BESALÚ a

nàl
i
sipr
ofu
nd.
Uni
ver
si
tatdeLl
ei
da
Es
col
aiT
err
it
ori
:Es
col
aRu
ral
0
2/0
2/20
21
Ma
rcVe
raOc
aña
 Marc Vera Ocaña, Universitat de Lleida

Besalú és un municipi de la província de Girona i pertany a la comarca de la Garrotxa.

El seu nom original era Bisuldunum, que significava fortalesa entre rius. Besalú va ésser
una fortalesa medieval entre els rius Fluvià i Capellades, que es trobava en una
tradicional cruïlla de camins a l’est de la Garrotxa. Durant segles va ser el centre de
poder a l'interior d'aquesta regió i un important comtat independent que fins i tot tenia la
seva pròpia moneda. El seu nucli urbà va començar a teixir-se al voltant d'un castell
construït al segle X sobre un turó on només queda l'església de Santa Maria. Encara que
si alguna cosa identifica Besalú, declarat Conjunt Històric-Artístic Nacional en 1966 pel
seu valor arquitectònic, és el seu pont. El pont compta amb un excel·lent estat de
conservació, no obstant això es deu al fet que s'ha reconstruït diverses vegades a causa
de les inundacions del Fluvià. Una de les últimes reconstruccions va ser en la dècada de
1940, ja que es va donar la inundació quan la ciutat encara estava devastada per la
Guerra Civil, amb dos dels seus arcs volats. La esveltesa del pont es deu precisament a
que va ser dissenyat per evitar que la força de l'aigua danyés les cases adossades que
s'aixecaven a banda i banda al segle X.

En el poble encara diferenciem diverses estructures medievals a part del pont:, els banys
jueus, l'església de el monestir de Sant Pere de Besalú i Sant Julià, l’ antic hospital de
pelegrins,..

Besalú és un poble petit, on gran part de la gent que hi podem trobar en èpoques més
aviat estiuenques, és gent que està de visita. La població real del poble no és massa
gran, doncs tampoc ens trobem en una superfície molt extensa (4,93 km2), la seva
població no supera el 2500 habitants. Segons les dades d’IDESCAT a Besalú hi viuen
2487 persones, de les quals 1306 son dones i 1181 son homes.
 Marc Vera Ocaña, Universitat de Lleida

A través d’aquestes dades podem extreure una dada bastant sòlida, doncs veiem que la
població de Besalú l’any 1998 era de 1991 habitants, i que només ha augmentat en 496
el nombre de persones en 22 anys. D’això extraiem una hipòtesi significativa, i és que
les persones que viuen a Besalú de ben segur són les generacions posteriors de les que
hi vivien abans, ja que l’índex de creixement poblacional del municipi és de 22 persones
a l’any. Amb això ens referim a que la gent que hi viu, el més segur és que hagi viscut
tota la vida a Besalú.

Si observem aquesta gràfica en la web d’IDESCAT, podem veure que la nostre hipòtesi
encara guanya més força. Si sumem les persones que viuen a Besalú d’entre 65 i 100
anys, ens dona un total de 601 persones. Aquesta podríem dir que és la generació
 Marc Vera Ocaña, Universitat de Lleida

d’habitants més antiga del municipi (2a generació), seguida pels seus fills i filles (1a
generació), que aproximem que tenen entre 40 i 64 anys, els qual sumen un total de 902
persones. Tenint en compte la taxa de reproducció i per tant natalitat que hi havia durant
la segona generació (és a dir farà entre 65 i 100 anys aproximadament) era molt elevada
donada prosperitat econòmica de després de la postguerra, podem fer un càlcul
aproximat i hipotètic:

601 persones d’entre 65 i 100 anys / 2 = 300 parelles de la segona generació

300 parelles x 3 fills per parella (com a valor mitjà aproximat) = 900 persones ≈ 902
persones de la primera generació

Com és obvi això només és una aproximació grosso modo, doncs com hem dit abans hi
ha més dones que homes, en gairebé totes les franges d’edat. Tot i així l’índex de
migració del municipi és molt baix cosa que ens ajuda a determinar que es bastant
probable que la nostra hipòtesi sigui correcta.

Donat que el 31% de la població de Besalú té una edat igual o superior als 65 anys,
suposem que aquest 31% ja no treballa (el més probable) ja que està jubilada. Aquest
percentatge de població, què fa doncs durant el seu temps de lleure?

Tot i que Besalú té llocs molt emblemàtics per la seva història i el seu aspecte medieval,
entenem que la gent que hi porta vivint tota la vida els té més que visitats. Conscient del
gran gruix de població que significa un 31%, i entenent que aquest grup és d’edat
avançada, Besalú ofereix diverses activitats i serveis per aquestes persones en edat de
jubilació: aules d'adults, on fan ioga, gimnàs suau, macramé, teràpia del riure, adaptació
a les noves tecnologies i formació en humanitats. L’Ajuntament també va avançar a
principis d’any que impulsaran la creació d'un centre cívic que a més de fer la funció de
casal d'avis servirà de lloc de reunió i de coordinació del teixit social del poble.

Pel que fa a les activitats d’oci nocturn i diürn, Besalú no compta amb cap discoteca, per
tant els joves i/o adults que vulguin anar de festa, acostumen a agafar el cotxe per a
apropar-se a Girona, que està a uns 35 minuts. Tot i així, és conegut que el jovent de
Besalú quan decideix quedar-se al municipi, freqüenti pubs gastronòmics o gastro bars,
com ara el Miqwahs. A més a més, la població que està més en forma, acostuma a fer
diverses rutes tant caminant com en bicicleta, com ara una ruta coneguda al municipi
que va de Besalú a Melianta (15 km aproximadament).
 Marc Vera Ocaña, Universitat de Lleida

La mobilitat a Besalú és molt senzilla, al tractar-se d’un poble petit la majoria de gent
que hi viu es desplaça caminant, no és necessària ni la bicicleta, doncs per arribar a una
punta del poble des de l’altra punta tan sols es tarden aproximadament 20 minuts (1,9
km). Per altra banda, quan és necessari anar a treballar fora del municipi, la gent de
Besalú agafa el cotxe i s’adhereix a l’única carretera que els permet la mobilitat cap a
l’exterior que és la N-260 i que creua pel bell mig del poble.

D’aquesta manera, veiem que el municipi té una mobilitat molt bàsicament reduïda a la
bicicleta i el fet d’anar caminant. La majoria de persones que treballen dins del poble ho
fan de forma autònoma en petits locals ja siguin gastronòmics o artesanals, i aquests el
més normal és que es traslladin al seu lloc de treball caminant, doncs al cap i a la fi com
hem dit, el poble no té una superfície molt àmplia i tot està a prop.

En l’actualitat quan parlem d’economia al municipi, ens venen al cap dues fonts
d’ingrés molt clares, el turisme i la indústria tèxtil. Si bé és cert que en temps passat
Besalú era conegut per la seva agricultura (aproximadament al S.XIX), a mitjans del
segle XX va deixar de ser-ho a causa del creixement urbanístic i de la industrialització
del terme. Ara per ara, destaquem com a principal font d’ingrés la indústria i el turisme.
Moltes de les indústries es van construir a partir de 1960 i destaca la tèxtil, el
metal·lúrgica i l'explotació de pedreres de guix. El turisme i al seu torn el sector terciari
és una important font d'ingressos gràcies als monuments històrics i algunes celebracions
anuals d'interès cultural.

Si parlem del clima de Besalú, podem parlar d’un clima bastant típic en moltes regions
catalanes, com ara bé Lleida. Veiem que els estius a Besalú són calorosos i secs, però
que els hiverns són freds i humits. Tot i així ens trobem que el municipi no consta amb
la fama d’altes temperatures que superin els 30º, ni tampoc ens trobem amb
temperatures sota zero. Per això per molt que els estius siguin secs i els hiverns nuvolats
 Marc Vera Ocaña, Universitat de Lleida

i humits, el municipi no compta amb un clima agressiu en pics de temperatura. Per ésser
més concrets trobem que la temporada calorosa dura 2,8 mesos, del 16 de juny al 10 de
setembre, i la temperatura màxima mitjana diària és més de 27 ° C. El dia més calorós
de l'any és el 4 d'agost, amb una temperatura màxima mitjana de 30 ° C i una
temperatura mínima mitjana de 18 ° C. La temporada fresca, en canvi, dura 3,9 mesos,
del 16 de novembre al 13 de març, i la temperatura màxima mitjana diària és de menys
de 16 ° C. El dia més fred de l'any és el 11 de gener, amb una temperatura mínima
mitjana d'1 ° C i màxima mitjana de 12 ° C.

Pel que fa a la Gastronomia, a través del seu menjar alguns dels restaurants de la
Garrotxa divulguen la història de Besalú buscant una cuina tradicional i fins i tot
medieval. D’altres recuperen una cuina senzilla basada en productes de la terra per
trobar uns sabors clàssics o més territorials i alguns busquen la innovació a través d’una
cuina anomenada cuina volcànica, propostes més innovadores, que fins i tot han garantit
que estiguin premiats amb Estrelles Michelin. Dins d’aquests estils de restauració del
municipi, trobem tres restaurants molt recomanats, ja que combinen la cuina tradicional
de la terra i li donen un toc modern i ambiciós tan en sabors com en presentació.
Aquests restaurants són el Cal Tronc, restaurant que jo mateix he pogut visitar i
recomano encaridament, el restaurant Pont Vell i el Taverna Restaurant.