Història

Fundat per José Ortega Spottorno sortí a la llum el 4 de maig de 1976, i prompte es convertí en un

mitjà fonamental en la transició democràtica a Espanya. El País va ocupar un buit existent en el seu

moment i es va convertir en el periòdic de l'Espanya democràtica, donant veu, entre d'altres, a antics

lluitadors antifranquistes i als defensors de la democràcia a Espanya, en uns moments que el trànsit

del franquisme a la democràcia estava encara en ple desenvolupament. El seu primer director, fins al

1988, fou Juan Luis Cebrián, que venia de dirigir els últims informatius del franquisme el 1974.

El País és un diari en llengua castellana publicat a Madrid. Té cinc edicions territorials (Madrid,

Andalusia, Catalunya, Euskadi i País Valencià), cadascuna amb un quadern específic d'informació

local.

Es caracteritza per ser un periòdic de tendència europeista i socialdemòcrata, i pel gran tractament

que dóna, en l'informatiu, a les notícies de caràcter internacional, de cultura i d'economia, a més de

la informació sobre Espanya. Compta amb columnistes i col·laboradors puntuals provinents de

diferents àmbits socials, que acostumen a reforçar la línia editorial progressista del diari. És el diari

més llegit a Espanya amb 110.331 exemplars venuts diàriament en 2019[1] i pertany al grup Prisa,

que al seu torn ha estat adquirit (57%) per un fons d'inversió estatunidenc.[2]

En l'aspecte formal, El País es caracteritza per la seva sobrietat expressiva, tant en el tractament de

la informació com en l'estètic: pàgines a cinc columnes en les quals predomina l'ordre i la clara

distribució dels diferents subgèneres periodístics. La fotografia i la infografia compleixen un paper

secundari de suport a la informació escrita. Des de la seva fundació havia mantingut el mateix disseny,

sense gaire evolució, i amb la tipografia Times New Roman, que l'any 2007 va canviar a Majerit,[3]

dissenyada pel tipògraf portuguès Mario Feliciano.