rabal és tot un expert a interpretar el paper
de Goya.
Millor Francisco Rabal és tot un expert interpretant el
paper de Goya.
Algunes estrelles de Hollywood s’han d’acontentar de
cobrar 20 milions de dòlars.
Millor Algunes estrelles de Hollywood s’han d’acon-
tentar amb un sou de 20 milions de dòlars.
No n’hi ha prou de tenir enginy: l’esencial és aplicar-lo
bé.
Millor No n’hi ha prou tenint enginy: l’esencial és apli-
car-lo bé
Millor No n’hi ha prou amb l’enginy: l’esencial és apli-
car-lo bé
3. En les expressions haver-n’hi prou + infinitiu i
tenir-ne prou + infinitiu s’admet mantenir la pre-
posició amb quan hi hagi risc d’ambigüitat, per-
què hi pot haver matisos de significat.
Ja en tenien prou, de cobrar sempre amb retard.
(Ja n’estaven tips, de cobrar sempre amb retard)
Ja en tenien prou, amb cobrar sempre amb retard.
(Ja els estava bé, cobrar sempre amb retard)
•canxa Pista on es practica un esport de pilota
(Termcat). De totes maneres, no oblidem pista,
que en català té més rendiment.
•2. S’utilitza en sentit figurat en l’expressió
col·loquial «donar canxa», donar confiança.
•canya En llenguatge col·loquial significa «molt
bo».
¡Quina canya de concert!
•2. S’utilitza en les expressions col·loquials
«donar canya», pressionar; tractar amb duresa;
«cantar la canya», dir les veritats.
•canyer -a En llenguatge col·loquial significa «ani-
mat, vital, energètic, etcètera».
Els més canyers van aguantar fins a la matinada.
Sempre es vesteix amb roba molt canyera.
cañí En castellà, folklòric o popular; gitano. En plu-
ral, cañís.
Exposició de fotografies de l’Espanya cañí.
53
C Llibre d’Estil
cap Adjectiu o pronom indefinit que s’utilitza prefe-
rentment en oracions condicionals o interroga-
tives en lloc d’algun.
Si es presenta cap inconvenient, el judici s’haurà d’a-
jornar.
¿L’oposició ha presentat cap alternativa durant aquests
anys?
cap a Es redueix a cap davant un adverbi o un
demostratiu començat per a: cap aquí, cap
amunt, cap aquesta direcció.
2. Indica direcció estricta. És incorrecte en sen-
tit figurat.
No El document mostra sensibilitat cap als drets
dels catalanoparlants.
Sí El document mostra sensibilitat amb els drets
dels catalanoparlants.
cap d’any S’escriu en minúscula quan es refereix
a l’últim dia de l’any (en castellà, fin de año).
2. S’escriu en majúscula quan es tracta de les
festivitats del 31 de desembre (nit de Cap
d’Any; en castellà, Nochevieja) i de l’1 de gener
(Cap d’Any o també Any Nou; en castellà, Año
Nuevo).
Capitoli Edifici de Washington on hi ha el Senat i
la Cambra de Representants.
capo En italià, cap d’una màfia, especialment si és
de narcotraficants. En plural, capos.
2. En llenguatge col·loquial, s’utilitza com a
sinònim de cap.
Els capos de l’empresa no van assistir a la reunió.
capó Forma catalana del francès capot. Part de la
carrosseria d’un automòbil que protegeix el
motor.
caporal -a Grau menys elevat en la jerarquia mili-
tar. En castellà, cabo.
capsa Receptacle més aviat petit o poc resistent,
generalment de cartró, fusta, etcètera, amb
tapa: capsa de sabates, de bombons, de músi-
ca. No s’ha de confondre amb caixa.
capsa de Pandora En la mitologia grega, capsa
que conté tots els mals.
•caputxino Adaptació de l’italià cappuccino. Cafè
amb llet espumosa o nata batuda. (Termcat)
*cara a La locució correcta és de cara a.
54
carabiniere Terme italià per designar un agent de
policia. En plural, carabinieri.
•caradura Barrut, penques.
carajillo Cafè amb licor. L’equivalent català és
cigaló.
•caraqueny –a Natural de Caracas.
caravàning Adaptació de l’anglès caravaning.
Activitat consistent a viatjar i acampar amb una
caravana.
carcerari -ària Relatiu a la presó.
Les forces de seguretat van assaltar el recinte carcera-
ri.
•cargolar Sinònim de collar, també en sentit figu-
rat, amb el significat de «tractar algú amb molt
de rigor, fer que se sotmeti a una norma».
El PP cargola encara més els nacionalistes bascos.
carinyena Classe de vi. En plural, carinyenes.
•carinyo S’admet en contextos col·loquials. En
textos informatius donarem preferència a afec-
te.
•carinyós -a En llenguatge col·loquial, afectuós,
cordial, afable.
Càritas
*carn de gallina Castellanisme per pell de galli-
na.
L’espectacle feia posar la pell de gallina.
carnet per punts
•carpa Vela de circ.
El Cirque du Soleil actuarà a la carpa instal·lada a la Mar
Bella.
•carpetovetònic -a Antiquat, que s’oposa a tota
mena de canvi.
•carregar amb En el sentit d’«assumir», el com-
plement es pot introduir amb la preposició amb.
Sempre li toca carregar la part més difícil.
El Barça carrega amb la pressió a Mallorca.
•carregar les tintes Exagerar.
•carregar-se En llenguatge col.loquial, destrossar,
fer malbé (alguna cosa); destituir (algú).
Anasagasti acusa el Constitucional de «carregar-se
l’Estatut basc».
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
El president va acusar la premsa de «voler carregar-se
l’entrenador».
2. Matar (algú).
Un veí va afirmar que un dels fills havia amenaçat de
«carregar-se el seu pare».
carrer Els noms dels carrers –com els de qualse-
vol via urbana– s’escriuen segons la seva deno-
minació oficial. Si popularment es coneixen
amb un altre nom més estès, es pot utilitzar,
però s’escriu en minúscula: plaça del nen de
l’aro (oficialment, plaça de Puig i Alfonso, de
Barcelona).
2. Els noms comuns que especifiquen el caràc-
ter de les vies urbanes (carrer, plaça, avinguda,
passatge, travessera, passeig) s’escriuen en
minúscula i en català, i els noms propis, sempre
que sigui possible, es respecten en la denomi-
nació original, encara que es tracti d’un adjec-
tiu o d’un antropònim que es tradueix en altres
contextos: plaça Major (Manresa), plaça Mayor
(Madrid), avinguda de Felipe II (Madrid), plaça
de Mayo (Buenos Aires), barri de San Fermín
(Madrid).
3. Quan es fa servir un idioma diferent del català
per denominar el nom comú d’una via urbana,
s’escriu en majúscula inicial: Rue Rivoli,
Trafalgar Square.
4. En alemany, el nom de les vies urbanes va
unit al final del nom propi. Per tant, no s’ha de
cometre l’error de posar el nom de la via en
català i després repetir-lo en alemany.
No La plaça d’Alexanderplatz.
Sí La plaça d’Alexander / Alexanderplatz.
5. Quan el nom de la via no és un adjectiu, no
s’ha de prescindir de la preposició de ni –si es
dóna el cas– de l’article entre aquest i el nom
comú: plaça de Catalunya, carrer de la
Diputació.
carrera Envaeix sovint, incorrectament, el camp
semàntic de correguda.
No He vingut en una carrera.
Sí He vingut en una correguda.
carretera Les denominacions de les carreteres
s’escriuen sempre en minúscula, i el número,
en xifres. Si s’escriuen abreujades, s’uneix el
caràcter de la carretera amb el número mit-
jançant un guió: nacional 2, N-2, A-7, C-31.
2. Els sobrenoms amb què es coneixen algunes
carreteres s’escriuen en cursiva: la ruta del sol.
el Periódico de Catalunya
carril bus.
c
carril Banda longitudinal d’una calçada: carril bici,
•2. En futbol, zona del camp paral·lela a la
banda.
•carriler -a En futbol, jugador que avança per la
zona anomenada carril.
Sergi va jugar de carriler.
•carrossa En llenguatge col·loquial, bastant en
desús, antiquat.
car sharing Anglicisme equivalent a cotxe mul-
C
tiusuari, sistema de transport privat, gestionat
per una entitat, en què un grup de persones
comparteixen la utilització d’una flota d’au-
tomòbils. No s’ha de confondre amb cotxe
compartit (en anglès, car pooling), sistema de
transport en què diverses persones compartei-
xen un cotxe privat per a desplaçaments periò-
dics. (Termcat)
càrtel Adaptació de l’anglès cartel. Associació
d’empreses d’un mateix sector.
Un càrtel petroler pretén controlar la producció i els
preus del cru.
•2. Associació de malfactors.
El càrtel de Medellín va finançar la campanya del presi-
dent.
CARTES DELS LECTORS
1. Les cartes dels lectors han d’anar firmades i
acompanyades d’una fotocòpia del carnet d’i-
dentitat o del passaport, així com del número
de telèfon del remitent.
2. Si la carta exposa fets conflictius, s’ha de
comprovar tant la identitat del firmant com la
veracitat d’aquests fets.
3. No es publicarà cap carta que contingui ter-
mes ofensius, més enllà de la crítica legítima,
per a persones o institucions.
4. Se sobreentén que la carta està adreçada al
director, i per tant qualsevol referència a una
altra persona ha de ser indirecta.
5. Les cartes han de ser breus, de no més de
200 paraules.
6. S’ha de corregir l’ortografia i la sintaxi de les
cartes, no l’estil.
55
C Llibre d’Estil
7. S’han de respectar els tractaments utilitzats
pels firmants, però no les abreviatures.
8. No s’han de fer servir expressions com
«dimarts passat» o «divendres vinent», sinó que
s’ha de fer constar la data a què es refereix la
carta. Les excepcions són ahir i demà.
9. Els títols de les cartes han de ser informatius.
10. Totes les cartes han d’estar firmades amb
nom i cognoms, que s’escriuen en una línia a
part del text de la carta. A continuació es con-
signa, si fa al cas, el càrrec o condició del remi-
tent. Finalment, s’hi posa la localitat. En el cas
que el remitent ho justifiqui, la carta pot anar fir-
mada únicament amb inicials.
•càrving Adaptació de l’anglès carving. Modalitat
d’esquí i de surf de neu. (Termcat)
cas En cursiva quan es tracta de la denominació
d’un assumpte judicial, escàndol o fet anàleg,
juxtaposat a un altre substantiu. En els altres
casos, en rodona.
El cas Nani.
El cas de les escoltes telefòniques.
Casa Blanca Residència oficial del president dels
Estats Units, en el número 1600 de l’avinguda
de Pennsylvania, Washington, districte de
Colúmbia.
Casa de Caritat
Casa de la Villa Seu de l’Ajuntament de Madrid.
casa del poble Cada una de les seus del PSOE.
S’escriu en minúscula.
Casa dels Canonges
*Casa Gran No utilitzarem aquesta denominació
per fer referència a l’Ajuntament de Barcelona.
Casaramona Edifici singular de Barcelona.
Casa Rosada Residència oficial del cap de l’Estat
argentí.
casba Barri antic de les ciutats nord-africanes.
Forma catalana de la grafia anglesa kasbah.
cascall Equivalent del castellà adormidera, ha de
traduir també el castellà amapola quan es trac-
ta de la papaveràcia de la qual s’extreu l’opi. En
aquest cas, no podem fer servir rosella.
Plantacions de coca i cascall.
Cultius de marihuana i cascall.
56
•casc antic Nucli antic d’una població.
cascos blaus Forces de pacificació de l’ONU.
*cas de La locució correcta és en cas de.
caserío Casa típica del nord d’Espanya.
caserna Edifici destinat a allotjar-hi els integrants
de qualsevol cos organitzat (Mossos
d’Esquadra, Policia Nacional, Guàrdia Civil,
etcètera). S’utilitza el sinònim quarter en les
expressions «casa quarter» i «quarter general».
•caseta Barraca de fira. Construcció provisional
desmuntable que es destina a espectacles i
diversions. Per a les instal·lacions comercials o
d’exposició s’utilitzen els termes estand, para-
da o paradeta.
cash flow Anglicisme equivalent a flux de caixa.
Terme d’economia que es pot traduir per «fons
generats» o «beneficis més amortitzacions».
•cassolada Acció de protesta que consisteix a fer
soroll picant cassoles o tapadores.
castellà Utilitzem preferentment aquest terme per
designar la llengua oficial d’Espanya.
*casta Un equip o jugador que juga «con casta»,
o que guanya «por casta», o que demostra
«casta», el que té és caràcter, temperament,
geni, personalitat, fermesa, enteresa, ener-
gia, decisió, etcètera.
càsting Adaptació de l’anglès casting. Selecció
dels actors per a un espectacle; repartiment.
casual Terme anglès que s’utilitza per referir-se a
la roba d’esport.
Catalana Occident En castellà, Catalana
Occidente.
catcher Anglicisme equivalent a receptor. En
beisbol, jugador que es col·loca darrere el bate-
dor contrari per recollir la pilota. (Termcat)
•catejar En llenguatge col·loquial, sinònim de
suspendre.
Als exàmens finals ha catejat quatre assignatures.
•càtering Adaptació de l’anglès catering. Sinònim
de servei d’àpats.
•caucus Adaptació de l’anglès caucus. Grup de
persones amb la mateixa ideologia que es reu-
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
neixen per prendre decisions comunes. Plural
invariable.
Bob Dole ha rebut un fort impuls en els caucus cele-
brats en set Estats.
•causar baixa Ser baixa.
El porter pot causar baixa tres mesos.
cavall En l’argot de la droga, heroïna.
•cavallet Acció de circular únicament sobre la
roda posterior d’una moto o una bicicleta.
Sete fa un cavallet durant els entrenaments del Gran
Premi de Jerez.
cc Abreviatura de centímetre cúbic.
Excepcionalment, l’escrivim enganxada a la
xifra que la precedeix: un corredor de la cate-
goria de 125cc.
CCCB Sigla del Centre de Cultura Contemporània
de Barcelona.
CCMA Sigla de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals.
CCOO Sigla de Comissions Obreres. L’escrivim
sense punts, tot i que el sindicat n’hi posa
(CC.OO.).
CDU Sigla de la Unió Cristianodemòcrata, partit
polític alemany.
CE Sigla de la Comissió Europea.
•cedé Lexicalització de la sigla CD, disc compac-
te. Farem el plural cedés. La sigla no té plural.
•cederrom Lexicalització de la sigla CD-ROM
(compact disc read only memory), disc com-
pacte únicament de lectura. Farem el plural
cederroms. La sigla no té plural.
•cego En expressions col·loquials, borratxera d’al-
cohol o de drogues: agafar un cego, anar cego.
cel cobert En la informació del temps, no oblidem
cel tapat, d’ús més habitual.
•cello Italianisme equivalent a violoncel. Farem el
plural cellos.
•cel·lo Extensió del nom de la marca comercial
Cello. Cinta adhesiva transparent.
cel·lular No s’admet com a sinònim de mòbil.
el Periódico de Catalunya
c
Celsius L’escala de temperatura Celsius s’ano-
mena així en honor del suec Anders Celsius. El
zero representa el punt de congelació de l’ai-
2. Les temperatures s’expressen en graus
Celsius. Vegeu FAHRENHEIT i KELVIN.
•centrada En futbol, pilota que es llança des
d’una banda cap a l’àrea contrària perquè algú
remati a porteria.
•centre En futbol, sinònim de centrada.
C
gua, i el 100, el d’ebullició en el nivell del mar.
centre- Les paraules compostes amb aquest pre-
fix s’escriuen sense guionet i la e final es manté
sempre: centreamericà, centredreta, centreeu-
ropeu, centreesquerra.
Centre d’Art Santa Mònica
cercapromeses En un club esportiu, persona
encarregada d’observar el joc i valorar les pos-
sibilitats de projecció de joves esportistes per
recomanar-ne el fitxatge. Equivalent del castellà
ojeador. (Termcat)
cercatalents Persona que s’ocupa de seleccionar
professionals altament qualificats per exercir
funcions directives i executives. Equivalent del
castellà cazatalentos i de l’anglès headhunter.
Cercle d’Economia Entitat fundada a Barcelona
l’any 1958.
Cercle de Lectors, Círculo de Lectores
Existeixen les dues marques editorials, segons
publiquin en català o en castellà.
Cercle del Liceu
cervell Una de les accepcions d’aquest terme és
«persona que concep o dirigeix un pla d’acció»,
però també hi ha altres expressions, sobretot
quan la informació es refereixi a fets criminals.
César Premi cinematogràfic francès. S’anomena
així en honor de l’escultor francès que va dis-
senyar l’estatueta. En plural, Césars.
Ceseden Acrònim del Centre Superior d’Estudis
de la Defensa Nacional.
Cesid Acrònim del Centre Superior d’Informació
de la Defensa, organisme que el 2002 va ser
substituït pel Centre Nacional d’Intel·ligència. És
vàlid com a primera referència.
57
C Llibre d’Estil
•cessar Verb transitiu en el sentit de destituir.
L’alcalde va cessar el responsable de les obres.
•cetme Fusell d’assalt espanyol.
Champions League És preferible Lliga de
Campions.
chic Gal·licisme equivalent a elegant, distingit.
chopped Anglicisme equivalent a trinxat, embotit
fet amb carn picada de porc, de gall dindi, etcè-
tera. (Termcat)
christmas El terme català és nadala.
Chunta Aragonesista Candidatura electoral. La
sigla és CHA.
chupinazo En castellà, coet de focs artificials que
inaugura les festes de Sant Fermí de Pamplona.
chupito Traguet curt d’una beguda alcohòlica,
especialment licor. No farem servir xopet (pro-
posta del Termcat).
Ciampino Aeròdrom militar pròxim a Roma.
•ciberpunk Moviment cultural creat entorn de la
realitat virtual.
cientisme Tendència filosòfica. Són incorrectes
els termes *cientificisme i *cientifisme.
cimentar Calc del castellà com a sinònim de con-
solidar, enfortir, afermar.
No L’automòbil va cimentar els nous hàbits de
consum i oci del segle XX.
Sí L’automòbil va consolidar els nous hàbits de
consum i oci del segle XX.
•ciment armat Sinònim de formigó armat.
cimera Reunió del màxim nivell.
cinqueño En castellà, terme de tauromàquia que
significa «toro de cinc anys».
cinturó En majúscula quan formi part del nom
propi d’una via determinada (Primer Cinturó,
Cinturó de Ronda). En plural va en minúscula.
cinturó industrial
cinturó roig Conjunt de barris o poblacions que
envolten una gran ciutat i on els seus habitants
voten majoritàriament partits d’esquerra.
58
Circuit de Catalunya
Círculo de Bellas Artes de Madrid
Círculo Ecuestre
•ciri En llenguatge col·loquial, embolic, enrenou.
La model va armar un ciri per sortir a la premsa.
cistell de consum Conjunt de béns de consum
diari que es prenen com a base per al càlcul de
l’índex de preus al consum. En castellà, cesta
de la compra.
Cister Orde religiós d’origen francès. S’escriu
sense accent perquè és paraula aguda, d’acord
amb la pronúncia etimològica.
•cita Sinònim de citació en l’accepció bibliogràfi-
ca.
El llibre està ple de cites d’autors clàssics.
CITACIONS
1. Les citacions o reproduccions textuals van
entre cometes llatines (baixes).
2. Les citacions englobades en altres citacions
textuals han d’anar entre cometes angleses
(altes). Quan coincideix el tancament dels dos
tipus de cometes, s’han d’escriure totes dues.
3. Els incisos de l’informador dins d’una citació
textual es fan entre guions, sense que calgui
tancar i obrir cometes abans i després de
l’incís.
«La clau –va dir Mas– és que el diferencial de l’índex
d’inflació no sigui gaire gran».
4. Els aclariments de la redacció dins d’una
citació textual es posen entre claudàtors i en
rodona.
5. Quan la reproducció d’un text ocupa més
d’un paràgraf, s’obren i es tanquen cometes en
cadascun.
6. Quan es reprodueixen unes declaracions tex-
tuals, es poden reelaborar de manera que se
n’eliminin els defectes comuns del llenguatge
oral, però no es pot alterar el que expressa el
personatge que fa les manifestacions.
7. Ha de quedar clar d’on procedeix cada cita-
ció textual. Si la informació té més d’una font,
s’ha de posar l’atribució en cada una de les
citacions que es facin.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
8. S’ha d’anar molt amb compte, al reproduir
textos o declaracions, a no treure de context el
que expressa el document o el personatge.
9. Quan es reprodueix una citació textual en un
titular, ha de correspondre a les paraules i el
pensament que figura en el text.
10. S’ha d’evitar la citació directa quan és
massa extensa. En aquests casos, és preferible
condensar el pensament de la persona en una
citació indirecta. Enmig de la citació indirecta es
pot col·locar alguna paraula o frase textual que
es consideri prou significativa i ajudi a reforçar el
pensament que s’expressa.
11. Quan es facin citacions directes, és preferi-
ble fer servir els dos punts, i per tant evitar la
conjunció que:
No Fernando Ledesma va manifestar que «ningú
pot dir que siguin més independents uns con-
sellers elegits per les cambres que representen
el poble».
Sí Fernando Ledesma va manifestar: «Ningú pot
dir que siguin més independents uns conse-
llers elegits per les cambres que representen el
poble».
Sí «Ningú pot dir que siguin més independents
uns consellers elegits per les cambres que
representen el poble», va manifestar Fernando
Ledesma.
12. Si en la citació directa hi figura una referèn-
cia personal a qui fa les manifestacions (un pro-
nom, un verb en primera persona, etcètera), és
obligat evitar la formulació amb la conjunció
que:
No El portaveu va precisar que «rebutgem utilitzar
la força».
Sí El portaveu va precisar: «Rebutgem utilitzar la
força».
Sí «Rebutgem utilitzar la força», va precisar el por-
taveu.
13. No es pot introduir la citació textual amb la
conjunció que i dos punts:
No El líder socialista va declarar que: «La meva
impressió és que ara tothom vol que hi hagi
eleccions».
Sí El líder socialista va declarar: «La meva impres-
sió és que ara tothom vol que hi hagi elec-
cions».
Sí «La meva impressió és que ara tothom vol que
hi hagi eleccions», va declarar el líder socialis-
ta.
14. Quan van precedides dels dos punts, les
citacions textuals comencen amb majúscula.
el Periódico de Catalunya
No
Sí
Bakero
canviar
Bakero
canviar
la vida».
c
15. Totes les citacions s’escriuen en català. Si
en alguna ocasió s’ha de reproduir alguna
paraula o frase en un altre idioma, s’escriu en
cursiva i, entre claudàtors, s’hi posa la traduc-
ció al català. La traducció no es fa, però, si les
paraules o frases escrites en altres idiomes són
prou conegudes.
16. Quan una citació en castellà contingui un
C
recorda: «deixar Sant Sebastià ens va
recorda: «Deixar Sant Sebastià ens va
la vida».
refrany sense equivalència clara en català, un
joc de paraules o algun altre element que faci
inevitable que la traducció sigui insatisfactòria
perquè se’n perd una part fonamental (com ara
una rima), s’ha de considerar la possibilitat de
deixar-la en castellà. Una altra opció pot ser eli-
minar la citació i introduir-ne una d’indirecta.
17. A l’hora de traduir citacions del castellà al
català s’ha de respectar la literalitat, amb la lògi-
ca flexibilitat que exigeix l’adaptació d’expres-
sions genuïnes. En casos com ara el de frag-
ments de procediments o sentències judicials,
però, aquest respecte ha de ser màxim. Així,
tractant-se de l’informe sobre l’actuació d’un
policia, una «defensa de goma» no es pot con-
vertir en «una porra».
18. Les citacions imaginàries també van entre
cometes:
A veure qui s’hi oposa si el president diu: «Aquest és el
meu candidat».
«¿Només un mal any?», es devia preguntar.
19. Les paràfrasis dels refranys s’escriuen
sense cometes:
L’home va pensar que no es pot dir blat que no sigui al
sac.
20. Les manifestacions dels protagonistes d’un
fet recent (declaracions d’esportistes després
d’un partit, rodes de premsa posteriors a una
reunió, etcètera) s’han d’escriure en pretèrit
indefinit i no pas en passat.
No «Vam tenir ocasions per sentenciar a la segona
part», va assegurar el tècnic.
Sí «Hem tingut ocasions per sentenciar a la sego-
na part», va assegurar el tècnic.
21. Quan la citació textual comença amb un
temps verbal, es poden incloure o no entre les
cometes els elements morfològics que el cons-
titueixen.
El PSOE ha d’«assumir els errors del passat».
59
C Llibre d’Estil
El PSOE «ha d’assumir els errors del passat».
L’àrbitre es va «colar».
L’àrbitre «es va colar».
citar Esmentar.
Citroën
City No s’ha d’escriure New York City, Kansas City
o altres topònims similars. La forma correcta és
Nova York, Kansas. Quan no es dedueix del
context si es tracta d’una ciutat o un estat,
s’escriu «la ciutat de Kansas» o «l’estat de
Kansas».
2. En majúscula i rodona per fer referència al
centre de Londres.
Ciudad Deportiva del Reial Madrid
Ciudad Deportiva del Reial Saragossa
ciutadania Conjunt dels ciutadans.
Ciutat de València Nom de l’estadi on juga el
Llevant.
clarificar Sinònim d’aclarir, concretar, explicar.
clars En l’àmbit meteorològic, preferirem claria-
nes: núvols i clarianes.
Classe A, Classe E Models de cotxe de la marca
Mercedes.
•classificat -ada Sinònim de reservat, secret,
confidencial: documents classificats.
•2. Sinònim d’anunci per paraules.
•clatellada En llenguatge col·loquial, quantitat que
s’ha de pagar molt més elevada del que era
previsible: la clatellada d’Hisenda.
2. Sinònim de revés, garrotada, cop dur,
equivalent del castellà varapalo: clatellada al
Madrid.
clau Invariable com a adjectiu: punts clau.
CLAUDÀTORS
1. Els claudàtors es fan servir per introduir dins
d’una citació textual una o diverses paraules
que no apareixen a l’original però que en facili-
ten la comprensió.
60
«Pasqual [Maragall] es va comprometre a paralitzar el
túnel de Bracons», va dir Saura.
2. Quan es vol alleugerir una citació textual,
s’escriuen punts suspensius entre claudàtors
en el punt en què s’hagi suprimit part del text
original.
Aznar va dir: «Espanya estarà sempre associada als
EUA […]; Bush és el principal aliat del nostre país».
3. Es poden usar els claudàtors per afegir al
text d’un corresponsal o enviat especial dades i
informacions no recollides per aquests.
(Final d’una crònica) Bush quasi no es va referir a la
situació econòmica, tot i que va reiterar el seu com-
promís de retallar els impostos i d’adoptar mesures per
evitar escàndols financers com els que han sacsejat en
els últims mesos la societat nord-americana.
[Un tribunal de Nova York va condemnar James Brown,
un dels executius de l’empresa Enron, acusada d’esta-
fa i evasió d’impostos, a una pena de tres anys de
presó, informa EFE].
clearing En anglès, sistema de comerç internacio-
nal pel qual dos països es paguen mútuament
les importacions amb les exportacions.
•clenbuterol
clima Conjunt de fenòmens meteorològics. No
s’ha de confondre amb climatologia.
climatologia No és sinònim de meteorologia. La
climatologia és la ciència que estudia els climes,
els factors que els originen, la seva distribució
damunt la superfície de la Terra i l’influx que
tenen sobre els éssers vius. En canvi, la mete-
orologia és la branca de la geografia física
dedicada a l’observació dels elements del
temps i a la recerca de les lleis dels moviments
de l’atmosfera. És a dir, que plogui més a la pri-
mavera que a l’estiu és un factor climatològic,
però que plogui avui és un factor meteorològic.
•clínex Adaptació de la marca comercial Kleenex.
Mocador de paper. En plural, clínexs.
clinic Anglicisme equivalent a sessió tècnica.
Reunió de tècnics d’un esport, generalment
bàsquet, en què s’intercanvien idees i experièn-
cies. (Termcat)
Clínica Plató
•clip Videoclip.
clíper Forma catalana de clipper. Veler lleuger.
clon No té femení.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
•clonació Clonatge.
clown Sinònim de pallasso.
Club Amèrica Equip de futbol de Mèxic.
club de cites Equivalent del castellà club de alter-
ne. Sinònim de club de contactes, bar de
cites, bar de contactes, puticlub.
CLUBS ESPORTIUS
1. Es tradueixen els noms dels equips de fut-
bol de la Lliga espanyola de Primera Divisió,
Segona Divisió A, Segona Divisió B (només el
grup català) i els de les Lligues estrangeres, en
la mesura que coincideixin amb un topònim que
té forma catalana. De vegades, si n’hi ha tradi-
ció, també es tradueix la part que no coincideix
amb el topònim. Primera Divisió: Almeria,
Atlètic de Madrid, Llevant, Múrcia, Reial Madrid,
Saragossa, València, Vila-real (però: Athletic,
Deportivo, Racing, Recreativo). Segona
Divisió A: Alabès, Cadis, Castelló, Còrdova,
Eibar, Elx, Hèrcules, Màlaga, Múrcia, Numància,
Reial Societat (però: Las Palmas, Polideportivo
Ejido, Racing de Ferrol, Sporting de Gijón,
Xerez). Segona Divisió B: Alacant, Alcoià,
Dénia, Eivissa, Llevant B, Ontinyent, Oriola, Vila
Joiosa, Vila-real B. Lliga italiana: Bolonya,
Catània, Gènova, Inter de Milà, Liorna, Nàpols,
Palerm (però: Cagliari, Milan, Torino). Lliga ale-
manya: Bayern Munic, Duisburg, Eintracht
Frankfurt, Hamburg, Hannover, Hertha Berlín,
Nuremberg, Wolfsburg. Lliga francesa:
Bordeus, Estrasburg, Lilla, Lió, Mònaco, Niça,
París Saint-Germain, Tolosa. Altres Lligues:
Bruges (no Brujas), Dinamo de Kíev, Göteborg
(no Gotemburgo), Olympiacos, Panathinaikos,
Paok Salònica, Porto, Rotor Volgograd, Xakhtar
Donetsk.
2. Els noms dels equips de la Lliga espanyola
de Segona Divisió B (llevat del grup català) en
avall s’escriuen en versió original. Quan juguin
els play-off d’ascens a Segona Divisió A els
considerarem com els equips de Segona
Divisió A a efectes de traducció. En aquest cas,
si la part del nom que no coincideix amb el
topònim és ciutat i universitat, també la tradui-
rem: Ciutat de Múrcia, Universitat de Las
Palmas.
3. Els equips de la Lliga ACB de bàsquet
que tenen el nom d’una empresa o entitat pri-
vada adjunt al topònim només es tradueixen, si
el Periódico de Catalunya
ViveMenorca.
c
s’escau, en la part del topònim: Alta Gestión
Fuenlabrada, Cajasol, Grupo Begar Lleó, Grupo
Capitol Valladolid, Kalise Gran Canària, MMT
Estudiantes, Pamesa València, Polaris World
Múrcia, Reial Madrid, Unicaja Màlaga,
4. Amb els equips de la Lliga d’handbol
seguim el mateix criteri de traduir els topònims
si s’escau: Ademar Lleó, Cantàbria, València,
Torrevella.
5. Els noms dels equips esportius dels EUA
—que normalment estan compostos pel topò-
C
nim de la ciutat seguit de l’apel·latiu específic
del club, en plural— no es tradueixen: New York
Knicks, Philadelphia 76ers. L’article que acom-
panya aquestes denominacions ha de ser el
masculí plural: els Boston Celtics, els Chicago
Bulls, els Cleveland Cavaliers, els Memphis
Grizzlies, els New York Knicks; els Celtics, els
Bulls, els Cavaliers, els Grizzlies, els Knicks.
Però l’article desapareix si els equips només
són citats per la part del topònim: derrota de
Memphis.
6. Alguns equips nacionals de rugbi tenen
noms específics que no són el del país que
representen. S’ha d’escriure aquesta denomi-
nació en majúscula i rodona. L’article que
acompanya el nom és el masculí plural: els All
Blacks.
7. L’article que acompanya el nom d’un equip
és, per regla general, masculí: el Barcelona, el
Madrid, l’Espanyol. Van amb l’article femení els
equips que són coneguts per una denominació
femenina: la Reial Societat, la Reial Unió.
8. En alguns casos, la versió abreujada del nom
d’un equip és masculina, mentre que la deno-
minació completa del club és femenina. En el
primer supòsit, l’article s’escriu en masculí; en
el segon, en femení: el Figueres, la Unió
Esportiva Figueres. Excepció: la Gramenet.
9. No té sentit en català fer servir l’article femení
per referir-se als equips italians i —per influèn-
cia d’aquest idioma— a alguns clubs de Sèrbia
i Montenegro. En italià, squadra és femení; però
en català equip és masculí: el Fiorentina, el
Juventus, el Lazio, el Roma, el Sampdoria; el
Cibona, el Jugoplastika. Excepcions: la Juve, la
Fiore.
10. Quan el nom del club inclou un article, hi
anteposarem igualment l’article català: el Las
61
C Llibre d’Estil
Palmas, l’Osasuna.
11. Els noms familiars dels equips van en rodo-
na: el Barça, la Juve, la Penya, l’Atleti.
12. Els sobrenoms s’han d’escriure en cursiva:
la Vecchia Signora (Juventus), el Pupas (Atlètic
de Madrid).
13. No cal que s’escrigui com a primera
referència el nom complet del club. Tampoc cal
abreujar la part secundària de la denominació:
Espanyol, no cal escriure Reial Club Deportiu
Espanyol, ni RCD Espanyol.
Club Super3
CNA Sigla del Congrés Nacional Africà.
CNI Sigla del Centre Nacional d’Intel·ligència, que
el 2002 va substituir el Cesid.
CNN Sigla de Cable News Network. Es pot utilitzar
com a primera referència.
CNT Sigla de la Confederació Nacional del Treball
(Espanya).
co- Les paraules que tenen aquest prefix seguit
d’una r generalment no la doblen: coreferència,
coreferent, coredemptor, coregent, coregència,
coregnant, coregnar. Però: correlació.
coach Anglicisme equivalent a entrenador, ins-
tructor, preparador.
*coaliar-se La forma correcta és coalitzar-se.
•coaliats -ades Adjectiu i nom. Que formen coa-
lició.
•coba Paraules que afalaguen.
•cobista Persona que dóna coba. Sinònim de lle-
paire, llepa, llepaculs, llagoter.
*cobrar-se vides (o morts) Castellanisme per
causar morts o víctimes, segar vides.
No El temporal s’ha cobrat moltes vides.
Sí El temporal ha causat moltes víctimes.
COC Sigla del Comitè Olímpic Català.
•coca Cocaïna.
Coca-Cola S’escriu amb majúscules inicials quan
es tracta de la companyia i genèricament de la
62
beguda, i coca-cola en la resta de casos.
Em va oferir Coca-Cola.
Em vaig prendre una coca-cola.
•coco En llenguatge col·loquial, intel·ligència,
cervell, força mental, etcètera.
«En les carreres de natació el coco és molt important»,
va afirmar David Meca.
cocotxa Forma catalana del basc kokotxa. Part
inferior del cap del lluç i del bacallà.
còctel Forma catalana de l’anglès cocktail. Els
noms dels còctels –i en general els de tota
beguda combinada– s’escriuen en rodona i
minúscula: bloody mary; caipirinha, caipirinhes;
calimocho, calimochos; cubalibre, cubalibres;
cubata, cubates; gimlet, gimlets; queimada,
queimades.
còctel molotov Explosiu de fabricació casolana.
En plural, còctels molotov.
COE Sigla de les Companyies d’Operacions
Especials. Els seus membres són els boines
verdes, no els coes, encara que es pot utilitzar
aquesta expressió en titulars.
2. Sigla del Comitè Olímpic Espanyol.
coeficient intel·lectual Quocient intel·lectual.
•cohabitació Simultaneïtat en l’exercici del poder
entre partits d’ideologia política diferent.
•cohabitar Compartir el poder forces d’ideologia
política diferent.
COI Sigla del Comitè Olímpic Internacional. No uti-
litzarem la sigla oficial CIO.
coincidir que Per evitar la duresa de la caiguda de
preposició, la locució en el fet no sempre és
afortunada. Per exemple, tractant-se de decla-
racions, és més pertinent intercalar-hi a dir, a
afirmar, etcètera.
No Els dos polítics van coincidir en el fet que la
situació era real.
Sí Els dos polítics van coincidir a afirmar que la
situació era real.
•colar Endossar, fer encaixar.
Li han colat un gol.
•2. En llenguatge col·loquial, fer creïble.
Aquesta excusa no cola.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
*cole La grafia correcta és col·le, que només uti-
litzarem en llenguatge familiar.
*colindant La forma correcta és adjacent.
COL·LABORACIONS
1. Les col·laboracions només s’atenen a aquest
LLIBRE D’ESTIL pel que fa a convencions (abre-
viatures, cursiva, majúscules, signes d’entona-
ció, etcètera).
2. Només s’ha de corregir un escrit de col·labo-
ració en cas d’un error manifest de qualsevol
mena.
3. Qualsevol altra modificació ha de comptar
amb el beneplàcit de l’autor.
collage Tècnica artística.
col·lateral No oblidem secundari, accessori,
complementari, circumstancial, al marge.
•coll d’ampolla Fase en una cadena de produc-
ció que limita la producció perquè és la que té
menys capacitat o la que presenta més dificul-
tats. (Termcat)
•col·lisionar Sinònim de topar, xocar.
L’autocar va col·lisionar a l’entrada de l’autopista.
•colmado Botiga de queviures.
•colom Persona partidària de donar solucions
pacífiques i conciliadores als conflictes. Oposat
a falcó.
colorados Partidaris del Partit Colorado de
l’Uruguai.
colpejar Verb gens habitual en català central.
Segons el context, s’han d’utilitzar altres ter-
mes, com ara donar cops, pegar, agredir,
apallissar, estomacar, picar, batre.
•colze a colze Sinònim de braç a braç.
com És incorrecte amb valor d’aproximació.
No Hi havia com mil persones.
Sí Hi havia si fa no fa mil persones.
2. És incorrecte amb valor condicional.
No Com no es presenti, s’anul·larà el judici.
Sí Si no es presenta, s’anul·larà el judici.
el Periódico de Catalunya
Com s’hi va.
c
com + INFINITIU Construcció poc idiomàtica quan
no depèn d’una oració principal, però admissi-
ble en titulars considerant que hi ha hagut una
elisió.
No sabem com anar-hi
Com anar-hi.
com a Significa «en qualitat de». Es redueix a com
davant d’un article.
Assisteix a l’acte com a eurodiputat.
L’ampliació es presenta com una de les millors alterna-
tives.
C
COMA
S’escriu coma:
1. Entre els termes d’una enumeració, tret dels
que estan units per una conjunció.
La policia els va intervenir armes, municions, documen-
tació abundant i diners en efectiu.
2. Per separar seqüències oracionals o propo-
sicionals.
Va reforçar els granaders de la guàrdia, va acordonar el
sector i va prohibir que li expliquessin al seu hoste l’es-
tat de la guerra.
3. També es pot escriure davant de les conjun-
cions i, o, quan precedeixen elements que no
són complement o tenen un subjecte diferent.
Calia matar Ferrer Guàrdia, i totes les dretes en van ser
còmplices.
Acaparen l’atenció, i tots els recursos familiars són
pocs.
4. Per separar complements del nom en aposi-
ció explicativa.
El president del Govern, José María Aznar, comparei-
xerà avui al Congrés.
El lladre, acorralat, es va entregar a la policia.
Luque, exjugador del Mallorca, ha fitxat pel Deportivo.
Però:
No L’actriu catalana, Sílvia Munt, va debtar com a
directora.
Sí L’actriu catalana Sílvia Munt va debutar com a
directora.
(No és l’única actriu catalana que hi ha.)
5. Abans i després de les frases o oracions inci-
dentals o aclaridores.
Al Regne Unit, el país més perjudicat, la policia va
comptar 44 morts.
63
C Llibre d’Estil
6. Abans i després de les oracions de relatiu
explicatives.
Els jugadors, que no estan satisfets del comportament
de la directiva, continuen tensos.
(Tots els jugadors estan descontents i tensos.)
Però si l’oració és de relatiu especificativa, s’ha
d’ometre.
Els jugadors que no estan satisfets del comportament
de la directiva continuen tensos.
(Només els jugadors descontents estan tensos.)
7. Per evitar l’amfibologia.
Laurence va confessar a un amic que estava enlluernat
per la princesa, i compta amb les simpaties de la famí-
lia.
(Si se suprimís la coma, seria Laurence qui afirmaria
que compta amb les simpaties de la família.)
Koch no podrà accedir per quarta vegada a l’alcaldia
de Nova York, com Fiorello La Guardia.
(Si se suprimís la coma, significaria que Fiorello La
Guardia sí que va tenir quatre mandats com a alcalde i
que Koch no podria arribar a igualar-lo.)
8. En substitució d’un verb sobreentès o ja
esmentat abans en el context.
El PP va obtenir 8 diputats, i el PSOE, 6.
El vers ha de ser clar, i el manuscrit, fosc.
Un espanyol, desaparegut en l’incendi d’un vaixell al
Nil.
Dos soldats, ferits en un atemptat a Jerusalem.
En frases coordinades del tipus dels dos pri-
mers exemples també s’ha de posar sempre
una coma abans de la i.
9. En les oracions compostes, quan la segona
part, que completa el sentit de la primera, s’hi
anteposa.
«Fins i tot els comunistes ortodoxos defensen el seu rei
en el joc d’escacs», va escriure Brana Crncevic.
Quan trobi algú que respecti aquesta idea, gravarà.
10. Abans, després, o abans i després d’un
vocatiu.
Joan, et vaig dir que em truquessis.
11. Per separar, en les oracions compostes, les
proposicions subordinades adverbials de les
principals quan les precedeixen.
En el moment en què es construeix una Europa unida,
no té sentit plantejar-se la independència.
12. Després dels complements introduïts per
locucions preposicionals com pel que fa a, tot i,
d’acord amb, etcètera, a començament de
frase.
Tot i el fracàs, ho continuarem intentant.
64
13. Davant de les proposicions adversatives
introduïdes per però, encara que, llevat de, tret
de, menys, sinó.
L’avortament no està despenalitzat, però es practica
àmpliament.
14. Davant de les proposicions consecutives
introduïdes per de manera que, així que.
Ell no ho va veure, de manera que no pot opinar.
15. Abans i després de les locucions conjunti-
ves explicatives és a dir, a saber, en resum, en
poques paraules.
16. Abans i després d’etcètera.
17. En les oracions condicionals, després de la
proposició encapçalada per si.
Si ve aviat, sortirem.
18. En les oracions distributives.
L’un ho va rebutjar, l’altre ho va acceptar.
Sigui ell, siguis tu, això s’ha de fer.
19. Molts adverbis, locucions adverbials i locu-
cions conjuntives —per tant, per descomptat,
efectivament, així mateix, almenys, sens dubte,
no obstant— s’han de separar mitjançant una
coma.
20. En general, sempre que una frase de dues
o més paraules s’anteposa al subjecte.
El desembre del 1982, un practicant de 77 anys va
comparèixer davant la Secció
Primera Penal de l’Audiència de Barcelona.
21. No es posa coma entre el subjecte i el verb.
22. No s’ha de posar coma entre el verb i els
seus complements si segueixen un ordre lineal
o si no apareix cap incís.
23. No s’ha de posar coma davant de parènte-
si ni de guió, però sí que hi ha d’anar darrere si
és sintàcticament necessària.
24. No s’ha de posar coma darrere de la con-
junció però quan precedeixi una oració interro-
gativa.
Però ¿no et van donar l’encàrrec?
25. Es posa coma (o bé dos punts) després de
les fórmules de salutació en cartes i docu-
ments.
26. Es posa coma quan s'ha omès el verb.
Pellegrini, en un entrenament del Madrid.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
*com abans millor Calc del castellà. Solucions
possibles: com més aviat millor, tan aviat
com es pugui. L’expressió també equivalent al
més aviat possible és més pròpia del llen-
guatge administratiu.
com a molt Sinònim de com a màxim, a tot
estirar, pel cap alt.
Com a molt hi havia cent persones.
•comandament En informàtica, ordre per execu-
tar una determinada funció del sistema.
comandant en cap S’ha d’escriure comandant
suprem o cap suprem. El cas de Fidel Castro
és una excepció, ja que comandant en cap és
la denominació oficial del càrrec.
comando Unitat militar de xoc. No s’ha de con-
fondre amb comandament, que tradueix el cas-
tellà mando.
No Els Estats Units han enviat un comandament a
l’Afganistan.
Sí Els Estats Units han enviat un comando a
l’Afganistan.
2. Els noms dels comandos d’ETA s’escriuen
en cursiva. Els topònims bascos inclosos en la
denominació es mantenen en basc: comando
Madrid, comando Andalusia, comando Araba,
comando Bizkaia.
comarques Quan s’esmenta una població de
Catalunya, s’ha d’indicar a quina comarca per-
tany.
2. Les comarques catalanes, tret d’Osona, por-
ten article en minúscula, excepte si figuren com
a epígrafs, van entre parèntesis o formen part
d’un quadro.
Diversos municipis de la Ribera d’Ebre han quedat
afectats pel pla.
Els comerciants d’Olot (Garrotxa) s’han manifestat
davant l’ajuntament.
•combo Orquestra de jazz.
Comediants Nom d’un grup teatral.
comentar Implica que s’emet una valoració o un
judici sobre alguna cosa. Per tant, no sempre
és sinònim d’indicar, dir, revelar, explicar, infor-
mar, manifestar, afirmar o altres termes anà-
legs.
comerciant Utilitzarem la forma invariable per al
substantiu femení: una comerciant.
el Periódico de Catalunya
COMETES
c
1. Per a la reproducció de declaracions o cita-
cions textuals, vegeu CITACIONS.
2. S’utilitzen cometes simples en qualsevol ele-
ment de titulació quan s’hi reprodueix una
paraula o sintagma que en el text va en cursiva.
C
El Liceu acull ‘Cristóbal Colón’ amb honors de gran
gala.
còmic Historieta il·lustrada. No s’ha de confondre
amb còmix.
comicis Sinònim d’eleccions, especialment de
caràcter polític.
•comissariar Dirigir un comissari l’organització
d’actes culturals. (Termcat)
comissió Els noms de les comissions parlamentà-
ries s’escriuen en majúscula: Comissió de
Pressupostos.
*comissió d’enquesta Estrangerisme per
comissió d’investigació.
comitè central S’escriu en minúscula, com la
resta dels organismes dels partits polítics i sin-
dicats.
comitè Delors Grup d’experts que van dissenyar
l’estratègia de l’euro.
Comitè Nacional d’Àrbitres No *Col·legi
Nacional d’Àrbitres.
•còmix Mena d’historieta il·lustrada contestatària
que sovint conté una gran càrrega de violència
i erotisme.
com ja se sap Aquesta expressió i altres de simi-
lars com ara «com és sabut», «com deveu
recordar», etcètera, són supèrflues i no s’han
d’utilitzar.
Commedia dell’Arte, la Tipus de comèdia d’ori-
gen italià.
comminar Significa amenaçar. Per tant, no es
pot fer servir en el sentit d’advertir, aconsellar,
impulsar, empènyer, induir.
No La publicitat ens commina a menjar torrons.
Sí La publicitat ens indueix a menjar torrons.
No Els assessors de Fraga el van comminar.
Sí Els assessors de Fraga el van advertir.
65
C Llibre d’Estil
Commonwealth, la Comunitat britànica de
nacions.
company de viatge Persona que, sense formar
part d’un grup o organització –normalment polí-
tics–, hi col·labora.
•companyerisme Sinònim de companyonia.
comparativa Adjectiu femení. No s’ha de fer ser-
vir en lloc del substantiu comparació.
*com per Construcció que s’ha de substituir per la
preposició per tota sola o bé per altres expres-
sions.
No Les vacances no són prou llargues com per fer
un viatge a Mèxic.
Sí Les vacances no són prou llargues per fer un
viatge a Mèxic.
No L’exposició és tan interessant com per visitar-la
dues vegades.
Sí L’exposició és tan interessant que val la pena
visitar-la dues vegades.
complaure Verb transitiu.
El concert va complaure l’audiència.
L’ha complagut rebre la distinció.
complet -a Adjectiu, sinònim de ple, sencer,
acabat. No s’ha de confondre amb complert,
participi del verb complir.
La Generalitat ha demanat una investigació completa
de l’accident.
Milosevic no ha complert les condicions imposades per
l’OTAN.
complimentar Només té el sentit d’«adreçar un
compliment a algú». És un castellanisme en el
sentit d’«executar una ordre» o «omplir un for-
mulari».
No L’agent judicial va complimentar l’ordre del
jutge.
Sí L’agent judicial va executar l’ordre del jutge.
No Els impresos es poden complimentar des de
l’ordinador de casa.
Sí Els impresos es poden omplir des de l’ordina-
dor de casa.
complir amb S’admet en el sentit de «fer el propi
deure, les pròpies obligacions».
Va complir amb el seu deure.
*componenda Castellanisme que s’ha de substi-
tuir, en el sentit d’«acció o tractament censura-
bles», per tripijoc, martingala.
2. En dret, equival a transacció, avinença.
66
3. L’expressió castellana «sin componendas»
en català és «sense concessions».
composar No s’ha de confondre amb compon-
dre. De fet, caldrà fer servir pràcticament sem-
pre compondre. Composar només vol dir
«imposar arbitràriament a algú una contribució,
una multa» i «captenir-se amb algú fent-li creu-
re el que un vol».
La salsa està composta de set ingredients.
Va començar a compondre als 7 anys.
•compostar Tractar la terra amb compost.
(Termcat)
comptabilitzar Inscriure una operació econòmica
en un llibre de comptes.
•2. Calcular de manera detallada tot allò que no
és avaluable en diners.
Van comptabilitzar vuit ocasions de gol.
Van comptabilitzar els cotxes que van entrar al pàr-
quing.
•comptar amb Tenir, disposar de.
La ciutat compta amb una àmplia oferta de restaurants.
còmput Significa compte o càlcul, no recompte.
com que Conjunció causal. Considerarem el que
obligatori.
Com que no hi havia prou titulars, va recórrer al planter.
*com si d’ujn/a (...) es tractés Calc del castellà.
S'ha de fer la frase evitant aquest ordre
No Com si d'una figura més del setè art es tractés
Sí Com si fos una figura més del setè art.
•comunicacional Relatiu o pertanyent a la comu-
nicació. (Termcat)
comunitat internacional Eufemisme amb què sol
designar-se en situacions conflictives un orga-
nisme internacional (ONU, OTAN) o una coalició
de països.
CONC Sigla de Comissió Obrera Nacional de
Catalunya.
concernir Verb transitiu.
El conveni concerneix els treballadors.
Aquest assumpte no el concerneix.
concerto grosso Composició per a orquestra
generalment en tres temps.
Concha Premi que s’atorga en el Festival de
Cinema de Sant Sebastià: Concha d’Or,
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
Concha de Plata. En plural, Conchas: dues
Conchas de Plata.
concili S’escriu sempre en minúscula: concili
Vaticà II.
concitar Significa «provocar un sentiment advers
d’algú contra algú altre». No és sinònim de pro-
moure, suscitar, merèixer.
No
Sí
La cantant va concitar l’aplaudiment.
La cantant va merèixer l’aplaudiment.
concloure No és equivalent a acabar, posar fi,
completar, enllestir.
No L’escriptor va concloure la novel·la a l’estiu.
Sí L’escriptor va acabar la novel·la a l’estiu.
2. Com a verb de dicció, no és equivalent a dir,
afirmar, assegurar, si no hi ha implícita una con-
clusió, o una solució definitiva.
No «Vaig anar a estudiar a Sevilla», va concloure.
Sí «Vaig anar a estudiar a Sevilla», va dir.
concomitància No s’ha d’utilitzar aquest terme
en el sentit de similitud o semblança.
No Reconeix concomitàncies amb el flamenc.
Sí Reconeix semblances amb el flamenc.
CONCORDANÇA
1. En general, el subjecte i el verb concorden en
nombre i persona.
La fi de la guerra civil i la derrota del Govern de la
República van provocar l’exili de més de mig milió de
persones.
Cap d’aquelles explicacions va tranquil·litzar la pobla-
ció.
La comunió de la natació, la musculació i les activitats
amb monitor és un ritu en solitari.
Una de cada dues cases de Barcelona té ordinador.
2. Quan el subjecte és un nom col·lectiu singu-
lar (accionariat, banda, equip, gent, grup, matri-
moni, parella, plantilla, professorat, veïnat...) la
concordança es fa generalment en singular,
però també es pot arribar a fer en plural seguint
la idea de plural que expressa el nom col·lectiu.
Els veïns sempre havien considerat que el matrimoni
era / eren gent pacífica.
La parella vivia a Vic, però més endavant es va / van
traslladar a Berga.
És / Són un grup que estan tots en la mateixa situació.
3. Quan un nom col·lectiu sigui determinat per
un complement en plural, en general establirem
la concordança amb el complement.
La meitat dels barcelonins són propietaris de la seva
el Periódico de Catalunya
vivenda.
cinema.
Núñez.
c
El 33% dels francesos mengen caviar, i el 22% va al
El 4,2% de les dones espanyoles de més de 18 anys
declaren ser víctimes de maltractaments.
Un grup d’intel·lectuals firmen un manifest contra
4. En les oracions atributives amb el verb ser,
farem la concordança amb l’element que vagi
en plural, tant si és el subjecte com si és l’atri-
but.
C
L’únic motiu que tenia per sobreviure eren els seus fills.
Els seus fills eren l’únic motiu que tenia per sobreviure.
Internet no tot són diners i pornografia, sinó que també
és un vehicle útil per a la comunicació.
5. De vegades es fa, erròniament, concordança
en plural al considerar com a part del subjecte
un incís de l’oració principal.
No Aquest permís, juntament amb el document
que acredita la residència a Espanya, són
imprescindibles per ser un immigrant amb
papers.
Sí Aquest permís, juntament amb el document
que acredita la residència a Espanya, és
imprescindible per ser un immigrant amb
papers.
No La pressió psicològica, sumada a la crispació
de l’exili cubà i de les masses castristes, augu-
ren un final amb molta tensió.
Sí La pressió psicològica, sumada a la crispació
de l’exili cubà i de les masses castristes, augu-
ra un final amb molta tensió.
6. En les oracions passives pronominals, quan
el complement directe sigui plural posarem el
verb sempre en plural.
Es van concedir 565 milions de pessetes per rehabilitar
vivendes antigues.
7. No farem la concordança del verb haver-hi
amb el sintagma nominal que el segueix.
Hi ha moltes possibilitats.
Hi pot haver moltes possibilitats.
Hi devia haver moltes possibilitats.
8. Quan un o més adjectius van darrere de dos
o més noms del mateix gènere i es refereixen a
tots, van en plural.
Persones amb llengua i cultura maternes castellanes.
9. Quan un adjectiu va darrere de dos o més
noms de gènere diferent i els afecta tots, va en
masculí i en plural.
L’Exèrcit i la guerrilla colombians es van enfrontar a
prop de Bogotà.
El film presenta un repartiment i una història magnífics.
67
C Llibre d’Estil
10. Si l’adjectiu va davant de dos o més noms
de gènere diferent, concorda en gènere i nom-
bre només amb el primer.
Els últims sondejos i estadístiques indiquen un augment
de confiança en la xarxa.
Les últimes estadístiques i sondejos indiquen un aug-
ment de confiança en la xarxa.
11. En cas que per fer la concordança d’un
adjectiu amb dos o més noms de gènere dife-
rent quedi una estructura estranya, poc clara o
de sentit ambigu, també hi ha la possibilitat de
repetir l’adjectiu amb cada nom, tant si va
davant com si va darrere.
La pel·lícula se salva gràcies als bons diàlegs i les
bones escenes de la segona part.
12. Si un nom és determinat per més d’un
adjectiu i s’elideix per no repetir-lo, és recoma-
nable que vagi en plural.
Les conselleries de Sanitat i Indústria.
Els sectors manufacturer i de serveis tenen molt de pes
als països del nord d’Europa.
Les propostes francesa, espanyola i italiana quedaran
reflectides en el text final.
13. Tot i mig es mantenen invariables davant
d’un topònim que no porta article.
Tot Europa
Tot Catalunya
Mig Europa
Mig Catalunya
En canvi, si el topònim porta article, tot hi con-
corda, i mig hi és incompatible.
Tota l’Europa mediterrània
La meitat de l’Europa mediterrània
Però si el topònim va precedit d’article, és plu-
ral i no està determinat, tot i mig es mantenen
invariables i fan caure l’article.
Tot Estats Units
Mig Filipines
Tot Borges Blanques
14. Fem concordar sempre en gènere el nume-
ral cardinal dos / dues amb el substantiu a què
es refereix.
Dos fets diferents.
Dues circumstàncies diferents.
15. Quan es tracta de numerals ordinals, sem-
pre són invariables.
La pàgina u.
La pàgina dos.
16. El verb d’una frase de relatiu ha de concor-
dar amb el seu antecedent.
No Ricard III és una de les tragèdies de
68
Shakespeare que més sang i crueltat destil·la.
Sí Ricard III és una de les tragèdies de
Shakespeare que més sang i crueltat destil·len.
No És una de les poques dones maltractades
d’Espanya que accedeix a parlar amb la prem-
sa.
Sí És una de les poques dones maltractades
d’Espanya que accedeixen a parlar amb la
premsa.
No El tren és un dels mitjans de locomoció que ha
generat més literatura.
Sí El tren és un dels mitjans de locomoció que
han generat més literatura.
concórrer És incorrecte utilitzat en el sentit de
comparèixer o presentar-se.
No L’acusat no va concórrer davant del jutge.
Sí L’acusat no va comparèixer davant del jutge.
*concretitzar La forma correcta és concretar.
Concurs Internacional de Cant Francesc
Viñas
condecoracions S’escriuen en minúscula els ter-
mes comuns i en majúscula la denominació
específica: medalla d’or al Mèrit Esportiu,
medalla al Mèrit Científic, gran creu d’Isabel la
Catòlica.
CONDICIONAL
1. En les oracions compostes, el condicional
s’utilitza en correspondència amb el subjuntiu.
a) Quan el verb de la subordinada s’expres-
sa en pretèrit imperfet de subjuntiu, el de la
principal ho fa en condicional simple.
Si tingués més temps lliure, llegiria més.
b) Si el verb de la subordinada s’expressa en
pretèrit plusquamperfet de subjuntiu
(hagués + participi ), el de la principal ha d’a-
nar en condicional compost (hauria + parti-
cipi ), i no pas en el mateix temps que el de
la subordinada.
No Encara que li hagués agradat el futbol,
hagués preferit quedar-se a casa.
Sí Encara que li hagués agradat el futbol,
hauria preferit quedar-se a casa.
De vegades l’oració subordinada se sobre-
entén i només es fa explícita la part de l’ora-
ció principal. En aquests casos és més difí-
cil veure que el verb ha d’anar en condicio-
nal compost i no pas en pretèrit imperfet de
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
subjuntiu, que és el temps del verb de la
subordinada que se sobreentén.
No
Sí
Li hagués agradat encapçalar la llista de
candidats a les eleccions.
Li hauria agradat encapçalar la llista de
candidats a les eleccions.
2. Per raons de concordança, és incorrecte fer
servir el condicional en lloc del pretèrit perfet.
No
Sí
Després de rebre la notícia es mostraria satis-
fet de la seva decisió.
Després de rebre la notícia es va mostrar satis-
fet de la seva decisió.
3. El condicional no serveix per expressar la
possibilitat d’un fet en passat. En català s’ha de
fer servir la perífrasi deure + infinitiu, en què el
verb deure ha d’anar en pretèrit imperfet d’indi-
catiu, i no pas en condicional.
No Quan va arribar a casa, serien les onze del matí
No Quan va arribar a casa, deurien ser les onze del
matí.
Sí Quan va arribar a casa, devien ser les onze del
matí.
4. Quan es fa servir el condicional amb el sentit
de futur respecte al passat, si l’acció que indica
el verb en condicional està situada en un temps
que encara no ha arribat, és preferible utilitzar el
futur.
No Va dir ahir que estava convençut que hi hauria
eleccions.
Sí Va dir ahir que estava convençut que hi haurà
eleccions.
En canvi, si l’acció que indica el verb en condi-
cional està situada en un temps que ja ha pas-
sat, el condicional es pot fer servir en sentit de
futur respecte al passat.
L’actor estava casat aleshores amb Emma Thompson,
de qui es divorciaria al cap de dos anys.
5. No farem servir el condicional de rumor.
No Sunday Times afirma que el Bank of Scotland
estaria preparant una contraproposta per
adquirir el Natwest.
Sí Sunday Times afirma que el Bank of Scotland
podia estar preparant una contraproposta per
adquirir el Natwest.
No Va assegurar que cinc testimonis haurien
cobrat 100 milions dels fons reservats i que la
Guàrdia Civil també li hauria promès diners.
Sí Va assegurar que cinc testimonis havien cobrat
100 milions dels fons reservats i que la Guàrdia
Civil també li havia promès diners.
condottiere Terme italià que significa «general o
cap de soldats mercenaris». En plural, condot-
tieri.
el Periódico de Catalunya
Conferència Episcopal Espanyola Instància
c
conegut com a La a hi és obligatòria. Equivalent
de l’expressió conegut per.
jeràrquica màxima de l’Església catòlica a
Espanya.
confessar S’ha d’evitar com a sinònim de decla-
rar.
No
Sí
C
El pivot va anotar 37 punts tot i confessar que
se sentia lent.
El pivot va anotar 37 punts tot i declarar que se
sentia lent.
confeti Forma catalana de l’italià confetti. En plu-
ral, confetis.
confiar Verb que regeix la preposició en davant
substantiu i la preposició a davant infinitiu.
El conseller confia en la col·laboració de les parts afec-
tades.
El conseller confia a arribar a una solució.
conformar No s’ha d’utilitzar com a sinònim de
compondre o formar part.
No Els membres que conformen el Govern.
Sí Els membres que componen el Govern.
conforme Castellanime per a mesura que,
segons, com.
No La tensió creix conforme avança el relat.
Sí La tensió creix a mesura que avança el relat.
No Va respondre conforme estava previst.
Sí Va respondre segons estava previst.
2. És correcte en l’expressió conforme a, sinò-
nima de segons, de conformitat amb, d’a-
cord amb.
Vesteix conforme a la seva edat.
congrés Aquest terme s’escriu en majúscula quan
forma part del nom d’una cambra legislativa:
Congrés dels Diputats.
2. També s’escriu en majúscula quan forma
part del nom d’una organització, però només
quan s’utilitza la denominació completa:
Congrés Nacional Africà.
3. Quan es tracta d’una reunió periòdica dels
membres d’una associació, un partit, etcètera,
s’escriu en minúscula: el setè congrés del Partit
dels Socialistes de Catalunya.
*cònjugue El terme correcte és cònjuge.
Consell Comarcal En majúscula quan s’escrigui
el nom complet. En cas contrari, en minúscula.
69
C Llibre d’Estil
Consell de Ministres
Consell de Seguretat de l’ONU Principal òrgan
executiu de l’ONU. Està compost per cinc
membres permanents (EUA, Rússia, Xina,
França i Gran Bretanya) i 10 més de no perma-
nents.
Consell d’Europa Organisme que té com a
objectiu establir una cooperació més estreta
entre tots els seus membres i protegir i millorar
el respecte dels drets humans i de les llibertats
fonamentals.
conselleiro -a Terme gallec que no utilitzarem i
que traduirem per conseller.
conselleria En minúscula quan no s’expressa el
nom del departament. En majúscula quan s’es-
criu el nom complet: Conselleria d’Economia.
Consell de Govern Nom oficial del Govern de la
Generalitat.
Consell Superior de Disciplina Esportiva
(CSDD) La sigla no varia.
Consell Superior d’Esports (CSD) La sigla no
varia.
consensuar Significa «adoptar una decisió per
consens». No és sinònim de pactar.
•conservacionista Sinònim d’ecologista, sos-
tenible.
consistori S’escriu sempre en minúscula.
Constitució En majúscula quan es refereix a la llei
fonamental d’un país.
consultar Consultar alguna cosa a algú, consultar
algú.
Has de consultar el cas a l’advocat.
Has de consultar l’advocat.
•2. També s’admet «consultar amb algú».
Consulti amb l’advocat (un tema).
consulting Anglicisme equivalent a assessoria o
consultoria.
•contemplar Sinònim d’incloure, preveure,
contenir.
El Govern no contempla la possibilitat de reformar
l’Estatut.
70
contenciós -osa Adjectiu que s’adjunta al subs-
tantiu sense preposició ni article: tribunal con-
tenciós, sala contenciosa, fiscal contenciós.
contenidor Forma catalana de l’anglès container.
•contertuli -úlia Contertulià.
contestar Contestar a algú, contestar-li.
Pujol contesta a Aznar.
CONTINUACIÓ DE PÀGINA
1. Quan un text continuï en una altra pàgina,
s’haurà d’indicar.
2. Les continuacions de pàgina han d’anar
sense punt ni parèntesis i alineades a l’esque-
rra. Les fórmules correctes són:
Passa a la pàgina 20
Passa a l’última pàgina
Ve de la pàgina 19
Ve de la primera pàgina
Passa a la pàgina següent
Ve de la pàgina anterior
3. Les continuacions de pàgina dels sumaris de
portada van amb la lletra inicial amb majúscula.
Quan hi ha text, han d’anar com una línia més
d’aquest. Han de remetre també a l’editorial, si
és pertinent. Algunes fórmules correctes són:
Pàgines 2 i 3
Pàgines 2 i 3, i editorial
Pàgines 2 a 4 i 34, i editorial
4. Quan una informació es desenvolupa en
pàgines no encarades ni consecutives, en el
primer bloc informatiu es remet al segon amb la
fórmula «Més informació a la pàgina 24».
•continuar amb Continuar.
Continua amb la seva política.
Continua la seva política.
Va continuar amb els estudis.
Va continuar els estudis.
contra Moviment antisandinista. Els seus mem-
bres són contres.
•2. En esports, sinònim de contraatac.
L’Atlètic va jugar a la contra.
La contra del Chelsea és molt perillosa.
contracepció Sinònim d’anticoncepció.
contraceptiu Sinònim d’anticonceptiu.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
•contracop En esports, sinònim de contraatac.
contracorrent Com a locució s’escriu junt quan
va amb la preposició a: a contracorrent.
També existeix l’expressió contra corrent.
Anar a contracorrent.
Anar contra corrent.
contracte escombraries També se’n pot dir
contracte brossa.
contradir Verb transitiu.
Pujol contradiu Aznar.
No admet que la contradiguin.
contra direcció S’escriu separat.
Un conductor ebri condueix sis quilòmetres contra direcció.
contra incendis S’escriu separat. Dit del disposi-
tiu destinat a evitar un foc sense control
(Termcat). En castellà, contraincendios.
•contrainforme
•contrainsurgència
*contra més La forma correcta és com més.
•contrarellotge Modalitat de cursa. S’escriu junt
tant si és substantiu com adjectiu: 100 quilò-
metres contrarellotge, etapa contrarellotge, una
contrarellotge. Com a substantiu té forma de
plural: dues etapes contrarellotge, dues con-
trarellotges.
contra rellotge Locució adverbial en el sentit de
«molt ràpid, amb presses».
El Govern prepara una negociació contra rellotge.
contraterrorista És preferible utilitzar antiterro-
rista.
contraure Variant morfològica preferent (flexió ver-
bal inclosa: contraus, contrau, etcètera) res-
pecte a contreure.
•contravenir Verb que s’admet com a transitiu.
Les obres d’ampliació contravenen la legislació
urbanística.
*contricció La forma correcta és contrició.
convèncer Verb transitiu.
Va convèncer l’audiència.
No el convencen els nous models de gestió.
•convulsionar Convulsar. Sinònim de commou-
re, sacsejar, agitar.
el Periódico de Catalunya
c
conya Possible traducció del castellà pitorreo.
•conyàs En llenguatge col·loquial, cosa que resul-
ta insuportable o molt molesta.
coordenada És preferible no utilitzar aquest terme
en el sentit de «situació», «principi» o «cir-
cumstància».
No
Sí
La programació respon a les coordenades
d’austeritat i humilitat.
C
La programació respon als principis d’austeri-
tat i humilitat.
cop Els cops es donen, no es fan.
No Zülle fa el primer cop tot just començar el Giro.
Sí Zülle dóna el primer cop tot just començar el
Giro.
Copa Amèrica No America’s Cup.
Copa Ryder No Ryder Cup.
COPE Sigla de la Cadena de Ondas Populares
Españolas. És vàlida com a primera referència.
És incorrecte escriure *«la cadena COPE».
•coper -a En esports, relatiu a la competició de
Copa.
L’Athletic té una fama justa d’equip coper.
còpia No utilitzarem aquesta paraula en lloc d’e-
xemplar parlant de llibres. Sí que és adequada
en fotografia, cinema i informàtica.
No D’aquest llibre se n’han venut 5.000 còpies.
Sí D’aquest llibre se n’han venut 5.000 exem-
plars.
Sí S’han distribuït 14 còpies de la versió en català
de la pel·lícula.
copla Cançó folklòrica espanyola. En plural,
coplas.
copyright
•coqueto Home que coqueteja.
corba En el sentit de «tram d’una carretera o
d’una altra via terrestre» és preferible utilitzar el
terme revolt.
•coreografiar Fer una coreografia.
Coreper Acrònim del Comitè de Representants
Permanents de la UE.
•corfbol Esport minoritari semblant al bàsquet.
(Termcat). També se’n pot dir korfbal. De fet,
71
C Llibre d’Estil

existeix la Federació Catalana de Korfbal, orga- *Cort Penal Internacional El nom correcte és
nitzadora de la Lliga Catalana de Corfbol. Tribunal Penal Internacional.

corifeu Significa «el qui va al davant d’un partit,
una secta, etcètera». És incorrecte en el sentit
de seguidor, adlàter, sequaç, simpatitzant o
company de viatge.
No Els abertzales i els seus corifeus.
Sí Els abertzales i els seus simpatitzants.
Corts Generals (o Corts) Òrgan legislatiu de
l’Estat espanyol format pel Congrés dels
Diputats i el Senat.
*Cort Suprema El nom correcte és Tribunal
Suprem.

Corona En majúscula quan designa el Rei o la

Monarquia d’Espanya. COS

corpore insepulto No *de corpore insepulto. 1. El cos d’una notícia desenvolupa la informa-
Expressió llatina equivalent a de cos present: ció proporcionada a l’entrada o lead. Aquesta
una missa corpore insepulto. ampliació inclou antecedents i detalls comple-
mentaris que ajuden a entendre la notícia.
correbou Sense guionet.
Entrada Barcelona. — La Generalitat destinarà
corrent Gerundi del verb córrer. No s’ha de con- aquest any vuit milions de pessetes a aju-
fondre amb corrents. dar els hotelers catalans a millorar els seus
Va venir corrent (no pas caminant). establiments, segons van explicar ahir els
organitzadors de Rodatur.
Corrent del Golf Cos Ampliació Les ajudes de la
Generalitat serviran per
corrents De pressa, de seguida. No s’ha de con- finançar una part dels crè-
fondre amb corrent. dits contrets pels hotelers
Va venir corrents (de seguida). per renovar les seves ins-
tal·lacions. L’ajuda no
•córrer Participar en una cursa. podrà representar una
Aquest any correrà la Marató de Barcelona. reducció del tipus d’in-
terès del crèdit superior a
*córrer a càrrec Castellanisme per anar a 6 punts.
càrrec. Antecedents El director general de
Les despeses van a càrrec de l’ajuntament.
Turisme de la Generalitat
va afirmar recentment que
•córrer la banda En futbol, fer un jugador una llar- la renovació del sector
ga carrera paral·lelament a la línia de banda. hoteler català necessita
una inversió de 20 milions
•correu brossa Equivalent del castellà correo d’euros per posar-se al
basura i de l’anglès spam. dia.
Ampliació L’Administració central es
correu electrònic Equivalent de l’anglès e-mail.
proposa ajudar el sector
turístic amb 39 milions
·corrida Festa taurina. En plural, corrides. d’euros.
corrupció S’usa en singular.
No Els acusats de corrupcions. 2. De vegades, la informació contextual (crono-
Sí Els acusats de corrupció. logia, explicació de determinats aspectes de la
notícia, biografies, etcètera) pot figurar com una
cort S’escriu en minúscula en els sentits de «ciutat notícia complementària de la principal.
en què resideix el rei» i «conjunt de les persones
que componen la família i la comitiva del rei». 3. Els paràgrafs han de ser curts, al voltant de
Viu a la cort. les 10 o 12 línies de pantalla.
La cort francesa es va refugiar a Versalles.
4. Els paràgrafs han d’estar encadenats amb
*cort marcial Anglicisme per consell de guerra, fluïdesa. S’han d’evitar els nexes llargs, super-
tribunal militar. flus o tòpics com ara: «en aquest sentit», «d’al-

72 El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
tra banda», «com tothom sap», «com deveu
recordar», «per la seva banda», «i és que», etcè-
tera. Vegeu ESTIL.
Cosa Nostra, la Nom que rep la màfia italiana.
Cos Nacional de Policia També es pot utilitzar
Policia Nacional, com a sinònim, i policia
nacional per referir-se als agents.
costella En gastronomia, designa tant l’os (cast.
costilla) com la carn que hi està adherida (cast.
chuleta). No oblidem, però, en aquest últim
sentit, llonza i mitjana: una llonza de porc, una
mitjana de vedella.
cota No s’ha d’utilitzar amb el significat de nivell,
extrem, posició.
No L’aigua està contaminada fins a cotes alar-
mants.
Sí L’aigua està contaminada fins a nivells alar-
mants.
•cotejar Comparar, compulsar, confrontar.
court Terme anglès que s’ha de traduir per tribu-
nal o jutjat i no per cort.
No La Cort Suprema dels Estats Units.
Sí El Tribunal Suprem dels Estats Units.
cover girl En anglès, noia que posa per als fotò-
grafs de les revistes il·lustrades.
cowboy En anglès, vaquer de l’Oest nord-ame-
ricà.
crac Forma catalana dels termes anglesos crash i
crack en el sentit financer de fallida, banca-
rrota.
El crac de la Borsa de Nova York.
•2. Persona que destaca en una especialitat,
sobretot en l’esport.
L’últim fitxatge del Barça és un crac.
•3. Droga composta principalment de cocaïna.
cracker Anglicisme per pirata, individu que acce-
deix a un sistema informàtic amb la voluntat de
produir-hi un perjudici o treure’n un profit
(Termcat). No s’ha de confondre amb hacker,
anglicisme per furoner, persona apassionada
per la informàtica, que té un gran coneixement
dels sistemes informàtics i un viu interès per
explorar-ne les característiques i posar a prova
les seves habilitats en aquest àmbit. (Termcat)
el Periódico de Catalunya
c
crear No oblidem originar, concebre, organit-
zar, produir, idear, imaginar, inventar, com-
pondre, tramar, ordir, forjar, formar, plas-
mar, construir, elaborar, confeccionar, fun-
dar, instaurar, establir.
crèdits Relació de les persones, entitats, etcètera,
que han participat en l’elaboració d’una publi-
cació, d’un programa de televisió, d’un disc.
També es poden fer servir fitxa artística, fitxa
tècnica o simplement fitxa o firmes.
créixer No oblidem millorar, progressar, apren-
dre, perfeccionar, modernitzar-se, rejove-
C
nir-se, enriquir-se, superar-se, prosperar,
ascendir, guanyar, avançar, engrandir-se.
*créixer-se Castellanisme en el sentit d’«augmen-
tar la força, l’autoritat, la importància o l’atrevi-
ment». Expressen aquest significat verbs com
animar-se, espavilar-se, despertar-se,
engrescar-se, embalar-se, agafar moral,
reaccionar.
No L’equip es va créixer a la segona part.
Sí L’equip es va animar a la segona part.
No Santiago Segura es creu Welles, s’ha crescut
molt.
Sí Santiago Segura es creu Welles, va molt emba-
lat.
cremà Referit a les Falles de València, s’admet
com a sinònim de cremada.
crep Forma catalana del francès crêpe. Substantiu
femení.
crespó negre O simplement crespó, tela negra
que s’usa en senyal de dol.
creperia Restaurant on se serveixen creps.
•creuament de cables En llenguatge col·loquial,
bloqueig de la ment especialment si s’actua
sense lògica aparent.
creuar No oblidem traspassar, travessar i pas-
sar, més habituals.
•2. Sinònim d’encreuar: xut creuat, cop
creuat, foc creuat, creuar els braços, creuar
dues races, creuar-se dos trens.
*creuar-se en el camí (d’algú) Calc de l’expres-
sió cruzarse en el camino (de alguien), d’alt ren-
diment en castellà. Els equivalents poden variar
molt, segons si som davant d’un sentit recte
(trobar-se algú, coincidir-hi) o figurat (fer la
guitza, aixafar la guitarra).
73
C Llibre d’Estil
cridar Fer una crida.
Pujol crida els militants de CiU a fer pinya.
Els representants sindicals han cridat a la vaga.
crim Violació greu de la llei moral, que en dret
constitueix una infracció punible de caràcter
greu. No equival exactament a delicte, infracció
de la llei.
•criminalitat Nombre dels actes delictius come-
sos en un lloc i un temps determinats. Sinònim
de delinqüència.
•criminalitzar Qualificar de criminal algú o alguna
cosa.
criquet Forma catalana de l’anglès cricket.
cristianodemòcrata És millor utilitzar el terme
democristià.
critèrium Prova esportiva en què participen des-
tacades figures de l’especialitat.
croissant Pasta en forma de mitja lluna.
croissanteria Establiment especialitzat en la
venda de croissants.
crol Forma catalana de l’anglès crawl.
•cronificar Convertir-se en crònic, especialment
una malaltia.
•crono Resultat d’un cronometratge.
Jones va aconseguir el millor crono de la temporada.
2. Cronòmetre.
crooner Anglicisme equivalent a vocalista o can-
tant melòdic.
cros Forma catalana de l’anglès cross. Carrera a
través del camp que ha passat a formar part
d’altres noms de proves: ciclocròs,
motocròs, autocròs. En plural és invariable.
CRS Sigla de la Companyia Republicana de
Seguretat, forces especials de la policia france-
sa. Quan fa referència a un component d’a-
questes forces, s’escriu en cursiva i minúscula.
•cru Petroli que es conserva en estat natural sense
purificar o refinar. En plural, crus. (Termcat)
crucial No oblidem decisiu, transcendental,
concloent, important, essencial, vital.
74
•crucigrama S’admet com a sinònim d’encreuat
o mots encreuats.
•crucigramista Autor de mots encreuats.
crupier Forma catalana del francès croupier.
Empleat d’una casa de joc encarregat de dirigir
la partida.
CSIC Sigla del Consell Superior d’Investigacions
Científiques.
CSKA Nom d’un club de bàsquet de Moscou i
d’un de futbol de Sofia.
CSU Sigla de la Unió Social Cristiana
(Christlich-Soziale Union), partit polític alemany.
•cua Element de la carrosseria d’una moto situat
al final del seient i sobre el parafang de la roda
del darrere i que pot tenir una funció aerodinà-
mica o simplement estètica. En castellà, colín.
(Termcat)
•cuejar Fer-se sentir les conseqüències d’un fet
passat.
El fracàs de la cadena de locals temàtics encara cueja.
•cuidador -a Persona que es cuida d’algú o d’al-
guna cosa.
cuidar Verb pronominal en el sentit d’«ocupar-se
d’algú o d’alguna cosa».
Ell es cuida de la propaganda.
cuixé Adaptació del francès couché. Paper cuixé.
•culebró Sèrie televisiva de gènere dramàtic. No
oblidem el terme serial, que pot ser-ne sinònim
en molts casos.
2. Per extensió, es pot utilitzar en altres camps,
fins i tot amb matís irònic.
Continua el culebró de la família Iglesias.
culer Soci o seguidor del Barça.
•2. S’utilitza com a adjectiu: penya culer.
•culi Adaptació de l’anglès coolie. En alguns paï-
sos orientals, treballador o criat indígena.
culots Pantalons arrapats que utilitzen els ciclis-
tes.
culminant Que arriba al punt més alt. No admet
cap adverbi de quantitat.
No El moment més culminant.
Sí El moment culminant.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
•culpabilitzar Fer sentir culpable. No és sinònim
de culpar, atribuir la culpa d’alguna cosa a algú.
culpable Ningú és culpable de res mentre no hi
hagi una sentència ferma que ho afirmi.
Mentrestant, hi ha presumptes culpables, sos-
pitosos o acusats.
cum laude Expressió llatina que significa «qualifi-
cació màxima».
•cunya Sinònim d’angle. Posició dels esquís con-
sistent a unir-ne les puntes per reduir la veloci-
tat. (Termcat)
cupè Forma catalana del francès coupé.
Automòbil tancat amb dos seients.
*cupo L’equivalent català més productiu és quota:
quotes de pesca, excedent de quota.
•cúpula Òrgan superior de decisió en qualsevol
organització.
curaçao Licor fet amb escorça de taronja i altres
ingredients.
•curat -ada Sinònim d’adobat, assecat: format-
ge curat, pernil curat, aliments curats.
cúria S’escriu sempre en minúscula.
•cúrling Adaptació de l’anglès curling. (Termcat)
currículum Historial acadèmic i professional d’una
persona. Es manté la forma llatina en l’expres-
sió curriculum vitae.
curs Són incorrectes expressions com ara *«curs
judicial», *«curs cinematogràfic» o *«curs polí-
tic». En aquests casos el terme adequat és any.
CURSIVA
S’escriuen en cursiva, fora que aquest LLIBRE
D’ESTIL especifiqui el contrari:
1. Els estrangerismes amb grafia no adaptada
al català: ace, aizkolari, bailaor, balsero,
botellón, hippy, lobby, match point. Però si apa-
reixen al DIEC els escriurem en rodona: attrez-
zo, boom, maître, pub, suite.
2. Les locucions llatines: ad infinitum, a divinis,
alma mater, mea culpa. Però si apareixen al
el Periódico de Catalunya
ostentori».
c
DIEC les escriurem en rodona: a posteriori, a
priori, ex aequo, honoris causa, in extremis, in
fraganti. Vegeu LLATÍ.
3. Les paraules o expressions intencionalment
mal escrites: «Jesús Gil té un discurs molt
4. Les lletres, les paraules o els fragments pre-
sos com a formes lèxiques, és a dir, amb sentit
metalingüístic: «Rellançar no significa rebutjar,
sinó reactivar», «no he admès mai el no es pot
fer per resposta», «el PSOE hauria de votar no
a la moció de censura», «la paraula raonable és
C
important en el text».
5. Els noms artístics, quan figurin al costat del
nom real del personatge. Però s’escriuran en
rodona quan s’escrigui el nom artístic sol. En
aquest últim cas, l’article, si escau, es contrau
amb les preposicions precedents. Quan el nom
artístic o esportiu estigui compost per un sobre-
nom i el nom o cognom del personatge, el
sobrenom s’escriurà en rodona.
Manuel Benítez, el Cordobés.
La tornada a l’arena del Cordobés.
Magic Johnson.
6. Els sobrenoms pels quals són coneguts
alguns personatges històrics, quan el nom del
personatge estigui complet. Però figuraran en
rodona quan només s’escriguin el patronímic i
el sobrenom.
Alexandre III el Gran Alexandre el Gran.
Alfons X el Savi Alfons el Savi.
7. Els àlies, encara que no vagin acompanyats
del nom real de la persona. L’article, si escau,
es contrau amb les preposicions precedents i
queda en rodona.
Juan Moreno Cuenca, el Vaquilla.
El Vaquilla estudia a la presó.
La trajectòria delictiva del Vaquilla.
8. Els noms no catalans amb què es coneix
popularment els jugadors o seguidors dels
equips esportius: ultrasur, merengues. Quan
són catalans o es tradueixen, van en rodona:
culers, pericos, periquitos, lleons, matalassers,
vermells.
9. Els noms científics en llatí d’animals i plantes.
10. Els noms pels quals són coneguts específi-
cament alguns fenòmens naturals.
El tifó Angela.
75
C Llibre d’Estil

11. Els títols d’obres artístiques, llibres, enci-
clopèdies i diccionaris. Però s’escriuen en rodo-
na els noms dels llibres sagrats: Bíblia,
Evangelis, Alcorà, Talmud, Vedes, Upanishads.
També s’escriuen en rodona els llibres quan
s’esmenten pel nom de l’autor: el Fabra.
12. Les obres artístiques quan són esmentades
pel nom de l’autor com a genèric.
Surten a subhasta dos picassos.
21. Els noms populars de mitjans de transport
o recorreguts: el carrilet, la ruta del sol, el sevi-
llano.
22. Els titulars dels mitjans de comunicació.
23. En els elements de titulació no s’hi ha d’es-
criure cursiva. Tota expressió que en el text figu-
ri en cursiva s’ha d’escriure als titulars entre
cometes simples.

13. Els títols de publicacions periòdiques i de 24. Quan un temps verbal hagi d’anar en cursi-
les seves sigles, si en tenen: El País, La va, s’hi podran incloure o no els elements mor-
Vanguardia, El Temps, Revista de Occidente, fològics que el constitueixen.
Butlletí Oficial de l’Estat, BOE.
curt Curtmetratge.
14. Els títols de pel·lícules.
curtcircuitar Correcte també en el sentit, figurat,
15. Els títols de programes de TV i ràdio. d’«interrompre el curs regular d’un procés».

16. Quan es tradueixi el nom d’un llibre, publi-
cació, obra musical, etcètera, la traducció s’es-
criurà en cursiva en cas que correspongui a la
denominació donada a l’esmentada obra o
publicació en la seva versió catalana.
Star wars (La guerra de les galàxies).
En cas contrari, s’escriurà en rodona.
Escrivia la seva biografia, My pride and joy (El meu
orgull i alegria).
Quan es faci constar el títol català d’una obra i,
entre parèntesis, l’original, tots dos aniran en
cursiva.
El vell i la mar (The Old Man and the Sea).
cuscús Forma catalana del francès couscous. Plat
d’origen àrab. En plural, cuscussos.
•customitzador -a Que customitza.
•customitzar Anglicisme adaptat al català que
significa «personalitzar la pròpia roba, la moto o
el cotxe».
cutre En llenguatge col·loquial, rònec, tronat,
atrotinat, brut, deixat, de baixa qualitat.
•cutreria En llenguatge col·loquial, brutícia, dei-
xadesa, baixa qualitat.

17. Els noms específics de qualsevol objecte.

Però s’escriuran en rodona quan es tracti del
nom del producte o de la sèrie d’aquell produc-
te.
Una llanxa de la classe Cigarette anomenada Fidelity.
L’Apollo IX.
L’Spirit of St. Louis.
El diamant Cullinan.
La Tizona.

18. Els lemes de congressos, reunions i mani-

festacions.

19. La denominació popular de casos i escàn-

dols: cas Matesa.

20. Els noms de plans, comitès, textos legals,

etcètera, quan es coneguin pel nom del seu
autor, i no pel seu nom real, complet o abreujat:
comitè Delors, decret Semprún, pla Dumas, pla
Marshall.

76 El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil D

Dd
*d’acord a La locució correcta és d’acord amb.

dada Qualsevol element informatiu sobre fets, per-

sones, llocs, problemes, etcètera. No s’ha de
confondre amb data, que indica el temps.

dadaisme, dadaista

•daiquiri Còctel elaborat amb rom, suc de llimona

Però escriurem d'aquí a per delimitar un perío-
de de temps.
D'aquí al final de curs ens queden setze classes.
D'aquí a Nadal ja haurà plogut molt.

darrere, endarrere, enrere Com a adverbis o

preposicions, s’escriuen amb e final.
Van trobar les armes darrere uns matolls.
El cotxe va fer marxa enrere.
i sucre.
2. No s’ha de confondre darrere (que indica
dalai-lama Títol del cap espiritual i polític del Tibet. posició) amb endarrere o enrere (que indi-
quen direcció).
d’alguna manera, d’altra banda Expressions No A la segona part l’equip es va tancar enrere per
sovint supèrflues, de manera que convé no defensar el resultat.
abusar-ne. Sí A la segona part l’equip es va tancar al darrere
per defensar el resultat.
2. En les expressions distributives, s’admeten Sí A la segona part l’equip es va tirar enrere per
totes les combinacions habituals mentre siguin defensar el resultat.
simètriques:
d’una banda / de l’altra danys col·laterals Eufemisme amb què es pretén
per una banda / per l’altra dissimular que una acció bèl·lica ha provocat
d’una part / de l’altra morts i ferits entre la població civil.
per una part / per l’altra
d’un costat / de l’altre data Indicació del temps en què un fet s’ha realit-
per un costat / per l’altre zat o s’ha de realitzar. No s’ha de confondre
d’un cantó / de l’altre amb dada, que és un element informatiu.
per un cantó / per l’altre

•dan Categoria del judo i altres arts marcials. DATA

(Termcat)
1. No s’abreuja mai una data, tret que es tracti
dandi Forma catalana de l’anglès dandy. Home de quadros o gràfics.
que vesteix amb gran elegància.
2. Els dies i els mesos s’escriuen en minúscula.
d’auí / d’aquí a Escriurem d'aquí (sense la a) per
indicar el moment en el futur en què tindrà lloc 3. No s’ha de fer servir mai l’article indeterminat
un fet. quan es tracti d’una data completa.
La cimera és d'aquí un mes. No Un 23 de febrer de 1981
D'aquí pocs anys serem vuit milions. Sí El 23 de febrer de 1981

el Periódico de Catalunya 77
D Llibre d’Estil
4. No s’ha de posar punt després del miler dels
anys.
5. No s’ha d’ometre l’article en l’expressió
numèrica dels anys posteriors al 1999.
Va morir el 3 de gener del 2002
DATACIÓ
1. Les informacions es daten al lloc en què han
estat escrites, independentment que el perio-
dista hi sigui o no en el moment en què es
publiquin, fins i tot en cas que en una mateixa
edició coincideixin dues informacions d’un
mateix redactor datades a poblacions diferents.
2. La datació indica únicament la població, no
la província ni l’Estat.
3. No poden figurar més de tres poblacions en
una datació.
•datàfon Aparell per a la transmissió de dades per
línia telefònica, especialment les relatives a
pagament amb targeta de crèdit. (Termcat)
datxa Casa de camp russa.
davant Equivalent del castellà ante, sovint és
reemplaçable per contra i de vegades per
amb, i així s’obtenen expressions sinònimes.
El partit contra / amb / davant / el Madrid es presenta
difícil.
2. En un altre sentit, per exemple «davant d’a-
questa situació...», no oblidem altres possibili-
tats: veient, tenint en compte, en vista de,
etcètera.
DDT Sigla de l’insecticida diclorodifeniltricloroetà.
de És necessari l’ús de la preposició de quan un
adjectiu qualifica un substantiu sobreentès
(estigui substituït pel pronom en o no).
No Va presentar tres propostes antigues i dues
noves.
Sí Va presentar tres propostes antigues i dues de
noves.
No El nou model s’ofereix amb set motors: quatre
de gasolina i tres dièsel.
Sí El nou model s’ofereix amb set motors: quatre
de gasolina i tres de dièsel.
2. Però no s’ha d’escriure si no hi ha relació
partitiva entre el substantiu i l’adjectiu. Això
passa concretament amb el sintagma punts
possibles.
78
No El Recreativo només ha sumat 9 punts de 45
de possibles.
Sí El Recreativo només ha sumat 9 punts de 45
possibles.
Sí El Recreativo només ha sumat 9 punts dels 45
possibles.
3. És recomanable l’ús de la preposició de (o de
la contracció del) en les denominacions de
carrers, places, avingudes, etcètera: rambla de
Catalunya, carrer de Balmes, carrer del Perill.
de + INFINITIU És incorrecte en sentit condicional.
No D’haver guanyat aquell partit, s’hauria classificat.
Sí Si hagués guanyat aquell partit, s’hauria classificat.
DEA Sigla del Departament Nord-americà
Antidroga (Drug Enforcement Administration).
•debacle Sinònim de desfeta, derrota, desas-
tre.
Anguita no dimitirà malgrat la debacle electoral.
•de bona tinta De bona font.
dècada És un calc de l’anglès escriure les dèca-
des o decennis en plural.
No Els vuitantes.
No La dècada dels vuitantes.
Sí La dècada dels 80.
decantar-se No oblidem prendre partit, deci-
dir-se, inclinar-se.
de cara a Amb vista a, pensant en, per a.
Una campanya de cara al referèndum.
de caràcter No s’ha d’abusar d’expressions com
«de caràcter greu», «de caràcter lleu». Sovint
n’hi ha prou escrivint «greu», «lleu».
•decatleta Atleta que practica el decatló.
*decepcionar Les formes correctes són dece-
bre, defraudar.
•decidir En esports, verb intransitiu en el sentit de
«marcar el gol o els punts decisius en un partit».
A dos minuts del final, una rematada va decidir.
decimals Els nombres decimals s’expressen
separant la unitat de la fracció amb una coma,
no pas amb un punt o un apòstrof: una contra-
rellotge de 48,3 km.
2. S’ha de tenir en compte que en molts altres
països la coma serveix per indicar els milers, i el
punt, els decimals.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
•decimonònic -a Del segle XIX, vuitcentista. En
sentit figurat, antiquat.
Viu en un entorn decimonònic.
DECLARACIONS
1. Les declaracions dels protagonistes d’un fet
recent (accident, partit, celebració, etcètera)
s’han d’escriure en pretèrit indefinit i no pas en
passat.
No «Vam jugar un gran partit».
Sí «Hem jugat un gran partit».
2. Les declaracions dintre de declaracions van
entre cometes simples.
3. Les declaracions que s’escriuen en castellà
han d’anar en cursiva.
*decodificador La forma correcta és descodifi-
cador.
*decodificar La forma correcta és descodificar.
decomissar Es decomissen gèneres prohibits
amb què s’ha comerciat. No s’ha de fer servir,
per tant, aquest verb amb el sentit d’incautar o
apoderar-se.
No La policia va decomissar uns documents.
Sí La policia va incautar uns documents.
decretar Terme que s’ha de reservar per a les
ordres per decret dictades pel poder executiu o
el judicial. Per a la resta dels casos es farà ser-
vir declarar, assenyalar, decidir, indicar.
No La CGT va decretar la vaga general.
Sí La CGT va declarar la vaga general.
No L’àrbitre va decretar el final del partit.
Sí L’àrbitre va assenyalar el final del partit.
decret llei Disposició amb força de llei dictada pel
Govern, generalment per raons d’urgència. En
plural, decrets llei.
defensar És incorrecte utilitzar-lo com a sinònim
de marcar, com es fa sovint en les cròniques
esportives, sobretot de bàsquet.
No Elson defensa Jofresa.
Sí Elson marca Jofresa.
Defensor del Poble Alt comissionat de les Corts
generals espanyoles que té per missió defensar
els drets dels ciutadans.
definir S'admet amb el significat de «marcar gol».
Tot i quedar-se sol davant del porter, Tamudo no va
aconseguir definir.
el Periódico de Catalunya
d
D
deflació És el «descens del nivell de preus degut,
generalment, a una fase de depressió econòmi-
ca o a altres causes».
•deflactació Operació de deflactar. (Termcat)
deflactar Transformar una determinada quantitat
expressada en termes monetaris nominals en
una altra d’expressada en termes monetaris
reals.
deflagració Explosió que produeix una ona de
pressió que es desplaça a velocitat subsònica.
De Gaulle, Charles Aeroport de París.
•de guant blanc Sinònim de refinat, fi, de clas-
se.
degut a Només és correcte si degut és participi
del verb deure.
L’incendi va ser degut a la sequera.
2. Incorrecte com a locució causal. S’ha de
substituir per a causa de, amb motiu de, per.
No El correfoc es va suspendre degut al mal
temps.
Sí El correfoc es va suspendre a causa del mal
temps.
de iure De dret, tant si és de fet com si no.
El Govern legal tothom el coneixia de iure, encara.
•deixar S’admet, en contextos col·loquials, amb el
significat de «consentir, permetre, no impedir»
sense precedir un infinitiu.
Pujol va afirmar: “Si no faig més escoles, hospitals,
carreteres o ponts, és perquè Madrid no
em deixa”.
•2. Introduint un infinitiu, el complement de dei-
xar és transitiu si l'infinitiu no porta complement,
i intransitiu si l'infinitiu porta complement direc-
te.
La malaltia no el deixa viure.
La malaltia no li deixa tenir una vida tranquil·la.
deixar-hi la pell Perdre-ho tot o morir en una
empresa.
•2. Esforçar-se al màxim.
Els jugadors s’hi van deixar la pell per guanyar a la prò-
rroga.
delegar Delegar una cosa a/en algú.
Ha delegat la responsabilitat en un redactor.
Ha delegat la representació al subdirector adjunt.
79
D Llibre d’Estil
delfí Successor, designat o probable, d’una per-
sonalitat important. En aquest sentit és inco-
rrecte dofí.
delfinari Instal·lacions del zoo on hi ha els dofins.
delikatessen Germanisme que significa «menjar
exquisit».
delírium trèmens Psicosi tòxica i febril associada
generalment a l’alcoholisme crònic.
de l’ordre de Incorrecte en el sentit d’aproxima-
dament. Els termes correctes són de prop de,
a la ratlla de, a l’entorn de.
No El cost del jugador és de l’ordre d’un milió d’euros.
Sí El cost del jugador és de prop d’un milió d’euros.
*demanar prestat Calc del castellà pedir presta-
do ( o tomar prestado). Equivalents possibles:
agafar, demanar en préstec, manllevar.
Va agafar la idea d'un conte de Scott Fitzgerald.
demandar Només significa «presentar una
demanda». A diferència del castellà, no és sinò-
nim de demanar.
•demarrar En ciclisme, fer una forta accelerada
per escapar-se del gran grup.
•demarratge Acció de demarrar.
•de meravella Expressió equivalent a a merave-
lla, l’única que recullen els diccionaris.
El Barça juga de meravella quan ho fa al primer toc.
de mica en mica Expressió que no sempre vol dir
el mateix que a poc a poc. De mica en mica
significa «gradualment», mentre que a poc a
poc significa «lentament».
Camina a poc a poc.
Se n'ha anat adonant de mica en mica.
•demo En informàtica, programa de demostració
que permet a l’usuari conèixer les característi-
ques d’un determinat programa. Substantiu
femení.
democratacristià -ana Donarem preferència al
terme democristià.
demografia És l’estudi estadístic de la població
d’un país. No és sinònim de població.
No Ha augmentat la demografia del país.
Sí Ha augmentat la població del país.
•demonitzar Atribuir una gran maldat a algú.
Demonitzar els polítics de l’oposició.
80
DEMOSTRATIUS
Amb valor de pronom, els demostratius aquest,
aquesta, etcètera, en català no tenen el mateix
rendiment que en castellà. És molt millor evi-
tar-ne l’ús, però no sempre es pot fer de la
mateixa manera. Hi ha diverses possibilitats.
1. Es pot fer servir un sinònim del substantiu a
què es refereixen.
Diverses comarques crearan la Plataforma Cívica de la
Catalunya Interior. L’objectiu d’aquesta serà preservar
els recursos naturals de la zona.
Millor Diverses comarques crearan la Plataforma
Cívica de la Catalunya Interior. L’objectiu d’a-
questa entitat serà preservar els recursos natu-
rals de la zona.
Alguns ajuntaments catalans i Sanitat financen una
xarxa de tractament públic de qualsevol addicció.
Aquesta consta de 15 Centres d’Atenció i Seguiment.
Millor Alguns ajuntaments catalans i Sanitat financen
una xarxa de tractament públic de qualsevol
addicció. Aquest servei consta de 15 Centres
d’Atenció i Seguiment.
2. Es pot redactar la frase d’una altra manera.
Un total de 34 persones han mort aquest cap de set-
mana a les carreteres espanyoles. Aquest és el balanç
més tràgic d’accidents de trànsit des de començament
d’any.
Millor Un total de 34 persones han mort aquest cap
de setmana a les carreteres espanyoles. Es
tracta del balanç més tràgic d’accidents de
trànsit des de començament d’any.
Rita Barberà va dir així que es va fer pública la propos-
ta de l’IAE que aquesta és molt valenta i realista.
Millor Rita Barberà va dir així que es va fer pública la
proposta de l’IAE que la considera molt valen-
ta i realista.
3. Es pot suprimir.
Si bé el nou vehicle dels bombers actuarà preferent-
ment a la zona portuària, en cas d’una avaria en el sub-
ministrament d’aigua aquest es podria connectar a un
remolcador i fer arribar l’aigua fins a la plaça de
Catalunya.
Millor Si bé el nou vehicle dels bombers actuarà pre-
ferentment a la zona portuària, en cas d’una
avaria en el subministrament d’aigua es podria
connectar a un remolcador i fer arribar l’aigua
fins a la plaça de Catalunya.
4. De vegades, però, l’ús del demostratiu és la
millor opció.
Si el reportatge desperta la consciència d’algun telees-
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
pectador, aquest tindrà l’oportunitat de posar-se en
contacte amb les ONG.
Si el PP decideix reclamar una comissió d’investigació,
aquesta haurà d’indagar l’ús de les subvencions per
part d’alguns ajuntaments.
Un excap de Galindo admet que aquest era el que
manava.
*de motu propio L’expressió llatina correcta és
motu proprio i significa «per voluntat pròpia».
de nou Locució correcta però poc idiomàtica.
Farem servir preferentment el verb tornar o
expressions com ara un altre cop o una altra
vegada.
departaments acadèmics S’escriuen en català i
amb majúscula inicial: Departament de
Periodisme i Ciències de la Comunicació.
de pas Només significa «sense detenir-se en un
lloc» i per tant és incorrecte com a equivalent de
la locució de passada.
No Assistirà a la reunió i de pas visitarà les
instal·lacions.
Sí Assistirà a la reunió i de passada visitarà les
instal·lacions.
•de pega S’admet com a sinònim de fals, de per
riure: una universitat de pega.
dependent Adjectiu que no s’ha de confondre
amb depenent, que és el gerundi del verb
dependre.
Oficina dependent de la Generalitat.
Depenent de l’entonació, una frase pot tenir diversos
significats.
de per vida Per a tota la vida, per sempre.
*de peu Castellanisme per dret.
depreciació Descens del tipus de canvi d’una
moneda respecte a altres. No s’ha de confon-
dre amb devaluació, que és la disminució del
valor d’una moneda expressat en or.
deprimit -ida No és adequat utilitzar aquest
adjectiu com a sinònim d’endarrerit o subde-
senvolupat.
*depurar responsabilitats S’ha d’escriure exigir
responsabilitats, o bé depurar els respon-
sables.
*de quan en quan La forma correcta és de tant
en tant.
el Periódico de Catalunya
d
D
der Article determinat alemany. És incorrecte ante-
posar l’article determinat català a una expressió
alemanya que comenci per der.
No Segons el Der Spiegel.
Sí Segons Der Spiegel.
derbi Es pot utilitzar per a qualsevol partit de la
màxima rivalitat, encara que no el disputin
equips de la mateixa localitat o regió.
deriva No s’ha de fer servir com a sinònim de des-
viació o canvi de rumb, perquè implica involun-
tarietat.
No Le Carré censura la deriva thatcherista del pri-
mer ministre.
Sí Le Carré censura la desviació thatcherista del
primer ministre.
*derrame cerebral L’expressió correcta és ves-
sament cerebral.
des- La divisió a final de línia de paraules amb
aquest prefix s’ha de fer sense partir-lo:
des-esperació, des-interès, des-orbitat.
2. Les paraules compostes amb el prefix des- i
un mot començat en s mantenen les dues s:
desseleccionar, dessalar.
desafur Fet que priva algú dels seus drets o privi-
legis. De totes maneres, preferim fer servir el
concepte pèrdua d’immunitat. No farem ser-
vir «desaforament» ni «desafurament».
El Tribunal d’Apel·lacions dicta el desafur, però encara
ha de redactar la decisió.
La justícia xilena vota que Pinochet perdi la immunitat.
desagregar Separar una cosa d’una altra. També
existeixen segregar, independitzar, desvin-
cular, desglossar, desbaratar i dividir.
•desaigüe Sinònim de desguàs.
desaiguar Sinònim de desguassar.
•desaire Demostració de menyspreu o d’indi-
ferència immerescuda.
•desangelat -ada Sense gràcia, sense encant.
desapercebut Sinònim d’inadvertit.
desarrollismo Etapa de desenvolupament econò-
mic de l’època franquista. El terme econòmic
en un context general és desenvolupisme.
desatendre Tot i ser l’equivalent de desoir, no obli-
dem altres solucions, com ara no fer cas,
prescindir, desconsiderar, ignorar, negligir.
81
D Llibre d’Estil
*desatinat -ada El terme correcte és desencer-
tat.
descafeïnar Desvirtuar una idea, una opinió, etcè-
tera.
•descansos Botes còmodes i resistents a les bai-
xes temperatures que s’utilitzen abans i, sobre-
tot, després de practicar un esport d’hivern.
(Termcat)
descendir Amb el significat de «disminuir de
valor», són preferibles baixar, disminuir.
Les temperatures han descendit tres graus.
Millor Les temperatures han baixat tres graus.
•descerebrat -ada En llenguatge col·loquial,
sense seny o sense direcció.
Actua com si fos un descerebrat.
Un Barça descerebrat no va arribar a fer cap xut a por-
teria.
•descol·locat -ada En sentit figurat, sinònim de
desorientat.
La notícia el va deixar descol·locat.
descompte, minuts o temps de Sinònim de
temps afegit o minuts afegits.
•desconnectar En llenguatge col·loquial, deixar
de prestar atenció.
desconstrucció Equivalent del castellà decons-
trucción. Tots els seus derivats també comen-
cen per des-.
descontent -a Adjectiu que no s’ha de confondre
amb el substantiu descontentament.
Està molt descontent dels resultats electorals.
No El pacte ha provocat un gran descontent.
Sí El pacte ha provocat un gran descontenta-
ment.
desconvocar Només es pot desconvocar una
cosa que encara no ha començat.
No L’assemblea votarà si es desconvoca la vaga,
que ja fa una setmana que dura.
Sí L’assemblea votarà si es posa fi a la vaga, que
ja fa una setmana que dura.
des de Denota el punt, en temps o lloc, de què
procedeix, s’origina o comença a comptar
alguna cosa. Per tant, s’ha d’evitar la prolifera-
ció d’usos poc adequats com ara els següents.
No Des de la seva actual configuració, el PSOE no
pot guanyar.
Sí Amb la seva actual configuració, el PSOE no
pot guanyar.
82
No Des de la meva condició d’espectador de tele-
visió.
Sí En la meva condició d’espectador de televisió.
No Des del Govern es pretén.
Sí El Govern pretén.
desdir En català sempre és intransitiu (desdir de,
desdir-se de) i, a diferència del castellà desde-
cir, no equival a desmentir ni a contradir.
No El Suprem desdiu l’Audiència i absol 14 presos isla-
mistes.
Sí El Suprem contradiu l’Audiència i absol 14 presos
islamistes.
desdramatitzar Atenuar o suprimir el caràcter
conflictiu d’un fet.
*desencontre Calc del castellà desencuentro.
Són equivalents possibles desacord, asinto-
nia, desavinença, enfrontament, conflicte.
•desenfadat -ada Despreocupat, informal.
La moda d’aquest any és molt desenfadada.
•desenganxar-se En llenguatge col·loquial, allibe-
rar-se de l’addicció a la droga o d’alguna activi-
tat que generi addicció.
desenvolupar-se En el sentit de «succeir o tenir
lloc un fet» són preferibles passar, tenir lloc,
portar a terme, celebrar.
No La conferència es desenvoluparà a la Fundació
Miró.
Sí La conferència se celebrarà a la Fundació Miró.
•desenvolupisme En economia, actitud o
tendència favorable al creixement econòmic
sense tenir en compte els costos o les reper-
cussions.
2. Per fer referència al desenvolupament
econòmic de l’època franquista utilitzarem el
terme castellà desarrollismo.
•desertificació Procés de formació de deserts
induït per l’activitat humana (Termcat). No s’ha
de confondre amb desertització, que és l’acció
natural de desertitzar o de desertitzar-se.
•desfondar Cansar-se, esgotar-se, un esportista,
un equip.
A la segona part, el Bayern es va desfondar.
•desgarbat -ada Sense gràcia de moviments.
Sinònim de desmanegat.
desguàs En el sentit de «taller on es desmunten
vehicles per aprofitar-ne els materials» els ter-
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
mes correctes són taller de desballestament o
taller de ferralla.
desguassar En el sentit de «desmuntar un vehicle
per aprofitar-ne els materials» el terme correcte
és desballestar.
déshabillé Gal·licisme equivalent a bata de llen-
ceria, bata femenina, generalment amb pun-
tes, que es vesteix sobre la camisa de dormir o
el pijama (Termcat). En castellà, salto de cama.
*deshauci El terme correcte és desnonament.
deslocalització Trasllat (d’un procés de produc-
ció) d’una localització ja establerta.
*desmadrat -ada Castellanisme per desenfre-
nat, esbojarrat.
•desmelenar-se S’admet amb els significats
aproximats de «desinhibir-se, deixar-se anar,
embalar-se, exaltar-se, encoratjar-se, enardir-
se, enfurir-se».
A la segona part l’equip es va desmelenar.
desmentit -ida Participi del verb desmentir que
no s’ha de confondre amb el substantiu des-
mentiment.
No Els desmentits del Kremlin.
Sí Els desmentiments del Kremlin.
de sobaquillo En tauromàquia, terme castellà que
indica una manera de clavar les banderilles.
*desopilant Incorrecte com a traducció del cas-
tellà desopilante, que significa «festiu, divertit,
que fa riure molt». Una solució possible és hila-
rant.
Una comèdia d'espionatge del tot hilarant.
*desorbitant La forma correcta és desorbitat.
No El traspàs del jugador arriba a una xifra desorbitant.
Sí El traspàs del jugador arriba a una xifra desorbita-
da.
•despatxar Tractar un afer amb algú.
El Rei despatxa amb el president del Govern.
*despatxar-se a gust Calc del castellà. Solucions
equivalents, segons el context: deixar-se anar,
esplaiar-se, quedar descansat, buidar el
pap.
*despedida La forma correcta és comiat.
*despedir Les formes correctes són acomiadar,
dir adéu.
el Periódico de Catalunya
d
D
*despegar Els termes correctes són enlairar-se,
envolar-se.
2. En sentit figurat s’ha de substituir per arren-
car, disparar, agafar volada.
No El disseny espanyol va despegar als anys 80.
Sí El disseny espanyol va arrencar als anys 80.
•despendolar-se S’admet amb el significat
d’«actuar de forma esbojarrada, sense control».
*desperdiciar Els termes correctes són desapro-
fitar, malgastar, malaguanyar.
No La jugadora no ha desperdiciat l’oportunitat de
proclamar-se campiona.
Sí La jugadora no ha desaprofitat l’oportunitat de
proclamar-se campiona.
*despreci El terme correcte és menyspreu.
*despreciar El terme correcte és menysprear.
•desprecintar Treure el precinte a alguna cosa.
*desprendiment La forma correcta és despreni-
ment: despreniment de retina.
2. En el sentit de «terra que es desprèn i cau» el
terme correcte és esllavissada.
•desregulació Mesura presa pel govern en una
economia altament intervinguda per tal de flexi-
bilitzar-la, augmentar-ne la competència i l’efi-
ciència i afavorir els consumidors. (Termcat)
•desregular Sinònim de liberalitzar.
•dessalinitzadora Planta industrial destinada a
eliminar la sal de l’aigua. S’admet dessaladora
com a sinònim.
dessalinitzar Treure la sal d’un terreny, d’una
substància, etcètera. Sinònim de dessalar.
dessuadora Samarreta de cotó de màniga llarga
que s’utilitza com a part superior del xandall.
destapar Verb que pot servir com a base per tra-
duir l’expressió castellana tirar de la manta.
Han decidit destapar-ho tot.
•destre -a Sinònim secundari de torero.
destresa No oblidem traça.
•desvaloritzar Desvalorar.
L’euro es desvaloritza respecte al dòlar.
83
D Llibre d’Estil
•desvelar Posar de manifest alguna cosa que
estava amagada. No oblidem revelar, desco-
brir, destapar, divulgar. No és sinònim de
desvetllar.
A l’entrevista, l’escriptor va desvelar els secrets de la
novel·la.
desvetllar Sinònim de despertar; suscitar. És
incorrecte en el sentit de desvelar, descobrir,
revelar.
Prendre cafè desvetlla.
Aquesta novel·la desvetlla l’interès del lector.
*de tant en quan L’expressió correcta és de tant
en tant.
detectar No oblidem descobrir, endevinar,
advertir, trobar, observar.
*detentar Són termes correctes equivalents rete-
nir, mantenir, tenir, exercir, ocupar.
•detonant En sentit figurat (habilitat com a subs-
tantiu), allò que provoca una acció, que fa
esclatar una situació explosiva. Sinònim de
detonador.
La derrota contra el Celta va ser el detonant de la crisi
del club.
Déu S’escriuen en majúscula totes les referències
a la deïtat en les religions monoteistes, com
també els pronoms personals: Déu, Esperit
Sant, Al·là, el Verb, Ell, Vós.
2. S’escriu en minúscula quan es tracta de
déus de religions politeistes.
3. S’escriu en minúscula quan s’usa en sentit
figurat.
Aquest atleta no és un déu.
deuce En tennis, terme anglès equivalent a
iguals.
déu n’hi do Expressió que s’escriu en minúscula i
sense guionets.
deure + INFINITIU Expressa probabilitat o dubte,
mai obligació.
Encara deuen estar reunits.
Un curtcircuit deu haver provocat l’incendi.
*deute extern S’ha d’escriure deute exterior.
devaluació Disminució del valor d’una moneda
expressat en or. No s’ha de confondre amb
depreciació, que és el descens del tipus de
canvi d’una moneda respecte a altres.
84
•devedé Lexicalització de la sigla DVD, disc versà-
til digital. Farem el plural devedés. La sigla no
té plural.
D’Hondt, llei (o sistema) Fórmula ideada pel
jurisconsult belga Victor D’Hondt i adoptada a
Espanya per fer la distribució proporcional en
les eleccions.
Per calcular quants escons o regidories li
corresponen a cada un dels partits que conco-
rren a les eleccions, es divideixen els vots de
cada llista per una sèrie fins al total d’escons
que s’han de cobrir. El divisor electoral serà
aquell quocient que ocupi el lloc de l’últim escó
per cobrir. Seguidament, es divideix el nombre
de vots de cada una de les llistes pel divisor
electoral i s’obté el nombre d’escons de cada
candidatura.
EXEMPLE
Circumscripció amb quatre escons, tres candidatures i
231.000 vots vàlids emesos.
Resultats: Llista A: 120.000. Llista B: 72.000. Llista C: 39.000.
120.000:1= 120.000 72.000:1= 72.000 39.000:1= 39.000
120.000:2= 60.000 72.000:2= 36.000 39.000:2= 19.500
120.000:3= 40.000 72.000:3= 24.000 39.000:3= 13.000
120.000:4= 30.000 72.000:4= 18.000 39.000:4= 9.750
El divisor electoral serà 40.000, ja que s’han de cobrir qua-
tre escons i aquest és el quart quocient.
Llista A. 120.000:40.000= 3 escons
Llista B. 72.000:40.000= 1 escó
Llista C. 39.000:40.000= 0 escons
dia Quan es tracta d’una celebració especial, s’es-
criu en majúscula: Dia de la Mare, Dia del Pare,
Dia de les Forces Armades, Dia dels
Enamorats, Dia de la Hispanitat, Dia Mundial
del Teatre.
diada S’escriu en minúscula quan s’utilitza com a
sinònim de dia assenyalat: la diada de
Corpus, la diada castellera. En majúscula quan
es tracta de l’Onze de Setembre i quan forma
part del nom propi de la commemoració: la
Diada del Bolet.
diàleg Comunicació simultània entre dues perso-
nes a través d’internet. En anglès, talk.
DIÀLEGS
1. En un diàleg, l’obertura d’un parlament s’in-
dica mitjançant el guió, que se situa després del
sagnat ordinari del text i sense espai entre
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
aquest signe i la paraula que segueix.
–El Consell d’Europa ha recomanat als coprínceps que
transfereixin les seves competències a les institucions
andorranes.
–S’ha d’arribar a un consens entre els coprínceps i el
poder popular.
En cas que una entrevista comenci directament
per una pregunta, no s’hi posarà guió al davant.
2. Els diàlegs representats mitjançant aquest
sistema no necessiten cometes, però si en el
curs del diàleg un dels protagonistes fa una
citació textual, es tancarà entre cometes angle-
ses.
3. Una altra forma de reproduir un diàleg, acon-
sellable quan hi intervenen més de dues perso-
nes o quan els parlaments són molt llargs, és
consignar al principi de cada intervenció el nom
de qui pronuncia les paraules. En aquest cas,
es col·loquen dos punts i la citació textual es
tanca entre cometes.
Nicolae Ceausescu: «¿Per què no han disparat els ofi-
cials?».
Milea: «No els vaig donar munició».
N. C.: «Heu traït els interessos del país».
Elena Ceausescu: «Havíeu de disparar contra ells».
Vegeu ENTREVISTA.
DIARIS
1. Els títols de diaris i de les publicacions periò-
diques, sigui quina sigui la seva periodicitat,
s’escriuen en cursiva.
2. S’escriuen amb majúscula la primera lletra
del títol d’una publicació i les paraules significa-
tives que l’integren: El País, El Faro de Vigo,
Abc, Revista de Occidente. EL PERIÓDICO
s’escriu completament amb majúscules.
3. Si el títol d’una publicació comença per arti-
cle, no s’ha de suprimir. Però quan es prengui
el títol com a sinònim d’exemplar, sí que es
podrà ometre, i el títol de la publicació es podrà
posar en plural.
La notícia la va publicar ahir El Espectador.
Va portar uns quants Espectadores.
4. L’article amb què comença el títol d’una
publicació no podrà fer mai contracció en cas
d’anar precedit per les preposicions a o de.
5. Si una publicació estrangera comença per
article, aquest article no s’ometrà ni es traduirà,
i al davant no s’hi situarà cap article català.
el Periódico de Catalunya
d
D
6. Quan es consigni el títol d’una informació o
un article d’una publicació, s’escriurà en cursi-
va. Les seccions i epígrafs s’escriuen amb
majúscula inicial i rodona. Els textos es repro-
dueixen en negreta i entre cometes.
7. Si es tracta d’una publicació no gaire cone-
guda que no inclogui a la capçalera el lloc d’e-
dició, aquest lloc es farà constar en el text.
8. Sempre que es tracti d’una publicació poc
coneguda, s’haurà de fer una identificació con-
venient del seu caràcter o tendència.
dictar Les lliçons, els cursos i les conferències
s’expliquen, s’imparteixen o es pronun-
cien, no es dicten.
No Javier Tomeo va dictar una conferència.
Sí Javier Tomeo va pronunciar una conferència.
die Article determinat alemany. És incorrecte ante-
posar l’article determinat català a una expressió
que comenci per die.
No Segons el Die Welt.
Sí Segons Die Welt.
DIÈRESI
1. En català, la dièresi, que només pot anar
sobre la i i la u, té dues funcions: d’una banda,
serveix per fer sonar la u dels grups güe
(ungüent), qüe (aqüeducte), güi (pingüí ) i qüi
(terraqüi ); de l’altra, serveix per desfer diftongs
quan no ho pot fer un accent. Vegeu ACCENTUA-
CIÓ.
2. La segona vocal d’un diftong decreixent
(vocal que sempre és feble) no pot ser tònica. Si
ho és, el diftong ha quedat destruït. Hi ha dif-
tong a peu i a mai, però no n’hi ha a peüc ni a
país.
3. La destrucció d’un diftong es pot donar en
dues circumstàncies diferents: que coincideixi
amb la síl·laba tònica o que no hi coincideixi.
Sigui com sigui, sempre ha de quedar marcada
gràficament. Es pot fer amb accent o amb diè-
resi.
4. Si coincideix amb la síl·laba tònica, s’ha de
mirar de desfer el diftong amb un accent. Si les
regles d’accentuació del català no ho perme-
ten, s’ha de recórrer a la dièresi. En el cas de
país, es destrueix amb un accent perquè és una
paraula aguda que acaba en vocal+s, i per tant
s’accentua; en el cas de peüc, cal recórrer a la
85
D Llibre d’Estil
dièresi perquè és una paraula aguda que no
acaba en vocal, ni en vocal+s ni en -en o -in, i
per tant no es pot accentuar. Passa el mateix
quan el diftong que s’ha de desfer és creixent
(agraïa, agraíem).
5. Si no coincideix amb la síl·laba tònica, no es
pot fer servir mai l’accent. De fet, en aquest cas
pot passar que una mateixa paraula dugui
accent i dièresi (traïció).
a) Quan una paraula té un diftong clarament
trencat (veí, veïna) o inicialment no en té (illa),
els seus derivats també el tenen trencat (veï-
nat) o tampoc no en tenen (aïllar).
b) Quan es desfà un diftong decreixent, la
dièresi sempre es posa damunt de la sego-
na vocal (estudiï, suï ). Cal recordar que en
aquest cas la dièresi no coincideix amb la
síl·laba tònica, i per això no es pot destruir el
diftong amb un accent (vegeu la diferència
entre suís i suïs).
c) Tenen diftong trencat, i es marca amb diè-
resi, els cultismes acabats en -oïdal (tiroïdal
), vocal+ïtat (continuïtat, simultaneïtat) i
vocal+itzar (europeïtzar).
d) També s’escriu amb dièresi el present de
subjuntiu dels verbs acabats en vocal+ar
(actuï, evacuï, creï ).
e) Altres mots que porten dièresi: fluïdesa,
suïcidi, diürètic, apaïsat, heroïcitat, etcètera.
Hi ha alguns casos en què, excepcionalment, el
trencament del diftong no es marca de cap
manera: es tracta de l’infinitiu, el gerundi, el
futur i el condicional dels verbs que acaben en
vocal+ir (agrair, agrairà, agrairia, agraint); els
sufixos -isme (egoisme) i -ista (egoista) (el mot
proïsme és un cas a part); els compostos de
co- (coincidir), anti- (antiimperialisme), contra-
(contraindicar), re- (reunificar) i similars; les ter-
minacions llatines -us (Màrius) i -um (pòdium).
Dieta Nom dels parlaments japonès i polonès.
*diferent a L’expressió correcta és diferent de.
No El programa és molt diferent a l’anterior.
Sí El programa és molt diferent de l’anterior.
diferit -ida Que es transmet, per ràdio o televisió,
amb molt poca diferència de temps respecte al
moment en què s’ha enregistrat. Fora d’aquest
cas, s’ha de fer servir gravat.
86
digerir No oblidem pair, més habitual tant en sen-
tit recte com figurat.
•dimensió Abast, importància: les dimensions
d’una catàstrofe.
dimitir Verb que farem intransitiu.
L’entrenador ha dimitit del càrrec.
•2. En llenguatge col·loquial, fer dimitir.
La direcció ha dimitit el responsable.
•dimitit -ida Sinònim de destituït. No s’ha de
confondre amb dimissionari, que és qui dimiteix
pel seu compte.
*d’immediat Castellanisme per immediatament,
tot seguit, a l’instant.
dinamitzar No oblidem activar, reactivar,
potenciar, promoure, animar.
diner negre Diners no declarats al fisc.
diners Generalment es fa servir en plural, però
com a terme d’economia s’utilitza en singular.
Els habitatges nous costen molts diners.
El valor del diner ha pujat. Diner públic, diner privat.
dins de, dintre de Formes que no utilitzarem en el
sentit de d’aquí a.
L’hotel s’inaugurarà d’aquí a quinze dies.
dir Verb que s’hauria d’utilitzar més sovint perquè,
per evitar-lo, se’n fan servir d’altres que no
encaixen amb el context: admetre, reconèixer,
apuntar, assenyalar o indicar.
direcció Incorrecte com a sinònim d’adreça.
No Direcció electrònica.
Sí Adreça alectrònica.
directiva Norma bàsica de la Unió Europea que
cada Estat ha de desenvolupar en la seva legis-
lació. Sinònim de directriu.
Les directives comunitàries recomanen reduir la despe-
sa.
2. No totes les instruccions comunitàries per als
països de la UE reben aquest nom. També exis-
teixen reglaments, decisions i recomana-
cions.
3. Incorrecte en el sentit de «línia o norma que
serveix de guiatge».
No Les directives del partit són molt estrictes.
Sí Les directrius del partit són molt estrictes.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
director -a Com a adjectiu, la forma femenina és
directora, no pas directriu.
No Les normes directrius.
Sí Les normes directores.
discapacitat Sinònim de minusvalidesa.
disc compacte Forma catalana de l’anglès com-
pact disc.
discjòquei Forma catalana de l’anglès disc-joc-
key. Persona que presenta i programa discos
en una discoteca, ràdio o televisió. Com a
forma abreujada fem servir dj, sense punt, inva-
riable en plural i en cursiva.
•disco Apòcope de discoteca. També s’utilitza
per designar la música que es compon espe-
cialment per a aquests locals.
discogràfica Empresa que es dedica a la produc-
ció i comercialització de discos.
discórrer En el sentit de «passar per un lloc» o
«passar el temps», són preferibles transcórrer,
passar, travessar, recórrer, circular.
No La manifestació va discórrer sense incidents.
Sí La manifestació va transcórrer sense incidents.
No El camí discorre per una vall.
Sí El camí recorre / travessa una vall.
No El temps discorre lentament.
Sí El temps passa lentament.
•disfrutar Verb que admet els usos transitiu i
intransitiu.
Els turistes van disfrutar el menjar (van disfrutar-lo).
¡Disfruta de la vida! (disfruta’n).
Disfruta amb la bona música (hi disfruta).
Els escolars disfruten fent esport (hi disfruten).
*disfuncionalitat S’ha d’escriure disfunció.
*disgressió El terme correcte és digressió.
disgustar Verb transitiu.
L’actitud del Govern disgusta el sector hoteler (el dis-
gusta).
•dislèxic -a Sinònim de dislèctic.
disparar El complement indirecte animat sempre
s’introdueix amb la preposició a.
Va disparar un tret a la serp.
Va disparar a la serp (li va disparar).
•2. En futbol, xutar.
disquet Forma catalana de l’anglès diskette.
el Periódico de Catalunya
d
D
dissoldre Es pot dissoldre una manifestació, una
assemblea o una concentració, però les perso-
nes no «es dissolen» sinó que «es dispersen».
•dissuasori -òria Sinònim de dissuasiu.
•ditocràcia Pràctica de nomenar persones a dit,
en un abús d’autoritat.
•diu Dispositiu intrauterí que s’utilitza com a mèto-
de anticonceptiu.
diversos -es No oblidem alguns, uns quants,
diferents, i sobretot uns quants com a equi-
valent de varios.
Hi ha lectors que se senten deutors d’un escriptor con-
cret. O d’uns quants.
divertimento Italianisme que significa «composi-
ció musical per a un nombre reduït d’instru-
ments, generalment de caràcter alegre». Fora
d’aquest context, s’ha d’usar divertiment,
sinònim de diversió.
divisa estrangera Pleonasme per divisa, «mone-
da estrangera». La pakistanesa és la rupia (en
plural, rupies), la brasilera el real (en plural,
reals) i la peruana el sol (en plural, sols).
DNI Sigla de Document Nacional d’Identitat. Es
pot fer servir com a primera accepció.
doblegar Plegar un objecte sobre ell mateix:
doblegar un full. No s’ha de confondre amb
doblar, fer doble: doblar els preus.
•doblet Conjunt de dues competicions guanyades
en la mateixa temporada.
•dobro Guitarra acústica que té un ressonador
metàl·lic a l’interior. Substantiu masculí.
(Termcat)
•docudrama Programa de ràdio, cinema o televi-
sió que tracta, amb tècniques dramàtiques, fets
reals propis d’un documental.
•dog Nom genèric que designa diferents races de
gossos de cos robust i talla gran, com ara el
dog argentí, el dog alemany o el gran danès.
*dolència Castellanisme per mal, malaltia,
molèstia, afecció.
domèstic -a No és sinònim de nacional, interior o
intern.
No Els vols domèstics.
Sí Els vols nacionals.
87
D Llibre d’Estil

dòmino Forma preferent a dominó. •donat a Castellanisme per propens, procliu,

que té tirada a.
domòtica Informàtica aplicada a les necessitats
domèstiques. •donat que Sinònim de com que, ja que, vist
que.
Don, Doña Formes de tractament castellanes.
Segons el context, es manté la forma castella- doncs Incorrecte amb valor causal.
na amb majúscula, o bé s’elimina, o bé se No El partit es va haver de suspendre doncs plovia
substitueix per la catalana el senyor, la senyo- molt.
ra. Sí El partit es va haver de suspendre perquè plo-
via molt.
donar Sovint s’utilitza en construccions que en
català demanen l’ús del verb fer: fer un pas, un
•donjoan Home aficionat a seduir dones. Però
salt, una passejada, un petó, un sospir; fer ver-
escriurem «Don Juan» per fer referència al per-
gonya, fàstic, ràbia.
sonatge literari.
2. Per contra, a vegades se substitueix errònia- Don Juan Tenorio era un donjoan.
ment pel verb fer en el sentit de «clavar, pegar»:
donar un cop, una clatellada, una puntada de •dònut Extensió del nom d’una marca comercial.
peu.
•dopant Es diu de la substància prohibida que
3. També són incorrectes les expressions millora artificialment el rendiment d’un esportis-
següents: ta.
*donar el sol tocar el sol
*donar la volta (a una cosa) capgirar (una cosa)
dopatge Forma catalana de l’anglès doping.
*donar regna solta deixar anar, donar curs
També utilitzarem el terme adaptat dòping.
*donar set fer venir set
*donar un gir fer un gir, capgirar,
•dòping Adaptació de l’anglès doping. Sinònim de
canviar, donar un tomb
dopatge.
*donar de menjar donar menjar
*donar-se compte adonar-se
*donar-se a la fuga fugir, fugar-se, escapar-se
*donar-se la volta tombar-se DOS PUNTS
*donar-se de menys considerar-se poca cosa
S’escriuen dos punts:
donar carpetada No oblidem les alternatives
posar fi a, tancar, concloure, arxivar. 1. Quan s’estableix una proposició general i
s’explica, a continuació, per mitjà d’altres ora-
donar començament Expressió no usual. cions.
Escriurem començar. El casament de la princesa no va caure bé per tres

donar entenent Utilitzarem preferentment l’ex- raons: era estrangera, catòlica i divorciada.
pressió donar a entendre.
2. Quan a una o més oracions els en segueix
•donar la nota Cridar l’atenció, fer-se veure, fer- una altra que resumeix les primeres o n’és con-
se notar. seqüència.
Es va recordar d’un antic catedràtic seu de Dret
•donar la talla Estar a l’altura. Mercantil: Manuel Olivencia.

•donar-se cita Congregar-se, reunir-se, acudir,

anar. 3. Per introduir una citació textual directa.

•donar-se-les de Presumir de, gastar aires de.
donar-se pressa Utilitzarem preferentment afan-
yar-se.
donat -ada És correcte i adequat amb el valor de
«considerant», però no oblidem tenint en
compte.
4. No s’han d’escriure dos punts en una oració
o frase que vagi precedida de dos punts.
No Va escriure un llibre: Senat: propòsit d’esmena.
Sí Va escriure un llibre, Senat: propòsit d’esmena.
No Un jugador va reconèixer: «Juguem a l’estil
James Bond: sempre a prop del perill».
Sí Un jugador va reconèixer: «Juguem a l’estil
James Bond, sempre a prop del perill».

88 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
5. En els titulars, després del nom d’una perso-
na per reflectir una frase textual que hagi pro-
nunciat.
Ivan Berend: «La reforma a Hongria no és un retorn al
capitalisme».
6. Després dels dos punts només s’escriu
majúscula si la paraula que s’escriu a continua-
ció és un nom propi o si és una citació textual
entre cometes.
dot Substantiu masculí: els seus dots d’actor.
dracma Unitat monetària de Grècia. Paraula feme-
nina.
draft Sistema pel qual els equips de la NBA trien
els jugadors que encara no hi han jugat per
reforçar les seves plantilles. Els 13 equips més
mal classificats de la temporada anterior se sor-
tegen l’ordre de les 13 primeres eleccions. A
partir de la catorzena plaça se segueix l’ordre
de classificació, i el millor equip de la tempora-
da serà l’últim a triar.
drag queen Terme anglès. Home que adopta una
imatge extremada, caricaturesca o burlesca de
la dona. En plural, drag queens.
d
D
•duanar Fer els tràmits perquè una mercaderia
surti de la duana i pagar-ne els drets correspo-
nents. (Termcat)
•dubte Habilitat com a adjectiu, es diu del jugador
que, a causa d’una lesió, no és clar que pugui
jugar.
Ronaldinho és dubte per al partit de diumenge.
duet Forma catalana de l’italià duetto. Sinònim de
duo.
Duma Cambra baixa del Parlament rus.
dúmping Adaptació de l’anglès dumping. Venda
de productes a un preu més elevat a l’interior
d’un país productor que en els mercats estran-
gers.
dur -a Adjectiu que no es pot utilitzar com a
adverbi. Són solucions possibles: amb duresa,
molt, molt i molt, intensament, amb molta
intensitat, etcètera.
No Els jugadors es van entrenar dur.
Sí Els jugadors es van entrenar intensament /
amb molta intensitat.
No Treballa dur.
Sí Treballa amb molta duresa / molt i molt.

dràstic -a No oblidem draconià, sever, enèrgic, *durader -a La forma correcta és durador.

rigorós, radical, gran, important, extremat.
DVD Sigla de digital versatile disk. Es pot usar com
dret Va seguit de la preposició de quan va prece- a primera referència.
dit d’article. De fet, coexisteixen les expressions
el dret de i tenir dret a.
M’empara el dret de no declarar.
Tinc dret a votar.

driblar Esquivar, un jugador, els contraris portant

la pilota i sense perdre’n el control. Sinònim de
fintar, eludir, burlar, regatejar, retallar.

driblatge En futbol, sinònim de finta, regat o

retallada.

•dríbling Adaptació de l’anglès dribble. Sinònim

de driblatge.

drive En tennis, terme anglès equivalent a cop de

dreta. (Termcat)

droga dura Droga que crea una forta addicció.

•drogata En llenguatge col·loquial, drogoaddic-

te.

droga tova Droga que no crea addicció o que ho

fa en un grau no gaire elevat.

el Periódico de Catalunya 89
E Llibre d’Estil
Ee
eagle En golf, resultat de completar un forat amb
dos cops per sota del par. Sinònim de dos
sota par. (Termcat)
EAJ Sigla, en eusquera, del Partit Nacionalista
Basc. Utilitzarem la sigla catalana PNB.
EBB Sigla de l’Euskadi Buru Batzar, màxim orga-
nisme del Partit Nacionalista Basc.
Ebola Virus responsable d’una malaltia infecciosa
molt greu que actua principalment a l’Àfrica.
e-book Anglicisme equivalent a llibre electrònic.
eco- Prefixoide del mot ecològic: ecopacifista,
ecotaxa.
Ecosoc Acrònim del Consell Econòmic i Social de
les Nacions Unides.
edat En general, s’ha d’indicar l’edat del protago-
nista de la notícia. És imprescindible quan es fa
referència a la designació per ocupar algun
càrrec, la concessió d’algun guardó o quan es
tracta d’una necrologia.
2. Malgrat la dificultat de fixar amb exactitud les
diferents etapes del desenvolupament de la
persona, prendrem els següents punts de
referència: nadó (acabat de néixer), bebè (fins a
l’any), nen (fins als 13 anys), adolescent (fins als
18 anys), jove (fins als 29 anys). Cal tenir en
compte tres aspectes:
a. Pel que fa a l’ús de nadó i bebè, quan no
calgui fixar amb exactitud la franja d’edat, en
català és més habitual utilitzar el genèric
nen.
b. Escriurem preferentment noi i noia en lloc
90
de jove quan es refereix a una persona con-
creta.
Els joves de Barcelona surten de nit.
Entre les víctimes hi havia tres nois.
c. És preferible no utilitzar els termes vell o
ancià: «un home de 68 anys», «una dona de
71 anys».
3. Les edats de les persones s’escriuen sempre
amb xifres, tant si són anys com si són mesos,
tret de la unitat: 7 anys, un mes.
4. L’edat es pot escriure entre comes o entre
parèntesis.
No Jordi Puig (de 64 anys) és veí d’Anglesola
(Urgell).
Sí Jordi Puig, de 64 anys, és veí d’Anglesola
(Urgell).
Sí Jordi Puig (64 anys) és veí d’Anglesola (Urgell).
5. Les edats històriques s’escriuen sempre en
minúscula: edat de bronze, edat mitjana.
edelweiss Germanisme equivalent a flor de neu.
edifici Els noms dels edificis van sempre en rodo-
na, tant si es tracta del nom oficial com del nom
popular: la Casa Batlló, la Casa de les Punxes,
la Pedrera, les Torres Bessones, l’Empire State.
edil Es pot utilitzar, per evitar repeticions, com a
sinònim de regidor. No significa alcalde. No
farem servir les expressions «*primer edil» o
«*primer regidor» per referir-nos a l’alcalde.
•editatge Forma catalana de l’anglès editing.
Muntatge d’imatges o sons en suport vídeo o
digital. (Termcat)
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
editorial En masculí és l’article que expressa el
punt de vista d’una publicació. En femení és
una empresa dedicada a la difusió d’escrits.
•educacional Relatiu a les ciències de l’educació.
Educàlia Nom d’una comunitat virtual.
-ee- Aquest grup vocàlic es manté en les paraules
compostes: preelectoral, preeminent, reelecció,
reemplaçar.
EE Sigla d’Euskadiko Ezkerra.
Efe Agència espanyola d’informació.
•efecte badoc Alentiment de la circulació en un
punt concret causat per la curiositat dels con-
ductors per alguna circumstància externa. En
castellà, efecto mirón. (Termcat)
•efecte dòmino El que afecta en cadena una
sèrie d’elements.
efecte 2000 Conseqüències de l’ús dels dígits 00
en els sistemes informàtics pel canvi de segle.
efecte hivernacle Elevació de la temperatura de
l’atmosfera produïda per un excés d’òxids de
carboni.
eficaç Referit a persones, sinònim d’eficient: un
venedor molt eficaç.
EFTA Sigla de l’Associació Europea de Lliure
Comerç (European Free Trade Association).
ego En psicologia, jo.
Eixample Barri de Barcelona, subdividit en
Esquerra de l’Eixample i Dreta de l’Eixample.
elapé Disc de llarga durada.
ELA-STV Sigla d’Eusko Langille Alkartasuna
(Solidaritat de Treballadors Bascos).
Elcano El nom del navegant és Juan Sebastián
Elcano. El del vaixell, Juan Sebastián de Elcano.
el del planter Expressió equivalent del castellà
canterano que millora intercalant-hi un substan-
tiu: el jugador del planter, el davanter del plan-
ter.
*el dia després Calc de l’anglès the day after.
L’equivalent és l’endemà.
el Periódico de Catalunya
e
el dia següent No oblidem l’expressió l’endemà.
e-learning Anglicisme equivalent a aprenentatge
electrònic. (Termcat)
electe -a S’aplica a les persones que han estat
elegides o designades per a un càrrec però que
encara no han pres possessió.
electroxoc Forma catalana de l’anglès electros-
hock.
elegir Quan no s’utilitza en el sentit electoral, són
preferibles escollir o triar.
E
El van elegir alcalde per majoria.
No és fàcil escollir/triar un destí entre tanta oferta.
Elisi, l’ Palau on té la residència oficial el president
de la República Francesa.
elit Forma catalana del francès élite.
El Montanyà Urbanització de Seva.
el que És incorrecte en el sentit de cosa que.
No Els alumnes fan activitats conjuntes, el que els
permet conèixer-se millor.
Sí Els alumnes fan activitats conjuntes, cosa que
els permet conèixer-se millor.
2. Quan aquesta construcció equival a què
tendirem a substituir-la.
Ja sap el que és una carrera d’aquest nivell.
Millor Ja sap què és una carrera d’aquest nivell.
el que és pitjor Castellanisme per encara pitjor.
No Estar constantment parlant al col·legiat –o, el
que és pitjor, insultar-lo– és habitual.
Sí Estar constantment parlant al col·legiat –o,
encara pitjor, insultar-lo– és habitual.
El Saler Nom d’un camp de golf que hi ha al barri
del Saler de la ciutat de València.
els dos, els tres Aquests usos són correctes
quan acompanyen un substantiu, però són
incorrectes quan fan de pronom, i en aquest
últim cas la solució és tots dos, tots tres,
etcètera.
Els dos presidents es van trobar al vespre.
Tots dos es van trobar al vespre.
Els Joglars Nom d’un grup teatral: l’última obra
d’Els Joglars.
Els Verds Partit ecologista alemany. L’article va
sempre amb majúscula.
91
E Llibre d’Estil
Una petició d’Els Verds.
•el tot + (topònim) Autoritats més importants
d’un lloc.
Hi van convidar el tot Catalunya.
El 33 Denominació actual de l’antic Canal 33, de
Televisió de Catalunya. L’article ha d’anar en
majúscula: un programa d’El 33.
El Triangle Complex comercial de Barcelona.
e-mail Anglicisme equivalent a adreça electròni-
ca i correu electrònic. (Termcat)
emblemàtic També es poden fer servir represen-
tatiu, significatiu, simbòlic.
•embolat En llenguatge col·loquial s’utilitza en els
sentits de «problema o situació difícils» i
«engany o mentida».
embornal ambiental Equivalent del castellà sumi-
dero en el sentit de «fase, procés o substància
responsable de la desaparició d’un contami-
nant de l’ambient».
Les aigües dels mars són l’embornal ambiental del diò-
xid de carboni.
embuatat -ada Confeccionat amb un teixit de
buata: bata embuatada.
emergència Esdeveniment greu que en cas de
produir-se demana una actuació immediata:
sortida d’emergència.
•èmfasi Posada en relleu d’un fet, una acció,
etcètera.
Va posar èmfasi en els bons resultats de la prova.
emfatitzar Ús preferent. Sinònim d’emfasitzar.
emigrant És la persona que va a viure fora del seu
país. Quan es parla des del país de destí, se
n’ha de dir immigrant, immigrat.
emigrar Deixar una persona el seu país per viure
en un altre. Quan es parla des del país de destí,
se n’ha de dir immigrar.
emolument Usat generalment en plural.
Retribució anual, mensual, setmanal, d’un fun-
cionari, d’un empleat.
emoticona Símbol gràfic que representa un rostre
humà amb diverses expressions, utilitzat en els
missatges de correu electrònic per transmetre
estats d’ànim.
92
•empalmar En fulbol, xutar o picar la pilota tal
com ve, sense aturar-la.
Va marcar gol després d’empalmar la pilota amb el peu
esquerre.
*empapar Castellanisme que s’ha de substituir,
segons el context, per amarar, mullar, absor-
bir, eixugar, estar xop, imbuir-se, etcètera.
La pluja va deixar ben mullades totes les disfresses.
Els espectadors, la majoria totalment xops, van resisitir
fins al final del partit.
Parlava davant les càmeres amarat de suor.
empassar-se Verb que sempre és pronominal.
El nen va caure de la barca i es va empassar molta
aigua.
•empassar-se un gripau Passar una mala esto-
na, haver de fer una cosa en contra del que un
pensa per evitar una situació pitjor.
*empast El terme d’odontologia és empasta-
ment o obturació.
empatar En llenguatge esportiu és correcte l’ús
transitiu.
El Barça i l’Espanyol han empatat el derbi.
Empetrol
•emplaçar Referit a una persona, citar-la en un
temps i en un lloc determinats.
Pujol emplaça Aznar a negociar el calendari electoral
abans de la primavera.
•empollar En llenguatge col·loquial, estudiar amb
intensitat.
empollon En llenguatge col·loquial, molt estudiós,
molt aplicat.
emportar-se [o endur-se] la palma Els diccio-
naris vacil·len entre emportar-se i emportar-
se’n. Seguint el DIEC, farem servir la primera
forma.
Tots els participants van ser molt aplaudits, però els
ballarins es van emportar la palma.
emprenyar Verb transitiu. Ús col·loquial.
No el va emprenyar en tota la tarda.
en Preposició incorrecta davant d’infinitiu si no té
valor temporal o causal. S’ha de substituir per a
o de.
No Van trigar molt en donar els resultats.
Sí Van trigar molt a donar els resultats.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
*en Castellanisme quan és reemplaçable per d'a-
quí.
No
Sí
En quatre mesos entrarà en servei la
planta dessalinitzadora del Prat.
D'aquí quatre mesos entrarà en ser-
vei la planta dessalinitzadora del Prat
en + (material o color) En principi, els materials
de què estan fetes les coses s’introdueixen
amb la preposició de: un collaret de plata, un
abric de pell, un rebedor (de color) rosa.
2. Quan aquesta estructura va precedida d’un
participi, expressant el procés de fabricació de
l’objecte, la preposició de a vegades dóna pas
a en o amb: un collaret dissenyat en plata, un
abric fabricat amb pell, un rebedor pintat en
rosa.
Enagás
*en base a Barbarisme provinent de l’anglès. Són
formes correctes equivalents per, d’acord
amb, en funció de, basant-se en, segons,
conforme a, a causa de, etcètera.
No Va ser denegat en base a raons d’ordre públic.
Sí Va ser denegat per raons d’ordre públic.
No La directiva va obrar en base al que els socis
havien demanat.
Sí La directiva va obrar d’acord amb el que els
socis havien demanat.
No Les partides s’han assignat en base als juga-
dors.
Sí Les partides s’han assignat en funció dels
jugadors.
No En base a l’auditoria, la direcció eliminarà
alguns llocs de treball.
Sí Basant-se en l’auditoria, la direcció eliminarà
alguns llocs de treball.
en breu Expressió poc habitual, encara que
correcta. Preferirem aviat, tot seguit, de
seguida, etcètera.
•encaminar En informàtica, determinar el trajecte
que ha de seguir un paquet de dades per arri-
bar a la seva destinació. En castellà, direccio-
nar. (Termcat)
•encantar Verb que farem intransitiu en el sentit
de «plaure, agradar».
Li encanta passejar.
encara que No oblidem tot i que, però, malgrat,
si bé, etcètera.
2. En castellà aunque també vol dir però, que
el Periódico de Catalunya
no significa el mateix que encara que.
No
Sí
No
Sí
e
Un camió cisterna ha perdut tres rodes quan
E
circulava per l’autopista AP-7, encara que no
ha patit cap pèrdua de mercaderia.
Un camió cisterna ha perdut tres rodes quan
circulava per l’autopista AP-7, però no ha patit
cap pèrdua de mercaderia.
La noia es recupera favorablement, encara que
els metges la mantenen en un coma induït.
La noia es recupera favorablement, però els
metges la mantenen en un coma induït.
•encarar Afrontar.
Els agricultors encaren la sequera amb dificultats.
encasellar Sinònim de classificar.
Ha rebutjat el paper d’heroi perquè no vol que l’enca-
sellin.
encertar Verb transitiu. Introdueix el complement
sense la preposició en.
El jugador va encertar el xut.
enciamera Nom amb què es coneix el trofeu de la
Copa Davis de tennis. En castellà, ensaladera.
enciclopèdia Els noms de les enciclopèdies s’es-
criuen en cursiva, amb majúscula inicial: Gran
enciclopèdia Larousse, Gran enciclopèdia cata-
lana, The new encyclopaedia britannica.
encierro Terme castellà que sovint s’utilitza com a
sinònim de corrida.
*enclau La forma correcta és enclavament.
encontre Implica la idea d’hostilitat. És incorrecte
tant com a sinònim de partit com de trobada,
reunió.
No El Madrid prepara l’encontre amb el Barça.
Sí El Madrid prepara el partit amb el Barça.
No L’encontre entre els dos artistes tindrà lloc al
Macba.
Sí La trobada entre els dos artistes tindrà lloc al
Macba.
encriptar En informàtica, xifrar basant-se en algo-
rismes matemàtics.
en curs Sinònim de present, actual.
Endesa Tot i que és una sigla, s’escriu només amb
majúscula inicial. És vàlida com a primera
referència.
endeses Accions d’Endesa.
•enduro En motociclisme, prova de resistència tot
terreny que recorre un mateix circuit diverses
vegades. (Termcat)
93
E Llibre d’Estil
*en ell, *en ella [referit a objectes] No adme-
trem aquestes expressions, que tenen molt de
rendiment en castellà referides a coses.
No [parlant d’una novel·la] En ella l’autora descriu…
Sí [parlant d’una novel·la] L’autora hi descriu…
•en entredit Significa «en dubte» en les expres-
sions «posar en entredit», «deixar en entredit»,
«estar en entredit».
•enervar Sinònim d’excitar, irritar, exasperar.
en espera de Utilitzarem preferentment la forma a
l’espera de.
•en excés Excessivament, d’una manera exage-
rada.
*enfoc La forma correcta és enfocament.
enfront Part anterior d’una construcció, especial-
ment d’un edifici. Sinònim de façana. En
aquest sentit és incorrecte frontal.
enfrontar-se És redundant dir que dues parts
s’enfronten entre si.
No Athletic i València hauran d’enfrontar-se entre
si.
Sí Athletic i València hauran d’enfrontar-se.
enfront de Locució que no es construeix mai amb
la preposició a.
en funcions Una persona ocupa un càrrec en fun-
cions quan no ha estat designada oficialment
per desenvolupar aquesta tasca o quan
segueix desenvolupant interinament el càrrec
després d’haver-se produït l’anunci del seu
cessament. És impropi dir que un govern està
en funcions quan convoca eleccions: un govern
està en funcions des que es coneixen els resul-
tats d’unes eleccions fins que es designa el nou
govern.
enganxar-se Esdevenir addicte a una droga, a
una activitat que generi addicció.
Molts adolescents s’han enganxat als videojocs.
engegar (o enviar) algú a fregir espàrrecs
Despatxar algú de mala manera, desfer-se’n.
en gran Expressió que s’ha d’evitar.
No Cornellà disfruta en gran amb els millors pallas-
sos d’Europa.
Sí Cornellà disfruta de valent amb els millors
pallassos d’Europa.
No L’Athletic celebra en gran l’accés a la Lliga de
94
Campions.
Sí L’Athletic fa festa grossa per celebrar l’accés a
la Lliga de Campions.
engreixar En el sentit d’«esdevenir gras» i «sentir
una gran satisfacció» és pronominal.
Les adolescents tenen molta por d’engreixar-se.
S’ha engreixat de sentir tants elogis.
en guaret En sentit figurat, no funciona com a
equivalent de l’expressió castellana en barbe-
cho. Un equivalent possible és en repòs.
Enher Tot i que és una sigla, s’escriu només amb
majúscula inicial. És vàlida com a primera
referència.
en honor a Només és correcta aquesta expressió
en la frase «en honor a la veritat». En la resta
dels casos, s’ha d’escriure en honor de.
Avui se celebrarà un homenatge en honor de l’escrip-
tor.
•en l’actualitat Sinònim d’actualment.
enlairament En sentit figurat, no acostuma a ser
una bona traducció de despegue. Segons el
context, hi poden anar bé arrencada, ascens,
pujada, distanciament, embranzida.
L’arrencada econòmica de l’empresa va ser especta-
cular en l’últim trimestre.
El distanciament dels blaugranes en el marcador es va
produir al tercer quart.
*en la seva majoria Traducció calcada del cas-
tellà en su mayoría que evitarem.
No Els manifestants, en la seva majoria gais, van
cridar contra el PP.
Sí Es manifestants, la majoria gais, van cridar
contra el PP.
en línia Forma catalana del terme informàtic
anglès on line.
en mans de Expressió sinònima, i preferible, de la
locució a les mans de.
L’ONU deixa Timor en mans dels indonesis.
•en ocasions A vegades.
•en olor de multitud Expressió que significa
«aclamat per moltes persones».
Crivillé va ser rebut a Seva en olor de multitud.
*en ordre a Barbarisme provinent de l’anglès. Són
formes correctes equivalents a fi de, per.
No Van prendre aquesta decisió en ordre a solu-
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil

Sí
cionar el problema.
Van prendre aquesta decisió per solucionar el
problema.

•en peu d’igualtat Significa «d’igual a igual».

La llei ha de protegir homes i dones en peu d’igualtat.

•en pla En llenguatge col·loquial s’utilitza per

expressar una actitud.
Responia en pla de broma.

en profunditat Locució adverbial que significa a

fons: entrevista en profunditat.
que no s’aconsegueix alguna cosa.

•en tant que En qualitat de.

e
2. Es pot fer servir, en frases negatives, per dir

Normalment es fa servir en el llenguatge espor-

tiu.
Henry no va ensumar la pilota.

En tant que veterà del grup, el discurs el farà ell.

enteniment Vol dir «facultat de comprendre,

seny». No s’ha de confondre amb entesa, que
vol dir «fet d’entendre’s amb algú».
No
E

Els partits de l’oposició han arribat a un enteni-

ment.
en pròpia porta Expressió que es fa servir quan Sí Els partits de l’oposició han arribat a una ente-
un jugador marca involuntàriament un gol al seu sa.
propi equip.
*enter En el camp semàntic de la borsa, calc del
*en quant a Locució incorrecta que s’ha de subs- castellà entero, que equival a punt.
tituir per quant a, pel que fa a, pel que es No Les accions han pujat dos enters.
refereix a, etcètera. Sí Les accions han pujat dos punts.
No En quant a la política exterior, el programa no
aporta cap novetat. 2. En sentit figurat, enters també és un calc del
Sí Quant a la política exterior, el programa no castellà enteros. Caldrà buscar la solució més
aporta cap novetat. adequada segons el context: punts, força,
etcètera.
*en que La conjunció que no admet cap preposi- No En les últimes setmanes el candidat ha guanyat
ció al davant. molts enters.
No L’entrenador insisteix molt en que cal reforçar Sí En les últimes setmanes el candidat ha guanyat
el migcamp. molts punts.
Sí L’entrenador insisteix molt que cal reforçar el Sí En les últimes setmanes el candidat ha guanyat
migcamp. molta força.

enquesta El terme francès enquête no només es
pot traduir per enquesta, sinó també per
investigació, expedient o sumari.
No La policia ha obert una enquesta.
Sí La policia ha obert una investigació.
*en relació a Les locucions correctes són en
relació amb i amb relació a.
entestar No sempre va bé per traduir empeñar.
Moltes vegades empeñar inclou la idea de
«compromís, esforç», més que no pas la
d’«entossudiment, obstinació». Per tant, en el
primer cas seran equivalents comprometre’s,
esforçar-se.
No Estem entestats en aquest projecte.
Sí Estem compromesos en aquest projecte.

•ensaladilla Ensalada russa. entorn de Locució que no es construeix mai amb

la preposició a.
ensenyar Ensenyar a algú, ensenyar-li.
El professor ensenya als alumnes.
ENTRADA
*en serio Castellanisme per de debò, seriosa-
ment. 1. L’entrada (lead) d’una notícia conté les dades
essencials de la informació.
Ensidesa
2. No cal que l’entrada doni resposta a les
•en solitari Sinònim de sol, tot sol, individual- conegudes 6 W angleses (who, what, when,
ment. where, why, how). Normalment amb dos o tres
d’aquests elements n’hi ha prou per donar una
•ensumar-se Ensumar, sospitar. idea completa del fet. La resta es pot desenvo-
Ja m’ensumava que no vindries. lupar al cos.

el Periódico de Catalunya 95
E Llibre d’Estil
3. L’entrada ha de ser curta: no més de 60
paraules. L’ideal és que només sigui una oració.
Convé eliminar-ne tot el material superflu.
No L’Audiència Nacional ha acordat concedir l’ex-
tradició als Estats Units del súbdit colombià
Luis Enrique Otoya Obón i la seva dona, la súb-
dita nord-americana Linda Gómez Otoya.
Aquest matrimoni està acusat de tràfic de dro-
gues i conspiració per a l’assassinat de cinc
persones. Tots dos són a la presó al nostre
país des del febrer de l’any passat. En medis
jurídics es creu que la concessió d’aquestes
dues primeres extradicions de colombians als
Estats Units només és l’inici d’una llarga llista
de narcotraficants d’aquella nacionalitat que
estan pendents d’expulsió.
Sí L’Audiència Nacional ha concedit l’extradició
als Estats Units d’un matrimoni colombià acu-
sat de tràfic de drogues i conspiració per
assassinar cinc persones. Medis jurídics
creuen que aquest cas només és l’inici d’una
llarga llista d’expulsions de narcotraficants d’a-
questa nacionalitat.
4. La paraula inicial d’una entrada no ha de ser
mai un adverbi.
5. Perquè una entrada sigui atractiva s’hi han
d’utilitzar:
a. Verbs d’acció o moviment, en lloc dels
d’estat. Veu activa en lloc de la passiva.
No Insatisfacció entre les assistents a la reunió
de dones socialistes del Parlament
Europeu per la sentència sobre l’avorta-
ment.
Sí Les assistents a la reunió de dones socia-
listes del Parlament Europeu han expressat
la seva insatisfacció per la sentència del
Tribunal Constitucional sobre la llei de l’a-
vortament.
No La Capitania General de la Regió Pirinenca
Oriental està a l’espera de comprovar els
resultats d’una insòlita experiència consis-
tent a prohibir als sentinelles que portin la
corresponent arma reglamentària amb el
carregador posat.
Sí Els sentinelles de la Regió Pirinenca
Oriental fan les guàrdies sense el carrega-
dor posat a l’arma reglamentària des de fa
tres mesos. Aquesta mesura s’ha pres
amb la finalitat de prevenir accidents.
b. Fets concrets i directes, no formulacions
vagues.
No La reforma constitucional, en vigor des del
mes de setembre passat, que va crear
96
representació parlamentària per als mestis-
sos i els asiàtics i va negar qualsevol mena
de dret als negres, va provocar la protesta
generalitzada de la comunitat negra. Des
del mes de setembre, han mort a Sud-àfri-
ca més de 250 negres per trets de la poli-
cia.
Sí Més de 250 negres han mort per trets de
la policia des que, el setembre passat, la
reforma constitucional va atorgar represen-
tació parlamentària a mestissos i asiàtics,
alhora que negava qualsevol mena de dret
a la majoria negra.
c. Personalització al màxim.
No Ahir es van produir dues manifestacions
proavortistes a Madrid i Barcelona per pro-
testar contra la sentència del Tribunal
Constitucional sobre la llei de l’avortament.
Sí Centenars de dones es van manifestar ahir,
a Madrid i Barcelona, per protestar contra
la sentència del Tribunal Constitucional
sobre la llei de l’avortament.
d. Oracions afirmatives, llevat que la notícia
estigui en la negació.
No La Casa Blanca no va acceptar ahir l’ofer-
ta israeliana.
Sí La Casa Blanca va rebutjar ahir l’oferta
israeliana.
No No s’ha arribat a cap acord en la cimera.
Sí La cimera s’ha tancat sense cap acord.
Sí Heras no va prendre la sortida a la primera
etapa.
e. Fugir de les antinotícies. Els fets noticio-
sos no són que se celebri una conferència,
un congrés, que algú faci unes declaracions,
sinó el que es diu en la conferència, el que
passa al congrés o el que el personatge
expressa en les seves manifestacions.
No Dijous passat va tenir lloc al Palau de
Congressos de Barcelona la presentació
de la campanya de seguretat del vianant
Fes-te veure, dins del Quart Congrés
Nacional de Seguretat en el Trànsit.
Sí Les autoritats de trànsit van ressaltar ahir,
en la presentació de la campanya Fes-te
veure, la necessitat que els vianants utilitzin
a la nit materials reflectants per evitar acci-
dents.
No Ricard Lobo, director del Diari Oficial de la
Generalitat, ha sortit al pas, mitjançant una
nota, de les crítiques que s’han fet públi-
ques en relació amb la llengua utilitzada en
l’edició de la citada publicació.
Sí Ricard Lobo, director del Diari Oficial de la
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
Generalitat, ha fet constar que aquesta
publicació s’edita també en llengua caste-
llana, en contra del que han afirmat els sig-
nants del Manifest dels 2.300.
6. Dins de l’entrada també s’ha d’observar l’or-
dre de més a menys importància dels elements
de la notícia, llevat que això obligui a girs
estranys en la sintaxi catalana.
No L’Organització de Consumidors i Usuaris de
Catalunya (OCUC) ha fet públic un comunicat
en què assenyala que l’últim any s’han rebut un
total de 150 denúncies contra les agències de
viatges.
Sí L’Organització de Consumidors i Usuaris de
Catalunya (OCUC) ha rebut en l’últim any 150
denúncies contra les agències de viatges,
segons posa en relleu en un comunicat.
7. S’ha de cuidar al màxim que la puntuació
sigui correcta. Una entrada puntuada inade-
quadament pot fer desistir el lector de continuar
llegint.
No La Sala Segona del Tribunal Suprem ha rebai-
xat de 12 a 6 anys de presó la pena imposada
per l’Audiència Provincial d’Oviedo a Sira
Fernández García com a autora d’un delicte
d’avortament en què va resultar morta la dona
que volia interrompre la gestació.
Sí La Sala Segona del Tribunal Suprem ha rebai-
xat de 12 a 6 anys de presó la pena imposada
per l’Audiència Provincial d’Oviedo a Sira
Fernández García, autora d’un delicte d’avorta-
ment en què va morir la dona que volia inte-
rrompre la gestació.
8. Començar l’entrada amb una citació està
prohibit, excepte en ocasions d’importància
excepcional.
•entrar En esports, verb intransitiu en el sentit
d’«escometre per prendre la pilota».
Hierro va entrar en falta a Kluivert i l’àrbitre se’n va
desentendre.
entre altres Quan acompanyi un substantiu, no
farem servir entre d’altres.
El mal temps, entre altres causes, va provocar el
col·lapse a la carretera.
2. En la resta de casos, es poden fer servir
indistintament.
Van parlar amb diversos alcaldes, Hereu i Gallardón
entre altres.
Hi van assistir un gran nombre de personalitats, Felip i
Letizia entre d’altres.
entrega Terme preferent a lliurament.
el Periódico de Catalunya
entregar Terme preferent a lliurar.
e
entrenar Quan no porta complement directe és
pronominal.
Messi s’entrena pel seu compte.
Guardiola entrena l’equip.
entre reixes S’admet com a sinònim de l’expres-
sió a la presó.
•entretallat -ada Referit a una veu, un so, que
s’emeten amb interrupcions.
E
ENTREVISTA
1. En una entrevista, el que interessa és l’opinió
de l’entrevistat, no la de l’entrevistador. Per
això, les preguntes han de ser breus i directes,
i no han de contenir implícitament la resposta.
2. La fórmula de pregunta-resposta està limita-
da a les entrevistes a fons. En la resta dels
casos, les declaracions textuals han de figurar
entre cometes.
3. Les preguntes van en negreta, i les respos-
tes, en rodona.
4. És preferible titular amb una declaració.
5. Si dins de la pregunta (o de la resposta) hi ha
una citació, s’escriu en negreta (o rodona) i
entre cometes.
6. En el cas que a l’entrevista hi hagi algun
paràgraf introductori, descriptiu o aclaridor que
contingui una citació textual, aquesta s’escriu
entre cometes dobles i en negreta. La citació
s’haurà de repetir en el punt de la conversa en
què s’hagi produït.
7. Les entrevistes es firmen i es daten com la
resta de les informacions.
8. Les entrevistes poden portar titolets. Els tito-
lets poden reproduir una frase textual de l’en-
trevistat, i no cal que hi figuri l’atribució.
9. No es poden posar titolets entre pregunta i
resposta.
10. Els aclariments que s’hagin de fer dins de
les paraules de l’entrevistat han de figurar entre
claudàtors.
11. L’entrevistador ha de tractar sempre de
vostè l’entrevistat, excepte si és un nen.
97
E Llibre d’Estil
12. Si l’entrevistat ho demana, se li pot entregar
una versió redactada de l’entrevista perquè
doni el vistiplau a la transcripció correcta de les
seves paraules.
entrevista a Expressió sinònima d’entrevista
amb. Les dues expressions provenen, respec-
tivament, de «fer una entrevista a algú» i «tenir
una entrevista amb algú».
•entubar Posar tubs a un malalt.
en un altre ordre de coses Gir tòpic i farragós
que s’ha d’evitar.
•en vies de En via de, en procés de, en curs de.
environament Muntatge o ambientació artístics
d’un espai amb objectes o materials.
en vista de Significa tenint en compte, tenint
present, considerant. No s’ha de confondre
amb amb vista a.
No Amb vista als resultats, ha decidit dimitir.
Sí En vista dels resultats, ha decidit dimitir.
en viu En directe: un programa en viu.
enxaneta Infant casteller que corona un castell
humà. Abans, anxaneta.
•enxufar En llenguatge col·loquial, recomanar.
No oblidem apadrinar, tenir padrins,
col·locar (per recomanació, per influència),
anar recomanat.
enxufe En llenguatge col·loquial, recomanació per
aconseguir un benefici sense merèixer-lo.
enxufisme En llenguatge col·loquial, favoritisme.
EP Sigla de l’agència de notícies Europa Press.
2. Sigla d’extended play, disc de durada
intermèdia, a mig camí entre un single i un long
play (LP).
epé Lexicalització de la sigla anglesa EP (extended
play), que s'utilitza per denominar un format de
gravació musical. Té una durada màxima de
20-25 minuts i acostuma a ser un disc tipus
mini-CD.
episcopat S’escriu en minúscula.
èpoques Les èpoques històriques s’escriuen en
minúscula.
98
*equànim La forma correcta, invariable, és equà-
nime.
•equipació Conjunt de peces de roba que fan
servir els esportistes d’un equip. Sinònim
específic d’equip i equipament.
Els jugadors vesteixen la segona equipació quan
juguen fora.
La samarreta de la tercera equipació és groga.
era Sempre en minúscula: era atòmica, era cristia-
na.
2. Els anys en què comencen les eres més
importants són: era jueva de la creació, any
3761 aC; era d’Abraham, 2016 aC; era de les
olimpíades, 776 aC; era sáka (Índia), 78 dC;
hègira, 622 dC; era atòmica, 1945 dC; era
espacial, 1957 dC.
*eradicació total Pleonasme per eradicació.
erari Tresor públic. Per tant, és redundant escriure
«*erari públic».
Ermitage, L’ Museu de Sant Petersburg (Rússia).
ERO Sigla d’expedient de regulació d’ocupació.
En castellà, ERE.
*erradicar La forma correcta és eradicar.
errata Errada comesa en la impressió d’un escrit:
fe d’errates.
error En el sentit de fallada, tinguem en compte
que hi ha altres possibilitats que poden aportar
més precisió i varietat: problema, avaria, ano-
malia, complicació, defecte, punt feble,
col·lapse, caiguda.
ertzaina Agent de la Policia Autonòmica basca
(Ertzaintza). Farem el plural ertzaines.
Ertzaintza Policia Autonòmica basca.
ESA Sigla de l’Administració Europea de l’Espai
(European Space Agency).
Esade Acrònim d’Escola d’Administració
d’Empreses.
•esbiaixament Sinònim de tendenciositat.
•esbiaixat -da Sinònim de tendenciós.
esbravar-se Significa «perdre un líquid la seva for-
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
talesa» i «alleujar l’ànim». No és sinònim de
desbravar-se, «perdre la bravesa (un animal)».
•escac i mat Tipus d’escac per al qual no hi ha
sortida possible. Sinònim de mat.
¡escac i mat! Expressió pronunciada per un juga-
dor d’escacs per indicar que el rei està en
escac i mat i per tant s’ha acabat la partida.
•escai Nom comú procedent de la marca comer-
cial Skai que també fa referència al material
comercialment anomenat Polipiel. Material
sintètic que imita la pell. Sinònim de pell sintè-
tica, denominació proposada pel Termcat.
•escalèxtric Adaptació de la marca comercial
Scalextric. Encreuament de vies de comunica-
ció a diferents nivells.
•escalfar En esports, no el farem pronominal en el
sentit de «començar a fer exercicis abans d’en-
trar en el terreny de joc».
Els jugadors suplents escalfen a la banda.
•escamar Fer agafar a algú recel, desconfiança.
Sinònim d’escamnar, que no farem servir.
L’actitud del reclús ja havia escamat la direcció.
El va escamar que truquessin a la porta.
•escamot En ciclisme, grup reduït de corredors
que han tret avantatge al pilot o a un grup. En
castellà, grupo de escapados. (Termcat)
escanejar Fer una exploració amb un escàner.
escàner Forma catalana de l’anglès scanner.
escapar-se Verb pronominal amb el significat
d’«allunyar-se algú alliberant-se d’allò que el
reté, d’un perill», tant en sentit recte com figu-
rat.
Els presoners es van escapar de nit.
Molins va intentar escapar-se de la polèmica.
•escaqueig En llenguatge col·loquial, acció o
efecte d’escaquejar-se.
•escaquejar-se En llenguatge col·loquial, evitar
una obligació o una situació compromesa.
*escarbar Castellanisme per gratar, remoure,
burxar, furgar.
escena Una fotografia no pot mostrar mai una
escena d’una obra teatral o una pel·lícula, sinó
una imatge, un moment o un fotograma.
el Periódico de Catalunya
e
esclavisme Sistema econòmic i social basat en el
treball dels esclaus. No és sinònim d’esclavitud,
estat d’esclau.
escó Només s’aplica als parlamentaris, no pas als
regidors.
escolaritat Conjunt de cursos que un estudiant
segueix en un centre docent. No s’ha de con-
fondre amb escolarització, que és l’acció i l’e-
fecte d’escolaritzar.
escolta Forma catalana de l’anglès scout, segui-
dor de l’escoltisme. No s’ha de confondre amb
E
escorta, que significa «grup de persones que
n’acompanyen una o diverses per vetllar per la
seva seguretat» i, en bàsquet, «jugador que
acompanya el que actua en la posició de base».
escoltar Fer atenció a allò que diu algú (implica un
acte voluntari). No és sinònim de sentir, perce-
bre per mitjà dels sentits (no implica un acte
voluntari).
No S’escolten coses molt pintoresques.
Sí Se senten coses molt pintoresques.
•escolta telefònica Intercepció d’una comunica-
ció telefònica utilitzant artificis tècnics.
•escombrar En sentit figurat, guanyar molt fàcil-
ment, arrasar.
Zapatero escombra segons les enquestes.
El Barça va escombrar els escocesos a la segona part.
escombraries En sentit figurat, no oblidem bros-
sa i porqueria com a equivalent del castellà
basura: contracte escombraries, contracte
brossa, correu brossa, programes porqueria,
menjar porqueria, llibres porqueria, televisió
porqueria. Si no està en aposició, sovint hi va
més bé porqueria.
Moltes vegades llegim porqueria.
escorar Significa inclinar-se, no pas canviar de
direcció, desviar-se.
No Bojan es va escorar cap a la dreta i va centrar.
Sí Bojan es va desviar cap a la dreta i va centrar.
escúter Forma catalana de l’anglès scooter. Moto
de cilindrada petita o mitjana amb una base per
posar-hi els peus.
·és de + INFINITIU Perífrasi que indica la convenièn-
cia d’un fet.
És d’esperar que tot sortirà bé.
És de suposar que ha canviat d’idea.
És de desitjar que guanyarà les eleccions.
99
E Llibre d’Estil
església En majúscula quan es refereix a la insti-
tució: Església catòlica, Església evangèlica. En
minúscula quan es tracta d’un edifici: l’església
de la Concepció.
*esguinç La forma correcta és esquinç.
eslàlom Forma catalana del noruec slalom.
Modalitats d’esquí alpí, esquí nàutic i piragüis-
me.
eslip Forma catalana de l’anglès slip. Peça de
roba masculina.
eslògan Forma catalana de l’anglès slogan.
Sinònim de lema.
2. Els eslògans s’escriuen en cursiva.
L’ajuntament manté la campanya Barcelona, posa’t
guapa.
Esma Acrònim de l’Escola de Mecànica de
l’Armada (Argentina).
esmaixada En tennis, cop guanyador que s’acos-
tuma a executar a prop de la xarxa picant la
pilota de dalt a baix. Sinònim de rematada. En
bàsquet, jugada de dos punts que s’aconse-
gueix introduint la pilota a la cistella amb un fort
moviment de dalt a baix. Sinònim de mat.
esmaixar En tennis i bàsquet, fer una esmaixada.
•esmenar la plana Equivalent de l’expressió cas-
tellana enmendar la plana.
El secretari general d’ICV esmena la plana a Mayol.
és millor que No oblidem val més que.
esmòquing Forma catalana de l’anglès smoking.
Jaqueta masculina de cerimònia.
esmorzar No és equivalent del castellà almuerzo,
que s’ha de traduir per dinar.
•esnifar Adaptació de l’anglès to sniff. Inhalar
droga pel nas.
esnob Forma catalana de l’anglès snob. Sinònim
d’excèntric.
ESO Sigla de l’educació secundària obligatòria.
•espagat Exercici de gimnàstica en què s’han de
mantenir les cames completament obertes, for-
mant una línia recta. (Termcat)
100
espagueti Forma catalana de l’italià spaghetti. En
plural, espaguetis.
Espai Movistar
espaldas mojadas Mexicans que aconsegueixen
travessar la frontera, a través del riu, que els
separa dels EUA.
espantá Terme castellà de tauromàquia que signi-
fica «fugida sobtada del torero ocasionada per
la por».
•espàrring Adaptació de l’anglès sparring.
Company d’entrenament d’un boxejador que
es prepara per a un combat. (Termcat)
espatlla És la part superior de l’esquena, a banda
i banda del coll, i per tant es pot usar en plural.
No s’ha de confondre amb esquena. S’utilitza
en les expressions: «arronsar les espatlles»,
«arronsar-se d’espatlles», «cobrir les espatlles»,
etcètera.
espècia Substància vegetal aromàtica usada com
a condiment. No s’ha de confondre amb espè-
cie, «classe o conjunt d’éssers semblants».
especular No oblidem calcular, sospitar, refle-
xionar, conjecturar, preveure, opinar, pre-
sumir.
•2. En esports es fa servir per indicar que un
esportista, o un equip, no s’arrisca, no s’expo-
sa, adopta una actitud conservadora controlant
la pilota.
és per això que S’utilitza innecessàriament en lloc
de per això.
No És per això que no van arribar a temps.
Sí Per això no van arribar a temps.
esperar Verb transitiu en el sentit de «restar en un
lloc, diferir de fer alguna cosa, fins a l’arribada
d’algú o alguna cosa», i en sentit figurat.
Encara l’espera la prova més dura.
A Pinochet l’esperen 58 querelles a Xile.
2. En el sentit d’«esperar-se un temps», és
intransitiu.
El conseller espera a tancar la investigació abans de
cessar Olmos.
•esperpent Modalitat teatral creada per R. M. del
Valle-Inclán.
2. Persona o cosa ridícula, extravagant.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
espeternecs Equivalent del castellà coletazos en
sentit figurat.
No
Sí
Els cops de cua de Pinochet.
Els espeternecs de Pinochet.
•espòiler Adaptació de l’anglès spoiler. Aleró o
conjunt d’alerons de la carrosseria dels cotxes
que redueix la turbulència de l’aire mentre es
desplacen.
•espònsor Adaptació de l’anglès sponsor.
Sinònim de patrocinador.
•esponsorització Sinònim de patrocini.
•esponsoritzar Sinònim de patrocinar.
esports Els noms dels esports s’escriuen en rodo-
na.
espot Forma catalana de l’anglès spot. Pel·lícula
de caràcter publicitari.
esprai Forma catalana de l’anglès spray. Sinònim
d’aerosol.
esprint Forma catalana de l’anglès sprint. Esforç
final d’un corredor per guanyar una carrera.
esprintador Forma catalana de l’anglès sprinter.
Corredor especialitzat en esprints.
esprintar Forma catalana de l’anglès to sprint. Fer
un esprint.
esquadra Italianisme en el sentit d’equip, con-
junt.
esquaix Forma catalana de l’anglès squash.
Esport de pilota que es juga amb raqueta.
•esquàter Adaptació de l’anglès squatter.
Persona sense casa que ocupa il·legalment un
habitatge buit. Sinònim d’okupa. En plural,
esquàters.
esquena És la part posterior del cos que va de
l’espatlla fins a la cintura. S’usa sempre en sin-
gular per referir-se a la d’una sola persona. No
s’ha de confondre amb espatlla. S’utilitza en les
expressions: «a esquena de», «a l’esquena de»,
«caure d’esquena», «d’esquena a», «tirar-se
(alguna cosa) a l’esquena», «girar l’esquena»,
«donar l’esquena», etcètera.
esquerrà -ana En futbol, jugador més hàbil amb
la cama esquerra que amb la dreta.
L’esquerrà Roberto Carlos va marcar un gol de falta
directa.
el Periódico de Catalunya
Madrid.
curta, generalment de to humorístic.
e
L’esquerra de Roberto Carlos manté amb vida el
esquetx Forma catalana de l’anglès sketch. En
una representació o una pel·lícula, escena
ésser Escriurem ésser com a substantiu i ser
com a verb.
No hi havia cap ésser viu.
¿Qui deu ser?
est El punt cardinal s’escriu sempre en minúscula,
tret que formi part d’un topònim o un terme
E
geopolític: l’Europa de l’Est, les relacions
Est-Oest.
establishment En anglès, conjunt de forces que
controlen el poder.
Estació de França Estació de ferrocarril de
Barcelona.
Estadi Olímpic S’escriu en majúscules: Estadi
Olímpic de Sevilla, Estadi Olímpic Lluís
Companys, Estadi Olímpic de Munic.
estadis Alguns noms de camps de futbol d’equips
espanyols porten article, que s’escriu en majús-
cula: El Molinón, La Romareda, El Sardinero, El
Madrigal, etcètera.
estagflació Forma catalana de l’anglès stagfla-
tion. En economia, situació de depressió o
estancament, acompanyada d’una forta infla-
ció.
estampida En català, aquest substantiu es rela-
ciona directament amb animals. Quan es tracti
de persones, podem parlar de desbandada,
allau humana, allau de gent i, en tot cas,
estampida humana.
Uns 150 fidels moren en una desbandada en un tem-
ple de l’Índia.
estança Sinònim d’habitació. No s’ha de confon-
dre amb estada, que significa «acció d’estar en
un lloc durant un cert temps».
No L’agència sorteja una estança a Londres de 10
dies.
Sí L’agència sorteja una estada a Londres de 10
dies.
estand Forma catalana de l’anglès stand.
Instal·lació per a la promoció i venda de pro-
ductes en fires o exposicions.
•estànding Adaptació de l’anglès standing.
Categoria, nivell.
101
E Llibre d’Estil
estar / ser Per a l’ús d’aquests dos verbs, vegeu
SER I ESTAR.
estar + GERUNDI Moltes vegades es pot evitar
aquesta construcció, sobretot si va acompan-
yada d’un adverbi de temps.
No El Govern està estudiant des d’ahir aquesta
proposta.
Sí El Govern estudia des d’ahir aquesta proposta.
*estar al caure Les expressions correctes equiva-
lents són estar a punt, estar per caure.
•estar a l’espera Esperar.
•estar a les últimes Estar en situació extrema.
Equivalent de l’expressió castellana estar en
sus amenes.
estar a mata-degolla Significa «estar molt ene-
mistat», però per raons estilístiques preferirem
altres equivalents: estar a matar, estar
enfrontats, estar enemistats.
•estar a matar Estar molt enemistat, estar a
mata-degolla.
Des de sempre les dues famílies estan a matar.
•estar amb Fer costat a.
Barcelona està amb la dona.
•estar a mort (amb algú) Estar al costat d’algú
de manera incondicional.
Malgrat les últimes derrotes, els jugadors afirmen que
estan a mort amb l’entrenador.
•estar curat d’espants No venir a algú res de
nou.
•estar de tornada Haver-ne vist de tots colors.
estar en alça Augmentar el preu, el valor, la inten-
sitat, la força, etcètera, d’alguna cosa.
El ien està en alça.
Jarabe de Palo està en alça.
estar en antena En les emissions de ràdio i tele-
visió, emetre en directe. En castellà, estar en el
aire.
*estar feliç Expressió incorrecta calcada del cas-
tellà (que al seu torn calca de l’anglès), molt
habitual en declaracions de futbolistes. Les
solucions són ser feliç o bé estar content.
No Estic feliç d’haver fitxat pel Barça.
Sí Estic content d’haver fitxat pel Barça.
Sí Sóc feliç per haver fitxat pel Barça.
102
*estar sobre avís Calc del castellà. Equivalents
possibles: estar advertit, estar alerta, posar-
se en guàrdia.
estat En majúscula quan significa «cos polític
d’una nació»: cap de l’Estat, Estat espanyol.
Però en minúscula quan es refereix als estats
d’un país d’estructura federal: l’estat de
Virgínia.
2. És incorrecte utilitzar «Estat» com a sinònim
de govern o administració central. L’Estat està
compost per les diferents administracions d’un
país: central, regional o autonòmica i local.
No L’Estat i les administracions autonòmiques.
Sí L’Administració central i les autonòmiques.
3. També és incorrecte donar-li significat
geogràfic.
No La caravana recorrerà tot l’Estat espanyol.
Sí La caravana recorrerà tot Espanya.
4. Si la paraula «Estat» porta algun complement
o adjectiu, aquest va en minúscula: Estat
francès, Estat de dret, Estat de les autonomies.
5. Les expressions «estat d’emergència», «estat
d’excepció», «estat de guerra», etcètera, sem-
pre s’escriuen en minúscula.
estat / sigut Utilitzarem preferentment estat per a
l’estil indirecte i sigut per a l’estil directe.
El Rei ha estat molt breu en el seu discurs.
L’entrenador va dir: «Ha sigut un gol decisiu».
estatal És incorrecte fer servir aquest adjectiu amb
organismes o entitats que no pertanyen a l’or-
ganització política d’un país.
No La selecció estatal de futbol.
Sí La selecció espanyola de futbol.
2. Tampoc s’ha d’utilitzar per fer referència a la
bandera, la moneda ni a l’himne d’Espanya.
•estatalitzar Posar sota el control de l’Estat.
Sinònim d’estatitzar.
Estat de benestar Actuació de l’Estat dirigida a la
producció de béns i serveis no rendibles per al
sector privat.
Estat espanyol Només l’utilitzarem per fer
referència a l’organització política espanyola,
però no com a sinònim d’Espanya.
Estat Major Quan es refereix a l’Exèrcit, ha d’anar
en majúscula.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
estat rebel Estat que rebutja la legalitat interna-
cional. Equivalent del que en castellà en diuen
estado gamberro, estado truhán, estado golfo
o estado canalla. Usat sovint en plural.
estatus Forma catalana del llatí status. Posició
social. Sinònim de posició, situació, consi-
deració, condició, rang.
•estela Sinònim de rastre, deixant, camí.
La barca deixava una estela molt ampla.
Jet lag podria seguir l’estela d’una altra comèdia d’èxit
de TV-3: Plats bruts
esteticista Forma catalana del francès esthéti-
cienne. Persona especialitzada en tractaments
de bellesa.
estic Forma catalana de l’anglès stick. Pal d’ho-
quei.
ESTIL
1. Les notícies han de ser escrites segons la
regla de l’interès decreixent.
2. Les informacions s’han de personalitzar. La
professió, el càrrec, l’edat i les circumstàncies
personals del protagonista de la notícia són ele-
ments importants.
3. El redactor no s’ha d’erigir en protagonista
de la notícia. Tampoc hi ha d’aparèixer cap
referència al periodista («ens va declarar», «em
va dir», etcètera).
4. Les oracions han de ser breus, escrites
segons l’ordre lògic (subjecte-verb-comple-
ment), i no han de contenir adjectius inútils.
5. Els paràgrafs han de ser curts.
6. Els elements de l’oració s’han de col·locar en
l’ordre correcte.
No Es trobava en excedència voluntària després
d’haver patit un accident de moto durant un
entrenament que li va causar una lesió de
columna.
Sí Es trobava en excedència voluntària per una
lesió a la columna causada per un accident de
moto durant un entrenament.
No També han estat víctimes dels lladres turistes
procedents d’altres països.
Sí Turistes procedents d’altres països també han
estat víctimes dels lladres.
No Pineda, que havia rebut un cop amb el puny a
l’estómac de Portela.
el Periódico de Catalunya
Sí
No
Sí
Sí
Portela a l’estómac.
e
Pineda, que havia rebut un cop de puny de
L’endemà, una quadrilla d’obrers forrava les
columnes del primer pis d’acer.
les columnes del primer pis.
7. S’ha de cuidar la coherència del que s’escriu.
No
E
L’endemà, una quadrilla d’obrers forrava d’acer
La llegenda del Rubio, meitat Lute, meitat Luis
Candelas, meitat Corredores.
En total, tres meitats sumarien 1,5.
La llegenda del Rubio, barreja de Lute, Luis
Candelas i Corredores.
8. No s’ha de caure en l’ambigüitat.
No Guerra contra França.
No és que s’hagi declarat la guerra a França,
sinó que Alfonso Guerra ha fet unes declara-
cions contra aquell país.
Sí Guerra, contra França.
No Vaig veure el Joan quan passejava pel parc.
¿Qui passejava, el Joan o jo?
Sí Vaig veure el Joan que passejava pel parc.
9. S’han d’evitar les formulacions que puguin
resultar equívoques.
No Amor i Eusebio, d’esquena, s’abracen davant
la impotència dels jugadors de l’Oviedo.
Sí Amor i Eusebio, aquest d’esquena, celebren el
gol davant la desolació dels jugadors de
l’Oviedo.
10. Les paraules malsonants no s’han de repro-
duir, excepte quan corresponguin a una citació
textual i afegeixin informació.
11. S’ha de defugir l’ús de llenguatges especia-
litzats. Quan calgui utilitzar una expressió tècni-
ca o poc coneguda, se n’explicarà el significat.
12. El lèxic ha de ser ric i apropiat. S’ha d’evitar
la repetició de paraules i l’ús excessiu de verbs
de gran amplitud de significats (fer, donar, tenir,
etcètera).
13. S’han d’evitar els circumloquis, els cultis-
mes i el lèxic pedant, en el qual figuren molts
estrangerismes innecessaris.
14. En la mesura que sigui possible, s’ha de
construir l’oració en positiu.
15. Una informació no ha de començar mai per
un adverbi ni per una quantitat escrita en xifres.
103
E Llibre d’Estil
16. S’han d’evitar les al·literacions.
No Com a evidència d’aquesta absència de
reticències.
Sí Com a prova que no hi ha reticències.
17. I les cacofonies.
No Agregant un ingredient.
Sí S’afegeix un ingredient.
18. S’ha de fugir de l’ús de les oracions subor-
dinades i dels incisos molt llargs. Una oració
subordinada o un incís no poden ser mai més
extensos que l’oració principal.
No El jugador, abans que es produís la sentència a
Oregon, amb el contracte en vigor i sense
haver arribat a l’acord de rescissió, s’ha fugat.
Sí El jugador s’ha fugat abans que es produís la
sentència a Oregon, quan encara tenia con-
tracte en vigor i no havia arribat a un acord per
rescindir-lo.
19. S’ha d’evitar l’ús de paraules i frases de
transició massa gastades: «en un altre ordre de
coses», «en aquest sentit», «d’altra banda»,
etcètera.
20. Molts adjectius no afegeixen res al text, pel
seu caràcter tòpic. Se n’han de fer servir d’al-
tres o bé prescindir-ne.
21. També s’ha de rebutjar tota formulació tòpi-
ca i totes les falques pròpies del llenguatge par-
lat: «ara i aquí», «valorar positivament», «el ven-
tall parlamentari», «jo diria», «a nivell de».
22. No s’ha de caure en la redundància.
El puny tancat
¿Hi ha punys oberts?
El jove adolescent
¿Hi ha adolescents vells?
Penetrar a l’interior
¿Potser es pot penetrar a l’exterior?
Accident fortuït.
¿Hi ha cap accident que no sigui fortuït?
23. S’han d’utilitzar verbs d’acció i evitar la veu
passiva.
No A Espanya hi ha més de 38 milions d’habitants.
Sí La població espanyola supera els 38 milions.
No Una pena de set anys de presó ha estat dema-
nada pel fiscal per a l’acusat.
Sí L’acusat s’enfronta a una petició fiscal de set
anys de presó.
Sí El fiscal ha demanat set anys de presó per a
l’acusat.
104
24. És incorrecta la coordinació d’elements que
regeixen preposicions diferents, llevat de sin-
tagmes molt travats per l’ús.
No Ni sóc ni he ajudat mai aquell organisme.
Sí Ni sóc d’aquell organisme ni l’he ajudat mai.
Sí No es pot pujar i baixar del tramvia en marxa.
Sí Entrava i sortia contínuament del despatx.
25. Els signes de puntuació s’han d’utilitzar
correctament. No s’ha de tallar el ritme de l’o-
ració amb la introducció de signes inútils. Això
es pot solucionar suprimint aquests signes o
canviant l’ordre de l’oració, de manera que
desaparegui la necessitat de fer-ne servir.
No La mateixa expresidenta serà convocada,
però, com que resideix a Madrid, el seu testi-
moni serà enviat per escrit.
Sí La mateixa expresidenta serà convocada, però
el seu testimoni serà enviat per escrit perquè
resideix a Madrid.
26. A vegades també es cau en el defecte con-
trari: no posar cap signe de puntuació en ora-
cions molt llargues.
No Entre altres coses li demanaven amb gran deli-
cadesa i amb motiu de la commemoració que
s’acosta que intercedeixi davant els Reis
d’Espanya perquè es faci un esforç sincer per
intensificar les relacions hispanoamericanes.
Sí Entre altres coses, li demanaven amb gran deli-
cadesa, i amb motiu de la commemoració que
s’acosta, que intercedeixi davant els Reis
d’Espanya perquè es faci un esforç sincer per
intensificar les relacions hispanoamericanes.
27. No s’han de barrejar els estils directe i indi-
recte.
No Felipe González va dir que «no em presentaré».
Sí Felipe González va dir: «No em presentaré».
Sí Felipe González va dir que no es presentarà.
estils artístics S’escriuen en minúscula i rodona:
barroc, xorigueresc, etcètera.
estils musicals S’escriuen en minúscula i rodona:
blues, bossa nova, country, garage, heavy
metal, indie, jazz, metal, new age, pop, punk,
rap, reggae, rock, swing, soul, techno, etcète-
ra. Excepció: son.
estimació Sinònim de càlcul, previsió.
L’estimació dels danys és d’uns quants milions.
estira-i-arronsa En una negociació, alternança
d’exigències i concessions. En plural,
estira-i-arronses.
estiuenc Sovint és preferible utilitzar la perífrasi
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil

d’estiu: contractes d’estiu, vacances d’estiu.

estoc Forma catalana de l’anglès stock. Quantitat

d’una mercaderia que hi ha en un magatzem.

estor Foma catalana del francès store. Cortina

d’un teixit de lli cru que es recull verticalment.

Estrada, doctrina Desenvolupada el 1930 pel

ministre d’Afers Estrangers de Mèxic Genaro
Estrada, no sosté que un govern ha de mante-
nir automàticament relacions diplomàtiques
amb tots els governs que es constitueixin. La
doctrina Estrada defensa que la política de
actualment
advice
avís
appreciable
apreciable
assist
assistir
attend
atendre
carbon
carbó
carpet
carpeta
collar
at present
consell
warning, notice

attend
assistir
attend to
carboni
coal
alfombra
file, folder
e
considerable, sensible,
estimable, perceptible
ajudar, socórrer

coll (de la camisa),

E

reconeixements suposa una ingerència en els collar necklace, collar (de gos)
assumptes interns d’un país. Per això, propug- complexion cutis, aspecte
na que el manteniment o trencament de rela- complexió constitution
cions diplomàtiques amb un país ha de ser creature criatura (ésser)
totalment independent dels canvis de govern criatura (nen) infant, baby
que s’hi produeixin. deception engany, frau
decepció disappointment
disgrace ignomínia, vergonya
ESTRANGERISMES desgràcia misfortune, accident
dismay consternació
1. No s’han d’utilitzar termes estrangers quan desmai faint, fainting fit
disposem de forma catalana adaptada (boome- diversion desviament
rang, bumerang; bazooka, bazuca; boulevard, diversió fun, entertainment
bulevard; graffito, grafit; gourmet, gurmet). envy enveja
Quan recorrem a estrangerismes, s’escriuran enviament dispatch
en cursiva (llevat que apareguin al DIEC), però eventually finalment
en rodona si són noms propis (i per tant van en eventualment by chance
majúscula). Els substantius comuns alemanys exit sortida
s’escriuran en minúscula i cursiva. èxit success
extravagant malgastador
2. Hi ha una sèrie d’estrangerismes no adaptats extravagant eccentric, peculiar
que escrivim en rodona per convenció contra- fault culpa, defecte, desperfecte
venint la norma general. Aquesta convenció falta mistake, error, lack
afecta camps temàtics concrets: begudes genial simpàtic, afable
alcohòliques (bourbon), còctels (caipirinha), genial brilliant, of genius
noms d’esports (jujutsu), estils artístics i musi- gentle benèvol, amable, suau, tou, mans (ani-
cals (art déco, reggae), ètnies (yanomano), for- mal)
matges (gruyère), races de gossos (husky), ter- gentil affable, refined courteous
mes gastronòmics (marmitako), tribus urbanes gracious clement, cortès, amable
(punk) i vins (rioja). També escriurem en rodona graciós funny, amusing
les paraules de lèxic comú del rus, l’àrab, l’he- illusion miratge
breu i el japonès: matrioixka, khaima, quipà, il·lusió hope, dream, thrill
geisha. large gran, ampli, extens
llarg long
3. S’ha d’anar amb compte amb els falsos lecture classe, explicació, conferència
amics, paraules molt similars a altres de catala- lectura reading
nes però que tenen un significat diferent. library biblioteca
llibreria bookshop
FALS AMIC NOCIÓ miser avar, garrepa
TERME CATALÀ VOCABLE EQUIVALENT miserable wretched
actual efectiu, real, verdader misery patiment, tristesa
actual present misèria poverty
actually de fet, en realitat motorist automobilista, xòfer

el Periódico de Catalunya 105

E Llibre d’Estil

motorista motorcyclist •estressant Que causa estrès.

notice avís, anunci
notícia news estressar Causar estrès.
patron mecenes, patrocinador
patró (cap) boss, chief estripar Sinònim d’esquinçar, no té res a veure
petrol gasolina amb trencar.
petroli oil, petroleum A la biblioteca de García Márquez no hi ha l’esborrany
pretend fingir, aparentar original de Cien años de soledad, que ell mateix va
pretendre intend, try, attempt, pretendre (el estripar.
tron)
prove comprovar, demostrar 2. En sentit figurat, extremat, sense contenció:
provar try, test, provar (una teoria) un llenguatge estripat.
remove treure, eliminar,
remoure turn over, remoure (un obstacle) estudiant -a En femení, preferirem la forma inva-
rent lloguer, arrendament riable: una estudiant.
renda income, interest
resort recursos, punt de reunió estudiar Equivalent possible i molt rendible del
ressort spring castellà barajar, sempre que sigui adequat al
resume reprendre context i sense oblidar altres possibilitats.
resumir summarise, abridge Sí Pujol estudia dues possibilitats per afrontar la
scénario guió, argumen seva successió.
escenari scène No Manel i Gálvez són dos dels possibles davan-
sensible sensat, prudent,apreciable ters que havia estudiat la directiva per substituir
sensible sensitive Darío Silva.
stranger desconegut, foraster Sí Manel i Gálvez són dos dels possibles davan-
estranger, estrany foreigner ters en qui havia pensat la directiva per substi-
sympathetic compassiu, benèvol tuir Darío Silva.
simpàtic nice, genial, pleasant
talon urpa ETA Sigla d’Euskadi ta Askatasuna. És vàlida com
taló heel, bankcheque a primera referència. Quan es fa al·lusió a les
topic tema, assumpte antigues divisions d’ETA, les abreviatures
tòpic commonplace, cliché correctes són ETA-M (ETA Militar) i ETA-PM
(ETA Politicomilitar).
•estranyar Verb intransitiu.
La decisió va estranyar als espectadors. 2. Sigla anglesa d’hora estimada d’arribada.
La decisió li va estranyar.
ETB Sigla d’Euskal Telebista, televisió autonòmica
estrateg -a És incorrecta la forma estratega per al basca.
masculí.
No Els dos estrategues es reuniran demà. etcètera No s’ha d’abreujar aquesta paraula.
Sí Els dos estrategs es reuniran demà.
2. S’ha d’escriure coma abans i després
estrebada Manera més planera i menys tècnica d’etcètera.
de designar una contractura muscular. En cas- Els animals domèstics com gossos, gats, etcètera,
tellà, tirón. reben molta atenció.
Tot i l’estrebada, la corredora va arribar a la meta.
3. S’ha d’evitar l’expressió «un llarg etcètera».
E Street Band, la Banda que acompanya Bruce
Springsteen. 4. Únicament s’ha d’utilitzar l’etcètera per facili-
tar la lectura d’un text. Per tant, no s’ha de fer
•estrellat Substantiu que expressa la condició servir si els conceptes englobats en l’etcètera
d’estrella de l’espectacle. no són fàcilment deduïbles pel lector.
Beyoncé confirma el seu estrellat amb cinc Grammy.
5. Amb un etcètera ja n’hi ha prou, no s’ha
estrès Forma catalana de l’anglès stress. Estat de d’escriure «etcètera, etcètera».
tensió aguda d’un organisme per una situació
d’amenaça, esgotament. ETS Sigla d’escola tècnica superior.

106 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil

EUA Sigla dels Estats Units. No s’ha d’escriure

*EEUU ni *USA. Quan el topònim o la sigla s’es-
criuen amb l’article, el verb hi concorda en plu-
ral.
Els Estats Units aproven la llei.
Els EUA aproven la llei.
Estats Units aprova la llei.
EUA aprova la llei.

euríbor Tipus d’interès que apliquen els bancs

que operen en euros en el mercat interbancari
de Frankfurt.

euro Nom de la moneda única europea. El símbol

llengua basca».
e
Euskal Herria Terme que designa la totalitat dels
territoris i del poble basc. Significa «el país de la

eusquera Llengua basca. Sinònim secundari de

basc. No farem servir «èuscar».

evidència No s’ha d’utilitzar aquest terme en el

sentit de prova, indici.
No
Sí
Falten evidències de la seva autenticitat.
Falten proves de la seva autenticitat.

2. L’expressió posar en evidència significa

«fer veure clarament» si es tracta d’una cosa, i
E

es pot utilitzar en els elements de titulació. No «fer quedar malament» si es tracta d’una per-
apostrofarem ni l’article el ni la preposició de sona.
quan precedeixin el símbol.
evocar Significa «portar alguna cosa a la memò-
euro- Les paraules amb aquest prefix s’escriuen ria», i per tant no és sinònim de tractar, abordar,
en rodona, tret que el segon component s’es- adduir, suggerir, insinuar.
crigui originalment en cursiva: eurodiputat, No Van evocar tota classe d’arguments estratè-
euroeleccions, eurofuncionari, euromíssils, gics.
euroescèptic. Quan el prefix s’uneix a una Sí Van adduir tota classe d’arguments estratè-
paraula que comença en majúscula, la majús- gics.
cula es desplaça al començament del terme No Aznar va evocar la possibilitat de sol·licitar
compost: Eurocambra, Europarlament, extradicions.
Euroconstitució, Eurodisney. Sí Aznar va suggerir la possibilitat de sol·licitar
extradicions.
Eurobasket Nom oficial del campionat d’Europa
de bàsquet per països. ex Prefix que s’escriu soldat al nom, sense guio-
net, tret que aquest nom s’escrigui en majús-
•eurocràcia Burocràcia de la Unió Europea. cula: exalumne, ex-URSS.
•euròcrata Funcionari de les institucions comu- •2. En llenguatge col·loquial, exmarit, exmu-
nitàries europees. ller: el seu ex, la seva ex, els seus ex.
eurodòlar Dòlar nord-americà dipositat en bancs ex aequo Locució llatina que significa «en igualtat
europeus o en una sucursal a Europa d’un banc de mèrits».
nord-americà.
ex cathedra Locució llatina que significa «des de
europarlamentari És preferible utilitzar el terme
la càtedra». Per extensió, amb aire de mestre,
eurodiputat.
dogmatitzant.
Eurovisió Unió Europea de Radiodifusió. La sigla
és UER. •excedentari -ària Significa «que està en
excedència».
Euskadi Buru Batzar Màxim organisme del Partit Places per suplir treballadors excedentaris.
Nacionalista Basc. La sigla és EBB.
2. No és sinònim d’excedent, sobrant.
euskaldun Persona que parla la llengua basca. És No La recaptació excedentària.
de gènere invariable. En plural, euskalduns. Sí La recaptació sobrant.
No El vi excedentari.
•euskaldunització Acció i efecte d’euskaldunit- Sí El vi excedent.
zar.
excedent empresarial Eufemisme per beneficis.
•euskaldunitzar Difondre i adoptar la llengua
basca i les característiques que es consideren excedent laboral Eufemisme per excés de plan-
pròpies dels bascos. tilla.

el Periódico de Catalunya 107

E Llibre d’Estil

*excepció feta Gal·licisme que s’ha de substituir amb majúscula.

per a excepció de o llevat de. ¡Adéu Mundial!, ¡adéu moto!, ¡adéu Àlex!
¡Mare meva! ¡Quina barbaritat! ¡Com són els fills!
Exchequer Al Regne Unit, el canceller de
l’Exchequer és el ministre d’Hisenda. 10. Per indicar ironia, dubte o sorpresa s’escriu
el signe de tancament d’exclamació entre
parèntesis (!) al final de la paraula, el sintagma o
EXCLAMACIÓ l’oració.

1. Farem servir sempre el signe d’exclamació 11. Quan l’exclamació està composta per redu-
doble: l’inicial (¡) i el final (!). plicacions, s’obre el signe abans de la primera i
es tanca després de l’última.
2. Quan es tracta d’una expressió que conté al ¡Ha, ha, ha!
mateix temps pregunta i exclamació, és possi-
ble obrir-la amb el signe d’exclamació i 12. S’ha d’evitar que el text tancat entre els sig-
tancar-la amb el d’interrogació, o viceversa. nes d’exclamació sigui llarg.
¿Què vol que li diguem si fa tres dies que estem expli-
cant la vida del nostre fill! executar No es pot usar com a sinònim de matar
o assassinar perquè significa «aplicar la pena de
3. Els signes inicial i final d’exclamació s’han de mort a un condemnat».
col·locar, respectivament, en el lloc en què No Els terroristes van executar els seus ostatges.
comença o acaba l’exclamació, que no té per Sí Els terroristes van assassinar els seus ostat-
què coincidir amb l’inici del període. ges.
No n’aprendràs mai..., ¡digue’ls que no hi sóc!
¡Mare meva, ja estem!, i encara no són les deu. Executiu Com a sinònim de Govern, s’escriu en
majúscula.
4. Si el final de l’exclamació tanca una oració o
un període, no s’hi ha de posar punt, ja que el •exemplaritzant Que serveix d’exemple.
que forma part del signe exerceix aquesta fun-
ció. exempt Significa «lliure d’una cosa». És inadequat
¡Jo era allà dins! No sé com me’n vaig sortir. utilitzar-lo amb el sentit de mancat d’alguna
cosa.
No L’espectacle està exempt d’interès.
5. Després del tancament de l’exclamació s’hi
pot posar coma, punt i coma, dos punts, punts Sí L’espectacle no té interès.
suspensius i guió.
Exèrcit Guerriller del Poble Gallec Lliure En
català.
6. Els punts suspensius es posen al davant del
signe d’exclamació final si el sentit de la frase exercitar No s’ha de fer servir aquest verb (ús
queda incomplet, i al darrere si el sentit sí que obsolet) amb el significat de «posar en pràctica,
queda complet. exercir, un dret, un càrrec, una funció, etcète-
ra». El terme correcte en aquest cas és exercir.
7. Les cometes es posen al darrere del signe No Va exercitar accions legals.
d’exclamació final si s’han obert abans de l’o-
Sí Va exercir accions legals.
bertura de l’admiració. En el cas contrari, es
posen al davant del signe de tancament d’ex- *exilar La forma correcta és exiliar.
clamació.
Quan l’Àlex va anar al circuit, li va dir: «¡Fill, no corris!».
*exilat -ada La forma correcta és exiliat.
¡Continua sent un «tonto romàntic»!
eximent Quan és substantiu, és masculí.
8. El signe d’exclamació va dins del parèntesi La miopìa era un eximent del servei militar.
en el cas que correspongui a l’expressió que va
dins d’aquests signes. En cas contrari es posa existir És sinònim d’haver-hi, però en general no
a fora. l’ha de reemplaçar.
No Existeixen tres candidats.
9. Quan s’escriuen diverses oracions exclama- Sí Hi ha tres candidats.
tives seguides, si no se separen mitjançant
coma o punt i coma, cada una ha de començar •exitós -osa D’èxit.

108 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil

expansionar Sinònim d’expandir.

La cultura llatina es va expansionar per una gran part
d’Europa.

explorador En informàtica, sinònim de navega-

dor. (Termcat)

•explosionar Sinònim de fer explotar, fer escla-

tar.

2. No s’ha d’utilitzar amb el verb fer.

No
Sí
Els artificiers van fer explosionar la bomba.
Els artificiers van explosionar la bomba.
ENTRADES SUPRIMIDES

Euskal Ezkerra L’acrònim és Eue.

e
•estar abocat a Estar obligat, condemnat, a fer
una cosa.
La coalició està abocada a desaparèixer.

Eusko abendaren En basc significa «raça basca».

És l’himne oficial d’Euskadi, també conegut per
Gora ta gora.

Eusko Jaurlaritza Utilitzarem la forma catalana

Govern basc.
E

Expomòbil Saló de Fira de Barcelona.

Eusko Legebiltzarra Utilitzarem la forma catalana
ex professo Locució llatina que significa «expres- Parlament basc.
sament», «de propòsit», «amb el propòsit exclu-
siu de».

•èxtasi Droga sintètica d’efectes al·lucinògens i

afrodisíacs.

extorsionar Sinònim d’extorquir.

extra En cinema, actor secundari. En plural,

extres.

2. Com a adjectiu és invariable quan significa

«de qualitat superior»: uns vins extra. Però és
variable quan significa «quantitat addicional»:
despeses extres, hores extres, pagues extres.

extra brut Mena de cava.

*extraditar La forma correcta és extradir, que es

conjuga com servir, no pas com dir: extradeix,
extradeixen, extradida.

•extraïble Que es pot extreure.

Un cotxe dels anys 90 equipat amb radiocasset extraïble.

extraradi Perifèria d’una ciutat.

extra sec Mena de cava.

extrem És incorrecte en el sentit d’«assumpte,

punt o qüestió que es discuteix o s’estudia».
No Ferrándiz va consultar amb l’advocada els
extrems de la seva declaració.
Sí Ferrándiz va consultar amb l’advocada el con-
tingut de la seva declaració.

*extrovertit La forma correcta és extravertit.

EZLN Sigla de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament

Nacional, de Mèxic.

el Periódico de Catalunya 109

F Llibre d’Estil
Ff
•fabular Sinònim d’inventar, imaginar.
facció Grup polític, pertanyent a un partit, amb
una línia pròpia: les dues faccions del partit.
Sinònim de grup, part, sector, ala, tendèn-
cia, corrent.
•factoria Sinònim d’empresa o fàbrica.
El líder sindical va visitar la factoria Seat de Martorell.
La factoria Disney estrena pel·lícula.
facturatge Adaptació catalana de l’anglès facto-
ring. Gestió i cobrament de factures que una
empresa porta a terme per encàrrec d’una altra.
facultat Quan es refereix als centres d’ensenya-
ment universitari, va en majúscula si s’escriu el
nom complet.
La conferència se celebrarà a la
d’Econòmiques.
Tres facultats barcelonines han secundat la vaga.
FAD Sigla del Foment de les Arts Decoratives.
•faena En tauromàquia, actuació del torero en una
corrida, especialment en l’últim terç.
Fahrenheit Escala de temperatura que es fa servir
als Estats Units. Pren el nom del físic alemany
Gabriel Daniel Fahrenheit. El punt de congelació
de l’aigua està situat a 32 graus, i el d’ebullició,
a 212 graus. Per convertir en graus Celsius,
s’ha de restar 32, multiplicar per 5 i dividir per
9. El símbol és ºF, i s’escriu separat de la quan-
titat: 87 ºF.
fair play En anglès significa «joc net». En el llen-
guatge internacional es fa servir en el sentit
d’observar els principis establerts pel dret i els
110
costums.
•falàfel Pasta de cigrons, típica del Pròxim Orient.
(Termcat)
•falaixa Jueu etíop. En plural, falaixes.
•falcó En un govern, defensor de posicions o
mesures dures. Oposat a colom.
fallar Incorrecte en el sentit de decidir, dictar, pro-
nunciar, sentenciar, en l’àmbit judicial, i d’adju-
dicar, concedir, atorgar, en l’àmbit dels premis
i concursos.
No El tribunal va fallar a favor de l’empresari.
Sí El tribunal es va pronunciar a favor de l’empre-
sari.
No Demà es falla el premi Nobel de la pau.
Facultat Sí Demà es concedeix el premi Nobel de la pau.
•fal·locràcia Predomini de l’home sobre la dona,
especialment en la vida pública.
falsos amics Vegeu ESTRANGERISMES.
família reial Sempre amb minúscules.
fan Partidari, admirador incondicional, especial-
ment d’un cantant, d’un artista, etcètera. En
plural, fans.
•fanalet vermell L’últim d’una classificació, espe-
cialment en esports. Sinònim de cuer.
•fanfàrria Tocada de trompetes en to solemne o
joiós.
•fantasma En llenguatge col·loquial, sinònim de
vanitós, pretensiós.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
•fanzín Adaptació de l’anglès fanzine. Publicació
contracultural, difosa de manera reduïda per
circuits no comercials.
FAO Sigla de l’Organització per a l’Agricultura i
l’Alimentació (Food and Agricultural
Organization), organisme de l’ONU.
•fardar En llenguatge col·loquial, presumir,
donar-se importància.
Sempre està fardant de casa.
Farga, La Centre d’activitats de l’Hospitalet de
Llobregat.
Farmaindústria Patronal dels laboratoris far-
macèutics.
Farnesina, La Palau romà seu del Ministeri
d’Afers Estrangers italià.
•farol S’admet com a sinònim de catxa, en sentit
recte, i de fanfarronada, en sentit figurat.
Tenia molt males cartes, però va anar de farol i va guan-
yar.
El PSOE qualifica de farol l’ambigüitat del PSC.
•farra En llenguatge col·loquial, sortida festiva,
gresca.
•farragós -osa Sinònim de feixuc.
Far West Expressió anglesa que farem servir per
referir-nos al que en castellà en diuen lejano
oeste en el context dels cowboys nord-ameri-
cans.
fascinar Verb transitiu.
Un espectacle que fascina els menuts.
La feina la fascina.
fast food En anglès, menjar ràpid.
fastiguejar Verb transitiu.
El fastigueja no jugar la Lliga de Campions.
•fatal S’admet com a adverbi.
L’experiment va sortir fatal.
fatxa S’escriu en rodona tant amb el significat
d’aspecte com de feixista.
fàtua A l’islam, decisió o regla proclamada per un
líder religiós musulmà. En plural, fàtues.
•favela Al Brasil, barraca que no disposa de cap
mena de servei. Farem el plural faveles.
el Periódico de Catalunya
f
F
fax En plural, faxos.
FBI Sigla del Federal Bureau Investigation (Oficina
Federal d’Investigació).
FECAC Sigla de la Federació d’Entitats Culturals
Andaluses a Catalunya.
Fecsa Sigla de Forces Elèctriques de Catalunya,
SA. S’escriu amb majúscula inicial. És vàlida
com a primera referència.
Fed Abreviatura de la Reserva Federal dels EUA.
No s’ha d’utilitzar als titulars ni com a primera
referència.
fedaí -ïna Membre del moviment d’alliberament
palestí. En plural, fedaïns, fedaïnes.
Federació d’Associacions de la Premsa
d’Espanya
*federalitzar La forma correcta és federar.
FE D’ERRATES
1. La funció de la fe d’errates és reconèixer les
equivocacions sense cap recurs retòric.
2. La fe d’errates ha de contenir el títol de l’es-
crit o una altra referència inequívoca del text on
hi ha hagut l’error, la pàgina i la data de l’edició.
3. La fe d’errates ha d’estar redactada de
manera que el lector no hagi de rellegir l’escrit
primitiu.
4. La fe d’errates no es pot publicar sense
haver rebut el vistiplau de la direcció.
5. No s’hi han d’utilitzar expressions com «per
error», «per equivocació», etcètera.
feedback Anglicisme equivalent a retroacció,
realimentació.
feeling Anglicisme equivalent a encant, atracció,
simpatia, entesa.
FEF Sigla de la Federació Espanyola de Futbol.
feina Vigilem la distribució de feina i treball.
S’utilitza preferentment feina en casos com ara
«trobar feina», «estar sense feina», «acabar la
feina», «tenir massa feina».
2. Quan es refereix a l’«obra produïda» és més
111
F Llibre d’Estil
apropiat dir-ne treball.
Ha presentat el seu primer treball en solitari.
feinejar Incorrecte en el sentit de pescar.
•fèmina Dona. Usat sovint en esports, general-
ment en plural.
•feminització Procés pel qual un fenomen social
afecta cada cop un nombre més gran de per-
sones de sexe femení. (Termcat)
Fenomen, el Pseudònim del futbolista Ronaldo.
En cas d’aglutinació, l’article ha d’anar en rodo-
na: els primers gols del Fenomen.
fer Per a les interferències entre els verbs fer i
donar, vegeu DONAR.
*fer de les seves Expressió incorrecta sense el
pronom feble. Ha de ser sempre fer-ne de les
seves.
fer el pi Posar-se de cap per avall amb les mans a
terra i els peus enlaire. Sinònim de fer la figue-
reta.
fer front a Afrontar, fer cara a.
Feria de Abril de Sevilla
Feria de San Isidro de Madrid
*fer la vista grossa L’expressió correcta és fer
els ulls grossos.
*fer menció a L’expressió correcta és fer menció
de.
*fer posar ferms L’expressió correcta és fer qua-
drar.
ferri Forma catalana de l’anglès ferry. Sinònim de
transbordador.
fer-se amb En català només vol dir
«relacionar-se». No té el sentit d’apoderar-se,
atrapar, apropiar-se.
No Bonano es fa amb la pilota.
Sí Bonano atrapa la pilota.
*fer-se el sord Expressió incorrecta amb el pro-
nom feble. Ha de ser sempre fer el sord.
*fer-se l’orni Expressió incorrecta amb el pronom
feble. Ha de ser sempre fer l’orni.
•fer un lleig En llenguatge col·loquial, ser des-
cortès, menysprear, desairar, tenir una descor-
tesia.
112
festa major S’escriu sempre en minúscula.
Dilluns va començar la festa major de Gràcia.
Festes de la Mercè
•feta Formatge grec amb denominació d’origen.
FEVE Sigla de Ferrocarrils Espanyols de Via
Estreta.
fiasco Fracàs.
Fiat Sigla de Fabbrica Italiana Automobili Torino.
Tot i que és una sigla, s’escriu com a nom de
marca.
FIBA Sigla de la Federació Internacional de
Bàsquet.
fibrosi quística Afecció metabòlica hereditària.
No se n’ha de dir fibrosi cística.
ficar Significa «fer entrar dins un lloc» i per tant és
equivalent del castellà meter: ficar la clau al
pany, ficar-se al llit. Notem, però, que en català
el lloc ha de ser explícit en la frase, i per això no
sonen bé expressions com «*ficar gols», que no
admetrem.
No Aquesta termporada Messi ja ha ficat 11 gols.
Sí Aquesta termporada Messi ja ha marcat 11
gols.
No Rudy ha ficat 14 punts al tercer quart.
Sí Rudy ha sumat 14 punts al tercer quart.
No El PP fica por a la ciutadania.
Sí El PP fica la por al cos a la ciutadania.
•ficar-se amb algú Fer la guitza a algú.
•fidelitzar Aconseguir la fidelitat d’un consumidor.
(Termcat)
•fideuà Forma col·loquial de fideuada. En plural,
fideuaes.
FIFA Sigla de la Federació Internacional de Futbol
Associació. És vàlida com a primera referència.
file En llenguatge informàtic, anglicisme equivalent
a arxiu, fitxer.
•filó Sinònim de mina també en sentit figurat.
•filosofia Concepció d’una cosa que reposa
sobre un conjunt de principis; aquests mateixos
principis: una nova filosofia del comerç exterior.
final four Anglicisme equivalent a final entre
quatre. Fase que determina el campió d’una
competició, generalment de bàsquet, que
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
juguen quatre equips pel sistema d’eliminatò-
ries directes en una mateixa ciutat.
finalització No oblidem conclusió, final (masculí)
o fi (femení).
finalitzar No oblidem acabar, resoldre, enllestir,
completar.
*financiar La forma correcta és finançar. Per tant
són incorrectes les formes conjugades *financiï,
*financiïn, etcètera.
finlandès -esa Gentilici de Finlàndia. No és sinò-
nim de finès.
finger Anglicisme per passarel·la. Passadís mòbil
dels aeroports que permet als passatgers acce-
dir directament a l’avió des de la terminal.
(Termcat)
finn Embarcació de regates de vela d’un sol tripu-
lant.
fins / fins a La preposició fins va seguida de la
preposició a (o en i per) si les expressions de
lloc o temps que introdueix també en durien.
Aniran fins allà. Aniran allà.
El portaran fins al magatzem. El portaran al magat-
zem.
No ho rebrà fins aquest matí. Ho rebrà aquest matí.
No es reuniran fins a les nou. Es reuniran a les nou.
No ens veurem fins per Nadal. Ens veurem
Nadal.
No vindrà fins demà. Vindrà demà.
Però davant dels dies del mes, dels mesos o
dels anys, sempre s’escriu fins a.
Tenim temps fins al dia 23. S’acaba el dia 23.
No s’obrirà fins a l’octubre S’obrirà l’octubre del
del 2003. 2003.
La pau no va arribar fins La pau va arribar el
al 1945. 1945.
2. Dit d’una altra manera, la preposició a cau
davant d’adverbis morfològics, però no davant
de sintagmes nominals amb funció adverbial.
Fins demà, fins dilluns.
Fins a l’any que ve.
3. Si no introdueix una expressió de temps o de
lloc, s’escriu fins a.
Fins a arribar al seu destí.
Comptarem fins a vint.
4. Davant de que, sempre s’escriu fins.
La sessió es va allargar fins que no van firmar el docu-
ment.
el Periódico de Catalunya
f
F
fins a la medul·la Calc de l'expressió castellana
hasta la médula. L'equivalent més productiu és
fins al moll de l'os. I en un altre sentit, més
emfàtic, estar-ne fins al capdamunt, tenir-
ne els nassos plens.
Rocker fins al moll de l'os i molt amic dels seus amics.
Ja n'estava fins al capdamunt, d'aquella situació.
fins a la sacietat Traducció literal, que evitarem,
de l’expressió hasta la saciedad, que en cas-
tellà té més rendiment que en català. Altres
equivalents: moltes vegades, molt i molt.
Pujol havia reclamat moltes vegades el 30% de l’IRPF.
fins i tot No oblidem l’alternativa i tot al darrere del
sintagma modificat.
Fira d’Abril En català la que se celebra a
Catalunya.
Fira del Disc de Col·leccionista
Fira del Llibre Sempre en català.
Fira de Santa Llúcia
Fira de Sant Ponç
firewall En informàtica, anglicisme equivalent a
tallafoc, dispositiu que té com a finalitat evitar
entrades no autoritzades en un ordinador o una
per
xarxa. (Termcat)
•firma Empresa, casa comercial.
FIRMES
1. Les informacions d’EL PERIÓDICO han d’a-
nar firmades en una línia a part al començament
del text, ja sigui amb el nom del redactor que ha
cobert la informació o bé amb el nom de l’agèn-
cia o agències que l’han proporcionat. La firma
ha d’anar en negreta i caixa alta.
MONTSERRAT BALDOMÀ
BARCELONA
2. Les informacions de la pàgina de breus de
Catalunya es firmen al final, en caixa alta i en
rodona, i amb inicials.
3. Les informacions complementàries no es fir-
men en el cas d’haver estat redactades per la
mateixa persona, i es firmen amb inicials o amb
el nom complet quan les elabori un altre redac-
tor. En aquest cas, després del punt final de la
113
F Llibre d’Estil
informació s’hi escriu la firma corresponent, en
caixa alta. Després de la firma no s’hi ha de
posar punt.
4. Els breus es firmen al final, amb inicials si es
tracta d’un redactor d’EL PERIÓDICO o el nom
d’una agència que tingui més d’un terme (AP,
FP, EP), i amb la denominació completa de
l’agència en cas que aquesta consti només
d’una paraula (EFE, REUTERS).
5. En el cas que un redactor hagi de firmar
diverses informacions en una mateixa pàgina o
en pàgines encarades, només haurà de fer ser-
vir la firma completa per a la informació més
important, i les inicials per a les restants.
6. Un redactor pot firmar amb el seu nom com-
plet una informació i un bitllet d’opinió que figu-
rin a la mateixa pàgina.
7. A les inicials es podran mantenir els connec-
tius: G. P. DE O.
8. Si una informació és d’agència, es firma amb
el seu nom sempre que no es confirmi o ampliï
fonamentalment. Quan s’hi incorporin dades
procedents de diverses agències, sense que
predomini substancialment la informació pro-
porcionada per una d’elles, es firmarà
AGÈNCIES. Si la reelaboració és substancial,
s’haurà de firmar EL PERIÓDICO. En cas que
alguna de les agències ofereixi una dada de
rellevància que no hagin proporcionat les altres,
s’efectuarà l’atribució corresponent en el text.
Si l’ampliació que fa el redactor en la notícia
d’agència és substancial, la podrà firmar, però
haurà de citar en el text la font originària de la
notícia.
9. Les cròniques de corresponsals, col·labora-
dors, etcètera, s’encapçalen amb la firma de
qui ha subministrat la notícia. En els casos en
què sigui pertinent, s’hi afegeix, separada per
una barra, la firma del redactor que hagi reela-
borat el text, sempre que faci una aportació
substancial al contingut. Els noms han d’anar
separats de la barra per un espai.
10. En els casos en què dins del treball firmat
per un redactor s’hi incloguin dades facilitades
per un altre, per corresponsals o col·labora-
dors, es consigna explícitament dins del text
indicant el seu nom en negreta.
11. Quan una informació sigui únicament el
resultat de la reelaboració d’un comunicat o
114
una nota de premsa arribats a la redacció, es
firmarà EL PERIÓDICO.
12. Quan més d’un redactor hagi contribuït
substancialment a l’elaboració d’una informa-
ció, la firma inclourà els noms de tots ells, sepa-
rats per una barra, segons els exemples
adjunts:
FRANCISCO J. DE PALACIO // MADRID
ANTONI FUENTES // BARCELONA
XABIER BARRENA // ANTONIO BAQUERO
BARCELONA
13. Totes les fotografies que publiqui EL
PERIÓDICO, amb l’excepció dels retrats a
menys d’una columna, es firmen amb el nom
de l’autor en caixa alta. A aquests efectes, no
es consideren fotografies les reproduccions de
quadros, ni els fotogrames de pel·lícules, ni les
captures de pantalla d’internet.
14. Les fotos cedides es firmen amb el nom de
l’autor, si se sap, o del mitjà o entitat d’on pro-
cedeixen (THE NEW YORK TIMES, EDICIONS
62). En el cas que es tracti de fotogrames de
pel·lícules o fotos promocionals, es firma EL
PERIÓDICO, sempre que siguin actuals. En cas
que hagin estat incorporades a l’arxiu d’EL
PERIÓDICO, haurà d’aparèixer únicament la
menció ARXIU.
15. En les fotos d’agència també hi haurà de
figurar, si se sap, el nom del fotògraf, separat
del de l’agència per una barra. Entre el nom de
l’agència i la barra, i entre la barra i el nom del
fotògraf, s’hi ha de deixar un espai en blanc.
AP / SRECKO LATAL
16. Les mencions com ara «enviat especial»,
etcètera, figuren darrere del nom del fotògraf,
després d’una barra, en rodona i amb majús-
cula inicial.
JOAN CORTADELLAS / Enviat especial
17. Les fotos d’arxiu s’han de firmar amb el
nom de l’autor si són recents o constitueixen un
document gràfic important. En cas contrari,
només es firmen amb la menció ARXIU.
ARXIU / PEPE ENCINAS
ARXIU / EFE / M. BARRIOPEDRO
18. Cap fotografia pot aparèixer firmada per
dos fotògrafs, tret de casos excepcionals.
19. Quan diverses fotos que fan fris són del
mateix autor, només es firma la de l’esquerra. Si
són d’autors diferents, cadascuna porta la seva
firma.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
20. Quan, per raons justificades, no convingui
identificar l’autor de la foto, es firmarà EL
PERIÓDICO.
21. Els gràfics, els mapes i els dibuixos han de
portar firma. En el cas que en la seva elabora-
ció hi hagi contribuït més d’un grafista amb
aportacions significatives, hi han de figurar els
noms de tots ells.
22. Si el gràfic o el mapa consisteix en una
mera actualització d’un altre ja existent, es fir-
marà EL PERIÓDICO.
23. En el cas de gràfics o mapes proporcionats
per altres mitjans, es firmaran amb el nom d’a-
quests, i s’hi afegirà el d’EL PERIÓDICO si hi ha
una aportació significativa.
THE KNIGHT-RIDDER / EL PERIÓDICO
fiscalia En minúscula com a genèric. En majúscu-
la quan es refereix a una de concreta: la Fiscalia
de Màlaga, la Fiscalia Anticorrupció.
*fiscal independent Anglicisme per fiscal espe-
cial.
fiscalitat Conjunt de lleis i normes referides als
impostos.
fissió nuclear Desintegració d’un nucli atòmic. No
s’ha de confondre amb fusió nuclear, que és la
unió de dos nuclis atòmics o més.
fita Objectiu.
fitness En anglès, tipus de gimnàstica per mante-
nir-se en forma. Tot i que el Termcat proposa
condicionament físic, utilitzarem el terme
anglès.
•fíxing Canvi mitjà durant una sessió dels mercats
financers o de matèries primeres.
flagell En el sentit de «calamitat que s’abat sobre
un poble» no oblidem epidèmia, càstig,
plaga, fúria.
flaix Forma catalana de l’anglès flash.
flashback En anglès, escena de curta durada
que, intercalada en un film, trenca la cronologia
dels fets i evoca temps passats.
Fleet Street Carrer de Londres on hi ha la major
part de les redaccions dels diaris.
el Periódico de Catalunya
f
F
*fletar El terme correcte és noliejar en el sentit de
«llogar un vaixell per transportar mercaderies o
persones». Si s’aplica a altres vehicles es fa ser-
vir llogar o contractar.
flexibilitat del treball Adequació del volum de tre-
ball a les necessitats de la producció, amb la
possibilitat de contractar i acomiadar els treba-
lladors amb un mínim de regulacions legals.
•flexo Llum, generalment de taula, amb braç flexi-
ble. (Termcat)
•flipar En llenguatge col·loquial, entusiasmar,
apassionar, agradar molt.
flirtejar Tenir una relació amorosa curta i superfi-
cial. També s’admet en sentit figurat.
Els sindicats flirtegen amb la patronal.
•florero En sentit figurat, persona que es té més
per fer bonic que per treballar. Té un matís des-
pectiu.
CiU ironitza sobre l’efecte Piqué i qualifica el portaveu
de «florero català».
flota En majúscula quan aquest terme forma part
d’un nom propi: la Sisena Flota, la flota costa-
nera.
flying dutchman Embarcació de vela de tres tri-
pulants.
Flushing Meadows Complex tennístic de Nova
York on es disputa el US Open.
FMC Sigla de Federació de Municipis de
Catalunya.
FMI Sigla del Fons Monetari Internacional.
Fnac, la Sigla de Fédération Nationale d’Achat des
Cadres, que no obstant escriurem només amb
majúscula inicial.
FNEC Sigla de la Federació Nacional d’Estudiants
de Catalunya.
FNLC Sigla del Front Nacional d’Alliberament
Cors.
•fogueig Terme que s’utilitza en les expressions
«bala de fogueig», «arma de fogueig» per refe-
rir-se a la munició que només conté pólvora.
Foixarda, la Nom d’unes instal·lacions esportives
de Barcelona.
115
F Llibre d’Estil
Foment del Treball Nacional Organització patro-
nal catalana.
fondue Plat d’origen suís fet amb formatge fos
barrejat amb vi blanc.
•fontaner S’utilitza, en sentit figurat, com a equi-
valent del castellà fontanero, persona que, de
manera discreta, s’ocupa d’arreglar afers difícils
o poc clars: els fontaners de la Moncloa.
Font del Gat
FONTS
1. Les fonts d’una informació s’han d’esmentar
sempre que sigui possible.
2. Les fonts han de ser identificades amb la
màxima precisió. En el cas que no sigui possi-
ble publicar-ne la identificació completa, s’han
d’utilitzar les expressions que s’ajustin més al
caràcter de la font. No s’ha de recórrer a
expressions com ara «fonts solvents» o «fonts
dignes de crèdit»: aquest és un caràcter que
s’ha de donar per fet, perquè si no és així no les
hem d’utilitzar.
3. Les fonts no hauran de ser citades pel seu
nom quan actuïn com a portaveus oficials d’un
organisme i la menció de la identitat de la font
no sigui rellevant en aquesta informació.
4. Les informacions atribuïdes a fonts anònimes
—«observadors polítics», etcètera— no aporten
cap aspecte de credibilitat i sovint encobreixen
l’opinió personal del periodista. Aquestes for-
mulacions no s’han d’utilitzar.
5. S’ha de ser respectuós amb l’off the record.
Però, de vegades, aquesta clàusula és invoca-
da amb massa alegria per alguna font. S’ha de
ser rigorós en el que realment mereix ser infor-
mació reservada i el que no ho és. Cal advertir
prèviament la font i arribar a un acord amb ella.
6. S’han de respectar els embargaments, enca-
ra que altres mitjans faltin a l’ètica trencant
aquesta norma i EL PERIÓDICO quedi en
desavantatge.
7. Quan en el mateix text hi figuren informacions
de diferents procedències, és convenient citar
la font de cada una d’elles, sobretot si la notícia
pot suscitar polèmica.
116
8. Si la font d’una notícia és un altre mitjà de
comunicació, cal citar-lo. En el cas que en la
informació original figurin les fonts de què s’ha
extret la notícia, també s’han de consignar.
El diari nord-americà The Washington Post va revelar
ahir, citant informes dels serveis d’espionatge dels
EUA, que el líder de la revolució líbia...
9. També és convenient identificar el caràcter
de la font.
El diari comunista L’Humanité.
El diari conservador Le Figaro.
10. En les informacions sobre fets controvertits,
s’han d’escoltar totes les parts en conflicte. En
cas que, tot i haver-ho intentat, no fos possible
parlar amb una d’elles, es farà constar en la
informació.
fonts de Montjuïc
forabord Motor fixat a la popa de certes embar-
cacions. Per extensió, l’embarcació que du
aquest motor.
fora de categoria Traducció literal del francès
hors catégorie. S’ha d’utilitzar l’expressió cate-
goria especial.
*forani -ània Les formes correctes són forà,
forana.
•forat d’ozó Disminució de la capa d’ozó a les
regions polars.
Forces Armades En majúscula quan es tracta
dels exèrcits d’un país. La sigla és FA, que
intentarem evitar. No utilitzarem les sigles FFAA
ni FAS.
forces de l’ordre No s’ha d’abusar d’aquesta
expressió. S’han d’utilitzar els termes apropiats:
policia, policia autonòmica, Guàrdia Civil,
Mossos d’Esquadra, Ertzaintza, segons el que
correspongui.
forces de seguretat de l’Estat
Foreign Office Nom del ministeri d’Afers
Estrangers britànic.
forfet Forma catalana de l’anglès forfait. Sinònim
d’abonament, passi.
L’import inclou l’estada i el forfet per a sis dies.
2. En llenguatge esportiu, sinònim de retirada,
renúncia, abandonament, incomparei-
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
xença.
El plusmarquista mundial va explicar el seu forfet.
•forfetatge Adaptació de l’anglès forfaiting.
Activitat financera consistent en la compra,
sense recurs de l’explotador, de lletres de canvi
o pagarés, correntment avalats pel banc de
l’importador. (Termcat)
format Conjunt de característiques tècniques d’un
programa de televisió o ràdio, però no el mateix
programa.
•formatejar Formatar.
formatge Els formatges que prenen el nom d’al-
guna localitat s’escriuen en minúscula i rodona
quan van en aposició, i en majúscula quan van
com a complement: rocafort, formatge de
Rocafort, idiazabal, gruyère, emmental.
fórmula 1 Abreujat, F-1. Quan es tracta de la
denominació oficial d’una prova o un campio-
nat, s’escriu en majúscula: Gran Premi de
Mònaco de Fórmula 1.
Foro Italico Nom d’unes instal·lacions esportives
de Roma.
•forrar Folrar.
•forro Folre.
•fossa En un teatre, espai destinat a l’orquestra.
fossa atlàntica Zona deprimida i allargada del
fons de l’Atlàntic on augmenta la profunditat de
l’oceà.
Fosses Ardeatines En plural.
fotobloc Bloc en el qual les contribucions són
fotografies digitals. (Termcat)
•fotomaton Mena de cabina on un mateix es fa
les fotografies.
FPLP Sigla del Front Popular d’Alliberament de
Palestina.
fragor Significa «soroll», «estrèpit». No és sinònim
d’apogeu, moment culminant.
France-Presse La seva sigla és AFP.
*franc fàbrica L’expressió correcta és franc de
fàbrica.
el Periódico de Catalunya
f
F
•frankfurt Mena de salsitxa.
*frapar Barbarisme provinent del francès que s’ha
de substituir per impressionar, impactar,
commoure.
*fraticida La forma correcta és fratricida.
freelance Professional del periodisme, l’edició,
etcètera, que treballa per compte propi.
fregar No s’utilitza en el sentit figurat d’«estar molt
a prop d’un objectiu o una situació». Són solu-
cions possibles acostar-se, vorejar, o bé les
locucions a la ratlla de, a frec de, arran de,
a tocar de, a un pas de.
No El PP frega la majoria absoluta.
Sí El PP s’acosta a la majoria absoluta.
Sí El PP, a un pas de la majoria absoluta.
Frente Atlético Grup radical de seguidors de
l’Atlètic de Madrid.
friqui Catalanització de l’anglès freaky, amb el sig-
nificat d’estrafolari, rar, peculiar, inusual: un
actor friqui, moda friqui. En plural, friquis.
front a Incorrecte en el sentit de davant, enfront
de.
No El govern cedeix front a l’oposició.
Sí El govern cedeix davant l’oposició.
frontennis Modalitat de pilota que es disputa en
un frontó, amb raqueta.
Frontó Colom
fruitera Plat per tenir-hi fruita. No és sinònim de
fruiter: una fruitera amb taronges; arbres frui-
ters.
•fuagràs Adaptació del francès foie gras.
fuel Forma catalana de l’anglès fuel-oil.
fuga Sinònim de fuita, parlant de líquids i gasos, i
de fugida, parlant de persones.
una fuga de presos / una fugida de presos.
una fuga de gas / una fuita de gas.
fuga de cervells
•fugar-se Sinònim de fugir.
Führer Títol que va adoptar Adolf Hitler. En ale-
many significa «guia».
117
F Llibre d’Estil

full time Anglicisme equivalent a dedicació 2. És incorrecte utilitzat com a substantiu.

exclusiva, a temps complet. No Entre els futuribles per a aquest càrrec hi ha
dos catalans.
Fu Manxú Sí Entre els aspirants a aquest càrrec hi ha dos
catalans.
Funai Acrònim de la Fundació Nacional de
l’Indígena (Brasil). •futvòlei Modalitat esportiva que combina aspec-
tes del futbol i del voleibol. (Termcat)
funcionari Els funcionaris són empleats públics.
Per tant, és una redundància escriure «*funcio-
nari públic».
Fundesco Acrònim de Fundació per al
Desenvolupament de la Funció Social de les
Comunicacions. És vàlid com a primera
referència.

funeral S’usa generalment en plural.

El consistori en ple ha assistit als funerals del regidor.

furer -a Membre o seguidor de La Fura dels Baus.

fusió nuclear Unió de dos nuclis atòmics o més.
No s’ha de confondre amb fissió nuclear, que
és la desintegració d’un nucli atòmic.

•futbet Modalitat de futbol practicada general-

ment a l’aire lliure per dos equips de sis o set
jugadors. (Termcat)

fúting Forma catalana del fals anglicisme footing.

Exercici físic consistent a córrer lentament i
amb un ritme regular.

•futon Matalàs de cotó propi del Japó.

*futur de probabilitat En català és incorrecte

expressar la probabilitat amb el temps de futur
i s’ha de recórrer a la construcció «deure + INFI-
NITIU».
No ¿Què hauran pensat els ostatges durant el
captiveri?
Sí ¿Què deuen haver pensat els ostatges durant
el captiveri?

futur d’obligació El futur simple s’utilitza amb

valor d’obligació en les prescripcions de caràc-
ter administratiu o jurídic, o moral. En contextos
pròpiament informatius és preferible utilitzar la
perífrasi «haver de + INFINITIU».
Les sol·licituds es presentaran abans de l’1 de gener.
Millor Les sol·licituds s’han de presentar abans de l’1
de gener.

•futurible Es fa servir com a adjectiu per indicar

que es pot produir alguna cosa si es donen
unes condicions determinades.
La construcció futurible d’un nou camp de futbol serà
un tema que es tractarà.

118 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
G g
Gabinet S’escriu en majúscula quan és sinònim
de Govern o Executiu.
Gabinete de Estudios de la Comunicación
Audiovisual (GECA)
gadget En anglès, dispositiu que té un propòsit i
una funció específics, generalment de petites
proporcions, pràctic i innovador. Els gadgets
acostumen a tenir un disseny més enginyós
que el de la tecnologia corrent.
*gafe Castellanisme que s’ha de substituir per
altres expressions, com ara que porta mala
sort, maleït, malastruc, desafortunat, etcè-
tera.
No És un àrbitre gafe.
Sí És un àrbitre que porta mala sort.
No Per al Barça, és un camp gafe.
Sí Per al Barça, és un camp maleït.
gag En teatre i cinema, efecte còmic que sorprèn
l’espectador.
gai Forma catalana de l’anglès gay. Sinònim d’ho-
mosexual. S’utilitza tant en sentit genèric
(homes i dones) com referit exclusivament a
homes. Si es tracta exclusivament de dones, el
terme apropiat és lesbiana.
gaire S’utilitza preferentment, en lloc de molt i
massa, en frases negatives, interrogatives, con-
dicionals i darrere de sense o no. En plural, gai-
res.
L’equip no té gaires possibilitats de guanyar la Lliga.
Si el partit s’acaba gaire tard, hi haurà canvis en la pro-
gramació.
L’entrevistat va respondre sense gaire entusiasme.
el Periódico de Catalunya
G
gal, gal·la S’admet subsidiàriament com a sinò-
nim de francès.
GAL Sigla de Grups Antiterroristes d’Alliberament.
L’article que l’acompanya s’escriu en singular:
el GAL. L’explicació de la sigla es fa entre
parèntesis i a continuació: GAL (Grups
Antiterroristes d’Alliberament). Un militant d’a-
questa organització és un gal.
galerista Propietari o encarregat d’una galeria
d’art.
galeta maria En plural, galetes maria.
GALLEC
1. Els topònims s’escriuen en català si n’hi ha
forma tradicional: la Corunya, Lugo,
Pontevedra, Santiago de Compostel·la. La
resta dels topònims s’escriuen en gallec, tret
d’algunes excepcions (cap Finisterre).
Consulteu l’APÈNDIX DE TOPÒNIMS.
2. Les paraules en gallec s’escriuen en cursiva
al text i en cometes simples als titulars, menys
les acceptades en aquest LLIBRE D’ESTIL. Si el
significat no es coneix gaire, s’haurà d’explicar
entre parèntesis.
3. Els antropònims gallecs s’escriuen amb la
grafia que hagi decidit la persona mateix.
4. Tret de la Xunta, els altres noms de les insti-
tucions gallegues van en català.
galó Mesura de capacitat. El nord-americà equival
a 3,7853 litres; el britànic, a 4,5454 litres.
119
G Llibre d’Estil

gamberro -a Sinònim de brètol, bandarra, vàn-
dal.
game Anglicisme equivalent a joc.
•ganxo Sinònim de gràcia, atractiu.
És un espectacle amb molt de ganxo.
gegantesc -a, gegantí -ina Darrere de substan-
tiu és preferible utilitzar l’adjectiu gegant: un
arbre gegant, una escultura gegant.
•geisha Al Japó, dona educada en el ball, el cant,
la música, la conversa i l’art de servir el te. En
plural, geishes.

•2. En boxa, cop des de la posició inicial del generalísimo Títol que es va autoconcedir el
braç en angle recte. (Termcat) general Franco.

•3. En bàsquet, llançament a la cistella arque- •generalista Dit del professional o del mitjà que
jant el braç per damunt del cap. (Termcat) cobreix tot un sector d’activitat: cadena gene-
ralista.
•gap Anglicisme equivalent a bretxa, distància,
Generalitat Valenciana Institució d’autogovern
separació, diferència. Buit o distància exces-
del País Valencià.
siva entre dos termes que es contrasten: un
gap entre l’oferta i la demanda.
GÈNERE
•gardela En futbol, xut molt fort i ben dirigit, equi-
valent dels termes castellans trallazo, pepinazo, 1. Hi ha paraules que, segons el gènere, can-
chupinazo, zapatazo. Sinònim de cacau, cas- vien de significat. Cal anar amb compte amb els
tanya. casos següents:
Masculí Femení
•garrafal Sinònim d’enorme, colossal, majús- un casset (magnetòfon) una casset (cinta)
cul. un editorial (article) una editorial (empresa)
un fi (finalitat) una fi (final)
garrotín En castellà, ball popular andalús. En plu- un llum (aparell) una llum (claror)
ral, garrotines. un son (la dormida) una son (ganes de dormir)
un vall (excavació) una vall (depressió
*gaseoducte La forma correcta és gasoducte. geogràfica)

•gasista Operari que té per ofici la col·locació i 2. I també hi ha paraules que admeten els dos
reparació dels aparells que funcionen amb gas. gèneres sense que això impliqui cap canvi de
(Termcat) significat. Utilitzarem preferentment el masculí o
el femení en els casos següents:
•2. Relatiu o pertanyent al gas. Sinònim de Masculí Femení
gasístic: el sector gasista. un antípoda un mar una crisma
un èmfasi un tremolor una esfinx
•gasístic -a Sinònim de gasista: la indústria un fel un vessant
gasística. un vodka

*gas líquid L’expressió correcta és gas liquat. 3. En algunes paraules, el gènere que se’ls apli-
ca col·loquialment es contradiu amb el que
gasoil Forma catalana de l’anglès gas-oil. tenen consignat per la normativa. Cal vigilar
especialment amb aquests casos que es fan
•gas sarín Gas tòxic i altament verinós que s’uti- servir amb un gènere inadequat:
litza com a arma química. Masculí Femení
els afores la icona les alicates
Gatwick Aeroport pròxim a Londres, a Crawley, un avantatge una allau la marató
comtat de Sussex. el corrent una anàlisi la merenga
el deute una àncora la nespra
gayumbo Terme taurí castellà per referir-se a un el dot una aroma una oïda
toro molt gran. el dubte la calor una olor
un estratagema la cel·lofana una orenga
2. En castellà popular s’utilitza en plural en el un estruç la cercavila les postres
sentit de calçotets. el front la credencial la psicoanàlisi

120 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil

un interviu
el llegum
el marge (d’un riu)
un orde (religiós o militar)
el pebre
el pendent
el senyal
el titella
el torticoli
el compte
la dent
la dracma
una esperma
una espiral
una esplendor
una estrena
la frescor
a fruita seca
les hematies

Alguns mots s’utilitzen incorrectament com a

invariables però tenen una forma per a cada
gènere:
la
la
la
la
la
la
la
ràtio
resplendor
resta
sida
síncope
síndrome
suor
un/una manobre
un/una modista

casos, però, tenen forma femenina:

Invariables
una agent
una conferenciant
una delineant
una fiscal
una gerent
una governant (dirigent)
una representant
g
un/una pilot
un/una xef

d) En general, els mots formats amb els sufi-

xos -ant, -ent i -l són invariables. En alguns

Amb forma femenina

una ajudanta
una assistenta
una caporala
una dependenta
una intendenta
una oficiala
una presidenta
G

Masculí Femení una resident una sergenta

autodidacte autodidacta una suplent una tinenta
comú comuna una vigilant una tinenta d’alcalde
estrateg estratega una comandanta
gris grisa una coronela
imparell imparella una aprenenta
limítrof limítrofa
magribí magribina
e) Quan el nom d’una professió està format
marroquí marroquina
per un substantiu invariable i un adjectiu,
parell parella
aquest fa la flexió femenina:
pobre pobra una cap tècnica
poliglot poliglota una guarda jurada
una intèrpret jurada
4. En les formes femenines de càrrecs, oficis o
professions es produeix certa vacil·lació i de 5. En general, els topònims que acaben en -a
vegades es presenten dues formes possibles. àtona tendeixen a ser femenins. Si el topònim
Prescindirem de les formes femenines amb està compost per un adjectiu i el nom del lloc,
essa quan hi ha una altra forma possible, i d’al- el gènere és el de l’adjectiu.
Masculí Femení
gunes altres (jutgessa, metgessa) encara que
el Madrid del nou mil·lenni la Barcelona del 2004
siguin les úniques que admet el DIEC.
el París dels anys 20 la Nova York del cinema
Sense –essa Amb –essa
el nou Londres del la Florència del
una advocada una abadessa
(i no advocadessa) segle XXI Renaixement
l’Alt Volta l’Atenes moderna
una cònsol (i no consolessa) una alcaldessa
•una jutge (i no jutgessa) una comtessa l’antiga Roma
•una metge (i no metgessa) una duquessa
una poeta (i no poetessa) una sastressa
6. En general, els noms dels rius són masculins:
el Túria, el Sena, el Volga. Hi ha alguns noms de
b) Tenen forma femenina: rius catalans, però, que quan no van precedits
una arquitecta una operària del mot riu són femenins:
una bidella una pallassa la Garona la Sénia
una bombera una pediatra la Muga la Tet
una comissària una pèrita la Noguera Pallaresa la Tordera
una crítica una psiquiatra la Noguera Ribagorçana la Valira
una degana una rectora
una diplomàtica una síndica gènere, de Locució que significa «per raó de
una ministra una tècnica sexe»: discriminacions de gènere. De totes
una mossa d’esquadra una xòfera maneres, a EL PERIÓDICO no s’admet l’ex-
una notària pressió «*violència de gènere».

c) Són invariables: gènere negre Sinònim de gènere policíac.

un/una copilot un/·una músic (i no una
música) género chico Tipus de sarsuela més breu i super-

el Periódico de Catalunya 121

G Llibre d’Estil

ficial, pròxim a l'opereta i fins i tot a la revista. No L’avió no es va poder enlairar, xocant contra la
torre de control.
genial Terme anglès que no s’ha de traduir per Sí L’avió no es va poder enlairar i va xocar contra
genial, sinó per simpàtic, afable. la torre de control.
No L’Estat anticiparà la indemnització a les vícti-
•geni i figura fins a la sepultura Expressió que mes, exigint després el pagament als respon-
s’admet com a sinònima de no canviarà mai, sables efectius.
sempre serà el mateix, cadascú és com és, Sí L’Estat anticiparà la indemnització a les vícti-
no té esmena. mes i exigirà després el pagament als respon-
sables efectius.
gens Adverbi que no s’ha de confondre amb el
pronom res. 3. També és incorrecte expressar amb un
Sí No m’agrada gens [això]. gerundi una acció que és una conseqüència de
Sí No m’agrada res [cap cosa de totes les que hi la del verb principal.
ha]. No Els vehicles que van xocar es van encendre,
No No fa res de vent. provocant un gran núvol de fum negre.
Sí No fa gens de vent. Sí Els vehicles que van xocar es van encendre, i
van provocar un gran núvol de fum negre.
gent de color S’ha d’escriure negres.
4. En cas que l’ús del gerundi provoqui alguna
gent gran Sinònim de persones grans. ambigüitat, cal buscar una manera diferent
d’expressar la mateixa idea.
gent guapa En rodona per referir-se a la beautiful No El vam veure marxar caminant pel passeig.
people. Sí Caminàvem pel passeig i el vam veure marxar.
Sí El vam veure marxar a peu pel passeig.
gentleman En anglès, home que es caracteritza
per la seva distinció, elegància i comportament 5. Es considera que l’ús del gerundi amb valor
educat. En plural, gentlemen. especificatiu és un gal·licisme. També és cone-
gut com a gerundi del BOE, perquè aquesta
GEO Sigla de Grup Especial d’Operacions. Els publicació el fa servir sovint en els títols.
seus membres són els geos. No Pla General d’Ordenació declarant el paratge
de Gallecs zona urbanitzable programada.
geografia Ciència que tracta la descripció de la Sí Pla General d’Ordenació que declara el parat-
Terra. És incorrecte, per tant, utilitzar aquest ge de Gallecs zona urbanitzable programada.
terme com a sinònim de territori d’una regió o
un país. 6. Tampoc és correcte el gerundi (en podríem
No La policia ha perseguit l’assassí per tota la geo- dir continuador o absurd) que introdueix ora-
grafia catalana. cions que no tenen una relació adverbial amb
Sí La policia ha perseguit l’assassí per tot el terri- l’anterior.
tori català / Catalunya. No La Pantoja va actuar al Liceu, quedant-se la
seva filla a la finca.
Sí La Pantoja va actuar al Liceu, però la seva filla
GERUNDI es va quedar a la finca.
No Internet s’imposa sent el DVD-Wing la novetat
1. En català, els gerundis acabats en -guent no més destacada d’aquest any.
són mai correctes. Sí Internet s’imposa, i el DVD-Wing és la novetat
Incorrecte Correcte més destacada d’aquest any.
diguent dient
poguent podent 7. No farem servir el gerundi als peus de foto.
sapiguent sabent No El conseller saludant els assistents de la festa.
tinguent tenint Sí El conseller saluda els assistents de la festa.
vinguent venint
volguent volent 8. En canvi, sí que el podem fer servir en certs
títols, especialment de reportatges.
2. És incorrecte fer servir el gerundi per expres- Seguint la ruta del vi.
sar una acció posterior a la que expressa el
verb principal. 9. El gerundi també pot ser una alternativa al

122 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
canvi de preposició en l’expressió n’hi ha prou
de.
N’hi ha prou d’enviar el resguard de la matrícula.
N’hi ha prou enviant el resguard de la matrícula.
10. També s’admet el gerundi que expressa
una idea de finalitat.
Milers de persones es manifesten al passeig de Gràcia
demanant la independència.
Gestapo Acrònim de la Policia Secreta de l’Estat
nazi (Geheime Staatspolizei).
Gestores pro Amnistia
Gest per la Pau En castellà, Gesto por la Paz.
gigabyte Mil milions de bytes.
gigatona Unitat de mesura de l’energia explosiva
de les bombes nuclears equivalent a l’energia
despresa en l’explosió de mil milions de tones
de TNT.
gihad Substantiu masculí. Guerra encaminada a
l’expansió i a la defensa de l’islam. En castellà,
yihad.
Gihad Islàmic Organització integrista iraniana
clandestina que actua sobretot al Líban.
•gihadista Partidari del gihad.
gilipolles En llenguatge col·loquial, estúpid.
•gil·let Nom comú procedent de la marca comer-
cial Gillette. Fulla d’afaitar.
ginseng Planta medicinal.
•gintònic Beguda composta de ginebra i tònica.
En plural, gintònics.
gir Un gir de 360 graus deixa les coses tal com
estaven. Si es vol dir que una cosa canvia radi-
calment n’hi ha prou amb «un gir de 180
graus».
2. Orientació, caràcter que pren una situació en
un moment donat.
El Govern ha fet un gir en la seva política social.
Giro Se’n pot dir simplement així, Giro d’Itàlia o
Volta Ciclista a Itàlia.
gitano -a Els gitanos no constitueixen una raça
sinó una ètnia.
el Periódico de Catalunya
g G
2. En una informació no s’ha de citar el fet que
un individu sigui gitano, llevat que sigui fona-
mental per comprendre-la.
3. S’han d’evitar les expressions que impliquen
actituds racistes: gitaneria, gitanada, etcètera.
glamur Adaptació de l’anglès glamour. Atracció
fascinant i sofisticada pròpia de certs artistes
de cine.
•glamurós -osa Que té glamur.
glasnost En rus, transparència informativa, ober-
tura.
•global Sinònim de mundial.
globalització Sinònim de mundialització.
globus sonda Sinònim de baló sonda.
glocalització Procés pel qual es difon un fenomen
d’àmbit local aprofitant els canals de la globalit-
zació. (Termcat)
GMT Sigla d’hora mitjana de Greenwich
(Greenwich mean time). És vàlida com a prime-
ra referència.
goal average Anglicisme equivalent a mitjana de
gols. En esports, relació entre els gols marcats
i els rebuts en els partits jugats per dos equips
entre si per determinar qui és primer en cas
d’empat final a punts (mitjana de gols particu-
lar); o bé diferència entre els gols marcats i els
rebuts per un mateix equip al llarg de la com-
petició (mitjana de gols general). (Termcat)
gogó De l’anglès go-go dancer, persona que balla
en un conjunt musical o una discoteca per ani-
mar el públic. En plural, gogós.
golf Les puntuacions en golf responen al nombre
de cops que necessita cada jugador per com-
pletar el recorregut. Per tant, en les classifica-
cions es parla de cops (mai de punts), i lògica-
ment guanya el que n’ha fet menys. Una altra
cosa són els cops sota par: el par és un nom-
bre de cops calculat arbitràriament per al reco-
rregut. Per exemple: si un forat es calcula que
s’ha de fer en 4 cops, és un forat de par 4. Si el
jugador aconsegueix fer-lo en 3 cops (birdie),
tindrà un cop sota el par. Si el fa en 5 (bogey),
tindrà un cop sobre el par. Al final del torneig,
tot plegat s’acumula: «Woods va acabar amb
271 cops (17 sota el par), després de fer 20
123
G Llibre d’Estil
birdies i només 3 bogeys». En general, els tor-
nejos es disputen en quatre jornades. Cada dia
es fa un recorregut complet al camp, que sol
ser de 18 forats. Per tant, es juguen 72 forats.
Golferichs Nom d’un edifici de Barcelona.
*golfo -a Els termes correctes són perdulari,
bergant, gamberro, trinxeraire.
•golondrina Embarcació turística típica del moll
de Barcelona. En plural, golondrines.
goma-2 Explosiu fet a base de ciclonita, insensible
als xocs.
goma-2 eco Explosiu fet a base de nitroglicol,
menys tòxic.
•goma espuma Material semblant a l’esponja,
amb què es fabriquen matalassos, coixins,
etcètera.
Gora ta gora Denominació popular d’Eusko
abendaren, himne oficial d’Euskadi.
gormand -a Forma catalana del francès gour-
mand. Persona a qui agrada menjar bé, plats
bons i abundosos.
gos de l’hortolà Equivalent del castellà perro del
hortelano.
Fer com el gos de l’hortolà, que no menja ni deixa men-
jar.
•gospel Cant religiós de la població negra dels
Estats Units.
gossos Les races de gossos s’escriuen en rodo-
na i minúscula: bòxer, chihuahua, cocker,
dòberman, husky, pequinès, rottweiler, santber-
nat, setter, terranova. Fan el plural regular:
bòxers, chihuahues.
2. Els noms propis dels gossos s’escriuen en
rodona i amb majúscula inicial.
gota freda Massa d’aire molt fred que desplaça
l’aire càlid i provoca una gran pertorbació.
•goteig Sinònim de degoteig.
•gòtic –a En literatura i cinema, equivalent a de
terror: novel·la gòtica, film gòtic.
Govern Quan es pot produir ambigüitat entre el
Govern central (en l’edició en castellà,
124
Gobierno) i el Govern català (en l’edició en
castellà, Govern), és recomanable, per a
aquest últim, utilitzar els sinònims Generalitat i
Consell de Govern.
2. Tinguem en compte, però, que Generalitat
també designa la institució de la qual forma part
el Govern i que a vegades s’han de distingir.
No Hi ha poques dones a la Generalitat.
Sí Hi ha poques dones al Govern.
3. S’escriu amb majúscula inicial sempre que es
refereix al poder executiu de qualsevol país o de
les comunitats autònomes.
El Govern dels EUA.
Els electors decidiran el signe del Govern francès.
Qualsevol Govern s’ocuparia d’aquest assumpte.
4. S’escriu amb minúscula quan significa «acció
de governar» o «temps que dura el mandat
d’un governant».
El programa de govern d’IU inclou la supressió del ser-
vei militar.
El llarg govern de Felipe González.
5. També s’escriu amb minúscula quan s’aplica
als òrgans executius de nivell inferior: ajunta-
ments, diputacions, consells comarcals, etcète-
ra.
El govern municipal de Barcelona.
6. En plural, sempre amb minúscula inicial,
governs.
7. Aquestes normes són aplicables a Executiu
i Gabinet quan s’utilitzen com a paraules sinò-
nimes de Govern.
•governança Fórmula de govern que es fona-
menta en la interrelació entre els organismes
que ostenten la direcció política d’un territori i la
societat civil. (Termcat)
Govern de Madrid S’ha d’evitar aquesta expres-
sió per referir-se al Govern central. El Govern de
Madrid és, de fet, el de la Comunitat Autònoma
de Madrid.
Goya Premi que concedeix l’Acadèmia de les Arts
i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya. En
plural, Goya: tres premis Goya, tres Goya.
goya Quadro de Goya. En plural, goyas: tres
goyas.
GP Sigla de gran premi: GP d’Alemanya.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil

graduacions militars En les referències als mem-

bres de les forces armades, se n’especifica la
graduació almenys la primera vegada que apa-
reixen citats.

2. Un membre de les forces armades conserva

la graduació tota la vida, fora que el degradi un
tribunal.

•graella Programació de televisió.

2. En esports de motor, zona situada al principi

del circuit on es col·loquen els vehicles per
començar una carrera: graella de sortida.
vitat, etcètera.

g
sinònims, com ara empenta, ganes, agressi-

GRAPO Sigla dels Grups de Resistència

l’acompanya l’article en singular: el GRAPO.

G

Antifeixista Primer d’Octubre. Tot i ser plural,

L’explicació de la sigla s’escriu darrere i entre

parèntesis. Els seus membres són els grapos.

grappa Aiguardent de brisa elaborat al nord

d’Itàlia.

grassa Forma de femení de l’adjectiu gras que no

s’ha de confondre amb el substantiu greix:
matèria grassa, persona grassa, pell grassa.
grafit Forma catalana de l’italià graffito. Inscripció
o dibuix fet en una paret.
GREC
•grafiter -a Persona que fa grafits. La transliteració dels noms grecs al català s’ha de
fer segons la taula d’equivalències següent:
Gramenet, la Club de futbol de Santa Coloma de
Gramenet. Excepcionalment, porta article
femení tant la denominació sencera com l’a-
breujada: la Gramenet, la Grama.

Grammy Nom d’uns premis. Plural invariable: la

gala dels Grammy.

Grammy Llatí En plural, Grammy Llatins.

grand prix Gal·licisme equivalent a gran premi.

Competició esportiva que consisteix en una
carrera, generalment d’automòbils, motos o
cavalls: Gran Premi d’Austràlia.

Grand Slam Denominació que reben els quatre

tornejos de tennis i de golf de més categoria
mundial i en què es concedeix més puntuació.
Per extensió, guardó obtingut en un d’aquests
partits. En plural, Grand Slams.

*gran jurat Incorrecte com a traducció de grand

jury. L’equivalent en català és jurat d’acusa-
ció.

Gran Orient Màxim organisme de la maçoneria.

gran parada, superparada En esports, equiva-

lents possibles del castellà paradón.
Dues grans parades de Casillas salven el Madrid de la
derrota.

Gran Poma Designació col·loquial de la ciutat de

Nova York. En anglès, Big Apple.

grapa L’expressió tenir grapa és equivalent a la

castellana tener garra. Però no oblidem altres

el Periódico de Catalunya 125

G Llibre d’Estil

126 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
green Cadascuna de les zones del recorregut d’un
camp de golf cobertes de gespa arranada on hi
ha un forat, especialment preparades per als
putts. (Termcat)
Greenpeace
•gremlin Animalet de ficció que pren el nom de la
pel·lícula que el va donar a conèixer. En plural,
grèmlins.
•grill Graella.
•gripar Referint-se a un motor, enganxar-se algu-
na de les seves peces internes, generalment
per falta de lubricant. Sinònim de clavar-se.
*gripós -osa El terme correcte és engripat.
•groc -oga Es diu de la premsa sensacionalista.
grogui Forma catalana de l’anglès groggy. En
boxa, estat d’atordiment d’un contrincant
abans del fora de combat. També té un ús
col·loquial en les expressions «estar grogui»,
«deixar grogui», «quedar-se grogui».
•groguisme, groguista Termes relatius a la
premsa sensacionalista.
grossa, la Premi més important de la loteria.
També s’utilitza en sentit figurat.
Aquest any la grossa de Nadal ha anat a parar a
Castelló.
Al Terrassa li ha tocat la grossa a la Copa del Rei.
grosso modo Locució llatina que significa «apro-
ximadament».
groupie En anglès, admirador que segueix els
seus ídols de rock a tots els concerts.
•gruix Part principal i més nombrosa d’un tot.
Sinònim de gros.
Les Balears ja han contractat el gruix de les places
hoteleres per a l’estiu.
Grup dels Set Grup format pels països més
desenvolupats del món: els Estats Units, el
Japó, el Regne Unit, França, Alemanya, el
Canadà i Itàlia. Es pot abreujar G-7.
Grup dels Vuit Format pels països del G-7 més
Rússia. Es pot abreujar G-8.
grup parlamentari S’escriu en majúscula quan va
acompanyat del nom específic del grup: Grup
Parlamentari Socialista, Grup Mixt.
el Periódico de Catalunya
g
grup sanguini Els grups sanguinis són A, B, AB i
•gruyère Formatge suís de llet de vaca, compac-
te i sense forats.
G
0. El factor rhesus s’abreuja en la forma Rh; la
indicació de positiu o negatiu s’escriu en lletres:
Rh positiu.
•guai En llenguatge col·loquial, adjectiu i adverbi
que significa «excel·lent», «maco», etcètera.
guaix Forma catalana del francès gouache.
Sinònim d’aiguada.
•guaperes En llenguatge col·loquial, guapo,
especialment si presumeix de ser-ne.
guapo -a Sinònim de maco, bell, bonic.
guardaagulles
guardabosc En plural, guardaboscos.
guardacostes
guardacotxes
guardaespatlles Persona que acompanya algú
per protegir-lo de possibles agressions.
Sinònim de goril·la.
guarda forestal Sinònim de guardabosc. En plu-
ral, guardes forestals.
guarda jurat En plural, guardes jurats.
•guardamalles Peça d’adorn que penja sobre la
part de dalt del cortinatge d’un teló d’escenari.
És masculí singular. En castellà, guardamalleta.
(Termcat)
•guarda-rail S'admet com a sinònim de barrera
de seguretat. Equivalent del castellà quitamie-
dos.
Guardia, La Un dels tres aeroports de Nova York.
Guàrdia Civil En majúscula quan es tracta de la
institució. En minúscula quan ens referim a un
dels seus membres. En plural, guàrdies civils.
•guàrdia marina Alumne d’un dels dos últims
anys de l’Escola Naval Militar. En plural, guàr-
dies marines.
guarisme És qualsevol expressió de quantitat. No
s’ha de confondre amb dígit: aquests només
van del zero al nou.
127
G Llibre d’Estil

gudari En basc significa «soldat». Combatent de
l’Exèrcit d’Euskadi durant la guerra civil. En plu-
ral, gudaris.
Guernica Nom d’un quadro de Picasso. El nom
de la ciutat és Gernika.
guerra S’escriu en minúscula la denominació de
conflictes històrics: segona guerra mundial,
guerra civil espanyola, guerra del Golf.
2. En minúscula i rodona quan forma part d’al-
gunes expressions: guerra freda, guerra bruta,
guerra santa.
3. En minúscula i cursiva quan es refereix a un
conflicte social: guerra del plàtan, guerra de la
fruita.
Guerra de les Galàxies (Star Wars) Nom amb
què es coneix popularment la Iniciativa de
Defensa Estratègica (SDI).
*guerra d’usura Gal·licisme per guerra de des-
gast.
guerra mundial En minúscula sempre.
Guerrilleros de Cristo Rey Grup ultranacionalis-
ta espanyol.
3. També s’utilitza per fer un incís dins d’una
frase que, al seu torn, figura com a incís de la
principal.
No es tracta que, un cop complerts —un any més, un
any menys— els 50, aspirem a ser sincers.
4. Un incís s’ha de tancar entre guions quan
alguns dels termes que inclogui estiguin sepa-
rats per una coma.
L’ambaixador britànic —igual que els d’Itàlia, França i
Grècia— serà present en tots els actes.
5. Es posa guió en els diàlegs com a signe indi-
cador de principi de parlament.
—Hola. Sóc el 1.567.
—Bona tarda. ¿Com es troba avui?
6. No es posa guió en la pregunta inicial d’una
entrevista.
7. Dins de les citacions textuals, quan l’autor de
l’escrit hi intercala una atribució. Tret d’aquest
cas, no s’ha d’introduir cap incís entre guions
dins d’una citació textual.
«Però hi ha una altra via —va afegir—, la de la sobira-
nia».
8. Quan el tancament de l’incís coincideix amb
el punt final del paràgraf, no cal posar el guió de
tancament.

gueto Forma catalana de l’italià ghetto. Sector 9. En el cas que s’hagi de posar coma, punt i
social, delimitat geogràficament, que viu segre- coma, dos punts o punt, aquests signes han
gat de la resta de la societat. d’anar després del guió de tancament, no
abans.
Guia del Rodamón Col·lecció de guies de viatges La situació, segons Li Peng —el dirigent que va procla-
que actualment només es publica en castellà mar la llei marcial—, és estable.
amb el títol de Guía del Trotamundos.
10. El guió estableix, en relació amb l’oració princi-
•guinda Allò que remata o culmina alguna cosa. pal, un tall inferior al del parèntesi.

Guinness Es pot utilitzar aquesta expressió simpli-

ficada per Llibre Guinness dels rècords. GUIONET

guinyol Teatre de putxinel·lis. 1. En general, els mots compostos amb prefi-

xos s’escriuen junts i sense guionet.
antidopatge exconseller posthippisme
GUIÓ sobrevalorar anticonstitucional exregidor
postrock sotsinspector arxiconegut
1. El guió s’utilitza per tancar incisos introduïts exprès posttraumàtic subaltern
en una oració que es poden suprimir sense que arximilionari quasidelicte preromànic
quedin afectats la sintaxi i el sentit de la frase. superjò besavi plusmarquista
La nova publicació es diu —no podia ser d’una altra pseudoprofeta ultraconservador colíder
manera— Divorce. plusvàlua sobresaturar vicerector

2. Es fa servir quan es vol introduir una frase Però si darrere del prefix hi ha una majúscula o
incidental dins d’una altra oració que va entre un compost amb guionet, hi posem un guionet.
parèntesis. anti-EUA

128 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil

anti-nord-americà
ex-URSS
ex-Iugoslàvia
ex-Blues Brothers
post-Maastricht

2. Els compostos formats per pro + adjectiu

s’escriuen junts.
proetarres, procomunistes, propinochetistes

En canvi, pro s’escriu com a mot independent

quan precedeix un substantiu perquè té valor
de preposició.
pro amnistia, pro drets humans, pro Pinochet
eix francoalemany
g
ductes, etcètera. En aquests casos, podríem

Excepcionalment, escriurem amb guionet

aquests compostos quan facin referència a rea-
litats independents que s’uneixen puntualment:
G

dir que l’èmfasi ortogràfic es posa en «l’objecte

resultant» de l’activitat dels que es troben, més
que no pas en el fet que «es trobin».
film francobelga
dirigents albanokosovars

acords, cimeres, comissions, crisis, fronteres,

guerres, reconciliacions, posicions, postures,
oposicions, iniciatives, propostes, projectes,
bloquejos, etcètera. En aquests casos, podríem
3. El mot no-res i els compostos formats per no dir que l’èmfasi ortogràfic es posa més en el fet
+ substantiu s’escriuen amb guionet quan el que algú o alguna cosa «es troba» amb algú
mot resultant correspon a un concepte conso- altre o alguna altra cosa, i no tant en el «resul-
lidat que es pot definir, i els escriurem separats tat» de la trobada.
en els casos en què el mateix concepte es pot acord franco-alemany
expressar d’altres maneres o correspon a la cimera hispano-francesa
paràfrasi el fet de no + infinitiu. comissió hispano-francesa
no-res Concepte límit amb què se significa la negació
frontera franco-belga
absoluta.
no-violència Actitud que, sense renunciar a l’ús de la També escriurem guionet quan el segon ele-
força, refusa la violència i torna mal per mal. ment del compost ja en porta.
no-alineament En política internacional, varietat de anglo-nord-americà
neutralisme consistent en el fet de no alinear-se en cap
dels grans blocs. 5. Els compostos formats per dues paraules es
pacte de no-agressió Acord entre dos estats d’abs- poden escriure junts (soldats o amb guionet) o
tenir-se d’emprar la força l’un contra l’altre i de resoldre separats, segons la manera de fer el plural.
els possibles conflictes amb una negociació o sotme-
tent-los a un arbitratge. Si fan el plural pel final, en general s’escriuen
principi de no-intervenció Principi segons el qual un soldats.
estat es compromet a no ingerir-se en els afers interiors capgròs capgrossos
d’un altre. pocavergonya pocavergonyes
filferro filferros
Però: sordmut sordmuts
La no existència de proves (l’absència de proves / el fet cineclub cineclubs
de no haver-hi proves). cinefòrum cinefòrums
La no integració dels immigrants (el fet de no integrar malentès malentesos
els immigrants). malson malsons
maltractament maltractaments
En canvi, no s’escriu com a mot independent
quan precedeix un adjectiu o un adjectiu subs- Però s’escriuen amb guionet:
tantivat.
no violent a) Quan el primer element del compost
no alineat acaba en vocal i el segon comença per r, s
no fumador o x.
no catalanoparlant mata-rates
gira-sol
4. En general, els compostos que comencen para-xocs
amb una forma prefixada acabada en -o àtona cama-sec
s’escriuen sense guionet: ludicoesportiu, cienti-
ficotècnic, politicofinancer. Aquesta regla gene- b) Quan la unió dels dos elements pot difi-
ral s’aplica quan es tracta de realitats finalment cultar-ne la lectura adequada. Aquest ús
indivisibles: films, dirigents, eixos, edicions, també afecta alguns topònims.
plans, declaracions, motors, comunicats, pro- blanc-i-vermell

el Periódico de Catalunya 129

G Llibre d’Estil

pit-roig a) Tots els topònims compostos francesos,

Puig-reig francocanadencs i belgues. No es posa
Mont-roig guionet entre l’article (si en porten) i el nom
Vila-seca següent.
Saint-Malo, Port-en-Bessin, Boulogne-Billancourt,
c) Quan el primer element és el nom d’un Cossé-le-Vivien, Beaumont-sur-Sarthe,
punt cardinal. Bain-de-Bretagne, Baume-les-Dames,
nord-americà Vals-près-le-Puy, Champlitte-et-le-Prelot,
sud-oriental Sint-Niklaas, La Roche-sur-Yon.

d) Quan originàriament s’han format en b) Els topònims compostos del Regne Unit
altres llengües. que estan units per una preposició.
ciència-ficció Southen-on-Sea, Stratford-upon-Avon,
piano-bar Barrow-in-Furness, Newcastle-under-Lyme.

En canvi, si fan el plural pel mig, s’escriuen c) Els topònims portuguesos units per un
separats. En realitat, es tracta de compos- article.
tos de substantiu + substantiu en què el Proença-a-Nova
segon element, tot fent d’adjectiu sense ser-
ho, s’ha de mantenir invariable. El fet que el d) Els topònims compostos alemanys, sem-
primer element tingui marca de plural no pre que no hi hagi preposició o conjunció.
permet escriure’ls ni junts ni amb guionet. Baden-Württemberg, Halle-Neustadt,
biblioteca museu biblioteques museu Schleswig-Holstein.
camió cisterna camions cisterna
ciutat dormitori ciutats dormitori •guiri En llenguatge col·loquial, turista estranger.
cotxe bomba cotxes bomba Té un matís despectiu.
home llop homes llop
sopar espectacle sopars espectacle *guixeta El terme correcte és taquilla.

6. El guionet també es pot fer servir com un •gulag Terme rus amb què es coneixien els camps
recurs sintàctic per reduir certes estructures. de concentració soviètics, que prové de l’acrò-
relació qualitat-preu nim de Glavnoje Upravlenije Lagerej
trajecte Ripoll-Puigcerdà (Administració Superior dels Campaments).
partit Barça-Espanyol
curs 1999-2000 •gulasch Guisat d’origen hongarès fet amb carn
sistema boca-orella de bou o de vedella i verdura i condimentat
amb paprika. (Termcat)
7. Farem servir el guionet per relacionar parau-
les o lletres amb xifres. Tret de rares excep- Guns’N’Roses
cions, aquesta opció s’utilitza com a fórmula
abreujada d’una denominació més extensa, o guripa En llenguatge col·loquial, guàrdia munici-
bé del sintagma complet, en què el número va pal.
separat de la lletra.
Barcelona-92 •gurkha Terme hindú per referir-se als soldats
M-16 nepalesos que formen les tropes d’elit de
9091-BDV l’Exèrcit britànic. En plural és invariable.
A-3 (Antena 3)
R-21 (Renault 21) gurmet Forma catalana del francès gourmet.
F-1 (fórmula 1) Persona experta en el tast de begudes i ali-
ments.
8. S’escriu guionet en els noms compostos
francesos. gust de Equivalent de l’expressió castellana sabor
Jean-Marie Le Pen a.
Jean-Jacques Annaud No Un duel amb gust a revenja.
Jean-Paul Belmondo Sí Un duel amb gust de revenja.

9. Porten guionet:

130 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
Hh
H aspirada A efectes d’apostrofació, s’ha de tenir
en compte que la hac és aspirada en anglès,
alemany, àrab i japonès (tot i que fem muda la
hac de les paraules japoneses Honda, harakiri,
Hiroshima), entre altres llengües com l’hon-
garès, l’hebreu, l’occità, el polonès, el romanès,
el serbocroat, el txec i el xinès.
2. Hi ha paraules catalanes d’origen estranger
que es pronuncien amb hac aspirada. En
aquests casos, no apostrofarem els articles
definits el i la ni la preposició de. Els casos clars
són: haima, halar, hawaià, hegelià, henna, hòl-
ding. Recordem, però, que en general es con-
sidera que quan la paraula ha estat catalanitza-
da, la hac és muda: haixix, hàmster, handbol,
Hèlsinki, hoquei.
habeas corpus En llatí, institució processal que té
per finalitat posar qualsevol persona detinguda
il·legalment a disposició immediata de l’autoritat
judicial competent.
hacker Anglicisme per furoner, persona apassio-
nada per la informàtica, que té un gran conei-
xement dels sistemes informàtics i un viu
interès per explorar-ne les característiques i
posar a prova les seves habilitats en aquest
àmbit (Termcat). No s’ha de confondre amb
cracker, anglicisme per pirata, individu que
accedeix a un sistema informàtic amb la volun-
tat de produir-hi un perjudici o treure’n un pro-
fit. (Termcat)
hagués Incorrecte en el sentit d’hauria.
No Si hagués sortit més d’hora, hi hagués arribat.
Sí Si hagués sortit més d’hora, hi hauria arribat.
hagut -uda Incorrecte com a sinònim d’obtingut.
No Els resultats haguts en les eleccions.
Sí Els resultats obtinguts en les eleccions.
el Periódico de Catalunya
H
haima Tenda dels nòmades del desert i del nord
d’Àfrica. En plural, haimes. Amb hac aspirada.
No farem servir la forma khaima.
•haiximita Nom de la dinastia regnant a Jordània.
És incorrecte utilitzar-lo com a gentilici en lloc
de jordà -ana: el regne haiximita, *els ciutadans
haiximites.
halar En llenguatge col·loquial, endrapar. La hac
és aspirada.
Halcón Viatges Forma catalana que adopta l’em-
presa Halcón Viajes.
•halibut Peix marí comestible, de forma plana i
molt voraç. En castellà, fletán.
hall Anglicisme equivalent a vestíbul, recepció,
entrada.
Hamàs Moviment polític palestí que preconitza la
lluita contra Israel en nom de l’islam. La hac és
aspirada: seguidors de Hamàs.
Hamelín Adaptació catalana de la ciutat alemanya
de Hameln, d’on era originari el famós flautista
del conte. La hac és muda: el flautista
d’Hamelín.
hampa Conjunt de delinqüents més o menys rela-
cionats que cometen robatoris i altres delictes.
Hamsa Antiga fàbrica del barri de Sants de
Barcelona (Hierros y Aceros Moldeados SA). La
h és muda.
handicap En esports, desavantatge. Per exten-
sió, s’utilitza en el sentit de dificultat, obsta-
cle, inferioritat. La hac és muda.
131
H Llibre d’Estil

handicapar Determinar l’handicap que s’imposa a

cada participant en una carrera, un partit, etcè-
tera. Sinònim de dificultar, obstaculitzar,
perjudicar, deixar en inferioritat, posar en
desavantatge. La hac és muda.

harakiri Al Japó, suïcidi ritual. La hac és muda.

Hard Rock Café

hardware Anglicisme equivalent a maquinari.

També es poden utilitzar els termes equips,
dispositius, components.

Hare Krixna Secta religiosa d’influència hindú. La

hac és aspirada.

HASI Organització de l’esquerra abertzale. No

s’apostrofa perquè es pronuncia amb h aspira-
da tot i ser sigla basca.

Hatikvah Himne nacional jueu.

Hatxepsut Temple egipci de Luxor.

Heathrow Aeroport de Londres.

haver-hi No s’accepta la concordança amb l’ele-

ment nominal.
Hi ha moltes possibilitats.
Hi pot haver moltes possibilitats.

headhunter Anglicisme equivalent a cercata-

lents.

HEBREU

1. Els noms hebreus s’han de transliterar segons la

taula d’equivalències següent:

132 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil H

h
el Periódico de Catalunya 133
H Llibre d’Estil
2. Els noms propis hebreus moderns no es tra-
dueixen: Yitzhak, Moshe, Shimon.
hect- Prefix que significa cent. Forma hectòmetre,
paraula esdrúixola; hectolitre, paraula plana, i
hectogram, paraula aguda.
hectàrea Mesura de superfície que equival a
10.000 metres quadrats. L’abreviatura és ha,
però no s’ha de fer servir en els textos, única-
ment en gràfics o quadros estadístics.
hematia Glòbul vermell. Substantiu femení.
L’anàlisi confirma que té poques hematies.
hematòcrit Percentatge de glòbuls vermells a la
sang. S’usa sempre en singular.
La taxa d’hematòcrit fa perdre el Giro a Pantani.
Hércules Avió de fabricació espanyola.
Heron City Complex lúdic de Can Dragó, parc
esportiu de Nou Barris, a Barcelona. La hac és
muda.
herriko taberna En basc, bar on es troben els
simpatitzants d’Herri Bastasuna. Farem el plural
herriko tabernes.
Hezbol·là En àrab, partit de Déu. Organització
integrista libanesa. La hac és aspirada: guerri-
llers de Hezbol·là.
hibernació En sentit figurat, inactivitat, inèrcia,
improductivitat: indústria en estat d’hibernació.
hibernar Estar en hibernació. No s’ha de confon-
dre amb hivernar, passar l’hivern en un indret.
hidalgo Terme castellà per referir-se als nobles de
Castella.
hidràulic –a Que es mou o funciona per mitjà de
l’aigua: premsa hidràulica. No s’ha de confon-
dre amb hídric, relatiu o pertanyent a l’aigua: el
contingut hídric del sòl.
hidrogràfic –a Relatiu a la hidrografia, part de la
geografia física que tracta de la descripció dels
mars, dels corrents d’aigua i dels llacs: conca
hidrogràfica. No s’ha de confondre amb
hidrològic, relatiu a la hidrologia, ciència que
tracta de les aigües terrestres, continentals i
marines i de les seves propietats i aplicacions:
pla hidrològic.
134
•hi-fi Sigla d’alta fidelitat (high fidelity).
•hijab Vel que cobreix el cap de les dones àrabs,
diferent del xador, que és el vel amb què es
tapen la cara. La hac és aspirada.
hindú Es refereix tant a la persona que professa
l’hinduisme com al natural de l’Índia. En aquest
últim cas és sinònim d’indi.
hinterland Germanisme equivalent a rerepaís,
«regió situada al costat d’una altra, generalment
al darrere d’una regió costanera, amb la qual
manté una estreta relació econòmica i social».
Quan s’utilitza, se n’ha d’explicar el significat.
•híper Apòcope d’hipermercat.
•hiperinflació Situació en què l’augment dels
preus és superior al 50% mensual. També es
denomina inflació galopant.
•hip-hop Moviment de la cultura pop dels anys 80
que comprèn el rap, el grafit i el break dance i
que ha donat nom a un estil musical.
hippy En anglès, dit del moviment que es margina
de la societat capitalista i de consum. En plural,
hippies.
hispà -ana Sinònim d’hispanoamericà.
•hissada Acció d’hissar: la hissada de la bandera.
•històric –a Que marca un moment particular-
ment important.
La borsa va marcar ahir un índex històric.
•2. Membre antic o fundador dins d’una institu-
ció.
A la presentació hi havia tots els històrics de l’associa-
ció.
hit En el món de l’espectacle, anglicisme equiva-
lent a èxit.
2. En beisbol, sinònim de batada o batada
vàlida.
hit parade Anglicisme equivalent a llista d’èxits.
HIV Sigla anglesa del virus de la immunodeficièn-
cia humana. Utilitzarem la sigla catalana VIH.
hobby Anglicisme equivalent a afició. En plural,
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
hobbies.
hodjatoleslam Utilitzarem la forma aiatol·lislam.
Càrrec inferior a l’aiatol·là en la jerarquia xiïta.
hòlding Forma catalana de l’anglès holding, equi-
valent a societat de cartera. Amb h aspirada:
els components del hòlding.
home d’Estat És preferible escriure estadista.
homeless Anglicisme equivalent a sense sostre,
vagabund, indigent.
home run En beisbol, anglicisme equivalent a
quadrangular. Jugada que permet marcar una
correguda a tots els corredors situats a les
bases i al mateix batedor (Termcat). En plural,
home runs. En castellà, jonrón, jonrones.
homicida Persona que ocasiona la mort a una
altra. No és sinònim d’assassí, que és qui mata
amb traïdoria o premeditació. Tot assassí és un
homicida, però no tot homicida és un assassí.
homicidi Mort d’una persona a mans d’una altra.
No és sinònim d’assassinat.
homofòbia Aversió a l’homosexualitat.
homòleg Terme vàlid per designar una persona o
un conjunt de persones que tenen funcions
anàlogues a d’altres en un organisme o un terri-
tori diferents.
El ministre d’Educació i el seu homòleg francès.
En aquests casos no s’ha d’utilitzar el terme
col·lega: els col·legues del ministre d’Educació
espanyol són els seus companys de gabinet.
No s’han de rebutjar formulacions alternatives.
Els ministres d’Educació espanyol i francès.
El ministre d’Educació espanyol i el francès.
I no s’ha d’abusar del terme.
No TV-3 i la seva homòloga TVE.
Sí TV-3 i TVE.
homologable No oblidem equiparable, compa-
rable, similar.
homònim Significa que té el mateix nom. No s’ha
de confondre amb homòleg.
Homo sapiens
homosexual Inclou les lesbianes. Per tant, és
incorrecte escriure «*homosexuals i lesbianes».
el Periódico de Catalunya
h
H
honoris causa Distinció acadèmica: doctor hono-
ris causa.
hooligan Anglicisme que s’ha d’aplicar únicament
als seguidors violents anglesos. Els pacífics són
els supporters.
hoquei Forma catalana de l’anglès hockey: hoquei
sobre patins, hoquei patins; hoquei sobre gel,
hoquei gel; hoquei sobre herba, hoquei herba.
HORA
1. Les hores exactes s’escriuran amb lletres.
2. Quan les hores són exactes, s’hi ha d’afegir
la franja horària: del matí, de la tarda, del
vespre, de la nit, de la matinada.
3. Quan les hores no són exactes, es fa servir el
sistema de 24 hores. No caldrà especificar la
franja: del matí, de la tarda, del vespre, de la nit,
de la matinada.
4. Les especificacions horàries es faran sepa-
rant les hores dels minuts amb un punt, mai
amb una coma: 12.35.
5. Quan no calgui, o no es pugui, especificar
exactament l’hora, sinó el moment del dia en
què s’ha produït un fet, s’ha de tenir en comp-
te la distribució següent: de mitjanit a les sis,
matinada; de les sis a les 11.30, matí; de les
11.30 a les 14.30, migdia; de les 14.30 a les
set, tarda; de les set fins a les deu, vespre; de
les deu fins a mitjanit, nit.
6. En lloc de «les dotze de la nit», escriurem pre-
ferentment mitjanit.
7. Matí, tarda, vespre, nit i matinada no són
especificacions horàries.
No Divendres passat a la nit (ahir a la matinada,
hora peninsular espanyola).
Sí Divendres passat a la nit (ahir a la matinada a
Espanya).
8. Les especificacions d’horari es faran sempre
en hora peninsular espanyola, tret de quan
sigui important per al relat consignar l’hora local
del país d’origen de la notícia. En aquest cas
s’escriurà entre parèntesis el temps correspo-
nent amb la indicació hora peninsular espan-
yola. L’hora de les Canàries es farà constar
com a hora canària.
135
H Llibre d’Estil

9. S’ha de tenir en compte, a l’adaptar hores Canadà:

d’altres països a l’horari espanyol, que es pot Terranova. –3.30*
produir un canvi de dia. Un exemple d’això és Zona atlàntica –4*
l’arribada del mòdul lunar Eagle a la Lluna, ja Zona oriental (Ottawa, Ontario,
que per als nord-americans hi va arribar el 21 Quebec, Mont-real, Toronto) –5*
de juliol de 1969, mentre que per als espanyols Zona central –6*
ho va fer la matinada del 22 de juliol de 1969. Zona del Pacífic (Colúmbia
Britànica, Vancouver) –8*
10. Quan no es tracti d’una referència horària, Canàries GMT*
se seguiran les mateixes normes que per als Colòmbia –5
números en general: de l’1 al 9, en lletres; del Corea +9
10 endavant, en números. Costa d’Ivori GMT
Volen la setmana laboral de 36 hores. Costa Rica –6
Va tardar dues hores a fer-ho. Croàcia +1*
Espera’m 20 minuts. Cuba –5*
Dinamarca +1*
11. Els mesuraments de temps es faran posant Djibouti +3
darrere de cada xifra el símbol de la magnitud Egipte +2
corresponent, deixant un espai entre les dife- El Salvador +2
rents magnituds, però sense separació entre la Emirats Àrabs Units +4
xifra i el símbol corresponent, en minúscula: 3h Equador –5
24min 30s. No s’indicaran mai els minuts amb Eslovàquia +1*
cometa simple ni els segons amb cometa Eslovènia +1*
doble, ja que aquests signes corresponen Espanya +1*
als minuts i segons goniomètrics. Estats Units:
Zona oriental (districte de Colúmbia,
DIFERÈNCIES HORÀRIES Connecticut, Florida, Massachusetts, Geòrgia,
Indiana, Nova York, Ohio, Filadèlfia)
Afganistan +4.30 –5*
Albània +1 Zona central (Alabama, Kansas,
Alemanya +1* Nebraska, Oklahoma, Texas) –6*
Algèria GMT* Zona de les muntanyes (Arizona,
Angola +1 Colorado, Montana, Nou Mèxic, Illinois) 7*
Aràbia Saudita +3 Zona del Pacífic (Califòrnia, Nevada,
Argentina –3 Washington) –8*
Austràlia: Alaska –9*
Occidental +8 Hawaii –10
Central +9.30* Etiòpia +3
Oriental (Melbourne, Sydney) +10* Filipines +8
Àustria +1* Finlàndia +2
Bahames –5 França +1*
Bangla Desh +6 Gabon +1
Bèlgica +1* Gàmbia GMT
Belize –6 Ghana GMT
Benín +1 Grècia +2*
Bermudes –4 Guatemala –6
Bhutan –6.30 Guinea Equatorial +1
Bolívia –4 Haití –4
Bòsnia +1* Hondures –6
Botswana +2 Hong Kong +8*
Brasil: Hongria +1*
Oriental (costa i Brasília) –3 Iemen +3
Occidental –4 Índia +5.30
Bulgària +2* Indonèsia:
Burkina Faso GMT Occidental (Java, Sumatra) +7
Cambodja +7 Central (Timor) +8
Camerun +1 Oriental (Moluques) +9

136 El Periódico de Catalunya

 h
Llibre d’Estil H
Iran +3.30* Iekaterinburg +5
Iraq +3 Alma-Ata, Omsk +6
Irlanda GMT* Novossibirsk +7
Islàndia GMT Irkutsk +8
Israel +2 Iakutsk +9
Itàlia +1* Vladivostok +10
Iugoslàvia +1* Rwanda +2
Jamaica –5 Senegal GMT
Japó +9 Seychelles +4
Jordània +2 Singapur 8
Kenya +3 Síria +2
Kuwait +3 Somàlia +3
Laos +7 Sri Lanka +5.30
Líban +2 Sud-àfrica +2
Libèria GMT Sudan +2
Líbia +2 Suècia +1*
Luxemburg +1* Suïssa +1
Macedònia +1* Surinam –3
Malàisia +8 Swazilàndia +2
Malawi +3 Tailàndia +7
Mali GMT Taiwan +8
Malta +2 Tanzània +3
Marroc GMT Togo GMT
Mauritània GMT Tunísia +1
Mèxic –6 Turquia +3
Moçambic +2 Txad +1
Mongòlia +7 a +8 Ucraïna +3
Myanmar +6.30 Uganda +2
Nepal +5.40 Uruguai –3*
Nicaragua –6 Veneçuela –4
Níger +1 Vietnam +7
Nigèria +1 Xile –5*
Noruega +1 Xina +8
Nova Guinea +9 Xipre:
Nova Zelanda +12 Nord (turc) 3
Oman +4 Sud (grec) +2*
Països Baixos +1* Zàmbia +2
Pakistan +5 Zimbabwe +2
Panamà –5
Paraguai –4* * L’asterisc indica que aquests països canvien l’hora-
Perú –5 ri a la primavera i a la tardor.
Polònia +1*
Portugal GMT*
Puerto Rico +4 *hores d’ara L’expressió correcta és a hores
Qatar +4 d’ara, amb preposició, i presenta un matís de
Regne Unit GMT* probabilitat que no tenen expressions sem-
República Centreafricana +1 blants.
República del Congo +1 Sí A hores d’ara ja deuen haver arribat.
República Democràtica del Congo (Zaire): No A hores d’ara estan reunits per elegir el candi-
Kinshasa +1 dat.
Katanga +2 Sí En aquests moments estan reunits per elegir el
República Dominicana –4 candidat.
República Txeca +1*
Romania +2* horòscop Farem servir els noms dels signes del
Rússia: Zodíac següents: Àries, Taure, Gèminis, Càncer,
Moscou, Sant Petersburg+3 Leo, Verge, Balança, Escorpí, Sagitari,
Arkhànguelsk, Tsaritsin +4 Capricorn, Aquari i Peixos.

el Periódico de Catalunya 137

H Llibre d’Estil

horroritzar Verb transitiu. •husky Gos d’origen àrtic i siberià. En plural,

Les imatges del vídeo van horroritzar el tribunal. huskys. (Termcat)
L’horroritzen les pel·lícules de terror.
hydrofoil Anglicisme equivalent a hidròpter,
hortera En llenguatge col·loquial, sinònim de vul- hidroala, aliscaf. Vaixell proveït d’unes ales
gar. En plural, horteres. per sota el buc que a partir de certa velocitat
mantenen la nau pràcticament fora de l’aigua.
•hortofructícola Relacionat amb les hortalisses i
les fruites.

Hospital Clínic de Madrid

Hospital Doce de Octubre Hospital de Madrid.

*hosteleria Les formes correctes són hostaleria i

hoteleria.

hostessa Dona encarregada de l’acolliment en

una fira, un congrés i especialment en les com-
panyies aèries. Amb aquest sentit, no farem
servir el masculí hoste (en castellà, azafato),
sinó auxiliar o assistent (de vol, de terra,
etcètera).

hòstia En llenguatge col·loquial, sinònim de cop,

bufetada, trompada.

•hostiar En llenguatge col·loquial, sinònim de

pegar, apallissar.

hovercraft Anglicisme equivalent a aerolliscador.

Vehicle amfibi que se suporta sobre un coixí
d’aire que li permet lliscar per l’aigua a gran
velocitat.

HP Abreviatura anglesa de cavall de vapor.

Utilitzarem la sigla catalana CV. En el text úni-
cament s’ha d’escriure «cavall», no «cavall de
vapor».

humanitari –ària Significa «que s’interessa pel bé

de la humanitat». Es pot parlar de crisi huma-
nitària o de problema humanitari en el sentit de
«crisi o problema que requereix una resposta
humanitària», idea que no recullen les expres-
sions crisi humana o problema humà.

humanitat Sempre en minúscula.

•humidificar Proporcionar humitat a l’ambient.

Hunosa Acrònim d’Hulleras del Norte SA. És vàlid

com a primera referència.

huracà Vents que giren en remolí i en amplis cer-

cles a una velocitat mínima de 117 quilòmetres
per hora.

138 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
Ii
i Conjunció del tot sobrera en estructures de la
mena «des d’avui i fins diumenge».
-ià –iana Aquesta terminació significa «pertanyent
o relatiu a» (kafkià, marxià, kantià), a diferència
de la terminació –ista (marxista), que indica
«partidari o addicte» d’allò que expressa la
mateixa arrel amb la terminació –isme (marxis-
me).
IAE, l’ Sigla de l’impost d’activitats econòmiques.
ianqui Sinònim sovint despectiu de nord-ame-
ricà.
iarda Mesura anglosaxona de longitud que equival
a 0,9144 metres.
2. En superfície, la iarda quadrada equival a
0,831 metres quadrats.
3. En volum, la iarda cúbica equival a 0,7646
metres cúbics.
IATA, la Sigla de l’Associació Internacional del
Transport Aeri (International Air Transport
Association).
Iberia Línies aèries espanyoles.
Ibex 35
IBM, la Sigla de la International Business
Machines Corporation. És vàlida com a primera
referència.
IBRD Sigla anglesa del Banc Internacional per a la
Reconstrucció i el Desenvolupament, més
conegut com a Banc Mundial. S’ha d’utilitzar
aquesta última expressió.
el Periódico de Catalunya
I
ICASS Sigla de l’Institut Català d’Assistència i
Serveis Socials.
ICC Sigla de l’Institut de Cinema Català.
2. Sigla del Centre Internacional de la Infància.
ICE Sigla de l’Institut de Ciències de l’Educació.
ICESB Sigla de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials
de Barcelona.
Icona Acrònim de l’Institut Nacional per a la
Conservació de la Naturalesa. És vàlid com a
primera referència.
ICS Sigla de l’Institut Català de la Salut.
ICV Sigla d’Iniciativa per Catalunya Verds.
IDE, la Sigla d’Iniciativa de Defensa Europea.
2. Per referir-nos a la Iniciativa de Defensa
Estratègica, més coneguda per Guerra de les
Galàxies, farem servir la sigla anglesa SDI.
IEC, l’ Sigla de l’Institut d’Estudis Catalans.
IEME, el Sigla de l’Institut Espanyol de Moneda
Estrangera.
ien Moneda japonesa.
IES, l’ Sigla d’institut d’educació secundària.
IESE, el Sigla de l’Institut d’Estudis Superiors
d’Empresa.
ignorar No tenir en compte, negligir.
TVE ha pretès ignorar l’existència de TV-3.
139
I Llibre d’Estil
igual Incorrecte en el sentit de potser.
No Igual s’haurà d’ajornar la presentació.
Sí Potser s’haurà d’ajornar la presentació.
•iguals En tennis, empat a quaranta, o a una pun-
tuació superior a quaranta a què arriben els dos
jugadors o les dues parelles en un moment del
partit. També s’utilitza per indicar un empat
entre dos jugadors o dues parelles en un partit.
(Termcat)
ikastola En basc significa «escola». S’aplica a les
escoles de nivell preescolar que practiquen una
escolarització normalitzada en basc. Farem el
plural ikastoles.
•ikebana Art floral japonès.
ikurriña Bandera d’Euskadi. Farem el plural iku-
rriñes.
Illa de la Discòrdia Illa de cases de l’Eixample
de Barcelona. No té res a veure, per tant, amb
la poma de la discòrdia, que s’utilitza en el
sentit de «motiu de desavinences, de baralles
o enemistats entre persones o grups que
abans estaven ben avinguts».
il·legal S’escriu en cursiva en el cas dels terroris-
tes fitxats per la policia.
2. No s’ha d’utilitzar per fer referència als immi-
grants en situació il·legal. En aquest cas s’utilit-
zen les expressions: immigrans indocumentats
o sense papers.
il·lustració El període històric s’escriu en minús-
cula.
imaginar Verb transitiu en el sentit de «concebre,
inventar», i pronominal quan significa «supo-
sar».
Ha imaginat una màquina fantàstica.
Ningú s’imaginava que el Barça perdria el partit.
imam Dirigent religiós musulmà.
imbatibilitat Condició d’imbatible.
La imbatibilitat del Barça es va trencar ahir.
imbatible Significa «que no pot ser batut», «que
no ha estat batut».
Un equip de futbol imbatible.
IMF Sigla anglesa del Fons Monetari Internacional.
Utilitzarem la sigla catalana FMI.
140
*immediacions Castellanisme per voltants,
rodalia.
immers -a Immergit.
immigrar Vol dir «arribar a un país per
establir-s’hi», per contraposició a emigrar, que
significa «deixar el propi país per establir-se en
un altre».
•impactar Sinònim d’impressionar, influir,
admirar, commoure, angoixar.
•impàs Adaptació del francès impasse. Punt mort,
estancament, carreró sense sortida.
impeachment Terme anglès que s’aplica a l’acu-
sació d’alta traïció o als processos a personali-
tats oficials.
impedir És un verb transitiu, però el complement
animat sempre és l’indirecte.
La por impedeix als jugadors mantenir la concentració.
L’estrebada no li ha impedit continuar jugant.
IMPERATIU
L’imperatiu es fa servir per expressar ordres positi-
ves, mentre que les ordres negatives s’expres-
sen sempre amb el present de subjuntiu.
Condueix amb casc.
No condueixis sense casc.
Beveu amb moderació.
No begueu abans de conduir.
És incorrecte expressar les ordres, tant si són
positives com si són negatives, amb l’infinitiu.
No Enviar les sol·licituds abans del dia 31 de maig.
Sí Envieu les sol·licituds abans del dia 31 de maig.
No No entrar sense trucar.
Sí No entreu sense trucar.
imperi Quan es tracta de la forma política que ha
adoptat un Estat (Imperi britànic) s’escriu en
majúscula. En la resta de casos s’escriu en
minúscula.
implementar En informàtica, posar en pràctica,
materialitzar.
2. En altres contextos s’ha de substituir per
aplicar, reglamentar, administrar, complir,
fer complir, executar, equipar, organitzar,
complementar.
No S’han d’implementar mesures més eficaces
per evitar els incendis.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
Sí S’han d’aplicar mesures més eficaces per evi-
tar els incendis.
importar Verb intransitiu en el sentit de «ser d’im-
portància per a algú».
Ser gras no li importa gens.
impost revolucionari Quantitat de diners que exi-
geix un grup terrorista amb amenaces. Si no es
tracta d’una citació textual és preferible utilitzar
el terme extorsió.
impressionar Verb transitiu.
L’exposició va impressionar els escolars.
El viatge la va impressionar.
impressionisme El nom d’aquesta tendència
pictòrica s’escriu en minúscula.
impuls És un dels múltiples equivalents del cas-
tellà tirón en sentit figurat. Però no oblidem
altres sinònims amb sentits acostats: acollida,
força, acceptació, decisió, empenta, ímpe-
tu, embranzida, energia, atractiu, incentiu,
estímul, al·licient, esperó, esquer, reclam,
activació, promoció, popularitat.
Un estudi reflecteix l’impuls turístic de la zona.
El prestigi personal d’Anguita és el millor reclam electo-
ral d’IU.
Fitxar els professionals amb més acceptació popular.
El Priorat vol aprofitar la popularitat dels seus vins.
•imputar L’objecte directe pot ser animat o inani-
mat.
Garzón imputa tota la direcció de Batasuna per corrup-
ció.
El jutge imputa corrupció al president de l’entitat.
Imserso Acrònim d’Institut de Migracions i Serveis
Socials.
inaccessible Que no té accés o, referit a perso-
nes, que és de tracte difícil. No s’ha de confon-
dre amb inassequible, que significa «que no pot
ser obtingut».
No La popularitat l’ha convertit en una persona
inassequible.
Sí La popularitat l’ha convertit en una persona
inaccessible.
No Els preus d’aquesta botiga són inaccessibles.
Sí Els preus d’aquesta botiga són inassequibles.
in aeternum Expressió llatina que significa «per
sempre».
*inalàmbric -ca La forma correcta és sense fil.
in albis Expressió llatina que significa «en blanc,
sense res».
el Periódico de Catalunya
i
I
•incautar Verb transitiu que significa «apoderar-se
l’autoritat competent de determinats béns o
mercaderies».
La Guàrdia Civil va incautar milers de paquets de tabac.
Incavi Acrònim de l’Institut Català de la Vinya i el
Vi.
incendi provocat Si el que es vol dir és que l’in-
cendi s’ha iniciat a posta, preferirem l’expressió
incendi intencionat.
•incentivació Acció i efecte d’incentivar.
incident Esdeveniment imprevist que no necessà-
riament ha de ser desgraciat. No s’ha de con-
fondre amb accident, que sempre és un fet
desgraciat.
incitar Incitar algú a una cosa.
La seva mirada el va incitar a la compassió.
•inclinar-se S’admet en sentit figurat, per exem-
ple per indicar que algú ha estat derrotat o ha
fracassat en una empresa.
Espanya s’ha hagut d’inclinar davant del Pakistan en el
Mundial d’hoquei herba.
incomodar Verb transitiu.
Les preguntes de la policia van incomodar la noia.
La incomoda que li facin preguntes.
•incorporar Representar, un actor, un paper.
Sinònim de representar, interpretar, encar-
nar.
incumbir Verb intransitiu.
Aquesta decisió no li incumbeix.
•indexador Base de dades de pàgines web clas-
sificades en categories jeràrquiques, que per-
met a l’usuari fer-hi cerques temàtiques.
(Termcat)
indicar Sinònim de dir o declarar només en el
sentit d’«exposar breument, advertir o aconse-
llar».
indignar Verb transitiu.
La sentència indigna l’opinió pública.
La decisió del jurat el va indignar.
indoor En esports, anglicisme equivalent a pista
coberta.
•inèdit –a En sentit figurat, nou, que no s’ha vist
mai: un espectacle inèdit.
141
I Llibre d’Estil
INEF Sigla de l’Institut Nacional d’Educació Física.
inefable Significa «que no es pot explicar amb
paraules».
Inem Acrònim de l’Institut Nacional d’Ocupació
(Instituto Nacional de Empleo). És vàlid com a
primera referència.
inexperimentat –ada Significa «que li falta expe-
riència en alguna cosa».
in extremis Locució llatina que significa «a l’últim
moment».
infant -a A la península Ibèrica, títol que reben els
fills i altres parents del rei que no són hereus del
tron. S’escriu en minúscula, tret que formi part
d’un nom propi.
infectar Transmetre els gèrmens d’una malaltia o
inculcar idees pernicioses. No s’ha de confon-
dre amb infestar.
Els microbis han infectat l’organisme.
Estan infectats d’idees absurdes.
infestar Significa «un animal, una planta, una
malaltia, causar danys (en un indret)» i també
«omplir un lloc amb gran quantitat de persones
o coses». Normalment té un sentit pejoratiu. No
s’ha de confondre amb infectar.
La fil·loxera infesta la vinya.
Els cocodrils infesten el riu.
La zona estava infestada d’enemics.
•infiltrat –ada Es diu de l’esportista a qui han
practicat una infiltració per pal·liar una lesió.
Henry no jugarà infiltrat.
INFINITIU
1. Escriurem la contracció al davant d’infinitiu
en lloc de la preposició en tant en sentit tempo-
ral com en sentit causal.
Al reprendre el camí, les víctimes van ser bloquejades
per uns suposats policies.
Set morts i 41 ferits al sortir l’autobús de l’autovia
Almeria-Múrcia.
2. No és correcte l’ús de l’infinitiu amb valor
d’imperatiu.
No Per a més informació, trucar a la consergeria
del centre.
Sí Per a més informació, truqueu a la consergeria
del centre.
142
En canvi, farem servir l’infinitiu en les enumera-
cions d’instruccions precedides de construc-
cions del tipus: Què cal fer per evitar les al·lèr-
gies.
3. És incorrecte introduir una frase amb un infi-
nitiu en comptes d’un verb conjugat.
No Destacar, finalment, que el president no s’ha
pronunciat sobre la qüestió.
Sí Cal destacar, finalment, que el president no
s’ha pronunciat sobre la qüestió.
4. En general és incorrecte fer servir l’infinitiu
amb article al davant.
No El pensar sempre malament no afavoreix les
negociacions.
Sí Pensar sempre malament no afavoreix les
negociacions.
Sí El fet de pensar malament no afavoreix les
negociacions.
5. La construcció de + infinitiu és incorrecta en
sentit condicional.
No D’haver guanyat aquell partit, s’hauria classifi-
cat.
Sí Si hagués guanyat aquell partit, s’hauria classi-
ficat.
6. La construcció pronom interrogatiu + infinitiu
és poc idiomàtica quan no depèn d’una oració
principal, però admissible en titulars conside-
rant que hi ha hagut una elisió.
Com treure profit de la runa.
Com arribar-hi.
7. La construcció pronom relatiu + infinitiu
també s’admet.
No van trobar cap edifici on instal·lar-se.
Hi havia on triar.
No hi havia res de què avergonyir-se.
8. Si no cal, no és aconsellable fer servir dos
infinitius junts. Sovint es pot suprimir el primer.
No El requisit per poder començar els tràmits.
Sí El requisit per començar els tràmits.
•inflació En sentit figurat, increment excessiu d’al-
guna cosa. Sinònim d’excés, abundància: la
inflació de partits.
•inflacionar Desencadenar una situació d’inflació
econòmica. Sinònim de provocar inflació.
influenciar Influenciar algú o alguna cosa.
La difusió dels fets va influenciar el jutge.
El president influenciava les decisions del consell.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
influir Influir en o sobre algú, en o sobre alguna
cosa.
El cinema ha influït en els joves d’aquesta generació.
Els pares influeixen sobre els costums dels fills.
•2. Influir algú. El complement animat es pot intro-
duir sense preposició.
Els hàbits alimentaris influeixen la població.
Viure a l’estranger l’ha influït molt.
•infografia Art o tècnica que consisteix a aplicar la
informàtica al disseny gràfic i a l’animació.
informació classificada Escriurem preferentment
matèria reservada.
informal És un anglicisme en el sentit d’oficiós o
extraoficial. Sinònim de sense cerimònia,
sense protocol, familiar, senzill.
informar Verb transitiu en el sentit de «posar al
corrent». Informar algú de o sobre alguna cosa.
Pujol informarà Aznar del projecte de reforma.
A l’ambaixada el van informar molt bé.
in fraganti En el mateix moment de cometre una
falta.
infringir Significa «transgredir lleis, ordres». No
s’ha de confondre amb infligir, que significa
«aplicar una pena, un càstig».
No Bush va infringir una derrota al seu contrincant.
Sí Bush va infligir una derrota al seu contrincant.
No El funcionari va infligir el reglament.
Sí El funcionari va infringir el reglament.
ingesta Significa «conjunt de matèries que ingres-
sen a l’organisme per via bucal amb finalitats
alimentàries». No s’ha de confondre amb inges-
tió, que significa «acció d’ingerir o introduir a
l’estómac».
inhabitual No habitual. Sinònim d’inusual, inusi-
tat, insòlit, rar, desusat, estrany.
inici No oblidem començament, principi, ober-
tura, naixement, inauguració, origen.
inicials Es fan servir inicials, en lloc d’escriure el
nom complet d’una persona, quan es tracta
d’un detingut per la policia o un acusat formal-
ment d’un delicte que sigui menor d’edat.
2. També s’usen per identificar les víctimes dels
delictes sexuals.
3. Tret d’aquests casos, només s’utilitzen ini-
cials en els noms propis de les persones que
el Periódico de Catalunya
i
I
tradicionalment s’escriuen d’aquesta manera:
J. V. Foix, John F. Kennedy, B. B., K. C. Jones.
iniciar No oblidem començar, emprendre,
abordar, obrir, engegar, estrenar, inaugurar.
in illo tempore Expressió llatina que significa «en
època remota».
in mente Expressió llatina que s’usa quan es té
intenció de realitzar una cosa però encara no
s’ha dut a terme.
in pectore Expressió llatina que s’usa per expres-
sar que es manté en secret una decisió presa:
cardenal in pectore.
input Terme anglès, que s’utilitza tant en informà-
tica com en economia, equivalent a entrada.
(Termcat)
inquilí -ina No oblidem llogater.
inquirir Sinònim d’indagar, no de preguntar o
sol·licitar, encara que sovint per indagar s’han
de fer preguntes.
No «¿Què busca Arzalluz?», va inquirir la periodis-
ta.
Sí «¿Què busca Arzalluz?», va preguntar la perio-
dista.
in saecula saeculorum Expressió llatina que sig-
nifica «pels segles dels segles».
Insalud Acrònim de l’Institut Nacional de la Salut.
Es pot utilitzar com a primera referència.
•inscriure’s Formar part d’alguna cosa.
La visita del president rus s’inscriu en una estratègia de
distensió.
•inseridor -a Persona responsable d’una borsa
de treball que fa feines de seguiment de forma-
ció ocupacional i inserció laboral. (Termcat)
in situ Locució llatina que significa «en el lloc
mateix».
instant movies En anglès, telefilms d’actualitat.
•instància Per extensió, organisme, departament,
que exerceix un poder de decisió: les altes
instàncies del Barça.
instar Demanar amb insistència (a algú) que faci
alguna cosa.
CCOO insta el PNB a reclamar la competència sobre
les presons.
143
I Llibre d’Estil

CCOO insta a reclamar la competència sobre les pre- interfecte -a Significa «persona morta violenta-
sons. ment».
El Rei i Mandela insten la població a la tolerància.
El Rei i Mandela insten a la tolerància. interfície Forma catalana de l’anglès interface. En
informàtica, dispositiu que permet posar en
2. Demanar una cosa que es considera justa comunicació sistemes amb diferents funcions o
(sense adreçar-se explícitament a ningú). característiques. Substantiu femení.
Aznar insta una reunió amb ETA.
L’ajuntament insta la posada en marxa de la Carta intèrfon Intercomunicador.
Municipal.
•interinatge Interinitat.
Instituto Cervantes
intermezzo En italià, peça instrumental curta que
integrar Significa «les parts, formar un tot», no pas no adopta les grans formes de composició.
només una part.
No Vuit jugadors del Barça integren la selecció. intern -a Es pot fer servir com a sinònim d’hospi-
Sí Vuit jugadors del Barça formen part de la selec- talitzat, internat, asilat o reclús.
ció.
•internet És de gènere femení, tot i que normal-
•intel·ligència S’utilitza en el sentit d’«informació ment no porta article. Com a sinònims podem
secreta, espionatge o contraespionatge». fer servir web i xarxa. Els tres termes s’han
d’escriure en minúscula.
•intel·ligent S’aplica a màquines, sistemes, edifi-
cis que actuen automàticament. 2. Les adreces d’internet s’escriuen en rodona
i no s’han de partir a final de línia.
•intel·liguèntsia Conjunt d’intel·lectuals que en
un país, una classe social o un grup polític rea- 3. Els noms propis dels llocs d’internet s’es-
litzen una funció de direcció ideològica. Però és criuen en cursiva, excepte el d’EL PERIÓDICO
preferible usar intel·lectualitat o intel·lec- DIGITAL.
tuals.
4. Els noms dels programes informàtics s’es-
Intelsat Acrònim de l’Organització Internacional criuen en cursiva: MS-DOS, Windows, Internet
de Telecomunicacions per Satèl·lit (International Explorer, InCopy, Messenger.
Telecommunications Satellite Consortium).
5. Els noms dels virus informàtics s’escriuen en
intensitat No oblidem força, concentració,
cursiva.
energia, vigor, vehemència, potència,
èmfasi, tensió, brio, valor, dramatisme.
6. En general, farem servir la forma catalana
intentar No oblidem mirar de, procurar, propo- dels termes referents a internet.
sar-se, pretendre, buscar. aplication, aplication software programa
applet miniaplicació
intercepció Acció d’interceptar. En castellà és
attachment annex, documents
interceptación.
adjunts
backup còpia de seguretat
•interciutats Adaptació catalana de l’anglès inter-
banner •bàner
city. Tren de viatgers, amb un cert grau de con-
bit bit
fort, que enllaça ciutats. (Termcat)
blog bloc
•interdisciplinar Sinònim d’interdisciplinari. blogger blocaire
browser navegador, explorador
•intereix Distància que hi ha entre els eixos bug error
extrems d’un vehicle. En castellà, batalla o byte byte
empate. chat xat
click clicar
interessar Verb intransitiu en el sentit de «suscitar cookie galeta
interès». cracker pirata, sabotejador
Li interessa aprendre informàtica. crosspost enviament múltiple

144 El Periódico de Catalunya

 i
Llibre d’Estil I
demo demo website lloc web
dotcom puntcom workstation estació de treball
download copiar, baixar worm cuc
DVD sigla anglesa de disc
versàtil digital. Es pot fer Interpol, la Acrònim de l’Organització
servir com a primera Internacional de Policia Criminal. És vàlid com a
referència primera referència. No s’ha de fer servir la sigla
e-business negoci electrònic OIPC.
e-mail adreça electrònica, correu
electrònic
INTERROGACIÓ
emoticon emoticona
encrypt xifrar, codificar, encriptar
1. A EL PERIÓDICO els signes d’interrogació es
file arxiu, fitxer
posen al principi i al final de l’oració que en
fingerprinting marcatge
porti, no únicament al final, per facilitar la lectu-
fire wall, firewall tallafoc
ra, atès que l’estructura sintàctica de la frase
flame resposta irada
catalana no permet distingir, al començament,
forward reenviar
preguntes de respostes.
frame marc
freeware programa gratuït 2. Quan es tracta d’una expressió que uneix
guest book llibre de visites pregunta i exclamació, és possible obrir-la amb
hacker furoner el signe d’exclamació i tancar-la amb el d’inte-
hoax virus falsa alarma rrogació, o viceversa.
home page pàgina inicial ¡Però què dius que guanyarem si hem de remuntar tres
host servidor, ordinador central gols?
housing allotjament
hyperlink enllaç 3. El signe d’obertura d’interrogació s’ha de
hypertext hipertext col·locar al lloc en què realment comença la
implement implementar pregunta, que no ha de coincidir necessària-
input entrada ment amb l’inici del període.
interface interfície Si Cary Grant podia ser galant als 82 anys, ¿per què no
IP address adreça d’IP quatre heroïnes que rondaven la
junk mail correu brossa seixantena?
kill file filtre
link enllaç 4. Després del signe final d’interrogació s’hi pot
mail bombing bombardeig posar coma, punt i coma, punts suspensius,
mail box, e-mail box bústia, bústia electrònica, dos punts i guió.
ciberbústia ¿I la dreta?: Guerra creu que té una situació complica-
newsgroup grup de discussió, fòrum da.
on line en línia
output sortida 5. Els punts suspensius es col·loquen abans del
password contrasenya, clau signe final si el sentit de la frase queda incom-
plug-in connector plet, i darrere del signe si queda complet.
pop up finestra anunci
6. Les cometes es col·loquen després del signe
portal portal
final d’interrogació si s’han obert abans de l’o-
refresh actualitzar
bertura de la interrogació. En cas contrari, van
search engine buscador
abans del signe final d’interrogació.
shareware programa de prova Es pregunten: «¿És millor o pitjor que l’original?».
site lloc, pàgina ¿Segueix sent «un tonto romàntic»?
software programari «¿Això ho han fet els nostres bombarders en picat?», va
spam inundació preguntar Hitler.
tag etiqueta
thread cadena, fil de discussió 7. El signe d’interrogació va dins dels parènte-
trojan horse cavall de Troia sis en el cas que correspongui a l’expressió que
upload penjar va tancada entre aquests signes. En cas con-
webcam càmera web trari es posa a fora.
weblog bloc Han passat l’estiu anant al llit a tres quarts de quinze
webmaster administrador d’una web (¿amb qui?).

el Periódico de Catalunya 145

I Llibre d’Estil
8. Si el final de la interrogació tanca una oració
o un període, sense cap altre signe al darrere,
no s’hi ha de posar punt, ja que el que forma
part del signe exerceix aquesta funció.
«¿Quina mena de dibuix? Els dibuixos de Máximo hau-
rien de ser qualificats d’al·legòrics».
9. Quan s’escriuen diverses oracions interroga-
tives seguides, cada una haurà de començar
amb majúscula si no se separen amb coma o
punt i coma.
Queden dubtes importants: ¿sabem si Aspar seguirà a
Derbi?, ¿podem assegurar que Crivillé es quedarà a
JJ-Cobas?
¿Per a qui és el benestar social del departament? ¿Per
a les bosses marginals a les quals se soluciona una nit
però no la vida? ¿O és que el benestar social s’entén
com l’absència de malestar que provoca en els ciuta-
dans del barri de Salamanca la crua proximitat de la
misèria ambulant?
10. Per indicar ironia, dubte o sorpresa, es posa
al final de la paraula, el sintagma o l’oració el
signe de tancament d’interrogació entre parèn-
tesis (?).
11. S’ha d’evitar que el text tancat entre els sig-
nes d’interrogació sigui massa llarg.
No ¿Per què, doncs, l’escriptora havia d’adoptar
unes tessitures semblants al redactar una obra
que, amb tota evidència, té un valor testimo-
nial, que trasllada al paper les seves pròpies
experiències personals durant un conflicte dins
del qual ella va prendre una posició molt ferma,
tant que sense vacil·lar —sense les
vacil·lacions que atribueix, en canvi, al seu pro-
tagonista— va emprendre el camí de l’exili arri-
bat el moment en què, derrotada la causa de la
República, no li quedava cap altra alternativa
que sotmetre’s al règim dels seus enemics?
Sí L’obra, amb tota evidència, té un valor testimo-
nial i l’escriptora trasllada al paper les seves
pròpies experiències personals durant un con-
flicte dins del qual ella va prendre una posició
molt ferma, tant que, sense vacil·lar —sense
les vacil·lacions que atribueix, en canvi, al seu
protagonista—, va emprendre el camí de l’exili
arribat el moment en què, derrotada la causa
de la República, no li quedava cap altra alter-
nativa que sotmetre’s al règim dels seus ene-
mics. ¿Per què, doncs, l’escriptora havia d’a-
doptar unes tessitures semblants al
redactar-la?
interrogant És de gènere masculí, fins i tot amb el
significat de «pregunta» o «incògnita».
146
intervenir Verb que regeix la preposició en quan
significa «prendre part; actuar o influir».
Els sindicats van intervenir en la negociació.
En aquest conflicte hi intervenen molts factors.
•2. Verb transitiu com a sinònim de confiscar,
embargar, requisar.
La policia ha intervingut una partida de cocaïna.
Intifada Aixecament d’independència palestí en
els territoris ocupats per Israel.
•intranet Xarxa informàtica d’ús intern d’una orga-
nització. (Termcat)
*intrincat -ada La forma correcta és intricat.
inventar-se Té un matís diferent d’inventar. En la
forma pronominal només vol dir «fer semblar
real o veritable una cosa que no ho és».
in vitro Locució llatina que s’aplica a tota explora-
ció o experimentació biològica que es fa fora de
l’organisme.
in voce Locució llatina que significa «de paraula,
de viva veu».
IOC Sigla anglesa del Comitè Olímpic Internacional
(International Olympic Committee). S’ha de fer
servir la sigla catalana COI.
Iparretarrak En basc significa «els del Nord».
Organització terrorista que opera al País Basc
francès.
IPC Sigla de l’índex de preus de consum.
IPCA Sigla de l’índex de preus de consum harmo-
nitzat.
ipso facto Expressió llatina que significa «imme-
diatament» o «com a conseqüència immedia-
ta».
IRA Sigla de l’Exèrcit Republicà Irlandès (Irish
Republican Army).
IRPF Sigla de l’impost sobre la renda de les per-
sones físiques.
•irreconeixible S’admet com a sinònim d’irre-
cognoscible.
irrogar Causar danys o perjudicis. No s’ha de
confondre amb arrogar-se (atribuir-se, apropiar-
se).
No El president es va irrogar la paraula.
Sí El president es va arrogar la paraula.
El Periódico de Catalunya
 i
Llibre d’Estil I
islam En minúscula.

islàmic -a No és sinònim d’àrab. Hi ha països que

no són àrabs i són islàmics.

islamista Terme que designa l’estudiós de l’islam.

2. Partidari de l’integrisme musulmà, tot i que

és preferible l’ús d’integrista islàmic. Els ter-
mes islàmic o musulmà s’utilitzen per fer
referència als seguidors de l’islam en general.
Amb el sentit d’«estudiós de l’islam» és reco-
manable el derivat islamòleg.

-isme Els substantius formats amb noms propis i

aquest sufix s’escriuen en rodona: kantisme,
marxisme, gaudinisme.

ISO, l’ Sigla de l’Organització Internacional per a la

Normalització (International Organization for
Standardization).

-ista Els substantius i adjectius formats amb noms

propis i aquest sufix s’escriuen en rodona: kan-
tista, marxista, gaudinista.

Istiqlal En àrab significa «independència». Partit

nacionalista marroquí.

•ítem Entrada, paraula clau que identifica un

document, llibre, revista o article en un índex.

•iurta Tenda de campanya circular usada per

mongols i kurds.

IVA Sigla de l’impost sobre el valor afegit.

el Periódico de Catalunya 147

J Llibre d’Estil

Jj
ja Adverbi que habitualment va col·locat davant el
verb, no pas darrere.
No

Sí
Al vespre se sabia ja el nom del guanyador del
premi.
Al vespre ja se sabia el nom del guanyador del
•jazzista, jazzístic

jazzman En anglès, músic de jazz. En plural, jazz-

men.

premi. jeans Anglicisme equivalent a pantalons texans,

texans, pantalons vaquers, vaquers.
2. És incorrecte utilitzat emfàticament, com per
exemple en eslògans publicitaris. jeep En majúscula quan fa referència a la marca
No Dimissió, ja. registrada, i en minúscula com a nom comú
Sí Dimissió, ara. sinònim de vehicle tot terreny o tot terreny.

jab En boxa, directe d’esquerra molt ràpid i poc
potent, donat sense impuls. (Termcat)
•jacuzzi Nom comú procedent de la marca
comercial Jacuzzi. Banyera amb rajos d’aigua
que fan massatge.
Jamaa Islamia Grup integrista islàmic egipci.
jam session En anglès, trobada informal de
músics de jazz en què es dediquen a improvi-
sar.
Ja N’hi ha Prou Col·lectiu ciutadà contrari al terro-
risme al País Basc. En castellà, Basta Ya.
jaqueta salvavides Sinònim d’armilla salvavi-
des.
•jaquetó S’admet al costat d’abric, jaqueta.
Jarrai En basc significa «seguir». Organització
juvenil de KAS.
*jaspejat -ada El terme correcte és jaspiat.
jet Avió a reacció.
2. En cursiva com a abreviació del terme anglès
jet-set.
jet lag Anglicisme equivalent a trastorn d’horari.
(Termcat)
jet-set En anglès, alta societat internacional del
món de la política, l’espectacle, els negocis,
etcètera. Es pot utilitzar la forma abreujada jet.
jiddisch Llengua germànica utilitzada pels jueus
europeus i emigrats d’Europa.
jingle Anglicisme equivalent a melodia publicità-
ria. Composició breu que serveix com a tona-
da o cançó publicitària identificadora d’una
marca. (Termcat)
jive En anglès, ball molt ràpid d’origen nord-ame-
ricà derivat del bugui-bugui.
*JJOO Sigla incorrecta per referir-se als Jocs
Olímpics. La forma abreujada és Jocs.

jazz Varietat de música d’origen popular Jocs Olímpics Competició esportiva que se cele-
nord-americà. bra cada quatre anys. No s’ha de confondre

148 El Periódico de Catalunya


Llibre d’Estil
amb olimpíada, que és el període de quatre
anys entre el començament d’uns jocs olímpics
i els següents.
2. Els jocs olímpics d’estiu són els Jocs de
l’Olimpíada, mentre que els d’hivern són els
Jocs Olímpics d’Hivern. Per simplificar es
poden utilitzar les denominacions Jocs d’Estiu i
Jocs d’Hivern.
•jòguing Adaptació de l’anglès jogging. Esport en
què es corre suaument i, de tant en tant, es
para per fer alguns exercicis gimnàstics.
John F. Kennedy Centre espacial situat al cap
Canaveral, i aeroport de Nova York.
joint venture Expressió anglesa equivalent a
aliança d’empreses. Associació ocasional de
dues o més empreses en què cadascuna s’es-
pecialitza en un aspecte de la producció i es
reparteixen els guanys o les pèrdues. (Termcat)
•jojoba Arbust americà de llavors comestibles de
les quals s’extreu oli. (Termcat)
Jonqueres Nom d’un carrer de Barcelona.
•jonqui Forma catalana de l’anglès junkie. En
argot de la droga, toxicòman, especialment el
que s’injecta heroïna. (Termcat)
joquei Forma catalana de l’anglès jockey. Genet
professional especialista en carreres de cavalls.
jornada laboral No s’ha de fer servir aquesta
expressió per referir-se a un període de temps
que sobrepassi un dia.
No Una jornada laboral de 36 hores.
Sí Una setmana laboral de 36 hores.
jove Com a substantiu és preferible escriure noi o
noia, llevat que es tracti d’un col.lectiu. Els usa-
rem per fer referència a les persones d’edats
compreses entre els 18 i els 29 anys.
Dos nois van irrompre a la botiga.
A Barcelona ha nascut una nova generació de joves
intèrprets.
Jove Orquestra Nacional d’Espanya
joystick Anglicisme equivalent a palanca de con-
trol. Maneta portàtil que es connecta a un ordi-
nador i permet controlar el desplaçament d’un
objecte per la pantalla, generalment en un vide-
ojoc o en un simulador de vol. (Termcat)
el Periódico de Catalunya
j
J
Juan Sebastián de Elcano Nom del vaixell
escola de l’Armada espanyola. Només en
aquest cas s’ha de fer servir la preposició de.
Jubilo Equip de futbol japonès. El seu nom com-
plet és Jubilo Iwata.
•judicialitzar Conferir caràcter judicial.
Els nacionalistes acusen els socialistes de judicialitzar la
vida política.
judoka Persona que practica el judo. En plural,
judokes.
judeo- Forma prefixada del mot llatí judaeus, que
significa «jueu». No farem servir la forma *juevo:
la crisi judeo-palestina. (Per a l’ús del guionet,
vegeu GUIONET.)
jugar La cosa a què es juga es pot introduir amb
article o sense, segons l’ús: jugar al dòmino, al
parxís, a cartes, a escacs.
•2. En el cas d’un esport, no hi posarem article:
jugar a futbol, a bàsquet, a tennis.
•jugar un paper Tenir, fer, un paper.
jujutsu Mètode de combat d’origen japonès con-
siderat el pare del judo. També se’n pot dir
jujitsu.
•jumbo Avió comercial de gran capacitat.
Pertanyen a aquesta categoria, entre altres, el
Boeing 747, el DC 10, el C-5A i l’L-1011.
júnior Categoria que inclou els esportistes entre
18 i 21 anys.
2. Posposat a un nom es refereix a la persona
més jove de dues que es diuen igual: John
Kennedy júnior. No farem servir l’abreviatura Jr.
junt amb Equivalent de l’expressió castellana junto
a que no ha de fer oblidar altres possibilitats:
juntament amb, al costat de, amb, segons el
context.
Sí Lorenzo Quinn va actuar ahir juntament amb
Amparo Muñoz.
Sí Lorenzo Quinn va actuar ahir amb Amparo
Muñoz.
jupa En llenguatge col·loquial, caçadora.
Equivalent del castellà chupa.
justícia En minúscula, llevat que formi part d’un
nom propi: Ministeri de Justícia, Tribunal
Superior de Justícia.
149
J Llibre d’Estil

jutge En femení escriurem jutge: el jutge, la jutge.

Jutges per a la Democràcia En castellà, Jueces

para la Democracia.

jutjar en rebel·lia No farem servir *jutjar en

absència de l’acusat, perquè és un calc de
l’anglès.

jutjat S’escriu en minúscula quan s’utilitza genèri-

cament: jutjats penals, jutjats socials (en cas-
tellà, juzgados de lo Penal, juzgados de lo
Social).

2. S’escriu en majúscula quan es refereix a un

de concret: Jutjat d’Instrucció número 22,
Jutjat Penal número 23, Jutjat Social número
25.

Juve, la Nom abreujat del Juventus, equip italià de

futbol.

•juvenització Procés pel qual un fenomen social,

com ara la pobresa o l’atur, afecta un sector de
població cada cop més jove. (Termcat)

150 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
Kk
kàiser Títol dels emperadors d’Àustria i Alemanya.
•kalaixnikov Fusell soviètic d’assalt.
Kama-sutra Tractat eròtic escrit en sànscrit als
segles V-VI.
kamikaze Pilot de guerra suïcida o conductor suï-
cida de qualsevol vehicle que ataca l’enemic.
Per extensió, persona de conducta temerària.
karaoke Aparell audiovisual que permet cantar
cançons sobre música gravada sense la veu
corresponent i que presenta la lletra en una
pantalla.
karate Modalitat de lluita.
karateka Persona que practica el karate. En plu-
ral, karatekes.
•karma Terme sànscrit que significa ‘acció’. Llei
de causa i efecte segons la qual les accions
dels éssers determinen les seves experiències.
kart Automòbil molt simplificat impulsat per un
motor de dos temps.
•kàrting Adaptació de l’anglès karting. Esport
practicat amb kart en un circuit.
KAS Sigla de l’extinta Koordinadora Abertzale
Sozialista, que integrava grups independentis-
tes bascos, entre els quals l’organització terro-
rista ETA.
katiuixka Tipus de coet. En castellà, katiuska.
La milícia xiïta libanesa va disparar 4.000 coets
katiuixka contra el nord d’Israel.
el Periódico de Catalunya
K
kayak La forma catalana és caiac.
kelvin Escala de temperatura denominada així en
honor del físic anglès lord Kelvin. Les tempera-
tures absolutes s’expressen en graus kelvin
(ºK). El zero absolut d’aquesta escala correspon
a –273,12 ºC. Quan es vol expressar una tem-
peratura absoluta, s’ha de sumar 273 a la tem-
peratura centígrada.
kermesse Festa popular que se celebra a l’aire
lliure. En castellà, kermés.
ketchup La forma catalana és quètxup.
KGB, el Sigla de l’antic Komitet
Gossudàrstvennoie Bezopasnosti, Comitè de
Seguretat de l’Estat, policia política de
l’ex-URSS.
khan Títol equivalent a sobirà utilitzat originària-
ment per turcs i mongols.
khmer Individu d’un poble indoxinès que consti-
tueix l’estrat més antic i més nombrós de
Cambodja. Encara que els khmers són el 97%
de la població cambodjana, no es pot fer servir
aquest mot com a sinònim de cambodjà. En
plural, khmers: els khmers rojos.
kif Pólvores de cànem indi.
kikuiu –s Ètnia de Kenya.
•kílim Adaptació del turc kilim. Tapís oriental de
dibuixos geomètrics.
kilo- Per a les unitats de mesura utilizarem la forma
prefixada quilo-: quilòmetre, quilogram, quilo-
pond, quilohertz.
151
K Llibre d’Estil

kilt Faldilla curta de quadros que forma part del Kuomintang Partit únic de Taiwan.
vestit tradicional dels escocesos.
kyrieleison Conjunt de cants dels oficis de
•kírie Cant inicial de la missa. difunts.

kirsch Aiguardent de cireres.

•kissi Individu d’un poble de l’Àfrica occidental,

que habita a Sierra Leone i Libèria. En plural,
kissis.

•kit Conjunt d’articles destinats a un ús determi-

nat.

kitsch En alemany, estil o tendència estètica

carecteritzats per la barreja d’elements que es
consideren desfasats i de mal gust.

kiwi Fruit tropical.

Kleenex Marca registrada. Com a nom comú uti-

litzarem l’adaptació clínex.

KLM Sigla de Koninklijke

Luchtvaart-Maatschappij, línies aèries holande-
ses.

Knesset Parlament israelià. És femení.

know-how Anglicisme equivalent a experiència,

saber fer. Conjunt de coneixements necessaris
per a la utilització correcta d’una màquina o per
al bon funcionament d’una organització.
(Termcat)

KO Sigla de knock out, equivalent a fora de com-

bat.

•kolkhoz Granja col·lectiva de l’antiga Unió

Soviètica. En plural, kolkhozos.

kosher Conjunt de normes que la religió jueva exi-

geix en l’elaboració dels aliments i les begudes.
L’equivalent català és caixer: vi caixer (també
anomenat vi jueu). (Termcat)

Kostas Nom de pila grec.

kubotan Arma d'arts marcials que fa servir la poli-

cia per causar dolor sense ferida.

•kúfia Mocador palestí.

Ku Klux Klan

•kung-fu Art marcial.

152 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
Ll
Labour Party Denominació anglesa del Partit
Laborista al Regne Unit, la República d’Irlanda
i Nova Zelanda. L’australià es diu Labor Party.
En tots els casos s’ha d’utilitzar la denominació
catalana.
La Caixa Institució financera.
La Catedral Denominació que rep l’estadi de fut-
bol de San Mamés, on juga l’Athletic de Bilbao.
La Ciutat de la Llum Complex audiovisual
d’Alacant.
•làdar Acrònim lexicalitzat de laser detection and
ranging, detecció i localització per mitjà del raig
làser.
La 2 Segon canal de televisió de Radiotelevisió
Espanyola.
lady Títol nobiliari anglès, i dona distingida o d’alta
condició social. En plural, ladies. Però: Lady Di.
La Esquina del Bernabéu Centre comercial de
Madrid adjacent a l’estadi Santiago Bernabéu.
La Farga Centre cultural de l’Hospitalet de
Llobregat.
La Fura dels Baus Nom d’un grup teatral.
lager En alemany, campament, camp de concen-
tració. No s’ha d’utilitzar sense explicar-ne el
significat.
laissez-faire, laissez-passer En francès, actitud
que afirma que els governs s’haurien d’abstenir
de participar activament en el món dels negocis
el Periódico de Catalunya
L
i el comerç, i limitar-se a vetllar pel compliment
de la llei i el manteniment de l’ordre. També s’u-
tilitza, per extensió, en el sentit d’«actitud per-
missiva».
La Masia Dependència del FC Barcelona.
lamé Teixit fabricat amb fils d’or o d’argent que for-
men una decoració sobre una tela de base de
seda.
•laminar Erosionar, soscavar, impedir, el desenvo-
lupament d’una iniciativa, d’una política.
•làmpara Sinònim de llum, especialment quan
l’ús d’aquest terme és massa genèric i poc
entenedor.
land Terme alemany que designa la circumscripció
administrativa autònoma i federal d’Àustria i
Alemanya. En plural, länder.
Landtag Parlament de cada un dels estats que
formen Alemanya.
La Nit del Vallès Complex d’oci de Terrassa.
lapse Període de temps transcorregut. No s’ha de
confondre amb lapsus, que és un error comès
per inadvertència, parlant o escrivint.
La Salle Nom amb què són coneguts els centres
educatius dels Germans de les Escoles
Cristianes, fundats al s XVII per Jean-Baptiste
de La Salle.
làser Acrònim lexicalitzat de light amplification by
stimulated emission of radiation.
153
L Llibre d’Estil
2. Com a adjectiu és invariable: tractaments
làser, discos làser.
Las Palmas, el Referit al club de futbol, hi ante-
posarem l’article català: l’entrenador del Las
Palmas.
late show Anglicisme equivalent a magazín de
mitjanit.
latitud La latitud i la longitud es mesuren en graus
(º), minuts (’) i segons (’’). En una informació no
s’ha d’utilitzar el símbol matemàtic, sinó que
s’ha d’escriure graus, minuts i segons, llevat
que es repeteixin diverses vegades; en aquest
cas, només s’escriu amb totes les lletres la pri-
mera vegada i en les següents es fan servir els
símbols. Les indicacions dels punts cardinals
no s’abreugen mai en una informació.
LAU Sigla de la llei d’arrendaments urbans i de la
llei d’autonomia universitària.
*laude arbitral Pleonasme per laude.
No Un laude arbitral permet a Nissan deixar sense
menú els operaris.
Sí Un laude permet a Nissan deixar sense menú
els operaris.
Lavacolla Aeroport de Santiago de Compostel·la.
lead En terminologia periodística, anglicisme equi-
valent a entrada. Vegeu ENTRADA.
lectiu No s’ha de confondre amb docent: dia lec-
tiu; centre docent.
lectura Interpretació d’una situació.
Tots els partits han fet una lectura molt positiva de l’a-
cord.
legal En llenguatge col·loquial, que inspira con-
fiança: un polític legal.
2. S’escriu en cursiva quan s’aplica a militants
d’organitzacions terroristes que no estan fitxats
per la policia.
legionel·la Nom comú del bacteri Legionella
pneumophila, causant de la legionel·losi.
legislatura Període de mandat dels parlamentaris.
No s’ha de fer servir per a altres organismes,
per exemple, els ajuntaments, les diputacions,
etcètera.
*legitimitzar La forma correcta és legitimar.
154
lehendakari President del Govern basc.
leitmotiv Tema central i recurrent d’una obra,
especialment en literatura i música. En plural és
invariable.
L’Elefant Blau Nom d’un grup d’oposició a la pre-
sidència del FC Barcelona en l’època de Josep
Lluís Núñez.
lema Els lemes s’escriuen en cursiva, tret que es
reprodueixin els corejats o estiguin escrits en
alguna pancarta, cartell, etcètera. En aquests
dos casos, s’escriuen entre cometes i en rodo-
na.
lentilla Lent de contacte.
Les Arenes Antiga plaça de toros situada a la
plaça d’Espanya de Barcelona. En castellà, Las
Arenas.
Les Platgetes Urbanització d’Orpesa (Plana Alta).
LFP Sigla de la Lliga de Futbol Professional.
l’hi Utilitzarem aquesta contracció col·loquial de
les combinacions li ho i la hi.
li Pronom que s’admet avançat al complement
coreferent.
L’entrenador li ha demanat al president del club que
traspassi jugadors del planter.
•liberaldemòcrata Pertanyent o relatiu al Partit
Liberal Demòcrata.
libero En esports, italianisme equivalent a lliure.
•líbor Tipus d’interès interbancari al mercat de
Londres. Quan s’utilitza, se n’ha d’explicar el
significat.
•licra Adaptació de la marca comercial Lycra.
Teixit sintètic molt elàstic i brillant.
líder És una redundància escriure «el líder màxim».
2. No equival exactament a dirigent: qualsevol
grup social pot tenir molts dirigents, en els seus
múltiples esglaons organitzatius, però només
pot tenir un líder.
•liderat Condició de líder. En aquest sentit és
sinònim de lideratge.
Amb aquests resultats, el Manchester recupera el lide-
rat de la Premier League.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
Amb aquests resultats, el Manchester recupera el lide-
ratge de la Premier League.
lideratge A més de ‘condició de líder’, també vol
dir ‘exercici de les activitats pròpies del líder’.
Amb aquest últim significat no s’ha de confon-
dre amb liderat: un directiu amb capacitat de
lideratge.
·lidiar S’admet com a sinònim de torejar: lidiar
un toro. I també, intransitivament, en sentit
figurat.
Les decisions del Govern per lidiar amb la crisi finan-
cera són adequades.
lied Terme alemany que designa un tipus de cançó
popular. En plural, lieder.
•liftar En tennis, picar la pilota amb efecte perquè
el bot sigui més viu i ràpid cap endavant.
(Termcat)
lífting Operació d’estirar la pell perquè es torni
llisa.
light Amb menys calories o elements nocius dels
que li són propis.
•2. També s’utilitza per indicar que una cosa és
lleugera o suau, i també anodina o amb poc
interès.
Likud En hebreu significa «unitat». Coalició política
israeliana de partits dretans formada el 1973.
límit internacional de la data Terme internacio-
nal que designa la línia al llarg del meridià 180,
amb algunes desviacions, en què s’avança un
dia la data, quan es va d’oest a est, o s’enda-
rrereix un dia la data, quan es viatja d’est a oest.
limítrof -a Adjectiu de doble terminació: un carrer
limítrof, una zona limítrofa.
limusina Forma catalana del francès limousine.
Cotxe llarg i luxós.
línia blanca, línia marró Gammes d’electro-
domèstics.
link En informàtica, anglicisme equivalent a enllaç.
Element d’un document d’hipertext que permet
connectar amb un altre document. (Termcat)
2. En plural també significa camp de golf.
*linkar En informàtica, enllaçar o fer un enllaç.
(Termcat)
el Periódico de Catalunya
l
L
•liquidar En llenguatge col·loquial s’utilitza tant en
el sentit de gastar, fondre, com de matar.
*liquidesa La forma correcta és liquiditat.
lísing Forma catalana de l’anglès leasing.
Arrendament financer.
literatura negra La que es refereix a obres policía-
ques.
litre Unitat de volum en el sistema internacional.
Per abreujar farem servir el símbol l (sense
punt).
•litrona En llenguatge col·loquial, ampolla de cer-
vesa d’un litre.
•líving Adaptació catalana de l’anglès living room,
equivalent a sala d’estar o sala menjador.
ll Quan una paraula començada per aquest dígraf
s’ha d’escriure en majúscula, només es posa
en caixa alta la l inicial: Lluís.
2. Els noms propis començats per aquest dígraf
s’abreugen L.: Lluís Pasqual (L. P.), David Lloyd
George (D. L. G.).
llaga Sinònim de nafra, úlcera.
llagar Sinònim de nafrar, ulcerar.
llançar, llençar D’aquestes dues variants, la pri-
mera s’utilitza preferentment en el sentit de dis-
parar, projectar, engegar (un coet, una mira-
da), i la segona en el sentit de desprendre’s,
desfer-se (les peles de patata a la brossa).
•llàpissos En llenguatge col·loquial, s’admet com
a plural de llapis.
llar Sinònim de casa, especialment en economia.
Les llars van gastar una mitjana de 2,9 milions de
pessetes el 1998.
*llarga vida a Calc de l’anglès (long life to) per
visca: visca la reina.
llastar És preferible utilitzar l’expressió ser un
llast.
Els errors del passat llasten la seva tasca a l’oposició.
Millor Els errors del passat són un llast en la seva
tasca a l’oposició.
155
L Llibre d’Estil
LLATÍ
1. Hem d’evitar la utilització de locucions llati-
nes, llevat que siguin d’ús comú.
2. Les expressions en llatí s’escriuen en cursiva:
ad infinitum, a divinis, in albis, in aeternum, in illo
tempore, in pectore, in saecula saeculorum,
mea culpa, habeas corpus, peccata minuta, per
se, sancta sanctorum, vox populi, etcètera, lle-
vat que apareguin en el Diccionari de la llengua
catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC):
a posteriori, a priori, ad hoc, ad hominem, de
facto, de iure, ex aequo, ex cathedra, grosso
modo, honoris causa, in extenso, in extremis, in
fraganti, in situ, in vitro, ipso facto, motu pro-
prio, mutatis mutandis, sine die, sine qua non,
statu quo, stricto sensu, sui generis, sic.
3. Llevat dels casos recollits en el DIEC o en
aquest LLIBRE D’ESTIL, les locucions llatines no
s’han d’accentuar.
4. Si s’utilitza una expressió llatina poc conegu-
da, se n’ha d’explicar el significat.
llauner -a Persona que ven llaunes de beguda pel
carrer.
llegendari -ària Sinònim de cèlebre, famós.
llei Un text es converteix en llei quan ha estat apro-
vat per l’organisme legislatiu corresponent. Per
tant, en un Parlament no es debaten lleis sinó
projectes de llei o proposicions de llei.
2. Els noms de les lleis s’escriuen en minúscu-
la, tret de la Constitució i l’Estatut.
3. Quan una llei es coneix per un nom abreujat
o més descriptiu que la seva denominació origi-
nal, s’escriu en rodona: llei d’estrangeria.
4. Quan una llei es coneix pel nom del seu
impulsor o per una denominació més o menys
irònica, s’escriu en cursiva: llei Corcuera, llei
seca. Excepció: les lleis dels Estats Units (llei
Helms-Burton).
*llei internacional L’expressió correcta és dret
internacional.
llera Llit d’un riu. Substantiu femení equivalent del
castellà cauce.
llevaneu Es diu de la màquina de netejar la neu
d’una via pública: màquina llevaneu, màquines
llevaneus.
156
2. La màquina mateixa: la llevaneu, les lleva-
neus.
llevant espanyol Evitarem aquesta expressió, de
regust anacrònic. Conceptes equivalents:
costa est, costa mediterrània.
llevantí -ina No s’admet com a sinònim de valen-
cià.
Llibre blanc S’escriu en cursiva (i Llibre vermell,
Llibre negre, Llibre verd, Llibre blau, Llibre rosa,
etcètera).
Ha sortit publicat el Llibre blanc sobre la sanitat espan-
yola.
Lliga S’escriu en majúscula quan es tracta d’un
campionat determinat, i en minúscula per refe-
rir-se genèricament a una competició en què
s’enfronten tots contra tots. En plural va en
minúscula.
Lliga Àrab Associació d’estats àrabs indepen-
dents, destinada a promoure la cooperació
entre ells, creada al Caire el 1945. Està forma-
da per Egipte, l’Iraq, el Líban, l’Aràbia Saudita,
Síria, Jordània, el Iemen, Líbia, el Sudan,
Tunísia, el Marroc, Algèria, Kuwait, Bahrain,
Qatar, Oman, Emirats Àrabs Units, Mauritània,
Somàlia, Comores, Djibouti i l’Organització per
a l’Alliberament de Palestina.
lligament de trompes Expressió que preferirem a
lligadura de trompes.
lligar En llenguatge col·loquial, establir una relació
amorosa.
lligon -a En llenguatge col·loquial, persona pro-
pensa a lligar. En plural, lligons -es.
•llimar diferències Reduir o eliminar els desa-
cords. Sinònim de llimar les asprors.
•llistó Nivell que s’exigeix en una prova, un
procés, una acció, etcètera.
Ell mateix s’ha posat el llistó molt alt.
lliura Mesura de pes que equival a 0,4536 quilo-
grams en el sistema Avoirdupois i a 0,3732 qui-
lograms en el sistema Troy, utilitzat per a les
pedres precioses.
lliurar S’utilitza incorrectament en lloc d’alliberar,
salvar (d’un perill, una obligació); fer festa (els
treballadors).
No Va lliurar el veí del perill.
Sí Va salvar el veí del perill.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
No Es va lliurar de la mili.
Sí Es va salvar de la mili.
No Els cambrers només lliuren un dia a la setma-
na.
Sí Els cambrers només fan festa un dia a la set-
mana.
lliure Estil de natació indeterminat, corresponent a
qualsevol dels altres estils (braça, crol, esquena
i papallona). Generalment, en estil lliure els
nedadors trien crol.
Participa en els 200 metres lliures.
lliure canvi Situació econòmica caracteritzada per
una àmplia capacitat operativa de les lleis del
mercat.
lliurecanvisme, lliurecanvista Relatiu al lliure
canvi.
*lloc militar No s’admet com a equivalent de
puesto militar. Alternatives possibles: control
militar, emplaçament militar, instal·lació
militar, posició militar.
llocs de treball Són expressions sinònimes,
depenent del context, places (laborals), con-
tractats, treballadors, etcètera.
lloguer Les expressions correctes són «pis de llo-
guer» o bé «pis per llogar», no pas *«pis en llo-
guer», malgrat que existeixi l’expressió «pis en
venda».
llot Utilitzarem preferentment el terme fang. Tant
llot com fang són més habituals en singular.
El conseller va inaugurar la planta de tractament de
fang.
llum verd Referit a taxis i semàfors.
•llum verda Conformitat, autorització, per fer una
cosa: llum verda a la reforma del Camp Nou.
lluna S’escriu amb majúscula inicial quan es refe-
reix al satèl·lit, i en minúscula en els altres
casos.
*lo L’article neutre lo no forma part de la varietat
estàndard. De vegades es pot substituir per el,
però en altres casos s’ha de construir la frase
d’una altra manera.
No Això és lo més important.
Sí Això és el més important.
No La sala del contenciós administratiu.
Sí La sala contenciosa administrativa.
el Periódico de Catalunya
l
L
No Va quedar parat de lo bé que va jugar.
Sí Va quedar parat que jugués tan bé.
2. Per traduir el lo castellà amb valor intensiu,
preferim l’estructura “que + adj. + que + verb”
a l’estructura “com + verb + de + adj.”. Una
altra possibilitat és “fins a quin punt + verb”.
Com resulta de fàcil.
Millor Que fàcil que resulta.
Com n’és de necessari.
Millor Fins a quin punt és necessari.
lob En tennis, anglicisme equivalent a globus.
Cop que executa un jugador quan l’adversari és
a prop de la xarxa, amb l’objectiu que la pilota
li passi per damunt. (Termcat)
•lobbisme Conjunt d’accions dutes a terme per
un lobby. (Termcat)
•lobbista Membre d’un lobby. (Termcat)
lobby En anglès, grup de pressió. En plural, lob-
bies.
locaut Forma catalana de l’anglès lockout.
Tancament temporal d’una empresa, per deci-
sió de la direcció, en una situació de conflicte
laboral.
•logo Apòcope de logotip.
Loia Jirga Institució tradicional de l’Afganistan,
que també es pot traduir per Gran
Assemblea.
lolita Adolescent atractiva i seductora. En plural,
lolitas.
L’Olivera Coalició de partits d’esquerra a Itàlia. En
italià, L’Ulivo.
longitud Vegeu LATITUD.
long play Anglicisme equivalent a disc de llarga
durada o elapé.
look Anglicisme equivalent a imatge o aspecte.
•lòrac Acrònim lexicalitzat de long range accuracy
radar system, radar de precisió de llarg abast.
•lòran Acrònim lexicalitzat de long range naviga-
tion, sistema de navegació de llarg abast.
lord Títol anglès. Només s’anteposa al cognom o
al títol nobiliari, no al nom: lord Byron, no *lord
George Byron.
157
L Llibre d’Estil

L’Osservatore Romano Diari de la Ciutat del

Vaticà. Es considera l’òrgan oficiós de l’Església
catòlica. El diari oficial és l’Acta Apostolicae
Sedis.

LOT Sigla de les lleis d’organització territorial.

•loter -a Persona que ven loteria.

loteria S’escriu en majúscula quan és una deno-

minació oficial: Loteria Nacional, Loteria
Primitiva, Loto 6/49.

LSD Sigla amb què es coneix la dietilamida de l’à-

cid lisèrgic, al·lucinogen molt potent. És vàlida
com a primera referència.

Ltd. Abreviatura de Limited, companyia de pro-

pietat limitada.

luge Trineu petit utilitzat per lliscar de cara enlaire.

•2. Esport que es practica amb aquest trineu.

Lujniki Estadi de Moscou. En castellà, Luzhniki.

lumen Unitat de flux lluminós. En plural, lúmens.

lumpen Nom amb què es designen les capes

més pobres de la població urbana.

lunch Anglicisme equivalent a àpat fred. Menjar

lleuger que s’acostuma a fer després d’una
cerimònia, durant una recepció, etcètera.
(Termcat)

luso- Prefix que significa «portuguès»: lusoparlant.

lutier Persona que fabrica instruments musicals.

158 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
Mm
M. Abreviatura en català de Maria, tant si el nom
és català com si és castellà: Josep M., José M.
MAC Sigla del Museu d’Arqueologia de Catalunya.
•macarra En llenguatge col·loquial, macarró,
arlot. No s’ha d’utilitzar en els textos informa-
tius, llevat de les citacions textuals.
Macba Acrònim del Museu d’Art Contemporani de
Barcelona.
maccarthisme, maccarthista
*macedònia de fruita Pleonasme per macedò-
nia.
mach Relació entre la velocitat d’un mòbil i la del
so en l’atmosfera on té lloc el moviment.
S’indica com a mach 1, mach 2, etcètera, per
voler dir que el mòbil va a la velocitat del so o al
doble de la velocitat del so, respectivament.
Rep aquest nom en honor del físic austríac
Ernst Mach.
macro- Les paraules amb aquest prefix s’escriuen
en rodona, llevat que es formin amb un terme
que hagi d’anar en cursiva: macroconcert,
macromanagement.
Madama, palau Seu del Senat italià.
made in Anglicisme equivalent a fet a, fabricat a.
Madres de Plaza de Mayo Organització cívica
argentina integrada per les mares dels desapa-
reguts durant la dictadura militar de 1976-1983.
Les seves membres són madres.
el Periódico de Catalunya
M
•mà dreta Expressió utilitzada per designar una
persona de total confiança de qui té un càrrec
de responsabilitat.
•mà dura Duresa, severitat: una política de mà
dura, actuar amb mà dura.
màfia S’escriu en majúscula quan es tracta de
l’organització criminal italiana, i en minúscula
quan s’utilitza amb caràcter genèric.
2. S’escriu en cursiva quan el terme està quali-
ficat per un adjectiu que correspon a un col·lec-
tiu molt ampli, amb la finalitat de deslligar
aquest grup de les activitats delictives comeses
per alguns dels seus membres: màfia policial.
magazín Forma catalana de l’anglès magazine.
Programa de ràdio o televisió de contingut
variat; publicació periòdica il·lustrada que tracta
temes diversos.
maglia rosa En italià, mallot que du el primer
ciclista classificat en el Giro d’Itàlia. En català,
mallot rosa.
mahatma A l’Índia moderna, títol donat a perso-
nes venerables per la seva espiritualitat i savie-
sa.
mahometà -ana Que professa la religió de
Mahoma. Sinònim de musulmà. No és sinònim
d’àrab, ja que no tots els àrabs són mahome-
tans ni tots els mahometans són àrabs.
mailing Anglicisme equivalent a publitramesa.
(Termcat)
maître Cap dels cambrers d’un restaurant.
Sinònim equivalent: mestre-sala. (Termcat)
159
M Llibre d’Estil
mai vaig pensar que… Volent expressar sorpresa
o admiració, calc del castellà nunca pensé que…
equivalent a no m’hauria imaginat mai que…
En canvi, en sentit declaratiu seria correcte.
No Mai vaig pensar que vostè prestaria jurament
davant meu com a secretària d’Estat [sorpre-
sa].
Sí No m’hauria imaginat mai que vostè prestaria
jurament davant meu com a secretària d’Estat
[sorpresa].
Sí Mai vaig pensar que fossis tonto [sentit decla-
ratiu: ‘no he pensat mai que siguis tonto’].
•maizena Farina de blat de moro. En majúscula si
es tracta de la marca comercial.
Majlis Parlament de l’Iran.
major Aquest adjectiu no ha de fer oblidar l’ex-
pressió més gran, o bé altres solucions com
ara més elevat, més important, més desta-
cat, fonamental, principal, etcètera.
Augmenten els embarassos entre les dones majors de
35 anys.
Millor Augmenten els embarassos entre les
dones més grans de 35 anys.
La seva major qualitat és l’honradesa.
Millor La seva qualitat més important és l’honra-
desa.
L’empresa més destacada (rellevant, important, de
més volum, moviment, activitat).
La inflació més elevada (alta, considerable, significati-
va).
•majoret Noia que desfila en uniforme acompan-
yant una banda musical. (Termcat)
MAJÚSCULA
Usos de la majúscula:
1. A principi de paràgraf i després d’un punt,
excepte si aquest correspon a una abreviatura.
2. Darrere de dos punts, quan segueixi un nom
propi o una citació textual.
Felipe González va dir: «El continent europeu no es pot
resignar a un món bipolar».
3. Després d’un signe de tancament d’interro-
gació o exclamació, si no s’hi interposa coma,
punt i coma, dos punts, guió o parèntesi.
4. En els noms i cognoms de les persones, els
noms antonomàstics, artístics, pseudònims i
àlies: Joaquín Ruiz-Giménez, Rei Sol,
Espartaco, Mágico González, Santi Potros,
160
Canceller de Ferro. Quan sigui una identificació
i no pròpiament un sobrenom, anirà en minús-
cula: Esteban Romero, l’assassí de Mitre.
Vegeu ANTROPÒNIMS.
5. En els noms de dinasties, però no els adjec-
tius que en derivin: els Borbons, els Habsburg,
borbònic.
6. Quan es designi un llibre pel nom de l’autor.
Ahir em vaig comprar el María Moliner.
7. En els noms propis d’animals: Babieca,
Lassie, Floquet de Neu. Però no el de les races:
chihuahua, setter.
8. En els noms ficticis de persones i animals,
però únicament la part que constitueix
l’apel·latiu específic: l’ànec Donald, l’ós Yogui,
Misha, Cobi, Indiana Jones.
9. En els noms científics d’animals i plantes:
Homo sapiens. Però en minúscula els noms de
les espècies: protozous, vertebrats, mamífers.
10. En els topònims, però únicament en la part
específica. Els noms comuns s’escriuen amb
minúscules. Tret de les excepcions disposades
en aquest LLIBRE D’ESTIL, no s’ha d’escriure
majúscula en antonomàstics: riu Ebre, riu
Bravo, serralada Penibètica, serra de Gredos, el
penyal de Gibraltar (el Penyal), muntanyes
Rocalloses, Alps, Himàlaia, canal de Panamà,
golf Pèrsic (el Golf), estret de Gibraltar (l’Estret),
península Ibèrica (la Península), illes Britàniques,
illes Canàries, mar Negre, mar Mort, mar Menor,
el delta del Nil. Però Riu de la Plata (és un
estuari); Selva Negra (és un massís muntan-
yenc). Excepcions: Mont Perdut, Mont Blanc,
Picos de Europa i els Mars del Sud.
11. En els casos en què el substantiu comú es
manté en l’idioma original, s’escriu tot el nom
en majúscules: Sierra Madre, Sierra Maestra,
Sierra Nevada.
12. En els noms dels estats, nacions, provín-
cies, comarques, regions, municipis, manco-
munitats, pobles, etcètera: Espanya, Catalunya,
la Selva, Barcelona, Malgrat de Mar. Però s’es-
criuen amb minúscula quan constitueixin el
nom d’un producte: un rioja, un camembert, un
porto.
13. El terme Estat s’escriu en majúscula quan
correspongui a l’organització política d’un país
(l’Estat espanyol), però no si és una divisió
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
administrativa (l’estat de Guerrero). S’escriurà
en minúscula quan vagi en plural, excepte si
forma part de la denominació d’un país (Estats
Units). Igualment, s’escriuran en majúscula
totes les paraules o expressions que s’utilitzin
en aquell mateix sentit: la Cinquena República,
la Segona República Espanyola, el Regne
(d’Espanya), el Tercer Reich.
14. En els noms familiars de països, poblacions
o barris: la City, la Gran Poma.
15. En els noms de regions geogràfiques
específiques o amb significació ideològica prò-
pia: Pròxim Orient, Banya d’Àfrica,
Escandinàvia, Benelux.
16. En els punts cardinals, en el cas que formin
part d’un topònim que els inclogui oficialment o
bé quan es tracti de termes geopolítics conso-
lidats: Amèrica del Nord, Corea del Sud,
Renània del Nord, l’enfrontament Est-Oest, el
diàleg Nord-Sud, el Con Sud, pol Nord, pol
Sud. Però: la costa est dels EUA, el nord
d’Espanya.
17. En les denominacions tròpic de Càncer, trò-
pic de Capricorn i meridià de Greenwich. Però:
cercle polar àrtic, cercle polar antàrtic i equador
(en majúscula si es tracta del país).
18. En els noms propis dels cossos celestes:
Via Làctia, Mercuri, Ganimedes, l’estrella Polar,
la nebulosa d’Andròmeda, els núvols de
Magalhaes. La Terra, quan aparegui com a pla-
neta: «Un viatge de la Terra a Mart». La Lluna,
quan es refereixi al satèl·lit de la Terra: «L’home
ha posat el peu a la Lluna»; però: «Ió és una
lluna de Júpiter». El Sol, quan es refereixi a l’as-
tre del nostre sistema solar: «Les taques del
Sol»; però: «És un sistema amb dos sols»,
«anem a prendre el sol». El Sistema Solar, quan
es refereixi al nostre; però: «El sistema solar
més pròxim al nostre». El Zodíac i els seus sig-
nes.
19. En els noms propis d’edificis, monuments,
instal·lacions esportives, etcètera, tant si són la
denominació oficial com si es tracta de
l’apel·latiu popular; però en general s’escriuran
en minúscula els substantius comuns que for-
min part del sintagma, llevat que estiguin escrits
en un idioma diferent del català: la Pedrera, la
torre Eiffel, l’aqüeducte de Segòvia, l’alcàsser
de Toledo, la torre dels Escipions, la torre de
Pisa, l’estadi Serrahima, la plaça de toros
Monumental, l’Empire State Building, la cate-
el Periódico de Catalunya
m
dral de Milà, la cartoixa d’Escaladei.
Excepcions: les Torres Bessones i els noms de
cases singulars (la Casa Batlló, la Casa de les
Punxes).
20. En els noms de les residències oficials i
palaus, però en minúscula els substantius
comuns, llevat que s’escriguin en un idioma
diferent del català: palau de la Moncloa, palau
de la Zarzuela, palau d’Hivern, palau Moja,
palau de la Moneda, palau de Buckingham,
Buckingham Palace, Palacio Quemado, Casa
Rosada. Excepcions: Palau de la Generalitat,
Palau de la Música, Casa Blanca i Despatx
M
Oval. Quan no són pròpiament palaus, com en
el cas dels recintes esportius i firals, va tot amb
majúscules: Palau Sant Jordi, Palau Blaugrana,
Palau de Fires de Reus, Palacio de los Deportes
de Múrcia.
21. En els noms de carrers, avingudes, places,
parcs, etcètera. Però la denominació comuna
va en minúscula, llevat que estigui escrita en un
idioma diferent del català: carrer de Mandri,
avinguda Diagonal, plaça Major, passatge de
Permanyer, rambla de Catalunya, parc zoològic
de Barcelona (o zoo de Barcelona), parc d’a-
traccions de Montjuïc, parc de les Aigües, plaça
de les Glòries, travessera de les Corts, ronda de
Sant Antoni, Central Park, Trafalgar Square,
Rue de Rivoli. Excepcions: Via Júlia, Via
Augusta i totes les altres vies; Ronda de Dalt,
Ronda del Mig i Ronda Litoral.
22. En el terme govern i totes les expressions
sinònimes (consell de ministres, executiu, admi-
nistració, etcètera) quan es refereixin al d’un
país determinat o un organisme supranacional.
23. En els noms d’institucions i organismes ofi-
cials: Ministeri de Sanitat, Direcció General
d’Esports, Ajuntament de Barcelona, Diputació
de Girona, Consell Comarcal del Segrià, Grup
Parlamentari Socialista, Consell de Districte de
Gràcia. Quan no s’escrigui el nom complet, la
referència ha d’anar en minúscula.
S’ha d’acudir al ministeri corresponent.
També van en minúscula els càrrecs: president
de la diputació, ministre d’Hisenda.
24. En els noms dels organismes legislatius:
Corts Generals, Congrés dels Diputats, Senat,
Bundesrat, Sejm, Cambra dels Lords,
Parlament de Catalunya, Cambra baixa,
Cambra alta.
161
M Llibre d’Estil
25. En els organismes judicials: Tribunal
Suprem, Audiència Provincial de Barcelona,
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
Jutjat d’Instrucció número 1, Sala Contenciosa
Administrativa.
26. En els noms de partits polítics, sindicats
–tant si es tracta d’una confederació sindical
com d’un sindicat de ram–, associacions ciuta-
danes i associacions professionals –sempre
que apareguin complets–, però no en els dels
seus organismes de direcció i gestió: Partit
Comunista d’Espanya, Unió General de
Treballadors, Federació del Metall de CCOO,
Associació de Veïns de Sant Andreu, Col·legi de
Periodistes de Catalunya. Però: el comitè cen-
tral, el consell nacional, el consell confederal, la
direcció nacional, el col·legi de periodistes, l’as-
sociació de veïns.
27. En les denominacions d’unitats militars:
Regiment d’Infanteria Jaén 25, Divisió
Cuirassada Brunete, Afrika Korps, Armada de
Barlovento.
28. En els noms específics de les operacions i
maniobres: operació Barba Roja, operació
Overlord, operació Còndor. Excepció: operació
sortida, operació tornada.
29. En els noms oficials dels diferents cossos
de policia quan apareixen complets, i en minús-
cula en cas contrari: Cos Nacional de Policia,
Guàrdia Civil, Mossos d’Esquadra, Ertzaintza.
Però: la policia autonòmica, la policia local.
Excepcions: Policia Nacional, Mossos (quan es
refereixi als cossos, no als agents).
30. En les denominacions dels fets històrics
només s’escriuran en majúscula els noms pro-
pis que hi figurin: guerra d’Algèria, ofensiva de
les Ardenes, batalla de l’Atlàntic, campanya de
Birmània, incident de Corfú, desembarcament
de Dieppe, retirada de Dunkerque, nit de Sant
Bartomeu, processos de Nuremberg, incident
del Panay, crisi de Suez, ofensiva del Tet, pac-
tes de la Moncloa, guerra dels bòers, marxes
de la fam, rebel·lió dels bòxers, guerra de les
dues roses, guerra civil espanyola, primera gue-
rra mundial, segona guerra mundial, primera
guerra púnica, setmana tràgica, nit dels gani-
vets llargs.
31. En els noms de tractats, acords, lleis, etcè-
tera, només s’escriuran en majúscula els noms
propis: pau dels Pirineus, edicte de Caracal·la,
declaració d’Ayacucho. La Constitució i els
162
seus equivalents (Carta Magna, Llei de Lleis)
sempre van en majúscula.
32. En els noms de congressos, jornades, tro-
bades, etcètera, sempre que s’escrigui el nom
complet: Segon Congrés de la Llengua
Catalana. Però: el congrés de la llengua catala-
na, el congrés del PSUC.
33. En les denominacions dels centres d’en-
senyament, universitats, facultats, departa-
ments i assignatures, però no en les càtedres:
Universitat de Barcelona, Facultat de Ciències
de la Comunicació, Departament de
Periodisme i Ciències de la Comunicació. Però:
càtedra de Redacció.
34. En els noms dels organismes i institucions
internacionals: la Unió Europea, l’Organització
de les Nacions Unides.
35. En els noms d’entitats culturals, recreatives,
assistencials i comercials, tant en la denomina-
ció específica com en el nom comú, sempre
que aquest en formi part: Casa dels Canonges,
Casa de les Punxes, Banco Santander, Borsa
de Barcelona, Gran Teatre del Liceu, Teatro
Real, Clínica Quirón, Théâtre de la Complicité.
Però: teatre Goya, teatre Lliure, cine Comèdia,
cines Renoir.
36. En les denominacions de Déu, els atributs
divins i la Mare de Déu: Jehovà, Al·là, el
Redemptor, el Messies, la Verge Maria. Els ter-
mes sant i santa van en minúscula: sant Agustí,
santa Rosa de Lima.
37. En la paraula església, quan es refereixi a la
institució, així com qualsevol denominació ofi-
cial d’una Església: Església catòlica, Església
presbiteriana, Testimonis de Jehovà. Però en
minúscula quan es refereixi a l’edifici: «És una
església d’estil romànic».
38. En els esdeveniments esportius, quan se
n’escrigui el nom complet o escurçat: el
Campionat Mundial de futbol del 1998,
Mundial-98, França-98, el Mundial, la Lliga
1996-97, la Lliga.
39. En les festivitats civils i religioses: Onze de
Setembre, Diada Nacional de Catalunya, Dijous
Sant, Divendres Sant, Nadal, Cap d’Any, Reis,
Pasqua, Diumenge de Rams, Dia de la
Hispanitat, Dia de la Constitució, Revetlla de
Sant Joan, Diada de Sant Jordi, Dia de la Mare.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
40. La lletra inicial dels títols de llibres, articles,
pel·lícules, escultures, pintures, obres de teatre,
cursos universitaris, cançons, obres musicals,
programes de ràdio i de televisió, etcètera. Si
porten algun nom propi, aquest també haurà
d’anar en majúscula: Un peix anomenat
Wanda, La magnitud de la tragèdia, La rendició
de Breda.
41. La lletra inicial i la primera lletra de cada una
de les paraules significatives que integren el títol
d’una publicació: El Periódico de Aragón, El
Faro de Vigo. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA
haurà de figurar amb totes les lletres en majús-
cula, tant si apareix en titulars com en el text
d’una informació; els títols dels suplements
seguiran les normes generals establertes per a
la resta de les publicacions.
maketo A Euskadi, immigrant d’una altra part
d’Espanya. Té un matís despectiu i no s’ha d’u-
tilitzar.
malaguanyat –ada No significa mort recentment,
sinó mort prematurament. En castellà, malo-
grado.
malaltia Els noms de les malalties s’escriuen en
rodona i minúscula, llevat que incloguin el nom
propi del seu descobridor.
malaltia de les vaques boges Malaltia conta-
giosa que afecta les vaques, causada per un
prió i associada al consum de farines de carn
d’origen oví o boví infectades.
•maleducat –ada S’admet com a sinònim de
groller, desconsiderat. Per tant, ho distingi-
rem de mal educat, «que ha rebut una mala
educació».
Són uns maleducats perquè han estat mal educats.
•malinterpretar Interpretar de manera errònia o
equivocada.
mallot En ciclisme, terme preferible a jersei.
El mallot groc del Tour.
El mallot rosa del Giro.
•mal rotllo En llenguatge col·loquial, mal ambient.
malsonants, paraules No s’han de reproduir les
expressions obscenes, les blasfèmies ni els ter-
mes vulgars, tret que tinguin un caràcter infor-
matiu rellevant.
mal tracte Sinònim de maltractament. En plural,
mals tractes.
el Periódico de Catalunya
dador.
m
•mal trago Circumstància difícil d’admetre.
Sinònim de tràngol.
malversador -a Fa referència a la persona que
gasta il·lícitament els fons aliens. Per tant, no és
sinònim de malgastador, malbaratador o dilapi-
mambo Ball d’origen cubà.
management Anglicisme equivalent a direcció o
gestió. (Termcat)
•mànega Cada una de les parts en què es divideix
una competició esportiva. No s’ha de confon-
M
dre amb màniga, que utilitzarem per referir-nos
a la de roba i en les frases fetes «fer mans i
mànigues», «ser de la màniga ampla», etcètera.
manejar No és sinònim de considerar, tenir en
compte, estudiar.
No Els socialistes manegen aquesta possibilitat.
Sí Els socialistes consideren aquesta possibilitat.
manera / forma Quan són termes sinònims, tin-
guem en compte que en castellà té més rendi-
ment forma, mentre que en català és més
habitual manera.
Hi ha moltes formes de fer-ho.
Millor Hi ha moltes maneres de fer-ho.
•maneta En futbol, s’utilitza per expressar que un
equip li ha fet cinc gols a un altre. Sinònim de
repòquer.
Barça, 5 – Albacete, 0. Una maneta per a Rijkaard.
•manga Publicació de còmics japonesos. Farem
el plural invariable: tres manga.
•manguera Tub flexible per desplaçar líquids.
manierisme Predomini de l’ostentació de l’habili-
tat formal sobre el contingut. S’admet com a
sinònim d’afectació, rebuscament, amane-
rament, artificialitat.
•mansió Casa d’una certa importància i sumptuo-
sitat.
mans lliures Accessori per a l’aparell telefònic
que permet mantenir una conversa sense
necessitat d’agafar l’auricular.
manter -a Persona que ven objectes a les vore-
res, estesos a terra damunt d'una manta.
manu militari Expressió llatina que significa «per
la força de les armes».
163
M Llibre d’Estil
màquina estampadora Màquina utilitzada en la
fabricació de matrícules d’automòbils. És l’e-
quivalent del castellà máquina troqueladora.
maquis Moviment de guerrilles antifranquistes. Un
membre d’aquesta organització és un maqui.
mar, estat del Es calcula mitjançant l’escala de
Douglas, que té 10 graus, numerats del zero al
9, que aproximadament responen a l’altura de
les onades en metres: 0, calma; 1, arrissada; 2,
marejol; 3, maror; 4, forta maror; 5, grossa; 6,
molt grossa; 7, arborada; 8, muntanyosa; 9,
enorme.
•marabunta Gran quantitat de persones o ani-
mals.
marató Cursa pedestre de 42,195 km. Substantiu
femení.
marcar la diferència Sinònim d’establir la
diferència.
marcar-se Incorrecte en el sentit de «fer, execu-
tar, de sobte, amb espontaneïtat, improvisar».
No Es va marcar un ball que ens van sorprendre
a tots.
Sí Va improvisar un ball que ens van sorprendre
a tots.
mare En tots els contextos, utilitzarem preferent-
ment mare en lloc de mama o mamà.
2. No s’han d’escriure frases com «una mare i
el seu fill» o «mare de dos fills». En lloc d’això
s’ha d’escriure «una dona i el seu fill» i «mare de
dos nens».
3. Títol que es dóna a certes religioses: la mare
abadessa.
•marea S’admet com a sinònim de quantitat
molt considerable.
marea roja
•marejar la perdiu Perdre el temps o demorar el
començament d’una cosa.
Maremàgnum Centre comercial de Barcelona.
marí Persona que té un grau professional en la
marina, tant de guerra com mercant. No s’ha
de confondre amb mariner, que és un pescador
o una persona sense graduació que presta ser-
vei en una embarcació.
164
•maria En llenguatge col·loquial, assignatura poc
valorada.
•2. En llenguatge col·loquial, marihuana.
3. Tipus de galeta: tres maries, galetes maria.
•mariachi Composició musical popular mexicana
i conjunt instrumental que l’executa.
•marica Sinònim de marieta. Tots dos són sinò-
nims despectius d’homosexual.
maricon Sinònim despectiu d’homosexual. En
plural, maricons.
Marina Conjunt dels vaixells d’un país o conjunt
de persones que serveixen a l’Armada. No s’ha
de confondre Marina amb Armada, que es refe-
reix únicament a les forces navals o a la marina
de guerra.
•marinada Preparat per marinar una vianda.
(Termcat)
marine En anglès, soldat d’infanteria de les forces
navals britàniques o nord-americanes.
Marine Corps Infanteria de marina dels Estats
Units, exèrcit diferenciat de la Navy (Marina o
Armada). Els EUA tenen quatre exèrcits: el de
terra, el d’aire, la Navy i el Marine Corps.
•mariscar Pescar marisc.
•marisqueig Pesca del marisc.
Marivent, palau de Residència d’estiu dels reis
d’Espanya a Palma (Mallorca).
marques comercials Les marques comercials
s’escriuen en rodona i majúscula i no es tra-
dueixen. Si s’utilitzen com a nom genèric d’un
producte, s’escriuen en minúscula i cursiva, lle-
vat que es tracti de grafies adaptades al català,
que van en rodona: clínex, dònut, típex.
màrqueting Forma catalana de l’anglès marke-
ting.
•marró En llenguatge col·loquial, cosa que resulta
desagradable i molesta de fer.
maruja Terme per referir-se a les mestresses de
casa. Té un matís despectiu i per tant només es
pot utilitzar en citacions textuals. En plural,
marujas.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
marxa En llenguatge col·loquial, diversió, vitali-
tat, gresca. S’utilitza en les expressions «anar
de marxa», «tenir marxa», «marxa nocturna»,
etcètera.
marxandatge Relació comercial entre un marxant
i un artista per a la promoció, venda i difusió de
les obres d’aquest. Adaptació de l’anglès mer-
chandising.
•marxar Anar en manifestació.
Unes 2.500 persones van marxar en silenci en home-
natge al jove àrab mort.
•marxós -osa En llenguatge col·loquial, animat,
divertit, engrescador, vital: una persona marxo-
sa, una música marxosa.
mascletà Forma col·loquial de mascletada. En
plural, mascletaes.
mascota No és sinònim genèric de gos, que utilit-
zarem com a forma preferent, però s’admet
com a equivalent d’animal de companyia.
No es parla mai de races de gossos en perill d’extinció.
No se separa de la seva mascota.
La Guàrdia Urbana ha trobat cinc gossos abandonats a
Collserola.
La Guàrdia Urbana ha trobat cinc mascotes abandona-
des a Collserola.
màser Acrònim lexicalitzat de microwave amplifi-
cation by stimulated emission of radiation
(amplificador de microones per emissió estimu-
lada de radiacions).
massai Individu d’una població nilòtida que viu a
Kenya i Tanzània. En plural, massais.
mass media Anglicisme equivalent a mitjans de
comunicació de massa. (Termcat)
màster Adaptació de l’anglès master. Estudis de
postgrau.
•2. En cinematografia, patró sobre el qual s’ob-
tenen còpies. Una «còpia màster» és sinònim
d’una «còpia mestra».
Master Torneig de tennis que juguen els millors
tennistes espanyols a final de temporada.
Masters Torneig de tennis que juguen els millors
tennistes de tot el món a final de temporada.
•mat Esmaixada. En bàsquet, acció i efecte d’in-
troduir la pilota de dalt a baix dins la cistella.
(Termcat)
el Periódico de Catalunya
m
matalàs En sentit figurat sembla un calc del cas-
tellà colchón, en perjudici del genuí coixí..
golf en què el resultat final no es decideix pel
nombre total de cops, sinó per la quantitat de
forats que ha guanyat un dels jugadors.
match point (o match ball) En anglès, punt que,
si es guanya, dóna la victòria d’un partit de ten-
nis a un jugador o a una parella. En plural,
match points (o match balls). L’equivalent
català és punt de partit (o pilota de partit).
M
Les reserves de les entitats espanyoles els concedeixen
un coixí per aguantar sense problemes.
match play En anglès, modalitat competitiva de
(Termcat)
mateix Incorrecte si substitueix un nom.
No Després de tres anys de l’incendi encara no se
saben les causes del mateix.
Sí Després de tres anys de l’incendi encara no
se’n saben les causes.
matèria primera Sinònim de primera matèria.
Usat sovint en plural. En castellà, materia prima.
matí Període comprès entre les 6.00 i les 11.30
hores. S’ha d’introduir amb la preposició a, mai
amb la preposició per.
2. No s’ha d’escriure *«al matí d’ahir», *«al matí
d’avui», sinó «ahir al matí» i «aquest matí».
Matignon, palau de Residència del cap del
Govern francès.
matinada Període que va de les 00.00 hores a les
6.00. S’ha d’introduir amb la preposició a, mai
amb la preposició per.
matricer -a Especialista en la fabricació i repara-
ció de matrius.
matriceria Indústria de la construcció de matrius.
•matrimonialista Advocat especialitzat en
assumptes del matrimoni.
•matrioixka Nina russa. En plural, matrioixkes.
matx En esports, partit. En plural, matxs.
màuser Fusell de repetició inventat per Wilhelm
Mauser. En plural, màusers.
mayday Senyal internacional per demanar auxili
per ràdio.
165
M Llibre d’Estil
mea culpa Expressió llatina que s’utiliza per
admetre una culpa com a pròpia.
MEC Sigla del Ministeri d’Educació i Ciència.
•meca S’escriu en minúscula quan significa «lloc
que es considera el centre d’una activitat».
Hollywood és la meca del cinema.
•mecano Nom comú procedent de la marca
comercial Meccano. Joc de construcció.
mecanotub Material amb què es construeixen
estructures metàl·liques per fer bastides, gra-
des suplementàries, etcètera.
Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes
Distinció que concedeix el Ministeri de Cultura.
•medallista Persona que obté una medalla en una
competició esportiva.
medecina Medicament. No s’ha de confondre
amb medicina, que és la disciplina o carrera
mèdica.
medi Significa «entorn, el que envolta els éssers
vius» i és sinònim de cercle. No s’ha de con-
fondre amb mitjà, que significa «eina o manera
per aconseguir un fi».
La notícia ha corregut per medis financers.
Mitjans de transport, mitjans de comunicació.
mediambiental Que fa referència al medi
ambient: la contaminació mediambiental.
mediana És la «dada situada en el centre d’un
conjunt d’observacions estadístiques, ordena-
des de menor a major, que té el mateix nombre
de dades tant per sobre com per sota». No s’ha
de confondre amb mitjana (aritmètica), que és
el «quocient de la suma de valors d’un conjunt
i del nombre d’elements que el formen».
•mediar Fer de mitjancer.
•mediàtic –a Relatiu o pertanyent als mitjans de
comunicació de massa. (Termcat)
•medicalitzar Dotar un vehicle d’un metge i d’e-
quipament mèdic. (Termcat)
Medicus Mundi
medul·lar No s’ha de fer servir amb el significat de
centre del camp, en el llenguatge esportiu.
No Xavi i Iniesta jugaran a la medul·lar.
Sí Xavi i Iniesta jugaran al centre del camp.
166
medis polítics No s’ha d’utilitzar aquesta atribu-
ció tan vaga.
megatona Unitat de mesura de l’energia explosi-
va de les bombes nuclears equivalent a l’ener-
gia despresa en l’explosió d’un milió de tones
de TNT.
megretista Seguidor de Bruno Mégret, del
Moviment Nacional Republicà francès.
meiga En gallec significa «bruixa». Farem el plural
meigues.
melancolia Malenconia, melangia.
melé Forma catalana del francès mêlée. En rugbi,
fase del joc, després d’una falta, en què els
davanters dels dos equips s’agafen de les
espatlles i s’empenyen per aconseguir la pilota.
•melena Cabellera.
•meleneta Mitja melena.
melting pot Expressió figurada anglesa que signi-
fica «fusió de diferents ètnies o cultures que es
practica en determinats països». Un dels llocs
on es porta a terme aquesta política són els
Estats Units, i es pot fer servir, si se n’explica el
significat, per fer referència a aquest país. Es
pot traduir per gresol de cultures.
•membret Capçalera d’un imprès.
•memòria cau Memòria intermèdia especialitza-
da, de capacitat més reduïda i d’accés més
ràpid que la memòria central, que conserva una
còpia de les instruccions i de les dades que pot
necessitar el processador, com ara les pàgines
web visitades (Termcat). En castellà, memoria
caché.
memorial Anglicisme en el sentit de «monument».
•2. En esports, se sol utilitzar per donar nom a
un torneig que se celebra en record d’algú. El
nom complet de la competició s’escriu en
majúscula i rodona. Si no és així, és preferible
fer servir torneig, competició, trofeu o qual-
sevol altre sinònim.
ménage à trois Expressió francesa que designa la
pràctica sexual en què intervenen tres perso-
nes.
menfotisme Actitud d’indiferència respecte a
alguna cosa que hauria de preocupar o interes-
sar.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
meninos de rua Al Brasil, nens que viuen al carrer.
menjar No és sinònim d’àpat.
No
Sí
Van organitzar un menjar per a l’octubre.
Van organitzar un àpat per a l’octubre.
mentir Mentir a algú, mentir-li.
El testimoni va mentir al jutge.
mentre No s’ha de confondre amb mentrestant.
Mentre és una conjunció que introdueix una
acció simultània a la de la frase principal i que,
per tant, no pot anar aïllada amb una coma.
Mentrestant és un adverbi que apareix aïllat.
Mentre els delegats estaven reunits, els manifestants
van ocupar la seu del sindicat.
No Mentre, el Barça va sortir de la crisi derrotant
l’Oviedo.
Sí Mentrestant, el Barça va sortir de la crisi derro-
tant l’Oviedo.
mentre que Té valor adversatiu.
L’entrenador vol presentar la dimissió mentre que l’afi-
ció li demana continuar.
menyspreable Significa «que mereix el menys-
preu». No s'ha de confondre amb insignificant.
No No és menyspreable l'argument que la nova llei
de l'avortament impedirà els abusos possibles
amb l'actual.
Sí No es pot ignorar l'argument que la nova llei de
l'avortament impedirà els abusos possibles
amb l'actual.
Mercalli, escala de Expressa la intensitat d’un
terratrèmol en funció dels danys causats. Les
diferents intensitats s’escriuen amb números
romans i arriben fins al XII. Un terratrèmol d’in-
tensitat I pot ser percebut per unes quantes
persones, mentre que un d’intensitat XII signifi-
ca la destrucció total.
Mercasa Acrònim de Mercats Centrals
d’Abastaments, SA. Es pot fer servir com a pri-
mera referència.
Mercat del Ram
•merengue Ball d’origen antillà semblant a la
samba. (Termcat)
2. En cursiva, denominació que reben els juga-
dors del Reial Madrid. En plural, merengues.
mes Els noms dels mesos s’escriuen en minúscu-
la (llevat que formin part d’un nom propi o d’una
data assenyalada: l’Onze de Setembre), i van
el Periódico de Catalunya
m
precedits de preposició sempre que no estiguin
determinats per una data o un adjectiu que n’in-
diqui la proximitat.
A l’octubre.
Al mes d’abril.
El pròxim novembre.
El gener de 1999.
mesa Conjunt de persones que dirigeixen una
assemblea o corporació, o bé que presideixen
alguna cosa: mesa electoral, mesa d’Herri
Batasuna i (només per tradició) mesa d’Ajuria
Enea. No s’ha de confondre amb taula, que
s’utilitza quan es tracta d’organismes, entitats,
organitzacions, agrupacions, associacions,
M
etcètera (que no presideixen ni dirigeixen a
ningú: simplement tenen una activitat): taula de
partits polítics bascos, taula per la pau.
mesa de contractació Organisme pertanyent al
Ministeri de Foment.
Mesa del Parlament
•mesetari -ària Propi de la Meseta.
mesto Acrònim de «metge sense títol oficial». En
plural, mestos.
mesura Equivalent del castellà medida, sobretot
en sentit figurat.
El Govern pren mesures contra el terrorisme.
*mesurar-se amb Calc del castellà medirse con,
molt habitual en esports, equivalent a jugar,
enfrontar-se, competir.
No Rafa Nadal es mesurarà amb Nikolai
Davidenko.
Sí Rafa Nadal s’enfrontarà amb Nikolai
Davidenko.
MESURES
1. Totes les mesures s’expressaran en unitats
del sistema internacional (metre, quilogram,
segon...) i els seus múltiples o submúltiples.
2. Quan sigui convenient reflectir una magnitud
en unitats d’altres sistemes (peus, milles, lliu-
res), es posarà entre parèntesis la seva equi-
valència en el sistema internacional.
3. No s’abreujarà la denominació de les unitats
de mesura tret dels gràfics, quadros o classifi-
cacions. Les úniques excepcions són centíme-
tre cúbic (que s’abreujarà cc) quan es tracti de
167
M Llibre d’Estil

temes de motor i els temps en qualsevol com- Pes lliura x 0,45 = quilograms
petició esportiva. unça x 28,35 = grams
short ton x 0,9 = tones
4. Els símbols no porten punt ni s’escriuen en
plural. Volum quart x 0,95 = litres
galó x 3,8 = litres
unça líquida x 30 = mil·lilitres
5. Quan es vulgui reflectir el temps invertit, nor-
peu cúbic x 0,03 = metres cúbics
malment en una competició, s’utilitzaran les
pinta x 0,47 = litres
abreviatures corresponents a les unitats utilitza-
iarda cúbica x 0,76 = metres cúbics
des: 2h 10min 1s. S’han de rebutjar fórmules
com 2.10.1, 2:10:1 o 2 h 10’ 1”.
Temperatura (Fahrenheit – 32) x 5/9 = Celsius
Met Abreviatura del Metropolitan Opera House,
6. Quan en una classificació s’indiqui el temps teatre d’òpera de Nova York.
del primer i la diferència en relació amb el dels
altres competidors, es farà pel mateix sistema:
1. Blanco (Esp/Ban) 4h 50min 58s
•meta En esports, en femení, sinònim de porte-
2. Rominger (Ità/Map) a 2s
ria: la meta. En masculí, sinònim de porter: el
3. Leblanc (Fra/Pol) a 1min 3s
meta.

Meta Acrònim de Modernització de l’Exèrcit de

7. Les dècimes, centèsimes i mil·lèsimes de
segon són fraccions decimals, de manera que
es representen així: 9,9s, 9,93s, 9,931s.
8. Els prefixos que indiquen múltiples o frac-
cions de la unitat, les seves abreviatures i les
seves equivalències són els següents:
Terra.
meteorologia És la ciència que tracta de l’atmos-
fera i els meteors. És incorrecte, per tant, utilit-
zar aquest terme com a sinònim de temps
(atmosfèric), condicions atmosfèriques, condi-
cions meteorològiques.

MÚLTIPLES SUBMÚLTIPLES 2. Equivalències meteorològiques:

deca-, da, 10 unitats deci-, d, 0,1 unitats marejol marejadilla
hecto-, h, 100 unitats centi-, c, 0,01 unitats maror marejada
quilo- k, 1.000 unitats mil·li-, m, 0,001 unitats forta maror fuerte marejada
mega-, M, un milió micro-, μ, una milionèsima mar grossa mar gruesa
d’unitats part
giga-, G, mil milions nano-, n, una mil milionè- *metereòleg, metereologia Els termes correctes
d’unitats sima part són meteoròleg, meteorologia.
tera-, T, un bilió d’unitats pico-, p, una bilionèsima
part metodologia Sinònim de mètode, sistema, pro-
peta-, P, mil bilions d’unitats femto-, f, una mil bilionèsi- cediment.
ma part
exa-, E, un trilió d’unitats atto-, a, una trilionèsima metge Utilitzarem el substantiu metge tant per al
part masculí com per al femení: un metge, una
metge. No s’ha de confondre amb mèdic, que
és adjectiu: un informe mèdic.
TAULA DE CONVERSIÓ AL SISTEMA INTERNACIONAL
Metges del Món En castellà, Médicos del Mundo.
Longitud milla terrestre x 1,6 = quilòmetres
milla nàutica x 1,8 = quilòmetres Metges sense Fronteres En castellà, Médicos
peu x 30 = centímetres sin Fronteras.
polzada x 2,54 = centímetres
iarda x 0,91 = metres •mètring Activitat suïcida que consisteix a pujar
als vagons del metro en marxa i viatjar als
Superfície acre x 0,4 = hectàrees estreps.
milla quadrada x 2,6 = quilòmetres quadrats
peu quadrat x 0,09 = metres quadrats metro S’escriu en minúscula quan es refereix al
polzada quadrada x 6,5 = centímetres quadrats tren de vagons i en majúscula quan es tracta de
iarda quadrada x 0,8 = metres quadrats la companyia.

168 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
metròpolis Forma preferent a metròpoli: la
metròpolis.
•metxa Floc de cabells d’un altre color.
meublé En francès, casa de cites. En plural,
meublés.
mezzosoprano Veu femenina de registre interme-
di entre soprano i contralt.
MGM Sigla de la Metro-Goldwyn Mayer
Incorporated, productora cinematogràfica
nord-americana.
MHCB Sigla del Museu d’Història de la Ciutat de
Barcelona.
•míbor Taxa interbancària de Madrid.
micado Títol que rep l’emperador del Japó.
•2. Variant moderna del joc dels palets xinesos.
•micro Apòcope de micròfon.
micro- Les paraules amb aquest prefix s’escriuen
en rodona, llevat que es formin amb un terme
que hagi d’anar en cursiva: microxip, microma-
nagement.
mida Equivalent del castellà medida, sobretot en
sentit recte, però també en l’expressió fet a
mida.
Les mides d’un vestit.
Una Vuelta feta a mida per a Olano.
mida mitjana Traducció sovint calcada de tamaño
medio no sempre necessària: municipis mit-
jans.
mig, mitja Adjectiu invariable davant d’un topò-
nim, igual que tot: mig Europa.
2. És incorrecte en el sentit de «situat entre dos
extrems» en lloc de mitjà: terme mitjà, classe
mitjana, lector mitjà.
Mig Nom genèric de diversos models d’avions de
combat. La marca correspon a les inicials dels
enginyers que els van projectar: Mikoian i
Guriévitx. No s’ha d’escriure MiG.
•migcamp En alguns esports de pilota, zona
compresa entre la línia d’atac i la línia de defen-
sa.
el Periódico de Catalunya
m
migcampista En alguns esports de pilota, jugador
que actua preferentment al migcamp. Sinònim
de centrecampista, mig.
migdia Període comprès entre les 11.30 i les
14.30 hores. S’ha d’introduir amb la preposició
a, mai amb la preposició per.
migfondista Corredor de distàncies mitjanes.
•migtub Pista semicilíndrica excavada a la neu i
amb pendent que permet al surfista fer salts i
trucs mentre es desplaça d’una paret a l’altra.
(Termcat)
M
Milan AC Club de futbol de Milà, fundat per angle-
sos.
•mileurista Que cobra com a màxim mil euros al
mes.
mili En llenguatge col·loquial, servei militar.
miliard Mil milions.
milla Mesura usada en la navegació aèria i maríti-
ma i que equival a 1.852 metres. La velocitat en
la navegació marítima no es calcula en milles
per hora, sinó en nusos.
2. Mesura de longitud terrestre de països anglo-
saxons i que equival a 1.609,3 metres.
millor És aconsellable substituir-lo per més bé,
més ben o més bo, i és imprescindible fer-ho
davant de participi. No oblidem tampoc expres-
sions de la mena «val més que» com a alterna-
tiva a «és millor que».
La marca arrenca amb millors preus.
Millor La marca arrenca amb més bons preus.
No És un dels artistes millor pagats de l’actualitat.
Sí És un dels artistes més ben pagats de l’actua-
litat.
•milonga Composició musical lenta, pròpia de
Montevideo i Buenos Aires. En plural, milon-
gues.
•mimar Sinònim d’aviciar, amanyagar, consen-
tir.
mines antiblindats Mines que s’utilitzen per des-
truir carros blindats.
mines antipersones Mines que s’utilitzen per ferir
o matar persones.
mini- Les paraules amb aquest prefix s’escriuen
en rodona, llevat que es formin amb un terme
169
M Llibre d’Estil
que hagi d’anar en cursiva: minidisc, miniskirt.
*minicimera Aquest terme conté una contradic-
ció, perquè una cimera és una reunió del màxim
nivell. Per tant, o és una cimera o es queda tan
sols en reunió.
Miniestadi Nom de l’estadi petit del FC
Barcelona.
ministeri fiscal Òrgan estatal autònom que pro-
mou l’acció de la justícia en defensa de la lega-
litat, el dret dels ciutadans i l’interès públic.
ministrable Persona que té possibilitats de con-
vertir-se en ministre.
Minurso Acrònim de la Missió de les Nacions
Unides per al Referèndum del Sàhara
Occidental, consulta que es va fer l’any 2000.
MINÚSCULA
Van en minúscula:
1. Tots els títols de noblesa i els càrrecs: rei,
president, ministre, tsar, emperador, comte,
marquès, duc, lord, etcètera (el ministre Serra,
el ministre; la duquessa d’Alba, el duc de
Suárez, el dalai-lama). Excepcions: el Rei
(d’Espanya), la Reina (d’Espanya), el Príncep
(d’Astúries), els defensors del poble (Defensor
del Poble, Síndic de Greuges, Justícia Major
d’Aragó, etcètera), el Papa (com a antonomàs-
tic) i els títols que s’han convertit en un nom lite-
rari o artístic (Marquès de Sade, Duque de
Rivas).
2. Els noms comuns que formen part d’un
topònim: el riu Guadalquivir, la serra de Gredos,
el carrer de l’Arc de Sant Martí, el parc nacional
d’Ordesa, el delta de l’Ebre (però el Delta).
3. Els dies de la setmana, els mesos, les esta-
cions de l’any.
4. Les notes musicals.
5. Les tendències ideològiques, polítiques,
artístiques, religioses i socials: marxisme, socia-
lisme, liberalisme, cubisme, catolicisme, isla-
misme, dadaisme.
6. Els noms dels vents i altres fenòmens natu-
rals, excepte si se’ls ha adjudicat una denomi-
nació específica, com és el cas dels huracans:
la tramuntana, el cerç, el monsó.
170
7. Els sistemes de govern: la monarquia, la
república. Però en majúscula quan es refereixin
a una època històrica determinada, formin part
de la denominació oficial d’un país o es facin
servir en el sentit d’Estat: el president de la
República, l’Imperi austrohongarès, la Segona
República Espanyola.
8. Les lleis, decrets, etcètera: els pressupostos
generals de l’Estat, la llei de normalització
lingüística a Catalunya. Excepció: la Constitució
i els seus sinònims.
9. Les oracions: el parenostre, el credo.
10. Els substantius sant/a i beat/a. Però s’es-
criuen en majúscula si formen part d’un nom
propi o estan escrits en un altre idioma: San
Juan de Puerto Rico, la Santa Seu, Terra Santa,
el Sant Ofici, la revetlla de Sant Joan.
11. Noms de llocs d’ultratomba: paradís, cel,
purgatori, infern, avern.
12. Els substantius que designen accidents
geogràfics comuns: la badia de Cadis, el canal
de la Mànega, l’illa d’Elba. Però Riu de la Plata
(és un estuari); Selva Negra (és un massís mun-
tanyenc). Excepcions: Mont Perdut, Picos de
Europa i els Mars del Sud.
13. Els substantius comuns que indiquen vies
de comunicació, places o barris, excepte si
estan escrits en un idioma diferent del català:
carrer de Mallorca, plaça de Catalunya, avingu-
da Diagonal, travessera de les Corts, parc
Güell, Park Avenue.
14. Els noms o cognoms i els topònims trans-
formats en adjectiu o nom comú s’escriuen en
minúscula, excepte si s’utilitzen per denominar
obres artístiques o literàries: un camembert, el
pòrtland (ciment), un porto, el dièsel.
15. Les edats històriques, períodes i eres
geològiques, segles, eres històriques i movi-
ments religiosos, polítics o culturals: l’edat anti-
ga, l’edat dels metalls, pleistocè, neolític, segle
de les llums, segle d’or, era cristiana, hègira,
renaixement, romanticisme, barroc, modernis-
me, noucentisme. Excepcions: Renaixença,
Reforma i Contrareforma.
•minusvàlua Terme econòmic oposat i paral·lel a
plusvàlua.
MIR Sigla de metge intern i resident.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
mise en scène Gal·licisme equivalent a escenifi-
cació, presentació, posada en escena.
miss En anglès, participant en concursos de belle-
sa. S’escriu en cursiva i minúscula, excepte
quan forma part del nom d’un certamen o quan
es tracta de la guanyadora del concurs. En plu-
ral, misses.
L’elecció de Miss Univers ha estat marcada pels
rumors.
La visita de Miss Univers va reunir molts curiosos.
La miss va assistir a la recepció.
míssil Els noms genèrics dels míssils s’escriuen en
majúscula i rodona. És redundant escriure «mís-
sil» davant d’una sigla en què figura la M, que
significa precisament míssil.
missió complerta Expressió preferible a missió
complida.
•míster Adaptació catalana de l’anglès mister: la
destitució del míster, Míster PESC, Míster
Espanya.
MIT Sigla de l’Institut de Tecnologia de
Massachusetts (Massachusetts Institute of
Technology).
míting Forma catalana de l’anglès meeting. Acte
públic amb intervenció de personalitats.
2. Competició atlètica.
•mitinguer –a Relatiu al míting: un estil mitinguer.
•mitja En futbol, sinònim de línia de mitjos, cen-
tre del camp: la defensa, la mitja i la davante-
ra.
mitja distància S’admet com a sinònim de mit-
jana distància (Termcat): llançament a mitja
distància, passada de mitja distància, tren de
mitja distància.
mitjapunta Futbolista que juga entre la línia de
mitjos i la davantera. En plural, mitjapuntes.
•mitxelín Sacsó de greix. En plural, mitxelins.
MNAC Sigla del Museu Nacional d’Art de
Catalunya.
Mnactec Acrònim del Museu de la Ciència i de la
Tècnica de Catalunya.
mobbing Anglicisme equivalent a assetjament
el Periódico de Catalunya
m
psicològic. Maltractament psicològic sistemà-
tic i continuat, que es dóna normalment en
l’entorn laboral, a què se sotmet una persona
per desestabilitzar-la emocionalment. (Termcat)
•mocadorada Agitació de mocadors, per part
d’una multitud, per manifestar el seu desacord.
*moció de confiança L’expressió correcta és
qüestió de confiança.
•mod Terme anglès que defineix els seguidors
d’un moviment juvenil urbà dels anys 60, aficio-
nats a les motos i la música pop.
M
Model, la Presó de Barcelona.
MODEL DE LLENGUA
1. El català d’ELPERIÓDICO es caracteritza per
ser respectuós amb la normativa de l’Institut
d’Estudis Catalans (IEC), sense defugir la res-
ponsabilitat que té, com a mitjà de comunica-
ció, de reflectir els usos lingüístics habituals de
la comunitat a què s’adreça.
2. Com la majoria de mitjans de comunicació
en català d’ampli abast, els seus textos s’es-
criuen en la varietat oriental central.
3. En el marc de la normativa, es dóna pre-
ferència a les formes i construccions d’ús més
general i per tant més fàcilment identificables
pel lector. Els casos en què la preferència per
l’ús va en detriment de la norma estan explíci-
tament recollits en aquest LLIBRE D’ESTIL.
4. Per als aspectes normatius, els diccionaris
de referència són el Diccionari de la llengua
catalana, de l’IEC (DIEC), i el Gran diccionari de
la llengua catalana, d’Enciclopèdia Catalana
(GDLC). Per als aspectes d’ús, també tenim en
compte el Gran diccionari 62 de la llengua cata-
lana, d’Edicions 62 (GD62), perquè és el recull
lexicogràfic que inclou més entrades coinci-
dents amb la tendència del diari a fer servir un
llenguatge àgil i actual.
5. En general, el model pretén recollir la impres-
cindible aportació que els mitjans catalans, tant
orals com escrits, han fet en les tres últimes
dècades a la consolidació d’un registre
periodístic que a hores d’ara ja és considerat el
més apte per exercir la professió.
6. En el terreny morfosintàctic, són aspectes
171
M Llibre d’Estil
característics del model, pel fet de ser innova-
dors o polèmics en relació amb la normativa
estricta, l’ús sistemàtic dels signes d’interroga-
ció i admiració inicials, del participi sigut en les
declaracions, de la contracció al i la preposició
per davant d’infinitiu, de certes combinacions
reduïdes de pronoms (l’hi en lloc de li ho i la hi)
i del pronom de datiu avançat al seu comple-
ment (no sabem què li ha dit Aznar a Pujol), així
com el fet de no practicar la doble negació i la
preferència per algunes formes de femení molt
habituals però encara no acceptades per la
normativa (bastanta).
7. En el terreny del lèxic, considerem d’ús gene-
ral una sèrie finita de formes lèxiques no nor-
matives però de presència habitual en la majo-
ria de mitjans en català (alfombra, barco, disfru-
tar, recolzar, vivenda), totes elles recollides en
aquest LLIBRE D’ESTIL.
8. En general, es prefereix la paraula més ente-
nedora, corrent, habitual, accessible al lector
mitjà (pair abans que digerir, sortir-se’n abans
que reeixir), i es rebutja la traducció literal sus-
ceptible de ser un calc, encara que sigui accep-
tada pels diccionaris bilingües, en benefici de
l’expressió autòctona més usual (aviat abans
que en breu, un altre cop abans que de nou).
9. Pel que fa a la nova terminologia, divulguem
les decisions que pren el Termcat.
10. En matèria d’estrangerismes, en general
preferim escriure, per aquest ordre, a) les for-
mes adaptades a la grafia catalana consolida-
des per l’ús, b) les formes catalanes equiva-
lents, i c) l’estrangerisme en cursiva.
11. En el cas dels topònims, tenim en compte
la tradició catalana fixada en els repertoris enci-
clopèdics i toponímics, així com les decisions
administratives que afecten l’àmbit català.
12. En el cas dels antropònims, respectem la
voluntat del mateix interessat en possibles fluc-
tuacions castellà-català, i escrivim amb grafia
catalana els noms russos i àrabs en la mesura
que ens arriben amb grafia adaptada, sigui de
l’anglès, del francès o del castellà.
mòdem Acrònim de l’anglès modulador-demodu-
lador. Aparell convertidor de senyals digitals en
senyals susceptibles de ser enviats per via
telefònica o radiofònica. En plural, mòdems.
modus operandi Llatinisme que significa «forma
172
de treballar o d’actuar».
modus vivendi Llatinisme que significa «manera
de viure, regla de conducta» i, per extensió,
«forma de guanyar-se la vida».
•moguda Agitació amb incidències produïda per
algun fet: la moguda electoral. Però, la movida
madrilenya.
molest -a Enfadat.
molestar Verb transitiu.
La duresa de les crítiques va molestar Aznar.
El to de l’article el va molestar.
Moll de la Fusta
moll d’Espanya
•moltó Forma catalana del francès mouton. Pell
de be que s’utilitza en la confecció. (Termcat)
*molt però que molt L’expressió correcta és molt
i molt. En plural, molts i molts.
No La seva filla és molt però que molt més simpà-
tica.
Sí La seva filla és molt i molt més simpàtica.
monarca És el sobirà d’un Estat, no pas la parella
reial.
No Els monarques espanyols, Joan Carles i Sofia.
Sí Els reis d’Espanya, Joan Carles i Sofia.
2. S’escriu en majúscula quan es fa servir com
a antonomàstic, igual que Rei.
monarquia Com a referència genèrica s’escriu en
minúscula. Quan designa la forma que un Estat
ha adoptat en un període històric determinat,
s’escriu en majúscula.
Moncloa, palau de la Seu de la Presidència del
Govern espanyol: una reunió a la Moncloa.
moneda Les quantitats de diners s’expressen en
euros. Quan, a causa del caràcter de la infor-
mació, la xifra es consigna en una moneda
estrangera, a continuació se n’ha d’escriure,
entre parèntesis, l’equivalència en euros.
•monitorar Controlar el curs i l’estat d’un malalt
mitjançant la vigilància i supervisió d’un monitor.
(Termcat)
•mono En argot de droga, síndrome d’abstinèn-
cia.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
•monocolor Es diu del govern sortit d’un sol dels
partits polítics representats al Parlament.
monoparental Família amb un sol progenitor,
mare o pare.
montadito En castellà, terme gastronòmic que
designa una mena de tapa.
Montecitorio Seu de la Cambra de diputats italia-
na.
montonera En castellà, terme ciclista que signifi-
ca «caiguda multitudinària».
•moralina Falsa moral.
moralitat No sempre s’entén prou bé com a
equivalent del castellà moraleja. Les idees al
voltant de lliçó, ensenyament, conclusió o
conseqüència poden servir.
•morbo Apòcope de morbositat.
morgue Terme francès equivalent a dipòsit de
cadàvers.
•morse Codi telegràfic inventat per Samuel
Morse.
mortaldat Gran quantitat de morts causades per
malaltia, cataclisme o guerra. No s’ha de con-
fondre amb mortalitat.
mortalitat Nombre proporcional de defuncions en
una localitat o un temps determinats. No s’ha
de confondre amb mortaldat.
•mosqueig En llenguatge col·loquial, enuig.
•mosquejar-se En llenguatge col·loquial, enfa-
dar-se.
Mossad Servei secret israelià.
*mossegar la pols Calc del castellà morder el
polvo. Solucions possibles: expressions sinòni-
mes de perdre, ser derrotat, suportar una
derrota, etcètera.
El candidat va haver d’encaixar la derrota.
*mossegar l’ham Calc del castellà morder el
anzuelo. Solucions possibles: picar l’ham,
caure al parany, caure a la trampa, caure
a la ratera.
Mossos d’Esquadra Policia autonòmica catala-
el Periódico de Catalunya
m
na. Els seus membres s’escriuen en minúscula:
un mosso d’esquadra / una mossa d’esqua-
dra.
mostrador Incorrecte en el sentit de taulell.
mostreig Procediment d’escollir a l’atzar una
mostra de població per fer-ne un estudi
estadístic. Sinònim de mostratge.
motard En francès, aficionat a les motos. En plu-
ral, motards.
•motivacional Relatiu a la motivació: una entre-
vista motivacional.
M
motor home Anglicisme equivalent a autocara-
vana. (Termcat)
motocròs Forma catalana de l’anglès motocross.
Modalitat de motociclisme.
motriu Adjectiu de gènere només femení. Sinònim
de motora.
Causa motriu, força motriu.
No impuls motriu
Sí impuls motor
motu proprio Expressió llatina que significa «per
voluntat pròpia».
MPOC Sigla de malaltia pulmonar obstructiva
crònica. En castellà, EPOC.
MSF Sigla de Metges sense Fronteres.
Muface Acrònim de Mutualitat General de
Funcionaris Civils de l’Estat. Es pot utilitzar com
a primera referència.
muiñeira Composició musical gallega de caràcter
popular. Farem el plural muiñeires.
•múixer Adaptació de l’anglès musher. Persona
especialitzada en la conducció de trineus de
gossos. És de gènere invariable. (Termcat)
•múixing Adaptació de l’anglès mushing. Esport
consistent en el tir de trineus amb gossos nòr-
dics.
•mujahidí -ina En àrab significa «lluitador».
S’utilitza per fer referència als membres de
diversos moviments d’alliberament nacional i de
grups guerrillers del món musulmà. En plural,
mujahidins, mujahidines.
173
M Llibre d’Estil
•mula Persona que transporta droga camuflant-la
a l’equipatge. Femení. En plural, mules.
mul·là A l’islam xiïta, títol donat als personatges
religiosos, especialment als doctors de la llei
alcorànica.
•mullar-se En llenguatge col·loquial, implicar-se,
comprometre’s. S’utilitza en l’expressió
mullar-se el cul.
multi- Les paraules amb aquest prefix s’escriuen
en rodona, llevat que es formin amb un terme
que hagi d’anar en cursiva: multipantalla, multi-
player.
2. Si el terme al qual s’uneix aquest prefix
comença per r o s, no es dupliquen: multirisc,
multisecular.
•multidifusió Emissió d’un programa per diverses
cadenes de televisió. Si es tracta de la repetició
d’un programa per una mateixa cadena televisi-
va, escriurem repetició.
•multidisciplinari -ària Que afecta diverses disci-
plines.
multimèdia Adjectiu invariable: un grup multimè-
dia.
multinacional Empresa que té activitat en diver-
sos països mitjançant inversions directes.
mundial En singular, denominació que reben els
tornejos o campionats en què només es posa
en joc un títol o un trofeu: Campionat Mundial
de futbol o el Mundial. El plural s’ha de reservar
per a les competicions en què s’atorga més
d’un títol o trofeu: Campionats Mundials de
natació. Quan el plural fa referència a competi-
cions que s’han celebrat en diferents anys,
s’escriu en minúscula.
La millor classificació d’Espanya en els mundials de fut-
bol.
murrieria Entès en general com a sinònim de
picardia, en la pràctica no és un terme ade-
quat per traduir marrullería, que equival més
aviat a joc brut.
muscle Part superior de l’espatlla. No s’ha de
confondre amb múscul ni amb musclo.
museu El nom dels museus va amb majúscula ini-
cial quan se’n consigna la denominació com-
pleta o bé un escurçament.
174
2. El nom dels museus s’escriu en català:
Museu del Prado, Museu d’Art Modern de
Nova York.
MÚSICA
1. Els noms de les composicions musicals s’es-
criuen en cursiva: La balanguera, La traviata, El
Messies, El llac dels cignes.
2. També s’escriuen en cursiva les parts especí-
fiques d’una obra: Dansa de les hores, de La
Gioconda; Murmuris al bosc, de Sigfrid; Minuet
de la Simfonia número 6 en fa major de Mozart;
Scherzo del Sextet número 1 de Brahms.
3. Quan el nom d’una composició musical va
seguit d’una denominació específica, aquesta
va entre parèntesis, sempre que el nom de la
peça s’escrigui complet: Sonata per a violí i
piano número 9 en la major, opus 47 (Kreutzer),
però la sonata Kreutzer; Simfonia número 1 en
sol menor, opus 13 (Somnis d’hivern), però la
simfonia Somnis d’hivern.
4. En el cas que el nom de la composició inclo-
gui el de l’altra peça, aquest s’escriu entre
cometes simples: Variacions en si bemoll, opus
2, sobre ‘Là ci darem la mano’.
5. Les obres s’escriuen en cursiva fins i tot si en
lloc de consignar-ne la denominació completa
només se’n posa un nom abreujat o aquell pel
qual són conegudes popularment: la Cinquena
simfonia, o la Cinquena, de Beethoven; les
Variacions sobre un vals de Diabelli, opus 120,
o les Variacions Diabelli.
6. Les notes musicals reben una altra denomi-
nació als països anglosaxons: do (C), re (D), mi
(E), fa (F), sol (G), la (A), si (B). A Alemanya, el si
és H, i el si bemoll, B. En francès, do s’escriu ut.
En anglès, bemoll és flat.
7. El nom de les composicions de música de
cambra i simfònica es tradueix al català, tret de
quan la seva grafia s’ha consolidat en un altre
idioma: Concerts de Brandenburg, i no
*Brandenburgische Konzerte. Però: Stabat
mater, Concerto grosso, L’estro armonico.
8. El nom de composicions de música lleugera,
pop, rock, etcètera, s’escriu en català i en cur-
siva en cas que hi hagi una versió catalana de
la peça esmentada: Escolta-ho en el vent. Si
no n’hi ha cap versió en català, la traducció que
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil

es faci del títol original haurà d’anar en rodona:

All you need is love (Tot el que necessites és
amor). Si es consignen el títol en català i en l’i-
dioma original, s’escriuen tots dos en cursiva:
Els temps estan canviant (The times they are
a-changing).

9. Pel que fa a les òperes, la tradició ha fet que

en un bon nombre rebin una denominació en
català, mentre que altres han mantingut el nom
original. Malgrat que el criteri és força ambigu,
s’haurà de seguir aquesta tradició, tenint en
compte que ha estat costum traduir els títols
alemanys. En tot cas, sempre és possible
posar-hi la traducció catalana en rodona i entre
m
M

parèntesis: El capvespre dels déus, i no

*Gotterdamerung; El barber de Sevilla, i no *Il
barbiere de Siviglia; La condemnació de Faust,
i no *La damnation de Faust ni *La condena-
ción de Fausto. Però: La bohème, i no *La
bohèmia; Un ballo in maschera, i no *Un ball de
màscares; Aida, i no *Aïda; Ievgueni Onieguin, i
no *Eugeni Onieguin.

music hall En anglès, espectacle de varietats o

local on es representen.

•musli Aliment compost per cereals, fruita seca,

mel i altres ingredients. En anglès, muesli.
(Termcat)

musulmà Que professa l’islam. No és sinònim d’à-

rab.

mutatis mutandis Expressió llatina que significa

«canviant el que s’hagi de canviar».

el Periódico de Catalunya 175

N Llibre d’Estil
Nn
nacional No s’ha de substituir aquest adjectiu per
estatal quan es refereix a Espanya. Sí que es
pot escriure espanyol, espanyola.
Van tocar l’himne espanyol.
La selecció espanyola va golejar Albània.
nacionalcatolicisme
Nacions Unides S’hi ha d’anteposar l’article: les
Nacions Unides. La sigla és ONU.
Nadal No acostuma a anar precedit d’article, i
s’escriu sempre en singular, llevat que ens refe-
rim a Nadals diferents.
No Quan arriben els Nadals tothom gasta més.
Sí Quan arriba Nadal tothom gasta més.
No Felicitar el Nadal.
Sí Felicitar per Nadal.
Però:
El costumari català és ple de tradicions relacionades
amb el Nadal.
La tertúlia tractarà del significat del Nadal en família.
Hem passat molts Nadals junts.
nadalenc Sovint és preferible utilitzar la perífrasi
de Nadal: caldo de Nadal, festes de Nadal.
nadir Punt de l’esfera celeste diametralment opo-
sat al zenit.
nafta Nom de diverses mescles d’hidrocarburs
obtingudes de petroli destil·lat. No s’ha de fer
servir com a sinònim de gasolina.
NAFTA Sigla anglesa del Tractat de Lliure Comerç
(North Atlantic Free Trade Area). Utilitzarem la
sigla catalana TLC.
176
naïf Dit del corrent artístic que concep la pintura
com una obra que respon a un art instintiu, anti-
naturalista i espontani.
2. Per extensió, ingenu, espontani: un som-
riure infantil i naïf.
•nano -a En llenguatge col·loquial, nen, noi.
napalm Substància incendiària que s’utilitza amb
finalitats bèl·liques.
•narco Apòcope de narcotraficant.
NASA Sigla de l’Administració Nacional per a
l’Aeronàutica i l’Espai (National Aeronautics and
Space Administration) dels EUA. És vàlida com
a primera referència.
nasciturus Terme jurídic per referir-se a una per-
sona concebuda però que encara no ha nas-
cut.
•nat -a Consumat, plenament dotat, de cap a
peus.
És un triomfador nat.
•natilles Crema elaborada amb una barreja d’ous,
llet i sucre que es cou a foc lent.
NATO Sigla anglesa de l’Organització del Tractat
de l’Atlàntic Nord (North Atlantic Treaty
Organization). La sigla catalana és OTAN.
•natzarè Mètode d’estafa. En castellà, nazareno.
naus espacials S’escriuen en rodona si es tracta
d’un nom genèric i en cursiva quan és una
denominació individualitzada.
Un coet Ariane.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
El satèl·lit Hispasat.
L’estació espacial Mir.
navegador Programa informàtic que serveix per
moure’s per diversos conjunts d’informació
d’una xarxa.
•nàvel Varietat de taronja. En castellà, navel.
(Termcat)
Navy Nom amb què és coneguda l’Armada dels
Estats Units.
NBA Sigla de l’Associació Nacional de Bàsquet
(National Basketball Association) dels EUA. És
vàlida com a primera referència.
NBC Sigla de la National Broadcasting
Corporation (Societat Nacional de Radiodifusió
dels EUA). És vàlida com a primera referència.
necessitar Verb transitiu. Introdueix directament el
complement, sense la preposició de.
No Aquest país necessita de canvis radicals.
Sí Aquest país necessita canvis radicals.
necrològica Substantiu, sinònim de necrologia.
NEGACIÓ
1. En general evitarem la doble negació. Els
adverbis mai, ningú, gens, tampoc, res, cap,
enlloc, etcètera, és millor que no apareguin al
començament de la frase, sempre que aquest
ordre no faci perdre èmfasi o rotunditat a la
negació.
Correcte Mai el veurem bevent alcohol.
Millor No el veurem mai bevent alcohol.
Correcte Les desgràcies mai vénen soles.
Millor Les desgràcies no vénen mai soles.
Correcte Ningú s’ho creuria.
Millor No s’ho creuria ningú.
2. En oracions interrogatives i condicionals, no
hem d’oblidar la possibilitat de fer servir mai,
ningú, enlloc, cap, res, especialment en les
entrevistes.
¿Ha tingut alguna vegada una revelació personal?
¿Ha tingut mai una revelació personal?
¿No té alguna altra passió?
¿No té cap altra passió?
3. No oblidem que la partícula pas pot acom-
panyar un no per reforçar el segon terme d’una
comparació.
La desraó és més poderosa que (no pas) la seguretat
el Periódico de Catalunya
dels ciutadans.
per totes les altres juntes.
n
Va rebre més elogis per l’última novel·la que (no pas)
Els militars, quan arriben, solen quedar-se, i no pas
anar-se’n.
4. Hem d’evitar el calc de l’expressió castellana
«que no» com a enllaç gramatical coordinant
amb valor copulatiu i adversatiu. En aquest cas,
recordem que el pas també pot reforçar l’ex-
pressió.
No
Sí
La culpa va ser del fred, que no de la pluja.
N
La culpa va ser del fred, i no (pas) de la pluja.
negar la major Expressió que prové del camp
de la lògica (cast. negar la mayor) i que es fa
servir molt en sentit figurat. De fet, la major es
refereix a la premissa major, de la qual sim-
plement s’ha elidit el terme premissa.
negligible Sinònim de menyspreable, sense
importància.
negligir Sinònim de descuidar, despreocupar-
se, desentendre’s, no tenir en compte.
negre No s’ha de mencionar que una persona és
negra fora que constitueixi un element impor-
tant de la informació.
2. No es poden utilitzar les expressions des-
pectives que inclouen aquest terme.
3. S’escriu en rodona quan significa «il·legal o
obtingut il·legalment»: diner negre, mercat
negre.
4. També va en rodona quan significa «tràgic,
perjudicial»: divendres negre, punt negre de la
carretera.
negritud Moviment social i intel·lectual sorgit entre
la població negra.
neguitejar Verb transitiu.
La ubicació de l’abocador neguiteja l’alcalde.
Les eleccions el neguitegen.
negus Títol del sobirà d’Abissínia.
nens de Sant Ildefons En castellà, niños de San
Ildefonso.
neo- Les paraules amb aquest prefix s’escriuen en
rodona, llevat que la segona part del terme
compost vagi inicialment en cursiva. Si el prefix
177
N Llibre d’Estil
s’uneix a un terme que comença per r, aquesta
consonant no es duplica: neorealista.
neoclàssic S’escriu en minúscula.
neocon Apòcope de neoconservador, referit a la
política dels Estats Units. No té plural: ideologia
neocon, teories neocon.
neolític S’escriu en minúscula.
neologismes Abans d’acceptar sistemàticament
les paraules noves, ens hem de preguntar si
són necessàries, si estan ben formades, si
expressen el que volen dir i si no hi ha cap altra
manera de dir-ho. Vegeu ESTRANGERISMES.
•neorural Es diu d’algú d’origen urbà que s’ins-
tal·la en una zona rural.
net Terme anglès amb què s’indica, en els esports
practicats amb raqueta i xarxa, que el servei
d’un dels jugadors frega la veta de la xarxa.
L’equivalent català és xarxa.
*neteja ètnica En lloc d’aquesta expressió s’ha
d’utilitzar genocidi, matança, expulsió,
demolició, extermini, destrucció, segons el
cas.
new age En rodona quan fa referència al tipus de
música.
New Deal Conjunt de mesures econòmiques apli-
cades pel president nord-americà Roosevelt.
new look Anglicisme equivalent a nova imatge,
nou aspecte.
New York Times, The Diari novaiorquès. No s’ha
de confondre amb el londinenc The Times.
n’hi Combinació de pronoms que en general utilit-
zarem en lloc de li’n.
•nidació Implantació de l’ou fecundat en l’úter.
(Termcat)
NIF Sigla del número d’identificació fiscal.
night club Anglicisme equivalent a club nocturn
o sala de festes.
nihil obstat Expressió llatina del llenguatge ecle-
siàstic que significa «res no s’hi oposa» i que
s’usa per autoritzar la publicació d’un llibre.
178
Fora d’aquest context s’ha d’utilitzar el terme
vistiplau.
No Falta el nihil obstat del Govern.
Sí Falta el vistiplau del Govern.
Nikkei Acrònim de Nihon Keizai Shimbun, publica-
ció japonesa que va idear l’índex amb aquest
nom que s’utilitza a la Borsa de Tòquio.
niló Forma catalana de l’anglès nylon. Fibra sintè-
tica.
*ni molt menys Castellanisme per ni de bon tros.
Niño, el Corrent anormalment calent que s’inicia al
Pacífic tropical.
•nipo- Forma prefixada de nipó: pel·lícula nipoxi-
nesa.
•niqui Peça de vestir de punt fi semblant a un suè-
ter de coll. (Termcat)
•nisei Nord-americà d’origen japonès.
nit Període comprès entre les 22.00 i les 00.00
hores. S’ha d’introduir amb la preposició a, mai
amb la preposició per.
2. S’escriu en minúscula quan precedeix el nom
d’una festivitat: nit de Nadal, nit de Cap d’Any,
nit de Reis, nit de Sant Joan.
no alineat Vegeu PAÏSOS NO ALINEATS.
•no anar-se’n de buit Rebre una compensació.
Nobel, premis S’escriuen en minúscula tant la
paraula premi com l’especialitat: premi Nobel
de la pau. És invariable: els premis Nobel, els
Nobel.
2. Si es fa referència a la persona que ha
obtingut aquest guardó, la paraula nobel s’es-
criu en minúscula quan no va acompanyada
de premi. També és invariable: els nobel.
El premi Nobel Camilo José Cela.
El nobel Camilo José Cela.
A l’acte hi van assistir cinc nobel.
no cal oblidar Significa no és necessari oblidar.
Per tant, no s’ha de confondre amb cal no obli-
dar, que vol dir «és important no oblidar».
No No cal oblidar que la reforma no va rebre cap
ajuda institucional.
Sí Cal no oblidar que la reforma no va rebre cap
ajuda institucional.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil

no comment Expressió anglesa que significa

sense comentaris.

NO-DO

•nodrissa S’utilitza en el sentit de «vehicle que

subministra combustible a un altre» com a sinò-
nim de d’abastament: avió nodrissa, vaixells
nodrissa.

•2. També s’utilitza en sentit figurat: cèl·lula nodris-

sa, prova nodrissa.

•no entendre-hi de Expressió lexicalitzada, sinò-

rreccions.
Invariables
el focus / els focus
el globus / els globus
l’absis / els absis
el dilluns / els dilluns
n
erròniament com si fossin invariables. En tots
dos casos es poden cometre algunes ultraco-

Variables
l’anàlisi / les anàlisis
la dosi / les dosis
la tesi / les tesis
el taxi / els taxis
el parèntesi / els parèntesis
la profilaxi / les profilaxis
la tiroide / les tiroides
el ritu / els ritus

3. També hi ha paraules que admeten dues for-

N

nima de no entendre-hi en. No escriurem mes per al singular. Utilitzarem preferentment la

coma entre el verb i el complement. forma que coincideix amb el plural.
Els directius no hi entenen de futbol. Correcte una acròpoli
una metròpoli
•no estar de més Sinònim de no ser sobrer. Millor una acròpolis
No està de més que aquest problema l’hi comentis al una metròpolis
director.
4. Són variables com a substantius però inva-
no fer cas Solució sovint més idònia que desa- riables com a adjectius:
tendre i desoir com a equivalent del castellà blaugrana els blaugranes els jugadors blaugrana
desoir. tot terreny els tot terrenys els vehicles tot terreny
xàrter els xàrters els vols xàrter
no-ficció Es diu dels llibres que no són de ficció.
5. En els mots compostos cal diferenciar tres
noguerina Producte que tenyeix la fusta de color casos diferents:
de noguera. En castellà, nogalina.
a) Els que s’escriuen junts i sense guionet. Si
*no hi ha de què Castellanisme per no s’ho val, l’últim element del compost és singular, es
no es mereixen, de res. tracta d’un mot variable, i per tant fa el plu-
ral pel final.
•no hi ha dret No s’hi val. Singular Plural
gratacel gratacels
no man’s land Expressió anglesa que significa guardabosc guardaboscos
terra de ningú. parabrisa parabrises
parafang parafangs
paraigua paraigües
NOMBRE portaequipatge portaequipatges
tallafoc tallafocs
1. Els mots masculins acabats en -ig, -sc, -xt i trencaglaç trencaglaços
-st tenen dos plurals possibles: afegint només
una s o afegint -os. En general, preferirem els Si l’últim element del compost és plural, es
plurals en -os. tracta d’un mot invariable.
Exemples Casos especials antiavalots antidisturbis guardacostes
passejos raigs X paracaigudes antibales antimíssils
discos tests (proves) guardaespatlles portaavions antiblindats
textos antipersones llançagranades salvavides
tristos
b) Els que s’escriuen junts amb guionet. El
2. Algunes paraules són invariables i en canvi hi plural sempre es fa pel final de l’últim ele-
ha tendència a aplicar-hi una forma per al sin- ment.
gular i una altra per al plural. També hi ha el cas Singular Plural
invers: paraules que tenen una forma per al sin- atac-i-gol atac-i-gols
gular i una altra per al plural i que es tracten estira-i-arronsa estira-i-arronses

el Periódico de Catalunya 179

N Llibre d’Estil

nou-ric nou-rics hutu hutus

piano-bar piano-bars kissi kissis
poca-solta poca-soltes massai massais
tuareg tuaregs
c) Els que s’escriuen separats i sense guio- tutsi tutsis
net. El comportament canvia depenent de si tzotzil tzotzils
es tracta de nom+nom o bé de nom+adjec- tzeltal tzeltals
tiu. yanomano yanomanos

Nom + nom: si el diccionari no indica el con- 9. Els noms de pila formen el plural d’acord
trari, només fa el plural el primer dels dos ele- amb les regles generals: els Joans, les Núries,
ments. les Olgues, les Maries. Si el nom és castellà,
articles punta cases quarter escoles bressol forma el plural seguint les regles castellanes:
sectors punta cafès teatre ciutats estat les Cármenes, els Raúles, les Pilares, les
escoles taller cafès concert proves mare Marías.
ciutats dormitori granges escola teatres museu
camions cisterna ciutats jardí hores punta 10. En general, els cognoms es mantenen
tecnologies punta cotxes bomba óssos panda invariables: els Garcia, els Pujol.
vagons llit camions grua cotxes escombra
passos zebra vagons restaurant camions pastera a) Els noms de les famílies reials s’escriuen
cotxes patrulla sopars espectacle reines mare en singular: els Habsburg, els Grimaldi, els
cases museu reportatges estrella decrets llei Windsor, tret dels noms catalanitzats: els
homes granota sectors clau Borbons, els Àustries.

Nom + adjectiu (en l’ordre que sigui): en prin- b) Els cognoms dels artistes, quan es fan
cipi, els dos elements fan el plural. servir per referir-se a les seves obres d’art,
baixos relleus discos compactes guàrdies civils admeten el plural: els picassos, els goyas.
policies locals bombes adossades discos pirates
correus electrònics vídeos pirates hores extres c) Els cognoms dels ramaders s’escriuen
forros polars passos fronterers porcs senglars en plural per referir-se als animals proce-
dents de la seva ramaderia: miuras, pablo-
6. Hi ha molts colors que són invariables. rromeros, victorinos.
beix escarlata malva turquesa
carbassa fúcsia marengo caqui 11. Les marques comercials i els noms de les
lila salmó crem magenta empreses fan el plural invariable: «Les tres
taronja Honda van arribar en els tres primers llocs»;
«Es va comprar dos Ferrari»; «Els Opel són
Quan són dues paraules separades també es molt resistents»; «A Barcelona hi ha tres Corte
mantenen invariables. Inglés»; «A Espanya s’han obert molts Zara»;
blau cel verd botella verd fosc «A Milà hi ha quatre Benetton».
blau marí verd clar verd poma
12. Els topònims convertits en noms comuns
7. No s’afegeix mai cap morfema de plural a les per designar productes segons les zones d’ori-
sigles: les APA, les AV, els CAP. En alguns gen també tenen flexió de nombre, que es pot
casos, però, la duplicació de cada inicial indica fer seguint les regles del català o bé les de la
que el terme abreujat és plural. Respectem llengua d’origen (priorats, emmentals, camem-
aquest recurs només en les sigles que ja tenen berts, riojas). Si els topònims reals s’han d’es-
tradició amb duplicació (PPCC) i les establertes criure en plural, se segueix el mateix criteri
per entitats privades per anomenar-se elles (dues Barcelones, dues Veneçueles, dues
mateixes (CCOO). Cubes, dues Lisboes, dues Ciudades Reales).

8. En general els mots que designen ètnies 13. En general, els noms de premis mantenen
tenen una forma per al singular i una altra per al el nombre invariable (els Nobel, els Tony, els
plural. Grammy, els Goya). En canvi, farem: els
Singular Plural Oscars, els Césars.
banyamulengue banyamulengues
bubi bubis 14. Estrangerismes:

180 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil

a) Adaptats amb plural a la catalana.

Singular
espagueti
ravioli
pizza
khaima
matrioixka

caipirinha
geisha
herriko taberna
hortera
ikastola
Plural
espaguetis
raviolis
pizzes
khaimes
matrioixkes

b) No adaptats amb plural a la catalana.

Singular Plural
caipirinhes
geishes
herriko tabernes
horteres
ikastoles
Sí

obtenir un premi.
n
•només faltaria Expressió sinònima de no cal-
dria sinó, i tant.

nominació Proposta o designació amb vista a

nominal Significa «relatiu a un nom» i «que no té

realitat i només existeix de nom»: valor nominal.
No s’ha de confondre amb nominatiu.

nominar Proposar o designar com a candidat

N
Només de començar el Tour, ha esclatat
l’escàndol.

ikurriña ikurriñes
per a algun premi.
meiga meigues
nominatiu -iva Document que s’estén a nom
muiñeira muiñeires
d’una persona, per oposició als que són al por-
queimada queimades tador: xec nominatiu. No s’ha de confondre
amb nominal.
c) No adaptats amb plural de la llengua ori-
ginal.
Singular Plural •nomoblidis Braçalet que porta una placa llisa per
azzurro azzurri gravar-hi el nom i altres dades. (Termcat)
copla coplas
gentleman gentlemen •2. Miosotis.
hippy hippies
land länder
lied lieder NOMS
maruja marujas
petenera peteneras 1. La primera vegada que se citi una persona
showman showmen en una informació, s’escriuran nom i cognom,
tret dels casos d’identificació dubtosa, possible
yuppie yuppies
confusió o en què el costum hagi establert que
d) Quan fem servir un adjectiu en anglès, es facin servir els dos cognoms. En les referèn-
sempre serà invariable, com es fa en anglès cies posteriors només es farà constar el cog-
(personatges hippy, productes light). nom o els cognoms. Vegeu ANTROPÒNIMS.

15. Alguns plurals són difícils de deduir.
índex, índexs; hèlix, hèlixs; vèrtex, vèrtexs; clínex, clí-
nexs; esfinx, esfinxs; linx, linxs; fax, faxos; matx, matxs;
avantmatx, avantmatxs; falç, falçs; calç, calçs; fideuà,
fideuaes; mascletà, mascletaes
nomenar Designar algú per a un càrrec o una fun-
ció. No s’ha de confondre amb anomenar, que
vol dir «designar algú o alguna cosa pel seu
nom».
nomenklatura Terme amb què es designava la
classe dirigent a l’URSS.
*només + INFINITIU Les construccions correctes
són tot just / només de + INFINITIU.
No Només començar el Tour, ha esclatat l’escàn-
dol.
Sí Tot just començar el Tour, ha esclatat l’escàn-
dol.
2. En el cas que el personatge tingui nom artís-
tic, pseudònim o àlies, aquest es farà constar la
primera vegada que es consigni el nom. Les
úniques excepcions són les d’aquelles perso-
nes que fins i tot en la seva vida privada són
conegudes pel nom artístic i no pel real; així,
s’escriurà Marilyn Monroe, i no *Norma Jean
Baker; Ana Belén, i no *María del Pilar Cuesta.
3. El nom d’organismes i entitats s’ha d’escriu-
re complet la primera vegada que s’esmenti, i la
seva sigla, si en té, s’ha de posar entre parèn-
tesis. En les citacions següents, es poden utilit-
zar les sigles o bé formes abreujades de la
denominació.
4. Els noms d’entitats o organitzacions que
s’escriuen originalment en un idioma diferent
del català s’hauran de traduir sempre, tret dels
casos especificats en aquest LLIBRE D’ESTIL.

el Periódico de Catalunya 181

N Llibre d’Estil
5. Els noms d’empreses i productes comercials
s’escriuen sempre en majúscula i rodona.
6. Els títols de llibres, obres de teatre, obres
musicals, pintures, escultures, cursets i semina-
ris s’escriuen en cursiva i amb majúscula inicial.
7. Els títols de publicacions (diaris, revistes...)
s’escriuen en cursiva. S’escriuen en majúscula
la lletra inicial del títol i la de les paraules signifi-
catives que contingui.
no n’hi ha per tant Expressió en què no farem
servir la preposició composta per a.
•no obstant Locució adverbial que encapçala
abusivament, i gratuïtament, moltes frases
després d’un punt. Mirarem d’evitar-ne l’abús i,
per raons estilístiques, també evitarem la locu-
ció no obstant això.
•noquejar En boxa, deixar algú fora de combat.
(Termcat)
Nord S’escriu amb majúscula només quan forma
part d’un topònim o un terme geopolític: pol
Nord, Amèrica del Nord, les converses Nord-
Sud.
nord- Els compostos amb aquest prefix s’escriuen
amb guionet: nord-oest, nord-americà,
nord-africà.
•nòria Atracció de fira consistent en una gran roda
vertical.
•no tenir desperdici Ser d’una gran qualitat, d’un
gran interès.
*no tenir volta de full Castellanisme per ser
indiscutible, ser irrebatible.
*noticiós -osa El terme correcte és noticiable.
Possibilitat d’algú o d’algun fet de convertir-se
en notícia.
noucentisme S’escriu en minúscula.
Nouvelle Vague Corrent cinematogràfic francès
dels anys seixanta.
Nova Cançó
•novatada Quintada.
novecento En italià, segle XX.
182
*novedós -osa Els termes correctes són nou,
innovador.
novell -a És l’equivalent literal del castellà novel,
però no oblidem debutant, principiant, sobre-
tot en femení.
novel·la rosa
•nòvio -a Persona que té relacions d’afecte amb
una altra. En el sentit de «persona que està a
punt de casar-se» utilitzarem nuvi, núvia.
•nubuc Pell bovina o ovina apelfada per la part
exterior. (Termcat)
número En el sentit de «quantitat» el terme correc-
te és nombre.
número dos Com a sinònim de segona persona
en importància d’un partit, una organització,
etcètera, s’escriu en rodona.
NÚMEROS
1. S’escriuen amb lletres:
a. Les quantitats senceres inferiors a 10.
Excepcions: les edats (tret de la unitat); els
noms i números dels carrers, escales, apar-
taments i habitacions; les denominacions de
productes; el número de les publicacions
periòdiques; el número dels textos legals;
quan representin el nom de la xifra:
«Guardiola porta el 4 a l’esquena» (però «el
quatre del Barça»); els números de les carre-
teres i autopistes; les línies de transports
públics; les qualificacions; els resultats
esportius; els calibres d’armes; els números
dels avions, els cotxes, els vaixells, els mís-
sils i les naus espacials de qualsevol mena;
les sèries de números, tret de l’u.
També són excepció les successions numè-
riques que inclouen almenys una quantitat
superior a nou:
Hi va haver 7 morts, 9 ferits greus i 12 ferits lleus.
b. Milió, bilió, trilió, etcètera. La quantitat de
milions, bilions, etcètera, s’expressarà en
lletra si és un número sencer inferior a 10.
c. Els números que figurin en frases
col·loquials.
T’ho he dit mil vegades.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
d. Els números que s’utilitzen com a sinònim
d’una determinada organització o agrupació
humana (un equip esportiu, per exemple),
de l’esportista que porta aquell guarisme a
la samarreta o d’una determinada posició
de joc:
Els Quinze (per la UE).
El cinc de Lolo Sainz.
L’onze de Van Gaal.
El quinze britànic (de rugbi).
Raúl, el set madridista.
Ferran juga de cinc.
e. Les hores exactes.
Els fets van començar a les sis de la tarda.
f. Les dates històriques.
L’Onze de Setembre.
Però si la data no es pren amb caràcter
històric, s’ha d’escriure en números.
Vam quedar que ens veuríem l’11 de setembre.
2. S’escriuen amb guarismes:
a. Els números superiors a nou.
b. Els números amb decimals.
c. Els números trencats: 5/7, 11/35.
d. Les edats, tret de la unitat.
e. Les hores quan no són exactes
Els fets van començar a les 18.30.
f. Les dates, excepte si es tracta d’una data
històrica i se’n vol ressaltar precisament
aquest caràcter.
L’acte tindrà lloc el 8 d’octubre.
He d’anar al metge l’11 de setembre.
Els disturbis de l’Onze de Setembre.
g. Els noms i números dels carrers, escales,
pisos, portes, apartaments i habitacions.
h. Les denominacions de productes de
qualsevol tipus: goma 2, Renault 19, F-18.
i. El número de les publicacions periòdiques.
j. El número dels textos legals.
k. Els números que representin el nom de la
xifra.
Guardiola porta el 4 a l’esquena (però «el quatre del
Barça»).
el Periódico de Catalunya
la Nacional 2, la N-2, la A-2.
n
l. Els números de les carreteres i autopistes:
m. Els números de les línies de transport
públic.
Hi ha una avaria a la línia 2 del metro.
n. Les qualificacions.
Ha tret un 8.
o. Els calibres d’armes.
És un 9 mil·límetres Parabellum.
p. Els números dels avions, cotxes, vaixells,
N
míssils i naus espacials de qualsevol tipus:
Renault 9, Boeing 747.
q. Les sèries de números, tret de l’u.
r. La representació de qualsevol magnitud:
resultats de competicions esportives, tem-
peratures, latitud i longitud, etcètera.
s. Els problemes d’escacs, els problemes
de matemàtiques i els passatemps.
t. Les obres musicals.
3. Els decimals se separen de la unitat per una
coma, no per un punt.
4. S’ha de col·locar un punt cada tres dígits de
la part sencera d’una quantitat.
5. Quan es tracti d’una quantitat en milions,
bilions, etcètera, és preferible escriure-la amb
decimals a consignar-la amb totes les xifres:
27,4 milions, i no 27.400.000.
6. En els titulars, les xifres inferiors a 10 es
poden escriure amb lletres o amb guarismes.
7. Encara que no és convenient, un titular pot
començar per una xifra escrita en guarismes.
8. No s’ha d’escriure una xifra en guarismes a
principi d’una informació ni després d’un punt.
9. Els ordinals s’escriuen amb lletres de l’1 al 9,
i en guarismes, amb la lletra ordinal correspo-
nent (la r, la n, la t, la è o la a), quan siguin supe-
riors a aquesta xifra.
10. La numeració romana queda reservada als
ordinals de sobirans i papes i als segles.
números vermells
183
N Llibre d’Estil

numerus clausus Expressió llatina que significa

«limitació del nombre de persones admeses en
un concurs, una funció, un centre».

•nurseria Adaptació catalana de l’anglès nursery.

Lloc on cuiden nens.

nus Mesura de velocitat marina que correspon a

una milla per hora. És un error escriure *«nusos
per hora».

nutricional Relatiu o pertanyent a la nutrició. No

s’ha de confondre amb nutritiu, «que nodreix».

nuviatge Tot i que és correcte com a sinònim de

prometatge, no oblidem que el terme català
tradicional és festeig.

nyap Equivalent del castellà chapuza. Altres sinò-

nims són bunyol, barroeria, potineria, pata-
fi, pitafi. També expressen el significat de cha-
puza expressions com ara «fer reparacions
d’estar per casa», «ser un manetes» (en sentit
positiu), o bé «ser un potiner» (en sentit des-
pectiu).

184 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil

o O

Oo
o Moltes vegades s’utilitza erròniament aquesta
conjunció disjuntiva en frases que no denoten
alternativa o contraposició. S’ha d’utilitzar la
copulativa i.
No

Sí
Aquest paper el van representar actrius com
Jean Seberg o Ingrid Bergman.
Aquest paper el van representar actrius com
Jean Seberg i Ingrid Bergman.
obsolet També existeixen poc usat, en desús,
ranci, desfasat, anacrònic, arcaic, anti-
quat.

obstetre -a Metge versat en obstetrícia.

OCAMM Sigla de l’Organització Comuna Africana,

No The Wall Street Journal o The New York Times
ho publiquen a la portada.
Sí The Wall Street Journal i The New York Times
ho publiquen a la portada.
Malgaixa i Mauriciana.
occident S’escriu en majúscula quan té un valor
geopolític: «les tensions entre Orient i
Occident».

OAP Sigla de l’Organització per a l’Alliberament de
Palestina. No utilitzarem la sigla OLP.
Obert Vegeu OPEN.
obituari Llibre on s’anoten les partides de defun-
ció. No és sinònim d’esquela, necrologia.
*objectivitzar La forma correcta és objectivar.
oblidar Verb que pot ser transitiu (oblidar les claus)
i pronominal (oblidar-se de les claus). Si és pro-
nominal, sempre va seguit de la preposició de.
obligatorietat Significa «qualitat d’obligatori», no
pas obligació.
obrir Obrir alguna cosa a algú. El complement ani-
mat sempre s’introdueix amb la preposició a.
Obre la porta al carter.
Obre al carter, obre-li.
obsequiar S’obsequien les persones, no pas els
regals.
No Van obsequiar un concert al Rei.
Sí Van obsequiar el Rei amb un concert.
occidental Només s’escriu en majúscula quan
forma part d’un nom propi o un terme geopolí-
tic: Alemanya Occidental.
OCDE Sigla de l’Organització per a la Cooperació
i el Desenvolupament Econòmic.
oceà S’escriu sempre en minúscula.
•octavilla Full o imprès propagandístic de petit
format, i de tema polític o ideològic. Sinònim de
full volant.
OCU Sigla de l’Organització de Consumidors i
Usuaris.
OCUC Sigla de l’Organització de Consumidors i
Usuaris de Catalunya.
ocultar No oblidem amagar.
ocurrència Pensada enginyosa, aguda.
Odéon Sala de concerts de París.
OEA Sigla de l’Organització d’Estats Americans.

el Periódico de Catalunya 185

O Llibre d’Estil
No utilitzarem la sigla anglesa OAS
(Organization of American States).
OECD Sigla anglesa de l’Organització per a la
Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
(Organization for Economic Cooperation and
Development). Utilitzarem la sigla catalana
OCDE.
OEMA Sigla de l’Organització Europea de Medi
Ambient.
•oenagé Lexicalització de la sigla ONG, organitza-
ció no governamental. En plural, oenagés.
oest El punt cardinal sempre s’escriu en minúscu-
la, tret que formi part d’un topònim o un terme
geopolític: pel·lícules de l’Oest, Berlín Oest,
Oest Mitjà.
*ofertar La forma correcta és oferir, o bé fer una
oferta, fer oferta, fer oferta de preus.
No Les universitats espanyoles ofertaran més pla-
ces l’any que ve.
Sí Les universitats espanyoles oferiran més pla-
ces l’any que ve.
No Els majoristes de viatges oferten paquets amb
preus molt assequibles.
Sí Els majoristes de viatges fan oferta de paquets
amb preus molt assequibles.
office Habitació situada entre la cuina i el menja-
dor dels hotels i d’algunes cases on es prepara
el servei de taula.
off line En anglès, s’utilitza en llenguatge informà-
tic per als aparells que no estan en comunica-
ció directa amb la unitat central. L’equivalent
català és fora de línia. (Termcat)
offshore En anglès, s’utilitza per designar les
empreses registrades en països en què hi ha
una llibertat fiscal més gran que en els països
on estan ubicades. L’equivalent català és des-
localitzat. (Termcat)
offside La forma catalana és orsai. Sinònim de
fora de joc.
off the record Expressió anglesa que significa
«confidencial, extraoficial, no divulgable, a
micròfon tancat».
oficial És una mala traducció de l’anglès officer
amb el significat de funcionari, portaveu o
persona autoritzada.
186
•ofimàtic –a Relatiu a l’ofimàtica: un paquet
ofimàtic.
òfset Forma catalana de l’anglès offset. Tècnica
d’impressió.
OID Sigla de l’Oficina d’Informació Diplomàtica.
oïda Sentit amb què es perceben els sons. No
s’ha de confondre amb orella, que és l’òrgan de
l’audició.
No Tapar-se les oïdes.
Sí Tapar-se les orelles.
OIE Sigla de l’Oficina d’Informació de l’Episcopat.
OIM Sigla de l’Organització Internacional per a la
Migració.
OIPC Vegeu INTERPOL.
OIT Sigla de l’Organització Internacional del
Treball.
OJD Sigla de l’Oficina per a la Justificació de la
Difusió. Organisme fundat el 1964 i que contro-
la la tirada i difusió de les publicacions periòdi-
ques que ho sol·liciten.
OK Expressió col·loquial anglesa, escrita okay, que
denota aprovació.
•okupa Persona que viu il·legalment en una casa
deshabitada. En plural, okupes. Els derivats els
escriurem en cursiva: okupar, okupació.
•oli Pintura a l’oli.
olimpíada Període de quatre anys que comença
amb la celebració d’uns Jocs Olímpics i finalitza
amb l’inici dels següents. Els Jocs de Barcelona
van obrir la 25a olimpíada. S’usa impròpiament
com a sinònim de Jocs Olímpics.
2. Els Jocs que determinen el començament
d’una olimpíada són els d’estiu, no pas els d’hi-
vern.
Olimpia Ljubljana Equip de bàsquet d’Eslovènia.
•olla a pressió Expressió lexicalitzada, equivalent
a olla de pressió.
*olor a La forma correcta és olor de.
2. L’expressió mala olor no ha de fer oblidar
pudor.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
•olorar-se Sospitar.
M’oloro que tot anirà bé.
Olympia Sala de concerts de París.
Olympiacos Equip de bàsquet grec.
ombrívol –a Significa ‘dit d’un lloc amb poca
llum diürna’ i ‘que fa bona ombra’. Per tant, no
recull el matís tirant a ‘tètric’ que sovint incor-
pora el castellà sombrío. L’equivalent genèric
seria fosc.
No La millor notícia que ens podia deparar aques-
ta ombrívola tardor.
Sí La millor notícia que ens podia deparar aques-
ta fosca tardor.
ombudsman Als països escandinaus, càrrec ofi-
cial que té la missió d’investigar les acusacions
privades contra les autoritats o els organismes
oficials. A Espanya s’anomena Defensor del
Poble; i a Catalunya, Síndic de Greuges.
OMC Sigla de l’Organització Mundial del Comerç.
ominós –osa És sinònim d’abominable, de mal
averany, no pas d’amenaçador, lúgubre o
tenebrós.
OMPI Sigla de l’Organització Mundial de la
Propietat Intel·lectual.
OMS Sigla de l’Organització Mundial de la Salut.
OMT Sigla de l’Organització Mundial del Turisme.
on + INFINITIU Construcció poc idiomàtica quan no
depèn d’una oració principal, però admissible
en elements destacats considerant que hi ha
hagut una elisió.
On menjar.
On es pot menjar.
No saben on menjar.
ONCE Sigla de l’Organització Nacional de Cecs
Espanyols. Es pot fer servir com a primera
referència.
•oncle avi Sinònim de besoncle. Ús preferent.
Va anar al jutjat acompanyat del seu oncle avi.
Oncle Sam En llenguatge col·loquial, personifica-
ció dels EUA. Prové de la sigla USAm (United
States of America, Uncle Sam).
on line En anglès, s’utilitza en llenguatge informà-
tic en el sentit d’«accessible en qualsevol
el Periódico de Catalunya
o
moment i especialment a través de la xarxa
telefònica». L’equivalent català és en línia.
(Termcat)
•onoteràpia Teràpia que es fa amb llet de burra,
molt estesa a Itàlia.
ONU Sigla de l’Organització de les Nacions
Unides. Es pot fer servir com a primera referèn-
cia. No utilitzarem les sigles UN ni NNUU.
Onze de Setembre Festa nacional de Catalunya.
Commemora la derrota catalana, el 1714,
davant les tropes borbòniques francoespanyo-
O
les.
•opa Lexicalització de la sigla OPA, oferta pública
d’adquisició d’accions. Pot ser amistosa o hos-
til, depenent que el comprador sigui desitjat o
no. En plural, opes.
opció Significa facultat o llibertat d’elegir, i també
l’elecció mateixa. No s’ha de fer servir en el
sentit de probabilitat.
No Té més opcions de jugar.
Sí Té més probabilitats de jugar.
2. És incorrecte el seu ús en el sentit de candi-
datura.
opcional Sinònim d’optatiu.
Open Nom amb què es designen tradicionalment
en català alguns tornejos esportius, sobretot de
golf i de tennis. Equival al castellà Abierto.
Evitem, doncs, dir-ne Obert.
OPEP Sigla de l’Organització de Països
Exportadors de Petroli. No utilitzarem la sigla
anglesa OPEC (Organization of Petroleum
Exporting Countries).
operació Els noms de les operacions policials o
militars s’escriuen en català i en rodona: opera-
ció Còndor, operació Nècora, operació Guineu
del Desert.
opera prima Locució llatina que significa «primera
obra». En plural, opere prime.
operatiu Només és adjectiu: sistema operatiu.
Utilitzat com a substantiu, és millor escriure
operació, dispositiu: dispositiu policial.
oponent Opositor.
•oportunisme Sentit de l’oportunitat, eficàcia.
El Madrid guanya gràcies a l’oportunisme de Raúl.
187
O Llibre d’Estil
•oportunista Que sap aprofitar les oportunitats.
•optar a Aspirar a.
òptica Punt de vista, manera de veure. Sinònim de
postura, interpretació.
S’enfronten dues òptiques diferents.
optimist Embarcació de regates de vela d’un tri-
pulant.
opus No s’ha d’abreujar aquesta indicació de la
producció d’un compositor.
Opus Dei Es pot escriure únicament Opus, però
no *l’Obra.
oracions Els noms de les oracions s’escriuen en
minúscula i rodona: parenostre, avemaria.
órdago En el joc del mus, nom que rep l’aposta
de tot el que falta per guanyar aquest joc.
Només en aquest cas es pot deixar així,
en cursiva. En canvi, en sentit figurat, el seu
camp semàntic fluctua, segons el con-
text, entre aposta, repte, desafiament, pols,
pugna i amenaça.
María San Gil va plantejar un desafiament sense mesu-
rar el seu suport.
Caldrà veure si Montilla manté la seva amenaça fins al
final.
ordes militars La paraula orde s’escriu en minús-
cula: orde de Malta, orde de Santiago.
ordes religiosos S’escriuen en majúscula quan
se’n designa el nom sencer (Missioners Fills de
l’Immaculat Cor de Maria), i en minúscula quan
s’escriu el nom familiar o d’algun dels seus
membres (orde claretià, un claretià).
ordre alfabètic Apliquem l’ordre alfabètic continu,
que considera que no hi ha espais entre els ele-
ments compostos: Santander, Sant Sebastià,
Saragossa, S. C. Tenerife.
ordre del dia Conjunt de temes previstos que
s’han de tractar en una reunió. És masculí.
òrgan No s’ha de confondre amb orgue, que és
l’instrument de vent: òrgan de la vista, òrgan de
govern.
orient S’escriu en majúscula únicament quan
forma part d’un nom propi o un terme geopolí-
tic: Extrem Orient, Pròxim Orient, el diàleg entre
Orient i Occident.
188
oriental S’escriu en majúscula només quan forma
part d’un nom propi o un terme geopolític:
República Oriental de l’Uruguai, Alemanya
Oriental.
•orquestrar En sentit figurat, dirigir, preparar,
organitzar.
•orwel·lià -ana Derivat d’Orwell.
Oscar Nom popular amb què es coneixen els pre-
mis de l’Acadèmia de Hollywood. En plural, «els
Oscars» o «els premis Oscar». Quan s’utilitza
com a sinònim d’estatueta, s’escriu en minús-
cula i cursiva.
•oscaritzable Que pot rebre un Oscar: quatre
actrius oscaritzables.
•oscaritzat -ada Premiat amb un Oscar: els films
oscaritzats.
Osservatore Romano L’ Òrgan oficiós de la
Santa Seu. L’oficial es diu Acta Apostolicae
Sedis.
•ossobuco Garró de vedella servit amb el moll de
l’os i acompanyat d’arròs amb tomàquet.
(Termcat)
•ostentar Ocupar un càrrec, un títol.
ostentós Sinònim de sumptuós, pompós. No
s’ha de confondre amb ostensible, que vol dir
«manifest, clar, destacat, visible».
No L’integrisme islàmic apareix de forma ostento-
sa en els conflictes.
Sí L’integrisme islàmic apareix de forma ostensi-
ble en els conflictes.
ostpolitik Política d’obertura als països socialistes
de l’Europa de l’Est iniciada la tardor del 1969
pel canceller alemany Willy Brandt.
OTAN Sigla de l’Organització del Tractat de
l’Atlàntic Nord. Es pot utilitzar com a primera
referència. No utilitzarem la sigla anglesa NATO
(North Atlantic Treaty Organization).
OTI Sigla de l’Organització de Televisions
Iberoamericanes. Es pot utilitzar com a primera
referència.
OUA Sigla de l’Organització per a la Unitat
Africana. No utilitzarem la sigla anglesa OAU
(Organization of African Unity).
out Anglicisme equivalent a fora.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil

outlet Anglicisme equivalent a botiga de fàbrica,

on es venen productes sobrants d’una o diver-
ses marques a un preu rebaixat. (Termcat)

output Terme anglès equivalent, en economia, a

producte, i en informàtica, a dades de sorti-
da.

outrigger Mena de bot de competició.

outsider En anglès, persona que no se sent del tot

part del seu grup.

2. En esports, competidor desconegut que té

o
O

poques possibilitats de guanyar.

outsourcing En anglès, subcontractació.

Oval Office Despatx oval.

overbooking En anglès, excés de reserva de pla-

ces d’avió, hotel, tren, per sobre de les disponi-
bles. Són termes equivalents sobrevenda,
sobrereserva o sobrecontractació.

ovni Sigla lexicalitzada d’OVNI, objecte volador no

identificat. En plural, ovnis.

el Periódico de Catalunya 189

P Llibre d’Estil
Pp
PA Sigla del Partit Andalusista.
PAC Sigla de la política agrícola comuna de la Unió
Europea.
pack En anglès, paquet, lot, joc.
•pàdel Adaptació de l’anglès paddle. Esport sem-
blant al tennis que es juga en una pista més
petita i on els jugadors, dos per banda, fan ser-
vir pales i no raquetes. (Termcat)
•pagament per visió Adaptació de l’expressió
anglesa pay per view (PPV). Sinònim de teleta-
quilla. La preferirem a pagament per progra-
ma, peatge per visió i pagar per veure. Sistema
de facturació en què el teleespectador abonat a
un servei de televisió paga només per la recep-
ció dels programes que ha sol·licitat.
•pagar Pagar a algú alguna cosa. Pagar a algú.
L’empresa paga als treballadors.
No li paguen prou.
paixtu Ètnia de l’Afganistan i del Pakistan. En plu-
ral, paixtus. En castellà, pastún, pastunes.
pájara En castellà, defalliment que pateix un ciclis-
ta en ruta sense deixar de córrer.
•pal En golf, sinònim de bastó, i en hoquei, d’es-
tic.
•2. En llenguatge col·loquial, cosa empipadora
o avorrida.
El concert va ser un pal.
PAL Sigla anglesa de phase alternation line.
Sistema alemany de televisió en color.
190
Palau Reial de Madrid
•palejar En piragüisme, fer avançar l’embarcació
a cops de pala a babor i estribor. Sinònim de
vogar. (Termcat)
palet Equivalent de l’anglès pallet i del castellà
palé. Plataforma de fusta que serveix per trans-
portar i emmagatzemar mercaderies. En plural,
palets.
palíndrom Mot o frase que es llegeix igual d’es-
querra a dreta que de dreta a esquerra. Quan
es tracta de números se’n diu capicua.
•pallissa En llenguatge col·loquial, persona o cosa
molt pesada.
El seu germà és un pallissa.
•palma Picament compassat de mans, en la
música en general i especialment en el flamenc.
En plural, palmes.
palo En castellà, cada una de les varietats tradi-
cionals del cante flamenc.
Panathinaikos Equip de bàsquet grec.
•pandit En hindi significa «savi». Coneixedor de la
llengua i literatura sànscrites.
•panel Mostra permanent de persones que és
interrogada periòdicament perquè informin
sobre l’evolució d’actituds i opinions: panels
d’audiència. (Termcat)
pantis Forma catalana de l’anglès panties. Parell
de mitges unides per dalt que arriben fins a la
cintura.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
•pànxing En llenguatge col·loquial, situació d’oci i
relax.
papa Com a antonomàstic s’escriu en majúscula.
Va en minúscula quan acompanya el nom del
pontífex: el Papa, el papa Joan Pau II.
2. Com a sinònim es pot utilitzar pontífex, però
no «sant pare».
3. El nom dels papes es catalanitza.
4. L’ordinal dels papes s’escriu en números
romans.
•parafernàlia Conjunt de ritus o instruments que
PARAIGUA
•papamòbil Vehicle blindat que utilitza el Papa per
recórrer els llocs que visita.
•papanates Persona simple i innocent, fàcil d’en-
ganyar. Sinònim de babau, beneit.
•papanatisme Simplisme excessiu.
•paparazzi Fotògraf de premsa especialitzat en
gent famosa. En plural, paparazzis.
paper cuixé Paper molt setinat i envernissat, utilit-
zat per a gravats i fotografies.
2. S’utilitza en el sentit de «premsa del cor».
•papereta Feina o encàrrec difícil.
•paperina En llenguatge col·loquial, dosi de
droga.
paper maixé Pasta de paper encolada que es pot
modelar per fer-ne figures.
•paper mullat Expressa que una cosa no té valor,
és inútil. Sinònim de lletra morta.
•papilla Farinetes.
•paprika Pebre vermell típic d’Hongria.
•par En golf, nombre de cops que es consideren
necessaris per fer entrar la pilota en un forat
determinat o per recórrer tots els forats del
camp. És masculí.
Par Acrònim de Partit Aragonès (anteriorment
Partit Aragonès Regionalista).
•paraca Apòcope de paracaigudista.
•paraesquí Variant de parapent que es practica
amb esquís. Sinònim d’alaesquí. (Termcat)
el Periódico de Catalunya
p
envolten determinats actes. Sinònim de gran
aparat, faramalla.
1. El paraigua (en castellà, cintillo) és un enun-
ciat curt que serveix per agrupar informacions
que tenen un nexe comú. Facilita el primer nivell
de lectura del diari i permet donar continuïtat a
les grans referències informatives, ja sigui en
pàgines consecutives d’una mateixa edició o en
edicions diferents. Per exemple: «La crisi del
P
Pròxim Orient», «El conflicte basc», «Els proble-
mes de la immigració», «La Lliga de Campions».
2. El paraigua ha de ser necessàriament genè-
ric, i per tant no ha d’incloure paraules o
expressions que caldrà reservar per a l’element
de titulació més important, és a dir, el títol. Si un
paraigua s’utilitza en més d’una pàgina, cons-
tarà de dues parts, la segona de les quals anirà
variant en funció del contingut de cada pàgina.
Per exemple:
La Lliga de Campions / Nova derrota blaugrana
La Lliga de Campions / Els protagonistes
3. A diferència del paraigua, l’avanttítol és un
enunciat concret que proporciona al lector les
coordenades de situació d’una informació
específica que no té continuïtat. Per exemple:
Avanttítol: Reunió del comitè federal del PSOE
Títol: Zapatero anuncia que serà més exigent amb
Aznar
Avanttítol: Acord de les institucions catalanes
Títol: La Fira de BCN serà la segona d’Europa
4. L’avanttítol ha d’expressar sempre un ante-
cedent del títol, i per tant el seu enunciat no pot
ser el d’un subtítol. Per exemple:
Avanttítol: Pacte en el transport després d’una setma-
na de vaga
Títol: Els conductors de TMB accepten una nova ofer-
ta de l’empresa i tornen avui a treballar
Subtítol: L’acord inclou un augment salarial del 4%
5. Els avanttítols d’informacions sense coorde-
nades definides, si no inclouen subjecte, verb i
predicat, no han de començar amb un article
determinat, ja que en aquest cas l’enunciat
resultant és, per genèric, un paraigua i no un
avanttítol. En moltes ocasions, el problema es
pot resoldre suprimint l’article. Per exemple:
No L’evolució negativa dels mercats financers
Sí Evolució negativa dels mercats financers
Però seria més correcte: «Informe del Banc
191
P Llibre d’Estil
d’Espanya sobre l’evolució dels mercats finan-
cers», perquè el títol ja incorpora la dada que
som davant d’una mala notícia econòmica: «El
preu de les hipoteques puja per sisè mes con-
secutiu».
paraigua atòmic Expressió amb què es coneix la
defensa nuclear promesa pels EUA per als seus
aliats europeus.
•paralímpic –a Relatiu als Jocs Paralímpics.
•parapent Paracaigudes rectangular que s’utilitza
per planar llançant-se des d’un pendent.
Modalitat d’esport practicat amb el parapent.
Sinònim d’ala de pendent. (Termcat)
paraules malsonants Només s’han de transcriu-
re quan tinguin valor informatiu.
parca Adaptació de l’anglès parka. Peça d’abric
curta, feta amb pell o roba impermeable.
parc Güell
parc nacional S’escriu en minúscula: parc nacio-
nal d’Aigüestortes.
pare Utilitzarem preferentment pare en lloc de
papa o papà.
parell motor En automobilisme, treball instantani
que pot fer un motor. En castellà, par motor.
Pare Noel
parèntesi S’escriu sempre en plural en l’expressió
«entre parèntesis».
PARÈNTESI
1. Els parèntesis serveixen per incloure explica-
cions aclaridores que no tenen cap enllaç amb
la resta del període.
Una inflació del 6% el 1996 (el 1995 va ser del 5,1%).
Un atac del Moviment Nacionalista Revolucionari
(MNR).
El Tsahal (Forces Armades d’Israel).
El procés d’hipotèrmia (baixa temperatura).
Valia 200 dòlars (més de 200 euros) el cobert.
Els fets van passar a Treblinka (Polònia).
Eren les 14.30 hores (17.30, hora peninsular espanyo-
la).
2. Els parèntesis s’han de reservar per als inci-
sos que estan clarament al marge del relat. Per
als altres casos s’utilitzen les comes i els
192
guions.
3. Als titulars, només s’hi podran posar parèn-
tesis per donar resultats esportius.
4. Els punts suspensius que en una citació tex-
tual indiquen que se n’ha suprimit una part no
es tancaran entre parèntesis, sinó entre claudà-
tors.
5. S’escriuen entre parèntesis les traduccions
dels títols originals d’obres, escrits, cançons o
pel·lícules. Si el títol té traducció establerta,
s’escriuen totes dues expressions en cursiva. Si
no en té, la traducció s’escriu en rodona.
A bridge too far (Un pont massa llunyà)
Der Zauberberg (La muntanya màgica)
Celebrity (Fama)
6. Quan dins d’un incís se n’hagi d’obrir un
altre, el primer anirà entre parèntesis, i el segon,
entre guions.
7. Els punts suspensius i el punt poden prece-
dir el parèntesi. Els altres signes han d’anar al
darrere.
No Aquest llibre, que porta l’estrany títol de Trece dio-
ses, (Alianza Editorial, Madrid, 1989) és la primera
novel·la de l’escriptor asturià.
Sí Aquest llibre, que porta l’estrany títol de Trece dio-
ses (Alianza Editorial, Madrid, 1989), és la primera
novel·la de l’escriptor asturià.
•pareo Peça de roba femenina que es posa
damunt el vestit de bany.
•parkinson Malaltia neurològica.
parlament S’escriu en majúscula quan es parla
d’una cambra legislativa determinada, i en
minúscula quan es tracta d’una referència
genèrica: Parlament Europeu.
parquet Part de la sala de contractació de la
borsa.
part Incorrecte en el sentit de comunicat, informa-
ció.
No Part mèdic, part de guerra, part meteorològic.
Sí Comunicat mèdic, comunicat de guerra, infor-
mació meteorològica.
participar en La preposició és de règim i no varia.
No Participa a tots els festivals.
Sí Participa en tots els festivals.
partidari –ària Exigeix la preposició de. No és
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil

sinònim de partidista, del partit o militant.

partidista No és correcte fer servir aquest terme

amb el significat de del partit.

partit Els noms dels partits polítics van amb la ini-

cial en majúscula quan s’escriuen complets, i
en minúscules en els altres casos. Si al donar
una relació de diversos partits es repeteix a la
majoria d’ells el terme que especifica l’àmbit
d’actuació, es pot escriure en el primer i
obviar-lo a la resta, encara que a les sigles, si
n’hi ha, haurà de figurar la corresponent a l’ele-
ment elidit: Partit Comunista d’Espanya, però el
p
passa amb encert moltes pilotes als altres juga-
dors.

•passar de En llenguatge col·loquial, no fer cas,

ignorar.

*passar pàgina Castellanisme per girar full.

•passar per Expressió sinònima de dependre

de, estar en funció de, exigir, necessitar.
La recuperació del partit passa per un nou congrés.

2. El sentit de «tenir l’experiència» es pot

expressar amb la preposició per o sense: pas-
P

partit comunista; Convergència i Unió (CiU), sar per una crisi, passar una crisi.
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC),
Esquerra Republicana (ERC) i Partit Socialista •passar-se En llenguatge col·loquial, exagerar,
Unificat (PSUC). extralimitar-se.
2. En general, les sigles dels partits no es tra- passar-s’ho bomba En llenguatge col·loquial,
dueixen: SPD (no PSDA), RPR (no APR), llevat passar-s’ho molt bé.
d’alguns casos consolidats en català per tradi-
ció: ANB, PNB, OAP. passat -ada Quan acompanya una determinació
de temps acostuma a anar al darrere, i molt
3. Sobre la manera d’escriure els noms dels sovint no fa cap falta, ni davant ni darrere.
partits polítics, vegeu també TRADUCCIÓ. No El passat any.
Sí L’any passat.
•partita Composició musical: dues partites de L’atemptat a les Torres Bessones va tenir lloc el passat
Bach. 11 de setembre.
Millor L’atemptat a les Torres Bessones va tenir lloc
party line Línia telefònica de pagament on es l’11 de setembre.
truca per fer amics.
passeig de Gràcia
PAS Sigla de personal d’administració i serveis.
passi Significa document, carnet. És incorrecte
•pasdaran Veu persa que significa «guardià de la quan s’utilitza en altres sentits.
revolució iraniana». Farem el plural pasdarans. No Els romanesos van celebrar el passi a vuitens
de final.
pas fronterer Equivalent del castellà puesto fron- Sí Els romanesos van celebrar el pas a vuitens de
terizo. final.
No El passi de la pel·lícula. Un passi de diapositi-
Pasoc Acrònim del Partit d’Acció Socialista. ves.
Sí La projecció de la pel·lícula. Una sessió de dia-
Pasok Acrònim del Moviment Socialista positives.
Panhel·lènic.
passing shot En tennis, anglicisme que designa el
•paspartú Adaptació del francès passe-partout. cop paral·lel que supera l’adversari per un late-
Requadro de cartolina o tela que es col·loca ral de la pista.
entre el quadro i el marc.
Passió En rodona i majúscula quan es tracti del
Pasqua Quan es tracta de la festa religiosa, s’es- gènere, i en cursiva quan sigui una obra con-
criu en majúscula. creta.

*passades les vuit del vespre L’expressió •passota En llenguatge col·loquial, persona que
correcta és a les vuit del vespre tocades. sent indiferència per tot.
•passador Es diu d’un jugador de futbol quan •passotisme En llenguatge col·loquial, actitud

el Periódico de Catalunya 193

P Llibre d’Estil
d’indiferència per tot.
pasta En llenguatge col·loquial, diners.
pastera Embarcació petita, de fons pla, sense
carena.
La Guàrdia Civil ha detingut a Tarifa els tripulants de
dues pasteres.
pastilla Forma preferent respecte a píndola.
pastilla de l’endemà Pastilla postcoit.
pastorets En rodona i minúscula quan es tracti del
gènere, i en cursiva quan sigui una obra con-
creta. L’article, si hi apareix, ha d’anar en
majúscula.
pas zebra Pas de vianants.
patacó Cartó o cartolina usat en certs jocs juve-
nils. En castellà, tazo.
•patata calenta Problema difícil que s’intenta evi-
tar.
paté Forma catalana del francès pâté.
patir Se n’abusa molt.
El corredor va patir un accident al circuit de Montmeló.
Millor El corredor va tenir un accident al circuit de
Montmeló.
L’equip va patir una derrota en el partit de Lliga.
Millor L’equip va perdre en el partit de Lliga.
patologia És la part de la medicina que estudia les
malalties, i també el conjunt dels símptomes
d’una malaltia, però no la malaltia mateixa.
2. No es pot fer servir com a sinònim de danys.
No La Generalitat considera que l’edifici té patolo-
gies lleus.
Sí La Generalitat considera que l’edifici té danys
lleus.
•patrimonialista Sinònim de patrimonial: teoria
patrimonialista.
patrullar Verb intransitiu.
La Policia Municipal patrulla per les zones d’oci de la ciutat.
•patrullera Vaixell de guerra. Sinònim de patru-
ller.
•patxanga En llenguatge col·loquial, «festa, diver-
sió bulliciosa».
194
•2. Partit de futbol amistós o informal.
•patxanguero -a En llenguatge col·loquial i referit
a la música, fàcil, sorollosa, encomanadissa: un
grup patxanguero, música patxanguera.
•pavès Calçada de llambordes típica d’algunes
carreteres secundàries franceses i italianes per
on passen el Tour i el Giro respectivament: un
pavès irregular.
pazo Casa gallega noble i antiga.
PC Sigla d’ordinador personal (personal compu-
ter).
PCX Sigla del Partit Comunista de la Xina.
PDF Sigla anglesa de format de document portà-
til. Es pot usar com a primera referència.
PDL Sigla del Partit Demòcrata Liberal.
pebrot del piquillo Varietat de pebrot de gust
picant.
peccata minuta Expressió llatina que significa
«error o falta lleus».
pedaç En informàtica, equivalent del castellà par-
che.
pedigrí Forma catalana de l’anglès pedigree.
Genealogia d’un animal de raça.
•2. Per extensió, s’aplica a les persones en el
sentit de fama, currículum, llinatge, casta,
ascendència, condició, origen.
pedofília Atracció sexual d’un adult per impúbers.
No s’ha de confondre amb pederàstia, relació
sexual d’un home adult amb un impúber.
pedrera Incorrecte en el sentit de planter.
No L’equip comptarà amb tres jugadors de la
pedrera.
Sí L’equip comptarà amb tres jugadors del plan-
ter.
Pedrera, la Nom d’un edifici singular de
Barcelona.
•pega Sinònim d’objecció.
La comissió va trobar pegues al projecte.
•2. S’utilitza en l’expressió de pega com a
equivalent de de per riure, fals.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
Euros de pega.
pegar Pegar a algú, pegar-li.
El jugador va pegar a l’àrbitre.
•peineta Pinta que s’utilitza com a adorn.
*pel contrari Les expressions correctes són per
contra, en canvi, al contrari, contrària-
ment.
*pel moment L’expressió correcta és de
moment.
pelotazo L’escrivim en castellà, en cursiva, en l’ex-
pressió «cultura del pelotazo».
2. Com a terme esportiu, en català són equiva-
lents possibles pilota llarga (la que s’envia cap
a l’àrea contrària buscant rematador), xut (que
acaba sent gol o va a parar a la grada) i cop de
pilota (el que rep un jugador i el deixa estabor-
nit).
pel qual No es pot fer servir en el sentit de «per la
qual cosa».
No Ibarretxe no suma prou escons, pel qual no
podrà formar govern.
Sí Ibarretxe no suma prou escons, per la qual
cosa no podrà formar govern.
PEN Sigla del Pla Energètic Nacional.
penal Sinònim de presó.
*penalti La forma correcta és penal.
PEN Club Internacional Associació internacional
d’escriptors (Poets’, Essayists’, Novelists’
Club). La seva representació a Catalunya és el
Centre Català del PEN Club.
•penedit -ida Es refereix als delinqüents que han
fet públic el propòsit de deixar de delinquir i que
de vegades col·laboren amb la justícia.
•penitenciaria Presó.
pensionada Equivalent del castellà pensionazo.
Penta Acrònim del Pla d’Emergència Nuclear de
Tarragona.
•pentinada Recerca exhaustiva, especialment
d’algú que s’amaga: pentinada policial.
pentinar Rastrejar, buscar exhaustivament, espe-
cialment algú que s’amaga.
el Periódico de Catalunya
p
pepero -a Militant del Partit Popular.
•pèplum Pel·lícula espectacular sobre temes
mitològics o de l’antiguitat històrica. (Termcat)
PER / PER A
1. Davant d’infinitiu escriurem sempre per,
seguint la proposta de Coromines-Solà, i al
mateix temps admetrem per amb valor causal
sempre que no hi hagi ambigüitat.
P
Brussel·les s’uneix als Estats Units per perseguir Microsoft.
Detingut per robar 10 gallines.
Detingut per haver robat 10 gallines.
2. Si el per davant d’infinitiu té valor causal i és
fàcilment interpretable com de valor final, utilit-
zarem l’infinitiu compost.
No El PSOE carrega contra el PP per eludir el debat al
Parlament.
Sí El PSOE carrega contra el PP per haver eludit el
debat al Parlament.
3. Davant d’adverbis morfològics i conjuncions
escriurem sempre per.
Per demà, per dilluns, per dilluns que ve, per quan faci
falta.
Però si són locucions adverbials farem la distin-
ció entre per i per a.
Per a l’endemà, per a l’any que ve, per a la setmana
que ve, per al mes que ve.
4. Davant de substantiu farem la distinció entre
per i per a.
5. La idea d’opinió (segons tal) l’expressarem
amb per i mai amb per a.
Per Van Gaal, Ronaldo és prescindible.
Per Jeff Mills, Ángel Molina és «un element clau de l’e-
lectrònica espanyola».
L’emigració és, pels autors del llibre, l’espuma que
brota de la desigualtat.
*per anticipat L’expressió correcta és per enda-
vant.
*per avançat L’expressió correcta és per enda-
vant.
per baix, per dalt En futbol, a un porter se li pot
fer un gol «per baix» (no pas *«per sota») o «per
dalt» (no pas *«per sobre»).
per bé o per mal Tant sí com no, sigui com sigui.
•per càpita Locució que significa «individual-
195
P Llibre d’Estil
ment»: renda per càpita.
percentatges Els percentatges s’expressen amb
el signe %, sense espai en blanc amb la xifra:
38%.
per culpa de Com a conseqüència de.
per davant, per darrere Amb verbs de moviment
(anar, arribar, quedar, situar), les formes correc-
tes són al davant, davant o al darrere,
darrere.
No Els valencians van per davant en el marcador.
Sí Els valencians van al davant en el marcador.
2. Incorrecte quan significa «que ha de venir,
que s’ha de produir».
No El Madrid encara té per davant el repte de clas-
sificar-se.
Sí El Madrid encara té el repte de classificar-se.
per la seva part No s’ha d’abusar d’aquesta locu-
ció.
peregrí -ina Estrany, rar. No s’ha de confondre
amb pelegrí, persona que fa per devoció un
viatge a un santuari.
perestroika Terme rus que significa «reconstruc-
ció» i fa referència a la política que va portar a
terme Mikhaïl Gorbatxov a l’ex-Unió Soviètica.
performance En anglès, espectacle o representa-
ció pública, especialment si té caràcter innova-
dor.
performer En anglès, artista.
*per igual Castellanisme per igual, de la matei-
xa manera.
•perilla Barbeta.
•perico -a Seguidor de l’Espanyol. Però usarem
preferentment periquito.
per la qual cosa Preferirem l’expressió (i) per
això, però tindrem en compte que requereix
una puntuació anterior més forta, com ara un
punt i seguit, o bé l’addició de la conjunció
copulativa i si mantenim la coma.
El pendent era molt pronunciat, per la qual cosa l’ascensió
va ser molt dura.
No El pendent era molt pronunciat, per això l’ascensió
va ser molt dura.
Millor El pendent era molt pronunciat. Per això l’ascensió
196
va ser molt dura.
Millor El pendent era molt pronunciat, i per això l’ascen-
sió va ser molt dura.
*per la resta Calc de l’expressió castellana por lo
demás que acostuma a aparèixer a comença-
ment de frase després d’un punt i seguit. S’ha
de substituir per a part d’això, això de banda,
fora d’això, etcètera.
permetre Permetre una cosa a algú.
La democràcia permet als ciutadans anar a votar.
No li permeto que em parli malament.
permissibilitat Significa «qualitat de permissible».
No s’ha de confondre amb permissivitat, «qua-
litat de permissiu».
peroració Sinònim de rotllo, lata, llauna.
Equivalent del castellà perorata.
per part de Locució que utilitzarem preferentment
en lloc de per amb valor d’agent.
Creix la polèmica per l’adquisició de l’asseguradora
MNA per part de Caixa de Catalunya.
perquè S’escriu junt quan introdueix una frase afir-
mativa causal o final.
Viuen al carrer perquè no troben feina.
L’han contractat perquè vigili l’edifici.
2. Substantiu.
El perquè de tot plegat.
per què S’escriu separat quan introdueix una frase
interrogativa, tant si és directa com indirecta.
¿Per què ho va dir?
Li agradaria saber per què ho va dir.
No té per què saber-ho.
2. Preposició i pronom relatiu. En aquest cas el
pronom es pot substituir per el qual, la qual, els
quals, les quals.
Aquesta és la raó per què (per la qual) va dimitir.
per se Expressió llatina que significa «per si
mateix, pel seu compte».
•personal En llenguatge col·loquial, concurrèn-
cia, assistents, públic.
L’exhibició del grup va meravellar el personal.
personalitzat –ada Acomodat a les necessitats
d’una persona: crèdit personalitzat.
persona no grata Forma catalana del llatinisme
persona non grata. En plural, persones no
grates.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
personar-se Fora de l’àmbit judicial, s’ha de
substituir per presentar-se, anar, assistir.
No
Sí
Els bombers van personar-s’hi al cap de pocs
minuts.
Els bombers van presentar-s’hi al cap de pocs
minuts.
•per sorpresa De sorpresa.
El van enxampar per sorpresa.
per tal de Per raons estilístiques, evitarem aques-
ta locució prepositiva, que d’altra banda no
sempre és sinònima de per.
pertinença Significa «fet de pertànyer» o «cosa
propietat d’algú». No s’ha de confondre amb
pertinència, que és la qualitat de pertinent.
•per tot arreu Ho preferirem a pertot arreu, enca-
ra que aquesta sigui la forma normativa.
*per últim Castellanisme per finalment, per fi.
pesar Castellanisme d’ús que s’ha de substituir
per dolor, consternació, dol.
pesat Quan significa «que té un pes específic ele-
vat» el terme correcte és pesant.
El plom és més pesant que el ferro.
Va guanyar en la categoria de pesos pesants.
•peso Unitat de moneda de països llatinoameri-
cans.
pesseta L’abreviatura de l’antiga moneda espan-
yola, ptes., només es pot utilitzar en quadros i
gràfics. No s’ha de fer servir l’expressió «anti-
gues pessetes».
•petardo -a En llenguatge col·loquial, molt
dolent, d’escassa qualitat.
«Els que sortim a jugar cada diumenge no som uns
petardos».
2. En llenguatge col·loquial, trencador, inno-
vador.
El director va afirmar que havia fet una versió petarda
de l’obra.
petards Tipus de petards i alguns elements de
pirotècnia (en cursiva, els equivalents en cas-
tellà):
baldufa (peonza); barnilla, pal del coet (caña);
bengala (bengala); bombeta, ceba, cebeta
(bombeta); borratxo (borracho); candela roma-
na; carcassa; carretilla o carrutxa; carretilla xiu-
ladora; ceptrot; coet de tro; coet xiulador;
el Periódico de Catalunya
p
correcames (buscapiés); maça; marró o mas-
clet; ous de drac; palmeres de colors; piula
(piula, piola); remolí (torbellino); roda de foc;
sorpreses japoneses; sortidor (surtidor); traca,
tro o anou; tro de metxa; volador (genèric per a
abejitas, mariposas, moscas, mariquitas);
volcà, font, font de foc (volcán, fuente, fuente
P
de fuego); xinos (piules xineses); xiulador (silba-
dor).
petenera En castellà, tipus de cante flamenc. En
plural, peteneras.
petit -a Com a substantiu no té el rendiment que
en castellà té pequeño. Utilitzarem preferent-
ment nen, criatura, infant, etcètera.
•peto Tros de tela més o menys llarg i ample que
cobreix la part superior del pit: uns pantalons
de peto. (Termcat)
petrodòlar Dòlar obtingut per la venda de petroli
fora dels Estats Units.
petroler -a Forma que considerarem preferent a
petrolier. No s’ha de confondre amb petrolífer,
que significa «que conté petroli». Hi ha pous
petrolífers o productes petrolífers, però les
indústries, les crisis i les prospeccions són pre-
troleres.
peu Mesura de longitud, superfície (peu quadrat) i
volum (peu cúbic) anglosaxona. En longitud
equival a 0,3048 metres; en superfície, a
0,0929 metres quadrats, i en volum, a 0,0283
metres cúbics (28,3205 litres).
PEU DE FOTO
1. El text dels peus de foto haurà de descriure
la il·lustració o identificar els personatges que hi
apareixen. Quan hi figuri més d’una persona del
mateix sexe, la identificació es pot fer assenya-
lant: (a l’esquerra), (a la dreta), (amb ulleres),
(amb bigoti), (amb vestit clar), etcètera.
2. En els peus de foto, la correlació habitual és
a dalt, a sota. L’expressió a baix només es fa
servir per situar algun element gràfic separat del
grup de referència i a la part baixa del full.
3. Quan la foto no sigui d’actualitat, s’haurà de
fer una referència a l’època en què va ser feta:
«Salvador Dalí, el 1945».
4. Es pot consignar en un peu de foto un ele-
ment informatiu que no figuri en els titulars, però
sempre després d’haver descrit el que apareix
197
P Llibre d’Estil
a la imatge.
5. Els peus de foto són elements informatius,
no d’opinió, i per tant no es podran fer interpre-
tacions interessades del que reflecteix la imat-
ge.
No Simeone agraeix a l’àrbitre l’ajuda que va pres-
tar a l’Atlètic.
Sí Simeone saluda l’àrbitre a l’acabar el partit.
6. Si hi ha un peu conjunt per a més d’una foto,
es podrà separar l’explicació de cada una mit-
jançant un punt, excepte si només es tracta del
nom d’uns personatges.
7. Quan un peu únic descrigui fotos totalment
heterogènies, no caldrà posar «a l’esquerra», «a
la dreta».
No Envàs d’AZT i, a la dreta, manifestació contra la
sida.
Sí Envàs d’AZT i manifestació contra la sida.
8. En el peu de la foto d’una pel·lícula o d’una
obra teatral se n’haurà d’escriure el títol.
9. Els peus de foto porten punt final.
10. Les paraules o expressions que vagin en
cursiva en el text també han d’anar en cursiva
–no entre cometes simples– al peu de foto.
11. No s’han d’utilitzar els termes «seqüència»
o «escena» en els peus de foto de pel·lícules o
obres teatrals. És correcte, per exemple, «un
fotograma de...» o «una imatge de...».
pH Escala que indica l’acidesa o l’alcalinitat d’una
solució aquosa. Va de l’1 al 14. El 7 correspon
a una solució neutra, és a dir, a l’aigua pura. Els
valors inferiors corresponen a solucions àcides,
i els superiors, a solucions alcalines.
Philips Companyia holandesa d’electrodomèstics.
PHN Pla Hidrològic Nacional.
photo finish Anglicisme equivalent a foto d’arri-
bada. Fotografia de precisió que determina
l’ordre d’arribada a la meta d’un grup de corre-
dors. (Termcat)
piano-bar En plural, piano-bars.
PIB Sigla del producte interior brut.
pica Mesura tipogràfica anglosaxona, dividida en
12 punts, que equival a 4,233 mil·límetres.
198
picadura Equivalent de l’expressió castellana
tabaco de liar.
picana En castellà, mena d’instrument de tortura.
picar En futbol, verb que s’utilitza per referir-se al
llançament de faltes, penals, córners, com a
sinònim de tirar, llançar, executar.
Mendieta va picar el penal amb seguretat.
•pícar Terme que farem servir per traduir el cas-
tellà pícaro.
Les peripècies d’un pícar universal.
picar-se En llenguatge col·loquial, injectar-se
droga. Sinònim de xutar-se.
pick-up Tipus de camioneta: una pick-up.
pícnic Forma catalana de l’anglès picnic. Menjada
a l’aire lliure.
pied-noir En francès, nom que reben els colons
francesos i europeus en general residents a
Algèria. En plural, pied-noirs.
•pifiar Espifiar.
•píling Adaptació de l’anglès peeling. Operació
d’eliminar la capa superficial de la pell per nete-
jar-la de cèl·lules mortes. Sinònim de decapat-
ge. (Termcat)
•pillo Murri.
•pilot En ciclisme, gran grup. (Termcat)
pilotari Forma catalana del basc pelotari. Persona
que juga com a professional a la pilota basca.
•pil-pil Sofregit d’all i bitxo. (Termcat)
pime Lexicalització de petita i mitjana empresa. En
plural, pimes.
Pimec Organització patronal catalana.
•pin Petita insígnia amb figures no emblemàtiques
per dur clavada a la roba com a adorn. En plu-
ral, pins. (Termcat)
•pinta Mesura de capacitat anglosaxona equiva-
lent a 0,4732 litres (líquids) i 0,5506 litres (àrids).
pirandel·lià -ana Derivat de Pirandello.
•pirat -ada En llenguatge col·loquial, boig, grillat.
pirata S’aplica a accions delictives, generalment
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
contra el dret de la propietat intel·lectual. En
plural, pirates: edicions pirates.
•pirateig Acció de piratejar.
pírcing Adaptació catalana de piercing. (Termcat)
•piropejar Fer compliments a algú, tirar-li floretes.
•piropo Compliment, floreta.
pírric –a Es diu del triomf que aporta més danys
que no pas avantatges. Per tant, no és sinònim
de mínim, curt, escàs, pobre.
•pirulí Columna publicitària.
•pis franc Pis llogat per delinqüents, terroristes,
etcètera, destinat a refugi o magatzem de
material.
•pítxer Adaptació catalana de l’anglès pitcher. En
beisbol, defensor que té la funció de llançar la
pilota al receptor. Sinònim de llançador. És de
gènere invariable: un pítxer, una pítxer.
•pitxi Peça de vestir femenina.
Pitxitxi Trofeu que rep el màxim golejador de la
Lliga de futbol espanyola.
2. Quan es refereix al màxim golejador d’un
equip, competició o època, s’escriu en minús-
cula i cursiva.
El davanter del Madrid va guanyar el seu segon Pitxitxi.
El jugador argentí es va convertir en el pitxitxi de l’equip.
*pívot La forma correcta és pivot, sense accent.
•píxel Acrònim de l’anglès picture element. Àrea
més petita distingible d’una imatge. En plural,
píxels. (Termcat)
pla Els noms específics dels plans d’actuació s’es-
criuen en majúscula, i en cursiva quan es conei-
xen pel nom del seu autor: pla Delta, pla Prever,
pla Marshall.
plàcet Assentiment que un Estat dóna a un altre,
acceptant-li el representant diplomàtic.
Pla d’Entesa per al Sàhara Occidental
Equivalent català del Plan de Arreglo para el
Sáhara Occidental.
•pladur Material que s’utilitza en la construcció,
especialment per a envans i sostres.
el Periódico de Catalunya
Sí
No
Sí p
planejar No s’ha de confondre amb planar.
No L’avió va planejar fins a la platja.
L’avió va planar fins a la platja.
La fatalitat planeja sobre el protagonista.
La fatalitat plana sobre el protagonista.
planning Anglicisme equivalent a programa, pla,
organigrama, planejament o planificació.
planter A diferència del castellà plantel, no signifi-
ca «conjunt de persones que comparteixen una
mateixa activitat o tenen qualsevol altra carac-
terística en comú». En català recullen aquest
sentit conjunt, ventall, plantilla, estol, floret.
P
etcètera.
No La vetllada va comptar amb un vistós planter d’es-
trelles que feien brillar la gala.
Sí La vetllada va comptar amb un vistós conjunt d’es-
trelles que feien brillar la gala.
•plasta En llenguatge col·loquial, pesat, molest.
plataforma Quan calgui referir-se a programes,
reivindicacions, demandes, peticions o
exigències és preferible qualsevol d’aquests
substantius.
Plataforma Pro Seleccions Esportives
Catalanes
•platillo Plat de carn guisada (ànec, pollastre, per-
diu, xai, porc, vedella, peix), amb acompanya-
ment de verdures, bolets, peres, pomes, sam-
faina, marisc, etcètera, típic de l’Empordà.
playback Execució en què l’intèrpret simula can-
tar una peça gravada prèviament.
playboy Home ric i seductor.
playero En tauromàquia, terme castellà que desig-
na el toro amb les banyes molt obertes.
play-off En bàsquet i altres esports, terme anglès
que designa els partits que se celebren després
de la competició normal de Lliga entre els pri-
mers classificats per decidir-ne el campió. En
plural és invariable.
ple Sessió plenària: ple de l’ajuntament, ple del
Congrés dels Diputats.
•plebiscitar Sotmetre a plebiscit.
plegar-se No és correcte en el sentit de sotme-
tre’s, doblegar-se.
No Els països àrabs consideren que la Casa Blanca es
199
P Llibre d’Estil
plega als designis d’Israel.
Sí Els països àrabs consideren que la Casa Blanca se
sotmet als designis d’Israel.
PLO Sigla anglesa de l’Organització per a
l’Alliberament de Palestina (Palestine Liberation
Organization). Utilitzarem la sigla catalana OAP.
•plusmarquista Esportista que bat o té un rècord.
Sinònim de recordista.
pluviometria Branca de la climatologia que estu-
dia el repartiment de les pluges en funció de
l’espai i el temps. No s’ha de confondre amb
pluviositat, que és «la quantitat de pluja que rep
un lloc en un període de temps determinat».
PM Sigla de la policia militar.
PNB Sigla del Partit Nacionalista Basc.
2. Sigla del producte nacional brut. Escriurem
sempre PIB (producte interior brut).
pobre –a Adjectiu de dues terminacions: el pobre,
la pobra.
*poc a poc L’expressió correcta és a poc a poc.
poder No s’admet l’ús transitiu.
No La rutina et pot.
Sí La rutina pot amb tu.
•poder amb Ser capaç de suportar, de tolerar, de
superar. Generalment, també es fa servir en fra-
ses negatives.
L’humor pot amb tot.
No puc amb tanta tonteria.
podi Pòdium.
poeta No farem servir poetessa per a la forma
femenina. Utilitzarem poeta tant per al masculí
com per al femení.
pogrom Massacre de gent indefensa, especial-
ment jueus.
polac –a Relatiu al programa Polònia de TV-3. I
també a la manera despectiva de designar el
català fora de Catalunya.
•polaroid Nom comú procedent de la marca
comercial Polaroid. Es refereix a la màquina de
fotografiar que positiva la imatge al cap de pocs
segons de fer-la, o a la mateixa fotografia obtin-
guda per aquest sistema.
200
pole position En automobilisme, anglicisme equi-
valent a posició preferent. Primer lloc en la
sortida d’una carrera. (Termcat)
policia S’escriu en minúscula, llevat que formi part
d’un nom propi: Cos Nacional de Policia.
*policia autònoma El terme correcte és policia
autonòmica.
policial Policíac.
Policia Nacional Com a sinònim de Cos Nacional
de Policia, s’escriu en majúscula.
poliglot -a Adjectiu de dues terminacions.
Romano Prodi és un economista de fama reconeguda
i un poliglot.
•pòlio Apòcope de poliomielitis.
Polisario Acrònim de Front Popular per a
l’Alliberament de Saguia el-Hamra i Ued Dahab,
organització d’alliberament nacional sahrauí.
També se’n pot dir Front Polisario.
•politburó Màxim organisme del partit comunista
soviètic, que es reunia per resoldre afers
urgents.
•politòleg Forma que els versats en politicologia
reivindiquen enfront de politicòleg.
•polla En llenguatge col·loquial, penis.
•polo Gelat sostingut amb un bastonet.
•2. Camisa esportiva de punt amb coll camiser.
(Termcat)
pols Paraula que sense marca de gènere pot
resultar ambigua: el pols / la pols. En aquest
cas, com a equivalent del castellà pulso són
preferibles tensió, repte, desafiament, duel,
prova de força, etcètera. De totes maneres,
també s’admet.
No Pols al Congrés dels Diputats.
Sí Tensió al Congrés dels Diputats.
Sí Montilla llança un altre avís en el pols finança-
ment-pressupostos.
•polvo En llenguatge col·loquial, acte sexual.
Sinònim de clau.
polvoritzar Verb que no té rendiment en sentit
figurat, a diferència de l’equivalent castellà pul-
verizar, molt habitual sobretot en esports. Són
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
solucions possibles fer pols, batre, superar.
No
Sí
Phelps va polvoritzar set rècords del món.
Phelps va batre set rècords del món.
•polvoró Dolç rodó fet amb llard, farina i sucre. En
plural, polvorons.
polzada Mesura equivalent en longitud a 2,54
centímetres; en superfície (polzada quadrada),
a 6,4516 centímetres quadrats; en volum (pol-
zades cúbiques), a 16,3872 centímetres
cúbics; i en capacitat (polzades cúbiques), a
0,01639 litres.
poni Forma catalana de l’anglès pony. Varietat de
cavall de talla petita.
•ponts de diàleg Expressió que es fa servir per
indicar la comunicació entre dos col·lectius.
Sinònim de vies de diàleg, nexes d’unió.
Un sector de CDC va apostar per establir ponts de dià-
leg amb el PSC.
pontífex Com a antonomàstic, s’escriu en majús-
cula, i en la resta de casos, en minúscula.
•pònting Pràctica esportiva consistent a llançar-se
des d’un pont, subjectat amb una corda elàsti-
ca que deixa el saltador en suspensió. Sinònim
de salt de pont.
pool En anglès, acord entre diverses empreses per
obtenir avantatges en els preus. L’equivalent
català és consorci. (Termcat)
•pop Modalitat de música popular: festival de
música pop.
•pop art Moviment pictòric que posa en evidència
els mecanismes alienants de la societat de con-
sum.
popular En rodona quan es refereix a algú o algu-
na cosa pertanyent al Partit Popular.
popurri Peça musical formada per una successió
de melodies diferents. Per extensió, barreja de
coses diverses.
pòquer Forma catalana de l’anglès poker. Joc de
cartes.
•porexpan Material sintètic lleuger amb una textu-
ra semblant a la del suro.
•porno Apòcope de pornogràfic. En plural és
invariable: pel·lícules porno.
el Periódico de Catalunya
ta.
porro Cigarret amb droga.
p
•porra En llenguatge col·loquial, sinònim d’apos-
porta En futbol i altres esports, porteria.
P
En els primers minuts els blanc-i-blaus van fer tres xuts
a porta.
porta del maleter En un automòbil, equivalent del
castellà portón trasero.
Portaferrissa Nom d’un carrer de Barcelona.
•portal Punt de partida per als navegants d’inter-
net.
Portal de l’Àngel
portamaletes Carretó que serveix per portar les
maletes.
*portantveu La forma correcta és portaveu.
portar (temps) Castellanisme per fer (temps). No
s’admet quan va seguit de gerundi.
No Porta un any esperant resposta.
Sí Fa un any que espera resposta.
En canvi, s’admet l’expressió portar retard, i
altres d’anàlogues com ara portar gols, viat-
ges o victòries.
Barcelona porta un retard de 10 anys en el desenvolu-
pament del metro.
Etoo ja porta 14 gols entre Lliga i Champions.
•porteny De Buenos Aires.
pòrtland Ciment hidràulic.
porto Vi elaborat a la ciutat portuguesa de Porto.
En plural, portos.
posar Tot i ser correcte com a traducció del cas-
tellà posar, en els peus de fotografia sovint
queda estrany, i és millor fer servir una altra fór-
mula.
Moyà, Mantilla i Corretja van posar prop de l’arc de
Triomf en les hores prèvies als partits.
Millor Moyà, Mantilla i Corretja, a prop de l’arc de
Triomf en les hores prèvies als partits.
•posar pals a les rodes Frenar o dificultar el curs
d’una acció.
*posar de relleu L’expressió correcta és posar
en relleu.
201
P Llibre d’Estil
•posar en coneixement Fer saber.
*posar en escac Calc de l’expressió castellana
poner en jaque. Són equivalents possibles
amenaçar, posar en perill, fer perillar,
qüestionar.
ICV avisa que l’educació posa en perill el pacte de Govern.
IU es fractura a València i amenaça Llamazares.
•posar en entredit Qüestionar, posar en dubte.
posar en marxa No oblidem aplicar, desplegar,
posar en servei, posar en funcionament,
posar en pràctica, arrencar, engegar.
posar en un pedestal Equivalent del castellà
encumbrar. Altres sinònims (sempre més ade-
quats al registre que encimbellar): consagrar,
enaltir, exalçar, magnificar, glorificar.
Les seves opinions poden posar en un pedestal o enfonsar
un escriptor.
•posar l’accent Remarcar, destacar.
•posavasos Peça damunt la qual es posen els
vasos per evitar que mullin o taquin la taula.
Sinònims: rodal, sotagot.
•posicionament Acció i efecte de posicionar-se:
el posicionament dels sindicats.
•posicionar-se Prendre partit.
positiu / negatiu No s’han d’utilitzar aquests
adjectius per qualificar els vots a favor o en con-
tra.
No La llei va comptar amb el vot positiu del PP.
Sí La llei va tenir el vot favorable del PP.
POSSESSIUS
Sovint es fan servir possessius innecessaris que
poden resultar abusius en comptes d’altres
construccions que en català resulten més natu-
rals o concises. Abans de fer cap canvi, però,
sempre cal assegurar que és necessari i que no
s’altera el sentit original del text.
1. De vegades es poden suprimir.
No Port Aventura obre les seves portes al públic.
Sí Port Aventura obre les Ø portes al públic.
No El Barça necessitava recuperar el seu prestigi.
Sí El Barça necessitava recuperar el Ø prestigi.
No El ministre presenta la seva dimissió.
Sí El ministre presenta la Ø dimissió.
202
2. De vegades es poden substituir per un pro-
nom feble.
No Abans d’inaugurar el pont, van haver de provar
la seva resistència.
Sí Abans d’inaugurar el pont, van haver de pro-
var-ne la resistència.
No El Japó protegeix el ien per evitar la seva deva-
luació.
Sí El Japó protegeix el ien per evitar-ne la deva-
luació.
No Les obres del museu s’han paralitzat: la seva
remodelació és massa cara.
Sí Les obres del museu s’han paralitzat: remode-
lar-lo és massa car.
Un error freqüent és fer servir alhora el posses-
siu i el pronom feble en.
No Pinochet no ha estat cridat a declarar, però els
EUA estudien demanar-ne la seva extradició.
Sí Pinochet no ha estat cridat a declarar, però els
EUA estudien demanar-ne l’extradició.
I una ultracorrecció que cal evitar:
No Va escriure una crítica de la novel·la i en va fer
una anàlisi dels personatges.
Sí Va escriure una crítica de la novel·la i va fer una
anàlisi dels personatges.
3. De vegades es pot canviar la redacció.
Es tracta d’una versió diferent de Lohengrin. La seva
estrena a Alemanya va comportar una polèmica consi-
derable.
Millor Es tracta d’una versió diferent de Lohengrin.
Quan es va estrenar a Alemanya va comportar
una polèmica considerable.
Els polissons volien arribar a Escòcia, però el seu vaixell
va naufragar.
Millor Els polissons volien arribar a Escòcia, però el
vaixell en què viatjaven va naufragar.
Després de la seva aclaparadora victòria del 12-M,
Aznar ha canviat la seva estratègia.
Millor Després de Ø l’aclaparadora victòria del 12-M,
Aznar ha canviat d’estratègia.
Les sectes són un problema social que ha castigat
sobretot els països més desenvolupats en els últims
anys. Per això, la seva irrupció a l’Àfrica és una novetat.
Millor Les sectes són un problema social que ha cas-
tigat sobretot els països més desenvolupats en
els últims anys. Per això, la irrupció d’aquests
grups a l’Àfrica és una novetat.
Un incendi va afectar ahir una zona de pastures de la
collada de Toses (Ripollès). Nou vehicles de bombers
van participar en la seva extinció.
Millor Un incendi va afectar ahir una zona de pastu-
res de la collada de Toses (Ripollès). Nou vehi-
cles de bombers van participar en les tasques
d’extinció.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
En els seus inicis, el parc Güell va ser un intent de ciu-
tat jardí que no va prosperar.
Millor Al començament, el parc Güell va ser un intent
llei.
de ciutat jardí que no va prosperar.
El Papa, a la seva arribada a Betlem.
Millor El Papa, a l’arribar a Betlem.
El president va expressar la seva satisfacció per la nova
Millor El president es va mostrar satisfet per la nova
llei.
4. De vegades la tercera persona del possessiu
planteja una ambigüitat que s’ha d’evitar.
No El Milan va vèncer el Barcelona al seu camp.
(¿al camp de qui?)
Sí El Milan va vèncer el Barcelona al Giuseppe
Meazza.
possibilitat No s’ha de confondre amb probabili-
tat. Si hi ha una opció perquè una cosa ocorri,
aquesta ja és possible.
No Gairebé no hi ha cap possibilitat que li renovin
el contracte.
Sí Gairebé no hi ha cap probabilitat que li renovin
el contracte.
post- Prefix que s’escriu soldat al nom, sense
guionet, tret que aquest nom s’escrigui amb
majúscula: postdata, postguerra, postproduc-
ció, posttalibà, posttraumàtic, postvenda,
post-Beatles.
•pòstit Adaptació de la marca comercial Post-it.
Full petit adhesiu per apuntar-hi notes. Sinònim
de nota adhesiva.
•postular-se Proposar-se per a un càrrec.
Joan Puigcercós es postula com a candidat a presidir
la Generalitat.
pòstum -a Significa que surt a la llum després de
la mort de l’autor. No és sinònim d’últim.
•postura Sinònim de posició, actitud.
•postural Relatiu a la postura.
potencialitat Qualitat de potencial. Sinònim de
potència.
*potser + SUBJUNTIU És incorrecte fer servir el
subjuntiu quan el verb va precedit d’algun
adverbi de dubte (potser, probablement, etcè-
tera).
No El consell potser es reuneixi avui mateix.
Sí El consell potser es reunirà avui mateix.
Sí El consell potser es reuneix avui mateix.
el Periódico de Catalunya
PPE Sigla del Partit Popular Europeu.
p
PPC Sigla del Partit Popular de Catalunya.
pràctica Adjectiu femení que s’utilitza anteposat
en expressions com ara «la pràctica totalitat» o
«la pràctica desarticulació».
pre- Prefix que s’escriu soldat al nom, sense guio-
net, tret que aquest nom s’escrigui amb majús-
cula: prelitoral, pretemporada, preromà,
pre-Mundial. Però: Prepirineus, Prealps.
P
prear No té el rendiment del castellà preciar. Per
exemple, la fórmula que se precie està molt
fixada en castellà i gens en català, i per això
l’expressió *que es preï fa tot l’efecte de ser un
calc. En aquest cas, serien equivalents possi-
bles com cal, com ha de ser, com Déu
mana, de veritat.
No En tota telenovel·la que es preï.
Sí En tota telenovel·la com cal.
•precarització Acció i efecte de precaritzar.
•precaritzar Convertir en precària una situació
social, política o laboral.
precintament Acció de precintar. No s’ha de con-
fondre amb precinte, que és la «cinta enganxa-
da que manté tancat un paquet, etcètera».
precisar Vol dir «fer una precisió», no pas necessi-
tar.
No Les associacions de veïns precisen més recur-
sos.
Sí Les associacions de veïns necessiten més
recursos.
•preescalfament Terme que significa «escalfa-
ment previ» i que s’utilitza tant en gastronomia
com en esport.
prémer Terme preferent respecte a polsar o pitjar.
premier Primer ministre del Regne Unit i d’altres
països amb règim polític derivat del britànic. Per
extensió, es pot arribar a dir del primer ministre
del govern de qualsevol altre país.
première Gal·licisme equivalent a estrena o pre-
estrena, segons el cas.
premis
203
P Llibre d’Estil
Els criteris següents serveixen tant per escriure
el nom del premi com per fer referència a la per-
sona guardonada.
1. En general, escrivim en català els noms
comuns que formen part del nom dels premis,
com també els noms propis que tenen forma
catalana tradicional (topònims, institucions, fes-
tivitats, noms de la reialesa, personatges histò-
rics, etcètera): premi Espanyol Universal, premi
Taronja/Llimona, premi Ciutat d’Osca, premi de
la Hispanitat, premi Príncep d’Astúries de la
concòrdia, premis Max de les arts escèniques,
premi Cervantes, Premi Internacional
Carlemany, Premi Internacional Catalunya.
Però: premis Amigo, premis Ondas.
2. Hem de vigilar d’identificar els casos en què
el nom d’un premi correspon al nom d’una
revista, una col·lecció de llibres o una editorial
per no caure en l’error de traduir-lo: premi
Grandes Viajeros (Ediciones B), premi La
Sonrisa Vertical, premi Lengua de Trapo, premi
Biblioteca Breve, premi Espejo de España.
3. Escrivim en castellà els noms dels premis
nacionals d’àmbit espanyol, tant si van en sin-
gular com en plural: Premio Nacional de
Traducción, Premios Nacionales de Artes
Plásticas.
4. En general, només escrivim amb majúscula
inicial la paraula o paraules que formen el nom
propi identificador del premi (antropònim, topò-
nim, empresa, editorial, festival, etcètera). La
matèria que acompanya aquest nom propi
s’escriu en minúscula: premi Nobel de la pau,
premi Reina Sofia de poesia iberoamericana,
premi La Sonrisa Vertical de novel·la, premi
Ciutat de Barcelona d’arquitectura, premi Gran
Cruz de l’orde al mèrit civil.
5. Si no hi ha nom propi, el nom comú o noms
comuns actuen com a única denominació i
s’escriuen amb majúscula inicial: premi
Empresa de l’Any, premi Espanyol Universal,
premis Octubre.
6. Escrivim amb majúscula inicial totes les
paraules (excepte articles, preposicions i con-
juncions) que formen el nom del premi quan la
paraula premi va precedida de gran o un nom-
bre ordinal en xifres, o seguida de nacional,
internacional, europeu, honor i la preposició de
+ article: Gran Premi del Disc, XX Premi Sant
Jordi, Premi Internacional de Poesia, Premi
d’Honor de les Lletres Catalanes, Premi
204
Europeu d’Assaig, Premis de la Música, Premi
Nacional de Teatre (àmbit català), Premis de
Literatura Catalana. Però: Premi Crítica Serra
d’Or.
7. En general, els noms dels premis són inva-
riables: els Nobel, els Emmy, els Goya, els
Grammy. Però: els Oscars (premis Oscar), els
Césars (premis César).
8. Els guardons s’escriuen en majúscula, com
també la categoria: Agulla d’Or, Concha de
Plata, Espiga d’Or, Globus d’Or, Lleó d’Or, Ós
d’Or, Palma d’Or, Percebe d’Or, Pilota d’Or,
Rosa de Plata, Unicorn d’Or, Zapping d’Or.
9. Algunes competicions esportives inclouen en
la seva denominació la paraula premi. En
aquests casos, la matèria s’escriu sempre en
minúscula: Gran Premi del Brasil de motociclis-
me, Gran Premi d’Espanya de fórmula 1.
premis menors Conjunt de premis secundaris de
la Loteria Nacional. En castellà, pedrea.
•premsa Sinònim de periodistes o informadors:
invitació per a la premsa.
•premsa groga Premsa sensacionalista.
premsa rosa És preferible fer servir l’expressió,
més estesa, premsa del cor.
prendre Verb que és millor evitar, tot i que és
correcte, en el sentit de «conquistar».
No Els ecologistes prenen la Ciutadella.
Sí Els ecologistes ocupen la Ciutadella.
No El romanticisme de Luis Miguel pren el Sant
Jordi.
Sí El romanticisme de Luis Miguel omple el Sant
Jordi.
prendre el comandament Són més genuïnes
expressions com ara agafar el timó, agafar
les regnes, assumir la direcció.
*prendre’s (o donar-se) un respir Castellanisme
per respirar una mica, respirar tranquil.
preocupar Verb transitiu.
A Pujol no el preocupa l’actitud d’Aznar.
prerequisit Requisit previ a un altre requisit.
pres -a És qui està privat de llibertat, generalment
en una presó. No s’ha de confondre amb pre-
soner, que és qui ha caigut en poder de l’ene-
mic durant una acció bèl·lica.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
presencial Que comporta la presència d’algú:
exàmens presencials.
•presidenciable Susceptible de ser candidat al
càrrec de president.
president Sempre en minúscula. Es refereix tant al
de la Generalitat (en l’edició en castellà, presi-
dent) com al del Govern espanyol (en l’edició en
castellà, presidente).
presídium En alguns països, òrgan de presidència
o direcció del Parlament o l’Administració públi-
ca. El presídium per antonomàsia era el del
Soviet Suprem de l’ex-Unió Soviètica.
presó Per evitar les repeticions en els elements
destacats de la pàgina degudes a la traducció
de prisión i cárcel, tinguem en compte la possi-
bilitat de girar la frase fent servir un verb d’arrel
diferent.
anirà a la presó.
Alternatives serà internat, serà tancat.
•prèssing En esports de pilota, pressió que s’e-
xerceix sobre tots els jugadors contraris per
impedir-los fer una jugada.
•prestamisme Activitat o sistema de préstecs.
•prestamista Persona que es dedica al préstec
de diners.
prestància Excel·lència, aspecte d’una cosa o
una persona importants.
•préstec tou Escriurem preferentment préstec
favorable o privilegiat.
prêt-à-porter En francès, roba confeccionada en
sèrie sobre dissenys fets per modistes.
previ -èvia Incorrecte amb valor adverbial.
No Amb previ acord de les parts.
Sí Amb acord previ de les parts.
previst S’admet en construccions del tipus
«abans del previst» o «el doble del previst».
priista Seguidor del Partit Revolucionari
Institucional (PRI), de Mèxic.
prima donna En italià, soprano de gran categoria
que té el paper estel·lar en una òpera. En plural,
prime donne.
•primar Concedir una prima.
El Barça prima els jugadors per guanyar Lliga i Copa.
el Periódico de Catalunya
2. Donar prioritat.
No
Sí
p
En la cerimònia va primar el glamur.
En la cerimònia va predominar el glamur.
Primavera de Praga
primera dama Dona del cap d’Estat. A Espanya
és la Reina, no la dona del president del
P
En el nou disseny hem primat la infografia i la fotogra-
fia.
3. No s’admet en el sentit de predominar, pre-
valer.
Govern.
prime rate En anglès, interès preferent.
primerenc -a Significa «que ve abans del temps
ordinari». És sinònim de precoç (en castellà,
tempranero): pèsols primerencs. No és equiva-
lent del castellà primerizo, que significa «que fa
una cosa per primera vegada» i per tant equi-
valent a debutant, principiant, o bé del
començament, dels inicis, dels primers
temps: un autor debutant, una obra dels inicis
de l’escultor.
prime time En anglès, hora de màxima audiència
en televisió; és a dir, la franja de vespre-nit.
príncep, princesa En majúscula quan es fa servir
com a antonomàstic de Felip de Borbó i Letizia
Ortiz, i en minúscula en la resta dels casos.
El Príncep ajorna la seva visita oficial als EUA.
Trobada entre el príncep Felip i el president del Govern.
Els Prínceps d’Astúries inauguraran l’exposició.
2. A Espanya, els fills del rei són infants o infan-
tes, tret de l’hereu de la Corona, que és príncep
o princesa.
•priorització Fet de donar prioritat o preferència.
prioritzar Donar prioritat.
privacitat Qualitat de privat.
pro S’escriu com a mot independent quan té valor
de preposició i precedeix un substantiu o una
sigla: pro amnistia, pro drets humans, pro ETA,
pro Pinochet. S’escriu junt davant d’adjectiu:
procomunista, proetarres.
problemàtica Conjunt de problemes que planteja
un afer.
205
P Llibre d’Estil
procedimental Relatiu a un procediment. Sinònim
de de procediment, processal, formal i
metodològic.
procedir En el sentit de «posar en execució una
cosa», el subjecte ha de ser humà.
El jutge va procedir a l’embargament.
2. És incorrecte en el sentit de «ser convenient,
ser procedent».
No El ministeri fiscal informarà sobre si procedeix
sol·licitar el suplicatori.
Sí El ministeri fiscal informarà sobre si és proce-
dent sol·licitar el suplicatori.
profunditzar Significa «aprofundir». Aplicat a la
democràcia, també es pot consolidar,
ampliar, desenvolupar, potenciar, estendre.
Aquests verbs també són vàlids per referir-se a
estudis, projectes, idees, etcètera.
progre Apòcope de progressista.
prolegòmens Sinònim de preparació, introduc-
ció, preàmbul, preliminars.
prolongar Les coses es prolonguen o s’allarguen
quan duren més del compte.
Sí El jugador va prolongar les vacances dos dies
més.
No La reunió es va prolongar per espai de 10
minuts.
Sí La reunió va durar 10 minuts.
PRONOMS FEBLES
1. Les combinacions la hi i li ho les reduirem sis-
temàticament a l’hi. En canvi, es mantenen
intactes les combinacions els el, els la, els els,
els les, els ho, els en.
No Tenia la victòria assegurada, però el rival la hi va
arrabassar a l’últim moment.
Sí Tenia la victòria assegurada, però el rival l’hi va
arrabassar a l’últim moment.
No Hi posaria la mà al foc, però no li ho puc
demostrar.
Sí Hi posaria la mà al foc, però no l’hi puc demos-
trar.
2. També farem sistemàticament el canvi de la
combinació li’n per n’hi.
No Dels quatre milions que va sol·licitar, només li’n
van concedir un.
Sí Dels quatre milions que va sol·licitar, només
n’hi van concedir un.
Però aquest canvi no es pot fer amb el verb
206
anar-se’n:
Un fill se li’n va anar a Amèrica als 18 anys.
De tant en tant les coses se li’n van del cap.
Se li’n va anar la mà.
3. Farem servir la forma se davant dels verbs
que comencen per essa sorda.
No Es situa.
Sí Se situa.
No Es citaven versos de Maragall.
Sí Se citaven versos de Maragall.
4. No aplicarem les regles d’apostrofació quan
les combinacions ens en i us en precedeixin
verbs començats en vocal.
ens en anem, ens en alegrem, ens en hem anat, ens en
adonem
us en aneu, us en alegreu, us en heu anat, us en ado-
neu
5. En les combinacions d’infinitiu + pronom
feble, escriurem les formes senceres del pro-
nom en general (convèncer-lo, convèncer-los), i
reservarem les formes contretes per a les
declaracions, els acudits, etcètera (convence’l,
convence’ls). Aquestes llicències no afecten els
pronoms femenins, de manera que sempre
escriurem convèncer-la, convèncer-les.
6. En les combinacions d’imperatiu + pronom
feble, escriurem les formes senceres del pro-
nom en general (perd-lo, rep-los, promet-me,
cull-les, ajup-te, digues-me, digues-li,
digues-m’ho), i reservarem les formes
col·loquials per a les declaracions, els acudits,
etcètera (perde’l, rebe’ls, promete’m, culle-les,
ajupe’t, digue’m, digue-li, digue-m’ho).
7. Per als diàlegs de to marcadament
col·loquial, farem servir la reducció dels pro-
noms nos i vos situats entre el verb i un altre
pronom.
Col·loquial anem’s-en a treballar, fixeu’s-hi bé.
Formal anem-nos-en a treballar, fixeu-vos-hi bé.
8. Amb verbs auxiliars de la mena poder, voler i
haver-hi, quan acompanyin un verb pronominal
preferirem que el pronom s’adjunti a l’auxiliar,
seguint l’ordre natural del català.
Pot quedar-se.
Millor Es pot quedar.
No podia pagar-ho.
Millor No ho podia pagar.
Però El jutge hauria de declarar-se incompetent
i posar el cas en mans de la justícia militar.
De totes maneres, tinguem en compte que
verbs que no són pròpiament auxiliars, com ara
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil

intentar, rebutgen l’aproximació del pronom

que porta el verb pronominal.
No
Sí
S’intentava pentinar.
Intentava pentinar-se.

9. En els casos de desplaçament a l’esquerra

en què a més a més hi hagi un pronom feble
referit a l’element desplaçat, no escriurem
coma per separar-lo d’aquest pronom.
De casos com aquest se’n produeixen molt sovint.
El foc el va provocar una estufa avariada.
A la manifestació hi van assistir més de 15.000 perso-
nes.
que hi vol col·laborar.
No

Sí

No
Sí
No
Sí
No

Sí
p
És una idea molt interessant. Començarem a
treballar de seguida.
És una idea molt interessant. Hi començarem a
treballar de seguida.
Només s’ha de quedar al club si es troba bé.
P

Només s’ha de quedar al club si s’hi troba bé.

No té res a veure.
No hi té res a veure.
No pot opinar sobre aquest tema perquè no
entén gens.
No pot opinar sobre aquest tema perquè no hi
entén gens.

10. Si el desplaçament és a la dreta, sí que 14. També és incorrecte suprimir el pronom en

escriurem coma abans de l’element desplaçat. els casos de verb + pronom lexicalitzats, com
Jo m’hi apuntaria, a ser com ella. ara haver-hi, veure-hi, sentir-hi, palpar-hi,
No hi anirem, a París, aquest estiu. tocar-hi, dir-hi, fer-hi, posar-hi, ser-hi, fer-ne,
dir-ne, sortir-se’n.
11. Els pronoms li i els s’admeten avançats al No Encara som a temps.
complement coreferent, que en aquest cas no Sí Encara hi som a temps.
ha d’anar separat per comes. No Amb 90 anys, té una salut molt forta. Però no
Van Gaal li diu a Gaspart que no traspassi jugadors del veu ni sent gaire.
planter. Sí Amb 90 anys, té una salut molt forta. Però no
Ahir no li van marcar cap gol a l’Espanyol. hi veu ni hi sent gaire.
La cancel·lació del contracte li suposaria a l’Estat pèr- No On diu Marià ha de dir Maria.
dues milionàries. Sí On hi diu Marià hi ha de dir Maria.
Li havia promès al pare que tornaria a estudiar.
Els havien promès als veïns que les obres començarien 15. És incorrecte l’ús dels pronoms febles de
aviat. complement directe determinat en lloc dels de
complement directe indeterminat.
12. En general, no admetrem la coexistència No Les ha vist de tots colors.
d’un relatiu i un pronom feble fent la mateixa Sí N’ha vist de tots colors.
funció. No ¿Diners? Els guanya a cabassos.
No Un paper del qual n’estic molt orgullós. Sí ¿Diners? En guanya a cabassos.
Sí Un paper del qual estic molt orgullós. No El problema dels antibiòtics és que els prenem
No Remedios Amaya publica un nou disc en què en petites dosis en aliments que els contenen.
hi participa Paco de Lucía. Sí El problema dels antibiòtics és que en prenem
Sí Remedios Amaya publica un nou disc en què en petites dosis en aliments que en contenen.
participa Paco de Lucía. No És imprescindible deixar-se veure en pel·lícules
grans per després poder rebutjar-les.
En canvi, sí que l’admetrem quan el feble tingui Sí És imprescindible deixar-se veure en pel·lícules
funció partitiva. grans per després poder rebutjar-ne.
L’autocar transportava 60 passatgers, dels quals en
van morir 12. 16. El pronom li (i el plural, els) no és en gene-
ral el més adequat per substituir un comple-
També l’admetrem en el cas de coexistència amb ment indirecte inanimat, un complement prepo-
els febles en funció d’objecte indirecte li i els. sicional o un complement circumstancial de
Un entrenador a qui no li van bé les coses. lloc. En aquests casos és preferible fer servir el
Uns entrenadors a qui no els van bé les coses. pronom hi.
No Li ha posat rodes (a la cadira).
13. És incorrecte ometre els pronoms en i hi Sí Hi ha posat rodes (a la cadira).
que clarament han de substituir algun comple- No A aquest problema cal afegir-li la falta d’interès
ment. del públic.
No No vol formar part de la candidatura, però sí Sí A aquest problema cal afegir-hi la falta d’interès
que vol col·laborar. del públic.
Sí No vol formar part de la candidatura, però sí No Donar-li un cop d’ull (al peix al forn).

el Periódico de Catalunya 207

P Llibre d’Estil
Sí Donar-hi un cop d’ull (al peix al forn).
No Li va dedicar tota la vida (a l’estudi d’una vacu-
na).
Sí Hi va dedicar tota la vida (a l’estudi d’una vacu-
na).
No Mercedes Milá reconeix que Gran hermano no
és cap estudi sociològic ni res que se li assem-
bli.
Sí Mercedes Milá reconeix que Gran hermano no
és cap estudi sociològic ni res que s’hi assem-
bli.
17. Hi ha verbs que en català són pronominals
però en castellà no, com ara escapar-se,
empassar-se, engreixar-se, entrenar-se, encon-
gir-se. Cal evitar les incorreccions derivades
dels calcs amb el castellà.
No Molins intenta escapar de la polèmica sobre els
geriàtrics amb propostes amb ganxo.
Sí Molins intenta escapar-se de la polèmica sobre
els geriàtrics amb propostes amb ganxo.
No Va caure de la barca i va empassar molta
aigua.
Sí Va caure de la barca i es va empassar molta
aigua.
No Robert De Niro va engreixar 20 quilos per inter-
pretar Jack LaMotta a Toro salvatge.
Sí Robert De Niro es va engreixar 20 quilos per
interpretar Jack LaMotta a Toro salvatge.
No Després de la lesió, Overmars torna amb
ganes d’entrenar a fons.
Sí Després de la lesió, Overmars torna amb
ganes d’entre nar-se a fons.
No Cal assegurar-se que la cortina es pot rentar a
casa sense perill que encongeixi.
Sí Cal assegurar-se que la cortina es pot rentar a
casa sense perill que s’encongeixi.
18. Alguns verbs que en castellà són pronomi-
nals, en català no ho són, com ara passar (a
algú una cosa; a algú pel cap una cosa; algú
per un lloc), sortir (d’un lloc), fer (l’orni, el
desentès, el sord), callar, pujar, baixar, caure,
venir, millorar, marxar. Cal evitar els usos inco-
rrectes derivats de calcs del castellà.
No ¿Quantes vegades se li ha passat pel cap anar
amb moto per evitar embussos?
Sí ¿Quantes vegades li ha passat pel cap anar
amb moto per evitar embussos?
No Encara no se li havien passat els efectes de
l’alcohol.
Sí Encara no li havien passat els efectes de l’al-
cohol.
No Si vol que li tornin els diners, passi’s per la
taquilla abans de dissabte.
Sí Si vol que li tornin els diners, passi per la taqui-
lla abans de dissabte.
208
No La moto va relliscar i es va sortir de la carrete-
ra.
Sí La moto va relliscar i va sortir de la carretera.
No S’ha fet el sord i ha estat pitjor perquè el pro-
blema continua.
Sí Ha fet el sord i ha estat pitjor perquè el proble-
ma continua.
No S’ha callat moltes coses que no ha gosat dir.
Sí Ha callat moltes coses que no ha gosat dir.
19. Casos d’ultracorrecció, en què apareixen
pronoms que no calen.
No L’angúnia li va desaparèixer a l’arribar a l’hos-
pital i ni tan sols va haver de passar-ne de la
porta.
Sí L’angúnia li va desaparèixer a l’arribar a l’hos-
pital i ni tan sols va haver de passar de la porta.
20. Els pronoms hi i en són el recurs que fem
servir en català en casos en què en castellà fan
servir en ello, con ello, de ello, del mismo...
No La reforma costarà 80 milions i es començarà
a treballar en ella ben aviat.
Sí La reforma costarà 80 milions i s’hi començarà
a treballar ben aviat.
No És un material nou. Amb ell es fa...
Sí És un material nou. S’hi fa...
21. A efectes morfosintàctics, els verbs de la
mena de riure-se’n, recordar-se’n, tornar-se’n
els considerarem com anar-se’n.
No s’enriu, s’enrecorda, s’entorna.
Sí se’n riu, se’n recorda, se’n torna, se’n va.
22. L’expressió fer de les seves sempre és inco-
rrecta sense el pronom feble. Ha de ser fer-ne
de les seves.
No Rociíto Carrasco ha tornat a fer de les seves.
Sí Rociíto Carrasco ha tornat a fer-ne de les
seves.
PRONOMS RELATIUS
1. Tendirem a limitar l’ús de les frases de relatiu.
La coordinació de dues frases pot estalviar-nos
de vegades una subordinada de relatiu forçada,
sobretot en declaracions.
Correcte Crec que és un equip de talent al qual les
lesions no han ajudat.
Millor Crec que és un equip de talent i que les
lesions no l’han ajudat.
2. Preferirem les construccions amb el relatiu
simple, que marca un estil més àgil que no pas
el compost.
Correcte Persones en les quals havia confiat tota la
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
Millor
Millor
vida.
Persones en qui havia confiat tota la vida.
De totes maneres, sovint la solució «PREPOSICIÓ
+ què» encara resulta més dura, de manera que
aquesta recomanació s’ha d’aplicar amb criteri.
Correcte Gaspart ha fet realitat un projecte de què es va
començar a parlar fa uns quants anys.
Gaspart ha fet realitat un projecte del qual es va
començar a parlar fa uns quants anys.
3. En general, no admetrem la coexistència
d’un relatiu i un pronom feble fent la mateixa
funció.
No Un paper del qual n’estic molt orgullós.
Sí Un paper del qual estic molt orgullós.
En canvi, sí que l’admetrem quan el feble tingui
funció partitiva.
No L’autocar transportava 60 passatgers, dels
quals van morir 12.
Sí L’autocar transportava 60 passatgers, dels
quals en van morir 12.
També l’admetrem en el cas de coexistència
amb els febles en funció d’objecte indirecte li i
els.
Un entrenador a qui no li van bé les coses.
Uns entrenadors a qui no els van bé les coses.
4. El pronom relatiu qui no pot aparèixer mai
darrere d’un antecedent ple. Per exemple,
substituint un nom propi.
No El Papa va escriure una carta de protesta a
Ieltsin, qui va dir ahir que l’havia tingut en
compte.
Sí El Papa va escriure una carta de protesta a
Ieltsin, que va dir ahir que l’havia tingut en
compte.
No Tony Blair va parlar amb el seu homòleg grec,
qui es va mostrar consternat per l’atemptat.
Sí Tony Blair va parlar amb el seu homòleg grec,
que es va mostrar consternat per l’atemptat.
5. El complement directe referit a persona l’in-
troduirem tant amb el relatiu àton que com amb
el compost el qual o el tònic qui precedits de la
preposició a.
Els nens que acullen aquestes famílies voluntàries tenen
unes necessitats especials.
Els nens a qui acullen aquestes famílies voluntàries tenen
unes necessitats especials.
El fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Eduardo
Fungairiño, veta sistemàticament l’extradició de mafiosos
italians que la justícia del seu país ha condemnat en
rebel·lia.
El fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Eduardo
el Periódico de Catalunya
col·loquial.
p
Fungairiño, veta sistemàticament l’extradició de mafiosos
italians a qui la justícia del seu país ha condemnat en
rebel·lia.
6. En contextos més informals, com ara decla-
racions o acudits, també admetrem el relatiu
Col·loquial «És un home que no li agrada beure», assegu-
Formal
ren els veïns.
Els veïns asseguren que és un home a qui no li
agrada beure.
7. El pronom relatiu on el farem servir tant en
sentit recte com en sentit figurat.
P
Un llargmetratge on tindria l’oportunitat de demostrar que
no només sap fer papers dramàtics.
Hi ha una seqüència on el protagonista evoca records de la
seva infància.
Es va publicar una foto on es veien...
Un homenatge on van col·laborar les autoritats locals.
8. Evitarem, sempre que sigui possible, la cons-
trucció de relatiu amb valor possessiu (substan-
tiu + del qual), equivalent al relatiu castellà cuyo.
Correcte Aquestes taxes han anat sorprenent el Govern,
la previsió del creixement del qual per al 1997
era del 2,7%.
Millor Aquestes taxes han anat sorprenent el Govern,
que havia previst un creixement per al 1997 del
2,7%.
Correcte Segons un estudi fet per Dupont sobre les
dones les professions de les quals fan que
hagin d’estar dretes la major part de la jornada
laboral...
Millor Segons un estudi fet per Dupont sobre les
dones que la professió obliga a estar dretes la
major part de la jornada laboral...
Correcte És un llibre l’autor del qual ja fa molts anys que
va deixar d’escriure.
Millor És un llibre escrit per algú que ja fa molts anys
que va deixar d’escriure.
Correcte La majoria de les víctimes es van cremar vives
al primer vagó, a l’interior del qual encara no
han entrat els socorristes, a l’espera que els
enginyers apuntalin les restes del vagó.
Millor La majoria de les víctimes es van cremar vives
al primer vagó, però els socorristes encara no
hi han entrat, a l’espera que els enginyers n’a-
puntalin l’estructura.
Correcte La mort de la mítica cantant de fado Amália
Rodrigues, davant del fèretre de la qual van
desfilar milers de lisboetes, va provocar la
paralització del país.
Millor La mort de la mítica cantant de fado Amália
Rodrigues va provocar la paralització del país.
Milers de lisboetes van desfilar davant el seu
fèretre.
209
P Llibre d’Estil
Correcte En els últims anys s’està assistint a una onada
sense precedents de fusions, adquisicions i
aliances, el nombre de les quals s’ha duplicat
anualment des del 1993.
Millor En els últims anys s’està assistint a una onada
sense precedents de fusions, adquisicions i
aliances, que s’han duplicat anualment des del
1993.
Correcte Els portuguesos van anar a les urnes en unes
eleccions el resultat de les quals estava cantat.
Millor Els portuguesos van anar a les urnes en unes
eleccions en què el resultat estava cantat.
Correcte L’UCE exigeix la retirada d’un videojoc el prota-
gonista del qual ha d’ingerir un tranquil·litzant
per millorar el pols i la punteria.
Millor L’UCE exigeix la retirada d’un videojoc en què
el protagonista ha d’ingerir un tranquil·litzant
per millorar el pols i la punteria.
pronunciament Sinònim de declaració, mani-
festació.
propaganda S’usa sobretot amb el sentit de
donar a conèixer unes doctrines, opinions o
idees per aconseguir adeptes. Quan es tracti
de la divulgació que es fa d’uns productes o
serveis per estimular-ne la compra o l’ús, farem
servir publicitat.
prop de Aquesta locució no va precedida de la
preposició a en sentit figurat quan equival a
gairebé. En canvi, en sentit recte, indicant
distància, preferim que hi sigui.
Prop de 70 firmes participen en la fira Expo-Ràpita.
L’Atlètic, a prop del descens.
propinar Verb poc usual en català, i que evitarem,
tant en sentit recte com en sentit figurat.
No Els nois van propinar una pallissa a l’empleat.
Sí Els nois van clavar una pallissa a l’empleat.
No El Govern propina una altra clatellada a Liaño.
Sí El Govern dóna una altra clatellada a Liaño.
proposició de llei És una proposta legislativa pre-
sentada pels membres d’un parlament.
proposició no de llei Iniciativa de membres d’un
parlament perquè aquest abordi qüestions dife-
rents de les legislatives.
protagonitzar Assumir el protagonisme en un afer
qualsevol.
•protèsic -a Relatiu a la pròtesi. Sinònim de
protètic.
•protestar S’admet com a verb transitiu en el sen-
210
tit de fer una reclamació formal contra un acte
o una mesura que es considera il·legítima.
El capità va protestar la decisió de l’àrbitre.
prou Sempre que es pugui, s’usarà amb preferèn-
cia a suficient i suficientment.
No El problema és suficientment important per tenir-lo
en compte.
Sí El problema és prou important per tenir-lo en
compte.
prova de l’ant Test que ha de passar un automò-
bil abans de ser posat a la venda i que consis-
teix a no perdre l’estabilitat a una determinada
velocitat en un gir sobtat. Expressió que s’utilit-
za en economia, com a imatge. En castellà,
prueba del alce.
L’euro s’haurà de sotmetre a la prova de l’ant.
provisió En dret, equivalent del castellà providen-
cia, resolució dictada per un jutge o per un tri-
bunal per a la tramitació d’un afer. Per tant, no
té res a veure amb la providència catalana,
mesura presa per endavant de cara a una
necessitat futura o probable.
provocar No oblidem els verbs sinònims causar,
produir, ocasionar, originar, incitar, conci-
tar, induir, promoure, motivar, determinar.
pròximament No oblidem ben aviat.
psicològic –a S’admet en expressions com ara
«moments psicològics» i «gols psicològics».
psicomotor –triu Adjectiu de dues terminacions.
psiquiatre –a Substantiu de dues terminacions: el
psiquiatre, la psiquiatra.
•psuquero Militant del l’antic PSUC.
pub Bar musical.
•publicitar Donar a conèixer algú o alguna cosa a
través de la publicitat.
•publireportatge Reportatge publicitari.
puck En anglès, disc de cautxú utilitzat en hoquei
sobre gel.
pudor Paraula que s’ha evitar, en el sentit de «timi-
desa, vergonya, reserva», quan pot originar
confusió.
No Una noia tota pudor.
Sí Una noia molt vergonyosa.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
2. En el sentit de «mala olor» regeix la preposi-
ció de, no pas a, igual que passa amb olor:
pudor de peix.
pujada de gener Equivalent del castellà cuesta de
enero.
•pul·lòver Adaptació catalana de l’anglès
pull-over. Jersei de punt amb escot acabat en
punta.
pulsímetre Aparell per mesurar l’amplitud del
pols. També es fa servir en sentit figurat per
mesurar el pols electoral. No s’ha de confondre
amb pulsòmetre, que és una bomba per elevar
aigua.
A Maradona li han col·locat un pulsímetre.
El pulsímetre del març assenyala un augment de popu-
laritat de Pasqual Maragall.
•punk Moviment musical i cultural sorgit al Regne
Unit cap al 1975, en què els seus adeptes por-
taven signes externs de provocació. En plural,
punks.
punt En bàsquet, tennis i voleibol, equivalent del
terme castellà tanto. Però en futbol, handbol i
hoquei, la paraula equivalent a tanto és gol, mai
punt. Com a sinònim de gol, no oblidem diana,
ni la possibilitat de redactar la frase amb el verb
marcar.
El Bàsquet Manresa guanya el Barça de 20 punts.
Luis Enrique va fer dos gols.
Luis Enrique va fer dues dianes
Luis Enrique va marcar dues vegades.
2. Unitat de mesura en impremta. Equival a
0,376 mm.
PUNT
1. El punt i seguit s’escriu per separar oracions
que no tenen cap relació sintàctica, però sí
temàtica.
2. El punt i a part s’escriu per separar en parà-
grafs els diferents temes que s’exposen en una
informació.
3. El punt final és el que es posa a l’acabar l’es-
crit.
4. Després d’un punt, sempre s’escriu majús-
cula.
5. No s’ha d’escriure punt al darrere dels signes
de tancament d’admiració i interrogació ni dels
punts suspensius.
el Periódico de Catalunya
p
6. En un incís obert per un guió, el punt i seguit
no serveix de tancament de l’incís, i per tant
s’haurà d’escriure el guió de tancament.
7. Les sigles no porten punt.
8. Els símbols del sistema internacional d’uni-
tats no porten punt.
9. Darrere de les abreviatures s’escriu punt.
10. En cas de citacions textuals, el punt sempre
anirà darrere de les cometes de tancament.
José María Cuevas va reconèixer que en l’actualitat
P
resulta pràcticament impossible saber quin és l’aug-
ment de la productivitat, «i encara menys mesurar-la
sectorialment».
Cruyff va amenaçar: «El que no rendeixi al mateix nivell
que en el partit contra el Madrid s’asseurà a la ban-
queta».
11. En cas de frases entre parèntesis, el punt
final anirà fora del parèntesi si la clàusula
comença amb minúscula, i a dins si la clàusula
comença amb majúscula.
No apostrofem els noms d’autopistes que comencen
per A seguida de guionet: la A-19, la A-7 (convenim
que en aquest cas la A es pronuncia separada de l’ar-
ticle).
No apostrofem els noms d’autopistes que comencen
per A seguida de guionet: la A-19, la A-7. (Convenim
que en aquest cas la A es pronuncia separada de l’ar-
ticle.)
12. Quan una citació entre cometes acabi amb
un signe d’admiració o d’interrogació, es
posarà punt al darrere de les cometes de tan-
cament.
Va veure el seu nom escrit a la pissarra: «¡Quina sor-
presa vam tenir jo i tot el vestidor!».
Es va preguntar a continuació: «¿Hauran de ser els
japonesos els que ens ajudin?».
13. Es fa servir punt, no pas coma, en les frac-
cions horàries: les 23.15.
14. En les fraccions decimals no s’hi ha de
posar punt, sinó coma: «Un pivot de 2,13
metres».
15. No s’ha de posar punt en els anys.
16. En les xifres, es posa punt cada tres dígits
de quantitats senceres, però no en les deci-
mals: «L’any llum equival a 9.461.000.000.000
quilòmetres».
17. En els telèfons es posen punts per separar
211
P Llibre d’Estil
els blocs de números: 931.234.567.
puntada amunt, puntada endavant Solucions
possibles per traduir l’expressió futbolística
castellana patadón arriba. De totes maneres, el
context ens pot convidar a fer servir altres solu-
cions potser més precises.
punta de velocitat Velocitat màxima a què s’arri-
ba en un moment determinat.
•puntàs En tennis, punt espectacular molt i molt
ben jugat. En futbol, punt que suma un equip a
l’empatar un partit i que té molt de valor per a
ell de cara a la classificació.
•punter -a Capdavanter.
punt final No pas *punt i final.
PUNT I COMA
S’ha d’evitar utilitzar el punt i coma sempre que
sigui possible. El punt i coma indica que un
període és massa llarg.
Usos del punt i coma:
1. Quan els membres d’un període que consten
de més d’una oració ja porten una coma o més.
Primer va ser un llibre d’Oliver Todd; després Burnier,
amb el seu Testamento de Sartre, va crear polèmica
sobre el caràcter moral de la vida del filòsof, i finalment,
la mateixa Simone de Beauvoir en la seva Ceremonia
del adiós.
2. Quan entre dos membres d’una proposició
separats per una coma hi ha una relació
semàntica clara. El cas més repetit és l’elisió
d’un verb comú a diverses oracions curtes.
En el primer mes de l’any, el grup PSA en va vendre
16.449 unitats; SEAT-Volkswagen-Audi, 15.221; Fasa
Renault, 12.777; Opel, 12.653, i Ford, 11.950.
3. En relacions de noms quan els segueix el
càrrec, l’ocupació o l’especialitat.
En temps d’Artigas, el Barça va provar tres para-
guaians: un ariet, Samaniego; un interior, Aranda, i un
mal defensa i a sobre brut, Fernández.
4. L’últim signe d’una enumeració en què els
diferents membres van separats per punt i
coma ha de ser normalment una coma si l’últim
membre de l’enumeració va precedit per i, llevat
que hi hagi amfibologia. Si l’últim membre no va
unit a la resta dels components d’una enume-
212
ració per conjunció, el signe que s’hi ha d’ante-
posar també és punt i coma.
Les cotitzacions van ser les següents: Agromán, 3.410;
Enher, 1.400; Huarte, 2.225; Repsol, 2.510.
5. Quan després d’una oració en ve una altra
precedida de conjunció que no té un enllaç per-
fecte amb l’anterior.
El pilot de Vic, de 27 anys, va dominar la seva catego-
ria; però el Mundial ja està decidit.
PUNTS SUSPENSIUS
1. Els punts suspensius són sempre tres, fins i
tot quan figurin abans o després d’un signe
d’interrogació o d’admiració.
2. Darrere de punts suspensius s’ha d’escriure
majúscula si es considera que el període s’ha
acabat. En cas contrari, s’ha d’escriure minús-
cula.
3. S’utilitzen per deixar una oració amb el sen-
tit suspens: «Ni parlar-ne, ni parlar-ne...».
4. També es fan servir per fer una pausa amb la
finalitat d’expressar temor o dubte o per sor-
prendre el lector.
5. En una enumeració, s’utilitzen per indicar que
es podria allargar amb més components, però
que no es fa perquè s’entén que el lector els
coneix àmpliament. En aquest sentit, tenen una
funció semblant a l’etcètera. Quan es facin ser-
vir amb aquesta finalitat, s’ha d’estar segur que
el lector sap realment quins altres termes for-
men part de l’esmentada enumeració.
6. No s’han de posar punts suspensius al final
d’una informació.
7. Els punts suspensius no s’han d’utilitzar per
abreujar el nom d’una obra, producte, etcètera
(llevat de fitxes o quadros per raons d’espai).
No S’han venut 600.000 exemplars d’El pèndol...
Sí S’han venut 600.000 exemplars d’El pèndol de
Foucault.
8. Quan es reprodueixen escrits, declaracions,
etcètera, s’utilitzen punts suspensius entre
claudàtors per indicar que s’ha omès una part
de la citació textual.
El portaveu va vaticinar: «Hi haurà més destruccions del
mateix estil causades per nosaltres [...] fins que l’últim
soldat israelià se’n vagi del sud del Líban».
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil

9. Els punts suspensius entre claudàtors han

d’estar situats enmig de la citació. S’ometen si
s’haguessin de col·locar abans de començar-la
o després d’acabar-la. Abans i després del
claudàtor no s’han de tancar i obrir cometes.

10. Els punts suspensius entre claudàtors han

de portar abans o després la puntuació que
correspongui a l’original.

puntual Sinònim de
específic, aïllat.

•punxadiscos Discjòquei.
concret, esporàdic,
pP

•punxar En rodona per referir-se a la intervenció

de telèfons.

2. En esports, sinònim de perdre, fracassar,

no classificar-se.

*pur i dur Calc del castellà que s’ha de substituir

per altres expressions com ara implacable,
inflexible, etcètera.
No Sergio es va dedicar al marcatge pur i dur.
Sí Sergio es va dedicar al marcatge implacable.

•puro Cigar.

puticlub Bar on s’exerceix la prostitució.

putsch Anglicisme que significa «cop» i que s’utili-

za com a equivalent a cop d’Estat, revolta,
insurrecció, pronunciament. L’utilitzarem
només en els fets que es coneguin amb aques-
ta denominació: putsch de Kapp.

putt En golf, cop executat generalment en el green

per fer rodolar la bola cap al forat. L’expressió
verbal corresponent és fer un putt (en castellà,
patear). (Termcat)

puzle Forma catalana de l’anglès puzzle.

Trencaclosques.

el Periódico de Catalunya 213

Q Llibre d’Estil
Qq
•quad Quadricicle. Motocicleta tot terreny de qua-
tre rodes i tracció total. (Termcat)
•quadrigemin -èmina Cadascun dels quatre
infants nascuts d’un mateix part.
*quadriplicar La forma correcta és quadruplicar.
quadro Forma d’ús preferent respecte a quadre.
Quai d’Orsay Seu del Ministeri d’Afers Estrangers
de l’Estat francès.
qualificació Anglicisme que s’utilitza impròpia-
ment en llenguatge esportiu en lloc de classifi-
cació. I el mateix passa amb qualificar, que no
té el sentit esportiu de classificar.
No La qualificació de Fermín Cacho per a la final
està assegurada.
Sí La classificació de Fermín Cacho per a la final
està assegurada.
qualificar Verb transitiu que regeix la preposició
de, tot i que també l’admetrem amb com a.
El director va qualificar el festival de molt ben organit-
zat.
El director va qualificar el festival com a molt ben orga-
nitzat.
•quallar En sentit figurat, sinònim d’arrelar,
triomfar, tenir èxit.
qualsevol El plural és qualssevol: dos nois quals-
sevol.
quan Castellanisme quan s’utilitza amb valor pre-
positiu en lloc de durant, per, en l’època de.
No Van abandonar els cultius quan la guerra.
Sí Van abandonar els cultius en l’època de la gue-
214
rra.
quan no Locució adverbial incorrecta en lloc de
fins i tot, si no.
No Es tracta d’un sector desatès, quan no menys-
preat.
Sí Es tracta d’un sector desatès i fins i tot menys-
preat.
Sí Es tracta d’un sector desatès, si no menyspre-
at.
*quant menys L’expressió correcta és com
menys.
*quant més L’expressió correcta és com més.
quàntum Forma catalana del llatí quantum, quan-
ta. Quantitat mínima d’energia que es pot eme-
tre, propagar o absorbir. En plural, quàntums.
quarterback En rugbi americà, terme anglès que
designa el director de joc d’un equip i principal
llançador de pilotes per als seus companys.
•quartfinalista El qui participa en els quarts de
final d’una competició esportiva que es disputa
pel sistema d’eliminatòries.
*quasibé Les formes correctes són gairebé o
quasi.
•quasi totalitat Expressió sinònima de pràctica
totalitat: la quasi totalitat dels assistents.
*quatrimestre La forma correcta és quadrimes-
tre.
*quatriplicar La forma correcta és quadruplicar.
que No es pot prescindir de la conjunció que com
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil

a element introductor de frases subordinades,

ni tampoc entre un sí i una forma verbal conju-
gada.
No

Sí

No
Sí
Ha sol·licitat li deixin presentar l’espectacle a
l’estiu.
Ha sol·licitat que li deixin presentar l’espectacle
a l’estiu.
Però sí li demanem que s’informi.
Però sí que li demanem que s’informi.

que + ADJECTIU + que Preferim aquesta estructu-

ra, amb la repetició del segon que, a l’estructu-
ra COM + VERB + DE + ADJECTIU.
Com resulta de fàcil viatjar.
Que fàcil resulta viatjar.
No

Sí
q
que es fa cremant oruxo amb llimona i sucre.
Quemado, palau Residència oficial del president
de la República boliviana.

*que no + SUBSTANTIU Seqüència molt habitual

en castellà, equivalent a no pas + SUBSTAN-
TIU.
Q

S’exposaran exigències, que no traves, per al bon

ús de les prejubilacions.
S’exposaran exigències, no pas traves, per al bon
ús de les prejubilacions.

qüestionar Posar en dubte, sotmetre a debat. No

Millor Que fàcil que resulta viatjar.
què + INFINITIU Construcció poc idiomàtica quan
no depèn d’una oració principal, però admissi-
ble en titulars considerant que hi ha hagut una
elisió.
No saben què comprar.
Què comprar.
Què es pot comprar.
que, qui, el qual Vegeu PRONOMS RELATIUS.
quedar o quedar-se Ser o estar com a resultat
d’alguna cosa.
A conseqüència de l’accident, ha quedat coix.
A conseqüència de l’accident, s’ha quedat coix.
El fill petit ha quedat solter.
El fill petit s’ha quedat solter.
Barcelona queda sense taxis.
Barcelona es queda sense taxis.
·quedar en no res Perdre una cosa el seu valor, la
seva importància.
s’ha d’utilitzar com a sinònim de preguntar.
El club qüestiona la legalitat de la sanció.
No «¿Qui em substituirà?», va qüestionar el juga-
dor.
Sí «¿Qui em substituirà?», va preguntar el jugador.
quètxup Forma catalana de l’anglès ketchup.
Salsa feta a base de tomàquet i diversos ingre-
dients.
qui No pot aparèixer mai darrere d’un antecedent
ple, ja sigui un nom comú o propi.
No El Rei va felicitar l’artista, qui va estar molt
agraït.
Sí El Rei va felicitar l’artista, que va estar molt
agraït.
quibuts Explotació agrícola col·lectiva de l’Estat
d’Israel. Substantiu masculí invariable. No farem
servir les formes kibbuts ni kibbutz.
quid Nus de la qüestió, punt clau.
quilo- Per a les unitats de mesura utilitzarem
aquesta forma prefixada en lloc de kilo-: quilo-
gram, quilohertz, quilopond.

*quedar-se (amb una cosa) La construcció
correcta és quedar-se (una cosa).
No Els guàrdies es van quedar amb la moto.
Sí Els guàrdies es van quedar la moto.
•quedar-se amb algú En llenguatge col·loquial,
causar impressió, sorprendre.
Va fer un discurs tan eloqüent que es va quedar amb
tota l’audiència.
2. En llenguatge col·loquial, enredar algú.
No et vulguis quedar amb mi, que ja ens coneixem.
quefir Beguda alimentosa efervescent, feta de llet
fermentada. En castellà, kéfir.
•queimada Beguda alcohòlica pròpia de Galícia
quilobyte Unitat de capacitat de memòria, de sím-
bol kb, equivalent a 1.024 bytes.
quilocaloria Unitat d’energia calorífica usada en
dietètica, de símbol kcal.
quilogram Unitat de massa, de símbol kg.
Normalment es fa servir la forma quilo.
quilohertz Unitat de freqüència, de símbol kHz.
quilòmetre Unitat de longitud, de símbol km.
quilopond Unitat de força, de símbol kp.
quilotona Unitat de mesura de l’energia explosiva
de les càrregues nuclears. Equival a una potèn-
cia de 1.000 tones de TNT.

el Periódico de Catalunya 215

Q Llibre d’Estil

quilowatt Unitat de potència, de símbol kW. No

utilitzarem les formes quilovat ni kilowatt.

quilowatt hora Unitat d’energia, de símbol kWh.

químiques, fórmules És preferible escriure el

nom comú d’un compost abans que el nom
científic. Si no té nom comú, escriurem el cientí-
fic. El nom de la fórmula només apareixerà
quan sigui absolutament necessari i entre
parèntesis, darrere del nom científic.

quimono Forma catalana del japonès kimono.

Túnica japonesa ampla i llarga. Per extensió,
vestit de karate i de judo.

•quiniela Utilitzarem preferentment aquest terme

en lloc de travessa.

•quinielista Apostador de quinieles.

•quinqui En llenguatge col·loquial, delinqüent.

quinta del biberó A la guerra civil espanyola, lleva

de soldats molt joves que van lluitar a les files
de l’Exèrcit republicà.

quinta essència Refinament en alt grau.

•quinto Ampolla de cervesa de capacitat inferior a

una mitjana (20-25 cl).

quints Terme casteller que es refereix a les perso-

nes que formen el cinquè pis. En aquest cas és
incorrecte cinquens.

quipà Casquet usat pels jueus especialment en els

actes de culte. Substantiu femení. No farem
servir la forma kipà.

quirat Unitat de pes per a les pedres precioses i

les perles. Equival a 205 mil·ligrams.

2. Cadascuna de les vint-i-quatrenes parts en pes

d’or pur que conté un aliatge. L’or de 24 qui-
rats, per tant, és or pur.

Quirinal Palau romà on té la seu el president de la

República italiana.

quítxua Individu de diversos pobles amerindis de

l’Equador, el Perú i Bolívia. En castellà, que-
chua.

*quotidianeïtat La forma correcta és quotidiani-

tat.

216 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
Rr
r Les paraules que comencen per r no la dupliquen
quan estan formades amb un prefix, tret que
aquest prefix acabi en r: autoretrat, antirobato-
ri, interracial.
raba En algunes regions del nord d’Espanya, cala-
mar fregit. En plural, rabas.
•rabiar Estar furiós.
La mala organització de la cerimònia va fer rabiar el
públic.
2. Tenir gran desig de fer alguna cosa.
Rabiava per fitxar per un altre club.
•rabiós -osa S’admet amb el significat d’«intens»:
rabiosa actualitat, vermell rabiós, sol rabiós,
calor rabiosa.
RACC Sigla del Reial Automòbil Club de
Catalunya.
Racing Sense cap altra especificació, és el de
Santander. Per als altres clubs que també tin-
guin aquest nom, s’ha d’escriure la denomina-
ció completa: Racing de Malinas, Racing de
Avellaneda.
racisme S’ha d’evitar tota expressió que impliqui
connotacions racistes, llevat que correspongui
a una citació textual.
2. En els titulars no s’ha de mencionar l’ètnia o
la nacionalitat de les persones, excepte quan
aquesta circumstància sigui fonamental en la
notícia. Aquesta norma s’ha de respectar espe-
cialment en les informacions sobre actes delic-
tius.
rack En anglès, feix de canonades de petroli.
el Periódico de Catalunya
R
radar Acrònim lexicalitzat de radio detecting and
ranging.
ràdio S’escriu en majúscula quan forma part del
nom d’una emissora concreta. En els altres
casos va en minúscula.
2. Les emissores de ràdio s’escriuen en català
quan són públiques i quan emeten programes
en català: Catalunya Ràdio, Catalunya
Informació, Ràdio Nacional d’Espanya (Ràdio 1,
Ràdio 4), Ràdio Exterior d’Espanya, Com
Ràdio, Ràdio Barcelona, Ràdio Sabadell, Ràdio
Tele-Taxi. Però: Radio 5, Radio Clásica, Onda
Cero, 40 Principales, Radio Marca.
3. El número se separa amb un espai en blanc.
Si s’escriu la sigla, s’hi ha de posar un guió:
Ràdio 1, RAC-1.
radioactiu –iva
radiocasset Substantiu masculí. Aparell de ràdio
amb reproductor de cassets.
•radiocompacte Substantiu masculí. Aparell de
ràdio amb reproductor de discos compactes.
•radiofórmula Fórmula radiofònica que es carac-
teritza per l’emissió continuada de continguts
semblants i d’un sol gènere, com ara música,
notícies, etcètera.
Radiotelevisió Espanyola El nom complet és
Ens Públic Ràdio Televisió Espanyola. La sigla
RTVE es pot fer servir com a primera referència.
S’han d’evitar les expressions Ens Públic o Ens
com a sinònims d’aquest organisme.
2. S’escriuen en minúscula: primera cadena, sego-
na cadena i circuit català.
217
R Llibre d’Estil
Ràdio Televisió Valenciana
*Ràdio Vaticà La forma correcta és Ràdio
Vaticana.
RAE Sigla de la Real Academia Española.
•rafter -a Practicant de ràfting.
ràfting Adaptació de l’anglès rafting. Descens en
bot.
•raï Música popular moderna originària d’Algèria.
raid Incursió sobre territori enemic.
•2. En esports de motor i hípica designa una
prova de llarga distància per tot tipus de terreny.
(Termcat)
raig De les dues formes del plural, rajos i raigs, s’u-
tilitza preferentment la segona per a la termino-
logia científica: raigs X, raigs infrarojos, raigs
ultraviolats, raigs gamma, raigs catòdics.
rais Als països àrabs, i especialment a Egipte,
president.
*ralentir La forma correcta és alentir.
ral·li Forma catalana de l’anglès rally.
Ramadà Novè mes del calendari musulmà en què
es practica el dejuni durant el dia.
Rambla, la Per raons d’espai (per exemple, en
una agenda d’actes), pot aparèixer sense arti-
cle.
•rànger Adaptació de l’anglès ranger. Soldat d’un
cos de xoc de l’Exèrcit nord-americà.
rànquing Forma catalana de l’anglès ranking.
Classificació dels resultats més destacats en
esport, política, indústria, etcètera.
•rap Estil musical.
ràpel Forma catalana del francès rappel. Rebaixa
suplementària que s’ofereix als majoristes d’a-
cord amb les quantitats adquirides en un perío-
de de temps determinat.
2. En alpinisme, tècnica per baixar parets amb l’a-
jut d’una corda.
•rapelador -a Practicant de ràpel.
218
•rapelar Fer ràpel.
•raper -a Intèrpret de rap.
•ràpid S’admet com a adverbi.
L’entrenador va reaccionar ràpid.
rapport Anglicisme equivalent a informe, report.
rapsode -a Té forma femenina.
•rastafari Seguidor del rastafarisme. La forma
abreujada és rasta.
2. Fa referència a la cultura i els costums del
rastafarisme, com ara la música reggae, els
cabells trenats, etcètera.
rastrejar Examinar detingudament un terreny per
trobar-hi alguna cosa.
•ràting Adaptació de l’anglès rating. Percentatge
de la població que ha contactat amb un deter-
minat mitjà de comunicació. (Termcat)
ràtio Substantiu femení. Relació que s’estableix
entre dues quantitats o mesures.
•ratlla En argot de droga, dosi de cocaïna.
ràtzia Adaptació del francès razzia. Atac o incursió
en un territori enemic.
raure Verb sovint inadequat al registre. Com a
alternatives hi ha consistir, estar, radicar.
La gràcia d’aquesta obra està en la seva senzillesa.
ravioli En plural, raviolis.
r&b Abreviatura de rhythm and blues.
Apostrofarem l’article: l’r&b.
R+D, l’ Sigla de recerca i desenvolupament
Terme internacional per designar les investiga-
cions pures i aplicades, i la seva utilització en la
producció. La sigla en castellà és I+D.
R+D+I, l’ Sigla de recerca, desenvolupament i
innovació. La sigla en castellà és I+D+i.
*reaci -àcia Castellanisme per reticent, poc
inclinat a, refractari.
reajustar Es fa servir sovint com a eufemisme d’a-
comiadar o reduir, quan es tracta de plantilles
laborals, o d’augmentar o apujar, quan es
tracta de preus. És preferible utilitzar el terme
adequat.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil

Real Academia Española (RAE) o Real

Academia Els seus membres són acadèmics
de l’Española. Són incorrectes les denomina-
cions *Academia de la Lengua i *acadèmic de la
Lengua.

reality show En anglès, gènere televisiu que pre-

senta com a espectacle els aspectes més crus,
morbosos o marginals de la realitat. Es pot tra-
duir per xou d’impacte (Termcat), programa
de telerealitat o telerealitat.

realitzador -a Persona responsable de la realitza-

ció d’una pel·lícula o d’una emissió de televisió.
del president.
r
•rebuf En automobilisme, motociclisme, ciclisme,
etcètera, protecció que ofereix el corredor que
va davant pel fet de tallar el vent.

2. S’utilitza en l’expressió a rebuf de.

rebuig En futbol o altres esports, el fet que la pilo-

ta sigui repel·lida per l’acció d’un jugador o per
qualsevol element del terreny de joc.

rebutjar En futbol o altres esports, repel·lir la pilo-

ta.
R

Sempre que ha parlat, el candidat s’ha posat a rebuf

•2. En llenguatge esportiu s’utilitza com a sinò- •recader -a Transportista.

nim de golejador o encistellador.
•recapacitar Reconsiderar una actitud, reflexio-
realitzar No oblidem fer, celebrar, practicar, nar.
executar, elaborar, produir o portar a
terme. recanvi Substantiu que en general s’aplica a
coses. Referit a persones tenim substitut,
2. Per a fets delictius o reprovables, com relleu, successor.
atemptats o robatoris, són preferibles cometre, No El recanvi de Conde en el Banesto.
perpetrar. Sí El substitut de Conde en el Banesto.
La banda cometia els robatoris els caps de setmana.
recent Incorrecte com a adverbi.
*reallistament El terme correcte és reenganxa- Sí Uns fets recents.
ment. No Uns edificis recent construïts.
Sí Uns edificis acabats de construir.
*reallistar-se El terme correcte és
reenganxar-se. *recepcionar Barbarisme per rebre.
No Oleguer no va recepcionar la pilota en condi-
realpolitik Fora del context alemany, és preferible cions.
fer servir política realista. Sí Oleguer no va rebre la pilota en condicions.

rebel·lar-se Revoltar-se. No s’ha de confondre •receptació Tràfic d’objectes robats.

amb revelar-se.
No Roca va ser el creador d’Oronich i la criatura se receptes de cuina Per adreçar-nos al lector utilit-
li va revelar. zarem el tractament de vós/vosaltres, és a dir,
Sí Roca va ser el creador d’Oronich i la criatura se la segona persona del plural. També s’admeten
li va rebel·lar. la fórmula impersonal i la primera persona del
plural.
·rebotar-se Sinònim de molestar-se, indignar- Peleu les patates i poseu-les en remull.
se, enfadar-se. Es pelen les patates i es posen en remull.
Figo es rebota. Pelem les patates i les posem en remull.

*rebotejador -a La forma correcta és rebotador. •receptor -a En beisbol, equivalent a l’anglès cat-

En bàsquet, jugador que es caracteritza per la cher. Jugador que es col·loca darrere el bate-
seva habilitat en la recuperació de rebots. dor contrari per recollir la pilota. (Termcat)

*rebotejar La forma correcta és rebotar. En bàs- •recés Interrupció que es fa en una activitat.
quet, capturar rebots. Sinònim de pausa, descans, parèntesi.

•rebrot Rebrotada. Efecte de rebrotar. reciclatge També es pot fer servir reconversió.
Les autoritats sanitàries han alertat d’un rebrot de l’e-
pidèmia. *reclamar-se de Gal·licisme per declarar-se,

el Periódico de Catalunya 219

R Llibre d’Estil
considerar-se.
No La coalició es reclama de centre.
Sí La coalició es declara de centre.
recol·lectar És incorrecte utilitzar aquest verb en
sentit figurat. S’ha de substituir per recollir,
obtenir, acaparar, captar, etcètera.
No L’artista ha recol·lectat molts premis amb el
nou disc.
Sí L’artista ha obtingut molts premis amb el nou
disc.
•recolzament Suport.
•recolzar Donar suport.
recompte Comprovació del nombre de persones,
coses, etcètera, que formen un conjunt:
recompte de vots. Sinònim d’escrutini.
reconduir No oblidem canalitzar, replantejar,
reajustar, rectificar, canviar, reorientar,
reformar o reorganitzar.
•reconeixible S’admet com a sinònim de recog-
noscible.
recordar-se’n A efectes sintàctics, el considera-
rem com el verb anar-se’n.
Va dir que no se’n recordava de res.
recordman, recordwoman Fals anglicisme equi-
valent a plusmarquista, recordista. En plural,
recordmen, recordwomen.
•recórrer Verb transitiu en el sentit de «presentar
un recurs».
Els advocats van recórrer la sentència.
recriminar Recriminar algú, recriminar-lo.
Pujol recrimina Aznar.
rectificar Rectificar algú, rectificar-lo.
Pujol rectifica Aznar.
recuperar No s’ha de fer servir com a sinònim de
requisar, confiscar, decomissar.
No La policia va recuperar màquines dels malfac-
tors.
Sí La policia va requisar màquines dels malfac-
tors.
•redactat S’admet amb el sentit de «redacció
d’un text».
El sindicat no està d’acord amb el redactat de l’acord.
•redifusió Nova emissió d’un programa ja difós
anteriorment.
220
•redimensionar Sinònim d’adaptar, reconvertir,
adequar.
Els organitzadors volen redimensionar la pròxima edició
del festival.
reduir No s’ha de fer servir en el sentit de suprimir
o eliminar.
No El pla pretén reduir 759 llocs de treball.
Sí El pla pretén eliminar 759 llocs de treball.
•reemplaç Sinònim de reemplaçament en el
sentit de «part d’una lleva».
El reemplaç d’aquest any serà un dels últims.
referenciar Sinònim d’esmentar.
referendar Ratificar.
•rèflex Adaptació de l’anglès reflex. Dit de les
càmeres fotogràfiques proveïdes d’un visor de
reflexió.
reflexionar Verb que admet tant l’ús transitiu com
l’intransitiu.
Víctimes del trànsit reflexionen sobre la sinistralitat.
He de reflexionar-ho bé abans de donar-te la meva opi-
nió.
•reflotament Recuperació dels beneficis econò-
mics o superació d’una crisi.
•reflotar Fer tornar a flotar.
Reflotar un negoci.
•regat En futbol, sinònim de driblatge, dríbling,
finta.
Kluivert té un regat molt bo.
règims verbals S’admet la coordinació de verbs
de règim diferent en sintagmes travats (és a dir,
d’ús molt freqüent): «pujar i baixar del tramvia»,
«entrar i sortir de l’aigua». Fora de casos com
aquests, la cooordinació ha de reflectir els
règims diferents.
•registrar Escorcollar.
•registre Escorcoll.
regulació En automobilisme, correcció o ajust del
funcionament d’un aparell (per exemple, d’un
amortidor). En castellà, tarado.
Les suspensions tenen una regulació bastant dura.
Una regulació d’amortidors tova.
rei, reina En majúscula quan es tracta dels anto-
nomàstics dels reis d’Espanya.
Els Reis van assistir a la cerimònia.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
Els Reis d’Espanya van assistir a la cerimònia.
Els reis d’Espanya, Joan Carles i Sofia, van assistir a la
cerimònia.
El rei Joan Carles va assistir a la cerimònia.
•reial Recinte on se celebren algunes fires, com
les d’Abril de Barcelona i Sevilla.
reial decret En plural, reials decrets.
reich En majúscula i rodona quan correspon a una
època històrica determinada: Tercer Reich. En
minúscula i cursiva en la resta de casos.
reiniciar Significa «tornar a iniciar». En el sentit de
«continuar una cosa que havia estat interrom-
puda» el terme correcte és reprendre.
No Demà es reiniciarà la
reunió entre els dos
caps d’Estat.
Sí Demà es reprendrà
la reunió entre els
dos caps d’Estat.
*reinsertar La forma correcta és reinserir.
Reixa, la Tanca que separa Gibraltar d’Espanya.
En castellà, la Verja.
•relax Apòcope de relaxació.
relliscar-li a algú una cosa No donar-hi cap
importància.
remake Anglicisme equivalent a nova versió o
adaptació.
remarcable Sinònim de destacable, notable,
rellevant, assenyalat, apreciable.
remarcar Sinònim de destacar, ressaltar,
subratllar, recalcar, especificar.
•remat En esports, sinònim de rematada.
Luis Enrique va decidir el partit amb un
remat de cap espectacular.
remenar Verb d’ús molt freqüent en les receptes
de cuina. En castellà, remover.
remodelar Sinònim de reformar, reestructurar,
canviar, reorganitzar, modificar.
remuntar En esports, superar un resultat advers.
el Periódico de Catalunya
minuts.
r
L’Espanyol va remuntar el partit amb tres gols en sis
L’equip va acabar remuntant a la segona part.
El Barça va empatar a dos gols després de remuntar un
0-2 advers.
El Madrid guanya la Lliga al remuntar a l’Osasuna.
renaixement En minúscula.
•renda S’admet en sentit figurat com a sinònim
d’avantatge: una renda de dos gols.
•renda per càpita Resultat de la divisió entre la
renda nacional i el nombre d’habitants.
R
rendir homenatge Sinònim de retre homenat-
ge.
renegar Verb que admet tant l’ús transitiu com
l’intransitiu.
Renegar la religió.
Renegar de la fe.
Renfe Acrònim de la Red Nacional de Ferrocarriles
Españoles.
renminbi Significa «moneda del poble». Manera
popular de designar el iuan (moneda xinesa)
devaluat.
•renovar Renovar a algú, renovar-li [el contracte].
Gaspart no renova a Rivaldo.
•rènting Adaptació de l’anglès renting. Sistema
de lloguer de vehicles o béns d’equipament que
inclou a les quotes els costos de manteniment,
assegurança i reparació. (Termcat)
rentrée Gal·licisme equivalent a retorn, represa.
renunciar Verb que farem intransitiu.
El president renuncia al càrrec.
renyit -ida És incorrecte amb el significat de «dis-
putat, amb gran rivalitat i igualtat».
No Va ser un partit molt renyit.
Sí Va ser un partit molt disputat.
reparar Amb el significat de «compensar un dany
a algú», el dany és l’objecte directe, i la perso-
na, l’indirecte.
No El Govern adoptarà mesures per reparar les
víctimes de l’atemptat.
Sí El Govern adoptarà mesures per reparar a les
víctimes de l’atemptat.
replicar Replicar a algú, replicar-li.
Pujol replica a Aznar.
221
R Llibre d’Estil

cir. No oblidem els sinònims aproximatius repa-

2. Replicar a alguna cosa, replicar-hi.
Pujol replica a les afirmacions d’Aznar.
•repostar Fer gasolina.
•repostatge Acció de fer gasolina.
reportar Sinònim d’informar.
rar, compensar, recompensar.
El Congrés insta Aznar a rescabalar les víctimes d’ETA.
El Congrés insta Aznar a compensar les víctimes
d’ETA.
resistir Resistir una cosa.
La biga no podrà resistir tant de pes.
No resisteixo la impertinència del meu gendre.

•represaliar Prendre represàlies. 2. Resistir (-se) a algú o a una cosa.

La resclosa ha resistit a l’empenta de la riuada.
•represaliat -ada Que és objecte de represàlies. No em puc resistir als seus encants.

reprovar Reprovar algú o una cosa.
Pujol reprova Aznar.
Pujol reprova la conducta d’Aznar.
2. Reprovar a algú una cosa.
Pujol reprova a Aznar la seva conducta.
república S’escriu en majúscula quan forma part
del nom oficial d’un Estat, quan s’utilitza amb el
sentit d’Estat o per referir-se a un període deter-
minat: República Francesa, la presidència de la
República, la Segona República.
repugnar Verb intransitiu.
No A Aznar el repugna que els assassins tinguin
beneficis.
Sí A Aznar li repugna que els assassins tinguin
beneficis.
*respecte cap a L’expressió correcta és respec-
te a o respecte per.
El respecte a les minories lingüístiques.
El respecte per les minories lingüístiques.
respondre Respondre a algú o a alguna cosa.
Pujol respon a Aznar.
Pujol respon a les preguntes dels periodistes.
ressò Sinònim d’eco. En general, preferirem
ressò.
restada En tennis, acció de tornar la pilota provi-
nent d’un servei. En castellà, resto.
•restar Treure.
El president va restar importància a les declaracions de l’oposi-
ció.

restauració Branca de l’hostaleria que comprèn

•repunt En economia, augment de les cotitza- els restaurants.
cions de la borsa o de qualsevol variable
econòmica. restaurador -a Professional de restaurants.

•repuntar En economia, augmentar un valor,
especialment borsari.
L’Ibex 35 ha repuntat un 2,1%.
requisitòria Provisió del jutge d’instrucció per citar
un presumpte culpable d’un delicte. No és sinò-
nim d’interpel·lació, interrogació, demanda,
petició, prec o reclamació.
retallar No s’ha de fer servir com a sinònim de
reduir, perquè el que es retalla és el que sobra
d’una cosa. Altres opcions són rebaixar i min-
var.
No La UE retalla la quota de captura espanyola.
Sí La UE redueix la quota de captura espanyola.
•retro Apòcope de retrògrad.

res És incorrecte com a adverbi en lloc de gens. •retsina Vi blanc grec.

No Això no costa res de fer.
Sí Això no costa gens de fer. Reuters Nom d’una agència de notícies.
No No fa res de vent.
•revaloritzar Revalorar.
Sí No fa gens de vent.
réveillon En francès, revetlla de Cap d’Any.
resar Incorrecte com a sinònim de dir.
No El comunicat resa.
•revelat Revelatge.
Sí El comunicat diu.
•revisitar Considerar o interpretar una obra, un
rescabalar És l’equivalent literal del castellà resar- autor o una època amb un nou enfocament.

222 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
Es tracta d’un personatge de llegenda amb qui es pot
revisitar la història.
revival En anglès, retorn d’un estil, d’una moda.
Sinònim de renaixement, restauració, resta-
bliment, rebrot, resurrecció, evocació,
renovació, reposició, reedició.
revolució S’escriu en majúscula quan és un esde-
veniment històric determinat: Revolució sovièti-
ca, Revolució d’Octubre, Revolució francesa,
Revolució del 1848, Revolució Cultural.
Rh Abreviació del factor Rhesus. La indicació de
positiu o negatiu s’escriu en lletres: Rh positiu.
•ribeiro Vi gallec produït a la comarca del mateix
nom.
Richter, escala de Escala graduada que mesura
la magnitud dels sismes. És una escala logaríti-
mica, per tant cada punt d’augment significa
que la terra es mou deu vegades més.
rifar-se Regeix la preposició de si el complement
no és un pronom feble. Però no regeix cap pre-
posició si el complement és un pronom feble.
CiU diu que el PSOE es rifa de Catalunya.
Fa nou mesos que el seu Govern amic se’ls està rifant.
rififí Sistema de robatori que consisteix a fer un
forat des de l’edifici del costat.
rímel Cosmètic per a les pestanyes.
ring En boxa, quadrilàter.
-ring Una de les accepcions d’aquesta paraula en
alemany és circuit (de carreres). Per tant, no
s’ha d’escriure *«el circuit de Salzburgring» ni
*«el circuit de Nurburgring», sinó «Salzburgring»
i «Nurburgring».
riure-se’n A efectes sintàctics, el considerarem
com el verb anar-se’n.
No Em ric de tots els tabús.
Sí Me’n ric de tots els tabús.
robar Prendre (alguna cosa) a algú.
Han robat el televisor a la veïna. Això és robar al pobre.
Robar-li.
•rocker -a Adepte de l’estil rock i la seva estètica.
•rocòdrom Paret artificial utilitzada pels escala-
dors per entrenar-s’hi i per fer-hi competicions.
roda de premsa Sinònim de conferència de
el Periódico de Catalunya
premsa.
Després del gol, tot va anar rodat.
rodejar Envoltar.
r
rodalia Paraula que generalment s’utilitza en sin-
gular, tret de l’expressió «tren de rodalies» que
fa servir Renfe.
rodat -ada Sense dificultats, planer.
ròdol Lloc de la sala de contractació de la borsa
on es porta a terme la negociació de valors. En
castellà, corro. (Termcat)
roig No és sempre intercanviable amb el seu sinò-
R
nim vermell: Creu Roja, Llibre roig (de Mao),
Bandera Roja, Exèrcit Roig.
roja, la Expressió castissa amb què és coneguda
la selecció espanyola de futbol.
Rolls-Royce Empresa britànica dedicada a la
fabricació de cotxes de luxe i motors d’avió.
romanç Incorrecte en el sentit d’idil·li.
romanó Com a substantiu designa exclusivament
la llengua dels gitanos: el romanó. Com a
adjectiu té dues terminacions: romanó per al
masculí, i romaní per al femení: poble romanó,
cultura romaní.
ronda S’escriuen en majúscula les rondes que for-
men els cinturons de Barcelona: Ronda Litoral,
Ronda del Mig, Ronda de Dalt. Però, ronda de
Sant Pere.
•rondar Acostar-se a.
El cost de l’operació ronda els 10 milions d’euros.
Ja ronda la quarantena.
•rondo En futbol, exercici d’entrenament per con-
trolar la pilota.
rookie Terme anglès que significa «principiant»: els
rookies de la NBA.
rosa Variable com a adjectiu: pantalons roses,
novel·les roses.
rosa palo Varietat de color rosa.
rosbif Forma catalana de l’anglès roast beef. Tall
de carn lleugerament rostida.
•rosca En esports, indica que una pilota ha estat
llançada amb efecte.
223
R Llibre d’Estil
rostidoria Forma catalana del francès rôtisserie.
rotari -ària Membre del Rotary Club. Relatiu a
aquesta associació.
•rotllo En llenguatge col·loquial, avorriment, tedi:
¡quin rotllo!
*rotura Barbarisme per ruptura.
rough En golf, zona del recorregut d’un forat en
estat natural, normalment amb herba alta o
brossa, que convé evitar. (Termcat)
round En boxa, terme anglès equivalent a assalt.
royalty Dret que té una empresa de cedir tecnolo-
gies o de fer servir una propietat industrial. En
plural, royaltys.
RPR Sigla del partit francès Reagrupament per a la
República.
rugbi Forma catalana de l’anglès rugby.
ruïna Significa «procés d’ensorrament d’una cons-
trucció» i «restes d’un o més edificis ensorrats,
especialment amb valor artístic o històric». No
s’ha de confondre amb runa, que són els ende-
rrocs, el material de rebuig.
L’edifici amenaça ruïna.
Les ruïnes d’Empúries.
Les obres provoquen molta runa.
rulot Forma catalana del francès roulotte. Sinònim
de caravana.
•rumber -a Intèrpret de rumba.
•rumorejar-se Córrer rumors sobre alguna cosa.
Es rumoreja que els dos bancs es fusionaran.
•rumorologia Difusió de rumors.
RUS
Per representar les paraules russes al català utilit-
zarem el sistema de transcripció que proposa
l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Això vol dir
que no seguirem els sistemes de transliteració i
transcripció de la Gran Enciclopèdia Catalana
(GEC), però respectarem les transcripcions
històricament o tradicionalment adaptades.
1. Els antropònims russos estan formats per
nom, patronímic i cognom. Tret de casos
224
excepcionals, escriurem només el nom i el cog-
nom: Borís Ieltsin (*Borís Nikolàievitx Ieltsin).
2. Els cognoms femenins tenen terminació prò-
pia, però en català no la tindrem en compte:
Raïssa Gorbatxov (*Raïssa Gorbatxova).
3. Respectarem els noms russos de les perso-
nes que hagin adoptat una altra nacionalitat i
l’escriguin en la llengua del seu país d’adopció
(Alekhine, Stravinsky).
4. Transcripció dels noms de pila més comuns:
Akulina, Aleksandr, Aleksei, Anton, Artiom,
Borís, Dmitri, Fiokla, Ielizar, Ievgueni, Iuri, Ivan,
Ki, Ksénia, Lada, Maksim, Maria, Mikhaïl,
Nadejda, Nàdia, Nikita, Petrov, Piotr, Raïssa,
Serguei, Sófia, Tatiana, Vassili, Vassilissa, Víktor,
Zoia.
5. Pel que fa a l’accentuació, si sabem on cau
l’accent tònic seguirem les normes d’accentua-
ció catalanes. Farem servir l’accent greu sobre
la a, i l’agut sobre la e, la i, la o i la u.
6. La a i la o atònes en rus tenen un so sem-
blant a la vocal neutra del català oriental. En la
transcripció respectarem les lletres de l’original:
Gorbatxov, Andrópov, Txernenko.
7. Per a les terminacions –ev i –ov dels cog-
noms, sempre escriurem –ov si la paraula és
aguda: Gorbatxov, Sualov, Khrusxov. Si la
paraula és plana o esdrúixula, pot ser -ov o -ev:
Kàrpov, Bréjnev.
8. No farem servir la lletra y. Escriurem la lletra i
tant per representar el so consonàntic o semi-
consonàntic de la i: Ieltsin (*Yeltsin), Soiuz
(*Soyuz), com per representar el so vocàlic
intermedi entre la i i la u: Txernóbil (*Txernóbyl).
9. Les combinacions finals en ii, iy, ij, yj es
redueixen a i: Txaikovski (*Txaikovskii,
*Txaikovsky), Gorki (*Gorky, *Gorkij).
10. Quan hi hagi vacil·lació entre i i ie, escriurem
ie en posició inicial i després de vocal, i e
després de consonant: Ievgueni, Andréiev,
Diàguilev.
11. La forma ou de la transcripció al francès es
redueix a u: Utxakov (*Ouchakov).
12. Les terminacions en f o ff de les transcrip-
cions al francès o l’anglès se substitueixen per
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil

v: Turguénev (*Turguénef).

13. Els acabaments en –ne de la transcripció al

francès es redueixen a –n: Borodin (*Borodine),
Gagarin (*Gagarine).
14. Adoptarem la lletra k per a les escriptures c i
qu: Víktor, nomenklatura, Nikita, Karamàzov.

15. La lletra x no representa la combinació ks:

Aleksandr (*Alexandr), Aleksei (*Alexei).

16. Escriurem gue o gui per representar el so de g

velar davant e o i: Serguei (*Sergei).

17. Farem servir la j i no la g per representar el so

rR

de la j catalana o francesa. En aquest cas el

castellà i l’anglès escriuen zh (a la GEC z):
Soljenitsin (*Solgenitsin, *Solzhenitsin).

18. Escriurem kh, com fan l’anglès i el francès, per

representar el so de la j castellana: Sakhàrov (*
Sajarov).

19. Utilitzarem la lletra z per representar la s sono-

ra. La z també pot aparèixer en posició final:
Azov, Soiuz.

20. La s es dobla entre vocals: Guerassimov.

21. Escriurem x o ix, segons les normes del català,

per representar el so de la ch francesa o el de
la sh anglesa (a la GEC š).

22. Utilitzarem la tx per representar el so de la ch

castellana, la ch anglesa i la tch francesa (a la
GEC c): Txaikovski (*Chaikovski, *Chaikovsky,
*Tchaïkovski).

23. Escriurem sx per representar les combinacions

shch anglesa, chtch francesa i sch castellana (a
la GEC, šc): Khrusxov (*Jruschov ).

24. La lletra p pot ser doble: apparàtxik.

25. La lletra w no existeix en rus.

el Periódico de Catalunya 225

R Llibre d’Estil

226 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil

•ruter -a Relatiu a la ruta.

El tot terreny té un bon comportament ruter.
rR

el Periódico de Catalunya 227

S Llibre d’Estil
Ss
SA Sigla de societat anònima. No hi ha d’haver
coma entre el nom d’una empresa i aquesta
sigla.
Sabena Sigla de les línies aèries belgues (Société
Anonyme Belge d’Exploitation de la Navigation
Aérienne). Tot i que és una sigla, s’escriu només
amb majúscula inicial.
saber a poc Són preferibles les expressions no
satisfer, no fer el pes, quedar-se curt,
decebre, deixar un mal regust.
*saber fer Calc de l’expressió francesa savoir
faire, que hem d’evitar. Alternatives possibles:
bona feina, traça, habilitat, destresa,
diplomàcia, mà esquerra.
*sabiduria El terme correcte és saviesa.
sabor La forma més usual és gust.
Aquest arròs no té gaire gust.
Amb el sentit del gust percebem el sabor de les coses.
•sacada En esports, acció de posar la pilota en
joc. Sinònim de servei.
sacar En esports, posar la pilota en joc. Sinònim
de servir.
sacerdot No sempre és sinònim de capellà. Ho és
en contextos catòlics, però no en altres confes-
sions, en què només hi ha sacerdots. En tot
cas, des del punt de vista estilístic, en català és
més habitual el terme capellà, mentre que
sacerdot no té tant rendiment.
2. L’equivalent català de padre és mossèn,
sempre que no es tracti d’un monjo o un frare.
228
3. Mossèn i prevere són sinònims de capellà.
4. Rector i vicari (capellans tots dos) són
càrrecs diferents (en una parròquia qui mana és
el rector), que depenen d’un bisbe.
5. No és el mateix un monjo que un frare. Els
monjos viuen en un monestir (Montserrat,
Poblet, Montalegre), mentre que els frares viuen
en un convent (franciscans, caputxins). Tant els
monjos com els frares són religiosos (pertan-
yen a un orde religiós) i depenen d’un superior.
6. Per referir-nos a la dona que exerceix el
sacerdoci en les esglésies cristianes que ho
permeten, usarem la forma sacerdot, amb l’ar-
ticle femeni, en lloc de sacerdotessa: una
sacerdot.
SAE Sigla de societat anònima esportiva. No utilit-
zarem la sigla castellana SAD.
saga Història sobre una família o un llinatge: la
saga dels Forsyte.
Sala Contenciosa Administrativa Equivalent de
l’expressió castellana Sala de lo Contencioso
Administrativo. En plural s’escriu amb minúscu-
les: sales contencioses administratives.
Sala Penal Equivalent de l’expressió castellana
Sala de lo Criminal.
salmonel·la Bacteri que produeix trastorns intesti-
nals.
salmonel·losi Infecció causada per la salmonel·la.
saló Barcelona Estil Dona
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
Saló de Cent
Saló de Columnes del Palau Reial de Madrid
Saló del Còmic
salsa Música de ball.
SALT Sigla de Converses per a la Limitació
d’Armes Estratègiques (Strategic Arms
Limitation Talks).
saltar Coure una vianda a la paella a foc viu i reme-
nant-la de tant en tant. En aquest sentit és inco-
rrecte el terme saltejar.
•saltar-se S’admet amb el significat de «transgre-
dir»: saltar-se tres semàfors.
•salvaeslip Adaptació de la marca comercial
Salvaslip.
sancta sanctorum Expressió llatina que significa
«lloc reservat a una o diverses persones».
Sanfermines En majúscula i rodona, sense tra-
duir. Però festes de Sant Fermí.
sanguinari Significa «que es plau a vessar sang, a
matar». No és sinònim de sagnant, que signifi-
ca «que sagna», «en què hi ha sang», i en sen-
tit figurat, «que ofèn».
No La novel·la agafa com a inspiració els sagnants
bessons Kray.
Sí La novel·la agafa com a inspiració els sanguinaris
bessons Kray.
San Isidro Festes patronals de Madrid.
sant -a No s’ha d’abreujar. S’escriu en majúscula
quan forma part d’un topònim, una festivitat o
és nom d’una església: la població de Sant
Celoni, la diada de Sant Jordi, la basílica de
Santa Maria del Mar.
Santa Claus Nom amb què també és conegut el
Pare Noel.
santería En castellà, conjunt de creences religio-
ses en què es barregen elements catòlics amb
altres d’origen africà.
santero En castellà, persona que practica la san-
tería.
sant pare Deixarem aquesta expressió per als
comunicats eclesiàstics i utilitzarem papa o
pontífex.
el Periódico de Catalunya
s
Sant Pere Més Baix Nom d’un carrer de
Barcelona.
santuari En cursiva com a sinònim de refugi, lloc
protegit o asil.
satèl·lits artificials S’escriuen en rodona els
noms genèrics dels satèl·lits i en cursiva els
noms específics.
satisfer Verb transitiu.
La fórmula satisfà el candidat.
Els resultats el van satisfer.
*saudí La forma correcta és saudita.
S
•saxo Apòcope de saxofon.
Scala, la Nom habitual del Teatro alla Scala, teatre
d’òpera de Milà.
scénario Gal·licisme equivalent a argument,
guió. És un error traduir-lo per escenari.
scope En anglès, format cinematogràfic.
Scotland Yard Nom de la policia britànica.
script En cinematografia, anglicisme equivalent a
guió de rodatge o, per extensió, secretari o
secretària de rodatge. (Termcat)
SCT Sigla de Servei Català de Trànsit.
Apostrofarem l’article: l’SCT.
scudetto A Itàlia, distintiu que porten els guanya-
dors de la Lliga de futbol. Per extensió, trofeu
d’aquesta Lliga.
Seat Sigla de la Sociedad Española de
Automóviles de Turismo. S’escriu amb majús-
cula inicial.
SEATO Sigla de l’Organització del Tractat del
Sud-est Asiàtic (Southeast Asia Treaty
Organization).
Secam Acrònim de séquentiel couleur à mémoire.
Sistema francès de televisió en color.
*sefardí La forma correcta és sefardita.
•segell S’admet com a sinònim de companyia
discogràfica o marca comercial: el segell
Decca.
segellar Donar validesa a un acord.
229
S Llibre d’Estil
segle Els segles s’escriuen en xifres romanes.
2. La paraula segle s’escriu sempre en minús-
cula, encara que formi part d’un sintagma:
segle d’or, segle de les llums.
segment Part limitada d’un tot continu. Sinònim
de sector, estament, estrat, capa: els seg-
ments socials.
segona cadena de TVE Escriurem La 2.
segons No té valor de progressivitat temporal.
No Segons passen les hores, es redueixen les
possibilitats de trobar supervivents.
Sí A mesura que passen les hores, es redueixen
les possibilitats de trobar supervivents.
*segrestament La forma correcta és segrest.
seguda Acció d’asseure’s a terra en senyal de
protesta. En aquest sentit és incorrecte asse-
guda.
•seguidisme Tendència a afegir-se a l’opinió o a la
manera de fer de la majoria o dels més
influents.
•seguidista Persona que practica el seguidisme.
seguiment No oblidem els sinònims control,
vigilància, inspecció, verificació, supervi-
sió, avaluació.
seguir Verb intransitiu en el sentit de «continuar».
Seguir per altres camins.
Seguiran amb el protagonisme que sempre han tingut.
•2. Verb intransitiu en el sentit de venir després
d’una altra cosa.
L’atac a l’Afganistan que ha seguit a l’atemptat de l’11
de setembre ha estat inútil.
3. Sinònim de secundar.
La vaga va ser seguida per 10 milions de persones.
segurata En llenguatge col·loquial, vigilant de
seguretat.
Seguretat Social En majúscula quan es refereix a
l’organisme de protecció social d’un país deter-
minat. També podem utilitzar Seguro com a
sinònim en l’àmbit espanyol.
Sejm Nom del Parlament polonès.
self-made man Anglicisme que significa «home
fet a si mateix».
230
self-service Anglicisme equivalent a autoservei.
Semana Grande Festa popular que se celebra a
Sant Sebastià.
*sembla ser que Les expressions correctes són
sembla que, segons sembla.
•semiinconscient S’admet com a sinònim de
commocionat.
•semisec Mena de vi o cava.
sencer En borsa, calc del castellà entero, que en
aquest cas equival a punt.
No Les accions han pujat dos sencers.
Sí Les accions han pujat dos punts.
2. En sentit figurat, sencers també és un calc
del castellà enteros. L’equivalent dependrà del
context: punts, força, etcètera.
No En les últimes setmanes el candidat ha guanyat
molts sencers.
Sí En les últimes setmanes el candidat ha guanyat
molts punts.
Sí En les últimes setmanes el candidat ha guanyat
molta força.
sender Habitualment farem servir camí, llevat que
es parli de senderisme: sender de gran recorre-
gut.
senderisme Pràctica excursionista que consisteix
a recórrer els senders de gran recorregut.
senderista Que practica el senderisme.
2. Membre de l’organització Sendero Luminoso
(Perú).
sènior Categoria d’esportistes, generalment més
grans de 21 anys.
2. Posposat a un nom es refereix a la persona
més gran de dues que es diuen igual.
sense objeccions És una de les múltiples traduc-
cions possibles de l’expressió castellana sin
reparos. Però no oblidem que aquesta expres-
sió pot tenir altres sentits: sense inconvenients,
sense manies, sense pèls a la llengua.
Va acatar sense objeccions la sentència.
Ha estat donant noms a la premsa sense manies.
•sense sostre Persona sense llar que viu al carrer
en una situació de marginació. (Termcat)
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
sensurround En anglès, tècnica cinematogràfica
que fa vibrar la sala.
sentenciar Sinònim de resoldre, decidir.
El segon gol de Touré va sentenciar el partit.
senyalar Vol dir «fer un senyal en algun objecte».
No s’ha de confondre amb assenyalar, que vol
dir «indicar, manifestar, designar amb el dit, ser
indici».
*senyalètica El terme correcte és senyalística.
Conjunt de tècniques i elements que intervenen
en la identificació d’un indret públic. (Termcat)
SER I ESTAR
Seremetievo Aeroport internacional de Moscou.
sèrie B En cinema, categoria de pel·lícules de baix
sèrie negra Gènere policíac.
senyalitzar Significa «col·locar senyals». No és
sinònim d’assenyalar, indicar, xiular.
No L’àrbitre va senyalitzar el final del partit.
Sí L’àrbitre va xiular el final del partit.
senyor -a Només es poden fer servir aquests trac-
taments en articles d’opinió o en citacions tex-
tuals. No s’han d’abreujar mai.
sèpia És el nom d’un color i d’un mol·lusc. Però
del mol·lusc en diem sípia.
•seqüela Obra cinematogràfica o literària que és
continuació d’una obra anterior. (Termcat)
seqüència S’utilitza impròpiament en els peus de
foto de les imatges o fotogrames de les pel·lícu-
les. Una seqüència és una successió no inte-
rrompuda de plans o escenes i per tant no es
pot reflectir en una fotografia.
No Mel Gibson, en una seqüència de Payback.
Sí Mel Gibson, en una imatge de Payback.
SER Sigla de la Societat Espanyola de
Radiodifusió. Es pot utilitzar com a primera
referència: cadena SER.
•serbokosovar Serbi de Kosovo.
•ser de + INFINITIU Construcció equivalent a una
perífrasi d’obligació o a una forma conjugada,
segons els casos.
És de suposar que canviarà d’opinió.
S’ha de suposar que canviarà d’opinió.
És d’admirar la seva valentia.
La seva valentia és admirable.
•ser de calaix S’admet com a expressió equiva-
lent a ser obvi, corrent, evident, comú, que
ja se sap.
•ser dubte Ser dubtós.
Guardiola és dubte per al partit de demà.
el Periódico de Catalunya
s
pressupost.
1. Per expressar localització sense indicar-ne la
durada (tant si es refereix a una persona com si
no), fem servir sempre el verb ser, i mai estar.
Som on som perquè hem treballat molt i ens ho merei-
xem.
S
Elián González ja és a Cuba.
La seu de l’associació és al carrer Vinyoles.
2. Davant de locucions adverbials o de sintag-
mes preposicionals que no expressin localitza-
ció, farem servir el verb estar.
El document afirma que els aliats estaven al corrent
dels plans d’extermini nazis.
El jugador estarà de baixa sis setmanes a causa de la
lesió.
L’acusat estava en llibertat provisional.
El PSOE denuncia que la Comissió Nacional del Mercat
de Valors està sota sospita.
El Consell Comarcal confia que la xarxa de camins sen-
yalitzats estarà a punt ben aviat.
Per tant, farem servir el verb estar en els casos
següents:
estar a la venda, estar de vacances, estar de viatge,
estar en bones condicions, estar a punt de, estar en
crisi,
estar a favor de, estar en contra de, estar a les ordres
de,
estar al corrent de, estar a disposició de, estar en atur,
estar en joc, estar en mans de, estar en vigor.
3. Davant de participi, l’ús de ser produeix una
construcció passiva, mentre que amb estar, no.
El nadó va ser ingressat a l’hospital perquè mostrava
símptomes d’esgotament.
El nadó va estar ingressat a l’hospital fins que va recu-
perar les forces.
L’organisme estarà adscrit a la Conselleria de Justícia.
L’organisme serà adscrit a la Conselleria de Justícia.
Els membres de l’acadèmia són escollits pels numera-
ris.
El ple de l’acadèmia està integrat per 36 acadèmics
numeraris.
4. Per expressar un estat, una actitud o una
qualitat temporals, s’ha de fer servir el verb
estar.
Està tip d’haver de discutir sempre per les mateixes
231
S Llibre d’Estil
qüestions.
Els seus pares estaven sols, i el retorn del fill els va can-
viar la perspectiva.
5. Davant d’un mateix adjectiu, el significat pot
variar si s’utilitza ser (per a qualitats perma-
nents) o estar (per a qualitats temporals).
L’alcalde va estar il·localitzable tota la tarda.
Les restes del naufragi són il·localitzables.
Els joves d’avui dia estan avorrits.
Els joves d’avui dia són avorrits.
6. Per expressar la idea de «treballar en un lloc»
es fa servir estar.
Quan estava a l’editorial no tenia temps per escriure.
En sis mesos ha jugat més que en els dos anys que va
estar al Barça.
7. També s’utilitza estar com a sinònim de
«consistir en».
L’interès de la pel·lícula està en el repartiment.
ser-ne L’aparició del pronom en al costat del verb
ser no sempre és afortunada. De vegades
constitueix una ultracorrecció, i de vegades es
fa servir en lloc d’haver-n’hi.
No D’això ja en fa molts anys.
Sí D’això ja fa molts anys.
No A la secció oficial en són 7, però en total en són
30, comptant-hi 18 curts.
Sí A la secció oficial n’hi ha 7, però en total n’hi ha
30, comptant-hi 18 curts.
*ser presa de No és una expressió catalana. Els
diccionaris admeten ser pres de, tot i que són
preferibles altres solucions.
No El candidat va ser presa de la tensió.
Sí El candidat va ser pres / va ser víctima de la tensió.
•serrell Assumpte pendent.
servei En esports, acció de posar la pilota en joc.
Sinònim de sacada.
set En tennis, sèrie de jocs que acaba quan un
dels jugadors n’ha guanyat sis, o dos més que
l’adversari amb un total no inferior a sis.
•2. En cinematografia, conjunt de decorats.
(Termcat)
set average Anglicisme equivalent a mitjana de
sets.
Set Germanes Nom amb què es coneixien les
companyies petroleres més importants del món
abans del procés de fusions: British Petroleum
232
Company o British Petroleum (BP), Exxon
Corporation (Esso), Gulf Oil Corporation (Gulf),
Mobil Corporation (Mobil), Royal Dutch-Shell
Group of Companies (Shell), Standard Oil
Company of California (Socal) i Texaco
Incorporated (Texaco).
Setmana Santa S’escriu en majúscula, igual que
Diumenge de Rams, Divendres Sant, Dissabte
Sant i Diumenge de Resurrecció.
seure Verb que no admet l’ús pronominal.
No Seure’s a terra.
Sí Seure a terra.
sex appeal En anglès, atractiu físic i sexual d’una
persona.
•sexi Adaptació de l’anglès sexy. Que té un encant
atractiu i seductor.
sex shop En anglès, botiga especialitzada en
material pornogràfic i afrodisíac.
sex symbol En anglès, persona que simbolitza l’i-
deal masculí o femení en l’àmbit de la sensuali-
tat.
SGAE Sigla de la Societat General d’Autors i
Editors.
SHAPE Sigla del Quarter General Suprem de les
Potències Aliades a Europa (Supreme
Headquarters Allied Powers in Europe).
share Anglicisme equivalent a quota. Percentatge
d’audiència d’un programa de ràdio o televisió.
(Termcat) També se’n pot dir quota de panta-
lla, quota d’audiència, índex d’audiència (o
simplement índex o audiència).
Shell Nom amb què es coneix la Royal Dutch-Shell
Group of Companies, una de les set compan-
yies petroleres més importants del món.
shiatsu Pràctica terapèutica d’origen japonès
semblant a l’acupuntura que es basa en la
pressió aplicada en diversos punts del cos amb
els dits o les mans.
Shoah En hebreu, mot amb què es coneix l’holo-
caust nazi.
shorts Anglicisme equivalent a pantalons curts.
show business Anglicisme equivalent a indústria
de l’espectacle.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
showman Anglicisme equivalent a animador,
presentador.
showroom Anglicisme equivalent a sala d’expo-
sicions.
s.i. (o s.j.) Abreviatura de jesuïta, usada pels mem-
bres de la Companyia de Jesús quan firmen.
sic Adverbi que es fa servir en les citacions, entre
claudàtors, per indicar que una paraula o frase
que podria semblar inexacta o un lapsus és tex-
tual.
•sidòleg -oga Metge especialista en sida.
•sidós -osa Relatiu o pertanyent a la sida.
2. Persona afectada de sida.
SIGLES
1. Les sigles són els termes formats per la lletra
inicial de cada una de les paraules que integren
una denominació: impost sobre el valor afegit
(IVA).
2. Les sigles no es poden utilitzar com a prime-
ra referència, excepte en el cas que es disposi
el contrari en aquest LLIBRE D’ESTIL.
3. Les sigles s’escriuen amb majúscula i sense
punts després de les inicials, tret de les excep-
cions disposades en aquest LLIBRE D’ESTIL. De
totes maneres, quan tinguin sis o més lletres
rebran tractament d’acrònim, és a dir, portaran
únicament majúscula inicial.
4. En les sigles es poden donar tres casos:
a. Que estiguin formades per les inicials dels
elements significants: Partit dels Socialistes
de Catalunya (PSC).
b. Que si un dels elements és un terme
compost, s’hi reflecteixin les inicials de totes
les parts components: Televisió Espanyola
(TVE).
c. Que, per algun motiu (normalment per
proporcionar més facilitat fonètica), s’hi
introdueixi algun dels connectius del sintag-
ma: Convergència i Unió (CiU).
5. Per regla general, no s’escriurà minúscula en
una sigla. Excepcions: quan l’ús hagi imposat
el Periódico de Catalunya
quan es tracti d’un dígraf.
6. Les sigles no porten accent.
s
que un connectiu hi figuri en minúscula (CiU) i
7. Les sigles de denominacions amb enunciat
plural afecti tots els components del nom.
Excepció: CCOO (Comissions Obreres).
S
plural no doblaran mai les lletres, encara que el
8. El plural d’una sigla mai es forma afegint-hi s,
sinó posant en plural l’article que l’acompanya:
els DVD (no pas els *DVDs).
9. Quan el nom d’un grup és en plural, l’article
determinat que figura al davant de les sigles
també ha d’anar en plural. Excepcions: el
GRAPO, el GAL.
10. El gènere de les sigles està determinat pel
de la paraula que constitueixi el nucli semàntic
de l’enunciat. Si la sigla és estrangera, s’aplica
el gènere de la paraula que en la traducció
catalana correspongui al nucli semàntic de l’e-
nunciat: la SWAPO (organització), l’Unicef
(fons), la CIA (agència), l’IRA (exèrcit).
11. En general les sigles no es tradueixen,
encara que es tradueixi el nom de l’entitat,
organisme, partit polític, etcètera: Nova
Esquerra (NI), Moviment d’Alliberament
Nacional Basc (MLNV). Excepcions: PNB, OAP.
12. Per a l’apostrofació de les sigles, vegeu
APÒSTROF.
13. Les sigles amb referent personal i, si en tin-
guessin, la seva lexicalització seran invariables,
i el que en determinarà el gènere serà l’article
que les acompanyi: un grapo, una grapo.
14. La primera vegada que s’escriu el nom d’un
organisme o institució en una informació s’ha
d’especificar completament, i a continuació se
n’han de citar entre parèntesis les sigles corres-
ponents, que ja es podran utilitzar soles en les
referències següents.
15. Quan les sigles siguin molt conegudes, es
podran utilitzar com a primera referència: DDT,
TNT, LSD, DVD, PSOE, PP, CiU.
16. Quan la denominació d’un partit o una altra
organització inclogui entre parèntesis un dels
seus components, no se n’especificaran les
sigles a continuació de la primera referència,
però serà possible utilitzar-les com a segona
referència: PCE-R.
233
S Llibre d’Estil
17. Si a l’especificar els noms complets d’orga-
nitzacions es dóna la repetició d’una paraula
que no afecta la identificació, és possible supri-
mir aquesta paraula, encara que a la sigla s’hi
inclogui la inicial corresponent: Convergència
Democràtica (CDC), Unió Democràtica (UDC),
Esquerra Republicana (ERC), Partit Socialista
Unificat (PSUC).
18. Les sigles que han donat lloc a un substan-
tiu admès pels diccionaris o per aquest LLIBRE
D’ESTIL s’escriuen en minúscula: làser, sida,
oenagé, uci.
19. Les sigles que corresponguin a un organis-
me internacional, intergovernamental o amb
influència en més d’un país es poden traduir.
Però algunes sigles s’han consolidat amb la
grafia original i no s’han d’alterar: Unesco,
Unicef, SALT, GATT, EFTA.
20. Les sigles seguides d’un número hi aniran
unides per un guionet: SAM-7, R-11.
21. La regla anterior no es complirà quan les
sigles s’hagin lexicalitzat per formar un nom de
marca o un substantiu comú: Seat 127.
22. No tots els noms d’organismes es poden
reduir a una sigla. Per exemple, no s’ha d’es-
criure CE per Consell Executiu.
23. No s’especificarà el significat de les sigles
SA i SL: Manufacturas Arga SA.
24. Quan s’utilitzi la sigla del nom de la com-
panyia, la sigla comercial passarà a formar part
de la sigla comuna, sense separació:
Manufacturas Arga SA (MASA).
25. Quan en lloc de sigla el nom abreujat de la
companyia prengui forma d’acrònim, la sigla
comercial s’escriurà en minúscula: Naval Gijón
SA (Nagisa), Túnels i Autopistes de Barcelona
SA (Tabasa).
26. En els titulars només s’han d’utilitzar les
sigles molt conegudes, i s’ha d’evitar
abusar-ne.
27. S’ha d’anar amb compte amb la utilització
de sigles polisèmiques, sobretot quan en la
informació no es pugui deduir clarament a quin
dels possibles enunciats corresponen.
28. El valor de les sigles és nominal, i per tant
234
són incorrectes expressions com *«l’estratègia
OTAN», *«la política EUA».
29. Aniran en rodona els derivats d’una sigla
que acabin en -ista o -isme: «cenetisme», «uge-
tista». També s’escriuran en rodona els derivats
de sigles que hagin pres una terminació familiar
o col·loquial: psuquero, etarra.
30. No s’han d’utilitzar, ni tan sols com a sego-
na referència, sigles conegudes només pels
experts, únicament amb la finalitat d’estalviar
espai. Per exemple: VPO (vivendes de protec-
ció oficial).
31. Les sigles no es poden partir a final de rat-
lla.
sigut / estat Vegeu ESTAT.
sikh Membre d’una comunitat políticoreligiosa
establerta bàsicament al Panjab (Índia).
Silicon Valley Femení. Sense article.
Els treballadors de Silicon Valley
La Silicon Valley que ens van ensenyar.
SÍMBOLS
Els símbols, siguin físics, químics o matemàtics, no
porten mai punt: kg (quilo), g (gram), km (quilò-
metre), m (metre), l (litre), h (hora), min (minut), s
(segon).
És preferible escriure el nom comú d’un compost
que l’expressió científica. Les fórmules només
s’han de fer servir en quadros o gràfics.
Síndic de Greuges S’escriu sempre en majúscu-
la, tant si es refereix a la institució com al càrrec.
Sindicatura de Comptes S’escriu en majúscula
la institució, però el càrrec en minúscula: síndic
de Comptes.
sine die Llatinisme que significa «sense dia» i que
s’utilitza per indicar que un afer queda suspès,
ajornat, a temps indeterminat: ajornament sine
die.
sine qua non Llatinisme que significa «imprescin-
dible»: condició sine qua non.
single Anglicisme equivalent a disc senzill, en
música, i a partit d’individuals, en tennis.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
•sinistralitat Proporció entre l’import total dels
sinistres i les primes adquirides per una entitat
asseguradora.
Sinn Féin En gaèlic significa «nosaltres sols». Partit
d’Irlanda del Nord considerat el braç polític de
l’IRA.
sinó S’escriu junt quan introdueix una frase adver-
sativa.
La decisió no va ser seva, sinó de l’equip.
2. S’escriu separat quan es vol negar una frase
condicional.
El resultat pot ser fatal si no es prenen les mesures
necessàries.
sino- Forma prefixada de la paraula llatina Sina,
que significa «Xina»: sinologia, sinojaponès.
SINTAXI
1. La regla d’or a l’hora d’escriure és, en gene-
ral, subjecte-verb-complement (complement
directe-complement indirecte-complements cir-
cumstancials). Aquest ordre lògic es pot alterar
sempre que hi hagi dades rellevants de la notí-
cia que apareguin en el predicat. No obstant,
no es pot forçar en cap cas l’oració de manera
que resulti incorrecta sintàcticament.
No S’ha posat en contacte amb una empresa aleman-
ya per reparar el pont, que ha operat ja en casos similars als
EUA.
Sí Per reparar el pont, s’ha posat en contacte
amb una empresa alemanya que ja ha operat
en casos similars als EUA.
No Condemnat el fill de Desmond Tutu a 18 mesos
de presó.
Sí Condemnat a 18 mesos de presó el fill de
Desmond Tutu.
2. El complement del nom ha d’anar sempre al
costat del nom.
No Els EUA autoritzen l’extradició a Grècia de
Koskotas.
Sí Els EUA autoritzen l’extradició de Koskotas a
Grècia.
No La coordinadora d’afectats per la síndrome de
Castella i Lleó.
Sí La coordinadora de Castella i Lleó d’afectats
per la síndrome.
3. Si un substantiu porta un complement del
nom i un adjectiu, és l’adjectiu el que ha d’anar
al costat del substantiu.
No Sis llocs de venda oficials de licor.
el Periódico de Catalunya
Sí
No
Sí
s
Sis llocs oficials de venda de licor.
4. L’adverbi o les locucions adverbials, quan tin-
guin la funció de complement del verb, han d’a-
nar al costat del verb.
No No ha de demostrar el que val de cop.
Sí No ha de demostrar de cop el que val.
5. No s’han d’inserir en l’oració principal ora-
cions subordinades llargues, perquè es perd el
sentit de l’oració principal.
S
Valorar l’èxit per les xifres de participació i
econòmiques.
Valorar l’èxit per les xifres econòmiques i de
participació.
No La intervenció de Giscard d’Estaing va ser,
igual que la moció de censura que l’oposició va
presentar el dia abans i que va ser rebutjada
per socialistes i comunistes, purament simbòli-
ca.
Sí La intervenció de Giscard d’Estaing va ser
purament simbòlica, igual que la moció de
censura que l’oposició va presentar el dia
abans i que va ser rebutjada per socialistes
i comunistes.
6. Tampoc s’han d’inserir moltes oracions ni,
encara menys, oracions subordinades de les
oracions subordinades.
No La incautació a Colòmbia de més de 100 avio-
netes, que probablement servien per portar
dòlars i armes a la zona de l’Alto Huayaba, a la
selva central peruana, on es troba el centre de
cultiu i la producció de coca, per sortir d’allà
carregades amb pasta de cocaïna refinada, ha
fet que es redueixi l’oferta de dòlars al país.
Sí La incautació a Colòmbia de més de 100 avio-
netes ha fet que es redueixi l’oferta de dòlars al
país. Els aparells probablement servien per
portar dòlars i armes a la zona de l’Alto
Huayaba (selva central peruana), on es troba el
centre de cultiu i la producció de coca, i d’allà
sortien carregades amb pasta de cocaïna refi-
nada.
7. S’han d’evitar els excessius incisos que fan sin-
copada la lectura.
No L’incendi, causat pels nazis, del Reichstag,
Parlament alemany, va ser l’excusa.
Sí L’excusa va ser l’incendi del Reichstag
(Parlament alemany), causat pels nazis.
8. S’ha de donar preferència a l’estil verbal
sobre el nominal.
No Perdran 17 milions per la no venda d’entrades
a seguidors rivals.
Sí Perdran 17 milions al no vendre entrades a
seguidors rivals.
235
S Llibre d’Estil
9. Els complements s’han de col·locar en l’or-
dre correcte. En cas contrari, es pot arribar a
confondre el lector.
No Hi ha hagut un ferit al ser impactat per una bala
de goma disparada per la policia des d’una fur-
goneta en un ull.
Sí Un treballador ha resultat ferit al ser impactat
en un ull per una bala de goma disparada per
la policia des d’una furgoneta.
No L’avió ha fet escala a la base de Gando de 40
minuts de durada.
Sí L’avió ha fet una escala de 40 minuts de dura-
da a la base de Gando.
10. De vegades, la mala ordenació dels elements
no produeix incorreccions sintàctiques, però sí
que dóna un sentit diferent al que es pretenia.
No El Barça, per tercera vegada en la seva histò-
ria, intentarà guanyar la Champions.
Al col·locar el complement davant de la perífra-
si, l’oració ens diu que és la tercera vegada que
ho intenta, no pas que si guanya pot aconse-
guir el seu tercer triomf en una competició, per-
què el complement s’entén referit a intentarà,
no pas a guanyar.
Sí El Barça intentarà guanyar per tercera vegada
la Champions.
Sí El Barça intentarà guanyar la seva tercera
Champions.
SIPRI Sigla de l’Institut d’Investigació de la Pau
Internacional, amb seu a Estocolm (Stockholm
International Peace Research Institute).
sir Forma de tractament anglesa que sempre s’an-
teposa al nom, mai al cognom.
sirià -ana Natural del modern Estat de Síria.
Seguirem el DIEC i reservarem siri, síria per a
l’antiga Síria, anàlogament al que passa amb
israelià/israelita.
siro- Forma prefixada de sirià: siropalestí, siroisra-
elià, sirocatalà.
Sis-cents Antic model d’automòbil de Seat.
•sisplau Forma preferent respecte a si us plau.
sit com Anglicisme equivalent a comèdia.
sí, vull En un casament, resposta d’acceptació
dels cònjuges.
skateboard Anglicisme equivalent a monopatí.
236
skin, skinhead Anglicisme equivalent a cap
rapat.
slot Anglicisme equivalent a dret d’operació
aeroportuària. (Termcat)
SMC Sigla del Servei Meteorològic de Catalunya.
smog Contracció de les paraules angleses smoke,
fum, i fog, boira. Significa «boira tòxica». El
terme català és boirum. (Termcat)
SMS Missatge de mòbil: un SMS.
snack Anglicisme equivalent a entrepà, piscola-
bis o tapa, segons el context.
snack bar Anglicisme equivalent a cafeteria o
bar.
snowboard Anglicisme equivalent a surf de neu.
(Termcat)
*sobèrbia Castellanisme per supèrbia, com a
substantiu, i superba, com a adjectiu femení.
sobre Incorrecte en el sentit de cap a.
No La bomba va explotar sobre les sis de la tarda.
Sí La bomba va explotar cap a les sis de la tarda.
•sobrebot En esports, cop o xut efectuat imme-
diatament després d’haver botat la pilota a
terra. En castellà, bote pronto.
•sobredimensionar Exagerar la importància d’al-
guna cosa.
sobrevenir Amb el significat d’«ocórrer una cosa
de sobte», en castellà té molt de rendiment, i en
català no tant.
Al ric Monràs li ha sobrevingut una angina de pit.
Millor Al ric Monràs li ha agafat de sobte una
angina de pit.
sobreviure Verb intransitiu.
Cap habitant de la població va sobreviure al desastre.
•2. S’admet com a transitiu quan l’objecte és
humà.
El pare va sobreviure el fill.
soca Grup d’organismes d’una espècie determi-
nada caracteritzats per algunes particularitats
biològiques: soca bacteriana. No té res a veure
amb el cep.
Societat General d’Autors i Editors (SGAE)
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
•sofrera Mina de sofre.
software Anglicisme equivalent a programari.
Soiuz Família de naus espacials soviètiques.
sol S’escriu amb majúscula inicial quan es refereix
a l’astre i en minúscula en els altres casos.
•solapar Un cos, cobrir-ne parcialment un altre.
soldat Invariable com a adjectiu: nens soldat.
soleá En castellà, cante flamenc de caràcter
melancòlic. En plural, soleares.
•solera Tradició.
soling Embarcació de regates de vela de tres tri-
pulants.
solo Part d’una composició musical interpretada
per un sol instrument o una sola veu.
*solventar Els termes correctes són resoldre,
solucionar.
somiar Verb transitiu en el sentit de «veure en
somni».
El Joan somia la Maria.
Duque somia tornar a l’espai.
Somia que algun dia trobarà l’amor de la seva vida.
•2. S’admet com a intransitiu quan, en sentit figu-
rat, regeix un substantiu.
El Joan somia en la Maria (hi somia).
El Madrid somia amb el Camp Nou (hi somia).
sommelier Persona encarregada del servei de
vins i licors en un restaurant.
son Ritme cubà.
sondeig Sinònim de sondatge. De totes mane-
res, sondeig s’aplica especialment en l’àmbit
electoral, mentre que sondatge es fa servir
més en l’àmbit de les perforacions de terreny.
sonero -a Intèrpret de son.
*sonotone El terme correcte és audiòfon.
Son Sant Joan Aeroport de Palma (Mallorca).
soprano Categoria més aguda de la veu humana.
sorprendre Verb transitiu.
La calor va sorprendre els turistes.
El resultat del partit l’ha sorprès.
el Periódico de Catalunya
No
Sí
No
Sí
s
*sorpresiu -iva La forma correcta és sorprenent.
sorteig del Nen En castellà, sorteo del Niño.
sortejar Incorrecte en el sentit d’esquivar, evitar.
sortir No és mai un verb pronominal, llevat de les
expressions sortir-se algú amb la seva i sor-
tir-se’n.
S
El vehicle es va sortir de la carretera i va bolcar.
El vehicle va sortir de la carretera i va bolcar.
Les coses van començar a sortir-se de mare al
parlar dels nous impostos.
Les coses van començar a sortir de mare al
parlar dels nous impostos.
*sortir a espatlles Castellanisme per sortir a
collibè.
Després d’una gloriosa tarda, Finito de Córdoba va sor-
tir a collibè de la Monumental.
•sortir al pas Anar a trobar algú, interposar-se en
el seu camí.
2. Rebatre, desmentir, negar.
*sortir endavant Calc del castellà. Alternatives
possibles: tirar endavant, sortir-se’n.
•sortir en tromba En futbol, tàctica amb què es
pretén sorprendre el rival a base d’imprimir un
ritme trepidant al partit des del començament.
sortir per cames S’admet com a expressió equi-
valent a cames ajudeu-me.
sos Senyal de socors internacional emès per qual-
sevol mitjà de transmissió a distància. En
minúscules.
sospir En sentit figurat són preferibles els termes
moment o instant, o bé altres solucions com
en un tres i no res, en un tancar i obrir
d’ulls.
No Va marcar en l’últim sospir del partit.
Sí Va marcar en l’últim moment del partit.
No En un sospir va fer un parcial de 9-0.
Sí En un tres i no res va fer un parcial de 9-0.
•sostenibilitat Característica de l’evolució d’un
ecosistema que permet preservar o millorar la
qualitat dels recursos i l’equilibri natural.
Sinònim de desenvolupament sostenible.
sota S’abusa de la preposició sota en algunes
construccions que es construeixen amb altres
preposicions.
sota el pretext amb el pretext
237
S Llibre d’Estil
sota el punt de vista des del punt de vista
sota la condició amb la condició
sota aquesta circumstància en aquesta cir-
cumstància
sota aquesta perspectiva des d’aquesta pers-
pectiva
sota aquest supòsit en aquest supòsit
sottovoce Italianisme equivalent a en veu baixa,
confidencialment.
•soul Música característica dels negres nord-ame-
ricans, d’expressió aspra i poc polida.
souvenir En francès, record.
soviet Òrgan legislatiu en el sistema administratiu
de l’antiga URSS.
space shuttle Anglicisme equivalent a llançado-
ra espacial.
spaghetti western En anglès, pel·lícula de l’Oest
de producció italiana. En plural, spaghetti
westerns.
SPD Sigla del Partit Socialdemòcrata Alemany
(Sozialdemokratische Partei Deutschland).
speaker Terme anglès per referir-se al president
d’una cambra legislativa.
speech Anglicisme equivalent a discurs, inter-
venció.
speed En anglès, nom amb què es coneix la
metamfetamina, droga que es fa servir per esti-
mular el sistema nerviós i present en alguns
compostos utilitzats en règims per aprimar-se.
Sporting Sense cap altra referència, es tracta de
l’Sporting de Gijón. Per a altres clubs amb
aquest mateix nom, s’ha d’especificar de quin
es parla: Sporting de Portugal.
staff Anglicisme equivalent a equip directiu,
estat major, personal, directiva, segons el
context.
stage Anglicisme equivalent a estada. Breu perío-
de de formació en una professió o d’entrena-
ment en una activitat. (Termcat)
statu quo Locució llatina que significa «estat de
les coses en un moment determinat».
stock options Anglicisme equivalent a accions
toves o opcions sobre accions.
238
•stop Senyal de trànsit. No usarem la forma cata-
lanitzada estop.
El conductor no va respectar l’stop.
stretching Anglicisme equivalent a estirament.
stripper Artista que actua en un espectacle de
striptease.
striptease Número de revista en què un artista es
despulla lentament al ritme de la música.
*suadora El terme correcte és dessuadora. Peça
superior del xandall. (Termcat)
sub-18, sub-23 Categories esportives.
•subhaster -a Subhastador.
sub iudice Locució llatina que vol dir «sota el
jutge» i que s’utilitza en l’àmbit judicial per refe-
rir-se a la situació de secret d’un sumari.
•subjaure Estar al darrere d’alguna cosa.
S’han d’investigar els problemes que subjauen en els compor-
taments psicòtics.
SUBJUNTIU
1. És incorrecte fer servir el mode subjuntiu
quan el verb va precedit d’algun adverbi de
dubte.
No Potser no arribi a fer-ho mai.
Sí Potser no arribarà a fer-ho mai.
No Possiblement no ho faci mai.
Sí Possiblement no ho farà mai.
2. En les oracions compostes condicionals, el
verb de l’oració subordinada pot estar en pretè-
rit imperfet d’indicatiu o en pretèrit imperfet de
subjuntiu. Farem servir sempre aquesta segona
opció.
Sí Si les obres s’acceleraven, el centre
comercial s’inauguraria per Nadal.
Preferible Si les obres s’acceleressin, el centre
comercial s’inauguraria per Nadal.
3. Si el verb de la subordinada s’expressa en
pretèrit plusquamperfet de subjuntiu (hagués +
participi ), el de la principal ha d’anar en condi-
cional compost (hauria + participi ), i no pas en
el mateix temps que el de la subordinada.
(Vegeu CONDICIONAL.)
•sublevació Revolta, insurrecció.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
•sublevar Revoltar.
*subministre La forma correcta és subministra-
ment.
*subsanar Barbarisme equivalent a solucionar,
superar, resoldre, arreglar, reparar, com-
pensar, segons el cas.
SUBTÍTOL
1. És l’element de titulació que segueix imme-
diatament el títol i li serveix de complement.
2. En reportatges o cròniques, quan el títol no
és estrictament informatiu, sinó cridaner, el
subtítol explica la notícia.
Títol Els nous empresaris
Subtítol Reneixen els comerços al centre de
Sarajevo
3. Malgrat que la tendència general en els ele-
ments de titulació ha de ser utilitzar el present,
sobretot quan l’expressió indiqui que l’acció
continua, en el subtítol s’haurà d’utilitzar el pas-
sat quan el present pugui donar lloc a confusió,
quan porti un complement que expressi un
període de temps ja finalitzat o quan es faci
referència a uns fets que van passar abans dels
expressats en el títol o el nucli de la notícia.
Títol Augmenten les morts a la carretera
Subtítol 4.220 persones van morir a les vies espan-
yoles i 1.101 en zones urbanes durant el
1995
Títol Una caiguda aparta Roma del Dakar
Subtítol El pilot català va perdre el coneixement i va
ser auxiliat per Arcarons, que va cedir 10
minuts
Títol Un jutge empresona el noi acusat de matar
el taxista
Subtítol La policia creu que el mòbil va ser el roba-
tori
4. En alguns casos, quan una notícia recull dos
fets informatius diferents, el subtítol pot explicar
el que no s’ha dit en el títol.
5. Hi pot haver més d’un subtítol en cada infor-
mació.
6. Els subtítols han de tenir sentit per si matei-
xos. No han de ser una continuació de la frase
iniciada en el títol.
Vegeu TITULACIÓ.
el Periódico de Catalunya
s
•succeir Verb que farem transitiu en el sentit
d’«entrar després d’un altre en un càrrec».
L’OTAN elegeix el britànic Robertson per succeir
Solana.
2. Verb que amb el significat d’«ocórrer, esde-
venir-se» no té el mateix rendiment que en cas-
tellà. No se n’ha d’abusar i és millor substituir-lo
per passar o fer una frase diferent.
sud En majúscula quan formi part d’un topònim o
terme geopolític. En minúscula en els altres
casos: República de Sud-àfrica, el sud
d’Espanya.
S
sudaca En castellà col·loquial, sud-americà. És
un terme despectiu que només es pot utilitzar
en citacions textuals.
•sudoku Passatemps numèric d’origen japonès.
•suggerència Suggeriment.
•suggerent Suggeridor.
suïcida Els conductors que circulen en sentit con-
trari al de la calçada no són suïcides sinó homi-
cides, encara que l’expressió conductor homi-
cida s’ha d’escriure en cursiva si no s’ha pro-
duït cap mort.
sui generis Locució llatina que significa «del seu
propi gènere», utilitzada per a tot allò que per la
seva originalitat és difícil de definir: un metge sui
generis.
suite Composició musical.
2. En un hotel de luxe, habitació d’una o diver-
ses sales d’ús privat.
SUMARI o destacat
1. És un element de titulació que enumera els
elements més importants de la informació no
continguts en l’avanttítol, el títol i el subtítol.
2. Una informació pot tenir més d’un sumari.
Títol Barrionuevo tornarà a ser diputat
Sumaris El PSOE decideix la inclusió de l’exministre
en la seva llista per Madrid com a mostra
de solidaritat
Felipe sospesa col·locar Almunia com a
número dos, i Alberdi podria ocupar el ter-
cer lloc
239
S Llibre d’Estil

3. Si hi ha més d’un sumari, han de ser inde-

pendents sintàcticament.

4. El sumari no ha d’estar situat sempre imme-

diatament sota el títol.

Vegeu SUBTÍTOL, TITULACIÓ.

•súper Apòcope de supermercat.

•2. Tipus de gasolina.

Super 10 Nom d’una loteria.

superman, superwoman En plural, supermen,

superwomen. Quan es tracta del personatge
de ficció masculí, s’escriu en majúscula:
Superman.

supòsit Substantiu que no s’ha de confondre amb

el participi suposat: un fals supòsit.

suport S’admet en plural, especialment en l’argot

polític: els suports del candidat.

supporter Terme anglès que significa «seguidor

d’un equip de futbol britànic».

surf Esport nàutic que consisteix a planar damunt

d’una planxa sobre la cresta de les onades.

•surf de neu Modalitat d’esquí en què es llisca per

la neu damunt d’una planxa. En anglès, snow-
board. (Termcat)

surf de vela Esport nàutic que consisteix a nave-

gar amb una planxa de vela. En anglès, wind-
surf.

surfista Practicant de surf, de surf de neu o de

surf de vela.

•sushi Plat japonès.

240 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
Tt
tabacaleres Accions de Tabacalera.
•tabacomania Consum excessiu de tabac.
•tabla Instrument musical indi. En plural, tables.
tablao Escenari dedicat al flamenc.
tablier En un vehicle, gal·licisme equivalent a tau-
ler de control, quadro de comandament,
davantal.
tabloide No s’ha de fer servir per referir-se a una
publicació sensacionalista.
•tac Sigla lexicalitzada de tomografia axial compu-
tada. La farem de gènere masculí, per l’ús
popular: un tac.
•tacada, d’una S’admet com a sinònim de d’una
tirada.
Tortosa adjudica les obres del fons estatal d’una taca-
da.
tackle En futbol, anglicisme equivalent a segada.
Acció d’entrar un jugador a un altre, de forma
dura per sota, movent la cama com si fos una
falç. (Termcat)
2. En hoquei, anglicisme equivalent a entrada.
Acció defensiva per recuperar la bola intercep-
tant-la amb l’estic. (Termcat)
•taekwondo Esport de lluita d’origen coreà.
tag En anglès, grafit molt concís que es pinta al
carrer i que representa una signatura.
•tai-txi Art marcial d’origen xinès que consisteix
el Periódico de Catalunya
T
en un encadenament de moviments suaus. El
nom complet és tai-txi-txuan. (Termcat)
Taj Mahal
talde En basc significa «grup». En informacions
sobre terrorisme, s’utilitza per fer referència a
un grup que comet un acte terrorista o que el
recolza.
•talgo Tren articulat lleuger.
talibà -ana Individu d’un grup polític afganès per-
tanyent als grups radicals sunnites. Relatiu als
talibans. En plural, talibans, talibanes.
*tal i com La forma correcta és tal com.
talk show En anglès, programa de ràdio o televi-
sió que combina les actuacions musicals amb
entrevistes i debats.
tall No sempre és equivalent del castellà corte.
No Una novel·la de tall políciac.
Sí Una novel·la de caràcter policíac.
•tallafoc En informàtica, programa d’un servidor
que garanteix la seguretat d’una xarxa.
Talmud Llibre sagrat dels jueus.
•talp Persona infiltrada en un partit polític.
2. Persona que viu amagada per por de
represàlies polítiques.
•tamagotxi Adaptació de la marca comercial
Tamagotchi. Mascota digital de joguina.
241
T Llibre d’Estil
•tamazigt Nom amb què els amazics denominen
la seva pròpia llengua, tradicionalment anome-
nada berber.
també Adverbi que sovint encapçala gratuïtament
moltes frases. Convé no abusar-ne.
•tàmpax Adaptació de la marca comercial
Tampax. Sinònim de tampó.
tan Acompanya adjectius i adverbis. No s’ha de
confondre amb tant, que acompanya noms (fa
d’adjectiu) o va tot sol (fa d’adverbi): tan simpà-
tic, tan de pressa; tant plaer, riure tant.
•tanatopràctic –a Persona especialitzada en
tanatopràxia. (Termcat)
•tanatopràxia Conjunt de tècniques de conserva-
ció de cadàvers. (Termcat)
tancaments metàl·lics Elements metàl·lics afe-
gits a una construcció per tancar obertures o
per dividir espais interiors. En castellà, carpin-
tería metálica.
*tancar files Calc del castellà. L’expressió correc-
ta és fer pinya.
No Tots veuen la necessitat de tancar files,
almenys fins a les eleccions.
Sí Tots veuen la necessitat de fer pinya, almenys
fins a les eleccions.
•tancar-se en banda No voler cedir en res, fer-se
fort en una posició pròpia.
tanga Calces o calçotets que no cobreixen les
natges.
•tangana En esports, aldarull que provoquen els
jugadors barallant-se entre ells.
tanteig En esports, incorrecte en el sentit de resul-
tat, marcador.
*tant és així Calc del castellà tanto es así.
Solucions possibles: tan cert és que, tan cert
és això que, això és tan cert que.
•tantsemenfotisme Actitud segons la qual res té
importància.
•tapat –ada Candidat a l’ombra.
•tàper Adaptació de la marca comercial
Tupperware. Recipient de plàstic que tanca
hermèticament al buit i serveix per guardar-hi
menjar.
242
•taponar En bàsquet, posar un tap.
•taratge En automobilisme, capacitat d’un amor-
tidor.
El nou model millora la potència del motor i el taratge de sus-
pensió.
tarda Període que va de les 14.30 a les 19.00.
S’introdueix amb la preposició a, mai amb la
preposició per.
•tardofranquisme Franquisme tardà.
•tardoromànic Romànic tardà.
•tarifa plana Tarifa fixa d’accés a un servei, inde-
pendentment del temps d’ús.
•tarifari, -ària Relatiu a la tarifa.
*tarificació La forma correcta és tarifació.
tarja Incorrecte en el sentit de targeta.
No L’àrbitre no va ensenyar cap tarja.
Sí L’àrbitre no va ensenyar cap targeta.
tarraconense Relatiu a la província romana i ecle-
siàstica que tenia com a capital Tarragona:
Conferència Episcopal Tarraconense.
•tasca Taverna popular.
task force Anglicisme equivalent a força d’inter-
venció, força operativa o força expedi-
cionària.
•taula camilla Taula rodona que sol portar un bra-
ser i que es cobreix amb un tapet fins a terra.
Taula de Defensa de l’Oli d’Oliva També cone-
guda com a Taula de l’Oli.
Taula per la Integració dels Immigrants
Taula Tècnica del Taxi Òrgan consultiu dels
taxistes. En castellà, Mesa Técnica del Taxi.
•tauró Persona que adquireix solapadament prou
accions d’una societat per poder influir-hi.
tautologia Repetició d’un mateix pensament amb
paraules diferents. S’ha d’evitar caure en
aquesta figura retòrica, que sovint és inne-
cessària: «puny tancat», «panacea universal».
2. Quan s’esmenta algun nom propi estranger,
a vegades es comet l’error de repetir-ne una
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
part en català. S’ha de triar entre posar-lo en
català (preferible) o en l’idioma original, no pas
en tots dos.
No La llegendària sala de ball novaiorquesa
Roseland Ballroom.
Sí La llegendària sala de ball novaiorquesa
Roseland.
TAV Sigla de tren d’alta velocitat. Qualsevol tipus
de tren que corri a una velocitat de més de 270
km/h.
2. L’AVE fa referència al tren espanyol (alta velo-
cidad española).
3. El TGV és l’equivalent francès (train à grande
vitesse).
TC Sigla del Tribunal Constitucional.
teatre museu En plural, teatres museu.
teca Fusta que s’extreu del tec.
•tecnicolor Adaptació de la marca registrada
Technicolor. Procediment que permet reproduir
els colors en la pantalla de cinema.
tee En golf, suport que serveix per acomodar la
bola en el lloc de sortida a fi de picar-la més
netament quan es posa en joc. (Termcat)
teenager Anglicisme equivalent a adolescent.
•tela En llenguatge col·loquial, cosa o situació
molt complexa i difícil de resoldre.
Aquesta relació té molta tela.
•tele Televisió, televisor.
telebotiga Programa de televisió en què es pre-
senten determinats productes per ser venuts.
•teleescombraries Teleporqueria.
Tele/eXprés Antic diari editat a Barcelona.
telèfon Quan un número de telèfon està compost
per un nombre parell de dígits, aquests s’agru-
pen de dos en dos, separats per un punt. Si té
un nombre imparell de dígits, el primer grup
serà de tres, i la resta, de dos: 12.34.56,
123.45.67.
2. Els antics prefixos provincials espanyols
s’escriuen davant del número: 93.123.45.67.
el Periódico de Catalunya
t
T
3. Les extensions s’escriuen darrere del núme-
ro de telèfon i entre parèntesis: 123.45.67
(246).
4. Els dígits dels telèfons mòbils s’agrupen de
tres en tres: 123.456.789, o bé fent el primer
grup de tres, i la resta, de dos: 123.45.67.89.
telefonar Telefonar a algú.
El president va telefonar al líder de l’oposició.
El president li va telefonar després de la sessió.
Telefónica
•telegènia Qualitat de telegènic.
•telegènic –a Que sol sortir afavorit per televisió:
un polític telegènic.
•telemarató Programa de televisió que té com a
objectiu recaptar fons per a una causa. Paraula
femenina.
telenotícies Sinònim de telediari. S’escriu en
majúscula i cursiva quan fa referència a un
determinat espai informatiu: Telenotícies ves-
pre.
•teleporqueria Teleescombraries.
•telepredicador -a Persona que fa propaganda
d’una creença religiosa a través de la televisió.
teleprompter Anglicisme equivalent a teleapun-
tador. Pantalla on apareix el text que han de
llegir els locutors de televisió. (Termcat)
•teletac Telepeatge.
teletó Forma abreujada de telemarató. Paraula
femenina. En plural, teletons.
televisió S’escriu amb majúscula quan forma part
del nom d’una televisió: Televisió de Catalunya.
2. El número se separa amb un espai en blanc.
Si s’escriu la sigla, s’hi ha de posar un guió: El
33, La 2, Tele 5, Antena 3 TV (A-3 TV), TVE-1,
TV-3.
•3. Sinònim de televisor.
Engegar (obrir, encendre, tancar, apagar) la televisió (la
tele, el televisor).
teló d’acer Expressió amb què es feia referència a
la frontera que separava Europa en dos blocs:
Europa occidental i els països comunistes.
243
T Llibre d’Estil
•telonejar Fer de teloner.
teloner Músic o grup que intervé en la primera part
d’un concert, abans que l’artista principal.
tema Paraula sovint supèrflua, de manera que
convé no abusar-ne. Moltes vegades es pot
suprimir o substituir per punt, assumpte,
matèria, qüestió, cas, problema, objecte,
argument, objectiu, motiu, enunciat, dis-
cussió, disputa, polèmica.
•témpera Adaptació de l’italià tempera. Pintura o
color que s’obté amb líquids enganxosos i
calents, com ara cola o clara d’ou.
temperatura Les temperatures s’expressen en
graus Celsius. Si s’indiquen en un altre sistema,
s’escriu entre parèntesis l’equivalència en graus
Celsius.
2. La temperatura s’expressa en dígits i amb el
símbol º, sense cap altra indicació si són graus
Celsius: 25º. En cas que siguin graus
Fahrenheit, el símbol és ºF: 38 ºF. Si es tracta
de kelvins, el símbol és ºK: 280 ºK.
3. Per referir-se als graus negatius, s’escriu
sempre sota zero, excepte en titulars, quadros i
gràfics, en què es pot utilitzar el signe menys.
Aquesta excepció es pot aplicar als textos que
incloguin relacions extenses de temperatures
sota zero.
4. Per convertir graus Fahrenheit en Celsius es
resta 32, es multiplica per 5 i es divideix per 9.
5. Per convertir kelvins en graus Celsius es
resta 273.
temporals, determinacions Els mesos i les esta-
cions de l’any s’introdueixen amb preposició si
no van acompanyats d’un determinant explícit
(a l’octubre, a la primavera), però sense prepo-
sició si estan determinats (l’octubre de 1998, la
primavera que ve). En canvi, els segles sempre
van amb preposició, i els anys, mai.
el 1992, l’any 1992
al segle XXI, al segle passat, al segle que ve
els anys 90, als anys 90
els últims anys, als últims anys, en els últims anys
tres vegades l’any, tres vegades a l’any
a la matinada
a la primavera
a primavera que ve
a l’agost, per l’agost
al mes d’agost
244
l’agost vinent
l’agost del 1997, el setembre del 1992, el febrer del
2000
•tendent Que tendeix.
*tenir a bé Calc del castellà tener a bien.
Equivalents possibles: dignar-se a, conside-
rar oportú, avenir-se a.
*tenir en ment Calc del castellà tener en (la)
mente. Equivalents possibles: tenir al cap,
portar al cap, tenir el projecte de.
*tenir-ho cru Calc del castellà tenerlo crudo.
Equivalents possibles: tenir-ho negre, tenir-
ho pelut.
•tenir mala consciència Expressió sinònima de
tenir remordiments.
•tenir taules Tenir ofici.
tennis L’escriurem amb dues enes, igual que els
seus derivats: tennista, tennístic, etcètera.
tercer món Països subdesenvolupats de l’Àsia,
l’Àfrica i l’Amèrica Llatina.
tercermundista No s’ha d’utilitzar aquest adjectiu
amb el sentit pejoratiu d’endarrerit o subde-
senvolupat, tret que es tracti d’una citació tex-
tual.
terratrèmols Vegeu RICHTER i MERCALLI.
*terreny abonat Calc del castellà per terreny
adobat.
Somàlia és terreny adobat per a l’islamisme integrista
internacional.
•tessitura Situació difícil.
El tècnic es troba davant la tessitura d’haver de recórrer
a jugadors estrangers.
test De les dues formes del plural, testos i tests,
només utilitzarem la segona en el sentit de
«prova»: tests psicotècnics.
*testejar Calc del castellà testear, «sotmetre a un
test, una prova o un control». Equivalents pos-
sibles: provar, comprovar, controlar, verifi-
car.
Tet Cap d’any lunar vietnamita.
tête-à-tête Gal·licisme equivalent a cara a cara.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
•tetrabric Adaptació de la marca comercial Tetra
Brik. Sinònim de bric. Envàs de cartró imper-
meabilitzat per guardar-hi líquids.
TGV Vegeu TAV.
Thanksgiving Day En català és Dia d’Acció de
Gràcies. Festa nacional als EUA que se cele-
bra l’últim dijous de novembre i en què es dóna
gràcies a Déu per la primera collita.
the Article determinat anglès. No s’ha d’ometre
quan forma part del nom d’una obra o publica-
ció. Tampoc s’ha de posar l’article català
davant d’un títol o nom en què figuri l’article
anglès.
No New York Times, el New York Times, el The
New York Times
Sí The New York Times
thriller En anglès, novel·la o pel·lícula de suspens,
policíaca o de terror, que produeix sensacions
fortes en els lectors o espectadors.
ticket La forma catalana és tiquet, tot i que per als
espectacles és més habitual dir-ne localitat,
entrada.
2. S’utilitza el terme anglès, en cursiva, quan fa
referència a la candidatura d’un partit o organit-
zació dels EUA: «el ticket Clinton-Gore».
L’equivalent català és tàndem.
tie-break En tennis, anglicisme equivalent a joc
decisiu o desempat.
•tiet -a En llenguatge col·loquial, diminutius d’on-
cle i tia, respectivament.
tifosi Terme amb què són coneguts els aficionats
seguidors dels equips de futbol italians. En sin-
gular, tifoso.
TIJ Sigla del Tribunal Internacional de Justícia.
També es coneix com a Tribunal de l’Haia i és el
principal òrgan judicial de les Nacions Unides.
tija Peça del manillar d’una moto, d’una bicicleta.
timing Anglicisme equivalent a ritme, organitza-
ció temporal.
2. En tennis equival a coordinació.
Harmonització de moviments. (Termcat)
tinença Acció de tenir. No s’ha de confondre amb
tinència, que significa «càrrec de tinent».
el Periódico de Catalunya
t
T
Tinença il·lícita d’armes.
Tinència d’alcaldia.
•tinglado Rafal, cobert.
2. S’utilitza en el sentit de trama, muntatge; i
també en el sentit d’enrenou, confusió.
•tio -a En llenguatge col·loquial, home, dona.
•típex Adaptació de la marca comercial Tipp-Ex.
Sinònim de corrector o llapis correctiu.
TIPOGRÀFIQUES, NORMES
1. Els signes ortogràfics units a una paraula
s’escriuen en el mateix cos, estil i tipus de lletra
que aquesta paraula. Els signes dobles s’es-
criuen tots dos en cursiva o negreta si la frase
que hi va tancada està escrita completament en
aquell estil de lletra.
L’Iran no enviarà ningú a matar Salman Rushdie (autor
de Versos satànics).
Vam anar a veure Hola, ¿estás sola?
2. Se sagna sempre la primera línia de cada
paràgraf del text, a excepció del primer, el pri-
mer paràgraf després d’un titolet i les entrade-
tes.
3. Cap columna d’una informació pot
començar per una línia incompleta.
4. La línia final d’un paràgraf no pot tenir mai
menys de sis caràcters.
5. S’ha d’impedir que una expressió en què
figurin una paraula i un número quedi separada
en línies diferents.
6. Encara que la divisió de paraules és automà-
tica, s’ha d’evitar que a començament de línia
quedi una frase de sentit totalment diferent del
que té el text:
Diversos membres del col·lectiu gita-
no volen crear una fundació.
7. S’ha d’anar amb compte que la divisió no
deixi, en una línia o en l’altra, una paraula mal-
sonant o escatològica: puta-tiu, cul-te, di-puta-
da.
8. També s’ha d’evitar que a principi o a final de
línia, a causa de la partició de les paraules,
quedin síl·labes repetides.
245
T Llibre d’Estil
9. S’ha d’impedir que dues o més línies conse-
cutives comencin o acabin amb síl·labes iguals.
10. Les paraules estrangeres es dividiran
segons les normes de l’idioma propi.
No Gutiér-rez, Wit-tgenstein, Less-ing
Sí Gutié-rrez, Witt-genstein, Les-sing
11. Les cometes i els signes d’admiració o inte-
rrogació que encapçalin un escrit amb capitu-
lars aniran en capitular.
12. No es col·locarà mai un titolet a principi o
final d’una columna. Almenys hi ha d’haver sis
línies de text per sobre o per sota.
13. En els textos de més d’una columna, els
titolets no han d’estar alineats.
tipus No oblidem mena ni classe.
Al Jordi li agrada tota mena de pasta.
tir En bàsquet, sinònim de llançament: tir lliure.
TIR Sigla de transport internacional per carretera
(Transport Internacional Routier).
•tira, la En contextos col·loquials, s’utilitza com a
sinònim d’un munt.
Hi va haver la tira de gent que es va quedar sense
entrada.
tirada És preferible utilitzar tiratge en el sentit de
«nombre d’exemplars tirats».
tirar Verb transitiu en el sentit de «moure en una
direcció determinada».
Els cavalls tiren el carro.
2. El castellà fa servir aquest verb amb diferents
significats que no té en català.
No Raúl ha de tirar de l’equip.
Sí Raúl ha de fer rutllar l’equip.
No Els valors tecnològics i bancaris tiren dels
índexs.
Sí Els valors tecnològics i bancaris fan pujar els
índexs.
3. És correcte quan s’usa en sentit absolut.
El pilot no tirava.
•tirar els trastos (a algú) Intentar seduir algú
amb insistència i de manera evident.
•tirar la tovallola Abandonar, renunciar a la victò-
ria, especialment en esports.
246
tirar merda (sobre algú) Equivalent possible del
castellà ciscarse.
L’original Wyoming solia tirar merda sobre el PP.
•tirat -ada Alternativa possible a l’adjectiu castellà
barriobajero -a.
tireta Esparadrap per curar petites lesions.
Tità Nom de satèl·lit.
Titan Nom de coet.
titllar S’utilitza impròpiament per qualificar en sen-
tit positiu.
No L’organització va titllar el festival d’excel·lent.
Sí L’organització va qualificar el festival
d’excel·lent.
TITOLET
1. Els titolets serveixen per encapçalar una
informació complementària en una notícia i per
dividir una informació extensa amb la finalitat de
millorar-ne la llegibilitat.
2. Els titolets no han de sobrepassar una línia
de text.
3. No han de repetir paraules o conceptes
expressats en els altres elements de titulació.
4. No s’ha de posar una citació textual en un
titolet si no queda clara la font de la qual s’ha
extret.
5. Els titolets no han de tenir cap relació sintàc-
tica amb el text que encapçalen, de manera
que puguin ser eliminats sense afectar la lectu-
ra.
6. En els titolets no s’utilitzen signes d’interro-
gació, admiració, parèntesis ni punts suspen-
sius.
7. Les paraules que en el text van en cursiva
s’escriuen en el titolet entre cometes simples.
8. Les citacions textuals s’escriuen en els tito-
lets entre cometes dobles llatines.
9. Els titolets no porten punt final.
10. En les entrevistes no es pot situar mai un
titolet entre pregunta i resposta.
El Periódico de Catalunya
 t
Llibre d’Estil T
11. En els informes i informacions àmplies que 10. Tampoc s’ha d’exagerar. Simplement s’han
resumeixen diverses notícies, els titolets poden d’explicar els fets tal com han passat.
tenir dues línies i portar avanttítol. No Matí tràgic a Pamplona
Sí ETA assassina dos policies i un militar retirat a
Pamplona.
TITULACIÓ
11. Cada element de titulació ha de tenir sentit
per si mateix. S’ha de rebutjar la relació sintàc-
1. Els titulars han de ser concrets i inequívocs i
tica entre els elements de titulació. Però quan hi
no han de ser sensacionalistes. Han de respon-
hagi tres sumaris referits a un mateix subjecte,
dre fidelment al text de la informació i no poden
serà possible que aquest figuri únicament en el
establir conclusions que no figurin en el text.
títol o en el títol i el primer sumari.
Títol Les multes als aparcaments d’horari limitat són
2. Els titulars han de ser informatius, imagina- il·legals
tius, creïbles i atractius. Subtítol No Les posen empleats d’autobusos que
substitueixen la Guàrdia Urbana
3. Els titulars han de destacar els aspectes Sí Empleats d’autobusos imposen les
nous de la informació. Al titular s’hi ha de tenir sancions en substitució de la Guàrdia
en compte el coneixement de la notícia que pot Urbana
tenir el públic, i destacar-hi elements nous.
Títol Un jutge posa en llibertat un conegut falsifica-
4. Si un altre mitjà ja ha difós la notícia, convé dor
proporcionar-la en el titular, però introduïda en Subtíto No Un altre jutjat demana a la policia
el context dels elements que han anat aparei- que el torni a detenir
xent amb posterioritat. Sí La policia rep d’un altre jutjat l’or-
dre de detenir el malfactor
5. El títol explica la notícia, es desprèn normal-
ment de l’entrada i no estableix conclusions Títol La fugida de capital espanyol passa de Suïssa
que no figuren en el text. Ha de ser curt i com- als EUA
prensible. No ha de passar d’una dotzena de Subtítol No Ha disminuït una mica; ara busca
paraules. Ha de ser específic, més que genèric. el dòlar
Sí Els evasors busquen ara el dòlar

6. Els títols de cròniques, reportatges, entrevis-

Títol Felipe descarta tornar a ser candidat
tes i semblances accentuen el caràcter imagi-
Sumari 1 L’exlíder del PSOE diu que només es pre-
natiu. En aquest cas, els subtítols han de ser
sentarà si «Aznar es posa nerviós»
informatius, i s’hi ha d’explicar clarament la
Sumari 2 Afirma a Antena 3 TV que entre els errors
notícia.
Títol Versos al poeta ferit que va cometre no hi ha la guerra bruta
Subtítol José Hierro es recupera mentre els seus Sumari 3 Es remet a la guerra civil per reclamar que
es governi amb tolerància
amics li envien poemes com a homenatge

12. Està prohibit partir el nom d’un personatge

7. El títol ha de ser, en la mesura que sigui pos-
sible, una oració simple. S’ha d’evitar l’excés
d’aposicions.
No Checa, que va tenir problemes amb la moto,
no es va poder entrenar
Sí Checa no es va poder entrenar per problemes
amb la moto
8. No s’ha de violentar l’estructura lògica de l’o-
ració: subjecte-verb-complement.
No Obre avui les portes la fira de l’alimentació
Sí La fira de l’alimentació obre avui les portes
9. No s’ha de dir en els titulars el que no diu la
informació. Condensar no és deformar.
entre els diferents elements de titulació.
No Títol Guardiola creu que el Madrid fallarà
Subtítol Pep considera gairebé impossible que
el líder aguanti el mateix ritme a la
segona volta
Sí Títol Guardiola creu que el Madrid fallarà
Subtítol El tècnic considera gairebé impossible
que el líder aguanti el mateix ritme a la
segona volta
13. En el títol o el subtítol s’haurà d’indicar el
lloc on s’hagi produït la notícia, llevat que
aquesta es refereixi a persones molt conegudes
que l’hagin protagonitzat al seu lloc de residèn-
cia habitual.

el Periódico de Catalunya 247

T Llibre d’Estil
14. S’ha de rebutjar la introducció en els titulars
de termes d’argot o llenguatge especialitzat.
15. S’han de rebutjar els titulars plans. Vegeu
alguns exemples de com no s’ha de titular:
Alguns funcionaris preparen una vaga
El ministre va respondre, però no va aclarir res
No hi ha notícies de Moscou
Crítiques d’ERC a la política del PSOE
No El Parlament Europeu ha aprovat una resolució
sobre llibertat d’ensenyament
Sí El Parlament Europeu aprova una resolució a
favor de la llibertat d’ensenyament
No Només un incident d’interès: explosió d’un
artefacte a Tarragona
Sí L’explosió d’un artefacte a Tarragona, únic inci-
dent
16. Els títols no són un rètol.
No Espais electorals a ràdio i TV
Sí Protesta del PCC pel repartiment d’espais
electorals
No Nous complexos esportius
Sí Igualada i Terrassa tindran nous complexos
esportius
17. S’ha de donar sempre la informació
necessària perquè el lector pugui entendre la
notícia.
No El Govern andorrà dimiteix a causa de la refor-
ma
Sí El Govern andorrà dimiteix per la reforma insti-
tucional
No Les diferències són bàsiques entre els dos
grans
Sí UGT i CCOO tenen diferències bàsiques
18. Els titulars han de ser fàcilment comprensi-
bles i evitar formulacions rebuscades. Si s’han
de llegir dues vegades, no compleixen la seva
funció.
No La pentagolejada a l’hexacampió a Madrid
compleix avui 20 anys
Sí L’històric 0-5 del Barça al Bernabéu compleix
avui 20 anys
19. S’ha de procurar no forçar el significat de
les paraules. Moltes vegades hi ha un terme
que expressa correctament la idea que es vol
comunicar, sense que calgui utilitzar vocables o
expressions amb un significat que no els és
propi.
20. No s’han d’utilitzar paraules o frases de
doble sentit que puguin induir el lector a confu-
248
sió.
No El Vietnam ataca la Xina durant la visita de
Bush
Sí El Vietnam critica la Xina durant la visita de
Bush
21. S’han de descartar els llocs comuns, com
ara «veure bé», «valorar positivament», etcètera.
Així mateix, s’han d’evitar formulacions gasta-
des, com «Crònica d’una... anunciada».
22. A diferència de la premsa anglosaxona, no
es pot prescindir d’articles o preposicions.
No Italians identificaran a Maó morts de la segona
guerra mundial
Sí Itàlia identificarà a Maó morts de la segona
guerra mundial
No Propietari d’un bar mata dos joves
Sí El propietari d’un bar mata dos joves
No Cremen bandera dels EUA davant consolat
Sí Cremada una bandera dels EUA davant el con-
solat
23. No s’ha de recórrer a jocs de paraules fàcils
ni que puguin crear confusió.
No Guerra contra França
Sí Guerra censura França
24. No s’han de repetir termes o utilitzar parau-
les de la mateixa arrel en els elements de titula-
ció d’una mateixa notícia, ni, en la mesura que
sigui possible, en els de les notícies d’una
mateixa pàgina, o pàgines encarades.
25. No s’han d’utilitzar sigles poc conegudes
en els titulars.
Concessió dels premis Seguí i Layret de l’SQC
Un metge de l’AFA ataca el doctor Oliva
L’interès dels crèdits agrícoles ha pujat tres punts,
segons USAC-JA
26. Tampoc s’han d’utilitzar massa sigles en un
mateix titular.
L’URSS acusa els EUA davant el COI de no respectar
la Carta Olímpica
El PNB pretén governar Navarra amb UPN i PSOE
Roca creu que PSOE i AP faran una altra LOAPA
IC i PP, millor que CiU, PSC i ERC en la relació entre
electorat i població
27. No s’han d’utilitzar sigles que tenen més
d’un significat, excepte si del context es
desprèn clarament a quin dels organismes o
organitzacions es refereixen.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
28. No s’han d’utilitzar noms poc coneguts en els
titulars.
No Álvarez demana ajudes al repartiment d’ocupa-
ció
Sí UGT demana ajudes al repartiment d’ocupació
29. Tampoc s’ha de donar per fet que tothom
coneix el subjecte.
No Trasplantament: la nena segueix una evolució
favorable a l’UCI i ha estat extubada
Sí Evolució favorable de la nena a qui se li va tras-
plantar el fetge
30. En la mesura que sigui possible, les accions
s’han de personalitzar. Entre dos subjectes
possibles, el millor és el que concreta més.
31. Un verb explícit o sobreentès ha de figurar
sempre en el títol.
32. S’ha d’utilitzar el present sempre que es
pugui.
No Joan Carles va agafar el nou fusell d’assalt
Sí Joan Carles agafa el nou fusell d’assalt
Sí Joan Carles prova el nou fusell d’assalt
33. S’haurà d’utilitzar el passat quan el present
pugui portar a confusió, quan hi hagi un com-
plement que expressi un període de temps ja
finalitzat o quan es faci referència a uns fets que
van passar abans del que constitueix el nucli
referencial de la notícia.
Els preus van pujar un 0,4% al mes de febrer
Blume, el gimnasta que va conquistar Europa en ple
aïllament espanyol
Títol L’assegurança del cotxe s’encareix
Subtítol No El ram registra un resultat tècnic nega-
tiu de 72.000 milions el 1998
Sí El ram va registrar un resultat tècnic
negatiu de 72.000 milions el 1998
34. El pretèrit perfet és moltes vegades preferi-
ble a l’indefinit.
35. No s’han d’utilitzar formes impersonals del
verb. És preferible elidir-lo posant-hi un partici-
pi.
No Conviden el Barça a la Copa del Món
Sí El Barça, convidat a la Copa del Món
36. No s’ha de començar per un infinitiu.
37. No s’ha d’utilitzar la veu passiva o la passi
va reflexa.
No Alfredo Kraus és nomenat pel Govern francès
comanador de les Arts i les Lletres
el Periódico de Catalunya
t
T
Sí El Govern francès nomena Alfredo Kraus
comanador de les Arts i les Lletres
Sí Alfredo Kraus, nomenat comanador de les Arts
i les Lletres pel Govern francès
38. En la mesura que sigui possible, s’ha d’evi-
tar la partició de formes verbals d’una línia a
una altra.
39. És preferible evitar els verbs «ser», «estar»,
«haver-hi», «tenir», «fer» i, en general, els verbs
més tòpics. També «seguir» i «continuar».
No Barcelona va ser per un dia una pista de pati-
natge
Sí Barcelona, convertida en pista de patinatge per
un dia
40. S’ha de donar preferència als verbs que
indiquin acció.
41. Si els titulars han de ser oracions simples,
un bon titular és aquell que no necessita cap
signe de puntuació. En qualsevol cas, s’han
d’eliminar tots els que siguin superflus.
No Els Pulitzer, edició del 1994, premien la bona
labor de la premsa americana.
Sí Els Pulitzer del 1994 premien la bona labor de
la premsa americana.
No Elizabeth Bouvia, la paraplègica que volia morir,
ha recuperat, a Mèxic, les ganes de viure
Sí Elizabeth Bouvia, la paraplègica que volia morir,
recupera a Mèxic les ganes de viure
42. Quan enmig d’una oració s’elideix el verb,
s’hi ha de posar una coma en el seu lloc.
No Ferraté elegit rector de la Politècnica per un
ampli marge
Sí Ferraté, elegit rector de la Politècnica per un
ampli marge
43. No s’han d’utilitzar el punt, el guió ni els
punts suspensius.
44. S’ha d’evitar tant com sigui possible utilitzar
el punt i coma, encara que de vegades és
necessari quan es vol establir un contrast entre
dues oracions.
45. Els dos punts només s’utilitzaran quan en el
títol, després d’un nom propi, hi hagi una cita-
ció textual.
46. En el títol s’utilitzaran cometes simples en
aquelles paraules o frases que en el text vagin
en cursiva. Les cometes dobles llatines es faran
servir únicament per destacar elements d’una
citació textual.
249
T Llibre d’Estil

47. No és convenient fer servir els signes d’in- Sí Irureta, derrotat en la seva presentació a
terrogació. Anoeta
No ¿Cop d’Estat al Camerun?
Sí Possible cop d’Estat al Camerun 56. Es pot començar un titular amb números,
Sí Rumors de cop d’Estat al Camerun però no és aconsellable. En els titulars està
Sí Els sandinistes es formulen una pregunta: permès expressar en guarismes xifres que en el
«¿Vindran els gringos?» text van amb lletres.

48. No s’han d’utilitzar els signes d’admiració. 57. Està permès expressar quantitats en mone-
da estrangera.
49. No es parteixen les paraules amb un guio-
net al final de la línia. També s’ha d’evitar partir 58. Els percentatges s’han d’escriure sempre
expressions compostes que estan unides per amb el seu corresponent signe matemàtic unit
un guionet. a la xifra.
No Roden caps a Alcalá-
Meco per la fuga de Bueno
59. Es poden arrodonir les quantitats, tret de
Sí La fuga de Bueno fa rodar
quan la xifra exacta sigui la dada fonamental de
caps a Alcalá-Meco la notícia.
50. No s’ha de començar per una preposició.
No Al cap de tres anys de la síndrome tòxica, els
60. Al reflectir en el títol una citació, s’ha d’anar
investigadors segueixen desconcertats
amb compte que aquesta no quedi fora de
Sí La síndrome tòxica compleix tres anys entre el
context.
desconcert dels investigadors
•titulització En economia, emissió de deute amb
51. No s’ha de començar per un adverbi. S’han garantia, especialment en crèdits i hipoteques.
d’evitar, en la mesura que sigui possible, els de
temps, sobretot «ahir». TLC Sigla del Tribunal Laboral de Catalunya.
No Ahir es va firmar a l’INI l’acord per al tancament
d’AHM 2. Sigla del Tractat de Lliure Comerç. No utilit-
Sí Firmat a l’INI l’acord per al tancament d’AHM zarem la sigla anglesa NAFTA (North Atlantic
Free Trade Area).
No Només dues lleis, però aprovades per unanimi-
tat TNT Sigla del trinitrotoluè. Es pot fer servir com a
Sí Les dues úniques lleis, aprovades per unanimi- única referència.
tat
tocar a retirada S’escriu amb la preposició a,
52. No s’ha de començar per una conjunció. anàlogament a «tocar a sometent».
No Ni Felipe va poder fer desistir Sánchez Bilbao
Sí Felipe no va aconseguir que Sánchez Bilbao •tocar fusta Sinònim de tocar ferro.
desistís
•tocata En llenguatge col·loquial, tocadiscos.
53. S’ha de titular en positiu sempre que es
pugui. No s’ha de començar per un «no». tocomocho En castellà, estafa que consisteix a
No No es va reunir el Comitè d’Apel·lació federatiu vendre un bitllet de loteria fals, presumptament
Sí El Comitè d’Apel·lació de bàsquet ajorna la premiat, per un preu inferior al del premi. Prové
reunió de la frase «¿tocó mucho?», pregunta de l’esta-
No Maragall no accepta les acusacions contra la fador tot simulant ignorar quants diners han
seva gestió tocat a aquest bitllet.
Sí Maragall rebutja les acusacions contra la seva
gestió toffee Caramel dur i trencadís o tou, que conté
llet. En castellà, tofe.
54. S’han d’evitar preposicions, conjuncions i
articles al final d’una línia. tolerància zero Expressió a evitar, llevat de cita-
cions textuals. És preferible mà dura, rebuig
55. S’han d’evitar cacofonies. absolut, condemna inequívoca, repudi o
No Irureta debuta a Anoeta amb derrota una expressió equivalent.

250 El Periódico de Catalunya


Llibre d’Estil
tona Unitat de pes de valor molt variable. La més
estesa és la tona mètrica, equivalent a 1.000
kg. L’anglosaxona, anomenada ton, equival a
907,18 quilograms en el cas de l’americana, i a
1.016 quilograms quan és l’anglesa.
tonadilla En castellà, mena de cançó. En plural,
tonadillas.
•tonadiller -a Persona que canta tonadillas.
tòner Forma catalana de l’anglès toner. Tinta que
s’utilitza per a les fotocopiadores, els faxos o les
impressores tèrmiques.
•tongo Trampa o engany pel qual un dels partici-
pants en una competició es deixa guanyar.
•tontejar En llenguatge col·loquial, flirtejar.
2. Dir tonteries.
•tonteria Ximpleria, beneiteria.
•tonto -a Ximple, beneit.
top Cosset amb tirants que només cobreix el bust.
topless Anglicisme que significa «amb el pit des-
cobert».
2. Bar o local, generalment d’horari nocturn, en
què el personal femení treballa amb els pits nus.
top manta Venda ambulant, al marge de la llei,
que consisteix a estendre una manta a terra
sobre la qual es mostren les mercaderies: els
venedors del top manta.
top model En anglès, model molt cotitzada. La
forma abreujada és top.
TOPÒNIMS
1. S’escriuen en català tots els topònims de
Catalunya, les Balears i la Franja de Ponent. En
el cas dels topònims de Catalunya, s’ha d’utilit-
zar el nom oficial.
2. S’escriuen en català tots els topònims del
País Valencià (fins i tot els de les poblacions de
la zona de parla castellana).
3. S’escriuen en basc (mai en castellà) els topò-
nims del País Basc (llevat dels noms de les
províncies i de les capitals de província, que
el Periódico de Catalunya
t
T
s’escriuen en català, i de les excepcions explí-
cites que assenyala aquest LLIBRE D’ESTIL a
l’apèndix de topònims i gentilicis).
4. S’escriuen en gallec (mai en castellà) els
topònims de Galícia (llevat dels casos en què
n’hi hagi una traducció tradicional en català).
5. Els noms de les províncies espanyoles s’es-
criuen en català si n’hi ha versió en aquest idio-
ma.
6. Els noms d’accidents geogràfics que passin
per més d’una comunitat s’escriuen en català si
una d’aquestes comunitats és Catalunya o el
País Valencià.
7. Els topònims de la Catalunya Nord s’escriuen
en català si n’hi ha versió en aquest idioma.
8. Els topònims en altres llengües (de països
estrangers) s’escriuen en català sempre que
n’hi hagi una traducció, llevat que sigui antiqua-
da: Aquisgrà (no Aachen), Ratisbona (no
Regensburg). Però: Izmir (no Esmirna).
9. S’ha de vigilar la propietat en la utilització
dels topònims: el Regne Unit no és el mateix
que la Gran Bretanya.
10. Quan un topònim, per raons històriques o
polítiques, hagi variat, s’ha d’utilitzar la forma
moderna sempre que la referència es faci al
moment actual, mentre que s’ha d’usar l’antiga
quan el fet es remunti a la data en què aquell
topònim estava en vigor, encara que indicant
entre parèntesis la denominació actual. En cas
que modernament hi hagi hagut un canvi de
nom, s’ha d’escriure sempre la denominació
nova com a referència principal (llevat de les
excepcions que assenyala aquest LLIBRE D’ESTIL
a l’apèndix de topònims i gentilicis), però s’ha
de consignar a continuació, i entre parèntesis,
la denominació antiga.
11. Alguns topònims, corresponents moltes
vegades a zones en litigi, reben noms diferents
segons qui s’hi refereix. S’ha d’evitar la impro-
pietat de posar en boca d’algú un topònim
incorrecte des del punt de vista de la seva ide-
ologia. Així, el primer ministre britànic no parlarà
mai d’Irlanda del Nord ni de les Malvines, sinó
de l’Ulster i les Falkland. I un saudita no es refe-
rirà al golf Pèrsic, sinó al golf Aràbic. Quan una
citació textual hagi de reproduir un topònim que
no és el que s’utilitza comunament, s’ha d’es-
criure entre claudàtors el topònim habitual.
251
T Llibre d’Estil
12. En els topònims que portin un article incor-
porat, l’article s’escriu en minúscula si el topò-
nim està catalanitzat, i en tots els altres casos
s’escriu en majúscula. S’escriu: Castella-la
Manxa, l’Havana, Los Angeles, El Ejido.
13. Hem d’escriure preferentment amb article
els topònims estrangers que tenen forma cata-
lana, quan la tradició hi convidi: l’Argentina,
l’Iraq, el Japó. Quan es fa referència a la forma
organitzativa d’un país s’escriu sempre article:
la República Federal d’Alemanya, el Regne
Unit, la República Argentina.
14. Amb els noms de poblacions, comarques,
regions, països, zones, subcontinents i conti-
nents que acaben en -a o -es àtones s’ha d’u-
tilitzar l’article femení: la Gran Bretanya del
segle XXI.
Quan acabin en qualsevol altra lletra o bé en a
tònica, s’ha d’utilitzar l’article masculí:
El Iemen d’abans de la unificació
El Canadà de l’última dècada
15. Quan un topònim estigui compost per un
adjectiu i un nom, l’article ha de concordar amb
l’adjectiu, no amb el nom:
La Nova York dels millors temps
Burkina Faso, nom actual de l’antic Alt Volta
16. Els accidents geogràfics acostumen a por-
tar l’article corresponent al tipus d’accident de
què es tracta: les Columbretes, els Pirineus, les
Rocalloses, el Sàhara. Però uns quants rius
catalans tenen gènere femení: la Garona, la
Muga, la Noguera, la Sénia, la Tet, la Tordera i la
Valira.
17. Els noms comuns dels topònims s’han de
traduir al català. En cas de mantenir-se en l’i-
dioma original, han d’anar en majúscula: Key
Biscayne.
18. Els topònims urbans s’escriuen en l’idioma
corresponent, però el substantiu comú i els
connectius que no formin part del nom aniran
en català. En cas de fer servir l’idioma original
en els substantius comuns, s’han d’escriure en
majúscula: plaça Roja (de Moscou), plaça
Mayor (de Madrid), Trafalgar Square, Puerta del
Sol.
19. S’ha d’evitar repetir en català el nom comú
d’un topònim que porta aquell mateix substan-
tiu en l’idioma de procedència: no s’ha d’es-
criure «la muntanya Fujiyama», ja que yama, en
252
japonès, significa precisament muntanya; s’ha
d’escriure, doncs, «la muntanya Fuji» o «el
Fujiyama»; també és redundant escriure «desert
del Sàhara», ja que sàhara vol dir, precisament,
«desert».
*topos Referit al dibuix d’una tela, castellanisme
per llunes, si són grosses, i pics, si són petits.
top secret Anglicisme equivalent a molt secret,
secret absolut.
toque Terme de flamenc.
Torà, la De l’hebreu torah, que significa «ensenya-
ment, llei». Nom donat pels jueus a la llei mosai-
ca i al Pentateuc, que la conté.
torcida Terme amb què són coneguts els aficio-
nats seguidors de la selecció del Brasil.
*tornar-se contra algú (o en contra d’algú) Calc
del castellà per girar-se contra algú.
torneig d’Apertura Nom que rep un dels dos
campionats de Lliga de futbol de l’Argentina.
L’altre és el torneig de Clausura.
•torpedinar En sentit figurat, boicotejar, fer fra-
cassar.
El cap de l’oposició ha acusat el president de torpedi-
nar el consens.
Torrespaña
tory En anglès, pertanyent o relatiu al Partit
Conservador del Regne Unit. En plural, tories.
tot És invariable davant d’un topònim sense article:
tot Europa, tot Catalunya, tot Barcelona. Però:
tota l’Argentina, tota la Xina, tota la Barcelona
olímpica.
total Sovint es pot prescindir d’aquesta paraula.
No Hi ha un total de 27 presos.
Sí Hi ha 27 presos.
tota vegada que No vol dir perquè, sinó sempre
que. Per tant, no es pot fer servir en sentit cau-
sal.
tot camí Tipus de vehicle, diferent del tot terreny i
del jeep. En plural, tot camins.
*tot el contrari La forma correcta és tot al con-
trari.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
tot el que faci falta Castellanisme en el sentit
intensiu abstracte. En canvi, l’expressió és
correcta si no té aquest valor intensiu.
No Estan disposats a dialogar tot el que faci falta.
Sí Estan disposats a dialogar tant com calgui.
Sí S’ha de comprar tot el que faci falta per fer l’es-
cudella.
tothom, tots Aquests pronoms aniran precedits
de la preposició a quan facin de complement
directe. Quan tots no és un pronom, sinó un
adjectiu, no ha de portar la preposició.
La proposta va satisfer a tothom, a tots.
La proposta va satisfer tots els assistents.
2. Si bé en general preferim tothom a tots, hi
ha una petita diferència semàntica entre un
terme i l’altre. Tots vol dir «totes les persones
de què es tracta», mentre que tothom vol dir
«tota la gent». Per tant, el famós eslògan pape-
les para todos equival a papers per a tots.
tots dos, tots tres Aquestes combinacions
només són obligatòries quan fan de pronom,
però no quan fan d’adjectiu.
Els dos jugadors són baixa.
Tots dos són baixa.
tot terreny S’escriu separat sempre, tant quan fa
la funció d’un adjectiu com quan fa la funció
d’un substantiu: un cotxe tot terreny, un tot
terreny. En plural, tot terrenys.
Tour Si es tracta de la volta ciclista a França, s’es-
criu en majúscula i rodona com a antonomàs-
tic, tant en singular com en plural (Tours). Es pot
escriure Tour de França. Quan parlem d’altres
proves que s’anomenen tour en l’idioma origi-
nal, aquest terme només figurarà si escrivim el
nom complet: Tour de Romandia, Tour de
l’Avenir.
tour de force Gal·licisme equivalent a proesa,
exhibició de força, prova de força.
tour operator Anglicisme equivalent a operador
turístic, majorista de viatges. En plural, tour
operators.
Toys ‘R’ Us Cadena de botigues de joguines.
TPI Sigla del Tribunal Penal Internacional.
TPII Sigla del Tribunal Penal Internacional per a
Iugoslàvia.
tractaments Quan els textos fan al·lusió al lector,
el Periódico de Catalunya
t
T
fem servir el tractament de segona persona del
plural.
Sigueu previsors i no us descuideu el paraigua ni la
gavardina.
Podeu efectuar la vostra consulta per carta.
Vegeu més informació a la pàgina 6.
2. Les formes de tractament no catalanes s’es-
criuen en majúscula i rodona (Don, Herr,
Mister). A aquests efectes, no considerarem
tractaments, sinó títols, les formes lord, lady i
sir.
3. No s’han d’utilitzar els tractaments proto-
col·laris —senyor, reverend, excel·lència, hono-
rable, il·lustríssima, eminència, monsenyor—,
fora que es tracti d’un article d’opinió o d’una
citació textual.
tractar Verb que admet tant l’ús transitiu com l’in-
transitiu en el sentit de «prendre alguna cosa
com a objecte d’estudi, discussió, etcètera».
La conferència tractarà dels camps de refugiats a
Albània.
El curs tracta molt breument la informàtica.
Tractat de No-Proliferació Nuclear
•tractorada Manifestació de tractors.
Trades Union Congress Associació de sindicats
britànics.
TRADUCCIÓ
1. En general, traduïm les institucions i els organis-
mes de caràcter públic: Banc d’Espanya,
Congrés dels Diputats, Ministeri d’Afers
Estrangers, Universitat Autònoma de Madrid,
Federació Espanyola de Tennis; i deixem en
versió original els de caràcter privat: Banco
Bilbao Vizcaya Argentaria, Telefónica, Iberia, Vía
Digital.
2. Escrivim en català els noms dels partits polí-
tics: Partit Popular, Partit Socialista Obrer
Espanyol, Esquerra Gallega (no Esquerda
Galega), Exèrcit Guerriller del Poble Gallec
Lliure, Els Verds (no Os Verdes), Força Itàlia,
Nova Esquerra. Excepcions: Izquierda
Republicana, Izquierda Unida, Fuerza Nueva.
D’altra banda, deixem de traduir el que no és
traduïble: Partit Riojano, Partit Colorado.
3. Escrivim en català el nom de fundacions,
associacions i ONG: Fundació Reina Sofia,
253
T Llibre d’Estil
Fundació Nacional Cubano Americana,
Associació Espanyola d’Usuaris d’Internet,
Associació Llatinoamericana d’Integració,
Associació de la Premsa de Madrid, Metges del
Món, Arquitectes sense Fronteres, Ja N’hi ha
Prou. Però: Andalucía Acoge.
4 Traduïm els noms de les sectes: Gnosi,
Temple del Sol.
5. Per a la traducció dels equips esportius,
vegeu CLUBS ESPORTIUS.
6. Traduïm els noms de papes, emperadors,
reis i descendents reials: Joan Pau II, Juli Cèsar,
Joan Carles I; i els noms dels personatges
històrics, mitològics o populars que tinguin una
versió catalana consolidada: Plató, Copèrnic,
Miquel Àngel, Apol·lo, Àrtemis, Guillem Tell.
7. Escrivim en català el títol dels llibres i les
pel·lícules que tenen versió catalana.
8. Escrivim en català el nom de les obres clàs-
siques, tant les òperes i les composicions musi-
cals com les obres d’art: El capvespre dels
Déus (Wagner), Dinar al camp (Monet), Vella fre-
gint ous (Velázquez), La condemnació de Faust
(Berlioz).
9. Els noms comuns que especifiquen el caràc-
ter de les vies urbanes (carrer, plaça, avinguda)
s’escriuen en minúscula i en català, i els noms
propis, sempre que sigui possible, es respecten
en la denominació original, encara que es tracti
d’un adjectiu o d’un antropònim que es tradueix
en altres contextos: plaça Mayor (Madrid), avin-
guda de Felipe II (Madrid), plaça de Mayo
(Buenos Aires), barri de San Fermín (Madrid).
10. Les sigles d’organitzacions internacionals
s’escriuen en català, tret de les excepcions
recollides en aquest LLIBRE D’ESTIL.
11. Si es tradueix al català el nom d’una entitat
o organització, la sigla, si en té, es manté en l’i-
dioma original, tret de les excepcions recollides
en aquest LLIBRE D’ESTIL.
12. A l’hora de traduir declaracions, eslògans,
etcètera, que continguin jocs de paraules, hem
de considerar la possibilitat de deixar-los en
castellà si en la traducció es perd la part fona-
mental d’aquesta gràcia, com per exemple una
rima.
13. Les paraules o expressions en idiomes dife-
254
rents del català es tradueixen, llevat que perdin
part de la seva connotació. En aquest cas s’es-
criuen en cursiva: perestroika, ostpolitik.
14. Per a la traducció dels premis, vegeu PRE-
MIS.
15. En general, no traduïm els noms de teatres,
hospitals i edificis; conferències, col·loquis i
debats; exposicions i fires.
16. En general, traduïm els noms d’acadèmies,
associacions, federacions, fundacions, museus
i universitats; seminaris, cursos, congressos,
jornades i festivals; lleis i assignatures:
Acadèmia del Cine, Acadèmia de les Arts i les
Ciències Cinematogràfiques d’Espanya,
Càtedra Unesco, Centre Reina Sofia, Centre
Reina Sofia per a l’Estudi de la Violència,
Federació d’Associacions de la Premsa
d’Espanya, Festival de Música i Dansa de
Granada, Festival de Teatre Clàssic de Mèrida,
Museu del Prado, Museu Reina Sofia.
17. Els noms de les orquestres i altres forma-
cions musicals s’han de citar, en principi, en
versió original: Orquesta Sinfónica de Bilbao,
Orquesta Sinfónica de Euskadi, I Musici, Orfeón
Donostiarra, Compañía Nacional de Teatro
Clásico, Compañía Nacional de Danza, Coral
Càrmina, La Capella Reial, Le Concert des
Nations. Però, per tradició, en alguns casos es
tradueixen: Orquestra Filharmònica de Berlín,
Orquestra Filharmònica de Viena, Orquestra
Nacional d’Espanya, Cor Nacional d’Espanya,
Jove Orquestra Nacional d’Espanya, Ballet
Nacional d’Espanya, Ballet de la Comunitat de
Madrid.
TRADUCCIONS LITERALS
1. Hem d’evitar tant com puguem frases apa-
rentment catalanes si les considerem paraula
per paraula, però que en realitat no són gens
habituals. Tinguem en compte, però, que els
límits d’aquest fenomen són sempre delicats i
imprecisos.
Timothy Jull conclou en el mateix sentit.
Millor Timothy Jull arriba a la mateixa conclusió.
La situació esportiva per la qual travessa l’equip...
Millor La situació esportiva de l’equip en aquests
moments...
2. S’ha d’evitar que, per influència del castellà,
per inèrcia o per mimesi, moltes expressions
El Periódico de Catalunya
 t
Llibre d’Estil T
correctes però poc freqüents en releguin de treball / feina Vegeu FEINA.
més naturals i espontànies.
Les instal·lacions han quedat danyades. trekking Anglicisme equivalent a tresc. Sinònim
Millor Les instal·lacions s’han fet malbé. de senderisme.

N’hi ha prou de mirar les estadístiques per veure la
tendència.
Millor Només cal mirar les estadístiques per veure la
tendència.
tremolor No és sinònim de terratrèmol ni de
sisme, si bé és cert que un terratrèmol provo-
ca tremolors. Tinguem-ho en compte, doncs,
a l’hora de traduir temblor de tierra.

•trencador -a Innovador, que trenca motllos.

tràfic Comerç o transport de mercaderies. No s’ha
de confondre amb trànsit.
Les carreteres comarcals tenen molt trànsit a l’estiu.
El tràfic de drogues ha augmentat.
•tragamilles Persona que recorre grans distàn-
cies.
Transgressor.
trens Els noms propis dels trens s’escriuen en
majúscula i cursiva: Orient Express.
*trepitjant fort Castellanisme per amb pas ferm,
cap amunt, amb molta força.

•tragar Empassar. *tres en ratlla El nom del joc és marro.

2. En sentit figurat s’utilitza en l’expressió «no Tresor, lletres del Títol de deute públic emès pel
poder tragar (algú o alguna cosa)»; no suportar, Banc d’Espanya.
tenir gran aversió.
tret Incorrecte com a sinònim de xut.
trail Motocicleta tot terreny. treure Les formes àtones s’escriuen amb a, no
pas amb e: traurà, trauria, tragués, traient, etcè-
tràiler Forma catalana de l’anglès trailer. tera.
•trànsfer Adaptació de l’anglès transfer. 2. Apareix incorrectament en moltes frases com
a equivalent dels castellans sacar, quitar.
•transfuguisme Tendència o acció de passar Segons la frase, hi seran més adequats fer sor-
d’un partit a un altre. tir, prendre, fer perdre, etcètera.
No Treure Pujol a la tele.
*transplantament La forma correcta és tras- Sí Fer sortir Pujol a la tele.
plantament.
No Treure els diners.
Trasmediterránea Sí Prendre els diners.

trastocar Significa «fer tornar o tornar-se boig». No Treure la paciència, les il·lusions, la calma, la
Per tant, no és sinònim de modificar, alterar, gana.
sentit molt habitual en l’equivalent castellà. Sí Fer perdre la paciència, les il·lusions, la calma,
No L’incident va fer trastocar els plans. la gana.
Sí L’incident va fer alterar els plans.
No Mesures per treure empreses de la crisi.
traveler’s check, traveller’s check Anglicisme Sí Mesures per fer sortir empreses de la crisi.
equivalent a xec de viatge.
3. En canvi, és pertinent en frases com ara: «les
tràveling Forma catalana de l’anglès travelling. declaracions de l’entrenador trauran pressió als
Tècnica de filmació que consisteix a desplaçar jugadors».
la càmera muntada sobre un suport en movi-
ment. *treure a relluir Castellanisme per retreure,
posar sobre la taula, sortir a parlar de,
•travessat -ada Entravessat. segons el context.

•travesti Transvestit. •treure avantatge Avantatjar.

Crivillé ha tret cinc segons d’avantatge al segon classi-
•travestisme Transvestisme. ficat.

el Periódico de Catalunya 255

T Llibre d’Estil
*treure el son / la son Incorrecte com a equiva-
lent del castellà quitar el sueño. Alternatives
possibles: fer perdre el son / la son, perdre
el son / la son, fer passar la son.
•treure ferro Treure importància, desdramatitzar,
relativitzar, minimitzar.
•treure fum S’admet en sentit figurat amb el sig-
nificat de «estar encrespat, furiós, enfadat».
La fórmula 1 treu fum.
•treure pit S’admet com a sinònim de presumir,
gallejar, fer el gall, inflar-se, estarrufar-se.
•treure’s la vida S’admet com a sinònim de lle-
var-se la vida.
triangle golfo Zona del Poblenou, a Barcelona, on
es concentren discoteques per a joves.
*tribunal de gran instància Gal·licisme per tri-
bunal de primera instància.
Tribunal de Preu Just Tribunal que determina el
valor d’una propietat i que actua especialment
en les expropiacions. En castellà, Tribunal de
Justiprecio.
tribu urbana El nom d’una tribu va en majúscula i
rodona, però els seus membres van en minús-
cula i cursiva: els Latin Kings, un latin king.
Tricicle Nom d’un grup teatral.
•triler -a Persona que dirigeix un joc d’apostes
amb tres elements, generalment amb la inten-
ció de quedar-se els diners dels jugadors.
trilió Un milió de bilions. Però cal tenir en compte
que el trilion nord-americà equival al bilió, o sigui
a un milió de milions.
Trinitat Nova, la Barri de Barcelona.
*tripartita La forma correcta és tripartida.
•triple En bàsquet, encistellament de tres punts.
•triplet En esports, conjunt de tres títols guanyats
per un equip en una mateixa temporada.
El Barça ha fet un triplet històric guanyant la Lliga, la
Copa del Rei i la Lliga de Campions.
2. En futbol, es diu del conjunt de tres gols
marcats per un mateix jugador en un partit.
Equivalent de l’anglès hat trick.
256
Messi va aconseguir el triplet tot just començar la
segona part.
•tripleta En futbol, conjunt de tres jugadors.
Sinònim de trio.
La tripleta atacant de l’equip la formen tres estrangers.
tripulació En els vaixells i avions de guerra és més
adequat dir-ne dotació.
trobar a faltar Manera habitual de dir el que en
castellà s’expressa amb echar de menos, echar
en falta.
*trobar culpable Calc de l’expressió anglesa to
find guilty. Escriurem declarar culpable.
trobar-se És l’equivalent habitual, preferiblement
sense preposició, de la construcció castellana
encontrarse con.
Es va trobar un cartell que indicava el camí.
trofeu Quan forma part del nom d’un torneig de
futbol, s’escriu en català i en majúscula: Trofeu
Santiago Bernabéu, Trofeu Teresa Herrera.
•troica Grup de tres persones que assumeixen
conjuntament la direcció d’un estat, d’una
empresa, etcètera.
tromba d’aigua Tempesta curta i molt intensa.
trompe-l’oeil En francès, efectisme pictòric que
simula l’aparença real o corpòria de les coses.
En castellà, trampantojo.
tronera Persona que porta una vida disbauxada:
fer el tronera, estar fet un tronera.
troupe Gal·licisme equivalent a colla, grup, com-
panyia.
trova Expressió musical cubana.
trucar Verb intransitiu en el sentit de «telefonar».
El Pau truca cada dia a la seva dona per saber com
està.
Li truca cada dia.
trust Agrupació d’empreses.
Tsahal Nom amb què es coneix l’Exèrcit israelià.
*TsSKA El nom de l’equip de bàsquet de Moscou
és CSKA.
•tuberia Canonada.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
•tuna Grup d’estudiants que formen un conjunt
musical i que van vestits d’època.
•tunejar Fer túning. Sinònim de personalitzar.
•túning Catalanització de l’anglès tuning, modifi-
cació de l’aspecte o de les característiques tèc-
niques d’un vehicle amb la voluntat d’adaptar-
lo als gustos del propietari. Sinònim de perso-
nalització.
•tuno Integrant d’una tuna.
t
T
•txètnik Rebel serbi durant la segona guerra mun-
dial. Per extensió, ultranacionalista serbi. En
plural, txètniks.
txiki Paraula basca que significa «petit». És una
repetició innecessària escriure «el petit Txiki».
•txistulari Persona que toca el txistu, flauta de
bec basca.
•tzeltal Individu de diverses tribus ameríndies que
viu al centre de Chiapas. En plural, tzeltals.

•tzotzil Amerindi maia de les zones muntanyoses

TURC de Chiapas. En plural, tzotzils.

Els antropònims i els topònims turcs no s’han d’a-

daptar al català perquè la llengua turca s’escriu
amb alfabet llatí.

turf En ciclisme, anglicisme equivalent a zona

central. Espai situat enmig del velòdrom on
s’instal·len els serveis auxiliars. (Termcat)

turmentí Tipus de veler. En castellà, tormentín.

•túrmix Adaptació de la marca comercial Turmix.

Sinònim de batedora.

TV Sigla de televisió. Es pot utilitzar en els titulars,

però no en els textos.

TV-3 Sigla de la primera cadena de Televisió de

Catalunya. Es pot utilitzar com a primera
referència.

TVC Sigla de Televisió de Catalunya, la televisió

autonòmica catalana. Es pot utilitzar com a pri-
mera referència.

TVE Sigla de Televisió Espanyola. Es pot utilitzar

com a primera referència.

TVE-1 Sigla de la primera cadena de Televisió

Espanyola. Es pot utilitzar com a primera
referència.

*TVE-2 La forma correcta és La 2.

tv movie Anglicisme equivalent a telefilm.

twist Ball individual caracteritzat pel balanceig rít-

mic d’espatlles i malucs.

txa-txa-txa Adaptació del castellà chachachá.

Ritme cubà. En plural, txa-txa-txas.

el Periódico de Catalunya 257

U Llibre d’Estil
Uu
UAB, la Sigla de la Universitat Autònoma de
Barcelona.
UB, la Sigla de la Universitat de Barcelona.
ucàs Edicte d’una autoritat absoluta.
Medvédev va firmar l’ucàs pel qual va reconèixer la
independència d’Ossètia del Sud i Abkhàzia.
UCE, l’ Sigla de la Universitat Catalana d’Estiu.
•uci, l’ Sigla lexicalitzada d’unitat de cures intensi-
ves. En plural, ucis.
UCI, l’ Sigla de la Unió Ciclista Internacional.
UDF, la Sigla de la Unió per a la Democràcia
Francesa.
UDICO, la Sigla de la Unitat contra la Droga i el
Crim Organitzat, del Cos Nacional de Policia.
UDR, la Sigla anglesa de Regiment de Defensa de
l’Ulster.
2. Sigla de la Unió per a la Defensa de la
República (França).
UE, la Sigla de la Unió Europea.
UEFA, la Sigla de la Unió d’Associacions
Europees de Futbol (Union of European Football
Association). Es pot utilitzar com a primera
referència.
UEO, la Sigla de la Unió Europea Occidental.
UER, la Sigla de la Unió Europea de Radiodifusió.
258
UFO Sigla anglesa d’objecte volador no identificat
(unidentified flying object). Utilitzarem la sigla
catalana ovni.
UG, la Sigla de la Universitat de Girona. No farem
servir la sigla UdG.
ugetista Relatiu o pertanyent a la UGT.
UGT, la Sigla de la Unió General de Treballadors.
•ukelele Petita guitarra hawaiana de quatre cor-
des.
UL, la Sigla de la Universitat de Lleida. No farem
servir la sigla UdL.
Ülker Equip de bàsquet d’Istanbul.
ultimar Verb català que no ha de fer oblidar
enllestir.
•ultra Dit de la ideologia o persona que defensa
posicions polítiques, religioses i socials radicals,
sovint d’extrema dreta o integristes.
2. Dit dels seguidors fanàtics d’un determinat
equip esportiu.
Grups ultres perfectament organitzats van entrar a l’e-
difici.
Els ultres utilitzen l’esport com a punt de captació.
*ultradretisme La forma correcta és ultradreta-
nisme.
Ultras Sur Grup radical de seguidors del Reial
Madrid. Els seus membres són els ultrasur.
*ultravioleta La forma correcta és ultraviolat
-ada: raigs ultraviolats.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
UN Sigla anglesa de les Nacions Unides (United
Nations). Utilitzarem la sigla catalana ONU.
*unànim La forma correcta és unànime.
•una pica a Flandes Expressió que s’admet amb
el significat de «cosa aconseguida havent supe-
rat moltes dificultats».
*un a un Les locucions correctes són d’un a un,
d’un en un, un per un.
unça Unitat de pes que equival a 28,3495 grams.
Unctad Sigla de la Conferència de les Nacions
Unides sobre Comerç i Desenvolupament
(United Nations Conference on Trade and
Development).
underground En anglès, es diu de les manifesta-
cions artístiques i literàries d’avantguarda realit-
zades fora dels circuits comercials ordinaris.
UNED, la Sigla de la Universitat Nacional
d’Educació a Distància.
UNEF, la Sigla de les Forces d’Urgència de les
Nacions Unides (United Nations Emergency
Forces), conegudes per cascos blaus.
Unesco, la Sigla de l’Organització de les Nacions
Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura
(United Nations Educational, Scientific and
Cultural Organization). Es pot utilitzar com a pri-
mera referència.
UNHCR Sigla anglesa de l’Alt Comissariat de les
Nacions Unides per als Refugiats (United
Nations High Commissioner for Refugees).
Utilitzarem la sigla catalana ACNUR.
•uniat -a Dit d’una església cristiana oriental, o
dels seus fidels, que reconeixen l’autoritat papal
però que mantenen algunes tradicions pròpies,
especialment les litúrgiques.
Unicef, l’ Sigla del Fons de les Nacions Unides per
a la Infància. Es pot fer servir com a primera
referència.
uniformisme Tendència a fer uniforme, predomini
de la uniformitat.
Unió Europea A partir del Tractat de Maastricht (1
de novembre de 1993), s’ha de fer servir
aquesta expressió i no Comunitat Europea. En
referències anteriors a aquesta data, també es
el Periódico de Catalunya
d’Unió Europea.
com a institució autònoma.
u
pot utilitzar, genèricament, la denominació
Unió Europea Occidental Organisme defensiu
fundat el 1948. Es va integrar el 1950 a l’OTAN
unisex En plural, invariable: perruqueries unisex.
Universal’s Port Aventura No s’apostrofa davant
de Universal’s (pronúncia anglesa).
U
universitat S’escriu en minúscula, llevat que formi
part d’un nom propi.
2. Es poden escriure als titulars les sigles de les
quatre universitats públiques de Barcelona: UB,
UPC, UAB i UPF.
UNO Sigla anglesa de l’Organització de les
Nacions Unides (United Nations Organization).
Utilitzarem la sigla catalana ONU.
unplugged En anglès, dit d’un concert fet amb
instruments no electrònics ni elèctrics, sinó
només acústics.
UNREF, l’ Sigla del Fons d’Urgència de les
Nacions Unides per a Refugiats (United Nations
Refugees Emergency Found).
UOC, la Sigla de la Universitat Oberta de
Catalunya.
UP, la Sigla de la Unió de Pagesos.
UPB, la Sigla de la Universitat del País Basc. En
castellà, UPV.
UPC, la Sigla de la Universitat Politècnica de
Catalunya.
UPD Sigla del partit polític espanyol Unió, Progrés
i Democràcia.
UPF, la Sigla de la Universitat Pompeu Fabra.
uppercut En boxa, anglicisme equivalent a
ganxo. Cop de puny donat de baix a dalt i amb
el braç flexionat.
UPU, l’ Sigla de la Unió Postal Universal.
urbanita Persona que viu en una ciutat, que n’a-
dopta els costums.
urbi et orbi Expressió llatina que significa «per a la
259
U Llibre d’Estil

ciutat i per al món». S’utilitza en alguns decrets

de les congregacions romanes o en les bene-
diccions del Papa adreçades a tot el món catò-
lic.

urgir Verb intransitiu que significa «ser urgent».

Urgeixen mesures per salvar la capa d’ozó.

2. La idea transitiva s’expressa amb el verb ins-

tar.
No Els veïns urgeixen l’ajuntament perquè cons-
trueixi vivendes.
Sí Els veïns insten l’ajuntament a construir viven-
des.

•usabilitat Qualitat d’una pàgina web o d’un pro-

grama informàtic de ser fàcil d’usar. (Termcat)

USO, l’ Sigla de la Unió Sindical Obrera.

USS Sigla que significa «vaixell dels EUA». Apareix

als vaixells de guerra nord-americans. No s’ha
de fer constar quan se cita el nom del vaixell.

ústaixa Membre d’un moviment nacionalista croat

d’extrema dreta. En plural, ústaixes. En cas-
tellà, ustachi, en cursiva.

ut Antic nom de la nota do. En francès es continua

utilitzant aquesta denominació.

utilitzar No oblidem la perífrasi fer servir.

•uva En minúscula i rodona per referir-se als raigs

ultraviolats: raigs uva.

•uvi, l’ Sigla lexicalitzada d’unitat de vigilància

intensiva. En plural, uvis.

260 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
Vv
•vacil·lar En llenguatge col·loquial, parlar irò-
nicament, presumir.
vade retro Expressió llatina que significa
«fes-te enrere, aparta’t, vés-te’n», i que s’u-
tilitza per rebutjar una temptació.
vagó llit En plural, vagons llit.
vaixell d’arrossegament En pesca, equiva-
lent del terme castellà arrastrero. També
se’n pot dir vaixell de ròssec.
vaixells Els noms de sèrie dels vaixells s’es-
criuen en rodona. Els noms específics de
cada un, en cursiva.
2. Les denominacions dels tipus d’embar-
cacions esportives s’escriuen en rodona:
caiac, canoa, finn, flying dutchman, outrig-
ger, quatre sense timoner.
valedor -a Persona que n’empara o en prote-
geix una altra. No es pot fer servir per a
coses.
No La tesi té valedors en el partit.
Sí La tesi té defensors en el partit.
vallenato Gènere musical autòcton de la
Costa Carib colombiana.
•valorització Conjunt d’operacions que
tenen per finalitat que un residu torni a ser
utilitzat (Termcat). No s’ha de confondre
amb valoració, que significa «acció de valo-
rar o avaluar».
•valoritzar Fer una valorització. (Termcat)
el Periódico de Catalunya
V
valquíria Forma catalana de walkiria. Divinitat
femenina de la mitologia escandinava. Per
extensió, dona molt alta, de gran voluntat
combativa.
vamba Nom comú procedent de la marca
comercial Wamba. Calçat esportiu.
vaques boges En rodona.
Varig Acrònim de les Línies Aèries de Rio
Grande, companyia nacional brasilera d’a-
viació. S’ha d’utilitzar com a única referèn-
cia.
varis Incorrecte en el sentit de diversos, uns
quants, alguns. Significa «que és de distin-
ta mena»: tonalitats vàries.
•vaselina En alguns esports de pilota, jugada
que consisteix a elevar suaument la pilota
per sobre del porter per aconseguir un gol.
•vaurien Embarcació de regates de dos tri-
pulants.
Vecchia Signora Sobrenom amb què és
conegut el club de futbol del Juventus de
Torí.
vedet Forma catalana del francès vedette.
Artista principal d’un espectacle.
vegetal És un anglicisme utilitzar aquesta
paraula com a sinònim de verdura.
•veïnatge universal Concepció del món com
un espai interdependent que es basa en la
difusió immediata de la informació a través
261
V Llibre d’Estil
dels mitjans de comunicació. En castellà,
aldea global. (Termcat)
Velòdrom d’Horta
vendetta Significa venjança sagnant, no
qualsevol venjança.
vending Anglicisme equivalent a venda
automàtica. (Termcat)
*venir + GERUNDI Construcció incorrecta que
s’ha de substituir per anar + GERUNDI o
expressions afins.
No Els nivells de salut, com ja es venia anunciant,
continuaran millorant.
Sí Els nivells de salut, com ja s’anava anunciant,
continuaran millorant.
*venir + PARTICIPI Italianisme que s’ha de
substituir per ser o estar + PARTICIPI. PI.
No Els propietaris vénen obligats a declarar.
Sí Els propietaris estan obligats a declarar.
vent Els noms dels vents són tramuntana
(nord), gregal (nord-est), llevant (est), xaloc
(sud-est), migjorn (sud), llebeig o garbí
(sud-oest), ponent (oest), mestral
(nord-oest).
2. Força del vent. Es mesura segons l’es-
cala de Beaufort, que va del 0 al 12: 0,
calma (menys d’1 km/h); 1, ventet (1-5
km/h); 2, fluixet (6-11 km/h); 3, fluix (12-19
km/h); 4, bonancenc (20-28 km/h); 5, fres-
quet (29-38 km/h); 6, fresc (39-49 km/h); 7,
frescot (50-61 km/h); 8, dur (62-74 km/h);
9, molt dur (75-88 km/h); 10, temporal
(89-102 km/h); 11, borrasca (103-117
km/h); 12, huracà (118 km/h i més).
•ventall En ciclisme, disposició que adopten
els corredors en cursa per protegir-se del
vent.
Ventolin Nom comercial d’un inhalador.
VERB
1. S’han de fer servir preferiblement verbs
d’acció.
2. Sempre que sigui possible, preferirem la
veu activa a la passiva, encara que de
vegades aquesta última resulta insubstituï-
262
ble. Altres vegades també hi va bé la pas-
siva pronominal o reflexa.
3. El perfet simple (va dir) situa l’acció en un
temps que es dóna per acabat, mentre que
el pretèrit indefinit (ha dit) s’usa dins de la
unitat de temps que encara dura. Quan es
faci servir el perfet simple, s’ha d’especifi-
car quan ha ocorregut la notícia. Si s’utilit-
za el pretèrit indefinit, això no cal a menys
que formi part dels mateixos fets noticio-
sos. (Vegeu CITACIONS i DECLARA-
CIONS.)
4. Quan sigui possible, s’ha d’utilitzar el
present, cosa que en molts casos s’acon-
segueix fent servir verbs que indiquen per-
manència de l’acció, fonamentalment els
de pensament: creure, pensar, opinar,
etcètera.
Tutu va declarar que no espera grans canvis.
5. S’ha de tenir una cura especial en la
concordança de nombre entre subjecte i
verb. En els casos en què el subjecte sigui
un ens col·lectiu, un percentatge, una part,
la concordança es farà en singular. Però
quan el nom col·lectiu estigui determinat
per un complement en plural, la concor-
dança es farà preferiblement en plural.
No La meitat dels soldats va resultar ferida.
Sí La meitat dels soldats van resultar ferits.
6. S’ha de vigilar també la concordança
dels temps dels verbs al llarg de tota la
notícia, especialment en les formes verbals
que hi pugui haver en una mateixa oració o
en el mateix paràgraf, i també quan s’utilit-
za el present històric.
No Seria millor que aquesta gent no vagi al camp.
Sí Seria millor que aquesta gent no anés al camp.
No Pot ser que si l’hi fessin notar, s’indignaria.
Sí Pot ser que si l’hi fessin notar, s’indignés.
7. S’ha d’evitar l’abús del gerundi. No es
pot utilitzar en funció d’adjectiu, ni per indi-
car una acció posterior a la que expressa
l’oració principal. El gerundi sempre indica
coincidència temporal amb el verb princi-
pal.
8. El condicional s’ha de fer servir en
correspondència amb el pretèrit imperfet
de subjuntiu. També es pot utilitzar quan la
informació no està prou assegurada. No
s’usarà mai en substitució de qualsevol
forma de passat.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil

9. No farem servir el condicional de rumor.

No

Sí
Els primers llocs de la llista de Barcelona es
completarien…
Els primers llocs de la llista de Barcelona es
poden completar…

10. Quan es fa servir el condicional amb el

sentit de futur respecte al passat, si l’acció
que indica el verb en condicional està situa-
da en un temps que encara no ha arribat,
és preferible substituir-lo pel futur.
No

Sí
Va dir ahir que estava convençut que hi hauria
eleccions.
Va dir ahir que estava convençut que hi haurà
eleccions.
Sí

No

Sí

No
Sí
No

Sí

No
Espanya.

v
Es creu que Eliodoro Pomar encara és a
Espanya.

Nixon sembla que tenia gelosia de Kissinger.

Sembla que Nixon tenia gelosia de Kissinger.
V

La situació es pot dir que tendeix a la normali-

tat.
Es pot dir que la situació tendeix a la normali-
tat.

Primo de Rivera era lògic que intentés inflar els

resultats de la seva gestió.
Era lògic que Primo de Rivera intentés inflar els
resultats de la seva gestió.
Conchita Martínez és la primera vegada que
guanya Sabatini.
Sí És la primera vegada que Conchita Martínez
11. El pretèrit imperfet de subjuntiu no s’ha guanya Sabatini.
de fer servir amb el valor de plusquamper-
fet d’indicatiu, ni de perfet simple, ni de 15. No s’ha d’escriure cap adverbi entre les
condicional. formes verbals compostes amb haver i el
No L’anagrama que dissenyés al seu dia América participi.
Sánchez. No La seva economia s’ha vist finalment perjudi-
Sí L’anagrama que havia dissenyat al seu dia cada.
América Sánchez. Sí Finalment, la seva economia s’ha vist perjudi-
No Com digués Celaya. cada.
Sí Com va dir Celaya.
No Tot això pogués posposar el debut. 16. En general, s’ha d’evitar partir les perí-
Sí Tot això podria posposar el debut. frasis verbals.
No Una ertzaina va ser, no obstant, reconeguda i
12. El verb impersonal haver-hi només agredida.
adopta la forma de tercera persona del sin- Sí No obstant, una ertzaina va ser reconeguda i
gular. agredida.
No Hi han hagut intents d’editar una revista d’hu- No Va produir l’efecte que el narcotràfic s’hagi, en
mor. certs llocs, refugiat sota la protecció d’alguns
Sí Hi ha hagut intents d’editar una revista d’hu- militars.
mor. Sí Va produir l’efecte que en certs llocs el nar-
No Hi van haver oportunitats de marcar. cotràfic s’hagi refugiat sota la protecció d’al-
Sí Hi va haver oportunitats de marcar. guns militars.
No Fins demà no hi hauran més comunicats.
Sí Fins demà no hi haurà més comunicats. *verbena El terme correcte és revetlla.

13. És incorrecte posar en plural el verb de les •verd -a Sinònim d’ecologista.

oracions el nucli verbal de les quals és una
perífrasi que té haver-hi com a verb princi- verd-i-roig, verd-i-roja Equivalent del cas-
pal. tellà rojiverde. En plural, verd-i-rojos.
No Sempre poden haver-hi canvis.
Sí Sempre pot haver-hi canvis. Verds, Els
No Sempre hi poden haver canvis.
Sí Sempre hi pot haver canvis. •verduler Moble per guardar-hi verdures.

14. Les oracions impersonals han d’anar verduleria Verdureria.

encapçalades pel verb. Fer-ho amb un
nom propi indueix a llegir-les com a no
impersonals.
No Renata Scotto fa anys que no canta òperes.
Sí Fa anys que Renata Scotto no canta òperes.
No Eliodoro Pomar es creu que encara és a
vergonyant Que té vergonya. No s’ha de
confondre amb vergonyós.
vergonyós Que causa vergonya. No s’ha de
confondre amb vergonyant.

el Periódico de Catalunya 263

V Llibre d’Estil
vermells Jugadors del Mallorca. En rodona,
encara que en castellà facin rojillos.
vermut Forma catalana de vermouth.
•versionar Fer una versió nova d’una obra
artística o musical.
versos Quan els versos d’una poesia o una
cançó s’escriuen seguits, se separen amb
una barra, que va unida a l’última paraula
de cada vers. Quan s’escriu un vers a cada
línia, si n’ocupa més d’una, la part que
excedeix va amb sagnia francesa.
les paraules/ per a contar la vida./ La mà del
temps,/ estrenyem-la, però/ sense mai retenir-la.
Són poques
A mi ja no m’espera ningú
puc fer tard, quedar-me
sempre en un lloc o no
quedar-me enlloc,
estar dormint en qualsevulla
corba del temps esperant
que passi
la lluna, el peix o la cançó.
•versus Contra, en oposició a.
•vespa Escúter.
vespre Període que va de les 19.00 a les
21.59.
vessament No té el sentit d’abocament. Per
tant, no pot traduir mai el castellà vertido,
que inclou els dos significats. Vessament
té un sentit més aviat passiu o involuntari,
mentre que abocament implica una certa
acció voluntària.
L’accident ha provocat el vessament de mil litres de
gasoil.
El Govern pren mesures contra l’abocament de resi-
dus.
•vessar S’admet amb valor transitiu i subjec-
te no humà.
El Prestige continua vessant fuel.
vestit No sempre queda bé com a equivalent
del castellà traje. L’alternativa col·loquial
trajo és una solució possible, però una
mica obsoleta. No oblidem, segons el con-
text, americana, americana i pantalons
de conjunt o bé americana i corbata.
•*veu d’alarma Calc de l’expressió castellana
voz de alarma. La forma habitual en català
264
és crit d’alarma. En general, no fem servir
mai veu en el sentit de ‘crit’: quan en cas-
tellà dan voces en català fem crits, i
només donem veus quan en castellà
hacen correr la voz.
veu d’alarma Sinònim de D’entrada, sembla
un calc de l’expressió castellana voz de
alarma, perquè la forma habitual en català
és crit d’alarma. En general, no fem servir
mai veu en el sentit de ‘crit’: quan en cas-
tellà dan voces en català fem crits. De
totes maneres, havent-hi en català donar
veus, córrer la veu o veus influents, no
es pot descartar veus d’alarma en sentit
figurat, per exemple parlant d’uns informes
que avisen d’uns perills determinats.
veu d’espinguet Expressió equivalent a la
castellana voz de pito. També se’n pot dir
veu de falset.
veu en off So emès per una persona o font
no visible a la pantalla. (Termcat)
*veure el cas En dret, calc del castellà l’es-
panyol ver el caso. Les expressions jurídi-
ques equivalents (entendre en el cas,
conèixer del cas), si en el context d’un
titular queden forçades, poden ser substi-
tuïdes per jutjar el cas, examinar el cas,
intervenir en el cas, revisar el cas.
Els recursos dels policies condemnats i les víctimes
obligaran el Suprem a revisar el cas.
VHF Sigla de freqüència molt alta (very high
frequency). S’ha d’utilitzar com a única
referència.
VHS Sigla de sistema de vídeo domèstic
(video home system). S’ha d’utilitzar com a
única referència.
Via Augusta, Via Favència, Via Júlia, Via
Laietana
viacrucis
Vía Digital
vial Substantiu que no s’ha de confondre amb
l’adjectiu viari: vial solitari; seguretat viària.
2. Significa «‘camí ample, ordinàriament
amb arbres a cada costat»’, de manera
que no és sinònim de carril.
No L’avantprojecte municipal planteja eliminar tres
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
Sí
vials del passeig de Sant Joan.
L’avantprojecte municipal planteja eliminar tres
carrils del passeig de Sant Joan.
viatjar No oblidem desplaçar-se, anar,
traslladar-se.
2. S’utilitza en sentit absolut.
Els jugadors no viatjaran fins demà.
•3. S’admet en el sentit de «fer un viatge a
un lloc».
Viatja a Madrid cada setmana amb l’AVEel pont aeri.
•vibració Sensació o sentiment positiu o
negatiu que s’intueix.
L’equip té bones vibracions.
víctima Només es pot utilitzar aquest terme,
com a sinònim de mort, en el cas de mort
violenta.
•vi de batalla Equivalent possible del castellà
vino peleón. També se’n pot dir pixarelles
(femení plural).
video- Prefix que indica referència a la imatge
de televisió: videocasset, videoclip, video-
club, videodisc, videotext, videoart.
videogame Anglicisme equivalent a video-
joc.
•videomaton Aparell de vídeo instal·lat al
carrer que permet gravar-se un mateix.
videotape Anglicisme equivalent a videocin-
ta.
vi jueu Vi elaborat segons els costums tradi-
cionals jueus. Anomenat també vi caixer
(en anglès, kosher wine). (Termcat)
village Zona d’esbarjo i restauració en unes
instal·lacions de tennis durant un torneig.
vímets Traducció literal de mimbres en sentit
figurat, que no acceptarem. Són solucions
possibles primera matèria, materials,
elements.
Amb aquests elements, no té mèrit fer una bona
pel·lícula.
Vinimale, palau del Seu del ministeri de
l’Interior italià.
Vint-i-cinc, els Com a sinònim de la Unió
Europea, s’escriu en majúscula..
el Periódico de Catalunya
v
*violència de gènere A EL PERIÓDICO no
s’admet aquesta expressió. En lloc seu es
pot escriure violència masclista, violèn-
cia sexista, violència domèstica,
violència contra les dones.
•vip Acrònim de persona molt important (very
important person). Personalitat, persona
il·lustre. (Termcat). En plural, vips.
•virguer -a En llenguatge col·loquial, atrac-
tiu, ben fet, espectacular.
•virgueria En llenguatge col·loquial, acció o
fet que és atractiu, ben fet, espectacular.
V
•virolla En automobilisme, capgirament del
vehicle per una frenada brusca anant a
gran velocitat. En castellà, trompo.
Virreina, la Forma abreujada de palau de la
Virreina.a.
virulent –a Maligne, extremament metzinós.
S’admet en sentit figurat: una invectiva
virulenta.
virus informàtic Els noms dels virus informà-
tics s’escriuen en cursiva: Divendres 13,
Junkie, I love you.
Visa Nom d’una targeta de crèdit.
•vis- a- vis En dret penal, designa les dife-
rents comunicacions que mantenen els
interns amb altres persones: vis- a- vis
familiar, íntim, de convivència.
visibilitat L’escala va del 0 al 9: 0, boira tan-
cada; 1, boira densa; 2, boira; 3, boira
moderada; 4, boirina; 5, visibilitat pobra; 6,
visibilitat moderada; 7, bona visibilitat; 8,
molt bona visibilitat; 9, visibilitat excel·lent.
visionar Veure una pel·lícula amb finalitats
professionals.
•2. Reproduir un programa audiovisual.
•viso Combinació.
•visteta Vista prèvia, no pública, que s’ha de
celebrar segons la llei abans de passar una
causa al plenari. En castellà, vistilla.
Vitalicio Assegurances. Nom català de
l’empresa Vitalicio Seguros. Però l’equip
265
V Llibre d’Estil

ciclista es manté en castellà: Vitalicio vox populi Expressió llatina que significa «del
Seguros. domini públic», «opinió generalitzada».

•viudetat Viduïtat. voyeur –euse En francès, pPersona afecta a

l’escopofília.
•vivenda Habitatge.
VTR Sigla de gravació en videocinta (videota-
Vnukovo Aeroport nacional de Moscou. pe recording).

VO Sigla de versió original. Vuelta Nom abreujat de Vuelta Ciclista a

Espanya.
vodka L’escriurem en masculí.
2. Mantindrem en castellà la d’Espanya i
vol-au-vent En francès, motllo cilíndric de traduirem totes les altres: Volta a València,
pasta fullada amb farciment de carn, peix, Volta a Múrcia, Volta a Aragó, Volta al País
dolços, etcètera. Basc.

*vol domèstic S’ha d’escriure vol interior, •vuitmil Muntanya de 8.000 metres d’altura.
vol nacional. En plural, vuitmils.

Volta Nom abreujat de Volta Ciclista a

Catalunya. •vuitmilista Alpinista que ha pujat un cim de
més de 8.000 metres.
voltes ciclistes Només mantenen el nom ori-
ginal la Vuelta a Espanya, el Giro d’Itàlia i
el Tour de França. En la resta de casos el
nom s’escriu en català: Volta a Múrcia,
Volta a Aragó, Volta al País Basc.

•voràgine Situació imparable.

voral Franja de terreny pla de la vora d’una via

interurbana: voral d’emergència.

VOSC Sigla de versió original subtitulada en

català.

VOSE Sigla de versió original subtitulada en

espanyol.

vostè En les preguntes de les entrevistes ha

d’aparèixer davant el verb. Una altra possi-
bilitat és prescindir-ne.

2. A les entrevistes, sempre es tractarà de

vostè l’interlocutor encara que ell tutegi el
periodista, tret que l’entrevistat sigui un
nen.

3. Quan els textos facin al·lusió al lector, no

farem servir el tractament de vostè (tercera
persona del singular), sinó el de segona
persona del plural.
Per fer-vos socis del TR3SC o sol·licitar més informació
podeu trucar al…
Sofregiu els bolets nets i tallats, I saleu-los.

266 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil
Ww
Wad-Ras Presó de Barcelona.
walkie-talkie En anglès, aparell emissor i receptor
portàtil.
walkman En anglès, lector de casset o receptor
de ràdio portàtil. Quan fa referència a la marca,
registrada per Sony, s’escriu en majúscula i
rodona.
Wall Street Carrer de la Borsa de Nova York. Per
extensió, el món financer nord-americà.
Wall Street Journal, The Diari econòmic de Nova
York.
warrant En economia, anglicisme equivalent a bo
de subscripció.
wasp Sigla anglesa lexicalitzada de blanc anglo-
saxó protestant (White Anglo-Saxon
Protestant). Quan es faci servir aquest terme se
n’ha d’explicar el significat.
•waterpolista Jugador de waterpolo.
watt Unitat de potència, de símbol W.
web Sistema basat en l’ús de l’hipertext, que per-
met buscar informació a internet. Pot ser mas-
culí (lloc web) o femení (pàgina web). Per referir-
nos a les adreces electròniques farem servir el
femení.
webcam Anglicisme equivalent a càmera web.
weblog Anglicisme equivalent a bloc.
welfare state Anglicisme equivalent a Estat de
benestar.
el Periódico de Catalunya
W
weltanschauung Germanisme equivalent a cos-
movisió o concepció del món.
•wèlter Adaptació de l’anglès welter weight.
Categoria de pes, de 63,5 a 67 kg, d’alguns
esports de combat.
western En anglès, gènere cinematogràfic que
situa l’acció al Far West americà.
•whiskeria Bar on es consumeix especialment
whisky.
whisky Beguda alcohòlica. En plural, whiskys.
Whitehall Carrer de Londres on hi ha diversos
ministeris. Per extensió, l’Administració britàni-
ca.
WHO Sigla anglesa de l’Organització Mundial de la
Salut (World Health Organization). Utilitzarem la
sigla catalana OMS.
•wi-fi Sigla de xarxa local sense fil (wireless fide-
lity).
wild card Anglicisme equivalent a invitació. La
concedeix l’organització d’un torneig esportiu a
un jugador o un equip per motius especials, al
marge dels barems de la competició.
winchester Fusell nord-americà.
windsurf Anglicisme equivalent a surf de vela.
267
X Llibre d’Estil
Xx
xador Peça de vestir amb què algunes dones
musulmanes es tapen el cap i el cos, i de vega-
des la cara.
Xahrazad Personatge de Les mil i una nits. En
castellà, Sherezade, Scheherezade. En francès,
Schéhérazade. En anglès, Sheherezade.
xaman Sacerdot que practica l’endevinació i les
cures mèdiques.
•xapa Tap d’ampolla metàl·lic.
•xapata Mena de pa.
•xapero En llenguatge col·loquial, homosexual
masculí que es dedica a la prostitució.
•xapista Persona que treballa la xapa.
•xapisteria S’admet com a sinònim de planxis-
teria.
xarcuter -a Persona que despatxa en una xarcu-
teria.
xaria Llei islàmica.
xarnego No s’ha d’utilitzar aquesta expressió, lle-
vat que es tracti d’una citació textual.
•xart Adaptació de l’anglès chart. En borsa, taula
que serveix per fer anàlisis dels mercats finan-
cers.
xàrter Forma catalana de l’anglès charter.
Invariable com a adjectiu: tres xàrters, vols xàr-
ter.
268
•xartista Adaptació de l’anglès chartist. En borsa,
persona que es dedica a l’anàlisi de les cotitza-
cions dels mercats financers.
xarxa En minúscula com a sinònim d’internet.
xat Comunicació simultània entre diverses perso-
nes a través d’internet. Adaptació de l’anglès
chat.
•xatejar Participar en un xat.
•xauarma Menjar típic dels països àrabs a base
de carn que es cou donant voltes a un eix i se
serveix dins d’una mena d’empanada.
•xavacà -ana Mancat de finor, d’elegància, de
cultura.
•xavacaneria Qualitat de xavacà.
•xavierià -ana De la Congregació de Germans de
Sant Francesc Xavier. En castellà, javeriano.
xef Forma catalana del francès chef. Cap de cuina.
xeic Títol àrab que significa «cap de tribu».
xéquel Moneda de l’actual Israel.
•xerifià -ana Referit al xerif (sultà del Marroc) i per
extensió al Marroc. En castellà, jerifiano.
xerpa Individu d’un poble del Nepal conegut pel
fet de ser contractat en expedicions muntan-
yenques.
xerrada No s’adequa al registre estàndard com en
castellà charla. Preferirem conferència,
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil
conversa, etcètera.
xerrar No s’adequa al registre estàndard com en
castellà charlar.
conversar, etcètera.
Preferirem parlar,
xeviot Nom comú procedent del topònim Cheviot.
Designa una raça d’ovelles i la llana que pro-
porcionen.
•xibeca Nom comú procedent d’una marca de
cervesa.
•xicana Adaptació del francès chicane. Obstacle
que, en una pista d’automobilisme, obliga el
conductor a efectuar un doble revolt.
Substantiu femení. (Termcat)
xicano –a Individu d’un poble originari de Mèxic,
emigrat als Estats Units. En castellà, chicano.
•xifonier Adaptació del francès chiffonnier.
Calaixera alta i estreta.
xifrar Determinar el valor d’alguna cosa.
•xilena Xut que es fa d’esquena a la porteria.
Sinònim de xut de tisora.
Rivaldo li va fer un golàs de xilena al Valladolid.
XINÈS
1. Hi ha moltes maneres de romanitzar els
noms xinesos. Actualment la més estesa és el
sistema pinyin, adoptat per la República
Popular de la Xina l’any 1979. El segueix en
importància el mètode Wade-Giles (utilitzat prin-
cipalment pels anglosaxons).
2. EL PERIÓDICO farà servir fonamentalment el
sistema pinyin, que és el que utilitza la GEC.
S’haurà d’escriure, doncs, Mao Zedong, no
*Mao Tse-tung. El sistema Wade-Giles només
s’utilitzarà quan es tracti d’un personatge histò-
ric conegut segons aquest mètode, com ara
Chiang Kai-shek.
Casos en què no s’aplicarà el sistema pinyin:
a. Quan es tracti de noms (històrics, de per-
sonatges cèlebres, de llocs) que habitual-
ment són coneguts per una altra grafia
(vegeu l’APÈNDIX DE TOPÒNIMS).
b. Quan es tracti de ciutadans que no per-
tanyen a la República Popular de la Xina. En
el Periódico de Catalunya
diferent de la del pinyin.
x
c. Quan encara que es tracti de ciutadans
de la República Popular de la Xina, hagin
decidit escriure el seu nom amb una grafia
3. La primera partícula dels antropònims xine-
sos és el cognom. En la primera referència que
es faci a un personatge s’escriurà el nom com-
X
aquest cas, es respectarà la grafia que utilit-
zin ells: Lee Teng-hui.
plet. En les següents s’haurà de fer servir la pri-
mera partícula: Deng, i no Xiaoping. Quan es
vulgui preservar la identitat d’un ciutadà xinès,
s’ha d’abreviar la primera part del seu antropò-
nim.
4. En el sistema pinyin, els antropònims estan
compostos per dues partícules: Hua Guofeng.
La segona és el patronímic, i s’escriu amb
majúscula inicial i sense guió.
5. En el sistema Wade-Giles, els antropònims
estan formats per tres partícules. Les dues últi-
mes corresponen al patronímic, i van unides
mitjançant un guió. La tercera s’escriu en
minúscula: Hau Pei-tsun.
•xinet -a Xinès petit, xineset.
•xino Només utilitzarem aquesta forma en les
expressions «barri xino» i «jugar als xinos».
2. S’escriu en cursiva quan significa «heroïna
que es crema sobre un paper de plata per ser
inhalada».
Puja el consum de xinos entre els joves.
•xipirons Calamarsets.
•xiringuito Petit quiosc per vendre begudes en
una platja, un parc, etcètera.
2. Negoci de legalitat poc clara.
•xiular En futbol, arbitrar, dirigir (un partit),
assenyalar (una infracció).
•xivar, xivar-se En llenguatge col·loquial, delatar.
•xivatada En llenguatge col·loquial, acció de
xivar-se.
•xivato -a En llenguatge col·loquial, espieta,
bocamoll, delator, xerraire.
2. Cascos que utilitzen els músics a l’escenari
per sentir-se ells.
269
X Llibre d’Estil

xocar Verb intransitiu.

Els resultats de les anàlisis li van xocar.

•xocolata En llenguatge col·loquial, haixix.

•xollo En llenguatge col·loquial, com ara declara-

cions o acudits, es pot utilitzar com a sinònim
de ganga, mina.
Carod diu que ETA és «un xollo» per al PP.

•xoriço En llenguatge col·loquial, delinqüent.

•xorrada En llenguatge col·loquial, sinònim de

bestiesa, bajanada, ximpleria.

xovinisme Forma catalana del francès chauvinis-

me. Patriotisme excessiu que denigra sistemà-
ticament tot allò que és estranger.

•xuleta Apunts que es duen d’amagat a un exa-

men.

•xulo -a Fatxenda, fanfarró.

2. Proxeneta.

Xunta Govern autònom de Galícia.

•xupa-xup Adaptació de la marca comercial

Chupa Chups. Caramel.

xura, la A l’Afganistan, conclave d’erudits religio-

sos. En castellà, shura.

•xurro S’admet com a sinònim de xamba: guan-

yar de xurro.

•xus Adaptació de l’alemany schuss. En esquí,

descens directe fet amb els genolls flexionats,
el tronc inclinat cap endavant i el cap cot per
aconseguir la màxima velocitat».

•xut En llenguatge col·loquial, dosi de droga que

s’injecta.

•xutar S’admet l’ús transitiu.

Riquelme va xutar la pilota amb efecte.
Anava xutant tot el que es trobava pel carrer.

•xutar-se En llenguatge col·loquial, injectar-se una

dosi de droga. Sinònim de picar-se.

•xutàs En futbol, xut molt fort, equivalent possible

de zapatazo.

270 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil Y

Y y
yang En la filosofia xinesa, principi universal mas-
culí que es complementa amb el yin.

•yanomano Amerindi de l’Amèrica del Sud. En

plural, yanomanos.

yin En la filosofia xinesa, principi universal femení

que es complementa amb el yang.

Yom Kippur Dia de l’Expiació, el dia més sagrat

de pregàries i dejuni en el calendari jueu.

Youtube Lloc web que permet als usuaris com-

partir vídeos digitals.

yuppie Jove professional, de formació università-

ria, ingressos econòmics alts i ideologia conser-
vadora. Prové de la sigla de Young Urban and
Proffesional People.

•yuppisme Comportament propi dels yuppies.

el Periódico de Catalunya 271

Z Llibre d’Estil

Zz
zàping Hàbit de canviar sovint de canal de televi-
sió amb el comandament a distància: fer
zàping.

Zaporojie Equip ucraïnès d’handbol. En castellà,

Zurich Nom del famós bar de la plaça de
Catalunya de Barcelona.

Zaporozhye.

Zarzuela, la Residència oficial dels reis

d’Espanya.

zen Escola budista japonesa.

zepelí Nom comú procedent del nom propi

Zeppelin. Dirigible propulsat per hidrogen o heli.

zero S’ha d’escriure amb lletres sempre que apa-

regui en una informació o un article.

2. És preferible fer servir mitjanit que zero hores.

3. No existeixen els zero anys d’una persona,

excepte en les estadístiques.
No: Els nens de 0 a 3 anys no seran vacunats.
Sí: Els nens fins a 3 anys no seran vacunats.

zloty Unitat monetària de Polònia. En castellà,

esloti.

•zòdiac Adaptació de la marca comercial Zodiac.

Denominació genèrica d’un tipus d’embarcació
pneumàtica.

zoom Objectiu fotogràfic.

zulo En basc, amagatall on els segrestadors tan-

quen les persones que segresten o bé que és
utilitzat com a arsenal.

ZUR Sigla de zona d’urgent reindustrialització.

272 El Periódico de Catalunya

Topònims i gentilicis
Llibre d’Estil / TOPÒNIMS A

Aa
Aachen Aquisgrà.
Aaiun Ciutat del Sàhara Occidental.
Aaiún, El Aaiun.
Aalst Ciutat de Bèlgica.
Aar Aare.
Aare Riu de Suïssa, afluent del Rin. Per al massís
dels Alps que també rep aquest nom s’ha de fer
servir la denominació Sant Gotard.
-esa.
Abruzos, Abruzzen, Abruzzes, Abruzzi,
Abruzzos Els Abruços.
Abu Dabi Abu Dhabi.
Abu Dhabi Nom d’un dels set emirats dels Emirats
Àrabs Units i de la capital de l’estat.
Abuja Capital oficial de Nigèria.
Abukir Ciutat d’Egipte.
Aargau Cantó de Suïssa. Abuya Abuja.
Aba Ciutat de Nigèria. Abydos Abidos.
Abadan Ciutat de l’Iran. Acarnània Regió de Grècia occidental. El gentilici
Abadiano Abadiño. és acarnani -ània.
Abadiño Municipi de Biscaia. Accra Capital de Ghana.
Abak Aba. Achman Ajman.
Abakan Nom d’una ciutat de Rússia, capital de Açores, les Arxipèlag de Portugal. Està constituït
Khakàssia, i d’un riu de Sibèria. per tres grups d’illes: Flores i Corvo; Faial, Pico,
Abalcisqueta Abaltzisketa. São Jorge, Graciosa i Terceira, i São Miguel i
Abaltzisketa Municipi de Guipúscoa. Santa Maria.
Abanto Municipi de Biscaia. Acre Nom d’un estat del Brasil i d’una ciutat
Abbadan Abadan. d’Israel.
Abéché Ciutat del Txad. Acs-dels-Tèrmes Ax-les-Thermes.
Abella de la Conca Municipi del Pallars Jussà Adalia Antalya.
(Lleida). Adamaoua Adamaua.
Abhasija Abkhàzia. Adamaua Província i massís del Camerun.
Abidjan Capital econòmica i administrativa de la Addis Abeba Capital d’Etiòpia.
Costa d’Ivori. Adelaida Adelaide.
Abidos Localitat d’Egipte. Adelaide Ciutat d’Austràlia.
Abisinia Abissínia. Ademús Capital del Racó (València).
Abissínia Nom anterior d’Etiòpia. El gentilici és Ademuz Ademús.
abissini -ínia. Adige Riu d’Itàlia.
Abiyán Abidjan. Adigio Adige.
Abjasia, Abjazskaia Abkhàzia. Adís Abeba Addis Abeba.
Abkhàzia La capital és Sukhumi. El gentilici és Ador Municipi de la Safor (València). El gentilici és
abkhaz. adorer -a.
Åbo Turku. Adoua Adwa.
Aboukir Abukir. Adria Ciutat d’Itàlia.
Abrera Municipi del Baix Llobregat (Barcelona). El Adria (mar) Adriàtic.
gentilici és abrerenc -a. Adrianòpolis Antic nom de la ciutat turca
Abruços, els Regió d’Itàlia. El gentilici és abrucès d’Edirne.

el Periódico de Catalunya 275

A TOPÒNIMS
Adriàtic, mar Mar entre Itàlia i la península
Balcànica.
Adsubia L’Atzúvia.
Adua Adwa.
Aduna Municipi de Guipúscoa.
Adwa Ciutat d’Etiòpia.
Adzaneta Atzeneta del Maestrat.
Adzaneta de Albaida Atzeneta d’Albaida.
Àfars i dels Isses, Territori Francès dels Nom
anterior de Djibouti. Va adoptar la nova denom-
inació el 1977.
Afganistan, (l’) La capital és Kabul. El gentilici és
afganès -esa.
Afghanistan Afganistan.
Àfrica del Sud Sud-àfrica.
Àfrica del Sud-oest Nom anterior de Namíbia. Va
adoptar la denominació actual l’any 1968.
Ägäisches Meer Mar Egeu.
Àger Municipi de la Noguera (Lleida). El gentilici és
agerenc -a.
Agman Ajman.
Agost Municipi de l’Alacantí (Alacant). El gentilici
és agoster -a.
Agramunt Municipi de l’Urgell (Lleida). El gentilici
és agramuntí -ina.
Agres Municipi del Comtat (Alacant). El gentilici és
agresà -ana.
Agrigent Ciutat d’Itàlia, a Sicília.
Agrigento Agrigent.
Aguas de Busot Aigües.
Aguaviva Aiguaviva de Bergantes.
Aguilar de Segarra Municipi del Bages
(Barcelona). El gentilici és aguilanenc -a.
Aguion Oros Athos.
Agullana Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El
gentilici és agullanenc -a.
Agullent Municipi de la Vall d’Albaida (València). El
gentilici és agullentí -ina.
Ahín Aín.
Aia Municipi de Guipúscoa.
Aielo de Malferit Municipi de la Vall d’Albaida
(València). El gentilici és aieloner -a.
Aielo de Rugat Municipi de la Vall d’Albaida
(València). El gentilici és aielí -ina.
Aiguafreda Municipi del Vallès Oriental
(Barcelona). El gentilici és aiguafredenc -a.
Aiguamúrcia Municipi de l’Alt Camp (Tarragona).
El gentilici és aiguamurcienc -a.
Aiguatèbia i Talau Municipi del Conflent
(Catalunya Nord). El gentilici és aiguatebiat
-ada.
Aiguaviva Municipi del Gironès (Girona).
Aiguaviva de Bergantes Municipi del Matarranya
(Terol). El gentilici és aiguavivà -ana.
Aigües Municipi de l’Alacantí (Alacant). El gentilici
és aigüeser -a.
Aín Municipi de la Plana Baixa (Castelló). El gentili-
276
/ Llibre d’Estil
ci és aïnenc -a.
Aiòder Municipi de l’Alt Millars (Castelló). El gentili-
ci és aioder -a.
Aiora Capital de la Vall de Cofrents (València).
Aïr Regió i massís muntanyós del Níger.
Ais de Provença Ciutat de França.
Aitona Municipi del Segrià (Lleida). El gentilici és
aitonenc -a.
Aix-en-Provence Ais de Provença.
Aixkhabad Capital del Turkmenistan.
Aix-la-Chapelle Aquisgrà.
Aix-les-Bains Ciutat de França.
Aizarnazabal Municipi de Guipúscoa.
Ajman Un dels set emirats dels Emirats Àrabs
Units.
AK Abreviatura postal de l’estat d’Alaska.
Akaba Aqaba.
Akarnania Acarnània.
Akesai Aksai.
Akka, Akko Acre (Israel).
Akmola, Akmolinsk Astana.
Aksai Districte autònom de la Xina.
Aksay Aksai.
AL Abreviatura postal de l’estat d’Alabama.
Ala Abreviatura d’Alabama.
Àlaba El gentilici és alabès -esa.
Alabama Estat dels EUA. La capital és
Montgomery.
Alacant Capital de l’Alacantí (Alacant). El gentilici
és alacantí -ina.
Alacantí, l’ Comarca del País Valencià. La capital
és Alacant.
Alacuás Alaquàs.
Alaior Municipi de Menorca (Balears). El gentilici és
alaiorenc -a.
Alamús, els Municipi del Segrià (Lleida). El gentili-
ci és alamussenc -a.
Åland Nom suec de l’arxipèlag i de la província fin-
landesa d’Ahvenanmaa.
Alaquàs Municipi de l’Horta (València). El gentilici
és alaquaser -a.
Alaró Municipi de Mallorca Septentrional (Balears).
El gentilici és alaroner -a.
Alàs i Cerc Municipi de l’Alt Urgell (Lleida).
Alaska Estat dels EUA. La capital és Juneau.
Alatau Serralades de l’Àsia central.
Alataw Alatau.
Álava Àlaba.
Alayor Alaior.
Albacete Ciutat i província de Castella-la Manxa.
Albagés, l’ Municipi de les Garrigues (Lleida). El
gentilici és albagesenc -a.
Albaida Municipi de la Vall d’Albaida (València). El
gentilici és albaidí -ina.
Alba Iulia Ciutat de Romania.
Alba Julia Alba Iulia.
Albal Municipi de l’Horta (València). El gentilici és
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS
albaler -a.
Albalat de la Ribera Municipi de la Ribera Baixa
(València). El gentilici és albalatenc -a.
Albalat dels Sorells Municipi de l’Horta (València).
El gentilici és albalatà -ana.
Albalat dels Tarongers Municipi del Camp de
Morvedre (València). El gentilici és albalatà -ana.
Albalat de Segart Albalat dels Tarongers.
Albània La capital és Tirana. El gentilici és albanès
-esa.
Albany Ciutat dels EUA.
Albanyà Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El
gentilici és albanyenc -a.
Albarracín Albarrasí.
Albarrasí Ciutat de Terol i serra d’Aragó.
Albatàrrec Municipi del Segrià (Lleida). El gentilici
és batarrenc -a.
Albatera Municipi del Baix Segura (Alacant). El
gentilici és albaterà -ana.
Albelda Municipi de la Llitera (Osca). El gentilici és
albeldà -ana.
Albera, l’ Municipi del Vallespir (Catalunya Nord).
El gentilici és alberenc -a
Albère, L’ L’Albera.
Alberic Municipi de la Ribera Alta (València). El
gentilici és alberiqueny -a.
Alberique Alberic.
Albert, llac Llac de l’Àfrica central. Es va anome-
nar Mobutu del 1971 al 1997.
Alberta Província del Canadà.
Albertville Ciutat de França.
Albesa Municipi de la Noguera (Lleida). El gentilici
és albesà -ana.
Albi Ciutat de França. El gentilici és albigès -esa.
Albi, l’ Municipi de les Garrigues (Lleida). El gentili-
ci és albinenc -a.
Albinyana Municipi del Baix Penedès (Tarragona).
El gentilici és albinyanenc -a.
Albiol, l’ Municipi del Baix Camp (Tarragona). El
gentilici és albiolenc -a.
Albiztur Municipi de Guipúscoa.
Albocácer Albocàsser.
Albocàsser Capital de l’Alt Maestrat (Castelló). El
gentilici és bocassí -ina.
Albons Municipi del Baix Empordà (Girona). El
gentilici és albonenc -a.
Alborache Alboraig.
Alboraia Municipi de l’Horta (València). El gentilici
és alboraier -a.
Alboraig Municipi de la Foia de Bunyol (València).
Alboraya Alboraia.
Albuixec Municipi de l’Horta (València). El gentilici
és albuixequí -ina.
Albuixech Albuixec.
Alcácer Alcàsser.
Alcalá de Chivert Alcalà de Xivert.
Alcalá de Henares Ciutat de Madrid. El gentilici
el Periódico de Catalunya
a
A
és complutense.
Alcalà de la Jovada Municipi de la Marina Alta
(Alacant). El gentilici és alcalaí -ïna.
Alcalà de Xivert Municipi del Baix Maestrat
(Castelló). El gentilici és alcalaí -ïna.
Alcalalí Alcanalí.
Alcalatén, l’ Comarca del País Valencià. La capital
és l’Alcora.
Alcampel El Campell.
Alcanalí Municipi de la Marina Alta (Alacant). El
gentilici és alcanalí -ina.
Alcanar Municipi del Montsià (Tarragona). El gen-
tilici és canareu -eva.
Alcañiz Alcanyís.
Alcanó Municipi del Segrià (Lleida). El gentilici és
alcanonès -esa.
Alcántara de Júcar Alcàntera de Xúquer.
Alcàntera de Xúquer Municipi de la Ribera Alta
(València). El gentilici és alcanterí -ina.
Alcanyís Municipi de Terol.
Alcarràs Municipi del Segrià (Lleida). El gentilici és
carrassí -ina.
Alcarria, La Comarca de Castella.
Alcàsser Municipi de l’Horta (València). El gentilici
és alcasser -a.
Alcazarquivir El Ksar-el-Kébir.
Alcira Alzira.
Alcocer de Planes Alcosser.
Alcoi Capital de l’Alcoià (Alacant). El gentilici és
alcoià -ana.
Alcoià, l’ Comarca del País Valencià. La capital és
Alcoi.
Alcolecha Alcoleja.
Alcoleja Municipi del Comtat (Alacant). El gentilici
és alcolejà -ana.
Alcoletge Municipi del Segrià (Lleida).
Alcora, l’ Capital de l’Alcalatén (Castelló). El gen-
tilici és alcorí -ina.
Alcosser Municipi del Comtat (Alacant). El gentili
és alcosserí -ina.
Alcover Municipi de l’Alt Camp (Tarragona). El
gentilici és alcoverenc -a.
Alcoy Alcoi.
Alcublas Les Alcubles.
Alcubles, les Municipi dels Serrans (València).
Alcúdia Municipi de Mallorca Septentrional
(Balears). El gentilici és alcudienc -a.
Alcúdia, l’ Municipi de la Ribera Alta (València). El
gentilici és alcudienc -a.
Alcúdia de Carlet, l’ L’Alcúdia.
Alcúdia de Crespins, l’ Municipi de la Costera
(València). El gentilici és alcudienc -a.
Alcúdia de Veo, l’ Municipi de la Plana Baixa
(Castelló). El gentilici és alcudienc -a.
Aldaia Municipi de l’Horta (València). El gentilici és
aldaier -a.
Aldaya Aldaia.
277
A TOPÒNIMS
Aldea, l’ Municipi del Baix Ebre (Tarragona). El
gentilici és aldeà -ana.
Aldover Municipi del Baix Ebre (Tarragona). El gen-
tilici és aldoverenc -a.
Alegia Municipi de Guipúscoa.
Alegría de Oria Alegia.
Alegría-Dulantzi Dulantzi.
Aleixar, l’ Municipi del Baix Camp (Tarragona). El
gentilici és aleixarenc -a.
Alejandreta Iskenderun.
Alejandría Alexandria (ciutat d’Egipte) o
Alessandria (ciutat d’Itàlia).
Alella Municipi del Maresme (Barcelona). El gentili-
ci és alellenc -a.
Alemania Alemanya.
Alemanya, República Federal d’ S’escriurà pref-
erentment Alemanya. El gentilici és alemany -a.
La capital és Berlín. Per a les referències anteri-
ors a la unificació del 1990 es pot escriure
Alemanya Occidental (o Federal) i Alemanya
Oriental.
Alemtejo Alentejo.
Alençon Ciutat de França, capital del departament
de l’Orne.
Alentejo Regió de Portugal. El gentilici és alentejà
-ana.
Alenyà Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
gentilici és alenyanenc -a.
Alénya Alenyà.
Alenzón Alençon.
Aléoutes Aleutianes.
Alep Ciutat de Síria.
Alepo, Aleppo Alep.
Alessandria Ciutat d’Itàlia.
Aleutianes, illes Arxipèlag dels EUA.
Alexandreta, Alexandrette Iskenderun.
Alexandria Nom que reben una ciutat d’Egipte i
una altra dels Estats Units (a l’estat de Virgínia).
El gentilici és alexandrí -ina.
Alexandrie Alexandria.
Alfafar Municipi de l’Horta (València). El gentilici és
alfafareny -a.
Alfafara Municipi del Comtat (Alacant). El gentilici
és alfafarenc -a.
Alfahuir Alfauir.
Alfar El Far d’Empordà.
Alfara d’Algímia, Alfara de Algimia Alfara de la
Baronia.
Alfara de Carles Municipi del Baix Ebre
(Tarragona). El gentilici és alfarenc -a.
Alfara de la Baronia Municipi del Camp de
Morvedre (València). El gentilici és alfareny -a.
Alfara del Patriarca Municipi de l’Horta
(València). El gentilici és alfarer -a.
Alfarb Municipi de la Ribera Alta (València). El gen-
tilici és alfarbí -ina.
Alfarp Alfarb.
278
/ Llibre d’Estil
Alfarràs Municipi del Segrià (Lleida). El gentilici és
alfarrassí -ina.
Alfarrasí Municipi de la Vall d’Albaida (València). El
gentilici és alfarrasiner -a.
Alfàs del Pi, l’ Municipi de la Marina Baixa
(Alacant). El gentilici és alfassí -ina.
Alfauir Municipi de la Safor (València). El gentilici
és alfauireny -a.
Alfaz del Pi L’Alfàs del Pi.
Alfeo Alfeu.
Alfés Municipi del Segrià (Lleida).
Alfeu Riu de Grècia.
Alfiós Alfeu.
Alfondeguilla Fondeguilla.
Alforí, l’ Municipi de la Vall d’Albaida (València). El
gentilici és alforiner -a.
Alforja Municipi del Baix Camp (Tarragona). El
gentilici és alforgenc -a.
Algaida Municipi de Mallorca Oriental (Balears). El
gentilici és algaidí -ina.
Algar Municipi del Camp de Morvedre (València).
El gentilici és algarí -ina.
Algar de Palancia Algar.
Algarve Regió de Portugal. El gentilici és algarvès
-esa.
Algeciras Algesires.
Algemesí Municipi de la Ribera Alta (València). El
gentilici és algemesinenc -a.
Alger Capital d’Algèria. El gentilici és algerí -ina.
Algeri Algèria.
Algèria La capital és Alger. El gentilici és algerià
-ana.
Algérie, Algerien Algèria.
Algerri Municipi de la Noguera (Lleida). El gentilici
és algerrià -ana.
Algesires Ciutat de Cadis.
Alghero L’Alguer.
Algier Algèria.
Algiers Alger.
Algímia d’Alfara Algímia de la Baronia.
Algímia d’Almonesir Municipi de l’Alt Palància
(Castelló). El gentilici és algimià -ana.
Algimia de Alfara Algímia de la Baronia.
Algimia de Almonacid Algímia d’Almonesir.
Algímia de la Baronia Municipi del Camp de
Morvedre (València). El gentilici és algimià -ana.
Alginet Municipi de la Ribera Alta (València). El
gentilici és alginetí -ina.
Algorfa Municipi del Baix Segura (Alacant).
Alguaire Municipi del Segrià (Lleida). El gentilici és
alguairenc -a.
Algueña L’Alguenya.
Alguenya, l’ Municipi del Vinalopó Mitjà (Alacant).
El gentilici és alguenyer -a.
Alguer, l’ Ciutat de l’illa de Sardenya. El gentilici és
alguerès -esa.
Alhucemas Al-Hoceima.
El Periódico de Catalunya
 a
Llibre d’Estil / TOPÒNIMS A
Alicante Alacant. Alps Càrnics Regió dels Alps orientals, entre Itàlia
Alins Municipi del Pallars Sobirà (Lleida). i Àustria.
Alins de Vallferrera Alins. Alps Marítims Departament de França. La capital
Alinyà Poble del municipi de Fígols i Alinyà (Alt és Niça.
Urgell). Alpuente Alpont.
Alió Municipi de l’Alt Camp (Tarragona). El gentilici Alpujarras, Las Comarca d’Andalusia.
és alionenc -a. Alqueria d’Asnar, l’ Municipi del Comtat (Alacant).
Alkiza Municipi de Guipúscoa. El gentilici és alquerià -ana.
Alma-Ata Antiga capital del Kazakhstan. Alquería de Aznar L’Alqueria d’Asnar.
Almacelles Municipi del Segrià (Lleida). El gentilici Alqueria de la Comtessa, l’ Municipi de la Safor
és almacellenc -a. (València). El gentilici és alquerià -ana.
Almácera Almàssera. Alquería de la Condesa L’Alqueria de la
Almàssera Municipi de l’Horta (València). El gen- Comtessa.
tilici és almasserí -ina. Alquerías del Niño Perdido Les Alqueries de la
Almassora Municipi de la Plana Alta (Castelló). El Plana.
gentilici és almassorí -ina. Alqueries de la Plana, les Municipi de la Plana
Almatret Municipi del Segrià (Lleida). El gentilici és Baixa (Castelló).
almatretà -ana. Alquiza Alkiza.
Almaty Alma-Ata. Alsace Alsàcia.
Almazora Almassora. Alsàcia Regió de França. La capital és Estrasburg.
Almedíjar Almedíxer. El gentilici és alsacià -ana.
Almedíxer Municipi de l’Alt Palància (Castelló). Alsàcia-Lorena Conjunt administratiu i polític for-
Almenar Municipi del Segrià (Lleida). El gentilici és mat per Alsàcia i Lorena que va pertànyer a
almenarenc -a. Alemanya del 1871 al 1918 i del 1940 al 1944.
Almenara Municipi de la Plana Baixa (Castelló). El Alsasua Altsasu.
gentilici és almenarenc -a. Alta Cerdanya, l’ Comarca de la Catalunya Nord.
Almeria El gentilici és almerienc -a. La capital és Montlluís. El gentilici és cerdà
Almiserà Municipi de la Safor (València). El gentili- -ana.
ci és almiseratí -ina. Altafulla Municipi del Tarragonès (Tarragona). El
Almiserat Almiserà. gentilici és altafullenc -a.
Almoines Municipi de la Safor (València). El gentili- Alta Garona Departament de França. La capital
ci és almoiner -a. és Tolosa.
Almonacid Almonesir. Altai Serralada de l’Àsia central.
Almonesir (vall d’) Zona de l’Alt Palància que Altaj Altai.
inclou els municipis d’Algímia d’Almonesir i la Alt Àneu Municipi del Pallars Sobirà (Lleida).
Vall d’Almonesir. Alta Ribagorça, l’ Comarca de Catalunya. La
Almoradí Municipi del Baix Segura (Alacant). capital és el Pont de Suert. El gentilici és rib-
Almoster Municipi del Baix Camp (Tarragona). El agorçà -ana.
gentilici és almosterenc -a. Alta Saboya Alta Savoia.
Almudaina Municipi del Comtat (Alacant). El gen- Alta Savoia Departament de França a la frontera
tilici és almudainer -a. amb Suïssa. La capital és Annecy.
Almusafes Almussafes. Alt Camp, l’ Comarca de Catalunya. La capital és
Almussafes Municipi de la Ribera Baixa (València). Valls.
El gentilici és almussafeny -a. Altea Municipi de la Marina Baixa (Alacant). El gen-
Alòs de Balaguer Municipi de la Noguera (Lleida). tilici és alteà -ana.
El gentilici és alosenc -a. Altemburgo Altenburg.
Alost Aalst. Alt Empordà, l’ Comarca de Catalunya. La capital
Alp Municipi de la Baixa Cerdanya (Girona). El gen- és Figueres. El gentilici és empordanès -esa.
tilici és alpenc -a. Altenburg Ciutat d’Alemanya.
Alpens Municipi d’Osona (Barcelona). El gentilici Altin Altin Tagh.
és alpesí -ina. Altin Tagh Muntanyes de la Xina.
Alpes Cárnicos Alps Càrnics. Alt Karabakh Província de l’Azerbaidjan.
Alpes-Maritimes Alps Marítims. Alt Loira Departament de França. La capital és Le
Alpi Carniche Alps Càrnics. Puy.
Alpicat Municipi del Segrià (Lleida). El gentilici és Alt Maestrat, l’ Comarca del País Valencià. La
alpicatí -ina. capital és Albocàsser.
Alpont Municipi dels Serrans (València). Alt Marne Departament de França. La capital és

el Periódico de Catalunya 279

A TOPÒNIMS
Chaumont.
Alt Millars, l’ Comarca del País Valencià. La capi-
tal és Cirat.
Alto Adige Nom italià del Tirol del Sud. Actualment
forma part de la regió administrativa italiana del
Trentino-Alto Adige i coincideix amb la província
de Bolzano. Aquesta zona és objecte de dis-
putes amb Àustria.
Alto Adigio Alto Adige.
Alto Garona Alta Garona.
Alto Karabaj Alt Karabakh.
Alto Loira Alt Loira.
Alto Marne Alt Marne.
Alto Mijares, El L’Alt Millars.
Alto Palancia, El L’Alt Palància.
Alto Palatinado Alt Palatinat.
Alto Rin Alt Rin.
Altorricó, Altorricón El Torricó.
Altos Alpes Alts Alps.
Alto Saona Alt Saona.
Altos de Chiapas Regió de Mèxic.
Altos de Sena Alts de Sena.
Altos Pirineos Alts Pirineus.
Alto Volta Alt Volta.
Alt Palància, l’ Comarca del País Valencià. La
capital és Sogorb.
Alt Palatinat Districte de Baviera.
Alt Penedès, l’ Comarca de Catalunya. La capital
és Vilafranca del Penedès. El gentilici és
penedesenc -a.
Alt Rin Departament de França. La capital és
Colmar.
Altron Poble del municipi de Sort (Pallars Sobirà).
Alts Alps Departament de França. La capital és
Gap.
Alt Saona Departament de França. La capital és
Vezoul.
Altsasu Municipi de Navarra.
Alts de Sena Departament de França. La capital
és Nanterre.
Alts Pirineus Departament de França. La capital
és Tarba.
Altun Altin Tagh.
Altura Municipi de l’Alt Palància (Castelló).
Alt Urgell, l’ Comarca de Catalunya. La capital és
la Seu d’Urgell. El gentilici és urgellenc -a.
Alt Vinalopó, l’ Comarca del País Valencià. La
capital és Villena.
Alt Volta Nom anterior de Burkina Faso. Va adop-
tar l’actual denominació l’any 1985.
Altzo Municipi de Guipúscoa.
Alvèrnia Regió de França. La capital és
Clarmont-Ferrand. El gentilici és alvernès -esa.
Alzira Capital de la Ribera Alta (València). El gen-
tilici és alzireny -a.
Alzo Altzo.
Amán Amman.
280
/ Llibre d’Estil
Amazonas Nom d’un estat del Brasil (capital,
Manaus) i d’un territori de Veneçuela (capital,
Puerto Ayacucho).
Amazones Riu d’Amèrica del Sud.
Amberes Anvers.
Amboina Ambon.
Ambon Ciutat d’Indonèsia, capital de les
Moluques, a l’illa del mateix nom.
Amburgo Hamburg.
Amélie-les-Bains-Palalda Els Banys d’Arles i
Palaldà.
Amer Municipi de la Selva (Girona). El gentilici és
amerenc -a.
americà -ana Natural de qualsevol país
d’Amèrica. No és sinònim de nord-americà o
estatunidenc. Ianqui té sentit despectiu.
Amèrica No s’ha d’utilitzar com a sinònim dels
EUA.
Amèrica Llatina, (l’) Usarem preferentment aque-
sta expressió, en lloc d’Hispanoamèrica o
Iberoamèrica.
American Samoa Samoa Nord-americana.
Ametlla del Vallès, l’ Municipi del Vallès Oriental
(Barcelona). El gentilici és ametllatà -ana.
Ametlla de Mar, l’ Municipi del Baix Ebre
(Tarragona). El gentilici és caler -a.
Amezketa Municipi de Guipúscoa.
Amézqueta Amezketa.
Amiens Ciutat de França, capital de la regió de
Picardia i del departament del Somme.
Amman Capital de Jordània.
Amorebieta-Etxano Municipi de Biscaia.
Escriurem simplement Amorebieta.
Amoy Xiamen.
Ampolla, l’ Municipi del Baix Ebre (Tarragona).
Amposta Capital del Montsià (Tarragona). El gen-
tilici és ampostí -ina.
Amrítsar Ciutat de l’Índia, a l’estat del Panjab.
Amsterdam Capital dels Països Baixos.
Amur Riu de l’Àsia.
Anadir Riu de Sibèria.
Anadyr Anadir.
Anam Annam.
Añana Municipi d’Àlaba.
Añana Gatzaga Añana.
Anapurna Annapurna.
Anazarba Antiga ciutat de la Cilícia.
Anazarbe, Anazarbus Anazarba.
Anchan Anshan.
Anching Anqing.
Ancinhà Ancinyà.
Ancinyà Municipi de la Fenolleda (Catalunya
Nord).
Ancio Anzio.
Ancira, Ancyra Antic nom d’Ankara.
Anda Ciutat de la Xina.
Andalucía Andalusia.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS
Andalus, Al- No és sinònim d’Andalusia. Designa
els territoris que a la península Ibèrica van
quedar sota domini musulmà.
Andalusia El gentilici és andalús -usa.
Andijan Ciutat de l’Uzbekistan.
Andilla Municipi dels Serrans (València).
Andizhán Andijan.
Andoain Municipi de Guipúscoa.
Andorra La capital és Andorra la Vella. El gentilici
és andorrà -ana.
Andorra la Vella Capital d’Andorra.
Andraitx Andratx.
Andratx Municipi de Mallorca Occidental (Balears).
El gentilici és andritxol -a.
Andrinople, Andrinópolis Adrianòpolis.
Angeles, Los Ciutat dels EUA.
Angers Ciutat de França. Capital d’Anjou. El gen-
tilici és angeví -ina.
Anglaterra És un dels quatre països que formen el
Regne Unit i un dels tres que formen la Gran
Bretanya. És incorrecte escriure Anglaterra
quan ens referim a la Gran Bretanya o al Regne
Unit. No obstant, sí que és vàlida l’expressió
«reina d’Anglaterra». El gentilici és anglès -esa,
no britànic -ànica.
Anglès Municipi de la Selva (Girona). El gentilici és
anglesenc -a.
Angles, els Municipi del Capcir (Catalunya Nord).
El gentilici és anglesenc -a.
Angles, Les Els Angles.
Anglesola Municipi de l’Urgell (Lleida). El gentilici
és anglesolí -ina.
Anglonormandes, illes Arxipèlag britànic del
canal de la Mànega. Comprèn dues illes princi-
pals, Jersey i Guernsey, i set illots, entre ells
Sark i Alderney.
Angola La capital és Luanda. El gentilici és
angolès -esa.
Angora Antic nom d’Ankara.
Angostrina i Vilanova de les Escaldes Municipi
de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord). El gentilici
és angostrinès -esa.
Angoulême Angulema.
Angoustrine-Villeneuve-des-Escaldes
Angostrina i Vilanova de les Escaldes.
Anguila Anguilla.
Anguilla Illa de les Petites Antilles. La capital és
The Valley.
Angulema Ciutat de França.
Anhouei Anhui.
Anhui Província de la Xina.
Anhwei Anhui.
Anjou Regió de França. La capital és Angers. El
gentilici és angeví -ina.
Anjui Anhui.
Ankara Capital de Turquia.
Anking Anqing.
el Periódico de Catalunya
a
A
Anna Municipi de la Canal de Navarrés (València).
Annaba Ciutat d’Algèria anomenada antigament
Bona.
Annam Regió del Sud-est Asiàtic. El gentilici és
annamita.
Annapolis Ciutat dels EUA, capital de l’estat de
Maryland.
Annapurna Serralada de l’Himàlaia, al Nepal.
Annecy Ciutat de França, capital del departament
de l’Alta Savoia.
Annobón Nom anterior de Pagalu, illot de Guinea
Equatorial.
Anoeta Municipi de Guipúscoa.
Anoia Comarca de Catalunya. La capital és
Igualada. El gentilici és anoienc -a.
Anqing Ciutat de la Xina.
Anserall Poble i capital del municipi de les Valls de
Valira (Alt Urgell).
Anshan Ciutat de la Xina.
Ansignan, Ansinhà Ancinyà.
Anta Anda.
Antakya Ciutat de Turquia coneguda anteriorment
per Antioquia.
Antalia Antalya.
Antalya Ciutat de Turquia.
Antananarivo Capital de Madagascar.
Antàrtica Antàrtida.
Antàrtida Conjunt continental i insular del pol Sud.
Antella Municipi de la Ribera Alta (València). El
gentilici és antellà -ana.
Antibes Antíbol.
Antíbol Ciutat de França.
Antigua Illa de les Antilles Britàniques, del grup de
Sotavent.
Antigua i Barbuda Estat de les Petites Antilles
que comprèn les illes Antigua, Barbuda i
Redonda. La capital és Saint John’s.
Antilles, les Arxipèlag de Centreamèrica. El gen-
tilici és antillà -ana.
Les illes Antilles es divideixen en les Bahames,
les Grans Antilles i les Petites Antilles. Les illes
principals de les Bahames, conjunt de gairebé
700 illes, són Andros, Gran Bahama i Great
Abaco. Les Grans Antilles són Cuba,
Hispaniola, Jamaica i Puerto Rico. Les Petites
Antilles estan formades per Trinitat, Tobago,
Barbados i els grups de Sobrevent i Sotavent.
Les illes de Sobrevent són Guadeloupe, Marie-
Galante, Dominica, Martinica, Saint Lucia, Saint
Vincent, les Grenadines i Grenada. Les de
Sotavent se subdivideixen en dos grups: un el
componen Aruba, Curaçao, Bonaire, Las Aves,
Los Roques, La Orchila, Tortuga i Margarita,
com a illes principals; l’altre el formen
Montserrat, Antigua, Redonda, Sint Eustatius,
Nevis, Saint Christopher, Sint Maarten,
Barbuda, Anguilla i les illes Verges.
281
A TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Antilles Holandeses Grup d’illes de l’arxipèlag de Ararch, El Larraix.

les Petites Antilles, al Carib. Està compost per Aras de los Olmos Ares dels Oms.
Sint Eustatius, Saba, Sint Maarten (la part Arbeca Municipi de les Garrigues (Lleida). El gen-
septentrional pertany a França), Curaçao i tilici és arbequí -ina.
Bonaire. Arboç, l’ Municipi del Baix Penedès (Tarragona). El
Antilles, mar de les També anomenat mar Carib. gentilici és arbocenc -a.
Antioquia Departament i ciutat de Colòmbia. El Arboçols Municipi del Conflent (Catalunya Nord).
gentilici és antioquè -ena. El gentilici és arboçolès -esa.
Antioquía Antakya. Arbolí Municipi del Baix Camp (Tarragona). El gen-
Antwerp, Antwerpen Anvers. tilici és arbolinenc -a.
Antzuola Municipi de Guipúscoa. Arboussols Arboçols.
Anvers Ciutat de Bèlgica. Arbúcies Municipi de la Selva (Girona). El gentilici
Anversa Anvers. és arbucienc -a.
Anzio Ciutat d’Itàlia. Arbussols Arboçols.
Anzuola Antzuola. Arcàdia Regió de Grècia.
Aomen Macau. Arcángel Arkhànguelsk.
Apalatxes Cadena muntanyosa d’Amèrica del Arcavell Poble del municipi de les Valls de Valira
Nord. (Alt Urgell).
Appalachian Apalatxes. Arcila Asilah.
Apúlia Pulla. Ardéal Transsilvània.
Aqaba Ciutat de Jordània i golf del mar Roig. Ardenes Departament de França. La capital és
Aqmola Astana. Charleville-Mézières.
Aquin Aquino. Ardenes, les Regió natural de Bèlgica i
Aquino Ciutat d’Itàlia. Luxemburg.
Aquisgrà Ciutat d’Alemanya. Areatza Municipi de Biscaia.
Aquisgrán Aquisgrà. Arechavaleta Aretxabaleta.
Aquitaine Aquitània. Arén Areny de Noguera.
Aquitània Regió de França. La capital és Bordeus. Arens de Lledó Arenys de Lledó.
El gentilici és aquità -ana. Areny de Noguera Municipi de l’Alta Ribagorça
AR Abreviatura postal de l’estat d’Arkansas. (Osca). El gentilici és arenyol -a.
Arabia Saudí Aràbia Saudita. Arenys de Lledó Municipi del Matarranya (Terol).
Aràbia Saudita, (l’) La capital és Riad. El gentilici El gentilici és arenyol -a.
és saudita. Arenys de Mar Municipi del Maresme (Barcelona).
Aràbic, golf Golf Pèrsic. El gentilici és arenyenc -a.
Aracaldo Arakaldo. Arenys de Munt Municipi del Maresme
Aragó El gentilici és aragonès -esa. (Barcelona). El gentilici és arenyenc -a.
Araguaia Riu del Brasil. Ares del Maestrat Municipi de l’Alt Maestrat
Araguaya Araguaia. (Castelló). El gentilici és arenc -a.
Arakaldo Municipi de Biscaia. Ares del Maestre Ares del Maestrat.
Aral, mar d’ Gran llac salat de l’Àsia, entre el Ares dels Oms Municipi dels Serrans (València).
Kazakhstan i l’Uzbekistan. Aretxabaleta Municipi de Guipúscoa.
Aralsee Mar d’Aral. Arezzo Ciutat d’Itàlia. El gentilici és aretí -ina.
Arama Municipi de Guipúscoa. Argel Alger.
Aramaio Municipi d’Àlaba. Argelaguer Municipi de la Garrotxa (Girona). El
Aramunt Poble del municipi de Conca de Dalt gentilici és argelaguenc -a.
(Pallars Jussà). Argelers Municipi del Rosselló (Catalunya Nord).
Aramayona Aramaio. El gentilici és argelerenc -a.
Aransa Arànser. Argelès-sur-Mer Argelers.
Arànser Poble del municipi de Lles (Baixa Argeleta Municipi de l’Alt Millars (Castelló).
Cerdanya). Argelia Algèria.
Arantzazu Municipi de Biscaia. Argelita Argeleta.
Arañuel Aranyuel. Argençola Municipi de l’Anoia (Barcelona). El gen-
Aranyó, l’ Poble del municipi dels Plans de Sió tilici és argençolenc -a.
(Segarra). Argentera, l’ Municipi del Baix Camp (Tarragona).
Aranyuel Municipi de l’Alt Millars (Castelló). El gentilici és argenterenc -a.
Aránzazu Arantzazu. Argenteuil Ciutat de França.
Ararat Muntanya de Turquia. Argentina, (l’) La capital és Buenos Aires. El gen-

282 El Periódico de Catalunya

 a
Llibre d’Estil / TOPÒNIMS A
tilici és argentí -ina. Asam Assam.
Argentona Municipi del Maresme (Barcelona). El Ascània Aschersleben.
gentilici és argentoní -ina. Ascensió, illa de l’ Illa de l’Atlàntic. Colònia
Argirocastro Gjirokastër. britànica.
Argòvia Aargau. Aschersleben Ciutat d’Alemanya.
Arhangelsk Arkhànguelsk. Ascó Municipi de la Ribera d’Ebre (Tarragona). El
Ariany Municipi de Mallorca Oriental (Balears). El gentilici és asconenc -a.
gentilici és arianyer -a. Ascoli Piceno Ciutat d’Itàlia.
Ariège Nom d’un riu de França, a Occitània, i d’un Ashanti Regió de Ghana.
departament de França. Ashjabad Aixkhabad.
Arièja Ariège. Asjabad Aixkhabad.
Aristot Poble del municipi del Pont de Bar (Alt Asilah Port del Marroc.
Urgell). Asís Assís.
Ariz Abreviatura d’Arizona. Asp Capital del Vinalopó Mitjà (Alacant).
Arizona Estat dels EUA. La capital és Phoenix. Aspa Municipi del Segrià (Lleida).
Arjánguelsk Arkhànguelsk. Aspe Asp.
Ark Abreviatura d’Arkansas. Aspen Ciutat dels EUA.
Arkángel Arkhànguelsk. Assam Estat de l’Índia. El gentilici és assamès
Arkansas Estat dels EUA. La capital és Little -esa.
Rock. Assen Ciutat dels Països Baixos.
Arkhangel Arkhànguelsk. Assís Ciutat d’Itàlia.
Arkhànguelsk Ciutat de Rússia. Assise, Assisi Assís.
Arle Ciutat de França. Assuam Assuan.
Arles Municipi del Vallespir (Catalunya Nord). El Assuan Ciutat d’Egipte.
gentilici és arlès -esa. També és el nom francès Assuévar Municipi de l’Alt Palància (Castelló).
de la ciutat d’Arle. Astana Capital del Kazakhstan.
Arles-sur-Tech Arles. Asteasu Municipi de Guipúscoa.
Armanija Armènia. Astigarraga Municipi de Guipúscoa.
Armenia Nom de diversos municipis i ciutats del Astracán, Astrachan, Astrahan, Astrakan
Salvador i Colòmbia. Astrakhan.
Armènia La capital és Erevan. El gentilici és Astrakhan Ciutat de Rússia.
armeni -ènia. Astúries El gentilici és asturià -ana.
Armentera, l’ Municipi de l’Alt Empordà (Girona). Asuán Assuan.
El gentilici és armenterenc -a. Asunción Capital del Paraguai.
Arnes Municipi de la Terra Alta (Tarragona). El gen- Ataun Municipi de Guipúscoa.
tilici és arnerol -a. Atenas, Atene Atenes.
Arrancudiaga Arrankudiaga. Atenes Capital de Grècia. El gentilici és atenès
Arrankudiaga Municipi de Biscaia. -esa.
Arrasate Municipi de Guipúscoa. Athen, Athènes, Athens Atenes.
Arres Municipi de la Vall d’Aran (Lleida). Athos, mont Muntanya de Grècia. També és
Arsèguel Municipi de l’Alt Urgell (Lleida). anomenada Hágion Oros, ‘muntanya santa’.
Artà Municipi de Mallorca Oriental (Balears). El Àtica Regió de Grècia. La capital és Atenes. El
gentilici és artanenc -a. gentilici és àtic -a.
Artana Municipi de la Plana Baixa (Castelló). El Attiké, Attique Àtica.
gentilici és artaner -a. Atxondo Municipi de Biscaia.
Arteijo Arteixo. Atzeneta d’Albaida Municipi de la Vall d’Albaida
Arteixo Municipi de la Corunya. (València). El gentilici és atzenetí -ina.
Artés Municipi del Bages (Barcelona). El gentilici Atzeneta del Maestrat Municipi de l’Alcalatén
és artesenc -a. (Castelló). El gentilici és atzenetí -ina.
Artesa de Lleida Municipi del Segrià (Lleida). El Atzúvia, l’ Municipi de la Marina Alta (Alacant). El
gentilici és artesenc -a. gentilici és atzuvià -ana.
Artesa de Segre Municipi de la Noguera (Lleida). Aubervilliers Ciutat de França.
El gentilici és artesà -ana. Augsbourg Augsburg.
Artois Regió de França. Augsburg Ciutat d’Alemanya.
Aruba Illa del mar de les Antilles, prop del litoral de Augsburgo Augsburg.
Veneçuela. Aulesti Municipi de Biscaia.
AS Abreviatura de Samoa Nord-americana. Aurenja Ciutat de França.

el Periódico de Catalunya 283

A TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Austin Ciutat dels EUA.

Australàsia Oceania.
Austràlia La capital és Canberra. El gentilici és
australià -ana.
Àustria El nom oficial és República d’Àustria. La
capital és Viena. El gentilici és austríac -a.
Auvergne, Auvernia Alvèrnia.
Avellanes i Santalinya, les Les Avellanes i Santa
Linya.
Avellanes i Santa Linya, les Municipi de la
Noguera (Lleida).
Aventí Un dels set turons de Roma.
Aventino Aventí.
Avià Municipi del Berguedà (Barcelona). El gentilici
és avianès -esa.
Avignon Avinyó (França).
Àvila El gentilici és avilès -esa.
Aviñón Avinyó (França).
Avinyó Municipi del Bages (Barcelona). El gentilici
és avinyonès -esa.
Avinyó Ciutat de França. El gentilici és avinyonès
-esa.
Avinyonet del Penedès Municipi de l’Alt Penedès
(Barcelona). El gentilici és avinyonetenc -a.
Avinyonet de Puigventós Municipi de l’Alt
Empordà (Girona). El gentilici és avinyonenc -a.
Ax-les-Thermes Ciutat de França.
Ayelo de Malferit Aielo de Malferit.
Ayelo de Rugat Aielo de Rugat.
Ayguatèbia i Talau, Ayguatébia-Talau
Aiguatèbia i Talau.
Ayion Óros Athos.
Ayódar Aiòder.
Ayora Aiora.
AZ Abreviatura postal de l’estat d’Arizona.
Azbine Aïr.
Azcoitia Azkoitia.
Azerbaidjan, (l’) La capital és Bakú. El gentilici és
azerbaidjanès -esa.
Azerbaidjan Occidental Província de l’Iran. La
capital és Urmia.
Azerbaidjan Oriental Província de l’Iran. La capi-
tal és Tabriz.
Azerbaidzhan, Azerbaiján, Azerbaitjan,
Azerbaiyán Azerbaidjan.
Azkoitia Municipi de Guipúscoa.
Azores Açores.
Azpeitia Municipi de Guipúscoa.
Azuébar Assuévar.
Azurküste Costa Blava.
Azzorre Açores.

284 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS
Bb
Babilònia L’adjectiu relatiu a aquesta ciutat és
babilònic -a. El gentilici és babiloni -ònia.
Badajoz Ciutat i província d’Extremadura.
Badalona Municipi del Barcelonès (Barcelona). El
gentilici és badaloní -ina.
Baden-Baden Ciutat d’Alemanya.
Baden-Wurtemberg Baden-Württemberg.
Baden-Württemberg Land d’Alemanya. La capi-
tal és Stuttgart.
Badia del Vallès Municipi del Vallès Occidental
(Barcelona). El gentilici és badienc -a.
Baells Municipi de la Llitera (Osca). El gentilici és
baellà -ana.
Bagà Municipi del Berguedà (Barcelona). El gentili-
ci és baganès -esa.
Bagdad Capital de l’Iraq. El gentilici és bagdadí
–ina.
Bages (municipi) Bages de Rosselló.
Bages, el Comarca de Catalunya. La capital és
Manresa. El gentilici és bagenc -a.
Bages de Rosselló Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és bagenc -a.
Baghdad Bagdad.
Bagnères-de-Luchon Ciutat de França.
Bahama, Bahamas Bahames.
Bahames La capital és Nassau.
Bahia Estat del Brasil. La capital és Salvador, a
vegades anomenada també Bahia o Salvador
de Bahia.
Bahía Blanca Ciutat de l’Argentina.
Baho, Bahó Baó.
Bahrain Emirat del golf Pèrsic. La capital és
Manama. El gentilici és bahrainès –esa.
Bahrayn, Bahréin Bahrain.
Baía Bahia.
Baicheng Ciutat de la Xina.
Baikonur Ciutat del Kazakhstan.
Baile Átha Cliath Dublín.
Baillestavy Vallestàvia.
el Periódico de Catalunya
B
Baiona Nom d’un municipi de Pontevedra i d’un
altre del País Basc francès.
Bairiki Capital de Kiribati.
Baixa Àustria Província d’Àustria. La capital és
Viena.
Baixa Califòrnia Estat de Mèxic. La capital és
Mexicali. El gentilici és baixcalifornià -ana.
Baixa Cerdanya, la Comarca de Catalunya. La
capital és Puigcerdà. El gentilici és cerdà -ana.
Baixa Lusàcia Regió d’Alemanya.
Baixàs Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
gentilici és baixanenc -a.
Baixa Saxònia Land d’Alemanya. La capital és
Hannover.
Baixa Ribagorça, la Comarca d’Aragó. La capital
és Benavarri.
Baix Camp, el Comarca de Catalunya. La capital
és Reus.
Baix Cinca, el Comarca d’Aragó. La capital és
Fraga.
Baix Ebre, el Comarca de Catalunya. La capital és
Tortosa.
Baix Empordà, el Comarca de Catalunya. La
capital és la Bisbal d’Empordà. El gentilici és
empordanès -esa.
Baixkíria República de la Federació Russa. La
capital és Ufa. El gentilici és baixkir -a.
Baix Llobregat, el Comarca de Catalunya. La
capital és Sant Feliu de Llobregat. El gentilici és
baixllobregatí -ina.
Baix Maestrat, el Comarca del País Valencià. La
capital és Vinaròs.
Baix Pallars Municipi del Pallars Sobirà (Lleida).
Baix Penedès, el Comarca de Catalunya. La cap-
ital és el Vendrell. El gentilici és penedesenc -a.
Baix Segura, el Comarca del País Valencià. La
capital és Oriola.
Baix Vinalopó, el Comarca del País Valencià. La
capital és Elx.
285
B TOPÒNIMS
Bakio Municipi de Biscaia.
Bakú Capital de l’Azerbaidjan.
Balaguer Capital de la Noguera (Lleida). El gentili-
ci és balaguerí -ina.
Baldellou Valldellou.
Bâle Basilea.
Balear, mar Mar de les illes Balears.
Balears, les La capital és Palma de Mallorca. El
gentilici és balear.
Balenyà Municipi d’Osona (Barcelona). El gentilici
és hostalenc -a.
Balgarija Bulgària.
Balmaseda Municipi de Biscaia.
Balones Municipi del Comtat (Alacant). El gentilici
és baloner -a.
Balsareny Municipi del Bages (Barcelona). El gen-
tilici és balsarenyenc -a.
Bamako Capital de Mali.
Bamberg Ciutat d’Alemanya.
Bamberga Bamberg.
Baña, A Municipi de la Corunya.
Bañalbufar Banyalbufar.
Bandar Seri Begawan Capital de Brunei.
Bañeres Banyeres de Mariola.
Bangal Bengala.
Bangalore Ciutat de l’Índia.
Bangazi Bengasi.
Bangkok Capital de Tailàndia.
Bangladés Bangla Desh.
Bangladesh Bangla Desh.
Bangla Desh La capital és Dacca. El gentilici és
bangladeshià-ana, no bengalí -ina. Bengalí és el
grup ètnic que pobla Bangla Desh i l’Estat indi
de Bengala Occidental.
Banhera-de-Luishon, Banheras de Luchon (o
de Luishon), Banhèras de Luishon
Bagnères-de-Luchon.
Bania Luka Banja Luka.
Banja Luka Ciutat de la república de Bòsnia i
Hercegovina.
Banjul Capital de Gàmbia. Abans anomenada
Bathurst.
Banya d’Àfrica Àrea geogràfica al nord-est del
continent africà, entre l’oceà Índic i el mar Roig.
Està formada per Somàlia, Djibouti i Etiòpia.
Banyalbufar Municipi de Mallorca Occidental
(Balears). El gentilici és banyalbufarí -ina.
Banyeres del Penedès Municipi del Baix
Penedès (Tarragona). El gentilici és banyerenc
-a.
Banyeres de Mariola Municipi de l’Alcoià
(Alacant). El gentilici és banyerí -ina.
Banyoles Capital del Pla de l’Estany (Girona). El
gentilici és banyolí -ina.
Banys d’Arles i Palaldà, els Municipi del Vallespir
(Catalunya Nord). El gentilici és arlès -esa i
palaldanenc -a.
286
/ Llibre d’Estil
Banyuls de la Marenda Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és banyulenc -a.
Banyuls dels Aspres Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és banyulenc -a.
Banyuls-sur-Mer Banyuls de la Marenda.
Baó Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
gentilici és baotenc -a.
Baoding Baoting.
Baoting Ciutat de la Xina.
Baotou Ciutat de la Xina.
Baqueira-Beret Vaquèira-Beret.
Baquio Bakio.
Baracaldo Barakaldo.
Barakaldo Municipi de Biscaia.
Barbadanes Barbadás.
Barbadás Municipi d’Ourense.
Barbados La capital és Bridgetown.
Barbastre Ciutat d’Osca.
Barbastro Barbastre.
Barbens Municipi del Pla d’Urgell (Lleida).
Barberà de la Conca Municipi de la Conca de
Barberà (Tarragona). El gentilici és barberenc
-a.
Barberà del Vallès Municipi del Vallès Occidental
(Barcelona). El gentilici és barberenc -a.
Barcarès, el Municipi del Rosselló (Catalunya
Nord). El gentilici és barcaresenc -a.
Barcarès, Le El Barcarès.
Barcelona Capital del Barcelonès (Barcelona).
Està dividida en 10 districtes: Ciutat Vella, les
Corts, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou
Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Sants-Montjuïc
i Sarrià-Sant Gervasi. El gentilici és barceloní
-ina.
Barcelonès, el Comarca de Catalunya. La capital
és Barcelona. El gentilici és barcelonès -esa.
Barcheta Barxeta.
Barco, O Municipi d’Ourense.
Barinas Nom d’un estat de Veneçuela i de la cap-
ital d’aquest estat.
Baroda Vadodara.
Baronia de Rialb, la Municipi de la Noguera
(Lleida). El gentilici és rialpenc -a.
Barracas Barraques.
Barraques Municipi de l’Alt Palància (Castelló).
Barrica Barrika.
Barrika Municipi de Biscaia.
Barruera Poble i capital del municipi de la Vall de
Boí (Alta Ribagorça).
Barx Municipi de la Safor (València). El gentilici és
barxer -a.
Barxeta Municipi de la Costera (València). El gen-
tilici és barxetà -ana.
Bàscara Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El
gentilici és bascarenc -a.
Basel Basilea.
Basilea Ciutat de Suïssa.
El Periódico de Catalunya
 b
Llibre d’Estil / TOPÒNIMS B
Baskortostán Baixkíria. Beira Baja Beira Baixa.
Basle Basilea. Beirout Beirut.
Basora, Al-Basra, Basrah Bàssora. Beirut Capital del Líban. No s’ha de confondre
Bassella Municipi de l’Alt Urgell (Lleida). amb Bayreuth, ciutat d’Alemanya.
Basses-Alpes Prealps. Beit Sahour, Beit Sahur Bet Sahur.
Bàssora Ciutat de l’Iraq. El gentilici és bassorí -ina. Beizama Municipi de Guipúscoa.
Bastia Ciutat de Còrsega. Beja Ciutat de Portugal.
Bastida, la Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). Béja Ciutat de Tunísia.
El gentilici és bastidenc -a. Bejaia Bugia.
Bastide, La La Bastida. Bejís Begís.
Basutoland Nom anterior de Lesotho. Va adoptar Bekaa Beqaa.
la nova denominació el 1966. Belau Palau.
Batàvia Nom anterior de Jakarta. Va adoptar la Belauntza Municipi de Guipúscoa.
nova denominació el 1949. Belaunza Belauntza.
Batea Municipi de la Terra Alta (Tarragona). El gen- Belém Nom d’una ciutat del Brasil (anomenada
tilici és bateà -ana. anteriorment Pará) i d’un barri de Lisboa.
Bathurst Nom anterior de Banjul (Gàmbia). Va Belén Betlem.
adoptar la nova denominació el 1973. Bélesta, Belestar, Belestar-de-la-Frontiera
Bau Baó. Bellestar de la Frontera.
Bausén Municipi de la Vall d’Aran (Lleida). Belgard Bialogard.
Bavaria Baviera. Bèlgica La capital és Brussel·les. El gentilici és
Baviera Land d’Alemanya. La capital és Munic. El belga.
gentilici és bavarès -esa. Bèlgida Municipi de la Vall d’Albaida (València). El
Bavière, Bayern Baviera. gentilici és belgidà -ana.
Bayona Baiona. Belgie, Belgien, Belgio, Belgique, Belgium
Bayonne Baiona (França). Bèlgica.
Bayreuth Ciutat d’Alemanya. No s’ha de confon- Belgrad Capital de Sèrbia. El gentilici és belgradès
dre amb la capital del Líban, Beirut. -esa.
Bayrut Beirut. Belgrade, Belgrado Belgrad.
BCN Aquesta abreviatura només es pot utilitzar als Belianes Municipi de l’Urgell (Lleida). El gentilici és
titulars i per referir-se exclusivament a la ciutat belianenc -a.
de Barcelona. Belice Belize.
BDR RFA. Belize La capital és Belmopan.
Bearn Regió històrica de França. La capital és Bellaguarda Municipi de les Garrigues (Lleida).
Pau. El gentilici és bearnès -esa. Bellcaire d’Empordà Municipi del Baix Empordà
Béarn, Bearne Bearn. (Girona). El gentilici és bellcairenc -a.
Beasain Municipi de Guipúscoa. Bellcaire d’Urgell Municipi de la Noguera (Lleida).
Beauvais Ciutat de França. El gentilici és bellcairenc -a.
Beceite Beseit. Bellestar de la Frontera Municipi de la Fenolleda
Bechí Betxí. (Catalunya Nord).
Bedia Municipi de Biscaia. Bell-lloc del Pla Municipi de la Plana Alta
Bèdja Béja. (Castelló). El gentilici és bell-lloquí -ina.
Beersheba, Beersheva Beer Sheva. Bell-lloc d’Urgell Municipi del Pla d’Urgell
Beer Sheva Ciutat d’Israel. (Lleida). El gentilici és bell-lloquí -ina.
Beerxeva Beer Sheva. Bellmunt del Priorat Municipi del Priorat
Beget Poble del municipi de Camprodon (Tarragona). El gentilici és bellmuntà -ana.
(Ripollès). Bellmunt de Mesquí Bellmunt de Sant Josep.
Begís Municipi de l’Alt Palància (Castelló). Bellmunt de Sant Josep Municipi del Matarranya
Begues Municipi del Baix Llobregat (Barcelona). El (Terol). El gentilici és bellmuntà -ana.
gentilici és beguetà -ana. Bellmunt d’Urgell Municipi de la Noguera (Lleida).
Begur Municipi del Baix Empordà (Girona). El gen- El gentilici és bellmuntenc -a.
tilici és begurenc -a. Bellprat Municipi de l’Anoia (Barcelona). El gentili-
Behring Bering. ci és bellpratenc -a.
Beijing Nom en pinyin de Pequín. Escriurem sem- Bellpuig Municipi de l’Urgell (Lleida). El gentilici és
pre Pequín. bellputxenc -a.
Beira Baixa Regió de Portugal. La ciutat principal Bellpuig Poble del municipi de Prunet i Bellpuig
és Castelo Branco. (Rosselló).

el Periódico de Catalunya 287

B TOPÒNIMS
Bellreguard Municipi de la Safor (València). El
gentilici és bellreguardí -ina.
Bellreguart Bellreguard.
Bellús Municipi de la Vall d’Albaida (València). El
gentilici és belluser -a.
Bellvei Municipi del Baix Penedès (Tarragona). El
gentilici és bellveienc -a.
Bellver de Cerdanya Municipi de la Baixa
Cerdanya (Lleida). El gentilici és bellverenc -a.
Bellvís Municipi del Pla d’Urgell (Lleida). El gentilici
és bellvisenc -a.
Belmonte de San José Bellmunt de Sant Josep.
Belmopan Capital de Belize.
Belo Horizonte Ciutat del Brasil.
Belorusija Bielorússia.
Benabarre Benavarri.
Benafer Municipi de l’Alt Palància (Castelló).
Benafigos Municipi de l’Alcalatén (Castelló). El
gentilici és benafiguí -ina.
Benagéber Benaixeve.
Benaguacil Benaguasil.
Benaguasil Municipi del Camp de Túria (València).
El gentilici és benaguasiler -a.
Benaixeve Municipi dels Serrans (València).
Benarés Ciutat de l’Índia.
Benasal Benassal.
Benasau Municipi del Comtat (Alacant). El gentilici
és benasauer -a.
Benasc Municipi de l’Alta Ribagorça (Osca).
Benasque Benasc.
Benassal Municipi de l’Alt Maestrat (Castelló). El
gentilici és benassalenc -a.
Benavarri Capital de la Baixa Ribagorça (Osca). El
gentilici és benavarrès -esa.
Benavent de Segrià Municipi del Segrià (Lleida).
El gentilici és benaventí -ina.
Benavites Municipi del Camp de Morvedre
(València). El gentilici és benaviter -a.
Benderi Bendery.
Bendery Ciutat de Moldàvia.
Benegida Beneixida.
Beneixama Municipi de l’Alt Vinalopó (Alacant). El
gentilici és beneixamí -ina.
Beneixida Municipi de la Ribera Alta (València). El
gentilici és beneixider -a.
Benejama Beneixama.
Benejússer Municipi del Baix Segura (Alacant).
Benejúzar Benejússer.
Benelux Acrònim utilitzat per a la unió econòmica
establerta el 1958 entre Bèlgica, els Països
Baixos i Luxemburg.
Benetúser Benetússer.
Benetússer Municipi de l’Horta (València). El gen-
tilici és benetussí -ina.
Benferri Municipi del Baix Segura (Alacant).
Bengal Bengala.
Bengala Regió de l’Àsia meridional (Índia i Bangla
288
/ Llibre d’Estil
Desh), entre l’Himàlaia i el golf de Bengala. El
gentilici és bengalí -ina.
Bengala Occidental Estat de l’Índia. La capital és
Calcuta.
Bengalen Bengala.
Bengaluru Bangalore.
Bengasi Ciutat de Líbia.
Ben Gázhi, Bengazi Bengasi.
Bengbu Ciutat de la Xina.
Beniarbeig Municipi de la Marina Alta (Alacant). El
gentilici és beniarbegí -ina.
Beniardà Municipi de la Marina Baixa (Alacant). El
gentilici és beniardà -ana.
Beniarjó Municipi de la Safor (València). El gentili-
ci és beniarjoter -a.
Beniarrés Municipi del Comtat (Alacant). El gentili-
ci és beniarresí -ina.
Beniatjar Municipi de la Vall d’Albaida (València).
El gentilici és beniatgí -ina.
Benicarló Municipi del Baix Maestrat (Castelló). El
gentilici és benicarlando -anda.
Benicasim Benicàssim.
Benicàssim Municipi de la Plana Alta (Castelló). El
gentilici és benicassut -uda.
Benichembla Benigembla.
Benicolet Municipi de la Vall d’Albaida (València).
El gentilici és benicoletà -ana.
Benidoleig Municipi de la Marina Alta (Alacant). El
gentilici és benidolejà -ana.
Benidorm Municipi de la Marina Baixa (Alacant). El
gentilici és benidormer -a.
Benifaió Municipi de la Ribera Alta (València). El
gentilici és benifaioner -a.
Benifairó de la Valldigna Municipi de la Safor
(València). El gentilici és benifaironer -a.
Benifairó de les Valls Municipi del Camp de
Morvedre (València). El gentilici és benifairenc
-a.
Benifallet Municipi del Baix Ebre (Tarragona). El
gentilici és benifalletenc -a.
Benifallim Municipi de l’Alcoià (Alacant). El gentili-
ci és benifallimer -a.
Benifato Municipi de la Marina Baixa (Alacant). El
gentilici és benifatut -uda.
Benifayó Benifaió.
Beniflà Municipi de la Safor (València). El gentilici
és beniflater -a.
Benigànim Municipi de la Vall d’Albaida (València).
El gentilici és beniganí -ina.
Benigembla Municipi de la Marina Alta (Alacant).
El gentilici és benigembler -era.
Benijòfar Municipi del Baix Segura (Alacant).
Benilloba Municipi del Comtat (Alacant). El gentili-
ci és benillobut -uda.
Benillup Municipi del Comtat (Alacant). El gentilici
és benilluper -a.
Benimantell Municipi de la Marina Baixa (Alacant).
El Periódico de Catalunya
 b
Llibre d’Estil / TOPÒNIMS B
El gentilici és benimantellut -uda. Berlín Oest, i Berlín Oriental o Berlín Est, segons
Benimarfull Municipi del Comtat (Alacant). El gen- de quina zona es tracti. El gentilici és berlinès
tilici és benimarfuller -a. -esa.
Benimasot Benimassot. Berlino Berlín.
Benimassot Municipi del Comtat (Alacant). El Bermudes La capital és Hamilton.
gentilici és benimassoter -a. Bern Berna.
Benimeli Municipi de la Marina Alta (Alacant). El Berna Capital de Suïssa. El gentilici és bernès
gentilici és benimelí -ina. -esa.
Benimodo Municipi de la Ribera Alta (València). El Berne Berna.
gentilici és benimodí -ina. Berrobi Municipi de Guipúscoa.
Benimuslem Municipi de la Ribera Alta (València). Bersabé, Berseba Beer Sheva.
El gentilici és benimusler -a. Besalú Municipi de la Garrotxa (Girona). El gentili-
Benín Nom actual de Dahomey. La capital és ci és besaluenc -a.
Porto-Novo. El gentilici és beninès -esa. Besançon Ciutat de França, capital de la regió del
Beniparrell Municipi de l’Horta (València). El gen- Franc Comtat.
tilici és beniparrellà -ana. Besanzón Besançon.
Benirredrà Municipi de la Safor (València). El gen- Besarabia Bessaràbia.
tilici és benirredrà -ana. Bescanó Municipi del Gironès (Girona). El gentilici
Benisa Benissa. és bescanoní -ina.
Benisanó Benissanó. Beseit Municipi del Matarranya (Terol). El gentilici
Benisoda Benissoda. és beseità -ana.
Benissa Municipi de la Marina Alta (Alacant). El Besiers Ciutat de França.
gentilici és benisser -a. Besòs Riu de Catalunya.
Benissanet Municipi de la Ribera d’Ebre Bessaràbia Regió de Moldàvia i Ucraïna.
(Tarragona). El gentilici és benissanetà -ana. Bessarabie, Bessarabija Bessaràbia.
Benissanó Municipi del Camp de Túria (València). Bétera Municipi del Camp de Túria (València). El
El gentilici és benissaner -a. gentilici és beterà -ana.
Benissoda Municipi de la Vall d’Albaida (València). Betlem Ciutat de Cisjordània. El gentilici és
El gentilici és benissodà -ana. betlemita.
Benissuera Municipi de la Vall d’Albaida Bet Sahur Localitat de Cisjordània.
(València). El gentilici és benissuerà -ana. Betxí Municipi de la Plana Baixa (Castelló). El gen-
Benisuera Benissuera. tilici és betxinenc -a.
Benitachell, Benitatxell El Poble Nou de Betxuanalàndia Nom anterior de Botswana. Va
Benitatxell. adoptar l’actual denominació el 1966.
Benlloch Bell-lloc del Pla. Beuda Municipi de la Garrotxa (Girona). El gentilici
Benxi Ciutat de la Xina. és beudanenc -a.
Beograd Belgrad. Beyrouth, Beyrut Beirut.
Beqaa Regió de l’est del Líban. Béziers Besiers.
Beranui Municipi de la Baixa Ribagorça (Osca). Bharat Índia.
Beranuy Beranui. Bhutan La capital és Thimbu. El gentilici és
Berastegi Municipi de Guipúscoa. bhutanès -esa.
Berástegui Berastegi. Biafra Regió de Nigèria. El gentilici és biafrès -esa.
Berga Capital del Berguedà (Barcelona). El gentili- Bialogard Ciutat de Polònia.
ci és berguedà -ana. Biar Municipi de l’Alt Vinalopó (Alacant). El gentilici
Bèrgam Ciutat d’Itàlia. El gentilici és bergamasc és biarut -uda.
-a. Biarritz Ciutat de França.
Bérgamo Bèrgam. Biasteri Laguardia.
Bergara Municipi de Guipúscoa. Bicorb Municipi de la Canal de Navarrés
Bergen Ciutat de Noruega. (València). El gentilici és bicorbí -ina.
Bergen (Bèlgica) Mons. Bicorp Bicorb.
Berguedà, el Comarca de Catalunya. La capital Bidegoian Municipi de Guipúscoa.
és Berga. El gentilici és berguedà -ana. Bidegoyan Bidegoian.
Bering, estret de Estret que uneix el mar dels Biel Ciutat de Suïssa.
Txuktxi (oceà Àrtic) i el mar de Bering (oceà Bielorrusia Bielorússia.
Pacífic), entre Alaska i Sibèria. Bielorússia La capital és Minsk. El gentilici és
Berlín Capital d’Alemanya. Per a referències entre bielorús -ussa.
1945 i 1990 es pot escriure Berlín Occidental o Bienne Biel.

el Periódico de Catalunya 289

B TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Bigastre Municipi del Baix Segura (Alacant). Bofutatsuana Bophuthatswana.

Bigastro Bigastre. Bofuzatsuana Bophuthatswana.
Bigues i Riells Municipi del Vallès Oriental Bogotà Capital de Colòmbia.
(Barcelona). El gentilici és biguetà -ana. Bohai Golf del mar Groc.
Bikini Atol de Micronèsia, a les illes Marshall. Bohèmia Regió de la República Txeca. El gentilici
Bilbao Capital de la província de Biscaia. El gentili- és bohemi -èmia.
ci és bilbaí -ïna. Bojador Cap del Sàhara Occidental.
Bilbo Bilbao. Bola, A Municipi d’Ourense.
Billeneta Municipi del Comtat (Alacant). El gentilici Bolbait Municipi de la Canal de Navarrés
és billener -a. (València).
Binèfar Municipi de la Llitera (Osca). El gentilici és Bolbaite Bolbait.
binefareny -a. Boleslawiec Ciutat de Polònia.
Binisalem Binissalem. Bolívia La capital és Sucre. La seu del Govern és
Binissalem Municipi de Mallorca Septentrional La Paz. El gentilici és bolivià -ana.
(Balears). El gentilici és binissalemer -a. Bollo, El O Bolo.
Bioko Denominació actual de Fernando Poo Bolo, O Municipi d’Ourense.
(Guinea Equatorial), illa que durant la dictadura Bologna, Bolonia Bolonya.
de Macías Nguema va rebre el nom d’aquest Bolonya Ciutat d’Itàlia. El gentilici és bolonyès
mandatari. -esa.
Biosca Municipi de la Segarra (Lleida). El gentilici Bolquera Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya
és bioscà -ana. Nord). El gentilici és bolquerès -esa.
Biqa, Al- Beqaa. Bolquère Bolquera.
Birkenau Brzezinka. Bolulla Municipi de la Marina Baixa (Alacant). El
Birmània Utilitzarem aquest nom encara que la gentilici és boluller -a.
seva denominació oficial és Unió de Myanmar. Bolvir Municipi de la Baixa Cerdanya (Girona). El
La capital és Rangun (anomenada actualment gentilici és bolvirenc -a.
Yangon). El gentilici és birmà -ana. Bolzano Província d’Itàlia.
Birmanie Birmània. Bombai Ciutat de l’Índia.
Birmingham Ciutat d’Anglaterra. Bombay Bombai.
Bisaurri Bissaürri. Bömen Bohèmia.
Bisbal de Falset, la Municipi del Priorat Bompàs Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
(Tarragona). El gentilici és bisbalenc -a. gentilici és bompasenc -a.
Bisbal del Penedès, la Municipi del Baix Penedès Bon, cap Cap i península del nord-est de Tunísia.
(Tarragona). El gentilici és bisbalenc -a. Bona Annaba.
Bisbal d’Empordà, la Capital del Baix Empordà Bona Esperança, cap de Cap de Sud-àfrica.
(Girona). El gentilici és bisbalenc -a. Bonansa Municipi de l’Alta Ribagorça (Osca). El
Biscaia El gentilici és biscaí -ïna. gentilici és bonansí -ina.
Bishkek, Biskek Bixkek. Bonastre Municipi del Baix Penedès (Tarragona).
Bissau Capital de Guinea Bissau. El gentilici és bonastrenc -a.
Bissaürri Municipi de l’Alta Ribagorça (Osca). Bonmatí Poble i capital del municipi de Sant Julià
Biure Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El gentili- del Llor i Bonmatí (Selva).
ci és biurenc -a. Bonn Ciutat d’Alemanya. Va ser la capital de la
Bixkek Capital del Kirguizistan. RFA (1949-1990).
Björneborg Pori. Bonpàs Bompàs.
Blancafort Municipi de la Conca de Barberà Bonrepòs i Mirambell Municipi de l’Horta
(Tarragona). El gentilici és blancafortí -ina. (València). El gentilici és bonrepostí -ina i miram-
Blancos, Os Municipi d’Ourense. bellà -ana.
Blanes Municipi de la Selva (Girona). El gentilici és Bophuthatswana La capital és Mmabatho.
blanenc -a. Boqueijón Boquixón.
Boadella d’Empordà Nucli del municipi de Boquixón Municipi de la Corunya.
Boadella i les Escaules (Alt Empordà). Bordeaux Bordeus.
Boadella i les Escaules Municipi de l’Alt Bordes, les Municipi de la Vall d’Aran (Lleida).
Empordà (Girona). El gentilici és boadellenc -a. Bòrdes, es Les Bordes.
Bocairent Municipi de la Vall d’Albaida (València). Bordeus Ciutat de França.
El gentilici és bocairentí -ina. Bordils Municipi del Gironès (Girona). El gentilici és
Bocairente Bocairent. bordilenc -a.
Bodensee Constança (llac). Borges Blanques, les Capital de les Garrigues

290 El Periódico de Catalunya

 b
Llibre d’Estil / TOPÒNIMS B
(Lleida). El gentilici és borgenc -a. Bratislava Capital d’Eslovàquia.
Borges del Camp, les Municipi del Baix Camp Braunschweig Brunsvic.
(Tarragona). El gentilici és borgenc -a. Brazzaville Capital del Congo.
Borgoña Borgonya. Breda Municipi de la Selva (Girona). El gentilici és
Borgonya Regió de França. La capital és Dijon. El bredenc -a.
gentilici és borgonyó -ona. Bregenz Ciutat d’Àustria.
Borrassà Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El Bregenz (Portugal) Bragança.
gentilici és borrassanenc -a. Breisgau Brisgòvia.
Borredà Municipi del Berguedà (Barcelona). El Bremen Ciutat d’Alemanya.
gentilici és borredanès -esa. Bremerhaven Ciutat d’Alemanya, avantport de
Borriana Capital de la Plana Baixa (Castelló). El Bremen.
gentilici és borrianenc -a. Brenero Brenner.
Borriol Municipi de la Plana Alta (Castelló). El gen- Brenner Coll dels Alps.
tilici és borriolenc -a. Brennero Brenner.
Bòsnia i Hercegovina República balcànica. La Brescia Ciutat d’Itàlia.
capital és Sarajevo. El gentilici és bosnià -ana. Breslau Antic nom de Wroclaw.
Bossost Municipi de la Vall d’Aran (Lleida). Brest Nom d’una ciutat de França i una altra de
Bossòst Bossost. Bielorússia.
Bot Municipi de la Terra Alta (Tarragona). El gentili- Brest-Litovsk Brest (Bielorússia).
ci és botenc -a. Bretagne, Bretaña Bretanya.
Botarell Municipi del Baix Camp (Tarragona). El Bretanya Regió de França. La capital és Rennes.
gentilici és botarellenc -a. El gentilici és bretó -ona.
Botsuana Botswana. Briançon Ciutat de França.
Botswana La capital és Gaborone. Brianka Ciutat d’Ucraïna.
Bou Baó. Briansk Ciutat de Rússia.
Bougie Bugia. Brieg Brzeg.
Boule-d’Amont Bula d’Amunt. Bríndisi Ciutat d’Itàlia.
Bouleternère Bulaternera. Brisbane Ciutat d’Austràlia.
Boulou, Le El Voló. Brisgòvia Regió d’Alemanya.
Bourg-Madame La Guingueta d’Ix. Britàniques, illes Nom que es dóna a un conjunt
Bourgogne Borgonya. d’illes. Les principals són Gran Bretanya,
Bourkina Fasso Burkina Faso. Irlanda, les Hèbrides, les Òrcades i les
Boutan Bhutan. Shetland.
Bovera Municipi de les Garrigues (Lleida). El gen- British Columbia Colúmbia Britànica.
tilici és boverí -ina. Brjansk Briansk.
Bozen Bolzano. Brno Ciutat de la República Txeca, capital de
Brabant Regió històrica d’Europa dividida entre Moràvia Meridional.
Bèlgica i els Països Baixos. També rep aquest Bromberg Nom anterior de Bydgoszcz, ciutat de
nom una província belga, que té per capital Polònia.
Brussel·les. Brooklyn Barri de Nova York.
Brabante Brabant. Brouilla Brullà.
Brabant Septentrional Província dels Països Bruc, el Municipi de l’Anoia (Barcelona). El gentili-
Baixos. ci és bruquetà -ana.
Bràfim Municipi de l’Alt Camp (Tarragona). El gen- Bruges Ciutat de Bèlgica, capital de Flandes
tilici és brafimenc -a. Occidental.
Braga Ciutat de Portugal. Brugge, Brujas Bruges.
Bragança Ciutat de Portugal. Brull, el Municipi d’Osona (Barcelona). El gentilici
Braganza Bragança. és brullenc -a.
Brandeburgo, Brandemburgo Brandenburg. Brullà Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
Brandenburg Ciutat i land d’Alemanya. El gentilici gentilici és brullanenc -a.
és brandenburguès -esa. Brunei La capital és Bandar Seri Begawan.
Brasil, (el) La capital és Brasília. El gentilici és Brünn Brno.
brasiler -a. Els carioques són els naturals de la Brunsvic Ciutat d’Alemanya.
ciutat de Rio de Janeiro. Brunswick Brunsvic.
Brasília Capital del Brasil. Brunyola Municipi de la Selva (Girona).
Brasov Ciutat romanesa anomenada antigament Brüsel, Bruselas, Brussel, Brusselle
Kronstadt. Brussel·les.

el Periódico de Catalunya 291

B TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Brussel·les Capital de Bèlgica.

Brussels, Bruxelles Brussel·les.
Brzeg Ciutat de Polònia.
Brzezinka Ciutat de Polònia.
Bucarest Capital de Romania.
Bucuresti Bucarest.
Budejovice, Budweis Ceské Budejovice.
Buenos Aires Capital de l’Argentina. El gentilici és
porteny -a.
Bufali Municipi de la Vall d’Albaida (València). El
gentilici és bufalità -ana.
Bugarra Municipi dels Serrans (València).
Búger Municipi de Mallorca Septentrional
(Balears). El gentilici és bugerró -ona.
Bugia Ciutat d’Algèria.
Bujdur Bojador.
Bujumbura Capital de Burundi.
Bula d’Amunt Municipi del Rosselló (Catalunya
Nord). El gentilici és bulanenc -a.
Bulaternera Municipi del Rosselló (Catalunya
Nord). El gentilici és bulaternenc -a.
Bulgària La capital és Sofia. El gentilici és búlgar
-a.
Bulgarien, Bulgariia Bulgària.
Bundesrepublik Deutschland República Federal
d’Alemanya.
Buñol Bunyol.
Buñola Bunyola.
Bunyol Municipi de la Foia de Bunyol (València). El
gentilici és bunyoler -a.
Bunyola Municipi de Mallorca Occidental
(Balears). El gentilici és bunyolí -ina.
Bunzlau Boleslawiec.
Burdeos Bordeus.
Burgos El gentilici és burgalès -esa.
Burgund, Burgundy Borgonya.
Buriàtia República de la Federació Russa.
Burjasot Burjassot.
Burjassot Municipi de l’Horta (València). El gentili-
ci és burjassoter -a.
Burkina Faso La capital és Ouagadougou. Es va
anomenar Alt Volta fins al 1984.
Burma Birmània.
Burriana Borriana.
Burundi La capital és Bujumbura.
Busan Pusan.
Busot Municipi de l’Alacantí (Alacant). El gentilici
és busoter -a.
Bután Bhutan.
Büyük Agri Dagi Ararat.
Buyumbura Bujumbura.
Bydgoszcz Ciutat de Polònia.
Byelorussia Bielorússia.

292 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS C

Cc
CA Abreviatura postal de l’estat de Califòrnia.
Cabacés Municipi del Priorat (Tarragona). El gen-
tilici és cabasserol -a.
Cabanabona Municipi de la Noguera (Lleida).
Cabanas Municipi de la Corunya.
Cabañas Cabanas.
Cabanassa, la Municipi de l’Alta Cerdanya
(Catalunya Nord). El gentilici és cabanassenc
Valencià.
Caçà de la Selva Cassà de la Selva.
Càceres Ciutat i província d’Extremadura.
Cachemira Caixmir.
Cadaqués Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El
gentilici és cadaquesenc -a.
Cadis El gentilici és gadità -ana.
Cádiz Cadis.
-a. Caen Ciutat de França.
Cabanasse, La La Cabanassa. Cagliari Càller.
Cabanelles Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El Caiena Capital de la Guaiana Francesa.
gentilici és cabanellenc -a. Caiman, illes La capital és Georgetown.
Cabanes (Catalunya) Municipi de l’Alt Empordà Caire, el Capital d’Egipte. El gentilici és cairota.
(Girona). El gentilici és cabanenc -a. Cairo, El El Caire.
Cabanes (País Valencià) Municipi de la Plana Alta Cairuán Kairouan.
(Castelló). El gentilici és cabanenc -a. Caixas, Caixàs Queixàs.
Cabanes de l’Arc Cabanes (País Valencià). Caixmir, (el) Regió de l’Àsia central. El gentilici és
Cabanes d’Empordà Cabanes (Catalunya). caixmirià -ana.
Cabanyes, les Municipi de l’Alt Penedès Cajigar Queixigar.
(Barcelona). El gentilici és cabanyenc -a. Calàbria Regió d’Itàlia. El gentilici és calabrès
Cabassers Cabacés. -esa.
Cabestany Municipi del Rosselló (Catalunya Calaceit Municipi del Matarranya (Terol). El gentili-
Nord). El gentilici és cabestanyenc -a. ci és calaceità -ana.
Cabília Regió del nord-est d’Algèria. Calaceite Calaceit.
Cabinda Regió i ciutat d’Angola. Caladrones Calladrons.
Cabo, El El Cap. Calaf Municipi de l’Anoia (Barcelona). El gentilici és
Cabó Municipi de l’Alt Urgell (Lleida). El gentilici és calafí -ina.
cabonès -esa. Calafell Municipi del Baix Penedès (Tarragona). El
Cabo Verde Cap Verd. gentilici és calafellenc -a.
Cabra del Camp Municipi de l’Alt Camp Calataiud Municipi de Saragossa.
(Tarragona). El gentilici és cabrenc -a. Calatayud Calataiud.
Cabrera de Mar Municipi del Maresme Calça Calce.
(Barcelona). El gentilici és cabrerenc -a. Calce Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
Cabrera d’Igualada Municipi de l’Anoia gentilici és calcès -esa.
(Barcelona). El gentilici és cabrerí -ina. Calcuta Ciutat de l’Índia.
Cabriel Cabriol. Caldas de Reis Municipi de Pontevedra.
Cabrils Municipi del Maresme (Barcelona). El gen- Caldas de Reyes Caldas de Reis.
tilici és cabrilenc -a. Calders Municipi del Bages (Barcelona). El gentili-
Cabriol Riu de Castella-la Manxa i del País ci és calderí -ina.

el Periódico de Catalunya 293

C TOPÒNIMS
Caldes de Malavella Municipi de la Selva
(Girona). El gentilici és calderí -ina.
Caldes de Montbui Municipi del Vallès Oriental
(Barcelona). El gentilici és calderí -ina.
Caldes d’Estrac (Caldetes) Municipi del Maresme
(Barcelona). El gentilici és calderí -ina.
Calella Municipi del Maresme (Barcelona). El gen-
tilici és calellenc-a.
Cali Ciutat de Colòmbia.
Calif Abreviatura de Califòrnia.
Califòrnia Estat dels EUA. La capital és
Sacramento. El gentilici és californià -ana.
Càlig Municipi del Baix Maestrat (Castelló). El gen-
tilici és calijó -ona.
Calladrons Poble del municipi de Benavarri, a la
Baixa Ribagorça (Osca).
Calldetenes Municipi d’Osona (Barcelona). El
gentilici és calldetenenc -a.
Càller Ciutat de l’illa de Sardenya. El gentilici és
callerès -esa.
Calles Municipi dels Serrans (València).
Callosa de Ensarriá Callosa d’en Sarrià.
Callosa d’en Sarrià Municipi de la Marina Baixa
(Alacant). El gentilici és callosí -ina.
Callosa de Segura Municipi del Baix Segura
(Alacant). El gentilici és callosí -ina.
Callús Municipi del Bages (Barcelona). El gentilici
és callussenc -a.
Calmeilles Calmella.
Calmella Municipi del Rosselló (Catalunya Nord).
El gentilici és calmellà -ana.
Calmúquia República de la Federació Russa. La
capital és Elista. El gentilici és calmuc -a.
Calonge Municipi del Baix Empordà (Girona). El
gentilici és calongí -ina.
Calonge de Mar Calonge.
Calonge de Segarra Municipi de l’Anoia
(Barcelona). El gentilici és calongí -ina.
Calp Municipi de la Marina Alta (Alacant). El gentili-
ci és calpí -ina.
Calpe Calp.
Calvià Municipi de Mallorca Occidental (Balears).
El gentilici és calvianer -a.
Camallera Poble i capital del municipi de Saus (Alt
Empordà).
Camarasa Municipi de la Noguera (Lleida). El gen-
tilici és camarasí -ina.
Camarles Municipi del Baix Ebre (Tarragona). El
gentilici és camarlenc -a.
Cambodge, Cambodia Cambodja.
Cambodja La capital és Phnom Penh. El gentilici
és cambodjà -ana. Els khmers són el grup ètnic
majoritari del país.
Cambotja, Camboya Cambodja.
Cambridge Nom d’una ciutat del Regne Unit i
d’una altra dels EUA.
Cambrils Municipi del Baix Camp (Tarragona). El
294
/ Llibre d’Estil
gentilici és cambrilenc -a.
Cambrils de Mar Cambrils.
Camélas Cameles.
Cameles Municipi del Rosselló (Catalunya Nord).
El gentilici és camelès -esa.
Cameroon, Caméroun Camerun.
Camerun, (el) La capital és Yaoundé. El gentilici
és camerunès -esa.
Camós Municipi del Pla de l’Estany (Girona). El
gentilici és camosí -ina.
Campanet Municipi de Mallorca Septentrional
(Balears). El gentilici és campaneter -a.
Camp de Gibraltar, el Comarca d’Andalusia.
Camp de Mirra, el Municipi de l’Alt Vinalopó
(Alacant). El gentilici és camper -a.
Camp de Morvedre, el Comarca del País
Valencià. La capital és Sagunt.
Camp de Túria, el Comarca del País Valencià. La
capital és Llíria.
Campdevànol Municipi del Ripollès (Girona). El
gentilici és campdevanolenc -a.
Campell, el Municipi de la Llitera (Osca). El gentili-
ci és elcampelló -ona.
Campelles Municipi del Ripollès (Girona). El gen-
tilici és campellenc -a.
Campello, el Municipi de l’Alacantí (Alacant). El
gentilici és campeller -a.
Campine Kempen.
Campins Municipi del Vallès Oriental (Barcelona).
El gentilici és campinenc -a.
Campllong Municipi del Gironès (Girona). El gen-
tilici és campllonguès -esa.
Campmany Capmany.
Campo de Gibraltar El Camp de Gibraltar.
Campo de Mirra El Camp de Mirra.
Campome Municipi del Conflent (Catalunya Nord).
El gentilici és campomenc -a.
Campôme Campome.
Camporrells Municipi de la Llitera (Osca). El gen-
tilici és camporrellà -ana.
Camporrobles Municipi de la Plana d’Utiel
(València).
Camporsí Campossí.
Campos Municipi de Mallorca Oriental (Balears). El
gentilici és campaner -a.
Campossí Municipi de la Fenolleda (Catalunya
Nord).
Campoussy Campossí.
Camprodon Municipi del Ripollès (Girona). El gen-
tilici és camprodoní -ina.
Campursí, Campussí Campossí.
Canadà, (el) La capital és Ottawa. El gentilici és
canadenc -a.
Cañada La Canyada de Biar.
Cañada de Benatanduz, La La Canyada de
Beric.
Canal de Navarrés, la Comarca del País
El Periódico de Catalunya
 c
Llibre d’Estil / TOPÒNIMS C
Valencià. La capital és Énguera. Capadòcia Regió de l’Àsia Menor. El gentilici és
Canals Municipi de la Costera (València). El gentili- capadoci -òcia.
ci és canaler -a. Capafonts Municipi del Baix Camp (Tarragona). El
Canàries, les El gentilici és canari -ària. gentilici és capafontí -ina.
Canaveilles Canavelles. Cap Bretó Illa del Canadà.
Canavelles Municipi del Conflent (Catalunya Capçanes Municipi del Priorat (Tarragona). El gen-
Nord). El gentilici és canavellenc -a. tilici és capçanenc -a.
Canaveral, cap Situat a la costa de Florida (Estats Capcir, el Comarca de la Catalunya Nord. La cap-
Units). Des del novembre del 1963 fins al maig ital és Formiguera.
del 1973 es va denominar cap Kennedy. El cen- Capdepera Municipi de Mallorca Oriental
tre espacial es diu John F. Kennedy. La població (Balears). El gentilici és gabellí -ina.
es diu Cap Canaveral. Cape Breton Cap Bretó.
Cañaveral, cabo Cap Canaveral. Capellades Municipi de l’Anoia (Barcelona). El
Canberra Capital federal d’Austràlia. gentilici és capelladí -ina.
Càndia Iràklion. Cape Town El Cap.
Canejan Municipi de la Vall d’Aran (Lleida). Cape Verde Cap Verd.
Canes Cannes. Cape York Cap York.
Canet d’Adri Municipi del Gironès (Girona). El Capmany Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El
gentilici és canetenc -a. gentilici és capmanyenc -a.
Canet de Berenguer Canet d’en Berenguer. Capolat Municipi del Berguedà (Barcelona).
Canet de Mar Municipi del Maresme (Barcelona). Cap Verd La capital és Praia. El gentilici és
El gentilici és canetenc -a. capverdià -ana.
Canet d’en Berenguer Municipi del Camp de Cap-Vert Cap Verd.
Morvedre (València). El gentilici és canetari -ària. Caracas Capital de Veneçuela. El gentilici és
Canet de Rosselló Municipi del Rosselló caraqueny-a.
(Catalunya Nord). El gentilici és canetaire. Caramanh Caramany.
Canet-en-Roussillon Canet de Rosselló. Caramany Municipi de la Fenolleda (Catalunya
Canet lo Roig Municipi del Baix Maestrat Nord).
(Castelló). El gentilici és canetà -ana. Carballino O Carballiño.
Canillo Parròquia d’Andorra. El gentilici és canil- Carballiño, O Municipi d’Ourense.
lenc -a. Carcagente Carcaixent.
Caniza, A Municipi de Pontevedra. Carcaixent Municipi de la Ribera Alta (València). El
Cañiza, La A Caniza. gentilici és carcaixentí -ina.
Cannes Ciutat de França. Carcasona Carcassona.
Cànoes Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El Carcassona Ciutat de França.
gentilici és canoenc -a. Carcassonne Carcassona.
Canohès, Cànohes Cànoes. Càrcer Municipi de la Ribera Alta (València). El
Canovelles Municipi del Vallès Oriental gentilici és carcerí -ina.
(Barcelona). El gentilici és canovellí -ina. Cardedeu Municipi del Vallès Oriental (Barcelona).
Cànoves i Samalús Municipi del Vallès Oriental El gentilici és cardedeuenc -a.
(Barcelona). El gentilici és canoví -ina. Cardona Municipi del Bages (Barcelona). El gen-
Cantàbria El gentilici és càntabre -a. tilici és cardoní -ina.
Cantallops Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El Carèlia Regió del nord d’Europa, repartida entre
gentilici és cantallopenc -a. Finlàndia i Rússia. La capital de la part russa
Canterbury Ciutat del Regne Unit. (República de Carèlia) és Petrozavodsk. El gen-
Canton Ciutat de la Xina. El gentilici és cantonès tilici és carelià -ana.
-esa. Carinthia, Carinthie Caríntia.
Cantórbery Canterbury. Caríntia Estat federal d’Àustria. La capital és
Canyada de Beric, la Municipi del Matarranya Klagenfurt.
(Terol). El gentilici és canyadí -ina. carioca No significa brasiler, sinó «de Rio de
Canyada de Biar, la Municipi de l’Alt Vinalopó Janeiro».
(Alacant). El gentilici és canyader -a. Carlet Municipi de la Ribera Alta (València). El gen-
Canyelles Municipi del Garraf (Barcelona). El gen- tilici és carletí -ina.
tilici és canyellenc -a. Carlow Ciutat d’Irlanda.
Cap, el Capital legislativa de la República de Carlsbad Karlovy Vary.
Sud-àfrica. També es pot escriure Ciutat del Carlsburg Alba Iulia.
Cap. Carme Municipi de l’Anoia (Barcelona). El gentilici

el Periódico de Catalunya 295

C TOPÒNIMS
és carmetà -ana.
Carnac Població bretona on abunden els menhirs.
No s’ha de confondre amb Karnak, població
d’Egipte situada on hi va haver Tebes.
Carniola Nom antic de la major part d’Eslovènia.
Carolina del Nord Estat dels EUA. La capital és
Raleigh.
Carolina del Sud Estat dels EUA. La capital és
Columbia.
Caroline, Islands; Îles Carolines Illes Carolines.
Carolines, illes Arxipèlag del Pacífic. Està dividit
en Carolines Occidentals, que formen la
República de Palau, i Carolines Orientals, que
formen els Estats Federats de Micronèsia,
associats als EUA des del 1983.
Carpati Carpats.
Cárpatos Carpats (muntanyes) i Kárpathos (illa).
Carpats Cadena muntanyosa de l’Europa central.
Carrícola Municipi de la Vall d’Albaida (València).
El gentilici és carricolí -ina.
Carso Kras.
Cartarroja Catarroja.
Casablanca Nom d’una ciutat del Marroc i una
altra de Colòmbia.
Casafabre Municipi del Rosselló (Catalunya Nord).
El gentilici és casafabrí -ina.
Casas Altas Municipi del Racó (València).
Casas Bajas Municipi del Racó (València).
Cascaes Cascais.
Cascais Ciutat de Portugal.
Casefabre Casafabre.
Caseres Municipi de la Terra Alta (Tarragona). El
gentilici és caserol -a.
Caserras Casserres.
Cases Altes Casas Altas.
Cases Baixes Casas Bajas.
Cases de Pena, les Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és casapenenc -a.
Cases-de-Pène Les Cases de Pena.
Casinos Municipi del Camp de Túria (València). El
gentilici és casiner -a.
Casp Municipi de Saragossa.
Caspe Casp.
Cassà de la Selva Municipi del Gironès (Girona).
El gentilici és cassanenc -a.
Cassagnes, Cassanhes Cassanyes.
Cassanyes Municipi de la Fenolleda (Catalunya
Nord).
Cassel Kassel.
Casserres Municipi del Berguedà (Barcelona). El
gentilici és casserrenc -a.
Castalla Municipi de l’Alcoià (Alacant). El gentilici
és castallut -uda.
Casteil Castell de Vernet.
Castejón de Sos Castilló de Sos.
Castel Gandolfo Localitat d’Itàlia.
Castell Castell de Vernet.
296
/ Llibre d’Estil
Castell, es Municipi de Menorca (Balears). El gen-
tilici és castellà -ana.
Castella i Lleó El gentilici és castellanolleonès
-esa.
Castella-la Manxa El gentilici és castellanomanx-
ec -ega.
Castellar de la Ribera Municipi del Solsonès
(Lleida).
Castellar del Riu Municipi del Berguedà
(Barcelona). El gentilici és castellanenc -a.
Castellar del Vallès Municipi del Vallès Occidental
(Barcelona). El gentilici és castellarenc -a.
Castellar de n’Hug Municipi del Berguedà
(Barcelona). El gentilici és castellanès -esa.
Castellbell i el Vilar Municipi del Bages
(Barcelona). El gentilici és castellvilarenc -a.
Castellbisbal Municipi del Vallès Occidental
(Barcelona). El gentilici és bisbalenc -a.
Castellbò Poble del municipi de Montferrer i
Castellbò (Alt Urgell).
Castellcir Municipi del Vallès Oriental (Barcelona).
El gentilici és castellcirenc -a.
Castelldans Municipi de les Garrigues (Lleida). El
gentilici és castelldanenc -a.
Castell de Cabres Municipi del Baix Maestrat
(Castelló). El gentilici és castellenc -a.
Castell de Castells Municipi de la Marina Alta
(Alacant). El gentilici és castellà -ana.
Castelldefels Municipi del Baix Llobregat
(Barcelona). El gentilici és castelldefelenc -a.
Castell de Guadalest, el Municipi de la Marina
Baixa (Alacant). El gentilici és castellut -uda.
Castell de l’Areny Municipi del Berguedà
(Barcelona).
Castell de Mur Municipi del Pallars Jussà (Lleida).
Castell de Sant Martí Castell de Vernet.
Castell de Vernet Municipi del Conflent
(Catalunya Nord). El gentilici és castellenc -a.
Castell de Vilamalefa, el Municipi de l’Alt Millars
(Castelló).
Castellet i la Gornal Municipi de l’Alt Penedès
(Barcelona).
Castellfabib Municipi del Racó (València).
Castellfollit de la Roca Municipi de la Garrotxa
(Girona). El gentilici és castellfollitenc -a.
Castellfollit del Boix Municipi del Bages
(Barcelona). El gentilici és castellfollitenc -a.
Castellfollit de Riubregós Municipi de l’Anoia
(Barcelona). El gentilici és castellfollitenc -a.
Castellfor Castellfort.
Castellfort Municipi dels Ports (Castelló). El gen-
tilici és castellfortí -ina.
Castellgalí Municipi del Bages (Barcelona). El
gentilici és castellgalinenc -a.
Castell i Platja d’Aro Castell-Platja d’Aro.
Castellnou Municipi de l’Alt Palància (Castelló).
Castellnou (Rosselló) Castellnou dels Aspres.
El Periódico de Catalunya
 c
Llibre d’Estil / TOPÒNIMS C
Castellnou de Bages Municipi del Bages ci és catinenc -a.
(Barcelona). El gentilici és castellnouenc -a. Catllà Catllà de Conflent.
Castellnou dels Aspres Municipi del Rosselló Catllà de Conflent Municipi del Conflent
(Catalunya Nord). El gentilici és castellnoví -ina. (Catalunya Nord). El gentilici és catllanenc -a.
Castellnou de Rosselló Castellnou dels Aspres. Catllar Catllà de Conflent.
Castellnou de Seana Municipi del Pla d’Urgell Catllar, el Municipi del Tarragonès (Tarragona). El
(Lleida). El gentilici és castellnouenc -a. gentilici és catllarenc -a.
Castellnou de Sogorb, Castellnovo Castellnou. Catral Municipi del Baix Segura (Alacant).
Castelló de Farfanya Municipi de la Noguera Caucas Regió muntanyosa de Rússia, Armènia,
(Lleida). El gentilici és castelloní -ina. Geòrgia i l’Azerbaidjan, entre el mar Negre i el
Castelló de la Plana Capital de la Plana Alta mar Caspi. El gentilici és caucasià -ana.
(Castelló). El gentilici és castellonenc -a. L’adjectiu relatiu a aquestes zones és caucàsic
Castelló de la Ribera Municipi de la Ribera Alta -a.
(València). El gentilici és castelloner -a. Cauders de Conflent Municipi del Conflent
Castelló d’Empúries Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya Nord). El gentilici és cauderenc -a.
(Girona). El gentilici és castelloní -ina. Cauders de Fenollet Municipi de la Fenolleda
Castelló de Rugat Municipi de la Vall d’Albaida (Catalunya Nord).
(València). El gentilici és castellonenc -a. Cauders de Montlluís Cauders de Conflent.
Castellolí Municipi de l’Anoia (Barcelona). El gen- Caudete de las Fuentes Municipi de la Plana
tilici és castellolinenc -a. d’Utiel (València).
Castellonet de la Conquesta Municipi de la Caudiel Municipi de l’Alt Palància (Castelló).
Safor (València). El gentilici és castellonetí -ina. Caudiers-de-Conflent Cauders de Conflent.
Castellonroi Municipi de la Llitera (Osca). El gen- C a u d i e r s - d e - F e n o l l e d a ,
tilici és castellonrogenc -a. Caudiers-de-Fenolledes Cauders de
Castellonroy Castellonroi. Fenollet.
Castell-Platja d’Aro Municipi del Baix Empordà Caudiès de Conflent Cauders de Conflent.
(Girona). Caudiès de Fenouillèdes Cauders de Fenollet.
Castellserà Municipi de l’Urgell (Lleida). El gentili- Caurel, O Municipi de Lugo.
ci és castellseraní -ina. Cava Municipi de l’Alt Urgell (Lleida).
Castellterçol Municipi del Vallès Oriental Cawnpore Kanpur.
(Barcelona). El gentilici és castellterçolenc -a. Cayena, Cayenne Caiena.
Castellvell del Camp Municipi del Baix Camp Cayman, Cayman Islands Illes Caiman.
(Tarragona). El gentilici és castellvellenc -a. Cayo Hueso Key West.
Castellví de la Marca Municipi de l’Alt Penedès Cayo Vizcaíno Key Biscayne.
(Barcelona). El gentilici és almunienc -a. Cea Municipi d’Ourense.
Castellví de Rosanes Municipi del Baix Llobregat Ceanuri Zeanuri.
(Barcelona). El gentilici és castellvinenc -a. Ceatharlach Carlow.
Castelnou Castellnou dels Aspres. Ceberio Zeberio.
Castielfabib Castellfabib. Cechy Bohèmia.
Castigaleu Municipi de la Baixa Ribagorça (Osca). Cefalònia Illa de Grècia.
Castilló de Sos Municipi de l’Alta Ribagorça Cegama Zegama.
(Osca). Ceilan Illa situada al sud-est de l’Índia. Fins al
Castillo de Villamalefa El Castell de Vilamalefa. 1972 va donar nom a l’Estat, que a partir
Castrelo de Val Castrelo do Val. d’aquell any es va passar a denominar Sri
Castrelo do Val Municipi d’Ourense. Lanka. El gentilici és singalès -esa.
Castro de Rei Municipi de Lugo. Cèlebes Illa d’Indonèsia. No és un arxipèlag.
Castro de Rey Castro de Rei. Cellera de Ter, la Municipi de la Selva (Girona). El
Catadau Municipi de la Ribera Alta (València). El gentilici és cellerenc -a.
gentilici és catadauí -ina. Celrà Municipi del Gironès (Girona). El gentilici és
Catai Nom medieval de la Xina. celranenc -a.
Catalunya Francesa Catalunya Nord. Censà Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El
Catalunya Nord, (la) Comprèn les comarques de gentilici és censanès -esa.
l’Alta Cerdanya, el Capcir, el Conflent, la Centelles Municipi d’Osona (Barcelona). El gentili-
Fenolleda, el Rosselló i el Vallespir. ci és centellenc -a.
Catarroja Municipi de l’Horta (València). El gentili- Centernac Municipi de la Fenolleda (Catalunya
ci és catarrogí -ina. Nord).
Catí Municipi de l’Alt Maestrat (Castelló). El gentili- Centernach Centernac.

el Periódico de Catalunya 297

C TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

central Amb minúscula quan és adjectiu geogràf- Ceylan, Ceylon Ceilan.

ic: l’Europa central, l’Àsia central, l’Àfrica cen- Chad Txad.
tral. Però l’Amèrica Central. Chaman Ciutat de l’oest del Pakistan.
Centreafricana, República La capital és Bangui. Chamberí Districte de Madrid. No s’ha de confon-
El gentilici és centreafricà -ana. dre amb Chambéry, ciutat de França.
Centreamèrica Sinònim d’Amèrica Central. El Chambéry Ciutat de França.
gentilici és centreamericà -ana. Chamonix o Chamonix-Mont-Blanc Ciutat de
Centreeuropa Sinònim d’Europa central. El gen- França.
tilici és centreeuropeu -a. Champagne, Champaña Xampanya.
Ceráin Zerain. Chandreja de Queija Chandrexa de Queixa.
Cerbère Cervera de la Marenda o Cervera. Chandrexa de Queixa Municipi d’Ourense.
Cerc Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell). Changbai Muntanyes de la Xina.
Cercs Municipi del Berguedà (Barcelona). El gen- Changchun Ciutat de la Xina.
tilici és cercorí -ina. Changde Ciutat de la Xina.
Cerdà Municipi de la Costera (València). El gentili- Chang-Hai Xangai.
ci és cerdaní -ina. Chang Jiang Riu de la Xina tradicionalment anom-
Cerdanya, la Regió natural i històrica del Principat enat Iang-Tsé.
dividida en dues comarques naturals, l’Alta Changpai Changbai.
Cerdanya i la Baixa Cerdanya. El gentilici és Changsha Ciutat de la Xina.
cerdà -ana. Changte Changde.
Cerdanyola del Vallès Municipi del Vallès Changzhou Ciutat de la Xina.
Occidental (Barcelona). El gentilici és cerdany- Channel Islands Illes Anglonormandes.
olenc -a. Chansi Shanxi.
Cerdeña Sardenya. Chantong Shandong.
Ceret Capital del Vallespir (Catalunya Nord). El Charenta Marítima Charente Marítim.
gentilici és ceretà -ana. Charente Marítim Departament de França. La
Cerignola Ciutat d’Itàlia. capital és La Rochelle.
Ceriñola Cerignola. Charente-Maritime Charente Marítim.
Cernauti Txernivtsi. Charkov Khàrkiv.
Cerollera, La La Sorollera. Charleroi Ciutat de Bèlgica.
Cervelló Municipi del Baix Llobregat (Barcelona). Charleston Ciutat dels EUA.
El gentilici és cervellonenc -a. Charleville Charleville-Mézières.
Cervera Capital de la Segarra (Lleida). El gentilici Charleville-Mézières Ciutat de França.
és cerverí -ina. Chäronea Queronea.
Cervera de la Marenda o Cervera Municipi del Chaux-de-Fonds, La Ciutat de Suïssa.
Rosselló (Catalunya Nord). El gentilici és cerverí Cheb Eger.
-ina. Checa, República República Txeca.
Cervera del Maestrat Municipi del Baix Maestrat Chechenia Txetxènia.
(Castelló). El gentilici és cerverí -ina. Chechiang Zhejiang.
Cervera del Maestre Cervera del Maestrat. Cheju Illa i ciutat de Corea del Sud.
Cervià de les Garrigues Municipi de les Chekiang Zhejiang.
Garrigues (Lleida). El gentilici és cervianenc -a. Chekiatchouang Shijiazhuang.
Cervià de Ter Municipi del Gironès (Girona). El Chella Xella.
gentilici és cervianenc -a. Chelmno Ciutat de Polònia.
Cervin Nom francès d’un pic dels Alps. En italià és Chelva Xelva.
Cervino. En alemany és Matterhorn. Chemnitz Ciutat d’Alemanya. Del 1953 al 1990 es
Cervino Cervin. va dir Karl-Marx-Stadt.
Ceské Budejovice Ciutat de la República Txeca. Chengchou Zhengzhou.
Cestona Zestoa. Chengdu Ciutat de la Xina.
Cetina Riu de Croàcia. Chengtu Chengdu.
Cetinia, Cetinie Cetinje. Chengyang Shenyang.
Cetinje Ciutat de Montenegro. Chensi Shaanxi.
Ceuta El gentilici és ceutí -ina. Chera Xera.
Cevenas Les Cevenes. Cherbourg Ciutat de França.
Cevenes, les Serralada del Massís Central Cherburgo Cherbourg.
(França). Chernígov Txerníguiv.
Cevennes, Les Les Cevenes. Chernóbil Txernóbil.

298 El Periódico de Catalunya

 c
Llibre d’Estil / TOPÒNIMS C
Chernovtsi Txernivtsi. Cité Illa del Sena que va donar origen a París.
Chert Xert. Citera Illa de Grècia.
Cherta Xerta. Ciudadela Ciutadella.
Cheste Xest. Ciudad Real Ciutat i província de Castella-la
Chía Gia. Manxa.
Chiangsi Jiangxi. Ciudad Trujillo Nom que va rebre entre el 1936 i
Chiangsu Jiangsu. el 1961 Santo Domingo.
Chichihar, Chichijar Qiqihar. Ciutadella Municipi de Menorca (Balears). El gen-
Chilches Xilxes. tilici és ciutadellenc -a.
Chile Xile. Ciutadilla Municipi de l’Urgell (Lleida). El gentilici
Chilin Jilin. és ciutadillenc -a.
China Xina. ciutat Amb majúscula quan forma part del nom o
Chinan Jinan. sobrenom d’una ciutat: Ciutat del Vaticà, la
Chinghai, Chingjai Qinghai. Ciutat Santa.
Chingtao Qingdao. Ciutat Badia Badia del Vallès.
Chipre Xipre. Ciutat Comtal No s’ha d’utilitzar aquesta denom-
Chirivella Xirivella. inació.
Chisinau Capital de Moldàvia. Ciutat del Cap Nom amb què també és conegu-
Chiuchiang Jiujiang. da la ciutat sud-africana del Cap.
Chiva Xiva de Bunyol. Ciutat del Vaticà Aquesta fórmula només es fa
Chkalov Txkalov. servir a la data. En les altres referències es posa
Chocim Khotin. simplement el Vaticà. El gentilici és vaticà -ana.
Chodos Xodos. Ciutat de Mallorca, la Palma de Mallorca.
Chongqing Ciutat de la Xina. Ciutat de Mèxic S’ha d’escriure Mèxic.
Chonju Ciutat de Corea del Sud. Ciutat Ho Chi Minh Ho Chi Minh.
Chorzów Ciutat de Polònia anteriorment anome- Ciutat Vella Divisió administrativa de Barcelona
nada Królewska Huta. situada al casc antic de la ciutat.
Chosen Corea. Civitavecchia Ciutat d’Itàlia.
Chotin Khotin. Cizúrquil Zizurkil.
Chóvar Xóvar. Clairà Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
Christianshavn Barri de Copenhaguen. gentilici és clairanenc -a.
Christmas Illa de l’oceà Índic que depèn adminis- Clara, Clarà Clerà.
trativament d’Austràlia. Clariana de Cardener Municipi del Solsonès
Chulilla Xulella. (Lleida).
Chungking Chongqing. Clarmont d’Alvèrnia Clarmont-Ferrand.
Chur Ciutat de Suïssa. Clarmont-Ferrand Ciutat de França.
Chuvasia Txuvàixia. Clayrà Clairà.
Chypre Xipre. Clerà Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El
Cíclades, illes Arxipèlag del mar Egeu. gentilici és cleranenc -a.
Ciérvana Zierbena. Clermont-Ferrand Clarmont-Ferrand.
Cigoitia Zigoitia. Cléveris, Cleves Kleve.
Cina Xina. Cluj-Napoca Ciutat de Romania.
Cincinnati Ciutat dels EUA. Clusa, la Les Cluses.
Cinctorres Municipi dels Ports (Castelló). El gen- Cluses, les Municipi del Vallespir (Catalunya
tilici és cinctorrà -ana. Nord). El gentilici és clusenc -a.
Cipangu Nom antic del Japó. Cnosos Cnossos.
Cipro Xipre. Cnossos Antiga ciutat de Creta (Grècia).
Cirac Poble del municipi de Rià i Cirac (Conflent). CO Abreviatura postal de l’estat de Colorado.
Cirat Capital de l’Alt Millars (Castelló). Coblença Ciutat d’Alemanya.
Circàssia Antic nom de la regió que s’estenia al Coblence, Coblenza Coblença.
nord del Caucas i, en concret, de l’actual Cocentaina Capital del Comtat (Alacant). El gen-
Adiguèsia. El gentilici és circassià -ana. tilici és cocentainer -a.
Cirenaica Regió oriental de Líbia. El gentilici és Cochinchina, Conchinchina Cotxinxina.
cirenaic -a. Cocos, illes Petit arxipèlag d’Austràlia, a l’oceà
Cisjordània Regió autònoma palestina d’Israel. Índic.
Cistella Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El gen- Codalet Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El
tilici és cistellenc -a. gentilici és codaletès -esa.

el Periódico de Catalunya 299

C TOPÒNIMS
Codoñera, La La Codonyera.
Codonyera, la Municipi del Matarranya (Terol). El
gentilici és codonyerà -ana.
Cofrentes Cofrents.
Cofrents Municipi de la Vall de Cofrents (València).
Cognac Regió de França.
Cogul, el Municipi de les Garrigues (Lleida). El
gentilici és cogulenc -a.
Coïmbra Ciutat de Portugal.
Coira Chur.
Coix Municipi del Baix Segura (Alacant).
Colera Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El gen-
tilici és colerenc -a.
Collbató Municipi del Baix Llobregat (Barcelona).
El gentilici és collbatoní -ina.
Colldejou Municipi del Baix Camp (Tarragona). El
gentilici és colldejouenc -a.
Coll de Nargó Municipi de l’Alt Urgell (Lleida). El
gentilici és nargoní -ina.
Collioure, Colliure Cotlliure.
Collsuspina Municipi d’Osona (Barcelona). El
gentilici és collsuspinenc -a.
Colo Abreviatura de Colorado.
Cologne Colònia.
Colòmbia La capital és Bogotà. El gentilici és
colombià -ana.
Colombo Capital de Sri Lanka.
Colomers Municipi del Baix Empordà (Girona). El
gentilici és colomersenc -a.
Colón, Archipiélago de Nom oficial de les illes
Galápagos, denominació que preferirem.
Colònia Ciutat d’Alemanya.
Colorado Estat dels EUA. La capital és Denver.
Colúmbia Ciutat dels EUA, capital de Carolina del
Sud, i riu d’Amèrica del Nord.
Colúmbia Districte federal dels EUA. La capital és
Washington.
Colúmbia Britànica Província del Canadà.
Coma i la Pedra, la Municipi del Solsonès
(Lleida). El gentilici és comardí -ina.
Commonwealth, la Comunitat britànica de
nacions.
Comoras Comores.
Comores La capital és Moroni.
Comoro Comores.
Comtat, el Comarca del País Valencià. La capital
és Cocentaina.
Comunitat Valenciana Denominació oficial del
País Valencià, terme que preferirem. No es pot
utilitzar “Regne de València”.
Coñac Cognac.
Conakry Capital de la República de Guinea.
Conat Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El
gentilici és conatès -esa.
Conca Ciutat i província de Castella-la Manxa.
Conca de Barberà, la Comarca de Catalunya. La
capital és Montblanc.
300
/ Llibre d’Estil
Conca de Dalt Municipi del Pallars Jussà (Lleida).
Conca Dellà Isona i Conca Dellà.
Conesa Municipi de la Conca de Barberà
(Tarragona). El gentilici és conesí -ina.
Conflent, el Comarca de la Catalunya Nord. La
capital és Prada.
Confrides Municipi de la Marina Baixa (Alacant). El
gentilici és confrider -a.
Congo, (el) La capital és Brazzaville. El gentilici és
congolès -esa.
Congo, República Democràtica del La capital
és Kinshasa. El gentilici és congolès -esa. Entre
el 1971 i el 1997 es va denominar Zaire.
Congo belga Nom de la República Democràtica
del Congo fins al 1960. El 1971 va adoptar la
denominació de Zaire i el 1997 va recuperar la
denominació de República Democràtica del
Congo.
Congo francès Nom anterior del Congo.
Conn Abreviatura de Connecticut.
Connecticut Estat dels EUA. La capital és
Hartford.
Consell Municipi de Mallorca Septentrional
(Balears). El gentilici és conseller -a.
Constança Nom d’una ciutat d’Alemanya i un llac
situat entre Suïssa, Àustria i Alemanya.
Constanta Ciutat de Romania.
Constantí Municipi del Tarragonès (Tarragona). El
gentilici és constantinenc -a.
Constantinoble Nom que va rebre la ciutat
d’Istanbul entre el 330 i el 1926.
Constantinopla Constantinoble.
Constanza Constança (ciutat d’Alemanya i llac
d’Europa) i Constanta (ciutat de Romania).
Con Sud Àrea geopolítica que comprèn
l’Argentina, Xile i l’Uruguai.
Cook, illes La capital és Avarua.
Copenhague Copenhaguen.
Copenhaguen Capital de Dinamarca.
Copons Municipi de l’Anoia (Barcelona). El gentili-
ci és coponenc -a.
Coquilhatville Mbandaka.
Corbera Municipi de la Ribera Baixa (València). El
gentilici és corberà -ana.
Corbera (Rosselló) Corbera del Castell.
Corberà Poble del municipi de Roglà i Corberà
(Costera).
Corbera d’Ebre Municipi de la Terra Alta
(Tarragona). El gentilici és corberenc -a.
Corbera de la Cabana Corbera de les Cabanes.
Corbera de la Ribera Corbera (Ribera Baixa).
Corbera del Castell Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és corberenc -a.
Corbera de les Cabanes Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és corberenc -a.
Corbera de Llobregat Municipi del Baix Llobregat
(Barcelona). El gentilici és corberenc -a.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS
Corbera-les-Cabanes Corbera de les Cabanes.
Corbins Municipi del Segrià (Lleida). El gentilici és
corbinenc -a.
Corçà Municipi del Baix Empordà (Girona). El gen-
tilici és corçanenc -a.
Córcega Còrsega.
Corcira, Corcyre Corfú.
Córdoba Ciutat i província de l’Argentina.
Còrdova Ciutat i província d’Andalusia. El gentilici
és cordovès -esa.
Corea del Nord El nom oficial és República
Democràtica Popular de Corea. La capital és
Pyongyang. El gentilici és nord-coreà -ana.
Corea del Sud El nom oficial és República de
Corea. La capital és Seül. El gentilici és
sud-coreà -ana.
Corfú Illa de Grècia.
Corgo, O Municipi de Lugo.
Còria Municipi de Càceres.
Corint Ciutat de Grècia. El gentilici és corinti -íntia.
Corinto Corint.
Corneilla-de-Conflent Cornellà de Conflent.
Corneilla-del-Vercol Cornellà del Bèrcol.
Corneilla-la-Rivière Cornellà de la Ribera.
Cornellà de Conflent Municipi del Conflent
(Catalunya Nord). El gentilici és cornellanenc -a.
Cornellà de la Ribera Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és cornellanenc -a.
Cornellà del Bèrcol Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és cornellanenc -a.
Cornellà de Llobregat Municipi del Baix
Llobregat (Barcelona). El gentilici és cornella-
nenc -a.
Cornellà del Terri Municipi del Pla de l’Estany
(Girona). El gentilici és cornellenc -a.
Cornouailles, Cornovaglia Cornualla.
Cornualla Nom d’una regió de França (gentilici,
còrnic -a) i una altra del Regne Unit.
Cornualles Cornualla.
Cornudella de Montsant Municipi del Priorat
(Tarragona). El gentilici és cornudellenc -a.
Cornwall Cornualla.
Corsavy Cortsaví.
Corse Còrsega.
Còrsega Illa del Mediterrani. El gentilici és cors -a.
Corsica Còrsega.
Cortes d’Arenós Municipi de l’Alt Millars
(Castelló).
Cortes de Arenoso Cortes d’Arenós.
Cortes de Pallars Municipi de la Vall de Cofrents
(València).
Cortes de Pallás Cortes de Pallars.
Cortezubi Kortezubi.
Cortsaví Municipi del Vallespir (Catalunya Nord). El
gentilici és cortsavinenc -a.
Corunya, la El gentilici és corunyès -esa.
Costa Blava Nom d’una part de la costa mediter-
el Periódico de Catalunya
c
C
rània de França, entre la frontera italiana i
Cassis, principal regió turística del país.
Costa Brava Denominació turística del litoral de
Catalunya, des de la Selva fins a l’Alt Empordà.
Costa da Morte Costa de la Mort.
Costa de la Mort Regió costanera de Galícia.
Costa de la Tarongina, Costa del Azahar Costa
dels Tarongers.
Costa dels Tarongers Denominació turística del
litoral del País Valencià, des del Baix Maestrat
fins a la Safor.
Costa de Marfil Costa d’Ivori.
Costa d’Ivori, (la) La capital econòmica i adminis-
trativa és Abidjan, i la capital política,
Yamoussoukro. El gentilici és ivorià -ana.
Costa d’Or Nom de Ghana abans de la inde-
pendència (1957).
Costa Rica La capital és San José. El gentilici és
costa-riqueny -a.
Costera, la Comarca del País Valencià. La capital
és Xàtiva.
Costes del Nord Departament de França. La cap-
ital és Saint-Brieuc.
Costitx Municipi de Mallorca Septentrional
(Balears). El gentilici és costitxer -a.
Costoja Municipi del Vallespir (Catalunya Nord). El
gentilici és costojà -ana.
Costur Municipi de l’Alcalatén (Castelló). El gentili-
ci és costurer -a.
Cotanza Coutances.
Côte d’Azur Costa Blava.
Côte-d’Ivoire Costa d’Ivori.
Cotes Municipi de la Ribera Alta (València). El gen-
tilici és coter -a.
Côtes-du-Nord Costes del Nord.
Cotlliure Municipi del Rosselló (Catalunya Nord).
El gentilici és cotlliurenc -a.
Cotonou Ciutat i port de Benín.
Cotonú Cotonou.
Cotxinxina Regió del Vietnam.
Courtrai Kortrijk.
Coustouges Costoja.
Coutances Ciutat de França.
Coves de Vinromà, les Municipi de la Plana Alta
(Castelló). El gentilici és covarxí -ina.
Cox Coix.
Cracòvia Ciutat de Polònia.
Cracovie Cracòvia.
Creixell Municipi del Tarragonès (Tarragona). El
gentilici és creixellenc -a.
Cremona Ciutat d’Itàlia.
Crespià Municipi del Pla de l’Estany (Girona). El
gentilici és crespianenc -a.
Creta Illa de Grècia. El gentilici és cretenc -a.
Cretas Cretes.
Cretes Municipi del Matarranya (Terol). El gentilici
és cretenc -a.
301
C TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Crevillent Municipi del Baix Vinalopó (Alacant). El

gentilici és crevillentí -ina.
Crevillente Crevillent.
Crimea Nom d’una regió i una península
d’Ucraïna.
Crimée Crimea.
Cristiania Nom de la ciutat d’Oslo entre el 1624 i
el 1924.
Cristianía Cristiania (Oslo) i Christianshavn
(Copenhaguen).
Crisul Alb Riu de Romania.
Crisul Blanco Crisul Alb.
Crisul Negro Crisul Negru.
Crisul Negru Riu de Romania.
Crna Gora Montenegro.
Croàcia La capital és Zagreb. El gentilici és croat
-a.
Cronstadt Kronstadt.
Crotona Ciutat d’Itàlia.
Crotone Crotona.
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura
Municipi del Baix Empordà (Girona).
CT Abreviatura postal de l’estat de Connecticut.
Cuart de les Valls Quart de les Valls.
Cuart de Poblet Quart de Poblet.
Cuartell Quartell.
Cuatretonda Quatretonda.
Cuatretondeta Quatretondeta.
Cuba La capital és l’Havana. El gentilici és cubà
-ana.
Cubelles Municipi del Garraf (Barcelona). El gen-
tilici és cubellenc -a.
Cubells Municipi de la Noguera (Lleida). El gentili-
ci és cubellès -esa.
Cuenca Conca.
Cuevas de Vinromá Les Coves de Vinromà.
Culla Municipi de l’Alt Maestrat (Castelló). El gen-
tilici és cullà -ana.
Cullera Municipi de la Ribera Baixa (València). El
gentilici és cullerà -ana.
Cúmbria Comtat del nord-oest d’Anglaterra.
Cunit Municipi del Baix Penedès (Tarragona). El
gentilici és cunitenc -a.
Curaçao Illa de les Antilles Holandeses.
Curazao Curaçao.
Curdistán Kurdistan.
Curlàndia Regió de Letònia.
Custoja Costoja.
Cuzco Ciutat del Perú.
Cypern, Cyprus Xipre.
Czernowitz Txernivtsi.
Czestochowa Ciutat de Polònia.

302 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS D

Dd
Dacca Capital de Bangla Desh.
Dachau Ciutat d’Alemanya.
Daegu Taegu.
Daejeon Taejon.
Dagestan Daguestan.
Daguestan, (el) República autònoma de Rússia.
La capital és Makhatxkalà. El gentilici és
daguestànic -a.
Dahla Dakhla.
Danemark, Danimarca, Danmark Dinamarca.
Dantzig Danzig.
Danubi Riu de l’Europa central. El gentilici és
danubià -ana.
Danzig Nom anterior de la ciutat de Gdansk
(Polònia). En referències posteriors a la segona
guerra mundial s’ha d’escriure sempre Gdansk.
Danzika Danzig.
Daqing Ciutat de la Xina.
Dahomey Nom anterior de Benín. Va adoptar la Dar al-Bayda, Dar el-Beida Casablanca
nova denominació el 1975. (Marroc).
Dahran Dhahran. Dar es Salaam Ciutat de Tanzània, on resideix el
Daia Nova Municipi del Baix Segura (Alacant). Govern. La capital oficial del país és Dodoma.
Daia Vella Municipi del Baix Segura (Alacant). Darfur Regió del Sudan.
Daimús Municipi de la Safor (València). El gentilici Darmstadt Ciutat d’Alemanya.
és muser -a. Darnius Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El
Daimuz Daimús. gentilici és darniuenc -a.
Dairen Dalian. Das Municipi de la Baixa Cerdanya (Girona). El
Dajinmen Jinmen. gentilici és dasenc -a.
Dajla Dakhla. Daugava Dvina Occidental.
Dakar Capital del Senegal. Daugavpils Ciutat de Letònia antigament anome-
Dakhla Nom actual de Villa Cisneros, ciutat del nada Dvinsk o Dünaburg.
Sàhara Occidental. Dauphiné, Dauphiny Delfinat.
Dakota del Nord Estat dels EUA. La capital és Dawha, Al-; Al-Dawhah Doha.
Bismarck. El gentilici és nord-dakota. Daya Nueva Daia Nova.
Dakota del Sud Estat dels EUA. La capital és Daya Vieja Daia Vella.
Pierre. El gentilici és sud-dakota. Dazhai Ciutat de la Xina.
Dalian Ciutat de la Xina. Amb Lüshun (antiga Port DC Abreviatura de Districte de Colúmbia.
Arthur) forma part d’una aglomeració urbana DDR RDA.
anomenada Lüda. DE Abreviatura postal de l’estat de Delaware.
Dalmàcia Regió de Croàcia i Bòsnia i Deba Municipi de Guipúscoa.
Hercegovina. El gentilici és dàlmata. Decán, Dècan Deccan.
Dalmacija Dalmàcia. Deccan Altiplà de l’Índia.
Damas Damasc. Deep South Sud Profund.
Damasc Capital de Síria. El gentilici és damasquí Deià Municipi de Mallorca Occidental (Balears). El
-ina. gentilici és deianenc -a.
Damasco, Damascus, Damaskus Damasc. Dekkan Deccan.
Damiata Ciutat d’Egipte. Del Abreviatura de Delaware.
Damieta Damiata. Delaware Estat dels EUA. La capital és Dover.

el Periódico de Catalunya 303

D TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Delfinat Antiga província de França. La capital és Central. La capital és Santo Domingo. El gentili-
Grenoble. El gentilici és delfinès -esa. ci és dominicà -ana.
Delhi Ciutat de l’Índia que comprèn la capital fed- Dominique Dominica.
eral, Nova Delhi. Donau Danubi.
Deltebre Municipi del Baix Ebre (Tarragona). El Doneck Donets.
gentilici és deltebrenc -a. Donegal Ciutat d’Irlanda.
Den Bosch Abreviatura de la ciutat dels Països Donets Riu d’Ucraïna i Rússia.
Baixos anomenada oficialment Dónetz Donets.
’s-Hertogenbosch. Es pot utilitzar com a Dong Hai Mar de la Xina Oriental.
primera referència. Donostia Sant Sebastià.
Dendsjong Sikkim. Dorchester Comtat i localitat de la Gran Bretanya.
Den Haag L’Haia. Dordogne Dordonya.
Dénia Capital de la Marina Alta (Alacant). El gentili- Dordonya Departament de França. La capital és
ci és denier -a. Perigús.
Denmark Dinamarca. Dorpat Tartu.
Denver Ciutat dels EUA. Dorres Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya
Derry Ciutat d’Irlanda del Nord. Nord). El gentilici és dorresenc -a.
Deutsch-Eylau Ilawa. Dortmund Ciutat d’Alemanya.
Deva Deba. Dos Aguas Dosaigües.
Devon Comtat de la Gran Bretanya. El gentilici és Dosaigües Municipi de la Foia de Bunyol
devonià -ana. (València).
Devonshire Devon. Dosrius Municipi del Maresme (Barcelona). El gen-
Deyá Deià. tilici és dosriuenc -a.
Dhahran Localitat de l’Aràbia Saudita. Dougawa Dvina Occidental.
Dhaka Dacca. Douro Duero.
Dieppe Ciutat de França. Drau Drava.
Dijon Ciutat de França. Drava Riu d’Itàlia, Eslovènia i Croàcia.
Dilli Delhi. Drawa Riu de Polònia.
Dimachq, Dimashq Damasc. Drente Drenthe.
Dimitrovo Pernik. Drenthe Província dels Països Baixos.
Dinamarca La capital és Copenhaguen. El gentili- Dresda, Dresde Dresden.
ci és danès -esa. Dresden Ciutat d’Alemanya.
Dixie Nom amb què es coneixen als EUA els Drugyul Bhutan.
estats del sud. Dubai Un dels set emirats dels Emirats Àrabs
Djakarta Jakarta. Units.
Djawa Java. Dublín Capital de la República d’Irlanda. El gentili-
Djazaïr, Al Algèria, Alger. ci és dublinès -esa.
Djazireh Mesopotàmia. Dublino Dublín.
Djeddah Jidda. Dubrovnik Ciutat de Croàcia abans coneguda
Djelfa Regió d’Algèria. com a Ragusa.
Djerba Gerba. Duero Riu de la península Ibèrica.
Djibouti Estat de l’Àfrica oriental. La capital és Duesaigües Municipi del Baix Camp (Tarragona).
Djibouti. El gentilici és duesaigüenc -a.
Dniéper Riu de Rússia, Bielorússia i Ucraïna. Duina Dvina.
Dniéster Riu d’Ucraïna i Moldàvia. Duisburg Ciutat d’Alemanya.
Dodecanès Arxipèlag del mar Egeu. La capital és Duisburgo Duisburg.
Rodes. Duixanbe Capital del Tadjikistan.
Dodoma Capital de Tanzània. Dulantzi Municipi d’Àlaba.
Doha Capital de Qatar. Dumayat, Dumyat Damiata.
Dolomites, les Massís dels Alps italians. Duna Danubi.
Dolores Municipi del Baix Segura (Alacant). Düna Dvina.
DOM Sigla francesa de departaments d’ultramar. Dünaburg, Dunaburgo Daugavpils.
Domeño Domenyo. Dunarea, Dunav Danubi.
Domenyo Municipi dels Serrans (València). Dunkerque Ciutat de França.
Dominica Estat de les Petites Antilles. La capital Dünkirchen, Dunkirk Dunkerque.
és Roseau. Dún na nGall Donegal.
Dominicana, República Estat de l’Amèrica Dunquerque Dunkerque.

304 El Periódico de Catalunya

 d
Llibre d’Estil / TOPÒNIMS D
Durazzo Durrës.
Durrës Ciutat d’Albània.
Durro Poble del municipi de la Vall de Boí (Alta
Ribagorça).
Dusambé, Dushambé Duixanbe.
Düsseldorf Ciutat d’Alemanya.
Duysburg Duisburg.
Dvina Occidental Riu de Rússia, Bielorússia i
Letònia.
Dvina Septentrional Riu de Rússia.
Dvinsk Daugavpils.
Dwina Dvina.

el Periódico de Catalunya 305

E TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Ee
EAU Sigla dels Emirats Àrabs Units.
Ebo Municipi de la Marina Alta (Alacant). El gentili-
ci és ebolí -ina.
Écosse Escòcia.
Ecuador Equador.
Edimbourg Edimburg.
Edimburg Capital d’Escòcia. El gentilici és edim-
burguès -esa.
Elche Elx.
Elda Municipi del Vinalopó Mitjà (Alacant).
Elgoibar Municipi de Guipúscoa.
Eliana, l’ Municipi del Camp de Túria (València). El
gentilici és elianer -a.
Éller Poble del municipi de Bellver de Cerdanya
(Baixa Cerdanya).
Ellice Nom anterior de Tuvalu. Va adoptar l’actual
Edinburgh Edimburg. denominació el 1975.
Edirne Ciutat turca coneguda antigament per Elna Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
Adrianòpolis. gentilici és elnès -esa.
Eesti Estònia. Elne Elna.
Egat, Égat Èguet. Elseneur, Elsinor Helsingor.
Eger Ciutat d’Hongria. Elx Capital del Baix Vinalopó (Alacant). El gentilici
Eger (riu) Ohre. és elxà -ana i il·licità -ana.
Egeu, mar Part del Mediterrani oriental, entre Emilia-Romagna, Emilia-Romaña
Grècia i Turquia. Emília-Romanya.
Egipte La capital és el Caire. El gentilici és egipci Emília-Romanya Regió d’Itàlia. La capital és
-ípcia. Bolonya.
Egitto Egipte. Emirats Àrabs Units Federació de set emirats:
Èguet Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Abu Dhabi, Ajman, Dubai, Fujaira, Ras
Nord). El gentilici és eguetenc -a. al-Khaima, Umm al-Quwain i Xarja. La capital és
Eibar Municipi de Guipúscoa. Abu Dhabi.
Eidelberga Heidelberg. Emperador La Venta d’Emperador.
Eina Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord). Empordà Regió natural i històrica del nord-est de
El gentilici és einenc -a. Catalunya. Administrativament es divideix en Alt
Eindhoven Ciutat dels Països Baixos. Empordà i Baix Empordà. El gentilici és empor-
Éire Nom gaèlic d’Irlanda. Es pot utilitzar en titu- danès -esa.
lars, però en el text és preferible escriure Encamp Parròquia d’Andorra. El gentilici és
República d’Irlanda. encampadà -ana.
Eisack Riu del nord d’Itàlia (Tirol). English Channel Canal de la Mànega.
Eivissa Illa de les Balears. El gentilici és eivissenc Énguera Capital de la Canal de Navarrés
-a. (València).
Ekaterinburg Iekaterinburg. Enisey Ienissei.
Elanchove Elantxobe. Énova, l’ Municipi de la Ribera Alta (València). El
Elantxobe Municipi de Biscaia. gentilici és enover -a.
Elba Riu de la República Txeca i d’Alemanya. Envalira Port d’Andorra.
Elbing Elblag. Enveig Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya
Elblag Ciutat de Polònia. Nord). El gentilici és envegès -esa.

306 El Periódico de Catalunya

 e
Llibre d’Estil / TOPÒNIMS E
Enveitg Enveig. Espadilla Espadella.
Eperjes Presov. Española, la (illa) Hispaniola.
Equador, (l’) En majúscula quan es tracta del país Esparreguera Municipi del Baix Llobregat
i en minúscula quan és el paral·lel. La capital del (Barcelona). El gentilici és esparreguerí -ina.
país és Quito. El gentilici és equatorià -ana. Esperidi Hespèrides.
Er Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord). El Espinelves Municipi d’Osona (Girona). El gentilici
gentilici és erenc -a. és espinelvenc -a.
Erau Riu i departament de França. Espira Ciutat d’Alemanya.
Erdely Transsilvània. Espirà de Conflent Municipi del Conflent
Erevan Capital d’Armènia. (Catalunya Nord). El gentilici és espiranenc -a.
Eritrea La capital és Asmara. El gentilici és eritreu Espirà de l’Aglí Municipi del Rosselló (Catalunya
-ea. Nord). El gentilici és espiranenc -a.
Erivan Erevan. Espira de l’Agly Espirà de l’Aglí.
Erlau Eger. Espluga Calba, l’ Municipi de les Garrigues
Err Er. (Lleida). El gentilici és espluguenc -a.
Errenderia Errenteria. Espluga de Francolí, l’ Municipi de la Conca de
Errenteria Municipi de Guipúscoa. Barberà (Tarragona). El gentilici és espluguí -ina.
Errezil Municipi de Guipúscoa. Esplugues de Llobregat Municipi del Baix
Erzgebirge Muntanyes Metal·líferes. Llobregat (Barcelona). El gentilici és espluguí
Esauira Essaouira. -ina.
Escala, l’ Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El Espoleto Spoleto.
gentilici és escalenc -a. Espolla Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El gen-
Escalda Riu del nord-oest d’Europa. tilici és espollenc -a.
Escaldes-Engordany Parròquia d’Andorra. El Esponellà Municipi del Pla de l’Estany (Girona). El
gentilici és escaldenc -a. gentilici és esponellanenc -a.
Escandinàvia Està formada per Dinamarca, Esporlas Esporles.
Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia. El gentilici Esporles Municipi de Mallorca Occidental
és escandinau -ava. (Balears). El gentilici és esporlerí -ina.
Escània Regió de Suècia. Espot Municipi del Pallars Sobirà (Lleida). El gen-
Escaró Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El tilici és espotenc -a.
gentilici és escaroní -ina. Espunyola, l’ Municipi del Berguedà (Barcelona).
Escaut Escalda. Esquerda, l’ Municipi de la Fenolleda (Catalunya
Esciro Skiros. Nord).
Escítia Regió de l’Àsia antiga. El gentilici és escita. Essaouira Ciutat del Marroc.
Escòcia La capital és Edimburg. El gentilici és Essauira Essaouira.
escocès -esa. Essen Ciutat d’Alemanya.
Escorca Municipi de Mallorca Septentrional Estagel Estagell.
(Balears). El gentilici és escorquer -a i lluquer -a. Estagell Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
Escorial, El L’article no fa la contracció amb les gentilici és estagellenc -a.
preposicions a i de: «Vinc d’El Escorial», «vaig a Estamariu Municipi de l’Alt Urgell (Lleida).
El Escorial». El nom del monestir és San Estambul Istanbul.
Lorenzo de El Escorial. Estany, l’ Municipi del Bages (Barcelona). El gen-
Escoriaza Eskoriatza. tilici és estanyenc -a.
Escutari Shkodër. Estaràs Municipi de la Segarra (Lleida).
Esfahan Ciutat de l’Iran. Estats, pica d’ Cim dels Pirineus.
Eskoriatza Municipi de Guipúscoa. Estats Units, (els) Encara que el nom oficial és
Eslavònia Regió històrica de Croàcia. El gentilici Estats Units d’Amèrica, escriurem sempre
és eslavó -ona. Estats Units. La capital és Washington. No hem
Eslida Municipi de la Plana Baixa (Castelló). El d’escriure Amèrica per referir-nos a aquest país,
gentilici és eslider -a. ni tampoc Amèrica del Nord. Com a primera
Eslovàquia La capital és Bratislava. El gentilici és referència és vàlida l’abreviació EUA; no s’ha
eslovac -a. d’escriure mai USA. Quan hi ha l’article s’ha de
Eslovènia La capital és Ljubljana. El gentilici és fer la concordança en plural. El gentilici és
eslovè -ena. nord-americà -ana. Els termes ianqui i gringo
Esmalcalda Schmalkalden. tenen matisos despectius. Les abreviatures
Esmirna Izmir. dels diferents estats dels EUA consten de dues
Espadella Municipi de l’Alt Millars (Castelló). lletres; s’han d’escriure totes dues en majúscu-

el Periódico de Catalunya 307

E TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

la i sense punt. Euskadi Sud.

Estavar Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Euskal Herria Denominació basca per referir-se a
Nord). El gentilici és estavarès -esa. la totalitat dels territoris i del poble bascos.
Estella Lizarra. Évboia Eubea.
Estellenchs Estellencs. Extremadura El gentilici és extremeny -a.
Estellencs Municipi de Mallorca Occidental Extrem Orient Àrea geogràfica que comprèn
(Balears). El gentilici és estellenquer -a. Austràlia, Birmània, Cambodja, Corea del Nord,
Esterri d’Àneu Municipi del Pallars Sobirà (Lleida). Corea del Sud, les Filipines, Hong Kong,
Esterri de Cardós Municipi del Pallars Sobirà Indonèsia, el Japó, Laos, Malàisia, Nova
(Lleida). Zelanda, Singapur, Tailàndia, Taiwan, el Vietnam
Esthonia Estònia. i la Xina.
Estíria Land d’Àustria. Eyna, Eyne Eina.
Estivella Municipi del Camp de Morvedre Ezkio-Itsaso Municipi de Guipúscoa.
(València). El gentilici és estivellenc -a. Ezquioga-Itsaso Ezkio-Itsaso.
Estland Estònia.
Estocolm Capital de Suècia. El gentilici és esto-
colmès -esa.
Estoer Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El
gentilici és estoerès -esa.
Estoher Estoer.
Estònia La capital és Tallinn. El gentilici és estonià
-ana.
Estonie Estònia.
Estopanyà Municipi de la Baixa Ribagorça (Osca).
El gentilici és estopanyanès -esa.
Estopiñán Estopanyà.
Estrada, A Municipi de Pontevedra.
Estrasburg Ciutat de França. El gentilici és estras-
burguès -esa.
Estrómboli Stromboli.
Estubeny Municipi de la Costera (València). El
gentilici és estubenyer -a.
Esztergom Ciutat d’Hongria.
Etiòpia La capital és Addis Abeba. El gentilici és
etíop.
Etna Volcà actiu d’Itàlia, al nord-est de Sicília.
Eton Ciutat de la Gran Bretanya.
Etorofu Iturup.
Etsch Adige.
Etxebarri Municipi de Biscaia.
EUA Abreviatura d’Estats Units. No s’ha de fer
servir USA.
Eubea Illa de Grècia anomenada anteriorment
Negrepont.
Eufrates Riu de l’Àsia occidental.
Eugene Ciutat dels Estats Units.
Euràsia Denominació que rep el conjunt continen-
tal format per Europa i l’Àsia. El gentilici és
euroasiàtic -a.
Europa central El gentilici és centreeuropeu -ea.
Europa de l’Est Antiga denominació que engloba-
va els països situats sota la influència política de
la Unió Soviètica.
Eus Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El
gentilici és eusenc -a.
Euskadi Es pot utilitzar indistintament amb País
Basc. No s’ha d’utilitzar Euskadi Nord ni

308 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS
Ff
Fabara Favara de Matarranya.
Facheca Fageca.
Faeröerne Fèroe.
Fageca Municipi del Comtat (Alacant). El gentilici
és fagequí -ina.
Faió Municipi del Matarranya (Saragossa). El gen-
tilici és faionenc -a.
Falkland, illes Illes Malvines.
Falset Capital del Priorat (Tarragona). El gentilici és
falsetenc -a.
Famorca Municipi del Comtat (Alacant). El gentili-
ci és famorquí -ina.
Fanzara Municipi de l’Alt Millars (Castelló). El gen-
tilici és fanzarí -ina.
Far d’Empordà, el Municipi de l’Alt Empordà
(Girona). El gentilici és elfarenc -a.
Farrera Municipi del Pallars Sobirà (Lleida). El gen-
tilici és farrerenc -a.
Far West Regió dels EUA a l’oest de les
Rocalloses.
Fatarella, la Municipi de la Terra Alta (Tarragona).
El gentilici és fatarellut -uda.
Faura Municipi del Camp de Morvedre (València).
El gentilici és faurí -ina.
Favara de la Ribera Municipi de la Ribera Baixa
(València). El gentilici és favarer -a.
Favara de Matarranya Municipi del Matarranya
(Saragossa). El gentilici és favarol -a.
Fayón Faió.
Febró, la Municipi del Baix Camp (Tarragona). El
gentilici és febronenc -a.
Felanitx Municipi de Mallorca Oriental (Balears). El
gentilici és felanitxer -a.
Felhuns Felluns.
Felluns Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord).
Fenícia Antiga regió del Pròxim Orient. El gentilici
és fenici -ícia.
Fenolhet Fenollet.
Fenolleda, la Comarca de la Catalunya Nord. La
el Periódico de Catalunya
F
capital és Sant Pau de Fenollet.
Fenollet Municipi de la Fenolleda (Catalunya
Nord).
Fenouillet Fenollet.
Feodosia Ciutat d’Ucraïna.
Feodosija, Feodosiya Feodosia.
Fernando Poo Nom anterior de l’illa de Bioko
(Guinea Equatorial). Va tenir aquell nom fins al
1973, quan va passar a anomenar-se Macías
Nguema, i va adoptar la denominació actual el
1979.
Fèroe, illes Arxipèlag de Dinamarca. La capital és
Tórshavn. El gentilici és feroès -esa.
Ferrerías Ferreries.
Ferreries Municipi de Menorca (Balears). El gentili-
ci és ferrerienc -a.
Ferrol Municipi de la Corunya.
Fes Ciutat del Marroc.
Fez Fes.
Fiandra, Fiandre Flandes.
Fidji, Fidschiinseln Fiji.
Figaró, el Poble i capital del municipi de
Figaró-Montmany (Vallès Oriental).
Figaró-Montmany Municipi del Vallès Oriental
(Barcelona). El gentilici és figaronenc -a.
Fígols Municipi del Berguedà (Barcelona). El gen-
tilici és figolenc -a.
Fígols i Alinyà Municipi de l’Alt Urgell (Lleida).
Fígols Vell Fígols.
Figuera, la Municipi del Priorat (Tarragona). El
gentilici és figuerenc -a.
Figueres Capital de l’Alt Empordà (Girona). El gen-
tilici és figuerenc -a.
Figueres Municipi de l’Alt Palància (Castelló). El
gentilici és figuerenc -a.
Figueró, el El Figaró.
Figueró i Montmany, el Figaró-Montmany.
Figuerola del Camp Municipi de l’Alt Camp
(Tarragona). El gentilici és figuerolenc -a.
309
F TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Figueroles Municipi de l’Alcalatén (Castelló). El capital és Xiva de Bunyol.

gentilici és figueroler -a. Foios Municipi de l’Horta (València). El gentilici és
Figueroles d’Alcalatén Figueroles. foier -a.
Figueroles de Domenyo Municipi dels Serrans Foixà Municipi del Baix Empordà (Girona). El gen-
(València). tilici és foixanenc -a.
Fiji La capital és Suva. El gentilici és fijià -ana. Folgoso de Caurel O Caurel.
Filadèlfia Ciutat dels EUA. Folgueroles Municipi d’Osona (Barcelona). El
Filipines, (les) La capital és Manila. El gentilici és gentilici és folguerolenc -a.
filipí -ina. Fondarella Municipi del Pla d’Urgell (Lleida). El
Filipòpolis Nom anterior de Plovdiv, ciutat de gentilici és fondarellenc -a.
Bulgària. Fondeguilla Municipi de la Plana Baixa (Castelló).
Fillols Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El El gentilici és fondeguiller -a.
gentilici és fillolaire. Fondespatla Municipi del Matarranya (Terol).
Finestrat Municipi de la Marina Baixa (Alacant). El Fondó de les Neus, el Municipi del Vinalopó Mitjà
gentilici és finestratí -ina. (Alacant). El gentilici és fondoner -a.
Finestret Municipi del Conflent (Catalunya Nord). Fondó dels Frares, el Municipi del Vinalopó Mitjà
El gentilici és finestrenc -a. (Alacant). El gentilici és fondoner -a.
Finistère Finisterre (cap). Fonollosa Municipi del Bages (Barcelona). El gen-
Finisterre (cap) Cap de Galícia. tilici és fonollosenc -a.
Finisterre (municipi) Fisterra. Fontainebleau Ciutat de França.
Finlàndia La capital és Hèlsinki. El gentilici és fin- Fontanals de Cerdanya Municipi de la Baixa
landès -esa. Cerdanya (Girona). El gentilici és fontanalenc -a.
Fiònia Illa de Dinamarca. Fontanars dels Alforins L’Alforí.
Firenze Florència. Fontanilles Municipi del Baix Empordà (Girona).
Fisterra Municipi de la Corunya. Fontcoberta Municipi del Pla de l’Estany (Girona).
Fiume Rijeka. El gentilici és fontcobertí -ina.
Fiyi Fiji. Font de la Figuera, la Municipi de la Costera
FL Abreviatura postal de l’estat de Florida. (València). El gentilici és fontí -ina.
Fla Abreviatura de Florida. Font de la Reina, la Municipi de l’Alt Millars
Flaçà Municipi del Gironès (Girona). El gentilici és (Castelló).
flaçanenc -a. Font d’en Carròs, la Municipi de la Safor
Flanders Flandes. (València). El gentilici és fonter -a.
Flandes Regió de França, Bèlgica i els Països Fontes Municipi de l’Alt Millars (Castelló).
Baixos. El gentilici és flamenc -a. Fontpedrosa Municipi del Conflent (Catalunya
Flandes Occidental Província de Bèlgica. La cap- Nord). El gentilici és fontpedrosat -ada.
ital és Bruges. Fontpédrouse Fontpedrosa.
Flandes Oriental Província de Bèlgica. La capital Fontrabiosa Font-rabiosa.
és Gant. Font-rabiosa Municipi del Capcir (Catalunya
Flandre Flandes. Nord). El gentilici és font-rabiosat -ada.
Flesinga Vlissingen. Fontrabiouse Font-rabiosa.
Flix Municipi de la Ribera d’Ebre (Tarragona). El Font-romeu Poble i capital del municipi de
gentilici és flixanco -a. Font-romeu, Odelló i Vià (Alta Cerdanya).
Florejacs Poble del municipi de Torrefeta i Font-romeu, Odelló i Vià Municipi de l’Alta
Florejacs (Segarra). Cerdanya (Catalunya Nord). El gentilici és
Florence Florència. romeuenc -a i odelloní -ina.
Florència Ciutat d’Itàlia. El gentilici és florentí -ina. Font-Romeu-Odiello-Via Font-romeu, Odelló i
Florenz Florència. Vià.
Floresta, la Municipi de les Garrigues (Lleida). El Font-rubí Municipi de l’Alt Penedès (Barcelona). El
gentilici és florestí -ina. gentilici és font-rubinenc -a.
Florida Estat dels EUA. La capital és Tallahassee. Foochow Fuzhou.
Flushing Vlissingen. Foradada Municipi de la Noguera (Lleida).
Fogars de la Selva Municipi de la Selva Forallac Municipi del Baix Empordà (Girona).
(Barcelona). El gentilici és fogarenc -a. Forcall Municipi dels Ports (Castelló). El gentilici és
Fogars de Montclús Municipi del Vallès Oriental forcallà -ana.
(Barcelona). Forcarei Municipi de Pontevedra.
Foggia Ciutat d’Itàlia. Forcarey Forcarei.
Foia de Bunyol, la Comarca del País Valencià. La Forès Municipi de la Conca de Barberà

310 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS F

f
(Tarragona). Frankfurt o Frankfurt del Main Ciutat
Formentera Illa de les Balears. El gentilici és for- d’Alemanya.
menterer -a. Frankfurt am Main Frankfurt o Frankfurt del Main.
Formentera del Segura Municipi del Baix Segura Frankfurt an der Oder Frankfurt de l’Oder.
(Alacant). Frankfurt de l’Oder Ciutat d’Alemanya.
Formiguera Capital del Capcir (Catalunya Nord). Franqueses del Vallès, les Municipi del Vallès
El gentilici és formiguerenc -a. Oriental (Barcelona). El gentilici és franquesí
Formiguères Formiguera. -ina.
Formosa Nom amb què també es coneix l’illa de Freetown Capital de Sierra Leone.
Taiwan. Freginals Municipi del Montsià (Tarragona). El
Fornalutx Municipi de Mallorca Occidental gentilici és freginalenc -a.
(Balears). El gentilici és fornalutxenc -a. Freiburg Friburg.
Fornells de la Selva Municipi del Gironès Freiburg in Schlesien Swiebodzice.
(Girona). El gentilici és fornellenc -a. Freiburg im Breisgau Friburg de Brisgòvia.
Fórnols del Cadí Poble del municipi de la Vansa i Freixneda, la Municipi del Matarranya (Terol). El
Fórnols (Alt Urgell). gentilici és freixnedà -ana.
Fórnols de Matarranya Municipi del Matarranya Fréjus Frejús.
(Terol). Frejús Ciutat de França.
Føroyar Fèroe. Fresneda, La La Freixneda.
Forques Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El Fribourg Friburg.
gentilici és forcatí -ina. Friburg Cantó i ciutat de Suïssa.
Fortaleny Municipi de la Ribera Baixa (València). El Friburg de Brisgòvia Ciutat d’Alemanya.
gentilici és fortalenyer -a. Friedland Pravdinsk.
Fort-Archambault Nom anterior de Sarh, ciutat Friesland Frísia.
del Txad. Frígia País de l’Àsia antiga. El gentilici és frigi, frí-
Fortià Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El gen- gia.
tilici és fortianenc -a. Frísia Província dels Països Baixos. El gentilici és
Fort Lamy Nom anterior de N’Djamena, capital del frisó -ona.
Txad. Frísia Oriental Regió d’Alemanya. El gentilici és
Fort Lauderdale Ciutat i estació balneària dels frisó -ona.
EUA (Florida). Frisias, islas Illes Frisones.
Fossa Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord). Frisones, illes Conjunt d’illes del mar del Nord.
Fosse Fossa. Friül Regió d’Itàlia. El gentilici és furlà -ana i friülès
Fosses Ardeatines Lloc a prop de Roma, esce- -esa.
nari d’una massacre en la segona guerra Friuli Friül.
mundial. Frunze Bixkek.
Foukien Fujian. Frydlant Ciutat de la República Txeca.
Fourques Forques. Fuchien Fujian.
Foutcheou Fuzhou. Fuchou Fuzhou.
Foyos Foios. Fuente la Reina La Font de la Reina.
Fraga Capital del Baix Cinca (Osca). El gentilici és Fuenterrabía Hondarribia.
fragatí -ina. Fuenterrobles Municipi de la Plana d’Utiel
França La capital és París. El gentilici és francès (València).
-a; s’ha d’evitar el terme gal, gal·la. Gavatx -a té Fuentes de Ayódar Fontes.
connotacions despectives. Fuentespalda Fondespatla.
Franc Comtat Regió de França. La capital és Fugairah Fujaira.
Besançon. Fuilla Fullà.
Fráncfort del Main Frankfurt o Frankfurt del Main. Fujaira Un dels set emirats dels Emirats Àrabs
Fráncfort del Oder Frankfurt de l’Oder. Units.
Franche-Comté, Franco Condado Franc Fujairah Fujaira.
Comtat. Fuji S’ha d’escriure Fuji-Yama, Fuji-San o
Francoforte Frankfurt o Frankfurt del Main. muntanya Fuji, ja que en japonès -yama vol dir
Francònia Regió d’Alemanya. El gentilici és muntanya.
francònic -a. Fujian Província de la Xina.
Franken Francònia. Fukien Fujian.
Frankfort Capital de Kentucky. Fulda Ciutat d’Alemanya.
Frankfort (Alemanya) Frankfurt. Fuliola, la Municipi de l’Urgell (Lleida). El gentilici

el Periódico de Catalunya 311

F TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

és fuliolenc -a.
Fullà Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El
gentilici és fullanenc -a.
Fulleda Municipi de les Garrigues (Lleida). El gen-
tilici és fulledenc -a.
Funchal Capital de Madeira.
Fünen Fiònia.
Fuyaira Fujaira.
Fuzhou Ciutat de la Xina.
Fyn Fiònia.

312 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS
G g
Ga Abreviatura de Geòrgia (EUA).
GA Abreviatura postal de l’estat de Geòrgia (EUA).
Gabarda Gavarda.
Gabiria Municipi de Guipúscoa.
Gabon, (el) La capital és Libreville. El gentilici és
gabonès -esa.
Gaià Municipi del Bages (Barcelona). El gentilici és
gaianès -esa.
Gaianes Municipi del Comtat (Alacant). El gentilici
és gaianer -a.
Gaibiel Municipi de l’Alt Palància (Castelló).
Gaintza Municipi de Guipúscoa.
Galápagos Illes del Pacífic, província de l’Equador.
Galdacano Galdakao.
Galdakao Municipi de Biscaia.
Galera, la Municipi del Montsià (Tarragona). El
gentilici és galerenc -a.
Galícia El gentilici és gallec -ega.
Galilea, mar de És preferible utilitzar la denomi-
nació Tiberíades.
Galítzia Regió dividida entre Polònia i Ucraïna.
Galles Gal·les.
Gal·les El nom complet és País de Gal·les. El gen-
tilici és gal·lès -esa.
Gallifa Municipi del Vallès Occidental (Barcelona).
El gentilici és gallifà -ana.
Galípoli Gal·lípoli.
Gallipoli Ciutat d’Itàlia.
Gal·lípoli Ciutat de Turquia.
Gallipolis Ciutat dels Estats Units.
Gàmbia La capital és Banjul. El gentilici és gambià
-ana.
Gámiz-Fica Gamiz-Fika.
Gamiz-Fika Municipi de Biscaia.
Gand Gant.
Gandesa Capital de la Terra Alta (Tarragona). El
gentilici és gandesà -ana.
Gandia Capital de la Safor (València). El gentilici és
gandià -ana.
el Periódico de Catalunya
G
Gansu Província de la Xina.
Gant Ciutat de Bèlgica.
Gante Gant.
Garay Municipi de Biscaia.
Garcia Municipi de la Ribera d’Ebre (Tarragona). El
gentilici és garcià -ana.
Gardaia Oasi del Sàhara algerià.
Gardaya Gardaia.
Garidells, els Municipi de l’Alt Camp (Tarragona).
El gentilici és garidellenc -a.
Garona, la Riu de França que neix a la Vall d’Aran.
Garonne Garona.
Garraf, el Comarca de Catalunya. La capital és
Vilanova i la Geltrú. El gentilici és garrafenc -a.
Garriga, la Municipi del Vallès Oriental (Barcelona).
El gentilici és garrigà -ana.
Garrigàs Municipi de l’Alt Empordà (Girona).
Garrigoles Municipi del Baix Empordà (Girona).
Garriguella Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El
gentilici és garriguellenc -a.
Garrigues, les Comarca de Catalunya. La capital
és les Borges Blanques. El gentilici és gar-
riguenc -a.
Garrotxa, la Comarca de Catalunya. La capital és
Olot. El gentilici és garrotxí -ina.
Gascogne, Gascony Gascunya.
Gascunya Regió de França. El gentilici és gascó
-ona.
Gasteiz Vitòria.
Gata de Gorgos Municipi de la Marina Alta
(Alacant). El gentilici és gater -a.
Gatica Gatika.
Gatika Municipi de Biscaia.
Gàtova Municipi del Camp de Túria (València).
Gautegiz Arteaga Municipi de Biscaia.
Gautéguiz de Arteaga Gautegiz Arteaga.
Gavà Municipi del Baix Llobregat (Barcelona). El
gentilici és gavanenc -a.
Gavarda Municipi de la Ribera Alta (València). El
313
G TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

gentilici és gavardí -ina. Ginebrosa, la Municipi del Matarranya (Terol). El

Gavet de la Conca Municipi del Pallars Jussà gentilici és ginebrosà -ana.
(Lleida). El gentilici és gavetà -ana. Ginestar Municipi de la Ribera d’Ebre (Tarragona).
Gaviria Gabiria. El gentilici és ginestarol -a.
Gayanes Gaianes. Ginevra Ginebra.
Gdansk Ciutat de Polònia anteriorment anomena- Ginzo de Limia Xinzo de Limia.
da Danzig. Gipuzkoa Guipúscoa.
GDR RDA. Girona Capital del Gironès (Girona). El gentilici és
Gegants, muntanyes dels Serralada de Polònia i gironí -ina.
la República Txeca. Gironda, (la) Departament de França. El gentilici
Gelderland Província dels Països Baixos. és girondí -ina.
Gelderm Gelderland. Gironde Gironda.
Geldo Xeldo. Gironella Municipi del Berguedà (Barcelona). El
Gelibolu Gal·lípoli. gentilici és gironellenc -a.
Gelida Municipi de l’Alt Penedès (Barcelona). El Gironès, el Comarca de Catalunya. La capital és
gentilici és gelidenc -a. Girona. El gentilici és gironí -ina.
Gênes Gènova. Gisclareny Municipi del Berguedà (Barcelona). El
Geneva, Genève, Genf Ginebra. gentilici és gisclarenyès -esa.
Genoa Gènova. Giza, Guiza Gizeh.
Gènova Ciutat d’Itàlia. El gentilici és genovès -esa. Gizaburuaga Municipi de Biscaia.
Genovés, el Municipi de la Costera (València). El Gizeh Ciutat d’Egipte.
gentilici és genovesí -ina. Gjinkastër Gjirokastër.
Gent Gant. Gjirokastër Ciutat d’Albània.
Genua Gènova. Glasgow Ciutat d’Escòcia.
Geòrgia Estat del Caucas. La capital és Tbilisi. El Glatz Klodzko.
gentilici és georgià -ana. Glogów Ciutat de Polònia.
Geòrgia Estat dels EUA. La capital és Atlanta. El Glogua Glogów.
gentilici és georgià -ana. Glorianes Municipi del Conflent (Catalunya Nord).
Geòrgia del Sud i Sandwich Illes de l’Atlàntic El gentilici és glorianès -esa.
sud. Depenen de la Gran Bretanya. Gnesen Gniezno.
Ger Municipi de la Baixa Cerdanya (Girona). El Gniezno Ciutat de Polònia.
gentilici és gerenc -a. Godall Municipi del Montsià (Tarragona). El gentili-
Geraardsbergen Ciutat de Bèlgica. ci és godallenc -a.
Gerba Illa de Tunísia. Godella Municipi de l’Horta (València). El gentilici
Germade Xermade. és godellà -ana.
Gernika Municipi de Biscaia. Godelleta Municipi de la Foia de Bunyol (València).
Gernika-Lumo Gernika. Goiás Estat del centre del Brasil.
Gerri de la Sal Poble i capital del municipi de Baix Golada, A Municipi de Pontevedra.
Pallars (Pallars Sobirà). Golan, alts del Regió de Síria ocupada per Israel
Gestalgar Xestalgar. (1981).
Getaria Municipi de Guipúscoa. Gold Coast Costa d’Or.
Getxo Municipi de Biscaia. Goleta, la Port de Tunísia.
Ghana La capital és Accra. El gentilici és ghanès Golette, La La Goleta.
-esa. Golf, corrent del Nom que rep el corrent de
Ghardahia Gardaia. l’Atlàntic nord.
Ghent Gant. Golmés Municipi del Pla d’Urgell (Lleida). El gentili-
Gia Municipi de l’Alta Ribagorça (Osca). ci és golmesenc -a.
Gibilterra Gibraltar. Gombrèn Municipi del Ripollès (Girona). El gentili-
Gibraltar El gentilici és gibraltareny -a. ci és gombrenès -esa.
Gidda, Giddah Jidda. Gomera, La Illa de les Canàries.
Gilbert, illes Nom anterior de Kiribati. Good Hope Bona Esperança.
Gilet Municipi del Camp de Morvedre (València). El Gordejuela Gordexola.
gentilici és gileter -a. Gordexola Municipi de Biscaia.
Gimenells i el Pla de la Font Municipi del Segrià Gorga Municipi del Comtat (Alacant). El gentilici és
(Lleida). gorguer -a.
Ginebra Ciutat de Suïssa. El gentilici és ginebrí Gorki Nom anterior de Nijni-Novgorod.
-ina. Gorkij Gorki.

314 El Periódico de Catalunya


Llibre d’Estil / TOPÒNIMS
Gósol Municipi del Berguedà (Lleida). El gentilici és
gosolà -ana.
Göta Riu de Suècia.
Götaälv Göta.
Göteborg Ciutat de Suècia.
Gotemburgo Göteborg.
Gotinga Göttingen.
Gotland Illa i província de Suècia.
Göttingen Ciutat d’Alemanya.
Granada El gentilici és granadí -ina.
Granada (illa) Grenada.
Granada, la Municipi de l’Alt Penedès (Barcelona).
El gentilici és granadenc -a.
Granadella, la Municipi de les Garrigues (Lleida).
El gentilici és granadellenc -a.
Granadinas, Las Les Grenadines.
Gran Bretanya, (la) És part del Regne Unit de la
Gran Bretanya i Irlanda del Nord. Es prefereix,
per tant, l’ús de Regne Unit quan ens referim a
tot el país. El gentilici és britànic -a.
Gran Canària Illa de les Canàries. La capital és
Las Palmas de Gran Canaria.
Gran Canyó Congost excavat pel riu Colorado a
l’altiplà del mateix nom, a l’estat d’Arizona.
Granera Municipi del Vallès Oriental (Barcelona). El
gentilici és granerí -ina.
Granja de la Costera, la Municipi de la Costera
(València). El gentilici és granger -a.
Granja de Rocamora, la Municipi del Baix
Segura (Alacant).
Granja d’Escarp, la Municipi del Segrià (Lleida). El
gentilici és granjolí -ina.
Granollers Capital del Vallès Oriental (Barcelona).
El gentilici és granollerí -ina.
Grans Llacs Es coneix amb aquest nom el con-
junt format pels llacs Superior, Michigan, Huron,
Erie i Ontario.
Grans Planes Regió dels EUA que s’estén de
Dakota del Nord a Texas i del riu Missouri a les
Rocalloses.
Granyanella Municipi de la Segarra (Lleida).
Granyena de les Garrigues Municipi de les
Garrigues (Lleida). El gentilici és granyenenc -a.
Granyena de Segarra Municipi de la Segarra
(Lleida). El gentilici és granyenenc -a.
Gratallops Municipi del Priorat (Tarragona). El
gentilici és gratallopenc -a.
Graubünden Grisons.
Gravelinas Gravelines.
Gravelines Ciutat de França.
Grävelingen Gravelines.
Gravenhage, ’s- L’Haia.
Grècia La capital és Atenes. El gentilici és grec,
grega.
Greenland Groenlàndia.
Grenada Estat de les Petites Antilles. La capital és
Saint George’s.
el Periódico de Catalunya
g
G
Grenadines, les Arxipèlag de les Petites Antilles,
dependent dels estats de Grenada i de Saint
Vincent i les Grenadines.
Grenlàndia Groenlàndia.
Grenoble Ciutat de França.
Grischun Grisons.
Grisons Cantó de Suïssa. El gentilici és grisó -ona.
Groenlàndia La capital és Nuuk. El gentilici és
groenlandès -esa.
Groninga Groningen.
Groningen Ciutat dels Països Baixos.
Grönland Groenlàndia.
Grosswardein Oradea.
Grove, O Municipi de Pontevedra.
Grozni Capital de Txetxènia.
Groznyj Grozni.
Gruziya Geòrgia (estat del Caucas).
GU Abreviatura postal de Guam.
Guadalajara Ciutat i província de Castella-la
Manxa.
Guadalest El Castell de Guadalest.
Guadalop Riu d’Aragó.
Guadalope Guadalop.
Guadaloupe, Guadalupe (Antilles) Guadeloupe.
Guadasequies Guadasséquies.
Guadasséquies Municipi de la Vall d’Albaida
(València). El gentilici és vorassequià -ana.
Guadassuar Municipi de la Ribera Alta (València).
El gentilici és guadassuarenc -a.
Guadasuar Guadassuar.
Guadeloupe Illa de les Petites Antilles.
Guaiana, la Regió d’Amèrica del Sud que com-
prèn Guyana (antiga possessió britànica),
Surinam (antiga possessió holandesa) i la
Guaiana Francesa.
Guaiana Britànica Nom anterior de Guyana. Va
adoptar la nova denominació el 1966.
Guaiana Francesa Departament francès d’ultra-
mar. La capital és Caiena. A Kourou hi ha una
base espacial.
Guaiana Holandesa Nom anterior de Surinam. Va
adoptar l’actual denominació el 1975.
Gualba Municipi del Vallès Oriental (Barcelona). El
gentilici és gualbenc -a.
Gualta Municipi del Baix Empordà (Girona). El gen-
tilici és gualtenc -a.
Gualter Poble i capital del municipi de la Baronia
de Rialb (Noguera).
Guam Illa de l’arxipèlag de les Mariannes
(Micronèsia), que constitueix un territori
dependent dels EUA.
Guangdong Província de la Xina.
Guangxi Regió autònoma de la Xina.
Guangzhou Canton.
Guarda, A Municipi de Pontevedra.
Guardamar de la Safor Municipi de la Safor
(València). El gentilici és guardamarenc -a.
315
G TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Guardamar del Segura Municipi del Baix Gujarat Estat de l’Índia. El gentilici és gujarati.
Vinalopó (Alacant). El gentilici és guardamarenc Gulf Stream Corrent del Golf.
-a. Gumbinnen Gussev.
Guardia, La A Guarda. Gurb Municipi d’Osona (Barcelona). El gentilici és
Guàrdia de Noguera Poble del municipi de gurbetà -ana.
Castell de Mur (Pallars Jussà). Gussev Ciutat de Rússia.
Guardiola de Berguedà Municipi del Berguedà Guyana Nom actual de la Guaiana Britànica. La
(Barcelona). El gentilici és guardiolenc -a. capital és Georgetown.
Guascogna Gascunya. Guyane Guaiana.
Guatemala La capital és Guatemala. El gentilici és Guyarat Gujarat.
guatemalenc -a. Guyena, Guyenne Guiena.
Guayana Guaiana. Gwangju Kwangju.
Gudermes Ciutat de Txetxènia. Györ Ciutat d’Hongria.
Gudiña, A Municipi d’Ourense. Gyula-Lehérvár Alba Iulia.
Guecho Getxo.
Güel Antic municipi de la Baixa Ribagorça, incor-
porat el 1972 al municipi aragonès de Graus
(Osca).
Güeldres Gelderland.
Guernesey Guernsey.
Guernica Gernika.
Guernsey Illa del Regne Unit, a les illes
Anglonormandes.
Guetaria Getaria.
Guiamets, els Municipi del Priorat (Tarragona). El
gentilici és guiametà -ana.
Guiena Antiga província de França. La capital era
Bordeus.
Guienne Guiena.
Guilin Ciutat de la Xina.
Guils de Cerdanya Municipi de la Baixa Cerdanya
(Girona). El gentilici és guilsenc -a.
Guimerà Municipi de l’Urgell (Lleida).
Guinea Antiga Guinea Francesa. La capital és
Conakry. El gentilici és guineà -ana.
Guinea Bissau Antiga Guinea Portuguesa. La
capital és Bissau. El gentilici és guineà -ana.
Guinea Equatorial Antiga Guinea Espanyola. La
capital és Malabo. El gentilici és equatoguineà
-ana.
Guinée Guinea.
Guingueta d’Àneu, la Municipi del Pallars Sobirà
(Lleida).
Guingueta d’Hix La Guingueta d’Ix.
Guingueta d’Ix, la Municipi de l’Alta Cerdanya
(Catalunya Nord). El gentilici és guinguetès
–esa.
Guinguetes d’Ix, les La Guingueta d’Ix.
Guipúscoa El gentilici és guipuscoà -ana.
Guipúzcoa Guipúscoa.
Guissona Municipi de la Segarra (Lleida). El gen-
tilici és guissonenc -a.
Guixers Municipi del Solsonès (Lleida). El gentilici
és guixerès -esa.
Guiyang Ciutat de la Xina.
Guizaburuaga Gizaburuaga.
Guizhou Província de la Xina.

316 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS H

Hh
Haag, Den L’Haia.
Haarlem Ciutat dels Països Baixos. Capital de
l’Holanda Septentrional.
Habana, La L’Havana.
Hágion Oros Athos.
Hague, The L’Haia.
Haia, l’ Ciutat dels Països Baixos.
Haidarabad Nom d’una ciutat de l’Índia i d’una
Haute-Saône Alt Saona.
Haute-Savoie Alta Savoia.
Hautes-de-Seine Alts de Sena.
Hautes-Pyrénées Alts Pirineus.
Haut-Rhin Alt Rin.
Havana, l’ Capital de Cuba. El gentilici és havà
-ana.
Havre, l’ Ciutat de França.
altra del Pakistan. Hawái Hawaii.
Haiderabad Haidarabad. Hawaii Estat dels Estats Units. La capital és
Haifa Ciutat d’Israel. Honolulu. El gentilici és hawaià -ana.
Hailongkiang Heilongjiang. Haya, La L’Haia.
Hainaut Província de Bèlgica. Hebei Província de la Xina.
Haití La capital és Port-au-Prince. El gentilici és Hébridas, Hebrides Hèbrides.
haitià -ana. Hèbrides Illes del Regne Unit, al nord-oest
Haleb Alep. d’Escòcia.
Hambourg Hamburg. Hebron Ciutat de Cisjordània, en àrab Al-Khalil.
Hamburg Ciutat d’Alemanya. El gentilici és ham- Hedjaz Al-Hijaz.
burguès -esa. Hefei Ciutat de la Xina.
Hamburgo Hamburg. Heidelberg Ciutat d’Alemanya.
Hangchow, Hangtcheou Hangzhou. Heijo Pyongyang.
Hangzhou Ciutat de la Xina. Heilongjiang Província de la Xina.
Hannover Ciutat d’Alemanya. Heilong Jiang Nom xinès del riu Amur.
Hanoi Capital del Vietnam. Heilungkiang Heilongjiang.
Harana Serra d’Andalusia (Granada) que forma Helep Alep.
part de les serralades Subbètiques. Helgoland Illa d’Alemanya, al mar del Nord.
Harare Capital de Zimbabwe. Heligoland Helgoland.
Harbin Ciutat de la Xina. Hellás Grècia.
harbor, harbour En anglès, port. La primera Helmstedt Ciutat d’Alemanya.
forma és la utilitzada als EUA. La segona, al Helsingfors Hèlsinki.
Regne Unit. Helsingor Ciutat de Dinamarca.
Harkov Khàrkiv. Hèlsinki Capital de Finlàndia. El gentilici és
Harlem Barri de Nova York. helsinkià -ana.
Hartford Ciutat dels EUA. Helsinör Helsingor.
Hastings Ciutat d’Anglaterra. Helvècia Antic nom de Suïssa. El gentilici és
Haute-Garonne Alta Garona. helvètic -a.
Haute-Loire Alt Loira. Henan Província de la Xina.
Haute-Marne Alt Marne. Henao Hainaut.
Hautes-Alpes Alts Alps. Hendaia Municipi del País Basc francès.

el Periódico de Catalunya 317

H TOPÒNIMS
Hendaya Hendaia.
Henegouwen Hainaut.
Herakleion, Herákleion, Heraklion, Heráklion
Iràklion.
Hérault Erau.
Herbers Municipi dels Ports (Castelló). El gentilici
és herbesser -a.
Herbés Herbers.
Hercegovina La capital és Mostar. El gentilici és
hercegoví -ina.
Hernani Municipi de Guipúscoa.
Hernialde Municipi de Guipúscoa.
Hertogenbosch, ’s- Ciutat dels Països Baixos
coneguda en la forma abreujada Den Bosch.
Herzegovina Hercegovina.
Hespèrides Illes que marcaven per als antics els
límits occidentals del món. Van ser identificades
amb les illes del Cap Verd i amb les Canàries.
Hesse Hessen.
Hessen Land d’Alemanya. La capital és
Wiesbaden.
HI Abreviatura postal de l’estat de Hawaii.
Hibèrnia Antic nom d’Irlanda.
Higueras Figueres (Alt Palància).
Higueruelas Figueroles de Domenyo.
Hijaz, Al- Regió de l’Aràbia Saudita.
Himalagebirge Himàlaia.
Himàlaia Sistema muntanyós que s’estén pel
Pakistan, l’Índia, el Nepal, la Xina (Tibet) i
Bhutan.
Himalaya Himàlaia.
Hindenburg Zabrze.
Hindukush Serralada de l’Afganistan.
Hindustan, (l’) Regió situada al nord de l’Índia. El
gentilici és hindustànic -a.
Hiroshima Ciutat del Japó.
Hispaniola Illa de les Grans Antilles, dividida entre
la República Dominicana i Haití.
Hoceima, Al- Ciutat del Marroc.
Ho Chi Minh Nom de Saigon des del 1975.
Hofei Hefei.
Hohhot Ciutat de la Xina.
Hokkaido Illa del Japó (antigament, Yeso).
Hokushu Hokkaido.
Holanda Es pot fer servir com a sinònim de Països
Baixos, fonamentalment en titulars, encara que
Holanda només és una regió d’aquest país.
Aquesta regió està dividida en dues províncies:
Holanda Septentrional i Holanda Meridional. El
gentilici és holandès -esa.
Holanda Meridional Regió dels Països Baixos. La
capital és l’Haia.
Holanda Septentrional Regió dels Països
Baixos. La capital és Haarlem.
Holland Holanda.
Hollandia Nom anterior de Jayapura (Indonèsia).
Hollywood El gentilici és hollywoodià -ana.
318
/ Llibre d’Estil
Holstein Antic principat alemany actualment inte-
grat al land de Schleswig-Holstein.
Honan Henan.
Hondarribia Municipi de Guipúscoa.
Hondo Honshu.
Hondón de las Nieves El Fondó de les Neus.
Hondón de los Frailes El Fondó dels Frares.
Hondures La capital és Tegucigalpa. El gentilici és
hondureny -a.
Hondures Britànica Nom anterior de Belize. Va
adoptar la nova denominació el 1945.
Hong Kong Regió administrativa especial de la
República Popular de la Xina. El gentilici és
hongkonguès -esa.
Hongria La capital és Budapest. El gentilici és
hongarès -esa. Els magiars són els individus
pertanyents a un poble que constitueix la major
part de la població d’Hongria, però que també
habita a Transsilvània.
Hongrie Hongria.
Honolulu Capital de Hawaii.
Honshu L’illa més gran i més poblada del Japó.
Hopei Hebei.
Hormuz Ormuz.
Horta, l’ Comarca del País Valencià. La capital és
València.
Horta de Sant Joan Municipi de la Terra Alta
(Tarragona). El gentilici és hortolà -ana.
Hortafà Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
gentilici és hortafanenc -a.
Hospitalet de l’Infant, l’ Poble del municipi de
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.
Hospitalet de Llobregat, l’ Municipi del
Barcelonès (Barcelona). El gentilici és hospital-
enc -a.
Hostalets de Balenyà, els Poble i capital del
municipi de Balenyà (Osona).
Hostalets de Pierola, els Municipi de l’Anoia
(Barcelona). El gentilici és hostaletenc -a.
Hostalric Municipi de la Selva (Girona). El gentilici
és hostalriquenc -a.
Hotin Khotin.
Houhohot Hohhot.
Hounan Hunan.
Houpei Hubei.
Hoya de Buñol, La La Foia de Bunyol.
Hradec Králové Ciutat de la República Txeca.
Hsiamen Xiamen.
Hsuchou Xuzhou.
Hubei Província de la Xina central.
Huelva Ciutat i província d’Andalusia.
Huesca Osca.
Huhehot Hohhot.
Hunan Província de la Xina meridional.
Hungary, Hungría Hongria.
Hupeh Hubei.
Hyderabad Haidarabad.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil / TOPÒNIMS I

Ii
IA Abreviatura postal de l’estat d’Iowa.
Iakutsk Ciutat de Rússia. El gentilici és iacut.
Ialta Ciutat d’Ucraïna.
Iamal Regió de Sibèria.
Iang-Tsé El nom actual d’aquest riu de la Xina és
Chang Jiang.
Iaroslavl Ciutat de Rússia.
Iàtova Municipi de la Foia de Bunyol (València).
Ibadan Ciutat de Nigèria.
Ibarra Municipi de Guipúscoa.
Ibarrangelu Municipi de Biscaia.
Ibarranguelua Ibarrangelu.
Iberoamèrica Amb aquest terme es designa el
conjunt de les excolònies espanyoles i por-
tugueses a Amèrica. El gentilici és iberoamericà
-ana.
Ibi Municipi de l’Alcoià (Alacant). El gentilici és
iberut -uda.
Ibiza Eivissa.
Iceland Islàndia.
Iconi, Iconio, Icònium Konya.
ID Abreviatura postal de l’estat d’Idaho.
Idaho Estat dels EUA. La capital és Boise.
Idiazabal Municipi de Guipúscoa.
Iecla Municipi de Múrcia. El genticili és ieclà -ana.
Iekaterinburg Ciutat de Rússia abans anomena-
da Sverdlovsk.
Iemen, (el) La capital és Sanà. El gentilici és
iemenita.
Iena Jena.
Ienissei Riu de Rússia (Sibèria oriental).
Ieper Ciutat de Bèlgica.
Iessa, la Municipi dels Serrans (València).
Igorre Municipi de Biscaia.
Igualada Capital de l’Anoia (Barcelona). El gentilici
és igualadí -ina.
Ijssel Riu dels Països Baixos.
IL Abreviatura postal de l’estat d’Illinois.
Ilawa Ciutat de Polònia.
Îles-du-Vent Illes de Sobrevent (Antilles).
Îles-sous-le-Vent Illes de Sotavent (Antilles).
Ill Abreviatura d’Illinois.
Illa Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El gen-
tilici és illesenc -a.
Illa del Riberal Illa.
Illes, les Poble del municipi de Morellàs i les Illes
(Vallespir).
Ille-sur-Têt Illa.
Illinois Estat dels EUA. La capital és Springfield.
IN Abreviatura postal de l’estat d’Indiana.
Inca Municipi de Mallorca Septentrional (Balears).
El gentilici és inquer -a.
Incheon Inchon.
Inchon Ciutat de Corea del Sud.
Incio, O Municipi de Lugo.
Ind Abreviatura d’Indiana.
Indaor Indaur.
Indaur Ciutat de l’Índia.
Inde Índia.
Índia, (l’) La capital és Nova Delhi. El gentilici és
indi, índia; hindú s’ha de reservar per a les per-
sones que practiquen l’hinduisme.
Indiana Estat dels EUA. La capital és Indianapolis.
Índia portuguesa Nom de les colònies portugue-
ses en territori de l’Índia entre 1505 i 1961:
Goa, Daman i Diu.
Índies Occidentals, les Són Antigua, Dominica,
Saint Christopher i Nevis, Anguilla, Saint Lucia i
Saint Vincent.
Indo Indus.
Indonèsia La capital és Jakarta. El gentilici és
indonesi -èsia.
Indonésie Indonèsia.
Indore Indaur.
Indostán Hindustan.
Indoxina Àrea formada per Birmània, Cambodja,
Laos, Tailàndia i el Vietnam; i en sentit polític,
per Cambodja, Laos i el Vietnam.

el Periódico de Catalunya 319

I TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Indus Riu del sud de l’Àsia. Itàlia La capital és Roma. El gentilici és italià -ana.
Inglaterra Anglaterra. Itsasondo Municipi de Guipúscoa.
Ingúixia República de la Federació Russa. La cap- Iturup Illa de les Kurils.
ital és Magas. El gentilici és ingúix -a. Iugoslàvia Va deixar d’existir oficialment el 2003,
Ingusetia Ingúixia. per donar pas a l’Estat de Sèrbia i Montenegro.
Innsbruck Ciutat d’Àustria, capital de la província El gentilici és iugoslau -ava.
del Tirol. Ivars de Noguera Municipi de la Noguera (Lleida).
Iowa Estat dels EUA. La capital és Des Moines. El gentilici és ivarset -a.
Iràclion Iràklion. Ivars d’Urgell Municipi del Pla d’Urgell (Lleida). El
Irak Iraq. gentilici és ivarsenc -a.
Iràklion Ciutat de l’illa de Creta. Antigament, Ivorra Municipi de la Segarra (Lleida).
Càndia. Izmir Ciutat de Turquia.
Iran, (l’) La capital és Teheran. El gentilici és iranià
-ana.
Iran, golf de l’ Golf Pèrsic.
Iraq, (l’) La capital és Bagdad. El gentilici és iraquià
-ana.
Irauadi Riu de Birmània.
Irawadi Irauadi.
Ireland Irlanda.
Irian Nova Guinea.
Irian Barat Irian Jaya.
Irian Jaya Part occidental de Nova Guinea.
Província d’Indonèsia des del 1969.
Irijo O Irixo.
Irijoa Irixoa.
Irixo, O Municipi d’Ourense.
Irixoa Municipi de la Corunya.
Irlanda La capital és Dublín. El gentilici és irlandès
-esa.
Irlanda del Nord La capital és Belfast. El gentilici
és nord-irlandès -esa.
Irlande Irlanda.
Irun Municipi de Guipúscoa.
Irura Municipi de Guipúscoa.
Isarco Eisack.
Isasondo Itsasondo.
Isfahán Esfahan.
Iskandariya Alexandria (Egipte).
Iskenderun Ciutat de Turquia anomenada antiga-
ment Alexandreta.
Islamabad Capital del Pakistan.
Islanda, Islande Islàndia.
Islàndia La capital és Reykjavík. El gentilici és
islandès -esa.
Isona i Conca Dellà Municipi del Pallars Jussà
(Lleida). El gentilici és isonenc -a.
Isòvol Municipi de la Baixa Cerdanya (Girona). El
gentilici és isovolenc -a.
Ispahan Esfahan.
Israel La capital és Jerusalem, però no ha estat
acceptada per l’ONU. La seu del Govern és a
Tel Aviv. El gentilici és israelià -ana.
Istambul Istanbul.
Istanbul Ciutat de Turquia abans anomenada
Bizanci i Constantinoble.
Ítaca Illa de Grècia.

320 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS J

Jj
Jabárovsk Khabàrovsk.
Jacarilla Xacarella.
Jadida, El- Ciutat i port del Marroc.
Jaén El gentilici és jaenès -esa.
Jaffa Ciutat d’Israel.
Jayapura Ciutat d’Indonèsia.
Jdanov Mariupol.
Jedda, Jeddah Jidda.
Jedida, El- El-Jadida.
Jefei Hefei.
Jafre Municipi del Baix Empordà (Girona). El gen- Jeilungchiang Heilongjiang.
tilici és jafrenc -a. Jena Ciutat d’Alemanya.
Jägerndorf Krnov. Jenín Localitat de Cisjordània.
Jakarta Capital d’Indonèsia abans coneguda com Jeonju Chonju.
a Batàvia. Jerba Gerba.
Jakasia Khakàssia. Jerez de la Frontera Municipi de Cadis.
Jakutstk Iakutsk. Jérica Xèrica.
Jalalabad Ciutat de l’est de l’Afganistan. Jersey Illa del Regne Unit, a l’arxipèlag de les illes
Jalance Xalans. Anglonormandes.
Jalón Xaló. Jerusalem Capital d’Israel, no reconeguda inter-
Jalta Ialta. nacionalment; per tant, no s’ha d’escriure «el
Jamaica Estat del Carib. La capital és Kingston. El Govern de Jerusalem» per referir-se a l’Executiu
gentilici és jamaicà -ana. israelià, sinó «el Govern de Tel Aviv». El gentilici
Jamal Iamal. és jerosolimità -ana.
Jammu Ciutat de l’Índia, al Caixmir, capital (junta- Jerusalén Jerusalem.
ment amb Srinagar) de l’estat de Jammu i Jiangsu Província de la Xina.
Caixmir. Jiangxi Província de la Xina.
Jammu i Caixmir Estat de l’Índia. Jibuti Djibouti.
Jana, la Municipi del Baix Maestrat (Castelló). El Jidda Ciutat de l’Aràbia Saudita.
gentilici és janenc -a. Jiddah Jidda.
Jangchou Hangzhou. Jihomoravsky Kraj Moràvia Meridional.
Jan Mayen Illa noruega de l’oceà Àrtic. Jijona Xixona.
Japó, (el) La capital és Tòquio. Els gentilicis són Jilin Província i ciutat de la Xina.
japonès -esa i nipó -ona. Jinan Ciutat de la Xina.
Jarafuel Xarafull. Jinmen Illes de Taiwan abans conegudes com a
Jarbin Harbin. Quemoy.
Járkov Khàrkiv. Jiujiang Ciutat de la Xina.
Jaroslavl Iaroslavl. Jiulong Kowloon.
Jartum Khartum. Jóc Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El gen-
Jatanga Khatanga. tilici és joquenc -a.
Játiva Xàtiva. Joch Jóc.
Jatmandú Kàtmandu. Johanesburgo, Johannesburgo Johannesburg.
Java Illa d’Indonèsia. El gentilici és javanès -esa. Johannesburg Ciutat de Sud-àfrica.
Jávea Xàbia. Jonan Henan.

el Periódico de Catalunya 321

J TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Jonquera, la Municipi de l’Alt Empordà (Girona).

El gentilici és jonquerenc -a.
Jopei Hebei.
Jorasán Khorasan.
Jorba Municipi de l’Anoia (Barcelona). El gentilici
és jorbenc -a.
Jordà Riu del Pròxim Orient.
Jordan Jordània.
Jordània La capital és Amman. El gentilici és jordà
-ana. Haiximita es refereix només a la monar-
quia que hi regna.
Josa i Tuixén Municipi de l’Alt Urgell (Lleida). Els
gentilicis són josenc -a i tuixentí -ina.
Jost (Afganistan) Khost.
Jotin Khotin.
Jou Municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars
Sobirà).
Jove Xove.
Júcar Xúquer.
Juià Municipi del Gironès (Girona). El gentilici és
juianenc -a.
Jujejot Hohhot.
Jújols Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El
gentilici és jujolat -ada.
Jumella Municipi de Múrcia.
Jumilla Jumella.
Junan Hunan.
Juncosa Municipi de les Garrigues (Lleida). El gen-
tilici és juncosà -ana.
Juneda Municipi de les Garrigues (Lleida). El gen-
tilici és junedenc -a.
Junqueira de Ambía Xunqueira de Ambía.
Junqueira de Espadañedo Xunqueira de
Espadañedo.
Jupei Hubei.
Jurasán Khorasan.
Jutlàndia Part continental de Dinamarca.
Juzistán Khuzestan.
Jylland Jutlàndia.

322 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS K

Kk
Kaapstad Ciutat del Cap.
Kabardia-Balkaria Kabardino-Balkària.
Kabardino-Balkària República de la Federació
Russa, també anomenada República dels
Kabardins (o Kabardínia) i dels Balkars. La capital
és Naltxic. Els gentilicis són kabardí -ina i balkar.
Kabilia Cabília.
Kabul Capital de l’Afganistan. El gentilici és kabulí
Karis Karjaa.
Karjaa Ciutat de Finlàndia.
Karjala Carèlia.
Karkonosze Muntanyes dels Gegants.
Karl-Marx-Stadt Chemnitz.
Karlovci Sremski Karlovci.
Karlovy Vary Ciutat de la República Txeca.
Karlowitz Sremski Karlovci.
-ina. Karlsbad Karlovy Vary.
Kahirah, El- El Caire. Karlsburg Alba Iulia.
Kaifeng Ciutat de la Xina. Karnak Jaciment arqueològic d’Egipte.
Kairouan Ciutat de Tunísia. Karnische Alpen Alps Càrnics.
Kairuán Kairouan. Kärntern Caríntia.
Kaiserslautern Ciutat d’Alemanya. Karoo Altiplans de Sud-àfrica.
Kalikata Calcuta. Kárpathos Illa de Grècia.
Kalinin Tver. Karpaty Carpats.
Kaliningrad Nom de dues ciutats de Rússia. Una, Karroo, Karru Karoo.
capital de la regió del mateix nom, es va anom- Karst Kras.
enar fins al 1946 Königsberg; l’altra, a la regió Kaschau Kosice.
de Moscou, es va anomenar anteriorment Kashmir Caixmir.
Podlipki. Kaspiisk Ciutat i port del Daguestan.
Kaliningrado Kaliningrad. Kaspijsk Kaspiisk.
Kalmukia, Kalmykia Calmúquia. Kassel Ciutat d’Alemanya.
Kamerun Camerun. Katanga Nom anterior de Shaba (República
Kampuchea, Kampuchéa Cambodja. Democràtica del Congo). Va adoptar l’actual
Kan Abreviatura de Kansas. denominació el 1972.
Kanpur Ciutat de l’Índia. Katar Qatar.
Kansas Estat dels EUA. La capital és Topeka. Kàtmandu Capital del Nepal.
Kansas City Nom de dues ciutats nord-ameri- Kaulun Kowloon.
canes, una a l’estat de Kansas i una altra al de Kaunas Ciutat de Lituània.
Missouri. Kazajistán, Kazajstán, Kazakhistán
Kansou, Kansu Gansu. Kazakhstan.
Karacháyevo-Cherkesia Karatxais-Txerkèssia. Kazakhstan, (el) La capital és Astana. El gentilici
Karachi Ciutat del Pakistan. és kazakh.
Karatxais-Txerkèssia República de la Federació Kefallinia, Kefaloniá Cefalònia.
Russa, també anomenada dels Karatxais i dels Kempen Regió de Bèlgica.
Txerkessos. La capital és Txerkessk. Els gentilicis Kenia Kenya.
són karatxai i txerkès -essa. Kennedy, cap Cap Canaveral.
Karelia Carèlia. Kent Comtat de la Gran Bretanya.

el Periódico de Catalunya 323

K TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Kentucky Estat dels EUA. La capital és Frankfort. Kizira Citera.

Kenya La capital és Nairobi. El gentilici és kenyà Klatau Klatovy.
-ana. Klatovy Ciutat de la República Txeca.
Kephallenia Cefalònia. Klausenburg Cluj-Napoca.
Kerkira Corfú. Kleve Ciutat d’Alemanya.
Key Biscayne Ciutat dels EUA. Klodzko Ciutat de Polònia.
Key West Ciutat dels EUA. Knosos, Knossos Cnossos.
Khabàrovsk Ciutat de Rússia. København, Köbenhavn Copenhaguen.
Khabarowsk Khabàrovsk. Koblenz Coblença.
Khakasia Khakàssia. Kola, península de Península de Rússia.
Khakàssia República de la Federació Russa. La Kolberg Kolobrzeg.
capital és Abakan. El gentilici és khakassià -ana. Kolkata Calcuta.
Khalil, Al- Nom àrab d’Hebron. Köln Colònia.
Kharbine Harbin. Kolobrzeg Ciutat de Polònia.
Khàrkiv Ciutat d’Ucraïna. Kolozvár Cluj-Napoca.
Khàrkov Khàrkiv. Komarno Ciutat d’Eslovàquia.
Khartoum Khartum. Komi República de la Federació Russa, també
Khartum Capital del Sudan. anomenada dels Komis. La capital és Siktivkar. El
Khatanga Riu de Sibèria. gentilici és komi.
Khorasan Regió de l’Iran. Komorn Komarno.
Khost Ciutat de l’Afganistan. Konakry Conakry.
Khotin Ciutat d’Ucraïna. Königgrätz Hradec Králové.
Khurasan Khorasan. Königsberg Kaliningrad.
Khurtum Khartum. Königshutte Chorzów.
Khuzestan Província de l’Iran. Konstanz Constança.
Khuzistán Khuzestan. Konya Ciutat de Turquia.
Kiangsi Jiangxi. Korçë Ciutat d’Albània.
Kiangsou, Kiangsu Jiangsu. Korcia Korçë.
Kiel Ciutat d’Alemanya. Kórinthos Corint.
Kieoukiang Jiujiang. Koritza, Koriza Korçë.
Kieu-long Kowloon. Kortezubi Municipi de Biscaia.
Kíev Capital d’Ucraïna. Kortrijk Ciutat de Bèlgica.
Kigali Capital de Rwanda. Korytza Korçë.
Kíiv Kíev. Kosice Ciutat d’Eslovàquia.
Kikládhes Cíclades. Koskko Cuzco.
Kilimanjaro Muntanya de Tanzània. També rep el Köslin Koszalin.
nom d’Uhuru. Kosovo Regió autònoma de Sèrbia que es va
Kinshasa Nom actual de la capital de la República declarar independent el 2008. La capital és
Democràtica del Congo, anteriorment Pristina. El gentilici és kosovar.
Léopoldville. Kösslin Koszalin.
Kioto Kyoto. Koszalin Ciutat de Polònia.
Kiparissía Arcàdia. Kotabaru Nom anterior de Jayapura.
Kirghizistán, Kirgizistan, Kirguisia, Kirguistán, Kouangsi Guangxi.
Kirguiza Kirguizistan. Kouangtcheou Canton.
Kirguizistan, (el) La capital és Bixkek. El gentilici Kouangtong Guangdong.
és kirguís. Koueilin Guilin.
Kiribati Estat de Micronèsia. La capital és Bairiki, Koueitcheou Guizhou.
a l’atol de Tarawa. Koueiyang Guiyang.
Kirin Jilin. Kouenming Kunming.
Kisangani Ciutat de la República Democràtica del Koundouz (Afganistan) Kunduz.
Congo coneguda sota el domini belga com a Kourou Ciutat de la Guaiana Francesa on hi ha
Stanleyville. instal·lada una base de llançament de coets.
Kitthira Citera. Kovno Kaunas.
Kitzbühel Ciutat d’Àustria. Koweit Kuwait.
Kiukiang Jiujiang. Kowloon Ciutat de Hong Kong.
Kiusiu Kyushu. Kowno Kaunas.
Kixinov Chisinau. Krain Carniola.

324 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS K

k
Krajina Regió de Croàcia. Ky Abreviatura de Kentucky.
Krakatau Krakatoa. KY Abreviatura postal de l’estat de Kentucky.
Krakatoa Illa d’Indonèsia. Kyjiv Kíev.
Krakau, Krakaw, Kraków Cracòvia. Kyoto Ciutat del Japó.
Krank Carniola. Kythera Citera.
Kras Regió d’Eslovènia. Kyushu Illa del Japó.
Krasnoiarsk Regió i ciutat de Sibèria.
Kremsier Kromeriz.
Krim Crimea.
Kristiansand Ciutat de Noruega.
Kriti Creta.
Krk Illa i ciutat de Croàcia.
Krknose, Krkonose Muntanyes dels Gegants.
Krnov Ciutat de la República Txeca.
Królewska Huta Chorzów.
Kromeriz Ciutat de la República Txeca.
Kronstadt Ciutat de Rússia. No s’ha de confondre
amb la ciutat romanesa del mateix nom, avui
anomenada Brasov.
Krotoschin Krotoszyn.
Krotoszyn Ciutat de Polònia.
Kruja Krujë.
Krujë Ciutat d’Albània.
Krung Thep Bangkok.
Krym Crimea.
KS Abreviatura postal de l’estat de Kansas.
Ksar-el-Kébir, El Ciutat del Marroc.
Kuala Lumpur Capital de Malàisia.
Kuangchou Canton.
Kuangsi Guangxi.
Kuangtung Guangdong.
Kuibishev Kuibixev.
Kuibixev Nom de la ciutat de Samara (Rússia)
entre 1935 i 1991.
Kuibyshev Kuibixev.
Kuichou Guizhou.
Kuilin Guilin.
Kuiyang Guiyang.
Kulm Chelmno.
Kunduz Ciutat del nord de l’Afganistan.
Kuneitra Quneitra.
Kunming Ciutat de la Xina.
Kurdistan, (el) El gentilici és kurd -a.
Kurils, illes Arxipèlag de Rússia.
Kurland Curlàndia.
Kurú Kourou.
Kurzeme Curlàndia.
Kuwait La capital és Kuwait. El gentilici és kuwait-
ià -ana.
Kwangchow Canton.
Kwangju Ciutat de Corea del Sud.
Kwangsi Guangxi.
Kwangtung Guangdong.
Kweichow Guizhou.
Kweilin Guilin.
Kweiyang Guiyang.
Kwidzyn Ciutat de Polònia.

el Periódico de Catalunya 325

L TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Ll
La Abreviatura de Louisiana.
LA Abreviatura postal de l’estat de Louisiana.
L.A. Abreviatura de Los Angeles. No s’ha de fer
servir.
Labe Elba.
Lacadives Arxipèlag de l’Índia.
La Cartuja, illa de Illa del riu Guadalquivir, al seu
pas per Sevilla, on es va ubicar el recinte de
Larache Larraix.
Làrnaca Ciutat de Xipre.
Làrnaka, Larnax Làrnaca.
Laroco Larouco.
Laroque-des-Albères La Roca d’Albera.
Larouco Municipi d’Ourense.
Larrabetzu Municipi de Biscaia.
Larrabezúa Larrabetzu.
l’Exposició Universal de Sevilla del 1992. Larraix Ciutat del Marroc.
Laci Regió d’Itàlia. El gentilici és laci, làcia. Larraul Municipi de Guipúscoa.
Lacio Laci. Larvik Ciutat de Noruega.
Ladhiqiya, Al- Latakia. Lasa Lhasa.
Làdoga Llac de Rússia. Lasarte Lasarte-Oria.
Ladozhskoye Làdoga. Lasarte-Oria Municipi de Guipúscoa.
Lage Laxe. Lascuarre Lasquarri.
Lagos Ciutat de Nigèria, antiga capital de l’estat. Laspaúles Les Paüls.
Laguardia Municipi d’Àlaba. Lasquarri Municipi de la Baixa Ribagorça (Osca).
Laguarres Llaguarres. Latakia Ciutat de Síria.
Laibach Ljubljana. Latour-bas-Elne La Torre d’Elna.
Lakshadvid Lacadives. Latour-de-Carol La Tor de Querol.
Lamanère La Menera. Latour-de-France La Torre de França.
Lançac Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord). Latvia, Latvija, Latviya Letònia.
Lanchou, Lanchow Lanzhou. Laudio Municipi d’Àlaba.
Landas Landes. Lauis Lugano.
Landes Departament de França. La capital és Laukiz Municipi de Biscaia.
Mont-de-Marsan. Lauquíniz Laukiz.
Landes, les Regió del sud-oest de França. Lausana Ciutat de Suïssa.
Languedoc Llenguadoc. Lausanne Lausana.
Languedoc-Rosellón Llenguadoc-Rosselló. Lausitz Lusàcia.
Lansac Lançac. Lavansa i Fórnols La Vansa i Fórnols.
Lantcheou Lanzhou. Lavit Poble i capital del municipi de Torrelavit (Alt
Lantsang Mekong. Penedès).
Lanzhou Ciutat de la Xina. Laxe Municipi de la Corunya.
Lao Laos. Lazcano Lazkao.
Laos La capital és Vientiane. El gentilici és laosià Lazio Laci.
-ana. Lazkao Municipi de Guipúscoa.
Lapland Lapònia. Leaburu Municipi de Guipúscoa.
Lapònia El gentilici és lapó -ona. Lebanon Líban.
Laquedivas Lacadives. Lecce Ciutat d’Itàlia, capital de la província del

326 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS L

l
mateix nom. liechtensteinès -esa.
Leeds Ciutat d’Anglaterra. Liège Lieja.
Leeti Letònia. Liegnitz Legnica.
Legazpi Municipi de Guipúscoa. Lieja Ciutat de Bèlgica. El gentilici és liegès -esa.
Legazpia Legazpi. Lietuva Lituània.
Leghorn Liorna. Ligure Ligúria.
Legnica Ciutat de Polònia. Ligúria Regió del nord d’Itàlia. El gentilici és lígur.
Legorreta Municipi de Guipúscoa. Ligúria, mar de Part del Mediterrani, entre
Legutiano Municipi d’Àlaba. Còrsega i la costa italiana, tancada al nord pel
Leiden Ciutat dels Països Baixos. golf de Gènova.
Leie Riu de França i Bèlgica. Lilla Ciutat de França.
Leintz-Gatzaga Municipi de Guipúscoa. Lille Lilla.
Leioa Municipi de Biscaia. Lilongwe Capital de Malawi.
Leipzig Ciutat d’Alemanya. Limbourg Limburg.
Leitza Municipi de Navarra. Limburg Nom d’una província de Bèlgica, d’una
Leitzaran Vall del País Basc. província dels Països Baixos i d’una ciutat
Leiza Leitza. d’Alemanya.
Leizarán Leitzaran. Limburgo Limburg.
Lejano Oeste Far West. Limerick Ciutat d’Irlanda.
Lejona Leioa. Limoges Llemotges.
Lekeitio Municipi de Biscaia. Limousin Llemosí.
León (Espanya) Lleó. Linyola Municipi del Pla d’Urgell (Lleida). El gentili-
Lemberg Lviv. ci és linyolenc -a.
Lemoa Municipi de Biscaia. Lió Ciutat de França. El gentilici és lionès -esa.
Lemoiz Municipi de Biscaia. Lión Lió.
Lemona Lemoa. Liorna Ciutat d’Itàlia.
Lemóniz Lemoiz. Lipsia Leipzig.
Lemosín, Lemosino Llemosí. Liria Llíria.
Leningrad Sant Petersburg. Lisboa Capital de Portugal. El gentilici és lisboeta.
Léopoldville Nom anterior de Kinshasa (República Lisbon, Lisbonne Lisboa.
Democràtica del Congo). Lithuania Lituània.
Lepant Nom amb què era coneguda anteriorment Lituània La capital és Vílnius. El gentilici és lituà
la ciutat grega de Naupacte. -ana.
Lepanto Lepant. Lituanie Lituània.
Lequeitio Lekeitio. Liubliana Ljubljana.
Lés Municipi de la Vall d’Aran (Lleida). Liuta Lüda.
Lesbos Illa grega. Livland Livònia.
Lesotho La capital és Maseru. Livònia Regió de Letònia i Estònia. El gentilici és
Lesoto Lesotho. livonià -ana.
Lesquerde L’Esquerda. Livorno, Livourne Liorna.
Letland Letònia. Lizarra Municipi de Navarra.
Letònia La capital és Riga. El gentilici és letó -ona. Lizartza Municipi de Guipúscoa.
Lettonie Letònia. Lizarza Lizartza.
Leuven Lovaina. Ljubljana Capital d’Eslovènia.
Leyden Leiden. Llacuna, la Municipi de l’Anoia (Barcelona). El
Lezama Municipi de Biscaia. gentilici és llacunenc -a.
Lezo Municipi de Guipúscoa. Lladó Municipi de l’Alt Empordà (Girona).
Lhasa Capital i riu del Tibet. Lladó (Terol) Lledó d’Algars.
Lhassa Lhasa. Lladorre Municipi del Pallars Sobirà (Lleida).
Liaoning Província de la Xina. Lladurs Municipi del Solsonès (Lleida).
Líban, (el) La capital és Beirut. El gentilici és Llagonne, La La Llaguna.
libanès -esa. Llagosta, la Municipi del Vallès Oriental
Libèria La capital és Monròvia. El gentilici és liber- (Barcelona). El gentilici és llagostenc -a.
ià -ana. Llagostera Municipi del Gironès (Girona). El gen-
Líbia La capital és Trípoli. El gentilici és libi, líbia. tilici és llagosterí -ina.
Libie, Libya, Libyen Líbia. Llaguarres Poble i antic municipi de la Baixa
Liechtenstein La capital és Vaduz. El gentilici és Ribagorça annexat el 1975 al municipi

el Periódico de Catalunya 327

L TOPÒNIMS
aragonès de Capella (Osca).
Llaguna, la Municipi del Capcir (Catalunya Nord).
El gentilici és llagunat -ada.
Llambilles Municipi del Gironès (Girona). El gentili-
ci és llambillenc -a.
Llanars Municipi del Ripollès (Girona). El gentilici
és llanarenc -a.
Llançà Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El gen-
tilici és llançanenc -a.
Llanera de Ranes Municipi de la Costera
(València). El gentilici és llanerí -ina.
Llardecans Municipi del Segrià (Lleida).
Llaurí Municipi de la Ribera Baixa (València). El
gentilici és llauriner -a.
Llauró Poble del municipi de Paçà (Rosselló).
Llavorsí Municipi del Pallars Sobirà (Lleida). El
gentilici és llavorsinenc -a.
Lledó Lladó (Alt Empordà).
Lledó d’Algars Municipi del Matarranya (Terol).
Lledó d’Empordà Lladó (Alt Empordà).
Lleida Capital del Segrià (Lleida). El gentilici és llei-
datà -ana.
Llemosí Regió de França. La capital és
Llemotges. El gentilici és llemosí -ina.
Llemotges Ciutat de França.
Llenguadoc Regió de França. El gentilici és llen-
guadocià -ana.
Llenguadoc-Rosselló Regió econòmica i admin-
istrativa de França. La capital és Montpeller.
Lleó El gentilici és lleonès -esa.
Lleó, golf del Golf del Mediterrani occidental,
entre el cap de Creus i el delta del Roine.
Llers Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El gentili-
ci és llersenc -a.
Lles Lles de Cerdanya.
Lles de Cerdanya Municipi de la Baixa Cerdanya
(Lleida). El gentilici és llesenc -a.
Llíber Municipi de la Marina Alta (Alacant). El gen-
tilici és lliberà -ana.
Lliçà d’Amunt Municipi del Vallès Oriental
(Barcelona). El gentilici és lliçanenc -a.
Lliçà d’Avall Lliçà de Vall.
Lliçà de Munt Lliçà d’Amunt.
Lliçà de Vall Municipi del Vallès Oriental
(Barcelona). El gentilici és lliçanenc -a.
Llimiana Municipi del Pallars Jussà (Lleida). El
gentilici és llimianenc -a.
Llinars del Vallès Municipi del Vallès Oriental
(Barcelona). El gentilici és llinassenc -a.
Llíria Capital del Camp de Túria (València). El gen-
tilici és llirià -ana.
Llitera, la Comarca d’Aragó. La capital és Tamarit
de Llitera. El gentilici és lliterà -ana.
Lliterà Poble del municipi de Viacamp i Lliterà
(Baixa Ribagorça).
Llívia Municipi de la Baixa Cerdanya (Girona). El
gentilici és llivienc -a.
328
/ Llibre d’Estil
Llo Poble del municipi de Sallagosa (Alta
Cerdanya).
Lloar, el Municipi del Priorat (Tarragona). El gentili-
ci és lloarenc -a.
Llobera Municipi del Solsonès (Lleida).
Llocnou de la Corona Municipi de l’Horta
(València). El gentilici és llocnouí -ina.
Llocnou d’en Fenollet Municipi de la Costera
(València). El gentilici és llocnouí -ina.
Llocnou de Sant Jeroni Municipi de la Safor
(València). El gentilici és llocnouí -ina.
Llodio Laudio.
Llombai Municipi de la Ribera Alta (València). El
gentilici és llombaí -ïna.
Llombardia Regió d’Itàlia. El gentilici és llombard
-a.
Llorac Municipi de la Conca de Barberà
(Tarragona). El gentilici és lloraquí -ina.
Llorca Municipi de Múrcia.
Llorenç del Penedès Municipi del Baix Penedès
(Tarragona). El gentilici és llorencenc -a.
Lloret de Mar Municipi de la Selva (Girona). El
gentilici és lloretenc -a.
Lloret de Vistalegre Municipi de Mallorca
Septentrional (Balears). El gentilici és lloretà
-ana.
Llosa, la Municipi de la Plana Baixa (Castelló). El
gentilici és lloser -a.
Llosa de la Plana, la La Llosa.
Llosa del Bisbe, la Municipi dels Serrans
(València).
Llosa de Ranes, la Municipi de la Costera
(València). El gentilici és lloser -a.
Lloseta Municipi de Mallorca Septentrional
(Balears). El gentilici és llosetí -ina.
Llosses, les Municipi del Ripollès (Girona). El gen-
tilici és llossenc -a.
Llubí Municipi de Mallorca Septentrional (Balears).
El gentilici és llubiner -a.
Lluçà Municipi d’Osona (Barcelona). El gentilici és
lluçanenc -a.
Llucena Municipi de l’Alcalatén (Castelló). El gen-
tilici és llucener -a.
Lluchmayor Llucmajor.
Llucmajor Municipi de Mallorca Oriental (Balears).
El gentilici és llucmajorer -a.
Lludient Municipi de l’Alt Millars (Castelló).
Llupià Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
gentilici és llupianenc -a.
Llutxent Municipi de la Vall d’Albaida (València). El
gentilici és llutxentí -ina.
Lobeira Municipi d’Ourense.
Lobera Lobeira.
Logronyo El gentilici és logronyès -esa.
Loira Riu de França.
Loire Loira.
Loiu Municipi de Biscaia.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil / TOPÒNIMS L

l
Lokeren Ciutat de Bèlgica. Luisiana Louisiana.
Lombardía Llombardia. Lujúa Loiu.
London Londres. Lüneburg Ciutat d’Alemanya.
Londonderry Derry. Luneburgo Lüneburg.
Londra Londres. Luoyang Ciutat de la Xina.
Londres Capital del Regne Unit. El gentilici és Lurdes Ciutat de França.
londinenc -a. Luristán Lorestan.
Long Island Illa dels EUA (Nova York). Lusàcia Regió d’Alemanya.
Lorca Llorca. Lusaka Capital de Zàmbia.
Lorcha L’Orxa. Lussemburgo Luxemburg.
Lorda Lurdes. Luta Lüda.
Lorena Regió de França. La capital és Metz. El Luthringen Lorena.
gentilici és lorenès -esa. Lüttich Lieja.
Lorenzana Lourenzá. Luxembourg Luxemburg.
Lorestan Regió de l’Iran. Luxemburg La capital és Luxemburg. El gentilici
Loriguilla Municipi del Camp de Túria (València). és luxemburguès -esa.
Lorraine Lorena. Lviv Ciutat d’Ucraïna abans anomenada Lemberg.
Losa del Obispo La Llosa del Bisbe. Lvov, Lwów Lviv.
Losanna Lausana. Lyón Lió.
Lothringen Lorena. Lys Leie.
Louisiana Estat dels EUA. La capital és Baton
Rouge.
Lourdes Lurdes.
Lourenço Marques Nom anterior de Maputo
(Moçambic). Va tenir aquell nom fins al 1975,
quan va passar a dir-se Can Phumo, i va adop-
tar la denominació actual el 1976.
Lourenzá Municipi de Lugo.
Louvain Lovaina.
Lovaina Ciutat de Bèlgica.
Lovanio, Loven Lovaina.
Lovios Municipi d’Ourense.
Löwen Lovaina.
Luba Nom actual de San Carlos, ciutat de Guinea
Equatorial, a l’illa de Bioko.
Lubeca Lübeck.
Lübeck Ciutat d’Alemanya.
Lubnan Líban.
Luca Lucca.
Lucayas Bahames.
Lucca Ciutat d’Itàlia.
Lucena del Cid Llucena.
Luchente Llutxent.
Lucques Lucca.
Lüda Conurbació de la Xina (Liaoning), que agru-
pa les ciutats de Dalian (Dairen) i Lüshun (Port
Arthur).
Ludiente Lludient.
Lugano Ciutat de Suïssa.
Lugar Nuevo de Fenollet Llocnou d’en Fenollet.
Lugar Nuevo de la Corona Llocnou de la
Corona.
Lugar Nuevo de San Jerónimo Llocnou de Sant
Jeroni.
Lugo Ciutat i província de Galícia.
Luik Lieja.
Luimneach Limerick.

el Periódico de Catalunya 329

M TOPÒNIMS
Mm
MA Abreviatura postal de l’estat de
Massachusetts.
Maas Mosa (riu).
Maastricht Ciutat dels Països Baixos.
Mabatho, Mabato Mmabatho.
Maçana, la La Massana.
Maçanes Massanes.
Maçanet de Cabrenys Municipi de l’Alt Empordà
(Girona). El gentilici és maçanetenc -a.
Maçanet de la Selva Municipi de la Selva
(Girona). El gentilici és maçanetenc -a.
Macao Macau.
Macasar Makassar.
Macastre Municipi de la Foia de Bunyol (València).
Macau Regió administrativa especial de la Xina. El
gentilici és macauenc -a.
Macedònia Nom que reben una regió de Grècia i
una república dels Balcans (capital, Skopje). El
gentilici és macedoni -ònia.
Machichaco Matxitxako.
Machu-Picchu Antiga ciutat inca, als Andes del
Perú.
Madagascar La capital és Antananarivo. El gentili-
ci és malgaix -a.
Madeira La capital és Funchal.
Madinah Medina.
Madràs Ciutat de l’Índia.
Madremanya Municipi del Gironès (Girona). El
gentilici és madremanyenc -a.
Madrid El gentilici és madrileny -a.
Maella Municipi del Matarranya (Saragossa). El
gentilici és maellà -ana.
Magallanes, estret de Estret d’Amèrica del Sud
que uneix els oceans Atlàntic i Pacífic.
Magdebourg Magdeburg.
Magdeburg Ciutat d’Alemanya. El gentilici és
magdeburguès -esa.
Magdeburgo Magdeburg.
Maggiore Major.
330
/ Llibre d’Estil
Magonza Magúncia.
Magreb Magrib.
Magrib Denominació àrab del nord-oest de
l’Àfrica. En sentit estricte comprèn el Marroc,
Algèria i Tunísia. En sentit ampli inclou
Mauritània, Líbia i el Sàhara. El gentilici és
magribí -ina.
Magúncia Ciutat d’Alemanya.
Magyarorszag Hongria.
Mahón Maó.
Mähren Moràvia.
Maià de Montcal Municipi de la Garrotxa (Girona).
El gentilici és maianenc -a.
Maials Municipi del Segrià (Lleida). El gentilici és
maialenc -a.
Main Riu d’Alemanya, afluent del Rin.
Maine Estat dels EUA. La capital és Augusta.
Mainz Magúncia.
Major Llac del nord d’Itàlia.
Makassar Ciutat i port d’Indonèsia.
Makedonija Macedònia.
Makka, Makkah La Meca.
Malabo Capital de Guinea Equatorial, abans
anomenada Santa Isabel.
Malaca Malacca.
Malacca Nom d’una península i d’un estret de
l’Àsia i d’un microestat integrat a Malàisia.
Màlaga El gentilici és malagueny -a.
Malàisia Estat del Sud-est Asiàtic. La capital és
Kuala Lumpur. El gentilici és malaisi -àisia.
L’adjectiu malai -a correspon als habitants de la
península de Malacca i als individus d’un poble
estès per la península de Malacca i les illes de
Sumatra, Java, Cèlebes i les Filipines.
Malàisia Occidental Estat integrant de Malàisia.
Malaisie, Malasia Malàisia.
Malaui Malawi.
Malawi La capital és Lilongwe. El gentilici és
malawià -ana.
El Periódico de Catalunya
 m
Llibre d’Estil / TOPÒNIMS M
Malawi Llac de l’Àfrica oriental, entre Tanzània, Mediterrani.
Moçambic i Malawi. Manhattan Barri de Nova York.
Malaya Denominació britànica de la Federació de Manila Capital de les Filipines.
Malaia, que es va integrar a Malàisia. Manises Municipi de l’Horta (València). El gentilici
Malayisia, Malaysia Malàisia. és maniser -a.
Malbork Ciutat de Polònia. Manlleu Municipi d’Osona (Barcelona). El gentilici
Maldà Municipi de l’Urgell (Lleida). El gentilici és és manlleuenc -a.
maldanenc -a. Mannheim Ciutat d’Alemanya.
Maldivas Maldives. Manresa Capital del Bages (Barcelona). El gentili-
Maldives La capital és Male. ci és manresà -ana.
Malgrat de Mar Municipi del Maresme Mans, Le Ciutat de França.
(Barcelona). El gentilici és malgratenc -a. Mantet Mentet.
Mali La capital és Bamako. El gentilici és malià Mantova Màntua.
-ana. Màntua Ciutat d’Itàlia.
Malibu Ciutat dels EUA (Califòrnia). Manuel Municipi de la Ribera Alta (València). El
Malinas Malines. gentilici és manueler -a.
Malines Ciutat de Bèlgica. Manxa, la Regió de Castella. El gentilici és manx-
Malla Municipi d’Osona (Barcelona). El gentilici és ec -ega.
mallenc -a. Manxukuo Nom que va rebre la Manxúria durant
Mallabia Municipi de Biscaia. l’ocupació japonesa.
Mallavia Mallabia. Manxúria, (la) Antic nom del nord-est de la Xina.
Mallorca La capital és Palma de Mallorca. El gen- El gentilici és manxurià -ana.
tilici és mallorquí -ina. Maó Municipi i capital de l’illa de Menorca
Malmö Ciutat de Suècia. (Balears). El gentilici és maonès-esa.
Malmoe Malmö. Maputo Capital de Moçambic.
Maloggia Maloja. Marbella Municipi de la província de Màlaga. El
Maloja Port dels Alps suïssos. gentilici és marbellí -ina.
Malouines Malvines. Marçà Municipi del Priorat (Tarragona). El gentilici
Malta La capital és La Valletta. El gentilici és és marçanenc -a.
maltès -esa. March Morava (riu de la República Txeca).
Maluku Moluques. Maresme, el Comarca de Catalunya. La capital és
Malvinas Malvines. Mataró. El gentilici és maresmenc -a.
Malvines Arxipèlag de l’Atlàntic sud. En català Margalef Municipi del Priorat (Tarragona). El gen-
hem de fer servir sempre aquest nom, llevat tilici és margalefà -ana.
que reproduïm una cita textual o es tracti d’un Marganell Municipi del Bages (Barcelona). El gen-
article d’opinió en què aquestes illes apareguin tilici és marganellès -esa.
amb la seva denominació anglesa (Falkland). En Maria de la Salut Municipi de Mallorca
aquells casos, escriurem darrere, i entre claudà- Septentrional (Balears). El gentilici és mariando
tors, la denominació en català. La capital és -anda.
Port Stanley. Marianas Mariannes.
Man, illa de Illa del Regne Unit, al mar d’Irlanda. Mariannes, illes Arxipèlag de la Micronèsia, divid-
Manacor Municipi de Mallorca, capital de Mallorca it administrativament en Mariannes
Oriental (Balears). El gentilici és manacorí -ina. Septentrionals i Guam.
Managua Capital de Nicaragua. Mariannes Septentrionals Estat de la
Manama Capital de Bahrain. Micronèsia. La capital és Garapan.
Manaos Manaus. Mariánské Lázne Ciutat de la República Txeca.
Manaus Ciutat del Brasil, capital de l’estat Marienbad Mariánské Lázne.
d’Amazonas. Marienburg Malbork.
Mancha, la La Mànega (canal) i la Manxa (regió de Marienwerder Kwidzyn.
Castella). Marignan, Marignano Melegnano.
Mancor de la Vall Municipi de Mallorca Marina Alta, la Comarca del País Valencià. La
Septentrional (Balears). El gentilici és mancorí capital és Dénia.
-ina. Marina Baixa, la Comarca del País Valencià. La
Mànega, canal de la Braç de mar de l’Atlàntic, capital és la Vila Joiosa.
entre França i Anglaterra. Marines Municipi del Camp de Túria (València).
Manga del Mar Menor, la Llenca de terra que Mariupol Ciutat d’Ucraïna.
separa el mar Menor (albufera de Múrcia) del Markina-Xemein Escriurem només Markina.

el Periódico de Catalunya 331

M TOPÒNIMS
Municipi de Biscaia.
Marosvásárhely, Maros Vasarhely Tîrgu Mures.
Marqueixanes Marquixanes.
Marquina-Jeméin Markina-Xemein.
Marquixanes Municipi del Conflent (Catalunya
Nord). El gentilici és marquixanenc -a.
Marrákesh, Marrákex, Marrakus Marràqueix.
Marràqueix Ciutat del Marroc.
Marráquesh, Marráquex Marràqueix.
Marratxí Municipi de Mallorca Occidental
(Balears). El gentilici és marratxiner -a.
Marroc, (el) La capital és Rabat. El gentilici és
marroquí -ina. Alauita només es refereix a la
monarquia regnant.
Marruecos Marroc.
Marsa-el-Kébir Ciutat d’Algèria.
Marseille Marsella.
Marsella Ciutat de França. El gentilici és marsellès
-esa.
Marshall Estat d’Oceania, a la Micronèsia. La cap-
ital és Dalap-Uliga-Darrit.
Marsiglia Marsella.
Martinet Poble i capital del municipi de Montellà i
Martinet (Baixa Cerdanya).
Martinica Illa de les Petites Antilles que constitueix
un departament francès d’ultramar. La capital
és Fort-de-France.
Martorell Municipi del Baix Llobregat (Barcelona).
El gentilici és martorellenc -a.
Martorelles Municipi del Vallès Oriental
(Barcelona). El gentilici és martorellenc -a.
Maryland Estat dels EUA. La capital és Annapolis.
Marzà Poble i capital del municipi de Pedret i
Marzà (Alt Empordà).
Masalavés Massalavés.
Masalfasar Massalfassar.
Masamagrel Massamagrell.
Masanasa Massanassa.
Masarac Municipi de l’Alt Empordà (Girona).
Mascat, Mascate Masqat.
Mas de Barberans Municipi del Montsià
(Tarragona). El gentilici és masover -a.
Masdenverge Municipi del Montsià (Tarragona). El
gentilici és masdenvergenc -a.
Masella Estació d’esquí del municipi d’Alp (Baixa
Cerdanya).
Masella, la Veïnat del municipi d’Alp (Baixa
Cerdanya).
Maseru Capital de Lesotho.
Masies de Roda, les Municipi d’Osona
(Barcelona). El gentilici és rodenc -a.
Masies de Voltregà, les Municipi d’Osona
(Barcelona).
Masllorenç Municipi del Baix Penedès
(Tarragona). El gentilici és masllorençà -ana.
Masnou, el Municipi del Maresme (Barcelona). El
gentilici és masnoví -ina.
332
/ Llibre d’Estil
Masó, la Municipi de l’Alt Camp (Tarragona). El
gentilici és masonenc -a.
Masos, els Municipi del Conflent (Catalunya
Nord). El gentilici és masoenc -a.
Masos, Los Els Masos.
Maspujols Municipi del Baix Camp (Tarragona). El
gentilici és maspujolenc -a.
Masqat Capital del sultanat d’Oman, a la penínsu-
la d’Aràbia.
Masqat i Oman Nom anterior d’Oman.
Masquefa Municipi de l’Anoia (Barcelona). El gen-
tilici és masquefí -ina.
Masroig, el Municipi del Priorat (Tarragona). El
gentilici és masrojà -ana.
Mass Abreviatura de Massachusetts.
Massachusetts Estat dels EUA. La capital és
Boston.
Massalavés Municipi de la Ribera Alta (València).
El gentilici és massalavesí -ina.
Massalcoreig Municipi del Segrià (Lleida). El gen-
tilici és massalcoretjà -ana.
Massalfassar Municipi de l’Horta (València). El
gentilici és massalfassí -ina.
Massalió Municipi del Matarranya (Terol).
Massamagrell Municipi de l’Horta (València). El
gentilici és massamagrellenc -a.
Massana, la Parròquia d’Andorra.
Massanassa Municipi de l’Horta (València). El
gentilici és massanasser -a.
Massanes Municipi de la Selva (Girona). El gentili-
ci és massanenc -a.
Massoteres Municipi de la Segarra (Lleida).
Mata, la La Mata de Morella.
Mata de Morella, la Municipi dels Ports (Castelló).
El gentilici és mater -a.
Matadepera Municipi del Vallès Occidental
(Barcelona). El gentilici és matadeperenc -a.
Matamala Municipi del Capcir (Catalunya Nord). El
gentilici és matamalès -esa.
Mataró Capital del Maresme (Barcelona). El gen-
tilici és mataroní -ina.
Matarranya, el Comarca d’Aragó. La capital és
Vall-de-roures.
Matemale Matamala.
Matet Municipi de l’Alt Palància (Castelló).
Mato Grosso Estat del Brasil.
Matsou, Matsu Mazu.
Matterhorn Cervin.
Matxitxako Cap del País Basc.
Maureillas–las Illas, Maurellàs Morellàs i les
Illes.
Maurí Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord).
Maurice Maurici.
Maurici La capital és Port Louis. El gentilici és
mauricià -ana.
Maurici, illa És la més gran de les illes que com-
ponen l’Estat de Maurici.
El Periódico de Catalunya
 m
Llibre d’Estil / TOPÒNIMS M
Mauritània La capital és Nouakchott. El gentilici Memphis Ciutat dels EUA.
és maurità -ana. Meñaca Meñaka.
Mauritanie Mauritània. Meñaka Municipi de Biscaia.
Mauritius Maurici. Menàrguens Municipi de la Noguera (Lleida). El
Maury Maurí. gentilici és menarguí -ina.
Mauthausen Poble de l’Alta Àustria, antic camp Mendaro Municipi de Guipúscoa.
de concentració. Mendeja Mendexa.
Mawritaniyya Mauritània. Mendexa Municipi de Biscaia.
Mawsil, Al-; Al-Mawsul Mossul. Menen Ciutat de Bèlgica.
Mayena Mayenne. Menera, la Municipi del Vallespir (Catalunya Nord).
Mayence Magúncia. El gentilici és menerenc -a.
Mayenne Departament de França. Menfis Memfis.
Mayenza Magúncia. Menin Menen.
Mayotte Illa de França, a l’arxipèlag de les Menorca La capital és Maó. El gentilici és
Comores. La capital és Dzaoudzi. menorquí -ina.
Mazagán El-Jadida. Mentet Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El
Mazaleón Massalió. gentilici és mentetenc -a.
Mazalquivir Marsa-el-Kébir. Mequinensa Municipi del Baix Cinca (Saragossa).
Mazar-e Sharif Ciutat de l’Afganistan. El gentilici és mequinensà -ana.
Mazar-i-Sharif Mazar-e Sharif. Mequinenza Mequinensa.
Mazu Illa de Taiwan. Mequines, Mequínez Meknès.
Mbabane Capital de Swaziland. Meranges Municipi de la Baixa Cerdanya (Girona).
Mbandaka Ciutat de la República Democràtica El gentilici és merangí -ina.
del Congo. Merca, A Municipi d’Ourense.
Md Abreviatura de Maryland. Mercadal, es Municipi de Menorca (Balears). El
MD Abreviatura postal de l’estat de Maryland. gentilici és mercadalenc -a.
Me Abreviatura de Maine. Mérida Nom de diverses ciutats d’Amèrica del
ME Abreviatura postal de l’estat de Maine. Sud.
Meca, la Ciutat de l’Aràbia Saudita. Mèrida Ciutat de Badajoz.
Mecca La Meca. Mers el-Kébir Marsa-el-Kébir.
Mechelen, Mecheln Malines. Mesenia Messènia.
Mecklemburgo Mecklenburg. Meseta, la El gentilici és mesetari -ària.
Mecklenburg Regió històrica d’Alemanya. Mesina Messina.
Mecklenburg-Pomerània Occidental Land Mesopotamia Regió del nord-est de l’Argentina.
d’Alemanya. Mesopotàmia Regió de l’Iran i l’Iraq.
M e c k l e n b u r g - Vo r p o m m e r n Messènia Regió de Grècia.
Mecklenburg-Pomerània Occidental. Messina Ciutat d’Itàlia.
Mecque La Meca. Metálicos, montes Muntanyes Metal·líferes.
Medellín Nom d’una ciutat d’Espanya i d’una altra Metal·líferes, muntanyes Cadena muntanyosa
de Colòmbia. entre Alemanya i la República Txeca.
Medina Ciutat de l’Aràbia Saudita. Meuse Mosa.
Mediona Municipi de l’Alt Penedès (Barcelona). El Mèxic La capital és Mèxic, no Ciutat de Mèxic. El
gentilici és medionenc -a. gentilici és mexicà -ana.
Meenen Menen. Mèxic DF Mèxic.
Mègara Ciutat de Grècia. México, Méxique Mèxic.
Méjico Mèxic. Mézières Ciutat de França, actualment forma part
Mekka, La La Meca. de Charleville-Mézières, capital del departa-
Meknès Ciutat del Marroc. ment d’Ardenes.
Mekong Riu del sud-est de l’Àsia. Mezquita, A Municipi d’Ourense.
Melanèsia Conjunt d’arxipèlags i illes d’Oceania. MI Abreviatura postal de l’estat de Michigan.
Melegnano Municipi d’Itàlia. Mich Abreviatura de Michigan.
Meliana Municipi de l’Horta (València). El gentilici Michigan Estat dels EUA. La capital és Lansing, i
és melianer -a. la ciutat principal, Detroit.
Melide Municipi de la Corunya. Michigan Un dels cinc grans llacs d’Amèrica del
Melilla El gentilici és melillenc -a. Nord, als EUA.
Mellid, Mellide Melide. Micronèsia, Estats Federats de Estat
Memfis Ciutat de l’antic Egipte. d’Oceania. La capital és Palikir. El gentilici és

el Periódico de Catalunya 333

M TOPÒNIMS
micronesi -èsia.
Middle East Pròxim Orient.
Middle West, Midwest Oest Mitjà.
Midi-Pyrénées Migdia-Pirineus.
Mieres Municipi de la Garrotxa (Girona). El gentili-
ci és mierenc -a.
Mieres Municipi d’Astúries.
Migdia-Pirineus Regió administrativa de França.
La capital és Tolosa.
Migjorn Gran, es Municipi de Menorca (Balears).
El gentilici és migjorner -a.
Mig Oest Oest Mitjà.
Mijaran Viella.
Mijares Millars (riu).
Milà Ciutat d’Itàlia. El gentilici és milanès -esa.
Milà, el Municipi de l’Alt Camp (Tarragona). El gen-
tilici és milanenc -a.
Milán Milà.
Milanesado Milanesat.
Milanesat Regió d’Itàlia.
Milano Milà.
Millares Millars (municipi del País Valencià).
Millars Municipi de la Canal de Navarrés
(València).
Millars Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
gentilici és millàs -assa.
Millars Riu d’Aragó i el País Valencià.
Millas Millars (municipi de la Catalunya Nord).
Millena Billeneta.
Minas Gerais Estat del Brasil. La capital és Belo
Horizonte.
Minn Abreviatura de Minnesota.
Minneapolis Ciutat dels EUA. Forma una conur-
bació amb Saint Paul, capital de l’estat de
Minnesota.
Minnesota Estat dels EUA. La capital és Saint
Paul.
Minsk Capital de Bielorússia.
Miraflor Poble del municipi dels Poblets (Marina
Alta).
Miralcamp Municipi del Pla d’Urgell (Lleida). El
gentilici és miralcampí -ina.
Miramar Municipi de la Safor (València). El gentili-
ci és miramarí -ina.
Mira-rosa Poble del municipi dels Poblets (Marina
Alta).
Miravet Municipi de la Ribera d’Ebre (Tarragona).
El gentilici és miravetà -ana.
Misisipí Mississipí.
Mislata Municipi de l’Horta (València). El gentilici
és mislater -a.
Misr Egipte.
Miss Abreviatura de Mississipí.
Mississipí Nom que reben un riu i un estat dels
EUA (capital, Jackson).
Mississippi Mississipí.
Missouri Nom que reben un riu i un estat dels EUA
334
/ Llibre d’Estil
(capital, Jefferson City).
Misuri Missouri.
Mitilene Capital de l’illa de Lesbos (Grècia).
Mitilene (illa) Lesbos.
Mmabatho Capital de Bophuthatswana.
MN Abreviatura postal de l’estat de Minnesota.
Mo Abreviatura de Missouri.
MO Abreviatura postal de l’estat de Missouri.
Moçambic La capital és Maputo. El gentilici és
moçambiquès -esa.
Mòdena Ciutat d’Itàlia, capital de la província
homònima.
Mogadischo Mogadiscio.
Mogadiscio Capital de Somàlia.
Mogadishu Mogadiscio.
Mogador Essaouira.
Mogente Moixent.
Mogreb Magrib.
Moià Municipi del Bages (Barcelona). El gentilici és
moianès -esa.
Moixent Municipi de la Costera (València). El gen-
tilici és moixentí -ina.
Molar, el Municipi del Priorat (Tarragona). El gen-
tilici és molarenc -a.
Moldau, Moldava Vltava.
Moldàvia Regió històrica d’Europa, dividida entre
Romania i la República de Moldàvia. El gentilici
és moldau -ava.
Moldàvia, República de Estat de l’Europa orien-
tal. La capital és Chisinau. El gentilici és moldau
-ava.
Moldavija, Moldaviya, Moldova Moldàvia.
Molig Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El
gentilici és molitjaire.
Molina, la Poble del municipi d’Alp (Baixa
Cerdanya) i estació d’esquí.
Molins de Rei Municipi del Baix Llobregat
(Barcelona). El gentilici és molinenc -a.
Molitg-les-Bains Molig.
Mollerussa Capital del Pla d’Urgell (Lleida). El
gentilici és mollerussenc -a.
Mollet del Vallès Municipi del Vallès Oriental
(Barcelona). El gentilici és molletà -ana.
Mollet de Peralada Municipi de l’Alt Empordà
(Girona). El gentilici és molletenc -a.
Molló Municipi del Ripollès (Girona). El gentilici és
mollonenc -a.
Molsosa, la Municipi del Solsonès (Lleida). El gen-
tilici és molsosenc -a.
Molucas Moluques.
Moluques, (les) Arxipèlag d’Indonèsia, anomenat
antigament illes de les Espècies. La capital és
Ambon. El gentilici és moluquès -esa.
Mònaco La capital és Mònaco. El gentilici és mon-
egasc -a.
Monaco di Bavaria Munic.
Monako Mònaco.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS
Moncada Montcada de l’Horta.
Moncofa Municipi de la Plana Baixa (Castelló). El
gentilici és moncofí -ina.
Moncófar Moncofa.
Mondariz Municipi de Pontevedra.
Mondragón Arrasate.
Monegres, els Comarca d’Aragó.
Monegros, Los Els Monegres.
Monells Poble del municipi de Cruïlles, Monells i
Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà).
Monesma i Queixigar Municipi de la Baixa
Ribagorça (Osca).
Monfort Montfort.
Monforte Municipi de Lugo.
Monforte del Cid Montfort.
Monforte de Lemos Monforte.
Mongibello Etna.
Mongol Ard Us Mongòlia.
Mongòlia La capital és Ulan Bator. El gentilici és
mongol -a.
Mongòlia Interior Regió autònoma de la
República Popular de la Xina, anomenada en
xinès Nei Mongol. La capital és Hohhot.
Mongolie Mongòlia.
Monistrol de Calders Municipi del Bages
(Barcelona). El gentilici és monistrolenc -a.
Monistrol de Montserrat Municipi del Bages
(Barcelona). El gentilici és monistrolenc -a.
Monjos, els Poble i capital del municipi de Santa
Margarida i els Monjos (Alt Penedès).
Monóvar Monòver.
Monòver Municipi del Vinalopó Mitjà (Alacant). El
gentilici és monoverí -ina.
Monròvia Capital de Libèria.
Monroyo Mont-roig de Tastavins.
Mons Ciutat de Bèlgica.
Monserrat Montserrat d’Alcalà.
Mont Abreviatura de Montana.
Montaberner Montaverner.
Montagut i Oix Municipi de la Garrotxa (Girona).
Montalbà del Castell Municipi de la Fenolleda
(Catalunya Nord).
Montalba-le-Château Montalbà del Castell.
Montalban Ciutat de França.
Montán Montant.
Montana Estat dels EUA. La capital és Helena.
Montanejos Municipi de l’Alt Millars (Castelló).
Montant Municipi de l’Alt Millars (Castelló).
Montanui Municipi de l’Alta Ribagorça (Osca).
Montanuy Montanui.
Montauban Montalban.
Montauriol Montoriol.
Montaverner Municipi de la Vall d’Albaida
(València). El gentilici és montaverní -ina.
Montblanc Capital de la Conca de Barberà
(Tarragona). El gentilici és montblanquí -ina.
Mont Blanc Pic dels Alps.
el Periódico de Catalunya
m
M
Montboló Municipi del Vallespir (Catalunya Nord).
El gentilici és montboloní -ina.
Montbrió del Camp Municipi del Baix Camp
(Tarragona). El gentilici és montbrionenc -a.
Montcada de l’Horta Municipi de l’Horta
(València). El gentilici és montcadí -ina.
Montcada i Reixac Municipi del Vallès Occidental
(Barcelona). El gentilici és montcadenc -a.
Montclar Municipi del Berguedà (Barcelona). El
gentilici és montclanenc -a.
Montecarlo Barri de Mònaco.
Montecasino Montecassino.
Montecassino Turó d’Itàlia, entre Roma i Nàpols.
Montellà i Martinet Municipi de la Baixa
Cerdanya (Lleida). El gentilici és montellanenc
-a i martinetenc -a.
Montenegro República integrant de l’Estat de
Sèrbia i Montenegro. La capital és Podgorica.
El gentilici és montenegrí -ina.
Monterey Monterrey.
Monterrei Municipi d’Ourense.
Monterrey Nom de ciutats dels Estats Units,
Mèxic i Colòmbia.
Montesa Municipi de la Costera (València). El gen-
tilici és montesí -ina.
Montescot Municipi del Rosselló (Catalunya
Nord). El gentilici és montescotí -ina.
Montesinos, Los Municipi del Baix Segura
(Alacant).
Montesquieu Montesquiu d’Albera.
Montesquiu Municipi d’Osona (Barcelona). El
gentilici és montesquiuenc -a.
Montesquiu d’Albera Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és montesquiuenc
-a.
Montferrer Municipi del Vallespir (Catalunya
Nord). El gentilici és montferrinyol -a.
Montferrer i Castellbò Municipi de l’Alt Urgell
(Lleida).
Montferri Municipi de l’Alt Camp (Tarragona). El
gentilici és montferrienc -a.
Montfort Municipi del Vinalopó Mitjà (Alacant).
Montgai Municipi de la Noguera (Lleida). El gentili-
ci és montgaí -ïna.
Montgat Municipi del Maresme (Barcelona). El
gentilici és montgatí -ina.
Montichelvo Montitxelvo.
Montitxelvo Municipi de la Vall d’Albaida
(València). El gentilici és montitxelvà -ana.
Montlluís Capital de l’Alta Cerdanya (Catalunya
Nord). El gentilici és montlluïsà -ana.
Mont-Lluís, Mont-Louis Montlluís.
Montmajor Municipi del Berguedà (Barcelona). El
gentilici és montmajorenc -a.
Montmaneu Municipi de l’Anoia (Barcelona). El
gentilici és montmaneuenc -a.
Montmany-Figaró Figaró-Montmany.
335
M TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Montmell, el Municipi del Baix Penedès moravià -ana.

(Tarragona). El gentilici és montmellenc -a. Morell, el Municipi del Tarragonès (Tarragona). El
Montmeló Municipi del Vallès Oriental (Barcelona). gentilici és morellenc -a.
El gentilici és montmeloní -ina. Morella Capital dels Ports (Castelló). El gentilici és
Montner Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). morellà -ana.
El gentilici és montnerenc -a. Morellàs i les Illes Municipi del Vallespir
Montoliu de Lleida Municipi del Segrià (Lleida). El (Catalunya Nord). El gentilici és morellanès -esa.
gentilici és montoliuenc -a. Morera de Montsant, la Municipi del Priorat
Montoliu de Segarra Municipi de la Segarra (Tarragona). El gentilici és morerí -ina.
(Lleida). Morocco Marroc.
Montoriol Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). Mosa Nom d’un departament de França i d’un riu
El gentilici és montoriolí -ina. de França, Bèlgica i els Països Baixos.
Montoriol d’Avall Montoriol. Mosca Moscou.
Montornès del Vallès Municipi del Vallès Oriental Moscou Capital de Rússia. El gentilici és moscovi-
(Barcelona). El gentilici és montornesenc -a. ta.
Montornès de Segarra Municipi de la Segarra Moscova Moskva.
(Lleida). Moscòvia Regió històrica de Rússia. El gentilici és
Montpeller Ciutat de França. El gentilici és mont- moscovita.
pellerí -ina. Moscow, Moscú Moscou.
Montpellier Montpeller. Mosel Mosel·la (riu).
Mont-ral Municipi de l’Alt Camp (Tarragona). El Mosela Mosel·la.
gentilici és mont-ralenc -a. Mosel·la Nom d’un departament de França i d’un
Montrás Mont-ras. riu de França, Luxemburg i Alemanya.
Mont-ras Municipi del Baix Empordà (Girona). El Moselle Mosel·la.
gentilici és mont-rasenc -a. Moskau, Moskowa, Moskva (ciutat) Moscou.
Montreal, Montréal Mont-real. Moskva Riu de Rússia.
Mont-real Ciutat del Canadà (Quebec). Moskvá Moscou.
Montreuil Ciutat de França. Mosselle Mosel·la.
Montroi Municipi de la Ribera Alta (València). El Mosset Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El
gentilici és montroià -ana. gentilici és mossetenc -a.
Mont-roig del Camp Municipi del Baix Camp Mossul Ciutat de l’Iraq.
(Tarragona). El gentilici és mont-rogenc -a. Mosul, Al-Mosul Mossul.
Mont-roig de Tastavins Municipi del Matarranya Motrico Mutriku.
(Terol). Moyá Moià.
Montroy Montroi. Mozambique Moçambic.
Montseny Municipi del Vallès Oriental (Barcelona). MS Abreviatura postal de l’estat de Mississipí.
El gentilici és montsenyenc -a. MT Abreviatura postal de l’estat de Montana.
Montserrat Illa de les Petites Antilles britàniques. Muang Thai Tailàndia.
Montserrat d’Alcalà Municipi de la Ribera Alta Muchamiel Mutxamel.
(València). El gentilici és montserrater -a. Muga, la Riu entre l’Alt Empordà i el Vallespir.
Montsià, el Comarca de Catalunya. La capital és Mugía Muxía.
Amposta. El gentilici és montsianenc -a. Mújica Muxika.
Montsó Municipi d’Osca. Mukden Nom manxú de Shenyang, capital de la
Montuïri Municipi de Mallorca Oriental (Balears). El província xinesa de Liaoning.
gentilici és montuïrer -a. Mumbai Bombai.
Monza Ciutat d’Itàlia. München Munic.
Monzón Montsó. Mundaca Mundaka.
Móra d’Ebre Capital de la Ribera d’Ebre Mundaka Municipi de Biscaia.
(Tarragona). El gentilici és morenc -a. Mungia Municipi de Biscaia.
Móra la Nova Municipi de la Ribera d’Ebre Munguía Mungia.
(Tarragona). El gentilici és moranovenc -a. Munic Ciutat d’Alemanya. El gentilici és muniquès
Morava Nom d’un riu de la República Txeca i d’un -esa.
altre de Sèrbia. La regió de la República Txeca Múnich Munic.
es diu Moràvia (en txec, Morava). Munitíbar-Arbáiztegui Guerricáiz
Moràvia Regió de la República Txeca, dividida en Munitibar-Arbatzegi Gerrikaitz.
Moràvia Meridional (capital, Brno) i Moràvia Munitibar-Arbatzegi Gerrikaitz Escriurem sim-
Septentrional (capital, Ostrava). El gentilici és plement Munitibar. Municipi de Biscaia.

336 El Periódico de Catalunya

 m
Llibre d’Estil / TOPÒNIMS M
Munster Nom d’una província d’Irlanda i d’una
ciutat de França.
Múnster Münster.
Münster Ciutat d’Alemanya.
Muntanya Santa Athos.
Muntanyola Municipi d’Osona (Barcelona).
Muqdiisho, Muqdisho Mogadiscio.
Mura Municipi del Bages (Barcelona). El gentilici és
muratà -ana.
Múrcia El gentilici és murcià -ana.
Murélaga Aulesti.
Murla Municipi de la Marina Alta (Alacant). El gen-
tilici és murler -a.
Murmansk Ciutat de Rússia.
Muro Municipi de Mallorca Septentrional (Balears).
El gentilici és murer -a.
Muro d’Alcoi, Muro de Alcoy Muro del Comtat.
Muro del Comtat Municipi del Comtat (Alacant).
El gentilici és mureny -a.
Museros Municipi de l’Horta (València). El gentilici
és muserenc -a.
Muskiz Municipi de Biscaia.
Musques Muskiz.
Mutiloa Municipi de Guipúscoa.
Mutriku Municipi de Guipúscoa.
Mutxamel Municipi de l’Alacantí (Alacant). El gen-
tilici és mutxameler -a.
Muxía Municipi de la Corunya.
Muxika Municipi de Biscaia.
Myanmar, Unió de Nom oficial de Birmània. La
capital és Rangun (anomenada actualment
Yangon).
My Lai Poble del Vietnam.

el Periódico de Catalunya 337

N TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Nn
Nabarniz Municipi de Biscaia.
Nabatiya Ciutat del Líban.
Nablús Nabulus.
Nabulus Ciutat de Cisjordània.
Nagorni Karabakh, Nagorno Karabakh Alt
Karabakh.
Nagyvárad Oradea.
Nahr al-Asi Orontes.
Naupacte Ciutat de Grècia anomenada anterior-
ment Lepant.
Naupaktós Naupacte.
Nauru Estat constituït per una illa de la Polinèsia.
La capital és Yaren. El gentilici és nauruà -ana.
Naut Aran Municipi de la Vall d’Aran (Lleida).
Navaixes Municipi de l’Alt Palància (Castelló).
Navajas Navaixes.
Nahuja Naüja. Navarcles Municipi del Bages (Barcelona). El gen-
Nairobi Capital de Kenya. tilici és navarclí -ina.
Nalec Municipi de l’Urgell (Lleida). Navarra El gentilici és navarrès -esa.
Namíbia La capital és Windhoek. El gentilici és Navarrés Municipi de la Canal de Navarrés
namibi -íbia. (València).
Nanchang Ciutat de la Xina. Navars Navàs.
Nan Hai Nom en pinyin del mar de la Xina Navàs Municipi del Bages (Barcelona). El gentilici
Meridional. S’ha de fer servir aquesta última és navassenc -a.
expressió. Navata Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El gen-
Nanjing, Nankín, Nanking Nanquín. tilici és navatenc -a.
Nanning Ciutat de la Xina. Navès Municipi del Solsonès (Lleida). El gentilici és
Nanquín Ciutat de la Xina. navesenc -a.
Naples Nàpols. Navpaktós Naupacte.
Naplusa Nabulus. Naxos Illa de Grècia.
Nápoles, Napoli Nàpols. Nazaret, Al-Nazrah Natzaret.
Nàpols Ciutat d’Itàlia. El gentilici és napolità -ana. NC Abreviatura postal de l’estat de Carolina del
Nàquera Municipi del Camp de Túria (València). El Nord.
gentilici és naquerà -ana. ND Abreviatura postal de l’estat de Dakota del
Narbona Ciutat de França. El gentilici és narbonès Nord.
-esa. N’Djamena Capital del Txad, anteriorment anom-
Narbonne Narbona. enada Fort Lamy.
Narvik Ciutat de Noruega. NE Abreviatura postal de l’estat de Nebraska.
Nasira, En- Natzaret. Neandertal Vall d’Alemanya.
Nasiriya Ciutat de l’Iraq. Neb Abreviatura de Nebraska.
Nassau Nom de la capital de les Bahames i d’una Nebraska Estat dels EUA. La capital és Lincoln.
ciutat d’Alemanya. Neckar Riu d’Alemanya, afluent del Rin.
Nassiriya, Al- Nasiriya. Nederland Països Baixos.
Natzaret Ciutat d’Israel. El gentilici és natzarè Nefiac Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
-ena. gentilici és nefiaquenc -a.
Naüja Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Néfiach Nefiac.
Nord). El gentilici és naügenc -a. Negrals, els Poble del municipi de Sanet i els

338 El Periódico de Catalunya

 n
Llibre d’Estil / TOPÒNIMS N
Negrals (Marina Alta). Nimega Ciutat dels Països Baixos.
Nei Mongol Mongòlia Interior. Nimegen, Nimègue Nimega.
Nemours Ciutat de França. Nimes Ciutat de França.
Neobrandeburgo Neubrandenburg. Nimwegen Nimega.
Nepal, (el) La capital és Kàtmandu. El gentilici és Ninghsia Ningxia.
nepalès -esa. Ningxia Regió autònoma de la Xina. La capital és
Netherlands Països Baixos. Yinchuan.
Neubrandenburg Ciutat d’Alemanya. Nippon Japó.
Neuchâtel Nom d’un cantó, una ciutat i un llac de Niza Niça.
Suïssa. Nizhni Novgorod Nijni-Nóvgorod.
Neuenburg Neuchâtel (ciutat). NJ Abreviatura postal de l’estat de Nova Jersey.
Neufunland Terranova. NM Abreviatura postal de l’estat de Nou Mèxic.
Neukirchen Ciutat d’Alemanya. Noedes Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El
Neumarkt Tîrgu Mures. gentilici és noedès -esa.
Neumünster Ciutat d’Alemanya. Nogais, As Municipi de Lugo.
Neupommern Nova Pomerània, avui Nova Nogales, Los As Nogais.
Bretanya. Noguera, la Comarca de Catalunya. La capital és
Neusatz Novi Sad. Balaguer. El gentilici és noguerenc -a.
Neusseland Nova Zelanda. Noguera de Tor, la Riu del Pirineu.
Neustadt Prudnik. Noguera Pallaresa, la Riu del Pirineu.
Nev Abreviatura de Nevada. Noguera Ribagorçana, la Riu del Pirineu.
Nevada Estat dels EUA. La capital és Carson City. Nohèdes Noedes.
Nevers Ciutat de França. Noia Municipi de la Corunya.
Neves, As Municipi de Pontevedra. Nonasp Municipi del Matarranya (Saragossa).
New Britain Nova Bretanya. Nonaspe Nonasp.
New Brunswick Nova Brunsvic. Noordbrabant Brabant Septentrional.
Newfoundland Terranova. Noordholland Holanda Septentrional.
New Hampshire Nou Hampshire. Nord S’escriu amb majúscula només quan forma
New Jersey Nova Jersey. part d’un topònim o un terme geopolític: pol
New Mexico Nou Mèxic. Nord, Amèrica del Nord, les converses
New Orleans Nova Orleans. Nord-Sud.
New Providence Illa de les Bahames on hi ha Nordrhein-Westfalen Renània del
Nassau, capital de l’Estat. Nord-Westfàlia.
New South Wales Nova Gal·les del Sud. Noreg Noruega.
New York Nova York. Norfolk, illa Illa volcànica del sud del Pacífic,
Nguane, Ngwane Swazilàndia. dependència d’Austràlia.
NH Abreviatura postal de l’estat de Nou Norge Noruega.
Hampshire. Norimberga Nuremberg.
Niamey Capital del Níger. Normandia Regió de França. El gentilici és nor-
Niasa, Niassa Malawi (llac). mand -a.
Niça Ciutat de França. North Carolina Carolina del Nord.
Nicaragua La capital és Managua. El gentilici és North Dakota Dakota del Nord.
nicaragüenc -a. Northern Ireland Irlanda del Nord.
Nice Niça. Northumberland Comtat de la Gran Bretanya.
Nicobar Arxipèlag de l’Índia. Northumbria Northumberland.
Nicòsia Capital de Xipre. Noruega La capital és Oslo. El gentilici és noruec
Niederlausitz Baixa Lusàcia. -ega.
Niederösterreich Baixa Àustria. Norvège, Norvegia, Norway, Norwegen
Niedersachsen Baixa Saxònia. Noruega.
Nieves As Neves. Norwich Ciutat de la Gran Bretanya.
Níger, (el) La capital és Niamey. El gentilici és Nouâdhibou Antigament Port-Étienne. Ciutat i
nigerí -ina. port de Mauritània.
Nigèria La capital oficial és Abuja; la capital Nouakchott Capital de Mauritània.
econòmica, Lagos. El gentilici és nigerià -ana. Nou de Berguedà, la Municipi del Berguedà
Nigérie Nigèria. (Barcelona). El gentilici és novetà -ana.
Nijmegen Nimega. Nou de Gaià, la Municipi del Tarragonès
Nijni-Nóvgorod Ciutat de Rússia. (Tarragona). El gentilici és nouenc -a.

el Periódico de Catalunya 339

N TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Nou Hampshire Estat dels EUA. La capital és Nucia, la Municipi de la Marina Baixa (Alacant). El
Concord. gentilici és nucier -a.
Nouméa Capital de Nova Caledònia. Nules Municipi de la Plana Baixa (Castelló). El gen-
Nou Mèxic Estat dels EUA. La capital és Santa Fe. tilici és nuler -a.
Nouvelle-Écosse Nova Escòcia. Nulles Municipi de l’Alt Camp (Tarragona). El gen-
Nouvelle-Orléans Nova Orleans. tilici és nullenc -a.
Nova Anglaterra Àrea geogràfica que comprèn Numea Nouméa.
els estats nord-americans següents: Nuova Zembla Nova Terra.
Connecticut, Maine, Massachusetts, Nou Nuremberg Ciutat d’Alemanya.
Hampshire, Rhode Island i Vermont. Nürnberg Nuremberg.
Nova Bretanya Illa de l’arxipèlag Bismark. Forma NV Abreviatura postal de l’estat de Nevada.
dues províncies de Papua-Nova Guinea. NY Abreviatura postal de l’estat de Nova York.
Nova Brunsvic Província del Canadà. Nyamena N’Djamena.
Nova Caledònia Territori francès d’ultramar. El Nyasa Malawi (llac).
gentilici és neocaledonià -ana. Nyasalàndia Nom anterior de Malawi. Va adoptar
Nova Delhi Capital de l’Índia. la nova denominació el 1966.
Nova Escòcia Província del Canadà. Nyassa Malawi (llac).
Nova Gal·les del Sud Estat del sud-est Nyassaland Nyasalàndia.
d’Austràlia. Nyer Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El
Nova Guinea Gran illa d’Oceania. La part occi- gentilici és nyerer -a.
dental o Irian Jaya pertany a Indonèsia. La part
oriental forma l’estat de Papua-Nova Guinea
(amb algunes illes veïnes).
Novaia Zembla Nova Terra.
Nova Irlanda Illa de l’arxipèlag Bismark, a
Melanèsia. Pertany a Papua-Nova Guinea.
Novaja Zemlia Nova Terra.
Nova Jersey Estat dels EUA. La capital és
Trenton.
Nova Orleans Ciutat dels EUA.
Nova Pomerània Nova Bretanya.
Nova Providència New Providence.
Nova Scotia Nova Escòcia.
Nova Sibèria Arxipèlag situat al nord de la costa
siberiana de Rússia.
Nova Terra Arxipèlag de Rússia.
Novaya Zemlia Nova Terra.
Nova York Nom d’una ciutat i un estat dels EUA.
La capital de l’estat és Albany. El gentilici és en
els dos casos novaiorquès -esa.
Nova Zelanda La capital és Wellington. El gentilici
és neozelandès -esa.
Nova Zembla Nova Terra.
Novelda Municipi del Vinalopó Mitjà (Alacant). El
gentilici és novelder -a.
Novelé Novetlè.
Noves de Segre Les Valls d’Aguilar.
Noves Hèbrides Nom anterior de Vanuatu. Va
adoptar la nova denominació el 1979.
Novetlè Municipi de la Costera (València). El gen-
tilici és novetlerí -ina.
Nóvgorod Ciutat de Rússia.
Novi Sad Capital de Voivodina.
Novossibirsk Ciutat de Rússia.
Noya Noia.
Nuadibú Nouâdhibou.
Nuakchot Nouakchott.

340 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS O

Oo
Oakland Ciutat dels EUA.
Oaxaca Estat de Mèxic.
Oberpfalz Alt Palatinat.
Occident Amb majúscula quan forma part d’un
topònim o un terme geopolític (els països
d’Occident). En minúscula en la resta dels
casos.
Occidental Amb majúscula quan forma part d’un
topònim o un terme geopolític (Vallès
Occidental). En minúscula en la resta dels
casos.
Occitània Regió de França. El gentilici és occità
-ana.
Oceania El gentilici és oceànic -a.
Oceja Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya
Nord). El gentilici és ocegenc -a.
Ochandiano Otxandio.
Odelló Poble del municipi de Font-romeu, Odelló i
Vià (Alta Cerdanya).
Odelló (Capcir) Ral.
Odèn Municipi del Solsonès (Lleida). El gentilici és
odenès -esa.
Òdena Municipi de l’Anoia (Barcelona). El gentilici
és odenenc -a.
Ödenburg Sopron.
Oder Riu del centre d’Europa.
Odesa Odessa.
Odessa Ciutat i port d’Ucraïna.
Odra Oder.
Oels in Schlesien Olesnica.
Oest Mitjà Regió dels EUA compresa entre els
estats costaners de l’Atlàntic i les muntanyes
Rocalloses.
Ogassa Municipi del Ripollès (Girona). El gentilici
és ogassenc -a.
OH Abreviatura postal de l’estat d’Ohio.
Ohio Estat dels EUA. La capital és Columbus.
Ohre Riu d’Alemanya i de la República Txeca.
Oia Municipi de Pontevedra.
Oiartzun Municipi de Guipúscoa.
Oion Municipi d’Àlaba.
Ojotsk Okhotsk.
OK Abreviatura postal de l’estat d’Oklahoma.
Okhotsk Ciutat i mar de Rússia.
Okla Abreviatura d’Oklahoma.
Oklahoma Estat dels EUA. La capital és
Oklahoma City.
Okondo Municipi d’Àlaba.
Olaberria Municipi de Guipúscoa.
Oldemburgo Oldenburg.
Oldenburg Ciutat d’Alemanya.
Olèrdola Municipi de l’Alt Penedès (Barcelona). El
gentilici és olerdolenc -a.
Olesa de Bonesvalls Municipi de l’Alt Penedès
(Barcelona). El gentilici és olesà -ana.
Olesa de Montserrat Municipi del Baix Llobregat
(Barcelona). El gentilici és olesà -ana.
Olesnica Ciutat de Polònia.
Oleta Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El
gentilici és oletenc -a.
Olette Oleta.
Oliana Municipi de l’Alt Urgell (Lleida). El gentilici
és olianès -esa.
Olimp Massís de Grècia, a l’extrem nord de
Tessàlia.
Olimpo Olimp.
Oliola Municipi de la Noguera (Lleida). El gentilici
és oliolenc -a.
Olius Municipi del Solsonès (Lleida).
Oliva Municipi de la Safor (València). El gentilici és
oliver -a.
Olivella Municipi del Garraf (Barcelona). El gentilici
és olivellenc -a.
Olleria, l’ Municipi de la Vall d’Albaida (València). El
gentilici és ollerià -ana.
Olmütz Olomouc.
Olocau de Carraixet Municipi del Camp de Túria
(València). El gentilici és olocauí -ina.

el Periódico de Catalunya 341

O TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Olocau del Rei Municipi dels Ports (Castelló). El Orcau Poble del municipi d’Isona i Conca Dellà
gentilici és olocauí -ina. (Pallars Jussà).
Olocau del Rey Olocau del Rei. Orcheta Orxeta.
Olomouc Ciutat de la República Txeca. Órdenes Ordes.
Olost Municipi d’Osona (Barcelona). El gentilici és Ordes Municipi de la Corunya.
olostenc -a. Ordicia Ordizia.
Olot Capital de la Garrotxa (Girona). El gentilici és Ordino Parròquia d’Andorra. El gentilici és ordi-
olotí -ina. nenc -a.
Oluges, les Municipi de la Segarra (Lleida). Ordis Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El gentili-
Olvan Municipi del Berguedà (Barcelona). El gen- ci és ordienc -a.
tilici és olvanès -esa. Ordizia Municipi de Guipúscoa.
Oman La capital és Masqat. El gentilici és omani- Ordjonikidze Vladikavkaz.
ta. Ore Abreviatura d’Oregon.
Omellons, els Municipi de les Garrigues (Lleida). Oregon Estat dels EUA. La capital és Salem.
El gentilici és omellonenc -a. Oreilla Orellà.
Omells de na Gaia, els Municipi de l’Urgell Oreja Orexa.
(Lleida). El gentilici és omellenc -a. Orel Ciutat de Rússia.
Oms Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El Orellà Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El
gentilici és omsnenc -a. gentilici és orellanenc -a.
Oñate Oñati. Oremburgo Orenburg.
Oñati Municipi de Guipúscoa. Orenburg Ciutat de Rússia anomenada Txkalov
Onda Municipi de la Plana Baixa (Castelló). El gen- entre el 1938 i el 1957.
tilici és onder -a. Orense Ourense.
Ondara Municipi de la Marina Alta (Alacant). El Orexa Municipi de Guipúscoa.
gentilici és ondareny -a. Organyà Municipi de l’Alt Urgell (Lleida). El gentili-
Ondarroa Municipi de Biscaia. ci és organyès -esa.
Onega Llac i riu de Rússia. Orient Amb majúscula quan forma part d’un
Onezhskoye Onega. topònim o un terme geopolític (Pròxim Orient).
Onil Municipi de l’Alcoià (Alacant). El gentilici és En minúscula en la resta dels casos.
onilenc -a. Oriental Amb majúscula quan forma part d’un
Onteniente Ontinyent. topònim o un terme geopolític (Vallès Oriental).
Ontinyent Capital de la Vall d’Albaida (València). El En minúscula en la resta dels casos.
gentilici és ontinyentí -ina. Orient Llunyà Extrem Orient.
Oostende Ciutat de Bèlgica. Orient Mitjà Àrea geogràfica que comprèn l’Iran,
Oost-Vlaanderen Flandes Oriental. el Pakistan, l’Índia i els seus països limítrofs. No
Opava Ciutat de la República Txeca. s’ha de confondre amb Pròxim Orient.
Opole Ciutat de Polònia. Orihuela Oriola.
Òpol i Perellós Municipi del Rosselló (Catalunya Oriola Capital del Baix Segura (Alacant). El gentili-
Nord). El gentilici és opolenc -a i perellosenc -a. ci és oriolà -ana.
Oporto Porto. Orís Municipi d’Osona (Barcelona). El gentilici és
Opoul-Périllos Òpol i Perellós. orisenc -a.
Oppeln Opole. Oristà Municipi d’Osona (Barcelona). El gentilici és
Oquendo Okondo. oristanenc -a.
OR Abreviatura postal de l’estat d’Oregon. Orkney Òrcades.
Orà Ciutat d’Algèria. Orléanais Orleanès.
Oradea Ciutat de Romania. Orleanès Regió de França.
Orán Orà. Orleanesado Orleanès.
Orange Nom d’una província i un riu de Orleans Ciutat de França.
Sud-àfrica. Orly Municipi de França pròxim a París.
Orange (França) Aurenja. Ormuz Illa i estret del golf Pèrsic.
Oranje Orange (Sud-àfrica). Orol Orel.
Orba Municipi de la Marina Alta (Alacant). El gen- Orontes Riu del Pròxim Orient.
tilici és orbí -ina. Oropesa del Mar Orpesa.
Orbanyà Municipi del Conflent (Catalunya Nord). Orozco Orozko.
El gentilici és orbanyanenc -a. Orozko Municipi de Biscaia.
Òrcades Arxipèlag del Regne Unit. La capital és Orpesa Municipi de la Plana Alta (Castelló). El gen-
Kirkwall. tilici és orpesí -ina.

342 El Periódico de Catalunya

 o
Llibre d’Estil / TOPÒNIMS O
Orpí Municipi de l’Anoia (Barcelona). El gentilici és
orpinenc -a.
Òrrius Municipi del Maresme (Barcelona). El gen-
tilici és orrienc -a.
Ortafà, Ortaffa Hortafà.
Orthez Ciutat de França.
Ortuella Municipi de Biscaia.
Orxa, l’ Municipi del Comtat (Alacant). El gentilici
és orxà -ana.
Orxeta Municipi de la Marina Baixa (Alacant). El
gentilici és orxetà -ana.
Osca Ciutat i província d’Aragó.
Os de Balaguer Municipi de la Noguera (Lleida).
Oslo Capital de Noruega.
Osnabrück Ciutat d’Alemanya.
Osona Comarca de Catalunya. La capital és Vic.
El gentilici és osonenc -a.
Osor Municipi de la Selva (Girona). El gentilici és
osorenc -a.
Osseja Oceja.
Ossètia Regió del Caucas repartida entre Rússia
(República d’Ossètia Septentrional, capital
Vladikavkaz) i Geòrgia (Província Autònoma
d’Ossètia Meridional, capital Tskhinvali). El gen-
tilici és osseta.
Ossó de Sió Municipi de l’Urgell (Lleida).
Ostende Oostende.
Österreich Àustria.
Oswiecin Ciutat de Polònia.
Otero de Rey Outeiro de Rei.
Otos Municipi de la Vall d’Albaida (València). El
gentilici és otosí -ina.
Otrante Òtranto.
Òtranto Ciutat d’Itàlia i estret que separa Albània
de la Itàlia meridional.
Ottawa Capital federal del Canadà.
Otxandio Municipi de Biscaia.
Ouagadougou Capital de Burkina Faso.
Ouahram Orà.
Ouargla Wargla.
Ouarzazate Ciutat del Marroc.
Oudjda Oujda.
Ouezzan Ouezzane.
Ouezzane Ciutat del Marroc.
Oujda Ciutat del Marroc.
Oulu Ciutat, llac i riu de Finlàndia.
Ourense Ciutat i província de Galícia.
Ouroumtsi Urumchi.
Outeiro de Rei Municipi de Lugo.
Oviedo Capital d’Astúries.
Oya Oia.
Oyarzun Oiartzun.
Oyón Oion.
Oza de los Ríos Oza dos Ríos.
Oza dos Ríos Municipi de la Corunya.

el Periódico de Catalunya 343

P TOPÒNIMS
Pp
Pa Abreviatura de Pennsilvània.
PA Abreviatura postal de l’estat de Pennsilvània.
Pabianice Ciutat de Polònia.
Pabianitz Pabianice.
Paçà Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
gentilici és paçanenc -a.
Paçà, Llauró i Torderes Paçà.
Pacs del Penedès Municipi de l’Alt Penedès
(Barcelona).
Padoue, Padova Pàdua.
Pàdua Ciutat d’Itàlia.
Paesi Bassi Països Baixos.
Pagalu Nom actual d’Annobón, illot de Guinea
Equatorial.
Paiporta Municipi de l’Horta (València). El gentilici
és paiportí -ina.
Països Baixos La capital constitucional és
Amsterdam; la seu del Govern i la cort és l’Haia.
Els gentilicis són neerlandès -esa i holandès
-esa.
País Valencià Forma preferent en català respecte
a Comunitat Valenciana.
Pakistan, (el) La capital és Islamabad. El gentilici
és pakistanès -esa.
Pakistan Oriental, (el) Nom anterior de Bangla
Desh. Va adoptar la denominació actual el
1971.
Palafolls Municipi del Maresme (Barcelona). El
gentilici és palafollenc -a.
Palafrugell Municipi del Baix Empordà (Girona). El
gentilici és palafrugellenc -a.
Palaldà Poble del municipi dels Banys d’Arles i
Palaldà.
Palamós Municipi del Baix Empordà (Girona). El
gentilici és palamosí -ina.
Palanques Municipi dels Ports (Castelló). El gen-
tilici és palanquí -ina.
Palaos Palau.
Palas de Rei Municipi de Lugo.
344
/ Llibre d’Estil
Palas de Rey Palas de Rei.
Palatinado Palatinat.
Palatinat Regió d’Alemanya, actualment integrada
al land de Renània-Palatinat.
Palatinate, Palatinato Palatinat.
Palau Illes de les Carolines Occidentals. La capital
és Melekeok. El gentilici és palauà -ana.
Palau d’Anglesola, el Municipi del Pla d’Urgell
(Lleida). El gentilici és anglesolí -ina.
Palau-de-Cerdagne Palau de Cerdanya.
Palau de Cerdanya Municipi de l’Alta Cerdanya
(Catalunya Nord). El gentilici és palauenc -a.
Palau del Vidre Municipi del Rosselló (Catalunya
Nord). El gentilici és palauenc -a.
Palau de Plegamans Palau-solità i Plegamans.
Palau de Santa Eulàlia Municipi de l’Alt Empordà
(Girona). El gentilici és palauenc -a.
Palau-sator Municipi del Baix Empordà (Girona).
El gentilici és palauenc -a.
Palau-saverdera Municipi de l’Alt Empordà
(Girona). El gentilici és palauenc -a.
Palau-solità i Plegamans Municipi del Vallès
Occidental (Barcelona). El gentilici és palauenc
-a.
Palència El gentilici és palentí -ina.
Palerm Ciutat d’Itàlia. El gentilici és palermità -ana.
Palermo Palerm.
Palestina Regió del Pròxim Orient. El gentilici és
palestí -ina.
Pallaresos, els Municipi del Tarragonès
(Tarragona). El gentilici és pallaresenc -a.
Pallargues, les Poble i capital del municipi dels
Plans de Sió (Segarra).
Pallars Jussà, el Comarca de Catalunya. La cap-
ital és Tremp. El gentilici és pallarès -esa.
Pallars Sobirà, el Comarca de Catalunya. La cap-
ital és Sort. El gentilici és pallarès -esa.
Pallejà Municipi del Baix Llobregat (Barcelona). El
gentilici és pallejanenc -a.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS
Pallerols del Cantó Poble del municipi de
Montferrer i Castellbò (Alt Urgell).
Palma, La Illa de les Canàries.
Palma d’Ebre, la Municipi de la Ribera d’Ebre
(Tarragona). El gentilici és palmenc -a.
Palma de Cervelló, la Municipi del Baix Llobregat
(Barcelona).
Palma de Gandia Municipi de la Safor (València).
El gentilici és palmer -a.
Palma de Mallorca Municipi de Mallorca
Occidental i capital de les Balears. El gentilici és
palmesà -ana.
Palmas de Gran Canaria, Las Ciutat de les
Canàries, a l’illa de Gran Canària, capital de la
província de Las Palmas.
Palmera Municipi de la Safor (València). El gentilici
és palmerí -ina.
Palmerola Poble del municipi de les Llosses
(Ripollès).
Palol de Revardit Municipi del Pla de l’Estany
(Girona). El gentilici és palolenc -a.
Palomar, el Municipi de la Vall d’Albaida (València).
El gentilici és palomarenc -a.
Pals Municipi del Baix Empordà (Girona). El gentili-
ci és palenc -a.
Pàmias, Pamiers Pàmies.
Pàmies Ciutat de França.
Pampa, La Província de l’Argentina. La capital és
Santa Rosa.
Pamplona El gentilici és pamplonès -esa.
Panamà, (el) La capital és Panamà. El gentilici és
panameny -a.
Panamà, canal de Canal de l’Amèrica Central
que enllaça l’Atlàntic amb el Pacífic.
Panjab, (el) Regió de l’Índia i del Pakistan. És el
nom d’un estat de l’Índia (capital, Chandigarh) i
d’una província del Pakistan (capital, Lahaur).
Panmunjom Població de Corea.
Panshir Vall de l’Afganistan.
Pantelaria Pantel·leria.
Pantel·leria Illa d’Itàlia, entre Tunísia i Sicília.
Panton Municipi de Lugo.
Paoteou Baotou.
Paoting Baoting.
Paotou Baotou.
Papendal Ciutat dels Països Baixos.
Papiol, el Municipi del Baix Llobregat (Barcelona).
El gentilici és papiolenc -a.
Papouasie-Nouvelle-Guinée, Papua New
Guinea Papua-Nova Guinea.
Papua-Nova Guinea La capital és Port Moresby.
El gentilici és papú.
Papua-Nueva Guinea Papua-Nova Guinea.
Paquistan Pakistan.
Parada del Sil Parada do Sil.
Parada do Sil Municipi d’Ourense.
Paraguai, (el) La capital és Asunción. El gentilici
el Periódico de Catalunya
p
P
és paraguaià -ana.
Páramo, O Municipi de Lugo.
Parcent Municipi de la Marina Alta (Alacant). El
gentilici és parcentí -ina.
Pardines Municipi del Ripollès (Girona). El gentilici
és pardinès -esa.
Parestortes Municipi del Rosselló (Catalunya
Nord). El gentilici és parestortí -ina.
Parets del Vallès Municipi del Vallès Oriental
(Barcelona). El gentilici és paretà -ana.
Paretstortes Parestortes.
Parigi París.
París Capital de França i de la regió Illa de França.
El gentilici és parisenc -a.
Parlavà Municipi del Baix Empordà (Girona). El
gentilici és parlavanenc -a.
Parnàs Massís muntanyós de Grècia.
Parnassós Parnàs.
Pasaia Municipi de Guipúscoa.
Pasajes Pasaia.
Paschibu Bangal Bengala Occidental.
Pas-de-Calais Departament de França. La capital
és Arràs.
Pashawar Peshawar.
Paso de Calais Pas-de-Calais.
Passà, Passa-Llauro-Tordères Paçà.
Passanant Municipi de la Conca de Barberà
(Tarragona). El gentilici és passanantí -ina.
Pastoriza, A Municipi de Lugo.
Paterna Municipi de l’Horta (València). El gentilici
és paterner -a.
Patra, Pátrai, Patrás, Patrasso Patres.
Patres Ciutat de Grècia.
Pau Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El gentilici
és pauenc -a.
Pau Ciutat de França.
Paules Les Paüls.
Paüls Municipi del Baix Ebre (Tarragona). El gentili-
ci és paülenc -a.
Paüls, les Municipi de l’Alta Ribagorça (Osca).
Pavías Pavies.
Pavies Municipi de l’Alt Palància (Castelló).
Pays-Bas Països Baixos.
Pearl Harbor Indret de Hawaii, a l’illa d’Oahu.
Base aeronaval nord-americana.
Pedernales Sukarrieta.
Pedra, la Poble del municipi de la Coma i la Pedra
(Solsonès).
Pedrafita Municipi de Lugo.
Pedralba Municipi dels Serrans (València).
Pedreguer Municipi de la Marina Alta (Alacant). El
gentilici és pedreguer -a.
Pedret i Marzà Municipi de l’Alt Empordà
(Girona). El gentilici és marzanenc -a.
Pego Municipi de la Marina Alta (Alacant). El gen-
tilici és pegolí -ina.
Pekín Pequín.
345
P TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Penàguila Municipi de l’Alcoià (Alacant). El gentili- Perusa Ciutat d’Itàlia.

ci és penaguilenc -a.
Pena-roja Municipi del Matarranya (Terol). El gen-
tilici és pena-rogenc -a.
Peñarroya de Tastavins Pena-roja.
Pendjab Panjab.
Penelles Municipi de la Noguera (Lleida). El gentili-
ci és penellenc -a.
Penghu Arxipèlag de l’estret de Taiwan.
Pengpou, Pengpu Bengbu.
Peníscola Municipi del Baix Maestrat (Castelló). El
gentilici és penisclà -ana.
Peñíscola Peníscola.
Pendjab, Penjab Panjab.
Pennsilvània Estat dels EUA. La capital és
Harrisburg. El gentilici és pennsilvanià -ana.
Pennsylvania Pennsilvània.
Pensilvania Pennsilvània.
Pequín Capital de la Xina. El gentilici és pequinès
-esa.
Pera, la Municipi del Baix Empordà (Girona).
Perafita Municipi d’Osona (Barcelona). El gentilici
és perafitenc -a.
Perafort Municipi del Tarragonès (Tarragona). El
gentilici és perafortí -ina.
Peralada Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El
gentilici és peraladenc -a.
Peralta de Calasanz Peralta de Calassanç.
Peralta de Calassanç Municipi de la Llitera
(Osca). El gentilici és peraltí -ina.
Peramola Municipi de l’Alt Urgell (Lleida). El gen-
tilici és peramolí -ina.
Perelló, el Municipi del Baix Ebre (Tarragona). El
gentilici és perellonenc -a.
Perellós Despoblat del municipi d’Òpol i Perellós.
Pèrgam Antiga ciutat de Mísia (Àsia Menor).
Pérgamo Pèrgam.
Perillós Perellós.
Perm Ciutat de Rússia abans anomenada
Molotov.
Pernik Ciutat de Bulgària.
Peroja, La A Peroxa.
Pérouse Perusa.
Peroxa, A Municipi d’Ourense.
Perpignan, Perpignano, Perpiñán Perpinyà.
Perpinyà Capital del Rosselló (Catalunya Nord). El
gentilici és perpinyanès -esa.
Pèrsia Nom anterior de l’Iran. Va adoptar la nova
denominació el 1935.
Pèrsic, golf Golf de l’oceà Índic, entre l’Iran i la
península d’Aràbia.
Perthus, Le El Pertús.
Pertús, el Municipi del Vallespir (Catalunya Nord).
El gentilici és pertusenc -a.
Perú, (el) La capital és Lima. El gentilici és peruà
-ana.
Perugia Perusa.
Pesaro Ciutat d’Itàlia.
Pescadores Penghu.
Peshawar Ciutat del Pakistan.
Pesillà de Conflent Municipi de la Fenolleda
(Catalunya Nord). El gentilici és pesillanenc -a.
Pesillà de la Ribera Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és pesillanenc -a.
Petita Pomerània Regió de Polònia.
Petra Municipi de Mallorca Oriental (Balears). El
gentilici és petrer -a.
Petrel Petrer.
Petrer Municipi del Vinalopó Mitjà (Alacant). El
gentilici és petrerí -ina.
Petrés Municipi del Camp de Morvedre (València).
El gentilici és petresà -ana.
Petrograd Sant Petersburg.
Peyrestortes Parestortes.
Pezillà de Conflent, Pézilla de Conflent Pesillà
de Conflent.
Pézilla-la-Rivière Pesillà de la Ribera.
Pfalz Palatinat.
Philadelphia Filadèlfia.
Phnom Penh Capital de Cambodja.
Phrygia, Phrygie Frígia.
Pià Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El gen-
tilici és pianenc -a.
Piacenza Ciutat d’Itàlia.
Piamonte Piemont.
Picaña Picanya.
Picanya Municipi de l’Horta (València). El gentilici
és picanyer -era.
Picardia Regió de França. El gentilici és picard -a.
Picardie, Picardy Picardia.
Picasent Picassent.
Picassent Municipi de l’Horta (València). El gentili-
ci és picassentí -ina.
Picos de Europa Massís muntanyós del nord
d’Espanya, al centre de la serralada Cantàbrica.
Pi de Conflent Municipi del Conflent (Catalunya
Nord). El gentilici és pinenc -a.
Piedmont Piemont.
Piedrafita Pedrafita.
Piemont Regió d’Itàlia. La capital és Torí. El gen-
tilici és piemontès -esa.
Piemonte Piemont.
Piera Municipi de l’Anoia (Barcelona). El gentilici és
pierenc -a.
Pierola Poble del municipi dels Hostalets de
Pierola (Anoia).
Pila Ciutat de Polònia.
Pilar de la Foradada, el Municipi del Baix Segura
(Alacant).
Pilar de la Horadada El Pilar de la Foradada.
Piles Municipi de la Safor (València). El gentilici és
piler -a.
Piles, les Les Piles de Gaià.

346 El Periódico de Catalunya


Llibre d’Estil / TOPÒNIMS
Piles de Gaià, les Municipi de la Conca de
Barberà (Tarragona). El gentilici és espilenc -a.
Piles de Mar Piles.
Pilsen Plzen.
Pimorent Nom d’un coll i d’un massís dels
Pirineus, al terme de Portè (Alta Cerdanya).
Pina Municipi de l’Alt Palància (Castelló).
Pina de Montalgrao Pina.
Pineda de Mar Municipi del Maresme (Barcelona).
El gentilici és pinetenc -a.
Pinell de Brai, el Municipi de la Terra Alta
(Tarragona). El gentilici és pinellà -ana.
Pinell de Solsonès Municipi del Solsonès (Lleida).
El gentilici és pinellà -ana.
Pinet Municipi de la Vall d’Albaida (València). El
gentilici és pinetà -ana.
Pinkiang Harbin.
Pino, O Municipi de la Corunya.
Piñor de Cea Municipi d’Ourense.
Pinós Municipi del Solsonès (Lleida). El gentilici és
pinosenc -a.
Pinós, el Municipi del Vinalopó Mitjà (Alacant). El
gentilici és pinoser -a.
Pinós de Monòver, el El Pinós.
Pinoso El Pinós.
Pira Municipi de la Conca de Barberà (Tarragona).
Piraiéus, El Pireo El Pireu.
Pireu, el Ciutat de Grècia.
Pisa Ciutat d’Itàlia. El gentilici és pisà -ana.
Pishpek Bixkek.
Pistoia Ciutat d’Itàlia.
Pistoja, Pistoya Pistoia.
Pitcairn, illa Illa de la Polinèsia, dependència
britànica.
Pittsburgh Ciutat dels EUA.
Pitxpek, Pixpek Bixkek.
Pla de la Font, el Poble del municipi de Gimenells
i el Pla de la Font (Segrià).
Pla de l’Estany, el Comarca de Catalunya. La
capital és Banyoles.
Pla del Penedès, el Municipi de l’Alt Penedès
(Barcelona).
Pla de Santa Maria, el Municipi de l’Alt Camp
(Tarragona). El gentilici és planenc -a.
Pla de Sant Tirs, el Poble i capital del municipi de
Ribera d’Urgellet (Alt Urgell).
Pla d’Urgell, el Comarca de Catalunya. La capital
és Mollerussa. El gentilici és urgellenc -a.
Plana Alta, la Comarca del País Valencià. La cap-
ital és Castelló de la Plana.
Plana Baixa, la Comarca del País Valencià. La
capital és Borriana.
Plana de Utiel-Requena, La La Plana d’Utiel.
Plana d’Utiel, la Comarca del País Valencià. La
capital és Requena.
Planes Municipi del Comtat (Alacant). El gentilici
és planer -a.
el Periódico de Catalunya
p
P
Planès Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya
Nord). El gentilici és planesenc -a.
Planesas Planeses.
Planes de la Baronia Planes.
Planes d’Hostoles, les Municipi de la Garrotxa
(Girona). El gentilici és planenc -a.
Planeses Municipi de la Fenolleda (Catalunya
Nord).
Planèzes Planeses.
Planoles Municipi del Ripollès (Girona). El gentilici
és planolenc -a.
Plans de Sió, els Municipi de la Segarra (Lleida).
Plasencia de las Armas Soraluze.
Plata, La Nom d’una ciutat de l’Argentina i una
altra de Colòmbia.
platges de Barcelona Començant des del port i
en direcció al Besòs, són: Sant Sebastià,
Barceloneta, Nova Icària, Bogatell, Mar Bella,
Nova Mar Bella, Parc del Litoral i Camp de la
Bota.
Platja d’Aro Poble del municipi de Castell-Platja
d’Aro (Baix Empordà).
Plegamans Poble i capital del municipi de
Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental).
Plencia Plentzia.
Plentzia Municipi de Biscaia.
Pleven Ciutat de Bulgària.
Plevna Pleven.
Plovdiv Ciutat de Bulgària anomenada antigament
Filipòpolis.
Plzen Ciutat de la República Txeca.
Poal, el Municipi del Pla d’Urgell (Lleida). El gentili-
ci és poalenc -a.
Pobla, sa Municipi de Mallorca Septentrional
(Balears). El gentilici és pobler -a.
Pobla d’Arenós, la Municipi de l’Alt Millars
(Castelló).
Pobla de Benifassà, la Municipi del Baix
Maestrat (Castelló). El gentilici és poblenc -a.
Pobla de Cérvoles, la Municipi de les Garrigues
(Lleida). El gentilici és pobletà -ana.
Pobla de Claramunt, la Municipi de l’Anoia
(Barcelona). El gentilici és pobletà -ana.
Pobla de Farnals, la Municipi de l’Horta
(València). El gentilici és poblatà -ana.
Pobla del Duc, la Municipi de la Vall d’Albaida
(València). El gentilici és poblatà -ana.
Pobla de Lillet, la Municipi del Berguedà
(Barcelona). El gentilici és poblatà -ana.
Pobla de Mafumet, la Municipi del Tarragonès
(Tarragona). El gentilici és pobletà -ana.
Pobla de Massaluca, la Municipi de la Terra Alta
(Tarragona).
Pobla de Montornès, la Municipi del Tarragonès
(Tarragona). El gentilici és poblenc -a.
Pobla de Rocamora, la Poble del municipi de
Daia Nova (Baix Segura).
347
P TOPÒNIMS
Pobla de Roda, la Municipi de la Baixa Ribagorça
(Osca).
Pobla de Sant Miquel, la Municipi del Racó
(València).
Pobla de Segur, la Municipi del Pallars Jussà
(Lleida). El gentilici és pobletà -ana.
Pobla de Vallbona, la Municipi del Camp de Túria
(València). El gentilici és poblà -ana.
Pobla Llarga, la Municipi de la Ribera Alta
(València). El gentilici és poblatà -ana.
Pobla Tornesa, la Municipi de la Plana Alta
(Castelló). El gentilici és poblatí -ina.
Poblenou, el Barri de Barcelona.
Poble Nou de Benitatxell, el Municipi de la
Marina Alta (Alacant).
Poble-sec, el Barri de Barcelona.
Poblets, els Municipi de la Marina Alta (Alacant).
Póboa de Trives, A Municipi d’Ourense.
Póboa do Brollón, A Municipi de Lugo.
Póboa do Caramiñal, A Municipi de la Corunya.
Poboleda Municipi del Priorat (Tarragona). El gen-
tilici és poboledà -ana.
Podgorica Capital de Montenegro.
Pohai Bohai.
Poio Municipi de Pontevedra.
Poitiers Ciutat de França.
Pojai Bohai.
Pola Pula.
Poland, Polen Polònia.
Poliñá del Júcar Polinyà de Xúquer.
Polinèsia Part d’Oceania formada per un conjunt
d’illes i arxipèlags del Pacífic central.
Polinèsia Francesa Territori francès d’ultramar.
La capital és Papeete.
Polinyà Municipi del Vallès Occidental (Barcelona).
El gentilici és polinyanenc -a.
Polinyà del Vallès Polinyà.
Polinyà de Xúquer Municipi de la Ribera Baixa
(València). El gentilici és polinyaner -a.
Pollença Municipi de Mallorca Septentrional
(Balears). El gentilici és pollencí -ina.
Pollestres Municipi del Rosselló (Catalunya Nord).
El gentilici és pollestrí -ina.
Polònia La capital és Varsòvia. El gentilici és
polonès -esa.
Polop Municipi de la Marina Baixa (Alacant). El
gentilici és polopí -ina.
Polska Polònia.
Pomeralia Petita Pomerània.
Pomerània Regió de Polònia i Alemanya. El gen-
tilici és pomerani -ània.
Pomerèlia, Pomerellen Petita Pomerània.
Pommern, Pomorze Pomerània.
Pomorze Gdanskie Petita Pomerània.
Pompei Pompeia.
Pompeia Ciutat d’Itàlia. El gentilici és pompeià
-ana.
348
/ Llibre d’Estil
Pompeji, Pompeya Pompeia.
Pont d’Armentera, el Municipi de l’Alt Camp
(Tarragona). El gentilici és pontarrí -ina.
Pont de Bar, el Municipi de l’Alt Urgell (Lleida).
Pont de Claverol, el Poble i capital del municipi
de Conca de Dalt (Pallars Jussà).
Pont de Molins Municipi de l’Alt Empordà
(Girona). El gentilici és molinenc -a.
Pont de Montanyana, el Municipi de l’Alta
Ribagorça (Osca).
Pont de Suert, el Capital de l’Alta Ribagorça
(Lleida). El gentilici és pontarrí -ina.
Pont de Vilomara i Rocafort, el Municipi del
Bages (Barcelona). El gentilici és vilomarenc -a.
Ponteareas Municipi de Pontevedra.
Pontecaldelas Municipi de Pontevedra.
Ponteceso Municipi de la Corunya.
Pontedeume Municipi de la Corunya.
Pontedeva, A Municipi d’Ourense.
Ponteilla Pontellà.
Pontellà Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
gentilici és pontellanenc -a.
Pontenova, A Municipi de Lugo.
Pontes de García Rodríguez, As Municipi de la
Corunya.
Pontevedra El gentilici és pontevedrès -esa
Pontils Municipi de la Conca de Barberà
(Tarragona).
Pontons Municipi de l’Alt Penedès (Barcelona). El
gentilici és pontonenc -a.
Pontós Municipi de l’Alt Empordà (Girona).
Ponts Municipi de la Noguera (Lleida). El gentilici
és pontsicà -ana.
Pori Ciutat de Finlàndia.
Porqueres Municipi del Pla de l’Estany (Girona). El
gentilici és porquerenc -a.
Porrera Municipi del Priorat (Tarragona). El gentili-
ci és porrerà -ana.
Porreras Porreres.
Porreres Municipi de Mallorca Oriental (Balears).
El gentilici és porrerenc -a.
Porriño, O Municipi de Pontevedra.
Porta Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya
Nord). El gentilici és portaquerolenc -a.
Port-au-Prince Capital d’Haití.
Portbou Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El
gentilici és portbouenc -a.
Port de la Selva, el Municipi de l’Alt Empordà
(Girona). El gentilici és selvatà -ana.
Portè i Pimorent Municipi de l’Alta Cerdanya
(Catalunya Nord). El gentilici és portenenc -a.
També és el nom d’una estació d’esquí.
Portella, la Municipi del Segrià (Lleida).
Portellada, la Municipi del Matarranya (Terol).
Portell de Morella Municipi dels Ports (Castelló).
El gentilici és portellà -ana.
Portè-Puymorens Portè i Pimorent.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS
Portland Ciutat dels EUA.
Portlligat Veïnat del municipi de Cadaqués (Alt
Empordà).
Port Louis Capital de Maurici.
Porto Ciutat de Portugal.
Porto Alegre Ciutat del Brasil.
Porto do Son Municipi de la Corunya.
Port of Spain Capital de Trinitat i Tobago.
Portogallo Portugal.
Portomarín Municipi de Lugo.
Porto-Novo Capital de Benín.
Ports, els Comarca del País Valencià. La capital
és Morella.
Port Saïd Ciutat d’Egipte.
Portsmouth Nom d’una ciutat de la Gran
Bretanya i d’una altra dels EUA, a l’estat de
Virgínia.
Portugal La capital és Lisboa. El gentilici és por-
tuguès -esa; és admissible lusità -ana.
Portús, el El Pertús.
Portvendres Municipi del Rosselló (Catalunya
Nord). El gentilici és portvendrenc -a.
Posen Poznan.
Potries Municipi de la Safor (València). El gentilici
és potrier -a.
Potsdam Ciutat d’Alemanya.
Poyo Poio.
Poznan Ciutat de Polònia.
PR Sigla utilitzada als Estats Units per a Puerto
Rico.
Prada Capital del Conflent (Catalunya Nord). El
gentilici és pradenc -a.
Pradell de la Teixeta Municipi del Priorat
(Tarragona). El gentilici és pradellà -ana.
Prades Municipi del Baix Camp (Tarragona). El
gentilici és pradenc -a.
Prades (Catalunya Nord) Prada.
Praga Capital de la República Txeca. El gentilici és
praguès -esa.
Praha Praga.
Praia Capital del Cap Verd.
Prat de Comte Municipi de la Terra Alta
(Tarragona). El gentilici és pratdecomtí -ina.
Prat de Llobregat, el Municipi del Baix Llobregat
(Barcelona). El gentilici és pratenc -a.
Pratdip Municipi del Baix Camp (Tarragona). El
gentilici és pratdipenc -a.
Prats de Lluçanès Municipi d’Osona (Barcelona).
El gentilici és pradenc -a.
Prats de Molló i la Presta Municipi del Vallespir
(Catalunya Nord). El gentilici és pradenc -a.
Prats-de-Mollo-la-Preste Prats de Molló i la
Presta.
Prats de Rei, els Municipi de l’Anoia (Barcelona).
El gentilici és pradenc -a.
Prats de Sornià Municipi de la Fenolleda
(Catalunya Nord).
el Periódico de Catalunya
p
P
Prats-de-Sournia Prats de Sornià.
Prats i Sansor Municipi de la Baixa Cerdanya
(Lleida). El gentilici és pratenc -a i sansorenc -a.
Pravdinsk Ciutat de Rússia, al sud de Kaliningrad.
Prealps Conjunt de massissos muntanyosos que
formen l’extrem oest i nord dels Alps centrals.
Preixana Municipi de l’Urgell (Lleida). El gentilici és
preixanenc -a.
Preixens Municipi de la Noguera (Lleida). El gen-
tilici és preixenaire.
Premià de Dalt Municipi del Maresme
(Barcelona). El gentilici és premianenc -a.
Premià de Mar Municipi del Maresme (Barcelona).
El gentilici és premianenc -a.
Prepirineus Denominació moderna de les alinea-
cions muntanyoses adossades als Pirineus axi-
als.
Preses, les Municipi de la Garrotxa (Girona). El
gentilici és presenc -a.
Preshav Presov.
Presov Ciutat d’Eslovàquia.
Pressburg Bratislava.
Presta, la Poble del municipi de Prats de Molló i la
Presta (Vallespir).
Preste, La La Presta.
Pretòria Capital administrativa de Sud-àfrica.
Preussen Prússia.
Priorat, el Comarca de Catalunya. La capital és
Falset. El gentilici és prioratí -ina.
Propontus Propòntida, avui mar de Màrmara.
Prossnitz Prostejov.
Prostejov Ciutat de la República Txeca.
Provença Regió històrica de França (Occitània). El
gentilici és provençal.
Provence, Provenza Provença.
Pròxim Orient Àrea geogràfica que comprèn
l’Aràbia Saudita, Bahrain, Egipte, els Emirats
Àrabs Units, el Iemen, l’Iraq, Israel, Jordània,
Kuwait, el Líban, Líbia, Oman, Qatar, Síria, el
Sudan, Turquia i Xipre.
Prudnik Ciutat de Polònia.
Prugnanes Prunyanes.
Pruit Poble del municipi de Rupit i Pruit (Osona).
Prullans Municipi de la Baixa Cerdanya (Lleida). El
gentilici és prullanenc -a.
Prunet-et-Belpuig Prunet i Bellpuig.
Prunet i Bellpuig Municipi del Rosselló (Catalunya
Nord). El gentilici és prunetenc -a.
Prunhanas, Prunhanes Prunyanes.
Prunyanes Municipi de la Fenolleda (Catalunya
Nord).
Prússia Antic estat del nord d’Alemanya.
Puçol Municipi de l’Horta (València). El gentilici és
puçolenc -a.
Puebla, la Sa Pobla.
Puebla de Arenoso La Pobla d’Arenós.
Puebla de Benifasar La Pobla de Benifassà.
349
P TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Puebla de Farnals La Pobla de Farnals. Pulo Sembilan Nicobar.

Puebla de La Vallbona La Pobla de Vallbona. Pungín Punxín.
Puebla del Brollón A Póboa do Brollón. Punjab Panjab.
Puebla del Caramiñal A Póboa do Caramiñal. Punxín Municipi d’Ourense.
Puebla del Duc La Pobla del Duc. Punyab Panjab.
Puebla de Rocamora La Pobla de Rocamora. Pusan Ciutat de Corea del Sud.
Puebla de Roda, La La Pobla de Roda. Putxet, el Barri de Barcelona.
Puebla de San Miguel La Pobla de Sant Miquel. Puy-de-Dôme Departament de França. La capital
Puebla de Trives, La A Póboa de Trives. és Clarmont-Ferrand.
Puebla Larga La Pobla Llarga. Puyvalador Puigbalador.
Puebla Tornesa La Pobla Tornesa. Puzol Puçol.
Puèi Domat Puy-de-Dôme. Py Pi de Conflent.
Puenteareas Ponteareas. Pyongyang Capital de Corea del Nord.
Puente-Caldelas Pontecaldelas.
Puente-Ceso Ponteceso.
Puente de Montañana El Pont de Montanyana.
Puentedeume Pontedeume.
Puentedeva A Pontedeva.
Puentenuevo A Pontenova.
Puentes de García Rodríguez As Pontes de
García Rodríguez.
Puerto del Son Porto do Son.
Puerto de Santa María, El Municipi de Cadis.
Puerto España Port of Spain.
Puerto-Marín Portomarín.
Puerto Príncipe Port-au-Prince.
Puerto Rico Estat lliure associat als EUA. La cap-
ital és San Juan. El gentilici és porto-riqueny -a.
Puglia Pulla.
Puig Municipi de l’Horta (València). El gentilici és
pugenc -a.
Puigbalador Municipi del Capcir (Catalunya Nord).
El gentilici és puigbaladonenc -a.
Puigbaladós Puigbalador.
Puigcerdà Capital de la Baixa Cerdanya (Girona).
El gentilici és puigcerdanenc -a.
Puigdàlber Municipi de l’Alt Penedès (Barcelona).
Puig de Santa Maria Puig.
Puiggròs Municipi de les Garrigues (Lleida). El
gentilici és puiggrossenc -a.
Puigpelat Municipi de l’Alt Camp (Tarragona). El
gentilici és puigpelatenc -a.
Puigpuñent Puigpunyent.
Puigpunyent Municipi de Mallorca Occidental
(Balears). El gentilici és puigpunyentí -ina.
Puig-reig Municipi del Berguedà (Barcelona). El
gentilici és purreigtenc -a.
Puigvalador Puigbalador.
Puigverd d’Agramunt Municipi de l’Urgell
(Lleida). El gentilici és puigvertí -ina.
Puigverd de Lleida Municipi del Segrià (Lleida). El
gentilici és puigvertí -ina.
Pujalt Municipi de l’Anoia (Barcelona). El gentilici
és pujalenc -a.
Pula Ciutat de Croàcia.
Pulj Pula.
Pulla Regió d’Itàlia.

350 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS Q

Qq
Qahira, Al El Caire.
Qaiwain Umm al-Quwain.
Qasr al-Kabir, al-; Al-Qasr al-kibir El
Ksar-el-Kébir.
Qasr-Xirine Ciutat de l’Iran, a la frontera amb
és queralbí -ina.
Querol Municipi de l’Alt Camp (Tarragona). El gen-
tilici és querolenc -a.
Queronea Antiga ciutat de la Beòcia, Grècia.
Quesa Municipi de la Canal de Navarrés (València).
l’Iraq. Quetzaltenango Quezaltenango.
Qatar La capital és Doha. El gentilici és qatarià Quezaltenango Departament de Guatemala.
-ana. Quinghai Qinghai.
Qingdao Ciutat de la Xina. Quiroga Queiroga.
Qinghai Nom d’una província i un llac de la Xina. Quneitra Ciutat de Síria, capital del districte del
Qiqihar Ciutat de la Xina. mateix nom.
Quar, la Municipi del Berguedà (Barcelona). El Quwain Umm al-Quwain.
gentilici és quartenc -a.
Quart Municipi del Gironès (Girona). El gentilici és
quartenc -a.
Quart de les Valls Municipi del Camp de
Morvedre (València). El gentilici és quarteny -a.
Quart de Poblet Municipi de l’Horta (València). El
gentilici és quartà -ana.
Quart d’Onyar Quart.
Quartell Municipi del Camp de Morvedre
(València). El gentilici és quarteller -a.
Quatretonda Municipi de la Vall d’Albaida
(València). El gentilici és quatretondà -ana.
Quatretondeta Municipi del Comtat (Alacant). El
gentilici és quatretondà -ana.
Quds, Al- Jerusalem.
Quebec, (el) Província del Canadà. El gentilici és
quebequès -esa.
Queiroga Municipi de Lugo.
Queixàs Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
gentilici és queixanenc -a.
Queixigar Poble i capital del municipi de
Monesma i Queixigar (Baixa Ribagorça).
Quelpart Cheju.
Quemoy Jinmen.
Queralbs Municipi del Ripollès (Girona). El gentilici

el Periódico de Catalunya 351

R TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Rr
Raab (ciutat) Györ.
Raab (riu) Rába.
Rába Riu d’Àustria i Hongria, afluent del Danubi.
Rábade Municipi de Lugo.
Rabat Capital del Marroc.
Rabós Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El gen-
tilici és rabosinc -a.
Rabós d’Empordà Rabós.
Ral Municipi del Capcir (Catalunya Nord). El gentili-
ci és ralenc -a.
Ral i Odelló Ral.
Ralleu Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El
gentilici és ralleuenc -a.
Ralleu de Conflent Ralleu.
Ramalá Ramal·la.
Ramal·la Ciutat de Cisjordània.
Rabouillet Rebollet. Ramallah, Ram Allah Ramal·la.
Rachid Rosetta. Rangoon Rangun.
Racibórz Ciutat de Polònia. Rangun Capital de Birmània, anomenada oficial-
Racó, el Comarca del País Valencià. La capital és ment Yangon.
Ademús. Ras al-Haima, Ras al-Hayma, Ras al-Jaima
Rafal Municipi del Baix Segura (Alacant). Ras al-Khaima.
Rafales Ràfels. Ras al-Khaima Emirat dels Emirats Àrabs Units.
Rafelbuñol Rafelbunyol. Ras al-Khayma Ras al-Khaima.
Rafelbunyol Municipi de l’Horta (València). El gen- Raschid, Raschit Rosetta.
tilici és bunyoler -a. RASD Sigla de República Àrab Sahrauí
Rafelcofer Municipi de la Safor (València). El gen- Democràtica.
tilici és coferer -a. Ras el Khaima, Ras el Khaymah Ras al-Khaima.
Rafelguaraf Municipi de la Ribera Alta (València). Rashid Rosetta.
El gentilici és rafelguareny -a. Rasiguèras Rasigueres.
Ràfels Municipi del Matarranya (Terol). Rasigueres Municipi de la Fenolleda (Catalunya
Ràfol Blanc, el L’Alqueria d’Asnar. Nord).
Ràfol d’Almúnia, el Municipi de la Marina Alta Rasquera Municipi de la Ribera d’Ebre
(Alacant). El gentilici és rafalenc -a. (Tarragona). El gentilici és rasquerà -ana.
Ráfol de Almunia El Ràfol d’Almúnia. Rass Addar Cap Bon.
Ráfol de Salem El Ràfol de Salem. Ratibor Racibórz.
Ràfol de Salem, el Municipi de la Vall d’Albaida Ratisbon Ratisbona.
(València). El gentilici és rafolí -ina. Ratisbona Ciutat d’Alemanya.
Ragusa Ciutat d’Itàlia, al sud de Sicília. El gentilici Ratisbonne Ratisbona.
és ragusà -ana. RAU Sigla de República Àrab Unida.
Ragusa (Croàcia) Nom anterior de Dubrovnik. Ravena Ravenna.
Railleu Ralleu. Ravenna Ciutat d’Itàlia. El gentilici és ravennès
Rajadell Municipi del Bages (Barcelona). El gentili- -esa.
ci és rajadellenc -a. Ravenne Ravenna.
Rajastán Rajasthan. RDA Sigla de l’antiga República Democràtica
Rajasthan Estat de l’Índia. La capital és Jaipur. Alemanya.
Rakata Krakatoa. Real, Réal Ral.

352 El Periódico de Catalunya

 TOPÒNIMS
Llibre d’Estil /
Real de Gandía El Real de Gandia.
Real de Gandia, el Municipi de la Safor (València).
El gentilici és realer -a.
Real de Montroi Municipi de la Ribera Alta
(València). El gentilici és realer -a.
Rebolhet Rebollet.
Rebollet Municipi de la Fenolleda (Catalunya
Nord).
Redovà Municipi del Baix Segura (Alacant).
Redován Redovà.
Regencós Municipi del Baix Empordà (Girona). El
gentilici és regingonenc -a.
Regensburg, Regensburgo Ratisbona.
Regil Errezil.
Regne Unit, (el) El nom oficial del país és Regne
Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
Comprèn Anglaterra, Escòcia, el País de Gal·les
i Irlanda del Nord. No és sinònim de Gran
Bretanya o Anglaterra. La capital és Londres. El
gentilici és britànic -a.
Reikiavik Reykjavík.
Reims Ciutat de França.
Reiners Municipi del Vallespir (Catalunya Nord). El
gentilici és reinesenc -a.
Reixac Poble del municipi de Montcada i Reixac
(Vallès Occidental).
Relleu Municipi de la Marina Baixa (Alacant). El
gentilici és relleuer -a.
Relleu de la Marina Relleu.
Rellinars Municipi del Vallès Occidental
(Barcelona). El gentilici és rellinassenc -a.
Renània Regió d’Alemanya. El gentilici és renà
-ana.
Renània del Nord-Westfàlia Land d’Alemanya.
La capital és Düsseldorf.
Renània-Palatinat Land d’Alemanya. La capital
és Magúncia.
Renau Municipi del Tarragonès (Tarragona). El
gentilici és renauenc -a.
Rennes Ciutat de França.
Reno Ciutat dels EUA.
Reno (riu) Rin.
Rentería Errenteria.
República Àrab Sahrauí Democràtica
Organització política del Sàhara Occidental,
impulsada pel Front Polisario.
República Àrab Unida Nom anterior de la
República Àrab d’Egipte i, abans, de la unió
d’Egipte i Síria.
Requena Capital de la Plana d’Utiel (València).
Reunió Illa de l’Índic. Constitueix un departament
francès d’ultramar. La capital és Saint-Denis.
Reus Capital del Baix Camp (Tarragona). El gentili-
ci és reusenc -a.
Reval, Revel Tallinn.
Reykjavík Capital d’Islàndia.
Reyners, Reinès Reiners.
el Periódico de Catalunya
r
R
RFA Sigla de República Federal d’Alemanya.
Rhein Rin.
Rheinland Renània.
Rheinland-Pfalz Renània-Palatinat.
Rhénanie Renània.
Rhin, Rhine Rin.
Rhinland Renània.
Rhode Rodes.
Rhode Island Estat dels EUA. La capital és
Providence.
Rhodes Rodes.
Rhodèsia del Nord Nom anterior de Zàmbia. Va
adoptar la nova denominació el 1964.
Rhodèsia del Sud Nom anterior de Zimbabwe. Va
tenir aquell nom fins al 1965, quan va passar a
dir-se Rhodèsia, i va adoptar la denominació
actual el 1980.
Rhône Roine.
Rhône-Alpes Roine-Alps.
RI Abreviatura postal de l’estat de Rhode Island.
Rià Poble i capital del municipi de Rià i Cirac
(Conflent).
Riad Capital de l’Aràbia Saudita.
Rià i Cirac Municipi del Conflent (Catalunya Nord).
El gentilici és rianès -esa.
Rià i Cirach, Rià i Sirac, Rià i Sirach Rià i Cirac.
Rialb Pantà del Segre mitjà, entre l’Alt Urgell i la
Noguera.
Rialb (municipi) Rialp.
Rialp Municipi del Pallars Sobirà (Lleida).
Rianjo Rianxo.
Rianxo Municipi de la Corunya.
Ria-Sirach Rià i Cirac.
Riazan Ciutat de Rússia.
Riba, la Municipi de l’Alt Camp (Tarragona). El
gentilici és ribetà -ana.
Ribagorça, la Regió històrica formada per les
comarques de l’Alta i la Baixa Ribagorça i divi-
dida administrativament entre Catalunya i
Aragó.
Ribagorza Ribagorça.
Riba-roja d’Ebre Municipi de la Ribera d’Ebre
(Tarragona). El gentilici és riba-rojà -ana.
Riba-roja de Túria Municipi del Camp de Túria
(València). El gentilici és riba-roger -a.
Ribarroja de Turia Riba-roja de Túria.
Ribas del Sil Ribas do Sil.
Ribas do Sil Municipi de Lugo.
Ribera Alta, la Comarca del País Valencià. La
capital és Alzira.
Ribera Baixa, la Comarca del País Valencià. La
capital és Sueca.
Ribera d’Ebre, la Comarca de Catalunya. La cap-
ital és Móra d’Ebre. El gentilici és riberenc -a.
Ribera de Cardós Poble i capital del municipi de
la Vall de Cardós (Pallars Sobirà).
Ribera d’Ondara Municipi de la Segarra (Lleida).
353
R TOPÒNIMS
Ribera d’Urgellet Municipi de l’Alt Urgell (Lleida).
Ribesalbes Municipi de la Plana Baixa (Castelló).
El gentilici és ribesalber -a.
Ribesaltes Municipi del Rosselló (Catalunya
Nord). El gentilici és ribesalter -a.
Ribes de Freser Municipi del Ripollès (Girona). El
gentilici és ribetà -ana.
Ridaura Riu del sector sud del Baix Empordà.
Ridaura (municipi) Riudaura.
Riells i Viabrea Municipi de la Selva (Girona). El
gentilici és riellenc -a.
Riera de Gaià, la Municipi del Tarragonès
(Tarragona). El gentilici és rierenc -a.
Riesengebirge Muntanyes dels Gegants.
Riga Capital de Letònia.
Rigardà Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El
gentilici és rigardanenc -a.
Rijeka Ciutat de Croàcia.
Rijn Rin.
Rímini Ciutat d’Itàlia.
Rin Riu d’Europa.
Rincón de Ademuz, El El Racó.
Riner Municipi del Solsonès (Lleida).
Río San Xoán de Río.
Rio de Janeiro Ciutat i estat del Brasil. El gentilici
per a la ciutat és carioca.
Río de la Plata Riu de la Plata.
Río de Oro Ued Dahab.
Rioja, la El gentilici és riojà -ana.
Riola Municipi de la Ribera Baixa (València). El
gentilici és riolenc -a.
Ripoll Capital del Ripollès (Girona). El gentilici és
ripollès -esa.
Ripollès, el Comarca de Catalunya. La capital és
Ripoll. El gentilici és ripollès -esa.
Ripollet Municipi del Vallès Occidental (Barcelona).
El gentilici és ripolletenc -a.
Riudarenes Municipi de la Selva (Girona). El gen-
tilici és riudarenenc -a.
Riudaura Municipi de la Garrotxa (Girona). El gen-
tilici és riudaurenc -a.
Riudecanyes Municipi del Baix Camp (Tarragona).
El gentilici és riudecanyenc -a.
Riu de Cerdanya Municipi de la Baixa Cerdanya
(Lleida).
Riudecols Municipi del Baix Camp (Tarragona). El
gentilici és riudecolenc -a.
Riu de la Plata Estuari de l’Amèrica del Sud.
Riudellots de la Selva Municipi de la Selva
(Girona). El gentilici és riudellotenc -a.
Riudoms Municipi del Baix Camp (Tarragona). El
gentilici és riudomenc -a.
Riumors Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El
gentilici és riumossenc -a.
Rivesaltes Ribesaltes.
Riyad Riad.
Rjazan Riazan.
354
/ Llibre d’Estil
Roazhon Rennes.
Roca d’Albera, la Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és rocatí -ina.
Roca d’Alberes, la; la Roca de l’Albera; la
Roca de les Alberes La Roca d’Albera.
Roca del Vallès, la Municipi del Vallès Oriental
(Barcelona). El gentilici és roquerol -a.
Rocafort Municipi de l’Horta (València). El gentilici
és rocafortà -ana.
Rocafort Poble del municipi del Pont de Vilomara
i Rocafort (Bages).
Rocafort de Campolivar Rocafort (País Valencià).
Rocafort de Queralt Municipi de la Conca de
Barberà (Tarragona). El gentilici és rocafortí -ina.
Rocalloses, muntanyes Serralada d’Amèrica del
Nord.
Rochela, La La Rochelle.
Rochelle, La Ciutat de França.
Rocky Mountains, montañas Rocosas
Muntanyes Rocalloses.
Roda de Barà Municipi del Tarragonès
(Tarragona). El gentilici és rodenc -a.
Roda de Berà Roda de Barà.
Roda de Ter Municipi d’Osona (Barcelona). El
gentilici és rodenc -a.
Ródano Roine.
Ródano-Alpes Roine-Alps.
Rodas Rodes.
Rodes Illa grega del Dodecanès.
Rodés Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El
gentilici és rodesenc -a.
Rodesia Rhodèsia.
Ródhos Rodes.
Rodonyà Municipi de l’Alt Camp (Tarragona). El
gentilici és rodonyenc -a.
Roeselare Ciutat de Bèlgica.
Roine Nom d’un riu de Suïssa i França i d’un
departament de França.
Roine-Alps Regió de França. La capital és Lió.
Rojales Rojals.
Rojals Municipi del Baix Segura (Alacant).
Romagna Romanya.
Romana, la Municipi del Vinalopó Mitjà (Alacant).
El gentilici és romà -ana.
Romaña Romanya.
Romana de Tarafa, la La Romana.
Romania La capital és Bucarest. El gentilici és
romanès -esa.
Romanya Regió històrica d’Itàlia, actualment
inclosa a l’Emília-Romanya. El gentilici és
romanyès -esa.
Roncesvalles Roncesvalls.
Roncesvalls Població de Navarra, al Pirineu cen-
tral.
Roncevaux Roncesvalls.
Roquetes Municipi del Baix Ebre (Tarragona). El
gentilici és roquetenc -a.
El Periódico de Catalunya
 TOPÒNIMS

r
Llibre d’Estil / R
Rosal, O Municipi de Pontevedra. gentilici és rutè -ena.
Rosario Hi ha ciutats amb aquesta denominació a Rwanda La capital és Kigali. El gentilici és
l’Uruguai, l’Argentina, Colòmbia i les Canàries. rwandès -esa.
Rosell Rossell. Ryad Riad.
Rosellón El Rosselló. Ryazan Riazan.
Roses Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El gen-
tilici és rosinc -a.
Rosetta Ciutat d’Egipte.
Rossell Municipi del Baix Maestrat (Castelló). El
gentilici és rossellà -ana.
Rosselló Municipi del Segrià (Lleida). El gentilici és
rossellonenc -a.
Rosselló, el Comarca de la Catalunya Nord. La
capital és Perpinyà. El gentilici és rossellonès
-esa.
Rosselló de Segrià Rosselló.
Rossiglione El Rosselló.
Rossiya Rússia.
Roterdam Rotterdam.
Roglà i Corberà Municipi de la Costera (València).
El gentilici és roglaner -a.
Ròtova Municipi de la Safor (València). El gentilici
és rotoví -ina.
Rotterdam Ciutat dels Països Baixos.
Rouen Ciutat de França.
Roulers Roeselare.
Roumanie Romania.
Rourell, el Municipi de l’Alt Camp (Tarragona). El
gentilici és rourellenc -a.
Roussillon El Rosselló.
Rúa, A Municipi d’Ourense.
Ruán Rouen.
Ruanda Rwanda.
Rwanda-Urundi Nom que va rebre la unió de
Rwanda i Burundi fins a la seva independència
el 1962.
Rubí Municipi del Vallès Occidental (Barcelona). El
gentilici és rubinenc -a.
Rubicó Riu d’Itàlia.
Rubicón Rubicó.
Rubielos de Mora Rubiols.
Rubió Municipi de l’Anoia (Barcelona). El gentilici
és rubionenc -a.
Rubiols Municipi de Terol.
Rugat Municipi de la Vall d’Albaida (València). El
gentilici és rugatí -ina.
Ruhr Nom d’un riu i d’una regió d’Alemanya.
Rumanía Romania.
Rupià Municipi del Baix Empordà (Girona). El gen-
tilici és rupianenc -a.
Rupit i Pruit Municipi d’Osona (Barcelona). Els
gentilicis són rupitenc -a i pruienc -a.
Ruse Ciutat de Bulgària.
Rusia Rússia.
Rússia La capital és Moscou. El gentilici és rus,
russa.
Rutènia Regió d’Ucraïna, a la Transcarpàcia. El

el Periódico de Catalunya 355

S TOPÒNIMS
Ss
Saar Riu de França i Alemanya, afluent del
Mosel·la.
Saarbrücken Ciutat d’Alemanya.
Saargemünd Sarreguemines.
Saarland Land d’Alemanya. La capital és
Saarbrücken.
Sabadell Capital, juntament amb Terrassa, del
Vallès Occidental (Barcelona). El gentilici és
sabadellenc -a.
Saboya Savoia.
Sacañet Sacanyet.
Sacanyet Municipi de l’Alt Palància (Castelló).
Sachaline Sakhalín.
Sachsen Saxònia.
Safor, la Comarca del País Valencià. La capital és
Gandia.
Sagan Zagan.
Sagàs Municipi del Berguedà (Barcelona).
Sagra Municipi de la Marina Alta (Alacant). El gen-
tilici és sagratí -ina.
Saguia el-Hamra Part nord del Sàhara
Occidental.
Sagunt Capital del Camp de Morvedre (València).
El gentilici és saguntí -ina.
Sagunto Sagunt.
Sahalin Sakhalín.
Sàhara Desert del nord de l’Àfrica. El gentilici és
saharià -ana.
Sàhara Espanyol Nom anterior del Sàhara
Occidental.
Sàhara Occidental Territori del nord-oest de
l’Àfrica, sota control del Marroc. El gentilici és
sahrauí.
Sahel Nom de dues regions naturals de l’Àfrica:
una, al nord, engloba els territoris pròxims al
Mediterrani d’Algèria i Tunísia; l’altra, al sud del
Sàhara, engloba Mauritània, el Senegal, Mali,
Burkina Faso, el Níger i el Txad. El nom de
Sahel es reserva normalment per a aquesta últi-
356
/ Llibre d’Estil
ma zona.
Sahorra, Sahorre Saorra.
Sahun, Sahún Saünc.
Saida Sidó.
Saïda Regió d’Algèria.
Saidí Municipi del Baix Cinca (Osca). El gentilici és
saidinenc -a.
Saigon Nom anterior de Ho Chi Minh (Vietnam). Va
adoptar la denominació actual el 1975.
Saillagouse Sallagosa.
Saint-André Sant Andreu de Sureda.
Saint-Arnac Centernac.
Saint-Barthélemy Illa francesa de les Petites
Antilles.
Saint Christopher Illa de les Petites Antilles. Des
del 1983 constitueix, amb l’illa de Nevis, l’estat
de Saint Christopher i Nevis.
Saint Christopher i Nevis Estat de les Petites
Antilles. La capital és Basseterre.
Saint-Cyprien Sant Cebrià de Rosselló.
Sainte-Colombe-de-la-Commanderie Santa
Coloma de Tuïr (o de la Comanda).
Sainte-Helène Saint Helena.
Sainte-Léocadie Santa Llocaia.
Sainte-Marie Santa Maria la Mar.
Saint-Estève Sant Esteve del Monestir.
Saint-Étienne Ciutat de França.
Saint-Féliu-d’Amont Sant Feliu d’Amunt.
Saint-Féliu-d’Avall Sant Feliu d’Avall.
Saint-Génis-des-Fontaines Sant Genís de
Fontanes.
Saint George’s Capital de Grenada.
Saint Helena Illa britànica de l’Atlàntic sud. La
capital és Jamestown.
Saint-Hippolyte Sant Hipòlit de la Salanca.
Saint-Jean-de-Luz Sant Joan Lohitzune.
Saint-Jean-Lasseille Sant Joan la Cella.
Saint-Jean-Pla-de-Corts Sant Joan de
Pladecorts.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS
Saint John’s Capital d’Antigua i Barbuda.
Saint Kitts Saint Christopher.
Saint Kitts i Nevis Saint Christopher i Nevis.
Saint-Laurent-de-Cerdans Sant Llorenç de
Cerdans.
Saint-Laurent-de-la-Salanque Sant Llorenç de
la Salanca.
Saint Louis Ciutat dels EUA.
Saint-Louis Ciutat i regió del Senegal.
Saint Lucia Estat de les Petites Antilles. La capital
és Castries.
Saint-Marsal Sant Marçal.
Saint-Martin (Catalunya Nord) Sant Martí de
Fenollet.
Saint-Martin (Antilles) Sint Maarten.
Saint-Michel-de-Llotes Sant Miquel de Llotes.
Saint-Nazaire Sant Nazari.
Saint-Paul-de-Fenouillet Sant Pau de Fenollet.
Saint-Pierre-des-Forcats Sant Pere dels
Forcats.
Saint-Pierre-et-Miquelon Arxipèlag de l’Atlàntic
nord, prop de la costa de Terranova, que con-
stitueix un territori francès d’ultramar. La capital
és Saint-Pierre.
Saint-Quentin Ciutat de França.
Saint Vincent Illa de les Petites Antilles.
Saint Vincent and the Grenadines Saint Vincent
i les Grenadines.
Saint Vincent i les Grenadines Estat de les
Petites Antilles. La capital és Kingstown.
Saishu Cheju.
Saix Municipi de l’Alt Vinalopó (Alacant).
Sajalín Sakhalín.
Sajonia Saxònia.
Sakhalín Illa de Rússia, a l’Extrem Orient, al mar
d’Okhotsk.
Sakhaline Sakhalín.
Sala Salé.
Salamanca El gentilici és salamanquí -ina.
Salardú Poble i capital del municipi de Naut Aran
(Vall d’Aran).
Salàs de Pallars Municipi del Pallars Jussà
(Lleida). El gentilici és salassenc -a.
Saldes Municipi del Berguedà (Barcelona). El gen-
tilici és saldenc -a.
Salé Ciutat del Marroc.
Saleilles Salelles.
Salelles Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
gentilici és salellès -esa.
Salem Municipi de la Vall d’Albaida (València). El
gentilici és salemer -a.
Salern Ciutat d’Itàlia. El gentilici és salernità -ana.
Salerno Salern.
Sales de Llierca Municipi de la Garrotxa (Girona).
El gentilici és salenc -a.
Salinas Les Salines d’Elda.
Salinas de Añana Añana.
el Periódico de Catalunya
s
S
Salinas de Léniz Leintz-Gatzaga.
Salines, ses Municipi de Mallorca Oriental
(Balears). El gentilici és saliner -era.
Salines d’Elda, les Municipi de l’Alt Vinalopó
(Alacant).
Salisburgo Salzburg.
Salisbury Ciutat del Regne Unit. També es deia
així l’actual Harare (capital de Zimbabwe).
Sallagosa Capital de l’Alta Cerdanya (Catalunya
Nord). El gentilici és sallagosard -a.
Sallent Municipi del Bages (Barcelona). El gentilici
és sallentí -ina.
Sallent de Llobregat Sallent.
Sallent de Xàtiva Municipi de la Ribera Alta
(València). El gentilici és sallentí -ina.
Salomó Municipi del Tarragonès (Tarragona). El
gentilici és salomonenc -a.
Salomó, illes Arxipèlag de la Melanèsia dividit
entre l’estat de les illes Salomó (part oriental) i
dues illes (Buka i Bougainville) que formen part
de l’estat de Papua-Nova Guinea.
Salomó, illes Estat d’Oceania, a la Melanèsia. La
capital és Honiara.
Salomó Britàniques, illes Nom anterior de les
illes Salomó (estat).
Salònica Ciutat de Grècia.
Salou Municipi del Tarragonès (Tarragona). El gen-
tilici és salouenc -a.
Salsadella La Salzedella.
Salses Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
gentilici és salsairot -a.
Salses-le-Château Salses.
Salt Municipi del Gironès (Girona). El gentilici és
saltenc -a.
Salt Lake City Ciutat dels EUA, capital de Utah.
Salvador, el La capital és San Salvador. El gentili-
ci és salvadorenc -a.
Salvaterra de Miño Municipi de Pontevedra.
Salvatierra de Miño Salvaterra de Miño.
Salzadella, la La Salzedella.
Salzburg Nom d’una província i una ciutat d’Àus-
tria. El gentilici és salzburguès -esa.
Salzburgo Salzburg.
Salzedella, la Municipi del Baix Maestrat
(Castelló). El gentilici és salzedellà -ana.
Samara Ciutat de Rússia.
Samarcanda Ciutat de l’Uzbekistan, capital de la
província homònima.
Samaria Regió de Cisjordània.
Samarkand Samarcanda.
Samatra Sumatra.
Samoa Nom que reben un arxipèlag i un estat
d’Oceania. La capital de l’estat és Apia. El gen-
tilici és samoà -ana. L’arxipèlag està dividit
políticament en l’estat de Samoa (anteriorment,
Samoa Occidental) i Samoa Nord-americana.
Samoa Nord-americana Part oriental de l’arx-
357
S TOPÒNIMS
ipèlag de Samoa, dependència dels EUA. La
capital és Pago Pago. El gentilici és samoà
-ana.
Samoa Occidental Nom amb què també es
coneix l’estat de Samoa.
Samothrace, Samothráki Samotràcia.
Samotràcia Illa grega del mar Egeu.
San Antonio de Benagéber Sant Antoni de
Benaixeve.
Sanaüja Municipi de la Segarra (Lleida). El gentilici
és sanaügí -ina.
San Carlos Nom anterior de Luba, ciutat de
Guinea Equatorial.
Sancellas Sencelles.
San Cibrao das Viñas Municipi d’Ourense.
San Ciprián de Viñas San Cibrao das Viñas.
San Cristóbal Nom de diversos municipis i provín-
cies d’Amèrica del Sud, i d’una illa de les
Galápagos.
San Cristóbal (illa de les Antilles) Saint
Christopher.
San Cristóbal de Cea Cea.
Sandianes Sandiás.
Sandiás Municipi d’Ourense.
Sandwich, illes Illes Hawaii.
San Esteban de Echevarri Etxebarri.
San Esteban de Litera Sant Esteve de Llitera.
Sanet i els Negrals Municipi de la Marina Alta
(Alacant). El gentilici és sanetenc -a i negralí
-ina.
Sanet y Negrals Sanet i els Negrals.
San Fulgencio Sant Fulgenci.
Sangenjo Sanxenxo.
San Isidro (Alacant) Sant Isidre.
San Jorge (Castelló) Sant Jordi del Maestrat.
San Juan de Alicante Sant Joan d’Alacant.
San Juan de Énova Sant Joan de l’Énova.
San Juan de Luz Sant Joan Lohitzune.
San Juan de Moró Sant Joan de Moró.
San Lorenzo (riu d’Amèrica del Nord) Sant
Llorenç.
San Lorenzo de Cardesar Sant Llorenç des
Cardassar.
San Lorenzo de El Escorial Municipi de Madrid.
Sanlúcar de Barrameda Municipi de Cadis.
San Luis (Menorca) Sant Lluís.
San Luis (Missouri) Saint Louis.
San Marino La capital és San Marino.
San Martín (illa de les Antilles) Sint Maarten.
San Mateo (Castelló) Sant Mateu.
San Miguel de Salinas Sant Miquel de les
Salines.
San Pedro y Miquelón Saint-Pierre-et-Miquelon.
San Petersburgo Sant Petersburg.
San Quintin Nom d’una presó dels afores de la
ciutat de San Francisco (EUA).
San Quintín (EUA) San Quintin.
358
/ Llibre d’Estil
San Quintín (França) Saint-Quentin.
San Rafael del Río Sant Rafael del Maestrat.
Sanremo San Remo.
San Remo Ciutat d’Itàlia.
Sansa, Sansà Censà.
San Sadurnino San Sadurniño.
San Sadurniño Municipi de la Corunya.
San Salvador del Valle Trapagaran.
San Sebastián Sant Sebastià.
Sansor Poble del municipi de Prats i Sansor (Baixa
Cerdanya).
Santa Bàrbara Municipi del Montsià (Tarragona).
El gentilici és planer -a.
Santa Cecília de Voltregà Municipi d’Osona
(Barcelona).
Santa Coloma de Cervelló Municipi del Baix
Llobregat (Barcelona). El gentilici és colomí -ina.
Santa Coloma de Farners Capital de la Selva
(Girona). El gentilici és colomenc -a i farnesenc
-a.
Santa Coloma de Gramenet Municipi del
Barcelonès (Barcelona). El gentilici és colomenc
-a.
Santa Coloma de Queralt Municipi de la Conca
de Barberà (Tarragona). El gentilici és colomí
-ina.
Santa Coloma de Tuïr (o de la Comanda)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El gen-
tilici és colomí -ina.
Santa Cristina d’Aro Municipi del Baix Empordà
(Girona). El gentilici és cristinenc -a.
Santa Cruz de Tenerife El gentilici és tenerifenc
-a.
Sant Adrià de Besòs Municipi del Barcelonès
(Barcelona). El gentilici és adrianenc -a.
Santa Elena (illa de l’Atlàntic sud) Saint Helena.
Santa Eugènia Municipi de Mallorca Septentrional
(Balears).
Santa Eugènia de Berga Municipi d’Osona
(Barcelona). El gentilici és santaeugenenc -a.
Santa Eulàlia de Riuprimer Municipi d’Osona
(Barcelona).
Santa Eulàlia de Ronçana Municipi del Vallès
Oriental (Barcelona). El gentilici és santaeu-
lalienc -a.
Santa Eulària des Riu Municipi d’Eivissa
(Balears). El gentilici és santeularienc -a.
Santa Fe de Bogotà Bogotà.
Santa Fe del Penedès Municipi de l’Alt Penedès
(Barcelona).
Sant Agustí de Lluçanès Municipi d’Osona
(Barcelona).
Santa Isabel Nom anterior de Malabo, capital de
Guinea Equatorial.
Santa Linya Poble del municipi de les Avellanes i
Santa Linya (Noguera).
Santa Llocaia Municipi de l’Alta Cerdanya
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS
(Catalunya Nord). El gentilici és llocaí -ïna.
Santa Llocaya Santa Llocaia.
Santa Llogaia d’Àlguema Municipi de l’Alt
Empordà (Girona).
Santa Lucía (illa de les Antilles) Saint Lucia.
Santa Magdalena de Polpís Municipi del Baix
Maestrat (Castelló). El gentilici és malener -a.
Santa Magdalena de Pulpis Santa Magdalena
de Polpís.
Santa Margalida Municipi de Mallorca
Septentrional (Balears). El gentilici és margalidà
-ana.
Santa Margarida de Montbui Municipi de l’Anoia
(Barcelona). El gentilici és montbuienc -a.
Santa Margarida i els Monjos Municipi de l’Alt
Penedès (Barcelona).
Santa Margarita (Mallorca) Santa Margalida.
Santa Maria de Besora Municipi d’Osona
(Barcelona). El gentilici és besorenc -a.
Santa Maria de Corcó Municipi d’Osona
(Barcelona). El gentilici és esquirolenc -a.
Santa Maria del Camí Municipi de Mallorca
Septentrional (Balears). El gentilici és santamari-
er -a.
Santa María de Lezama Lezama.
Santa Maria de Martorelles Municipi del Vallès
Oriental (Barcelona). El gentilici és martorellenc
-a.
Santa Maria de Merlès Municipi del Berguedà
(Barcelona).
Santa Maria de Miralles Municipi de l’Anoia
(Barcelona). El gentilici és mirallenc -a.
Santa Maria de Palautordera Municipi del Vallès
Oriental (Barcelona). El gentilici és palauenc -a.
Santa Maria d’Oló Municipi del Bages
(Barcelona). El gentilici és olonenc -a.
Santa Maria la Mar Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és santamariaire.
Santander El gentilici és santanderí -ina.
Sant Andreu de la Barca Municipi del Baix
Llobregat (Barcelona). El gentilici és santan-
dreuenc -a.
Sant Andreu de Llavaneres Municipi del
Maresme (Barcelona). El gentilici és llavanerenc
-a.
Sant Andreu de Sureda Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és andreuenc -a.
Sant Andreu Salou Municipi del Gironès (Girona).
El gentilici és andreuenc -a.
Santañí Santanyí.
Sant Aniol de Finestres Municipi de la Garrotxa
(Girona).
Sant Antolí i Vilanova Poble i capital del municipi
de Ribera d’Ondara (Segarra).
Sant Antoni de Benaixeve Municipi del Camp de
Túria (València).
Sant Antoni de Portmany Municipi d’Eivissa
el Periódico de Catalunya
s
S
(Balears). El gentilici és santantonienc -a.
Sant Antoni de Vilamajor Municipi del Vallès
Oriental (Barcelona). El gentilici és vilamajorí
-ina.
Santanyí Municipi de Mallorca Oriental (Balears).
El gentilici és santanyiner -a.
Santa Oliva Municipi del Baix Penedès
(Tarragona). El gentilici és santolivenc -a.
Santa Pau Municipi de la Garrotxa (Girona). El
gentilici és santapauenc -a.
Santa Perpètua de Gaià Poble del municipi de
Pontils (Conca de Barberà).
Santa Perpètua de Mogoda Municipi del Vallès
Occidental (Barcelona). El gentilici és per-
petuenc -a.
Santa Pola Municipi del Baix Vinalopó (Alacant). El
gentilici és santapoler -a.
Santarem Santarém.
Santarém Nom d’una ciutat de Portugal i d’una
altra del Brasil.
Sant Arnac Centernac.
Santa Seu És preferible aquesta expressió, i no
Vaticà, quan ens referim al poder o magisteri
espiritual del Papa.
Santa Susanna Municipi del Maresme
(Barcelona). El gentilici és susannenc -a.
Sant Bartomeu del Grau Municipi d’Osona
(Barcelona).
Sant Boi de Llobregat Municipi del Baix
Llobregat (Barcelona). El gentilici és santboià
-ana.
Sant Boi de Lluçanès Municipi d’Osona
(Barcelona). El gentilici és santboienc -a.
Sant Carles de la Ràpita Municipi del Montsià
(Tarragona). El gentilici és rapitenc -a.
Sant Cebrià de Rosselló Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és cebrianenc -a.
Sant Cebrià de Vallalta Municipi del Maresme
(Barcelona). El gentilici és cebrianenc -a.
Sant Celoni Municipi del Vallès Oriental
(Barcelona). El gentilici és santceloní -ina.
Sant Climent de Llobregat Municipi del Baix
Llobregat (Barcelona). El gentilici és climentó
-ona.
Sant Climent Sescebes Municipi de l’Alt
Empordà (Girona). El gentilici és santclimentenc
-a.
Sant Cugat del Vallès Municipi del Vallès
Occidental (Barcelona). El gentilici és santcuga-
tenc -a.
Sant Cugat Sesgarrigues Municipi de l’Alt
Penedès (Barcelona).
Sant Esteve de la Sarga Municipi del Pallars
Jussà (Lleida).
Sant Esteve de Llitera Municipi de la Llitera
(Osca). El gentilici és santesteví -ina.
Sant Esteve del Monestir Municipi del Rosselló
359
S TOPÒNIMS
(Catalunya Nord). El gentilici és estevenc -a.
Sant Esteve de Palautordera Municipi del Vallès
Oriental (Barcelona). El gentilici és santestevenc
-a.
Sant Esteve Sesrovires Municipi del Baix
Llobregat (Barcelona). El gentilici és sesrovirenc
-a.
Sant Feliu d’Amunt Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és feliuenc -a.
Sant Feliu d’Avall Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és feliuenc -a.
Sant Feliu de Buixalleu Municipi de la Selva
(Girona). El gentilici és feliuà -ana.
Sant Feliu de Codines Municipi del Vallès Oriental
(Barcelona). El gentilici és codinenc -a.
Sant Feliu de Guíxols Municipi del Baix Empordà
(Girona). El gentilici és guixolenc -a.
Sant Feliu de Llobregat Capital del Baix
Llobregat (Barcelona). El gentilici és santfeliuenc
-a.
Sant Feliu de Pallerols Municipi de la Garrotxa
(Girona). El gentilici és santfeliuenc -a.
Sant Feliu Sasserra Municipi del Bages
(Barcelona). El gentilici és santfeliuenc -a.
Sant Ferriol Municipi de la Garrotxa (Girona).
Sant Fost de Campsentelles Municipi del Vallès
Oriental (Barcelona). El gentilici és santfostenc
-a.
Sant Fruitós de Bages Municipi del Bages
(Barcelona). El gentilici és santfruitosenc -a.
Sant Fulgenci Municipi del Baix Segura (Alacant).
Sant Genís de Fontanes Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és genisenc -a.
Sant Gregori Municipi del Gironès (Girona). El
gentilici és gregorià -ana.
Sant Guim de Freixenet Municipi de la Segarra
(Lleida). El gentilici és santguimenc -a.
Sant Guim de la Plana Municipi de la Segarra
(Lleida). El gentilici és santguimenc -a.
Sant Hilari Sacalm Municipi de la Selva (Girona).
El gentilici és hilarienc -a.
Sant Hipòlit de la Salanca Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és polità -ana.
Sant Hipòlit de Voltregà Municipi d’Osona
(Barcelona). El gentilici és santhipolenc -a.
Santiago de Compostela Santiago de
Compostel·la.
Santiago de Compostel·la El gentilici és com-
postel·là -ana.
Santiago de Cuba Ciutat i port de Cuba.
Santiago de Xile Capital de Xile.
Sant Iscle de Vallalta Municipi del Maresme
(Barcelona). El gentilici és isclenc -a.
Sant Isidre Municipi del Baix Segura (Alacant).
Sant Jaume de Frontanyà Municipi del
Berguedà (Barcelona).
Sant Jaume de Galícia Santiago de
360
/ Llibre d’Estil
Compostel·la.
Sant Jaume de Llierca Municipi de la Garrotxa
(Girona).
Sant Jaume dels Domenys Municipi del Baix
Penedès (Tarragona). El gentilici és domenyenc
-a.
Sant Jaume d’Enveja Municipi del Montsià
(Tarragona). El gentilici és santjaumer -a.
Sant Joan Municipi de Mallorca Oriental (Balears).
El gentilici és santjoaner -a.
Sant Joan d’Alacant Municipi de l’Alacantí
(Alacant). El gentilici és santjoaner -a.
Sant Joan de Labritja Municipi d’Eivissa
(Balears). El gentilici és joaní -ina.
Sant Joan de l’Énova Municipi de la Ribera Alta
(València). El gentilici és santjoaner -a.
Sant Joan de les Abadesses Municipi del
Ripollès (Girona). El gentilici és santjoaní -ina.
Sant Joan de Mollet Municipi del Gironès
(Girona). El gentilici és molletenc -a.
Sant Joan de Moró Municipi de la Plana Alta
(Castelló).
Sant Joan de Pladecorts Municipi del Vallespir
(Catalunya Nord). El gentilici és joanplanenc -a.
Sant Joan Despí Municipi del Baix Llobregat
(Barcelona). El gentilici és santjoanenc -a.
Sant Joan de Vilatorrada Municipi del Bages
(Barcelona). El gentilici és santjoanenc -a.
Sant Joan la Cella Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és joancellenc -a.
Sant Joan les Fonts Municipi de la Garrotxa
(Girona). El gentilici és santjoanenc -a.
Sant Joan Lohitzune Municipi del País Basc
francès.
Sant Joan Pla de Corts Sant Joan de
Pladecorts.
Sant Jordi del Maestrat Municipi del Baix
Maestrat (Castelló). El gentilici és santjordienc
-a.
Sant Jordi Desvalls Municipi del Gironès (Girona).
El gentilici és santjordienc -a.
Sant Josep de sa Talaia Municipi d’Eivissa
(Balears). El gentilici és josepí -ina.
Sant Julià de Cerdanyola Municipi del Berguedà
(Barcelona). El gentilici és cerdanyolenc -a.
Sant Julià del Llor i Bonmatí Municipi de la Selva
(Girona). El gentilici és santjulianenc -a i bon-
matinenc -a.
Sant Julià de Lòria Parròquia d’Andorra. El gen-
tilici és lauredià -ana.
Sant Julià de Ramis Municipi del Gironès
(Girona).
Sant Julià de Vilatorta Municipi d’Osona
(Barcelona). El gentilici és santjulianenc -a.
Sant Just Desvern Municipi del Baix Llobregat
(Barcelona). El gentilici és santjustenc -a.
Sant Llorenç Riu d’Amèrica del Nord.
El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS
Sant Llorenç de Cerdans Municipi del Vallespir
(Catalunya Nord). El gentilici és llorencí -ina.
Sant Llorenç de la Muga Municipi de l’Alt
Empordà (Girona). El gentilici és llorencí -ina.
Sant Llorenç de la Salanca Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és llorençà -ana.
Sant Llorenç de Morunys Municipi del Solsonès
(Lleida). El gentilici és piteu -eua.
Sant Llorenç des Cardassar Municipi de
Mallorca Oriental (Balears). El gentilici és llorencí
-ina.
Sant Llorenç d’Hortons Municipi de l’Alt
Penedès (Barcelona). El gentilici és hortonenc
-a.
Sant Llorenç Savall Municipi del Vallès
Occidental (Barcelona). El gentilici és llorençà
-ana.
Sant Lluís Municipi de Menorca (Balears). El gen-
tilici és lluïser -a.
Sant Marçal Municipi del Rosselló (Catalunya
Nord). El gentilici és marçalí -ina.
Sant Marsal Sant Marçal.
Sant Martí d’Albars Municipi d’Osona
(Barcelona).
Sant Martí de Centelles Municipi d’Osona
(Barcelona).
Sant Martí de Fenollet Municipi de la Fenolleda
(Catalunya Nord).
Sant Martí de Llémena Municipi del Gironès
(Girona).
Sant Martí de Riucorb Municipi de l’Urgell
(Lleida). El gentilici és santmartinenc -a.
Sant Martí de Tous Municipi de l’Anoia
(Barcelona). El gentilici és touenc -a.
Sant Martin de Fenolhet Sant Martí de Fenollet.
Sant Martí Sarroca Municipi de l’Alt Penedès
(Barcelona). El gentilici és martinenc -a.
Sant Martí Sesgueioles Municipi de l’Anoia
(Barcelona). El gentilici és santmartinenc -a.
Sant Martí Vell Municipi del Gironès (Girona). El
gentilici és santmartinenc -a.
Sant Mateu Municipi del Baix Maestrat (Castelló).
El gentilici és santmateuà -ana.
Sant Mateu de Bages Municipi del Bages
(Barcelona). El gentilici és santmateuenc -a.
Sant Mateu del Maestrat Sant Mateu.
Sant Miquel de Campmajor Municipi del Pla de
l’Estany (Girona). El gentilici és santmiquelenc
-a.
Sant Miquel de Fluvià Municipi de l’Alt Empordà
(Girona). El gentilici és santmiquelenc -a.
Sant Miquel de les Salines Municipi del Baix
Segura (Alacant).
Sant Miquel de Llotes Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és miquelenc -a.
Sant Mori Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El
gentilici és santmorienc -a.
el Periódico de Catalunya
s
S
Sant Nazari Municipi del Rosselló (Catalunya
Nord).
Santo Domingo Capital de la República
Dominicana. Entre 1936 i 1961 va rebre el nom
de Ciudad Trujillo.
Santo Domingo (illa) Hispaniola.
Santo Tomé y Príncipe São Tomé i Príncipe.
Sant Pau de Fenolhet Sant Pau de Fenollet.
Sant Pau de Fenollet Capital de la Fenolleda
(Catalunya Nord).
Sant Pau de Segúries Municipi del Ripollès
(Girona). El gentilici és santpauenc -a.
Sant Pau de Valloles Sant Pau de Fenollet.
Santpedor Municipi del Bages (Barcelona). El
gentilici és santpedorenc -a.
Sant Pere d’Albaida Municipi de la Vall d’Albaida
(València). El gentilici és santperenc -a.
Sant Pere dels Forcats Municipi de l’Alta
Cerdanya (Catalunya Nord). El gentilici és pere-
forcatí -ina.
Sant Pere de Ribes Municipi del Garraf
(Barcelona). El gentilici és ribetà -ana.
Sant Pere de Riudebitlles Municipi de l’Alt
Penedès (Barcelona). El gentilici és santperenc
-a.
Sant Pere de Rodes Abadia benedictina del
minicipi del Port de la Selva (Alt Empordà).
Sant Pere de Torelló Municipi d’Osona
(Barcelona). El gentilici és santperenc -a.
Sant Pere de Vilamajor Municipi del Vallès
Oriental (Barcelona). El gentilici és santperenc
-a.
Sant Pere Pescador Municipi de l’Alt Empordà
(Girona). El gentilici és santperenc -a.
Sant Pere Sallavinera Municipi de l’Anoia
(Barcelona). El gentilici és santperenc -a.
Sant Petersburg Ciutat de Rússia. Es va anome-
nar així fins al 1914, quan va passar a denomi-
nar-se Petrograd. El 1924 va ser rebatejada
com a Leningrad, i després de la desaparició de
l’URSS, el 1991, va adoptar el seu nom original.
Sant Pol de Mar Municipi del Maresme
(Barcelona). El gentilici és santpolenc -a.
Sant Quintí de Mediona Municipi de l’Alt
Penedès (Barcelona). El gentilici és quintinenc
-a.
Sant Quirze de Besora Municipi d’Osona
(Barcelona). El gentilici és santquirzenc -a.
Sant Quirze del Vallès Municipi del Vallès
Occidental (Barcelona). El gentilici és san-
tquirzenc -a.
Sant Quirze Safaja Municipi del Vallès Oriental
(Barcelona). El gentilici és santquirzenc -a i safa-
genc -a.
Sant Rafael del Maestrat Municipi del Baix
Maestrat (Castelló). El gentilici és sant-rafelí
-ina.
361
S TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Sant Ramon Municipi de la Segarra (Lleida). Sarreguemines Ciutat de França.

Sant Ramon de Portell Sant Ramon. Sarrià de Ter Municipi del Gironès (Girona). El
Sant Sadurní d’Anoia Municipi de l’Alt Penedès gentilici és sarrianenc -a.
(Barcelona). El gentilici és sadurninenc -a. Sarroca de Bellera Municipi del Pallars Jussà
Sant Sadurní de l’Heura Poble i capital del (Lleida). El gentilici és sarroquí -ina.
municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de Sarroca de Lleida Municipi del Segrià (Lleida). El
l’Heura (Baix Empordà). gentilici és sarroquí -ina.
Sant Sadurní d’Osormort Municipi d’Osona Saseno Sazan.
(Barcelona). Sassari Sàsser.
Sant Salvador de Guardiola Municipi del Bages Sàsser Ciutat d’Itàlia, a Sardenya.
(Barcelona). El gentilici és guardiolenc -a. Saünc Municipi de l’Alta Ribagorça (Osca).
Sant Sebastià El gentilici és donostiarra. Saus Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El gentili-
Santurce Antiguo Santurtzi. ci és camallerenc -a.
Santurce de Ortuella Ortuella. Sautó Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El
Santurtzi Municipi de Biscaia. gentilici és sautoní -ina.
Sant Vicenç de Castellet Municipi del Bages Savallà del Comtat Municipi de la Conca de
(Barcelona). El gentilici és santvicentí -ina. Barberà (Tarragona). El gentilici és savallenc -a.
Sant Vicenç dels Horts Municipi del Baix Savannah Ciutat dels EUA.
Llobregat (Barcelona). El gentilici és vicentí -ina. Saviñao, O Municipi de Lugo.
Sant Vicenç de Montalt Municipi del Maresme Savoia Regió de França. El gentilici és savoià -ana.
(Barcelona). El gentilici és santvicentí -ina. Savoie, Savoy, Savoyen Savoia.
Sant Vicenç de Torelló Municipi d’Osona Sax Saix.
(Barcelona). El gentilici és santvicenter -a. Saxe Saxònia.
Sant Vicent del Raspeig Municipi de l’Alacantí Saxònia Regió històrica d’Alemanya dividida en
(Alacant). El gentilici és santvicenter -a. dos länder: Saxònia (capital, Dresden) i
Sanui i Alins Municipi de la Llitera (Osca). El gen- Saxònia-Anhalt (capital, Magdeburg). El gentilici
tilici és sanuienc -a. és saxó -ona.
San Vicente (illa del Cap Verd) São Vicente. Saxony Saxònia.
San Vicente (illa de les Antilles) Saint Vincent. Sazan Illa d’Albània.
San Vicente del Raspeig Sant Vicent del Sazanit Sazan.
Raspeig. SC Abreviatura postal de l’estat de Carolina del
San Vicente de Rábade Rábade. Sud.
San Vicente y Granadinas Saint Vincent i les Schaffhausen Ciutat i cantó de Suïssa.
Grenadines. Scheld, Schelde, Scheldt Escalda.
Sanxenxo Municipi de Pontevedra. Schlesien Silèsia.
San Xoán de Río Municipi d’Ourense. Schleswig-Holstein Land d’Alemanya. La capital
São Paulo Ciutat del Brasil. és Kiel.
Saorra Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El Schmalkalden Ciutat d’Alemanya.
gentilici és saorrà -ana. Schneidemühl Pila.
São Tomé i Príncipe Estat insular del golf de Schwaben Suàbia.
Guinea. La capital és São Tomé. Schwarzwald Selva Negra.
São Vicente Illa del Cap Verd. Schweden Suècia.
Saragossa El gentilici és saragossà -ana. Schweidnitz Swidnica.
Sardaigne, Sardegna Sardenya. Schweiss, Schweiz Suïssa.
Sardenya Illa del Mediterrani. La capital és Càller. Sciaffusa Schaffhausen.
El gentilici és sard -a. Sciro Skiros.
Sardíña, Sardinia Sardenya. Scodra Shkodër.
Sargassos, mar dels Mar de l’Atlàntic nord. Scozia Escòcia.
Sargazos, mar de los Mar dels Sargassos. SD Abreviatura postal de l’estat de Dakota del
Sarh Ciutat del Txad. Sud.
Sariqah, as- Xarja. Seattle Ciutat dels EUA.
Sarral Municipi de la Conca de Barberà Sebastópol Ciutat d’Ucraïna.
(Tarragona). El gentilici és sarralenc -a. Sebenico Sibenik.
Sarratella La Serratella. Secuita, la Municipi del Tarragonès (Tarragona). El
Sarre (land) Saarland. gentilici és secuitenc -a.
Sarre (riu) Saar. Sedan Ciutat de França.
Sarrebruck Saarbrücken. Sedaví Municipi de l’Horta (València). El gentilici és

362 El Periódico de Catalunya


Llibre d’Estil / TOPÒNIMS
sedavienc -a.
Seeland Sjaelland.
Segarra, la Comarca de Catalunya. La capital és
Cervera. El gentilici és segarrenc -a.
Segart Municipi del Camp de Morvedre (València).
El gentilici és segardí -ina.
Segorbe Sogorb.
Segòvia El gentilici és segovià -ana.
Segrià, el Comarca de Catalunya. La capital és
Lleida. El gentilici és segrianenc -a.
Seguiet el Hamra Saguia el-Hamra.
Segura Municipi de Guipúscoa.
Seine Sena.
Sella Municipi de la Marina Baixa (Alacant). El gen-
tilici és sellard -a.
Sellent Sallent de Xàtiva.
Selva Municipi de Mallorca Septentrional (Balears).
El gentilici és selvatgí -ina.
Selva, la Comarca de Catalunya. La capital és
Santa Coloma de Farners. El gentilici és selvatà
-ana.
Selva del Camp, la Municipi del Baix Camp
(Tarragona). El gentilici és selvatà -ana.
Selva de Mar, la Municipi de l’Alt Empordà
(Girona). El gentilici és selvatà -ana.
Selva Negra Massís d’Alemanya.
Sempere Sant Pere d’Albaida.
Sena Riu de França.
Senan Municipi de la Conca de Barberà
(Tarragona). El gentilici és senantí -ina.
Sencelles Municipi de Mallorca Septentrional
(Balears). El gentilici és senceller -a.
Senegal, (el) La capital és Dakar. El gentilici és
senegalès -esa.
Señera Senyera.
Sénia, la Municipi del Montsià (Tarragona). El gen-
tilici és senienc -a.
Sénia, la Riu al límit entre el Montsià i el Baix
Maestrat, forma la frontera administrativa entre
el Principat i el País Valencià.
Senija Municipi de la Marina Alta (Alacant). El gen-
tilici és senijol -a.
Senterada Municipi del Pallars Jussà (Lleida). El
gentilici és senteradí -ina.
Sentiu de Sió, la Municipi de la Noguera (Lleida).
Sentmenat Municipi del Vallès Occidental
(Barcelona). El gentilici és sentmenatenc -a.
Senyera Municipi de la Ribera Alta (València). El
gentilici és senyerut -uda.
Sèrbia República integrant de l’Estat de Sèrbia i
Montenegro. La capital és Belgrad. El gentilici
és serbi, sèrbia.
Sèrbia i Montenegro Estat que va néixer el 2003
i que va comportar la dissolució oficial de
Iugoslàvia. Montenegro va proclamar la seva inde-
pendència el 3 de juny del 2006 basant-se en els
resultats d’un referèndum.
el Periódico de Catalunya
s
S
Serdinyà Municipi del Conflent (Catalunya Nord).
El gentilici és serdinyenc -a.
Serinyà Municipi del Pla de l’Estany (Girona). El
gentilici és serinyanenc -a.
Seròs Municipi del Segrià (Lleida). El gentilici és
serosà -ana.
Serra Serra de Portaceli.
Serra de Daró Municipi del Baix Empordà
(Girona).
Serra d’en Galceran, la Municipi de la Plana Alta
(Castelló). El gentilici és serraí -ïna.
Serra de Portaceli Municipi del Camp de Túria
(València). El gentilici és serrà -ana.
Serrallonga Municipi del Vallespir (Catalunya
Nord). El gentilici és serrallonguí -ina.
Serrallongue Serrallonga.
Serrans, els Comarca del País Valencià. La capi-
tal és Xelva.
Serratella, la Municipi de la Plana Alta (Castelló).
El gentilici és serratellà -ana.
Servia Sèrbia.
Sessué Municipi de l’Alta Ribagorça (Osca).
Sesué Sessué.
Sestriere Estació d’estiueig i d’esports d’hivern
d’Itàlia, al Piemont.
Sestrieres Sestriere.
Seta Ciutat de França.
Setaigües Municipi de la Foia de Bunyol
(València).
Setcases Municipi del Ripollès (Girona). El gentilici
és setcasenc -a.
Setchouan Sichuan.
Sète Seta.
Setla, Mira-rosa i Miraflor Els Poblets.
Setúbal Ciutat de Portugal.
Seu d’Urgell, la Capital de l’Alt Urgell (Lleida). El
gentilici és urgellenc -a.
Seül Capital de Corea del Sud.
Seva Municipi d’Osona (Barcelona). El gentilici és
sevenc -a.
Severnaia Zemlia, Severnaia Zeml’a Terra del
Nord.
Severomoravsky Kraj Moràvia Septentrional.
Sevilla El gentilici és sevillà -ana.
Seychelles, illes Estat insular de l’oceà Índic. La
capital és Victoria.
Shaanxi Província de la Xina. No s’ha de confon-
dre amb Shanxi.
Shaba Regió minera de la República Democràtica
del Congo, coneguda fins al gener de 1972
com a Katanga. La capital és Lubumbashi.
Shandong Província de la Xina.
Shangai, Shanghái Xangai.
Shansi Shanxi.
Shantou Ciutat de la Xina.
Shantung Shandong.
Shanxi Província de la Xina. No s’ha de confondre
363
S TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

amb Shaanxi. Sirach Cirac.

Sharja, Sharjah Xarja. Siracusa Ciutat d’Itàlia (Sicília). El gentilici és sira-
Shensi Shaanxi. cusà -ana.
Shenyang Ciutat de la Xina. Síria La capital és Damasc. El gentilici és sirià
Shichiachuang Shijiazhuang. -ana.
Shijiazhuang Ciutat de la Xina. Sitges Municipi del Garraf (Barcelona). El gentilici
Shkodër Ciutat d’Albània. és sitgetà -ana.
Shqipëria Albània. Siurana Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El
Siam Nom anterior de Tailàndia. Va adoptar la gentilici és siuranenc -a.
denominació actual el 1939. Siurana d’Empordà Siurana.
Sian Xi’an. Siutcheou Xuzhou.
Sibenik Ciutat de Croàcia. Sjaelland Illa de Dinamarca.
Sibèria Regió de Rússia. El gentilici és siberià Själland Sjaelland.
-ana. Skaene Escània.
Siberien, Sibir Sibèria. Skiros Illa i ciutat de Grècia.
Sichiang Xi Jiang. Skodra Shkodër.
Sichuan Província de la Xina. Skopie Skopje.
Sicília Illa d’Itàlia. La capital és Palerm. Skopje Capital de la República de Macedònia.
Sidamon Municipi del Pla d’Urgell (Lleida). Skoplje Skopje.
Sidney Nom de diverses ciutats dels EUA i d’una Slask Silèsia.
del Canadà (a la Colúmbia Britànica). Slesvig-Holstein Schleswig-Holstein.
Sidó Ciutat del Líban. Slovenia, Slovenija Eslovènia.
Siebenbürgen Transsilvània. Slovensko Eslovàquia.
Siena Ciutat d’Itàlia. El gentilici és sienès -esa. Slupsk Ciutat de Polònia.
Sierra Engarcerán La Serra d’en Galceran. Smalcalden, Smalkalda Schmalkalden.
Sierra Leona Sierra Leone. Smirne, Smyrna,, Smyrne Izmir.
Sierra Leone La capital és Freetown. El gentilici és Soanyes Municipi del Conflent (Catalunya Nord).
sierraleonès -esa. El gentilici és soanyès -esa.
Sierra Nevada Serra d’Andalusia pertanyent a les Sobremunt Municipi d’Osona (Barcelona). El gen-
Serralades Bètiques. També és el nom d’una tilici és martinenc -a.
cadena de l’oest dels EUA (Califòrnia). Sobrevent, illes de Arxipèlag situat a la zona
Siete Aguas Setaigües. septentrional de les Petites Antilles. (Vegeu
Sikiang Xi Jiang. Antilles.)
Sikkim Estat de l’Índia, a l’Himàlaia oriental. La Sochi Sotxi.
capital és Gangtok. Sociedad, islas de la Illes de la Societat.
Silèsia Regió de Polònia. Es divideix en Alta Silèsia Societat, illes de la Principal arxipèlag de la
i Baixa Silèsia. Polinèsia Francesa.
Silla Municipi de l’Horta (València). El gentilici és Socotora Socotra.
sillà -ana. Socotra Illa del Iemen.
Sils Municipi de la Selva (Girona). El gentilici és Södermanland Província de Suècia.
silenc -a. Soedermania Södermanland.
Simat de la Valldigna Municipi de la Safor Soegwipo Sogwipo.
(València). El gentilici és simater -a. Sofia Capital de Bulgària.
Sinarcas Sinarques. Sogorb Capital de l’Alt Palància (Castelló). El gen-
Sinarques Municipi de la Plana d’Utiel (València). tilici és sogorbí -ina.
Sinchian Xinjiang. Sogwipo Ciutat de Corea del Sud.
Sind Província del Pakistan (capital, Karachi). Soho En rodona tant per al barri de Londres com
Sindh Sind. per al de Manhattan (acrònim de South of
Sineu Municipi de Mallorca Septentrional (Balears). Houston Street).
El gentilici és sineuer -a. Soler, el Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
Singapore, Singapour Singapur. gentilici és solerenc -a.
Singapur Estat insular del Sud-est Asiàtic. La cap- Soler, Le El Soler.
ital és Singapur. Soleràs, el Municipi de les Garrigues (Lleida). El
Singapura Singapur. gentilici és solerassenc -a.
Sinkiang Xinjiang. Soletta, Soleura, Soleure Solothurn.
Sint Maarten Illa de les Petites Antilles, repartida Solivella Municipi de la Conca de Barberà
entre França i Holanda. (Tarragona). El gentilici és solivellenc -a.

364 El Periódico de Catalunya


Llibre d’Estil / TOPÒNIMS
Sollana Municipi de la Ribera Baixa (València). El
gentilici és sollaner -a.
Sóller Municipi de Mallorca Occidental (Balears). El
gentilici és solleric -a.
Solomon Islands Illes Salomó (estat).
Solothurn Ciutat i cantó de Suïssa.
Solsona Capital del Solsonès (Lleida). El gentilici
és solsoní -ina.
Solsonès, el Comarca de Catalunya. La capital és
Solsona. El gentilici és solsoní -ina.
Somàlia La capital és Mogadiscio. El gentilici és
somali.
Somàlia Francesa Anomenat posteriorment
Territori Francès dels Àfars i dels Isses, és l’ac-
tual Djibouti.
Somalie Somàlia.
Somme Departament de França. La capital és
Amiens.
Son Cervera Municipi de Mallorca Oriental
(Balears). El gentilici és cerverí -ina.
Sondica Sondika.
Sondika Municipi de Biscaia.
Soneixa Municipi de l’Alt Palància (Castelló).
Soneja Soneixa.
Son Servera Son Cervera.
Soochow Suzhou.
Soomaliya Somàlia.
Sopeira Municipi de l’Alta Ribagorça (Osca).
Sopron Ciutat d’Hongria.
Sora Municipi d’Osona (Barcelona). El gentilici és
sorenc -a.
Soraluze Municipi de Guipúscoa.
Sorède Sureda.
Sòria El gentilici és sorià -ana.
Soriguera Municipi del Pallars Sobirà (Lleida).
Sorita de Morella Municipi dels Ports (Castelló).
El gentilici és sorità -ana.
Sornià Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord).
Sorollera, la Municipi del Matarranya (Terol).
Sort Capital del Pallars Sobirà (Lleida). El gentilici
és sortenc -a.
Soses Municipi del Segrià (Lleida).
Sosnovi Bor Població de Rússia on hi ha la cen-
tral nuclear Lenínskaia.
Sotavent, illes de Arxipèlag situat a la zona
meridional de les Petites Antilles. (Vegeu
Antilles.)
Sotchi Sotxi.
Sot de Chera Sot de Xera.
Sot de Ferrer Municipi de l’Alt Palància (Castelló).
Sot de Xera Municipi dels Serrans (València).
Sotomayor Soutomaior.
Sotxi Estació balneària de Rússia.
Souanyas Soanyes.
Sournia Sornià.
Sous-le-Vent, Îles Illes de Sotavent.
Sousse Susa.
el Periódico de Catalunya
s
S
Soutcheou Suzhou.
Southampton Nom d’una illa del Canadà i d’una
ciutat de la Gran Bretanya.
South Carolina Carolina del Sud.
South Dakota Dakota del Sud.
Soutomaior Municipi de Pontevedra.
Soweto Àrea suburbana de Johannesburg
(República de Sud-àfrica).
Spalato Split.
Speyer, Spire Espira.
Spitzberg Spitzbergen.
Spitzbergen Denominació de les quatre illes prin-
cipals de l’arxipèlag de Svalbard. La principal
d’aquestes quatre illes també es diu
Spitzbergen.
Split Ciutat de Croàcia.
Spoleto Ciutat d’Itàlia.
Srbija Sèrbia.
Srebrnica Ciutat de Bòsnia.
Sremski Karlovci Localitat de Voivodina.
Sri Lanka Nom actual de Ceilan. La capital és
Colombo. El gentilici és singalès -esa.
Stalin Nom anterior de Varna, ciutat de Bulgària.
Stalingrad Nom anterior de Volgograd, ciutat de
Rússia.
Stanleyville Nom anterior de Kisangani, ciutat de
la República Democràtica del Congo.
Steiermark Estíria.
Steinamanger Szombathely.
Stoccarda Stuttgart.
Stokholm Estocolm.
Stolp Slupsk.
Strasbourg, Strassburg Estrasburg.
Stromboli Illa del mar Tirrè, formada pel volcà del
mateix nom.
Stuttgart Ciutat d’Alemanya.
Suàbia Regió d’Alemanya. La capital és
Augsburg. El gentilici és suabi -àbia.
Suazilandia Swazilàndia.
Subirats Municipi de l’Alt Penedès (Barcelona).
Subotica Ciutat de Voivodina.
Sucaina Municipi de l’Alt Millars (Castelló).
sud En majúscula quan formi part d’un topònim o
terme geopolític. En minúscula en els altres
casos.
Sud-àfrica El nom oficial és República de
Sud-àfrica. La capital legislativa és el Cap; l’ad-
ministrativa, Pretòria. El gentilici és sud-africà
-ana.
Sud-amèrica El gentilici és sud-americà -ana.
Sudan, (el) La capital és Khartum. El gentilici és
sudanès -esa.
Sudanell Municipi del Segrià (Lleida). El gentilici és
sudanellenc -a.
sud de l’Àsia Àrea geogràfica que comprèn
l’Afganistan, Bangla Desh, l’Índia, les Maldives,
el Nepal, el Pakistan i Sri Lanka.
365
S TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Sud-est Asiàtic Àrea geogràfica que inclou Swiebodzice Ciutat de Polònia.

Birmània, Brunei, Cambodja, les Filipines, Switzerland Suïssa.
Indonèsia, Laos, Malàisia, Singapur, Tailàndia i Sydney Nom d’una ciutat d’Austràlia (capital de
el Vietnam. Nova Gal·les del Sud), d’una altra dels EUA (a
Sudetes Sudets. Florida) i d’una altra del Canadà (a Nova
Sudets Conjunt de massissos de Polònia i Escòcia).
Txecoslovàquia. Syracuse Ciutat dels EUA.
Sud Profund Territori dels EUA compost pels Syria, Syrie Síria.
estats d’Alabama, Carolina del Sud, Geòrgia, Szabadka Subotica.
Louisiana i Mississipí. Szechwan Sichuan.
Sueca Capital de la Ribera Baixa (València). El Szeged Ciutat d’Hongria.
genticili és suecà -ana. Szegedin Szeged.
Suècia La capital és Estocolm. El gentilici és suec Szombathely Ciutat d’Hongria.
-a.
Suède Suècia.
Suera Municipi de la Plana Baixa (Castelló). El gen-
tilici és assuerà -ana.
Sueras Suera.
Suez, canal de Canal artificial que, a través de
l’istme de Suez, comunica el mar Mediterrani
amb el mar Roig.
Suïssa La capital és Berna. El gentilici és suís
-ïssa.
Suisse, Suiza Suïssa.
Sukarnapura, Sukarnopura Jayapura.
Sukarrieta Municipi de Biscaia.
Sumacárcel Sumacàrcer.
Sumacàrcer Municipi de la Ribera Alta (València).
El gentilici és sumacarceler -a.
Sumatera Sumatra.
Sumatra Illa d’Indonèsia.
Sunyer Municipi del Segrià (Lleida).
Suomi Finlàndia.
Suqutra Socotra.
Sureda Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
gentilici és surellenc -a.
Súria Municipi del Bages (Barcelona). El gentilici és
surienc -a.
Surinam La capital és Paramaribo. El gentilici és
surinamès -esa.
Suriname Surinam.
Suriyya Síria.
Susa Ciutat de Tunísia.
Susqueda Municipi de la Selva (Girona). El gentili-
ci és susquedenc -a.
Suzhou Ciutat de la Xina.
Svaalbard Svalbard.
Svalbard Illes noruegues de l’oceà Àrtic.
Sverdlovsk Iekaterinburg.
Sverige, Svezia Suècia.
Svizzera Suïssa.
Swabia Suàbia.
Swatow Shantou.
Swaziland Swazilàndia.
Swazilàndia La capital és Mbabane.
Sweden Suècia.
Swidnica Ciutat de Polònia.

366 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS T

Tt
TAAF Sigla de Terres Australs i Antàrtiques
Franceses.
Tabariyeh Tiberíades.
Tabernes Blanques Tavernes Blanques.
Tabernes de Valldigna Tavernes de la Valldigna.
Tachai Dazhai.
Taching Daqing.
Tachkent Taixkent.
Tajo Riu de la península Ibèrica.
Takhar Província de l’Afganistan.
Talamanca Municipi del Bages (Barcelona). El
gentilici és talamanquí -ina.
Talarn Municipi del Pallars Jussà (Lleida).
Talau Poble del municipi d’Aiguatèbia i Talau
(Conflent).
Talavera Municipi de la Segarra (Lleida). El gentili-
Tadjikistan, (el) La capital és Duixanbe. El gentili- ci és talaverà -ana.
ci és tadjik. Talença Ciutat de França.
Tadzhikistán Tadjikistan. Talence Talença.
Taegu Ciutat de Corea del Sud. Tales Municipi de la Plana Baixa (Castelló). El gen-
Taejon Ciutat de Corea del Sud. tilici és taler -a.
Tagamanent Municipi del Vallès Oriental Talien Lüda.
(Barcelona). El gentilici és tagamanentí -ina. Tallada d’Empordà, la Municipi del Baix Empordà
Tage Tajo. (Girona). El gentilici és talladenc -a.
Tahití Illa principal de la Polinèsia Francesa i de Tallet Tellet.
l’arxipèlag de la Societat, al Pacífic. El gentilici Tallinn Capital d’Estònia.
és tahitià -ana. Taltahull, Taltehull Talteüll.
Taià Teià. Talteüll Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
Taibei Taipei. gentilici és talteüllí -ina.
Tailàndia La capital és Bangkok. El gentilici és tai- Tamarit de Llitera Capital de la Llitera (Osca). El
landès -esa. gentilici és tamarità -ana.
Taillet Tellet. Tamarite de Litera Tamarit de Llitera.
Taimir Península i regió de Rússia. Tàmesi Riu del Regne Unit.
Taipech, Taipeh Taipei. Támesis, Tamigi, Tamis Tàmesi.
Taipei Capital de Taiwan. Tammerfors Tampere.
Taiwan Nom que s’ha de fer servir per referir-se a Tampere Ciutat de Finlàndia.
la República de la Xina. Formosa és l’antic nom Tamyr Taimir.
de l’illa de Taiwan i de l’estret que la separa del Tana Nom d’un riu del nord d’Europa, d’un riu de
continent. El règim de Taiwan comprèn l’illa de Kenya i d’un llac d’Etiòpia.
Taiwan, l’arxipèlag Penghu (Pescadores) i les Tananarive, Tananarivo Antananarivo.
illes de Jinmen (Quemoy) i Mazu (Matsu). La Tanganica, Tanganika Tanganyika.
capital és Taipei. El gentilici és taiwanès -esa. Tanganyika (llac) Llac de l’Àfrica oriental.
Taixkent Capital de l’Uzbekistan. Tanganyika (estat) Des del 1964, la República de
Taixonera, La La Teixonera. Tanganyika forma part de Tanzània.
Taiyuan Ciutat de la Xina. Tangchan Tangshan.
Tajar (Afganistan) Takhar. Tànger Ciutat del Marroc.
Tajmyr Taimir. Tangeri, Tangier Tànger.

el Periódico de Catalunya 367

T TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Tangshan Ciutat de la Xina. (València). El gentilici és taverner -a.

Tanja Tànger. Tavèrnoles Municipi d’Osona (Barcelona).
Tanzània El nom oficial és República Unida de Tavertet Municipi d’Osona (Barcelona).
Tanzània. Estat creat el 1964 amb la unió de Taxonera, La La Teixonera.
Tanganyika, Zanzíbar i Pemba. La capital oficial Tayikistán Tadjikistan.
és Dodoma, però el Govern i els organismes Taymyr Taimir.
públics són a Dar es Salaam. El gentilici és Tbilissi Tbilisi.
tanzà -ana. Tbilisi Capital de la República de Geòrgia.
Tarabulus Trípoli, Tripolitània. Tchad Txad.
Taradell Municipi d’Osona (Barcelona). El gentilici Tchangcha Changsha.
és taradellenc -a. Tchangpaichan Changbai.
Taranto Tàrent. Tchangteh Changde.
Tarascon Ciutat de França, a Occitània. El nom Tchekiang Zhejiang.
complet és Tarascon-sur-Ariège (en occità Tchengtcheou Zhengzhou.
Tarascon d’Arièje). No s’ha de confondre amb Tchengtou Chengdu.
Tarascó (en francès Tarascon), ciutat de França, Tchongking Chongqing.
a la Provença. Tebas Tebes.
Tarassona Municipi de Saragossa. Tebes Nom d’una ciutat de Grècia, a la Beòcia, i
Tarazona Tarassona. d’una ciutat antiga de l’Alt Egipte.
Tarba Ciutat de França. Tec, el Municipi del Vallespir (Catalunya Nord). El
Tàrbena Municipi de la Marina Baixa (Alacant). El gentilici és tegà -ana.
gentilici és tarbener -a. Tech, el; Le Tech El Tec.
Tarbes Tarba. Teheran Capital de l’Iran.
Tàrent Ciutat d’Itàlia. Tehran Teheran.
Tarento Tàrent. Teià Municipi del Maresme (Barcelona). El gentilici
Tarerac Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El és teianenc -a.
gentilici és tareraguès -esa. Teijeira, La A Teixeira.
Tarerach Tarerac. Teixeira, A Municipi d’Ourense.
Targasona Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Teixonera, la Barri de Barcelona.
Nord). El gentilici és targasoní -ina. Tejas Texas.
Targassone Targasona. Tejo Tajo.
Tarraco Ciutat romana corresponent a l’actual Tel Aviv Capital d’Israel.
Tarragona. Tellet Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
Tarragona Capital del Tarragonès (Tarragona). El gentilici és telletà -ana.
gentilici és tarragoní -ina. Tenerife Illa de les Canàries. El gentilici és tener-
Tarragonès, el Comarca de Catalunya. La capital ifenc -a.
és Tarragona. El gentilici és tarragoní -ina. Tenn Abreviatura de Tennessee.
Tàrrega Capital de l’Urgell (Lleida). El gentilici és Tennessee Estat dels EUA. La capital és Nashville.
targarí -ina. Teno Tana (riu d’Europa).
Tarrés Municipi de les Garrigues (Lleida). El gentili- Teplice Ciutat de la República Txeca.
ci és tarresà -ana. Teplitz-Schonau Teplice.
Tarroja de Segarra Municipi de la Segarra Teresa Teresa de Begís.
(Lleida). El gentilici és tarrogenc -a. Teresa de Begís Municipi de l’Alt Palància
Tartaristán Tatarstan. (Castelló).
Tartu Ciutat d’Estònia. Teresa de Cofrentes Teresa de Cofrents.
Tashkent, Taskent Taixkent. Teresa de Cofrents Municipi de la Vall de
Tatarstan República de la Federació Russa, Cofrents (València).
també anomenada dels Tàtars. La capital és Térmens Municipi de la Noguera (Lleida). El gen-
Kazan. El gentilici és tàtar -a. tilici és termení -ina.
Tatchai Dazhai. Terol El gentilici és terolès -esa.
Taulis Teulís. Terra Amb majúscula quan ens referim al planeta
Taurinyà Municipi del Conflent (Catalunya Nord). o quan forma part d’un topònim (Terra Santa,
El gentilici és taurinyanenc -a. Terra del Foc). En minúscula en la resta dels
Tautavel Talteüll. casos.
Tavernes Blanques Municipi de l’Horta (València). Terra Alta, la Comarca de Catalunya. La capital és
El gentilici és taverner -a. Gandesa.
Tavernes de la Valldigna Municipi de la Safor Terra del Nord Arxipèlag de Rússia.

368 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS T

t
Terrades Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El Tibre Tíber.
gentilici és terradenc -a. Ticino Nom d’un cantó de Suïssa i d’un riu de
Terranova Província del Canadà. Suïssa i Itàlia, afluent del Po.
Terrassa Capital, juntament amb Sabadell, del Tien An-men Tiananmen.
Vallès Occidental (Barcelona). El gentilici és ter- Tientsin Tianjin.
rassenc -a. Tiflis Tbilisi.
Terrateig Municipi de la Vall d’Albaida (València). El Tighina Bendery.
gentilici és terrategí -ina. Tilimsen Ciutat d’Algèria.
Terrats Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El Timor Oriental La capital és Dili. El gentilici és tim-
gentilici és terratenc -a. orès -esa.
Terres Australs i Antàrtiques Franceses Timor portuguès Nom anterior de Timor Oriental.
Comprenen les illes de Saint-Paul, Nova Tindouf Ciutat d’Algèria.
Amsterdam, Kerguelen i Crozet, i la Terra Tinduf Tindouf.
d’Adèlia. Tirana Capital d’Albània. El gentilici és tiranès
Teruel Terol. -esa.
Tesà Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El Tiranë Tirana.
gentilici és tesanenc -a. Tîrgu Mures Ciutat de Romania.
Tesino Ticino. Tírig Municipi de l’Alt Maestrat (Castelló). El gentili-
Tessàlia Regió de Grècia. El gentilici és tessali ci és tirijà -ana.
-àlia. Tiris el Garbia Ued Dahab.
Tessalònica Salònica. Tirol del Sud, Tirol Meridional Alto Adige.
Tessin Ticino (cantó de Suïssa). Tírvia Municipi del Pallars Sobirà (Lleida). El gentili-
Tet, la Riu de la Catalunya Nord. ci és tirvià -ana.
Tétouan Tetuan. Tisa Tisza.
Tetuan Ciutat del Marroc. Tisza Riu d’Europa central, afluent del Danubi.
Teulada Municipi de la Marina Alta (Alacant). El Titaguas Titagües.
gentilici és teuladí -ina. Titagües Municipi dels Serrans (València).
Teulís Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El Titaigües Titagües.
gentilici és teulisès -esa. Titograd Podgorica.
Tevere Tíber. Tiurana Municipi de la Noguera (Lleida). El gentili-
Tex Abreviatura de Texas. ci és tiuranenc -a.
Texas Estat dels EUA. La capital és Austin. El gen- Tivenys Municipi del Baix Ebre (Tarragona). El gen-
tilici és texà -ana. tilici és tivenysenc -a.
Tezà Tesà. Tivissa Municipi de la Ribera d’Ebre (Tarragona). El
Thailandia Tailàndia. gentilici és tivissà -ana.
Thames Tàmesi. Tívoli Ciutat d’Itàlia.
Thebai Tebes (Grècia). Tizi-Ouzou Ciutat d’Algèria.
Theiss Tisza. Tlemcen Tilimsen.
Thessalía, Thessalie, Thessaly Tessàlia. TN Abreviatura postal de l’estat de Tennessee.
Théza Tesà. Tobrouk, Tobruch, Tobruk Tubruq.
Thorn Torun. Todolella Municipi dels Ports (Castelló). El gentilici
Thuès entre Valls Toès. és todolellà -ana.
Thuir Tuïr. Toès Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El
Thurgau Cantó de Suïssa. gentilici és toesat -ada.
Thuringe, Thüringen Turíngia. Toès Entrevalls Toès.
Tiana Municipi del Maresme (Barcelona). El gentili- Toga Municipi de l’Alt Millars (Castelló).
ci és tianenc -a. Togo La capital és Lomé. El gentilici és togolès
Tiananmen Plaça de Pequín. -esa.
Tianjin Ciutat de la Xina. Toixa Municipi dels Serrans (València).
Tíber Riu d’Itàlia. Tokio, Tokyo Tòquio.
Tiberíades, llac de És preferible aquesta denom- Tolba Municipi de la Baixa Ribagorça (Osca).
inació a la de mar de Galilea. Toledo El gentilici és toledà -ana.
Tibet, el Una de les cinc regions autònomes de la Tollos Municipi del Comtat (Alacant). El gentilici és
Xina. La capital és Lhasa. El gentilici és tibetà toller -a.
-ana. Toló Ciutat de França.
Tibi Municipi de l’Alcoià (Alacant). El gentilici és Tolón, Tolone Toló.
tibier -a. Toloriu Poble del municipi del Pont de Bar (Alt

el Periódico de Catalunya 369

T TOPÒNIMS
Urgell).
Tolosa Municipi de Guipúscoa.
Tolosa Ciutat de França. El gentilici és tolosà -ana.
Tolosa de Llenguadoc Tolosa (França).
Toluges Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
gentilici és tolugenc -a.
Tolva Tolba.
TOM Sigla francesa de Territoris d’Ultramar.
Tona Municipi d’Osona (Barcelona). El gentilici és
tonenc -a.
Tonga Estat insular del Pacífic sud. La capital és
Nuku’alofa. El gentilici és tongalès -esa.
Tongeren Ciutat de Bèlgica.
Tongres Tongeren.
Tonkín Tonquín.
Tonquín Regió del Vietnam. El gentilici és ton-
quinès -esa.
Tòquio Capital del Japó.
Torà Municipi de la Segarra (Lleida). El gentilici és
toranenc -a.
Toràs Municipi de l’Alt Palància (Castelló).
Tor de França, la La Torre de França.
Tor de Querol, la Municipi de l’Alta Cerdanya
(Catalunya Nord). El gentilici és querolà -ana.
Tordera Municipi del Maresme (Barcelona). El gen-
tilici és torderenc -a.
Tordera, la Riu de Catalunya.
Torderes Poble del municipi de Paçà (Rosselló).
Tordoia Municipi de la Corunya.
Tordoya Tordoia.
Torelló Municipi d’Osona (Barcelona). El gentilici
és torellonenc -a.
Torí Ciutat d’Itàlia. El gentilici és torinès -esa.
Torino Torí.
Torís Municipi de la Ribera Alta (València). El gen-
tilici és torisà -ana.
Torla Municipi d’Osca.
Tor-la-ribera Municipi de la Baixa Ribagorça
(Osca).
Torlarribera Tor-la-ribera.
Tormos Municipi de la Marina Alta (Alacant). El
gentilici és tormosí -ina.
Torms, els Municipi de les Garrigues (Lleida).
Tornabous Municipi de l’Urgell (Lleida).
Toro, el Municipi de l’Alt Palància (Castelló).
Torralba del Pinar Municipi de l’Alt Millars
(Castelló).
Torre Baixa Municipi del Racó (València).
Torrebaja Torre Baixa.
Torrebesses Municipi del Segrià (Lleida). El gentili-
ci és torrebessí -ina.
Torreblanca Municipi de la Plana Alta (Castelló). El
gentilici és torreblanquí -ina.
Torrechiva Torre-xiva.
Torredarques Municipi del Matarranya (Terol). El
gentilici és torredarquí -ina.
Torre de Arcas Torredarques.
370
/ Llibre d’Estil
Torre de Cabdella, la Municipi del Pallars Jussà
(Lleida). El gentilici és torredà -ana.
Torre de Claramunt, la Municipi de l’Anoia
(Barcelona). El gentilici és torredà -ana.
Torre de Fontaubella, la Municipi del Priorat
(Tarragona). El gentilici és torretà -ana.
Torre de França, la Municipi de la Fenolleda
(Catalunya Nord).
Torre del Bisbe, la La Torre d’Elna.
Torre del Comte, la Municipi del Matarranya
(Terol). El gentilici és torredà -ana.
Torre del Conde La Torre del Comte.
Torre de les Maçanes, la Municipi de l’Alacantí
(Alacant). El gentilici és torrudà -ana.
Torre de l’Espanyol, la Municipi de la Ribera
d’Ebre (Tarragona). El gentilici és torredà -ana.
Torre d’Elna, la Municipi del Rosselló (Catalunya
Nord). El gentilici és torrellà -ana.
Torre dels Domenges, la Municipi de la Plana
Alta (Castelló). El gentilici és torratí -ina.
Torredembarra Municipi del Tarragonès
(Tarragona). El gentilici és torrenc -a.
Torre d’en Besora, la Municipi de l’Alt Maestrat
(Castelló). El gentilici és torrellà -ana.
Torre de Vilella, la Municipi del Matarranya (Terol).
El gentilici és torredà -ana.
Torre Embesora La Torre d’en Besora.
Torre Endoménech La Torre dels Domenges.
Torrefarrera Municipi del Segrià (Lleida). El gentili-
ci és torrefarrerí -ina.
Torrefeta i Florejacs Municipi de la Segarra
(Lleida).
Torreflor Torrefeta i Florejacs.
Torregrossa Municipi del Pla d’Urgell (Lleida). El
gentilici és torregrossí -ina.
Torreilles Torrelles de la Salanca.
Torrelameu Municipi de la Noguera (Lleida). El
gentilici és torredà -ana.
Torrelavit Municipi de l’Alt Penedès (Barcelona).
Torrella Municipi de la Costera (València). El gen-
tilici és torrellà -ana.
Torrella de la Costera Torrella.
Torrelles Torrelles de la Salanca.
Torrelles de Foix Municipi de l’Alt Penedès
(Barcelona). El gentilici és torrellenc -a.
Torrelles de la Salanca Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és torrellà -ana.
Torrelles de Llobregat Municipi del Baix
Llobregat (Barcelona). El gentilici és torrellenc
-a.
Torremanzanas La Torre de les Maçanes.
Torrent Municipi del Baix Empordà (Girona). El
gentilici és torrentí -ina.
Torrent Municipi de l’Horta (València). El gentilici és
torrentí -ina.
Torrent de Cinca Municipi del Baix Cinca (Osca).
El gentilici és torrentí -ina.
El Periódico de Catalunya
Llibre d’Estil / TOPÒNIMS T

t
Torrent de l’Horta Torrent (Horta). Trapaga-Trapagaran Trapagaran.
Torrent d’Empordà Torrent (Baix Empordà). Trapani Ciutat d’Itàlia, a Sicília.
Torrente Torrent (Horta). Trasimè Llac d’Itàlia.
Torrente de Cinca Torrent de Cinca. Trasimeno Trasimè.
Torres de Segre Municipi del Segrià (Lleida). El Trasserra Tresserra.
gentilici és torredà -ana. Trastevere Barri de Roma.
Torre-serona Municipi del Segrià (Lleida). El gen- Trebisonda Ciutat de Turquia.
tilici és torredà -ana. Tremecén, Tremicén, Tremissèn Tilimsen.
Torres Torres Municipi del Camp de Morvedre Tremp Capital del Pallars Jussà (Lleida). El gentili-
(València). El gentilici és torrestorrer -a. ci és trempolí -ina.
Torrevelilla La Torre de Vilella. Trentino-Alto Adige Regió d’Itàlia formada per la
Torrevella Municipi del Baix Segura (Alacant). província de Trento, que coincideix amb el
Torrevieja Torrevella. Trentino, i la província de Bolzano, que coin-
Torre-xiva Municipi de l’Alt Millars (Castelló). cideix amb l’Alto Adige.
Torricó, el Municipi de la Llitera (Osca). El gentilici Tresserra Municipi del Rosselló (Catalunya Nord).
és torriconenc -a. El gentilici és tresserrenc -a.
Torroella de Fluvià Municipi de l’Alt Empordà Tresserre Tresserra.
(Girona). El gentilici és torroellenc -a. Trèveris Ciutat d’Alemanya.
Torroella de Montgrí Municipi del Baix Empordà Trèves Trèveris.
(Girona). El gentilici és montgrí -ina. Trevilhac, Trevilhach Trevillac.
Torroja del Priorat Municipi del Priorat Trevillac Municipi de la Fenolleda (Catalunya
(Tarragona). El gentilici és torrojà -ana. Nord).
Tortellà Municipi de la Garrotxa (Girona). El gentili- Trévillach Trevillac.
ci és tortellanenc -a. Trévis Treviso.
Tortosa Capital del Baix Ebre (Tarragona). El gen- Treviso Ciutat d’Itàlia.
tilici és tortosí -ina. Trier Trèveris.
Torun Ciutat de Polònia. Trieste Ciutat d’Itàlia.
Toscana, (la) Regió d’Itàlia. El gentilici és toscà Trilhà Trillà.
-ana. Trillà Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord).
Tosa d’Alp, la Cim del municipi d’Alp (Baixa Trinidad y Tobago Trinitat i Tobago.
Cerdanya). Trinitat i Tobago Estat de les Antilles. La capital
Toses Municipi del Ripollès (Girona). El gentilici és és Port of Spain.
tosà -ana. Trípoli Nom d’una ciutat de Líbia (la capital) i d’una
Tossa de Mar Municipi de la Selva (Girona). El altra del Líban. El gentilici és tripolità -ana.
gentilici és tossenc -a. Tripolitània Regió de Líbia.
Toulon Toló. Tristão da Cunha Tristan da Cunha.
Toulouges Toluges. Tristan da Cunha Arxipèlag britànic a l’Atlàntic
Toulouse Tolosa (França). sud.
Touraine Turena. Tristán de Acuña, Tristán de Cunha Tristan da
Tours Ciutat de França. Cunha.
Tous Municipi de la Ribera Alta (València). El gen- Troppau Opava.
tilici és touenc -a. Trouillas Trullars.
Toxa, A Poble del municipi d’O Grove Trucios Turtzioz.
(Pontevedra). Trullars Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
Trabzon Trebisonda. gentilici és trullanenc -a.
Traighli Tralee. Tsaritsin Volgograd.
Traiguera Municipi del Baix Maestrat (Castelló). El Tselinograd Astana.
gentilici és traiguerí -ina. Tsinan Jinan.
Tralee Ciutat de la República d’Irlanda. Tsinghai Qinghai.
Transilvania Transsilvània. Tsingtao Qingdao.
Transkei Bantustan de la República de Sud-àfrica. Tsitsihar Qiqihar.
La capital és Umtata. Tuamotu Arxipèlag del Pacífic sud. Forma part de
Transsilvània Regió de Romania. La capital és la Polinèsia Francesa.
Cluj-Napoca. El gentilici és transsilvà -ana. Tubinga, Tubingen Tübingen.
Transvaal Província de la República de Sud-àfrica. Tübingen Ciutat d’Alemanya.
La capital és Pretòria. Tubruq Ciutat de Líbia.
Trapagaran Municipi de Biscaia. Tuéjar Toixa.

el Periódico de Catalunya 371

T TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Tuhir Tuïr. Txkalov Nom de la ciutat d’Orenburg (Rússia)

Tui Municipi de Pontevedra. entre 1938 i 1957.
Tuïr Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El Txuvàixia República de la Federació Russa,
gentilici és tuïnenc -a. també anomenada República dels Txuvaixos. La
Tuixén Poble i capital del municipi de Josa i Tuixén capital és Txeboksari. El gentilici és txuvaix -a.
(Alt Urgell).
Túnez Tunísia (país), Tunis (ciutat).
Tunis Capital de Tunísia. El gentilici és tunisenc -a.
Tunísia La capital és Tunis. El gentilici és tunisià
-ana.
Tunisie, Al-Tunisiyya Tunísia.
Turaine Turena.
Turan Turquestan.
Turchia Turquia.
Turena Regió de França.
Turenna, Turenne Turena.
Turgovia Thurgau.
Turín Torí.
Turíngia Land d’Alemanya. La capital és Erfurt. El
gentilici és turingi -íngia.
Turís Torís.
Turkestán Turquestan.
Turkey, Turkiye Turquia.
Turkmenistan, (el) La capital és Aixkhabad. El
gentilici és turcman -a.
Turkmenskaja, Turkmenskaya Turkmenistan.
Turks i Caicos, illes Colònia britànica de les
Antilles. La capital és Cockburn Town.
Turku Ciutat de Finlàndia.
Turquestan, (el) Regió de l’Àsia central repartida
entre l’Uzbekistan, el Tadjikistan, el
Turkmenistan i el Kazakhstan (Turquestan
Occidental), i la Xina (Turquestan Oriental, regió
autònoma de Xinjiang).
Turquia La capital és Ankara. El gentilici és turc -a.
Turquie Turquia.
Turtzioz Municipi de Biscaia.
Tuscany Toscana.
Tuvalu Estat insular del Pacífic occidental. La cap-
ital és Funafuti.
Tuy Tui.
Tver Ciutat de Rússia, abans anomenada Kalinin.
TX Abreviatura postal de l’estat de Texas.
Txad, (el) La capital és N’Djamena. El gentilici és
txadià -ana.
Txeca, República La capital és Praga. El gentilici
és txec -a.
Txèquia Es pot utilitzar com a sinònim de
República Txeca.
Txernigov Txerníguiv.
Txerníguiv Ciutat d’Ucraïna.
Txernivtsi Ciutat d’Ucraïna.
Txernóbil Ciutat d’Ucraïna.
Txernoguiv Txerníguiv.
Txernovtsi Txernivtsi.
Txetxènia República de Rússia. La capital és
Grozni. El gentilici és txetxè -ena.

372 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS U

Uu
UAE Sigla anglesa dels Emirats Àrabs Units. S’ha
de fer servir la catalana: EAU.
Uagadugú Ouagadougou.
Uargla Wargla.
Uarzazat,Uarzazate Ouarzazate.
Uazzan Ouezzane.
Ubangui-Chari Nom que va tenir fins al 1958 la
República Centreafricana.
Ubide Municipi de Biscaia.
Ubidea Ubide.
Uchda Oujda.
Ucraïna La capital és Kíev. El gentilici és ucraïnès
-esa.
Ucrania Ucraïna.
Ued Dahab Nom actual de Río de Oro, la zona
sud del Sàhara Occidental.
Uezzan Ouezzane.
Uganda La capital és Kampala. El gentilici és
ugandès -esa.
Uhuru Pic africà també anomenat Kilimanjaro.
Ujda Oujda.
Ujvidék Novi Sad.
UK Abreviatura anglesa del Regne Unit. No s’ha de
fer servir.
Ukraine, Ukrainja, Ukrania Ucraïna.
Ulaanbaatar Ulan Bator.
Ulan Bator Capital de Mongòlia.
Ulé Oulu (llac i riu).
Uleaborg Oulu (ciutat).
Ullà Municipi del Baix Empordà (Girona). El gentili-
ci és ullanenc -a.
Ullastrell Municipi del Vallès Occidental
(Barcelona). El gentilici és ullastrellenc -a.
Ullastret Municipi del Baix Empordà (Girona).
Ulldecona Municipi del Montsià (Tarragona). El
gentilici és ulldeconenc -a.
Ulldemolins Municipi del Priorat (Tarragona). El
gentilici és ulldemolinenc -a.
Ulster Regió d’Irlanda. Està dividida en nou com-
tats, sis dels quals formen Irlanda del Nord
(Antrim, Armagh, Down, Fermanagh, Derry i
Tyrone), mentre que els altres tres (Cavan,
Donegal i Monagham) pertanyen a la República
d’Irlanda. No és del tot correcte utilitzar Ulster
com a sinònim d’Irlanda del Nord, però es pot
fer servir en titulars.
Ultramort Municipi del Baix Empordà (Girona).
Uman Oman.
Úmbria Regió d’Itàlia. El gentilici és umbre -a.
Umm al-Qaiwain Umm al-Quwain.
Umm al-Quwain Un dels set emirats dels Emirats
Àrabs Units.
Ungarn, Ungheria Hongria.
Unió dels Emirats Àrabs Emirats Àrabs Units.
Ur Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord). El
gentilici és urnenc -a.
Ural Riu del Kazakhstan i de Rússia.
Urals Sistema muntanyós de Rússia i del
Kazakhstan.
Urbanyà Orbanyà.
Urcabustaiz Urkabustaiz.
Urduliz Municipi de Biscaia.
Urgell, l’ Comarca de Catalunya. La capital és
Tàrrega. El gentilici és urgellenc -a.
Urkabustaiz Municipi d’Àlaba.
Urnieta Municipi de Guipúscoa.
Urretxu Municipi de Guipúscoa.
URSS Sigla de la Unió de Repúbliques Socialistes
Soviètiques, o Unió Soviètica. La forma de
l’Estat federal va ser adoptada per la Rússia
dels Soviets el 30 de desembre del 1922. Es va
dissoldre el 1991.
Urtx Poble del municipi de Fontanals de Cerdanya
(Baixa Cerdanya).
Uruguai, (l’) La capital és Montevideo. El gentilici
és uruguaià -ana.
Urumchi Ciutat de la Xina.
Õrümqi, Urümqi Urumchi.
Urundi Antic nom de Burundi.
Urús Municipi de la Baixa Cerdanya (Girona). El

el Periódico de Catalunya 373

U TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

gentilici és urusenc -a.

US Abreviatura dels Estats Units. S’ha de fer servir
sempre EUA.
USA Llevat que aquesta sigla formi part del nom
d’una entitat, s’ha de fer servir l’abreviatura
EUA.
Useras Les Useres.
Useres, les Municipi de l’Alcalatén (Castelló). El
gentilici és userà -ana.
Usküb Skopje.
Usküdar Shkodër.
USSR URSS.
Usurbil Municipi de Guipúscoa.
UT Abreviatura postal de l’estat de Utah.
Utah Estat dels EUA. La capital és Salt Lake City.
Utiel Municipi de la Plana d’Utiel (València).
Utrecht Ciutat dels Països Baixos.
Utxafava Vila-sana.
Uxda, Uyda Oujda.
Uzbekija Uzbekistan.
Uzbekistan, (l’) La capital és Taixkent. El gentilici
és uzbek -a.
Uzbekiya Uzbekistan.

374 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS V

Vv
Va Abreviatura de Virgínia.
VA Abreviatura postal de l’estat de Virgínia.
Vaasa Ciutat de Finlàndia.
Vacarisses Municipi del Vallès Occidental
(Barcelona). El gentilici és vacarissenc -a.
Vadodara Ciutat de l’Índia.
Vaduz Capital de Liechtenstein.
Vaigach Vaigatx.
El gentilici és vallbonenc -a.
Vallbona de les Monges Municipi de l’Urgell
(Lleida). El gentilici és vallboní -ina.
Vallcebollera Vallsabollera.
Vallcebre Municipi del Berguedà (Barcelona). El
gentilici és vallcebrès -esa.
Vallclara Municipi de la Conca de Barberà
(Tarragona). El gentilici és vallclarenc -a.
Vaigatx Illa de Rússia. Vall d’Alba, (la) Municipi de la Plana Alta
Vajgach Vaigatx. (Castelló). El gentilici és valldalbí -ina.
Vajol, la Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El Vall d’Albaida, la Comarca del País Valencià. La
gentilici és vajolenc -a. capital és Ontinyent.
Valais Cantó de Suïssa. Vall d’Alcalà, la Alcalà de la Jovada.
Valàquia Regió de Romania. El gentilici és valac Vall d’Almonesir, la Municipi de l’Alt Palància
-a. (Castelló).
Valcebollère Vallsabollera. Vall d’Aosta Regió d’Itàlia. El gentilici és valldostà
Valchiusa Valclusa. -ana.
Valclusa Departament de França. La capital és Vall d’Aran, la Comarca de Catalunya. La capital
Avinyó. és Viella. El gentilici és aranès -esa.
Val d’Aosta Vall d’Aosta. Vall de Almonacid La Vall d’Almonesir.
Valderrobres Vall-de-roures. Vall de Bianya, la Municipi de la Garrotxa (Girona).
Valdetormo La Vall del Tormo. El gentilici és bianyenc -a.
Val-d’Isère Municipi de França. Vall d’Ebo, la Ebo.
Val do Dubra Municipi de Lugo. Vall de Boí, la Municipi de l’Alta Ribagorça
Valdouro Municipi de Lugo. (Lleida).
Valença Ciutat de França. Vall de Cardós, (la) Municipi del Pallars Sobirà
Valence Valença. (Lleida). El gentilici és cardosenc -a.
València Capital de l’Horta (València). El gentilici Vall de Cofrents, la Comarca del País Valencià.
és valencià -ana. La capital és Aiora.
Valenciennes Ciutat de França. Vall de Gallinera, (la) Municipi de la Marina Alta
Valeta, La La Valletta. (Alacant).
Valira, la Riu pirinenc. Vall de Laguar, la Municipi de la Marina Alta
Valjunquera Valljunquera. (Alacant). El gentilici és valler -a.
Vallada Municipi de la Costera (València). El gen- Vall de Leguart, La La Vall de Laguar.
tilici és valladí -ina. Vall de Lierp, la Municipi de la Baixa Ribagorça
Valladolid El gentilici és val·lisoletà -ana. (Osca).
Vallanca Municipi del Racó (València). Valldellou Municipi de la Llitera (Osca). El gentilici
Vallat Municipi de l’Alt Millars (Castelló). és valldellouenc -a.
Vallbona d’Anoia Municipi de l’Anoia (Barcelona). Vall del Tormo, la Municipi del Matarranya (Terol).

el Periódico de Catalunya 375

V TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Valldemossa Municipi de Mallorca Occidental Valmanya Vallmanya.

(Balears). El gentilici és valldemossí -ina.
Vall d’en Bas, la Municipi de la Garrotxa (Girona).
Vall-de-roures Capital del Matarranya (Terol). El
gentilici és vall-de-rourà -ana.
Vall de Tavernes, la Tavernes de la Valldigna.
Vall de Uxó La Vall d’Uixó.
Vall d’Hebron, la Barri de Barcelona.
Vall d’Uixó, la Municipi de la Plana Baixa
(Castelló). El gentilici és valler -a.
Valle de Achondo Atxondo.
Valle de Ayora, El La Vall de Cofrents.
Valle del Dubra Val do Dubra.
Valle de Lierp La Vall de Lierp.
Valle del Oro Valdouro.
Vallés Municipi de la Costera (València). El gentilici
és vallesí -ina.
Vallés de la Costera Vallés.
Vallès Occidental, el Comarca de Catalunya. Les
capitals són Sabadell i Terrassa. El gentilici és
vallesà -ana.
Vallès Oriental, el Comarca de Catalunya. La
capital és Granollers. El gentilici és vallesà -ana.
Vallespir, el Comarca de la Catalunya Nord. La
capital és Ceret.
Vallestàvia Municipi del Conflent (Catalunya
Nord). El gentilici és vallestavià -ana.
Valletta, La Capital de Malta.
Vallfogona de Balaguer Municipi de la Noguera
(Lleida). El gentilici és vallfogoní -ina.
Vallfogona de Ripollès Municipi del Ripollès
(Girona). El gentilici és vallfogoní -ina.
Vallfogona de Riucorb Municipi de la Conca de
Barberà (Tarragona). El gentilici és vallfogoní
-ina.
Vallgorguina Municipi del Vallès Oriental
(Barcelona). El gentilici és vallgorguinenc -a.
Vallibona Municipi dels Ports (Castelló). El gentilici
és vallibonenc -a.
Vallirana Municipi del Baix Llobregat (Barcelona).
El gentilici és valliranenc -a.
Valljunquera Municipi del Matarranya (Terol). El
gentilici és valljunquerà -ana.
Vall-llobrega Municipi del Baix Empordà (Girona).
El gentilici és vall-llobreguenc -a.
Vallmanya Municipi del Conflent (Catalunya Nord).
El gentilici és vallmanyí -ina.
Vallmoll Municipi de l’Alt Camp (Tarragona). El
gentilici és vallmollenc -a.
Vallromanes Municipi del Vallès Oriental
(Barcelona). El gentilici és vallromanès -esa.
Valls Capital de l’Alt Camp (Tarragona). El gentilici
és vallenc -a.
Vallsabollera Poble del municipi d’Oceja (Alta
Cerdanya).
Valls d’Aguilar, les Municipi de l’Alt Urgell (Lleida).
Valls de Valira, les Municipi de l’Alt Urgell (Lleida).
Valmaseda Balmaseda.
Valois Regió de França.
Valona Vlorë.
Valònia Regió de Bèlgica on es parlen dialectes
romànics, principalment el való. Per extensió,
es dóna el nom de Valònia a la part francòfona
de Bèlgica. La capital és Lieja. El gentilici és
való -ona.
Valparaíso Nom de localitats de Xile, Colòmbia i
Zamora.
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant Municipi del
Baix Camp (Tarragona). El gentilici és vandel-
lossenc -a.
Vansa i Fórnols, la Municipi de l’Alt Urgell (Lleida).
Vanuatu La capital és Port Vila.
Vaquèira-Beret Estació d’esquí situada al pla de
Vaquèira, damunt de Salardú.
Varanasi Benarés.
Varese Ciutat d’Itàlia.
Varna Ciutat de Bulgària anomenada Stalin entre
1949 i 1956.
Varsavia Varsòvia.
Varsòvia Capital de Polònia. El gentilici és varsovià
-ana.
Varsovie Varsòvia.
Vasa Vaasa.
Vaticà El nom oficial és Estat de la Ciutat del
Vaticà. A la data s’ha d’escriure Ciutat del
Vaticà. El gentilici és vaticà -ana.
Vaucluse Valclusa.
Vaud Cantó de Suïssa. La capital és Lausana.
Vaygach Vaigatx.
Veciana Municipi de l’Anoia (Barcelona). El gentili-
ci és vecianenc -a.
Vedia Bedia.
Vega, La A Veiga.
Vega Baja, la (País Valencià) El Baix Segura.
Veglia Krk.
Veiga, A Municipi d’Ourense.
Velilla de Cinca Vilella de Cinca.
Vell Continent Expressió usada per referir-se a
Europa.
Vell Món En sentit estricte, el Vell Món està format
per Europa, l’Àsia i l’Àfrica.
Vendrell, el Capital del Baix Penedès (Tarragona).
El gentilici és vendrellenc -a.
Venècia Ciutat d’Itàlia. El gentilici és venecià -ana.
Veneçuela La capital és Caracas. El gentilici és
veneçolà -ana.
Venedig Venècia.
Vèneto Regió d’Itàlia. El gentilici és vènet -a.
Venezia Venècia.
Venezuela Veneçuela.
Venice, Venise Venècia.
Vent, Îles du Illes de Sobrevent.
Venta del Moro Municipi de la Plana d’Utiel

376 El Periódico de Catalunya


Llibre d’Estil / TOPÒNIMS
(València).
Venta d’Emperador, la Municipi de l’Horta
(València). El gentilici és venter -a.
Ventalló Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El
gentilici és ventalloní -ina.
Vercelli Ciutat d’Itàlia.
Verdú Municipi de l’Urgell (Lleida). El gentilici és
verduní -ina.
Vergara Bergara.
Vergel El Verger.
Verger, el Municipi de la Marina Alta (Alacant). El
gentilici és vergerí -ina.
Verges Municipi del Baix Empordà (Girona). El
gentilici és vergelità -ana.
Verges, illes Estan dividides en britàniques i
nord-americanes. Les britàniques tenen com a
capital Road Town; les dels EUA, Charlotte
Amalie.
Vermont Estat dels EUA. La capital és Montpelier.
Vernet Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El
gentilici és vernetenc -a.
Vernet dels Banys, Vernet-les-Bains Vernet.
Versailles Versalles.
Versalles Ciutat de França. El gentilici és versallès
-esa.
Vespella de Gaià Municipi del Tarragonès
(Tarragona). El gentilici és vespellenc -a.
Vestfalia Westfàlia.
Vesubio Vesuvi.
Vesuvi Volcà d’Itàlia.
Vevey Ciutat de Suïssa.
VI Abreviatura de les illes Verges.
Vià Poble del municipi de Font-romeu, Odelló i Vià
(Alta Cerdanya).
Viacamp i Lliterà Municipi de la Baixa Ribagorça
(Osca).
Viana del Bollo Viana do Bolo.
Viana do Bolo Municipi d’Ourense.
Viangehan Vientiane.
Viborg Ciutat de Dinamarca.
Vic Capital d’Osona (Barcelona). El gentilici és
vigatà -ana.
Vichy Ciutat de França.
Victoria Capital de les Seychelles.
Vidrà Municipi d’Osona (Girona). El gentilici és
vidranès -esa.
Vidreres Municipi de la Selva (Girona). El gentilici
és vidrerenc -a.
Vielha e Mijaran Viella.
Viella Capital de la Vall d’Aran (Lleida).
Viena Capital d’Àustria i departament i ciutat de
França. El gentilici és vienès -esa.
Vienne Viena (França).
Vientián Vientiane.
Vientiane Capital de Laos.
Vietnam, (el) La capital és Hanoi. El gentilici és
vietnamita.
v
V
Viipuri Viborg.
Vilabella Municipi de l’Alt Camp (Tarragona). El
gentilici és vilabellenc -a.
Vilabertran Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El
gentilici és vilabertranenc -a.
Vilablareix Municipi del Gironès (Girona).
Vilada Municipi del Berguedà (Barcelona). El gen-
tilici és viladí -ina.
Viladamat Municipi de l’Alt Empordà (Girona).
Viladasens Municipi del Gironès (Girona).
Viladecans Municipi del Baix Llobregat
(Barcelona). El gentilici és viladecanenc -a.
Viladecavalls Municipi del Vallès Occidental
(Barcelona). El gentilici és vilacavallenc -a.
Vila de Cruces Municipi de Pontevedra.
Vilademuls Municipi del Pla de l’Estany (Girona).
El gentilici és vilademulenc -a.
Viladrau Municipi d’Osona (Girona). El gentilici és
viladrauenc -a.
Vilafamés Municipi de la Plana Alta (Castelló). El
gentilici és vilafamesí -ina.
Vilafant Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El gen-
tilici és vilafantenc -a.
Vilafermosa Municipi de l’Alt Millars (Castelló).
Vilafranca de Bonany Municipi de Mallorca
Oriental (Balears). El gentilici és vilafranquer -a.
Vilafranca de Conflent Municipi del Conflent
(Catalunya Nord). El gentilici és vilafranquí -ina.
Vilafranca del Maestrat Municipi de l’Alt
Maestrat (Castelló). El gentilici és vilafranquí
-ina.
Vilafranca del Penedès Capital de l’Alt Penedès
(Barcelona). El gentilici és vilafranquí -ina.
Vilagarcía de Arousa Municipi de Pontevedra.
Vilagrassa Municipi de l’Urgell (Lleida). El gentilici
és vilagrassenc -a.
Vila Joiosa, la Capital de la Marina Baixa
(Alacant). El gentilici és viler -a.
Vilajuïga Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El
gentilici és vilajuïguenc -a.
Vilalba Municipi de Lugo.
Vilalba dels Arcs Municipi de la Terra Alta
(Tarragona). El gentilici és vilalbí -ina.
Vilalba Sasserra Municipi del Vallès Oriental
(Barcelona). El gentilici és vilalbenc -a.
Vilaller Municipi de l’Alta Ribagorça (Lleida). El
gentilici és vilallerenc -a.
Vilallonga de la Safor Municipi de la Safor
(València). El gentilici és vilallonguer -a.
Vilallonga de la Salanca Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és vilallonguet -a.
Vilallonga del Camp Municipi del Tarragonès
(Tarragona). El gentilici és vilallonguí -ina.
Vilallonga dels Monts Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord). El gentilici és vilallonguí -ina.
Vilallonga de Ter Municipi del Ripollès (Girona). El
gentilici és vilallonguí -ina.

el Periódico de Catalunya 377

V TOPÒNIMS
Vilamacolum Municipi de l’Alt Empordà (Girona).
El gentilici és vilamacolumenc -a.
Vilamalla Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El
gentilici és vilamallenc -a.
Vilamalur Municipi de l’Alt Millars (Castelló).
Vilamaniscle Municipi de l’Alt Empordà (Girona).
El gentilici és vilamanisclenc -a.
Vilamarín Municipi d’Ourense.
Vilamartín de Valdeorras Municipi d’Ourense.
Vilamarxant Municipi del Camp de Túria
(València). El gentilici és vilamarxanter -a.
Vilamòs Municipi de la Vall d’Aran (Lleida).
Vilamulaca Municipi del Rosselló (Catalunya
Nord). El gentilici és vilamulaquí -ina.
Vilanant Municipi de l’Alt Empordà (Girona).
Vilanova d’Alcolea Municipi de la Plana Alta
(Castelló). El gentilici és vilanoví -ina.
Vilanova de Arousa Municipi de Pontevedra.
Vilanova de Bellpuig Municipi del Pla d’Urgell
(Lleida). El gentilici és vilanoví -ina.
Vilanova de la Barca Municipi del Segrià (Lleida).
El gentilici és vilanoví -ina.
Vilanova de l’Aguda Municipi de la Noguera
(Lleida). El gentilici és vilanoví -ina.
Vilanova de la Raó Vilanova de Raó.
Vilanova de la Reina Municipi de l’Alt Millars
(Castelló).
Vilanova de la Ribera Municipi del Rosselló
(Catalunya Nord).
Vilanova del Camí Municipi de l’Anoia
(Barcelona). El gentilici és vilanoví -ina.
Vilanova de les Escaldes Poble del municipi
d’Angostrina (Alta Cerdanya).
Vilanova del Vallès Municipi del Vallès Oriental
(Barcelona). El gentilici és vilanoví -ina.
Vilanova de Meià Municipi de la Noguera (Lleida).
El gentilici és vilanoví -ina.
Vilanova de Prades Municipi de la Conca de
Barberà (Tarragona). El gentilici és vilanoví -ina.
Vilanova de Rahó Vilanova de Raó.
Vilanova de Raó Municipi del Rosselló (Catalunya
Nord). El gentilici és vilanoví -ina.
Vilanova de Sau Municipi d’Osona (Barcelona). El
gentilici és vilanoví -ina.
Vilanova d’Escornalbou Municipi del Baix Camp
(Tarragona). El gentilici és vilanoví -ina.
Vilanova de Segrià Municipi del Segrià (Lleida). El
gentilici és vilanoví -ina.
Vilanova d’Éssera Municipi de l’Alta Ribagorça
(Osca).
Vilanova i la Geltrú Capital del Garraf (Barcelona).
El gentilici és vilanoví -ina.
Vilaplana Municipi del Baix Camp (Tarragona). El
gentilici és vilaplanenc -a.
Vilar, el Poble del municipi de Castellbell i el Vilar
(Bages).
Vilar de Barrio Municipi d’Ourense.
378
/ Llibre d’Estil
Vilar de Canes Municipi de l’Alt Maestrat
(Castelló). El gentilici és vilarenc -a.
Vilar de l’Arquebisbe El Villar.
Vilar de Santos Municipi d’Ourense.
Vilardevós Municipi d’Ourense.
Vila-real Municipi de la Plana Baixa (Castelló). El
gentilici és vila-realenc -a.
Vilariño de Conso Municipi d’Ourense.
Vilarmaior Municipi de la Corunya.
Vila-rodona Municipi de l’Alt Camp (Tarragona). El
gentilici és vila-rodoní -ina.
Vila-sacra Municipi de l’Alt Empordà (Girona). El
gentilici és vila-sacrenc -a.
Vila-sana Municipi del Pla d’Urgell (Lleida).
Vila-seca Municipi del Tarragonès (Tarragona). El
gentilici és vila-secà -ana.
Vilassar de Dalt Municipi del Maresme
(Barcelona). El gentilici és vilassarenc -a.
Vilassar de Mar Municipi del Maresme
(Barcelona). El gentilici és vilassarenc -a.
Vilaür Municipi de l’Alt Empordà (Girona).
Vilavella, la Municipi de la Plana Baixa (Castelló).
El gentilici és vilavellà -ana.
Vilaverd Municipi de la Conca de Barberà
(Tarragona). El gentilici és vilavertí -ina.
Vilella Alta, la Municipi del Priorat (Tarragona). El
gentilici és vilellà -ana de Dalt.
Vilella Baixa, la Municipi del Priorat (Tarragona). El
gentilici és vilellà -ana de Baix.
Vilella de Cinca Municipi del Baix Cinca (Osca).
Villabona Municipi de Guipúscoa.
Villa Cisneros Nom anterior de Dakhla (Sàhara
Occidental).
Villa de Cruces Vila de Cruces.
Villafamés Vilafamés.
Villafranca del Cid Vilafranca del Maestrat.
Villagarcía de Arosa Vilagarcía de Arousa.
Villahermosa del Río Vilafermosa.
Villajoyosa La Vila Joiosa.
Villalba Vilalba.
Villalonga Vilallonga de la Safor.
Villamalur Vilamalur.
Villamarchante Vilamarxant.
Villamarín Vilamarín.
Villamartín de Valdeorras Vilamartín de
Valdeorras.
Villanueva Vilanova d’Éssera.
Villanueva de Alcolea Vilanova d’Alcolea.
Villanueva de Arosa Vilanova de Arousa.
Villanueva de Castellón Castelló de la Ribera.
Villanueva de Viver Vilanova de la Reina.
Villar, el Municipi dels Serrans (València).
Villar de Barrio Vilar de Barrio.
Villar de Canes Vilar de Canes.
Villar del Arzobispo El Villar.
Villar de Santos Vilar de Santos.
Villardevós Vilardevós.
El Periódico de Catalunya
 v
Llibre d’Estil / TOPÒNIMS V
Villargordo del Cabriel Municipi de la Plana (Castelló). El gentilici és vistabellà -ana.
d’Utiel (València). Vistabella del Maestrazgo Vistabella del
Villarino de Conso Vilariño de Conso. Maestrat.
Villarmayor Vilarmaior. Vístula Riu de Polònia.
Villaro Areatza. Vitòria Capital d’Àlaba i seu del Govern i el
Villarreal Vila-real. Parlament bascos.
Villarreal de Álava Legutiano. Viveiro Municipi de Lugo.
Villarreal de Urrechua Urretxu. Viver Municipi de l’Alt Palància (Castelló).
Villava Municipi de Navarra. Lloc de naixement de Viver, el Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord).
Miguel Induráin. Viver, lo El Viver.
Villavieja La Vilavella. Viver i Serrateix Municipi del Berguedà
Villefranche-de-Conflent Vilafranca de Conflent. (Barcelona).
Villelongue-de-la-Salanque Vilallonga de la Vivero Viveiro.
Salanca. Vivers Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
Villelongue-des-Monts Vilallonga dels Monts. gentilici és vivenenc -a.
Villemolaque Vilamulaca. Vivès Vivers.
Villena Capital de l’Alt Vinalopó (Alacant). Vivier, Le; Lo Vivièr El Viver.
Villeneuve-de-la-Raho Vilanova de Raó. Vivis Vevey.
Villeneuve-la-Rivière Vilanova de la Ribera. Vizcaya Biscaia.
Villores Municipi dels Ports (Castelló). El gentilici Vladikavkaz Ciutat de Rússia, capital de la
és villorà -ana. República d’Ossètia Septentrional, anomenada
Vilna Vílnius. Ordjonikidze entre el 1944 i el 1990.
Vílnius Capital de Lituània. Vlissingen Ciutat dels Països Baixos.
Vilobí del Penedès Municipi de l’Alt Penedès Vlorë Ciutat d’Albània.
(Barcelona). El gentilici és vilobinenc -a. Vltava Riu de la República Txeca, afluent de l’Elba.
Vilobí d’Onyar Municipi de la Selva (Girona). El Voivodina Territori autònom de la República de
gentilici és vilobinenc -a. Sèrbia.
Vilopriu Municipi del Baix Empordà (Girona). Vojvodina Voivodina.
Vilosell, el Municipi de les Garrigues (Lleida). El Volga Riu de Rússia.
gentilici és vilosellenc -a. Volgograd Ciutat de Rússia abans denominada
Vimbodí Municipi de la Conca de Barberà Tsaritsin (fins al 1925) i Stalingrad (fins al 1961).
(Tarragona). El gentilici és vimbodinenc -a. Volínia Regió d’Ucraïna. El gentilici és volinià -ana.
Viminal Turó de Roma. Voló, el Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
Vinaixa Municipi de les Garrigues (Lleida). El gen- gentilici és voloní -ina.
tilici és vinaixenc -a. Volynja, Volynya Volínia.
Vinalesa Municipi de l’Horta (València). El gentilici Voralpen Prealps.
és vinalesí -ina. Voronej Ciutat de Rússia.
Vinalopó Mitjà, el Comarca del País Valencià. La Voronezh Voronej.
capital és Asp. Vosges Nom d’un departament de França i d’un
Vinaròs Capital del Baix Maestrat (Castelló). El massís de l’est del país, a la regió d’Alsàcia i
gentilici és vinarossenc -a. Lorena.
Vinaroz Vinaròs. Vosgos Vosges (massís).
Vinçà Municipi del Conflent (Catalunya Nord). El Vt Abreviatura de Vermont.
gentilici és vinçanenc -a. VT Abreviatura postal de l’estat de Vermont.
Vinebre Municipi de la Ribera d’Ebre (Tarragona). Vulpellac Poble i capital del municipi de Forallac
El gentilici és vinebrà -ana. (Baix Empordà).
Vingrau Municipi del Rosselló (Catalunya Nord). El
gentilici és vingrauenc -a.
Vinyols i els Arcs Municipi del Baix Camp
(Tarragona). El gentilici és vinyolenc -a.
Virà Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord).
Vírgenes, islas Illes Verges.
Virgínia Estat dels EUA. La capital és Richmond.
Virgínia Occidental Estat dels EUA. La capital és
Charleston.
Virgin Islands Illes Verges.
Vistabella del Maestrat Municipi de l’Alcalatén

el Periódico de Catalunya 379

W TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Ww
WA Abreviatura postal de l’estat de Washington.
Waad Vaud.
Walachei Valàquia.
Wales Gal·les.
Wallachia Valàquia.
Wallis Valais.
Wallis i Futuna Territori francès d’ultramar, al
Pacífic. La capital és Mata-Utu.
Würzburg Ciutat d’Alemanya.
Wurzburgo Würzburg.
Wusi Wuxi.
Wuxi Ciutat de la Xina.
WV Abreviatura postal de l’estat de Virgínia
Occidental.
W. Va. Abreviatura de Virgínia Occidental.
WY Abreviatura postal de l’estat de Wyoming.
Wall Street Carrer on hi ha la Borsa de Nova York. Wyo Abreviatura de Wyoming.
Wargla Ciutat d’Algèria. Wyoming Estat dels EUA. La capital és Cheyenne.
Warsau, Warsaw, Warszawa Varsòvia.
Warta Riu de Polònia.
Warthe Warta.
Wash Abreviatura de l’estat de Washington.
Washington Capital federal i estat dels EUA. La
capital de l’estat és Olympia. El gentilici és
washingtonià -ana.
Weichsel Vístula.
Western Samoa Samoa Occidental.
Westfàlia Regió d’Alemanya. El gentilici és west-
falià -ana.
Westminster Zona de Londres on hi ha l’abadia
del mateix nom i el Parlament. El gentilici és
westminsterià -ana.
West Virginia Virgínia Occidental.
West Vlaanderen Flandes Occidental.
Whitehall Carrer de Londres on hi ha diversos
ministeris.
Wilnius, Wilno Vílnius.
Windhoek Capital de Namíbia.
Wisla Vístula.
Wroclaw Ciutat de Polònia anteriorment anome-
nada Breslau.
Wurtemberg Württemberg.
Württemberg Antic estat del sud-oest
d’Alemanya, unit actualment al país de Baden,
amb el qual forma el land de
Baden-Württemberg.

380 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS X

XxXàbia Municipi de la Marina Alta (Alacant). El

gentilici és xabienc -a.
Xacarella Municipi del Baix Segura (Alacant).
Xalans Municipi de la Vall de Cofrents (València).
Xaló Municipi de la Marina Alta (Alacant). El gen-
tilici és xaloner -a.
Xampanya Regió de França.
Xangai Ciutat de la Xina.
Xarafull Municipi de la Vall de Cofrents
(València).
Xariga, Al- Xarja.
Xarja Emirat dels Emirats Àrabs Units.
Xàtiva Capital de la Costera (València). El gen-
tilici és xativí -ina.
Xatt al-Arab Riu que fa de frontera entre l’Iran i
l’Iraq.
Xeldo Municipi de l’Alt Palància (Castelló).
Xella Municipi de la Canal de Navarrés
(València).
Xelva Capital dels Serrans (València).
Xera Municipi de la Plana d’Utiel (València).
Xeraco Municipi de la Safor (València). El gentili-
ci és xeraquer -a.
Xeresa Municipi de la Safor (València). El gentili-
ci és xeresà -ana.
Xèrica Municipi de l’Alt Palància (Castelló).
Xermade Municipi de Lugo.
Xert Municipi del Baix Maestrat (Castelló). El
gentilici és xertolí -ina.
Xerta Municipi del Baix Ebre (Tarragona). El gen-
tilici és xertolí -ina.
Xest Municipi de la Foia de Bunyol (València).
Xestalgar Municipi dels Serrans (València).
Xiamen Illa de la Xina abans coneguda com a
Amoy.
Xi’an Ciutat de la Xina.
Xianggang Hong Kong.
Xiaojinmen Jinmen.
Xi Jiang Riu de la Xina.
Xile La capital és Santiago de Xile. El gentilici és
xilè -ena.
Xilxes Municipi de la Plana Baixa (Castelló). El
gentilici és xilxer -era.
Xina, (la) El nom oficial és República Popular de
la Xina. La capital és Pequín. El gentilici és
xinès -esa.
Xina nacionalista, (la) Taiwan.
Xina Oriental, mar de la Mar de l’oceà Pacífic,
que s’estén al llarg de la costa oriental de la
Xina, des de Corea i el sud-oest del Japó, al
nord, fins a Taiwan, al sud.
Xinjiang Regió autònoma de la Xina.
Xinzo de Limia Municipi d’Ourense.
Xipre La capital és Nicòsia. El gentilici és xiprio-
ta.
Xirivella Municipi de l’Horta (València). El gentili-
ci és xirivellà -ana.
Xiva de Bunyol Capital de la Foia de Bunyol
(València).
Xixona Municipi de l’Alacantí (Alacant). El gen-
tilici és xixonenc -a.
Xizang Tibet.
Xodos Municipi de l’Alcalatén (Castelló). El gen-
tilici és xodenc -a.
Xóvar Municipi de l’Alt Palància (Castelló).
Xove Municipi de Lugo.
Xulella Municipi dels Serrans (València).
Xunqueira de Ambía Municipi d’Ourense.
Xunqueira de Espadañedo Municipi
d’Ourense.
Xúquer Riu de Castella-la Manxa i del País
Valencià.
Xuzhou Ciutat de la Xina.

el Periódico de Catalunya 381

Y TOPÒNIMS / Llibre d’Estil

Yy
Yadida, Al- El-Jadida.
Yafo Jaffa.
Yakarta Jakarta.
Yakutsk Iakutsk.
Yalta Ialta.
Yamal Iamal.
Yamena N’Djamena.
Yamoussoukro Capital de la Costa d’Ivori.
Yser Riu de Bèlgica.
Yssel Ijssel.
Yugoslavia Iugoslàvia.
Yunan Yunnan.
Yunnan Província de la Xina.
Yurre Igorre.

Yamu (Caixmir) Jammu.

Yan’an Ciutat de la Xina.
Yangon Rangun.
Yang-tse Iang-Tsé.
Yangzi Jiang Chang Jiang.
Yantai Ciutat de la Xina.
Yaoundé Capital del Camerun.
Yaroslav Iaroslavl.
Yátova Iàtova.
Yaundé Yaoundé.
Yazair, Al- Algèria, Alger.
Yecla Iecla.
Yedah, Yeda, Yedda Jidda.
Yemen Iemen.
Yenan Yan’an.
Yenin Jenín.
Yeniséi Ienissei.
Yentai Yantai.
Yeper Ieper.
Yerba Gerba.
Yerevan Erevan.
Yesa, La La Iessa.
Yeso Hokkaido.
Yibuti Djibouti.
Yichang Ciutat i port de la Xina.
Yida, Yiddah Jidda.
Yinchuan Ciutat de la Xina.
Yinchwan, Yintchouan Yinchuan.
Yiza, Al- Gizeh.
York, cap Cap del nord-est d’Austràlia.
Ypern, Ypres Ieper.

382 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil / TOPÒNIMS Z

Zz
Zabrze Ciutat de Polònia.
Zagabria Zagreb.
Zagan Ciutat de Polònia.
Zagreb Capital de Croàcia.
Zaidín Saidí.
Zaire, (el) Nom que va rebre entre 1971 i 1997 la
República Democràtica del Congo. El gentilici
és zairès -esa.
Zhengzhou Ciutat de la Xina.
Zhongguo Xina.
Zierbena Municipi de Biscaia.
Zigoitia Municipi d’Àlaba.
Zimbabue Zimbabwe.
Zimbabwe La capital és Harare. El gentilici és
zimbabwès -esa.
Zizurkil Municipi de Guipúscoa.
Zaldibar Municipi de Biscaia. Zorita del Maestrazgo Sorita de Morella.
Zaldibia Municipi de Guipúscoa. Zucaina Sucaina.
Zaldívar Zaldibar. Zuid Holland Holanda Meridional.
Zalduendo Zalduondo. Zumaia Municipi de Guipúscoa.
Zalduondo Municipi d’Àlaba. Zumarraga Municipi de Guipúscoa.
Zàmbia La capital és Lusaka. El gentilici és zam- Zumaya Zumaia.
bià -ana. Zunyi Ciutat de la Xina.
Zamora El gentilici és zamorà -ana. Zuric Ciutat i cantó de Suïssa. El gentilici és
Zanzíbar Illa que, amb Tanganyika, forma l’actual zuriquès -esa.
estat de Tanzània. El gentilici és zanzibarès Zúrich Zuric.
-esa.
Zaporojie Ciutat d’Ucraïna.
Zaporozhie, Zaporozhye Zaporojie.
Zaragoza Saragossa.
Zaratamo Municipi de Biscaia.
Zarautz Municipi de Guipúscoa.
Zarauz Zarautz.
Zarra Municipi de la Vall de Cofrents (València).
Zdanov Mariupol.
Zealand Zelanda.
Zeanuri Municipi de Biscaia.
Zeberio Municipi de Biscaia.
Zeeland Zelanda.
Zegama Municipi de Guipúscoa.
Zelanda Província dels Països Baixos. El gentilici
és zelandès -esa.
Zélande Zelanda.
Zerain Municipi de Guipúscoa.
Zestoa Municipi de Guipúscoa.
Zhdanov Mariupol.
Zhejiang Província de la Xina.

el Periódico de Catalunya 383

Estatut de Redacció
ESTATUT DE REDACCIÓ Llibre d’Estil

386 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil ESTATUT DE REDACCIÓ

Estatuto de Redacción
PRINCIPIOS FUNDAMENTALES
DE EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA (EPC) nació con el compromiso de ser un medio de

comunicación democrático, para contribuir primero a la construcción de un régimen de liber-
tades y ayudar después a consolidarlo, y para respaldar la incorporación de Catalunya y
España al proyecto de la Europa unida.
EPC nació con el compromiso de ser un diario plural, progresista, laico, no dogmático,
respetuoso con las decisiones de las mayorías y defensor activo de los derechos humanos
reconocidos en la Declaración Universal de la ONU y en la Convención Europea de los
Derechos Humanos. Se declara abierto a todo tipo de opiniones e ideas que se expresen
respetuosamente, siempre que no inciten a la violencia o a la subversión de los principios
constitucionales.
EPC nació asimismo con el compromiso de defender un sistema de economía de mer-
cado basado en la competencia, el rendimiento y una amplia distribución de la propiedad
privada, en el cual los poderes públicos corrijan los desequilibrios y garanticen los derechos
de todos los ciudadanos, sin discriminación de ningún tipo.
Dentro del Grupo Zeta, EPC organiza sus actividades profesionales con el objetivo de
informar con honradez a los lectores. Busca, además, obtener un beneficio económico que
garantice su propio futuro y la independencia del medio. El respeto de la Dirección de la
empresa a la libertad individual y a las opiniones de cuantos trabajan en ella irá acompaña-
do de una lealtad crítica de estos a la libertad y las opiniones de la empresa, así como a la
línea editorial del diario.

I. NATURALEZA DEL ESTATUTO DE REDACCIÓN

Este Estatuto de Redacción regula las relaciones profesionales de los miembros de la
Redacción de EPC entre sí, con la Dirección del diario y con la Dirección de la empresa edi-
tora, con total independencia de las relaciones laborales y sin interferirlas. El Estatuto afecta
también en la medida de sus aportaciones profesionales a los colaboradores que incorpo-
ren contenidos periodísticos al diario, con exclusión explícita de los publicitarios.
Los principios generales que rigen estas relaciones son los que se derivan de la
Constitución Española, el Estatut de Catalunya, el proyecto de Código de Honor Profesional
de la ONU, la Declaración de Derechos y Deberes de los periodistas de la CE y el Código
Deontológico del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

II. DERECHOS Y DEBERES PROFESIONALES

La labor de la Redacción de EL PERIÓDICO DE CATALUNYA se rige por los siguientes
principios:
1. La defensa de una información rigurosa, fundamentada y conseguida mediante
métodos honrados.
2. La información aparecerá claramente diferenciada de la opinión, evitando toda con-
fusión o distorsión deliberada tanto de una como de otra. También se evitará la difusión de

el Periódico de Catalunya 387

ESTATUT DE REDACCIÓ Llibre d’Estil

conjeturas y rumores como si se tratara de noticias. La publicidad se distinguirá clara y

tipográficamente de ambas.
3. Se favorecerá la publicación sin demora de las correcciones y rectificaciones.
4. Las informaciones no se publicarán nunca de forma que inciten a la violencia o hagan
apología de ella.
5. Las informaciones no se publicarán nunca de forma que supongan algún tipo de dis-
criminación por razones de ideología, religión, sexo, raza, procedencia social o cultural.
6. Se respetará la intimidad de las personas, sobre todo en casos que generan situa-
ciones de aflicción, evitando la intromisión gratuita y las especulaciones innecesarias sobre
sus sentimientos y circunstancias, especialmente cuando las personas afectadas expliciten
su oposición.
7. Se observará escrupulosamente la presunción de inocencia en aquellas informacio-
nes relativas a causas penales en curso.
8. Habrá un especial cuidado en el tratamiento de las informaciones que afectan a
menores, evitando difundir su identidad cuando aparezcan como protagonistas de cualquier
causa criminal, ya sean víctimas, testigos o inculpados a ellas, sobre todo en asuntos de
trascendencia social, como es el caso de los delitos sexuales.
9. Los miembros de la Redacción no pueden trabajar simultáneamente en tareas publi-
citarias, de relaciones públicas, asesoría de prensa o imagen, sean remuneradas o no, de
forma directa o indirecta, en aquellos sectores relacionados con su labor informativa en EPC.
Ningún redactor puede ser obligado a realizar trabajos de carácter informativo con finalidad
publicitaria, salvo en lo referente a las tareas promocionales de los propios productos de
EPC, así como las iniciativas del Grupo Zeta en las que participa EPC.
10. Los miembros de la Redacción deben presentarse formalmente en su condición de
periodistas a título individual, y no en nombre de EPC, en los actos públicos y las colabora-
ciones informativas en las que no hayan sido designados explícitamente por la Dirección
para representar al diario.
11. Ningún miembro de la Redacción puede recibir dinero o regalos, cuyo valor supere
las habituales formas de cortesía, de personas o instituciones ajenas a la empresa editora
de EPC por tareas que efectúa en el diario.
12. En ningún caso un miembro de la Redacción hará uso en provecho propio o de ter-
ceros de las informaciones que obtenga por razón de su ocupación o cargo, retrasando o
anulando su publicación, o modificando o revelando su contenido. La Dirección debe tener
en cuenta la opinión del redactor sobre la conveniencia de publicar una información.
13. Los periodistas tienen el derecho y el deber de formarse para mantener permanen-
temente su profesionalidad y competencia. Los convenios establecerán formas de dar cum-
plimiento a este deber y derecho articulando mecanismos como la habilitación de becas,
permisos temporales, retribuidos o no, y otros recursos.
14. Ningún miembro de la Redacción está obligado a firmar trabajos que no sean de
creación propia.

El Comité Profesional debe pronunciarse sobre los casos relativos a estos derechos y
deberes, con independencia de las decisiones que el Director adopte al respecto.

SECRETO PROFESIONAL
a. Todo miembro de la Redacción tiene el derecho y el deber de no revelar las fuentes
de sus informaciones ni las de sus compañeros. La Redacción, la Dirección y la empresa
amparan este derecho y deber ante los poderes públicos y ante cualquier particular, orga-
nismo o entidad.
b. Sin permiso de su autor, no puede revelarse la autoría de los trabajos publicados sin
firmar o con la firma del diario o aún por publicar.
c. Solo cuando un trabajo no firmado provoque diligencias judiciales que perjudiquen a
terceros, la Dirección puede revelar la identidad del autor ante la autoridad judicial.

388 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil ESTATUT DE REDACCIÓ

d. Los redactores deben tener garantizada la intimidad de sus agendas, archivos y

cualquier otro material personal, así como de sus documentos informáticos. La empresa
provee los medios para garantizar la inviolabilidad de estos.

CLÁUSULA DE CONCIENCIA
a. Los periodistas tienen derecho a negarse a colaborar en la confección de informa-
ciones contrarias a sus convicciones o a los principios éticos y profesionales del periodismo.
El afectado comunicará su decisión, que deberá ir debidamente argumentada, por escrito,
al Director y al Comité Profesional, especificando las causas que le impiden llevar a término
su trabajo. A la vista de dichos argumentos, el Comité se pronunciará sobre si se dan los
presupuestos que hacen inviable la colaboración o el trabajo del citado redactor.
b. Ningún miembro de la Redacción está obligado a firmar un trabajo, realizado por
encargo o por propia iniciativa, si considera que modificaciones posteriores alteran su con-
tenido y no son resultado de un acuerdo previo.
c. Cuando la información proceda de fuentes personales de un redactor, este tiene
derecho a que se respeten el contenido y la forma de la información. En el caso de que se
alteren el contenido o el sentido de esta a través de la forma, solo podrá publicarse con la
autorización de su autor.
d. Los periodistas tienen derecho a la rescisión del contrato con la empresa cuando se
produzca un cambio en la orientación de los principios fundacionales de EPC contenidos en
este Estatuto, que resulte incompatible con sus convicciones morales o ideológicas. La invo-
cación se presenta ante la empresa y, en caso de desacuerdo, ante los tribunales. La resci-
sión da lugar a una indemnización equivalente a la mayor de las siguientes cantidades: una
anualidad de los ingresos que por todos los conceptos venga recibiendo el periodista o la
máxima indemnización que, según la ley y la práctica, corresponda al despido improcedente.
Si se invoca la cláusula de conciencia ante los tribunales y estos estiman la rescisión del con-
trato en razón de su aplicación, el afectado tiene derecho a recibir la indemnización citada.
e. El Comité Profesional media en los conflictos derivados de la aplicación de la cláu-
sula de conciencia, siempre que se solicite su intervención.
f. Ni la invocación ni el uso de la cláusula de conciencia implican sanciones, traslados
o prejuicios laborales y profesionales de ningún tipo.

DERECHOS DE AUTOR
Los derechos de autor de los textos y el material gráfico elaborados para EPC corres-
ponden a sus autores, pero pueden ser utilizados por otros medios en las condiciones econó-
micas y profesionales pactadas entre la Redacción de EPC y Ediciones Primera Plana, SA.
Los textos y materiales gráficos no pueden ser utilizados por otros medios antes de su
publicación en EPC, excepto pacto expreso en contra.
La reproducción en otros medios de textos y materiales gráficos de EPC se hará con
absoluto respeto a su contenido y a la firma de sus autores.

RECTIFICACIÓN
EPC dispondrá de un espacio abierto al público para garantizar el derecho de rectificar
o matizar informaciones incompletas o erróneas, sin perjuicio de lo dispuesto por la ley.
EPC instará a los medios que usen textos y material gráfico suyo a publicar las rectifi-
caciones y matizaciones que de ellos se realicen.
Los miembros de la Redacción tienen derecho a conocer, antes de su publicación, las
rectificaciones sobre sus trabajos y a manifestar su opinión sobre la pertinencia o no de
publicarlas.

el Periódico de Catalunya 389

ESTATUT DE REDACCIÓ Llibre d’Estil

Cualquier miembro de la Redacción que detecte un error en una información, sea suya
o de otro, puede proponer su rectificación mediante los mecanismos establecidos en el dia-
rio. Si se confirma el error y el tema es significativo, la rectificación será publicada.

III. DIRECTOR
El Director de EL PERIÓDICO DE CATALUNYA es el encargado de dirigir, organizar y
coordinar los trabajos de la Redacción, en el marco establecido por las leyes y este Estatuto.
En unión con los cargos superiores e intermedios de la Redacción, constituye el equipo de
Dirección del diario.
Como responsable de la línea editorial de EPC, el director tiene el derecho de veto, de
acuerdo con la ley vigente, sobre cualquier original, incluidos los publicitarios. Cuando ejer-
za ese derecho, informará del criterio aplicado en su decisión al responsable del área y al
autor, siempre que no haya razones excepcionales de confidencialidad que lo hagan impo-
sible.
En el caso de que la empresa cree un cargo, con responsabilidad sobre la Redacción
o el medio, superior al Director, el nuevo cargo asumirá los compromisos adquiridos por los
firmantes de este Estatuto.

IV. COMITÉ PROFESIONAL

El Comité Profesional es el órgano de representación profesional de la Redacción. Vela
por el cumplimiento del Estatuto de Redacción y es el mediador entre la Redacción y el
Director y la Empresa en las cuestiones que afecten al Estatuto de Redacción.
El Comité y el Director se reúnen mensualmente para tratar las consultas, iniciativas y
conflictos surgidos en la Redacción sobre cuestiones profesionales. En caso de urgencia,
tanto el Comité como el Director (o, en su ausencia, la persona que lo sustituya) pueden
pedir una reunión extraordinaria, que se celebrará a la mayor brevedad.
El Comité convoca y organiza las asambleas de la Redacción en los temas de su com-
petencia. La Redacción tiene derecho al menos a una asamblea trimestral y a utilizar los
locales de la empresa en horas de trabajo. Salvo casos excepcionales, la convocatoria se
comunicará a la Dirección de la empresa con una antelación mínima de 48 horas.
El mandato del Comité es de dos años, contados desde el día de su toma de posesión.
El Comité se compone de tres personas de los primeros 51 miembros de la Redacción.
A partir de 51, cada 50 redactores o fracción añaden un nuevo miembro al Comité. Los can-
didatos se presentan individualmente y son elegidos por voto secreto. En cada papeleta
pueden figurar tantos nombres de candidatos como puestos a cubrir menos dos.
Los miembros del Comité eligen a uno de ellos como secretario, que levantará actas de
las reuniones. En casos excepcionales, el Comité podrá acordar el secreto de sus delibera-
ciones.
En el supuesto de que se produzcan vacantes en el seno del Comité, este convocará
de inmediato elecciones para cubrir el número de puestos vacíos. Los elegidos ocuparán el
cargo por el tiempo que les reste de mandato al Comité.
El Comité saliente es el responsable de organizar la elección del nuevo.
Son elegibles y electores todos los miembros de la Redacción que no están expresa-
mente excluidos por este Estatuto.
No son elegibles el Director, los directores adjuntos, los subdirectores y los cargos asi-
milados a estos.
Cualquier miembro del Comité puede ser revocado con el acuerdo de la mayoría de los
votos de la Asamblea de Redacción, convocada a petición de un mínimo del 10% del
censo.
Los miembros del Comité tienen los derechos y las garantías que la ley y el convenio
colectivo de Ediciones Primera Plana, SA, otorgan a los representantes sindicales.

390 El Periódico de Catalunya

Llibre d’Estil ESTATUT DE REDACCIÓ

V. RELACIONES PROFESIONALES
EN EL SENO DE LA REDACCIÓN
PARTICIPACIÓN
La empresa editora de EPC informará a la Redacción, a través del Comité Profesional,
de los cambios que se efectúen en su composición accionarial y, en caso de que se pro-
duzcan, de las decisiones trascendentales que afecten sustancialmente a la vida de
Ediciones Primera Plana, SA.
La Dirección informará por esa misma vía sobre las decisiones que adopte respecto a
proyectos editoriales del diario, reorganizaciones generales de trabajo, novedades tecnoló-
gicas y otras cuestiones que afecten a las tareas profesionales de los redactores.
El Comité es el organismo encargado de trasladar a la empresa editora de EPC y a la
Dirección las opiniones de la Redacción y, en caso de que se produzcan, las sugerencias y
discrepancias de los profesionales. En este caso, el Comité y la Dirección negociarán la
forma de ejecutar las decisiones adoptadas.

NOMBRAMIENTOS Y DESTITUCIONES
La empresa de EPC comunicará al Comité Profesional el nombramiento de nuevo
Director antes de su publicación y expondrá las razones del cambio. El Comité informará a
la Redacción del nombramiento y hará llegar a la empresa las opiniones recogidas, que no
tendrán carácter vinculante.
Respecto del nombramiento de otros cargos directivos (director adjunto, subdirectores,
redactores jefe o asimilados), el Director lo comunicará al Comité antes de su publicación y
expondrá las razones del cambio. Posteriormente, oirá las opiniones de la Redacción, reco-
gidas por el Comité, que no tendrán carácter vinculante.

CONFLICTOS
Si la mayoría absoluta de la Redacción considera que algún material informativo o una
posición editorial publicados en el diario vulneran claramente alguno de los derechos y debe-
res recogidos en este Estatuto o alguno de los principios fundacionales del diario, el Comité
Profesional expondrá su punto de vista en las páginas de EPC en el plazo más breve posible.

DISPOSICIONES TRANSITORIAS
1. Este Estatuto de Redacción asume como propio el artículo 34 del Convenio Colectivo
1991/1993 de Ediciones Primera Plana, SA, respecto a las garantías procesales. Esta dis-
posición desaparecerá en el momento en que se acuerde otra fórmula de garantías para el
periodista y la empresa, como podría ser un seguro colectivo.
2. El Comité Profesional provisional es el encargado de negociar con la Dirección, que
representa a la Empresa, la aprobación del Estatuto de Redacción, que deberá ser refrendado
en voto secreto por los miembros de la Redacción, después de debatirlo públicamente.
La Dirección de Ediciones Primera Plana, SA, ratificará este Estatuto de Redacción.

DISPOSICIÓN ADICIONAL
Este Estatuto de Redacción tiene una vigencia de dos años, contados desde el día de
su aprobación. Se entiende prorrogado tácitamente por nuevos periodos de dos años en los
mismos términos si ninguna de las partes firmantes pide su revisión.
En el caso de no existir acuerdo entre las partes en el proceso de revisión, el Estatuto
de Redacción queda prorrogado en los mismos términos anteriormente establecidos.

el Periódico de Catalunya 391

CRITERIS LINGÜÍSTICS
(amb asterisc i groc, els canvis respecte al llibre d’estil d’EP)

1. en / al + infinitiu
Escriurem sistemàticament la contracció al davant d’infinitiu, tant amb valor temporal com
amb valor causal, en lloc de la preposició en:
Al reprendre el camí, les víctimes van ser bloquejades per uns suposats policies.
7 morts i 41 ferits al sortir l’autobús de l’autovia Almeria-Múrcia.

2. Antropònims

Escriurem amb minúscula i cursiva l’antropònim quan designa l’obra d’un artista. Hi
aplicarem la flexió de nombre quan sigui possible; quan no ho sigui, no l’aplicarem:

Són dos picassos molt cotitzats.

Surten a subhasta quatre velázquez.

*3. Apostrofació de sigles i acrònims

Apostrofarem les sigles que es llegeixen lletrejades quan el nom de la primera consonant
comença amb vocal. Tant la preposició de com els articles el i la: l’FBI, l’NBA, d’FM, d’HB.
Apostrofarem els noms d’autopistes i autovies tant si són sigles com si comencen per una A
seguida d’un guionet: l’AP-7, l’A-2.

4. Apostrofació combinació pronoms ens en i us en

No aplicarem les regles d’apostrofació quan les combinacions ens en i us en precedeixin

verbs començats en vocal.

Ens en anem, ens en alegrem, ens en hem anat, ens en adonem

Us en aneu, us en alegreu, us en heu anat, us en adoneu

*5. Article personal

Farem servir el i la tant davant dels noms de pila catalans com davant dels castellans (llevat
que tots els noms que apareguin siguin en castellà i en un article datat fora de Catalunya).
Evitarem l’ús del nom de pila en personatges coneguts, tret que sigui el seu nom artístic:
“Messi encadena nou partits marcant” i no “Leo encadena nou partits marcant”. En
canvi: “Xavi serà el futur entrenador del Barça”.

Deixarem l’article davant del nom de pila només en reportatges que tractin de gent anònima i
quan escaigui per registre. També en el cas de personatges de televisió, cinema i literatura.

6. Episodis històrics

Escriurem els episodis històrics en caixa baixa:

segona guerra mundial, guerra civil espanyola

*7. Gènere dels equips

En italià, squadra (equip) és femení, però això no vol dir que tots els equips italians siguin
anomenats amb l’article femení (il Milan, il Chievo, il Bologna...). N’hi ha uns quants que,
per tradició i pel fet que part del seu nom és femení (Società Sportiva Lazio, Associazione
Sportiva Roma), porten l’article femení. Així doncs, en aquests casos, el mantindrem: la
Roma, la Lazio, la Sampdoria (la Samp), la Juventus (la Juve) i la Fiorentina (la Fiore).

Farem el mateix en els casos de la Cibona i la Jugoplastika.

*8. on en sentit figurat

Farem servir el pronom on en sentit recte. El podem deixar en sentit figurat quan no s’allunyi
gaire del sentit recte:

NO Un homenatge on van col·laborar les autoritats locals.

SÍ Un homenatge en què / en el qual van col·laborar les autoritats locals.
SÍ La cantant va estrenar el nou disc al Liceu, on es va viure una nit màgica.
SÍ L’any 2001, Pau Gasol va marxar a l’NBA, on ha tingut una carrera plena
d’èxits.

9. portar (temporal)

Castellanisme amb el valor de fer (temps). No s’admet quan va seguit de gerundi.

NO Porta un any esperant resposta.

SÍ Fa un any que espera resposta.
Tampoc s’accepta, fent cas omís de la nova gramàtica, el verb portar (o dur) + expressió de
temps + sintagma adjectival o preposicional.

NO Portem tres anys sense veure'ns.

El meu fill porta mitja hora enfadat.
SÍ Fa tres anys que no ens veiem.
Fa mitja hora que el meu fill està enfadat.

En canvi, sí que s’admet l’expressió portar retard i altres d’anàlogues com ara portar gols,
viatges i victòries.

El Barça porta 21 victòries en la Lliga.

Messi ja porta 14 gols entre la Lliga i la Champions.

10. Signes d’interrogació i d’exclamació

Fem servir sempre el signe d’interrogació i d’exclamació doble: l’inicial (¿) (¡) i el final (?)
(!).

*11. Topònims

Pel que fa als topònims, seguirem sempre la forma que proposi l’ÉsaDir.

Utilitzarem, si existeix, la forma catalana de tots els topònims. Ex. Guipúscoa, Càller (en lloc
de Cagliari), Torí (en lloc de Torino).

Exceptuarem els noms d’equips que es coneixen amb el topònim en una llengua diferent de la
seva: AC Milan (en lloc d’AC Milà), Genoa (en lloc de Gènova).

També hi incloem els topònims de la Catalunya Nord (obviant el nomenclàtor toponímic de

l’IEC, no escriurem Catalunya del Nord, sinó Catalunya Nord). No farem servir la versió
occitana ni la francesa.

12. acabar amb

S’accepta quan equival a posar fi.

La nova llei ha acabat amb les pràctiques fraudulentes.

13. apuntar a

S’accepta quan, en sentit figurat, vol dir “assenyalar cap a algú o alguna cosa”.

Piqué apunta a titular.

L’oposició apunta al ministre com a responsable de la crisi.

14. camí de

S’accepta com a locució prepositiva equivalent a cap a.

.
15. cas

Utilitzarem la cursiva en la denominació d’un afer judicial, un escàndol o un fet similar: cas
Nóos.

16. comptar amb

S’accepta quan equival a tenir o disposar de.

El programa va comptar amb la participació de tot l’equip.

La ciutat compta amb una àmplia oferta de restaurants.

17. passar per

S’admet quan és sinònim de dependre de, ser, en funció de, exigir, demanar, necessitar.

La recuperació del partit passa per un nou congrés.

El futur del Barça passa pel Bernabéu.

18. Doble negació

En general evitarem la doble negació. Els adverbis mai, ningú, gens, tampoc, res, cap, enlloc,
etcètera, és millor que no apareguin al començament de la frase, sempre que aquest ordre no
faci perdre èmfasi o rotunditat a la negació.

CORRECTE Mai el veurem bevent alcohol.

MILLOR No el veurem mai bevent alcohol.
CORRECTE Les desgràcies mai venen soles.
MILLOR Les desgràcies no venen mai soles.
CORRECTE Ningú no s’ho creuria.
MILLOR No s’ho creuria ningú.

19. estat / sigut

Farem servir sempre la forma sigut.

20. Govern / Gobierno

En castellà escriuen Govern per referir-se al català i Gobierno per referir-se a l'espanyol.
Com que en català ningú ha gosat encara fer aquesta distinció, ens trobarem sovint que farà
de mal saber quan un Govern és català o espanyol. Per tant, en titulars i contextos ambigus,
acostumem a fer Govern central per distingir-ho. També Govern català (però menys:
intentem que, si no hi ha ambigüitat, Govern ja vulgui dir Govern català).

21. Seguirem la nova ortografia, amb una excepció:

Fent cas omís de l’OIEC, no posarem guionet ni a ex ni anàlegs quan el substantiu és un

sintagma travat, que escrivim separat i sense guionet.
ex primera ministra, vice primer ministre, ex alts càrrecs

Per tant, es distingeix entre exministre de Sanitat (sense guionet) i ex primer ministre
(separat, sense guionet).

Altres exemples: ex directora general, manifestació pro dret de vaga, activista pro
drets humans, sub directora general, sub direcció general, vice secretari general, vice
tinent d'alcalde

- La manada Seguint els criteris de l’edició en castellà.

- No escrivim mai de davant d'infinitiu si no cal: «demana de revisar»→ «demana revisar».

- Quan ens referim a les cançons, no farem servir el verb enregistrar, sinó gravar.
NO Estudi d’enregistrament.
SÍ Estudi de gravació.
NO Han enregistrat dues noves cançons.
SÍ Han gravat dues noves cançons.

- Universitat Rei Joan Carles (la URJC)

- per a quan→ per quan

- online

- Cambo-les-Bains (localitat on ETA anuncia la seva dissolució; la forma basca, que no

farem servir, és Kanbo)

- *vet→ veto

- micro-SD

- anys de plom (referit als anys més cruents d’ETA)

- Pla de Barris

- Els diaris digitals, en cursiva: VilaWeb, Nació Digital, OK Diario… canvi respecte al LE

- Els portals d’internet, agències de notícies, blogs, etc., en rodona.

- MAJÚSCULES. Intentem seguir els criteris del llibre d’estil, però no ens hi encaparrem i
deixem-ho com ens vingui en castellà mirant que en un mateix text hi hagi coherència.

- Xifres
Les xifres de l’u al nou han d’anar amb lletres. A partir del 10 ja s’ha d’escriure amb xifres,
per tant, en casos que en una mateixa frase hi trobem més d’un element i n’hi hagi com a
mínim un igual o més gran de 10 farem servir les xifres llevat que un dels nombres sigui un:
Un mort i quinze ferits
2 morts i 10 ferits
7 morts i 25 ferits
Dos morts i set ferits
I si l’enumeració té més de dos elements, també (llevat que contingui el nombre un):
Pau Gasol ha aconseguit 21 punts, 9 rebots i 5 assistències.

- Article
Davant de segons quins partits polítics
el PP, el PSC, la CUP, el PSOE, el PDECat
Davant dels mesos
el gener, el març, l’agost
- Daesh

- forces de seguretat, cossos de seguretat

- els play-off (invariable)

- No traduïm les institucions privades. Ex. Banco Santander

- NO “Preguntat sobre la possibilitat…”

SÍ “Quan li van preguntar sobre la possibilitat…”

- Temps verbal
Quan l’acció hagi passat el mateix dia sempre farem servir l’indefinit (“ha assegurat”) en
articles del web i el perifràstic (“va assegurar”) en els articles de paper.
Evitarem l’imperfet quan no calgui:
NO Els ciutadans es manifestaven ahir pels carrers de Barcelona
SÍ Els ciutadans es van manifestar ahir pels carrers de Barcelona

- NO Ha dit no sentir-se preparat

SÍ Ha dit que no se sent preparat

- a falta de / a x temps de

NO A falta d’un mes perquè venci el termini / A falta de dos minuts per al final
SÍ A un mes que venci el termini / A dos minuts del final
SÍ Quan falta un mes perquè venci el termini / Quan faltaven dos minuts per al
final
SÍ Un mes abans que venci el termini / Dos minuts abans del final

- Bashar al-Assad / Al-Assad

- Antropònims
Si un antropònim no apareix en el document Estil ni al llibre d’estil, seguirem la forma
proposada per l’ésAdir.

- Recordeu que hi ha casos en què, després d’una declaració, es fa un ús incorrecte de segons

quins verbs referint-se al subjecte que ha fet la declaració: ha bromejat, ha aplaudit, ha
somrigut... Cal canviar-ho per ha afirmat / dit / assegurat, fent broma / satisfet /
somrient...
NO «Amb aquesta nova operació hem fet un gran forat en la capacitat d'Estat
Islàmic de difondre propaganda en línia i radicalitzar els joves a Europa», ha
aplaudit el director de la policia.
SÍ «Amb aquesta nova operació hem fet un gran forat en la capacitat d'Estat
Islàmic de difondre propaganda en línia i radicalitzar els joves a Europa», ha
assegurat, satisfet, el director de la policia.

NO «Piqué serà el nostre president l’any que ve», ha bromejat Bartomeu

SÍ «Piqué serà el nostre president l’any que ve», ha dit, fent broma, Bartomeu.

NO «Estic molt content per com està anant l’empresa», ha somrigut el propietari.
SÍ «Estic molt content per com està anant l’empresa», ha assegurat, somrient, el
propietari».

- Cs (per abreujar Ciutadans)

- cas Altsasu (no farem servir la forma Alsasua)

- Jutjat d'Instrucció número 29 de Madrid.
Jutjat Social número 3.
Jutjat Penal número 23.
Amb majúscules sempre que especifiqui quin és.

- Pacte de Toledo

- NO Augmenten els seguidors de Twitter

SÍ Augmenta el nombre de seguidors de Twitter

- NO Els de Valverde van posar en problemes l’equip parisenc.

SÍ Els de Valverde van crear problemes a l’equip parisenc.

- fallo judicial → resolució / decisió judicial

- Farem servir el guió mitjà (a la barra d’eines, a Quick Insert, el segon guió)

Quan vegem que no té sentit marcar un ús figurat perquè està prou estès o perquè s’entén
perfectament, no el marcarem. Ex. Buscar un candidat net per rellevar Cifuentes.

-Intentarem evitar marcar amb cometes dobles (declaració) una sola paraula per no crear
confusions amb una ironia o un sentit figurat.
NO Puig ha assegurat que els Mossos han fet una feina “fantàstica”
SÍ Puig ha assegurat que els Mossos han fet “una feina fantàstica”
- Preferim el verb remarcar a subratllar

- NO La recent dimitida presidenta de la Comunitat…

SÍ Cristina Cifuentes, que acaba de dimitir,...

- En els articles de partits de futbol hi ha casos en què en castellà apareix (s. c.), en català cal
traduir-ho per (s. q.) (sense qualificació).

- Estat Islàmic, sense article

-l’Europol

- Conjunt babazorro (com es coneix l’Alabès)

- Els hashtags o etiquetes cal deixar-los tal com venen

- Les col·leccions de moda, en majúscules i rodona. Ex. In Bloom

- pla d

- grillino, grillini (seguidors del partit Moviment 5 estrelles, M5S), grillino (sg.) i grillini
(pl.)? (AM). Però en canvi: laportista, cruyffista

- Sempre posarem la forma catalana dels topònims si existeix, llevat que el llibre d’estil digui
el contrari.

- Les lleis, sempre amb minúscules: llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

- nacionalconservador

- 21-D, 1-O (sempre amb guionet)

- sigut. El preferirem en tots els casos en lloc d’estat.

- Santoral: mirarem de traduir tots els noms, i si n’hi ha algun que no aconseguim trobar-lo
per traduir, l’eliminarem.

- En una secció fixa del diari apareix en castellà LO+ i LO-. Ho traduirem per EL+ i EL-.

- P2, P3 (parvulari).

- imputat/investigat. Deixarem imputat si en castellà ens ve imputado i investigat si en

castellà ens ve investigado.
- La llum ha pujat el 3%. Davant dels percentatges deixarem l’article determinat si ens ve
així.

- Concordança participis amb el pronom de complement directe:

¿Qui s'ha acabat les llaminadures? ¡Jo només n'he menjat una!
La proposta de redacció no l'hem acabat en el termini previst.
¿On heu deixat els papers? No els hem vist.
On teniu les agulles? Les hem perdut.

El participi dels temps compostos pot concordar amb el complement directe de 3a persona
quan és un pronom feble. Exemple: No l’he vista.

Actualment també és habitual mantenir el participi invariable, en masculí singular,

especialment en les formes de plural. Podem fer servir aquestes formes en tots els registres:
No l’he vist (singular masculí i femení) o No l’he vista (singular femení), No els he vist
(plural masculí), No les he vist (plural femení) [ésAdir].

- ventre de lloguer

- Les línies de metro, tren i bus, amb guionet: l’L-1, l’L-3, l’H-8, el V-13, l’R-3, l’RG-1

- *conrear→ cultivar

- *cinema→ cine

- Deixarem en anglès i marcats els termes anglesos que tenen un ús molt estès.
online
software
e-mail

- *proper→ pròxim

- *com no→ per descomptat, evidentment

- sobiranisme

- Chakir el Homrani (nou conseller de Treball i Afers Socials)

- 100.000 ‘m’agrada’ (com l’ésAdir)

- El artículo y la artícula (secció del diari)→ El text i la texta

- és clar (no farem servir la forma esclar)

- pla b

- lliurar / lliurament→ entregar / entrega

- spork→ forquilla cullera

- Ministeri de Cultura i Esport

- albiceleste

- quiròfan (no farem servir sala d’operacions)

- * operación Enredadera→ operació Enfiladissa (en rodona)

- Deixarem en caixa baixa les preposicions fortes en els noms d’associacions, entitats etc.:
Metges sense Fronteres

- mena, menes (lexicalització de la sigla MENA -menors estrangers no acompanyats-)

- Festival de Cap Roig

- Serie A (lliga italiana de futbol)

- Teseo (base de dades de la Universitat Camilo José Cela)

- huracà ‘Florence’

- Ruslan Boixirov

- Aleksandr Petrov

- Iúlia Skripal

- Serguei Skripal

- ESADE (si té menys de 6 lletres, tot en majúscula)

- Eldiario.es
- Isabel Celaá

- El conte de la serventa (The handmaid’s tale)

- Joc de trons

- Ígor Konaixénkov

- Serguei Xoigú

- *romanç → idil·li, afer, història, relació, embolic... (quan es refereix a una relació
sentimental o sexual)

- *infantesa → infància

- caldre → Només farem servir el verb caldre en frases negatives i interrogatives, mai en
afirmatives:
S’ha de millorar la qualitat de la cuina.
No cal tornar a dir el mateix.
¿Cal que vingui més d’hora?

- Tu i jo som tres (secció del diari que en castellà s’anomena Tú y yo somos tres)

- Punt final (secció fixa d’esports que en castellà s’anomena El cierre)

- Alzheimer (amb majúscula, contràriament al que diu el llibre d’estil)

- rec (Recurs Econòmic Ciutadà), nova moneda de Barcelona

- tricotiodistròfia, malaltia de la Nadia

- *vistilla → vista breu / visteta

- Ahora Madrid, partit polític madrileny.

- Nueva Economía Fórum

- premi Nobel de la pau

- En les notícies de castells canviem grup per colla

- Aiman al-Safadi, copresident de la UpM

- Transnístria, estat

- Loiga, poble

- Arkhànguelsk (no Arcàngel), regió

- Aleksandr Mixkin

- Els sobrenoms dels membres i simpatitzants de partits polítics van sense marcar: els
populars, els taronges (compte: els taronges [substantiu i variable] però els candidats
taronja [adjectiu i invariable], els comuns, els postconvergents, els cupaires...

- Moltes vegades s’abusa del verb llançar en molts contextos en què no acaba de funcionar:
*llançar un missatge → enviar/transmetre un missatge
*llançar un disc → treure un disc
*llançar un ultimàtum → donar/proposar/plantejar un ultimàtum
*llançar una iniciativa/campanya→ portar a terme/engegar/emprendre/posar en marxa
una iniciativa/campanya
Tot i això, per criteris purament periodístics i per falta d’espai en titulars, subtítols i destacats
en paper, el deixarem si no es fa extremadament estrany.

- Xavier García Albiol

- Novitxok, agent químic

- Armilles Grogues, moviment de protesta contra l'augment dels impostos, especialment

sobre els carburants.

Fem servir la majúscula per al nom del moviment (els Armilles Grogues) i la minúscula
(amb marca tipogràfica) si ens referim a les persones que en formen part (un/a ‘armilla
groga’, tres ‘armilles grogues’, etc.).
El moviment Armilles Grogues manté les mobilitzacions
Detenen un ‘armilla groga’

- *cura a la gent gran. La màquina ens tradueix cuidado a los ancianos com a “cura a la
gent gran”, i en aquest cas la paraula cura es fa certament ambigua. En la majoria de casos,
una bona solució al problema seria atenció a la gent gran o, quan es refereixen a la gent que
treballa cuidant gent gran, treballadors que tenen cura de la gent gran
- *tipus. En castellà, quan es refereixen a tipo com a persona anònima la màquina ens ho
tradueix per tipus i cal canviar-ho per individu o paio, segons el context i el registre:
. Apareció un tipo con un maletín→ Va aparèixer un individu amb un maletí
. Y entonces el tipo me suelta: “Quieres tomar una cerveza?”→ I llavors el paio em deixa
anar: “Vols prendre una cervesa?”

- Ucraïna: Kertx (estret, pont i port); ciutat de Berdiansk; regió del Donbass.

- Khalifa bin Zayed al-Nahyan (president dels Emirats Àrabs Units)

- Iannis Varufakis (exministre grec i líder del moviment DIEM 25)

- G-20

- Kian delos (junt) Santos, noi assassinat a les Filipines

- la ‘start-up’ (sense apostrofar)

- la ILC (Institució de les Lletres Catalanes)

- Endavant Andalusia

- Ruslan Boixirov (ni Bochirov ni Boshirov)

- CONDICIONAL
incorrecte:
· Si l’ajuntament accepta el canvi, Cultura es quedaria sense aquest espai per ampliar el
Macba
Correcte:
· Si l’ajuntament accepta el canvi, Cultura es quedarà sense aquest espai per ampliar el
Macba
· Si l’ajuntament acceptés el canvi, Cultura es quedaria sense aquest espai per ampliar el
Macba

- *sillín → seient (no selló)

- Aleksandr Prokoptxuk

- *fer-se eco→ fer-se ressò (d’una cosa)

- els Leònids, pluja d’estels (forma incorrecta: les Leònides)

- Salomó ben Adret, nou carrer de Barcelona

-Black Friday

-Cyber Monday

-Al-Jazeera

- *hutí → houthi (plural: houthis)

- *Saná → Sanà

-Pangkal Pinang (Indonèsia)

- Real Academia Española (i no Real Academia de la Lengua), en castellà

- *Nagorno Karabaj→ Alt Karabakh

- Tourmalet

- Al-Qaida

- Al-Shabab

- Ogaden (regió somali)

- *tribut només té l’accepció d’impost (econòmic o moral), per tant, no és sinònim

d’homenatge.

- Cultural Lleonesa (equip de futbol)

- Aemet (acrònim d’Agència Estatal de Meteorologia)

Bàsquet:
- doble doble (fer més de 10 punts i agafar més de 10 rebots o fer més de 10
assistències)
- ala pivot (en castellà, ala-pívot)
- tir o llançament (mai tret)
- posem article davant dels sobrenoms dels equips de l’NBA, però el traiem quan
només apareix el topònim:
. Els Spurs de San Antonio (o els San Antonio Spurs o els Spurs) derroten els
Celtics de Boston (o els Boston Celtics o els Celtics)
 . San Antonio derrota Boston

- *Yalta→ Ialta (ciutat de Crimea)

- *Kerch→ Kertx (ciutat de Crimea)

- Khalifa Haftar, militar libi

- Jamal Khashoggi (no Jashoggi), periodista assassinat

- princesa Elionor

- princesa Eugènia de York

- Falange Española

- Democracia Nacional

- Movimiento Católico Español

- nau Soiuz (sense marcar)

- Aleksei Ovtxinin, astronauta rus

- Khuzestan

- Ahvaz

- Celia Barquín

- caixa b (sense marcar i la ‘b’ en minúscula)

- Ígor Konaixénkov

- Serguei Xoigú

- Idlib

-Valtònyc

-Gonzalo Boye (no Boyé)

- tifó Mangkhut
- Casa d’Amèrica

- socimi (lexicalització de Societats Anònimes Cotitzades d’Inversió Immobiliària)

- ‘deslizamiento de tierras’ → corriment de terres (no lliscament)

- palau de Malacañang (Filipines)

-1 d’octubre (en minúscula)

- Transició, amb majúscula, quan parlem del període històric transcorregut entre el final del
franquisme i la instauració de la democràcia.

- un ‘barra brava’, cent ‘barras bravas’, aficionats radicals, en genèric, del futbol argentí

- Abdellatif Hussini, gihadista

- Ànima, Mirades amb Ànima (en català), iniciatives de l’Obra Social La Caixa

- *davant de. Tot i ser correcte, preferim treure la preposició de quan ve precedida per
davant:
NO El PP fa un pas enrere davant de l’envit de Vox
SÍ El PP fa un pas enrere davant l’envit de Vox

- *batalla → intereix (distància que hi ha entre els eixos extrems d'un vehicle)

- *vestuari→ vestidor. Allà on es canvien els jugadors dels diversos esports és el vestidor,
no el vestuari, que és la roba que porten.

- Hi alguns adjectius que designen colors que són invariables en gènere i en nombre, com ara
blaugrana, taronja, lila i grana.
Tanmateix, nosaltres els farem variables en nombre en tots els casos, tant quan facin de
substantiu com quan facin d’adjectiu.
Exemples:
Els jugadors blaugranes (adjectiu) van estar desencertats.
Els blaugranes (substantiu) han arribat als quarts de final de la Champions.

Els membres taronges (adjectiu, referit a Cs) asseguren que no pactaran amb Vox.
Els taronges (substantiu) perden un 20% d’intenció de vot.

- *encrucijada catalana→ dilema català

- Compte amb l’ús de treball i feina. Exemples:

-Avui he arribat tard a la feina

-Txarango ha tret el seu nou treball/àlbum aquest matí
-El Martí té 50 anys i s’ha quedat sense feina
-I, a causa del tipus de feina, sol aglutinar persones que no tenen cap altra alternativa.
- L’Alba va aconseguir a l’agost el permís de residència i, després, el de treball.
-Potser la moda d’ocultar les obres es deu al fet que treballar s’ha devaluat tant que la
feina ja no ennobleix ningú.
-Cada vegada menys, una feina, un ofici, defineix una biografia.
-El repartiment de la feina està en mans de mitjancers, de sacerdots que intervenen
entre el diví, el miracle, i el temporal, l’ocupació, i decideixen a qui se li apareix una feina i a
qui no.
-Els empresaris també han volgut recordar al Govern que hi ha 3.000 llocs de treball
en joc i que si es regula en contra seu, li reclamaran indemnitzacions per valor de 1.100
milions d’euros.
-El secretari general del CGPJ va obrir ahir diligències informatives per obtenir del
director del Centre de Documentació Judicial un informe sobre el funcionament, el sistema de
treball, els accessos, el control i la seguretat del Punt Neutre Judicial.
-L’organització religiosa dels Testimonis de Jehovà va ser investigada fa dos anys per
la Guàrdia Civil arran del treball d’EL PERIÓDICO sobre l’ocultació d’abusos sexuals a
menors
- Coautor d’un treball sobre els bacteris en gavines de Nova York i voltants

- Andreu van den Eynde / Van den Eynde (advocat Junqueras)

- Hogar Social (nou partit polític d’ultradreta)

- Arco (acrònim de Fira d’Art Contemporani de Madrid)

- Jovenel Moïse (president d’Haití)

- Abdelaziz Bouteflika (president d’Algèria)

- pis rusc / pisos rusc

- Ricardo Terra Teixeira, exdirigent esportiu brasiler

- judici al procés
Prioritzarem aquesta fórmula abans que amb de o pel, més que res per tenir un criteri fixat i
que la majoria de vegades surti igual.

- *avenç electoral→ avanç electoral (tampoc farem servir avançament)

- operatiu és adjectiu: sistema operatiu. Utilitzat com a substantiu, és millor escriure

operació, dispositiu: *operatiu policial→ operació policial

- alts del Golan, altiplà sirià ocupat per Israel.

- Baghouz (en castellà, Baghuz)

- Militão, nou fitxatge del Madrid

- asbestosi, malaltia pulmonar causada per l’amiant

- Globus de Cristall, trofeu atorgat en el Copa del Món d’esquí

- Juha Sipilä

- decret llei / decrets llei

- llibres de no-ficció

- catedral de Notre-Dame

- Torrespacio (torre madrilenya)

- El United (i no l’United), referit a l’equip del Manchester United

- *Rentería→ Errenteria

- *escarni→ ‘escrache’

- Omar al-Bashir, expresident del Sudan

- Lenín Moreno

- *Lieja-Bastoña-Lieja→ Lieja-Bastogne-Lieja (cursa ciclista)

- El traductor ens tradueix sempre puesto per lloc, i de vegades no s’escau, com per exemple
en aquests casos:
 1) Regentó durante décadas un pequeño puesto de bisutería y ropa interior en el mercado
de Sant Antoni
Va regentar durant dècades una petita parada de bijuteria i roba interior al mercat de
Sant Antoni
2) Este tipo de puestos en el exterior es de los más deseados por su salario, que supera
los 10.000 euros mensuales.
Aquests tipus de càrrecs a l’exterior són dels més desitjats pel seu salari, que supera
els 10.000 euros mensuals.

- Dcerca→ Dprop (trobades organitzades per EPC)

- *orden religiosa→ orde religiós

- Grifols (sense accent), empresa del sector farmacèutic i hospitalari

- Rudolf Nuréiev, ballarí.

- Nélson Semedo (amb accent), jugador del Barça.

- Sebin, acrònim de Servei Bolivarià d'Intel·ligència Nacional.

- António Costas (amb accent), primer ministre de Portugal.

- Anjelica Huston (no Angelica), actriu.

- Més Madrid

- Més País

- Astanà (equip ciclista del Kazakhstan)

- Blue Monday

-els VTC: sigles de vehicles de transport amb conductor, per tant, ho hem de fer en masculí.

- el grup dels Vint-i-set

- passat -ada. Quan acompanya una determinació de temps, acostuma a anar

al darrere. Divendres passat, el 19 de desembre passat, la primavera passada.
Però acompanyant sintagmes no estrictament temporals, no sempre queda bé al
darrere, i aleshores es pot deixar al davant o bé substituir-lo per últim -a.
Revelacions sobre la passada (o última) campanya electoral dels EUA (no pas *la
campanya electoral passada dels EUA). D’altra banda, molt sovint no fa cap falta,
ni davant ni darrere. La policia va detenir l'11 d'agost (no pas l'11 d'agost passat)
R. T., de 40 anys.

- Aleix Vidal-Quadras, el nom de pila en català

- *esquadra→ equip. En castellà solen referir-se a equip amb el mot escuadra (per un calc
de l’italià). Hem d’estar atents per no deixar ni esquadra ni escaire.

- Nóvaia Gazeta (diari txetxè)

- Ramzan Kadírov (president Txetxènia)

- exvicepresident

- terminal T-1, T-2

- Lviv, ciutat ucraïnesa. En castellà l’anomenen Leópolis, però nosaltres desestimem aquesta
forma

- llei de seguretat nacional

- *enlletgir (en castellà, afear)→ criticar, parlar malament d’algú

- goma-2, tipus d’explosiu

- termita (no tèrmit), mescla química

- operació Judes, contra nou membres dels CDR

- opa, lexicalització de la sigla OPA, oferta pública d’adquisició. Plural: opes

- supermercats DIA, sigla de Distribuïdora Internacional d’Alimentació.

- Charleston, ciutat de l'estat de Carolina del Sud, als EUA.

- Daniïl Medvédev, tennista rus

- illes Abaco, arxipèlag de les Bahames per on ha passat l’huracà Dorian

- Ferencváros, equip hongarès de futbol

- G-7
- Espanya Global, nom d'una iniciativa política del govern espanyol.

- Rakhine, estat de Birmània. Nom antic: Arakan. En castellà, Rakáin.

- el Chapo Guzmán / del Chapo, sempre marcat

- Apollo (amb doble l i en rodona), programa espacial nord-americà

- Apollo 11 (també amb doble l i en rodona), nom de la primera nau que va portar un ésser
humà a la Lluna)

Vocabulari Sanfermines:
- festes de Sant Fermí
- els Sanfermines
- encierro
- ferit de banya / ferit de cornada / ferit per una cornada
- *banyada→ cornada
- corrida/corrides
- *ser banyegat→ rebre una cornada

- La manada de Manresa

- Los Lobos, grup de concursants que s’ha embutxacat 4 milions d’euros en el programa
¡Boom!

- Secció de l’ON Echar raíces: en català fem Fer arrels (per petició de l’autor).

- Molt en sèrie, nom d’una de les seccions de la contraportada (en castellà, Muy seriemente)

- sextorsió

- dia D (referit al desembarcament de Normandia)

- amañar partidos→ arreglar/manipular/falsejar/adulterar partits

- PiS, sigles de Prawo i Sprawiedliwość (Dret i Justícia), partit polític polonès.

- Ugao-Miraballes, poble natal de Josu Ternera. La Lucy ens el tradueix com a Miravalles

- LGTBI

- LGTBI-fòbia
- Hassan Rouhani (Rohaní en castellà), polític iranià.

- el violador de Martorell, amb l’article marcat i tot amb minúscula

- Madrid en Pie

- operació Cautxú (corrupció a Andorra)

- Josep Guillot, representant sindical dels Mossos

- cicló Fani

- *Odisha→ Orissa, estat de l’Índia castigat pel cicló Fani

- *Canal de la Mancha→ canal de la Mànega

-Petrolis de Veneçuela (PDVSA)

- *millennial→ mil·lennista

- per la seva part→ per la seva banda. No condemnem per la seva part, però no n’hem
d’abusar (la Lucy ens ho tradueix així), ja que és més nostrat per la seva banda

- *Maria Eugènia Gay, va transmetre el seu desig que Barcelona es converteixi en una capital
de la mediació a nivell internacional, com Nova York, Londres o París.
Forma correcta:
Maria Eugènia Gay, va transmetre el seu desig que Barcelona es converteixi en una capital de
la mediació a nivell internacional, com Nova York, Londres i París.

- somiar (en, no amb) una cosa, somiar (en, no amb) algú, somiar a / de o que + oració
d’infinitiu:
Incorrecte: Boateng somia amb la Champions
Correcte: Boateng somia en la Champions
Boateng somia a guanyar la Champions
Boateng somiava que algun dia aniria al Barça

*Nota: la nova gramàtica accepta l’amb en aquests casos, per tant no passa res si el deixem,
però el mirarem d’evitar per mantenir en certa manera les opcions més nostrades.
- *cocalero→ cocaler, cultivador de coca

- *Oído, cocina→ Atenció, cuina (secció de l’ON)

- *Cocina’s→ Cuines (secció de l’ON)

- *fregona→ pal de fregar

- Terol Existeix, formació política (no farem servir l’opció castellana Teruel Existe, ni hi
posarem exclamacions com de vegades surt)

- Ifema, acrònim d’Institución Ferial de Madrid

- Lev Iaixin, exporter rus conegut amb el sobrenom d’Aranya Negra. S’ha creat un guardó en
el seu honor: el premi Iaixin

- Palacio Quemado, denominació popular de la seu del govern bolivià, el Palau de Govern.

- Premio Nacional de Diseño de Moda (en castellà)

- l’Úmbria, regió italiana amb Perusa com a capital (en castellà, Umbría)

- el Valle de los Caídos o el Valle. Quan no surti el nom complet deixarem el Valle en lloc
de la vall

- *Jefatura Superior de Policía (Via Laietana)→ Prefectura Superior de Policia

- T-Usual, T-Casual, T-Jove, T-Dia, T-Grup…

- les Guerreres, sobrenom de les jugadores de la selecció espanyola femenina d’handbol

- *cridaner
(castellà) La presencia del canterano azulgrana en una posición tan destacada resultó
especialmente llamativa
(AT) * La presència del planter blaugrana en una posició tan destacada va resultar
especialment cridanera
(correcte) La presència del jove del planter blaugrana en una posició tan destacada va
cridar molt l’atenció

- Roman Zozúlia, futbolista ucraïnès acusat de nazi

- el Chicle, en cursiva tant si acompanya el nom real com si no, i amb l’article en minúscula.
L’article, si escau, es contrau amb les preposicions precedents i queda en rodona: del Chicle

- *pochas → seques / mongetes seques

- *shiitake→ xiitake

- spexit

Terminologia nadalenca

- *bitllet→ butlleta
- *desè→ dècim
- el Gordo (la Grossa és per a la loteria catalana)

- terolenc, gentilici de Terol

- Ministeri de Tracte i Diversitat Etnicoracial

- Sónar

- Iqoxe, acrònim de l’empresa química Industrias Químicas del Óxido de Etileno

- Plaseqta, acrònim del Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona

- Isabel II (i no Elisabet II). Per tradició i perquè és més curt, ens referim a la reina
d’Anglaterra com a Isabel i no com a Elisabet

- megxit (es refereix a la marxa de Meghan i el príncep Enric d’Anglaterra)

- l’Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal)

- *sala de lo contencioso → sala contenciosa (en minúscula quan surt com a genèric), Sala
Contenciosa Administrativa (amb altes quan apareix el nom sencer de l’organisme oficial)

- Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna

- Jiddah, ciutat de l’Aràbia Saudita on es juga la Supercopa d’Espanya, ho fem com l’ésAdir
tot i que al llibre d’estil surti sense ‘h’ (Jidda).

- aeroport Imam Khomeini

- Oleksei Hontxaruck, primer ministre d’Ucraïna

- Qasem Soleimani, líder de les forces Al-Quds

- Hossein Salami, comandant en cap de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran

- Orient Mitjà
Per error, sol passar que quan ens parlen sobre l'Iran i lraq, en castellà ens ve com a Oriente
Próximo, quan aquests dos països pertanyen a l'Orient Mitjà (tot i que hi ha certa vacil·lació
en aquestes denominacions geogràfiques).
Així doncs, quan ens referim a l'Iran o a l'Iraq, parlarem d'Orient Mitjà i no de Pròxim
Orient.

- pin parental, en cursiva

- pressupostos, en minúscula si es refereix als catalans o als municipals

Pressupostos, en majúscula si es refereix als pressupostos generals de l’Estat

- el Gloria (sense accent i en cursiva), nom d’una borrasca. Tot i ser femení, sempre amb
l’article masculí. Ho marquem com a fenomen metereològic, fem el mateix amb els tifons,
huracans, etc. Tot i això, hi ha algun fenomen natural, com ara el Niño, que no marquem.

- Casalpusterlengo, ciutat italiana de la província de Lodi on ha tingut lloc un accident de

tren

- altre + numeral
És incorrecta la construcció *Els bombers van rescatar altres dos excursionistes. Cal escriure
Els bombers van rescatar dos excursionistes més.
També es pot optar per Dos altres excursionistes van ser rescatats. Aquesta construcció és
correcta si va precedida d’article: Els altres dos excursionistes han sortit a mitjanit. (*) Uns
altres dos excursionistes han sortit a mitjanit.

Per curar-nos en salut, evitarem l’última opció que ens proposa el llibre d’estil (*), per tant:
NO L’APS estudia portar al TC uns altres dos casos que afecten directament els
professionals
NO L’APS estudia portar al TC altres dos casos que afecten directament els professionals
SÍ L’APS estudia portar al TC dos casos més que afecten directament els professionals
SÍ (però prioritzem el cas anterior) L’APS estudia portar al TC dos altres casos que
afecten directament els professionals

- l’SMI (apostrofat), el salari mínim interprofessional

- Superbowl
- TRACTAMENT

Quan els textos facin al·lusió al lector, farem servir preferentment el tractament de vosaltres.
Sigueu previsors i no us descuideu el paraigua ni la gavardina. Consulteu el gràfic de la
pàgina 23. Vegeu més informació a la pàgina 6. Però en els articles d’opinió mantindrem el
tractament de vostè. Per tant, el tractament serà SEMPRE de vosaltres tant en WEB com en
PAPER.
- Una excepció és la secció A casa teva. Per guardar coherència amb el títol de la secció, hi
farem servir en tot moment la 2a persona del singular per adreçar-nos al lector (en aquest cas:
“Participa-hi” i “SEGUEIX EN DIRECTE les recomanacions, propostes....)

“Subscriviu-vos a la nostra ‘newsletter’ per conèixer tota l’actualitat i informació pràctica

sobre el desenvolupament de la pandèmia i les seves repercussions”
“Subscriviu-vos-hi”

Excepcions:
● entrevistes→ de vostè
● horòscop→ de tu
● articles d’opinió→ de vostè

- PREFIX EX-

1. Seguint la norma general s'escriu sense guionet: exalcalde, exdirectora, exministra,

expresidenta, exsecretari, exsubdirectora, excap.

2. Excepcionalment, l’escrivim amb guionet davant d’una paraula que comenci en majúscula
(ex-URSS) o per evitar una forma gràfica detonant (ex-xa, ex-xef, ex-executiu), i l’escrivim
separat davant d’un sintagma travat en què el primer element és un adjectiu (ex primer
ministre, ex primera dama, ex alts càrrecs).

3. L’escriurem separat també davant qualsevol sintagma lexicalitzat, o travat, sigui quin sigui
el primer element. Exemples:

ex alt càrrec
ex conseller en cap
ex defensora del poble
ex directora general
ex fiscal en cap
ex fiscal general
ex fiscal superior
ex guàrdia civil
ex guàrdia urbà
ex inspectora general
ex jutge degà
ex lletrat major
ex mossa d'esquadra
ex número 2 del partit
ex primera ministra
ex registradora de la propietat
ex secretari d'estat d'Hisenda
ex secretari primer de la mesa
ex secretària general
ex síndic de greuges
ex tinenta d'alcaldia

- de Hubei, la h és aspirada (província que té com a capital Wuhan, epicentre del

coronavirus).

- la SARS, sigles de la síndrome respiratòria aguda greu, amb l'article femení

- el SARS-CoV-2, el nou coronavirus, amb l’article masculí

- Consejo de Ministros y Ministras→ Consell de Ministres i Ministresses

- Consejo de Ministras→ Consell de Ministresses

- operació Hipoxianet

- operació Port

- operació Llebrer (operación Galgo)

- Vocabulari sobre tennis

● resto→ *resta→ restada (cop de raqueta del jugador que rep la bola procedent
del servei del seu oponent)
● sacada→ servei o sacada
● rotura→ *ruptura→ trencament (quan un jugador guanya un joc en què el seu
contrincant és qui serveix)
● tie-break o desempat (joc que es juga per desempatar un set)
● super-tie-break o superdesempat
● manga→ *màniga→ mànega (sinònim de set, al qual donem preferència)
● ace / aces (punt directe aconseguit en el servei)
 ● Gran Eslam→ Grand Slam / Grand Slams (denominació per referir-se als
quatre grans tornejos mundials de tennis)
● derecha→ *dreta→ cop de dreta
● passing shot o passing→ Cop de dreta o de revés executat quan l’adversari està
a la xarxa de manera que la pilota li passa pel costat i no la pot tornar.

- Diferenciem el virus coronavirus o SARS-CoV-2 de la malaltia que el provoca, la Covid-

19 (en femení)

- Lexicalitzem EPI (equip de protecció individual), per tant: epi / epis

- hacinamiento→ aglomeració

- contagiar / contagiados→ la Lucy ens ho tradueix per ‘encomanar / encomanats’. En el cas

del verb, podem fer servir indistintament les dues formes o les podem alternar: encomanar i
contagiar. En el cas del substantiu preferim contagiats (“Més de 560 morts i 1.200
contagiats”)

- *ancians→ preferim avis, gent gran, persona gran

- *residència d’ancians→ residència de gent gran

- Tómatelo en serie (secció sobre sèries)→ Pren-t’ho en sèrie

- Segons l’IEC, aquestes tres opcions són vàlides:

1) positiu en coronavirus
2) positiu per coronavirus
3) positiu de coronavirus

Tot i això, remarca que el més habitual és en

- Lexicalitzarem les següents sigles, per tant, amb minúscules:

uci / ucis
ero / eros
erto / ertos
- coronabono→ coronabò / coronabons. Emissió conjunta de deute públic.

- *En tu salón (nova secció de la web)→ A casa teva

- Joan Josep Omella, nou arquebisbe de Barcelona

- superdimarts

- quirófano→ quiròfan (no sala d’operacions)

- mascarilla→ mascareta (no màscara)

- el Vèneto, la regió de l’Emília-Romanya, el Laci, el Piemont, la Llombardia, regions

italianes afectades pel coronavirus

- ‘Paràsits’. A mitjans d’aquest mes s’ha estrenat una versió subtitulada doblada al català.

- Boiko Boríssov

- *Comunitat Valenciana→ País Valencià

- arrugarse, en sentit metafòric→ arronsar-se (Ex: Li plouen els problemes, però ell no
s’arronsa i continua lluitant)

- la GSMA. Considerant que és una associació, hi posarem l’article femení al davant

- Ercros, empresa química

- el MWC (Mobile World Congress), sense apostrofar

- Conde del Asalto, títol de secció de l’ON

- Bong Joon-ho, director guanyador d’un Oscar 2020 per Paràsits

- Han Jin-won, guionista guanyador d’un Oscar 2020 per Paràsits

- Renée Zellweger, guanyadora de l’Oscar a millor actriu 2020

- secreto a voces→ secret a crits

- Países Bajos→ Països Baixos

Holanda → Holanda
 holandés→ holandès
neerlandés→ neerlandès
Tot i que el govern dels Països Baixos va desestimar i prohibir la denominació Holanda (en
els respectius idiomes) i que l’ésAdir fa la distinció entre Països Baixos (quan es refereix al
país) i Holanda (quan es refereix a la regió que pertany als Països Baixos), aquí senzillament
ho deixarem tal com ens arribi.

- Covid → Podem deixar Covid a seques si ens ve així (sense el -19), això sí, amb majúscula.

- *inmunidad de rebaño→ immunitat de grup

LÈXIC ACCEPTAT
(amb el símbol [•] els mots que són bandera d’EP)

atac-i-gol
• a l’espera de
alfombra
A-3 (Antena 3)
banderí
blog, bloguer (Termcat)
boca a boca (també boca-orella, anar de boca en boca...)
bocata
cagatió
candau
Catalunya Nord
cedé, devedé, cederrom
centre (centrada, en futbol)
contemplar (quan significa preveure, incloure, contenir)
coper (de la Copa)
coqueto
culebró
debacle
• disfrutar
dríbling, regat
demarrar
desaigüe
desmelenar-se
despendolar-se
donar-se-les de
empalmar (en futbol, xutar la pilota tal com ve sense aturar-la, engaltar)
embolat (en llenguatge col·loquial es fa servir en el sentit de “problema o situació difícils”
(equival a merder, atzucac, embolic...) i d’“engany i mentida” (equival a engany,
enganyifa, enredada...)
empollar
empollon
encarar (equival a afrontar)
en tant que (equival a en la mesura que i en qualitat de)
equipació (equival a equip, equipament, indumentària)
enxufar, enxufe (equival a recomanar, apadrinar, tenir padrins, col·locar) escalfar (quan
un jugador surt a fer exercicis abans d’entrar al camp, escalfar-se)
(seguir) l’estela (equival a seguir l’empremta, el vestigi, el rastre, el camí, les passes)
estrellat
faena (tauromàquia)
fardar (equival a presumir, fatxendejar, fanfarronejar)
fèmina
filó
florero
gogó
guinda (equival a colofó, cirereta (del pastís), per acabar-ho d’adobar)
• jutge (femení, en lloc de jutgessa)
• metge (femení, en lloc de metgessa)
mitja distància
hàndicap, el hàndicap
incautar (equival a decomissar, comissar, confiscar)
interdisciplinar
kung-fu
liderat
Ll. / L. (utilitzarem indistintament les dues abreviatures)
llàpissos
marabunta
maricón, maricon
marró (cosa difícil de solucionar)
mat (bàsquet, esmaixada)
melena
meta (en esports, porteria)
metxa (cabells)
migcamp
mitja (en esports, mig del camp)
no anar-se’n de buit
no està de més
• nòvio-a
oenagé
olla a pressió
olorar-se (en el sentit de sospitar)
oncle avi
optar a (en el sentit d’aspirar a)
pagar Intransitiu: L’empresa paga als treballadors.
passota / passotisme
peineta Pinta que s’utilitza com a adorn
peineta Gest despectiu amb el dit cor
perico Ho acceptem, però donarem preferència a periquito
perilla
pícar (equivalent a murri, astut, trapella)
Pitxitxi (trofeu)
pitxitxi En rodona i caixa baixa quan es refereix al genèric
pifiar
pillo (equivalent a murri, astut, trapella)
pirat (equivalent a boig, grillat, sonat)
piropejar
piropo
plasta
polla
polvo (acte sexual)
primar (quan significa “donar una prima” i “donar prioritat a una cosa”)
puntada amunt, puntada endavant (en esports, la traducció de patadón arriba)
puro (cigar)
punter (capdavanter)
quallar (sinònim de tenir èxit, triomfar, arrelar, calar)
quartfinalista (equip classificat per als quarts de final)
quiniela
quinqui
rabiar
rebotar-se
recolzament
reemplaç
• recolzar (equivalent a donar suport)
remat (rematada)
repostar (posar gasolina)
rondar (acostar-se a, vorejar)
sacada (servei; en esports, posar la pilota en joc)
saltar-se (en el sentit d’infringir)
ser de calaix
sensesostre (inv.)
sisplau
solapar-se
sortir en tromba (cal no oblidar a sac, amb força, a totes)
sortir per cames (sortir cames ajudeu-me)
stop
suggerència
suggerent
tai-txi
tangana
teleescombraries
tetrabric
tinglado
treure pit
tio, tia (paio, paia)
• tuberia
TVE-1
TV-3
• vivenda
wifi
xipirons
xivato / xivatada
xollo
xorrada
xulo