Tema: Orígens i expansió de la Corona de Castella

Islàmics envaeixen gairebé tota la península 711 no arriben a la zona del Cantàbric.

Es refugien visigots Pelagi un visigot refugiat derrota els musulmans a Covadonga l’inici de la Reconquesta
Origen Regne
Reconquesta serà l’ocupació de regnes cristians de zones ocupades per musulmans

Alfons I
d’Astúries descendents de Pelagi crearan regnes al voltant de Oviedo Regnes d’Astúries declaren independents
del califat de Còrdova és neguen a pagar tributs
dels Alfons II s’expandiran a l’oest dominant part de
Galicia

Regnes segona meitat del segle IX Alfons III con els emirs de Còrdova estan debilitats aprofita per ocupar territoris de la
Regne Serralada Cantàbrica fins al Duero
Repoblament de les zones conquerides es fa amb Càntabres, gallecs, bascos i mossàrabs que fugen de Al-Andalus.

Per controlar millor el territori passen la capital a Lleó i el regne passa de dir-se Regne d’Astúries a Regne de Lleó
de
Cantàbrics Segle X Califat es fa més fort i ataca més ciutats de Lleó que eren saquejades o destruïdes, no recuperaran tots els territoris
però frenen l’expansió cristiana
Lleó

Formació Origen de Castella frontera oriental del Regne de Lleó

Zona poc poblada i exposada a atacs musulmans
Regne
Alfons III fortifica la zona amb castells i funda la ciutat de Burgos rep el nom de comtat de Castella governada per comtes
de Ferran I es va independitzar de Lleó transmeten l’herència als
seus fills
Castella
Mitjans segle IX es repobla la zona del Duero Pagesos lliures amb petites parcel·les Alous viuen en cases petites
però properes entre si creant Vil·les els habitants de les vil·les es
Primers reuneixen per decidir coses comunes (zona prats,moli, conreus, boscos...)

Repoblaments Repobladors eren cristians i mossàrabs atrets per els privilegis que donava el rei : llibertat personal, no pagar impostos, no
fer prestació militar, permís per el comerç
 Uneix Castella i Lleó sota la corona de Ferran I tenen com a conseqüència un nou impuls repoblador.
Descomposició del califat de Còrdova

Pàries que paguen els musulmans als reis cristians mantenen la pau i subvenciona a l’exèrcit cristià estarà millor armat i construiran
Expansió nous castells.
Sud Duero fins Àvila - obligarà a pagar tributs als musulmans de Toledo, Sevilla i Badajoz
Ferran I de Castella ocupa i repoblarà
Coïmbra (Portugal) - Castella es farà forta i començarà una ofensiva contra Al-Andalus.

Alfons VI fill de Ferran I continua l’ofensiva

territorial ocuparà Toledo la frontera del regne de Castella i Lleó arriba fins alo Tajo i repoblen les terres del sud del riu.

Conquesta de la vall del Tajo

Creació Alfons VI deixa la seva herència a les seves filles Urraca --- Castella i Lleó
Teresa --- Portugal fill de Teresa Alfons Henriques es declara
Segles de independent i rei de Portugal.

Portugal

Reis cristians seran molt agressius amb els musulmans aterroritzen als islàmics, ni pagant les pàries es salvarien demanen
XI Arribada ajuda al nord d’Àfrica Almoràvits

dels 1086-1109 l’exèrcit dels Almoràvits entra a la Península i derrota als regnes cristians aconsegueixen aturar als cristians
del nord fins al segle XI .
Almoràvits Cristians conserven Toledo, però no València que havia sigut ocupada per el Cid Campeador
i

Repoblaments Segle XI necessitat de defensar el territori dels atacs musulmans enfortiran a nobles i monjos amb castells emmurallats
Els pagesos per defensar-se es veuen obligats a posar-se sota la protecció d’un senyor perden terres
XII
comunals es converteixen en
Cristians conquereixen zones molt musulmanes com Toledo i la Vall de L’Ebre serfs

Rei reorganitza el repoblament de les ciutats frontereres i de gran perill fent un repoblament comunal es concedeixen
Privilegis i drets (furs) als repobladors .
 Segle XII regnes de Castella i Lleó s’uneixen i es separen diverses vegades per motius hereditaris o matrimonials
Unió
Gran Ferran I uneix els regnes després de morir per motius hereditaris es separen
de
Ferran III s’uneixen definitivament heretà per part de mare Castella i per part de pare Lleó neix la corona de Castella
Castella
expansió
Lleó

Segona meitat del segle XII regnes cristians patiran invasions dels almohades (nou imperi islàmic que substitueix als almoràvits)
territorial Almohades
Castella i Lleó lluitaran contra ells a les terres del Tajo i Sierra Morena seran derrotats a la Batalla de Navas de Tolosa
i (1212) lluiten junts Castella,Navarra i Aragó.
Navas
del de
Tolosa

Derrota a Navas dels almohades cristians avancen cap el sud

segle Avanç
Regne de Lleó ocupa terres extremenyes s’unirà amb Castella la força dels dos regnes permet a Ferran III
cap dominar i impulsar la Reconquesta.
Ferran III conquereix vall del Guadalquivir
el Còrdova

XIII Sevilla
sud Alfons X fill de Ferran III conquereix Cadis
Murcia
Regne de Portugal conquereix territoris de Faro
Finals del segle XIII només quedarà Granada com a regne musulmà

A diferència de les terres conquerides a la primera part de la Reconquesta al segle XII-XIII s’ocupen territoris molt poblats
Repoblació i amb activitat econòmica important

del Terres del sud del Tajo musulmans van fugir o expulsats cap a Granada i Nord d’Àfrica

Guadalquivir Reparteixen les terres en latifundis als nobles, clergues i militars que participen a la campanya militar.

Terres abandonades seran repoblades per lleonesos, castellans i bascos.

 Predomini majoria de terres conreaven cereals o productes per exportació (vi, oli)

Regne de Base de l’economia era ramaderia ovina ( raça merina = llana abundant i de gran qualitat) es feia exportació

la pertany a nobles castellans formen Honrado Concejo de la Mesta (1237)

ramaderia
de

només una petita part de la llana produïda es quedava a Castella resta marxa sobretot als Països Baixos (Bruges) on la filaven
rutes teixien, i en feien confecció.
Castella:
de comerç de la llana es concentra a Burgos d’allà als ports del Cantàbric arriba a Flandes via marítima

la tot això reactiva l’economia i el comerç : es crearan fires i mercats importants (exemple: Medina del Campo)

economia llana Des dels ports càntabres sortirà la llana i els mariners seran bascos i càntabres segle XIII aquest mariners crearan la
Hermandad de la Marina de Castilla per defensar-se de la competència
de França i Anglaterra

i La Reconquesta farà que els reis concedeixin grans latifundis als nobles es crearan els grans senyories
Poder
Beneficis de l’exportació de la llana estaran en mans dels nobles i alt clero es consoliden com a grup ric i poderós a Castella
de moltes vegades s’imposen al poder reial.
societat

la alguns monarques intenten dictar mesures per afavorir la manufactura tèxtil de la llana no es desenvoluparà una indústria per
que els nobles no els interessa, prefereixen beneficis
noblesa ràpids (no es desenvolupa una burgesia)
 A diferència de la corona Catalano-aragonesa el regne de Castella era un regne únic corts úniques i mateixa llei a tots els territoris

Corona poders amplis (pot declarar la guerra, fer lleis, jutjar....)

Institucions A partir del segle XIII Nobles molt poderosos s’enfronten al monarca
Al voltant del rei hi ha: - corts de consellers ( Consell Reial)
Monarquia - Cúria ( tribunal de justícia)
- Cancelleria ( administració)
- Tresoreria (finances)
de
creades 1188--- es reuneixen per primera vegada a la península
Corts segle XIV Unió de Castella i Lleó dona lloc a les corts de Castella i Lleó tindrà funció consultiva no pot fer lleis temps
perden valor els nobles i clergues deixen d’anar per que es decideix els impostos a pagar i
ells no paguen impostos.

govern Certa jurisdicció i autonomia pròpia

Municipis es fan consells oberts a tota la població amb el temps passen a ser els Capítols dominats per la noblesa ramadera
Apareix la figura del corregidor representant del poder reial a les ciutats , presidia els capítols i assegurava que les decisions
No perjudiquessin la corona.

Segle XIV crisis forta a Aragó

i Crisis no tant forta a Castella són més rebel·lions nobiliàries, guerres civils protagonitzades per la noblesa volen
imposar la seva voluntat al monarca i mantenir i augmentar privilegis.
Guerra Civil Pere I de Castella vol imposar el seu poder sobre els nobles
desenvolupar l’economia de les ciutats
a afavorir els artesans tèxtils per evitar la exportació massiva de llana als Països Baixos

crisi

Castella provoca una revolta de nobles i clergues, volen imposar al germà de Pere I , Enric de Trastàmara com a
rei (afavoreix els seus interessos)
Pere I tindrà el recolzament de la burgesia i petita noblesa hi haurà guerra civil nobles s’imposen i posen a Enric de Trastàmara
baix medieval com a rei de Castella
estarà controlada per els nobles
Nova dinastia trastàmara Enric II donarà molts beneficis a l’alta noblesa i clero (1369-1379)
Joan I també donarà molts beneficis perquè l’alta noblesa i clero l’ajuden en l’intent d’annexionar-se
amb Portugal.
El desordre i la rapinya senyorial es generalitza amb Joan II i Enric IV
 S’introdueix a la península a través del camí de Santiago
L’arquitectura Catedrals de Santiago de Compostel·la, Zamora i Salamanca
Art Edificis importants per acollir la gran massa de fidels seran Esglésies de San Isidoro de Lleó, San Martín de Frómista.
Monestir de Santo Domingo de Silos

Romànic
Situada a façanes, capitells dels claustres
a Escultura temes: religiosos, vegetals, animals i elements decoratius
exemples: Sant Pere el vell d’Osca, Leyre, Santo Domingo de Silos, Santiago de Compostel·la
la
tècnica: pintura al fresc
Corona Pintura influència mossaràbiga i mudèjar
Exemples: frescos de San Baudel de Berlanga i San Isidoro de Lleó
de

Castella Miniatures destacables les de llibres sagrats en escrits dels monestirs

Tindrà influència de models del gòtic francès, molta verticalitat i ornamentació.

Art
Predominant al segle XIII on es construïren moltes grans catedrals ( Salamanca, Sevilla) incorporen nous elements com la lluminositat interior i
més alçada a totes les naus.
Gòtic
exemples importants són: Monestir de San Juan de los Reyes de Toledo obra de Juan Guas
a
L’arquitectura civil --- castell de Peñafiel a Valladolid
la

Corona gran desenvolupament (Puerta del Sarmental de la catedral de Burgos)

Escultura segle XIV – XV més sentit decoratiu
de

Castella
Pintura segle XIII domina la miniatura
Segle XV l’arribada de mestres francesos, italians i flamencs donarà gran impuls a l’art, retaules seran l’expressió pictòrica principal
Fernando Gallego i Bartolomé Bermejo