59516-Text de L'article-86921-1-10-20071002

SUMMARY.- The plant cover of the Vall de Ribes. I.
General observa-
tions and floristic catalogue.
The Vall de Ribes is a smaii territory situated in the Catalan Pyrenees,

in the upper basin of the river Freser, which is a tributary of the Ter. It
covers an area of approximately 263 sq.km and the land is situated
between altitudes of 775 m at the lowest point and 2909 m on the highest
peak, the Puigmal. At the head of the valley lie the axial Pyrenees, while
on the opposed meridional side the boundary is formed by the pre-Pyre-
nean ranges of Serra de Montgrony and Serra Cavallera.
The relief mainly consists of smooth slopes and fairly even ridges,
extensive plateaux, .... but there are also some very abrupt irregularities
(gorges and craggy peaks). The shape of the upper zones has been strongly
moulded by quaternary glacial activity.
A large part of the surface of the area is made up of primary, sedimen-
tary and metamorphic terrains, among which there are some major intru-
sions of igneous roclcs (especially porphyry and gneiss). In the central and
northern zones, schists predominate. Carbonatic rocks compose a wide
band at the southern end of the Valley and also form numerous interca-
lations in the schistaceous area.
Climatic variations are quite considerable, being primarily based on
differences in altitude. Annual rainfall ranges from 980 to 1352 mm. The
average annual temperature is 9.g°C at Ribes de Freser (920 m above
sea-level) and 4.5OC at Núria (1964 m above sea-level).
The population of the area has declined sharply in recent years from
5785 inhabitants in 1950 to 3823 in 1981.
The chief natural resources are the forests (which occupy some 29% of
the area of the valley) and the pastures (approximately 41°/o). Crops
account for less than 4% of the area. Agriculture has evolved towards a
situation of increasing predominance of hay-meadows and fodder. As else-
where in the Pyrenees, livestock has declined considerably: ovines have
decreased sharply, but there has been an appreciable increase in bovines.
Mining and the iron industry (the famous Catalan "forges" which played
an important role from the 15th to the 19th centuries, attaining their
climax in the 17th) are nowadays non-existant. The negative impact of
these activities on the forest resources must however be emphasized.
In terms of floristic studies, the valley was explored t o a considerable
extent as early as the 17th century. The names of SALVADOR, VAYRE-
DA, CADEVALL and SENNEN are particularly worthy of mention. The
study of plant communities was begun by BRAUN-BLANQUET.
The floristic catalogue presented here is a critica1 list of taxa we oursel-
ves have observed in the area or which were reported by earlier authors. It
includes autochthonous and naturalized plants (correlatively numbered,
the latter indicated by an asterisk); alien or casual plants (names in heavy
type but not numbered); and also an incomplete list of cultivated plants
(names in italics). A few of the plants found in localities very close to the
boundaries of the area are given in small, heavy characters, while all the
taxa reported formerly in the area but whose presence we consider
doubtful, or at least as requiring confirmation, are mentioned in small
italics. For each taxon we first give the previous references found in the
bibliography and then our own data (preceded by the sign -). In most
cases the following information is provided: distribution of the taxon
within the area, frequency, altitude range, ecology, flowering season, pre-
cise localities where we have collected or observed it, notes (when appro-
priate) on its taxonomy, its morphological variability etc., chorology of
the area based on the UTM 10 km grid (zone 31 T) and the general area
where the plant is found troughout the world, or at least in Europe.
The catalogue comprises 1428 autochtonous or naturalized species, as
well as 96 infraspecific units (subspecies and varieties). 35% of these taxa
had not previously been reported in the area. There are 36 casual or alien
plants and 55 interspecific hybrids. Previous bibliographical references to
1158 species are mentioned, and of these some 20% (233) are rejected as
erroneous or highly doubtful.
5% of the total number of taxa belonging to the flora of the area are
boreo-alpine plants and 36.7% are eurosiberian species in the broad sense
(including submediterranean taxa, which amount to about 4.9%). Mediter-
ranean plants account for 8.4% of the flora. The main orophytes are alpine
and eurasiatic, which make up 13%.
Various graphs and diagrams illustrate the chapters devoted to general
information and there is a separate topographical and toponymic map, a
map of substrata and a forest map. The floristic catalogue itself includes
maps of the distribution of different taxa within the area, as well as
drawings of plants seldom or never illustrated before. At the end of the
Catalogue is a list of new taxa and new combinations in the nomenclature.
This work will soon be completed by the publication of a second vo-
lume devoted to plant communities and landscape, as well as a small-scale
map of vegetation (made in collaboration with R. M. MASALLES).
TAULA
INTRODUCCIO
GENERALITATS
Situació i límits de la comarca. Fisiografia.
Dades generals. El relleu.
Hidrografia.
Geomorfologia.
Sismicitat.
El substrat.
Litologia.
I Els sbls.
El clima.
Estacions meteorolbgiques.
Temperatures.
I
Precipitacions.
Integració termopluviombtrica.
Neu i calamarsa.
Altres factors climitics.
Organització territorial. La població.
Dades generals.
1 Nuclis de població.
Vies de comunicació.
Demografia.
Recursos naturals i fonts de riquesa.
Nota prbvia.
Utilizació del sbl.
Els boscos.
Els conreus.
Les pastures i la ramaderia.
La caga i la pesca.
La mineria.
La indústria.
El turisme.
LA FLORA
Els estudis florístics a la comarca.
Nota prbvia.
I Segles XVII-XIX.
I Segle XX.
Remarca final.
Consideracions generals sobre la flora.
Dades generals.
Espectre taxonbmic.
Elements fitogeogrifics.
Observacions generals.
Plantejament.
Esquema expositiu.
Llista complementiria de sigles i abreviatures.
Relació crítica dels t h o n s .
Llista de nous taxons i noves combinacions.
Oui, nous avons fait des folies, supporté des fatigues et des
intempéries, risqué plus d'un accident, pour voir de nos yeux
telle herbe cachée dans telie vallée, sur telle montagne, crampo-
née i telle roche innaccessible, et ces folies nous laissent des sou-
venirs qui nous sont précieux ! Ch. FLAHAULT.
L'estudi comarcal que aquí presentem té una histbria previa forga llarga i, a més, eli
mateix és resultat d'un treball ja un xic antic. De dades sobre la flora i la vegetació de la Vall
de Ribes, n'havíem aplegades esparsament des del comengament de la nostra activitat botini-
ca, sense pensar, perb, de fer-ne una recopilació sistemitica. L'any 1970, enllestits els treballs
geobothics que fins llavors havien absorbit quasi enterament la nostra tasca científica, ens
plantejirem de completar la informació de que disposivem sobre la comarca i de sintetitzar-
la en un estudi monogrific coherent. La feina, que en principi preveiem poc liarga, es com-
plici notablement. Les dades florístiques provinents de les nombroses fonts bibliogrifiques
es revelaren molt menys extenses del que havia semblat a primer cop d'ull, i resultava evident
que calia fer-ne una andisi crítica detallada. Comengirem, doncs, per revisar aquesta infor-
mació i iniciarem, ensems, seguides exploracions per tota la Vall, insistint sobretot en les
zones fins llavors poc o gens visitades i, aixi mateix, en les époques de l'any altres que el ple
del període vegetatiu. Un cop reunit un catiieg florístic prou extens, ens dediclem, a més, a
continuar i a ampliar l'estudi de la vegetació. En principi, prestarem relativament menys
atenció a les comunitats de l'estatge superior, ates que ja existia l'estudi de BRAUN-BLAN-
QUET sobre la vegetació alpina dels Pirineus orientals. Els nostres treballs de camp foren
continuats i intensos entre els anys 1970 i 1973 i poc després disposavem ja d'un acúmul
suficient d'informació per a gosar emprendre la redacció de l'estudi proposat. Essent, perb,
poc segura la publicació immediata de l'obra, altres feines diferents, llavors ja iniciades o
plantejades de nou, acapararen ficilment el nostre interhs; i, per tant, deixlrem el material
relatiu a la Vaii de Ribes simplement ordenat, en espera'dels retocs finals i de la seva oportu-
na elaboració. Durant el parentesi que seguí continuirem, perb, ocupant-nos esporidicament
de l'estudi geobotinic de la comarca.
Finalment, l'any 1980, obtinguérem de la Universitat de Barcelona un Ajut a la Investi-
gació, ajut que ens permeté d'enllestir la feina suspesa, de complementar-la amb l'aixecament
d'un mapa de vegetació, del qual és coautor Ramon M. MASALLES, i de subvenir econbmi-
cament a la publicació de tot el treball (objectiu en el qual s'ha compromes a col.laborar
també el Departament de Botinica de la Facultat de Biologia).
Oferim ara el primer volum de l'obra, que compren alguns comentaris generals sobre la
comarca estudiada i el catdleg crític de la flora. Esperem que no sorgiri cap destorb perque
puguin apareixer en data molt propera, d'una banda, el volum segon, que tracta de la vege-
tació i del paisatge, i d'altra, la cartografia de la vegetació, que formalment representa una
obra a part, perb que no pot deslligar-se dels estudis florístics i fitocenolbgics previs.
Com és de consuetud, i encara més de justícia, hem de manifestar el nostre agralment a
totes aquelles persones i entitats que ens han ajudat a dur a cap aquest treball.
El Departament de Botinica de la Facultat de Biologia, al qual pertanyem de fa anys, ha
fet possible que disposessim de suficiant instrumental d'estudi, aixi com de mitjans materials
A-
imprescindibles per tirar endavant la feina. Els amics i col.legues d'aquest centre universitari
ens han ajudat de manera general amb el seu estímul i la seva companyonia, i en particular
també amb la discussió de diversos problemes i amb llurs orientacions sobre aspectes con-
crets del treball.
L'lnstitut BotAnic de Barcelona ha posat a la nostra disposició les col.leccions d'herbari,
que han estat un material de comparació imprescindible, així com la seva biblioteca especia-
litzada, que ens ha permes de resoldre una bona pila de qüestions. A banda del seu director,
Oriol de BOLOS, hem d'esmentar la biblioteclria Teresa FORMENTÍ, que ha ates amable-
ment les nostres consultes bibliografiques, i Montserrat P U G ~ Sque , amb la seva tasca d'or-
denació dels herbaris Sennen i Vayreda ha facilitat enormement les nostres recerques.
Ja hem assenyalat suara que la Universitat de Barcelona, a través de 1'Ajut a la Investiga-
ció que ens concedí darrerament, ha fet possible de menar a bon terme els nostres esforqos i
d'iniciar la publicació de l'obra.
El Centre Meteorolbgic dels Pirineus orientals ens facilita la recopilació de les dades
climatiques que hem necessitat, tasca en la qual ha col-laborat eficagment la nostra muller,
Maria Angels ANGLADA. I les oficines de F.E.C.S.A. de Ribes de Freser ens han deixat con-
sultar, semblantment, les seves dades sobre pluviometria i sobre el rkgim fluvial a la comarca.
La gerbncia del "Patrimonio Nacional de la Real Casa" ens ha donat permís per consul-
tar diversos documents inkdits dipositats a la biblioteca del Palau Reial de Madrid.
La botanica Ingeborg MARKGRAF-DANNENBERG,de Munic, ha tingut l'amabilitat de
revisar una part de la nostra col~leccióde Festuca. L'especialista del gknere Hieracium, Ber-
nard de RETZ, de Le Chesnay, s'ha prestat a determinar tots els nostres exemplars d'aquest
difícil taxon. I el botanic H.E. WEBER, d'Qsnabriick, ha volgut donar un cop &ull a dife-
rents espbcimens del conflictiu genere Rubus.
El professor Pere SANTANACH, de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barce-
lona, ha volgut amablement revisar el mapa litolbgic i ens hi ha fet algunes esmenes impor-
tants.
En Josep NUET s'ha encarregat de la delineació definitiva dels esquemes i dels mapes,
que ha resolt, com sempre, amb acurada perfecció. N'Eugeni SIERRA ens ha fet, amb la seva
coneguda mestria científica i artística, el dibuix d'algunes plantes.
Hem d'agrair a Anna BORBONET i a Ramon M. MASALLES la cessió de moltes de les
fotografies que il-lustren l'obra.
El senyor Francesc BONADA, de Queralbs, ens ha proporcionat molta informació sobre
01s noms vulgars de les plantes a la comarca.
Per finir, hem de regraciar totes aquelles persones (amics i familiars, col-legues i alum-
nes) que ens han acompanyat i ens han prestat ajuda en moltes de les nostres excursions
d'estudi per la Vall de Ribes. Ometem la relació de llurs noms perque seria massa llarga i
perque no volem cbrrer el risc que resultés incompleta. Preguem, doncs, a tots els qui per-
toca que se sentin al.ludits amb aquesta breu i genbrica referbncia.
I abans d'acabar, un advertiment -innecessari- i un prec als usuaris de l'obra. Aquest
treball no pretén pas d'ésser -ni podria ésser-ho- un compendi definitiu del poblament
vegetal de la Vall de Ribes; ens acontentariem amb que fos una síntesi posada al dia. És
evident que caldra fer-hi molts retocs i que s'hi podran introduir moltes addicions. Preguem,
perb, als lectors benkvols que tinguin en compte més el que hi ha que no pas el que hi manca, i
que els errors que hi trobin -que és segur que n'hi trobaran-- els contraposin als encerts que
hi hagin vist.
Barcelona i El Baell, estiu de 1981
GENERALITATS
S I T U A C I ~I L~MITSDE LA COMARCA. FISIOGRAFIA
Dades generals. El relleu - La Vall de Ribes és una comarca prinenca molt ben delimi-
tada. Es troba al sector oriental de la serralada, als caients meridionals de la gran línia munta-
nyosa que va del Canigó al Cadi, i correspon a les conques alta i mitjana del riu Freser,
afluent del Ter. La seva extensió superficial aproximada és de 263 Km2 i l'amplitud altitudi-
nal del terreny que la forma és d'uns 2134 metres, desnivell que hi ha entre els 775 m s.m.
del Pont d'en Cabreta, a l'entrada de la Vall, i els 2909 m s.m. del cim del Puigmal, el més
alterós de la comarca. (Vegeu la fig. 1 i el mapa fisiogrlfic, fora de text).
Fig. 1. Situació de la Vall de Ribes dins la zona pirinenca oriental.
La forma de la Vall s'acosta a la d'un triangle corbat amb la base constituida per les
serres pre-pirinenques, que la clouen pel costat de Migjorn, i el vkrtex al Pic de Bastiments, a
l'extrem nordoriental. La base d'aquest triangle mesura uns 28 Km i l'alqada, uns 19 Km.
La xarxa hidrogrifica principal dibuixa una creu centrada a Ribes de Freser i orientada
segons els punts cardinals. Els braqos septentrional i meridional d'aquesta creu són formats
pel riu Freser, amb el seu afluent el Núria; el riu Segadell dibuixa el braq de llevant, i el riu
Rigard correspon al de ponent.
El límit meridional de la comarca coincideix, com ja hem dit, amb les muntanyes pre-
pirinenques que, de llevant a ponent, són formades per la Serra CavaUera, el massís del Taga,
amb la serra de Sant Amanq, i la Serra de Montgrony. La Serra Cavallera, que arrenca del
marge dret del Ter vora Camprodon, té com a punt ribet$ oriental el Puig del Pla de les Pas-
teres (1893 m), un dels vkrtexs d'aquell triangle imaginari. Des d'aquí, la carena de la serra
s'estén fins als contraforts orientals del Taga. El seu punt culminant és el Puig s'Estela (2013
m) i la depressió més fonda, dins la Vall, el Coll del Pal (1 760 m). A continuació d'aquesta
serra s'aixeca el dominador massís del Taga (2035 m) que eixampla tot al voltant els seus
grans faldars, restant així ben individualitzat. Alguns autors pretenen que aquest massís
constitueix ell sol una petita serra que anomenen de Conivella; pero, la S. de Conivella no és
altra cosa, en realitat, que un dels grans contraforts que es desprenen del vessant nordoriental
de la muntanya i que s'ajeu al marge esquer del Freser, sobre Ribes. A partir del Taga el límit
comarcal pren direcció aproximada N-S i enllaqa el Taga amb dues petites serres transversals
que també davallen cap al Freser. El Coll de Jou (1620 m) uneix el Taga amb Sant Amanq
(1830 m), i el Coll de Saltor (1380 m) enllaqa aquesta darrera serra amb la muntanya de Co-
rones (1517 m) que va a trobar el Freser a i'indret del Pont d'en Cabreta. A i'altre costat del
Freser es repeteix una topografia semblant. Tres breus estreps muntanyosos transversals que
delimiten dues petites valls afluents del Freser, se solden entre ells mitjanqant contraforts per-
pendiculars que fan el limit de la Vall. El primer d'aquests estreps, que arrenca del Pont d'en
Cabreta vers ponent, és la muntanya de Grats (1410 m); la collada del mateix nom (1250 m)
l'enllaqa amb el bony rocallós de Golobran (1526 m) el qual s'uneix més al Nord amb la
Roca del Corb. Aquesta Roca fa part ja de la llarga Serra de Montgrony; la carena que vers
llevant se'n desprtn s'encara amb la que, a l'altra banda del Freser, baixa del Taga i ambdues
queden sobtadament tallades sobre el riu, de manera que li deixen només un estret pas entre
cingles, anomenat Estret de les Coves perquk a costat i costat s'hi obren les conegudes Coves
de Ribes.
De vegades s'ha considerat aquest Estret com a la veritable porta de la Vall de Ribes, que
obre pas a un país diferent del que s'estén a Migjorn. És veritat que de l'Estret de les Coves
en amunt el paisatge sofreix un canvi més o menys ripid: els vessants es fan més alts i més
extensos, les calcaries són substitui'des aviat per terrenys silicis, s'acaba el predomini de les
fagedes i amb elles la freqiikncia de les boirades arral, de terra, el fons de vall és més exposat
als vents freds del Nord, ... Perb, administrativament els termes de Ribes i de Campelles
s'han estts sempre fins al Pont d'en Cabreta, forqa més en avall d'aquell estret.
El límit meridional de la Vall a la dreta del Freser el forma la Serra de Montgrony. Cal
dir que el nom de S. de Montgrony 6s de fet un topbnim modern, adoptat per poder designar
una important línia muntanyosa que no tenia denominació genkrica tradicional. Aquesta
serralada s'allargassa des del Freser fins al Puigllanqada i, a traves de la Tosa $Alp i del Moi-
xeró, en1lac;a amb la Serra de Cadi. De formes més aviat pesades, els seus cimals tenen gene-
ralment l'aspecte de grossos bonys arrodonits. Alguns d'aquests cims duen noms poc o molt
concrets: la Berruga (1785 m), la Covil(2004 m), Pedra Picada (2006 m). Perb molts d'altres
-mal definits com són o, si més no, menys remarcables que els plans i les costes que els en-
volten- es designen en relació amb accidents topografics dels seus faldars: Cim de la Coma
de Migjorn, cim de Pla Baguet (2031 m), ... i el puig situat a l'W de la Covi1 rep a les localitats
del voltant, és a dir, segons des d'on es mira, noms diferents [cim de Coma Ermada, cim
del Pla de Pujalts o cim de Costa Pubilla (2055 m)]. Entre la Berruga i el cim de Pla Baguet
els punts culminals de la serralada ronden, com pot veure's, els 2000 metres d'altitud. Les
collades no són gaire fondes: Coll de Coma Ermada (1875 m), Coll del Remol6 (1850 m),
Coll de les Fontetes (1875 m), Coll de la Creueta (1925 m), ... A l'extrem ponentí, perb,
la carena s'enlaira sobtadament formant el Tossal de Rus (21 19 m) i el Puigllanqada (2409
m), aquest darrer vkrtex occidental de la Vall de Ribes.
Fotografia superior: Ribes de Freser des de prop de Ribesaltes. Al fons, i'extrem oriental de la Serra de
Montgrony, on destaca el bony rocallós de Golobran (1526 m). Foto A. Borbonet.
Fotografia inferior: Vista des de Sant Pere dl' Aüira. Al fons, el massís del Taga (2035 m) amb el poble de
Bruguera als seus faldars. A la dreta, els Cingles de Sant Eloi, que formen la punta occidental de Sant
. primer terme, alzines (Quercus ilex). Foto A. Borbonet.
A m a n ~A
A partir del Puigllanqada el límit comarcal enfila cap al nord-est seguint la serra axial i
dibuixant un altre costat del triangle. La Collada de Toses (1776 m) és el nus que lliga la
serra pre-pirinenca de Montgrony amb l'axial. Aquesta darrera forma, de primer, una llarguis-
sima esquena no gens accidentada que s'aixeca regularment des d'aquella Collada fins al Pas
dels Lladres (2550 m), donant lloc a extenses altiplanicies escalonades (Pla de les Salines de
Baix, Pla de les Salines de Dalt, Pla de Gorrablanc,...). Més enlii del Pas dels Lladres la serra
remunta ripidament fins a coronar-se amb el Puigmal (2909 m). D'aquest puig fins al de la
Fossa del Gegant (2805 m) la carena descriu un gran arc que fa de teló de fons a la vall de
Núria. Els cims s'hi mantenen elevats (P. de Segre 2848 m, P. de Finestrelles 2829 m, P.
d'Eina 2794 m, P. de Noufonts 2864 m); el coll més pregon és el de Finestrelles o de Llo,
que s'abaixa a 2590 m. Des del P. de la Fossa del Gegant la serralada, que clou l'alta vall del
Freser, corre forqa de dret vers els Pics de la Vaca (2829 m), el P. de l'Infern (2866 m) i el P.
de Bastiments o del Gegant (2874 m). Aquest Últim cim fa el vhrtex superior del triangle
comarcal. D'aquí parteix una línia orografica, despresa de la carena axial, que de manera un
xic sinuosa s'estén vers el Sud. Accidents importants d'aquesta carenada són, successivament,
el Coll de la Marrana (2620 m), la Serra del Catllar, amb els pics de Gra de Fajol (2708 m),
de Pastuira i de Fontlletera, el Coll dels Tres Pics (2400 m), el Balandrau (2585 m), la Serra
de la Canya i el Puig Cerverís (2202 m). El límit de la Vail es dirigeix llavors cap a llevant,
passa (descrivint un arc) per la Collada de Meianells i el Mont-roig (1982 m) i davalla a la
Collada Verda (1595 m). D'aquí surt un contrafort que a través del Coll de Pbrtoles enllaqa
amb el Puig de Pla de les Pasteres, a la S. Cavallera, punt d'on havíem partit per resseguir el
perímetre comarcal.
Les comarques amb les quals llinda la Vall de Ribes són: la Vail de Camprodon a l'E
(des del P. de Bastiments al P. del Pla de les Pasteres); al S el Ripollbs (des d'aquell darrer
puig fins al Cim de Coma Ermada) i el BerguedP (des del Cim de Coma Ermada al Puigllanqa-
da); la Cerdanya a i'W i al NW (des del Puigllanqada al P. #Eina) i el Conflent al N (des del
P. d'Eina al P. de Bastiments).
La V d de Ribes és, doncs, totalment reclosa d'altes muntanyes. L'única via de faci1
accés és la que, seguint el riu Freser, hi penetra pel Sud, per i'indret esmentat del Pont d'en
Cabreta. Hi ha, perb, dos colls relativamente baixos i forga practicables, situats en extrems
oposats: la Collada Verda a llevant i la Collada de Toses a ponent.
El murallarn que encercla la Vall de Ribes envia vers l'interior de la comarca diversos
ramals muntanyosos que, a guisa de digitacions, l'accidenten encara més. D'aquestes serres
internes n'hi ha quatre de principals que convergeixen a Ribes de Freser, al centre de la Vall,
dibuixant una mena d'aspa que se superposa i alterna amb la creu dels rius: al nord-est la care-
na que arrenca del Puig Cerverís i forma a l'altre cap el Puig Cornador (1 733 m); al sud-est la
Serra de Conivella, ja esmentada, que es desprbn del Taga; al sud-oest, una línia orogrifica
que surt de la Covil, passa per Campelles i mor a la muntanya de Sant Antoni de Ribes (1286
m); i al nord-est una llarga carenada que va des del Pas dels Lladres al Pla de la Creu (1850 m)
i als roquissars dels Estiradors, i que per denominar-la hom li fa de vegades extensiu el nom de
Serra del Castell. Una altra important serralada interior és la que separa la vall de Núria de
i'alta conca del Freser. Neix al P. de la Fossa del Gegant i s'avanqa enmig d'ambdues conques
fins a formar els altius pics bessons dels Torreneules (2726 i 271 1 m) que dominen el paisat-
ge de la zona central de la V d .
Hidrografia - Pel que fa als cursos d'aigua, hi ha tres corrents fluvials principals: el Fre-
ser, que discorre aproximadament de N a S, el Segadell que ve de llevant, i el Rigard que neix
a l'extrem occidental. El primer d'aquests rius té el seu origen al vertex nordoriental de la 1
comarca, a les Fonts del Freser, disperses a una altitud mitjana de 2550 m. Corre, de primer,
per la Coma de Fresers, en direcció aproximadament vers el Sud, fins al Planell de Coma de
Vaca on recull, per la dreta, el riu provinent de la dita Coma i, per l'esquerra, les aigües que
I
vénen de la comarca del Mantinell. Tor$ després en direcció al SW i s'estimba per les seves as-
prives gorges, tot engruixint-se amb el cabal de diversos torrents (de la Balma, del Salt del
Grill, de les Artigues,...). En sortir de l'engo rjat, a Daió, s'ajunta amb el riu Núria. Aquest
darrer corrent es forma per la unió de les aigües que davallen de les diverses comes (de I'Em-
but, de Finestrelles, d'Eina, de Noufonts i de les Mulleres) que conflueixen aNÚria, i en entafo-
rar-se després per les Gorges del seu nom, se li lliuren, entre d'altres, les abundoses Fontnegra i
Fontalba. Des de Daió, el Freser enfila de dret vers el Sud. En el seu recorregut fms a Ribes
recull pet la seva dreta el riu #Estremera o de Tossa, que s'obre pas per l'accidentada vall Es-
tremera, i per la seva esquerra el riu Maganell o Cabanell, que aplega les aigües dels vessants
del Balandrau i dels emboscats faldars de la S. de la Canya i de la Baga de Ribes.
Des de les seves fonts fins a Ribes el Freser recorre uns 18 km i té un desnivell d'uns
1600 m. En aquesta vila desemboquen al riu Freser els altres dos rius principals, el Segadell i
el Rigard, i el corrent continua vers migjorn per estreta vall fins a sortir de la comarca. Més
avall de Ribes se li ajunten encara altres cursos d'aigua, entre ells el riu de Magana i el riu de
Bruguera, que s'escorren del Taga, el torrent Llobre, que ve de les muntanyes de Campelles,
el torrent Roig i el torrent de la Corba.
El riu Rigard prové dels faldars del Puigllangada i, havent descrit un petit arc a la seva
cap~alera,baixa de dret cap a llevant fins a Ribes passant per sota Toses, Fornells i Planoles.
En el seu recorregut, que és forga llarg (uns 20 km), rep les aigües de diversos torrents, al-
guns Cells prou cabalosos: per la dreta el torrent de Nevh, el t. #Aspre, ... i per l'esquerra
el t. del Palós, els de Font Turó, de Fontanella i del Portal Sobira (que baixen dels voltants
de Dbrria i desemboquen a Espinosa), el riu de PlanBs,...
El riu Segadell neix vora la Collada Verda i, malgrat el seu breu recorregut fms a Ribes
(uns 8 km), és relativament abundós. Per la seva riba dreta se li lliuren les aigües que davallen
del Clot de la Moscatosa i, més avall, diversos petits torrents. Des dels vessants de l'esquerra
hi conflueixen nombrosos torrents que baixen dels faldars de la S. Cavallera i del Taga (t. de
Burgil, de les Noufonts, de Bancerola, de Conivella,...) i que tots plegats li aporten forqa
aigua.
El regim del riu Freser, així com el dels dos altres rius principals, és forqa irregular, amb
mhims a final de primavera, a causa sobretot de la fosa de les neus, estiatge forga marcat
segons quins anys i mínim a l'hivern. Coneixem, grhcies a les mesures preses per F.E.C.S.A.,
el regim del riu Freser a la localitat de Daió, és a dir, a uns 9-10 km de les seves fonts. Les
mesures foren enregistrades durant deu anys, del 1928 al 1937. El cabal mitji anual és
en aquest punt de 1885 11s i d'un any a l'altre les variacions no són gaire notables: mínim
de 1090 11s e1 1929 i mhxim de 2774 11s el 1930, xifres que suposarien una irregularitat
de 2,6. Les mitjanes mensuals són les que segueixen:
gener 685 juliol 2355
febrer 645 agost 1240
mar$ 903 setembre 1111
abril 1944 octubre 1591
maig 4793 novembre 1160
juny 5030 desembre 1163
Al grific adjunt (fig. 2) figuren els coeficients mensuals corresponents.
Riu Freser Mbdul: 1, 88 m3/s.

Estació: Daió Irreg.: 2,6
i
G F M A M J J I A S O N D s
Fig. 2. RSgim del riu Freser a l'estació de Daió.
Tot i que aquestes dades no són prou representatives perquk corresponen a un període
de temps massa curt, sembla clar que se'n pot deduir un rkgirn de tipus nival de transició. De
tota manera, el mixirn de juny, el fort mínim estival, etc. l'acosten més cap al tipus nival,
cosa, d'altra banda, ben lbgica tractant-se d'un riu pirinenc en una estació de capgalera.
Les crescudes dels rius són de vegades importants. Solen ésser causades per les tempestes
estiuenques -i llavors són sobtades i breus- o bé per les pluges tardorals- i en aquest cas són
més duradores i alguna vegada catastrbfiques. Heus ací alguns dels cops de riu més quantio-
sos enregistrats al Freser a la mateixa localitat de Daió.
18.000 11s e1 29 d'octubre de 1937

20.000 11s el 21 de novembre de 1926
22.000 11s e1 28 d'abril de 1942
300.000 11s el 18 d'octubre de 1940
La revinguda del 1940 correspon a les darreres i més famoses inundacions, que afectareu
totes les conques fluvials dels Pirineus orientals, del Llobregat al Tec1.
A l'inrevés que a moltes altres contrades pirinenques, a la capgalera de la Vall de Ribes
nn existeixen estanys, car els tipus de roques que la constitueixen no han permks que s'hi
formin cubetes glacials tancades i impermeables. Hi hanomés dues petites basses tempore-
res, l'una al capdamunt de la Coma de Fresers i l'altra (l'Estanyol) sota el Pic de Segre. A les
serres pre-pirinenques, en canvi, apareixen alguns estanyols permanents. Als vessants de la
Serra Cavallera, entre les Noufonts i la Collada Verda, i especialment a l'indret de l'0rri Vell,
1 - Escrites aquestes línies, s'ha produi't -els dies 7 i 8 de novembre de 1982- una espectacular i catas- 1
trbfica revinguda dels rius pirinencs des de les Nogueres al Ter. Dins de la Vall ha afectat especialment els
corrents de la part occidental, sobretot el riu Rigard i els seus afluents, perb també el ria d'Estremera i el
1
riu Núria.
existeixen extenses zones d'aiguamolls on hi ha diversos bassiols i tolls, aixi com dos petits I
I
estanys. L'estany de Can Roca, a 1480 m d'alqada, és alimentat per petits corrents d'aigua i,
per tant, té un nivell molt constant; el del Tarter, a 1590 m, és situat en un petit circ glacial
i el seu volum és forqa fluctuant, ja que Únicament l'alimenten la neu i les aigües que s'es-
corren pels rostos vessants del Puig s'Estela. També hi ha en aquesta zona algunes clotades
reblertes per la vegetació aquitica, que d'estany en conserven només el nom (com l'estany
dels Barbs) perb que alguna gent del país diu que les havia vistes embassades. Cal assenyalar
encara que sota la Portella $Ogassa s'estén l'ampla conca del Pla de la Llagona que, d'acord
amb el seu nom, té l'aspecte d'un antic llac escolat i que alguns mapes la dibuixen inundada,
com si fos un estany temporer; en realitat, només arriben a formar-s'hi, en moments propicis,
dos bassiols insignificants, i ningú no recorda que hagués estat mai plena d'aigua ni en oca-
sions excepcionals. Més endavant, en parlar del relleu carstic, farem mts comentaris sobre
aquest accident, aixi com sobre alguns fenbmens hidrolbgics relacionats.
A part aquesta regió del Taga-Cavallera, existeixen, aixi mateix, una o dues petites
basses a la baga de Fornells, als vessants de la Serra de Montgrony. Assenyalarem que tant en
aquesta zona com a la baga de la S. Cavallera hi ha afloraments extensos d'ampelites siluria-
nes, responsables principals de les abundants sorgkncies d'aigua i dels entollaments que s'hi fan.
Per cloure aquests comentaris sobre les aigües, remarcarem que a la zona meridional de
la Vali existeix una font termal que justifica les instal-lacions, ara abandonades, dels Banys
de Ribes, famosos i molt concorreguts a finals del segle passat i principis de l'actual. L'aigua,
carbonatada mixta sulfatada, brolla a una temperatura variable entre 20 i 3 7 " ~ .
Geomorfologia - La topografia de la Vall de Ribes és molt variada, de manera que no és

pot pas dir -al revés que a d'altres valls pirinenques- que hi predominin determinades for-
mes fisiografiques. A la zona nordoriental abunden els relleus abruptes, afaiqonats en gran
part per l'acció del glaq sobre roques dures (pics escarpats com el de 1'Infern. vessants rocosos
i drets com els nordoccidentals del Balandrau,...). Hi ha aquí dos engorjats notables, exca-
vats en el gneis: les Gorges del Freser i les de Núria. Les primeres són situades entre el Balan-
d r a ~i els Torreneules; tenen una longitud d'uns 4 km i constitueixen una enorme excavació
de més de 1000 metres de profunditat, bé que no gaire tancada. Les Gorges de Núria, per
on s'obre pas el riu d'aquest nom, fan uns 3 km de llargada. No són pas tan profundes
com les del Freser, perb si molt més estretes; alguns trams, com el del Salt del Sastre, són
veritables traus oberts a la roca per on es llancen les aigües fent sallents. Tant en unes gor-
ges com en altres els vessants són tallats per estretes canals i per barrancs de mal passar,
entre els quars sobresurten roquissers asprius, agulles de pedra i grans parets verticals. Hi
ha en conjunt una gran complexitat topografica que resta reflectida en la rica i sovint ben ex-
pressiva toponímia local (Clot del Malinfern, Joquer dels Vultros, Roc de la Malaterra, Cas-
tellcervós, Salt de l'Aigua, Canal Pregona, Canal Fosca, Roc Punxegut, Els Descasadors,...). A
la zona de conflu6ncia del Freser i el Núria, és a dir, d'ambdues gorges, s'aixeca l'accidentada
regió del Roc de Tot-10-Món, de més de 700 metres de desnivell.
Al centre de la Vail, i especialment als voltants de Ribes, hi ha una gran intrusió erupti-
va, constitui'da sobretot per pbrfirs granítics i granodiorítics, que ha donat lloc a alguns
relleus abruptes semblants: Els Coforns. Els Estiradors, etc.
Són també forqa escarpades algunes zones on predominen les calcaries dures. Trobem,
llavors, vessants drets i trencats, crestes rocoses i. sobretot, cingleres, de vegades en forma de
llargues faixes. Aquest tipus de morfologia es presenta especialment al sector meridional de
la comarca, entre Sant Amanq i La Cova (format per terrenys garumnians), i en s6n exemples
A l'esquerra: Vista sobre la vall del Rigard
des de la Serra de Montgrony. Als faldars
soleiis de la muntanya, els pobles de Plano-
les i Planks. Coronant el paisatge, l'ampla
tossa del Puigmal (2909 m). Foto A. Bor-
bonet.
A sota: El cim de Costa Pubilla o de Coma

Ermada (2055 m), de formes arrodonides
com tots els de la Serra de Montgrony. A
primer terme, f avetar de Planoles, bosc de
pi negre (Pinus uncinats) amb avets (Abies
alba). Foto A. Borbonet.
els Cingles de Sant Eloi, Golobran, l'Estret de les Coves, les Lleixes de la Covil, etc. Per con-
tra, no hi ha a la Vall aquells imposants congostos que a les comarques més occidentals
tallen les serres pre-pirinenques; PEstret de les Coves n'és la seva única i ben reduida repre-
sentació. Val a dir que a les parts inferior i mitjana de la vall Estremera abunden, aixi mateix,
els cingles calcaris (en la toponímia local, rocs o roques).
Al costat d'aquestes formes esquerpes hom troba, perb, carenes a penes retallades, cos-
tes suaus i, fins i tot, extensos altiplans. Ja hem parlat dels cims massissos i arrodonits de la
S. de Montgrony, provinents d'una peneplana terciiria després rejovenida. Als faldars d'aques-
ta serralada, i també als de la S. Cavallera, els afloraments d'esquists silurians, més aviat
blans, marquen un nivell intermedi de plans (Plans de Nevi, Plans de Pbrtoles, ...). Al peu del
Puigllanqada s'estenen encara els dilatats Pla #Anyella i Pla de Rus. També a la serralada
axial hi ha grans superfícies d'erosió, representades per llises carenades i grans altiplans. Les
més notables són les que des del Puigmal s'estenen vers l'W fins a vora la Collada de Toses, en
una longitud d'uns 8 Km, formant els coneguts plans de Gorrablanc i de les Salines. A la línia
orografica que va del Balandrau a la Collada Verda hi ha, aixi mateix, grans superfícies d'apla-
nament, com els plans de Batibaumes, de les Basses de Dalt, de les Aranyes, etc.
Els fons de la vall són practicament sempre tancats, de manera que el riberal hi és sum-
mament reduit; rarissimes vegades, com en alguna conflu6ncia de valls, el riberal s'eixampla
una mica per formar superfícies planes, ocupades generalment per prats de dall. A la zona
axial, perb, les capqaleres afaigonades per l'acció de les glaceres, poden ésser relativament
obertes i sovint ofereixen el típic aspecte de valls en U o en cóm. Aquestes altes valls glacials,
de fons suau i cobertes de grasses pastures, constitueixen les típiques comes1 .
L'acció glacial ha performat forqa profundament el relleu de les regions elevades i no són
pas les valls glacials els seus únics testimonis actuals. A les irees de contacte entre roques de
diferent duresa hom pot trobar cubetes de sobreexcavació l'amplitud de les quals, tot i essent
poca, sembla extraordinaria als ulls avesats a encabir-se en l'estretor dels fondaIs; el Pla de
Núria, ara ocupat en part per un embassament, i el Planell de Coma de Vaca (tots dos a la
zona de contacte entre esquists i gneis) en són els exemples més remarcables.
Sovint hom veu també a la zona axial vestigis directes de les grans glaceres quaternaries
que lliscaven per les comes, com són ara els acúmuls morrenics o les roques llepades pel
corrent de gla$. A les parts més altes són freqüents els circs glacials que, si són ben conservats
i presenten forma de clotada tancada, s'anomenen en la toponímia local conques. A aquest
mateix tipus de formes glacials corresponen les anomenades clotes o clotxes del Puigmal. De
vegades hom veu clarament dintre d'un circ glacial gros un altre de més petit (produi't per
una pulsació glacial posterior, menys potent) que llavors rep el nom de reconca. Aixi, tenim
la Conca de les Mulleres i, dintre seu, la Reconca de les Mulleres, la Reconca de les Nou-
fonts, ...
Respecte de les glaceres quaternaries, cal assenyalar que -com ha demostrat recentment
D. SERRAT- a la zona axial de la comarca llur desenvolupament fou molt més gran del que
hom havia imaginat fins ara. Aixi, les llengües glacials que es formaven a les altes comarques
del Freser i de Núria davallaven per les gorges respectives i arribaven a confluir entre elles,
com ho corrobora l'existhncia de restes morrhniques evidents no gaire lluny de Queralbs, a
1170 m d'altitud.
1 - Cal dir que aquest terme també s'aplica a d'altres formes fisiogrifiques que no són prbpiament valls
glacials, perb que tenen en comú amb elles la suavitat del relleu o fatapelment de f herbei.
El modelat glacial és important sobretot a la part nordoriental de la Vall, entre el Puig-
mal i Bastiments. A ponent del Puigmal, on els cims són formats en gran part per extenses
superfícies d'aplanament, existeixen només alguns circs glacials, els quals són, perb, més de-
senvolupats en aquest vessant ribeta, meridional, que no pas al costat cerda corresponent,
orientat al Nord; aquesta aparent paradoxa s'explica per l'acumulació de neu al cantó solell
per efecte del torb que l'escombrava dels altiplans culminals. Actualment hom veu que
a la mateixa zona les congestes més grans i més duradores es formen, analogament i per la
mateixa raó climitica, en aquest costat meridional.
El període tardiglacial, molt fred perb sec, provoca la formació, no solament de petites
glaceres de circ, sinó també de glaceres rocoses que han deixat, en alguns casos, extenses
morrenes al peu de les parets escarpades.
A les serres pre-pirinenques el modelat glacial esta molt menys desenvolupat que a les
serres axials. Hom hi troba, perb, algun petit circ glacial, com el que ha donat lloc a l'estany
del Tarter, al peu del Puig s'Estela.
Més importancia té a tota l'alta muntanya, tant a la serralada axial com als massissos
pre-pirinencs, la morfologia periglacial. Són freqüents els nínxols de nivació (ben evidents,
per exemple, a la Serra Cavallera i als vessants del Taga), les grans colades de gelifluxió (com
les del cap~alde la vall Estremera), el sols poligonals o estriats, etc. S'ha de remarcar que els
fenbmens periglacials són molt actius encara actualment, sobretot part damunt dels 2000 me-
tres d'altura. La solifluxió, la gelifluxió, la criotorbació, etc. són responsables de microrelleus
ben característics, com és ara els vessants esglaonats, els lbbuls soliflui'dals, els bonys herbats,
els obtíols o les microfiguracions superficials.
No cal insistir en l'impacte de la dinamica fluvio-torrencial recent, que ha condicionat
la majoria de les formes de relleu actuals, tot sobreposant-se, en les zones elevades, a les
estructures glacials anteriors.
Un breu comentari mereixen, d'altra banda, els fenbmens chrstics, que prenen una certa
irnportincia a les lrees carbonitiques, tant a la zona meridional, de calcaries devonianes i
garumnianes, com a les intercalacions de calcaries i marbres primaris de la zona axial. Per tot
on dominen els sediments calcinals es dóna, evidentment, una intensa circulació d'aigua
subterranis. BATLLE (1 97 1) calcula que la infiltració de l'aigua al massís devonia del Taga-
Serra Cavallera dóna lloc a un embassament subterrani d'uns 33 Km2, drenat per diverses
fonts que en total proporcionen un cabal de 400 l/s. Algunes d'aquestes fonts constitueixen
exsorgencies notables per la seva abundor, com les Noufonts de Pardines o les Adous
$Abella, aquestes darreres a la Vall de Camprodon. Els massissos occidentals extrems de la
Serra de Montgrony, també devonians i amb una circulació d'aigua superficial quasi nul.la,
són drenats en gran part a través de les famoses Fonts del Llobregat que neixen al vessant
meridional de la serralada, dins la comarca del Bergueda. Tant als vessants obacs de la Serra
Cavallera.com als del sector central de la Serra de Montgrony, I'exist&ncia,sota les calcaries
devonianes, d'esquists silurians impermeables determina una línia de fonts molt constant.
Als terrenys cambrians i ordovicians de la serralada axial hi ha també, sota capes calca-
ries, algunes deus importants, com la Fontnegra, la Font Gran i, sobretot, la coneguda
Fontalba.
Els fenbmens de dissolució de les calcaries han donat lloc a depressions i cavitats, algunes
d'elles ben notables. De les coves i avencs, cal esmentar en primer lloc la Cova de les Encanta-
des (situada a la Costa de les Tutes, a la vall Estremera), de molts centenars de metres de lon-
gitud. Perb n'hi ha encara d'altres de dimensions molt més modestes: les Coves de Rialb,
d'uns 250 m de longitud, la Cova de la Fontseca, de 65 m de llargada i 20 m de desnivell,
l'avenc del Graller, de 35 m de fondaria, tots ells a la zona axial,.... i les Coves de Ribes,
conegudes més que res com a font de llegendes i com a habitacle prehistbric. Cal fer esment
encara del Forat de l'Embut, on desapareixen, a través de dues grans boques, les aigiies que
davallen per la Coma de I'Embut. A la Serra de la Vaca, entre les comes de Vaca i de Fresers,
apareixen extenses clapes de roques carbonatiques on prenen també molt desenvolupament
els fenbmens clrstics; cal remarcar, en aquesta zona, diverses petites dolines i avencs (alguns
de formació ben recent) que es troben a l'indret anomenat les Trumferes.
A les serres pre-pirinenques hi ha també formes ckrstiques interessants, entre les quals
destaca el Pla de la Llagona, situat sota la Portella #Ogassa, entre el massís del Taga i la
Serra Cavallera. Es tracta d'una uvala (depressió closa, poc profunda) d'uns 400 m x 200 m
de dimensions mixirnes, dins la qual existeixen tres engolidors i dos tolls temporers.
Als límits meridionals de la Vall hi ha la important zona cirstica de Montgrony-La Covil,
on s'han format seques garrotxes i rasclers (relleus del tipus del lapiaz) i on es troba l'anome-
nat Forat de Sant Hou, de 75 metres de profunditat.
Sismicitat - Com a informació suplementlria, indicarem que la comarca es troba sotme-

sa -com tots els Pirineus orientals- a una sismicitat forqa acusada. Hi ha certificats nom-
brosos terratrkmols des del segle XII. Els més importants han estat segurament els de la skrie
d'olot, dels anys 1427 i 1428. El dia 2 de febrer d'aquest darrer any hi hagué un moviment
sísmic que assolí el grau IX-X de l'escala de Mercalli i a conseqii&nciadel qual moriren -segons
noticia escrita- gairebé tots els habitants de Queralbs; consta, d'altra banda, que el juny del
1428 I'esglesia de Núria es trobava "quasi disrupta atque destructa".
EL SUBSTRAT
Litologia - Una gran part de la superfície comarcal és constitui'da per terrenys primaris,
sedimentaris i metambrfics, els quals han estat intensament afectats pels moviments orogk-
nics hercinia i alpí; dintre seu hi ha algunes intrusions importants de roques efusives. Només
a la zona meridional extrema apareixen sediments més moderns, cretacis i eocknics.
El mapa adjunt dóna una visió simplificada dels principals tipus de substrat existents
a la Vall. Hom ha volgut que hi ressaltés sobretot la diferkncia entre les arees formades
per roques carbonatiques i els terrenys silicis. Es pot veure que en els tres quarts septen-
trionals del territori tenen una preponderancia notable les roques sedimentaries silícies, dels
períodes cambria i ordovicia. Es tracta, especialment, d'esquists acids, que localment alternen
amb calcosquists. Vers el Sud d'aquesta zona esquistosa -en termes estratigrlfics, vers la part
superior de la drie sedimentaria paleozoica- apareixen, perb, conglomerats i grauwackes de
l'Ordovici9 i, a sobre, llicorelles carbonoses i ampelítiques del Silurii. Els esquists silurians,
relativament tous, s'endevinen en el paisatge pels relleus suaus a qui3 donen lloc (Plans de
Portoles, Plans de Neva,...). Tots aquests tipus de terrenys primaris tenen en comú el seu ori-
gen sedimentari i la seva reacció poc o molt acida, i per aixb els representem sota un mateix
signe, sense destriar-10s entre ells. I encara incloem en aquest grup els esquists carbonífers,
que apareixen tímidament al límit meridional de la comarca, precisament en alguns dels colls
més importants de les serres pre-pirinenques: Coll del Pal, a la Serra Cavallera; Coll de la Bo-
na, Coll del Remoló, Coll de la Creueta i Collada de les Tortes, a la Serra de hlontgrony. Per
contra, i dintre encara dels sediments Acids, representem per separat els terrenys garumnians
o permotriasics constituits per gresos, argiles i conglomerats. Formen una estreta faixa, de
vegades trencada o desdoblada, entre Coll de Jou i Coll Roig. Els seus tons vermellosos i la
seva facil erosió (que condiciona unes formes de relleu particulars) els fan molt visibles en el
paisatge. Fins i tot la toponímia local hi fa referkncia més d'un cop: Serrat Roig, Torrent
Roig, Coll Roig.
Com a substrats silicis particulars, hem representat a part, finalment, les grans clapes de
roques ígnies i metambrfiques, dures, que apareixen dins d'aquesta Area eminentment es-
quistosa. Aquests terrenys poden distribuir-se, sirnplificadament, en dos grans grups: el gneis
(més exactament, ortogneis, originat per metamorfisme d'una roca ígnia) i les efusions vol-
caniques, constitui'des en gran part per pbrfirs granítics i granodiorítics. Ambdós tipus de
roques són essencialment Bcids, perb llur composició forqa variable fa que puntualment
puguin esdevenir un xic basics.
El gneis, que representa el sbcol pre-cambria, apareix a la part nord-oriental de la comar-
ca. Les roques efusives fan diverses intrusions a la zona central, entre Bruguera i Neva, les
dues més extenses de les quals són situades a Ribes de Freser i a la baga de Planoles, respecti-
vament. La considerable duresa d'aquests materials ha fet que s'hi formin relleus rocosos i
sovint molt abruptes; en tenim exerriples en les escarpades gorges de Núria i del Freser, t d a -
des en el gneis, i en els estimballs dels Coforns, esculpits en els pbrfirs.
A l'esquerra: La Coma de Fresers, encap
~ a i a d apel puig de Bastiments (2874 m).
A segon terme i al costat dret de la coma
és ben visible una franja, més clara, de cal-
ciries mambries. Foto A. Borbonet.
Les roques carbonatiques fan una ampla franja, gairebé contínua, al límit meridional de
la comarca. Hi hem distingit tres unitats diferenciades: les calcaries devonianes, de tonali-
tats variades, que formen la part més important de les carenades pre-pirinenques; les calcaries
dures del Garumnil, que solen donar lloc a formes esquerpes, amb grans faixes de cingleres
(Sant Aman~,Sant Eloi, Estret de les Coves, Lleixes de la Covil) i els terrenys eocknics -mar-
gosos, calcaris o gresencs- que constitueixen l'aphndix més meridional de la Vall, al Sud de
l'Estret de les Coves.
No podiem deixar d'assenyalar, d'altra banda, les intercalacions de roques carbonatiques
que apareixen dins la zona axial esquistosa i que són representades per calcaries i dolomies,
sovint poc o molt marmbries per efectes del metamorfisme. Les clapes més extenses d'aques-
tes roques pre-devonianes es troben entre Rialb i la capqalera de la vall Estremera; perb de
fet, i fora de la zona occidental, apareixen un xic pertot, en forma de llargues barres que
destaquen en el paisatge per la seva tonalitat clara i pel carlcter rocós o pedregós del terreny.
En el nostre mapa, perb, no resulta gaire evident que es tracti de faixes contínues, perque
aquests terrenys calcinals sovint són parcialment coberts d'esbaldregalls esquistosos que en
trenquen la continui'tat superficial. Els aflorament de terrenys carbonatics més extensos han
estat dibuixats segons llur forma aproximada; les petites taques, per contra, són representa-
des mitjanqant cercles convencionals que sovint corresponen, fins i tot, a més d'un clap real.
Cal assenyalar, finalment, que hem marcat amb un signe especial les barreges de terrenys
de diferent naturalesa que ocupen grans extensions en algunes zones de les serres pre-pi-
rinenques, i especialment a la baga de Pardines i als Plans de Neva. Es tracta d'un substrat
silici, consistent en esquists silurians impermeables i molt llisquents, sobre el qual s'ha estbs
una gran quantitat d'esbaldregalls provinents de les calcaries devonianes que formen els
nivells superiors dels vessants. Aquestes irees corresponen a terrenys poc inclinats o suau-
ment undulats, humits i de sbls molt fkrtils, coberts d'una vegetació especialment tendra i
exuberant; a part alguns retalls de boscos higrbfds, hom hi troba principalment grassos prats
de pastura i de dall i, escampats ací i alla, claps d'aiguamolls, jonqueres i bassiols.
Les caracteristiques litologiques i morfoestructurals del territori estudiat reforcen fins
a cert punt el criteri que hem adoptat de distingir-hi una zona axial i una zona pre-pirinenca,
separades per una línia que aniria de la Collada de Toses a la Collada Verda seguint en gran
part els cursos transversals del rius Rigard i Segadell. La zona axial així definida, al Nord
d'aquella línia, presenta tres caracteristiques geolbgiques f o r ~ anetes (vegeu FONTBOTE
1949): la preponderancia dels terrenys silicis, i especialment dels esquists, terrenys que for-
men gairebé tots els alts cims; el grau més o menys elevat de metamorfització de tots els
materials; i una estructura tectbnica herciniana relativament simple, amb dos grans anticlinals
separats per un sinclinal poc marcat, estructura que és afectada, perb, per nombroses falies
causades per l'orogknesi alpina. El sector pre-pirinenc presenta caracters parcialment oposats
als de la zona axial: abundancia de terrenys carbonatics, que constitueixen gairebé absoluta-
ment les parts elevades de les serres Cavallera i de Montgrony, és a dir, l'alta muntanya pre-
pirinenca; l'escassa metamorfitzacio dels terrenys primaris; i una estructura herciniana molt
complexa, amb una extraordinaria fragmentació dels materials i una gran importlncia dels
accidents tectbnics alpins.
Els sols - Pel que fa als sbls, no disposem a penes de dades concretes. De manera gene-
ral podem dir només que a l'estatge monta apareixen principalment sbls de la shrie de la terra
bruna medioeuropea, sobre substrat silici, i de la serie de la terra fusca, en terrenys carbona-
tics. A l'alta muntanya axial són molt estesos els rinkers alpins, formats sobre roca silícia i
suport, principalment, de les pastures naturals, així com els sbls pedregosos (litosbls). Les
renzines són típiques dels cims calcaris elevats. La relativa abundancia, a les zones altes, de
mulleres i aiguamolls dóna importancia als diversos tipus de sols torbosos.
Com a fenbmen interessant, cal esmentar els processos de descarbonatació i acidificació
del sbl, que es donen, amb intensitat variable perb amb certa freqühncia, a les serralades pre-
pirinenques. Tant a la Serra Cavallera com en alguns punts de la Serra de Montgrony, hem
constatat l'existhncia de sbls formats sobre roca calcaria els horitzons superiors dels quals
han estat fortament rentats i han esdevingut francament Icids. Aquests processos afecten
sobretot els vessants poc pendents o les petites clotades on la neu s'acumula ficilment i
roman a terra durant molt de temps. És en aquests sbls on apareixen les gemades i atapei'des
pastures del Gentiano-Primuletumintricatae,que assenyalen un inici de descarbonització, i,
si el rentat ediific és intens, els prats francament acidbfds de 1'Endressio-Nardeturn.
EL CLIMA
Estacions meteorologiques - Dintre de la Vall de Ribes han estat installades diverses es-
tacions meteorolbgiques, algunes de les quals fa bastant temps que funcionen i compten, per
tant, amb llargs períodes &observacions. Les dades recollides són suficients per fer-se una
idea bastant bona del clima general i permeten, també, de deduir-ne algunes pautes de varia-
ció dins de la comarca i de constatar alguns fenbmens particulars. Tota manera, la comple-
xitat fisiogrifica de la Vall, amb grans diferencies d'altitud i, evidentment, amb nombroses
situacions climatiques diferenciades, exigiria, per conbixer bé les variacions altitudinals i ls-
cals de la meteorologia, una xarxa d'estacionsmolt més completa.
D'estacions enregistradores -si més no en alguna $poca de la seva histbria- de dades de
temperatura i de pluviositat, n'hi ha tres; Ribes de Freser (920 m s.m.), que entri en funcio-
nament parcial l'any 1916 i que, amb poques interrupcions, ha anat recollint dades fins a
l'actualitat; Daió de Dalt (oficialment Freser Superior, 1419 m s.m.), que s'instal.18, l'any
1921 i que ha funcionat forqa irregularment, i Núria (1964 m s.m.), que comenqa ja a recollir
alguna dada escadussera l'any 1908, perb que ha anat fent observacions de manera molt
discontinua. A aquestes estacions s'han d'afegir diverses instal.lacions pluviometriques.
Aquelles de les quals hem emprat dades són: Presa del Freser (1654 m s.m.), que recull dades
des de l'any 1942, Fornells de la Muntanya (1300 m s.m.?), que aplegi una breu sCrie d'ob-
servacions entre els anys 1928 i 1938, i tres pluvibmetres totalitzadors, instal.lats per
F.E.C.S.A. per primer cop l'any 1929 (bé que no comenqaren a fer-se servir fins el 1932), a
altituds compreses entre 2020 m i 2300 m s.m. (al principi, 2550 m).
Les discontinui'tats en les observacions són, en algun cas, molt notables, i aixb pot difi-
cultar o fer imp'ossiblesels calculs de mitjanes. Cal tenir en compte, d'altra banda, que, a
causa de defectes de funcionament o d'errors d'observació, les dades proporcionades per
aquestes estacions no sempre són prou exactes. De vegades l'anomalia resulta evident, perb
més sovint apareixen dades simplement sospitoses que hom no sap si prendre en compte o
deixar-les de banda.
D'alguns d'aquests observatoris, i especialment de Ribes de Freser, n'han estat ja publi-
cades dades climatolbgiques, elaborades a partir de sCries més o menys llargues. Per la nostra
part, hem recollit tantes dades com hem pogut de totes les estacions esmentades i hi hem
aplicat els cilculs matemitics pertinents, els resultats dels quals especificarem a continuació.
Hem elaborat, també, les dades de pluviositat d'algunes estacions que es troben fora de la
comarca perb qui hi són prou properes per servir de necessaris punts de comparació: La Moli-
na, Puigcerdi, Campdevhnol i Camprodon.
Temperatures - Pel que fa a les temperatures, als quadres adjunts donem les mitjanes
mensuals i anuals calculades per a les tres estacions comarcals, així com les temperatures
extremes més importants.
S'ha d'entendre que totes les xifres són expressades en graus centígrads.
Ribes.de Freser (920 m s.m.)
temp. mitjana mitjana mix. mín.

mitjana mk. mín. abs. abs.
gener
febrer
marq
abril
maig
juny
juliol
agost
setembre
octubre
novembre
desembre
ANY 9.9
Daio de Dalt (14 19 m s.m.)

mitjana mPx. mín. abs. abs.
gener
febrer
marG
abril
maig
juny
juliol
agost
setembre
octubre
novembre
desembre
ANY 9.5
Núria (1964 m s.m.)

mitjana max. mín. abs. abs.
gener
febrer
marg
abril
maig
juny
juliol
agost
setembre
octubre
novembre
desembre
ANY 4.5 8.7 0.4 34 -24
A la figura 3 són representades les corbes anuals de temperatura corresponents a Ribes

de Freser i a Núria, respectivament.
RIBES D E FRESER (920 m s.m.1
Fig. 3. Rkgim de temperatures a les zstacions de Ribes de Freser i %ria. Hi s6n representades les mitjanes
de les mhimes, les mitjanes de les mínimes i les mitjanes de les mitjanes; en l i n i ~ continues
s les da-
des mensuals, i en línies discontinues les anuals.
En el cas de Ribes de Freser, per fer els cdculs hom ha utilitzat dades dels períodes
d'anys 1930-35, 1937-47 i 1956-74. Les xifres obtingudes són molt semblants a les que do-
nen tant XERCAVINS com PANAREDA i NUET. Per a Daió de Dalt les observacions em-
prades corresponen als anys 1937-47 i 1956-74;i per aNúria, al període 1850-74. En tots dos
casos els nostres resultats s'acosten molt als trobats per XERCAVINS.
A i'esquerra: NÚria (1964 m). Darrere el
santuari s'obre la Coma de Finestreules.
Foto R.M. ll.fasalles.
A sota: El massís del Puigmal (2909

des del Coll de Noucreus, amb el clot
NÚria entremig. Foto A. Borbonet.
Cal assenyalar que en els casos de Ribes de Freser i de Daió de Dalt manquen les
observacions del febrer de 1956, extremadament fred, i, per tant, les mínimes absolutes
enregistrades (-1 3" i - 15", respectivament) no són homologables a la de Núria (-24"), que
correspon precisament a aquell any. Per fer-se carrec del fred extraordinari d'aquell més de
febrer, heus ací les temperatures mitjanes i extremes enregistrades a Núria:
temp. mitjana mitjana max. abs. mín. abs.

mitjana mhs. mins.
Com a punt de comparació, per valorar les xifres comarcals, vegeu les mitjanes anuals
d'altres estacions, la majoria d'elles pirinenques (indiquem la font d'on les hem extret):
Olot (440 m) 12.7 (PAYAREDA i NUET)

Vic (496 m) 12.3 (PANAREDA i NUET)
Fígols (1 154 m) 11.2 (PANAREDA i NUET)
Puigcerda (1 190 m) 10.2 (PmAREDA i KUET)
Viella,(93 1 m) 9.7 (PANAREDA i NUET)
Les Escaldes (1 158 m) 9.4 (PANAREDA i NUET)
Cabdella (1420 m) 9.1 (PANAREDA i W E T )
Engolasters (1640 m) 7.7 (Geografia de Catalunya)
Montlluís (1600 m) 6 (M. GARNIER)
Ransol (1745 m) 5.5 (Geografia de Catalunya)
E. de Sant Maurici (1890 m) 4.4 (PANAREDA i NUET)
Estany Gento (2035 m) 3.4 (PANAREDA i NUET)
Quant a i'oscil.laci6 tbrmica anual, resulta de 16.5" a Ribes de Freser, 13.5" a Daió de
Dalt i 14.3" a Nuria. A la figura 4 hem representat la variació anual de I'amplitud tkrmica a
Núria i a Ribes de Freser.
-
-
RIBES DE FRESER
NURIA
Fig. 4. Variació de l'oscil.laci6 termometrica durant l'any a les estacions de Ribes de Freser i NÚria.
El gradient de disminució de la temperatura amb i'altitud, entre Ribes i Núria és per

terme mitjl de 0.53"/100 m, valor que es mou entre els 0.64"/100 m del mes de juliol i els
0.32"/100 m del mes de gener.
La comparació de les dades termomttriques relatives a Ribes de Freser, Daió de Dalt i
Núria és molt .il.lustrativa quant a les diferents condicions locals en qut es troben aquestes
estaciuns. La primera cosa que crida I'atenció és la prdctica coincidtncia entre les mitjanes
anuals de Ribes i de Daió (9.9" i 9S0, respectivament) malgrat el desnivell de 500 metres
d'alqada entre una localitat i l'altra. La mitjana de les mhimes és sensiblement més baixa a
Daió, perd la mitjana de les mínimes hi és, en canvi, més elevada. Si comparem les mitjanes
mensuals, remarcarem que a Ribes les mitjanes de les mínimes són clarament més baixes
durant tot I'any llevat del període comprts entre abril i agost, cosa que no passa, perb, amb
les mínimes absolutes, que es porten poca difertncia entre una estació il'altra. Les mitjanes de
les maximes són, en canvi, f o r ~ més
a altes a Ribes, tret dels mesos hivernals (novembre-febrer)
en quc? la distancia és molt petita. 1 tot aixb esth d'acord, evidentment, amb una oscil.laci6
tkrmica anual molt més forta a Ribes que a Daió de Dalt. Aquests fets s'expliquen per la
situació topogrifica d'una localitat i l'altra. Ribes de Freser és situat en un fondal molt tancat
i, des del punt de vista climdtic, sotmes a un efecte de cubeta. Durant l'hivern la insolació hi
és mínima i s'hi deixen sentir sovint els efectes de la inversió ttrmica o dels corrents freds
que circulen pel fons de vall; a l'estiu, per contra, pot haver-hi un fort escalfament diürn
(observeu que les temperatures mdximes absolutes hi són molt més elevades que a Daió).
Aixb fa que el clima de Ribes presenti unes característiques més extremes del que fora nor-
mal, Altres estacions, no comarcals perb relativament properes, on es donen així mateix uns
contrastos ttrmics molt acusats, amb miximes estivals altes i mínimes d'hivern molt baixes,
són la Farga de Bebié i la Seu #Urgell, runa en un fons de vall estret i I'altra en una cubeta
molt tancada.
L'estació de Daió de Dalt, en contraposició a Ribes, és situadaenun coster elevat, molt
ben exposat a migjorn i forqa protegit per les masses muntanyoses circumdants. La insolació
hi és molt bona i el lloc resta sostret, d'altra banda, a les influtncies extremoses que afecten
els fons de vall. Els contrastos de temperatura hi queden, per tant, molt atenuats. Pot dir-se,
doncs, que la estació de Daió de Dalt és sotmesa a un microclima excepcionalment calent.
Quant a Núria, a considerable altitud perd posada al fons d'una concavitat bastant closa,
hom remarcari principalment els nivells extrems a quk poden arribar les temperatures
absolutes; segons les dades que possei'm, hi ha un salt de 58" entre la temperatura més alta
(4-34") i la més baixa (-24").
Precipitacions - Passant a considerar ara la pluviositat, heus ací les precipitacions anuals
mitjanes corresponents a les estacions pluviomttriques situades dins la Vall:
Ribes de Freser (920 m s.m.) 987.17 mm

Fornells de la Muntanya (-- 1300 m s.m.) 1068.59 mm
Daió de Dalt (1419 m s.m.) 1119.01 mm
Presa del Freser (1654 m s.m.) 1140.89 mm
Núria (1964 m s.m.) 1043.62 mm
Per fer aquests cdculs hem utilitzar, en conjunt, dades corresponents als períodes
d'anys següents: Ribes de Freser, 1916-47 i 1956-74; Fornells, 1927-28 i 1930-38; Daió de
Dalt, 1936, 1939-47 i 1956-74; Presa del Freser, 1942-47 i 1956-74;Núria, 1908-10, 1912-
15, 1929-36, 1950-61 i 1966-70. Val a dir que en el cas de Núria les stries són molt incom-
pletes, de manera, per exemple, que per als mesos de febrer i marq només disposem de set
anys d'observacions, mentre que per a I'agost n'hi ha vint-i-set.
Les xifres de les darreres quatre localitats han estat calculades fent la correcció de les
dades amb Ribes de Freser, que és l'estació que té una strie més llarga d'observacions pluvio-
mttriques. Les quantitats que hem trobat nosaltres no són pas gaire diferents de les calcula-
des per altres autors; les difertncies més grans es troben en la pluviositat de Daió de Dalt
(que XERCAVINS avalua en 1289.3 mm) i en la de Ribes de Freser (que segons PANARE-
DA i NUET seria de 1011.4 mm). XERCAVINS assenyala, a més, per a Queralbs (1275 m
s.m) una pluviositat anual de 1015.9 mm.
Farem notar que la pluviositat calculada per a Núria resulta anormalment baixa, perd
aixb es pot atribuir, potser, a un defecte en les observacions. De fet, als llocs alts sempre hi
ha el problema de les nevades, que poden esquivar facilment els aparells de recollida (bé que
de vegades hi penetren en excés) i que, a més, resulten difícils de mesurar.
Pel que fa a la mitjana dels dies de precipitació, les xifres tiedui'bles de les dades exis-
tents sembla que no lliguen gaire i, d'altra banda, els nostres cdculs no s'ajusten pas sempre
als que han fet altres autors. Vegeu els valors que resulten per a algunes d'aquelles estacions:
Ribes de Freser 100.4 dies de prec./any

Daió de Dalt 103.4 dies de prec./any
Núria 85.3 dies de prec./any
XERCAVINS dóna per a Daió una mitjana de dies de pluja de 117.7 i calcula encara
per a la Presa del Freser el valor de 87 dies de precipitació per any. Sembla evident que tant
aquesta darrera xifra com la de Núria (que segons XERCAVINS fóra 83.5) són anormalment
baixes.
La mitjana de dies de neu per any seria, segons els nostres cilculs, de 29.6 a Núria, 12.7
a Daió de Dalt i 8.8 a Ribes de Freser. No sabem, perb, si són dades prou fiables. L'aprecia-
ció dels dies de neu ja se sap que sol resultar problemltica; en llocs molt propers observadors
diferents donen sovint valors bastants discordants (segurament per confusió entre neu seca i
barreja de neu i aigua, entre precipitació de neu i neu a terra i entre neu i rufa). Per exemple,
la xifra que resulta per a Camprodon, estació f o r ~ aequivalent a la de Ribes quant a altitud i
a clima, és de 16.5 dies de neu per any. fis evident que posada al costat de les xifres de Ribes
i de Daió resulta sorprenent; i hom ja no sap si la de Ribes és baixa o la de Camprodon massa
alta o totes dues inexactes.
De les dades sobre quantitat de neu a terra no val la pena ni de parlar-ne, perque són
molt escasses i molt insegures.
Com hem dit més amunt, disposem també de les dades subministrades per tres pluvib-
metres totalitzadors instaldats a la capgalera de la conca del riu Freser. Aquests aparells foren
plantats per F.E.C.S.A. el setembre de l'any 1929 i, després d'un període de prova, hom
comengi a fer-ne lectures a partir del juliol de 1932. De primer eren situats, un vora les
Fonts del Freser, a 2550 m d'altura, un altre al capdamunt de Coma de Vaca, a 2520 m, i el
tercer tocant al Planell de Coma de Vaca, a 2020 m d'altitud. Aquest darrer aparell no ha
canviat d'emplagament, perb els dos primers van ésser col.locats més tard en nous indrets: el
de Fonts del Freser molt més avall de la Coma de Fresers, a uns 2250 metres d'al~ada,i el de
Coma de Vaca també aigües avall &aquesta coma, a uns 2300 m. En general les lectures s'han
anat fent en períodes aproximats d'un any o, més rarament, de tres mesos i nou mesos,
alternadament. El seu funcionament ha estat molt irregular, a causa de diversos contratemps:
avaries, desaparicions, manipulacions per part de gent irresponsable, ... A aquests inconve-
nients cal afegir que la presa de dades no sempre ha estat correcta (en algun cas el pretes
observador ha repetit exactament les dades d'un any anterior) i que -com passa sovint- la
recollida de neu per l'aparell pot resultar bastant falsejada. Els valors que n'hem calculat
-tot i les precaucions preses- s'han de considerar, per tant, únicament aproximats. Tota
manera, els diversos assajos de cdcul que hem fet (uns més acurats o més restrictius que
altres) no difereixen pas dristicament; com a mkúm hem trobat diferencies de 88 mmlany.
Hem utilitzat dades dels períodes 14.7.1932 a 30.9.1934 i 19.7.1936 a 20.8.1976. Fent
jugar totes les dades possibles -per6 exceptuant, no solament les que són declaradament
falses (per manipulació del pluvibmetre, avaria, etc.), sinó també les que semblen simplement
sospitoses- i corregint els chlculs amb l'estació de Ribes de Freser, hem obtingut els següents
valors de precipitacib mitjana anual:
Planell de Coma de Vaca (2020 m s.m.) 1352 mm

Coma de Vaca (2300 m s.m.) 1198.5 mm
Coma de Fresers (2250 m s.m.) 1154.9 mm
Per poder sospesar adequadament les xifres de pluviositat que hem anat especificant, cal
disposar, d'entrada, de punts de comparació. Per aixb donem a continuació les quantitats de
precipitacib corresponents a d'altres estacions pirinenques o a localitats no massa allunyades
de la serralada. Separem, primer -pel seu interks més especial- les estacions que es troben al
voltant de la Vall, i després hi afegim totes les altres, per ordre creixent de volum de pluja.
Quan els cdculs no són nostres, indiquem, entre parbntesis, l'autor o la font d'on els hem
recollit.
Camprodon (950 m) 1107.2 mm; 1156.6 mm (PANAREDA i NUET)

Campdevinol(738 m) 982.5 mm
La Molina (17 11 m) 1197.9 mm
Puigcerdh (1 190 m) 704.3 mm; 788.2 mm (PANAREDA i NUET)
La Seu d'Urgell(690 m) 626 mm (Geografia de Catalunya)

Esterri #Aneu (948 m) 691 mm (Geografia de Catalunya)
Vic (496 m) 703.8 mm (PANAREDA i NUET); 642 mm (Geo-
grafia de Catalunya)
Llavorsí (8 15 m) 7 19.1 mm (PANAREDA i NUET)
Tavascan (1 116 m) 742 mm (Geografia de Catalunya)
St. Martí del Canigó (1030 m) 813.8 mm (Geografia de Catalunya)
Les Escaldes (1 158 m) 883 mm (Geografia de Catalunya)
Viella (93 1 m) 918.9 mm (PANAREDA iNUET); 873 mm (Geo-
Olot (440 m) 1029.5 mm (PANAREDA i NUET)
Ransol (1745 m) 1043 rnrn (Geografia de Catalunya)
Molló (1 180 m) 1043.1 mm (XERCAVINS)
Prats de Molló (750 m) 1146.1 mm (Geografia de Catalunya)
Port de.la Bonaigua (2070 m) 1163 mm (Geografia de Catalunya)
Gavarnia (1 357 m) 1222 mm (SORRE)
Cabdella (1420 m) 1263.3 mm (PANAREDA i NUET); 1131 mm
(Geografia de Catalunya) '
Estany Gento (2035 m) 1308 mm (PANAREDA i NUET); 1275 mm (Geo-
L'Hospitalet de l'Arieja (1430 m) 1320 mm (PANAREDA i ROCA)
Beget (1000 m) 1427 mm (Geografia de Catalunya)
Estany de St. Maurici (1890 m) 1482.1 mm (PANAREDA i NUET)
Saurat (950 m) 1722 mm (SORRE)
Si es posen les dades comarcals de pluviositat al costat de les d'aquesta relació, hom pot
intentar ja de fer conjectures i de treure'n algunes conclusions generals. S'observa, per exem-
ple, que a la Vail de Ribes la pluviositat és relativament alta fins i tot a les localitats menys
elevades. Aixb s'ha de relacionar amb la situació de la comarca al vessant meridional dels
Pirineus orientas i al Sud de la línia orogrlfica Cadi-Canigó, la qual cosa fa que rebi la in-
fluencia dels corrents humits provinents de la Mediterrlnia, responsables del mlxim pluvio-
metric que es dóna a la Catalunya nordoriental. En contrast amb l'alta pluviositat de l'estatge
montl, els valors pluviomi3trics de les localitats alpines comarcals no semblen gaire impor-
tants. Aquests fets es contraposen amb els que hom observa a moltes comarques pirinenques
més occidentals, on les baixes v d s solen ésser poc plujoses, mentre que els cims reben grans
quantitats de precipitacions; remarqueu, per exemple, l'escassa pluviositat de Llavorsí i
#Esterri #Aneu, al costat de l'abundlncia de pluges del Port de la Bonaigua i de l'Estany de
St. Maurici.
S'ha de tenir en compte, tota manera, que la mitjana pluviometrica no és pas prou
significativa per ella sola com a condicionant de la vida vegetal i del paisatge d'una zona
concreta. Les correccions més importants que cal introduir-hi són la distribució de la pluja al
llarg de l'any i la irregularitat de les precipitacions d'un any a l'altre.
Pel que fa a la distribució anual de precipitacions, heus ací les dades que hem obtingut:
Ribes de Freser (920 m s.m.)
i
desembre marq 67.23 mm
gener
69'0 mm
33.19 mm
150.3 mm
abril 253.9 mm
15.2 o/'
febrer . 48.11 mm maig 107.85 mm
i i
juny 123.33 mm setembre
322 mm 98'85 mm 260.2 mm
juliol 101.48 mrn octubre
32.6 % mm 26.4 01'
agost 97.18 mm novembre 81.27 mm
Fornells de la Muntanya (- 1300 m s.m.)
i
desembre 78.18 mm marq 69.07 mm
193.5 mm 282.5 mrn
gener abril 78.02 mm
febrer 72.59 mm maig 26.4 /o'
134.48 mm
juny 112.12 mm 296.1 mm setembre 108.16 mm

juliol octubre 296.5 mm
Dui6 de Dalt (14 19 m s.m.)
desembre mar$ 83.01 mm
301.6 mm
gener abril 90.28 mm
26.9 OIÓ
febrer 58.19 mm maig 128.36 mm
1
i
juny setembre 107.95 mm
127'88 mm 343.8 mm 296.3 mm
juliol 111.57 m m octubre 94.52 mm 26.5 o/o
agost 104.40 mm \ 30.7 /o'
novembre 93.85 mm
Presa del Freser (1654 m s.m.)

desembre 92.35 mm mar$ 85.94 mm
193 mm 317.5 mm
gener 45.95 mm abril
16.9 /o'

302.7 mm
juliol octubre
desembre mar$ 64.17 mm

252.4 mm
gener 43.44 mm abril 61.48 mm
17.6 /o' 24.2 /o'
I
295.3 mm
juliol octubre
Hom observa que a totes les estacions es dóna un m b i m de pluviositat aproximadament

entre maig i octubre i un mínim molt fort els mesos de gener i febrer. El m k i m se sol con-
cretar, perb, en el període maig-juny, i en alguns casos (sobretot a Ribes de Freser, Fornells i
Núria) apareix un clar descens de la pluviositat al pic de Vestiu. A la mateixa taula indi-
quem també la suma de precipitacions per a cada estació de l'any (considerant com a hivern
els mesos de desembre, gener i febrer, com a primavera, els de mar$, abril i maig, etc.) i els
tants per cent corresponents respecte a la pluviositat anual. A la figura 5 hom dóna una repre-
sentació d'aquestes dades, afegint-hi les equivalents de l'estació de ia Molina (Cerdanya). La
figura 6 representa amb més detall la variació anual de les precipitacions a les estacions de la
Presa del Freser, Fornells i La Molina (vegeu també, més endavant, els diagrames ombrotkr-
mics d'altres localitats).
Les pluges estiuenques solen caure en forma de tempestes, de vegades molt aparatoses,
provocades per núvols de convecció formats durant el dia; de manera que en aquesta Bpoca
és freqüent que a un mati sec i assolellat succeeixi una tarda tempestuosa. Segons XERCA-
VINS, la mitjana anual de dies de tempesta seria d'11.8 a Ribes de Freser. A principis de
primavera, en canvi-i en part també a la tardor -tenen importancia les precipitacions calmes
i persistents, ocasionades pels llevants. Aquests vents plujosos provinents de la Mediterrania,
resten sovint aturats per la serralada axial sense poder passar als vessants del Nord; no és rar,
RIBES DE FRESER FORNELLS DE LA MUNTANYA
(920rn s.rn.) ( - 1300 rn s.rn.)
30O P h k E T H
DAIO DE DALT (1419rn s.rn.)

'30O P E T H
FRESER (presa) (1654m s.m.)
NÚRIA (1964rn s.rn.)' LA MOLINA (1711 r n s.rn.)
I' o P E T H Oi P E T H i
Fig. 5. Rigim pluviom&tric estacional a cinc localitats de la comarca i a La Molina (Cerdanya).
FRESER (presa) (1654 m s.m.) FORNELLS DE LA MUNTANYA
1140.7 mm. [I8-21] (- 1300 m s.m.)
1068,6 mm [9- 1 11
LA MOLINA (171 1 m s.m.)

1 197,9 rnrn [25-291
Fig. 6 . Variació anual de les precipitacions a les esta-

cions de la Presa del Freser, Fornells de la
Muntany a i La Molina.
per exemple, que la pluja regui durant molts dies seguits la Vall de Ribes mentre a la propera
Cerdanya el cel es manté gairebé ser&.
Pel que fa a la intensitat de les precipitacions, heus ü c i algunes de les quantitats mlximes
d'aigua recollides en 24 hores:
Ribes de Freser
210 mm el 18 d'octubre de 1940
136 mm el 23 de setembre de 1971
131 mm el 17 d'agost de 1921
125 mm el 25 de setembre de 1965
120 mm el 29 d'agost de 1946 i el 12 de setembre de 1967
110 rnm el 12 d'octubre de 1970
105 mm el 28 de setembre de 1942 i el 23 de juny de 1963
Daio de Dalt
I Hom pot veure que les pluges més intenses cauen sobretot a la tardor o a fmals d'estiu, i
aquest és un tret climitic típic més aviat de la terra baixa mediterrinia propera.
La irregularitat de la pluja d'un any a l'altre és foqa acusada. Per donar-ne una idea,
especifiquem a continuació algunes de les xifres més extremes de pluviositat anual, enregis-
trades, durant els períodes d'observació de qub disposem, a diverses estacions de la comarca
o a localitats molt properes. Indiquem, entre parentesis, els anys a que corresponen.
Ribes de Freser
639.1 mm (1929)
685 mm (1945)
Daió de Dalt
727 mm (1945)
Campdevanol
653.6 mm (1908)
688.9 mm (1958)
La Molina
730.8 mm (1934)
A la figura 7 són representades les quantitats de precipitació recollides a Ribes de Freser

RIBES D E FRESER (920 rn s rn.)
Fig. 7. La pluviositat anual a Ribes de Freser des de l'any 1918 al 1974. La línia discontinua correspon al
valor mitji de les precipitacions.
en 39 anys diferents, amb la qual cosa hom podri fer-se més carrec d'aquesta irregularitat. A
l'hora de valorar-la, cal tenir en compte que les expressions mínimes d'un factor són sovint
les més decisives per a la vida vegetal.
La comparació entre elles de les diverses estacions pluviomhtriques de la Vall hauria de
permetre, tebricament, de deduir-ne la variació de les precipitacions amb l'altitud. La figura 8
Fig. 8. Variació de les precipitacions amb l'altitud. A l'eix de les abscisses, altitud sobre el mar; al de les
ordenades, pluviositat anual. R - Ribes de Freser. Fp - Presa del Freser. N - NÚria. B - Planell
de Coma de Vaca CV - Coma de Vaca.
representa un resum d'aquesta comparació. Tota manera, no estem pas segurs que la pauta
que se'n dedueix sigui prou vidida. Hom veu que hi ha un augment bastant regular de les
pluges amb l'altura, almenys entre les cotes de Ribes de Freser (920 m) i del Planell de Coma
de Vaca (2020 m); part damunt d'aquesta alqiria, les precipitacions sofreixen -sembla- una
minva ben-acusada, go que podria correspondre a un fenomen real, perd que també podria
ésser efecte d'un falsejament de les mesures obtingudes dels pluvibmetres totalitzadors. D'al-
tra banda, tampoc no ens atreveriem a dir que fos fidedigne el valor pluviometric de Núria,
sorprenentment baix. Un repis a les shries de dades d'aquesta estació (de funcionament molt
irregular) porta a la sospita que hi pot haver més d'una inexactitud. Tota manera, tampoc no
fóra estrany que la cubeta de Núria, molt reclosa entre masses muntanyoses, fos relativament
poc accessible a determinats corrents plujosos.
Integració termopluviomktrica - No cal dir que ni la pluviositat tota sola ni la tempera-
tura presa isoladament són elements suficients per a definir el clima d'un lloc. Les caracterís-
tiques de Sestat del temps no depenen tant de cadascun dels factors per separat com de la
integració de tots ells. Hem de convenir, tota manera, que la temperatura i la pluviositat són
factors de primer ordre, qo que explica que hom hagi fet diversos intents de tipificar el clima
prenent en consideració bisicament la combinació d'aquests dos parimetres. Els diagrames
ombrot&rmicsde BAGNOULS i GAUSSEN són un dels sistemes de valoració sintetica del
clima més útils i cada cop més emprats. No insistirem ni en la concepció tebrica d'aquests
diagrames ni en la forma de presentar-10s usualment, car suposem que el lector n'esta prou al
corrent.
A la figura 9 podeu veure els diagrames ombrot6rmics corresponents a Ribes de Freser,
Daió de Dalt i Núria. Hom comprova que a cap d'aquestes localitats no existeix un període
sec; totes tres presenten, ben al contrari, un període hiperhumit que compren els mesos de
maig i juny i que, en el cas de Daió de Dalt, s'estén a tot l'estiu. Aixo no vol dir, és clar, que
RIBES DE FRESER (920 m s.m.) DAIO DE DALT (141 9 m s.m.)
1O0 [30-341 987,l mm [46-491 9.5' [22-271 1119 mm [24-271
NURIA (1964 rn s.rn.) Fig. 9. Diagrames ombrot&rmics de Ribes de Freser,

4.5" (17-21] 1.043,6 mm[6-271 DaiÓ de Dalt i NÚria. Sota el nom de l'estació
hom indica els valors mitjans anuals de la tem-
peratura i de la pluviositat; entre clauditors,
16.8 el nombre de mensualitats de les quals s'han
29 utilitzat dades per fer els ciiculs correspo-
nents. A l'esquerra i a dalt, la mitjana de les
temperatures miximes del mes més caid i la
mixima absoluta enregistrada; a baix, la mit-
jana de les mínimes del mes més fred i la mí-
nima absoluta. Els mesos que tenen la mitjana
de les mínimes inferior a ' 0 C són indicats,
sobre l'eix de les abscisses, amb un espai n e
gre; l'espai ratllat correspon als mesos en qu8
la mínima absoluta es troba per sota del punt
de congelació. A la grifica, la zona ratllada
-6.4 correspon als períodes humits; la zona negra,
-24 al període hiperhumit.
la irregularitat climitica no comporti que en alguns anys de poca precipitació puguin donar-
se períodes de secada poc o molt importants. De fet, no són rares les situacions de sequera en
diversos moments de l'any, perb especialment al pic de l'estiu (juliol-agost) o al trinsit
hivern-primavera (febrer-mar$). Les figures 10 i 11 mostren, per a les estacions de Ribes i de
DaiÓ de Dalt, els diagrames ombrotkrmics de set anys diferents i il-lustren bastant bé les
oscil.lacions del clima general.
Neu i calamarsa - En relació amb les precipitacions, és molt important a les zones d'alta
muntanya tot alib que fa referencia a la neu: freqükncia de les nevades, quantitat de neu a
terra i durada de les congestes. Desgraciadament, sobre aquests aspectes, o bé no hi ha dades
o les que existeixen són practicament inutilitzables. Hom pot indicar únicament alguns fets
d'índole molt general. Més amunt hem donat ja l'avaluació aproximada dels dies de neu a les
estacions comarcals. D'aquestes xifres hom pot deduir que les nevades no són pas fenbmens
gens rars, nl tan sols a les parts inferiors de la Vall, bé que hi poden ésser molt irregulars. La
impressió que hom recull entre la gent de la comarca és que les nevades a baixa altitud són
actualment molt més escasses que no pas fa cinquanta O seixanta anys; tota manera, en
44
RIBES DE FRESER (920 m s.m.) RIBES DE FRESER (920 m s.m.)

Any 1930 Anv 1931
9.2" (- 0,8O)
1303.6 mm (+316,5 mm, + 32%)
RIBES DE FRESER (920 m s.m.) RIBES DE FRESER (920 m S.m.)

Any 1932 Any 1940
8,3" (- 1,7") 7 , 7 O (-2,3O)
1209,9 mm (+222,8 mm.+22.6 %) 1 144 mm (+156,9 mm +15.9 %)
RIBES DE FRESER (920 rn s.rn.) RIBES DE FRESER (920 rn s.m.)
Any 1945 Any 1961
1 1,1° (+1,1°) 1 1,8O (+1,8")
685 rnrn (- 302.1 rnrn, - 30.6 %) 773 rnrn (-214.1 rnrn, -21,7 %)
RIBES DE FRESER (920 rn s.rn.)

Any 1972
9.7" (- 0.3")
1406 rnrn (i-418.9 mrn, +42,4%)
Fig. 10. Diagrames ombrotermics de Ribes de Freser

corresponents a diversos anys. Al costat de
la xifra de temperatura mitjana hom as-
senyala, entre parcintesis, La desviació respec-
te a la mitjana anual estindard; semblant-
ment, a continuació del valor pluviomitric
hom fa constar les diferencies absoluta i re-
lativa respecte a la mitjana anual de Les p r e
cipitacions. Les irees puntejades correspcr
nen als períodes irids. La resta de la simbolo-
gia, com a la figura 9.
DAIO DE DALT (141 9 rn s.rn.)
Any 1940
1Oo (+0,5")
131 2,4 rnrn (+I 93,4 rnrn, +17,3%) DAIO DE DALT (141 9 rn s.rn.)
Any 1944
9,6O (+0,1 O )
830 rnrn (- 289 rnrn. - 25,8 %)
DAIO DE DALT (1419 rn s.rn.)

Anv 1945 DAIO DE DALT (141 9 rn s.rn.)
10,'7 (+1 ,2O) Any 1961
727 rnrn (- 392 rnrn. - 35 %) 799 rnrn (- 320 rnrn. - 28.6 %)
DAIO DE DALT (1 41 9 rn s.rn.)
DAIO DE DALT (1 41 9 rn s.rn.) Any 1971
Any 1963 9.4O (-0.1 O)
141 8 rnrn (+299 rnrn. +26,7%) 1255 rnrn (+I36 rnrn, + 12.1 %)
DAIO DE DALT (1 41 9 rn s.rn.)

Any 1972
+
1641 rnrn (+522 rnrn. 46.6 56)
20.1
26
Fig. 11. Diagrames ombrot6rmics de Dai6 de Dalt

corresponents a diferents anys. Per a llur in-
terpretació, vegeu la figura 10.
climatologia resulta perillós de fiar-se d'opinions no avalades per dades concretes i sistemiti-
ques.
A l'alta muntanya la neu és constant durant l'estació freda. De manera general hom pot
dir, perb, que, essent l'hivern una Bpoca de mínim de precipitacions, les nevades no resulten
pas ni segures ni freqüents. A finals de tardor les situacions ciimatiques que donen lloc a pre-
cipitacions abundants depenen sobretot del pas de masses d'aire poc fredes, que difícilment
deixen caure grans nevades; en canvi, les pertorbacions que duen neu solen provenir del NW
i arriben a la comarca ja molt atenuades. De manera, que és corrent que en comenqar l'hi-
vern els cims no siguin encara coberts d'una capa de neu uniforme i abundosa. A partir de les
darreries de gener, perb, la situació sol canviar, i les nevades, portades per vents de compo-
nent E, esdevenen importants. A finals d'hivern i a principis de primavera la neu sol atknyer
gruixos considerables, si més no a les zones elevades. Aquesta neu s'acongesta després als
clots i, escombrada pel torb de les carenes exposades, s'acumula també als vessants orientats
al SE. A finals de juny solen restar encara moltes congestes part damunt dels 2000 m d'alti-
tud; i algunes, com certes clapes de la tossa del Puigmal, allarguen fins a l'agost. No hi ha,
perb, neus persistents si no és en anys excepcionals.
La calamarsa i la pedra no són tampoc fenbmens rars, sobretot durant la primavera i
l'estiu. De vegades, aquesta precipitació sblida emblanquina grans extensions de terreny.
XERCAVINS calcula que la mitjana de dies de calamarsa per any és d'1.4 a Ribes de Freser i
de 4.4 a Núria.
Altres factors climatics - Fora de la temperatura i de la pluviositat, hi ha, evidentment,

altres factors climitics interessants, com són el vent, les boires i la humitat atmosfkrica; perb
a penes n'existeixen dades que permetin de fer-ne una anilisi significativa. Dels vents cal
esmentar sobretot: la tramuntana, de direcció N o NW, que a l'hivern pot bufar amb molta
violBncia (arribant a escapgar o arrabassar els arbres) i que té una importancia cabdal en la
distribució de la neu; el vent de baix o marinada, que atempera la calor diürna estival; el lle-
vant, del SE o de l'E, que ocasiona -com ja hem dit- pluges persistents, sobretot a la prima-
vera; i el ponent, de vegades molt intens, que a l'8poca freda provoca períodes excepcional-
ment tebis (bonanqa).
Pel que fa a la humitat atmosfkrica, només podem assenyalar que és forga més important
aquí que a les valls delspirineus centrals. Les boires són bastant freqüents tot l'any a les zones
altes, ja des d'uns 1500 m d'altura, perd més encara a partir dels 1800 m. Nomes a la zona
meridional de la comarca (al Sud de Ribes de Freser) hi ha de vegades boires a baixa altitud
o, fins i tot, al fons de vall; aquest deu ésser un dels factors que condicionen la distribuci6
del faig a la Vall de Ribes. Indicarem, a més, com a indrets especialment boirosos, les zones
properes a la Collada Verda i a Coll de Jou, depressions per on penetren ficilment els aires
humits provinents de llevant. El vessant septentrional de Sant Amanq, tocant a Coll de Jou,
resta sovint embolcat de broma baixa; fins i tot en temps molt sec, hom pot veure regular-
ment, cada tarda, un clap de boira arrapat a aquells costers humits, poblats precisament
d'ufanoses fagedes.
ORGANITZACIO TERRITORIAL. LA P O B L A C I ~
Dades generals - La Vall1 de Ribes constitueix una comarca natural molt ben definida.
Correspon a la major part de la conca del Freser, feta excepció del tram final d'aquest riu
abans de la seva desembocadura en el Ter. Les altes serralades que l'encerclen la delimiten de
manera ben precisa. El seu límit meridional, perb, atenent al parer de la gent de la comarca,
semblaria indecís. Hom ha de fer-10 passar, en principi, per l'indret del Pont d'en Cabreta,
punt on conflueixen les carenes que baixen, per una banda de la muntanya de Corones, i per
l'altra de la muntanya de Grats, i on el riberal del Freser s'estreny sobtadament. Fins aquí
arriben, d'altra banda, els termes municipals de Ribes i de Campelles, els més meridionals de
la Vall. Hi ha qui opina, perb, que la porta &entrada a la comarca cal situar-la més cap al
Nord, a l'Estret de les Coves, petit congost part amunt del qual tant la geomorfologia com el
paisatge vegetal sofreixen un canvi més o menys perceptible.
Nosaltres considerem la Vall de Ribes en la seva extensió més amplia, extensió que coin-
cideix, d'altra banda, amb la que li han atribuit totes les ordenacions territorials.
Sembla que en temps antics aquesta comarca es denomina Vail Pedrera; i la tradició li
suposa encara el nom de Vall Fosca, bé que no és prou clar si aquest topbnim designava
tota la Vall o era restringit al fondal de Ribes de Freser (on es feien -diuen- frondosos i fos-
cos boscos de ribera, de mal passar).
Actualment, i des de l'any 1833, la Vall de Ribes fa part de la "provincia" de Girona i
pertany al Partit Judicial de Puigcerdi. Des del punt de vista de l'organització eclesiistica és
inclosa -com ho ha estat sempre- dins el Bisbat $Urgell.
La divisió territorial de Catalunya implantada per la Generalitat l'any 1936 situava la
Vall dins de la comarca anomenada Ripollbs, comarca que representava, de fet, la reunió de
tres unitats tradicionals: la Vall de Ribes, la Vall de Camprodon i el Ripollbs prbpiament dit.
Aquestes tres demarcacions restaven clarament delimitades en els resultats de l'enquesta
adreqada, l'any 1931, a tots els municipis per la "Ponkncia #Estudi de la Divisió Territorial
de Catalunya". La decisió de la Generalitat, lbgica des de molts punts de vista, no fou gaire
ben acceptada -ni ho és encara- pels habitants de les dues valls pirinenques foses amb el
1 - Cal assenyalar que a les terres pirinenques el terme vall té, a part la seva accepció geomorfolbgica ori-
ginkia, el significat. de comarca natural (entesa, no solament des d'un punt de vista geogrific, sinó també
econbmic i hum$). Gairebé totes les unitats comarcals adossades als Pirineus porten aquest nom (Vall de
Camprodon, Vall #Andorra, Vallferrera, Vall #Aran,...). Es totalment desencertat, doncs, de voler con-
fondre les dues accepcions del mot, com fan alguns autors i com passa a la Geografia de Catalunya (vegeu,
per exemple, els diversos i imprecisos significats que hom hi dóna al mateix nom de Vall de Ribes).
Remarqueu que una "Vall" sol comprendre diverses "valls" fisiogrifiques. Aquest fet, unit a la des-
coneixenga de la dita situació lBxica -i també, segurament, a la prujija de voler augmentar la importincia
aparent d'un territori quasi sempre de dimensions forpa redui'des- explica que hagin estat pluralitzats ina-
dequadament alguns noms de comarques pirinenques, com Valis $Andorra i Valls de Boi (per Vall
#Andorra i Vaii de Boi).
50
Ripollks, posició no pas capriciosa sinó derivada de raons histbriques ben arrelades. La Vall
de Ribes fou, des de bon comenqament, part integrant del comtat -i després, marquesat- de
Cerdanya (cosa que explica la seva pertinenqa a la mitra d'urgell), mentre que la Vall de
Camprodon estava unida al comtat del Besalú i el Ripollks pertanyia en gran part al d'Auso-
na. Als segles XVI i XVII la Vali de Ribes constitui, de primer, una vegueria, i després una
sots-vegueria depenent de la vegueria de la Cerdanya (bé que durant molt de temps feren de
sots-veguers els veguers de Camprodon). A principis del segle divuit, perb, la sots-vegueria de
Ribes queda unida, juntament amb el Ripollks estricte, a la vegueria de Camprodon. A con-
seqükncia del Decret de Nova Planta, la Vall fou inclosa, el 1718, dins el corregiment de
Puigcerda.
Cal dir que el territori de Toses, que comprkn una bona part de la vall del Rigard (aigües
amunt de Planks), ha tingut una historia un xic diferent de la resta de la comarca. Des de bon
principi fou d'obedikncia baronial, mentre que la resta de la Vall pertanyia al rei; i aixb féu
que hom distingís de vegades entre la Vall de Ribes en sentit estricte i la Baronia, nom,
aquest darrer, que encara és utilitzat algun cop de manera popular. Al segle XVII la Baronia
de Toses fou atribui'da a la sots-vegueria de Berga, i amb Felip V passa a fer part del corregi-
ment de Manresa. Al segle XIX es constituí en municipi amb el nom de Vall de Toses i des-
prés simplement Toses. Tot i aquesta situació un xic particular, la Baronia de Toses fou tin-
guda sempre com a part integrant de la Vall de Ribes. La resposta de la Vall de Ribes al "In-
terrogatori~"ordenat per F. ZAMORA a finals del segle XVIII, explicita, després d'enumerar
els pobles que no eren d'obedikncia reial: "en la común opinión son tenidos, por parte de
dicha Valle" .
En crear-se els partits judicials, Pany 1833, la vila de Ribes fou cap d'un territori admi-
nistratiu que incloi'a la Cerdanya i que el 1862, per canvi de la capitalitat, passa a anomenar-
se partit judicial de Puigcerda.
En l'estudi comarcal de N. FONT I SAGUÉ, de l'any 1897, la Vall de Ribes era unida al
Ripoliks, i la Vall de Camprodon se situava dins la comarca de la Muntanya. Un projecte ini-
cial de divisió de Catalunya en comarques, fet per P. VILA el 1930, proposava una demar-
cació anomenada Cerdanya-Ripoll& (que excloi'a, perb; la Vall de Camprodon, unida a la
Garrotxa); i en el text corresponent l'autor remarcava les relacions de la Vali de Ribes amb la
Cerdanya en aquests termes: "...el nom de Cerdanya s'havia corregut, per raons de domini
senyorial, fms a les valls de Ribes. Degut a aquesta extensió dominial avui encara al Vallks
i a la Plana de Vic són anomenats cerdans la gent de les valls susdites".
El primer projecte de demarcacions establert per la "Ponkncia #Estudi de la Divisió Ter-
ritorial de Catalunya", creada per la Generalitat, situava la Vall de Ribes dins la comarca de
Cerdanya, el RipollBs estricte dins de la #Osona i la Vall de Camprodon dintre la Garrotxa.
El projecte defmitiu, en canvi, reconeixia -com hem dit- la unitat territorial del Ripollks,
dins la qual posava aquelles dues valls pirinenques.
La comarca del Ripollks aixi entesa correspon, doncs, a l'alta vall del Ter tota sencera.
La seva delimitació resulta ben coherent des del punt de vista geogrific, i hi ha també raons
d'ordre socio-econbmic que l'avalen. És evident que des de la Vall de Ribes les comunica-
cions i les vies comercials més ficils menen al Ripollks estricte o hi passen. Les relacions
entre la Vall de Ribes i la Vall de Camprodon són poc intenses, perb aixi i tot, hom reconeix
una afinitat i uns certs interessos comuns entre ambdues comarques. És significatiu, per
exemple, que la gent d'aquestes dues demarcacions, per referir-se a la comarca vei'na, digui
simplement "l'altra Vall".
És evident, tota manera, que dintre del Ripollks poden ésser ben diferenciades, des de
diversos punts de vista, les tres comarques tradicionals que l'integren. Així ho entenen,
entre altres, P. VILA (1930) i J. IGLESIAS (1967). J.M.FONTBOTE (1949) considera el
Ripollbs, la V d de Ribes i la Vall de Camprodon com a tres unitats comarcals perfectament
definides "no solament des del punt de vista fisiogrific, sinó també de la geografia humana"; i
el mateix autor veu entre Vail de Ribes i Vali de Camprodon una clara individualització
basada en "la dificultat de les comunicacions" i avalada per "certes diferbncies clirnitiques,
de vegetació i de recursos naturals".
Nuclis de població - El conjunt dels municipis que integren la comarca estan units
administrativament amb el nom de "Mancomunitat de la Vail de Ribes". Heus ací la relació
d'aquests municipis amb indicació dels principals pobles o vei'nats que cadascun d'ells inclou i
de l'extensió territorial que els és atribui'da:
Campelles, amb E1 Baell, BalneariMontagut, Colbnia Fibregas (popularment, Can Costa)

i cases escampades 19.76 Km2
Pardines (abans, Vilatinyós), amb Vilaró, Puigsac, l'Orri, La Llavanera i Pujalt

3 1.O9 Km2
Planoles, amb Planbs de Rigard (segregat de Toses el 1967), Les Casetes, l'Aspre i cases
escampades 18.16 Km2
Queralbs, amb Serrat, Núria, Fustanyi, Rialb, Vilamanya i cases esbarriades

93.81 Km2
Ribes de Freser, amb Bruguera, Batet, Ventoli, Armhcies, Maqana, Pedrera, Ribesaltes,
Roques Blanques i cases escampades 42.15 Km2
Toses, amb Dbrria, Fornells de la Muntanya, Nevi, Espinosa i cases escampades

57.98 ~m~
A part els sis caps de municipi, hi ha altres vuit nuclis de població concentrats. Donem
aquí la Esta d'aquests catorze pobles o poblets de la Vail, segons l'ordre creixent d'altituds
a qub es troben:
Ribes de Freser 920 m s.m.
Batet 1110 ms.m.
Planoles 1136 m s.m.
Bruguera 1200 m s.m.
Planes 1207 m s.m.
Pardines 1226 m s.m.
Queralbs 1236 m s.m.
Nevi 1256 m s.m.
Fornells de la Muntanya 1281 m s.m.
Ventoli 1300 m s.m.
Campelles 1309 m s.m.
Serrat 1350 m s.m.
Toses 1444 m s.m.
Dorria 1550 m s.m.
(El lloc habitat situat a més altura és Núria, a 1964 m s.m.)
Gairebé tots aquests nuclis de població es troben en llocs solells, i sovint enfilats vessants
amunt. Són excepcions Neva, situat al costat obac de la vall del Rigard, bé que en una ampla
fondalada poc tancada, i Ribes de Freser, ensotat al fons de la vall. També Fornells, tot i
estar al cantó de solell, es troba gairebé al fons del riberal.
Vies de comunicació - Les principals vies de comunicació que travessen la Vall són el
ferrocarril transpirinenc de Ripoll a Puigcerda i la carretera general de Barcelona a Puigcerda.
El ferrocarril fou inaugurat l'any 1922, bé que arribava a Ribes de Freser ja el 1919. El seu
traqat compren dues obres d'enginyeria notables: el Túnel de Cargol, situat entre Fornells i
Toses, que descrivint una volta sencera d'hklix i amb 1021 m de longitud guanya un desni-
vell de 80 m; i el Túnel Llarg, de 3850 m de longitud, que passa de la vall del Rigard a la Mo-
lina (Cerdanya) travessant per sota la Collada de Toses. Aquest ferrocarril és continuació del
de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, amb el qual s'uneix a Ripoll; d'altra banda,
¡ travessant la frontera estatal, enllaga amb la línia de la Tor de Querol a París.
La carretera de Barcelona era oberta fins a Ribes l'any 1898. El tram de Ribes a Puigcer-
dA, construi't no gaire més tard, passa a la Cerdanya a través de la Colladeta (1780 m s.m.),
molt a prop de la Collada de Toses, i té 49 Km de longitud (la via fkrria de Ribes a Puigcerda
en fa només 35). Des de la Colladeta es pot enllaqar la carretera que va de la Molina a Cas-
tellar de n'Hug pel Pla &Anyella i el Coll de la Creueta.
Les comunicacions per dintre la Vall es fan, a més, mitjangant diverses carreteres locals
(o camins carreters) que atenyen tots els indrets poblats. Hi ha també bastantes pistes fores-
tals, la majoria obertes aquests darrers anys (i de vegades ben poc respectuoses amb el paisat-
ge natural). L'antic camí ral de Cerdanya, que menava a Puigcerdi pel Coll de la Creu de
Meians (2025 m s.m.), es troba en gran part abandonat.
Un ferrocarril, inaugurat l'any 1931, uneix Ribes de Freser amb Núria passant per
Queralbs. En la major part del seu recorregut funciona pel sistema de cremallera per tal de
vencer els forts pendents del seu traqat. Entre Queralbs i Núria té una longitud de 6 Km i un
desnivell de 770 m.
Demografia - El poblament huma de la comarca és, evidentment, molt antic. A diversos

refugis naturals (Coves de Ribes, Coves de Rialb, Tut de Fustanya, ...) han estat trobats tes-
timonis de l'activitat de l'home prehistbric. En la toponímia de la comarca hom troba alguns
noms pre-romans, com Núria, Dbrria, Taga, Saltor,... (perb cap -o, en tot cas, molt pocs- de
clarament bascoide).
Els monuments histbrics més representatius són -com a totes les terres pirinenques- les
esglésies romdniques, ben conservades a gairebé tots els pobles de la Vall. Són especialment
notables les esglésies de Queralbs, Fustanyh, Toses, Planes,... i l'ermita de SantaMagdalena de
Puigsac. D'algunes d'aquestes capelles, se n'han conservat pintures murals i diversos elements
del parament interior. A Núria hom incil el culte de la Mare de Déu al segle VIII, i en &poca
moderna el santuari fou un dels més famosos dels Pirineus. L'any 1947 Núria es convertí en
estació d'esqui.
Segons els censos del 1981, la població de tota la Vall era de 3823 habitants, xifra que
representa un 90.2% de la corresponent a l'any 1900 i només un 66%de la del 1950. De fet,
des de comengaments de segle la població ha sofert canvis importants. De primer hi hagué
un abandonament dels masos isolats i un despoblament més o menys regular dels llogarets i
dels pobles més petits. Aquesta emigració rural fou absorbida en bona part per Ribes de
Freser. Aixb justifica, almenys parcialment, l'augment dels habitants d'aquesta vila fins el
1950, any en qu8 el cens ribeta assoli el seu maxim (si prescindim de la xifra del 1936, que
fou més elevada perb que no pot situar-se dintre del fenomen demografic general). A partir
del 1950 l'ernigració comenqa d'afectar també Ribes, i de llavors enqh la població total de la
comarca ha anat disminuint progressivament. Al capdavall, la demografia de la comarca ha
tingut una evolució paral.lela a la que s'ha donat a tota la regió pirinenca. En el quadre adjunt
donem les xifres de població dels municipis de la Vall de Ribes i del conjunt de la comarca cor-
responents a la majoria dels censos fets des de l'any 17 18. Quan cal, indiquem la població de fet
i la de dret, aquesta darrera entre parhntesis. En els casos de Planoles i de Toses, cai tenir
present -com ja hem indicat abans- que el poble de PlanBs, que sempre havia pertangut a
Toses, l'any 1967 passa a fer part d'aquell primer municipi. Pel que fa a les xifres de l'any
1940, s'ha de considerar, d'una banda, la proximitat de la guerra, i d'altra, el fort acantona-
ment de tropes a diversos pobles de la Vall.
Campelles 114 167 226 440 399 403 395 425 426 364 472 407 411 336 215
(440) (482)
Pardines 178 256 326 597 512 476 442 481 532 397 357 352 193 153 130
(520) (448)
Planoles 200 - 242 388 455 414 373 395 397 363 367 365 457 399 329
(471) (406)
Queralbs 420 503 343 602 576 611 678 547 496 871 502 393 263 230 223
(705) (557)
Ribesde 813 1015 1056 1505 1466 1699 2129 2510 2965 2812 3564 3042 3133 2932 2794
Freser (1 719) (3009)
Toses 372 - 544 883 587 635 568 670 599 622 524 382 202 177 132
(800) (706)
TotalaVall 2097 - 2737 4415 3955 4238 4585 S028 5331 5429 5785 4941 4659 4227 3823
El descens de població ha estat especialrnent important als veihats més petits. Heus ací
les xifres d'habitants d'alguns d'aquests nuclis menors des de principis del segle XX, amb
indicació del tant per cent de població en relació amb la de l'any 1900 (que igualem a 100).
Donem també, quan en disposem, les dades corresponents al cens del 1842.
1842 1900 1930 1950 1970

Dbrria 109(132.9 Yo) 82(100 '/O) 1 1 l(135.3 %) 75(91.4 Yo) lO(12.1 '/O)
Ventola lOO(74.6~) 134(100 '/O) 129(96.2 Yo) 69(51.4 %) 24(17.9 %)
Fornells de
la Muntanya 124(155 %) 80(100 %) 71(88.7 89(11.2 %) 24(30
Serrat - 153(1009/0) 115(75.1~0) 96(62.7'/0) 54(35.2'/0)
Vilaró - 56(1OO0/o) 46(82.l0/0) 33(58.9'/0) 21(37.3'/0)
El Baell - 63(100 '/O) 76(120.6 '/O) - 30(47.6 '/O)
Neva 147(114.8 Yo) 128(100 Yo) 88(68.7 '/O) 105(82 O/o) 6 1 (47.6 '10)
Com ho pot veure en aquest quadre, alguns nuclis, com els tres primers de la llista, que a
principis de segle eren encara petits poblets forqa actius, han quedat gairebé abandonats, ja
que conserven ben poques cases habitades; i si disposlvem.dels censos del 1981, la situació
resultaria encara més extremosa.
Les figures 12, 13 i 14 resumeixen graficament alguns aspectes de l'evoluci6 demogrlfica
comarcal.
/ \ I \
rJr-Or--0
*~(Dr-030 m*
(DO ;;;
030303w03tn tnm 0
Fig. 12. Evolució de la població comarcal des de l'any 1718 al 1981.

-.-.-. Campelles
Pardines
-.-.,. Planoles
- Queralbs
-
-----
Ribes de Freser
Toses
.......... Vall de Ribes
Fig. 13. Evolució demogrifica des de I'any 1900 (igualat a 100) als sis municipis de la Vall de Ribes i a la
comarca en conjunt.
., Campelles
Pardines
.-.-.-. Planoles
-
-
, , , ,Toses
Queralbs
Ribes de Freser
------ Dbrria
.......... Fornells de la Muntanya
............. Serrat
Fig. 14. Evolució demogrifica des de l'any 1900 (igualat a 100) a nou nuclis de població de la Vall de
Ribes.
RECURSOS NATURALS I FONTS DE RIQUESA
Nota prkvia - Com a totes les comarques pirinenques, els principals bens explotables de
la Vall de Ribes han estat sempre -i ho són encara- els boscos i les pastures. Eventualment
hom ha aprofitat algun altre producte natural, com els minerals, i cal afegir, a més, que en
l'economia de la comarca .ha tingut una certa importlncia, ja des de temps antic, l'activitat
industrial. En aquest darrer aspecte, la Vall s'ha beneficiat del desenvolupament que en Bpo-
ques modernes ha assolit la Catalunya litoral i que s'ha estes sobretot per les conques dels
rius mediterranis com el Ter.
Utilització del sol - Pel que fa a la utilització del sbl, vegeu en el quadre següent un
resum de les dades que hem extret de l'exhaustiu estudi de R.. MAJORAL (1979). Correspo-
nen a l'any 1973 i es refereixen a cadascun dels municipis de la Vall. Les xifres són expressa-
des en hectlrees. Donem també les dades relatives a la comarca sencera, i en aquest cas les
transformem, a més, en tants per cent de la superfície total del territori. A la figura 15 podeu
veure una representació grlfica d'aquests darrers cllculs.
a C
terreny prats
pastures conreus altres
forestal naturals
Campelles 1506
Pardines 580
Planoles 930
Queralbs 1426
Ribes de Freser 1681
Toses 1520
Tota la Vall 7643
29 7'3
Cal assenyalar que la lectura i la interpretació d'aquestes dades s'ha de fer amb f o r ~ pre-
a
caucions, especialment perqut? els conceptes dins els quals es classsifica la utilització del
terreny no són pas prou precisos. Així, no sempre resta clara -sobretot per a qui ha de facili-
tar la informació- la diferencia entre prats naturals i pastures. Dins el concepte de terreny
forestal, hi entren no solament els boscos compactes, sinó també les deveses (mentre les cap-
qades dels arbres cobreixin més del 20% de la superfície del sbl), les zones repoblades de poc,
les Arees forestals talades o cremades i els matollars alts i espessos. Finalment, el terme altres
-segons la defmició que en dóna el Ministeri $Agricultura- és susceptible d'interpretacions
Erms, tarteres, ...
Fig. 15. La utilització del sbl a la Vall de Ribes.
molt diverses. Sembla evident, per exemple, que en el cas de Pardines aquest apartat (en el
qual hom ha inclbs el 65.8%de la superfície del municipi) s'ha entes de la manera més h p l i a
possible, en detriment segurament de les pastures (que sumen només un trist 6.3 OO / , quan,
precisament, les muntanyes d'aquest terme són de les més riques en pasturatges); fins i tot,
podria ésser que ambdós conceptes s'haguessin d'intercanviar.
Els boscos - Segons aquestes dades -siguin exactes o no- el terreny boscat representa
un 29 OO / de la superficie comarcal. No possei'm informació sobre com es reparteixen aquesta
superfície les diverses especies d'arbres forestals. Un cilcul molt groller ens permet estimar
que de l'irea total ocupada pels arbres un 42% correspon al pi roig o blanc (Pinus sylvestris),
un 33% al pi negre (Pinus uncinats), un 10% al faig (Fagus sylvatica) i el lSO/orestant a
altres essbncies forestals o semiforestals (roures, freixes, beqos, verns, etc.).
El mapa forestal adjunt (fora de text) creiem que dóna una idea prou aproximada dels
principals tipus de bosc existents a la Vall. Hom hi ha representat no solament les grans
masses boscoses, explotades com a tals, sinó també els claps no excessivament petits de vege-
tació arbbria (generalment irregulars i de valor econbmic negligible), així com alguns pobla-
ments arboris esclarissats. La necessaris simplicitat conceptual d'un mapa d'aquesta mena i la
claredat grifica que requereix ens ha obligat a reduir al m k i m la representació de les mescles
d'espkcies i a deixar de banda molts fets puntuals, de vegades ben interessants des del punt
de vista estrictament botinic. Les rouredes han estat representades sota una simbologia úni-
ca, prescindint de quina hi sigui l'esphcie de roure dominant. En realitat, en molts d'aquests
boscos hi ha barreja de Quercus pubescens i Q. petraea (o fins i tot, dominancia del seu
híbrid Q. x streimii) i, d'altra banda, els roures poden anar acompanyats d'altres caducifolis
diversos. Per suplir parcialment la manca de precisió del mapa en aquest aspecte, assenyala-
rem que 'Q. pubescens es fa sobretot en terrenys calcaris i en indrets solells (i més que més
al sector meridional de la comarca), mentre que Q. petraea apareix preferentment en ter-
renys clarament acids i en indrets poc o molt frescals o elevats. Sota l'epígraf "diversos"
hem reunit un conjunt irregular de comunitats arbrades que si algun tret tenen en comú és el
seu caricter poc o molt higrbfil. En llur composició poden intervenir especies molt diferents
(freixe, roure sessiliflor, beq, tremol, ...) i, a més, tant poden ésser realment poblaments mix-
tos com formacions monospecífiques o gairebé.
Les masses forestals més extenses i més frondoses es troben als vessants obacs (Baga
d'Estremera, Bosc de Ribes, Baga de Siat, Bosc de Campelles, Baga de Planoles, ...) i solen
ésser comunals, propietat dels municipis (bé que, actualment, gestionades per 1'I.C.O.N.A.).
Algunes, com l'avetar de Campelles, eren encara a mitjan segle selves majestuoses, perb
aquests darrers anys han estat sotmeses a drhstiques i exagerades tallades.
Els costers solells es troben en gran part desforestats, sigui perqub la implantació de llocs
habitats i restabliment de conreus ho han exigit, sigui perque el foc i la pastura n'han elimi-
nat la vegetació arbbria, sigui perqub les extraccions de fusta o de llenya no han estat prou
controlades.
Sobre el mapa hom pot constatar que les coníferes són importants sobretot a la banda
occidental de la comarca, a la vall del Rigard, on fan boscos extensos, no solament a l'estatge
subalpí sinó també al month. Prhcticament totes les bagues d'aquesta zona entren dins el
domini de les pinedes. A la resta de la comarca, els vessants obacs de l'estatge month són co-
berts, almenys en part, per caducifolis. Aquest és el cas especialment de l'extrem meridional
de la Vall, on hi ha extenses bagues de faig, i també de la vall del Segadell que, a part algunes
pinedes, conserva claps de fagedes, rouredes i taques irregulars de boscos mixtos (amb
freixes, roures, bedolls ,...).
De l'evolució de la riquesa forestal, en tenim només algunes dades poc concretes. Hom
sap, per exemple, que un dels factors que més han contribult a la destrucció dels boscos (i
especialment de les rouredes) ha estat la indústria del ferro. Les fargues eren grans consumi-
dores de carbó vegetal i és cert que algunes, com la de Toses, hagueren de plegar per exhauri-
ment dels boscos. La tradició -en aquest cas molt versemblant- assegura que les costes so-
lelles entre Ribes i Planoles, avui pelades d'arbres, havien estat una gran roureda que fou
tallada per abastar les fargues.
Només esparsament hem trobat en obres antigues referhcies precises als boscos. Les
respostes a 1"'Interrogatorio" de F. Zamora (1789) parlen de pins, de roures i de freixes als
mateixos indrets on se'n fan actualment. MADOZ (1846-1850) esmenta els boscos de pi roig
de Ribes. MASSO (1883) diu que des "dels Banys de Ribes fins a Perramon es passa per
frondosíssims boscos de pins", que persisteixen encara. BOFILL (1888) assenyala que passh
per Costa Borda "entremig d'un hermós bosc de pins", bosc que degué ésser destrult poc
més tard i que ara torna a refer-se.
Els conreus - A la Vall de Ribes els conreus han estat sempre poc importants. Segons
les dades de rany 1973, les terres cultivades suposaven només un 3.85% de la superfície
comarcal; i si a aquesta xifra, hi sumem la corresponent als prats naturals -que, en general,
poden interpretar-se com a prats de dau- arribem ai 8.5%. Heus ací, expressada en hectC
rees, l'extensió dels principals tipus de conreus als diversos municipis i a la Vall sencera (se-
gons dades de R. MAJORAL).
cereals llegums
per a gra per. a gra patates farratges hortalisses
Campelles -
Pardines 12
Planoles 23
Queralbs 23
Ribes de Freser 39
Toses -
Tota la Vall 97
Pel que fa a l'evolució dels cultius, podem donar certes precisions. Alguns tipus de con-
reus antigament forqa estesos i ara desapareguts són el fajol, el cinem i el lli. Del fajol (Fago-
pyrum esculentum) se'n parla a finals del segle XVIII com un dels cultius principals de la
Vall, al costat del segle; i segons MADOZ, era cultivat encara a Bruguera a mitjans del XIX.
El canem (Cannabis sativa) i el lli (Linum usitatissimum) es collien encara l'any 1800, perb
sembla que a fmals del segle XIX ja s'havien abandonat del tot.
Quant a la vinya (Vitis vinifem), tot i que és fama que en temps antics havia tingut certa
extensió a la comarca, creiem que en realitat no passa d'ésser un conreu molt localitzat.
L'existkncia del topbnim Les Vinyes, que sovint s'addueix com a prova de la importancia
d'aquest conreu, avala, precisament, la nostra opinió restrictiva. L'any 1888, BOFILL remar-
ca, com a noticia curiosa, que "en un recer d'Angelats #Amunt s'ha plantat una petita
vinya".
El segle (Secale cereale), que fou en temps no massa llunyans rúnic cereal utilitzat per
fer pa i que ara ha quedat redui't a planta farratgera, ha vist molt minvat el seu conreu. A
través de diferents fonts hem pogut calcular la importancia relativa d'aquesta planta respecte
els altres cereals a Ribes de Freser. Les dades són ben expressives.
Conreu del segle (Secale cereale) a Ribes de Freser

Any % segleltots els cereals
Pel que fa a les patates (~olanumtuberosum), hom sap que a Catalunya el seu conreu
s'inicid al segle XVIII i no s'estengué fins al segle passat. De la Vall de Ribes tenim noticia
del cultiu de la patata a mitjan segle XIX; a partir de llavors ani prenent importincia, i
a comenqaments de segle aquest tubercle passa a ésser una de les collites principals.
A les darreres decades un dels trets principals de l'evolució agrícola a la comarca ha estat
l'augment de la superfície destinada a prats de dall, i a farratges, en detriment dels altres con-
reus. Tots els cereals, no solament el segle, sinó també el blat, el moresc,... s'han redui't nota-
blement. Actualment l'agricultura comarcal es basa sobretot en la trilogia prats dalladors,
farratges i, cada cop més secundiriament, patates.
Les pastures i la ramaderia - Com hem dit al principi, les pastures són una de les rique-
ses naturals més importants de la Vall. Les dades del 1973 els atribueixen un 40.8% de la
superfície total de la comarca, i segurament que aquesta xifra és encara inexacta per defecte.
Hom troba irees pasturables a l'estatge monti, perb la mixima extensió de pasturatges
correspon, és clar, a les zones d'alta muntanya. Els prats alpins, molt importants en el pai-
satge primitiu, foren incrementats notablement -com a tots els Pirineus- fent recular els
boscos subalpins o eliminat-10s. Actualment el límit superior del bosc a les muntanyes axials
es troba al voltant dels 2000 m d'altura, bé que s'hi conserven clapes d'arbres fins forqa més
amunt. Els cims de les serres pre-pirinenques, que en condicions naturals estarien emboscats
gairebé fins a la carena, són coberts ara de grans extensions de pasturatges. Aquestes situa-
cions són conseqiibncia, principalment, del gran desenvolupament que assoli la ramaderia a la
comarca, ja de temps molt reculats. A l'estiu el bestiar, i especialment els ramats d'ovelles,
Fotografia superior: El poble de Ventoli, amb el cim nevat del Taga al fons. Foto i? Vigo.
Fotografia inferior: La Serra Cavaiiera, coberta de grasses pastures, vista des de sobre el poble de Pardines.
Foto R M Masalles.
omplia practicament tota l'alta muntanya i amb la seva acció selectiva mantenia a ratlla les
clapes forestals:
De la ja esmentada resposta de la Vall de Ribes a l'"Interrogatorio", feta per F. CAPDE-
VILA, de Ribes de Freser, en treiem les següents dades sobre la ramaderia de la comarca a
finals del segle XVIII:
Caps de bestiar durant l'estiu a la Vall de Ribes (any 1786)

oví 38535 del país + 28549 foraster = 67084
cabrum 1779 " + 64 " = 1843
boví 1175 " + 114 " = 1289
cavalli +500 " + 465 " = 965
mulatí 130 " + 106 " = 236
porcí 2000 "
(Respecte del bestiar porci, assenyalarem que en aquella Bpoca tambt? era engegat a pas- I
turar i, fins i tot, portat a l'estiu als prats d'altura).

A la tardor gran part de les ramades eren menades cap a terra baixa, principalment al
PenedBs, a l'urgell, al VallBs i a l'Emporda. Aquella mateixa resposta assenyala les següents
quantitats de caps de bestiar a la Vall durant l'hivern:
oví 1O000
cabrum 700
mulat i O
boví 1O00
cavalli 375
En relació amb aquestes xifres tan elevades, cal remarcar, d'altra banda, que l'informant
afegeix més endavant: "Havia en tiempo antiguo mis ganado".
En general, des de mitjans del segle XIX ha anat disminuint el bestiar de Ilana, i cada cop
s'ha practicat menys la transhumancia. Les dades recents sobre la ramaderia donen xifres bas-
tant diferents d'aquelles antigues. Els censos de l'any 1974 compten només 17459 caps de
bestiar oví per a tot el Ripolles. També han minvat molt les cabres i les mules. En canvi, el
bestiar boví ha presentat aquests darrers temps un notable increment. Tot i que no sembla
encara prou representativa, vegeu la comparació de dades sobre la ramaderia a Ribes de Fre-
ser entre els anys 1800 i 1950:
1800 I950
bestiar oví +5900 4083
cabrum 125 56
mulat i 25 12
cavalli 79 40
boví 240 470
La caga i la pesca - Pel que fa a la caqa (i a la fauna major, en general), assenyalarem

que -com a tot arreu- s'ha anat rarificant progressivament des de segles enrera. Així, als
"Antichs privilegis de la Vall de Ribes", datats l'any 15 19, hom llegeix: "que puguen cassar,
per tots 10s termes de la dita vall, é de las parroquias de aquella, totas casas, així de Porchs,
Cervos, Daynes, Izarts, llebres, conills, perdius, é totas altras bestias, é aucells". I BOFILL,
que és qui transcriu el document l'any 1888, anota: "avui de aquellas especias se cassa quasi
exclusivament 10 isart (antilope rupicapra), que té una carn apetitosa de la qual sovint ne ser-
veixen als qui visitan 10 Santuari (de Núria)" No cal dir que actualment dels cérvols i de les
daines no en resta ni el record. Quant als isards, arribaren a ésser molt escassos a mitjans
d'aquest segle. Més recentment, i mercBs a les mesures de protecció preses i al control de la
caga, s'han recuperat notablement; fins i tot, s'han escampat (segurament procedents del
Cadi) per la Serra de Montgrony, d'on feia molt temps que havien desertat. També altres ani-
mals, fa poc en perill d'extinció, sembla que s'han multiplicat. El gall salvatge, per exemple,
es pot veure ara (aixb si, escas) a quasi tots els boscos de coníferes subalpins. Abunden
encara els senglars i no són rares les llebres, les perdius, els conills,... i als cims axials hom pot
ensopegar algunes perdius blanques.
Els documents de principis del segle XIX parlen d'abunddncia de llops i esmenten tam-
bé, com a raresa, els Óssos. Altres salvatgines, com les guilles, són encara comunes; els gats
mesquers són molt rars. De les grans aus rapinyaires, existeix el duc, les digues nobles són es-
cassissimes i el voltor -al pais vúltur (o vultro?)- només s'hi deixa veure accidentalment.
Quant a la pesca, cal esmentar les truites, abundants a tots els corrents d'aigua un xic
cabalosos, i les del riu Freser especialment apreciades. Els barbs són escassos. Modernament
hom ha fet repoblacions dels rius amb la truita americana o truita irisada.
La mineria - L'activitat minera és actualment inexistent a la Vall de Ribes, perb en

altres temps hi havia tingut molta importancia.
Hom ha detectat I'existBncia a la comarca de minerals molt diversos i hi han estat benefi-
ciats, amb més o menys Bxit, diferents metalls, des del ferro i el coure fins a la plata i l'or.
Segons THOS, l'any 1904 hi havia concedides a la Vall 58 mines i 4 demesies.
Les explotacions mineres més productives han estat les del ferro, de l'antimoni i de
l'arsknic. Els meners de ferro de la Vall de Ribes (dels quals s'extreia sobretot hematites) foren
beneficiats durant segles. Alimentaven, no solament les fargues de la prbpia Vall, sinó també
les d'altres comarques vei'nes, i proporcionaven la materia primera a la important indústria
ripollesa d'armes i de claus. Les explotacions principals eren situades a la zona compresa
entre Planoles, Ventola i Queralbs. Segons MADOZ, a mitjans del segle XIX n'hi havia encara
quatre en funcionament. La desaparició de la farga catalana i la qualitat mediocre de la mena
provoca el seu abandonament, bé que, més recentment, en Bpoques de penúria de mineral de
ferro (com durant la primera guerra mundial) hom n'intentl la represa.
De mines d'estibina, per a beneficiar l'antimoni, n'existiren a diversos indrets (Dbma,
Planks, bac de Roques Blanques, Collada Verda,...) i algunes d'elles eren en explotació encara
a principis d'aquest segle.
El mippiquel o pirita arsenical, existent al terme de Queralbs, fou motiu d'una activitat
minera efervescent a finals del segle XIX. En el moment de mAxim desenvolupament, tre-
ballaven en aquestes explotacions 800 obrers. Perb una rapida decadencia porti a la clausura
de les mines d'arsBnic l'any 1911.
Pel que fa a les pedreres, han tingut interBs especialment les extraccions de iiicoreiies i
de pedra calcinal, aquesta darrera (encara ara en explotació) per a la fabricació de ciment, de
cal$ o de carbur de calci.
Les liicorelles del siluria havien provocat, per confusió, la recerca de carbó de pedra.
La indústria - Des de l'edat moderna ha estat un bon complement de l'activitat silvo-
pastoral de la Vall. S'hi ha pogut desenvolupar ficilment aprofitant l'energia que proporcio-
nen els rius.
La indústria que ha tingut més importlncia ha estat, sens dubte, la del ferro. Deixant a
part l'existencia d'instal4acions esporldiques en temps més reculats, el gran desenvolupament
de les fargues a la Vall s'inicii al segle XV i assoli el seu punt llgid al segle XVII. Segons
MADURELL, l'any 1419 consta l'existencia d'una farga a Ribes; i el 1486 l'infant Enric,
duc de Sogorb, ratificava una concessió anterior a M. Alfonsillo i deia que en aquell moment
no hi havia cap farga al Principat de Catalunya (la precedent farga ribetana era aterrada).
L'any 1494 són esmentades les "fargues de Queralbs". Al segle XVII hi ha constincia, segons
MOLERA, del funcionament de nombroses fargues a la Vall de Ribes; els documents parlen
de les del Sagnari (o Pont de la Corba), Ribes, Roques Blanques, Planoles, Espinosa, Toses i
Queralbs. Sembla que a la comarca aquesta activitat s'extingi ja a mitjans del segle XVIII.
ZAMORA diu que l'any 1787 la indústria del ferro era activa a Ripoll i a Campdevinol, perb
que a la Vall de Ribes ja no hi havia fargues ni martinets perque "por falta de bosque se han
perdido". Actualment de les antigues i famoses fargues en queda constancia només en diver-
sos topbnims.
Amb la decadencia de la indústria del ferro prengueren embranzida altres activitats. El
mateix ZAMORA indica l'existencia a Ribes, a finals del segle XVIII, de 40 paraires, 1 m&
quina de frisar, 1 batl i dos molins bataners i 1 fabrica de ratines. La resposta a YLInterroga-
torio" fa extensives aquestes activitats a Planoles i a Queralbs i diu que en aquella localitat
hi ha una fibrica de mitges d'estarn i de cotó. Per aquesta mateixa bpoca havia adquirit ja
molta importkcia la fabricació d'esclops utilitzant la fusta de pi.
Durant el segle XIX es desenvolupen sobretot la indústria de les filatures i la del paper
(que s'han mantingut importants fins als temps actuals), i modernament s'hi han afegit la
metalslúrgia, la preparació de productes lactics, els plistics i, eventualment, encara altres acti-
vitats fabrils més secundiries.
De principis d'aquest segle daten les primeres instal4acions hidroelkctriques. L'any 1903
fou inaugurada la central de Queralbs i poc després s'establiren les del Freser, Freser Supe-
rior, La Farga, El Molí i Rialb, totes elles de menys de 5000 KW. Actualment hi ha dintre de
la Vall 11 centrals hidroel&ctriquesen funcionament, 10 a la vall del Freser i una que apro-
fita les aigües del riu Segadell.
El turisme - L'activitat turística s'inicii a la comarca amb la instal.laci6, l'any 1869, del
Balneari Montagut (Aigües de Ribes), en relació amb els antics Banys de Ribes, i prosseguí a
primers de segle amb la promoció de Ribes de Freser com a centre estival i d'esports d'hi-
vern. Després, l'estiueig s'escampi per quasi tota la Vall i es localitzi més especialment a
Planoles. S'han constrult segones residencies a gairebé tots els pobles, en part aprofitant
l'abandonament de les cases per la gent del país.
La primacia de Ribes en els esports de neu passi aviat a Núria (que es convertí en un
centre d'esquí l'any 1947) i a la Molina (Cerdanya). Actualment per al redreqarnent de l'eco-
nomia comarcal sembla que hom confia només -ben poc assenyadament- en la impulsió del
turisme i en la instal.laci6 de grans complexos d'esports d'hivern.
LA FLORA
ELS ESTUDIS FLORISTICS A LA COMARCA
Nota pr2via - La Vall de Ribes és una de les comarques pirinenques que ha estat més
visitada pels botinics des de temps antics. Cal dir, perb, que l'indret que de manera particular
ha atret els estudiosos de les plantes ha estat sobretot, o gairebé exclusivament, la vall de
Núria i les muntanyes del seu voltant. L'existBncia a la llinda de l'estatge alpí d'un lloc ha-
bitat (almenys una part de I'any) i les relatives facilitats d'accés que aixb ha comportat han
contribult -no hi ha dubte- a aquesta assidui'tat dels estudis botinics. I a les raons de tal
preferhncia cal afegir encara la justa fama de qul: han gaudit els Pirineus orientals per la seva
riquesa florística, així com la proximitat de Núria a grans centres de població i a regions de
molt tritnsit. D'altra banda, aquesta polarització de quh ha estat objecte la vall nurienca ha
desviat l'atenció dels científics per altres sectors propers, no pas menys interessants pel que
fa a la flora. Les exploracions botaniques d'altres zones comarcals foren més aviat esporadi-
ques i poc aprofundides.
La llarga liista bibliografica que presentem més endavant, dins les observacions al catileg
florístic, dóna una idea fidel de l'atracció que han exercit les altes muntanyes ribetanes sobre
els cultivadors de la Botinica.
Segles XVII-XIX - Entre els personatges més antics dels quals tenim constincia que ex-
ploraren les serres nurienques figuren els membres de la familia SALVADOR, il.lustres natu-
ralistes barcelonins que desplegaren gran activitat durant els segles XVII i XVIII. Aquests
eminents botanics no editaren cap obra científica, perb reuniren interessants col.leccions,
entre les quals figura un herbari que conté un bon nombre de plantes del país i forasteres.
L'herbari Salvador, al qual encara cal recbrrer de vegades per resoldre problemes puntuals,
fou durant molt de temps una font de dades valuosíssima. Les plantes hi són determinades
segons la nomenclatura prelinneana de YBpoca; perb POURRET, que en féu una revisió, ano-
t i els binomens linneans a les etiquetes mateixes de cada exemplar i, de passada, se n'em-
porti algunes mostres (procediments, tots dos, que foren criticats després, i ben justament,
per més d'un autor). D'aquest herbari en tragué COLMEIRO, sense especificar-ho, i sense
gaire esperit crític, bona pila de dades per a fornir les seves publicacions. Així ho denuncia
COSTA en la introducció al seu catileg: "fue para el señor Colmeiro la fuente principal de
las citas en todos 10s sentidos que entran á formar su trabajo ... En la mayoria de 10s casos
transcribe dicho señor 10s datos de localidad, terreno y época de florescencia, etc. que
constan en el mismo herbario, adrnitiendo constantemente la versión á la nomenclatura Lin-
I neana escrita por Pourret". A través de les etiquetes de l'herbari Salvador queda constincia
que els botinics d'aquesta família herbo~<tzarenmés d'un cop pels voltants de Núria i a l'alta
vall del Freser i, més esporidicament, a d'altres sectors de la comarca. COSTA en la seva flo-
ra catalana, per tal de restituir el mhrit a qui pertocava, repeteix, atribuint-les a SALVADOR,
les citacions colmeiroanes relatives a localitats que aquest autor no hayia visitat (tretes, per
tant, de l'esmentat herbari).
P.A. POURRET, el botinic narbones ja esmentat aquí damunt, compta també entre els
primers que herboritzaren a Núria. L'obra de Pourret, molt meritbria, ha restat en gran part
perduda, bé que diversos plagiaris poc escrupulosos (entre els quals figuren noms tan ilelus-
tres com e1,de Lamarck) se I'apropiaren. Sobre aquest botinic caigueren les més diverses cala-
mitats: exili, revolucions, persecucions, ...l'enveja dels seus col.legues francesos (entre els
quals el seu amic Lapeyrouse), l'hostilitat dels botinics #Espanya, ... Observador excel-lent i
explorador infatigable, Pourret recorregué diversos indrets dels Pirineus orientals. Tornant
d'un viatge que féu amb Broussonet i Sibthorp a Barcelona i a Montserrat, passa per la vall de
Núria. Els resultats científics d'aquest viatge els presenti a l'AcadBmia de CiBncies de Tolosa i,
després de molts ajornaments i moltes retallades, foren finalment publicats. De fet, només
fou editada, perb, una petita part de la Chloris narbonensis, obra que era inclosa en la memb-
ria presentada a la citada AcadBmia. Dins aquesta publicació hi ha diverses citacions referides
a la vall de Núria. El que resta de l'herbari Pourret, conservat a Madrid, fou revisat per
WILLKOMM i L,4NGE, els quals en publicaren dades en el seu Prodromus.
Molt posterior és el viatge de BENTHAM a les muntanyes de Núria, la notícia del qual
fou impresa el 1826. Aquest botinic de Plymouth recorregué durant tres dies la zona de
Núria i la vall d'Eina, i en tan poc temps recollí l'enorme quantitat de 5000 exemplars vege-
tals. En el seu "Catalogue" Bentham dóna, a part d'una pintoresca visió dels habitants del
país, una simple iiista de plantes herboritzades.
A partir de mitjans del segle XIX són nombroses ja les referencies que trobem sobre la
flora comarcal. A la "Flore de France" (1848-1856) de GRENIER i GODRON hi ha algunes
dades relatives a les muntanyes de Núria. Un xic posterior és l'obra del botinic de Ceret, L1.
COMPANYO, que passa revista a tota la histbria natural del departament dels "Pyrénées-
Orientales". Company6 ha estat molt desprestigiat com a botinic. Jeanbernat i Timbal-
Lagrave en la seva obra sobre el Capcir (1887) li fan una violenta critica, i Gautier en el seu
"Catalogue" no li dóna cap crBdit. Recentment (1964) BaudiBre i Cauwet han fet un repis
de l'obra de Companyó i han reivindicat algunes de les seves citacions, tot i reconeguent que
moltes poden ésser fruit de la fantasia o, en segons quins casos, de la credibilitat que l'autor
atorgava a botinics anteriors.
Del mateix any 1864 és l'excellent introducció a la flora de Catalunya publicada per
A.C. COSTA, professor a la Universitat de Barcelona, i ampliada amb un suplement el 1874.
Tot i que ja s'ha assenyalat més d'un cop, val la pena de remarcar la gran vilua de Costa i el
m&ritdel seu treball en un moment en que la Botanica catalana es trobava totalment desval-
guda i desconnectada dels estudis precedents. Les observacions i les dades que Costa inclou
en les seves obres tenen una solidesa perfecta (rars i ben excusables són els errors quc hom hi
pugui trobar), cosa que no pot pas dir-se d'altres autors contemporanis o immediatament
posteriors. Aquest botinic valencia es volti, d'altra banda, d'un estol de col.laboradors ben
notables, entre els quals es compten J.J. PUIGGARÍ,metge als Prats de Rei i a Igualada, i J.
ISERN, recol.lector, de primer a Barcelona i després a Madrid. Costa dóna moltes citacions
prbpies referides a la Vall de Ribes i recull amb esperit crític les d'altres autors (SALVA-
DOR, BENTHAM, QUER, TEXIDOR,...).
Les dades de Costa i dels botinics de l'escola catalana renaixent són consignades en
l'obra de M. WILLKOMM i J. LANGE, autors que visitaren a penes Catalunya i menys encara
els nostres Pirineus. Dins el Prodromus Horae Hispanicae d'aquests autors -així com a les
flores de Costa i de Colmeiro- resten recollides moltes indicacions de bstinics que no publi-
caren treballs propis, entre ells (a més dels esmentats com a col.laboradors de Costa) R.
MASFERRER, J. MONTSERRAT i F. T&MOLS.
L'obra &E. VAYREDA (1848-1901) té un interts ben directe per a la flora comarcal.
Aquest botlnic olotí recorregué assíduament les nostres muntanyes i en les seves publica-
cions donl notícia de la flora pirinenca. El 1882 editl el seu "Catálech de la flora de la Vall
de Núria" sobre el qual cal fer algunes observacions. D'antuvi cal dir que, malgrat el títol,
no es refereix pas estrictament a la vall nurienca; el cataleg abraga també les $rees properes,
pero és impossible &atribuir-li uns límits concrets, ja que l'autor mateix no dóna pas cap
delimitació precisa, sinó que diu simplement: "farém extensivas las observacions á las valls y
serras més vehinas, principalment a las que serveixen de camí pera visitar 10 Santuari desde
totas direccions". Com a localitats concretes figuren en aquesta obra -a part de Núria i altres
indrets vei'ns- Morens, Setcases, Camprodon, Ribes, Toses,... i és probable que moltes refe-
rtncies de plantes de la "regió inferior" s'hagin de situar al baix Ripollts o a la comarca olo-
tina. Pel que fa a les bases de les citacions vayredanes, vegeu qut diu el mateix autor al prbleg
de l'obra: "Me trobo donchs reduhit á contentarme amb 10s datos y noticias que he pogut
recullir en las pocas vegadas que he tingut la ditxa de visitar 10 Santuari de Núria y sa vall ...; si
bé es veritat que tinch bastant coneguda la vegetació de algunas comarcas pyrenaicas vehi-
nas y molt semblants en llur naturalesa, posició y demés circunstancias, 10 qual me ser-
viri molt pera deduir a priori la existencia de las especies vegetals més vulgars y de área
de vegetació molt extesa y que seguéixen ab forsa exactitud en semblants condicions
las faixas isotermas". Al catileg de Vayreda abunden les indicacions vagues, no referides a
cap localitat concreta, de l'estil de "reg. inferior y subalpina", "riberas y torrents", "terrenos
de conreus", ... És molt probable, segons pot deduir-se del que aquí dalt hem transcrit, que
aquestes citacions inconcretes siguin una generalització dels coneixements que l'autor tenia
sobre la flora de comarques més orientals, i especialment de la Garrotxa; és a dir, que es
tracti de simples suposicions. Tant per aquesta raó com per la inconcreció de l'lrea inclosa al
catileg, en la nostra Flora només hem recollit aquelles citacions que Vayreda refereix a loca-
litats ben concretes de la Vall de Ribes. I sospitem que fins i tot entre aquestes n'hi ha algu-
nes, com les que situa a les zones baixes de la comarca, que són imaginades. Per les indica-
cions que dóna en les seves obres, hom pot deduir que Vayreda visitl, a part les muntanyes
de Núria i de l'alt Freser, els altiplans que s'estenen entre el Puigmal i la Collada de Toses, la
vall del Rigard (seguint probablement l'antic camí ral de Cerdanya) i la zona de Sant Arnan~
que considera -ben justament- com una localitat botlnica de primer ordre. Cal assenyalar
encara que Vayreda recollí algunes dades bibliogrlfiques i que rebé informacions, segons ell
mateix diu, de diversos botlnics contemporanis (F. T ~ M O L SR. , BOLOS, J. PUJOL, R.
MASFERRER, J. PUIGCARI', J. MORER i J. CUFFÍ). Poques vegades, perb, especifica l'ori-
gen de les citacions alienes.
L'any 1898 G . GAUTIER publicl el seu catileg florístic del departament dels Pirineus
orientals, on consten diverses indicacions que es refereixen a zones molt properes a la Vall de
Ribes o fins i tot -més rarament- a la vall de Núria mateixa. Cal dir que Gautier aplega les
citacions d'autors precedents i en fa una crítica. Diverses indicacions de Gautier són recolii-
des, d'altra banda, per ROUY i FOUCAUD en la seva "Flore de France".
En part coetania de l'obra de Gautier és la "Flora Pyrenaea" de P. BUBANI, que fa refe-
rencia a tots els Pirineus (i encara entesos en sentit ampli). Aquesta flora conté algunes obser-
vacions personals de l'autor sobre la flora comarcal. Per les localitats que esmenta, sembla
que el botanic italil visitl especialment, o Únicament, la zona oriental de la Vall, i és evident,
si més no, que féu la travessia de Ribes a Camprodon per la Collada Verda. Bubani aplega
també algunes citacions precedents i no s'estl -quan s'escau- de fer-ne comentaris, i d'eme-
tre opinions (sovint palesament ofensives) sobre d'altres autors. La nomenclatura que utilitza
és --com hom sap- totalment heterodoxa, ja que Bubani no admetia d'aplicar la regla de la
prioritat a partir de Linné; d'altra banda, pretenia que els noms científics adeqüessin la seva
significació a les característiques reals de les plantes i, en conseqübncia, canviava tots els que
li semblaven poc adients.
Segle XX - De finals del segle XIX, perb ja amb la seva mixima activitat dins dels segle
actual, cal esmentar J. CADEVALL, qui, malgrat que la seva professió era més aviat aliena a
la Bothnica, dedici tota la vida a l'estudi dels vegetals. El 1897 publich Cadevall la seva tesi
doctoral sobre la "Flora del Valles". Aquesta obra conté, com és obvi, nombroses dades
vallesanes, perd, a més, una bona quantitat de citacions referides a la Vall de Ribes. En
treballs posteriors a la Flora del Vallbs, i especialment a les "Notas fitogrificas críticas"-
que l'autor publicava regularment com a resum de les seves exploracions anuals- i a la
"Flora de Catalunya" (la seva gran obra, on fa un recull crític, perb no detallat, de les dades
florístiques precedents), hi ha encara moltes altres referencies a la flora comarcal.
Cadevall estiueji durant molts anys (segurament entre el 1890 i el 1913) al Balneari
Montagut #Aigües de Ribes, situat al sector meridional de la comarca, on herboritzi i féu
observacions florístiques assíduament. A la flora de Catalunya inclou moltes citacions rela-
tives a aquesta zona, bé que poques vegades indica localitats concretes, sinó que diu sirnple-
ment -i fent una generalització que pot semblar abusiva- "Vall de Ribes". Cal, doncs, tenir
present que les citacions cadevallianes referides genbricament a la comarca s'han d'atribuir,
gairebé sempre, només a aquella zona meridional. Referint-se a Pulmonaria affinis diu, per
exemple, que no és escassa a la Vall de Ribes. I és veritat que pels voltants del Balneari Mon-
tagut i de La Corba aquesta boraginicia s'hi deixa veure amb freqübncia; perb a la resta de la
comarca -i feta excepció de tres o quatre punts més- és planta rarissima. Malgrat les seves
contínues estades a Aigües de Ribes, Cadevall no pretengué pas mai de fer una recopilació
exhaustiva de la flora local. Sol limitar-se a esmentar les plantes poc corrents o més curioses
i, per contra, no diu res de moltes de les més vulgars. Sembla que C. PAU. amb qui Cadevall
mantenia cordials relacions, passi també, convidat pel bothnic catala, per la Vall de Ribes.
Cadevall visiti -com no podia ésser altrament- la vali de Núria. Sembla, perb, que ho
féu en poques ocasions, car una de les vegades que hi ana (l'any 1891) sofrí, segons ell ma-
teix explica, seriosos trantorns de salut a causa de l'alqada i aixb li deixi -diu- "gran horror
á les altures, aixís terrestres com socials". En les seves publicacions Cadevall dóna referencies
de Queralbs i Núria, de la Coma de Fontnegra i de la vall del Puigmal.
Un altre botinic molt relacionat amb la comarca, i més concretament amb Núria, és el
germi SENNEN. Explorador molt sagaG, tenia el do d'intuir on es fan les "bones plantes".
Era, d'altra banda, un gran caminador. Ell mateix explica, per exemple, com va resseguir les
muntanyes de Núria en recerca de la Xatardia scabra. Havia sortit de Cerdanya a les quatre de
la matinada i fins a les dues del migdia no havia aconseguit de reunir uns trenta peus de la
umbel.lifera endemica; i calia refer el camí per tornar a la plana.
Sennen herboritzi grans quantitats de plantes. Reuní un herbari considerable i féu nom-
broses centúries que es troben ara repartides arreu. Pertot on passi escorcolli a fons la flora,
contribuint molt a eixamplar els coneixements florístics del nostre país. Un defecte que
sovint -i amb tota raó- hom li ha retret és el seu afany de distingir i posar nom a nous
tixons. Qualsevol petit caricter diferencial -sovint ben aleatori i inconsistent- li servia per
crear especies inbdites. I aixb ho aplicava amb criteris ben poc homogenis. Les "especies"
sennenianes representen tan aviat entitats de primer ordre com petites variacions insignifi-
cants; i, fins i tot, al costat de destriacions bizantines i difícils d'escatir hom troba de vegades
unitats taxonbmiques ben diferenciades reunides, sorprenentment, sota un mateix nom.
Cal reconeixer que les analisis exhaustives menaren Sennen a fer descobertes importants;
perb, la infinitud de noms que posi en circulació són una selva inextricable per on es mou ben
penosament el botanic que vol fer-hi qualsevol revisió, per parcial que sigui. L'obra de
Sennen inclou dades esparses sobre la flora de la Vall. Són importants en aquest respecte la
shrie de publicacions titulada "Plantes d'Espagne" i les "Additions et commentaires" a la
flora de Catalunya.
L'any 1929 publici Sennen la "Flora de la Vall de Núria i els seus encontorns" on fa un
resum forqa exhaustiu de dades florístiques. Aquesta flora és inclosa dins una obra de tipus
narratiu titulada "La Vall de Núria" i signada per J. Puig i Bosch (nom que té tot l'aire d'un
pseudbnim dissimulador). El capítol que precedeix la relació florística senneniana és escrit
per l'autor de l'obra general i representa una mena de resum molt arreglat de la "Fesomia
propia de la vegetació de la Vall" que figura a la introducció del "Catáiech" de Vayreda. És
molt probable que la "Flora" de Sennen no fos redactada directament per ell (és escrita en
catala), sinó per J. Puig segons dades que aquell botinic li proporcioni i que potser foren
recollides oralment. Es tracta d'una simple Usta sistematica de plantes sense gaires comenta-
ris. Els noms científics llatins no van acompanyats de les indicacions d'autor. Només excep-
cionalment consten per a una especie les localitats concretes on viu; i rares vegades l'autor fa
comentaris crítics sobre la taxonomia, la distribució, etc. d'una planta determinada. Per fer
la seva relació nurienca, Sennen segueix en principi el text publicat fins llavors de la "Flora
de Catalunya" de Cadevall, afegint-hi les plantes que ell tenia observades a la zona. Al final
de les especies del genere Crepis i abans de comenqar els Hieracium diu textualment: "Ací
acaba la flora Cadevall-Sallent". Algunes de les citacions sennenianes són, doncs, repetició de
les que consten a la Flora de Cadevall, sovint provinents encara d'altres autors més antics. En
relació amb les noves "esp8cies7' descrites per Sennen, cal dir que són freqüents en el catdeg
les modificacions ortografiques dels epítets específics (diversos cops nuriae per nuriensis), co-
sa que fa pensar que l'autor feia el repis de la flora nurienca de membria. Aixb explicaria,
així mateix, que aquest cataleg -tot i pretenint ésser una relació completa- es ressenti
d'alguns oblits notables: no hi figuren, per exemple, plantes tan corrents i visibles a la zona
com Pinus uncinata, Urtica dioica o Senecio adonidifolius.
Després de l'obra senneiana, cal arribar a les publicacions de BRAUN-BLANQUET, el
pare de la Fitocenologia actual, per trobar una aportació considerable a la flora comarcal.
Braun-Blanquet féu un estudi aprofundit de la vegetació alpina dels Pirineus orientals, estu-
di que conté una bona pila de dades florístiques referents a les muntanyes de la Vaii. Algunes
poques d'aquestes dades, les més sobresortints, foren ja publicades prbviament per l'autor en
les seves "Notes critiques...". A la seva obra principal, "La végétation alpine des Pyrénées
Orientales", Braun-Blanquet dóna nombroses taules fitocenolbgiques on hi ha forqa inventa-
ris fets a la Vall de Ribes o a zones molt properes. Cadascun d'aquests inventaris conté, evi-
dentment, moltes citacions de thons. Les dades de Braun-Blanquet es caracteritzen en gene-
ral per llur precisió i exactitud. Ben clares vegades hi troba hom imprecisions o equivoca-
cions. Un dels pocs errors és la confusió d'oxytropis halleri amb 0.foucaudii, confusió espe-
cialment notable pel fet que l'autor fa aquesta papilionacia especie característica d'una nova
associació. Com hom pot comprovar al nostre catdeg floristic, les citacions extretes de l'obra
de Braun-Blanquet són nombrosissimes; algunes representaven en aquell moment novetats
per a la flora de la Vall.
Altres diversos autors contemporanis han fet aportacions a la flora comarcal a través dels
seus estudis de vegetació. Entre ells figuren O. de BOLOS, S. RIVAS MARTÍNEZ i, especial-
ment, els botanics de la que podriem anomenar escola de Perpinya, encapqalada per A.
BAUDI~~RE. Aquests darrers s'han ocupat sobretot de les relacions entre les comunitats
vegetals i les característiques morfostructurals del substrat. Els interessants treballs del
mateix Baudiere, de L. SERVE, del geomorfbleg G. SOUTADE i de R. N ~ G R Ees refereixen
sovint a les muntanyes ribetanes, i molt particularment als altiplans occidentals de la serra
axial estesos entre el Puigmal i el Pla de les Salines.
També Ph. KÜF'FER, en els seus excel4ents estudis sobre cariosistemitica de plantes
pirinenques, es refereix algun cop a exemplars procedents de la Vall.
Entre els autors que hem esmentat fins ací hi ha principalment aquells que han contri-
buit directament i de manera important al coneixement de la flora comarcal. Es pot dir,
perb, que gairebé tots els botanics del país i la majoria dels forasters que han visitat Catalu-
nya o els Pirineus orientals han passat per la comarca i n'han donat notícies florístiques, de
vegades poc o molt extenses, de vegades en forma de notes circumstancials. Alguns s'han
limitat a herboritzar-hi i les seves col.leccions són, llavors, una font de dades important; és
el cas, per exemple, de F. TR~MOLS(1 831-1900), l'herbari del qual, conservat ara a l'Insti-
tut Botanic de Barcelona, forní valuoses dades a autors com Vayreda i Cadevall, de J.M.
BARNADES, etc. A la llista de botinics que han fet aportacions a la flora comarcal caldria
afegir encara els que se n'han ocupat més indirectament, i sobretot els monografistes que han
fet revisions crítiques dels herbaris o de les dades bibliogrifiques: W. ROTHMALER per a
Euphrasia i altres generes, E. PAUNERO per a diversos grups de gramínies, C. VICIOSO, etc.
La relació bibliogrifica que donem més endavant inclou tots els autors dels quals hem
recollit dades. Aquesta relació ens estalvia, doncs, d'esmentar ací més noms.
Remarca final - Abans de cloure aquest capítol volem fer una remarca sobre les cita-
cions fetes per autors anteriors amitjans delsegle actual. És freqüent que aquests botanics re-
cullin indicacions precedents i les repeteixin sense especificar-ne l'origen. Així, Vayreda
reprodueix observacions de Companyó, de Costa, etc.; Gautier, que no sol admetre les indi-
cacions de Companyó, algun cop les repeteix involuntiriament a través de referencies preses
de Vayreda; Cadevall, en els primers volums de la Flora de Catalunya, sembla que reculli
citacions vayredanes sense explicitar-ho; el cathleg de Sennen aplega, com hem dit, moltes
indicacions precedents; etc. D'aquesta manera una referencia pot anar passant d'un cataleg a
I'altre fent la impressió de diverses citacions provinents d'autors diferents. En el cas de dades
errbnies, la reiteració amb qué són publicades els dóna una falsa aparenqa de versemblanga
que les fa ésser acceptades de manera general i sense discussió. Hi ha casos ben evidents, com
el de Sarcocapnos enneaphylla. Aquesta espbcie fou citada originariament per Grenier i Go-
dron de Núria. Costa, en la seva flora, la refereix a les muntanyes de Núria, i Vayreda
-coneixent l'habitat normal de la planta a les roques de terra baixa- transforma la indicació
en "roques calcinals de Núria, Queralbs", que així sembla més versemblant. Cadevall recull la
indicació vayredana citant aquest autor; i Senen inclou l'espkcie en el seu cataleg sense indi-
car l'origen de la referencia i especificant genericament: "a les penyes clivellades". Tenim,
doncs, en aquest cas cinc citacions publicades per autors solvents, quatre de les quals sem-
blen independents, ja que només la de Cadevall resta clar que és manllevada. És molt proba-
ble, en canvi, que hi hagi hagut una sola citació directa, la de Grenier i Godron (d'altra ban-
da, totalment dubtosa), repetida pels autors posteriors.Aquest és, doncs, un dels exemples
d'allb que hom ha denominat amb encert "errors estolonífers".
CONSIDERACIONS GENERALS SOBRE LA FLORA
Dades generals - El nostre catideg compren 1428 especies numerades que corresponen
a les plantes que considerem autbctones o naturalitzades a la comarca. Aquestes darreres,
perb, són només una cinquantena.
A part d'aquests t h o n s als quals atribu'im categoria especifica, hi ha 96 unitats infras-
pecífiques (subspkcies i varietats) addicionals, que sumades a les anteriors fan arribar el nom-
bre de taxons a 1524. Si hi afegiem encara les plantes subspontinies o adventícies, que són
36, i els híbrids interspecífics, que sumen 56, arribariem a la xifra de 1616 t h o n s diferents.
De les 1428 espkcies que acceptem com a integrants de la flora comarcal, 925 (és a dir,
un 65%) havien ja estat indicades previament a la comarca, ni que fos en alguna nota cir-
cumstancial o dins algun inventari fitocenolbgic. De les 503 especies restants (en xifres rela-
tives un 35%) no hem trobat cap citació anterior. Remarcarem que entre les especies citades
precedentment figuren moltes plantes de l'alta muntanya, ja que és aquesta zona de la Valí
(i especialment la vall de NÚria) la que ha estat més assíduament visitada pels botinics des de
temps antics. D'altra banda -i com passa sovint amb les indicacions antigues- moltes de
les citacions més repetides es refereixen precisament a plantes rares o endkrniques, mentre
que una bona proporció dels t h o n s que no tenien fins ara cap referbncia correspon a les
plantes més comunes o més importants en el paisatge vegetal de la comarca. Així, l'endemica
Xatardia scabra compta amb més de quinze citacions bibliografiques; Oxyria digyna, poligo-
nacia rara de l'estatge alpí, ha estat assenyalada en deu ocasions; Gentiana burseri, forqa
localitzada, té també deu referencies prkvies; Viola diversifolia, un altre endemisme, en té
una vintena. Per contra, no existeix cap citació anterior de plantes tan corrents i abundants
a la Vall com Pteridium aquilinum, Quercus pubescens, Stachys officinalis, Calluna vulgaris,
h n u s spinosa, Holcus lanatus, Carlina vulgaris, etc.
Hom nota, a més, una certa preterició de les gramínies. De les 116 especies que aquesta
família compren dins la flora comarcal, 64 no hi havien estat assenyalades anteriorment;
aixb representa un 55% de noves citacions, proporció forga més elevada que la mitjana de to-
tes les famílies (que és, com hem dit, d'un 35%).
Cal remarcar que les indicacions bibliografiques relatives a la comarca fan referbncia
en total a 1158 espkcies vegetals. D'aquestes especies citades, perb, nosaltres en rebutgem
233 (un 20%), sigui perque hem comprovat que la seva citació es basa en un error de deter-
minació, sigui perquk considerem que hi ha raons prou importants per dubtar de la seva pre-
sencia a la Vall, sigui perquk corresponen (com passa sovint amb les indicacions sennenianes)
a nous t h o n s que nosaltres no admetem. En els casos poc clars hem optat -aconsellats per
la prudkncia- per deixar de banda la citació, almenys provisionalment, mentre no sigui con-
firmada per dades ben segures. Esperem, d'altra banda, que la nostra aportació no hagi in-
troduit en el cataleg florístic gaires errors nous.
No pretenem pas d'haver dreqat un inventari definitiu de la flora comarcal. Malgrat les
nostres repetides exploracions pels diversos indrets de la Vali, no hem pas pogut resseguir ab-
solutament tots els racons en totes les Bpoques de Pany. Estem convenquts que se'ns deuen
haver escapat més d'una i més de deu esphcies. És evident, a més, que certs grups taxonbmics
particularment complexos (i sobretot el gknere Hieracium, al qual no hem pas dedicat una
atenció sistematitzada) resten poc aclarits o bon tros deficients. D'altra banda, és segur que
la llista de plantes naturalitzades es veuri sotmesa els anys propers a canvis poc o molt no-
tables.
Les comarques pirinenques són justament famoses per la gran quantitat d'espkcies vege-
tais que hi viuen. Cal convenir, de tota manera, que la flora de la Vall de Ribes és especial-
ment rica, sobretot si hom té en compte que correspon a un territori que mesura només uns
263 ICm2. Com a factors que expliquen aquesta diversitat del poblament vegetal cal esmentar
Paccidentada topografia de la comarca, la variació de Paltitud (que oscil.la entre menys de
800 metres i més de 2900 m), la diversitat de substrats geolbgics, la proximitat de laVall a la
terra baixa mediterrinia i la seva situació a la zona de transit entre el m h i m pluviomktric
catali i les terres interiors pirinenques relativament seques. Heus ací una taula que permet de
comparar la flora comarcal amb la d'altres territoris de Catalunya (per a cadascun dels quals
donem l'extensió superficial aproximada):
Km2 especies
Regió barcelonina (de la Serra Pre-litoral al mar i de Garraf

al Besbs) 1600 1540
Comarques litorals entre la riera &Alforja i el riu Ebre 1250 1040
Bages 1150 1125
Maresme i vessants obacs de la Serralada litoral vei'na 650 1295
Vall &Aran 633 1527 (1 600?)
Muntanyes de Prades 475 1140
Vall #Andorra 468 1200
Alt Cardener 280 960
Vall de Ribes 263 1428
Respecte de les dades d'aquest quadre, cal assenyalar que, si l'extensió superficial és en
alguns casos només aproximada, el cilcul del nombre d'espkcies ho és absolutament sempre.
En efecte, no tots aquests territoris han estat objecte de recerques florístiques igualment
exhaustives i, d'altra banda, als catilegs corresponents hom ha emprat, per a la delimitació
de les espkcies, criteris que poden ésser f o r ~ adiferents. Malgrat que la riquesa florística
d'un territori no és pas directament proporcional a la seva superfície, en el cas de la Vall de
Ribes ressalta el gran nombre de t h o n s vegetals aplegats en una irea relativament petita.
Espectre taxonbmic - Vegem ara com es distribueixen les espbcies de la flora comarcal
dins els diversos grups taxonbmics. A la taula següent indiquem els nombres absoluts d'espb-
cies per grup i les proporcions relatives corresponents:
Pteridofits 34 2.4 %
Gimnospermes 7 0.5%
Dicotiledbnies 1115 78 %
Monocotiledbnies 272 19 %
75
Heus aquí encara les xifres anilogues referents a les dotze families &angiospermes més
importants:
Compostes 180 12.6'10
Gramínies 116 8 1'0
I
Papilionicies 89 6.3'10
Rosicies 81 5.7%
Crucíferes 76 5.3%
Escrofularilcies 67 4.7 OIO
Cariofrl.lacies 65 4.6%
Labiades 56 3.9 O/o
Umbel-líferes 50 3.5'10
Ciperacies 50 3.5%
Ranunculacies 40 2.8%
Liliacies 37 2.6%
Pel que fa a les cisticies -f abundlncia de les quals es pren de vegades com a índex del
grau de meditenaneltat d'un país- el nombre d'espkcies és només de 5, $0 que representa un
migrat 0.35% de la flora comarcal.
Elements fitogeogrifics - Més interks tenen les proporcions en que es troben dins una
flora els diversos elements fitogeogrdfics, ja que aixb dóna una idea clara de les afinitats que
presenta la zona en qüestió amb d'altres territoris i permet, d'altra banda, de deduir molts
aspectes de la histbria del seu poblament vegetal. Pel que fa a la flora de la Vall de Ribes,
heus ací les proporcions relatives en que hi participen els principals elements corolbgics,
prenent en consideració no solament les especies sinó els t h o n s infraspecifics:
plantes boreo-alpines (que inclouen les artico-alpi-
nes i les boreo-subalpines)
plantes euro-siberianes
plantes de tendkncia atlantica (incloses les especies
euro-siberianes occidentals, etc.)
plantes submediterrinies en sentit ampli
plantes mediterranies en sentit ampli (incloent-hi les
latemediterdnies, les ibero-occitanes, etc.)
plantes de tendkncia estepica
orbfits mediterranis
orbfits submediterranis en sentit ampli
orbfits pirinencs i pirenaico-cantibrics
orbfits alpins i eurasiltics
plantes subcosmopolites
plantes pluriregionals o de significació corolbgica
poc precisa
plantes al.lbctones, naturalitzades a la comarca
Com hom pot veure, donem també les sumes d'aquells elements que considerem prou
&ns. Així, hem reunit les plantes euro-siberianes, les de tendkncia atlintica i les submedi-
terrhies, que sumen un 36.7%, ja que es poden considerar en conjunt com a euro-siberianes
en sentit ampli. Dins el grup dels orbfits, hom podria fer Únicament dos grans grups: el dels
orbfits mediterranis s.1. (integració dels mediterranis, els submediterranis i una part dels pi-
rinencs) als quals correspondria una proporció relativa del 9010, i el dels orbfits extramediterra-
nis que sumarien un 17%. Simplificant encara més les coses, hom podria reunir, d'una banda,
les plantes de tendbncia mediterrania i, d'altra, les euro-siberianes i boreals. Fent-ho així,
aquestes darreres representen més de la meitat de la flora comarcal, mentre que les primeres
no són gaire més de la cinquena part, dada que pledeja a favor de la inclusió de la Vall, i de
totes les comarques pirinenques, dins de la regió euro-siberiana (i no pas dins la regió medi-
terrinia, com alguns autors volen suposar). Cal tenir en compte, a més, que $han de valorar
els elements corolbgics, no solament pel nombre d'espkcies que inclouen, sinó també per
llur freqübncia i llur importincia en el paisatge vegetal. I a la Vall de Ribes és clar que les
plantes mediterrinies tenen un paper secundari en el paisatge, fins i tot en el de l'estatge
monta inferior.
En un territori prou divers els representants dels diferents elements corolbgics tenen,
tota manera, una repartició irregular; i, en conseqübncia, cada grup fitogeogrific abunda més
(o eventualment arriba a ésser dominant) en certes irees. L'element irtico-alpí, per exemple,
tot i que representa una petita proporció de la flora comarcal, té un pes específic forqa gran
a l'estatge alpí. I en certs habitats com, per exemple, dins les comunitats de les congesteres
dels terrenys silicis, inclou bastant més $una quarta part dels t h o n s que n'integren la flora.
Les plantes irtico-alpines, que són la part més nombrosa de I'element boreo-alpí, abunden,
evidentment, a les zones més elevades de la serralada axial -i particularment al sector nordo-
riental de la comarca- perb algunes s'estenen poc o molt per totes les altes muntanyes que en-
cerclen la Vall. Vegeu, a tall d'exemples, les irees de distribució de Sibbaldia procumbens,
Potentilla fruticosa, Vaccinium uliginosum i Juncus trifidus. Les plantes boreo-subalpines,
poc abundants en el conjunt de la flora d'Europa, tendeixen també a ocupar el muntanyam
que envolta la comarca.
Dins del grup de les plantes euro-siberianes incloem no solament els tixons que s'estenen
amplament per les zones fredes i temperades d'Eurisia, sinó també els que ocupen ensems
les zones boreals del nou continent (plantes circumboreals), aixi com els que resten més o
menys limitats a PEuropa central. Els representants d'aquest grup fan la massa de la vegeta-
ció dels estatges monta i subalpí, de manera que globalment es troben escampats per una
gran part de la Vall. Hi pertanyen alguns dels arbres i arbusts més corrents a la comarca, com
és ara Pinus sylvestris, Quercus petraea, Betula pendula, Salk caprea, Populus tremula, Co-
rylus avellana, Cornus sanguines,... Hi ha, perb, certs tiurons euro-siberians que tendeixen
a limitar-se al terg sudoriental de la Vall (vegeu les irees $Anemone nemorosa, Carex sylva-
tica, Ajuga reptans, Dipsacus pilosus, Serratula tinctoria) i altres que apareixen només espar-
sament o en petites hees (vegeu els mapes corresponents a Ulmus glabra, Dianthus armeria,
Frangula alnus, Aegopalium podagraria, Arctium lappa, Scorzonera humilis, Juncus bulb0
sus, Paris quadrifolia, Catabrosa aquatica, Holcus mollis, Agrostis canina).
Les plantes de tendbncia atlintica -a part que són poc nombroses- també solen prefe-
rir, com ho fan algunes euro-siberianes, les zones meridional i oriental de la Vall. fis molt re-
presentativa en aquest respecte la distribució de Fagus sylvatica, amb la qual hom pot com-
parar les de Polystichum aculeatum, Quercus robur, Pulmonaria affinis i Pulmomria longife
lia Les especies que podem qualificar d'atlktiques de muntanya troben ambients adequats
sobretot al sector nordoriental de la comarca, especialment humit (vegeu les arees de distri-
bució de Valeriana pyrenaica i de Vicia orobus).
Pel que fa als t h o n s submediterranis, cal remarcar que inclouen -juntament amb els
euro-siberians típics- una bona quantitat de plantes corrents a Pestatge monta, com és ara
Buxus sempervirens o Quercus pubescens.
Les plantes mediterriinies en sentit ampli són abundants especialment a la zona meridio-
nal de la Vall, on troben solelis i llocs prou protegits del fred i on dominen absolutament els
substrats calcaris que solen convenir-10s. Es limiten a aquest sector o gairebé, per exemple,
Rubia peregrina, Ruscus aculeatus, Coronilla minima subsp. clusii, Lavandula lutifolia,
Cephalaria latcantha, Catananche coemlea, Brachypodium rentsum, Carex mairii, Stachys
heraclea, Helichrysum stoechas, etc. (vegeu-ne els mapes de distribució). Aprofitant els recers
més calents, alguns d'aquests thxons mediterranis s'enfden pels vessants soleiis de les senes
meridionals fins a atenyer gairebé i'estatge subalpí. Així ho fan, per exemple, Carduncellus
monspeliensiurn, Aphyllanthes monspeliensis i Asphodelus ramosus (vegeu els mapes de
dispersió corresponents). A part del sector meridional, també els costers solells de la zona
central de la comarca, entre Planoles i Pardines, fan el paper de refugi de diverses especies
mediterriinies (algunes de les quals hi troben, precisament, els terrenys silicis que requerei-
xen); vegeu, a tall d'exemple, les arees de distribució d'Aristolochia pistolochia, Quercus
ilex, Andropogon distachyos i Leontodon saxatilis supsp. hispidus Remarcarem encara que
hi ha algunes plantes d'aquest grup -com Thymus vulgaris, Carex hallerana i poques més -
que s'introdueixen fins i tot a les zones elevades de la serralada axial.
Quant als orbfits, és interessant de fer notar que els de tendencia mediterrinia abunden
sobretot a la zona occidental de la Vall, de clima relativament menys humit i més continen-
tal. Les arees de distribució d'Astragalus sempervirens subsp. catalaunicus i d'Onosma
tricerospema subsp. alpicola -aquesta darrera endbmica dels Pirineus- exemplifiquen
perfectament aquesta situació, tot i tenint en compte que, essent calcícoles com són, es
limiten més o menys a les serres calchries pre-pirinenques. Una altra espkcie de les muntanyes
meridionals d'Europa que es fa només al sector ponentí de la comarca és Antiwhinum lati-
foliurn D'altres orbfits poc o molt mediterranis mostren distribucions diferents; vegeu les
hrees de Silene ciliata, Arenaria tetraquetra subsp. capitata, Valerianaglobulariifolia, Festuca
paniculata i Achnathemm calamagrostis.
Dins dels orbfits eurasiitics considerem tant aquells t h o n s que Pestenen realment per
les altes muntanyes d'Eurasia (fms als Himilaia i al Tibet) com els que viuen només a les
serralades d'Europa central (orbfits centreuropeus). I aquests dos grups els reunim encara
amb les plantes de les muntanyes alpines, que tenen una significació aniloga, per formar el
grup dels orbfits no mediterranis. A la comarca presenten una distribució semblant a la dels
t h o n s boreo-alpins, i en conjunt caracteritzen les zones que podem qualificar prbpiament
d'alta muntanya. Dels elements d'aquest grup orofític, n'hem representat les Brees co-
marcals de Ranunculus thora, Molopospermum peloponnesiacum, Rhododendron fermgi-
neum, Rumex alpinus, Trifolium badium, Lonicera alpigena, Arnica montana, Allium victo-
rialis, Avenula versicolor, Stachys alpina, Anthemis carpatica i Cicerbita alpina
Els Pirineus orientals -tant per raons histbriques com geogrifiques- constitueixen el
sector de la serralada més ric en plantes endbmiques; i és, doncs, ben lbgic que a la Vali de
Ribes n'hi hagi una bona representacib. Podeu veure la distribució a la comarca dels ende-
mismes Dianthus requ ienii, Saxifraga rnedia, Viola diversifolia, Endressia pyrenaica, Pedicu-
laris pyrenaica, Hieracium breuiscapum, Juncus balticus subsp. pyrenaeus, Festuca glacialis,
Artemisia umbellifomis subsp. gabriellae, als quals hauria d'afegir-se encara Onosma trice-
rospema subsp. alpicola, ja esmentada en parlar dels orbfits mediterranis. El nombre de
t h o n s de la flora comarcal que són propis dels Pirineus o que hi tenen la seva area principal
(i en aquest cas s'estenen també per algunes terres vei'nes) és de més de 70, entre ellsxatar-
dia scabra, Senecio leucophyllus, Adonis pyrenaica, ... (vegeu el mapa de distribució d'aquesta
darrera espkcie). Adonis pyrenaica, de distribució principalment pirenaico-oriental, té, aixi
mateix, localitats isolades als Alps marítims i a la serralada Cantibrica. A aquests endkrnics
pirinencs hom pot afegir, a més, 12 plantes pirenaico-cantabriques i 5 endemismes catalans.
De les primeres, en són exemples Seseli nanum i Potentilla alchimilloides, aixi com Vale-
riana globulariifolia (que té també una localitat a les muntanyes andaluses) i Valeriana
pyrenaica, ambdues assenyalades ja més amunt. Dianthus seguien subsp. gautieri i Dianthus
multiceps són t h o n s propis de les terres catalanes, que atenyen la zona meridional de la Vall
(vegeu-ne les Brees corresponents).
Les plantes al.lbctones que poden considerar-se naturalitzades a la comarca sumen -com
hem dit- una cinquantena. Llur origen és molt divers: els pai'sos orientals, el continent
americB, etc. Entre elles hi ha, evidentment, moltes males herbes dels conreus (Amaranthus
retroflexus, Amaranthus hybridus, Sinapis awensis, Veronica persica,...), en gran part esta-
blertes a casa nostra des de temps antics (arquebfits); també plantes dels llocs ruderals
(Amaranthus dejlexus, Euphorbia prostrata, Conyza canadensis, Chamomilla suaveolens,...),
algunes d'introducció ben recent (nebfits), i encara diverses espkcies cultivades -com és ara
Solidago canadensis, Picea abies, Buddleja davidii- que han aconseguit d'adaptar-se al clima
del país.
La irregular distribució de tots aquests elements corolbgicsdins de la comarca contribueix
-juntament amb d'altres aspectes del poblament vegetal- a caracteritzar netament els diver-
sos sectors fitogeogrifics que hi distingim i que comentem amb detall al volum segon.
OBSERVACIONS GENERALS
Plantejament - El catileg florístic que segueix compren una relació ordenada i crítica
de tots els taxons que han estat observats per nosaltres a la comarca o que hi han estat
assenyalats per autors anteriors.
En les nostres exploraciones hem seguit tota la Vall. Hem procurat de visitar, tot
herboritzant i prenent notes, el mixim nombre de localitats i hi hem fet recerques en
diversos moments de l'any. Els especimens recollits (que sumen uns quants milers) han estat
cedits a l'Institut Botanic de Barcelona i han passat a fer part de l'herbari general del centre.
Hem aplegat, d'altra banda, tantes citacions bibliografiques com ens ha estat possible
relatives a la flora de la Vall, les hem contrastades amb les nostres prbpies observacions i,
quan ha calgut, hem examinat els plecs d'herbari -suposant que existissin- que els donen
aval.
En l'aspecte taxonbmic seguim, amb petites variacions, l'ordre sistematic adoptat per
Flora Europaea. A part de les especies i els t h o n s infraspecífics, fem constar alguns grups
taxonbrnics superiors (famdies, classes, divisions,...).
També en la valoració de la categoria específica ens hem adaptat -llevat d'alguna
excepció- a I'obra esmentada. Considerem que el criteri, més aviat esmicolador que sintbtic,
seguit per aquesta Flora pot resultar poc adequat en les grans obres de síntesi, ja que no fa
ressaltar prou les relacions dels tiutons a nivell general; en canvi, al nostre parer, aquest criteri
és molt apropiat aplicat a l'anilisi d'una flora comarcal.
A l'inrevés que en el cas de les espbcies, en la tendencia a multiplicar, per fraccionament,
els generes -practica que creiem exagerada i, molt sovint, basada en ben exígues raons- ens
hem apartat més d'un cop de la pauta que fan seva moltes obres modernes.
Pel que fa a la nomenclatura, acceptem en principi les propostes de Flora Europaea i
només seguim altre criteri si arguments molt evidents i ben documentats ho avalen.
Hem tingut interbs que restin ben clares per als consultors del cathleg, tant la valoració
que fem de les indicacions bibliogrifiques com la condició que atorguem a cada planta dins
de la flora local. Amb aquesta finalitat combinem els diversos carhcters d'escriptura, i fen: ús,
a més, de la numeració correlativa i dels asteriscs, de tal manera que el text corresponent a
cada taxon pot adoptar sis formes grafiques diferents -Acils de distingir- representatives
en conjunt de totes les situacions possibles. De l'esquema següent se'n dedueix quines són
aquestes convencions escripturals i quina és liur interpretació.
a) Thons admesos dins la flora comarcal -Text en caracters normals (lletra grossa).
a.1) Plantes espontanies - Nom del t b o n en lletra negreta.
a.l.l)Especies autbctones (incloent els híbrids intergenhrics, cas en que es troba
Únicament Festulolium) - Numerades de manera correlativa.
a.1.2) Especies naturalitzades - Numerades (correlativament amb les autbctones) pe-
rb amb un asterisc davant del número corresponent.
a.l.3)Hibrids interspecífics - Sense numerar.
a.2) Plantes subsponthnies o accidentals - Nom del tixon en negreta i sense numerar, com
els híbrids interspecifics (amb els quals, perb, no es poden pas confondre).
a.3) Plantes cultivades - Nom del tixon en caricters itilics. Sovint, perb, les espbcies de
conreu no van pas intercalades dins la llista general, sinó agrupades en un apartat
especial situat al final de la família corresponent.
b) T k o n s no admesos dins la flora comarcal - Text en caricters més petits (lletra menuda).
b.1) Plantes existents en localitats molt properes dels límits de la Vall - Nom del t k o n en lletra n e
greta.
b.2) Plantes indicades per error (i no observades tocant als límits de la comarca) - Nom del t k o n en
caricters itilics.
Cal dir que de vegades pot ésser dubtosa la consideració que hom ha de donar a una
determinada planta o a una citació bibliogrifica. Per exemple, pot resultar problemitic
d'establir si un tixon s'ha de tenir per naturalitzat o per simplement subspontani, ja que de
fet es donen casos clarament intermedis entre aquestes dues situacions. De manera sern-
blant, no sempre és clar que una indicació bibliogrifica -per sospitosa que sigui- s'hagi de
considerar falsa. Si no existeixen plecs d'herbari que demostrin que ha tingut lloc una
identificació erronia del vegetal, seri molt exposat d'afirmar que la citació és equivocada;
I'existbncia d'una planta en un lloc és fhcil de demostrar, la no existbncia no pot tenir proves
evidents. En tots els casos clarament insegurs adoptem aquella de les convencions grifiques
establertes que ens sembla més adient, perb especifiquem els nostres dubtes amb comentaris
concrets o amb I'ús de signes adequats (interrogants, cf., ...).
Esquema expositiu - El text corresponent a cada tixon comprbn diversos apartats en els
quals ordenem tota la informació que podem donar sobre la planta. Heus ací l'esquema expo-
sitiu que ens hem furat:
a) Nom correcte de la planta i sinbnims principals. - Pel que fa a la sinonímia, consig-

nem la que es pugui haver utilitzat en les obres floristiques recents, així com l'emprada pels
bothnics que han fet citacions comarcals. Les abreviatures de noms d'autors són les que es
fan servir normalment en les obres floristiques actuals i, en la majoria dels casos, coincidei-
xen amb les que empra Flora Europaea.
b) Nom vulgar - No hem pas fet cap aplec sistemitic de nomenclatura popular, perb
n'hem recollit diverses dades. Ací fem constar solament aquells noms vulgars I'ús dels quals
per part de la gent de la comarca ens consta personalment. Fem cas omís, doncs, de les
denominacions que figuren a la bibliografia, ni que sigui en obres que es refereixen directa-
ment a la flora comarcal. Molts d'aquests textos atribueixen a les plantes noms d'abast
general, o fins i tot de caire literari, no pas sempre utilitzats en el parlar local.
Pel que fa a la pronúncia d'aquests noms, sempre que hom pugui deduir-la directament
coneixent la fonbtica prbpia del catali oriental, no la indiquem. Perb, en els casos en que hi
pugui haver algun dubte consignem, entre parbntesis, la pronunciació figurada, bé que ens
limitem a assenyalar el valor de les vocals i de la i consonhntica. Així, els Únics signes
arbitraris que utilitzem són els següents:
a - vocal neutra
Ó - o tancada
o - o oberta
é - e tancada
i: - e oberta
y - i consonantica
Per a les altres vocals i per a les consonants emprem els signes normals d'escriptura, sense
entrar en matisacions fonhtiques.
c) Citacions fetes per autors precedents - Hi fem constar totes les indicacions que
hem trobat a la bibliografia consultada. Perb, per mor d'evitar repeticions innecessiries, deixem
de banda les citacions fetes per nosaltres mateixos anteriorment, ja sigui en treballs perso-
nals, ja sigui en obres redactades en col-laboració amb d'altres botinics. Només esmentem els
nostres treballs precedents en casos excepcionals, per facilitar al lector una ampliació de la
informació .o per corregir-nos nosaltres mateixos. Algun cop passem per alt, així mateix, les
indicacions d'altri que són repetició de les que un mateix autor ja havia fet en una ocasió
anterior.
Del "Catálech de la Flora de la vall de Nuria" de VAYREDA només recollim les indica-
cions que es refereixen a localitats concretes, perb no les que són expressades de manera
vaga com, per exemple, "camps de la regió inferior", "llocs ombrívols de la regió inferior i
subalpina", "tanques i llocs cultivats", etc. Cal tenir en compte que aquesta obra no fa pas
referhncia estrictament a la comarca estudiada i que, d'altra banda, el seu autor sovint fa
simples suposicions sobre la presencia de les plantes més vulgars o pretesament corrents.
Respecte de les publicacions de CADEVALL, donem preferhcia a la "Flora de Catalunya"
sobre les "Notas f i t o g e ~ g r ~ c críticas",
as de manera que sovint deixem de reproduir indica-
cions antigues que de fet es repeteixen idhntiques en aquella publicació.
La tesi de SERVE, llegida el 1972 per6 no publicada, l'hem utilitzada també com a font
de dades florístiques. Tot i que alguns dels inventaris que hi figuren han estat més tard
publicats per BAUDIERE i SERVE o bé reprodui'ts per NEGRE, les dades que n'hem
extret les solem referir únicament a la tesi d'aquell autor.
Cal dir, d'altra banda, que no hem buidat sistemMicament les obres d'alguns autors antics i
poc fidedignes, com és el cas, principalment, de COLMEIRO; pero les seves citacions les
hem recollides indirectament a través d'autors contemporanis o posteriors, com WILLKOMM
o COSTA, els quals, d'altra banda, en fan ja una tria o una crítica ben fonamentades. També
hem deixat de recollir, quan no aporten res de nou, algunes indicacions esporadiques que
apareixen en petites notes circumstancials, com poden ésser les ressenyes d'excursions o les
llistes d'herboritzacions. Suposem que hem revisat les principals obres que inclouen referhn-
cies a la flora comarcal. Tota manera, l'kea en estudi ha estat tan visitada des de temps
antics, i la bibliografia botanica es troba tan dispersa -i a casa nostra, tan mancada d'una
necessiria catalogació- que és molt possible que ens hagin passat inadvertides, malgrat els
nostres esforqos, algunes dades poc o molt importants. Ens n'excusem per endavant.
Totes aquestes citacions les ordenem en principi segons criteris cronolbgics (de les més
antigues a les més modernes), de manera que comencem sempre per la localitat corresponent
a la citació més antiga: perb, a la vegada -i per tal d'evitar reiteracions carregoses- les
agrupem, quan és possible i convenient, per localitats o per autors. Així, en el cas d'alguns
indrets molt citats, com poden ésser Nuria o Ribes, solem donar plegades totes les indica-
cions dels diferents autors; i aixb no vol dir que les citacions d'altres localitats que puguin
venir a continuació hagin d'ésser forgosament posteriors a algunes o a la majoria de les
corresponents a aquella primera localitat. També mirem de reunir les indicacions d'una
mateixa localitat fetes per un autor en diverses obres, manera de procedir que obliga, doncs,
a esmentar separadament les diferents localitzacions assenyalades per un sol autor en una ma-
teixa obra. Cal advertir encara que alguns cops disposem de manera seguida, una darrera
Paltra, aquelles localitats que, sense ésser idhntiques, poden considerar-se relacionades (per
exemple, Nuria, vall de Nuria, muntanyes de Nuria,...). Tot aixb fa que la ordenació resultant
no sigui estrictament lineal; perb d'aquesta manera defugim reiteracions, sense impedir -ho
suposem- que el consultor es faci una idea clara de la cronologia i del significat de les indica-
cions.
Les citacions que fan els diversos autors -sigui quin sigui Pidioma emprat- les solem
donar en catala; perb quan volem fer expressament una citació literal, reproduiin el text
original, en la llengua que sigui, i l'encloem entre cometes. En tots els casos adaptem els
topbnims a llur forma catalana correcta. Si haguéssim de reproducir textualment les citacions,
aqbest apartat s'allargaria excessivament i, d'altra banda, seria una bigarrada i trista mostra
dels atemptats que ha sofert la toponímia catalana, sigui per desídia, sigui per pur menys-
preu.
Eventualment, i per tal de poder-les agrupar, reduim diverses citacions homblogues a
una de sola. Per exemple, Núria, prats de Núria, voltants de Núria, vora el Santuari,... poden
ésser expressades conjuntament i abreujadament en la forma Núria. No creiem que ningú ens
pugui retreure aquest procediment.
Per a cada citació especifiquem el nom (o l'abreviatura del nom) de l'autor, o dels
autors, l'abreviatura del titol de l'obra i el número de la plgina corresponent (precedit del
senyal:). En les referkncies que cal fer a autors i publicacions fora d'aquest apartat utilitzem,
naturalment, les mateixes abreviatures.
A la liista següent especifiquem totes les obres de les quals hem extret citacions fioristi-
ques, ordenades segons l'ordre alfabhtic, primerament del nom dels autors, i secundiriament
de les diverses obres de cada autor.
Fem constar en primer terme les corresponents abreviatures utilitzades en aquest cath-
leg. Per a cada obra hom indica només el titol i l'any de publicacii,; altres dades, com poden
ésser títols de revistes (si es tracta d'articles) o llocs de publicació, han de consultar-se, en tot
cas, a la liista bibliogrlfica general que figura al final del segon volum.
ARV.-TOUV.; ARVET-TOUVET, J.M.C.
Hierac.;Hieraciorum praesertim Galliae et Hispaniae catalogus systematicus. 1913.
BABCOCK; BABCOCK, E.
Crepis;The Genus Crepis. 1947.
BARN. ;BARNOLA, J.M.

Contrib.: Contribució a PEstudi de les Falgueres de Catalunya. 1915.
Sobre Aspl u.; Sobre el Asplenium viride Huds. 1920.
BAT.; BATARDA FERNANDES, R.

Ident; Identification, typification, affinités et distribution géographique de quelques
taxa européens du genre Anthemis L. 1975.
BAUD. et BON.; BAUDIERE, A. et BONNET, A.L.M.
Ét. phytog. I: Étude phytogéographique de la Haute Vallée de Caren~a(Pyr6néesOrien-
tales). I Premier inventaire floristique. 1964.
Ét. phytog. II; Étude phytogéographique de la Haute-Vallée de Caren~a(Pyrénées-
Orientales). Deuxieme inventaire floristique. 1965.
BAUD. et CAUW.; BAUDIERE, A. et CAUWET, A.-M.

Rech. crit.; Recherches critiques sur l'oeuvre de Companyo relative i la Flore des Pyré-
nies Orientales. 1964.
BAUD. et SERVE; BAUDIERE, A. et SERVE, L.

Coms Xut. SC.;Las comunidades de Xatartia scabra (Lapeyr.) Meissn. Composición flo-
rística y relaciones con la dinámica de las formaciones superficiales. 1975.
Group. vég. Pla; Les groupements végétaux du Pla de Gorra Blanc (Massif du Puigmal -
Pyrénées-Orientales). Essai d'interprétation phytosociologique et phytogéographi-
que. 1976.
Les group. F, dur.; Les groupements a Festuca durissima (Hack.) Rouy du Massif du
Puigmal et leur signification phytogéographique. 1975.
BELLOT; BELLOT RODR~GUEZ, F.

Hippocr.; Revisión critica de las especies del genero "Hippocrepis" de la Península e
Islas Baleares. 1948.
BENTHAM ;BENTHAM, G.
Catal; Catalogue des plantes indigenes des Pyrénées et du Bas Languedoc. 1826.
BERNIS; BERNIS, F.
Armeria IIa; Revisión del genero Armeria Wiiid. con especial referencia a 10s grupos ibé-
ricos. Parte segunda. 1955.
Armeria IIb; Idem. Parte segunda (conclusión). 1957.
BOFILL; BOFILL Y POCH, A.

Núria; Núria, Ribas y Alt Llobregat. 1888.
A. i O. de BOLOS.
Obs. por. ;Observacions florístiques. 1961.
O. de BOLOS.
De veg. not. II; De vegetatione notulae Il. 1956.
La bardissa; La bardissa, una formación vegetal típica del paisaje del Pirineo mediterrá-
neo. 1962.
Notas flor. II; Notas floristicas Il. 1948.
Notas por. III; Notas florísticas 111. 1952.
Veg. vert. sept. pir.; Datos sobre la vegetación de la vertiente septentrional de 10s Pirineos:
observaciones acerca de la zonación altitudinal en el V d e de Arán. 1957.
O. de BOL& i VIGO; BOLOS, O. de i VIGO, J.
Obs. fZ PCats.; Observacions sobre la flora dels Pai'sos Catalans. 1979.
BOTEY
Cadi; Qualques plantes del Cadi i Alt Bergadl. 1925.
BR.-BL. ;BRAUN-BLANQUET,J.
Notes; Notes critiques sur la Flore des Pyrénées Orientales, 1945.
Vég. a@,;La végétation alpine des Pyrénées Orientales. 1948.
BUB. ;BUBANI, P.
Fl. Qr.;Flora pyrenaea per ordines naturales gradatim digesta. 1897-1902.
CAD.; CADEVALL I DIARS, J. (CADEVALL i colalab.)
Caricol.; Caricologia catalana o descripción de las cárices conocidas hasta hoy en Cata-
luña. 1911.
Carlinas; Las Carlinas de Cataluña. Un hibrido litigiosa. 1915.
Exc. ;Una excursió a Núria. 1904:
Fl. Cat.; Flora de Catalunya. 1913-1937.
F1. V.;Flora del Vallés. 1897.
Monogr,; Monografia de las criptógamas vasculares catalanas. 1919.
Notasfitog. 06; Notas fitogeográficas criticas. 1906.
Notasfitog. 07; Idem. 1907.
Notas fitog. 08; Idem. 1908.
Notas fitog. 09; Idern. 1909.
Notasfitog. 10; Idem 1910.
Taraxacum;El género Taraxacum Hali. en Cataluña. 1909.
BRECHER; BRECHER, G.
Thym ;A Thymelaea-génusz és fajai. 1941.
cÁM. ;CÁMARANIÑO, F.
Pl. mont.; Plantas de montañas espaiiolas. 1955.
CARRETERO; CARRETERO, J.L.

El gen Amar.; El género Amaranthus L. en España. 1979.
COLM.; COLMEIRO, M.
Enum; Enumeración y Revisión de las plantas de la península Hispano-Lusitana e islas
Baleares. 1885-1889.
COMP.; COMPANYO,L.
Hist. Nat. II; Histoire Naturelle du département des Pyrénées Orientales. T. 11. Rbgne
végétal. 1864.
CONILL; CONILL, L.
Obsew.; Observations sur la flore des Pyrénées Orientales. 1932.
COSTA; COSTA CUXART, A.C.
Introd.; Introducción a la Flora de Catalufia y catálogo razonado de las plantas obseryadas
en esta región. 1864 (2-a ed. 1877).
Supl. ;Idem. Suplemento. 1877.
DONAD.; DONADILLE, P.
Contrib.; Contribution i fétude biosystématique du genre Armeria WiUd.: Armeria
Mulleri Huet du Pavon. 1969.
ENGL. und IRMS.; ENGLER, A. und IRMSCHER, E.

S a . ;Saxifragaceae - Saxifraga. 1916-1919.
FAGERST. ;FAGERSTROM,L.
Studien; Studien an der Carex Sektion extensae Fr. 1967.
FAVAR.; FAVARGER, C.
Compl, Erys; Un exemple de variation cytogéographique: le complexe de l'Erysimum
grandiflorum-sylvestre. 1980.
FERN. C.; FERNANDEZ CASAS, F.J.

Notas J1! pir. ;Notas de Flora Pirenaica. 1970.
FERRER; FERRER DALMAU, E.

Exc.; Excursió a Ripoll y Nuria (Pireneu catali). 1903.
FLOUS et CAUS.; FLOUS, F. et GAUSSEN, H.

ThaL; Genre Thalictrum. 1933.
FI. Europ.; Flora Europaea I-V. 1964-1980.
FI. Fr. 4e suppl.; Flore descriptive et illustrée de la France. QuatriBme suppliment. 1977.
FI. Fr. 5e suppl. ;Idem. CinquiBme supplément. 1979.
FONT QUER; FONT I QUER, P.

Add. ;Addicions i esmenes a la Flora de Catalunya. 1949.
De f l occid.; De flora occidentale adnotationes. 1928.
De f l occid. II; De flora occidentale adnotationes 11. 1926.
Enum; Enumeración de las plantas distribuidas en las centurias VI y VI1 del ''Herbari0
Normal", con diversos comentarios. 1954.
Pl. med.; Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. 1962.
F. Q. et ROTHM.; FONT QUER, P. et ROTHMALER, W.

Helianth.; Generum plantarbm ibericarum revisi0 critica I. Helianthemum Adans. Subgen.
Plectolobum WiUk.- Sectio Chamaecistus ej. 1934.
FRANCO e ALFONSO; AMARAL FRANCO, J. do e ROCHA ALFONSO, M.L. da

Zimbros e p o m ; Distribuqiio de zimbros e pomóideas na Península Ibérica. 1968.
88
FREYN et GAUT.; FREYN, J. et GAUTIER, G.

Quelq. pl; Quelques plantes nouvelles pour la flore de France. 1881.
GAUS. ;GAUSSEN, H.
Veg. orient. Pyr.; Végetation de la moitié orientale des Pyrénées. 1926.
GAUT. ;GAUTIER, G.
Catal.; Catalogue raisonné de la Flore des Pyrénées Orientales. 1898.
GERVAIS; GERVAIS, C.
Contrib.; Contribution B Sétude cytologique et taxonomique des avoines vivaces (g.
Helictotrichon Bess. et Avenochloa Holub). 1973.
Notes; Notes de cytotaxinomie sur quelques Avena vivaces. 1968.
GESLOT; GESLOT, A.
Contrib.; Contribution a Sétude cytotaxinomique de Campanula recta Dul., C. scheuch-
zeri Vill. et C. ficarioides Tim.-Lagr. en Pyrénées centrales et orientales. 1971.
Contrib. b; Contribution 1 l'étude cytotaxinomique de Campanula rotundifolia dans les
Pyrénées frangaises et espagnoles. 1973.
Morphol; Morphologie pollinique et nombre chromosomique dans la sous-section Hete-
rophylla du genre Campanula. 1971.
GORZ;GORZ, P.
Saules; Les saules de Catalogne. 1929.
GR. et GODR. ;GRENIER, J.C.M. et GODRON, D.A.

F1 R ;Flore de France ou description des plantes qui croissent naturellement en France
et en Corse. 1-111. 1848-1856.
GUINEA; GUINEA, E.
Vezas; Estudio botánico de las vezas y awejas espafiolas. 1953.
GUTERM. und MERXM.; GUTERMANN, W. und MERXMÜLLER, H.

Oxytropis; Die europiiischen Sippen von Oxytropis Sectio Oxytropis. 1961.
HERN. C.; HERNÁNDEZCARDONA,A.M.

Poa; Estudio monográfico de 10s géneros Poa y Beilardiochloa en la Península Ibérica e
islas Baleares. 1978.
HEYW.; HEYWOOD, V.H.

Tanacetum; A revision of the Spanish species of Tanacetum L. Subsect. Leucanthemop-
sis Girow. 1954.
JALAS und LINDH.; JALAS, J. und LINDHOLM, R.K.

Biosyst.; Biosystematics of Rumex longifolius DC. of Fennoscandia and the Pyrenees.
1975.
KERG.; KERGUELEN, M.
Les gram; Les gramineae (Poaceae) de la Flore fran~aise.Essai de mise au point taxono-
mique et nomenclaturale. 1975.
K ~ P F E RKUPFER,
; ph.
Liens; Liens génétiques entre les flores alpienne et pyrénéenne. 1971.
Nouv. prosp. : Nouveiles prospections caryologiques dans la flore orophile des Pyrénées
et de la Sierra Nevada. 1968.
Rech.; Recherches sur les liens de parenté entre la flore orophile des Alpes et celle des
Pyrénées. 1974.
LOSA; LOSA, T. M.
Ononis; El género Ononis y las Ononis españolas. 1959.
Plantagos; Los "plantagos" españoles. 1962.
LOSA y MONTS.; LOSA, T. M. y MONTSERRAT, P.

FI. And.; Aportación al conocimiento de la Flora de Andorra. 1950.
LOVE; LOVE, A. and LOVE, D.

Sp. Gent. ;The Spanish Gentians. 1975.
MALAG. ;MALAGARRIGA, H. T.
Notasfitoc.; Notas fitocorolÓgicas (primera serie). 1968.
MARG.; MARGALEF MIR, R.

Macrofitos; Distribución de 10s macrófitos de las aguas dulces y salobres del E y NE de
España y dependencia de la composición química del medio. 1981.
MASCL. ;MASCLANS, F.
Contr.; Contribució a l'estudi del gbnere Rosa a les terres catalanes. 1951
MONTS. ;MONTSERRAT-RECODER, P.
Luzula; El género Luzula en España. 1964.
G. MULLER
Gent. schleich.; Gentiana schleicheri (Vaccari) H. Hunz, une espbce nouvelle pour les
Pyrénées orientales. 1980.
MURB.;MURBECK,S.
Verbascum; Monographie der Gattung Verbascum. 1933.
NEGRE; NEGRE, R.
Nouv, contr. ;Nouvelle contribution A Pét,ude des gispétibres pyrénéennes. 1974.
NEGRE et SERVE; NEGRE, R. et SERVE, L.

Prosp.; Prospéction dans les groupements a Festuca eskia en Pyrénées orientales. 1979.
PAUN. ;PAUNERO, E.
Agrostis; Las especies españolas del género Agrostis. 1948.
Agrostideas; Las Agrostideas espafiolas. 1953.
Alopecurus; Las especies españolas del género Alopecurus. 1953.
Aveneas I; Las Aveneas espafiolas I. 1956.
Triset.; Las especies españolas del género Trisetaria Forsk. 195 1.
PODLECH; PODLECH, D.
Rev.; Revision der europiiischen und nordafrikanischen Vertreter der Subsec~.Hetero-
phylla(Wit.) Fed. der Gattung Campanula L. 1965.
POLATS.; POLATSCHEK, A.
Erys.; Die Arten der Gattung Erysimum auf der Iberischen Halbinsel. 1979.
POURRET; POURRET, P. A.
Chloris; Extrait de la Chloris narbonensis. 1874.
RIVAS MART. ; RIVAS MARTÍNEZ,S.

Bosq. y mat. pir.; Estiidio fitosociol6gico de 10s bosques y matorrales pirenaicos del piso
subalpino. 1968.
Pastiz.; Los pastizales del Festucion supinae y Festucion eskiae (Juncetea trifidi) en el
Pirineo Central. 1974.
ROTHM. ;ROTHMALER, W.
Antirrh.; Taxonornische Monographie der Gattung Antirrhinum. 1956.
Euphrasia; Generum plantarum ibericarum revisi0 critica 111. Euphrasia L. 1935.
R O W (et FOUC.); R O W , G. et FOUCAUD, J.

FI. F K ;Flore de France. I-XIV. 1893-1927.
SAENZ;SAENZ DE RIVAS, C.
Xatardia; Notas sobre Xatardia scabra (Lapeyr.) Meissn., Umbelliferae. 1977.
SALES i F. Q.; SALES, A. i FONT QUER, P.

Ver. t.; Les especies catalanes del grup de la Veronica teucrium L. 1936.
SEN.; Frbre SENNEN (GRENIER-BLANC, E.M.).

Add. ;Flore de Catalogne. Additions et commentaires. 19 17.
Diagn; Diagnoses des nouveautés parues dans les exsiccata Plantes d'Espagne et du Maroc
de 1928 A 1935. 1936.
Fl. N.; Flora de la Vall de Núria i els seus encontorns. 1929.
Mes vac.; Mes vacances de 19 15 en Cerdagne (juiilet a octobre). 1916.
Nos dic.; Nos découvertes en Cerdagne. 1927.
Nombr. loc.; Nombreuses localités de plantes nouvelles pour la Cerdagne, observées du-
rant les vacances des années 1915 i 1926. 1927.
Pl. d'Esp. ; Plantes d' Espagne (Diagnoses et commentaires). 1930.
Pl. d'Esp. 3;Plantes d'Espagne: 3e. note. 1913.
Pl. dJEsp. 4; Plantes d'Espagne: Notes et diagnoses des Années 1912 et 1913 - 4e. note.
1914.
Pl. d'Esp. 1916; Plantes d'Espagne. 1916.
Pl. d'Esp. 1930 b (.i930 c); Plantes d'Espagne. 1930.
Quelq. fi nouv. :Quelques formes nouvelies ou peu connues de la flore de Catalogne, Ara-
gon, Valence, 1912.
SERVE; SERVE, L.
Rech. comp.; Recherches comparatives sur quelques groupements végétaux orophiles et
leurs relations avec la dynamique périglaciaire dans les Pyrénées-Orientales et la
Sierra Nevada. 1972 (tesi mecanogr.).
SOUT. ;SOUTADE, G.
Exhum; Exhumation de sols polygonaux et dégradation de la pelouse d'altitude sur
le pla de Gorra Blanch (2450 m) Massif du Puigmal (Pyrénées-Orientales). 1970.
Mod. suprat; Modelés supraforestiers et variations climatiques récentes sur le contrefort
occidental du massif du Puigrnal. 1971.
TAL. y VALDES; TALAVERA, S. y VALDES, B.

Rev.;Revisión del género Cirsium en la Península Ibérica. 1976.
VALDES; VALDES, B.
Linaria; Revisión de las Especies Europeas de Linaria con Semiüas Aladas. 1970.
VAYR. ;VAYREDA Y VILA, E.

Cat. N. ;Catálech de la Flora de la vall de Nuria. 1881.
PL Cat. ;Plantas de Cataluña. 1902.
Pl. Cat. 193.1; Plantas de Cataluña. Especies y variedades mis notables que introducimos
en este trabajo. 1931.
Pl. not. ;Plantas notables por su utilidad o rareza que crecen espontánearnente en Catalu-
ña, o sea apuntes para la flora catalana. 1880.
VIC.; VICIOSO, C.
Carex; Estudio monogrifico sobre el género "Carex" en España. 1959.
Genist. I; Genísteas españolas I. Genista-Genistelia. 1953.
Rosa; Estudios sobre el género Rosa en España. 1964.
Salic. ;Salicaceas de España. 195 1.
Tréb.; Tréboles españoles. Revisión del género Trifolium. I (1953), I1 (1954).
VIERH. ;VIERHAPPER, F.
Erigeron; Monographie der alpinen Erigeron-Arten Europas und Vorderasiens. 1906.
VIGO; VIGO, J.
Consid. gen.; Consideraciones generales sobre la flora del valie de Ribes. 1979.
92
Notes fitoc. III; Notes fitocenologiques I11 (Els prats calcícoles montans a la Vall de Ribes
i zones properes). 1979.
Not. flor.; Notas floristicas. 1964.
Notes pel subalp. ;Notes sur les pelouses subalpines des Prépyrénées orientales. 1972.
NotesfZ. pir. cats; Notes sobre la flora dels Pirineus catalans. 1974.
Veget, Ribes; Notas sobre la vegetación del valle de Ribes. 1968.
WK.; WILLKOMM, M. (et LANGE, J.)

Prodr. ;Prodromus Florae Hispanicae 1-111. 1880-1893.
Suppl ;Supplementum Prodromi Florae Hispanicae. 1893.
d) Distribució i ecologia del taxon dintre de la comarca - Aquest apartat va precedit del
signe -.
Per a poder expressar de manera més precisa i més sistematitzada la dispersió de les espe-
cies, distingim dins de la Vall tres series de zones diferents. En sentit altitudinal considerem
els clhssics estatges que hom reconeix a les muntanyes alpines: mont&,subalpí i alpí, cadas-
cun dels quals el subdividim, quan ho creiem convenient, en inferior i superior.
Fem distinció també entre la zona o serralada axial ila zona pre-pirinencao serres pre-pi-
rinenques. Cal dir, perb, que els termes axial i pre-pirinenc no els prenem pas en el sentit,
més aviat geomorfolbgic o estratigriific, que els donen la majoria dels gebgrafs actuals; nosal-
tres els atribuim, de fet, el seu valor topogrhfic primigeni. La particular morfologia de la Vall
fa possible, d'altra banda, de delimitar de manera molt clara ambdues zones, considerant-ne
Fig. 16. Sectors fitogeogrifics i reticle U.T.M. (31 T, DG) a la Vall de Ribes.
com a límit una línia que aniria des de la Collada Verda fins a la Collada de Toses, seguint els
cursos del Segadell i del Rigard gairebé íntegrament (llevat de la capgalera extrema d'aquest
darrer riu, que resta dins la zona pre-pirinenca). Aquesta línia no solament té un valor topo-
grific, sinó que -com hem comentat en un apartat anterior- separa també dues unitats tec-
tbniques ben distintes i, fins i tot, dos sectors estratigrifics diferenciats. Al nord de la línia
Collada Verda-Collada de Toses s'estén la que nosaltres anomenen zona axial. És constituida
per la gran serralada que va d'aquella darrera Collada fins al Puig de Bastiments i pels ramals
que se'n desprenen (més importants com més cap a l'est anem); estratigraficament hi predo-
minen els terrenys anteriors al Siluria, poc o molt afectats pels processos metambrfics. Al sud
de la dita línia hi ha les serres pre-pirinenques, formades en gran part per terrenys més re-
cents, molt poc afectats pel metamorfisme. El riu Freser escindeix aquestes serres en dos
segments: l'occidental, constitui't per la Serra de Montgrony (en sentit ampli), i i'oriental,
integrat per la petita serra de Sant Aman~,el massís del Taga i la Serra Cavaliera.
Distingim encara dins de la comarca diversos sectors o zones superficials de característi-
ques climatiques i geobotiniques poc o molt diferenciades: els sectors meridional, oriental,
central, occidental i septentrional (i dins aquest darrer separem de vegades una zona nordo-
riental). En donem de moment una delimitació grafica (v. fig. 16), i en fem comentaris més
extensos al segon volum d'aquesta obra.
Per especificar el grau de frequkncia de cada t h o n , utilitzem uns índexs subjectius, la
simbologia dels quals és la següent:
rrr - molt rar.
rr - francament rar.
r - poc rar.
c - més aviat comú.
CC - comú.
ccc - molt comú.
En el cas de plantes esteses per tota la comarca o gairebé, el grau de frequkncia el podem
referir a tota l'irea estudiada. Sovint, perb, una planta es localitza totalment o preferentment
en una o unes poques zones de la Vail (per exemple, estatges montl i subalpí, sector meridio-
nal, serres pre-pirinenques,...), i llavors l'índex de frequkncia l'apliquem solament a les zones
corresponents; o bé, quan convé, fem dues o més valoracions de frequkncia relatives a dife-
rents sectors de la Vall. En el cas dels tixons que es troben lligats a uns hibitats molt parti-
culars i poc generals a la comarca (com, per exemple, horts, Uocs ruderals, vores de riu,...),
atribui'm el grau de frequhncia específicament a aquests ambients. De manera que aquests
índexs no s'han de llegir mai separadament de la frase que els precedeix i que assenyala a qui-
na o a quines hrees comarcals cal referir-los.
Per a les plantes més rares, observades només en un o en molt pocs indrets, solem assenya-
lar directament les localitats concretes, sense fer valoracions explícites.
Quan ho creiem oportú indiquem, a mes, Pabundincia del t h o n en questió, bé que, per
aixb fer, no utilitzem ni fbrmules especiais ni cap mena de simbologia.
A continuació assenyalem, també, l'amplitud altitudinal que presenta el t h o n a la comar-,
ca, especificant les al~adesmhima i mínima entre les quals l'hem observat. De vegades, fem
distinció entre les altituds extremes més normals i les que pot athnyer el vegetal de manera més
esporidica, i llavors escrivim aquestes darreres entre parkntesis. Per exemple, (1000)1500-
1900(2200) m voldri dir que la planta en questió viu ordiniriament entre 1500 i 1900 me-
tres d'altitud, perb que de manera menys corrent pot, d'una banda, davailar fins a 1000 mi,
d'altra, enfilar-se a 2200 m.
Dins el mateix apartat del text, perb comengant línia nova, assenyalem l'ecologia del t l
xon. Primer indiquem, de manera general, els habitats en els quals sol trobar-se la planta, i
a continuació -i sempre que ens és possible- especifiquem les unitats fitocenolbgiques a les
quals va liigada. Tenint en compte que les unitats basiques de la fitocenologia són les alian-
ces, ens referim principalment a aquestes categories o a les de nivell superior (ordre i classe),
i només excepcionalment fem esment de les associacions.
Com a darrera dada ecolbgica, assenyalem Pbpoca de florida de la planta (o, en el cas dels
pteridbfits, de producció dels esporangis). L'interval de floració l'expressem mitjan~antxi-
fres romanes corresponents als dotze mesos de l'any. Ocasionalment,i de manera paral.lela
al que fem amb les altituds, indiquem els avangaments o els retards excepcionals que pot
presentar aquest fenomen, mitjangant números entre parbntesis.
e) Localitats concretes on hem herboritzat o observat la planta - Per a cada localitat

donem, si ho creiem Útil, la xifra d'altitud corresponent (amb una aproximació de 25 me-
tres). Quan els punts on hem observat la planta són molt nombrosos, indiquem els límits
aproximats de l'irea del t h o n a la Vall i a continuació esmentem un nombre indefinit de
localitats intermbdies com a testimoni.
Procurem d'ordenar la relació de localitats de manera que aquestes puguin ésser resse-
guides més o menys ficilrnent sobre un mapa. En general, en fem les citacions comengant pel
sector meridional i continuem després pels sectors occidental, central, septentrioinal i orien-
tal. Quan la particular distribució del t k o n ho fa aconsellable, agrupem les localitats per
arees distintes; per exemple, zona axial i serres pre-pirinenques, o bé alta muntanya i estatge
monti, etc.
A aquesta llista d'observacions prbpies, hi afegim algun cop diverses citacions alienes re-
coilides de plecs d'herbari. També indiquem eventualment algunes localitats interessants
que no pertanyen a la comarca estudiada perb que no se'n troben gaire lluny.
La toponímia comarcal, extraordiniriament rica, permetria de situar les indicacions de
lloc de manera molt exacta si Tempréssim exhaustivament. Malgrat aixb, per fer les nostres
citacions hem seleccionat un nombre limitat de topbnims, nombre que creiem, perb, sufi-
cient perque la localització de les plantes resulti prou aproximada i inequívoca. Utilitzar una
gran quantitat de noms de lloc faria massa lzboriosa la seva identificació i dificultaria, així,
la consulta del catileg.
En el mapa fisiogrific adjunt (fora de text) figuren totes les localitats esmentades al catileg
florístic. La seva superfície, perb, no és prou gran perquB hi puguin figurar tots els topbnims, i
per aixb moltes localitats hi són representades simplement per un número. D'altra banda, per
tal que aquests números resultin més ficils de localitzar, i també per evitar &utilitzar-ne gai-
res de tres xifres, els hem repartits en set series independents, corresponents a diferents qua-
drats del reticle U.T.M. Donem a continuació la relació d'aquestes series numbriques amb les
equivdencies toponímiques corresponents. A més, perqué hom pugui trobar ficilment en el
mapa qualsevol localitat, hem dregat una llista alfabetica de tots els topbnims amb indicació
de llur situació cartografica.
95
Series de localitats numerades
DG 18 31 - El Becetar
32 - Roques Blanques
1 - Costa Geperuda 33 - Solell de Roques Blanques
2 - Collada de les Tortes 34 - Solell de Ventoll
3 - Costes de I'Huguet 35 - Pont de Soll
4 - Barraca de Rus 36 - Pla de la Creu
5 - Cirerets 1
37 - El BOSC~S
6 - Coma de Migjorn 38 - Els Plaus; Casa dels Plaus
39 - Collet $Estebris
40 - Estret del Forn
1 - La Toella 41 - Roc Favl
2 - La Portella 42 - Pla de Punya
43 - Collet de les Barraques
DG 28 44 - El Collell
45 - Font de I'Home mort
1 - Costa Borda 46 - Pla de la Vacarissa
2 - Roc dels Llamps 47 - Roc Blanc
3 - Pla de Pujalts 48 - Moli d'Espinosa
4 - Costa Pubilla 49 - Can Morer
5 - Coll de Coma Ermada 50 - El Porxo
6 - Can Baldric 5 1 - La Polelia
7 - Roca Aguda 52 - Refugi de Dbrria
8 - Coli de I'Erola 53 - Els Emprius
9 - Coll del Cortal de la Morera 54 - Casa del Palós
10 - Pla de la Serra
11 - Pla Bigarrat
12 - Font Roja
13 - Lleixes de la Covi1 1 - Tossa del Pas dels Lladres
14 - Torrent de Font Roja 2 - Clotxes del Puigmal
15 - La Creu de Dalt 3 - Costa de les Tutes
16 - El Portet 4 - Cova del Penitent
17 - Roca del Corb 5 - Bac de la Foradada
18 - Pas del Llop 6 - Roca dels Quatrecorns
19 - El Grau 7 - Deu de Fontalba
20 - Pla del Grau 8 - Cometa de Fontalba
21 - Bac de l'Adou; Roca Aguda 9 - Serra de I'Embut
22 - Pla de Marull 10 - l'Estanyol
23 - Aigües de l'Infern 11 -Colld'Er
24 - Roques de Forat Mitó 12 - Pla dels Eugassers
25 - Font de Mitjans 13 - Forat de i'Embut (l'Embut)
26 - Can Coll; Moli de Can Coll 14 - Roc dels Eugassers
27 - Pla de I'Agon 15 - Ras de l'ortigar
28 - Torrent Fosc; Font de la Mullera 16 - Bosc de Sant Gil
29 - Pla de Plaus (Plaus) 17 - Collet Verd
30 - Pla de I'OUa 18 - Roc de la Maula
19 - Els Entrefocs 30 - Els Prats
3 1 - Pla del Rol
DG 37 32 - PB1 de Ca
33 - Boixetera
1 - Pont d'en Cabreta
34 - Estany dels Barbs
2 - El Casot
35 - Puig Llingort
3 - Esteguelella
36 - Can Roca
4 - EstBguel
37 - Santa Magdalena
5 - La Corba
38 - La Rovira
6 - Torrent de la Corba
39 - La Llevanera
7 - Clot de Solans; Pla de Solanells
40 - Torrent de Bancerola
8 - Pla de Pena
41 - Font de la Tosca
9 - Cingles de Sant Eloi
42 - Es Quer (Roc $Esquer)
10 - Coliet de Saltor
43 - La Balcera
11 - Coli de Saltor
44 - Torrent del Bosc Fosc
45 - Can Barratort
46 - Can Nofre
1 - Can Perramon de Baix 47 - Les Vinyes
2 - Coves de Ribes; Estret de les Coves 48 - Can Perpinya
3 - Els Banys 49 - La Falgosa
4 - Serrat Llauger 50 - Pineda Rosta
5 - Can Gorra 5 1 - Font del Bisbe
6 - Balneari Montagut 52 - Conivella
7 - La Talaia 53 - Roca dels Nadius
8 -- Serrat d'en Posa 54 - Ca la Xeca
9 - Can Perramon de Dalt (Perramon) 55 - Pla del Freixe
10 - Torrent de Coll de Jou (Torrent Roig) 56 - Torroella
11 - Les Gargantes 57 - Angelats de Baix
1 2 - La Portella 58 - Les Deveses
13 - Serrat de I'Home 59 - Angelats (Angelats de Dalt)
14 - Serrat Roig 60 - Les Guilleumes
15 - Camp dels Dois 61 - Els Abeuradors
16 - Pou de Taga 62 - Bac de 1'Heura
17 - La Comallonga 63 - Moli de Can Gorra
18 - Pla de la Llagona 64 - La Casassa
19 - Les Noufonts 65 - Coli de la Casassa
20 - Plans de Muraroles 66 - Baga de Sant Antoni
21 - Estany de Can Roca 67 - Font del Faig
22 - Torrent de Burgi1 68 - Els Coforns; Torrent del Duc; Prat del
23 - Pla de Cases Duc; Roca del Duc
24 - Estany del Tarter (E. del Gorg) 69 - Sant Antoni
25 - E1 Tarter 70 - Pedrera; Font de Pedrera
26 - Pla Cubilar 7 1 - Magana; La Torre
27 - Pla de les Pasteres 72 - Clots de Magana
28 - Coll de Pbrtoles 73 - Capdevila
29 - Tossal de la Coliada Verda 74 - Costa Ardena
97
75 - El Ginestar 4 - Roc de la Fita

76 - Torrent de Sant Miquel 5 - Coma de Gombreny
77 - Collada de Mas Conill 6 - Cometa de la Perdiu
78 - Santa Caterina 7 - Creu d'en Riba
79 - Els Estiradors 8 - Cova de Sant Gil; Cova #Amadeu
80 - Torre dels Alemanys 9 - Roc de la Mal6
81 - Costes de Segura 10 - Bosc de la Mare de Déu
82 - Can Paloca 11 - Pic de l'Aliga
83 - Segura; Can Possons 12 - Coma del Clot
84 - Prat d'en Vindola 13 - Cap de Porc
85 - Ventaiola 14 - Reconca de Noufonts
86 - Can Batet 15 - Font d'en Guillem
87 - Sa Cot (Roca de Sacot) 16 - Collet de Fontnegra
88 - Bosc del Rei 17 - Conca de les Mulleres
89 - E1 Mas 18 - Reconca de les Mulleres
90 - Can Palatí 19 - Les Arques de Coma de Vaca
91 - Bosc d'en Cigala 20 - Fossa del Gegant
92 - Coma 21 - Coll de Caranqh
93 - Can Nadal 22 - Pic de Fresers
94 - Costa de les Guillateres 23 - Fonts del Freser
95 - Can Cerda 24 - Torrent de les Barraques
96 - Can Llop 25 - Les Trumferes
97 - Vilardell 26 - Jaqa del Racó
98 - Pla #Erola 27 - Roc de l'Orri
99 - Puig Cornador 28 - Coma de les Eugues
100 - Pla Rodó (Pla del Mig) 29 - Els Emprius del Freser
i01 - Pla de les Basses de Dalt 30 - El Gafetar
103, - Pla de la Guilla 31 - Torrent de Bogadé
103 - Pla de Batibaumes 32 - Costa Rubí
104 - Moli d'en Bonada 33 -- Les Marrades
105 - Pla dels Anyells 34 - Les Espiguetoses
106 - Creu del Far 35 - Coll dels Homes
107 - Pla d'Escuira 36 - Clot del Malinfern
108 - La Plana 37 - Roc de Guardiola
109 - La Farga 38 - Les Brosses
110 - La Ruira 39 - La Mo1~6
111 - Montarrell 40 - La Balma; Collet de les Mentides
112 - Pla de la Maonella 41 - Jaqa Roja
113 - Balma del Fadrí 42 - Torrent de Joan Déu
114 - Fonts de Vilamanya 43 - La Paradella
115 - Vilamanya 44 - Bosc de Carboners
45 - Les Ribes
DG 39 46 - Sola del Grkvol
1 - Collada de Fontalba 47 - Castellcervós
2 - Pla de Carca1 48 - Les Collades
3 - Tros de Bou 49 - Salt del Grill
7
50 - Daió de Dalt 61 - Roques de l'oratori; l'oratori
5 1 - Roc de Tot-10-món 62 - Daió
52 - Cingle del Boc 63 - Torrent del Forn
53 - E1 Portal 64 - Pica de Castellnou
54 - Jaqal de Pedrisses 65 - Torrent de les Artigues
55 - Pla de Sallent 66 - Torrent de les Llances (T. de la Calq)
56 - Salt del Sastre; Canal de la Ganta; La 67 - Els Collets
Cacera 68 - Roc de la Cal$
57 - El Ras 69 - Collet de la Regalíssia
58 - Pont de Cremal; Cremal 70 - L'Atalaiador
59 - Els Descasadors 71 - Font de la Canya
60 - Prat del Bac 72 - Coll de la Canya
Llista alfabética de topbnims

En el cas dels noms de lloc compostos, l'alfabetització es fa sempre segons l'última
paraula comenqada en majúscula.
Per a cada topbnim indiquem les sigles numkriques (perb no les lletres, que són sempre
DG) del quadrat U.T.M. on és situat i, si el nom no figura al mapa, hi afegim, darrera el signe
:, el número amb el qual és representat. Quan un nom de lloc es refereix a un indret o acci-
dent físic que afecta més d'un quadrat U.T.M., especifiquem primer les sigles del quadrat
principal o d'aquell on és escrit el topbnim (o el número) i després les de l'altre o els altres
quadrats.
Abeuradors, Els 38 :61 Baguet, Cim de Pla 18

Agon, Pla de l' 28 :27 Baix, Angelats de 38 :57
Aguda, Roca 28 :7 i 28 :21 Baix, Can Perramon de 38 :1
Adou, Bac de 1' 28 :21 Balandrau 39
Alemanys, Torre dels 38 :80 Balcera, La 38 :43
, de 1' 39 :11
~ l i g aPic Baldric, Can 28 :6
Amadeu, cova d' 39 :8 Balma, La 39 :41
Amanq, Sant 37 Bancerola, torrent de 38 :40
Angelats 38 :59 Banys, Els 38 :3
Antoni, Baga de Sant 38 :66 Barbs, Estany dels 38 :34
Antoni, Sant 38 :69 Barraques, Collet de les 28 :43
Anyella,Plad' 18 Barraques, torrent de les 39 :24
Anyells, Pla dels 38 :105 Barratort, Can 38 :45
Ardena, Costa 38 :74 Barricó 28 (27,37 i 38)
Artigues, torrent de les 39 :65 Bastiments 39
Aspre, 1' 28 Batet 38
Atalaiador, 1' 39 :70 Batet, Bosc de 38
Avetar, 1' 28 Batet, Can 38 :86
Batibaumes, Pla de 38 :103
Bac, El 28 Becetar, El 28 :31
Bac, Prat del 39 :60 Berruga, La 28
Baell, El 28 Bigarrat, Pla 28 :11
Bisbe, Font del 38 :5 1 Coll, Can 28 :26
Blanc, Roc 28 :47 Coll, Moli de Can 28 :26
Blanc, Serra del Roc 28 Collades, Les 39 :48
Blanques, Roques 38 :32 Colladeta, La 18
Blanques, solell de Roques 28 :33 Collell 28 :44
Boc, Cingle del 39 :S2 Collets, Els 39 :67
Bogadé, torrent de 39 :3 1 Coma 38 :92
Boixetera 38 :33 Comallonga, La 38 :17
Bona, Coll de la 28 Conill, Collada de Mas 38 :77
Bonada, Moli d'en 38 :104 Conill,Mas 38
Borda, Costa 28 :1 Conivella 38 :52
Borrut, El 29 Corb, Roca del 28 :17
Boscls, El 28 :37 Corba, La 37 :5
Bou, Tros de 39 :3 Corba, torrent de la 37 :6
Brosses, Les 39 :38 Cornador, Puig 38 :99
Bruguera 38 Corones 37
Burgil, Torrent de 38 :22 Cot, Sa 38 :87
Coves, Estret de les 38 :2
Ca, PB1 de 38 :32 Covil, La 28
Cabreta, Font d'en 37 :1 Covil, Lleixes de la 28 :13
Cacera, La 39 :56 Cremal 39 :58
Calq, Roc de la 39 :68 Cremal, Pont de 39 :58
Cal$, torrent de la 39 :66 Creu, Pla de la 28 :36
Campelles 28 Creueta, Coll de la 18
Canya, Coll de la 39 :72 Cubilar, Pla 38 :26
Canya, Font de la 39 :71
Canya, La 38 (i 39) Daió 39 :62
Capdevila 38 :73 Dalt, Angelats de 38 :59
Caran~l,Coll de 39 :21 Dalt, Can Perramon de 38 :9
Carboners, Bosc de 39 :44 Dalt, Daió de 39 :50
Carcal, Pla de 39 :2 Dalt, La Creu de 28 :15
Casassa, Coll de la 38 :65 Dalt, Pla de les Basses de 38 :101
Casassa, La 38 :64 Descasadors, Els 39 :59
Cases, Pla de 38 :23 Déu, Bosc de la Mare de 39 :10
Casot, El 37 :2 Déu, Torrent de Joan 39 :42
Castell, Serra del 28 (i 38) Deveses, Les 38 :58
Castellcervós 39 :47 Dois, Camp dels 38 :15
Castellnou, Pica de 39 :64 Dbrria 28
Caterina, Santa 38 :78 Dbrria, Pic de 29
Catllar, Serra del 39 Dbrria, Refugi de 28 :52
Cavallera, Serra 38 (i 48) Duc, Prat del 38 :68
Cerdl, Can 38 :95 Duc, Roca del 38 :68
Cerveris, Puig 38 Duc, Torrent del 38 :68
Cigala, Bosc d'en 38 :9 1
Cirerets 18 :5 Eina, Coll d' 39
Clot, Coma del 39 :12 Eina, Coma d' 39
Coforns,Els 38 :68 Eina, Pic d' 39
Eloi, Cingles de Sant 37 :9 Fontnegra, Coma de 39
Embut, Coma de 1' 29 Fontnegra, Pic de 39
Embut, Forat de 1' 29 :13 Fontseca, Coma de 29
Embut, 1' 29 :13 Foradada, Bac de la 29 :5
Embut, Serra de 1' 29 :9 Forn, Estret del 28 :40
Emprius, Els 28 :53 Forn, torrent del 39 :63
Entreforcs, Els 29 :19 Fornells 28
Er,Colld' 29 :11 Fornells, Baga de 28
Ermada, Coll de Coma 28 :S Fosc, torrent 28 :28
Erola, Pla d' 38 :98 Fosc, torrent del Bosc 28 :44
Erola, Coll de 1' 28 :8 Freixe, Pla del 38 :55
Escuira, Pla d' 38 :107 Freser, Emprius del 39 :29
Espiguetoses, Les 39 :34 Freser, Fonts del 39 :23
Espinosa 28 Freser, Gorges del 39
Espinosa, Moli d' 28 :48 Freser, Ribes de 38
Esquer, Roc d' 38 :42 Freser, riu 38 (39 i 37)
Estanyol, i' 29 :10 Fresers, Coma de 39
Estebris, Collet d' 28 :39 Fresers, Pic de 39 :22
Estkguel 37 :4 Fustanyi 38
Esteguelella 37 :3
Esteguelella, vall d' 27 (i 37) Gafetar, El 39 :30
Estela, Puig s' 38 Galobran, v. Golobran
Estiradors, Els 38 :79 Ganta, Canal de la 39 :56
Gargantes, Les 38 :11
Estremera, vall 28 (1 38)
Eugassers, Pla dels 29 :12 Gegant, Fossa del 39 :20
Eugassers, Roc dels 29 :14 Geperuda, Costa 18 :1
Eugues, Coma de les 39 :28 Gil, Bosc de Sant 29 :16
Gil, Cova de Sant 39 :8
Ginebrar, El 18
Fadrí, Balma del 38 :113 Ginestar, El 38 :75
Faig, Font del 38 :67 Gispet, Coma del 39
Fajol, Gra de 39 Golobran 28 (i 27)
Falgosa, La 38 :49 Gombreny, Coma de 39 :5
Far, Creu del 38 :106 Gorg, Estany del 38 :24
Farga, La 38 :109 Gorra, Can 38 :5
Favi, Roc 28 :41 Gorra, Moli de Can 38 :63
Finestrelles, Coll de 29 Gorrablanc 29
Finestrelles, Puig de 29 Grats, Collada de 27
Finestrelles, vall de 29 Grau, El 28 :19
Fita, Roca de la 39 :4 Grau, Pla del 28 :20
Fontalba, Collada de 39 :1 Grkvol, Soli del 39 :46
Fontalba, Coma de 29 (i 39) Grill, Salt del 39 :49
Fontalba, Cometa de 29 :8 Guardiola, Roc de 39 :37
Fontalba, deu de 29 :7 Guilla, Pla de la 38 :102
Fontetes, Coll de les 28 Guillateres, Costa de les 38 :94
Fontlletera, Puig de 39 Guillem, Font d'en 39 :15
Fontnegra, Collet de 39 :16 Guilleumes, Les 38 :60
Heura; Bac d e 1' 38 :62 Mitjans, Font de 28 :25
Home, Serrat de 1' 38 :13 Mitó, Roques de Forat 28 :24
Home mort, Font de 1' 28 :45 Molqó, La 39 :39
Homes, Coll dels 39 :35 Montagut, Balneari 38 :6
Huguet, Costes de 1' 18 :3 Montarrell 38 :111
Montgrony, Serra de 28 (i 18)
Infern, Aigües de 1' 28 :23 Mont-roig 38
Infern, Pic de 1' 39 Morer, Can 28 :49
Morera, Coll del Cortal de la 28 :9
Jou, Coll de 38 Moscatosa, Clot de la 38
Jou, Prat de 28 Mullera, Font de la 28 :28
Jou, torrent de Coll de 38 :10 Mulleres, Coma de les 39
Mulleres, Conca de les 39 : 17
Llacuna, Serra de la 28 Mulleres, Reconca de les 39 : 18
Lladres, Pas dels 29 Muraroles, Plans de 38 :20
Lladres, Tossa del Pas dels 29 :1
Llagona, Pla de la 38 :18 Nadal, Can 38 :93
Llamps, Roc dels 28 :2 Nadius, Roca dels 38 :53
Llances, torrent de les 39 :66 Nevi 28
Llauger, Serrat 38 :4 Nevi, Bosc de 28
Llevanera, La 38 :39 Nevi, Plans de 28
Llingort,Puig 38 :35 Nofre, Can 38 :46
Llispet, Coma del v. Gispet Noucreus 39
Llobre, torrent 28 (i 38) Noufonts, Coll de 39
Llop, Can 38 :96 Noufonts, Coma de 39
Llop, Pas del 28 :18 Noufonts, Les 38 :18
Noufonts, Pic de 39
Maqana 38 :71 Noufonts, Reconca de 39 :14
Maqana, Clots de 38 :72 Núria 39
Ma~anell,riu 38 Núria, Gorges de 39
Magdalena, Santa 38 :37
Mal&,Roc de la 39 :9 Ogassa, Portella d' 38
Malinfern, Clot del 39 :36 Olla, Pla de 1' 28 :30
Mantinell, Coma de 39 Olla, Puig de Coma d' 38
Maonella, Pla de la 38 :I12 Oratori, L' 39 :61
Marrades, Les 39 :33 Oratori, Roques de 1' 39 :61
Marrana, Coll de la 39 Orri, Coll de la Coma de 1' 39
Marull,Pla de 28 :22 Orri, L' 38
Mas, El 38 :89 Orri, Roc de 1' 39 :27
Maula, Roc de la 29 :18 Ortigar, Ras de 1' 29 :15
Meianells, Collada de 38 Ós, Clot de 1' 39
Meims, Coll de la Creu de 18
Mentides, Collet de les 39 :40 Pal, Coll del 48
Mig, Pla del 38 :100 Palatí, Can 38 :90
Migjorn, Coma de 18 :6 Paloca, Can 38 :82
Miquel, torrent de Sant 38 :76 Palós, Casa del 28 :54
Palós, El 28 (i 18) Puigllangada 18
Pan,Coll 28 Puigmal 29
Paradella, La 39 :43 Puigmal, Clotxes del 29 :2
Pardines 38 Puigsac 38
Pardines, Bosc de 38 Pujalts, Cim de Pla de 28
Pasteres, Pla de les 48 :27 Pujalts, Pla de 28 :3
Pasteres, Puig del Pla de les 48 Punya, Pla de 28 :42
Pastuira, Puig de 39
Pedrera 38 :70
Quatrecorns, Roca dels 29 :6
Pedrera, Font de 38 :70
Quer, Es 38 :42
Pedrisses 39
Queralbs 38
Pedrisses, Jagal de 39 :54
Pena, Pla de 37 :8
Penitent, Cova del 29 :4 Racó, Jaga del 39 :26
Perapinta 38 Ras, El 39 :57
Perdiu, Cometa de la 39 :6 Rasa, Costa 18
PerpinyQ,Can 38 :48 Regalíssia, Collet de la 39 :69
Perramon 38 :9 Rei, Bosc del 38 :88
Perramon, baga de 38 Remoló, Coll del 28
Petit, Torreneules 39 Rialb 38
Picada, Pedra 28 Riba, Creu d'en 39 :7
Pics, Coll dels Tres 39 Ribes, Aigües de 38
Pinetar, El 28 i 39 Ribes, Bosc de 38
Plana, La 38 : 108 Ribes, Coves de 38 :2
Planassos, Els 29 Ribes, Les 39 :45
Planks 28 Ribesaltes 38
Plani%, Coma de 28 Rigard, riu 28 (18 i 38)
PlanBs, torrent de 28 Roca, Can 38 :36
Planoles 28 Roca, Estany de Can 38 :21
Planoles, baga de 28 Rodó, Pla 38 :1000
Plaus, Casa dels 28 :38 Roig, Coll 28
Plaus, Els 28 :38 Roig, Serrat 38 :14
Plaus, Pla de 28 :29 Roig, Torrent 28 (i 38) i 38 :10
Polella, La 28 :5 1 Roja, Cim de Pleta 18
Porc, Cap de 39 :13 Roja, Font 28 :12
Portal, El 39 :53 Roja, Jaga 39 :41
Portella, La 27 :2 i 38 :12 Roja, torrent de Font 28 :14
Portet, El 28 :6 Ro1,Pladel 38 :31
Pbrtoles, Coll de 48 :28 Rosta, Pineda 38 :50
Pbrtoles, Plans de 38 Rovira, La 38 :38
Porxo,El 28 :50 Rubí, Costa 39 :32
Possons, Can 38 :83 Ruira, La 38 :110
Posa, Serrat d'en 38 :8 Rus, Barraca de 18 :4
Prats, Els 38 :30 Rus, Pla de 18
Prats, Pla de 28 Rus, torrent de Pla de 18
Pubilla, Costa 28 :4 Rus, Tossal de 18
Sacot, Roca de 38 :87 Torroella 38 :56
Sagnari, El 37 Tortes, Collada de les 18 :2
Salines, Pla de les 29 Tosca, Font de la 38 :41
Sallent, Pla de 39 :55 Toses 18
Saltor 37 Toses, Baga de 18
Saltor, Coll de 37 :11 Toses, Collada de 18
Saltor, Collet de 37 :10 Tot-10-món, Roc de 39 :51
Salvador, Collet de Sant 28 i 29 Trumferes, Les 39 :25
Sastre, Salt del 39 :56 Tutes, Costa de les 18 :2
Segadell, riu 38
Segre, Pic de 29 Vaca, Arques de Coma de 39 :19
Segura 38 :83 Vaca, Coma de 39
Segura, Costes de 38 :81 Vaca, Planell de Coma de 39
Serra, Pla de la 28 :10 Vaca, Pics de la 39
Serrat 38 Vaca, Serra de la 39
Siat ,Baga de 38 Vacarissa, Pla de la 28 :46
Soll, El 28 Vell, L'Orri 38
SolB, Pont de 28 :35 Ventaiola 38 :85
Solans, Clot de 37 :7 VentolB 28
Solanells, Pla de 37 :7 Ventoli, Solell de 28 :34
Verd, Collet 29 :17
Taga 38 Verda, Collada 38
Taga, Llisos de 38 Verda, Tossal de la Collada 38-48 :29
Taga, Pou de 38 :16 Vilamanya 38 :I15
Talaia, La 38 :7 Vilamanya, Fonts de 38 :114
Tarter, El 38 :25 Vilardell 38 :97
Tarter, Estany del 38 :24 Vilar6 38
Tirapits 39 Vindola, Prat d'en 38 :84
Toella, La 27 :1 Vinyes, Les 38 :47
Torre, La 38 :71
Torreneules 39 Xeca, Ca la 38 :54
Pel que fa a la grafia dels topbnims, hem procurat donar sempre la forma catalana correcta. Cal
advertir, perb, que de vegades no ens ha estat possible d'esbrinar l'ortografia exacta d'un nom, i en aquest
cas hem adoptat arbitrkiament l'escriptura que ens ha semblat més ibgica imenys allunyada de la pronhn-
cia local,
En el cas d e les petites conques glacials del c a p ~ a de
l la vali Estremera, que han estat denominades
tan aviat Clotes com Clotxes, no ens atrevim a optar per una sola d'aquestes formes, car al país hem sentit
pronunciar el nom de totes dues maneres i, de fet, hi ha raons etirnolbgiques que avalarien qualsevol de les
dues versions.
Per a designar els accidents rocosos que ara s'anomenen correntment Roc Esquer i Roca del Sacut
utilitzem les formes primigenies Es Quer i Sa Cot. Assenyalarem que aquest darrer topbnim també era pr*
nunciat fins fa poc Roca del Sacot i que recentment hem sentit, a més, la deformació Roca del Cucut
f) Observacions suplementlries - Eiem aquí, quan cal, comentaris diversos relatius a as-
pectes altres que els tractats als apartats anteriors. Poden referir-se a qüestions molt diferents;
per exemple, a la taxonomia de la planta, a la seva variabilitat morfolbgica, a la validesa d'al-
gunes citacions anteriors, etc.
g) Corologia de la planta segons el reticle UTM - Assenyalem, rnitjangant les sigles con-
vencionals, aquells quadrats de 10 km de costat on es troba el t h o n en qüestió. Hi ha en to-
tal vuit d'aquests quadrats del reticle UTM que afecten poc o molt la comarca. Cap d'ells no
hi és inclbs íntegrament, bé que n'hi ha dos que hi tenen la seva major extensió (vegeu la
fig. 16). Els esmentem ordenadament d'oest a est i de nord a sud, de manera que en el cas
d'un t h o n que es trobi a tots els quadrats possibles, la relació és: DG 29,39, 18,28, 38,48,
27, 37. Aquests quadrats fan part de la zona 31 T.
Els quadrats que hom indica corresponen lbgicament a les localitats esmentades al text,
de les quals són un resum simplificat. Cal advertir, perb, que de vegades incloem en la relació
algun quadrat (d'entre els més marginals) avalat per observacions fetes fora de la comarca es-
tudiada i no sempre especificades.
Per a aquelles plantes que hem cregut especialment interessants o representatives des del
punt de vista corolbgic donem, en relació amb el text corresponent, un mapa de la seva dis-
tribució comarcal.
Tot i essent ben evident, volem fer remarcar que en un país tan accidentat i divers com
ho és la Vall de Ribes, la corologia dels vegetals basada Únicament en quadrats de 10 Km de
costat resulta molt poc representativa. Així, plantes d'ecologia tan diferent com són, per
exemple, Smifraga longifolia, Serratula tinctoria, Lonicera alpigena i Rubia peregrina es tro-
ben exactament als mateixos quadrats (DG 28, 38, 27, 37); a nivell més detallat, perb, les
hees d'aquestes especies són clarament diferents (vegeu els mapes corresponents). Compareu
també les irees de Silene ciliata i Arnica montana, dues-plantes muntanyenques que aparei-
xen als mateixos quadrats (DG 29, 39, 18, 28, 38, 48); la primera, perb, es fa sobretot a la
serralada axial, mentre que l'irnica abunda especialment a la zona pre-pirinenca. La relació
de quadrats UTM de 100 Ih2 té, doncs, interes solament com a dada Útil per a treballs car-
togrifics fets a nivell molt més general, i és només pensant en aquesta possible utilització
que l'hem feta constar aquí.
h) Area general del t h o n - Al marge dret de la mateixa línia on indiquem la distribu-

ció de la planta dins de la comarca, assenyalem, així mateix, la seva dispersió a nivell general
i, més particularment, al continent europeu. Per aixb fer, solem esmentar simplement l'ele-
ment florístic en el qual la considerem inclosa. Els termes que fem servir (generalment abre-
viats) i llur interpretació són els seguents:
Alp.-Alpí. Estes per totes o una part de les muntanyes alpines d'Europa.
Alp.-pir. - Alpino-pirinenc.
krt.-alp. - ~rtico-alpí.Que es fa, d'una banda, a les zones més septentrionals, irtiques,
d'Eurisia, i d'altra, a l'estatge alpí de les muntanyes centromeridionals europees (i
de vegades també a les centroasiitiques).
Atl. - Atlhtic. Propi de la província atlantica europea.
Bor.-alp. - Boreo-alpí. Que compren les regions boreals (sobretot les terres irtiques i
subirtiques) d'Eurisia i, ensems, l'alta muntanya alpina.
Bor.-subalp. - Boreo-subalpí. Que es fa a la regió boreal, subirtica, d'EurAsia i a l'estatge
subalpí de les muntanyes europees. ~
Cat. - Catali.
Catal.-occ. - Catalano-occiti.
Circumbor. - Circumboreal. Estbs per les terres fredes (i temperades) d'una gran part de
l'hemisferi boreal.
Circumbor.-alp. - Circumboreo-alpí. Que abra~ano solament les zones boreals del nos-
tre hemisferi sinó també les muntanyes alpines.
Cont. - Continental.
Endbm. - Endemic.
Eur. - Euro-siberia en sentit ampli. Inclou no solament Pelement euro-siberil típic (es-
tks per les zones mitjanament fredes o temperades d'Eurlsia, entre les terres subbti-
ques i les regions mediterrania, irano-turaniana i xinesa), sinó també l'element es-
trictament medioeuropeu (propi de les latituds mitjanes d'Europa). Les plantes at-
llntiques i les submediterrinies fan part també d'aquest grup.
Euras. - Eurasiltic.
Europ. - Europeu, Europa.
Holht. - Hollrtic. Que es troba en una gran part de l'hernisferi boreal o, si més no, de
l'antic món (Eurhia i Africa septentrional), sense restar limitat, perb, a les terres
fredes i temperades.
Iber. - Ibkric.
Ibero-mag. - Ibero-magribí. Que es fa a la Península Iberica i a les regions nordocciden-
tals africanes.
Ibero-occ. - Ibero-occitl.
Ibero-pir. - Ibero-pirinenc. Que es fa a la serralada pirinenca i a d'altres zones mun-
tanyoses de la Península Iberica.
Ibero-prov. - Ibero-proven~al.
Iran. - Irano-turania. Propi de les terres continentals, estkpiques, de l'Asia central i
de l'Europa sudoriental.
Late - Utilitzat com a prefix; indica que el t k o n en qüestió ultrapassa més o menys els
límits del territori corolbgic corresponent.
Med. - Mediterrani. Element estes per una gran part de les terres que envolten la mar
Mediterrlnia, de clima més aviat suau i amb eixut estival pronunciat.
Munt. - Muntanyenc; propi de les zones d'altitud poc o molt elevada.
Neotrop. - Neotropical. Inclou les terres tropicals del nou món.
Orbfit - T h o n propi de les grans serralades; planta de muntanya.
Paleosubtrop. - Paleosubtropical. De les terres temperadochlides de Pantic món.
Pir. - Pirinenc.
Pir.-cant. - Pirenaico-cantlbric. Que es fa principalment als Pirineus i a la Serralada Can-
tlbrica.
Ph.-occ. - Pirenaico-occitl. Propi dels Pirineus i de les muntanyes occitanes (sovint fins
a 'i Alvbrnia).
Plurireg. - Pluriregional. Estes per temtoris fitogeogrlfics diversos.
Subatl. - Subatllntic. Que té l'bptim a la zona perifkrica de la província atllntica euro-
pea i als territoris que la voregen.
Subcosm. - Subcosmopoiita. Estbs per una gran part del món.
Submed. - Submediterrani. Que es fa als territoris, de carlcter poc o molt euro-siberil,
que voregen la regió mediterrlnia.
Per indicar que una planta es troba a més d'un dels territoris fitogeogrlfics principals,
emprem les combinacions dels noms de les lrees en qüestió (per exemple, Med.-Atl.,
Subat1.-Submed., etc.). En el cas de t h o n s d'lrea no exclusivament o no principalment euro-
pea, també esmentem de vegades el territori corolbgic europeu dins el qual es fan. Entre
parkntesis indiquem, quan s'escau, aquells territoris per on la planta s'estén de manera se-
cundiiria.
Per assenyalar que un t h o n es fa preferentment o exclusivament en una part d'un terri-
tori, afegim a la indicació generica un dels símbols corresponents als punts cardinals o el
signe C. Així, Med. W s'ha de llegir mediterrani occidental, europ. C vol dir Europa Cen-
tral.
Pel que fa a les plantes al.lbctones, sovint esmentem simplement el nom del país de
procedencia (Amkrica N, Asia C, etc.).
Abans de cloure aquestes observacions al catdeg florístic, remarcarem que l'esquema
expositiu aquí comentat ens ha servit només de pauta general i que, en realitat, no sempre
l'hem pogut complimentar en la seva totalitat. A manca &informació, hem hagut de deixar
de consignar, a cops, algunes de les dades; i en el cas extrem de plantes trobades una sola ve-
gada, no hem pogut indicar gaire res més que la localitat Única corresponent.
Llista complementhia de sigles i abreviatures - Heus ací, finalment, la llista d'abrevia-

tures i de sigles que apareixen al cathleg, exceptuades les que ja són incloses en la relació
bibliografica i en l'apartat corolbgic suara detallats:
BC - herbari de l'Institut Botanic de Barcelona.

BCC - herbari de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
BCF - herbari de la Facultat de Farmdcia de la Universitat de Barcelona.
BENTH. - G. Bentharn.
BOISS. - P. E. Boissier.
Bur. - E. Burnat (herbari).
CUATR. - J. Cuatrecasas.
ENDR. - P.A.C. Endress.
H. - E.V. Haláccsy (herbari).
hb., herb. - herbari.
Hieracioth. Hispan. - Hieraciotheca gcllica et Hispanica, de J.M.C. Arvet-Touvet et G.
Gautier.
JACA - herbari del "Centro Pirenaica de Biologia Experimental" de Jaca.
LAPEYR. - P.P. de Lapeyrouse.
LGE. - J.M.C. Lange.
LITARD. - R. de Litardikre.
LLEN. - M. Llenas i Fernández.
MA - herbari del "Real Jardín Botánicoy' de Madrid.
MAF - herbari de la "Facultad de Farmacia" de la Universitat de Madrid.
MASF. - R. Masferrer i Arquimbau.
MERXM. - H. Mentmuller.
J. M. MONTS. - J. M. Montserrat i Martí.
PHIL. - X. Philippe.
R. d'Esp. - Exsiccata Plantes d'Espagne de Frere Sennen.
PO - herbari de Porto.
POURR. - P. A. Pourret de Figeac.
PUIGG. - J. J. Puiggarí.
REUT. - G. F. Reuter.
SALV. - botanics de la famíiia Salvador.
t., t. div. - taula, taules diverses.
TEX. - J. Texidor i Cos.
TREM. - E. Tremols i Borrell.
UC - herbari de la Universitat de Califbrnia (Berkeley).
Div. PTERIDOPHYTA
C1. LYCOPODIATAE
LYCOPODIACEAE
1. Lycopodium selago L.; Hupenia selago (L.) Bernh. ex Schrank et Mart.

Núria, Coma de Vaca (VAYR., Cat. N. : 87).
No sembla rara als cims de Núria (CAT)., Notasfitog. 09 : 35).
Roques del davant de la Creu d'en Riba i del tonent de les Mulleres, vers 2350 m
(SEN., Add. : 204).
Núria (LLEN. in CAD., Monogr. : 28).
Entre les penyes granítiques (SEN., FI. N. : 80).
- Estatge subalpí de la zona axial, rr. Raríssim a l'estatge monts. Es fa als matollars
de Rhododendron, als peus de roca, a les clotades i a d'altres llocs frescals. Va més o
menys lligat a les comunitats dels Vaccinio-Piceetalia.VII-IX.
Sobre Coma de Vaca, a l'entrada de les Gorges del Freser, 2025 m; de Núria al Collet
Verd, 2100 m; abundant als vessants obacs del Balandrau, sobre les Gorges del Freser,
cap a 2200 m. Excepcionalment es fa a I'enclotat barranc del Tonent del Duc, entre
1000 i 1100 m, on l'hem vist molt abundant i on pren una exuberhcia inusitada.
DG 29,39,38. Circumbor.
Lycopodium inundatum L.; Lepidotis inundata (L.) E. Bomer

"Aigües de Ribes, etc. de la regió inferior en les roques" (VAYR., Cat. N. : 87).
- Aquesta citació de VAYREDA, referida a un indret d e baixa altitud i a un hibitat estrany a la
planta, és totalment inversemblant, com ja diguérem anteriorment (Consid. gen.: 310) tot consta-
tant que no havíem pogut trobar cap exemplar d'herbari que la testifiqués.
Ja CADEVALL - referint-se potser, entre d'altres, a aquesta citació - havia escrit (Notasfitog. 09
: 35): "En cuanto a L. inundatum L. citado en algunas locaiidades de Cataluña donde inútilmente
10 hemos buscado hasta ahora, parece que se tom6 por tal la Fontinalis antipyretica L.". Més tard,
el mateix autor assenyala (Monogr. : 29) explícitament que aquesta confusió s'ha donat en la
planta de la Font de Sant Roc d'Olot. Nosaltres mateixos hem vist a l'herb. Vayr. un exemplar
procedent d'Olot, determinat com a Lycopodium inundatum, el qual correspon en realitat a una
molsa del ginere Fontinalis.
Indicarem, d'altra banda, que vora Aigües de Ribes existeix Fontinalis antipyretica sobre les roques
calcinals regalimoses d'aigua, en companyia d'Adiantum capillus-veneris, Pinguicula vulgaris, etc.
Aquest és, doncs, sense cap mena de dubte, I'origen de l'equivocada citació vayredana.
Lycopodium clavatum L.
Muntanyes de Núria (TEX. in VAYR., Cat. N. : 87).
- No hem vist cap exemplar d'herbari que doni testimoni d'aquesta indicació, la qual, d'altra
banda, no és pas recollida per CAD. en la seva Monografia ni per ROTHM. a la Flora de Catalunya.
Malgrat que l'espkcie és present amb certesa a d'altres indrets dels Pirineus orientals (vegeu, per
ex., BR.-BL., Notes : 220; BAUD. et CAUW., Rech. crit. : 142), cal deixar de banda la citació de
TEXIDOR.
SELAGINELLACEAE
2. Selaginella selaginoides (L.) Link; S. spinulosa A. Br., S. spinosa Beauv.

Núria (PUIGG. in COSTA, Supl. : 87).
Pastures i collades de les muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N. : 87).
Llocs humits de Núria (CAD., FI. V. : 124).
Puigllanqada (CAD., Notas fitog. 07 : 24; Monogr. : 30).
No sembla pas rara a Núria,... pujant cap a Noucreus (SEN. Add. : 204).
Núria, cap al Bosc de la Mare de Déu, i Noufonts (CAD., Monogr. : 30).
Pastures dels encontorns del Santuari i pujant cap a Noucreus (SEN., F1 N. : 80).
Núria, 2050 m;vall de Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., Vég alp. t. 15, CaricetePinguicu-
letum grandiflorae).
- Des de l'estatge month superior fins al límit inferior de l'alpi, c. 1275-2350 m. Es fa
sobretot a les mulleres alcalines (ordre Tojieldietalia), perb apareix també, ací i alli, a
d'altres llocs poc o molt humits: pastures acidbfiles, congesteres, landes alpines,...
VII-VIII.
Abunda f o r p a la regió de Núria: voltants del Santuari; Gorges, 1950 m; cap al Collet
Verd; vall de les Mulleres, 2100 m; vall d'Eina; cap al Forat de l'Embut, 2300 m; Ras
de l'ortigar, 2350 m. També l'hem vist a Coma de Vaca, 2300 m, a la Coma de
Fresers, 2150 m, i a Costa Rubí, 2050 m. No és rara tampoc a les serres pre-pirinen-
ques, calciries: Plans de Nevi; mulleres dels boscos de Campelles i del Baell, on és
freqüent i davalla fins a 1275 m; vessants de Sant Aman~,sobre COUde Jou, 1675 m;
cap al Coll del Pal (S. Cavallera), 1625 m.
Cl. EQUISETATAE
EQUISETACEAE
3. Equisetum hiemale L.
- Estatges monta i subalpí, rr.
Es fa a les mulleres i vores d'aigua. VI-VIII.
Pla de Sdent, 1800 m; cap a Daió, 1250 m, i vora el Salt del Grill, 1280 m; cap a les
Ribes, 1325 m; entre l'estany de Can Roca i l'Om Vell, 1550 m.
DG 39,38. Circumbor.
4. Equisetum rarnosissimum Desf.
- Estatge monti inferior, rr. 775-1100 m.
Apareix als codolars dels rius, torrents, talussos, etc. VI-VII.
Vores dels rius als voltants de Ribes de Freser; cap a Roques Blanques, 975 m; vora
Rialb, 1050 m; Torrent Roig (El Baell), 1100 m; freqüent sobretot a la part meri-
dional de la comarca (Estkguel, La Corba, Pont d'en Cabreta,...), 775-825 m.
5. Equisetum arvense L.
Nom vulgar: cua de cavall.
Vall de Conill, 1350 m (BOLOS et VIVES in O. de BOLOS,De Veg. Not. 11: 26, dins
el Cariceto-Eriophoretum latifolii).
- Estatge monti, CC. 808-1550 rn.
Mulleres, vores de rius, prats humits, ...i també a les vies de tren. IV-V.
Nombroses localitats, des d'Aigiies de Ribes (820 m) fins a Queralbs i les Gorges del
Freser (1300 m), fins a sobre Toses (1525 m) i fins als estanyols de POrri Ve11 (1550
m). Localitats intermkdies: El Baeil, Ribes de Freser, Mas Conill, Font de Bisbe, la
Farga de Queralbs, v d Estremera, Planoles, Fornells, Espinosa, Can Barratort, etc.
En alguns indrets, com per exemple a Mas Conill, arriba a ésser molt abundant.
DG 39, 18,28, 38. Circumbor.
6. Equisetum telmateia Ehrh.; E. muximum auct.

Nom vulgar: cua de cavall.
- Tocant a la Font de Pedrera, 1000 m, dins una comunitat de la classeArtemi-
sietea; única localitat on hem vist aquesta espkcie.
DG 38 Circumbor. A Europa, lateatl.
CL. FILICATAE
OPHIOGLOSSACEAE
7. Ophioglossum vulgatum L.
- Torrent d'Aspre, en un prat de d d , 1125 m. Es Púnic lloc on hem recollit la plan-
ta.
DG 28. Circumbor. A Europa, eur.
8. Botrychium lunaria (L.) Swartz in Schrader
Núria (COLM. in WK., Prodr. I: 11; in COSTA, Introd.: 276) (SEN., Nombr. loc. :
409).
Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N. :85).
Núria, Coll del Pal (CAD., Notas fitog. 09: 32).
Vora el Santuari i a les pastures sota el Cap de Porc (SEN., Add.: 200);alespastures
(SEN., FI. N. :79).
Vessant E de Pic de Segre, 2 150 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 19, Festucetum scopariae).
Sobre Núria, 2200 m; vers el Puigmal, 2150 m (BR.-BL., idem: 161, Festucetum
scopariae subass. de Festuca ovina subsp. indigesta).
De Nuria al Coll de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., idem t. 20, Elyneto-Oxytropi-
detum).
BARNOLA (Contr.: 162) recull dades de publicacions anteriors i d'herbari: Núria
(SALV. in COLM., COLM. in COSTA et in WK. et LANGE, COMP. in COSTA, herb.
Sauras, herb. Trimols); Vall de Ribes (ISERN in COLM.).
CADEVALL (Monogr. :8) recull la citació de SENNEN.
- Estatges subalpí i alpí, c. Rarament baixa a l'estatge month. (1200) 1500-2550 m.
Sembla freqüent sobretot a les pastures acidbfdes dels Nardetalia, perb es fa també
als prats alpins dels Juncetea trifidi i al Mesobromion V-VIII.
Abunda especialment a la serralada axial: Coliada de Toses; cap a la Creu de Meians;
Torrent de Plani%; Pla de Punya, 1875 m; Coma de Fontseca, 2350 m; Ras de POrtigar;
Coma de 1'Embut; Pla dels Eugassers; vall de Finestrelles; Núria; Coma de les Mulíe-
res; Pic de l'kliga; Coma de Fresers, 2300 m; vessants del Pic de Fresers, 2550 m,.. .
No manca tampoc a les serres pre-pirinenques: cap al Coll de la Creueta, 1900 m;
vers el Pla #Anyella; Tossal de Rus (S. de Montgrony); baga de Toses, 1500 m; ves-
sants del Taga, des d'on davalla cap a la Falgosa (1400 m), als Clots de Mapna
(1350 m) i a la Vall de ConU (1200 m).
DG 29,39,18,28,38. Bor.-subalp. (a Europa)
ADIANTACEAE
9. Adiantum capilluaveneris L.
- Planta termbfila que es limita a algunes localitats de la zona meridional de la Vall,
rrr.
Es fa a les roques calcinals humides. Característica de la classe Adiantetea VI-VIII.
Coves de Ribes, 820 m; Aigües de Ribes, 840 m; vora el Baell, 1100 m. L'hem vista
també a Montgrony, 1350 m.
DG 28,38,27. Subcosm.
CRYPTOGRAMMACEAE
10. Cryptogramma crispa (L.) R. Br. ex Hooker; Allosoms crispus (L.) Rohling
Núria, Queralbs (TEX. in COSTA, Supl. :87).
Llocs pedregosos de NÚria a Camprodon (TREM., TEX., C U F F ~in VAYR., PI. Not. :
192).
Llocs pedregosos de les muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 86).
Núria (TREM. i TEX. in WK., Suppl. : 1).
Alta vall de Noufonts (SEN., Add.: 202, FI. N. :80), citació que recull CAD. (Mono-
gr. :23).
Vessant S del Puigmal, 2550 m; Pic de Segre, 2720 m (BR.-BL., Veg alp. t. 8, Sene-
cietum leucophylli).
BARN. (Contr. : 151) esmenta també les localitats de Queralbs i Núria, atribuint-les
a TEX., T R ~ Mi. CUFFÍ.
- Alta muntanya axial, r.
Es fa a les tarteres i caos de rocs, de blocs grossos i poc mbbils. Característica del
Cryptogrammo-Dryopteridetumabbreviatae. VI-VIII.
Sobre Dorria, 2150 m; Coma de Fontalba, 2450 m; Coll $Er, 2700 m; les Marra-
des (Gorges del Freser), 1700 m; Coma de Vaca, 2200 m.
DG 29,39,28. Circumbor.-alp.
HYPOLEPIDACEAE
11. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn in Decken; Pteris aquilina L.

Nom vulgar: falguera. En la toponímia existeix el col.lectiu falgosa..
- Estatge monta, des de la zona inferior fins a uns 1700 m, ccc.
Abunda sobretot als terrenys silicis, perb no manca pas al calcari. Creix dins els bos-
cos acidbfils (Quercion robori-petraeae, Buxo-Quercetum pteridio-teucrietosum sco-
rodoniae,...) als matollars de ginesta (Sarothamnion scoparii), a les bardisses i marges,
etc. De vegades fa poblacions extenses (falguerars) que solen aparkixer secundaria-
ment després de I'estassada o la cremada dels matollars de Sarothamnus o de Genista
purgans VI-VIII.
Des de la part meridional de la comarca (El Casot, vall d'Esteguelella, Barricó,...) fins
a prop de la Collada de Toses, fins cap a la Jaga de la Balma (Gorges del Freser) i
fins més enlli de Boixetera (vall del Segadell). Localitats intermkdies: Angelats, El
Baell, Bruguera, Ribes de Freser, Campelles, Planoles, Toses, Rialb, Serrat, Queralbs,
Les Ribes, Pardines, etc.
DG 39, 18,28, 38,27,37. Subcosm.
THELYPTERIDACEAE
Thelypteris phegopteris ( L . ) Slosson in Rydb. ; Dryopteris phegopteris (L.) C. Cht, Phegopteris

polypodioides Fée
Torrents i boscos humits de NÚria,... (VAYR., Cat. N.: 85).

- La citació de VAYREDA no és pas recollida per CAD. en la seva Monografa ni per ROTHM.
a la Flora de Gztalunya D'altra banda, a f herb. Vayreda no hem pogut localitzar exemplars que
l'avalin. EspossiblequeVAYREDA fes extensives a la vall de NÚria les dades certes que possei'a
sobre l'existhncia d'aquesta falguera a la vei'na vail de Camprodon Creiem prudent de considerar
la indicació vayredana com a molt dubtosa
Assenyalarem, d'altra banda, que GAUTIER (Catal.: 468) indica aquesta esphcie a la vail cerda-
na de Llo, vei'na de la de Finestrelles.
ASPLENIAC EAE
12. Asplenium trichomanes L.
A i'oest deNÚria, 2100 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 2, Saxifragetum mixtae).
- Des de la zona inferior fins a la base de l'estatge alpí, CC. 775-2200 m.
Roques i murs de tota la Vall. característic de la classe Asplenietea trichomanis. V-IX.
Nombroses localitats, des de la baixa vall del Freser (El Casot, Coves de Ribes,...)
fins a Toses i Dbrria, fins a la vall de Núria i Coma de Fresers (2200 m) i fins a la
Moscatosa. Localitats intermkdies: Vall d'Esteguelella, Barricó, El Baell, Camp-
elles, Ma~ana,Ribes de Freser, els Estiradors, Planoles, Planbs, Nevi, Fornells, cingles
de la Covil, cap al Coll del Remoló, Ventoll, Rialb, Queralbs, vall Estremera, Fus-
tany$, Salt del Sastre, vers el Cingle del Boc, Es Quer, Pardines, etc.
DG 29,39, 18,28,38,27,37. Subcosm.
13. Asplenium viride Hudson

Roques de Núria (VAYR., Cat. N. : 86), citació que recull també BARN. (Contr. :
142).
Roques de Coma d'Eina i altres llocs alts de Núria (CAD., Notesfitog. 08: 21).
En el torrent sobre el Santuari (SEN., Add.: 202).
En unes balmes properes a la "riera de Planoles" sota el lloc anomenat "pedres blan-
ques" (Roques Blanques) i també en la part oposada anant cap a la Font del Faig
-"qualques exemplars són forga semblants a la var. alpina E. Schl." (BARN., Sobre
Aspl. u. : 75).
A les penyes (SEN., FI. N. :79).
-Estatges subalpí i alpí, r. Descendeix molt poc a l'estatge monti. (1300)1700-
2650 m Es fa a les roques calcinals. característic de Sordre Potentilletalia cau-
lescentis. VI-VIII.
V d Estremera, 1725 m;sobre el Collet Verd, 2200 m; cap al Ras de SOrtigar, 2275
m; vall de les Mulleres, vora Núria, 2075 m; sobre Carangi (Conflent), 2650 m; ves-
sants del Pic de Fresers, 2550 m; Coma de Fresers; vers la Coma de les Eugues, 2475
m; cap a la Font de la Tosca, 1300 m.
La indicació de BARN. correspon a una localitat de baixa altitud (uns 1000 m) on
nosaltres hem cercat la planta infructuosament; ens permetem de posar en dubte
aquesta citació. A Roques Blanques es troba en abundbcia, en canvi, A. fontanum que
tal vegada fou causa de confusió; vegeu qul! diu ROTHM. (in CAD., FI. Cat. VI:
336) sobre una equivocació andloga soferta pel mateix autor a Montserrat.
DG 29,39,28,37. Circumbor. A Europa, bor.-subalp.
14. Asplenium fontanum (L.) Bernh. in Schrader; A. halleri DC.

Entre Ripoll i Ribes, Pont de la Cabreta (PUIGG. in COSTA, SupL: 87), citació que
ja indicava COLM. i que recullen també WK. (Suppl. :2) i BARN. (Contr. : 132-133).
Queralbs (SEN., Add. :202).
- Estatges monti i subalpí. CC. 775-1900 m.
Roques calcinals, principalment; també es fa, perb, sobre esquists i sobre pbrfirs. Ca-
racterístic de l'ordre Potentilletalia caulescentis. V-IX.
Abunda sobretot a les serres pre-pirinenques i a la part inferior de la Vall. Des del
Pont d'en Cabreta (775 m) fins cap al Pla #Anyella (1 700 m), a la vall Estremera
(1750 m), a la Canya (1900 m) i a la Moscatosa (1450 m). Altres localitats: Saltor
(Ripollks); balma del Casot; Barricó, 1000 m; El Baell, 1200 m; Pas del Llop, 1475
m; Coves de Ribes, 825 m; roques de Forat Mitó, 1700 m; solell de la Covil, 1900 m;
Roques Blanques, 1000 m; Roca del Duc, 1150 m; Ribes de Freser, 920 m; Rialb,
1050 m; torrent del Forn (Queralbs), 1200 m; Mas Conill, 1200 m; Es Quer, 1350
m, etc.
DG 39, 18,28, 38,27,37. Orbfit europ. W
15. Aspíenium adiantum-nigrum L. subsp. adiantum-nigrum

- Estatges monta i subalpí, c. 800-2125 m.
Roques i murs. També es troba de vegades dins els boscos, sobretot en llocs pedre-
gosos o damunt les soques dels arbres. Molt més rar encara sobre murs calcinals. Ca-
racterístic de l'ordre Androsacetalia vandellii i més o menys freqüent, així mateix,
als Parietarietalia. IV-IX.
Sobre Can Perramon de Dalt, 1025 m; Bruguera, 1150 m; sobre Torroella, 1100 m;
roques dels Estiradors, 925-1100 m; cap a Ventaiola, 1000 m; cap a Dbrria, 1425 n ~ ;
Prat del Bac, 1275 m; Angelats, 1100 m; sobre Daib, 1300 m; vora el Cingle del Boc,
1680 m; de Núria a Fontnegra, 2125 m; cap a la Balma, 1700 m; entre Campelles i
Prat de Jou, 1550 m; vora Can Barratort, 1175 m; etc. Gairebé constant als murs
dels pobles i cases de pagks: Esteguelella, El Baell, Campelles, PlanBs, Espinosa, Par-
dines, Ribes de Freser, etc.
16. Asplenium septentrionale (L.) Hoffm.

Núria (PUIGG. in COSTA, Supl. :87), citació que recull també BARN. (Contr.: 1401,
juntament amb la vaga indicació Vali de Ribes (ISERN i COLM.), i que repeteix WK.
(Suppl. :2).
Muntanyes de Queralbs (SEN., Add.: 202).
De Queralbs a Núria (CAD., Monogr. :21).
Catalogada per SEN. en la seva Fl. N. :79.
Vall de Núria, 2100-2200 m; Coll de Llo, 2320 m; vers el Pic de Segre, 2400 m@K.-
BL., Vég. aalp. t. 2, Saxifragetum mix tae).
- Des de l'estatge monta a l'alpi, CC. 900-2200(2400) m.
Freqüent a les roques poc o molt acides (gneis, pbrfirs, esquists,...). característic de
l'ordre Androsacetalia vandellii Rar als Parietarietalia. VI-VIII.
Nombroses localitats a tota la part silícia de la Vall, des de Ribes de Freser fins a la
Collada de Toses, la vall de Núria, Coma de Vaca i l'alta vail del Segadell: els Coforns;
els Estiradors; sia. Caterina; El Baell; Campelles; Planoles; Toses; Dbrria; Ventoli;
Coma de Fontalba; Gorges de Núria; Gorges del Freser; la Canya; Vilamanya; Daió;
Bruguera; Pardines, etc.
17. Asplenium seelosii Leybold subsp. glabrum (Lit. et Maire) Rothm. in Cad. var.
catalaunicum O. Bolos et Vigo
- Només l'hem observat a la Roca Aguda (El Baell) 1050 m, on fa part d'una comu-
nitat atribufble a SAsplenietum catalaunici
Estrictament calcícola, sembla que prefereix -com ja s'ha dit- les roques poc o
molt balmades o les petites anfractuositats protegides per un sortint de pedra. Aixb
ha fet pensar que esta adaptat especialment als llocs més secs de les parets rocoses;
nosaltres diríem, perb, que els punts on creix aquesta petita falguera corresponen a
les zones per on ix de la roca l'aigua d'infiltració. Generalment es fa als cingles orien-
tats a migjorn, molt cilids. Per contrast, la localitat que nosaltres citem correspon a
una paret que mira al nord.
Com a localitat més propera, la planta es coneixia ja de Montgrony (Ripollks), on
la descobrí SENNEN (veg. ROTHM. in CAD., F1. Cat. VI: 339 i SEN., Add.: 202);
en aquesta zona 6s bastant freqüent, com ja havia remarcat FERN. C. (:Votas fZ
pir. : 16, sub A. celtibericum).
DG 28,27. Orbfit europ. SW
18. Asplenium ruta-muraria L.

- Des de la zona meridional de la Vall fins al límit superior de l'estatge subalpí,
CC. 775-2125 m.
Freqüent a les roques calcinals. També es veu sovint sobre les parets i murs. Carac-
terístic de l'ordre Potentilletalia caulescentis, i present així mateix als Parietarie-
talia. 11-XI.
Nombroses localitats, des del Pont d'en Cabreta (775 m) fins a la muntanya de Ci-
rerets (1850 m), als solells de Coma de Vaca (2125 m) i a Sant Amanq (1800 m). Al-
tres localitats: Saltor (Ripollks); EI Sagnari, 850 m; Coves de Ribes; Barricó; Serrat
d'en Posa; Torrent Roig (Bruguera), 1250 m; cingles de sant Eloi; Campelles (molt
abundant); Ribes de Freser, 920 m; Roca del Corb, 1475 m; roques de Forat Mitó,
1700 m; La Covil; Pleta Roja, sobre Toses; cap al Coll del Remoló, 1800 m; Roques
Blanques, 1000 m; vall Estremera; Queralbs; Fustanya; La Canya, 1900 m; Mas Co-
nill, 1250 m; Es Quer, 1350 m; etc.
DG 39, 18,28,38,27, 37. Circumbor.
19. Ceterach officinarum Willd.; Asplenium ceterach L.

- Estatge monta, rr. Més aviat esporadic.
Es fa sobretot als murs artificials, dins les comunitats dels Parietarietalia; més rara-
ment a les roques. VI-VIII.
Roques Blanques, 1000 m; sobre Angelats, 1050 m; El Baell, 1200 m; Planoles, 1200
m; Ventola, 1300 m; Queralbs, 1225 m;Pardines, 1225 m.
DG 28, 38. Med.-Submed.
20. Phyllitis scolopendrium (L.) Newman;Scolopendrium offiinale Sm.

- Estatge mona, rrr.
Es fa en algunes roques ombrivoles.
Torrent de la Casassa (Ribes de Freser), 975 m; vall Estremera, cap a l'Estret del
Forn, 1300 m. Són les dues úniques localitats on hem vist l'espkcie.
DG 28,38. Circumbor. A Europa, subat1.-submed.
ATHYRIACEAE
21. Athyrium filix-femina (L.) Roth

Nom vulgar: falguerola, falguera de muntanya.
SEN. la inclou a l seu cataeg (Fl. A! :79), bé que no resta prou clar que la indiqui pre-
cisament de la vall de Núria.
Salt del Sastre, 1780 m (BR.-BL., Vég. a@. t. 28, Peucedaneto-Luzuletum desvauxii).
BARN. (Contr. : 124) l'assenyala "cap a Toses", referint-se a una indicació de TREM.
recollida per COSTA. Pero COSTA (SupL :86) diu Roses i no pas Toses.
- Estatges monta i subalpí, CC. Freqüent.i de vegades abundant als indrets frescals.
,
900-2 150 m.
Es fa als fons de torrents, a les fagedes i vernedes humides, als racons més frescos de
les pinedes, dins els herbassars dels Betulo-Adenostyletea, etc. VI-VIII.
Ribes de Freser, 910 m; cap al Mas, 1000-1100 m; baga de Sant Antoni, 1100 m;
torrent i prat del Duc (molt abundant), 1000-1100 m; vessants de la Covil, 1750 m;
cap a Ventola, 1300 m; boscos obacs de Planoles i de Fornells; sobre Toses, 1550 m;
abundant a les Gorges de Núria i del Freser; Coma de Fresers, 2100 m;Coma de
Gombreny, 2150 m; bagues de Ribes i de Serrat; vall del Maganell, 1150 m; cap a
Boixetera i cap a la Collada Verda, 1400-1550 m; Sant Amanq, 1700 m; Bac de
l'Heura, 1100 m; etc.
DG 29,39,18,28,38,37. Circumbor.
22. Athyrium distentifolium Tausch ex Opiz; A, alpestre (Hoppe) Rylands, non Clairv.
BARN. (Contr. :125) reculi dues indicacions de Núria (TEX. in COLM. ;herb. Sauras)
que els autors posteriors no repeteixen.
Vall de Núria, vers Finestrelles, 2100 m (BR.- BL., Vég. alp. t. 29, Saxifrageto-Rhe
doretum).
- No hem trobat la planta a cap localitat de la comarca. Als herbaris que hem pogut
consultar (Trem, Costa,...) no n'hem vist cap testimoni. D'altra banda, a l'indret
aproximat indicat per BRAUN-BLANQUET, hi hem vist, forqa abundant, Dryopte-
ris expansa que aquest autor no esmenta i que podria haver estat causa de confusió.
L'existBncia de la planta a les comarques vei'nes i Pautoritat de BRAUN són, per&
raons que ens indueixen a admetre l'espkcie en aquest catileg.
DG 39. Bor.-alp.
23. Cystopteris fragilis (L.) Bernh. in Schrader subsp. fragilis
Núria (COSTA, Supl: 86), indicació recollida després per COLM. i per BARN.
(Contr. : 108-109); idem (SEN., Add.: 201).
Roques de Ribes, Núria (CAD., F1 T/.: 124).
Ribes, Núria prop del Santuari, Coma &Eina (CAD.,Monogr. : 16).
A les obagues (SEN., FI. A! :79).
Al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 2, Saxifragetum mixtae).
- Des de l'estatge mona a Palpi, c. Escampada un xic per tot arreu, perb rarament
abundant. 1000-2500(2850) m.
Roques, tarteres i raconets frescals, també dintre els boscos. VI-VIII.
Sota Planoles, 1100 m; La Covil, 1700 m; sota el Coll del Remoló, 1800 m; baga de
Toses, 1550 m; Coma de PlanBs, 1900 m; coma de Fontseca, 2450 m; baga #Estre-
mera; Pas dels Lladres, 2500 m; Coma de Gombreny, 2125 m; Núria i encontorns
(Collet Verd, Fontnegra, Gorges, Ras de l'ortigar, ...), no pas rara; Puigrnal, 2850 m,
als replanets de les roques; Coma de Fresers, 2400 m; vessants del Pic de Fresers,
2650 m; vessants del Balandrau, 2500 m (una forma que s'acosta forqa a la subspkcie
següent); Senat; sobre Daió, 1275 m; cap a la Jaqa de la Balma, 1700 m; vora Rialb,
1125 m; bagues de Siat i de la Canya, 1800-2050 m; Font de la Tosca, 1300 m; so-
bre i'estany del Tarter, 1750 m; Sant Amanq, 1700 m; etc.
DG 29, 39, 18,28,38, 37. Subcosm.
subsp. alpina (Wulf.) Hartm.; Cystopteris alpina (Roth) Desv., C. regia (L.) Desv.
Cims &Eina, Carang&(COMP. in VAYR., Cat. N. :86).
A les roques dels torrents, sobretot de Noufonts, al Puigllanqada (SEN., Add. :201).
A les obagues (SEN., FI. N. :79).
Entitat sistematica no gaire ben delimitada i unida per formes de transit amb la subs-
pBcie típica. Sembla que hi pertanyen alguns exemplars que hem recollit a les roques
calcinals de l'estatge alpí, especialment un de Caranqi (Conflent), 2650 m, i un altre
del Pic de Fresers, 2550 m.
DG 18? 39. Bor.-alp.
Cystopteris montana (Lam) Bernh.
BARN., (Conh: : 110-1 11) atribueix a aquesta espicie un plec de Pherb. Costa, recollit a NÚria
per TREM.
- L'exemplar a quk es refereix BARNOLA correspon, segons hem pogut comprovar, a Pespkcie
anterior.
ASPIDIACEAE
24. Polystichum lonchitis (L.) Roth; Aspidium lonchitis (L.) Swartz

Puigmal (COSTA, Introd. :277).
Núria (COSTA, Supl :86).
Boscos i roques dels cims de Núria (VAYR., Cat. N. :85).
Roques de Núria (CAD., FI. V.: 124).
Coma de Mulleres (CAD., Exc. : 103).
Núria, cap a Noufonts (CAD., Monogr. :14).
Al torrent de Noufonts, on no sembla pas abundant (SEN., Add. : 201); a la vall de
Noufonts, i és molt escassa (SEN., FE. N. :79).
BARN. (Contr. : 122) repeteix les localitats de Núria i el Puigrnal atribuint-les a diver-
sos autors (POURRET, VAYR., COSTA, T&M. in herb., SAURAS in herb.).
- Estatges subalpí i alpí, r; perb és relativament abundant a les altes valls de Núria
i del Freser. Rarissim a Pestatge month. (1075)1700-2850 m.
Es fa sobretot a les tarteres i llocs rocosos frescals. Es considera característic de l'or-
dre Thlaspietalia rotundifolii. VI-VII.
Bac de THeura, 1075 m; Núria i encontorns (Collet Verd, Forat de l'Embut, vall <Ei-
na, Coll <Er,...), 1900-2800 m; tossa del Puigmal, 2850 m; Coma de Fontalba; les
Arques de Coma de Vaca, 2450 m; Caranqi (Conflent), 2600 m; Coma de Fresers,
2100-2550 m; dolines de les Trumferes; obac de Balandrau, 2150 m; Gorges del
Freser, 1600 m; la Canya, 2050 m; Sant Amanq, 1700 m.
DG 29,39,38,37. Circumbor. A Europa, bor.-alp.
25. Polystichum aculeatum (L.) Roth; P. lobatum (Hudson) Chevall., Aspidium lobatum
(Hudson) Swartz
- Estatge monta, rrr.
Apareix als boscos i roques en indrets molt frescals. VI-VIII.
Torrent Llobre, 1050-1100 m, forqa abundant; bosc de Campelles, 1350 m; cap a la
Font de la Tosca, 1300 m; Clots de Maqana, 1275 m. Úniques localitats on hem vist
aquesta espkcie.
DG 28, 38 (També ens consta la seva preskncia
a la vall cerdana de Llo, DG 29). Lateatl.
Polystichum x illyricum (Borbás) Hayek =P. lonchitis x QCuleQiUm
FERN. C. (Notas f7, pir.: 16) assenyala la seva preskncia a Super-Molina i a la Coilada de Toses, 10-
calitats que han de correspondre totes dues a la veina comarca de la Cerdanya.
9 Polystichum aculeatum
Gymnocarpium robertianum
26. Dryopteris fdix-mas (L.) Schott; Polystichum filix-max (L.) Roth, Nephrodium filix-
mas (L.) Strempel
Nom vulgar: falguerola, falguera de muntanya.
Marges de Ribes (CAD., FI. K :124).
Núria (TREM. herb., segons BARN., Contr. : 113).
SEN. la cataloga en la seva F1 N. : 79.
Salt del Sastre, 1780 m (BR.-BL., Vég alp. t. 28, Peucedaneto-Luzulentm desvauxii).
- Des de Sestatge mont&a Salpi, CC. 800-2400 m.
Boscos humits, torrents i altres llocs frescals. Comunitats de l'ordre Fagetalia (freixe-
nedes, vernedes de vessant, fagedes humides,...), indrets més ombrívols dins els bos-
cos de coníferes (sobretot pinedes de pi negre), herbassars de YAdenostylion, etc.
VI-VIII.
Vall d'Esteguelella, 800-1 100 m; cap a la Talaia, 900 m; voltants de Ribes de Freser
(baga de Sant Antoni, El Mas, Bac de l'Heura, Pedrera,...);baga de Campelles-El Baell;
baga de la vall del Rigard (El Bac, Fornells, Toses,...); sota Dbrria, 1425 m; baga #Es-
tremera; Núria i voltants (Gorges, Bosc de la Mare de Déu,...); cap a Serrat, 1250 m;
bagues de Ribes i Serrat; vall del Ma~anell,1100 m; Gorges del Freser'; Prat del Bac,
1275 m; Coma del Gispet, 2050 m; Coma de Fresers, 2150 m, 2400 m; Queralbs;
vers Can Perpinya, 1150 m; Pardines (A. de B O L ~ SBC , 126640!); cap a Boixetera
i la Collada Verda; Sant Aman~,1700 m; etc.
DG 39, 18,28, 38,27,37. Circumbor. A Europa, lateeur.
27. Dryopteris borreri Newman; D. filix-mas subsp. borreri (Newm.) Becher. et Tavel
- Boscos ombrívols, "rrr.
Baga de les Gorges del Freser, 1350 m, dins el Saxifrago-Rhododendretum pineto-
sum Possiblement existeix en algunes altres localitats i ens ha passat desapercebut.
De totes maneres, deu ésser molt rar.
DG 39. Circumbor. A Europa, lateatl.
Dryopteris x tavelii Rothm =D. Niu-mas x borreri

- A la mateixa localitat que l'espkcie anterior, barrejat amb els seus progenitors.
També ens ha semblat veure'l a l'obac de Sant Amanq.
28. Dryopteris abbreviata (DC.) Newman

- Estatges subalpí i alpí, rr. Només a la zona axial.
Tarteres i caos de rocs silicis, de blocs grossos i poc mbbils. característic del Cryp-
togrammo-Dryopteride tum abbreviatae. VI-VIII.
Gorges de Núria, 1875 m; cap a la J a ~ ade la Balma, 1700 m; Coma de Fresers,
2100-2400 m.
Sembla que el nom correcte d'aquesta espbcie ha d'ésser D. oreades Fomin.
DG 39. Lateatl.
29. Dryopteris carthusiana (Vili.) H.P. Fuchs; D. spinulosa Watt, Polystichum spinulosum
DC.
Núria (LLENAS vid. PAU, in CAD., Notas fitog. 07: 24) (CAD., Monogr. : 15).
BARN. atribueix a aquesta especie (Contr.: 114) un plec de i'herbari T&M. que,
segons ell, hauria de dir: "Núria, Setcases, Vall $Aran".
- Sota aquest mateix nom l'havíem citada de diverses localitats de la Vall de Ri-
bes (0. BOL& i VIGO, Obs fl PCats.: 42) tot assenyalant, perb, que es tracta de
formes tendents a D. dilatata. L'especialista C.R. FRASER-JENKINS, que ha re-
visat els exemplars de Dryopteris de l'herbari BC, opina que tots els nostres plecs
corresponen a D. assimilis (v. el comentari a aquesta especie), llevat d'un procedent
de :
Baga del Bosc de Ribes, 1500 m dins del Saxifrago-Rhododendretum pinetosum.
Existeix també a la baga de les Gorges del Freser, 1400 m. Es tracta, doncs, d'una
planta molt rara a la comarca.
Pel que fa a la indicació de BARN., hem comprovat que a i'herb. Tremols existeix
un exemplar l'etiqueta del qual diu "Setcases", i a sota "Inveni etiam in Valle de
Aran", perb no s'hi .fa cap referencia a Núria. D'altra banda, aquest plec correspon,
al nostre parer, a D. dilatata
A i'herbari Cadevall hi ha un exemplar procedent de Núria, donat com a P. spinulo-
sum per aquest autor i atribult a D. dilatata per W. ROTHMALER. Segons la nostra
opinió pertany a D. assimilis.
DG 38. Eur.
30. Dryopteris dilatata (Hoffm.) A. Gray; D. austriaca auct., Polystichum spinulosum

DC. var. dilatatum Gr. et Godr.
Núria (F.Q. segons ROTHM. in CAD., F1. Cat. VI: 325).
- Estatges monti superior i subalpí, rr. Gairebé només a la zona axial, silícia.
1350-1800 m.
Es fa als fondals i als indrets més humits del bosc de pi negre. VI-VIII.
Bagues de Ribes i de Siat, 1500-1800 m; obac de les Gorges del Freser, 1350-1650
m; bosc del Baell, 1550 m, sobre una soca tallada de P. uncinata
(V. els comentaris a I'esphcie anterior).
DG 39,28,38. Eur.
31. Dryopteris assimilis S. Walker

- Estatge subalpi de la zona axial silícia, rr. (1400)1600-2250 m.
Es fa preferentment dins el Saxifrago-Rhododendreturn. VI-VIII.
Baga d'Estremera, cap al Collet de les Barraques, 1850 m; Gorges de Núria, 1800-
2250 m, no pas rar; baga de les Gorges del Freser, 1.400 m, 1875 m; Baga de Ri-
bes, 1400-1600 m. La determinació de quasi tots els nostres exemplars la devem a
C. R. FRASER-JENKINS, que revisa el material de BC (vegeu comentari a l'espk-
cie 29); segons aquest autor el nom correcte d'aquest tixon hauria d'ésser D. expansa
(C. Presl) Fraser-Jenkins et Jermy.
32. Gymnocarpium dry opteris (L.) Newman ;Dryopteris linnaeana C. Chr., Phegopteris
dryopteris (L.) Fée, Polypodium dryopteris L.
Muntanyes de Núria (COLM. in WK., Prodr. I: 3 ; in COSTA, Introd. :277).
Núria (PUIGG. TREM. in COSTA, SupL :86).
Pastures i pendents pedregosos de Núria (VAYR., Cat. N.: 85).
Núria, no escis entre els rododbndrons (CAD., Fi. K: 124, Notas fitog. 09: 33,
Monogr. : 13).
Sobre el Salt del Sastre; a les vores del Freser, entre Queralbs i Ribes (SEN., Add.:
201).
Entre les runes (SEN., FI. N. :79).
BARN. (Contr. 118) repeteix les antigues citacions de Núria, que atribueix, a més, a
SALV., POURR., TEX. i COMP. in herb. Sauras.
- Estatge subalpí de la zona axial, c. Penetra rarament a I'estatge monta; la citació de
SENNEN - "entre Queralbs i Ribes" - és excepcional. (1300)1500-2200 m.
Estrictament silicícola. Es troba a les pinedes de pi negre i als gafetars; es comporta
. com a característic del Saxifrago-Rhododendretum VI-VII.
Baga #Estremera, on arriba a ésser abundant als claps de terreny silici i on descen-
deix fins a 1300 m; Coma de Fontalba, dintre el bosc; Gorges de Núria, 1800 m;
voltants de Núria (Bosc de la Mare de Déu, cap al Coílet Verd,...); abundant a les ba-
gues de Ribes i de la Canya, 1500-2050 m; obac de les Gorges del Freser, també
abundant, fins a sobre Coma de Vaca, 2100 m; Coma de Fresers, 2150 m.
DG 29,39,28,38. Circumbor.
33. Gymnocarpium robertianum (Hoffm.) Newman; Dryopteris robertiana (Hoffm.)
C. Chr.
Sant Amanq (VAYR. segons ROTHM in CAD., F1 Cat. VI: 323).
- Estatge subalpi, només a la regió pre-pirinenca, rr.
Tarteres calcinals. De l'alianqa Petasition paradoxi VI-VIII.
Sant Amanq, 1675 m; vessants del Puig s'Estela i del Puig del Pla de les Pasteres,
1700-1800 m; vessants de la Berruga, 1650 m. (Vegeu mapa pig. 120).
POLYPODIACEAE
34. Polypodium vulgare L.

A l'oest de Núria, 2100 m (BR.-BL., VCg alp. t 2, Saxifragetum mixtae).
- Des de la regió inferior fins al capdamunt de l'estatge subalpí, CC. 775-2200 m.
Es fa sobre les roques (amb preferkncia per les silícies) i dintre els boscos acidbfils
(rouredes, pinedes,...) on ocupa sovint la base de les soques dels arbres. Va lligat a
les comunitats dels Asplenietea trichomanis, del Quercion robori-petraeae i del
Deschampsio-Pinion V-iX.
Nombroses localitats des de Pentrada de la Vall (775 m) fins a la Collada de Toses,
vail de Núria, Coma de Fresers i Collada Verda: vall d'Esteguelelia; Collada de Grats,
1250 m; torrent de la Corba; Aigües de Ribes; Bruguera, 1150 m; Ribes de Freser;
Clots de Maqana; El BaeU; Roca del Corb; La Covil, 1725 m; sota Prat de Jou; baga
de Planoles; cap a Dbrria; sobre Toses, 1600 m; Planoles; Vall Estremera; Coma de
Gombreny, 2125 m; Gorges de Núria; Gorges del Freser;Coma de Vaca, 2050 m; La
Canya, 2050 m; sobre Fustanyl; vall del Maqanell; baga de Ribes; Mas Conill; Pine-
da Rosta; Can Barratort; Es Quer; Collada Verda; Sant Arnanq, etc.
DG 29,39, 18,28, 38,48,27,37. Circumbor.
Div. SPERMATOPHYTA
Subcl. PINIDAE
PINACEAE
35. Abies alba Milier;A. pectinata (Lam.)DC.
Nom vulgar: avet, pivet. El col.lectiu, existent en la toponímia, és avetar.
- Fa boscos només a l'estatge subalpí i a la part superior del montl, r. (850)1500-
1950 m.
Forma masses forestals pures o bé es barreja amb el pi negre, el pi blanc o el faig. Va
lligat sobretot a les comunitats dels Fagetalia, perb també als Vaccinio-Piceetea;
IV-v.
Els Únics claps d'avetar es troben actualment als boscos del Baell, Campelles i Plano-
les, des dels vessants de La Berruga i La Covi1 fins cap a sota Coll Roig, entre uns
1500 i 1800 metres. En aquesta zona una bona part del bosc d'avets constitueix una
comunitat especial de l'ordre Fagetalia (Helleboro-Fagetum abietetosum), perb tam-
bé hi ha claps d'avetosa pertanyents al DeschampsiePinion i, molt més rarament, al
Saxifrago-Rhododendretum Cal dir que aquestes masses forestals -que fins cap als
anys 70 presentaven una ufana excepcional, amb exemplars corpulents, de més de 30
m d'alqada -han estat drlsticament talades o aclarides; la regeneració de l'avet és,
per sort, rapida i puixant. Fora d'aquesta zona no existeixen a la comarca altres mas-
ses d'avets, bé que la tradició popular -no sabem amb quin fonament- suposa que
havien existit grans avetoses a la baga de Can Yerpinyl (entre Ribes i Pardines) on
actualment es fan sobretot pinedes, barrejades amb roures, faigs i altres caducifolis i
on existeixen, aixb si, uns quants exemplars d'avet.
De forma esparsa l'avet es troba, perb, forqa escampat per tota la Vali, a cada locali-
tat representat només per un o pocs individus: vall de Barricó, alguns exemplars iso-
lats entre 850 i 1300 m; Collada de Grats, 1225 m; vora la Roca del Corb, 1450 m;
baga de Perramon; vora El Baell (Serrat Llauger, Bac de l'Adou, ...); cap a la Talaia,
950 m; sobre Torroella, 1275 m; vall d'Angelats; solell de la Berruga i de la Covi1
(Ripollhs); sota Planoles; sota Costa Borda, 1675 m; bagues de Fornells i de Toses,
1700 m; muntanya de Cirerets; vers la Creu de Meians, 1925 m; El Pinetar (Plano-
les), 1700 m; Baga de Sant Antoni, 1150 m; cap a Can Perpinya, 1000 rn; Els Prats
(Pardines), 1500 m; vall Estremera, 1200 m; sobre Bruguera, etc.
L'esphcie es cultiva també com a ornamental (Aigues de Ribes, Ribes de Freser, Que-
ralbs, etc.).
(V. el mapa forestal).
DG 18,28,38,27,37. Orhfit aip.
"36. Picea abies (L.) Karsten

Nom vulgar: avet.
- Estatge monts, rrr; esporidic a l'estatge subalpí. 820-1670 m.
Arbre cultivat forga sovint com a ornamental i utilitzat -sobretot en altres temps-
per a repoblació forestal. Com ja diguérem fa anys (v. Coll Bot. X: 361), creix es-
pontiniament i es troba perfectament naturalitzat a. diversos indrets de la comarca,
sempre en forma d'exemplars isolats o gairebé. Es barreja sobretot amb el pi roig.
IV-v.
Abunda especialment a la zona del Bac de PHeura, entre uns 900 i 1300 m; vora Can
Perramon de Baix, 820 m; Aigües de Ribes, 840 m; vers la Talaia, 900 m; vora Tor-
roella, 980 m; obac d'Angelats, 1075 m; sobre Ribes de Freser, 1100 m; baga de
Sant Antoni, 1175 m; Conivella, 1400 m; vora la Pineda Rosta, 1525 m; baga de Ri-
bes, 1500 m, 1670 m; vall Estremera, 1200 m, etc.
DG 38,37. Eur.
Cedrus atlantica (Endl.) Carrihe

- Arbre plantat amb finalitats ornamentals i antigament, potser, utilitzat per a repo-
blacions forestals. Esporidicament se'n troben alguns exemplars subspontanis que,
molt sovint, desapareixen abans d'arribar a adults, rrr.
Vora Can Perramon de Baix, 800 m; Sta. Caterina, 950 m; Bac de l'Heura, 1200 m.
Pinus nigra Arnold subsp. salzmannii (Dunal) Franco; i! clusiana Clem.

Utilitzat per a repoblació a l'estatge monti. Viu i fructifica bé, perb no sembla que
s'estengui espontiniament.
Fa una massa f o r ~ aextensa (cultivat) dins la fmca anomenada Torre dels Alemanys,
vora Ribes de Freser, 950-1050 m; alguns individus sobre Fornells, vora la carretera
de Puigcerdh, 1500 m. Darrerament plantat, amb kxit irregular, als voltants de Ribes
de Freser (Pedrera i Bac de l'Heura). A Pedrera la plantació es féu en terreny eixut i
rocós, dins comunitats naturals dels Ulicetalia (matolls de Sarothamnus i landes de
Calluna) i s'ha arribat a constituir un petit bosquet. Al Bac de l'Heura, on la vegeta-
ció natural era una roureda mixta, densa i ombrivola (Aceri-Quercetumpetraeae),
que fou eliminada, les condicions ecolbgiques del lloc i la intensa rebrotada dels
avellaners feren fracassar quasi tota la plantació; només han sobreviscut alguns pins,
sobretot els situats en zones molt obertes o marginals. Hem vist també alguns exem-
plars d'aquesta conífera als vessants rocosos entre la Farga de Queralbs i Prat del
Bac (1250 m), exemplars que creiem procedents de repoblació.
37. Pinussylvestris L.
Nom vulgar: pi blanc. Els col-lectius, existents en la toponímia, són pineda i, més
correntment, pinetar.
Ribes (VAYR., Pl. Cat. 1931: 59, sub f. rupestris).
Collada de Toses, de Ribes a la Collada, Collada occidental de Toses, 1680-1815 m
(RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 6, Veronico-Pinetum sylvestris).
De Ribes a la Collada, sobre Dbrria, Collada de Toses, 1550-1815 m, ... (RIVAS
MART., 1.c. t. 6, Veronico-Pinetum sylvestris, i t. 7, Cytisetum purgantis pyrenai-
cum, sub var. pyrenaica).
- Estatges monti i subalpi, 775-1850 m, ccc.
Fa extenses boscúries a l'estatge monta. També es barreja amb caducifolis, amb l'avet
i, a l'estatge subalpi, amb el pi negre. A la part meridional de la comarca i a les zones
més baixes, les pinedes de P. sylvestris substitueixen les rouredes i les fagedes dels
Quercetalia pubescentis. Més cap al Nord i en altitud les pinedes montanes són en
gran part naturals i constitueixen un tipus de vegetació climdcica (Hylocomio-Pine-
tum catalaunicae, alianga Deschampsio-Pinion). V-VI.
Al n ~ s t r eparer la raga local del pi blanc s'ha d'incloure dins la var. catalaunica
Gaussen.
Les boscúries de P. sylvestris més importants es troben a les zones central i occiden-
tal de la comarca, de clima menys ocehic, i sobretot a la vall del Rigard on cobrei-
xen grans extensions dels vessants obacs entre Ribes i Toses; també fan clapes als cos-
ters solells de la mateixa vall i especialment entre Planoles i Ribes, part damunt de la
faixa de rouredes i boixedes. Són importants, així mateix, les masses de pi blanc de
la baga #Estremera, del Bosc de Batet i de la baga de Ribes; el bosc de Ribes s'estén
també pel vessant solell de la serra (Puig Cornador, etc.). Més cap al Sud cal assenya-
lar les'bagues del Bosc d'en Cigala, Bac de l'Heura, Campelles, Bruguera, Sant Amang,
Barricó, etc. De tota manera, a la zona meridional de la comarca (al sud de Bruguera-
El Baell) els obacs de l'estatge monti són ocupats en gran part per fagedes i les masses
de coníferes es redueixen molt. A la vall de Segadell (zona oriental) les pinedes per-
den també molta importincia a mesura que remuntem la vall cap a llevant; més enlla de
l'0rri P. sylvestris es troba només de forma puntual o fent petits claps (sobretot al
Puig Llingort). De manera esparsa el pi blanc s'enfila pels solells, fins a 1800 m i més
amunt encara, com es pot veure cap a la Collada de Toses, al Bosc de Batet, al solell
de Sant Amang, etc. Renunciem a indicar localitats puntuals concretes d'aquesta
espkcie, tan estesa per tota la Vall.
~~39,18,28,38,48,27,37. Eur.
38. Pinus uncinata Milier ex Mirbel in Buffon; P. mugo Turra subsp. uncinata (Miller ex
Mirbel) Domin
Nom vulgar: pi negre. Per als noms col-lectius, vegeu l'espbcie anterior.
Núria (COSTA, Supl. :7 I), Queralbs (VAYR. in COSTA, I c. :95).
NÚria, Queralbs (VAYR. Pl. Not. : 148; Cat. N. : 76).
NÚria, Pla de Sallent (BOFILL, Núvia: 5 1 i 57).
Muntanyes de Ribes, Núria (Bosc de la Mare de Déu) (CAD., FE. K: 112).
Núria, Bosc de la Mare de Déu (FERRER, Exc. :83).
Collada de Toses, Núria (CAD., FI. Cat. VI: 308).
F$estrelles, 2100 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 29, SaxifrageteRhodoretum). Segons
aquest mateix autor (1.c.: 247) el límit superior del bosc de pi negre se situaria de
manera natural, a les muntanyes entre el Freser i el riu Núria, a uns 2400 m, i als
vessants obacs de la vali del Puigrnal a uns 2300 m. BR.-BL. indica també la pre-
sencia d'arbres isolats, mal arribats, fms a 2450 m als costers solells de la vall de
Núria.
Collada de Toses, 1810-1815 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 6, Veronico-
Pinetum sylvestris pinetosum uncinatae).
- Estatge subalpí de tota la Vail, ccc. Davalla de forma esparsa a Sestatge montl.
(850)1300 - 2300(2600) m.
Fa grans boscúries als vessants obacs i colonitza també els solells en forma de masses
extenses, claps o arbres isolats. Altitudinalment se situa part damunt dels boscos de
pi blanc, de l'avetosa o de la fageda. Es barreja sovint amb P. sylvestris i amb Abies
alba, i també amb diversos caducifolis. Va iligat a les comunitats de i'ordre Vaccini0
Piceetalia. V-VII.
La pressió humana ha fet descendir bastant el límit superior del bosc de pi negre,
que en condicions naturals atenyeria almenys els 2300 m d'altitud. El contacte pi-
neda/prat alpí sol situar-se actualment cap als 2000-2200 metres. En algunes zones,
com a la part occidental de la Serra de Montgrony, al Taga i a la Serra Cavallera, les
pastures ho han envalt tot i el pi negre s'hi troba molt esparsament, en forma de pe-
tits bosquets o de grups insignificants.
Als vessants obacs són importants les masses de pi negre de les bagues de Fontalba,
Estremera, Campelles i Planoles, Ribes i Siat i, a més petita escala, Núria (amb el
famós Bosc de la Mare de Déu) i Sant Aman~.Als solells el pi negre fa també alguns
claps grans (El Pinetar de Planoles, Bosc de Batet, boscos de Ribes i de Pardines).
En grups petits i de manera isolada es troba a molts llocs. Apareix ací i aill dins Ses-
tatge montl: Daió, 1200 m; Bosc d'en Cigala, 1150; Els Coforns, 950 m; Bac de
PHeura, 900 m; cap a Estbguel, 850 m; etc. Dins Pestatge alpí apareixen, així ma-
teix, alguns individus, generalment deformes i rabassuts, als costers més arrecerats:
cap al Coli de la Coma de l'Orri, 2375 m i 2450 m (individu amb mala vitalitat);
Coma de Fresers, 2400 m; Fontseca, sobre les roques calcinals, 2450 m;un individu
bastant desenvolupat (arbustiu) perb ja mort a les Clotxes del Puigmal, 2475 m; cap-
qalera de la vall d'Eina, 2600 m!
DG 29,39,18,28,38,48,37. Orbfit alp.-pir.
Pinus x bougeti Flous =I!sylvesais x uncinata
- Estirp hibridogenica que hom troba sovint a la zona de coctacte entre les dues es-
@cies parentals. Presenta caracters clarament intermedis entre els d'ambdós proge-
nitors: escorqa relativament fosca, fullatge verd-negrós, pinyes amb les ungles de les
esquames forga insinuades, etc.
Abunda sobretot als vessants solells, per exemple cap a la Collada de Toses, al Pi-
netar de Planoles i al Bosc de Ribes.
DG 18,28,38.
PINACIES CULTIVADES - A part les indicades més amunt, hom pot trobar culti-
vades altres espkcies, principalment:
Pseudotsuga menziesij (Mirbel) Franco; P. douglasii (Lindley) CarriBre. Conífera ori-
giniria #America del Nord, que es veu alguna vegada plantada com a ornamental:
Aigües de Ribes, La Corba.
Larix decidua Miller
Plantat com a ornamental. Vora Estkguel, 850 m; sota Coma (central electrica del Se-
gadell), 975 m; sota Planoles, 1075 m.
Cedrus libani A. Rich in Bory
Rarament plantat als jardins, per exemple a la Corba i a Aigües de Ribes.
Pinus pinaster Aiton
Molt rarament cultivat. Vora Torroella, 925 m.
Pinus halepensis Miller
Cultivat a Ribes de Freser. Creix amb poca vitalitat i els freds intensos l'afecten bas-
tant.
Pinus pinea L.
N'existeixen exemplars cultivats a Ribes de Freser. Més sensible al fred que l'espkcie
anterior, les glaqades del febrer del 1956 eliminaren alguns individus. També a Batet,
1175 m.
Pinus strobus L.
Provinent d'Am8rica del Nord. Entre Rialb i Queralbs n'hi ha alguns exemplars culti-
vats. També al Bac de l'Heura (Ribes de Freser), entre la vegetació natural; segura-
ment provinents de repoblacions antigues.
TAXODIACEAE
Sequoiadendron giganteum (Lindley) Buchholz

Rarament cultivat. Un individu, forqa robust, als jardins de la Corba.
CUPRESSACEAE
"39. Thuja orientalis L.
- Originiria de la Xina, es cultiva als jardins, sobretot per fer tanques. S'escampa
espontaniament i colonitza les roques i els murs.
Ribes de Freser, sobretot als murs del passeig de Guimera, 920 m; Aigües de Ribes,
roques dels voltants del Balneari, 850 m.
40. Juniperus communis L. subsp. communis

Nom vulgar : ginebre.
- Estatges monti i subalpí, ccc. 775-2000 m.
Dintre els boscos, tant de coníferes com de caducifolis; formant matolls, barrejat
amb d'altres arbusts, i de manera esparsa als prats i llocs oberts. IV-V.
Des de la zona inferior de la Vall (Pont &en Cabreta, La Corba,...) fins a la Collada de
Toses i Pla $Anyella, Bosc de Batet, vall Estremera, Gorges del Freser, Bosc de Ribes,
Collada Verda, vessants del Taga, Sant Amanq i Serra de Montgrony. Localitats inter-
mkdies: Barricó, Collada de Grats, El Baell, Campelles, Toses, Planoles, Queralbs,
Ventoli, Serrat, Pardines, Pineda Rosta, Ribes de Freser, Bruguera, etc.
Fins a uns 1600 m d'altitud es presenta en una forma ben típica. Entre aquesta alga-
ria i uns 2000 m apareix una raqa especial, que atribui'm a la var. intermedia (Schur)
Sanio; es tracta d'un arbust semiprostrat, de fulles relativament amples, perb llargues
i patents, que sembla una forma de transició entre el communis típic i la subspbcie
nana Exemplars atribulbles a aquesta varietat intermedia abunden, sobretot, a la
zona occidental de la Vall (Pla $Anyella, Collada de Toses i, en general, als vessants
solells de la vall de Rigard), pero se'n poden veure també a molts altres indrets: solell
del Bosc de Ribes, Cingles de Sant Eloi, etc. Als vessants obacs, per contra, aquesta
varietat sembla forqa més rara.
DG 39, 18,28, 38,48,27,37. Circumbor. A Europa, eur.
subsp, nana Syme in Soverby
Nom vulgar: ginebre.
Serres i turons de Núria (VAYR., Cat N.: 72, sub J. alpina).
SENNEN l'inclou a la seva Flora de Núria (: 76).
Pic de Segre, 2400 m (BR.-BL., Veg. alp.: 37, Saxifragetum mixtae); sobre Núria,
2200 m (BR.-BL., !c. : 161, Festucetum scopariae subass. de Festuca ovina subsp.
indigesta); Coll de Noufonts, 2600 m, Pic de Segre, 2400 i 2450 m (BR.-BL., LC.
t. 21, Festucetum eskiae); vers el Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m (BR.-BL.,
LC. t. 23, Pumileto-Festucetum supinae); vers Finestrelles, 2100 m (BR.-Bl., LC.
t. 29, Saxifrageto-Rhodoretum).
Sobre Toses, 1600 m (O. de BOLOS, La bardissa: 56, Turriteto-Rhamnetum alpinae).
Collada occidental de Toses, 1815 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 7, Cytisa
tum purgantis pyrenaicum vaccinietosum myrtilli).
- Estatges alpí i subalpí superior, ccc. (1700)1800-2400(2700) m.
característic de l'alianqa Juniperion nanae, es fa sobretot als solells, dins els mato-
llars i els boscos clars. També és freqüent, de forma dispersa, a les pastures i llocs
oberts. V-VI.
Abunda molt a la serralada axial: cap a la Collada de Toses, Pla de les Salines, Font-
seca, tossa del Puigmal, Coma de Fontalba, Núria, Finestrelles, Coma #Eina, Coma
de Vaca, Coma de Fresers, vessants del Balandrau, Coma del Llispet, La Canya,
Coliet de les Barraques, etc. A les serres pre-pirinenques, que tenen dins la Vall els
seus vessants obacs, s'hi veu més rarament: La Covil, llisos de Taga, etc.
No sembla pas tractar-se -com alguns autors han insinuat- d'una raqa poc típica,
hibridogt5nica i estkril, bé que és relativament rar de trobar exemplars ben fructificats.
DG 29,39, 18,28,38. Bor.-alp.
subsp. hemisphaerica (J. et C. Presl) Nyman

Núria, 2000 m (GARRIGA in BC 59391, segons FRANC0 e ALFONSO, Zimbros e p o m :453).
Cap a la Coliada de Toses, 1550-1815 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 6, Veronico-Pine-
tum sylvestris, i i 7, Cytisetum purgantis pyrenaicum).
- Aquestes citacions deuen correspondre a la forma de J. cornmunis que nosaltres incloem dins
la var. intermedis, comentada aquí damunt.
La subsp. hemisphaerica és una estirp oromediterrinia, estesa per les muntanyes de fEuropa m e
ridional. No estem gens segurs que s'hi puguin atribuir encara les poblacions pirinenques que pre-
senten caricters intermedis entre les subspicies communis i nana.
Juniperus phoenicea L.
Existeix al veí Ripoll&s, on es troba arrecerat en algunes roques calcinals, per exemple a Mont-
grony (DG 27). No fhem vist mai, dintre la Vall de Ribes.
Juniperus sabina L.
Roques de la Molina, prop de Toses (VAYR., Cat. N.: 72; VAYR. in CAD., FI. Cat. VI: 312).
- A l'herbarivayreda existeixen diversos plecs d'aquesta cupressicia, l'etiqueta dels quals diu:
"del Porxo del Sitjar" (o bé "de la Molina") "a Comabella", localitat bastant imprecisa, perb que,
en qualsevol cas, no pot pas interpretar-se com propera a Toses ni situada dins la Vall d e Ribes.
Nosaltres hem cercat infructuosament la planta a les zones rocoses limítrofes entre La Molina i
Toses.
La localitat de VAYREDA ha de correspondre al quadrat UTM DG 18.
CUPRESSACIES CULTIVADES - A part de Thuja orientalis, hom troba cultivades

altres plantes d'aquesta família, i més especialment Cupressus sempervirens L.
Subcl. TAXIDAE
TAXACEAE
41. Taxus baccata L.

Nom vulgar: teix.
Roques de Ribes (VAYR., Cat. N.: 72).
- Estatge montl, rrr.
Es fa dins els boscos ombrívols.
Sobre el Clot de Solans (vessants de Sant Aman~),1325 m; baga d' Angelats, 875-950
m. Cap a Bruguera i cap a Can Perramon de Dalt hi ha alguns exemplars dubtosament
espontanis. L'arbre es cultiva com a ornamental (i antigament per les seves propietats
medicinals) a diversos llocs habitats: Ribes de Freser, El Baell, Aigües de Ribes, etc.
DG 38,37. Circumbor. A Europa, subatl.
ANGIOSPERMAE
Cl. DICOTYLEDONES
SALICACEAE
42. Salix fragilis L.

Nom vulgar: salze.
- Estatge montl, r. 775-1300 m.
Practicament només a la vora dels rius principals. Es considera característic dels
Populetalia albae. V-VII.
Vores del Freser, a Ribes, 910 m, i cap al Pont d'en Cabreta, 775 m; riberal del Ri-
gard, entre Ribes i Planoles, 950-1050 m; entre Ribes i Coma, a les vores del Segadeíl,
975 m; vall Estremera, 1250 m.
DG 28,38, 37. Eur.
43. Salix alba L.

Nom vulgar: salze, saulic.
- Estatge montl, c. 775-1550 m.
A les vores de rius i llocs humits. Va lligat sobretot als Populetalia albae. V-VII.
Vores del Freser, 900 m; prop de Barricó, 975 m; voltants de Ribes de Freser; La
Farga de Queralbs, 1100 m; sota Dbrria, 1400 m; voltants de Toses, 1425-1525 m.
DG 18,28,38,37. Lateeur.
Salix x rubens Schrank =S. alba x fragilis

Nom vulgar: vrimetera.
Segons GORZ (Saules: 113, sub S. neotricha), a aquesta estirp hibridogenica haurien
d'atribuir-se totes les citacions espanyoles de S. fragilis.
- Podrien correspondre, realment, a aquest híbrid alguns exemplars de vimetera es-
pontanis i la majoria (o tots?) dels cultivats (Ribes de Freser, El Baell, Serrat, etc.).
DG 28,38, 37.
I 44. Salix triandra L.
I - Zona inferior de la Vall, rrr.
! Vores de riu. Es considera característic de l'alian~aSalicion triandrefragilis.

Riberal del Freser, sota el Sagnari, 780 m.
Eur.
Salix reticulata L.
Cims de NÚria (VAYR., Cat. N.: 71).
NÚria, Coma de Vaca (VAYR. in CAD., Pl. Cat. V: 180), citacionsque són recollides també per
GORZ (Saules: 123). VIC. (Salic.: 61) també repeteix la indicació de Coma de Vaca.
- Aquesta planta no ha estat indicada per cap altre autor posterior a VAYREDA, i nosaltres
tampoc no l'hem vista mai dins la Vall D'altra banda, a l'herbari Vayreda no existeixen testimo-
nis que en donin fe. Creiem, doncs, prudent de considerar dubtosa la citació vayredana.
45. Salix herbacea L.

Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 7), indicació recollida també per CAD. (Fl.
Cat. V: 181) i per VIC. (Salic.: 59).
Riuet de Fontnegra (CAD., Exc. :100).
Conca al fons de la vall de Noufonts, molt abundant (SEN., Add.: 163 i 56). El
mateix autor inclou Pespkcie en la seva flora de la Vall de Núria, sense especificar
localitat.
GORZ (Saules: 125) recull la citació de SENNEN i hi afegeix una indicació atribui'da
a CUATRECASAS: Coll de la Marrana.
Congestera orientada al N al Pic de Segre, 2300 m, vessant septentrional del Coll de
Núria, 2400 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 9, Saliceto-Anthelietum); Serra de PEmbut,
2250 m (BR.-BL., LC. t. 10, Salicetum retusae-reticulatae).
- Estatge alpí, a les altes conques dels rius NÚria i Freser, entre el Puigmal i el Balan-
drau, r. 2100-2650 m.
característic de l'alianqa Salicion herbaceae. Es fa a les congesteres, conques (circs
glacials) i llocs on la neu persisteix bastant temps. Només sobre substrats més o menys
acids (gneis, esquists, etc.). VI-VIII.
Ras de I'Ortigar, 2350 m; abundant a la Coma de PEmbut, 2250-2350 m; reconca de
Noufonts, 2500 m; reconca de les Mulleres, 2550 m; cap al Pic de l'kliga, 2275 m;
les Arques de Coma de Vaca, 2550 m; molt abundant al vessant obac del Torreneu-
les, sobre Coma de Vaca; Tirapits i Coma de Fresers, abundant, 2550-2650 m; Coma
de Mantinell i cap a Tres Pics; vessants obacs del Balandrau, 2100-2250 m.
I
I
46. Salix retusa L.
Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 71), citació que és recollida també per GORZ
(Saules: 119) i per CAD. (FL Cat. V: 181).
Fontnegra (CAD., Fi. Cat. V: 181).
Serra de PEmbut, 2250 m (BR.-BL., Vég alp. t. 10, Salicetum retusae-reticulatae).
VIC. (Salic.: 56) recull les citacions anteriors, sota la indicació generica de Núria, i
hi 'afegeix Puigrnal (PUIGG.!). Totes aquestes citacions les refereix a la var. vulgaris
Wi-m.
- Estatge alpí a les altes valls dels rius Núria i Freser, c. (2000)2200-2700 m.
Congesteres i altres llocs amb llarga durada de la neu, tant als substrats calcinals
com als esquistosos. característic de l'associació Carici-Salicetum retusae. VI-VII.
Coma de Gombreny, 2150 m; Ras de POrtigar, 2350 m; vora el Collet Verd, 2250
m; Núria, 2000 m; Coma de l'Embut, 2300 m; Coma de Vaca; Coma de Fresers,
2250-2500 m, i vessants del Tirapits, 2600 m, molt abundant; Coma de Mantinell,
2250 m; U11 de Ter (Vall de Camprodon); Caranqa (Conflent), 2700 m.
DG 29,39. Orb fit alp.
Salix kitaibeliana Willd.

Vessant esquerre de Mulleres, Coma de Vaca (SEN., Add.: 163); el mateix autor inclou aquesta
especie en la seva flora de NÚria (: 76) sense especificar localitat.
- Les citacions de SENNEN creiem que s'han de referir a i'espbcie anterior. GORZ (Saules:
119) especifica que els exemplars pirinencs d'aquest grup de salenques pertanyen tots a S. re-
fusa var. retusa i que només rarament hom troba alguns individus que s'acosten a la var. kitai-
beliana sense ésser, perb, gens típics. S. kitaibeliana és una especie que es considera endemica
dels Carpats
Salix x schinzianaBr.-Bl. = S. herbacea x pyrenaica

Pastures alpines prop de Núria, 2400 m (SEN. in GORZ, Saules: 127).
Nuria, vall occidental que va al Puigmal, 2300 m (BR.-BL., Notes: 225).
VIC. (Salic. :65) recull les citacions anteriors.
- Una forma no gaire típica, que podria pertinyer a aquest híbrid, l'hem recollida
a la Coma de la Perdiu, 2100 m.
47. Salix pyrenaica Gouan

Puigmal (PUIGG., F. BOLOS), Coma de Vaca (CUFFÍ) in VAYR., Pl. Not.: 147.
Roques humides de les muntanyes de Núria, Coma de Vaca, ... (VAYR., Cat. A!:
71). WK. (SuppL :57), CAD. (FI. Cat. V: 180) i GORZ (Saules: 121) recullen
totes o una part de les citacions anteriors. També VIC. (Salic.: 63) les repeteix,
atribuint, a més, la citació de Nuria a LLEN.
Serra de PEmbut, 2250 m (BR.-BL., Vig. alp. t. 10, Salicetum retusae-reticulatae).
A l'herbari BC hem vist un exemplar recollit per CAPELL a Puigllanqada.
- Estatge alpí, rr.
Llocs ombrívols, i generalment pedregosos, on s'acumula la neu. Prefereix els ter-
renys calcinals. característic de l'alianqa Arabidion coemleae. VI-VII.
Coma de Fontalba, 2250 m; Coma de Fresers, 2075 m; Gorges del Freser, prop de
Coma de Vaca, 2000-2100 m; abundant als vessants obacs del Balandrau, a uns
2&lO m.
48. salix phylicifolia L. subsp. bicolor (Willd.) O. Bolbs et Vigo;S. bicolor Willd.
- L'hem vist en alguns punts del bosc de Campelles, vora els torrents i en indrets
humits, 1350-1500 m; alguns exemplars presenten una lleugera influencia de S.
atrocinerea També a la Coma de Fresers, 2100 m.
DG 28,39. Orbfit europ. C
49. Salix nigricans Sm.

- Amb certes reserves incloem aquesta especie en el nostre catiileg florístic. Des
que la citarem per primer cop (v. Notes fl pir. cats.: 49) no hem aconseguit de
tornar a recollir la planta en bon estat de determinació.
L'hem vista només a la zona pantanosa de l'Estany dels Barbs (Pardines), 1400 m.
S. nigricans havia estat indicat rarament als Pirineus catalans. GAUTIER l'assenya-
19 al Conflent, GAUSSEN a Andorra i BUBANI a la vall d'Eina cerdana i al Capcir
(ex TIMBAL).
50. Salix atrocinerea Brot. var. catalaunica (Gorz) C. Vic.

Vores de riu, torrents i llocs humits. 111-V.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; vall de Barricó, 825 m; Aigües de Ribes, 840 m;
entre el Baell i Campelles, 1300 m; Campelles, 1300 m; vores del Freser, prop de Ri-
bes, 900 m; Sta. Caterina (Ribes de Freser), 1025 m; vora Mas Conill, 1250 m; sota
Boixetera i cap a la Collada Verda, 1400-1550 m; vores del Segadell, 975 m; cap al
Roc de Tot-10-món, 1700 m; baga de Fornells, 1450 m; entre Toses i la Coilada,
1500-1775 m.
DG 39, 18,28,38,37. Lateatl.
Salix atrocinerea var. catalaunica x phylicifolia subsp. bicolor

- Vora Campelles, 1300 m.
5 1. Salix caprea L.
Nom vulgar: gatell.
Ribes (VAYR.! in VIC., Salic. : 109).
- Estatges monta i subalpí, CC. 800-2000 m.
A baixa altitud es troba dintre els boscos frescals, vora els torrents ....: més amunt
es fa sobretot a les clarianes dels boscos de coníferes. Esparsament hom el veu tam-
bé als llocs oberts i assolellats.
A l'estatge subalpí, característic de l'alian~aSarnbuceSalicion capreae (1I)III-IV.
Nombroses localitats, des de la zona inferior de la Vall (sota del Sagnari, Estegue-
lella, etc.) fins a sobre Toses, a la vall Estremera, a les Gorges de Núria (1950 m)
i del Freser i a la Collada Verda (1550 m). Altres localitats: vall de Barricó, El
Baell, obac del torrent Llobre, Ribes de Freser, vall del Bac (Campelles), sobre
Planbs, cap a Dbrria, Rialb, Queralbs, bosc de Ribes, la Moscatosa, etc.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Eur.
Salix x quercifolia Sennen = S. caprea x atrocinerea var. catalaunica

- Vora la Collada Verda, 1525 m, entre les espbcies parentals.
Salix repens L.
Ribes (GORZ, Saules: 151 ex "ingenieros de montes") (VIDAL in VIC., Salic.: 126, sense
confirmar).
- Indicació imprecisa i no confirmada posteriorment. Cal deixar-la de banda.
52. Salix elaeagnos Scop.; S. incana Schrank

Nom vulgar: silic.
- Estatge monta, CC. 775-1525 m.
Rius i torrents, sobretot en indrets pedregosos i als llocs sotmesos a revingudes.
De l'alian~aSalicion triandrefragilis IV-V.
Cap al Pont d'en Cabreta, 775 m; Aigiies de Ribes, 825 m; torrent Roig (El Baell),
1100 m; Ribes de Freser, 925 m; entre el Baell i Campelles, 1275 m; molt abundant
als codolars del Rigard entre Planoles i Toses; entre Toses i la Collada, 1525 m; Vila-
manya, 1300 m; vall Estremera, 1200 m; Les Ribes, 1400 m; torrent del Forn (Quer-
albs), 1250 m; riu Maganell (Serrat), 1300 m; Rialb, 1050 m; vores del Segadell, es-
parsament entre Ribes i els Prats (Pardines), 1500 m; torrent Roig(Bruguera), 1500 m,
etc.
DG 39, 18,28,38,37. Lateeur.
53. S a l i purpurea L.
Nom vulgar: silic.
Ribes (VAYR. in VIC., Salic.: 71, sub var. hispanica Gz.).
- Estatge monta, n.Excepcional a l'estatge subalpi.
Codolars dels rius, sovint barrejat amb l'espbcie anterior. De l'alianqa Salicion trian-
dro-fragilis IV-V.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 rn i a d'altres indrets del curs inferior del Freser
(La Corba, sota Estkguel,...); prop de Ribes de Freser, 900 m; vores del Rigard cap
al Pont del Soli i sota PlanBs, 1000-1100 m; la Farga de Queralbs, 1100 m; Gorges
de Núria, vora el riu, 1850 m.
DG 39,28,38, 37. Eur.
54. Populus tremula L.

Nom vulgar: trkmol.
Comú a Ribes (CAD., FI. V.: 112, FI. Cat. V: 190).
- Estatges monti i subalpí inferior, CC. 775-1900 m.
Es fa als boscos ombrívols, clarianes humides i racons frescals. Hom el troba dins de
comunitats diverses: aliances Fraxino-Carpinion, Quercion robori-petraeae,Sambuco-
Salicion capreae, etc. IV-V.
Nombroses localitats, des del Pont &en Cabreta (775 m) fins a sobre Toses, a les Gor-
ges del Freser (1700 m) i de Núria (1900 m) i a l'alta vali del Segadell: Aigiies de
Ribes, torrent Roig (El Baell), Barricó, Ribes de Freser, Roques Blanques, Els Co-
forns, Planoles, Rialb, Les Ribes, Serrat, Daió, etc.
DG 39,18,28,38,27,37. Eur.
*55. Populus nigra L.

Nom vulgar: pollancre, pollanc.
- Estatge monta, c.; perb molt comú a les vores dels rius i llocs humits.
De l'ordre Populetalia albae. Cultivat i impliament naturalitzat de fa molt temps.
Iv-v.
De vegades hom planta també la cv. Italica [= subsp. pyrarnidalis (Rozan.) Eeiak],
de branques fastigiades (nom vulgar: pollancre gavatx).
Ribes de Freser; Aigües de Ribes, 830 m; Bruguera; Pardines; Queralbs, 1150 m;
forga freqüent a les vores del Rigard (Planoles, Fornells,...) fins a sobre Toses, 1525
m; etc.
Populus alba L.
Nom vulgar: arbre blanc.
Rarament cultivat a l'estatge monti, a les vores de rius i torrents, i alguna vegada
subspontani.
SALICACIES CULTIVADES - Ultra les que hem esmentat aquí damunt, cal in-
dicar:
I
Salix babylonica L.
Nom vulgar: desmai.
Cultivat com a ornamental.
Populus deltoides Marshall
Nom vulgar: carolina.
Cultivat a les vores de rius i llocs humits. Sota el Sagnari, Ribes de Freser, etc.
Populus x canadensis Moench= P. nigra x deltoides.
Diverses culti-vars d'aquest pollancre són plantades profusament a les vores de rius i
en indrets humits, de manera que són part important del paisatge actual. La Corba,
Aigiies de Ribes, Ribes de Freser, El Baell, Queralbs, Planoles, etc. etc.
JUGLANDACEAE
*56. Juglans regia L.

Nom vulg'ar: noguera.
- Cultivada pels seus fruits, s'escampa espontaniament. Estatge monta, rr (en estat
espontani).
Es fa sobretot als riberals dels rius i en algunes clotades humides. Va lligada principal-
ment a les comunitats dels Populetalia albae. IV-V.
Vora la Corba, 800 m; riberal de Rigard (Ribes, Planoles,...); entre Ribes i Pardines,
950-1200 m; Mas Coniil; Ventola; vores del Freser, entre Ribes i Queralbs.
Els exemplars cultivats poden atknyer grans proporcions. És notable, per exemple,
una noguera que hi ha tocant a Can Barratort (Pardines).
DG. 28, 38,37. Med. E.
BETULACEAE
57. Betula pendula Roth;B. verrucosa Ehrh.

Nom vulgar: bes (bes). El col-lectiu és becetar.
Vali de Ribes (CAD., FI. K : 112; FI. Cat. V: 194).
Es fa sobretot als boscos acids i frescals, perb es troba també a les clarianes i llocs
oberts. Fa part de comunitats del Quercion robori-petraeae i del Luzulo-Fagenion,
dels Vaccinio-Piceetalia, del Fraxino-Carpinion,... De vegades constitueix petites
masses forestals pures. IV-V.
En forma de bosquets i de poblacions extenses és freqüent als obacs de la vall del
Segadeíl (Can Perpinya, Can Barratort, Puigsac, etc.) i s'enfila fins vora la Collada
Verda i el Coll del Pal (1 680 m). També fa alguns claps importants al vessant esquer
del Freser, davant de Queralbs. A d'altres llocs sol ésser menys abundant. Vores del
Freser, sota el Sagnari, 780 m; vaii de Barricó; obac d'Angelats; bosc de Campelles,
1400 m; els Coforns; entre Planoles i Fornells; sobre Toses, 1640 m; Daió; Salt del
Griii; vora la Jaqa de la Balma, 1650 m; Núria, 2000 m; sobre Coma de Vaca, 2050
m; bosc de Ribes; Pineda Rosta; Mas Conill; Bac de I'Heura; la Moscatosa; Serrat
Roig (Bruguera), etc.
DG 39,18,28,38,48,37. Eur.
58. Betula pubescens Ehrh. subsp. pubescens

- Com ja havíem indicat anteriorment (v. Notes fl pir. cats :49-50), aquest arbre es
fa als obacs de les Gorges del Freser (bosc de Serrat) entre uns 1500 i 2000 metres,
escampat dintre la pineda de pi negre. No I'hem observat a cap altre indret de la Vall;
per6 si a d'altres comarques pirinenques d'on no era citat (Cerdanya, Andorra, Vall
de Cardós).
DG 39. Eur.
Betula x aschersoniana Hayek = B. pendula x pubescens

- Alguns exemplars, barrejats amb els seus progenitors, a la part baixa de Pobaga
de les Gorges del Freser, 1550-1750 m.
59. Alnus glutinosa (L.) Gaertner

Nom vulgar: vern. Els col-lectius són verneda i (en la toponímia) vernedal.
Ribes (CAD., FI. Cat. V: 196).
- Estatge monti, CC. 775-1650 m.
Fa bosquets als riberals dels rius, sol o barrejat amb freixes, salzes, etc.; i es troba
també als torrents i clotades humides (fent vernedes de vessant), sobretot a la part
oriental, més humida, de la Vall. De l'alianqa Alno-Ulmion. 111-V.
Les vernedes més extenses es troben actualment a la vall del Segadell, no solament vo-
ra el riu sinó també als vessants; n'hi ha claps importants, així mateix, a la vall del
Rigard, entre Ribes i Planoles. En general, perb, elvern ressegueix tots els rius i tor-
rents constants, des del Pont d'en Cabreta (775 m) fins a sobre Toses (1550 m), a les
Gorges del Freser i de Núria (1600 m) i cap al Coll del Pa1 (1 625 m).
Lateeur.
CORYLACEAE
60. Corylus avellana L.

Nom vulgar: avellaner. El col.lectiu, existent en la toponímia, és avellanosa.
Ribes ( O . , FL Qt. V: 175).
Sobre Toses, 1600 m (O. de BOLOS, La bardissa: 56 Turriteto-Rhamnetum alpi-
nae).
- Estatge mona i part inferior del subalpi, ccc. 775-1900 m.
Sobretot als boscos de caducifolis (rouredes, freixenedes, fagedes,...), perb també a
les pinedes de pi roig de les zones més baixes i fent part de comunitats arbustives
secundlries. característic de la classe Querco-Fagetea Dintre les comunitats d'al-
tres classes de vegetació (com, per exemple, als Vaccinio-Piceetea) esdevé f o r ~ amés
rar. De manera esparsa pot trobar-se gairebé pertot. (1I)III-IV.
kmpliament estes per tota la Vall i sovint abundant; des de la zona inferior (Pont
d'en Cabreta, Aigües de Ribes,...) fins a sobre Toses (1700 m), a les Gorges de Nú-
ria i del Freser (1900 m) i a la Collada Verda (1625 m). Altres localitats, intermk-
dies: Ribes de Freser, bosc de Campelles, Planoles, Dbrria, Queralbs, Serrat, Pardi-
nes, Bruguera, Sant Aman~,etc., etc.
DG 39, 18,28,38,48,27,37. Eur.
FAGACEAE
61. Fagus sylvatica L.

Nom vulgar: faig. El col-lectiu és fageda.
Ribes (CAD., FI. K :1I 1 ;FL Cat. V: 174).
- Estatges montB i subalpí inferior, a les zones meridional i oriental de la Vall, CC.
Vers el Nord i I'Oest esdevé un arbre raríssim. 800-1800 m.
Fa boscos purs i es barreja amb altres especies arbbries. Defuig el solells. Pel que fa al
substrat, es comporta com a indiferent. característic de Palianga Fagion sylvaticae.
IV-v.
De fagedes extenses, actualment se'n troben només a la baixa vall del Freser, on co-
breixen bona part de les obagues (valls del Sagnari, d'Esteguelella, de la Corba, de
Barricó, vessants de Sant Aman~),i també a Pextrem de la vall del Segadell (des del
torrent de Bancerola fins a la Collada Verda; zona, de tota manera, f o r ~ adesforesta-
da). A Sant Aman~i a la capGalera de la vall del Segadell la fageda -o, si més no, el
faig- viu bé també als solells. Més cap al nord-oest d'aquella Brea de fagedes, I'espe-
cie és encara freqüent -fent petits claps o barrejada amb altres arbres- fins a una lí-
nia tebrica que passaria aproximadament per Pardines, Ribes i El Baell: sobre Tor-
roella; bagues de Bruguera i del Baell; Bac de PHeura; obac del torrent Llobre; ves-
sants del Taga, des de sobre el Clot de Ma~ana(vall del Freser) fins al vei'nat de
I'Orri (vall del Segadell), passant per Conivella i la Pineda Rosta.
Fora d'aquestes zones, Pespecie apareix escadusserament: voltants de Ribes de
Freser (Sta. Caterina, Sant Antoni, Font del Faig); Baga de Planoles, diversos exem-
plars escampats pel torrent $Aspre fins a Coli Roig, 1200-1750 m. Sobre Toses,
1550 m (localitat occidental extrema i forqa allunyada de l'anterior). Baga #Estre-
mera (Queralbs): molt pocs individus cap al fons del vessant, a uns 1600 m. Exem-
plars isolats, o petits grupets, escampats pels indrets més arrecerats de la regió del
Roc de Tot-10-món i solell de les Gorges del Freser, des del Cingle del Boc fins a la
Balma (i especialment al torrent de Castellce~ós,a uns 1800 m); de vegades refu-
giats a les roques. Alguns individus al fons de les Gorges del Freser (vora el Salt del
Grill, sobre la palanca de les Ribes,...).
DG 39, 18,28,38,48,27,37. Lateatl.
Fagus sylvatica
*62. Castanea sativa Miller

Nom vulgar: castanyer.
- Plantat i naturalitzat. Estatge montl, rrr.
Espontiniament es troba dins els boscos ombrívols, sobretot a l'Hedero-Tilietum
v-VI.
Cultivat rarament (Ribes de Freser, La Falgosa, Angelats, El Baell, Campelles). S'ha
est& principalment pels terrenys silicis de la baixa vall del Freser, entre Ribes i
Aigües de Ribes: Bac de l'Heura, sota Torroella i cap a la Talaia, obac d'Angelats
(825-1 100 m). També alguns exemplars vora Can Barratort (Pardines), 1200 m, i a
la Falgosa, 1250 m.
DG 28,38. Submed. E
63. Quercus ilex L.
Nom vulgar: alzina.
Banys de Ribes, a la riba dreta de la vall (CAUS., Vég orient. Pyr. :313).
Generalment dispers a la zona de les rouredes seques i en llocs arrecerats. IV-V.
Individus isolats apareixen amb certa frequencia al vessant esquerre del Freser, entre
Torroella i Aigües de Ribes (vora la Talaia, solells de Perramon, etc.), 850-1050 m.
També se'n veuen al vessant oposat, entre Aigues de Ribes i el Baell, fins al damunt
d'aquest llogaret (1225 m) i cap a la Roca Aguda. Tret d'aquesta zona meridional, hi
ha un clap important d'alzines vora El Sola (costers solells entre Ribes i Planoles),
1175-1225 m. En aquesta darrera localitat hi hem comptat uns 40 o 50 exemplars, la
majoria petits.
Fora de la Vall, les poblacions d'alzines més properes es troben, per una banda a Illa
(RipollPs) -on constitueixen una colbnia important- i per altra als solells ressecs
entre La Molina i Urtx (Cerdanya), localitat gairebé simetrica a la del Sold.
DG 28,38,37. Med.
64. Quercus suber L.

Nom vulgar: alzina.
- Apareix isoladament a l'estatge monta, rrr.
Sota Ventoli, 1250 m; vora Can Nofre (Pardines), 1175 m; segons testimoni de gent
del país, també n'hi hauria algun exemplar als solells de Batet. Cespontaneitat d'a-
quest arbre, tot i essent molt dubtosa, no pot descartar-se del tot, fet que lligaria
amb l'existencia als mateixos llocs d'altres plantes mediterrinies o termbfiles.
65. Quercus petraea (Mattuschka) Liebl.

Nom vulgar: roure. Els col.lectius són roureda i, en la toponímia, rovira o la seva
deformació ruira
- Estatge monti, CC. Penetra a l'estatge subalpí. 800-1800 m.
Fa boscos purs o es barreja amb d'altres caducifolis o amb el pi roig. Abunda als
terrenys silicis, pero no manca pas als calcinals. Hom el veu dins de comunitats del
Quercion robori-petraeae, dels Fagetalia i del Quercion pubescenti-petraeae, princi-
palment. No defuig els solells. IV-V.
Les prhcipals clapes de roureda de Q. petraea -sempre poc extenses i forqa mal-
menades- es troben a les valls del Freser i del Segadell. A la zona inferior de la Vall,
calciria, l'arbre esdevé perb, més rar; i encara més a Pextrem occidental (alta vall del
Rigard), de clima més sec i de solells més desforestats.
Nombroses localitats, des del Sagnari i Esteguelella fins a sobre Toses (1550 m), a
Queralbs, a les Gorges del Freser i a Boixetera (Pardines). Localitats intermedies:
Aigbes de Ribes, El Baell, Campelles, Ribes de Freser, Bruguera, Rialb, Serrat, Nevi,
torrent del Palós, POrri, etc., etc. Al Pinetar de Planoles i al solell del Bosc de Ribes
l'arbre s'enfila fins a uns 1800 m. Als racons arrecerats de les Gorges del Freser i de
Núria també es veuen roures -sovint refugiats a les roques- fins a uns 1700 m (Cin-
gle del Boc, Jaqa de la Balma,...).
Existeixen alguns exemplars d'aquest roure molt velis i corpulents prop de Can Per-
pinya (l'orri), i un arbre de grans proporcions a Can Vilardell (sobre Rialb).
66 Quercus robur L.
- Estatge monti, rrr.
Molt espars, principalment dins els boscos frescals (Fagetalia, Quercion robori-pe-
traeae), en terrenys silicis.
L'hem vist només en un petit nombre de localitats de les valls inferiors del Segadell
i del Freser. Aigiies de Ribes, on arriba a fer un bosquet, 850 m; cap a Can Gorra,
1050 m; sota Torroella, 875 m; Sta. Caterina (sobre Ribes), 975 m; vora Mas Conill,
1200 m.
DG 38. Eur. : Lateatl.
Quercus robur
67. Quercus pubescens Willd.

Nom vulgar: roure. Per als col.lectius vegeu Q. perraea
- Estatge mond, CC. 775-1400(1600) m.
Fa boscos, sol o barrejat amb d'altres especies, i és freqüent de forma esporldica als
matolls, marges i llocs oberts, Té preferencia pels vessants solells. De l'ordre Quer-
cetalia pu bescentis. IV-V.
No hi ha rouredes de Q. pubescens antigues i ben desenvolupades, car són aclarides
massa sovint. Els boscos més importants es troben a la zona inferior de la Vall:
solells del Sagnari, de la Corba, de Perramon, del Baell, d'Angelats, de Torroella, ...
També n'hi ha claps més cap al Nord: Ribesaltes, Rialb, costers solells entre Ribes i
Planoles, etc. Esparsament o en petits grups, a molts altres llocs: Ribes de Freser,
Barricó, sobre Fustanyi, bosc de Campelles, Estremera, sobre Bruguera (1575 m),
etc. Rarament (per exemple, a Perramon o a Can Gorra) es conserven exemplars vells
i grossos.
Com tots els Quercus, presenta una morfologia molt diversa. Si acceptem els plante-
jaments taxonbmics corrents, les poblacions locals han de correspondre a la subsp.
palensis (Palassou) O. Schwarz.
Submed.
Quercus x streimii Heuff. = Q. pubescens x petraea
- Freqüent aqui i alli entre les especies progenitores, i de vegades abundant. Presen-
ta una variació morfolbgica molt gran, acostant-se tantost a una de les estirps paren-
tals, tantost a Paltra.
Sobre el Sagnari, 825 m; Sta. Caterina (Ribes de Freser), 1000 m; Perapinta (Bm-
guera), 1250 m ; Bac de PHeura, 1125 m; cap al Baell, 1275 m; etc.
DG 28,38,37.
FAGACIES CULTIVADES - A les espbcies aqui damunt esmentades hom pot afe-
gir encara Quercus rubra L., rarament plantat com a ornamental.
ULMACEAE
68. Ulmus grabra Hudson; U. scabra Miller

Nom vulgar: om.
Ribes (CAD., F1 Cat. V: 154).
- Estatge monti, rr; penetra també al subalpí. 775-1500(1700) m.
A les zones baixes es fa dins els boscos frescals i humits, sobretot als Fagetalia
Als llocs alts sol trobar-se en indrets oberts i assolellats. 111-IV.
Més o menys freqüent als fondals i obacs de Pestatge monti. Sota el Casot, 780 m;
9 Ulmus glabra
-
-
-
7
. I
3 3
1
vall d'Esteguelella, 875 m; sota Barricó, 900 m; Aigües de Ribes, 850 m; Perramon,
975 m; obac d'Angelats, 900-1050 m; cap a Torroella, 900 m; Ribes de Freser, 950
m; entre Espinosa i Fornells, 1150 m; vall Estremera, 1300-1500 m; torrent de Ban-
cerola, 1150 m; vall del Maganell, 1300 m. Apareix també als solells de la zona del
Roc de Tot-10-móni les Gorges del Freser (Cingle del Boc, les Ribes, cap a les Colla-
des, sota la Jaga de la Balma,...) entre uns 1300 i 1700 m.
De vegades cultivat vora les poblacions (Ribes, Serrat, etc.) com a ornamental o per
aprofitar-ne la rama per al bestiar.
I DG 39,28, 38,27, 37. Eur.
I 69. Ulmus minor Miller; L! carpinifslia G. Suckow, L! campestris auct., non L.
I Nom vulgar: om.

- Estatge monti, c. 775-1500 m.
Rarament es troba dins els boscos. Més aviat es fa, en petits grups o isolat, als fondals,
marges, vorades de bosc,... i sovint en indrets assolellats. Hom el veu també cultivat.
11-IV.
Cap al Pont d'en Cabreta, 775 m; cingles de Corones (Ripollhs), 1275 m; sota Este-
gueleiia; vora Esthguel; vora les Coves de Ribes; torrent Roig; El Baell, 1200 m;
Aigües de Ribes, 850 m; Magana; Ribesaltes; Les Vinyes; Pardines, 1250 m; abun-
dant cap a Vilar6 i a Can Barratort; Batet; Rialb; Serrat, 1300 m; Ribes de Freser;
Ventoll; Planoles; Fornells; cap a Dbrria, 1400 m; etc. A Can Perramon de Baix
hem vist alguns exemplars d'escorqa gruixuda i alada [var. suberosa (Moench) Rehd.].
ULMACIES CULTIVADES - A part dels oms, hem vist un sol exemplar de lledoner
(Celtis australis L.) cultivat vora el Casot, 800 m.
MORACEAE
*70. Ficus carica L.

Nom vulgar: figuera.
- Escadusserament als murs i roques assolellats, rrr.
Coves de Ribes, 825 m; Ribes de Freser, 950 m; Roques Blanques, 1000 m; cap als
Descasadors (Gorges de Núria), 1500 m.
DG 39,28,38,37. Med.
MOACIES
CULTIVADES - Moms nigra L., la morera, es cultiva molt rarament
(per exemple, a Ventoll). Hom veu també algun copMoms alba L. (per ex., a Can Gor-
ra).
CANNABACEAE
Humulus lupulus L.
Ribes (CAD., F1 i! : 11 1;F1 Cat. V: 163).
- Estatge monti inferior, r; perb freqüent al riberal dels rius. 775-1 100 m.
Es fa dins els boscos de ribera i a les bardisses i vorades humides (Populetalia albae,
Prunetalia spinosae,...). VII-VIII.
Vora la Corba, 800 m; Aigües de Ribes, 850 m; voltants de Ribes, sobretot vora els
rius; Pedrera, 950 m; vores del Segadell, 950 m; Roques Blanques, 975 m; sota Pla-
noles, 1075 m.
DG 28,38, 37. Circumbor. A Europa, eur.
URTICACEAE
72. Urtica dioica L.
Nom vulgar: ortiga, ortriga. El nom col-lectiu és ortigar.
Núria, 2050 m, Noufonts, 2210 m (BR.-BL., Vég alp. t. 18, Chenopodieto-Taraxa-
cetum pyrenaici): Salt del Sastre, 1780 m (BR.-BL., I c. t 28, Peucedaneto-Luzule-
tum desvaux ii).
- Estatges monti i subalpí, ccc. Penetra també a la zona alpina. 775-2100(2450) m.
Es fa als indrets més o menys ruderalitzats (vores de poblacions, jaces, horts, camins,
etc.) dins les comunitats dels Artemisietea; és abundant també a les clarianes de bosc
(Atropetalia belladonae), a les vernedes (Alnc+Ulmion)i a d'altres llocs on el sbl és ric
en substincies humíferes en descomposició. VI-IX.
Nombroses localitats, des de la part inferior de la Vall (El Sagnari, Barricó, ...) fins al
Pla #Anyella i la Creu de Meians (2000 m), a la Fontseca (2450 m), a la Coma #Eina
(2100 m), a Coma de Vaca i al Coll del Pa1 (1700 m). Ribes de Freser, Rialb, Núria,
Coma de Fontalba, la Balma, Serrat, Pardines, Bruguera, El Baell, La Berruga, Camp-
elles, Planoles, Toses, Barraca de Rus (1900 m), Dbrria, Ventoli, etc., etc.
DG 29,39, 18, 28, 38,27, 37. Subcosm. A Europa, eur.
73. Urtica urens L.

- Estatges monti i subalpi, rr.
Esporidica als indrets ruderalitzats, molt influ'its per Phome. Dels Chenopodietea
El Baell, 1200 m; Campelles, 1300 m; vora la Farga de Queralbs, 1150 m; Batet,
1100 m; Ventoli, 1300 m; barraca de Rus, 1900 m; Dbrria, 1500 m.
DG 18,28, 38. Subcosm. A Europa, eur.-med.
74. Parietaria diffusa Mert. et Koch in Rohiing; P. ramiflora auct.

- Estatge monti, rr.
Planta de llocs ruderals, que es fa gairebé només sobre els murs i roques. No s'allunya
dels indrets habitats o freqüentats per Phome o els ramats. De Palianqa Centrantho-
Parietarion V-VI.
Esteguelella, 850 m; balma del Casot, 1000 m; Coves de Ribes, 825 m; Ribes de Fre-
ser; Roques Blanques, 1000 m; Rialb; Queralbs, 1225 m; Pardines, 1225 m, molt
abundant.
SANTALACEAE
75. Osyris alba L.

- Només Phem vista als vessants solells vora les Coves de Ribes, 875 m.
DG 38. Med.
76. Thesium alpinum L.

Núria (PUIGG. in COSTA, Supl :69; CAD., F1 Cat. V: 98).
Sant Amanq, Ribes (VAYR., Pl Cat. 1931: 58, sub í? tenuifolium Laut.?).
(V. també l'espbcie següent).
- Estatge subalpí, c. Davalla a Pestatge montl. (1200)1500-2100 m.
Es fa sobretot als indrets ombrívols o frescals, als prats, boscos clars, peus de cingle,
etc. Seslerietea, Nardion,... VI-VII.
Roques de Forat Mitó, 1700 m; Costa Pubilla, 1900 m; cap al Coll de la Creueta,
1850 m; sobre Pla d7Anyella, 1900 m; vora la Collada de Toses, 1875 m; vers el
Collet de les Barraques, 1850-1950 m; vall Estremera, 1300 m; cap al Collet Verd,
2050 m; vora Coma de Vaca, 2050 m; Daió, 1225 m, als codolars del Freser; cap
al Coll del Pal, 1680 m; Sant Amanq, 1700 m; sobre Saltor, 1550 m; torrent de la
Corba, 1300 m.
DG 29, 39, 18,28,38,48, 37. Eur.
Thesium pyrenaicum Pourret; T. pratense Ehrh. ex Schrader

Gorges de Nhria, riba esquerra, i sobre el santuari (SEN., Add: 160).
NÚria (SEN. Nombr. IOC.:3 9 9 ; FI. N.: 75). En aquesta darrera obra l'autor especifica que la plan-
ta creix a les pastures entre les pedres granítiques. A Nombr. IOC. diu que T. pyrenaicum 8s apa-
rentment la forma endkmica de T. alpinum als Pirineus.
CAD. (FI. Cat. V: 9 9 ) recull simplement la citació senneniana.
- A i'herbari Sennen els exempiars que donen testimoni de les citacions esmentades corresponen
en realitat a T. alpinum. De fet, moltes de les plantes d'aquest herbari atribufdes a T. pyreniacum
són T. alpinum; en alguns plecs hi ha una etiqueta antiga amb la determinació T. alpinurn, i una
altra etiqueta afegida després amb la correcci6: T. pyrenaicum, o b é "c'est toujours Th. pyrenai-
curn", o encara Th. pratense var. longibracteahtm Sennen
Per la nostra part, no hem trobat mai aquesta planta dintre de la Vail de Ribes. Per tant, ens
sembla ibgic d e deixar-la, de moment, d e banda.
Thesium divaricatum Jan ex Mert. et Koch in Rohling
Fins a Ribes (CAD., FL Cat.V: 99).
- Estatge monti, rrr. 800-1250 m.
Planta mediterrinia, que es fa només en alguns solells molt arrecerats.
Als prats secs i a les roques calcinals. VI-VII.
Zona meridional de la Vall: sota Estkguel, 825 m, abundant; vora Barricó, 950 m;
sota el Baell, 1100 m; vora Lacasassa, 1150 m. Més amunt, reapareix als vessants ca-
lents a Poest de Ribes de Freser: Roques Blanques, 1000-1100 m; roques sobre Can
Possons i Segura, 1080 m, 1235 m.
DG 28,38, 37. Med.
LORANTHACEAE
78. Viscum album L. subsp. album

Nom vulgar: vescarci.
- Segons testimonis fidedignes n'hi ha (o n'hi havia hagut) a la baga de Planoles, so-
bre Frax inus acelsior.
DG 28. Eur.
ARISTOLOCHIACEAE
79. Aristolochia pistolochia L.
Ribes (CAD., F1 V. : 110; FL Cat. V: 111).
- Estatge monta, rr; perb freqüent a la zona meridional de la Vall. 775-1 100 m.
Es fa als costers solells i eixuts, sovint en llocs rocosos. Gairebé sempre en terrenys
calcinals. V-VII.
No és rara als solelis de la zona meridional, entre Pentrada de la Vall i les Coves de
Ribes: vora el Sagnari, sobre la Corba, davant de Barricó, cap al Pont d'en Cabreta,...
775-1000 m. Reapareix als vessants calents del NW de Ribes: vora Can Possons,
1080 m ; costa de Segura, 975 n ~ sobre
, esquists; Roques Blanques, 1000 m.
DG 28, 38, 37. Med. W
POLYGONACEAE
80. Polygonum patulum Bieb.

Conreus i vores de camins,

Sota el Casot, 800 m; Serrat de Perapinta, 1300 m; Torrent Roig (Bruguera), 1400 m.
DG 38, 37. Eur. S.-Med.
8 1. Polygonum aviculare L.
Nuria (VAYR., PI. Cat. :91, sub I! maritimum var. nanum Bss.?).
SENNEN inclou I'espkcie en el seu catileg (FL A! :75).
Planoles (O. de BOLOS, Veg. vert. sept. pir. :26, Lolieto-Plantaginetum).
- Estatge monti, c. Ascendeix a la zona subalpina. 775-1400(2000) m.
Vores de camins, conreus, guarets i altres ambients ruderals. V-VIII.
Ribes, de Freser, 900 m; Roques Blanques, 1000 m; El Baell, 1175-1250 m; Camp-
elles, 1300 m; sota Ventoli, 1200 m; Nevi, 1250 m; Toses, 1450-1500 m ; Segu-
ra, 1160 m; cap a la Plana (Queralbs), 1375 m; Ribesaltes, 1000-1150 m; carretera
forestal del bosc de Ribes, 1400 m; Mas Conill, 1175 m; POrri Vell (Pardines), 1570
m; Bruguera, 1150-1400 m; etc. En llocs més alts esdevé rar: Plans de Muraroles,
1700 m; Barraca de Rus, 1900 m; Nuria, 1975 m.
La indicació de VAYREDA, tot i ésser especificada com a EI maritimum, correspon
realment a aquesta espkcie; a Pherbari d'aquest botinic, la planta de Núria és deter-
minada com a EI aviculare var. nanum.
La majoria dels nostres exemplars coincideixen amb la subsp. aviculare, perb les for-
mes dels indrets elevats deuen pertinyer a la varietat nanum Murith.
DG 39, 18,28, 38, 37. Subcosm. A Europa, plurireg.
82. Polygonum hydropiper L.

- Estatge monti, rr. 900-1225 m.
Llocs humits (mulleres, vores de torrents, ...) més o menys mderaiitzats. Bidention
tripartitae. VIII-IX.
Relativament freqüent als voltants de Ribes de Freser (torrent de Sant Miquel, vora
Coma, Sta, Caterina,...), 900-1000 m; Coll de la Casassa, 1200 m; vall de Conill,
1050 m; la Falgosa, 1225 m.
DG 28,38. Circumbor. A Europa, lateeur.
Polygonu,m salicifolium Brouss. ex Willd
Ribes (CAM., PI. mont.: 280, ex CAPELL).
1 - Opinem que aquesta citació necessita confirmació.
83. Polygonum persicaria L.

- Estatge monti, r. 800-1300 m.
Es fa als indrets ruderals més o menys humits: horts, recs, vores de riu, etc. Polygono-
Chenopodion, Bidention tripartitae, Arction, ... VI-X.
Sota Estkguel, 800 m; voltants de Ribes de Freser, 900-1000 m; Ribesaltes, 1150 m;
E1 Baell, 1200 m; cap a Ventoli, 1275 m; Roques Blanques, 1000 m; POrri, 1100 m.
DG 28, 38, 37. Subcosm.
84. Polygonum lapathifolium L.
- Vores del Freser, en la seva conflukncia amb el riu de Ma~ana,900 m.
DG 38. Subcosm.
85. Polygonum bistorta L.
NÚria (COLM. in WK., Prodr. I: 29 1); cap a Queralbs i el santuari de Núria (SALV. in
COSTA, Introd. :2 16).
Prats de Nuria, Queralbs (VAYR., Cat. N ; : 66).
NÚria (CAD., FI. T/; : 108; Exc.: 102) (FERRER, Exc.: 103) (SEN., Add.: 158; F¿
N.: 75).
Comuna a Queralbs, Núria (CAD., F1. Cat. V: 77).
Núria, 2050 m (BR.-BL., Veg. a@. t. 15, Cariceto-Pinguiculetum grandiflorae); Salt
del Sastre, 1780 m (BR.-BL., LC. t. 28, Peucedaneto-Luzuletum desvauxii).
- Estatge subalpí i estatge monti, c. 875-2100(2350) m.
Formacions herbicies sobre sbls humífers i frescals (prats de dall, megafbrbies, mulla-
dius, vores d'aigua). Polygono-Trisetion, Calthion, Adenostyletalia, etc.
Des de Ribes de Freser (875 m) fins a Costa Rasa i la Creu de Meians (1950 m), a la
Coma de Fontseca (2350 m), a la Vall #Eina, a Coma de Vaca, a la Serra de la Canya
(2000 m) i a la Collada Verda. Localitats intemkdies: Plans de Nevi, sota el Coll del
Remoló, Fornells, Tossal de Rus, Collada de Toses, Planoles, Rialb, Queralbs, Estre-
mera, Gorges de Núria, Coma de Fontalba, Núria, Coma de Fontnegra, Gorges del
Freser, baga de Siat, Pla de les Pasteres, vessants de Coma #Olla, llisos de Taga, Coni-
vella, etc.
DG 29,39, 18,28,38,48. Circumbor. A Europa, eur.
86. Polygonum viviparum L.
Serra de Núria (COLM. in WK., Prodr. I: 290).
Cap al Salt del Sastre (SALV. in COSTA, Introd. :21 6).
Núria (F. BOLOS in COSTA, SupL: 69) (CAD., FI. V.: 108; Exc.: 102; FI. Cat. V:
76) (SEN, Add.: 158; FI. N.: 75).
Muntanyes i collades de Núria (VAYR., Cat. N. :66).
Toses, collada... (VAYR., Pl. Cat.: 91).
Serra de PEmbut, 2250 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 10, Salicetum retusae-reticulatae);
Serra de l'Embut, 2240 m, vali de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., 1.c. t. 20, Elyneto-
Oxy tropidetum).
Puigmal, 2830 m (SERVE, Rech. comp. t. 22, com. de Festuca supina).
- Estatges alpí i subalpí, c. (1500)1700-2800 m.
Freqüent a les pastures i als rasos. Loiseleurio-Vaccinion, Elynion, Salicetea herba-
ceae, Nardion,... VI-VII.
No solament a la zona axial, sinó també a les serres pre-pirinenques. Estremera, 1900
m; Coma de Fontalba; Gorges de Núria, 1750-2000 m; Núria; Ras de l'ortigar, 2300
m; vall de Finestrelles; Noucreus, 2800 m; Coma del Clot, 2550 m; Tirapits; Coma de
Fresers, 2500-2700 m; Pic de Bastiments, 2800 m; Planell de Coma de Vaca, 2000
m; Mantinell, 2350 m; La Canya, 2000 m; Coll del Pal, 1680 m; Plans de Pbrtoles,
1600 m; llisos de Taga; Sant Amanq, 1775 m; Pla de Prats, 1550 m; La Covil, 1900
m; Roc dels Llamps, 1950 m; Coll del Remoló; Pla d'Anyella; Tossal de Rus; Costa
Rasa,...
87. Polygonum alpinum All.

Muntanyes de Núria (COLM. in WK., Prodr. I: 291).
NÚria (SALV. in COSTA, Introd. :2 18) (SEN, Add.: 158;FI. N. :75).
Muntanyes de Núria, freqüent (VAYR., Cat. N. :66).
Vall de Núria (CAD., FI. Cat. V: 76).
Al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 22, Hieracieto-Festucetum spadiceae).
- Regió axial nord-oriental(conques dels rius Freser i Núria), c. Preferentment a l'es-
tatge subalpi, pero s'enfda a la zona alpina i descendeix a l'estarge montl. (1150)
1500-2400(2700) m.
Planta silicícola que es fa principalment a les canals, replans,... dintre les comuni-
tats megafbrbiques poc higrbfdes (alianqa Calamagrostion);també s'observa a les cla-
rianes dels gafetars i, a les zones més baixes, dins els prats de dall. VII-VIII.
Freqüent als voltants de Núria (Creu d'en Riba, Roc de la Mal&,Cova d'Amadeu,
etc.); Clotxes del Puigmal, 2450 m; Coll d'Er, 2700 m; abundant a les Gorges de NÚ-
ria (Fontnegra, Pla de Sallent, Pont de Cremal,...) 1550-2100 m; Roc de Tot-10-món,
1850 m; Coma del Llispet, 2025 m; Pic de Fresers, 2650 m; cap al Coll de la Coma de
I'Orri, 2350 m; Coma de Fresers, 2300-2400 m; Planell de Coma de Vaca, 2000 m;
El Gafetar (vessants del Balandrau), 230Q m; abundant a la regió de les Gorges del
Freser (Les Espiguetoses, Clot del Malinfern, La Balma, La Molqó, Les Marrades, etc.
1500-2000 m), des d'on baixa fins més avail de Daió, 1150 m.
DG 29,39. Orbfit eur.
88. Bilderdykia convolvulus (L.) Dumort. ;Polygonum convolvulus L.

Característica dels conreus (Secalinetea) on és sovint abundant; també es fa a d'al-
tres tipus d'ambients ruderalitzats. VI-IX.
Esthguel, 850 m; La Talaia, 900 m; Perapinta, 1300 m; camps del Baell, 1175-1300
m; Campelles, 1300 m; El Bac, 1200 m; Ventola, 1300 m; Toses, 1450-1500 m; talla-
focs del Pinetar, 1600 m; Segura, 1100 m; Fustanya, 1150 m; La Plana, 1375 m; Ri-
bes de Freser, 900-1000 m; Ribesaltes, 1100 m, etc.
DG 18,28, 38, 37. Circumbor. (Subcosm.)
89. Bilderdykia dumetorum (L.) Dumort.; Polygonum dumetomm L.

Ribes (CAD., F1 V.: 108;Fl Cat. V? 75).
- Estatge monta, r. 900-1550 m.
Marges, boscos clars, matollars, ... en indrets relativament humits i més o menys rude-
ralitzats. VI-IX.
Bruguera, 1150 m; voltants de Ribes de Freser (riberal dels rius, Pedrera, Sta. Cateri-
na,...), 900-1 100 m; Costa Ardena, 1250 m, dins els matolls de Sarothamnus; Roques
Blanques, 975 m; vora el Pont de Soli, 1000 m; Neva, 1100 m; Les Ribes, 1425 m;
sota Les Vinyes, 1050 m; sobre Pardines, 1550 m; la Moscatosa, 1400 m.
DG 39,28, 38. Eur.
"90. Bilderdykia aubertii (Louis Henri) Moldenke; Polygonum baldschuanicum auct., non
Regel
- Planta cultivada com a ornamental. AlgÚn cop apareix espontinia a les bardisses i
marges de riu.
Vores del Freser, no lluny de Ribes, 900 m; sota Can Batet, al riberal del Segadell,
950 m.
DG 38. Tibet i Xina W
9 1. Oxyria digyna (L.) Hill

Puigmal (PUIGG. in COSTA, Supl.: 68) (LLEN., SEN in CAD., F1. Cat. V: 57).
Collada de Nuria, Coll de Noufonts (COMP. in VAYR., Pl. N o t : 137).
Collada de Núria [BUB., F1 Pyr. I: 151, sub 0. reniformis (G. Bauhin) Hook].
Altures de Coma de Vaca, a Núria (SEN, Add.: 158).
Roques dels cims de Núria, Coma de Vaca, Caranqi (VAYR., Cat. N.: 66), citacions
que són recollides després per CAD.
Altures de Núria (CAD., FI. Cat. V: 57).
SENNEN inclou Pespecie en el seu cataleg (FI. N.: 75) i comenta que 6s menys escas-
sa als Pirineus centrals.
Vall de Núria (FONT QUER, Enum :288).
És ben representada als herbaris de l'Institut Botanic de Barcelona, a causa segura-
ment de la seva reputació de planta rara. Hi hem vist exemplars de VAYR., BARNA-
DES, PUIGG., SENNEN, FONT QUER, GARRIGA,...
- Estatge alpí, 2100-2800 m. Per6 no massa rara a les valls de Núria, Coma de Vaca i
Coma de Fresers.
Es fa a les tarteres silícies en indrets on la neu roman molt de temps. De l'alianqa
Androsacion alpinae. VII-VIII.
Coma de les Mulleres, 2400 m; Noucreus, 2800 m; Tirapits, 2650 m; Pic de Fresers,
2700 m; Coma de Fresers, 2550 m; cap a Tres Pics, 2400 m; vessants del Balandrau,
2300 m. A BC hem vist exemplars provinents del Puigmal (PUIGG.), $Eina-Noufonts
(BARNADES), de Coma de Vaca (GARRIGA) i de la vall de Núria, a 2100 m (FONT
QUER).
92. Rumex acetoseiia L.

Núria (VAYR., Pl. Cat.: 90, sub. var. integrifolius Wallr.) (CAD., R. Cat. V: 64)
(SEN., FI. N.: 75, sub R. angiospennus Murbeck).
Núria, 2250 m, Pic de Finestrelles, 2480 m, Coll de Llo, 2400 m (BR.-BL., Veg. alp.
t. 7, Galeopsideto-Poetum fontquerii); vers el Puigmal, 2 150 m (BR.-BL., 1.c. : 161,
Festucetum scopanae subass. de F. ovina subsp. indigesta); vers Noufonts, 2450 m
(BR.-BL., 1.c. t. 21, Festucetum eskiae); al N. de Núria, 2200 m (BR.-BL., 1.c. t. 22,
Hieracieto-Festucetum spadiceae).
Vessant S de la Coliada de Toses, 1680 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 6,
Veronico-Pinetum sylvestris).
Vessant de Queralbs, 2200 m, solana de Queralbs, 2300 m (NEGRE et SERVE,
Prosp. t. 31, Festuco-lberidetum forma B amb E aurea).
- Zona silícia de tota la Vall, des de Pestatge inferior a Palpí, CC. 900-2650 m.
Es fa als conreus, vores de camins, prats xerbfils, llocs rocosos,... i en general a tota
mena de comunitats vegetals obertes; freqüent com a planta pionera als terrenys
lliures. V-VII.
Molt estesa. Bruguera, Ribes (900 m), El Baell, Campelles (1300 m), Pla de Prats
(1550 m), Planoles, Nevi, cap a la Collada de Toses (1750 m), Clotxes del Puigmal
(2480 m), Estremera, Núria, Noucreus (2650 m), Coma de Fontalba, Pedrisses
(2000 m), Pla dels Anyells (1800 m), Serrat (1300 m), bosc de Ribes, Ribesaltes
(1 150 m), Capdevila, Plans de Pbrtoles (1600 m), etc.
Tots els exemplars determinats pertanyen a la subsp. angiocarpus Murb.
93. Rumex scutatus L.

Nom vulgar: badoies (badolas), badales, nyames.
Ribes (SALV. in COSTA, Introd.: 215, sub Oxyria digyna) (VAYR., PI. Cat.: 91).
Muntanyes i valls de Núria (VAYR., Cat. N.: 66), citació recollida després per CAD.
Vall de Ribes (CAD., FI. V.: 108; FI. Cat. V: 61).
Queralbs (FERRER, Exc.: 83) (CAD., H.Cat. 'V: 61).
SENNEN inclou l'espbcie en el seu catileg (FI. N. :75).
Coll de Llo, 2400 m (o 2250 m?) (BR.-BL., Veg. a b . t. 7, Galeopsideto-Poetum
fon tqueni).
- Estatges monta i subalpí, CC. A la zona alpina només esporidic. 800-1900(2400) '
m. 1
Típic de la classe Thlaspietea rotundifolii, es fa a tota mena de tarteres i llocs pedre-

gosos. v-VIII.
Nombroses localitats repartides per tota la Vall, des de la Corba (850 m) fins a la
Collada de Toses i a Rus (1800 m), a Núria, al Mont-roig i a Sant Amanq (1750 m).
Altres localitats: vall de Barricb, Campelles, Ribes de Freser, Roques Blanques, La
Berruga (1700 m), Coll del Remoló, Planoles, Dbrria, cap a Nevi, Toses, Fornells,
Rialb, Serrat, Pla de Sallent, Bac de la Foradada (1900 m), Els Plaus (1550 m), Coma
de Fresers (2150 m), bosc de Ribes, Ribesaltes, Pardines, Bruguera, etc.
DG 29,39, 18,28,38,27,37. Orbfit submed.
94. Rumex acetosa L.

Prats cap a Queralbs (SALV. in COSTA, Introd.: 216).
NÚria (SEN., FI. N :75).
Queralbs, 1150 m (BOLOS et VIVES in O. de BOLOS, De veg. not. 11t. 23, Cir-
sieto-Menthetum longifoliae).
- Estatges mont6 i subalpi, CC.800-2000(2200) m.
Molt freqüent als prats de dall i altres comunitats herbicies higrbfiles. De la classe
Molinio-Arrhenatheretea.V-VIII.
Des d'Aigiies de Ribes (850 m) fins al Pla $Anyella (1750 m), a Núria, a Coma de
Vaca (2200 m) i al torrent de Pbrtoles (1500 m). Localitats intermkdies: El Baell,
Ribes de Freser, Campelles, Planoles, baga de Fornells, Toses, Estremera, Queralbs,
La Plana, Gorges de Núria, Gorges del Freser, Les Brosses (2025 m), Rialb, Vila-
manya, Baga de Ribes, L'Orri, Pardines, Puigsac, les Noufonts (Pardines), llisos de
Taga (1600 m), vall de Coniii, etc. etc.
És una planta de morfologia f o r ~ avariable. Algunes formes, de fulles relativament
llargues i d'infloresckncia molt ramosa, fan pensar en R. thyrsifloms Fingerh. Hi ha
formes de trinsit entre R. acetosa i R. amplexicaulis Lapeyr.; i alguns exemplars bas-
tant anbmals suggereixen l'existkncia d'híbrids, difícils de situar (fins i tot acetosa
x acetosella?).
DG 39,18,28,38,37. Circumbor. A. Europa, eur.
95. Rumex amplexicaulis Lapeyr. ; Rumex acetosa L. subsp. amplexicaulis (Lapeyr.) O.

Bolbs et Vigo
Salt del Sastre, 1780 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 28, Peucedaneto-Luzuletum desvauxii).
- Estatge subalpí, rr. 1675-2100 m.
Es troba, més aviat esporidicament, a les formacions megafbrbiques. De l'ordre
Adenostyletalia. VI-VIII.
El Ras, 1850 m; Canal de la Ganta, 1900 m; vora la Creu d'en Riba, 1975 m; cap ai
Coilet Verd, 2100 m; Coma d'Eina, 2100 m; Cingle del Boc, 1675 m; abundant ai
peu de Les Marrades, 1700 m; vora el Planell de Coma de Vaca, 2050 m.
Aquesta planta pot considerar-se com la vicariant pirinenca -en sentit ampli- de R.
arifolius All. (estbs principalment pel centre i nord d'Europa). Alguns exemplars cata-
lans, perb, s'acosten f o r ~ a l'esp8cie d'Allioni, i no manquen citacions del t k o n als
nostres Pirineus. Nosaltres, tot i que hem vist alguns esp&cimensde la Vall que po-
drien prendre's per R. arifolius, no ens atrevim a admetre aital espbcie en aquest
catileg.
Ja hem dit, d'aitra banda, que no semblen rares les formes de trhsit entre R. ample-
xicaulis i R. acetosa.
DG 29,39. Orbfit aip.
96. Rumex alpinus L.

Serra de Núria (POURRET in WK. et LGE., Prodr. 1: 3 10).
Muntanyes altes de Núria, Toses (VAYR., Cat. N.: 66); Toses (VAYR., Pl. Cat.:
89, on l'autor especifica que un exemplar procedent de Núria potser que sigui hí-
brid del R. crispus). Aquesta darrera localitat és recollida per CAD. (Fl, Cat. V:
70).
NÚria (CAD., Exc.: 102; FI. Cat. V: 70) (SEN., R.N.: 75).
- Tal com havíem dit anteriorment (Notes fl. pir. cats.: 50), creiem que aquestes
citacions es deuen a confusions amb R. longifolius. Als herbaris Cadevall i Sennen no
hi ha testimonis de tals indicacions; a l'herbari Vayreda hem vist tres plecs, proce-
dents respectivament de Queralbs, Toses i Toses, Núria (sic), els quals foren determi-
nats com a R. alpinus perb que no hi corresponen pas. Nosa1tres"mateixos havíem
suposat que aquesta espbcie era inexistent a la Vall, i així ho exposarem (1.c.). Des-
prés de publicat aquell treball, perb, descobrírem R. alpinus en unes quantes locali-
tats de les Gorges del Freser. De tota manera, es tracta d'una planta molt rara a la
Vall.
L'hem vista sempre a la vora dels torrents i mai, per contra, dintre les comunitats
del Rumicion alpini, que són el seu habitat més típic.
Torrent de Castellcervós, 1850 m; sobre La Balma, 1800 m; La Paradella, 1450 m.
DG 39. Orbfit eur.
97. Rumex longifolius DC. in Lamk. et DC.

Nom vulgar: llengua de bou, llengua bovina.
Collada de Toses, cap a 1800 i 1750 m (JALAS in JALAS and LINDH, Biosyst. : 197).
Aquests autors assenyalen que el nombre cromosbmic de la planta és de 2 n = 60.
Comenten, també, que, pels seus caracters morfolbgics (infloresckncia ampla i espar-
sa, fulles relativament grosses i poc undulades, etc.), les plantes pirinenques coincidei-
xen forqa amb certes poblacions escandinaves.
(Vegeu el comentari a l'espbcie anterior).
- Estatges subalpí i monta superior, r. 1450-2100 m.
Es fa als herbassars nitrbfils, de la classe Artemisietea. VII-VIII.
Toses, 1475 m; Collada de Toses, 1800 m; Cova del Penitent, 2000 m; vora Núria,
2050 m; Gorges de Núria, 1850 m; Gorges del Freser, 1580 m; Les Marrades, 1850
m; Planell de Coma de Vaca, 2000 m; Baga de Siat, 1800 m.
Possei'm un exemplar que sembla tenir influbncia de R. obhcsifolius, i un altre (de
sota Costa Pubilla, 1800 m) que té l'aire de R. longifolius x crispus.
SENNEN ja havia indicat l'any 1927 (Nombr. loc.: 398) l'existbncia d'aquesta plan-
ta als Pirineus catalans (Cerdanya) i feia notar que havia passat desapercebuda per
confusió amb d'altres espkcies.
98. Rumex crispus L.

Nom vulgar: llengua de bou, llegua bovina.
Núria, 2050 m, Noufonts, 2210 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 18, Chenopodieto-Tara-
xacetum pyrenaici).
Planoles (O. de BOLOS, Veg. vert. sept. pir.: 490, Lolieto-Plantaginetum).
- Estatge monta, c. Més esporidic a la zona subalpina. 800-1600(2125) m.
Es troba dins les comunitats de l'alianqa Agropyro-Rumicion (de la qual es considera
característica), perb no manca tampoc a les comunitats dels Plantaginetalia majoris,
als horts, als camps de cereals i als diversos tipus de vegetació nitrbfiia (Chenopodie-
tea, Artemisietea ,...). VI-VIII.
La Corba (800 m), Aigües de Ribes, Barricó, El Baell (1200 m), Ribes de Freser,
Campelles (1300 m), Ventoli, Planoles, cap a Dbrria, Toses (1475 m), Estremera
(1750 m), Fustanyl, (1150 m), sobre Núria (2125 m), Jaqal de Pedrisses (2050 m),
Ribesaltes, Mas Conill, Les Noufonts (Pardines, 1625 m), etc.
DG 39, 18,28,38,37. Subcosm.
99. Rumex conglomeratus Murray

Es fa als herbassars nitrbfds en indrets més aviat humits (Alliarion,Bidention triparti-
tae, Arction ,...). VII-IX.
La Corba, 800 m; Can Perramon de Baix, 820 m; voltants de Ribes de Freser, 900-
1000 m; sobre Planoles, 1300 m; cap a Fornells, 1200 m; Sta. Caterina, 1050 m;
I'Orri, 1100 m; l'Orri Vell (Pardines), 1575 m.
DG 28,38,37. Subcosm. A Europa, eur. S
I
100. Rumex pulcher L. subsp. pulcher.
Als indrets ruderals, vora les poblacions. Sisymbrietalia, Onopordetalia acanthii. VI-
VIII.
Vora Ribes de Freser, 950 m; solell de Ventola, 1250 m; sobre Planoles, 1250 m.
DG 28,38. Lateat1.-Med.
101. Rumex obtusifolius L.

Ribes (C AD., F1. Cat. V: 65).
Indrets ruderalitzats i més o menys humits. Arction, A22iarion, etc.
La Corba, 800 m; Aigües de Ribes, 825 m; Angelats, 875 m; El Baell, 1200 m; vol-
tants de Ribes de Freser, 900-1000 m; Coll de la Casassa, 1200 m; sobre Planoles,
1300 m; Nevi, 1250 m; Fornells, 1300 m; Toses, 1450 m, 1500 m; Fustanyi, 1150
m; sota el Salt del Sastre, 1650 m; Mas Conill, 1175 m; Pardines, 1200 m; vora Boi-
xetera, 1400-1500 m; etc.
DG 39,18,28,38,37. Subat1.-Submed.
Rumex x pratensis Mert. et Koch = R. obtusifolius x crispus

- Vora el Moli de Can Gorra, 900 m.
DG 38.
CHENOPODIACEAE
102. Polycnemum arvense L.

Ribes, en els camps (VAYR., Cat. N. :65).
- Especie que no hem herboritzat a la comarca. A 1'herbari Vayreda no hi ha exem-
plars que avalin la citació, la qual, de tota manera, és ben admissible (sobretot referida
a d'altres &poquesen que els conreus eren molt més estesos que no pas ara).
DG 38. Lateeur. S.
103. Polycnemum majus A. Braun

- Vora la Collada de Toses, 1775 m, en una carretera forestal. En flor a primeries
d'agost.
DG 18. Lateeur. S
Beta vulgaris L. subsp. vulgaris.

- Planta molt cultivada i alguna vegada subspontinia vora els horts i en llocs rude-
ralitzats.
Voltants de Ribes de Freser, 900-950 m.
DG 38.
104. Chenopodium botrys L.

Ribes, Planoles (VAYR., Cat. N. :65).
Ribes [BUB., FL Pyr. I: 178, sub Vulvaria Botrys (Diosc., Plin.) Bubani].
- No la hi hem vista. A l'herbari Vayreda no hi ha plecs corresponents a aquella
indicació, la qual, pero, és -com la de Bubani- f o r ~ aconcreta i molt plausible.
DG 28,38. Paleosubtrop.
* 105. Chenopodium ambrosioides L.

- Planta neotropical, freqüent com a naturalitzada a la terra baixa catalana. L'hem
vista durant dos anys consecutius vora les terres conreades del Baell, 1200 m. S'hau-
ria de considerar només accidental?
DG 28. Neotrop.
106. Chenopodium bonushenricus L.

Nom vulgar: sarrons. Antigament consumits com a verdura.
Núria (COSTA, Introd. : 21 3, ex SALV., sub Blitum bonus-henricus Rchb.) (VAYR.,
Fl. N. :65 ;Pl. Cat. :87) (CAD., H.Cat. V: 33) (SEN., Fl. N. :74).
Núria, Salt del Sastre i prop del santuari (CAD., FI. K: 107, sub Blitum Bonus Hen-
ricus Rchb .).
Núria, 2250 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 7, Galeopsideto-Poetum fontquerii); Núria,
2050 m, Noufonts, 2210 m (BR.-BL., LC. t. 18, Chenopodieto-Taraxacetum pyre-
naici).
- Estatge subalpí, CC. Alguna vegada es troba a i'estatge monta i també a la zona
alpina. 1600-2100(2500) m.
Herbassars nitrofils del Rumicion alpini; també als prats ruderalitzats, sobretot als
llocs molt trepitjats (Poion supinae). VI-VIII.
La Covil, 1775 m; Coli Roig, 1725 m; sobre els Plans de Neva, 1700 m; Pla $Anyella,
1725 m; Barraca de Rus, 1900 m; coll de la Creu de Meians, 2000 m; refugi de Dbr-
ria, 2000 m; torrent del Palós, 1800 m; Collet de les Barraques, 1900 m; Pas dels
Lladres, 2500 m; Estremera, 1600 m, 1800 m; Gorges de Nuria, 1650-2000 m; Coma
de Gombreny, 2100 m; Núria, 2000 m; J a ~ a de l Pedrisses, 2050 m; vora el Roc de
Tot-10-món, 1850 m; Gorges del Freser, des de Coma de Vaca fins a prop de Daió
1225-2000 m; baga de Ribes, 1700 m; Coma de Fresers, 2200 m; cap al Coll de
Meianells, 1850 m; etc.
DG 29,39,18,28,38. Circumbor.
107. Chenopodium hybridum L.

- Llocs ruderals de f estatge monta, rrr.
Ribes de Freser, 920 m.
DG 38. Eur.
108. Chenopodium polyspermum L.

- Estatge monta, r.
Es fa als horts regats o més o menys humits. De l'alian~aPolygono-Chenopodion.
VII-VIII(X).
Voltants de Ribes de Freser, on no és pas molt rar, 900-1000 m; El Baell, 1200 m.
Suposem que es podria trobar vora d'altres poblacions, pero no hem fet una explora-
ció sistemitica.
DG 28, 38. Eur.
109. Chenopodium vulvaria L.
- Estatge monta, rr; més rar encara al subalpí.
Indrets ruderals, molt inflults per l'home. Dins les comunitats dels Chenopodietea
v-IX.
Voltants de Ribes (estació del ferrocarril, camps de Magana), 920 m;Neva, 1250
m; Dbrria, 1550 m; sobre Toses, 1725 m; carretera forestal de Sant Amanq, 1325 m.
DG 18,28,38,37. Med. (Subcosm.)
110. Chenopodium opulifolium Schrader ex Koch et Ziz.

- Conreus de l'estatge monta, rrr.
Sobre Perramon, 1050 m; vora Can Palatí (Ribes de Freser), 950 m.
DG 38. Med. (Subcosm.)
111. Chenopodium album L.

Nom vulgar: blet.
- Estatge monta a tota la Vall, CC. 775-1600 m.
Llocs ruderals, vores de camins, camps de cereals (sobretot als guarets, on esdevé
de vegades dominant). Chenopodietea i Secalinetea. VI-X.
Estkguel, 800-825 m; vora la Talaia, 875 m; El Baell, 1150-1300 m; Campelles,
1300 m; abundant als voltants de Ribes de Freser; El Bac, 1200 m; Ventola, 1200-
1300 m; Planoles; Fornells; Dbrria, 1550 m; Toses, 1450-1500 m; Rialb; Queralbs,
1125-1250 m; La Plana; Pla $Escuira, 1500 m; Ventaiola; Ribesaltes; Pardines; Mas
Conill, 1200 m; Bruguera; etc.
DG 18,28,38,37. Subcosm.
*112. Atriplex heterospenna Bunge

- Planta de PEuropa oriental que es troba naturalitzada a Ribes de Freser, 920 m.
A part la localitat concreta on ja l'haviem assenyalada (vegeu Notes fl pir. cats.:
50-51), l'hem trobada després en un altre indret dintre del mateix poble. Més aviat
dins dels Chenopodietea. A Europa central hom la considera característica del
Sisymbrion officinaalis. VI1I.
DG 38. RÚssia SE i Ucra'ina E
113. Atriplex patula L.

- Molt rara als llocs molt ruderalitzats de l'estatge montl.
Només l'hem vist a Neva, 1250 m.
Circumbor.
AMARANTHACEAE
* 114. Amaranthus hy bridus L.

(Vegeu I'espkcie següent).
- Estatge month, rrr.
Als horts i als indrets ruderals. Chenopodietea. VIII-IX.
La varietat hybridus als voltants de Ribes de Freser, 920 m.
La varietat pseudoretroflexus (Thell.) Carretero també a Ribes i, a més, a Pardines,
1225 m (det. CARRETERO, v. Elgén. Amar.: 125-126).
DG 38. Neotrop.
Amaranthus cruentus L.
Ribes, hort de Montagut, poc comú (CAD., F1. Cat. V: 15).
- L'exemplar corresponent, que es conserva a Pherbari Cadevaii, pertany en realitat a A. hybri-
dus var. hy bridus.
* 115. Amaranthus bouchonii Thell.

- Vora Ribes de Freser, 905 m.
Es tracta d'una planta en vies d'expansió, l'origen de la qual ha estat atribui't a hi-
bridació o a una mutació espontania. Vegeu els comentaris que en fem a Notes fl.
pir. cats. :5 1-52.
*116. Amaranthus retroflexus L.

- Estatge monta, c. 800-1500 m.
Freqüent als horts i als indrets ruderals. De la classe Chenopodietea. VII-X.
Sobre Perramon, 1050 m; El Baell, 1200 m; voltants de Ribes, 900-10QOm; Camp-
elles, 1300 m; cap a Can Paloca, 1225 m; sobre Segura, 1150 rn; Rialb, 1050 m;
Queralbs, 1100-1200 m; sobre La Plana, 1375 m; cap a Fustanyh, 1150 m; camps de
Ribesaltes, 1000-1200 m; Pardines, 1225 m.
La varietat delilei (Richter et Loret) Thell. al Baeil, 1200 m.
* 117. Amaranthus quitensis Kuneh in Humb ., Bonpl. et ICunth

- Vora Can Palatí (Ribes de Freser), 975 m. VIII.
DG 38. Ambrica S.
* 118, Amaranthus albus E.

Estatge month, rrr.
Llocs molt freqüentats. De la classe Chenopodietea. VIII-IX.
Ribes de Freser, a l'estació del ferrocarril, 905 m; prop de Roques Blanques, 1050 m.
DG 28,38. America N.
119. Amaranthus graecizans L subsp. sylvestris (Vill.) O. Bolbs et Vigo

- Estatge montA, r.
Es fa als conreus, sob~etotals horts. De I'alianga Polygono-Chenopodjon, VII-IX.
Voltants de Ribes de Freser, 900-1000 m; El Baell, 1200 m; Pardines, 1225 m; sobre
Perramon, 1050 m.
DG 28,38. Latemed. (Plurireg.)
* 120. Amaranthus deflexus L.

- Estatge mont& rrr.
Camins i llocs molt freqüentats vora les poblacions. Es considera característic del
Polygonion'avicularis. VII-IX.
Ribes de Freser, 900-950 m; El Baell, 1200 m; Ribesaltes, 1100 m.
DG 28,38. America S.
NYCTAGINACEAE
Hom cultiva Mirabilis jalapa L, planta que rarament es veu també en estat subspon-
tani.
PORTULACACEAE
Montia fontana L. subsp. fontana; M. rivularis C. C. GmelN

Muntanyes de NÚria (VAYR., Cat. N. :23).
Ribes, Queralbs, Núria (CAD., H.Cat. 11: 371).
SENNEN inclou l'espkcie en el seu catdeg (FI. N. :62).
Noufonts, 2230 m @R.-BL., Veg. a@. t. 12, Bryetum schleicheri).
- De l'estatge monti a l'alpi, c. 950-2100 m.
Fonts i petits rierols d'aigua freda i més o menys Acida. De l'ordre Montio-Cardamine-
talia. VI-VII.
Sobre Can Palatí (Ribes de Freser), 975 m; riberal del Rigard sota Planoles, 1100 m;
baga de Fornells; torrent del Palós, 1800 m; sobre Dbrria, 1700 m i 2100 m; entre
la Creu de Meians i el Pla de les Salines; cap a la Collada de Toses, 1850 m; solell de
la vall Estremera; Coma de Fontalba, 1850 m i 2050 m; Núria, 2025 m; La Paradella,
1450 m; La Mol@, 1575 m; cap al Moli d'en Bonada (Serrat), 1275 m; Serra de la
Canya, 2050 m.
DG 29,39,18,28,38. Eur.
122. Portulaca oleracea L.
Nom vulgar: verdolaga.
- Estatge montl, r.
Horts i llocs molt ruderalitzats. Polygono-Chenopodion i Chenopodietea en general.
v-IX.
Aigües de Ribes, 850 m; voltants de Ribes de Freser, 900-1050 m, f o r ~ afreqüent als
horts.
DG 38. Med. (E?)
CARYOPHYLLACEAE
Arenaria purpurascens Ramond ex DC.

Cims de NÚria (COMP. in VAYR., Cat. N.: 10).
- Tractant-se d'una citació tan vaga i venint de qui ve, creiem prudent de no admetre la planta en
aquest catileg.
123. Arenaria tetraquetra L. subsp. capitata (Lam.) FQ. ex Lainz; A. aggregata (L.) Loisel.
subsp. aggregata
- Estatge montl superior, rrr.
Carenes rocoses i replans de roca en terreny calcari. Característica de l'associació
Erodio-Arenarietum capitatae. VII-VIII.
Sobre el Collet de Saltor, 1625 m; part damunt de Vilamanya, 1400 m.
DG 38,37. Med. munt.
124. Arenaria grandiflora L.

Cim de Surroca (COSTA, Introd. :39).
Muntanyes de Nuria (VAYR., Cat. N. :10).
Núria (VAYR., Pl. Cat.: 17) (SEN., FI. N.: 58) (CAD., FI. Cat. I: 308).
Coma de les Mulleres (CAD., Exc.: 103).
Puigmal, 2500 m, i vers el Coll de Finestrelles (SEN., Add.: 31).
Pic de la Fossa del Gegant, 2410 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 5, Iberidetum spathulatae);
vessarit E del Pic de Segre, 2150 m (BR.-BL., L c. t. 19, Festucetum scopariae); vall de
Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., I. c. t. 20, Elyneto-Oxytropidetum); Pic de Finestre-
lles: 2600 m,vers el Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m, Pic de Segre, 2500 m (BR.-
BL., 1.c. t. 23, Pumileto-Festucehdm supinae).
SERVE (Rech. comp.) Passenyala a nombroses localitats de la zona Puigmal-Pla de
les Salines, 2260-2880 m, a dintre de comunitats diverses (Hieracio-Festucefum supi-
nae, comunitat d'dstragalus nevadensis i Festuca scoparia, comunitat de Viola diver-
sifolia, comunitat d'Helictotrichon montanum, ...).
Pla de Gorrablanc, 2450 m (SOUT., Exhum: 266, taula) (BAUD. et SERVE. Les
group. F. duc, taules diverses).
-- Estatge alpí i zona superior del subalpí, CC. 1750-2900 m.
Pastures, especialment en indrets relativament secs, llocs rocosos,... a molt diverses
menes de comunitats vegetals (Festucion gautieri, Festucion, airoidis, Thlaspietaliu
rotundifolii, etc.). VI-VIII.
hlolt freqüent a la zona axial: cap al refugi de Dbrria, 1800 m; entre el Collet de les
Barraques i el Roc Blanc, molt abundant; vers el Pic de Dbrria, 2450 m; Pas dels Lla-
dres; tossa del Puigmal, 2900 m; el Borrut, 2425 m; solell de la Coma de Fontalba,
2200 m, molt abundant; Coma de Gombreny, 2 100 m; Núria; Coma de PEmbut; vall
de Finestrelles; Coma d7Eina, 2650 m; Pic de l'kliga, 2300 m;Pics de la Vaca, 2800
m; Coma de Fresers; Gra de Fajol, 2675 m; Coma de les Eugues, 2600 m; La Canya,
2000-2150 m; etc. Sobretot a PArenario-Festucetum yvesii
També és freqüent, i de vegades molt abundant, als cims de la Serra de Montgrony,
des del Puigllan~adafins al Coll del Remol6 (Costa Geperuda, Tossal de Rus, Pla
&Anyella, Pleta Roja, Costa Borda, etc.), 1750-2400 m, dintre el Festucetum gau-
tieri.
DG 29,39,18,28,38. Orofit europ. S.
125. Arenaria serpyliifolia L.

Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. IV.: 30) (CAD., FI. Cat. I: 307).
SENNEN la inclou en el seu catlleg (H. N. :58).
Vers el Puigmal, 2 150 m (BR.-BL., Veg. alp. :161, Festucetum scopariae subassocia-
ció de I;: ovina subsp. indigesta).
- Estatge monti, CC. Ascendeix a l'estatge subalpí on, de tota manera, no és pas tan
corrent. 775-1600(2100) m.
Es fa als prats magres (Xerobromion, Festuco-Sedetalia,...), als replans de roques, als
conreus i altres comunitats vegetals obertes. De la classe Festuco-Brornetea IV-VIII.
Esteguelella, 850 m; Saltor (Ripollks), 1400 m; Aigiies de Ribes; Ribes de Freser; El
Baell, 1100-1300 m; Campelles; Pla de Prats, 1550 m; Lleixes de la Covil, 1700 m;
Planoles; Nevh; baga de Fornells, 1450 m; Toses, 1400-1600 m; Cirerets, 1800 m;
Pla de Rus, 1900 m; Dbrria; Ventoli; Queralbs; Daió, 1150 m; Pedrisses, 2100 m; Les
Vinyes, 1050 m; Portella $Ogassa, 1800 m; etc.
La majoria d'exemplars corresponen clarament a la subsp. serpyllifolia. Alguns de les
zones més baixes, perb, podrien pertinyer a la subspkcie leptoclados (Rchb.) Oborny.
DG 29,39, 18,28,38,37. Circumbor.
126. Arenaria marschlinsii Koch; A. serpyllifolia L. var. nivalis Gren. et Godr.

Coll de Llo (GAUT., Catal. : 112).
- Malgrat aquesta i d'altres citacions de GAUTIER referents als Pirineus Orientals, les
flores modernes rebutgen P existkncia d'aquesta espkcie a la serralada, o almenys la po-
sen en dubte. Nosaltres hem herboritzat la planta a les tarteres dels vessants solells del
Puigmal (2800-2850 m), a Noucreus (2750 m) i cap al Coll dels Tres Pics (2350-2400
m). En aquesta darrera localitat l'hem vista molt abundant.
(Vegeu mapa pig. 163).
DG 29,39. Orbfit alp.-pir.
Fig. 17. Arenaria rnarschlinsii Aspecte general ( x 2) i detalls de i'aparell vegetatiu (x 6) i de la flor (x 10).
127. Moehringia trinervia (L.) Clairv.
Boscos de Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 10) (CAD., Fl. Cat. I: 303).
- Estatges monti i subalpi, c. 800-1900 m.
Boscos frescals (fagedes, rouredes, freixenedes, pinedes,...) sobretot dins les comuni-
tats del Fraxino-Carpinion. V-VII.
Aigües de Ribes, 850 m; torrent Roig (El Baell), 1100 m; baga d'Angelats, 950 m;
bosc de Campelles, sobretot a Pavetosa, 1400-1700 m; torrent del Palós, 1600 m;vo-
ra Dbrria, 1500 m; sobre Toses, 1650 m; cap a la Collada de Toses, 1700-1900 m;
Roques Blanques, 1000 m; baga de Ribes; baga de Siat, 1750 m; La Moscatosa, 1500
m; sota Boixetera, 1400 m; sobre Can Nofre (Pardines); abundant als vessants obacs
de la vaii del Segadell (Can Barratort, l'orri, vall de Conill,...); Clots de Maqana; ribe-
ral dels rius, vora Ribes de Freser, 900-950 m.
DG 18,28,38. Eur.
Moehringia pentandra Gay

SENNEN inclou l'espkcie al seu cataeg de NÚria (FI. N.: 5+8).
- A l'herbari Sennen no hi ha testimonis d'aquesta citació, la qual deu haver de referir-se, proba-
blement, a l'espkcie anterior.
Assenyalarem que en indrets secs hom troba de vegades formes de M. trinervia que, pels seus s&
pals petits i obscurament trinervats, fan pensar a primer cop d'ull amb M. pentandra.
128. Moehringia muscosa L.

Roques de Núria, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 10).
Prat de la Corba (BUB., FI. or.
111: 34).
Ribes, Núria (CAD., FI. Cat. I: 304).
SENNEN la inclou al seu catileg (H. N. :58).
- Estatges monti i subalpi, c. 775-1800 m.
Es fa preferentment a les roques calcinals en llocs ombrívols o humits (alianqa
Cystopteridion). També apareix als llocs tarterosos i, més rarament, a les roques es-
quistoses. De Tord re Potentilletalia caulescentis. VI-VIII.
És freqüent sobretot a la zona meridional de la Vall, on dominen els terrenys calcaris
i abunden les cingleres i barrancs abruptes. Sobre Can Maiols (RipollBs), 1100 m;
Sant Martí d'Arm8ncies (RipollBs), 760 m; balma del Casot, 1000 m; vall d'Estegue-
lella; Barricó, 1000 m; El Grau (El Baell), 1300 m; molt abundant als voltants #Ai-
gües de Ribes; cap al Pas del Llop. 1500 m; La Berruga, 1700 m; bosc de Campelles;
La Covil, 1800 m; torrent Llobre, 1050 m; Rialb, 1050-1125 m; Es Quer, 1350 m;
Bac de THeura, 1100 m.
DG 28,38,27,37. Orofit alp.
Minuartia hybrida (Vill.) Schischkin in Komarov

Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 10, sub Alsine tenuifolia Crtz. i var. laxa Wk.).
- Planta que no hem vist mai a la Van, i de la qual no hi ha testimonis a l'herbari Vayreda que
puguin avalar les citacions indicades Creiem lbgic de no admetrela, de moment, en la flora de la
comarca
129. Minuartia rubra (Scop.) Mc.Neil1 subsp. rostrata (Pers.) Lainz; M. mutabilis Schinz et
Thell. ex Becherer, M. rostrata (Pers.) Reichenb., Alsine mucronata auct., non L.,
A. rostrata (Pers.) Fenzl
Núria (PUIGG. in COSTA, Supl: 13, in WK., Prodr. 111: 609; citació que és recollida
després per CAD., FI. Cat. 1: 301) (CAD., Fl. i!: 66; Exc.: 101; F1. Cat. I: 301)
(SEN., Add.: 84-85; FI. N.: 58); Núria, 2000 m (CAUT., Catal.: 114, in CAD., FI.
Cat. 1: 300, sub A. fasciculata Mert. et Koch).
Núria, 2200 (BR.-BL., Vég. alp.: 161, Festucetum scopariae subassociació de I;:
ovina subsp. indigesta).
- La identitat de la planta de Núria (alguns autors especifiquen: parets del Santuari)
ha donat lloc a dubtes. Així, GAUTIER la refereix a M rubra típica (sub Alsine Jac
quini Koch); CADEVALL, després d'haver determinat la planta com a A. mucronata,
dubta (Notas fitog. 06: 8-9) entre A. mucronata i A. jacquinii Koch ( = M. rubra
típica) i finalment (Fl. Cat. I: 301) la denomina A. fasciculata Mert. et Koch subsp.
cymifera (Rouy) Cad. També VAYREDA en el seu cathleg (: 10) posa un interrogant
al binomi Alsine mucronata referit a la planta de les parets del santuari.
Es fa a les roques, als murs, als replanets rocosos,... generalment en terrenys calcinals,
rarament sobre esquists. Tant a l'estatge month com al subalpí, rrr.
Cap al Coll de la Roca Aguda (El Baell), 1150 m; cap a Dbrria, 1400 m; Els Emprius
(Serrat), 1600 m; El Collell, 1650 m; sobre la Cova del Penitent, 2050 m; parets del
Santuari de Núria, 1975 m.
130. Minuartia recurva (All.) Schinz et Thell. subsp. recurva

Coll de Núria (ENDR. in WK.,Prodr. 111: 61 1).
Muntanyes de NÚria (VAYR., Cat. N. :10).
Coma de les Mulleres (CAD., Exc. :103).
Vall de NÚria (CAD., FI. Cat. 1: 302, sub Alsine recuwa Wahl.).
SENNEN la inclou en el seu catileg (FI. N. :5 8).
Pic de Finestrelles, 2600 m, Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m, Pic de Segre, 2500 m
(BR.-BL., Vég. a@. t. 23, fimileto-Festucetum supinae); Pic de la Fossa del Gegant,
2800 m (BR.-BL., 1. c. t. 24, Curvuleto-Leontidetum pyrenaici).
Pla de Gorrablanc, 2450 m (SOUT., Exhum: 265, taula) (BAUD. et SERVE, Les
group. F. dur., taules).
Marge del Pla de Gorrablanc, 2400 m (BAUD. in SOUT.,Mod, suprafor.: 125, taula).
SERVE (Rech. comp.) l'assenyala a diverses localitats de la regió del Puigmal-Pla
de les Salines (Pla de Gorrablanc. Coll de Queralbs, Pas dels Lladres,...), 2310-2880
m, a diverses menes de comunitats vegetals (Hieracio-Festucetum supinae, Arena-
rio-Festucetum durissimae, comunitats de F. supina i C. curvula, com. de K diver-
sifolia, etc.).
- Estatge alpí i estatge subalpi superior a la zona axial, silícia, CC. Més avall rareja
progressivament, i només excepcionalment es troba a l'estatge montl, arrossegadaper
les aigües dels rius i torrents. Rarissima a les serres pre-pirinenques. (1 175)1800-
2900 m.
Pastures acidbfdes d'alta muntanya. Característica dels Caricetalia curvulae. VI-
VIII(X).
Entre la Creu de Meians i el Pla de les Salines, 1900-2300 m; cap al Pic de Dbrria,
2400 m; Collet de les Barraques, 1800 m; Pas dels Lladres; Puigmal, 2875 m; Coma
de Fontseca, 2500 m; Clotxes del Puigmal; Coma del Borrut, 2425 m; Serra de i'Em-
but, molt abundant; Núria; Coll de Noufonts, 2650 m; Coma de les Mulleres, 2350
m; Pic de l'kliga; sobre Fontnegra, 2400 m; Coll de Torreneules, 2580 m; Coma de
Vaca; Coma de les Eugues; Tirapits; Coma de Fresers; Pic de Fresers, 2650 m; Coll de
la Marrana; Pic de Bastiments, molt abundant; Balandrau; El Pinetar (Queralbs), 1650
m; Serra de la Canya; Puig Cerveris, 2000 m; etc., etc.
Vora Daib, 1175 m, al llit del riu Freser. Cim de Pla Baguet (S. de Montgrony, To-
ses), 1975 m.
DG 29,39, 18,28,38 Orbfit alp.
Minuartia villarii (Balbis) Chenevard

Coma de les Mulleres (CAD., Exc.: 103, sub Alsine Villarsii M. et K var. villosula Koch).
- A fherbari Cadevall no hi ha exemplars d'aquesta procedkncia. D'altra banda, el mateix
CADEVALL en la seva Flora de Catalunya no manté la indicació. Cal doncs, eliminar aquesta es-
pkcie de la flora comarcal.
131. Minuartia verna (L.) Hiern

Muntanyes de Núria (TEX, in WK., Prodr. 111: 61 1, sub var. alpina Koch) (VAYR.,
Cat. N.: 10).
Núria (CAD., F1. Cat. I: 302) (SEN., F1. N.: 58).
Vessant E del Pic de Segre, 2150 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 19, Festucetum scopariae);
vers el Puigmal, 2 150 m (BR.-BL., 1.c.: 161, Festucetum scopariae subassoc. de I;:
ovina subsp. indigesta); vail del Finestrelles, 2200 m, Serra de SEmbut, 2240 m (BR.-
BL., LC. t. 20, Elyneto-Oxytropidetum); Pic de Segre, 2500 m (BR.-BL., Ic. t. 23,
Pumileto-Festucetum supinae).
Vessant S del Coll de Queralbs, 2500-2540 m (SERVE, Rech. comp. t. XI, comuni-
tat d'Astragalus nevadensis i Festuca scoparia).
- Estatges subalpí i alpí, c. Excepcional a l'estatge monti. (1350)17002600 m.
Pastures calcícoles (cl. Seslerietea) i especialment al Festucetum gautieri. Rarament
es troba també en terrenys silicis. VII-VIII.
Ací i alla a la zona axial: entre el Puigmal i el Pas dels Lladres, 2600 m; Bac de la
Foradada, 1950 m; Coma de Fontalba, 2100 m; Ras de l'ortigar, 2300 m; Tirapits,
2600 m; Mantinell, 2160 m; abundant al Planell de Coma de Vaca, 2000 m; torrent
del Forn (Queralbs), 1350 m; cap al Coll de la Canya, 2100 m. Forga freqüent, i de
vegades abundant, a la Serra de Montgrony: Costa Rasa; Puigilangada, 2400 m; en-
tre el Pla dYAnyeflai la Collada de Toses; Cim de Pla Baguet, 1900 m; Tossal de Rus,
1950 m; vessants de Pleta Roja, 1700 m, abundant; Costa Pubilla, 1950 m.
Deu existir també als solells de la Serra Cavallera, ja que COSTA l'assenyala (Introd. :
38) a Surroca.
DG 29,39,18,28,38. Eur .
132. Minuartia laricifolia (L.) Schinz et Thell.
Núria (SEN., FI, N. :58, sub Alsine laricifolia).
Al N de Núria, 2200 m (BR.-BL,., Vég. alp. t. 22, Hieracieto-Festucetum spadiceae,
sub M diomedis Br. Bl.).
Núria (FONT QUER, Add. :50-51, sub subvar. glandulifera FQ.).
- Estatges monta i subalpí a la zona axial, c. Rara a Pestatge alpí. (1250)1500-
2200(2500) m.
Silicícola. Es fa sobretot en indrets rocosos o pedregosos (al. Sedo-Scleranthion).
VII-IX.
Vora el Pla de les Salines, 2200 m, forqa abundant; cap a Dbrria, 1500 m; Coma de
Planks; sota les Roques de l'oratori (Queralbs), 1400 m; Gorges de Núria, 1650 m;
Coma del Clot, 2500 m; cap al Cingle del Boc, 1600 m; sobre Daió, 1250 m; torrent
del Salt del Grill, 1600 m; Coma del Llispet, 2050 m; vessant esquer de les Gorges del
Freser, 1400 m; Els Collets, 1700 m; L'Atalaiador, 1950 m; solell de les Gorges del
Freser (torrent de la Balma, Roc de Guardiola, Les Espiguetoses,...), 1600-2000 m,
en alguns llocs abundant; Les Marrades, 1750 m, molt abundmt.
Tots els exemplars que hem pogut estudiar ens han semblat atribuibles a la subsp.
&ornedis (Br. Bl.) Mattf. (= subvar.glandulifera FQ.), de sepals glandulosos.
DG 39,28. Orbf. alp.
133. Minuartia sedoides (L.) Hiern; Alsine cherleri Fenzl

Serres de Núria (AMO in WK., Prodr. 1 11: 612) (VAYR., Cat. N.: 10; Pl. Cat.: 18).
Riuet de Fontnegra (CAD., Exc.: 100).
Núria, Coma de Vaca, Fontnegra (CAD., FI. Cat. I: 298).
SENNEN inclou la planta en el seu catdeg (I;?. N.: 58).
Pic de Segre, 2500 m (BR.- BL., Vég. a@. t. 23, Pumileto-Festucetum supinae); Pic
de la Fossa del Gegant, 2800 m (BR.- BL., 1.c. t. 24, Cuwuleto-Leontidetum pyre-
naici).
Núria, 2550 m (KÜF'FER,NOUV.prosp.: 89).
SERVE (Rech. comp.) la indica de diverses localitats de la zona del Puigmal-Pas dels
Lladres, 2500-2880 m, dins de comunitats diferents (agrupament de F. supina i C.
curvula, agr. de F. supina i T. alpinum, agr. de K diversifolia, ...).
Pla de Gorrablanc, 2450 m (BAUD. et SERVE, Les group F. dur. t. Hieracio-Festu-
centum supinae).
- Estatge alpí, c. 2100-2900 m.
Pastures acidbfdes, sobretot als serrats i carenes, on conviu amb altres plantes pulvi-
niformes. De l'ordre Caricetalia cuwulae. VI-VIII.
Tossa del Puigmal; cap a la Coma de la Perdiu, 2100 m; vora Núria, 2050 m; entre el
Coll de Finestrelles i el Pic de Segre, 2600-2800 m, molt abundant; Pic de Fines-
trelles, 2750 m; Coma d'Eina, 2400 m; Noucreus, 2775 m; Coma del Clot, 2400 m;
Coll de Torreneules, 2580 m; Bastiments; Gra de Fajol; Tres Pics, 2500 m.
DG 29,39,38. Orbfit alp.
134. SteUaria nemorum L. subsp. glochidisperma Murb.

Queralbs, Ribes (VAYR., Cat. N.: 1I), indicació recollida despres per CAD. (FZ. Cat.
I: 313).
SENNEN inclou aquesta espkcie en el seu catdleg (FI. N.: 58).
- Estatges monti i subalpí inferior, rr.
Es fa als boscos frescals (vernedes, freixenedes,...). De l'ordre Fagetalia sylvaticae.
IV-VIII.
Vores del Freser, sota el Sagnari, 800 m; voltants de Ribes de Freser, al riberal dels
rius, 900-950 m; vernedes del Segadell, sota Pardines; Cingle del Boc, 1675 m; baga
de Toses, 1500 m; sobre Toses, 1550 m.
DG 39,18,38,37. Eur .
135. SteUana media (L.) Vill.
Nom vulgar: morrons.
Inclosa per SENNEN en el seu catileg (H.
N.: 58).
- Estatge monti, CC. Més rara a l'estatge subalpí. 775-2000 m.
Conreus, jaces i llocs ruderals en general. De la classe Chenopodietea. 111-X.
Des de l'entrada de la Vall fins a Toses, a Núria i a l'Orri Vell. Localitats interrnkdies:
Aigües de Ribes, Barricó, La Corba (800 m), El Baell, Ribes de Freser, Roques Blan-
ques (1000 m), Campelles, Ventoli (1300 m), Planoles, Espinosa, Nevi, Fornells,
vail Estremera, Fustanyi, Queralbs, Gorges de Núria (1600-1900 m), Jagal de Pe-
drisses (2050 m), Ribesaltes, Pardines, Mas Conill (1250 m), Bruguera, Coll de Jou
(1650 m).
DG 39,18,28,38,37. Subcosm.
136. Stellaria neglecta Weihe in Bluff et Fingerh.

- Estatge monti, a les clarianes i marges dels boscos de ribera, rrr. Característica de
S alianga Alliarion IV-VI..
Riberal del Rigard, cap al Pont de Soli, 1000 m; vores del Segadell, prop de Ribes,
950 m.
DG 28,38. Lateeur.
137. Steiiaria holostea L.
Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: l l ) , citació recollida per CAD. (FI. Cat. I.: 314).
SENNEN la inclou també en el seu catdeg (FI.N.: 58).
Vall de Finestrelles, 2100 m (BR.- BL., Vég. alp. t. 29, Saxifrageto-Rhodoretum).
- Estatges monta i subalpi, ccc. 800-1800 (2150) m.
Considerada com a característica del Fraxino-Calpinion, a la Vall es troba a molts
altres indrets, a part els boscos d'aquesta alianga: marges mds o menys frescals,
boscos de ribera, matolls de Sarothamnus, boixedes subalpines, rouredes, etc. Pre-
fereix els terrenys silicis. IV-VI.
Nombroses localitats, des d'Aigues de Ribes (825 m) fins ai Pla $Anyeila, a la vall
de Núria, a la Moscatosa i als vessants del Taga. Aitres localitats: Ribes de Freser,
Campelles (1300 m), La Covi1 (1800 m), Roques Blanques, Planoles, Nevi, sobre
Toses (1750 m), Ventoll, v d Estremera, Fustanyi, Queralbs, Gorges de Núria,
cap al Collet Verd (2150 m), Gorges del Freser, Serrat, Ribesaltes, Pardines, I'Orri,
Sta. Caterina, Clots de Magana, Torroella (980 m), sobre el Pla del Freixe (1600 m),
Bruguera, etc., etc.
DG 29,39,18,28,38,37. Eur .
Steilaria alsine Grimm; S. uliginosa Murray
Núria (VAYR., Cat. N.: 11) (CAD., FI. Cat. I: 314) (SEN., Add. :32; FI. N.: 58).
Queralbs (CAD., FI. Cat. I: 314).
- Estatges monta i subalpí, r. 1300-2100 m.
Fonts i rierols, mulleres, d'aigua freda i poc o molt icida. De l'alianga Cardamino-
Montion. VI-VII.
Sobre El Baell, 1300 m; baga de Fornells, 1500 m; El Pinetar (Queralbs), 1900 m;
Núria, 2000 m; Serra de la Canya, 2050 m; Bosc de Ribes, 1600 m; sota la Collada
de Meianells, 1800 m.
DG 39,28,38. Circumbor. A Europa, eur.
Steliaria graminea L.
Núria, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 11) (CAD., FI. Cat. I: 314).
Ribes (BUB, FI. Pyr. 11.: 29, sub S. graminea (Tragi) Salisb. parviflora) (CAD.,
FI. Cat. I: 314).
Abans d'arribar ai Pont de Cremal (SEN, Add.: 32).
Inclosa en el catdeg de SENNEN (R.N.: 58).
- Estatges monti i subalpi, CC. 900-2000 m.
Prats de dall, jonqueres, pastures grasses. Molinio-Arrhenatheretea, Mesobromion.
VI-VI1 (X).
Voltants de Ribes (Sta. Caterina, Sa Cot,...), 900-1000 m; sobre el Baell, 1300 m;
torrent de Prat de Jou, 1350 m; cap al Pla de la Serra, 1700 m; El Bac, 1000 m; baga
de Planoles, 1150 m; cap a Neva, 1300 m; Plans de Nevi. 1575 m; baga de Fornells,
1500 m; de Toses a la Collada, 1500-1760 m; Pla de Rus, 1880 m; Gorges de Núria,
1550-1800 m; Pedrisses, 1950 m; Gorges del Freser, 1400-1800 m; Bosc de Ribes,
1700 m; torrent de Burgil, 1500 m; sobre Boixetera, 1525 m; torrent de Pbrtoles,
1450 m; Pla de la Llagona, 1730 m; Puigsac; l'Orri; Mas Conill, 1250 m; llisos de
Taga, abundant a les clotades humides; Pla del Freixe, 1550 m; etc.
DG 39,18,28,38. Eur.
140. Holosteum umbellatum L.

Ribes (VAYR., Cat. N. : 11;PI. Cat. : 17), citació recollida per CAD. (Fi.Cat. I: 315).
Toses (VAYR., Pl. Cat.: 17).
- Camps i llocs sorrencs de l'estatge montl, rrr.
Sota Planoles, 1050 m.
141. Cerastium cerastoides (L.) Britton; C. mmgynumVU.

Collada de les Set Creus (VAYR., Cat. N.: 11).
Coma d'Eina (CAD., FI. Cat. I: 318).
Coll de Núria (COMP. in CAD.,FI. Cat. I: 318).
Ens ha semblat rar a les muntanyes de Núria, a Noufonts, a l'últirna conca i a la base
de les darreres tarteres. Potser és una raqa C. nuriensis Sen. de l'esphcie de Vilars
(SEN, Add.: 33-34). El mateix autor inclou l'esphcie en el seu catiieg (FI. N.: 58).
Coll de Núria (vessant N), 2400 m (BR.- BL., Vég. alp. t. 9, Saliceto-Anthelietum).
- Estatge alpí, r, Davalla a l'estatge subalpi. 2150-2600 m.
Es fa a les congesteres, clots humits i vores d'aigua (Salicetea herbaceae, Nardion,...)
VII-VIII.
Coma de l'Embut,.sota el Puigmal, 2600 m; sota el Coll d'Er, 2650 m; Coma de
Fontalba, 2200 m; Reconca de Noufonts, 2500 m; Reconca de les Mulleres, 2600 m;
Coma de Vaca, 2550 m; abundant a la Coma de Fresers, 2500 m; Serra de la Canya,
2150 m.
142. Cerastium arvense L.

Núria (VAYR., Cat. N.: 11, f. molle Vil. i var. soleiroli Dub.) (CAUT., Catal. : 109,
var. Soleirolii) (VAYR. PI. Cat.: 17, var. latifoliurn i f. gracilis) (CAD., Exc.: 101;
FI. Cat. I: 323) (SEN, Add : 33, var. alpicolum Fenzl; Fl. N.: 58).
Puigrnal, Coma dlEina (VAYR., PI. Cat.: 17, var. latifolium).
Al S del Pic de Segre, 2500 m (KÜPFER, Rech. :24).
- Estatges subalpí i montl superior, CC. A la zona alpina i a l'estatge montl inferior 6s
rar. (1 150) 1400-2100 (2400) m.
Prats i pastures, sobretot en terrenys lcids. Nardion, Genistello-Agrostidenion.V-VII.
Nombroses localitats, des de Campelles (1300 m) i els vessants meridionals del Taga
fins al Pla dYAnyellai la Collada de Toses, a la Coma de Fontseca (2400 m), a Núria,
a les Gorges del Freser i a la Collada Verda. La Berruga, La Covi1 (1900 m), Pla de la
Serra, baga de Planoles, Roc dels Llamps, Coll del Remoló, cap a la Creu de Meians,
sota el Pla de les Salines, cap a Dbrria, (1450 m), Coma de Plan6s, Collet de les
Barraques, Pla de Punya, abundant al Pinetar (Planoles), vall Estremera, El Pinetar
(Queralbs), Tros de Bou (2050 m), Gorges de Núria, Roc de la Mal&(2100 m), El
Ras (1725 m), Pedrisses (2100 m), cap a les Ribes (1425 m), Creu del Far, Pla dels
Anyells, Fustanys (1 150 m), Baga de Ribes (1750 m), Serra de la Canya, Serra de
Puig Cornador (Pla Rodó, solell del Bosc de Ribes, Pla de les Basses de Dalt, ...)(1450-
1900 m), de Pardines a Boixetera, Pla del Rol, Puigsac, Pou de Taga, sobre Conivella,
Costa Ardena, Mas Conill (1225 m), Capdeviia (1050 m), Pla del Freixe, etc.
Planta de morfologia variable. Es tracta en general d'una herba cespitosa, amb les
tiges estbrils curtes i les fulies no gaire llargues, que s'acosta forqa a la subsp. strictum
(Haenke) Gaud.; altres carbters, com el de la inflorescencia multifiora, la separen,
perb, d'aquest t k o n subspecífic.
DG 29,39, 18,28,38. Circumbor.
143. Cerastium alpinum L.

Muntanyes de Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 40) (SALV., TEX. in WK., Prodr.
111: 635).
Pendents i serres de Núria (VAYR., Gzt. N.: 11, varietats lanatum Lm., hirsutum
G.G. i glabratum Hartm.).
Riuet de Fontnegra (O., Exc.: 100, varietats lanatum L m . i hirsutum Gr. et G.).
Fontnegra, Noucreus (CAD., H.Gzt. I: 322, var. hirsutum Gr. et G. i var. lanatum
Lam.) ;Puiglian~ada(SEN in CAD., 1. c.).
Núria (SEN, Add.: 33. vars. hirsutum Gr. et G., glanduliferum Koch, lanatum Gr. et
G. i glabratum M. et K.); el mateix autor inclou l'espbcie al seu catdeg (H. N.: 58)
tot assenyalant les formes hirsutum, lanatum iglabratum.
Serra de YEmbut, 2240 m, v d de Finestrelles, 2200 m (BR.- BL., Vég. alp. t. 20,
Elyneto-Oxytropidetum foucaudii, ut var. lanatum); Pic de Finestrelles, 2600 m, vers
el Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m, Pic de Segre. 2500 m (BR.- BL., 1.c. t. 23,
Pumileto-Festucetum supinae, ut subsp. lanatum).
I subsp. alpinum
- Estatge alpí, rrr.
Coma de Fontnegra, 2200 m; vessants del Puigrnal, 2850 m, als replans de les roques.
I subsp. squalidum (Lm.) Hultén

- Sobre Toses, 1700 m.
I
1 DG 28. Endem. pir.
~ subsp. lanatum (Lam.) Asch. et Graebn.

- Estatge alpí, c. Baixa a la zona subalpina superior. 1900-2800 m.
Es fa a les pastures seques, tant en terrenys calcinals com en els esquistosos. VI-IX.
Freqüent a la serralada axial. Coma de Fontalba, 2100 m; Coma de Gombreny, 2050
m; Ras de l'ortigar, 2300 m; Núria, 1975 m; Coma de Noufonts; Pic de 19Aiiga,2300
m; Coma de Fontnegra, 2200 m; Coma de les Mulleres, 2600 m; Circ de Carangi
(Conflent), 2650 m; Pics de la Vaca, 2800 m; Emprius del Freser, 2340 m; Coma de
Fresers, 2600 m; pics de Fresers i de Bastiments; Mantinell; Pla de Batibaumes,
1950 m.
Molt rar a les serres pre-pirinenques. Sobre el Pla d'Anyella, 1975 m; vora el Coll de
la Creueta, 1900 m.
144. Cerastium pyrenaicum Gay

Coll de Núria (GREN. et GODR., FI. Fr. I: 273).
Núria (SALV. i GR. et GODR. in COSTA, Introd.: 40) (SALV. teste COSTA in
WK.,Prodr. 111:637).
Pic de Finestrelles, Collada de Núria (COMP. in VAYR., PI. Not.: 41).
Paratges frescos de Núria (VAYR., Gzt. N.: 11).
Coll de Núria (BUB, FI. Pyr. 1 11:26).
CAD. (FI. Gzt. I: 321) reculi les citacions de SALV., COMP. iVAYR. Aquesta darrera
la transcriu com "al peu dels reguerols de Núria" i després observa: "la dels reguerols
de Núria 6s segurament el C. arvense".
Vora el torrent de la Coma d'Eina, per sobre de les primeres cascades (SEN, Add.:
33); el mateix autor inclou l'espBcie al seu cataleg (FI. N.: 58).
Pic de la Fossa del Gegant, 2410 m (BR.- BL., Vég. a@. t. 5, Iberidetum spathulatae);
vessant S del Puigmal, 2550 m (BR.- BL., LC. t. 8, Senecietum leucophylli).
Vessants del Puigmal, 2750 m (SERVE, Rech. comp. t. XVII, comunitat de Xatardia
scabra; BAUD. et SERVE, Coms. Xut. SC. taula).
- Estatge alpí, r. 2350-2800 m.
Es fa a les tarteres esquistoses, en indrets amb mobilitat moderada. De l'alianga
Senecion leucophylli. VII-VIII.
Abundant al vessant S del Puigrnal, 2700-2800 m; vora el Coll dYEr,2750 m; abun-
dant als vessants del Pic de Segre; abundant a la Coma $Eina, 2500-2600 m; Coma
de les Mulleres, 2350 m, i tartera de Noucreus.
Respecte a la citació de VAYR., sospitem que pot ésser deguda a una confusió, car
l'ecologia que l'autor atribueix a la planta, tant al seu catdleg com a la Flora de
Catalunya, 6s ben errbnia. De tota manera, tampoc no veiem clar -com diu CADE-
VALL- que hagi de referir-se a C. arvense. Com que a l'herbari Vayreda no hi ha
exemplars que avalin la citació, aquesta questió resta insoluble.
DG 29,39. EndBm. pir.
145. Cerastium fontanum Baumg. subsp. triviale (Link) Jalas; C. holosteoides Fries, C.
caespitosum Gilib.
Queralbs (VAYR., Gzt. N.: l l ) , citació que recull també CAD. (H.Cat. I: 321).
Ribes (VAYR., Cat. N: 11) (CAD.,Fl. Cat. I: 321).
Prats de dall, pastures grasses, jonqueres, herbassars,... Característic de la classe Mo-
linio-Arrkenatkeretea. Tarnbd es fa al Mesobromion, al Nardion, etc. IV-K.
Nombroses localitats, des de l'entrada de la Vall (775 m) fins al Pla de Rus, a Núria
(2100 m), a les Gorges del Freser i a la Collada Verda. Localitats interm8dies: Est&
guel, Aigües de Ribes (850 m), Ribes de Freser, El Baell, Planoles, Plans de Nevd
(1575 m), Toses, la Creu de Meians (1925 m), vall Estremera, Rialb, Queralbs, Gorges
de Núria, Pedrisses, Gorges del Freser (Les Collades, torrent de la Balma, Les Marra-
des,...), La Plana, Pardines, Puigsac, l'Orri Vell, llisos de Taga, Coniveiia, Bruguera,
Sant Amanq, etc., etc.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Eur. (Subcosm.)
Cerastium brachypetalum Pers.

Ribes (VAYR., Cat. N.: 11).
- A I'herbari Vayreda no hi ha testimonis d'aquesta citació. Com que ni els autors posteriors han
tornat a indicar la planta ni nosaltres l'hern reco1:lectada a la zona, preferim deixar de banda la
citació vayredana.
146. Cerastium glomeratum Thuill.

Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 11, sub C. viscosum L.).
- Riberal del Freser, sota el Sagnari, 800 m. -
DG 37. Eur.- Med. (Subcosm.)
147. Cerastium semidecandrum L.

Erms, replans de roca. De l'ordre Festuco-Sedetalia. IV-VI.
Sota el Sagnari, 800 m; vora Esteguelella, 925 m; Molí d'Espinosa, 1100 m.
Els exemplars que hem pogut estudiar pertanyen a la subsp. semidecandrum.
DG 28,37. Plurireg.
148. Cerastium pumilum Curtis subsp. pallen5 (F. W. Schultz) Schinz et Thell.; C. gluti-
nosum Fries
Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 11).
I
- Estatge montl, rr. 775-1300 m.
Replans de roca, llocs sorrencs, erms,... sobretot a les comunitats d'anuals. De l'ordre
Festuco-Sedetalia. IV-VI.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; sobre Esteguelella, 925 m; sota el Baell, 1150 m;
Campelles, 1300 m; El Bac, 1025 m; entre Ribes de Freser i Roques Blanques, 950-
1000 m; Clots de Maqana, 1100 m; sota Coma, 975 m.
DG 28,38,37. Plurireg.
149. Myosoton aquaticum (L.) Moench; Malachium aquaticum (L.) Fries
Llocs humits de Ribes (VAYR., Cat. N.: 11).
Ribes, vores del Freser, r. (CAD., F1. Cat. I: 324).
Riberals dels rius; a les clarianes del bosc de ribera, als herbassars humits, etc. VI-VIII.
Vora Ribes de Freser, 900-950 m; sota el Pont de Sola, 1000 m; prop de Rialb,
1050 m.
DG 28,38. Eur .
150. Sagina saginoides (L.) Karsten; S. linnaei C. Presl, S. nuriensis Vayr., Spergella nu-
riensis Vayr.
Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N : 10).
Núria (VAYR., Cat. N.: 10;Pl. Cat.:18;Pl. Cat.: 19) (CAD., Exc.: 101;FI. &t. I:
296) (SEN, FI. N.: 58).
De Queralbs a Núria [TR~CM.in VAYR., P1 Not.: 38; in WK., Suppl.: 273 (diu
Caramps en comptes de "Caraups");in CAD.,Fl. Cat. I: 296 (diu Caran@ en comptes
de Queralbs)].
Pic de Segre, congestera orientada al N, 2300 m, vessant N del Coll de Núria, 2400 m
(BR.- BL., Veg. alp. t. 9, Saliceto-Anthelietum); Noufonts, 2230 m (BR.- BL., 1.c.
t . 12, Bryetum schleicheri); Núria, 2150 m (BR.- BL. 1.c.: 126, Cariceto-Pingui-
culetum).
(Vegeu també Sagina pyrenaica).
- Estatges alpí i sulbalpi superior, r. 2000-2600 m.
Congesteres, fonts i rierols, mulleres, llocs freqilentats. VI-VIII.
Vora el Coll de la Creu de Meians, 2050 m; sobre Núria, 21 10 m; Coma de les Mulleres,
2100 m; Coma de Fresers, 2150 m; Serra de la Canya, 2000 m; sota el Puigmal, 2600
m. A BC hem vist també exemplars procedents de: parets del santuari de Núria
(n? 620665, P. MONTSERRAT), de Queralbs a Núria (n9 10974, PUIGGARÍ),mun-
tanyes de Núria (ns 89109,891 10, ex herb. MASFERRER).
Pel que fa a la pretesa S. nuriensis Vayr., FONT QUER (Add.: 47) opina que es
tracta d'un estat d'escanyoliment de la S. saginoides, sense importlncia taxonomica; i
que la descripció que fa CADEVALL de la seva var. brachypoda (= S. nuriensis) ni
tan sols no liiga amb el tipus d'aquesta planta, conservat a l'herbari de i'autor.
Sagina pyrenaica Rouy

NÚria (GAUT., Catal.: 115) (CAD., FI. Cat. 1: 296) (SEN, Add.: 30; FI. N.: 58).
Camí de Noucreus, cap a Finestrelles (CAD., FI. Cat. I: 296).
- FONT QUER (Add.: 47) en fa una subspicie de S. saginoides i dóna com a caricters diferen-
cials la cipsula més curta i les fulles amb aristula terminal, no simplement mucronades. No
creiem que aquestes diferincies siguin constants ni significatives i, per tant, assimilem aquesta
planta (si més no, provisionalment) a l'esp8cie anterior, S. saginoides.
D'aitra banda, S. pyrenaica Rouy no es pot fer sinbnirn (tai com vol la Flora Europaea) de S.
procumbens L. subsp. muscosa (Jordan) Nyman. Aquesta darrera és una planta endemica de les
muntanyes occitanes, que no arriba als Puineus prbpiarnent dits.
Sagina subukta Wirnm.
VAYREDA (Pl. Cat.: 18) indica, amb dubte, aquesta planta a la Coma d'Eina. Deixem de banda
aquesta citació insegura.
151. Sagina procumbens L. subsp. procumbens

Paratges humits de Núria (VAYR., Cat. N.: 10); Núria, prats i parets del santuari
(CAD.,FI. Cat. I: 293); Núria (CAD., Exc.: 101).
- Estatges montl i subalpí, rr. 950-2000 m.
Murs, indrets trepitjats, sobretot en llocs més o menys humits. Es considera caracte-
rística del Polygonion avicularis.
Vora Ribes de Freser, 950 m; Ventoli, 1200-1300 m; vora Planoles, 1100 m; Quer-
albs, a les escales de l'església; vora el Salt de Grill, 1300 m; Nuria, a les escales de
l'església, 1975 m; cap a la Collada de Meianells, 1800 m.
152. Sagina apetala Ard.

- Estació ferroviiria dYAiguesde Ribes, 850 m, entre les lloses de l'andana.
153. Scleranthus perennis L.

Rasos i collades de Núria (VAYR., Cat. N.: 24).
Núria, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 24, ut S. polycnemoides Wk. et Costa.) (SEN.,
Add.: 65, ut S. polycnemoides Wk.et Costa).
Vall de Ribes (CAD., Fi. K: 80).
Ribes, Núria (CAD.,H. Cat. I.: 387).
Coll del Pal (SEN., Add.: 65, ut S. polycnemoides Wk.et Costa).
SENNEN inclou aquesta espkcie en el seu catdeg nurienc (FI. N.: 62).
- Des de l'estatge montd fins a la base de l'alpi, en terrenys silicis, c. 1000-2100 m.
Replans de roca, llocs pedregosos o sorrencs, camins. De l'ordre Festuco-Sedetalia.
VI-VIII.
Campelles, 1300 m; Sant Antoni de Ribes, 1250 m; Els Estiradors, 1100 m; vora
Planoles; El Pinetar (Planoles); Collet de les Barraques, 1900 m; torrent del Palós,
1400 m, 1700 m; cap al Prat del Bac, 1200 m; Els Entreforcs, 2100 m; Les Collades,
1575 m; torrent de la Balma, 2000 m; Serrat, 1325 m; sobre la Creu del Far, 1650 m;
Ribesaltes; Costa Ardena, 1250 m; vora la Collada Verda, 1650 m.
Dels exemplars que hem herboritzat, uns concorden bé amb la subsphcie típica i
altres s'ajusten més o menys ala subspkcie polycnemoides (Wk. et Costa) F.Q. De tota
manera, són molt freqüents, també, les formes intermkdies, ja que els carlcters que
hom dóna com a diferencials d'aquells dos t k o n s (hdbit de la planta, longitud dels
entrenusos i de les fulles i nombre de flors) no presenten gaire correlació. Amb-
dues formes no es diferencien tampoc ni per la seva distribució ni per l'ecologia.
Per tant, creiem més adient de tractar-les com a varietats: var. perennis i var. po-
lycnemoides (Wk. et Costa) comb. nova (= Scleranthus polycnemoides W k . et Costa in
Wk ., &gillus phntarum rariorum peninsulae Pyrenaicae: 98, Linnaea, XXX. 1859).
DG 29,39,18,28,38,48. Lateeur.
Scleranthus uncinatus Schur.

Muntanya de Surroca, a COUdel Pal (SEN., Add.: 6465).
- L'exemplar de l'herbari Sennen corresponent a aquesta citació pertany a l'espkcie precedent,
S. perennis.
154. Scleranthus annuus L.

Vall de Ribes (CAD., FI. T/.: 80).
Ribes (CAD., FI. Cat. 11: 388).
subsp. annuus
- Estatge monti, en terrenys silicis, c. 900-1400 m.
Sobretot als camps de cereals on pot ésser molt abundant. De l'alianqaScleranthion
annui. IV-VIII.
Pla de Plaus (El Baell), 1275 m; Campelles, 1300 m; El Bac, 1250 m; Planoles; sobre
La Plana, 1350 m; vora Ribes de Freser, 950 m; Les Vinyes, 1000 m; Mas Conill,
1200 m; sobre Capdevila, 1075 m; Perapinta, 1300 m.
DG 28,38. Lateeur.
subsp. polycarpos (L.) Thell. in Schinz et Thell.

-- Estatge mont&,c. 900-1600 m.
Es fa als terrenys arenosos, replans de roca, etc. De l'ordre Festuco-Sedetalia. IV-VIII.
Sota el Baell, 1150 m; Campelles, 1400 m; vora la Casassa, 1100 m; Roques Blanques,
1050 m; El Bac, 1100 m; cap a Planes, 1100 m; baga de Fornells, 1450 m; cap a
Dbrria, 1500 m; sobre Toses, 1600 m; Fustanyi, 1150 m; prop I'Oratori de Queralbs,
1400 m; vers el Salt del Grill, 1300 m; vora Ribes de Freser, 950 m; Sta. Caterina,
1050 m; Serrat d'en Posa (Bruguera), 1150 m.
DG 39,18,28,38. Subat1.-Med.
155. Paronychia polygonifolia (Vill.) DC. in Lam. et DC.

Muntanyes de Núria, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 24).
Núria (CAD., H.Cat. 11: 378) (SEN., R.N.: 62).
Comú de Queralbs a Núria; Coma dYEina,Noufonts, Mulleres, etc. també es troba
a Montgrony, frns al Pla de Pujalts (SEN., Add.: 64).
Núria, 2550 m, Noufonts, 2320 m, Coll de Núria, 2350 m, Pic de Finestrelles, 2480
m, Coll de Llo, 2350 m, 2400 m (BR.-BL., Vég. a@. t. 7 , Galeopsideto-Poetum
fontquerii); vessant S del Puigmal, 2550 m (BR.-BL., 1.c. t. 8, Senecietum leuco-
phylli).
Tossa del Pas dels Lladres, 2650 m, vessant S delPuigmal, 2590 m (SERVE, Rech,
comp. t. XIII, comunitat de F. eskia).
Tossa del Pas dels Lladres, 2500 m (KÜPFER, Rech.: 25).
Collada de Toses, 1750 m (RIVAS MART., Pastiz. t. 1, Campanulo-Festucetum
eskiae).
Puigmal, 2630 m (NEGRE, Nouv. contr. t. 2, Ranunculo-Festucetum eskiae orienta-
lis); la Tossa del Puigmal, 2531 m i 2580 m (NEGRE, l . ~ .t. 3, Galeopsido-Festuce-
tum eskiae orientalis).
Vessant de Queralbs, 2200 m, solana de Queralbs, 2300 m ( N ~ G R Eet SERVE,
Prosp. taula, Festuco-Iberidetum forma amb F. aurea).
- Estatges alpí i subalpí superior, r. 1900-2700 m.
...
Tarteres esquistoses, terregallers, gespets, en indrets secs o assolellats. Característica
del Galeopsido-Poetum cenisiae (Senecion leucophylli). VII-IX.
Sota el Pla de les Salines, 2150 m; vers el Puig de Dbrria, 2400 m; Pas dels Lladres,
2540 m; vora el Collet de les Barraques, 1950 m; vora Núria, 2025 m; Coma de les
Mulleres, 2400 m; Noucreus, 2650 m; Coma de Vaca, 2500 m.
La indicació de SENNEN "comú de Queralbs a Núria" ens sembla, si més no, exage-
rada. La citació "Montgrony, fins al Pla de Pujalts" Bs molt sospitosa, car en aquesta
zona el terreny és primordialment calcari i, d'altra banda, ni a I'drea de gresos no hi ha
hdbitats adequats per a la planta.
DG 29,39,18,28. Orbfit med.
Paronychia capitata (L.) Lam.; P. nivea DC.

Coma de Vaca, NÚria (TEX. in WK., Prodr. 111: 157, sub P. nivea).
- Confosa amb P. kapela.
156. Paronychia kapela (Hacq.) Kerner subsp. serpyllifolia (Chaix) Graebner in Asch. et
Graebner; P. capitata auct., non (L.) Larn.
Nom vulgar: herba sanguindria.
Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 87; in WK., Prodr. 1 11: 157, sub P. capitata)
(VAYR., Cat. N.: 24) (SEN., FI. N.: 62) (BR.-BL., Vég. alp.: 157) (CAD., FI. Cat.
11: 379).
Queralbs (VAYR., Cat. N.: 24) (CAD., FI. Cat. 11 :379).
Massissos de Núria (SEN., Add.: 64), sub P. imbricats Reichb.
Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. aalp.: 161, Festucetum scopariae subassociació de F.
ovina subsp. indigesta).
Vessant S del Coll de Queralbs, 2500-2550 m (SERVE, Rech. comp. t. XI, comunitat
d'Astragalus nevadensis i Festuca scoparia).
- Des de l'estatge montd fins a l'alpi, c. 900-2500 m.
Llocs rocosos o pedregosos, penyes, prats eixuts. Prefereix els terrenys calcinais,
perb hom la troba també en els silicis (sobretot a la part baixa i en indrets calents).
Va lligada principalment als Ononidetalia striatae. V-VI.
Des de la zona inferior de la Vall (Saltor, El Baell,) fins al Puigllangada, a Núria, a
la Coma de les Eugues (2450 m) i a la Serra Cavallera. Altres localitats: Roques
Blanques, 1000 m; Pla de Pujalts, 1950 m; Pedra Picada, 2000 m;VentolA, 1250 m;
Costa Borda, 1800 m; vessants del cim de Pleta Roja, 1800 m; Toses, 1400-1600 m;
Pla $Anyella, 1700-1800 m; sobre la Costa Geperuda, 2300 m; Coma de Fontseca,
2500 m; Costa de les Tutes, 2000 m; Estebris, 1800 m; Queralbs, 1150 m; Coma de
l'Embut, 2350 m; Pedrisses, 2050 m; Serra de la Canya, 2050 m;Pardines, 1200 m;
vora Ribes, 975 m; Clots de Mapna, 1200 m; Taga, 2000 m; sobre el Collet de Saltor,
1550 m; etc.
CADEVALL (1.c.) assenyala l'existbncia a Núria, no solament de la subspbcie serpylli-
folia, sinó també de la típica, cosa gairebe impossible. Tothom admet que l'única
subsphcie existent als Pirineus és la serpyllifolia.
DG 29,39,18,28,38,27,37. Orbfit med.
Paronychia brevistipulata Lge.

SENNEN (Quelq. ,J nouv.: 15) es pregunta si pot perdnyer a aquest tixon una forma que herbo-
ritzi als "prats alpins de Puigllanqada, per sobre dels 2000 m d'altitud".
A l'herbari Sennen no hem trobat els exemplars corresponents, perb si un plec procedent de la
Cerdanya, determinat com a P. brevistipulata Lge.? = P. polygonifolia auct. plur., el qual sembla
atribuible a P. polygonifolia (Viil.) DC.
157. Herniaria alpina Chaix in Viil.

Coll d'Eina, entre Coll d'Eina i Coll de Finestrelles, 2500 m (CONILL, Obsew.: 7).
Altres autors indiquen aquesta planta en indrets propers, dins les comarques de
Cerdanya i Conflent. No consta amb seguretat que Pespkcie es trobi dins la Vall de
Ribes.
DG. 29,39. Orbfit alp.
158. Herniaria glabra L.

Nom vulgar: herba de Nob, herba de les mil granes.
- Estatge monti, c. MBs rarament al subalpí. 900-1600 m.
Llocs arenosos, replans de roca, vores de camins, erms. Gairebé només en terrenys
silicis. FestucoSedetalia, Polygonion avicularis,... V-IX.
El Baell, 1200 m; Campelles, 1300 m; Ribes de Freser, 920 m; El Bac, 1050 m;
Ventoli, 1200 m; Planoles, 1150 m; cap a Nevi, 1225 m; Espinosa, 1100 m; sobre
Can Morer, 1350 m; Toses, 1450 m; cap a la Collada de Toses, 1525 m; El Pinetar
(Planoles), 1600 m; Les Collades, 1575 m; entre Ribesaltes i Can Nofre, 1250 m;
Costa Ardena, 1150 m, abundant.
159. Spergda arvensis L.
Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. A:! ll), citació que recull CAD. (FI. Cat. I: 325).
VAYREDA (n.Cat. :19) també indica de Queralbs la var. sativa.
- Estatge montl, r; per6 quan apareix, sol fer-ho en abundhcia. 900-1400 m.
Camps i guarets. Va liigada a les comunitats de i'alianga Scleranthion annui. VII-VIII.
El Baeli, 1200 m; Pla de Plaus, 1275 m, abundant; vora Ribes, 950 m; conreus de
Ribesaltes, 1100-1200 m; sobre La Plana, 1375 m.
DG 28,38. Eur. (Subcosm.)
160. Spergula morisonii Boreau in Duchartre; S. vernalis auct.

- A aquesta especie corresponen dos plecs de l'herbari Vayreda, un dels quals porta
la indicació "Ogassa, Toses" i l'altre la de "Toses Cerdanya". El primer fou deter-
minat com a S. pentandra L. i corregit per FONT QUER qui li atribuí el binomen
S. vemalis Willd.
(Vegeu l'esp8cie següent).
DG 28. Lateatl.
Spergula pentandra L.
Toses (VAYR., Pl. Cat.: 19), citació que CADEVALL (H.Cat. I: 326) transcriu errbniament
"Tossa".
- L'exemplar corresponent de Ixerbari Vayreda pertany a S. morisonii.
161. Spergdaria rubra (L). J. et C. Pres1;S. campestris (L.) Asch.

Queralbs, Ribes (VAYR., Cat. N.: 11).
Parets del santuari de Ndria (CAD .,FI. Cat. I: 329).
Al voltant del santuari de Ndria (SEN., Add.: 34). Aquest mateix autor inclou la
planta en el seu catileg nurienc (FI. N.: 58) i assenyala que es fa als llocs més fressats.
- Estatges montl i subalpí, rr. 900-2200 m.
Es fa als camins i llocs trepitjats. De l'alianga Polygonion avicularis. V-IX.
Voltants de Ribes de Freser, no pas rara, 900-950 m; sobre Toses, 1600 m; vora el
Roc de Tot-10-món, 1850 m; Ndria, 2000 m; Coma de les Mulleres, 2200 m.
162. Lychnis flos-cuculi L.

Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 9) (CAD., FI. Cat. I: 268).
Comú a la vail del Freser (SEN., Add. 26); el mateix autor l'inclou en el seu catlleg
nurienc (N.N.: 57).
- Les citacions d'aquests botlnics no són avalades per testimonis d'herbari. A BC,
perb, hem vist un exemplar de L. j7os-cuculi (no 128606) recollit per M. GARRIGA
el qual prov6, segons l'etiqueta, de Ribes.
Nosaltres no hem trobat mai la planta a la Vall de Ribes, malgrat que la hi hem cer-
cada insistentment. Es tracta d'una esphcie en altre temps més o menys freqüent i ara
molt enrarida o extingida?
DG 38. Eur .
163. Lychnis alpina L.; Viscariaalpina (L.) G. Don fil.
Muntanyes de Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 34) (SALV., POURR., T R ~ Min.
WK., Prodr. 111: 643) (VAYR., Cat. N. :9).
Núria (TREM. in COSTA, Supl.: 12) (SEN., FI. N.: 57).
Neus del higmal PUIGG, in WK., Prodr. III: 643); idem, una forma petita cespitosa
(F'UIGG. in COSTA, Supl.: 12). Al peu del higmal i Coma d'Eina (CAD., H.Gzt. I:
266).
Pic de Finestrelles, 2600 m, vers el Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m (BR.-BL.,
Vég. alp. t. 23, Pumileto-Festuceturn supinae).
- Estatges alpí i subalpí superior, c. 1700-2700 m.
Pastures d'tilta muntanya en terrenys silicis. De la classe Juncetea trifidi. VI-VIII.
Tur6 de la Perdiu (La MolinaCerdanya), 1700 m; entre la Collada de Toses i la Creu
de Meians, 1850-1950 m, forga abundant; vall Estremera, 2000 m; Ras de l'ortigar,
2300 m; Coma de lYEmbut,2300 m; voltants de Núria; Coma de Noufonts; Coma
dYEina,fins a 2650 m; Coma de les Mulleres, 2100 m; Tirapits, 2700 m.
DG 29,39,18,28. Bor .-alp.
164. Agrosternma githago L.

Camps de Ribes, Queralbs (VAYR., Gzt. N.: 9).
De la classe Secalinetea. Es fa sobretot als camps de cereals, perb de vegades apareix
també als llocs ruderals. V-XI.
Vora la Corba, 800 m; Ribes de Freser, a les vores del riu, 925 m; sobre Can Palatí,
975 m; Pla de Plaus (El Baell), 1275 m; Campelles, 1300 m; Ventoll, 1300 m; sobre
la Plana, 1350 m; Pla dYEscuira,1500 m; Perapinta, 1300 m.
DG 28,38,37. Plurireg .
Petrocop tis
- Hom ha indicat l'exist8ncia a la comarca de diversos tixons d'aquest g8nere:
P. pyrenaica Br. - Vora NÚria (COLM, in WK., Prodr. 111: 641). Roques de la VaU d'Eina (COMP.
in VAYR., Cat. N.: 10). Epcara que VAY REDA inclou aquesta indicació en el seu catiieg de Núria,
suposem que COMPANY0 es referia a la vaii d'Eina cerdana.
P. pyrenaica A. Br. var. hispanica WK. - Cap a NÚria (COLM., MONTSERRAT I ARCHS in
COSTA, Supl.: 12; in CAD., FI. Cat. I: 270).
P.glaucifolia - Creix a les roques (SEN., FI. N.: 57).
Cap d'aquestes citacions no és avalada per testimonis d'herbari Sembla clar, d'altra banda, que
totes les plantes d'aquest ginere tenen el seu límit de dispersi6 als Pirineus molt més cap a I'oest.
Suposem, per tant, que només es tracta de citacions errbnies o de repeticons d'indicacions ante-
riors amb canvi de nomenclatura
165. Silene nutans L.
LYespBcieés inclosa per SENNEN al seu catdeg (FI. A! :57).
Al N de NÚria, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 22, Hieracieto-Festucetum spadiceae).
Sobre Toses, 1600 m (O. de BOLOS,La bardissa: 56, Turriteto-Rhamnetum alpinae).
Cap a la Collada de Toses, 1680 m, 1720 m (RIVAS MART., Bosq. y met. pir. t. 6,
Veronico-Pinetum sylvestris, i t. 7, Cytisetum purgantis pyrenaicum).
- Estatge montl, ccc; penetra a l'estatge subalpí on, de tota manera, no és tan
corrent. 775-1800 (2100) m.
Es fa a les vorades de bosc, als matolls, als boscos clars, als herbassars secs, etc. Origa-
netalia vulgaris, Querco-Fagetea, Ulicetalia, Brometalia erecti,... VI-VIII.
Des de la zona inferior de la Vall fins a la Collada de Toses, a les Gorges de Núria i
del Freser i a l'alta vall del Segadell. Localitats concretes: Barricó, Golobran (1400
m), Serra de Perramon (1 100 m), Ribes de Freser, El Baell, Angelats, Roques Blan-
ques, Planoles, PlanBs, cap a Dbrria, Fornells, torrent del Palós (1450 m), vora la Co-
llada de Toses (1740 m), El Pinetar (Planoles), bosc de Batet, Rialb, Els Plaus (Que-
ralbs), Daió, La Plana, El Ras (1 725 m), cap al Roc de la Fita, (2 100 m), Gorges del
Freser (fins a m6s de 2000 m d'altitud, al solell), baga de Siat (1800 m), bosc de
Ribes, Ribesaltes, Pardines, cap a Boixetera, Can Banatort, l'orri, El Mas, Clots de
Masana, Bruguera, etc., etc.
DG 39,18,28,38,27,37. Plurireg .
Silene brachypoda Rouy
SENNEN la inclou en el seu catiieg nurienc (Fi. N.: 57).
- A l'herbari Sennen no hi ha exemplars determinats així procedents de la comarpa, per6 si de
zones molt vefnes (Montgrony, Cerdanya,...); aquests exemplars, perb, corresponen a S. nutans
L. Pel que es pot veure en e! dit herbari, SENNEN dubtava sovint a l'hora de determinar un
exemplar com a S. nutans o com a S. brachypoda (així consta en algunes etiquetes) i no rarament
prenia una espacie per l'altra.
166. Silene vulgaris (Moench) Garcke; S. inflatu Sm., S. cucubalus Wibel

Nom vulgar: esclafidors.
Queralbs, Ribes (VAYR., Cat. N.: 5)).
SENNEN inclou l'espbcie en el seu cataleg (H.
hi.: 57).
subsp. vulgaris.
- Estatge montl, CC. Penetra a la regió subalpina. 775-2100 m.
Es fa als marges, als conreus, als prats secs, als herbassars nitrbfils, etc. V-VI11 (X).
Can Perramon de Baix, Aigiies de Ribes (850 m), Ribes de Freser, El Baell, Ventoli,
Planoles, Fornells, Toses (1525 m), sota Dbrria, Rialb, Daió, Clot del Malinfern
(2050 m), Queralbs, Ribesaltes, Pardines, La Moscatosa (1450 m), Mas Conill
(1200 m), Bruguera, etc.
rJG 39,18,28,38,37. Plurireg .
subsp. prostrats (Gaudin) Chzter et Walters; subsp. alpina (Lam.) Schinz et R. Keller
Coll de Núria, 2620 m (BR.-BL., Vég. alp. t .: 53, Iberidetum spathulatae).
- Planta de les tarteres de Pestatge alpí (Thlaspietea rotundfolii) que no hem her-
boritzat a la comarca. Suposem que és rara.
DG 39. Orbfit alp.
167. Silene saxifraga L.

Núria (VARY., Cat. N.: 9) (CAD., FI. Cat. I: 256) (SEN., Add.: 25; H. N.: 57).
Queralbs (VAYR., Cat. N.: 9).
Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp.: 21); Núria, 2100-2200 m (BR.-BL., 1.c. t. 2,
Saxifragetum mixtae).
- Estatges montl i subalpi, c; pero a segons quines zones, rara. 1075-2125 m.
Planta més aviat termofda que es fa a les roques i, més rarament, als murs antics.
Tant als terrenys calcinals com damunt esquists o gneis. De la classe Asplenietea
trichomanis. VI-VIII.
Montgrony (Ripolles); Roca del Corb, 1500 m; El Grau (El Baell), 1300 m; Rialb,
1075 m; Queralbs, 1225 m; vall Estremera, freqüent i de vegades abundant a les
penyes calcinals, fins a la Costa de les Tutes, 2100 m; Montarrell, 1600 m; Salt
del Sastre, 1700 m; Roc de la Malb, 2100 m; Coma de Fontnegra, 2050 m; sobre
Coma de Vaca, 2125 m; vora la Jaqa de la Balma, 1750 m, abundant; roques sobre
DaiÓ (Roc de Tot-10-món, cingle del Boc, etc.), abundant; torrent de les Artigues,
1400 m.
DG 29,39,28,38,27. Orbfit europ. S
168. Silene ciliata Pourret

Nom vulgar: herba fetgera. Emprada com a medicinal.
Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 32; in WK., Prodr. 1 11: 654) (FERRER, EXC.:
81).
De Ribes a Queralbs i Núria, Puiglianqada (CAD., H. Cat. I: 252).
Abundant al massís de Núria (SEN., Add.: 25, sub var. engustifolia Wk.);el mateix
autor inclou l'espkcie en el seu catlleg (Fl. N.: 57).
Planell occidental del Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 23,
Pumileto-Festucetum supinae).
Marges del Pla de Gorrablanc, 2400 m (BAUD. in SOUT., Mod. supraf:: 126 t.).
Contrafort W del Puigmal, 2310 m (SERVE, Rech. comp. t. 111, comunitat de i;.
durissima); a 1'W del Pla de Gorrablanc, 2360 m (SERVE, 1.c. t. XX, comunitat de
F. supina i T. alpinum).
- Estatges subalpi i alpí, CC. Descendeix a l'estatge mont&, on és mis aviat rara.
(1275) 1700-2700 m.
Característica dels prats acidbfds d'alta muntanya (Festucion airoidis); apareix
també al Mesobronzion, al Nardion, etc. VII-VIII.
Freqüent a la serralada axial. Vora la Collada de Toses, 1800 m; de la Collada de
Toses a la Creu de Meians; cap al Puig de Dbrria, 2400 m; Coma de PlanBs; Serra del
Roc Blanc, 1900-2200 m; Pla de Punya, 1875 m; del Pas dels Lladres al Puigmal,
2750 m; Clotxes del Puigmal, 2450 m; Coma de SEmbut, 2300 m; cap a la Cova
d'Amadeu, 2150 m; Núria, 1975 m; Coma $Eina; Coma de Fontnegra; Gorges de
Núria, 1900 m; sota el Pic de l'Aliga, 2125 m; Coma de Vaca; vora el Coll de la
Marrana, 2500 m; Pic de Bastiments, 2700 m; Planell de Coma de Vaca, 2000 m;
Puig de Balandrau, 2400 m; Les Espiguetoses, 2100 m; Les Marrades, 1900 m;
La Paradella, 1500 m; Serra de la Canya: Els Emprius (Serrat), 1650 m; sobre La
Plana, 1350 m; sobre Vilamanya, 1450 m; Vilamanya, 1275 m; cap a la Collada
de Meianells, 1800 m.
M6s rara a les serres pre-pirinenques, on dominen els terrenys calcaris. Puigllanqada,
2000 m; sobre el Pla de Rus, 2000 m; Plans de Neva, 1600 m; Campelles, 1300 m;
llisos de Taga; Coll del Pal, 1800 m; abundant al Puig del Pla de les Pasteres, 1700-
1850 m.
DG 29,39,18,28,38,48. Orbfit med.
169. Silene borderi Jordan

Vers el Puigmal, 2150 m (BR.-BL., Vég. aalp.: 161, Festucetum scopariae subas-
sociació de F. ovina subsp. indigesta); al N de Núria, 2200 m (BR.BL., Vég. a@.:
196, Hieracieto-Festucetum spadiceae).
- Roques de l'estatge alpí, rrr. VIII.
Solell de la Coma de Fontalba, 2240 m; vessants obacs del Balandrau, 2300 m.
DG 29,39. Endbm. pir.
170. Silene acaulis (L.) Jacq.

Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 32) (COSTA, SALV. in WK., Prodr. III: 658)
(SEN., N.N.: 57).
Pastures i serres de Núria (VAYR., Cat. N.: 9).
Riuet de Fontnegra (CAD., Exc.: 100).
Puigllangada, torrents de Núria (CAD.,Fl. Cat. I: 255).
Vall de Finestrelles, 2200 m, Serra de l'Embut, 2240 m (BR.-BL., Vég. alp. t . 20,
Elyneto-Oxytropidetum foucaudii); Pic de Segre, 2500 m (BR.-BL., LC. t. 23, &-
mileto-Festucetum supinae); Pic de la Fossa del Gegant, 2800 m (BR.-BL., LC.
Cur~uleto-Leontidetumpyrenaici).
Gorrablanc, 2450 m (SOUT., Exhum.: 266 taula).
Marges del Pla de Gorrablanc, 2400 m (BAUD. in SOUT., Mod. supraf.: 126 t.).
SERVE (Rech. comp.) la indica a diverses localitats de la zona PuigmalPla de les
Salines, 2310-2880 m, dintre diferents comunitats de l'alianga Festucion supinae.
Pla de Gorrablanc, 2450 m (BAUD. et SERVE, Les group. F. dur., taules div., com
a diferencial del Hieracio-Festucetum supinae silenetosum).
- Estatge alpí, CC. Davalla a l'estatge subalpí. 2000-2900 m.
Es fa als prats d'alta muntanya, sobretot a les carenes i lloc pedregosos. Es troba
tant en terrenys calcinals com sobre substrats silicis. Als Alps, en canvi, es considera
típica de les pastures basífiles o neutrofiles. VI-VIII.
Freqüent a la zona axial. Pla de les Salines, Pas dels Lladres, Puigmal (2875 m), Ras
de l'ortigar, Núria (2050 m), Coma d'Eina, Coma de Noufonts, Coma del Clot, Coma
de Fontnegra (2400 m), Coll de Torreneules, Fossa del Gegant, Tirapits (2700-2800
m, molt abundant), Coma de Fresers (2100-2650 m, abundant), Coma de les Eugues,
Bastiments (2850 m), Gra de Fajol, Tres Pics, Sena del Roc Blanc, etc.
A les serres pre-pirinenques l'hem vista nomes al massís de Puigllangada (La Comella,
Costa Geperuda,...), 2200-2400 m.
DG 29,39,18,28. Circumbor .-alp.
171. Silene rupestris L.

Muntanyes de Núria (SALV. in COSTA,Introd.: 32; in WK.,Prodr. 111: 658).
Roques de les muntanyes de Núria (VAYR., &t. N.: 9).
Núria (FERRER, Exc.: 81) (CAD., Exc.: 101) (SEN., Add.: 25; R.N.: 57).
Parets del Santuari de Núria, Collada de Toses (CAD.,N. Cat. I: 259).
Núria, 2100 m, Coll de Llo, 2320 m, Pic de Segre, 2400 m (BR.-BL., Vég. alp.
t. 2, Saxifragetum mixtae); vers Noufonts, 2450 m, vers Finestrelles, 2300 m, Pic de
Segre, 2400 m, 2450 m (BR.-BL., LC. t. 21, Festucetum eskiae); al N de Núria, 2200
m (BR.-BL., 1.c. t. 22, Hieracieto-Festucetum spadiceae); Núria, 2100 m (BR.-BL.,
LC.: 38).
Collada de Toses, 1810 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 7, Cytisetum purgan-
tis pyrenaicum).
Tossa del Pas dels Lladres, 2650 m (SERVE, Rech. comp. t. 13, comunitat de Fes-
tuca eskia).
Vessant de Queralbs, 2200 m (N&GRE et SERVE, Prosp. t. Festuco-Iberidetum
forma amb i? aurea).
- Estatges subalpí i alpí de la serralada axial, CC;davalla a l'estatge montl. A les
serres pre-pirinenques, predominantment calcaries, és molt rara. (1 150) 1600-2750 m.
Planta silicícola que es fa als sols nus (replans de roca, llocs arenosos, graons dels
gespets, petites clarianes dels matolls de biiiec,...), més rarament a les roques. Hom la
considera característica del SedoScleranthion. VI-VIII.
Prat de Jou, 1600-1675 m; Cim de Pla Baguet, 1950 m; torrent de Pla de Rus, 1600
m; cap a la Collada de Toses, 1600-1800 m; torrent del Palós, 1650 m; entre el Pas
dels Lladres i el Puigmal; El Pinetar (Queralbs); Coma de Fontalba; abundant als
voltants de Núria; vers el Pic de l'kliga, 2250 m; Gorges de Nhria, 1900 m; sota
Noucreus, 2750 m; Coma del Llispet, 2050 m, molt abundant; Les Collades, 1575 rn;
cap a la Jaga de la Balma, 1750 m; vers el Salt del G f l ; Daió, 1255 m; cap a la Farga
de Queralbs, 1150 m; Prat del Bac, 1300 m; vers el Pla dels Anyells, 1825 m; vora
Serrat, 1300 m; baga de Ribes, 1600-1800 m; sobre Boixetera; etc.
172. Silene alba (Miller) E.H.L. Krause in Sturm [Melandrium album (MiUer) Garcke]
subsp. divaricata (Reichenb.) Walters
Queralbs, Ribes (VAYR., Cat. N.: 9, sub Lychnis dioica L.) (CAD., FI. &t. I: 264,
sub Melandrium macrocarpum Wk.) .
SENNEN inclou la planta en el seu catdeg de Núria (FI. N.: 57, sub Melandrium
macrocaipum).
- Estatge montl, CC. 775-1500 m.
Herbassars més o menys nitrofils (Artemisietea), als marges de camins, vores de
conreus, prop de les cases, riberals dels rius, etc. VI-IX.
Des del Pont d'en Cabreta (775 m) fins a Toses, a Queralbs i a la Boixetera. Localitats
interm8dies: Esteguelella, Barricó, Aigiies de Ribes, El BaeU, Campelles, Pedrera,
Roques Blanques (1000 m), Planoles, Nevl, sobre Fornells (1500 m), cap a Dbrria,
Rialb, Queralbs, Ribesaltes, Pardines, Ribes de Freser, Bruguera, etc.
173. Silene dioica (L.) Clairv.; Melandrium dioicum (L.) Coss. et Germ., M. diumum
(Sibth. et Sm.) Fries, M. rubrum (Weigel) Garcke, M silvestre (Schkuhr) Rohling
Núria, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 9) (CAD.,FI. Cat. I: 265).
Sota el Salt del Saste (FERRER, Exc.: 81).
Pla de Sallent (CAD., Exc.: 95).
Salt del Sastre i Salt de 17Aigua(CAD .,FI. Cat. I: 265).
Del Pont de Crema1 al Salt del Sastre (SEN., Add.: 26); el mateix autor inclou
l'especie en el seu catileg nurienc (N. N.: 57).
- Estatge subalpí de la zona axial, r. Rarissima a I'estatge monti. (975) 1500-
2100 m.
Es fa als herbassars, als prats ... en indrets frescals o relativament humits (i sovint
m6s o menys ruderalitzats). VI-VIII.
Entre el Soli i Ventoli, 1250 m; vores del Freser, no lluny de Ribes, 975 m (portada
accidentalment per l'aigua); Les Espiguetoses, 2100 m; molt freqüent, per excepció,
a les Gorges de Núria, 1500-2000 m, zona a la qual s'han de referir totes les citacions
a dalt ressenyades.
DG 39,28,38. Eur .
~ *174. Silene dichotoma Ehrth.

- Pla de 17Agon(El Baell), 1300 m, als prats artificials. Introdulda amb la llavor de
Lolium multiflorum ("herba del sindicat"). Era en flor a primers de setembre.
I
DG 28. Latemed. E
1 175. Silene gailica L.

Ribes, Queralbs (VAYR., Cat.N.: 9) (CAD., N.Cat.I: 254).
SENNEN la inclou al seu catdeg nurienc (FI. N.: 57).
- Pla de Plaus (El Baell), 1275 m, als camps de cereals.
Actualment sembla planta molt rara a la comarca. Les citacions aquí dalt ressenyades
deuen tenir per origen la primitiva indicació de VAYREDA. Remarquem que ni a
l'herbari d'aquest autor ni als de CADEVALL i SENNEN no hi ha exemplars tes-
timoni.
DG 28. Med.
Silene nocturna L.
- Planta que ni existeix a l'herbari Vayreda ni nosaltres no hem vist mai a la comarca. Ens
sembla prudent d'eliminar-la, si més no provisionalment, del catileg florístic.
176. Silene conoidea L.

- Pla de Plaus (El Baell), 1250 m, dintre les messes. En flor a primers de juliol.
NÚria (TEX,in VAYR., Cat. N.: 10; in WK.,Prodr. 111: 674).

- Ni existeixen testimonis d'herbari que avalin la citació ni cap altre botinic posterior ha indicat
la planta a Núria.
L'espbcie existeix a la Serra de Cadi, al Moixerb i més cap a l'est fins a la Molina. Des Caqui
podria atbnyer l'extrem occidental de la Sena de Montgrony (Puigllanqada), perb, de fet, nosai-
tres no la hi hem observada mai.
CADEVALL (H. Cat. 1: 277) indica C. repens de "Coll de Jou, cap a Puigiianqada". Tal citació,
s'ha d'entendre que correspon a dues localitats diferents o bé a una de sola? A l'herbari Cadevaii,
perb, nomes hi ha un exemplar d'aquesta procedbncia, recollit, segons diu l'etiqueta, a les roques
de Coll de Jou.
177. Saponaria ocymoides L.

Ribes, Queralbs (VAYR., Gzt. N.: 9) (CAD., FZ. Cat. I: 273) (SEN., Fi', N.: 57).
- Estatge mont& c. 775-1625 m.
Es fa als talussos solelis, als indrets rocosos, a les zones tarteroses, als prats eixuts, ...
v-VII.
Des de l'extrem inferior de la Vall (809 m) fins a sobre Toses (1550 m), a l'entrada
de les Gordes de Núria (1550 m) i m6s e d d de Pardines. Localitats interm6dies:
EstBguel, Coves de Ribes, sobre Angelats, El Baell(1200 m), Les Guilleumes (Camp-
elles), Roques Blanques (1 000-1 100 m), cap a Espinosa, Fornelis, Queralbs, sobre
Daió (1300 m), sobre Can Nofre (1550 m), etc. Tamb6 part damunt del Mal Pas del
Toix (RipollBs), 1625 m.
DG 39,18,28,38,37. Submed.
178. Saponaria officinalis L.

Nom vulgar: herba sabonera, sabó de gitana.
- Estatge monta, a les vores.dels rius i torrents, CC. 775-1300 m.
Es fa als herbassars nitrbfds humits (Convolvuletalia, Arction), als codolars dels rius
i als poblaments de saulics (Salicion trzizndro-fragilis). VI-IX (X).
Vora el Pont d'en Cabreta (775 m), La Corba, Aigiies de Ribes, Angelats de Baix,
Ribes de Freser (920 m), Roques Blanques, Planoles, Fornells (1250 m), Rialb, sota
Pardines (1 125 m), vora Can Nofre (1 175 m), torrent de Sant Miquel (1 175 m), etc.
Ressegueix els rius principals des de l'entrada de la Vall fins més amunt de Fornells,
cap a sota Queralbs i cap a sota Pardines.
DG 28,38,37. Lateeur .
179. Vaccaria pyramidata Medicus
Camps de Ribes (VAYR., Cat. N.: 9).
Es fa gairebe nomes als camps de cereals. De la classe Secalinetea. V-VII.
Vora la Talaia, 900 m; Estdguel, 850 m; Pla de Plaus (El Baeil), 1275 m; Toses, 1490
m; voltants de Ribes (cap a Roques Blanques, Can Palatí,...), 925-950 m; cap a Can
Nofre, 1250 m.
DG 18,28,38,37. Subcosm. A Europa, lateriled.
180. Petrorhagia prolifera (L.) P. W. Ball et Heywood; Kohlrauschia prolifera (L.) Kunth.,
Tunica prolifera (L.) Scop., Dianthus prolifer L.
SENNEN la inclou en el seu catdeg (H. N.: 58).
- Estatge montd, c. 900-1400 m.
Planta freqüent als sbls prims (replans de roca, prats eixuts, etc.) en terrenys silicis.
Festuco-Sedetalia,Xerobromion. V-IX.
Senat Llauger, 1100 m; El Baell, 1150-1300 m; Pedrera, 950-1200 m; sota El Bac,
1050 m; solells entre Ribes i Planoles, 925-1200 m; cap a Dorria, 1400 m; Batet;
Rialb; voltants de Ribes de Freser; Les Vinyes, 1075 m; Magana; solells entre el
Serrat d'en Posa i Bruguera, 1100-1300 m. Tots els exemplars que hem estudiat
pertanyen a la forma típica.
DG 28,38. Lateeur.
181. Dianthus seguieri Vill. subsp. gautieri (Sen.) Tutin

- NomBs a la zona meridional de la Vall, c. 775-1800 m.
Es fa als marges, boscos clars, prats. VIII-IX.
Vora el Pont &en Cabreta, 775 m; Esteguelella; El Casot; La Corba; Can Perrarnon
de Baix; torrent de la Corba, 1250 m. No avanga més cap al Nord. Per contra, en
aquesta regió extrema de la comarca s'enfla pels solells fins a Golobran (1400 m),
9 a Dianthus seguieri subsp. gautieri

s Dianthus requienii
al Coll de Saltor (1375 m), a sobre el Collet de Saltor (1625 m) i a Sant Amanq
(1 800 m).
La localitat de Queralbs, indicada per VAYREDA, la considerem errbnia, deguda a
una de les "deduccions a priori" que aquest autor fa (segons ell mateix explica).
DG 28,27,37. Endbm. cat.
182. Dianthus "requienii Gren. et Godr." ;D. neglectus auct.

Cap a Núria (COSTA, Introd.: 35; in WK., Rodr. 111: 682); de Setcases a Núria
(COSTA in WK., LC.: 280, sub D. neglectus).
Pastures de Núria (VAYR., Cat. N.: 10).
Puigllanqada, Nhria (CAD.), COU de la Marrana, Fontlletera (VAYR.) (in CAD.,
FI. Cat. I.:284, sub D. monspessulanus var. requienii (Gren. et Godr.) Cad. et Pau).
- Estatge subalpí, c. Penetra als estatges montl i alpí. 1500-2350 m.
Prats, landes rases de bruguerola (Caricetalia cuwulae, Calluno-Genistion). VII-VIII.
Es molt freqüent, i de vegades abundant, a la part nord-oriental de la comarca, des de
la Serra del Catllar fins a la Collada Verda i cap a Puigcornador: Tres Pics (2350 m),
Puig de Balandrau, sobre la Creu del Far (1700 m), Serra de la Canya, Puig Cerveris,
Pla de Batibaumes, Pla de la Guilla, Pla Rodó, solells part damunt de Pardines i de la
Moscatosa (fins a uns 1500 m, com a límit inferior), &Abella a la Collada Verda
(Vali de Camprodon), ... Aquestes localitats es continuen vers el N i l'E amb les de
Fontlletera i Coll de la Marrana (indicades per VAYREDA) i les de Tregura i Setcases
(d'on hem vist exemplars recollits per aquest mateix bothic). Més cap a ponent, hem
observat aquest claveu, forqa abundant, a la part alta del torrent de Planbs, entre uns
1700 i 2200 m. A BC hi ha dos plecs d'aquesta espkcie recollits, segons sembla, per
VAYREDA a les "muntanyes de Núria" (no 89105 i 89104, aquest darrer deter-
minat com a D. neglectus Loisel.).
La nomenclatura d'aquest petit clavell cespitós resta, almenys per a nosaltres, molt
confusa, car amb la informació de que hem disposat no hem aconseguit de veure les
coses clares. Utilitzem aquí l'epitet requienii de GRENIER i GODRON - tal com
feien els botlnics catalans més antics (entre ells COSTA i VAYREDA) - sense estar
segurs que li convingui realment.
La sinonímia que dóna TUTIN a Flora Europaea (D. requienii Gr. et Godr. =D.
furcatus Balbis) no ens sembla convincent. Tampoc no ens han resolt els punts foscos
les opinions de HUSSON. Aquest autor assenyala (in LEREDDE) que a l'herbari
Requien hi ha un clavell donat per GODRON com a D. requienii, el qual no s'ajusta,
perb, a la descripció d'aquesta especie i és més aviat una forma pirinenca de D.
--:i???. El mateix HUSSON dóna més tard (1963 a) com a localitats del D. requienii:
La Presta, Costabona, Pla Guiliem i Núria. Pel que fa a D. serratus Lapeyr., que
alguns autors consideren com a idbntic a D. requienii, HUSSON indica que la diagnosi
i la descripció de l'espkcie no concorden entre elies i que els exemplars de W E Y -
ROUSE són una forma pirinenca de D. neglectus Loisel. La majoria de bothcis
actuals consideren, per contra, que D. serratus Lapeyr. és sinbnirn de D. pungens L.
Més o menys prbxims al -que nosaltres anemonem D. requienii (i de vegades confosos
amb aquest i entre ells) són D. cadevallii Sen et Pau i D. pavonius Tausch (= D.
neglectus Loisel. p.p.). L'espdcie de SENNEN i PAU 6s una forma muntanyenca de
D. seguieri subsp. gautieri, que existeix, per exemple, al solell de la Serra Cavallera
(Surroca d'ogassa, in herb. Vayreda, ut D. neglectus); en la nostra opinió, resta ben
separada de D. requienii. D. pavonius seria, per certs autors, un endemisme dels Alps.
La seva existencia als Pirineus orientals és rebutjada, per exemple, per TUTIN (nora
Europaea I) i posada en dubte per JOVET i VILMORIN ("premier supplement" a la
"Flore descriptive et illustrée de la France" d'H. COSTE). En canvi, GUINOCHET
(Hore de France I ) suposa que és aquest el clavell cespitós de l'alta muntanya piri-
nenca oriental (per tant, la nostra planta), i la Hora der Schweiz de HESS, LAN-
DOLT i HIRZEL indica, així mateix, que l'especie existeix als Pirineus. Comparats,
perd, els nostres exemplars amb els dels Alps, aquest se'n separen bastant per les seves
brictees calicinals molt acuminades i molt llargues, el tub del calze més aviat ci-
líndric, les fulles basals més llargues, etc.
Cal remarcar que la interpretació que han fet de D. requienii els autors catalans ha
estat diversissima. El mateix VAYREDA dóna aquest nom, no solament a la planta de
Setcases i Núria, sinó tamb6 a d'altres clavells d'origen i morfologia ben diferents.
WILLKOMM aplic$ aquest nom, almenys en part, a D. pyrenaicus Pourret, i cosa
semblant feia CADEVALL. A l'herbari Sennen hem vist exemplars determinats com
a D. requienii que corresponen al grup del D. multiceps Costa in WilLk. Si és aquesta
la interpretació que feia SENNEN de D. requienii, no resulta pas estrany que el dit
autor no inclogui la planta en la seva Flora de Núria, deixant de costat les citacions
anteriors, car D. multiceps no es fa pas en aquella vali. D'altra banda, la subordinació
de D. requienii a D. monspessulenus L. proposada per CADEVALL i PAU (encara
que aquests autors fessin referencia a D. pyrenaicus i no a D. requienii) ens sembla
ben desafortunada.
Atenent a la interpretació equívoca que feia CADEVALL de D. requienii, creiem
molt suspecta la citació del Puigllangada.
DG 29 (cf.) 39,28,38,48. Endem. pir. E
Dianthus barbatus L.
Serra de Núria (TEX.in WK., Prodr. 111: 677).
- Ni cap altre autor ha indicat la planta a NÚria ni nosaltres la hi hem vist. Creiem que la citació
és, com a mínim, dubtosa.
183. Dianthus monspessulanus L.

Nom vulgar: clavell de pastor, clavell blanc.
Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 10).
Núria (FERRER, Exc.: 82, sub var. alpicola Koch) (SEN., H. N.: 58).
Ribes (CAD., F'i. Cat. I: 284) (cÁM., Pl. mont. 282 "in AD sub D. superbus L. legit
et det. CAPELL").
Núria, 2200 m (BR.-BL. Vég. alp.: 21, sub D. hyssopifolius; idem: 161, Festucetum
scopariae subassociació de F. ovina subsp. indigesta; idem t. 22, Hieracieto-Festuce-
tum spadiceae).
Part damunt de Dbrria, 1600 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 6, Veronico-
Pinetum sylvestris); zona de la Collada de Toses, 1810 m, 1815 m (RIVAS MART.,
1.c. t. 7, Qtisetum purgantis pyrenaicum).
d'tlstragalus nevadensis i Festuca scoparia).
- De l'estatge montl inferior a l'alpi, ccc. 775-2500 m.
Es fa a molt diversos indrets: marges, prats, boscos clars., etc. (VI) VII-IX.
Nombroses localitats, des de l'entrada de la Vall (775 m) fins al Puigllangada i la
Collada de Toses, al Pas dels Lladres (2500 m), a la vall de Núria, a la Coma de les
Eugues (2425 m), al Puig del Pla de les Pasteres i a Sant A m a n ~(1820 m). Localitats
intermgdies: El Casot, Collada de Grats, Barricó, Golobran (1500 m), El Baell,
Campelles, Angelats, Planoles, Roc dels Llamps (1950 m), Fornells, Toses, Tossal de
Rus, Pla d'Anyella, Creu de Meians, cap a Dbrria, Coma de Plan6s, vall Estremera,
Clotxes del Puigmal (2460 m), Bac de la Foradada, Queralbs, Vilamanya, Gorges de
Núria, Coma del Llispet, Gorges del Freser, Coma de Vaca (2150 m), Serra de la
Canya, Serrat, Rialb, Ribesaltes, Pardines, Mont-roig, Collada Verda, Serra Cavallera,
Ribes de Freser, Clots de Magana, Usos de Taga (fins al cim de Taga mateix), Bru-
guera, Coll de Jou, etc., etc.
Al indrets més elevats predomina una forma de petals esblanquei'ts i amb taques molt
marcades.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Submed. munt.
Dianthus sylvestris Wulfen in Jacq.

Vers el Puigmal, 2150 m (BR.-BL., Vég. aalp.: 161, Festuceturn scopariae subassociaciÓ de F.
ovina subsp. indigesta, ut D. inodorus).
- La citació de BRAUN-BLANQUET és, sens dubte, errbnia. Es tracta potser d'una confusió amb
D. requienii?
184. Dianthus multiceps Costa in Wk.

- Només l'hem vist en una lrea relativament petita al S del Grau-La Berruga. Es fa
als llocs rocosos i als prats secs, assolellats. VII-VIII.
Solell de la Berruga, 1700 m; El Grau (El Baeli), 1350 m; sobre Barricó, 1225 m;
Roca del Corb, 1515 m; Pas del Llop, 1480 m; molt abundant cap a la Toella (sota
Golobran).
Tots els nostres exemplars es caracteritzen pel seu calze relativament curt (uns
20 mm).
DG 28,27. EndBm. cat.
b~anthusmulticeps x monspessulanus
- El Grau (El Baell), 1300 m, entre les especies progenitores.
Dianthus nuriae Sen.; D. nuriensis Sennen nomen nudum
Massís de NÚria (SEN., Add.: 29, sub D. deltoides proles D. nuriae).
Pastures alpines de les valls de NÚria, 2000-2300 m (SEN., Nos dec.: 645, sub D. Nuriae deltoi-
des); altes valls confluents al santuari de NÚria, pastures entre 2200 i 2300 m (SEN., PI. d'Esp.:
45, sub D. Nuriae deltoides). El mateix autor inclou la planta en el seu caMeg nurienc (H. N.:
58) amb el nom de D. nuriensis Sennen.
- Es tracta, com ja SENNEN assenyala i com pot comprovar-se en el seu herbari, de D. deltoides L.
185. Dianthus deltoides L.

NÚria (VAYR., Cat.N.: 10; Pl. Cat.: 16) (CAD., Exc.: 101;H.Cat.I: 286) (SEN.,
F1. N.:58).
- Estatges subalpí i alpí de la zona axial, c. Davalla a la regió montana. (1450)
1600-2550 m.
Típic dels prats acids mesbfils (Nardion).VI-VIII.
Sobre Pla &Anyella, 1975 m (Única localitat de les serres pre-pirinenques on l'hem
observat); voltants de Toses, 1450-1600 m; cap al Coll de la Creu de Meians, 1950
m; obac dYEstremera,1960 m; Coma de Fontseca, 2350 m; Gorges de Núria, 1800-
1900 m; sobre Núria, 2050 m; vall de Finestrelles; Coma $Eina; Coma de les Mulle-
res; Coma de Fontnegra; cap a Pedrisses, 2100 m; Planell de Coma de Vaca, 2000 m;
Coma de Vaca; Coma de Fresers, 2550 m. Sembla que manca (o és molt rar) a
l'extrem oriental de la Vall.
DG 29,39,18,28. Eur .
186. Dianthus armeria L.
Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 10) (C AD .,FI. Cat. I: 283).
SENNEN inclou l'esphcie en el seu catdeg (FI. N.: 58).
- Estatge monta, rr.
Prats, marges, matolls clars,...en terrenys silicis. VII-VIII.
Voltans de Ribes de Freser (La Torre, Sta. Caterina, Bosc del Rei, sota Coma,...),
920-1000 m; vora Fustanyil, 1150 m; cap a la Rovira (Pardines), 1225 m. (Vegeu
mapa pig. 194).
DG 38. Eur .
187. Dianthus carthusianorum L.

Nom vulgar: clavell de pastor, clavell vermell.
Queralbs (VAYR., Gzt. N.: 10).
Ribes, Queralbs, Puigllangada (CAD .,FI. Cat. I: 282).
SENNEN l'inclou en el seu cataleg (FI. N.: 58).
- Estatge monta, CC. 800-1600 m.
Es fa als prats xerbfds o mesbfils i prefereix clarament els terrenys silicis. De l'ordre
Brometalia erecti. VI-IX (XI).
Des de la zona meridional (vora Esteguelella, 850 m) fins a sobre Toses, a les Gorges
del Freser i a Boixetera. El Baell (1 100-1300 m), Bruguera, Pedrera, Ribes de Freser,
Campelles (1300-1350 m), Roques Blanques, Planoles, sota Dorria (1400 m), solells
sobre Fornells (1450 m), baga de Fornells, Toses (1450-1525 m), de Batet a Vila-
manya, Rialb, Fustanya, sobre Tregurd (1350 m), Daió (1375 m), Les Collades (1570
m), Les Ribes, cap a la Jaga de la Balma (1600 m), Les Vinyes (1 125 m), Clot de la
Moscatosa, Pardines, etc.
DG 39,18,28,38,37. Latesubmed.
CARIOFIL.LACIES CULTIVADES - Entre les plantes d'aquesta família més

correntment conreades, com a ornamentals,, podem esmentar: Cerastium tomen-
tosum L. (que viu molt bé als jardins i hi floreix profusament), Dianthus barbatus L.
i Dianthus caryophyllus L. (nom vulgar: clavellina).
RANUNCULACEAE
188. Heileborus foetidus L.

Nom vulgar: marxívol,
Núria, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 3) (CAD., FZ.Cat. I: 45).
Ribes (CAD., R.Cat. I: 45).
SENNEN inclou l'esphcie en el seu catlleg (FI. N.: 53).
Sobre Toses, 1600 m (O. de BOLOS,~a bardissa: 56, Turriteto-Rhamnetum alpinae).
Vessant meridional de la Collada de Toses, 1680 m (RIVAS MART. Bosq. y mat. pir.
t. 7, atisetum purgantis pyrenaicum).
- Estatge monti, CC;també a l'estatge subalpí on, de tota manera, no és tan fre-
qüent. 775-1900 m.
Rouredes i altres boscos poc humits, matollars, marges, ... Més o menys lligat als
Quercetalia pu bescentis. 111-IV.
Des de la zona meridional de la Vall fins a la Collada de Toses, a les Gorges del Freser,
a l'alta vall del Segadell i a Sant Amanq. Esteguelella, Pont d'en Cabreta (775 m),
Barricó, Collada de Grats, El Baell, La Berruga, Campelles, Prat de Jou, Coll Roig,
Ventoll, Planoles, sota Costa Borda (1700 m), Toses, cap al Pla <Anyella, vora la
Collada de Toses (1800 m), torrent del Palós, El Pinetar (Planoles), Ribes de Freser,
Rialb, Queralbs, vall Estremera, sobre la Font de l'Home mort (1900 m), E1 Pinetar
(Queralbs), cap a les Ribes (1350 m), baga de la Canya (1900 m), Ribesaltes, l'orri,
Pardines, La Moscatosa (1450 m), Conivella, solell del bosc de Ribes, Clots de
Maqana, Bruguera, Camp dels Dois (1 550 m), etc.
DG 29,39,18,28,38,27,37. Subatl.
189. Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reuter) Schiffner

Nom vulgar: p h p o l s .
Muntanyes de Nuria ( T ~ Min. WK., Prodr. 111:962).
Núria, Queralbs, Ribes (VAYR., Cat. N.: 3) (CAD., FZ. Cat. 1: 45).
SENNEN l'inclou en el seu catdeg (FE. N.: 53).
- Estatges montl i subalpi, CC. 800-2100 m.
A les zones més baixes es fa sobretot als boscos ombrívols i als marges frescals
(característic de l'ordre Fagetalia sylvaticae); a l'estatge subalpí es troba a les pinedes
i als prats grassos, preferentment als obacs. 111-V.
Des de la zona meridional de la Vall fins al vessants del Puigllanqada, a Núria, a les
Gorges del Freser, al Puig del Pla de les Pasteres i a Sant Arnanq. Vall d'Esteguelella
(800 m), sobre el Sagnari, baga de la Corba, vall de Barricó, bosc del Baell, La Berru-
ga, avetosa de Campelles, Coll Roig, Costa Pubilla, cap a Espinosa, Planoles, baga de
Toses (1400-1800 m, molt abundant), Pla de Rus, Costa Geperuda (2100 m), Ribes
de Freser, vall Estremera, Coma de Fontalba (2100 m), Gorges de Núria (1600-2000
m), Gorges del Freser, cap al Coll de la Canya, baga de Ribes, Creu del Far (1600 m),
l'Orri, baga de Pardines i Serra Cavallera (molt abundant), llisos de Taga, Clots de
Maqana, Bruguera, Camp dels Dois, Pla de Pena (1750 m), Saltor, etc.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Lateatl.
NigeNa arvensis L.
Camps de Ribes (CAD., FI. V.: 56).
- Indicació que a la Flora de Catalunya del mateix autor és atribuida a l'espicie següent, a la
qual remetem.
190. Nigella gallica Jordan
Ribes (CAD., FI. Cat. I: 48).
- L'hem vista només a la zona meridional de la Vall i encara molt escassa. Es fa
sobretot als conreus de cereals (classe Secalinetea). VIII-X.
Vora Can Perramon de Baix, 825 m; vall de Barricó, 900 m.
191. Troliius europaeus L.

Nom vulgar: gata-rabiosa.
Núria, Queralbs (SALV. in COSTA, Introd.: 7; in WK.,Prodr. DI: 961).
Núria (VAYR., Cat. N.: 3) (SEN., HN.: 53, "amb la varietat napelliflorus").
Collada Verda (BUB., FI. Pyr. 111: 381).
Pla de Sallent (CAD .,Exc. :95).
Queralbs (Font de la Ruira), Salt de l'Aigua, Creu d'en Riba (CAD., FI. Cat. 1:44).
Nuria, 2150 m (BR.-BL., Veg. alp.: 126, Cariceto-Pinguiculetum grandiflorae); Salt
del Sastre, 1780 m (BR.-BL., LC. t. 28, Peucedaneto-Luzuletum desvauxii).
- Des de l'estatge monti superior a l'alpí, CC. Sovint abundant. (1 100) 1300-2000
(2400) m.
Es fa als prats grassos, als aiguamolls, als herbassars, etc. De l'ordre Molinietalia; es
troba també als prats dalladors del Polygono-Trisetion, als Adenostyletalia,...VI-VII.
Manca només a la zona meridional i inferior de la Vall. L'hem observat a nombroses
localitats, des de Baell i els vessants del Taga fins al Pla de Rus i la Collada de Toses,
a la vall de Núria, a la Coma de Fresers (2400 m) i als Plans de Pbrtoles. Localitats
intermkdies: La Covil, Coll Roig, sota el Coll del Remoló, Plans de Nevi, vora Nevi
(1280 m), baga de Fornells, Toses, sobre el Pla d'Anyella, Tossal de Rus, vall Estre-
mera, Vilamanya, Gorges de Núria, Coma de Fontalba, cap al Collet Verd (2200 m),
Coma de Fontnegra, Coma dYEina,Gorges del Freser, Planell de Coma de Vaca (2000
m), baga de la Canya, Collada Verda, Coll del Pal, vessants de Serra Cavallera (Puig
del Pla de les Pasteres, Puig s'Estela, Coma d'Olla), Puigsac, sota Can Barratort
(1 100 m), Mas Conill, Conivella, etc.
DG 29,39,18,28,38,48. Eur. Vers el S, munt.
192. Actaea spicata L.

Núria (POURRET, TEX.), Queralbs, Coma de Vaca (TEX.) in WK., Prodr. 111:959.
Núria, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 3), citació que és recollida per CAD. A Pl. Cat.:
494 VAYR. repeteix només la citació de Nuria.
Coma de Vaca (TEX. in CAD., F1. Cat. I: 5 6).
SENNEN inclou lYesp&cieen el seu catileg (FI. N.: 54).
- Estatges subalpí i montl, rr.
Sobretot a les fagedes i altres boscos ombrívols, pero també als marges frescals i als
matolls de neret. De l'ordre Fagetalia. VI-VII.
Fageda dels Prats, 1500-1550 m; Sant Arnanq, 1625-1700 m, forqa abundant dintre
la fageda amb Scilla; sobre Can Roca (Pardines), 1400 m; vall Estremera, 1550 m;
cap al Collet Verd (Núria), 2150 m, entre els nerets; baga de Toses, 1500 m, en un
fondal ombrívol (Fraxino-Carpinion).
DG 29,39,18,28,38,37. Eur .
193. Caltha palustris L.

Núria (VAYR., Cat. N.: 3) (CAD., F1. Cat. I: 43) (SEN., FI. N.: 53).
Noufonts, 2230 m (BR.-BL., Veg. alp. t . 12, Bryetum schleicheri, ut subsp. minor);
Núria, 2150 m (BR.-BL., LC. t. 15, Cariceto-Pinguiculetum, ut subsp. minor); Núria
2100 m (BR.-BL., LC. t. 16, Caricetum fuscae, ut subsp. minima).
- Sobretot a l'estatge subalpi, CC. Davalla sovint a l'estatge mont& i penetra també
a la zona alpina. (1 100) 1400-2300 m.
Es fa principalment a les vores de fonts i rierols (Calthion, Montio-Cardaminetalia),
perb apareix també a les mulleres (Molinietalia, Scheuchzerio-Caricetea nigrae).
v-VI.
Sembla que manqui a la zona més meridional de la Vall. Vora el Coll de Coma
Ermada (RipollBs); Plans de Neva, des d'on davalla fins a uns 1300 m; baga de For-
nells; de Toses al Pla d'Anyella i a la Collada, 1500-1760 m; des de sota Dbrria
(1400 m) a la Collada de Toses; Font de 1'Home mort, 1800 m; baga d7Estremera;
cap al Collet d'Estebrís, 1950 m; Fontalba, 2025 m; Coma de Fontalba; voltants de
Núria; Gorges de Núria, 1750-2000 m; Coma de Fontnegra; Coma de Fresers, 2300
m; Coma de Vaca, 2250 m; sobre La Plana, 1250 m; cap al Moli d'en Bonada, 1300
m; Serra de la Canya; solell del Bosc de Ribes, 1700 m; sota la Collada de Meianeh,
1750 m; molt freqüent a la baga de Pardines (Puigsac, les Noufonts, l'Orri Vell, Plans
de Pbrtoles, Collada Verda,...), 1300-1700 m; sota Can Barratort, 1100 m; cap a la
Falgosa, 1250 m; Conivella, 1400 m.
A les zones altes hi ha una forma de flor petita que correspon al que BRAUN-
BLANQUET anomena subsp. minor.
DG 29,39,18,28,38,48. Circumbor .
194. Aconitum pyrenaicum L. subsp. lamarckii (Rchb.) O. Bolbs et Vigo;A. lycoctonum

auct.
Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 9; in WK., Prodr. 111: 973) (VAYR., Cat. N.: 3;
Pl. Cat.: 494) (TEX. in WK., LC., sub var. fallax Gren.) (SEN., F1. N.: 54).
Pla de Sallent (CAD., Exc.: 96; 37.Cat. I: 5).
Vall de les Mulleres, alta vall de Noufonts (SEN., Add.: 7).
Salt de Sastre, 1780 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 28, Peucedaneto-Luzuletum desvauxii).
Tossa del Pas dels Lladres, 2500 m (KÜF'FER, ~ e c h . :25).
- Estatge subalpi, CC. Penetra als estatges mont&i alpí. (1300) 1500-2200 (2550) m.
Herbassars megafbrbics, llocs frescals. Sobretot a les comunitats dels Adenostyletalia;
suporta, perd, ambients relativament secs. VII-IX.
Pla de Prats, 1575 m; La Covil; sota Coll Pan, 1700 m; Toses, 1520 m; cap el Pla
d'Anyella, 1800 m; sobre la Coma de PlanBs, 2380 m; sota el Pas dels Lladres, 2400-
2525 m; baga $Estremera, frns a la Balma del Fadrí, 1300 m; cap a la Font de
1'Home mort, molt abundant; Gorges de Núria, 1650-2000 m; de Núria a la Coma de
Fontalba, 2000-2100 m; vali de Núria; Coma de l'Embut, 2150 m; vali de Fines-
trelles; Fonts del Freser, 2430 m; Planell de Coma de Vaca, 2000 m; Gorges del
Freser (Costa Rubí, La Balma, La Paradella, etc.); forqa freqüent a la baga de Pardines
(cap a l'estany de Can Roca, Estany del Tarter, vessants del Puig s'Estela, molt
abundant al Puig del Pla de les Pasteres, Els Prats,...), 1400-1800 m.
DG 29,39,18,28,38,48. Orbfit alp.
195. Aconitum anthora L.

Núria (VAYR., Cat. N.: 3) (SEN, FI. N.: 54).
Vali de les Mulleres (SEN., Add.: 7, ut var.grandifora Reichb.).
Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp.: 161, Festucetum scopariae subassociació de
F. ovina subsp. indigesta).
- Alta muntanya axial, rr. Esporidicament davalla a Pestatge mont& Localment pot
ésser abundant. (1 450) 1700-2400 m.
Planta termbfda que es fa als costers assolellats. Tant en terreny calcari com sobre
substrat silici. VIII-IX.
Sobre Batet, 1500 m; baga d'Estremera, 1650 m, a les roques calciries; abundant a la
Costa de les Tutes, 2050-2200 m; Coma de l'Embut, 2200 m; Coma de les Mulleres,
2400 m; Coma del Llispet, 2050 m; forga abundant al torrent de Castellcervbs,
1800-1900 m; La Paradella, 1450 m; La Molgó, 1550-1700 m, f o r ~ aabundant; sobre
el Planell de Coma de Vaca, 2050-2100 m; Les Espiguetoses, 1900 m. Totes aquestes
localitats corresponen a la zona axial. De les serres pre-pirinenques el coneixem no-
m6s dels vessants del Puigllangada, 2000 m.
196. Aconitum napellus L. subsp. vulgare Rouy et Fouc.

Nom vulgar: herba tora (tora).
Núria (BOFILL, Nuria: 52) (CAD., R. Cat. I: 54) (SEN., FI. N.: 54).
Comú a ~ Ú r i des
a de la gorja de Crema1 (FERRER, Exc.: 81).
Pla de Sailent (CAD., Exc.: 96).
Núria, 2050 m (BR.-BL., Vég. ab. t. 18, Chenopodieto-Taraxacetum pyrenaici);
Salt del Sastre, 1780 m (BR.-BL., LC. t. 28, Peucedaneto-Luzuletum desvauxii).
- Alta muntanya axial ccc; no tan corrent a les serres pre-pirinenques. (900) 1400-
2650 m.
Es fa als sols rics en materia orginica, sobretot a les formacions de megafbrbies (Ade-
nostyletalia) i als llocs ruderals o freqüentats pel bestiar (Rumicion alpini). VII-IX.
Molt estbs per la zona axial. La Molina, torrent de Planbs (1750 m), del Collet de les
Barraques al Roc Blanc, vail Estremera (1400-2000 m), torrent del Borrut (2500 m),
Els Planassos, Coma de Fontalba, Núria, Gorges de Núria, sota el Pic de Segre (2650
m), Coma de Noufonts, Coma de les Mulleres, Coma de Fontnegra, Coma de Vaca,
Coma de Fresers, Planell de Coma de Vaca, Gorges del Freser (1300-2000 m), Pe-
drisses, Pla dels Anyells, Creu del Far (1600 m), bosc de Batet (1750 m), Serra de la
Canya, Baga de Siat, sota el Mont-roig, cap a la Collada Verda, etc. Vores del Freser a
Ribes (900 m), portat accidentalment pel riu i mal desenvolupat. No rar a les mun-
tanyes pre-pirinenques: Coll Roig, 1700 m; sota el Coll de Coma Ermada, 1800 m;
molt abundant a La Covil; vora 1'Estany de Can Roca, 1500 m; vessants del Puig de
Coma d'Olla; Estany del Tarter, 1600 m, abundant; cap al Coll del Pal; Puig del Pla
de les Pasteres.
DG 29,39,18,28,38,48. Orbfit alp.
Aconiiurn variegaturn L.; A. carnrnarurn Jacq. - Aconitum paniculatum L m .
Núria (F. BOLOS herb. in VAYR., PI. Not.: 19, sub A. carnrnarurn L., A. violaceurn Bauh.)
(POURRET in WK., Prodr. 111: 974 sub A. paniculaturn).
- Suposem que es tracta de l'esphcie precedent, a la qual remetem.
Delphiniurn montanum DC. in L m . et DC.; D. elatum auct.

Vaü d'Eina (cant6 espanyol) (GAUT. segons CAD., FI. Cat. 1: 5 3 ) ; especialment a la Vall d'Eina
(SEN., FI. N.: 54).
- Aquestes indicacions fan referkncia a la precedent de GAUTIER, perb aquest botinic no as-
senyali pas la planta a la vall $Eina meridional sinó a la Coma #Eina cerdana; en el seu Catal: 70
es llegeix textualment "..versant frangais (val dlEyneauxfours au chaux, roc de 1'Aigle) et espag-
no1 (sous la Porteiiie de Mantet)".
197. Delphinium peregrinum L. subsp. verdunense (Balbis) O. Bolbs et Vigo

Camps de Queralbs (VAYR., Cat.N.: 3), citació que repeteix després CADEVALL.
Ribes (CAD., R. Cat. I: 52).
SENNEN inclou l'especie en el seu catlleg (RN. :54).
Es fa sobretot als camps de cereals i als guarets, més rarament als talussos i vores de
camins. De la classe Secalinetea. VIII-IX.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; cap al Casot, 800 m; Can Perramon de Baix,
825 m; Can Perramon de Dalt, 975 m; Can Gorra, 975 m; El Baeli, 1250 m; sobre
Segura, 1160 m; sota Queralbs, 1100 m.
DG 28,38,37. Med. W
198. Anemone nemorosa L.

Valls de Queralbs (VAYR., i?. N.: 2), indicació que recull CAD. (R. Gzt. I: 19).
- Zona sud-oriental de la Vall, als estatges mont$ i subalpí, r, perb localment
molt abundant. 800-1850 m.
Es fa a les fagedes i a les vernedes, rarament als boscos de pins o als vessants des-
forestats ombrívols. De l'ordre Fagetalia. 111-VI.
Vores del Freser sota la Corba i EstBguel, 800 m; Ribes de Freser, 900 m, a les
vernedes; entre Ribes i Pardines, a les vernedes del Segadell, 950-1100 m; sobre
el Bosc del Rei, 1000 m; fageda dels Prats, molt abundant, 1400-1550 m; turó
de la Collada Verda, 1650 m; vessants del Puig s'Estela i de Coma #Olla, 1700-
1850 m; pinedes de Puig Llingort, 1350-1500 m; molt abundant a la fageda de
Sant Amang 1500-1700 m. També a les fagedes de Montgrony (Ripoll6s).
La citació de VAYREDA la creiem, a part de molt inconcreta, poc fidedigna; en el
seu herbari no hi ha exemplars que l'avalin.
DG 28,38,48,37. Eur .
199. Anemone ranunculoides L.

- Estatges montl i subalpí, r. 800-2000 m.
Boscos ombrívols (fagedes, vernedes, avetoses, pinedes,...) i també als vessants
obacs herbats i als torrents. 111-VI.
Obac de Cirerets (La Molina, Cerdanya), 1800 m. Relativament freqüent, per6
esporadica: a la Serra de Montgrony: prop de Toses, 1500 m; sota el Coll del Remoló,
1800 m; baga de Planoles; vessants de La Berruga i de La Covil, 1550-1900 m,
freqüent als fondals i de vegades abundant. Sant Arnans, 1500-1700 m. Freqüent
als vessants de Taga i de Serra Cavallera, des de Mas Conill fins a la Collada Verda
(torrent de Conivella, Pineda Rosta, Bancerola, Les Noufonts, Pou de Taga, vora
el cim del Taga (2000 m), costes del Puig de Coma #Olla i de Puig s'Estela, fageda
dels Prats,...), 1200-1900 m. Boscos de ribera: vores del Freser, sota La Corba i
Esteguel, 800 m; prop de Ribes, al riberal del Freser, 900 m; vernedes del Segadell,
entre Ribes i Pardines, 950-1100 m; cap a Espinosa, 1100 m. Baga d'Estremera,
1650 m.
DG 18,28,38,48,37. Eur .
Anemone narcissiflora L.
- La Comella (La Molina, Cerdanya), 2100 m, prop del límit occidental de la Vaii. No l'hem
vista, perb, dintre de la Vaii mateix.
DG 18.
200. Hepatica nobilis Miller; Anemone hepatica L.

Nom vulgar: viola de llop, herba fetgera.
Boscos i torrents de Núria (VAYR., Cat. N. :2, citació que recull despres CAD. a la FI.
Gzt. I: 20) (SEN., FI. N : 52).
Ribes (CAD., H.Cat. I: 20).
Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., Vég.alp. t. 29, Saxifrageto-Rhodoretum).
Collada de Toses, 1810 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t . 6, Veronico-Pinetum
.
sy lvestris)
- Des de l'estatge montl inferior fins al límit inferior de l'alpi, ccc. 775-2100 m.
Es fa sobretot als boscos (rouredes, fagedes, pinedes,...), per6 tamb6 als llocs des-
forestats ombrívols. Característica de la classe Querco-figetea. 111-VI.
Molt estesa per tota la Vall, des de i'extrem meridional (Esteguelella, El Sagnari,...
800 m) fins a la Collada de Toses, a la vall de Núria, al Puig del Pla de les Pasteres i
a Sant Amang. La Corba, Barricó, Aigiies de Ribes, boscos del Baell i de Campelles,
Ribes de Freser, baga de Planoles, Nevi, sobre Espinosa (1350 m), Toses, torrent de
Pla de Rus, El Pinetar (Planoles), entre el Collet de les Barraques i el Roc Blanc
(2000 m), Estremera, Queralbs, Daió, Gorges de Núria, vora la Cova de St. Gil
(2100 m), Núria, Gorges del Freser, cap al torrent de Joan Déu (2050 m), baga de
Siat (1900 m), bosc de Ribes, La Moscatosa, vessants de Puig s7Estela i de Coma
d'Olla, Puigsac, La Balcera, vers el Pou de Taga, I'Orri, Mas Conill, Bac de l'Heura,
Bruguera, Pla de Pena (1700 m), Corones, etc., etc.,
Tant les races de flor blanca com les de flor violeta són corrents; aquelles, per&
semblen més abundants als indrets més elevats o més freds. Hom troba també,
rarament, formes de flor lilosa o rosada.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Circumbor.
201. Pulsatilia alpina (L.) Delarbre; Anemone alpina L.

Núria (POURRET in WK., Prodr. IZI: 951); herbatges dels cims de Núria (VAYR.,
Cat. N.: 2);llocsherbosos de Núria (CAD.,FI. &t. I: 17).
Puig de la Foixera, al S. de Ribes (VAYR., Pl. Cat.: 492), citació que recull CAD. (I. c).
Salt del Sastre (CAD., FI. V.: 55).
peu de la Creu d'en Riba (CAD., Exc.: 96; R. Cht. I: 17).
- Estatge subalpí a les serres pre-pirinenques, c. De vegades abundant. 1400-2150 m.
Estrictament calcícola. Es fa als prats (Seslerietalia), sobretot en indrets frescals, i
tamb6 als boscos ombrívols de pi negre (Seslerio-Pinenion).V-VII.
Sobre Costa Rasa, 2000 m; Costa Geperuda, 2150 m; Costa Borda, 1850 m; baga de
Toses, 1600 m; sota el Roc dels Llamps, 1950 m; boscos de La Covil, molt abundant;
baga de Campelles; roques de Forat Mitó, 1700 m; La Berruga; Golobran, 1500 m;
Sant Aman~,1400-1850 m; vessants obacs del Taga, fins prop del cim, 2025 m; vora
la Portella dY0gassa,1800 m; Serra Cavallera (Coma dYOlla,Puig s'Estela, Puig del Pla
de les Pasteres), molt abundant.
De les citacions precedents a dalt ressenyades, només correspon realment a aquest
t k o n la de VAYR. del Puig de la Foixera (Sant Amanq); les altres s'han de referir a
l'esp6cie següent.
DG 18,28,38,48,27,37. Orofit alp .
202. Pulsatilla apiifolia (Scop.) Schult.; P. sulphurea (DC.) DT. et Sarnth., P. alpina
(L.) Delarbre subsp. apiifolia (Scop.) Nyman
Vora Núria (SALV., COSTA in WK.,Prod. 1.1.: 951).
Massís del Puigmal, a Núria (SEN., Pl. d Esp. 1916 : 220-221, sub Anemone alpina
L. proles myrrhidifolia Vil. var. latisecta nov.).
Pont de Crema1 (SEN., Add.: 4, sub Anemone alpina "forma especial"); Salt del
Sastre, Creu d'en Riba (SEN., FI. N.: 52, sub Anemone sulfures).
Vers Finestrelles, 2300 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 21, Festucetum eskiae); al N de
Núria, 2200 m (BR.-BL., LC. t. 22, Hieracieto-Festucetum spadiceae); Salt del Sastre,
1780 m (BR.-BL., L c. :239, Peucedaneto-Luzuletumdesvamii), sub Anemone sulfurea.
eskiae).
(Vegeu l'especie anterior).
- Estatges subalpí i alpí de la serralada axial, c i de vegades abundant. Molt'rara a les
serres pre-pirinenques. (1500) 1700-2200 (2700) m.
silicícola. Prats dels Caricetalia curvulae, sobretot al Festucion eskiae, i també al
Nardion. VI-VII.
Freqüent a la zona axial silícia. Sobre la Coilada de Toses, 1875 m; cap al Roc Blanc,
2000 m; cap al Roc de la Fita, 2100 m; Núria; vora les coves de Sant Gil i dYArnadeu,
molt abundant; Roc de la Mal&,2 100 m; abundant a les Gorges de Núria, 1600-2000
m; Coma de les Mulleres; Coma del Llispet, 2025 m; Gorges del Freser (torrent de
Castellcervós, torrent de Joan Déu, Clot del Malinfern, Les Espiguetoses, Les Marra-
des,...); vora el Planell de Coma de Vaca, 2000 m; Les Arques de Coma de Vaca,
2700 m; torrent de les Barraques (Coma de Fresers), 2450-2525 m; sobre les Fonts
del Freser, 2625 m; sota el Coll de la Coma de I'Orri, 2350 m; obac del Balandrau,
2250 m; Serra de la Canya, 2100 m; sota el Pla de la Guilla (Puig Cerveris), 1950 m.
Cap a la Collada Verda, 1550 m; vessants del Taga, sota el Serrat de Ma~ana,1750 m,
en una petita clapa de terreny silici.
DG 29,39,18,28,38. Orbfit alp.
Pulsatilia alpina x apiifolia.

- Serrat de Ma~ana,1750 m, entre els seus progrenitors, en el contacte entre els
terrenys calcaris i els silicis.
Pulsatilla vernalis (L). Miller; Anemone vemalis L.

Muntanyes de Núria (SALV. in COSTA, Introd. : 4); vora Núria (SALV., POURRET
in WK.,Prodr. 111:952).
Rasos elevats de Puigmal i cims de Núria (VAYR., Cat. N.: 2).
Pissarres del Puigmal i altures de Núria (CAD., H. Cat. I.: 18).
Pastures alpines (SEN., H. N.: 52).
Pas dels Lladres, 2650 m (SERVE, Rech. comp. t. XVIII, comunitat de Festuca supi-
na i Carex curvula).
Pla de Gorrablanc, 2450 m (BAUD. et SERVE, Lesgroup. F. dur. t. 1, Hieracio-Fes-
tuceturn supinae).
- Estatges subalpí i alpí, sobretot a la zona axial, silícia, c. 1675-2450 m.
Es fa als prats de la classe Juncetea trifidi i al Nardion, perd sembla que abunda més
encara a les landes rases de Calluna. V-VI.
Las planta pirinenca pertany a la var. pyrenaica Aich. et Schwegler.
Freqüent a la serralada axial. Cap al Coll de la Creu de Meians, 1925 m; vers el Puig
de Dorria, 2400 m; cap al Roc Blanc, 2000 m; abundant a la Coma de Fontalba,
2250 m; voltants de Núria, 1975-2100 m, en alguns llocs molt abundant; Collet Verd,
"
2225 m; Els Entreforcs, 2200 m; Coma de Noufonts, 2200 m; Coma de Fontnegra,
cap al Pic de PAliga, 2300 m; Coma de Gombreny, 2200 m; Coma de Fresers, 2450
m; Planell de Coma de Vaca, 2050 m; vessants del Balandrau, 2250 m; Serra de la
Canya; Pla de Batibaumes, 2000 m.
MBs rara a les serres pre-pirinenques, on es fa en terrenys silicis o als sbl acidificats,
dintre les comunitats del Nardion o del Calluno-Genistion sobretot. Costa Rasa,
1900-2000 m; sobre Pla dYAnyella,1930 m; cap a Font Ferri, 1850 m; vora el Coll de
la Creueta, 1900 m; vessants de La Covil, 1800 m; Uisos de Taga; sobre el Pla de la
Llagona, 1800 m; vessants del Puig de Coma d'Olla i de Puig s7Estela,abundant, 1700-
1900 m; cap al Coll del Pal, 1675-1800 m.
DG 29,39,18,28,38,48. Bor .-alp.
204. Clematis vitalba L.

Nom vulgar: didorta, ridorta.
Queralbs i Ribes (VAYR., Cat. N. : 1).
- Estatge monta inferior, CC. 775-1400 m.
Boscos humits, marges, bardisses. Sobretot dins les comunitats de les aliances Pruno-
Rubion, Alnc-Ulmion i Fraxino-Carpinion.VI-VII.,
Cap a la Corba, 800 m; vaU d'Estegueleiía; vall de Barricó;' Torrent Roig; El Baelí;
Angelats; Campelles; Ribes de Freser; sota Ventoli, 1200 m; Planoles; sota Neva;
Espinosa; Roques Blanques, 1000 m; sobre Planis, 1300 m; Rialb; Queralbs, 1100
m; Ribesaltes; sobre Les Vinyes, 1100 m; La Moscatosa, 1350 m; l'Orri; Bac de
PHeura; Perramon; etc.
DG 18,28,38,27,37. Circumbor.
205. Clematis recta L.

Ribes (COSTA, Introd. : 3; in WK., Prodr. 111: 954) (CAD., FI. Cat. I: 9).
Torrents i marges de les v d s de Ribes, Queralbs, etc. (VAYR., Cat. N.: 1).
Vores del Freser fins a Queralb (SEN., Add.: 3); Ribes de Freser i Queralbs (SEN.,
FI. N. :52).
- Estatge mont$ inferior, r. 775-1250 m.
Marges, riberal dels rius en indrets oberts,...VI-VIII.
Forqa fregüent a la zona meridional de la Vall: Pont d'en Cabreta (775 m), vora el
Casot (abundant), torrent de la Corba, cap a Esteguel(825 m), vall de Barricó, Perra-
mon. Voltants de Ribes de Freser, abundant sobretot a les vores del Rigard, 900-
950 m; Roques Blanques, 975 m; entre el Sola i Ventoll, 1250 m; cap a Ribesaltes,
1050 m.
DG 28,38,27,37. Eur. cont.
206. Adonis pyrenaica DC. in Lam. et DC.

Entre Finestrelles i la vall d7Eina( R O W et FOUC .,Fl.Fr. I: 5 1-52).
Núria (CAUT., Catal.: 60).
Cingles de Coma de Vaca (VAYR., Cat. N. : 2).
De Núria a la Molina (VAYR., Pl. Cat. : 493). Tant aquesta indicació com les ante-
riors són recollides per CAD. (H. Cat. I: 21).
Vall de les Mulleres, vers 2300 m (SEN., Add.: 4; Nombr. loc.: 357).
Abunda a la vall d'Eina, molt rara a la vail de les Mulleres (SEN., H. N.: 52).
Vessant S del COU de Queralbs, 2490-2540 m (SERVE. Rech. comp. t. X1,comunitat
Tossa del Pas dels Lladres, 2500 m (KÜPFER, Rech :26). .
- Estatges subalpí i alpí, rr. 2000-2600 m.
Llocs tarterosos o rocosos, sobretot en indrets arrecerats. (V) VI-VII.
Vall Estremera, 2000 m; fa grans poblacions sota el Pas dels Lladres, 2400-2600 m;
Coma de i'Embut, 2250-2300 m; Noufonts; Coma de les Mulleres, 2150 m; sobre Co-
ma de Vaca, cap al Coll de Torreneules, 2450 m; Coma de les Eugues, 2500 m.
DG 29,39. Orbfit pir.-cant. (Alps W).
9 %O Adonis pyrenaica
Ranunculus thora
207. Adonis aestivalis L. var. citrina Hoffm.

- A aquest t h o n sembla que pertany un exemplar que trobarem vora Pardines,
1200 m, al marge d'un carni. El recollirem en flor a finals del mes de maig.
DG 38. Eur.-Med.
208. Ranunculus nemorosus DC.; R. breyninus auct., non Crantz
Ribes (VAYR., Cat. N.: 2, sub R. amansii Jord.).
Pla de Sallent (CAD., Exc.: 95, sub formaalmansii Jord.).
CAD. (R. Cat, I.: 41) recull les dues citacions anteriors (bk que la seva la fa constar
com 'tora el Salt de 1'Aigua").
Es fa sobretot als boscos més o menys humits (fagedes, vernedes, pinedes...) pero
tambd als prats i matolls. De l'ordre Fagetalia. V-VII.
Fagedes de la vall d'Esteguelella i de l'obac del Sagnari, 800-1400 m; Barricó, 975 m;
cap a Torroella, 900 m; baga del BaellCampelles (El Grau, Pla de Prats, La Covil, Prat
de Jou,...), 1200-1800 m; Angelats, 1150 m; torrent del Palós, 1570 m; baga de
Fornells, 1550 m; Toses, 1550 m; cap a la Collada de Toses, 1775 m;vora la Creu de
Meians, 1900 m; Ribes de Freser, al riberal dels rius, 900-950 m; vall Estremera;
torrent del Forn ((Queralbs), 1175 m; sobre Daió, 1275 m; Ndria; bagues de Siat i de
Ribes; 1'0rri; La Moscatosa; fageda dels Prats; vessants de la Serra Cavallera, 1700-
1800 m; vora l'estany de Can Roca, 1500 m; boixedes sobre el Pla del Freixe (Bru-
guera), 1600 m; Sant Amanq, 1700 m; etc.
DG 39,18,28,38,27,37. Eur.
209. Ranunculus repens L.

Queralbs, 1150 m (O. de BOLOS,~e veg. not. II, t. XXIII, Cirsieto-Menthetum longi-
foliae).
-Estatge monti, CC: tarnbd a l'estatge subalpí on, de tota manera, no és tan corrent.
775-1900 m.
Vores d'aigua, rierols, mulleres, jonqueres, ... IV-VII.
Des de I'entrada de la Vall (775 m) fins cap a la Collada de Toses, a les Gorges del
Freser, a la Collada Verda i a Sant Arnanq. Sota el Sagnari, Aigües de Ribes, El Baell,
Pla de Prats (1550 m), Ribes de Freser, Roques Blanques (1000 m), Planoles, Plans
de Neva, Espinosa, baga de Fornells, Toses (1400-1600 m), cap a Dbrria, Rialb, Fus-
tanyi, Serrat, vora el Salt del Grill, Pardines, Boixetera, l'Orri Vell, Plans de Pbrtoles,
Les Noufonts (1500 m), Pou de Taga (1850 m), Bruguera, Coli de Jou, Pla de Pena
(1700 m), etc.
DG 39,38,28,38,48,27,37. Lateeur. (-Med.).
21b. Qanunculus acris L. subsp. friesianus (Jord.) Rouy et Fouc.; R. acris subsp. stevenii
auct.
Nom vulgar: gata-rabiosa.
Nuria, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 2, sub R. steveni Andrz.), citació que recull CAD.
(R. Cat. I: 38).
Vali de Ribes (CAD., H.Cat. I: 38).
Vall de Conivella, 1400 m ( B O L ~ Set VIVES in O. de B O L ~ SDe, veg. not. I1 t.
XXII, Cariceto-Eriophoretum latifolii); Queralbs, 1150 m (idem, 1. c. t. XXIII, Cir-
sieto-Menthetum longifoliae).
- Estatge montl i estatge subalpí, ccc. 775-2100 m.
Mulleres, jonqueres, prats de dall, herbassars humits, vores d'aigua. De la classe Moli-
nio-Arrhenatheretea. V-VII.
Molt estesa per tota la Vall, des del Pont d'en Cabreta (775 m) fins al Pla de Rus i la
Collada de Toses, a Núria (2000 m), a la Collada Verda i a Sant Amang. Localitats
intermddies: La Corba, Aigües de Ribes (850 m), Esteguelella, Pla de Plaus, Coma
Ermada (1 800 m), Roques Blanques, Planoles, Plans de Nevi, Fornells, Toses, sobre
la Collada de Toses (1900 m), cap a Ventoli, Ribes de Freser, Ventaiola, Rialb, Fus-
tanyl, Queralbs, vall Estremera, Gorges de Núria, Serrat, Ribesaltes, Pardines, l'0rri
Vell, Coll del Pal (1650 m), vessants del Puig de Coma &Olla (1850 m), Pla de la Lla-
gona (1735 m), Puigsac, I'Orri, vall de Conill, Conivella, llisos de Taga, Clots de Maga-
na, Bruguera, Pla de Pena (1730 m), etc., etc.
Tots els exemplars que hem estudiat poden atribuir-se a la var. latilobus (Freyn.) A.
et O. de Bolds.
DG29,39,18,28,38,48,27,37. Eur .
var. minimus nova - Planta in omnibus partibus reducta; caulis 15-20 cm longus,
saepe uniflorus; folia basalia 2-2.5 cm lata; flores 15-20 cm diametro. Hab. in pratis
udis. Typus in BC 610613, prope Coll de la Creueta, 1925m; leg. J Vigo et R Folch
Forma de redui'des dimensions i de flors poc nombroses o solitkies, molt petites, que
es fa a les zones elevades, barrejada, perb, amb la forma normal.
Vora el Coll de la Creueta, 1925 m; sota la Collada de Toses, 1600 m; Prat de Jou,
1675 m. A I'herbari Vayreda hem vist un exemplar d'aquesta planta provinent de
Núria i determinat com a var. parvulus Clairv. La var. parvulus (probablement sinb-
min de var. subalpinus Strobl.) és tamb6 una raqa nana, perb de la subspecie acris; es
tracta, doncs, d'una forma paralJela a la nova varietat minimus i molt semblant a ella,
b6 que no identica.
Ranunculus aeris L. subsp. aeris

Queralbs, Ribes (VAYR.,Cat. N.: 2).
- Suposem que es tracta d'una confusió amb la subspBciefriesianus.
2 11. Ranunculus ruscinonensis Landolt ;R. montanus Wilid. subsp.ruscinonensis (Landolt)

O. Bol& et Font Quer, R. montanus auct. catal.
Núria (VAYR., Czt. N.: 2, sub R. montanus var.genuinus Freyn.).
Fontnegra (CAD., Exc.: 100; n. Cat. I.: 39, sub R. montanus ~ i h d . ) .
Al peu de Finestrelles (CAD.,R. Czt. 1: 39, sub R. montanus Willd.). .
Pastures de Noufonts, 2500 m (SEN., Add.: 5, sub R. geraniifolius Pourret).
- Estatge subalpí, CC. Als estatges alpí i mont2 és f o r ~ més
a rar. (900) 1300-2300 m.
Es fa als prats grassos, preferentment en terrenys dcids o en sbls descalcificats.Nardion
Mesobromion erecti, Arrhenatherion elatioris,... V-VII.
Pla de Prats, 1550 m; La Covil; Pla de Pujalts, 1900 m; Costa Borda; baga de Toses,
1475 m; vora el Coll de la Creueta, 1900 m; Pla de Rus; Costa Geperuda, 2100 m; Pla
d'Anyella; Costa Rasa; vora el Coll de la Creu de Meians, 1925 m; del Collet de les
Barraques al Roc Blanc; vall Estremera; Núria, 2025 m; cap al Pic de l'Aliga, 2250 m;
Serra de la Canya; Bosc de Ribes, 1350 m; Ribes de Freser, al riberal dels rius, 925 m;
Vilaró, 1200 m; cap a l'0rri Vell, 1425 m; Plans de Pbrtoles; vessants del Puig de
Coma d'Oiia, 1700-1850 m; Pineda Rosta; Conivella, 1500 m; llisos de Taga; Saltor,
1360 m; etc.
A l'herbari BC hem vist diversos exemplars d7aq&estaplanta recollits a Núria per M.
GARRIGA (números 128238,128837,128250,128235); i al BCC hi ha un exemplar
provinent de la "Peña de Surroca" (llegiu Serra Cavallera).
DG 29,39,18,28,38,48,37. Endbm. pir.
var. viridescens nova - Planta parva, 5-12 cm alta; caulis nudus vel folium unicum re-
ductum praeditus; corolla saepe viridescens. Hab. in pascuis alpinis Typus in BC
6106.12, Coma de Fresers, 2500 m; leg J: Vigo et M A. Anglada. (Vid. fig. 18).
Forma de dimensions reduides, amb les fulles basals poc retallades, tija nua o amb
una.sola fulla molt petita i flor relativament grossa, sovint de color verdosenc (que es
fa m6s evident un cop premsada la planta). Apareix a l'estatge alpí, vers el límit alti-
tudinal superior de l'irea de l'espbcie. Caricetalia cuwulae, Nardion,... VI-VIII.
Collet Verd, 2250 m; Coma de l'Embut, 2350 m; Coma de Fresers, 2500-2550 m.
A aquesta mateixa varietat han &atribuir-se-suposem- les indicacions nurienques fetes
sota el nom de R. montanus var. alpicola (VAYR., Cat. N.: 2) i R. gouanii Willd. var.
alpicola Wk. (GAUT., Catal.: 65). Un plec de l'herbari Vayreda determinat amb
aquella denominació correspon a la nostra varietat viridescens; i també hi correspon
un exemplar de BC (832), procedent de la part baixa del Puigmal, donat com a R.
Villarii DC. (nom que VAYR. feia sinbnim de R. montanus var. alpicola).
2 12. Ranunculus bulbosus L.

Núria, 2050 m, Noufonts, 2210 m (BR.-RL., Vig. a@. t. 18, Chenopodieto-Taraxace-
tum pyrenaici); Núria, 2200 m (BR.-BL.,1. c. :16 1,Festucetum scopariaesubassociació
de F. ovina subsp. indigesta); al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., LC. t. 22, Hieracieto-
Festucetum spadiceae).
subsp. bulbosus
- Estatges month i subalpi, ccc. 775-2100 m.
Es fa sobretot a les pastures de l'alianqa Mesobromion. V-VI11 (X).

Molt escampat per tota la Vall, des de la zona inferior fins al Pla de Rus i la Collada
de Toses, a la Vall de Núria, a les Gorges del Freser i a la Collada Verda. Localitats
concretes: vora el Sagnari, La Corba (800 m), Barricó, Aigües de Ribes, El Baell,
Campelles, Prat de Jou, La Covil, Roques Blanques, Planoles, Toses, Pla dYAnyella,
sobre la Collada de Toses (1875 m), torrent del Palós (1600 m), sobre el Collet de les
Barraques, Rialb, Fustanyd, Queralbs, Les Collades (1570 m), Pla dels Anyells (1850
m), Serrat, baga de Ribes (1650 m), Pla Rodó (1800 m), Ribes de Freser, Ribesaltes,
Pardines, sobre Can Barratort (1435 m), l'0rri Vell, Plans de Portoles, llisos de Taga,
Bruguera, Saltor, etc., etc.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Holdrt .
var. ambiguus Gaut.
Varietat que GAUTIER considera com a una forma de transit entre les subspecies
bulbosus i aleae i que cita concretament de la Vali de Núria, 2200 m (Gztal.: 66).
Pel que hem vist a BC, FONT QUER assimilava aquesta forma Calta muntanya a la
subspecie aleae.
Es tracta d'una planta relativament robusta perb no gaire alta (uns 15-20 cm), amb
un bulb poc desenvolupat, del qual surten rels forqa engruixides, i amb les flors
grans (uns 3 cm de dihetre), generalment solit&ries.
MBs o menys freqüent a les pastures de l'estatge subalpí superior.
Sobre Costa Rasa, 2100 m; Bac de la Foradada, 2150 m; Núria, 2000 m; Coma de
Vaca, 2000 m; Torreneules Petit, 2300 m; Coma de Fresers, 2150 m; sobre Pedrisses,
2225 m; Plans de Pbrtoles, 1750 m.
Postser han de referir-se a aquesta varietat les indicacions de BRAUN-BLANQUET
aquí dalt ressenyades (sub R. bulbosus), que corresponen a indrets molt elevats.
subsp. aleae (Wk.) Rouy et Fouc.;R. aleae Wk.

Prats de Núria (VAYR., Cat. N.: 2); fins a Núria (ROW et FOUC., FI. FKI: 106);
vaii de Núria (GAUT., Catal. :66).
Núria i Puigllanqada (CAD .,37.Cat. I.:39).
- Aquestes citacions deuen correspondre a la planta que nosaltres donem com a
subsp. bulbosus var. ambiguus, a la qual remetem.
Un exemplar que herboritzirem a la zona inferior de la Vall (sota el Sagnari, 875 m)
ens sembla, en canvi, que pertany a la subspecie aleae típica.
DG 37. Europ. S
subsp. bulbifer (Jordan) Neves
- Segurament esporddic. Enposseimexemplars de: Can Perramon de Baix, 850 m;
entre Ribes i Roques Blanques, 950 m; davant de Roques Blanques, 1000 m; llisos de
Taga; cap al Coll dels Homes, 2100 m.
Caldria, perb, estudiar m6s aquesta forma per tal d'assegurar-ne la determinació i
precisar la seva ecologia i la seva distribució.
2 13. Ranunculus arvensis L.
Es fa sobretot als camps de cereals i als guarets, més rarament als indrets ruderalitzats.
De la classe Secalinetea VI-VIII.
El Baell, 1250 m; Campelles, 1300 m; Nevi, 1250 m; vora Ventoli, 1300 m; El Pine-
tar (Planoles), 1600 m; Ribes de Freser, 910 m; Vilardell, 1200 m.
DG 28,38. Holirt .
2 14. Ranunculus auricomus L.
Collada de les Set-Creus (sic) (PUJOL in VAYR., Cat. N. :2).
Sant Amanq, Núria, Coll d'Eina (VAYR., PI. &t.: 493); les dues primeres citacions
són recollides per CAD. (n.Cat. I: 38).
Ndria, Fontnegra (CAD.), Noucreus (PUJOL, GAUT.) in CAD. (Fl. Cat. I: 38).
- Estatge subalpí i zona inferior de l'alpí, c. Molt rar a l'estatge monti. 1500-
2400 m.
Es fa als prats d'alta muntanya on és, de vegades, abundantíssim. A l'estatge monti es
refugia als boscos humits (vernedes i fagedes). IV-VII.
Pla de Prats, 1550 m; pastures de Prat de Jou, Coma Ermada i Coll Roig, 1650-1750
m; baga de Toses, 1600 m; vora el Coll de la Creueta, 1925 m, molt abundant als
prats del Nardion; Costa Geperuda, 2200 m; Pla de Rus i Pla d'Anyella, abundan-
tissim @el maig tenyeix els prats de color groc); torrent del Palós, 1800 m; sobre
Dbrria, 1600 m, abundant; cap al Roc Blanc, 2000 m; vall Estremera; molt abundant
a la Coma de Fontalba, 2200 m; Bac de la Foradada, 2100 m; Coma de Gombreny,
2200 m, molt abundant; abundant als voltants de Núria, 1975-2100 m; Collet Verd,
2200 m; Coma de l'Embut, 2350 m; Els Entreforcs, 2300 m; Coma de les Mulleres;
Canal de la Ganta, 1900 m; fageda dels Prats, 1500-1600 m; Plans de Pbrtoles; ves-
sants de Puig sYEstelai del Puig de Coma d'Oila, cap a uns 1800 m.
-
DG 29,39,18,28,38,48,37. Eur.
2 15. Ranunculus ficaria L.; Ficaria ranunculoides Roth, F. verna Hudson

Boscos humits, mulleres dels fons de vali. (111) IV-V.
Riberal del Freser a la zona inferior de la Vall (sota el Sagnari, La Corba, sota Est&-
guel), 800-825 m; vora Ribes de Freser, a les vernedes, 900 m; cap al Prat del Bac,
vora el riu Ndria, 1275 m; sota el Salt del Sastre, 1650 m; Salt del Grili, 1300 m; Les
Ribes, 1400 m; fageda dels Prats, 1525 m.
DG 39,38,37. Lateeur.
216. Ranunculus thora L.

- Estatge subalpí de les serres pre-pirinenques, rr. (1400) 1700-1800 m.
calcícola. Es fa sobretot als peus de cingle o als vessants tarterosos molt ombrívols.
De I'alianqa Laserpitio-Ranunculionthorae. VI-VII.
Roques de Forat Mitó, 1700-1725 m; Sant Arnang, als relleixos de cingle, 1400-1700
m; sobre I'estany del Tarter, 1700 m; molt abundant als vessants del Puig del Pla de
les Pasteres, 1700-1800 m. (Vegeu mapa pág. 206).
DG 28,38,48,37. Orbfit europ. C
2 17. Ranunculus platanifolius L.

Núria, Coma de Vaca (TEX. in WK., Prodr. 111: 915).
Núria (VAYR., Cat. N.: 2) (CAD., FI. Cat. I: 32).
Salt del Sastre, 1780 m (BR.-BL., Vég. a@. t. 28, Peucedaneto-Luzuletumdesvauxii).
- Estatge subalpí de la zona axial, rr. perb forga comú a les Gorges de Núria i a la
part alta de les del Freser. Rarissim a l'estatge month (1275) 1700-2000 m.
Formacions megafbrbiques,. indrets frescals. De la classe Betulo-Adenostyletea.
VI-VII.
Gorges de Núria, 1750-2000 m; El Portal, 2000 m; sobre Daió, vora el riu Núria,
1275 m; torrent de Castellcervós, 1850 m; Les Marrades, 1800 m; Costa Rubí,
2050 m.
DG 39. Orbfit alp.
Ranunculus aconitifolius L.
NÚria (COSTA, TEX, in WK, Prodr. 111: 915) (VAYR., Cat. N.: 2); vora el riu NÚria, abans
d'entrar a la vali (CAD., FI. V.: 55); al peu de la Creu d'en Riba (CAD., Exc.: 96); torrents de NÚ-
ria (CAD., FI. Cat I: 32).
- Tant a Pherbari Vayreda com al Cadevall els exemplars procedents de NÚria, determinats com
a R. aconitifolius, pertanyen en realitat a Sespkcie anterior. A l'herbari Vayreda hi ha, de tota ma-
nera, un exemplar autkntic de R. aconitifolius Petiqueta del qual diu: Morens, NÚria; suposem
que procedeix d'aquella primera localitat. Com que ningú més no ha indicat la planta a la Vall ni
nosaltres la hi hem vista, l'excloem, si més no provisionalment, d'aquest catkleg.
Ranunculus glaciaiis L.
De Noufonts al naixement del Freser (SALV. in COSTA, Introd.: 6).
Collada de les Set Creus sobre Caran~h(VAYR., Cat. N. : 2 ; Pl. Cat. : 493) (GAUT., Catal. :63).
CAD. recull les citacions anteriors (FI. Cat. I: 33) i la darrera ("vc:: de Caran~kcap a la collada de
Noucreus") l'atribueix també a FERRER.
NÚria (COSTA, POURRET), cap a les Fonts del Freser (SALV.) in WK., Prodr. 111: 914.
- Es fa a les tarteres de l'estatge alpí superior, als vessants orientats ai nord. De l'ordre Andro-
sacetalia alpinae. VI-VII.
No pas rar a les crestes de la serralada axial. Totes les localitats on l'hem vist (igualment com les
de SALV., VAYR., etc.) corresponen, per& a la comarca del Conflent, bé que sovint es troben
a molt pocs metres dels aiguavesson del riu NÚria o del Freser.
Pic de Noucreus, 2780 m; Pics de la Vaca, 2800 m; f o q a abundant entre el Pic dels Gorgs i el
Pic de Fresers, 2750-2800 m; Cim de Bastiments, 2870 m.
DG 39. Art.-alp.
2 18. Ranunculus flammula L.
- Ribes de Freser, vores cl'un rec prop la Font de la Margarideta, 950 m. VIII-IX.
DG 38. Lateeur.
2 19. Ranunculus pyrenaeus L. subsp. pyrenaeus.

Núria (BENTHAM ,Catal.: 115, ut R. plantagineus DC .).
De Núria al Puigmal (SALV.) i vora el naixement del Freser (COSTA, Introd.: 6).
Núria (POURRET in WK., Prodr. 111:917, sub var. bupleurifolius DC.); Núria (SALV.,
TEX.), Coma de Vaca (TEX.), cap a les Fonts del Freser (COSTA) in WK., LC., sub
var. plan tagineus DC.
Rasos dels cims de Núria (VAYR., Cut. N.: 2).
Cap a Finestrelles (CAD., FI. Cat. I.: 32, ut var. bupleurifolius DC.).
Noucreus (FERRER), Coll de la Marrana (VAYR.) in CAD., 1 c. :32, ut subsp. plan-
tagineus DC.
SENNEN l'inclou en el seu catileg (FI. N.: 52).
Gorrablanc, 2450 m (SOUT., Exhum. : 266 taula) (SERVE, Rech. comp. :153, Pumi-
leto-Festucetum supinae) (BAUD. et SERVE, Les group. F. dur. taules Hieracio-
Festucetum supinae).
Puigmal, 2630 m, Tossa del Puigmal, 2530 m (NEGRE, Nouv. contr. t. 2, Ranunculo-
Festucetum orientalis).
Torrent de Queralbs, 2300 m ( N ~ G R Eet SERVE, Prosp. t. Ranunculo Festucetum
eskiae facies amb Poa); solana de Queralbs, 2300 m (NEGRE et SERVE. LC. t. Festu-
co-Iberidetum forma amb Festuca aurea).
- Estatges alpí i subalpí superior de la serralada axial, CC. Sovint fa grans poblacions.
2000-2600 m.
Pastures acidbfiles de la classe Juncetea tnfidi, i més especialment als prats de l'alianqa
Nardion. V-VI1 (VIII).
Sota el Pla de les Salines, 2100 m, als gespets; entre el Roc Blanc i el Pas dels Lladres;
Coma de Fontalba, 2300 m, molt abundant; Coma de Gombreny, 2200 m; Núria,
sobre el Bosc de la Mare de Déu, 2200 m; cap al Pic de l'Aliga, 2300 m, molt abun-
dant; Coma de Noufonts, 2400 m; Coma de les Mulleres, 2200-2300 m; Coma de
Vaca, 2350 m; Coma de Fresen, 2200-2600 m; Serra de la Canya, 2000 m; vessant S
del Puig Cerveris, 2050 m.
Planta molt polimorfa, la variabilitat de la qual no sembla correlacionada amb els
factors ecolhgics. Les referbncies a les races plantagineus i bupleurifolius creiem que
manquen de fonament. SENNEN (R. N.: 53) feia constar: "llegim en Cadevali perb
no assegurem els noms següents: R. plantagincus, bupleurifolius, angustifolius".
DG 29,39,28,38. Orbfit alp.
220. Ranunculus angustifolius DC.; R. pyrenaeus L. subsp. angustifolius (DC.) Rouy et

Fouc.; R. naudoi Sen.
Coll de Núria (GREN. et GODR., Fi'. Fr. I: 28).
Cap a Finestrelles (CAD., R. &t. I.: 32).
214
- Vora el Coll de la Creu de Meians, 1925 m, a les mulleres acides (Caricion nigrae).
T h o n molt ben definit, tant per la seva morfologia com per la seva ecologia. Es un
endemisme dels Pirineus orientals i &Andorra, est& sobretot per les serralades que
envolten la depressió de Cerdanya-Conflent.
Creiem que caldria confirmar la indicació de CADEVALL; al seu herbari no hi ha
exemplars que en donin testimoni.
DG 39,18. Endbm. pir. E
Fig. 18. Ranunculus angustifolius, a l'esquerra, i Ranunculus ruscinonensis var. viridescens, a la dreta. Els
detalls del receptacle i el gineceu són augmentats 4 vegades; els del fruit són multiplicats per 8.
221. Ranunculus parnassifolius L. subsp. parnassifolius

Nom vulgar: herba del mal gra.
De Núria (SALV.) al Puigmal (COSTA, Introd.: 6 ) .
Vora Núria (POURR., ENDRESS, SALV.), Puigmal (SALV., POURR., TEX.) in WK.
Prodr. 111:9 16.
Vessants pedregosos dels cims de Núria (VAYR., Cat. N.: 2).
Camí de Finestrelles (CAD., Exc.: 105).
Puigmal, Finestrelles i altures de Núria, Puigllanqada...(CAD., Fl. Cat. I: 31).
Detritus esquistosos illiscants de les altures de les rasants (SEN., Fl. N.: 52).
Coll de Núria, 2620 m, Noufonts vers la Fossa del Gegant, 2430 m, Pic de la Fossa
del Gegant, 2410 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 5, lberidetum spathulatae); Coll de Llo,
2350-2400 m (BR.-BL., I.c. t. 7, Galeopsideto-Poetum fontquerii); vessant S del
Puigmal, 2550 m (BR.-BL., LC. t. 8, Senecietum latcophylli).
Gorrablanc, 2450 m (SOUT., Exhum.: 266 t.).
Marges del Pla de Gorrablanc, 2400 m (BAUD. in SOUT., Mod. supraf.: 125 t.).
SERVE (Rech. comp.) l'indica a diverses localitats de la regió del Puigmal-Pla de
Gorrablanc, 2200-2800 m, dintre comunitats diferents (com. de F. durissima, com.
de Xatardia scabra, com. de F. eskia, com. de Viola diversifolia, etc.).
Vessant NE del Puigmal, 2550 m (KÜPFER, Rech. : 173).
Tossa del Puigmal, 2531 m ( N ~ G R ENouv. , contr. t. 3, Galeopsido-Festucetum es-
kiae orientalis).
Vessants de Finestrelles, 2650-2660 m, vessants de Noucreus, 2580-2660 m, vessants
del Puigmal, 2750-2800 m (SERVE, Rech. comp. t. XVII, com. de Xatardia scabra)
(BAUD. et SERVE, Coms. Xat. SC. t.).
Pla de Gorrablanc, 2450 m (BAUD. et SERVE, Les group. l? dur. t. Minuartio-Ra-
nunculetum parnassifolii).
- Estatge alpí de la zona axial, c. Més rar a l'estatge subalpí. 1950-2900 m.
Es fa a les pedrusques mbbils i també als llocs pedregosos sotmesos a crioturbació. De
la classe Thlaspietea rotundifolii. VI-VIII.
Coll de la Creu de Meians, 2000 m; Pla de les Salines; Pla de Gorrablanc; del Roc
Blanc al Pas dels Lladres, 2200-2500 m; del Puig de Dbrria al Puigmal, 2500-2900 m;
Coma del Borrut, 2425 m; Bac de la Foradada, 1950 m; Collada de Fontalba, 2250 m;
Coma de Fontalba; camí de Núria a Fontalba, 2100 m; Pic de Segre; Pic de Finestre-
lles; vora el Coll d'Eina, 2650 m; Coma de Noufonts, 2300-2600 m; Coma de les
Mulleres, 2300-2700 m; Coma del Clot, 2400-2600 m; Coma del Llispet, 2560 m;
Puig de Tirapits, 2740 m ; Serra de la Canya i vessants de Puig Cerveris, 2000-2100
m.
El límit oriental d'aquesta espkcie als Pirineus deu trobar-se dintre de la Vall de Ribes.
GAUTIER (Catal.: 63) l'assenyala fins al segon pic de la Vaca, localitat lleugerament
mes occidental que les de Tirapits i Puig Cerveris. Diguem que COMP. (Hist. Nat.
11:29) havia assenyalat la planta a Coma de Vaca.
DG 29,39,18,28,38. Orbfit alp.
subsp. heterocarpus Küpfer

- Raqa calcícola que abunda a la Serra de Cadi i que ateny l'extrem occidental de la
Serra de Montgrony.
Puigllanqada, 2300-2400 m; Tossal de Rus, 2100 m. La indicació de CAD. referent al
Puigllanqada ha d'atribuir-se a aquesta subsp6cie i no a l'anterior.
DG 18. Orbfit alp.
Ranunculus x luizeti Rouy =R. pamassifolus x pyrenaeus

Al peu de Finestrelles (CAD.), Coll de Núria (GREN. et GODR., GAUT.) in CAD.,
El! Cat. I: 41.
Coll de Núria, 2620 m, vall de Noufonts vers la Fossa del Gegant, 2430 m, Pic de la
Fossa del Gegant, 2410 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 5, Iberidetum spathulatae).
Gorrablanc, 2450 m (SOUT., Exhum.: 266 t.) (SERVE, Rech. comp.: 153,Pumileto-
Pla de Gorrablanc (BAUD. et SERVE, Les group. F. dur. taules Hieracio-Festucetum
supinae).
- Acii alli entre els progenitors.
Sobretot a l'extrem occidental de la serralada axial (la Creu de Meians, Pla de les Sa-
lines, Pla de Gorrablanc), 2000-2500 m.
222. Ranunculus trichophyilus Chaix in Vill.

Estany de Can Roca (MARG., Macrófitos: 20).
- De l'ordre Potamagetonetalia. VI-VII.
Nomes l'hem vist als estanys de Pardines (estany de Can Roca, estany del Tarter, es-
tanyols de sota lYOrriVell), 1450-1590 m.
La indicació de CADEVALL necessita confirmació; al seu herbari no n'hi ha testi-
monis.
DG 38. Holart.

Ribes (VAYR., Cat. N.: 3) (CAD., R.Cat. I: 50).
SENNEN la inclou en el seu cataleg (FI. N.: 53).
- Estatges monti i subalpí, CC. 775-2100 m.
Boscos, vorades, matolls ombrívols. De la classe Querco-Fagetea. V-VII.

Des de I'entrada de la Vall fins a sobre Toses, a Núria, a l'alta vall del SegadesU (cap
a la Collada Verda) i a Sant Amanq. Cap al Pont d'en Cabreta (800 m), El Sagnari,
bagues de Penamon i de la Corba, vall d'Esteguelella, vall de Barricó, Aigües de Ribes,
bosc del Baell, cap a la Roca del Corb (1500 m), La Berruga, Roques de Forat Mitó
(1700 m). Pla de Prats (1580 m), Lleixes de la Covil, Campelles, vall d'Angelats, Sant
Antoni de Ribes, Ribes de Freser, Roques Blanques, Planoles, El Pinetar, baga de
Fornells, Toses (1450-1550 m), torrent del Palós (1600 m), baga #Estremera, Rialb,
vall del Maqanell (1 100 m), vora la Farga de Queralbs, Daió, vora el Salt del Grill,
Moli d'en Bonada (Serrat), bosc de Ribes, Pardines, La Moscatosa, cap a l'Orri Vell
(1500 m), Can Barratort, l'Orri, Mas Coniü, Conivella, Clots de Magana, sobre el Pla
del Freixe (Bruguera), Sant Amanq (molt abundant), etc.
Planta molt polimorfa. Sota el Collet Verd (2075 m) hem herboritzat una forma de
tija relativament curta (40-50 cm), fuiles poc dividides, amb els folíols petits i arrodo-
nits, i flors proporcionalment bastant grosses que podria correspondre a la var. mollis
(Jeanb. et Timb.-Lagr.) Richter et Gürke.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Lateeur.
Aquilegia hirsutissima (Lapeyr.) Timb.-Lagr. ex Gariod
Núria, Caran$, Coma de Vaca (VAYR., Cat. N.: 3), citacions que són recollides per CAD. (FI.
Cat. I: 50) atribuint-les a A. kitaibelii Schott.
Torrenteres i pedregars (SEN., FI. N.: 53).
- A l'herbari Vayreda hi ha un exemplar en molt mal estat, l'etiqueta del qual diu "Núria, Ca-
ren$, determinat com a A. pyrenaica DC. var. decipiens. Segurament no és altra cosa que una
forma d'altitud d'A. vulgaris. A l'herbari Sennen no hi ha exemplars que avalin la seva citació,
possiblement simple repetició de la de VAYREDA.
Ni cap autor posterior ha indicat A. hirsutissima a la comarca ni nosaltres la hi hem vista. La seva
presencia a la Vail (i especialment a la zona axial) 6s totalment dubtosa. Ja GAUTIER (Catal.: 69)
posava un interrogant a la citació vayredana.
224. Thalictrum aquilegifolium L.

En direcció a Núria ( T R ~ Min. COSTA, Supl.: 1, in WK., Prodr. 1 11:955, ut var. um-
belliforme).
Núria i valls immediates (VAYR., Cat. N. :1).
Núria (CAD., FI. Cat. I: 13).
Sota el santuari de Núria, a les vores del torrent (SEN., Add.: 3); vores del riu Núria
(SEN., FI. N.: 52); ut var. umbelliforme Costa.
Salt del Sastre, 1780 m (BR.-BL., Vég. alp.: 239, Peucedaneto-Luzuletum desvauxii).
- Estatges monta i subalpí, r (perd en algunes zones freqüent). 900-2100 m.
Es fa als prats humits, vorades frescals, formacions megafbrbiques,... Molinietalia,
Adenostylion. VI-VIII.
Torrent del Duc, 1100 m; torrent d'Aspre, 1150 m; vores del Rigard, cap a Toses,
1350 rr., vall Estremera, 1200 m; molt abundant a les Gorges de Núria, 1550-2000 m;
cingle del Boc, 1680 m; vora Daió, 1250 m; torrent de les Artigues, 1400 m; zona de la
Jaqa de la Balma, 1700 m; sobre el Planell de Coma de Vaca, 2050 m; Vilaró, 1150 m;
f o r ~ afreqüent a la baga de Pardines (Puigsac, les Noufonts, ...); Els Prats, 1500 m; Ri-
bes de Freser, 925 m, a les vores dels rius.
DG 39,18,28,38. Eur. cont.
Thalictrum tuberosum L.
NÚria (COMP. in VAYR., Cat. N.: I), citació que COMP. (Hist. Nat. 11: 22) especificava en realitat
com a dubtosa i provinent d'altri ("indiqué pres de Núria?") i que el mateix VAYR. (PI. not.:15)
ja abans havia transcrit literalment ("indicado de Núria?"). GAUTIER (Catal: 61) diu que la lo-
calitat de NÚria 6s molt dubtosa; i FLOUS et GAUS., referint-se a aquesta mateixa indicació
nurienca de COMP. i a una altra de BOURGAT, diuen (Thal.) que és probablement inexacta
- Es tracta, evidentment, d'un error.
225. Thalictrum alpinum L.

Puigmal (PUIGG. in COSTA, Supl.: 1) (in CAD., FI. &t. I: 13); Núria i Puigmal
.
(PUIGG in WK., Prodr. 1.1: 956).
Rasos dels cims de Núria (VAYR., &t. N.: 1).
Núria (CAD., Exc. : 101); freqüent a la Vall de Núria (CAD., Fl. Cat. I: 13); encon-
torns del santuari i vaiis adjacents, no escas als pasturatges (SEN.,FI. N : 52).
Escampada amb profusió pels prats alpins de l'alta vall de Noufonts (SEN., Add.: 3).
FLOUS et GAUSSEN (Thal.) confirmen les indicacions anteriors i n'hi afegeixen
d'altres: Núria, Puigmal ( T ~ M . ) ,Coma de Vaca, Puigmal, muntanyes de Núria
(MASF .).
Serra de l'Embut, 2250 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 10, Salicetum retusae-retjculatae);
Núria, 2050' m (BR.-BL., LC. t. 15, Canceto-Rnguiculetum); vall de Finestrelles,
2200 m (BR.-BL., LC. t. 20, Elyneto-Oxytropidetum foucaudii).
- Estatges subalpi i alpí de la zona axial, c. Molt més rar a les serres pre-pirinenques.
1750-2750 m.
BRAUN-BLANQUET (Vég. alp.) el considera cdcícola i característic de 1'Elyno-
Oxytropidetum. Pel que nosaltres hem observat, sembla més aviat indiferent respecte
al substrat; es troba a diverses menes de prats, a les congesteres (Salicion herbaceae),
als bonys secs de les mulleres icides, etc. VI-VII.
Freqüent, i de vegades abundant, a les cappleres dels rius Núria i Freser. Vora Núria,
1975-2100 m; Ras de l'ortigar, 2350 m; Coma de l'Embut, 2300 m; Coma del Clot,
molt abundant, 2500-2600 m; Coll de Torreneules, 2580 m; vessant oriental del
Torreneules, abundant; Coma de Vaca, 2300 m; Tirapits, 2600-2750 m; Coma de
Fresers; Coma de Mantinell, 2100-2400 m.
Rar a la zona pre-pirinenca. Roc dels Llamps, 1900 m; vessants del Taga, sobre la
Pineda Rosta, 1750 m; vessants del Puig de Coma d'Olla, 1800 m.
226. Thalictrum minus L. subsp. minus

Llocs pedregosos de Núria (VAYR., &t. N.: 1); Núria (VAYR., Pl. Cat.: 492).
Part damunt de Queralbs (SEN., Add. :3).
FLOUS et GAUS. (Thal.) confirmen aquestes indicacions i n'hi afegeixen altres de
repetitives o molt semblants, procedents de la revisió d'exemplars d'herbari (en part
determinats originiriament com a T. saxatile).
- Estatge monti, c. MBs rar a l'estatge subalpí. 800-2150 m.
Es fa sobretot als marges i vores de corriols, perd hom el troba també dins els boscos
clars i als prats. Geranion sanguinei, Pruno-Rubion, Querco-Fagetea, Brometalia
erecti. VI-VI1 (i X).
Cap a Esteguel, 820 m; Golobran, 1510 m; La Portella, 1400 m; El Baell, 1200 m;
Campeiles, 1300 m; Costes de Segura, 1300 m; El Soli, 1200 m; Costa Geperuda,
2050 m; voltants de Ribes de Freser, 900-1000 m; Batet, 1050-1200 m; Rialb, 1050
m; sota Fustanyi, 1100 m; Queralbs, 1200-1300 m; Núria, 1975 m; Coma de Fresers,
2150 m; vall Estremera, 1300-1500 m; solells entre Ribesaltes iPardines, 1100-1300
m; de Pardines a Boixetera, 1200 m; La Moscatosa, 1400 m; solell del bosc del
Ribes, 1560 m; Conivella, 1450 m; cingles de Sant Eloi, 1700-1750 m.
La raqa més freqüent 4s la var. pyrenaicum (Jordan) O. Bolos et Vigo, caracteritzada
pels folíols relativament petits, &uns 5-15 (25) rnm, i la panícula més aviat curta, que
comenqa per sobre de la meitat de la tija. Als llocs més frescals existeix també la var.
majus (Crantz) Crépin fma. aurigeranurn (BaiUet et Timb.) Flous et Gauss, tota ella
m6s robusta.
A les zones elevades, com és ara als voltants de Núria, no són rares les formes de t r h -
sit vers la subsp. pubescens, caracteritzades sobretot per presentar-se cobertes de p6ls
glandulosos forqa abundants per6 poc acostats.
DG 39,28,38,27,37. Lateeur.
subsp. pubescens (Schleicher ex DC) Rouy et Fouc.
- Rar a l'estatge subalpí. Es fa sobretot als costers solells. VII-VIII.
Roc de la Mal&,2075 m; sobre la Cova del Penitent, 2050 m; Les Espiguetoses, 1875
m; Coma de Fresers, 2125 m.
DG 29,39. Orbfit med.
subsp. saxatile Shinz et Keiier; T. saxatile DC.
Cap a NÚria (TREM. in COSTA, Supl.: 1 ; in CAD., F1 Cal. I: 15).
Valls de NÚria, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 1).
Vall de Ribes, Queralbs (CAD., FI. Cat. 1: 15).
- Citacions degudes a confusij amb la subspicie minusvar. pyrenaicum. FLOUS i GAUSSEN
(Thal.) ja desferen l'error i corregiren els exemplars corresponents dels herbaris Trimols, Vayreda,
Cadevali, ... I ja anteriorment SENNEN assenyalava en parlar del T. minus (Add.: 3) que aquest
tixon havia estat confós segurament amb el T. saxatile.
227. Thalictrum sirnplex L. subsp. simplex

- Molt rar als prats de dall més humits (Polygono-Rsetion). VII.
L'hem vist només a la part occidental de la comarca. Baga de Fornells, 1410 m; vora
Toses, 1475 m.
DG 18,28. Eur. cont.
Thalictrum flavum L. mbsp. glaucum (Desf.) Batt. in Batt. et Trabut.
Ribes (COLM. in FLOUS et GAUS., Thal.).
- Essent aquesta l'unica citació existent del tixon a la comarca, ens permetem de posar-la en
dubte.
RANUNCULACIES CULTIVADES - Als jardins hom cultiva, com a ornamental,

Delphinium ambiguum L. (=D. ajacis auct.).
LAURACEAE
Laurus nobilis L.
Nom vulgar: llor.
- Cultivat vora les cases i poblacions: Esteguelella, Can Gorra, Ribes de Freser, El
Baell(1200 m), ...Sembla que no arriba a florir mai.
DG 28,38,37.
PAPAVERACEAE
Papaver somniferum L. subsp. setigerum (DC.) Corb.

Nom vulgar: cascall.
- Cultivat, i rarament espontani als indrets ruderals. VI-VII.
Ribes de Freser, a les vores de riu, en llocs remoguts.
DG 38. Med.
228. Papaver rhoeas L.

Nom vulgar: gailaret.
- Estatge monta, c. Molt rar a l'estatge subalpí. 800-1600 (1900) m.
Conreus de cereals, vores de camins, llocs ruderalitzats. De la classe Secalinetea.
VI-IX (X).
Esteguelella, 825 m; Can Perramon de Baix,, 810 m; vora la Talaia, 890 m; El Baell,
1200 m; Pla de Plaus, 1275 m; Ventoíd. 1300 m; Planoles; Toses, 1500 m; Barraca
de Rus, 1900 m; Ribes de Freser; sobre Segura, 1160 m; Queralbs, 1250 m; sobre
Serrat, 1550 m; Ribesaltes, 1000-1250 m; Pardines; Magana; Bruguera.
DG 18,28,38,37. Subcosm.
229. Papaver dubium L.

Llocs ruderals, guarets, conreus. VI-VII.
Campelles, 1300 m; sobre Fornells, 1500 m; sobre la Plana, 1350 m.
Plurireg.
230. Papaver argemone L.

Ribes (VAYR. in CAD., FI. Cat. I: 65).
- Conreus de l'estatge monti rrr.
Sobre Can Nofre de Pardines, 1250 m.
HolZut. A Europa, med.-submed.
231. Papaver suaveolens Lapeyr.;? alpinum L. subsp. suaveolens (P.Fourn.) O. Bolbs et
Vigo, P. pyrenaicum auct., P. alpinum auct.
Coil de Núria (GREN. et GODR., FI. Fr. I: 60, sub P. alpinum L.).
Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 10, sub P. alpinum var.flavifomm).
Núria (SALV., POURR.), COU de Núria (ENDRESS), in WK., Prodr. 111: 871.
Muntanyes de Núria (VAYR., Cirt. N.: 4, sub P. alpinum, les dues varietats).
Coli de Torreneules (CAD., Exc.: 100, legit FERRER).
Altures de Núria, Fontalba i Fontnegra (CAD., FI. Cat. I: 62, sub P. alpinum var.fla-
viforum Gr. et Godr.).
Finestrelles, 2558 m (SEN., H.N.: 54).
Vall al S del Puigmal, 2300 m, Coli de Núria, 2620 m, vall de Noufonts vers la Fossa
del Gegant, 2430 m, Pic de la Fossa del Gegant, 2410 m (BR.-BL., Vég, alp. t. 5,
Iberidetum spathulatae).
Contrafort meridional del Puigmal, 2690-2710 m (SERVE, Rech. comp. t. XVI,
comunitat de Viola diversifolia).
- Estatges alpí i subalpí de la serralada axial, c. 2000-2750 m.
Tarteres calcinals i esquistoses. De l'alianga Iberidion spathularae VI-VIII.
Abundant a la zona del PuigmalPas dels Lladres, 2650-2700 m; sota la Roca de Qua-
trecorns, 2000 m; Coma de Fontalba, 2200 m; Ras de i'ortigar, 2350 m; Coli de
Noufonts, 2600 m; Noucreus, 2650 m; Coma de les Mulleres, 2100 m; Pic de l ' h g a ,
2400 m; Coma del Clot, 2600 m; Coll de Caran& sobre Coma de Vaca, 2600 m;
Pics de la Vaca, 2750 m; cap a Tirapits, 2740 m; Pic de Bastiments, 2700 m; cap a
Tres Pics, 2450 m.
Hom troba tant la varietat suaveolens com la varietat endressii (Asch.) comb. nova
( = P. suaveolens Lapeyr. subsp. endressii Ascherson, Bot. Zeit. 27, 8: 128 Leipzig
1869).
DG 29,39. Orbfit ibero-pir.
Papaver rhaeticum Leresche in Gremli
- Es fa, com l'espkcie anterior, a les tarteres, perb sembla que prefereix indrets més ombrívols
o amb innivaci6 més prolongada.
L'hem recollit +s vessants septentrionals del Pic de Noufonts, 2700 m, dins la comarca del Con-
flent (DG 39). Es possible que existeixi als aiguavessos de la Vali de Ribes, perb de moment no
l'hi hem vist.
232. Chelidonium majus L.

Nom vulgar: herba de les orenetes.
Núria, Queralbs (VAYR., Cat. N. :4) (CAD., FI. Cat I: 70) (SEN., F1 N. :54).
Font de la Ruira (FERRER, Exc. :8 1).
- Estatge mont;, c. 800-1500 m.
Vores de cases i poblacions, balmes freqüentades pel bestiar, ... en indrets no gaire
secs. De l'ordre Onopordetalia acanthii. V-VIII.
Esteguelella, 850 m; Aigues de Ribes, 850 m; El Baell, 1200 m; Ribes de Freser, 925
m; Ventola, 1300 m; cap al Pont de Sola, 1000 m; sota Planoles, 1075 m; Espinosa,
1175 m; Neva, 1250 m; La Polella, 1430 m; balmes de la val Estremera, 1300-1500
m; Queralbs. 1250 m; Pardines, 1225 m; Bruguera, 1200 m.
233. Corydalis solida (L.) Swartz subsp. solida

SENNEN en el seu cathleg en dóna una indicació molt vaga: "creix especialment
als vessants de cap a Franqa " (H. N.: 55).
- Estatges mont6 i subalpí, rrr.
Considerada com a característica de l'ordre Fagetalia. A les zones m6s baixes es fa a
les fagedes, perd a l'estatge subalpi es troba en indrets oberts, als planells i clots on la
neu roman molt de temps. IV-V (VI).
Molt abundant a la fageda dels Prats, 1500-1600m; Gorges de NÚria, 1900 m; Gorges
del Freser, al peu de les Marrades, 1625 m,i al Bosc de Carboners, 1550 m.
DG 39,38. Tamb6 a DG 18 (La Molina). Eur .
Sarcocapnos enneaphylla (L.) DC.
NÚria (GREN. et GODR., FI Fr. I: 6 6 , sub Corydalis enneaphylla DC.).
Muntanyes de NÚria (COSTA, Introd.: 12, sub C. enneaphylla DC.).
Roques calcinals de NÚria, Queralbs (VAYR. Cat. N.: 4, sub C. enneaphylla DC.), citació recollida
després per CAD. (FI.Cat. I: 79).
A les penyes clivellades (SEN., FI. N.: 55).
- Ni existeixen testimonis d'aquestes indicacions als herbaris catalans ni nosaltres hem vist mai
aquesta papavericia a les roques de la comarca (incloses les de la zona meridional més calentes); la
seva presencia a NÚria seria excepcional. Fa l'efecte que les citacions dels b o t a c s catalans són
simples transcripcions, corregides i augmentades, de la primitiva indicació de GREN. i GODR,
totalment dubtosa.
234. Fumaria officinalis L. subsp. officinalis

- Camps i guarets de l'estatge monta, c. V-VI11 (XI).
Estbguel, 850 m; vora Can Perramon de Baix, 825 m; La Talaia, 890; Ribes de Freser,
900-950 m; El Baell, 1200 m; Campelles, 1300 m; sobre El Bac, 1200 m; Planoles,
1150 m; vora Fustanya, 1140 m; sobre Can Nofre, 1275 m; Pardines, 1225 m.
DG 28,38,37. Plurireg. (Subcosm.).
subsp. wirtgenii (Koch) Arcangeli
- Camps sobre Segura, 1160 m.
Plurireg.
235. Fumaria vaillantii Loisel in Desv.
- Guarets vora Can Perramon de Baix, 825 m.
Plurireg.
CRUCIFERAE
236. Sisymbrium irio L.

- Ribes de Freser (estació del ferrocarril), 905 m, en flor a finals de juny.
DG 38. Paleosubtrop. A Europa, med.
237. Sisymbrium austriacum Jacq. subsp. chrysanthum (Jordan) Rouy et Fouc.;S. pyre-
naicum (L.) Vill., non L., S. acutangulum auct .
Núria (BENTHAM, Catal.: 122, sub S. taraxacifolium DC.?) ( T R ~ M in . COSTA,
Supb: 6) ( T ~ M TEX.. in VAYR., PI. not. :24; in WK., Prodr. 111: 798; in CAD.,
FI. Cat. I: 120) (VAYR., Cat. N.: 5 ;PI. Cat.: 9) (CAD., Pl. V.: 59 ;Exc. 101) (SEN.,
Add.: 14; E?. N.: 55). Creiem que s'ha de referir a aquest t h o n la planta indicada
per KÜPFER (Nouv. prosp.: 90) amb el nom de S. austiacum subsp. contortum
(Cav.) Rouy et Fouc. a Núria, 2050 m.
Ribes (POURRET, Chloris: 142, sub S. erysimifoliurn).
Queralbs (SEN., Add.: 14, sub S. erysimifolium Pourret;E?. N.: 55, sense localitat con-
creta pero sota el mateix binomi).
- Estatges monti i subalpí, c; per6 molt rar a la zona meridional de la Vali. (800)
900-2100 m.
Es fa als indrets m6s o menys ruderals, vora les cases i poblacions, camins, etc. De
l'ordre Onopordetalia acanthii. V-IX.
Vores del Freser, prop de La Corba, 800 m; Ribes de Freser, 900-950 m; carretera del
Baell, 1150 m; Roques Blanques, 1000 m; Ventoli. 1300 m; Planoles, 1100-1250 m;
cap a Nevi, 1225 m; Espinosa, 1180 m; cap a Fornells, 1250 m; La Polelia, 1430 m;
Toses, 1450 m; la Farga de Queralbs, 1200 m; Pla de Salient, 1800 m; Núria, 1975 m;
Coma de Fresers, 2100 m; Ribesaltes, 1125 m; vora Les Vinyes, 1175 m; etc.
DG 39,18,28,38,37. Orbfit pir .-cant.
238. Sisymbrium orientale L.; S. columnae Jacq.

- Ribes de Freser, 925 m; Dorria, 1525 m.
DG 28,38. Paleosubtrop. A Europa, med.
239. Sisymbrium macroloma Desf.; S. orientale L. subsp. gaussenii (Chouard) O. Bolbs et

Vigo, S. longesiliquosum Wk.
- Zona meridional de la Vali, rrr.
Es fa específicament a les balmes, coves i peus de roca, en indrets ruderalitzats. De
l'alianqa Sisymbrion. V-VI.
Sobre Can Maiols (RipollBs), 1150 m; balma del Casot, 920 m; Coves de Ribes, 825
m; Roca del Corb, 1500 m.
DG 28,38,37. Ibero-magr. munt.
Fig. 19. Sisymbritrm macroloma. A dalt a I'esquerra, detall de la siliqua (x 4); a baix, una llavor (x 14).
W Sisymbrium macroloma
Sisymbrium orientale
O lsatis tinctoria
240. Sisymbrium officinale (L.) Scop.

Ribes, Queralbs, Núria (VAYR., Cat. N.: 5).
- Vores de camins i llocs ruderals de l'estatge montl, CC. Rar a l'estatge subalpí.
800-1600 m.
De l'alianga Sisymbrion; hom el troba tamb6 dins els herbassars dels Onopordetalia,
als camps, etc. V-VIII.
Saltor (Ripollks), 1375 m; cap a la Corba, 800 m; Barricb, 1000 m; Ribes de Freser,
900-950 m; Campelles, 1300 m; Roques Blanques, 1000 m; Ventoli, 1200-1300 m;
Planoles, 1100 m; Espinosa, 1180 m; Fornells, 1275 m; La Polella, 1430 m; Toses,
1450 m; Rialb, 1050 m; Queralbs, 1250 m; La Farga de Queralbs, 1100 m;Ribesaltes,
1000-1150 m; sobre Segura, 1160 m; Pardines, 1150 m; L'Orri Vell, 1575 m; etc.
DG 18,28,38,37. Eur. (Subcosm.).
241. Murbeckieiia pinnatifida (Lam.) Rothm; Braya pinnatifiak (Lam.) Koch, Sisymbrium
pinnatifidum (Lm.) DC.
Muntanyes de Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 6).
Núria (VAYR., Cat. N.: 5).
Puigllangada (CAD .,Notas fitog. 08: 8).
Coma d'Eina (CAD.), Finestrelles (VAYR.) (in CAD. FI. Cat. I: 119).
Vall de les Mulleres, vers 2300 m, on les ramades es reuneixen per passar la nit (SEN.,
Add.: 14); el mateix autor inclou la planta en el seu cataleg nurienc (H.N.: 55) sense
especificar localitat.
Núria, 2250 m, Noufonts, 2320 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 7, Galeopsideto-Poetum
fontquerii); vessant S del Puigmal, 2550 m (BR.-BL. 1.c. t. 8,Senecietum IeucophyNi);
Coll de Noufonts, 2600 m (BR.-BL., bc. t. 21, Festucetum eskiae).
Puigmal, 2630 m (N~GRE,Nouv. contr. t. 2: 229, Ranunculo-Festucetum eskiae
orientalis).
- Estatges subalpí i alpí de la zona axial, c. 1800-2600 m.
...
Es fa als replanets de roca, a les tarteres, als graons dels gespets, sempre en terrenys
silicis. VI-VIII.
Entre Dbrria i el Pla de les Salines, 1800 m, 2145 m; Tossa del Pas dels Lladres, 2600
m; Clotxes del Puigmal, 2400 m; cap al Collet Verd, 2150 m; Pic de r u g a , 2300 m;
Coma de Vaca, 2450 m.
242. Descurainia sophia (L.) Webb ex Prantl in Engler et Prantl; Sisymbrium sophia L.
Queralbs (VAYR., Cht. N.: 5) (BUB.,VAYR., GAUT. in CAD., N. Cht. I: 121).
SENNEN inclou l'esp8cie en el seu catileg (FI. N.: 55).
- Vores de poblacions i llocs ruderals de l'estatge montl, r.
De l'alian~aSisymbrion; es troba tambd a les comunitats dels Onopordetalia acanthii.
v-IX.
Vora Can Perramon de Baix, 825 m; Planhs, 1200 m; Fornells, 1275 m; La Polella,
1430 m; Dbrria, 1500 m, abundant; Toses, 1450 m; La Molina (Cerdanya).
DG 18,28,38,37. Plurireg. cont. (Subcosm.).
243. Aiiiaria petiolata (Bieb.) Cavara et Grande;A. officinalis Andrz. ex Bieb.

Ribes, Queralbs (VAYR., Cht. N.: 5) (SEN., R. N.: 55).
Ribes (CAD., F1. Cat. I: 124).
- Estatge montl, c. Molt comuna als riberals dels rius. 800-1450 m.
Marges i vorades, boscos clars, herbassars nitrbfils, en indrets humits o frescals. De
l'alianga Alliarion. IV-VI.
Vores del Freser, cap al Pont d'en Cabreta, 800 m; La Corba, 800 m; Aigiies de Ribes,
850 m; Angelats, 875 m; Ribes de Freser, 900-950 m, abundant al riberal dels rius;
Roques Blanques, 1000 m; Coll de la Casassa, 1200 m; cap al Pont de Sola, 1000 m;
Planoles, 1075 m; Espinosa, 1180 m; Neva, 1250 m; Fornells, 1250 m; Toses, 1450
m; Daió, 1175 m; sota Coma, 1075 m; entre Ribesaltes i Pardines, 1275 m; sota Les
Vinyes, 1025 m; La Llavanera, 1150 m; Bruguera, 1200 m.
DG 39,18,28,38,37. Lateeur.
244. Arabidopsis thaliana (L.). Heynh. in Holl et Heynh.; Sisymbrium thalianum (L.) Gay
Ribes, Queralbs (VAYR., Cut. N.: 6).
SENNEN inclou l'esphcie en el seu catdeg (R. N.: 55).
- Estatge mont;, rrr.
Conreus i pradells, sobretot en terrenys sorrencs. Festuco-Sedetalia, Scleranthion
annui. IV-VI.
Clots de Maqana, 1300 m; sota Planoles, 1100 m; vora Queralbs, 1275 m; sobre La
Plana, 1350 m.
DG 28,38. ' ,IPlurireg.
245. Isatis tinctoria L.

- Costers solells entre Roques Blanques i Ventoll, 1050-1300 m, sobretot als camps.
Potser com a relíquia d'antics conreus. (Vegeu mapa pig. 225).
DG 28. Plurireg.
246. Bunias erucago L.

- Camps i guarets de l'estatge monta, r. 950-1500 m.
De la classe Secalinetea. V-VII.
Cap a Can Perramon de Dalt, 975 m; Campelles, 1300 m; sobre El Bac, 1250 m; cap a
Ventola, 1250 m; sota Dbrria, 1400 m; Ribesaltes, 1125-1250 m;Pardines, 1225 m;
d'Abella a la Collada Verda (Vali de Camprodon); Mas Coniii, 1200 m; sobre Brugue-
ra, 1275 m.
DG 28,38,48. Med.
247. Erysimun australe Gay; E. grandiflomm auct., E. ochroleucum auct. catal., E. longijio-
lium DC.
Ribes (COSTA, Introd.: 15).
Queralbs (CAD., FI. Cat. I: 114, sub E. longifolium); Queralbs, Núria (CAD., 1.c. :
114, sub E. ochroleucum).
SENNEN l'inclou al seu catiíeg (Fl, N.: 55).
Vers Noufonts, 2450 m (BR.-BL., Vég. alp.: 190, Festucetum eskiae).
Collada de Toses, 1680 m, 1720 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 7, otisetum
purgantis pyrenaicum, sub E. decumbens).
De Ribes a Queralbs (ST. LAGER in POLATS., Eiys.: 332, sub E. collisparsum
Jordan); Km 12 a 17 de la carretera de la Collada de Toses, 1400-1600 m (KRENDL
in POLATS., 1.c.: 332).
- Estatge montl, CC. Penetra a l'alta muntanya rarificant-se progressivament. 800-
1700 m.
Es fa als costers solells, en diversos tipus de comunitats més o menys obertes (matolls
de Sarothamnus o de balecs, boixedes, prats secs, talussos, llocs rocosos, etc.). VI-IX.
Des de la zona inferior de la V d fins cap a la Collada de Toses, a Núria i a Pardines.
EstBguel, Perramon de Baix, El Baell, El Portet, Campelles, Lleixes de la Covi1 (1700
m), Roques Blanques, Ventola, El Sola (molt abundant), Planoles, Fornells, Dbrria,
Toses, vora la Collada de Toses (1700 m), Coma de Plands, Ribes de Freser, Batet,
Queralbs, Gorges del Freser, Mas Conill, l'orri, sobre Can Nofre (1500 m), Clots de
Maqana, etc.
Pel que fa a la nomenclatura d'aquest thxon, seguim el criteri de FAVARGER
(1978) qui, desprBs d'haver fet l'estudi c i t ~ g e o g r ~del
c complex Erysimum grandi-
flarum-sylvestre, opina que a la prhctica és convenient de conservar per a les plantes
catalanes el nom de Gay, sense fer-10 sinonirn d'E. grandiflontm Desf. i deixant de
banda els noms jordanians (que es refereixen a poblacions molt poc diferenciables).
DG 39,18,28,38,27,37. Submed. ?
248. Erysimum pyrenaicum Jordan; E. pumilum auct. catal.

De les muntanyes de Núria cap a Coma de Vaca (SALV. in COSTA, Introd : 15; in
WK., Prodr. 111: 808).
Serra de Coma de Vaca, Caranqa (VAYR., Cat. N.: 5), indicacions que recull CAD.
(R. Cat. I: 114).
Núria (VAYR .,Pl. &t.:9).
Altures de Fontnegra, Coma d'Eina i Noucreus (CAD., Notas fitog. 08: 7); les dues
primeres citacions tornen a ésser incloses per CAD. a la F¿ Cat I: 114.
Bosc de la Mare de DBu (SEN., Add.: 13); el mateix autor cataloga la planta en la
seva Flora de Nuria (:55).
Pic de Finestrelles, 2600 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 23,Pumileto-Festucetum supinae).
Vessants del Puigmal, 2750 m (SERVE, Rech. comp. t . XVII, comunitat de Xatardia
scabra; BAUD. et SERVE, Coms. Xat. SC.taula); contrafort occidental del Puigmal,
2260-2520 m (SERVE, Rech. comp. t. 111, com. de Festuca durissima; BAUD. et
SERVE, Les group. i? dur.); vessant S del Coll de Queralbs, 2500-2520 m (SERVE,
Rech. comp. t. XI, com. d9Astragalusnevadensis i F. scopana).
Puigmal, 2700 m (FAVAR., Compl. Erys.: 376).
POLATSCHEK (Erys.: 354) recull diverses indicacions: Pla de les Salines, 2200-2300
m (MERXM. et ZOLLITSCH), a l'E de la Tossa del Pas dels Lladres, 2620-2650 m
(BUTTLER), a l'W del Puigmal, 2450-2600 m (MERXM.et ZOLLITSCH), Collada
de Ndria (ENDRESS), muntanyes de Núria (TR~M.).
- Estatge alpí, c. Davalla a la zona subalpina. 1950-2800 m.
Tarteres i llocs pedregosos. De la classe Thlaspietea rotundifolii. VI-VIII.
Costa Rasa; Costa Geperuda, 2250 m; Coma de Plands, 2150 m; cap alPuig de Dbrria,
2500 m; del Collet de les Barraques al Roc Blanc, 1950-2100 m; Coma de la Fontseca,
2400-2500 m; Clotxes del Puigmal, 2650 m; vessants meridionals del Puigmal; Núria,
2000 m; sobre la Coma de l'Embut, 2500 m; Pic de Finestrelles, 2750 m; Coll #Eina,
2650 m; cap al Pic de l'Aiiga, 2325 m; les Arques de Coma de Vaca, 2700 m;Manti-
nell, 2200 m.
POLATSCHEK (I.c.) opina que el nom E. pyrenaicum Jordan 6s il.legitm i, per tant,
proposa un nou binomen, E. seipkee Polatschek.
DG 29,39, 18,28. Endbm. pir.
Erysimum virgatum Roth
SENNEN (Add.: 12) creu que s'ha de referir a aquesta especie YE. australe indicat per CAD. a
Queralbs, i eli mateix el cita de Ribes i Queralbs
En el seu cat&ieg de Núria (FI. N.: 55) el torna a citar sense assenyalar localitats concretes.
- A l'herbari Sennen no hi ha exemplars que donin testimoni d'aquestes indicacions, per6 si
exemplars d'aitra proced6ncia que cal referir a E. australe. D'aitra banda, E. virgatum es considera
endimic dels Alps occidentals.
249. Erysimum incanum G. Kunze var. aurigeranum (Jeanb. et Timb .-Lagr.) O. Bolds
et Vigo
- Guarets prop de Ventoli, 1300 m.
DG 28. Med. SW.
250. Erysimum cheiranthoides L.
- Sobre Ribesaltes, 1300 m.
Pel seu aspecte aquest exemplar recorda el tixon precedent, perb les flors i els fruits
són clarament de cheiranthoides. Es tracta d'una introgressió?
Caldria recercar de nou la planta per aclarir la seva situació sistemitica.
DG 38. Circumbor.
25 1. Barbarea vulgaris R. Br. in Aiton
Vall de Ribes (CAD., Fi. Cat. I: 115).
SENNEN la inclou al seu catileg (FI. N. :55).
- Vores de riu a l'estatge monti, c. 775-1200 m.
Es fa a les vorades, als codolars, als ilocs sorrencs,...IV-VI.
Marges del Freser, del Pont d'en Cabreta a Aigües de Ribes, 775-850 m;voltants de
Ribes de Freser, 900-950 m; cap al PBnt de Soli, 1000 m; sota Planoles, 1100 m; Es-
pinosa, 1175 m.
DG 28,38,37. Circumbor .
252. Barbarea verna (Miiier) Ascherson; B. praecox (Sm.) R.Br.
Núria, Queralbs (VAYR., Cat. N. : 5), citació recollida tambt? per CAD. (R.
Cat. I:
116).
SENNEN inclou l'especie en el seu catdleg (FI. N.: 55).
Vores de camins, talussos, codolars dels rius, ... en indrets m6s o menys ruderalitzats
i humits. Sembla que t6 una certa preferencia per les comunitats dels Artemisietea.
IV-VI.
La Poleila, 1425 m; Espinosa 1175 m; sota Planoles, 1100 m; Bosc de Ribes, 1300 m;
cap a Daió, 1175 m; vora La Ruira, 1325 m; sobre Les Vinyes, 1125 m; La Llavanera,
1150 m; Els Prats, 1450 m.
DG 39,28,38. Lateatl.
253. Barbarea intermedia Boreau
Núria, al voltant del santuari i a les vores dels torrents (SEN., Add.: 13, sub proles B.
pyrenaica Jordan); el mateix autor inclou la planta en el seu catileg (H. N.: 55) sense
comentaris.
- Estatges monta i subalpí, r. 775-2000 m.
Es fa als llocs ruderals, vores de camins, erms, etc. IV-VI.
Sota El Sagnari, 785 m; vora Ribes de Freser, 950 m; Campelles, 1300 m; Planoles,
1100 m; sota Planes, 1150 m; sobre Espinosa, 1350 m; vora la Collada de Toses,
1750 m; sota Ventaiola, 975 m; sobre La Plana, 1300 m; Salt del Sastre, 1700 m;
Nuria, 1985 m; vora Pardines. 1175 m.
DG 39,18,28,38,37. Lateatl.
254. Sisymbrella aspera (L.) Spach subsp. aspera

- Estatge month, rr.
Camins, reguerols, llocs temporhiament humits. V-VI.
Vora Can Perramon de Baix, 825 m; prop de Ribes de Freser, 950 m; sobre El Bac,
1300 m; Espinosa, 1175 m.
DG 28,38,37. Med. W.
Cardamine pentaphyllos
Sisymbrella aspera subsp.
23 1
subsp. praeterita Heywood

- Estatge monta, r.
Camins, erms, reguerots. V-VIII.
Vora Can Perramon de Baix, 825 m; prop de Ribes (M. GARRIGA, BC 111741, sub
Rorippa sylvestris); Angelats, 870 m; Roques Blanques, 1000 m; Toses, 1450 m; prop
de Rialb, 1075 m; Puigsac, 1225 m.
DG 18,28,38,37. Endem. latepir.
Rorippa sylvesm's (L.) Besser; Nasturtium sylvestre (L.) R.Br.
Ribes (VAYR., Cat. N: S), citació recollida per CAD. (FI. Cat. 1: 127).
Núria (CAD., FI. &t. I: 127).
- Aquestes citacions no són avalades per exemplars d'herbari. D'altra banda, a l'herbari Cadevall
un exemplar procedent de Puigcerdi i determinat com a Nasturtium sylvestre correspon en reali-
tat a Sisymbrella aspera subsp. praeterita. Suposem, doncs, que les dues indicacions aquí dalt
ressenyades corresponen a aquest darrer tixon.
255. Rorippa pyrenaica (Lam.) Reichenb.

Camí de Núria a Setcases i TregurA (VAYR., Cat. N.: 6).
Núria (CAD., FI. Cat. I: 154).
SENNEN inclou l'especie en el seu catdíeg (R.
N. :56).
- Terrenys silicis de l'estatge monta, c. 1000-1600 m.
Es fa a les vores de camins i altres llocs relativament humits. V-VI.
Sobre Toses, 1550 m; Espinosa, 1175 m; sobre Planoles, 1450 m; Planoles, 1125 m;
costes de Ventoll, 1100-1200 m; vora el riu Maganeil, 1200 m; Serrat, 1300 m; sobre
Ribesaltes, 1250 m; de Pardines a Boixetera, forga abundant.
Alguns exemplars coincideixen amb la var. pyrenaica, d'altres s'acosten molt a la var.
hispanica (Boiss. et Reuter) Caut.; m6s sovint hom troba, perb, formes poc típiques,
amb caracters d'ambdues varietats.
DG 39,18,28,38. Submed.
256. Nasturtium officinale R.Br. in Aiton; Rorippa nasturtium-aquaticurn (L.) Hayek

Nom vulgar; crkixems, greixes.
- Estatge montl, r.
Es fa als reguerols, als bragos de riu i a d'altres petits corrents d'aigua. De l'alianga
Sparganio-Glycerion V-IX.
Ribes de Freser, a les vores del Rigard, 925-950 m; Planoles, 1050 m; sobre Espinosa,
1300 m; sota Dbrria, 1400 m; El Baeil, 1200 m; Fustanya 1175 m; entre Ribes i
Pardines, 950-1200 m; La Corba, 825 m.
DG 28,38. Subatl. -Med.
257. Cardamine heptaphylla (Viii.) O.E.Schu4; Dentaria heptaphyllos Viii., D. pinnata
Lam.
Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 6), citació recollida per CAD. a la Flora de Cata-
lunya (i139).
:
- Fagedes de les zones meridional i oriental de la Vail, rr, perb localment abundant.
800-1725 m. De P alianqa Fagion sylvaticae. IV-VI.
Fageda dels Prats, abundant, 1500-1600 m; abundant a la fageda de Sant Arnanq,
1650-1725 m, des d'on baixa per l'obaga del torrent de la Corba (1300 m, 1200 m)
fins a La Corba mateix, a les vores del Freser (800 m). Existeix tamb6 a les fagedes
de Montgrony (RipollBs).
DG 28,38,27,37. Orbfit europ. C.
258. Cardamine pentaphyllos (L.) Crantz; Dentaria digitata Lam.

Sant Amanq (VAYR., FI. &t. :7), citació recollida per CAD. (N.
Cat. I: 139).
- Rarissima a les fagedes. Característica de l'alianqa Fagion sylvaticae. V-VI.
Escassa a Sant Amanq, 1675 m; forqa abundant a la fageda dels Prats, 1550-1600 m.
(Vegeu mapa pig. 230).
DG 38,37. Orofit alp.
259. Cardamine amara L. subsp. amara

Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 17) (VAYR., Cat. N.: 6;PI. Cat.: 7, sub var. opicii
Presl), citacions que recull tamb6 CAD. (FI. Cat. I: 136).
Ribes (VAYR. in CAD., FI. Cat. I: 136).
SENNEN la inclou al seu cathleg especificant: "amb la mena C. pyrenaea Sennen" (FI.
N.: 55).
O. de BOLOS (Notas flor. 111: 193) dóna testimoni dels següents plecs d'herbari:
Coma d'Eina, 2150 m (SEN. herb.), Núria, 2100 (SEN. herb.), Núria, 2300 m (FONT
QUER in BC 111975), Coma de Vaca (VAYR. herb.).
- Estatges subalpí i mont&,c; penetra a la base de l'estatge alpí. 1075-2300 m.
Fonts i rierols. De l'alianqa Cardamino-Montion. IV-VIII.
Sota Planoles, al riberal del Rigard, 1075 m; Font de l'Home mort, 1800 m, i riu
dYEstremera,1850 m; Fontalba, a la deu mateixa, 2040 m; Coma de Vaca, 2150 m;
Les Ribes, 1400 m; Coma de l'Embut, 2125 m; Font de les Marrades, 1600 m; vora
la Farga de Queralbs, 1175 m; Serra de la Canya, 2000 m; Mas Conill, 1175 m; Plans
de Pbrtoles, 1675 m.
DG 29,39,28,38. Eur .
260. Cardamine raphanifolia Pourret; C. latifolia Vahl, non Lej.

Muntanyes de Núria (POURRET in WK.,Prodr. 111: 824).
Serra de Núria (POURRET), Queralbs (TEX.) (in VAYR., Cat. N.: 6).
Muntanyes de Núria (TREM., POURR. i TEX. in CAD., FI. Cat. I: 135).
SENNEN la inclou en el seu cataleg (FI. N. :55).
Núria (MASF. in BC 3 100, segons O. de BOLOS,Notas flor. 111: 193).
- Estatge monta, a les vores de riu, a les fonts i als rierols, CC.800-1600 (2000?) m.
De l'ordre Montio-Claminetalia. 111-VI.
Sota Esteguel,800 m; Torrent Roig (El Baell), 850-1100 m; voltants de Ribes de Fre-
ser, 900-1000 m; Pla de Prats, 1550 m; vora el Pont de Soli, 1000 m; sota Planoles,
1075 m; d'Espinosa a Fornells, 1175-1250 m; de Planes a Dbrria, 1350 m; La Polella,
1425 m; torrent delpalos, 1600 m; sobre Toses, 1550 m; sota Ventaiola, 975 m; vora
el riu Masanell, 1100 m; sobre La Plana, 1350 m; torrent de les Artigues, 1400 m; vora
Pardines, 1200 m; de Pardines a Boixetera; sota Boixetera, 1400 m; Les Noufonts,
1500 m; Bancerola, 1300 m; Conivella, 1400 m.
DG 39,18,28,38,37. Orbfit submed.
Cardamine granulosa AU.

COSTA (Introd.: 17) sospitava que pertanyia a aquest t h o n un exemplar de l'herbari Salvador
procedent de Núria. VAYREDA (PI. Cat.: 7) també citava la planta, amb dubte, de Núria.
- Aquestes citacions dubtoses han de referir-se, amb tota seguretat, al t h o n següent.
261. Cardarnine pratensis L. subsp. crassifolia (Pourret) O. Bolos et .Vigo; C. crassifolia

Pourret, C. nuriae Sennen, C. mariae Sennen
Núria (VAYR., Cat. N.: 6; Pl. &t.: 6) (CAD., Exc.: 101; FI. Cat. I: 135) (SEN.,
Add.: 16;FI. N.: 55).
Finestrelles, 2 100 m (BR.-BL., Vég. a@, t. 15, Cariceto-Pinguiculetum, sub var.
hayneana); Núria, 2100 m (BR.-BL., 1.c. t. 16, Caricetum fuscae, sub var. hayneana).
- Estatge subalpí, c. Davalia rarament a la zona montana, 1450-2200 m.
Es fa a les mulleres. De la classe Scheuchzerio-Cariceteanigrae. V-VII.

Cap al torrent del Palbs, 1800 m; Estebrís, 1900 m; El Pinetar, 1900 m; Coma de
Fontalba, 2100 m; Salt del Sastre, 1650 m; voltants de Núria, 1975-2000 m; sota el
Collet Verd, 2100 m; Coma de les Mulleres, 2100 m; Coma de Fresers, 2100 m; sobre
La Plana, 1350 m; Serra de la Canya, 1900 m, 2050 m; solell del bosc de Ribes, 1600
m; sota la Collada de Meianells, 1800 m; abundant a les mulleres de l'0rri Vell,
1450-1600 m.
La var. hayneana citada per BRAUN-BLANQUET deu correspondre a C. hayneana
Welw. = C. rnatthioli Moretti in Comolii, orbfit centreuropeu desconegut als Pirineus;
s'ha de referir al t h o n que comentem.
DG 29,39,28,38. Endem. pir. L'especie, circumbor.
262. Cardamine resedifolia L.

Núria (COSTA, Introd.: 17) (SALV. in WK.,Pvodr. 1 1
1: 826) (VAYR., Cat. 1 .: 6)
(CAD.,Exc.: 101;H. Cat. I: 136) (SEN.,R. N.: 55).
Puigmal (PUIGG. in COSTA, Supl. :6; in WK., Prodr. 111: 826).
Coll de Llo, 2300 m, Pic de Segre, 2400 m (BR.-BL., Vég. a@. t. 2, Saxifragetum
mixtae); Pic de Finestrelles, 2480 m (BR.-BL., 1.c. t. 7,Galeopsideto-Poetum font-
querii); vessant S del Puigmal, 2550 m, Pic de Segre, 2720 m (BR.-BL., 1.c. t. 8,
Senecietum leucophylli); Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., LC. t. 29, Saxifrageto-
Rhodoretum).
Vessants de Noucreus, 2650 m (SERVE, Rech. comp. t. XVII, com. de Xatardia
scabra) (BAUD. et SERVE, Coms Xat. SC. taula); Puigmal, 2750 m (SERVE, Rech.
comp. t. XXII, com. de F. supina).
- Estatges subalpi i alpí de la zona axial, CC. Molt m6s rar a l'estatge monta. (1 175)
1500-2850 m.
Es fa a les penyes, tarteres, llocs rocosos, etc. en terrenys silicis. V-VIII.
Cap al torrent del Palós, 1700 m; del Collet de les Barraques al Pas dels Lladres,
1900-2540 m; Puigmal, 2600-2850 m; Collada de Fontalba, 2100 m; Coma de Font-
alba; Gorges de Núria, 1600-2000 m; voltants de Núria; cap al Pic de ~'Aiiga,2200
m; Coma del Clot, 2600 m; Tirapits, 2700 m; Coma de Fresers; Planell de Coma de
Vaca; Balandrau, 2500 m; Gorges del Freser, 1350 m; Daió, 1175 m; Serra de la
Canya, 2000-2150 m; sota el Pla de la Guiila, 1850 m; sobre Boixetera, 1600 m.
263. Cardamine bellidifolia L. subsp. alpina (Wiild.) B.M.G. Jones

Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 17; in WK.,Prodr. 111: 823.; in CAD., FI. Cat. I:
136) (SEN., FI. N.: 55).
De Costabona a Núria (VAYR., PI. Cat. :6).
Es fa a les congesteres, en terrenys silicis (al. Salicion herbaceae). VIII.
Reconca de les Mulleres, 2600 m; Reconca de Noufonts, 25 10 m; circ de Bastiments,
2625 m.
DG 39. Orbfit alp. L'espBcie, art.-alp.
264. Cardamine impatiens L.

- Estatge mont& CC. Rara a l'estatge subalpí. 800-1600 (2000) m.
Es fa als boscos frescals (vernedes, freixenedes, fagedes,...), més rarament als matolls
i als marges. De l'ordre Fagetalia sylvaticae. V-VI.
Vail d'Angelats; sota Torroella, 850 m; voltants de Ribes de Freser, sobretot al riberal
dels rius, 900-1000 m; Roques Blanques, 1000 m; cap a Can Paloca, 1300 m; vora el
Pont de Soli, 1000 m; Planoles, 1075 m; #Espinosa a Fornells; Toses, 1475 m; sobre
Toses, 1550 m; vora el riu Maqanell, 1150 m; cap al Prat del Bac, 1275 m; Núria,
1990 m; El Mas, 1000 m; l'0rri; la Moscatosa, 1400 m; fageda dels Prats; boixedes
sobre el Pla del Freixe, 1560 m.
DG 39,18,28,38. Eur .
Cardamine flexuosa With.; C. sylvatica Link
Muntanyes de NÚria (TREM. in COSTA, Supl.: 6; in CAD., FI. Cat. I: 138);vora NÚria (TREM.
in WK.,Prodr. 111: 825).
SENNEN la inclou al seu catileg nurienc (FI. N. :55), recollint la citació de TREM. la qual, per&
esti mal transcrita, car hom llegeix: "vulgarment criixems de bosc, trimols".
- A l'herbari Trimols hi ha un plec que porta dues etiquetes; l'una diu "muntanyes de NÚria" i
l'altra "Coblenz am Rhein". Dels nombrosos exemplars que formen el plec, uns -probablement
els de Coblenz-,són Cardamine hirsuta, el altres -segurament els de Núria- són C. resedijolia.
La citació de TREMOLS és, doncs, errbnia, i cal referir-la a aquesta darrera espicie.
Assenyalarem, d'altra banda, que al mateix herbari Trimols els exemplars determinats com a
C. resedifolia corresponen en realitat a Murbeckiella pinnatvida.
265. Cardamine hirsuta L.

- Estatge montl, r.
Es fa als horts, als camins, al codolars dels rius, etc. 111-V.
Cap al Pont d'en Cabreta, 800 m; Aigües de Ribes, 850 m; voltants de Ribes de Fre-
ser, 900-950 m, forga abundant als horts; Sta. Caterina, 980 m; sota Coma, 975 m;
Clots de Magana, 1150 m; sota Planoles, 1050 m.
DG 28,38,37. Circumbor .
266. Arabis glabra (L.) Bernh.; Tuwitis glabra L.
Talús al N de la Collada de Toses, 1600 m (O. de BOLOS, La bardissa: 56, Tuwiteto-
Rhamnetum alpinae).
- Estatges montl i subalpi, r. 800-1800 m.
Es fa a les vores de camins, talussos, marges, camps abandonats. V-VIII.
Pla de l'Agon, 1350 m; voltants de Ribes de Freser, 900-950 m; Roques Blanques,
975 m; Planoles, 1100 m; El Pinetar (Planoles), 1500 m; Fornells, 1250 m; entre la
Collada de Toses i el Pla d'Anyella, 1800 m; cap ai Prat d'en Vindola, 1000 m; entre
Ribesaltes i Can Nofre, 1250 m; Pardines, 1225 m.
267. Arabis pauciflora (Grimm) Garcke; A. brassicaeforrnisWallr.

Núria (CAD., FE. Cat. I: 132).
- Estatges montl i subalpí, c; a l'estatge montl superior, CC. 900-1900 m.
Boscos clars, matolls, marges, etc. VI-VII.
Torrent Roig (El Baell), 1100 m; boscos del Baell i de Campelles, 1400-1800 m; solell
de la Covi1 (Ripollb), 1850 m; entre El Soll i Ventola, 1250 m; cap a Neva, 1275 m;
baga de Fornells, 1550 m; sobre Dbrria, 1700 m; torrent del Paiós, 1590 m; de Toses
a la Collada, 1600-1650 m; entre la Collada de Toses i el Pla $Anyella, 1850 m; so-
bre Ribes de Freser, 960 m; costa de Sant Antoni, 1075 m; sobre Can Cerda, 1200 m;
vaii del Maganell, 1150-1200 m; les Espiguetoses, 1900 m; baga d'Estremera; vora la
Farga de Queralbs, 1100 m; Els Prats, 1550 m; de Boixetera a Pardines;La Moscatosa,
1400 m; estany de Can Roca, 1500 m; Pineda Rosta, 1500 m; cap al Mas, 1000-1050
m; Conivella, 1400 m; Pla del Freixe, 1550 m; sobre Bruguera, 1575 m; solell de Sant
Aman~,1500 m.
DG 39,18,28,38,37. Orbfit submed.
268. Arabis hirsuta (L.) Scop. subsp. hirsuta;A. ciliata R.Br.

Sobre Toses, 1600 m (O. de BOL&, La bardissa: 56, Tuwiteto-Rhamnetum alpinae).
- Estatge monta, CC. Penetra poc a l'estatge subalpi. 800-1500 (1700) m.
Pastures, tant xerb files com mesbfiles. De l'ordre Brometalia erecti. IV-VI.
Torrent de la Corba, 1100 m; El Baell, 1200 m; Pla de Plaus, 1275 m; Campelles,
1250 m; vora Coll Pan, 1700 m; El Bac, 1100 m; Roques Blanques, 1000 m; sota
Ventola, 1150 m; El Soli, 1250 m; cap a Planoles, 1050 m; Queralbs, 1250 m; Els
Plaus, 1450 m; Gorges del Freser, 1500 m; bosc de Ribes, 1400 m; sobre Ribesaltes,
1325 m; cap a Can Roca, 1200 m; Clots de Maqana, 1150 m; Bruguera, 1130 m;
vessants sudoccidentals del Taga, 1625 m; etc.
DG 39,18,28,38,37. Cicumbor.
subsp. sagittata (Bertol.) Reichenb.

- Pastures de l'estatge monta. Sembla que resti limitada a la zona montana inferior.
IV-VI.
Cap a Esteguel, 875 m; vora Can Perramon de Baix, 900 m; vall de Barricó; Les De-
veses (El Baell), 1075 m; vora el Pont de Soli, 1025 m; baga de Planoles, 1200 m;
vora Ribes de Freser, 925 m; sobre Mas Conill, 1275 m.
269. Arabis corymbiflora Vest.; A. arcuata Shuttl., A. ciliata Koch

Núria (VAYR., Clzt. N.: 5, sub var. hirsuta Koch) (VAYR., Pl. Cat.: 6, sub A. ciliata
R.Br. típica; malgrat l'abreviatura d'autor, creiem que VAYR. es referia a A. colymbi-
flora i no a A. hirsuta) (CAD. repeteix la citació nurienca de VAYR. -FI. Cat. I: 131,
i la refor~aamb una de seva; d'altra banda, en una nota a peu de plana especifica que
un exemplar recollit a Núria deu pertlnyer a la var. glabrata Godet) (SEN., Add : 15,
sub var. hirsuta Godet ;F¿ N. :55).
Coma d'Eina (CAD.,F1. Cat. I: 131).
Vessant E del Pic de Segre, 2150 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 19, Festucetum scopariae);
vers el Puigmal, 2150 m (BR.-BL., LC.: 161, Festuceíum scopariae subasssociació de
I? ovina subsp. indigesta); al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., LC. t. 22, Hieracieto-
- Estatge subalpí, c. Penetra poc als estatges monta i alpí. 1500-2300 m.
Pastures. Es considera calcícola i característica dels Seslerietalia; perb es fa tamb6
als prats acidhfds, sobretot als de Festuca paniculata V-VII.
Sobre Pla de Rus, 2100 m; torrent de Pla de Rus, 1800 m; entre el Pla $Anyella i la 1
Coliada de Toses, 1875 m; sobre Toses, 1600 m; Lleixes de la Covil, 1700 m; Pas
del Llop, 1500 m; vers el Collet de les Barraques, 1850 m; v d Estremera, 1925 m;
Gorges de Núria, 1775 m; Núria, 2000 m; vaii de Fioestrelles, 2100 m; Collet Verd,
2200 m; Bosc de la Mare de Déu, 2100 m; Coma de lYEmbut,2300 m; Sant Arnang,
1800 m.
Tots els exemplars que hem recoliit i tots els que hem vist a BC procedents de la co-
marca són clarament pilosos, atribuibles a la var. hirta (Koch) Thellung. Pel que fa a
la indicació de la var. glabrata feta per CADEVALL, a l'herbari d'aquest botinic hem
pogut veure i'exemplar al qual es refereix i opinem que correspon tamb6 a la var.
hirta.
DG 29,39,18,28,37. Orbfit alp.
270. Arabis serpyllifolia Vill. subsp. serpyliifoiia

Núria (SEN., Add.: 15;FI. N.: 55).
- Estatge subalpi, rr. Excepcional a l'estatge monti.
Roques calcinals. De l'ordre Potentilletalia caulescentis. VI-VII.
Lleixes de la Covil, 1700 m; cap al Pont del Boscls (Queralbs), 1150 m; baga d'Estre-
mera, 1700 m; Sant Amanq, 1800 m; sobre els Cingles de Sant Eloi, 1725 m.
Arabis turrita L.
Queralbs (VAYR., Cat. N.: 6), citació recollida després per CADEVALL (FI. Cat. I:
130).
- Estatge monti, c. Ascendeix a l'estatge subalpi. 800-1700 m.
Boscos, marges,... sobretot en indrets ombrívols. Sembla lligada a les comunitats de la
classe Querco-Fagetea. IV-VI.
Vores del Freser, sota el Sagnari, 800 m; Aigües de Ribes, 850 m; torrent Roig (El
Baell), 1100 m; baga d'Angelats, 900-1100 m; El Grau (El Baell), 1300 m-1400 m;
Lleixes de la Covil, 1700 m; sota Roques Blanques, 975 m; sota Planoles, 1075 m;
Fornells, 1275 m; cap a Toses, 1500 m; Coma de Planhs, 1575 m; voltants de Ribes
de Freser, al riberal dels rius i als torrents, 900-1000 m; baga #Estremera, 1450 m;
vora elPrat delBac, 1275 m; sobre El Mas, 1050 rn; l'Orri, 1150 m; abundant de Par-
dines a Boixetera, 1200-1400 m; Conivella, 1400 m; Maqana, 1000 m; Bac deYHeura,
1000 m; entre Torroella i la Talaia, 900 m.
DG 39,18,28,38,37. Lateeur.
272. Arabis nova Vill.;A. auriculats Lam., A. saxatilis All.

Muntanyes de Núria? (SALV. in COSTA, Introd.: 16).
Salt del Sastre (CAD., FI. K: 59).
Vora Planbs, al marge de la carretera, 1250 m.
La indicació de CAD. sembla dubtosa; al seu herbari no hi ha exemplars que l'avalin.
D'altra banda, l'autor no repeteix la seva citació a la Flora de Catalunya.
DG 28. Orofit alp.
273. Arabis alpina L.

Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 17; in W K . , Prodr. 111: 821) (VAYR., Cat. N.: 6)
(CAD.,Exc.: 101;FI. Cat. I: 129) (SEN.,R. N.: 55).
Salt del Sastre, 1780 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 28, Peucedaneto-Luzuletumdesvauxii).
- De l'estatge monti a l'alpí, c. 800-2600 m
Llocs pedregosos o rocosos. A l'alta muntanya es fa preferentment a les tarteres i es
comporta com a característica de la classe Thlaspietea rotundifolii. A l'estatge monta
apareix sovint dins els boscos o als marges. IV-VIII.
Can Perramon de Baix, 8 15 m; Lleixes de la Covil, 1700 m, molt abundant; vessants
de la Berruga, 1650 m, abundant a les tarteres; sota el Coll del Remoló, 1750 m; cap
a Planbs, i 150 m; vora Espinosa, 1150 m; Fornells, 1250 m; Toses, 1450 m; Coma de
Fontseca, 2200 m, 2500 m; Coma de Fontalba, 2100 rn; Núria, 2000 m; Coll de
Noufonts, 2600 m; Coma de les Mulleres, 2100 m; Ribes de Freser, molt abundant
a les vores del Segadell, 950-975 m; vora Mas Conill, 1200 m; sota Pardines, 1150 m;
Bancerola, 1300 m; Els Prats, 1550 m; cap a la Collada Verda, 1575 m; Sant Amang,
1600 m.
Lunaria annua L.; L. biennis Moench

Nom vulgar: herba de plata, setins, monedes.
- Cultivada com a ornamental i de vegades subspontinia prop de les cases i pobla-
cions. La Corba, 800 m; El Baell, 1200 m; Magana, 975 m. En vies de naturalització?
274. Alyssum alyssoides (L.) L.; A. calycinum L., A. Bolosii Sen.

Núria, als codolars del torrent (SEN., Add.: 17); Núria, 2000 m (SEN., R. N.: 56).
- Estatge monti, c. Ascendeix a l'alta muntanya. 775-2000 m.
Llocs rocosos o pedregosos, erms, vores de camins, conreus, prats secs. Festuco-
Sedetalia, Xerobromion IV-VI.
Pont d'en Cabreta, 775 m; sobre Esteguelella, 900 m; La Corba, 800 m; El Baell,
1150 m; Roques Blanques, 1000 m; Ventoli, 1200-1300 m; Planoles, 1100-1250 m;
cap a Espinosa, 1150 m; Toses, 1500 m; entre el Pla d'Anyella i la Collada de Toses,
1875 m; sobre Dbma, 2000 m; sobre Espinosa, 1300 m; voltants de Ribes de Freser,
900-1000 m; vora Queralbs, 1200 m; Núria, 1985 m; sobre Ribesaltes, 1250 m;
Pardines, 1225 m; Bruguera, 1130 m.
DG 39,18,28,38,37. Plurireg.
Alyssum montanum L.
Muntanyes de NÚria (SALV. in COSTA, Introd.: 18). El mateix,COSTA (Supl.: 7) creu que per-
tany a aquest tixon un exemplar recollit a NÚria per R. BOLOS. La citació treta de l'herbari
Salvador és recollida així mateix per VAYR (FI. N.: 6), per WK. (Prodr. 111: 832) i per CAD.
(FI. Cat. I: 144).
Noucreus (SEN., FI. N.: 56).
- Aquestes indicacions han de referir-se a A. cuneifolium Ten. A l'herbari Salvador no hem po-
gut trobar l'exemplar que doni lloc a les citacions de COSTA, VAYREDA i CADEVALL. A l'herbari
Vayreda hem vist un exemplar d'A. cuneifolium procedent de NÚria; i a l'herbari Sennen un plec,
també d'A. cuneifolium, recoilit a Noucreus. Ja el mateix CADEVALL (FI. Cat. I: 144) diu que
1'A. montanum referit per Salvador pertany potser a A. cuneifolium, Única espicie "que hemos
observado en 10s expresados lugares" (Fontnegra i Noucreus); som totalment de la mateixa opi-
nió.
275. Alyssum cuneifolium Ten.

Encontorns de Núria (COMP. in VAYR., Cat. N.: 56).
De Núria al P. de la Fossa del Gegant (FREYN et GAUT., Quelq. pl.: 48); Coll de la
Fossa del Gegant (BUB., FI. Pyr. 111: 206, sub Adyseton cuneifolium (Ten.) Bub.,
legit GAUTIER), citació que és recollida també per CADEVALL (F1 Cat I: 144).
Fontnegra i Noucreus (CAD., H.Cat. I: 144).
Noucreus, 2800 m (SEN., Add.: 19, sub A. cuneatum Ten.; FI. N.: 56).
Molt corrent a les zones culminals de la carena fronterera (BAUD. et BON., &t.
phytog. 1: 76).
Vessant meridional del COUde Noucreus, 2720 m (SERVE, Rech. comp. t. XVII,
comunitat de Xatardia scabra; BAUD. y SERVE, Corns. Xat. SC.taula).
- Estatge alpí a les altes valls dels rius Núria i Freser, CC;perb sembla molt rar o
inexistent a ponent de Noucreus. 2300-2800 m.
Tarteres i llocs pedregosos. VI-VIT.
Coma de les Mulleres, 2300 m; Coll de Noucreus, abundant, 2750-2800 m; molt
abundant a la Coma del Clot, fins al Puig de Fontnegra, 2400-2700 m; Coll de Ca-
ran@, 2700 m; tartera de ia Fossa del Gegant; abundant dels Pics de la Vaca a Tira-
pits i Clot de l'ds, al Pic de Fresers, a la Coma de Fresers i al Coli de la Marrana,
2500-2800 m; Coma de les Eugues, 2600 m; Puig de Pastuira, 2400 m; Coma del
Llispet. 2560 m.
(Vegeu els comentaris a A. montanum i A. alpestre).
DG 39. Orbfit med.
Alyssum alpestre L.
NÚria (COLM. in COSTA, Introd.: 18) (VAYR., PI. Cat.: 7) (GAUT., Catal.: 86).
Muntanyes de NÚria (COLM., BOLOS in WK.,Prodr. 111: 831); cims i serres de Núria (VAYR.,
Cat. N.: 6).
Collit per FERRER a Noucreus (CAD., Notas fitog. 06: 6), citacibqueel mateix CAD. no repeteix
pas a la seva Flora de Catalunya, on diu, per contra (I: 144), que l'A. alpestre indicat per altres
autors deu correspondre a A. cuneifolium.
- A l'herbari Vayreda un exemplar procedent de "Núria (creus)" (sic) pertany a i'espkcie an-
terior. Les indicacions aquí dalt ressenyades han d'atribuirse en realitat a A. cuneifolium Ten.
276. Alyssum lapeyrousianum Jordan var. lapeyrousianum; Ptilotrichum lapeyrousianum
(Jordan) Jordan in Jordan et Fourr.
Puig de la Foixera (Sant Amanq) (VAYR., P1 Cat.: 7), citació recollida per CADE-
VALL (F1 Cat. I: 146).
- Estatges mont3 i subalpi de les serres pre-pirinenques, rr. 1200-2100 m.
Roques calcinals, sobretot en orientació al Sud; tarnbd a les tarteres. Potentilletalia
caulescentis. V-VI.
Tossal de Rus, 2100 m; solell de la Covi1 (RipollBs), 1850 m; Pas del Llop i Roca del
Corb, 1400-1500 m; sobre Can Maiols (RipollBs), 1200 m; Sant Amanq, sobretot al
costat solell, 1700-1850 m.
DG 18,28,27,37. Orbfit med.
Alyssum maritimum (L.) Lam.; Lobulaniz mantirna (L.) Desv.

- Bruguera, 1175 m, segurament introduit accidentalment.
Hom cultiva com a ornamental una raga de flors moradenques.
DG 38. Med.
Draba aizoides L.
S ~ ~ PI. Not.: 26) ( F. BOLOS in WK.,Suppl.: 305) (VAYR.,
NÚria (F. B O L ~ VAYR.,
Pl. Cat.: 7)(SEN.,Add.: 18;Fl. N.: 56).
Cims de Núria (VAYR., Cat. N.: 6).
Pastures de Núria, camí de Fontnegra (CAD.), Coma de Vaca, Finestrelles (VAYR.)
incAD.,n. &t. I: 151.
Vessant E del Pic de Segre, 2 150 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 19, Festucetum scopariae);
v d de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., 1.c. t. 20, Elyneto-Oxytropidetum foucaudii).
Vessant S del Coll de Queralbs, 2500-2540 m (SERVE, Rech. comp. t. XI, com.
d'Astragalus nevadensis i F. scoparia); Tossa del Pas dels Lladres, 2500 m, 2640 m
(SERVE, LC. t. XIX, com. de Festuca supina).
- Estatge alpí, CC. Descendeix al subalpi. 1900-2800 m.
Pastures seques, sobretot en terrenys calcinals o en els esquistosos poc Bcids. Sesle-
rietalia coeruleae, Juncetea trifidi. V-VII.
Puigllanqada, 2400 m; Costes de l'Huguet, 2300 m; Coll de la Creueta, 1900 m; Pas
dels Lladres, 2540 m; del Puigmal al Pas dels Lladres; Coma de Fontseca, 2300 m;
Coma de Fontalba, 2100 m; Núria (BARNADES, BC 604763, var. 1aevipes);roques
de Núria ( B O L ~ SB,C 04282, var. leptocarpa); muntanyes de Núria (GARRIGA, BC
111764, var. leptocatpa); Coma de l'Embut, 2300 m; Finestrelles (BARNADES, BC
603232, var. laevipes); Noufonts, 2600 m; Noucreus, 2775 m; Noucreus (P. MONT-
SERRAT, BC 618090, var. minor); cap al Collet de Fontnegra, 2600 m; cap a Font-
negra, (GARRIGA, BC 111748, var. leptocarpa); Coll de CaranqB, 2700 m; Coma de
les Eugues, 2550 m; Coma de Fresers, 2150 m, abundant a la part alta, 2450-2600 m.
Tant la var, laevipes Rouy et Fouc., de silícules híspides, com la var. leptocarpa
O. E. Schulz, de silícules glabres, semblen corrents. A les zones m6s altes apareix
tarnb6 alguna vegada la var. rninol' DC.
DG 29,39,18, Orbfit alp.
278. Draba siliquosa Bieb. subsp. carinthiaca (Hoppe) O. Bolbs et Vigo; D. carinthiaca
Hoppe, D. siliquosa auct. pyr.
Cap de Porc i altres llocs (SEN., Add.: 18). El mateix autor la inclou al seu catileg
(H. N : 56).
Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp.: 161, Festucetum scopariae subassociació de F.
ovina subsp. indigesta); Serra de ]'Embut, 2240 m, vall de Finestrelles, 2200 m
(BR.-BL., 1.c. t. 20, Elyneto-Oxy tropidetum).
- Estatges subalpí i alpí de la zona axial, r.
Llocs pedregosos, roques. V-VIII.
Coma de Fontseca, 2350 m, 2450 m; Núria, 1985 m; Roc de la Male, 2050 m; Coma
de Fresers, 2400 m; Serra de la Canya, 2050 m.
279. Draba dubia Suter subsp. dubia; D. frigida Sauter

Núria (TEX. in WK., Prodr. 1.1:840, sub D. tomentosa var. frgida) (VAYR., Pl.
Cat.: 7, sub D. frigida Gren et Godr. i var. nivalis) (CAD., Exc.: 101, sub D. tomen-
tosa Wahl. var. frgida Gr. et G.; FI. Cat. I: 151, sub D. tomentosa ra~afrigidaSaut.)
(SEN., FE. N.: 56).
Núria 2200 m, fissures de les roques silícies. Sembla rara (BR.-BL., Notes.: 226).
Coll de Llo, 2300 m (BR.-BL., Vég. aip. t . 2, Saxifragetum mixtae).
DG 29,39. Orbfit alp.
subsp. laevipes (DC .) Br.Bl.

Roques de les muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 6, sub D. tomentosa Wahl. var.
laevipes Gr . G .).
Vall de Núria (GAUT., Catal.: 85, sub D. tomentosa var Zaevipes DC.) (SEN., H.
N.: 56).
Núria, 2400 m, Puigmal, 2600 m, roques esquistoses (BR.-BL., Notes: 226).
Coll de Llo, 2320 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 2, Saxifragetum mixtae).
- Estatges alpí i subalpi de la serralada axial, a les roques, c. 2100-2600 m.
De la classe Asplenietea trichomanis. V-VII.
Coma de l'Embut, 2300 m; Ras de l'ortigar, 2300 m [var. delessertii (O. E. Schulz)
O. Bolbs et Vigo]; Roc de la Mal*, 2100 m (var. laevipes); Cap de Porc (BC 111786,
var laevipes, legit GARRIGA); muntanyes de Nuria (BC 04334, ex herb. MASFER-
RER, var laevipes); Fontnegra (GARRIGA, BC 111785, var. laevipes); les Arques de
280. Draba tomentosa Wahl. subsp. subnivalis (Br.-Bl.) O. Bolbs et Vigo
Roques de les muntanyes de Núria (VAYR. Cat. N.: 6, sub D. tomentosa var. ge-
nuina); voltants de Núria (GAUT., Catal.: 84, sub D. tomentosa var. lanciformis
Rouy et Fouc.); Núria (CAD., FI. &t. I: 151, sub D. tomentosa var. lanciformis)
(SEN.,Add.: 18;FI. N.: 56).
Núria, 2100-2300 m (BR. BL., Notes: 226).
Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 2, Saxifragetum mixtae).
- Roques de l'alta muntanya axial, c. 2100-2300 m.
Es fa tant a les roques calcinals com a les esquistoses. De l'ordre Potentilletalia
caulescentis. VI-VIII.
Coma de Fontalba, 2150 m, 2240 m; Coma de l'Embut, 2300 m; Roc de la Mal&,
2100 m; Coma de Fontnegra, 2125 m.
DG 29,39. Endem. pir. E. L'espkcie, ordfit alp.
28 1. Draba nemorosa L.
. VAYR., PI. Not.: 26; in WK., Suppl.: 306; in CAD., FI.
De Ribes a Núria ( T R ~ Min
Cat. I: 153).
Núria (VAYR., Cat. N.: 6; PI. Cat.: 8) (CAD., Exc.: 101;FI. Cat. I: 153) (SEN., FI.
N.: 56).
Vall de Ribes (CAD., F1. Cat. I: 153).
- Alta muntanya de la zona axial, r.
Jaces, vores de camins, llocs ruderalitzats. V-VI.
Entre el Pla dYAnyellai la Collada de Toses, 1875 m; Refugi del Pinetar, 1900 m; cap
a Tros de Bou, 2075 m; Coma de Gombreny, 2100 m; Núria, 1985 m; J a ~ a de l Pe-
drisses, 2050 m.
282. Erophila vema (L.) Chevall.; Draba vema L.

Ribes, Queralbs, Núria (VAYR., Cat. N. :6).
De Núria al Puigmal, 2300 m (SEN., Add.: 18;FI. N. : 56); massís del Puigmal, vers
2400 m (SEN.,.Nombr. loc.: 360).
- De l'estatge mont$ a Palpí, c. 800-2400 m.
Erms, camins, prats secs. Es fa sovint com a pionera a les terres remogudes i als
sbls nus. 111-V.
Sota el Sagnari, 800 m [subsp. spathulata (A. F. Láng) Walters]; Aigües de Ribes,
850 m; Coll Roig, 1700 m (subsp. verna); sota Batet, 1000 m; Les Collades, 1575
m; sota Boixetera, 1400 m (subsp. verna).
DG 29,39,28,38,37. Plurireg.
283. Kernera saxatilis (L.) Reichenb.

Núria (VAYR., Pl. Cat.: 8).
- Sembla limitada a l'alta muntanya axial on és, a més, molt rara.
Es fa a les roques calcinals en indrets relativament calents. De l'ordre Potentilletalia
caulescentis. VII-VIII.
Sobre el Planell de Coma de Vaca, 2050-2150 rn, amb Rhamnus pumilus, Chaenowki-
num origanifolium i altres plantes termbfdes. A i'herbari Vayreda hem vist un exem-
plar d'aquesta planta, collit a "Coma de Vaca'" que deu procedir d'aquella mateixa
localitat.
DG 39. Orbfit eur.-med.
284. Camelina sativa (L.) Crantz subsp. microcarpa (Andrz.) Thell. var. sylvestris (Wallr.)
Fries
- Camps de cereals de l'estatge monta, rr.
De la classe Secalinetea.
Pla de Plaus, 1275 m; Perapinta, 1325 m.
DG 28,38. Subcosm.
285. Neslia paniculata (L.) Desv. subsp. thracica (Velen.) Bornrn.
- Camps de cereals i guarets de l'estatge monta, r.
De la classe Secalinetea. VI.
Cap a Estbguel, 825 m; Pla de Plaus, 1275 m; vora Campelles, 1375 m; sobre El Bac,
1250 m.
DG 28,37. Latemed.
286. CapseUa bursa-pastoris (L.) Medicus
Núria (GAUT., Catal.: 91) (FERRER, Exc.: 81) (CAD., FI. &t. I: 181); "vora les
cledes i llocs on prenen sojorn per passar la nit els ramats" (SEN., R. N. :56).
subsp. bursa-pastoris
- De l'estatge monta al límit inferior de l'alpi, CC.775-2300 m.
Es fa als indrets ruderals (vores de poblacions i cases, camins, horts, jaces, etc,).
Principalment dins les comunitats dels Chenopodietea. (I) 111-V(XI1).
Estesa per tota la Vall! Cap al Pont d'en Cabreta (800 m), Aigües de Ribes, El Baell,
(1200 m), La Covi1 (1775 m), Campelles, Ventola, Planoles, Planbs, Can Baldric
(1375 m), Espinosa, Nev6, cap a Dbrria, sobre Fornells (1525 m), Toses, barraca de
Rus (1900 m), Coll de la Creu de Meians (2000 m), voltants de Ribes de Freser, v d
Estremera, Fustanya, Queralbs, Salt del Sastre (1675 m), Núria (2000 m), Jagal de
Pedrisses (2050 m), Pla d'Escuira (1500 m), Serrat, Fustanyi, Ribesaltes, Pardines,
l'Orri Vell (1575 m), Magana, Bruguera, Saltor, etc.
DG 29,39,18,28,38,27,37. Subcosm.
subsp. rubella (Reut.) Rouy et Fouc.
Núria, 2050 m, Noufonts, 2210 m (BR.-BL., Veg. aalp. t. 18, Chenopodieto-Taraxa-
cetum pyrenaici).
- Molt més rara que la subspecie típica.
Vora Ribes de Freser, 950 m; Perapinta, 1325 m.
DG 39,38. Latemed.
287. Hutchinsia alpina (L.) R.Br. in Aiton subsp. alpina

NÚria (SALV. in COSTA, Introd. :23) (VAYR., Pl. Cat. :8) (CAD., Exc.: 101) (SEN.,
N. N :56); muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 7).
Cap a Noufonts (CAD., FZ. K: 60).
Fontnegra (CAD., N. &t. 1:82).
Vall al S del Puigmal, 2300 m, Noufonts vers la Fossa del Gegant, 2430 m (BR.-BL.,
Vég. alp. t. 5, Iberidetum spathulatae); Serra de I'Embut, 2250 m (BR.-BL., Z.C. t. 10,
Salicetum retusae-reticulatae).
- Alta muntanya axial, c. Rarament davalla a l'estatge monta. (1 240!) 2200-2850 m.
Es fa a les tarteres i llocs pedregosos. Es considera característica de l'ordre Thlaspieta-
lia rotundifolii, lligat als terrenys calcinals o poc acids. A la zona estudiada, en canvi,
sembla indiferent a la natura del substrat. VI-VII.
Cap al Ras de l'ortigar, 2300 m; Coma de l'Embut, 2425 m; Coma dYEina,2400 m;
Coma de Noufonts, 2300-2700 m; Coma de les Mulleres; Pic de la Fossa del Gegant,
2800 m; Pics de la Vaca, 2800 m; sota Tirapits, 2650 m; Coma de Fresers, 2600 m;
Cim de Bastiments, 2850 m; Circ d'üil de Ter (Vall de Camprodon); Coma de Vaca,
2400 m; cap a Tres Pics, 2300 m; codolars del Freser, vora Daió, 1240 m.
Teesdalia nudicaulis ( L . ) RBr.

NÚria (VAYR., Pl. Cat.: 8), citació recollida després per CAD. (FI. Cat. 1: 176).
- A l'herbari Vayreda no hi ha exemplars que donin testimoni d'aquesta indicació, bastant
sospitosa. Creiem prudent de posar-la en dubte.
288. Thlaspi arvense L.

Ribes (VAYR., &t. N.: 7), indicació que recull CAD. (FI. Cat. I: 178).
Queralbs (VAYR., LC.) (CAD., Z.C.).
Es fa sobretot als conreus, i en general als indrets ruderalitzats.Secalinetea, Polygono-
Chenopodion, etc. IV-IX (XI).
Vora la Talaia, 900 m; El Baell, 1200 m; Pla de Plaus, 1275 m; Campelles, 1300 m;
El Bac, 1250 m; solells de Ventoll i de Can Paloca, 1100-1300 m; abundant als
camps de PlanBs; Nevl, 1250 m; Toses, 1450-1525 m; voltants de Ribes de Freser,
900-1000 m; cap a Fustanyd, 1000 m; Pla d'Escuira, 1500 m; sobre La Plana, 1375
m; Queralbs, 1250 m; Ribesaltes, 1000-1300 m; Les Vinyes, 1050 m; Pardines,
1225 m.
289. Thlaspi perfoliatum L.
- Estatges montA i subalpi, r.
Marges, prats, boscos clars. V-VI.
Cap a la Collada de Toses, sobre el Palós, 1590 m, 1650 m; vora Núria, 1970 m; so-
bre la Falgosa, 1350 m; cap a Can Barratort, 1150 m.
DG 39,18,28,38. Eur. -Med.
290. Thlaspi alpestre L. subsp. alpestre var. talionis (Sen.) O. Bolbs et Vigo
- Sobre Dbrria, 1700 m.
DG 28. Orbfit alp.
subsp. brachypetalum (Jordan) Durand et Pittier

Núria (GAUT., Catal.: 89) (VAYR. in BUB., FI. Pyr. 111: 215, sub Thlaspidium
alpestre (Tabern.) Bub.) (CAD., Ekc.: 101, sub T. virgatum Gr. et Godr.;FI. Cat. I:
180).
(Aquestes citacions, malgrat que no totes: ho especifiquin, creiem que han de referir-
se a la subsp. brachypetalum i no a la típica).
- Estatge subalpí, r. Davalia a l'estatge mont$.
Prats, herbassars, llocs oberts. V-VI.
Núria, 2000 m; Gorges de Núria, 1900 m; torrent de Castellcervós, 1850 m; Les Es-
piguetoses, 2000 m; vora Daió, 1225 m; Bosc d'en Cigala, 1050 m.
29 1. Iberis sempervirens L.; L garrextana All.

Muntanyes de Núria (SALV. in COSTA,Introd.: 22;in WK.,Prodr. IU: 772)(VAYR.,
Cat. N. :7).
Puigrnal (PUIGG. in COSTA, Supl.: 7, in VAYR., Pl. Not.: 27, in CAD., FI. Cht.
I: 172).
Cap a Noufonts (CAD., FI. K: 60).
Núria (CAD., Exc.: 1O1 ;R. Cat. I: 172) (SEN., R. N.: 56).
Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. a@.: 161, Festucetum scopariae subassociació de F.
ovina subsp. indigesta); vers Noufonts, 2450 m, Coli de Noufonts, 2600 m, vers
Finestrelles, 2600 m, Pic de Segre, 2400 m i 2450 m (BR.-BL., LC. t. 21, Festucetum
eskiae); al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., 1.c. t. 22, Hieracieto-Festucetum spadiceae).
Vall de Núria (FONT QUER, Enum.: 289).
Vessant S del.Coli de Queralbs, 2500 m (SERVE, Rech. comp. t. XI, comunitat
d'slstragalus nevadensis i Festuca scoparia).
Prosp. t. Festuco-Iberidetum).
- Estatges alpí i subalpí de la zona axial, CC. Tamb6 a l'extrem occidental de la Serra
de Montgrony. 1600-2700 m.
Es fa als solells i llocs arrecerats. Festucion eskide, Festucetum gautien, etc. VI-VII.
Puigllanqada, 2400 m; Costa Geperuda, 2200-2300 m, abundant als prats d'ussona;
Coma de Planes, 2300 m; entre el Collet de les Barraques i el Roc Blanc, 2000 m;
Coma de Fontseca, 2200-2500 m; vall Estremera, 1600-2100 m; cap al Collet dYEs-
tebrís, 1900 m; Els Planassos, 2000 m; Coma de Fontalba, 2100-2250 m; Coma de
Gombreny, 2100 m; Núria, 1975-2100 m, forqa abundant;Pla de Sallent, 1800 m;
vall de Finestrelles; Coma d'Eina, 2400 m; Coma de Noufonts, 2150 m; sota el Coll
de Noucreus, 2550 m; cap al Pic de l'higa, 2300 m; Coll de Caranql, 2700 m;
Arques de Coma de Vaca, 2700 m; Coma de les Eugues, 2500 m; Pic de Fresers,
2700 m; Coma de Fresers, 2450 m; sobre el Planell de Coma de Vaca, 2100 m; Serra
de la Canya, 2075 m.
DG 29,39,18,28,38. Orbfit med.
Iberis saxatilis L.
Indicada, amb dubte, a NÚria per VAYR. (Cat. N.: 7).
Anteriorment COSTA (Zntrod.: 22) ja havia desmentit una citació d e COLMEIRO opinant que la
planta indicada a NÚria amb el nom d% saxatilis devia correspondre al. sempervirens; i en el su-
plement de la seva flora (:7) tomava a recalcar que l'esphcie no semblava haver estat recollida a
Núria.
- Com que a l'herbari Vayreda no hi ha exemplars nuriencs de la plana, cal deixar de banda,
així mateix, la dubitativa citació d'aquest bothic.
Iberis bernardiana Gren. et Godr.

Collada de NÚria (COMP. in VAYR., PI. not.: 27; in WK., Suppl.: 295; in CAD., FI. Cat. I: 173).
- Es tracta, evidentement, d'un error. De tota manera, la citació exacta de COMP. era (Hist. Nat.
11: 86): "vessant septentrional de Cambradase, anant a la Collada de Núria".
292. Iberis spathulata J. P. Bergeret subsp. spathulata

Collada de Núria (BENTHAM, Catal.: 92) (GR. et GODR., FI. Fr. I: 157) (COMP. in
VAYR., PI. not. : 26) (BUB ., FI. pyr. 111: 2 17, sub Biauricula spathulata (Tourn.)
Bub .).
Núria (POURRET, Chloris: 131, sub I. cepaeaefolia); muntanyes de Núria ( B O L ~ S ,
PUJOL in VAYR.,Pl. not.: 26) (VAYR., Cat. N.: 7).
Vora les Fonts del Freser (SALV. in COSTA, Introd.: 21).
De Núria al P. de la Fossa del Gegant (FREYN et GAUT., Quelq. pl.: 48).
Muntanyes de Nuria, Coma de Vaca (TREM., TEX. in WK., Prodr. 111:770).
Camí de Finestrelles (CAD., Exc.: 105); Finestrelles i altres altures de Núria (CAD.,
FI. &t. I: 174).
Puigllan~ada(CAD.), Coma de Vaca (VAYR.) (in CAD., FI. Cat. I: 174).
Noucreus, 2800 m (SEN., Add.: 19); "als llocs enlairats, on hi ha els detritus esquis-
tosos, cap al Nord" (SEN., H.N.: 56).
Vall al S del Puigmal, 2300 m, Coll de Núria, 2620 m, vers la Fossa del Gegant, 2430
m, Pic de la Fossa del Gegant, 2410 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 5, Iberidetum spat/zula-
tae).
Vessants de Finestrelles, 2560-2610 m, vessants de Noucreus, 2650-2720 m, vessants
247
del Puigmal, 2750-2800 m (SERVE, Rech. comp. t. XVII, comunitat de Xatardia

scabra; BAUD. y SERVE, Corns. Xat. SC. taula).
comunitat de Viola diversifolia).
Es fa a les tarteres de pedres menudes, molt mbbils, tant en terrenys esquistosos com
en terrenys calcinals. Iberidetum spathulatae, i Thlaspietea rotundifolii en general.
VI-VIII.
Regió del Pas dels Lladres-Puigmal, 2550-2850 m; cims de la vall de Núria (Finestre-
lles, Eina, Noufonts, Noucreus, Coma del Clot), 2400-2800 m; Fossa del Gegant i
Arques de Coma de Vaca, 2600-2750 m; Clot de POS i Tirapits, 2700-2750 m; de
la Coma de Fresers a la Coma de les Eugues, 2525 m; Coma del Llispet, 2560 m.
DG 29,39,18. EndBm pir. L'espBcie, orbfit med.
Iberis aurosica Chaix in ViU.

Coll de Finestrelles, sobre Font de Segre (VAYR., FI. N.: 7, sub Thlaspiaurosica ViU.).
- A l'herbari Vayreda no hem trobat exemplars corresponents a aquesta citació, molt dubtosa. Su-
posem que es tracta d'una confusió amb I. spathulata, tal com ja havia dit GAUTIER (Catal.: 92).
293. Iberis amara L.

Vall de Ribes (CAD., Fl. Gzt. I: 174).
Es fa als llocs tarterosos, talussos, i tamb6 als camps de cereals i als guarets. Thlas-
pietalia rotundifolii, Secalinetea. VI-IX.
Torrent de la Corba, 1000 m; cap a EstBguel, 825 m; vall de Barricó, 825-1 100 m;
El Baell, 1200 m; Pla de Plaus, 1275 m; solells de Ventoli i Can Paloca, 1100-1300
m; entre Roques Blanques i Planoles, 1100 m; El Soli, 1200 m; sobre Planoles, 1300
m; sobre Espinosa, 1175 m; cap a Nevd, 1200 m; Fornells, 1250 m; Toses, 1500 m;
sobre Segura, 1150 m, abundant; Rialb, 1050 m; vora Fustanyi, 1140 m; Estremera,
1500 m; sota Costa Ardena, 1150 m; Bancerola, 1300 m.
DG 18,28,38,27,37. Submed.-Atl.
294. Biscutella laevigata L. subsp. laevigata; B. longifolia Vill.

Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 6, sub B. laevigata L.); Queralbs (CAD., FI. Cat.
I: 170).
Serra de lYEmbut,2250 m (BR.-BL., Vég. alp. t.: 95, Salicetum retusae-reticulatae).
- Estatge subalpí, CC. Penetra als estatges alpí i monti. (1150) 1300-2500 m.
Es fa als llocs herbosos, principalment als prats calcícoles de I'ordre Seslerietalia.
VI-VIII.
Pas del Llop, 1500 m; La Covil, 1850 m; sobre els Plans de Nevi, 1750 m; Costes de
l'Huguet, 1900 m; cap a Dbrria, 1450 m; Coma de Fontseca, 2500 m; vora la Font
de l'Home mort, 1900 m; Bac de la Foradada, 2000 m; baga d'Estremera, 1300 m;
cap al Prat del Bac, 1150 m; Coma de Fontalba, 2150 m; sobre Núria, 2075 m; vora
el cim de Taga, 1950 m.
De vegades hom troba formes interm6dies entre aquesta subspscie i la subsp. corono-
pifolia: cap al Pas dels Lladres, 2350 m; sobre el Collet de les Barraques, 2050 m.
DG 29,39,18,28,38. Eur. S.
subsp. coronopifolia (L.) Rouy et Fouc.

- Estatge mont$, c.
Marges, prats, vores de camins, llocs oberts. VI-VIII.

Solell de Ventoli, 1200 m; sobre Planoles, 1250 m; Planss, 1300 m; entre Espinosa
i Fornells, 1200 m; vora Ribes de Freser, 950 m; Rialb, 1050 m; Queralbs, 1225; cap
al Prat del Bac, 1150 m; Bruguera, 1200 m; etc.
La majoria 'd'exemplars estudiats pertanyen a la var. queralbensis O. Bolas et Mas-
clans; un del Prat del Bac coincideix bé amb la var. scaposa (Sen.) O. Bolas et Mas-
clans.
DG 39,28,38. Med. W.
subsp. flexuosa (Jordan) O. Bolbs et Masclans

- Vora Ribes de Freser, 950 m; Pardines, 1225 m. Els exemplars semblen tenir una
certa influsncia de la subsp. coronopifolia.
DG 38. Endkm. pir.
295. Biscutella pyrenaica Huet; B. interrnedia Gouan, B. glacialis auct.

Cims de Núria (VAYR., Cat. N. :7).
Núria (VAYR., Pl. Cat.: 9) (FERRER, Exc. : 100) (SEN., FZ. N. :56).
Cap a Fontnegra (CAD., Exc.: 100; FZ. Cat. I: 170).
Coll de Núria ( T R ~ MinCAD.,
. FI. Cat. I: 170).
Pic de la Fossa del Gegant, 2410 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 5, Iberideturn spathulatae).
- Estatge alpí de la zona axial, c. Davalla a restatge subalpí. 2000-2800 m.
Pedrusques, pastures pedregoses, etc. MBs o menys lligada a les comunitats de la
classe Thlaspietea rotundifolii. VI-VIII.
Pas dels Lladres, 2540 m; cap al Pic de P&iga, 2300 m; Noucreus, 2750 m; Coll de
Caran@, sobre Coma de Vaca, 2600 m; vers els Pics de la Vaca, 2800 m; Coma de
les Eugues, 2600 m; Coma de Fresers, 2400 m; vessants del Pic de Fresers, 2700 m;
Bastiments, 2800 m; forqa abundant al circ d7Ull de Ter (Vall de Camprodon) i
capc;alera del Freser; Planell de Coma de Vaca, 2025 m.
296. Lepidium campestre (L.) R.Br. in Aiton
Camps, vores de camins, llocs ruderalitzats, V-VII.
Sota el Sagnari, 800 m; vora la Corba, 825 m; El Baell, 1200 m; Pla de Plaus, 1275
m; El Bac, 1250 m; baga de Fornells, 1500 m; voltants de Ribes de Freser, 900-950
m; Mas Coniil, 1175 m; Toses, 1500 m; sobre la Falgosa, 1350 m; sota Pardines,
1150 m.
DG 18,28,38,37. Plurireg.
297. Lepidium heterophyiium Bentham
De Ribes a Núria (T&M. in VAYR., Pl. Not.: 28;-in WK.,Suppl.: 297, sub var.
pyrenaicum Gr. et Godr.; in CAD., Fi. Cat. I: 187); de Queralbs a Núria (VAYR.,
Cat. N.: 7), citació que és recollida també per CAD. (I c.).
Núria, llocs d'herbatges (SEN., FI. N.: 56).
- Estatges montl i subalpí, rr.
Prats, erms, ...V-VI.
Cap a la Cova de St. Gil, 2100 m; Coma de les Mulleres, 2100 m; sota Boixetera,
vora el riu Segadell, 1350 m.
DG 39,38. Atl.
298. Lepidium ruderale L.
Toses (VAYR. in CAD., FI. Cat.I: 188).
Queralbs (SEN., Add.: 19).
- Estatge mont& rr.
Vores de camins, indrets freqüentats, dins les comunitats de les aliances Polygonion
avicularis i Sisymbrion. VII-VIII.
Voltants de Ribes de Freser, 900-925 m, en alguns llocs abundant; Toses, 1425 m.
DG 18,38. Lateeur.
"299. Lepidium latifolium L.
Subspontinia a Ribes (CAD., F'Z. Cat. I: 188).
- Cultivat antigament com a medicinal, hom el troba als antics conreus (generalment
de manera residual) i també naturalitzat vora les cases i poblacions. VII-VIII.
Voltants de Ribes de Freser, 900-925 m, alguns anys f o r ~ aabundant; la Farga de
Queralbs, 1150 m; horts de Queralbs, 1225 m.
300. Lepidium graminifolium L.

- Estatge monti, rr. 775-1 100 m.
Llocs ruderals, principalment dins les comuriitats de l'ordre Sisymbrietalia VIII-IX.
Pont d'en.Cabreta, 775 m; Coves de Ribes, 815 m; Aigües de Ribes, 840 m; voltants
de Ribes de Freser (estació ferroviiria, sota Can Batet,...), 900-950 m; Ribesaltes,
1100 m; vora les Vinyes, 1050 m.
DG 38,37. Latemed.
301. Cardaria draba (L.) Desv.; Lepidium draba L.

Vores de camins, talussos, terres remogudes. Sisymbrieta1ia.N-VI.
La seva abunddncia és variable d'un any a l'altre. Sembla que es trobi en vies d'expan-
sib.
Aigües de Ribes, 840 m; voltants de Ribes de Freser, 900-925 m; Ventoli, 1300 m;
Planoles, 1140 m; Toses, 1425 m; Rialb, 1050 m.
DG 18,28,38,37. Med. (Subcosm.).
302. Conringia orientalis (L.) Dumort .

- Vora Can Perramon de Baix, dintre les messes, 800 m.
SENNEN (Add. :12) l'havia indicada a Montgrony.
DG 37. Med. E - Eur. cont.
303. Diplotaxis erucoides (L.) DC.

- Estatge monta, r, bé que localment pot ésser abundant. Sembla en vies d'expansió.
800-1250 m.
Es fa als horts, talussos, camins i terres remogudes en ,general. IV-V.
Vora la Corba, 800 m; Coves de Ribes, 815 m; El Baell, 1200 m; voltants de Ribes de
Freser, 900-975 m; Plan*s, 1200 m; camí de Batet, 1000 m; Coma (Ribesaltes),
1050 m.
DG 28,38,37. Med. W.
304. Diplotaxis muralis (L.) DC.

- Estatge monta, a les vores de cases i de poblacions i a d'altres llocs ruderalitzats, r.
Sembla lligada a les comunitats de Pordre Sisymbrietalia IV-iX (XI).
Sota el Sagnari, 800 m; vora Can Perramon de Baix, 825 m; El Baell, 1200 m; Pla-
noles, 1150 m; voltants de Ribes de Freser, 900-950 m; Pardines, 1225 m.
305. Brassica rapa L. subsp. rapa

Nom vulgar: nap rodó, nap d'hivem.
- Cultivat i rarament subspontani.
subsp. sylvestris (L.) Janchen in Janchen et Wendelberger
- Llocs ruderalitzats de l'estatge rnontd, c. 800-1500 m.
Conreus, vores de rius, etc. Chenopodietea, Secalinetea. IV-VI (VIII).
Vora Can Perramon de Baix, 825 m; Pla de Plaus, 1275 rn; sota Planoles, 1050 m;
camps de PlanBs, 1175 m; sota Dbrria, 1450 m; Toses, 1450-1475 m; voltants de
Ribes de Freser, 900-950 m, sobretot vora els rius; Queralbs, 1250 m; vora la Farga
de Queralbs, 1100 m; Ribesaltes, 1150 m.
Brassica oleracea L.
Nom vulgar: col.
- Cultivada i rarament subspontinia (Moli de Can Gorra, 875 m, DG 38).
"306. Sinapis arvensis L.

Ribes, vores de la carretera (CAD., Fl. &t. I: 91, sub var. villosa Mérat.).
- Conreus de l'estatge montd, c. 800-1600 m.
Es fa sobretot a les comunitats de la classe Secalinetea. VI-IX.
Aigiies de Ribes, 850 m; La Talaia, 875 m; El Baell, 1200 m; Pla de Plaus, 1275 m;
cap a Can Paloca, 1250 m; Toses, 1490 m; Ribesaltes, 1100-1250 m; cap a les Nou-
fonts (Pardines), 1600 m.
Hom troba tant la var. arvensis com la var. orientalis (L.) Koch et Ziz.
307. Eruca vesicaria (L.) Cav. subsp. sativa (Miller) Thell. in Hegi
- Camps de l'estatge montl, rrr.
Sobre Aigiies de Ribes, 875 m.
Med.
308. Erucastrurn naturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz
Queralbs, Ribes (VAYR., Cat. N.: 5 ) .
- Estatge montd, rr.
Vores de camins, terres remogudes, etc. VI-X.
Aigiies de Ribes, 825 m; vora Ribes de Freser, 900 m; carretera forestal del bosc de
Batet, 1490 m.
309. Hutera cheiranthos (Vill.)GÓmezCampo;Rhynchosinapis cheiranthos (Vill.) Dandy,

Brasicella erucastrum O . E . Schulz p.p., Sinapis cheiranthus (Vill.) Koch
Cap a Núria (TEX. in COSTA, Supl.: 4); roques de les muntanyes de Núria (VAYR.,
Cat. A!: 4); Núria ( O . , Exc.: 101;H.Cat. I: 91) (SEN., R.A!: 55); roques de la
Mal&,a Núria (SEN., Add.: 10, sub S. recuruata Ali.).
Collada de Toses, cap a la Molina (CAD., FI. K: 58).
Coll de Llo, 2300-2320 m (BR.-BL., Vég. alp.: 37, Saxifrageum mixtae, sub Brassica
montana).
- Terrenys silicis, de l'estatge monti a l'alpi, c. 1200-2300 m.
Llocs pedregosos, talussos, roques, erms. V-VIII.
Pla de Plaus, 1275 m; moli de Can Coll, 1200 m; roques del Duc, 1175 m; cap a Can
Paloca, 1300 m; sobre Planoles, 1550 m; torrent del Palós, 1660 m; sobre Toses,
1750 m; cap a la Collada de Toses, 1900 m; sota Serrat, 1250 m; cap al Moli d'en
Bonada, 1300 m; torrent del Forn (Queralbs), 1300 m; Gorges de Núria, 1600-2000
m; cap al Collet Verd, 2100 m; Coma de l'Embut, 2300 m; La Balma, 1650-1750 m;
cap al Cingle del Boc, 1680 m; La Moscatosa, 1450 m; sota Boixetera, 1300 m; sobre
Bruguera, 1275 m.
DG 29,39,18,28,38. Lateatl. munt.
3 10. Rapistrum rugosum (L.) All. subsp rugosum

Ribes (VAYR., Cat. N.: 7) (CAD.,FI. &t. I: 192).
- Camps de l'estatge monti, rr.
De la classe Secalinetea. VI-IX.
Vora Can Perramon de Baix, 810 m; La Talaia, 875 m; vora Ribes de Freser, 950 m;
torrent de Pla de Rus, sobre Toses, 1525 m.
31 1. Raphanus raphanistrum L. subsp. raphanistrurn

- Conreus de l'estatge monti, c. 900-1600 m.
De la classe Secalinetea. VI -IX.
Toses, 1490 m; vora Ribes de Freser, 925 m; voltants de Fustanyi, 1100-1200 m,
molt abundant en alguns camps; conreus i guarets de Ribesaltes, 1100-1250 m; cap
a les Noufonts (Pardines), 1600 m.
DG 18,38. Subcosm.
CRUC~FERESCULTIVADES - A part de les indicades més amunt (Brassica ole-
racea, Brassica rapa, Lunaria annua, etc.) cal esmentar, com a planta ornhnental molt
cultivada, Matthiola incana (L.) R.Br. in Aiton (nom vulgar: violer).
RESEDACEAE
3 12. Reseda luteola L.

Ribes (VAYR., Cat. N.: 8) (CAD., FI. E: 63).
Vores de camins, talussos, codolars deis rius i, en general, llocs ruderals. Onopordion
acanthii. V-IX.
Aigiies de Ribes, 850 m; Ribes de Freser, 925 m; Roques Blanques, 1000 m; Ventola,
1300 m; El Sola, 1200 m; sobre Planoles, 1250 m; El Pinetar, 1550 m; sobre Espi-
nosa, 1420 m; cap a Dbrria, 1450 m; entre la Farga i Queralbs, 1200 m; sota Ribes-
altes, 950 m; Magana, 950-1050 m; etc.
I DG 28,38.
3 13. Reseda glauca L.

Circumbor.
Núria (COLM. in WK., Prodr. 1.1: 897).

Puigrnal (VAYR., Qzt.N.: 8), citació que recull CAD. (H. Cat I: 229).
Núria, cap i Noufonts i Fontalba (CAD., H. K: 63); Núria (CAD., Exc.: 101); cap a
Coma d'Eina i Noufonts (CAD., H.Cat. I: 229).
Vall de Núria; Puigmal;
- Coma de Vaca, sota la jaga del Racó (herb. Xatard) (CAUT.,
Catal.: 93).
Cap de Porc (SEN., Add.: 24; H. N.: 57); Roc de la Mal6 (SEN., Add.: 24).
- Tarteres de l'alta muntanya axial, c. 1900-2300 m.
Sobretot en terrenys calcinals. De l'ordre Thlaspietaliarotundifolii. VI-VIII.
Costa de les Tutes, 2100-2275 m; sobre la Font de 1'Home mort, 1900 m; Fontalba,
2075 m; Roc de la Mali?, 2100 m; sobre el Planell de Coma de Vaca, 2150 m; Coma
de Fresers, 2275 m.
314. Reseda phyteurna L.

Camps de Ribes (VAYR., &t. N.: 8).
- Estatge montl inferior, r. 800-1200 m.
Conreus, marges, erms, en indrets assolellats. IV-IX.
El Sagnari, 800-925 m; EstBguel, 830 m; voltants de Can Perramon de Baix, 810 m;
solell de Ventola, 1200 m; sobre Segura, 1160 m; cap al Prat d'en Vindola, 975 m.
DG 28,38,37. Latemed.
3 15. Reseda lutea L.

- Wocs ruderals de I'estatge montl, c. 800-1500 m.
Vores de cases i poblacions, camins, etc. De la classe Artemisietea. VI-IX.
Sota el Sagnari, 800 m; cap a Esteguelella, 825 m; vali de Barricó, 850 m; Coves de
Ribes, 810 m; Angelats de Baix, 875 m; carretera del Baell, 1000 m; Roques Blan-
ques, 1000 m; vora Ribes de Freser, 950 m; sobre Segura, 1160 m; Batet, 1150 m;
(SEN., R.N.: 63); muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 25).
Queralbs (CAD., R. V,: 8 1;R. Cat. 11: 410); de Queralbs a Núria (SEN., Add. :66).
Al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 22, Hieracieto-Fetucetum spadiceae);
Pic de Finestrelles, 2600 m, vers el Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m (BR.-BL.,
LC. t . 23, Pumileto-Festucetum supinae).
Contrafort W del Puigmal, 2550 m (SERVE, Rech. comp. t. 111, comunitat de Fes-
tuca durissima); contrafort S del Puigmal, 2880 m (SERVE, LC. t. V, comunitat de
Festuca supina, Silene acaulis i Salix retusa); idem 2550 m (SERVE, 1.c. t. XVI,
comunitat de Viola diversifolia); al SW del Pas dels Lladres, 2560 m (SERVE, LC.
t . XX, comunitat de Festuca supina i Trifolium alpinum); Puigmal, 2830 m, 2880 m
(SERVE, LC. t. XXII, comunitat de Festuca supina).
Puigmal, 2630 m (NEGRE, Nouv. contr. t. 2, Ranunculo-Festucetum eskiae onen-
talis).
- Alta muntanya axial, CC. Davalla rarament a l'estatge montl i és molt esporadic
a les serres pre-pirinenques. (1350) 1800-2880 m.
Acidbfd. Pastures, replans de roca, llocs pedregosos. Caricetalia cuwulae, Sedo-
Scleranthion,... VII-VIII.
Del Pas dels Lladres al Puigmal, 2500-2800 m; tossa del Puigmal, 2850 m; Clotxes
del Puigmal, 2480 m; Coma de Fontalba, 2100 m; Gorges de Núria, 1800-2000 m;
Coma de l'Embut; Pic de Finestrelles, 2750 m; Coma d7Eina,2200 m; cap a la Cova
de St. Gil, 2100 m; Roc de la Mal&,2200 m; sobre el Bosc de la Mare de Déu, 2300
m; Coma de Fontnegra, 2100 m; Pedrisses, 2100 m; Coll de Torreneules, 2580 m; les
Arques de Coma de Vaca, 2700 m; sobre Caran@, 2775 m; Coma de Vaca, 2400 m;
cap al Coll de Tirapits, 2775 m; Pic de Fresers, 2600 m; Bastiments, 2700 m; vessants
del Balandrau, 2400 m; sobre el cingle del Boc, 1700 m; cap a La Plana, 1350 m;
Serra de la Canya, 2050 m; sota Prat de Jou, 1600 m.
Sempervivum x cerdanum G. Gautier = S. arachnoideum x montanum

Núria (CAUT., Catal.: 184).
DG 39.
322. Sempervivum tectorum L.

Nom vulgar: cebes.
Salt del Sastre (CAD., R.Cat. 11.41 1).
De Queralbs a Núria (SEN., Add.: 66, sub S. boutignyanum Billot et Gren.); el ma-
teix autor inclou l'espkcie en el seu catdleg nurienc (H. N.: 63, sub S. awernense)
sense cap comentari.
Vers el Puigmal, 2150 m (BR.-BL., Vég. a@.: 161, Festucetum scopariae subassocia-
ció de E ovina subsp. indigesta); al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., L c. t. 22, Hieracieto-
Festucetum spadiceae); vers Finestrelles, 2300 m (BR.-BL., LC.: 190, Festucetum
eskzize); Núria, 2100 m (BR.-BL., LC.: 38).
- De l'estatge monta a l'alpi, c. 800-2200 (2700) m.
Preferentment en terrenys silicis. Roques, murs. llocs pedregosos, replans de roca.
Androsacetalia vandellii, Festuco-Sedetaliu. VII-VIII.
Esteguelella, 850 m; El Baeii, 1200 m; Pedrera, 1000-1200 m; sobre el Pla de Plaus,
1300 m; solell de Ventoli, 1275 m; sota Prat de Jou, 1600 m; Espinosa, 1180 m;
Fornells, 1275 m; cap a Dbrria, 1400 m; T ~ s e s ,1500 m; sobre Fornells, 1500 m;
Ribes de Freser, 925 m; Els Estiradors, 950-1100 m; Sta. Caterina, 1100 m; Capde-
vila, 1075 m; sobre Can Possons, 1080 m; de Fustanya a Serrat, 1200 m; cap al
Prat del Bac, 1250 m; sobre Daió, 1375 m; cap al Cingle del Boc, 1680 m; vessant
S del Puigmal, 2700 m; Costa de les Tutes, 2100 m; vaii Estremera, 1650 m; Roc
de la Malb, 2100 m; Pla Rodó, 1800 m; Bruguera, 1150 m; sobre els Cingles de Sant
Eloi, 1725 m.
DG 29,39,18,28,38,37. Lateeur.
323. Sedum telephium L. subsp. maxirnum (L.) Krocker

Nom vulgar: bdsam.
- Estatge mont$, c. Rarament a l'estatge subalpí. 900-1750 m.
Roques, murs de les feixes, teulades, marges rocosos. Gairebé sempre en terrenys
silicis. Androsacetalia vandellii, Origanetalia. VII-VIII.
Freqüent a la zona axial: voltants de Ribes de Freser, 900-1000 m; costa de Sant
Antoni, 1100 m; Planoles, 1125 m; Fornelis, 1250 m; Toses, 1450 m; Rialb, 1050
m; de Fustanyh a Serrat, 1200 m; sobre Serrat, 1400 m; sobre el Cingle del Boc,
1700 m; cap a Les Vinyes, 1100 m; Pardines, 1225 m; de Pardines a Boixetera,
1350 m.
Més rar a la zona prepirinenca: Bruguera, 1150 m; solell de Sant Amang, 1750 m.
DG 39,18,28,38,37. Eur.
subsp. fabaria (Koch) Kirschleger
- Estatge subalpí de la zona axial, r. Davalla a l'estatge monta. 1250-1900 m.
Acidbfil. Roques, clarianes de bosc, llocs rocosos, etc. Androsacetalia vandellii,
Calamagrostion,... VIII-IX.
Bosc de Ribes, 1250 m; Gorges de Núria, 1700-1900 m; vers el Salt del Gra, 1350 m;
sobre La Molgó, 1750 m; Les Marrades, 1850 m; vessants meridionals del Puig
Cerveris, 1850 m.
DG 39,38. Orbfit eur.
subsp. telephiurn; S. purpurascens Koch.

Ribes (CAD., E% Cat. 11: 401).
- Suposem que es tracta d'una confusió amb la subsp. fabaria.
324. Sedum nicaeense All.; S. altissimum Poir., S. sediforme (Jacq.) Pau

- Estatge montl c; rar a l'estatge subalpi. 775-1400 (2050) m.
17
Llocs rocosos, tarteres, prats secs, etc. Festuco-Sedetalia, Xerobromion, Asplenietea,
Thlaspietea rotundifolii. VI-VIII.
Sota el Sagmari, 800 m; EstBguel, 850 m; solells vora Can Perramon de Baix, 800-
900 m, molt abundant; Golobran, 1500 m; cap a la Roca del Corb, 1500 m; vora la
Roca Aguda (El Baell), 1200 m; El Baell, 1100-1200 m; La Berruga, 1725 m; roques
de Forat Mitó, 1675 m; Lleixes de la Covil, 1700 m; sobre Angelats, 1080 m; sobre
El Bac, 1200 m; solell de Ventold, 1000-1300 m; RoquesBlanques, 1000 m; sobre
Planoles, 1250 m; de PlanPls a Dbrria, 1300-1400 m; voltants de Ribes de Freser,
900-1000 m; sobre Can Possons, 1080 m; vora Batet, 1075 m; cap a Fustanyd, 1125
m; sota Queralbs, 1200 m; vall Estremera, 1650 m; Costa de les Tutes, 2050 m;
Ribesaltes, 1000-1200 m; cap a Pardines, 1200 m; Mas Conill, 1200 m; Clots de Ma-
gana, 1050 m; Bruguera, 1100-1250 m; cap a Can Perramon de Dalt, 1100 m; sobre
el Collet de Saltor, 1625 m; Saltor (RipollBs), 1400 m.
DG 29,28,38,27,37. Latemed.
325. Sedum reflexum L.; S. rupestre L. subsp. reji'acum (L.) Hegi et Schmid
Núria (CAD., R. V.: 81; R. Gzt. 11: 40); muntanyes de Núria (SEN., Add.: 65).
Aquest darrer autor inclou l'espkcie en el seu cataleg nurienc (Fl. N. :63).
Ribes, Queralbs, Puigllanqada (CAD., FI. Cat. 11: 40).
Vessant S de la Collada de Toses, 1680 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 6,
- De l'estatge monti a la base de l'alpi, c. 900-2000 (2300) m.
Replans de roca, llocs pedregosos, penyes, tarteres ... preferentment en terreny silici.
Festuco-Sedetalia, Asplenietea trichomanis, etc. VII-VIII.
Des del Baell i de Bruguera fins a la Collada de Toses, a la vall de Núria, a la Coma de
Fresers (2150 m) i a la Collada Verda (1625 m). Localitats intermbdies: sobre el
Pla de Plaus (1300 m), La Berruga (1650 m), cap a Campelles (1325 m), Lleixes de
la Covil (1700 m), sota Prat de Jou (1600 m), torrent #Aspre (1300 m), cap al
COU del Remol6 (1800 m), Espinosa, Fornells, sota Dbrria (1450 m), torrent del
Palós (1600 m), Toses, Collet de Sant Salvador (2075 m), Coliet de les Barraques,
Ribes de Freser, Rialb, vall Estremera, cap al Prat del Bac, sobre Daió (1375 m),
Coma de Fontalba, Coma del Clot, Coma de les Mulleres (2300 m), vers el Salt del
Grill, sobre La Plana, Serra de la Canya (2000 m), Serrat, etc.
326. Sedum montanum Song. et Perr.; S. rupestre L. subsp. montanum (Song. et Perr.)
Hegi et Scrnid
Vers Noufonts, 2450 m (BR.-BL., Vég. alp.: 190, Festucetum eskiae); Núria, 2200
m (BR.-BL., 1.c.: 161, Festucetum scopariae subassociació de Festuca ovina subsp.
indigesta).
- De l'estage monti superior a l'alpi, r. 1250-2100 m.
Silicícola. Es fa als llocs pedregosos, replans de roca, erms,...VII-VIII.
Cap a la Creu de Meians, 2000 m; sobre Dbnia, 1700 m; La Polella, 1430 m; sobre
Fornells, 1500 m; Coma de Plani%, 2100 m; Prat de Jou, 1725 m; torrent del Forn
(Queralbs), 1250 m; Prat del Bac, 1275 m; soleli del Bosc de Ribes, 1450 m; cap a
la Collada de Meianells, 1800 m; sobre la Collada Verda, 1825 m.
Sedum tenuifolium (Sibth. et Sm.) Strobl.

Cap a la Collada de Toses, 1680 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 7 , Cytisetum purgantis
pyrenaicum).
- Es tracta, amb tota seguretat, d'una confusió amb S. reflexum o S. montanum, tots dos
freqüents en aquesta zona.
Sedum forsteranum Sm. in Sowerby;S. elegans Lej.

Ribes (CAD., FI. V.: 81).
- El mateix CADEVALL omet aquesta citació a la Flora de Catalunya i hi fa (11:406) la segiient
observació: "En altres viries localitats on s'ha citat" (S. forsteranum), "sols havem vist l'espkcie
segiient" (S. reflexum).
327. Sedum acre L.

- Estatge monta, c. Molt rar a l'estatge subalpí, 800-1700 m.
Replans de roca, prats secs, erms. Festuco-Sedetaliu. VI-VII.
Esteguelella, 875 m; El Baell, 1100-1200 m; Roques Blanques, 1000 m; Planoles,
1100 m; torrent dYAspre,1200 m; sota Ventola, 1150 m; Fornelis, 1250 m; sota
Costa Borda, 1700 m; Espinosa, 1175 m; sobre Fornells, 1480 m; voltants de Ribes
de Freser, 900-1000 m; cap a Batet, 1100 m; vall Estremera, 1300 m; Pardines,
1225 m; Perapinta, 1300 m; Serrat d'en Posa, 1150 m.
328. Sedum alpestre Vill.
De Queralbs a Núria (PUIGG. in COSTA, Supl.: 31, in WK., Suppl.: 214, in CAD.,
R.Cat. II: 404).
Núria (VAYR., Cat. N. : 25) (SEN., Fl.N. : 63). CADEVALL (FI. Cat. 11:404) recull
la citació vayredana i afegeix que la var. nuriensis Vayr. es troba cap al Coll de Fi-
nestrelles.
Pic de Segre, 2300 m (BR.-BL., Vég. a&. t. 9, Saliceto-Anthelietum); Coll de Núria,
2600 m (BR.-BL., 1.c. t. 24 ,Curvuleto-Leontidetum pyrenaici).
Al SW del P. del Pas dels Lladres, 2560 m (SERVE, Rech. comp. t. M,comunitat
de Festuca supina i Trifolium alpinum).
Puigmal, 2630 m ( N ~ G R ENouv.
, contr. t. 2, Ranunculo-Festucetum eskiee orien-
talis).
- Alta muntanya axial, sobretot a l'estatge alpí, r. 2100-2850 m.
Silicícola. Congesteres; pastures i tarteres en indrets on la neu dura més temps. Sa-
licion herbaceae, Caricetalia cuwulae, Androsacetalia alpinue. V1I;VIII.
A 1'W del Puig de Dbrria, 2465 m; Puigmal, 2800 m, 2850 m; Coma de l'Embut,
2625 m; Ras de ]'Ortigar, 2350 m; sota el Collet Verd, 2150 m; Noufonts, 2500 m;
Reconca de les Mulleres, 2600 m; Coma de Vaca, 2550 m; Pic de Bastiments, 2750
m; Puig de Pastuira, 2400 m.
329. Sedum album L.
Nom vulgar: arrbs de paret.
Ribes, Queralbs, Núria (VAYR., Cat. N. : 25, "amb la var. micranthum DC.") (CAD.,
FI. Cat. 11: 403).
SENNEN inclou l'espkcie en el seu catdeg (H. N.: 63).
Vers el Puigmal, 2150 m (BR.-BL., Vég. alp.: 161, Festucetum scopariae subasso-
ciació de Festuca ovina subsp. indigesta); Núria, 2100 m (BR.-BL., 1.c.: 38).
- Estatge monta i estatge subalpí, CC. 775-2100 (2300) m.
Replans rocosos, prats secs, roques, etc. FestucoSedetalia. VI-VIII.
De la zona meridional de la Vall fins al Pla d'Anyella (1850 m), a la vall de Núria,
a Coma de Vaca (2050 m), a l'alta vall del Segadell i a Sant Amang (1800 m). Altres
localitats; Esteguelella, El Baell, Campelles (1300 m), Pas del Llop (1500 m), Roques
Blanques, Planoles, Fornells, sota Costa Borda (1700 m), Toses, sota Dbrria, Ribes de
Freser, Rialb, Queralbs, vall Estremera, Costa de les Tutes (2100 m), Coma de Font-
alba, Coma de 1'Embut (2300 m), cap a Fontnegra (2125 m), Daió, cap al Pla dels
Anyells (1800 m), Pardines, vers Boixetera, Sta. Caterina, Bruguera, etc.
La majoria -si no tots- els exemplars estudiats pertanyen a la subsp. rnicranthum
Bast.
DG 29,39,18,28,38,37. Holart.
330. Sedum anglicum Hudson

Núria (TREM. in COSTA, Supl.: 3 1; in VAYR., Cat. N. : 25 ; in WK., Suppl.: 21 5)
(GAUT ., Catal.: 187, sub var. pyrenaicum Lge .) (CAD ., Exc.: 102, FI. Cat. 11: 404)
(SEN ., H. N. :63); muntanyes de Núria (CAD ., Fl. V. :8 1) (SEN .,Add. :65); Núria,
2100 m (BR.-BL., Vég. alp.: 38).
Coll de Torreneules (MONTS. in COSTA. Supl.: 31).
- Estatges mont$ i subalpí de la zona axial, rr, perb localment freqüent. 1250-
2000 m.
Replans de roca, camins pedregosos. Sedo-Scleranthion. VII-VIII.
Nomes l'hem vist a les altes vails dels riu Núria i Freser. Prat del Bac, 1275 m; sobre
Daió, 1375 m; forsa freqüent a les Gorges de Núria, 1450-1800 m; Clot de la Balma,
2000 m; Les Collades, 1575 m; Roc de la Calg, 1700 m; cap a la Pica de Castellnou,
1300 m.
La forma regional d'aquesta planta deu correspondre a la subsp. pyrenaicum (Lge.)
Lainz. De tota manera, els nostres exemplars no presenten pas tots els caracters
diferencials que hom atribueix a la subspecie; especialment, l'alqada de la tija i les
dimensions de les fulles no semblen gaire diferents de les que presenta S. anglicum
típic.
DG 39. Lateatl.
331. Sedum dasyphyllum L.

Nom vulgar: arrbs de paret.
Núria (SEN., R. N.: 63).
Núria, 2200 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 2,Saxifiagetum mixtae).
- Roques i murs dels estatges monta i subalpí, CC. 775-2200 m.
De la classe Asplenietea; especialment freqüent als Parietarietalia. VI-VIII.
Nombroses localitats escampades per tota la Vail. Coves de Ribes (820 m), sota Go-
lobran, Pas del Llop (1500 m), El Baell, Campelles, cap al Coll del Remoli, (1800 m),
Roques Blanques, Ventoli, PlanBs, sobre Espinosa, cap a Dbrria, Toses, Ribes de Fre-
ser, Rialb, Fustanyl, Daió, vall Estremera, Els Planassos (2000 m), Coma de Fontalba
(2100 m), Salt del Sastre, Núria, Roc de la Mal&,vall de Finestrelles (2200 m), Coma
del Clot (2125 m), Cingle del Boc, sobre La Plana (1350 m), Pla #Escuira, Serra de la
Canya (1900 m), Bosc de Ribes, Pardines, Bruguera, vora el Camp delsDois (1525 m),
sobre Can Maiols (RipollBs), etc.
332. Sedum brevifolium DC.

Roques de les muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 25); Núria (CAD., R. Cat. II:
402) (SEN., R.N.: 63).
Núria, 2100 m, 2200 m, Coll de Llo, 2300 m, 2320 m, vers el Pic de Segre, 2400 a
(BR.-BL., Veg. alp. t. 2, Saxifragetum mixtae); Núria, 2100 m (BR.-BL., 1.c.: 38).
- De l'estatge montd a l'alpi, c. 900-2650 m.
Roques i llocs rocosos. Androsacetalia vandellii, Sedo-Scleranthion. Només en

terrenys silicis. VI-VIII.
Ribes de Freser (Els Estiradors, Sta. Caterina, etc.), 1000-1100 m; Campelles, 1300
m; sota Prat de Jou, 1600 m; Roca Aguda (Planoles), 1325 m; freqüent a les roques
entre Toses i Dbrria, 1400-1600 m; cap a Forneiis, 1300 m; sota el Pla de les Salines,
2140 in; Collet dc les Barraques, 1900 m; Coma de Fontalba, 2100 m; Gorges de
Núria, 1600-2000 m; cap al Prat del Bac, 1250 m; Roc de la MalB, 2300 m; vall de
Noufonts, 2300 m; Coma de les Mulleres; Pedrisses, 2000 m; cap a la J a ~ ade la
Balma, 1700 m; sobre el Cingle del Boc, 1700 m; cap a les Ribes, 1400 m; Els Em-
prius (Serrat), 1600 m; sobre Fustanyd, 1200 m; sota el Pic de Segre, 2650 m; Bosc
d'en Cigala, 1250 m; sobre Boixetera, 1525 m.
DG 29,39,18,28,38. Orbfit europ. SW.
333. Sedum hirsutum Aii.
Nuria (VAYR., Cat. N : 24) (CAD., F L K :8 1, Exc. : 102, F
L Cat. 11: 403) (FER-
RER, Exc. :82) (SEN., Add. :65, Fl. N. :63).
Queralbs (VAYR., Cat. N.: 24) (CAD., R.Cat. 11:403) (SEN., Add.: 65).
Núria, 2200 m, Coll de Llo, 2320 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 2,Saxifragetum mixtae);
Núria, 2100 m (BR.-BL., LC.: 38).
- Estatges monta i subalpí, c. 950-2350 m. Manca a la zona pre-pirinenca calcinal.
~ o ~ u e s - i c i d eAsarinion
s. procumbentis. V-VII.
Torrent del Palós, 1600 m; cap a Fornells, 1300 m; sota Prat de Jou, 1600 m; roques
del Duc, 1175 m; Sant Antoni, 1275 m; Els Estiradors, 1000-1100 m; Sa Cot, 1000
m; sobre Fustanyi, 1200 m; Daió, 1225 m; cap al Cingle del Boc, 1630 m; Gorges
de Núria; cap a Fontnegra, 2125 m; vers la J a ~ de
a la Balma, 1675 m; cap a les Ribes,
1400 m; vora el Salt del Grill, 1200 m; Bosc d'en Cigala, 1250 m; Bruguera, 1150 m.
334. Sedum villosum L.

De Nuria a Noufonts i Coll de Gegants (VIDAL), Puigmal (R. BOLOS) (in COSTA,
Supl.: 30) (in WK., SuppL: 215); la darrera citació recollida també per CAD. (R.
Cat. 11,399).
Núria (TEX. in WK., Prodr. 111: 143) (VAYR., Cat. N.: 24, "prats humits i aigua-
moixos") (CAD., FI. K: 81, Exc.: 102, F1 Cat. 11: 399 "abundant a la vall") (SEN.,
Add.: 65-66 "abunda a les torberes i als torrents7';F1. N.: 63).
Noufonts, 2230 m (BR.-BL., Vég. ulp. t. 12, Bryetum schleicheri).
- Estatge subalpi, en terrenys silicis, r. 1575-2250 m.
Vores de rierols, mulleres acidbfiles. Cardamino-Montion, Caricetalia nigrae. VII-VIII.
Sedum villosum
F o r ~ afreqüent a la serralada axial. Sota la Collada de Toses, 1700 m; entre la Collada
i la Creu de Meians, 1950 m; al S de la Creu de Meians, 1925 m; cap al CoUet de Sant
Salvador, 2125 m; voltants de Núria, 1975-2050m; Gorges de Núria, 1675 m; cap al
.Collet Verd, 2100 m; Coma &Eina, 2150 m; Serra de la Canya, 2000-2100 m.
Rar a la serralada pre-pirinenca. Baga de Fornells, 1575 m.
335. Sedum atratum L.

De Núria al Puigmal (SALV. in COSTA, Introd.: 89; in CAD., FI. Cat. 11: 398)
(SALV., POURR. in WK., Prodr. 111: 144).
Núria (VAYR., Cat. N.: 24, "i la var. perenne Vayr.") (CAD., Exc.: 102); Vall de
Núria (GAUT., Catal.: 187) (SEN., F1. N.: 63); muntanyes de Núria (SEN., Add.:
65).
Cap a Finestrelles i Noufonts ( C D . , FI. Cat. 11: 398).
Serra de PEmbut, 2250 m (BR.-BL., Vég. alp. t. !O, Salicetum retusae-reticulatae);
vessant E del Pic de Segre, 2150 m (BR.-BL., ¿.c. t. 19, Festucetum scopariae);
vessants de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., LC. t. 20, Elyneto-Oxytropydetum fou-
caudii).
Puigmal, 2750 m (SERVE, Rech. comp. t. XXII, comunitat de Festuca supina).
- Alta muntanya axial, c. 2100-2800 m.
Pastures, llocs pedregosos, sobretot en terrenys calcinals. Carici-Kobresietea bellardii,
Thlaspietalia rotundifolii. (V1)VII-VIII.
Coma de Fontseca, 2350 m; Ras de l'ortigar, 2300 m; Coma de l'Embut, 2250 m;
Coma de Vaca, 2450 m; Pics de la Vaca, 2800 m; Tirapits, 2700-2750 m, molt
abundant; Pic de Fresen, 2650 m; Puig de Pastuira, 2400 m.
336. Sedum annuum L.

Núria (VAYR., Cat. N.: 24) (CAD., Exc.: 102, F¿. Cat. 11:397) (SEN., Fl. N.: 63);
muntanyes de Núria (SEN., Add.: 65).
Cap a Noufonts (CAD., FI. V.: 8 1).
- Estatge subalpí de la zona axial, c. Davalla a l'estatge montl. 1250-2100 m.
Indrets rocosos o pedregosos, camins, prats secs. Sedo-Scleranthion VI-VIII.
Collet de les Barraques, 1800 m; Gorges de Núria, 1600-2000 m; voltants de Núria,
1985-2100 m; Pedrisses, 2025 m; cap al Prat del Bac, 1250 m; Gorges del'Freser,
1350 m; sobre Les Marrades, 2050 m; Pla Rodó, 1800 m.
DG 39,28,38. Bor.-subalp.
Rhodiola roseu L.; Sedum rhodiola DC.

Pujant al Puigmal (VAYR., Cat. N.: 241, citació que recull CAD. (FI. Cat. 11: 400).
SENNEN admet l'espkcie en el seu catileg nurienc (FI. N.: 63).
- A i'herbari Sennen no hi ha exemplars que avalin la citació. A l'herbari Vayreda hem vist
l'exemplar corresponent a la seva indicació, exemplar forca petit i poc desenvolupat que, per les
seves flors hermafrodites i pentheres, ha de perthnyer a S. telephiurn; la confusió amb Rhodiola
rosea ens fa suposar que es tracta de la subsp. fabario.
SAXIFRAGACEAE
337. Saxifraga clusii Gouan

Altures de Noufonts (CAD., FI. Cat. 11: 430).
Núria (SEN., Add.: 67, FI. N.: 63).
- Tant i'exemplar corresponent de l'herbari Cadevall com els plecs repartits per
SENNEN (Pl. d'Espagne 2101, torrent de Coma #Eina, 2100 a 2200 m; BC 24040,
massís del Puigmai, 2400 m) donen fe d'aquestes indicacions.
DG 29,39. Latepir.
338. Saxifraga stellaris L. subsp. alpigena Temesy

Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 9 1;in WK., Prodr. 111: 124) (CAD., FI. V.:8 1, FI.
Cat. 11: 429) (FERRER, Exc.: 82) (SEN., Add.: 67, H.iV.: 63); muntanyes de Núria
(VAYR., Cat. N.: 26).
Fontalba (CAD., F1, V.: 81).
Noufonts, 2230 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 12, Biyetum schleicheri).
- Alta muntanya axial, CC. 1700-2450m.
Fonts i vores de petits rierols, mulleres. Montio-Cardaminetalia. VI-VIII.
Vora la Collada de Toses, 1750 m; cap al Collet de Sant Salvador, 2050 m; sota el Pla
de les Salines, 2150 m; vall Estremera, 2100-2200 m; Coma de Fontalba, 1950-2100
m; voltants de Núria, 1975-2050 m; sota el Collet Verd, 2100 m; Coma $Eina, 2450
m; Coma de les Mulleres, 2200 m; Coma de Vaca, 2300 m; vora el Planell de Coma de
Vaca, 2050 m; cap a les Fonts del Freser, 2550 m; Coma del Llispet, 2000 m; Serra
de la Canya, 1950-2050, abundant; cap a la Collada de Meianeils, 1825 m.
DG 29,39,18,28,38. Orbfit europ. C. L'espkcie, circumbor.-alp.
Saxifraga hirsuta L.
Roques dels cims de Caran$&(VAYR., Cat. N.: 26).
- A l'herbari Vayreda no hi ha testimonis de la citació. Espossible que aquest botinic repetís una
indicació anterior de COMPANY^ (Hist. Nat.: 272), indicació que ha estat posada en dubte per
autors posteriors (GAUT., CataL: 194-195;BAUD. et CAWVET, Rech. crit.: 55), i que no ha
estat confirmada mai més.
339. Saxifraga aspera L.

Muntanyes de Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 91; in WK., Prodr. 111: 123; in
ENGL. und IRMS., Sax.:452, sub subsp. euaspera Engl. et Irms. var. elorzgata Gaud.)
(VAYR., Cat. N.: 26) (CAD., FI. V.: 81); Núria (CAD., F1. Cat. 11: 428) (SEN.,
Add.: 67, FI. N.: 63).
265
- Alta muntanya axial, rr.

Roques, sobretot replans rocosos. Només I'hem vista en terrenys Acids. VII-VIII.
Núria, 2000 m; cap a la Cova de St. Gil, 2100 m; Gorges de Núria, 1800-1900 m;
vessant NW del Balandrau, 2200 m.
DG 39. Orbfit alp.
340. Saxifraga bryoides L.

De NÚria al Puigmal (COSTA, Introd.: 9 1, sub S. aspera var. bryoides Gr. et G.; in
WK., Prodr. 111: 123) (herb. BUBANI in ENGL. und IRMS., Sax.: 455).
De Queralbs a les altures de Núria (CAD., FI. Cat. 11: 428).
Contrafort S del Puigmal, 2880 m (SERVE, Rech. comp. t. V, comunitat de Festuca
supina, Silene acaulis i Salix retusa); Puigmal, 2750-2880 m (SERVE, l.c., t. XXII,
comunitat de F. supina).
Relleixos de roca, pastures pedregoses, indrets rocosos. VII-IX.
Vall Estremera, 2200 m; Puigmal, sobre les Clotxes, 2700-2850 m, abundht als liocs
rocosos; Bac de la Foradada, 2150 m; Ras de l'ortigar, 2300 m; Pic de la Fossa del
Gegant, 2750 m; Coll de Caranvi, 2675 m; Pics de la Vaca, 2800 m; Tirapits,
2650-2775 m; Coma de Fresers, 2600 m; Bastiments, 2870 m; cap al Coll de la Coma
de l'Orri, 2400 m; Balandrau, 2150 m.
Saxifraga adscendens L.
Les antigues indicacions d'aquesta espicie fetes per diversos autors es refereixen en realitat a S.
aquatica (vegeu aquesta esp8cie).
341. Saxifraga aizoides L.

Muntanyes de Núria (SALV., COSTA in COSTA, Introd: 92) (SALV. in WK., Prodr.
111: 106).
Núria (VAYR., Cat. N. : 26) (CAD., FI. V.: 8 1;FI. Cat. 11: 436, "d'on baixa fins a la
Vail de Ribes") (SEN., Add.: 67, FI. N.: 63).
Angelats ("fuente de 10s cuatro caños de la casa Ach6nY')(CAD., FI. V.: 8 1).
Núria, 2050 m, 2150 m, Finestrelles, 2100 m @R.-BL., Veg. a@. t. 15, Cariceto-Pin-
guiculetum).
Vail de Núria (FONT QUER, Enum.: 290).
- Alta muntanya axial, CC. A les serres pre-pirinenques i a l'estatge montl és forva
més rara. (950)1300-2700 m. Llocs tarterosos humits, vores de torrents.
(VI1)VIII-IX.
Freqüent i localment abundant a la serralada axial. Vall Estremera (El Boscls, 1'Es-
tret, Font de l'Home mort, Bac de la Foradada, etc.), 1300-2200 m; cap al Collet
d'Estebris, 1900 m; Coma de Fontalba; Gorges de Núria, 1850 m; voltants de Núria,
1900-2100 m; vora el Roc de la Maula, 2250 m; Coma de Fontnegra, 2125 m;
Caran~l(Conflent), 2700 m; Clot de l'ds, 2350 m; Coma de Vaca, 2250 m; sota
Tirapits, 2700 m; cap a les Fonts del Freser, 2430 m; Coma de Fresers, 2100-2400 m;
vora el Planell de Coma de Vaca, 2075 m; vessant bac del Balandrau, 2200 m; cap a
Daió, 1225 m; torrent del Forn (Queralbs), 1200 m; cap al Roc de la Calq, 1700 m;
vora la Font de la Canya, 2125 m; Baga de Siat, 1650 m; Clot de laMoscatosa, 1400
m.
Esporldica a les serres pre-pirinenques. Bosc de Campelles, 1350 m; tonent de la
Corba, 1250 m; torrent de Bancerola, 1300 m.
La localitat d'Angelats (indicada per CAD.) és la que es troba a més baixa altitud (uns
950 m).
Saxifraga petraea L.
Muntanyes de NÚria [SALV. in COSTA, Introd.: 72, subS. petraea Gou. (non L.), nom que ales
esmenes i correcions de la mateixa obra fa passar a S. petraea L. (non Gou)] (COSTA, Supl.: 31,
sub var. elongata Costa) (VAYR., Cat. N.: 26, sub var. elongata Costa).
- Planta inexistent als Pirineus. Segons es pot comprovar amb els exemplars d'herbari determi-
nats com a S. petraea, es tracta de S. aquatica (vegeu aquesta espicie).
342. Saxifraga praetermissa D.A. Webb; S. ajugifolia auct., non L.

Cims de Caran@ (COMP. in VAYR., Cat. N.: 26); Caran@ (BUB. in CAD., FI. Cat.
11: 439).
Cap a Noufonts i Coma $Eina (CAD., FI. Cat. 11: 439).
CapGalera de la vall de Noufonts (SEN., Add.: 56).
Tarteres amb innivació prolongada, torrents pedregosos. Característica de l'associació
S a lfragetum praetemissae. VIII-IX.
Coma de les Mulleres, 2550 m; Noucreus, 2700 m; Caran@ (Conflent), 2650 m;
Comade Vaca, 2350 m;Coma de Fresers, 2275 m; cap ales Fonts del Freser, 2550 m.
343. Saxifraga aquatica Lapeyr.; S. adscendens auct., S. petraea auct.

De Núria al Puigmal (PUIGG. in COSTA, Supl.: 32; in CAD., FI. Cat. 11: 443).
Muntanyes de Núria (SALV. in WK., Prodr. 111: 118, sub. S. adscendens L.).
Núria (VAYR., Cat. N.: 26) (CAD., FI. V.: 82, Exc.: 102, FI. Cat. 11: 443) (SEN.,
Add.: 67, FI. N.: 63).
(Vegeu també S. petraea).
- Alta muntanya axial, CC. Davalla rarament a l'estatge montl. (1400)1800-2650 m.
Fonts i rierols amb aigua abundant i freda. Característica de l'associació Saxifrageturn
aquaticae. Sovint fa grans masses. VII-VIII.
Font de 1'Home mort, 1800 m; El Borrut, 2500 m; Fontalba, 2000-2040 m, molt
abundant; Gorges de Núria, 1900 m; voltants de Núria, 2000-2100 m; sota Pic de
Segre, 2650 m; Coma de Vaca, 2250 m; Fonts del Freser, 2430 m; abundant a la
Coma de Fresers; torrent ,de les Llances, 1400 m.
Als herbaris b-arcelonins (BC, herb. Vayr., herb. Sen.,...) hem vist nombrosos exem-
plars d'aquesta planta, procedents de Núria, determinats com a S. aquatica, S adscen-
dens o S. petraea.
DG 29,39,28. EndBm. pir.
Saxifraga x capitata Lapeyr. = S. ajugifolia x aquatica
Núria, Puigmal ( T ~ Min. COSTA, Supl.: 32; in WK.,Suppl.: 210).
Núria (VAYR., Cat. N.: 26) (CAD,, F1. K : 82) (SEN., Add.: 67, FI. N.: 63 "que no
creiem híbrida").
- Alta muntanya axial. No pas rara, barrejada amb la S. aquatica.
Coma de YEmbut, 2250 m; Núria, torrents entre 2000 i 2500 m (SEN., Pl. #Esp.
1668).
Saxifraga x virginis-mariae Sennen = S. capitata x ajugifolia.

Núria (SEN., Nos dic.: 650, Nombr. 2oc.: 369).
- Noufonts, vers 2600 m (SEN. herb).
Es tracta d'una forma híbrida entre S. aquatica i S. ajugifolia més propera a aquesta
última espBcie que a la primera, és a dir, S. ajugifolia >aqua tica, entitat que, segons
ENGL. i IRMS., ha de rebre prbpiament el nom de S. x capitata.
Saxifraga x lapeyrousiana Sennen =S. aquatica x capitata.

Torrent de Noufonts (SEN., Add.: 67); el mateix autor inclou el t h o n en el seu
catileg nurienc (H.
N.: 63) sense especificar localitat.
- Si es tracta d'una forma hibridogenica més acostada a S. aquatica que a S. ajugdfo-
lia, és a dir, S. ajugifolia < aquatica, hauria d'anomenar-se, segons ENGL. iIRMS., S.
x borderi Rouy et Camus.
344. Saxifraga pentadactylis Lapeyr.

Muntanyes de Núria ( T R ~ Min . COSTA,Supl.: 31; in WK.,Suppl.: 208; in CAD., FI.
Cat. 11: 440).
Puigrnal i cims de Núria (VAYR., Cat. N. :26, amb dubte).
Puigrnal (SOULIÉ, T&M. in ENGL. und IRMS., Sax. : 392, ut var. typica Engl. et
Irmsch.); tarteres del Puigmal (SEN., Add.: 67). Aquest darrer autor inclou l'espkcie
en el seu catileg (FI. N.: 63) sense especificar localitat.
comunitat de Viola diversifolia); vessant W del Puigmal, 2780 m (SERVE, 1.c. t. XIX,
comunitat de F. supina); Puigmal, 2830 m (SERVE, LC. t. XXII, comunitat de F.
supina).
- Estatge alpí, r.
Tarteres, roques, llocs pedregosos. Silicícola. VII-VIII.
Vora la Tossa del Pas dels Lladres, 2660 m; tossa del Puigmal; Pic de Segre, 2725 m;
Pic de l'Infern, 2800 m; Bastiments, 2850 m, abundant. Tarteres del Puigmal, 2850
m (SEN., PI. &Esp. 2104, ut var. congesta Luiz. vidit LUIZET).
DG 29,39. Endem. pi..
345. Saxifraga geranioides L.

Muntanyes de Núria (SALV.), de Núria al Puigmal una forma més petita, pubescent i
viscosa (COSTA, Introd. :92) (in WK., Prod. 111: 117).
Puigmal (CAD., FI. V.: 82, sub var. ladanifera Gr. et G.).
Cap al Puigmal (CAD.), Finestrelles (SEN.) (in CAD., FI. Cat. 11: 437).
Núria (SEN., Add.: 67, FI. N. :63).
Llocs tarterosos ombrívols, sovint als matollars de nerets que colonitzen tarteres
furades. BRAUN-BLANQUET la considera característica de l'associació Saxifiago-
Rhododendretum; seria més adequat, al nostre parer, considerar-la espkcie diferencial
del Saxifrago-Rhododendretum d'altitud (subassociació típica). VI-VIII.
Entre el Pas dels Lladres i el Puigmal, 2600-2800 m; sobre la Coma de l'Embut, 2750
m; cap al Roc dels Eugassers, 2600 m; Coma de Gombreny, 2100 m; Coma de les
Mulleres, 2350 m; Coma de Vaca, 2200 m; Coma de Fresers, 2200-2400 m; Basti-
ments, 2860 m; El Gafetar, 2300 m; vessants obacs del Balandrau, 2200 m; vora el
Planell de Coma de Vaca, 2050 m; sobre les Marrades, 2100 m.
DG 29,39. Latepir.
Saxifraga x lecomtei Luizet et Soulié =S. geranioides x pentadactylis.

Puigmal (Cerdanya) (SOULIE in ENGL. und IRMS., Sax.: 437).
SENNEN inclou el t k o n al seu catileg nurienc (FI. N.: 63).
- Puigrnal, tarteres esquistoses, 2900 m (SEN. Pl. d'Esp. 2660, det. LUIZET).
Saxifraga nervosa Lapeyr. (incl. S. intaicata Lapeyr.).

Núria (COSTA, Supl.: 32 et in WK., Prodr. 111: 112, ut S. exarata Wili. var. intricata Lap.)
(VAYR., &t. N.: 26, ut S. exarata var. intricata Lap.) (CAD., FI. V.: 82, sub S. intricata Lap.; Fl.
Cat. 11: 441).
Lac Moissons (sic) prop de NÚria, 2500 m (TREM. herb. Berlinin ENGL. und IRMS., Sax.: 405,
sub S. intricata Lap. var. nervosa (Lap.) Engl. et Irmsch. subvar. eunervosa Engl. et Irmsch.).
SENNEN inclou l'espbcie en el seu catileg nurienc (bl.N.: 63).
- L'exemplar a qub es refereix CAD. en la seva Flora de Catalunya i que es troba al seu herbari
correspon en realitat a S. pubescens (teste O . de B O L ~ S ) També
. s'ha d'atribuir a aquesta espbcie
la planta de qub parlen ENGL. i IRMS. i l'etiqueta de la qual diu: "S. intricata, nervosa Lap.-
Moissons i NÚria"; l'hem vista a l'herb. Vayreda. En aquest mateix herbari hi ha un plec de
NÚria, determinat com a S. exarata var. nervosa, que correspon, així mateix, a S. pubescens; un
altre plec de la mateixa localitat, donat com a S. exarata Vill. i intricata Lap. (sic), s'ha de referir,
al nostre parer, a S. x jeanpertii Luizet.
346. Saxifraga androsacea L.

Núria (SALV., F. BOLOS in COLMEIRO, Enum.: 488) (F. BOLOS herb. in VAYR.,
Pl. not.: 69).
Altures de Fontnegra, al peu de les neveres (CAD.), Noufonts (SEN.) (in CAD., FI.
Cat. 11: 438).
Alta vall de Noufonts, roques humides de Coma de Vaca (SEN., Add.: 67). El mateix
autor inclou l'espbcie en el seu catileg (Fl. N.: 63) sense especificar localitat.
Serra de l'Embut, 2250 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 10,Salicetum retusae-reticulatae).
- Estatge alpí, rr. 2250-2700 m.
Congesteres, indrets ombrívols i nivosos. Hom la considera característica de l'alianqa
Arabidion coeruleae (vegetació de les congesteres neutro-basbfdes) i BRAUN-BLAN-
QUET la situa entre les característiques del Salicetum retusae-reticulatae.. Nosaltres
l'hem vista en situacions diferents i tant en terrenys calcinals com silicis. VII-VIII.
Noufonts, 2600 m (SEN. herb); sota el Coll de Tirapits, 2700 m; vora les Fonts del
Freser, 2600 m; cap als Tres Pics, 2450 m.
Referint-se a la planta de SALV. indicada per COLM., COSTA (Introd.: 93) assevera:
"la que se cita en Núria ... me parece enteramente la anterior" (S. muscoides Wulf.).
Pel que fa a la indicació vayredana, CADEVALL (Notas jitog. 1908: 13) fa notar:
"Vayreda ... dice Nuria (Balbs-hb.) pero no la cita en el catálogo de Nuria". No hem
vist les plantes corresponents.
347. Saxifraga moschata Wulf. in Jacq.; S. muscoides auct. (incl. S. planifolia Lap., S.
tenuifolia Rouy et Camus, S. confusa Luizet i S. x senneni Luizet).
Roques de Núria (VAYR., Cat. N.: 26); Núria (CAD., F1. V.: 82, sub S. muscoides
Wulf. i S. planifolia Lap.; FI. Cat. 11: 438, sub S. planifolia; idem: 442, sub S.
muscoides Wulf. races vulgaris i glandulosa, amb la subsp. confisa) (SEN., FI. N.:
63-64, sub S. muscoides, S. planifolia, firmata i tenuifolia, S. confusa i s . x senneni).
Coll de Núria (ENGLER, herb. Berlin in ENGL. und IRMS., Sax.: 421, sub S.
moschata Wulf. subsp. eumoschata Engl. et Irmsch. var. versicolor Engl. et Irmsch.
subvar. fissifolia Engl. et Irmsch.).
Pic de Finestrelles (GAUT. in CAD., F1. Cat. 11: 439, sub S. tenuifolia).
Coma d'Eina i Finestrelles (SEN., Add.: 68).
Coll de Núria, 2620 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 5, Iberidetum spathulatae); vessant S del
Puigmal, 2550 m (BR.-RL., LC. t. 8, Senecietum leucophylli); Pic de Finestrelles,
2600 m, vers el Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m, Pic de Segre, 2500 m (BR.-BL.,
LC. t. 23, Pumileto-Festucetum supinae); Pic de Finestrelles, 2750 m, Pic de la Fossa
del Gegant, 2800 m, Coll de Núria, 2600 m (BR.-BL., LC. t. 24, Curvuleto-Leon-
tidetum pyrenaici).
Marge del Pla de Gorrablanc (BAUD. in SOUT., Mod. suprafi: 126 taula).
SERVE (Rech. comp) la indica de nombroses localitats situades dins la regió Pla de
les Salines-Puigmal, entre 2300 i 2880 m, i a diverses comunitats corresponents a
prats i a tarteres (vegeu t. 111, V, XVI, XVII, XVIII, XIX, XX, XXII i XXIV).
Pla de Gorrablanc, 2450 m (BAUD. et SERVE, Les group. i? dur. t. Minuartio-Ra-
nunculetum parnassifolii douglasietosum).
- Alta muntanya axial, CC. 2000-2875 m.
Es fa a les pastures alpines, sobretot a les carenes i en indrets pedregosos, a les
tarteres, als replans de roca, etc. (V1)VII-IX.
Nombroses localitats, des del Pla de les Salines i el Roc Blanc (2100 m) fins al cim de
Bastiments i a la Serra de la Canya (2050 m). Localitats intermbdies: Pas dels Lladres
(2540 m), Coma de Fontseca, Puigmal(2600-2875 m), Finestrelles, Ras de l'ortigar,
Núria (2050 m), Coma d'Eina, Coma de les Mulleres, Coma del Clot, Fossa del
Gegant, Caran@, Pics de la Vaca (2800 m), Tirapits, Coma de les Eugues, Pic de
Fresers, Balandrau, etc.
Es tracta d'una planta de morfologia molt variable que ha permes la creació de
diverses especies o, si més no, la distinció de nombroses entitats subspecífiques
(vegeu, per exemple, ENGL. und IRMS. 1916). Tots els exemplars que hem estudiat
poden ésser inclosos dins la subsp. moschata var. firmata (Luiz.) O. Bolbs et Vigo, de
fulles planes, totes o la majoria enteres, i de petals ovats. És molt possible que
existeixi també a la comarca la subsp. fastigiata (Luiz.) P. Fourn., de fulles solcades a
l'anvers i petals estrets. A l'herbari Sennen hi ha molts plecs procedents de la vall de
Núria, determinats com a S. Jirrnata Luiz.
La S. confisa Luiz. (segons ENGL. i IRMS., S. moschata subsp. eumoschata var.
cyclopetala (Beck) emend. Engl. et Irmsch. subvar. confusa (Luiz.) Engl. et Irmsch.)
correspon també a la S. finnata Luiz., tal com c o n f m l CONILL (Observ.:8) i com
havia ja dit el mateix LUIZET (vegeu SEN. Pl. d'Esp. 2665, plec l'etiqueta del qual
diu: "S. firmata Luiz =S. confusa Luiz. olim non Lej.-Det. Luizet-Massís del Puigmal
i del Carlit").
Pel que fa a S. x senneni Luiz., l'autor la interpreta com un híbrid entre S. fastigiata
Luiz. i S. confisa Luiz. (és a dir, si es vol, entre S. moschata subsp. moschata var.
firmata i S. moschata subsp. fatigiata). Els especialistes ENGLER i.IRMSCHER
(Sax.: 434) diuen que, segons el propi LUIZET, és un tlxon difícil de reconhixer en
sec. N'hem vist exemplars d'herbari procedents de la Cerdanya (vegeu, per exemple,
SEN. Pl. d'Esp. 2655).
DG 29,39,28,38. Orbfit euras.
Saxifraga x martyi Luizet et Soulié =S. pentadactylis x moschata var. firmata.

Puigmal (SOULIE in ENGL. et IRMS., Sax.: 445, sub S. x martyi 0 Luizet et Soulié,
S. x llaurentiana Engl. et Irmsch =S. moschata var. cyclopetala x pentadactylis).
Puigmal, 2830 m (SERVE, Rech. comp. t. XXII, comunitat de Festuca supina).
- Cim de Bastiments, 2800 m, entre les especies progenitores; Puigmal, roques sili-
cies, 2800 m (SOULIE in herb. Sennen, teste LUIZET, ut pentadactylis x confisa);
Puigmal, tarteres esquistoses, 2900 m (Sen., Pl. d'Esp. 2661, det. LUIZET).
Saxifraga x nuriensis Sennen =S. geranioides x moschata.

SENNEN inclou aquest híbrid en el seu catileg nurienc (FI. N.: 63).
Coii de Finestrelles (Cerdanya), tarteres esquistoses, cap a 2500 m (SEK., PI. d'Esp. 1930:
137-138).
- Hem vist l'exemplar al qual fa referencia SENNEN (Pl. d'Esp. 2658), en l'etiqueta del qual
aquest autor escriu " = ? S. geranioides x fastigiata". Si els tixons progenitors fossin realment
aquests, el nom vilid de l'hibrid hauria d'ésser S. x manginii. Luizet et Soulié; si es tractés de S.
geranionides x moschata var. firmata, cosa molt possible, el nom correcte seria S. x costei Luizet
et Soulié.
A. Pl. d'Esp. 1930 SENNEN diu: "S. x nuriensis Sennen (=S. geranionides x? ), non S. nuriensis
in Pl. d'Esp. 4409, qui est S. Virginis-Mariae Senn". El plec de Pl. d'Esp. 4409, procedent del
Puigmal (roques silícies a 2800 m - Leg. Soulié), fou determinat primer com a S. x lecomtei
Luizet et Soulié, determinació confirmada en etiqueta a part per un autor d'identitat insegura
(possiblement LUIZET); perb una tercera etiqueta de SENNEN assenyala que la planta s'assembla
més aviat a S. nuriensis Sennen. Opinem que l'exemplar en questió pot incloure's dintre de S. x
lecomtei, bé que no hi coincideix exactament; no ha de portar-se, en canvi, a S. x nuriensis ni,
encara menys, a S. x virginis mariae.
Saxifraga x sudrei Luizet et Soulié =S. moschata x nervosa.
SENNEN la inclou en el seu catileg (H. N.: 63).
- Ates que a la zona estudiada no existeix S. nervosa, no és gens probable que hi pugui fer-se
l'hibrid. D'altra banda, a l'herb. Sennen no hi ha testimonis que avalin la citació.
Saxifraga exarata Vill.

Muntanyes de NÚria (VAYR., Cat. N.: 26); NÚria (CAD., R.V.: 82, indicació que no repeteix a
la Flora de Catalunya); serra de Núria (COSTA in CAD.., FI. Cat. 11: 442; perb el que indica en
realitat COSTA 6s la var. inm'cata, corresponent a S. nervosa). També SENNEN inclou l'espicie
en el seu catileg (H. N.: 63).
Pic de Finestrelles, entre el Coll de Llo i el COU de NÚria (GAUT. herb. in ENGL. und IRMS.,
Sax.: 413, ut var. pyrenaica Engl.).
- Planta que es reputa inexistent a la serralada pirinenca. No hem vist exemplars d'herbari que
confirmin les citacions aquí dalt ressenyades, citacions que han de considerar-se errbnies (fins i
tot la dels monografistes ENGL. i IRMSCH. el quals assenyalen l'espkie, no solament al Pic de
Finestrelles, sinó també a la vall &Eina cerdana i al Montseny). A l'herb. Vayreda un plec que
duu l'etiqueta "S. exarata Vill y inbicata Lap. - NÚria" ha d'atribuir-se a S. x jeanpertii. Una m o s
tra de l'herbari Cadevali determinada en principi com a S. exarata fou atribui'da posteriorment a
S. pu bescens.
348. Saxifraga pubescens Pourret subsp. pubescens; S. obscura Gren. et Godr., S. mixta
Lapeyr. p.p.
Núria (POURRET, Chloris: 140) (CAD., F1. V.: 82; FI. Cat. 11: 144) (VAYR., Pl.
Cat.: 35, ut f. viscosa Vayr.) (SEN., Add.: 67; FI. N.: 63); muntanyes de Núria
(SALV. in COSTA, Introd.: 92; in WK., Prodr. 111: 110, sub S. mixta)(COSTAin
WK., Prodr. 111: 111, sub S. obscura); roques de Núria (VAYR., Cat. N. :26).
Pic de la Vaca, sobre l'estany de Caran@ (GAUT. in BUB., Fl. Pyr. 111: 677) (GAUT.,
herb. Willkomm in ENGL. und IRMS., Sax.: 399, sub subsp. pourretiana Engl. et
Irmsch. var. typica Engl. et Irmsch.).
Puigmal (GAUT., herb. Berlin), Coll de Núria, a la capgalera de la vall d'Eina,
2500-2700 m (COSTE, herb. Berlin - f. cephalantha Luizet) (in ENGL. und IRMS.,
Sax. :399, sub subsp. pourretiana var typica).
Núria, 2100 m, 2200 m, Coll de Llo, 2300 m, 2320 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 2,
Saxifragetum mix tae).
Vessants de Noucreus, 2720 m (SERVE, Rech. comp. t. XVII; BAUD. et SERVE,
Coms. Xat. SC.taula, comunitat de Xatardia scabra); vessant S del Coil de Queralbs,
2540 m (SERVE, 1.c. t. XI, comunitat d'Astragalus nevadensis i Festuca scoparia);
contrafort meridional del Puigmal, 2690 m (SERVE, LC. t. XVI, comunitat de Viola
diversifolia);Puigmal, 2830 m (SERVE, LC. t. XXII, comunitat de Festuca supina).
(Vegeu també S. nervosa).
- Alta muntanya axial, CC. 1600-2850m.
Roques silícies (rarissima a les roques calcinals), tarteres i llocs pedregosos. Caracte-
rística del Saxifragetum pubescentis. (V) VI-VIII.
Freqüent a les capgaleres dels rius #Estremera, Núria i Freser, des de la Coma de
Fontseca fins a la serra de la Canya. Tossa del Puigmal, 2400-2850 m; Els Planassos,
2100 m; Coma de Fontalba 2100-2200 m; Gorges de Núria, 1600-2000 m; sobre la
Coma del Borrut, 2425 m; voltants de Núria (Roc de la Mal&, etc.), abundant; Coma
del Clot, 2125 m; Pic de Fontnegra, 2700 m; Coma de les Mulleres, 2300 m; Les
Arques de Coma de Vaca, 2450 m, 2750 m; vora Tirapits, 2800 m; Planell de Coma de
Vaca, 2030 m; vessants del Balandrau; Gorges del Freser, 2050 m; Coma del Llispet,
2000 m; Serra de la Canya (2050 m), una forma de sol, molt semblant pel seu aspecte
cespitós a la subsp. iratiana.
DG 29,39,38. EndBm. pir .
subsp. iratiana (F. W. Schultz) EngL et Irmsch. in EngL

Núria (CAD., H. V.: 82, sub S. iratiana F. Schultz).
- A l'herbari Cadevall no hi ha testimonis d'aquesta citació. Suposem que es tracta d'una confu-
sió amb la forma helibfila de la subsp. pubescens. D'altra banda, CADEVALL no manté la indica-
ció a la seva Flora de Catalunya.
Saxifraga x verguini Luizet et Soulié = S. pubescens x pentadactylis.

SENNEN inclou aquest hibrid en el seu catileg nurienc (FI. N. : 63).
- A l'herbari Sennen hem vist un exemplar d'aquest t h o n procedent, segons l'eti-
queta original, de Núria, -roques vers 2100 m. Una altra etiqueta, escrita per LUI-
ZET, confirma la determinació i porta escrit, amb llapis, Puigrnal.
Saxifraga x gautieri Rouy; S. obscura auct., non Gr. et Godr. = S. geranioides x

pubescens.
Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 26) (GAUT., Catal..: 191).
Puigmal (VAYR. in CAD., FI. Cat. 11: 440) (SOULIÉ herb. v. Degen in ENGL. et
IRMS., Sax.: 437).
SENNEN també inclou aquest híbrid en el seu catdeg (FI. N.: 63).
Pic de Segre, 2720 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 8, Senecietum leucophylli).
- A l'herbari Sennen hem vist diversos plecs, procedents de localitats properes a la
Vall de Ribes, que es corresponen bé amb aquesta forma híbrida, llevat d'un exem-
plar de la vall d'Eina que sembla més aviat S. pubescens. Un plec de l'herbari Vayre-
da, de Núria, s'acosta més a S. geranioides.
DG 29,39 (cf.).
Saxifragra x jeanpertii Luizet = S, pubescens x moschata var. firmata

SENNEN indica aquest hídrid en el seu catileg de Núria (FI. N.: 63).
- Núria, a Coma $Eina, roques esquistoses, 2300 m (SEN. Pl. d'Esp. s.n., det.
LUIZET); Puigmal, 2800 m (SEN., herb); Núria, 2100 m (SEN., herb.); Núria
(VAYR. herb, sub "S. exarata Viil. y intricats Lap.").
DG 29,39.
349. Saxifraga granulata L.
Núria, Queralbs, Ribes (VAYR., Cat. N.: 26) (CAD., FI. Cat. 11:435).
SENNEN la indica en el seu catideg (Fl. N.: 63).
Al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. t. 22, Hieracieto-Festucetum spadiceae);
Salt del Sastre, 1780 m (BR.-BL., 1.c t. 28, Peucedaneto-Luzuletum desvauxii).
- De l'estatge mont2 a la base de l'alpi, CC. 1000-2300m.
Marges, vorades, prats, llocs oberts. V-VII.
Des de Campelles i Coll de Jou frns al Pla de Rus, a la vaii de Núria i a la Collada
Verda. Localitats interm8dies; cap a VentolP (1300 m), baga de Planoles (1400 m),
cap al Coll del Remoli, (1850 m), coll de les Fontetes (1850 m), baga de Toses, sota
la Collada de Toses, cap al Roc Blanc (2000 m), vall Estremera, Bac de la Foradada
(2000 m), la Farga de Queralbs (1 100 m), Gorges de Núria, Coma de Fontalba, Tros
de Bou, voltants de Núria, Collet Verd, Coma de l'Embut (2300 m), Coma de
Noufonts (2250 m), Coma de Fontnegra (2200 m), torrent de Castellcervós, Gorges
del Freser, Ribesaltes, vall de Conill (1175 m), Mont-roig (1900 m), estany de Can
Roca (1475 m), Els Prats, Clots de Magma, llisos de Taga, etc.
DG 29,39,18,28,38,48;37. Eur .
350. Saxifraga oppositifolia L. subsp. oppositifolia.

Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 94; in WK., Prodr. 111: 106; in CAD., F1. Cat. 11:
431); serres i turons de Núria (VAYR., Cat. N.: 26), citació que recull tambéCAD.
(1.c.); alts vessants de Núria (SEN., Add.: 68). Aquest darrer autor inclou la planta en
el seu catileg (FI. N.: 63) sense comentaris.
Fontnegra, Puigmal, Puigllangada (CAD., FI. Cat. 11: 43 1).
Serra de l'Embut, 2250 m (BR.-BL., Vég alp. t. 10, Salicetum retusae-reticulatae, ut
subsp. munthiana); vessant E del Pic de Segre, 2150m (BR.-BL., 1.c. t. 19,Festuceium
scopanae, ut subsp. murithiana).
Vessant S del Coll de Queralbs, 2550 m (SERVE, Rech. comp. t.XI, comunitat
d'Astragalus nevadensis i Festuca xoparia).).
- Alta muntanya, CC. 1800-2800 m.
Llocs rocosos o pedregosos, tarteres, prats xerbfds,... Té preferkncia pels terrenys
calcinals. Thlaspietea rotundifolii, Festucion gautien, etc. (111) IV-VI1 (VIII).
Serralada axial: cap a la Creu de Meians (2000 m), vora la Font de l'Home mort
(1950 m), Coma de l'Embut, Finestrelles (2300 m), Coma de Gombreny, cap al Ras
de l'ortigar, Noucreus (2700 m), Coma de Clot, Pic de Fontnegra (2700 m), Pe-
drisses, Coma de Vaca, Tirapits i Clot de 1'0s (molt abundant), Coma de les Eugues,
cim de Bastiments (2800 m), Coma de Fresers (2275 m), vessants obacs del Balan-
d r a ~(2200 m, molt abundant), Gorges del Freser.
Serres pre-pirinenques: Puigliangada, Costa Geperuda (2300 m), Pic de Rus (abun-
dant), Cim de Pla Baguet, Coll de la Creueta (1900 m), Cim del Pla de Pujalts, La
Covil, Puig s'Estela (1800-2000 m, abundant), Puig del Pla de les Pasteres.
Planta forga polimorfa. La forma corrent a la comarca correspon a la var. distans Ser.
subvar. murithiana (Tiss.) Vaccari. En algunes localitats (vessants obacs de Sestatge
alpí) hem vist, perb, la subvar. vaccariana Engl. et Irmsch. (= var. grandijlora Engl.),
de pbtals obovats, grans i amb 5-7 nervis: cap ai Pic de SInfern (2800 m), Pics de la
Vaca (2800 m, localitat del Conflent molt propera a la indicada per a aquesta matei-
xa subvarietat per BAUD. et BON., Ét. Phytog. 2: 61 1).
NÚria (COLM. in COSTA, Introd.: 94; in W K . , Prodr. 111: 109); cims de NÚria (VAYR., Cat. N.:
26), indicació recollida per CAD. (Fl. Cat. 11: 431).
També SENNEN inclou aquesta esphcie en el seu catileg (H. N.: 63) sense especificar localitat.
- Ni a l'herbari Vayreda ni a l'herbari Sennen no existeixen testimonis de les seves citacions,
potser simple transcripció de la més antiga de COLMEIRO. Segons BAUD. et CAülVET (Rech.
crit.: 55), els quals manifesten que no han pogut trobar la planta a les muntanyes frontereres
entre el Puigmal i Noucreus, aquesta saxifraga ha estat recollida per G. BASSOULS a les roques
calchies de la serra dels Clots (vall #Eina - Cerdanya).
35 1. Saxifraga media Gouan

Núria, Coma de Vaca (VAYR., Cat N.: 26).
Núria (CAD., Notas fitog. 10: 16); sobre Núria (ENGL. herb. Berlin, in ENGL. und
IRMS., Sax.: 537); vora el santuari i a la riba esquerra del torrent, pujant al Puigmal
(SEN., Add.: 67). Aquest darrer autor inclou l'espkcie en el seu catdeg nurienc (FI.
N.: 63).
Cap a Coma $Eina (CAD., FI. Cat. 11: 432).
- Roques calcinals de l'alta muntanya, c; davalla també a Sestatge montl on, de tota
manera, és més rara. (1125) 1500-2650 m.
Característica del Saxifragetum mediae (i del Saxifragion nzediae en general). VI-VIII.
Freqüent a la serralada axial. Coma de Fontseca, 2300 m; abundant a la vall Estre-
mera, des Con baixa fins a Rialb (1 125 m); Coma de Fontalba, 2100 m; abundant a
la Coma de SEmbut, 2200-2350 m; vora Núria, 2000 m, sobre esquists; Coma de
Vaca, 2450 m; Coma de Fresers, 2450 m; Pic de Fresers, 2650 m; La Moscatosa,
1425 m.
Rara a les serres pre-pirinenques. Sota el Coli del Remoló, 1800 m; Es Quer, 1350 m.
(Vegeu mapa pag. 268).
DG 29,39,28,38. EndBm. pir.
Saxifraga callosa Sm. in Dickson; S. lingulata Bellardi

NÚria (COMP. in VAYR., Pl. not.: 70 i Cat. N.: 26).
- Planta inexistent als Pirineus.
Saxifraga cotyledon L.
Coil de NÚria (LAPEYR. in GREN. et GODR., Fl. Fr. I: 655; in CAD., FI. Cat. 11; 433) (COMP.
in VAYR., Cat. N.: 26).
GAUTIER (Catal.: 189) recull també la citació de LAPEYR. perb hi afegeix dos interrogants,
SENNEN cataloga, així mateix, Pespkcie, perb especifica "(que no fhem vista)". I ja anterior-
ment COSTA (Introd.': 93) havia dit: "aunque la cita en Nuria Lapeyrouse no sé que se haya
visto después de 61".
- Ha de tractar-se d'una confusió amb l'espkcie següent, S. paniculata.
Remarcarem que la citació de COMP. recollida per VAYR. es refereix en realitat a la vall d'Eina
septentrional. Al costat d'aquesta indicació, COMP. en dóna tres més, una de les quals correspon
al vessant septentrional del Coll de Noufonts, localitat molt propera, també, a la vall de Nbria.
D'altra banda, resulta més aviat sorprenent que aquest botinic en el seu ca&leg florístic del
departament dels Pirineus orientals (Hist.Nat. 11: 277) assenyali per a S. cotyledon cinc locali-
tats diferents, sense fer-hi cap comentari, quan al volum primer de la mateixa obra (:97) havia
indicat una sola localitat, diferent d'aquestes ("al bosc que envolta el santuari de Núria"), afegint
que la planta "ne vit nulle autre part".
352. Saxifraga paniculata Miller; S. aizoon Jacq.

Núria (VAYR., Cat. N.: 26) (CAD., FI. V.: 82; F1. Cat. 11: 432-433) (CAUT., Catal.:
189, ut var. valida (Jord.)) (SEN., Add.: 67; FI. N.: 63).
Núria, 2100 m, Pic de Segre, 2400 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 2, Saxifragetum mixtae,
ut var. valida); vall de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., LC.: 165, Elyneto-Oxytro-
pidetum foucaudi).
- Estatges montl i subalpi, CC;rara a l'estatge alpí. 900-2600 m.
Roques i llocs rocosos, preferentment en terrenys calcinals, perb també sobre es-
quist~,gneis. etc. De la classe Asplenietea. VI-IX.
Des de Ribes fins a Rus (2100 m), al Puigmal(2600 m), a la Coma de Fresers (2500
m) i al Puig del Pla de les Pasteres (1850 m). Localitats intermhdies: Voltants de
Ribes de Freser (925-1000 m), lleixes de la Covil (1700 m), Pla de Pujalts, sota
Planoles (1050 m), Roca Aguda (1325 m), Coll del Remoló, vora el Coll de les
Fontetes (1850 m), vessants del cim de Pleta Roja, Coll de la Creueta, Coma de
Planhs, vall Estremera (1 100-2300 m), Els Planassos, Coma de Fontalba (2250 m),
Gorges de Núria, voltants de Núria, Coma del Clot, Ras de I'Ortigar, Coma d'Eina,
Coma del Llispet, Coma de les Eugues, Gorges del Freser, La Balma, vessants del
Balandrau, serra de la Canya (2000 m), vall del Maganell (1 150 m), vora Rialb, bosc
de Ribes (1450 m), Mas Conill (1200 m), Bancerola, vessants de Puig s'Estela (1700
m), Coma Colla, cim de Taga (2000 m), torrent de la Corba (1250 m), etc.
Sembla nul.la o molt rara al S de la línia La CovilColl de Jou (vegeu l'esphcie
següent).
353. Saxifraga longifolia Lapeyr.

Nom vulgar: corona de rei.
Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 26) (CAD., FI. Cat. 11: 433-434).
SENNEN inclou l'esphcie en el seu cat2leg de Núria (FI. N.: 63).
- Estatges monti i subalpí al S d'una línia aproximada La Covil-Montagut-Collde
Jou, c; no rara tampoc a la vali Estremera. 850-1850 m.
Es fa a les roques calcinals. De l'alianga Saxifragion mediae. VII-VIII.
Vali Estremera (Balma del Fadrí, l'Estret del Forn, Roc Favi, ...) 1250-1750 m;
Lleixes de la Covil, 1700 m; roques de Forat Mitó, 1700 m; Roca del Corb, 1480 m;
sobre El Grau, 1400 m; Golobran, 1500 m; Mal Pas del Toix (RipoUBs), 1600 m;
Coves de Ribes, 850-950 m; torrent de la Corba, 1250 m; vora el Collet de Saltor,
1520 m; cingles de Sant Eloi, i roques de Sant Amanq fins al cim mateix (1850 m).
Les Arees de S. longifolia i S. paniculata resulten, fins a cert punt, excloents dintre
la comarca. La corona de rei abunda als terrenys secundaris i terciaris (sobretot ro-
ques del GarumniA) que formen la part centromeridional de la Vall, al S de la línia a
dalt assenyalada. S. paniculata (acompanyada de vegades de S. media) ocupa, en
canvi, els terrenys primaris -i sobretot les calckies devonianes, ordovicianes o carn-
brianes- que constitueixen la resta de la comarca, al N d'aquella línia. Ambdues
especies de saxífraga es poden trobar barrejades a la zona de contacte d'aquells dos
tipus de terreny i també, com a cas excepcional notable, a les roques calcinals
(cambriano-ordovicianes) de la vall Estremera. Ignorem les causes d'aquesta distri-
bució gairebé excloent que destria, per un costat S. longifolia, i per l'altre S. panicu-
lata i S. media, fenbmen que hem observat, així mateix, en alguna altra contrada
pirinenca. L'explicació s'ha de cercar en la diferent natura física o química de la
roca? o, més aviat, en la histbria geolbgica! Ací apuntem simplement el fet, que, si
es confirmava com a fenomen general als Pirineus, caldria estudiar amb detall.
DG 28,38,27,37. Orbfit ibero-pir.
354. Chrysosplenium oppositifolium L.
De Pardines al Coll de Pbrtoles (SALV. in COSTA, Introd.: 94).
Serra de Núria, Queralbs (TEX. in WK., Prodr. 111: 104); Núria, Queralbs (VAYR.,
Cat. N.: 27) (CAD., Fl. .Cat. 11: 448).
SEN. inclou l'espbcie en el seu catdeg (FI. N.: 64).
- Estatges monti i subalpí, c. 1000-1800 m.
Fonts i rierols. De l'ordre Montio-Cardaminetalia. IV-VI.
Entre Espinosa i Fornells, 1200 m; baga de Fornells, 1500 m; bosc de Nevi, 1400 m;
torrent del Palós, 1600 m, 1800 m; sobre Toses, 1550 m; cap a Daió, 1175 m;
Queralbs, 1225 m; vora el Moii d'en Bonada, 1275 m; La MolgÓ, 1600 m; Torri,
1100 m; torrent de Bancerola, 1300 m; les Noufonts de Pardines, 1500 m; Els Prats,
1400 m; Maqana, 1000 m.
DG 39,18,28,38. Lateatl.
PARNASSIACEAE
355. Parnassia palustris L.
Queralbs, Núria (VAYR., Cat. N.: 8) (CAD., Fl Cat. I: 234); Núria (BOFILL, Núria:
52).
Des de la Gorja de Crema1 fins a Núria (FERRER, Exc.: 8 1).
SEN. inclou l'esp8cie en el seu cathleg nurienc (FI. N.: 64).
Núria, 2050 m, 2150 m, Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 15, Cariceto-Pin-
guiculetum).
Vall de Conivella, 1350 m, 1400 m (O. de BOLOS,De veg. not. 11: 219, Cariceto-
Eriophoretum latifolii).
- De l'estatge monti a Salpí, CC. 900-2600 m.
Mulleres i prats humits. Considerada generalment com a calcícola, a la comarca
estudiada es fa a tota mena de terrenys. Tofieldietalia, Caricetalia nigrae, Molinietaiia,
Nardion, ... VIII-X.
Des del torrent de la Corba i el Baell fins a la Collada de Toses, a les muntanyes de
Núria i del Freser i als Plans de Pbrtoles. Torrent Roig (1 100 m), bagues del Baell i de
Campelles (1200-1600 m), Plans de Nevi, torrent del Palós, sobre Toses (1550 m),
vora la Creu de Meians (1925 m), vall Estremera, La Ruira, vora Daió (1225 m),
Gorges de Núria, voltants de Núria, sobre el Pla dels Eugassers (2600 m), Coma
d'Eina, Coma de les Mulleres, Coma del Clot, Coma del Llispet (2150 m), Coma de
Vaca (2300 m), Fonts del Freser (2430 m), sobre el Planell de Coma de Vaca (2100
m), cap a la Jac;a de la Balma (1700 m), cap als Collets, sobre Serrat (1600 m), Sta.
Caterina (1025 m), vora Ribes de Freser (950 m), vora Coniveiia, Mas Conill, sota
Can Barratort (1 125 m), estany de Can Roca, La Moscatosa, vessants de Coma d'Olla
(1850 m), mulleres de Pbrtoles (1400-1600 m), cap al Coll del Pa1 (1700 m), Coll de
JOU,etc.
DG 29,39,18,28,38,48,37. Circumbor.-alp.
HYDRANGEACEAE
Philadelphus coronarius L.
Nom vulgar: xeringuilla.
- Cultivada als jardins i rarament subsponthia. Vores del Freser, prop de Ribes, 900
m.
DG 38.
GROSSULARIACEAE
356. Ribes petraeum Wulfen in Jacq.

Nom vulgar: ribes.
Pardines, vora del Taga (FONT QUER, Pl. Med.: 3 10 i 31 1).
- Estatge monti superior, rrr.
Fondals, indrets frescals. V-VI.
Baga de Pardines, cap a les Noufonts, 1500-1600 m, única zona on apareix amb una
certa frequencia; baga de Toses, 1475 m.
DG 18,38. Orbfit euras.
357. Ribes alpinum L.
- Estatges monti superior i subalpí de les serres pre-pirinenques, c. 1250-1825 m.
Boscos i matollars frescals, herbassars. Fagetalia sylvaticae, Adenostyletalia, Seslerio-
Pinenion,... Gairebé Únicament en terrenys calcinals. IV-V.
Vora el Pla d'hyella, 1825 m; del Pla d'hyella a la Collada de Toses, 1750.m;baga
de Toses, 1475 m; sota Coll Pan, 1700 m; Pla de Prats, 1575 m; sobre Can Coll, 1300
m; Roques de Forat Mitó, 1700 m; Sant Amanq, 1700 m; sobre el Pla del Freixe,
1600 m; Clots de Magana, 1250 m; Conivella, 1475 m; sota la Pineda Rosta, 1400 m;
abundant a la fageda dels Prats, 1450-1550 m; sota el Puig del Pla de les Pasteres,
1700 m.
DG 18,28,38,48,37. Eur.
GROSSULARIAC~ESCULTIVADES - Bé que rarament, hom pot trobar cultivades,
com a ornamentals o pels seus fruits comestibles, dues especies més del genere Ribes:
Ribes rubrum L. - Nom vulgar: ribes. El Baell, Torroella, etc.
Ribes uva-crispa L. - Nom vulgar: greixons. El Baell.
PLATANACEAE
Platanus x hispanica Mill. ex Münchh.; i? x hybrida Brot.

Nom vulgar: platano.
- Cultivat correntment com a arbre d'ombra i també per la seva fusta. Hom el troba
de vegades subspontani al riberal dels rius (vall de Barricb, Roques Blanques, de Ribes
a Rialb ,... DG 28,38,37).
ROSACEAE
Spiraea cantoniensis Lour.

- Arbust cultivat com a ornamental. Rarament subspontani: vores del Freser, sota
EstBguel, 800 m. DG 37.
358. Filipendula vulgaris Moench; F. hexapetala Gilib.

Ribes (CAD., FE. Cat. 11: 254).
- Estatge mont&,rr.
Calcícola preferent. Prats, sobretot en terrenys argdosos o lleugerament humits. Fes-
tuco-Brometea, Molinio-Arrhenatheretea.VI-VIII.
Montgrony (RipollBs), 1450 m; La Toella (sobre Grats), 1300 m; Golobran, 1510 m;
sota la Roca del Corb, 1500 m; Aigües de Ribes, 850 m; sota Roques Blanques, 975
m; prats de Mas Conill, 1200 m.
359. Filipendula ulmaria (L.) Maxim.

Ribes (CAD., Fl. Cat. 11: 254).
Fins a Ribes i Queralbs (SEN., Add.: 56). El mateix botlnic cataloga l'espBcie en la
seva flora nurienca (H. N : 61).
- Estatge montl, CC.Ascendeix a l'estatge subalpí. 800-1600 (2000) m. Herbassars
humits, vorades de bosc, prats de dall, vernedes, etc. Molinietalia coeruleae, Polygo-
no-Trisetion, Alno-Ulmion, Adenostyletalia, ...VII-VIII.
- Cap a la Corba, 800 m; Aigües de Ribes, 850 m; sota Planoles, 1075 m; d'Espinosa
a Fornells, 1200 m; Toses, 1450-1550 m; baga de Fornells, 1475 m; voltants de Ribes
de Freser, 900-1000 m; vora Rialb, 1050 m; La Farga de Queralbs, 1100 m; vall
Estremera, 1100 m; Queralbs, 1250 m; Gorges de Núria; voraNÚria, 2000 m; Gorges
del Freser, 1400 m; vora Daió, 1225 m, molt abundant; tonent de les Artigues, 1400
m; vall del Maganell, 1100 m; Mas Conill, 1200 m; sota Can Barratort, 1150 m; de
Pardines a Boixetera; Conivella, 1400 m; etc.
DG 39,18,28,38,37. Eur.
360. Rubus idaeus L.

Nom vulgar: jordonera, jordons; el fruit, jordó.
Ribes, comú del Pont de Cremal a Núria (CAD., F1 Cat. 11: 283); Pont de Cremal i
Núria (SEN., FI. N.: 61).
Sobre el poble de Toses, 1600 m (O. de BOLOS, La bardissa: 56, Turriteto-Rharnne-
turn alpinae).
Cap a la Collada de Toses, 1600-1815 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 6,
Veronico-Pinetum sylvestns); Collada de Toses, 1680-18 15 m (RIVAS MART., I. c. t.
7, Cytisetum putgantis pyrenaicurn).
- Estatges monta superior i subalpi, ccc. Penetra a l'estatge monta inferior on no és
pas rar. Sovint fa poblacions extenses. (800) 1200-2200 m.
Clarianes de bosc, marges, herbassars, matolls subalpins, boscos humits. Epilobietea
angustifolii,Adenostyletalia, Genistion purgantis, Fagetalia,... V-VII.
Des de les bagues d'Esteguelella i del Sagnari fins a la Collada de Toses, a Núria, a les
Gorges del. Freser i a la Collada Verda. Localitats intennkdies: Collada de Grats,
(1325 m), El Baell, La Berruga, baga de Campelles (1300-1800 m), Sant Antoni,
bagues de Planoles i de Fornells, Espinosa, molt abundant als matolls de bdec entre
Dbrria i la Collada de Toses, cap al Pla $Anyella, voltants de Ribes (al riberal dels
rius, 900-950 m), bosc d'Estremera, Queralbs, Gorges de Núria, sobre la Cova de Sant
Gil (2200 m), abundant a les Gorges del Freser (1200-1900 m), Serrat, bagues de Siat i
de Ribes, El Mas, Mas Conill, sota el Puig del Pla de les Pasteres, Bac de I'Heura, sobre
el Pla de Freixe, Sant Arnang, etc., etc.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Circumbor.
Subghnere RUBUS
Les plantes d'aquest grup, de sistemitica molt complexa i mal conegudes als nostres
Pirineus, no han estat estudiades en detall. Les noticies que en donem a continuació
són només una primera aproximació, per a la qual hem comptat amb l'ajut 8H.E.
WEBER que ha volgut revisar alguns dels nostres plecs d'herbari.
36 1. Rubus sulcatus Vest. s.1.

- Vall del Bac, 1050 m, entre altres conghneres. Segons WEBER es tracta possible-
ment de R. sulcatus var. apricus Sudre (= R. laetevirens Sudre, non Progel).
DG 28. Lateatl.
362. Rubus ulmifolius Schott; R. discolor auct., non Weihe et Nees.

Nom vulgar: esbarzer, romaguera. El fruit, mora (mbra, i també móra).
Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 21, sub R. discolor W. et N.).
Bardisses, marges, boscos clars,... sobretot als costers solells. Pruno-Rubion ulrnifolii.
VI-VIII.
Vora la. Corba, 800 m; Can Perramon de Baix, 820 m; El Baell, 1100-1200 m
(abundant); bosc de Campelles; sota El Bac, 1050 m; Roques Blanques, 1000-1100
m; El Soli, 1300 m; sobre Espinosa, 1420 m; voltants de Ribes de Freser; Rialb;
Queralbs; sobre Serrat; Ribesaltes; Les Vinyes, 1100 m; Pardines; cap a Boixetera,
1300 m; Bruguera, etc.
De les espbcies del subgbnere Rubus, és la més corrent a la comarca.
DG 39,18,28,38,37. Holirt .
363-4. Rubus candicans Weihe et Reichenb. s.1.; R. thyrsoideus Wimmer p.p.

VAYREDA (Cat. N.: 21) indica aquest esbarzer (sub R. thyrsoideus Wim.) de la
"regió inferior i subalpina".
- N'hem recollit diversos exemplars, pertanyents, segons sembla, a dos tAxons di-
ferents (núms. 363 i 364).
Assenyalarem que les espkcies d'aquest grup havien ja estat indicades als nostres
Pirineus, especialment a la Cerdanya (vegeu CONILL, Observ.: 7).
363. Rubus cf. phyllostachys P. J. Muller (det. WEBER).

- Estatge monti, c.
Bardisses, marges, clarianes. Prunetalia spinosae. VII.
Vora Campelles, 1300 m; sota El Bac, 1050 m; vora Ribes de Freser, 950-100 m; cap
a Rialb, 1100 m; La Falgosa, 1250 m. Segurament a molts altres llocs.
364. Rubus cf. grabowski Weihe ex Günth et al.; R. thyrsanthus Focke

- Es tracta, segons WEBER, d'una forma "similar a R. grabowski".
Sembla més o menys corrent a les clarianes de bosc de I'estatge mont&superior.
Bosc de NevA, 1250 m; baga de Campelles, 1350 m.
DG 28. Lateat1.-Submed.
Rubus canescens DC.; R. tomentosus Borkh. p.p. ?

Tanques de Ribes (VAYR., Cat. N.: 21); fins a Ribes (CAD., FZ.Cat. 11: 284).
- Hem recollit algunes mostres (sota El Bac, 1075 m; El Porxo, 1350 m; vora Bruguera, 1200 m)
que podrien correspondre a aquest tlxon o, com a mínim, podrien tenir-ne influkncia. De tota
manera, mai no n'hem observat formes ben típiques. Als herbaris Vayreda i Cadevall no hi ha
testimonis de les citacions a dalt ressenyades.
365. Rubus ser. Apiculati

- Segons WEBER, a aquesta sbrie pertanyen algunes mostres procedents de clarianes
...
de boscos humits (avetoses, vernedes): bosc de Campelles, riberal del Ma~anell,
DG 28,38.
Rubus foliosus Weihe et Nees in Bluff. et Fingerh.

- A l'herbari Vayreda no hi ha exemplars que avalin la citació. D'altra banda, l'kea coneguda de
i'espkcie sembla que no ateny els Pirineus.
Rubus glandulosus Bellardi; R. beiiardi Weihe et Nees
Boscos de Ribes (VAYR., Cat. N.: 21), citació que recull CAD. (FI. Cat 11: 287).
- Com que a l'herbari Vayreda no hi ha cap plec que avali la citació, creiem prudent de deixar-la
de banda.
366. Rubus caesius L.

Nom vulgar: esbarzer de riu. El fruit, mora de riu.
Es fa als riberals del rius i als fondals humits, dintre els boscos i també a les clarianes i
marjades. Alno-ülmion, Pruno-Rubion, Arction. V-VII.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m, i Freser amunt (La Corba, Aigües de Ribes,
Angelats, Ribes de Freser, ...) frns cap a la Farga de Queralbs, 1150 m. També a les
vores del Rigard (Ribes, Roques Blanques, Planoles, Espinosa,...) i del Segadell. Vali
de Barricó; Can Perramon de Dalt, 975 m; voltants de Ribes de Freser; vall del Bac;
\ Nevl, 1250 m; vall del Maqanell.
367. Rosa arvensis Hudson

Ribes? (VAYR., Cat. N.: 21).
- Núria (GARRIGA, BC 127827, sub R alpina, corregit a R. arvensis per MAS-
CLANS).
Nosaltres mateixos havíem fet figurar aquesta especie a diversos inventaris de co-
munitats forestals de la comarca, basant-nos en la determinació "de visu" d'exem-
plars esteriis. De fet, perb, no hem pas herboritzat representants fertils i ben típics de
R. arvensis, tot i que n'hem cercat insistentment; hem trobat, només, alguns indi-
vidus que semblen tenir influencia d'aquest t h o n , perb que no s'hi poden pas atri-
buir. En consequencia, suposem que I'especie és molt rara a la comarca, bé que hagi
deixat rastres de la seva presencia en algunes formes hibridogeniques. Creiem, d'altra
banda, que la citació nurienca necessita confirmació.
Assenyalarem que R. arrensis és planta f o r ~ afreqüent als boscos humits de la veina
comarca del Ripolies.
DG 39. Eur.
368. Rosa pimpinellifolia L. (R. spinosissima auct.) subsp. pimpinellifolia.

Roques al NW de Núria (VAYR., Cat. N.: 21); vall de Núria (CAUT., Catal.: 169), ci-
tació que és recollida per CAD. (n.Cat. 11:296). De la indicació vayredana en dóna
testimoni MASCL (Contr.: 289), el qual assenyala que la planta corrresponent es
troba a i'herbari VAYR.
Collada de Toses (CAD., FI. K: 77).
- Estatges subalpi i montl superior, r.
Bardisses, vorades, matollars subalpins xerbfds. Berberidion, Geranion sanguinei, Jtd-
niperion nanae. VII-VIII.
Només és relativament freqüent a l'extrem occidental de la comarca: Torrent del
Palós, 1500-1650 m; Toses, 1450 m; baga de Toses, 1530 m; Collada de Toses, 1800
m. A la zona restant apareix de manera escadussera: sobre el Grau (El Baell), 1325
m; Sant Aman~.1750 m; Roc de la Mal& 2100 m. L'exemplar d'aquesta darrera
localitat presenta alguns carlcters que l'acosten a la subsp. myriacantha (DC.) O.
Bolbs et Vigo: revers dels folíols amb glindules al nervi medial; dents foliars parcial-
ment dobles i glanduloses.
DG. 39,18,28,37. Lateeur. cont.
369. Rosa pendulina L.; R. alpina L.

Núria (T&M. in WK., Prodr. III: 201) (CAD., Notas fitog. 1O: 15, sub var. interme-
dia G. et G.) (VAYR., Cat. N.: 21) (CAD., FI. V.: 77; Exc.: 102; FI. Cat. 11: 295)
(LLENAS in VIC., Rosa: 44, sub R. pendulina var. alpina (L.) Braun f. sublaevis
(Rouy) Vic.).
Collada de Toses (CAD., FI. K: 77).
Vall de les Mulleres, 2000-2100 m (SEN., Pl. d'Esp. 4: 238, sub var. Nuriae Sennen),
indicació que el mateix autor repeteix, sense especificar l'altitud, a Add.: 59 (sub.
var. Nuriae Sen.) i a FI. N.: 62 (sub var. nuriensis Sennen). Núria, 2050 m i 2000 m
(SEN. Pl. d'Esp. 1652 i 1759 in MALAG., Notas fitoc.: 74 i 77).
Finestrelles, 2300 m (BR.-BL., Vég. alp.: 189, Festucetum eskiae); al N de Núria,
2200 m (BR.-BL., 1.c.: 196, Hieracieto-Festucetum spadiceae); Finestrelles, 2100 m
(BR.-BL., I. c. t. 29, Saxifrageto-Rhodoretum).
De Ribes a la Collada de Toses, 1720 m (RNAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 6,
- Estatge subalpi de la serralada axial, CC;a les serres pre-pirinenques és més aviat
rara. (1300) 1500-2300 m.
Es fa als matollars frescals, als boscos de coníferes i a les formacions megafbrbiques.
Vaccinio-Piceetea,Adenostyletalia. VI-VIII.
Vall de Fontalba, 1900 m; freqüent a les Gorges de Núria i als voltants de la vall de
Núria, a les pinedes i als gafetars, 1650-2100 m; Coma del Gispet, 2000 m; Gorges del
Freser; corrent al bosc de la baga i als clots del solell; freqüent a les bagues de Siat i
de Ribes, 1500-1800 m; Lleixes de la Covil, 1700 m; avetosa de Campelles, 1625 m;
obac de Sant Aman~,abundant entre 1475 i 1600 m; baga de Toses, 1450 m.
DG 29,39,18,28,38,37. Orbfit alp.
370. Rosa stylosa Desv.; R. canina L. subsp. stylosa (Desv.) Mascl.

- Estatge montl, c.
Bardisses, marges, clarianesde bosc. De l'ordre Prunetalia spinosae. VI-VIII.
Bruguera, 1200 m; Les Guilleumes, 1150 m; Pla de Plaus, 1275 m; Bosc de Camp-
elles, 1300 m; solell de Ventoli, 1250 m; de Ribes de Freser a Roques Blanques,
975 m; entre Plan&si Espinosa, 1300 m; cap a Sa Cot, 1000 m.
La majoria d'exemplars corresponen a la var. monsignatica C. Vic.; perb un del solell
de Ventola s'ha d'atribuir a la var. cantabrica Crépin in Wk. et Lge., la qual es caracte-
ritza pels pedicels glandulosos.
DG 28,38. Eur.
37 1. Rosa montana Chaix in Vill.

- Costers rocosos, gneíssics, de les altes valls dels rius Núria i Freser, en una zona
compresa aproximadament entre Fontnegra (Gorges de Núria) i la Balma (Gorges del
Freser); Salt del Sastre, Cremal, Roc de Tot-10-món, etc., entre uns 1550 i 2075 m.
Es fa en indrets pedregosos, arrecerats. Aquestes són les Úniques localitats pirinen-
ques d'on es coneix la planta (vegeu VIGO 1977).
DG 39. Orbfit alp.
372. Rosa canina L. subsp. canina

Nom vulgar: gavarrera (com moltes altres espbcies del gknere); el fruit, escanya-
@les.
Vall de Ribes (T&M. in COSTA, Supl.: 25, sub var. dumalis Crép.).
Collada W de Toses, 1815 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 6, Veronico-Pine-
tum sylvestns); cap a la Collada de Toses, 1680 m (RIVAS MART., LC. t, 7, Cytise-
tum purgantis pyrenaicum).
- Estatge monti, CC;també al subalpí, on no és pas tan corrent. 775-1850 m.
Bardisses, marges, vores de camins. De l'ordre Pruneralia spinosae. VI-VIII.
Des de la zona inferior de la Vall fins a vora la Collada de Toses (1750 m), ales Gorges
de Núria i a l'alta vall del Segadeli. Sota Esteguelella, 800 m; vora la Corba, 850 m; El
Baell, 1100-1200 m; Campelles, 1300 m; Les Guilleumes, 1200 m; comuna als vol-
tants de Ribes de Freser, 900-1000 m; Planoles, 1250 m; torrent del Palós, 1650 m;
Toses, 1450 m; cap al Pla $Anyella, 1750 m; de Rialb a Batet, 1100 m; cap al Prat
del Bac, 1225 m; sobre Sta. Caterina, 1175 m; de Pardines a Boixetera, 1250 m; etc.
DG 39,18,28,38,37. Plurireg .
subsp. andegavensis (Bast.) comb. nova (= Rosa andegavensis Bastard, Essai sur la
Flore du Département de Maine et Loire: 189, Angers 1809); R. canina var. andega-
vensia (Bast.) Desp.
- Vora Can Perramon de Dalt, 1000 m, a les bardisses del Pruno-Rubion ulmijiolii.
Es caracteritza pels pedicels i el fruit més o menys glandulosos i per les dents dels
folíols simples.
NOTA - Dins del genere Rosa són molt nombrosos i freqüents els hídrids o les
formes de trhsit entre els thxons més típics. Nosaltres hem observat especialment
races hidridog8niques en les quals participa R. canina, sobretot:
R. canina x stylosa - F o r ~ acomuna. DG 28,38.
R. canina x vosagiaca~- Freqüent a les zones de contacte entre ambdós progenitors.
Sobre el Palós, 1550 m; cap a la Collada de Toses, 1700 m; entre Espinosa i Fornells,
1200 m. DG 18,28.
R. canina x rubiginosa - Cap a Sa Cot, sobre Ribes de Freser, 1000 m. DG 38.
Rosa pouzinii Tratt.

Sens dubte a Ribes (VAYR., Cat. N.: 21).
- Ni cap altre botinic ha indicat la planta a la comarca ni nosaltres la hi hem herboritzat. fis
lbgic, doncs, de tornar a posar el dubte a& on VAYREDA opinava que s'havia de treure.
373. Rosa vosagiaca Desportes; R. coriifolia Fries subsp. vosagiaca (Desp.) Keller, R. glauca
Vill., non Pourret
Sobre el poble de Toses, 1600 m (O. de BOLOS, La bardissa: 56, Tuviteto-Rham-
netum alpinae).
- Estatges month superior i subalpí, c. 1300-1800 m.
Bardisses, marges, clarianes. Berberidion. VII-VIII.
Sembla freqüent sobretot ala part occidental de la comarca: vora la Collada de Toses,
1700 m; cap al Pla $Anyella, 1750 m; voltants de Toses, 1450-1650 m; abundant a
la baga de Fornells, 1300-1600 m. No manca, perb, a d'altres zones: cap al Roc de
Tot-10-món, 1700 m; sobre la Paradella, 1650 m; de Pardines a Boixetera, 1200 m;
vora la Collada Verda, 1575 m;Collada de Toses, 1500 m (O. BOLOS et O.H. VOLK,
BC 149113).
DG 39,18,28,38. Eur.
374. Rosa caesia Sm. in Sowerby; R. coriifolia Fries subsp. coriifolia

- Sembla que pertany a aquest t k o n un exemplar que recollirem sobre Bruguera,
1450 m, dins una roureda.
DG 38. Eur .
375. Rosa tomentosa Sm.

SENNEN (in CAD., FI. Cat. 11: 298) l'havia indicada a Montgrony (Ripoil+s), citació
confirmada per MALAG. (Notasfitoc.: 74 i 77).
- Estatges month i subalpí, r. 1100-1950 m.
Es fa a les bardisses, clarianes de bosc, etc. Prunetalia spinosae. VI-VII.
Sota el Baell, 1000-1150 m; baga de Campeiles, 1750 m; baga de Fornells, 1500 m;
287
Toses, 1450-1500 m; sota la Collada de Toses, 1775 m; vora la Casa dels Plaus, 1525
m; sobre la Farga de Queralbs, 1300 m; cap al Prat del Bac, 1225 m; Gorges de Núria,
1925 m; sobre les Noufonts de Pardines, 1650 m; vora la Collada Verda, 1575 m;
Coll de Jou, 1625 m; Sant Amanq, 1700 m. L'hem vista també a la Molina (Cer-
danya).
DG 39,18,28,38,37. Eur .
376. Rosa mollis Sm. in Sowerby; R. pornifera auct.

- Més o menys freqüent a l'extrem occidental de la Vall, a la zona de Toses- la
Collada, entre uns 1450 i 1750 m. Fora d'aquí, rarissima: cap a la Balma, 1700 m
(Gorges del Freser).
Es fa a les bardisses i marges. De l'alianqa Berberidion.
Eur .
I DG 39,18.
I 377. Rosa rubiginosa L.; R. eglanteria L. nom. ambig.

Nom vulgar: gavarrera (com d'altres especies del genere).
- Estatge montb, CC;penetra hpliament a l'estatge subalpí, on no és pas rara.
Sembla inexistent a la zona meridional de la Vall. 900-1800 m.
Es fa a les bardisses, als marges i també als matolls de Buxus i Sarothamnus. Ber-
beridion, Sarothamnion scoparii,... VI-VII.
El Baell, 1200 m; Les Guilleumes, 1100 m; sobre el Pla de rolla, 1275 m; sobre
Campelles, 1500 m; solell de Ventolb, 1250 m; cap a Dbrria, 1450 m; zona de
Toses-la Collada, 1450-1775 m; torrent del Palós, 1650 m; voltants de Ribes de
Freser, 900-1000 m; Costa de Sant Antoni, 1075 m; sobre Daió, 1300 m; cap al Prat
del Bac, 1250 m; Les Vinyes, 1080 m; Puigsac, 1500 m; vora el Coll del Pal, 1700 m.
Entre Fornells i Toses, 1500 m (O. BOLOS et MASCL., BC 599856).
Sobre Nevi (1400 m) hem recollit una forma d'aquesta esphcie que sembla corres-
pondre a la var. rotundifolia; per tots els seus caricters és intermhdia entre R.
rubiginosa i R. sicula.
DG 39,18,28,38. Eur.
378. Rosa agrestis Savi

Toses (VAYR. in CAD. FI. Cat. 11: 297).
- Estatge montb a les zones meridional i occidental de la comarca, c. Manca o és
molt rara a d'altres sectors.
Es fa a les bardisses, en llocs assolellats. De l'ordre Prunetalia spinosae. VI-VIII.
Sobre la Corba, 900 m; cap a Sa Cot (Ribes de Freser), 975 m; sota el Baell, 1100 m;
Pla de Plaus, 1275 m; freqüent als solells entre Ribes i Planoles, 950-1300 m, i més
e d l l en direcció a la Collada de Toses, fins a uns 1600 m d'altitud.
DG 18,28, 38, 37. Latesubmed.
379. Rosa micrantha Borrer ex Sm. in Sowerby

Sant Antoni de Ribes (VAYR., Cat. N.: 21).
Bardisses i costers solells. De I'ordre Prunetalia spinosae. VI-VII.
Sobre Torroella, 1000 m; sota el Baell, 1100 m; Clots de Magana, 975 m; Costes de
Segura, 975 m.
L'exemplar corresponent a la cita vayredana s'ha d'atribuir, segons MASCL. (Contr.:
285) a R. sicula.
DG 38. Eur.
380. Rosa sicula Tratt .

Sant Antoni de Ribes (VAYR. herb. in MASCL., Contr.: 285) (vegeu R. micrantha).
- Planta rarissima a la comarca. Hom la troba molt esparsament als estatges montl i
subalpí.
Clots de M a ~ e a1000
, m; Segura, 1100 m; sobre Toses, 1725 m.
Sobre Nevl recollírem dos exemplars que presenten característiques intermedies en-
tre aquesta especie i R. rubiginosa, com si fossin d'origen híbrid. Els hem atribult a
R. rubiginosa var. rotundifolis (vegeu aquest thxon).
38 1. Agrirnonia eupatoria L. subsp. eupatoria.

Es fa sobretot als marges i vorades secs, perb apareix també als prats i a les bardisses.
Origanetalia, Prunetalia spinosae, Brometalia erecti. VI-IX@).
Sota Esteguelella, 800 m; vora la Corba, 850 m; Can Perramon de Baix, 810 m;
Aigües de Ribes, 850 m; sobre Angelats, 1050 m, abundant; voltants de Ribes de
Freser, molt freqüent, 900-1000 m; Costes de Segura i solell de Ventoll, 975-1250
m, abundant; Planoles, 1200 m; Nevi, 1250 m; sobre Espinosa, 1350 m; vora Toses,
1470 m; cap a Batet, 1100 m; Rialb, 1050 m; Clots de Magana, 975 m; etc.
subsp. grandis (Andr. ex Asch. et Graebn.) Bornm. ?

- Vall de Barric6,950 m.
DG 38,37. ?
382. Agrirnonia procera Wallr.; A. odorata auct., non Miller

Ribes (VAYR., Cat, N.: 22; in CAD., FI. Cat. 11: 303).
De l'alian~aTrifolion medii. VII.
Vora Estkguel, 925 m, a les vorades de la fageda; entre Dbrria i Planks, 1350 m, al
regall de la carretera.
DG 28, 37. Eur.
383. Sanguisorba officinalis L.

Ribes (CAD., F1. Cat. 11: 306).
SENNEN inclou l'espkcie en el seu catlleg nurienc (FI. N.: 62).
- Estatges montl superior i subalpí, c; perb de distribució irregular. (1150)
1400-2250 m.
Es fa principalment als prats de dall i als herbassars humits. Molinietalia, Polygono-
Trisetion, Nardion. VII-IX.
És freqüent sobretot a dues zones diferents. Per un costat, es troba als terrenys silicis
de la part nord-occidental: entre la Collada de Toses i la Creu de Meians, 1800-2000
m; Pla de les Salines, 2225 m; entre Espinosa i Fornells, 1200-1250 m. D'altra banda,
apareix en gran abundincia als vessants obacs del Taga i de la Serra Cavallera (Co-
nivella, Pou de Taga, Coma d'Oila, Puig s'Estela, Pbrtoles, ...) fins al Coll del Pal i a la
Collada Verda, entre uns 1400 i i900 m; no solament a les mulleres i als herbassars
humits, sinó també a les pastures grasses en sbl acidificat. Des dels llisos de Taga
davalla fins a Mas Conill (1200 m), a Vilar6 i a Can Barratort (1 150 m). També al Pla
de Pena, 1730 m.
DG 29,18,28,38,48,37. Circumbor.
384. Sanguisorba minor Scop. subsp minor; Poterium dyctiocarpum Spach

SENNEN inclou l'espbcie en el seu cathleg nurienc (FI. ilr.: 62).
- De l'estatge montl inferior al subalpi, CC.775-1900 m.
Es fa a tota mena de prats, i més especialment a les pastures poc humides. Prefereix
els terrenys calcaris. De la classe Festuco-Brometea; hom la troba també a 17Aphyllan-
thion, a VArrhenatherion, etc. VI-VII.
Des de Pentrada de la Vall fins als vessants de'Rus (1880 m) i a la Collada de Toses, a
les Gorges de Núria, als Plans de Pbrtoles i a Coll de Jou (1650 m). Localitats
concretes: vora el Casot (800 m), Can Perramsn de Baix, Aigües de Ribes, E1 Baell,
El Portet (1675 m), Campelles, Roques Blanques, Planoles, Plans de Nevi, Toses, Pla
dYAnyella(1850 m), voltants de Ribes de Freser, Rialb, Queralbs, cap al Prat del Bac,
Conivella (1400 m), Pineda Rosta, Pardines, Plans de Muraroles, llisos de Taga
(1600-1800 m), Camp dels Dois (15 15 m), etc.
DG 39, 18,28,38,48,27,37. Lateeur.
subsp. muricata Briq.

- Estatge montl, rr.
Es fa els prats magres, als replans de roca i als llocs pedregosos. SedoScleranthion,
Xerobromion. Sembla exclusiva dels terrenys silicis.
El Baell, 1200 m; cap al Pla de l'Agon, 1275 m; Pedrera, 950-1 100 m; cap a Roques
Blanques, 1050 m; sobre Can Nofre, 1250 m.
DG 28,38. Latemed.
385. Dryas octopetala L.

Serra de Núria (TEX. in WK., Prodr. 111: 240); cims de NÚria (VAYR., Cat. N.: 20);
regió alpina i glacial de Núria (VAYR. in CAD., N.Cat. 11: 255).
Vessant N de Puigllanqada (CAD., Fl. Cat. 11: 255).
SENNEN l'esmenta en el seu cathleg (FI. N. :255).
- Alta muntanya axial, c. També a l'extrem occidental de la Serra de Montgrony
(Puigllan~ada).2000-2800 m.
Gairebé exclusiva dels terrenys calcinals. Es fa als costers pedregosos, als serrats
ventejats, a les tarteres fixades,... sempre en llocs amb poca terra. Sovint fa pobla-
cions que inicien la colonització d'aquests hhbitats. De la classe Carici-Kobresietea,
dins la qual és considerada espbcie pionera. També es fa als Thlaspietalia rotundifolii,
als Salicetea herbaceae, etc. VI-VIII.
Coma de Fontalba, 2100 m; Coma de Gombreny, 2150 m; Ras de ]'Ortigar, 2350 m,
molt abundant; abundant també a la Coma de l'Embut, 2200-2300 m; Collet Verd,
2200 m; Bosc de la Mare de Déu, 2100 m; Pic de la Fossa del Gegant, 2800 m; sota
Tirapits, 26.50 m; Coma de Fresers, 2500 m; Coll de la Marrana, 2550 m; sota el Puig
de Pastuira, 2275 m; Coma de Mantinell, 2300 m; Costa Rubí, 2025 m; Costes de
l'Huguet, 2100 m.
DG 29,39,18. krt. alp.
Geum reptans L.
Altures de les valls de Caran$ i de les muntanyes que porten a NÚria (COMP. in VAYR., Pl. not.:
56) (COMP., VAYR. ex WK. in CAD., FI. Cat. 11: 258); turons de Caranpi i NÚria (VAYR., Cat.
N.: 20).
SENKEN admet I'espircie en el seu cathleg (FI. N.: 61).
- Espircie inexistent als Pirineus. Les referirncies a dalt ressenyades són un exemple de com una
primera indicació errbnia ha provocat tot una sirrie d'altres citacions que li han donat falsa
consistkncia. Ja GAUTIER assenyalava que no havia vist la planta a cap indret del departament
dels Pirineus orientals.
386. Geum montanum L.; Sieversia montana (L.) Sprengel

Núria (SALV., in COSTA, Introd.: 75; in WK., Prodr. 111: 240); vall de Núria
(GAUT., Catal.: 164). SEN. inclou l'espbcie en el seu catPleg nurienc (FI. il!: 61).
Del Coll de la Marrana a Núria (VAYR., Cat. N.: 20).
CAD. (Fl. Cat. 11: 257) recull les indicacions de VAYREDA i de GAUTIER i cita la
planta cap a Noufonts.
- Alta muntanya axial. A l'alta vall del Freser, c; a la vall de Núria, rr, i sembla
inexistent més cap a l'oest. 2 100-2800 m.
Es fa a les pastures alpines acidbfiles. De l'ordre Caricetalia curvulae. VII-VIII.
Dels Pics de la Vaca a Tirapits, 2800 m; abundant als vessants del Pic de Fresers,
2600-2700 m; Bastiments, 2700 m; Coma de Fresers, 2400-2450 m; cap al Coll de la
Coma de YOrri, 2500 m; sobre el Planell de Coma de Vaca, 2100 m; vessants obacs
del Balandrau, 2250 m.
DG 39. Orbfit alp.
387. Geum urbanum L.

- Estatge monti, CC.Ascendeix a I'estatge subalpí. 775-1700 m.
Freqüent en indrets ombrívols, sobretot a les vorades o a les clarianes dels boscos
higrbfils, perb també dins les vernedes, les freixenedes, les bardisses, etc. De l'alianqa
Alliarion; també a i'Alno-Ulmion i als Fagetalia en general, als Prunetalia spinosae,...
VI-VIII(1X).
- Des de l'entrada de la Vall fins al Pla d'Anyella (1800 m), a les Gorges de Núria
(1700 m)'i a l'alta vall del Segadell. Localitats concretes: Esteguelella (850 m), vall
del Sagnari, La Corba, Aigües de Ribes, Barricó, Angelats, El Baell(1100 m), Roques
Blanques, Campelles, Planoles, Espinosa, sota Nevi, Fornells, Toses, voltants de Ribes
(abundant), vall del Maqanell (1 100 m), cap a Fustanya, Ribesaltes, sobre Can Nofre
(1550 m), Pardines, La Moscatosa, sota Boixetera (1400 m), l'Orri, Clots de Maqana,
Bac de 1'Heura (1050 m), Torroella, etc.
DG 39, 18,28,38,27,37. Eur.
388. Geum rivale L.

Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 75; in WK., Prodr. 111: 238; in VAYR., Cat. N.:
20) (CAD., Exc.: 102); prop del Bosc de la Mare de Déu (CAD., F1. Cat. 11: 259).
Vessants de Carangi (SEN., FI. N.: 61).
- Estatge subalpí de la zona axial, rr.
Es fa a les vores de torrents i altres llocs humits. De l'alianga Calthion. VI-VIII.
Només i'hem vist en unes quantes localitats de la part alta de les Gorges de Núria,
entre uns 1800 i 1900 m.
DG 39. Circumbor. A Europa, bor.-subalp.
Geum pyrenaicum L.
SEN. l'inclou en el seu catileg nurienc, bé que dóna com a localitat concreta: "vessants de
Caren$'. D'altra banda, en el seu hebari no hi ha testimonis que avalin la citació.
389. Potentdia fruticosa L.

Núria (TEX. in WK., Prodr. 111: 236); muntanyes de Núria (PUIGG. in COSTA,
Supl.: 23) (VAYR., Cat. N.: 20).
Coma de Vaca (VAYR., Cat. N.: 20; CAD., FI. Cat. 11: 265).
Al peu de la Creu d'en Riba (CAD., Exc.: 96; FI. Cat. 11: 265).
Riba esquerra del torrent de Núria, a uns tres quilbmetres del santuari (SEN., Adri.:
57). El mateix autor cataloga la planta en la seva flora nurienca (Fl. N.: 61), sense
comentaris.
Núria, 2050 m; Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 15, Cariceto-Pingui-
culetum).
Es fa als indrets rocosos més o menys humits. BRAUN-BLANQUET la considera
característica del Caricion davallianae, opinió que no ens atrevim pas a corroborar.
VI-VIII.
Més o menys freqüent als voltants de NÚria (vora la Creu d'en Riba, vers la Cova de
St. Gil, sota el Collet Verd -on és molt abundant-, clotada de Fontnegra), a uns
2000-2100 m. També a l'alta vall del Freser: Coma de Fresers, 2100 m; Serra de la
Vaca, 2460 m; Fonts del Freser, 2430 m.
390. Potentilla rupestris L.

- Sota les Roques de l'oratori (Queralbs), 1375 m, Única localitat on hem vist la
planta.
Aquesta espkcie existeix a La Molina; i SENNEN (Xombr. loc.: 367) l'havia citada
de cinc localitats cerdanes amb el comentari: "toujours tres clairsemée".
DG 39. Eur.
39 1. Potentilla argentea L.
Queralbs, Ribes (VAYR., Cat. N.: 20) (CAD., FI. Cat. 11: 274).
Queralbs, Núria (VAYR., Pl. Cat.: 34, sub var. decumbens Pers.).
SENNEN (FI. N.: 61) inclou l'espbcie en el seu catlleg nurienc.
- Estatge montl, c. Manca a la zona meridional de la Vall i a la zona pre-pirinenca
calcinal. Puja sovint a l'estatge subalpí. 900-1900 m.
Es fa als replanets de roca, llocs sorrencs, vores de camins, ... sempre en terreny silici.
De l'ordre Festuco-Sedetalia. V-VIII.
- Freqüent als voltants de Ribes de Freser, 900-1000 m, sobretot als terrenys porfí-
rics; sobre Sta. Caterina, 1100 m; Campelles, 1300 m; sota El Bac, 1025 m; Planoles,
1200 m; sobre Toses, 1550 m; sobre Fornells, 1500 m; sobre Rialb, 1100 m; de
Fustanyl a Serrat, 1250 m; sota les Roques de Poratori (Queralbs), 1425 m; Gorges
de Núria, 1900 m; freqüent a la zona gneissica del Roc de Tot-10-món i Gorges del
Freser (sobre Daió, Salt del Grill, Les Ribes, Les Collades, La Balma,...), 1300-1700
m; vora la Pica de Castellnou, 1300 m; Mas Conill, 1175 m; Pardines, 1250 m.
DG 39,18,28,38. Circumbor. A Europa, eur.
Potentilla recta L.
Havia estat indicada de NÚria per COLM. (Enum.: 332) basant-se en un exemplar de l'herbari
Salvador revisat per POURRET. Aquesta indicació fou corregida per COSTA (Introd.: 77), qui
manifesta explícitament: "La P. recia no existe en Nuria; fue tomada por tal P. pyrenaica del
herb. Salvador". I CAD. (H.K: 136) recalca: "y SALVADOR y POURRET (la citan) en NÚria,
en cuyo Último punto la confundieron evidentemente con la P. pyrenaica Ramd. comunísima en
aquel vaíle".
Les correccions d'aquests dos bothnics (COSTA i CADEVALL), i la justificació que en fan, ens
havien semblat sempre molt lbgiques, i considerivem ben resolta la questió fins que, per casuali-
tat, decobrirem a BC un exemplar de P. recta recollit, segons i'etiqueta, a NÚria per M. GARRI-
GA. Malgrat i' evidencia del plec d'herbui, ens resistim a creure en la presencia d'aquesta planta
en plena alta muntanya i ens inclinem per suposar - sense cap prova ni indici- que el plec en
questió sofrí un desgraciat canvi d'etiqueta. Altra cosa fóra que la planta hagués estat recol.lec-
tada a i'estatge month de la comarca, fet que seria també excepcional perb no pas insblit als
Pirineus. car nosaltres mateixos hem vist P. recta als codolars del riu a la Vallferrera.
392. Potentilla pyrenaica Ramond ex DC. in Lam. et DC.

Muntanyes de Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 76; in WK., Prodr. 111: 233); prats i
pastures de Núria (VAYR., Cat. N.: 20); NÚria (CAD., Exc..: 102), no escassa a la
vall de Núria (CAD., Notas fitog. 10: 15), prats immediats al santuari de Núria
(CAD., FI. Cat. 11: 272).
SENNEN inclou l'espbcie en el seu cataleg (FI. N.: 61).
- Estatge subalpí de tota la Vall, bé que nomes en terreny silici, CC.1600-2300 m.
Es fa sobretot als prats acidbfils de l'alian~aNardion, principalment als costers solells.
També al Calluno-Genistion, als Caricetalia curvulae, etc. VII-VIII.
Molt freqüent a la serralada axial, des de sobre la Collada de Toses (1950 m) fins a la
Coma de Fresers (2200 m), a la Serra de la Canya (2050 m) i a la Collada Verda
(1600 m). Localitats concretes: Creu de Meians (2000 m), Pla de Punya (1875 m),
vall Estremera, Tros de Bou, Gorges de NGria (1700-2000 m), voltants de Núria,
Coma d'Eina (2200 m), Coma de les Mulleres, Pedrisses, Coma del Llispet, Coma de
Vaca (2200 m), Gorges del Freser (molt abundant especialment als vessants solells,
entre uns 1700 i 2300 m), cap als Collets (1800 m), zona del Roc de Tot-10-món,
bagues de Siat i de Ribes, abundant entre el Pla Rodó i el Pla de les Basses de Dalt,
vessants del Puig Cerveris (1700-2G00 m), Mont-roig.
Zona silícia de la Serra Cavallera (Plans de Pbrtoles-Coll del Pal), 1600-1800 m,
bastant freqüent. També a Sant Amanq, als terrenys vermellosos de sobre Coll de
Jou, 1700 m.
DG 29,39, 18,28,38,48,37. Latepir.
393. Potentilla brauniana Hoppe in Sturm; P. minima Haller fil.

Coll de Llo (GAUT.), Pirineus orientals espanyols ( R O W ) (in CAD., FI. Cat. II:
276).
Altures de Núria, Finestrelles, Noufonts, Coma de Vaca (SEN., Add.: 57). En el seu
cathleg nurienc (Fl. N.: 61) el mateix autor inclou l'espkcie sense fer comentaris.
- Les indicacions de GAUTIER i de R O W no és pas gens clar que es refereixin a la
Vall de Ribes. Pel que fa a les de SENNEN, tenim també uns certs dubtes sobre la
seva exactitud. A l'herbari d'aquest botinic hem vist un plec, determinat com a P.
minima, procedent de Noufonts, 2600 m; la majoria dels exemplars que conté -tots
bastant deteriorats- corresponen sens dubte a formes redufdes de P. crantzii, llevat
d'un de trifoliolat la identitat del qual veiem molt insegura. Aixb ens fa suposar que
SENNEN havia pres per P. braunirrna les races nanes de P. crantzii. Malgrat tot, i
encara que nosaltres no hagim vist mai la planta a la comarca, ens inclinem per
admetre l'espkcie en aquest cathleg.
394. Potentilla frigida Vill.

Coll de Noufonts (GAUT. in CAD., FI. Cat. 11: 275).
SENNEN admet també la planta en el seu cataeg nurienc (FI. N.: 61).
- Planta alpina que sol fer-se a les crestes elevades i carenes, dins les comunitats dels
Caricetalia curvulae. L'hem herboritzada al cim del Puigmal, 2900 m. (Vegeu mapa
pap. 292).
La citació de GAUT. recollida per CAD. es deu haver de referir als vessants del
Conflent, ja que allb que diu textualment aquell autor és: valls de la carena fronte-
rera, del Coll de Noufonts a la vall de Llo. SEN deu basar-se en la indicació cadeva-
lliana.
395. Potentilla crantzii (Crantz) G. Beck ex Fritsch; P. salisburgensis Haenke

subsp. latestipula (Br.-Bl.) Vives; P. stipularis Pourret, non L.
Puigmal (CAD., FI. T/.: 77, sub P. alpestris Hall.).
Núria, altures de Fontnegra ( O . , FI. Cat. 11: 277, sub P. salisburgensis).
Altures de Núria, Finestrelles, Noufonts, Coma de Vaca (SEN., Add.: 57); totes les
valis alpines de Núria (SEN., Nombr. IOC.: 367) - sub P. sa~isburgensis.El mateix
autor cataloga la planta en la seva flora de Núria (FI. N.: 61).
Vessant E del Pic de Segre, 2150 m (BR.-BL., Vég. alp.: 153, Festucetum scopariae);
Núria, 2200 m, vers el Puigmal, 2 150 m (BR.-BL., L c. 161, Festucetum scopariae
subassociació de F. ovina subsp. indigesta); Serra de l'Embut, 2240 m, vall de
Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., 1.c. t. 20, Elyneto-Oxytropideturn);Pic de Fines-
trelles, 2600 m, vers el Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m, Pic de Segre, 2500 m
(BR.-BL., LC. t. 23, fimileto-Festucetum supinae).
Pic del Pas dels Lladres, 2650 m (SERVE, Rech. comp. t. XVIII, comunitat de
Festuca supina i Carex curvula); Pic del Pas dels Lladres, 2650 m (SERVE, LC. t.
XIX, comunitat de F. supina en llocs amb innivació prolongada).
(Vegeu també P. braunianu, P. aurea i P. austmlis).
var. latestipula.
- Estatges subalpí i alpí de tota la Vall, ccc. 1550-2700 m.
Es fa gairebé a tota mena de pastures, amb preferbncia per les mesbfiles poc Acides.
Seslerietalia coeruleae, Juncetea tnfidi,. .. més rarament al Mesobromion. BRAUN-
BLANQUET, influi't, potser, pel comportament que Pespbcie té als Alps, la considera
característica de l'Elyno-Oxytropidetum, opinió que ens sembla poc fonamentada.
v-VIII.
Dins del gbnere Potentilla, aquesta espbcie és, sens dubte, la més estesa a l'aita
muntanya. Pels plecs d'herbari que hem pogut revisar, podem dir que sovint ha estat
confosa, per part dels bota& catalans, amb altres congkneres, i més especialment
amb P. aurea. El seu alt grau de polimorfisme ha contribui't molt a fer possibles
aquestes confusions.
Molt comuna a la serralada axial; des de la Collada de Toses fins a la Coma de Fresers
i a la Collada Verda: Pla de les Salmes, Roc Blanc, Pla de Punya (1850 m), sobre
Toses (1700 m), Coma de Planes, Clotxes del Puigmal, Coma de Fontalba, voltants de
Núria, Collet Verd, Coma de l'Embut, Coma de Noufonts, cap al Pic de l'higa, Pic de
Fontnegra (2700 m), Coma del Llispet, Pic de Fresers (2650 m), Coma de Vaca,
Gorges del Freser, sota el Coll de Tres Pics, Serra de la Canya, Pla Rodó (1800
m), vessants de Puig Cerveris, Collada de Meianells, etc.
Freqüent també a les serres pre-pirinenques: Puigllanqada (2300 m), Pla dYAnyella,
Pla de Rus, Coll de la Creueta, Coll de les Fontetes, Roc dels Llamps, La Covi1 (1725
m), Sant Amanq, Llisos de Taga, Serra Cavallera, Coll del Pal, Els Prats (1575 m), etc.
A les zones més baixes hom troba de vegades formes de trbsit (hibridogbniques,
probablement) vers P. neumanniana.
DG 29,39,18,28,38,48,37. Circumbor.-alp. La varietat, latepir.
var. argentata (Br.-Bl.) O. Bolbs et Vigo

Vall de Núria, 2200 m (BR.-BL., Notes: 227).
(Vegeu P. x eynensis).
- Planta nana, coberta de pilositat densa i sedosa. Alta muntanya axial, c.
Es fa als prats xerbfds i als indrets pedregosos, especialment associada amb Festuca
yvesii. VII-VIII.
Sobre la Collada de Toses, 2000 m; cap al Roc Blanc, 2100 m; Clotxes del Puigmal,
2400 m; Noufonts, 2450 m; abundant a la Coma de les Eugues i Serra de la Vaca,
2500-2600 m.
DG 29,39,18,28. EndBm. pir. E
Fig. 20. Potentilla crantzii var. argentata. Aspecte general (x 2) i detalls d e la fulla (x 4) i del fruit (x 10).
396. Potentilla aurea L.

Muntanyes de Núria, Coma de Vaca (TEX. in WK., Prod. 111: 232).
Cim de Puigllanqada (VAYR.), muntanyes de Núria, Coma de Vaca (TEX. ex WK.) in
CAD., FI. Cat. 11: 277.
Altures de Núria, Finestrelles, Noufonts, Coma de Vaca (SEN., Add.: 57). El mateix
autor admet la planta en el seu catdeg nurienc (FI. N.: 61).
- Suposem que la majoria d'aquestes indicacions, si no totes, es deuen a confusions,
ja que tots els exemplars de BC i dels herbaris Cadevall i Sennen determinats com a
P. aurea són en realitat P. crantzii, llevat d'un plec procedent de Núria @A. GARRI-
GA, BC 91 153) que correspon realment a aquella esp8cie. A l'herbari Vayreda no hi
ha exemplars pirinencs de P. aurea. CADEVALL deu atribuir la citació de Puigllan~adaa
VAYREDA per equivocació, car al seu herbari hi ha una planta d'aquesta procedkn-
cia (determinada com a P. aurea, perb pertanyent en realitat a P. crantzii) que fou
recollida -segons diu i'etiqueta- per SALLENT.
Nosaltres no hem vist mai la planta a la comarca, de manera que i'únic testimoni que
tenim de la seva existbncia és el plec de M. GARRIGA. GAUTIER en el seu Cata-
logue admet i'espbcie a la flora del departament dels Pirineus orientals. De tota
manera, estem conven~utsque aquesta potentil.la acidbfda (considerada com a carac-
terística del Nardion) és molt rara a la Vali, i a tots els Pirineus catalans.
DG 39. Orbfit alp.
Potentilla x eynensis Rouy et Camus = P. aurea x frigidu.

Al peu de Finestrelles (CAD.), Coll de 17inestrelles(legit SEN.) in CAD., FI. Cat. 11: 277.
Altures de NÚria, Finestrelles, Noufonts, Coma de Vaca (SEN., Add.: 57); Coii d e Finestrelles
(SEN., Nombr. loc.: 367; FI.N.: 61).
- Els exemplars dels herbaris Cadevall i Sennen que donen testimoni d'aquestes citacions corres-
ponen en realitat a la varietat argentata de la P. crantzii. D'altra banda, ja semblaria estranya la
presencia a la comarca d'un híbrid els progenitors del qual són raríssims.
Potentilla australis Timb.-Lagr.

Muntanyes de NÚria (VAYR., Cat. N.: 20); NÚria (VAYR., PI. Cat.: 34).
- A l'herbari Vayreda un plec procedent de NÚria i determinat amb aquell nom correspon en
realitat a P. crantzii. Farem observar que aquesta darrera espkcie, tant corrent a l'alta muntanya,
no és inclosa per VAYREDA en el seu catileg florístic de NÚria.
397. Potentilla neumanniana Rchb.; Ei tabernaemontani Asch., P. verna auct.

Nom vulgar: flors (o flores) de la fam.
Coll de Núria (GAUT., Catal.: 162).
SENNEN l'admet en el seu catileg (FI. N. : 61).
- Estatge mont& ccc. Freqüent també a l'estatge subalpí on, de vegades, es barreja i
s'hibrida amb P. crantzii 775-2 100 m.
Es fa a les pastures xerbfdes o mesbfdes de l'estatge monti, perb defuig els prats
grassos acidbfds. A l'estatge subalpí es refugia als indrets més arrecerats i als vessants
secs, principalment en terrenys calcaris. Brometalia erecti, Aphyllantlzion, Festuco-
Sedetalia, Festucion gautieri,... (1)III-VI(1X).
Molt estesa per tota la Vall, des de la zona meridional inferior fins al Pla d'hyella i
la Collada de Toses, a les Gorges de NÚria (1850 m), als Plans de Pbrtoles i a Sant
Amanq (1850 m). Localitats intermedies: sota El Sagnari (800 m), Golobran, Can
Perramon de Baix, Aigües de Ribes, El Baell (1200 m), Pas del Llop (1500 m), La
Berruga (1750 m), Lleixes de la Covil, Campelles, Roques Blanques, Planoles, Toses,
sobre Dbrria (2000 m), Coma de Planes (2100 m), voltants de Ribes, Rialb, Batet,
Queralbs, Estremera, Pla dels Anyells (1850 m), Ribesaltes, Pardines, Pla de la Guiila
(2000 m), Puigsac, Can Barratort, La Falgosa, Conivella, llisos de Taga (pel costat
solell, fins a vora el cim), Clots de M a p a , Bruguera, Tonent Roig, solell de Sant
Amanq, Saltor, etc., etc.
Planta molt polimorfa, la variabilitat de la qual caldria que fos estudiada amb dete-
niment. Les races de l'Europa meridional han estat atribufdes a la var. hirsuta (DC.)
O. Bolbs et Vigo.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Lateeur.
Potentilla cinerea Chaix in Vül.; P. subacaulis L.

Collada de NÚria (COMP. in VAYR., Cat. N.: 20).
Coll de la Marrana (BUB., FI Pyr. 11: 621, on diu "Col de la Maqana" sobre Setcases). La citació
és recollida per CAD. (FI. Cat. 11: 275).
- A part que la identitat entre P. subacaulis i P. cinerea sembla que no 6s pas ben establerta, les
citacions esmentades són degudes, evidentment, a confusió amb altres espkcies.
398. Potentilla erecta (L.) Rauschel; P. tormentilla Stokes

Prats i boscos de Ribes (CAD., FI. K: 77).
Queralbs (C AD., FI. Cat. 11: 27 1).
SEN. inclou la planta en el seu catueg nurienc (FI. N.: 61).
Vall de Conivella, 1400 m (BOLOS et VIVES in O. de BOLOS,De veg. not. 11: 220,
Crtricero-Eriophorehrmlatifolii).
- Estatges mont&i subalpí, CC.800-2000 m.
El comportament ecolbgic d'aquesta planta és especial. Es fa, d'una banda, als sbls
acids secs, dins els prats (Nardion), els matolls (Ulicetalia) i els boscos (Quercion
robori-petraeae), tant en terrenys silicis com en sbls descalcificats; d'altra banda, apa-
reix també a les mulleres i als herbassars humits, perb en aquest cas tant als substrats
acids com als alcalins (Caricion davallianae, Caricion nigrae, Molinietalia). VI-IX.
Des de la zona meridional de la Vall fins al Pla $Anyella (1850 m), a les Gorges de
NÚria (1800 m), a la Collada Verda i a Sant Aman~.Localitats intermkdies: torrent
de la Corba (1 150 m), Barricó, Aigües de Ribes (850 m), sota la Roca del Corb (1500
m), baga del Baall, Pla de Prats, El Soli, Roc dels Llamps (1950 m), Plans de Nevi,
baga de Fornells, Toses, tonent del Palós, Collada de Toses, Costa Rasa (2000 m),
Ribes de Freser, Estremera, Queralbs, Estebris, Prat del Bac, cap al Salt del Grill,
sobre La P1?na, Bosc de Ribes, Sta. Caterina, vall de Conill, vessants de Puig Cerveris,
sobre Boi, tera (1550 m), l'0rri Vell, Plans de Pbrtoles, Coll del Pal (1800 m), llisos
de Taga, CI 1 de Jou, Pla de Pena (1750 m), etc.
DG 39,18, !8,38,48,27,37. Eur.
399. Potentilla reptans L.

Inclosa per SEN. en el seu cataleg (R. N.: 61).
- Estatge monti, c. Penetra molt poc a l'estatge subalpi. 775-1650 m.
Es fa als sbls calcigats i m6s o menys humits; vores de camins i horts, prats i mulleres
ruderalitzats. De l'ordre Plantaginetalia majoris. VI-VIII.
Des de l'entrada de la Vall fins a sobre Toses (1550 m), a les Gorges de Núria (1650
m) i vora l'Orri Vell (1550 m). Localitats intermkdies: sota el Sagnari (800 m), vall
d'Esteguelella, Can Perramon de Baix, Barricó, Aigües de Ribes, El Baell (1100-
1200 m), Roques Blanques, Ventoli (1300 m), Planoles, Espinosa, sota Dbrria
(1420 m), voltants de Ribes de Freser, Ventaiola, Queralbs, sobre Segura, Ribesaltes,
Pardines, Maqana, Bruguera, etc.
DG 39,18,28,38,27,37. Hoart. (Subcosm).
400. PotentiUa alchiilloides Lapeyr .

- Estatge subalpí, a la zona pre-pirinenca central, r. (1350) 1500-1950 m.
Es fa a les roques calcinals, sobretot en indrets assolellats. Saxifragion mediae;
característica territorial del Hieracio-Potentilletum alchimilloidis. (VI) VII-VIII.
Sembla més o menys localitzada (andogament al que passa amb Saxifraga longi-
folia) a la part meridional de la Vall, de terrenys cretacis i eocknics i, d'altra banda,
de morfologia més abrupta.
Pla de Pujalts (Ripollhs), 1950 m, d'on l'havia citada ja SEN. (Add.: 57) tot indicant:
"Peutdtre est-ce la localité la plus orientde de cette belle esphce". Solell de la Covi1
(RipoUhs), 1550-1900 m; roques de Forat Mitó, 1700 m; localitats que corresponen
totes a la Serra de Montgrony.
També existeix a Sant Amanq, on és molt abundant als costers solells fins al cim ma-
teix (1850 m) i des d'on davalla fins a Pestatge montl(1350 m). Aquesta localitat és
forqa més oriental que la indicada per SEN. (Vegeu mapa pag. 292).
401. Potentilla nivalis Lapeyr.

Puigmal (PUIGG. in COSTA, Supl. :23).
Roques de Núria (BOLOS in VAYR., Pl. not.: 57); Serra de Núria (POURR. in WK.
et LGE., Prodr. 111: 229); roques dels cims de Núria (VAYR., Cat. N. :20).
Coll de Torreneules (FERRER), camí de Finestrelles (CAD.) in CAD., Exc.: 100.
Cap a Finestrelles, Fontnegra i altres llocs (CAD., H.Cat. 11: 267).
SEN. inclou l'esphcie en el seu cataleg (FI. N.: 61).
Vessant S del Coli de Queralbs, 2550 m (SERVE, Rech. comp. t. XI, comunitat
dlAstragalus nevadensis i Festuca xoparia).
- Alta muntanya axial, c del Pas dels Lladres cap a llevant. Sobretot a l'estatge
alpí. 2150-2850 m.
Es fa a les roques, replans rocosos, tarteres, etc. Asplenietea trichomanis, Thlaspietea
rotundifolii. Td preferhncia per les roques calcinals i pels esquists poc acids. VII-IX.
Coma de Fontseca, 2300-2500 m; vessants meridionals del Puigmal, abundant, 2700
m, fins a 2850 m; de Núria a Fontalba, 21 50 m; molt abundant al Ras de l'ortigar i
cap al Forat de l'Embut, 2300-2350 m; Coma de les Mulleres; sobre Caranqa, 2700
m; vora el Coll de Torreneules, 2550 m, molt abundant; també abundant a la Coma
del Clot i Collet de Fontnegra, 2500-2700 m; Coma de Vaca; Serra de la Vaca, Coma
de les Eugues i zones veines, 2500-2600 m; vessants del Pic de Fresers, 2600-2700 m;
vessants del Balandrau, 2350 m.
DG 29,39. Orbfit europ. SW.
Potentilla montana Brot.; P. splendens Ramond ex DC.
Muntanyes de NÚria (SALV. in COSTA, Introd.: 75; in WK;Prodr. 111: 228; in VAYR., Cat.
N.: 20; in CAD., FI. Cat. 11: 269).
SENNEN admet l'espbcie en el seu cataeg (FI. N.: 61), malgrat que anteriorment havia dit,
referint-se a NÚria (Add.: 57): "n'y avons pas vu le P. splendens Ram. (P. montana Brot.), abon-
dant dans les Pyrénées centrales".
- A l'herbari Salvador hi ha un plec de P. montana (donat per POURRET com a P. nitida L.)
l'etiqueta del qual diu: "In montibus de Núria frequens est julio cum flores", i que és, evi-
dentment, el motiu de les indicacions a dalt ressenyades. D'altra banda, a BC hem vist un altre
plec de la mateixa espbcie i d'igual procedencia que, segons consta, prové de l'herbari Costa; els
dos Únics petits brins que conté tenen tot l'aspecte d'haver estat esquincats dels exemplars de
l'herbari Salvador. Suposem, doncs, que Púnic testimoni d e la citació nurienca és el plec d'aquest
darrer herbari.
En la nostra modesta opinió, la citació de SALVADOR sembla molt poc fiable. La planta -que
es coneix amb seguretat del massís del Montseny i de la Vall &Aran- no ha estat trobada per
cap bodnic posterior ni a la Vall de Ribes ni a d'altres zones pirinenques properes i, d'altra
banda, no sembla gens que la vaii de NÚria pugui oferir a aquesta espkcie algun hhbitat a d e
quat. Hom sap que a f herbari Salvador les localitats indicades a les etiquetes no sempre corres
ponen a l'indret on fou recollida la planta. Aixb és evident en els casos en quk un sol plec d'herba-
ri porta dues o més indicacions de lloc; llavors, darrera de l'indret de recol.lecciÓ hom fa constar
la preskncia o l'abundhcia de l'espbcie a d'altres localitats, amb una frase genbrica de l'estil de la
que duu l'etiqueta de P. montana. Hom podria suposar, doncs, que en aquest cas manca, preci-
sament, el lloc de recol.lecciÓ i que la frase a dalt transcrita reflecteix només una opinió de
SALVADOR sobre l'existbncia de l'espbcie a Núria. I si més no, Sadjectiu "frequens" que figu-
ra en aquella frase hi és totalment sobrer, cosa que contribueix a fer sospitosa l'asseveració sen-
cera.
Sigui com vulgui, creiem raonable de no acceptar l'espbcie a la flora comarcal mentre la seva pre-
sBncia a la Vall no sigui abonada per altres indicacions segures.
402. Potentilla sterilis (L.) Garcke; P. fragariastrum Pers., Fragaria sterilis L.

BUB. (H. o r . 11:615) confirma la citació vayredana de Ribes.
- Zona meridional de la Vall, al S de Ribes, r.
Boscos humits (freixenedes, vernedes de vessant, boscos mixts, ...). De l'alianqa
Fraxino-Carpinion. 111-V.
Aigües de Ribes, 840 m; obac d'Angelats, fins a les Deveses del Baell, 950-1150 m;
Sta Caterina, 975 m.
DG 28,38. Eur .
403. Potentilla micrantha Ramond ex DC. in Lam. et DC.

Collada de Toses (CAD.), Queralbs (VAYR.) in CAD., F1. Cat. 11: 268.
Pujant a NÚria (SEN., Add.: 57).
Sobre el poble de Toses (O. de BOLOS, La bardissa: 56, Tuviteto-,?hamneturn al-
pinae).
Vessant S de la Collada de Toses, 1680 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 6,
Veronico-Pinetum sylvestris); Collada de Toses, 1680 m (RIVAS MART., 1.c. t. 7,
Cytisetum purgantis pyrenaicum).
Collada de Toses, 1750 m (Rivas MART., Pastiz. t. 1, Campanulo-Festucetum eskiae).
L, :aldia procumbens
Potentilla sterilis

Sol fer-se en ambients de mitja ombra: boscos poc densos, clarianes, marges, bar-
disses, etc. IV-VII.
Des de la zona meridional de la Vall (800 m) fins a la Collada de Toses (1800 m), a
les Gorges de Núria (1 700 m) i a l'alta vall de Segadell. Cap al Sagnari, Aigües de Ri-
bes, sota Torroella (850 m), baga d'Angelats, bagues del Baell i Campelles (1400-
1800 m), sobre Planoles, baga de Fornells (1350 m), sobre Dbrria (1700 m), torrent
del Palós (1 570 m), abundant a les pinedes i als matolls de bdec de Toses i la Colla-
da, vora Ribes de Freser (900-1000 m), Sta. Caterina, bosc de Ribes (1400-1750 m),
vall Estremera, Queralbs (1 100-1400 m), El Pinetar (1900 m), sobre el cingle del Boc
(1700 m), cap al Roc de la Cal$, l'Orri, cap a Can Barratort, Vilaró, de Pardines a
Boixetera, Sant Amari$ (1650 m), etc.
DG 29,39,18,28,38,37. Submed. munt.
404. Sibbaldia procumbens L.

Baixant de Puigmal, Coma de Vaca (VAYR., Cat.N : 20), la darrera citació recollida
per CAD. (Fl. Cat.11: 261).
Puigmal (CAD., H. Cat.11: 26 1).
Capqalera de la vall de Noufonts (SEN., Add.: 56). El mateix autor inclou l'esp6cie
en el seu catlleg nurienc (H. N.: 61) amb la indicació general: "creix als llocs de
neu".
Es fa quasi exclusivament a les congesteres, en terreny icid. De l'alian~aSalicion
herbaceae. VII-VIII.
Vers la Tossa del Pas dels Lladres, 2660 m; Puigmal, 2850 m; Coma de lYEmbut,
2600 m; Noufonts, 2425 m; Conca i Reconca de les Mulleres, 2500-2600 m; Coma
de Vaca, 2450 m; sota Tirapits, 2675 m; Coma de Fresers, 2600 m; sota el Coll de
Tres Pics, 2425 m; Coma de Fresers, 2300 m; Ull de Ter (Vall de Camprodon),
2425 m. (Vegeu mapa pag 30 1).
405. Fragaria vesca L.

Nom vulgar: maduixera. El fruit maduixa (i també madoixa).
Sobre Dbrria, 1600 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 6, Veronico-Pinetum
sybestris); Collada de Toses, 1680 m (RIVAS MART., LC. t. 7, Otisetum purgantis
pyrenaicum).
- Estatges monta i subalpí, ccc. 775-1900 m.
Prbpia més aviat de les vorades i clarianes de bosc, es fa també dintre les comunitats
forestals, sobretot si són poc denses o han estat aclarides. Origanetalia vulgaris, Epi-
lobietea angustifolii, Querco-Fagetea, Vaccinio-Piceetea. Defuig els sbls massa lcids.
IV-VII.
Des de i'entrada de la Vall (775 m) fins cap a la Creu de Meians (1900 m), a les
Gorges de Núria i del Freser, a vora la Collada Verda (1550 m) i a St. Aman~(1750
m). Localitats interm8dies: El Sagnari, Collada de Grats, Perramon, Aigües de Ribes,
El Baell, Campelles, El Pinetar (Planoles), Nevd, Dbrria, Toses, Ribes de Freser,
Rialb, Estremera, Queralbs, bosc de Carboners, bagues de Siat i de Ribes, l'orri, Par-
dines, Els Prats, Mapna, Bruguera, Corones, etc. etc. En algunes bagues de pins sobre
terrenys calcinals (com és ara als boscos de Campelles i d'Estremera) fa poblacions
molt extenses.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Lateeur.
406. Alcherniila saxatilis Buser; A. alpina L. subsp. saxatilis (Buser) Camus

Nom vulgar: peucrist, herba de plata.
Montgrony (Ripoll¿%), a Coll de Roig (SEN. in CAD., FI. Cat. 11: 31 1).
Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 23, Pumileto-Festucetum
supinae).
Vall de Núria (FONT QUER, Enum. :300).
- Des de l'estatge monta a l'alpi. CC, pero només en terrenys silicis. 1000-2750 m.
A l'estatge monta es fa exclusivament a les roques (Androsacion vandellii); més
amunt apareix també a les landes (Gzlluno-Genistion) i a les pastures (Caricetalia eur-
vulae). VI-VIII.
Des del Baeil(1250 m), Ribes de Freser (1000 m) i Coll de Jou (1650 m) fins a la Co-
llada de Toses, al Puigmal (2750 m) i a la Coilada Verda (1650 m). Altres localitats:
Roques del Duc (1 175 m), Roc del Llamps (1975 m), Coll de les Fontetes (Bergue-
da) (1850 m), Coll de la Creueta (1900 m), sobre Toses (1650 m), cap a Fornells
(1350 m), Pla de Punya (1875 m), vall Estremera, Gorges de Núria, voltants de Núria,
Els Entreforcs (2200 m), vers la Cova #Amadeu (2100 m), Pedrisses (2000 m),
Les Marrades (1800 m), El Gafetar (230Q m), Serra de la Canya (2150 m), Bosc de
Ribes (1800 m), POrri Veli (1575 m), Coll del Pal (1680 m), etc.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Orbfit alp.
407. Alchemiila transiens (Buser) Buser in Dorfler; A. alpina L. subsp. transiens (Buser)
O. Bolbs et Vigo
- Coma de Fresers, 2250 m.
DG 39. Orbfit alp.
408. AlchemiUa alpina L.; Alchemilla alpina L. subsp. glomerata (Tausch) Camus
Puigllanqada, Núria (CAD., H.Cat. 12: 310).
SEN. la cita a Núria (Add.: 60) i la inclou a la seva flora nurienca (FI. N. : 62).
Nardetum al Puigllanqada (BR.-BL., Notes: 227).
- Alta muntanya silícia. r.
Es fa als prats icids (Nardion) i també als matollars i landes (Vaccinio-Piceetalia).
Fora de la zona Puigmal-Balandrau, sembla que existeixi només al Puigllanqada.
VI-VIII.
Clotxes del Puigmal, 2650 m; vora Núria, 1985 m, 2050 m; Coma de i'Embut, 2300
m; vall de Finestrelles, 2200 m; Mantinell, 2400 m; vessants del Balandrau, 2300 m.
DG 29,39,18. Orofit alp.
409. Alchemiila subsericea Reuter

- Puigmal, 2850 m, replanets de les roques esquistoses.
DG 29. Orbfit alp.
410. Alchernilia plicatula Gand.; A. hoppeana (Reichenb.) Dalla Torre subsp. asterophylla
(Tausch) Gams, A. alpina L. subsp, asterophylla (Tausch) O. Bolbs et Vigo
Roques de l'alta vall de Noufonts (SEN., Add.: 60); vall de Noufonts, vers 2600 m
(SEN., Pl. d'Esp. 1914: 239, ut f. reducta Sen.). El mateix autor cita l'esp8cie en el
seu catdeg nurienc (FI. N.: 62). I CAD. recull també la indicació (n.Cat. 11:31 1).
BR.-BL. (Notes: 227) assenyala de manera general que als Pirineus orientals la planta
és estesa sobre el "calcari devonia", sobretot sota la forma de 1'A. alpigena Buser
(que, segons Flora Europaea, correspon a la var. plicatula).
- De l'estatge mont2 a l'alpi, c; sobretot, perb no exclusivament, en terrenys calci-
nals. Abunda més a l'estatge subalpí de les senes pre-pirinenques. (950) 1300-
2650 m.
Característica dels Seslerietalia. Es fa als prats, especialment en indrets frescals
(Laserpitio-Ranunculion thorae) i també a les roques calcinals i als llocs pedregosos.
VI-IX.
Sota els Coforns, 950 m; Bosc de Campelles, 1650 m; Lleixes de la Covil, 1675 m;
cap al Coll del Remoló, 1800 m; torrent del Palós, 1600 m; abundant a la vall Estre-
mera, 1300-1800 m; vessants meridionals del Puigmal, 2600-2650 m; Gorges de
Núria, 1800-2000 m; Coma de ]'Embut, 2200 m; Coma de Fresers, 2275 m; torrent
del Forn (Queralbs), 1300 m; La Moscatosa, 1400 m; vessants de Coma d'Olla, 1800
m; abundant als vessants del Puig del Pla de les Pasteres, 1700-1800 m; abundant
també a Sant Aman~,1450-1700 m. Núria @ GARRIGA
I. in BC, "in saxosis, solo
schistoso ad 2500 m". Det. ROTHMALER).
DG 29,39,28,38,48,37. Orbfit alp.
41 1. Alchemilla glaucescens Wallr.; A. pubescens auct., non Lam., A. hybrida (L.) L. subsp.
glaucescens (Wallr.) 6. Bolbs et Vigo
- Aigües de Ribes, 875 m, als prats del Mesobromion.
Eur .
412. Alchemiila flabellata Buser; A. hybrida (L.) subsp. flabellata (Buser) Gams
Coll de Noufonts, 2550 m (BR.-BL., Notes: 227).
Vessant E del Pic de Segre, 2150 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 19, Festucetum scopaiiae).
(Vegeu també el número 413).
- Estatges subalpí i alpí, ccc; davalla sovint a l'estatge montl. (1 150) 1500-2600 m.
Es fa a diverses menes de prats, amb preferencia pels mesbfiis. Seslerietalia coeruleae,
&ricetalia curvulae, Mesobromion. V-VIII.
Sembla corrent, sobretot, als terrenys calcinals de les serres pre-pirinenques. La
Toella (1400 m), baga del Baell (1350 m), Campelles (1300 m), Pla Bigarrat (1900
m), Pla de Pujalts (1975 m), Pla de Rus, sobre Pla d'hnyella (2050 m), Costa Rasa,
Coll de la Creueta,... i altres llocs de la Serra de Montgrony. Freqüent tamb6 a les
serres pre-pirinenquesa llevant del Freser: sobre el Collet de Saltor (1600 m), Pla de
Pena (1730 m), sobre Coll de Jou (1650 m), llisos de Taga (des d'on baixa pels
Clots de Magana fins a uns 1350 m), Mas Conill (1 175 m), Pla de la Llagona (1 725
m), Vilar6 (1200 m), Serra Cavallera frns a la Collada Verda.
No rara tampoc a la serralada axial: Pla de Punya (1875 m), Bac de la Foradada
(2100 m), Coma de Fontalba (2100 m), vall de Núria, Coma d'Eina (2200 m), Els
Entreforcs, Emprius del Freser (2350 m), vessants del Balandrau (2500 m), sota Tres
Pics, cap al bosc de Serrat (1300 m), etc.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Orbfit alp.
413. Alchemiiia lapeyrousii Buser?; A. hybrida (L.) L. subsp. lapeyrousii (Buser) O. Bolbs et Vigo, A.
pubescens Lam.
Coll de Pal i Puigllan~ada,NÚria (CAD.), Montgrony (SEN.) in CAD., FI. Cat. 11: 310, sub A. pu-
bescens Lam.
NÚria (SEN., Add.: 60; PI. N.: 62).
- La presencia d'aquesta espBcie a la comarca la creiem molt insegura. Els uxemplars d'herbari
que n'hem pogut veure, o pertanyen a d'altres t b o n s o són d'identitat dubtosa. A l'herbari Ca-
devali hem vist dos exemplars, l'un procedent de NÚria i l'altre del Coll de Pal, que han d'ésser
atribui'ts a A. jkbellata (teste ROTHMALER). Un plec de l'herbari Sennen, de NÚria (2600 m),
és també fibellata (teste ROTHMALER); en canvi, un altre del mateix herbari, que fou collit a
Puigllangada vers 2200 m, determinat per SENNEN com a A. pubescens L m . var. intermedia
(Hali. f.) Rouy i donat també com a A. intermedia Haii. f. per ROTHMALER, pertany, al nostre
parer, a A. colorata. Un exemplar collit a Montgrony per SENNEN (i que deu ésser l'origen de
la citació de CADEVALL) s'ha de portar aA. flabellata.
Hem vist, encara, dos altres plecs d'herbari dels quals no ens atrevim a donar una determinació
segura, perb que al nostre parer no es poden pas atribuir tampoc a A. iapeyrousii Es tracta d'un
exemplar de l'herbari Sennen i d'un de LLENAS (in BC 67197), tots dos procedents de NÚria i
determinats per ROTHM. com a A. lapeyrousii. Són plantes relativament robustes, vestides d'una
pilositat patent, perb amb els pedicels glabres. Es possible que representin un tixon inhdit.
414. Alchemiiia colorata Buser;A. hybrida (L.) L. subsp. colorata (Buser) Gams
Vessants de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp. : 165, Elyneto-Oxytropidetum).
- Estatge subalpí de les serres pre-pirinenques, CC. Sembla rara a la zona axial. 1500-
2300 m.
Es fa als prats poc o molt icids i mesbfls (Nardion, Mesobromion), perb sembla que
prefereix els substrats calcaris descalcificats. VI-VIII.
Serres pre-pirinenques: Sobre Pla d'Anyella, 2000 m; Pla de Rus; Coll de la Creueta,
1900 m; COU de les Fontetes, 1850 m; Pla de Pujalts, 1975 m; Prat de Jou, 1650 m;
Fig. 21. Alchemilla colorata. A la dreta, un fragment de la infiorescincia (x 4).
20
cap a Coll Pan, 1650 m; Pla de Prats, 1575 m; Coll de Jou, 1650 m, sobre gresos
garumnians; Pla de la Llagona, 1725 m, a l'Endressio-Nardetum; vers l'Orri Vell,
1500 m.
Zona axial: Collet de les Barraques, 1900 m; Coma de l'Embut, 2300 m; Bosc de Ri-
bes, sobre el Pla del Mig, 1850 m.
(Vegeu tambc? el número 41 3).
DG 29,39,18,28,38,37. Orbfit alp.
415. Alchemilla xanthochlora Rothm.; A. vulgaris L. subsp. xanthochlora (Rothm.)

O. Bolbs el Vigo,A. pratensis auct., A. vulgaris auct., A. sylvestris auct.
Muntanyes de Núria (SALV. in COSTA,Introd.: 80; in WK., Prodr. 1 11:201).
Núria (CAD., FI. Cat. 11: 309, sub A. vulgaris) (SEN., Add.: 60, sub A. pratensis;
FI. N.: 62, sub A. pratensis i A. vulgaris).
.- Estatges month i subalpí, c. 1000-2100 m.
Herbassars humits, jonqueres, prats de dall,... Sobretot al Polygono-nisetion i als
Molinietalia coeruleae. V-VIII.
Sobre el Pla de Prats, 1675 m; vores del Rigard, cap al Pont de Soll, 1000 m; Toses,
1475 m, als prats de dall; torrent del Palós, 1900 m; Pla de Punya, 1840 m; baga
$Estremera; Gorges de Núria, 1650 m; sota el Collet Verd, 2100 m; Bosc de Serrat,
1400 m; Clots de Maqana, 1100 m; llisos de Taga, 1650 m; sota Can Barratort, 1125
m, als prats de dall; Conivella, 1450 m; sobre la Balcera; Pou de Taga, 1875 m; Els
Prats, 1575 m.
La majoria d'exemplars estudiats pertanyen a la var. xanthochlora, per6 alguns (del
torrent del Palós, del Collet Verd,...) poden atribuir-se a la var. flavicoma (Buser)
SC+' . 3t Keller.
,i l'lLvloariSennen hem vist un plec procedent de Núria que pertany sens dubte a
aquest tlxon i que havia estat determinat com a "A. pratensis Schmidt., A. nuriensis
Sennen".
Les citacions de COSTA i de WK. es refereixen de manera inconcreta al grup d'A.
vulgaris s.1.
DG 29,39,18,28,38. Lateeur.
416 . Alchemilla gr. filicaulis Buser

- A la baga de Campelles, concretament a la zona de Pla de Prats (1600-1675 m),
hem herboritzat diversos exemplars que per la seva morfologia general i per la seva
pilositat podrien pertlnyer a A. filicaulis subsp.filicaulis, per6 se'n separen per les fu-
lles, que tenen l'aspecte de les d'A. flabellata i presenten incisions entre els lbbuls.
4 17. Alchemilla connivens Buser; A. montana auct.

Núria (SEN., Add.: 60; R.N. :62).
De l'estatge montl a l'alpi, r.
Prats i clarianes de bosc, en indrets frescals o humits. VI-VIII.
Pla de Rus, 1800 m; vora Toses, 1450-1475 m; baga dYEstremera,1450 m; Núria,
2050 m (SEN. in BC 67207, det. ROTHMALER); sota Tres Pics, 2300 m; cap al
Coll del Pal, 1650 m.
41 8. Alchemiiia lineata Buser

- Estatges montl i subalpi, possiblement forqa comuna. VI-VII. (Ni els exemplars
d'herbari estudiats ni les nostres observacions de camp ens permeten de donar més
detalls sobre aquest tixon).
Sobre la Font de lYHomemort, 2000 m; Gorges de Núria, 1700 m; sota el Collet
Verd, 2100 m.
Segurament que pertanyen així mateix a aquesta especie dos plecs d'herbari que hem
vist a lYInstitutBotzinic de Barcelona, tots dos procedents de Núria. L'un, recollit
per LLENAS (in BC), fou determinat per aquest botinic com a A. vulgaris L., mentre
que ROTHMALER l'anomenh A. inconcinna Buser. L'altre es troba a l'herbari
Vayreda, i tant VAYREDA com ROTHMALER l'etiquetaren, de manera insegura (el
nom duu un interrogant), A. acutidens Buser. Segons S. M. WALTERS (in Fiora
Europaea 2), ni A. inconcinna ni A. acutidens existeixen als Pirineus.
Achemilla glabra Neygenf.; A. vulgaris L. subsp. glabra (Neygenf.) O. Bolbs et Vigo

- Alguns dels exemplars herboritzats per nosaltres {acosten a aquest t h o n Atesa, perb, la
manca de representants ben típics, no gosem incloure l'espkcie en aquest catileg. D'altra banda,
ni a BC ni a i'herbari Sennen no hem vist plecs d'aquesta alquemil.la procedents de la comarca.
No fóra estrany, de tota manera, que hi existís, ja que és més o menys freqüent als Pirineus
centrals i n'hem vist exemplars també d e la Cerdanya.
414. Alchemiiia coriacea Buser

Núria (SEN., Add.: 6 0 ; n . N.: 62).
- Estatge subalpi de la zona axial, c. Molt rara a les serres pre-pirinenques.
Fonts i vores de rierols. De i'alianqa Gzrdamino-Montion. VI-VIII.
Sembla corrent a les valls del riu Núria i de l'alt Freser: Fontalba, 2030 m; Gorges
de Núria, 1650-2000 m; torrent de les Llances, 1400 m.
De la zona pre-pirinenca en tenim només un exemplar, poc típic, herboritzat sota el
Coll de Coma Ermada, 1650 m.
Tant a BC com a i'herbari Sennen hem vist diversos plecs d'aquest t h o n procedents,
segons les etiquetes corresponents, de Núria.
DG 29,39,28. Eur .
420. Aichemilia straminea Buser
- Gorges de Núria, 1825 m i 1900 m, a les vores dels torrents, dins les comunitats
del Cardamino-Montion.
DG 39. Eur .
421. Aichemilia demissa Buser ?
- A l'herbari Sennen hi ha dos plecs, procedents de Núria, que foren determinats
en principi com a A. coriacea i que ROTHMALER situa provisionalment dins el grup
d'exemplars d'A. demissa. Si més no un d'ells (de Núria, torrents 1985 m) en té tot
i'aspecte. Caldria, perb, confirmar la determinació.
DG 39. Orbfit alp.
422. Alchemilla fallax Buser

- Entre la Coliada.de Toses i el Pla d'hyella, 1750 m.
DG 18. Orofit alp.
Alchemilla pyrenaica Dufour

Pendents de Caranc;i, Coma de Vaca, rara (VAYR., Cat. N.: 70, sub A. pyrenaica L.), citació que
CADEVALL recull atribuint-la, perb, aA. glaberrima.
SENNEN inclou l'espbcie en el seu catileg nurienc (FI. N.: 62).
- Les indicacions anteriors han de referir-se a A. fissa. A l'herbari Vayreda un plec procedent de
Caranc;i (en el qual deu basar-se la citació del Catálech) no és pas A. pyrenaica, sinó A. fissa Tam-
bé pertanyen a aquest darrer d x o n els exemplars de l'herbari Sennen determinats com a A. pyre-
naica, entre els quals no n'hi ha cap de Núria, per6 s í de les vaiis cerdanes vei'nes.
423. Alchemilla fissa Günther et Schurnmel;A. glaberrima auct., A. glabra Poiret

Coma de Vaca, r (VAYR. in CAD.,R. Cat. 11: 308).
(Vegeu A. pyrenaica).
Típica de les congesteres (classe Salicetea herbaceae). VIII-IX.
Vora el Coli de Caran~a(Conflent), 2750 m; cap a les Font del Freser, 2550 m; Ull
de Ter (Vall de Camprodon), 2375 m; Coma de Fresers, 2275 m.
DG 39. Orbfit alp.
424. Aphanes arvensis L.

- Sota El Bac, 1050 m, en un repli sorrenc, dins el Thero-Airion.
DG 28. Circumbor. A Europa, lateeur.
425. Pyrus communis L.

Nom vulgar: perera, perer; el fruit, pera.
subsp. communis.
- Cultivat molt sovint.
subsp. achras (Gaertn.) Asch. et Graebn.
- Estatge monta inferior, rrr.
Es fa als boscos clars i als marges. De l'ordre h n e t a l i a spinosae. IV-V.

Vora la Corba, 800 m; sobre Can Perrarnon de Baix, 815 m; torrent Roig (El Baell),
1000 m; Ribes de Freser, vora el riu, 900 m.
DG 38,37. Eur .
426. Malus sylvestris Miller; Pyrus malus L.

subsp. sylvestris.
Nom vulgar: pomera borda; el fruit, poma borda.
Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 22) (CAD., R'.Cat. 11: 321).
- Estatge montl, c, sempre de forma esparsa. 800-1500 m.
Boscos, marges, bardisses. De l'ordre Prunetalia spinosae. IV-V.
Sembla especialment freqüent a la zona meridional de la Vall: vall d'Esteguelella,
vora la Corba (800 m), vall de Barricó, torrent Roig (El Baell), Aigües de Ribes, Pas
del Llop (1400 m), El Baell(1000-1250 m), cap a la Talaia i a Torroella (850-875 m),
vall d'Angelats, Bac de 1'Heura (1000 m), etc. Voltants de Ribes de Freser (Pedrera,
El Ginestar, Els Estiradors, cap al Mas, Costes de Segura,...). Baga de Campelles (1350
m), vers Ventoll (1300 m), entre Planoles i El Sola, baga de Planoles, baga de For-
nells, torrent del Palós (1460 m), Queralbs, sobre Serrat (1400 m), cap a Mas Conill,
Conivella, L'Orri, Can Barratort, Boixetera (1400 m), la Portella (Bruguera).
DG 28,38,27,37. Eur.
subsp. mitis (Wallr.) Mansfeld

Nom vulgar: pomera; el fruit, poma.
- És un dels fruiters més cultivats.
427. Sorbus aucuparia L.

Nom vulgar: moixera.
Queralbs, Ribes (VAYR., Cat. N.: 22) (CAD.,Fl. Cat. 11: 326).
SEN. inclou I'esphcie en la seva flora nurienca (FI. N.: 62).
- Estatges subalpí i monta superior, CC;aprofitant els racons més ombrívols, davda
a l'estatge montl inferior. (900) 1200-1800 (2100) m.
Freqüent sobretot -de forma esparsa- als boscos de coníferes subalpins; les pllntu-
les hi poden ésser especialment abundants, sempre molt més que els arbres adults.
També es fa als boscos de caducifolis, a les pinedes de pi roig, a les clarianes de bosc
i en indrets oberts. De la classe Vaccinio-Piceetea. V-VII.
Freqüent a les bagues del Baell i Campelles; torrent Llobre, 1100 m; bosc de Sant
Antoni i Els Coforns, des Con baixa fins a la vora del Rigard (950 m); cap al Pont de
Soli, 1000 m; baga de Planoles; voltants de Toses, 1450-1600 m; torrent del Palós,
1450-1600 m; baga dYEstremera;sobre Queralbs, 1400 m; Gorges de Núria; vall de
Fontalba; voltants de Núria (bosc de St. Gil, Bosc de la Mare de Déu, sota el Collet
Verd,...), 2000-2100 m; Gorges de Freser (Salt del Grill, la Balma, les Manades, bosc
de Carboners, cap al Roc de la Cal$,...), 1300-1900 m; bagues de Ribes i de Siat;
vessants del Taga (sobre el Pla del Freixe, Conivella, Mas Conill, Pineda Rosta, La Bal-
cera,...); Sat Cot, 975 m; cap a Boixetera; vora la Collada Verda; Bac de YHeura,
1000 m, 1200 m; Sant Amanq, 1650 m.
428. Sorbus aria (L.) Crantz

Nom vulgar: moixera.
Als mateixos llocs que el S. aucuparia (VAYR., Cat. N.: 22).
- Estatges monta i subalpi, CC. 775-1800 (2100) m.
Boscos, sobretot de caducifolis, fondals, ... Hom la considera característica de l'ordre
Quercetalia pubescentis. A la comarca estudiada es fa a tota mena de boscos, perb
defuig els riberals i les fagedes i pinedes denses; a les zones elevades es refugia en in-
drets arrecerats i solells. V-VI.
Des de l'entrada de la Vall fins a sobre Toses (1600 m), a Núria (2050 m), a les
Gorges del Freser, a la Collada Verda (1625 m) i a Sant h a n $ (1700 m).
Baga de Corones, vall d'Esteguelella, Barricó, Golobran, torrent Roig, vall d'Angelats,
La Berruga, Coll Pan (1700 m), Lleixes de la Covil, baga de Planoles, Nevi, torrent
del Palós (1475 m), Toses, voltants de Ribes, vall Estremera, Queralbs, Gorges de
Núria, El Pinetar (2000 m), zona del Roc de Tot-10-móni solell de les Gorges del Fre-
ser (freqüent als racons arrecerats i també sobre les roques), cap a Pedrisses (2000 m),
La Molqó, Les Ribes, Serrat, Conivella, YOrri, Pineda Rosta, Vilaró, Bancerola, la
Moscatosa, Clots de Ma~ana,Torroella, sobre Bruguera, torrent de la Corba, cap als
Cingles de St. Eloi, etc., etc.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Lateeur.
429. Amelanchier ovalis Medicus
Nom vulgar: corner, cornier.
Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 22) (CAD., F2. Cat. 11: 328).
SEN. l'inclou en el seu catileg (FI. N. :62).
Collada occidental de Toses, 1815 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 6, Vero-
nico-Pinetum sylvestris i t. 7, Cytisetum purgantis pyrenaicum).
- Estatge monti, CC. o c, segons les zones, i de distribució molt irregular; penetra
impliament a1 subalpí. 775-1500 (2150) m.
Boscos secs, llocs rocosos. Té preferencia pels solells calcaris i rocosos, on de vegades
fa poblacions extenses. Quercetalia pubescentis, Prunetalia spinosae, etc. IV-VI.
Abunda sobretot a la part meridional, calclria, de la Vall: molt abundant als solells
del Sagnari i de Can Perramon de Baix, Collada de Grats, Golobran, Barricó, Roca
del Corb, torrent de la Corba, Aigües de Ribes, etc.
A la resta de la comarca és més rar i més localitzat: La Berruga, Lleixes de la Covil
(1700 m), Roques Blanques, solells d'Angelats, sobre Fornells (1500 m), Els Esti-
radors, Rialb, Estremera, Daió, solells cap a Fontalba, Roc de la Malt (2100 m),
Gorges del Freser, Coma de Fresers (2150 m), Bac de l'Heura, Bruguera,... A la vall
del Segadell (Pardines, etc.) és menys freqüent i més localitzat que enlloc.
DG 39,18,28,38,27,37. Submed.
430. Cotoneaster integerrimus Medicus

Núria (VAYR., Cat. N.: 22) (CAD., FE. Cat. 11: 3 17) (SEN., H.N. :62).
- Estatge subalpi, c. Als estatges alpí i montl és més aviat rar. (1200) 1500-2000
(2450) m.
Es fa m6s que res als solells, dins els matolls del Juniperion nanae, perb es troba
també, isolat, dins els boscos de coníferes, als prats i als indrets rocosos. V-VI.
Vora el Coll'de la Casassa, 1200 m; La Berruga, 1600 m; Costa Borda, 1850 m; sota
el Coll del Remoló, 1800 m; Toses, 1475 m; cap al Coll de les Fontetes; Coll de la
Creueta, 1900 m; cim de Pla Baguet, 1900-2000 m; des de Pla de Rus i Pla d'Anyella
fins a la Collada, ací i alli de manera esparsa, 1700-1875 m; Coma de Plants; cap al
Pas dels Lladres, 2300-2400 m; vall Estremera, 1500-1900 m; vers la Cova de St. Gil,
2060 m; Collet Verd, 2200 m; Coma de Vaca, 2410 m; cap al Pla de Solanells (Bru-
guera), 1325 m; vessants de Sant Arnanq, 1500 m. Sembla inexistent o molt rar a la
part oriental (vall del Segadell).
431. Cotoneaster nebrodensis (Guss.) C. Koch; C tomentosus Lindley

- Roques calclries assolellades, als estatges montl i subalpi, rrr.
L'hem vist Únicament a l'extrem oriental de la Serra de Montgrony; sobre El Grau,
1300 m; cap a Golobran, 1500 m; vessants de la Berruga, 1600 m; solell de la Covil
(Ripollts), 1700 m.
SENNEN (Add.: 61) l'indica a Puigllanqada, suposem que dins la comarca del Ber-
gueda.
DG 18,28,27. Submed.
432. Crataegus monogyna Jacq.

Nom vulgar: arq blanc; el fruit, cirereta de pastor.
- Estatge monti, CC. Penetra molt poc a l'estatge subalpi. 775-1650 m.
Es fa a les bardisses, als marges i també dins els boscos poc densos. h n e t a l i a spi-
nosae. IV-VI .
Des de l'entrada de la Vall fins a vora la Collada de Toses, a les Gorges del Freser
(1450 m) i a l'alta vall del Segadell. Vall d'Esteguelella, La Corba, Perramon, Aigües
de Ribes, Pas del Llop, El Baell, Angelats, Ribes de Freser, Els Coforns, El Bac,
Campelles, Planoles, Espinosa, Ventola, sobre Fornells, torrent del Palós (1650 m),
sobre Toses (1550 m), Rialb, Queralbs, Salt del Grill, Serrat, Ribesaltes, l'orri, Pardi-
nes, la Moscatosa, cap a Boixetera, Conivella (1450 m), Bruguera, etc., etc.
DG 39,18,28,38,27,37. Lateeur.
"433. Prunus persica (L.) Batsch

Nom vulgar: presseguer; el fruit, préssec.
- Cultivat alguna vegada i sovint espontani als indrets ruderals poc o molt humits.
Voltants de Ribes de Freser, 900-975 m; Aigües de Ribes, 850 m; vora La Corba,
800 m; cap al Pont d'en Cabreta, 775 m. 111-IV.
DG 38,37. Xina.
*434. Prunus cerasifera Ehrh. var. cerasifera

Nom vulgar: prunera; el fruit, pruna d'hivern.
- Cultivada pels seus fruits. Naturalitzada, sobretot a les vores del Freser entre el
Pont d'en Cabreta i Ribes, 775-950 m. 111-IV.
DG 38,37. Lateiran.
var. pissardii (CarriBre) L. H . Bailey

- Cultivada com a ornamental.
*435. Prunus domestica L. subsp. domestica.

Nom vulgar: prunera; el fruit, pruna.
- Sovint cultivada pels seus fruits, i rarament subspontanis.
subsp. insititia (L.) Poiret

Nom vulgar: prunyoner, prunyoler; el fruit, prunyó, prunyol.
Cultivat pels seus fruits i per fer tanques. Alguna vegada subspontani i, mes rara-
ment, naturalitzat. Vora Mas Conill, 1175 m; Torrent Roig (El Baell), 1000 m; Perra-
mon, 950 m; El Casot, 825 m. 111-IV.
DG 28,38,37. Orient.
436. Prunus spinosa L.

Nom vulgar: arq negre, aranyoner; el fruit, aranyó.
- Estatge monta, ccc. 775-1550 m.
Es fa a les bardisses, on de vegades és dominant; pot constituir poblacions extenses.
També apareix dins els boscos de caducifolis, perd hi té poca vitalitat. característic
de l'ordre Prunetalia spinosae. IV-V.
Des de l'entrada de la Vall fins a sobre Toses, a les Gorges del Freser (1450 m) i a
Boixetera (1400 m). Saltor (Ripollks, 1500 m), El Sagnari, Estkguel, Barricó, Aigües
de Ribes, El Baell, Campelles, El Bac, Roques Blanques, Ventoll, Planoles, ~ev?i,'~or-
nells, cap a Dbrria (1450 m), Toses, sobre Fornells (1500 m), Ribes de Freser, Batet,
Rialb, Queralbs, Ribesaltes, Mas Conill, Pardines, Maqana, Perramon, Bruguera,
etc., etc.
Planta molt polimorfa pel que fa, sobretot, a les dimensions de les fulles i del fruit.
No sembla, perb, que hom hi pugui distingir races ben definides.
DG 39,18,28,38,27,37. Lateeur.
437. Prunus avium L.

Nom vulgar: cirerer, cirer (sobretot la forma silvestre de l'espkcie); el fruit, cirera.
- Estatge montl, CC,perd sempre dispers. 800-1500 (1600) m.
Es fa als boscos ombrívols, sobretot a les freixenedes i als boscos rnixts de l'alian~a
Fraxino-Carpinion; més rarament a les vernedes, a les rouredes, etc. IV-V.
Des de la zona meridional de la Vall (vall de Barricó) fins a vora Toses, a Queralbs
i a Pardines. Abunda sobretot als obacs de la vall del Rigard, entre Ribes i Nevl
(bosc de Sant Antoni, El Bac, baga de Planoles, Can Baldric,...), i als de la vall del
Segadell (El Mas, Mas Conill, Conivella, Bosc d'en Cigala, l'orri, Can Barratort,
Vilaró). Altres localitats: Bac de l'Adou, 1100 m; vall d'Angelats; sota Torroella,
850 m; sota Ventola, 1200 m; sobre Espinosa, 1400 m; sota Dbrria, 1450 m; vol-
tants de Ribes de Freser, als bacs i a les vores de riu; Bosc de Batet, 1570 m; cap a
Rialb; Ribesaltes; La Moscatosa, 1400 m; Bac de l'Heura, 1200 m; Perapinta, 1300
m; Bruguera, etc.
A l'estatge montl hom veu plantades diverses races de conreu.
DG 18,28,38,37. Eur .
438. Prunus mahaleb L.; Cerasus mahaleb (L.) Miller

Ribes ? (VAYR., Cat. N.: 19).
Núria (CAD., F1 V.: 77; Exc.: IO'L), citació que el mateix autor no especifica pas en
la seva Flora de Catalunya.
- El Baell, 1250 m, en un marge entre conreus, única localitat on hem vist aquesta
planta. Podria existir en alguns altres indrets de la zona meridional de la comarca,
perb en tot cas és rarissima. Es fa també a Montgrony (Ripollbs).
Ni a l'herbari Vayreda ni a l'herbari Cadevall hi ha exemplars que donin testimoni
de les indicacions a dalt ressenyades, la de VAYREDA, doncs, simple suposició i la
de CADEVALL clarament errbnia.
DG 28. Latesubmed.
ROSACIES CULTIVADES - A part de les especies ja esmentades, hom cultiva so-

vint altres roslcies, unes pels seus fruits comestibles (Cj~doniaoblonga Miller, el co-
donyer; Fragaria x ananassa Duchesne, etc), altres com a plantes ornamentals (diver-
sos rosers [génere Rosa], Cotoneaster sp., Pyracantha coccinea M. J . Roemer, etc.).
PAPILIONACEAE
Laburnum anagyroides Medicus; Cytisus laburnum L.

- Rarament cultivat. Subspontani a Can Perramon de Baix, 825 m (DG 37).
439. Cytisus sessilifolius L.
Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 16) (CAD., FZ. Gzt. 11: 50).
- Zona meridional de la Vall, c. 775-1700 m.
Boscos secs, matolls, marges, costers rocosos. Preferentment en terrenys calcinals.
De l'alian~aQuercion pubescenti-petraeae. IV-VI.
Des del Pont d'en Cabreta (775 m) fins a Ribes de Freser. Sembla inexistent m6s cap
al nord. Aprofitant els solells, s'enfila fins a Golobran (1500 m) i fins al cim dels
Cingles de Sant Eloi, 1700 m. Altres localitats; Esteguel, El Sagnari, Collada de Grats,
La Corba, Perrarnon de Baix, Barricó, Aigiies de Ribes, El Baell, Pas del Llop, El
Grau, vall d'Angelats (fins prop de Campelles), sota Bruguera, Camp dels Dois (1400
m).
La citació de Queralbs sembla molt dubtosa.
DG 28,38,27,37. Submed.
440. Sarothamnus scoparius (L.) Wimmer ex Koch; Qtisus scoparius (L.) Link
Nom vulgar: ginestera, ginesta. El col.lectiu és ginestar.
Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 15) (CAD., FI. Cat. 11: 37).
SEN. inclou l'especie en el seu cataleg (E!,N.: 59).
- Estatges monta i subalpí inferior, ccc, perb només en terrenys acids. (800) 900-
1600 (1950) m.
Fa extensos matolls, sol o barrejat amb el boix, sobretot als costers solells. També
viu dins els boscos clars i a les clarianes de bosc. De l'alian~aSarothamnion scoparii.
Pot fer grans poblacions subsegüentment a l'incendi de les pinedes acidbfiles. IV-VII.
Des de vora Ribes de Freser fins a sota la Collada de Toses (1600 m), a les portes de
Núria, a les Gorges del Freser i vora la Collada Verda (1650 m). A la part meridional
de la Vall, calclria, es refugia als codolars del riu (vora la Corba, 800 m). Localitats
intermkdies: Aigües de Ribes, El Baell, Campelles, Angelats, Roques Blanques, Pla-
noles, Fornells, Dbrria, torrent del Palós (1600 m), Toses, Ribes de Freser, Batet,
Queralbs, Fustanyl, La Plana, Daió, Gorges de Núria fins a vora la Creu &en Riba
(perb rar), solells del Roc de Tot-10-món i de les Gorges del Freser (rar entre 1600 i
1800 m), Roc de la Cal$, Ribesaltes, abundant als solells dels boscos de Ribes i de
Pardines fins a uns 1800 m, Boixetera, Puigsac, Mas Conill, Conivella, Clots de Maqa-
na, Bruguera, Camp dels Dois, etc. etc.
DG 39,18,28,38,48,37. Lateatl.
441. Chamaecytisus supinus (L.) Link; Cytisus gallicus A. Kerner, C. supinus L.
Ribes (VAYR., Cat. N.: 16) (CAD., FI. Cat. 11:48).
- Zona meridional de la Vall, rr.
Es fa als vessants calcaris secs, dins les comunitats del Xerobromion o del'Aphy1-
lanthion. Aquest comportament contrasta forga amb el que presenta a d'altres
comarques del nord-est de Catalunya (com és ara a la Garrotxa i al Cabrerbs) on la
mateixa espbcie es considera característica de les landes acidofiles del Calluno-
Genistion. VI-VII.
Sota el Casot, 800 m; solell de les Coves de Ribes, 825 m; El Baell, 1150 m; Mont-
grony (Ripollbs); vessants de la Berruga, vora el Portet, 1675 m.
~ 442. Genista purgans (L.) DC .;Cytisus purgans (L.) Boiss.

Nom vulgar: bdec.
Ndria (COLM. in COSTA, Introd.: 54).
Muntanyes de Núria i vora Pardines (SALV. in WK., Prodr. 1 11:445).
Coll de Finestrelles i Núria (COSTA, Supl: 17). La primera citació és recollida per
WK. (SuppL :25 6).
Collada de Toses, Ndria (CAD ., FZ. Cat. 11:37).
SEN. inclou l'esphcie en el seu catiileg (FE. N.: 59).
Núria, 2100 m (BR.-BL., Vég. alp.: 37, Saxifragetum mixtae); vers Finestrelles,
2300 m, Pic de Segre, 2400 i 2450 m (BR.-BL., 1.c. t. 21, Festucetum eskiae); al N
de Núria, 2200 m (BR.BL., 1.c. t. 23, Hieracieto-Festucetum spadiceae).
Sobre Toses, 1600 m (O. de BOLOS, La Bardissa: 56, Turriteto-Rhamnetum al-
pinae).
Veronico-Pinetum sylvestris); idem 1680-18 15 m (RIVAS MART ., 1.c. t. 7, Cytise-
tum purgantis pyrenaicum).
- Estatges subalpi i monta superior, CC,pero de distribució irregular. Sol fer grans
masses. (1 150 ) 1400-2200 (2450) m.
silicícola. A l'estatge subalpi els matolls de balec fan part de l'alianga Juniperion
nanae; a l'estatge monta superior, els matollars amb dominincia de C. purgans per-
tanyen a l'alianqa Genistion purgantix A baixa altitud o en indrets poc secs el bilec
es posa en contacte amb les formacions de S. scoparius i Buxus sempervirens dins
les quals penetra. (IV) V-VII.
Dintre la comarca l'irea d'aquesta planta presenta dues zones de mixima freqüen-
cia: la vall superior del Rigard i la vall del riu Ndria. A la vall del Rigard extenses
poblacions de bilec cobreixen els vessants solells des de la Collada de Toses fins a
Fornells i Dbrria; més cap a llevant apareixen encara claps de bllec o, si més no,
mates esparses fins a l'indret de PlanBs. Pel costat obac de la mateixa vall, el balec
es limita a les lrees silícies: clotada de Neva des de sobre les cases (1250 m) fins a
Coll Roig (1700 m), torrent d'Aspre fins a Coll Roig i a Prat de Jou. Des de Prat
de Jou, i seguint els afloraments porfírics, C. purgans baixa en direcció a Campelles
(fora ja de la vali del Rigard); abunda sobretot als costers soleh i rocosos sobre el
torrent de Prat de Jou. També n'hi ha algunes poblacions al capqal de la vall Estre-
mera, 2100-2200 m. A la zona del riu Núria, el bUec, s'estén profusament des de
Daió i dels solells del Roc de Tot-10-món fins a Núria i a la vall de Finestrelles; més
cap a llevant, el matoll de bilecs penetra a les Gorges del Freser (Salt del Grill, etc.),
perd aviat es difumina, de manera que a la part superior d'aquestes gorges hom en
troba només alguns claps als solells més secs o als indrets rocosos (La Balma, Collet
de la Regalíssia, etc.).
Fora d'aquestes zones, C. purgans apareix encara, molt escadussera, als vessants del
Taga, al soleíi de ConiveUa (1450 m), dintre el matoll de ginestera. A la part oriental
de la comarca (vall del Segadell) i'especie és inexistent; els matolls de bllec hi són
substitui'ts enterament per ginestars de Sarothamnus scoparius o landes de Calluna
vulgaris (substitució que ja s'observa clarament a la vall del Rigard des de la línia de
Planoles cap a íievant). La citació de Pardines Bs, doncs, molt dubtosa.
Aquesta distribució particular del bllec a la Vali 6s condicionada -sembla- pel
cardcter més acusadament continental, o termicament contrastat, del clima d'aque-
íies dues zones, a part la presencia de substrats lcids i i'aparició d'afloraments ro-
cosos.
DG 29,39,18,28,38. Orbfit atl. (-Med. W).
Genista purgans
317
Genista tinctoria L.
- Ni a l'herbari Vayreda ni a l'herbari Cadevall hi ha testimonis d'aquestes citacions. Si que hi
hem vist, perb, un exemplar d'aquesta especie recollit per SENNEN a Montgrony.
Com que cap altre botinic no ha trobat la planta a la comarca i com que 6s probable que aquelles
antigues indicacions es basin en suposicions no comprovades, de moment excloem l'espicie del ca-
tiieg comarcal.
Genista cinerea (Viu.) DC. in Lam. et DC.
Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 16), citacions que recull també CAD. (F1 Cat. 11: 45) sense
fer-les seves.
Olot, Ribes, etc. (BUB., FI. Pyr. 11: 454).
- No hi ha testimonis d'herbari d e les indicacions vayredanes Ni cap altre botinic posterior ha
indicat la planta a la Vall ni nosaltres la hi hem trobada. De tota manera, la seva preskncia a la c e
marca no és pas improbable, ja que es fa al veí Ripollks i apareix, per exemple, a Corones, molt a
prop dels vessants meridionals de la Vall de Ribes. Malgrat aixb, i com que no tenim dades segu-
res sobre l'existencia d e G. cinereu al territori estudiat, preferim no incloure-la en aquest catileg.
443. Genista pilosa L.

Ribes (VAYR., Cat. N.: 15) (CAD., FI. Cat. 11: 44) (VIC., Geníst. I: 121, atribuint
la citació a VAYR. ?).
- Estatges montiisubalpi,, en terrenys silicis, CC. Molt rarament en substrat calcari
acidificat. 900-2100 m.
Associada de manera gairebé constant amb Calluna vulgaris, és element característic
del Calluno-Genistion. De vegades es fa tamb6 sobre les roques. (IV) V-VI1 (VIII).
Des de Coll de Jou (1650 m), Ribes i El Baell(1100 m) fins a la Collada de Toses,
a les Gorges del Freser (1700 m) i a la Collada Verda. Localitats interm8dies: vora
el Camp dels Dois, Serrat Roig, sobre Torroella (1 100 m), Pla de Plaus, Els Coforns,
Lleixes de la Covi1 (1700 m), Campelles, Planoles, Nevi, Espinosa, baga de Fornells,
Toses, El Pinetar (Planoles), sobre el Collet de les Barraques (2000 m), bosc de Batet,
Fustanyl, Serrat, Queralbs, Daió, vora la Font de l'Home mort, Els Planassos, bosc
de Serrat, La Canya, vessants del Balandrau (2100 m), Pla de Batibaumes, solell del
bosc de Ribes, vessants del Puig Cerveris, Pardines, Boixetera, Coll del Pa1 (1680 m),
abundant als voltants de Ribes, etc. etc.
DG 29,39,18,28,38,48,37. Lateatl. (-Eur.).
444. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC.
Nom vulgar: argelaga.
Costes de Ribes (VAYR., Cat. N.: 16); fins a Ribes (CAD., FI. Cat. 11: 41); Ribes
(GAB., CAD. in VIC., Genist. I: 81).
Toses, 1600 m (BR.-BL., Notes: 18).
- Estatge montl, CC. Ascendeix a l'estatge subalpí. 775-1400 (1800) m.
Costers solells, als prats secs i als matollars; tamb6 als boscos aclarits i als indrets
rocosos. Planta termbfda que prefereix els terrenys calcaris. Aphyllanthion, Ononido-
Rosrnarinetea, Xerobromion, etc. III-VI.
Molt freqüent i abundant a la part meridional de la Vall: El Sagnari, Saltor, Estegue-
lella, Esteguel, Collada de Grats, torrent de la Corba, solells de les Coves de Ribes,
Barricó, Golobran, Roca del Corb, El Baell, Bruguera, serrat de l'Home mort, Camp
dels Dois, Ribes de Freser, etc. En aquesta zona l'argelaga s'enfida pels solells fins als
vessants de la Berruga (1700 m), als cingles de Sant Eloi (1700 m) i a Sant Amang
(1800 m). Segons SEN. (Add.: 42) des de Montgrony la planta puja fins a 1900 m
d'altitud.
A d'altres zones de la Vall l'argelaga no és tan comuna, pero encara fa poblacions
importants ací i alla: Roques Blanques, Planoles, solells de Can Palocai de Ventola
(1000-1300 m), Els Estiradors, Rialb, sota Can Nadal, de Ribes a Pardines, ...
DG 18,28,38,27,37. Latemed. W.
445. Genista hispanica L. subsp. hispanica

Costes de Ribes (VAYR., Cat. N.: 16); fins a Ribes (CAD., Fl. Czt. 11:40).
- Refugiada als solells calcaris de la part meridional de la Vall, sobretot als vessants
que donen al Ripolles.
Es fa als relleixos de roca, als prats secs i als indrets rocossos. V-VI.
Golobran, 1300-1500 m, abundant; cap a la Roca del Corb, 1500 m; molt abundant
sobre el Mal Pas del Toix (Ripolles); pels solells de la Berruga i de la Covi1 s'enfda
més amunt de 1800 m; Cingles de St. Eloi i solell de Sant Amang, fins a m6s de 1700
m; torrent de la Corba, 1250 m.
DG 28,38,27,37. Ibero-prov. L'especie, latesubmed. W.
446. Genisteila sagittalis (L.) Gams in Hegi; Genista sagittalis L., Chamdespartium sa-
gittale (L.) P. Gibbs
Nom vulgar: ujol, ieiol (jayÓ1).
Prats de Queralbs, Ribes (VAYR., Gzt. N.: 16).
Puigllangada, 2000 m (CAD., FI. &t. 11:43).
- Estatges monti i subalpí, en terrenyys acids o descalcificats, ccc; molt rara sobre
calcari. 900-2200 m.
Es fa a les pastures acidbfiles, a les landes de Calluna i, mis rarament, als costers
rocosos. Mesobromion (subalianga GenistelleAgrostidenion), Nardion, Calluno-
Genistion, Festucion eskiae,... V-VI1 (VIII).
Des de Bruguera i El Baell fins a la Collada de Toses, a la vall de Núria i a la Collada
Verda. Voltants de Ribes de Freser, Pla de Plaus, Campelles (1300 m), El Bac, Plano-
les, Costa Pubilla, baga de Fornells, Toses, cap a Pla $Anyella, Creu de Meians,
Coma de Planes, El Pinetar (Planoles), vall Estremera fins a la Costa de les Tutes
(2200 m), Fustanyi, La Ruira, La Plana, Gorges de Núria, Tros de Bou, Roc de
la Mal6 (2100 m), Pedrisses, Gorges del Freser, serra de la Canya, Collada de Meia-
nells, de Mont-roig a la Collada Verda, plans de Pbrtoles, llisos de Taga (molt abun-
dant), Conivella, Perapinta, etc. etc.
Spartium junceum L.
Ribes (VAYR., Cat. N.: 15) (CAD., N.Cat. 11: 35).
- Ni a I'herbari Vayreda ni a l'herbari Cadevaii hi ha testimonis d'aquestes indicacions. Suposem
que es tracta de simples conjectures, i és molt possible que la citació de CADEVALL sigui només
una transcripció de la de VAYREDA.
Lupinus polyphyllus Lindley

- Planta cultivada com a ornamental i alguna vegada subspotlnia als voltants dels
jardins. De moment no sembla que tendeixi a naturalitzar-se com passa a d'aitres con-
trades pirinenques.
447. Argyrolobiwn zanonii (Turra) P. W. Ball; A. linnueanum Walpers

Costes seques de Ribes (VAYR., Cat. N.: 16); fins a Ribes (CAD., H.Cat. 11: 5 1 ) .
- Zona meridional, predominantment calclria, de la Vall, 800-1200 m.
Prats i matollars secs, costers rocosos. Aphyllanthion, Xerobromion. 111-VI.
Sota Estkguel, 825 m; cap al Casot, 800 m; sobre La Corba, 900 m; vall de Barricó
i cap a la Collada de Grats, 825-1200 m; de Montagut al Baell, 900-1000 m; sobre
Angelats, 1100 m.
DG 28,38,27,37. Med.
"448. Robinia pseudacacia L.

Nom vulgar: esclcia, escarcia.
- Cultivada com a arbre d'ombra i com a ornamental. Perfectament naturalitzada,
sobretot en indrets frescals (boscos de ribera, fondals,...). 800-1300 m.
Sembla més o menys lligada a les comunitats dels Querco-Fagetea.V-VI.
Riberal del Freser, des de sota Estbguel fins a Ribes i a Rialb; sobre Angelats, 1075 m;
costes de Segura, 1050 m; Roques Blanques, 1000 m; Planoles; Fornells; Sta Cate-
rina; Bac de PHeura.
449. Colutea arborescens L. subsp. gallica Browicz

- Zona meridional de la Vall, rr. 800-1050 m.
i
Rouredes seques, costers solells (com a residu de la vegetació forestal). Quercion
pubescenti-petraeae. V-VI.
I
Vers el Sagnari, 800 m; sota EstBguel, 800 m; cap a Can Gorra; sobre Torroella,
1050 m.
DG 38,37. Latesubmed.
450. Astragalus purpureus Lam.

Ribes, prop de Montagut (CAD., Exc.: 94; FI. Cat. 1: 151).
- A l'herbari Cadevall existeix un plec corresponent a aquesta citació.
Deu tractar-se d'una planta molt rara a la comarca, car nosaltres -tot i haver-la
cercada- no l'hem trobada mai, ni a la localitat indicada per CADEVALL ni a cap
altre lioc.
DG 38. Submed. W.
45 1. Astragalus alpinus L.'; Phaca astragalina L.

Muntanyes de Núria, Puigmal (VAYR., Pl. not.: 53); Serra de Núria (T&M. in WK.,
Prodr, 111: 277); muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N. : 18).
Cap a Fontnegra i a Noucreus (CAD., Fl. Cat. 11: 157). La primera localitat ja havia
estat citada pel mateix CAD. anteriorment (Exc.: 100).
Bastant comuna al vessant esquerre de la vall de les Mulleres, sobretot cap a les altu-
res de Coma de Vaca (SEN., Add.: 50); llocs de roques i pastures (SEN., Fl. N.: 60).
- Alta muntanya axial, r. 2000-2700 m.
Es fa a les pastures, sobretot en substrat calcari. Carici-Kobresietea, Caricetalia curvu-
lae. VI-VIII.
Ras de l'ortigar, 2300 m; sobre la Coma de l'Embut, 2600 m; vora Ndria, 2000 m;
Coll de Noufonts, 2700 m; cap al Pic de l'Aliga, 2300 m; Coma de Fontnegra, 2125
m; vall de les Mulleres, 2200-2400 m (SEN., herb.).
452. Astragalus depressus L.

- Cap al Pla de Rus, 1800 m; única localitat on hem observat aquesta planta més o
menys nitrbfila.
DG 18. Orbfit med.
453. Astragalus australis (L.) Larn.; Phaca australis L.

Muntanyes de Núria (TEX., T&M. in COSTA, Supl.: 20; in WK.,.Suppl.: 234)
(VAYR., Cat. N.: 18; Pl. Cat.: 31) (CAD., FI. Cat. 11: 56, autor que reculi també les
indicacions de VAYR. i de BUB.); Ndria (CAD., FI. K: 74) (SEN., FI. N.: 60).
Coll de Núria (BUB., FI. o r . 11: 5 16, sub Astragalina australis (Micheli) Bub.).
Vall de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 20, Elyneto-Oxytropidetumb.
--Alta muntanya, c, per6 de distribució irregular; quan apareix, sol fer-ho en abun-
dancia. 1700-2800 m.
Estrictament calcícola, es fa a les comunitats dels Seslerietalia coemleae i sobretot al
Festucetum gautieri. VI-VIII.
Freqüent, i de vegades abundant, a la Serra de Montgrony, des de Puigilaneada fins
a La Covi1 (Pla d'Anyelia, Costes de l'Huguet, Tossal de Rus, La Creueta, Pleta Roja,
Costa Borda, Pedra Picada, Coll del Remoló, Pla de Pujalts,...), 1700-2400 m. Tamb6
apareix, més esparsament pero fent poblacions, als terrenys calcinals de la zona axial;
vall Estremera (Costa de les Tutes, Bac de la Foradada, Estebrís, ...), 1800-2375 m;
Fontalba, 2050 m; Coma de Gombreny, 2150 m; Coma de l'Embut, 2300-2400 m;
Noufonts, 2500 m; vora Núria, 2050 m; Coma de Fresers, 2150 m; Pics de la Vaca,
2800 m; cap al Pic de lYInfern,2750 m. Manca, per contra, a la Serra Cavallera.
DG 29,39,18,28. Orbfit euras.
454. Astragalus glycyphyiios L.

Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 18) (CAD.,FI. Cat. I: 49).
Núria (VAYR., Cht. N.: 18), citacii, que recull també CAD. (LC.).
SEN. inclou la planta en el seu cataleg (N.N.: 60).
- Estatge monta, r. Sol apareixer de manera molt puntual. 775-1400 m.
Es fa sobretot a les vorades de bosc, marges i clarianes. Origanetalia vulgaris. V-VIII.
Pont d'en Cabreta, 775 m; de Can Maiols a Saltor (Ripolles), 1200 m; sobre Angelats,
1050 m; Els Coforns, 1100 m; Roques Blanques, 1050 m; Espinosa, 1100 m; vali
Estremera, 1150 m; Queralbs, 1200 m; Bac de l'Heura, 1000 m; Conivella, 1400 m.
La citació de Núria és, si més no, sorprenent, atesa Paltitud de la localitat.
DG 39 (cf), 28,38,37. Eur .
455. Astragalus sempervirens Lam. subsp. catalaunicus (Br.-Bl.) Lainz; A. nevadensis

Boiss. subsp. catalaunicus Br.-Bl., A. aristatus auct.
Dbrria i Vall de Ribes (ISERN in COSTA, Introd.: 66; in WK., Prodr. 111: 279).
Toses, Fornells (VAYR., Cat. N.: 18); citació recollida per CAD. (FL Cat. 11: 145),
igualment com la d'ISERN.
Riberal de Toses (BUB. Fi! o r . 11: 524).
Darrere el Puigmal, Puigllangada (VAYR., Pl. Cat.: 32); vessants del Puigllangada,
part damunt dels 2000 m (SEN., Add.: 49); Puigllangada (BR.-BL., Notes: 228).
de Festuca scupüria i Astragalus nevadensis).
- Zona occidental de la Vall, r, pero localment abundant. (1250) 1500-2600 m.
Pastures seques sobre terrenys calcinals; també en indrets rocosos o als codolars
dels riuets. Molt rara als terrenys esquistosos. Festucetum gautieri, Ononidetalicl
striatae. VI-VII.
Freqüent sobretot a la Serra de Montgrony, des de Puigllanqada fins al Pla de Pujalts
(Costa Rasa, Costa Geperuda, Pla $Anyella,. Pla de Rus, Cim de Pla Baguet, Pleta
Roja, Costa Borda, Pedra Picada, Coli del Remoló,...); des d'aquesta lrea s'estén fins
cap a la Collada de Toses, a Toses i a Fornells (als codolars del Rigard). L'espbcie
apareix, a m6s, a dues o tres zones de la serralada axial: Coma de Plani%, 2200-
2300 m; cap al Pas dels Lladres i el Puig de Dorria, 2350-2400 m; Coma de Fontseca,
molt abundat, sobretot als terrenys calcinals, 2400-2550 m. Sembla totalment inexis-
tent més cap a llevant.
DG 29,18,28. Pir. La subsp$cie, orbfit europ. SW.
45 6. Astragaius monspessulanus L.
var. chlorocyaneus (Boiss. et Reut.) Costa
- Estatge monti, c. Puja a l'estatge subalpí on es posa en contacte amb la varietat
alpinus. 800-1400 (1700) m.
Es fa sobretot als prats secs, i també als costers rocosos. Aphyllanthion, Xerobro-
rnion, Ononidetalia striatae. IV-VI (VII).
Freqüent, sobretot, a la zona meridional de la Vall (El Sagnari, La Corba, Barricó,
Estbguel, El Baell, Aigües de Ribes, Bruguera, Clots de Magana, Ribes de Freser, Les
Guilleumes,...), des d'on s'enfiia pels solells de Sant Aman~,Taga, etc. fins a uns
1700 m. MBs cap al Nord i a les valls del Rigard i del Segadell esdevé menys comú:
Roques Blanques, solell de Ventoli, cap a Planoles, Toses, Batet, Rialb, Fustanyi,
Vilamanya, torrent del Forn, Ribesaltes, Les Vinyes, I'Orri, Puigsac.
Les citacions de VAYREDA i CADEVALL, a dalt ressenyades, suposem que s'han
d'atribuir a aquesta varietat.
var. alpinus Fouc.

Núria (CAD., H. Cat. 11: 147, sense especificar varietat) (SEN., FI. N.: 60, sense
indicar varietat ni localitats concretes).
Núria, 2200 m, vers el Puigmal, 2150 m (BR.-BL., 1.c.: 161, Festucetum scopariae
subassociació de i? ovina subsp. indigesta).
d'Astragalus nevadensis i Festuca scoparia, sense indicar varietat).
- Estatges subalpí i alpí, c sobretot en terrenys calcinals. (1400) 1600-2550 m.
Pastures xerbfdes, vessants pedregosos. Característica del Festucetum gautieri. V-VII.
Especialment freqüent a la Serra de Montgrony: Puigllangada (2100 m), Pla dYAnyella
(molt abundant), Pleta Roja, vora la Collada de Toses, Costa Borda, Pedra Picada,
Costa Pubilla, La Covil,...També a la serralada pre-pirinenca oriental; vessants del Ta-
ga (Pineda Rosta, Conivella,...) gairebé fins al cim mateix. A la serralada axial apareix
més esparsament: Coma de Fontseca (2450 m), Estebris (1950 m), Coma de Font-
alba (2240 m), Coma de PEmbut (2300 m), Roc de la Mal6 (2100 m), Coma de Fre-
sers (2150 m), serra de la Canya i vessants del Balandrau.
DG 29,39,18,28,38. Orbfit med.
A la zona de contacte entre ambdues varietats (chlorocyaneus i alpinus) apareixen
sovint formes de transici6, dificilrnent situables en un o altre taxon.
Astragalus incanus L.
Crestes de la Fossa del Gegant (COMP. in VAYR., PI. not.: 52) (TEX. in WK.,Prodr. 111: 284);
muntanyes de NÚria (COMP., TEX. in VAYR., Cat. N.: 18); Núria, cap a Fontalba (CAD.), mun-
tanyes de NÚria (TEX.), crestes de la Fossa del Gegant, Coma de Noufonts (COMP.) in CAD.,
F1. Cat. I.: 48.
- No hem vist testimonis d'herbari d'aquestes citacions que han d'ésser, sens dubte, errbnies. Afe
girem que COMP. havia indicat aquesta planta no a la Coma de Noufonts sinó al Coli de Noufonts
(Hist. Nat. 11: 199).
Oxytropis pyrenaica Godr. et Gren.; O. montana (L.) DC. subsp. occidentalis (Asch, et Graebn.)
Br. Bl.
Cim de Puigllan~ada2400 m (SEN., Quelq. f: nouv.: 189; PI. #Esp. 3: 40;Add.: 50), citacióque
reculi CAD. (FI. Cat. U: 153) tot assenyalant que correspon a la comarca del Berguedi.
- SEN., qui repartí exemplars del Puigllanpada en la seva exsiccataPlantes d'Espagne (no 1174),
especifica que la planta s'hi fa entre 2200 i 2400 m, als vessants tarterosos herbats, i observa:
"podria ésser que la nostra planta ... no representés exactament la forma dels Pirineus centrals. No
sembla allunyada de 1'0. gaudinii Bunge. Deuri tractar-se d'una forma prbpia dels Pirineus orien-
tals, 0. catalaunica?"
Nosaltres mateixos (vegeu Notes pel. subalp.: 57) havíem indicat aquesta espicie al Puigüangada,
tot contradient l'opinió de GUTTERM. i MERXM. els quals havien dit que es tractava $0.ame-
thystea. Invalidem ara les raons que ens havien menat a fer aquesta asseveració i ens manifestem
totalment d'acord amb el parer d'aquelis especialistes.
457. Oxytropis amethystea AI-.-Touv.;Q montana (L.) DC. subsp. occidentalis (Asch. et
Graebn.) Br.-Bl.
Puigllangada (GUTTERM und MERXM., Oxytropis: 246).
(Vegeu 0. pyrenaica).
- Abundant al cim de Puigllangada, dins el Festucetum gautieri, sobretot als vessants
del Bergueda i de Cerdanya.
L'espBcie és més o menys freqüent al Cadi, de manera que la localitat indicada deu
representar i'extrem oriental d'aquesta seva area pirinenca.
DG 18. Alp.-pir .
458. Oxytropis campestris (L.) DC. subsp. campestris

Núria, cap a Fontnegra (CAD., R. Cat. 11: 153).
Vall de les Mulleres (SEN., Add.: 49). El mateix autor inclou la planta en el seu ca-
tileg nurienc (R. N.: 60) sense especificar localitat.
Vall de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., Vég. a@. t. 20, Elyneto-Oxytropidetum, sub
var. villosa).
- Alta muntanya, a la serralada axial i a la Serra de Montgrony, CC. (1500) 1800-
2800 m.
Pastures, preferentment en terrenys calcinals, bé que a la zona axial és frequüent
també sobre esquists. Seslerietalia coeruleae, Caricetalia cuwulae. VI-VIII.
Forga corrent a la Serra de Montgrony, des de Puigllanqada fins al Coll de Coma Erma-
da (Costa Rasa, Pla #Anyella, Tossal de Rus, Coll de la Creueta, Pleta Roja, Costa
Borda, Coll de les Fontetes, Pedra Picada, sobre els Plans de Neva, Costa Pubilla,...),
des d'on baixa fins a vora Toses; a claps hi és molt abundant. A la serralada axial apa-
reix un xic més esparsament: Bac de la Foradada, 1950 m; Núria, 2050 m; cap al Pic
de l'kliga, 2300 m; Coma del Clot i Coma de Fontnegra, 2100-2700 m; Coll de
Torreneules, 2580 m; Coll de Carangi, 2750 m; Coma de Vaca; Tirapits, 2600 m;
Pic de Fresers, 2700 m; Bastiments (molt abundant); Coll de la Marrana, 2550 m;
abundant a la Coma de Fresers, 2400-2600 m; cap al Coll de la Coma de FOrri,
2500 m; vessants del Balandrau, 2200 m.
Planta molt polimorfa. Varien les dimensions generals de la planta, des de formes
nanes, amb tiges de 5 o 6 cm, fins a mates robustes de gairebé un pam; el nombre de
folíols i el de flors; la pilositat, que pot ésser molt densa en els exemplars que es fan
en indrets irids; etc. Segons KÜPFER, n'existeixen també races de flors blau-violacies.
En general, els exemplars dels Pirineus orientals són tots ells més redults comparats
amb les races del Pirineus centrals o dels Alps. (Vegeu, així mateix, 0. nuriae).
Oxytropis nuriae Sennen; O. halleri Bunge ex Koch var. ochroleuca Costa

Cap a Fontnegra (CAD., Exc.: 100).
Núria, pastures alpines vers 2200 m i més amunt (SEN., Pl. dEsp.: 87; Nos dec.:
646). El mateix autor l'inclou al seu catileg (FI. N.: 60) sota el nom d'O. nuriensis.
- La descripció de la var. ochroleuca #O. hallen fou feta per COSTA (Supl.: 20)
sobre material de VAYR. in BOL& mancat de fruits, tal com ho fa constar aquell
autor ("Sin poder juzgar de 10s caracteres del fruto ...") i com hem comprovat a
i'herbari Vayreda. CAD. (FI. Cat. 11: 159) diu referint-se a aquesta varietat: "sospi-
tem que sigui la subvar. bicolor Rouy, de la O. campestris L." I SEN., en descriure
la seva 0 . nuriae, es pregunta si no ha d'6sser sinbnim dYO.hallen var. ochroleuca,
sinonímia que assenyala, sense afegir-hi interrogant, en alguns dels seus exemplars
d'herbari. Recentment LEINS i MERXM. (in Fl.Europ. 11: 126) donen per segura
la identitat entre O. nuriae i 0. halleri var. ochroleuca i situen el t h o n dins el grup
d70. campestris, tot opinant que podria tractar-se d'una subpecie particular. Vistos
els exemplars tipus dels t h o n s de SENNEN i de COSTA, la concordanqa entre elis
sembla realment prou significativa. Tot plegat ha fet que també aquí admetem com
a segura la seva identitat.
O. nuriae seria, doncs, una raGa especialment redui'da $0. campestris, amb pocs
folíols (8-10 parells) per fulla i poques flors (3-8) per inflorescencia. Les dades que
en tenim ens inclinen a creure que no es tracta pas d'una estirp ben delimitada sinó,
simplement, d'una forma de variabilitat extrema dins $0. campestris.
Hem herboritzat, sovint dins de poblacions de l'O. campestris típic, alguns exemplars
que poden referir-se a aquesta raGa. S'hi podrien atribuir també dos plecs de l'herbari
Sennen (procedents, l'un del Pla de Pujalts, vers 1900 m, i l'altre de Puiglianqada,
vers 2100 m), així com altres dos especimens de BC (número 94346, vall de Nou-
fonts, A. de B O L ~ Si;número 17796, Núria, sense recol.lector).
Oxytropis foucaudii Giilot

Vessant E del Pic de Segre, 2150 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 19, Festucetum scopariae); Serra de
l'Embut, 2240 m, vall de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., 1.c. t. 20, Elyneto-Oxytropidetum fou-
caudii).
Vessant S del COU de Queralbs, 2520-2540 m (SERVE, Rech. comp. t. XI, comunitat de Festu-
ca scoparia i Astragalus nevadensis).
- Citacions que es deuen a confusió amb 0 . halleri. Ja fa temps que, intrigats per aquestes indi-
cacions i atBs que a la comarca estudiada no havíem herboritzat mai 0,foucaudii, estudihem amb
deteniment les poblacions de les localitats precises que BRAUN-BLANQUET assenyala, cosa que
ens porti a concloure que aquest botinic -normalment tan saga$- havia sofert una confusió, car
en aquests indrets no s'hi fa altra Oxytropis de flors blaves que PO. halleri A aquest mateix
resultat arribi, independentment, KUFFER (vegeu Rech.: 238). Ja GAUTIER (Catal.: 149) dub-
tava de l'existincia d'O. foucaudii al departament dels Puineus orientals.
459. Oxytropis halleri Bunge ex Koch

Muntanyes de Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 66; in W K . , Prodr. 111: 2861, cita-
ció recollida també per CAD. (FI. Cat. 11: 154).
Collada de Núria (COMP. in VAYR., Pl. not. : 52; in WK., Suppl.: 235).
Muntanyes de Núria, Coma de Vaca (VAYR., Cat. N. : 18); muntanyes de Núria
(VAYR., Cat.N. : 18; Pl. Cat. : 31 ut var. sordida Gaud.).
Cap a Noucreus (CAD., FlCat.11: 154).
Coma de l'Embut, alta vall de Noufonts, altures de Coma de Vaca (SEN., Add. :
49-50). El mateix autor inclou l'esphcie en el seu catileg (FlN. : 60) sense comenta-
ris.
Coll de Queralbs (KÜPFER, Rech. : 240).
- Alta muntanya axial, c. Espars, perb sovint abundant. (1900) 2100-2800 m. Es fa
sobretot en terreny calcaris i en indrets secs i exposats al vent. Elynion, Caricetalia
curvulae. VI-WII.
Coma de Fontseca, 2400 m; sobre la Costa de les Tutes, 2340 m; torrent del Borrut;
Els Planassos, 1900 m; Coma de Fontalba, 2200 m; cap a la Coma de Gombreny,
2100 m; vora Núria, 2000 m; Ras de l'ortigar, 2300 m; vall de Finestrelles, 2100 m;
Collet Verd i Coma de l'Embut, 2200-2300 m; Pic de Finestrelles, 2750 m; Noufonts,
2250 m; Noucreus, 2800 m; vall de les Mulleres, 2350 m; Coll de Caranqi, 2700 m;
Roc de la Mal&,2100 m; sota el Pic de l'Aliga, 2300 m.
DG 29,39,28. Orbfit europ. C
Oxytropis pilosa (L.) DC.

Baixant pel Coli de Noufonts a Costabona (COMP. in VAYR., Pl.not. : 53; in WK. SuppL : 236);
voltants de NÚria (COMP. in VAYR., Cat.N. : 18).
- Planta inexistent als Pirineus. WK. ja comentava que la citació de COMP. li semblava molt dub-
tosa. Duem que la indicació de COMP. (Hist. Nat..II: 200) és: "voltants de NÚria, baixant del
Coil de Noufonts".
Oxytropis fetida (Viu.) DC.

Vall #Eina, pujant a la Collada de NÚria (COMP. in VAYR., Cat.N. : 18).
- A part que la indicació de COMP. no es refereix concretament a la comarca, hom admet que
aquest tixon no existeix als Pirineus.
460. Psoralea bitumicsaa L.

Ribes (VAYR., Cat.N. : 18) (CAD.,ECat.ZI: 163).
- Estatge montl inferior, c, perb de distribució irregular. 775-1200 m. Marges, prats
secs, costers solells. Origanetalia vulgaris, Xerobromion, Aphyllanthion. IV-VIII.
Freqüent sobretot a la zona meridional de la Vall i a la baixa vall del Rigard. El
Sagnari, Vall d'Esteguelella, ~st&~uel,'molt
abundant als solells de Can Perramon de
Baix (800-1 100 m), Aigües de Ribes, El Baell(1000-1200 m, a claps molt abundant),
sobre Angelats (1050 m), Pedrera, costes de Segura, molt abundant a Roques Blan-
ques, solell de Ventoll.
DG 28,38,27,37. Med. *
461. Vicia orobus DC. in Larn. et DC.

- Estesa Únicament pels escarpats.solells de les Gorges del Freser (Les Espiguetoses,
La Molí$, La Balma, La Paradella, torrent de Castellcervós, torrent del Salt del
Grill,...), el Roc de Tot-10-món i Ventrada de les Gorges de Núria, entre uns 1250 i
1900 m. Es fa sobretot dins les comunitats herbacies més o menys frescals (Origane-
talia, Calamagrostion arundinaceae).
DG 39. Atl. munt.
462. Vicia cracca L.
Nom vulgar : sabatetes de la Mare de Déu.
Tanques i marges de Ribes (VAYR., Cat.A! : 18).
- Estatge montl, CC. Puja a I'estatge subalpí. 800-1500 (1700) m.
Marges, vorades de bosc, clarianes. Origanetalia vulgaris. V-VII.
Des de la zona meridional de la Vall (on no és pas tant corrent com V. incana) fins a
Toses, a les Gorges de Nuria (1600 m) i a l'alta va¡l del ~egadell.El Sagnari, La Corba,
EstBguel (900 m), Can Perramon de Dalt, bosc de Campelles, Angelats, Campelles,
Roques Blanques, Planoles, El Pinetar, de Fornells a Toses, voltants de Ribes de
Freser, Rialb, Fustanyl, Queralbs, Vilamanya (1250 m), bosc #Estremera, Salt del
Grill, Conivella, l'orri, Bruguera, etc.
La majoria d'exemplars han d'atribuir-se a la subsp. tenuifolia (Roth) Gaud. o a
formes molt afins. N'hi ha d'altres, perb, que concorden gairebé totalment amb la
subsp. cracca (per exemple, algunes mostres del bosc de Campelles o dels prats de dall
de Toses).
DG 39,18,28,38,37. Lateeur.
463. Vicia incana Gouan; K cracca L. subsp. gerardii Gaudin

Costes abrigades de Ribes (VAYR., Cat. N.: 18), citació que repeteix CAD. (H.
Cat.
11: 188).
- Estatge monti, CC a la zona meridional de la Vall; a d'altres hees de la comarca,
forga rara. 775-1500 m.
Freqüent, i de vegades abundant, al S del Baell i de Bruguera: Pont d'en Cabreta, El
Sagnari (825 m), vall de Barricó (825-1 100 m), Aigües de Ribes, El Baell, torrent de
la Corba (1100 m). Esporidica a la resta de la comarca: Sta. Caterina (1000 m),
Planoles, cap a Espinosa, Toses (1475 m), Pardines (1225 m).
DG 18,28,38,37. Submed.
464. Vicia onobrychioides L.

- Estatges monti i subalpí, c, per6 en irees disperses. 1000-1700 m. Marges, prats,
comunitats obertes. V-VII.
Vora Can Coll (Campelles), 1250 m; sobre Fornelis, 1500 m; baga de Fornelis;
freqüent als voltants de Toses, 1450-1600 m; sota Batet, 1000 m; Vilamanya, 1300
m; Vilardeli, 1225 m; l'orri, 1300 m; sobre les Noufonts de Pardines, 1700 m;
Bruguera, 1250 m.
DG 18,28,38. Med. munt.
465. Vicia villosa Roth subsp. villosa

- El Baeli, 1200 m; Toses, !500 m.
Sembla bastant esporidica.
DG 18,28. Latemed. E
subsp. dasycarpa (Ten.) Cavill. ; K varia Host.

Freqüent i de vegades abundant als camps de cereals. De la classe Secalinetea. També
es cultiva com a farratgera. V-VIII.
Vora la Corba, 800 m; Ribes de Freser; El Baeli, 1200-1300 m; Ventoli, 1300 m;
Planoles, 1150 m; sobre Fornells, 1350 m; Toses, 1500 m; Segura, 1150 m; Fustanyi,
1200 m; Pla d'Escuira, 1500 m; Ribesaltes, 1225 m; cap a Can Nofre (Pardines),
1250 m; Perapinta, 1300 m.
subsp. pseudocracca (Bertol.) P.W.Bali

- Rara als camps de cereals de l'estatge monti.
Ribes de Freser, 975 m; Ribesaltes, 1050 m; Vilamanya, 1250 m; Queralbs, 1250 m.
DG 38. Med. W
329
466. Vicia benghalensis L ; V. atropurpurea Desf.

- Pla de Plaus, 1250 m, dintre les messes.
DG 28. Med.
467. Vicia hirsuta (L.) S.F. Gray

- Estatge monti, c. 800-1400 (1600) m.
Marges i vorades de bosc, clarianes, herbassars nitrbfds.
. . . Origanetalia vulgaris, Onopor-
detalia, Alliarion. V-VII.
La Corba, 800 m; Aigües de Ribes, 850 m; comuna als voltants de Ribes de Freser,
900-1000 m; Campelles, 1200-1300 m; Roques Blanques, 1000 m; solell de Ventoli,
1100 m; Espinosa, 1150 m; El Pinetar (Planoles), 1600 m; sobre Fornells, 1500 m;
Bosc de Ribes, 1200 m; Queralbs, 1200 m; Les Vinyes, 1100 m; sobre la Falgosa,
1400 m.
DG 28,38,37. Hollrt. (Subcosm.)
468. Vicia pyrenaica Pourret

Muntanyes de Núria, vora la Font del Pontarró (SALV. in COSTA, Introd. : 67; in
WK., Pr0dr.M : 297, citació que recull GUINEA, Vezas : 47).
Freqüent als voltants de Núria (VAYR., Cat.N. : 18).
Cap a Fontnegra (CAD., Exc. : 100); Núria, Puigllangada (CAD., Fl.Cat.11 : 170).
SEN. inclou l'espkcie en el seu catlleg nurienc (F1.N. : 60).
Coll de Llo, 2350 m (BR.-BL., Vég.alp. : 63, Galeopsideto-Poetum fontquerii);
vessant E del Pic de Segre, 2 150 m (BR.-BL., 1.c. t. 19, Festucetum scopariae); Núria,
2200 m, vers el Puigmal, 2150 m (BR.-BL., LC. : 161, Festucetum scopariae subasso-
ciació de F. ovina subsp. indigesta).
GUINEA (Vezas : 47) l'assenyala a Puigllangada (SEN.) i a Núria (T&M. in MA
69224); i en aquest darrer lloc indica també la f. pallidiflora (SEN. in MA 69225,
VAYR. in MA 69226).
- Estatge subalpí, CC.bé que de distribució un poc irregular. Penetra a I'estatge alpí i
descendeix a la zona montana. (850) 1500-2350 m.
Prefereix els terrenys calcinals, perb hom la troba també sobre esquists i en terrenys
gneíssics. Es fa a les pastures seques, sobretot al Festucion gautieri (més rara.als
Caricetalia curvulae o als Brometalia erecti), i també als indrets tarterosos. VI-VII.
Freqüent i de vegades abundant a la serra de Montgrony (Costa Rasa, sobre Pla
$Anyella, vora la Collada de Toses, Pleta Roja, Costa Pubilla, Pla de Prats,...), 1500-
2200 m. No rara tampoc a la serralada axial: cap d Collet de Sant Salvador, 2100 m;
Coma de PlanBs; Coma de Fontseca, 2350 m; sobre la Costa de les Tutes, 2350 m;
bosc d'Estremera; Estebris i Bac de la Foradada, abundant 1800-2000 m; Coma de
Fontalba, 2050-2250 m; Gorges de Núria, 1700-2000 m; vall de Nuria; Coma de
TEmbut, 2300 m; Coma $Eina; Coma de Fontnegra, 2100 m; Pedrisses, 2000 m; Pla-
nell de Coma de Vaca, 2050 m; Serra de la Canya, 1900 m; cap al Mont-roig, 1850. A
la zona meridional de la Vall apareix més aviat a baixa altitud: Serrat de l'Home,
1150 m; baga de la Corba, des &on davalla gairebé fins al fons de la vall (850 m).
DG 29,39,18,28,38,37. Orbfit europ. SW
469. Vicia sepium L.

Ribes, Queralbs (CAD., FI.Cat.11: 178).
Comuna a la vall del Freser (SEN., Add. : 52). El mateix autor inclou la planta en el
seu catlleg nurienc (F1.N. : 60) sense fer comentaris.
Salt del Sastre, 1780 m (BR.-BL., Vkgalp. : 239, Peucedaneto-Luzuletum desvauxii).
Vali de Ribes ( T ~ Min. MA 69168, in GUINEA, Vezas: 88).
- Estatges montl i subalpí, CC. 800-2000 m.
Vorades de bosc, marges frescals, herbassars, boscos clars. Origanetalia vulgaris, Quer-
co-Fagetea. IV-VI1.
Des de l'entrada de la Vall fins a la Collada de Toses, a Núria i a l'alta vall del
Segadeil. Localitats intermbdies: vall d'Esteguelella, El Sagnari, La Corba, Barricó,
Aigües de Ribes, bagues del Baell i de Campelles, Roques Blanques, Planoles, Nevi,
Fornelis, cap a Dbrria, Toses, Ribes de Freser, Rialb, Queralbs, Gorges de Núria i del
Freser, Mas Conill, Conivella, L'Orri, Can Barratort, Boixetera, Bruguera, etc. etc.
DG 39,18,28,38,27,37. Eur.
470. Vicia pannonica Crantz subsp. purpurascens (DC.) Arc.; V. pannonica subsp. striata
(Bieb .) Nyman
Conreus i marges. Secalinetea, Origanetalia vulgaris. V-VI.
Sota el Casot, 800 m; vora Toses, 1450 m;Pardines, 1225 m.
47 1. Vicia sativa L.
Ribes (VAYR., Pl. Cat. : 33, també la var. Bobartii Koch).
subsp. sativa
Nom vulgar: veqa.
- Cultivada i de vegades subsponthia.
subsp. nigra (L.) Ehrh.; !J angustifolis L.

Es fa sobretot als camps de cereals (classe Secalinetea), perb apareix tarnbé als indrets
ruderals (Artemisietea) i als prats secs (Xerobromion, Aphyllanthion). V-VII.
Des de l'entrada de la Vall fins a Toses (1550 m), a Serrat i a Pardines. La Corba,
EstBguel, Can Perramon de Baix (825 m), Aigües de Ribes, La Talaia, El Baell,
Campelles (1300 m), Costes de Segura, Ventoli, Plani% (1275 m), voltants de Ribes,
Fustanyi, sobre La Plana (1375 m), Ribesaltes, Les Vinyes, Can Nofre.
472. Vicia lathyroides L.

- Costes de Segura, 975 m, als prats del Xerobromion.
DG 38. Holirt.
473. Vicia peregrina L.

- Entre Ribes i Roques Blanques, 950 m, al Xerobromion (localitat propera a la de
K lathyroides).
474. Vicia lutea L. subsp. lutea

- Estatge monti, als marges i talussos, rrr. V-VI.
Espinosa, 1150 m; de Pardines a Boixetera, 1250 m.
DG 28,38.
475. Lathyrus vernus (L.) Bernh.

Torrents de Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 19), citació que repeteix (CAD. (FI.
Cat. II: 2 12-213).
-Estatges monti i subalpí; distribui't molt irregularment, per6 en conjunt no gaire
rar. 800-1800 m.
Fagedes i altres boscos frescals, fondals. De l'ordre Fagetalia sylvaticae. N-VI.
Freqüent i abundant, sobretot, a l'irea de fagedes de la zona meridional de la Vall:
vall d'Esteguelella, Collada de Grats, baga del Sagnari, fagedes de la Corba, vall de
Barricó, Golobran, cap al Pas del Llop,... des d'on s'estén per les bagues del Baell i de
Campelles (cap al Portet, Roques de Forat Mit6,Lleixes de la Covil, sobre Prat de
Jou,...), 800-1700 m. Apareix també a les fagedes de la vall del Segadell:Pineda
Rosta, torrent de Bancerola, La Balcera, Els Prats. Fora d'aquesta irea sudoriental,
m6s humida, l'hem vist només a altres dues zones: Baga dYEstremera,forqa abundant
en una pineda ombrivola del fons de la vall, cap a uns 1550 m; voltants de Toses
(boscos de la baga, riberal del Rigard, torrent de Pla de Rus,...). També es fa al clot
de la Molina (Cerdanya): l'hem observat entre la Collada de Toses i el Pla d'hnyella,
1800 m.
DG 18,28,38,27,37. Eur.
476. Lathyrus laevigatus (Waldst. et Kit.) Greb. (=L. luteus (L.) Peterm.) subsp. occidenta-
lis (Fischer et Meyer) Breistr. var. grandifolius (Boiss.) Breist.; L. laevigatus subsp.
grandifolius (Boiss.) Grüber
- Esporldic als estatges mont&i subalpi. 1300-1900 m.
Es fa a les fagedes i també als herbassars frescals. Fagetalia sylvaticae, Adenostyleta-
lia V-VII.
Apareix a dues kees diferents: a la zona meridional de la Vall, dintre els boscos de
faig (sobre Barricó, 1300-1400 m; obac de Sant A m a n ~ 1300-1500
, m), i a les Gorges
de NÚria i del Freser (vora el Pla de Sallent, 1800 m; torrent de Castellcervós,
1800-1900 m; Clot del Malinfern, 1700-1900 m; Les Espiguetoses, 1800-1950 m), on
abunda als barrancs i raconades frescals.
477. Lathyrus linifolius (Reich.) Bassler; L. montanus Bernh., Orobus tuberosus L.

Boscos de Queralbs, Ribes (VAYR., Cat. N.: 19); Ribes, Queralbs, Núria (CAD.,E;I.
Cat. 11:211).
SEN. inclou l'espkcie en el seu catPleg nurienc (FI. N.: 60).
- Estatge montl, en terrenys lcids, CC. Penetra a l'estatge subalpi. 900-1600 (1900)
m.
Boscos acidbfils (rouredes, pinedes, fagedes,...) més o menys ombrívols. Rarament a
les vorades o als matollars. Quercion robori-petraeae,Deschampsio-Pinion. IV-VII.
Des de la baga d'Angelats i de sobre Torroella (no gaire al S de Ribes) fins a la baga
de Fornells, a les Gorges del Freser i de Núria i a l'alta vall del Segadell. Bac de
l'Heura, Santa Caterina, bagues del Baell i de Campelles (rar, perb existent també
sobre substrat calcari), freqüent a les bagues de pins de la vall del Rigard (Els Co-
forns, Sant Antoni, Planoles, Espinosa, Nevi,...), sobre Can Morer (1450 m), sobre
Rialb (1 150 m), El Boscis (1300-1 500 m), vora la Farga de Queralbs (1200 m), Daió,
Prat del Bac, Gorges de Núria (1700-1900 m), Gorges del Freser (sobretot als boscos
de la baga), boscos de Ribes i de Siat, vessants obacs de la vall del Segadell (El Mas,
Mas Conill, Bosc d'en Cigala, Torri, ... 1000-1400 m), La Moscatosa, etc.
Es tracta, de manera totalment general, de la var. montanus (Bernh.) Bassler. Només
un exemplar, herboritzat al Bosc de Carboners (1600 m), podria atribuir-se, pels seus
folíols linears, a la var. linifolius.
DG 39,28,38. Eur.
478. Lathyrus pratensis L.

SEN. inclou l'espbcie en el seu cat$leg (H.
N.: 60).
Vall de Conivella, 1400 m (BOLOS et VIVES in O. de BOLOS, De veg. not. 11: 220,
Cariceto-Eriophoretum latifolii).
Prats de dall, mulleres, herbassars higrbfils, clarianes de bosc. Molinio-Arrheiza-
theretea. V-VIII.
Des de Ventrada de la Vall fins a vora de la Collada de Toses, a Núria i a la Collada
Verda. Localitats intermédies: vall d'Esteguelella, la Corba, El Sagnari, Can Perramon
de Baix, Angelats, bosc del Baell (molt abundant), Pla de Prats, Roques Blanques,
Planoles, Espinosa, Plans de Nevi fins a sota el Coll del Remo16 (1750 m), Fornells,
Toses, Dbrria, Rialb, Queralbs, Gorges de Núria, Gorges del Freser, bagues de Siat i
de Ribes, voltants de Ribes de Freser, Sta. Caterina, Conivelia, llisos de Taga, les
Noufonts, Pardines, Boixetera, l'Orri Vell, Plans de Pbrtoles, etc. etc.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Eur.
479. Lathyrus cirrhosus Ser. in DC.

Vall de Ribes ( T R ~ . VAYR.
, in COSTA, Supl.: 21) ( T R ~ in. WK.,Suppl.: 240;
in VAYR., Cat. N.: 19).
Toses (BUB., R.Pyr. 11: 556).
Ribes, Queralbs (CAD., FI. Cat. 11: 214).
silicícola. Marges més aviat secs, bardisses. Geranion sanguinei, Prunetalia spinosae.
VI-VIII.
Vora Ribes de Freser; Roques Blanques, 975 m; Planoles, 1150 m; Espinosa, 1150 m;
sobre Fornells, 1500 m; sobre Toses, 1600 m; de Ribes a Batet, 1050 m; sota
Queralbs, 1150 m; sobre Daió, 1400 m; de Ribes a Pardines, 950-1200 m.
480. Lathyrus tuberosus L.
Ribes (SALV. in COSTA, Introd.: 30; in W K . , Prodr. 111: 3317; in VAYR., Cat. N.:
19; in CAD., FI. Cat. 11: 213).
- A l'herbari Salvador existeix un exemplar d'aquesta planta recollit, segons consta a
l'etiqueta, entre Ripoll i Ribes. Nosaltres no hem vist mai la planta a la comarca; i el
mateix CAD. (Notesfitog. 07: 14) ja feia notar "citado por SALVADOR en Ripoll y
Ribas donde no 10 he encontrado". No és rar, en canvi, a la Cerdanya, als conreus i
als marges dels camps. Potser en altres Bpoques en qub els conreus eren molt més
estesos, aquesta lleguminosa era més o menys freqüent al Ripollks.
DG 37? Lateeur. E
Lathyrus syivestris L.
Vall de Ribes (VAYR., Cat. N.: 19), citació que recull després CAD. (FI. Cat. 11: 214).
- A l'herbari Vayreda no hi ha testimonis d'aquesta indicació, que no ha estat confirmada
pcsteriorment per cap altre botinic. Nosaltres no hem vist tampoc Pespkcie a la comarca.
481. Lathyrus latifolius L. var. latifoiius

- Només l'hem vist a l'extrem meridional de la comarca, a les bardisses (Pruno-Ru-
bion ulmifolii) i als marges assolellats. VI-IX.
Sota el Casot, 775 m; vora Estbguel, 825 m.
DG 37. Holart. A Europa, med.-submed.
482. Lathyrus cicera L.

- Vora Can Perramon de Baix, 850 m, als conreus abandonats.
DG 38 Med.
483. Lathyrus aphaca L.

- Camps i guarets de l'estatge montl, rr. De la classe Secalinetea. V-VIII.
Vora la Corba, 800 m; sobre El Bac, 1200 m; solell de VentolA, 1300 m; Les Vinyes,
1050 m.
484. Ononis rotundifoiia L.

- Només l'hem vista a la vall Estremera, on no és pas rara, als vessants obacs i al fons
de vall. Des d'uns 1150 m (Pont del Boscis) fins a uns 1800 m. A claps és abundant.
Es fa sobre les roques calcinals i als llocs pedregosos. Saxifragion mediae, Ononidion
striatae. VI-VII.
DG 28,38. Submed. munt.
485. Ononis cristata Miller; O. cenisia L.
Núria, Coma de Vaca ( T R ~in. VAYR., Pl. not.: 49); muntanyes de Núria (TEX. in
WK., Prodr. 111: 412); Coma de Vaca (TREM. in CAD., R Cat. 11: 58).
Torrent de sota Fontnegra, Núria (VAYR., Cat. N.: 16).
Núria (GAUT., Catal : 133).
Cap a Fontnegra (CAD., Exc.: 100, textualment diu "vessant dret de Comanegra";
FI. Cat. 11: 58).
Puigllan~ada(CAD., FI. Cat. 11: 58).
SEN. inclou l'espkcie en el seu catileg ( n . N.: 60) sense comentaris.
Núria (VAYR.), Puigllan~ada(SEN.), in LOSA, Ononis: 241.
- Estatge subalpí, en terrenys calcaris, CC. Penetra a l'estatge monti i s'enfila a Salpi.
1450-2450 m.
Pastures seques, sovint en terrenys tarterosos. Festucion gautieri. VI-IX.
Freqüent i de vegades molt abundant a la part occidental de la serra de Montgrony
(Costa Rasa, Costa Geperuda, Pla de Rus, Pla #Anyella, vora la Coilada de Toses,
Coll de la Creueta, Pleta Roja, baga de Toses, Costa Borda, Plans de Nevi, cap al Coll
del Remolb, ...). A les serres pre-pirinenques orientals, molt menys abundant i gairebé
limitada a les carenes seques: Sant Aman~,1800 m; llisos de Taga sobre Conivella,
abundant.
A la zona axial, bastant dispersa, a causa de la relativa escassedat de substrats calcaris:
Pedrisses, 2000-2225 m; Serrra de la Vaca, entre Coma de Fresers i Coma de Vaca,
2400-2450 m; cap a la Font de la Canya, 2125 m.
DG 39,18,28,38,37. Orbfit med. W
486. Ononis natrix L. subsp. natrix

Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 16) (CAD.,H. Cat. 11: 63).
- Estatge montl, c, perb en localitats disperses. 800-1550 m.
Costers secs, preferentment en terrenys calcaris. Es fa als marges i en indrets tartero-
sos o rocosos. Xerobromion, Aphyllanthion, Thlaspietalia V-VI11 (X).
Vora Estkguel, 800 m; cap al Casot, 825 m; torrent de la Corba; vora Can Perramon
de Baix, 825 m; El Baell, 1100-1250 m; sobre Angelats, 1050 m; Roques Blanques,
1000 m; solell de Can Paloca, 1250 m; cap a Segura, 1100-1235 m; bosc de Batet,
1525 m; Vilamanya, 1250 m; molt abundant als voltants de Rialb; solell de la vall
Estremera, des de sota Queralbs fins als Plaus, 1150-1550 m; La Farga de Queralbs,
1150 m; sobre Bruguera, 1500 m.
La majoria dels exemplars de la comarca són mates poc robustes i amb les corol.les i
els folíols relativament petits, caricteres que els acosten a la var. pyrenaica (Costa et
WK.) O. Bolbs et Vigo.
487. Ononis pusilla L.; O. columnae All.

-Costers solells de l'estatge monti, c. Penetra a l'estatge subalpí. 775-1500 (1725) m.
336
Prats secs, replans de roca. Aphyllanthion, Xerobromion. V-VIII.

Cap al Pont d'en Cabreta, 775 m; sobre La Corba, 925 m; solells de Can Perramon de
Baix; Barricó, 925 m; czp a la Collada de Grats, 1200 m; Golobran, 1500 m; sobre
Aigües de Ribes, 900 m; El Baell, 1100-1300 m; El Grau, 1350 m;Pedrera, 975 m;
solells entre Ribes i Planoles, 950-1 100 m; cap a Batet, 1000 m; Rialb, 1075 m; sobre
Vilamanya, 1450 m; Els Plaus, 1450 m; Costa de Guillateres, 1025 m; cap a les
Vinyes, 1075 m; torrent Roig (Bruguera), 1225 m; Camp dels Dois, 1500 m; Cingles
de Sant Eloi, 1725 m.
488. Ononis striata Gouan

Núria (VAYR., Cat. N. : 16), citació que repeteix CAD. (FI. Cat. 11: 64). SEN. inclou
també l'esphcie en el seu catiieg nurienc (H.
N.: 60).
Cap a Puigllangada (CAD., FI. Cat. 11: 64).
- De l'estatge montl superior al límit superior del subalpi, en terrenys calcinals, c.
(1250) 1400-2100 m.
Carenes i serrats pedregosos, prats secs. Ononidion striatae, Xerobromion, Festucion
gautieri VI -IX.
La Berruga, 1700 m; solell de la Covil, forga abundant als llocs rocosos; zona de Pla
de Rus i Pla #Anyella, 1700-1900 m; Vilamanya, 1250-1400 m; vall Estremera, vora
la Saragossa, 1700 m; Els Plaus, 1400-1550 m; torrent del Borrut i Costa de les Tutes,
1900-2100 m; baga de la Canya, 1600-1900 m; baga de Ribes, 1400 m, en terreny
esquistós; vessants solells del Taga, fins gairebe al cim, 1600-2000 m; Cingles de Sant
Eloi, 1700 m; Puig del Pla de les Pasteres, 1800 rn.
DG 29,39,18,28,38,48,37. Orbfit med.
489. Ononis spinosa L.

Nom vulgar: gaons.
Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 1 6 ut O. procurrens Wallr.) (CAD., Fl. Cat. 1
1: 58
ut O. campestris Koch).
- Estatge mont&,ccc. Penetra molt poc a l'estatge subalpi. 775-1500 (1700) m.
Es fa sobretot als prats magres (Xerobromion), més rarament als prats mesbfils. V-IX.
Des de l'entrada de la Vall fins a sobre-Toses,a Daió i als Plans de Pbrtoles. Localitats
intermkdies: El Casot, Esteguelella, EstBguel, La Corba, Collada de Grats, Aigües de
ICibes, ~ a r z c ó ,Angelats, El Baell, Campelles, Roques Blanques, Planoles, Espinosa,
Fornells, cap a la Collada de Toses (1600 m), voltants de Ribes de Freser, Batet,
Rialb, Vilamanya, vall Estremera, Queralbs, sobre Serrat, Ribesaltes, Les Vinyes,
Pardines, Bbixetera, l'0rri Vell, Puigsac, l'orri, Clots de Magana, Bruguera, La Por-
telia, Camp dels Dois, etc. etc.
Planta bastant polimorfa, la variabilitat de la qual ha estat poc estudiada al nostre
país. La majoria d'exemplars de la Vall semblen correspondre a la subsp. procurrens
PP
(Wallr.) Briq. (O. repens L.); tenen tiges prostrades o ascendents, espinoses, i corol.les
&uns 12-17 rnm, gairebé el doble llargues que el calze.
DG 39, 18,28,38,48,27,37. Holirt .
490. Meiilotus altissima Thuill.

Vall de Ribes (CAD., FI. Cat. 11: 94).
- Estatge n~onti,r.
Es fa als herbassars nitrbfils humits, especialment als riberals dels rius. Aegopodion,
Arction. VII-X.
Vora la Corba, 825 m; Coves de Ribes, 810 m; vall de Barricó, 900 m; voltants de
Ribes de Freser, 900-950 m; cap a Roques Blanques, 975 m; sota Planoles, 1100 m;
Nevi, 1250 m; entre Espinosa i Fornells, 1200 m; sota Can Nofre (Pardines), 1175 m.
DG 28,38,37. Eur.
491. Meiilotus alba Medicus

- Estatge monti, c.
Vores de carretera, regalls, terres remogudes, herbassars nitrbfils. Onopordetalia acan-
thii en general. VII-VIII(1X).
Sota EstBguel, 800 m; sobre Angelats, 1050 m; Pedrera, 975 m; voltants de Ribes de
Freser, 900-1000 m; Roques Blanques, 1000 m; sota Planoles, 1100 m; entre PlanBs i
Dbrria, 1250-1400 m, a les vores de la carretera; sobre Fornells, 1500 m; LaMolina
(Cerdanya).
DG 18,28,38,37. Lateeur.
492. Melilotus officinalis (L.) Pallas

- Estatge monti r.
Herbassars nitrofils (Artemisietea); més rarament als conreus (Secalinetea). VI-VIII.
Voltant de Ribes de Freser, 900-950 m, freqüent sobretot al riberal dels riüS; Pedrera,
975 m; Sta. Caterina; 1000 m; Roques Blanques, 1000 m; freqüent als voltants de
Toses, 1400-1500 m.
493. Medicago lupuiina L.

- Estatge monti, CC.Ascendeix a l'estatge subalpí, 775-1650 (2000) m.
Prats, sobretot prats dalladors i pastures grasses, perb també prats magres en terrenys
silicis. Arrhenatherion, Mesobromion, Xerobromion. IV-X.
Des de l'entrada de la Vall fins a Pla de Rus, a Núria i als Plans de Pbrtoles.
Localitats intermkdies: El Casot, EstBguel, La Corba, Barricó, Aigües de Ribes, El
Baell, Pla de Plaus, Campelles, Pla de Prats, Roques Blanques, Planoles, Ventolii,
Fornells, Toses, cap a Costa Borda, Barraca de Rus (1900 m), Pla d'Anyella, Ribes de
Freser, Batet, Rialb, vall Estremera, Fustanyi, Queralbs, Gorges del Freser, baga de la
Canya (1650 m), Mas Conill, ConiveUa, La Falgosa, Les Vinyes, Can Barratort, Pardi-
nei, l'drri Vell, higsac, Clots de Maqana, peÍapinta, ~ r Ü ~ u e retc.
a , etc.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Plurireg.
*494. Medicago sativa L. subsp. sativa

Nom vulgar: userda, (userda).
- Cultivada com a farratge. Amplament naturalitzada al'estatge montii, c. 800-1500m.
Marges, prats, conreus, Origanetalia vulgaris, Brometalia erecti, Secalinetea. V-IX.
De l'entrada de la Vall fins a Toses, a Queralbs i a Pardines. Can Perramon de Baix, El
Baell, Ribes de Freser, Pedrera, Roques Blanques, Nevi, sobre Fornells, Toses, Rialb,
Serrat, Ribesaltes, Les Vinyes, Bruguera,...
495. Medicago suffruticosa Ramond ex DC. in L m . et. DC. subsp. suffruticosa

Núria, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 16); Ribes, Queralbs, Núria (CAD., F1 Cat. 11: 75).
SEN. la inclou en el seu catlleg nurienc (n.N.: 44).
Coll de Llo, 2350 m (BR.-BL., Vég. alp.: 63, Galeopsideto-Poetumfontquerii); ves-
sant E del Pic de Segre, 2150 m (BR.-BL., LC. t.19, Festucetum scopariae); vers el
Puigmal, 2150 m (BR.-BL., LC.: 161, Festucetum scopariae subassociació de F. ovina
subsp. indigesta); vall de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., 1.c. t.20, Elyneto-Oxytropi-
detum).
Vessants S del Coll de Queralbs, 2500 m (SERVE, Rech, comp. tXI, comunitat
- De l'estatge montii a l'alpí, c, amb dues zoqes de miixima freqükncia, als solells de
l'estatge montl i als de l'estatge subalpí superior. 800-2600 m. Prats secs; a l'estatge
montl sobretot al Xerobromion i a YAphyllanthion, a l'alta muntanya principalment
al Festucion gautieri. També es fa als indrets rocosos o pedregosos (Ononidetalia
striatae, Thlaspietalia rotundifolii). Té preferhncia pels terrenys calcaris, perd a baixa
altitud és freqüent també als costers esquistosos eixuts. IV-VIII.
Des de l'entrada de la Vall al Puigllanqada, a la Coma de Fontseca (2500 m), al Pic de
Fresers (2600 m) i a Sant Amanq. A la zona oriental (vall del Segadell) sembla
inexistent o molt rara.
Vora el Casot (875 m), El Sagnari, Barricó, solelis de Can Perramon de Baix, Aigües
de Ribes, El Baell (1000-1200 m), sobre Angelats, Sant Antoni (1225 m), Ribes de
Freser, Espinosa, Fornells, sobre Pla de Rus (2200 m), Coma de PlanBs, El Pinetar
(Planoles), sobre el Collet de les Barraques, El Pinetar {Queralbs), sota el Collet Verd
(2100 m). Coma de l'Embut (2300 m), Pedrisses (2000 m), Mantineli (2175 m), Creu
de Far, Conivella, vessants solells del Taga fins vora el cim, Bruguera, torrent Roig,
cingles de Sant Eloi, etc.
Tots els exemplars que hem pogut estudiar concorden més o menys amb la varietat
suffruticosa, glabrescent i de fruit pubescent.
DG 29,39,18,28,38,37. Pir.-cant. L'esphcie, orbfit med. W
Medicago orbicularis (L.) Bartal.

Camps i marges de Ribes (VAYR., Cat. N.: 16, sub M. orbicularis Ali.).
- ~ i ' h e t b a r Vayreda
i no hi ha testimonis d'aquesta citació, bastant suspecta. Ni cap altre botinic
ha esmentat la planta a la comarca ni nosaltres la hi hem vista.
496. Medicago arabica (L.) Hudson; .M. maculata Wilid.

- Vora la Torre (Ribes de Freser), 925-950 m, als prats dalladors (Cynosunon cnsta-
ti) i a les vores dels camins humits (Plantaginetalia). VI-VII.
DG 38. Plurireg.
497. Medicago rninima (L.) Bartal.

- Estatge monta, r. Segons quins anys és molt escassa, d'altres apareix en abundln-
cia. 775-1625 m.
Prats eixuts, pradells d'anuals, replans de roca. Alysso-Sedion, Xerobromion. V-VI.
Pont d'en Cabreta; La Corba, 800 m; Esteguelella, 900 m; Can Perramon de Baix, 825
m; Pedrera, vora Ribes de Freser, 975 m; Costes de Segura; Roques Blanques, 1000
m; El Bac, 1050 m; sota el Sol&, 1050 m; abundant de Rialb a Batet, 1050-1150 m;
Queralbs; carretera forestal del basc de Ribes, 1400 m; vessants del Taga, sobre .
Bruguera, 1625 m.
DG 28,38,37. Holart.
498. Trifolium alpinum L.

Nom vulgar: regalíssia, regalhssia.
Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 62; in WK.,Prodr. 111:359) (VAYR.,Cat. N.: 17
"rases i collades de Núria") (BOFILL, Núria: 52) FERRER, Exc.: 82) (SEN., FI. N.:
60) (TREM, CAD., SALV. in VIC.,Tréb. I: 392).
Cap a Fontnegra (CAD., Exc.: 100).
Altures de Núria, Puigllan~ada(CAD.), de Costabona a la Cerdanya (VAYR.) in
CAD., FI. Cat. 11: 109.
Coll de Noufonts, 2600 m (BR.-BL., Vég. alp. t.21, Festucetum eskiae); vers el Pic
de la Fossa del Gegant, 2300 m (BR.-BL., LC. t.23, Pumileto-Festucetum supinae).
Gorrablanc, 2450 m (SOUT., Exhurn.: 266 taula).
SERVE (Rech, comp.) l'indica a diverses localitats de la zona del Pla de Gorrablanc-
Puigmal, 2260-2560 m (v. t.111, XVIII i XX) dins les comunitats de Festuca supina i
de Festuca durissima.
Tossa del Puigrnal, 2530 m (NEGRE, Nouv. contr. t.2, Ranunculo-Festucetum eskiae
orientalis).
Pla de Gorrablanc, 2450 m (BAUD. et SERVE, Croup. vég.Pla t. Hieracio-Festuce-
tum supinae).
Torrent de Queralbs, 2300 m (NEGRE et SERVE, Prosp. t. Ranunculo-Festucetum
eskiae flcies de Poa); solana de Queralbs, 2300 m (NEGRE et SERVE, Prosp. t.
Festuco-lberidetum).
- Alta muntanya, en terrenys silicis o més rarament en sbls descalcificats, ccc. Baixa
algun cop a l'estatge montl. (1425) 1800-2850 m.
Pastures acidbfiles. Nardion, Juncetea trifidi. VI-VI11 (IX).
Corrent i abundant a la zona axial, des de vora la Collada de Toses fins a la Coma de
Fresers i al Mont-roig. Creu de Meians, Pla de les Salines, Puig de Dbrria, Collet de les
Barraques, Pla de Punya (1850 m), Pas dels Lladres, Puigmal, Els Planassos, Coma de
Fontalba, Coma de Gombreny, Gorges de Núria, vall de Núria i comes i cims del
voltant, Coma del Llispet (2100 L),Coll de Torreneules, Coma de Vaca, Tirapits,
Bastiments, ~alandrau;Serra de la Canya, des d70nbaixa cap a les bagues de Siat i de
Ribes, Puig Cerveris, Pla de les Basses de Dalt, Pla Rodó (1800 m), Collada de
~eianells,etc. etc.
A les serres pre-pirinenques, molt més localitzat. Extrem occidental de la Serra de
Montgrony: Costa Rasa; sobre Pla #Anyella, 1850-1900 m; zona esquistosa del Coll
de la &eueta;~ollde les Fontetes (Berguedl); cap al Coll del Remoló, 1900-1950 m.
Extrem oriental de la Serra Cavallera, als terrenys esquistosos i ampelítics: Coll del
Pal i Plans de Pbrtoles, 1600-1850 m; cap a l'0rri Vell, 1425 m.
Planta relativament polimorfa. NEGRE hi distingeix quatre tipus diferents, amb ca-
racterístiques morfolbgiques, bioquímiques i ecolbgiques, segons ell, bastant ben
definides.
DG 29,39,18,28,38,48. Orbfit europ. CW
499. Trifolium montanum L.

Queralbs, Ribes (VAYR., Cat. A!: 17) (CAD., F1. Cat. 11: 115).
VIC. (Tréb. 1: 380-381) confirma la citació de Xbes de CAD., referint-la a la var.
genuinum Gr. et Godr. f. platyphyllum Beck, i afegeix: Núria (VAYR.).
- Estatges monti i subalpí, CC. 800-2100 m. Sovint molt abundant.
Es fa sobretot als prats montants mesbfils (Mesobromion), tant en terrenys calcaris
com silicis. També apareix als prats secs, perb només o gairebé en substrat calcinal
(Aphyllanthion, Xerobromion calcícola, Festucion gautieri), així com als prats subal-
pins en sbls descalcificats (Nardion); als terrenys silicis de l'alta muntanya, hom l'hi
veu només esporidicament. V-VIII.
Des de l'entrada de la Vall fins als vessants del Puigllangada, al solell de les Gorges del
Freser (2100 m), als Plans de Pbrtoles i a Sant Amanq. Localitats interrnhdies: Esth-
guel, Can Perramon de Baix, Barricó, Golobran, Aigües de Ribes, El Baell, La Berruga
(1775 m), Campelles, Pla de Prats, La Covil, Costa Pubilla, Planoles, Coll de les
Fontetes, Costa Borda, Toses, Pla de Rus, Pla d7Anyella,Collada de Toses, La Molina
(Cerdanya), Coma de Planhs, voltants de Ribes de Freser, Rialb, Vilamanya, vall
Estremera, Queralbs, Prat del Bac, La Plana, baga de la Canya, Mas Conill, l'orri, Can
Barratort, Puigsac, Coma dYOlla,l'0rri Vell, Coll del Pal, Puig del Pla de les Pasteres,
Conivella, Clots de Maqana, llisos de Taga fins a vora el cim, Perapinta, Bruguera,
Coli de Jou, etc. etc.
Ací i alli apareixen formes de flor rosada, o fins i tot vermellosa.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Eur.
500. Trifolium repens L.

SEN. l'inclou en el seu cathleg nurienc (H.
N : 60).
Núria, 2050 m, Noufonts , 22 10 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 18, Chenopodieto-Taraxa-
cetum pyrenaici).
- Desde l'estatge month inferior fins a la base de l'alpi, ccc. 775-2300 m.
comunitats herbacies higrbfiles o mesbfiles (prats de dall, pastures, vores de camins,
mulleres, herbassars nitrbfils, ...). Arrhenatheretalia (especialment al Cynosurion),
Molinietalia coeruleae, Mesobromion, Nardion, Arction, Plantaginetalia majoris, Che-
nopodietea,.. . V-X.
Des de l'entrada de la Vall fins als vessants de Puigllanqada, a la vall de Núria, a Coma
de Vaca (2300 m), a la Collada Verda i a Sant Amanq. Localitats intermhdies:
Estkguel, La Corba, Can Perramon de Baix, Barricó, Aigües de Ribes, Angelats, El
Baell, Campelles, Roques Blanques, Planoles, Ventolh, Prat de Jou, Costa Pubilla,
Plans de Nevi, Coll del Remoló, Coll de les Fontetes, Toses, Coll de la Creueta, Pla de
Rus, Costa Rasa, Collada de Toses, Coll de la Creu de Meians, voltants de Ribes de
Freser, Batet, Rialb, vall Estremera, Queralbs, Gorges de Núria, vall de Núria, Pedris-
ses (2000 m), Gorges del Freser, Planell de Coma de Vaca, Daió, La Plana, baga de la
Canya, Pla Rodó, Pla de les Basses de dalt, Collada de Meianells, Coll del Pal, Plans de
Pbrtoles, l'Orri Vell, Puigsac, Pardines, Pla de la Llagona, llisos de Taga, Conivella,
I'Orri, Perapinta, Bruguera, Pla de Pena, etc. etc.
A les zones més elevades hom troba una forma redulda, de tiges curtes i inflorescbn-
cia pauciflora, que deu correspondre a la var alpestre Guss. Segons VIC. (Trib. I:
376, sub var. biasolettii (Steud ex Hochst.) Asch. et Graebn.) aquesta raqa ja havia
estat indicada per SEN. del Puigllanqada, costat del Riutort, 2200-2300 m.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Circumbor.
501. Trifolium pallescens Schreber in S t u m

Núria (CAD., VAYR., T R ~ herb. . Jard. Bot. Matr. ut T. thalii, segons VIC., Tréb.
I: 379, sub var. glareosum (Schleich.) Rouy).
- Alta muntanya axial, rrr.
Es fa als llocs tarterosos. VI-VII.
Gorges de Núria, 1900 m (var. glareosum); Núria, 2050 m; vora el Planell de Coma de
Vaca, 2075 m; sota Tres Pics, 2200 m.
DG 39. Orbfit europ. C
502. Trifoiium thaiii Vill.
Núria (VAYR., Cat. N.: 17) (CAD., Exc.: 102;Fl. Cat. II: 112) (SEN.,Add.: 47;Fl.
N.: 60).
Puigllangada (SEN., Add.: 47).
- Alta muntanya, r. I gairebé sempre eschs o esporhdic.
Pastures mesbfiles, sobretot en terrenys calcinals; rarament sobre esquists. Seslerieta-
lia coeruleae. VII-VIII.
Costa Pubilla, 1900 m; baga de Toses, 1600 m; Costa Geperuda, 2100 m; Costes de
l'Huguet, 2000 m; Coma de la Fontseca, 2450 m; Coma de Fontalba, 2200 m; vora
Núria, 2000 m; Coma de Fontnegra, 2125 m; Coma de Vaca, 2600 m; Pics de la
Vaca, 2800 m; vessants del Pic de Fresers, 2650 m; abundant a la Coma de Mantinell,
2100-2450 m.
DG 29,39,18,28. Orbfit europ. C
Trifolium glomeratum L.
Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 17), citació que reculi CAD. (R.
Cat. 11: 114).
- A l'herbari Vayreda no hi ha testimonis d'aquestes indicacions, bastant sospitoses. Ni cap altre
botinic ha esmentat la planta a la comarca ni nosaltres la hi hem vista.
503. Trifoiium fragiferum L.

Prats i marges de Ribes (VAYR., Cat. N.: 17); fins a Ribes (CAD., FI. Cat. 11: 105).
- Només l'hem vist entre Ribes i Roques Blanques, 975 m, en un camí humit. Deu
ésser raríssim, i potser simplement accidental, a l'estatge month.
Remarquem que ni a l'herbari Vayreda ni a l'herbari Cadevall no hi ha testimonis de
les citacions a dalt esmentades.
504. Trifoiium badium Schreber in Sturm

Núria (VAYR., Pl. Cat. : 30) (C AD., FI. Cat. ZI: 103) (SALV., SEN, VAYR. in VIC .,
Tréb. I: 363).
Torrent de Coma d'Eina vora el santuari, i torrent de les Mulleres vora el santuari i
també forga en amunt (SEN., Add.: 48). El mateix autor inclou l'especie en el seu
cathleg (Fl. N.: 60) sense indicar localitats concretes.
(Vegeu també T. spadiceum).
Llocs herbosos més o menys humits i poc hids. VII-VIII.
Vall d'Eina, 2050 m (segurament que aquesta localitat correspon a la primera de les
indicades per SEN.); vessant dret de la Coma de Fresers, 2450 m.
505. Trifolium spadiceum L.
Torrents de Núria (VAYR., Cat. N.: 17); Núria, cap a Noufonts (CAD.,H. K: 74);
Núria (CAD., Exc.: 101). SEN. inclou l'espkcie en el seu catileg nurienc (FI. N.: 60)
sense esmentar localitats.
Es fa a les mulleres Acides. Caricion nigrae, Molinietalia.
Sota la Collada de Toses, 1750 m; Les Ribes, 1400 m.
L'exemplar de l'herbari Vayreda procedent de Nuria i determinat com a T. spadiceum
correspon en realitat a T. badium. Cal assenyalar, així mateix, que &a Flora de Cata-
lunya CAD. no manté les seves citacions nurienques anteriors; i de fet, en el seu her-
bari no hi ha exemplars de T. spadiceum, i si, en canvi, un plec de T. badium proce-
dent de Núria, recollit, segons l'etiqueta corresponent, l'any 1890 (és a dir, abans que
aquest botinic publiqués la Flora del Vaiiks). Aixb ens fa suposar que aquest exem-
plar de T. badium doni lloc a les citacions cadevallianes (falses) de T. spadiceum, i
que a la Flora de Catalunya CAD. corregeix implícitament aquestes antigues indica-
cions deixant d'esmentar T. spadiceum de Nuria i assenyalant-hi, en comptes seu, T.
badium SEN. devia fer-se resd, simplement, de les indicacions anteriors, car al seu
herbari no hi ha exemplars nuriencs d'aquesta espkcie.
DG 39,18. Bor .-subalp.
506. Trifolium aureum Pollich
Ribes (VAYR., Cat. N.: 17); Queralbs (VAYR., Pl. Cat.: 31).
De Ribes a Núria (CAD., FE. Cat. 11: 104).
Pujant a Núria (SEN., Add.: 48). El mateix autor inclou l'espkcie en el seu catueg
(FI. N.: 60) sense comentaris.
Prats, marges, vorades de bosc. Brometalia erecti, Origanetalia vulgaris. VI-VIII(X).
Vora la Corba, 800 m; Bac de l'Heura, 1100 m; voltants de Ribes de Freser,
900-1000 m; de Fornells a Espinosa, 1200 m; Plans de Nevl, 1575 m; vall del
Maqanell, 1100 m; Fustanyl, 1150 m; sobre Queralbs, 1390 m; sobre Daib, 1375 m;
Gorges de Núria, 1500 m; vora el Salt del Griil, 1300 m; baga de Ribes, 1300 m; Can
Barratort, 1150 m; cap al Coilet de Guardiola, 1800 m; Pla del Freixe, sobre Brugue-
ra, 1550 m.
DG 39, 18,28,38,37. Eur.
507. Trifolium campestre Schreber in Sturm; T. procumbens L. nom. ambig.

Es fa als prats secs, als replans de roca, ... més rarament a les pastures grasses o als
prats de dall; apareix encara als erms i a les comunitats nitrofiles, on troba espais nus
per a germinar. Festuco-Sedetalia, Xerobromion, etc. V-VIIIG).
Aigües de Ribes, Pedrera, voltants de Ribes (900-1000 m), El Baell, Campelles (1300
m), Costes de Segura, Roques Blanques, Planoles, sobre Espinosa (1400 m), Fornells,
cap a Dbria (1425 m), Toses (1450-1 550 m), Bafet, Rialb, Queralbs, Fustanyl, cap a
la Creu del Far (1650 m), La Plana, cap a la Ruira (1350 m), Ribesaltes, Les Vinyes,
Pardines, Bac de l'Heura, Bruguera, Perapinta (1325 m), Pla del Freixe (1550 m), etc.
Trifolium patens Schreber

De Bassegoda a Nhria (TEX. in WK., Prodr. 111: 351).
- Sens dubte, es tracta d'una citació errbnia.
508. Trifolium dubium Sibth.; T. minus Sm.

- Estatge montl, r, perb a segons quins indrets abundant.
Es fa sobretot als prats de dall, perb també a les pastures. Arrhenatheretalia. VI-VIII.
Voltants del Baeil, 1100-1300 m (molt freqüent i sovint abundant); Roques Blan-
ques, 1000 m; sota Dbrria, 1400 m; Maqana, vora Ribes de Freser, 950 m; Rialb, 1050
m; vora Fustanyi, 1150 m.
DG 28,38. Eur.
509. Trifolium striatum L.
Queralbs, Ribes (VAYR., Cat. N.: 17); Queralbs, cap a la Font de la Ruira (CAD.,
F
L Cat. 11: 120). VIC. (Tré'6.11: 294) recull la citació vayredana de Ribes.
SEN. inclou la planta en el seu catlleg nurienc (FL N.: 60).
- Terrenys silicis. Estatge montl, r. 900-1500 m.
Es fa als replans de roca i als prats secs. De l'ordre FestucoSedetalia; també apareix
al Xerobromion acidbfil. V-VII.
Voltants de Ribes de Freser, 900-1 100 m; Pedrera; El Baeli, 1100 m; El Bac, 1050 m;
Roques Blanques, 1000 m; Planoles, 1150 m; carretera forestal del bosc de Nevl,
1200 m; sota Dbrria, 1400 m; cap a Rialb, 1000 m; sobre Ribesaltes, 1450 m; vora
Les Vinyes, 1000 m; Bruguera, 1150 m.
DG 28,38. Plurireg.
5 10. Trifolium arvense L.

SEN. inclou l'espbcie en el seu catlleg nurienc (N.N.: 60 ).
- Estatge montl, en terrenys silicis, c. 900-1600 m.
Codines, prats secs, camins, erms. FestucoSedetalia, Xerobromion. VI-VIII.
Voltants de Ribes de Freser, 900-1000 m; sota el Baeli, 1100 m; Pedrera; Pla de
l'Agon, 1300 m; Campelles; solells de Can Paloca, molt abundant; Roques Blanques,
1000 m; cap a Nevl, 1200 m; sota Ddrria, 1400 m; sobre Fornelis, 1500 m; Vilama-
nya, 1350 m; Fustany&, 1200 m; Pla $Escuira, 1550 m; cap al Prat del Bac, 1275 m;
torrent del Forn, 1300 m; sota les roques de l'oratori, 1400 m; Ribesaltes; solell del
bosc de Ribes, 1450 m; Sta. Caterina, 1100 m; Les Vinyes, 1000 m; Pardines; La
Moscatosa, 1400 m;,Clots de Magana, 1100 m; vora Bruguera, 1150 m.
5 11. Trifolium scabrum L.

Paratges estbrils i secs de Ribes (VAYR., Cat. N.: 17); fins a Ribes (CAD., FL. Cat.
11: 119).
- Estatge montl inferior, r. 800-1200 m.
Codines, replans de roca, prats eixuts. Tant en terrenys calcaris com en substrats
silicis. Festuco-Sedetalia, més rarament al Xerobromion. V-VI.
Esteguelelia; Barri&, 950 m; sota el Baeil, 1100 m; Les Guilleumes, 1100 m; Pedrera;
Roques Blanques, 1000 m; vora Ribes de Freser, 950 m; entre Ribes i Rialb; solells
de Batet, abundant, 1000-1200 m; Sta. Caterina, 1100 m; vora Bruguera, 1150 m.
5 12. Trifolium incarnatum L. subsp. incarnatum

Nom vulgar: trhfola, fenc, fe.
- Cultivat com a farratge i sovint naturalitzat. Marges, vores de camins,...V-VIII.
Sota. El Baell, 1100 m; solell de Ventoll, 1050 m; cap a Planhs, 1175 m; Fustanyl,
1100 m; Ribesaltes, 1200 m;Mas Conill, 1175 m; vora Bruguera, 1150 m.
5 13. Trifoiium pratense L. var. pratense

Nom vulgar: trhfola borda.
Núria, 2 150 m (BR.-BL., Vég. alp.: 126, Cariceto-Pinguiculentm grandiflorae); ves-
sant E del Pic de Segre (BR.-BL., 1.c. t. 19, Festucefum scopariae); vall de Fines-
trelles, 2200 m (BR.-BL., LC.: 165, Elyneto-Oxytropiderum).
- Des de l'estatge montl a la base de l'estatge alpí, ccc. 775-2200 m.
Prats i pastures, sobretot mesbfils. Molinio-Arrhenatheretea, Brometalia erecti, Nar-
dion, Seslerietalia coeruleae,... (IV) V-X.
Des de l'entrada de la Vall fins als vessants de Puigllanqada, a la vall de Núria i la
coma de Fresers i a la Collada Verda. Localitats interm6dies: El Casot, La corba, El
Baell, Campelles, La Covil, Planoles, Coll de les Fontetes, Nevl, Toses, Pla de Rus, Pla
dYAnyella,Collada de Toses, Dbrria, Pla de Punya, Ribes de Freser, Rialb, Vilamanya,
vall Estremera, Queralbs, Gorges de Núria, sobre Núria (2200 m), vora el Planell de
Coma de Vaca (2050 m), Gorges del Freser, Serrat, baga de la Canya, Pla de les
Basses de Dalt (1900 m), Pardines, Plans de Pbrtoles, coll del Pal, Serra Cavallera,
l'Orri, llisos de Taga, Bruguera, Coll de Jou, etc. etc.
DG29,39,18,28,38,48,27,37. Holbt . (Subcosm.)
var. viiiosum DC. in L m . et DC.; var. alpinum Hoppe in Sturm, var. frigidum Gau-
din, var. nivale Koch
Núria, i pujant al Puigmal (SEN., Add.: 4748, sub T. nivale Sieb.).
- Alta muntanya axial, c. Es fa a les pastures.
Bac de la Foradada, 2100 m; Coma de Fontalba, 2100 m; cap a la cova de Sant Gil,
2150 m;Pic de Fresers, 2650 m; vessants del Balandrau, 2200 m, etc.
A les zones altes hom troba molt sovint formes de transit entre aquesta varietat i la
var. pratense, corrent als estatges montl i subalpí. Assenyalarem, d'altra banda, que
tant una varietat com l'altra són, de fet, molt polimorfes.
var. sativum Schreber in Sturm

- Cultivada com a planta farratgera.
5 14. Trifoiium medium L.

Fins a Núria (TEX. in WK., Prodr. 111: 365).
Vall de Ribes (COSTA, Supl.: 18) (CAD., FI. Cat. 11: 117). VIC. (Tréb. 11: 329) re-
cull aquestes citacions i hi afegeix Nuria, referint-les totes a la var. jlexuosum (Jacq.).
Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 17). El mateix autor opina més tard (Pl. Cat.: 29)
que la planta de Queralbs s'acosta més a "T. expansum W. Kit. (T. flexuosum Jacq.?
T. jlexicaule Poir .)" que no pas a T. medium L.
- Estatge montA, CC. Penetra a l'estatge subalpí. 800-1600 (1950) m. Es fa sobretot a
les vorades de bosc, en indrets frescals, De l'alianqa Trifolion medii. VI-VIII.
Des de l'entrada de la Vali fins a sobre Fornells (1500 m), a les Gorges de Núria i del
Freser (Les Espiguetoses, 1950 m) i a l'alta vall del Segadell (cap a 1'Orri Vell, 1450
m). Localitats intermhdies: vali d7Esteguelella,La Corba, EstBguel, Barrid, Can Per-
ramon de Baix, Aigües de Ribes, Angelats, El Baell, Campeiles, cap a Roques Blan-
ques, baga de Planoles, Espinosa, bosc de Nevi (1300 m), voltants de Ribes, vall del
Maqanell (1 150 m), vall Estremera, sobre La Plana (1350 m), Salt del Grill, Mas
Conill (1200 m), Conivella (1400 m), 170rri,sota Can Barratort (abundant), de Pardi-
nes a Boixetera, Puigsac, Clots de Ma~ana,vessants del Taga (1500 m).
DG 39,28,38,27,37. Eur.
5 15. Trifolium rubens L.

Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 17), citació que és recollida per CAD. (FI. Cat.
11: 116-117).
SEN. inclou l'esphcie en el seu catileg (FI. N.: 60) sense especificar localitat.
Prats, marges, boscos clars. VI-VIII.
Entre Aigües de Ribes i el Baell, 950-1200 m; Pla de Plaus, 1275 m; bosc del Baell,
1325 m; vora Campelles, 1300 m; sota Ventoll, 1200 m; vora Torroella, 980 m;
Vilamanya, 1300 m; sota Queralbs, 1175 m; molt abundant sota Els Plaus,
1350-1500 m; cap a Boixereta, 1350 m; Pla del Freixe, 1550 m.
DG 28,38. Eur.
5 16. Trifolium angustifolium L.

Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 17) (CAD.,Fl. Cat. 11: 122).
SEN. inclou l'esphcie en el seu catdeg (FI. N.: 60).
- Costers secs sota Can Palatí (Ribes de Freser), 950 m, al Xerobromion. Suposem
que les citacions anteriors es basen totes en la indicació inicial de VAYREDA, la qual
d'altra banda té l'aire d'ésser una simple suposició; aquest autor diu textualment
"prats de Ribas, Caralps", expressió sospitosament genhrica tractant-se d'una planta
rarissima a la comarca. Ni a l'herbari Vayreda, ni al Cadevail:ni al Sennen no hi ha
testimonis comarcals d'aquesta planta.
DG 38. Med.
Trifolium smyrnaeum Boiss.; T. lagopus Pnurret ex Wiild., non Gouan
Boscos de Ribes (CAD., FI. V.: 74).
- Suposem que es tracta #una confusió. CADEVALL no repetix aquesta citació en la seva Flora
de Catalunya, i al seu herbari no hi ha exemplars que en donin testimoni.
5 17. Trifolium ochroleucon Hudson
Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 17) (CAD., F1. Cat. 11: 116); Ribes (VAYR., Pl.
Cat.: 29). VIC. (Tréb. 11: 340) repeteix les citacions de Ribes.
NÚria (FERRER, Exc.: 82).
SEN. inclou l'espbcie en el seu catileg (FI. N.: 60).
- Estatge montil, CC. 775-1850 m.
Es fa a les vorades de bosc, als prats i als boscos clars. ~ri~anetalia
vulgaris, Mesobro-
mion, Quercion pubescenti-petraeae,... V-VIII.
Des de l'entrada de la Vall fins a Nevi, a les Gorges del Freser i a Boixetera. Locali-
tats intermhdies: El Casot (800 m), EstBguel, La Portella, El Baell(1100-1250 m), cap
al Portet (1600 m), Pla de Plaus, Campelles, Angelats, Pedrera, Prat de Jou, baga de
Campelles, sota Ventolil, Planoles (1250 m), E1 Soll, Coma de Planes (1575 m), cap
a Nevi (1280 m), vora Ribes de Freser, Rialb, Queralbs, Els Plaus,Prat del Bac, Les
Collades (torrent del Salt del Grill, 1575 m), Gorges del Freser (La Paradella, La
Molqó, les Espiguetoses, 1950 m), sobre Fustanyi (1300 m), baga de la Canya (1650
m), Sta. Caterina (1100 m), Costa Ardena (1300 m), prop de Boixetera (1350 m),
Clots de Maqana, Bac de YHeura, Pla del Freixe (1550 m), etc.
DG 39,28,38,27,37. Lateeur.
5 18. Dorycnium pentaphyllum Scop. ;D. suffmticosum Vill.

Costes seques de Ribes (VAYR., Cat. N.: 17); fins a Ribes (CAD., FI. Cat. 11: 128).
- Zona meridional de la Vall, a l'estatge monti inferior, r, perb arriba a ésser abun-
dant en alguns costers solells, 775-1250 m.
Prats secs, llocs rocosos. Aphyllanthion, etc.
Cap al Pont d'en Cabreta; solells de Sagnari, 800-1000 m; sobre La Corba, molt
abundant, 900 m; cap a la Collada de Grats, 1250 m; sobre Estbguel, abundant;
abundant als solells de Can Perramon de Baix; Corones (Ripollbs), 1250 m.
DG 28,38,27,37. Med .-Submed.
5 19. Lotus corniculatus L. subsp. corniculatus

NÚria, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 18).
Fins a NÚria (CAD., Fl. Cat. 11: 137).
Vall de Conivella, 1350 m (BOLOS et VIVES in O. de BOLOS,~e veg. not. 11: 220,
Cariceto-Eriophoretuna latifolii).
- Estatges monti i subalpí, ccc. 775-2000 (2200) m.
Es fa a tota mena de prats, i penetra també als boscos esclarissats i a d'altres forma-
cions llenyoses poc denses. Molinio-Arrhenatheretea, Mesobromion, Aphyllanthion,
Festucion gautieri, Festucion eskiae, etc. IV-X.
Absolutament general a tota la comarca, dcs de l'entrada de la Vall fins als cims de les
serres pre-pirinenques (Serra Cavallera, Serra de Montgrony, Sant Amanq) i als costers
solells de l'alta muntanya axial: Pont d'en Cabreta, La Corba, Aigües de Ribes,
Collada de Grats, E1 ' ~ a e l l Pedrera,
, Campelles, Ventoll, Planoles, Toses, Ribes de
Freser, Rialb, Queralbs, Pardines, Bruguera, Collada de Toses, Pla d7Anyella,Costa
Pubilla, sobre Dbrria, vall Estremera, Els Planassos, Gorges de Núria, Gorges del
Freser (2000 m), Baga de la Canya, Collada Verda, Puig s'Estela, llisos de Taga, Coll
de Jou, etc. etc. etc.
Planta extraordinariament polimorfa que presenta, a més, formes de trlnsit vers la
subsp. alpinus. La var. delortii (Timb.-Lagr. ex F.W. Schultz) Rouy (= var. villosus
auct., non Thuill.) és ficilment reconeixedora perque és tota ella recoberta d'una
pilositat patent, poc densa; sembla limitada a la zona meridional de la Vall (El
Sagnari, La Corba, Can Perramon de Baix, etc.), i es fa sobretot a les pastures seques
de l'alianga Aphyllanthion. La raqa més freqüent a tota l'lrea de la subspecie és la var.
kochii Chrtková-Zert. (= L. ciliatus Schur), poc pilosa i amb els folíols ciliolats. Per
contra, les formes glabres o gairebi, corresponents a la var. corniculatus, són relative-
ment rares.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Hollrt .
subsp. alpinus (Schleich. ex Ser.) Rothm.; Lotus alpinus Schleich. ex Ser.

Al peu de Finestrelles (CAD., FL Cat. 11: 137).
SEN. inclou aquest t h o n al seu catlleg nurienc (FI. N.: 60).
Núria, 2250 m, Coll de Llo, 2350 m (BR.-BL., Veg. alp.: 63, Galeopsideto-Poetum
fontqueni); vessant E del Pic de Segre, 2150 m (BR.-BL., LC. t. 19, Festucetum
scopariae); vers el Puigmal, 2150 m (BR.-BL., LC.: 161,Festucetum scopanae subas-
sociació de F. ovina subsp. indigesta); vall de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., LC. t. 20,
Elyneto-Oxytropidetum); vers Noufonts, 2450' m, vers Finestrelles, 2300 m
(BR.-BL., 1.c. t. 21, Festucetum eskciae); al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., 1.c. t. 22,
Hieracieto-Festucetum spadiceae); Pic de Finestrelles, 2600 m, vers el Pic de la
Fossa del Gegant, 2300 m (BR.-BL., 1.c. t.23,Pumileto-Festucetum supinae).
SERVE (Rech. comp.) l'assenyala a la zona del Pas dels Lladres-Puigrnal,2490-2650
m, a diverses comunitats (vegeu taules 111, XI, XVIII i XIX).
eskiae forma amb Poa); solana de Queralbs, 2300 m (NEGRE et SERVE, 1.c. Festu-
co-Iberidetum, forma amb Festuca aurea).
- Alta muntanya axial, ccc. A les serves pre-pirinenques sembla rar. (1800)
2000-2850 m.
Es fa sobretot als prats alpins; penetra també a les tarteres poc mbbils, a les pinedes,
etc. Juncetea trifidi, Seslenetea. VI-IX.
General a les serralades axials, des de sobre la Collada de Toses fins a la Coma de
Fresers i als vessants de Puig Cerverís: Pas dels Lladres, Puigmal, Fontalba, Núria,
Coma de Vaca, Serra de la Canya, etc. etc. Freqüent, així mateix, a l'extrem occiden-
tal de la Serra de Montgrony (vessants del Puigllangada, La Creueta,...). A la resta
d'aquesta serra i a Taga-Serra Cavallera sembla esporldic.
DG 29,39,18,28,38. Orbfit europ. C
520. Lotus pedunculatus Cav.; L. uliginosus Schkuhr
Vall de Conivella, 1400 m ( B O L ~ Set VIVES in O. de B O L ~ SDe , veg. not. 11: 220,
- Estatge monti, c. 800-1700 m. Especialment a la zona oriental de la Vall.
Mulleres, sobretot en terrenys silicis. Molinietalia coeruleae. VI-VIII.
Esteguelella, 800 m; sota el Baell, 1100 m; Roques Blanques, 975 m; El Bac, 1100 m;
sobre Espinosa, 1300 m; voltants de Ribes de Freser (Sta. Caterina, cap al Mas,...),
950-1100 m; sota Queralbs, 1150 m; Les Ribes, 1400 m; Conivella, 1400 m; vora Can
Barratort, 1150 m; abundant als vessants de sobre Pardines; mulleres sota l'0rri Vell;
Plans de Pbrtoles i cap a la Collada Verda, 1500-1700 m; Coll de Jou, 1625 m.
Els exemplars estudiats corresponen a la var. glabriusculus (Bab.) O. Bolbs et Vigo.
DG 39,28,38,48,37. Eur.
521. Tetragonolobus maritimus (L.) Roth var. siliquosus (L.) O. Bolbs et Vigo
Ribes (VAYR., Cat. N.: 18); fins a Ribes (CAD., FI. Cat. 11: 132).
Vall de Conivella, 1350 m (BOL& et VIVES in O. de B O L ~ SDe , veg. not. 11: 220,
- Estatge monta, a la zona meridional de la Vall, c; a d'altres zones de la comarca,
rar. 800-1500 m.
Mulleres i jonqueres. Molinio-Holoschoenion, Molinietalia. V-VII.
Freqüent a la zona meridional de la comarca: El Sagnari, La Corba, vall de Barri&,
...
torrent Roig, El Baell, 800-1200 m, a claps abundant. De Ribes a Roques Blanques;
El Soli, 1200 m; Mas Conill, 1200 m; sobre Perapinta, 1500 m.
522. Anthyllis montana L.

Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 16) ( CAD., F1. Cat. 11: 68); Ribes (BUB., F L Pyr.
11: 468, sub Vulneraria montana (Gesneri) Scop.).
La Foixera (St. Amang) (VAYR., Pl. Cat.: 27), citació que recull CAD. (1.c.). De NÚ-
ria al Puigmal (CAD., 1.c.).
Núria, 2350 m (BR.-BL., Vég. alp.: 21); Núria, 2200 m (BR.-BL., LC.: 161, Festuce-
fum scopariae subassociació de F. ovina subsp. indigesta).
SEN. inclou l'esphcie en el seu catiüeg (FI. N.: 60).
- Estatges monti i subalpí, en terrenys calcaris, CC. Penetra a l'estatge alpí.
1000-2000 (2450) m.
Codines, llocs rocosos, prats secs. Ononidion striatae, Aphyllanthion, Festucion gau-
tieri, Saxifragion mediae,... V-VIII.
Collada de Grats, 1225 m; Golobran, 1400-1525 m; La Portella, 1300 m; vora la
Roca Aguda, 1100 m; torrent Roig, 1000 m; sota la Roca del Corb, 1500 m; El Baell,
1200-1300 m; La Berruga, 1775 m; La Covil; sota el Coll de les Fontetes, 1825 m;
baga de Fornells; Costa Borda; baga de Toses, 1475 m; Tossal de Rus, 2000 m; Pla
d'Anyeila, 1800 m; cap a la Collada de Toses, 1800 m; sobre Toses, 1600 m; vessants
del Puigllangada, 2100 m; Sant Amanq, abundant sobretot al solell, fins al cim
mateix; vessants de Taga, a les carenes pedregoses i als prats d'ussona; Portella
$Ogassa, 1800 m; Puig del Pla de les Pasteres, 1700-1890 m. Les localitatsanteriors
corresponen a les serres pre-pirinenques, on dominen els terrenys calcaris. A les serres
axials, predominantment esquistoses, la planta es limita als claps de terreny calcinal:
clotada de Fontseca, 2450 m; Estebris, 2000 m; baga d'Estremera; sobre Can Possons
(Ribes de Freser), 1150 m; vora Batet; sobre Vilamanya, 1400 m; Queralbs, 1250 m;
Coma de l'Embut, 2300 m; sobre el Planell de Coma de Vaca, 2150 m.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Orbfit submed.
523. Anthyllis vulneraria L. subsp. vulnerarioides (All.) Arcange1i;A. vulnerarioides (All.)

Bonjean ex Reichenb.
Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 16, sub var. Allioni DC).
Núria, Pla de Pujalts (SEN., Add.: 44). El mateix autor inclou la planta en el seu
catdeg de Núria (FI. N.: 60).
Núria, 2200 m, vers el Puigrnal, 2150 m (BR.-BL., 1.c.: 161, Festucetum scopariae
subassociació de F. ovina subsp. indigesta).
de Festuca scoparia i Astragalus nevadensis).
- Alta muntanya, en terrenys calcinals, CC. Rarament en substrats silicis. 1700-2650
m.
Es fa sobretot als prats secs. Festucion gautieri, Seslerietalia coeruleae en general,
Caricetalia cuwulae. VI-VII.
Freqüent a la Serra de Montgrony: Cirerets, Costes de i'Huguet (2100 m), sobre Pla
dYAnyella,Pla de Rus, Pleta Roja, Pedra Picada, Costa Pubilla, La Covil,...).Més rara
a la Serra Cavaliera i al Taga: Puig de Coma d'Olla, Porteila d'ogassa, Pineda Rosta,
vessants meridionals del Taga,... Relativament freqüent, també, a les serres axials:
Coma de Fontseca, 2500 m; Costa de les Tutes, 2340 m; Bac de la Foradada, 1950
m; Estebris, 2000 m; voltants de Núria, 2050-2150 m; cap al Ras de l'ortigar, 2200
m; Coma de Fresers, 2275 m, 2450 m, 2550 m; Pic de Fresers, 2650 m; Coll dels Tres
Pics, 2350 m; Coma de Mantinell; cap al Clot del Malinfern, 2000 m; vessants
meridionals del Balandrau, 2400 m; baga de la Canya, 1800 m, 2150 m.
subsp. forondae (Senn.) Cullen

Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 16, sub A. vulneraria L.).
Fins a Núria (CAD., FI. Cat. 11: 67, sub A. vulneraria L.).
Al N. de Núria, 2200 m @R.-BL., Vég. alp.: 196, Hieracieto-Festucetum spadiceae,
sub A. vulneraria).
Dubtem que les citacions de CAD. i de BR.-BL. s'hagin de referir a aquesta subsp8cie.
I - Estatge mont&,ccc. Penetra al subalpí, 775-1700 (1900 m).

Pastures, sobretot als prats secs calcícoles (Xerobromion), perb també als prats gras-
sos (Mesobromion), als llocs rocosos (Ononidetalia striatae), etc. V-VI11 (X).
Des de Ventrada de la Vall fins al Pla de Rus (1875 m), a les Gorges de Núria (1700
m) i als Plans de Pbrtoles (1525 m). Localitats intermkdies: El Casot, Estkguel, Mal
Pas del Toix (Ripollks), Can Perramon de Baix, torrent Roig, El Baell, Pedrera,
Campelles, voltants de Ribes, Roques Blanques, Planoles, Espinosa, Fornells, Toses,
Batet, Rialb, vall Estreme:a (1625 m), Vilamanya, Queralbs, Prat del Bac, Les Colla-
des (1575 m), torrent del Forn, Pla dels Anyells (1850 m), Fustanyi, Ribesaltes, Les
Vinyes, Pardines, Boixetera, Puigsac, i'Orri, Mas Conill, Sta. Caterina, Bruguera,
Camp del Dois, etc. etc.
A la vall del Rigard (Planks, Fornells, Dbrria, ...) hem herboritzat una forma de flor
rosada i de tiges relativament curtes, sovint prostrades. No estem segurs que pugui
incloure's encara dins la subsp. forondae.
DG 39,18,28,38,27,37. Submed. W
subsp. pyrenaica (G. Beck) Cullen; subsp. dillenii auct. pyr.

Serra de l'Embut, 2240 m, vall de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 20,
Elyneto-Oxytropidetum foucaudii, ut A, vulneraria subsp. Dillenii).
-Planta molt rara als Pirineus orientals. Nosaltres no l'hem herboritzada a la comarca.
524. Coronilla emerus L.

- Estatge month, CC, especialment a les zones meridional i oriental de la Vall,
775-1500 (1700) m.
Boscos, sobretot rouredes. De l'alianqa Quercion pubescenti-petraeae; també es fa,
perb, a d'altres comunitats dels Querco-Fagetea. IV-VII.
Molt freqüent i abundant a la zona meridional de la comarca; Pont d'en Cabreta, El
Casot, El Sagnari, Esteguelella, torrent de la Corba, La Portella, Golobran, vall de
Barricó, Can Perramon de Baix, Aigües de Ribes, Pas del Llop (1500 m), boscos del
Baell, Ange1ats;Lleixes.de la Covi1 (1700 m), Els Coforns, vora Ribes de Freser, Clots
de Maqana, Bac de l'Heura, Torroella, Bruguera, Can Perramon de Dalt, Camp dels
Dois (1450 m), ... Forqa freqüent també a la part oriental de la comarca: Mas Conill,
Bosc d'en Cigala, I'Orri, Conivella, Can Barratort, torrent de Bancerola, Pardines, La
Moscatosa, ... Cap al nord i cap a l'oest esdevé progressivament més rara: Roques
Blanques, cap al Pont de Soll, baga de Planoles, Rialb, bosc de Ribes (1200 m), vall
Estremera, cap al Salt del Grill.
DG 39,28,38,27,37. Submed.
525. Coronilla minima L. subsp. minima

- Zona meridional, calchria, de la Vall, CC;a d'altres sectors, rara, 775-1825 m.
Prats secs, codines, llocs rocosos. Ononidion striatae, Aphyllanthion, Xerobromion.
v-VII.
A la zona meridional hom la troba no solament a les parts més baixes, sinó que
s'enfda pels solells fms al cim de Sant Amanq (1825 m): El Casot, Esteguelella, El
Sagnari, la Corba, Barricó, Collada de Grats, La Portella, Golobran (1520 m), solells
de Can Perramon de Baix, torrent de la Corba (1275 m), Aigües de Ribes, El Baell
(1100-1275 m), Pla de Plaus, Cingles de Sant Eloi (1700 m), ... Més al N apareix
sobretot als terrenys calcinals, perb també en alguns costers silicis secs: Pedrera, 1000
m; Roques Blanques, 1000 m; La Cisterna (sobre Ribes), 1125 m; sobre Segura, 1235
m; solells de Rialb, Batet i Vilamanya, 1075-1475 m; Conivella, 1400 m.
DG 28,38,27,37. Latemed. (Submed.) NW
subsp. clusii (Duf.) Murb.

- Gairebé només a la zona meridional de la Vall, on és més aviat rara.
Es fa a les roques calcinals assolellades i als costers rocosos molt calents. La seva
presencia assenyala les lrees més calentes, refugi d'altres diverses plantes mediterrl-
nies. VI-VII.
Sobre el Sagnari; torrent de la Corba, 1330 m; Golobran, 1450 m; Coves de Ribes i
solells de Can Perramon de Baix, 825-1200 m; Roca de Corb, 1525 m. Fora d'aquest
sector meridional, l'hem vist a Roques Blanques, 1000 m.
DG 28,38,27,37. Med. W
526. Hippocrepis comosa L.
Prats de Núria, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 19).
Ribes, Queralbs, pastures de Fontnegra (CAD., FI. Cat. 11: 228).
Roques de Núria, exposades al sol llevant, no lluny del santuari (SEN.;Add.: 54, sub
H. prosirata Boiss.). El mateix autor cataloga aquest t h o n en la seva flora (FI. N.:
60).
Vessant E del Pic de Segre, 2150 m (BR.-BL., Vég. alp. t.19, Festucetum scopariae);
Núria, 2200 m, vers el Puigrnal, 2150 m (BR.-BL., 1.c.: 161, Festucetum scopanae
subassociaci6 de F. ovina subsp. indigesta); vers Noufonts, 2450 m (BR.-BL., 1.6.:
190, Festucetum eskiae); al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., 1.c. t.22, Hieracieto-Festu-
cetum spadiceae).
BELLOT (Hippocr.: 288 i 292) assenyala a Núria H. comosa en general (CAD.), així
com la fi microphylla Rouy (CAD.) i la fi prosirata (Boiss.) Rouy (GALLARD0 in
BC).
Vessant de Queralbs, 2200 m (NEGRE et SERVE, Prosp. t. Festuco-Iberidealm
forma amb F. aurea).
- Des de la zona basal fins a l'estatge alpí inferior, sobretot en terrenys calcaris, ccc.
775-2200 (2550) m.
Prats secs, llocs rocosos. Brometalia erecti (i sobretot Xerobromion), Ononidetalia
striatae, Aphyllanthion, Festucion gautieri, Festucion eskiae. V-VII.
Des de l'entrada de la Vall fins al Puigllanqada, a les muntanyes de Nhria i als Plans de
Pbrtoles. Localitats intermhdies: Esteguelella, Golobran, Can Perramon de Baix,
Barric6 (molt abundant), Aigües de Ribes, El Baell, Pla de Plaus, La Covil, Camp-
elles, Roques Blanques, Pedra Picada, baga de Toses, Pla de Rus, Costa Geperuda
(2200 m), del Pla $Anyella a la Collada de Toses, Coma de Planbs, Coma de Fontse-
ca (2450 m), Costa de les Tutes, baga de la Foradada, Estebrís, Gorges de Núria,
Coma de Fontalba (2250 m), Coma de l'Embut, Roc de la Malb, vall de Noufonts
(2100 m), Coma de Fontnegra, Pedrisses, torrent del Forn (1 175 m), Pla dels Anyells
(1850 m), Els Emprius (Serrat), Vilamanya, Rialb, Batet, Pineda Rosta, sobre Can
Barratort, La Falgosa, vessants solells de Taga, Clots de Maqana, Camp dels Dois,
Cingles de Sant Eloi, Sant Aman~(1825 m), etc.
Planta bastant poliforma. A les zones més elevades es presenta sota una forma relativa-
ment petita que correspon potser a la var. alpina Rouy. Aquesta raGa d'altitud ha
estat interpretada de maneres molt diverses -segons el que es dedueix de les determi-
nacions que porten els plecs d'herbari- i deu correspondre també a la H. prostrata de
Sennen.
DG 29,39,18,28,38,27,37. Submed.
Onobrychis saxatilis (L.) Lam.

Costes seques de Ribes (VAYR., Cat. N.: 19); Ribes (CAD., FI. Cat. 11: 234).
- Als herbaris de VAYREDA i de CADEVALL no existeixen testimonis &aquestes indicacions.
Creiem que han de posar-se en dubte, mentre no rebin ulterior confirmació.
527. Onobrychis supina (Chaix) DC. in Lam. et DC.
Nom vulgar: trepadella borda.
Ribes (VAYR.,in CAD., Fl. Cat. 11: 234).
- Estatge monti, sobretot en terrenys calcinals, CC. 775-1700 m.
Prats. Aphyllanthion, Brometalia erecti, Arrhenatherion. V-VII.
Des de l'entrada de la Vail fins a Toses i a l'alta vail del Segadeli. Abundant principal-
ment a la zona meridional de la comarca: Esteguel, El Casot, La Corba, Aigües de
Ribes, El Baell, Bruguera, Sant Eloi (1700 m), solells del Taga (1650 m). Altres
localitats: Pedrera, Roques Blanques, costes de Segura, Planoles, de Toses a Fornells,
Clots de Maqana, Puigsac, etc.
DG 18,28,38,27,37. Med. munt.
PAPILIONACIES CULTIVADES - A part les especies ja esmentades més amunt,

hom ~ultivaaltres plantes d'aquesta família, sobretot com a farratgeres i pels seus
llegums o llavors comestibles: Phaseolus vulgaris L. i P. coccineus L. (mongetera i
mongetera vermella, respectivament; els fruits i llavors, mongetes o fesols), Vicia
faba L. (fava; rarament subsponthnia, fins i tot a l'estatge subalpí), Pisum sativum L.
subsp. sativum (p8sol; hom el sol cultivar barrejat amb algun cereal); Onobrychis
viciifolia Scop. (trepadella), etc.
OXALIDACEAE
528. Oxalis corniculata L.

Horts, parets i marges de Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 14).
Horts, murs, llocs ruderals. V-IX.
Voltants de Ribes de Freser (St. Cristbfol, Can Batet, Maqana, ...), 900-950 m; sota
Ventol$1275 m; vora Queralbs, 1225 m; Pardines, 1200 m; Bruguera, 1200 m.
DG 28,38. Subcosm.
529. Oxalis acetosella L.

Boscos de Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 14); Ribes (CAD., FI. Cat. 11: 394).
SEN. inclou la planta en el seu catileg nurienc (FI. N.: 59).
Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 29, Saxifrageto-Rhodoretum).
- Estatges monti i subalpí, CC.800-2100 m.
Llocs ombrivols i frescals, sobretot dintre els boscos. Fagetalia sylvaticae, Vaccinio-
Piceetalia, Adenostyletalia,... IV-V.
Baga d'Esteguelella, fins a la Collada de Grats; vall de Barricó; bagues del Baell i de
Campelles; voltants de Ribes (fondals, vores de riu), 900-1000 m; bosc de Sant
Antoni; baga de Planoles; baga de Fornells; entre la Collada i el Pla d'Anyella, 1750
m; boscos d'Estremera; vora la Farga de Queralbs, 1100 m; Gorges de Núria; vall de
Fontalba, 1950 m; Núria; boscos de les Gorges del Freser; bagues de Ribes i de Siat;
l'0rri; Bosc d'en Cigala; bosc de Pardines, 1700-1900 m; Els Prats; Bac de 1'Heura;
Sant Arnang; etc.
DG 29,39,18,28,38,27,37. Circumbor.
530. Oxalis SP.

-En algunes feixes dels Estiradors, sobre Ribes de Freser (950 m), prolifera una
especie al-lbctona que no hem arribat a determinar. Pels seus bulbs que donen aviat
una munió de petites bulbils, l'absencia de tija, eis folíols obcordiformes amb la
mhxima amplada cap a la part medial i la infloresdncia corimbiforme s'acostaria a O.
cotymbosa DC.; perb se'n separa per alguns altres caracters, i especialment pels seus
petals relativament petits i d'un rosa pii-lid.
GERANIACEAE
53 1. Geranium sanguineum L.
Núria (T&M. in WK., Prodr. III: 525); regió subpirinenca de Núria (VAYR. in
CAD., FI. Cat. I: 365).
Clarianes i vorades de bosc, en llocs més aviat secs. Geranion sanguinei. VI-VII.
Les Guilleumes, 1150 m, i vora Campelles, 1225 m, a les clarianes de la roureda;
Golobran, 1520 m.
Les citacions de Núria són molt dubtoses. Ni a I'herbari Tr6mols ni a l'herbari
Vayreda no n'hi ha testimonis.
DG 28,27. Lateeur.
532. Geranium pratense L.

Muntanyes de Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 44; in WK., Prodr. 111: 527)
(VAYR., Cat. N.: 12).
Vores del Freser (CAD., Exc.: 94); Ribes, Nuria (CAD., Fl. Cat. I: 362).
SEN. cataloga la planta (R.N.: 59).
--Estatge month, c. (775) 900-1600 m.
Prats de dall i herbassars humits. Polygono-Trisetion, Filipendulion. VI-VII.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; Ribes de Freser, al riberal dels rius, sobretot vores
del Rigard i del Segadell, 900-950 m; prats de fons de vall, des de Roques Blanques
(975 m) fins més amunt de Toses (1600 m) (Planoles, Espinosa, Fornells,...); baga de
Fornells, 1400 m; de la Farga de Oueralbs a Daió i més amunt, 1150-1250 m. Les
citacions de Nurla ens semblen os pit os es.
DG 39, 18,28,38,37. Eur.
533. Geranium sylvaticum L. I
Núria (POURRET in WK., Prodr. 111: 528); Ribes, Núria (VAYR., Cat. A'.: 12); camí
de Núria (CAD., Exc.: 94); Ribes, Núria, al peu de la Creu d'en Riba (CAD.,Fl. Cat.
I: 363); entre el Salt del Sastre i la Creu d'en Riba (SEN., Add.: 37). Aquest darrer
autor inclou I'espkcie en el seu catdeg nurienc (FI. N.: 59).
Salt del Sastre, 1780 m (BR.-BL., Vég. alp. t.28, Peucedaneto-Luzuletum desvauxii).
- Estatge subalpi, c, perb de distribució molt irregular. Davalla a l'estatge msntA
(900) 1500-2100 m. Herbassars humits o frescals, clarianes de bosc, fondals. Betulo
-Adenostyletea, Epilobietea angustifolii. V-VIII.
Freqüent sobretot als indrets frescos de la zona axial. Abundant a les Gorges de Núria
(Pont de Cremal, Pla de Sallent, Salt del Sastre, Canal de la Ganta, etc.), 1500-2000
m; vora la cova de Sant Gil, 2100 m; canals i barrancs de les Gorges del Freser (Clot
del Malinfern, torrent de Joan Déu, torrent de la Balma, etc.), 1600-2050 m; vora el
Planell de Coma de Vaca, 2100 m; entre la Farga de Queralbs i Daió, 1150-1225 m;
baga de Siat, 1700 m. Portat pei riu Freser, baixa fins a Ribes, 900 m.
No tant freqüent a les serres pre-pirinenques. Cap a la Font Roja, 165u U
L
,,
Aman~,1600 m; torrent de Bancerola, 1275 m; Els Prats, 1450-1550 m; cap alColl

del Pal, 1750 m; vora el Coll de Pbrtoles, 1700 m.
DG 39,28,38,48,37. Eur .
534. Geranium nodosum L.

Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 13), citacions que recull CAD. (FI. Cat. I: 364).
SEN. admet la planta en el seu catdeg (F1;N.: 58).
- Boscos humits de la zona meridional de la Vall. rrr. Fagetalia sylvaticae. Vall de
Barricb, 875 m; entre Can Maiols i Saltor (Ripollks).
Les indicacions de VAYREDA -no avalades per exemplars d'herbari- es devien
basar en simples supbsits.
DG 37. Orbfit europ. S
535. Geranium pyrenaicum Burm. fil.

Muntanyes de Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 45); Núria (SALV., POURR. in
WK.,Prodr. 1.1:528); Núria i muntanyes vei'nes (VAYR., Cat. N.: 13); fins a Núria
(SEN., Add.: 37; Fl. N.: 59, sense especificar localitats).
Ribes, Queralbs, Núria (CAD., FI. Cat. I: 367).
Núria, 2050 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 18, Chenopodieto-Taraxacetum pyrenaici).
- Llocs ruderals dels estatges montA i subalpí, CC. 775-2100 m.
Herbassars nitrbfrls, horts, etc. Artemisietea, Sisymbrietalia,... V-X.
Des de l'entrada de la Vail fins a Pla de Rus (1900 m), a Núria i a l'Orri Vell (1575
m). Localitats intermkdies: Saltor (Ripoliks), La Corba, Aigües de Ribes, El Baell,
Campelles, Planoles, Espinosa, Dbrria, Fornells, Toses, Pla $Anyella, Ribes de Freser,
Rialb, Serrat, Estremera, Queralbs, Salt del Sastre (1700 m), sobre el Pla de Carcal
(1850 m), Coma de Fontalba (2100 m), sota Les Marrades (1700 m), Ribesaltes,
Pardines, Bruguera, etc. etc.
536. Geranium rotundifolium L.

- Vores de poblacions, llocs ruderals de l'estatge montl, c. 775-1450 m. Murs, vores
de camins, herbassars,...Sisymbrietalia, Artemisietea. V-IX.
La Corba, El Sagnari, Barrih, Aigiies de Ribes, El Baell, Campeiles, sota Ventoli
(1250 m), Espinosa, cap a Fornells (1200 m), Toses (1450 m), Ribes de Freser
(900-975 m), Queralbs, Serrat, Ribesaltes (1025 m), Pardines, etc.
DG 18,28,38,37. Plurireg .
537. Geranium moiie L.

Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 13) (CAD.,Fi. Cat. I: 367).
- Llocs ruderals de l'estatge monti, r.
Horts, vores de camins, etc. Chenopodietea. N-IX.
Saltor (Ripollks), 1400 m; El Sagnari, 925 m; Barri&,980 m; E1 Baell, 1200 m; Sant
Antoni de Ribes, 1225 m; vora Ribes de Freser, 950 m; Pardines, 1200 m.
538. Geranium pusiiium L.

Núria (VAYR., Cat. N.: 13) (CAD., F1 V.: 68) (SEN., Add.: 37; F1. N.: 59).
Cap al Pont de Crema1 (CAD., F1. Cat. I: 368).
- Estatges montl i subalpí, als indrets ruderals, c. 900-2050 m.
Vores de poblacions i cases, jaces, camins. Onopordion acanthii, Sisymbrion. V-IX.
El Sagnari, 925 m; Barri&, 975 m; E1 Baell, 1200 m; Sant Antoni de Ribes, 1225 m;
Ventoli, 1300 m; sobre Planoles, 1250 m; vora el refugi de Dbrria, 2000 m; Salt del
Sastre, 1700 m; Jaqal de Pedrisses, 2050 m; Ribes de Freser, 925 m; Mas Conill, 1175
m; l'Orri Vell, 1575 m; etc.
DG 39,28,38,37. Lateeur.
539. Geranium columbinum L.

Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 13) (CAD., F1. Cat. I: 366).
- Estatge mont&,CC,perb poc abundant. 775-1500 m.
Marges, vores de camins, camps, llocs ruderals. Artemisietea, Origanetalia vulgaris,
Chenopodietea, Secalinetea,... V-IX.
Des de l'entrada de la Vali fins a Toses, a les Gorges del Freser (1400 m) i a l'alta vali
del Segadell. Localitats concretes: Pont d'en Cabreta, vall de Barricó, Aigües de
Ribes, Coli de la Casassa (1200 m), cap a Ventoll (1300 m), sota el Soll, baga de
Planoles, cap a Nevi, sobre Espinosa (1300 m), La Polella (1500 m), voltants de
Ribes de Freser (abundant), feixes de Sant Antoni (1050 m), vora Batet, Rialb,
Fustanyl, vali Estremera, sobre La Plana (1350 m), Queralbs (1250 m), de Pardines a
Boixetera, Clots de Magana, etc.
DG 39,18,28,38,27,37. Lateeur. (Circumbor.)
540. Geranium dissectum L.

Ribes (CAD.,Fl. Cat. I: 366).
- Estatge monti, rr. A la partmeridional de la Vall, poc rar.
Conreus, llocs ruderals. Chenopodiefea, Artemisietea,... V-VIII.
La Corba, 800 m; Can Perramon de Baix, 815 m; El Baell, 1200 m; Pla de Plaus,
1275 m; vora Ribes de Freser, 925 m.
541. Geranium robertianum L.

Camí de Núria (FERRER, Exc.: 82).
SEN. inclou l'espkcie en el seu catileg (FI. N.: 59).
Llocs frescals o ombrívols: boscos humits, marges i clarianes, tarteres ombrejades,
herbassars nitrbfils, ...Fagetalia sylvaticae, A tropetalia,Artemisietea, et c. V-VIII.
Des de l'entrada de la Vall fins a sobre Toses, a les Gorges de Núria i al Coll de
Pbrtoles. Localitats intermcdies: sota el Sagnari, fageda d'Esteguelella, Can Perramon
de Baix, vall de Barricó, La Berruga (1775 m), Coll Pan, El Baell, Campelles, Ange-
lats, els Coforns, El Bac, Roques Planques, sota el Pont de Soll, baga de Planoles,
Espinosa, baga de Fornells, Toses, voltants de Ribes de Freser (sobretot a les verne-
des), Rialb, vall del Maqanell (1 150 m), baga #Estremera, Queralbs, Salt de l'Aigua,
vers el Salt del Grill, Ribesaltes, El Mas, Sorri, Pardines, cap a Sorri Ve11 (1500 m),
Bruguera, etc.
DG 39, 18,28,38,48,27,37. Lateeur . (Subcosm.)
542. Erodium malacoides (L.) L'Hér. in Aiton

Ribes (VAYR., Cat. N.: 13) (CAD., FI. Cat. I: 371).
- Raríssim a l'estatge monti.
Vora Pardines, on és forga abundant, 1200 m.
Med.
543. Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Aiton

SEN. l'inclou en el seu catileg nurienc (Fl. N.: 59).
Núria, 2050 m (BR.-BL., Vég. alp.: 142, Chenopodieto-Taraxacetumpyrenaici).
- Estatge monti, c. Més rar a Testatge subalpí. 800-2050 m.
Talussos, vores de camins, guarets, conreus,... i en general terrenys més o menys nus.
Secalinetea, Sisymbnetalia, Festuco-Sedetalia, etc. 111-VII.
EstBguel; Aigües de Ribes; El Baell, 1200 m; Roques Blanques; cap a Can Paloca,
1275 m; sobre Planoles, 1250 m; Espinosa; sobre Espinosa, 1300 m; carretera forestal
del bosc de Nevi, 1275 m; cap a Dbrria, 1400 m; Toses, 1450 m; Collada de Toses,
1800 m; voltants de Ribes de Freser, 900-950 m; sobre Segura, 1160 m; de Rialb a
Fustanyl; Queralbs, 1250 m; Ribesaltes, 1150 m; sobre la Falgosa, 1300 m; I'Orri
Vell, 1575 m; Saltor (Ripolles), 1400 m.
DG 39,18,28,38,37. Plurireg.
GERANIACIES CULTIVADES - Als jardins i en testos hom cultiva profusament

diverses especies del genere Pelargonium (nom vulgar: geranis).
LINACEAE
544. Linum narbonense L.

Ribes (VAYR., Cat. N.: 11) (CAD., Fl. Cat. 1: 340).
SEN. inclou l'espkcie en el seu catileg (FI. N.: 58), indicant vagament, per diverses
especies del gbnere, que en creixen "algunes a Ribes i Queralbs".
- Zona meridional de la Vall, c; a d'altres zones, esporldic. 775-2100 m9rats secs,
costers solells. Aphyllanthion, Brometalia erecti, rarament al Festucion eskiue. IV-VI1
(IX).
Freqüent i de vegades abundant a la zona meridional de la comarca: El Sagnari,
Esteguelella, La Portella (1300 m), Golobran (1500 m), solells de la Corba, Can
Perramon de Baix, Barricó, torrent Roig (1 125 m), El Baell, cap al Portet (1675 m),
Mal Pas del Toix (Ripolies, 1625 m), vora Campelles (1275 m). A la resta de la
comarca apareix escadusserament perb de vegades també hi és abundant: vora Toses,
1470 m; Els Plaus (Queralbs), 1450 m; cap al Roc de la Fita, 2100 m; vora Núria,
2050 m; Mas Conill, 1200 m, forpa abundant; Clots de Mapana.
DG 39,18,28,38,27,37. Med.
545. Linum perenne L. subsp. alpinum (Jacq.) Ockendon

Núria (VAYR., Cat. N.: 12); al peu de Finestrelles (CAD., FI. Cat. 1: 340).
SEN. inclou l'espbcie en el catileg nurienc (FI. N.: 58).
Al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., Veg. alp.: 197, Hieracieto-Festucetum spadiceae).
Vessants solells, indrets arrecerats. Festucion eskiae, Festucion gautieri,... VI-VIII.
Coma de Fontalba, 2240 m; voltants de Núria (abundant sota la creu d'en Riba);
Roc de la Mal&,2100 m; Coma de TEmbut, 2350 m; cap a les Espiguetoses, 1950 m;
sobre el Planell de Coma de Vaca, 2025 m.
DG 29,39. Orbfit euras.
546. Linum austriacum L.

- Vora Toses, 1500 m.
Més o menys freqüent a la Cerdanya, aquesta planta, amant d'ambients continentals,
resta limitada a la zona occidental extrema de la comarca.
547. Linum bienne Miller; L. angustifolium Hudson, L. usitatissimum L. subsp. angustifo-

lium (Hudson) Thell.
Ribes (VAYR., Cat. N.: 11; CAD., Fl. Cat. I: 339).
SEN. (FI. N.: 58) inclou vagament l'espkcie al seu catileg nurienc, entre altres repre-
sentants del gknere que "creixen a Ribes i Queralbs".
Prats de dall, vores de camins enherbats. Arrhenatherion elatioris, Lolio-Plantaginion.
v-VI1 (X).
Sota Esteguelella, 775 m; El Baell, 1200 m; solell de Can Paloca, 1275 m; cap al Soli,
1300 m; Planoles, 1175 m; voltants de Ribes (Ma~ana,Pedrera,...), 900-1000 m;
Ventaiola, 1000 m; cap a Batet, 1100 m; de Rialb a Fustanya, 1100 m; Queralbs,
1225 m; vora Pardines, 1200 m.
548. Linum viscosum L.

Ribes (VAYR., Cat. N.: 11) (CAD., FI. Cat. I: 3353
- Zona meridional de la Vall, CC.775-1400 m.
Planta calcícola. Es fa als prats secs i a les clarianes assolellades. Aphyllanthion,
Xerobromion. VII-IX.
Molt abundant entre Campdevhol i Montgrony (Ripoll&); vora el Pont d'en Cabreta
(775 m), El Casot, El Sagnari (abundant), vall d'Esteguelella, Can Perramon de Baix,
vall de Barricó, El Baell(1100-1225 m), cap a la Portella (Bruguera, 1400 m).
DG 28,38,27,37. Submed. munt.
549. Linum trigynum L; L. gallicum L.

Solells de Ribes (VAYR., Cat. N.: 11); fins a Ribes (CAD., FI. Cat. I: 336).
SEN. esmenta l'espkcie (FE. N.: 58) entre altres conghneres, algunes de les quals
-diu- "creixen a Ribes i Queralbs".
- Solells de la partcentral de la Vall, c. 900-1300 m.
Es fa als prats secs en terrenys silicis. Xerobromion (Achilleo-Dicanthietum ischae-
mi). (VII) VIII-IX.
Pedrera, 950 m; freqüent, i de vegades abundant, als vessant secs entre Ribes i
Planoles (Costes de Segura, Roques Blanques, Can Paloca, solell de Ventoli, El So-
li,...), 950-1300 m; cap a les Vinyes, 1080 m.
DG 28,38. Med.
550. Linum suffruticosum L. subsp. salsoloides (Lam.) Rouy; L. tenuifolium L. subsp.

salsoloides (Lm.) R. Lit., L. salsoloides Lam.
Terrenys secs de Ribes (VAYR., Cat. N.: 11 , sub L. suffmticosum). Vegeu L. tenuifo-
lium.
Vall de Ribes (CAD., F1. Cat. 1: 336).
- Estatge monti a les zones meridional i central de la Vall, CC;a les serres pre-pirinen-
ques s'enfila, pels solells, fins a l'estatge subalpí. 775-1500 (1700) m.
Prefereix els terrenys calcaris. Es fa als prats secs i als costers rocososAphyllanthion,
Xerobromion, Ononidetalia striatae. VI-VII.
Comú i abundant a la zona meridional de la comarca: cap al Pont d'en Cabreta (775
m), El Sagnari, vall d'Esteguelella, La Corba, Collada de Grats, Golobran (1500 m),
La Portella, vall de Barricó, Can Perramon de Baix, El Baell, E1 Portet (1675 m),
solells del torrent de la Corba fins a la Portella (Bruguera) i al Camp dels Dois (1580
m), solell de Sant Amang (1700 m), cap a Torroella, Angelats, Pedrera. Més al nord
no tan general: vora Ribes de Freser; Roques Blanques; solells de Ventolá; Costa de les
Guillateres (Ribesaltes), 1125 m; abundant als solells de Batet, Rialb i Vilamanya,
1000-1475 m; solell de la vall Estremera, 1300-1500 m.
DG 28,38,27,37. Submed (-Med.) W
Linum tenuifolium L.
- La indicació de VAYREDA, de la qual no existeixen testimonis d'herbari, ha de referir-se al
número anterior (550); per contra, la citació de L. suffruticosum, ailh especificada, suposem que
volia correspondre a L. suffruticosum subsp. suffruticosum, inexistent a la comarca.
Linum sm'cmm L.
Ribes (CAD., FL Cat. I: 337).
SEN. (H. N.: 58) inclou i'espbcie entre aquelles de les quals diu que en "creixen algunes a Ribes i
Queralbs"
- No hi ha testimonis d'herbari d'aquestes indicacions. Suposem que la citació de CADEVALL es
deu a confusió amb L. trigynum i que la de SEN., molt imprecisa, n'és una simple repetició.
55 1. Linum catharticum L.
SEN. inclou l'espbcie en el seu catdeg (F1.N.: 58).
Prats de dall, mulleres, jonqueres, pastures seques. Molinio-Arrhenatheretea, Brome-
talia erecti, Ononidetalia striatae. VI-VIII.
Des de l'entrada de la Vall fins a Pla de Rus, a la vall d'Eina (2100 m) i a la Collada
Verda. Localitats intermbdies: Estbguel, vall de Barricb, Collada de Grats, torrent
Roig, El Baell, baga de Campelles, El Portet (1675 m), Pedrera, Ventoli, El Soli,
Planoles, Planbs, baga de Fornells, Toses, cap a la Collada de Toses, voltants de Ribes
de Freser, Batet, Rialb, vall del Maganell, vall Estremera, Queralbs, Fustanyi, La
Plana, Els Emprius (Serrat, 1650 m), torrent del Forn, Daió, cap a la Paradella (1500
m), vers el Salt del Grili, Sta. Caterina, La Falgosa, Can Barratort, Coll del Bac,
Boixetera, Plans de Pbrtoles, Clots de Magana, Torroella, Pla de Freixe (1550 m),
Bruguera, solells del Taga (1800 m), Cingles de Sant Eloi (1700 m), Saltor (Ripollks),
etc. etc.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Lateeur.
EUPHORBIACEAE
552. Mercurialis annua L.

Campelles (COSTA in WK., Prodr. III: 5 10).
- Estatge monti, als horts i conreus, c.
Sobretot al Polygono-Chenopodion, més rarament als Sisymbrietaliai als Secalinetea.
111-XI.
Voltants de Ribes de Freser, 900-1000 m; El Baell, 1200 m; cap a Can Paloca i a
Ventola, 1200-1300 m; Ribesaltes; Pardines; vessants del Taga, 1650 m; Mas Conill,
1175 m.
DG 28,38. Subcosm.
553. Mercurialis perennis L.

Ribes (VAYR. in CAD., FI. Cat. V: 141).
- Estatges monti i subalpí, sobretot a la zona pre-pirinenca, c. 800-1750 m.
Es fa sobretot als boscos ombrívols o humits i especialment en terrenys calcinals. De
i'ordre Fagetalia sylvaticae. IV-VI.
Comuna a la regió pre-pirinenca: vall del Sagnari, fageda d'Esguelella, baga de la Corba
(800-1200 m), vall de Barricó, Aigües de Ribes, cap al Grau (El Baell), sota la Roca
del Corb (1500 m), vall d'Angelats (1100-1200 m), Roques de Forat MitÓ (1700 m),
Lleixes de la Covi1 (1750 m), cap al Pont de Soli (1000 m), cap a Toses(1350 m),
torrent de Pla de Rus (1600 m), vores del Segadell prop de Ribes, Els Prats
(1450-1550 m), Vilaró, Conivella (1400 m), vall de Conill (1000-1150 m), Clots de
Maqana, cap a Torroella (850 m), Sant Amanq (1675 m), ... Rara a la zona axial: baga
d'Estremera (1250 m, 1650 m), la Moscatosa (1400 m).
DG 18,28,38,27,37. Eur.
"554. Euphorbia prostrata Aiton

- Llocs ruderals i calcigats. Prop de Ribes de Freser (estació del ferrocarril, Can
Gouzy), 900 m. Sembla d'introducció recent.
555. Euphorbia serrata L. f. phyUoclada (Lge. in Wk.et Lge.) O. Bolbs et Vigo

Costers solells, prats secs. Aphyllanthion, Xerobromion. N-VI.
Relativament freqüent a la vall del Sagnari, 800-1000 m; cap a Estkguel, 860 m;
solells del torrent de la Corba, 1250 m; Roques Blanques, 1000 m; solell de Ventoli,
1050 m.
DG 28,37. Med. W
556. Euphorbia viuosa Waldst. et Kit. ex Willd.; E. pilosa L.

Ribes (CAD.,Fl. Cat. V: 127).
- Extrem meridional de la comarca, rrr.
Marges i clarianes dels boscos humits. Alliarion. V-VI.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; La Corba, 800 m; baga de la Corba, 1200 m. La
citació de CADEVALL també correspon -segons es pot veure al seu herbari- als
boscos de la Corba.
DG 37. Eur .
557. Euphorbia dulcis L. subsp. angulata (Jacq.) Rouy

Sant A m a n ~(VAYR. in CAD., Fl. Cat. V: 128).
- Zones meridional i oriental de la Vall, c. 850-2050 m.
Es comporta com a calcícola i resta limitada a la regió pre-pirinenca centromeridional.
Es fa als boscos clars i als prats. Seslerietalia coeruleae, Fagetalia sylvaticae. V-VIII.
La Portella (1200 m), cap a Estdguel (850 m), torrent de la Corba, vall de Barricb,
Golobran, Pas del Llop, Roques de Forat Mitó (1700 m), Sant Arnang (tant pel
costat obac com pel solell), vora el cim de Taga, obac de la Serra Cavallera (vessants
del Puig de Coma #Olla, de Puig s'Estela, del Puig del Pla de les Pasteres).
DG 28,38,48,27,37. Eur. (europ. C-S)
558. Euphorbia flavicoma DC. subsp. brittingeri (Opiz ex Samp.) O. Bolbs et Vigo; E.
verrucosa L. 1759.
- Sobre els Cingles de Sant Eloi, 1675-1700 m, al Teucrio (pyrenaicil-Brometum. En
flor a primers de juliol.
DG 37. Submed.
559. Euphorbia helioscopia L.

- Llocs ruderals de i'estatge montl, c. 800-1650 m.
Es fa sobretot als conreus, perb també apareix als indrets ruderalitzats vora les cases i
poblacions. Polygono-Chenopodion, Secalinetea, Sisymbnetalia. IV-XI.
Sota el Sagnari, Esthguel (800 m), Can Perramon de Baix, La Talaia, El Baell, Pla de
Plaus, Planhs, voltants de Ribes de Freser, sobre Segura (1 160 m), Rialb, Vilamanya,
Fustanyl (1 140 m), La Farga de Queralbs, Queralbs, Serrat, Gorges del Freser al peu
de les Marrades (1600 m), Ribesaltes, Pardines, vessants del Taga (1650 m), Brugue-
ra ,...
DG 39,28,38,37. Subcosm.
560. Euphorbia exigua L.

Ribes (VAYR., in CAD., FI. Cat. V: 132).
Prats secs, erms.
Vall de Barricó, 950 m; Ribes de Freser, 1000 m.
Plurireg.
Euphorbia falcata L.
Ribes (CAD., n. Cat. K 133).
- A I'herbari Cadevall no hi ha testimonis d'aquesta indicació. Malgrat que la citació no sigui pas
il.lbgica, creiem prudent de deixar-la de banda mentre no hi hagi un testimoni evident.
561. Euphorbia peplus L.

- Indrets ruderals de l'estatge montl, rrr. Sisymbrietalia.
DG 38. Subcosm.
562. Euphorbia nicaeensis AU.

- Zona meridional de la Vall, c, perb de distribució irregular. 775-1775 m.
Costers calcaris solells i arrecerats. Sobretot als prats de l'Aphyllanthion. V-VII.
Des de sota el Casot i de la Corba s'enfila, pels vessants calents, fins a prop del cim de
Sant Amanq: sobre el Sagnari (molt abundant), Saltor, solelis del torrent de la Corba,
Cingles de Sant Eloi,...
563. Euphorbia cyparissias L.

Prats secs prop del riu Núria (VAYR., Cat. N.: 68); vall de Núria (CAD., FI. Cat. V:
139); puja fins a l'estatge alpí amunt dels grans massissos (SEN., FI. N.: 75).
Al N de Núria (BR.-BL., Vég. alp. t .22, Hieracieto-Festucetum spadiceae).
Sobre Toses, 1600 m (O de B O L ~ SLa , bardissa: 56, Turriteto-Rhamnetum alpinae).
Vessant S del Coll de Queralbs, 2500-2520 m (SERVE, Rech. comp. t. XI, comuni-
tat d'Astragalus nevadensis i Festuca scoparia ).
- Zona centro-occidental de la Vall, des de l'estatge montl inferior fins a la base de
l'alpi i més amunt encara, CC. A les zones meridional i oriental, molt menys corrent.
775-2100 (2525) m.
Prats i comunitats obertes, sobretot en terrenys secs. Festuco-Brometea, Ononidion
striatae, Festucion gautieri, Nardion. IV-VI.
Des de l'entrada de la Vall fins al ~ u i ~ l l k q a d(2350
a m), a la Coma de Fontseca
(2525 m) i a la vall de Núria. Sota el Sagnari, Campelles, Roques Blanques, Planoles,
Espinosa, Coll Roig, Nevi, baga de Fornells, cap a Dbrria, sota el Coll del Remoló
(1750 m), sobre Fornells (1500 m), torrent del Palós (1600 m), Toses, vessant del
cim de Pla Baguet, Pla de Rus, Pla $Anyella, Costa Geperuda (2150 m), sobre el
Collet de les Barraques, baga $Estremera, Gorges de Núria (1600 m), Roc de la
Mal6 (2100 m), cap al Salt del Grill, Rialb (1050 m), voltants de Ribes de Freser, etc.
Com hom pot veure per les indicaciones concretes aquí ressenyades, l'6specie abunda
sobretot a la vall del Rigard, fins i tot a l'estatge subalpí.
DG 29,39,18,28,38,37. Lateeur.
564. Euphorbia amygdaloides L.
- Zona meridional de la Vall, a l'estatge montl CC;penetra a l'estatge subalpí. Més
cap al nord, relativament rara i de distribució irregular. 800-1550 (1750) m.
Sembla que prefereixi els terrenys calcaris. Es fa sobretot als boscos de caducifolis
(rouredes, fagedes,...), més rarament a les vorades i als matollars. Querco-Fagetea.
IV-VI.
Comuna a la part meridional: sota el Sagnari (800 m), Esteguelella, Collada de Grats,
boscos de la Corba, Estbguel, vall de Barricó, Can Perrarnon de Baix, Aigües de Ribes,
boscos del Baell, vall d'Angelats, Bac de PHeura, Torroella,Perapinta (1300 m),
Bruguera, vessants solells del Taga (1300-1575 m), cap al Camp del Dois (1500 m),
Sant Eloi (1700 m), solell de Sant Amanq, ... Més al N apareix sobretot a la part
mitjana de la vall del Freser: sota Batet, Rialb (1050 m), vall Estremera (E1 Boscis,
TEstret, Casa dels Plaus,...), cap al Prat del Bac (1275 m), Salt del Grill, Les Ribes
(1 425 m). Nulla o rarissima a les vall del Segadell i del Rigard. Sobre C onivella, 1500 m.
DG 39,28,38,27,37. Lateeur.
Nota - El lltex de les Euphorbia (i, per extensió, les plantes mateixes) rep el nom
de llet de Santa Teresa.
RUTACEAE
565. Ruta angustifolis Pers.

Nom vulgar: ruda.
- Zona meridional, rrr.
Indrets rocosos, matollars.
Costers solells sobre Can Perramon de Baix, 850-1100 m.
DG 28,38. Med. W
566. Dictamnus albus L.

- Zona meridional, rrr.
Indrets rocosos, calents.

Vora Can Perramon de Baix, 820 m; vessant dret del Freser, sobre la Corba, 900 m.
DG 38,37. Latesubmed.
SIMARUBACEAE
Ailanthus altissima (MiUer) Swingle

- Entre Rialb i Queralbs, 1060 m, segurament cultivat i subspontani.
DG 38. Xina
368
D~ctamnusalbus
Polygala alp~na
POLYGALACEAE
567. Polygala nicaeensis Risso ex Koch in Rohling subsp. caesalpinii (Bubani) McNeil
- Estatge monti, r.
Costers solells secs, en terrenys calcaris o poc icids. Xerobromion. V-VII.
Sota el Baell, 1100 m; vora Ribes de Freser, 950 m; Costes de Segura, abundant,
950-1 100 m; Roques Blanques, 1000 m; Rialb, 1050 m; sota Batet; Serrat d'en Posa
(Bruguera), 1100 m.
Presenta formes de trhsit vers la P. vulgaris.
DG 28,38. Med. NW
5 68. Polygala vulgaris L.

Queralbs, Núria (VAYR., Cat. N.: 9); Núria (VAYR., Pl. Cat.: 14).
Ribes, NÚria (CAD., FI. Cat. I: 240).
Al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp. t .22, Hieracieto-Festucetum spadiceae).
- De l'estatge monti a la part superior del subalpí, CC. 850-2200 m.
Silicícola. Es fa als prats i als matollars icids. Genistello-Agrostidenion capillaris,
Ulicetalia, Caricetalia curvulae. V-VI1I.
Des d'Aigiies de Ribes fins a la Collada de Toses, a la vall de Núria i a l'alta vall del
Segadell. Localitats concretes: Torrent Roig, El Baell, Pla de lYAgon,Campelles, El
Bac, Prat de Jou, Roques Blanques, El Soli, vora Nevi (1280 m), baga de Neva (1450
m), sobre Toses, (1525 m), torrent del Palós (1700 m),vora Ribes de Freser, Segura,
cap a Batet, Rialb, Fustanyi, vall Estremera (1390 m), Queralbs, Coma de Fontalba
(2100 m), cap al Roc de la Fita, Gorges de Núria, Prat del Bac, sobre la Cova de Sant
Gil (2150 m), baga de Ribes (1600 m), Ribesaltes, Vilaró, Santa Caterina, Capdevila,
Bac de l'Heura, Bruguera, Coll de Jou (1650 m), etc.
DG 29,39,18,28,38,37. Lateeur.
569. Polygala alpestris Reichenb.;? vulgaris L. subsp. alpestris (Reichenb.) Rouy et Fouc.
Sobre Núria (VAYR., Cat. N.: 9); Núria (VAYR., Pl. Cat.: 14). Citacions recollides
per CAD. (Fl. Cat. I: 240).
Sobre les roques del Cap de Porc (SEN., Add.: 24). El mateix autor inclou la planta
en el seu catileg nurienc (FI. N.: 57).
- Estatge subalpi de la zona axial, c. A d'altres zones de la comarca i a i'estatge
monti, rara. (1300) 1500-2250 m.
Pastures acidbfiles. Genistello-Agrostidenion capillaris, Nardion, etc. V-VIII.
Freqüent a la serralada axial: Collada de Toses, 1775 m; sobre Toses, 1750 m; cap al
Coll de la Creu de Meians, 1925 m; vora Núria, 2050 m; Roc de la Mal&,2100 m;
Coma de Fontnegra, 2250 m; vessants solells de les Gorges del Freser (Les Collades,
La Balma, Clot del Malinfern, Coll dels Homes,...), 1575-2100 m; Creu del Far, 1650
m; sobre el Clot de la Moscatosa, 1600 m. A les serres pre-pirinenques, més aviat
esparsa: Puigllanqada, 2050 m; Coll de les Fontetes, 1850 m; entre el Baell i Camp-
elles, 1350 m; sota i'0rri Vell, 1425 m; Plans de Pbrtoles, 1650 m; cap al Coll del
Pal, 1750 m.
DG 29,39,18,28,38,48. Orbfit alp.
Polygala serpyllifolia J.A.C. Hose; P. serpyllaceu Weihe

SEN. inclou i'espkcie en el seu catileg nurienc (FI. N.: 9).
- No hem trobat testimonis d'herbari d'aquesta citació, per la qual cosa creiem prudent deixar-la
de banda.
570. Polygala calcarea F.W. Schultz

Nom vulgar: herba blava.
Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N. :9), citació que recull CAD. (FI. Cat. I: 24 1).
- Serres pre-pirinenques i zona meridional, ccc. Més rara a la regió axial.
Des de l'estatge monti inferior fins al límit superior del subalpi. 775-2200 m. Calcí-
cola, bé que també apareix algun cop en terrenys silicis. Es fa als prats poc secs.
Mesobromion, Aphyllanthion, Seslerietalia coeruleae. 111-VI1(VIII).
Comuna a la regió pre-pirinenca: Costa Rasa, Costa Geperuda (2200 m), Pla d'Anye-
lla, cap a la Collada de Toses, Costa Borda, baga de Toses, baga de Fornells, Fornells
(1300 m), baga de Planoles, Costa Pubilla (2000 m), La Covil, Campelles, El Baell,
torrent Roig, vall de Barricó, Can Perramon de Baix, Collada de Grats, El Sagnari,La
Corba, Saltor, Sant Amanq, torrent de la Corba, Camp dels Dois, Bruguera, llisos de
Taga (fins a vora el cim mateix), Clots de Maqana, Mas Conill, l'orri, Pineda Rosta,
Puigsac, Plans de Pbrtoles, etc. etc.
A la zona axial es fa sobretot als claps de terreny calcinal. Espinosa, 1200 m; vora
Ribes de Freser; El Soli, 1300 m; Rialb, 1050 m; vall Estremera (l'Estret, La Sarago-
ssa, Font de SHome mort, Estebris,..), 1300-1950 m; La Canya, 1800-2100 m; cap a
Boixetera, 1350 m; etc.
Al costat de les races de flor blava, que són les més esteses, hom troba també formes
de flor rosada i de flor blanca.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Lateatl.
571. Polygala alpina (Poiret) Steudel

vall de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., 1.c. t. 20, Elyneto-Oxytropidetum); Pic de
Finestrelles, 2600 m (BR.-BL., 1.c. : 206, Pumileto-Festucetum supinae).
-Alta muntanya axial, r. 2000-2800 m.
Sobretot en terrenys calcaris. Es fa a les pastures poc o gens icides. Elynetalia,
Caricetalia curvulae. VI-VII.
Vaii Estremera, 2100 m; Coma de l'Embut, 2300 m; vora Núria, 2000 m; Coma de
les Eugues, 2600 m; Coma de Fresers, 2600 m; Pic de l'Infern, 2800 m. (Vegeu mapa
pig. 368).
CORIARIACEAE
572. Coriaria myrtifolia L.

Marges i costes de la Vall de Ribes (VAYR., Cat. N.: 14); fins a Ribes (CAD., FI. Cat.
I: 408).
-A la baixa vall del Freser, clins el RipollBs, és ja molt rara, i penetra molt poc a la
zona meridional de la Vall.
No gaire més amunt del Pont d'en Cabreta, vora la via del ferrocarril, 800 m.
DG 37. Med. W
ANACARDIACEAE
573. Pistacia terebinthus L.

Roques de Ribes i regió inferior? (VAYR., Cat. N.: 15).
- Zona meridional, rrr, per6 localment abundant.
Roques, costers rocosos, matollars. Prunetalia spinosae, Quercion pubescenti-pe-
traeae,... V-VII.
Vora Can Perramon de Baix, 820 m; Coves de Ribes, 825 m; solell de la vall de
Barri&, molt abundant, 825-1100 m.
ACERACEAE
574. Acer campestre L.

Nom vulgar: arrugat.
Ribes (VAYR., Cat. N.: 13) (CAD., F1. Cat. I: 389) (CAPELL in CÁM., Pl. mont.:
311).
- Estatge mont&,a les zones oriental, central i meridional de la Vall, c. Sembla nul o
molt rar a l'oest de Roques Blanques i al nord de Ribes. 800-1500 m.
Es fa als boscos de caducifolis, a les bardisses i als marges. De la classe Querco-Fage-
tea. IV-V.
Vall d'Esteguelella, El Sagnari, vall de Barricó, torrent de la Corba, Aigües de Ribes,
torrent Roig, El Baell, vall d'Angelats, El Bac, Roques Blanques, Pedrera, vora Ribes
de Freser, Clots de MaGa6a, Bac de I'Heura, sota Torroella (850 m), Serrat Roig
(Bruguera), vessants del Taga sobre Bruguera, Mas Conill, I'Orri, Can Barratort, Ban-
cerola, Vilaró, etc.
DG 28,38,27,37. Lateeur.
"575. Acer pseudoplatanus L.

- Voltants de Ribes de Freser, sobretot al riberal dels rius, segurament naturalitzat,
875-950 m; Aigües de Ribes, 850 m. Hom el cultiva també com a arbre d'ombra.
Alno- Ulrnion. IV-V.
DG 38. Eur .
576. Acer opalus Milier

Nom vulgar: blada.
Boscos de Ribes (VAYR., Cat. N.: IS); Ribes (CAD., F1. Cat. I: 390).
- Zona meridional de la Vall, CC. A la resta de la comarca, més aviat rar i localitzat;
sembla nul a la zona occidental. Estatge montl, amb penetració al subalpí. 800-1700
m.
Es fa sobretot als boscos de caducifolis. De la classe Querco-Fagetea. 111-V.
Freqüent al sud de Ribes: sobre Can Maiols (Ripollks), sobre el Sagnari, vora el Casot,
cap a la Collada de Grats, vora Estkguel, molt abundant a la baga de la Corba
(800-1300 m), sobre Can Perramon de Baix, abundant a la vall de Barricó, Golotran,
cap a la Roca del Corb (1480 m), sota el Baell(1100 m), Aigües de Ribes, boscos de
Perramon, Bruguera, Serrat Roig, solell de Sant Aman~,Torroella (850 m), Les
Guilleumes, torrent Llobre (1200 m). Més espars a d'altres zones: baga de Planoles;
de Rialb a Vilamanya, 1175 m; Queralbs; escampat pels solells de Daió i de les Gorges
del Freser (Salt del Grill, Cingle del Boc, la Balma,...), refugiat als racons calents i a
les roques arrecerades, 1250-1700 m; la Balcera.
A la zona meridional hom troba alguns individus de fulla petita que semblen fer el
tidnsit veÍs A. granatinse Boiss.; així com alguns exemplars que aparentment tenen
influencia d'A. campestre.
DG 39,28,38,27,37. Submed. W
577. Acer monspessulanum L.

- Zona meridional de la Vall, rr, perb localment abundant. 800-1350 m.
Costers solells, a les rouredes i als matollars. Quereetalia pubescentis. 111-V.
Solell del Sagnari; cap a Esteguel, 825-860 m; serrat de l'Home, 1050 m; abundant
al solell de la vall de Barricó, 820-1200 m; sobre Els Banys de Ribes, 850 m; sobre
El Grau (El Baell), 1350 m.
ACERACIES CULTIVADES - A part $A. pseudoplatanus, ja esmentat, hom cultiva

ais jardins i parcs altres dues especies d'aquesta família: Acer platanoides L. iAcer
negundo L.
HIPPOCASTANACEAE
Aesculus hippocastanum L.
- Cultivat com a ornamental. Alguna vegada creix subspontani als riberals dels rius i
en indrets frescals (vora Ribes de Freser, Aigües de Ribes, sota Estbguel,...).
*578. Impatiens balfourii Hooker fil.

- Cultivada als jardins; esponthia al riberal dels rius, on sembla més o menys natura-
litzada.
Ribes de Freser, 925 m; Aigües de Ribes, 840 m; vores del Freser, sota El Sagnari,
800 m.
DG 38,37. Himilaia
Als jardins o en testos hom cultiva també I. balsamina L. (nom vulgar: arbrets).
AQUIFOLLACEAE
579. Ilex aquifolium L.

Nom vulgar: boix grbvol, grkvol.
Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 15) (CAD., H.Cat. 11: 8).
- Estatges montl isubalpí, c. 800-1850 m. Generalment espars.
...
Boscos humits, fondals, barrancs frescals. Fagion sylvaticae, Vaccinio-Piceetea,
V-VI. També cultivat com a ornamental.
Collada de Grats, vall de Barricó (850 m), sota Torroella (850 m), Prat de Jou (1725
m), baga de Planoles, cap a Dbrria (1650 m), torrent del Palós (1460 m), sobre Toses
(abundant cap al Pla $Anyella), vora la Collada de Toses, Cirerets (1850 m), Prat del
Bac (1275 m), Salt del Grill, zona del Roc de Tot-10-món i Gorges del Freser (Cingle
del Boc, solell del Grbvol,...), Prat del Duc (1150 m), Bac de l'Heura (1 100 m), Bosc
de Mas Conill (1250-1300 m), torrent de Bancerola, La Moscatosa (1400 m), vora el
Camp dels Dois, abundant a la baga de Sant Arnanq (1500-1600 m), cap als Cingles
de Sant Eloi, etc.
DG 39,18,28,38,27,37, Lateatl.
CELASTRACEAE
580. Euonymus europaeus L.

- Zones meridional i central de la Vall, c. 825-1150 m.
Bardisses, marges, boscos humits. Prunetalia spinosae, Fagetalia sylvaticae. IV-V.
Vall de Barri&, 825-1000 m; Aigües de Ribes, 850 m; Can Gorra,975 m; Can
Perramon de Dalt, 950 m; cap a la Talaia, 870 m; Costa de Sant Antoni, 975 m; Sta.
Caterina, 1000 m; cap a la Collada de Mas Conill, 1150 m; sota E1 Mas, 1000 m; vora
el Prat d'en Vindola, 1000 m.
DG 28,38,27,37. Lateeur.
A les avingudes i als jardins hom cultiva E. japonicus L. fil.
BUXACEAE
58 1. Buxus sempervirens L.
Nom vulgar: boix.
Ribes (BOFILL, Núria: 81).
Collada de Toses, 1550 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 6, Veronico-Pinetum
sylvestris); Collada de Toses, 1680-1810 m (RIVAS MART., 1.c. t.7, Cytisetum pur-
gantis pyrenaicum).
- Estatges monti i subalpi, ccc. 775-1850 m.
Viu a dintre els boscos (rouredes, fagedes, pinedes, ...) i també fa matolls, sol o
acompanyat d'altres arbusts (sobretot Sarothamnus scoparius); hom el troba encara,
isolat o en petits grups, en mig de les pastures. En terrenys calcaris es fa pertot i en
tota mena d'exposicions i tant en indrets secs com humits; en terrenys silicis prefereix
els vessants solells o les zones més baixes. Querco-Fagetea,Deschampsio-Pinion, Saro-
thamnion,... 111-V.
Des de l'entrada de la Vall fins al Pla dYAnyellai la Collada de Toses, a vora el Pont
de rem al, a la Molgo i a la Collada Verda. A les serres pre-pirinenques, calcinals,
s'enfila pels solells fins als cims mateixos (La Berruga, 1775 m; Sant Amang, 1850 m)
o fins molt a prop; dins les zones de pastures que cobreixen una gran part dels
vessants obacs d'aquestes serres, el boix apareix sovint en forma de clapes (per
exemple, als llisos de Taga, vora el Pla d'Anyella, etc.), com a darrer testimoni de les
antigues boscúries desaparegudes. A la serralada axial s'estén sobretot pels costers
solells.
Algunes localitats concretes: Esteguelella, La Corba, Aigües de Ribes, El Baell, Camp-
elles, Planoles, Dorria, collada de Grats, Toses, El Pinetar, bosc de Batet, Rialb,
Queralbs, Daió, baga de Ribes, Ribes de Freser, Ribesaltes, Pardines, Boixetera,
l'Orri, Clots de Magma, Perramon, Bruguera, Saltor, etc. etc. etc.
DG 39, 18,28,58,48,27,37. Submed.
RHAMNACEAE
582. Rhamnus alaternus L.
- Zona meridional de la Vall, rrr, perb localment freqüent. 800-1300 m.
Roques arrecerades, costers rocosos solells. Prunetalia spinosae, Quercion pubescen-
ti-petraeae, etc. IV-V.
Sobre el Casot, 1000 m; Coves de Ribes, 825 m; solells de Can Perramon de Baix, i
especialment a la vall de Barricó, on és bastant abundant, 810-1300 m.
DG 28,38,37. Med.
583. Rhamnus saxatilis Jacq. subsp. saxatilis var. corbruiensis Timb.

Ribes, tocant a Montagut, rr (CAD., FI. Cat. 11: 15, "vidit PAU" sub R. infectaria
L.).
- Zona meridional de la Vall, r, perb localment freqüent. A la resta de la comarca,
rrr. 800-1450 (1700) m.
Calcícola. Es fa als costers eixuts, dins els matolls, les rouredes, etc. Quercion pubes-
centi-petraeae,Prunetalia spinosae. V-VI.
Més o menys freqüent al sud dels Banys de Ribes: El Sagnari, 850 m; E1 Casot, 900
m; sota la Collada de Grats, 1150 m; cap a la Portella, 1225 m; vora Estkguel, 825 m;
torrrent de la Corba; solells de Can Perramon de Baix, sobretot a la vall de Barric6,
on abunda f o r ~ a 825-1200
, m; sobre el Grau, 1425 m. Sobre Montgrony (RipollBs)
s'enfila pels vessants carstics de la Covi1 fins a uns 1700 m.
Fora d'aquesta regió meridional extrema, apareix molt esporidicament: sota el Baell,
1100 m; El Becetar, 1275 m; Can Possons, 1150 m; sota Serrat, 1200 m; vall Estre-
mera, 1200 m, a les roques; cap a Vilardell, 1200 m.
DG 28,38,27,37. Submed.
584. Rhamnus catharticus L.

Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 15), citació que recull CAD. (F!. Cat. 11: 13).
- Zona meridional de la Vall, rr; localment abundant. 800-1 150 m.
Boscos secs, bardisses, matollars. Prunetalia spinosae, Quercion pubescenti-petraeae,
v-VI .
Cap al Casot, 900 m; barranc del Sagnari, 850; Coves de Ribes, 825 m; solells de Can
Perramon de Baix, especialment a la vall de Barri&, 820-1 150 m, abundant; Aigües
de Ribes, 850 m, 910 m; sota el Baell, 1150 m.
La citació vayredana de Queralbs caldria que fos confirmada; a l'herbari Vayreda no
n'hi ha testimonis.
DG 28,38,37. Eur.
585. Rhamnus alpinus L.

Roques de Queralbs, Núria (VAYR., Cat. N.: 15). CAD. (FI. Cat. 11: 16) repeteix
només la indicació de Queralbs.
Sobre Toses, 1600 m (O. de BOLOS, La bardissa: 56, Turriteto-Rhamnetumalpinae).
Pinetum sylvestris).
- Estatges montl i subalpí, c. Penetra a l'estatge alpí. 800-1800 (2450) m.
Sobretot en terrenys calcinals. Llocs tarterosos ombrívols, clarianes de bosc, ro-
ques, ... Thlaspietalia rotundifolii, Berberidion. etc. V-VI.
Collada de Grats, 1200 m; Coves de Ribes, 810 m; Roca del Corb, 1500 m; torrent
Roig, 1100 m; baga de Campelles (Pla de Prats, Roques de Forat Mitó, Coll Pari,...);
La Berruga, 1775 m; baga de Planoles (Roca Aguda, etc.); Plans de Nevi; Toses i ba-
ga de Toses, 1450-1700 m; torrent del Palós, 1600-1650 m; entre el Sola i Ventola,
1300 m; vora Rialb, 1050 m; bosc $Estremera; abundant sobre l'Estret del Forn,
1450-1525 m; baga de Siat, 1900 m; sobre Coma de Vaca, 2450 m; torrent de
Bancerola; torrent del Bosc Fosc; vora la Collada Verda, 1550 m; vessant del Puig del
Pla de les Pasteres, 1700 m; cap a Ca la Xeca, 1325 m; Can Perramon de Dalt, 950 rn;
vers el Serrat Roig (Bruguera), 1100-1200 m; Sant A m a n ~ 1700
, m.
DG 39, 18,28,38,48,27,37. Orbfit europ. S
Rharnnus purnilus
8 Frangula alnus
O Rharnnus catharticus
586. Rharnnus purnilus Turra

NCria (VAYR., Cat. N. : 15) (CAD., FI. Cat. 11: 16) (SEN., FI. N.: 59).
Puigllan~ada(CAD., L&).
Vessant S del Coll de Queralbs, 2540 m (SERVE, Rech. comp. t. XI, comunitat
- Alta muntanya, r. Pot baixar a l'estatge montl. (1350) 1700-2550 m.
Roques calcinals assolellades. Potentilletalia caulescentis. V-VIII.
A la serralada axial hom el troba esparsament, practicament nomes a les clapes de
marbres primaris: Coma de Fontseca, 2500-2550 m; Costa de les Tutes, 2100 m;
Coma de Fontalba, 2050-2150 m; Roc de la Mal&,2075 m; Pedrisses, 2000 m; sobre
Coma de Vaca, 2450 m; vora el Planell de Coma de Vaca, 2050 m; Emprius del
Freser, 2225 m. Localment és, sovint, abundant.
A les serres pre-pirinenques nomes l'hem vist als vessants meridionals, dins el RipollBs;
abunda, per exemple, a Montgrony i als costers solells de la Covil, 1350-1850 m.
DG 29,39,18,28,27. Orbfit alp.
587. Frangula alnus Miller; Rhamnus fiangula L.

Ribes (VAYR., in CAD., FI. Cat. 11: 17).
- Zona central de la Vall, rrr.
Boscos i marges humits Fraxino-Carpinion, Alno-Ulmion. IV-VI.
Localitzat en una area relativament petita de la baixa valí del Segadell, entre Ribes de
Freser i el bosc d'en Cigala (Sta. Caterina, Can Palatí, El Mas, Coma,...), 975-1025 m.
(Vegeu mapa phg. 376).
DG 38. Eur.
VITACEAE
Vitis vinifera L.
Nom vulgar: parra, vinya.
- Espontinia en alguns indrets arrecerats, segurament com a residu d'antics conreus.
Vora Ribes de Freser (Pedrera, vores del Rigard,...), 905-950 m; prop de Bruguera,
1200 m; vall de Barricó, 850 m; riberal del Freser, sota el Sagnari, 800 m.
Actualment hom cultiva algunes parres sobretot com a ornamentals o a títol de
curiositat. És fama, perb, que en altres Bpoques el conreu de la vinya havia tingut una
certa extensió, i de fet hi ha algun topbnim que sembla testimoniar-ho.
DG 28,38,37. Latemed. C-E
Parthenocissus inserta (A. Kerner) Fritsch

- Cultivada com a planta ornamental i alguna vegada subspontinia. Vora Can Palatí,
950 m; marges del Freser, prop de Ribes, 875 m.
TILIACEAE
Tilia cordata Miiier

Ribes (VAYR., FI. N.: 12) (CAD., Fi. Cat. I: 344).
- A l'herbari Vayreda no hi ha testimonis de la seva citació de Ribes. A l'herbari Cadevali existeix
un plec I'etiqueta del qual diu "TiIzia sylvestris Desf. Vaile de Ribas 14/89 Agosto" i que
compren tres fulls: el primer fuli (que porta l'etiqueta) conté dos fragments en fruit d'un arbre
que, al nostre parer, correspon a T. platyphyllos; als altres dos fulls hi ha algun exemplar que
recorda una mica T. cordata per les seves fuiles més aviat glabres, perb que també podria atri-
buir-se a T. x vulgaris.
A manca de testimonis segurs, i ates que nosaltres no hem vist mai a la comarca exemplars típics
de T. cordata, de moment deixem en suspens les indicacions d'aquells botinics.
588. Tilia platyphylios Scop.

Nom vulgar: tell (tey).
Boscos de Ribes (VAYR., Cat. N.: 12); Ribes (CAD., FI. Cat. I: 344).
- Estatge monti, a la zona meridional de la Vall, c; a la resta de la comarca, molt més
localitzada, i nul-la a la zona occidental. 800-1400 (1700) m.
Boscos humits, fondals, cingles ombrívols. També cultivada. Fagetdza sylvaticae.
VI-VII.
Forga abundant al Sud $Aigües de Ribes: El Sagnari, 900 m; vora Estkguel, 825 m;
torrent de la Corba; vora Can Perramon de Baix, 825 m; vall de Barricb, 825-1200 m;
Aigües de Ribes, 840 m; Torrent Roig; El Baell; boscos de Can Gorra; Bruguera,
1200 m. Abundant a la vail d'Angelats i als vessants de sota Torroella, 850-1200 m.
Bac de l'Heura; Clots de Magana; Casa dels Plaus, 1525 m; baga #Estremera, 1300-
1600 m; Gorges del Freser, esparsa, tant a la part baixa de i'obac com als roquissers
del solell on s'enfila fins a uns 1700 m (cap a la jaga de la Balma); l'orri, 1125 m.
Planta molt polimorfa pel que fa a les dimensions i a la pilositat de les fulles.
DG 39,28,38,27,37. Lateat1.-Submed.
Tilia x vulgaris Hayne (= T. cordata x platyphyllos)

- Alguns exemplars de fulles relativament petites i glabrescents semblen correspon-
dre a aquest híbrid. omen veu sobretot a la zona meridional de la Vall. Can Gorra,
El Baell, El Sagnari, Bancerola,...
DG 28,38,37.
MALVACEAE
589. Malva alcea L.

Ribes (SALV. in COSTA, Introd.: 43, bé que aquest botinic posa un interrogant al
nom específic i comenta: "una que llama así POURRET pero q,uizis sea la forma
inregrifolia de la siguiente", és a dir, M. moschata); cap a Ripoll i Ribes (COSTA in
WK., Prodr. 111: 576). Ribes, cingles i llocs pedregosos (VAYR., Cat. N.: 12, sub M.
lobata Cav.), citació que recull CAD. (FI. Cat. I: 348).
Aigües de Ribes, Queralbs (CAD., FI. Cat. I: 348).
Marges, vores de camins i llocs freqüentats. Onopordetalia. VII-VIII.
Vora les Coves de Ribes, 820 m; Angelats, 850 m; Can Gorra, 1000 m; prop de Ribes,
920 m; Nevl, 1250 m; de Pardines a Boixetera, 1200 m; Pardines, fons de torrent
eixint del poble (FQ. i A. de B O L ~ Sin BC s.n.).
DG 28,38. Eur.
590. Malva moschata L.

Muntanyes de Núria ( T R ~ Min . VAYR., Pl. not.: 42); Serra de Núria (TEX. in WK.,
Prodr. 111: 576) (Cat. N.: 12, sub var. intermedia Gr. et Godr.).
Toses (VAYR., Pl. Cat.: 20, sub var. intermedia Gr. et Godr.).
Collada de Toses, Queralbs, Pont de Crema1 (CAD., FI. Cat. I: 349).
SEN. la inclou al seu cat6leg nurienc (FI. N.: 58).
- Estatge montl, llevat dels sectors meridional i oriental, c. 1100-1600 (1900) m.
Prats de dall, marges, llocs herbosos. Arrhenatherion, Origanetalia vulgaris. VI-IX.
F o r ~ afreqüent, sobretot, a la zona occidental (vall del Rigard): Planoles, 1100-1300
m, abundant; Espinosa, 1150 m; sota Dbrria, 1450 m; sobre Fornells, 1450-1500 m;
entre Toses i la Collada, 1550 m. També apareix a la part mitjana i superior de la vall
del Freser: Queralbs, La Ruira (1325 m), Les Espiguetoses (1900 m).
DG 39, 18,28,38. Eur.
59 1. Malva sylvestris L.
Nom vulgar: malva.
- Llocs ruderals de l'estatge montl, CC. 800-1500 m.
Vores de cases i poblacions, marges de camps, camins, etc. Artemisietea. V-VI11 (X).
Vora EstBguel, 825 m; Coves de Ribes, 810 m; El Baeil, 1200 m; sobre Angelats,
1100 m; Ribes de Freser, 925 m; Campelles, 1300 m; Planoles, 1150 m; Fornells,
1300 m; sota Dbrria, 1450 m; Toses, 1450 m; Batet, 1125 m; La Farga de Queralbs,
1125 m; Queralbs, 1250 m; Serrat, 1300 m; Mas Conill, 1175 m; Bruguera, 1200 m,
etc.
DG 18,28,38,37. Plurireg. (Subcosm.)
592 Malva nicaeensis All.

- Balma sobre el Casot, 1000 m.
DG 37. Med.
593. Malva neglecta Wallr.; M. rotundifolis auct ., non L.

Ribes, Queralbs, Núria (VAYR., Cat. N.: 12) (CAD., F1. Cat. I: 350).
Núria, 2050 m (BR.-BL., Vég. alp. t.18, Chenopodieto-Taraxacetumpyrenaico.
- Llocs ruderals dels estatges mont6 i subalpí, CC. 800-2050 m.
380
Horts, vores de cases i cortals, terrenys calcigats,...Sisymbrietalia, Polygono-Chenopo-

dietalia, Onopordetalia acanthii. V-IX.
Entre Can Maiols i Saltor (Ripoll6s); Barricó, 1000 m; El Baell, 1200 m; abundant als
voltants de Ribes de Freser, 900-975 m; VentolA, 1300 m; solell de Ventoli, 1200 m;
Planoles, 1150 m; Toses, 1450 m; Collada de Toses, 1800 m; Queralbs, 1200 m;
Serrat, 1300 m; vora el Salt del Sastre, 1775 m; Pardines, 1200 m; l'0rri Vell, 1575
m, etc.
DG 39, 18,28,38,27,37. Lateeur. (Holirt.)
594. Althaea hirsuta L.

SEN. la inclou al seu catileg nurienc (H.
N.: 58).
- Costers secs de l'estatge montA, rrr.
Sobre Angelats, 1050 m.
DG 38. Latemed.
"595. Althaea officinalis L.

Nom vulgar: malví.
Ribes (VAYR., Cat. N.: 12) (CAD.,Fl. Cat. I: 356).
Cultivada, i persistent o naturalitzada als llocs on antigament s'havia cultivat.
VII-IX.
Aigües de Ribes, 850 m; El Baell, 1200 m; prop de Ribes de Freser, 950 m; Bruguera,
1175 m.
DG 28,38. Plurireg.
Alcea rosea L.
Nom vulgar: malva reial, vara de Jess¿?.
-Cultivada com a ornamental i alguna vegada subspontinia, per exemple, als vol-
tants de Ribes de Freser.
DG 38.
THYMELAEACEAE
596. Daphne mezereum L.

Nom vulgar: lili bord, senet.
Queralbs, Núria (CAD., F1. V.: 109; FI. Cat. V: 88).
Collada de Toses, 1810-1815 m (RNAS MART., Bosq. y mat. pir. t.6, Veronico-
Pinetum sylvestris pinetosum uncinatae).
-
- Estatges montl i subalpi, CC, per6 més aviat esparsa. 925-2125 m.
Boscos frescals, vorades, matollars, herbassars subalpins; de vegades apareix isolada-
ment dins les pastures, com a testimoni de l'antiga vegetació forestal. Fagetalia sylva-
ticae, Vaccinio-Piceetea, Berberidion, Adenostyletalia. 111-V.
Des de Saltor i de la Collada de Grats (1200 m) fins al Pla #Anyella, a la vall de
Núria (2100 m) i a la Collada Verda. Localitats intermbdies: baga del Sagnari, fagedes
d'Esteguelella, torrent de la Corba, boscos del Baell i Campelles (La Berruga, Pla de
Prats, etc.), solell de La Covi1 (Ripoll&), baga de Planoles, Coll Roig, baga de Toses,
Collada de Toses, vora Ribes de Freser (925 m), boscos d'Estremera, sota Queralbs,
Prat del Bac (1275 m), Gorges de Núria, Gorges del Freser (Salt del Grill, laMol~Ó,
les Marrades,...), Coma de Fresers (2125 m), cap a La Plana, Pla dels Anyells (1800
m), bagues de Siat i de Ribes, vall de Conill, l'orri, Bancerola, obac de Pardines (les
Noufonts, estany del Gorg, vessant de Puig e est ela,...), La Moscatosa, Els Prats, sota
e! Puig del Pla de les Pasteres, Conivella, bosc de Ca la Xeca (1325 m), obac de
Bruguera, Serrat Roig, Camp dels Dois, Sant Amanq (molt abundant cap al Pla de
Pena), ...
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Eur.
597. Daphne laureola L. subsp. laureola

- Zones central i meridional de la Vall, CC; a d'altres sectors, molt rara. Sobretot a
l'estatge montl, bé que penetra una mica al subalpi. 800-1500 (1700) m.
Boscos (rouredes, fagedes, pinedes,...). Querco-Fagetea. Es comporta més aviat com a
calcícola, cosa que explica la seva Area de distribució dins la comarca. 111-V.
Comuna i abundant al sud de Ribes: Esteguelella, Collada de Grats, vora Esthguel,
sobre Saltor (1650 m), El Sagnari, torrent de la Corba, vall de Barricó, Aigües de
Kibes, El Baell, molt abundant als boscos del Baell 1 Campelles, Angelats, Clots de
Magana, bosc de ca la Xeca (1325 m), Bac de l'Heura, sobre Bruguera (1350 m),
boscos de Perramon, cap al Camp dels Dois, solell de Sant Amang. Molt més esparsa a
d'altres sectors: baga de Planoles, bosc de Mas Conill, Bancerola,...
DG 28,38,27,37. Lateeur.
598. Daphne cneorum L.

Sobre el Bosc de la Mare de Déu, Sant Gil, Coma de Vaca (VAYK., Cat. N.: 67), cita-
cions que repeteix CAD. (N. Cat. V: 86).
Toses (VAYR., PI. Cat.: 92).
Puigllangada (CAD., FI. Cat. V: 86).
A les penyes que es troben camí del Puigmal (SEN., N. N.: 15).
Vessant E del Pic de Segre, 2150 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 19,~f;estucetumscopariae).
Vessant S del Coll de Queralbs, 2500 m (SERVE, Rech. comp. t. XI, comunitat
- Alta muntanya, CC. 1550-2500 m.
Pastures i rasos. Considerada comunament com a calcícola; a la comarca sembla tenir
realment una certa preferbncia pels terrenys calcaris, per6 hom la veu també, molt
sovint, en substrats esquistosos, gneissics, etc. Seslerietalia coeruleae, Nardion, Callu-
no-Genistion,... V-VII.
Freqüent, i de vegades abundant, a les serres pre-pirinenques: Puigllanqada, Costa
Rasa, Costa Geperuda, Pla d'Anyeila, Costa Pubilla, La Covil, Pla de Pena, Sant
Amanq, Coll de Jou, llisos de Taga, vers el Pou de Taga, Pla de la Llagona, Puig
sYEstela,Plans de Pbrtoles, Collada Verda,...
També freqüent, perb no tan general, a les serres axials: Coma de Fontseca, del Collet
de les Barraques al Pas dels Lladres, Pla de Punya, sobre el Pinetar,Coma de Fontalba,
Coma de Gombreny, Núria (abundant vers la cova de St. Gil), Roc de la Malt, cap al
Collet Verd, etc.
DG 29,39,18,28,38,48,37. Orbfit europ. C
Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl. subsp. nivalis P. Monts.

NÚria (TREM.in BRECHER, Thym.: 95, sub var. nivalis (Ram.) Lge.).
- Malgrat que la citació de l'especialista del gknere (BRECHER) era avalada per exemplars d'her-
bari revisats per ell, la considerem molt dubtosa.
A Pherbari Trkmols, conservat a 1'Institut Botinic de Barcelona, no hi ha testimonis de tal
indicació.
599. Thymelaea dioica (Gouan) All.

NÚria,(POURRET in WK.,, Prodr. I: 299; POURR. ex LGE. in COSTA, Introd.: 219);
Queralbs, Núria (COMP. in COSTA, Supl.: 69) (WK.,Supl.: 69; citació que repeteix
BRECHER, Thym.: 88); roques calcinals de Núria, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 67);
Queralbs, roques properes al Pont de Crema1 (CAD., FL V.: 109); Núria (CAUT.,
CataL: 375); Queralbs, Núria al Salt de l'Aigua (CAD., FI. Cat. V: 92); roques del
Puigmal pujant a Núria (SEN., Add.: 59).
Muntanyes de Surroca (COSTA, Introd.: 219).
SEN. (FI. N.: 75) inclou l'esptcie en el seu catileg nurienc, i afegeix que viu també a
les penyes de Montgrony, etc.
- Zona axial, c, perb de distribució irregular. Més localitzada ales serres pre-pirinen-
ques. Es fa des de l'estatge montl superior fins a la base de i'alpi. (1 150) 1400-2225
m.
Roques, sobretot en ilocs assolellats i secs. Hom la considera prbpia dels substracts
calcaris, perb a la comarca estudiada apareix també sobre roques poc o molt icides
(esquists, gneis). Asplenietea. V-VIII.
A les serres axials és freqüent entre la vall Estremera i la Coma de Vaca: Font de
l'Home mort (1850 m), baga #Estremera, Estret del Forn, sota Queralbs (1150 m),
Estebris, Els Planasos, Roc de la Fita (2100 m), Gorges de Núria (1500-2000 m,
abundant a les roques solelles), Coma de Fontnegra (2125 m), Pedrisses, abundant a
la zona del Roc de Tot-10-m6n i al solell de les Gorges de Freser (1550-2000 m),
Emprius del Freser (2225 m).
A la zona pre-pirinenca, rara: sobre el Grau (El Baell), 1400 m; abundant a St.
Amanq, 1700-1850 m.
383
GUTTIFERAE
Hypericum androsaemum L.; Androsaemum officimk All.

Boscos de Ribes (VAYR., Cat. N.: 13); Ribes (CAD., H.&t. 1: 385).
- Planta que no hem observat mai a la zona estudiada. Als herbaris de Vayreda i de Cadevail no
n'existeixen testimonis. Creiem que aquestes citacions són molt suspectes; la de Vayreda podria
basar-se en una simple suposició i la de Cadevail seria una repetició d'aquesta.
Hypericum hirsutum L.
Boscos de Ribes (VAYR., FI. N.: 13).
Segons SEN. (Add.: 38), Pespbcie és abundant a Ripoil.
- Ni hem observat mai la planta a la comarca ni n'existeixen testimonis d'herbari. Preferim,
doncs, deixar en suspens la citació vayredana.
600. Hypericum montanum L.

Boscos de Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 13).
Núfia (FERRER, Exc.: 82).
- Estatge montii a la zona meridional de la Vall, c; a d'altres sectors, més rara.
800-1500 m.
Boscos, especialment de caducifolis. Querco-Fagetea.VI-VII.
Corrent al sud de Ribes: El Sagnari, obaga d'Esteguelella (abundant), Collada de
Grats, torrent de la Corba, vall de Barri&, cap a Golobran (1325 m), torrent Roig (El
Baell), vaU d'Angelats (1200 m), Bac de l'Heura (abundant), Bruguera. A d'altres
zones, més espars. Sta. Caterina, vores de Segadell prop de Ribes, vora Rialb (1 100
m), Estremera, Bosc de Ribes (1200 m), Prat del Bac (1275 m), l'Orri, Conivella
(1425 m), baga de Planoles.
DG 39,28,38,27,37. Eur.
Hypericum richeri Viil.

Vessant de Queralbs, 2200 m (NEGRE et SERVE, Prosp. t. Festuco-Zberidetum forma de Festuca
aurea).
- Indicació que hauria d'atribuir-se -suposem- a la subsp. bursen (DC.) Nyman i que, d'altra
banda, considerem, subjectivament, sospitosa.
601. Hypericum humifusum L.

Queralbs, Núria (VAYR., Cat. N.: 13). CAD. (FL Cat. I: 383) recull la primera
d'aquestes indicacions, i hi afegeix Collada de Toses, Núria.
SEN. cataloga l'esp8cie en la seva flora nurienca (FI. N.: 59).
Vora el Pla de les Salines de ~ a i x2, 100 m.

Ens fa estrany de trobar tant'es citacions d'una planta tan rara a la comarca. L'únic
testimoni que n'hem vist és a I'herbari Vayreda i consisteix en diversos plecs, l'etique-
".
ta dels quals diu: "Núria, Salines? Podria correspondre, doncs, a la mateixa loca-
litat que nosaltres assenyalem. D'altra banda, si la indicació de CADEVALL pogués
llegir-se "de la Collada de Toses a Núria" (cosa no inversemblant, vist el que passa en
d'altres casos), tindriem aquí una altra repetició de la mateixa citació, ja que el Pla de
les Salines es troba, efectivament, entre aquelles dues localitats. Pel que fa a la citació
de SENNEN, és evident que es tracta d'un manlleu de les anteriors.
DG 28. Lateatl. (Subcosm.)
602. Hypericum tetrapterum Fries; H. acutum Moench, H. quadrangulum L., nom. ambig.
Puigmal (PUIGG. in CAD., LC.).
SEN. inclou la planta en el seu cathleg nurienc (F1.N.: 59).
- Estatge mont&,c. 950-1550 m.
Jonqueres i herbassars higrbfils. Molinietalia. VI-VIII.
El Baell, 1150 m; vora el Pla de Plaus, 1250 m; Roques Blanques, 975 m; bosc de
NevB, 1300 m; sobre Espinosa, 1300 m; sobre Toses, 1550 m; voltants de Ribes de
Freser (El Ginestar, Sta. Caterina, bosc del Rei,...), 950-1000 m; Ribesaltes,
980-1200 m; de Pardines a Boixetera, 1200 m.
La citació del Puigrnal, de la qual no hem trobat testimonis &herbari, ha d'ésser, amb
tota probabilitat, errbnia.
603. Hypericum maculatum Crantz; H. quadrangulum auct., non L.

Núria, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 13); Núria (VAYR., Pl. Cat.: 21).
Ribes, Queralbs, Núria (C AD., F1. Cat. I: 384).
SEN. (Fl. N.: 59) inclou l'espkcie en el seu catileg nurienc.
Prats de Núria (FONT QUER, Enum.: 292, sub H. quadrangulum L.).
- Sobretot a l'estatge subalpí de la zona axial, CC;perb es fa també a d'altres sectors i,
d'altra banda, penetra impliament a l'estatge montA i s'enfda fms a I'alpi. (1100)
1400-2400m.
Marges i clarianes de bosc, herbassars subalpins, prats de dall,... Atropetalia bella-
donnae, Adenostyletalia, Polygono-Trisetion, Caricetalia cumulae, Seslerietalia coeru-
leae, etc. VI-VIII.
A la zona axial és freqüent i abundant, sobretot al sector nord-oriental: vallde Núria,
Gorges de Núria (molt abundant), Coma #Eina, Coma de Fresers (2400 m), Planell
de Coma de Vaca, Gorges del Freser (abundant especialment als vessants solells),
serra de la Canya (2125 m), cap al Moli d'en Bonada (1300 m), bagues de Siat i de
Ribes, etc. etc. A la resta de la zona, molt menys corrent: de Toses a la Collada, 1525
m; vessants meridiorlal del Puig Cerveris; la Moscatosa, 1400 m.
A la zona pre-pirinenca és més abundant a la part oriental. Baga de Fornells, 1400 m;
llisos de Taga, sobre Magana, 1600 m; vora Mas Conill, 1200 m; Bosc d'en Cigala,
1100 m; baga de Pardines; Plans de Pbrtoles, etc.
DG 29,39,18,28,38. Eur .
604. Hypericum perforatum L.
Nom vulgar: herba de cop, pericon.
SEN. inclou l'espkcie en el seu catsleg nurienc (FI. N.: 59).
Marges secs, vorades, prats. Origanetalia, Brometalia erecti, Onopordetalia,... VI-VIII.
Des del Pont d'en Cabreta fins a Toses, a les Gorges del Freser i a Pardines. Localitats
intermkdies: vall d'Esteguelella, El Sagnari, torrent de la Corba, vall de Barricó,
torrent Roig, Aigiies de Ribes, El Baell, Angelats, Campelles, cap a Prat de Jou (1575
m), Roques Blanques, Planoles, Espinosa, cap a Nevi, Dbrria, voltants de Ribes de
Freser (Pedrera, Magana, Bac de l'Heura, El Ginestar,...), Rialb, Queralbs, sobre Daió,
cap a la Plana, Creu del Far (1600 m), Salt del Grill, bosc de Ribes, Ribesaltes, sobre
Can Nofre (1550 m), etc.
DG 39,18,28,38,27,37. Subcosm.
VIOLACEAE
605. Viola odorata L.

SEN. inclou l'espkcie en el seu catsleg (FI. N.: 57).
- Nosaltres mateixos havíem posat en dubte l'existkncia de la planta a la comarca
(Consid. gen.: 314), pel fet que ni la hi havíem herboritzada ni n'havíem vist testirno-
nis d'herbari. Posteriorment a la redacció d'aquelia nota, descobrírem aquesta viola a
les vernedes del Segadelí, entre Ribes i Pardines, no pas rara, 950-1100 m. La seva
floració molt primerenca (111-IV) ens l'havia fet passar desapercebuda.
DG 38. Eur.
606. Viola suavis Bieb. subsp. sepincola (Jordan) Becker var. sepincola (Jordan) O. Bolbs
et Vigo
- Zona meridional de la Vall on sembla molt rara.
Es fa als marges de bosc. 111-IV.
Sota el Sagnari, 800 m; cap a Estkguel, 800 m.
DG 37. Submed.
607. Viola alba Besser

Nom vulgar: viola, violeta.
- Zona meridional de la Vall, CC;a la resta de la comarca, forqa menys corrent.
775-1650 m.
Es fa als boscos de caducifolis, als marges i vorades, a les bardisses, etc. Querco-Fage-
teu. 111-IV.
Sobretot al sud de Ribes de Freser: vora el Pont d'en Cabreta, El Casot, Esteguelella,
vora EstBguel, solells de Can Perramon de Baix (abundant), Aigües de Ribes, sota el
Baell, Torroella, Angelats, sobre Bruguera (1450 m), Bac de l'Heura, Magana, etc.
A d'altres zones, més esparsa: Torrent del Palós, 1650 m; cap a Planoles, 1100 m;
sota Roques Blanques, 975 m; Costa Ardena, 1300 m; Bosc de Ribes, 1200 m; El
Mas, 1000 m; l'Orri, 1100 m; La Moscatosa, 1450 m; La Balcera, 1400 m.
Els nostres exemplars semblen correspondre a la subsp. denhardtii (Ten.) W. Becker.
608. Viola hirta L.

Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 8), citació que recull CAD. (R.
Cat. I: 217).
SEN. la inclou al seu catileg nurienc (FI. N.: 57).
- Estatge monti, CC. 800-1400 (1600) m.
Prats, marges, boscos clars. Sembla que tingui preferBncia pels terrenys calcaris. Mess-
bromion, Querco-Fugetea,... 111-V.
Des de l'entrada de la vall, fins a Toses, a DaiÓ i a l'alta vall del Segadell. Localitats
concretes: voltants del Sagnari (molt abundant), solell de la Corba (1250 m), Can
Perramon de Baix, Aigües de Ribes, baga de Perramon, torrent Roig (1125 m), El
Baell (molt ab.undant, 1100-1275 m), Campelles, Planoles, Fornells, Toses, voltants
de Ribes de Freser (Magana, Sta. Caterina, Capdevila,...), Estremera, Ribesaltes, ver-
nedes del Segadell, Pardines, sobre Conivella (1600 m), Clots de Magana, Bac de
l'Heura, etc. etc.
DG 39,18,28,38,37. Eur.
609. Viola pyrenaica Ramond ex DC. in Lam. et DC.

- Prats i marges. Sembla molt rara. IV-V.
Vora Toses, 1500 m; baga de Toses, 1600 m; Salt del Grill, 1300 m.
SEN. (Nombr. loc.: 361) l'assenyala a diverses localitats cerdanes,entre 1250 i 1600
m. BR.-BL. (Notes: 228) la indica a la vall d'Eina septentrional, a 2200 m.
6 10. Viola mirabilis L.
CAD. (Notas fitog. 1907: 9-10) l'havia indicada vagament de la comarca. Diu exacta-
ment aquest botilnic: "probablemente corresponderia a la misma" (V. mirabilis)
"una Vioh de hojaa muy grandes que afios atris vimos en el valle de Ribas, frente a
Montagut".
- Zona nieridional de la Vall, rrr.
Boscos i marges. Querco-Fagetea.
Vora el Pont d'en Cabreta, 800 m; vora EstBguel, 800 m; sota Barricó, 950 m; Aigües
de Ribes, 850 m.
SEN. (Add.: 23) la cita, abundant, ai bosc del Remei (Ripollks).
DG 28,38,37. Eur. cont.
Viola mirabilis
O Viola willkommii
Viola pyrenaica
61 1. Viola willkommii R. de Roemer

Cap de Porc (SEN., Add.: 22). El mateix autor la inclou després en el seu catiíeg
nurienc (FI. N.: 57).
- Zona meridional de la Vall, rr.
Costers solells, principalment dintre les rouredes. Quercion pubescenti-petraeae.
IV-VI.
Voltants del Sagnari, abundant sobretot a la roureda del solell, 850-1000 m; sobre
Can Perramon de Baix, 825 m.
La indicació de SEN. és, evidentment, erronia. No n'existeixen testimonis d'herbari
per poder comprovar que es tracta d'una confusió, pero resulta impensable que
l'espkcie pugui existir a la vall de Núria, a més de 2000 m d'algada.
DG 38,37. EndBm. iber. E
612. Viola rupestris F.W. Schmidt; V. arenaria DC.

Vessant E del Pic de Segre, 2150 m (BR-BL., Veg. ab.: 157, Festucetum scopariae).
Coliada de Toses, 1750 m (RIVAS MART., Pastiz. t. 1, Campanulo-Festucetum
eskiae).
- Des de l'estatge montl inferior a l'alpí, CC. 800-2375 m.
Prefereix els terrenys calcaris. Es fa als prats secs i als llocs rocosos o pedregosos de
sbl prim. Brometalia erecti, Seslerietea, etc. IV-VI.
Comuna a la zona pre-pirinenca,calcinal: Puigllanqada (2375 m), Pla #Anyella, Costa
Geperuda, baga de Toses, baga de Fornelis, La Covil, Pla de Prats, El Baell, vall de
Barricó, Can Perramon de Baix, Aigües de Ribes, E1 Sagnari, Pla de Pena, solell de
Sant Amanq (fins al cim mateix, 1850 m), llisos de Taga, Puig s'Estela, sobre Testany
de Can Roca, etc. etc.
A la zona axial sembla menys freqüent, i apareix sobretot als afloraments calcaris:
cap a la Creu de Meians, 1925 m; Espinosa, 1175 m; Coma de Fontseca, 2350 m;
Coma de Fontalba, 2240 m; Núria, forqa abundant cap a la cova de Sant Gil; sobre
Vilamanya, 1400 m; etc.
La majoria d'exemplars semblen correspondre a la var. arenaria (DC.) Beck, que
inclou les formes pubescents; perb alguna vegada, i especialment a baixa altitud, hem
recollit exemplars totalment glabres, atribuilles a la var. rupestris.
DG 29,39, 18,28,38,37. Circumbor.
613. Viola sylvestris Lam.

subsp. sylvestris; V. reichenbachzizna Jordan ex Boreau
subsp. riviniana (Reichenb.) Tourlet ; I/. riviniana Reichenb .
Boscos de Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 8).
SEN. inclou la planta en el seu catileg (FI. N.: 57).
Vers Finestrelles, 2300 m (BR.-BL., Veg. ab. t. 21, Festucetum eskiae); Finestrelles,
2100 m (BR.-BL., Z. c. t. 29, Saxifrageto-Rhodoretum).Sub V. riviniana.
Sobre el poble de Toses, 1600 m (O. de BOLOS,La Bardissa: 56, Turriteto-Rhamne-
tum alpinae).
Collada de Toses, 1550-1815 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 6, Veronico-Pi-
netum sylvestris, sub V. sylvatica).
- De l'estatge montl inferior fins a tocar l'estztge alpí, ccc. 800-2300 m. Boscos,
marges, indrets frescals. Querco-Fagetea, Vaccinio-Piceetea, etc. IV-VI.
La distinció de les dues subspkcies (considerades per molts autors com a entitats
especifiques independents) resulta, a la prictica, forqa dificultosa, car al costat
d'exemplars atribui'bles clarament a un O altre d'aquests taxons, n'hi ha molts (gairebé
la majoria) que presenten característiques intermedies entre la subsp. sylvestris i la
riviniana. La nostra impressió és, perb, que a baixa altitud -i sobretot dins dels
boscos humits- domina la subsp. sylvestris, mentre que vers l'estatge subalpí es fa
cada cop més abundant la subsp. riviniana, fins a esdevenir l'única forma existent a
les parts més elevades.
Des de l'entrada de la Vall fins a la Collada de Toses, a la vall de Núria i a la Collada
Verda. Localitats intermhdies: Saltor, vall d'Esteguelella, sobre Can Perramon de Baix,
vall de Barricó, torrent Roig, El Baell, bosc de dampelles, Roques Blanques, Planoles,
Espinosa, cap a PlanBs, sota Dbrria, baga de Fornells, Toses, voltants de Ribes de
Freser, Rialb, vall Estremera, Daió, cap a la cova de St. Gil, Gorges de Núria i del
Freser, bagues de Siat i de Ribes, Pardines, Els Prats, l'Orri Vell, Mas Conill, l'Orri,
Bac de l'Heura, Bruguera, Sant Amang, etc. etc. etc.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Eur.
614. Viola canina L. subsp. canina

Ribes, Queralbs, Núria (VAYR., Cat. N.: 8), citació que recull després CAD. (H.
Cat.
1: 221).
SEN. inclou l'esphcie en el seu catiieg (FI. N.: 57).
Al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp.: 197, Hieracieto-Festucetum spadiceae;.
- De l'estatge month al límit superior del subalpí, c. 900-2200 m.
Estrictament acidbfila. Es fa als matollars (de Calluna, de Genista purgans, de Saro-
thamnus) i també als prats. Ulicetalia, Genistello-Agrostidenion, Festucion eskiae.
IV-VI.
Des de Coll de Jou i el Baell fins a la Collada de Toses, a la vall de Núria i a la Collada
Verda. Localitats concretes: Pla de l'Agon, Campelles, cap a Nevh (1300 m), torrent
del Palós (1700 m), sobre la Collada de Toses (1875 m), sobre el Collet de les
Barraques (2000 m), Pla de Punya (1875 m), Bosc de Batet (1570 m), voltants de
Ribes de Freser (Sta. Caterina, Els Estiradors,...), Queralbs, Font de l'Home mort
(1825 m), El Ras (1725 m), Núria, Tros de Bou (2075 m), Clot del Malinfern (2050
m), DaiÓ (1200-1300 m), sobre Fustanyh (1300 m), serra de la Canya (2000 m), bosc
de Ribes, Pla Rodó (1800 m), Pla de la Guilla i vessants meridionals de Puig Cerveris,
Pardines (1200 m), Mont-roig (1900 m), Tossal de la Collada Verda, Coll del Pal
(1680 m), sobre Can Roca, Vilar6 (1200 m), etc.
DG 29,39,18,28,38,48,37. Eur.
subsp. montana (L.) Hartman; Viola ruppii All.

Núria (VAYR., Pl. Cat.: 13).
- Vaíl de Núria (A. de BOLOS in BC 145672); és l'únic testimoni que hem vist
pertanyent clarament a aquesta subsphcie. A l'herbari Vayreda, dos plecs de Núria i
un de La Molina, atribults a la subsp. montana, s'han de situar encara -al nostre
parer- dins la subsp. canina.
6 15. Viola palustris L.

Muntanyes de Núria (COLM. in COSTA, Zntrod.: 28; in WK., Prodr. 111: 695)
(VAYR., Cat. N.: 8); vall de Núria (CAUT., Catal.: 98).
Al peu de Finestrelles (CAD., Exc.: 105) (FI. Cat. I: 217).
SEN. inclou I'esphcie en el seu catdeg (FI. N.: 57).
- Estatge subalpí, rr. Esparsa, perb localment abundant.
Mulleres acides. Caricion nigrae principalment; també als Molinietalia. IV-VI.
Sota la Collada de Toses, 1700 m; baga de Fornells, 1575 m; Plans de Pbrtoles, 1650
m.
DG 29,39,18,28,38,48. Circumbor.
616. Viola biflora L.

Muntanyes de Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 28; in WK., Prodr. 111: 699)
(VAYR., Cat, N.: 8).
Núria ( T R ~ Min. WK., Suppl.: 288) ( T ~ Min. CAUT., Catal.: 98, sub var. cuspidata
Pau) (CAD., Exc.: 101; Fl. Cat. I: 222).
Comuna a NÚria. cap a Noufonts (CAD., FI. K: 63).
SEN. inclou i'esp8cie en el seu catdeg (FI. N.: 57).
Salt del Sastre, 1.180 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 28, Peucedaneto-Luzuletum desvauxii);
Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., 1. c. t. 29, Saxifrageto-Rhodorehtm).
- Alta muntanya, CC. 1700-2450 m. A claps molt abundant.
Herbassars higrbfils, boscos ombrívols, indrets frescals. Adenostyletalia, Vaccinio-Pi-
ceetea, etc. VI-VIII.
Corrent a la serralada axial, perb rara o nul-la a l'oest del Pic de Dbrria. Sobre el
Collet de les Barraques (2000 m), baga #Estremera, vora la Cova del Penitent (2000
m), Coma de Fontalba, Tros de Bou, Gorges de Núria, voltants de Núria, Ras de
l'ortigar (2300 m), sota el Collet Verd, Coma #Eina, Gorges del Freser, Coma de
Vaca, Coma de Fresers (2300 m, 2450 m), vessants del Balandrau, cap als Collets
(1850 m), baga de Siat, Serra de la Canya, cap al Mont-roig (1825 m), etc.
A les serres pre-pirinenques no és tan general. Tossal de Rus, 2000 m; torrent de Rus,
1900 m; Costa Pubilla, 1900 m; Lleixes de la Covil, 1700 m; vessants de Puig s'Estela
i de Coma #Olla, 1800-1900 m.
DG 29,39,18,28,38. Bor.-subalp.
617. Viola diversifolia (DC.) W. Becker; K cenisia auct., K cenisia subsp. lapeyrousiana
Rouy et Fouc.
Coll de Núria (GR. et GODR.,Fl. Fr. I: 186, sub Kcenisia L. especificant que hom
troba també la var. vestita).
Serra de Núria i Puigmal (COSTA, Introd.: 291, sub K cenisia L. var. vestita Gr. et
Godr.; in WK., Prodr. 111: 700).
Pendents pedregosos dels cims de Núria (VAYR., Cat. N.: 8, sub V. cenisia var.
vestita Gr. et Godr.).
CAD. (FI. Cat. I: 222) recull les citacions anteriors.
Tarteres esquistoses dei Puigmal (SEN., Add.: 23); massís del Puigmal, entre els
detritus esquistosos denudats, 2900 m (SEN., Nombr. loc.: 361). El mateix autor
cataloga l'esp8cie en la seva flora nurienca (F. N.: 57).
Vessant E del Pic de Segre, 2600 m (BR.-BL., Notes: 228).
Vessant S del Puigmal, 2550 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 8, Senecietum leucophyllae).
Puigrnal, 2900 m (LOSA y MONTS., FI. And.: 50); Puigmal, 2600 m (KÜPFER,
Nouv. prosp. :9 1 taula).
SERVE (Rech. comp.) la indica de la zona del Pas dels Lladres-Puigmal, 2500-2840
m, dintre diverses comunitats dels sbls tarterosos o pedregosos, en general (v. taules
111, XI, XIII, XVI, XVII i XXIV).
Vessants del Puigmal, 2750-2800 m (BAUD. y SERVE, Coms. Xut. se. taula).
La Tossa del Puigmal, 2531 m (NEGRE, Nouv. contr. t. 3, Galeopsido-Festucetum
eskiae orientalis).
- Estatge alpí, r, per6localment molt abundant. 2200-2900 m.
Es fa a les pedrusques, de pedres menudes o regulars, i sobretot en vessants poc
inclinats i fortament crioturbats; hom la troba també a d'altres ambients andegs
(tarteres, prats pedregosos,...). Violetum diversifoliae (Senecion leucophylli). VII-IX.
Abundant a la zona del Pic de Dbrria-Puigmal (Pas dels Lladres, Coma de Fontseca,
Les Clotxes, etc.), 2200-2900 m; El Borrut, 2425 m; abundant també a la serra de
l'Embut; vora Coli &Er; vessants del Pic de Segre, 2700 m; Pic de Bastiments, 2750
m; Coma de Fresers, 2450 m.
DG 29,39,28. Endkm. pir.
Viola lutea Hudson; V. suaetica auct., non Wiiid.

Muntanyes de NÚria (SALV. in COSTA, Introd.: 28; COSTA, Supl.: 9 , sub V. lutea Huds. var.
grandifolia VU.) (WK., Prodr. 111: 7 0 1 ) (VAYR., Cat. N.:8).
Toses (VAYR. Pl. Cat.: 13).
NÚria, des de Queralbs (FERRER, Exc.: 81).
NÚria (CAD., Exc.: 101).
Coliada de Toses, Queralbs, NÚria (CAD., FI. Cat. I: 224).
SEN. inclou la planta en el seu cathleg (FI.N.: 57).
- Segons hem pogut comprovar amb els exemplars d'herbari, les indicacions ressenyades han
d'ésser referides a V. tricolor subsp. subalpina.
618. Viola tricolor L. subsp. subalpina Gaudin; V. saxatilis F.W. Schmidt

Nom vulgar: pensament.
Vall de Núria [GAUT., Catal., 99, sub I/. tricolor var. gracilescens (Jord.)l.
Abundant a Núria (SEN., Add.: 23, sub V. saxatilis var. flavescens). El mateix autor
cataloga l'espkcie en la seva flora nurienca (Fl. N.: 57).
Noufonts, 2320 m (BR.-BL., Vég. alp.: 63, Galeopsideto-Poetumfontquerii, sub V.
tricolor); Núria, 2050 m (BR.-BL., 1.c.: 142, chenopodieto-Taraxacetumpyrenaici,
sub I/. tricolor).
Vessants S del Coll de Queralbs, 2500 m (SERVE, Rech. comp. t. XI, comunitat
#Astragalus nevadensis i Festuca scoparia, sub V. tricolor).
Vessant de Queralbs, 2200 m (NEGRE et SERVE, Prosp., t. Festuco-Iberidetum
forma B amb Festuca aurea, sub V. tricolor var. alpestris).
vegeu també les citacions ressenyades a I/. lutea Hudson (tixon anterior).
- Alta muntanya axial, CC. A l'estatge monti, on penetra hpliament, i a la zona
pre-pirinenca, no tan comuna. (1200) 1500-2540 m.
Indrets ruderals, llocs cremats, marges, matolls. V-VII.
Corrent a la zona axial: cap al Pla #Anyella (1800 m), .solells de la vall de Rigard des
de sobre Espinosa fins a la Collada de Toses (1400-1800 m, abundant dins els matolls
de bdec, i sobretot als claps incendiats), El Pinetar (Planoles), baga #Estremera,
Collet d'Estebris, Gorges de Núria, vall de Núria, Coma de les Mulleres (2300 m),
Finestrelles (2540 m), Jaqal de Pedrisses (2050 m), Jaqa de la Balma (1725 m),
Gorges de Freser (abundant entre el Salt del Grill i Les Ribes), Creu del Far (1600
m), baga de Siat, vessants meridionals del Puig Cerveris, etc.
A les serres pre-pirinenques, forqa més rara: baga de Fornells; Coll Roig, 1700 m; La
Covil, 1800 m; iota Boixetera, 1400 m.
DG 29,39,18,28,38. Orbfit alp.
6 19. Viola arvensis Murray

Camps de Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N. :8, sub I/. tricolor L.).
Camps de cereals, guarets, sobretot en terrenys icids. Secalinetea. (111) IV-VII.
Sobre Aigües de Ribes, El Baell, Pla de Plaus, Campelles (1300 m), El Bac, solells de
Can Paioca i de Ventoli (1100-1300 m), Dbrria, sobre Fornells, Ribes de Freser,
sobre Segura (1 160 m), Queralbs, sobre La Plana (1350 m), Pla #Escuixa (1550 m),
Ribesaltes (975-1250 m), cap a Can Nofre (1250 m), sobre Capdevila, Perapinta
(1325 m), etc.
DG 18,28,38. Plurireg. (Subcosm.)
CISTACEAE
m t u s salvifolius L.
Vail de la Molina fins prop de les altures de la Collada de Toses, vers 1800 m, barrejada amb la
genciana vera (SEN., Nombr. loc.: 361).
- Indicació sorprenent, de la qual no existeixen -com és lbgic- testimonis d'herbari. És clar que
hi ha d'haver hagut un error d'impremta; podria ésser per exemple que manqués un tros del text
original de SEN. entre el binomi i el comentari i que, per tant, aquest darrer es referís en realilat a
una altra esphie (un Helianthemum? ).
620. Helianthemum nummularium (L.) Mil1er;H. chamaecystusMiller,H. vulgare Gaertne~

subsp. tomentosum (Scop.) Schinz et Thell. in Schinz et R. Keller; subsp. scopolii
P K . ) Br.-Bl.
Pastures de Núria (VAYR., Cat. N.: 7); fins a Núria (CAD., FI. Cat. I: 207).
Núria, 2200 m, Puigmal, 2150 m (BR.-BL., LC.: 161, Festucetum scopariae subasso-
ciació de Festuca ovina subsp. indigesta); vall de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., 1. c.
t. 20, Elyneto-Oxytropidetum foucaudii); al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., 1. c. t. 22,
Hieracieto-Festucetum spadiceae).
Vessant S del Coll de Queralbs, 25 10-2550 m (SERVE, Rech. comp. t. XI, comunitat
d'A stragalus nevadensis i Festuca scoparia).
Vegeu també H. canum.
- De Yestatge mont&inferior a l'alpi, ccc. 775-2750 m. Per sobre d'uns 2000 m es fa
progressivament més rar.
Prats i pastures, amb preferkncia pels indrets ben exposats. Brometaliaerecti, Aphyl-
lanthion, Seslerietalia coeruleae, Nardion, Festucion eskiae,... V-VI11 (X).
Des de Ventrada de la Vall fins al Puigllanqada, a la vall de Núria, al Pic de Fresers
(2600 m) i a la Collada Verda. Localitats interrnbdies: El Sagnari, Collada de Grats,
La Corba, vall de Barricó, Roca del Corb, El Baell, Aigües de Ribes, Pla de Plaus, La
Berruga (1750 m), Campelles, Serra de la Llacuna (1650 m), Roques Blanques,
Planoles, Fornells, baga de Toses, Pla #Anyella, Pla de Rus, voltants de Ribes de
Freser, Rialb, Queralbs, vall Estremera, Coma de Fontseca, Collet d'Estebris, Costa
de les Tutes (2340 m), Coma de Fontalba (2240 m), Coma de Gombreny, Gorges de
Núria, vall de Núria, Pic de l'Aliga, sobre Caranqi (2740 m), Pedrisses, Planell de
Coma de Vaca, Emprius del Freser (2340 m), Coma de Fresers (2450 m), Coma de
les Eugues (2550 m), Gorges del Freser (Clot del Malinfern, La Balma, Les Marrades,
etc.), vessants del Balandrau, La Plana, Fustanyi, Serrat, Creu del Far, Serra de la
Canya, Pardines, Plans de Pbrtoles, sobre Can Barratort, YOrri, Conivella, liisos de
Taga, Clots de Maqana, Bruguera, solell de Sant Amanq, Saltor, etc. etc. etc.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. .
Eur S munt.
621. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.; H. montanum sensu WK.
italicum (L.) FO. et Rothm. var. italicum
Ribes, Núria (VAYR., Pl. Cat.: 12, sub H. origanifolium Pers. var. lanceolatum WK.).
Camí de Núria (FERRER, Exc.: 81).
- Zona meridional de la Vall, c; a d'altres sectors, rr. Sobretot a l'estatge mont& perb
s'enfila pels solells fins a l'estatge subalpi. 800-1875 m.
Prats termbfils, secs, sobre substrat calcari. Aphyllanthion, Ononidetalia striatae.
v-VII.
Freqüent al sector meridional: El Sagnari, Esteguelella, Can Perramon de Baix, cap a
Golobran, Barricó, Pas del Llop (1500 m), Pla de Plaus (1275 m), La Berruga (1775
m), Lleixes de la Covil (1700 m), Aigües de Ribes, Can Perramon de Dalt, sobre La
Corba, Cingles de Sant Eloi (1700 m), sobre Saltor (1550 m), solell de Sant Amanq,
etc.
Molt més rar a d'altres sectors, i sembla nul a la zona meridional de la comarca.
Torrent de Rus, 1875 m; baga de Fornells, 1600 m; sobre Vilamanya, 1400 m; cap a
Ribesaltes, 1100 m; Clots de Maqana; sobre Conivella, 1600 m.
La citació vayredana de Ribes s'ha d'atribuir, segons FQ. i ROTHM (Helianth.: 153)
-els quals revisaren l'exemplar corresponent de l'herbari Vayreda- a H. oelandicum
subsp. italicum var. lanceolatum (WK.) FQ. et Rothrn. La indicació del mateix autor
referida a Núria deu haver-se de referir a la var. hirtum Koch.
DG 18,28,38,27,37. Med.
var. hirtum Koch; subsp. alpestre auct.

Roques de Núria (VAYR., Cat. N.: 7, sub H. montanum WK. var. viride WK.; vegeu
FQ. et ROTJdhl., Helianth.: 154).
- Alta muntanya, en terrenys calcaris, c. (1350) 1500-2350m.
Costers secs i pedregosos, especialment als prats d'ussona Festucion gautieri. VI-VII.
Freqüent sobretot a les serres pre-pirinenques centro-occidentals: vora Puigiianqada
(2350 m), Costa Rasa, Costes de 1'Huguet (2100 m), Costa Geperuda, Cirerets (1800
m), Pla $Anyella, Costa Borda (1800 ,,i), Coll de les Fontetes (1900 m), Pedra
Picada (1975 m), Pla de Pujalts, La Co-~il(1875 m), Pla de Prats (1575 m), vessants
solells del Taga (1600-2000 m), sobre Conivella (1650 m), sota la Pineda Rosta (1350
ml:
A la zona axial apareix esparsament a les clapes de sediments calcinals. Costa de les
Tutes, 2100 m; vora la Font de l'Home mort, 1850 m; Collet d'Estebrís, 1950 m;
Roc de la Mal&,2050 m.
La diferenciació de les varietats italicum i hirtum no sempre és prou clara. Algunes de
16s nostres citacions de la var. italicum a l'estatge subalpi potser corresponen, més
aviat, a formes transicionals.
DG 29,39,18,28,38. Pir.
622. Helianthemum canum (L.) Baumg. var. piloselloides (Lapeyr.) O. Bolbs et Vigo
Ribes (VAYR., Pl. Cat.: 12, sub H. montanum var. acutifolium WK.).
Pla de Sallent (CAD., FI. Cat. I: 2 11, sub H. montanum WK. subsp. vineale Pers. var.
canum Dun. o var. acutifolium WK.)
- FONT QUER i ROTHMALER (Helianth.: 157), havent revisat l'herbari Vayreda,
consideren que la planta de Ribes pertany a H. canum var. canescens (Hartm.) FQ. et
RO^. f. piloselloides (Lap.) Janchen, criteri amb el qual coincidim. La planta del
Pla de Sallent, indicada per CADEVALL i conservada en el seu herbari, pertany, per
contra, a H. nummularium.
DG 38. Orbfit iber. N
Helianthemum marifolium (L.) Milier; H. myrtifolium Samp.

Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 7), citació que reculi després CAD.(Fl,Cat. I: 210).
Pla de Saiient (CAD., Exc.: 96, sub H. inarifolium DC., en comptes de marifoliurn, canvi atribuI
ble evidentment a una errada d'impremta).
- A l'herbari Vayreda no hi ha testimonis d'aquestes indicacions, com ja era d'esperar ates el
caricter tan clarament mediterrani i termbfil de la planta. Pel que fa a la citació de CAD., supo-
sem que correspon a la que després (FI. Cat. I: 211) transforma en H. montanum subsp. vineale
i que, com ja hem dit (vegeu n-O 622, H. canum), ha &atribuir-se a H. nummularium.
623 Fwnana procumbens (Dunal) Gren. et Godr.

- Estatge mont&,r. 900-1650 m.
Gairebé sempre en terrenys calcaris. Codines, replans de roca, prats secs. Ononidetalia
striatae, Aphyllanthion, Xerobromion. V-VIII.
És relativament més abundant a la part meridional de la Vall: La Toella (1400 m),
cap a Golobran (1520 m), sobre el Collet de Saltor (1625 m), sobre la Corba (1000
m), serra de Perramon (1250 m), vora el Pla de Plaus (1275 m), ... Més esparsa a
d'altres sectors. Vora la Casassa. 1100 m; Roques Blanques, 1000 m; sobre Vilarna-
nya, 1400 m; cap a Fustanyá, 1200 m; sobre Serrat, 1650 m; torrent del Forn, 1175
m; les Guillateres, 1050 m; solell del Bosc de Ribes, 1450 m; sobre la Falgosa, 1300
m.
DG 39,28,38,27,37. Submed.
624. Fumana ericoides (Cav.) Gand. in Magnier var. spachii (Gren. et Godr.) O. Bolbs
Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 8); Ribes (A. i O. de BOLOS, Obs. flor.: 89).
- Zones central i meridional de la VaU, r, perb localment abundant. 800-1200 m.
Preferentment calcícola, es fa també en terrenys poc o molt icids sempre que siguin
eixuts. Vessants solells, prats secs. non ni do-~osrnasnetea, Xerobromion. V-VII.
Més o menys freqüent a la zona meridional, calciria, de la Vali: sobre la Corba, 900
m (forqa abundant); part damunt d'Est&guel,950 m; solells sobre Can Perramon de
Baix, abundant fins a uns 1150 m d'altitud; vora el Baell. 1175 m.
També apareix, i de vegades abunda, als costers assolellats entre Ribes i Roques
Blanques (Costes de Segura,...) i entre Ribes i Rialb (Els Estiradors, sobre Can
Possons, Segura, de Batet a Rialb,...), 950-1200 m.
DG 28,38,27,37. Med.
CUCURBITACEAE
625. Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin; B. dioica Jacq.

- Estatge montil, c. 775-1625 m.
Es fa a les vorades i bardisses humides, als indrets ruderalitzats i als riberals dels rius.
Artemisietea, Prunetalia spinosae, Alno-Ulmion. V-VIII.
Des del Pont d'en Cabreta fins a Toses, a l'entrada de les Gorges de Núria i a
Boixetera (1400 m). Localitats concretes: Aigiies de Ribes, Perramon, Barric6 (1000
m), El Baeil, Campelles (1300 m), Ventoli, Planoles, sobre Espinosa (1420 m),
Dbrria, voltants de Ribes de Freser, Segura, Rialb, Queralbs, Els Plaus (1525 m), La
Ruira, Serrat, cap al Pla d'Escuira, Ribesaltes, El Mas, Pardines, I'OrriVell, cap als
Plans de Muraroles (1625 m), sota Conivella, El Ginestar, Bruguera, etc.
CUCURBITACIES CULTIVADES - Com a hortalisses, hom cultiva sovint la carbas-

sera o carbassa i el carbassó (C. pepo L.), així com el cogombre (Cucumissutivus L.).
LYTHRACEAE
626. Lythrum salicaria L.

Jonqueres i aiguamolls. De l'ordre Molinietalia coentleae. VI-VIII.
sobre Espinosa, 1300 m; Roques Blanques, 975 m; El Bac, 1100 m; Sta Caterina,
1000 m; vall de Conill, 1225 m; sota el Mas, 950 m; sota Can Barratort, 1125 m; de
Pardines a Boixetera, 1200 m.
DG 28,38. Holirt . (Subcosm.)
ONAGRACEAE
627. Circaea lutetiana L.

Ribes (CAD., F1. Cat. 11: 345).
- Estatge montil inferior, c, perb localitzada gairebé a les vores dels corrents d'aigua.
Es fa sobretot al riberal dels rius i torrents i als fondals humits, dins les vernedes; més
.I rarament, a les fagedes humides. Alno-Ulmion. VI-V'III.
Fageda d'Esguelella, 1175 m; obac del Sagnari, 1050 m; Aigiies de Ribes, 825 m; vora
Perramon, 950 m; de Torroeila a la Talaia, 900 m; torrent Llobre, 1075 m; riu de
Magma, 950 m; voltants de Ribes de Freser (abundant a les vores dels rius, torrent de
Sant Miquel,...); baixa vall del Rigard (sota els Coforns, Pont de Soli,...); sota el Mas,
975 m; ribes del Segadell (sota l'Orri, sota Pardines, La Llavanera,...); riu Maganell,
1200 m.
DG 28,38,27,37. Eur.
Oenothera biennis L.
- Planta naturalitzadade fa temps a la Cerdanya (penetra fins a la Molina).
A la vall de Ribes apareix només esporidicament, sense estabilitzar-s'hi. L'hem vist,
per exemple, vora Ribes de Freser, en un talús del fons del vall.
DG 38.
628. Epilobium angustifolium L.; Chamaenerion angustifolium (L.) Scop., Epilobium spi-
catum Lam.
Núria (POURR. in WK., Prodr. 111: 188); Muntanyes de Núria, Queralbs (VAYR.,
ca?. Na:23), citació que és recollida després per CAD. (H.
Cat. 11: 332-333).
- De l'estatge monti superior a l'alpi, CC;davalla eventualment a l'estatge monti
inferior. (950) 1300-2450 m.
Es fa principalment a les clarianes de bosc i s'estén profusament per les vores de les
carreteres forestals obertes de nou; també apareix a d'altres tipus de formacions
megafbrbiques. De l'alianga Epilobion angustifolii. VII-E.
Sota el Portet, 1600 m; vora el Pla de l'Agon, 1300 m; Pla de Prats i clarianes del
bosc de Campelles; bagues de la vail del Rigard (Planoles, Nevi, Fornells,...); La
Molina (Cerdanya); sota el Pas dels Lladres, 2450 m; baga #Estremera; cap a la
Ruira, 1325 m; Gorges de Núria; voltants de Núria, 2000-2200 m;voraSerrat, 1300
m; bagues de Ribes i de Siat; prop de Ribes de Freser, 950 m; solell del Bosc de Ri-
bes; vora la Collada Verda, 1550 m; vessants del Puig del Pla de les Pasteres, 1700 m,
abundant; vall de Conill, 1350 m; Bac de l'Heura, 1150 m; Sant Amang 1350-1650m.
DG 29,39,18,28,38,48,37. Bor.-alp. (-Eur.)
629. Epilobium hirsutum L.
SENNEN inclou l'esp8cie en el seu catdeg nurienc (H.
N.: 62).
Jonqueres i herbassars humits, sobretot en ambients més o menys ruderalitzats. De
l'alianqa Aegopodion; també als Molinietalia i al:Víolinio-Holoschoenion.VI-VIII.
Apareix principalment al riberal dels rius. Des #Aigües de Ribes fins a Fornells, a
Queralbs i a l'estany de Can Roca (1500 m). Localitats concretes: voltants de Ribes
de fireser (on sovint és abundant), sota Ventoli (1275 m), Roques Blanques, Espino-
sa, Rialb, cap a Pardines (1 175 m).
DG 28,38. Plurireg.
630. Epilobium parviflonun Schreber
Es fa a les vores de rius i torrents, mulleres i estanyols. Phragmitetalia, Molinio-Holos-
choenion, Molinietalia,... VII-VIII.
Torrent Roig (El Baell), 1100 m; El Baell, 1200 m; Pla de Prats, 1575 m; Roques
Blanques, 975 m; sota Planoles, 1075 m; sobre Espinosa, 1300 m; carretera forestal
del bosc de Nevi, 1300 m; Toses, 1520 m; Ribes de Freser, 900-950 m; vora Rialb,
1150 m; Queralbs, 1200 m; Les Ribes, 1400 m; Ribesaltes, 980 m; sota el Mas, 975
m; molt abundant als estanyols i a les mulleres de la baga de Pardines (l'Orri Vell,
Pbrtoles, ...), 1400-1600 m.
DG 39,18,28,38. Hollrt .
Epilobium duriaei Gay ex Godron in Gren. et Godron
Muntanyes de NÚria (VAYR., Cat. N.: 22).
Ribes, vores del Freser, Núria (CAD., FI. Cat. 11: 334).
- A l'herbari Vayreda no hem sabut trobar exemplars que testimonlin la citació. A l'herbari Ca-
devaii, en canvi, hi ha dos exemplars determinats com a E. durioei, procedents, i'un de Ribes i l'al-
tre de Núria; perb corresponen en realitat a E. collinum De fet, totes les indicacions catalanes
#E. duriei deuen haver #atribuir-se a aquesta espkcie.
63 1. Epilobium montanum L.
Núria (PUIGG.), vall de Ribes (COSTA) in COSTA, Supl.: 29, on l'autor sembla que
fa sinbnims E. montanum i E. collinum.
Núria (FERRER, Exc.: 82) (SEN., ~ d d .61
: ;FI. N.: 62).
Ribes, Núria (C AD., Pl. Cat. 11: 335).
- Estatges monti i subalpí, CC,perb gairebé sempre poc abundant. 950-2000 m.
Es fa dins els boscos ombrívols, a les clarianes i vorades, als herbassars subalpins,...
Fagetalia sylvaticae, Atropetalia belladonnae, Adenostyletalia.
Des de Tentrada de la Vall fins a Toses, a Núria i a la Collada Verda. Localitats
concretes: fageda d'Esteguelella, Collada de Grats, boscos del Baell i de Campelles,
vall d'Angelats, Campelles, voltants de Ribes de Freser, Roques Blanques, baga de
Planoles, sota Nevi, Pla de Punya (1875 m), Rialb (1 100 m), Queralbs, baga #Estre-
mera, sobre la Font de YHome Mort (2000 m), prop la J a ~ ade la Balma (1700 m),
bagues de Siat i de Ribes, Sorri, Bac de l'Heura, etc.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Eur .
632. Epilobium collinum C.C. Gmelin; E. carpetanum WK.

Núria (SALV. POURR. TEX. in WK., Prodr. 111: 184) (CAD., FI. V.: 78) (FERRER,
Exc.: 82) (SEN., Add.: 61; FI. N.: 62, on l'autor cataloga E. collinum i E. carpeta-
num com si fossin especies independents); Coma de Vaca (TEX. in WK., Prodr. 111:
184).
Núria, 2250 m, Noufonts, 2320 m, vers el Coll de Núria, 2350 m, Coll de Llo,
2350-2400 m (BR.-BL., Vég. alp. t.7, Galeopsideto-Poetum fontquerii).
Vegeu també el comentari a E. lanceolatum.
- De l'estatge monti a l'al~i,c i a claps abundant. 1050-2600 m.
Es fa a les pedrusques, als talussos pe.dregosos, als codolars dels rius,... preferentment
en terrenys silicis. Androsacetalia alpinae. VI-VIII.
Entre el Baell i Campelles, 1275 m;baga de Planoles, 1310 m; vores del riu sota Pla-
noles, 1075 m; cap al Coll del Remoló, 1700 m, Fornells, 1300 m; sota Dbrria, 1400
m; Torrent del Palós, 1550 m; Coma de PlanBs, 2100 m; cap al Pas dels Lladres,
2400-2540 m; vora la Font de l'Home mort, 1950 m; Núria, 2000 m; abundant a la
Coma de les Mulleres, 2600 m; Pedrisses, 2000 m; Gorges del Freser (La Balma, Les
Marrades,...); Coma de les Eugues, 2500 m; vora Daió, 1200 m; torrent del Forn,
1225 m; vall del Maqanell, 1200 m; Bosc de Ribes, 1640 m; etc.
DG 29,39,28,38. Eur .
Epilobium montanum x coliinum

- No és.rar alla on conviuen les dues esp&ciesparentals. L'hem vist, per exemple, als
talussos de la carretera forestal del Bosc de Ribes.
Epilobium lanceolatum Sebastiani et Mauri

Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 22) (CAD., Fi. Cat. 11: 335).
- Els testimonis d'herbari no avalen aquestes citacions, car a l'herbari Vayreda un plec procedent
de Queralbs correspon r e h e n t a E. collinum, i un altre recollit a la Molina s'ha de vortar a E.
palustre. A Pherbari Cadevaii no hi ha nlostres d'aques: t b o n procedents de la comarca.
633. Epiiobium obscurum Schreber

- Estatges monta i subalpí, rrr.
Vores de fonts i rierols, mulleres. De I'alianqa Cardamino-Montion. VII-IX.
Coma de PlanBs, 1850 m; Sta. Caterina, 1000 m; sota la Collada de Meianells, 1800
m; Coll de Jou, 1600 m.
DG 28,38,37. Eur.
634. Epiiobium roseum Schreber

Vall de Ribes (ISERN in COSTA, Introd.: 82; in WK., Prodr. 111: 185).
fiúria, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 22); la darrera d'aquestes citacions és recollida per
CAD. (FI. Cat. 11: 336).
- Només l'hem vist a l'estatge monta, on sembla molt rar.
Es fa als petits rierols. De l'alianga Sparganio-Glycerion. VII-VIII.
Ribes de Freser, 975 m; sota el Mas, 975 m.
La citació de Núria, si s'ha de prendre al peu de la lletra, la creiem dubtosa. A l'herba-
ri Vavreda no existeixen mnstres d'aquest tAxon procedents de la comarca.
DG 38. Eur.
635. Epilobium palustre L.

Es fa a les mulleres i a les vores de fonts i petits recs. Caricion nigrae, Cardamino-
Montion. Només l'hem vist en terrenys poc o molt Acids. VII-VIII.
Entre Campelles i El Baell, 1250 m; cap a NevA, 1300 m; baga de Fornells, 1575 m;
sota la Collada de Toses, 1750 m; cap al Coll de la Creu de Meians, 1925 m; Sta.
Caterina, 1000 m; vall del Maqanell, 1200 m; vall de Fontalba, 1900 m; Gorges de
Núria, 1850 m; Les Ribes, 1400 m; vessants del Puig Cerveris, sobre Pardines, no gens
rar a les mulleres; vora la Collada de Meianells, 1800 m; vora la Collada Verda, 1600
m; Plans de Pbrtoles i cap a ]'Orri Vell, 1400-1650 m.
636. Epilobium anagailidifolium Lamk.; E. alpinum auct., non L.

Muntanyes de Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 82); Núria (COLM. in WK., Prodr.
111: 183).
Puigmal (COSTA, Supl: 28; COSTA in WK., Suppl.: 219).
Cims de Núria, Caranca (VAYR., Cat. N.: 22).
CAD. (FI. Cat. 11: 339) recull la citació de SALV. i afegeix: Finestrelles, Coma #Eina,
CaranqA (VAYR.) Puigmal (CAUT.).
Núria i Puigllan~ada(SEN., Add.: 61). El mateix autor cataloga l'espkcie en la seva
flora nurienca (FI. A!: 62). .
Vers el Coll de Núria, 2350 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 7, Galeopsideto-Poetumfontque-
rii); vessants S del Puigmal, 2550 m (BR.-BL., 1. c. t. 8, Senecietum leucophyllae).
Es fa a les tarteres, especialment en indrets on la neu roman molt de temps; més
rarament a les vores de rierols. Thlaspietea rotundifolii, Montio-Cardaminetalia.
VII-Ix.
Pic de Dbrria, 2465 m; Núria (GROS in BC 103917); Núria i Puigmal (sic) (ex herb.
PUIGG. in BC 21995); confluhncia del riu de les Mulleres i el de Noufonts (ex herb.
BARNADES in BC 604013); Coma de les Mulleres, 2550 m; sota el Pic de Segre,
2600 m; vessants del Pic de Fresers, 2650 m; Puig de Pastuira, 2400 m; Serra de la
Canya, 2050 m.
Epilobium anagallidifolium x palustre

-A aquest híbrid sembla correspondre un exemplar que recollirem en unes mulleres
prop el Coll de la Creu de Meians, 1925 m.
637. Epilobium alsinifolium Vill.
Núria (PUIGG.), Queralbs (COSTA) in COSTA, Supl.: 28; Núria (POURR. in WK.,
Prodr. 111: 183).
Coma de Vaca (VAYR., Cat. N.: 22), citació que reculi després CAD. (FI. Cat. 11:
339). Puigliangada, Núria (CAD., FI. Cat. 11: 339) (SEN., Add. : 61). Aquest darrer
autor inclou la planta en el seu catlleg (FI. N.: 62).
Noufonts, 2230 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 12, Bwetum schleicheri).
- Alta muntanya, CC;davalla a l'estatge montl on és més rar. (1200) 1500-2650 m.
Vores de rierols i fonts, on sovint és abundant. Montio-Cardaminetalia.VII-VIII.
Pla de Prats, 1575 m; sobre Prat de Jou, 1725 m; sota el Pla de les Salines de Baix,
2140 m; vall Estremera; Coma del Borrut, 2500 m; Núria, 2050 m; cap al Collet
Verd, 2100 m; sota Coll $Er, 2650 m; Coma #Eina, 2400 m; Clot de l'ds, 2325 m;
Coma de Vaca, 2100 m; sobre els Collets, 1875 m; prop de Daió, 1200 m; Serra de la
Canya, 2050 m; vora la Collada de Meianells, 1800 m; Mont-roig, 1825 m; Coliada
Verda (Vall de Camprodon), 1500 m; Les Noufonts, 1500 m; Pardines, roques om-
brejades en un torrent (A. de BOLOS in BC 126636); Conivella, 1400 m.
DG 29,39,18,28,38,48. Bor.-alp.
CORNACEAE
- Zones,meridional i central de la Vail, a l'estatge montl inferior, ccc. 775-1300 m.

Es fa a les bardisses, als marges de bosc i dintre els boscos mateixos. De la classe
Querco-Fagetea en general. VI-VII.
Freqüent sobretot a la part meridional de la comarca: Pont d'en Cabreta, El Sagnari,
El Casot, fageda d'Esteguelella, torrent de la Corba, Estbguel, Can Perramon de Baix,
vall de Barricó, Aigües de Ribes, Perramon, torrent Roig, El Baell, vail d'Angelats,
Torroella, Can Gorra, etc. A la zona central, no tan abundant: Bac de l'Heura,
Magana, voltants de Ribes de Freser, Roques Blanques, Coll de la Casassa, Batet,
Rialb, La Farga de Queralbs, Queralbs. etc.
DG 39,28,38,27,37. Lateeur.
639. Hedera helix L.

Nom vulgar: heura (eura).
- Zones central i meridional de la Vail, a I'estatge montl inferior, CC. 775-1300 m.
Boscos humits, indrets ombrívols. Fagetalia sylvaticae, i Querco-Fagetea en general.
Fa extensos tapissos dins els boscos del Tilio-Acerion. VIII-X.
Bosc d'Esteguelella, Estkguel, El Casot, vall de Barricó, torrent Roig, El Baell, Aigües
26
de Ribes, entre la Talaia i Torroella, vall d'Angelats, Bac de I'Heura, Maqana, Ribes de
Freser, la Farga de Queralbs, Queralbs, Sta. Caterina, El Mas, Bosc d'en Cigala, l'orri,
etc.
DG 39,28,38,27,37. Submed.Subat1.
UMBELLIFERAE
640. Sanicula europaea L.

- Zones meridional i oriental de la Vall, rr, perb localment abundant. 775-1550 m.
Es fa als boscos humits. De l'ordre Fagetalia sylvaticae. Només en terrenys calcaris.
v-VII.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; fageda d'Esteguelella; obac de la vall de Barric6,
on 6s forqa abundant; vora Aigües de Ribes, 875 m; baga de Perramon, 1000 m;
Bruguera, 1200 m; Conivella, 1400 m; fageda dels Prats.
641. Astrantia major L.

Ribes, Núria (CAD., F1. K: 84;Fl. Cat. IIZ: 111).
Queralbs (SEN., Add.: 78). El mateix autor inclou la planta en el seu catileg (FI. N.:
65) sense especificar localitat.
et VIVES in O. de BOL&, De veg. not. 11: 220,
Vall de Conivella, 1400 m ( B O L ~ S
Cariceto-Eriophoretumlatifolii).
- Des de l'estatge monti inferior al límit superior del subalpí, CC,perb de distribució
més aviat irregular. 775-2 100 m.
Es fa en indrets frescals, de sbl més o menys humit (prats de dall, clarianes de bosc,
vorades...). Polygono-Trisetion, Trifolion medii, Fagetalia sylvaticae, etc. VI-VI11 ( X ) .
Des de l'entrada de la Vall fins a sobre Toses, a lavall de Núria, a la Collada Verda i a
Sant Amanq. Localitats intermkdies: cap a la Collada de Grats, vora Estkguel (800
m), torrent de la Corba, vora del Casot, vall de Barricó, Aigües de Ribes, Pas del Llop,
Pla de Prats, Coli de la Casassa, roques de Forat Mitó (1700 m), baga de Planoles,
Espinosa (1100 m), cap a Nevi (1280 m), Fornells, baga de Fornells, voltants de
Ribes, Rialb, Vilamanya, vall Estremera, Queralbs, Daió, Gorges de Núria, sota el
Collet Verd (2100 m), Coma #Eina, Roc de la Mali?.(2100 m), Roc de Tot-10-món,
Gorges del Freser, Ribesaltes, L'Orri, Can Barratort. abundant a la baga de Pardines
(Vilaró, Puigsac, les Noufonts, ...), Puig del Pla de les Pasteres, Conivella, etc. etc.
DG 29,39, 18,28,38,48,27,37. Eur. munt.
642. Astrantia minor L.

Muntanyes de Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 106); Núria (VAYR., Cat. N.: 30)
(COLM. in WK., Prodr. 111: 5); Núria, des del Salt del Sastre (CAD., F1. V.: 84; N.
Cat. 111: 111); roques granítique-. de les gorges per sota de Núria, i també a les de la
riba esquerra prop del santuari (SEN., Add.: 78). Aquest darrer autor inclou l'esphcie
en el seu cathleg (FI. N.: 65) sense assenyalar localitats.
- Alta muntanya axial, al sector nord-oriental de la comarca, CC. Davaila rarament a
l'estatge monts. (1 300) 1600-2500 m.
Clarament acidbfila. Es fa en indrets frescals i sobretot als relleiios rocosos ombrí-
vols, no rarament dins els matolls de neret o als herbassars. Rhododendro-Vaccinion,
Adenostyletalia, etc. VII-VIII.
Freqüent i localment abundant a les altes valls dels rius Freser i Núria. Fora d'aques-
ta Brea sembla inexistent o, en tot cas, raríssima.
Gorges de Núria (Salt del Sastre, Pla de Carcal, canal de la Ganta, Pla de Sallent,
Fontnegra,...), 1600-2000 m; Coma de Fontalba; Roc de la Fita, 2100 m; vail de
Núria; zona del Roc de Tot-10-món; sobre Daió, 1300 m; Gorges del Freser (Roc de
Guardiola, Clot de la Balma, bosc de Carboners, la Molqó, les Marrades, les Espigueto-
ses,...), en alguns llocs abundantissima; Planell de Coma de Vaca, 2075 m; vessants
obacs del Balandrau, molt abundant; costa de Mantinell; cap al Coll de la Coma de
l'Orri, 2375 m; Coma de Fresers, 2500 m; etc.
643. Eryngium bourgatii Gouan

Nom vulgar: espinacal.
Queralbs (CAD., FZ. V.:84; F1. Cat. III: 113) (SEN., Add.: 78).
Núria (CAD., H.Cat. 111: 113) (SEN., Add.: 78).
Vall de Ribes (CAD., F1. Cat. 111: 113).
SEN. en el seu catdeg nurienc (FZ. N.: 65) cataloga l'espkcie sense indicar localitats
concretes.
Núria, 2200 m, vers el Puigmal, 2150 m (BR.-BL., Vég. ab.: 161, Festucetum scopa-
riae subassociaci6'de Festuca ovina subsp. indigesta).
d'Astragalus nevadensis i Fesiuca scoparia).
- De l'estatge montA superior a l'alpi, CC,i en alguns indrets molt abundant. (1000)
1300-2600 m.
Té una certa preferbncia pels substrats calcaris, perb de vegades abunda també als
silicis. Es fa sobretot als prats mesbfils altimontants i subalpins (Mesobromion); és
freqüent també als prats d'ussona (Festucion gautieri) i es troba en general a tota
mena de pasturatges (Seslerietalia coeruleae en general, Caricetalia curvulae). VI-VIII.
Des dels vessants de Sant Amanq i des de Golobran fins a Puigllanqada, a la Vail de
Núria i a la Collada Verda. Localitats intermhdies: Pas del Llop, Pla de Plaus (1275
m), CampeUes, La Covil, Coll de la Casassa (1200 m), Plans de NevA (molt abundant),
baga de Toses, Pla de Rus, Pla d'hyella, vora la Collada de Toses, torrent del Palós
(1600 m), Coma de Plan&s,Coma de Fontseca (2400 m), molt abundant vora la Font
de 1'Home Mort, vall Estremera, Vilamanya (1300 m), Collet d'Estebris, Coma de
Fontalba (2240 m), Núria, Coma de les Mulleres (2300 m), Coma de Fontnegra,
Planell de Coma de Vaca, Serra de la Canya (2150 m), Creu del Far (1650 m), sobre
La Plana (1250 m), prop de Ribes de Freser (1000 m), Clot de la Moscatosa (1400
m), Coll del Pal, Plans de Pbrtoles, l'0rri Vell, sobre l'estany de Can Roca, sobre Can
Barratort (1425 m), llisos de Taga, Pla del Freixe (1540 m), vora Coll de Jou, sobre el
Collet de Saltor (1600 m), etc. etc.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. 0rbfk ibero-pir.
644. Eryngium campestre L.

Nom vulgar: espinacal.
- Estatge monti, ccc. Penetra a la zona subalpina. 775-1500 (1825) m.
Prats, sobretot als més xerbfils. Festuco-Brometea (i principalment Xerobromion),
Aphyllanthion. VI-VIII.
Esteguelella, Collada de Grats, El Casot, La Corba, Esteguel, Barricó, Pas del Llop
(1500 m), Aigües de Ribes, El Baell, Pedrera, Campelles, Roques Blanques, Planoles,
Fornells, Pla de Rus (1825 m), Ribes de Freser, Batet, Rialb, Queralbs, Vilamanya,
Els Emprius de Serrat (1650 m), Les Vinyes, Pardines, Ribes de Freser, Clots de
Magma, Bruguera, Camp dels Dois (l5i5 m), etc. etc.
DG 39, 18,28,38,27,37. Plurireg.
Eryngium x chevalieri Sennen (=E. campestre x bourgatii)

- No pas rar alli on entren en contacte les Brees d'ambdós progenitors.
Pla de Plaus, 1275 m, forga abundant; Campelles, 1300 m, també freqüent; baga de
Toses, 1470 m; Els Emprius de Serrat, 1650 m; vora Ca la Xeca, 1300 m; Pla del
Freixe, 1550 m.
SENNEN l'havia assenyalat als prats de Meians (entre Montgrony i Castellar de n'Hug)
i a la vall cerdana de Llo (vegeu ,per exemple, Nombr. loc.: 374).
Al costat de formes clarament intermedies entre E. campestre i E. burgatii, hom
troba també individus més o menys anbmals que tant poden correspondre a races
extremes d'aquelles especies (totes dues bastant polimorfes) com a formes introgressi-
ves complexes.
645. Chaerophyllurn hirsutum L. subsp. hirsutum; C. cicutaria Vill.

Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 105) (veg. també WK., Prodr. 111: 82) (SEN.,
Add.: 77; FI. N.: 65).
Núria, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 30).
CAD. (F?. Cat. 111: 102) recull les citacions anteriors i hi afegeix: vall de Ribes, vores
del Freser.
Salt del Sastre, 1780 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 28, Peucedaneto-Luzulettlm desvatlxii).
- Estatges monti superior i subalpí, CC;seguint els rius, davalla a l'estatge monti
inferior. (825) 1200-2150 m.
Herbassars humits, vores de torrents, boscos de ribera. Calthion, Molir~ietaliaen
general, Alno-Ulmion, (V) VI-VIII.
Aigiies de Ribes (825 m), Ribes de Freser (a les vores de riu), cap al Pont de Soli
(1000 m), cap a Ventoli (1250 m), baga de Toses, vora la Collada de Toses, vaii
Estremera, Font de 1'Home mort (1800 m), Prat del Bac (1275 m), cap a Daió (1 175
m), Gorges de Núria (abundant), voltants de Núria, sota el Collet Verd (2100 m),
Coma d'Eina (2150 m), Torrent de la Balma (1750 m), Planell de Coma de Vaca
(2 100 m), Coma de Fresers (21 50 m), Gorges del Freser, torrent de la Calg (1400
m), baga de la Canya (1900 m), vora el Moli d'en Bonada (1275 m), Bosc de Ribes
(1650 m), Pardines (1200 m), Puigsac, sota Boixetera (1400 m), cap a la Collada
Verda (1575 m), Les Noufonts (1500 m), etc.
646. Chaerophyllum aureum L.

La Ruira (C AD., Exc. :94; F1. Cat. 111: 103).
- De l'estatge monti inferior al límit superior del subalpí, ccc. 775-2050 m. Vorades
i clarianes humides, marges, prats de dail. Alliarion, Alno-Ulmion, Arrhenathereta-
lia,... De vegades fa poblacions extenses. V-VIII.
Des de l'entrada de la Vali frns a la Collada de Toses, a Núria i a Talta vail del
Segadell. Localitats concretes: vall d'Esteguelella, La Corba, vall de Barricó, Aigües
de Ribes, Perramon, El Baell, Campelles, costes de Ventoli, Planoles, Pla&, Espino-
sa, Fornells, Toses, Dbrria, Ribes de Freser, Rialb, Fustanyi, Queralbs, La Plana,
Gorges de Núria, zona del Roc de Tot-10-món, Gorges del Freser, Pardines, Les
Noufonts, Mas Conill, Clots de Magana, Bruguera, Saltor, etc. etc.
DG 39,18,28,38,27,37. Orbfit europ. C
647. Chaerophyllum temulum L.
V d de Ribes (CAD., FI. V;: 84; FI. Cat. 111: 102).
- Estatge montd, r.
Vorades humides i més o menys nitrbfiles, clarianes dels boscos humits. Alliarion,
Alno- Ulmion. VI-VII.
Aigües de Ribes, 825 m; Can Gorra, 925 m; Magana, 950 m; voltants de Ribes,
sobretot a les vores de riu; vora Roques Blanques, 1000 m; cap al Mas, 975 m; vora
Can Perpinyi, 1175 m.
DG 28,38. Eur .
648. Anthriscus sylvestris (L.) Hoffm.

Queralbs (VAYR., Cat. N. :30), citaci6 que recuii CAD. (FI. Cat. 111: 97).
Boscos humits, vorades, herbassars. Alno-Ulmion, Alliarion, Adenostyletulia, Fagion
sylvaticue,... V-VII.
Vora el Pont d'en Cabreta (775 m), Magana (925 m), voltants de Ribes de Freser (a
les vores de rius), Roques Blanques (1000 m), sota Planoles (1100 m), Fornells
(1275 m), Toses (1450 m), sota el Pla #Anyella (1700 m), vall Estremera (1700 m),
Gorges de Núria i canals adjacents (1700-2000 m, en alguns llocs molt abundant),
Gorges del Freser, Bosc de Ribes (1700 m), vall de Conill, Els Prats (1550 m), sota el
Puig de Pla de les Pasteres (1700 m), vessants del Taga sobre els Clots de Maqana
(1550 m), etc.
SEN. recol.lecth la planta a Núria i es pregunta: "Est-ce bien l'A. Candollei R. et
Carn. que nous avons recueilli en aoüt 1914 par les murs des prairies de Núria en fruit
bien murs? " . A . candollei és una de les diverses races que hom ha distinguit dins #A.
sylvestris, espkcie bastant polimorfa.
DG 39,18,28,38,48,37, Eur .
649. Molopospermum peloponnesiacum (L.) Koch; M. cicutarium DC.
Nom vulgar: coscoll.
Núria (VAYR., Cat. N.: 30) (CAD., FI. V.: 84; Fl. Cat. 111: 105).
Entre el Pont de Cremal i Núria (SEN., Add.: 78). El mateix autor cataloga l'especie
en la seva flora nurienca (Fl. N.: 65).
- Estatges subalpí i month superior, c, perb és molt freqüent i abundant al sector
nord-oriental de la comarca i sembla nul, per contra, a la zona occidental. Davalla
eventualment a l'estatge month. (1 150) 1500-2200 m.
Es fa als cingles, tarteres, relleixos de roca, etc., tant en terrenys calcaris com silicis, i
tant aviat en indrets assolellats com als obacs. Thlaspietea rotundifolii, Asplenietea,
Juniperion nanae. VI-VIII.
Moloposperrnurn peloponnes~acurn
Freqüent a la zona compresa entre la cap~aleradel riu Freser i la vall Estremera:
sobre el Planeli de Coma de Vaca, 2050 m; Gorges del Freser (Roc de Guardiola, La
Balma, bosc de Carboners, Castellcewós, Salt del Grill, Roc de la Cal$, sobre Daió, ...),
1300-2000 m; Cap a la Coma del Gispet, 2000 m; Roc de Tot-10-món; Gorges de
Núria; Coma de Fontnegra; voltants de Núria; Coma $Eina, 2200 m; vall Estremera,
1300-1800 m; Baga de la Canya, 1900 m; bagues de Siat i de Ribes.
No pas rar tampoc a la part centro-meridional de les serres pre-pirinenques: sota Prat
de Jou, 1600 m; sobre el Mal Pas del Toix (Ripollbs), 1650 m; Lleixes de la Covil,
1700 m; Roques de Forat Mitó, 1650 m; La Berruga, 1775 m; entre Campelles i el
Baeli, 1300 m; sota Coll de Jou, 1350 m; obac de Sant Amanq, 1650-1750 m.
A d'altres zones, més esporhdic: La Moscatosa, 1400 m; Els Coforns, on davalla fins a
1150 m.
DG 29,39,28,38,37. Orbfit alp.
Bunium alpinum Waldst. et Kit.

Pujant al Pla de Pujalts, rar (SEN., Add.: 75).
- Es tracta, com pot comprovar-se a l'herbari Sennen, d'una forma de Conopodium majus.
650. Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barrandon; C. denudatum Koch

Núria (CAD., Fl. V.: 84; FI. Cat. 111: 100) (SEN., F1. N.: 65).
Coli de Llo? [GAUT., Catal.: 203, sub C. denudatum Koch var. pyrenaeum (Nym.)].
Núria, 2050 m, Noufonts, 2210 m (BR.-BL., Vég. alp. t.18, Chenopodieto-Tara-
xacetum pyrenaici); vers Noufonts, 2450 m, Pic de Segre, 2400-2450 m (BR.-BL., LC.
t. 21, Festucetum eskiae). Sub C. mutabile.
- Alta muntanya axial, CC. A d'altres zones (serres pre-pirinenques,estatge monti),
r. 875-2450 m.
Es fa als prats, als matolls, als boscos clars,... amb preferbncia per les comunitats
obertes i pels terrenys silicis. VI-VII.
Freqüent sobretot a la zona axial: Costa Rasa, Collada de Toses, cap a la Creu de
Meians, 1900 m, Torrent del Palós, de Toses a Fornells, sobre Espinosa (1300 m),
cap a Dbrria, El Pinetar, Bosc de Batet (1525 m), Coma de Fontalba, Coma de
i'Embut, Núria, Gorges de Núria, Coma del Gispet, Gorges del Freser, etc. etc.
A la zona pre-pirinenca, no tan freqüent: Pla $Anyella, baga de Toses, Pla de Plaus,
~arricó,Ribes de Freser, Costa Ardena, El Mas, Mas Conill, Bac de l'Heura, Sant
Arnan~,etc.
C. mutabile Miégeville és una raqa helibfila, el valor sistemitic de la qual resta molt
obscur.
DG 29,39,18,28,38,37. Lateatl.
C. ramosum Costa i C. daucifolium Rouy et Camus

SEN. indica dubtosament ambdues plantes a Nhria. Diu textualment (Add.: 76): "ne semblent
pas différer de beaucoup et les deux plantes nous paraissent exister i NÚria...".
- A fherbari Sennen existeixen dos exemplars de NÚria determinats, respectivament, com a C.
daucifolium i C. ramosum; ambdós han de portar-se a C. majus.
C. daucifolium és una raGa de C. majus, amb la qual no coincideix pas l'exemplar de NÚria
determinat així per SENNEN. C. ramosum és una especie mediterrbia, iberica, que hem vist a la
Serra de Cadi i que bé podria atinyer les serres pre-pirinenques de la comarca (hi podria perti-
nyer algun dels exemplars que hi hem observat i que citem com a C. majus? ).
65 1. Pimpinella major (L.) Hudson; P. magna L.

Prats de Queralbs a Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 102).
Vall de Ribes ( T R ~ MTEX.
. in COSTA, Supl.: 34).
Prats i tanques de Queralbs, Ribes (VAYR., Cat. N.: 29). Ribes, La Ruira (CAD.,
Exc.: 94); Ribes, Queralbs (CAD., Fl.Cat. 111: 80).
- Estatges monti i subalpi, r, perb en algunes zones abundant. 875-2000 m. Prats de
dall, herbassars megafbrbics. Polygono-Trisetion, Adenostyletalia. VI-VII.
Forga freqüent de Rialb a Núria: Rialb, 1050 m; vall del Maganell, 1150 m; vall
Estremera, 1150 m; cap al Prat del Bac, 1275 m; sobre Daió, 1225 m; Gorges de
Núria, 1600-2000 m.
Fora d'aquesta zona, bastant esparsa: sota Ventaiola, 950 m; prop de Ribes de
Freser, a les vores de riu, 875 m; Bruguera, 1200 m.
Tots els exemplars que hem pogut veure florits corresponen a la raga de flor ver-.
mellosa [var. rubra (Hoppe) Fiori et Bég.].
DG 39,38. Eur.
652. Pimpinella saxifraga L.

Núria, Queralbs (SALV., COLM. in WK., Prodr. 111: 98); Queralbs (SEN.,Add.: 75;
FI. N.: 65).
- Estatges mont&i subalpi, ccc. 775-2050 m.
Pastures, tant en terrenys calcaris com silicis; més rarament als matolls o als boscos
clars. Sobretot al Mesobromion, perb també a d'altres comunitats pratenses (Xero-
bromion, Nardion, Arrhenatherion, Festucion eskiae). (VII) VIII-X.
Des de l'entrada de la Vall fins als vessants de Puigllan~ada,a les Gorges de NÚria i del
Freser, a Pbrtoles i a Sant Amang. Localitats intermkdies: El Sagnari, La Corba,
Estkguel, Barricó, Golobran, El Portet (1675 m), El Baell, Pla de Plaus, Pla de Prats,
Campelles, Sant Antoni de Ribes, Roques Blanques, Plans de Nevi, Toses, Coll de les
Fontetes, Pla de Rus, Pla #Anyella, Coliada de Toses, Ribes de Freser, Batet, Rialb,
Fustanyi, sobre Serrat, Vilamanya, Prat del Bac, Queralbs, Salt del Sastre, El Ras,
Cingle del Boc (1700 m), Les Collades, Collet de Guardiola, La Balma, La Paradella,
Les Marrades, Les Espiguetoses, Clot del Malinfern (2040 m), torrent del Forn, Baga
de Kibes, Ribesaltes, l'Orri, Can Barratort, Boixetera, l'0rri Vell, Pla Cubilar, Serra
Cavallera, llisos de Taga (fins al cim mateix), Conivella, Clots de Magana, Bruguera,
La Portella, Sant Eloi, Saltor, etc. etc.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Eur.
654. Seseli libanotis (L.) Koch subsp. libanotis var. pyrenaicum (L.) Briq.
Sobre Setcases, entre Fresers i Coma de l'Orri [BUB., FI. Pyr. 11: 336, ut S. vulgare
(Cordi ? Gesneri) Bub.].
- Alta muntanya axial, a les cappleres dels rius Freser i Núria, r. Costers solells,
prats termbfils. Sobretot a les comunitats del Festucion eskiae. VII-IX.
Núria, darrera el santuari (ex herb. J.M. BARNADES, in BC 604910); cap a la cova
de St. Gil, 2150 m; no pas rar als vessants solells de les Gorges del Freser ( J a ~ ade la
Balma, Collet de la Balma, Clot del Malinfern, Les Espiguetoses,...), 1700-2050 m;
Costa Rubí, 2000-2100 m; soleiis sobre el Planell de Coma de Vaca, 2100 m, forqa
abundant.
655. Seseli peucedanoides (Bieb.) Kos.Po1.; Gasparrinia peucedanoides (Bieb.) Bertol.,

Silaus virescens (Sprengel) Boiss.
- Una colbnia a la Costa Geperuda, 2050 m, als prats calcícoles. És planta molt rara
als Pirineus catalans. L'hem observada al Conflent i a la Serra de Cadi i n'hem vist
exemplars procedents de la plana cerdana (SEN. in BC). (Vegeu mapa pig. 409).
DG 18. Eur. S
656. Seseli nanum Duf. in Bory ; S. montanum L. var. nanum Seg., Gaya pyrenaica Gaud.
Roques de Núria (VAYR., Pl. not.: 73), citació que és recollida per WK.(Suppl.:
202), BUB (Fl. Pyr. 11: 374), CAD. (FI. Cat. 111: 59) i SEN. (Fl. N.: 65). Aquest
darrer autor especifica: "No l'hem trobada".
- Estatge alpí, rrr.2300-2800 m.
Calcícola. Es fa a les crestes i als rasos ventejats, en sbls rososos o pedregosos (ficies
colonitzadores inicials). VIII-IX.
Costa Geperuda (Puigllan~ada),2300 m; Serrat de la Coma del Clot. 2550 m; cap a
les Arques de Coma de Vaca; entre els Pics de la Vaca i el Coll de Tirapits, 2800 m,
forqa abundant; Coma de les Eugues, 2600 m; Coma de Fresers, 2300 m. (Vegeu ma-
pa plg. 409).
DG 18,39. Ph.-cant .
657. Seseli montanum L.

Núria (VAYR. in CAD., FI. Cat. IU: 59). SEN. també inclou l'esp8cie en el seu
catdeg (FI. N.: 65), sense precisar localitats.
- Estatge montl, CC;ascendeix a l'estatge subalpí, on esdevé rar. 775-1500 (1850) m.
Prats secs, replans de roca. Xerobromion, Festuco-Sedetalia (i Festuco-Brometea en
general), Aphyllanthion, Ononidetalia striatae. VII-X.
Des de l'entrada de la Vall fins al Pla $Anyella (1850 m), a les Gorges del Freser (Les
Ribes, 1400 m) i a Talta vall de Segadeil. Localitats intermbdies: E1 Casot, EstBguel,
La Corba, Esteguelella, Can Perramon de Baix, Golobran (1500 m), Angelats, El
Baell, Pla de Plaus, La Berruga (1775 m), Pedrera, Ribes de Freser, solell de Can
Paloca (molt abundant), Roques Blanques, Campelles, Planoles, Fornells, sobre To-
ses, Rialb, Queralbs, vail Estremera (1650 m), Els Emprius de Serrat (1650 m),
torrent del Forn (1175 m), Ribesaltes, Pardines, sobre l'estany de Can Roca (1550
m), El Ginestar, Clots de Ma~ana,Pla del Freixe, vessants solells del Taga (1 625 m),
Bruguera, Collet de Saltor (1550 m), etc.
La citació de Núria que CAD. atribueix a VAYR. - i que devia originar després la
imprecisa indicació de SEN. - sembla un xic dubtosa. De fet, VAYREDA no asse-
nyali mai la planta a Núria (o almenys no consta en els seus escrits consultats per
nosaltres); en el seu catlleg nurienc (28) afirma, precisament, referint-se a aquest
t k o n : "rocas de la regió inferior".
DG 39,18,28,38,27,37. Submed. W
658. Seseli annuum L. subsp. annuum; S. coloratum Ehrh.
Roques de Ribes a Núria (CAD., FI. V.: 83); abundant a la Vall de Ribes (CAD., FI.
Cat. 111: 6 1).
Ribes, Queralbs (SEN., Add.: 72).
- Estatge mont& c i localment molt abundant. 775-1550 m.
Prats secs. De l'ordre Brometalia erecti. VII-X.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; cap al Casot; EstBguel, 825 m; Aigiies de Ribes,
850 m; molt abundant als voltants del Baell (Senat Llauger, Pla Be rolla,...),
1100-1300 m; cap a Campelles, 1300 m; sobre Angelats, 1050 m; Costes de Segura,
975 m; Pedrera, 960 m; Rialb, 1050 rn; Els Plaus, 1390 m; Vilamanya, 1340 m;
Fustanyh, 1300 m; de Ribesaltes a Can Nofre, 1200 m; La Moscatosa, 1350 m; sobre
la Falgosa, 1425 m; cap al Mas, 1050 m; El Ginestar, 1000 m; Pla del Freixe, 1550 m;
vora Bruguera, 1300 m.
DG 28,38,27,37. Eur. (europ. C)
659. Aethusa cynapium L.

Nom vulgar: julivertassa.
Font Fumina, sobre Queralbs (PUIGG. in COSTA, Supl.: 34; in CAD., Fl, Cat. 111:
64).
Vorades i marges nitrbfils, llocs ruderals, vores de riu. Alliarion, Arction. VII-IX.
Ribes de Freser, a les vores dels rius, 850-925 m; l'Orri, 1100 m; Maqana, 950 m,
abundant; El Baell, 1175 m; sobre Angelats, 1150 m; sota PlanBs, 1100 m; forqa
abundant a Toses, 1450 m; Rialb, 1050 m; prop de Queralbs, 1200 m.
DG 18,28,38. Eur.
660. Xatardia scabra (Lapeyr.) Meissner

Coll de Núria (GR. et GODR., FI. Fr. I: 707); a ambdós vessants de la Collada de NÚ-
ria i a Coma de Vaca, a les tarteres prop dels cims de la vali de Caranqa (COMP., Hist.
Nat. I.: 293); Coll de Núria a la vall #Eina (LAP., GODR., BOISS., PHIL. in WK.,
Prodr. 111: 57); Collada de Núria (BUB., FI. Pyr. 11: 380, sub X. pyrenaea (Lapeyr.)
Bub.); Coll d'Eina (CUATR. MAF 54414 in SÁENZ, Xatardia: 136).
VAYR. (Pl. not. : 72) recull les citacions de COMP. i n'hi afegeix una de PUJOL:
Núria, Coll #Eina.
Des del Coli de Llo fins al primer Pic de la Vaca (FREYN et GAUT., Quelq. pl.: 48);
la citació concreta del Pic de la Vaca és recollida per BUB. (I. c.).
Serres de Caran@ (COMP.), Coma $Eina, al vessant espanyol (VAYR.) in VAYR.,
Cat. N.: 28.
A ambdós vessants de la frontera del Coli de Núria (GAUT., Catal.: 199).
Tarteres de la Coma #Eina i de Noucreus (SEN., Pl. d'Esp. 1916: 234); vall #Eina,
Coma d'Eina, Noucreus (SEN., Add.: 79). El mateix autor inclou l'espBcie en el seu
catdeg nurienc (R. N.: 65) sense fer cap especificació.
CAD. (FI. Cat. 111: 55) recull la citació de VAYR., així com altres de XATARD,
GAUT., SEN., etc.
Vessants del Pic de Finestrelles, 2550-2660 m, del Coll de Noucreus, 2580-2720 m,
i del Puigmal, 2750-2800 m (SERVE, Rech. comp. t. XVII) (BAUD, y SERVE,
Coms. Xat. SC. taula, vegeu també: 543).
- Alta muntanya axial, r. (1900) 2400-2800 m.
Endemisme dels nostres Pirineus orientals. Es fa als vessants tarterosos sotmesos a
fenbmens periglacials, sobretot als orientats a migjorn i que presenten, sota la capa
superficial de pedres, un bon gruix de terra fina.
Normalment apareix en terrenys esquistosos, perb alguna vegada hom la veu també a
les tarteres calchies (com passa de manera general a la Serra de Cadi). Thlaspietea
rotundifolii. VIII-IX.
Freqüent sobretot als vessants del massís del Puigmal (Les Clotxes, Coma del
Borrut, ...) on, a claps, és abundantissima; des d'aquesta zona davalla fins a prop la
Font de l'Home mort (1900 m) on es fa en terreny calcinal. Coll $Er, 2700 m;
vessants del Pic de Finestrelles; Coma $Eina, des d'uns 2400 m fins a vora el Coll
mateix; Noucreus; Coma de Vaca, sobre Les Arques, 2700 m; Serra de la Vaca, en
terreny calcari, abundant.
Els autors antics la solen considerar una planta rarissima, quan realment arriba a ésser
-localment, aixb sí- molt abundant. És clar, perb, que en altres Bpoques estava
sotmesa més intensament a la pressió de les ramades, que la capolen amb avidesa.
SEN. (R. d'Esp. 1916: 233-234) explica que en dues ocasions (els anys 1913 i 1914)
la cerca, travessant tarteres pel costat meridional de la serralada, i no la pogué trobar;
els xais -diu-, la devoren i, estirant la umbel.la, l'arrenquen. Posteriorment a aquestes
temptatives, el mateix bothic recollí "de bien rares pieds dans les éboulis" de Coma
d'Eina i de Noucreus, concretament una trentena d'exemplars que anl herboritzant
en l'espai de dues hores. Les explicacions de SENNEN fan pensar que, a part els xais,
també els herboritzadors devien contribuir a rarificar aquesta umbel.lífera, tan apre-
ciada pels col~leccionistesd'endemismes.
DG 29,39,28. EndBm. pir. E
661. Foeniculum vulgare Miller subsp. vulgare

Nom vulgar: fonoll Cfunoy).
- Estatge mont&,als vessants solells, c, i en alguns llocs molt abundant. 850-1300 m.
Marges, vores de camps, en indrets calents. Geranion sanguinei. VII-IX. Hom el
cultiva també com a planta aromatica.
Especialment estes i abundant als solells de les baixes valls del Rigard i del Segadell:
Planoles, El Soll, solell de Ventoll, Roques Blanques, solell de Can Paloca, Costes de
Segura, Ribes de Freser, entre Ribes i Pardines (Can Palatí, Coma, Ribesaltes, Les
Vinyes,...). Present també a d'altres zones: Pedrera, 975 m; Can Possons, 1100 m;
Queralbs, 1200 m; Bruguera, 1200 m; El Baell, 1150 m.
DG 28,38. Latemed.
662. Meum athamanticum Jacq.

Nom vulgar: herba del m6u.
Núria (CAD., FI. %: 83); cap a Vall #Eina (CAD., FI. Cat. 111: 52).
Pastures acidbfiles. Nardion. VII-VIII.
Tros de Bou, 2050 m; voltants del Planell de Coma de Vaca, 2000-2100 m; sobre la
a Racó, 2400 m; cap al Coll de la Coma de l'orri, 2375 m; Circ d'U11 de Ter,
J a ~ del
2300 m.
Sembla un xic menys rar a l'alta vall del Freser que a la de Núria.
DG 39. Orbfit europ. C-W
663. Conium maculatum L.
Nom vulgar: cecuta.
- Estatge monti, en indrets ruderals, r. Localment abundant.
Herbassars fortament nitrbfils, a les vores de cases, corrals, cledes, etc. De l'alianqa
Arction. VI-VIII.
Toses, 1450 m; Dbrria, 1525 m; Ventoli, 1300 m; Queralbs, 1200 m; Ribesaltes,
1020 m; Pardines, 1225 m; l'0rri Vell, 1560 m; Bruguera, 1200 m.
DG 18,28,38. Lateeur. (Subcosm.)
664. Bupleurum rotundifolium L.

Camps de Ribes (CAD., FI %: 83); comú a la vall de Ribes (CAD., FI. Cat. 111: 74).
-A l'herbari Cadevall hi ha, efectivament, un exemplar que dóna testimoni de la
citació. SEN. (Add.: 73) el considerava abundant a Ripoll i a Montgrony.
Nosaltres no hem vist mai aquesta espkcie a la comarca estudiada. Segurament que
-com passa amb d'altres plantes messicoles- la progressiva reducció que han expe-
rimentat els conreus de cereals l'ha fet esdevenir molt rara a la Vall o la n'ha fet
desaparhixer.
Bupleurum stellatum L.
Coll de Noufonts, vessant espanyol (COMP. in VAYR., PI. not.: 73). WK (Sppl.: 203) diu que
aquesta indicació deu correspondre en realitat a B. angulosum.
- És evident que no pot tractar-se pas de B. stellatum, esphcie coneguda només dels Alps i de
Cbrsega, perb no creiem tampoc que s'hagi de referir a B. angulosum (vegeu els comentaris a
aquest tixon).
Bupleumm angulosum L.
Part superior de Coma dYEina(COMP., Hist. Nat. ZI: 298); Coll de NÚria (LAP. in WK., Prodr. ZZZ:
76).
- Planta que no hem vist mai a la comarca i que difícilment trobaria un hibitat adequat al lloc
d'on la indiquen COMP. i LAP. Podria existir, en tot cas, a les serres pre-pirinenques, perb mai no
hi ha estat trobada.
665. Bupleururn praealtum L; B. junceum L.
Ribes (VAYR., Cat. N.: 29) (CAD., FI. Cat. 111: 75) (BUB., R.o r . 11: 366, sub
Tenorea juncea (Lobelli) Bub.).
Prats secs i marges, als costers solells. Xerobromion, Geranion sanguinei. VII-iX.
Freqüent sobretot a les solanes de les baixes valls del Rigard i del Segadell: molt
abundant al solell de Ventoli, 1100-1300 m; Roques Blanques, 1000 m; Costes de
Segura, 950-1100 m; entre Ribesaltes i Pardines, 1000-1200 m; sobre Pardines, 1300
m. També a d'altres indrets semblants: voltants de Ribes (Costa de Sant Antoni,
Pedrera,...), 875-950 m; prop de Bruguera, 1130 m.
DG 28,38. Submed.
666. Bupleurum ranunculoides L. subsp. gramineum (Vill.) Hayek

Núria (VAYR., Cat. N.: 29) (SEN., Add.: 73; Fl.N.: 65).
Boscos de Ribes (C AD., F1. K :8 3, ut var. caricinum DC; aquí mateix l'autor afegeix,
en forma de nota: "De Nuria a Fontalba hallé una forma que se aproxima a la a
genuinum Gr. et G."); Ribes i Núria, abundant la var. caricinum DC. (CAD., FI. Cat.
111: 72).
Vessant E del Pic de Segre, 2150 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 19, Festucetum scopariae,
ut var. nanum); Núria, 2200 m (BR.-BL., 1.c.: 161, Festucetum scopariae subassocia-
ció de Festuca ovina subsp. indigesta).
- Des de l'estatge month al límit inferior de l'alpí, ccc. 850-2350 m.
Es fa a molt diverses menes de comunitats, sobretot prats i matolls baixos, tant en
terrenys calcaris com als silicis (Mesobromion, Calluno-Genistion, Seslenetalia coeru-
leae, Festucion eskiae,...). VII-IX.
Des de la zona meridional de la Vall (Saltor, Collada de Grats, ...) fins als vessants del
Puigllanqada, a la vall de Núria i a la Collada Verda. Localitats intermbdies: Golo-
bran, La Toella, El Baell, Pla de Plaus, La Berruga, La C O V ~Coll , de la Casassa,
Campelles, cap al Coll del Remoló, Coma de PlanBs, sota Dbrria, Pla de Rus, Coll de
la Creueta, de la Collada de Toses a la Creu de Meians, Pla de Punya, voltants de
Ribes de Freser, sobre Vilamanya, Fustanyl, vall Estremera, Costa de les Tutes (2200
m), torrent del Forn, Roc de la Fita, Gorges de Núria, abundant als voltants de Núria,
cap al Ras de l'ortigar (2200 m), Coma de Fontnegra, Coma del Gispet, Gorges del
Freser, Emprius del Freser (2350 m), vessants del Balandrau (2200 m), Pla de Bati-
baumes, Pla de les Basses de Dalt, Puig Cerveris, cap a Mont-roig, Plans de Pbrtoles,
Puig del Pla de les Pasteres, Portella $Ogassa, sobre Can Barratort, sobre la Falgosa,
Conivella, Sta. Caterina, llisos de Taga, Clots de Maqana, Bruguera, Coll de Jou, Sant
Amanq, etc. etc.
Planta forqa polimorfa, dintre la qual hom ha distingit diverses races cromosbmiques
(v. CAUWET 1967, 1969, 1970). Alguns dels nostres exemplars presenten les fulles
superiors bastant amples, i sembla que tendeixin vers la subspbcie ranuncubides.
Hom pot veure, d'altra banda, que poblacions iberiques més meridionals (Maestrat,
Penyagolosa, etc.) tenen les fulles uniformement més estretes que no pas les pobla-
cions pirinenques, qo que suggereix l'existkncia d'una variació gradual entre les races
iberiques i les alpines.
La majoria d'autors (BRAUN-BLANQUET, OBERDORFER, BAUDIERE,...) consi-
deren aquesta especie com a calcicoia preferent. La nostra experiencia de camp ens fa
rebutjar aquesta idea, si més no pel que fa a la comarca estudiada.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Orbfit europ. SW. L'espkcie, circumbor.
667. Trinia glauca (L.) Dumort. susbp. glauca

- Serres pre-pirinenques, als estatges monti i subalpí, c. Molt rara a l'estatge montl
inferior i a les serres axials. (950) 1400-2000 (2350) m. Netament calcícola, es fa
sobretot als prats secs i més que més a les carenes pedregoses. Festucion gautieri,
Aphyllantion, Ononidion striatae. V-VII.
Freqüent principalment a la serra de Montgrony, i de vegades abundant: Turó de la
Perdiu (La Molina, Cerdanya), Costes de 1'Huguet (1900 m), Pla #Anyella (1800
m), Pla de Rus, Coll de la Creueta (1900 m), baga de Toses (abundant), Pleta Roja,
Costa Borda (1875 m), Coll de les Fontetes (1875 m), Pedra Picada (molt abundant),
cap als Plans de Nevl (1750 m), Pla de Pujalts i Costa Pubiila, La Berruga (1600 m),
sobre la Toella (1400 m), sota Barricó (950 m), etc. No tan freqüent a les serres
pre-pirinenques orientals, més humides: sobre el Collet de Saltor (1 625 m), Pla de
Pena (1750 m), vora el cim de Taga (2000 m), sobre Conivella (1600 m), Pineda
Rosta (1 5 25 m).
Esporldica als terrenys calcaris de la zona axial: sobre Vilamanya (1475 m), vessants
del Balandrau (2350 m).
668. Apium nodiflorum (L.) Lag.; Helosciadium nodiflorum (L.) Koch

Nom vulgar: ipit bord.
Es fa als reguerols, a les petites basses, als braqos de riu, ... De Salianca Sparganio-
Glycerion. VI-IX.
Estkguel, 800 m; El Baell, 1150 m; Pedrera, 975 m; Ventoli, 1200-1300 m; Planoles,
1100 m; sobre Espinosa, 1300 m; vora Daió, 1200 m; vora Ribes de Freser; Coma,
975 m.
"669. Petroselinum crispum (Miiler) A.W. Hill; P. sativum Hoffm., P. hortense auct.
Nom vulgar: julivert.
- Cultivat correntment. Hom el troba naturalitzat vora les cases i poblacions i sembla
també un bon indicador d'habitacles prehistbrics.
Es fa espontiniament als indrets ruderals, sobretot als murs i peus de roca. VI-IX.
Coves de Ribes, 810 m; voltants de Ribes de Freser, 875-950 m; Planbs, 1175 m.
DG 28,38. Origen incert
670. Ptychotis saxifraga (L.) Loret et Barrandon;P. heterophylla Koch

Queralbs (SEN., Add.: 76). El mateix autor inclou l'especie en la seva flora nurienca
(FI. N.: 65) on cita, més a més, .P. Timbali (espkcie jordaniana incloible dins P.
saxifraga) .
Pedrusques, talussos pedregosos, indrets rocosos. Thlaspietea rotundifolii. VII-X.
Vora Estbguel, 800 m; Can Perramon de Baix, 825 m; sobre Aigües de Ribes; Pedre-
ra, 970 m; Roques Blanques, 1000 m; entre Planbs i Dbrria; torrent del Palós,
1350-1500 m; Toses, 1450 m; cap a la Collada de Toses, 1600 m; bosc de Batet,
abundant a les vores de la carretera forestal; Can Possons, 1125 m; Rialb 1050 m;
torrent del Forn, 1250 m; sobre Serrat, 1450 m; voltants de Ribes de Freser; Ribesal-
tes; Les Vinyes, 1075 m.
DG 39,18,28,38,27,37. Med. W
671. Carum carvi L.; Bunium carvi Bieb.

Nom vulgar: comi.
Prats de Setcases a Queralbs i Llanars (SALV. in COSTA, Introd.: 103).
-Prats de Núria (CAD., FI. V.: 84); Pla de Sallent (CAD., Exc.: 96; FI. Cat. 111:83);
abundant a Núria (SEN., Add.: 75). Aquest darrer autor cataloga l'especie en la seva
flora nurienca (FI. N.: 65).
Puigllangada (CAD., FI. &t. 111: 83).
- Estatges montl i subalpí, CC.800-2200 m.
Prats de dall, mulleres, herbassars nitrbfds. Molinio-Arrhenatheretea, Rumicion al-
pini. V-VIII.
Des de l'entrada de la Vall fins a la Collada de Toses, a la vall de Núria i la Coma de
Fresers i als Plans de Pbrtoles. Localitats concretes: Estbguel, Barricó, Aigiies de
Ribes, El Baell, Pont de Soll, Planes, sota el Coll de Coma Ermada (1750 m),
Espinosa, Fornells, Nevl, Toses, Pla #Anyella, voltants de Ribes de Freser, Batet,
Rialb, Queralbs, vall Estremera, cap a la Font de l'Home mort, Estebris, Gorges de
Núria, voltants de Núria, Coma de Noufonts (2200 m), Pedrisses (2000 m), Coma de
Fresers (2100 m), Mas Conill, Pardines, Boixetera, l'Orri Vell, Puigsac (molt abun-
dant), Les Noufonts, Pou de Taga (1900 m), ~onivella,Pla del Freixe, etc. etc.
DG 29,39, 18,28,38,48,27,37. Eur .
672. Endressia pyrenaica (Gay ex DC.) Gay

Núria (veg. WK., Prodr. 111: 55); de Núria a Coma de Vaca (VAYR., Cat. N.: 28); "ad
Nuria vidit VAYREDA" (BUB., FI. Pyr. 11: 382, sub E. pyrenaea (Lapeyr.) Gay);
Núria (CAD., n. Cat. 111: 5 1); Núria, vers 2000 m (SEN., Pl. d'Esp. 1916: 232; vegeu
també Mes vac.: 128). Aquest darrer autor inclou la planta en el seu catdeg (H. N.:
64) sense fer cap especificació.
Coma Ermada, Pla de Pujalts (SEN., Add.: 72, ut var. nana Sen.); Serra de Mont-
grony, a Coma Ermada, Puigllanqada (SEN., Nombr. loc.: 371), citació que recull
CAD. (N. Cat. 111: 51).
Torreneules (VAYR. in CAD., H.Cat. 111:51).
- Estatges subalpí i month superior a les serres pre-pirinenques, c. A la zona axial
molt rara. 1500-2000 m.
Abunda sobretot als prats de pB1 caní (Nardion), perb penetra també a d'altres tipus
de comunitats (Mesobromion,...). VII-VIII.
Freqüent especialment a la Serra de Montgrony: entre la Collada i el Pla $Anyella,
Costa Rasa, Pla $Anyella, Pla de Rus, Coll de la Creueta, Coma de Migjorn, Costa
Borda, Coll de les Fontetes, baga de Fornells, Plans de Neva, sota el Coll del Remoló,
Costa Pubilla, Pla de Pujalts, La Covil, Prat de Jou (1675 m), Coll del Cortal de la
Morera (1650 m), Pla de Prats (1575 m), etc.
No tant corrent a la serra pre-pirinenca oriental: vessants meridionals del Taga (1 625
m), Pla de la Llagona (1725 m), Plans de Pbrtoles, Puig del Pla de les Pasteres (1850
4.
A les serres axials molt esparsa: sobre la Collada de Toses (1925 m), Pla de Punya
(1875 m).
DG 39,18,28,38,48. EndBm. pir.
Endressia pyrenaica
673. Selinum pyrenaeum (L.) Gouan; Angelica pyrerzaea (L.) Sprengel
Prats de Núria i muntanyes velnes (VAYR., Cat. N.: 27); Núria (CAD., FI. V.: 82;
Exc. : 102; F1. Cat. 111: 35) (SEN., Add. :70; FI. N. :64).
Puigllanqada, Montgrony (SEN., Add.: 70).
Núria, 2050 m, vall de Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., Veg. a@. t . 15, Cariceto-
Pinguiculetum).
Pla de Gorrablanc, 2450 m (BAUD. et SERVE, Group. vég. Pla t.1, Hieracio-Festuce-
tum supinae, sub Selinum alpinum (?); correspon realment a l'esp8cie que comen-
tem?).
- De l'estatge monti superior a l'estatge alpí, CC a les serres axials; a la zona pre-piri-
nenca més rar. (1300) 1500-2650 m.
Es fa a les pastures acidbfiles, sobretot en indrets poc o molt humits, i també a les
mulleres. Nardion, Caricion nigrae. VII-IX.
Corrent i de vegades abundant a la zona axial: Toses (1525 m), Collada de Toses,
Creu de Meians, Pla de les Salines, vall Estremera, Pla de Punya (1875 m), Gorges de
Núria, voltants de Núria, sota el Pic de Segre (2650 m), Coma #Eina, Coma de les
Mulleres, Coma de Fontnegra, Coma de Vaca (2300 m), Coma de Fresers (2150 m),
Fonts del Freser (2450 m), vessants del Balandrau, sobre La Plana (1300 m), Serra de
la Canya, bagues de Siat i de Ribes, Pla Rodó (1800 m), Pla de la Guilla, vessants de
Puig Cerverís sobre Pardines, Collada de Meianells, Clot de la f oscat osa, etc. etc.
Menys comú, sense ésser rar, a la zona pre-pirinenca: baga de Fornells, 1575 m; Plans
de Nevh; Prat de Jou, 1675 m; Pla de Prats, 1575 m; Pla de Pena, 1750 m; sobre Coll
de Jou, 1650 ni; Pou de Taga, 1900 m; vessants del Puig de Coma d'Olla; Plans de
Pbrtoles, 1500-1700 m; cap al Coll del Pal; Collada Verda, 1600 m.
DG 29,39,18,28,38,48,37. Orbfit europ. W
674. Ligusticum lucidum Miller, L. pyrenaeum Gouan

Queralbs (VAYR., Cat. N.: 28) (CAD., FI. Cat. 111: 54) (SEN., FI. N.: 65).
- Estatge monti, r perb de distribució irregular. 975-1700 m.
Es fa als indrets pedregosos, erms, camps abandonats, marges de camins. VI-VIII.
Freqüent especialment a la zona occidental de la comarca (vall del Rigard): Toses i
rodalies, 1400-1600 m, forqa abundant; cap a Fornells, també abundant; sobre For-
nells, 1500 m; Dbrria; sobre Espinosa, 1175 m; cap a Planis; carretera forestal del
bosc de Nevi, 1300 m; sota Nevi, 1100 m; Ventoli, 1300 m; vora Roques Blanques,
975 m; voltants de Campelles, 1275-1350 m, abundant.
Més cap a l'est i cap al nord esdevé rar. Voltants de Queralbs; Serra dels Plaus; vora
Can Nofre, 1200 m; Pardines, 1200-1250m; La Moscatosa, 1350 m.
DG 18,28,38. Orbfit europ. S
Ligusticum mutellinoides (Crantz) Viii.; Caya simplex (L.) Gaudin

Voltants de NÚria (COMP., in VAYR., PI. not.: 72).
Muntanyes de NÚria, Coma de Vaca (VAYR., Cat. N.: 28).
- Planta que, segons les dades actuals, no ateny els Pirineus. Les citacions a dalt ressenyades ja
foren posades en dubte fa temps. Així, WK. (Suppl.: 201) diu que la indicació de COMP. deu
haver de referir-se a Endressia pyrenaica. I CAUT. (Catal.: 210) opina que les citacions vayreda-
nes poden ésser degudes a confusió amb Seseli nanum.
A i'herbari Vayreda no hi ha exemplars de la comarca, ni de cap localitat peninsular, determinats
com a Gaya simplex.
675. Angelica sylvestris L.

Vall de Ribes (CAD., FI. K: 82).
SEN. cataloga la planta en la seva flora nurienca (FI. N.: 64).
Queralbs (BOLOS et VIVES in O. de BOLOS, De veg. not. 11: 222, Cirsieto-
Menthetum longifoliae).
- Estatges monti i subalpí inferior, CC. 775-1900 m.
Vores de riu, torrents i llocs humits. Molinetalia (sobretot Calthion), Alno-Ulmion.
VII-VIII.
Bé que limitada als ambients humits, s'estén profusament per la Vall, des del Pont
d'en Cabreta fins a prop la Collada de Toses (1700 m), a vora Núria (1900 m) i a l'alta
vali del Segadell. Localitats concretes: sota EstBguel, Aigües de Ribes, El Baeli, cap a
Campelles (1300 m), Roques Blanques, Ventoli, El Soli, Planoles, Espinosa, For-
nells, Toses, Ribes de Freser, Rialb, vall del Ma~anell(1100m), Queralbs, Gorges de
Núria, Gorges del Freser (Salt del Grill, torrent de les Llances, La Balma,...),
1200-1800 m; Cingle del Boc (1680 m), de Ribes a Pardines, Boixetera, etc.
DG 39,28,38,37. Eur.
676. Peucedanum oreoselinum (L.) Moench

Ribes (BUB., FI. Qr. 11: 39 1, sub P. orbiculare (Fuchsii) Dulac) (CAD., Fl. V.: 82;
FI. Cat. 111: 39).
Es fa als prats secs, marges, vorades, matolls clars, etc. Brometalia erecti, Geranion
sanguinei, Gzlluno-Genistion,... Prefereix els vessants assolellats. VII-IX.
El Casot, El Sagnari, torrent Roig (1 125 m), Les Guilleumes, El Baell, cap al Pla de
I'Agon, Coll de la Casassa, El Bac, de Ribes a Roques Blanques, El Soli, Planoles, Els
Coforns, voltants de Ribes de Freser (Els Estiradors, Sta. Caterina, Ventaiola, Segura,
Capdevila,..., 900-1 100 m), Rialb, Vilamanya, Queralbs, Ribesaltes, de Ribes a Pardi-
nes, l'Orri, la Moscatosa, Boixetera, etc.
DG 28,38,37. Eur .
677. Peucedanum cervaria (L.) Lapeyr.

Ribes, Queralbs? (VAYR., Cat. N.: 27).
Vail de Ribes (CAD., H.K: 82; Fl. &t. IIL 40).
- Localitzat a la part meridional de la Vall, on, a més, no és pas gaire corrent.
calcícola. Es fa a les vorades i marges secs i als boscos clars, en vessants assolellats.
Geranion sanguinei, Quercion pubescenti-petraeae. VIII-IX.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; voltants del Sagnari, 800-1000 m; El Casot, 825
m; entre La Corba i Can Perramon de Baix; torrent de la Corba, 1200 m; cap a la
Roca Aguda, 1125 m; Aigües de Ribes, 850 m.
Les citacions de CAD., tot i que són fetes de manera formalment imprecisa, es
refereixen (com sol passar en aquests casos) a la zona meridional de la Vall. L'interro-
gant que posa VAYR. a la seva citació de Queralbs ens sembla molt adient.
DG 28,38,37. Eur cont .-Submed.
678. Peucedanum ostruthium (L.) Koch; Imperatoria ostruthium L.

Nom vulgar: salsufragi.
NÚria (COSTA, Introd.: 98; in WK., Prodr. 111: 43) (VAYR., Cat. N.: 27) (CAD., F1.
K: 83; Fl. Cat. III: 41) (SEN., FI. N.: 64).
Ribes (CAD., H.Cat. 111: 41).
- Estatges subalpí i monti, a la zona septentrional de laVall, r perb en alguns indrets
abundant. Més al sud i a baixa alqkia, rarissima. (875) 1300-2300 m.
~erbassarshigrófils a les vores de torrents, canals ombrívoles, etc. Adenostylion,
Calthion. VI-VIII.
Gorges de Núria (vall de Fontalba, Canal de la Ganta, Salt de l'Aigua, Creu d'en
Riba,...), 1700-2000 m; voltants de Núria (Bosc de la Mare de Déu, Cova #Amadeu,
cap al Collet Verd,...), 1975-2150 m; Coma de Fresers, 2175 m; Coma de Vaca, 2300
m; Gorges del Freser (torrent de les Llances, La Molqó, La Balma, Clot del Malinfern,
Les Marrades,...), 1400-2100 m; baga de Siat, 1600 m. Portada per les aigües dels
torrents i dels rius, davalla a l'estatge montd inferior: cap a la Farga de Queralbs,
1150 m; vores del Freser, prop de Ribes, 875 m.
L'exemplar de l'herbari Cadevall determinat com a Imperatoria ostruthium i proce-
dent, segons l'etiqueta, de la Vall de Ribes (llegiu Aigües de Ribes) correspon en
realitat a Angelica sylvestris.
Molt estimada com a planta medicinal, hom la cultiva sovint a baixa altitud.
679. Pastinaca sativa L. subsp. sylvestris (Mill.) Rouy et Camus

Vall de Ribes (CAD., FL. V.: 83); Ribes (CAD., Fl. Cat. 111: 45).
Herbassars nitrbfds, marges, vores de riu. Artemisietea. VII-IX.
Pont d'en Cabreta, vall d'Esteguelella, La Corba, Can Perramon de Baix, Aigües de
Ribes, El Baell, Campelles, Angelats, voltants de Ribes de Freser, Can Paloca, Roques
Blanques, Ventoli, Planoles, Nevi, cap a Fornells, sobre Espinosa, vora Dbrria, Rialb,
Queralbs, Ribesaltes, Les Vinyes, etc.
DG 28,38,37. Eur. W
680. Heracleum sphondylium L.
Nom vulgar: pampes.
subsp. montanum (Schleich. ex Gaudin) Briq. in Schinz et R. Keller; H. setosum
Lapeyr.
De Queralbs a Setcases, copiosa (SALV. in COSTA, Introd.: 99, in WK., Prodr. 111:
36, sub H. panaces L.), citació que recull després CAD. (FI. Cat. 111: 47).
Marges de Queralbs (CAD., H.V.: 83, sub H. panaces L; FI. Cat. 111: 47).
Vaii de Ribes (CAD., FI. V.: 83, sub H. spondylium L.; FI. Cat. III: 48, sub H.
sphondylium L.).
Núria (CAD., H. Cat. 111: 48, sub H. Sphondylium L.).
SEN. en la seva flora nurienca (FI. N.: 64) cataloga "H. montanum, sphondilium i
setosum ".
- Estatges montl i subalpi, c. 775-1700 m.
Es fa sobretot als prats de dall humits; també és corrent al riberal dels rius. Polygo-
no-Trisetion,Alno-Ulmion. VI-IX.
Vora el Pont d'en Cabreta, Aigües de Ribes, cap al Pont de Soli, sota Planoles,
Espinosa, Fornells, baga de Fornells (1400 m), sobre Toses (1500 m), Rialb, sota
Serrat (1200 m), vall Estremera, La Farga, Queralbs, Daió, Gorges de Núria, Mas
Conill, sota Can Barratort, Puigsac, vora Testany de Can Roca, Conivella (1425 m),
Pla del Freixe (1525 m), etc.
subsp. pyrenaicum (Larn.) Bonnier et Layens

Cremal, Salt del Sastre (SEN., Add.: 71). El mateix autor cataloga la planta en la seva
flora nurienca (H. N.: 64).
-Estatges mont& superior i subalpi, c; seguint els rius davaiia a l'estatge monta
inferior. (800) 1200-2150 m.
Prats dalladors humits, herbassars, vores de torrents, riberal dels rius. Polygono-
Trisetion, Calthion, Adenostyletalia, Alno-Ulnion. VI-IX.
Espinosa i Fornells, 1175-1250 m; baga de Fornells, 1440 m; sobre Toses, 1500 m;
sota Queralbs, 1150-1200 m; Gorges de Núria, 1600-1800 m; sobre el Cingle del Boc,
1675 m; Gorges del Freser (cap al Salt del Grill, torrent de Joan Déu, torrent de la
Balma, Les Marrades, Les Espiguetoses,...), 1300-2000 m; Coma de Fresers, 2150 m;
baga de Pardines (sobre Can Roca, l'Orri Vell,...), 1400-1550 m.
Excepcional a nivells més baixos: de Roques Blanques al Pont de Soll, 975 m;
voltants de Ribes de Freser, vora els rius, 875-950 m; sota Estkguel, 800 m.
DG 39, 18,28,38,37. Orbfit alp.
68 1. Tordylium maximum L.
Ribes (CAD., F1. Cat. 111: 49).
- Estatge monti inferior, rr.
Vores de camins, marges de camps, herbassars nitrbfils. Onopordetalia acanthii, Si-
symbrion. VI-VIII.
Voltants de Ribes de Freser, 875-950 m; Queralbs, 1225 m; Planoles, 1150 m.
682. Laserpitium latifolium L.

Vall de Ribes (CAD., FI. V.: 82, ut var. asperum Soy.-Will.); Ribes (CAD., FI. Cat.
111: 30, on cita també la var. glabrum Soy.-Will.).
Sobre Toses, 1600 m (O. de B O L ~ SLa , bardissa: 56, Tumteto-Rhamnetum alpinae).
- Estatges month i subalpi, CC. 775-2125 m.
Es fa en habitats molt diversos: boscos, vorades, prats de dall, herbassars megafbrbics,
prats de sudorn,... Origanetalia, Querco-Fagetea,Polygono-Trisetion, Calamagrostion
arundinaceae, etc. VII-VIII.
Des de l'entrada de la Vall fms a sobre Toses, a la vall de Núria i a l'alta vall del
Segadell. Localitats concretes: vora el Pont d'en Cabreta, Golobran, vall de Barricó,
torrent Roig, Angelats, boscos del Baell, El Portet, vora Campelles, Les Guilleumes,
Pedrera, Ribes de Freser, El Soll, bosc de Nevl (1300 m), Plans de Nevl (1575 m),
sota Dbrria (1450 m), vall Estremera, Els Plaus (1400 m), Prat del Bac, Gorges de
NÚria (El Ras, Fontnegra, Creu d'en Riba,...), vora la Cova de Sant Gil (2100 m),
Cingle del Boc (1675 m), Les Ribes (1425 m), La Balma (1700 m), sobre el Clot de la
Balma (2025 m), Les Espiguetoses, Coma de Fresers (2125 m), cap a la Plana (1200
m), baga de Siat, Mas Conill, vora Can Perpinyl, sota Can Barratort (1 100 m), baga
de Pardines (Puigsac, Les Noufonts, ...), La Moscatosa, Boixetera (1400 m), Conivella
(1425 m), Bac de l'Heura, Pla del Freixe, Bruguera, etc. etc.
DG 39,18,28,38,27,37. Lat eeur.
683. Laserpitium nestleri Soyer-Wiilemet

Al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp.: 22 i 196, Hieracieto-Festucetum spadi-
ceae).
- Estatges subalpi i month superior, en terrenys calcaris, c; davalla escadusserament a
Testatge montl inferior. (800) 1450-2200m.
Té el seu bptirn als peus de cingle i relleixos de roca ombrejats, perb es fa també als
boscos ombrívols. calcícola. Laserpitio-Ranunculion thorae, Seslerio-Pinenion, Fa-
gion sylvaticae. VI-VIII.
Forqa freqüent a la zona pre-pirinenca central: Lleixes de la Covil, 1750 m; Roques de
Forat Mitó, 1700 m; baga del Bael; La Creu de Dalt, 1785 m; sobre el Grau, 1450 m;
Roca del Corb, 1480 m; vora el Collet de Saltor, 1550 m; Cingles de Sant Eloi, 1700
m; obac de Sant Amanq, 1450-1700 m; cap a la Roca Aguda, 1100 m; vall de Barricó,
on davalla fms a uns 800 m.
No és rar tampoc a la vall Estremera (Balma del Fadrí, l'Estret, La Saragossa,...),
1300-1800 m.
Molt més espars a d'altres zones. Torrent de Pla de Rus, sobre Toses; vora Rialb,
1100 m; La Moscatosa, 1375 m; Pineda Rosta, 1475 m m; Roc de laMata, 2108 m.
DG 39,18,28,38,27,37. Orbfit ibero-prov.
684. Laserpitium galiicum L.

Vall de Ribes (CAD., F1. V.: 82); Ribes (CAD., Fl.Cat. 111: 29).
- Zona meridional de la Vall, c; rarissima a d'altres zones. 800-1750 m.
Roques, costers rocosos o pedregosos. Calcícola i termbfila. VI-VII.
Forga freqüent al sud de la línia Taga-L$ Berruga. Vall d'Esteguelella; Golobran,
1525 m; La Toella, 1400 m; sobre el Sagnari, 1000 m; vora Estbguel, 800 m; Cingles
de Sant Eloi, 1750 m; La Portella (Bruguera), 1325 m; Coves de Ribes, 810 m; solells
de Can Perramon de Baix; Roca Aguda, 1125 m; sobre El Grau, 1350 m; vessants del
Taga, sobre Bruguera, 1560 m.
Excepcional més ai Nord: roques calcbies de la vall Estremera, 1425 m, 1650 m.
DG 28,38,27,37. Orbfit med. W
685. Toriiis nodosa (L.) Gaertner
- El Baell, 1175 m, al marge d'un camp.
686. Torilis arvensis (Hudson) Link susp. arvensis

- Estatge monti inferior, r.
Llocs ruderals.Sisymbrietalia, Artemisietea. VII-IX.
Aigües de Ribes, 850 m; Angelats, 875 m; Magana, 900 m; voltants de Ribes de
Freser, 900-950 m; cap a Roques Blanques, 1000 m; sota Planoles, 1100 m.
DG 28, 38. Plurireg.
687. Toriiis japonica (Houtt.) DC.; T. anthriscus (L.) C.C. Gmelin
Sobre Toses, 1600 m (O. de BOL.~S,La Bardissa: 56, Turriteto-Rhamnetum alpi-
me).
Marges, vorades nitrbfiles, boscos de ribera i freixenedes, llocs niderals. Alliarion (i
Artemisietea en general), Alno-Ulmion, etc. VI-IX.
Sota el Sagnari, 775 m; Esteguelella, 825 m; La Corba, 800 m; Can Perramon de
Baix, 825 m; Aigües de Ribes, 850 m; Angelats, 850 m; Pedrera, 1100 m; cap a
Campelles, 1250 m; Roques Blanques, 950 m; Pont de Soli, 1000 m; cap a Nevi,
1250 m; #Espinosa a Fornells, 1200 m; sobre Fornells, 1500 m; freqüent als voltants
de Ribes de Freser, 875-950 m; Queralbs, 1200 m; Salt del Grill, 1300 m; cap ai
Mas, 1000 m; l'Orri, 1050-1150 m; sobre Can Nofre, 1550 m; sota Pardines, 1100 m;
La Llavanera, 1150 m; La Moscatosa, 1450 m; Conivella, 1425 m; Perapinta, 1275 m;
Bruguera, 1150 m.
DG 39,18,28,38,37. Lateeur. (Holirt.)
688. Caucalis platycarpos L.; C. daucoides L.
SEN. inclou l'espkcie en el seu catdeg nurienc (Fl. N.: 64) sense fer cap precisió.
- Camps de cereals i guarets de l'estatge montd, on sembla raríssim.
Solell de Ventoli, 1100-1250 m.
DG 28. Plurireg.
689. Daucus carota L.

SEN. inclou l'esp8cie en el seu catdeg (R.
N.:64).
- Estatge month, ccc. 775-1550 m.
Es fa en ambients molt diversos: marges, prats de dall (sovint molt abundant en la
facies tardoral d'aquestes comunitats), pastures seques, llocs ruderals,... Geranion
sanguinei, Arrhenatherion, Xerobromion, Dauco-Melilotenion (i Onopordetalia en
general), etc. V-X.
Des de Pentrada de la Vall fins a sobre Toses, a les Gorges del Freser i a l'alta vall del
Segadell. Algunes localitats concretes: El Sagnari, Esteguelella, El Casot, vall de Barri-
có, Aigües de Ribes, El Baell, Angelats, Pedrera, Campelles, Costes de Segura, Ro-
ques Blanques, Planoles, Fornells, Dbrria, Ribes de Freser, Rialb, Queralbs, Daió,
Serrat, Ribesaltes, solell del Bosc de Ribes, Les Vinyes, Can Nofre, Pardines, cap a
Boixetera, Clots de Maqana, Bruguera, etc. etc.
DG 39,18, 28,38,37. Subcosm.
PY ROLACEAE
690. Pyrola minor L.

- Estatges montasuperior i subalpi, r perd localment abundant. 1300-2100 m.
Boscos de coníferes; més rarament, fagedes. Vaccinio-Piceetalia, Luzulo-Fagenion.
VI-VIII.
Bagues del Baell i de Campelles, forqa corrent, 1300-1750 m; Bosc $Estremera,
també freqüent; cap al Collet Verd, 2100 m; obac de les Gorges del Freser, 1800 m;
Bosc de Ribes, 1550 m; obac de Sant Amanq, 1500-1725 m.
DG 29, 39, 18,28,38, 37. Circumbor.
691. Pyrola clorantha Swartz

- Estatges monta i subalpí, c. (900) 1100-1700 m.
Pinedes, sobretot a les zones baixes o als solells. Pinetalia sylvestris (i Vaccinio-
Piceeteu en general). (V) VI-VII.
Obac de Barricó, 1100 m; sota la Portella (Bruguera), 1300 m; cap al Pla de Solanells,
1325 m; vora Aigües de Ribes, 900 m; Bac de l'Adou (El Baell), 1100 m; bagues del
Baell i Campelles, 1325-1400 m; vora el Pla de !'Olla, 1225 m; baga de Planoles; baga
de Fornells, molt abundant, cap a uns 1500 m; bosc de Nevi, 1575 m; El Pinetar
(Planoles), f o r ~ aabundant, 1550-1800 m; Bosc de Batet, 1600-1700 m; bosc $Estre-
mera, 1500 m; Bosc de Ribes, tant a l'obac com al solell, 1275-1700 m, localment
abundant; Bosc de Pardines (vessants del Puig Cerveris), 1800 m; Sant Amanq,
1500-1700 m.
DG 18,28,38,27,37. Circumbor.
692. Moneses uniflora (L.) A. Gray; Pyrola uniflora L.

- Estatges monti i subalpi, r, perb localment abundant. 1100-1850 m.
Boscos de coniferes, preferentment en terrenys calcaris. Seslerio-Pinenion (i Vacci-
nio-Piceetalie en general). V-VII.
Obac de Barricó, 1100 m; sota la Portella (Bruguera), 1300 m; Bosc del Baell,
1500-1650 m; vessants de la Covil, 1800 m; Bosc de Batet, 1525 m; baga d7Estre-
mera, 1400-1500 m, 1850 m; bagues de Ribes i de Siat, 1550-1850 m; bosc de
Pardines, 1725 m; Sant Arnanq, 1700-172.5 m.
693. Monotropa hypopitys L.

Nom vulgar: espirrec bord.
Ribes (CAD., FI. V.: 96; FI. Cat. I.: 409).
subsp. hypopitys
- Estatges month i subalpí, c. Localment molt abundant. 1100-1850 m.
Boscos de coniferes. Vaccinio-Piceetalia. VII-VIII.
Bagues del Baell i Campelles, 1300-1600 m; vora el Pla de Plaus, 1250 m; baga de
Planoles, 1100-1500 m; bosc de Nevi; Els Emprius (sobre el Palós), 1575 m; Bosc de
Batet, 1525 m; El Boscis, 1400 m; baga de Ribes, 1275-1600 m; boscos de Ribes i
Pardines (solell), fins a 1850 m.
subsp. hypophaegea (Wallr.) So6

- Estatge monti, a la zona meridional de la vall, c. 1000-1400 m.
Fagedes, pinedes humides de pi roig. Fagetalia sylvaticae. V-VII.
Obac del Sagnari, 1300 m; vora la Collada de Grats, 1225 m; cap a la Toeila, 1400 m;
obac de Barricó, 1000 m; Bac de SAdou (El Baell), 1000-1150 m; sobre el Pla del
Grau, 1325 m; obac del torrent Llobre, 1150 m; Bac de l'Heura, 1050 m.
DG 28,38,27,37. Circumbor.?
ERICACEAE
. .
694. Calluna vulgaris (L.) v ull
Nom vulgar: brossa.
Ribes (CAD., FI. V.: 96).
De Ripoll a Núria (FERRER, Exc.: 82).
Al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp. t.22, Hieracieto-Festucetum spadiceae);
Pic de Segre, 2400 m (BR.-BL., 1.c. t.21, Festucetum eskiae); Finestrelles, 2100 m
(BR.-BL., 1.c. t.29, Saxifrageto-Rhodoretum).
Collada de Toses, 1550 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t.6, Veronico-Pinetum
sylvestris); Collada occidental de Toses, 1815 m (RIVAS MART., LC. t.7, Cytisetum
purgantis pyrenaicum vaccinietosum myrtilli).
Vessant de Queralbs, 2200 m (NEGRE et SERVE, Prosp. t. Festuco-Iberidetum
forma de Festuca awea).
- De l'estatge month inferi.or a l'alpi, ccc. 850-2500 (2700) m.
Terrenys silicis o sbls acidificats. Landes, pastures, matolls. Gzlluno-Ulicetea, Carice-
talia curvulae, Mesobromion. (VII) VIII-X.
Des de la zona meridional de la Vall fins al Puigllan~ada,a la Coma de Fresers i a la
Colada Verda. Abundant sobretot a les serres axials i als terrenys silicis de les serres
pre-pirinenques. No manca, perb, a les zones calchries, sobre sbls profunds o en
vessants ombrívols. Algunes localitats concretes: Collada de Grats, vora la Roca del
Corb, torrent de la Corba, Aigües de Ribes, baga de Perramon, El Baell, Pla de Plaus,
vall d'Angelats, Campelles, Lleixes de la Covil, Els Coforns, Roques Blanques, solells
de Ventola i de Can Paloca, Planoles, Espinosa, Fornells, Toses, Pla de Rus, Collada
de Toses, cap a la Creu de Meians, sobre el Palós (1900 m), Pla de les Salines (2200
m), Collet de les Barraques, vall Estremera, Bac de la Foradada (2100 m), Gorges de
Núria, vali de Núiia, vessants del Pic de Segre (2700 m), Coma #Eina (2400 m), Co-
ma de Fontnegra, Coma del Llispet, Gorges del Freser, Planell de Coma de Vaca
(2250 m), Coma de Fresers (2275 m, 2500 m), cap al Coll de la Marrana (2500 m),
Coma de Mantinell, Baga de la Canya, Pla de Batibaumes, Serrat, Fustany& Ribes de
Freser, Ribesaltes, Pardines, vessants de Puig Cerveris, Mont-roig, Collada Verda, Coll
del Pal, vessants del Puig s'Estela i de Coma d'Olla, Pla de la Llagona, liisos de Taga,
Clots de Maqana, Conivella, Biuguera, Coll de Jou, Pla de Pena, Collet de Saltor, etc.
etc. etc.
DG 29,39, 18,28,38,48,27,37. Lateeur.
695. Rhododendron ferrugineum L.

Nom vulgar: gavet, gafet, ganxet, boix de Núria. El col-lectiu, existent en la toponi-
mia, és gafetar.
Núria (VAYR., &t. N.: 48, ''una planta de flor blanca"; Pl. Cat.: 52) (BOFILL,
Núria: 5 1) (CAD., FI. K: 96; Exc.: 102; FI. Cat. IV: 38, "particularment al Bosc de
la Mare de Déu") (FERRER, Exc.: 82, "comunissima") (SEN., FI. N. :70).
Vall de Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., Vég. alp. t.29, Saxifiageto-Rhodoretum).
- Zona axial, de l'estatge month superior a Palpi, CC;a les serres pre-pirinenques,
predominantment calciries, i ai'estatge monti inferior, rar. (1 100) 1500-2600 (2750)
m.
Acidbfil. Es fa sobretot als vessant obacs; dintre els boscos de coníferes, i especial.
ment de pi negre, o bé formant matolls sense coberta arbbria. A l'alta muntanya els
gafetars colonitzen sovint els vessants tarterosos ombrívols. De i'alian~aRhododen-
dro- Vaccinion. Q VI-VII.
Freqüent a les serres axials, fa poblacions més o menys extenses als vessants ombrí-
vols: terrenys esquistosos de la baga #Estremera, on davalia almenys fms a 1300 m;
Gorges de Núria; vall de Núria (Bosc de la Mare de Déu i Coma de les Mulleres, bosc
de St. Gil-vall de Finestrelles); obac de les Gorges del Freser, des #uns 1300 m; El
Gafetar (vessant del Balandrau sobre el torrent de Bogadé), 2100-2400 m; Coma de
Finestrelles, 2275 m; bagues de Siat i de Ribes, 1200-1900 m. I en poblacions no tan
grans o bé ailladament, a molts altres indrets: cap al Coll #Er, 2750 m; Coma #Eina,
2400 m, 2600 m; sobre la Coma de Fontalba, 2450 m; zona del Roc de Tot-10-món;
vessants solells de les Gorges de Freser, sobretot als barrancs tancats; entre Coma de
Vaca i Coma de Fresers, 2450 m; Coma de Fresers, 2400 m; vorales Fonts del Freser,
2550 m; de Rialb a Vilamanya, 1175 m; solell del bosc de Ribes i bosc de Pardines,
rar; etc. A la zona pre-pirinenca, molt més rar i gairebé limitat als terrenys silicis:
baga de Fornells, 1500 m; torrent $Aspre (Planoles), entre la Roca Aguda i Prat de
Jou, 1325-1600 m; El Becetar, 1275 m; Els Coforns, 1100 m; bosc de Ca la Xeca,
sobretot a la Roca dels Nadius, 1325 m; Bosc d'en Cigala, 1125-1150 m; Els Prats,
1450 m; cap a la Collada Verda, 1550 m; Tossal de la Collada Verda, 1650 m; Sant
Aman~,1500 m, 1750 m.
Les formes albines, de flor totalment blanca, semblen rarissimes. N'hem vistes, sobre-
tot, prop de Núria.
DG 29,39,18,28, 38,48,37. Orbfit alp.
Rhododendron hirsutum L.
Indicat antigament per QUER a les muntanyes de Núria, BUB. (H. Pyr. 111: 18, sub Chamaerhodo-
dendron hirsutum (Gesneri) Bub.) en dubta explícitament i l'inclou entre les "ericaceae repu-
diatae".
696. Loiseleuria procumbens (L.) Desv.; Azalea procumbens L.

Nom vulgar: herba del mal de pedra.
Rasos i serres de Núria (VAYR., Cat. N.: 48).
Molt rara a Núria: pendents del Puigmal; alta vall de Noufonts (SEN., Add.: 112). El
mateix autor inclou l'esphcie al seu cathleg nurienc (H.N : 70) sense fer comentaris.
Altures de Núria, Puigrnal (cAD.), Noufonts (SEN.) in CAD., F?. Cat. IV: 40.
- Alta muntanya axial, c, i a moltes localitats abundant, fent extensos claps.
2000-2650 m.
Carenes i rasos ventejats. De l'alianga Loiseleurio-Vaccinion. VI-VII.
Del Pas dels Lladres al Puigmal, 2650 m; Coma de Fontalba abundant; Coma de
Gombreny, 2150 m; abundant al Ras de l'ortigar, 2200-2300 m; Collet Verd, 2200
m; Coma de 17Embut,2200-2400 m; cap al Pic de l'kliga 2300 m; molt abundant a la
Coma de Fresers; torrent de les Barraques, 2600 m; vessants del Gra de Fajol i del
COU de la Coma de i'Orri, molt abundant, 2425-2550 m; vessants del Balandrau,
2200-2400 m; Costa Rubí, 2050 m.
DG 29,39. Art .-alp.
697. Arctostaphylos uva-ursi (L.) Sprengel var. uva-ursi
A les penyes granítiques (SEN., n.N. :70).
- Alta muntanya axial, rrr. (1750) 2000-2275 m.
Es fa en indrets rocosos secs, tant en terrenys silicis com sobre calcari. Clarament
termbfd. De l'aiianga Juniperion nanue. VI-VII.
Gorges de Núria, 1750 m; sobre Núria, entre les coves de Sant Gil i <Amadeu,
2125-2150 m, Única localitat on l'hem vist abundant; Torrent de la Balma, 2125 m;
vora la Jaga Roja, 2050 m; sobre Coma de Vaca, 2200 m; vessant esquer de la Coma
de Fresers, 2275 m. No rar al Circ Cull de Ter (Vall de camprodon).
cf. var. crassifolia Br.-Bl.
- Potser pertanyen a aquesta forma, prbpia d'altituds més baixes i d'kea meridional,
uns pocs individus que hem vist al bosc del Baell, sobre el torrent Fosc, 1375 m.
~ q u e s t alocalitat deu representar una darrera irradicació vers llevant de les grans
poblacions de boixerola que es fan en algunes serres pre-pirinenques més occidentals
(com és ara el Cadi).
Arctostaphylos uva-ursi
O var. crassifolia?
698. Vaccinium uiiginosum L.

Llocs humits o ombrívols de les muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 47).
SEN. inclou l'esp8cie en el seu cathleg (H. N.: 70) sense fer comentaris.
Bosc de la Mare de Déu (CAD., FZ. Cat. IV: 32).
Vers el Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m (BR.-BL., Vég. alp. t.23, Pumileto-
Festucetum supinae); vall de Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., 1.c. t.29, Saxifrageto-
Rhodoretum).
- Alta muntanya axial, CC; serres pre-pirinenques, rr. (1650) 1800-2800 m.
Landes rases, matollars de gavet; més rarament a les pinedes o als prats. Acidbfd. De
l'ordre Vaccinio-Piceetalia; també als Caricetalia cuwulae, al Gzlluno-Cenistion, ....
VI-VII.
F o r ~ acorrent a la zona axial: entre el Collet de les Barraques i el Pas del Lladres;
Coma de Fontseca, 2425 m; tossa del Puigmal, 2800 m; Coma de Fontalba; entre la
Coma de Gombreny i la de Fontalba, 2200 m; Gorges de Núria, 1850-2000 m;
voltants de Núria, 1975-2100 m, en alguns indrets abundant; cap al Ras de POrtigar,
2200 m, molt abundant; Collet Verd, 2225 m; Coma de Noufonts, 2200 m; Coma de
Vaca; entre Coma de Vaca i Coma de Fresers, 2450 m; Coma de Fresers, 2400-2650
m; cap al Coll de la Coma de l'Orri, 2375 m; Coma de Mantinell, 2250 m; Planell de
Coma de Vaca, 2075 m; sobre el Collet de la Regalíssia, 2100 m.
Al vessant obac de les serres pre-pirinenques apareix a les clapes de terreny silici o als
sbls descalcificats: Coll de la Bona, 1900-1950 m; Coll del Remoló, 1850 m; cap al
Coli de Coma Errnada, 1850 m; vessants del Puig de Coma d'Olla i del Puig s'Estela,
1800-1900 m; cap al Coli del Pal, 1675-1800 m.
DG 29,39,28,38,48. Circumbor.-alp.A Europa, art.-alp.
Vaccinium uliginosum
699. Vaccinium myrtillus L.

Nom vulgar: nadiu, anadiu.
Muntanyes de Núria (COLM. in COSTA, Introd.: 163); Núria (COLM. in WK., Prodr.
11: 335).
Toses (CAD., H.K: 95); Collada de Toses (CAD., FI. Cat. IV: 33).
SEN. inclou I'esp8cie en el .seu catdeg (FI. N.: 70).
Al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 22, Hieracieto-Festucetumspadiceae);
vall de Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., 1.c. t. 29, Saxifrageto-Rhodoretum).
Coiiada de Toses, 1810 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 6, Veronico-Pinetum
sylvestris pinetosum uncinatae); Collada occidental de Toses, 1815 m (RIVAS
MART., L c. t. 7, Cytisetum purgantis pyrenaicum vaccinietosum myrtilli).
- De l'estatge mont&a l'alpí, CC;en alguns liocs arriba a fer grans poblacions (975)
1100-2500 (2700) m.
Acidbfd. Es fa sobretot als boscos de coníferes, i també a les rouredes de Quercus
petraea, als bedollars i a les fagedes; més rarament als prats i llocs oberts. Vaccinio-
Piceetea, Quercion-robori-petraeae. V-VII.
Abundant als boscos Acids ombrívols, sobretot a les bagues de pins deis estatges
monti superior i subalpí. A les serres pre-pirinenques es limita als terrenys silicis, bé
que també apareix de vegades en sbls descalcificats. Manca només a la zona meridio-
nal més extrema de la Vall. Des dels vessants de Sant Amanq i deibosc del Baell fins
als aiguavessos del Puigllanqada (2000 m), a la Coma de Fresers (2500 m) i a la
Collada Verda. Localitats intermkdies: baga de Campelles (rar, només en algunes
zones silícies i en alguns claps acidificats), bagues de Planoles, Nevi i Fornells (a la
part baixa, silícia, 1100-1600 m), voltants de Toses (1500-1600 m), Costa Rasa,
torrent del Palós, sobre Espinosa, El Pinetar, baga de Sant Antoni, Els Coforms
(baixa frns a uns 975 m), baga d'Estremera, vora Prat del Bac, Gorges de Núria, Coma
de Fontalba, voltants de Núria (bosc de la Mare de Déu, Cova de Sant Gil, Collet
Verd,... 1975-2300 m), vora Coll d7Er(2700 m), cap al Roc de Tot-10-món, Gorges
del Freser (1300-2000 m), Coma del Gispet, Coma de Mantinell, vora el Coll de la
Coma de l'0m (2375 m), vora la Farga de Queralbs (1150 m), La Canya, bagues de
Siat i de Ribes (1200-2000 m), Bosc de Pardines, La Moscatosa, de Boixetera a la
Collada Verda, Coll del Pal, Puig Llingort, cap a Can Roca, vessants del Puig s'Estela i
del Puig de Coma $Olla, vora Can Barratort, Sorri, Bosc d'en Cigala (1 100 m), Roca
de Sa Cot (1000 m), Bosc de Ca la Xeca (a la Roca dels Nadius, 1325 m), cap al Pla
de Solanelis, etc. etc. També vora Montgrony (Ripollks).
DG 29,39,18,28,38,48,37. Circumbor.-alp.
EMPETRACEAE
Empetrum nigrum L. subsp. hermaphroditum (Hagerup) Bocher

Assenyalat per GAUT. (Catal: 378; in CAD., F1 Cat. V: 147) vora el Coll de Finestrelles
(Cerdanya), molt a prop de la vall de R b ~ s .
Nosaltres no l'hem vist mai a la zona estudiada, ni ningú no l'hi ha indicat. De tota manera, és
molt possible que hi existeixi.
PRIM i;,ACEAE
Primula vulgaris Hudson

Llocs ombrívols de la vall de Ripoll i Ribes (VAYR., Cat. N.: 49, sub R grandiflora Lam.);vall de
Ribes (CAD., FI. Cat. IV: 55).
- Ni a l'herbari Vayreda ni a l'herbari Cadevall hi ha testimonis d'aquestes indicacions.
L'espkcie creix, amb profusió, als boscos del veí Ripolles (El Purgatori, Sant Quirze, Ripoll,...),
perb no sembla que penetri gens a la comarca estudiada. Hom la cultiva com a ornamental; als
jardins de l'Hotel Montagut 6s molt abundant i fins i tot entra al bosc adjacent. Mai no l'hem
vista, perb, veritablement espontlnia, tot i que l'hem cercada insistentment als boscos i barrancs
ombrívols de la zona meridional extrema de la Vall on la seva presencia fóra probable.
700. Primula elatior (L.) Hiil subsp. intricats (Gren. et Godr.) Liidi in Hegi
Muntanyes de Núria (TEX. in WK., Prod. 11: 638); muntanyes de Núria, Puigmal
entre nerets (VAYR., Cht. N.: 49).
Núria (CAD., Fl. V.: 96, Exc.: 102). SEN. (FI. N : 70) també la inclou al seu catdeg
nurienc, perb diu "segons COLMEIRO" i afegeix: "Que no hem vist".
Vall de Núria i altures de Fontnegra (CAD.), Coma de Vaca, Puigmal (VAYR.) in
CAD., Fl. Cat. IV: 57.
Vail de Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 29, Saxifrageto-Rhodoretum).
- Estatges monta superior i subalpi, CC (perb de distribució més aviat irregular); als
estatges mont&inferior i alpí, més aviat rara. (1 150) 1400-2300 (2550) m.
Es fa a les pastures, preferentment en terrenys acids o en sbls acidificats. Nardion,
Primulion intricatae, Mesobromion. V-VI.
Freqüent i abundant sobretot als vessants obacs de les serres pre-pirinenques orien-
tals: Puig del Pla de les Pasteres, Coll del Pal, Plans de Pbrtoles, vessants del Puig
$Estela i del Puig de Coma d'Olla (molt abundant, 1600-1900 m), Puigsac, Pla de la
Liagona, Mas Conill (1 150 m), llisos de Taga (molt abundant), sobre Bruguera (1625
m), Sant Amanq.
Forqa freqüent també a la Serra de Montgrony: sobre Costa Rasa, Costes de 1'Huguet
(2200 m), Pla $Anyella, Coll de la Creueta, Costa Borda, Plans de Neva, Costa Pu-
billa, Coll Roig, Can Baldric, vessants de la Covil, Prat de Jou, etc.
No és rara tampoc a la zona axial, bé que hi apareix una mica més esparsament: cap
al Pas dels Lladres (2200 m, 2500 m), Bac de la Foradada (2050 m), Font de l'Home
mort (1825 m), Coma de Fontalba (2200 m) Gorges de Núria, voltants de Núria
(forqa abundant), Roc de la Mal&,Coma de l'Embut (2300 m), Coma d'Eina (2100
m), Coma de Fontnegra, Gorges del Freser (La Balma, Les Marrades,...), entre Coma
de Vaca i Coma de Fresers, Coma de Fresers (a diverses localitats, fins als vessants del
Pic de Fresers 2550 m), La Moscatosa (1400 m), Mont-roig (1800 m), etc.
DG 29,39,18,28,38,48,37. Orbfit europ. C
701. Primula veris L. ; P. officinalis (L.) Hil1

subsp. columnae (Ten.) Lüdi
Nom vulgar: cucut.
Sant Amanq (VAYR., Pl. Cat,: 53, sub P. ihornasinii Gr. et Godr.).
- Estatge montl de la zona pre-pirinenca, CC;penetra Ampliament a l'estatge subalpí.
A la zona axial no és tan corrent i, d'altra banda, resta més limitada a baixa altitud.
775-1900 m.
Rouredes i altres boscos mesbfils, vorades, marges; més rarament als prats. Querceta-
lia pubescentis (i Querco-Fagetea en general). Prefereix els terrenys calcaris. IV-VI.
Des de i'entrada de la Vall fins al Pla de Rus (1900 m), a Daió i als Plans de Pbrtoles.
Algunes localitats concretes: El Sagnari, Collada de Grats, La Corba, vall de Barricó,
Aigües de Ribes, Torrent Roig, El Baell, La Berruga (1750 m), sobre Pla de Prats,
Campelles, Planoles, Espinosa, Neva, baga de Fornells, baga de Toses, torrent del
Palós (1600 m), cap a Dbrria, voltants de Ribes de Freser, vali Estremera, Mas Conill,
Puigsac, La Moscatosa, liisos de Taga, Clots de Maqana, Torroella, Bruguera, Cingles
de Sant Eloi (1750 m), Sant Amanq (molt abundant al solell), etc. etc.
DG 39, 18,28,38,27, 37. Euras.
l+imula farinosa L.
Muntanya de Surroca (COSTA, Introd.: 166; in WK., Prodr. 11: 639).
- La citació de COSTA s'ha de llegir Serra Cavallera i, per tant, podria referir-se a la comarca estu-
diada. A f herbari d'aqueii botinic no hi ha cap plec de P. farfnosa d'aquesta procedkncia, perb si
un exemplar no determinat Setiqueta del qual diu: "praderas elevadas de Surroca, 8 Agto. 1896";
la planta en questió pertany, perb, a PespkcieP. integrifolia L.
La preskncia de P. farinosa a la comarca sembla, doncs, molt dubtosa; no hi ha estat indicada per
cap altre botinic ni nosaltres la hi hem herboritzada.
702. Primula integrifoiia L.

De Núria al Puigmal (SALV. in COSTA, Introd.: 166; in CAD., FI. Cat. IV: 58);
Serra de Núria, Puigmal (SALV. in WK., Prodr. 11: 640).
Serres i pastures de Núria (VAYR., Cat. N.: 49); Núria (CAD., FI. V.: 96, Exc.: 102,
FI. Cat. IV: 58) SEN., (FI. N.: 70).
Puigmal, Noufonts, etc. (SEN., Add.: 113).
Puigllanqada (CAD., FI. Cat. IV: 58).
Núria, 2050-2150 m, vall de Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 15, Cariceto-
Pinguiculetum grandiflorae).
- Alta muntanya, CC. (1550) 1700-2700 m.
Pastures, en terrenys silicis o en sbls més o menys acidificats. Caricetalia curvulae,
Primulion intricatae, Salicetalia herbaceae,... V-VII.
Comuna, i localment abundant, a les senes axials: de la Collada de Toses al Coll de la
Creu de Meians, Pla de les Salines (2200 m), cap al Roc Blanc, Coma de Fontalba,
Canal de la Ganta (molt abundant), Núria, Ras de I'Ortigar (2300 m), Collet Verd,
Coma de Noufonts fins a vora el Coll mateix (2700 m), Coma de les Mulleres (2500-
2700 m), vers el Pic de l'kliga (2300 m), vora el Collet de Fontnegra (molt abun-
dant), Coma de Vaca, Tirapits (2550 m), Coma de Fresers (2500 m), Coma del
Gispet (2000 m), Gorges del Freser, Sena de la Canya, Pla de Batibaumes (2000 m),
etc.
És freqüent també a la zona pre-pirinenca, sobretot a la banda oriental (Taga-Serra
Cavallera). Sobre Costa Rasa (2100 m), sobre Pla #Anyella (1975 m), Coll de la
Creueta, Col de la Bona, sota el Roc dels Llamps (1950 m), Pla de Prats (1575 m),
Coll de Jou (1650 m), vessants obacs del Taga (abundant), Pla de la Llagona, vessants
del Puig de Coma Colla i del Puig s'Estela (abundant), cap als Prats (1550 m).
DG 29,39,18,28,38,37. Alp .-pir.
703. Primula latifoiia Lapeyr.; P. viscosa All.,non Vill.

Muntanyes de Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 166, sub P. viscosa Vill.? An P.
latifolia Lapeyr.? ) (TEX. in WK., Prodr. 11: 639); Núria i Queralbs (COSTA, Suppl.:
55); roques de Núria (VAYR., Cat. N.: 49; Pl. Cat.: 53, sub P: viscosa, P latifolia i P.
latifolia var. multifiora Vayr.); Núria (SEN., Add.: 113, FI. N.: 70); cap al Salt del
Sastre (CAD., FI. V.: 96); des del Pont de Cremal a les altures de Fontnegra (CAD.,
FI. Cat. IV: 59).
Núria, 2200 m, Coll de Llo, 2300 m, 2320 m, vers el Pic de Segre, 2400 m (BR.-BL.,
Vég. alp. t. 2, Saxifragetum mixtae).
- Alta muntanya axial, CC a les roques silícies. (1200) 1600-2750 m.
Es fa a les roques granítiques o esquistoses, rarament a les calcinals. De l'alianga
Androsacion vandellii (característica del Saxifragetum pubescentis). VI-VI1 .
Puigmal, 2750 m; Coma de Fontseca, 2350 m; baga d'Estremera fins a vora el Collet
de les Barraques; sobre el Borrut, 2425 m; Bac de la Foradada, 2150 m; Coma de
Fontalba; abundant a les Gorges de Núria, 1450-2000 m; voltants de Núria (abundant
cap a la cova de Sant Gil); l'Embut, 2300 m; sobre el Roc de la Mal&,2300 m;
Noucreus, 2650 m; sobre les Arques de Coma de Vaca, 2725 m; Coma de les Eugues;
Coma de Fresers, 2550 m; vessants del Pic de Fresers, 2650 m; cap al Coll de la Coma
de I'Orri, 2400 m; obac del Balandrau, 2200 m, abundant; cap al Collet de la Rega-
laíssia, 1950 m; vora Castellce~ós,2000 m; Bosc de Ribes, 1650 m.
La localitat més meridional i més baixa que coneixem d'aquesta planta a la comarca
correspon a les Roques del Duc, 1200 m, vora Ribes de Freser.
Primula hirsuta All.; P. viscosa Viu.

Muntanyes de NÚria (SALV. in COSTA, Introd.: 166, sub P. viscosa VU.? An P. latifolia
Lapeyr.? ); roques de Núria (VAYR., Pl. Cat.: 53); NÚria (VAYR. in CAD., FI. Cot. IV: 5 9 ) .
- Citacions que es deuen a confusió amb P. latifolia.
704. Vitaliana primuliflora Bertol.; Gregoria vitaliana (L.) Duby

Collada de Núria (COMP. in VAYR., Pl. not.: 111).
Núria (VAYR., Pl. not.: 111); serres i collades de Núria (VAYR., Cat. N.: 49).
Coll de Finestrelles (SEN., R. N.: 71).
CAD. (R. Cat. IV: 60) recull les citacions de VAYR. i de SEN. i hi afegeix: Coll
d'Eina (SEN.), altures de ~ ú n aPuigllan~ada
, (CAD.).
Pic de la Fossa del Gegant, 2410 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 5, Iberidetum spathulatae,
sub Douglasia Vitaliana); vessant S del Puigmal, 2550 m (BR.-BL., 1.c. t. 8, Sene-
cietum leucophyllae, sub Gregoria Vitaliana).
SERVE (Rech. comp.) la indica de diverses localitats de la zona del Puigmal -Pas dels
Lladres -Gorrablanc, 2500-2880 m (v. taules V, XI. XVI i XXII, comunitats de
Festuca supina, d'dstragalus nevadensis i de Viola diversifolia).
Pla de Gorrablanc, 2450 m (BAUD. et SERVE, Group. veg. Pla, t. Minuartio-
Ranunculetum parnassifolii).
Tarteres i llocs pedregosos, sobretot pedrusques de pedres menudes en vessants poc
inclinats. í'ñlaspietea rotundifolii, Caricetalia curvulae; més rarament als Seslerietalia
coeruleae. VI-VIII.
Cap al Pic de Dbrria, 2450 m; Coma de PlanBs, 2150 m; forga freqüent entre el Collet
de les Barraques i el Pas del Lladres, 2000-2250 m; El Borrut, 2425 m; sobre la Coma
de l'Embut, 2450 m; Font d'en Guillem, 2400 m; Noucreus, 2800 m; sobre CarangA;
sobre les Arques de Coma de Vaca, 2725 m; Clot de 1'6s i Puig de Tirapits; Collet de
Fontnegra, 2650 m; vers el Coll de Torreneules, 2625 m.
Coll de Finestrelles (M. GARRIGA in BC 53601); idem, 2600 m (SEN. in BC
53604); Coll #Eina (CUATR. in BC 53594); Pic d'Eina (M. GARRIGA in BC
53600); Noucreus, 2700 m (CUATR. in BC 53595); Noufonts, 2400 m (A. i O. de
BOL& in BC 1 12215).
Els nostres exemplars i els que hem pogut estudiar en herbari pertanyen uns a la var.
cinerea (Sünd.) comb. nova (= Gregoria vitaliana (L.) Duby var. cinerea Sündermann,
Allgem. Bot. Zeitschr. 22: 59, Karlsruhe 1916) i altres a la var. canescens (O.
Schwarz) comb. nova (= Vitaliana primuliflora subsp. canescens O. Schwarz, Feddes
Repert. 67, 1: 24, Berlin 1963), Les diferencies morfolbgiques entre aquestes dues
formes no són gaire importants i, d'altra banda, ambdues races poden conviure en
una mateixa localitat i mostrar formes de transició entre elles. És per aixb que,
contrlriament al que fan molts autors moderns, preferim no donar-10s categoria
subspecifica, sinó de simple varietat.
705. Androsace carnea L.

Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 49). SEN inclou l'espbcie en el seu catlleg
nurienc (H. N.: 71) amb la simple indicació: "als pasturatges".
Altures de Fontnegra (CAD., N.Cat. IV: 65).
Vers al Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m, Pic de Segre, 2500 m (BR.-BL., Veg. alp.
t. 23, Pumileto-Festucetum supinae, ut var. Laggeri); Pic de Finestrelles, 2750 m, Pic
de la Fossa del Gegant, 2800 m, Coll de Núria, 2600 m (BR.-BL., 1.c. t. 24, Curvule-
to-Leontidetum pyrenai~i~ ut subsp. Laggeri).
SERVE (Rech. comp.) la indica de diverses localitats de la zona Pas dels Lladres-
Puigmal, 2500-2880 m, dintre diferents comunitats del Festucion supinae (vegeu t.
V, XWII, XIX, XXII i XXIV).
Pla de Gorrablanc, 2450 m (BAUD. et SERVE, Group. vég. PP, t. Hieracio-Festuce-
tum supinae, ut A. laggeri).
Puigmal, 2630 m (NEGRE, Nouv. contr. t. 2: 229, Ranunculo-Festucetum eskiae
orien talis).
- Alta muntanya axial, CC. 1950-2880 m.
Molt corrent a les pastures acidbfiles. Caricetalia curvulae. V-VII.
Des de sobre la Collada de Toses fins al Pic de Bastiment i al Puig Cerveris: Pla de les
Salines, Puig de Dbrria, Roc Blanc, Pas dels Lladres, Puigmal, Núria, Coll #Eina,
Noufonts, Caran@, Coma de Fontnegra, Coma de Vaca, Torreneules, Coma de les
Eugues, Coma de Fresers, Coma de Mantinell, La Canya, Pla de la Guilla (1950 m),
etc. etc,
De l'estudi del material propi i del que es conserva a BC en deduim que la forma més
corrent d'aquesta polimorfa espBcie correspon a la var. laggeri (Huet) Gaut.; no man-
ca, perb, la var. rosea (Jordan et Fourr.) Gaut. i hom troba encara, molt més rara-
ment, la var. carnea.
DG 29,39, 18,28, 38. Orbfit alp.
706. Androsace villosa L.
Puigmal, Coma de Vaca (SALV. in COSTA, Introd.: 167; in WK., Prodr. 11: 642).
De Núria a Costabona (VAYR., Pl. not.: 111; in WK., Suppl.: 192).
Muntanyes de Núria, Coll de Torreneules (VAYR., Cat. N.: 49).
Sant Amanq (VAYR., Pl. &t.: 53).
SEN. la inclou en el seu catdeg (Fl. N.: 71) tot indicant simplement: "als pasturat-
ges".
CAD. (R. &t. IV: 65) recull citacions anterior i hi afegeix: cap a Fontnegra i altures
de la mateixa coma.
Vessant E del Pic de Segre, 2150 m (BR.-BL., Vég. alp. t . 19,Festucetum scopariae);
Serra de l'Embut, 2240 m, vall de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., LC.t. 20,Elyne-
to-Oxytropidetum).
- Terrenys calcaris de l'alta muntanya, CC;davalla rarament a l'estatge mont&.(1300)
1700-2780 m.
Estrictament calcícola. Es fa als prats secs, sobre sbls prims o en indrets rocosos. Ses-
lerietalia coeruleae i especialment Festucion gautieri V-VII.
A les serres axials no és pas gaire freqüent, atesa l'escassedat relativa &afloraments
calcaris: Coma de la Fontseca; Collet d'Estebrís, 1900 m; Els Planassos, 2000 m;
Coma de Fontalba, 2250 m; Cometa de la Perdiu; Ras de l'ortigar; Coma de l'Embut,
2200-2300 m; Coliet Verd; vora el Bosc de la Mare de Déu; Pedrisses, 2000 m; Coma
de Vaca; entre la Coma de les Eugues i la de Fresers, 2500 m; Coma de Fresers;
Tirapits, 2780 m; vessants del Balandrau; descendeix fins als voltants de Vilamanya,
1300-1450 m.
Freqüent a la Serra de Montgrony, sobretot al seu extrem occidental: Costa Rasa;
sobre Pla $Anyella, 1900 m; vora La Colladeta, 1800-1900 m, molt abundant;
Costes de l'Huguet; Costa Geperuda, 2000-2300 m; Rus, 1950 m; baga de Toses,
1600 m; cap a Costa Borda, 1700 m; Pla de Pujalts, 2000 m; La Covil, 1875 m; La
Berruga, 1775 m.
Menys freqüent a les serres pre-pirinenques orientals: Sant Aman~,abundant als
vessants solells fins al cim mateix (1850 m); Taga, 2000 m; sobre Conivella, 1550 m;
Puig de Coma #Olla, 1800-1900 m.
DG 29,39, 18,28, 38,37. Orbfit euras.
Androsace helvetica ( L . ) AU
Muntanyes de NÚria (BOLOS in VAYR., PI. not.: 11 1 , sub A. hebetica Gaud.? ).
- Confusió amb A. vandellii.
707. Androsace vandellii (Turra) Chiov.; A. imbricafa auct., non Lam.

Vora la Font dels Assots (SALV. in COSTA, Introd.: 167; in WK., Prodr. 11: 641).
Collada de les Set Creus i roques sobre Núria (VAYR., Cat. N.: 49).
Cap al Puigmal (VAYR., PI. Cat,: 53).
Del Pont de Cremal al santuari de Núria (SEN., Add.: 113). El mateix autor inclou
l'esphcie en el seu catdeg (FI. N.: 71) amb la simple indicació: "a les penyes".
CAD. (H.Cat. IV: 62) recull les citacions de SALV. i de VAYR. i hi afegeix: a la
Roca Maula i altres de la zona alpina.
Vora Núria, 2100 m i 2200 m, Coll de Llo, 2300 m i 2320 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 2,
Saxifragetum mix tae).
- Alta muntanya axial, c, sobretot a l'estatge subalpí. 1600-2320 m.
Roques silícies. De i'ordre Androsacetalia vandellii. VI-VII.
Principalment a les altes valls dels rius Freser i Núria. Collada de Fontalba, 2100 m;
Coma de Fontalba, 2100 m; abundant a les Gorges de Núria, 1600-2000 m; Roc de la
Malk, 2100 m; zona del Roc de Tot-10-món; Gorges del Freser (La Balma, Les
Marrades,...); vora el Planell de Coma de Vaca, 2075 m; Serra de la Canya, 2100 m.
DG 29,39, 38. Orbfit europ. SW
708. Soldanella alpina L.

Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 167; in WK.,Prodr. 11: 643) (CAD., Exc.: 102).
Muntanyes de Núria, Caranqa (VAYR., Cat. N.: 49).
Cap a Noufonts, vora les neus (CAD., FI. V.: 96) (SEN., FI. N.: 71).
Sant Amanq ? Coma de Vaca ? (VAYR., Pl. Cat.: 53).
Cap a Noucreus, Finestrelles, etc. al peu de les congestes (CAD., F1. Cat. IV: 67).
Serra de PEmbut, 2250 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 10, Salicetum retusae-reticulatae);
Vall de Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., 1. c. t. 15, Cariceto-Pinguiculetum grandi-
florae).
- Alta muntanya, c, perb sembla nul.la o molt rara a la Serra de Montgrony. A claps
és abundant. 1600-2600 m.
Congesteres, mulleres, prats, ... més aviat en llocs on la neu triga a fondre's. Malgrat
que molts autors consideren aquesta espkcie com a característica de les conges-
teres de terrenys calcaris, nosaltres no veiem pas que vagi especialment lligada a
aquests ambients ni, sobretot, que tingui preferkncia pels substrats calcinals. La seva
floració primerenca, immediata a la fosa de la neu, fa que a comenqarnent d'estiu
hom la vegi en flor només vora les congestes. Salicetea herbaceae, Nardion, Cariceta-
lia curvulae, Cancion nigrae, Seslenetalia coeruleae, etc. IV-VII.
Molt freqüent a les serres axials. Coma de Fontalba, 2150 m; Núria, 1975 m; vall de
Finestrelles, 2025 m; sota el Collet Verd, 2100-2200 m, abundant; Coma de l'Embut;
Coma d'Eina, abundant; Coma de Noufonts, 2250 m; Coma de les Mulleres; Coma de
Fontnegra; abundant entre el Coll de Torreneules i Coma de Vaca; Coma de Vaca,
2300 m; Coma de Fresers, 2600 m; 2425 m; Coma de Mantinell, 2200-2300 m; sobre
els Collets, 1875 m; Coma del Gispet, 2000 m; La Canya, 2050 m; vessant obac del
Balandrau, 2225 m; vessants del Puig Cerveris, abundant als petits fondals, 2100-2200
m; cap al Mont-roig, 1850 m. No manca pas a les serres pre-pirinenques, si més no al
sector oriental: Pla de Pena i vessant obac de Sant Amanq, 1600-1775 m; vessant
septentrional del Taga, 1800 m; abundant als vessants del Puig de Coma d'Olla i Puig
s'Estela, 1750-1900 m.
DG 29,39,38, 37. Orbfit alp.
Lysirnachia ephemerum L.
Ribes (CAD., FI. Cat. I?? 73).
- A l'herbari Cadevall no existeixen testimonis d'aquesta citació; si que hi ha, en canvi, un exem-
plar de l'espkcie procedent de Ripoll, recol.lectat per SEN. Diguem que la planta havia estat ja ci-
tada de Ripoll per FERRER (Exc.: 83).
Nosaltres no hem vist mai aquesta primulicia a la comarca, tot i que l'hem cercada repetidament
a la zona meridional de la Vall, on ficilment podria penetrar des del veí Ripollbs.
Creiem prudent deixar de banda la citació de CADEVALL, mentre no sigui confirmada.
709. Anagallis arvensis L.; A. phoenicea Scop.

Nom vulgar: marietes.
- Horts i llocs ruderals ds l'estatge monti, c. 800-1300 m.
Polygono-Chenopodion, Sisymbrietalia. V-IX.
- Estbguel, 850 m; La Corba, 800 m; El Baell, 1200 m; voltants de Ribes de Freser;
Costa de Sant Antoni, 11O0 m; solell de Ventolh; Planoles, 1150 m; sota Ventaiola,
960 m; Rialb, 1050 m; Queralbs, 1200 m; Les Vinyes, 1075 m.
La rapa de flor vermella (f arvensis) és general; la' de flor blava [C azurea (Hyl.)
Marsd. et Weiss.] rareja.
DG 28, 38, 37. Subcosm.
7 10. Anagallis foernina Miller ;A. arvensis L. subsp. coerulea Hartm.

- Sembla molt més rara que l'espkcie precedent. Vora Can Perrarnon de Baix, 8 10 m.
DG 38. Submed.-Med.
Coris monspeliensis L.
Fins a la vall de Ribes (CAD., FI. Cat. IV: 75).
- A l'herbari Cadevall no hi ha testimonis d'aquesta indicació.
La planta existeix als solells del Ripollks, prop de la comarca estudiada; fhem recercada al sector
meridional de la Vall (on abunden els prats de l'Aphyllanthion, hibitat predilecte de PespBcie),
perb no la hi hem sabuda trobar.
Creiem prudent posar en dubte la citació de CADEVALL mentre no sigui avalada per testimonis
més segurs.
PLUMBAGINACEAE
71 1. Armeria maritima (Miller) Wiiid. subsp. alpina (Willd.) P. Silva; A. alpina Willd.,
Statice montana Miller, Statice alpina Poir.
Cap a Noufonts (SALV. in COSTA, Introd.: 208); muntanyes de Núria (SALV. in
WK. Prodr. 11: 368).
Puigmal (COSTA, Supl.: 67).
Muntanyes i prats de Nilria (VAYR., Cat. N.: 64); prats de Núria (VAYR., PI. Cat.:
SS).
SEN. inclou la planta en el seu catdeg nurienc (FI. N.: 74) indicant simplement: "a
les pastures alpines dels vessants i dels cims".
CAD. (Fl. Cat. IV: 450) recull la indicació de COSTA i afegeix: Coma #Eina,
Noufonts, cap a Noucreus (aquesta darrera citació referida a la var. pseudocaespi&
Pau).
Vessant S del Puigmal, 2550 m (BR.-BL., Vég. alp.: 67, Senecietum leucophyllae);
Pic de Segre, 2500 m (BR.-BL., LC. t. 23, Pdmileto-Festucetum supinae); Pic de la
Fossa del Gegant, 2800 m (BR.-BL., LC. t. 24, Curvuleto-Leontidetum pyrenaici).
Gorges de NÚria (SEN. Pl. d'Esp. 1787), Noucreus (LLENAS in BC), segons BERNIS,
Armeria IIb: 267, sub A. maritima var. bubanii (Lwr.) Bernis subvar. genuina; Núria
(SEN. in MA), segonsBERNIS, 1. c.: 267, sub A. maritima var. bubaniisubvar. confusa
Bernis.
Contrafort sud-occidentaldelPuigmal, 2610 m, Pic del Pas dels Lladres, 2650 m
(SERVE, Rech. comp. t. XVIII, comunitat de Festuca supina i Carex curvula).
- Alta muntanya axial, especialment a l'estatge alpí c. 2100-2800 m.
Pastures acidbfdes. Caricetalia curvulae. VI-VIII.
Finestrelles, 2540 m; Pic de Segre, 2700 m; sobre Coll #Eina, 2750 m; Coma de
Noufonts, 2700 m; sobre les Arques de Coma de Vaca, 2750 m; Pics de la Vaca, 2800
m; vora el Coll de la Marrana, 2500 m. Vall de Noucreus, prop de Núria (A. i O. de
BOL& in BC 113727 ut A. bubanii Lawr.).
Planta polimorfa. Entre els exemplars estudiats hem reconegut les varietats bubanii
(Lawr.) Bernis i alpina. Hom observa de vegades formes transicionals entre aquesta
subspecie i la subsp. mulleri, així com races intermedies entre A. maritima i A.
alliacea (v. aquesta esphcie).
subsp. mulleri (Huet) O. Bolbs et Vigo; A. halleri auct., A. halleri subsp. mulleri
Rouy, A. alpina Willd. var. mulleri (Huet) Gaut .,A. maritima var. fontqueri (Pau ex
F.Q.) Bernis subvar. salvadorii Bernis
Abundant a totes les muntanyes i altes valls de Núria: Puigmal, Coll de Finestrelles,
Noufonts, Mulleres, Coma de Vaca, etc. (SEN., Add.: 153). El mateix autor cataloga
la planta en la seva flora nurienca (F1 N.: 74).
CAD. (Fl. Cat. IV: 45 1) I'assenyala al Coll de Finestrelles, atribuint la citació a SEN., i
afegint-hi un senyal de confirmació.
Núria (SEN. in MA), Puigmal (CAMPO in BC), Coma #Eina (CUATR. in MAF i BC),
Coll de Finestrelles (SEN. in MA i BC), segons BERNIS (Armeria db: 325).
Coma de Vaca, Mulleres, Noufonts (SEN.), Coll de Núria, Pic de Finestrelles, Fines-
trelles, 2700 m (SEN. PL d'Esp. 1788) segons MALAG., Notas fitoc. : 15 i 16, sub A.
alpina subsp. mulleri (Huet) Malag.
- Estatge alpí de lazona axial, c. 2100-2700 m.
Es fa a les pastures, de vegades al costat de la subsp. alpina. De l'alianqa Festucion
airoidis. VII-IX.
Vora de la Tossa del Pas dels Lladres, 2650 m; Coll de Finestrelles, 2600 m; Coma de
les Mulleres, 2550 m; Ras de l'ortigar, 2300 m; sota el Pic de l'kliga, 2250 m; Puig de
Fontnegra, 2700 m; comarca de Mantinell, 2100-2200 m; Balandrau, 2450 m; Circ
d'U de Ter (Vall de Camprodon). Entre Finestrelles i Eina (BARN. in BC 603523,
sub A. alpina); Núria (FONT QUER com., M. GARRIGA legit, in BC 54340, sub A.
halleri); Núria, 2400 m (SEN. in BC 543343; Puigmal (PUIGG. in BC 54305 i 54306,
ut A. alpina, amb etiquetes de correcció de BERNIS que atribueixen els plecs a A.
maritima subsp. mulleri); Puigmal (CAMPO in BC 54307, ut A. alpina, exemplar
determinat per FONT QUER com a A. halleri subsp. mulleri, i per BERNIS com a A.
rnaritima subsp. mulleri). També a l'herbari Sennen hem vist diversos exemplars
d'aquesta subspkcie (determinats com a A. mulleri), provinents dels voltants de Núria
i del Coll de Finestrelles.
La subspecie mulleri es caracteritza sobretot per les seves fulles estretes i els capítols
petits. Hom hi distingeix les varietats mulleri i occasiana (Bernis) O. Bolbs et Vigo,
aquesta darrera forga acostada morfolbgicament a la subspecie alpina. A la comarca
és freqüent sobretot la var. occasiana, i hom troba també formes de transició entre
aquest t k o n i la subspbcie alpina típica. D'altra banda, ni els exemplars atribuibles a
la var. mulleri no solen presentar en aquesta regió uns carilcters diferencials tan
pronunciats com els que exhibeixen altres poblacions més orientals, especialment les
del Canigó.
712. Armeria alliacea (Cav.) Hoffm. et Link subsp. bupleuroides Nyman; A. plantaginea
auct., Statice plantaginea auct.
NÚria (FERRER, Exc.: 83) (CAD., F1 Cat. IV: 452).
Ai N. de Núria, 2200 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 22, Hieracieto-Festucetum spadiceae).
NÚria (SEN. herb. in BERNIS, Armeria Ila: 190, sub A. maritima subsp. eumuritima
var. plantaginea (All.)Bernis subvar. sicorisiensis (Sen.) Bernis).
(Vegeu també els binomis que venen a continuació d'aquest número).
- Estatges mont& superior i subalpí, CC,perb de distribució irregular. 1200-2200 m.
Prats i pastures. Mesobromion erecti, Festucion eskiae, Arrhenatherion. VI-IX a).
Freqüent especialment als sectors occidental i septentrional de la comarca. La Molina
(Cerdanya), Collada de Toses, sobre Toses (1525 m), torrent del Palós, sobre Fornells
(1500 m), Dbrria, baga de Fornells, sobre Espinosa, bosc de Nevil, Plans de N e d
(1575 m), Coma de Planes (1600 m), baga de Campelles, Campelles (1300 m),
Vilamanya (1300 m), Fustanyil (1200 m), Serrat (1325 m), Pla dYEscuira(1500 m),
Gorges de NÚria, Coma de Fontnegra (2100 m), vora Castellcervós (2000 m), La
Paradelia (1550 m), Clot del Malinfern (2050 m), Les Marrades (abundant), vora el
Planeli de Coma de Vaca, etc.
Ai sector oriental de la Vall sembla molt més rara: sota l'Orri Vell, 1500 m; cap a
Boixetera, 1400 m; Perapinta, 1300 m.
Planta molt polimorfa. Hom hi reconeix les varietats bupleuroides i sicorisiensis
(Sen.) O. Bolbs et Vigo (A. piorum SEN.). Aquesta darrera, que es reconeix principal-
44 1
ment per les seves fulles estretes, sembla que faci el trhsit vers A. maritima i, en
concordanga amb &b, se situa a les zones més elevades.
DG 39,18,28,38. Lateatl.
Armeria nuriensis Sen.

Altures del Salt del Sastre, 1650 m (SEN., Nos dec.: 674). L'autor es pregunta si la planta no pot
perthnyer ai grup d'A. ruscinonensis.
- L'exemplar corresponent a aquesta citació és el número 1787 de PI. d'Esp. Havia estat determi-
nat primer com a A. filicaulis Boiss., perb més tard SEN. hi adjunti una etiqueta de correcció i li
atribuí el nou binomen. BERNIS (Armeria ZZa: 176) diu que aquesta planta és A. maritima var.
plantaginea subvar. sicorisiensis, perb més tard (Armeria IZb: 267) atribueix aquest mateix núme-
ro de Pl. d'Esp. a A. maritima var. bubanii subvar. genuina. Per la seva banda, MALAG. (Notas
fitoc.: 14 i 16) anomena aquest esp6cimen sennenii A. alpina subsp. bubanii (Lawr.) Malag. A
nosaltres, un dels plecs que hem vist d'aquesta exsiccata ens sembla més aviat una forma d'A.
aNiacea subsp. bupleuroides var. sicorisiensis, d'acord amb la primera opinió de BERNIS. De fet,
la varietat bubanii d'A. maritima subsp. alpina i la varietat sicorisiensis d'A. alliacea subsp.
bupleuroides representen sengles nexes d'unió entre els &xons principals als quals pertanyen i,
per tant, són formes relativament prbximes; i bé podria ésser que els exemplars de l'exsiccata
senneniana corresponguessin a races transicional o que incloguessin totes dues formes.
Armeria nuriae Sen.

Creix a les pastures escarpades entre les roques granítiques, abans d'arribar a la vall de NÚria
(SEN., FI. N.: 74).
- És evident que SEN. utilitzi, per confusió, l'epitet nunize en comptes de nuriensis o de mariae
(o els barreji tots dos). Vegeu, doncs, el que diem d'aquests dos binbmens sennenians.
Armeria mariae Sen.

NÚria, pastures escarpades i roques granítiques, 2100 m (SEN., Nos dec.: 673); l'autor aclareix:
"sub magellensis in sched.".
- L'exemplar de refergncia és el número 205 1 de Pl. &Esp., bé que Petiqueta corresponent dóna
com a altitud 2000 m. BERNIS (Armeria IB: 267) l'atribueix a A. maritima var. bubanii (Lawr.)
Bernis subvar. confisa Bernis; i MALAG. (Notas fitoc.: 15 i 16) i'anomena A. alpina subsp.
confusa (Bernis) Malag.
Remarquem, d'altra banda, que Pepítet mariae havia estat ja utilitzat anteriorment pel propi SEN.
per a designar una planta de la Sierra de Maria (Almeria),, com hem pogut comprovar en el seu
herbari.
Armeria ruscinonensis Guard; A. majellensis auct., non Hoiss.

Muntanyes de NÚria (VAYR., Cat. N.: 64, sub A. majeilensis Boiss.).
- L'exemplar de l'herbari Vayreda corresponent a aquesta citació pertany en realitat a A. mari-
t i m subsp. mulleri.
Armeria filicaulis (Boiss.) Boiss.

Salt del Sastre (SEN., Add: 153, Cot. N.: 74).
- Com ja hem dit més amunt (v. A. nuriensis), la planta determinada així per SEN. fou denomi-
nada més tard, per ell mateix, A. nuriensis. Fa estrany que aquest autor en la seva flora de NÚria
(posterior a la dita correcció) torni a utilitzar el binomen de Boissier i que parli també, a més a
més, d'A. nuriae (per confusió amb A. nuriensis).
Armeria stenophylla Gir.
Salt del Sastre (SEN., Add.: 153, H.N.: 74).
- Les plantes de l'herbari Sennen que porten aquesta denominació són forca diverses. Els exem-
p h s de NÚria, 2000-2150 m (Pl. d'Esp. 1786) pertanyen a A. maritima, i uns van clarament cap a
la subsp. mulleri i altres es decanten més aviat cap a la subsp. alpina. Per contra, altres plecs de
procedkncia diferent s'han d'atribuu a A. alliacea. MALAG. (Notas fitoc.: 14 i 16) atribueix el n.
1786 de Pl. d'Esp. a A. plantagitrea subsp. sicorisiensis (Sen.) Malag.
OLEACEAE
7 13. Fraxinus excelsior L.

Nom vulgar: freixe.
- Estatge monti, ccc; ascendeix a l'estatge subalpí, enrarint-se progressivament.
775-1700 m.
Fa poblacions pures (sempre poc extenses) o, més sovint, es barreja amb d'altres
arbres, sobretot verns i roures. Esparsament es troba a tota altra mena de boscos
(pinedes, avetoses, fagedes,...), especialment en forma de plintules o &individus jo-
ves. De manera isolada apareix així mateix als marges, bardisses, matolls i prats, de
vegades com a testimoni de la vegetació forestal desapareguda. Fraxino-Carpinion,
Alno-Ulmion. IV-V.
Molt comú i abundant a l'estatge monti, especialment a les zones central i oriental de
la Vall. Fa masses als fondals i als vessants ombrívols, sobretot dintre l'irea compresa
entre Pardines, Queralbs, Planoles i Ribes; i ressegueix els riberals dels rius. En con-
junt hom el troba des de l'entrada de la Vall fins a vora la Collada de Toses, a les
gorges de Núria i del Freser i a la Collada Verda. Algunes localitats concretes: vall
d'Esteguelella, vall de Barricó, El Baell, baga de Campelles, Angelats, Torroella, vol-
tants de Ribes'de Freser, Sant Antoni, Roques Blanques, Ventoli, Planoles, constant
als fondals dels obacs de la vall del Rigard, Toses, E1 Palós (1650 m), sobre Fornells,
El Pinetar (1700 m), Bosc de Batet (1700 m), baga d'Estremera, Batet, Rialb, Quer-
albs, Prat del Bac, La Balma (1700 m), La Plana, Serrat, bosc de Ribes, Ribesaltes,
Pardines, La Moscatosa, Boixetera, sota el Puig del Pla de les Pasteres (1700 m),
Puigsac, Can Barratort, La Balcera, l'orri, Mas Conill (i en general abundant a la baga
del Segadell), Conivella, Clots de Maqana, Bac de l'Heura, Perapinta, sobre el Pla del
Freixe, Bruguera, etc. etc. etc.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Eur.
7 14. Ligustrum vulgare L.

- Estatge monti inferior, a la zona meridional extrema de la comarca, c. 775-1000
m.
Calcícola preferent. Es fa sobretot als marges de bosc secs, a les rouredes aclarides i
als matoiis que les substitueixen. Prunetalia spinosae, Quercionpubescenti-petraeae (i
Querco-fage teu en general). V-VI.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; vaii d'Esteguelella, 800 m; sobre el Sagnari, 950
m; Estbguel, 850 m; solell de la vall de Barricó, abundant, 800-1000 m; Torrent Roig,
875 m; Aigües de Ribes, 850 m. No sembla que penetri més cap al Nord.
DG 38,37. Eur .
OLEACIES CULTIVADES - Als jardins hom cultiva el lili (Syringa vulgaris L.), el
llessamí (Jasminum officinale L.) i, més rarament, cultivars de Forsythia. Els dos
primers arbusts apareixen algun cop subspontanis vora els llocs de conreu.
GENTIANACEAE
715. Blackstonia perfoliata (L.) Hudson subsp. perfoliata; Chlora perfoliata (L.) L.
- Estatge monti inferior, r. 775-1300 m.
Jonqueres, prats en terrenys argilosos i més o menys humits. Prefereix els substrats
calcaris o poc Acids. Molinio-Holoschoenion,Mesobromion, Aphyllanthion. VI-VI11
Cap al Casot, 775 m; sota el Sagnari, 825-875 m, abundant; sobre la Corba, 900 m;
vora Estbguel, 825 m; cap a la Portella, 1250 m; Aigües de Ribes, 850 m; Torrent
Roig, 1100 m; sota el Baell, 1100 m; solells entre Ribes i Roques Blanques, 950-1100
m; El Soli, 1200 m; entre Pardines i Boixetera, 1300 m.
716. Centaurium erythraea Rafn subsp. erythraea ; C. umbelhtum auct., Erythraea cen-
taurium auct., non (L.) Pers.
Nom vulgar: herba de centaura.
- Estatge monti, r, perb en alguns indrets abundant. 800-1450 m.
Prats, vorades, sobretot als vessants arrecerats. Sembla que defugi els substrats massa
icids. VI-IX.
D'Aigiies de Ribes al Baell; vora Ribes de Freser, 950 m; Costes de Segura, abun-
dant; Roques Blanques, 1000 m; solell de Can Paloca, 1250 m; de Batet a Rialb,
1100 m; Queralbs, 1200 m; cap als Plaus, 1450 m; de Pardines a Boixetera, 1250 m.
DG 28,38. Holirt .
717. Centaurium pulcheliwn (Swartz) Druce; Erythraea pulchella (Swartz) Fries

- Estatge monti, rrr. 800-1000 m.
Regalls dels camins, llocs temporalment inundats. De la classe Isoeto-Nanojuncetea.
VII-IX.
Sota el Sagnari, f o r ~ afreqüent, 800-850 m; Ma~ana,950 m; sobre el Bosc del Rei,
1030 m.
DG 38,37. Plurireg.
Centaurium tenuiflorum (Hoffmans. et Link) Fritsch; Erythraea latifolis auct., non

Sm.
NÚria (VAYR., PL Cat.: 56).
-A l'herbari Vayreda existeix un exemplar que fou recol.lectat, segons diu I'etique-
ta, a Núria i que sembla correspondre realment a aquest tixon. La presbncia d'aques-
ta espkcie en un indret tan elevat resulta, perb, sorprenent. És ben certa la proceden-
cia de l'exemplar, o hi hagué una confusió de localitat o un canvi d'etiqueta?
7 18. Gentiana lutea L.

Nom vulgar: llenciana, genciana.
SEN. la inclou en la seva flora nurienca (H.
N.: 71) perb diu: comuna als massissos
verns; no la virem veure a Núria.
NÚria (CAD., FL Cat. IV: 111).
- Estatges subalpii monti, sense baixar gaire, c. Localment pot ésser abundant.
1000-2100 m.
Es fa sobretot als prats grassos, i també a les clarianes, als boscos, etc. Polygono-
Trisetion, Mesobromion, Nardion, Vaccinio-Piceetalia,... Vl-VIII.
Des de Sant Amanq i de Campelles fins a Costa Rasa, a la vall de Núria i als Plans de
Pbrtoles. Coll de la Casassa (1200 m), baga de Planoles, bosc de Nevi (1275 m), Plans
de Nevi (1575 m), baga de Fornells, Toses, cap a la Collada de Toses, sobre el Pla
#Anyella (1900 m), sota Serrat (1200 m), cap a la Plana, Gorges de Núria (cap al
Pont de Cremal, El Ras,...), Bosc de la Mare de Déu (2000-2100 m), Cingle del Boc
(1 680 m), vora Castellcervós (2000 m), solells de les Gorges del Freser (forqa dispersa
fins a uns 2000 m), bagues de Siat i de Ribes (1200-1600 m), cap al Mas (1000 m),
Mas Conill, l'orri, abundant als prats de Can Barratort (i 100-1200 m), entre Vilar6 i
f0rri Vell (a claps molt abundant), vora Boixetera (molt abundant), Collada Verda,
abundantissima cap al Coll de Pbrtoles, Conivella, vessants de Sant Amanq (des d'on
davalla cap al torrent de la Corba i cap al Collet de Saltor), etc.
Cal remarcar que els exemplars de Sant Amanq presenten característiques que els
acosten una mica a la subsp. montserratii (Vivant) O. Bolbs et Vigo: flors poc
nombroses sobre peduncles llargs, petals de color intens, més o menys espatulats i
breument soldats a la base, ... L'hiibitat on es fan aquestes plantes (vessants calcaris
abruptes i ombrívols) s'adiu, així mateix, amb els que sol ocupar aquella subspecie a
les serres pre-pirinenques més occidentals (Cadi, Boumort, etc.).
DG 39,18,28,38,48,37. Eur. munt.
7 19. Gentiana burseri Lapeyr. subsp. burseri

Bosc de la Mare de Déu (PUIGG. in COSTA, Supl.: 56; in VAYR., Pl. not.: 114; in
WK., Supl.: 193) (VAYR., Cat. N.: 51).
Baixant a Queralbs (VAYR., Cat. N.: 51).
Muntanyes de Núria (CAD., FL K: 98).
Al peu de la Creu d'en Riba (CAD., Exc.: 96).
A les gorges per sobre del santuari de Núria (SEN., Add.: 118). El mateix autor
cataloga després l'especie (FI. N.: 71) sense fer-ne comentaris.
CAD. (Fl. Cat. IV: 112) repeteix algunes indicacions anteriors i hi afegeix: cap a
Finestrelles.
- Altes valls del rius Freser i Núria, c; fora d'aquesta zona, rarissima. 1450-2200
(2700) m.
Matolls de neret, relleixos de roca i canals frescals. Rhododendro-Vaccinion,Calama-
grostion arundinaceae. VII-IX.
Forqa freqüent a les Gorges de Núria, 1600-2000 m; Núria, 1975-2100 m; cap al
Collet Verd, 2200 m; vora Coll #Er, 2700 m; més o menys freqüent també a les
Gorges del Freser (Roc de Guardiola, Clot del Malinfern, Les Marrades,...),
1400-2000 m; vora el Planell de Coma de Vaca, 2075 m; Coma de Fresers, 2200 m.
A part aquesta zona nord-oriental, Them vista també a la capgalera del Segadell, sota
la Collada Verda, 1550 m. Caldria comprovar, d'altra banda, si la ;genciana que viu al
feréstec torrent del Duc -i que no hem aconseguit de veure mai florida- pertany a
aquesta especie o a C. lutea. En aquest lloc (i a poc més de 1000 m d'al~ada)es
refugien diverses especies d'alta muntanya, com és ara Rhododendron ferrugineum,
Molopospermum poloponnesiacum,... de manera que la presencia de G. burseri no hi
fóra pas gaire discordant.
DG 29,39,38. Pir. L'espBcie, orbfit alp.
720. Gentiana pneunfonanthe L.
- Santa Caterina, sobre Ribes de Freser, 1050 m, dins el Molinion coeruleae. És
rúnica localitat on hem observat l'esphcie. Floreix entre agost i setembre.
DG 38. Eu.
72 1. Gentiana cruciata L.
Vall de Ribes (CAD., F. Cat. IV: 114); muntanyes de Ribes (CAD., FI. V.: 98); Ribes
(cÁM., PI. mont.: 327, Leg. et det. CAPELL).
- Estatge month, c. Rarament a l'estatge subalpí. 825-1600 (2000) m.
Prats, marges i vorades. Prefereix els terrenys calcaris. Mesobromion (i Festuco-
Brometea en general), Origanetalia vulgaris. VII-IX.
Aigües de Ribes, 825 m; sobre el Baell, 1250 m; vessants de la Berruga, 1550 m;
Campelles, 1300 m; baga de Campelles, 1350 m; El Bac, 1100 m; baga de Planoles;
Toses, 1510 m; torrent de Pla de Rus, 1600 m; Costa Rasa, 2000 m; cap a Rialb,
1000 m; sota Queralbs, 1150 m; Prat del Bac, 1250 m; La Moscatosa, 1400 m; cap als
Plans de Muraroles, 1650 m; Puigsac, 1350 m; cap a Can Barratort, i275 m; Bancero-
la, 1250 m; sobre la Pineda Rosta, 1850 m; sobre la Falgosa, 1300 m (molt abundant);
Bac de l'Heua, 925 m; sobre Bruguera, 1250 m; torrent de Coll de Jou, 1425 m.
DG 39,18,28,38. Eur. cont.
722. Gentiana pyrenaica L.

Núria (SALV. in COSTA., Introd.: 172) (SALV., COLM. in WK., Prodr. 11: 655)
(CAD., FZ. V.: 98, FI. Cat. IV: 116, Exc.: 102) (VAYR., Pl. Cat.: 56) (SEN.,Add.:
118, F1. N.: 71); pastures de les muntanyes de Nuria (VAYR., Cat. N.: 5 1).
Collada de Toses (VAYR., PI. Cat.: 56), citació que recull després CAD. (FI. Cat.
IV: 116).
Pastures extra-alpines del Puigmal (SEN., Add. : 118).
Núria, 2050 m, Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 15, Cariceto-Pinguicule-
tum grandiflorae).
Coll de Pal i Puigllangada (FERN. C., Notas fl. pir. : 17).
Serra de la Canya (LOVE, Sp. Gent.: 226, sub Holubia pyrenaica (L.) Love et Love).
- Alta muntanya, CC i localment abundant. Penetra poc a l'estatge monti. 1550-2600
m.
Prats acidbfds, sobretot en indrets humits. Nardion. V-VIIIG).
Estesa tant per les serres axials com per les serralades pre-pirinenques.
Vessants del Puigllanqada (Costa Rasa, sobre Pla &Anyella, Costes de THuguet,...),
Coll de la Creueta (1900 m), Costa Borda, Coll de les Fontetes, Roc dels Llamps, La
Covil, Prat de Jou (1650 m), Pla de Prats (1550 m), Pla de Pena, Coll de Jou, Pla de
la Llagona (1750 m), vessants del Puig de Coma d'OlIa i del Puig sYEstela,Plans de
Pbrtoles, ... localitats corresponents totes a la zona pre-pirinenca.
A la zona axial és més freqüent. Vora la Collada de Toses, cap a la Creu de Meians
(1925 m), sobre Dbrria (1700 m), Bac de la Foradada (1950 m), Coliet #Estebris
(1900 m), Coma de Fontalba, Coma de Gombreny, voltants de Núria, Roc de la
Mal&,Els Entreforcs (2150 m), Collet Verd, Coma de Noufonts, Coma de Fontnegra,
Coma del Gispet, Coma de Vaca, Coma de les Eugues, Coma de Fresers (abundant a
diversos indrets, 2100-2600 m), etc.
DG 29,39,18,28,38,37. Orbfit alp.
723. Gentiana acaulis L.; G. kochiana Perr. et Song.

Surroca (COLM., ISERN in COSTA, Introd.: 172).
Núria (SALV. in WK.,Prodr. 11: 656).
Sobre el santuari be NÚria (SEN., Add. : 118). El mateix autor cataloga l'espbcie en la
seva flora nurienca (F1 N.: 71). En tots dos casos sota el nom de G. excisa.
- Estatges subalpí i monti superior, CC,sobretot a les serres pre-pirinenques. Penetra
tant a l'estatge montA inferior com a Talpí. (1 150) 1500-2375 m.
Pastures acidbfiles, tant sobre substrats silicis com en sbls descalcificats. Nardion,
Caricetalia curvulae, Mesobromion, Calluno-Genistion. IV-VI1 (VIII).
Molt freqüent, i sovint abundant, a la zona pre-pirinenca oriental: Sant Amanq
(1600-1850 m), Coll de Jou, vessants obacs del Taga (des d'on davalla fins als Clots
de Magana i a Mas Conill, 1200 m), Pla de la Llagona, vessants del Puig de Coma
d'Olla i del Puig $Estela, l'0rri Vell, Els Prats, Plans de Pbrtoles, Coll del Pal, Puig del
Pla de les Pasteres, Coliada Verda.
No pas tant freqüent a la Serra de Montgrony, relativament més seca. Costa Rasa, Pla
&Anyella, Costa Geperuda, Pla de Rus, Coll de la Creueta, Coll de les Fontetes, Coll
del Remoló, Pla de Pujalts, La Covil, Pla de Prats, Roca Aguda (Planoles, 1325 m), cap
a Golobran (1500 m), vora Campelles (1275 m), ...
A la zona axial tampoc no és tant corrent, perb davalla més sovint per Sestatge
month. Entre la Coliada de Toses i la Creu de Meians, sobre Toses (1500 m), torrent
del Palós (1550 m, 1800 m), sota Dbnia (1350 m), vora la Font de l'Home mort
(1825 m), Queralbs, Gorges de Núria (Pla de Sallent, El Ras, Fontnegra,...), voltants
de Núria (Cova de Sant Gil, Roc de la Malb, ...), Collet Verd, Coma de ~ o n t a l b a(2225
m), cap al Coll de la Coma de Sorri (2325 m), Gorges del Freser (Les Marrades, Clot
de la Balma, torrent de Castellcervós,...), Daió (1150 m), torrent del Forn (1250 m),
Pla dels Anyeiis, Mont-roig (1800 m).
DG 29,39,18,28,38,48,37. Orbfit alp.
724. Gentiana alpina Vill.; C.acaulis auct.

Nom vulgar: campana.
Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 172) (VAYR., Pl. Cat.: 57) (CAD., Exc.: 102, Fl.
Cat. IV: 115) (SEN., F1 N.: 71); rasos dels cims de Núria (VAYR., Cat. N.: 51);
muntanyes de Núria (CAD., FI. K: 98).
Capqaiera de la v d de Noufonts (SEN., Add: 56).
Massís del Puigmai, Finestrelles, Noufonts, Mulleres, vers 2500 m (SEN., Add.: 118).
Coliada de Toses (CAD., F1 V.: 98, FL Cat. IV: 115j.
Pic de Finestrelles, 2600 m, vers el Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m (BR.-BL., Vég.
alp. t. 23, Pumileto-Festucetum supinae); Pic de la Fossa del Gegant, 2800 m, Coll de
Núria, 2600 m (BR.-BL., 1.c. t.24, Curvuleto-Leontidetumpyrenaici).
SERVE (Rech. comp.) la indica a diverses localitats de la zona PuigmalGorrablanc,
2450-2750 m, dintre comunitats del Festucion supinae (vegeu t. V. XVIII, XIX, XX,
XXII i XXIV).
Pla de Gorrablanc, 2450 m (BAUD. et SERVE, Group. vég. Pla, t. 1,Hieracio-Festu-
cetum supinae).
- Alta muntanya axial, CC i sovint abundant. Molt rara a les serres pre-pirinenques.
1875-2850 m.
Pastures acidófdes. Festucion airoidis. Com ja havien assenyalat BAUD. i SERVE,
dintre del prat alpí aquesta planta prefereix les petites convexitats del relleu (i no pas
les concavitats, com deia BR.-BL.). V-VTII@).
Molt corrent a la zona axial, des de sobre la Collada de Toses fins al Pic de Basti-
ments i a la Collada de Meianells: Pla de les Salines, Pic de Dbrria, Pas dels Lladres,
Roc Blanc, Pla de Punya (1875 m), Puigmal, Coma de l'Embut, Els Entreforcs, Coma
d'Eina, Coma de Noufonts, Coma de les Mulleres,,Pic de l'Aliga, Collet de Fontnegra,
Coma del Gispet, Coll de Torreneules, Coma de Vaca, Coma de les Eugues, Coma de
Fresers, Balandrau, La Canya, Puig Cerveris, Pla de Batibaumes,...
Rara a la Serra de Montgrony: Costa Rasa, sobre Pla &Anyella (1975 m), Coll de la
Creuet. (1900 m), Roc dels Llamps.
DG 29,39,18,28,38. Orbfit alp.
Gentiana alpina x acauíis

- Apareix alguna vegada a les zones de superposició de les Arees d'ambdós progeni-
tors.
Vessants del Puigllanqada, sobre Pla d'Anyella, 1975-2000 m; Coma de Fontalba,
1950 m; Coma de Fresers, 2550 m.
725. Gentiana verna L.

Muntanyes de Surroca (COSTA, Introd.: 172).
Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 172; in WK., Prodr. 11: 654) (CAD., F1 V.: 98,
Exc.: 102, F1 Cat. IV: 117) (SEN., Add.: 118, F1 N. 71).
Finestrelles, 2 100 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 15, Cariceto-Pinguiculetum grandiflorae);
vall de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., 1. c. t. 20, ElynetoDxytropidetum); Pic de
Finestrelles, 2600 m (BR.-BL., 1. c. t. 23, Pumileto-Festucetum supinae); Coll de Nú-
ria, 2600 m (BR.-BL., 1. c. t. 24. Curvuleto-Leontidetum pyrenaici).
SERVE (Rech. comp.) l'assenyala a diverses localitats de la zona PuigmalPas dels
Lladres, 2500-2880 m, a les comunitats del Festucion supinae i a la comunitat
d'Astragalus nevadensis i Festuca scoparia (vegeu t. V, XI, XVIII, XIX, XX i XXII).
(V. G. aestiva).
- De l'estatge montl superior a l'alpí, ccc. Davalla a l'estatge montA inferior. (875)
1300-2880 m.
Prats i pastures. Lleugerament calcícola, hom la considera, per aixb, característica
dels Seslerietalia coeruleae; perb en realitat es troba també Ampliament difosa pels
prats acidbfds (Caricetalia curvulee). A l'estatge montA va lligada sobretot als prats
grassos del Mesobromion. (I) IV-VI11 @I).
El seu període de floració principal és primerenc, perb hom veu individus florits
sempre que a una temporada de mai temps succeixen alguns dies de sol i de bonanqa;
aixb es freqüent sobretot a la tardor. També s'inicia la floració en ple hivern cada cop
que el bon temps provoca la fusió total d'algun clap de neu i el sbl s'escalfa anormal-
ment.
Des de Saltor i de la Collada de Grats fins al Puigllanqada, a Bastiments i als Plans de
Pbrtoles. Algunes localitats interm8dies: Vall de Barricó, Pas del Llop, torrent
Roig, sota el Baeli, Pla de l'olla, Campelles, La Covil, Pla de Pujalts, Costa Bor-
da, Toses, Pla de Rus, Pla $Anyella, Cirerets, Creu de Meians, Pla de les Salines,
torrent del Palós, sobre Dbrria, del Collet de les Barraques al Pas dels Lladres, tossa
del Puigmal, vall Estremera, Coma de Gombreny, voltants de NÚria, Coma de l'Em-
but, Ras de l'ortigar, Els Entrefores, Coma de Noufonts, Coma de les Mulleres, Pic de
rAíiga, Pics de la Vaca, Coma de Fresers, Gorges del Freser, Creu del Far, cap a l'0rri
Veli, Puig sYEstela,estany de Can Roca, Pla de la Llagona, llisos de Taga, Mas Conill,
Conivella, Ca la Xeca, Bac de l'Heura (875 m), Pla del Freixe, Sant Amang, Pla de
Pena, sobre Perramon, La Portella (Bruguera), etc. etc.
Planta molt polimorfa, dintre la qual hom ha descrit nombroses races, moltes de les
quals sembla que corresponen simplement a formes ecolbgiques o estacionals.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Orbfit euras.
Genriana aestiva (F.W. Schmidt) Schultes

NÚria, o n ja és passada quan G. verna floreix (SEN., Add.: 118, FI. N.: 71). CAD. (FI. Cat. IV;
117) recull aquesta indicació i ell mateix cita també la planta a NÚria.
- Es tracta d'una raGa de G. verna sense valor sistemitic.
Cenriana branchyphylla Viil.

Puigmal (CAD., FL V.: 98, FL Cat. IV: 117, ut C. verna rac;a brachyphyllo).
Montgrony, vers el Pla de Pujalts (SEN., Add.: 118).
C a r a n ~ i ,a la gran tartera que mira al Nord, dins els elements del prat (BAUD. et BONNET, Ét.
phytog. 11: 617).
- Com ha descobert G . MULLER, es tracta de C. terglouensis subsp. schleicheri (vegeu el n?
726).
726. Gentiana terglouensis 'Hacq. subsp. schleicheri (Vacc.) Tutin; G. schleicheri (Vacc.) H.
Hunz
Puigmal, 2830 m (G. MULLER, Gent. schleich. : 2).
(Vegeu també G. brachyphylla).
Es fa a les carenes pedregoses i als retalls de prat que colonitzen les zones més
elevades. VII-VIII.
Planta que havia estat confosa amb G. brachyphylla i que sota aquest nom havia estat
citada de diverses localitats del Pirineus orientals, fins que recentment G. MULLER
desféu l'error.
A l'heibari Cadevall l'exemplar del Puigmal determinat com a C. brachyphylla per-
tany realment al t h o n que comentem. Nosaltres hem vist la planta també ala tossa del
Puigmal (2800 m) i al Puig del Coll de Finestrelles (2750 m). La genciana que SEN.
indica al Pla de Pujalts, amb el nom de G. brachyphylla ha de pertinyer, per contra, a
.Gverna.
Aquesta genciana era coneguda fins ara dels Alps occidentals. A part el Puigmal,
MULLER la cita de Cambradase i del Coll de la Descirrega (Canigó). A l'herbari
Sennen existeix un plec procedent de Matanegra (Carlit, 2300 m) que ja havia estat
determinat correctament com a C. imbricata Frol. (sinbnirn de G. terglouensis).
També pertanyen a aquest taxon els exemplars recollits per CUATRECASAS a la
Coma #Eina, 2400 m (in BC. 41385, sub G. verna).
727. Gentiana nivalis L.

Serra de Núria (COLM. in WK., Prodr. 11: 654).
Cap a Noufonts (CAD., F1 K: 98); Noufonts, molt pocs exemplars (SEN., Add.:
119). Aquest darrer autor la cataloga després (F1 N.: 71) sense comentaris.
Núria (CAD., Exc.: 102).
Cap a Finestrelles i Coma de Vaca (CAD., F1 Cat. IV: 114j.
- Alta muntanya axial, r. Rarissima a la zona pre-pirinenca. 1900-2780 m.
Pastures, amb una certa preferencia pels terrenys calcaris. Elynetalia, Caricetalia
curuulae. VII-IX.
Forga escampada per les serres axials, i localment abundant. Bac de la Foradada,
2100 m; sota el Pic de Segre, 2650 m; Com4 de l'Embut, 2350 m; Ras de l'ortigar,
2300 m; Coma de Noufonts, 2200 m; Coma de les Mulleres, 2200 m; Coma de
Fontnegra, 2200 m; de Fontnegra a Pedrisses, abundant, 1950-2100 m; dels Pics de la
Vaca a Tirapits, 2780 m: Coma de Fresers, 2650 m; vessants del Pic de Fresers,
2600 m; cap a la Coma de les Eugues, 2500 m; sota el Tres Pics, 2350 m; Planell de
Fora de la zona axial, la coneixem només del Coll de la Creueta, 1900 m.
No són pas gaire rars els exemplars de flor blanca.
DG 29,39,18. Circurnbor. A Europa, art.-alp.
728. Gentianella tenella (Rottb.) Borner; Gentiana tenella Rottb.

Noufonts, molt pocs exemplars (SEN., Add.: 119). Al catileg nurienc aquest autor la
cita sense fer comentaris (F1 N.: 71).
Vall de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 20, ElynetoOxytropidetum).
VAYR. (Cat. N.: 5 1) l'havia indicada de la Coma de l'Orri (Vall de Camprodon).
Alta muntanya axial, rr. 2000-2650 m.
Considerada com a calcícola i característica de l'Elynion, nosaltres l'hem vista també
en terrenys silicis, sobretot dins les comunitats de les congesteres (Salicetea herba-
ceae). VII-IX.
Sota Tirapits, 2650 m; Coma de Fresers, 2500 m. Les Noufonts, 2400 m (A. i O. de
B O L ~ Sin BC 108224); Creu d'en Riba (M. GARRIGA in BC 141973).
DG 29,39. Circumbor. A. Europa, Art.-alp.
729. Gentianella ciliata (L.) Borkh.; Gentiana ciliata L.

Muntanyes de Ribes (CAD., F1 V.: 98); vall de Ribes (CAD., Fl. Cat. IV: 112).
Es fa als prats, als marges i als boscos clars. Preferentment calcícola, hom la veu, així
mateix, als terrenys iicids. Mesobromion, Seslerietalia coeruleae. VII-X.
És freqiuent sobretot a la zona pre-pirinenca: Pla de Rus, des d'on s'enfila gairebé fins
al cim del Tossal de Rus (2050 m); Pla d'Anyella, 1875 m; vessants del cim de Pleta
Roja, sobre Toses; Pians de Nevh; Pla de Prats, 1550 m; Campelles, 1275 m; vall de
Barri&; La Toeíia, 1400 m; Collada de Grats, 1225 m; sota el Sagnari, 800 m;vora
Coll de Jou, 1625 m; Taga, 1900 m; Plans de Muraroles; vora l'0rri Vell; sota
Boixetera, 1400 m; vessants del Puig de doma $Olla; cap al Coll del Pal, 1700 m;
Plans de Pbrtoles, 1650 m; Els Prats, 1525 m; Vilaró, 1150 m; cap a Coniveila, 1300
m; Clots de Magana, vora Ribes de Freser, 950 m; La Portella (Bruguera), 1275 m;
etc.
A la zona axial, més rara: El Solh, 1150 m; Costes de Segura, 1000 m; de Batet a
Vilamanya, 1200 m; sobre Vilamanya, 1400 m; sobre Can Vilardell, 1225 m.
DG 18,28,38,48,27,37. Eur. munt.
730. Gentianeiia campestris (L.) Borner; Gentiana campestris L.

Núria, des del Salt del Sastre (CAD., F L V.: 98, FI. Cat. IV: 113); Núria, 1800-2600
m (SEN, Add. : 119, on parla d'una var. lutescens, de color groc, amb les fulles
menys amples i les flors més llargues); aquest autor a la seva flora nurienca (FL N.:
71) torna a citar la var. lutescens. El mateix SEN. més tard (Diagn.: 44) descriu de les
pastures alpines de Núria, 2000-2200 m, una var. nuriensis ("Parva vel nana, pauci-
flora, petiolis radicalium foliorum plus minusve alato-spathulatis; tetrameris flori-
bus,..."), dins la qual distingeix una subvar. flava, de flors grogues, i una subvar.
coerulea, de flor blava.
Vers el Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m (BR.-BL., Vég. aip. t. 23, Pumileto-Festu-
cetum supinae).
SERVE (Rech. comp. t. XVIII i XIX) la indica de la zona del Pas dels Lladres
(2560-2650 m) dins les comunitats del Festucio'n supinae.
- De l'estatge month superior a l'alpi, a la zona axial, CC;ra la zona pre-pirinenca,
predominantment calchria, forga menys corrent. Davalla a l'estatge month inferior.
(950) 1300-2850 m.
Clarament acidófda, es fa només en terrenys silicis o en sbls descalcificats. Caricetalia
curvulae, Calluno-Ulicetea, Mesobromion. VIT-X.
A les serres axials s'estén profusament des de la Collada de Toses fins al cim de
Bastiments i a la Collada Verda. Algunes localitats concretes: Coll de la Creu de
Meians, Pla de les Salines, cap al Pic de Dbnia, Coma de Fontseca (2450 m, molt
abundant), Clotxes del Puigmal, Bac de la Foradada, Gorges de NÚria, sota el Pic de
Segre (2650 m), Coma $Eina, Coma de les Mulleres, Coma de Fontnegra, Coma del
Gispet, Gorges del Freser, Tirapits, Coll de la Marrana, Coma de les Eugues, vessants
del Balandrau, Roc de Tot-10-món, Daib (1200 m), La Canya, Fustanyá (1330 m),
Senat, Boixetera, Mont-roig, etc. etc.
A les serres pre-pirinenques, més esparsa: Tossal de Rus, Pla de Rus, Pla &Anyella,
Plans de Nevi, Campelles (1300 m), bosc del Baell, Collet de Saltor, la Comallonga,
vessants del Puig de Coma &Olla, cap al Coll del Pal, Plans de Pbrtoles, l'0rri Vell,
cap al Mas, Sta. Caterina (975 m), etc.
Planta extraordinariament polimorfa; s'han descrit nombroses races i varietats, moltes
de les quals no deuen ésser altra cosa que formes ecolbgiques o estacionals. La
variació afecta sobretot les dimensions generals de la planta -a les zones elevades hi ha
formes molt redui'des, corresponents segurament a allb que SENNEN anomenava var.
nuriensis- i el color de les flors (violaci, lilós, groguenc, blanc).
DG 29,39,18,28,38,48,37. Eur. - Bor.-alp.
731. Swertia perennis L.

NÚria (COSTA, Introd.: 173; in WK., Prodr. 11: 652) (VAYR., Cat. N.: 5 1) (CAD.,
F1 V.: 98).
Abundant a les torberes del costat esquerre del torrent de les Mulleres un poc abans
d'ajuntar-se amb el de Noufonts (SEN., Add.: 119). El mateix autor cita la planta en
el seu catdeg (F¿ N. :71) i hi afegeix: "Varietat pirinenca de mena redui'da" ; més tard
(Diegn.: 20-21) proposa la varietat Fontisromaei, tot assenyalant-la de NÚria, 2000 m.
Cap a Noucreus i Coma &Eina (CAD., FI. Cat. IV: 118).
NÚria, 2050 m, vall de Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 15, Cariceto-Pingui-
culetum grandiforai).
Es fa a les mulleres alcalines o poc Acides. Tojieldietalia iScheuchzerieCaricetea
nigrae en general. VII-IX.
Vora la Creu &en Riba, 2000 m; sota el Collet Verd, 2100 m, abundant; Coma de les
Mulleres, 2100 m, molt abundant; Coma de Fontnegra, 2100 m; Coma de Vaca,
2200-2300 m, freqüent i abundant a les mulleres; Coma de Fresers, 2100 m; Serra de
la Canya, 2050 m.
DG 29,39,38. Orbfit circumbor.
APOCYNACEAE
Vinca minor L.
Planta cultivada i alguna vegada subsponthnia prop dels llocs de conreu. Nosaltres
mateixos i'havíem citada anteriorment de la Vall de Ribes (v. Not. flor.: 482) com si
fos esponthnia i autbctona; ara, perb, creiem que no pot considerar-se ni tan sols
naturalitzada, sinó, com a mdxim, persistent després d'abandonat el cultiu,. L'hem
vista, per exemple, a Aigües de Ribes, a Roques Blanques, a Espinosa, a Daió i a Ca la
Xeca. Floreix de mar$ a maig.
ASCLEPIADACEAE
732. Vincetoxicum hirundinaria Medic. ; V officinale Moench

subsp. intermedium (Loret et Barran.) Markgraf
NÚria (VAYR., PL Cat. :55, sub var. pyrenaicum Vayr.).
Gorja de Cremal (FERRER, Exc.: 82).
Vall de Ribes (CAD., F
L Cat. I K : 98).
- Estatges month i subalpi, CC. 800-1800 m.
Abunda sobretot als matolls acidbfils (Sarothamnion scoparii), perb apareix també
als prats secs (Xerobromion), a les pastures Acides (Genistello-Agrostidenion), als
indrets tarterosos, als boscos clars, etc. VI-IX.
Des de la zona meridional de la Vail fins a Toses, a les Gorges de NÚria i del Freser i
als Plans de Pbrtoles. Localitats interm6dies: sobre el Sagnari, La Corba, vall de
Barricó, Aigües de Ribes, El Baell, Pas del Llop (1500 m), Angelats, Campelles, cap al
Cortal de la Morera (1575 m), La Berruga (1700 m), Costes de Segura, solell de
VentolA, El Sola, baga de Planoles, bosc de NevA, Fornells, torrent del Palós, Dbrria,
El Pinetar, Bosc de Batet, sobre Segura (1280 m), Rialb, Estremera, Prat del Bac,
vora el Salt del Sastre (1650 m), sobre el Cingle del Boc (1700 m), Gorges del Freser
(Salt del Grill, Les Collades, Les Ribes, La Balma, Les Manades,...), La Plana, Fusta-
ny& bosc de Ribes, voltants de Ribes de Freser, sobre Ribesaltes, Pardines, La Mosca-
tosa, Boixetera, sota el Puig del Pla de les Pasteres, Mas Conill, Santa Caterina, Clots
de Ma$ma, Torroella, Bruguera, etc. etc.
DG 39,18,28,38,48,37. Catal.-occ. L'espBcie, eur.
RUBIACEAB
733. Sherardia arvensis L.

- Vora Esteguelella, 890 m, dins l'A lysso-Sedion.
DG 37. Plurireg. (Subcosm.)
734. Asperula pyrenaica L.

- Estatges subalpi i monta superior, a les serres pre-pirinenques, c; a la zona axial,
rara. 1400-2200 m.
Calcícola. Es fa als prats secs i als vessants rocosos, sobretot en indrets relativament
calents. Festucion gautieri, Ononidion striatae, Brometalia erecti. VII-VIII.
Escampada per tota la zona pre-pirinenca: Torrent de Rus (1900 m), Pla d'AnyeUa,
vora la Collada (1800 m), baga de Toses (1600 m), Costa Borda (1700 m), Roc dels
Llamps (2000 m), La Covil (1750 m), La Berruga (1775 m), llisos de Taga (1800 m),
sobre la Falgosa (1400 m), cap a la Balcera (1425 m), cap a l'OrriVell(1500 m), etc.
A les serres axials, on els terrenys calcaris són poc freqüents, molt més esparsa: Costa
de les Tutes (2200 mj, Fontalba (2050 m, 2200 m), sobre Vilamanya (1400 m), cap
a la Creu del Far (1650 m), baga de la Canya (1900 m).
(Vegeu el n9 735, A. cynanckica).
DG 29,18,28,38. Endhm. pir.
735. Asperula cynanchica L.

Nom vulgar: herba prima.
Costes de Ribes, Queralbs, etc. amb la var. ZongiJlora~Rchb.Als collets sobre Ribes
una forma glauca (VAYR., Cat. N.: 33).
- Estatge montd, c. 800-1525 m.
Es fa sobretot als terrenys calcaris, perd apareix també als sbls poc Icids, sobre
esquists o sobre roques porfíriques. Prats secs, costers rocosos o pedregosos. Xerobro-
...
rnion, Aphyllantkion, Ononidion striatae, IV-IX.
Cap a la Collada de Grats, 1200 m; Can Perramon de Baix, 825 m; El Baell, 1175 m,
1225 m; Pla de Plaus, 1275 m; Campelles, 1275 m; Pedrera, 975 m; Els Estiradors,
sobre Ribes, 975; Costes de Segura, 950-1100 m; Roques Blanques, 1000 m; sobre
Segura, 1235 m; vora Batet, 1125 m; Rialb, 1050 m; Vilamanya, 1250 m; cap als
Plaus, 1425 m; torrent del Forn, 1200 m; Les Vinyes, 1075 m; Bruguera, 1200 m;
sota la Portella, 1250 m; Camp dels Dois, 1525 m.
Planta polimorfa que presenta, a més, formes de transició vers A. pyrenaica (amb la
qual entra en contacte en altitud). En diversos inventarispublicats anteriorment (per
exemple, a Notes fitoc. 111) havíem reunit ambdues es@cies sota el nom #A. cynan-
chica.
La varietat longiflora assenyalada per VAYR. deuria correspondre a l'espbcie A.
aristata L. fil. Es tracta, de tota manera, d'una citació molt vaga, de la qual no hi ha
testimonis d'herbari.
Asperula arvensis L.
- Accidental al Collet de les Barraques, 1900 m, vora la cabanya d'uns Uenyataires.
Podria fer-se de manera nornal als conreus de la zona inferior, perb de fet no la hi
hem vista mai.
736. Galium uliginosum L.

- Sota la Collada de Toses, 1700 m, a les mulleres i als herbassars humits. Citada per
diversos autors de la Cerdanya, on nosaltres mateixos la hi hem vist. Tant a BC com a
l'herbari Vayreda hi ha exemplars procedents de la Molina, localitat propera a la que
nosaltres indiquem dins la Vall de Ribes.
DG 18. Eur .
737. Galium palustre L.

- Estatges montii i subalpi, r.
975-1750 m.
Aiguamolls, jonqueres, vores d'estanyols. Magnocaricion, Juncion acutiflori, Cab
thion. V-VII.
Vora la Coilada de Toses, 1700-1750 m; Plans de Ned, 1575 m; sota Roques Blan-
ques, 975 m; Sta. Caterina, 1000 m; sota Ribesaltes, 980 m; forga freqüent als
aiguamolls de la baga de Pardines, des de l'Estany dels Barbs (1400 m) fins a la
Collada Verda (1650 m).
DG 18,28,38, 8.t Plurireg.
738. Galum maritimum L.

- Estatge montl, CC. Penetra a l'estatge subalpi. 775-1700 m.
Abunda sobretot als ginestars (Sarothamnion scoparii) i als marges secs (Geranion
sanguinei), perb hom el troba també a molts altres hiibitats: prats secs, llocs tartero-
sos, bardisses, vores de carretera,... (Xerobromion, Prunetalia spinosae, Dauco-
Melilotenion,...). VI-VIII.
Des de l'entrada de la Vall fins a Toses, als solells de Daió (1 700 m) i a Salta vall del
Segadell. Localitats concretes: sota el Sagnari, vall d'Esteguelella, cap a Golobran,
solells de Can Perramon de Baix i de Barricó, El Baell, Angelats, Campelles, Roques
Blanques, solell de Ventoll, El Soli, Planoles, Espinosa, Fornells, cap a Dbrria (1475
m), torrent del Palós, El Pinetar, bosc de Batet (1500 m), voltants de Ribes, Batet,
Queralbs, La Farga, Prat del Bac, cap a les Roques de I'Oratori, Daió, torrent del
Forn (1200 m), sobre Can Cerdl, Ribesaltes, sota el Puig Cornador (1575 m), Les
Vinyes, Can Nofre, Pardines, Cap a Boixetera, Mas Conill, Magana, Torroella, Bru-
guera, cap al Pla del Freixe (1450 m), Saltor, etc.
739. Galium verum L.

Vers el Puigmal, 2150 m @R.-BL., Vkg. alp. : 16i,Festucetum scopariae subassociació
de F. ovina subsp. indigesta).
- Estatges montl i subalpí de tota la comarca, ccc, penetra a l'estatge alpí. 775-2200
m.
Freqüent i abundant als prats mesbfds; sobretot al Mesobromion, perb també al
Nardion i, eventualment, als prats de dall, a les pastures alpines, etc. VI-IX.
Des de f entrada de la Vall fins al Pla de Rus (1880 m), a la vall de Núria, a Coma de
Vaca (2100 m) i a la Collada Verda. Altres localitats: El Casot, La Corba (800 m),
Estbguel, La Toella (1400 m), Barricó, Aigües de Ribes, El Baell, Campelles, La Covil,
Costa Pubilla (1925 m), Planoles, Toses, Coll de la Creueta, Pla #Anyella, Collada de
Toses, Dbrria, Ventoii, Collet de les Barraques (1900 m), Ribes de Freser, Rialb,
Queralbs, vall Estremera (fins més amunt de la Font de l'Home Mort), Coma de
Fontalba, Gorges de Núria, sobre el Roc de la Malb (2200 m), Gorges del Freser,
vessants del Balandrau (1650 m), Serrat, baga de Ribes, Pardines, Plans de Pbrtoles,
liisos de Taga, La Falgosa, Mas Conill, Clots de Magana, Bruguera, Coll de Jou, Saltor,
etc., etc., etc.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37, Lateeur .
740. Galium mollugo L.; G. elatum Thuill.
- Vessant obac de Sant Aman~,1650-1725 m, sobretot a les clarianes de la fageda.
És l'única localitat on hem observat l'espbcie, d'altra banda m
DG 37. Eur.
741. Galium album Miller subsp. album; G. mollugo L. subsp. erectum Syme, G. erectum
Hudson
- Estatge month, rr per6 localment abundant.
Es fa als prats de dall (Arrhenatherion). VlI-VIII.
Magma, 950 m; El Baell, 1200 m; Serrat, 1300 m.
DG 28,38. Eur.
Nota - La majoria de citacions catalanes atribui'des a G. mollugo subsp. erectum
correspon, segons hem pogut comprovar als herbaris, a G. lucidum All.
742. Galium lucidum Ali subsp. lucidum; G. rigidum Vill., G. lucidum Ali. subsp.gerardi
(W.)Hayek, G. mollugo L. subsp. gerardi (Vill.)Rouy
Fins a Núria (VAYR., Cat. N.: 33); roques de Queralbs, fins a Núria (VAYR. in
CAD., FI. Cat. 111: 145). A propbsit d'aquesta indicació SEN. (Fl. N.: 66) manifesta:
"La seva presbncia sorprhn en aquestes altures".
- Estatge monti, c. 775-1500 (1800) m.
Es fa sobretot als marges secs (Geranion sanguinei), perb apareix també als murs,
liocs pedregosos, prats xerbfils, etc. VI-IX.
Des de l'entrada de la Vall fins a Toses, a les Gorges de Núria (1750 m) i a Palta vall
del Segadell. Localitats intermbdies: El Casot, La Corba, Can Perramon de Baix,
Barricó (925 m), El Baell, Pas del Llop (1500 m), Campelles, Angelats, solell de
Ventola, Planoles, Fornells, cap a Dbrria (1500 m), El Palós, Coma de Planks (1800
m), Ribes de Freser, Rialb, Queralbs, Casa dels Plaus (1525 m), sobre Serrat, Ribesal-
te, Les Vinyes (1100 m), Pardines, cap a Boixetera (1200 m), Clots de Magana,
Bruguera, etc.
La indicació de VAYR. no sembla tan sorprenent com vol fer creure SEN.
Nota - En alguns vessants solells de la zona meridional de la comarca hem recollit
una forma d'aquesta espkcie que s'acosta molt a la subspkcie corrudifolium (Viíi.)
Hayek.
Galium saxosum (Chaix) Breistr.; G. megalosperum ViU., non AU.

- Collada de Nkia, Vaii d'Eina (COMP. in VAYR., Pl. not.: 78, Cat. N.: 33).
Segons BAUD et CAUW. (Rech. crit.: 63), es tracta d'una confusió amb G. cometerrhizon
Lapeyr. C. saxosum és planta end&micadels Alps.
743. Galium cometerrhizon Lapeyr.

Coll de Núria (BENTHAM, Catal.: 80) (BENTHAM, ENDR., BOISS., REUT. in
WK., Prodr. 11: 3 16).
Cims de la vall dYEina(GREN. et GODR. FI. Fr. 11: 38).
Puigmal, Núria (AGUILAR, PUIGG., R. B O L ~ Sin COSTA, Supl.: 38); WK. (Suppl.:
133) recull també la citació de PUIGG. del Puigmal.
Serres de Núria, Puigmal i Coma de Vaca (VAYR., Cat. N.: 33).
Vessants esquistosos del Puigmal (CAD., F1. K: 85); Puigmal i Noucreus (CAD., FI.
Cat. 111: 149).
Noucreus, 2800 m (SEN., Add.: 19); Puigmai, Noufonts, Noucreus, etc. (SEN., Add.:
80). El mateix autor cataloga després l'espkcie (FI. N.: 66) sense fer comentaris.
Coll de Núria, 2620 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 5, Iberidetum spathulatae).
Marge del Pla de Gorrablanc ,2400 m (BAUD. in SOUT., Mod. suprac: 125, t.).
SERVE (Rech. comp.) l'indica a diverses localitats de la zona Puigmal-Pla de Gorra-
blanc, entre 2300 i 2840 m, dintre comunitats glareícoles o dels vessants més o
menys pedregosos (vegeu t. 11,111,XIV iXVI). El mateix autor (Rech. comp. t. XVII)
l'assenyala a les comunitats de Xatardia scabra dels vessants meridionals del Pic de
~inestrelles,2630-2660 m, citacions que tornen a publicar després BAUD. et SERVE
(Corns Xat. SC. taula; vegeu també: 545).
Pla de Gorrablanc, 2450 m (BAUD. et SERVE, Group. vég. Ph,t. Minuartio-Ranun-
culetum purnassifolii douglasietosum).
- Alta muntanya axial, a l'estage alpí, c. 2300-2850 m.
Llocs tarterosos i especialment a les pedrusques esquistoses molt mbbils. Senecion
leucophylli. VI-IX.
Serralada axial, des del Pla de Gorrablanc i Puig de Dbrria fins als vessants del Pic de
Bastiments (2700 m): Pas dels Lladres, Tossa del Pas del Lladres, Puigmai (molt
abundant als vessants meridionals, des de les Clotxes fins a vora el cim, 2850 m), Pic
de Segre, Serra de l'Embut, Finestrelles, Coll de Noufonts, Noucreus (2700 m) i
Coma de les Mulleres (2400 m), Tirapits.
DG 29,39. Pir. (també a Cbrsega)
744. Galium pyrenaicum Gouan
NÚria (SALV. in COSTA, Introd.: 112) (SALV., POURRET, COLM. in WK., Prodr.
11: 317); roques de les muntanyes de NÚria (VAYR., Cat. N.: 32); muntanyes de
Núria (CAD., FL K :85); NÚria (CAD., Exc.: 102, FI. Cat. 111: 147).
~e Núria al P. de la Fossa del Gegant (FREYN et GAUT., Quelq. p l :48).
Puigmal, Noufonts, Noucreus, etc. (SEN., Add.: 80). El mateix autor cataloga des-
prés l'espBcie en la seva flora nurienca (FI. N.: 66).
Montgrony, a Puignevada (sic) (SEN. in CAD., R.Cat. 111: 147).
Vall al S del Puigmal, 2300 m, Pic de la Fossa del Gegant, 2410 m (BR.-BL., Vég. alp.
t.5, Iberidetum spathulatae); vessant E del Pic de Segre, 2150 m (BR.-BL., 1.c. t. 19,
Festucetum scopariae); Núria (BR.-BL., 1. c.: i57); vall de Finestrelles, 2200 m
(BR.-BL., 1 c. t. 20, Elyneto-Oxytropidetum foucaudii).
SERVE (Rech. comp. t. I11 i XI) l'indica, respectivament, al contrafort occidental del
Pulgmal, 2520, 2550 m (comunitat de Festuca durissima ) i al vessant meridional del
Coll de Queralbs, 2500-2550 m (comunitat d'Astragalus nevadensis i Festuca scopa-
ria).
- Estatges subalpí i alpí, CC,perb sembla nul o rarissirn a les serres pre-pirinenques
orientals. 1800-2700 m.
Calcícola preferent, apareix també als vessants esquistosos secs. Abunda sobretot als
prats xerbfds (Festucion gautieri i Minuartio-Festucetum yvesii), i hom el troba així
mateix als llocs rocosos o pedregosos en terreny calcinal. VI-VlII.
Freqüent a les serres axials, des de sobre la Collada de Toses fins al Pic de Bastiments
(2700 m) i al Puig Cerverís (2150 m). Localitats intermkdies: Coma de PlanBs, (2380
m), Coma de Fontseca, Costa de les Tutes (2340 m), Collet d'Estebrís (1850 m),
Coma de Fontalba, Coma de Gombreny, Núria (2050 m), Serra de l'Embut, Coma
de PEmbut, cap al Pic de l'hga, vora Tirapits, Coma de les Eugues (2600 m), Coma
de Fresers, Coma de Vaca (2450 m), comarca de Mantinell, vessant meridional del
Balandrau, Serra de la Canya, Pla de Batibaumes (1800 m), etc.
Forqa freqüent també a la Serra de Montgrony: Puigllangada (2300 m), Costes de
l'Huguet (2100 m), Pedra Picada (2000 m), Coll del Remol6 (1800 m), La Covi1
(1875 m).
DG 29,39,18,28,38. Orbfit med.
745. Galium pumilum Murray; G. sylvestre Pollich, C. laeve Thuill., C. asperum Schreber
Níiria, sub C. Lapeyrousianum Jord. (PUIGG. i VAYR. in COSTA, Supl.: 38;
PUIGG. in VAYR., Pl. not.: 78; PUIGG. in CAD., F¿ Cat. 111: 146).
VAYR. (Cat. N.: 33) assenyala a les muntanyes de Núria els taxons G. montanum
Viu. i C. lapeyrousianum Jord.
Núria (CAD., FI. K: 85).
Núria i Coma #Eina (SEN., Add. 80, sub G. umbellatum Lamk. var. lapeyrousianum
(Jord.) Rouy).
Núria, sub C.lapeyrousianum (SEN., F L N.: 66; in CAD., F1. Cat. 111: 146).
Ribes (VAYR. i CAD. in CAD., F1 Cat. 111: 146); la var. scabrifolium Rchb. comuna
a la vall de Ribes ( CAD., 1. c.).
Núria, sub var. papillosum Lap. (VAYR. in CAD., FI. Cat. 11.: 146).
O. de BOL& (Notas flor. 11: 56) en dóna els següents testimonis: Ribes de Freser
(VAYR. herb., subsp vulgatum (Gaud.) Schz. et Thell.), Núria (VAYR. herb.,
GARRIGA in BC 27043 i 27044, entre subsp. vulgatum i subsp. alpestre (Gaud.)
Schz. et Thell.), de Núria a Coma #Eina, 2300 m (SEN. herb.).
Serra de l'Embut, 2250 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 10, Salicetum retusae-reticula-
tae); al N de Núria, 2200 m @R.,-BL., 1. c. t. 22, Hieracieto-Festucetum spadiceae, ut
subsp. alpestre); Pic de Segre, 2400-2450 m (BR.-BL., 1. c. t. 21, Festucetum eskiae);
Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., I. c. t. 29, Saxifrageto-Rhodoretum, ut subsp. alpes-
tre).
Sobre Toses, 1600 m (O. de BOLOS, La bardissa: 56, al Turriteto-Rhamnetum alpi-
nae).
Vessant meridional del Coll de Queralbs, 2490-25 10 m (SERVE, Rech. comp. t. XI,
comunitat d'Astragalus nevadensis i Festuca scoparia).
- Planta extraordinllriament polimorfa. De l'estudi del material recol4ectat i de la
revisió dels herbaris de I'Institut Botlnic, en deduiin que hom pot distingir-hi, més o
menys clarament, les dues subspecies següents:
subsp. pinetorum (Ehrend.) Vigo; G. pinetorum Ehrend.

- Estatges montl i subalpí, ccc. 775-1600 (1900) m.
Es fa en habitats molt diversos: prats, matolls, boscos, ...VI-IX.
Des de l'entrada de la Vall fms a Toses, a les Gorges del Freser i a l'alta vall del
Segadell. Algunes localitats concretes: El Sagnari, La Corba (800 m), vall d'Estegue-
lella, Aigües de Ribes, Ribes de Freser, El Baell, Campelles (1300 m), bosc de Camp-
elles, Roques Blanques, Planoles, El Pinetar, Neva, Dbrria, Rialb, baga $Estremera,
vers la Font de l'Home mort (1900 m), Queralbs, Daió, Serrat, bagues de Siat i de
Ribes, Ribesaltes, Pardines, Boixetera, Conivella, Perapinta (1350 m), Bruguera, etc.,
etc., etc.
Planta extraordinariament variable. A la comarca estudiada presenta evidents for-
mes de trlnsit vers la subsp. marchandii, en les quals es combinen de manera aleatbria
-sembla- els carlcters diferencials &ambdues races subspecifiques. També apareixen
(sobretot a la vall del Rigard) algunes formes que semblen tendir vers la subsp.
papillosum (Lapeyr.) Batalla et Masclans, subspkcie que a d'altres comarques pirinen-
ques representa la forma corrent a l'estatge monta.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Submed. iber.
subsp. marchandii (Roem. et Schultes) O. Bolbs et Vigo; C. marchandii Roem. et

Schultes; C. lapeyrousianum Jordan
- Estatges subalpí i alpí, ccc. Penetra a l'estatge mont3 superior. (1400) 1600-2600
m.
Hom el troba als prats, als boscos, als matolls, als llocs tarterosos, etc. Vi-IX.
Costa Rasa, Pla &Anyella (1800 m), Collada de Toses, vessants del Cim de la Coma
de Migjorn (1700 m), cap al Coll del Remol6 (1800 m),.llisos de Taga, Plans de
Pbrtoles, bagues de Ribes i de Siat, cap al Pla dels Anyells, vessants del Balandrau
(2100 m), vall de Núria (2000-2300 m), etc., etc. NÚria (M. GARRIGA, com. FONT
QUER in BC 27043, sub G. umbellatum Lam.); Coma &Eina, 2300 m (SEN., PI.
d'Esp. in BC 27044, sub G. umbellatum Lam. var. lapeyrousianum (Jordan) Rouy).
A l'herbari Vayreda un exemplar procedent de Núria, donat com a G. papillosum,
s'ha de referir en realitat a G. pumilum subsp. marchandii; i igualment pot dir-se d'un
altre plec, també de Núria, determinat amb el nom de G. montanum Vill. Per contra,
un tercer exemplar de NÚria, donat com a G. laeve Thuill., sembla correspondre més
aviat a la subsp. pinetomm.
Aduesta subspkcie es caracteritza típicament pels entrenusos curts i els peduncles
relativament llargs; la planta sol tenir l'aspecte &una tofa forga densa. Hi ha, perb, un
gran polimorfisme, i no són gens rares -com hem dit més amunt- les formes de
transit vers la subsp. pinetorum.
DG 29,39,18,28,38,48,37. Orbfit pir.-occ.
Galium scabridum Jordan

Ribes (VAYR., PI. Cat.: 35).
- La planta de I'herbari Vayreda corresponent a aquesta citació representa una forma de G.
pumilum.
Galium saxatile L.; G. harcynicum Weigel

Roques de Nhia (TEX in VAYR., Cat. N.: 33); NÚria (VAYR. in CAD., Fi. Cat. 111: 48).
SEN, inclou I'esp8cie en el seu catileg nurienc (N.
N.: 6 6 ) .
- Ni a I'herbari Vayreda ni a l'herbari Sennen hem vist exemplars d'aquesta planta procedents de
NÚria. Aquelles citacions resulten, doncs, com a mínim molt dubtoses.
746. Gaiium spurium L.; G. aparine L. subsp. spurium (L.) Sirnonkai, C. vaillantii DC.
- Estatge montl, rr. Ascendeix rarament a l'estatge subalpi. 800-1750 m.
Es fa sobretot als conreus, i també en indrets ruderals. Secalinetea, Artemisietea.
VI-VIII.
Vora la Corba, 800 m; solen de Ventoll, 1200 m; sobre el Palós, 1590 m; Toses,
1490 m; Ribes de Freser, sobre Capdevila, 1100 m; vall Estremera, 1750 m; vora les
Vinyes, 1050 m; cap a Can Nofre de Pardines, 1275 m.
DG 18,28, 38,37. Plurireg .
747. Gaiiurn aparine L.

- Estatges month i subalpí, c. 775-1850 m.
Molt corrent en indrets ruderals i especialment en ambients poc o molt humits.
Onopordetalia acanthii, Convolvuletalia sepium No és rar tampoc dins els boscos de
ribera (Alno-Ulmion). IV-IX.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; sota el Sagnari, 800 m; cap a la Corba, 800 m;
vora Can Perramon de Baix; Coves de Ribes, 825 m; Aigües de Ribes, 840 m; El
Baell, 1200 m; vora Campelles, 1260 m; v d del Bac, freqüent a les vernedes i
freixenedes on transita el bestiar; Roques Blanques, 975 m; cap al Pont de Soll, 1025
m; Toses, 1425 m; torrent de Pla de Rus, 1525 m; Ribes de Freser, comú a les vores
de riu, als marges, etc., 875-1000 m; Rialb, 1050 m; Ventoli, 1300 m; Queralbs,
1250 m; Serrat, 1300 m; Estremera, 1750 m; Gorges de Núria, 1800 m; sobre el Pla
de Carcal, 1850 m; Ribesaltes, 1300 m; Pardines, 1200 m; Boixetera, 1400 m; vora
l'Orri Vell, 1550 m, a les jaces i cledes; sobre la Falgosa, 1250 m; Bruguera, 1225 m;
etc.
DG 39,18,28,38,37. Subcosm.
748. Galium tricomutum Dandy; G. tricorne Stokes p.p.

Es fa gairebé exclusivament als camps de cereals (Secalinetea) i encara hi és poc

freqüent. VI-VIII.
Vora Can Perramon de Baix, 800 m; sobre la Talaia, 900 m; Pla de Plaus, 1275 m;
Toses, 1500 m; Perapinta, 1325 m.
Plurireg.
Galium pusillum L.
Roques de NÚria (TEX. in VAYR., Cat. N.: 33).
- No hem vist exemplars d'herbari que confirmin aquesta citació, amb tota seguretat errbnia.
I
749. tialium cruciata (L.) Scop.; Cruciata laevipes Opiz
- Estatges montl i subalpí, c. 775-1700 (2100) m.
Llocs ruderals i marges de bosc poc o molt humits, prats frescals. Onopordetalia,
Alliarion, Molinietalia,... V-VII.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; sota Barricó, 900 m; El Baell, 1200 m; Campelles;
Roques Blanques, 1000 m; entre el Soli i Ventoli, 1300 m; Fornells, 1250 m; torrent
del Palós, 1500 m; voltants de Toses, 1425-1550 m; Ribes de Freser, 900-1000 m;
Rialb, 1050 m; vall Estremera; Queralbs, 1250 m; Gorges de Núria, 1500-1800 m;
Gorges del Freser, on s'enfila pel solell fins a uns 2000 m; Coma de Fresers, 2100 m;
Ribesaltes, 1200 m; Pardines, 1200-1250 m; sota Boixetera, 1400 m; l'0rri Vell,
1550 m; llisos de Taga, 1600 m.
DG 39,18,28,38,27,37. Lateeur.
750. Galium vernum Scop.; Cruciata glabra (L.) Ehrend.

Al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 22, Hieracieto-Festucetum spadiceae);
Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., 1. c. t. 29, Saxifrageto-Rhodoretum).
Sobre el poble de Toses, 1600 m (O. de B O L ~ SLa , Bardissa: 56, Turriteto-Rhamne-
tum alpinae).
462
Collada de Toses, 1550-1815 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t.. 6, Veronico-
Pinetum sylvestris); Collada de Toses, 1680 m (RIVAS MART ., 1. c. t. 7, Cytisetum
purgantis pyrenaicum).
Vessant S del Coll de Queralbs, 2540-2550 m (SERVE,Rech. comp. t. XI, comuni-
— De l'estatge monta a l'alpf, ccc. 775-2550 m.
Es fa en habitats molt diversos (boscos, Rocs tarterosos, prats,. ..), peril generalment
en indrets frescals. IV-VII.
Des de l'entrada de la Vail fins al Pla d'Anyella (1800 m), a la vall de Nfiria i a la
Collada Verda (1625 m). Algunes localitats concretes: Can Perramon de Baix, El
Baell (1200 m), Campelles, torrent Llobre (1100 m) La Berruga (1750 m), Costa
Pubilla (1975 m), Rogues Blanques, sobre Can Morer (1400 m), sobre Fornells (1500
m), Collada de Toses, cap al Coll de la Creu de Meians (2000 m), Ribes de Freser,
Rialb, vall Estremera, Queralbs, sota el Pas dell Lladres (2450 m), Tossa del Pas del
Lladres (2525 m), cap a la Coma de Fontalba (2100 m), sobre Isifiria (2100 m),
Gorges del Freser, Pardines, vessants de Serra Cavallera, Conivella (1425 m), Bac de
l'Heura, Sant Amanc, etc. etc. etc.
DG 29, 39, 18, 28, 38, 48, 27, 37. Latesubmed.
751. Rubia peregrina L.

— Zona meridional de la Vali, r, be que en alguns solells arriba a esser abundant.
775-1275 m.
Boscos i bardisses, roques, ... en indrets arrecerats. Termbfila. Quercion pubescenti-
petraeae, Prunetalia spinosae, etc. VI-VII.
Des del Pont d'en Cabreta (775 m) fins a vora el Baell (1 100 m) i a Torroella (875
m). Sobre Can Maiols (RipollBs); solells del Sagnari; vora la Corba; torrent de la
Corba, 1100 m; abundant als solells sobre Can Perramon de Baix, fins a Barri& i al
Grau (1275 m); torrent Roig (El Baell), 975 m; sobre Aigües de Ribes, 925 m.
CONVOLVULACEAE
752. Cuscuta europaea L.

Nom vulgar: cabells.
Núria (VAYR., PL Cat.: 58); regió inferior del pirineu de Núria (VAYR. in CAD., FI.
Cat. IV: 133).
Llocs herbosos del Salt del Sastre, sobre Urtica dioica (CAD., F1 Cat. IV: 133).
- Estatge montii, r.
Penetra a l'estatge subalpí. 850-2000 m.
Generalment sobre Urtica dioica, en indrets ruderals poc o molt humits. De la classe
Artemisietea. VI-VIII.
Ribes de Freser, 850-1000 m; Campelles, 1300 m; Els Coforns, 1100 m; vall del Bac;
Ventolh, 1300 m; Toses, 1425-1500 m; Rialb, 1050 m; Queralbs, 1250 m; vall
Estremera, 1750 m; cap a la Cova del Penitent, 1950 m.
DG 29,39, 18,28, 38. Lateeur.
753. Cuscuta epithymum (L.) L. subsp. epithymum

Nom vulgar: cabells, p8ls.
Ribes (VAYR., PL Cat.: 58, on l'autor indica també, amb interrogant, la var. obtusi-
flora Engelrn.). La citació és recollida per CAD. (Fl. Cat. IV: 134).
Ribes (VAYR., Cat. N.: 52, sub C. alba C. Presl).
- Estatge montl, CC. Penetra a I'estatge subalpí. 800-1850 m.
Parasita plantes molt diverses: petites mates, com és ara Thymus vulgaris, Genista
scorpius, Ononis spinosa, etc., gramínies, Plantago lanceolata, Lotus corniculatus,
Helianthemum nummularium, Ptychotis saxifraga,... Es fa sobretot als prats, als ma-
tolls, i en general en llocs oberts, dins comunitats dels Calluno-Ulicetea, dels Brome-
talia erecti, de l'Aphyllanthion, etc. VI-IX ( X ) .
El Sagnari, Can Perramon de Baix (800 m), El Baell(1100 m), Pla de Plaus (1300 m),
Campelles, Roques Blanques, sobre Toses (1500 m), Ribes de Freser, Rialb, Fusta-
nyl, cap a la Font de l'Home mort (1850 m), Sta. Caterina (1025 m), Mas Conill
(1300 m), Pardines, etc.
Tots els exemplars que hem estudiat han d'atribuir-se -sembla- a la var. epithymum.
Perb l'exemplar de l'herbari Vayreda determinat com a C. alba sembla correspondre
realment a la var. angustata Engelrn. (sinbnirn de C. alba C. Presl).
Cuscuta planiflora Ten.

Ribes (CAD., FL Cat. I?? 134, sub C. epithymum subsp. planiflora).
- L'exemplar de l'herbari Cadevall corresponent a aquesta indicació s'ha de portar a C. epithy-
mum Val a dir que el mateixCADEVALL dubtava de la seva determinació, ja que escrivi un
interrogant darrera el nom que consta a l'etiqueta d'aquell plec.
754. Cuscuta approximata Bab. subsp. approximata

- Toses, 1525 m, sobre Rhinanthus mediterraneus i Campanula rofundifolia.
En flor a mitjan agost.
A l'herbari BC hem vist exemplars d'aquest mateix tlxon recollits per SEN. a la
Cerdanya.
DG 18. Submed.
755. Convolvulus sepium L.; Calystegia sepium (L.) R. Br.

- Zones central i meridional de la Vall, rr. 775-950 m.
Es fa a les vores de riu, marges,... sobretot en indrets més o menys ruderalitzats.
Convolvuletalia, Arction, Salicion triandra-fiugilis. VI-VIII.
V d del Freser, des de Ribes cap al sud, sense allunyar-segaire del riu. Sota el Sagnari,
775 m;voralaCorba, 800 m;voltants de Ribes de Freser, 875-950 m;Mac;ana,950 m.
DG 38,37. Subcosm.
756. Convolvulus arvensis L.
Nom vulgar: correjola.
Conreus, vores de camins, marges secs. Secalinetea, Polygono-Chenopodion, Dauco-
Melilotenion, etc. V-X.
El Sagnari, 850 m; El Baell, 1200 m; Roques Blanques, 1000 m; cap a Ventold, 1250
m; Planoles, 1150 m; vora Espinosa, 1150 m; baga de Forneiis, 1325 m; cap a la
Polella, 1425 m; voltants de Toses, 1400-1500 m; voltants de Ribes de Freser,
900-1000 m; Queralbs, 1250 m; sobre la Plana, 1375 m; Ribesaltes, 1150-1275 m;
vora les Vinyes, 1050 m; Can Nofre de Pardines, 1175 m; Magana, 950 m; Perapinta,
1350 m; etc.
DG 18,28,38,37. Subcosm.
757. Lithospermum officinale L.

Nom vulgar: miU del sol.
- Estatge montii, c perb molt dispers. Penetra a l'estatge subalpí, on és més rar.
775-1800 m.
Clarianes de bosc, marges, ... sobretot en llocs frescals. A tropetalia, Origanetalia,
Alno-Ulmion. etc. V-VII.
Sota el Sagnari, vall d'Esteguelella (1 100 m), vora Can Perramon de Baix, Aigües de
Ribes (850 m), El Baell, vall d'Angelats (1100 m), La Covi1 (1800 m), baga de
Planoles, Ribes de Freser (950 m), vora el riu Maqanell (1100 m), Estremera (1500
m), sobre Can Nofre (1550 m), de Pardines a Boixetera (1300 m), cap a la Collada
Verda, vessants del Puig del Pla de les Pasteres (1700 m), sobre Es Quer (1450 m), La
Balcera (1500 m), sota Can Perpinyii (1075 m), Mas Conill (1 175 m), Bac de l'Heura,
Clots de Magma, cap a la Talaia (950 m),Bruguera, (1200 m), etc.
DG 28,38,48,27,37. Circumbor.
758. Lithospermum purpurocaeruleum L.; Buglossoides purpurocoerulea (L.) I.M. Johns-

ton
- Zona meridional de la Vall, r. Inexistent a la resta de la comarca. 775-1150 m.
Boscos, marges. Sobretot a les rouredes (Quercetalia pubescentis) i a les comunitats
de degradació corresponents. Més rarament als boscos humits (Fraxino-Carpinion).
IV-VI.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; El Casot, 900 m; roureda del Sagnari, 850 m; vora
la Corba, 800 m; Estkguel, 800-850 m; Can Perramon de Baix, 825 m; cap a la Roca
Aguda, 1150 m.
DG 28,38,37. Eur. S
759. Lithospermum arvense L.; Buglossoides awensis (L.) I.M. Johnston

- Estatge montii, rr, perb localment abundant. 800-1500 m.
Camps de cereals, erms. De la classe Secalinetea IV-VIII.
Vora la Corba, 800 m; Pla de Plaus, 1275 m; sobre el Bac, 1225 m; Roques Blanques,
1000 m; Moli #Espinosa, 1175 m; Toses, 1500 m.
Lithospermum fruticosum L.; Lithodora fiticosa (L.) Griseb.

- Roques del solell de Sant Amanc, 1750 m (Ripollis, tocant als límits de la Vall). Localitat
Única, ben notable tractant-se d'una planta de carhcter tan mediterrani.
DG 37. Med. SW
760. Onosma tricerosperma Lag. subsp. alpicola (Vayr.) O. Bolbs et Vigo; O. bubanii
Stroh, O. jastzgiatum Br.-Bl. p.p., O. echioides auct., non L., O. echioides L. var.
alpicola Vayr.
Toses (VAYR., Cat. N.: 52, P1 Cat.: 59; in CAD., FI. Cat. ZV: 149).
Pla de Pujalts (SEN., Add.: 121j; Montgrony (SEN. in CAD., F1 Cat. ZV: 149).
Puigllan~ada,1900 m (BR.-BL., Notes: 228).
466
Vessants calcaris pedregosos de la Molina, al peu de Puigllancada, 1700 m (FONT

QUER, Flora Hispanica-Herbario Normal. Centuria
— Zona pre-pirinenca occidental (Serra de Montgrony), a l'estatge subalpf, c. Nul•la a
la resta de la comarca. 1700-2200 m.
Calcfcola. Es fa als prats magres, especialment dins les comunitats del Festucion
gautieri. VI-VIII.
S'estên per una area molt ben delimitada, des del Puig,llancada fms als vessants de La
Covil. Localitats concretes: TurO de la Perdiu (La Molina), Costa Rasa, Costa Geperu-
da (2200 m), Pla de Rus, Pic de Rus, Pla d'Anyella, Cim de Pla Baguet, Cim de la
Coma de Migjorn, Costa Borda, Pedra Picada, Coll del RemolO, Costa Pubilla (forca
abundant), vessants de la Covil.
DG 18, 28. Endem. ph.
Onosma tricerosperma subsp.

alpicola
761. Echium vulgare L.

Ribes (VAYR., Pi. Cat.: 58, sub E. carneum Costa? ) (CAD., FL Cat. IV: 159).
— Estatge month., cc; penetra a l'estatge subalpf. 775-1900 m.
Es fa sobretot als prats magres i als marges poc humits. Festuco-Brometea, Geranion
sanguinei, Dauco-Melilotenion. IV-VIII (XI).
Des de l'entrada de la Vall fins a la Collada de Toses, a vora Nfiria (1900 m) i cap a la
Collada Verda (1500 m). Localitats concretes: Sota el Sagnari, vall d'Esteguelella, La
Corba, Can Perramon de Baix, BarricO, Aigues de Ribes, El Baell, Campelles, Ange-
lats, Roques Blanques, Planoles, solell de Ventoll, cap a Dbrria (1450 m), Toses, El
Pinetar, Ribes de Freser, Rialb, sota Serrat (1 100 m), Queralbs, Estremera, Gorges de
NÚria i del Freser, Els Emprius de Serrat (1650 m), Ribesaltes, Pardines, Boixetera,
Mas Conill, Bruguera, llisos de Taga, Saltor, etc. etc. etc.
Planta f o r ~ apolimorfa. La ra$a comarcal no s'adiu del tot amb la forma corrent a
terra baixa (subsp. argentae (Pau) Font Quer), perb tampoc no es pot referir a la
subsp. vulgare dlEuropa central.
DG 39,18,28,38,27,37. Plurireg .
Pulmonaria officinalis L.
Vaii de Ribes (CAD., FI. K: 99).
- La citació de Cadevaii ha de correspondre a i'espkcie següent (P. affinis).
762. Pulmonaria affinis Jordan in F.W. Schultz

Vall de Ribes, no escassa (CAD., FI. Cat. IV: 161).
- Zones meridional i oriental de la Vall, rr, perb localment abundant. 800-1750 m.
Es fa, d'una banda, a les fagedes més humides (Fargion sylvaticae), i d'altra, a les
vernedes del fons de vall (Alno-Ulmion); rarament a d'altres comunitats forestals
(avetoses, freixenedes). IV-VI.
Vernedes de la Corba, 800 m; Aigües de Ribes, als boscos de l'obaga, 825-850 m; La
Covil, 1725 m; vernedes del Segadell, entre Ribes i Pardines; fageda dels Prats,
1450-1550 m; torrent del Coll de Jou, 1350 m; fageda de Sant Amanq, 1600-1750 m.
La citació de CADEVALL es refereix a la zona meridional de la Vall, com moltes
altres indicacions d'aquest autor especificades com a Vall de Ribes. D'altra banda,
l'anotació "no escassa" té el seu origen en la relativa abundincia de la planta als
boscos humits d'Aigües de Ribes, dins l'irea explorada forqa exhaustivament per
aquest botinic. (Vegeu mapa pag. 466).
DG 28, 38,37. Lateatl.
763. Pulmonaria longifolia (Bast.) Boreau

Boscos poc o molt humits, prats. Es comporta més aviat com una planta termbfda.
Fagion sylvaticae, Quercetalia pubescentis, Brometalia erecti. IV-VI.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; sota el Sagnari, 850 m; cap a EstBguel, 850 m;
baga de Barricó, 850-900 m; Galobran, 1525 m; La Toella, 1400 m;Cingles de Sant
Eloi, 1700 m.
DG 28,38,27,37. Lateatl.
764. Symphytum officinale L.

- Zona meridional de la Vaii, rrr.
Sembla que vagi lligat a les comunitats dels Convolvuletalia. V-VII.
468
La Corba, 800 m; Els Abeuradors, al S de Ribes de Freser, 875 m. Son les dues
imiques localitats comarcals que coneixem d'aquesta espicie (d'altra banda ben rara a
Catalunya).
DG 38, 37. Eur.
765. Symphytum tuberosum L. subsp. tuberosum

— Zones meridional i oriental de la Vail, rr, pert) en general localment abundant.
775-1750 m.
Ambients frescals (fagedes, peus de cingle ombrivols, sots). De l'ordre Fagetalia
sylvaticae. V-VII.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775-800 m; rota Coll Pan, 1675 m; Lleixes de la Covil,
1750 m, molt abundant; abundant a la fageda dels Prats, 1450-1550 m; torrent del
Coll de Jou, 1350 m; fageda de Sant Amanc, 1650 m.
DG 28, 38, 37. Lateatl.
766. Anchusa arvensis (L.) Bieb.; Lycopsis arvensis L.

— Estatge monta, c, pert) limitada gairebe exclusivament als camps de cereals i als
erms. 800-1500 m.
De la classe Secalinetea. IV-VIII (IX).
Esteguel, 850 m; La Corba, 800 m; La Talaia, 875 m; El Baell, 1225 m;Pla de Plaus,
1275 m; Campelles, 1300 m; sobre El Bac, 1250 m; solell de Ventola; Planoles, 1250
m; PlanBs; La Polella, 1425 m; Ribes de Freser, 950 m; vora Fustanyl, 1150 m;
Queralbs; Serrat, 1300 m; Ribesaltes; sobre Can Nofre, 1275 m;Pardines, 1225 m.
767. Borago officinalis L.

- Horts de Bruguera, 1200 m. Només accidental?
DG 38. Med.
768. Asperugo procumbens L.

Núria (VAYR., Cat. N.: 53; PI. Cat.: 60) (CAD., FI. K: 99; FI. Cat. IV: 177).Tant
i'un autor com l'altre especifiquen que la planta es fa tocant al Santuari. També SEN.
inclou l'espBcie en el seu catAleg (FI. N.: 72j i diu que es troba per les vores i
encontorns de les cledes.
- Molt rar, a les balmes, jaces i altres llocs freqüentats pel bestiar. Sysymbrion,
Onopordetalia acanthii. VI-VII.
Lleixes de la Covil, 1750 m; Estremera, 1750 m, 1550 m.
DG 39,28. Plurireg .
769. Myosotis arvensis (L.) Hi& M. intermedis Link
NÚria (FERRER, Exc.: 83)
- Estatge monti, r. Ascendeix a l'estatge subalpí. 900-1500 (2000) m.
Es fa als conreus, als marges, a les vores de camins, etc. Secalinetea, Origanetalia
vulgaris. VI-VII.
Maqana, 950 m; sobre Capdevila, 1100 m; cap a Planoles, 1075 m; 1'Aspre, 1200-1225
m; sota Ribesaltes, 975 m; Toses, 1500 m; vora les Vinyes, 1050 m.
DG 18,28,38. Hollrt.
770. Myosotis ramosissima Rochel in Schultes; M. hispida Schlecht., M. collina auct.

Llocs secs i pedregosos fins a Núria (VAYR., Cat. N.: 53).
Ribes, NÚria (CAD., FI. Cat. IV: 167).
- A l'herbari Cadevall no hi ha testimonis de les seves citacions comarcals. A l'herbari
Vayreda un exemplar de Núria, determinat com a M.hispida, correspon en realitat a
M stricta; perb un altre plec retiqueta del qual diu "Ribes, La Molinay7(sic) és
realment M. ramosissima. Malgrat que nosaltres no hem recol-lectat mai l'espbcie a la
regió estudiada, podem suposar -fiant-nos de l'exemplar de l'herbari Vayreda- que
Sespbcie hi existeix.
DC 38? Plurireg.
771. Myosotis stricta Link ex Roem. et Schultes; M. micrantha auct., non Pallas ex
Lehrn., M. nuriae Sennen
Núria, des del santuari fins a 2300 m, a la vall de les Mulleres (SEN., Add.: 123);
Núria, als pasturatges alpins, 2000-2400 m (SEN., Nos dec.: 658; Pl. dzsp.: 47-48);
pastures de Mulleres (SEN., F1 N.: 71, sub M. nunensis, per confusió amb M. nuriae).
CAD. (F1 Cat. I K 166) recull la citació nurienca de SEN. referint-la a M. stricta.
Vers el Puigmal, 2 150 m @R.-BL., Vég. aip. : 161, Festucetum scopariae subassocia-
- De l'estatge monta a l'alpi, rr. 1550-2400 m.
Es fa als sbls sorrencs nus o amb vegetació oberta (vores de camins, cremades,...).
VI-VIII.
Entre el Pla &Anyella i la Collada de Toses, 1875 m; E1 Pinetar (Planoles), 1550 m;
Coma de Gombreny, 2100 m; solell del Bosc de Ribes, 1560 m.
L'exemplar de l'herbari Sennen (PI. d'Esp. 22626) a que fan referencia les citacions nu-
rienques de l'autor fou determinat en principi com a M. minutiflora Boiss. f. pyrenaica i
batejat posteriorment amb el nom de M. Nuriae; correspon sens dubte a M. stricta.
DG 29,39,18,28,38. Lateeur.
772. Myosotis sylvatica Hoffm. subsp. teresiana (Sen.) O. Bolbs et Vigo;M. teresiana Sen.,
M. decumbens Host subsp. teresiana (Sen.) Grau
Núria (SEN., Add.: 123, sub M. sylvatica var. montana (Ben.) Rouy); torrents dels
massís de NÚria,... des de 700 m fins a les regions subalpines (SEN., Nos dec. : 658);
regió de NÚria (SEN., PI. d 'Esp.: 45-46); prop dels torrents (SEN., FI. N.: 71, sub M.
teresitae per confusió amb l'epítet teresiana).
Salt del Sastre, 1780 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 28, Peucedaneto-Luzuletum desvauxii,
sub M. silvatica).
- Estatges montl isubalpí, CC. 775-2025 m.
Es fa als boscos humits i als indrets frescals. Fagetalia sylvaticae, Betulo-
Adenostyletea, Vaccinio-Piceetea. IV-VIII.
Des de l'entrada de la Vall fins a sobre Toses, a NÚria i a la Collada Verda. Localitats
concretes: sota el Sagnari, Aigües de Ribes, La Covil (1800 m), baga de Campelles,
Roques Blanques, cap a Planoles (1075 m), baga de Planoles (abundant), sotaPlanbs,
Fornells, sobre Toses (1550 m), baga de Toses (1450 m), Collet de les Barraques
(1850 m), baga d'Estremera, Queralbs, Fustany; (1175 m), sobre la Ruira (1600 m),
Canal de la Ganta (1900 m), Núria (2025 m), Gorges del Freser (1700 m), Ribes de
Freser, El Mas, Bosc d'en Cigala, Can Barratort (1150 mj, sota Mont-roig (1800 m),
Collada Verda, Conivella (1425 m), boixedes del Pla del Freixe (1575 m), etc. etc.
A les zones elevades hom troba formes especials que semblen fer el trlnsit vers M.
alpestris.
DG 39,18,28,38,37. Orbfit europ. SW. L'espbcie, eur.
773. Myosotis alpestris F.W. Schmidt

Collada de Núria (COMP. in VAYR., Pl. not.: 117) (VAYR., Cat. N.: 53).
Coma de Vaca (VAYR., Cat. N.: 53; in CAD., FI. Cat. 1-V: 169).
Vall $Eina (VAYR. in CAD., FL Cat. IV: 169).
NÚria (CAD., FI. Cat. IV: 169).
Vall de Finestrelles, 2200 m @R.-BL., Vég. alp. t. 20, ElynetoOxy tropidetum); al N
de NÚria, 2200 m (BR.-BL., 1. c. t. 22, Hieracieto-Festucetum spadiceaej.
Contrafort meridional del Puigmal, 2880 m; entre el Pla de Gorrablanc i el Coll de
Queralbs, 2570 m (SERVE, Rech. comp; t. V, comunitat de Festuca supina, Silene
acaulis i Salix retusa).
- Estatges subalpí i alpí, CC. Davalla rarament a l'estatge montil. (11 75) 1600-2880
m.
Es fa als prats i rasos, amb una certa preferhncia pels terrenys calcinals. Seslerietalia
coeruleae, Caricetalia curvulae. V-VIII.
Corrent a la zona axial: Cap ai Coll de la Creu de Meians (1925 m), Collet de les
Barraques, Coma de Fontseca, E1 Pinetar (Queralbs), Torrent del Forn (1175 m),
Gorges de NÚria, Núria, Roc de la Malh (2100 m), Coma de les Mulleres (2500 m),
Coma &Eina (2100 m), cap al Pic de l'Aliga (2200 m), Planell de Coma de Vaca,
Coma de Fresers (2300 m), Emprius del Freser (2350 mj, vessants del Balandrau, etc.
A les serres pre-pirinenques no tant freqüent: Costa Rasa, Puigllan~ada(2200 m), Pla
$Anyella, Costes de l'Huguet, Plans de Neva (1575 m), Costa Pubilla, llisos de Taga,
Serra Cavallera, etc.
(Vegeu el comentari a l'esphcie anterior).
DG 29,39,18,28,38. Orbf. euras.
774. Myosotis alpina Lapeyr.; M. pyrenaica Pourret

Cap a Noufonts (SALV. in COSTA, Introd.: 177; SALV., COSTA in WK.,Prodr. II:
505).
Puigmal (CAD., FL V.: 99); freqüent a les altures de NÚria fins al cim del Puigmal
(CAD., F1 Cat. IV: 169).
Coll de Núria (BUB., F1 Pyr. I: 499, sub M. pyrenaea (Barre1.j VaiU.)
Núria, Finestrelles, cim del Puigmal, Coma de Vaca (SEN., Add.: 123); Finestrelles,
cim del Puigmal, i des del santuari fins a 2300 m (SEN., FI. N.: 71); Coll de Fines-
trelles, sobre els esquists vers 2600 m... coll de Núria i cim del Puigmal (SEN., Diagn.:
23-24); Coll de Finestrelles (SEN. in CAD., FI. Cat. IV: 169).
Puigmal, 2750 m, 2830 m (SERVE, Rech. comp. t. XXII, comunitat de Festuca supi-
na); del Puigmal al Pas dels Lladres, 2560 m (SERVE, I. c. t. XXIV, comunitat de
Festuca supina i Helictotrichon mon tanum).
- Estatge alpí de la zona axial, r. 2400-2880 m.
Es fa a les tarteres i llocs pedregosos. Thlaspietea, Caricetalia cuwulae. VII-IX.
Pas dels Lladres, 2540 m; tossa del Puigmai, 2700-2880 m; Pic de Finestrelles, 2750
m; sobre la Fossa del Gegant, 2800 m; Pics de la Vaca, 2800 m; sobre el Clot de l'Ós,
2740 m; cap als Tres Pics, 2400 m; Balandrau, 2550 m.
La indicació que fa SEN. d'aquesta esphcie a unes altituds relativament baixes (des
del santuari fins a 2300 m) fou corregida posteriorment per ell mateix. Efectivament,
a Diagn. diu que no ha vist la planta gairebé només que al Coll de Finestrelles, al Coll
de Núria i al cim del Puigmal. I afegeix: "Nous pensons que Gautier exagera beau-
coup l'indice de fréquence, a moins qu'il n'ait voulu désigner une esgce plus gr8e
generalment rapportée a des formes de M. alpestris"; hauria pogut dir que ell mateix
havia sofert una confusió semblant.
DG 29,39. Pir .
775. Myosotis palustris (L.) L. susp. tuxeniana O. Bolbs et Vigo;M. scorpioides auct.
Muntanyes de Ribes (CAD., F
L Cat. IV: 165, sub M. palustris).
- Estatges monta i subalpí, rr. 950-1775 m.
Aiguamolls, rierols i mulleres. Phragmitetalia, Molinietalia, etc. VII-IX.
Sota la Collada de Toses, 1775 m; baga de Fornells, 1550 m; vora Nevi, 1300 m;
Ribes de Freser, 950 m; vora l'estany de Can Roca, 1475 m; mulleres vora l'0rri Vell,
1400-1550 m; cap a la Collada Verda, 1600 m.
DG 18,28,38,48. Orbfit europ SW? L'espkcie, lateeur.
776. Lappula squarrosa (Retz.) Dumort. subsp. squarrosa;Lappula echinata Fritsch, Ech t
nospernum lappula (L.) Lehm.
Fins a Ribes (VAYR., Fl. N.: 53).
- Erms i llocs ruderals de l'estatge monta, on sembla rarissima.
DG 38. Lateeur.
Echinospemum pyrenaicum Vayr.

Muntanya de NÚria i Alp (VAYR., FI. N: 53).
- A Pherbari Vayreda no hem vist cap exemplar de NÚria, perb si diversos de la Molina que cor
responen en realitat a Lappula deflexa (Wahlenb.) Garcke.
777. Cynoglossum officinale L.

Vall de Ribes (CAD., Fl. Cat. IV: 174).
- Estatges mont& i subalpi a la zona pre-pirinenca, c. A la zona axial sembla molt
rar. 825-1800 m.
Calcícola preferent. Es fa a les comunitats nitrbfiles (Onopordion acanthii); de mane-
ra dispersa, és freqüent dins els prats molt pasturats o en terrenys remoguts. VI-VII.
Turó de la Perdiu (La Molina); Pla &Anyella, 1800 m; sobre Toses, 1600 m; cap a la
Collada de Toses; Toses, 1450 m; Planoles, 1150 m; Ventoll, 1300 m; Bosc de Carnp-
elles, a les clarianes; Lleixes de la Covil, 1750 m; vora Campelles, 1300 m; sobre Can
Rosset, 1200 m; Aigiies de Ribes, 825 m; Can Perramon de Dalt, 975 m; Ribes de
Freser, 950 m; La Balcera, 1500 m; abundant a la baga de Pardines (les Noufonts,
POrri Vell, ElTarter, ..., 1450-1650m; sota el Puig del Pla de les Pasteres, 1700 m.
DG 18,28, 38,48. Circumbor. A Europa, eur.
778. Cynoglossum dioscoridis Va.; C. loreyi Jordan ex Lange
Sant Amanq (VAYR., Pl. Cat. :61).
- Torrent de COUde Jou, sota Sant Amang, 1425 m.
DG 37. Orofit submed. W
onoglossum germanicum Jacq. ;C. montanum auct., non L.

Ribes (CAD., Fl :99;Notas fitog. 06: 17).
- Confusió amb l'espicie 777. El mateix CADEVALL omet aquesta citació posteriorment
(fl Cat.) i indica, per contra, C. officinale a la VaU de Ribes (LC. ZV: 174), tot afegint en nota:
"per error va ésser consignat en la Flora del Vaiiis el onoglossum montanum en Uoc d'aquestae~
picie".
VERBENACEAE
779. Verbena officinalis L.

Llocs ruderals poc o molt humits, vores de camins, . . . Onopordetalia acanthii, Bi-
dentalia tripartitae, Convolvuletalia, Plantaginetalia majoris. Vi-IX.
EstBguel, 850 m; Can Perrarnon de Baix, 800 m; vall de Barricb, 900-1000 m; Aigües
de Ribes, 825 m; Angelats 850 m; El Baell, 1200 m; Pedrera, 975 m; Ribes de Freser;
costes de Segura, 975-1 100 m; Roques Blanques, 1000 m; solell de Ventoli; sota Pla-
nBs, 1100 m; Batet; Rialb, 1050 m; Queralbs, 1275 m; La Farga de Queralbs, 1175
m; sobre Serrat, 1450 m; Ribesaltes; Pardines; etc.
DG 28, 38, 37. Subcosm.
CALLITRICHACEAE
780. Callitriche palustris L.; C. verna L.

- Estanys i bassiols, rr. 1550-2200 m. VI-VIII.
Collet de Sant Salvador, 2200 m; Pla de Pena, 1725 m; Pla de la Llagona, 1750 m;
cap a POrri Vell, 1550 m.
LABIATAE
78 1. Ajuga pyramidalis L.
Prats de Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 203); vora Núria (SALV. in WK.,Prodr.
11: 466); prats i jaces de Nuria (VAYR., Cat. N.: 62); prats i llocs humits de Núria
(CAD., Fl. V.:105); Núria (CAD., Fl Cat. IV: 413).
474
Sant Amanq (VAYR., Pl. Cat. :83; in CAD., FI Cat. ZV: 413).
- De Pestatge month superior a Palpi, c. 1450-2400 m.
Acidbfila. Es fa als prats i matollars; més rarament als boscos clars.
De Pordre Nardetalia; també al Calluno-Genistion i als Vaccinio-Piceetea. VII-VIII.
Sobre Costa Rasa, 2150 m; Collada de Toses, 1775 m; El Pinetar, 1900 m;voltants
de Núria, 1900-2200 m; sota el Collet Verd, 2150 m; Vall d'Eina, 2400 m; Coma del
Gispet, 2000 m; Coma de Fresers, 2250 m; baga de Siat, 1800 m; cap als Prats,
1450 m.
DG 29,39, 18,28,38,37. Eur.
782. Ajuga reptans L.

- Gairebé només a la zona meridional de la Vall, r. 800-1700 m.
Boscos humits i comunitats de degradació corresponents. De l'ordre Fagetalia. IV-VI.
Fageda d'Esteguelella; sota el Casot, 800 m; vall de Barricó, 875 m; Aigües de Ribes,
850 m; vora Ribes de Freser, 950 m; Sant Amanq, 1700 m.
DG 28, 38,27, 37. Eur.
Ajuga reptans
783. Teucrium scorodonia L.

- Estatge montl, CC. Penetra a Pestatge subalpi. Nul o molt rar a la zona pre-pirinen-
ca, predominantment calcaria.
Acidbfil. Es fa als boscos i als matollars sobre terrenys silicis. De l'alianga Quercion
robori-petraeae; també al Sarothamnion, al Calluno-Genistion i al Quercion pubes-
cen ti-petraeae. VI-IX.
El Baell, 1200 m; Roques Blanques; Planoles; cap al Solh, 1250 m; Sta. Caterina, so-
bre Ribes de Freser; Rialb: Queralbs; sota Serrat, 1250 m; La Farga de Queralbs;
cap a Daió; Gorges de Núria, 1650 m; vers el Salt del Grill, 1200 m; Les Ribes, 1400
m; La Balma, 1700 m; Cingle d e l ~ o c 1650
, m; bosc de Ribes;Pardines; etc.
784. Teucrium botrys L.

Llocs tarterosos, codolars dels rius, talussos... Galeopsion, Stipion calamagrostis.
VI-Ix.
Entre F'ornells i Toses, 1400 m; vora Espinosa, 1150 m; sota Planoles, 1075 m;
solell de Ventoli, 1250 m; Roques Blanques, 1100 m; Rialb, 1050 m; Magana,
975 m.
785. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Sen.) Rech. f.

- Estatge mont&,c; s'enfda a I'estatge subalpí. 800-1400 (1700) m.
Prats, matolls, boscos clars, llocs rocosos; sempre en indrets secs i calents. VI-IX.
Voltants del Sagnari; Collada de Grats, 1225 m; sobre la Corba, 1000 m; solells de
Can Perrarnon de Baix, fins a 1200 m; serrat de PHome; Torrent Roig (El Baell),
975 m; sobre Aigües de Ribes; E1 Baell, 1100 m; Can Gorra, 1050 m; sobre Angelats,
1000 m; Campelles, 1300 m; solell de Sant Antoni, 1150 m; costes de Segura; Ro-
ques Blanques; cap a Rialb, 975 m; Fustanyi, 1175 m; solells de Queralbs, 1275 m;
s d r e Serrat; Torrent del Forn (Queralbs), 1175 m; sota el Roc de Tot-10-món,
1700 m; Ribesaltes, 1100 m; solell del bosc de Ribes, 1350 m; de Pardines a Boixe-
tera, 1300 m; Can Perramon de Dalt, 1000 m.
786. Teucrium pyrenaicum L. var. catalaunicum Sen.

Entre Carnpdevhnol i Ribes (POURRET, Chloris: 144).
Ribes (CAD., FI. K :105; FI. Cat. IV: 422).
Núria (SEN., Add. :151;FI. N. :74).
- De Pestatge monta al límit inferior de Palpí, CC,perb molt rar en terrenys silicis.
800-1700(2200) m.
Prats secs, llocs rocosos o pedregosos. Calcícola preferent. Termbfil. Xerobromion,
Aphyllanthion, Festucion grmtieri VI-VIII.
Des de Pentrada de la Vall fins al Pla de Rus (1900 m), a la Costa de les Tutes (2200'
m), a Coma de Vaca (2125 m), a Pbrtoles (1510 m) i a Sant Amanq. (1800 m). Loca-
litats concretes: solell del Sagnari (800 m), La Corba, Torrent de la Corba (1250 m),
Esteguelella, Golobran (1500 m), Barricó, Can Perramon de Baix, serrat de SHome,
sobre Aigües de Ribes, bosc del Baell, cap a la Roca Aguda, El Portet (1650 m), La
Berruga (1775 m), Pla de Pujalts (1900 m), sobre Angelats, Pedrera (975 m), Costes
de Segura, vora Pla #Anyella (1750 m), Maqana, Bosc de Ribes, cap a Vilamanya
(1150 m), Rialb, vall Estremera, baga de la Canya (2000 m), Pedrisses (2050 m),
Clots de Maq.ana (1200 m), sobre Es Quer (1450 m), llisos de Taga (1650 m), Camp
dels Dois (1 580 m), Cingles de Sant Eloi (1 725 m), etc.
DG 29,39, 18, 28, 38,27, 37. Endbm pir.-cat. L'espbcie, ibero-occ.
Teucrium polium L. subsp. aureum (Schr.) Arcangeli; T. aureum Schr.

- Existent als solells calcaris del veí Ripollis, arriba fins a les portes de la Vall: Cingles de Co-
rones, 1200 m.
DG 37.
787. Scutellaria alpina L. subsp. alpina.

Coma de les Mulleres, vora Núria (COMP., Hist. Nat. I: 535).
Prats de Núria (PUJOL in VAYR., Pl. not.: 131; in WK.,Suppl.: 157).
Torrent de sota Fontnegra, Creu d'en Riba, Coma de Vaca (VAYR., Cat. N.: 62);
Núria, Coma de Vaca (VAYR. in CAD., FI. Cat. 1V: 404); vessant dret de Coma-
negra (sic) (CAD., Exc. :100); cap a Font-negra (CAD., FI. Cat. IV: 404).
Puigllanqada (SEN., Add.: 150, sub raqa javalambrensis Pau).
Vessant meridional del Coll de Queralbs, 2490-2550 m (SERVE., Rech. comp. t.
XI, comunitat d'Astragalus nevadensis i Festuca scoparia).
- Estatges subalpí i alpí de la zona axial, r; també a Pextrem occidental de la Serra
de Montgrony. 1650-2650 m.
Generalment en terrenys calcinals; més rarament sobre esquists. Es fa als llocs pedre-
gosos i a les tarteres. Androsacetalia alpinae, Festucion gautieri VII-VIII.
Comuna als terrenys calcaris de la serralada axial: Coma de Fontseca i Pas dels Lla-
dres, 2400-2550 m; Costa de les Tutes, 2100-2200 m; Coma de Fontalba, 2150 m;
Coma de les Eugues, 2500 m; Pic de Fresers, 2500 m; vora el Coll dels Tres Pics,
2350 m.
També a la capqalera de la vall del Rigard: De Toses al Pla d'Anyella, 1650 m; Pla de
Rus, 1900 m, 1950 m; abundant al cim del Puigllanqada, 2300-2400 m.
DG 29,39, 18. Orbfit europ. S.
788. Marmbium vulgare L.

- Estatge monti, només als llocs ruderalitzats (vores de cases i poblacions, cledes),
c. 800-1550 m.
De i'ordre Onopordetalia acanthii. V-IX.
Esteguelella, 850 m; sobre Can Maiols (RipollBs), 1100 m; Saltor, 1350 m; E1 Baell,
1200 m; Campelles, 1300 m; Can Rosset, 1200 m; Ventoll, 1300 m; El Soll, 1200
m; Fornells, 1300 m; Ribes de Freser, 950 m; Vilamanya, 1275 m; Casa dels Plaus,
1550 m.
789. Sideritis hirsuta L.

Fontlletera, cap a NÚria (VAYR., Pl. Cat.: 79, sub var. bracteosa Wk.).
- Estatge montd a la zona meridional de la Vall, r. 775-1100 m.
Prats i matollars secs. calcícola. Ononido-Rosmarinetea, etc. VII-IX.
Vora el Pont d'en Cabreta; El Sagnari, 900 m; solell d'Estkgue1, 1050 m; sota EstB-
guel, 800 m; sobre la Corba, 900 m.
L'exemplar de l'herbari Vayreda corresponent a la citació a dalt ressenyada és en
realitat S. hyssopifolia.
DG 37. Med. W
790. Sideritis hyssopifolia L.

Nom vulgar: te de roca.
Nuria (VAYR., Cat. N. :62;Pl. Cat.: 78, sub. A dentifolia Wk.cr alpina Wk.; inCAD.,
FI. Cat. IV: 396, sub var. alpina Wk.) (CAD., FI. T/.: 105; FE. Cat. 1V: 396)
(FERRER, Exc.: 83) (SEN., Add.: 148, on indica les varietats angustifblia Wk.,
paucidentata Wk. i pyrenaica (Poir.) Briq.).
Puigllanqada (SEN., Add. : 148, sub var. angustifolia Wk., var. paucidentata Wk. i var.
pyrenaica (Poir.) Briq.) (CAD., Fl. Cat. ZV: 396).
(Vegeu S. eynensis, S. mariae, S. endressii i comentari a S. hirsuta)
- Des de l'estatge montl superior a l'alpi, c. (1200) 1400-2600 m.
Gairebé exclusivament als terrenys calcaris. Es fa sobretot als prats secs del Festucion
gautieri. VI-VIII.
Co,nuna a les clapes calchries de la serralada axial, bé que de vegades apareix també
en terrenys silicis poc Acids: Coma de Fontseca, 2400-2550 m; sobre la Font de
1'Home mort, 1950 m; baga d'Estremera, 1700 m; sobre Vilamanya, 1400 m;Coma
de Fontalba; voltants de NÚria; Pedrisses, 2000 m; Coma de Vaca; Coma de les
Eugues, 2500 m; Coma de Fresers, 2150 m; cap al Coll dels Tres Pics, 2350 m;
vessants del Balandrau; La Canya, 2100 m; torrent del Forn, 1200 m; etc.
Freqüent també a les serres pre-pirinenques: Pla de Rus; Pla dYAnyella,1800 m; cap a
la Collada de Toses; baga de Toses, 1500 m; Costa Pubilla; La Covil; La Berruga,
1750 m; llisos de Taga, 1450-2000 m; Plans de Pbrtoles, 1525 m; Sant Amanq, 1800
m; etc.
Planta extraordiniriament polimorfa. A la comarca hom pot reconkixer formes que
s'adiuen bb amb la subsp. guillonii (Timb.-Lagr.) Rouy i altres que s'acosten bastant a
la subsp. hyssopifolia; molts exemplars, perb, presenten característiques intermedies
entre ambdues subsp8cies.
DG 29,39,18,28,38,37. Orbfit med.
Sideritis eynensis Sen.

Massís de Núria i del Puigmal, des de 1750 m, aproximadament, fins a 2000 m (SEN., Nos dec. :
664); mass:s de NÚria i del Puigmal, fins per damunt de 2000 m, a les pastures assolellades (SEN.,
Pl. d'Esp. 1932: 119-120). A la seva flora nurienca (FIN.: 7 4 ) SEN. cita també aquest binomi
sense fer comentaris.
- Pels exemplars d'herbari que hem pogut examinar, creiem que es tracta d'una forma de S.
hyssopifolia propera a la subsp. guillonii.
Sideritis mariae Sen.

Indicada en principi per SENNEN a la Serra de Montgrony (Nos. dec.: 664-665). el mateix autor
la inclou després en la seva flora nurienca (FI. N.: 74) i més tard (Diagn.: 45) especifica que
aquesta planta es fa a "Nhia, a les pastures alpines, vers 2000 m".
- Vistos els exemplars d'herbari, no hi ha dubte que es tracta d'una de les formes de S. hyssopifolia.
Sideritis endressii Wk.

Núria, cim de Toses (sic) (BR.-BL., Notes: 229).
Vessant oriental del Pic de Segre, 21 50 m (BR.-BL., Vég. a@. t. 19, Festucetum scopariae) ;Núria,
2200 m, vers el Puigmal, 2150 m (BR.-BL., 1. c.: 161, Festucetum scopariae subassociació ,de
Festuca ovina subsp. indigesta).
Vessant meridional del Coll de Queralbs, 2500-2550 m (SERVE, Rech. comp. t. XI, comunitat
d'dstragalus nevadensis i Festuca scoparia).
- Citacions que es deuen a confusió amb Sideritis hyssopijolia.
Phlomis herba-venti L.
- Existent al límit meridional de la Vall, vora Corones, 1275 m.
DG 37.
Galeopsis pyrenaica Bartl.

Coll de Núria (GR. et GODR., FI. Fr. 11: 686, on els autors indiquen que es tracta
d'una forma nana).
Collada de Núria, Coll de Noufonts (COMP., Hist. Nat. 11: 530).
Ribes (PUIGG. in COSTA, Supl.: 64; in Wk.,Suppl.: 153) (CAD., FI. Cat. IV: 372);
vall de Ribes (CAD., FI. V.: 104).
Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 61); Núria (VAYR., Pl. Cat.: 81, var. nana
Wk., legit PUJOL). TambC SEN. inclou l'esp8cie en el seu catdeg nurienc (FI. N. :74).
De Queralbs a Núria. La var. microphylla Sen. et Pau ... a les tarteres i arrossegalls de
la regió alpina, a Núria, Puigllan~ada... (SEN., Add.: 147).
Pic de la Fossa del Gegant, 2410 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 5, Iberidetum spathulatae);
Núria, 2250 m, Noufonts, 2320 m, Coll de NÚria, 2350 m, Pic de Finestrelles, 2480
m, Coll de Llo, 2350-2400 m (BR.-BL., I. c. t. 7, Galeopsideto-Poetumfontqueriz];
vessant meridional delPuigmal, 2550 m (BR.-BL.,, 1. c. t. 8, Senecietum leucophyllae);
vers Noufonts, 2450 m (BR.-BL., I. c. t. 21, Festucetum eskiae).
Gorrablanc, 2450 m (SOUT., Exhum.: 266 taula); marge del Pla de Gorrablanc, 2400
m (BAUD. in SOUT., Mod. supraf: : 125 taula); Pla de Gorrablanc, 2450 m (BAUD.
et SERVE, Group. vég. Pia. t. Minuartio-Ranunculetum parnassifolii).
Contrafort occidental del Puigmal, 2460-2550 m (SERVE, Rech. comp. t. 111, comu-
nitat de Festuca durissima); vessant S del Coll de Queralbs, 2490-2550 m (SERVE, 1.
c. t. XI, comunitat d7Astragalus nevadensis i Festuca xoparia); Pic del Pds dels
Lladres, 2650 m, vessant S del Puigmal, 2590 m, Coll de Queralbs, 2550 m (SERVE,
LC. t. XIII, comunitat de Festuca eskia); vessants de Noucreus, 2580-2660 m (SER-
VE, I. c. t. XVII, comunitat de Xatardia scabra) (BAUD y SERVE, Corns. Xat. SC.
taula).
Gorrablanc, 2450 m, Tossa del Puigmal, 2531 m i 2580 m ( N ~ G R E ,Nouv. con& t.
3, Galeopsido-Festucetum eskiae orientalis, sub G. pyrenaica nana).
Prosp. t. Festuco-lberidetum forma B amb Festuca aurea, sub. G. nana).
(Vegeu G. blanquetii, G. nadalis i G. filholiana).
- De l'estatge montP a I'alpi, CC. 900-2700 m.
Tarteres i llocs pedregosos en terrenys silicis; més rarament sobre calcari. Galeopsion,
Senecion leucophylli, Iberidetum spathulatae. VIII-IX.
Corrent a la zona axial; rara a les serres pre-pirinenques, predominantment calcaries.
Des de Bruguera i la vall d'Angelats fins a les crestes axials, i de la Collada de Toses a
Pbrtoles. Altres localitats: Campelles, 1300 m; cap a Prat de Jou, 1575 m; baga de
Planoles, 1300 m; entre Fornells i Toses; Puigllangada, 2300 m; cap al Pas dels
Lladres; Gorrablanc; Coma de Fontseca; tossa del Puigmal: cap a la Font de 1'Home
mort, 1900 m; Ribes de Freser, 900-1000 m; Queralbs; torrent del Forn, 1150 m;
Gorges de Núria; Coma de Fontnegra, 2400 m; Coma d'Eina, 2400 m; Noucreus,
2650 m; Torreneules, 2560 m; Coma de Vaca; Coma de les Eugues; Gorges del
Freser; vora Daió; bosc de Ribes, 1400 m; Ribesaltes, 1200 m; etc.
Planta polimorfa, representada a les zones més elevades per una forma de petites
dimensions corresponent a la var. nana Wk. et Costa.
DG 29,39, 18,28,38. Endbm. pir.
Galeopsis blanquetii Sen.

Ribes, 900 m, i Queralbs, vers 1400 m (SEN. ,Nos. dec.: 663); des de Queralbs a NÚria (SEN. FI.
N.: 74); Ribes i Queralbs, pedrusques esquistoses, ... 900-1300 m (SEN., PI. d'Esp. 1932: 20).
-Els exemplars que donen testimoni d'aquestes indicacions (PI. d'Esp. n? 2021 i 4011) perta-
nyen a G. pyrenaica típic, i aquest és, d'altra banda. el nom que figura en les etiquetes correspo-
nents. Assenyalarem que en les diverses publicacions sennenianes l'epítet de la pretesa nova
espkcie adopta tres grafies diferents: blanqueti, blanquetti i blanquetii.
Galeopsis nadalis Sen.

NÚria, als detritus esquistosos (SEN., FI. N.: 74; PI. d'Esp. 1932: 19). A la darrera d'aquestes
publicacions l'autor considera aquest binomen (I'epitet del qual escriu en la forma Nadali) sinb-
nim de G. calcarea Coste, in mss., non Schcnheit).
- Els exemplars d'herbari corresponents a aquesta citaci6 (un dels quals és determinat com a G.
calcarea Sch8nheit) pertanyen a la varietat nana de G. pyrenaica.
480
Galeopsis filholiana Timb.-Lagr.

Prats de NÚria (PUJOL in VAYR., PI. not.: 130; in Wk., SuppL: 153); prats secs vora el santuari
de NÚria (VAYR.. Cat. N.: 61).
- Ha de correspondre a G. pyrenaica var. nana. Ja el mateix VAYR. anotava en la seva flora
nurienca: "crec no es altra cosa que una varietat raquítica de la mateixa espbcie" (G. pyrenaica).
792. Galeopsis ladanum L.; G. intermedia Vill.

Boscos de Ribes (CAD., FI. Cat. IV: 373, sub ra@ G. calcarea Schiinh. var. lutifolia
Rouy).
- Estatge montd, r. 900-1500 m.
Camps de cereals (Secalinetea), m6s rarament als talussos i llocs pedregosos. VI-IX.
Pla de Plaus, 1275 m; Campelles, 1300 m; sobre el Bac, 1200 m; Toses, 1475 m,
1500 m; Ribes de Freser, 975 m; cap a Rialb; sobre la Plana, 1375 m; Ribesaltes; vora
les Vinyes, 1050 m; de Pardines a Boixetera, 1275 m.
793. Galeopsis angustifolis Ehrh. ex Hoffm.
- Estatge mont%,r. 800-1500 m.
Tarteres i llocs pedregosos, preferentment sobre calcari (Thlaspietalia rotundifolii);
m6s rarament als conreus, VI-IX.
Vora Can Penamon de Baix, 825 m; Pedrera, 975 m; Ribes de Freser; Toses, 1500 m;
sobre Segura, 1175 m; Ribesaltes.
DG 18,28,38. Latesubmed.
794. Galeopsis tetrahit L.
Ribes, Queralbs (CAD., FI. K: 105; FI. Cat. IV: 371).
SEN. inclou l'esphcie en el seu catdeg nurienc (FI. N.: 74) sense cap comentari.
Es fa en llocs ruderals poc o molt humits (Artemisietea); no 6s rara tampoc als boscos
de ribera (Alno-Ulmion). VII-IX.
Sota Esteguelella, 800 m; La Corba; Aigües de Ribes, 850 m; El Baell, 1200 m;
Campelles, 1300 m; baga de Sant Antoni; vall d'Angelats, 1100 m; Ro,ues Blanques,
975 m; cap a Planoles; Toses, 1475 m; sota la Collada de Toses, 1650 m; voltants de
Ribes de Freser, 875-1000 m; Rialb; baga #Estremera, 1650 m; NÚria, 2000 m; cap
al cingle del Boc, 1700 m; Pardines, 1250 m; sobre Can Nofre, 1550 m; La Mosca-
tosa, 1350 m; sota Boixetera, 1400 m; sobre les Noufonts (Pardines), 1550 m; Mas
Conill, 1175 m; etc.
DG 39, 18,28,38,37. Lateeur.
795. Lamiurn maculatum L.
Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 199; in WK., Prodr. 11: 436) (CAD., FI. K: 104;
FI. Cat. IV: 366).
Queralbs (VAYR., Cat. N.: 61, sub var. hirsutum Lam.) (CAD.,FI. Cat. IV: 366).
Part damunt del Pont de Crema1 (SEN., Add.: 147, "sota la forma L. hirsutum Fr.").
El mateix autor inclou l'espkcie en el seu cathieg nurienc (F¿.N.: 74) amb el comen-
tari: "mena de L. hirsutum".
- Estatges subalpi i monti,, r, i de distribució irregular. 875-2000 m.
Llocs ruderals (Artemisietea) i també als boscos de ribera (Alno-Urnion). (V) VII-IX.
MBs o menys freqüent a l'estatge subalpi de la zona nord-oriental: Gorges del Freser,
1575 m; Gorges de Núria, on 6s f o r ~ aabundant, 1500-2000 m; bosc de Ribes, 1650
m. Seguint els rius davalla a l'estatge mont& on 6s mBs rar: cap al Prat del Bac, 1275
m; entre la Farga i Dai6, 1150-1200 m; voltants de Ribes de Freser, al riberal dels
rius, 875-950 m.
DG 39,38. Eur.
796. Lamium album L.

Nom vulgar: melissana.
Vora el santuari de NÚria (SALV. in COSTA, Introd.: 199; in WK.,Prodr. 11: 436);
vall de Núria i altres veynes (VAYR., Cat. N.: 61); muntanyes de Núria (VAYR. in
CAD., FI. Cat. 1 V: 366); Núria (CAD., Exc.: 102) (SEN.,Nombr. loc.: 395;Fl. N.:
74); pastures de la vall de NÚria (CAD., FI. Cat. IV: 366).
Núria, 2050 m (BR.-BL., VJg. alp. t. 18, Chenopodieto-Taxacetum pyrenaici).
- Estatge subalpi, c; davalla a l'estatge montl on és més rar. (1050) 1500-2150 m.
Es fa en indrets poc o molt ruderals. Onopordetalia. VI-IX.
Pla #Anyella, 1800 m; sobre Toses, 1500 m; Toses, 1450 m; cap al Pont de Soli,
1050 m; La Covil, 1800 m; vail Estremera; Gorges de Núria; Coma de Fontalba;
Coma de Gombreny, 2100 m; Núria, 2000 m; cap al Collet Verd, 2150 m;Pedrisses,
2050 m;Gorges del Freser, 1575 m;Bancerola, 1250 m;vora el Pou de Taga, 1875 m.
DG 29,39, 18,28,38. Eur .
797. Lamium purpureum L.
- Vora Ribes de Freser, 975 m, als talussos i runes. En flor a mitjan abril.
DG 38. Lateeur.
798. Larnium hybridum Viii.

- Voltants de Ribes de Freser, 900-975 m, als marges de camins, conreus etc. En flor
a principis de maig.
799. Lamium amplexicaule L.

- Conreus de l'estatge montl, CC. 800-1550 m.
Tant als horts com als camps de cereals. Polygono-Chenopodion,Secalinetea. (I) IV-X
(XII).,
Estbguel, 825 m; Aigües,de Ribes, 850 m; El Baell, 1200 m; Pla de Plaus, 1275 m;
Campelles, 1300 m; sobre el Bac, 1250 m; sobre Fornells, 1500 m;Toses, 1425-1500
m; Ribes .de Freser; Queralbs, 1250 m; sobre la Plana, 1375 m; Ribesaltes; vora les
Vinyes, 1050 m; vora Can Nofre, 1275 m;Perapinta, 1325 m.
DG 18,28,38,37. Plurireg .
800. Lamium galeobdolon (L.) L.; Lamiastrum galeobdolon (L.) Ehrend. et Polatschek
- Fagedes i boscos humits de la vall del Segadell, rr. De l'ordre Fagetalia sylvaticae.
v-VI1.
Vora Can Perpinyl, 1125 m; sota Can Barratort, 1075 m; Bancerola, 1250 m; fageda
dels Prats i zones vernes, 1450-1550 m.
DG 38. Ew.
Lamium galeobdolon
801. Ballota nigra L. subsp. foetida Hayek

- Llocs ruderals de l'estatge montl, c. 800-1500 m.
Sobretot a les comunitats de l'alianga Arction. VI-IX.
Balma del Casot, 920 m; Barricb, 1000 m; Ventoli, 1300 m; sobre Planoles, 1250 m;
Espinosa, 1200 m; La Polella, 1425 m; Toses, 1450 m; Ribes de Freser, 900-975 m;
Rialb, 1050 m; Queralbs, 1250 m; vora les Vinyes, 1075 m;Ma$ana, 975 m.
DG 18,28, 38, 27, 37. Lateat1.-Med.
802. Stachys officinalis (L.) Trevisan 1
- Estatge monta, ccc; penetra Amplament a l'estatge subalpf aprofitant els solells i
els indrets arrecerats. 775-1600 (2050) m.
Sobretot als terrenys Bcids, perb també als sbls calcaris frescals. Prats, matolls, boscos
clars. Calluno-Genistion, Sarothamnion,Mesobromion, Quercion robori-petraeae,Nar-
dion, etc. VI-X.
Des de l'entrada de la Vall fins a les gorges de Núria i del Freser, a la Collada Verda i
a Sant Amang; vers ponent esdevi progressivament rara, fim a fer-se nulela o molt
escassa a l'alta vall del Rigard. Localitats concretes: Vora el Pont d'en Cabreta, El
Sagnari, Estkguel, Collada de Grats, La Toella, vall de Barric6, baga de Perramon, El
Baell, vall d'Angelats, Campelles, Prat de Jou, Planoles, Ribes de Freser, Rialb, bosc
de Ribes (1700 m), Queralbs, Els Plaus, La Plana, Els Emprius de Serrat, Gorges del
Freser (fins a més de 2000 m als vessants solells), El Ras, Ribesaltes, l'Orri, Can
Barratort, sobre les Noufonts (Pardines), La Moscatosa, l'Orri Vell, Coll del Pal, liisos
de Taga, Bruguera, Cingles de Sant Eloi, Saltor, etc. etc. etc.
DG 39,28,38,48,27,37. Lateeur.
803. Stachys alpina L.
I
- Estatge subalpl, rrr. Comunitats megafbrbiques. Calamagrostion. VI-VIII.
Zona nord-oriental de la Vall. Vora Núria, 2000 m; sota el Collet Verd, 2100 m;
I
torrent de Castellcervós, 1650 m; La Melgó, 1575 m.
DG 29,39. Orbfit europ. C
9 Stachys alpina
Stachys heraclea
8
6
'D
'z
a
-
c
7
804. Stachys heraclea All.
Prats calcfcoles secs. Sobretot al Xerobromion; 'també! a 1'Aphyllanthion. VII-VIII.
Sobre la Collada de Grats, 1300 m; La Toella, 1400 m; Golobran; sobre Barri&,
1100 m; El Baell, 1125 m; Cingles de Sant Eloi, 1700 m; abundant a Montgrony
(RipollBs), d'on ja havia estat citada per SEN. (Add.: 148).
DC 28,27,37. Med. W
805. Stachys sylvatica L.

Vall de Ribes (CAD., FI, T/. : 105;FI. Cat. I V: 380).
Boscos humits, sobretot vernedes (Alno-Ulmion); vorades herbacies d'aquests boscos.
(Alliarion). VII-IX.
Fageda d'Esteguelella; vall de Barricó, 900 m; Aigües de Ribes, 825 m; entre Camp-
elles i el Baell, 1300 m; Coll de la Casassa, 1200 m; sota Planoles, 1050 m; cap a
Espinosa, 1200 m; Fornells, 1300 m; Toses, 1450 m; Ribes de Freser, comuna al
riberal dels rius, 875-975 m; Rialb, 1050 m; E1 Mas, 1000 m; sota Pardines, 1100 m;
Boixetera, 1400 m; etc.
DC 18,28, 38,27, 37. Eur.
Stachys palustris L.
Fins a prop de Ribes (VAYR. in CAD., FI. Cat. IV.' 381).
- Nosaltres no hem vist aquesta planta a la comarca, ni existeixen als herbaris exemplars que
donin testimoni d'aquelia citació. L'espkcie és forqa freqüent, per contra, a la vei'na vall de Cam-
prodon. La indicació de CAD. deu ésser una interpretació abusiva del que diu VAYR. en la seva
flora de NÚria (Cat. N.: 62): "Llochs humits de Camprodon, Sant Joan de les Abadessas y proba-
ble en Ribas y Caralps".
806. Stachys recta L.

Ribes (CAD., F1. Cat. IV: 380).
- Estatge montl, c; ascendeix rarament a l'estatge subalpí. 800-1400 (1700j m.
Es fa principalment als prats secs de l'alianqa Xerobromion; també al Ceranion san-
guinei, etc. VI-IX.
Sota Esteguelella, 800 m; sobre Can Perramon de Baix, 875 m;Pedrera, 975 m; vora
Campelles, 1300 m; Roques Blanques, 1000 m; solell de Ventola, 1250 m; sobre
Planoles, 1250 m; Ribes de Freser; Batet, 1000 m; Rialb; sobre Fustanyi, 1200 m
cap a la Ruira, 1400 m; sobre Daió, 1450 m; sota el Roc de Tot-10-món, 1700 m;
Gorges del Freser, 1250 m; Ventaiola, 1000 m; Ribesaltes; Pardines, 1200 m.
DG 39,28,38,37. Latesubmed.
807. Stachys annua (L.) L.
- Vora Can Perramon de Baix, 820 m; sota Barricó, 900 m.
Med. E (Plurireg.)
808. Nepeta cataria L.

Queralbs (SEN., Add.: 146).
- Vores de poblacions i cases, rrr. De l'alianga Onopordion. Segurament naturalit-
zada a partir d'antics conreus.
De Campelles al Coll de l'Erola, 1475 m; Ventoll, 1300 m; Toses, 1450 m.
809. Nepeta nepetella L.

- Abunda als vessants calents sobre el Planell de Coma de Vaca, 2100-2150 m, en
indrets tarterosos calcaris. És l'única localitat d'on coneixem la planta.
DG 39. Orbfit med. W
810. Nepeta latifolia DC. in Lam. et DC.
Pardines (ISERN in COSTA, Introd.: 198; in WK.,Prodr. 11: 433; in CAD., FI. Cat.
IV: 361).
Queralbs (VAYR., Cat. N.: 61) (CAD., FI. K: 104, sub var. violacea DC.; n. Cat.
I K : 361) (SEN., Add.: 146).
Toses, Pardines, Ribes (BUB., FI. Pyr. I: 428, sub Cataria latifolia (Barrelieri?
LaPeyrouse) Bub.). CAD. (FI. Cat. I F 361) recull la citació de Toses.
Ribes (VAYR., Pl. Cat.: 77) (CAD., FI. Cat. IV: 361).
NÚria (VAYR. in CAD., FI. Cat. IV: 361).
- Estatge monta, c; ascendeix a l'estatge subalpí. 875-1500 (1800) m.
Es fa als herbassars poc o molt ruderals; vores les cases i poblacions, marges de
camins, etc. De l'associaci6 Nepetetum latifoliae. vII-IX.
Ribes de Freser, 875-950 m; Campelles, abundant; Ventola, 1300 m;Planoles, 1150
m; Nevl, 1250 m; sobre Fornells, 1500 m; abundant a Toses, 1425-1550 m; La
Molina (Cerdanya), 1800 m; sota Fustanyl, 1100 m; Queralbs, 1200-1300 m; vall
Estremera; Ribesaltes, 1275 m; sobre Serrat, 1400 m; Pardines, 1300 m; cap a Boixe-
tera, 1400 m; Vilar6, 1225 m; sobre Can Roca, 1325 m; cap a l'0rri Vell, 1500 m;
sota el Puig del Pla de les Pasteres, 1700 m.
81 1. Glechoma hederacea L.
Es fa a les vorades herblcies humides i poc o molt ruderals. Alliarion. 111-V.
El Baell, 1200 m; vora Ribes de Freser, 975 m; Serrat, 1350 m.
812. Prunella laciniata (L.) L.; P. alba Pallas ex Bieb.
- Estatge month, c. 775-1500 (1700) m.
Prats, sobretot en terrenys calcaris. De l'ordre Brometalia erecti. VI-VIII.
Cap al Casot, 775 m; vora EstBguel, 875 m; sobre la Corba, 900 m; solells de Can
Perramon de Baix; vora Aigües de Ribes, 875 m; El Boell, 1150-1250 m,Pla de Plaus,
1275 m; baga de Campelles, 1300 m; Costes de Segura; Roques Blanques, 975-1 100
m; Planoles, 1100-1250 m; El Pinetar, 1700 m; voltants de Ribes (Pedrera, Magana,
Bosc del Rei,...), 900-1000 m; Batet, 1125 m; Rialb, 1100 m; Vilamanya, 1250 m;
Queralbs, 1275 m; Els Emprius de Serrat, 1650 m; etc.
813. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. de Bolbs
in A. de Bolbs; Prunella hastifolia Brot.
Nom vulgar: xaiets.
Collada de Toses, 1550 m, 1810 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 6 , Veronico-
Pinetum sylves tris).
- De l'estatge montl inferior al límit basal de l'alpi, ccc. 800-2200 m.
Prats, matolls, boscos ,... VI-IX (X).

Des de l'entrada de la Vall fins al Pla d'Anyella i la Collada de Toses, a la vall de
Núria, a la Collada Verda i a Sant Amank. Algunes localitats concretes: EstBguel, Can
Perramon de Baix, Golobran, La Toella, El Portet, Barricó, Aigües de Ribes, Ange-
lats, La Berruga (1750 m), El Baell, Pla de Plaus, Pla de Prats, Costa Pubilla (2000
m), Campelles, Roques Blanques, Planoles, sobre Espinosa, Toses, El Pinetar , Ribes
de Freser, Batet, Rialb, vall Estremera (Els Plaus, Font de l'Home mort, Costa de les
Tutes, ... 1300-2200 m), Queralbs, Fustanyl, Gorges de Núria (1500-2000 m), Coma
<Eina (2100 m), Gorges del Freser (1300-2100 m), Pla dels Anyells, La Plana,
bagues de Siat i de Ribes, Ribesaltes, l'orri, Pardines, Plans de Pbrtoles, Conivella,
llisos de Taga (1500-2000 m), Bruguera, Coll de Jou, Saltor, etc. etc. etc.
Planta bastant polimorfa. Varien la forma de les fulles (de vegades molt poc hastades)
i les dimensions i el color de les flors. A les zones elevades apareix de tant en tant una
raga de flors grosses i rosades.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Subatl.
8 14. Prunella vulgaris L.

Vall de Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 15, Curiceto-Pinguiculetum).
Vall de Conill ( B O L ~ Set VIVES in O. de B O L ~ SDe
, veg. not. 11: 220).
- Estatges month i subalpí, CC. 775-2100 m.
Mulleres, jonqueres i prats humits. De la classe Molinio-Awhenatheretea; també als
Scheuchzerio-Caricetea nigrae. VI-IX.
Des de l'entrada de la Vall fins a sobre la Collada de Toses, a la vall de Núria i als
Plans de Pbrtoles. Localitats concretes: Estkguel, vali de Barricb, torrell%Roig, Aigües
de Ribes (850 m), El Baell, baga de Campelles, Pla de Prats (15.50 m), Prat de Jou
(1675 m), cap a Ventoli (1250 m), Toses, vora la Collada deiToses (1775 m),
voltants de Ribes de Freser, Rialb, Queralbs, baga $Estremera, Gorges de Núria
(1850 m), Coma de Fontnegra (2000 m), Coma de les Mulleres (2100 m),l'Orri,Can
Barratort, Boixetera, l'0rri Vell (1550 m), Collada Verda, Conivella, Bruguera, etc.
etc.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Holirt . (Subcosm.)
Prunella x coutinhoi Rouy (= P. grandiflora subsp. pyrenaica x vulgaris)

- F o r ~ afreqüent allí on conviuen els dos progenitors, i en hibitats intermedis entre
els de les especies parentals.
Vall d'Esteguelella, 850 m; Aigües de Ribes, 825 m; Sta. Caterina, 1050 m; sobre Can
Roca, 1300 m.
"8 15. Melissa officinalis L.

- Cultivada, i algun cop naturalitzada en ambients frescals.
Can Perramon de Baix, Aigües de Ribes,... cultivada. Espontinia sota el Sagnari (850
m) i a les vores del Freser prop de Ribes (875 m).
DG 38,37. Med.
816. Satureja montana L. subsp. montana

Nom vulgar: hisop.
Ribes de Freser (CAM.,pl. mont.: 329, legit et det. CAPELL).
- Solells de l'estatge monti,c. Ascendeix a l'estatge subalpí. 775-1700 m.
Termbfda. Prats i matollars en indrets arrecerats, roques. Principalment en terrenys
calcinals, perb també sobre substrat silici. Ononido-Rosmarinetea,Xerobromion, etc.
VII-X.
Entre Can Maiols i Saltor (Ripolles), 1100 m; voltants del Sagnari, abundant; Collada
de Grats, 1225 m; Esteguel; La Toella, 1425 m; sobre la Corba, 875 m; El Baell, 1200
m; Pedrera, 975 m; Roques Blanques, 1000 m; solell de Ventoli, 1100 m; Espinosa,
1200 m; cap a Fornells, 1275 m; vora Can Possons, 1150 m; de Ribes a Rialb;
Queralbs, 1100 m; Fustanya; vall Estremera, a les roques calcaries fins a uns 1700 m;
Ribesaltes, 1150 m; vora les Vinyes, 1075 m; Mas Conill, 1225 m; Ma~ana,975 m;
Clots de Magana, 1200 m; vora Bruguera, 1175 m; etc.
DG 18,28,38,27,37. Med.
817. Calamintha alpina (L.) Lm.; Satureja alpina (L.) Scheele, Acinos alpinus (L.)
Moench
Freqüent a Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 196); Serra de Núria (SALV. in WK.,
Prodr. 11: 416); Núria (VAYR., Pl. not.: 129); muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.:
50; Pl. Cat. : 75) (CAD., FI. T/.: 104); SEN. (Add.: 141) creu que la planta de ~úf.ia
és la var. granatensis (Nyman), perb més tard li dóna el nom de C. suavis Sen. i diu
que es troba des de Queralbs (R. A!: 73); Núria des del Pont de Cremal (CAD., Fl.
Cat. IV: 343).
BR.-BL. (Notes: 228-229) creu que la planta dels Pirineus orientals és ben diferent de
la dels Alps i la descriu com a subsp. pyrenaea.
Núria, 2250 m, Coll de Llo, 2350 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 7, Galeopsideto-Poetum
fontquerii); vessant E del Pic de Segre, 2150 m (BR.-BL., 1. c.: t. 19. Festucetum
scopariae); vers el Puigrnal, 2150 m (BR.-BL., I. c.: 161, Festucetum scopariae subas-
sociació de Festuca ovina subsp. indigesta); vers Noufonts, 2450 m, vers Finestrelles,
2300 m @R.-BL., 1. c. t. 21, Festucetum eskiae).
(Vegeu C. gillesii Sen.).
- Estatges subalpi i alpí de les serres axials, c; davalla rarament a l'estatge month.
També existeix a l'extrem occidental de les serres pre-pirinenques. (1050) 1600-2450
m.
Prats secs, llocs pedregosos, talussos, tarteres. Sobretot en terrenys calcaris o poc
Acids. Seslerietalia coeruleae, Thlaspietea,... VI-VIII.
Freqüent a l'alta muntanya axial: sota el Pas dels Lladres, 2450 m; Coma de PlanBs,
1800 m; Bac de la Foradada, 1950 m; baga d7Estremera;Coma de Fontalba, 2200 m;,
Gorges de Núria; voltants de Núria; Coma #Eina, 2100 m; Coma de i'Embut, 2300
m; Pedrisses, 2050 m; Coma del Gispet, 2100 m; Clot del Malinfern, 2050 m; Coll
dels Tres Pics, 2350 m; vessants meridionals del Balandrau; Els Emprius de Serrat,
1650 m; etc. Pels fons de vali descendeix a i'estatge montd: Les Ribes, 1425 m;
Rialb, 1050 m.
Capgalera de la vall del Rigard: Pla $Anyella, 1800 m.
DG 29,39,18,28,38. Orbfit europ. C-S.
Calamintha gillesii Sen.

Massís de NÚria, entre uns 1700 i 2400 m (SEN., Nos dec.: 6 6 5 ; Pl. d'Esp. 1933: 58-59).
- A I'herbari Sennen no hem trobat exemplars determinats amb aquest nom. El mateix SEN. diu,
perb, que es tracta d'una Calamintha del grup alpina, i correspon a la que havia anomenat alpina,
granatensis o suavis.
818. Calamintha acinos (L.) Clairv.; Satureja acinos (L.) Scheele, Acinos arvensis (Lam.)
Dandy
Muntanyes de Núria (SALV., COLM. in WK., Prodr. 11: 414).
Queralbs, Núria (SEN., Add.: 141).
Vessants de Queralbs, 2200 m (NEGRE et SERVE, Prosp. t. Festuco-Iberidetum
forma B amb Festuca aurea).
- Estatge mont& c. S'enfda alguna vegada a i'estatge subalpi. 800-1500 (2200) m.
Es fa als prats secs. De la classe Festuco-Brometea, i abundant sobretot al Xerobro-
mion. VI-IX.
Sobre Esteguelella, '850 m; El Baell, 1150 m; Pedrera, 975 m; Ribes de Freser;
Roques Blanques, 1000 m; Ventoli, 1300 m; Planoles, 1200 m; El Soli, 1200 m;
sobre Fornells, 1500 m; Toses, 1450 m; Collada de Toses, 1800 m; Rialb, 1050 m;
cap a Batet, 1100 m; Queralbs, 1200 m; El Ras, 1725 m; vora Les Vinyes, 1000 m;
Maqana, 975 m; etc.
DG 39,18,28,38,37. Plurireg .
Calamintha x mixta Ausserdorfer (= C. acinos x alpina)
- Hom la troba alguna vegada alli on conviuen ambdós progenitors.
Vall Estremera, 1450 m; Gorges de Núria, 1800 m.
Calamintha grandiflora (L.) Moench; Satureja grandiflora (L.) Scheele

Boscos de Ribes (CAD., H. V.: 103).
- A l'herbari Cadevall no hi ha testimonis d'aquesta indicació. Remarquem que a la Flora de
Catalunya CAD. no repeteix aquesta citació; en canvi, assenyala a Ribes C. officinalis. Sospitem,
doncs, que aquella citació primera es degué a una confusió.
819. Cdamintha sylvatica Bromf.; Satureja calamintha (L.) Scheele, Calamintha officinnalis
auct.
Nom vulgar: poliol.
subsp. sylvatica; Satureja calarnintha subsp. ufficinelis Gams

Vall de Ribes (CAD., FI. K: 104; FI. Cat. IV: 346).
Boscos clars, marges: Quercion pubescenti-petraeae, Origanetalia, Fagetalia. VIII-X.
Vora el Casot, 900 m; vall d'Esteguelella, 850 m; vall de Barricó, 900 m; vora la
Talaia, 850 m; Ribes de Freser, 950 m; Costes de Segura; solell de Ventoli, 1250 m;
El Soli; vora Planoles, 1175 m; Aspre, 1275 m; vora Nevi, 1300 m; E1 Porxo, 1350
m; Rialb, 1050 m; Ribesaltes; cap a les Vinyes, 1100 m; La Moscatosa, 1350 m;
Maqana; vora Torroella, 980 m.
No són rares les formes de flor relativament petita, tendents cap ala subspkcie ascen-
dens,
DG 28,38,27,37. Lateat1.-Med.
subsp. ascendens (Jordan) P. W. Ball; Satureja calamintha subsp. ascendens (Jordan)
Briq.
- Zona meridional de la Vall, rr. Prats i marges, en indrets més secs que aquells on es
fa la subsp. sylvatica.
Cap al Pont d'en Cabreta, 775 m; abundant sota el Casot; solells de Can Perramon de
Baix, 825 m; vora Can Perramon de Dalt, 975 m.
DG 38,37. Lateat1.-Med.
820. Clinopodium vulgare L.; Satureja vulgaris (L.) Fritsch, Calamintha clinopodium Ben-
tham
- Estatge montl, c; ascendeix a l'estatge subalpi. 800-1600 (2050) m.
Marges i vorades, matollars, boscos clars. Origanetalia, Quercetalia pubescentis, etc.
VII-IX (X).
Collada de Grats, 1200 m; torrent de la Corba; vall de Barricó; Ribes de Freser; solell
de Ventoll, 1250 m; vora Nevl, 1200-1300 m; vora Dbrria, 1450 m; bosc de Batet,
1450 m; Rialb; Queralbs; sobre la Farga, 1225 m; sota el Roc de Tot-10-món, 1700
m; Salt del Sastre, 1600 m; sobre el Pla de Carcal, 1825 m; solell de les Gorges del
Freser, fins a 2050 m; sobre Daió, 1350 m; de Ribesaltes a Pardines, 1275 m; vora les
Vinyes, 1100 m; sota Can Perpinyl, 1025 m; Mas Conill, 1250 m; Costa Ardena,
1300 m; Clots de Maqana; Pla del Freixe, 1550 m.
DG 39,28,38,27,37. Hollrt.
821. Hyssopus officinalis L. subsp. aristatus (Godr.) Briq.

- vora la Collada de Toses, en una carretera forestal, 1775 m. Potser només adventí-
ci, vingut de la Cerdanya on és freqüent als prats secs. Remarquem que SEN. l'havia
citat de la vall de la Molina "al llarg de la carretera nova" (Nombr. loc. :3 9 9 , en una
localitat, doncs, molt propera i en un hlbitat anileg.
822. Origanum vulgare L.

Nom vulgar: orenga.
Sobre Toses, 1600 m (O. de B O L ~ SLa
, bardissa: 56, Turriteto-Rhamnetum).
-Estatge monta, CC,i sovint abundant; ascendeix algun cop a l'estatge subalpi.
800-1500 (1700) m.
Marges i vorades, prats secs. De l'ordre Origanetalia; també als Prunetalia, als Brome-
talia, etc. VII-IX.
Des de l'entrada de la Vall fins a Toses, a les Gorges del Freser i a l'alta vall del
Segadell. Localitats concretes: Él Sagnari, Collada de Grats, La Corba, Can Perra-
mon de Baix, El Baell, Campelles, Pedrera, Roques Blanques, Ventoll, Planoles, sobre
Fornells (1500 m), Toses (1470 m), voltants de Ribes de Freser, Rialb, Queralbs,
Fustanyl, vall Estremera, sobre la Farga de Queralbs, cap a Daió, Gorges del Freser
(pel solell fins a uns 1700 m), sobre Serrat, baga de Ribes (1400 m), sobre Ribesaltes,
(1560 m), vora les Vinyes, sota Boixetera (1400 m), Clots de Ma~ana,Bruguera, etc.
etc.
DG 39, 18,28,38,27,37. Plurireg.
823. Thymus vulgaris L.

Nom vulgar: farigola.
SEN. inclou l'espkcie en el seu catileg nurienc (FI. N.: 73).
- Solells de l'estatge montd, c; s'enfila a l'estatge subalpí, sobretot pels vessants
meridionals de les serres pre-pinnenques. 800-1400 (1950) m.
Es fa en llocs arrecerats, poc o molt calents; als prats, matollars i no rarament sobre
les roques. Abunda més en terrenys calcaris, i a les zones elevades es fa gairebé
exclusivament sobre aquest tipus de substrat. V-X.
Vall d'Esteguelella; molt abundant als solells del Sagndri; sobre la Corba; molt abun-
dant cap a la Collada de Grats, 1100-1400 m; Barricó; vessants solells sobre Perramon
de Baix, tant cap a Barricó i el Grau com cap al Serrat de l'Home, 825-1300 m;
Aigües de Ribes; sota la Roca del Corb; El Baell; sobre Angelats; Pedrera; Ro,ues
Blanques; solells de Can Paloca i de Ventoll; vora Ribes de Freser (Els Estiradors,
Magma,...); sobre Segura, 1175 m; vora Batet; sobre Vilamanya, 1450 m; vall Estre-
mera; torrent del Forn (Queralbs), 1200 m; Ribesaltes; cap a les Vinyes; Pardines; la
Moscatosa, 1300 m; cap a Boixetera; Conivella, 1400 m; Clots de Maqana; Perapinta,
1350 m; Bruguera; Saltor; Sobre Can Maiols; etc.
Les localitats més elevades es troben sobretot a la zona pre-pirinenca: Pla de Pujalts,
1950 m; solell de la Covil, fins a uns 1950 m; La Berruga, 1800 m; E1 Portet, 1600 m;
solell de Sant Amanq, fins al cim mateix, 1850 m; solells entre el Taga i la Portella
$Ogassa; etc. També als terrenys calcaris de la zona axial la planta ascendeix a
altituds considerables: Els Emprius de Serrat, 1650 m; roques $Estremera, fins a uns
1700 m.
Als llocs més alts hom troba formes petites, de tiges reptants que fan pensar en la var.
palearensis O. Bolbs et Vigo.
DG 39, 18,28,38,27,37. Med. W
824. Thymus praecox Opiz subsp.polytrichus(A. Kerner ex Borbis) Jalas

- Alta muntanya axial, c. També a l'extrem occidental de la Serra de Montgrony.
1600-2450 m.
Pastures acidbfdes (Nardion, Feshtcion eskiae), matolls de bdec (Genistion purgan-
tis). VI-IX.
Vora la Collada de Toses, 1600-1800 m; cap al Coll de la Creu de Meians, 1925 m;
sobre Dbrria, 2150 m; Coma de Planbs, 1750 m; vora el Pla de Punya, 1875 m; Bac
de la Foradada, 2100 m; Gorges de Núria, 1975 m; cap al Roc de la Fita, 2100 m;
vall de Núria, 2000-2100 m; Coma #Eina, 2400 m; solell de les Gorges del Freser (La
Balma, Clot del Malinfern, Coll dels Homes,...), 1700-2100 m; Coma de Vaca, 2450
m; Serra de la Canya; Puig Cerveris, 1800-2000 m; Collada de Meianells, 1875 m.
Fora de la zona axial, l'hem vist també als vessants del Puigllanqada, sobre Pla
#Anyella, 1900 m.
Correspon a aquesta espbcie el n? 2044 de Pl. d'Espagne de SEN., procedent de
Núria, 2050 m; determinat en principi com a T. chamedrys var. alpestris f. minutiflo-
rus, fou batejat després pel mateix SEN. amb el nom de T. callitrichifolius (v. Nos
dec.: 667 i Pl. d:Esp. 1934: 19-20).
DG 29,39,18,28,38. Orbfit europ. C-S
825. Thymus nervosus Gay ex Wk.; T. serpyllum L. subsp. nervosus (Wk.) Nyman, T.
serpyllum L. var. confertus Gr. et Godr.
Coll de Núria (GR. et GODR., FI. Fr. 11: 658).
Núria (SEN., Add.: 136; FI. N.: 73).
Núria, cap a Finestrelles i Noucreus (CAD., Fa. Cat. IV: 333).
Serra de í'Embut, 2240 m, vall de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 20, Ely-
neto-Oxytropidetum); Pic de Finestrelles, 2600 m, vers el Pic de la Fossa del Gegant,
2300 m, Pic de Segre, 2500 m (BR.-BL., 1. c. t. 23, Pumileto-Festucetum supinae).
Gorrablanc, 2450 m (SOUT., Exhum,: 226, taula); marge del Pla de Gorrablanc,
2400 m (BAUD. in SOUT., Mod. supra.f: 125, t.); Pla de Gorrablanc, 2450 m
(BAUD. et SERVE. Group. vég. Ph,taules diverses).
SERVE (Rech. comp.) l'indica de la zona del Pla de les Salines-Puigmal, 2310-2880
m, dintre diverses comunitats pratenses i dels llocs tarterosos (vegeu t. 111, V, XI,
XVI, XVIII, XIX,XX, XXII, XXIV i : 153).
Solana de Queralbs, 2300 m ( N ~ G R E et SERVE, Nouv. prosp., t. Festuco-lberide-
tum forma amb Festuca aurea).
(V. T. pulegioides subsp. carniolicus i T. oreus)
- Alta muntanya, sobretot a la zona axial, ccc. (1600) 1800-2800 m.
Es fa als prats i als vessants pedregosos, amb preferhncia pels ambients eixuts. Curice-
talia curvulae, Seslerietalia coeruleae. VI-IX.
Abundant a la zona axial: entre la Collada de Toses i la Creu de Meians, sota el Pla de
les Salines (2000 m), Coma de Planes (1900 m), del Pas dels Lladres al Puigmal, tossa
del Puigmal (gairebé fiis al cim), Collet de les Barraques (1950 m), Coma de
Fontalba (2100 m), vall de Núria, Serra de l'Embut (2350 m), Els Entreforcs, Coma
de Fontnegra (2400 m), Coma de les Eugues (2500 m), vessants del Balandrau, Serra
de la Canya, Puig Cerverís, etc. etc.
No tan freqüent a les serres pre-pirinenques, menys altes: Costa Rasa, Puigllan~ada
(molt abundant), Pic de Rus, Cim de la Coma de Migjorn, Pedra Picada, La Covi1
(1925 m), sota Prat de Jou (1600 m), baga de Toses, llisos de Taga (fins al cim
mateix).
DG 29,39,18,28,38. Pir. occ.
Thymus x nuriensis Sen. et Pau (= T. nervosus x praecox subsp. polytrichus)

Núria, escarpaments de les gorges de Coma #Eina (SEN., Add.: 136, ut T. nervosus x
alpestris); Núria, pastures escarpades vers 2050 m (SEN., Nos. dec.: 667, Pl. d'Esp.
1934: 19-20, ut T. nervosus x callitrichifolius). Al seu catdeg nurienc (R.
N.: 73), el
mateix autor cita la planta sense fer comentaris.
- Més o menys freqüent alla on conviuen les dues especies parentals.
Sobre Pla Canyella, 1900 m; Collada de Toses, 1700-1900 m; Costa de les Tutes,
2200 m.
L'exemplar d'herbari al qual es refereixen les citacions de SEN. és el n"045 de Pl.
d'Esp. A l'herbari Sennen hem vist altre exemplar, procedent del camí del Coll de
Finestrelles, 2400 m, determinat com a T. nuriensis i després donat simplement com
una forma prbxirna de T. nuriensis; al nostre parer es tracta d'un T. praecox subsp.
polytrichus amb influencia de T. newosus.
DG 29,39,18.
Fig. 22. Thymus x nuriensis. A i'esquerra, detalls de la fulla, del calze i de la corol.la amb els estams i res-
til (tots augmentats 7 vegades).
826. Thymus pulegioides L.; T. serpyllum L. subsp. chamaedrys (Fries) Volimann

subsp. pulegioides
Ribes (PUIGG. in COSTA, Supl.: 62).
De Ribes a la Ruira (CAD., Exc.: 94).
Núria (SEN., Add.: 136, sub T. chamaedrys Fr. var. alpestris Tausch; in CAD., FI.
Cat. IV: 332) (CAD., FI. Cat. IV: 333, sub T. serpyllum raqa ovatus Miil.).
Queralbs, vora el Pont de Cremal (CAD., FI. Cat. IV: 332, sub T. chamaedrys Fr. var.
glabratus Lange).
Collada de Toses, 1750 m (RIVAS MART., Pastiz. t. 1, Campanulo-Festucetum es-
kiae).
(V. T. callitrichifolius).
- Estatges monti i subalpí, ccc.
800-2100 m.
Abundant sobretot als prats montans (característic de la classe Feshtco-Brometea),
494
perb també a les landes (Calluno-Genistion) i als prats subalpins (principalment al

Nardion). VI-IX (X).
Des de l'entrada de la Vall fins al Puigllansada (2100 m), a la vall de Núria i Coma de
Vaca (2050 m) i a la Collada Verda (1600 m). Localitats concretes: Esthguel, Can
Perramon de Baix, Barricó, El Baell, La Berruga (1800 m), Campelles, Sant Antoni,
Roques Blanques, Costa Pubilla, Fornells, Costa Borda, Toses, Pla #Anyella, Pla de
Rus, Coll de la Creueta, Costa Rasa, Collada de Toses, Coll de la Creu de Meians
(i925 m), Dbrria, Planoles, sobre el Collet de les Barraques (2000 m), voltants de
Ribes, Costes de Segura, Rialb, Batet, Vilamanya, Fustanyi, Serrat, vall Estremera,
Queralbs, Gorges de Núria, sobre Núria (2050 m), Pedrisses, Coma del Gispet (2050
m), Gorges del Freser (fins a més de 2000 al solell), Pla dels Anyells (1850 m), Serra
de la Canya, Ribesaltes, Pardines, Collada de Meianells, Plans de Pbrtoles, Coll del Pal
(1700 m), Serra Cavallera, Pla de la Llagona, vora la Falgosa, Conivella, llisos de Taga
(fins gairebé el cim), Clots de Maqana, Bruguera, Coll de Jou, Saltor, etc. etc. etc.
El nQ 2043 de les Pl. d'Esp. de SEN. correspon al nostre parer a T. pulegioides.
Procedeix de Núria i fou determinat primer com a T. chamaedrys var. alpestris i
atribuyt despr6s a T. callitrichifolius.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Lateeur.
subsp. carniolicus (Borbis) P. Schmidt; T. pulegioides var. vestitus (Lange) Jalas, T.

fioelichianus Opiz, T. lanuginosus Schk., T. polytrichus auct. p.p.
Sobre el Pont de Cremal (SEN., Add.: 136, sub T. polytrichus Kern.).
A la flora nurienca (FI. N.: 73) SEN. assenyala, sense comentaris, T. froelichianus
subsp. estavarensis Ronniger.
Núria (CAD., FI. Cat. IV: 332, sub T. chamaedrys Fries var. vestitus Lange).
- Estatges monti i subalpí, r perb localment abundant. 1275-2050 m.
Prats de pastura. Brometalia erecti, Nardion. VI-IX.
Sobre el Mal Pas del Toix (Ripollhs); La Berruga, 1700 m; Campelles, forga abundant,
1275 m; Coma de Planbs, 1600 m, 2000 m; Collada de Toses, 1800 m; sobre Daió,
1375 m; Les Collades, 1575 m; cap al Coll dels Homes, 2050 m; Les Espiguetoses;
vessants del Taga sobre Bruguera, 1650 m.
A l'herbari Sennen hem vist dos plecs, procedents de la zona de Núria, que correspo-
nen a aquest tixon. L'un fou determinat com a T. polytrichus A. Kerner; l'etiqueta
de l'altre diu T. polytrichus auct. nonnullis.
DG 39,18,28,38. Submed. SY
827. Thymus serpyllum L. subsp. caroli Sen. et Ronniger

- Estatge mont& r. Es fa en terrenys silicis, als replanets de roca i als sbls prims en
general. De l'alianqa Sedo-Scleranthion.
Serrat d'en P p a , 11'50 m; sota el Baell, 1050-1150 m; Les Guilleumes, 1150 m; vora
la Casassa, 1100 m; sobre Espinosa, 1425 m; Sta. Caterina, 1050 m; entre Ribes i
Rialb; de Pardines a Boixetera, 1250 m.
-
A I'herbari Sennen hem vist un exemplar procedent de Ribes i determinat com a T.
angustifolius, el qual concorda bé amb T. seipyllum subsp. caroli. Sembla que SEN.
anomeni en principi aquesta planta T. angustifolius o T. serpyllum.
Aquest t h o n correspon potser a aiib que M. DEBRAY anomena T. longicaulis Pres1 i
indica als "Pyrénées-Orientales" (v. F1. Fr. 44-e suppl.: 397).
DG 28,38. Pir. E
Fig. 23. T h y m s seipyllum subsp. caroli A I'angle superior dret, la flor i la fulla (x 7); a baix, un fragment
de la tija (x 10).
Des de Ripoil a N h i a (FERRER, Exc.: 83).

SEN. cita aquest binomi en la seva flora nurienca (FI. N.: 73) sense indicar autor i sense cap
comentari.
NÚria, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp.: 37, Saxifragetum mixtae); Pic de Segre, 2400 i 2450 m
(BR.-BL., I. c. t. 21, Festucetum eskiae); al N de NÚria, 2200 m (BR.-BL., I. c. t. 22, Ifieracieto-
- 6 s molt difícil de saber a quin tixon concret corresponen aquestes indicacions. La citació de
FERRER deu haver-se d'interpretar realment de manera implia. SEN. deu referir-se a T. ser-
pyllum subsp. caroli. Pel que fa a les citacions de BR.-BL., algunes podrien correspondre a T.
praecox subsp. polytrichus (? ).
Thymus callitrichifolius Sen.

NÚria (SEN., Nos dec.: 667, amb una nota que diu: "Le Th. callitrichijolius avait été pris d'abord
pour le Th. alpestris, dont nous avons cru devoir le separer"); Nhia, llocs escarpats herbosos vers
2050 m (SEN., PI. d'Esp. 1934: 19-20, on anota: "Nous rapportons i cette forme les Ng
...,
2043-44 sub Th. alpestris et var. parviflorus, in sched. non ~ausch."j.
- El n? 2043 de Pl. #Esp., determinat com a T. chamaedrys var. alpestris Tausch., correspon al
nostre parer a T. pulegioides. Per contra, el n? 2044 de la mateixa exsiccata, donat com a T.
chamaedrys var. alpesm's f. minutiflorus, s'ha de portar -opinem- a T. praecox subsp. polytri-
chus. A part d'aixb, assenyalarem que la majoria d'exemplars de l'herbari Sennen atribuits a T.
callitrichijolius corresponen en reahtat a T. pulegioides.
Thymus mariae Sen.

Roc de la Mal&vers Coma $Eina (SEN., Add.: 137, amb l'anotació: "Faut-i1 rapprocher cette
plante du T. richardii Pers. ou du T. herbabarona Lois?"). El mateix SEN, inclou la planta en el
seu catileg nurienc (FI. N.: 73) sense fer cap comentari
- A l'herbari Sennen el plec corresponent a aquesta citació és buit i conté una nota que diu:
"J'ai envoyé les échantillons (2 plantes) selon votre ordre h Mons. Emile del Villar, Madrid,
lista bis. Karl Ronniger 9, 11, 1935".
Thyrnus oreus Charbonnel

SEN. inclou aquest t k o n en la seva flora nurienca (FI. N :73).
- A l'herbari Sennen no hem sabut trobar cap exemplar que portés aquesta denominació, ni de
NÚria ni d'altres localitats. No podem opinar, doncs, sobre el significat que donava Sennen a
aquest binomi.
Thymus pseudoseipyllurn Nsgre 1968, nomen nudum

Vessant de Queralbs. 2200 m ( N ~ G R Ee t SERVE, Prosp. t. Festuco-Zberidetum forma B amb
Festuca mrea).
- Ignorem quin significat cal donar a aquest t k o n , car no n'hem vist exemplars representatius.
Thymus x gili Sen.

SEN. inclou aquest híbrid en el catileg nuriene (FI. N . : 73) especificant que es tracta de T.
froelichianus x seipyllurn
- A Pherbari Sennen hem vist un exemplar que porta el nom de T. x gili i que, segons Petiqueta
corresponent, fou herboritzat entre Queralbs i NÚria. A la mateixa etiqueta SEN, interpreta que
la planta prové d'una hibridació entre T. angustifolius i T. polytrichus; la qual cosa concorda
(malgrat les aparences) amb la interpretació que en féu després a la Flora de NÚria, ja que T. an-
gustifolius pot donar-se com a sinbnim de T. serpyllum subsp. caroli i T. polytrichus és el nom
que l'autor havia donat en principi a T. froelichianus. L'exemplar en questió podria ésser, al nos-
tre parer, un híbrid entre T. pulegioides subsp. carniolicus (= T. froelichianus) i T. proecox
subsp. polytrichus.
Thymus x paui Sen. et Ronniger
SEN. inclou aquest híbrid al seu catdeg nurienc (FI. N.: 73) indicant que es tracta de T. oreus x
serpyllum.
- A l'herbari Sennen hem vist dos exemplars procedents de la Cerdanya, interpretats com a
T. serpylium x glabratus. Segons ens sembla, podrien ésser T. pulegioides x praecox subsp.
polytrichus. Caldria també ,veure quina relació hi ha entre aquesta planta i el T. pseudocha-
rnaedrys (H. Braun) Ronniger que M. DEBRAY cita als "Pyréndes-Orientales" (v. FI. Fr. 4-e
suppl: 398).
828. Lycopus europaeus L.

Es fa sobretot a les jonqueres i als herbassars higrbfils. Molinietalia, Molinio-Holos-
choenion. VII-IX.
Vores del Freser, sota Magma, 875 m; Ribes de Freser, 950 m; Sta. Caterina, 1000
m; Costes de Segura, 975 m; Roques Blanques, 975 m; sobre el Bosc del Rei, 1 100 m.
829. Mentha arvensis L.

Vall de Ribes (CAD., F1. V.: 103;FL Cat. IV: 323).
Sta. Caterina, sobre Ribes de Freser, 1025 m, en una mullera.
DG 38. Lateeur. (Holirt.)
830. Mentha suaveolens Ehrh.; M. rotundifolia auct., non (L.) Hudson

- Estatge month, rr. 775-1300 m.
Jonqueres i herbassars higrbfils. Molinio-Holoschoenion,Agropyro-Rumicion, ...
Vores del Freser sota Esteguelella, 775 m; La Corba, 800 m; cap a Aigües de Ribes,
850 m; vora el Pla de PAgon, 1300 m; Roques Blanques, 975 m; sota Planoles, 1050
m; Fustanya, 1150 m; sota Coma, 975 m.
Mentha x rotundifolia (L.) Hudson (=M. suaveolens x longifolia)

Queralbs, 1150 m (BOLOS et VIVES in O. de BOLOS, De veg. not. N: 222, Cirsie-
to-Menthetumlongifoliae).
83 1. Mentha longifolia (L.) Hudson

Nom vulgar: menta borda.
Vall de Ribes (CAD., FL V.:103, sub M candicans Crantz); Ribes (VAYR., PL Cat.:
7 2 ;CAD., FL Cat. IV: 325).
Queralbs, 1 150 m ( B O L ~ Set VIVESin O. de B O L ~ SDe
. veg. not. 11: 221, Cirsieto-
Men thetum longifoliae).
Jonqueres i herbassars higrofils. Molinietalia, Agropyro-Rumicion, Molinio-Holos-
choenion. VII-IX.
Sota el Sagnari (800 m), Pla de Plaus (1275 m), bosc de Campelles, Roques Blanques
(1000 m), Solell de Ventoli, Planoles, cap a Espinosa (1200 m), de Planes a Dbrria
(1300 m), Fornells, baga de Fornells (1550 m), Toses (1475 m), torrent de Pla de
Rus, cap a la Collada de Toses (1700 m), Coma de Planes (1900 m), El Pinetar (1600
m), Ribes de Freser, Fustanyi, Font de I'Home mort (1850 m), Coma de Fontnegra
(2050 m), vers el Salt del Grill (1200 m), Ribesaltes, sota Can Barratort (1200 m),
sobre la Moscatosa (1600 m), Boixetera, cap a POrri Veli, vers la Collada Verda
(1500 m), riu de Maqana, Bruguera, etc.
832. Lavandula angustifolia Miller; L. spica L.

subsp. pyrenaica (DC.) Guinea
Nom vulgar: espígol.
Ribes (BUB., FL Pyr. I: 381, sub L. angustifolia (Teophr.) G. Bauh.) (VAYR., PL
Cat.: 72) (CAD., FL Cat. IV: 318 "on predomina la var. delphinensis").
- Estatge mont& en terrenys calcaris o poc icids, c. 800-1600 m.
Prats i matollars en terrenys eixuts i sovint pedregosos. Sobretot a les comunitats de
I'Ononidion striatae, perb també als Thlaspietalia rotundifolii, als Brometalia, etc.
VII-IX.
El Sagnari, 800-900 m; vall d'Esteguelella; Serrat de PHome, 1275 m;El Baell, 1200-
1300 m; vora Campelles; Pedrera; sota Planoles (975 m); vora Espinosa; Fornells,
1250 m; Toses, 1475 m; sobre Fornells, 1500 m; de Batet a Vilamanya; entre Rialb i
Queralbs, 1100 m; vall Estremera, 1100 m; Torrent del Forn, 1200-1300 m; Bac de
l'Heura, 1000 m; Serrat d'en Posa, 1150 m; sota els Cingles de St. Eloi, 1500 m; etc.
833. Lavandula latifolia Medicus

Ribes (CAD., FI. K : 103); fins a Ribes (CAD., F1 Cat. IV: 3 18-319).
- Estatge monti a la zona meridional de la Vall, c. Nulala al N de la línia carenera
que va del Grau al Camp dels Dois passant per les Coves de Ribes. 775-1300 (1500)
m.
Calcícola i termbfila. Es fa sobretot als prats secs de l'alianqa Aphyllanthion. VIII-IX.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; solells del Sagnari; solell de la vail d'Esteguelella,
1000-1200 m; molt abundant als solells del torrent de la Corba, fins a la Portella,
1300 m; cap a Esteguel; abundant als solells de Can Perramon de Baix; sota els Cin-
gles de St. Eloi, 1500 m; vora el Camp dels Dois, 1450 m.
DG 28, 38, 27, 37. Med. W
Lavandula x burnati Briq. (=L. angustifolis x latifolia)
- Vall de Barricó, 825 m, barrejada amb L. latifolia; cap a la Portella, 1275 m, en-
tremig dels seus progenitors.
834. Salvia glutinosa L.

Boscos de Ribes (CAD., F1 K : 104); Ribes (CAD., FL Cat. IV: 353) (SEN., Add.:
146).
Queralbs (SEN., Add. : 146).
Entre Ripoll i Ribes, al Pont de la Corba [BUB., FI. o r . I: 390, sub S. glutinosa
(Caesalpini, Gesneri, Penae, Lobelii) L.].
- Indrets frescals de l'estatge montl, c i localment abundant; ascendeix a l'estatge
subalpí. Perb de Ribes cap a ponent esdevé progressivament rara, fins a fer-se nul.la
a la meitat superior de la vall del Rigard. 775- 1300 (1 800) m.
Boscos de ribera, vorades herblcies humides, herbassars higrbfils. Alliarion, A l n e
Ulmion i més rarament als Adenostyletalia. (VII) VIII-IX.
Vora al Pont d'en Cabreta, 775 m; sota Esteguelella, 800 m; vall de Barricó; Aigües
de Ribes, 850 m; vall d'Angelats, 1050 m; Roques Blanques, 975 m; Ribes de Fre-
ser, abundant al riberal dels rius; Gorges de Núria, 1450 m; sobre el Cingle del Boc,
1700 m; torrent de Castellcervós, 1800 m; Salt del Grill, 1200 m; El Mas, 1000 m;
I'Orri, 1150 m; Can Barratort, 1200 m; sota Vilaró, 1150 m; Clots de Magana; etc.
DG 39, 28, 38, 27, 37. Orbfit europ. C-S
835. Saivia pratensis L.
- Estatge monti a la zona meridional de la Vall, CC;s'avanqa fins a la zona central
on esdevé més rara. 800-1600 m.
calcícola, bé que algun cop es troba també en terrenys silicis. Es fa als prats de pastu-
ra. Característica dels Brometalia erecti; de vegades abundant així mateix a l'Aphyl-
lanthion. IV-VIII.
Esteguelella; El Casot, 800-900 m; El Sagnari; vora EstBguel, 875 m; Collada de
Grats; La Toella, 1400 m; Golobran, 1500 m; sobre la Corba, 875 m; vall de Barricó;
Aigües de Ribes, abundant; El Baell, 1100-1300 m; sota Campelles, 1200 m ; Roques
Blanques, 1000 m; Ribes de Freser; sobre Planoles, 1250 m; Can Perramon de Baix;
sobre Bruguera, 1460 m; Camp dels Dois, 1515 m; Collet de Saltor, 1600 m; Sal-
tor; etc.
Rarament hom troba formes de flor rosada.
DG 28, 38,27, 37. Latesubmed.
836. Saivia verbenaca L.

Sant Amanq ? (VAYR., PL Cat.: 76, sub var. oblongifolie Bth.).
Ribes? (VAYR., Pl. Cat. : 77, sub var. pyrenaea. .. "no descrita ni acceptada sense
dubte").
- Solells de i'estatge monti, rr. 800-1400 m.
Prats secs, vores de camins, erms. V-VI.
Entre la Corba i Can Perramon de Baix, 800 m; Roques Blanques, 1000 m; solell de
Ventoli, 1100-1275 m; cap a Planoles, 1050 m; Pardines, 1225 m, abundant; sota
Boixetera, 1400 m.
LABIADES CULTIVADES - Hom planta sovint la menta (Mentha spicata L = M.

viridis (L.) L.). Altres labiades cultivades més rarament són, per exemple, la silvia
(Salvia officinalis L.) i el romaní (Rosmarinus officinalis L.), aquesta darrera amb poc
Bxit.
SOLANACEAE
837. Atropa bella-doma L.

Boscos de Ripoll a Ribes (VAYR., FI. N.: 53); Vall de Ribes, tocant al pont de les
roques del Corb (CAD., FI. V.: 100); vall de Ribes (CAD., FI. Cat. IV: 189).
- A l'herbari Cadevall existeix un plec d'aquesta espbcie herboritzat, segons consta
a l'etiqueta, a la vail de Ribes. Nosaltres no l'hem observada mai a la comarca. Deu
ésser una planta -a part de molt rara- inestable.
DG 38 (si la localitat del Pont de les roques del Corb que
indica CAD. correspon al Pont de les Coves). Eur.; europ. C
838. Hyosciamus niger L.
SEN. inclou Pespkcie en el seu catileg nurienc (FI. N.: 72).
- Llocs ruderals de Pestatge monti, r. Sovint inestable. 825-1550 m.
característic de Palianqa Onopordion V-IX.
Aigües de Ribes, 825 m; Can Perramon, 975 m; Angelats, 850 m; Campelles, 1300
m; Ventolh, 1300 m; Dbrria, 1525 m; Toses, 1450 m; cap a Rialb, 1025 m; POrri
Vell, 1550 m.
DG 18,28,38. Lateeur. (Subcosm.)
839. Physalis alkekengi L.

- Estatge monti, rrr. Es fa als fondals i vorades poc o molt humits.
Vall de Barricó, 900 m; Clots de Maqana, 1100 m. SEN. (Add. : 125) Phavia indicat
de-Ripoll i Berga.
DG 38. Submed. E.-Eur. cont.
840. Solanum nigrum L. subsp. nigrum

- Estatge monti, als llocs ruderals i als conreus, r. 900-1300 m.
Vores de cases i poblacions, camps. Chenopodietea VI-IX.
Barricó, 1000 m; Can Perramon de Dalt, 975 m; Campelles, 1300 m; sota Ventoli,
1275 m; Ribes de Freser, 900-975 m; Ribesaltes, 1150 m; Pardines, 1225 m.
DG 28, 38. Subcosm.
subsp. villosum (L.) Ball var. villosum

- Fornells, 1300 m.
DG 28. Plurireg.
841. Solanum dulcamara L.

Nom vulgar: dolcamara (dólcamara).
Boscos de ribera, marges i vorades humits, fondals. AlneUlmion, Salicion triandre
fragilis, Convolvuletalia sepium,... VI-IX.
Cap a Estkguel, 825 m; vall de Barricó, 900 m; Can Perramon de Baix, 825 m;El
Baell, 1200 m; sobre Angelats, 1050 m; Coll de la Casassa, 1200 m; entre el Soli i
Ventoli, 1250 m; baga de Planoles, 1100 m; vora Nevi, 1250 m; Ribes de Freser,
875-975 m; cap al Mas, 1050 m; Bruguera, 1150 m.
DG 28, 38,27. Holhrt.
Solanum tuberosum L.
Nom vulgar: trumfa, patatera.
502
- Molt conreada. Apareix de vegades subspontinica als indrets ruderals: Aigiies de

Ribes, Ribes de Freser, Campelles, ...
DG 28, 38. America S.
Lycopersicum esculentum Mil1er;Solanum lycopersicum L.

Nom vulgar: tomaquera.
- Cultivada als horts de regadiu. Apareix subsponthia als llocs ruderals (clavegueres,
vores de riu dintre les poblacions, etc.): Ribes de Freser, Campelles, ...
DG 28, 38. Ambrica
"842. Datura stramonium L.

Nom vulgar: herba talpera (taupéra).
- Camps i llocs ruderals de l'estatge monti, r. Chenopodietea VII-X.
El Baell, 1200 m; Campelles, 1300 m; Ribes de Freser, 900-975 m; Ribesaltes, 1150
m; Les Vinyes, 1050 m.
DG 28, 38. America
SOLANACIES CULTIVADES - A part les indicades més amunt, hom cultiva, als
jardins o en testos, Petunia x atkinsiana D. Don, la petúnia, així com algunes es-
pecies de Physalis, Capsicum i Nicotiana
BUDDLEJACEAE
"843. Buddleja davidii Franchet

- Cultivada com a ornamental i naturalitzada a les vores de riu.
Angelats de Baix, 850 m; Aigiies de Ribes, 825 m. En flor a finals de juliol.
DG 38. Xina
SCROPHULARIACEAE
Verbascum blattaria L.
- A i'herbari Cadevall no existeixen testimonis d'aquesta citació, que ens sembla molt dubtosa
Verbascum phlomoides L.
Ribes (VAYR., FI. N.: 55; in CAD., FI. Cat. IV: 201); Ribes (VAYR., bl. N.: 55, sub 'V. australe
Schrad.).
Queralbs (VAYR., PI. Cat.: 62, amb dubte).
- A i'herbari Vayreda hem vist un plec donat com a I/: phlomoides L. var. australe, procedent,
segons l'etiqueta, de Ribes, Cerdanya; conté dos exemplars diferents, cap dels quals no correspon
--
a V. phlomoides i un d'ells és clarament V. thapsus subsp. crassifolium Un altre exemplar de
Queralbs, donat com a V. australe, s'ha d'atribuir tambi a V. thapsus subsp. crassifoliurn.
Verbascum macnrnrrn Ten.

Queralbs (VAYR., PI. Cat: 62, sub V. thapsiforme var. macmlurn Schrad.).
- L'exemplar de I'herbari Vayreda corresponent a aquesta citació és en realitat V. thapsus
subsp. crassifolium.
844. Verbascum thapsus L. subsp. crassifolium (Lam.) Murb.: K montanum Schrad.

Nom vulgar: torpa (com les altres espbcies del gbnere).
Ribes (CAD., FL K :100;FI. Cat. IV: 201, sub V. thapsus i K montanum).
Toses, Fornelis, Queralbs (VAYR. in CAD., FL Cat. IV: 201).
Talussos i marges de la carretera de Ribes a la Collada de Toses (SEN., Nombr. loc.:
390).
(V. també V: pklomoides i K macrurum).
Es fa als llocs ruderals, principalment allí on hi hagut remenament de terres (ta-
lussos, vores de carreteres,...), i també als indrets cremats on de vegades arriba a
fer-se abundantíssim. De l'alianga Qnopordion VII-IX.
Vora Can Perramon de Baix, El Baell (1200 m), Pla de 1'011a, Campelles, Roques
Blanques, solell de Ventoli, Planoles, sobre Espinosa (1425 m), Dbrria (1500 m,
1600 m), Toses, Collada de Toses (1800 m), La Molina (Cerdanya), Coma de Pla-
n8s (1900 m), Ribes de Freser, Segura (1280 m), bosc de Batet (1450 m), Estremera
(1900 m), Queralbs, La Farga, Salt del Grili, sobre Daió (molt abundant després
d'una cremada), etc.
DG 29,39, 18,28,38,37. Orbfit europ. SW. L'espbcie, lateeur.
Verbascum x spurium Koch (= K thapsus x lycknitis)

Vall de Ribes, carretera de la Collada de Toses (SEN.,Nombr. loc.: 390).
(Vegeu també K x gonzali).
- Entre Ribes i Rialb, 1000 m.
845. Verbascum boerhavii L. ;K rnajale DC.

Nom vulgar: torpa (com les altres congbneres).
Llocs abrigats de Ribes, fins a sobre I'hort de Núria (VAYR., Cat N.: 55).
Ribes (CAD., FL I/.:100; FL Cat IV: 205).
Sobre Ribes cap a Pardines (BUB., FI. Pyr. I: 337, sub V; bicolor (Tilli) Badaró).
Núria (leg. GONZALO, herb. Lund, segons MURB., Verbascum: 158).
Erms, talussos, vores de carretera, en indrets solells o arrecerats. V-IX.
Sota el Casot, (800 m), vora Ribes de Freser, sobre Campelles (1575 m), Costes de
Segura, solell de Ventoli (1100 m), Ventoli (1300 m), sobre Can Morer (1425 m),
El Palós (1300 m), sobre Forneiis (1500 m), Estremera (1900 m), Queralbs, Fus-
tanya, Coma de Fontnegra (2100 m), de Pardines a Boixetera, Bruguera, etc.
DG 29, 39, 18, 28, 38, 37. Med. W
846. Verbascum pulverulentum Vil.; V. floccosum Waldst. et Kit.

Nom vulgar: torpa (com les altres especies del gknere).
- Estatge mont&,r. 800-1300 m.
Erms, vores de poblacions, terres remogudes. Onopordetalia. VI-VIII.
Estegueleila, 850 m; Aigües de Ribes, 825 m, 850 m; Angelats de Baix, 850 m; Ro-
ques Blanques, 1000 m; Planoles, 1150-1250 m; sobre Planes, 1250 m; voltants de
Ribes, 900-1000 m; Rialb, 1050 m; Ribesaltes; de Pardines a Boixetera, 1300 m.
Verbascum x euryale Franchet (= V. floccosum x lychnitis)

- Apareix alguna vegada entremig dels seus progenitors.
Ribes de Freser, 925 m; Rialb, 1050 m.
847. Verbascum lychnitis L.

Nom vulgar: torpa (com les altres especies congenkriques).
Fins a Nuria (VAYR., Cat. N.: 55); pastures de Núria (VAYR., F/. Cat.: 63, sub
var. foliosum Vayr.).
Roc de la Mal& vers 2000 m (SEN., Add.: 126); a les penyes davant del santuari de
Nuria (SEN., FI. N. :72); Núria, llocs escarpats vers 2000 m (SEN., Diagn: 44). En
tots aquests casos SEN. es refereix a la seva nova especie V. nuriense o V. Nuriae,
que de totes dues maneres la cita. A les Diagn, d'altra banda, anota: "V. nuriense
Nob. forsitarn V. lychnitis cui similis satis est".
Carretera de la Collada de Toses (SEN., Nombr. loc. :390).
Nuria, 2200 m (SEN., herb. Lund), voltants de Nuria (SEN. Pl. d'Esp. 6867, leg.
GONZALO), in MURB., Verbascum: 349, sub var. nuriense (Sen.) Murb.
Al N de Nuria, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp. :197, Hieracieto-Festucetum spatiiceae).
Erms, talussos, llocs ruderals, prats secs, marges. Onopordion, FestucoBrometea,
Origanetalia. De vegades molt abundant desprks d'una cremada. VI-IX (X).
Golobran (1400 m), El Baell (1200 m), vail d'Angelats, Pedrera, sobre la Casassa
(1 150 m), Roques Blanques, solell de Ventoli (1200 m), Planoles, sobre Espinosa
(1425 m), Dbrria, (1525 m), La Polella, vora la Collada de Toses (1750 m), voltants
de Ribes, Magana (1 175 m), cap a Rialb, bosc de Batet (1500 m), vall Estremera,
Queralbs, Gorges de Núria (1650 m), Nuria, de Daió al Salt del Grill (molt abundant
al solell al cap d'un o dos anys d'haver estat cremat), cap a la Jaqa de la Balma
(1700 m), Coma de Vaca (2050 m), Clot del Malinfern (2000 m), solell del bosc de
Ribes (1560 m), vora les Vinyes, de Pardines a Boixetera, sota el Mont-roig (1850 m),
etc.
Les plantes dels llocs més elevats (Núria, Clot del Malinfern, Coma de Vaca,...) sem-
blen correspondre a la var. nuriense (Sen.) Murb., t k o n del qual hem vist dos
exemplars sennenians: un provinent, segons Petiqueta, de la vall de Núria, llocs es-
carpats a 2200 m; Paltre (Pi. d'Esp. 6867) herboritzat als voltants del santuari de NÚ-
ria a 1970 m. MALAG. (Notas fitoc.: 82-87) els anomena I/. lychnitis subsp. nu-
riense.
DG 29, 39, 18, 28, 38,27. Eur.
Verbascum x gonzali Sen. (= K thapsus x lychnitis var. nuriense)

SEN. (Diagn.: 4 4 ) creu que l'havia vist i recollit a Nhria.
848. Verbascum chaixii Vill. subsp. chaixii

Ribes (CAD., F1 V ; : 100); vall de Ribes (CAD., F1. Cat. IV: 204).
- Solells de Pestatge montl inferior, r. 900-1200 m.
Es fa als prats i marges secs i als matollars. Xerobromion, Geranion sanguinei, Saro-
thamnion. VII-IX.
Pedrera, abundant, 975 m; Costes de Segura, 1000 m; cap a Planoles, 1050-1100 m;
solells de Can Perramon de Dalt, 1000 m; prop de Bruguera, 1150 m.
DG 28,38. Latesubmed. W
Verbascum nigrum L.
Toses (VAYR., Pl. Cat.: 53).
- A i'herbari Vayreda no hem trobat testimonis d'aquesta citació, que creiem molt insegura.
849. Scrophularia alpestris Gay in Benth. ex DC.

Núria, al Salt del Sastre (CAD., F1. V.: 100; Fl Cat. IV: 2 13).
Pla de Sallent (CAD., Exc. :95).
Núria (SEN., Add.: 127; FI, N.: 72).
- Estatges montl i subalpí, c. 800-2100 m.
Llocs frescals. A baixa altitud es fa sobretot als boscos de ribera (vernedes), més
rarament a les fagedes; a l'estatge subalpí apareix principalment dins les comuni-
tats de megafbrbies. Fagetalia, Adenostyletalia. VI-VIII.
Sota Estkguel, 800 m; vall d'Esteguelella; sota Perramon, 950 m; torrent del Duc,
1100 m; Font del Faig, 1125 m; cap al Pont de Soli, 1050 m; Fornells, 1275 m;
vora Daió, 1150 m; vora el Prat del Bac, 1275 m; Gorges de Núria, cap al Coilet
Verd, 2100 m; torrent de Castellcervós, forqa abundant, 1800-1900 m; torrent de
la Balma, 1750-1800 m; Coma de Vaca, 2030 m; vores del Rigard, prop de Ribes;
vernedes del Segadell, entre Ribes i Vilaró, 950-1200 m; torrent de Bancerola, 1250
m; fageda dels Prats, 1450-1550 m; Ogassa (Ripollks), 1350 m.
DG 29,39,28, 38,27,37. Latepir.
850. Scrophularia nodosa L.

Vall de Ribes (CAD., FI. E :100).
Ribes, NÚria (CAD., F1 Cat IV: 2 13).
- Estatge monti, als llocs frescals, c; penetra a Pestatge subalpí. 800-1400 (2000?)
m.
Boscos i vorades humits, herbássars higrbfds. Fagetalia, Alliarion, Molinietalia,
VII-IX.
Sota el Casot, 800 m; fageda d'Esteguelella; cap a EstPlguel, 1000 m; Aigües de Ri-
bes; voltants de Ribes de Freser, 875-975 m; Roques Blanques, 975 m; cap a Plano-
les, a les vores del Rigard; Nevi; Rialb, 1050 m; sota El Mas, 1000 m; vora Can Barra-
tort; sota Boixetera, 1400 m.
DG 39,'28, 38,27, 37. Eur.
851. Scrophularia canina L. subsp. hoppii (Koch) P. Fourn. var. pyrenaea O. Bolbs et Vigo
Ribes (VAYR., Cat. N.: 55; in CAD., FI. Cat. IV: 21 1); vora Ribes (CAD., Exc.: 94).
Entre Planoles i la Collada de Toses (SEN., Nombr. loc. :390).
(Vegeu S. chritmifolia).
- Llocs pedregosos de i'estatge monti, c. 800-1700 m.
Tarteres, talussos, codolars dels rius,... Thlaspietea, etc. IV-VII.
Sota el Sagnari, 800 m; Clots de Ma~ana,1000 m; codolars del Rigard, vora Ribes
de Freser; Roques Blanques, 1025 m; vora Campelles, 1275 m; sota Planoles, 1050
m; baga de Planoles, 1300 m; sobre Fornells, 1500 m; Espinosa, 1175 m; Toses,
1450 m; cap al Pla $Anyella, 1700 m; bosc de Ribes, 1350 m.
DG 18,28, 38, 37. Pir. La subspkcie, orbfit alp.
Scrophularia crithmifolia Boiss

Ribes (CAD., H.Cat. IV; 21 1).
Ribes, Queralbs a les vores del Freser (CAD., Notas fitog. 06: 1 7 ) ;
- Pel que es dedueix de les dates de publicació dels treballs i de la data de recol~lecci6de l'exem-
plar, explicitada per CAD., aquestes citacions es refereixen a la mateixa planta que I'autor havia
donat abans com a S. hoppii. A les Notas fitog. CAD. especifica que PAU esti d'acord que es trac-
ta de S. chritmifolia i no de S. hoppii.
Vist a l'herbari Cadevall el material corresponent a aquestes indicacions, sembla clar que ha d'atri-
buir-se a S. canina subsp. hoppii var pyrenaea.
852. Antirrhinum latifolium Miller; A. majus L. subsp. htifolium (Mill.) Rouy, A. paui
Sen., A. majus L. subsp. majus var. striatum (DC.) Rothrn.
Cementiri de Toses (VAYR., Cat. N.: 55, sub A. majus subsp. latifolium).
Carretera de Ribes a Toses (VAYR., PL Cat.: 64).
Massís del Puigmal, als vessants de la Vall de Ribes i de la Molina, escarpaments
rocosos de la regió subalpina (SEN., Nos dec.: 658); massís del Puigmal, als vessants
de la Vall de Ribes i de la Molina, vers 1600 m (SEN., Pl. d'Esp. : 80-81). Indicació
recollida per ROTHM. (Antiwh.: 97).
- Estatge monti a la zona occidental de la comarca, c. 1100-1600 m.
Marges, talussos, murs, llocs rocosos. Origanetalia, Parietarietalia, etc. VI-VIII.
Només a Pextrem occidental de la vall del Rigard i als vessants solells: apareix entre
Planes i Espinosa (1 100 m) i a partir d'aquesta localitat fins a Toses esdevé freqüent
i a claps abundant. Prolifera a Fornells, a Toses mateix, a certs talusos de la carretera
de la Collada de Toses, etc. Dins Parea comarcal d'aquesta especie manca A. majus
(que resta relegat més cap a llevant), perb a la zona de transit ambdues plantes es po-
sen en contacte i s'encreuen produi'nt híbrids ben típics. (Vegeu mapa pag. 499).
ROTHMALER consideri en la seva monografia (1956) que la planta de la Vall cor-
responia a A. majus subsp. mujus de la qual era una varietat particular. Al nostre
parer, per contra, les poblacions locals concorden bé amb A. latifolium -especie,
d'altra banda, molt polimorfa- per les seves flors blanc-groguenques i les seves fulles
retativament amples i poc o molt glanduloses al marge i als nervis del revers (contri-
riament al que deixa entendre ROTHM.). De tota manera, les plantes de la Vall po-
drien ésser una forma local que es distingiria per les fulles poc amples i poc piloso-
glanduloses, les flors relativament petites i les cipsules no gaire grosses. Pel que fa
al color de les flors, ROTHM. les descriu groguenques amb estries vermelles, la qual
cosa fa pensar que examina principalment, per al seu estudi, individus híbrids entre
A. latifolium i A. majus, les corol-les dels quals presenten sovint aquesta coloració.
Antirrhunum latifolium x majus; A, majus L. subsp. majus var. striarum (DC.)

Rothm. p.p.?
- Apareix a la zona de contacte entre les irees de les dues especies progenitores,
zona situada entre Planes i Espinosa.
853. Antirrhinum majus L. subsp. majus

Nom vulgar: gossos, gossets.
- Estatge monti (llevat de la zona occidental de la Vall, ocupada per A. latifolium),
CC. Penetra un xic a Pestatge subalpí. 775-1400 (1700) m.
Marges, murs, pedrusques, teulades ... en llocs solells. Origanetalia, Parietarietalia,
Thlaspietea, etc. (IV) VI-IX (X).
Esteguelella, (850 m), sota el Sagnari, solells de Can Perramon de Baix, vora Barricó
(1050 m), Pas de Llop (1500 m), El Baell, vall d'Angelats, vora Campelles, Pedrera,
Els Cofoms, solell de Ventoli, Planoles (1 100-1400 m), Espinosa (1 150 m), voltants
de Ribes, Batet, Rialb, Fustanya, Serrat, Vilamanya (1250 m), sota el Roc de Tot-lo-
món (1700 m), Ribesaltes, Can Nofre, Pardines, Boixetera (1400 m), etc.
Antirrhinum orontium L.; Misopates orontium (L.) Rafm.

- Camps i guarets de Pestatge monta, r. Sembla característic de la classe Secalinetea.
VI-IX.
Davant de Perramon, 1000 m; sota Mapna, 875 m; Els Estiradors, 975 m; costa de
Sant Antoni, 1000 m; Ribesaltes, 975-1 150 m.
DG 38. Plurireg.
Asarina procumbens Miller ;A ntirrhinum asarina L.

Roques de Queralbs (CAD., FI. V.: 100).
Salt del Sastre (FERRER, Exc. :83).
SEN. inclou l'espbcie en el seu cataleg nurienc (Fl. N :72).
Ribes, Queralbs (CAD., FI. Cat. IV: 216).
Ribes de Freser (CAM.,PL mont. :329, legit et det. CAPELL).
Núria, 2100 m, 2200 m, Coll de Llo, 2300 m, 2320 m, Pic de Segre, 2400 m (BR.-
BL., Veg. alp. t. 2, Saxifragetum mix tae).
- Roques silícies dels estatges montl i subalpí, c; penetra a l'estatge alpí. Practica-
ment nul.la a les zones calcaries. 900-2100 (2400) m.
Roques i murs sobre substrat hcid; molt rara en terrenys calcinals. De l'alianqa Asari-
nion procumbentis IV-IX.
Balma del Casot; voltants de Ribes (Casteli de Sant Pere, Santa Caterina, Els Estira-
dors, Sa Cot, Pedrera, murs de la població,...); Els Coforns, 950-1200 m; sobre Camp-
elles, cap a Prat de Jou, 1575 m; baga de Planoles, 1600 m; El Palós, 1300 m; Coves
de Rialb (roques calcinals); murs de Queralbs; de Fustanya a Serrat; Vall Estremera,
vora la mina Saragossa, 1700 m; Gorges de Núria (Pont de Cremal, Salt del Sastre,
Salt de l'Aigua, Canal de la Ganta,...), 1500-2000 m; Roc de la Malb, 2100 m; cap al
Collet Verd, 2100 m; sobre el Planell de Coma de Vaca, 2050 m; La Balma, 1700 m;
cap al Cingle del Boc, 1680; torrent de Castellcervós, 1800 m; baga de les Gorges del
Freser, 1400 m; bosc d'en Cigala, 1150 m.
Chaenorrhinum origanifolium (L.) Fourr. subsp. origanifolium; Linaria origanifolia

(L.) Cav.
Port de la comarca de les Mulleres vora Núria (COMP., Hist. Nat. 11: 498), citació que
repeteix VAYR. (Cat. N.: 56) transcrivint-la com a "Comarca de les Mulleres, prop
de Núria".
- Raríssim. L'hem vist a la Coma de Fontalba, en unes roques calcaries del vessant
solell, 2240 m; i, més abundant, sobre el Planell de Coma de Vaca, als vessants calci-
nais calents, 2050-2150 m. La citació de COMP., que potser s'ha de referir a Nou- 1
creus, convindria que fos confirmada.
DG 29,39? Latemed. W
857. Chaenorrhinum minus (L.) Lange in Wk. et Lange; Linaria minor (L.) Desf.
- Estatges montl i subalpi, c, perb de distribució irregular. Localment pot bser
abundant. 800-1900 m.
Llocs pedregosos o sorrencs (pedrusques, camins, talussos, codolars dels rius...); de
vegades també als conreus. Thlaspietalia rotundifolii, etc. VI-X.
Llit del Freser sota Estkguel, 800 m; Barricó; Aigües de Ribes; carretera del Baell,
i
1075 m; Roques Blanques, codolars del Rigard, 975 m; El Pinetar, 1600 m, taila-
focs; baga de Fornells; carretera de la Collada de Toses; Toses, 1450-1500 m; voltants
de Ribes; Segura, 1160 m; Rialb; sota Batet; vora el riu Maqanell, 1200 m; camps de
Fustanyi, 1150 m; Queralbs, 1250 m; carretera forestal &Estremera, fins vora la
Font de 1'Home mort (1800 m); Gorges de Núria, 1900 m; sota Maqana, 875 m;
Bruguera; etc.
DG 39, 18,28, 38,27,37. Plurireg.
858. Linaria repens (L.) Miller; L. striata DC.

Prats de Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 183; in WK., Prodr. 11: 562); Núria i
muntanyes vei'nes (VAYR., Cat. N : 56). També SEN. inclou Pespkcie en el seu ca-
tlleg nurienc (FI. N. :72).
De Ribes a Núria, Collada de Toses (CAD., FI. K: 101 ;FI. Cat. IV: 232).
Vall de Cremal (FERRER, Exc. :83).
- Estatges montl i subalpi, c i localment abundant. 900-2000 m. Manca, o gairebé,
a la zona meridional.
Llocs predregosos (talussos, carreteres forestals, codolars dels rius, vies de ferrocarril,
etc.). Thlaspietea, etc. IV-X.
Estació de Ribes, Els Coforns, El Ginestar (1075 m), sota Planoles a les vores del Ri-
gard, carretera del bosc de Nevi, Toses (1450 m), cap a la Collada de Toses, bosc de
Ribes (abundant a les vores de la carretera forestal), Rialb, baga #Estremera, torrent
del Forn, Daió, vers el Salt del Grill (1200 m), Pont de Cremal, Núria (2000 m), Clot
de la Moscatosa (1600 m), Plans de Pbrtoles (1600 m), #Abella a la Collada Verda
(Vall de Camprodon), Clots de Maqana, Bruguera (1,150 m).
DG 39, 18,28, 38,48. Subatl.
859. Linaria supina (L.) Chaz. subsp. supina var. supina

- Estatges montl i subalpi, r i generalment isolada. 900-1800 m.
Erms, conreus, talussos i en general llocs amb poca vegetació. VI-IX.
Ribes de Freser; Clots de Maqana, 1100 m; Costes de Segura; Campelles, 1300 m;
solell de Ventoll, 1200 m; Planoles, 1100 m; El Pinetar (1600 m), tallafocs; Espi-
nosa, 1175 m; sobre Espinosa, 1425 m, carretera de la Collada; sobre Fornells, tS00
m; Toses, 1500 m, cqnreus; Segura, 1160 m; Rialb; vora la Font de l'Home mort,
1800 m; torrent del Forn.
DG 39,18,28,38. Subatl.
var. pyrenaica (DC. in Lam. et DC.) Duby
Núria (VAYR., Pl. Cat.: 64). També SEN. inclou la planta en el seu cataeg nurienc
(FI. N.: 72).
puigmal, entre 2000 i 2300 IU (SEN. Add.: 128), citació que recull després CAD. (FI.
Cat. IV: 230).
Vers el Puigmal, 2150 m (BR.-BL., Veg. alp. : 161, Festucetum scopariae subassocia-
ció de Festuca ovina sub sp. indigesta).
#A stragalus nevadensis i Festuca scoparia).
- Alta muntanya, a la zona axial i a l'extrem occidental de les serres pre-pirinenques,
r. 1800-2540 m.
Indrets secs o pedregosos. VI-VIII.
Cap al Pla de Rus, 1850 m; entre el Pla #Anyella i la Collada de Toses, 1800 m;
vers el Pas dels Lladres, 2350 m; vora !a Font de l'Home mort, 1950 m; Coma de
l'Embut, 2250 m.
DG 29, 39, 18. Pir. ?
860. Linaria alpina (L.) Miller

NÚria (SALV. in COSTA, Introd.: 184; in WK., Prodr. 11: 571) (VAYR., PI. Cat.:
64) (SEN., FI. A! : 72) (CASELLAS in MA 154359, T R ~ M O L Sin MA 110010, in
VALDES, Linaria: 206, sub. var. alpina f. alpina); muntanyes de Nuria (VAYR.,
Cat. N. :5 5).
Fontalba, Puigmal (CAD., FI. K: 101); Coma #Eina, Fontalba (CAD., FI. Cat. IV:
234).
Puigmal, 2600 m @R.-BL., Notes: 230); vessant S del Puigmal, 2550 m (BR.-BL.,
Vég. alp. t. 8, Senecietum leucophyllae); vers Finestrelles, 2300 m (BR.-BL., LC. t.
21, Festucetum eskiae). En tots els casos citada com a L. alpina subsp. aciculi'lia.
SERVE (Rech. comp.) la indica a la zona del Puigmal-Pas dels Lladres, 2500-2750
m, a diverses comunitats establertes sobre substrats més o menys pedregosos (v.
taules 111, XI, XVI, XXII, XXIV).
La Tossa del Puigmal, 2580 m (NEGRE, Nouv. contr. t. 3, Galeopsido-Festucetum
eskiae orientalis, sub L. aciculifolia).
Pla de Gorrablanc, 2450 m (BAUD. et SERVE, Group. vég. Pla taules div., sub L.
aciculifolia).
Solana de Queralbs, 2300 m (NEGRE et SERVE, Prasp. t. Festuco-Iberidetum for-
ma B amb Festuca aurea, sub L. aciculifolia).
- Alta muntanya axial, c. Excepcionalment a l'estatge mont3. (1075) 2000-2750 m.
Tarteres, terregallers, llocs pedregosos. De la classe Thlaspietea. V-IX.
Sobre el Collet de les Barraques, 2000 m; sobre el Pas dels Lladres, 2600 m; tossa del
Puigmal, 2750 m; Coma de Fontalba, 2050 m; de Nuria a Fontalba, 2100 m;Núria,
2000 m; vers la Cova &Amadeu, 2100 m; Serra de PEmbut, 2400 m; Coma #Eina,
2400 m; Coma de Noufonts, 2450 m; Pic de 1'~ l i g a 2350
, m; Coll de Caranqh, 2750
m; Coma de Fresers; sobre el Coll de la Regalíssia, 2100 m; Serra de la Canya, 2075
m; Puig Cerveris, 2 100 m. Accidental entre Roques Blanques i Planoles, a les vores de
la carretera, 1075 m.
Segons BR.-BL. la planta dels Pirineus és ben diferent de la dels Alps i correspon a
una subspkcie particular que anomeni subsp. aciculifolia Br.-Bl.
DG 29, 39,28, 38. Orbfit alp.
861. Linaria arvensis (L.) Desf. subsp. arvensis

- Conreus del solell de Ventoli, 1100 m.
*862. Cymbalaria muralis P. Gaert., B. Meyer et Scherb.; Linaria cymbalaria (L.) Miller
- Naturalitzada als murs de Ribes de Freser, 925-950 m. De i'alianqa Centrantho-
Parietarion. (111) IV-XI.
DG 38. Latemed. C
863. Digitalis purpurea L.

Llocs torbosos de les muntanyes de Núria (TEX. in VAYR., Cat. N.: 57).
Collada de Toses (CAD., F1. V:: 102; FI. Cat. IV: 262); torrent vora la Collada de
Toses (CAD. in VAYR., Pl. Cat. :66).
- VAYR. en repetir la citació de CAD. afegeix: "donde la hemos buscado inútilmen-
te ..." Per la nostra part, tampoc no hem sabut trobar la planta a la zona de la Collada
de Toses. A i'herbari Cadevaii, perb, hi ha un exemplar que deu procedir &aquesta
localitat, ja que -tot i no ésser especificat el lloc de recol~lecció- la data en que fou
herboritzat coincideix amb la que indica CAD. a la F1. Cat. La citació de TEX. és
molt sospitosa.
Es tracta evidentment d'una planta molt rara a la comarca. Ha desaparegut de la loca-
litat cadevalliana? Hi arribi accidentalment?
DG 18. Lateatl.
864. Digitalis lutea L.

Nom vulgar: didalera.
Vall de Crema1 (FERRER, Exc. :83).
Part damunt de Dbrria, 1600 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 6, Veronico-Pi-
netum sylvestris).
Boscos, marges, llocs frescals. Querco-Fagetea, Origanetalia, etc. VI-VIII.
Des de Pentrada de la Vall fins cap al Pla &Anyella (1750 m), a les Gorges de Núria
i del Freser i a Palta vall del Segadell. Localitats concretes: Esteguelella, fageda &Es-
teguelella (molt abundant), vall de Barricó, El Grau (1275 m), vall d'Angelats, bosc
del Baell, Roques de Forat Mitó (1700 m), Campelles, baga de Campelles, cap al Pont
de Soll, El Pinetar (1600 m), Espinosa, baga de Fornells, El Palb, Cim de la Coma de
Migjorn (1700 m), Toses, voltants de Ribes, Rialb, bosc de Ribes, vall Estremera, vo-
ra Serrat, La Farga de Queralbs, Gorges de Núria, Salt del Grill, sobre el Cingle del
Boc (1700 m), Roc de la Cal$, Gorges del Freser, POrri, Can Barratort, Pardines,
Clots de Ma~ana,sobre el Pla del Freixe (1575 m), etc. etc.
DG 39, 18,28, 38,27, 37. Latesubmed. W
865. Erinus alpinus L.

Roques de les muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N : 57); Núria (CAD., F1. T/.: 101;
Fl. Cat. IV: 259).
Sant Amari$ (VAYR., P1 Cat. :66).
Riuet de Fontnegra (CAD., F1 Cat. IV: 258).
- Roques calclries o poc Acides de la zona axial, sobretot a falta muntanya, c.
Sembla molt rar a les serres pre-pirinenques. 1050-2300 m.
Més o menys freqüent a les roques calcinals, apareix més rarament sobre calcosquists
i esquits. De Pordre Potentilletalia caulescentis. VI-IX.
Entre el Pla &Anyella i la Collada de Toses, 1800 m; de Rialb a Batet, 1075 m; Coves
de Rialb, 1050 m; roques de la vall Estremera; Els Planassos, 2100 m; Coma de Font-
alba, 2240 m; Coma de PEmbut, 2300 m; Roc de la Mal&,2075 m; Pedrisses, 2000
m; Coma de Fontnegra, 2100 m; vora el Planell de Coma de Vaca, 2050 m.
Núria (J. TENAS in BC 599534); Núria (M. GARRIGA in BC 127967); Coma de
Fontnegra (ex herb. J.M. BARNADES in BC 603812); Fontnegra (M. GARRIGA in
BC 44968); camí de Noucreus (M. GARRIGA in BC 127966); Coll de Finestrelles
(ex herb. COSTA in BC 61 1424).
Tots els exemplars que hem pogut estudiar pertanyen a la var. glabratus Lange.
DG 29, 39, 18,28, 38, 37. Orbfit europ SW
866. Veronica bellidioides L.

Núria (F'OURRET in WK., Prodr. 11: 598).
Rasos de Núria, Puigmal, Coma de Vaca (VAYR., Cat. A!: 56); cap al Puigmal
(VAYR. in CAD., FI. Cat. IV: 256).
Núria, Coma de l'Embut (CAD., Exc. :101).
Coll de Noufonts, 2600 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 21, Festucetum eskiae).
- Alta muntanya axial, c; per6 nul.la o rara a la zona occidental. 2000-2800 m.
Vessants solells, sobretot als gespets (Festucetum eskiae). VI-VIII.
Vora Coll #Er, 2750 m; Cap de Porc, 2200 m; Bosc de la Mare de Déu, 2150 m;
Coma de PEmbut, 2200-2300 m; Coma $Eina, 2400 m; cap a Tirapits, 2800 m; Co-
ma de Vaca, 2300-2400 m, abundant al Festucetum eskiae; Coma de les Eugues,
2450 m, abundant; sota el Coll de Tres Pics, 2350 m; Serra de la Canya, 2050 m;
sota el Puig Cerveris, 2075 m.
La nostra experikncia de camp ens havia portat a considerar que les dues subspkcies
que hom ha distingit dintre aquest tixon (subsp. bellidiodes i subsp. lilacina (Tow-
send) Nyman) eren poc definides i enlia~adesper formes de transició. Per aixb accep-
tem sense reserves la opinió de KUPFER, segons la qual aquelles dues subspecies són
simplement formes ecolbgiques no fixades, opinió fonamentada en estudis aprofun-
dits. La pretesa subsp. lilacina ocuparia els indrets més frescals, i la subsp. bellidiodes
seria prbpia dels llocs més secs.
867. Veronica serpyllifolia L. subsp. serpyllifolia

Fins a NÚria (VAYR., Cat. N.: 56; PL Cat.: 67) (CAD., Exc.: 102) (SEN., FI. N.:
73).
Salt del Sastre, 1780 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 28, Peucedaneto-Luzuletum desvauxii).
- Estatge monta, rr. És possible que penetri a l'estatge subalpí. 900-1500 (2000 ?)
m.
Camins, prats ruderalitzats, sempre en indrets poc o molt humits. Plantaginetalia,
Cynosurion cristati, etc. V-VII.
Vora el Pla del Freixe, 1500 m; M a p a , 975 m; sota Coma, 975 m; sobre la Falgosa,
1400 m.
Algunes de les citacions anteriors, a dalt especificades, pot ésser que es refereixin a
l'espkcie en sentit ampli i que, per tant, corresponguin, totalment o en part, a la
subsp. humifusa
A les zones més elevades (estatge subalpí o montl superior) hom troba formes que
presenten alguns dels carlcters de la subspkcie humifusa i que estableixen, doncs,
l'enllaq entre aquesta subspkcie i la típica.
DG 39, 38. Circumbor (-AmBrica S)
subsp. humifusa (Dickson) Syme in Sowerby; V. serpyllifolia subsp. nummularioides

(Lecoq et Lamotte) Dostál, incl. K apennina Tausch
Vall de Núria (CAD., FL K : 101;H. Cat. IV: 254); Núria (SEN., Add. : 130, sub raqa
V: apennina Tausch). SEN. inclou K humifusa en el seu catlleg nurienc (FI. iV. :73).
Vessant esquerre de la Coma de les Mulleres, Puigllanqada (SEN., Add. : 130).
Núria, 2050 m, Noufonts, 2210 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 18, Chenopodieto-Taraxa-
cetum pyrenaici, sub V: serpyllifolia var. nummularioides).
- Alta muntanya, principalment a la zona axial, c. 1650-2500 m.
Camins, llocs trepitjats, vegetació ntderal. Sobretot alBoion supinae VI-VIII.
Pla $Anyella, 1850 m; cap a la Creu de Meians, 1900 m; vora el Collet de les Barra-
ques, 1850 m; Núria, 1975 m; sobre el Bosc de la Mare de Déu, 2200 m;Coma &Ei-
na, 2350 m; Coma de Fresers, 2500 m; Pedrisses, 2050 m; vora el Pla dels Anyells,
1800 m, Serra de la Canya, 2100 m; cap a la Collada de Meianells, 1800 m; baga de
Campelles, 1650 m.
DG 29, 39, 18,28, 38. Orbfit euras.
868. Veronica alpina L.
A Núria ? (SALV. in COSTA, Introd. : 186); Núria (TEX. in WK., Prodr. 11: 598);
muntanyes de Núria, prop dels torrents (VAYR., Cat. N : 56); molt estesa a Núria
(SEN., Add.: 130). Aquest darrer autor inclou l'espbcie en el seu catileg nurienc
sense fer cap comentari (FI. N. :73).
Puigmal (PUIGG. in COSTA, SupL :60).
Riuet de Fontnegra (CAD., Exc. :100).
Fontnegra, Noufonts, Puigllanqada (CAD., FI. Cat. IV: 253).
- Estatge alpí, a la zona nord-oriental, r. 2100-2650 m.
Congesteres. De la classe Saliceteu herbaceae. VII-VI11(IX).
Pic de rAliga, 2300 m; Reconca de Noufonts, 2525 m; Conca de les Mulleres, 2550
m; Bastiments, 2650 m; sota el Coll dels Tres Pics, 2300 m; Coma de Fresers, 2100
m; Circ CU11 de Ter (Vall de Camprodon), 2350 m.
DG 29, 39, 18. Circumbor.-alp. A Europa, art.-alp.
869. Veronica fruticans Jacq.; V. saxatilis Scop., V. fruticulosa subsp. saxatilis (Scop.)
Arcang.
Núria (SEN., Add.; 130; FI. N :73).
Núria, 2100 m, Coll, de Llo, 2320 m, Pic de Segre, 2400 m (BR.-BL., Vég alp. t.2,
Saxifragetum mixtae); vers el Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m (BR. -BL., LC. t.
23, Rcmileto-Festucetum supinae).
Collada de Toses i Collada W de Toses, 1810 m, 1815 m (RIVAS MART., Bosq. y
mat pir. t. 7, Cytisetum purgantis pyrenaicum).
Vall de Finestrelles, 2620 m, vall de Noucreus, 2600 m, vall delPuigmal, 2750-2780
m (SERVE, Rech. comp. t. XVII, comunitat de Xatardia scabra; BAUD. et SERVE,
Corns. xat. SC.,taula); vessant S del Coll de Queralbs, 2500-2550 m (SERVE, Rech.
comp. t. XI, comunitat d'A stragalus nevadensis i Festuca scoparia).
- Alta muntanya axial, CC;davalla algun cop a Pestatge monti i apareix esporidica-
ment a la zona pre-pirinenca. (1275) 1500-2800 m.
Es fa a les pastures acidbfiles, principalment en llocs secs o rocosos, i també als ma-
tollars, a les tarteres, a les roques, etc. Considerada per BR.-BL. com a característica
dels Caricetalia curuulae; la seva amplitud ecolbgica ens sembla forqa més dilatada.
VII-IX.
Vora la Collada de Toses, 1740 m; E1 Palós, 1600 m; vall Estremera, 2100 m; tossa
del Puigmal, fins a 2800 m; Coma de PEmbut, 2300 m; Coma dYEina,2400 m; Coma
de Noucreus; sobre les Arques de Coma de Vaca, 2650 m; Pic de Fresars, 2500 m;
vessants del Balandrau; Pedrisses, 2050 m; La Balma, 1700 m; Gorges del Freser,
1400 m; Prat del Bac, 1275 m; Serra de la Canya, 2125 m; vessants solells del Puig
Cerveris, 1700-2000 m; sota Prat de Jou, 1600 m; Campelles, 1275 m.
870. Veronica fruticulosa L.
Núria (SALV. in WK., Prodr. 11: 599); roques de les muntanyes de Núria (VAYR.,
Cat. N. :56); vall de Núria (CAD., Fl. T/. :101); Núria (CAD., Exc. :102).
Vers el Coll de Núria, 2350 m, coll de Llo, 2350 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 7, Galeopsi-
deto-Poetum fontqueni); vessant S del Puigmal, 2550 m. Pic de Segre, 2720 m (BR.-
BL., LC. t. 8, Senecietum leucophyllae); vers Noufonts, 2450 m, Coll de Noufonts,
2600 m, vers Finestrelles, 2300 m, Pic de Segre, 2450 m (BR.-BL., LC. t. 21, Festu-
cetum eskiae); al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., LC. t. 22, Hieracietc-Festucetum
spadiceae).
Pic del Pas dels Lladres, 2550 m (KÜPFER, Rech.: 29).
Tossa del Puigmal, 2580 m ( N ~ ~ G R E ,
Nouv. contr. t. 3, Galeopsideto-Festucetum
eskiae onen talis).
Prosp. t. Festucc-Iberidetum forma B amb Festuca aurea).
- Alta muntanya axial, c; davalla rarament a Pestatge month. (1 300)1700-2720 m.
Termbfila. Es fa als prats secs i solells, a les tarteres, als matollars, etc. En contra del
que s'ha dit, no té pas preferkncia pels terrenys calcaris. Festucion eskiae (alianga de
la qual BR.-BL. la considera característica), Thlaspietea, Genistion purgantis,...
VI-IX.
Collada de Toses, 1800 m; Coll de la Creu de Meians, 1950 m; E1 Palós, 1700 m ;
Collet de les Barraques, 1750 m; Clotxes del Puigmal, 2480 m; cap a la Coma de
Gombreny, 2100 m; Gorges de Núria, 1850 m; Núria, 2025 m; Coma de Noufonts,
2250 m; de Pedrisses a la Coma del Gispet, 2000 m; Gorges del Freser, 1300 m; Bosc
de Ribes, 1400 m.
DG 29, 39, 18,28, 38. Orbfit europ. S
8 7 1. Veronica nummularia Gouan; V. nummulariifolia auct.

Núria (PUJOL in VAYR., Pl. not : 122; in WK., Suppl: 182) (SEN., F1. N. :73).
Collades i serres dels cims de Núria (VAYR., Cat. IV.: 56).
Collada de Núria (COMP. in VAYR., Pl. n o t : 122) (BUB. in CAD., FI. Cat. IV:
255).
De Núria al P. de la Fossa del Gegant (FREYN et GAUT., Quelq. pl.: 48); Coll de la
Fossa del Gegant (GAUT. in BUB., FI. Pyr. I: 295, sub V: nummulariaefolia (Tour-
nefort) Bub.).
Capqalera de la vall de Noufonts (SEN., A d d : 56, sub V. nummularia Pourr.); vall
de Noufonts, Noucreus (SEN., Add. : 130; in CAD., FL Cat IV: 255).
Altures de Núria, Carangi, Coma de Vaca, Finestrelles (GAUT. in CAD., F1 Cat
IV: 255).
Es fa a les tarteres, no solament en terrenys calcaris sinó també sobre esquists poc
Bcids. De Palianga Iberidion spathulatae. VI-VIII.
Vessants meridionals del Puigmal; Coll de Noufonts, 2700 m; Coma de les Mulleres,
2400 m; Coma de Vaca, 2300 m; Coll de CarangB, 2725 m; Pics de la Vaca, 2800 m;
5 16
sobre el Clot de POS,2740 m; cap a Tirapits, 2600 m; sota el Pic de Fresers, 2500 m;
Coma de les Eugues, 2500 m.
DG 29,39. Pir.-cant.
872. Veronica ponae Gouan; I/. gouanii Moretti

Núria (VAYR., Cat. N.: 57) (CAD., FI. V:: 1Ol;Exc.: 102) (SEN., FI. N.: 72).
Núria, vall de les Mulleres, gorges (SEN., Add.: 129); Mulleres, Noufonts (SEN. in
CAD., FI. Cat ZV: 257).
Bosc de la Mare de Déu, Coma $Eina, Puigllan~ada(CAD., FI. Cat. IV: 257).
Núria, 2050 m (BR.-BL., Veg. alp.: 126, Caricetd'inguiculetum); vall de Fines-
trelles, 2100 m (BR.-BL., I. c. :253, SaxifregetrrRhodoretum).
Vall de Núria (FONT QUER, Enum :295).
- Estatge subalpí de la zona axial, c, perb molt rara o nul.la al sector occidental;
davalla algun cop a l'estatge montl. (1 350) 1800-2200 m.
Es fa a les vores dels rierols, mulleres i llocs frescals. Montidardaminetea, Calthion,
Adenostyletalia, etc. VI-IX.
Font de PHome mort, 1800 m; Gorges de Núria; voltants de Núria; Coma $Eina,
2100 m; Coma de Fresers, 200 m; Gorges del Freser; baga d'Estremera, 1350 m.
DG 29, 39, 18, 28. Ibero-pir.
873. Veronica urticifolia Jacq.; V. latifolis auct., non L.

Núria (TEX. in WK., Prodr. 11: 602).
Muntanyes de Ribes (CAD., FL V.: 101, "var. capsulis apice obcordatis et var. cap-
sulis apice integro"); vall de Ribes (CAD., F
L Cat. IV: 247).
- Estatges montl i subalpí, CC.800-1750 m.
Es fa als boscos humits i als llocs frescals. De l'ordre Fagetalia (amb preferkncia, pot-
ser, pel Luzulo-Fagenion). VI-VIII.
Vall d'Esteguelella, fagedes del Sagnari, vall de la Corba, vall de Barricó, La Toella
(1400 m), vall d'Angelats, Roques de Forat Mit6, Lleixes de la Covi1 (1750 m), vora
Ribes de Freser, Els Coforns, Espinosa, Toses, vora Rialb, vall del Mac;ane11(1100 m),
vall Estremera, vora la Farga de Queralbs, vora La Plana, vers el Salt de1 Grill, POrri,
Bancerola, fageda dels Prats, Bac de l'Heura, cap al Collet de Saltor (1 550 m), baga de
Sant Amanq (fins a uns 1700 m), etc. etc.
DG 39, 18, 28, 38,27, 37. Orbfit europ. C-S
874. Veronica austriaca L. subsp. vahlii (Gaud.) D.A. Webb; V: teucrium L. subsp. vahlii
Gaud., V: teucrium auct.
Ribes (CAD., Fl. Cat. IV: 245).
- Estatges montl i subalpi, ccc. 800-1900 (2150) m.
Es fa a les pastures, sobretot en terrenys calcaris, perb no manca pas als esquists. De
l'ordre Brometalia erecti V-VIII.
Des de Pentrada de la Vall fins a sobre Toses, a la Coma de Fresers (2 150 m) i a l'alta
vall del Segadell. Localitats concretes: Vora el Casot, Estbguel, Barricó, Aigües de Ri-
bes, El Baell, El Portet (1600 m), Pla de Plaus, Campelles, voltants de Ribes, Costes
de Segura, Roques Blanques, Planoles, Pla de Pujalts (1900 m), Espinosa, Toses, Co-
ma de PlanBs, Batet, Rialb, vall Estremera (fins a més de 2000 m), Vilamanya, Quer-
albs, Fustanyi, Prat del Bac, Balandrau (Els Emprius, la Canya, Pla dels Anyells, ...
fins a 2100 m), Ribesaltes, sobre la Falgosa (1425 m), Can Barratort, Puigsac, POrri
Vell, Conivella, llisos de Taga (fins a uns 1900 m), Bruguera, Coll de Jou (1700 m),
etc. etc.
DG 29, 39, 18, 28, 38, 27, 37. Latesubmed. W
Veronica x gundisalvi Sen. (= T/: tenuifolia x austriaca subsp. vahlii)

Ribes (PUJOL in hb. Vayreda, segons SALES i F.Q., Ver. t.: 161-162).
- A Pherbari Vayreda existeix realment un exemplar d'aquest hibrid recollit -se-
gons diu Petiqueta- a Ribes. Nosaltres no hem vist mai la planta a la regió, ni menys
encara la Veronica tenuifolia Asso. Es tracta d'una planta accidental a la comarca?
Verortica prostrata L.
NÚria, amb dubte (CAD., FI. Cat. ZV: 246).
- El mateix CAD, anota (1.c.): "l'exist8ncia d'aquesta planta a Catalunya 6s problemitica, car
tots els exemplars que figuren a l'herbari Costa tenen el calze visiblement pestanyós i correspe
nen a la K tteucrium. No obstant, entre les verbniques pentaskpales que recollirem a Ní~ria,re-
meses després a Waltz per Pau, sembla que hi figura la K prostrata L.". SALES i FQ. (Ver. t.:
162) recullen la citació de CAD. i afegeixen: "no hem vist cap exemplar catali d'aquesta espkcie";
i a la pigina 160 escriuen: "idhuc els (exemplars) de l'herbari Cadevall herboritzats a NÚria per-
tanyen indiscutiblement a la K tteucrium'! La presencia de K prostrata a NÚria resulta, doncs,
més que dubtosa.
875. Veronica aphylla L.

Núria (PUJOL in VAYK., Pl. not. : 122; in UK., Suppl. : 182) (CAD., FI. K : 101;
F1 Cat. IV: 243;Notas fitog. 10: 25) (SEN., Add.: 130;FI. fi :73).
Puigmal, Fontnegra (VAYR., Cat. N. :56).
Sant A m a n ~(VAYR., Pl. Cat.:67).
Riuet de Fontnegra (CAD., Exc. : 100).
CAD. (FI. Cat. IV: 243) assenyala la planta, a niés de NÚria, a les següents localitats:
Fontnegra (CAD.), Coma de Vaca, Puigrnal (VAYR.), Noufonts, Les Mulleres (SEN.).
- Alta muntanya axial, a la zona nord-oriental, r; francament rara al sector scciden-
tal i a les serres pre-pirinenques. 1600-2700 m.
calcícola, bé que algun cop apareix en terreny silici. Es fa en indrets frescals i poc o
molt humits. Seslerietaliu, Salicetea herbaceae. VI-VIII.
Sobre el Bosc de la Mare de Déu, 2250 m; Coma de PEmbut, 2300 m; cap al Collet
Verd, 2150 m; Ras de l'ortigar, 2300 m; Coma de Fontnegra, 2050 m; Clot de l'i)s,
2450 m; Tirapits, 2700 m; Balandrau, 2500 m. Aquestes localitats corresponen to-
tes a la serralada axial. A les serres pre-pirinenquesla coneixem del sector central i la
hi hem vista sempre al peu o als relleixos dels cingles calcaris ombrívols: vessants de
la Covil, 1700-1800 m; Sant Amang, 1700 m.
8 76. Veronica officinalis L.

Núria (POURRET, Chloris: 146, sub I/; pyrenaica) (SEN. in CAD., F1 Cat. IV: 244,
sub var. minor Gr. et Godr.).
Al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., Veg. alp. :197, Hieracieto-Festucetumspadiceae).
Collada de Toses i zones properes, 1550-1815 (RIVAS MART., Bosq. y mat. pic t. 6 ,
Veronico-Pinetum sylvestris); Collada de Toses, 1810 m (RIVAS MART., 1.c. t. 7,
atisetum purgantis pyrenaicum).
- De I'estatge montl al límit inferior de Palpi, en terrenys acids, ccc; sembla molt
rara, perb, a la zona meridional, practicament tota ella caldria. 900-2200 m.
Acidbfila, apareix només esporadicament en substrats calcinals. Es fa als boscos
Bcids (pinedes i rouredes principalment) i també als matollars i als prats. Quercion
robori-petraeae, Vaccinio-Piceetea, Calluno-Ulicetea,... VI-VIII.
Des de Sant Amanq i el Baell fins a la Collada de Toses, a la vall de Núria i a la Colla-
da Verda. Localitats concretes: Bosc del Baell, La Berruga, Campelles, Prat de Jou,
baga de Planoles, El Pinetar, sota el Coll del Remoló, boscos de Nevl, baga de For-
nells, pinedes i matollars de balec entre Planes i la Collada de Toses, cap a la Creu de
Meians (1925 m), Pla de Punya (1850 m), baga de Sant Antoni, voltants de Ribes
(Sta. Caterina, Bac de I'Heura,...), bosc de Batet, bosc de Ribes, baga d'Estremera
(fins a uns 1900 m), solells de Queralbs, Gorges de Núria, Gorges del Freser fins al
Coll dels Homes (2100 m), Coma del Gispet, Serra de la Canya, Pla Rodó (1800 m),
vessants meridionals de Puig Cerverís fins a sobre Pardines, tossal de la Collada Verda
(1625 m), Mas Coniii, cap a la Portella (Bruguera) al permotriasic, Sant Amanq, etc.
DG 39, 18,28, 38,48, 37. Holart.
877. Veronica chamaedlys L.
Núria (SEN., Add. : 129 ;F1 N. :7 3).
- De I'estatge monti al límit inferior de Palpí, c. 800-2100 m.
Es fa en habitats molt diversos, bé que gairebé sempre en indrets més o menys
frescals: boscos humits, vorades, prats grassos, herbassars higrbfils,... Fagetalia,
Trifolion medii, Polygono-Trisetion, Adenostyletalia, etc. IV-VI.
Vora la Corba (800 m), vessants de la Covil, sota Planoles, Roques Blanques, vora
Planes (1250 m), sobre Fornells (1500 m), Toses, cap a la Collada de Toses, vol-
tants de Ribes de Freser, Queralbs, vall Estremera, cap a Daió, Gorges de Núria,
Núria (2000 m), Gorges del Freser, Clot del Malinfern (2050 m), entre la Coma de
Gombreny i Fontalba (2100 m), Costa Ardena (1 300 m). El Mas, Mas Conill (1 175
m), sota Can Barratort, Pardines, Vilaró, fageda dels Prats, Magana, Bac de i'Heura,
Torroella, Perapinta, llisos de Taga (a les clotades frescals), etc.
DG 39, 18, 28, 38,27, 37. Lateeur.
Veronica montana L.
NÚria (POURRET in WK., Prodr. 11: 603).
- Espkcie que cap altre botinic no ha indicat i que nosaltres no hem vist mai a la comarca (ni
tan sols als boscos humits de la zona meridional, on la seva presencia fóra més probable).
878. Veronica beccabunga L.

Coma de Noufonts, 2230 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 12, Biyetum schleicheri).
- De Pestatge monti al límit inferior de Palpi, c. 900-2230 m.
Es fa a les fonts i vores de rierols. De Palianqa SparganieGlycenon; també als.Mon-
t i e Cardaminetalia. IV-IX.
De Toses al Pla d'Anyella (1550 m), vora la Collada de Toses (1750 m), torrent del
Palós (1550 m), sobre Dbrria (1950 m), entre Fomeils i Espinosa, baga de Fomeils,
Plans de Nevi (1450 m), sota Planoles (1050 m), solell de Ventoli, Pla de Prats
(1550 m), baga de Campelles (1300 m), El Baell(1200 m), voltants de Ribes de Fre-
ser (900-1000 m), vall del Maqanell(llS0 m), Fustanyi, Serrat (1350 m), Salt del
Sastre (1650 m), Coma de Fontalba (1900 m), sota el Mas (975 m), Coma de Fines-
trelles (2100 m), Conivella (1425 m), Can Barratort, Bancerola (1250 m), Pou de
Taga (1850 m), Les Noufonts (1500 m), sota e1 Coll del Pal (1650 m), cap a la Co-
llada de Meianells (1800 m), bosc de Pardines, etc.
DG 29, 39, 18,28,38,48, Holirt.
879. Veronica anagallis-aquatica Guss.

Estany de Can Roca (MARG., Macrofitos: 21).
- Estagge monti. rr. 900-1475 m.
Es fa a les vores de rierols, reguerots, etc. De Palianqa SparganieGZycerion IV-
VIII.
Maqana, 975 m; Ribes, a les vores del Rigard, 950 m; solell de Ventoli, 1275 m;
sota Planoles, 1050 m; sota el Mas, 975 m; Estany de Can Roca, 1475 m; de Pardi-
nes a Boixetera, 1300 m.
880. Veronica triphyllos L.

Prats de la regió inferior, fins a Núria (VAYR., Cat. N :57).
- Camps de cereals de l'estatge monti, rrr. De la classe Secalinetea. V-VI.
Campelles, 1300 m; sobre Capdevila, 1100 m.
La citació vayredana de Núria és errbnia. El plec corresponent a aquesta indicació
<ha de referir en realitat a V. verna, tixon al qual ja fou transferit per A. de BOLOS
en fer la catalogació de l'herbari Vayreda.
88 1. Veronica arvensis L.
Núria (VAYR., Cat. N. :57) (SEN., Add. :130) (CAD., Fi. Cat. IV: 252).
Vers el Puigmal, 2 150 m (BR.-BL., Veg. alp. : 161, Festucetum scopariae subassocia-
- Estatge month, CC;penetra Ampliament a l'estatge subalpí. 800-1500 (2150) m.
Pastures esclarissades, prats de dall, erms, camins,,.. i en general a tot arreu on la
planta pot trobar espais de sbl lliure per a germinar. Festuco-Brometea, Arrhenathe-
retalia, Poion supinae, etc. IV-VII.
Sota Esthguel, El Casot, Aigiies de Ribes, El Baell, Campelles, sota El Bac (1050 m),
solell de VentolA (a les terres de conreu), Planoles, Coma de Planes (1500 m), sobre
Can Morer (1400 m), bosc de Fornells, sobre Fornells (1500 m), sobre Toses, vol-
tants de Ribes de Freser, Batet (1075 m), vora Rialb, Queralbs (1200 m), vora Núria
(2000 m), Jagal de Pedrisses (2075 m), Les Ribes (1350 m), sota Ribesaltes, Mas Co-
nill, Pardines, etc.
DG 29, 39, 18, 28, 38, 37. Plurireg.
882. Veronica verna L.

Núra (VAYR., Pl. Cat.: 67, on cita també la var. caespitosa) (SEN., Add.: 130, sub
var. polygonoides; F1. N.: 73, sub V. polygonoides; Nombr. loc.: 391). CAD. (Fl. Cat
IV: 252) recull la citació de VAYR. i ell mateix diu que la planta és abundant als vol-
tants del santuari de / Núria (sub var. polygonoides Rouy).
Vers el Puigmal, 2 150 m (BR.-BL., Vég. alp. : 161, Festucetum scopariae subassocia-
ció de F. ovina subsp. indigesta); al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., LC.: 197, Hiera-
cieto-Festucetum spadiceae).
- Alta muntanya, rrr. Es fa als indrets de vegetació esclarissada (camins, prats
secs,...).
Entre el Pla #Anyella i la Collada de Toses, 1875 m; Núria, 2000 m.
La var polygonoides (Lam.) Rouy de la qual parlen els autors catalans deu ésser sim-
plement una forma redui'da, de fulles quasi totes dentades (i no pas les superiors di-
vidides) i infloresctmcia que ocupa una gran part de la tija. La planta de Núra Sadiu
realment amb la pretesa varietat.
DG 29? 39, 18, 38 (si hem de fer cas de la citació
que d'0gassa fa VAYR.) Lateeur. cont.
883. Veronica polita Fries

- Conreus i erms de l'estatge mont& rr. Secalinetea, Polygond'henopodion.
Estkguel, 825 m; sota Coma, 975 m; vora Toses, 1425 m; Pardines, 1225 m.
*884. Veronica persica Poiret in Lam.

- Horts i erms de Pestatge month, CC;també de vegades als camps de cerelas i als
indrets ruderals. De l'ordre Polygono-Chenopodietalia. 111-XI.
EstBguel, 850 m; El Casot, 825 m; vora La Corba, 800 m; El Baell, 1200 m; voltants
de Ribes de Freser, 875-975 m; camps de PlanBs, 1200 m; Espinosa, 1150 m; etc.
DG 28, 38, 27. sia SW (Plurireg.)
885. Veronica hederifolia L. subsp. hederifolia
- Conreus, erms, etc. de Pestatge mont$ c. 800-1500 m.
Secalinetea, Polygono-Chenopodioq etc. IV-V.
Aigües de Ribes, 850 m; El Baell, 1200 m; Campeiles, 1300 m; sota Planoles, 1050
m; Nevh, 1250 m; Planbs, 1200 m; sobre Fornelis, 1500 m; Toses, 1450 m;voltants
de Ribes, 875-975 m, als camps i també a les vores de riu (clarianes de 1'Alno-UI-
mion); Queralbs, 1250 m; Pardines, 1225 m; Perapinta, 1325 m.
DG 18, 28, 38. Plurireg.
886. Veronica spicata L.

Muntanyes de Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 184; in WK., Prodr. 11: 600); ter-
renys hrids i arenosos de Núria ( T ~ M in
. VAYR., PI. not.: 122); pastures de Núria
(VAYR., Cat. A! : 56); vall de Núria (CAD., Fl V; : 101) (CAUT., Catal : 326; in
CAD., N.Cat. IV: 258) (CAD., FI. Cat. IV: 258); Núria (SEN., Add.: 129; Fi.N.: 72,
''vei'na del santuari").
Puigllanqada (CAD., FI. Cat. IV: 2258).
522
- Estatge subalpí, a la zona axial i a l'extrem occidental de la serra de Montgrony, rr.

1800-2300 m.
Més o menys termbfila. Es fa principalment als prats secs. Festucion eskiae, Festu-
cion gautieri, etc. VII-VI11.
Sobre Pla de Rus, 1950 m; Pla $Anyella, 1800 m; Coma de Fontseca, 2300 m; Co-
meta de la Perdiu, 2075 m; Gorges de Núria, 1900 m; Núria, 2000 m; Roc de la
Mal& 2100 m; Pedrisses, 2050 m, abundant; Coma del Gispet, 2100 m.
DG 29,39, 18. Eur. cont.
Veronica longifolia L.
- Cultivada com a ornamental. Alguna vegada es troba subspontanis, sempre prop
dels jardins d'on s'ha escapat. Angelats de Baix, a les vores de la carretera, 850 m;
vores del Freser, al N de Ribes, 975 m.
Aquesta espkcie existeix, autbctona, a Europa septentrional i central. A Franqa i a
Suissa, fora de la seva &reanatural, V. longigolia és cultivada i apareix també subs-
pontinia.
DG 38. Eur. cont.
887. Melampyrum cristatum L.

Vall de Ribes, davant del balneari Montagut (CAD., FL V:: 102; FI. Cat. IV: 290);
paratges herbosos de la vall de Ribes - "agosto de 1890,91 y 96 legi" (CAD., FI. V.:
137).
- A la F1 Cat. CAD. mateix anota: "Phem observat des de 1900 fins a 1913, perb
temem que hagi desaparegut en remoure el terreny per estendre-hi la via ferrada de
Puigcerdi". Al seu herbari hi ha diversos plecs d'aquesta planta; a Petiqueta d'un
d'ells diu "yermo frente a Montagut. Ag. 90", i a la d'un altre "bosquecillo frente a
Montagut de donde tiende a desaparecer con motivo de 10s desmontes de ferro-carril,
jul. 1913 legi".
Per la nostra part, després de diversos intents infructuosos, aconseguirem de trobar
uns quants peus de M cristatum en aquesta mateixa localitat, a Aigües de Ribes, da-
vant del balneari Montagut. La petita colbnia es feia dins un bosquet acidbfil de
Quercus robur, just al cantell de Pexcavació feta per a la via fkrria, 850 m. La planta
s'ha mantingut, doncs, a la localitat on la recollí CAD. fa gairebé un segle.
DG 38. Eur.
Melampymm sylvaticum L.
Bosc de la Mare de Déu YAYR., Cat. N.: 58; in CAD., FI. Cat. IV: 291). CAD. @.c.)transcriu
també una citació de BOLOS en la forma: Bosc de Queralbs (Queris?).
- A l'herbari Vayreda no hi ha cap testimoni de la seva citació nurienca;hi existeix, en canvi, un
exemplar de M. sylvaticum procedent de la Molina ,(Cerdanya), lloc on nosaltres mateixos hem
observat la planta. Pel que fa a la indicació de BOLOS, opinem, com CAD., que s'ha de referir a
la baga de Queris, a la veina Vali de Camprodon.
No havent recollit nosaltres la planta a la comarca, i en absencia de dades segures, ens abstenim
d'admetre I'espbcie en aquest catileg.
523
888. Melampyrum pratense L.

Vers Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 29, Saxifrageto-Rhodoretum).
subsp. pratense; subsp. vulgatum (Pers.) Ronniger

- Estatge monti, rr, perb localment freqüent i abundant. 850-1500 m.
Es fa als boscos icids, preferentment a les rouredes. Quercion robori-petraeae,Luzulo-
Fagenion. VI-VIII.
Aigües de Ribes, 850 m; Sta. Caterina, sobre Ribes de Freser, molt abundant, 975-
1100 m; Els Cofoms, 1100 m; Bosc de Ribes, 1500 m.
DG 38. Eur.
subsp. alpestre (Brüg.) Ronniger

- Estatges monta superior i subalpi, r, perb localment freqüent. 1350-2100 m.
Pinedes Acides, sobretot a les obagues. VacciniePiceetea. VI-VIII.
Bosc de Nevi, 1575 m; baga de Fornells, 1325 m, 1500 m; baga de Planoles; boscos
de les Gorges del Freser, 1350 m, 1550 m; cap al Roc de la Calc, 1750 m; Bosc de la
Mare de Déu, 2025 m.
La citació de BR.-BL. a dalt ressenyada deu correspondre a aquesta subspkcie.
DG 29, 39,28 Eur. munt.
889. Euphrasia rostkoviana Hayne;E officinalis auct.

subsp. montana (Jordan) Wettst.
Ribes (CAD., F
L V; :102).
- Sobre Mas Conill, 1200 m; Única localitat on hem observat exemplars ben típics
d'aquesta espkcie.
ROTHM. en la seva revisi6 del gknere Euphrasia (1935) opina que E. rostkoviana no
existeix a la Península Ibkrica. La citació de CAD. l'atribueix a E. hirtella, basant-se
en que un exemplar de I'herbari Cadevall, procedent de Puigcerda i determinat com a
E. officinali Hayne, pertany en realitat a E hirtella Reuter (cosa en la qual estem
d'acord). No existeix al dit herbari cap exemplar atribui't a E offcinalis precedent de
la Vall de Ribes. Altres exemplars pertanyents pretesament a E. rostkoviana inclosos
a BC no corresponen tampoc a aquesta espkcie.
DG 38. Eur.
890. Euphrasia hirteiia Jordan ex Reuter

De Queralbs a Núria (SEN. in CAD., F1 Cat. IV: 267); Font de la Ruira, entre Que-
ralbs i Nuria (GONZALO ap. SEN. in ROTHM., Euphrasia: 20; in MALAG., Notas
fitoc. :34 i 36, bé que hom dóna com a localitat "Núria, 1300 m").
Pastures grasses i prats de dail. Mesobromion, Arrhenatheretalia. (VI) VII-IX.
52 4
Des de la zona meridional de la Vall fins a sobre Toses, a les Gorges del Freser i a la
Collada Verda. Algunes localitats concretes: Estkguel, La Toella (1375 m). E1 Baell,
Campelles, Pla de la Serra (1675 m), vora Nevi, Toses, voltants de Ribes, Rialb, Vila-
manya (1 350 m), cap a Daib, Els Emprius de Serrat (1 650 m), Les Ribes (1 300 m),
La Paradella (1550 m), La M o l ~ o ,sobre la Falgosa (1425 m), Can Barratort, sobre
Can Nofre (1250 m), Boixetera, cap a POmi Vell, vers el Coll del Pal (1650 m), Les
Noufonts (1 550 m), Conivella, Perapinta, llisos de Taga, Coll de Jou (1 625 m), sobre
Saltor (1550 m), etc. etc.
DG 39, 18,28, 38,48,27, 37. Orbfit europ. C-S
Euphrasia x mixta Gremli (=E. rostkoviana x hirtella).

- Cap a Torroella, 900 m; Campelles, 1300 m.
DG 28, 38.
89 1. Euphrasia nemorosa (Pers.) Walir.

- Estatge monta superior, r. 1275-1650 m.
Es fa als prats, landes, replanets de roca, etc. Mesobromion, ,Vardetalia,... VII-IX.
Prat del Bac, 1275 m; Els Emprius de Serrat, 1650 m; Gorges del Freser, 1500 m;
Bosc de Ribes, 1450 m; sobre la Falgosa, 1425 m; sobre Can Barratort, 1425 m;
Plans de Pbrtoles, 1600 m; vessants del Taga, sobre Bruguera, 1625 m; sobre Coll de
Jou, 1675 m. També ens sembla haver vist aquesta planta al Pla #Anyella, 1800 m.
ROTHM. (Euphrasia: 18) només indica aquesta espkcie de vora la Mare de Déu de
la Salut. MALAG. (Notas fitoc.: 34 i 36) opina que pertany a aquesta espkcie el nú-
mero 5081 de PI. d'Esp, de SEN (Núria 2200 m) perb ROTHM. atribueix aquests
mateixos exemplars a E. minima.
A la comarca hem reconegut tant la var. nemorosa com la var. curta Fries, ambdues
igualment freqüents.
DG 39,38,37, 18? Lateatl.
892. Euphrasia stricta D. Wolff ex J. F. Lehm. subsp. stricta; E. tatariea auct.

Ribes, Queralbs (SEN., Add.: 131). El mateix SEN. inclou lYespBcieen el seu catlleg
nurienc (Fl. A! :73) sense fer comentaris.
Freqüent i sovint abundant a diverses menes de prats. Brometalia erecti, Aphyllarz-
thion, Arrhemtherion, etc. VI-X.
Des de l'entrada de la Vall fins al Pla #Anyella (1850 m), a Nuria (2000 m) i als
Plans de Pbrtoles. Localitats concretes: Esteguelella, Barricb, Collada de Grats, Camp-
elles, Planoles (1200 m), PlanBs, bosc de Nevi (1525 m), sobre Can Morer (1400 m),
Ribes de Freser, Rialb, Vilamanya, Fustanya, sobre la Casa dels Plaus (1400 m),
torrent del Forn, Prat del Bac, Les Collades (1575 m), Ribesaltes, Sta Caterina, Mas
Conill, l'Orri, Puigsac, Conivella, llisos de Taga, Bruguera, sobre Coll de Jou, etc. etc.
DG 39, 18,28, 38, 48,27, 37. Eur.
subsp. pectinata (Ten.) P. Fourn.
Núria (SEN. herb. in ROTHM., Euphrasia: 13).
Puigllanqada (CAD. herb. in ROTHM., Euphrasia: 13).
Pla de Pujalts (SEN. herb. in ROTHM., Euphrasia: 14, sub var. pubemla).
- Estatge monti (i segons ROTHMALER, també al subalpí), r. 900-1300 (2000 ?)
m.
Pastures, prats de dall, més aviat en indrets assolellats. Brometalia erecti, Arrhenathe-
rion VI-X.
Vora EstBguel, 975 m; cap a Batet, 1075 m; Rialb, 1000 m; de Rialb a la Farga, 1050
m; torrent del Forn, 1175 m; Ribes (M. G A N G A in BC 46055).
Tots els exemplars estudiats semblen correspondre a la var. pectinata. En la flora
comarcal -tal com passa a tots els Pirineus catalans, i a Pinrevés del que es veu més
cap a l'est, per exemple a Italia- la separació entre les subspkcies stricta ipectinata no
és gaire evident; com si la subsp. pectinata, que es troba aquí a Pextrem occidental de
la seva irea, tingués sempre un influhncia introgressiva de la subsp. stricta Tampoc
veiem gaire clars els criteris seguits per ROTHM. per atribuir els espicimens de BC
a una o altra de les dites subspicies.
DG 39, 18?, 28?, 38, 37. Latesubmed.
893. Euphrasia alpina Lam. subsp. alpina

Cap a Serrat, 1300 m; Serrat Roig (Bruguera), 1175 m.
Aquesta planta -segons la nostra experikncia, molt rara a la Vall- Phem vista abun-
dantissima als prats de la vei'na alta Cerdanya.
subsp. pulchra (Sen.) O. Bolbs et Vigo

Entre Ripoll i Ribes (PUIGG. herb. in ROTHM., Euphrasia: 21).
- A Pherbari BC hem vist la planta a la qual es refereix ROTHM, i que prové més
exactament -segons consta en l'etiqueta- d'Estkgue1.
DG 37. EndBm. cat.
894. Euphrasia minima Jacq. ex DC. in Lam. et DC. subsp. rninima; E. nuriensis Sen.,
E capitulata Sen., E. crispata Sen.
Muntanyes de Núria (SEN., Add. : 131); Núria, roques granítiques, 1900 m (SEN.,
Pl. d'Esp.: 150). El mateix SEN. inclou en el seu cathleg nurienc (sense fer cap co-
mentari) E. minima i E. capitulata.
Coma #Eina, 2200 m (SEN., Add. : 131).
CAD. (FI. Cat. IV: 270) recull la citació de Coma d'Eina de SEN. i una altra del COU.
de Noufonts, 2500 m, de GAUT.
I
526
ROTHM. (Euphrasia: 16) dóna diverses localitats de la Vall o molt properes referi-
des a la var. minima: Fontlletera, vora el Puig de Pastuira (CUATR. in BC); Núria
(SEN., PL dJEsp. 2398, 4266); torrent de Mulleres (SEN., in BC); Coll de Fines-
trelles (GONZALO ap. SEN., PL d'Esp. 5081); Bosquet de la Mare de Déu (GARRI-
GA in BC); Coma dYEina(SEN., PL d'Esp. 2016); Puigllan~ada(SEN. herb.). Refe-
rides a la var. hispidula Favrat ex Gremli, el mateix autor indica les localitats següents
(Euphrasia: 17): Fontlletera, vora el Puig de Pastuira (CUATR. in BC, in MAF);
Coll del Pal (Serra Cavallera) (SEN., PL d'Esp. 1749); Núria (LLENAS in BC, SEN.,
Pl. d'Esp. 3759).
Vers el Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 23, Pumileto-
Festucetum supinae, sub. E. minima incl. E. willkommii); Coll de Núria, 2600 m
(BR.-BL., L c. t. 24, Curvuleto-Leontidetum, sub E. minima +E. willkommii).
Núria, 2030 m (SEN. PL d'Esp. 4266) segons MALAG., Notas fitoc.; 34 i 36.
Marge del Pla de Gorrablanc, 2400 m (BAUD. in SOUT., Mod. suprac: 125 t.).
Vessant S del Coll de Queralbs, 2500-2540 m (SERVE, Rech comp. t. XI, comuni-
tat d'A stragalus nevadensis i Festuca scoparia).
Pla de Gorrablanc, 2450 m (BAUD. et SERVE, Group. vég. Pla t. HieracieFestu-
cetum supinne).
- Estatges alpí i subalpí de la zona axial, c; a les serres pre-pirinenques molt rara.
(1750) 2000-2650 m.
Pasturatges, congesteres. Caricetalia curvulae, Salicetea herbaceae. VII-IX.
Coma de Fontseca, 2400 m; Núria, 2050 m; Bosc de la Mare de Déu, 2000 m; Coma
&Eina, 2650 m; vessants obacs del Torreneules, 2625 m, abundant; Coma de Vaca,
2350 m; Coma de Fresers, 2600 m; cap al Coll de la Marrana, 2500 m, molt abun-
dant; Balandrau, 2475 m; molt abundant als vessants obacs del Balandrau, 2200 m.
Les localitats anteriors corresponen a la serralada axial. A les serres pre-pirinenques
l'hem observada poques vegades: Pla de la Llagona, 1750 m. També corresponen a
aquesta zona les localitats de SEN. indicades per ROTHM. (Euphrasia: 16 i 17):
Puigllan~adai Puig de la Nevada (sic) vora Montgrony.
Tal com assenyala ROTHM. (LC,), hom hi reconeix una forma glabra (var. minima)
i una forma hispídula (var. hispidula Favrat ex Grernli). A aquesta darrera correspon
concretament la pretesa E. nuriensis de SEN.
DG 29, 39, 18, 28, 38, 48. Orbfit alp.
895. Euphrasia sicardii Sen.; E. willkommii auct., non Freyn, E. minima subsp. sicardii
(Sen.) O. Bolbs et Vigo
Núria (SEN. herb. in ROTHM., Euphrasia: 18).
COU de Núria, 2400 m (BR.-BL., Veg. alp.: 83, Saliceto-Anthelietum). Aquest autor
opina (Notes: 230) que la planta (sub E. willkommii) és forqa estesa als Pirineus
orientals on substitueix en part VE. minima. Vegeu tamb6 E. minima.
Gorrablanc, 2450 m (SOUT., Exhum: 266 t.).
SERVE (Rech. comp) indica la planta (sub E. willkommii) de la zona del Pla de Gor-
rablancPuigma1, 2360-2650 m, dintre diverses comunitats del Festucion supinae
(vegeu taules XVIII, XIX, Xr( i : 153).
- Estatges subalpí i alpí de la zona axial, CC;molt més rara a la zona pre-pirinenca.
1600-2700 m.
Es fa a diverses menes de pastures, perb en general en comunitats un xic més seques
que aquelles on viu E. minima Caricetalia curvulae, Seslerietalia, Nardetalia,... VI-X.
Freqüent a la zona axial: Collada de Toses, 1800 m; cap al Coll de la Creu de Meians;
Pas dels Lladres, 2540 m; Clotxes del Puigrnal; Coma de PlanBs, 1700 m; Pic de
Finestrelles, 2700 m; Coma d'Eina, 2400 m; Roc de la Mal&,2875 m; Coma de les
Mulleres, 2300 m; entre la Coma de Fontnegra i Pedrisses, 2100 m; Coma de Vaca,
2325 m; vessants del Balandrau, 2000 m; sota el Mont-roig, 1800 m; del Mont-roig a
la Collada Verda, 1850 m. A les serres pre-pirinenques sembla més rara: Costes de
PHuguet, 1900 m; sobre Pla #Anyella, 1850 m; Cingles de Sant Eloi, 1600 m.
Com en el cas &E, minima i d'altres congkneres, hom pot distingir-hiunes formes gla-
bres i altres de poc o molt híspides.
DG 29, 39, 18,28, 38, 37. Endkm. pir.
Fig. 24. Eupharasia sicardii A la dreta, un fragment de la infloresckncia (x 8), la chpsula (x 8) i una llavor
(x 15).
I
E. stncta x sicardii
- A aquesta forma híbrida sembla que pertany un exemplar que recollirem a sobre
el Coll del Pal, 1825 m.
DG 48.
896. Euphrasia salisburgensis Funck;E. glabratifolia Sen., E. ceretana Sen.
Puigllan~ada(CAD., Notas fitog. 09: 23; FI. Cat. IV: 266) (SEN., Add. :131, sub var.
atropulpurea Westt.) (SEN., herb. Cadevall i herb. Sennen in ROTHM., Euphrasia: 24).
Puig de Taga, vers 1900 m (SEN., Pl. d'Esp. 1830 b: 1 15-116) (SEN., PI. d'hsp. 1751
in ROTHM., Euphrasia: 24).
SEN. inclou la planta en el seu catlleg nurienc (F1 A! :73) sense fer-ne comentaris.
Ribes (CAD., F1 Cat. IV: 266); boscos de Ribes (CAD., LC., sub var. ramosissima).
ROTHM. (Euphrasia: 24) recull de Pherbari Cadevall la indicació Vall de Ribes.
vers el Puigmal, 2150 m (BR.-BL., 1.c.: 161, Festucetum scopariae subassociació de
Festuca ovina subsp. indigesta); vall de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., 1.c. t. 20,
Ely neto-0xy tropide tum).
- Estatges montl superior i subalpi en terrenys calcaris, c: penetra a I'estatge alpí.
1100-2200 (2650) m.
Es fa als prats calcícoles. Característica dels Seslenetalia coeiuleae, a baixa altitud
apareix també al Mesobromion. (V) VII-X.
Freqüent sobretot a les serres pre-pirinenques: Pla #Anyella, 1850 m; sobre Toses,
1525 m; Bosc del Baell, 1400 m; El Baell, 1200 m; Bac de i'Adou, 1100 m; Serrat de
PHome, 1275 m; Bruguera, 1250 m; llisos de Taga; Conivella, 1450 m; sobre Can
Barratort, 1425 m.
A la zona axial, més esparsa: Bac de la Foradada, 1906-2000 m; Tirapits, 2650 m ;
vessants del Balandrau, 2200 m; cap al Pla dels Anyells, 1850 m; sota el Mont-roig,
1800 m.
DG 29, 39, 18,28, 38,27, 37. Orbfit europ. C-S
Euphrasia x favrati Wettst. (= E. salisburgensis x stricta)

- No pas rara als estatges monta i subalpi.
La Toella, 1400 m; La Berruga, 1775 m; vora Vilamanya, 1300 m.
Euphrasia salisburgensis x hirtella

- Vessants del Taga, sobre Bruguera, 1600 m, entre les espbcies parentals.
Euphrasia salisburgensis x sicardii

- Coma de Fontseca, 2400 m.
897. Odontites viscosa (L.) Clairv. subsp. viscosa

- Sota el Sagnari, 800 m, 830 m, a les clarianes de la roureda (Buxo-Quercetum)
en indrets especialment calents. No Phem vista enlloc més.
DG 37. Submed. W
898. Odontites lutea (L.) Claiw.
- Estatge montl inferior a la zona meridional de la Vall, c; al sector central, més ra-
ra, bé que localment pugui ésser abundant. 775-1200 m.
Calcícola preferent. Es fa als prats secs; sobretot al Xerobromion, perb també a
1'Aphyllathion VIII-X.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; Esteguelella, 840 m; abundant als voltants del Sag-
nari, 800-900 m; El Casot, 825 m; sobre la Corba, 850 m; Ribes de Freser; Roques
Blanques, 1000 m; Espinosa, 1175-1200 m; Rialb, abundant, 1050-1100 m.
DG 28, 38, 37. Latesubmed.
899. Odontites lanceolats (Gaudin) Reichenb. subsp. olotensis (Pau ex Cad.) O. Bolbs
et Vigo
Muntanyes de Ribes (CAD., FL V.: 102); Ribes, boscos de la Corba (CAD., FL Cat.
IV: 273).
- Estatge montl inferior, a la zona meridional de la Vall, c i localment abundant.
775-1250 m.
calcícola. Es fa als prats secs. Caracteristica regional del Lino (viscosi)Brometum
(al. Xerobromion). VIII-IX.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; vall d'Esteguelella, 850 m; El Sagnari, 800-900
m, molt abundant; Collada de Grats, 1200-1250 m; vall de Barricó, 850 m; El Baell,
1100-1225 m.
DG 28, 38,27, 37. Pir. L'espBcie, orbfit a1p.-pir.
900. Odontites verna (Bellardi) Dumort.; O. rubra Besser

Ribes (CAL).,FL V.: 102); Ribes i fins a Núria (CAD., FI. Cat. ZV: 272).
subsp. verna
- Estatge montl, rr. Es fa als prats grassos i en llocs poc o molt humits; per exemple,
al Cynosurion cristati. VI-VIII.
Cap a les Ribes, 1350 m; Puigsac, 1350 m; sota Boixetera, 1400 m. Pardines, marges
vers el Taga (FQ. et A. de BOLOS in BC 126654). La citació que fa CAD. de Núria, i
que és avalada per un exemplar d'herbari, correspon també a aquesta subspkcie.
DG 39,38 Lateeur.
subsp. serotina (Dumort.) Corb.
- Estage monti, c. 775-1500 m.
Caracteristica dels prats secs de l'alianqa Xerobrornion, on sol fer-se en gran abundln-
cia. VIII-X.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; El Casot; Pedrera, 950-975 m, abundant; Ribes
de Freser; Costes de Segura, 975-1100 m, molt abundant; Roques Blanques, 1000
m; solells de Ventoll i de Can Paloca, 1000-1275 m, molt abundant; Rialb, 1050
m; de Batet a Rialb, abundant, 1100 m; sota la Casa dels Plaus, 1450 m; Sta. Cate-
rina, 1075 m; Capdevila, 1100 m; Ribesaltes; vora les Vinyes, 1050 m; Clots de Ma-
gana, 1100 m; prop de Bruguera, 1150 m. Ribes (M. GARRIGA, det. FQ., in BC
45737 ; ex herb. Costa in BC 61 1314); Queralbs (ex herb. J.M. BARNADES in BC
603123); de Núria a Queralbs (M.GARRIGA, det. FQ., in BC 45740).
DG 39, 28, 38, 37. Lateeur.
Odontites verna subsp. serotina x lanceolata subsp. olotensis

- A aquest híbrid sembla que ha de pertanyer una població, forga nombrosa, que
observarem sobre Bruguera, 1460 m, en uns prats mesbfils (de l'alianga Mesobro-
mion) pero amb forta influhncia mediterrhnia.
90 1. Bartsia alpina L.
Prats vora el santuari de Núria (SALV. in COSTA, Introd. : 189; in WK., Prodr. 11:
614); prats i torrents de Núria (VAYR., Cat. N . : 57); prats de Núria, cap al Bosc de
la Mare de Déu (CAD., Fl. K :102); a les roques humides (SEN., FI. N.: 73).
Cap a Puigrnal (VAYR., Pl. Cat. :68).
Coma &Eina (CAD., FI. Cat. IV: 279).
Noufonts (SEN. in CAD., F1 Cat. IV: 279).
- Alta muntanya axial, al sector nord-oriental de la Vall, c; rara 'ales~serres pre-piri-
nenques orientals. 1700-2400 m.
Mulleres, prats higrbfils, vores de rierols,... Tofieldietalia, Caricetalia nigrae, Montio-
Cardaminetea, etc. V-VIII.
Zona axial: Cap al Collet Verd, 2150 m; Els Entreforcs, 2200 m, abundant; Roc de la
Mal&,2100 m; sobre Núria, 2075 m; Gorges de Núria, 1900 m; Coma de Vaca, 2100
m; Coma de Fresers.
Pre-pirineus: Sant Amanq, 1700 m; vessants del Puig s'Estela, 1850 m.
902. Pedicularis foliosa L.

Núria (BENTHAM, Catal.: 1 10); Coll de Núria (BENTHAM in WK.,Prodr. 11: 61 1).
Salt del Sastre (SEN., Add.: 133). El mateix autor inclou l'especie en el seu cataleg
nurienc (FI. Al :73) sense comentaris.
- Estatge subalpí, al sector nord-oriental, rr. 1600-1950 m.
Herbassars en indrets més o menys frescals. Calamagrostion, etc. VI-VII. ,
Part superior de les Gorges del Freser, 1600-1950 m. A Pherbari Sennen no hem po-
gut trobar testimonis de la seva citació. Creiem que a Núria i a les Gorges de Núria
la planta deu ésser bastant rara; hi abunda, en canvi, P. comosa, que de vegades ha
estat motiu de confusió amb la seva congknere.
DG 39. Orbfit alp.
Pedicularis palustris L.
A Núria, segons COLM. (in COSTA, Introd.: 190; in W K . , Prodr. 11: 608). SEN. inclou l'esphcie
en el seu catileg (FI. N. :73) sense fer cap comentari.
- La citació de COLM. sembla clarament errbnia. COSTA, en recollir-la, afegeix: "pero si se r e
fiere, como de ordinario, al herb. Salv... la planta que lleva este nombre corresponde a la especie
siguiente (P.sylvatica L)".
D'altra banda, a l'herbari Sennen no hem trobat cap testimoni de la indicació nurienca, i podria
ésser que aquesta citació fos repetició de la que COSTA comentava
903. Pedicularis sylvatica L.

Cap a Núria (SALV. in COSTA, Introd: 190; in WK., Prodr. 11: 609; in CAD., FI.
Cat. IV: 285-286). SEN. inclou la planta en el seu catileg (FE. N : 73) sense fer co-
mentaris.
- Estatges monti i subalpí, r. 1100-2000 m.
Preferentment en terrenys silicis, perb també algun cop sobre calcari.
Es fa a les mulleres, jonqueres i prats humits. Molinietalia, Scheuchzerio-Caricetea
nigrae, Nardion.... IV-VI1 (X).
Sota la Collada de Toses, 1750 m; Plans de Nevi, 1575 m; El Soli, 1250 m;Prat de
Jou, 1675 m; Pla de Prats, 1550 m; sobre La Plana, 1400 m; Núria, 2000 m; Sta.
Caterina, 1050 m; bosc de Pardines; de Pardines a Boixetera, 1200 m; cap al Coll del
Pal, 1600 m; llisos de Taga, sobre els Clots de Maqana, 1550 m.
DG 39, 18, 28, 38,48. Lateatl.
904. Pedicularis comosa L.

Vora Núria (SALV. in COSTA, Introd. : 190; in WK., Prodr. 11: 609); pastures de NÚ-
ria (VAYR., Cat. N : 58). SEN. inclou Pesphcie en el seu catileg nurienc (FL N.: 73).
Salt del Sastre (CAD., FL V.: 102; Notas jitog. 09: 23; FI. Cat. IV: 284-285).
Sant Amanq (VAYR., PL Cat. :69; in CAD., F L Cat. IV: 284-285).
Al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 22, Hieracietc-Festucetum spadiceae);
Salt del Sastre, 1780 m (BR.-BL., LC.: 239, Peucedaneto-Luzuletum desvauxii).
Coma &Eina, roques de la riba dreta (SEN., Add.: 133>sub f. longeracemosa Sen.).
(Vegeu tanibé F'. asparagoides i F'. tuberosa).
Estatge subalpí, a la zona nord-oriental de la comarca, CC;més rara a les serres pre-
pirinenques. Penetra a Pestatge alpí i davalla rarament a la muntanya mitjana. (1400)
1500-2200 (2450) m.
A la zona axial, silícia, sol fer-se als prats alts de Festuca paniculata (Feshtcion
eskiae), dels quals s'ha considerat característica; també es troba de vegades als herbas-
sars megafbrbics (Adenostyletalia). A les zones calciries, i especialment a les serres
pre-pirinenques,afecciona els prats frescals de Pordre Seslerietalia (i en particular els
de Palianqa Laseipitic-Ranunculion thorae). VI-VIII.
Costa de les Tutes, 2100 m; vora la Font de PHome mort, 1850 m; baga i fons de
vall #Estremera, 1400-1800 m; Gorges de Núria, 1600-2000 m; Coma de Fontalba,
2200 m; vall de NÚria (Cova de Sant Gil, Roc de la Mal&,...),2000-2100 m;Coma de
l'Embut, 2200 m; cap al Roc de Tot-10-món, 1900 m; vers la Coma del Gispet, 2000
m; torrent de Castellcervós; La Mol~ó,1550 m; Les Marrades, 1700 m; Clot del
Malinfern, 2025 m; Les Espiquetoses, 1800-1900 m; Coma de Fresers, 2450 m;Costa
Geperuda i Tossal de Rus, 2000 m, abundant; La Covil, 1900 m; Roques de Forat
Mitó, 1700 m; El Portet, 1600 m; Sant A m a n ~(VAYR., herb.).
DG 29, 39, 18,28, 37. Orbfit europ. S
Pedicularis asparagoides Lapeyr.

NÚria (SALV, in COSTA, Introd.: 190; in WK., Prodr. 11: 609) (TREM. in COSTA, Supl.: 6 1 )
(VAYR., Cat. N.: 58, sub P. comosa var. asparagoides Wk.).
Roques de la riba dreta de Coma d'Eina (SEN., Add.: 133). Al catileg nurienc (FI. N.: 7 3 ) el
mateix autor inclou l'espbcie sense fer comentaris.
- Cap &aquestes indicacions no sembla segura, o almenys no existeixen testimonis d'herbari
que les avalin. A i'herbari Salvador hi ha un plec procedent de NÚria que fou determinat per
POURRET com a P. tuberosa L i que COSTA atribuí a P. comosa; una altra m i escrivi encara a
l'etiqueta el binomi P. asparagoides Lapeyr. Tot i que l'exemplar en qüestió es troba en forsa
mal estat per permetre una bona observació, creiem que la determinació de COSTA 6s la cor-
recta.
A I'herbari COSTA hi ha un exemplar de PUIGG., procedent del Puigmal, donat com aP. aspara-
goides; pertany en realitat a P. pyrenaica
A I'herbari Vayreda no hi ha pas cap P. asparagoides procedent de NÚria, perb si un plec de P.
comosa que fou potser l'origen de la citació a dalt ressenyada. Un exemplar de NÚria existent a
l'herbari Cadevall, etiquetat com a P. asparagoides Lap., s'ha d'atribuir així mateix a P. comosa
Observeu, perb, que CAD. no indici mai I'espkcie lapeyrousiana a Núria.
A i'herbari Trkmols manca el volum corresponent al gknere Pedicularis; i a l'herbari Sennen, in-
complet pel que fa a aquest gbnere, no hi hem trobat plecs atribui'ts al! asparagoides.
Cal dir que, en general, la interpretacib que feien de P. asparagoides els botbics catalans a sobre
esmentats no era correcta; per exemple, donaven poca importbcia a la coloració de les flors (que
a P. asparagoides és sempre purpúria) i aixb els duia a confondre de vegades aquesta esphcie amb
P. comosa. Vegeu el que manifesta CAD. a Notas fitog. 09: 23. SEN., per la seva banda, es des-
diu implícitament de la seva primera interpretació de P. asparagoides quan -a Nombr. loc.: 393-
estableix la sinonímia P. asparagoides auct. nonnull., non Lap. = P. Granelii Sen i assenyala que
aquesta planta és albiflora.
Tot el que hem exposat ens inclina, doncs, a rebutjar la inclusió de P. asparagoides Lapeyr. en
aquest catileg, mentre i tant no tinguem dades fidels de l'existbncia de l'esphcie a la comarca
Pedicularis tu berosa L.
NÚria (COLM. in COSTA. Inhod.: 190; in WK.,Prodr. 11: 611).
Coma d'Eina, roques de la riba dreta (SEN., Add.: 173).
- La citació de COLM. és, amb tota probabilitat, errbnia. El mateix COSTA, en recollir-la (1.c.)
diu: "Una del herb. Salv. cogida en NÚria, aunque POURRET la puso este nombre, 6s la P. co-
mosa L." Vist I'exemplar de I'herbari Salvador, estem d'acord amb i'opinió de COSTA.
Pel que fa a la indicació de SEN., no n'hem trobat cap testimoni al seu herbari (on, de tots ma-
nera, manca un dels volums corresponents al genere Pedicularis). A BC, en canvi, hem vist un
plec sennenii procedent del Capcir, que fou determinat com a P. tuberosa i que correspon, en rea-
litat, a P. mixta. Observeu, de passada, que la localitat on SEN. indicap. tuberosa 6s exactament
la mateixa que assenyala per a P. comosa i P. asparagoides.
Tot el que aquí damunt assenyalem ens obliga a rebutjar, si més no de moment, la incíusib de
P. tu berosa en la flora comarcal.
905. Pedicularis kerneri Dalla Torre;P. rhaetica A. Kerner, P. rostrata L.p.p.
Nuria (SALV. in COSTA, Introd.: 190, in W K . ,Prodr. 11: 610, sub l? rostrata L.;P.
sylvatica Pourr. herb. Salv., non L.) (VAYR., Cat. N.: 58;Pl. Cat.: 69).
Muntanyes de Ribes (COSTA, Introd.: 190; in CAD., FI. Cat. IV: 287, on la citació
resta redui'da a "Ribes") (VAYR., Cat. N.: 58).
Puigmal (PUIGG. in COSTA, Supl :61).
Torberes de la vaii de les Mulleres (SEN., Add. : 133). El mateix autor inclou després
l'espbcie en el seu catlleg nurienc (FI. N. :73) sense fer cap comentari.
- La majoria d'aquestes indicacions són errbnies. L'exemplar de l'herbari Salvador al
qual es refereix COSTA correspon en realitat al? pyrenaica; i la mateixa cosa s'ha de
dir d'un plec del Puigmal (ex herb. Costa in BC 61 1354), que deu poder atribuir-se a
una altra de les citacions de COSTA. Aquest bothnic devia confondre normalment P.
kerneri amb P. pyrenaica, com ho demostra el fet que indiqui a Supl. :61, referint-se
a P. rostrata: "Es la especie mas generaiizada en nuestros montes elevados", cosa que
s'hauria d'aplicar en tot cas a l? pyrenaica.
Gairebé tots els exemplars determinats com a P. rostrata que hem vist als herbaris
Vayreda, Cadevall, Sennen i BC han de referir-se a l? pyrenaica; i com a mínim, no
hi hem trobat cap l? kerneri autkntic recollit a la comarca que ens ocupa. No obstant,
a Pherbari Costa existeix un exemplar herboritzat per ISERN a la "Vall de Ribes" i
donat com aP. rostrata, el qual correspon amb certesa aP. kerneri.
L'espbcie existeix, doncs, a la comarca, bé que deu ésser-hi molt rara. Nosaltres no la
hi hem observat mai. L'hem confosa algun cop -a l'inrevis del que feien els botinics
mencionats- amb la tan estesa i? pyrenaica ?
906. Pedicularis pyrenaica Gay

Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. A! :58): Núria, 1800-2800 m (SEN., Add. : 133);
Nuria (VAYR. in CAD., F2. Cat. IV: 288). SEN. inclou la planta en el seu catileg
(FI. N. :73) sense indicar localitats concretes.
Coll de Finestrelles (SEN. in CAD., FI. Cat. IV: 288).
Vall de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 20, Elyneto-Oxytropidetum);Pic
de Finestrelles, 2600 m, vers el Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m, Pic de Segre,
2500 m (BR.-BL., LC. t. 23, Pumileto-Festucetum supinae); Pic de Segre, 2400 m,
2450 m (BR.-BL., I c. t. 21, Festucetum eskiae).
Gorrablanc, 2450 m (SOUT., Exhurn: 266 taula); marge del Pla de Gorrablanc,
2400 m (BAUD. in SOUT., Mod. suprac: 126 taula); Pla de Gorrablanc, (BAUD. et
SERVE, Group. vég Pla taula).
SERVE (Rech. comp.) indica l'especie de la zona del Pla de Gorrablanc-Pas dels Lla-
dres-Puigrnal, 2260-2650 m, a diverses comunitats, la majoria amb Festuca supina
(vegeu taules 111, V, XI, XVIII, XIX, XX,XXIV i : 153).
(Vegeu tarnbél? kerneri, P. sennenii i P. mixta).
- Alta muntanya axial, ccc: ales serres pre-pirinenques, més aviat rara. 1650-2800m.
A la zona axial es fa als prats acidbfils, especialment als de l'aiian~aFestucion airoi-
907. Pedicularis mixta Gren. in Gren. et Godr.
SEN. inclou Sespkcie en el seu catileg nurienc (FL A:! 73) sense indicar localitats
concretes ni fer cap mena de comentari.
- A l'herbari SEN. hem vist un plec procedent de NÚria (pasturatges vers 2200 m) a
Setiqueta del qual consten dos binomis: P. pyrenaica Gay ?? (sic) i -com si fos una
correcció posterior- Z? rostrata. Dels diversos exemplars que conté, la majoria són P.
pyrenaica, perb un d'ells és P. mixta. Llevat que aquest darrer exemplar no hagués
estat canviat involuntiriament de plec, resta comprovat que l'espkcie existeix a la co-
marca (on ningú més no la hi ha citada ni nosaltres la hi hem vist). P. mixta no és pas
rara a la vei'na Cerdanya ni a d'altres regions pirinenques.
908. Rhinanthus minor L.

Vall de Conill, 1350 m (BOL& et VIVES in O. de B O L ~ SDe
, veg. not. 11: 220,
CariceteEriophoretum latifolii).
- Estatge mont&,CC;penetra a Pestatge subalpi. 800-1600 (2100) m.
Es fa a les jonqueres i prats humits. característic de l'ordre Molinietalia. Hem obser-
vat, perb, que els anys extraordiniriament plujosos apareix també -i de vegades en
profusió- als prats del Mesobromion on normalment no s'hi veu o hi és molt rar.
v-VIII.
Sota Estkguel, 800 m; El Baell, 1100 m; Pla de Plaus, 1275 m; sota El Bac, 1050 m,
molt abundant; Roques Blanques, 1000 m; cap al Pont de Soli, 1050 m; entre Espi-
nosa i Fornells, 1200 m; baga de Fornells, 1400 m; Toses, 1500 m; cap al Pla d'Anye-
lla, 1600 m; voltants de Ribes, comú; Ventaiola; Rialb; vall Estremera, 1350 m; en-
tre la Farga i Daió; sota la Font de la Canya, 2100 m; Mas Conill, 1175 m; sota Can
Barratort, 1150 m; mulleres de Puigsac i de Torri Vell; Plans de Pbrtoles, 1500-1600
m; etc. etc.
DG 39, 18, 28, 38,48, 37. Circumbor. A Europa, eur.
Rhinanthus alpinus Baumg.

NÚria (SEN., Add. : 133;FI. N. :73).
- Planta de 1'Europa oriental inexistent als Pirineus. A l'herbari Sennen no hem vist testimonis
de la citació nurienca, perb si un plec procedent de Montgrony, que ha d'atribuir-se sens dubte
a R. mediterraneus.
909. Rhinanthus mediterraneus (Sterneck) AdamoviC

Nom vulgar: fusellades, sorolles (surbyas).
L Cat. IV: 281, sub R. major).
Ribes (CAD., F
- Estatges mont&i subalpi, ccc i sovint abundant. 800-2100 (2350) m.
Es fa als prats. Mesobromion, Arrhenatherion, etc. VI-IX.
Des de Pentrada de la Vall fins a la Collada de Toses, a la Coma de Fresers (2100 m) i
a la Collada Verda. Altres localitats concretes: Estkguel, Golobran (1500 m), Barricó,
Aigües de Ribes, El Baell, Campelles, Planoles, Fornells, Toses, Ribes de Freser,
Rialb, Vilamanya, vall Estremera, Queralbs, La Plana, Gorges de Núria, Núria, Gorges
del Freser (pel solell, fins cap al Coll dels Homes, 2100 m), solell del Torreneules
Petit (2350 m), Serrat, Ribesaltes, Torri, Can Barratort, Pardines, Plans de Pbrtoles,
Pla de la Llagona (1725 m), Mas Conill, Conivella, Clots de Maqana, liisos de Taga,
Bruguera, Coll de Jou, etc. etc. etc.
DG 29,39, 18,28,38,48,27,37. Submed C-W
9 10. Lathraea squamaria L.

- Zona meridional de la Vall, rrr.
Es fa dintre les fagedes, parisita de les rels del faig i de Pavellaner. IV-V.
Torrent de la Corba, 1100-1300 m, on apareix amb relativa freqübncia.
DG 37. Eur.
ESCROFULARIACIES CULTIVADES - Als jardins hom cultiva sovint races oma-

mentals d'Antirrhinum majus L. Paulownia tomentosa (Thunb.) Steud. existeix al
parc de Pestació d'Aigües de Ribes.
GLOBULARIACEAE
9 11. Globularia vulgaris L. subsp. willkommii (Nym.) Wettst.; G. punctata Lapeyr.

Ribes (CAD., F1 Cat. IV: 465).
- Solells de Pestatge montl, c. 800-1450 m.
Es fa als prats secs. Aphyllanthion, Xerobromion Tant en terrenys calcaris com so-
bre esquists. IV-VI.
El Sagnari, 800 m; La Corba, 825 rn; Collada de Grats, 1200 m; solells de Can Perra-
rnon de Baix; sobre Aigües de Ribes, 875 m ; El Baell, 1100-1200 m; sobre Angelats,
1050 m; Pedrera, 975 m; Costes de Segura, 975-1 100 m; Roques Blanques; solell de
Ventoll; El Soli, 1200 m; cap a Planoles, 1100 m; Fornells, 1300 m; voltants de Ri-
bes; Rialb ;Queralbs, 1175 m; Els Plaus, 1450 m; Ribesaltes; de Pardines a Boixetera,
1200-1300 m.
A l'herbari BC hem vist un exemplar d'aquesta espbcie (n? 128106) recollit, segons
diu Petiqueta, per M. GALLARD0 a Núria, Dubtem de Pautenticitat de tal proce-
dkncia, car la localitat ens sembla massa elevada per a una planta tan termbfila.
DG 28, 38, 27, 37. Submed.
912. Globularia cordifolia L.

Boscos de Ribes (CAD., F1. V.: 106); Ribes (CAD., FI. Cat. IV: 466).
Sant Amanq (VAYR. in CAD., FI. Cat. IV: 466).
- Estatges monti i subalpí a la zona pre-pirinenca, CC;rara a la zona axial. 800-
2200 m.
calcícola; molt rara en terrenys silicis. Es fa a les codines, replans de roca i prats ma-
gres, sempre en llocs amb sbl poc desenvolupat. De l'alianqa Ononidion striatae;
també als Seslerietalia coeruleae o als Brometalia erecti IV-VII.
El Sagnari, (800 m), La Corba, Golobran (1475 m), Collada de Grats, Barricó,
abundant als solells de Can Perramon de Baix, Serrat de PHome (1275 m), El Por-
tet (1600 m), El Baell, La Berruga (1800 m), La Covi1 (1900 m), Costa Borda (1800
m), Roques Blanques (1000 m), baga de Fornells (1650 m), abundant al Pla d'Anye-
lla (1800 m), cap a la Collada de Toses, vora el Pla de Rus (1900 m, 2000 m), Mas
Conill, Conivella (1 450 m), molt abundant sobre la Falgosa (1 300-1400 m), Clots
de Ma~ana,Taga (2000 m), sobre Bruguera, Cingles de Sant Eloi, Saltor, etc. (loca-
litats situades a la zona pre-pirinenca o molt a prop).
A la zona axial francament esparsa: La Cisterna, 1100 m, sobre pbrfirs granodiorítics;
entre Rialb i Batet, 1050-1150 m; sobre Vilamanya, 1400 m; vessants del Balandrau,
2200 m.
DG 39, 18,28, 38,27, 37. Orbfit europ. C-S
9 13. Globularia repens Lam. ;C. cordifolia L. subsp. nana (Lm.) P. Fourn.
Sant Amanq (VAYR., Pl. Cat. :83).
Núria (SEN., Add. : 154;Nombr. loc.: 397; Fl. N. :74) (CAD., F1 Cat. IV: 466).
vall de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., 1.c.: 165, Elyneto-Oxytropidetum).
Vessant S del Coll de Queralbs, 2540 m, 2550 m (SERVE, Rech, comp. t. XI, comu-
nitat d'A stragalus nevadensis i Festuca scoparia).
- Terrenys calcaris, des de Pestatge monti a Palpí, CC. 800-2550 m.
calcícola; rarament sobre esquists. Es fa sobretot a les roques (característica dels
Potentilletalia caulescentis), i de vegades apareix també als indrets rocosos o pedre-
gosos (Ononidion striatae, Festucion gautieri,...). V-VIII.
Des de la zona meridional extrema de la Vall fins als vessants del Puigllanqada, a la vall
de Núria, a la Coma de Fresers i a la Serra Cavallera. Localitats concretes: Vora Can
Perramon de Baix, Barricó, Serrat de l'Home, Roca Aguda, Golobran (molt abun-
dant), Roca del Corb (1475 m), Aigües de Ribes, roques de La Berruga (1775 m),
roques de Forat Mitó (1700 m), Lleixes de la Covil (1750 m), cap al Coll del Re-
moló (1800 m), Roques Blanques, (1000 m), sobre la Costa Geperuda (2250 m), Coll
de la 'Bassa (1900 m), Pas dels Lladres (2450-2560 m), Coma de Fontseca, Estebrís,
sobre Segura (1 100 m), de Batet a Rialb, Coves de Rialb, sobre Vilamanya (1450 m),
vall Estremera, Fustanyi, torrent del Forn, Els Planasses, Coma de Fontalba (2050
m, 2250 m), Núria (2075 m), Coma de Fontnegra (2050 m), prop el Bosc de la
Mare de Déu, Ras de POrtigar (2250 m), Coma de PEmbut (2300 m), Pedrisses, vo-
ra el Planell de Coma de Vaca, sobre Coma de Vaca (2450 m), sobre la Coma de Fre-
sers (2525 m), La Canya, Ribesaltes (1 100 m), La Moscatosa (1400 m), vessants del
Puig de Coma &Olla, Es Quer, Portella #Ogassa, Taga (1950 m), Sant Amanq, Saltor
(1350 m).
DG 29,39, 18,28, 38,27, 37. Orbfit submed.
GESNERIACEAE
9 14. Ramonda myconi (L.) Reichenb. ;R. pyrenaica Pers.

Nom vulgar: orella d'6s, ales de fetge.
- Roques calclries als estatges month i subalpí, CC. 775-1800 m.
Prefereix clarament les parets ombrivoles. Característica del Smifrago-Ramondetum
myconi (Smifragion mediae). VI-VIII.
Abundant a la zona pre-pirinenca central, especialment abrupta: Lleixes de la Covil,
1700 m; La Berruga, 1775 m; E1 Portet, 1550 m; Roques de Forat Mitó, 1750 m; Ro-
ca del Corb, 1480 m; El Grau, 1275 m; Golobran, 1500 m; Collada de Grats, 1250 m;
Roca Aguda, 1200 m; sobre Angelats, 1100 m; Coves de Ribes, 825 m; vora el Pont
d'en Cabreta, 775 m; Balma del Casot, 950 m; Serrat de PHome; La Portella, 1300 m;
torrent de la Corba; sobre Can Maiols (Ripollks), 1250 m; sobre Saltor, 1550 m; Sant
Amanq. 1600-1800 m. També és freqüent a la vall Estremera, on abunden les roques
calcinals, 1200-1700 m. A d'altres sectors, molt més esparsa: torrent de Pla de Rus,
1550 m; vessants del Cim de Pleta Roja, 1700 m; torrent de Bancerola (La Tosca, Es
Quer,...), 1300-1425 m; Rialb, 1 100 m.
DG 18,28, 38,27,37. Latepir.
OROBANCHACEAE
9 15. Orobanche purpurea Jacq. ; Phelypaea purpurea (Jacq.) Asch., P. coerulea (Vill.)
C.A. Meyer
Toses (VAYR., Cat. N.: 58).
Núria (CAUT., Catal :335).
- No hem vist la planta a la comarca, ni hem trobat exemplars d'herbari que en tes-
timoniin la preshncia. De tota manera, no hi ha motius seriosos per dubtar de les
citacions a dalt ressenyades.
DG 39, 18. Eur.
9 16. Orobanche crenata Forskal; O. speciosa DC.

Nom vulgar: frares.
- Freqüent sobre lleguminoses cultivades (Vicia faba, Pisum sativum, Vicia villosa
subsp. varia) i algun cop també sobre plantes silvestres. VI-VIII.
El Baell, 1200 m; Campelles, 1300 m; Coll de la Casassa, 1200 m; vora Can Possons,
1100 m; cap a Can Nofre de Pardines, 1200 m, sobre Lathyrus cirrhosus
DG 28, 38. Latemed.
9 17. Orobanche reticulata Wallr.

- L'hem vist a la baga de Pardines, entre els Plans de Pbrtoles i POrri Vell, 1550-
1600 m; hi era freqüent, i a la darrera localitat molt abundant. Únicament sobre
Cirsium del grup enophorum VII-VIII.
DG 38. Eur. C i S
918. Orobanche amethystea Thuill. subsp. amethystea
Nom vulgar: frares.
- Sembla forga freqüent a Pestatge monti. Es fa als prats secs, sobre Eryngium cam-
pestre. VI-VII.
Vora Esteguelella, 850 m; Magana, 975 m; sota El Soli, 1175 m; Planoles, 1200 m;
Queralbs, 1200 m.
919. Orobanche minor Sm. in Sowerby

Nom vulgar: frares.
- Estatge monti. VI-IX.
Malgrat que poguem assenyalar poques localitats concretes, creiem que és una de les
especies d'orobanche més corrents.
El Baell, 1225 m, sobre Trifolium repens; Rialb, 1050 m; Fustany$ 1200 m; vora Co-
ma, 1000 m.
DG 28, 38. Latemed. (-Atl.)
Orobanche hederae Duby
NÚria (VAYR., PI. Cat.: 71; in CAD., FI. Cat. IV: 306).
- La citació de VAYR. -de la qual no hi ha testimonis d'herbari- sembla clarament errbnia, car
NÚria és una localitat molt elevada on no viu I'heura (que és l'hoste habitual d'aquest Oroban-
che). El mateix VAYR. ja havia inclÓs Pespkcie en la seva flora nurienca (Cat. N.: 58), perb sense
indicar localitats concretes i especificant només que es fa "sobre las arrels d'eura".
Nosaltres no hem vist la planta a la comarca, perb si molt a la vora del seu límit meridional al
peu dels cingles de Corones (Ripollks), a uns 1200 m. No és impossible que penetri a la Vall de
Ribes.
920. Orobanche caryophyiiacea Sm. ;O. vulgaris Poiret

Nom vulgar: frares.
- Clots de Magana, 1150 m; vora Planoles, 1200 m. En flor pel juny i el juliol.
DG 28,38. Eur. S
540
921. Orobanche lutea Baumg.

- Costa de les Tutes, 2200 m, probablement sobre Ononis sniata. En flor el mes
d'agost.
DG 29. Eur. S
922. Orobanche rapum-genistae Thuill.

Nom vulgar: frares.
Núria (VAYR., PL Cat.: 70); Núria, sobre Sarothamnus purgans (VAYR. in CAD., FI.
Cat. IV: 301).
- Estatges monti i subalpí, c; perb inexistent o molt rar als terrenys calcaris, on no
troba els seus hostes habituals. 850-1800 (2000) m.
Parasita principalment Sarothamnus scoparius i sol fer-se, per tant, als poblaments
d'aquesta espkcie (Sarothamnion scoparii). També l'hem vist sobre Genista purgans
VI-VII.
Aigües de Ribes, 850 m; vora la Talaia, molt abundant, 900 m; Pedrera, 1100 m; El
Ginestar, 1050 m; Sta. Caterina, 1075 m; sobre Campelles, 1575 m; voltants de Pla-
noles; sobre Can Morer, 1400 m; vora la Collada, 1750 m, sobre Genista purgans;
sota el Puig Cornador, 1575 m; cap a Can Cerdi, 1200 m; baga de Ribes, 1400 m;
de Fustanyi a Serrat; vora la Plana, 1250 m; La Ruira, 1400 m; vers Les Ribes,
1425 m.
Les poblacions locals sembla que corresponen, totalment o en gran part, a la subsp.
bentharnii (Timb.-Lagr.) P. Fourn.
DG 39, 18,28, 38. Lateatl.
923. Orobanche gracilis Sm.; O. cruenta Bertol.

Nom vulgar: frares.
Cap a Núria (VAYR., PL Cat. :70; in CAD., F1 Cat. IV: 302).
- Estatge monti, CC;penetra a l'estatge subalpí. 800-1600 (2000 ?) m.
Es fa sobretot als prats (Mesobromion, Aphyllanthion, etc.). Viu sobre les rels de di-
verses lleguminoses. VI-VII.
El Sagnari, 825 m; vora Can Perramon de Baix, 825 m; El Baell, 1250 m; sobre An-
gelats, 1225 m; Campelles, 1300 m; Planoles, 1100 m; cap a Nevi, 1250 m; baga de
Toses, 1525 m; Toses, 1500 m; abundant de Fustanyi a Serrat, a uns 1350 m; Vila-
manya, 1350 m; vall Estremera, 1400 m; sobre Queralbs, 1400 m; vers el Collet de
Saltor, 1550 m.
Hom troba de vegades una forma pil.lida d'aquesta espkcie, que deu correspondre a
la var. citrina Coss. et Germ.
DG 39, 18, 28, 38, 37. Med.-Submed.
I
Orobanche variegata Wallr.
Muntanyes de NÚria (VAYR., Pi. Cat. :7 0 ;in CAD.. FI. Cat. ZV: 302).
- La citació de VAYR. no és avalada per exemplars d'herbari; creiem que s'ha de posar en dubte.
LENTIBULARIACEAE
924. Pinguicula grandiflora Lam.

Cap al Salt del Satre (SALV. in COSTA, Introd.: 165); Serra de Núria (COSTA in
WK., Prodr. 11: 635).
Muntanyes de Núria (VAYR., Cat N.: 48); llocs xops de Núria (CAD., FL V:: 96);
Núria (CAD., Exc.: 102; FL Cat. IV: 50) (SEN., F1 N.: 70); Bosc de la Mare de
Déu, i als torrents (SEN.; Add. : 112).
Baixa fins al balneari Montagut (CAD., F1 V:: 96).
Núria, 2050-2150 m, vail de Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 15, Cariceto-
Pinguiculetum).
- Estatge subalpí, c; també a Pestatge monti, on és molt més rara. 1200-2250 m.
Mulleres, vores de rierols, roques regalimoses. Prefereix els terrenys calcaris, i es pot
considerar lligada a les comunitats dels Tofieldietalia. VI-VIII.
Entre la Collada de Toses i el Pla $Anyella, 1900 m; vora la Collada de Toses, 1750
m; vall Estremera, 1250-1600 m; Núria, 2000 m; Roc de la Malk, 2075 m; cap al
Collet Verd, 2150 m; Daib, 1200 m; Gorges del Freser; torrent de la Balma, 2250 m;
Coma de Fresers; Coll de Jou, 1600 m; Els Prats, 1450 m.
La citació que fa CAD. del balneari Montagut (Aigües de Ribes) sembla que ha de
correspondre a P. vulgaris. A la FI. Cat. aquest autor no repeteix la citació, i en canvi
indica P. vulgaris de la Vall de Ribes (terme genkric que sovint s'ha de traduir per
Aigiies de Ribes).
DG 29,39, 18,28, 38, 37. Orbfit europ. W
925. Pinguicula vulgaris L.

Núria (VAYR.,.Cat. N. :48) (CAD., Exc. : 102) (SEN., Add. :112;F1. N.:70).
Des de la Vall de Ribes a Núria (CAD., FL Cat. IV: 49).
Toses (VAYR. in CAD., FL Cat. IV: 49).
Coma de Vaca (VAYR., Cat. N. :48).
Vall de Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., Vég alp. t. 15, Cariceto-PinguiculehIm, ut
subsp. alpicola).
Vall de Conill, 1350-1400 m (BOLOS et VIVES in O. de BOLOS, De veg. not. 11:
219, Cariceto-Eriophoretum latifolii, ut subsp. alpicola).
- De l'estatge monti al límit inferior de Palpí, c. 850-2300 m.
Es fa a les mulleres, vores de rierols, roques regalimoses,... Té preferkncia pels ter-
renys calcaris o per les aigües més o menys alcalines. Es considera característica de
i'ordre Tofieldietalia; hom la troba també al Caricion nigrae, als MonticFCardamineta-
lia; a PAdiantion,... V-VII.
Aigües de Ribes, 850 m; mulleres de la baga de Campelles, forqa abundant, 1300-
1600 m; Plans de Nevi, 1500 m; El Soli, 1200 m; baga de Fornells; vora el Coll de
la Creu de Meians, 1925 m; sobre la Plana, 1350 m; Font de PHome mort, 1850 m;
Núria, 2025 m; Coma de Fontalba; Coma de Noucreus, 2200 m; Roc de la Mal&,
2075 m; sota el Collet Verd, 2100 m; Coma del Gispet, 2075 m; Coma de Vaca,
2300 m; Serra de la Canya, 2050 m; vessants del Puig Cerveris, 1900 m; bosc de
Pardines, 1650 m; de Pardines a Boixetera, 1200 m; torrent de Bancerola, 1200-
1350 m, molt abundant; Conivella, 1450 m; Mas Conill, 1200 m; sobre Perapinta,
1375 m; Sant Amanc. 1700 m.
Planta forqa polimorfa que, d'altra banda, s'hibrida amb P. grandiflora Les dirnen-
sions de la corol.la sembla que varii'n de manera irregular en una mateixa població,
i d'un any a Paltre en una mateixa planta; Patribució de les formes de flor grossa a
una pretesa subsp. o var. alpicola creiem que tenen poc fonament.
PLANTAGINACEAE
926. Plantago major L.

Planoles, 1050 m (O. de BOLOS, Veg. vert sept. pir. :490, Loliet~Plantaginetum).
- Estatge monti, c; també a Pestatge subalpi, on és, perb, més rara. 775-1500
(2125) m.
Es fa en indrets sotmesos a trepig (camins, prats molt pasturats, vorades, ...). Poly-
gonion avicularis, Plantaginetalia majoris, Cynosurion cristati VII-IX.
Sota el Sagnari, 800 m; vall d'Esteguelella; vall de Barricó, 900 m; La Talaia, 875
m; El Baell, 1100 m; Campelles, 1300 m; Roques Blanques, 1000 m; sota Planoles,
1100 m; Espinosa, 1150 m; Toses, 1425 m; cap a la Collada de Toses, 1550 m; vol-
tants de Ribes de Freser, 900-1000 m; Rialb, 1050 m; Fustanyi; Serrat; cap a la
Font de i'Home mort, 1800 m; Daió, 1200 m; Núria, 1975 m; sobre Núria, 2125
m; vora el Pla dels Anyells, 1850 m; Gorges del Freser, 1300 m; Ribesaltes, 1150 m;
sota Coma, 1025 m; Pardines, 1200 m; cap a la Moscatosa, 1300 m; sota Maqana,
875 m.
DG 39, 18, 28,38,27,37. Subcosm.
927. Plantago maritima L. subsp. serpentina (All.) Arcangeli

Ribes (VAYR., PL C a t : 86, "un0 sobre margas, de color muy oscuro, que parece
se 10 comunican") (CAD., FL V.:106;FL Cat IV: 438).
- Estatges montP i subalpi inferior, a la zona pre-pirinenca,, c. A la zona axial,
molt rara. 800-1625 m.
Es fa sobretot als terrenys calcaris i en sbls argilosos compactes o pedregosos, poc o
molt humits. Camins, terres nues, prats, mulleres. V-VIII.
Serrat de PHome, 1275 m; Aigües de Ribes, 800-850 m; Barricó, 975 m; vora la Ro-
ca Aguda, 1150 m; El Grau, 1325 m; sobre el Pla de Plaus, 1325 m; baga de Camp-
elles, 1300-1600 m; Coll de la Casassa, 1200 m; Campelles, 1300 m; Plans de Nevi,
1500 m; baga de Toses, 1625 m; sota la Collada de Toses, 1600 m; sobre Vilamanya,
1400 m; Pardines, 1250 m; Vilaró, 1225 m; sota Boixetera, 1400 m; Bac de SHeura,
900-1000 m; sobre Bruguera, 1250 m; Collet de Saltor, 1600 m.
DG 18, 28, 38, 27, 37. , Orbfit europ. SW
928. Plantago subulata L. subsp. holosteum (Scop.) O. Bolbs et Vigo var. depauperata
(Godr. in Gren et Godr.) O. Bolbs et Vigo; F! carinata Schrader ex Mert. et Koch,
non Moench, I? acanthopylla Decne
Ribes (VAYR., Cat. N. :63; Pl Cat. :86, sub var. depauperata ?)(CAD., F1 Cat. IV:
437).
- Estatges monti i subalpi en terrenys icids, r. 900-1625 (2000) m.
silicícola. Es fa als replanets de roca i en general als sbls rocosos, esquelhtics. De
l'alian~aSedo-Scleranthion VI-VIII.
Sota el Baell, 1100 m; Pedrera, 1150 m; Costa de Sant Antoni, 1225 m; Solell de
Ventoli, 1225 m; Ventoli, 1300 m; sobre Can Morer, 1400 m; sota Dbrria, 1475
m; baga de Toses, 1625 m. Sant Antoni de Ribes (ex herb. J.M. BARNADES in BC
603133); Núria (ex herb. J.M. BARNADES in BC 603528, 603131, sub F! alpina).
DG 39, 18, 28, 38. Submed.
929. Plantago media L.

Nom vulgar: plantatge, platerets.
Ribes (CAD., F1 V;: 106).
- Estatge monti i, en terrenys calcaris, estatge subalpi, ccc; estatge subalpi en
substrat acid, CC.775-2125 m.
Es fa sobretot als prats grassos. Característica delMesobromion; perb apareix també a
d'altres menes de prats (Aphyllanthion, Nardion, etc.) V-VIII.
Des de l'entrada de la Vall fins a Rus, a la vall de Nuria i a la Collada Verda. A l'alta
muntanya més abundant a les serres pre-pirinenques que no pas a la zona axial. Algu-
nes localitats representatives: El Sagnari, La Corba, EstBguel, Collada de Grats, vall
de Barricó, El Baell, Aigües de Ribes, La Berruga (1750 m), Campelles, Prat de Jou,
Costa Pubilla (2000 m), El Bac, Planoles, Coll del Remoló, Costa Borda (1900 m),
Nevi, baga de Fornells, sobre Can Morer, El Palós, Toses, Coll de la Creueta, Pla de
Rus, Pla $Anyella, Collada de Toses, cap al Coll de la Creu de Meians, Pla de Punya,
voltants de Ribes, Batet, Rialb, Queralbs, Estebrís, Gorges de Núria, vall de Núria
(fins a uns 2125 m), Gorges del Freser, Els Emprius de Serrat, Fustanyi, Ribesaltes,
Pla Rodó, l'orri, La Falgosa, Can Barratort, Pardines, Sorri Vell, Plans de Pbrtoles,
Coll del Pal, Conivella, llisos de Taga,.Clots de Magana, Bruguera, Coll de Jou, Pla de
Pena, etc. etc. etc.
DG 29, 39, 18,28,38,48,27, 37. Lateeur.
Plantago x mixta Domin; P. x incerta r. Fourn. (=P. major x media).
- No pas rara a l'estatge monti, sobretot als prats de l'alianqa Cynosurion cristati
Magana, 975-1000 m; sobre Sa Cot, 1025 m; prats de Ventaiola, 975 m; Toses,
1500 m.
Plantago atrata Hoppe; P. fiscescens Jordan

Muntanyes de NÚria (VAYR,Cat. N.: 64;PI. Cat.: 86).
- L'exemplar de i'herbari Vayreda corresponent a aquesta citació s'ha d'atribuir, al nostre parer,
ai? monospenna
930. Plantago monosperma Pourret

Núria (POURRET, Chloris: 136) (COSTA in LOSA, Plantagos: 31) (PUJOL in
VAYR., Pl. not: 134) (VAYR., Cat. N: 64) (CAD., Notas fitog. 10: 26) (SEN.,
Add. :153; F1. N.: 74).
Coma-negra (llegiu Fontnegra) (CAD., Exc.: 100); Fontnegra (CA.., F1 Cat. IV:
442).
Puigllanqada (CAD., F1 Cat IV: 442).
sobre Núria, 2200 m (BR.-BL., LC.: 161, Festucetum scopariae subassociació de
Festuca ovina subsp. indigesta); Serra de l'Embut, 2240 m, vall de Finestrelles, 2200
m (BR.-BL., L c. t. 20, Elyneto-Oxytropidetum); vers el Pic de la Fossa del Gegant,
2300 m (BR.-BL., LC. t. 23,Pumileto-Festucetum supinae).
Gorrablanc, 2450 m (SOUT., Exhum :266 taula).
, SERVE (Rech. comp.) f assenyala de la zona del Pas dels Lladres, 2500-2640 m, din-
tre les comunitats delFestucion supinae (vegeu t. XVIII i XIX).
- Alta muntanya axial, ccc; a les serres pre-pirinenques, c. 1650-2750 m.
Es fa principalment a les pastures acidbfiles i es considera, per a h , espkcie caracte-
rística dels Caricetalia curvulae. Perb, hom la troba també als prats calcícoles ($esle-
rietalia coeruleae), als llocs pedregosos, etc. V-VIII.
Algunes localitats de la zona axial: Collada de Toses, Coll de la Bassa, sobre Dbrria,
Collet de les Barraques, Pas dels Lladres, tossa del Puigrnal(2675 m), Coma de Font-
alba, vall de Nuria, Collet Verd (2200 m), Roc de la Mal&,Pic de l'Aliga, Coma de
Noufonts (2200-2400 m), Coma de Noucreus, Collet de Fontnegra (2600 m), Ti-
rapits (2750 m), Coma de Fresers, Puig de Bastiments, Coll de la Marrana, comarca
de Mantinell, Balandrau, Serra de la Canya, Pla de Batibaumes, Pla de les Basses de
Dalt (1875 m), Collada de Meianells, Mont-roig,...
Localitats de les serres pre-pirinenques: Costa Rasa (2150 m), Costa Geperuda (2300
m), sobre Pla $Anyella, Pla de Rus, Coll de la Creueta (1900 m), Cim de la Coma de
Migjorn, Pedra Picada (1975 m), Costa Borda, Costa Pubilla (2000 m), La Covil, Sant
Amang (1650 m), llisos de Taga, cim de Taga (2000 m), vessants del Puig de Coma
$Olla, Puig s'Estela (1950 m), vora el Coll del Pal.
DG 29, 39, 18,28, 38,48, 37. Pir.
931. Plantago lanceolata L.
Nom vulgar: plantatge.
Vers el Puigmal, 2150 m (BR.-BL., Vég. alp. : 161, Festucetum scopariae subassocia-
- Estatge monti, ccc; penetra ampliament a Pestatge subalpi on és encara corrent.
775-2150 m.
Abunda sobretot als prats de dall (Arrhenatherion) i a les pastures grasses (Mesobre
mion), perb es fa també a moltes altres menes de prats (Xerobromion, Nardion,...),
a les mulleres i herbassars higrbfds, etc. Hom la considera característica dels Moli-
nieArrhenatheretea. IV-X.
Des de l'entrada de la Vall fins al Pla de Rus, a la vaii de Núria i a Pbrtoles. Algunes
localitats representatives: El Casot, El Sagnari, EstBguel, Golobran, Barricó, Aigües
de Ribes, El Baell, El Portet (1675 m), Angelats, Campelles, El Bac, Planoles, For-
nells, Toses, Pla #Anyella, Dbrria, Ribes de Freser, Batet, Rialb, vall Estremera,
Queralbs, Serrat, Gorges de Núria, Núria (2050 m), Gorges del Freser (fins al Coll
dels Homes, 2100 m), Els Emprius de Serrat (1650 m), Pla dels Anyells (1850 m),
Ribesaltes, Pardines, Boixetera, POrri Vell, Plans de Pbrtoles, Les Noufonts, Vilaró,
Can Barratort, La Falgosa, Coniveiia, llisos de Taga, Bruguera, etc. etc. etc.
Planta molt polimorfa, als llocs frescals representada per formes robustes i glabres, als
indrets secs per formes esquifides i sovint més o menys piloses.
DG 29, 39, 18, 28,38,48,27, 37. Subcosm.
932. Plantago sempervirens Crantz;P cynops L. 1762, non L. 1753

Fins a NÚria (VAYR., PI. Cat.: 86) (CAD., FI. Cat. ZV: 434).
- Estatge monti, r. Penetra a l'estatge subalpi ? 800-1500 (2000 ?) m.
Es fa als prats secs, talussos, llocs pedregosos,... Xerobromion, Thlaspietea, etc. IV-
VIII.
Serrat de PHome, 1275 m; Pas del Llop, 1450 m; El Baell, 1100 m; sobre Angelats,
1000 m; Pedrera, 925 m; Ribes de Freser, 950 m; Roques Blanques, 1000 m; codo-
lars del Rigard, 1050 m; Planoles, 1100 m; Espinosa, 1200 m; Forneiis, 1300 m; so-
bre Toses, 1500 m; Rialb. 1050 m.
Les citacions de Núria a dalt ressenyades semblen estranyes, tractant-se f i n a locali-
tat tan elevada. Ni a l'herbari Vayxeda ni a l'herbari Cadevail no n'hi ha testimonis.
DG 18,28, 38, 37,39 ? Latemed. SW
933. Sambucus ebulus L.

- Estatge monti, c; penetra un xic a Pestatge subalpi. 800-1650 m.
Llocs ruderals poc o molt humits. vorades.Convolvuletalia. VI-VIII.
Sota del Sagnari, 800 m; Esteguelella, 850 m; EstBguel, 825 m; vall de Barricb, 850 m;
Aigües de Ribes, 825 m; El Baell, 1200 m; vora Campelles, 1275 m; baga de Camp-
elles, 1650 m, clariana de Pavetosa; vall del Bac; Roques Blanques, 1000 m; Nevi,
1250 m; sota Dbrria, 1450 m; Toses, 1450 m; de Toses a la Collada, 1550 m; voltants
de Ribes; Rialb, 1100 m; vall Estremera, 1400 m; Queralbs; Gorges del Freser, 1500
m; Ribesaltes, 1175 m; sobre la Falgosa, 1300 m; cap a Boixetera, 1450 m; Per-
ramon, 975 m; Bruguera, 1175 m.
DG 39, 18, 28, 38, 37. Plurireg.
934. Sambucus nigra L.

Nom vulgar: sabuc.
Boscos de ribera, marges i vorades frescals, clarianes. Alno-Ulmion, Prunetalia spino-
sae,... De vegades plantat. IV-VII.
- Des de Pentrada de la Vall fins a Toses, a les Gorges del Freser i a prop la Collada
Verda. Vpres del Freser, sota el Sagnari, 775 m; Esteguelella, 850 m; Aigües de Ribes,
850 m; El Baell, 1200 m; sota Ventoll, 1275 m; Nevi, 1250 m; Fornells, 1300 m;
sota Dbrria, 1475 m; Toses, 1450 m; voltants de Ribes de Freser, sobretot al riberal
dels rius, 875-1000 m; Rialb, 1050; cap a Fustanyi, 1100 m; Serrat, 1300 m; Gorges
del Freser, 1350 m; vall de Conill, 1000-1200 m; cap a Boixetera, 1425 m; sota la
Collada Verda, 1550 m; de Torroella a la Talaia, 950 m.
DG 39, 18,28,38,37. Plurireg.
935. Sambucus racemosa L.

Nom vulgar: sabuc.
SEN. inclou Pespkcie en el seu catlleg nurienc (N.
A! :66).
Queralbs, cap a Crema1 (CAD., Fi.Cat. 111: 121).
- Estatge subalpí, r i de distribució irregular. Penetra a Pestatge montl superior.
(1 300) 1500-1800 m.
Clarianes de bosc, torrents. De l7alian$aSambuco-Salicion capreae. V-VII.
Abundant sobretot a la baga de les Gorges del Freser, 1300-1800m; també es fa als
torrents del solell, per exemple sota la Balma, 1675 m. No és rar tampoc a la baga de
Campelles, 1500-1700 m, i a la baga #Estremera. Fageda dels Prats, 1450-1550 m,
abundant; vessants del Puig s'Estela, sobre Pestany del Tarter, 1650-1700 m; Sant
Amanq, 1700 m; Gorges de Núria, 1800 m; sobre Toses, 1500 m.
DG 39. 18. 28, 38, 37. Circumbor. A Europa, eur. munt.
Nom vulgar: tortellatge, cartellatge.

Ribes (CAD.,N. V.: 85;E;I. Cat. 111: 123).
- Estatge monta a la zona meridional de la Vall (al $ de Ribes), CC;a la resta de la
comarca, molt rar o nul. 775-157$ m.
Calcícola; es fa sobre calcdries i calcosquists, molt rarament en terrenys hcids. Abun-
dant al sotabosc de les rouredes (característic dels Quercetalia pubescentis), perd és
freqüent tambd a d'altres tipus de boscos de la classe Querco-Fagetea (fagedes, frei-
xenedes, etc.). V-VI.
Molt corrent al S de Ribes: El Casot, El Sagnari, Estdguel, torrent de la Corba, Colla-
da de Grats, La Toella, Golobran (1475 m), vall de Barricó (825-1450 m), Bac de
l'Adou, El Baell, vall d'Angelats (850-1300 m), vall de Bruguera (Perramon, Brugue-
ra, ... fins als vessants del Taga, 1575 m), La Talaia, Torroella, Bac de l'Heura i Clots
de Maqana (900-1300 m).
Fora d'aquesta zona, molt espars: vall del Bac, 1100 m; Toses, 1450 m; vall Estreme-
ra, 1550 m; sobre Can Nofre de Pardines, 1525 m; sota Can Perpinya, 1175 m.
DG 18,28,38,27,37. Latesubmed.
V i b u m m opulus L.
Vall de Ribes (COSTA, Inhod.: 108) (ISERN in WK., Prodr. 11: 330; in VAYR., Cat. N.: 32).
- Citacions amb tota probabilitat errbnies, que podrien tenir el seu origen en I'obse~aciód'e-
xemplars cultivats. Remarqueu que CAD. no recull aquestes indicacions en la seva flora de Cata-
lunya.
937. Lonicera pyrenaica L.

Nom vulgar: ribes bordes, cireretes de pastor.
Rib'es, Núria (SEN., Add.: 79) (CAD., R. Cat. 111: 128). SEN. inclou l'esphcie en el
seu cataleg nurienc (R. N.: 66) sense fer comentaris.
Núria, 2200 m (BR. - BL., Vég. alp.: 22 i: 37, Saxifragetum mktae).
- Des de la zona inferior fins al límit basal de l'estatge alpí, c. 800-2250 m.
Calcícola; només sobre calcaries o calcosquists. Es fa principalemnt a les roques i
murs, i també a les tarteres de blocs grossos. Característica dels Potentilletalia caules-
centis. V-VII.
Des del sector meridional de la Vall fins al Coli de la Bassa (2000 m), a la vall de
Núria i a Portoles. Golobran (1500 m), Coves de Ribes (825 m), Roca del Corb, cap
al Portet, Roques de Forat Mitó, La Berruga (1775 m, molt abundant), vessants de la
Covil, solell del cim del Pla de Pujalts (Ripollds), sota el Coll del Remoló (1 700-1800
m), vers el Coll de les Fontetes, vessants del Cim de Pleta Roja (1700 m), de Batet
a Rialb, Coves de Rialb (1050 m), abundant a la vall Estremera (1200-2000) m), Fus-
tanya (paret de l'església), Els Planassos (2000 m), Coma de Fontalba (fins a 2250 m),
Coma de Fontnegra, (2075 m), Roc de la Mald (2050 m), cap al Roc de la Cal9 (1800
m), Pineda Rosta, Es Quer, La Moscatosa (1400 m), sota el Mont-roig (1750 m),
vessants del Puig del Pla de les Pasteres, El Tarter, vessants del Puig de Coma dYOlla,
vora el cim de Taga, Serrat de l'Home, Les Gargantes, Sant Arnanq (fins al cim
mateix). sobre Can Maiols (RipollBs), etc. etc.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37 Orofit europ. SW
938. Lonicera alpigena L. subsp. alpigena
- Sector central de les serres pre-pirinenques, r perb localment abundant. 1450-
1850 m.
Calcícola. Boscos humits (fagedes, avetoses,...), tarteres ombrívoles, etc. De i'ordre
Fagetalia. VI-VII.
De fet ocupa dues $rees forqa ben delimitades: els vessants obacs de Sant Amanq
(entre uns 1450 i 1850 m) i les bagues de la Berruga i la Covi1 (Forat Mitó, Pla de
Prats, Coll Pan, etc. entre 1550 i 1800 m aproximadament). Fora d'aquestes zones
l'hem vista també a Montgrony, d'on ja havia estat indicada per SEN., i sobre Grats.
DG 28,38,27,37. Orbfit europ. C-S
Lonicera etrusca
Lonicera alpigena
939. Lonicera nigra L.

- Estatges subalpí i mont$ superior, c pero de distribució molt irregular. Molt rara
a lú vall del Rigard. 1300-1800 m.
Es fa als boscos humits o frescals (fagedes i pinedes). Fagetalia, Vaccinio-Piceetalia.
v-VII.
Sota la Collada de Toses, 1775 m; baga dYEstremera,forqa abundant, 1400-1700 m;
baga de Siat; abundant als vessants obacs de les Gorges del Freser, 1300-1800; fage-
da dels Prats, 1450-1550 m; obac de Sant Amanq, 1450-1800 m. També és freqüent
als boscos de Montgrony (Ripoii6s).
DG 39, 18,28,38,37. Orbfit alp.
940. Lonicera xylosteum L.
Nom vulgar: boix moll.
Sobre Toses, 1600 m (O. de BOL&, ~a bardissa: 56, Turriteto-Rhamnetum alpinae).
- Estatge montb, ccc; estatge subalpí en terrenys calcaris, CC (en terreny silici, rara).
800-1800 m.
Calcícola preferent. A les zones baixes i als solells es capté gairebé com a indiferent;
a l'alta muntanya -i especialment als obacs- defuig els terrenys acids i, per tant, res-
ta m6s o menys limitada a les serres pre-pirinenques, calcinals. Es fa als boscos de ca-
ducifolis i a les pinedes de pi roig, als matollars de degradació d'aquestes comunitats,
als mantells marginals, etc. De la classe Querco-Fagetea. V-VII.
Des de l'entrada de la Vall fins al Pla d'Anyella (1775 m), a Daió, a vora la Collada
Verda i a Sant Aman~.Algunes localitats representatives: El Casot, El Sagnari, vall
dYEsteguelella,Collada de Grats, torrent de la Corba, vall de Barricó, Aigües de Ribes,
boscos del Baell, vall d'Angelats, Campelles, baga de Campelles (fins a uns 1800 m),
vall del Bac, Roques Blanques, baga de Planoles, entre el Soll i Ventolb, sobre Can
Morer (1400 m), boscos de Nevb, Els Emprius (Toses), baga de Toses, entre Toses i la
Collada, Vdltarits de Ribes de Freser, baga de Sant Antoni, de Batet a Rialb, baga
d'Estremera, Els Plaus (1525 m), de la Farga a Fustanyb, Baga de Ribes, Mas Conill,
Bosc d'en Cigala, Sorri, Pineda Rosta, Can Barratort, La Balcera (1450 m), de Puig-,
sac a l'Om Vell (1500 m), Els Prats, Conivella, Clots de Magma, Bac de 17Heura,Tor-
roella,Perramon, Bruguera,vessants del Taga (1575 m), vora Coll de Jou, etc. etc. etc.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Lateeur.
*94 1. Lonicera japonica Thunb .

- Naturalitzada prop de Can Perramon de Baix, 825 m.
DG 38. Asia E
942. Lonicera etrusca Santi

- Estatge montl, a la zona meridional de la Vall, c; a la zona central, molt rara.
800-1250 m.
Boscos secs (rouredes i pinedes de pi roig), marges,... Termbfda. De l'alian~aQuer-
cion pubescenti-petraeae. VI-VII.
Cap a Esteguelella, 800 m; sobre la Corba, 850 m; vall de Bamcb; solells sobre Can
perramon de Baix, tant vers el Grau com cap el Serrat de SHome, fins a uns 1200 m;
sobre Aigües de Ribes, 925 m; vall de Bruguera, abundant al solell fins a més de 1000
m; Can Gorra, 975 m; vall d'hngelats, fins a uns 1100 m; Les Guilleumes, 1075 m;
Pedrera, 950-975 m; entre Ventola i Can Paloca, 1250 m. (Vegeu mapa pPg. 548).
DG 28,38,27,37. Med. - Submed.
Lonicera periclymenum L.
Regió inferior de NÚria (VAYR. in CAD., fil. Cat. 111: 127).
- La transcripció que fa CAD. de la citació vayedana no 6s del tot correcta, car VAYR. (Cat. N.:
32) diu simplement "boscos de la regió inferior" i, per consegüent, tant pot referii-se a la Vall de
Ribes com a d'altres comarques pirinenques vei'nes (aixb si és que no fa extensius a tota la mun-
tanya nord-oriental catalana els seus coneixements de la flora olotina).
Ni altres botinics posteriors ni nosaltres mateixos no hem observat I'esphcie a la comarca. D'altra
banda, als herbaris barcelonins no existeixen testimonis de la presencia de la planta a la nostra
zona.
CAPRIFOLIACIES CULTLVADES - A part de Vibumum opulus i Lonicera japoni-

ca, hom cultiva als jardins Symphoricarpos albus (L.) S. F . Blake (= S. racemosa
Michx).
VALERIANACEAE
943. Valerianella dentata (L.) Poliich; T/. rnonsonii (Sprengel) DC.

Es fa als conreus, als prats d'anuals, a les terres remogudes. Secalinetea, Festuco-Se-
detalia, etc. V-VII.
Pla de Plaus, 1275 m; vora Campelles, 1350 m; vall del Bac, 1200 m; vora Roques
Blanques, 1025 m; sobre el Molí dYEspinosa,1250 m; Ribes de Freser, al riberal dels
rius; Queralbs, 1300 m; Perapinta, 1325 m; sobre la Falgosa, 1275 m.
DG 28,38. Blurireg .
Valerianella rimosa Bast. in Desv.; I.: auricula DC.

Toses, Queralbs (VAYR. in CAD., R. Cat. 111: 172).
- Ni a l'herbari Vayreda ni a l'herbari Cadevall no hi ha testimonis d'aquestes indicacions. Malgrat
que la citació no 6s inversemblant, en abskncia de dades evidents -i com que 6s possible una con:
fusió amb I'esphcie precedent- no ens atrevim a incloure la planta en aquest catileg.
944. Valeriana officinalis L.

Nom vulgar: valeriana, orelles de llebre.
Núria (COSTA, Supl.: 39; in W K . , Suppl.: 70).
Ribes (CAD., N. V.: 86;N. Cat. 111: 165).
Al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp.: 197, Hieracieto-Festucetumspadiceae).
- Estatges monta i subalpí, CC.775-2200 m.
Boscos humits, vorades i herbassars higrbfds, ... Fagetalia sylvaticae, Filipendulion,
Alliarion, etc. V-VII.
Des de l'entrada de la Vall fins a la Coliada de Toses, a la vall de Núria i a i'alta vall
del Segadeli. Algunes localitats concretes: vora el Pont d'en Cabreta (775 m), El Sag-
nari, fagedes d'Esteguelella, Collada de Grats, Est6gue1, vall de Barricó, Aigües de Ri-
bes, baga de Perramon, Bac de l'Adou, El Portet, vall d'Angelats, Roques Blanques,
Planoles, Espinosa, Fornells, baga de Fornells (1500 m), torrent del Palós (1650 m),
Toses, sota la Collada de Toses (1650 m), vora Pla #Anyella, cap al Collet de Sant
Salvador (2050 m), voltants de Ribes de Freser, vall Estremera (fins a la Costa de les
Tutes, 2100 m), Queralbs, Gorges de Núria, Núria (2000 m), Cingle del Boc (1675
m), cap al Coll dels Homes (2100 m), Les Espiquetoses (1900 m), La Balma, baga de
la Canya, sota Ribesaltes, Mas Conill, I'Orri, Can Barratort, La Moscatosa, Bac de
17Heura,Clots de Magma, Bruguera, etc.
La forma corrent a la comarca sembla intermedia entre la subsp. collina (Wallr.)
Nyman -a la qual potser encara es pot referir- i la subsp. officinalis.
DG 29,39,18,38,27,37. Lateeur
945. Valeriana pyrenaica L.

- Zona septentrional i oriental de la Vall, rr. (875) 1150-1675 m. Vores de torrents i
riuets, en llocs ombrívols. De l'alianga Calthion. VII-VTII.
Poc o molt freqüent al sector nord-oriental de la comarca: entre la Farga i Daió, 1150
m; prop de Daió, 1200 m, tant a la vora del Freser com del Núria; cap al Salt del
Grill, 1250 m, vora el Freser; torrent de les Llances, 1400 m; Salt del Sastre, 1675 m;
torrents del Bosc de Ribes; vores del riu Massanell, prop de Rialb, 1075 m, abundant.
Accidental -portada pel riu- a Ribes de Freser, 875 m. També es fa, abundant, a La
Tosca (torrent de Bancerola), 1275 m.
946. Valeriana globulariifolia Ramond ex DC. in Lam. et DC.
Núria (POURRET, Chloris: 145, sub V. apula) (Vayr., Cat. N.: 34) (SEN, H. N.:
66) (CAD., H. Cat. 111: 167) (BR.-BL., Vég. alp.: 157, Festucetum scopariae ini-
cial).
De Núria a Costabona (BOL& hb. in VAYR., Pl. not.: 80).
Coma de Vaca (VAYR., Cat. N.: 34; in CAD., R. Cat. 111: 167).
Mulleres, Massís del Puigmal, Serra de Montgrony (SEN., Add.: 83).
Vessant S del Coll de Queralbs, 2550 m (SERVE, Rech. comp. t. XI, comunitat d'As-
tragalus nevadensis i Festuca scoparia).
- Alta muntanya axial, a les roques calcaries, c; tamb15, rara, a la Serra de Montgrony.
1700-2800 m.
Característica del Saxifragetum mediae (Saxifragion mediae); molt rarament sobre ro-
ques silícies. VI-IX.
Localitats de la zona axial, on la planta és gairebé constant als aflorament marmoris:
Sota el Pas dels Lladres, 2500 m; vora la Saragossa (Estremera), 1700 m; Coma de
Fontalba, 2000-2300 m, abundant; Ras de l'ortigar, 2350 m; Coma de l'Embut,
2300 m; Pics de la Vaca, 2800 m; Coma de Fresers, 2150 m, 2275 m; sota el Coli dels
Tres Pics, 2200 m; obac del Balandrau, 2175 m, roques silícies.
Serra de Montgrony: Tossal de Rus, 2100 m; Cim de Pla Baguet, 2000 m; sota el Coll
del Remoló, 1700-1800 m.
DG 29,28,18,28. Ph.-cant. (també a Sierra Nevada)
947. Valeriana tripteris L.

Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 34); sobre Núria (BUB., R. Pyr. 11: 291,
sub V. alpina (Gesneri, Caesalp.) J . Bauh.); Núria (SEN., H. N.: 66 "en les roques";
CAD., R. Cat. 111: 168).
- Roques silícies a la zona septentrional de la Vall, c; a d'altres indrets, molt rara
(nul.la als terrenys calcaris). 1100-2100 m.
De l'ordre Androsacetalia vandellii. A part de les parets rocoses, hom la troba de ve-
gades a les tarteres. VI-VII.
Obac de la vall Estremera, 1875 m; sobre Queralbs, 1700 m; Gorges de Núria, 1500-
2000 m; vall de Núria; vora la Cova dYArnadeu,2100 m; Gorges del Freser, 1300-
2100 m; Bosc de Ribes, 1250 m. Totes aquestes localitats es troben a la part septen-
rional de la comarca. Fora d'aquesta zona, la planta apareix esparsament: Roca Agu-
da (Planoles), 1325 m; torrent del Duc, 1100-1175 m, abundant; de Pardines a Vila-
rÓ,1150 m. CAD. (H. Gzt. 111: 168) la indica també a la Molina (Cerdanya).
DG 29,39,18,28,38. Orbfit europ. C-S
948. Valeriana montana L.

Núria (POURRET in WK.,Prodr. 11: 3; POURRET, Chloris: 145, sub V. scrophula-
riae-folia)(SEN., H. N.: 66 "en les roques") (CAD., R. Cat. 111: 167).
Roques calcinals de la vail de Queralbs (VAYR., Cat. N.: 34).
Ribes (VAYR., Cat. N.: 34) (CAD., FI. Cat. 111: 167).
De Queralbs a Núria (CAD., H. V.: 86).
- De l'estatge monta superior a la base de l'alpi, en terrenys calcaris, CC;en substrats
silicis, més rara. Davaila algun cop a la zona inferior. (850) 1100-2100 m.
calcícola preferent. Es fa a les tarteres, a les roques, i tambd als prats i als boscos
sempre que el substrat sigui pedregós. Prefereix els ambients ombrívols. Thlaspietalia -
rotundifolii, Saxifragion mediue, Pulsatillo-Pinenion, Seslerietalia coeruleae, etc
v-VII.
Torrent de la Corba, vall de Barricó (850 m), cap a la Roca Aguda, Serrat de l'Home,
Bac de l'Adou (molt abundant), La Berruga, bagues del Baell i de Campelles, baga
de Planoles, Costa Borda (1800 m), Coll del Remolo, Cim de Pleta Roja, Bosc de Ba-
tet (1525 m), Bosc de Ribes (1400 m), vora Serrat, vail Estremera (fins a sobre la
Font de lYHomemort), vora Daió, Gorges de Núria, Núria (2000-2100 m), Es Quer
(1350 m), La Moscatosa, El Tarter (1600-1700 m), Pineda Rosta (1500 m), Sant
A m a n ~vers
, els Cingles de Sant Eloi, etc.
DG 29,39,18,28,38,27,37. Orofit europ. S
"949. Centranthus ruber (L.) DC. in Lam. et DC.

- Naturalitzat als murs de Ribes de Freser, 875-950 m. De l'ordre Parietarietaliu.
DG 38. Latemed.
DIPSACACEAE
950. Cephalaria leucantha (L.) Roemer et Schultes

Marges de les costes assolellades de Ribes (VAYR., Gzt. N.: 34).
- Zona meridional de la Vall, c. 775-1175 m.
Termbfila. Es fa als indrets solelis i secs, sobre calcari. VII-X.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; sota Esteguelella, 800 m; vora la Corba, 800 m;
cap a EstBguel, 825 m; solell de la vall d'Esteguelella, fins a més de 1100 m; voltants
del Baell, 1100-1175 m. SEN. (Add.: 84) la indica a Montgrony, 1400 m. (Vegeu
mapa pig. 55 1).
DG 28,38,27,37. Med.
95 1. Dipsacus sylvestris Hudson

Nom vulgar: escardot.
- Llocs ruderals de l'estatge monta, c. 775-1400 m.
Vores de cases i poblacions, erms, ... en llocs poc secs. De l'ordre Onopordetalia acan-
thii. VI-VIII.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; sota el Sagnari, 800 m; Estegueleiia, 850 m; vall
d'Estegueleiia; vora Can Perramon de Baix, 850 m; Aigües de Ribes, 850 m; Ange-
lats de Baix, 850 m; El Baell, 1150-1200m;sotaVentolP, 1275 m;Planoles, 1075 m;
NevA, 1250 m; #Espinosa a Fornells, 1250 m; voltants de Ribes, 875-975 m; prop
de Segura, 1150 m; cap a Rialb, 1000 m; Ribesaltes; sota Boixetera, 1400 m; cap a
Conivella, 1400 m.
952. Dipsacus pilosus L.

Torrents de Ribes (CAD., R.K: 86, sub Cephalaria pilosa Gr. et C.); vall de Ribes,
al peu de la Corba, r (CAD., H.Cat. 111: 179-180).
- Zones meridional i oriental de la Vall, a l'estatge montP inferior, r pero localment
Es fa als llocs ruderals humits, als boscos de ribera (sobretot als marges i a les claria-
nes), ... Alliarion, Alno-Uimion. VII-IX.
Vora la Corba, 800 m; Aigües de Ribes, 825 m; vall de Bruguera, sota Perramon,
975 m; Ribes de Freser, 950 m; vernedes del Segadell, entre Ribes i Pardines, forqa
abundant, 950-1 100 m; Bruguera, 1175 m. També a Ogassa (RipollBs), 1325 m.
DG 38,37. Eur.
Dipsacus pilosus
953. Succisa pratensis Moench; Scabiosa succisa L.

Nom vulgar: herba de Sta. Maria.
Prats de Ribes (CAD., Fl. V.: 86).
SEN. inclou l'espbcie en el seu catdeg nurienc (Fl.N.: 66).
Vall de Conill, 1350 m, 1400 m ( B O L ~ S et VIVES in O. de B O L ~ SDe
, veg. not. 11:
220, Cariceto-Eriophoretumlatifolii).
- Estatges monta i subalpí, en indrets poc o molt humits, ccc. 800-2100 m. Es fa a
les mulleres i jonqueres, als prats humits i també dins els boscos ombrívols. Molinie-
talia, Holoschoenetalia, Scheuchzerio-Caricetea nigrae, Nardion, Fagetalia, etc. VII-
IX (X).
Des de la zona meridional de la Vali fins a la Collada de Toses, a la vail de Núria i als
Plans de Portoles. Algunes localitats representatives: El Sagnari, Vall de Barricó,
Aigües de Ribes, Golobran (1 500 m), El Baell, baga de Campelles, vall dYAngelats,Els
Coforns, Prat de Jou (1675 m), El Sola, Planoles, Plans de Neva, sobre Toses, Rialb,
baga d'Estremera, Gorges de Núria, sobre Núria (2050 m), cap al Collet Verd (2100
m), Gorges del Freser (Salt del Grill, Les Ribes, etc.), voltants de Ribes de Freser,
Mas Conill, Conivella, l'orri, Can Barratort, vessants del Puig de Coma d'Olla (1800
m), l'Orri Vell, vers el Coll del Pal, Collada Verda, llisos de Taga, Clots de Magma,
Bac de l'Heura, Pla del Freixe (1525 m), baga de Perramon, Coll de Jou, etc. etc.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Lateeur.
954. Knautia dipsacifolia Kreutzer; K. sylvativa (L.) Duby p q .

Ribes, Queralbs, Núria (CAD., R. Cat. 111: 185).
- Estatge monta, CC. 775-1550 (2000 ?) m,
Boscos, marges i vorades; més rarament als prats. Trifolion medii, Querco-Fagetea,
Arrhenatheretalia, etc. VI-IX.
(Vegeu també K. amensis).
Vora el Pont d'en Cabreta, (775 m), El Casot, El Sagnari, Estbguel, vail de Barricó,
La Toella, Aigües de Ribes, torrent Roig, El Baell, Pla del Grau, Campelles, vail d'An-
gelats, de Ventoll al Sola (1250 m), Planoles, vora Neva, d7Espinosaa Fornelis, baga
de Toses, voltants de Ribes, sobre Can Cerdit (1200 m), Rialb, vali Estremera (1300
m), Els Plaus (1525 m), Daió, Can Barratort (1 100 m), Puigsac, La Moscatosa, Bac
de l'Heura, Torroella, Bruguera, vessants del Taga (1575 m), etc. etc.
Dintre les poblacions comarcals hom distingeix la subspbcie arvernensis (Briq.)
O. Bolos et Vigo, planta robusta, de fulles relativament amples i en general molt den-
tades, m6s o menys glabres, i la subspbcie catalaunica (Sen. ex Szabó) O. Bolos et Vi-
go, més modesta, de fulles caulinars mitjanes enteres o poc dentades i farga estretes,
sovint finament pubescents. Ambdues subspbcies estan iligades per formes de tran-
sició, la qual cosa -unida a la relativa freqübncia d'estirps hibridogbniques entre K.
dipsacifolia i K. awensis- fa difícil de vegades l'atribució segura d'un individu a un
taxon concret. Podem dir, pero, que les poblacions de la subsp. awemensis s'estenen
prdcticament per tota la comarca, bé que al sector meridional aquest tdxon esdevé rar
i ocupa els ambients especialrnent frescals; la subspecie catalaunica, per contra, domi-
na al sector meridional, al sud de Ribes (Bac de l'Heura, vall d'Angelats, El Baell,
Aigües de Ribes, El Sagnari, El Casot, etc.). A l'extrem occidental (Baga de Toses)
sembla que hi ha una raga particular de la subsp. arvernensis, de fulles llargues i estre-
tes, que podria atribuir-se a la f. angustata (Rouy) O. Bolbs et Vigo (= K. salvadoris
Sen. ex Szabó).
DG. 39,18,28,38,27,37 (subsp. arvernensis).
DG 28,38,27,37 (subsp. catahunica). Submed. W
955. Knautia godetii Reuter; K. longifolia auct. cat. p.p.

-Estatge subalpi, al sector nordoriental de la comarca, rr.
Es fa en indrets poc o molt humis. Calthion, Adenostyletalia, etc.
Forqa abundant a l'extrem superior de les Gorges de Núria, 1800-2000 m; Gorges del
~re'ser,1700-1800 m.
DG 39. Orbfit europ. W
956. Knautia arvensis (L.) Coulter subsp. arvensis

"La forma de hojas enteras ...abunda en el valle de Ribas" (CAD., FI. V.: 86).
- Estatge mgnti, c; a l'estatge subalpí relativament rara. 900-1800 m.
Sol fer-se als prats de dall i a les pastures grasses. De l'alianqa Arrhenatherion; tambd
al Mesobromion. VI-IX.
El Baell, 1200-1300 m; Pla de Plaus, 1275 m; Angelats, 900 m; Ribes de Freser, 875-
950 m; Campelles, 1300 m; Roques Blanques, 1000 m; Planoles 1175 m; del Soli a
Ventoli, 1250 m; Plans de Neva, 1575 m; d'Espinosa a Fornells, 1225 m; baga de
Fornells, 1400 m; voltants de Toses, 1450-1625 m; Pla d'Anyella, 1800 m; Rialb,
1050 m; Vilamanya, 1350 m; vall Estremera; Queralbs, 1200 m; Prat del Bac, 1250
m; Daió, 1200 m; 1'Orri; Can Barratort, 1150 m; Puigsac; Les Noufonts, 1475 m; cap
a l'Orri Vell, 1500 m; Clots de Maqana; Conivella, 1450 m; cap al Pla del Freixe,
1525 m; Bruguera; etc.
La citació de CAD. és probable que s'hagi de referir a K. dipsacifolia.
DG 39,18,28,38. Lateeur.
subsp. meridionalis (Briq.) O. Bolbs et Vigo; K. purpurea Borbás
- Sembla limitada a la zona meridional de la comarca. Aigües de Ribes, 850 m, als
prats de dall (Arrhenatherion).
DG 38. Submed. W
Knautia dipsacifolia x arvensis s.1.
- Segurament no és gens rara a la comarca, malgrat que hem constatat la seva exis-
tBncia poques vegades. A la zona meridional de la Vall (Aigües de Ribes, El Casot,
etc.) sembla que es tracti de K. dipsacifolia subsp. catahunica x arvensis subsp. meri-
dionalis. Més al nord (Ribes de Freser, etc.) les formes híbrides d'aquest grup s'han
d'atribuir a K. dipsacifolia subsp. arvernensis x urvensis subsp. arvensis (= K. x chas-
sagnei Szabó).
Kanutia x kohleri Briquet (= K. awensis subsp. awensis x godetii)
- A aquesta forma hibridogknica deuen correspondre algunes poblacions de les Gor-
ges de Núria, 1800-1900 m.
Scabiosa graminifolia L.
Muntanyes de Núria (POURR. herb. in BUB., Fi. Pyr. 11: 284; in CAD. FI. Cat. 111: 190).
- Ningú més no ha assenyalat aquesta espkcie a Núria. COSTA diu, referint-se a aquest tixon:
"en Núria, Salvador la señala, refiriéndose no a un ejemplar cogido allí, sino a uno procedente de
10s Alpes de Liguria, que le fue regalado". I SEN. manifesta (FI. N.: 66): "No la virem veure
mai". Gs molt possible que la planta de l'herbari Pounet fos objecte d'una confusió de localitat.
9 57. .
Scabiosa colurnbaria L. subsp columbaria
Nom vulgar: escapiosa.
Surroca, al Coll del Pal (SEN., Add;: 84, sub S. loretiana Tirnb. var. nana Sen.; in
CAD.,I;I. Cat. 111: 193).
Núria (CAD., F?. Cat. 1.1:193).
- Estatge monta, ccc; també a l'estatge subalpí on no és pas tan corrent. 775-2100
(2300) m.
Es fa sobretot a les pastures. Característica de l'ordre Brometalia erecti. VI-X.
Des de l'entrada de la Vall fins a la Collada de Toses, a la vall de Núria i a Pbrtoles.
Algunes localitats representatives: El Casot, El Sagnari, vall d'Esteguelella, sobre La
Corba (900 m), Estkguel, Can Perramon de Baix, vall de Barricó, La Toella, cap a la
Roca Aguda, El Baell, Pla de Plaus, solell de la Covil (1875 m), Campelles, El Bac,
Roques Blanques, solell de Ventola, Plans de NevP, Toses, baga de Toses (1625 m),
Planoles, Costes de Segura, Ribes de Freser, baga de Ribes (1400 m), Rialb, Vilama-
nya, Queralbs, Gorges de Núria (Cremal, El Ras, Salt del Sastre,...), Roc de la Malk
(2075 m), Coma de Fontnegra (2050 m), Gorges del Freser (fins cap al Coll dels Ho-
mes, 2100 m), solell del Torreneules Petit (2300 m), Els Emprius de Serrat (1650
m), Pardines, Boixetera, 1'Orri Vell, Puigsac, vers la Portella d'ogassa, sobre Can Bar-
ratort, La Falgosa, Coniveila, Clots de Maqana, Bac de YHeura, ilisos de Taga, Pe-
rapinta, Bruguera, Camp dels Dois, Sant A m a n ~(gairebé fins al cim, 1825 m), sobre
Saltor, etc. etc.
No hem pogut veure a l'herbari Sennen la planta que aquest autor indica del Coll del
Pal. Diversos plecs del mateix herbari que procedeixen d'altres localitats i que foren
determinats com a S. loretiana són, sens dubte, S. columbaria. I ja CAD. (1.c.) havia
confirmat que l'exemplar d'aquella localitat de la Serra Cavallera -atribuit per SEN.
a la var. nana- pertanyia també a la mateixa espkcie.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Lateeur.
5 58
CAMPANULACEAE
958. Campanula penicifolia L.

Nom vulgar: campaneta.
Ribes (SALV. in COSTA, Introd.: 163; in WK.,Prodr. 11: 293) (CAD., Fi. V.: 95;
Fi. Cat. IV: 21).
Considerada com a característica dels Quercetalia pubescentis. Es fa, perb, a tota me-
na de boscos (sobretot de la classe Querco-Fagetea),a les vorades i als marges (Origa-
netalia vulgars), i més rarament als prats. VI-VIII.
Vall d'Esteguelella, sota el Sagnari, Collada de Grats, Estkguel, bosc de Barricó, Ai-
gües de Ribes, El Baell, Angelats, Campelles (1300 m), baga de Campelles, Coll de la
Casassa, Bosc de Sant Antoni, de Roques Blanques a Planoles, Fornells, Toses, vol-
tants de Ribes (Pedrera, Sta. Caterina, El Ginestar,...), Batet, Rialb, Queralbs, cap a
la Plana, La Ruira (1300 m), Mas Conill, Bosc d'en Cigala, l'orri, Can Barratort,
Pardines, Conivella (1450 m), Clots de Magma, Bac de l'Heura, Torroella, Perapinta,
cap al Pla del Freixe (1575 m), Bruguera, etc.
DG 39,18,28,38,27,37. Eur.
9 59. Campanula speciosa Pourret

Sant Amanq (VAYR., Pl. Cat.: 50; in CAD., Fi. Cat. IV: 19).
- Zona meridional de la Vall, al sector central de les serres pre-pirinenques, rr. 1300-
1850 m.
Es fa a les roques calcinals, especialment en llocs poc o molt ombrívols. De l'alian-
qa Saxifragion mediae. VII-VIII.
Lleixes de la Covil, 1750 m; Roques de Forat Mitó, 1650-1700 m; La Berruga, 1775
m; torrent de la Corba, 1300 m; cap al Collet de Saltor, 1550 m; cingles de Sant
Amang, 1400-1850m, tant a l'obac com al solell.
DG 28,38,37. Pir.-occ.
960. Campanula glomerata L. subsp. glomerata

Ribes (CAD., R.V.: 95); vall de Ribes (CAD., Fi. Cat. IV: 20).
Queralbs (VAYR. in CAD., Fi. Cat. IV: 20).
Es fa principalment a les pastures; m8s rarament als marges, als prats de dall,... De
l'ordre Brometalia erecti. VI-VIII.
Esteguelella, EstBguel, La Toella, Golobran (1500 m), El Baell, Pla de Plaus, Coll de
la Casassa, Costes de Segura, Roques Blanques, Nevi, Costa Pubilla (2000 m), Coll de
les Fontetes (1 875 m), Baga de Fornells (1 500 m), Toses, cap a Pla de Rus (1900 m),
Pla d'Anyeíia (1800 m), voltants de Ribes, de Batet a Rialb, Vilamanya, Gorges del
Freser (Les Marrades, La Balma,...), sobre el Planell de Coma de Vaca (2150 m), so-
bre Can Nofre (1550 m), Conivella, sobre Can Barratort (1425 m), Puigsac, cap a les
Noufonts (1 525 m), l'Orri Vell, de Pardines a Boixetera, Plans de Pbrtoles, vessants
del Puig de Coma d'Olla, Pou de Taga (1875 m), Pla del Freixe, llisos de Taga sobre
Bruguera (1625 m), cingles de Sant Eloi (1700 m), etc.
No veiem ben clar quin valor cal donar a la subsp. cervicarioides (Schultes) P. Fourn.,
que seria .una raqa meridional, vestida de pels aspres, amb la inflorescencia interrom-
puda, la corol.la relativament petita i l'estil llarg. A la nostra comarca hom observa
nombroses formes ecolbgiques mal delimitades, que van des de plantes molt piloses
-perd no aspres- als indrets secs, a individus gairebé glabres, als llocs humits. No
veiem, perb, que hi hagi correlació entre la pilositat i les dimensions de la corol.la
o la longitud de l'estil.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Eur.
subsp. serotina (Wettst.) O. Schwarz

- Raqa forqa ben definida, caracteritzada per la tija curta [2-8(15) cm], decumbent o
ascendent, poc més llarga que les fulles inferiors, i la inflorescencia pauciflora, capita-
da. Es f i a les pastures seques de l'estatge subalpí.
Cim de la Coma de Migjorn, 1950 m; llisos de Taga, 1500-1900 m, on no és pas rara.
96 1. Carnpanula erinus L.
- Entre Roques Blanques i Planoles, 1050 m, al Xerobromion.
DG 28. Med.
962. Campanula trachelium L.

Nom vulgar: campaneta d'ortiga.
- Estatge monta, CC; ascendeix a l'estatge subalpi, rarificant-se progressivament.
775-1500 (1900) m.
Es fa als boscos humits (principalment als del Fraxino-Carpinion, alianqa de la qual
s'ha considerat espbcie característica), perb és més abundant encara als marges i vo-
rades (Origanetalia,Arction, Alliarion, Prunetalia spinosae). VII-IX (X).
Vora el Pont d'en Cabreta (775 m), El Casot, baga del Sagnari, fageda dYEsteguelella,
Barricó (1000 m), vall de Barricó, El Baell, Aigües de Ribes, Campelles, Angelats,
Pedrera, cap a Prat de Jou, Els Coforns, El Bac,Planoles,Plan~s,Espinosa, Nevi, cap
a Dbrria (1450 m), Toses, Roques Blanques, voltants de Ribes de Freser, Rialb, Quer-
albs, vall Estremera (fms a uns 1750 m), Serrat, torrent del Forn, Les Espiquetoses
(1900 m), Ribesaltes (1275 m), l'Orri, Les Vinyes, Pardines, Can Barratort, La Mos-
catosa, Conivella, Clots de Maqana, Bruguera, etc. etc. Aquestes són nom& algunes
localitats representatives.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Lateeur.
963. Campanula rapunculoides L.
Ribes (CAD., FI. V.: 95;FI. Cat. IV: 23).
Queralbs (CAD., FI. Cat. IV: 23).
Marges, prats, guarets,... més rarament dins els boscos. Origanetalia,Brometalia erec-
ti, Arrhenatherion, Secalinetea, etc. VII-IX (XI).
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; El Baell, 1200 m; Pla de Prats, 1#0 m; Toses,
1425-1500 m; voltants de Ribes de Freser, 900-1000 m; Rialb, 1050 m; vall del
Maqanell, 1150 m; bosc de Batet, 1450 m; l'Orri, 1200 m; Can Barratort, 1100 m;
La Balcera, 1300 m; Torroella, 980 m; Serrat Roig, 1125 m; etc.
DG 18,28,38,37. Lateeur.
Campanula macrorrhiza Gay ex A. DC.

NÚria (VAYR., PI. Cat.: 5 1 , on cita també, amb dubte, la var. pubescens DC) (SEN., Add.: 111,
sub f. alpina; F1. N . : 70). CAD. (FI. Cat. ZV.: 27) recull les indicacions dels autors esrncntats.
- Tdxon inexistent als Pirineus. Els exemplars d'herbari que hem vist, corresponents a les cita-
cions nurienques, pertanyen a altres espkcies.
964. Campanula hispanica Wk. in Wk. et Lange

- Roques i llocs rocosos o pedregosos, secs, dels estatges mont&i subalpí, c. 900-
2 150 m. De la classe Asplenietea trichornanis. VII-IX@).
Balma del Casot, 925 m; solell de Barricó, 1000 m; Roca del Corb, 1475 m; sobre
Angelats, 1000 m; Roques Blanques, 1000 m; baga de Planoles, 1600 m; dYEspinosaa
Fornells, 1200 m, codolars del riu; sobre Fornells, 1500 m; El Palós, 1375 m; vall Es-
tremera, 1100-1750 m; Daió, 1250 m; Coma de Fontalba, 2150 m; Coma de Fontne-
gra, 2125 m; Cap de Porc, 2050 m; cap al Cingle del Boc, 1675 m; Salt del Grill,
1300 m; cap al torrent de les Artigues, 1400 m; abundant cap a la Balma, 1700 m;
Bosc d'en Cigala, 1150 m; Bruguera, 1150 m; torrent de la Corba, 1300 m; sota els
Cingles de Sant Eloi, 1350 m.
A l'herbari Sennen hem vist plecs d'aquest t h o n provinents de Ripoll i de Mont-
grony. GESLOT (Contrib. b: 131) indica C. hispanica subsp. hispanica a la Collada
de Toses, 1560 m (costat de la Cerdanya ?).
Planta forqa polimorfa, que varia des de formes de tija llarga i infloresc6ncia ramosa i
multiflora (més freqüents a les zones baixes) a formes relativament petites i pauciflo-
res (corrents als llocs elevats). Les primeres poden atribuir-se a la subsp. catalanica
Podl. (citada pel seu autor a Andorra i la Cerdanya); les segones semblen més aviat la
subsp.hispanica.
PODLECH (Rev: 70-71) diu que hi ha formes de transició entre C. hispanica subsp.
catalanica i C. rotundifolis.
DG 29,39,18,28,38,27,37. Ibero - occ.
Campanula ruscinonensis Timb.-Lagr.
Collada de Toses. 1750 m (RIVAS MART., Pastiz. t. 1, CampanuleFestucetum eskiae).
- Endemisme de la plana rossellonesa que no s'enfila als Pirineus. Segons sembla, la citació es deu
a una confusió amb una Campanula del grup scheuchzeri.
Campanula linifolia Scop. var. stenophylla Rouy

SEN. la indica en el seu catileg nurienc (Fi. N.: 70).
- A l'herbari Sennen no hem pogut trobar cap exemplar que doni testimoni d'aquesta indicació.
Hi hem vist, perb, un plec procedent de Ripoll, 1060 tn, determinat així, que correspon en reali-
tat a C. hispanica.
965. Carnpanula rotundifolis L.

Núria (VAYR., Pl. Cat.: 5 1, sub var. lancifolia Koch).
Ribes (CAD., R.Cat. IV: 27).
Núria, 2100-2200 m, Pic de Segre, 2400 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 2, Saxifragetum
mixtae).
Prosp. t. 4, Festuco-Iberidetum forma B amb Festuca aurea).
- De l'estatge mont$ a l'alpi, CC;pero sembla molt rara o nul.la a la zona meridional
i a baixa altitud. 900-2400 m.
Es fa als prats, sobretot als acidbfds, als matolls rasos de bruguerola i, més esparsa-
ment, als marges i als boscos clars. Nardion, Calluno-Genistion,Mesobromion, Fes-
tucion eskiae, etc. Sembla lligada més o menys a la classe Calluno-Ulicetea VI-IX(X1).
Des dels voltants de Ribes fins als vessants del Puigllanqada, a la vall de Núria, a la Co-
llada Verda i a Sant Aman~.Algunes localitats concretes: Coll de la Creueta (1900
m), sobre Pla $Anyella (1975 m), Collada de Toses, cap a la Creu de Meians, Toses,
El Palos (1600 m), baga de Nevi, Coma de Planbs, Pla de Punya, Costa Pubilla, Pla de
la Serra (1650 m), del Baell a Campelles, Segura, bosc de Batet (1525 m), vall Estre-
mera, Daió, Prat del Bac (1275 m), Gorges de Núria (Pla de Carcal, El Ras,...), so-
bre Núria (2100 m), Pedrisses (2050 m), Les Collades, Gorges del Freser (La Parade-
lla, Les Brosses, Clot del Malinfern, Coll dels Homes, Les Marrades,...), vessants del
Balandrau (Els Emprius, Pla dels Anyells,...). La Canya, Pla Rodó, Bosc de Ribes, de
Ribesaltes a Pardines (1 150 m), sota el Mont-roig (1800 m), Collada Verda, Coll del
Pal, Puigsac, Pla de la Llagona (1725 m), sobre Can Barratort (1425 m), sobre la Fal-
gosa, Conivella, Costa Ardena (1200 m), Mapna (1000 m), llisos de Taga, Coll de
Jou, sobre Saltor, etc.
Les citacions de BR.-BL., referides a comunitats rupícoles, corresponen potser a C.
hispanica (?).
DG 29,39,18,28,38,48,37. Holirt. A Europa, eur.
966. Campanula cochlearifolia Lam.; C. pttsilla Haenke

Entre Queralbs i Núria (PUIGG. in COSTA, Supl.: 54; in WK., Suppl.: 129); des del
pont del Cremal a Núria (CAD., FI. K: 95); Núria, des de la gorja de Cremal (FER-
RER. Exc: 82); freqüent a Núria des de Queralbs (C AD., FI. Cht. IV: 28).
Núria (PUJOL in VAYR., Pl. not.: 109) (SEN., Add.: 111; FI. N.: 70); cap a Puig-
mal (VAYR., Cat. N.: 47; Pl. Cat.: 51).
Sant Amanq (VAYR., Pl. Cat.: 51;in CAD., H.Cat. IV: 28).
Coma de Vaca, Vall d'Eina (VAYR. in CAD., FZ. Cat. IV: 28).
- Alta muntanya axial, r; serres pre-pirinenques orientals, rr. Davda casualment a
l'estatge monti. (1050) 1700-2750 m.
Calcícola; hom la troba tambd algun cop en terrenys icids. Es fa als indrets pedrego-
sos i a les roques. filaspietalia rotundijiolii,Saxijiragion rnediae. VII-IX.
Serres axials: sota la Collada de Toses; vora la Font de 1'Home mort, 1800-1950 m;
torrent del Borrut, 2200 m; Gorges de Núria, 1800 m, 1850 m; Coma $Eina; Coll de
Caranqa, 2750 m, molt abundant; Coma"de Vaca, 2350 m; Coma de les Eugues,
2450-2500 m; Coma de Fresers, 2100 m, 2275 m; Tirapits, 2700 m; Pic de Fresers,
2650 m; Coll dels Tres Pics, 2350 m; Rialb, 1050 m, als codolars del Freser, portada
pel riu.
Serres pre-pirinenques orientals: Sant Amanq, 1750 m; Puig s'Estela, 1800 m; Puig del
Pla de les Pasteres, 1750 m.
DG 29,39,18,28,38,48,37, Orbf. alp.
967. Campanula recta Dulac; C. serrata (Kit. ex Schultes) Hendrych subsp. recta (Dulac)
Podlech, C. lanceolata Lapeyr. p.p., C. linifolia L m . , non L.
Vall de Núria, 2400 m (C. FLAHAULT herb. in PODLECH, Rev.: 133).
Vers Noufonts, 2450 m, Coll de Noufonts, 2600 m, vers Finestrelles, 2300 m, Pic de
Segre, 2400 m, 2450 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 2 1, Festucetum eskiae); al N de Núria,
2200 m (BR.-BL., 1.c. t. 22, Hieracieto-Festucetumspadiceae).
Puigmal, 2630 m, tossa del Puigmal, 2530 m ( N ~ ~ G RNouv.
E , contr. t. 2, Ranuncu-
10-Festucetum eskiae orientalis, sub C. cf. recta).
- Alta muntanya axial. Vers el Collet de Sant Salvador, 2150 m; sota el Pla de les Sa-
lines, 2200 m; sobre Núria, 2150 m.
Planta molt polimorfa, que esti relligada amb C. scheuchzen per formes de transició
(aparentment freqüents). Aquí sobre hem consignat únicament aquelles localitats
on hem observat exemplars que -al nostre parer- presenten la morfologia típica de
l'especie. Hem recollit, a m6s, nombrosos especimens de característiques forqa indeci-
ses, que hem situat dintre C. scheuchzen SJ. GESLOT, que ha estudiat amb detall
les campinules del grup rotundifolia, amiba a la conclusió (vegeu Contrib.: 290 i
Morphol.: 893) que dins el complex C. recta - C. scheuchzen - C. ficarioides hi ha en
realitat un continuum de formes difícil de destriar, i que la morfologia de l'aparell ve-
getatiu (inclosa la part subterrinia, a la qual hom sol donar molta importhncia) i de la
inflorescencia no forneix caricters clars per a una classificació com la que comuna-
ment s'admet.
Les citacions de BR.-BL. és possible que corresponguin a un altre tbxon d'aquest
grup (C. ficarioides ?),almenys parcialment.
DG 29,39, 18,28. Pir. - oce.
5 63
968. Campanula scheuchzeri Vill. (incl. C. ficarioides Timb.-Lagr.); C. schleicheri He-

getschw.
Sub C. scheuchzeri:
Núria, de Queralbs a Tortellb (SALV. in COSTA, Introd.: 163; in WK., Prodr. 11:
292); muntanyes de Núria, freqüent (VAYR., Cat. N.: 47); Núria (CAD., Exc.: 102;
FI. V.: 95) (SEN., Add.: 111 "el tipus i la var. schleicheri"; F1. N.: 70 "i la mena C.
schleicheri")VAYR., PL. Cat.: 51, on cita també la var. hirta K. Rchb.). Núria , des
del Pont de Crema1 (CAD., FI. Cat. ZV: 28).
Coma $Eina, Puigllansada (SEN., Add.: 111).
~ Sub C. ficarioides:
Vessant S del Coll de Queralbs, 2490-2520 m (SERVE, Rech. t. XI, comunitat d'As-
Gorrablanc, 2450 m, Tossa del Puigmal, 2531 m i 2580 m ( N ~ G R ENouv.
, contr.
t. 3, Galeopsido-Festucetum eskiae orientalis).
- Planta molt polimorfa i, com hem dit aquí dalt, lligada per formes intermedies amb
C. recta. Hom hi ha distingit com a entitats principals C. scheuchzeri s. str. i C. fica-
rioides, aquesta darrera caracteritzada principalment pels tubercles napiformes que
porta el rizoma. Sembla, perd, que elitre ambdues estirps es donen formes de transi-
ció mal definides. Podria Bsser que C. ficarioides no fos altra cosa que una adaptació
als sbls inestables, sotmesos a freqüents fenbmens periglacials (la planta es fa sobretot
als gespets dels vessants solells); si aixb fos cert, seria lbgic de subordinar aquest t h o n
a C. scheuchzeri amb la categoria, per exemple, de varietat. BR.-BL. havia descrit
(Notes: 231) la subsp. susplugasii de C. scheuchzeri, la qual, segons ell, substituiria
als Pirineus la subsphcie típica prbpia dels Alps, i es faria sobretot als prats secs del
Festucion eskiae. Perb, en el seu estudi de la vegetació alpina dels Pirineus orientals
aquest mateix autor no fa pas esment de la nova subspecie, i la campinula que dóna
com a característica del Festucetum eskiae hi és anomenada C. recta. Aixb fa pensar
que C. scheuchzeri subsp. susplugasii Br.-Bl. i C. recta sensu Br.-Bl. són la mateixa co-
sa. D'altra banda, i com ja han assenyalat diversos autors (N&GRE, BAUDI&RE,
SERVE, GRÜBER), sembla que la pretesa C. recta de Br.-Bl. ha de correspondre -si
no totalment almenys en gran part- a C. ficarioides; i llavors, aquest darrer t h o n se-
ria sinbnim de C. scheuchzeri subsp. susplugasii (?).GESLOT opina, en canvi, (Con-
tr.: 228) que la subsp. susplugasii podria interpretar-se simplement com a una forma
glabhrrima de C. scheuchzeri.
Deixant de banda C. ficarioides, dins les poblacions de C. shceuchzeri s. str. hi ha en-
cara una notable variació morfolbgica que va des de plantes de fulla relativament am-
pla i flors grans fins a individus de fulla gairebé linear i flors petites. Aquestes darreres
formes -que a primer cop d'ull tenen l'aire de C. rotundifolis- es troben principal-
ment a les zones més baixes i constitueixen potser una rasa taxonbmica digna d'aten-
ció. Vista, perb, la complexitat del grup en general, no ens atrevim a proposar per a
elles una situació taxonbmica concreta.
Alta muntanya axial, CC;senes pre-pirinenques, n . (1425) 1600-2700 m.
Principalment a les pastures acidbfiles. C. scheuchzeri s. str. sembla preferir els prats
del Nardion. C. ficarioides potser va lligada al Festucion eskiae. VII-IX.
Sota el Pla de les Salines (2100-2200 m, cf. C.ficarioides), Coma de Planes (1700 m),
Coma de Fontseca (C. ficarioides), Clotxes del Puigrnal (2650 m, C. ficarioides),
Bac de la Foradada (abundant), Roc de la Fita, Gorges de Núria (abundant entre
1800 i 2000 m), cap a la Cova de St. Gil, Roc de la Mal&,Pic d7Eina(2400 m, C. cf.
ficarioides), Coll d'Er (2700 m, C. ficarioides), Coma de les Mulleres (2500 m),
Coma de Fontnegra, Coma del Gispet, Coll dels Homes, Les Espiguetoses, Tirapits,
Ull de Ter (Vall de Camprodon), baga de Siat (1950 m), Serra de la Canya, Bosc de
Ribes (1850 m), Pla de la Guilla, Puig Cerverís, Collada de Meianells, Mont-roig, etc.
Totes aquestes localitats corresponen a la zona axial.
Senes pre-pirinenques: sobre el Pla d'Anyella, 1950 m; Plans de Pbrtoles, 1425 m;
Coll del Pal, 1680 m; Puig del Pla de les Pasteres, 1875 m.
Als herbaris barcelonins hem vist diversos plecs d'aquest t h o n procedents de la co-
marca: Puigllangada, 2200 m (SEN., herb.); Núria (LLENAS in BC 39324, det.
PODLECH); Núria (M. GARRIGA in BC 128151, vidit PODLECH); Coma de Vaca
(M. GARRIGA in BC 128150).
DG 29,39,18,28,38,48. (C. ficarioides DG 29,39.) Orbfit alp.
Campanula eynensis Sen. in sched.

Núria, tarteres a 2200 m (SEN. herb.).
- Tant aquest exemplar com d'altres de diversa procedincia, determinats com a C. eynensis, per-
tanyen al grup de C. scheuchzen i possiblement s'han de situar dins C.ficarioides.
969. Phyteuma spicatum L.; P. pyrenaicum Sen., non R. Schulz

Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 161) (SEN., Nombr. IOC.:387; N.N.: 70, sub P.
pyrenaea) (CAD., N. Cat. IV: 9); del Salt del Sastre a Núria (SEN., Add.: 1.11);
Núria, 1500-1900 m (SEN., Pl. d'Esp.: 243).
Ribes (CAD., N. &t. IV: 9).
(Vegeu P. ovatum).
- Estatges subalpí i monti superior, als sectors septentrional i oriental de la Vall, c;
als sectors occidental i meridional, rr. 1100-2300 m.
Es fa als boscos humits i als herbassars higrbfds; també, de vegades, a les boixedes
subalpines. Fagetalia sylvaticae, Adenostylion, Polygono-Trisetion. VI-VIII.
Entre la Collada de Toses i el Pla #Anyella, 1700 m; Toses, 1450 m, 1550 m; baga
dYEstremera;cap a Daió, 1150 m; Prat del Bac, 1275 m; Gorges de Núria, 1600-1900
m; Núria; Coma d7Eina,2100 m; Gorges del Freser (torrent de la Balma, Clot del al-
infern, ...) fins a més de 2300 m; Conivella, 1425-1500 m; La Balcera, 1400 m; Can
Barratort, 1100-1200 m; torrent de Vilar6, 1500 m (MASCLANS in BC 126917);
llisos de Taga, 1675 m; Puig del Pla de les Pasteres, 1750 m; sota els cingles de Sant
Eloi; Sant Amang, 1700 m.
Les poblacions pirinenques d'aquesta esp&cie-dYaltra banda, forga polimorfes- se
separen un xic de la forma típica per alguns caricters foliars que recorden els de P.
ovatum. Aixb ha motivat que més d'un cop hom hagi indicat aquesta darrera espkcie
als Pirineus catalans, on no sembla que hi existeixi. SENNEN consideri el seu P. py-
renaicum com a una estirp endemica dels Pirineus, de característiques intermedies en-
tre P. spicatum i P. halleri. Nosaltres no veiem que entre el P. spicatum dels Pirineus i
el d'altres zones d'Europa (per exemple, els Alps) hi hagi gaires diferencies.
DG 39,18,28,38,48,37. Eur.
Phyteuma ovaíum Honckeny ;P. halleri AU.
Salt del Sastre, 1780 m (BR.-BL., Vég. a@. t. 28, Peucedaneto-Luzuletum desvauxii).
- Citació que s'ha de referir, sens dubte, a l'espkcie anterior.
970. Phyteuma orbiculare L.

Vessant E del Pic de Segre, 2 150 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 19, Festucetum scopariae).
- De l'estatge monti superior a la base de l'estatge alpí, en terrenys calcaris o poc
Acids, r pero localment abundant. (1 100) 1500-2200 m.
Calcícola. Es fa exclusivament a les pastures. Seslerietalia coemleae, Mesobromion.
VI-IX.
Relativament est& a les serres pre-pirinenques: La Molina (Cerdanya); Costes de l'Hu-
guet, 2000 m; molt abundant a Pla de Rus, 1900 m; Pla d'Anyella, 1850 m; Coll de
les Fontetes, 1875 m; Plans de Neva; Puig de Coma d'Olla, 1750-1800 m; Plans de
Muraroles, 1700 m; Pas del Llop, 1500 m; vora la Roca Aguda (El Baell), 1100 m;
Golobran, 1500 m; abundant a Montgrony (Ripolles). Més localitzat a la zona axial,
on els terrenys calcaris són poc abundants: Costa de les Tutes, 2050-2200 m; Bac de
la Foradada, 1900-2000 m, molt abundant; Coma de Fontalba, 2200 m; vessants del
Balandrau, 2100 m; Coma de Fresers, 2150 m.
Especie bastant polimorfa. Als llocs de menys altitud esta representada per una raGa
tota ella més feble, de fulles estretes i inflorescencia petita, que recorda el P. tenemm
R. Schulz.
DG 29,39,18,28,38,27. Eur.; europ. C-W
97 1. Phyteuma charmelii Vill.

Núria (CAD., Fi. V.: 95); altures de Núria (CAD., Fi. Cat. IV: 9).
- Roques calcinals, rrr. De l'ordre Potentilletalia caulescentis. VII-VIII.
Pic de Fresers, 2550 m; baga d'Estremera, 1650 m; Es Quer, 1425 m.
DG 39,28,38. Orbfit europ. SW
9 72. Phyteuma hemisphaericum L.

De Núria al Puigmal (ISERN, PUIGG. in COSTA, Supl.: 53; in CAD., Fi. Cat. IV:
9).
Núria i muntanyes ve'ines (VAYR., Cat. N.: 46); Núria (CAD., Fi. V.: 95; R. Cat.
IV: 9) (FERRER, Exc.: 82) (SEN., Add.: 1l0;Fi. N.: 70).
Puigllan~ada(CAD., Fi. Cat. IV: 9).
Coll de Llo, 2300-2320 m (BR.-BL., Veg. a@. t. 2, Saxifragehrrn mktae); C o l de
Noufonts, 2600 m (BR.-BL., 1. c. t. 2 1 , ~estucetumeskiae);vers el pic de la Fossa del
Gegant, 2300 m, Pic de Segre, 2500 m (BR.-BL., 1. c. t. 23,Pumileto-Festucehrmsupi-
nae); Coll de Núria, 2600 m (BR.-BL., 1. c. t. 24, Chrvuleto-Leontidetumpyrenaici).
m (BAUD. in SOUT., Mod. suprafi 126 taula); Pla de Gorrablanc, 2450 m (BAUD.
et SERVE, Group. vég. PP t. 1.2 i 7, Hieracio-Festucetum supinae).
SERVE (Rech. comp.) l'assenyala a la zona del Pla de Gorrablanc-Puigrnal,2360-2889
m, dintre diverses comunitats amb Festuca supina (vegeu taules V, XVIII, XIX, XX i
XXII i: 153).
- Alta muntanya axial, ccc; a les serres pre-pirinenques, r. 1600-2880 m. Es fa als
prats acidbfds. Característic dels Caricetalia curvuhe VI-IX ( X ) .
A la zona axial s'estén profusament des de la Collada de Toses fins a la Collada Ver-
da: Creu de Meians, Pla de les Salines, Collet de les Barraques, Pla de Punya, Pas dels
Lladres, Puigmal, Coma de Fontalba, Gorges de Núria, vali de Núria, Pla dels Eugas-
sers, Coma de l'Embut, Finestrelles, Coma d7Eina,Coma de Noufonts, Coma de les
Mulleres, Coma de Fontnegra, cap al Roc de Tot-10-món, Coma del Gispet, Coll de
Torreneules, Coma de Vaca, Coma de Fresers, Coll de lahiarrana, Balandrau, Gorges
del Freser, baga de Siat (1800 m), Serra de la Canya, Puig Cerveris, Pla de les Basses
de Dalt, collada de Meianells, tossal de la Colada Verda (1600 m), etc. etc. etc.
A les serres pre-pirinenquesmés aviat espars: Puigliangada, 2200 m; Coll de la Creue-
ta, 1900 m; Costa Rasa, 2000 m; Tossal de Rus; cap al Pla dYAnyella,1800 m; Costa
Borda, 1750 m; Costa Pubilla, 2000 m; Sant Arnang, sobre Coll de Jou, 1650 m; lli-
sos de Taga;Puig de Coma d'Olla, 1850 m; Coll del Pal, 1750 m,
La var. platyphyllum R. Schulz l'hem herboritzada vora els Pics de la Vaca, 2800 m.
DG 29,39,18,28,38,48,37. Orbfit alp.
973. Phyteuma globularifolium Sternb. et Hoppe subsp. pedemontanum (R. Schulz)

Becherer;P. pauciflorum auct., non L., P. pedemontanum R. Schulz
Núria (COMP., Hist. Nat. 11: 434; in WK., Suppl.: 126) (VAYR. PI. not: 106; Pl.
Cat.: 49); muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 46).
Puigmal (VAYR., Cat. N.: 46; in BUB., Fi. Pyr. 11: 23, sub Rapunculus pauciforus
(Agerius apud J. Bauh.) Mill.) (CAD.,FI. V.: 95 ;FI. Cat. IV: 8).
Setcreus (VAYR., PI. Cat.: 49).
Pic de Finestrelles, 2750 m, Pic de la Fossa del Gegant, 2800 m, Coll de Núria, 2600
m (BR.-BL., Vég. alp. t. 24, Curvuleto-Leontidetumpyrenaici).
Prats acidbfds. característic del Leontodonto-Caricetum curvuhe. VII-IX.

Tossa del Pas dels Lladres, 2650 m; Puigmal, 2800 m; Puig de Finestrelles, 2750 m ;
Noucreus, 2800 m; Pics de la Vaca, 2800 m; Tirapits, 2650 m; Coma de Fresers,
2500 m; Torreneules, 2650 m; Balandrau, 2450 m.
DG 29,39. Alp.-pir.
974. Jasione montana L.

Núria (FERRER, Exc.: 82).
- Terrenys silicis, als estatges montl i subalpí, CC. Manca a la zona meridional i a gran
part de les serres pre-pirinenques. 900-2100 m.
Es fa preferentment als sbls pobres, pedregosos o sonencs: replanets de roca, prats
magres, clarianes dels matollars acidbfds, ...De l'ordre FestucoSedetalia. VI-IX.
Collada de Toses (1750 m), sobre Toses, torrent del Palós, sobre Fornells (1500 m),
Dbrria, El Porxo, Fornells (1300 m), Neva, Plan6s, Espinosa, Planoles (1 150 m), El
Pinetar, solell de Ventola, Roques Blanques (1000 m), Costes de Segura, Campelles,
Coll de la Casassa, Vilamanya (1350 m), sobre la Farga de Queralbs, Serrat (1300-
1600 m), La Plana (1250 m), Prat del Bac, Núria, Coma de Noucreus (2100 m), Les
Collades (1575 m), Gorges del Freser, Ribesaltes, Les Vinyes (1075 m), Pardines
(1200 m), Clots de Maqana, etc.
DG 39,18,28,38. Lateeur. - Med.
975. Jacione crispa (Pourret) Samp. subsp. crispa; J. humilis (Pers.) Loisel., J. nuriensis
Sen.
Coll de Núria (GREN. et GODR., FI. Fr.: 399).
Serra de Núria (COSTA, Introd.: 161; in WK., Prodr. 11: 283); muntanyes de Núria,
roques granítiques a la regió alpina (SEN., Nos dec.: 657); muntanyes de Núria
(SEN., Nombr. IOC.:387).
Núria (VAYR., Cat. N.: 46; Pl. Cat.: 49, sub var. pygmaea Wk.) (SEN., Add.: 110,
sub var. elongata Sen.; Fl. N.: 69) (C AD., Fl. Cat.IV: 6); a les penyes granítiques cap
al Salt del Sastre (SEN., Fl.N.: 69); roques granítiques vers 1850 m (SEN.,PI. d'Esp.:
247).
Fontnegra (VAYR., Cat. N.: 46).
Collada Verda (BUB., FI. o r . 11: 22, sub Ovilia humilis (Pourret) Bub .).
Ribes (VAYR., Pl. Cat.: 49, sub var. pygmaea Wk.).
Puigllanqada (CAD., FI. Cat. IV: 6 ) .
Noufonts. 2320 m íBR.-BL., Vég. alp.: 63, Galeepsidato-Poetum fontguerii); ves-
sant S delPuigmal, 2550 m (BR.-BL., 1. c.: 67,Senecietum Ieucophyllae);Pie de Fines-
trelles, 2600 rn, vers el Pic de la Fossa, del Cegrtnt, 2300 m (BR.-BL., I, c. t. 23,Pu-
mil@&-Fegtucstumsupiriae),
Gotra,blanc, 2450 m (SOUT,, Exhum,: 266 t.); mage del Pla 6 Gorrablanc, 2400 m
(BAUD, in SOUT., Mod gupraj: i25 t.); Pla de Corrabhnc, 2450 m (BAUD, et
8ERVE,Gvoup, PP t. t.feruciu=Fes&cee;bumaupi~ne).
! & m sn"t.ntu;
Puigmal, 2630 m (NBCRE, Nuuv, cunh: t, 2 , & u n ~ n ~ l o - F t ! ~ & ~ tsithe
lis).
SERVE (Rech. comp.) la maca de la zona ael Pla de les Salines-Puigmal, 2310-
2880 m, i de Finestrelles, 2650 m, dintre diverses comunitats dels prats i dels vessants
tarterosos, especialment dins el Festucion supinae (vegeu taules 111, V, XI, XIII,
XVI, XVII, XVIII, XIX, XX, XXII, XXIV i: 153).
- Estatges alpí i subalpí a la zona axial, ccc; a les serres pre-pirinenques, rr. Davalla al-
gun cop a l'estatge mont$. (1 150) 1600-2880 m.
Es fa principalment a les pastures acidbfiles i prefereix els sbls secs. Hom la troba
també a les tarteres, roques, etc. De l'alianqa Festucion airoidis. VII-VIII.
Molt estesa a les serres axials, des de la Collada de Toses fins a Bastiments i als ves-
sants del Mont-roig. Algunes localitats significatives: Creu de Meians, Pla de les Sali-
nes, Puig de Dbrria, Pas dels Lladres, Collet de les Barraques, Puigmal, Coma de Font-
alba, vall de Núria, Coma de Fontnegra, Cingle del Boc (1700 m), Coll de Torreneu-
les, Coma de Vaca, solell de les Gorges del Freser, Coma de Fresers, Bastiments, Coll
de la Coma de 1'Orri (2375 m), vessants del Balandrau, sobre Daió (1300 m), torrent
del Forn (1 150 m), baga de Ribes (1350 m), Serra de la Canya, Puig Cerveris, ves-
sants del Mont-roig, etc. etc. etc.
A la zona pre-pirinenca apareix esparsament: Costes de l'Huguet, 2100 m; Coll de la
Creueta, 1900 m; Coll de les Fontetes, 1875 m; Campelles, 1300 m; sobre el Baell,
1250 m; llisos de Taga, 1600 m; Bosc d'en Cigala, 1225 m;PlansdePbrtoles;Coll del
Pal, 1775 m; Puigllan~ada,2340 m (SEN. herb).
Planta molt polimorfa; varien sobretot les dimensions i la robustesa de la tija, la den-
sitat del fullatge i les mides de la infloresdncia.
DG 29,39,18,28,38,48. Pir .
9 76. Jasione laevis Lam. subsp. laevis; J. perennis Lam.
Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 46 "i la var. pygmaea Gr. et Godr.").
Collada de Toses, 1810 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 6, Veronico-Pinetum
sylvestris); Collada de Toses, 1750 m (RIVAS MART., Pastiz. t. 1, Campanulo-Fes-
tucetum eskiae).
Tossa del Puigmal, 2530 m (NEGRE, Nouv. contr. t. 2, Ranunculo-Festucetum es-
kiae onentalis, sub J. perennis pygmaea).
- Alta muntanya axial, r, per6 localment abundat. Davalla de vegades a i'estatge
monti. (1300) 1600-2625 m.
Es fa als prats icids, preferentment en vessants solells. De l'alianga Nardion. (VII)
VIII-IX.
Molt abundant sobre la Collada de Toses, 1800-2000 m; forqa freqüent als voltants
de Núria i a les Gorges, des de sobre el Pont de Cremal, 1650-2150 m; Coll de Nou-
fonts, 2625 m; molt abundant als vessants solells de les Gorges del Freser (solell de
Grkvol, torrent de la Balma, Roc de Guardiola, Clot del Malinfern, Coll dels Homes,
Les Espiguetoses...) des d'on davalla fins a la Molgó i la Paradella, 1500 m; cap a la
Pica de Castellnou, 1300 m.
DG 29,39,18 Lateatl. - Submed.
COMPOSITAE
977. Eupatorium cannabinum L.

Jonqueres, vores d'aigua, llocs humits. Molinio-Holoschoenion,Molinietalia, Convol-
vuletalia sepium,... VII-IX.
Sota el Sagnari, fageda dYEsteguelella,El Casot (800 m), vall de Barricó, Aigües de
Ribes, torrent Roig (1 100 m), Pla de Prats (1575 m), Pedrera, Roques Blanques, Es-
pinosa (1 175 m), Planes (1300 m), voltants de Ribes (875-1000 m), Rialb, sota Que-
ralbs (1000 m), vers el Salt del Griil(1250 m), Can Nofre (1 175 m), Bancerola (1275
m), Pardines (1200 m), Estany dels Barbs (1425 m), etc.
DG 39,28,38,27,37. Plurireg.
978. Solidago virgaureaL. (incloent subsp. minuta (L.) Arcangeli = subsp. alpestris (Waldst.
et Kit. in Willd.) Hayek)
Núria, Queralbs, Ribes (VAYR., Cat. N.: 35).
d'Astragalus nevadensis i Festuca scoparia, sub S. monticola).
- Des de l'estatge monti inferior a l'alpi, CC. 800-1000 (2800 m).
Es fa en habitats molt diversos: marges, boscos clars, matolls, llocs rocosos,... VII-X.
Estesa pricticament per tota la comarca. Vall d'Esteguellella, la Corba, vall de Barri-
có, Aigües de Ribes, Campelles, Angelats, El Pinetar (Planoles), Nevi, sobre Can
Morer (1450 m), Dbrria, Toses, vora la Collada de Toses, voltants de Ribes, Rialb,
baga de Ribes, Prat del Bac, Gorges de Núria, Núria (2000 m), Cingle del Boc (1 700
m), Ribesaltes, Les Vinyes, Can Barratort (1200 m), Pardines, tossal de la Collada
Verda (1625 m), Bac de l'Heura, Bruguera, Sant Amang (1700 m), etc. etc.
A les zones m6s elevades hom troba una forma redu'ida, de tija curta, a penes ramifi-
cada, i inflorendncia densa, que concorda bé amb all0 que se n'ha dit subsp. minuta:
sobre Núria, 2100 m; Pas dels Lladres, 2500 m; tossa del Puigmal, 2800 m; Coll d'Er,
2700 m; sobre Coma de Vaca, 2075 m. Entre aquesta raga d'altitud i les formes més
robustes, típiques, de les zones baixes hi ha, perh, una transició insensible; no creiem,
per tant, que hom pugui admetre, dintre les poblacions comarcals, l'existincia de sub-
grups taxonomics de categoria superior a la varietat.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Holirt .
*979. Solidago canadensis L.

- Planta originiria d7Am6rica del Nord, cultivada als jardins i naturalitzada al riberal
dels rius. Hom la troba sobretot a les comunitats dels Convolvuletalia, juntament amb
altres herbes de gran talla. VIII-X.
Sota Estiguel, 800 m; Aigües de Ribes, 825 m; Ribes de Freser, 875-950 m.
DG 38,37 Amirica N
Nom vulgar: margaridoia.

Prats frescals molt pasturats o trepitjats, vores de camins,...en indrets poc o molt hu-
mits. Qnosurion cristati, Arrhenatherion, Plantaginetalia majoris. 111-VI.
Sota el Sagnari, 775 m; La Corba, 800 m; Barricó, 1000 m; Aigües de Ribes, 1150 m;
voltants de Ribes de Freser, 875-1000 m; Roques Blanques, 1000 m;Planoles, 1200
m; Queralbs, 1100-1200m; sobre Fustanyi, 1200 m; Mas Coniü, 1175 m; molt abun-
dant a la baga de Pardines, 1200-1500 m; Camp dels Dois, 1500 m; etc.
DG 28,38,27,37. Subalt. - Submed.
"981. Aster x versicolor Willd. (= A. laevis L. x A. novi-belgii L.)

Nom vulgar: setembres.
- Cultivat com a ornamental i naturalitzat vora dels llocs on es conrea. Indrets rude-
rals, camins, sempre en sbls poc o molt humits. IX-XI.
Planoles, 1100 m; Ribes de Freser, 925 m; Aigües de Ribes, 825 m. Tambi a Camp-
devinol (Ripollt5s).
Aster amellus L.
Muntanyes de Ribes (VAYR., Cat. N.: 36).
- A l'herbari Vayreda no hi ha testimonis d'aquesta citació, evidentment errbnia.
982. Aster willkommii Schultz Bip. (incl. A. catalaunicus Wk. et Costa).

Ribes, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 36; in CAD., FI. Cat. 111: 225); boscos irids i pe-
dregosos de la vall de Ribes (CAD., R. Cat. 111: 225).
- Sector meridional de la Vall, rr. 800-1700 m.
Calcícola. Es fa als vessants secs, sobretot dintre les comunitats de 1'Aphyllanthion.
VIII-IX.
Vall d'Esteguelella, 1050 m; Golobran, 1500 m; La Corba, 850 m; sota el Baell, 1100
m; solell dels Cingles de Sant Eloi, 1700 rn. SEN. (Add.: 87) l'assenyala a Ripoli,
CarnpdevAnol, Gombrkn, Casteilar de n'Hug, vessants del Puigllanpada, ...
983. Aster alpinus L,

Muntanyes de Nfiria (VAYR,, Cat. N.: 36); Ntiria (SEN*, 87; Nombv, toc,:
378, sub A. hirsutus Host.? = A. alpinus auct., non L.; Cat. N.: 67, sub subsp. Jlahaul-
tiana Sen.).
Cap a Fontalba (CAD., R. V.: 87).
Cap a Finestrelles (CAD., Exc.: 105;R. Cat. 111: 224).
Noufonts (SEN., Add.: 87).
Puigmal (CAD., R. Cat. 111: 224).
- Alta muntanya, en terrenys calcaris o poc acids, CC.Davalla algun cop a l'estatge
montl. (1350) 1600-2800 m.
Calcícola preferent; no es pas rar als terrenys silicis. Es fa als prats, principalment als
Seslerietalia coeruleae, ordre del qual pot considerar-se característic. VI-IX.
A la zona axial hom el troba sobretot a les calcaries i calcosquists: Bac de la Forada-
da, 2000 m; Clotxes del Puigmal, 2475 m; Coma de Fontalba, 2100 m; sobre el Pic
de l'Aliga, 2400 m; cap al Ras de I'Ortigar, 2300 m; Coll de Finestrelles, 2600 m;
Noucreus, 2800 m; Pics de la Vaca, 2800 m; sobre el Planell de Coma de Vaca, 2100-
2200 m, abundant; Coma de les Eugues, 2500 m; sobre la Jaqa del Racó, 2450 m;
Coma de Fresers; Fonts del Freser, 2425 m; vessants del Pic de Bastiments, abundant,
2600-2700 m; Balandrau, 2200 m; Costa de Mantinell; cap al Clot del Malinfern,
2050 m; Coma del Gispet, 2100 m; Pedrisses, 2000 m; Serra de la Canya; Puig Cer-
verís, 2150 m; Pla de Batibaumes, 2000 m; etc.
Forqa estes per les serres pre-pirinenques, quasi enterament calcaries: Costa Rasa,
2000-2100 m; Pla de Rus, 1900-2000 m; sobre Pla d'Anyella, 1850 m; freqüent entre
el Coll de la Creueta i el de les Fontetes; Costa Pubilla, 2000 m; Sant Amang (VAYR.,
herb.); llisos de Taga, forga abundant; sobre la Falgosa, 1350 m; Coll del Pal, 1750
m; Pla de les Pasteres, 1825 m.
No és rara una forma de lígules avortades, que a cop Cull es pot confondre amb un
Erigeron.
DG29,39,118,28,38,48,37. Orbfit circurnbor.
*984. Erigeron annuus (L.) Pers.; Stenactis annua (L.) Lees.

subsp. strigosus (Muhl. ex Willd.) Wagenitz in Hegi
- Planta originaria d7Arn8ricadel Nord, que s'ha anat estenent aquests darrers anys
per les comarques nordorientals catalanes. A partir de l'any 1978 ha comenqat a apa-
reixer en alguns indrets de la Vall de Ribes. Es fa sobretot a les vores de riu i a les ter-
res remogudes.
Riberal del Freser, vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; vall del Segadeil, cap a Coma,
975 m.
985. Erigeron acer L. subsp. acer

SEN.l'inclou en el seu catdeg nurienc (Fi.N.: 67).
- Estatges msntd i subalpí, c. 800-1900 m.
Planta pratense, de l'alianga Mesobromion VII-X.
Des de la zona meridional de la Vall fins a sota la Collada de Toses, a Núria i als Plans
de Pbrtoles. Cap a la Collada de Grats (1100 m), v d de Barricó (900 m), Aigües de
Ribes, El Grau (1300 m), Costes de Segura, solell de Ventoll, sobre Can Morer (1400
m), sota Dbrria (1425 m), Toses (1450-1525 m), tonent de Pla de Rus (1600 m),
Rialb, sobre Vilamanya (1400 m), vaii Estremera, vers el Salt del Grill (1 175 m),
vora Núria (1900 m), Maqana (975 m), Boixetera (1400 m), Plans de Pbrtoles (1600
m), Clots de Magana (1 100 m), torrent Roig (Bruguera), Coiiet de Saltor (1600 m).
DG 39,18,28,38,27,37. Circumbor.
986. Erigeron alpinus L. var. pyrenaicus (Pourret) Rouy; R m o p h a pyrenaica (Pourret)
Vierh.
Puigmal (COSTA, Introd.: 121) (CAD., I;?. Cat. 111: 222, també la var. pyrenaica
Cad. et Pau).
Muntanyes de Sunoca (COSTA, Introd. 121 ;in WK.,Prodr. 11: 33).
Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 36); Núria (CAD., FI. V.: 87 i Exc.: 102, sub
E. alpinus var. glabratus Koch; FI. Cat. 111: 222, també la var. pyrenaica Cad. et Pau)
(SEN., FI. N.: 67, sub E. pyrenaicus); Núria, 2000-2300 m (SEN., Add.: 87, sub E.
pyrenaicus Rouy).
Coma de Vaca (VAYR. in CAD., FI. Cat. 111: 222) (CAD., 1. c., sub var. pyrenaica
Cad. et Pau).
- De l'estatge montl superior a la base de l'alpi, r. 1550-2300 m.
Es fa a les pastures. Seslerietalia coeruleae, Caricetalia curvdae,... VII-ix.
De la Creu de Meians al Pla de les Salines, 2050 m; Gorges de Núria, 1925 m; Núria,
sobre el Bosc de la Mare de Déu, 2100 m; Coma de les Mulleres, 2300 m;Pla de Rus,
1950 m; Pla d7Anyella, 1800 m; Pla de Prats, 1550 m; Sant Aman~,sobre Coll de
Jou, 1650 m; la Comallonga, 1825 m.
DG 29,39,18,28,38,37. Orofit euras.
987. Erigeron glabratus Hoppe et Hornsch. ex Bluff. et Fingerh.; E. polymophus Scop.

P.P.
Pastures acidbfdes. Caricetalia cuwulae. VII-IX.
Vora el Coli de la Creu de Meians, 2000 m; de la Creu de Meians al Pla de les Salines,
2050-2200 m; Coma de Planes, 2200 m; Pla de Punya, 1875 m; Fontalba, 2100 m;
Clotxes del Puigmal, 2400 m; Coma dYEina,2400 m; Coma del Llispet, 2100 m; so-
ta el Coll dels Tres Pics, 2200 m; Coma de Fresers, 2150 m; Balandrau, 22003400 m.
Al Puig Cerveris recollirem un exemplar que sembla intermedi entre aquesta especie
i E. alpinus.
988. Erigeron uniflorus L. subsp. aragonensis (Vierh.) O. Bolos et Vigo; E. aragonensis

Vierh.; E frigidus auct. pyr., non Boiss.
Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 105) (COLM. in WK.,Prodr. 11: 33) (VAYR., Cat.
N.: 36) (SEN., FI. N.: 67) (CAD., FI. Cat. 111: 221) (herb. Tremols, herb. H. in
VIERH., Erigeron: 5 19); Núria, 2400-2700 m (SEN., Add.: 87).
Falda del Puigmal (CAD., FI. V.: 87).
Al peu de Finestrelles (CAD., Exc.: 105).
Puigmal, Finestrelles, Coma dYEina,Puigllan~ada(CAD., FI. Cat. 111: 221).
Serra de lYEmbut,2240 m, Vall de Finestrelles. 2200 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 20,
Elyneto-Oxytropidetum foucaudii); Pic de Finestrelles, 2600 m, vers la Fossa del Ge-
gant, 2300 m, Pic de Segre, 2500 m (BR.-BL., l. c. t. 23,Pumileto-Festucetum supi-
nae); Pic de Finestrelles, 2750 m, Coll de Núria, 2600 m (BR.-BL., 1. c. t. 24, Curvu-
leto-Leontidetumpyrenaici).
Gorrablanc, 2450 m (SOUT., Exhum.: 266 t.) (BAUD. et SERVE, Group. vég, Ph
t. 7, Hieracio-Festucetum supinae).
SERVE (Rech. comp.) l'assenyala de la zona de GorrablancPuigmal, 2450-2880 m,
dintre diverses comunitats amb Festuca supina (vegeu t. V, XVIII, XIX, XX, XXIf)
XXIV i: 153).
-Alta muntanya axial, CC.També a I'extrem occidental de la serra de Montgrony.
2000-2880 m.
Pastures acidbfiles. Festucion airoidis. VI-VIII.
Puig de Dbnia, 2500 m; Puigmal, 2750 m, 2800 m; Coma de Fontseca, 2350 m;Pic
de Finestrelles, 2750 m; Coma dTina, 2400 m, 2550 m; Els Entreforcs, 2200 m; Co-
llet Verd, 2200 m; Ras de I'Ortigar, 2300 m, abundant; Núria; Cometa de la Perdiu,
2100 m, molt abundant; Pic de l'Aliga, 2400 m, molt abundant; Arques de Coma de
Vaca; sobre Caranqa, 2775 m; Pics de la Vaca, 2800 m; Tirapits, 2750 m; Coma de
Fresers, abundant; Coll de Torreneules, 2575 m; Balandrau; etc. Localitats totes elles,
de la zona axial.
Serra de Montgrony: Puigllanqada, 2300-2400 m; sobre Costa Rasa, 2100 m.
DG 29,39,18. Pir. L'espicie, bor.-alp.
Erigeron x queralti Sen. (= E. acer x frigidus? segons Sennen).
Pastures de Pla d'Anyella, vers 1900 m (leg. R. QUERALT, SEN., Diagn.: 303-304).
"989. Conyza canadensis (L.) Cronq.; Erigeron canadense L.

- Llocs ruderals de l'estatge month, c; rarament al'estatge subalpi:800-1300 (1775)
m.
Onopordetalia acanthii, Sisymbrion,... VII-IX.
La Corba, 825 m; sota Esteguel, a les vores del Freser, 800 m; El Baell, 1200 m; La
Berruga, 1775 m; voltants de Ribes, 875-950 m; Rialb, 1050 m; Clots de Magana,
1050 m.
990. Filago vulgaris Lam.; F. germanica Hudson subsp. canescens (Jordan) Nyman
- Prats secs de l'estatge montl. Xerobromion. Sembla rar.
Pedrera, 975 m; Roques Blanques, 1025 m.
DG 28,38. Plurireg.
991. Filago lutescens Jordan; F. germanica Hudson subsp. apiculata (G. E. Sm.) Schinz et
Thell.
- Terrenys silicis de l'estatge montl, r. 900-1400 m.
Vores de camins, erms, sbls prims. .De l'alianqa mero-Airion. VII-IX.
Sant Antoni, 1250 m; El Soll, 1200 m; Ribesaltes, 1075 m; carretera forestal del
bosc de Ribes, abundant, 1200-1300 m; vail Estremera, 1250 m; sobre Daió, 1400
m; Clots de Maqana, 1100 m.
992. Logfia minima (Sm.) Dumort.; Filago minima (Sm.) Pers.

- Replanets de roca, llocs sorrencs,... a les comunitats dels Festuco-Sedetalia. VI-
VIII.
Cap a la Ruira, 1300 m; Prat del Bac, 1275 m. Són les dues Úniques localitats on hem
herboritzat la planta.
DG 39,38. Subat1.-Submed.
993. Logfia gallica (L.) Cosson et Germ.; Filago gallica L.

- Solells de l'estatge mont$, en terrenys acids, rrr. Es fa als sbls sorrencs, dins dels
prats secs. Xerobromion, Thero-Airion. VII-IX.
Roques Blanques, 1075 m; solell de Ventola, 1100 m; Ribesaltes, 1100 m.
994. Bombycilaena erecta (L.) Smolj.;Micropus erectus L.

Costes seques i calcinals de Ribes (VAYR., Cat. N.: 40).
- Estatge monta, rrr. Codines, sbls prims, preferentment en terrenys calcaris. Alysso-
Sedion. IV-VII.
Sobre Esteguelella, 900 m; El Baell, 1150 m; El Sola, 1200 m, abundant.
995. Omalotheca sylvatica (L.) Schultz Bip et F. W. Schultz in F. W. Schultz; Gnaphalium

sylvaticum L.
Núria (CAD., FI. K: 89; FI. Cat. 111:3 11) (SEN., FI. N.: 68).
Part damunt del Salt del Sastre i a la vail de Noufonts (SEN., Add.: 92, sub var. ni-
grescens Gren.).
- De l'estatge montl superior a l'alpi, r i de distribució molt irregular. (1 100) 1500-
2750 m.
Clarianes i espais lliures dintre els boscos i els prats. Atropetalia, Festucion eskiae,...
Preferentment en terrenys silicis. VII-IX.
Coll de la Creu de Meians, 2000 m; sota el Pla de les Salines, 2150 m; vall Estremera,
2050 m; Coll d'Er, 2750 m; Coma d'Eina, 2400 m; bosc de Ribes, 1550 m; baga de
Campelles, 1350 m; Bosc d'en Cigala, 1100 m. Muntanyes de Núria, 2100 m (SEN.
herb); Núria, 1800 m (SEN. herb.); camí de Coma dYEina(M. GARRIGA in BC
31075). Aquests dos exemplars darrers corresponen a la var. alpestre Brugg. (= var.
nigrescens Gren.), caracteritzada per les fulles superiors bastant llarguesi estretesi les
bractees del capítol fosques (carlcters que l'acosten a l'especie prbxima.0. norvegi-
ca); de fet, ambdós especimens d'herbari havien estat determinats com a Gnaphalium
norvegicum (el de SEN. en una correcció de la determinació primera G. sylvaticum
var. nigrescens). L'exemplar de l'herbari Sennen citat en primer lloc fou donat, així
mateix, com a G. sylvaticum L. f. G. norvegicum Gunn. var. nanum St. Leger; creiem,
perb, que correspon a la forma típica d70.sylvatica.
DG 29,39,18,28,38. Circumbor.
Omalotheca norvegica (Gunn.) Schultz Bip et F. W. Schultz; Gnaphalium norvegicum Gunn.

Vessant de Queralbs, 2200 m, solana de Queralbs, 2300 m ( N ~ G R EProsp.
, t. Festuco-Iberidetum
forma B amb Fesíuca aurea).
- Podria tractar-se d'una confusió amb 0. sylvatica var. alpestre (?).Sense dades més segures, no
ens atrevim a admetre l'espbcie en aquest cathleg.
996. Omalotheca supina (L.) DC.; Gnaphalium supinum L.

Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 132; in WK., Prodr. 11: 63); muntanyes de Núria
(VAYR., Cat. N.: 39). SEN. inclou l'especie en el seu cataleg nurienc, sense fer co-
mentaris (R.N.: 68).
Coma de Vaca (VAYR., Cat. N. :39; in CAD., R. Cat. 111:3 11).
Al peu de Finestrelles (CAD., Exc.: 105); Noufonts, Coma d'Eina, al peu de Finestre-
lles (CAD., R. Cat. 1
11 :31 1).
BR.-BL. (Veg. aalp.) l'assenyala al Pic de Segre i al C o l de Núria, en localitats molt
properes a la vall de Núria (dintre el Saliceto-Anthelietum i el ~urvuieto-~eontide-
tum pyrenaici).
Es fa sobretot a les congesteres, perd també a les pastures amb innivació prolongada.
De l'alianqa Salicion herbaceae. VII-IX.
Puig de Dbrria, 2465 m; Tossa del Pas dels Lladres, 2650 m; Clotxes del Puigmal,
2500 m; Pla dels Eugassers; Pic de Finestrelles, 2700 m; Coma de Noufonts, 2525 m;
Conca de les Mulleres, 2600 m; Coma de Vaca, 2550 m; Coma de Fresers, 2150 m,
i molt abundant a la part alta, 2500 m; sota el Coll de Torreneules, 2500 m; Basti-
ments, 2625 m.
DG 29,39. Circumbor. A Europa, art.-alp.
997. Filaginella uliginosa (L.) Opiz subsp . uliginosa; Gnaphalium ulignosum L.

Núria (SALV., in COSTA, Introd.: 132; in WK.,Prodr. 11:61) (VAYR., Cat. N.: 39)
(CAD., FI. Cat. 111:3 1O).
Queralbs (VAYR., Cat. N.: 39; in CAD., R.Cat. 111: 3 10).
- Ribes de Freser, 975 m, al regalld'un camí carreter. BUB. l'assenyala a Camprodon
(R. Pyr. 11: 199, sub Dasyanthus uliginosus (Tabernaemontani) Bub.).
La indicacid de Núria sembla dubtosa. COSTA en recollir la citació de SALV. (1. c.)
diu: "no parece segura esta indicación de Salvador porqui la pone a un ejemplar pro-
576
cedente del Jardín de París". Les citacions de VAYR. i de CAD. podrien Bsser una
simple repetició de la de COSTA; en els seus herbaris no hi ha testimonis de la cita-
ció, ni de la vayredana de Queralbs. SEN. (FI. A!: 68) especifica: "Cadevall el cata-
loga. No l'admetem i creiem que el confon amb el G. supinum i 6. silvaticum".
DG 38. Lateeur.
998. Helichrysum stoechas (L.) Moench

- Zona meridional de la Vall, rrr. Es fa en llocs arrecerats i generalment en terrenys
rocosos.
Sobre la Corba, 900 m, molt abundant; carretera d'EstBgue1, 850 m; sota el Baell,
1000 m.
DG 38.37. Med.
9 Helichrysum stoechas
999. Antennaria dioica (L.) Gaertner

Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 132) (FERRER, Exc.: 82) (SEN., Add.: 93 ;R.
N.: 68) (CAD., R.Cat. 111: 314).
Serra de l'Embut, 2240 m, vall de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., Vég. a&. t . 20,
Elyneto-Oxytropidetzm); vers el Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m (BR.-BL., 1. e,
t. 23, Pumileto-Festucetum supinae).
Marge del Pla de Gorrablanc, 2400 m (BAUD. in SOUT., Mod. suprax: 125 t.); Pla
de Gorrablanc, 2450 m (BAUD. et SERVE, Group. veg. Pla t. Hieracio-Festucetum
supinae).
SERVE (Rech. comp.) la indica de la zona de GorrablancPuigmal, 2290-2500 m,
dintre les comunitats de Festuca durissima i de Festuca supina (vegeu t. 111, XIX iXX).
- Alta muntanya axial, ccc; a les serres pre-pirinenques, c. Penetra impliament a l'es-
tatge montl. (1000) 1700-2800 m.
Prefereix els terrenys silicis o els sbls acidificats. Pastures i landes. Nardion, Festucion
airoidis, Calluno-Genistion.V-VII.
Molt estesa per la zona axial, des de la Collada de Toses a la Collada Verda: entre la
Collada i el Pla dYAnyella,Creu de Meians, Pla de les Salines, sobre Can Morer (1400
m), El Pinetar (Planoles), Collet de les Barraques, Pas dels Lladres, Puigmal, Coma de
Fontalba, Coma de Gombreny, Gorges de Núria, voltants de Núria, Pedrisses, Coma
de Vaca, Coma de les Eugues, Tirapits (2600 m), Coma de Fresers, Coli de la Marrana
(2500 m), Balandrau, sobre la Farga de Queralbs (1275 m), Serra de la Canya, Pla de
la Guilla, Puig Cerveris, Mont-roig, Tossal de la Collada Verda, etc. etc. etc.
Freqüent a la zona pre-pirinenca: La Molina (Cerdanya), Puigllanqada (2300 m), Pla
d'Anyella, Pla de Rus, Coll de la Creueta, Pleta Roja, Costa Borda (1850 m), Coll de
les Fontetes, Pedra Picada (1975 m), Costa Pubilla, La Covi1 (1900 m), Prat de Jou
(1675 m), Pla de Prats (1600 m), voltants de Ribes (El Ginestar, Sta. Caterina, ...
1000 m), Coll de JOU,Sant Amanq, ilisos de Taga, Coma d'Olla, Puig s'Estela, Coll
del Pal.
DG 29,39,18,28,38,48,37. Eur.
1000. Antennaria carpatica (Wahlenb .) Bluff et Fingerh.

Vall de les Mulleres, vall del Puigmal, Finestrelles (SEN., Add.: 93). El mateix autor
inclou l'espbcie en el seu catlleg nurienc (FI. N.: 68) sense cap comentari.
Núria, Coma de Vaca (VAYR. in CAD., R. Cat. 111: 3 I 4).
Pic de Segre, 2500 m (BR.-BL., Vég. ab. t. 23, Pumileto-Festucetum supinae).
Gorrablanc, 2450 m (SOUT., Exhum.: 266 t.) (BAUD. et SERVE, Group. vég. Pla t.
1, 2 i 7, Hieracio-Festucetum supinae);marge del Pla de Gorrablanc, 2400 m (BAUD.
in SOUT., Mod. suprut: 125 t.).
SERVE (Rech. comp.) la indica de la zona GorrablancPas dels Lladres, 2360-2640
m, dintre les comunitats amb Festuca supina (vegeu t. XIX i XX i : 153).
Pastures. Hom la considera normalment com a típica dels prats calcífils (Elynion);a
la comarca estudiada es fa també, i no pas rara, a les pastures acidbfiles (Caricetalia
curvulae). VI-VIII.
Gorrablanc, 2400 m; Puig de Dbrria, 2450 m; Coma de Fontseca, 2450 m; Collet
Verd, 2200 m; abundant a la Coma de 1'Embut; Finestrelles, 2700 m; Coma d'Eina,
2500 m; Coma de les Mulleres; Coma de Vaca, 2500 m; sobre la Jaqa del Racó, 2475
m; molt abundant a la part superior de la Coma de Fresers, 2450-2550 m; Basti-
ments, 2600 m; Coll de la Marrana, 2500 m; Uil de Ter (Vall de Camprodon); Costa
de Mantinell, 2200-2300 m; Balandrau; Gorges del Freser, 2025 m.
5 78
Leontopodium alpinum Cass.

Coil de NÚria (COMP. in VAYR., Cat. N.: 40).
- Indicació no confirmada, ni recollida, pels autors posteriors: sembla clarament errbnia.
Inula helenium L.
Ribes (VAYR., Cat. N.: 39; in CAD., FI. Cat. 111: 294).
Queralbs (CAD., FI. V.: 88; FI. Cat. 111: 294).
- No hi ha testimonis d'herbari d'aquestes citacions. Suposem que, en tot cas, es
tracta de plantes cultivades, cosa que ja CAD. especifica a la FI. V:
DG 38. sia W-C
Inula helvetica Weber; I, vaillantii (All.)Vill.
Vessant espanyol d~ la Collada de NÚria (COMP. in VAYR., PI. not.: 89, Cat. N.: 39; in WK.
SuppL: 77).
- Citació no confirmada per cap altre botinic; evidentment errbnia.
1001 . Inula salicina L.

Vall de Ribes (CAD., FI. Cat. 111: 297).
- Zona meridional de la Vall, c. 775-1 525 m.
Es fa als boscos clars, als marges, als prats ... (i no a les mulleres del Molinion com
sembla corrent a Europa central). Calcícola. VII-VIII.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; Esteguelella, 850 m; Collada de Grats, 1200 m ; Es-
teguel, 850 m; El Sagnari, 900-950 m; torrent de la Corba, 900-1000 m; Golobran,
1450-1525 m; Can Perramon de Baix, 825 m ; cap a la Roca Aguda, 1100 m; v d
d'Angelats, 950 m.
Les poblacions comarcals sembla que concorden m6s aviat amb la subsp. salicina que
no pas amb la subsp. aspera (Poiret) Hayek, b6 que la diferencia entre ambdós taxons
no veiem que sigui gaire clara.
DG 28,38,27,37. Lateeur.
1002. Inula conyza DC.

Ribes (cÁM., PI. mont.: 347, leg. et det. CAPELL).
- Estatge monti r. 800-1450 m.
Marges, bardisses i boscos clars. Onganetalia, ordre del qual es considera especie ca-
racterística; també als Prunetalia i als Querco-Fagetea en general. VII-IX.
Vall d'Esteguelella, Esteguel (850 m), Golobran (1450 m), La Corba (800 m), vall de
Barricó, Torroeila, vall d'Angelats Clots de Magana (1200-1300 m), voltants de Ribes
de Freser (875-975 m), de Roques Blanques a Planoles, vora Rialb, Queralbs, Ribesal-
tes.
DG 28,38,27,37. Latesubmed.
1003. Pulicaria dysenterica (L.) Bernh.
- Estatge monti inferior, r, pero localment abundant. 825-1250 m.
Es fa a les jonqueres i llocs humits. Molinio-Holoschoenion. VII-IX.
Torrent Roig, 850 m; Aigües de Ribes, 825 m; Costes de Segura, 950-1000 m; solell
de Ventola, 1250 m; de Ribes a Batet, 875 m.
1004. Carpesium cernuum L.

Ribes (CAD., Fl. V.: 89;FZ. Cat. 111: 324).
- A I'herbari Cadevall hi ha, efectivament, un plec d'aquesta espkcie recollit a Aigües
de Ribes (l'etiqueta corresponent diu "Valle de Ribas, bosque del manantial"). Nosal-
tres no hem.vistJa3lanta a la comarca.
DG 38. Eur. S (- sia W)
1005. Jasonia glutinosa (L.) DC.

Nom vulgar: te de roca.
Roques Blanques "c. Dorri, localidad pirenaica" (COSTA, Introd.: 131).
- Estatge monta, rrr. Es fa a les roques calcinals assolellades.
Roques Blanques (1 000 m); entre Batet i Rialb, 1 100 m.
DG 28,38.
1006. Jasonia tuberosa (L.) DC .; Inula tuberosa L.

Vall de Ribes (CAD., R.Cat. 111: 305).
- Sector meridional de la Vall, c. 775-1400 m.
Calcícola. Es fa en sbls argilosos compactes, que retenen avidament l'aigua perd que
arriben a assecar-se del tot temporalment. Abunda de vegades a les vores de camins,
codines, etc. VII-VIII.
Cap al Pont d'en Cabreta, 775 m; Esteguelella, 850 m; vall d7Esteguelella;torrent de
la Corba, fins a uns 1350 m; vall de Barricó, 850-1000 rn;La Toella, 1400 m; cap a la
Roca Aguda, 1100 m; El Grau, 1300 rn;Serrat de YHome, 1200-1300m; Serrat Roig,
1150 m.
DG 28,38,27,37. Med. W
Pallenis spinosa (L.) Cass.; Asteriscus spinosus (L.) Schultz Bip.

L'hem vista a Corones, 1200 m, molt a prop del límit meridional de la Vall. També a Montgrony,
1300 m.
DG 27, 37. Med.
1007. Bidens tripartits L.
- Vora el Coll de Mas Conill, 1150 m, en un mulladiu ruderalitzat; sota Can Perpi-
nya, 1100 m, forga abundant. 6s planta característica dels Bidentetalia tripartitae.
DG 38. Lateeur.
* 1008. Helianthus tuberosus L.

Nom vulgar: nyhnera, nyama.
- Cultivat com a ornamental i sovint naturalitzat a les vores de riu i als indrets rude-
rals poc o molt humits. Estatge monta, c. 775-1450 m.
Convolvuletalia sepium, Arction. IX-X.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; sota Esteguel, al riberal del Freser, 800 m; La
Corba, 800 m; Aigües de Ribes, 825 m; Molí de Can Gorra, 875 m; Magma, 950 m;
voltants de Ribes de Freser, 900-975 m; Planoles, 1150 m; Toses, 1450 m; Rialb,
1050 m; Fustanya, 1175 m; etc.
* 1009. Xanthium spinosum L.

- Estatge monta, rrr. 775-1250 m.
Vores de camins, llocs ruderals eixuts. Sisymbrietalia.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; Ribes de Freser, 950 m; solell de Ventola, local-
ment abundant, 1250 m.
1010. Santolina chamaecyparissus L. subsp. tomentosa (Pers.) Arcangeli; S. chamaecypa-

rissus subsp. pinnata (Viv.) Bramwell, S. pectinata Viv.
Nom vulgar: botja.
Banys de Ribes (BUB., R.Pyr. 11:226).
-Sector meridional de la Vall, c; també en alguns solells del sector central. 800-1580
m.
Es fa sobretot en terrenys calcaris; més rarament als esquists. Prats secs, marges, ro-
ques,.... en indrets arrecerats. Termbfda. Aphyllanthion, Xerobromion, etc. VII-IX.
Freqüent, i localment abundant, al S de Ribes: El Sagnari, torrent de la Corba (850-
1350 m), La Toella, solells de Can Perramon de Baix, Aigües de Ribes, El Baell, Pas
del Llop, (1500 m), vall dYAngelats(900-1 100 m), Pedrera, vora Campelles, Torrse-
lla, Bruguera, vessants del Taga sobre Bruguera (1560 m), torrent de Coll de Jou, vers
el Camp dels Dois (1580 m), Saltor (1350 m), etc.
Solells de la vall del Rigard: Roques Blanques; solell de Can Paloca, 1100-1225 m;
sota Ventola, 1275 m.
SEN. (Add.: 91) la indica a Ripoll i a Montgrony; CAD. (FI. Cat. 111: 282) al vessant
meridional del Puigllan~ada.
DG 28,38,27,37. Orofit submed. L'especie, latemed.
1011. Anthemis carpatica Willd. subsp. carpatica; A. montana L. subsp. carpatica (Willd.)
Rouy, A. montana auct .
Núria (VAYR., Cat. N.: 38;in CAD.,R. Cat. 111: 272) (SEN.,R. N.: 67).
Núria, pastures de Mulleres, 2400 m (SEN., Pl. dEsp. 6098 in BAT., Ident.: 1419,
sub var. mariae (Sen.) R. Fernandes).
(Vegeu tarnbd A. carpatica subsp. petraea, A. cretica subsp. saxatilis i Leucanthemum
monspeliense).
Es fa als vessants solells i en llocs arrecerats. Principalment al Festucion eskiae. VI-
VIII.
Coma d7Eina, 2400 m; Roc de la Mal&,2100 m; Cap de Porc, 2150 m; Coma de les
Mulleres, 2500 m; Gorges de Núria, 1850 m, 1950 m; Coma del Gispet, 2075 m; Clot
de la Balma, 2000 m; Clot del Malinfern, 2050 m; molt abundant als vessant solells
del Torreneules Petit; sobre les Marrades (Gorges del Freser), 2050 m. Coma d'Eina,
prop de Núria (CUATR. in BC 29528).
Planta forqa polimorfa i, d'altra balda, interpretada de maneres diverses pels dife-
rents autors. Segons R. FERNANDES (in FI. Eur. IV: 149), als Pirineus orientals
hom troba formes piloso-sedoses que s'acosten a A. cinerea PinciC, així com races in-
termkdies entre aquestes formes sedoses i la subsp. petraea. BAT. (Ident.: 1414) con-
sidera que les poblacions dels Pirineus orientals ascil.len entre A. carpatica i A. mon-
tana (= A. cretica); unes s'acostarien a A. carpatica var. cinerea (PhciC) velen, al-
tres farien el pas a la subsp. petraea (Ten.) R. Fernandes. El mateix autor assenyala
a Núria (vegeu més avali) una var. mariae de la subsp. petraea.
DG 29,39. Orbfit europ. C-S
subsp. petraea (Ten.) R. Fernandes;A. petraea Ten.

Entre Noufonts i Mulleres, i sobre~otal vessant dret d'aquesta darrera vall (SEN., Add.: 90);
vessants de Noufonts i Mulleres (SEN., H.N.: 67).
- Un exemplar de I'herbari Sennen (PI. d'Esp. 1976) procedent de la vall de les Mulleres, 2400 m,
i determinat com a A. petraea, correspon al nostre parer a la subsp. carpatica. Un altre plec senne-
nil de la mateixa localitat ha estat considerat per BAT. com a subsp. petraea var. mariae (vegeu
aquí damunt, A. carpatica subsp. carpatica). D'altra banda, els exemplars d'herbari que hem po-
gut veure procedents dels Apennins (terra clissica de la subsp. petraea) ens semblen clarament di-
ferents de les races nurienques.
Anthemis cretica L. subsp. saxatilis (DC.) R. Fernandes; A. montana L. subsp. saxatilis (DC.)
Rouy,A. saxatilis DC.
Vers Noufonts, 2450 m,Pic de Segre, 2400-2450 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 21, Festuceturn eskiae).
- Indubtablement, es tracta de la mateixa planta que nosaltres anomenem A , carpatica.
1012. Anthemis arvensis L.

- Camps de l'estatge monta, c i localment abundant. 825-1325 m.
Messes i guarets en terrenys silicis; tambB als llocs ruderals. Scleranthion annui, on
arriba a Bsser dominant; Sisymbrion. VI-IX.
Aigües de Ribes, 825 m; El Baell, 1200-1300 m; sobre El Bac, 1250 m; Campelles,
1300 m; solells de Can Paloca i de Ventola; Ventola, 1300 m; voltants de Ribes de
Freser, 900-975 m; Rialb, 1050 m; Fustanyh, 1200 m; Ribesaltes, 1100-1300 m; Ma-
Gana, l 125 m; Perapinta, 1 3 2 m.
Alguns exemplars corresponen clarament a la subsp. awensis; altres sembla que s'a-
'costin a la subsp. incrassata (Loisel.) Nyman.
DG 28,38. Subcosm.
1013. Anthemis cotula L.

- Sota Queralbs, a les vores de camí, 1175 m. En flor a rnitjan juliol.
DG 38. Subcosm.
Anthemis altissima L.; Cota altissima (L.) Gay

Vora Queralbs (COLM. in WK., Prodr. 11: 85).
- Aquesta indicació deu basar-se en l'exemplar de I'herbari Salvador que fou determinat en prin-
cipi com a Cota altissima i que COSTA atribueix, amb certs dubtes, a A. tinctoria (vegeu el co-
mentari a aquesta esp8cie). S'ha de referir, doncs, a A. triumfetti.
Anthemis tinctoria L.; Cota tinctoria (L.) Gay
Cap a Queralbs (SALV. in COSTA, Zntrod.: 127; in CAD., H. Cat. 111: 275) (VAYR., Cat. N.:
38).
Ribes (VAYR., Cat. N.: 38; in CAD., H. Cat. 111: 275).
- Aquestes citacions s'han de referir molt probablement a A. triumfetti. Ja COSTA (1. c.) ex-
pressa algun dubte en comentar: "la que cogi6 Salvador hacia Caralps parece mis bien esta espe-
cie que la A. altissima". A l'herbari Vayreda no hi ha testimonis de les seves indicacions comar-
cals.
1014. Anthemis triumfetti (L.) DC. in Lam. et DC.; Cota triumfetti (L.) Gay
Queralbs, Ribes (VAYR., Cat. N.: 38, sub A. tinctoria var. triumfetti).
Toses (BUB., FZ. Pyr. 11: 240, sub A. austriaca (Plukenet) Jacq.; in CAD., FI. Cat.
111: 276).
Salt del Sastre (SEN., Add.: 90; FI. N.: 68).
- Estatge monti, c; s'enfda a l'estatge subalpí. Sembla que manqui, perd, al sector
meridional extrem dB la comarca. 875-1700 m.
Marges, talussos, vores de camins. Característica de l'associació Origano-Anthemide-
tum triumfetti (Geranion sanguinei). VI-VII.
Espinosa, 1175 m; sobre Can Morer, 1350 m; Aspre, 1100 m; sota Ventoli, 1250 m;
Campeiles, 1300 m; Ribes de Freser, 975 m; vora FustanyA, 1300 m; Queralbs, 1250
m; sobre Serrat, 1350 m; Gorges de Núria, entre el pont de Crema1 i el Salt de Sastre,
1600-1675 m; cap al Cingle del Boc, 1700 m; Pardines, 1150 m; de Pardines a Boixe-
tera, 1300 m; cap a Bruguera, 1150 m; Serrat d'en Posa, 1150 m; Bruguera, 1200 m.
DG 39,18,28,39. Submed.
Achillea nana L.
De Núria a Costabona per Caran$, Coma de Vaca i Fossa del Gegant (COMP. in VAYR., PI. not.:
89; Cat. N.: 39).
- Endemisme dels Alps i dels Apennins, inexistent als Pirineus.
Achillea ptarmica L.
NÚria (COLM. in COSTA, Zntrod.: 129; in W K . , Prodr. 11: 79); de NÚria a Costabona (VAYR.,
PI.not.: 89); muntanyes de NÚria (VAYR., Cat. N.: 38); vall de N i n a (GAUT., Catal.: 229).
CAD. (H. Cat. 111: 285) recull les citacions de VAYR. i de GAUT.
- Citacions que s'han de referir, sens dubte, a A. pyrenaica. Ja SEN. (v. FI. N.: 68) havia rebutjat
aquestes indicacions.
1015. Achiliea pyrenaica Sibth. ex Godron in Gren. et Godron

Nom vulgar: camamilla, camamilla de Núria.
Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 129; in W K . , Prodr. 11: 79) (VAYR.,PZ. not.: 89;
Cat. N.: 39) (BUB., FI. Pyr. 11: 234, sub A. pyrenaea (Myconi) Sibth) (SEN., Mes
vac.: 129; FI. N.: 68); muntanyes de Núria (SEN., Add.: 91); vall i muntanyes de Nú-
ria (CAD., Fl. V.: 88; Fl. Cat. 111: 285); Kúria, 2050 m (BR.-BL., Veg. alp.: 126,
Cariceto-Pinguiculetum);Vall de Núria, 2400 m (FONT QUER, Enum.: 295); Nú-
ria, 2 100 m (K~&FER.,~~ouv.prosp. :89, sub A. ptannica subsp. pyrenaica).
(Vegeu A. ptarmica).
- Alta muntanya axial, c; també a la Serra Cavallera. Davaila accidentalment a l'estat-
ge monti. (1225) 1600-2650 m.
Vores de rierols, llocs humits. Calthion, Montio-Cardaminetalia, etc. VI-IX (X).
Cap a la Font de 1'Home mort, 1850 m; Bac de la Foradada;Clot del Borrut, 2500 m;
sota Pic de Segre, 2650 m; Coma de l'Embut, 2300 m, f o r ~ aabundant; Gorges del
Núria; Gorges del Freser (Les Marrades, les Espiguetoses,... 1700-2000 m); voltants
de Núria; Coma de Fontnegra, 2 100 m; Coma de les Mulleres; Coma del Llispet, 2150
m; Coma de Vaca; Coma de Fresers, 2075 m; Costa de Mantineil; La Canya, 2050 m;
Vora Daió, 1225 m, portada pel Freser.
A les serres pre-pirinenques l'hem vista només sota el Coll del Pal, 1650 m.
1016. Achillea millefolium L.

Nom vulgar: herba de tall.
Ribes (CAD., Fl. V.: 88; Fl. Cat. 111: 287).
Núria, pastures a 2000 m (SEN., Diagn.: 300, leg. Dr. DARDER RODES, sub var.
nuriensis Sen.). El mateix SEN. inclou l'esphcie en el seu catlleg nurienc (Fl.N.:
68) sense comentaris.
Núria, 2050 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 18, Chenopodieto-Taraxacetum pyrenaici);
Núria, 2200 m (BR.-BL., I. c.: 161, Festucetum scopariae subass. de Festuca ovina
subsp. indigesta); vers Finestrelles, 2300 m (BR.-BL., 1. c. : 189, Festucetum eskiae);
ai N de Núria, 2200 m (BR.-BL., 1. c. t. 22, Hieracieto-Festucetum spadiceae).
- De I'estatge montl inferior fins a la base de l'alpi, ccc. 800-2350 m. Es fa sobretot
als prats, pero també als marges, talussos,... Arrhenatheretalia, Mesobromion, Nar-
dion, Festucion eskiae, Seslerietalia coeruleíze, Onopordetalia,... Prefereix els sals
profunds i eutrofics. V-X.
Profusament estesa des de l'entrada de la V A fins als vessants del Puigllan~ada,a la
Coma de Fresers i a la Collada Verda. Algunes localitats representatives: La Corba,
Can Perramon de Baix, Aigües de Ribes, El Baell, La Berruga, Costa Pubilla, Camp-
elies, Roques Blanques, Planoles, Fornells, Toses, Dhnia, Pla $Anyella, Pla de Rus,
Costa Rasa (2000 m), Collet de les Barraques, voltants de Ribes, Rialb, Batet, Quer-
albs, Serrat, Gorges de Núria, vall de Núria, cap a Fontalba, Pedrisses, Gorges del
Freser, Coma de Vaca, Emprius del Freser (2350 m), La Canya, baga de Ribes, Ribes-
altes, Pardines, l30rriVell, Plans de Pbrtoles, Serra Cavallera, llisos de Taga, Conivella,
Bruguera, Coll de Jou, etc. etc. etc.
A l'estatge subalpí (i especialment als prats frescals) hom troba una forma de flors
rosades o liloses que caldria estudiar.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Lateeur.
1 1017. Achillea odorata L.
Ribes (VAYR., Cat. N.: 38) (BUB., El. Pyr. 11: 232, sub A. nobilis (Tragi) L.) (CAD.,
El. Cat. 111: 286).
Planoles (VAYR., Cat. N.: 38).
SEN. inclou l'espkcie en el seu catdeg nurienc (R. N.: 68) sense fer comentaris.
Pla dYAnyella,1850 m (BR.-BL., Vég. a@.: 18).
- Estatge monti, c perb de distribució irregular; penetra a la base del subalpi. 875-
1850 m.
I
Es fa als prats secs i als replans de roca. De l'alianga Xerobromion (sobretot a 1'A-
chilleo-Dicanthietum ischaemi, dels terrenys esquistosos); també als Festuco-Sede-
talia. VI-VII.
Abunda especialment als solells de la vall del Rigard. Sobre Esteguelella (900 m),
Aigües de Ribes (875 m), El Baell (1 100-1250 m), Campelles, Les Guilleumes, Pe-
drera, sobre la Casassa (1 100 m), Costes de Segura, solell de Ventoli (molt abun-
dant), El Soli (1200 m, molt abundant), Planoles (1 160 m), sobre Planoles (1200-
1400 m), Espinosa, Fornells, cap al Ponro, sobre Dbrria (1650 m), sobre Fornells
(1 550 m), Toses (1450 m), cap a la Collada de Toses (1500-1700 m), voltants de Ri-
bes de Freser, Capdevila (1 100 m), Ribesaltes, Les Vinyes, Serrat d'en Posa, Brugue-
ra, Camp deis Dois (1 500 m).
DG 18,28,38,37. Orbfit submed. SW.
~
I
1018. Achiilea chamaemelifolia Pourre t
Cap a la Font dels Assots (SALV. in COSTA, Introd.: 128; in CAD., El. Cat. 111:
286); Núria (SALV. in WK., Prodr. 11: 78).
Voltants de Núria (POURRET, Chloris: 111).
Roques sobre Queralbs (VAYR., Cat. N.: 38): Queralbs (CAD., R. V.: 88); de la
Ruira a Crema1 (CAD., Exc.: 95); Queralbs, cap a Crema1 (CAD., FI. Cat. 111: 286).
Coll de Núria (BUB., FZ. Pyr. 11: 23 1;in CAD., FZ. Cat. 111: 286).
SEN. inclou 1'espBcie en el seu catdeg (H. N.: 68).
- Roques silícies, als estatges monti i subalpi, r. Manca al sector meridional de la
Vall i és molt rara a l'oriental. 1100-1850 m. De l'ordre Androsacetalia vandellii.

VI-VII.
Torrent del Palós, 1650 m; sobre Fornells, 1500 m; Espinosa 1 100 m; sobre Campe-
lles, 1400 m; Els Estiradors, 1100 m; vora Serrat, 1325 m;Queralbs, 1250 m;Daió,
1200 m; sector del Roc de Tot-10-món, 1600-1850 m, abundant; Bosc d'en Cigala,
1100 m. BR.-BL. (Veg. alp. t. 22) l'assenyala a la Serra dels Clots (Cerdanya), a 2250
m d'altitud.
DG 29,39,28,38. EndBm. pir.
Chamaemelum mixturn (L.) All.; Omzenis mivta (L.) Dumort., Anthemis mkta L.
- Collet de les Barraques, 1900 m, en el campament d'uns iienyataires; segurament
accidental.
DG 28. Latemed.
1019. Matricaria perforat..Mérat; M. inodora L.
Ribes (VAYR., Cat. N.: 38) (CAD., N. Cat. 111: 270).
Queralbs (SEN., Add.: 90; in CAD., N. Cat. 111: 270).
- Llocs ruderals de l'estatge montl, rr perd localment abundant. Ascendeix a restat-
ge subalpí. 900-1800 m.
Camins, erms, vores de cases i poblacions. Sisymbrion, Onopordion,... VII-IX.
La Molina (Cerdanya); Collada de Toses, 1800 m; Toses, 1500 m; voltants de Ribes,
875-975 m; Ribesaltes; Vilaró, 1150 m.
DG 18,38. Lateeur.
1020. C h a m o d a recutita (L.) Rauschert ;Matricaria chamomilla L. p. p.

Nom vulgar: camamilla.
Camins, erms, llocs ruderals. Esporadica i fugag. Sisymbrietalia. V-VII.
Coves de Ribes, 810 m; El Baell, 1200 m; Ribes de Freser, 905 m.
DG 28,38. Subcosrn.
*1021. C h a m o d a suaveolens (Pursh) Rydb.; Matricaria suaveolens (Pursh) Buchen., non L.,
M. discoidea DC., M. matricarioides (Less.) Porter
- No fa pas massa anys que ha comengat a estendre's per les comarques pirinenques
catalanes. L'any 1945 BR.-BL. l'assenyalava a Forminguera (Capcir); el 1963 GAVEL-
LE la recollia al Coll de La Perxa i m6s tard era notada la seva predncia a Andorra (on
sembla que té tendencia a estendre's progressivament).
Nosaltres la recollírem el 1975 a la Collada de Toses, 1800 m; l'any 1981 aparegué
al Baell, 1200 m (leg. MASALLES et VIGO).
Es fa als camins i llocs trepitjats. De l'alianga Polygonion avicularis. VII-IX.
DG 18,28. Asia NE (també America NW?). A Europa, eur.
1022. Tanacetum vulgare L.; Chiysanthemum tanacetum Karsch, non Vis.

Nom vulgar: tanarida.
Ribes (COSTA, Introd.: 126; in WK., Prodr. 11: 101) (VAYR., Cat. N.: 38) (CAD.,
H. V.: 88;H. Cat. 111: 259).
Vall de Ribes (SEN., Mes vac.: 129); abundant al riberal del Freser entre Ribes i Que-
ralbs (SEN., Nombr. loc.: 377).
Queralbs (CAD., N. Cat. 111: 259).
Marges de camps i de camins, erms. De l'associació Artemisio-Tanacetetum(Onopor-
dion). VI-X.
Sota el Sagnari, Esteguelella, EstBguel, vall de Barricó, Can Gorra (975 m), El Baelí,
Pedrera (925 m), voltants de Ribes de Freser (abundant), Planoles, Neva, bosc de Ne-
v l (1300 m), Espinosa, sobre Can Morer (1425 m), baga de Fornells, sota Dbrria, To-
ses, de Toses a la Collada (1550 m), La Molina (Cerdanya), Ribesaltes, Queralbs, etc.
DG 18,28,38,37. Lateeur.
1023. Tanacetum corymbosum (L.) Schultz Bip.; Chiysanthemum corymbosum L.

Collada de Toses, 1815 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 7, otisetum purgan-
tis pyrenaicum).
- Estatge monta, CC; ascendeix a l'estatge subalpí. 775-1815 m.
Marges i vorades, boscos secs; més rarament als prats. Origanetalia, Quercetalia pubes-
centis, etc. VI-VIII.
Vall d'Esteguelella, El Sagnari, Collada de Grats, solells de Perramon de Baix, sobre
Barricó (1 100 m), vora Aigües de Ribes, torrent Roig, El Baell, Angelats, Pedrera,
Sant Antoni (1225 m), solell de Ventola, Planoles, dYEspinosaa Fornells, El Ginestar,
cap a la Balma (1700 m), Ribesaltes, Les Vinyes (1050 m), Can Nofre, Pardines, La
Moscatosa (1350 m), l'Orri (1200 m), Bac de l'Heura, Bruguera, vessant meridional
del Taga (1575 m), etc. etc.
DG 39,18,28,38,27,37. Latesubmed.
* 1024. Tanacetum parthenium (L.) Schultz Bip.; Chrysanthemum parthenium (L.) Bernh.
Nom vulgar: camamilla, camamilla borda.
- Cultivat als horts i naturalitzat. Vores de cases i poblacions, marges de riu, a l'estat-
ge monta, r. 850-1350 m.
Llocs ruderals humits. Arction. VI-VIII.
Angelats, 850 rn; voltants de Ribes de Freser, 875-975 m; Espinosa, 1175 m; Rialb,
1100 m; Queralbs, 1250 m; Serrat, 1350 m; sota Ribesaltes, 950 m.
DG 28,38. Med. E
"1025. Balsamita major Desf.; Chiysanthemum balsamita (L.) Baillon, non L.

- Naturalitzat a Toses, 1450 m, als indrets ruderals i als murs de la població. En flor
pel setembre.
DG 18. Asia sw
1026. Leucanthemopsis alpina (L.) Heywood subsp. alpina; Chrysanthemum alpinum L.,
Pyrethrum alpinum (L.) Schrank, Tanacetum alpinum (L.) Schultz Bip.
Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 126) (COLM. in WK.,Prodr. 11: 97) (SEN., Fi. N.:
57); muntanyes de Nuria (VAYR., Pl. not.: 87; Cat. N.: 38) (CAD., Fi. Cat. 111: 265
amb la var. pubescens Duby).
Puigmal (CAD., Fi. V.: 88; Fi. Cat. 111: 265).
Coll de Núria (BUB., Fi. Pyr. 11: 2 19, sub Pontia alpina (Gesneri) Bub.).
Finestrelles, Coma d'Eina (CAD., R.Cat. 111: 265).
Pic de Finestrelles, 2750 m, Coll de Ndria, 2600 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 24, Cunu-
leto-Leontidetumpyrenaici, sub var. pyrenaicum).
Alta vall de Noufonts (SEN. in BM), muntanyes de Núria, 2400 m (CUATR. in MAF)
(HE-%., Tanacetum: 367, sub Tanacetum alpinum var. minimum (Viii.) Reichenb.
fil.).
SERVE (Rech. comp.) l'assenyala a la zona de GorrablancPuigmal, 2560-2750 m,
dintre diverses comunitats amb Festuca supina (vegeu t. V, XVIII, XX i XXII).
Vessant de Queralbs, 2200 m ( N ~ ~ G RetE SERVE, Prosp. t. Festuco-Ibendetum for-
ma B amb Festuca aurea).
- Alta muntanya axial, sobretot a l'estatge alpí, c. 2000-2800 m.
Es fa a les pastures i de vegades també als llocs pedregosos. De l'ordre Caricetalia cur-
vulae. VI-IX (X),
Puig de Ddrria, 2525 m; Coma de Fontseca, 2400 m; tossa del Puigmal (abundant);
Ras de l'ortigar, 2350 m; Serra de l'Embut, 2400 m; vora el Pic de ~'Aliga,2325 m;
vora el Collet de Fontnegra 2550 m; Coma de Fresers, 2400-2500 m; Coma de Vaca;
Planell de Coma de Vaca, 2050 m; Balandrau, 2100-1575 m; Coll de Torreneules,
2575 m; Coma del Gispet, 2050 m; Serra de la Canya, 2150 m.
DG 29,39,38. Orofit alp.
Leucanthemopsis pallida (Miller) Heywood i L. pulverulenta (Lag.) Heywood.

Noufonts (SEN., Add.: 89, sub "&rethrum pulverulentum Lag. el tipus i la var. versicolor (Wk.)
Rouy = P. pallidum (Mill) Pau var assoi Pau = P.alpinum Asso, non W.").
Al seu catileg nurienc (R. N.: 57) SEN. esmenta els binbmens&ret/zrum hispanicurn i P. pulve-
rulenturn.
- Les citacions de SEN. han d'ésser referides a Leucanthemopsis alpina. Ja HEYW. (Tanacetum:
367-368) assenyali que Pyrethrum pulverulentum Lag. var. versicolor (Wk.) Rouy correspon a
P. alpinum (L.) Willd. var. hispanicum Gautier i, en darrer terme, a Tanacetum alpinum var. mi-
nirnum, i que els exemplars sennenians de Noufonts avalen clarament aquesta identitat.
1027. Leucanthemum maximum (Ramond) DC.

Nom vulgar: margarida.
Salt del Sastre, Ribes (VAYR., Cat. N.: 38).
Del Pont de Cremal al Salt del Sastre (SEN., Add.: 89). El mateix autor inclou l'es-
p6cie en el seu cataleg (Fi'. N.: 67) sense comentaris.
Salt del Sastre (CAD., Fi'. Cat. 111: 263); altures de Ribes (VAYR. in CAD., 1. c.).
- Estatge subalpí, c pera de distribució irregular. 1600-2100 (2300) m.
Prats i herbassars poc humits. Seslerietalia coeruleae, Festucion eskiae, etc. VII-IX.
A la zona septentrional i a l'oriental és realment freqüent: Gorges de Núria (Salt del
Sastre, El Ras,...), 1600-1900, en alguns indrets molt abundant; entre Pedrisses i la
Coma del Gispet, 2050 m; abundant també a la part alta de les Gorges del Freser
(Clot de la Balma, Les Espiguetoses, Les Marrades,...); Coma de Vaca, 2275 m; Co-
.ma de Fresers, 2100 m; Puig Cerveris, 2000 m; cap a Mont-roig, 1825 m; ColladaVer-
da, 1600 m; Puig del Pla de les Pasteres, 1700-1800 m, molt abundant; El Tarter,
1650 m; Puig de Coma d'Olla; liisos de Taga, 1700 m; sobre Bruguera, 1600 m; Sant
A m a n ~abundant;
, Cingles de Sant Eloi, 1750 m.
Al sector occidental sembla, en canvi, molt rar: Tossal de Rus, 1950 m; Costa Gepe-
ruda, 2000 m.
DG 39,18,38,48,37. Pir .
1028. Leucanthemum vulgare L m . ; Chrysanthemum leucanthemum L.

Nom vulgar: margarida.
Marges secs de Ribes (VAYR., Cat. N.: 38, sub L. montanum DC.); comú a la vall de
Ribes (CAD., F'l. Cat. 111: 263, sub L.montanum).
Núria (Salt del Sastre) (CAD., n. K: 88, sub L. montanum DC.).
- Estatge mond, CC;penetra a l'estatge subalpí. 775-1700 (2100) m.
Una de les formes d'aquesta espkcie és freqüent, i sovint abundant, als prats de dall
(Arrhenatheretalia); d'altres es fan als prats del Mesobromion, als marges, etc. VI-
VIII.
Pont d'en Cabreta, vall d'Esteguelella, Esteguel, sobre la Corba (900 m), Aigües de
Ribes, El' Baeli, Pla de Plaus, Campelles, vall d'Angelats, cap al Pla de la Serra (1 700
m), Costes de Segura, Pont de Sola, Planoles Aspre, Neva, Plans de Neva, d'Espinosa
a Fomells, baga de Fornells, Toses, cap al Pla #Anyella (1650), Costa Rasa (2100
m), voltants de Ribes de Freser, Rialb, Queralbs, La Farga, Daió, Mas Conill, Conive-
lla, Can Barratort, Puigsac, Les Noufonts (1480 m), Boixetera, Bruguera, vessants
meridionals del Taga (1550 m), de Bruguera a Saltor (1250 m), etc. etc.
Malgrat que sota el nom de L. montanum hom s'ha referit sovint -per confusió- a
L. maximum, les citacions a dalt ressenyades creiem que han d'atribuir-se més aviat a
L. vulgare, ja que els mateixos autors (CAD. i VAYR.) indiquen també, separada-
ment, L. maximum. Potser se n'ha d'exceptuar l'antiga citació cadevalliana del Salt
del Sastre, car més tard el mateix CAD. assenyala en aquesta localitat L. maximum i
no L. vulgare.
Planta extraordiniriament polimorfa que constitueix, de fet, un grup taxonbmic molt
complex i encara no ben aclarit. Les propostes de subdivisió d'aquest taxon en uni-
tats infraspecífiques (subsp8cies i varietats) és bastant divergent d'uns autors a d'al-
tres. No ens atrevim, per tant, a atribuir les races comarcals a cap unitat taxonbmica
concreta. Assenyalarem, perb, que semblen existir-hi dos grups de formes més o
menys definits: les unes amb les bractees de l'involucre resseguides d'un marge fosc,
les altres amb aquestes brictees voretades d'un marge pil.lid. Aquestes darreres po-
drien correspondre a allb que ha estat anomenat subsp. leucolepis (Briq. et Cavill.)
Horvatié (= var legraeanum Rouy).
DG 39,18,28,38,27,37. Lateeur.
Leucanthemum fontanum Vayr.
VAYR (Pl. Cat.: 36) assenyala la var. minimum a Ribes, i la var. maximum a Niria.
- Pel que hem pogut veure a l'herbari Vayreda, aquesta pretesa espscie ha d'ésser referida (si no
totalment, almenys en gran part) a L. maximum.
Leucanthemum monspeliense (L.) Coste; Chrysanthemum monspeliense L.
Pissarres del Puigmal i part alta de la Coma d'Eina (CAD., Notas fitog. 09: 17;FI. Cat. 111: 261).
- SEN. en el seu cathleg nurienc (FI. N.: 67) es limita a dir: "opinem en contra de Cadevall".
Nosaltres abonem l'opinió de ei., car vistos els exemplars de l'herbari Cadevall corresponents a
aquella citació, creiem que corresponen en realitat a Anthemis carpatica.
1029. Leucanthemum atratum (Jacq.) DC. subsp. ceratophyiíoides (All.) Horvatik; Chry-
santhemum ceratophylloides All.
Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 38, sub. Leucanthemum coronopifolium var.
ceratophylloides).
- L'exemplar corresponent de l'herbari Vayreda -en estat m6s aviat precari- podria
correspondre realment a aquest taxon. Caldria, de tota manera, poder confirmar la
citació sobre el terreny, ja que la mateixa existbncia de la planta als Pirineus és molt
problemitica.
DG 38? Orbfit alp.
1030. Artemisia vulgaris L.
Nom vulgar: altimira.
Vall de Ribes (CAD., FI. V.: 87); Ribes, Queralbs (CAD., FI. Cat. 111: 254).
- Estatge monti, c. 775-1500 (1700) m.
Llocs ruderals, elms,marges de conreus, vores de riu. De la classe Artemisietea. VI-IX.
Vores del Freser sota Esteguelella (800 m), La Corba, vall de Barricó, Aigües de Ri-
bes, Angelats, Campelles, Roques Blanques, Planoles, Espinosa, Nevi, Dbrria, La Po-
lella, sobre Toses (1500 m), voltants de Ribes (875-975 m), Rialb Vilamanya, Quer-
albs, La Farga, Serrat, sobre Daió (1700 m), Ribesaltes, Les Vinyes, cap a Can Nofre
(1 175 m), Pardines, etc.
DG 39,18,28,38,27,37. Circumbor. A Europa, lateeur.
1031. Artemisia absinthium L.
Nom vulgar: donzell.
Queralbs (CAD., FI. V.: 87;FI. Cat. 111: 252).
- Llocs ruderals de l'estatge monti, c; s'enfda algun cop a l'estatge subalpí. 800-1500
(1 900) m.
Proximitat de cases i poblacions, erms, camins,... en indrets més aviat secs. De l'alian-
qa Onopordion acanthii. VII-IX.
Sota el Sagnari, 800 m; Ribes de Freser, 900-950 m; Maqana, 1 100 m; Sta. Caterina,
1000 m; Campelles, 1300 m; Planoles, 1150 m; sobre Can Morer, 1425 m; Fornells,
1300 m; Dbrria, 1500 m; sobre Fornells, 1500 m; Toses, 1400-1450 m; vora Rialb,
1050 m; Queralbs, 1250 m; Serrat, 1300 m; La Farga, 1125 m; Gorges de Núria, a la
via del ferrocarril, esparsament fins a 1900 m; Pardines, 1200 m.
DG 39,18,28,38,37. Eur. cont.
1032. Artemisia alba Turra; A. camphorata Vill.
Ribes, Toses (VAYR., Cat. N.: 37; in CAD., FI. Cat. 111: 225); Ribes (BUB., FI.
Pyr. 11: 209).
- Un exemplar de l'herbari Vayreda, recollit -segons l'etiqueta corresponent- a To-
ses, pertany realment a aquest t h o n . Nosaltres no hem observat la planta a la comar-
ca, la qual cosa ens fa suposar que deu Bsser-hi bastant rara. SEN. (Nombr. loc.:
378) indica l'especie a la Cerdanya; i nosaltres mateixos I'hem vista a d'altres comar-
ques pirinenques més occidentals.
DC 18'38. Submed.
Artemisia chamaemelifotia Vill.
Llocs pedregosos sota els cingles de Surroca, Ogassa y probable als de Ribes (VAYR., Cat.N..
37). CAD. repeteix aquesta citació (H.Cat.111: 254)ometent la dubtosa referkncia a Ribes.
- A l'herbari Vayreda hi ha un plec d'aquesta planta procedent, segons l'etiqueta, de Surroca
d'ogassa. Cap altre b'otinic no ha citat l'esp8cie a la Vall de Ribes ni nosaltres la hi hem vista.
DG 38.
1033. Artemisia urnbeíiiformis Lam.; A. laxa Fritsch, A. mutellina Vill.

subsp. gabriellae (Br.-Bl.) comb. nova (= A. gabriellae Br.-Bl., Notes critiques in Trav.
Soc. Pharm. Montpellier 4; 233,1945).
Muntanyes de Núria anant a Noufonts i a les Fonts del Freser (SALV. in COSTA,
Introd.: 125; in CAD., FI. Cat. 111: 251); Serra de Núria (SALV., COLM. in WK.,
Prodr. 11: 70).
Serres de Núria, Coma de Vaca (VAYR., Cat. N.: 37).
Coll de Llo (GAUT., Catal.: 234).
Núria, altures de Fontnegra (CAD., H.Cat. 111: 251).
SEN. inclou l'especie en el seu catdeg (FI. N.: 67) sense comentaris.
V d de Noufonts, 2700 .m, vessant S del Puigmal, 2600 m (BR.-BL., Notes: 235).
Vessant S del Coll de Queralbs, 2550 m (SERVE, Rech. comp. t. XI, comunitat d'As-
- Estatge alpí, r.
(2150) 2550-2800 m.
Roques i llocs rocosos, principalment sobre esquists, per6 també en terrenys calcaris.
De l'associació Artemisio-Drabetum (Androsacion vandellii), segons BR.-BL. VII-
VIII.
Pic de Finestrelles, 2750 m; Noucreus, 2750 m; Coll de Caranqa, 2600 m; Pic de
Fontnegra, 2700 m; Pics de la Vaca, 2800 m; Tirapits, 2600 m; Pic de Fresers, 2600
m; Pic de l'Infern, 2750 m, abundant; entre Coma de Vaca i Coma de Fresers, 2500
m; sobre el Planell de Coma de Vaca, 2150 m; Bastiments, 2700 m.
DG 29,39. EndBm. pir E .
Arternisia genipi Weber in Stechm.; A. spicata Wulf.
Torrents i llocs frescos de la Collada de NÚria (COMP. in VAYR., PI. not.: 86; Cat. fi.: 37) (in
WK., Suppl. : 80).
- Citació aparentment fantasiosa (considerant Phhbitat que l'autor assenyala per a aquesta
planta) i que, en tot cas, cal referir a Pesphcie anterior.
Artemisia glacialis L.
Núria, Noucreus (SEN. in CAD., H.Cat. 111: 251). També al seu cathleg nurienc (H.
A'.: 67) l'au-
tor inclou aquest binomen.
- Citació que s'ha de referir a A. urnbelliformis subsp. gabriellae, com ho demostra un plec de
l'herbari Sennen procedent de Noucreus.
1034. Artemisia campestris L. subsp. campestris

- Estatge montl, c. 775-1400 m. Manca, o gairebé, en terrenys calcaris.
Vessants assolellats i secs, codolars dels rius, talussos. Principalment als prats magres
(Xerobromion). VII-IX.
Pont d'en Cabreta vora el Freser (775 m), sota el Sagnari, Pedrera, Campelles, Ro-
ques Blanques, solell de Ventoli, Planoles, Fornells, cap a Toses (1400 m), Queralbs,
Batet, Rialb, Ribes de Freser, Maqana, Ribesaltes (1000-1300 m), Les Vinyes, Bru-
guera.
DG 18,28,38,37. Latecur.
subsp. glutinosa (Gay ex Besser) Batt. in Batt. et Trabut.

Ribes (VAYR. in CAD., FI. Cat. 111: 258).
A l'herbari Vayreda hi ha un plec d'aquesta planta, l'etiqueta del qual diu "Ribes,
Cerdanya". Nosaltres no hem observat el t h o n a la comarca i suposem, per tant, que
deu ésser-hi rar.
DG 38. Med. W
Nom vulgar: pota de cavall.

SEN. inclou 1'espQcieen el seu cataleg (FI. N.: 67).
Es fa preferentment als sbls argilosos que retenen molt l'aigua. Talussos, vores de ca-
mins, erms, cbrrecs; també a les tarteres ombrejades. 111-V.
Des de l'entrada de la Vall fins a la Collada de Toses, a Núria i als Plans de Pbrtoles.
El Sagnari, EstQguel, vall de Barricó, Aigües de Ribes, vail dYAngelats,El Baell, del
Baell a Campelles, La Berruga (1700 m), baga de la Covil, Pla de Prats (1575 m), Prat
de Jou, Roques Blanques, Espinosa, Plans de Neva (1600 m), Toses, torrent de Pla de
Rus, cap al Pla Canyella, Ribes de Freser, Rialb, bosc de Batet (1450 m), Font de
1'Home mort (1800 m), Gorges de Núria, vora Ndria (2000 m), La Falgosa, Vilaró,
Puigsac, vora la Collada Verda, sobre Bruguera, etc.
1036. Homogyne alpina (L.) Cass.

Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 35); Núria, sota els nerets (CAD., FI. K: 87);
altures de Núria i a la vail,.sota dels nerets (CAD., FI. Cat. 111: 207); Bosc de la Mare
de Déu (SEN., R.N.: 67).
Vall de Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 29, Saxifrageto-Rhodoretum).
- Alta muntanya, al sector nord-oriental de la Vall, r. 1900-2200 m.
Es fa exclusivament als matollars de gavet o a les pinedes de pi negre amb gavet. De
l'associació Saxifrago-Rhododendretum (Rhododendro-Vaccinion). VI-IX.
Coma de Fontalba, 1900 m; Bosc de la Mare de Déu; cap a la Cova d'Amadeu, 2075
m; El Gafetar, 2200 m; Coma de Fresers, 2175 m.
1037. Adenostyles alliariae (Gouan) ,Kerner;A. albifrons Reichenb.

subsp. alliariae
Cap a Noufonts (SALV. in COSTA, Introd.: 168).
Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 35); Núria (CAD., FI. K: 87; Exc.: 95, sub
var. viridifrons Costa;FI. Cat. 111: 205) (SEN, FI. iY: 67).
Pla de Sallent (CAD., Exc.: 95, sub var. viridifrons Costa).
Salt del Sastre, 1780 m (BR.-BL., Vég. a@. t. 28, Peucedaneto-Luzuletumdesvauxii).
- Estatge subalpi, a la zona nordoriental, r. Penetra algun cop a I'estatge alpí. 1625-
2500 m.
Herbassars megafbrbics (Adenostyletalia)dels llocs frescals: canals, fondals ombri-
vols, vores de torrents, etc. VII-VIII.
Coma de Fontalba, 1950 m; vora el Salt de l'Aigua, 1775 m; Canal de la Ganta, 1900
m; Bosc de la Mare de Déu, 2000-2100 m, abundant; Els Entreforcs, 2150 m; Coma
de Fresers, 2100 m; Coma de les Mulleres, 2150 m; baga de les Gorges del Freser
(Costa Rubí, Les Marrades, etc), 1625-2100 m.
subsp. hybrida (Vill.) DC .;subsp. pyrenaica (Lange) P. Fourn.

COSTA (Introd.: 118) assenyala, en parlar de la seva var. viridifions, que l'exemplar de
Núria de l'herbari Salvador té els capítols amb 14 flosculs, caracter propi de la subsp.
hybrida.
Muntanyes de Núria (SALV. in WK., Prodr. 11: 28).
- L'exemplar de l'herbari Salvador a qub fa referencia COSTA ens ha semblat perta-
nyent a la subsp. alliariae. En canvi, un plec de l'herbari COSTA, recollit a Núria per
ISERN -i ,a l'etiqueta del qual aquell autor anota "Salv. herb. una igual a ésta"--
si que correspon, pels nombrosos flosculs del capítol, a la subsp. hybrida.
Adenostyles alpina (L.) Bluff et Fingerh.

Serra de NÚria (COLM. in WK., Prodr. 11: 28).
- Espscie inexistent als Pirineus. El mateix WK., en transcriure la citació de COLM. (al costat
d'altres, aragoneses, d'ASSO), diu que la planta pirinenca deu correspondre possiblement a A.
pyrenaica. Si la indicació de COLM. es basa en l'exemplar de l'herbari SALV., com sol passar, s'ha
d'atribuir a A. alliariae típica (vegeu el comentari d'A. alliariae subsp. hybrida).
1038. Arnica montana L. subsp. montana.

Nom vulgar: arnica, tabac de muntanya.
Coll de Pbrtoles (SALV. in COSTA, Introd.: 122); muntanya de Surroca (COSTA,
I. c.). Ambdues citacions també a WK.,Prodr. 11: 110.
Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 36) (CAD., FI. V.: 87).
Coma de Vaca (BUB., FI. @r. 11: 180).
Puigmal (VAYR., Cat. N.: 36; in CAD., FI. Cat. 111: 236).
Al peu de la Creu d'en Riba (CAD., Exc.: 96); Núria, des del Salt del Sastre cap a la
Creu d'en Riba, r; sobre Sant Gil i altres llocs (CAD., R.Cat. 111: 236).
Pla $Anyella (VAYR. in CAD., FI. Cat. 111: 236).
SEN. inclou l'espbcie en el seu catdeg (FI. N.: 67).
- Estatge subalpí, r i de distribució molt irregular. Penetra poc a l'estatge alpí. 1550-
2350 m.
Prats acidofils, tant en terrenys silicis com en sols acidificats. Nardion, Caricetalia
curvulae. VII-VIII.
Abunda sobretot a les serres pre-pirinenques orientals, dins el Gentiano-Primuletum
intricatae, on arriba a fer claps extensos: vessants del Taga, sobre la Balcera i cap a la
Comaiionga, 1700-1900 m; vessants del Puig de Coma d'Olla i del Puig $Estela, 1750-
1900 m; vora Pla Cubilar, 1850 m; Plans de Portoles, 1600-1700 m; cap a la Coiiada
Verda, 1550 m; Pla de les Pasteres, 1850 m.
A la Serra de Montgrony apareix dintre la mateixa comunitat i als claps de Festucion
airoidis; abunda només a l'extrem occidental de la serralada: Costa Rasa, 2000-2100
m; sobre el Pla d'Anyeiia, 1950 m; Coii de la Creueta, 1900 m; Coli de les Fontetes,
1875 m.
A la zona nordoriental de la Vail (serres axials) forqa esparsa: Gorges de Núria (El
Ras, Pla de Salient,...), 1800-1900 m; Roc de la Malk, 2050 m; vers la Cova de Sant
Gil, 2100 m; part superior de les Gorges del Freser, 1900-2050m; Coma de Fresers,
2350 m; vora el Mont-roig, 1800 m; etc.
9 %O Arnica montana
Doronicum pardalianches
1039. Doronicm pardalianches L.

Ribes (CAD., Fi. Cat. 111: 233).
Es fa sobretot als boscos humits (fagedes, vernedes, etc). De l'ordre Fagetalia. V-VII,
(VIII).
Boscos de ribera sota Estbguel i la Corba, 800 m, forqa abundant; vernedes del Sega-
dell, fins a vora Ribes, 950-1000 m; torrent Llobre, part damunt del Moli de Can
Coll, 1275 m; Roques de Forat Mitó, 1700 m; sota Roques Blanques, al riberal del
Rigard, 975 m; baga de Fornells, 1450 m; fageda dels Prats, 1450-1550 m, abundant.
DG 28,38,37. Subatl.
1040. Doronicum grandiflorum L m ; D. scorpioides L m . , D. viscosum (Freyn et Caut.)

Nyman, D. correvoni Sen.
Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 122, "un0 que se parece mucho a Aronicumgla-
ciale Rchb.", sub Aronicum scorpioides DC.) (COLM. in WK.,Prodr.11: 109) (SEN.,
R. N.: 67).
Coll de Núria, Pic de la Fossa del Gegant, vall de Caran@, altitud mitjana 2600 m
(FREYN et GAUT., Quelq. pl: 50).
Coll de Núria, Coll de Llo (S. PONS in GAUT., Catal.: 225); Coll de Núria (GAUT. in
CAD., R. Cat. IIZ: 235).
Noufonts, 2300-2500 m, Mulleres (SEN., Add.: 88); Noufonts (SEN. in CAD., F?.
Cat. 111: 235).
Vall d'Eina (SEN., Cat. N.: 67, sub D. correvonis). Tal com es despr&nd'altres publi-
cacions de SEN. i de l'exemplar d'herbari corresponent (Pl. d'Esp. 4433) es tracta de
la vall d'Eina cerdana.
Es fa a les tarteres, no solament en terrenys calcaris sinó tambd sobre esquists. 7Ilas-
pietalia rotundifolii (i Thlaspietea en general). VII-IX.
Coll de Noufonts, 2600 m; Coma de les Mulleres, 2500 m; Fossa del Gegant, 2700 m;
Pic de Fresers, 2600 m; Coll de la Marrana, 2450 m (Vaíi de Camprodon); Caranqa
(Conflent).
Doronicum glaciale (Wuifen) Nyman.

Estanys de caran$, Coma d'Eina [VAYR., Cat. N.: 36, sub Aronicum glaciale Rchb.? (sic)].
- Es tracta d'un endemisme dels Alps orientals, inexistent als Pirineus.
1041. Senecio leucophyiius DC.

Nom vulgar: herba blanca.
Collada de Núria (GREN. et GODR., FI. Fr. 11: 117; in CAD., R. Cat. 111: 245)
(COMP. in WK.,Suppl.: 87).
Anant al Puigmal i al Coll de Noufonts (SALV. in COSTA,Zntrod.: 123;muntanyes
de Núria, vora el Puigmal (POURRET in herb. Salvad., COSTA, segons WK., Prodr.
11: 118).
Vora les pissarres del Puigmal (CAD., R. V.: 87); Finestrelles (CAD., Exc. 105); NÚ-
ria, al Puigmal i Font de Segre, serra de Finestrelles (CAD., F?. Cat. 111: 245).
Finestrelles, Noufonts, Noucreus, etc. (SEN., Add.: 89). El mateix autor inclou l'es-
pBcie en el seu catdeg nurienc (R. N.: 67) sense comentaris.
Vessant S del Puigmal, 2550 m, Pic de Segre, 2720 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 8, Sene-
cietum latcophyllae).
Pic del Pas dels Lladres, 2650 m, Coll de Queralbs, 2550 m (SERVE, Rech. comp. t.
XIII, comunitat de Festuca eskia).
Finestrelles, 2550-2560 m, Noucreus, 2580-2710 m (SERVE, Rech. comp. t. XVII,
comunitat de Xatardia scabra; BAUD. y SERVE, Coms. Xut. SC. taula).
Puigmal, 2630 m (NEGRE, Nouv. contr. t. 2, Ranunculo-Festucetum eskiae orienta-
lis); Tossa del Puigmal, 253 l m ( N ~ G R El., c. t. 3, Galeopsido-Festucetumeskiae
orientalis).
Tarteres, sobretot de blocs poc mbbils i en indrets on persisteix molt la neu. Sene-
cietum leucophylli (Senecion leucophylli). Sol fer poblacions extenses a la base dels
vessants tarterosos o al marge de les congestes de pendent. VII-IX (X).
Puig de Dbrria, 2450 m; Puigmal, 2850 m; Clotxes del Puigmal; Serra de l'Embut,
2500 m; Coll d7Er,2700 m; Finestrelles, 2600 m; Coll de Noufonts, 2600 m; Nou-
creus, 2600-2700 m; Les Arques de Coma de Vaca, 2700 m; Pic de Fresers, 2600 m;
Bastiments, 2600 m; cap al Coll de la Coma de l'orri, 2500 m.
DG 29,39. Endem. pir. E
Senecio incanus L.
Roques de la Collada de Núria (COMP.in VAYR., Pl. Not.: 85; Cat. N.: 37).
- Com ja assenyali WK. (Suppl.: 87), es tracta d'una confusió amb S. leucophyllus.
1042. Senecio pyrenaicus L. in Loefl.; S. toumeforti Lapeyr.

Muntanyes de Núria (SALV. i . COSTA, Introd.: 124) (SALV., COLM. in WK.,
Podr. 11: 11 5) (VAYR., Gzt. N.: 37).
Núria, Coma de 1'Embut (CAD., Fl. V.:87).
Núria (FERRER, Exc.: 82) (SEN., Fl. N.: 67).
Altures de Núria, cap al Puigmal (CAD. Fl. Cat. 111: 246).
Vall de Núria, 2200 m (FONT QUER, Enum.: 310).
Matollars de gavet, morrenes, llocs rocosos. Rhododendro-Vaccinion, etc. VII-IX.
Vessants del Puig de Dbrria, 2350 m; Coma de Planes, 1900 m; capqalera de la vall
Estremera; Coma de Fontalba; Bosc de la Mare de Déu, 2000-2200 m; cap al Collet
Verd, 2100-2300 m; Coma de I'Embut, 2300 m; Coll dYEr,2725 m; Coma de les Mu-
lleres, 2400 m; Fonts del Freser, 2450 m; cap al Coll de I'Orri, 2325 m; El Gafetar,
2150 m; Gorges del Freser, 1800 m; Clot del Malinfern, 2000 m.
1043. Senecio doronicum (L.) L.
- Vessant del Puigllangada, a la Costa Geperuda, 2050 m, única localitat on hem vist
la planta.
DG 18. Orbfit alp.
1044. Senecio jacobaea L.
- Sobre Planoles, al marge de la carretera, 1175 m. Possiblement vingut de manera
accidental de la ve'ina Cerdanya, on 6s f o r p freqüent.
DG 28. Lateeur.
Senecis aquaticus Hiii.

Ribes (VAYR., Cat. N.: 37; in CAD.,R. Cat. 111: 243, sub S. jacobaea subsp.aquaticus).
- A l'herbari Vayreda no hi ha testimonis d'aquesta citació. Confusió amb I'espkcie anterior?
1045. Senecio adonidifolius Loisel.

Muntanyes de Núria, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 37); Queralbs (CAD., FI. K: 87;FI.
Cat. 111: 241-242).
Salt del Sastre i m6s amunt (SEN., Add.: 89).
Núria, 2200 m (BR.-BL., Veg. ab.: 22, t. 22, Hieracieto-Festucetum spadiceae).
- Estatges monti i subalpí en terrenys silicis, c. 1000-2350m.
Matollars acidbfils, prats, llocs rocosos. Genistion purgantis, Juniperion nanae, Genis-
tello-Agrostidenion,... VI-X.
Coll de la Casassa, 1200 m; Campelles, 1250-1300 m; Capdevila, 1050 m; Sta. Cateri-
na, 1000 m; solell de Ventoli, 1200 m; sobre Planoles, 1400 m; PlanBs, 1300 m; sota
Dbrria, 1400 m; de Toses a la Collada, 1550 m; sobre Segura, 1275 m; Gorges de
Núria, 1600-1900 m; sobre la Cova d'Amadeu, 2200 m; Gorges del Freser, sobretot
als vessants solells (Salt del Grill, La Balma, Clot del Malinfern, Les Espiguetoses, Les
Marrades, etc.), 1300-2000 m; solell del Torreneules Petit, 2350 m; sobre Pardines;
de Pardines a Boixetera, 1250 m.
DG 29,39,18,28,38. Orbfit ibero - occ.
1046. Senecio viscosus L.

Salt del Sastre (SEN., Add.: 89). El mateix autor cataloga l'espbcie en la seva flora
nurienca (Fi. N.: 67).
Ribes, Núria (@AD.,Fi. Cat. 111: 241).
- Estatges monta i subalpi, c. 850-2100 m.
Llocs pedregosos, talussos, camins,... Galeopsion, etc. VII-IX.
Aigües de Ribes (850 m), Maqana (875-975 m), El Portet (1600 m), Sant Antoni
(1225 m), sobre Campelles (1575 m), sota Prat de Jou (1600 m), Planoles, sobre Can
Morer (1400 m), vora el refugi de Dbrria (2000 m), El Palós (1600 m), Toses, Collada
de Toses (1800 m), La Molina (Cerdanya), vessants del cim de Pleta Roja (1575 m),
bosc de Ribes (marges de la carretera forestal), vall Estremera (1700 m), Queralbs,
Els Emprius de Serrat (1650 m), Gorges de Núria (1600-2000 m), sobre el Cingle del
Boc (1700 m), Gorges del Freser (fins a uns 2000 m), Coma de Fresers (2100 m), de
Ribesaltes a Pardines (1275 m).
DG 39,18,28,38. Lateeur.
1047. Senecio vulgaris L.
SEN. inclou l'espbcie en el seu catdeg (H.
N.: 67).
- Conreus i llocs ruderals de l'estatge monta, CC.800-1600 m.
De l'ordre Chenopodietalia. (I) 111-XI (XII).
Barricó (900 m), El Portet (1600 m), El Baell, voltants de Ribes de Freser, solell de
Ventola, Planbs, Dbrria (1525 m), sobre Toses (1550 m), Rialb, Fustanya, Ribesaltes,
Les Vinyes, etc.
DG 18,28,38,37. Subcosm.
Calendula officinalis L.
Nom vulgar: bojar, bojat.
- Cultivadacom a ornamental i algun cop subspontinia als indrets ruderals. El Baell,
1200 m; Ribes de Freser, a les vores de riu, 925 m.
1048. Calendula arvensis L.

- Vessants solells de l'estatge monta, als conreus, r. 900-1300 m.
Es fa sobretot als horts de seca; m6s rarament a les messes i als guarets. Polygono-
Chenopodion, Secalinetea. IV-VI.
El Baell, 1200 m; Roques Blanques, 975 m; solells de Can Paloca i de Ventola, 1100-
1300 m; voltants de Ribes, 900-950 m; Ribesaltes, 1000-1300m; solell de Perramon,
1000 m.
DG 28,38. Med. - Submed.
1049. Carlina vulgaris L. subsp. dgaris.

Prats magres, matollars,... De l'ordre Brometalia erecti; també a l7Aphyl1anthion,als
Ulicetalia, etc. VI-IX.
Vora el Pont d'en Cabreta (775 m), El Sagnari, Collada de Grats, Barricó, cap a la
Roca Aguda, El Baell(1100-1300 m), vall d'Angelats, Sant Antoni, cap a Prat de Jou
(1575 m), Roques Blanques, sobre Dbrria (1600 m), Toses, de Toses a la Collada
(1550 m), voltants de Ribes, Rialb, bosc de Ribes (1400 m), bosc de Batet (1450
m), torrent del Forn (Queralbs), Ribesaltes, sota el Puig Cornador (1575 m), Collada
Verda (1625 m), Clots de Maqana, Bruguera, de Bruguera a Saltor, etc.
DG 29,18,28,38,48,27,37. Lateeur.
1050. Carlina acaulis L.

Nom vulgar: carlina borda.
Boscos de Ribes, rara (CAD., R.V.: 91); Ribes (SEN., Add.: 99, sub var. caulescens
DC.).
600
Abunda des del Pont de Cremal al Salt del Sastre (CAD., Fl. V.: 91 ;Fl. Cat. 111: 399);
Núria (SEN., Add.: 99, sub var. caulescens DC .; Fl. N :69 "i I'espBcie caulescens").
Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp.: 161, Festucetum scopariae subassociació de Fes-
tuca ovina subsp. indigesta).
- Estatges montl superior i subalpi, CC. Penetra a l'estatge alpí i pot davallar tamb6
al monta inferior. 1100-2450 m.
Pastures, landes de bruguerola. Mesobromion, Nardion, Calluno-Genistion,Festucion
eskiae, etc. VI-IX.
La Toella, sota la Roca del Corb, torrent Roig (1 100 m), baga del Baell, La Berruga,
Campelles (1250 m), Costa Pubilla (2000 m), vessants del cim de Pleta Roja (molt
abundant), Pla dYAnyella,sobre Pla de Rus, Collada de Toses, cap a la Creu de Meians,
(molt abundant), torrent del Palós (1900 m), sobre Ddrria (1800 m), cap al Pla de les
Salines (2150 m), Coma de Planbs, Gorges de Núria, Coma de Fontnegra (2050 m),
Emprius del Freser (2340 m), entre la coma de Fresers i la de les Eugues (2450 m),
Gorges del Freser (Les Marrades. La Melgó, Les Espiguetoses...), Els Emprius de Ser-
rat, La Canya (1900 m), Pla Rodó, Collada de Meianells, del Mont-roig a la Collada
Verda, sobre Pardines, Puig del Pla de les Pasteres, Coll del Pal, vessants del Puig s'Es-
tela i del Puig de Coma d'Olla, llisos de Taga (1500-1950 m), sobre Can Barratort, so-
bre la Falgosa (1425 m), Conivella, cap ala Portella (Bruguera), sobre Coll de Jou, etc.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Eur.
1051. Carlina acanthifolia All. subsp. cynara (Pourret ex Duby) Kouy
Nom vulgar: carlina.
De Costabona a Núria (COMP., Hist. Nat. 11: 398).
Ribes (CAD., H.V.: 91;Fl. Cat. 111: 399).
Núria (CAD., Fl. Cat. 111: 399). SEN. també la cataloga (FI. N.: 69).
- Estatges montl i subalpi, CC 800-2000 m.
Prats, landes de bruguerola,... De l'ordre Brometalia erecti; també al Calluno-Genis-

tion, al Festucion eskiae, etc. VII-IX.
Des de la zona meridional de la Vall fins al Pla d'Anyella, a vora el Coli dels Homes
(2000 m) i als Plans de Pbrtoles. Algunes localitats concretes: EstBguel, Collada de
Grats, Golobran, Barricó, solells de Can Perramon de Baix, torrent Koig. El Grau
(1300 m), La Berruga, El Baell, Campelles, Sant Antoni, Roques Blanques, Dbrria,
sobre Toses (1600 m), Collada de Toses, baga de Toses, voltants de Ribes, Rialb,
Vilamanya, de Fustanyl a Serrat, vall Estremera (1300 m), cap a la Plana, torrent del
Forn, Gorges del Freser (Les Ribes, La Balma, Guardiola, Les Espiguetoses,...), Costa
Ardena, I'Orri, sobre Pardines, Les Noufonts, Conivella, Clots de Maqana, vessants
meridionals del Taga, Camp dels Dois (1525 m), Sant Eloi (1700 m), Sant Amanq
(1825 m), etc.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Orbfit europ.
Carlina x vayredae Gaut. (= C. acanthifolia subsp. cynara x acaulis).
Aigiies de Ribes (CAD., Carlinas: 10; H.Cat. 111: 402). SEN. recull la citació de CAD.,
- -
b6 que diu "voltants de Ribes" (Pl. d'Esp. 19i6: 236); i en el seu catdeg nurienc in-
clou els híbrids C. x vayredae i C. x secondaireana Sen., aquest darrer resultat -se-
gons ell- de l'encreuament de C. acanthifolia i C. acaulis.
- A l'herbari Cadevall existeix un testimoni de la citació #Aigües de Ribes (localitat
que CAD. indica sota el nom de Montagut).
DG 38.
Atractylis cancellata L.
Muntanyes de Núria (COSTA, Introd.: 145;in WK., Prodr. 11: 130).
- BUB. (H. &r. II: 274) refusa la citació de COSTA i posa l'esphcie dinsles "compositaerepudia-
tae" (sub Crocodilinia cancellata (Cupan.) Caremus). De fet, perb, ja el mateix COSTA a les "en-
miendas y adiciones" de la seva flora de Catalunya (:282) havia corregit la citació, especificant:
''liase montes de Horta (Barcelona)".
1052. Echinops sphaerocephalus L. subsp. sphaerocephalus e
Queralbs (CAD., H. V.: 89); cap a la Ruira (CAD., Exc.: 94); Ribes, Queralbs (CAD.,
H. Cat. 111: 327-328). SEN. inclou l'espBcie en el seu catileg (H. N.: 68) sense espe-
cificar localitat.
- Estatge month, r. Penetra poc a l'estatge subalpi. 850-1500 (1700) m.
Marges, llocs ruderals, especialment en indrets secs i calents. Origanetalia vulgaris,
Onopordion acanthii. VII-IX.
Vall d'Esteguelella, 1200 m; sobre el Sagnari, 1000 m; entre Barricó i EstBguel, 900
m; solell de Can Perramon de Baix, 875 m; Aigües de Ribes, 850 m; El Soli, 1175 m;
Fornells, 1300 m; sota Dbrria, 1450 m; cap a la Collada de Toses, 1700m;de Quer-
albs a la Ruira, 1250 m; sobre les Vinyes, 1100 m; sota Can Nofre, 1175 m;Pardi-
nes, 1225 m.
DG 18,28,38,27,37. Eur. S
1053. ArctiumlappaL.
Vall de Ribes (CAD., R.Cat. 111:406).
- Zona meridional de la Vall, rrr. De l'alianqa Arction.
Entre la Corba i Can Perramon, 800 m; sota el Sagnari, 800 m; torrent de Coll de
Jou, 1400 m; Aigües de Ribes, 825 m. La citació de CAD. es refereix també a Aigües
de Ribes, ja que al seu herbari el plec corresponent du, com a localitat, "junto al
Balneari0 Montagut".
DG 38.37. Eur.
1054. Arctium minus Bernh.

Nom vulgar: repalassa; els capítols tamb6 repalassa o estira-cabells.
- Estatge month, c; i penetra sovint al subalpí. 800-1900 m.
Es fa en indrets ruderals poc secs. De l'alianqa Arction. VII-VI11 fi).
Sota Esteguelella (800 m), Barricó, Aigües de Ribes, El Baell, Lleixes de la Covil
(1600-1700 m), Campelles, Espinosa, Fornells, La Polella, Toses, sobre Toses (1500
m), Ribes de Freser, Rialb, baga #Estremera (1400-1700 m), sota la Cova del Peni-
tent (1900 m), Queralbs, Gorges de Núria (1700 m), Mas Conill, Pardines, Clots de
Magana (1 100 m), etc.
La majoria dels exemplars pertanyen sens dubte a la subsp. minus. Per6 alguns (per
exemple, un de Daió de Dalt, 1425 m) s'acosten a la subsp. pubens (Bab.) ArBnes.
DG 29,39,18,28,38,27,37. Plurireg.
Arctium lappa
O Staehelina dubia
Arctium x nothum (Ruhm.) Weiss. (= A. minus x lappa).

- Vora Aigües de Ribes, 825 m, dins l'irea on conviuen ambdós progenitors.
1055. Staehelina dubia L.

Ribes, Planoles (VAYR. in CA$, F1 Cat. 111: 396); Ribes (BUB., Fl.Q r . 11: 176,
sub S. rosmarinifblia (Pen. Lobel) Cassin).
- Zona meridional de la Vall. rrr.
Sobre la Corba, 900 m, en un indret arrecerat, juntament amb Helichrysum stoechas

i altres plantes termbfdes.
La indicació vayredana de Planoles -de la qual no hi ha testimonis al seu herbari-
creiem que necessita confirmació. Pel que fa a les citacions de Ribes (a l'herbari Vay-
reda hi ha un exemplar d'aquesta proced8ncia) podrien correspondre a alguna locali-
tat de la zona meridional (al camí ral entre Campdevinol i Ribes).
DG 28? 38? 37. Med. W
Jurinea humilis (Desf.) DC.; J. pyrenaica Gren. et Godr.

Revers de la Collada de NÚria (COMP., Hist. Nat. 11: 396; in VAYR., PI. not.: 95, Cat. N.: 42).
- Ja indicada anteriorment a la vall d'Eina cerdana per GREN. et GODR. (FI. Fr. 11: 270) i per
BENTH. segons PHILIPPE (v. BAUD. et CAUWET, Rech. crit.: 75). GAUT. (Catal.: 294) dubta-
va de la preskncia d'aquesta planta calcícola a la vall d'Eina, per6 BAUD, et CAUWET (I. c.) han
fet notar que en aquesta localitat pirinenca hi ha claps de terrenys calcaris on podria haver vis-
cut I'especie. eliminada després per la rapacitat d'alguns botlnics. Per la nostra part, sense dades
més fidedignes, no creiem oportú d'admetre la planta en aquest catileg.
1056. Carduus nutans L. subsp. nutans

Ribes (CAD., Fi. Cat. 111: 357).
- Estatges montd i subalpi, r, per6 localment abundant. 1000-1800m.
Erms, talusos, vores de carreteres forestals. Onopordion acanthii. VII-IX.
Campelles, 1300 m; Sant Antoni, 1225 m; Ventold, 1300 m; Collada de Toses, 1800
m; Maqana, 1025 m; vora Segura, 1100 m; abundant a la carretera forestal del bosc
de Ribes, '1400-1600 m; Costa Ardena, 1200-1300 m; Les Vinyes, 1075 m; Serrat
d'en Posa, 1150 m; cap a Perapinta, 1300 m.
1057. Carduus crispus L.

Ribes, Queralbs, fins al Salt del Sastre (SEN., Add.: 97); vers Queralbs, i als pendents
entre el Pont de Crema1 i el Salt del Sastre (SEN., PI. dJEsp.4: 244); Salt del Sastre
(SEN., F?. N.: 68) (CAD., R.Cat. 1.1: 354); Ribes (SEN. in CAD., Fi. Cat. 1.1: 354).
(Vegeu C. litigiosus).
- Estatges montd i subalpi, r. 875-1800 m.
Es fa als llocs ruderals poc o molt humits, a les vores de riu, clarianes de vernedes, ...
Arction, Convulvuletalia sepium. VII-IX.
Barricó, 900 m; vall d'Angelats, 1075 m; Molí de Can Gorra, 875 m; cap a Sant An-
toni, 1150 m; voltants de Ribes, 900-975 m; sota Planoles, 1050 m; Gorges de Núria
(Salt del Sastre, cap al Salt de l'Aigua), 1650-1750 m; Jaga de la Balma, 1700 m;ri-
beral del Segadell, entre Ribes i Pardines, 950-1 150 m.
Les poblacions comarcals semblen pertbyer a la subsp. crispus.
DG 39,28,38,27. Eur.
Carduus litigiosus Nocca et Balbis; C. sanctae-balmae Loisel.
NCia (VAYR., PI. Cat.: 36, sub C. sanctae-balmae var. hispanicus Vayr.).
- Dos plecs existents a I'herbari Vayreda, l'un provinent de Ribes i l'altre de Nhria ("in sylvis
umbrosis 1800 m"), pertanyen indubtablement a C. crispus.
Carduus acanthoides L.
Ribes (CAD., Notas fitog. 07: 16).
- A l'herbari Cadevail no existeixen testimonis d'aquesta.citaciÓ. D'altra banda, és molt significa-
tiu que CAD. no inclogui després aquesta espkcie en la seva Flora de Catalunya, ni hi assenyali de
Ribes altres espbcies afins amb les quals fhagués pogut confondre.
Es evident que cal refusar l'antiga citació cadevalliana.
Carduus nigrescens VilL i C. vivariensis Jordan

Ribes, Queralbs (SALV. in COSTA, Introd.: 137, sub C. nigrescens f. glabra Wk.) (SALV.,
COLM. in WK., Prodr. 11: 197, sub C. nigrescens);Ribes (CAD., FI. V.: 90, sub C. nigrescens var.
giaber Costa).
Ribes (BUB., FI. Pyr. 11: 145, sub Onopyxus hamulosus (Magnoli? ) Bub, com a sinbnim de C.
vivariensis Jord. i C. nigrescens Benth.)
- Pel que fa a la citació de COSTA, aquest mateix autor especifica més tard (SupL: 45-46):
"algunas formas que se habían tomado como pertenecientes a esta especiem(C. nigrescens)" se
aproximan mis al C. medius, del cua1 se separan las que acabamos de citar" (i no hi son incloses
les de Ribes i Queralbs, ni les prepirinenques en general) .... De manera que implícitament atri-
bueix les citacions pirinenques de C. nigrescens a C. medius.
CAD. a la seva Flora de Catalunya no repeteix la citació de Ribes i, d'altra banda, al seu herbari
no n'hi ha tqtimonis.
De la indicació de BUB. no podem fer-ne cap comentari ben fonamentat.
Es possible que totes aquestes indicacions fossin degudes a confusió amb C. carlinifolius. Remar-
carem que aquesta espbcie presenta a les zones més baixes de la comarca unes formes que fan pen-
sar una mica en C. vivariensis.
Carduus defloratus L.
Vessant E del Pic de Segre, 2150 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 19, Festucetum scopariae).
- No hi ha dubte que es tracta de la planta que anomenem nosaltres C. carlinifolius.
Carduus medius Gouan

NÚria, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 41); NÚria (SALV. in CAD., FI. Cat. 111: 356).
- SEN. (FI. N.: 68) comenta: "Catalogat per Salvador. Creiem que no és especie de tal altitud.
No l'hem trobat tampoc".
Segons hem vist a l'herbari Vayreda, les plantes de Núria, La Molina, etc. donades com a C.
medius corresponen en realitat a C. carlinifolius. Creiem, doncs, que les citacions de C. medius cal
atribuir-les a C. carlinifolius. No es pot admetre, perb, l'opinió de SEN. quan diu que C. medius
no pot existir a NÚria perque "no és espbcie de tal altitud". Precisament, a les zones més elevades
hem observat algunes formes de C. carlinifolius que semblen decantar-se cap a C. aeemone
Pourret ex Lam i que, per tant, podrien prendre's per C. medius Gouan.
1058. Carduus carlinifolius Larn.

Ribes, fins a Núria (SEN., Add.: 96, sub C. petrophilus Timb.). Aquest mateix autor
inclou el tlxon en el seu catlleg nurienc (FI. N.: 68).
Vall de Ribes, fins a Núria (CAD., FI. Cat. 111: 335 ,sub raqa petrophilus).
(Vegeu també C. nigrescens, C. defloratus i C. medius).
- Estatges montl i subalpí, CC;penetra a l'estatge alpí. 825-2250 (2500) m.
Prats secs, terres remogudes, clarianes de bosc,.. preferentment en terrenys calcaris.
Seslerietalia coeruleae, Brometalia erecti, etc. VII-IX.
Des de la zona meridional de la Vall fins als vessants del Puigllanqada, a la capqalera
de la Coma de Fresers i a la Serra cavallera. Algunes localitats: vora Can Perramon de
Baix (825 m), bosc de Barricó, Collada de Grats (1275 m), Golobran, vall d'Angelats,
La Berruga (abundant), baga de Campelles, Planoles, cap al Pinetar (1450 m), Toses,
Pla de Rus, Costa Rasa (2000 m), cap a la Collada de Toses, sota el Collet de les
Barraques, Rialb, sobre Vilamanya (1400 m), baga #Estremera, Font de l'Home
mort (1900 m), Costa de les Tutes (2200 m), Gorges de Núria (1600-2000 m), Coma
de Fontnegra (2050 m), Clot de la Balma, Planell de Coma de Vaca, Emprius del
Freser (2225 m), sota el Pic de Fresers (2500 m), baga de Siat (1800 m), vers el
Mont-roig (1750 m), Puig s'Estela, llisos de Taga, Pineda Rosta, Conivella, Bac de
l'Heura, Clots de Magana, Perramon (975 m), etc. etc.
Planta molt polimorfa. A l'estatge montl hom troba sovint una forma de capítols
petits i brlctees forga escalonades que recorda C. vivariensis. Als llocs més elevats, en
canvi, hi ha individus de capítols grossos i fulles relativament amples i planes que fan
pensar un xic en C. argemone Pourret.
De manera general, és molt variable -i sembla molt poc significativa- la longitud del
peduncle (que oscil.la entre menys de 2 cm i més d'un pam).
DG 29,39,18,28,38,27,37. Orbfit alp.
Carduus x nuriae Sen. et Pau (= C. carlinifolius x crispus)

Entre el Pont de Cremal i el Salt del Sastre (SEN., PI. d'Esp. 4: 244; in CAD.,Fl. Cat.
111: 359); del Pont de Cremal a Núria (SEN., Add.: 96); Salt del Sastre (SEN., FI. N.:
68; PI. dJEsp.: 224-225, sub C. nuriensis).
- Vora la Polella, 1450 m.
Carduus carlinifolius x nutans

-Apareix alguna vegada entre els progenitors; sobretot a les vores de carreteres
forestals.
Prop la Collada de Toses, 1800 m; baga $Estremera, 1400 m. SEN. ja havia assenya-
lat aquest híbrid al Puigllangada, sobre Gavarrós, 2000 m (Quelq. fi nouv.: 197, sub
C. x loretti Rouy var. catalaunicus).
1059. Carduus carlinoides Gouan subsp. carlinoides

Muntanyes de Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 138) (COSTA in WK., Prodr. 11:
194).
Nkia (VAYR., Cat. N.: 41) (CAD., Exc.: 102, sub Cirsium carlinoides); vall de Núria
(CAD., F1. V.: 90;FZ. &t. III: 354).
Queralbs (VAYR., Cat. N.: 41 ; in CAD., FI. Cat. 111: 354).
Abundant issima al Coll de Finestrelles (SEN., FI. N.: 68).
Vall de Noufonts, vers el Pic de la Fossa del Gegant, 2430 m, Pic de la Fossa del
Gegant, 2410 m (BR.-BL., Vég. a@. t. 5, Iberidetum spathulatae); Vall de Núria,
2250 m, vall de Noufonts, 2320 m, Pic de Finestrelles, 2480 m, Coll de Finestrelles,
2350 m, 2400 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 7, Galeopsideto-Poetum fontquerii).
Vessants S del Coll de Queralbs, 2490-2550 m (SERVE, Rech, comp. t. XI, comuni-
- Alta muntanya axial, c; també a l'extrem occidental de la Serra de Montgrony.
Eventualment descendeix a l'estatge monts. (1225) 2000-2600 m.
Tarteres, codolars dels torrents, terres remogudes,... generalment en indrets arrecerats
o relativament calents. De l'associació Galeopsio-Poetum fontqueni (Senecion leuco-
phylli). VII-IX.
Freqüent a les serres axials: cap a la Collada de Toses (1600 m), Coma de Planes
(1900 m), Coma de Fontseca, vers la Font de l'Home mort (1950 m), Serra del
Castell, Coma de Fontalba, entre la Coma de Fontalba i la de Gombreny (2100 m),
Núria, Coll de Noufonts (2600 m), Collet de Fontnegra (2500 m), Planell de Coma
de Vaca, Coma de Fresers, Pic de Fresers (2600 m), Coma de les Eugues, Torrcneules
(2550 m), Serra de la Canya (2100 m), Mont-roig (1750 m), vora Daió (1225 m,
portat pel riu).
Extrem occidental de la Serra de Montgrony: Coll de la Creueta, 1900 m; torrent de
Pla de Rus, 1850 m; sobre les Costes de l'Huguet, 2100 m.
Carduus gregarius
Solana de Queralbs, 2300 m (&GRE et SERVE, Prosp. t. Festuco-Iberideturn forma B amb
Festuca aurea).
- Suposem que aquesta citació ha d'atribuir-se a C. carlinoides (?).
Carduus tenuiflorus Curtis

Ribes ? (VAYR., Cat. N.: 41).
- Ni cap altre b o t h i c ha indicat la planta a la comarca ni nosaltres la hi hem vist. Cal deixar,
doncs, de banda la dubitativa citació de Vayreda.
CAD. en una nota manuscrita del seu herbari suposa que VAYR. devia confondre aquesta planta
amb C. crispus.
1060. Cirsium eriophorum (L.) Scop.

Nuria, 2050 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 18, Chenopodieto-Taraxacetumpyrenaici).
Ribes de Freser (TAL. y VALDES, ~ e v . :208, leg. VIGO, BC 599019, sub C. costae).
- Estatge monts i subalpí, CC. 850-2100 m.
Llocs ruderals: jaces, camins, i sobretot als prats molt pasturats. Onopordetalia acan-
thii. VII-IX (X).
Des de la zona meridional de la Vall fins al Pla de Rus, a Nuria i als Plans de Pbrtoles.
Vall d'Esteguelella, Aigües de Ribes, El Baell, Campelles, La Covil, baga de Campelles,
Pedrera, solell de Ventoli, Plans de Nevi (molt abundant), torrent del Palós, Toses,
Pla d'Anyella, vora la Collada de Toses, Ribes de Freser, Fustanyi, LaPlana, Quer-
albs, vali Estremera (2100 m), Gorges de Núria, Pedrisses, Les Ribes (1400 m), La
Paradella, Les Marrades (1750 m), La Falgosa, Pardines, Les Noufonts, cap a l'0rri
Vell (molt abundant), vers el Coll del Pal, Pou de Taga, Clots de Maqana, Pla del
Freixe, Bruguera, Coll de Jou, etc. etc.
Planta molt variable que alguns autors esmicolen en entitats específiques diferents.
A la comarca hem observat tant les formes considerades típiques (C. eriophomm s.
str.), de brictees involucrals clarament eixamplades a l'ipex, anvers de les fulles
densament setulós, etc., com les de brictees atenuades en espina, fulles poc o gens
setuloses a l'anvers, ... (C. richterianum Gillot i C. costae (Sen. et Pau) Petrak). Aques-
tes formes no tenen pas una distribució ben diferenciada dins de la Vall, sinó que
sovint es troben totes barrejades en una mateixa localitat, i són corrents, d'altra
banda, els individus que presenten una morfologia interm8dia entre elles. Els diversos
tipus de caricteres addui'ts per diferenciar-les (forma i color de les brictees, vesti-
menta de i'involucre, forma i pilositat dels lbbuls foliars, etc.) varien gairebé insensi-
blement i es combinen de manera poc o molt aleatbria. Creiem, doncs, que aquestes
tres estirps morfolbgiques haurien de tractarse simplement a nivell varietal o, com a
mhxim, subspecific.
1061. Cirsium vdgare (Savi) Ten.; C. lanceolatum (L.) Scop., non Hil1
SEN. inclou lYesp8cieen el seu catileg nurienc (FI. N.: 68).
- Estatge monti, c; penetraa l'estatge subalpí. 775-1600 (2000) m.
Erms, terres remogudes, marges de carretera i llocs ruderals en general. Onopordetalia
VII-IX.
Pont d'en Cabreta (775 m), vall d'Esteguelella, vall de Barricó, baga de Campelles,
(1 650 m), La Berruga (1750 m), Campeiles, solell de Ventoli, Ventolh, Planoles sobre
Can Morer (1425 m), Dbrria, sobre Fornells (1 500 m), vora el refugi de Dbrria (2000
m), voltants de Ribes (875-1000 m), bosc de Batet (1450 m), bosc de Ribes (marges
de 'la carretera forestal), cap a Pardines (1 175 m), Serrat d'en Posa, sobre Bruguera
(1300 m), etc.
DG 28,38,27,37. Plurireg .
Cirsium tuberosurn (L.) All.

Ribes (VAYR., in CAD., FI. Cat. 111: 348).
- Ni a i'herbari Vayreda ni a l'herbari Cadevail no hi ha testimonis d'aquesta indicació. Malgrat
que la citació no sigui inversemblant, creiem prudent d e no admetre la planta en aquest catileg
fins que no rebi confirmació.
Cirsium x medium All. (C. tuberosum x acaule)

- Sota la Roca del Corb, 1500 m.
Lateatl.
1062. Cirsium rivulare (Jacq.) All.
Queralbs (VAYR. in CAD., Fl. Cat. 111: 347).
- Estatges monta i subalpí, rrr. Marges de recs i rierols. Calthion.
Entre la Farga de Queralbs i Daió, 1150 m; de Núria al Pla de Sallent, 1850 m.
DG 39. Eur. cont.
1063. Cirsium acaule Scop. subsp. acaule
Nom vulgar: calcida.
NÚria (SALV. in COSTA, Introd.: 137; in WK., fiodr. 11: 188) (CAD., F1. Cat. 111:
346) (SEN., Fl. N: 68) (TAL. y VALDES, Rev. : 166, leg. BARNADES BC 603679,
leg. FONT QUER BC 33296).
Ribes (CAD., Fl. K: 89; FI. Cat. 111: 346).
Núria, 2150 m, vail de Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., Vég. alp.: 126, Carici-Pinguicu-
letum); vessant E del Pic de Segre, 2150 m (BR.-BL., LC. t. 19, Festucetum scopa-
riae); vers el Puigmal, 2 150 m (BR.-BL., 1. c.: 161, Festucetum scopariae subassocia-
- Estatges montl i subalpi, ccc; penetra a l'estatge alpí. 800-2200 (2425) m. Típic
dels prats mesbfds. Calcícola preferent. De l'alianga Mesobromion; hom el troba
també al Nardion, al Festucion gautieri, etc. VII-X.
Des de l'entrada de la Vall fins al Puiglianqada, a la coma de Fresers i als Plans de
Pbrtoles. Algunes localitats representatives: Esteguelella, La Toella, Barricó, Aigües
de Ribes, El Baell, La Berruga (1 175 m), Campelles, Pla de Prats, Roques Blanques,
Planoles, Costa Pubilla, Coll de les Fontetes (1875 m), Costa Borda, Toses, Pla de
Rus, Pla d'Anyella, Costa Geperuda (2100 m), sobre la Collada de Toses (1950 m),
torrent del Palós (1600 m), sobre el Coliet de les Barraques, Bac de la Foradada
(1950 m), Coma de Fontalba (2250 m), Núria, Cap de Porc, Coma de les Mulleres,
Coma de Fontnegra, Gorges de Núria, Planell de Coma de Vaca, entre la Coma de
Fresers i la de les Eugues (2425 m), Vilamanya, Queralbs, La Canya, Pla de Batibau-
mes, Pla Rodó, voltants de Ribes, Conivella, La Falgosa, Puigsac, 1'Orri Vell, llisos de
Taga, Clots de Magma, Pla del Freixe, Bruguera, Coli de Jou, solell de Sant Arnanq,
Saltor, etc. etc. etc.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Lateeur.
1064. Cirsium monspessulanum (L.) Hil1
SEN. l'inclou en el seu catPleg (H.
N.: 68).
Vall de Conill, 1350 m ( B O L ~ Set VIVES in O. de BOLOS, De veg. not. 11: 220,
Queralbs, 1150 m (BOLOS et VIVES in O. de BOL&, De veg. not. 11: 221, Cirsieto-
Ribes de Freser (TAL. y VALDES,~ e v . :182, leg. VIGO BC 136316).
- Estatge montA, c. 775-1500 m.
Jonqueres, mulleres, vores de recs. Molinio-Holoschoenion, Molinietalia. VII-IX (X).
Esteguelella, El Casot, torrent de la Corba, Barricó (1000 m), El Baell, Pla de 1'011a
(1250 m), baga de Campelles, Roques Blanques, solell de Ventoli, El Soli, Planoles,
Planbs (1300 m), d'Espinosa a Fornells, sobre Fornells (1500 m), Toses, voltants de
Ribes, Rialb, vall Estremera (1400 m), torrent del Forn (150m),Ribesaltes, Mas
Conill, Conivella (1400 m), sota Can Barratort (1150 m), pardines-, cap a Boixetera,
Clots de Ma~ana,etc.
DG 39, 18,28,38,27,37. Med. W.
1065. Cirsium palustre (L.) Scop.

Queralbs, Núria (CAD., FI. K: 89; FL Cat. 111: 343); alta vall del Freser, fins a
Queralbs (SEN., Add.: 95). El mateix SEN. inclou l'espbcie en el seu catileg nurienc
(FI. N.: 68) sense especificar localitat.
- Estatges monti i subalpi, en terrenys silicis, CC. Manca a la zona meridional de la
Vali i a bona part de les serres pre-pirinenques, on dominen els terrenys calcaris.
950-2150 m.
Mulleres poc o molt Acides. De l'ordre Molinietalia coeruleae. VII-IX.
Vora la Coliada de Toses (1750 m), sobre Toses (1550 m), torrent del Palijs, sobre
Dbrria (fins a 2150 m), baga de Fornells (1550. m), bosc de Nevi, Espinosa (1 150 m),
El Pinetar, sobre Planoles (1400 m), Pla de l'011a (1250 m), Ribes de Freser (950 m),
Sta. Caterina (1050 m), baga de Siat, vora Serrat, vall Estremera (Font de 1'Home
mort, etc.), torrent del Forn (1175 m), cap a la Plana (1275-1350 m), Gorges de
Núria (1600-1900 m), Núria (2000 m), Fontalba (2025 m), Gorges del Freser, Ri-
besaltes, Boixetera (1400-1550 m), Plans de Pbrtoles, vora la Collada Verda.
DG 29,39,18,28,38,48. Eur.
Cirsium x borderei Rouy (= C. monspessulanum x palustre)

Muntanyes de Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 137; in WK., Prodr. 11: 191).
Sota el Molí de Queralbs (SEN., Add.: 951, citació que recull CAD. (FI. Cat. 111: 349)
transcrivint-la com a Queralbs.
- No pas rar alli on conviuen els dos progenitors.
Pla de l'olla, 1250 m; vall del Maganell: 1150 m; vora la Farga de Queralbs, 1125 m;
torrent del Forn, 1200-1300 m.
1066. Cirsium arvense (L.) Scop.

Nom vulgar: calcida.
SEN. l'inclou en el seu catdleg (FI. N.: 68).
- Estatge monti, CC;s'enfila a l'estatge subalpí. 800-1775 m.
Conreus, terres remogudes, llocs ruderals. Secalinetea, Chenopodietea, Onopordeta-
lia,... VI-IX.
La Corba (800 m), Can Perramon de Baix (825 m), El Baell, El Grau (1350 m), La
Berruga (1775 m), Pla de Prats (1600 m), vall d'Angelats, El Bac, Planoles, solell de
Ventold, El Pinetar (1600 m), sobre Fornells (1500 m), Toses, torrent de Pla de Rus,
voltants de Ribes, Rialb, baga #Estremera (1400 m), Pla d'Escuira (1500 m), sobre
La Plana (1375 m), cap a Pardines, La Falgosa (1350 m), Conivella (1450 m),
Perapinta (1 325 m), etc.
DG 18,28,38,37. Holdrt.
1067. Onopordum acaulon L.

- Estatges subalpí i montásuperior, rr.
Erms, terres r?mogudes, camins. Onopordion acanthii.
Pla #Anyella, 1800 m; Collada de Toses, 1800 m, forqa abundant; entre la Collada i
la Creu de Meians, 1875 m; solell del bosc de Ribes, 1560 m, a les vores de la
carretera forestal.
1068. Onopordum acanthium L. subsp. acanthium

Vores de cases i poblacions, terres remogudes i llocs ruderals en general. Onopordion
acanthi. VII-IX.
Ribes de Freser, 950 m; Campelles, 1300 m; Ventoli, 1300 m; sobre Planoles, 1250
m; PlanBs, 1200 m; Fornells, 1300 m; Toses, 1450 m; cap a Segura, 1075 m; entre la
Farga i Queralbs, 1200-1250 m; Els Plaus, 1550 m; Ribesaltes, 1150 m; Pardines,
1200-1250 m; l'Orri Vell, 1550 m; Clots de Maqana, 1100 m; Serrat d'en Posa
(Bruguera), 1150 m.
Alguns exemplars, de capítols relativament petits i agrupats, s'acosten un xic a la
subsp. gautieri (Rouy) Franco.
DG 18,28,38. Lateeui.
Silybum marianum (L.) Gaertner

- Accidental vora Campelles, 1300 m, a les vores #un camp; un sol exemplar esthil i
de vida efímera.
DG 28. Med.
1069. Serratula tinctoria L.

Ribes (CAD., FI. K: 90; FI. Cat. 111: 392).
- Sectors meridional i central de la Vall, a l'estatge monti, r. 800-1500 m.
Es fa en terrenys silicis s en sbls acidificats. Sobretot als boscos, perd també als
matollars, als prats i 3 les mulleres. De l'alianqa Quercion robori-petraeae; L'licetalia,
Molirzion coevuleae, ~Wesobromion.VII-IX.
Vora EstBguel, 825 m; La Toella, 1400 m; torrent de la Corba; sota la Roca del Corb,
1500 m; Aigües de Ribes, 850 m; sota el Baell, 1100 m; Bac de SHeura, 875-1000 m;
Els Coforns, 975 m; Sta. Caterina, 975-1100 m; Els Estiradors, 1050 m; sota Can
Barratort, 1 100 m.
DG 28,38,27,37. Eur .
9 Serratula tinctoria
O Leuzea conifera
Centaurea leucophaea
1070. Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.; Centaurea conifera L.

Ribes (CAD., FE. Cat. 111: 394).
- Sector meridional de la Vall, r. 800-1300 m.
Solells de l'estatge monti i llocs arrecerats. Principalment als prats secs de l'alianga
Aphyllanthion. VII-VIII.
Cap a la Collada de Grats, 1200-1300 m; El Sagnari, 850 m; sobre la Corba, 900 m;
solells de Can Perramon de Baix, 850-1200 m; Serrat de SHome, 1200-1300 m; sobre
Aigües de Ribes, 900 m.
DG 28,38,27,37. Med. W
1071. Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.

- Estatge monti, a les zones central i meridional de la Vdl. rr. 825-1175 m.
Marges i prats secs, en indrets arrecerats. VI-IX.
Esteguelella, 850 m, abundant; sobre EstBguel, 900 m; Can Perramon de Baix, 825 m;
Barricó, 1000 m; Bruguera, 1175 m; Ribesaltes, 1150 m; sota les Vinyes, 1000 m.
DG 38,27,37. Med.
1072. Centaurea scabiosa L.

Fins a Ribes (CAD., F1. Cat. 111: 370).
Preferentment en terrenys calcaris i sobretot als prats (Brometalia erecti), perd també
als conreus (Secalinetea), als marges, etc. VI-VIII.
Vall d'Esteguelella, La Corba, El Sagnari, vall de Barricó (825-1000 m), Golobran, El
Baell, vall d'Angelats, Pla de Plaus (1275 m), cap a Campelles, Pedrera, Roques
Blanques, solell de Ventolh, Nevi, Toses (1450-1550 m), Segura, Vilamanya (1 350
m), Els Plaus (1550 m), torrent del Forn (1200 m), voltants de Ribes de Freser,
kbesaltes, La Falgosa, Conivella (1400 m), Clots de Ma~ana,Perapinta, etc.
DG 39,18,28,38,27,37. Lateeur.
1073. Centaurea leucophaea Jordan subsp. leucophaea; C. paniculata L. subsp. bucophaea

(Jordan) Arcangeli
Ribes (VAYR., Cat. N.: 41; in CAD.,R. Cat. 111: 377).
- Sembla limitada als solells de lavall del Rigard, r. 975-1350 m.
Es fa als prats secs. Xerobromion. VII-IX.
Costes de Segura, solell de Can Paloca, Roques Blanques, solells de Ventoli, sobre
Can Morer (1350 m ), El Soli1 (1200 m, abundant). (Vegeu mapa pig. 61 1).
DG 28,38. Med. NW
1074. Centaurea calcitrapa L.

Nom vulgar: herba espitllera.
- Llocs ruderals de l'estatge monti, r. 850-1700 m.
Vores de cases, camins. Sisymbrion, Polygonion avicularis.
Esteguelella, 850 m; El Sagnari; Mapna, 1000 m; sobre Toses, 1700 m.
1075. Centaurea solstitialis L. subsp. solstitialis

- Ribes de Freser, 950 m.
DG 38.
1076. Centaurea jacea L.

Ribes (CAD., F1. K: 90;Fl. Cat. 111: 369).
- Estatges montl i subalpí, ccc. 800-1850 m.
Prats de dall i pastures grasses. Mesobromion, Arrhenatherion, Nardion. VII-X.
Des de l'entrada de la Vall fins al Pla &Anyella, a les Gorges del Freser i als Plans de
Pbrtoles. Vall d'Esteguelella, sobre la Corba, Collada de Grats, Golobran, vall de
Barricó, Aigües de Ribes, El Baell, vall d'Angelats, Pla de Prats, Planoles, baga de
Fornells, d'Espinosa a Fornells, Toses, Pla $Anyella (1800 m), voltants de Ribes,
Costes de Segura, Rialb, Els Plaus, cap a la Plana, Gorges de Núria (El Ras, Pla de
Carcal,...), Gorges del Freser (La Paradella, La Balma, Les Marrades, Les Espigue-
...
toses, fins a uns 1850 m), Pardines, Boixetera, Collada Verda, l'Orri Vell, Puigsac,
Les Noufonts, llisos de Taga, Bruguera, etc. etc.
La raqa comarcal d'aquesta espkcie tan polimorfa pot atribuir-se a la subspkcie amara
(L.) Rothm.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Lateeur
Centaurea nigra L.
EspBcie existent a la vei'na Vall de Camprodon; l'hem observada, juntament amb formes intermb
dies amb la C. jacea, a la vall d'Abella, molt a prop del límit oriental de la nostra comarca. Aquest
tlxon, o les races de trinsit entre C. nigra i C. amara, podrien fer-se a l'alta vall del Segadel1,béque
nosaltres no les hi hem pas herboritzades.
Centaurea uniflora Turra

Cims de Caranqi cap a NÚria (COMP. in VAYR., PI. not.: 94; Cat. N.: 41).
- La citació -a part que no es refereix pas clarament a la Vall de Ribes- ha d'ésser errbnia, ja
que aquesta espscie de les muntanyes alpines no sembla pas que atenyi els Pirineus.
Centaurea pectina tu L.
Muntanyes de NÚria, Queralbs (VAYR., Cat. N. : 41); Ribes, Queralbs, NÚria (CAD., FI. Cat. ZII:
374).
- Ignorem en qui: es basen aquestes indicacions, de les quals no hi ha testimonis als herbaris
Vayreda i Cadevall. Nosaltres hem vist l'espkcie a la velna comarca del Conflent, perb no creiem
pas que existeixi a la Vall de Ribes.
1077. Centaurea triumfetti All. subsp. semidecurrens (Jordan) Dostál

- Només l'hem observada a la part alta de les Gorges del Freser, on, de tota manera,
és abundant. Es fa sobretot als herbassars poc higrbfils i en llocs un xic ruderalitzats.
Calamagrostion arundinaceae, Rumicion alpini. VII-IX.
Les Espiguetoses, 1850-2000 m.
L'atribució d'aquesta planta a la subspBcie semidecuwens no la fem pas amb un
convenciment total. D'altra banda, els nostres exemplars presenten alguns carlcters
que semblen intermedis entre els corresponents de C. triumfetti i els de C. montana
L.
1078. Centaurea cyanus L.
Nom vulgar: cap blau.
-Camps de cereals i guarets de l'estatge mont;, c i de vegades molt abundant.
800-1500 m.
Només l'hem vist en terrenys silicis. A part dels conreus, apareix també alguna vegada
a les vores de camins i llocs ruderals. Scleranthion annui. VI-IX.
Vores del Freser, sota Esteguelella, 800 m; El Baell, 1200 m; Pla de Plaus, 1275 m;
Campelles, 1300 m; vall del Bac, 1200 m; solells de Can Paloca i de VentolP,
1100-1300 m; Maqana, 1075 m; sobre Sta. Caterina, 1100 m;Pla $Escuira, 1500 m;
camps de Ribesaltes i de Can Nofre, 975-1275 m; Perapinta, 1325 m.
DG 28,38,37. Med. E (Subcosm.)
1079. Carduncellus monspeliensium All.

Muntanyes de Ribes (CAD., FI. I?: 90).
- Estatge montl de la zona meridional de la Vall, c; penetra al subalpí. A la resta de
la comatca, rarissirn. 800-1500 (1900) m.
calcícola. Es fa als prats secs i als indrets rocosos assolellats.Aphyllanthion i Ononi-
do-Rosmarinetea en general, Brornetalia erecti. VI-IX.
Corrent al sud de la línia La Covil-Sant h a n $ (serres pre-pirinenques): vall d'Este-
guelella, El Sagnari, sobre la Corba, La Toella, Golobran, torrent de la Corba, Estb-
guel, vall de Barricó i solells de Can Perramon de Baix, Serrat de l'Home, Aigües
g Carduncellus monspeliensium
# rn Catananche coerulea
de Ribes, El Baell (1 100-1275 m), solell de la Covi1 (1900 m), solell de Sant Amanq
(1500-1700 m). Més cap al nord apareix molt isoladament: vessants del Taga sobre
Bruguera, 1650 m; sobre Vilamanya, 1400 m.
DG 28,38,27,37. Med. NW
1080. Cichorium intybus L.

- Estatge monta inferior, r. 775-1250 m.
Vores de camins, llocs ruderalitzats. Dauco-Melilotenion i Onopordetalia en general.
VII-IX.
Sota Esteguelella, 775 m; El Sagnari, 800 m; vall de Barricó, 900 m; Angelats, 850 m;
Roques Blanques, 1025 m; vall del Bac, 1050 m; solell de Ventoli, 1250 m; Ribes de
Freser, 925 m; sota Ribesaltes, 1000 m; Pardines, 1225 m; Bruguera, 1175 m.
1081. Catananche coerulea L.

Ribes (CAD., FI. Cat. 11.:409).
- Estatge monta a la zona meridional de la Vall, CC,i de vegades molt abundant;
penetra a l'estatge subalpí. A la resta de la comarca, molt localitzada. 775-1500
(1 700) m.
calcícola; rarament en terrenys esquistosos. Es fa als prats secs. Aphyllanthion, Xero-
bromion. VII-IX.
Corrent al sud d'una línia Baell-Bruguera: vers el Pont d'en Cabreta, El Casot, vall
d'Esteguelella, Collada de Grats, La Toella (1400 m), El Sagnari, Estkguel, solells del
torrent de la Corba (fins cap a la Portella, 1250 m), solells de Can Perramon de Baix,
Aigües de Ribes, torrent Roig i el Baell (fins al Grau, 1300 m), vall de Barricó, Cin-
gles de Sant Eloi (1500-1700 m). També a Corones, i a Montgrony fins a sobre el Mal
Pas del Toix.
Més cap al nord, esporidica, bé que localment pot ésser abundant: vessants del Taga
sobre Bruguera i cap al Pla del Freixe, 1450-1550 m; Les Guilleumes fins a sota
Campelles, 1100-1250 m, sobre calcosquists; Costes de Segura, sobre esquists,
975-1000 m, no pas escassa.
DG 28,38,27,37. Med. W
1082. Hypochoeris rnaculata L.

Serra de Núria (COSTA, Introd.: 147; in WK., Prodr. 11: 229); pastures i prats de
NÚria (VAYR., Cat. N.: 43); Núria (CAD., FI. Cat. 111: 420).
Al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. a@. t. 22, Hieracieto-Festucetum spadiceae).
(Vegeu també H. uniflora).
- De I'estatge monta superior a l'alpi, r pera de distribució irregular i localment
Acídofila. Es fa en terrenys silicis o en sbls calcaris descalcificats. A la zona axial es
troba, sobretot dintre els prats de Festuca paniculata (dels quals BR.-BL. la considera
espBcie característica); a les serres pre-pirinenques apareix principalment al Gentiano-
Primuletum intricatae. Festucion eskiae, Nardion; més rarament al Calluno-Genistion,
als Arrhenatheretalia,... VI-VIII.
Zona axial: voltants de Núria, 2000-2100 m; Coma #Eina, 2400 m; Gorges de Núria
(Fontnegra, Pla de Sallent, El Ras,...); Gorges del Freser (solell del GrBvol, Clot de la
Balma, Les Espiguetoses,...); solell del Torreneules Petit, 2300 m; baga de Ribes,
14000 m; vessants del Puig Cerveris, 1800 m; cap al Mont-roig, 1600 m, 1900 m,
Serres pre-pirinenques: sobre Pla de Rus, 2000 m; llisos de Taga, 1425-1900 m; Sant
Amang, 1800 m; les Noufonts, 1475 m; sobre Can Roca, 1400 m; Coll del Pal, 1675
m; sobre Pla Cubilar, 1825 m; Plans de Pbrtoles, 1625 m; Tossal de la Collada Verda,
1625 m.
DG 29,39,18,38,48,37. Eur .
Hypochoeris uniflora Vill.
Toses,.Niria, Ribes (VAYR., PI. &t.: 37).
- Els exemplars de i'herbari Vayreda corresponents a aquestes citacions pertanyen a i'espkcie
anterior (H. rnaculata).
1083. Hypochoeris radicata L.

Principalment en terrenys silicis, perb no rara tampoc al calcari. Es fa als prats, als
matolls, ... preferentment en indrets més o menys secs. Calluno-Ulicetea, Brometalia
erecti, Arrhenatherion, etc. VI-X.
Des de l'entrada de la Vall fins a la Collada de Toses, a les Gorges del Freser i a l'alta
vall del Segadell. El Casot, El Sagnari, sota EstBguel, vall de Barricó, Aigües de Ribes,
El Baell, sobre Angelats (1050 m), Campelles, Roques Blanques, Ventola, Planoles,
(1100-1300 m), cap a Neva, sobre Can Morer (1425 m), Espinosa, Fornells, cap a
Dbrria (1525 m), torrent del Palós (1600 m, 1800 m), vora la Collada de Toses (1750
m), voltants de Ribes (Pedrera, Magana, Sta. Caterina,...), de Batet a Rialb, Vilama-
nya, Fustanya, Queralbs, torrent del Forn, Gorges del Freser (Salt del Griil, Les
Collades, La Paradella, La Balma, Costa Rubí, ... fins al Coll dels Homes, 2100 m), so-
lell del Bosc de Ribes, Les Vinyes, de Pardines a Boixetera, llisos de Taga, Clots de
Magana, Pla del Freixe, etc. etc.
DG 39,18,28,38,37. Plurireg.
1084. Leontodon pyrenaicus Gouan subsp. pyrenaicus

A Núria vers la Font dels Assots i al Puigmal (SALV. in COSTA, Introd: 148), Núria
(SALV. in WK., Prodr. 11: 2 16); muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 43); roques
de Núria i "en el Puigmal, efecto quizás de la altitud, se encuentra una forma
pigmea" (CAD., FI. V.: 91): comuna a Núria la var. gouani, i a les altures, com al
Puigmal, la raqa pygmaea (CAD., FI. Cat. 111: 425); Núria (FERRER, Exc.: 82)
(CAD.,Exc.: 102)(SEN.,Add.: 1 0 l l ; ~ lN.:
. 69).
Núria, 21 50 m (BR-BL., Vég. alp.: 126, Cariceto-Pinguiculetum grandijlorae); al N de
Núria, 2200 m (BR.-BL., L c. t. 22, Hieracieto-Festucetum spadiceae); vers el Pic de
la Fossa del Gegant, 2300 m (BR.-BL., I. c. t. 23, Pumileto-Festucetum supinae); vers
el Coll de Finestrelles, 2300 m, Pic de Segre, 2400 m, 2450 m (BR.-BL., 1. c. t. 21,
Festucetum eskiae); Pic de Finestrelles, 2750 m, Pic de la Fossa del Gegant, 2800 m,
Coll de Núria, 2600 m (BR.-BL., 1. c. t. 24, Cuwuleto-Leontidetum pyrenaici).
SERVE (Rech. comp.) l'assenyala a la zona Gorrablanc-Puigmal, 2560-2880 m, din-
tre diverses comunitats del Festucion supinae (vegeu t. V. XVIII, XIX, XX i XXII);
Pla de Gorrablanc, 2450 m (BAUD. et SERVE, Group. vég. Pla t. Hieracieto-Festuce-
tum supinae).
- Alta muntanya axial, CC. També a l'extrem occidental de la Serra de Montgrony.
Baixa accidentalment a l'estatge monta. (1 250) 1700-2880 m.
Es fa a les pastures acidbfdes i, més rarament, a les escletxes de roca. característic
dels Caricetalia cuwulae; també als Androsacetalia vandellii. VI-IX.
Cap al Coll de la Creu de Meians (2000 m), Puig de Dbrria, sobre el Collet de les
Barraques (2000 m), Tossa del Puigmal (abundant), Coma de Fontalba, Núria, Roc
de la Mal6 (2100 m), sobre el Bosc de la Mare de Déu (2250 m), Pic de l'Aliga (2300
m), Ras de l'ortigar, Collet Verd, Coma de Noucreus, Tirapits, Coma de Fresers,
Balandrau, Gorges del Freser (on davalla fins cap a Daió, 1250 m), Cingle del Boc,
vessants del Puig Cerveris (2000 m), etc. També a Costa Rasa, 2000 m, a la capqalera
de la vall del Rigard.
Tal com diu CAD., a les zones més elevades hom troba una raqa especialment petita.
D'altra banda, es tracta en general d'una espgcie bastant polimorfa.
DG 29,39,18,28,38. Orbfit alp.
1085. Leontodon autumnalis L. subsp. autumnalis

Prats elevats de les muntanyes de Surroca (llegiu Serra Cavallera) (COSTA, Introd.:
148).
Muntanyes de Núria i del Puigmal (PUIGG. in COSTA, Suppl.: 49, sub var. pratensis
Koch).
Núria (VAYR., Cat. N.: 43, sub var. alpinus Gaud.) (SEN., Add.: 101) (CAD., Fl.
Cat. 111: 424, sub var. alpinus).
Coma Ermada (SEN., Add.: 101).
Comú als prats de Ribes (CAD., FI. Cat. 111: 424, sub var. pratensis).
- Estatges montl i subalpí, r perb localment abundant. 900-1700 m.
Mulleres, prats humits. Cynosurion cristati, Molinietalia coeruleae, Scheuchzerio-
Caricetea nigrae,... VII-IX.
El Baell, 1250 m; Coll de la Casassa, 1200 m; Pla de Peats, 1550 m; Prat de Jou, 1675
m; Roques Blanques, 975 m; cap a Neva, 1300 m; Plans de Nevi i baga de Fornells,
1500-1700 m; Ribesaltes, 1150 m; voltants de Ribes (Sta. Caterina, etc.); sota Boixe-
tera, 1400 m; abundant als prats de l'Orri Vell, 1400-1600 m; Collada Verda, 1600
m; vers el Coll del Pal, 1600 m; molt abundant a Coll de Jou, 1600 m.
Tots els exemplars estudiats corresponen realment a la subsp. autumnalis, inclosos els
de Ribes de l'herbari Cadevall. A cap dels herbaris barcelonins no hem vist represen-
tants comarcals de les varietats pratensis i alpinus; ni tampoc exemplars autkntics de
L. autumnalis procedents de Núria o del Puigmal. Les indicacions de SEN. referides
a Núria i a Coma Ermada sembla que corresponen clarament a L. duboisii (vegeu
aquesta espkcie); i pot ésser que també s'hi hagin d'atribuir les nurienques de COS-
TA, VAYR i CAD., perd en abs6ncia d'exemplars d'herbari no ho podem pas assegu-
rar.
DG 28,38,48,37. Eur.
1086. Leontodon duboisii Sen.

- Alta muntanya axial, segurament no gaire rar. Segons SEN., també a la Serra de
Montgrony. 1575-2600 m.
Es fa a les mulleres poc Acides. Caricion nigrae. VII-IX.
Vora Núria, 2000 m; Coma de Vaca, 2300 m; Serra de la Canya, 2050 m; sota el
Fig. 25. Leontodon duboisii A i'esquerra, una brictea involucral (x 4) i un fruit (x 8).
Mont-roig, 1575 m. Núria (M. GARRIGA in BC 38470, sub L. pyrenaicus, determi-
nat per WIDDER com a L. duboisii); pastures de Núria vers 2600 m (SEN. herb, det.
WIDDER). SEN. assenyala que la planta es troba també a Coma Ermada (vegeu la
nota que acompanya el plec d'herbari de Pl. dYEsp.6601). Les citacions de L. autum-
nalis de Núria (PUIGG. in COSTA, sub var. pratensis; VAYR. i CAD., sub var. alpi-
nus) i la del Puigmal (PUIGG. in COSTA, sub var. pratensis) és molt possible que
s'hagin de referir a aquesta espkcie (vegeu els comentaris a L. autumnalis).
Planta confosa generalment amb L. pyrenaicus o bé amb una forma nana de L. autum-
nalis. L'aspecte de la planta, petita i amb pocs capítols (sovint només un) sol recordar
més aviat L. pyrenaicus, perb els seus aquenis tenen un bec evident, bé que bastant
curt, i les lígules externes són estriades de púrpura al dors. Fou SEN. qui primer fiu
remarcar que es tractava d'una planta diferent de L. pyrenaicus també pel seu h5bi-
tat.
DG 29? 39,28,38. Pir. - cant.
Leontodon hispidus L. subsp. hispidus

Núria (VAYR., Cat. N.: 43, sub var. glabratus K. i var. crispatus Godr.; Pl. Cat.: 38,
sub var. crispatus Godr.) (CAD., Fl. Cat. 111: 426) (SEN., FI. N.: 69, sub L. proteifor-
mis).
Ribes (CAD., FI. K: 91, sub var. vulgaris Bisch. i var. glabratus Bisch.; FI. Cat. 111:
426).
- Estatges mont5 i subalpí, ccc. 800-2250 m.
Pastures grasses i prats de dall. Mesobromion, Nardion, Arrhenatheretalia,... VI-X.
Des de la zona meridional de la Vall fins al-Pla de Rus, a la vall de Núria i a la Collada
Verda. Algunes localitats representatives: La Toella, Aigües de Ribes, El Baell, Pla de
Plaus, Campelles, Roques Blanques, Planoles, Coll de les Fontetes, Toses, Pla
d'Anyella, voltants de Ribes, Rialb, Queralbs, Serrat, Prat del Bac, Gorges de Núria,
Coma #Eina (2050 m), Coma de Fontnegra (2050 m), Gorges del Freser (fins a vora
el Coll dels Homes, 2100 m), Coma de Vaca (2250 m), Mas Conill, Conivella, llisos de
Taga, Can Barratort, Puigsac, Les Noufonts, Plans de Pbrtoles, Coll del Pal, tossal de
la Collada Verda, Boixetera, Clots de Ma~ana,sobre Bruguera, Collet de Saltor, etc.
etc. etc.
Hom troba tant una forma de fulles piloses (var. hispidus) com una altra de prlctica-
ment glabra (var. glabratus Gren. et Godr.). Pel que fa a aquesta darrera, caldria veure
quina relació té amb la subsp. danubialis (Jacq.) Simonkai d'Europa central i oriental.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Eur .
Leontodon saxatilis Lam. subsp. hispidus (Roth) Castrov. et Laínz; L. taraxacoides

(Vill.) Mérat subsp. longirostris Finch et P.D. Sell; L. nudicaulis (L.) Banks subsp.
rothii A. et O. de Bolbs, Thrincia hispida (Schousboe) Roth
- Estatge mont&,rr. 950-1275 m.
Es fa als prats secs, en terrenys esquistosos. Xerobromion. VII-VIII.
Sembla limitat als solells del sector central de la Vall. Pedrera, 950 m; Roques
Blanques, 1000 m; solells de Ventoli, 1000-1100 m; solells entre Ribesaltes i Pardi-
nes, 975-1275 m.
DG 28,38. Med.
Leontodon saxatilis subsp.
1089. Picris echioides L.; Helminthotheca echioides (L.) Holub

- Ribes de Freser, 925 m, en un talús ruderalitzat. En flor a mitjan agost. Esphcie
només accidental?
DG 38. Latemed.
1090. Picris hieracioides L.

Núria (VAYR., Cat. N.: 43, sub P. pyrenaicus Gouan).
Es fa en hibitats molt diversos: prats, marges, llocs tarterosos, prats de dall, etc. VI-X
(X).
Vora el Pont d'en Cabreta (775 m), El Casot, vall d'Esteguelella, La Corba, Estkguel,
Can Perramon de Baix, vall de Barricó, Aigües de Ribes, El Baell, sota Coll Pan (1700
m), vall dYAngelats,Pedrera, Els Cofoms, Roques Blanques, Planoles, La Poleika,
Toses, voltants de Ribes, bosc de Batet (1450 m), Rialb, Queralbs, vora Núria (2000
m), Ribesaltes, Les Vinyes, vora l'estany de Can Roca (1475 m), Pardines, cap a
Boixetera, Clots de Magana, Bruguera, Sant Amang, (1400 m), etc. etc.
Planta molt polimorfa. Tots els exemplars estudiats semblen correspondre a la sms-
phcie hieracioides; inclbs un exemplar de l'hervari Vayreda, procedent de ~úri;,
donat com a P. pyrenaica Gou.? (sic).
DG 39, 18,28,38,27,37. Plurireg .
109 1. Scorzonera laciniata L.; Podospermum lasiniatum (L.) DC.

- Estatge montA, rr. 850-1500 m.
Vores de camins, talussos, erms. VII-VIII.

EstBguel, 850 m; Ribes de Freser, 875-925 m; de Toses a la Collada, 1500 m.
DG 18 38,37. Plurireg.
1092. Scorzonera humilis L.
- Zona oriental de la Vall, rrr.
Es fa a les mulleres i jonqueres poc o gens Acides. Molinion coeruleae. V-VI.
Vora Can Roca, 1250 m; Plans de Pbrtoles, 1650 m.
DG 38. Eur. W
Scorzonera hispanica
O Scorzonera humilis
1093. Scorzonera hispanica L.

- Cingles de Sant Eloi, 1700 m;tant la forma típica com la de fulla estreta, atribui'da
a una pretesa subsp. glastifolia (Willd.) Arcangeli.
DG 37. Submed.
622
Scorzonera hirsuta L.
Costes seques de Ripoll i Ribes (VAYR., Cat. N.: 43).
- A l'herbari Vayreda no existeixen testimonis d'aquesta citació, que preferim deixar de banda
mentre no rebi confirmació.
Tragopogon porrifolius L. susbp. australis (Jordan) Nyman

Toses (VAYR., PI. Cat.: 38, sub T. australis).
- L'exemplar de l'herbari Vayreda corresponent a aquesta citació és de mal identificar; tota ma-
nera, no es pot pas atribuir a T. porrifolius subsp. australis. D'altra banda, la indicaci6 de localitat
de l'etiqueta du un interrogant (Toses ?).
Cal deixar de banda, doncs, la citació vayredana.
1094. Tragopogon crocifolius L. subsp. crocifolius

Es fa a les vores de camins i als marges secs. V-VII.
Can Perramon de Baix, 825 m; Ribes de Freser, 900 m; sota Ribesaltes, 1075 m; Les
Vinyes, 1075 m.
DG 38. Med.
1095. Tragopogon pratensis L.

Queralbs (VAYR., in CAD., FI. Cat. 111: 438 , sub subsp. orientalis).
- Estatges monti i subalpí, c. 825-2100 (2300) m.
Freqüent sobretot als prats de dall; apareix també a les pastures, a les vores de
camins,...Arrhenatheretalia; també al Mesobromion, etc. VI-IX.
Can Perramon de Baix (825 m), Aigües de Ribes, El Baell (1200 m), baga de Camp-
eiles, sobre Angelats (1000 m), Les Guilleimes, Pedrera, solell de Ventoli (1250 m),
Roques Blanques, cap al Pont de Soli, Plans de Nevi (1575 m), Toses (1475 m),
voltants de Ribes, Rialb, Vilamanya (1350 m), vora la Cova del Penitent (2000 m),
Gorges de Núria, solell de les Gorges del Freser (La Balma, Clot del Malinfern, Coll
dels Homes, ...fins a 2300 m), Conivella, El Mas, Can Barratort, Les Noufonts, Pla del
Freixe (1550 m), etc.
Hom troba, sovint en una mateixa localitat, la subsp. pratensis i la subsp. minor
(Miller) Wahlenb., no sempre clarament diferenciables; aquesta darrera Cs la corrent.
No hem vist l'exemplar de Queralbs que VAYR. atribueix a la subsp. orientalis, per6
un plec de Setcases que aquest bothnic determina d'igual manera correspon en
realitat a la subsp. pratensis.
DG 29,39, 18,28,38,37. Eur.
1096. Sonchus asper (L.) Hil1

Conreus, camins, terres remogudes. De la classe Chenopodietea. VI-IX.
La Corba, 800 m; Pla de Plaus, 1275 m; cap al Portet, 1500 m; Costes de Segura, 975
m; El Soli, 1200 m; voltants de Ribes, 875-950 m; El Pinetar, 1600 m; Toses, 1450
m; carretera forestal del Bosc de Ribes, 1400 m; Fustanyi, 1150 m; Ribesaltes,
1100-1250 m; Les Vinyes, 1050 m; sota Conivella, 1350 m.
DG 18,28,38,37. Subcosm.
1097. Sonchus oleraceus L.
- Conreus i llocs ruderals de l'estatge monti, CC. 800-1500 m.
De la classe Chenopodietea. V-IX.
Més freqüent que l'espkcie anterior. Balma del Casot, 925 m; La Corba, 800 m; Can
Perramon de Baix, 825 m; Barricó, 1000 m; Aigües de Ribes, 850 m; El Baell, 1200
m; Campelles, 1300 m; Roques Blanques, 975 m; Ventoli, 1300 m; solell de Ventoli,
1100-1250 m; Toses, 1475 m; La Molina (Cerdanya); voltants de Ribes, 875-950 m;
Fustanyi, 1150 m; Serrat, 1300 m; Ribesaltes, 1150 m; Perramon de Dalt, 1000 m;
Bruguera, 1150 m.
DG 18,28,38,27,37. Subcosm.
Sonchus muritirnus L. subsp. aquatilis (Pourret) Nyman; S. aquatilis Pourret
Ribes (SEN., Add.: 103) (CAD., FI. Cat. 111: 460).
- Ni a i'herbari Sennen ni a fherbwi Cadevaii no hi ha testimonis d'aquestes citacions. Creiem
prudent de no admetre i'esp8cie en aquest catileg, mentre no hi hagi dades més segures.
1098. Lactuca viminea (L.) J. et C. Pres1

Ribes (VAYR., Cat. N.: 44; Pl. Cat.: 40; in CAD., FI. Cat. 111: 448).
- Estatge monti, rrr. Es fa als costers secs i assolellats.
Ma~ana.975 m; sobre Can Palatí, 975 m. Totes dues localitats properes a Ribes de
Freser. A l'herbari Vayreda existeix realment un plec d'aquest tixon procedent de
Ribes.
Els exemplars estudiats no posseeixen aquenis madurs, la qual cosa fa impossible
d'atribujr-10s a una subsphcie determinada.
DG 38. Med.-Submed.
1099. Lactuca serriola L.
- Estatge monti inferior, en indrets ruderals, r. 800-1100 m.
Talussos, vores de camins, etc. Sisymbrion; també als Onopordetalia.
La Corba, 800 m; voltants de Ribes, 900-975 m; Can Perramon de Baix, 825 m; Can
Palatí, 950 m; Les Vinyes, 1050 m.
DG 38,37. Plurireg.
1100. Lactuca virosa L.

Ribes, Toses (VAYR. in CAD., FI. Cat. 111: 45 1).
- Estatge monti superior, on sembla molt rara. Es fa als indrets ruderals poc secs.
Onopordetalia acanthii.
El Portet, 1550 m; vora Campelles, 1325 m; baga d'Estremera, 1600 m.
1101. Lactuca tenerrima Pourret

- Solells de l'estatge monti, rrr.
De Pardines a Boixetera, 1250 m; solell de Ventoli, 1080 m.
DG 28,38. Med. W
Cicerbita alpina
0 Lactuca tenerrima
1102. Cicerbita alpina (L.) Wallr.; Mulgedium alpinum (L.) Less.

Muntanyes de Núria ? (VAYR., Cat. N. :44).
- Part superior de les Gorges del Freser, vora Coma de Vaca, 1990 m, 2075 m; dins
els herbassars de l'Adenostylion. En flor a finals de juliol i primers d'agost.
DG 39. Orbfit alp.
1103. Cicerbita plurnieri (L.) Kirschl.; Mulgedium plumieri (L.) DC.

Salt del Sastre (CUFFÍ in VAYR., Pl. not.: 100; Cat. N.: 44; Pl. Cat,: 49).
- Estatge subalpi, a la zona nordoriental de la Vall, r. 1650-2100 m.
Es fa sobretot dins els herbassars frescals. De l'ordre Adenostyletalia. VII-IX.
Gorges de Núria (Salt del Sastre, Salt de l'Aigua, Fontnegra, El Ras, Canal de la
Ganta, etc.), 1650-1950 m; sobre el Cingle del Boc, 1700 m; Gorges del Freser
(torrent de Castellcervós, sobre Les Brosses, vora Coma de Vaca,...), 1700-2100 m.
DG 39. Orbfit alp.
1104. Prenanthes purpurea L.

- Estatges monta i subalpi, c, perb només als llocs frescals. 950-2200 m.
Es fa sobretot als boscos ombrívols (fagedes, pinedes, avetoses,...) i gairebé exclusiva-
ment en terrenys hcids; també apareix als herbassars frescals. Luzulo-Fagenion,
Vaccinio-Piceetalia,... VII-IX.
Cap al Portet, 1600 m, en terreny calcinal; baga de Campelles, 1550 m; Els Coforns,
on descendeix fins a uns 950 m; baga de Sant Antoni, 1100-1250 m; bosc de Batet,
1575 m; baga d'Estremera; bagues de Ribes i de Siat, 1200-1800 m; baga de les
Gorges del Freser, molt abundant; cap a la Balma, 1700 m; Cingle del Boc, 1675 m;
vora el Prat del Bac, 1275 m; Canal de la Ganta, 1900 m; Coma de ¡'Embut, 2200 m;
Bosc d'en Cigala, 1100 m; cap als Prats, 1500 m; tossal de la Collada Verda, 1625 m;
baga de Sant Amanq; de les Gargantes a Saltor, 1250 m. També als boscos de la
Molina (Cerdanya).
DG 29,39,18,28,38,48,37. Eur. munt.
1105. Mycelis muralis (L.) Dumort.; Cicerbita muralis (L.) Wallr., Lactuca muralis (L.)
Gaertner
- Estatges month i subalpi, c. 775-1700 m.
Boscos humits (freixenedes, vernedes, avetoses, fagedes), vorades frescals,... prefe-
rentment en terrenys calcaris o sbls eutrbfics. Fagetalia sylvaticae, Alliarion. VII-IX.
Vora el Pont d'en Cabreta (775 m), vall d'Esteguelella, Collada de Grats, fagedes del
Sagnari, sobre Barricó, El Grau, E1 Baeli (1 175 m), vali d'Angelats (1 150 m), sobre el
Molí de Can Coll (1250 m), baga de Campelles (1350-1650 m), de Fornells a Espi-
nosa, voltants de Ribes (sobretot al riberal dels rius, dintre les vernedes), Rialb, baga
d'Estremera (1400 m), cap al Prat del Bac, El Mas, Bosc d'en Cigala, l'Orri, Sant
Amanq (1700 m), etc.
DG 39,28,38,27,37. Lateeur.
1106. Taraxacum gr. dissectum (Ledeb.) Ledeb. (incl. T. pyrenaicum Reuter)

Nom vulgar: xicoia.
Núria (VAYR., Cat. N.: 44, sub T. officinale "una varietat que s'menja tot Vestiu
ensiamada amb 10 nom de Xicoyra"; PI. Cat.: 40, sub T. offiinale Wigg. var. lacinia-
tum Breb. "n.v. xicoyra de Núria") (CAD., FZ. K: 92, sub T. officinale Wigg., "10s
renuevos tiernos de esta planta constituyen la célebre chicoria de Núria.."; Taraxa-
cum: 70, sub T. alpinum (Hoppe) Heg. et Heer. "indudablemente pertenece a esta es-
pecie la renombrada Xicorya del Valie de Nuria, 10 que no podemos asegurar ahora
por falta de ejemplares") (SEN., Add.: 102 "nous croyons se rapporte A une race
aipine distinte" de T. hyoserifolium i T. pyrenaicum; FI. N.: 69, sub T. alpinum me-
na nuriensis).
Vall de Núria, 2250 m, vali de Noufonts, 2320 m, Pic de Finestrelles, 2480 m
(BR.-BL., Vég. alp. t. 7, Galeopsideto-Poetum fontquerii); Coma de Noufonts, 2230
m (BR.-BL., 1. c.: 115, Bryetum schleichen'); Núria, 2050 m, Coma de Noufonts,
2210 m (BR.-BL., 1. c. t. 18, Chenopodieto-Taraxacetum pyrenaici); Coll de Nou-
fonts, 2600 m (BR.-BL., 1. c.: 189, Festucetum eskiae).
eskiae); solana de Queralbs, 2300 m (NEGRE et SERVE, 1. c. t. Festuco-Iberidetum).
-- Alta muntanya axial, CC. A les serres pre-pirinenques més rar. Davaila eventual-
ment a l'estatge month. (1250) 1600-2600 m.
Jaces, cledes, prats molt pasturats o transitats. Rumicion alpini, Poion supinae.
IV-IX.
Zona axial: cap a la Collada de Toses (1600 m), de la Collada a la Creu de Meians,
Fornelis (1250 m, portat pel riu), sobre Dbria (1800 m), Collet de les Barraques,
Coma de PlanBs, Coma de Fontseca, de Núria a la Coma de Fontalba, Coma de les
Mulleres (2150 m), Núria (molt abundant), Pedrisses, Coll dels Homes, vora el Planell
de Coma de Vaca, Coma de Fresers, Serra de la Canya (2100 m), Puig Cerverís,
Collada de Meianells (1900 m), etc. etc.
Serres pre-pirinenques: Costa Rasa, 2000 m; Rus, 1900 m; sota Costa Borda, 1600 m;
Plans de Nevi; La Covil; Puigsac, 1300 m; Pla de la Llagona, 1725 m, molt abundant;
l'0rri Vell, 1550 m, etc.
DG 29,39, 18,28,38. Orbfit euras.?
1107. Taraxacum gr. panalpinum Van Soest

- Sembla que pertany a alguna esphcie #aquest grup un exemplar que recollirem a
les Costes de l'Huguet, 1975 m.
DG 18. Orbfit alp.
1108. Taraxacum gr. laevigatum (Willd.) DC.

- Ací i allh a l'estatge monti; rarament al subalpí. Es fa als erms, vores de camins,
llocs pedregosos, ... generalment en indrets secs o en sbls que es dessequen completa-
ment. 111-V.
Sota el Sagnari, 800 m; Aigües de Ribes, 825 m; Les Gargantes, 1225 m; Serrat de
l'Home, 1250 m; E1 Pinetar (Queralbs), 1700 m.
Alguns exemplars sembla que podrien correspondre a T. montesignum Van Soest;
d'altres s'acosten, potser, a T. gasparrinii Tineo ex Lojacona.
1109. Taraxacum gr. officinale Weber in Wiggers
Nom vulgar: pixallits.
- Estatges montA i subalpí, ccc. 800-1900 m
Freqüent sobretot als prats de dall, on pot ésser abundantíssirn; també als camins, als
guarets i als llocs ruderals poc o molt humits. Arrhenatheretalia, Plantaginetalia,
Artemisietea. .. 111-VI (XI).
Sota el Sagnari, Can Perramon de Baix, Barricó, Aigües de Ribes, El Baell, cap al
Portet, Pla de Prats, baga de Campelles (1675 m), voltants de Ribes, Roques Blan-
ques, Planoles, Espinosa, Fornells, Nevl, Toses, cap a la Collada de Toses (1700 m),
Barraca de Rus (1900 m), Ventaiola, Rialb, Queralbs, Daió, Ribesaltes, Pardines, Les
Noufonts, Bruguera, Saltor, etc. etc.
DG 39, 18,28,38,27,37. Plurireg. (Subcosm.)
1110. Chondrilla juncea L.

- Estatge month inferior, rr perb localment abundant. 900-1250 m.
Es fa als conreus i als marges de camps, en indrets assolellats. VIII-X.
Ribes de Freser, 900-975 m; Clots de Maqana, 1050 m; solell de Ventoll, 1250 m;
Planoles, 1150 m; Segura, 1100 m; Coma, 1000 m; vora Can Nofre, 1200 m. Sembla
limitada a la part central de la comarca.
DG 28,38. Med.-Submed. (Hollrt)
11 11. Lapsana communis L. subsp. communis

Vorades i marges frescals, clarianes dels boscos humits, llocs ruderals. Arction, Con-
volvuletalia sepium. VI-IX.
Vall d'Esteguelella, vall de Barricó, Aigües de Ribes, sota el Baell (1100 m), vall
d'Angelats, Coll de la Casassa (1200 m), Campelles, voltants de Ribes, Roques Blan-
ques, Planoles, Fornells, Toses, torrent de Pla de Rus (1550 m), vall del Maqanell
(1 100 m), Rialb, Queralbs, sobre la Falgosa (1400 m), Can Perpinyl, sota Can Nofre
(1 175 m), sota Vilaró, La Moscatosa (1 300 m), sota Boixetera (1400 m), etc.
DG 18,28,38,27,37. Plurireg.
1112. Crepis pygmaea L. subsp. pygmaea

Coma de Vaca (COMP., Hist. Nat. 11: 422) (VAYR., PI. not.: 10l;in CAD., FI. Cat.
III: 473).
Coll de Núria (GAUT., Catal.: 284).
BABCOCK (Crepis: 245) dóna testimoni dels següents plecs d'herbari: Noufonts,
2800 m (SEN. in BURNAT herb. et UC), Noucreus (CUATR. in BC et UC).
Noucreus, 2800 m (SEN., Add.: 19); Noufonts, Noucreus, Núria (SEN., Add. : 103);
codolars i llocs de runes esquistoses (SEN., FI. N.: 69); altures de Núria (CAD., FI.
Cat. 111: 473).
Vessants de Noucreus, 2620-2720 m (SERVE, Rech. comp. t. XVII, comunitats de
Xatardia scabra) (BAUD. y SERVE, Coms. Xat. SC. taula i: 545).
Contrafort meridional del Puigmal, 2700 m (SERVE, Rech. comp. t. XVI, comunitat
de Viola diversifolia).
Tarteres, sobretot en terrenys calcaris, perb també als esquistosos.Iberidiott spathula-
tae (característica de l'associació Crepidetum pygmaeae). VIII-IX.
Vessants del Coll de Noucreus, 2600-2800 m; Coli de CaranqB, 2700 m; Pics de la
Vaca, 2750 m; entre la Coma de Fresers i la de les Eugues, 2500 m.
Oepis paludosa (L.) Moench
Vora NÚria (POURRET in UK., Prodr. 11: 251).
- Cap altre autor no ha indicat la planta a NÚria ni nosaltres la hi hem vist. Possiblement confosa
amb alguna altra esp&cie.
1113. Crepis mollis (Jacq.) Ascherson; C. succisifolia (All.) Tausch

Al peu de la Creu d'en Riba (CAD., Exc.: 96, amb dubte; F1. Cat. 111: 474); Núria
(VAYR. in CAD., FI. Cat. 111: 474).
Llocs escarpats de Coma d'Eina (SEN., Add.: 104). El mateix autor inclou l'esp&cie
en el seu catBleg (Fl. N.: 69) sense especificar localitat.
- Estatges mont8.i subalpi, rr i de distribució irregular. 1100-2100 m.
Prats de dall, herbassars humits. Polygono-Trisetion; també als Molinietalia coeru-
leae, a l'Adenostylion,... VI-VIII.
Zona axial: Roc de la Mal&, 2100 m; vora NÚria, 2050 m; Gorges de Núria,
1600-1900 m; Les Espiguetoses, 1900 m. Localitats que corresponen al sector nord-
oriental.
Serres pre-pirinenques orientals: llisos de Taga, sobre els Clots de Maqana, 1625 m;
sota Can Barratort, 1100 m; cap a les Noufonts, 1450 m; abundant als prats dalladors
entre Puigsac i l'0rri Vell, 1300-1500 m. Inexistent (o, en tot cas, molt rara) als
sectors meridional i occidental de la comarca.
DG 39.38. Eur .
1114. Crepis conyzifolia (Gouan) A. Kerner; C. grandiflora (All.) Tausch
- Estatge subalpi, al sectornord-oriental, rr. 1600-2100 m.
Acidbfda. Sobretot als prats del Nardion. VII-IX.
Aquesta especie es troba limitada a una Brea poc extensa, a la part alta de les Gorges
del Freser, perb hi és més aviat abundant. Des de la Molqó fins a la part superior del
Clot del Malinfern i al Coll dels Homes (Guardiola, Roc Verd, Les Espiguetoses,...),
1600-2100 m.
No l'hem observada a cap altra zona de la comarca.
DG 39. Orbfit alp.
1115. Crepis pyrenaica (L.) W. Greuter; C. blattarioides (L.) Vill.
Cap a Ribes (SALV. in COSTA, Introd.: 154) (SALV., POURRET in WK., ~ i b d lIL : 251).
Prats i closes de Queralbs (VAYR., Cat. N.: 45); de Queralbs a Núria (VAYR., Pl.
Cat.: 41, sub var. pyrenaica Vayr.; i . CAD., FI. Cat. 111: 475, sub var. pyrenaica
Vayr.); Queralbs (CAD., FI. Cat. III: 475, sub var. pyrenaica) (SEN., Add.: 103); de
Ribes a la Ruira (CAD., Exc.: 94); prats de Queralbs, tocant al Freser, abundant
(CAD., 1. c.).
SEN. inclou l'espkcie en el seu catlleg nurienc (FE. N.: 69) sense especificar localitat.
- Estatges montl i subalpi, al sector nord-oriental de la Vall, c. Rarissima fora
d'aquesta zona, 1000-2150 m.
Prats de dall, herbassars i prats grassos subalpins. Polygono-Trisetion; també al Cala-
magrostion arundinaceae, al Nardion,... VII-IX.
Alta vall del Freser, des de vora Rialb en amunt. Rialb, 1000-1050 m; vall Estremera,
1150 m; de Rialb a Daió i cap al Salt del Grill; zona del Roc de Tot-10-món,
1600-1800 m; Gorges de Núria, 1850 m; Coma d'Eina, 2100 m; part superior de les
Gorges del Freser (La Mol@, Roc de Guardiola, La Balma, Clot del Malinfern, Les
Espiguetoses,...), 1600-2000 m; Coma de Fresers, 2150 m.; Núria (ex herb. J.M.
BARNADES in BC 604069).
Fora d'aquesta Area septentrional, només I'hem vista als prats de Mas Conill, 1200 m.
1116. Crepis albida Vill. subsp. albida; Barkhausia albida (Vill.) DC.
Ribes (BUB ., Fl. Pyr. 11: 72, sub Pelaya albida (Gesneri? Jussieu et Salvador) Cassin)
(CAD., FI. Cat. 111: 468).
Núria (CAD., F1. Cat. 111: 468). SEN. inclou 11esp8cieen el seu catlleg (Fl. N.: 69),
sense assenyalar localitat, només amb la indicació "creix a les roques".
- Estatges montl superior i subalpí, rrr.
Llocs pedregosos o rocosos calcaris. VII-VIII.
Entre la Collada Verda i el Coll de Pbrtoles, 1625 m, en un petit aflorament rocós;
Cingles de Sant Eloi, 1725 m; sobre Vilamanya, 1475 m.
Ni a l'herbari Cadevall ni a l'herbari Sennen no hem vist cap exemplar d'aquest tlxon
procedent de la nostra comarca.
Crepis pulchra L.
- Nosaltres mateixos havíem indicat, de manera dubtosa, aquesta espicie a la Vall (Veg. Ribes:
118 1 ) . Sembla molt clar que no es podia tractar pas d'aquest tixon.
1117. Crepis foetida L. subsp. foetida

- Estatge monti inferior, rrr.
Terres ermes i llocs pedregosos.
Vora Can Perramon de Baix, 825 m; estació ferrovilria de Ribes, 905 m.
DG 38. Plurireg.
1118. Crepis nicaeensis Balbis in Pers.
Marges, vores de camins, prats de dall. VI-VII.
Cap a Estbguel, 825 m; vora Can Perramon de Baix, 825 m; El Baell, 1175 m.
DG 28,38,37. Submed.
Andryala integrifolia
O Crepis nicaeensis
1119. Crepis capillaris (L.) Wallr.; C. virens L.

Nuria (VAYR., Pl. Cat.: 41, sub var. runcinats Bisch.).
- Estatge monti, CC. Penetra rarament a l'estatge subalpí. 800-1500 (2000) m.
Llocs ruderals, vores de camins, codolars dels rius, marges, prats de dall. Onoporde-
talia acanthii, Plantaginetalia, Arrhenatherion, etc. V-X.
Vali d'Esteguelella, El Sagnari, Estbguel, Can Perramon de Baix, Aigües de Ribes, La
Talaia, El Baell, Campelles (1300 m), Roques Blanques, solell de Ventoli (1 100 m),
Planoles, Nevl, carretera forestal del bosc de NevA (1400 m), Toses, La Polella (1500
m), Ribes de Freser, Capdevila (1050 m), Bosc de Ribes (1300 m, carretera forestal),
Rialb, vall del Maganell (1200 m), Vilamanya, Queralbs, Ribesaltes, Mas Conill, Les
Vinyes, de Pardines a Boixetera, cap als Plans de Muraroles (1650 m), Bruguera, etc.
A l'herbari Vayreda existeix realment un exemplar d'aquesta especie procedent, se-
gons l'etiqueta, de Núria.
Planta molt polimorfa. Les formes comarcals més corrents semblen atribui%les a la
var. capiliaris, perb alguns exemplars s'acosten molt a la var. agrestis (Waldst. et Kit.)
Dalla Torre et Sarnth.
1120. Crepis vesicaria L. subsp. haenselen (Boiss. ex DC.) P.D. Sell; C. taraxacifolia Thuill.
- Estatge monta inferior, r. 800-1200 m.
Erms, marges, vores de camins,... V-VII.
Vora Barricó, 950 m; Aigües de Ribes, 825 m; Perramon de Dalt, 975 m; El Baell,
1200 m; solell de Ventola, 1150 m; cap a Daió, 1175 m; entre les Vinyes i Can Nofre,
abundant, 1100 m.
1121. Crepis setosa Haifer fil.

- Estatge monta inferior, rr. 800-1300 m
Vores de camins, erms,... VII-IX.
La Corba, 800 m; sobre Perramon de Dalt, 1100 m; El Baell, 1200 m; El Grau, 1300
m; Ribes de Freser, 975 m; Pardines, 1225 m; E1 Palós, 1300 m.
1122. Andryala integrifolia L.

- Estatge monta inferior, en terrenys silicis, r. 950-1300 m.
Termbfila. Vessants solells, als prats secs i als matollars. Xerobromion, Sarothamnion.
VII-X.
Solell de Perramon, 1075 m; sobre Bruguera, 1150 m; Pedrera, 960 m; Clots de
Maqana, 1050 m; Capdevila, 1050 m; Roques Blanques, 1000 m; solell de Ventola,
1225 m; sobre Planoles, 1250-1300 m; sota Ribesaltes, 975-1050 m; vora les Vinyes,
1100 m; de Pardines a Boixetera, 1250 m; Serrat, 1250 m. (Vegeu mapa pig. 630).
DG 28,38. Latemed. (-Atl.)
Hieracium hoppeanum Schultesl

Al N de N i i a , 2200 m (BR.-BL., Vég. alp., t. 22, Hieracieto-Festucetum spadiceae).
1 - Els representants del genere Hieracium -grup taxonbmic extraordiniriament complex- no

han estat pas objecte per part nostre d'un estudi aprofundit. L'especialista B. de RET2 ha tingut
l'amabilitat de revisar una bona part del material recol.lectat per nosaltres; per aixb, moltes de les
dades que aquí donem (deixant de banda les bibliogrifiques) són atribufdes a aquest botinic o en
porten l'aval, tal com especifiquem en cada cas.
Les citacions fetes per SEN. a Add.: 104-107 portarien, segons ell mateix, l'aval de l'especialista
ARVET-TOUVET. D'altra banda, alguns exemplars de l'herbari Sennen foren determinats per un
autor que no és Arvet-Touvet; com que no ens ha estat possible de desxifrar la seva signatura, en
el nostre catileg l'esmentem inconcretament com a X.
- Espscie inexistent als Pirineus. És molt possible que la citació de BR.-BL. s'hagi de referir a H.
hypeuryum.
1123. Hieracium hypeuryum Peter

Núria, 1800 m (SEN., Add.: 107). El mateix autor inclou l'espkcie en el seu catileg
nurienc (FI. N.: 69) sense especificar localitat.
NÚria, 2100 m (SEN., Add.: 107, sub H. lasiothrix NJ.). El mateix binomen és
inclbs per SEN. en el seu catileg (FI. N.: 69) sense precisar localitat.
(Vegeu també H. hoppeanum).
- Planta acidófila que es fa sobretot a l'estatge subalpi. 1250-2200 m. BR.-BL. la
considera característica del Hieracio-Festucetum paniculatae (sub H. hoppeanum).
VI-VIII.
Núria, vers 1800 m (SEN. herb., det. X); Gorges de Núria, 1975 m; Les Espiguetoses,
1850 m, 1875 m.
subsp. hetersmelanum Zahn - Vora Núria, 1950 m (det. de RETZ); cap a la Cova de
Sant Gil, 2150 m (det. de RETZ).
subsp. lasiothrix Kaeg. et Peter -NÚria, pastures vers 2100 m (SEN. herb., det. X ) ;
baga de Planoles, 1250 m (det. de RETZ); del Mont-roig a la Collada Verda, 1825 m
(det. de RETZ).
DG 291 39,28,38. Orbfit europ. S
1124. Hieracium billyanum de Retz

- Bosc de Ribes, 1450 m (det. de RETZ).
DG 38. Pir.
1125. Hieracium peleteranum Mérat

Sobre Núria, 2200 m (BR.-BL., Vig. alp.: 161, Festucetum scopuriae subassociacici
de Festuca ovinu subsp. indigesta); vers Finestrelles, 2300 m (BR.-BL., 1. c. t . 21,
Festuceturn eskiae).
- Estatge subalpi de la zona axial, CC;penetra un xic a l'estatge alpí i davaila sovint a
la muntanya mitjana. A les serres pre-pirinenques bastant rar. 1250-2300 m.
Acidbfil. Es fa sobretot als prats, perb també als matolls i als boscos clars. Sobretot al
Nardion; Festucion eskiae, Calluno-Genistion, Genistion purgantis, Deschampsio-
Pinion, ... VI-VIII.
Zona axial: Cap a la Collada de Toses, 1700 m (subsp. subpeleterianum Naeg. et
Peter, det. de RETZ); vora el Coll de la Creu de Meians, 1925 m; sobre Can Morer,
1500 m; Coma de PlanBs; Collet de les Barraques, 1875 m; Pla de Punya, 1850 m; vail
Estremera, 1900 m Coma de Fontalba; Núria, 2050 m; Núria (bl. GARRIGA in BC
37188, subsp. subpeleterianum, det de RETZ; M. GARRIGA in BC 37140 i 37141,
subsp. peleteranum, der. de RETZ); Pedrisses, 1950 m; solell de les Gorges del Freser
(La Balms, Collet de Guardiola, Clot de la Balma, Coll dels Homes), 1700-2100 1x1;
vessants obacs del Balandrau; Queralbs, 1250 m; baga de Ribes, 1500 m; vessants del
Puig Cornador, 1560 m; Puig Cerveris, 1900 m; cap al Mont-roig, 1825 m; etc. Serres
pre-pirinenques: sobre el Pla de Rus, 1950 m (subsp. peleteranum, det. de RETZ);
sobre Campelles, 1575 m; ilisos de Taga, 1600 m; sobre el Pla del Freixe, 1550 m;
tossal de la Collada Verda, 1625 m.
DG 29,39, 18,28,38,48. Lateatl.
1126. Hieracium niveum (Miiller Arg.) Zahn subsp. niveum

- De l'estatge montl inferior al subalpí, ccc. 800-1900 m.
Es fa als prats, amb preferéncia pels ambients xhics; abunda sobretot alli on la terra
ha estat remoguda o ha aparegut el sdl nu. Festuco-Brometea, Aphyllanthion, Ononi-
detalia striatae. VI-X.
Des de l'entrada de la Vall fins a la Collada de Toses, a l'alta vali del Freser i als Plans
de Pbrtoles. Voltants del Sagnari (800-900 m), Estkguel, sobre Can Perramon de Baix
(det. de RETZ), Aigües de Ribes, El Baeil (1200 m), La Berruga (1750 m), El Bac,
Roques Blanques, Planoles, Neva, Toses, vora el Pla d'Anyella (1790 m, det. de
RETZ), cap a la Creu de Meians (1900 m), voltants de Ribes, Rialb, Vilamanya,
Queralbs, torrent del Forn (1200 m), Pla dels Anyells (1850 m), Ribesaltes, La
Falgosa, Pardines, Pbrtoles (1550 m), llisos de Taga, Conivella, Bruguera, Camp dels
Dois (1500 m), solell de Sant Aman~,etc.
També a Grats i a Montgrony (Ripollbs).
DG 39, 18,28,38,27,37. Submed. NW
1127. Hieracium pilosella L.

SEN. l'inclou en el seu catlleg nurienc (FI. N.: 69).
Collada de Toses, 1680-1815 m (RIVAS MART., Bosg. y mat. pir. t. 7, Cytisetum
purgantis pyrenaicum); Collada de Toses, 1750 m (RIVAS MART., Pastiz. t. 1,
Campanulo-Festucetum eskiae).
- Sembla planta molt rara a la comarca. L'hem herboritzada, per exemple, vora la
Portella (Bruguera), 1275 m.
Les citacions anteriors és possible que s'hagin de referir al tlxon precedent (H. ni-
veum). Nosaltres mateixos havíem confós al principi ambdues espbcies; totes o la
majoria de les indicacions que havíem fet de H. pilosella (o, simplement, gr. pilosella)
a la comarca han d'atribuir-se a H. niveum. Caldrien, perd, estudis mis detailats per
fixar clarament l'abundlncia i la distribució del t h o n a la Vall (i als Pirineus catalans
en general).
DG 38. Eur .-Med.
1128. Hieracium lactucella Wallr.; H. auricula auct., non i.
subsp. nanum (Scheele) P.D. Sell; subsp. micranthum (Huet) Zahn, H. nanum Scheele
Núria (COLM. in WK., Prodr. 11: 254) (VAYR., Cat. N.: 45; Pl. Cat.: 42, sub H.
auriculata) (SEN., FI. N. : 69); Núria, 2300 m (SEN., Add.: 108).
Ribes (CAD., FI. V.: 93; FI. Cat. 111: 483).
Coma d'Eina, Noufonts (SEN., Add.: 104).
Vail de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp.: 165,Elyneto-Oxytropidetum); Coll
de Noufonts, 2600 m, vers Finestrelles, 2300 m (BR.-BL., 1. c. t. 21, Festucetum
eskiae).
eskiae).
Solana de Queralbs, 2300 m ( N ~ G R Eet SERVE, Prosp. t. Festuco-Iberidetum, sub
var. subsolerianum, det. de RETZ).
- De l'estatge monti a l'alpí; perd principalment al subalpí, ccc. 850-2600 m.
Acidbfil. Es fa sobretot als prats. De l'ordre Nardetalia; també als Caricetalia curuulae
i, més rarament, al Mesobromion, al Festucion gautieri, etc. V-VII.
Molt freqüent a la zona axial, predominantment silícia: de la Collada de Toses a la
Creu de Meians, cap al refugi de Dbrria (1800 m), Collet de les Barraques, Pla de
Punya, baga d'Estremera (1900 m), Estebrís, Coma de Fontalba, sobre Queralbs
(1650 m), Coma de Gombreny, Gorges de Núria, voltants de Núria, Roc de la Mali?,
Pedrisses, Coma del Gispet, Coll de Torreneules (2575 m), Coll dels Homes (2075 m),
baga de Siat (1800 m), sobre la Farga de Queralbs (1250 m), cap a Serrat (1300 m),
Serra de la Canya, Pla de Batibaumes, Pla de la Guilla, Pla de les Basses de Dalt, Pla
Rodó, Collada de Meianells, del Mont-roig a la Collada Verda, etc. Núria (M. GARRI-
GA in BC 370 13, det. de RETZ; MASFERRER in BC 89248, det. de RETZ).
A les serres pre-pirinenques una mica menys freqüent: Puigllan~ada(2100 m), Costa
Rasa, Pla de Rus, Coll de la Creueta (1900 m), Pla d'Anyella, del Pla d'Anyella a la
Coilada de Toses, Coma de Migjorn, voltants de Toses, Costa Borda, Coll de les
Fontetes, Coll del Remoló, Plans de Nevi, Costa Pubilla, La Covil, Prat de Jou, Pla de
Prats (1550 m), Campelles (1300 m), El Baeii (1200 m), Barricó (950 m), Aigües de
Ribes (850 m), voltants de Ribes, Capdevila, sobre Bruguera (1250 m), Coll de Jou,
Pla del Freixe, llisos de Taga, Mas Conill, Puig de Coma d'Olla (1825 m), Pla de la
Llagona, Vilaró, Puigsac, cap a 1'0rri Ve11 (1500 m), Coll del Pal, etc.
DG 29,39,18,28,38,48,37. Eur.
Hieracium gkrciale Lachm.

Puigmal (VAYR., Cat. N.: 4 5 ) . Perb posteriorment el mateix autor atribueix aquesta planta a H.
glanduliferum Hoppe (PI. Cat.: 42).
1129. Hieracium breviscapum DC. in Larn. et DC.; H. pumilum Lapeyr., non L., H. can-
dollei Monnier
Coll de Núria (GR. et GODR., R.Fr. 11: 351; in WK..Prodr. 11: 255) (BUB.,F1. Pyr.
11: 84, sub H. pumilum (Plukenet) La-Peyr.); Núria (GR. et GODR. segons COSTA,
Introd.: 154).
Puigmal, Coll de Gegants i de Finestrelles (VIDAL, PUIGG., T R ~ M in . COSTA,
Supl. :50-51)(COSTA in WK., Suppl.: 118).
Núria (VIDAL, PUIGG., TRBM. in COSTA, Supl.: 50-5 1, "las formas monocephala y
polycephala '3.
Rasos i serres de les muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 45).
Abundant per tots els massissos de Núria (SEN., Add.: 104); Núria, vers 2300 m
(SEN., Add.: 108). El mateix autor inclou l'espkcie en el seu catileg (FI. N.: 69)
sense cap especificació.
Finestrelles (CAD., Exc. : 105); Núria, Fontnegra, Finestrelles, Puigmal (CAD., FI.
Cat. III: 483).
Núria, 2000-2300 m (SEN. Pl. d'Esp. 2087, in MALAG., Notasfitoc. : 38 i 52).
Pic de Finestrelles, 2600 m, Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m, Pic de Segre, 2500 m
(BR.-BL., Vég alp. t. 23, Pumileto-Festucetum supinae).
m (BAUD. in SOUT., Mod. suprafi: 125 taula); Pla de Gorrablanc, 2450 m (BAUD.
et SERVE, Group. vég. PP t. 1,2,3,4,7).
SERVE (Rech. comp.) l'assenyala a la zona del Pla de les SalinesPuigmal, 2260-2640
m, sobretot dintre les comunitats del Festucion supinae (vegeu taules 111, V, XVI,
XVIII, XIX, XX, XXIV i: 153).
- Alta muntanya axial, CC. A les serres pre-pirinenques, més aviat rar. (1600)
1800-2750 m.
Preferentment en terrenys silicis; algun cop sobre calclries. Es fa sobretot a les
pastures alpines. De I'alianqa Festucion airoidis. VII-VIII.
Molt corrent a la zona axial, des de vora la Collada de Toses fins al Puig de Basti-
ments i al Mont-roig. Creu de Meians, Collet de Sant Salvador, Pla de les Salines,
Coma de PlanBs, Pas dels Lladres, sobre el Coilet de les Barraques (2000 m), Bac de la
Foradada, Coma de Fontalba, Ras de l'ortigar, sobre el Bosc de la Mare de Déu
(2250 m), Coma de Fontnegra (2150 m, vidit de RETZ), Collet de Fontnegra, sobre
Hieracium breviscapum
les Arques de Coma de Vaca (2750 m), Finestrelles (2550 m), Bastiments, cap al Coll
de la Coma de l'0rri (2500 m), Balandrau, Gorges del Freser (Clot de la Balma,Les
Marrades,...), Serra de la Canya, Pla de Batibaumes, Puig Cerveris, Mont-roig, etc. etc.
Núria (M.GARRIGA in BC 37137, 529342, 529341; LLENAS in BC 37620; SEN.,
Pl. #Esp. 2087 - vidit de RETZ); Puigmal (CAMPA in BC 36946; PUIGG. in BC
36945 - vidit de RETZ).
Serres pre-pirinenques: Coll de la Creueta, 1900 m; Cim de Pleta Roja, 2000 m,
abundant al Festucetum gautieri; Coll de les Fontetes, 1875 m; Coll del Remold,
1925 m; Coll de la Bona; Costa Pubilla, 2000 m; Plans de Pbrtoles, 1600 m; Puig de
Coma d'Olla; 1825 m; abundant cap al Coll del Pal, 1680-1850 m.
DG 29,39,18,28,38,48. Endem. pir.
1 130. Hieracium murorum L.

- Estatges mont&i subalpí, ccc. 800-2100 m.
Es fa a tota mena de boscos. Vaccinio-Piceetalia, Querco-Fagetea VI-IX.
Bes de la zona meridional de la Vall fins a la Collada de Toses, a la vall de Núria i a
l'alta vail del Segadell. Vora Esteguelella, Collada de Grats, Barricó (950 m), boscos
d'íligues de Ri'bes, bagues del Baell i de Campelles, vall dYAngelats,Torroella, bagues
de Planoles, de Nevh i de Fornells, E1Pinetar (1 500-1800 m), Els Emprius (Toses), cap
a la creu de Meians (1900 m), vora la Collada de Toses, voltants de Ribes, bosc de
Batet, Bosc de Ribes, vall Estremera, Queralbs (1150 m), bosc de Sant Gil (2100 m),
baga de les Gorges del Freser, Baga de Siat, Bosc de Pardines, La Moscatosa, Els Prats,
La Balcera, Can Barratort, l'orri, Bac de lYHeura,sobre Bruguera (1575 m), baga de
Perramon, La Portella, Sant Amanq, etc.
subsp. silvularum (Jordan) Zahn - Cap a Esteguelella, 825 m (det. de RETZ); torrent
Llobre, 1100 m (var. subsilvularum Zahn, det. de RETZ); Les Deveses del Baell, 1200
m (det. de RETZ); bosc de Campelles, 1350 m (det. de RETZ); El Palós, 1570 m
(det. de RETZ); vora Daió, 1175 m (det. de RETZ); cap al Prat del Bac, 1275 m (det.
de RETZ).
subsp. neosparsum Zahn - Sobre el Pla de Prats, 1580 m (det. de RETZ); sobre
Núria, 2075 m (det. de RETZ).
DG 29,39, 18,28,38,27,37. Plurireg .
1131. Hieracium praecox Schultz Bip.
subsp. pallidifrons Sudre - Bosc de Planoles, 1250 m , pineda (det. de RETZ).
subsp. bounophilum (Jordan) Zahn - La Corba, 800 m (det. de RETZ);Puig de Coma

d'Olla, 1850 m, prats humits (det. de RETZ).
subsp. similatum (Jordan) Zahn - El Palós, 1350 m, roques silícies (det. de RETZ).
subsp. gougtianum (Gren. et Godr.) Zahn - Sota Prat de Jou, 1600 m, roqucs
silícies (det. de RETZ): vora EstBguel, 850 m (det. de RETZ); Núria (M. GARRIGA
in BC 37142 "vergens ad subsp. conjugatum", det. de RETZ).
subsp. jaubertianum (Lor. et Timb.) Zahn - Queralbs, camí de Núria (M. GARRIGA
in BC, det. de RETZ).
subsp. conjugatum (Jordan) Zahn - Núria (M. GARRIGA in BC 37189, det. de

RETZ); Coma d'Eina (M. GARRIGA in BC 37155, det. de RETZ).
subsp. vernum (Sauzé et Maill.) Zahn - Núria (M. GARRIGA in BC 37180, det. de
RETZ).
DG 39,28,38,37. Eur. S
1132. Hieracium solidagineum Fries subsp. coderianum (Arv.-Touv. et Gaut.) Zahn

-Bosc de Ribes, 1500 m (var. submurorum (Arv.-Touv. et Gaut.) Zahn, det. de
RETZ); torrent de la Corba, 875 m (var. subpraecox (Arv.-Touv. et Gaut.) Zahn, det.
de RETZ).
DG 38,37. Pir .
1133. Hieracium lachenalii (Gmel.) Zahn

- Vora Can Barratort, 1180 m, dins el Quercion robori-petraeae (+ subsp. acumina-
tum (Jordan) Zahn, det. de RETZ).
DG 38. Eur.
1134. Hieracium pallidum Biv.

Muntanyes de Núria [VAYR.,.,Cat. N.: 45, sub N. pullidum Bir., non Fr. (sic)].
subsp. comatulum (Jordan ex Boreau) Zahn - sobre Núria, 2050 m, al Hieracio-

Festucetum paniculatae (det. de RETZ).
Hieracium bifidum Kit./H. rupicolum Fries var. franconicum Griseb.

Muntanyes de NÚria (VAYR., &t. N.: 45, sub H. bifidum Kit. non Koch) (VAYR., PI. Cat.: 46,
sub H. bifidum Kit? , Hrupicolum Fr. Pfranconicum Gris.).
- Ambdues citacions deuen haver de reduir-se a una de sola, ja que a I'herbari Vayreda un exem-
plar procedent de NÚria porta la doble denominació H. bifidum, H. rupicolum var. franconicum.
Sembla, perb, que tant H. bifidum Kit. com H. franconicum Griseb. són dxons inexistents als
nostres Pirineus.
1135. Hieracium aymericianun Arv.-Touv. subsp. caligatum (Arv.-Touv.) Zahn

Murs dels prats de Núria (SEN., Add.: 104). El mateix autor inclou la planta en el seu
catlleg (R.N.: 69) sense indicar localitat. (Sub H. caligatum).
- A l'herbari Sennen hem vist exemplars d'aquest tlxon (determinats per
ARV.-TOUV.) procedents dels vessants del Canigó, perb no pas de Núria. De tota
manera, la indicació de SEN. és molt versemblant.
1136. Hieracium bourgaei Boiss.; H. pogonatum Arv.-Touv. et Gaut.

Núria, roques (SEN., Add.: 107).
Al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 22, Hieracieto-Festucetum spadiceae).
- Núria, roques del Salt del Sastre, 1800 m (SEN. herb., det. X); Núria, vora el CafB
als marges del torrent (SEN. herb., det. X).
1137. Hieracium saxifragum Fries subsp. guillonianum (Arv.-Touv.) Zahn

- Sobre Núria, 2125 m (det. de RETZ).
Hieracium bellidioides Schl.

NÚria (VAYR., PI. Cat.: 47, amb dubte).
- A l'herbari Vayreda no hi ha testimonis d'aquesta citació. AtBs que el mateix VAYR. afegia
un interrogant a1 binomen, val més deixar de banda la indicació.
1138. Hieracium candidum Scheele

Al S de Sant Amang, Ribes (VAYR., Pl. Cat.: 44, sub H. laniferum Cav. = H.
sericeum Costa, H. candidum Schl. sec. Fries); Sant A m a n ~ 1500
, m, roques calclries
emboscades (SOULIE in ARV.-TOUV., Hierac.: 167).
- Roques calclries assolellades. Sembla rar.
Sant A m a n ~ entre
, Ogassa i els Banys de Ribes, vers 1500 m (SOULIE in Hieracioth.
Hispan. sub H. erosulum Arv.-Touv. et Gaut. [ = H. candidum subsp. erosulum
(Arv.-Touv. et Gaut) Zahn]; vessants de Sant A m a n ~ 1300
, m (subsp. candidum, det.
de RETZ); sobre la Coma de Fresers, 2200 m ("vergens ad H. flocculiferum Zahn",
det. de RETZ); solell de la Covil, 1800 m (subsp. candidum).
Hieracium lawsonii Vill. - H. phlomoides Froelich in DC.

Ribes, Coma de Vaca (VAYR., PI. Cat.: 44, sub H. lawsonii).
Vall de N h i a (GAUT., Catal.: 266, sub H. saxatile Vill. var. subobtusctm).
Roques de les muntanyes de Niria (VAYR., Cat. N.: 45, sub N. lawsonii Vill. var. phlomoides
Schel.); NÚria (VAYR. in CAD., FI. Cat. 111: 4 8 6 , sub H. phlomoides Froel. = H . eriocerinthe
FI.).
- De les citacions de VAYR., que potser es poden reduir a dues, n'hem vist només un testimoni:
un exemplar d'herbari, procedent d e Ribes, el qual s'ha d'atribuir, a parer nostre, a H. cordifo-
liurn. Pel que fa a la citació de GAUT., no veiem clar si es refereix a H. latvsonii o a H.
phlomoides. No és pas improbable, de tota manera, que una o altra esphcie - o totes dues -
existeixin a la comarca.
1139. Hieracium cordifolium Lapeyr.
Sant A m a n ~(SOULIE in ARV.-TOUV., Hierac.: 204, sub H. gouanii Arv.-Touv.).
Ribes (ARV.-TOW. in GAUT., Catal.: 267, subH gouanii Arv.-Touv.) (VAYR., Cat.
N.: 45, sub H. cordifolium Froel. i H. neocerinthe Fries) (CAD., FI. av.: 93;Fl. Cat.
111: 486, sub H. neocerinthe Fries, que seria H. intybus Scheele, segons PAU).
Roques de Núria, Queralbs (VAYR., Cat. N.: 45, sub H. neocerinthe Fries).
- Estatges montA i subalpí, c. VII-X.
Boscos de Barricó; Aigües de Ribes, 850 m; Boscos del Baell; Pedrera, 975 m; Bac de
l9Heura,1000 m; Els Coforns, 975 m; Sta. Caterina, 1000 m; 170rri,1150 m.
subsp. gouanii (Arv.-Touv.) Zahn - Sobretot a les roques, tant silícies com calcinals.
Serrat de i'Home, 1275 m (det. de RETZ); torrent Roig (El Baeil), 1000 m (det.
de RETZ); Costa de Sant Antoni, 1150 m (det. de RETZ); La Cisterna, 1150 m
(det. de RETZ); Rialb, 1125 m (det. de RETZ).
subsp. neocerinthe (Fries) Zahn - De Ripoll a Ribes (PUIGG. in BC 36681 i 36682,

det. de RETZ); cap als Cingles de Sant Eloi, 1550 m (det. de RETZ); vora Coll Pan
(Bruguera), 1350 m (det. de RETZ); Toses, 1525 n (det. de RETZ); de Ribes a
Queralbs (PUIGG. in BC 36684, MASF. herb. in BC 36683 i 36685, det. de RETZ);
torrent del Forn (Queralbs), 1175 m (det. de RETZ).
subsp. eriocerinthe (Fries) Zahn - Núria (M. GARRiGA in BC 37143, det. de

RETZ).
1140. Hieracium sonchoides Arv.-Touv.; H. coriaceum Scheele

Ribes (VAYR., Pl. Cat.: 46).
- Bosc de NevA, 1300 m, a 1'Hylocomio-Pinetum (subsp. sonchoides, det. de RETZ);
vora Can Barratort, 1100 m, roureda humida (subsp. sonchoides, det. de RETZ); Sta.
Caterina, 1000 m, al Quercion robori-petraeae.
DG 28,38. Pir. occ.
1141. Hieracium cerinthoides L.

Cap a Ribes i Queralbs (PUIGG. in COSTA, Supl.: 5 1;in WK.,Suppl.: 122, sub var.
glabrecens Gr. et Godr.; in CAD., FI. &t. 111: 488); roques de Ribes (VAYR., Pl.
Cat.: 44, amb dubte).
- subsp. rhomboidalis (Lapeyr.) Zahn - Bosc de Ribes, 1250 m (det. de RETZ);

vora Can PerpinyA, 1150 m, al Quercion robori-petraeae (det. de RETZ).
DG 38. Pir.
1142. Hieracium vogesiacum (Kirschl.) Fries; H. mougeotii (Froelich ex Koch) Godron
Núria (VAYR., Pl. Cat.: 45, sub H. vogesianum Moug. i la var. parvifolium Vayr.)
(CAD., FI. V.: 93, sub H. vogesiacum Moug.).
Salt del Sastre (CAD., F1. Cat. 111: 490, sub H. mougeotii Froehlich var. dororticoides
Rouy, "vidit Arv.-Touv.").
?subsp. lagopinum (Arv.-Touv. et Gaut.) Zahn - Bosc del Baell, 1350 m (det. de
RETZ).
+ subsp. asturicum (AN.-Touv.) Zahn - Conivella, 1500 m, roques calcaries (det. de

RETZ).
La citació del Salt del Sastre, de CAD, correspon a la subsp. doronicoides (Arv.-
Touv.) Zahn.
Hieracium alatum Lapeyr.

Muntanyes de NÚria (VAYR., Cat. N.: 45); vall de NÚria (VAYR. in CAUT., Catal.: 268).
- Sembla que el H. alatum típic no existeix als Pirineus catalans. La citació podria referir-se a
...
alguna altra espicie del mateix grup (H. vogesiacum, H. olivaceum, ).
1143. Hieracium olivaceum ren. et Godr.

Massís del Puigmal, Núria (SEN., Add.: 107, sub H. lividulum). El mateix autor
indica el thxon en la seva flora nurienca (Fl. N.: 69) sense fer especificacions.
subsp. olivaceum - Vora Núria, 2000 m (det. de RETZ); La Portella (Bruguera),

1315 m (det. de RETZ); vora el Pont d'en Caoreta, 775 m (det. de RETZ).
subsp. subluridum (Arv.-Touv.) Zahn - Vora NÚria, 1970 m, al Hieracio-Festucetum

paniculatae (det. de RETZ); vall Estremera, 1400 m (det. de RETZ); torrent de Prat
de Jou, 1300 m (det. de RETZ).
subsp. lividulum (Arv.-Touv. et Gaut.) Zahn - Coma de Vaca, 2100 m (det. de

RETZ); sobre Angelats, 1150 m (det. de RETZ); Sant Amank, 1675 m , tartera (det.
de RETZ).
Hieracium chondrilloides Vill.

Roques ombrejades de NÚria (VAYR., Pl. Cat.: 47, amb dubte, i amb una nota que diu: "Difícil
nos es actualmente, con las deficientes muestras y elementos de estudio que poseemos, el apreciar
con seguridad si le cuadra mejor este nombre que el H. cerinthoides L. Ó el H. rupicolum ".I.
- A I'herbari Vayreda no existeixen testimonis de la citació, d'altra banda tan insegura que no
pot ésser presa en consideració.
1144. Hieracium piliferum Hoppe
Puigmal (VAYR., Pi. Cat.: 42, sub H. glandulifemm Hoppe in Sturm).
subsp. piliferum - Part superior de les Gorges del Freser, sobre Coma de Vaca, 2025
m, als llocs rocosos.
subsp. hololeptum (Naeg. et Peter) Zahn - A aquesta subsphcie correspon la mostra

de l'herbari Vayreda, procedent del Puigmal, a la qual fa referhncia la indicació a dalt
ressenyada.
1145. Hieracium amplexicaule L.

Ribes, Coma de Vaca, Núria (VAYR., Pl. Cat.: 43, sub var. petraeum Schel.).
Ribes (CAD., FI. V.: 93; Fl. Cat. 111: 484).
Núria (GAUT., Gztal.: 264, sub var. abbreviata Arv.-Touv.); Núria, camí de Coll de
Llo, 2200 m (GAUT., Catal.: 264, sub H. petrophilum Arv.-Touv.); Núria. roques vers
1700 m (SEN., Add.: 107, sub H. salvatorum Arv.-Touv. et Gaut.); Núria, roques
granítiques (SEN., Add.: 107, sub H. speluncamm Arv.-Touv.).
Vall de Núria, 2200 m, a 1'W de Núria, 2100 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 1, Saxifragefum
mix tae).
- De l'estatgemonti inferior a la base de l'alpí, CC. 900-2260 m.
Rupícola. De la classe Asplenietea. VI-VIII.
Lleixes de la Covil, 1700 m; Roques del Duc, 1100 m; sota Prat de Jou, 1600 m; Ro-
ca Aguda (Planoles), 1325 m; de Fornells a Espinosa, 1200 m; E1 Palós, 1600 m; sobre
Can Moret, 1400 m; baga de Toses; Maqana, 950 m; Rialb, 1050 m; sobre Rialb, 1125
m (det. de RETZ); sota Queralbs, 1150 m; roques de la vall Estremera; Daió, 1200 m;
Salt del Grill, 1300 m; Gorges de Núria, 1800 m;, Coma de Fontalba, 2100-2250 m;
Coma de Fontnegra, 2125 m; sobre la Cova de Sant Gil, 2150 m; Coma del Gispet,
2000 m; Cingle del Boc, 1675 m; La Balma, 1700 m; baga de la Canya, 1900 m; Els
Estiradors, sobre Ribes; Sa Cot, 1000 m; Es Quer, 1425 m; Bruguera, 1150 m; Sant
Amanq, 1700 m; etc.
Núria, roques vers 1700 m (SEN., Pl. d'Esp. 6860, vidit de RETZ).
subsp. amplexicaule (segons de RETZ) - Roques de Forat Mitó, 1725 m; Núria (M.
GARRIGA in BC 30567 i 37138); Bosquet de la Mare de Déu (M. GARRIGA in BC
36624); de Ribes a Queralbs (PUIGG. in BC 36646); de Queralbs a Núria (PUIGG.
in BC 36645).
subsp. speluncarum (Arv.-Touv.) Zahn - Roques vora el Salt del Sastre, 1700 m
(SEN. herb., sub H. speluncamm Arv.-Touv. = H. salvatomm Arv.-Touv. et Gaut.
p.p., det. X); Núria, 2100 m (SEN. herb., sub H. speluncarum, det. X). Com es pot
veure, la indicació senneniana de H. salvatomm correspon en realitat a la subsp.
speluncarum, ja que l'exemplar que en dóna fe és el del Salt del Sastre, citat aquí sobre.
DG 29,39,18,28,38,37. Orbfit europ. C S
1146. Hieracium chamaepicris Arv.-Touv.
- El Palós, 1375 m, a les roques granítiques (det. de RETZ).
DG 28. EndBm. pir.
H. sonchifolium Scheele
- Planta del grup de H. rupicola. Segons el monografista ZAHN correspondria a H. leptocladum
G~iseb.subsp. sonchifolium (Schee1e)Zahn. A l'herbari Vayreda no hi ha testimonis d'aquesta
citació, versemblant perb no avalada per cap altre autor.
1147. Hieracium cordatum Scheele ex Costa

Roques de Núria (VAYR., Cat. N.: 45).
subsp. legrandianum (Arv.-Touv.) Zahn - Sant Amanq, vers 1500 m (ARV.-TOUV.,

Hierac. : 138, sub H. legrandianum).
subsp. cordatum - De Nuria a Queralbs (M. GARRIGA in BC, det. de RETZ) (M.
GARRIGA in BC 130239, "vergens ad subsp. legrandianum", det. de RETZ).
subsp. salvatorum (Arv.-Touv. et Gaut.) Zahn
Núria, roques vers 1700 m (SEN., Add.: 107, ut H. salvatorum).
- Planta que podria existir a la nostra comarca. La citació de SEN., perb, s'ha de referir - com
ho demostren els exemplars d'herbari corresponents - a H. amplexicaule subsp. speluncarum
(vegeu aquesta espicie, n. 1145).
DG 39,37. EndBm. pir.
1148. Hieracium viscosum Arv.-Touv.

- Sant Antoni de Ribes, 1225 m, al Sarothamnion scoparii (+ subsp. oxygonoides
Zahn, det. de RETZ).
DG 38. Orbfit europ. SW
1149. Hieracium neopicris Arv.-Touv. subsp. conyzoides (Arv.-Touv.) Zahn

Núria, 2200 m (GAUT., Catal.: 281, sub H. conyzoides).
DG 39? 29? EndBm. pir.
1150. Hieracium umbrosum Jordan subsp. umbrosum

- Bosc del Baell, 1350 m, al Deschampsio-Pinion (var. umbrosulum Zahn, det. de
RETZ).
Hieracium prenanthoides Viu.

Roques ombrivoles de NÚria (VAYR., Pl. Cnt.: 49).
- El H. prenanthoides típic no existeix als Pirineus, bé que s'hi fan algunes subspicies. D'altra
banda, i'exemplar de i'herbari Vayreda que correspon a aquesta citació pertany possiblement a
una espkcie afí (H. cantalicum?).
1151. Hieracium cantalicum Arv.-Touv.

- Sobre Angelats, 1000 m, dins el Buxo-Quercetum (+ subsp. lerescheanum Za.h,
det. de RETZ). Vegeu també H. prenanthoides.
DG 38,39? Pir .-occ.
1152. Hieracium turntifolium Arv.-Touv.

- Vora El Mas, 1050 m (+ subsp. turritifolium, det. de RETZ).
Hieracium racemosum Waldst. et Kit. ex Willd.

Roques entre Ribes i Queralbs (SEN., Add.: 106, sub H. heterospemum Arv.-Touv.); Queralbs
(SEN., Add.: 108, sub H. subhirsutum Jordan var. niveobarbatum).
- Els epítets sota els quals SEN. fa les seves citacions corresponen, segons el monografista ZAHN, a
subspkcies de H. racemosum: subsp. heterospermum (Arv.-Touv.) Zahn, subsp. subhirsutum
(Jordan) Zahn i subsp. niveobarbatum (Arv.-Touv. et Gaut.) Zahn. A l'herbari Sennen, només hi
hem vist un plec procedent de la comarca (Ribes, a les roques), determinat com a H. heterosper-
mum; l'exemplar, perb, no té capítols. Altres exemplars del mateix herbari, procedents d'altres
zones, no semblen coincidir gaire amb H. racemosum. Preferim, doncs, deixar, de banda les cita-
cions sennenianes mentre no rebin confirmació autoritzada.
1153. Hieracium nobile Gren. et Godr.; H. pyrenaicum Jordan, non L.

Queralbs, Núria (VAYR., Pl. Cat.: 45).
- Un exemplar de l'herbari Vayreda, l'etiqueta del qual diu "Morens, Núria, Que-
ralbs", sembla correspondre realment a aquest t h o n .
1154. Hieracium rectum Griseb. subsp. pseudoeriophorum (Loret et Timb.-Lagr.) Zahn; H.

pseudoeriophorurn Loret et Timb.-Lagr.
Ribes (PUIGG. in COSTA, Supl.: 52 "parece semejante al llamado H. pseudo-
eriophorum"); roques de Ribes (CAD., FI. Cat. 111: 493).
Muntanyes de Núria (GAUT., Catal.: 273, sub H. hirsutum Bernh., Tausch., Fries,
Gren. et Godr. =H. pseudoeriophorum Loret et Timb.-Lagr.).
Queralbs (SEN., Add: 108).
- Sembla relativament freqüent a l'estatge montl. Es fa sobretot alsvessants solells,
en general dins les rouredes seques. Acidbfil.
Davant de Perramon de Dalt, 975 m; Bruguera, 1150 m (det. de RETZ); sobre Can
Nofre, 1350 m; La Moscatosa, 1325 m'(vidit de RETZ); Ribes, roques vers 900 m
(SEN. herb., det. X); Queralbs, 1350 m (SEN. herb., det. X).
Ates que es tracta d'una planta essencialment de muntanya mitjana, la citació de
Núria de GAUT. és sospitosa, si no és que hom pren en sentit molt ampli la indicació
"muntanyes de Núria").
DG 39? 38. Latepir.
subsp. myriophylium (Scheele) Zan; H. myriophyllum Scheele

- Sota Ribesaltes, 1100 m (det. de RETZ); de Ribes a Queralbs (MASF. in BC 36296
i 36297, det. de RETZ).
DG 38. Pir .
1155. Hieracium sabaudum L.

- Terrenys silicis de
l'estatge montl, c. 950-1550 m.
Boscos Bcids, matollars, marges,... Quercion robori-petraeae, Calluno-Genistion, Ori-
ganetalia. VII-X.
Sobre Angelats, 1050 m; &Espinosa a Fornells, 1250 m (subsp. vagum (Jordan)
Zahn, det. de RETZ); sobre Toses, 1550 m (probablement subsp. scabiosum (Sudre)
Zahn, det. de RETZ); Queralbs; sobre Daió, 1300 m (subsp. rigens (Jordan) Zahn,
det. de RETZ); Sta. Caterina, 975-1050 m; Costa Ardena, 1250 m; sota Ribesaltes,
1000 m (det. de RETZ); E1 Mas, 1050 m (det. de RETZ); vora Can Perpinyi, 1050 m
(subsp. dumosum (Jordan) Zahn, det. de RETZ); Pardines, 1225 m.
DG 39,18,28,38. Lateeur.
Hieracium hirsutum Fries

NÚria (TEX.in VAYR., Cat. N.: 45); muntanyes de NÚria (TEX.in WK., Suppl. 124).
- A l'herbari Vayreda hem vist un exemplar procedent de Ribes, determinat per CAD. com a H.
hirsutum auctorum ?; sembla més aviat H. rectum, i podria ésser que fos l'origen de la citació
cadevalliana de H. pseudoeriophorum a Ribes (vegeu n. 1154). De fet, el nom de H. hirsutum
s'havia aplicat sovint a H. rectum subsp. pseudoeriophorum.
1156. Hieracium umbeiiatum L. subsp. umbellatum

-Vora Ribes, 950 m, al Calluno-Genistion (vidit de RETZ); de Ribes a Queralbs
(MASF. in BC 36174, det. de RETZ).
DG 38. Circumbor.
Hieracium levigatum Willd. subsp. pseudogothicum (Arv.-Touv.) Zahn

Pastures de NÚria (VAYR., Cat. N.: 45, sub H. ramosum K., H. pseudogothicum Arv.-Touv).
- La citació deu ésser versemblant, per8 no n'hi ha testimonis d'herbari i ningú més no ha indicat
la planta a la comarca.
COMPOSTES CULTIVADES - A part les especies ja esmentades més amunt, hom

cultiva diverses altres plantes d'aquesta familia. Als horts s'hi veu sovint Cichorium
endivia L. (l'escarola) i Lactuca sativa L. (Senciam) i, més rarament, Helianthus
annuus L. (el gira-sol) i onara cardunculus L. (l'herba-col). Com a ornamentals, hom
planta Dahlia variabilis (Willd.) Desf. (la dilia), Cosmos bipinnatus Cav., Zinnia ele-
gans Jacq., etc.
CL. MONOCOTYLEDONES
ALISMATACEAE
1 157. Alisma plantago-aquatica L.

Estany de Can Roca (MARG., Macrofitos: 16).
- Estanys de la vali del Segadeil, c. 1400-1625 m.
Basses i estanyols. De la classe Phragmitetea. VII-IX.
Estany de Can Roca, 1475 m; estanyols de vora l'Orri Vell, 1400-1550 m; vers la
Collada Verda, 1625 m.
DG 38. Holirt. (Subcosm.)
1158. Alisma lanceolatum With.

- Es fa gairebé a les mateixes localitats que la seva congbnere, perb sembla que hi és
més rara. Estany de Can Roca, Sorri Vell, cap a la Collada Verda. 1400-1525 m.
DG 38. Plurireg.
JUNCAGINACEAE
1159 Triglochin palustris L.

Ribes (CUFFÍ in VAYR., Cat. N.: 73).
Vall de Conill, 1350 m, 1400 m (BOLOS et VIVES in O. de BOLOS,~e veg. not. II:
219, Cariceto-Eriophoretum latifolii).
- Estatges monti i subalpí, r. 1150-1750 m.
Mulleres. De la classe Scheuchzerio-Cariceteanigrae. VI-VIII.
Baga de Campelles, 1300 m; Pla de Prats, 1550 m; cap a Coll Roig, 1750 m; vora
Nevi, 1300 m; Plans de Nevi, 1500 m; sobre Toses, 1525 m; sota Can Barratort,
1150 m; mulleres de l'0rri Vell; cap a la Collada Verda, 1625 m.
DG 18,28,38. Circumbor. (també a Amhrica S). A Europa, lateeur.
POTAMOGETONACEAE
1160. Potamogeton natans L.

Estany de Can Roca (MARG., Macrófitos: 19).
1 - Únicament a i'Estany de Can Roca, on abunda, 1470 m (vidit J. M. MONTS.).
I DG 38. Circumbor. (Subcosm.)
1I 1161. Potamogeton berchtoldii Fieber in Berchtold et Gpiz; P,pusillus auct .,non L.

Estany de Can Roca (MARC., Macrófitos: 19).
I - Només
DG 38.
i'hem vist a SEstany de Can Roca, 1470 m (vidit J. M. MONTS.).
Subcosm.
I LILIACEAE
I 1162. Tofieldia calyculata (L.) Wahlenb.

Prats humits de Núria, Creu d'en Riba (VAYR., Cat. N.: 73); Núria (CAD., Exc.:
102) (TEX. in CAD., H.Cat. V: 217); al peu del Bosc de la Mare de Déu, r (CAD.,
FI. Cat. V: 217).
(Vegeu també Narthecium ossifragum).
- Estatges month i subalpí, rr. 800-2100 m.
Mulleres i llocs humits, d'aigues alcalines o poc dcides. De l'ordre Tofieldietalia.
VI-VIII.
Pla de Prats, 1550 m; vali Estremera, 1350 m; Núria, 2000 m; sota el Collet Verd,
2100 m. Davant de restabliment Perramon (VAYR. herb.).
DG 29,39,28,37. Eur.
Narthecium ossifragum (L.) Hudson

N h i a (TEX. in VAYR., Cat. N.: 73); mulladius de N h i a (CAD., FI. V.: 11 3; FI. Cat. V: 217).
- No l'hem vista mai a la comarca i suposem que no hi existeix. El mateix CAD. havia desmentit
indirectament la seva primera citació, ja que a Notas fitog. 09: 27 diu: "También TEX. ex
VAYR. 10 indica en NÚria, donde no 10 hemos observado en ninguna de las muchas excursiones
que allí hemos efectuado". I en tornar a indicar la planta a Núria, en la seva Flora de Catalunya,
afegeix en nota de peu de plgina: "La planta que en l'inici de les nostres excursions recollirem a
N h i a deu ser a l'herbari Vayreda, car la trametérem a aquest autor, que la determinh amb
l'esmentada denominació (VAYR. in llit. 11 de juny de 1892)". A l'herbari Vayreda no hi ha cap
exemplar de N. ossifragurn procedent de NÚria, perb sí un plec de Tofieldia calyculata que, per la
lletra i el text de l'etiqueta corresponent, creiem que és el pretes N. ossifragurn nurienc. CAD. en
citar aquest thxon de NÚria, l'any 1897, havia dit textualment: "sitios aguanosos de Nuria";
l'etiqueta que acompanya aquell exemplar de I'herbari Vayreda porta data del 1890 i com a
indicació de localitat diu "aguanosos Nuria". VAYREDA el devia determinar de primer com a N.
ossifragurn, i així ho devia comunicar per carta a CAD. l'any 1892. Els dubtes i les correccions
posteriors són ficils d'imaginar.
I 1163. Veratrum album L.

Nom vulgar: veladre.
Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 234) (CAD., FI. V.: 1 13; FI. Cat. V.: 21 5 ) (SEN.,
Add.: 165, sub raga V. lobelianum Bernh.; Fi. N.: 76, amb una nota que diu: "La
mena V. lobelianum, de flors groguenques, és la que més sovinteja").
Queralbs (CAD., FI. V.: 113; FI. Cat. V: 2 15).
Pinetum sylvestris).
- Estatges subalpi i monti superior, CC. Davalla a l'estatge monti inferior i penetra,
rarament, a l'alpí. 1000-2300 m.
Vores de torrents, mulleres, herbassars higrbfils. Calthion (i Molinietalia en general),
Adenostylion, etc. VII-VIII.
Entre la Collada de Toses i el Pla $Anyella (1750 m), sobre Toses (1500-1600 m),
solells de la vall del Rigard, cap a la Collada (abundant), Coma de PlanBs (1560 m),
Gorges de Núria, voltants de Núria (1975-2100 m), Coma $Eina (2100 m), Planell de
Coma de Vaca (2050 m), Coma de Fresers (2300 m, 2100 m), Gorges del Freser,
sobre Boixetera (1550 m), etc... localitats totes de la zona axial.
Serres pre-pirinenques: baga de Fornells (1400 m), sobre els Plans de Nevi (1700 m),
cap al Coll del ~ e m o l ó(1800 m), baga de Campelles (1300 m), Els Coforns (1000
m), baga de Sant Amang, Conivella (1425 m), Mas Conill (1200 m), vora Can Barra-
tort (1 100 m), mulleres de I'Orri Vell, Els Prats, vessants del Puig s'Estela (1800 m),
cap al Coll del Pal, sota el Puig del Pla de les Pasteres.
DG 29,39,18,28,38,48,37. Eur.
1164. Asphodelus albus Milier subsp. albus (incl. A. subalpinus Gren. et Godr.)
Vall de Ribes (CAD., FI. V.: 114, amb dubte).
Núria (CAD., Exc.: 103; Notas Jitog. 10: 29; FI. Cat. V: 279).
- Estatge subalpi, a la zona nord-oriental de la Vall, c; a d'altres sectors i a l'estatge
monti, molt rar. (1 150) 1600-2100 m.
Es fa sobretot en indrets arrecerats, sovint entre roques, als barrancs,... perb en sbls
poc o molt profunds. Juniperion nanae, Hieracio-Festucepm paniculatae, etc.
VI-VII.
Forga corrent a les altes valls dels rius NÚria i Freser: Gorges de Núria, 1600-2000 m;
Roc de la Malb, 2100 m; La Cacera, 1975 m; entre Pedrisses i la Coma de Gispet,
2100 m; Torrent de Castellcervós, 1700-1900 m, molt abundant; Les Espiguetoses,
1800-2000 m; vora Daió, 1150 m, forga abundant als prats de dall; Salt del Grill,
1300 m.
També als vessants solells de sobre Toses, 1600 m.
És molt posible que la citació dubtosa de CAD. s'hagi de referir a 17esp&cie
següent.
DG 39,18. Submed.-Atl. (munt.)
1165. Asphodelus ramosus L.; A. cerasiferus Gay

- Zona meridional de la Vall, r. 825-1700 m.
Terrenys rocosos calcaris, en llocs arrecerats. Termbfil. V-VI.
g Asphodelus albus
Asphodelus ramosus
Golobran, 1500 m, f o r ~ aabundant; Can Perramon de Baix, 825 m; solell de Can

Perramon, entre les Coves de Ribes i la Roca Aguda, 825-1200 m; vora El Portet,
1600 m; Cingles de Sant Eloi, 1700 m.
(Vegeu A. albus).
DG 28,38,27,37. Med.
1166. Anthericum liliago L.

Vora Núria (COLM. in WK., Prodr. I: 202).
SEN. inclou I'espkcie en el seu catlleg nurienc (N.
N.: 77).
Núria (CAD., F1. Cat. V: 276).
- Estatges montl i subalpí, CC. 800-2050 m.
Llevat dels boscos, es fa en ambients molt diversos: prats, marges, matollars bai-
xos,... VI-VII.
La Toella (1400 m), Golobran, Esthguel (850 m), Barricó, El Bae11 (1 100-1300 m),
cap al Portet (1600 m), Campelles, Planoles, El Pinetar, sobre Toses (1650 m),
voltants de Ribes de Freser, Vilamanya, Prat del Bac (1275 m, molt abundant), sobre
el Pont de Crema1 (1650 m, molt abundant), Núria, Cingle del Boc (1680 m), Clot
de la Balma (2050 m), sobre Ribesaltes, Conivella (1 450 m), Pardines, solell de Sant
A m a n ~(1700 m), etc. etc.
1167. Paradisea liliastrum (L.) Bertol.
Vora Núria (POURRET in WK., Prodr. 1: 202); Núria, des de la Font dels Assots i
Salt del Sastre (SALV. in COSTA, Introd.: 239; in CAD., FI. Gzt. V: 274); Núria
(VAYR., Cat. N.: 74) (CAD., Exc.: 102; Fl. Cat. V: 274) (SEN., FI. N: 77).
Al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 22, Hieracieto-Festucehtm spadi-
ceae).
- Estatge subalpi a les altes valls dels rius Núria i Freser, c; rarissima a d'altres llocs.
1600-2200 m.
Es fa sobretot en indrets arrecerats i en terres profundes. Especialment als prats de
Festuca paniculata (Hieracio-Festucetum paniculatae). VI-VII.
Voltants de NÚria (Cova de Sant Gil, cap al Collet Verd, Roc de la Mal&,...),
2000-2200 m; Gorges de Núria, 1600-2000 m, abundant; part superi0.r de les Gorges
del Freser, 1800-2000 m. També a l'extrem occidental de la Serra de Montgrony:
Costa Geperuda, 2050 m, als prats calcícoles.
9 % Aphyllanthes monspeliensis
fi' Paradisea liliastrum
I
1168. Aphyllanthes monspeliensis L.
~ Ribes (CAD., FI. Cat. V: 280).

- Zona meridional de la Vall, ccc. Sobretot a l'estatge montl, perb s'enfila al subalpí.
775-1500 (1700) m.
Termófd. Prats dels vessants solells, Normalment en terrenys calcaris, perb algun cop
també al permotriisic i sobre esquists poc icids. De l'alianqa Aphyllanthion. IV-VII.
Solell de la vall d'Es'teguelella, fins a la Collada de Grats i a Golobran, 800-1500 m;
solells del Sagnari, des d'on s'enfila cap a Saltor i fins a prop del cim de Sant Amank,
800-1700 m; El Casot, 825 m; solells de la vall de Barricó, 825-1300 m; cap al Portet,
1500-1600 m; solells del torrent de la Corba, i pel Serrat de l'Home fins a Coll Pan,
825-1350 m; Aigües de Ribes, 850 m; vessants solells del torrent Roig, fins més
amunt del Baell, 850-1250 m; sobre Les Guilleumes (Campelles), 1250 m, com a
localitat isolada més septentrional.
DG 28,38,27,37. Med. W.
Colchicum alpinum DC, in Lam. et DC.

Cap de Porc (SEN., Add : 1'65;FI. N.: 76).
Pla de Pujalts (SEN., Add.: 165).
- Planta inexistent als Pirineus. A l'herbari Sennen no hi ha exemplars corresponents a les cita-
cions a dalt ressenyades.
1169. Colchicum autumnale L.

- Estatge monti, rrr. Es fa als prats de dall (Arrhenatherion).VIII-IX.
Sota Maqana, 875 m; Roques Blanques, 975 m.
DG 28,38. Eur .
1170. Bulbocodium vernum L.

Pla $Anyella (VAYR. in COSTA, Supl.: 47; PI. not.: 150; Cat. N.: 73; in WK.,
Suppl.: 47; in CAD., FI. Cat. V: 2 12) (SOULIE in CAD., FI. Cat. V: 21 2).
Collada de Núria (COMP. in VAYR., Pl. not.: 150, Cat. N.: 73 (sense indicar que es
tracta de la citació de COMP.); in WK.,Suppl.: 47; in CAD., FI. Cat. V: 212).
Collada de Toses (SOULIE in SEN., Nombr. loc.: 403).
Rasos de les muntanyes de Toses i Alp, cap a Puigllanqada i Coll del Pal (CAD., FE.
Cat. V: 212).
- Serres pre-pirinenques, als estatges monti superior i subalpí, CC. A la zona axial,
molt rar. (1275) 1400-2300 m.

Es fa a les pastures. Seslerietalia coeruleae, Nardion, Mesobromion. III-V (VI).
Puigllan~ada,fins al cim mateix, 2300 m; Pla de Rus, 1900 m; sobre Pla d'Anyella,
1925 m; Coll de la Creueta, 1900 m; baga de Toses, 1450-1600 m, abundant;Costa
Pubilla, 1825 m; Coll Roig, 1750 m; La Covil, 1800 m; Pla de Plaus, 1275 m; cap al
Pou de Taga, 1850 m; de les Noufonts al Pla de la Llagona, abundant, 1550-1750 m;
vessants del Puig de Coma d7011ai del Puig s7Estela,1700-1900 m; etc.
No l'hem vista a la zona axial; perb a l'herbari Vayreda hi ha un exemplar procedent
de Fontalba.
1171. Merendera montana (L.) Lge.; M. pyrenaica (Pourr.) P. Fourn.; M. bulbocodium
Ramond
Sobre Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp.: 161, Festucetum scopariae subasociació de
Festuca ovina subsp. indigesta).
- Localitat notable, ates que aquesta espkcie, freqüent als Pirineuscentrals, deu ésser
rarissima a la part oriental de la serralada. BAUD. et CAUWET diuen, en comentar,
les citacions de COMP.: les localitats de Companyó són dubtoses encara que possibles
per a aquesta planta dels Pirineus centrals (v. Rech. crit.: 107).
1172. Gagea lutea (L.) Ker-Gawler

- Els Prats, 1550 m, a dins i al marge del Scillo-Fageturn.
DG 38. Eur.
1173. Gagea fistulosa (Ramond ex DC.) Ker-Gawler; G. liotardii (Sternb.) J.A. et J.H.
Schultes
Collada de Núria (COMP. in VAYR., PI. not. :152; in CAD., FI. Cat. V: 243).
De Núria a Noufonts (PUJOL in VAYR., Pl. not.: 152; in CAD., FI. Cat. V: 243).
Pastures i collades dels cims de Núria (VAYR., Cat. N.: 74).
Pic de la Vaca (BUB., FI. Pyr. 111: 64, "vidit Gautier").
Puigmal, de Setcases a Núria (VAYR. in CAD .,FI. Cat. V: 243).
Coma de Noufonts, 2210 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 18, Chenopodieto-Taraxacetum
pyrenaici).
- Altes valls dels rius Núria i Freser, c. 2000-2800 m.
Jaces i cledes, prats. R umicion alpini, Poion supinae, Caricetalia curvulae. VI-VII.
Coma de l'Embut, 2300 m, abundant; sota el Collet Verd, 2150 m; Coma de Vaca,
2300 m; Coma de Fresers, 2500 m; cap al Roc de l'Orri, 2100 m.
1174. Gagea arvensis (Pers.) Dumort.

- Conreus, sobretot al sector occidental, r. 950-1600 m.
De l'ordre Secalinetea. 111-V.
Camps de Toses, 1450-1600 m; Nevi, 1275 m; vora Ribes, 975 m. Sembla que
existeix també a Queralbs, si és la planta que anomenen xarbions.
1175. Erythronium dens-canis L.

Muntanyes de Núria (VAYR., &t. N.: 74); Níuia (VAYR. in CAD.,Fl. Cat. V: 266).
- Abundant al Tossal de la Collada Verda, 1600-1650 m, dins el Calluno-Genistion.
Caldria comprovar la citació vayredana de Núria; al seu herbari no n'hi ha testimonis.
DG 39? 48. Eur. S
1176. Tulipa sylvestris L. subsp. australis (Link) Pamp.; T. australis Link
- Serres pre-pirinenques, a l'estatge subalpi, r. 1800-2200 m.
calcícola. Es fa a les carenes i als vessants secs. Seslerietalia coeruleae, etc. V-VII.
Vessants del Puigllanqada (Costa Rasa, Costes de l'Huguet, Costa Geperuda),
2000-2200 m; Coll de la Creueta, 1900 m; Sant Amanq, 1850 m; Taga, 2000 m, 2035
m; Puig s'Estela, 1950-2000 m.
1177. Fritillaria pyrenaica L.

Collada de Núria (PUJOL in VAYR., Pl. not.: 151, Cat. N.: 73; in WK.,Suppl.: 54;
in CAD., FI. Cat. V: 226).
- No hem vist exemplars d'herbari que donin testimoni de la citació.
1178. Lilium martagon L.

Nom vulgar: marcblic, consolta.
SEN. inclou l'espkcie en el seu catdeg nurienc (FI. N.: 76).
Núria (CAD., F1. Cat. V: 229).
- Estatges mont&i subalpi, CC. 800-2000 m.
Llocs frescals, sobretot als boscos humits, perb també als matollars, als herbassars
higrbfils, etc. De l'ordre Fagetalia; també als Adenostyletalia, etc. VII-VIII.
Escampada des de la zona meridional de la Vall fins a vora el Pla $Anyella, a Núria i
a Pbrtoles. Baga d'Esteguelella, boscos de la Corba (1200 m), vali de Barricó, bagues
del Baell i de Campelles, sota el Coll del Remol6 (1800 m), Toses (1425 m), boixe-
des entre la Collada de Toses i el Pla d'Anyella (1750 m), voltants de Ribes (riberal
dels rius, Sta. Caterina,...), baga $Estremera, sobre la Font de 1'Home mort (1900
m), cap al Prat del Bac (1275 m), Gorges de Núria (fins a prop de Núria), sobre la
Molqó, baga de les Gorges del Freser, baga de la Canya (1900 m), boixedes dels
vessants obacs del Taga i de la baga de Pardines, Can Barratort (1100 m), cap a
l'Estany de Can Roca (1500 m), Els Prats, vessants del Puig del Pla de les Pasteres,
Pineda Rosta, Conivella, Bac de l'Heura, sota Torroella (850 m), fagedes de Bruguera,
sobre Can Maiols (Ripollks), etc.
DG 29,39, 18,28,38,48,27,37. Eur.
1179. Lilium pyrenaicum Gouan

Nom vulgar: marcblic (groc), consolta (groga).
Muntanyes de Núria (COLM. in WK., Prodr. I: 221).
Vora el Salt del Sastre (SALV. in COSTA, Introd.: 235; in CAD., FI. Cat. V: 229).
Sobre Sant Gil (VAYR., Cat. N.: 76) (CAD., FI. Cat. V: 229).
SEN. inclou l'esp8cie en el seu catdeg nurienc (FI. N.: 76).
- Zona nord-oriental de la comarca, a l'estage subalpi, c. Davalla a l'estatge montl i
penetra poc a i'alpí. (1 200) 1500-2100 (2400) m.
Herbassars, barrancs, llocs frescals. Sobretot al Calamagrostion arundinaceae. VI-VII.
Abundant a les Gorges de Núria (Cremal, Salt del Sastre, Salt de i'Aigua, Canal de la
Ganta, Pla de Sallent, Creu d'en Riba,...), 1550-2000 m; Roc de la Malb, 2100 m;
Coma #Eina, 2400 m; Cingle del Boc, 1675 m; freqüent a les Gorges del Freser (vora
Daió, torrent de la Calq, torrent de Castellcervós, La Molqó, Clot de la Balma, Clot
del Malinfern, Les Marrades, Les Espiguetoses,...), 1200-2000 m; Coma de Fresers,
2400 m; Baga de Siat, 1800 m.
DG 29,39,38. Iber. N-occ.
11$0. Ornithogalum pyrenaicum L.; O. flavescens Lam.
De Núria a Queralbs (VAYR., Cat. N.: 74).
Al peu de la Creu d'en Riba (CAD., Exc.: 96; FI. Cat. V: 240).
Salt del Sastre (SEN., Add.: 167; in CAD., FI. Cat. V: 240).
SEN. inclou l'esphcie en el seu catdeg (FI. N.: 76) sense especificar localitat.
- Estatge subalpi, rrr. Vessants secs, relleixos de roca. VI-VIII.
Gorges de Núria, 1975 m; sota el Collet Verd, 2050 m. Salt del Sastre, 1800 m
(SEN., herb.). Indicat també a Montgrony per SEN. (Add.: 167).
1181. Ornithogalum umbeiiatum L.

Prats de dall, vorades, pastures grasses, boscos de ribera (on no arriba a florir). V-VII.
Aigües de Ribes, 825 m; sota Maqana, 875 m, molt abundant; vora Ribes, al riberal
dels rius, 875-975 m; Roques Blanques, 975 m; cap a Daió, 1175 m; Gorges del
Freser, 1350 m; sota Pardines, 1100 m; cap a l'Orri Veil, 1450 m.
1182. Ornithogalum orthophyllum Ten.; O. tenuifolium auct., 0 . kochii Parl.

- Estatges montl i subalpi, rr. 1025-1900 m.
Prats secs, codines, llocs rocosos. Festuco-Brometea, Ononidion striatae,... V-VII.
Pla #Anyella, 1800 m; sota el Soll, 1025 m; solell del cim de Pla de Pujalts (Ri-
poll&~)1900 m; sota Fustanyl, 1200 m; Els Emprius de Serrat, 1700 m; vessants
solells de Sant A m a n ~(RipollBs), 1700 m, 1825 m.
SEN. (Add.: 167) ja l'havia indicat,abundant,a Montgrony pujant al Pla de Pujalts.
DG 18,28,38,37. Eur. S
1183. Sciila lilio-hyacinthus L.

- Estatge montl superior, rrr. Només a les fagedes més humides (Scillo-Fagetum).
v-VI.
Rara a la fageda de Sant Arnanc;, 1600 m; fageda dels Prats, 1450-1550 m, forga
freqüent.
DG 38.37. Atl. S
Brimeura amethystina (L.) Chouard; Hyacinthus amethystinus L.

Riba esquerra de Noufonts (SEN., Add.: 168, amb inseguretat). El mateix autor inclou l'espkcie
en el seu catileg (FI. N.: 77) sense indicar localitat i sense fer cap comentari.
-A l'herbari Sennen no hi ha testimonis d'aquesta citació. SEN assenyala la planta de manera
molt inconcreta; diu exactament: "rive gauche de Noufonts, nous trouvtmes une spBce i feuiiies
linéaires que nous croyons 6tre H. amethystinus L". BAUD. et CAUWET en el seu estudi crític de
l'obra de Companyó (Rech. crit.: 112) afirmen que aquesta li!ihcia, ben coneguda dels Pirineus
centrals, no ha estat mai retrobada als "Pyrénées-Orientales". Es evident que cal deixar de banda
la vaga indicació senneniana.
Scilla lilio-hyacinthus
8 Dipcadi serotinum
1184. Dipcadi serotinum (L.) Medicus

Relleixos i replanets de roca amb poca terra, tant en terrenys silicis com calcinals.
Sedo-Scleranthion, Ononidion striatae, etc. VI-VII.
Roques Blanques, 1000 m, forga abundant; sota Fustanyi, 1125 m; Prat del Bac,
1250 m, 1275 m; sota les roques de roratori, 1400 m; torrent de Pla de Rus, 1850
m.
DG 39, 18,28,38. Med.W
1185. Muscari comosum (L.) Miller
- Entre la Corba i Can Perramon de Baix, 825 m, dintre les messes.
Latemed.
1186. Muscari neglectum Guss. ex Ten.; M. racemosum (L.) Lam et DC.

Nom vulgar: all de bruixa.
- Estatges month i subalpi, r perd localment abundant. 1100-1775 m.
Guarets, marges de camps, prats secs, terres remogudes,...IV-VII.
El Baell, 1200 m, abundant; Mas Conill, 1200 m, molt abundant;sota Can Barratort,
1150 m; sota Fustanyi, 1125 m; La Berruga, 1775 m; solell de Sant Amang,
1400-1500 m, 1775 m.
1187. AUium senescens L. subsp. montanum (Fries) Holub; A. fallax Schultes et Schultes
fil., A. montanum F.W. Schrnidt, non Schrank
Roques de'les muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 74).
Núria, 21 00 m (BR.-BL., Vég. alp.: 38).
- De l'estatge montl a la base de Palpi, perb, en general, molt localitzat. 975-2200 m.
Replans de roca, llocs rocosos,... tant en terrenys silicis com calcaris. Sedo-Scleran-
thion, Ononidion striatae, etc. VII-IX.
Sobre la Collada de Grats, 1350 m; sota la Roca del Corb, 1500 m; Pla de Rus, 1850
m; Collet de Sant Salvador, 2200 m; cap a la Creu de Meians, 2100 m; vora el Pla de
les Salines, 2200 m; vora Ribes, 975 m; vall Estremera, 1650 m; Prat del Bac, 1275
m; sobre Daió, 1375 m; cap al Cingle del Boc, 1650 m; cap a la J a ~ adel Solell,
1600-1800 m; Les Espiguetoses, 1850 m; Cim de Taga, 2030 m; Collet de Saltor,
1625 m.
DG 29,39,18,28,38,27,37. Eur. S
1188. Aiíium schoenoprasum L.
Núria (VAYR., Cat. N.: 74; in CAD., FI. Cat. V: 255) (SEN., F1. N.: 76).
Noufonts, Coma d'Eina, La Malb, Cap de Porc (SEN., Add.: 167).
Cap a Noufonts (CAD., FI. Cat. V: 255).
Eina (VAYR. in CAD., FI. Cat. V;. 255).
- Estatge subalpi, a la sona septentrional de la Vall, c; a d'altres sectors de la
comarca, molt rar. 1600-2275 m.
Torrents, mulleres, llocs rocosos humits. VI-VIII.
Capgalera de la vall Estremera, 2100 m; Gorges de Núria, 1850-1975 m; Roc de la
Mal&,2100 m; sota el Collet Verd, 2150 m; Planell de Coma de Vaca, 2050 m; sobre
el Roc de YOri, 2275 m; Les Marrades, 1600 m;... localitats de la zona septentrional.
Sobre Pla de Rus, 2000 m; Mont-roig, 1900 m (Vall de Camprodón, abundant).
DG 29,39,18,38. Circumbor .
1189. Allium victorialis L.
Muntanyes de Núria (COLM. in WK.,Puodr. 1: 21 1) (SALV. in COSTA,Zntrod.: 238)
(VAYR., Cat. N.: 74).
Salt del Sastre (CAD., F1. V.: 114; FI. Cat. V: 256).
Al peu de la Creu d'en Riba (CAD., Exc.: 96; FI. Cat. V: 256).
Puigiiangada, Núria, bosc de Sant Hou (SEN., Add.: 167-168). El mateix autor inclou
I'esphcie en el seu catileg nurienc (H. N.: 76) sense comentaris.
- Estatge subalpí (i eventualment estatge montA al sector nord-oriental de la Vali,
També a la zona central de les serres pre-pirinenques. (1 275) 1500-2300 m.
CC.
Peus i relleixos de cingle ombrívols, herbassars subalpins. Calamagrostion arundina-
ceae, Laserpitio-Ranunculion thorae. VI-VIII.
Abundant a les Gorges de Núria (Salt de l'Aigua, Canal de la Ganta, Fontnegra, Creu
d'en Riba,...), 1700-2000 m; cap al Prat del Bac, 1275 m; abundant a les Gorges del
Freser (torrent de CastellcervÓs, Clot de la Balma, Collet de les Mentides, Roc de
Guardiola, Les Espiguetoses, Costa Rubí,...), 1700-2000 m; Coma de Vaca, 2300 m;
abundant als vessants obacs del Balandrau, fins a uns 2200 m. Fora d'aquesta zona
nord-oriental, l'hem vist només a dues localitats de les serres pre-pirinenques: Roques
de Forat Mitó, 1650 m; vessant obac de Sant Amanq, on abunda, entre uns 1450 i
1650 m.
DG 29, 18,28,37. Ordfit euras.
Allium victorialis
1190. Allium oleraceum L.
Fins a Núria (VAYR., Cat. N.: 74); Núria (CAD., FI. Cat. V: 265) (GAUT. Catal.:
414).
Ribes (CAD., FI. K: 114; F1. Cat. V: 265).
- Estatges mont&i subalpi, rr. 825-2000 m.
Llocs rocosos, prats secs, marges. VIII-IX.
Golobran, 1520 m, dins el Xerobromion; solells de Perramon de Baix, 825-1050 m;
Pedrera, 975 m, al Xerobromion; Ribes de Freser, 950 m, als marges del camps;
torrent de Font Roja, 1675 m; Vilaró, 1100 m.
DG 39,28, 38,27. Lateeur.
Ailium pyrenaicurn Costa et Vayr. in Costa

- Cingles de Corones, 1225 m (Ripollks), molt a prop del límit meridional de la Vall.
DG 37. Endkm. pir. E
1191. AUium sphaerocephalon L.

Nom vulgar: all de bruixa.
Vall de Ribes (CAD., FI. Cat. V: 255).
Sobre Núria, 2200 m, vers el Puigmal, 2150 m (BR.-BL., Vég. alp.: 161, Festucettim
scopariae subassociació de Festuca ovina subsp. indigesta).
- Estatge monti, c; penetra Ampliament a l'estatge subalpí, on és més rar. 800-2200
m.
Prats secs, llocs rocosos. De l'alianga Xerobromion; també als Ononidion striatae, etc.
VII-VIII.
Golobran, 1500 m; Can Perramon de Baix, 825 m; vora Barricó, 1025 m; sobre El
Baell, 1275-1300 m; La Berruga, 1775 m; Costes de Segura, 975-1100 m; solell de
Can Paloca, 1200 m; Roques Blanques, 1000 m; torrent de Pla de Rus, 1900 m;
Rialb, 1050 m; Estret del Forn, 1400 m; baga d'Estremera, 1650 m, a les roques;
Costa de les Tutes, 2100 m; sobre el Planell de Coma de Vaca, 2150 m.
DG 29,39,18,28,38,27,37. Plurireg.
1192. Convallaria majalis L.

- Només l'hem vista a la part central de les serres pre-pirinenques, a les mateixes
localitats on es fan Allium victorialis i Ranunculus thora. Creix al peu i als relleixos
de cingle, en indrets ombrívols. A la comarca, de l'alianqa Laserpitio-Ranunculion
thorae. 1400-1700 m.
Roques de Forat Mitó, 1700 m; vessant obac de Sant Amanq, 1400-1600 m.
Convallaria rnajalis
Streptopus arnplexifolius
1193. Streptopus amplexifolius DC. in Lam. et DC.

Núria (PUJOL in VAYR., Pl. not.: 155; in WK.,Suppl.: 48).
Llocs ombrívols i embardissats de Núria, Coma de Vaca (VAYR., Cat. N.: 75); Núria,
cap al Puigmal, Creu d'en Riba, Coma de Vaca (VAYR. in CAD., F1. Cat. V: 283).
- Estatge subalpi, a la zona septentrional, rr. 2000-2150 m.
Herbassars de l'alianqa Adenostylion. VII-VIII.
Cap al Collet Verd, 2150 m; Coma de Fontalba, 2000 m; Gorges del Freser, vora
Coma de Vaca, 2050 m, 1990 m.
DG 29,39. Orbfit circumbor.
1194. Polygonatum verticillatum (L.) All.; Convallaria verticillata L.

Boscos dels Pirineus a la Collada de Núria (sic) (PUJOL in VAYR., Pl. not.: 155; in
WK., Suppl.: 48).
Núria (VAYR., Cat. N.: 75) (CAD., FI. 'V.: 115) (SEN., FI. N.: 77).
Al peu de la Creu d'en Riba (CAD., Exc.: 96); Núria (Creu d'en Riba i cap a
Fontalba) (CAD., H.Cat. V: 285-286).
Salt del Sastre, 1780 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 28, Peucedaneto-Luzuletum desvauxii).
- Estatges monta superior i subalpi, c i localment abundant. 1400-2150 rn.
Llocs frescals; principalment als boscos humits (fagedes i avetoses) i als herbassars
megafbrbics. Fagetalia, Adenostyletalia. V-VII.
Vessants del Cim de Pleta Roja, 1700 m; baga de Campelles, abundant a l'avetar,
1600-1800 m; Baga de Siat, 1750 m; Gorges de Núria (Salt del Sastre, Canal de la
Ganta, Fontnegra, Creu d'en Riba,...), 1700-2000 m; sota el Collet Verd, 2100 m;
Cingle del Boc, 1675 m; Coma de Fontalba, 1950 m; Gorges del Freser (Roc de
Guardiola, Les Espiguetoses, sota les Marrades, vora el Planell de Coma de Vaca,...),
1650-2100 m; baga de Sant A m a n ~ ,1600-1700 m; La Balcera, 1400 m; Els Prats,
1450-1550 m; cap a la Collada Verda, 1575 m; Puig del Pla de les Pasteres, 1750 m.
DG 29,39,18,28,38,48,37. Eur.
1195. Polygonatum multiflorum (L.) All.

- Roques de Forat Mitó, 1650 m, Única localitat on hem vist aquesta espkcie.
DG 28. Circumbor.
1196. Polygonatum odoratum (Miller) Druce

SEN. inclou 1'espBcie en el seu catileg nurienc (FI. N.: 77) sense especificar localitat.
Ribes (VAYR., in CAD., FI. Cat. V: 287).
Relleixos de roca ombrívols; també als marges de bosc. V-VI.
Golobran (1450 m), cap a la Roca Aguda (1 100 m), solells de Perramon de Baix,
Aigües de Ribes (825 m), Roques de Forat Mitó (1650 m), abundant al solell de la
Covil (1900 m, RipollBs), Roques del Duc, Torrent del Palós (1575 m), sobre Toses,
(1650-1700 m), Capdevila, Sta. Caterina, vall Estremera (a les roques), freqüent a la
zona rocosa de Daió-Roc de Tot-10-món-Salt del Grili, Gorges del Freser (Les Ribes,
torrent de CastellcervÓs, Roc de la Calq, La Balma, etc., 1350-1900 m), Mas Conill,
Can Barratort, sobre Can Nofre, etc.
DG 39, 18,28,38,27. Lateeur.
1197. Paris quadrifolia L.

Núria (PUJOL in VAYR., Pl. not.: 155) (VAYR., Cat. N.: 75) (CAD., FI. V.: 115;
Exc.: 103; FI. Cat. V: 282).
- Estatges montl superior i subalpí, rr. Bastant localitzat. 1450-2150 m.
A les serres pre-pirinenques es fa dins els boscos ombrívols (fagedes i avetoses); a la
zona axial apareix dins els gafetars. Fagetalia, Rhododendro-Vaccinion. Tant VAYR.
com CAD. ja havien assenyalat que aquesta planta, a la zona de Núria, creix entre els
nerets. V-VII.
Escassa a la zona axial: Núria, 2025 m; sota el Collet Verd, 2150 m; Coma de
Fontalba, 2000 m; Les Marrades, 1650 m.
Serres pre-pirinenques: Baga de Campelles, forqa abundant a la zona de Pla de Prats -
La Covil, dins l'avetosa, 1550-1750 m; fageda de Sant Amanq, 1650 m; forqa abun-
dant a la fageda dels Prats, 1450-1550 m.
Al sector occidental de la comarca sembla inexistent, bé que viu, segons VAYR. (in
CAD., FI. Cat. V: 282) a la verna vali de la ~ o l i n (Cerdanya).
a Assenyalarem, d'altra
banda, que a l'herbari Vayreda hi ha un plec d'aquest tlxon procedent de Sant
Amanq; i a BCC hem vist material recollit, segons l'etiqueta, a la "Peña de Sur~aca"
(Sant Amanq o Serra Cavallera).
DG 29,39, 18,28,38,37. Eur.
Pans q u a d r ~ f o l ~ a
O Ruscus aculeatus
1198. Ruscus aculeatus L.

Nom vulgar: boix marí.
- Zona meridional de la Vall, al Sud de Ribes, rr. 800-1300 m.
Es fa en llocs arrecerats i calents, als vessants rocosos o dintre els boscos secs (Buxo-
Quercetum pubescentis). Termbfil.
Cap a Esthguel, 825 m; forqa abundant als solells de Can Perramon de Baix, 825-1050
m; El Baell, 1250-1300 m; sobre Torroella, 1150 m.
DG 28,38,37. Med. Atl.
LILIACIES CULTIVADES - Diverses lililcies són cultivades, en testos o als jardins,

com a plantes ornamentals, entre elles: Lilium candidum L. (lliri blanc), Hemerocallis
fulva (L.) L., H. lilioasphodelus L., Tulipa gr. gesnerana L. (tulipa), Hyacinthus
orientalis L., Asparagus plumosus Baker (esparreguera), etc. De vegades hom planta
també, havent-10 recollit en els seus hlbitats naturals, Lilium pyrenaicum Gouan.
Com a plantes d'horta cal esmentar: Allium sativum L. (l'all), Allium cepa L. (la
ceba) i Allium porrum L. (el porro).
De la prbxirna família de les agavdcies, hom veu algun cop als jardins Yucca sp.
AMARYLLIDACEAE
1199. Galanthus nivalis L.

Cap a Ribes (POURRET ex auct. in COSTA, Introd.: 244; in CAD., H.Cat. V: 313).
- Zona nord-oriental, c i localment abundant a l'estatge subalpi. Fora d'aquest sec-
tor, rrr. A l'estatge montd apareix als boscos de ribera (Alno-Ulmion); a l'estatge
subalpi es fa als petits fondals, als peus i relleixos de roca, als gafetars, a les forma-
cions megafbrbiques. 800-1900 m. 11-V.
Molt abundant a les Gorges de Núria, des de sobre el Pont de Cremal, 1600-1900 m;
sota les Marrades, 1650 m; Bosc de Carboners, 1550 m; riberal del Freser sota
~ s t b ~ u e800
l , m.
DG 39,37. Eur. S
Narcissus hilarii Sen.

Es troba sense flor a les penyes granítiques que llinden amb el camí, no lluny del Santuari. Inbdit.
Es una mena de les nadales del grup tazetta (SEN., FI. N.: 77).
- A l'herbari Sennen existeix el plec corresponent a aquesta citació, plec que Únicament conté
fulles. A la indicació de localitat consta "rochers vers 1900 m"; i l'anotació "st. tazetta ? "
assenyala que SEN. no veia clar -naturalment- ni el gran grup a que pertanyia aquest narcís. En
una publicació anterior al catlleg nurienc (Add: 167) el mateix botinic escrivia, encara mis
inconcretament: "Et la grosse espece i feuilles triqubtres de NÚria ? Mystkre."
A la localitat esmentada per SEN, abunda N. pseudonarcissus que deu ésser, doncs, el misteriós
narcís. Observeu que SEN. no inclou en el seu catlleg cap altra espbcie de Narcissus, fora del
pretbs tlxon nou.
1200. Narcissus poeticus L. subsp. poeticus

- Molt abundant a sobre la Molina (Muntanya Sagrada, Costa Rasa,...). Des d'aquesta
zona cerdana penetra a l'extrem occidental de la Vall de Ribes. Fa algunes poblacions
extenses part damunt del Pla d'Anyelia, 2050 m, sobretot als prats del Nardion. És
l'única localitat comarcal on hem observat la planta.
DG 18 Orbfit europ. SW
Narcissus requienii M.J. Roemer ;N. juncifolius auct.

- Planta mediterrania que s'enfila pels vessants meridionals de les serres pre-pirinenques. Existeix
a sobre Montgrony, a sqta Saltor,... i pel soleli de Sant Amanq puja fins a 1750 m, tocant al límit
meridional de la Vali. Es possible que per la zona dels Cingles de Sant Eloi i Collet de Saltor
penetri dintre la comarca.
DG 28, 37. Med. W
1201. Narcissus pseudonarcissus L.
Vers Noufonts, 2450 m (BR.-BL., Vég. alp.: 190, Festucetum eskiae).
- Alta muntanya, sobretot a l'estatge subalpí, r per6 localment abundant. 1600-2450
m.
Prats, relleixos de roca, en indrets arrecerats. Festucion eskiae, Xerobromion, etc.
v-VII.
Forqa abundant a les Gorges de Núria i del Freser: Pont de Cremal, Canal de la
Ganta, Fontnegra, Creu d'en Riba, torrent de Castellcervós, Clot del Malinfern, Les
Espiguetoses,... 1600-2000 m. Escampat per les serres pre-pirinenques: Costa Gepe-
ruda, 2100 m; Lleixes de la Covil, 1725 m; Sant Amang, abundant sobretot al solell,
fins a 1825 m; vessants meridionals del Taga; vora la carena del Puig de Coma #Olla i
de Puig s'Estela, abundant, 2000 m.
Les poblacions comarcals poden atribuir-se més o menys a la subsp. pseudonarcissus;
perb, a part que presenten bastant poliformisme, tenen alguns caracteres de la subsp.
pallidijbrus (pugsiey) A. Fernandes. Les flors són de color pal-lid, amb la corona
lleugerament més acolorida que els pbtals. Aquesta té el marge tan aviat lobat com
feblement crenat; de vegades és molt poc eixamplada a la part distal, altres cops és
forqa esbocada. Una tal variació es manifesta sovint entre individus d'una mateixa
localitat.
,
DG 39, 18,28,38,37. Subatl.
AMARIL.LID~CIESCULTNADES - Als jardins hom planta algunes culti-vars de

Narcissus, sovint hibridogeniques entre N. pseudonarcissus i altres espbcies; rarament,
hom pot trobar narcisos d'aquests, subspontanis, a les terres remogudes o a les vores
de riu.
DIOSCOREACEAE
Tamus communis L.
- Estatge montl, sobretot als sectors meridional i central, c. 775-1450 m.
Es fa a les bardisses, rouredes i boscos frescals. fiunetalia spinosae, Quercetalia
pubescentis, Alno-Ulmion, Tilio-Acerion,... IV-V.
Sobre el Casot, 900 m; cap al Pont d'en Cabreta, 775 m; vores del Freser, sota
Estkguel, 800 m; vall de Barricó; Aigües de Ribes, 825 m; El Baell, 1100-1200 m; vall
d'Angelats, 1150 m; entre Planoles i El Soll, 1200 m; sobre PlanBs, 1250 m; Ma~ana,
1000 m, abundant; El Ginestar, 1000 m; de Pardines a Boixetera, 1300 m; vora
Torroeila, abundant; davant de Perramon, 1000 m; sobre Bruguera, 1450 m.
DG 28,38,37. Med.-Atl.
IRIDACEAE
1203. Iris pseudacorus L.

- Vora Estbguel, 850 m, en una bassa. Realment espontani?
Plurireg .
* 1204. Iris germanica L.

Nom vulgar: lliri blau.
- Estatge mont&,rr. 900-1450 m.
Marges, murs de conreus, relleixos de roca, ... sempre no gaire lluny de cases o pobla-
cions. Sovint cultivat com a ornamental. IV-VI.
Vora Toses, 1450 m; Planoles, 1100 m; Ventoli, 1300 m; vora Ribes, 975 m; cap a
Rialb, 1000 m; sobre Pardines, 1275 m.
DG 18,28,38. Med. E?
1205. Iris latifolis (Miller) Voss in Siebert et Voss; I. xiphioides Erhr.

Font dels Assots, Nuria (TREM. in VAYR., Pl. not.: 157; in WK., SuppZ.: 35;in
CAD.,FZ. Cat. V: 305).
Núria (VAYR., Cat. N.: 76) (SEN., FI. N.: 77 "a les penyes granítiques").
Núria, Salt del Sastre (CAD., F1. V.: 115); al peu de la Creu d'en Piba (CAD., Exc.:
96); Núria, sobre el Pont de Crema1 i al peu de la Creu d'en Riba (CAD., FI. Cat. V:
305).
- Estatge subalpí, a la zona nord-oriental de la Vall, r. 1600-2100 m.
Relieixos de roca, llocs arrecerats. Hieracio-Festucetum paniculatae, Calamagrostion.
VII-IX.
Roc de la Mal&, 2100 m; Gorges de Núria (vora Núria, Fontnegra, Canal de la
Ganta,...), 1700-2000 m; sobre la Mol@, 1600 m; Les Espiguetoses, 1900-2000 m,
f o r ~ abundant.
a
També es fa als vessants solells de la Serra Cavallera (per exemple al Puig s'Estela),
com ja havia indicat COSTA (Introd.: 243 "mucho en el monte Surroca").
DG 39,38. Pir .-cant.
1206. Crocus vernus (L.) Hil1 subsp. albiflorus (Kit.) Asch. et Graebner
Pla de Pujalts, vers 2000 m ? Noufonts ? (SEN., Add.: 169); espadats de Noufonts
(SEN., F1. N.: 77).
- Alta muntanya, c. Davalia a l'estatge montl. A claps és abundant. (1250)
1600-2300 m.
Es fa a les pastures. Nardion, Seslerietalia coeruleae, Mesobromion, etc. 111-VI.
Vora el Pla de les Salines, 2200 m; Coma de Fontalba, 2150 m; Gorges de Núria,
1800 m; Coma d7Eina, 2200 m; Coma de Fresers, 2300 m, molt abundant; Costa
Rasa, 2000 m; cap al Coll de la Creueta, 1850 m; Toses, 1500 m; Costa Pubiiia, %a00
m; La Covil, 1825 m; Pla de Prats, 1550 m; sota Campelles, 1250 m; Pla &&Pena,
1725 m, molt abundant; liisos de Taga, sobre la Balcera, 1700 m; Pla de la Llagona,
1750 m; vessants del Puig s'Estela i del Puig de Coma d'Olla, 1800-1950 m.
DG 29,39,18,28,38,37. Orbfit alp.
1207. Crocus nudiflorus Sm.

Pla Canyella (VAYR. in CAD., F1. Cat. V: 299).
-Estatges subalpí i monti superior, CC. Localment molt abundant. (1150)
1500-2200 m.
Prats i pastures. Seslerietalia, Nardion, Caricetalia curvulae, Arrhenatherion. IX-X.
Freqüent a les serres pre-pirinenques: Pla de Rus, abundant; Pla Canyella, 1875 m;
solells de la Covil (RipollBs), 1900 m; Coll Pan, 1775 m; Coll de Jou, 1650 m; Sant
A m a n ~ , 1600-1700 m; La Comallonga, 1900 m; entre Boixetera i els Prats,
1400-1600 m, molt abundant; El Tarter, 1650 m; cap al Coll del Pal, 1700-1750 m;
vers el Coll de Pbrtoles, 1650-1700 m, molt abundant.
A la zona axial sembla més rar: Cap de Porc, 2200 m; Gorges de Núria, 1900 m; sota
Pedrisses, 1800 m; vora Daió, 1150-1225 m, molt abundant.
DG 39,18,28,38,48,37. Lateatl. S
JUNCACEAE
Juncus jacquini L.
NÚria (CAD., FI. V.: 118; Exc.: 103).
- Planta inexistent als Pirineus. A i'herbari Cadevall no hi ha exemplars determinats amb aquest
nom. Remarqueu que el mateix CAD. no inclou pas I'esp8cie en la seva flora de Catalunya.
1208. Juncus filiformis L.

- Pla del Rol, 1875 m, en una petita depressió humida. Única localitat on hem vist
aquesta espBcie, a d'altres ,comarques pirinenques no gaire rara.
DG 38. Circumbor.
1209. Juncus balticus Willd. subsp. pyrenaeus (Tirnb .-Lagr. et Jeanb.) P. Fourn.; J. pyre-
naeus Timb.-Lagr. et Jeanb., J, arcticus auct.
Cap a Noucreus (CAD., FI. Cat. V: 422, sub J. arcticus).
- Alta muntanya axial, rr. 2075-2500 m.
Es fa a les mulleres dels Caricetalia nigrae. VIII-IX.
Coma de les Mulleres, 2075 m; Coma de Vaca, 2300 m; Coma de Fresers, 2225 m;
cap a les Fonts del Freser, 2500 m. Núria (M. GARRIGA in BC 93931).
DG 39. Pir. E. L'espBcie, circumbor.-alp.
Juncus filiformis
O Juncus capitatus
O Juncus bulbosus
1210. Juncus inflexus L.; J. glaucussEhrh.

Cariceto-Eriphoretum latifolii).
Queralbs, 1150 m ( B O L ~ et
S VIVES in O. de B O L ~ SDe
, veg. not. 11:221, Cirsieto-
Jonqueres i mulladius en medis pocs lcids i eutrbfics. Agropyro-Rumicion crispi,
Molinietalia, Holoschoenetalia. VI-VIII.
Sota el Casot (800 m), Aigües de Ribes (850 m), El Baell (1 100-1300 m), baga de
Campelles (1325 m), Prat de Jou (1675 m), VentolA (1275 m), sobre El Soli (1250
m), Nevl, de Fornells a Espinosa, cap a la Collada de Toses (1700 m), sobre Toses
(1 500-1600 m), Queralbs, Ribesaltes, Sta. Caterina, Conivella, Can Barratort (1 100
m), Estany de Can Roca (1475 m), cap a 1'Orri Vell, Plans de Pbrtoles, cap a la
Collada Verda (1 600 m), vora el Pla del Freixe (1 625 m), Coil de Jou, etc.
DG 18,28,38,48,37. Plurireg.
1211. Juncus effusus L.

Queralbs, 1150 m ( B O L ~ S
et VIVES in O. de B O L ~ SDe
, veg. not. 11: 222, Cirsieto-
- Estatge monti, en terrenys silicis, r. Penetra un xic a l'estatge subalpí. Localment
pot ésser abundant. 975-1800 m.
Jonqueres i llocs humits. Sobretot al Juncion acutiflori. VII-IX.
Entre el Baell i Campelles, 1275 m; sota Roques Blanques, 975 m; vora la Collada de
Toses, 1750 m; vall Estremera, 1700 m; part inferior de les Gorges del Freser (Daió,
Salt del Grill,...), 1225-1400 m; Sta.,Caterina, 1050 m; sobre el Bosc del Rei, 1025
m; Ribesaltes, 980 m; ElMas, 975 m; solell del Bosc de Ribes, 1550 m; sobre
Boixetera, 1525 m; cap a l'0rri Vell, 1450 m.
Juncus conglomeratus L.
- Estatge monti i part inferior del subalpí, c. 1000-1800 m.
Jonqueres i mulleres. De l'ordre Molinietalia. VII-IX.
Sobre Toses (1 550-1 600 m), cap a la Collada de Toses (1700-1775 m), sobre DBrria
(1700 m), baga de Fornells, vora Nevi (1300 m),Prat de Jou (1675 m), Pla de Prats,
del Baell a Campelles, vall Estremera, Salt del Sastre (1650 m), Gorges del Freser
(Salt del Griil, Les Ribes, La Balma,... 1225-1700 m), Sta. Caterina, cap al Mas, sobre
Pardines (fins a uns 1800 m), La Moscatosa, Boixetera, Plans de Pbrtoles, Coll de
Jou.
DG 39,18,28,38,48,37. Lateeur.
1213. Juncus trifidus L. subsp. trifidus

Núria (POURRET in WK., Prodr. I: 179) (CAD., Exc.: 103) (SEN., Add.: 178; FI.
A!: 78)
Núria i Queralbs (PUIGG. in COSTA, Supl.: 79); roques de les muntanyes de Núria
(VAYR., Cat. N.: 79); roques de Núria (FI. K : 118); Núria (Crema1 i Noufonts)
(CAD., FI. Cat. V: 419).
Coll de Llo, 2320 m (BR.-BL., Vég. alp.: 37, Saxifragetum mixtae); vers el Pic de la
Fossa del Gegant, 2300 m, Pic de Segre, 2500 m (BR.-BL., I. c. t. 23, Pumileto-
Festucetum supinae); Coll de Núria, 2600 m (BR.-BL., I. c. t. 24, Curvuleto-
Leontidetum pyrenaici).
Marge del Pla de Gorrablanc, 2400 m (BAUD. in SOUT., Mod. supraf: 125 t.).
SERVE (Rech. comp.) l'assenyala de la zona Gorrablanc-Puigmal, 2360-2650 m,
dintre les comunitats amb Festuca supina (vegeu t. V, XVIII, XIX, XX i XXIV).
- Alta muntanya axial, ccc; a la zona pre-pirinenca francament rar. Davalla esporAdi-
cament a l'estatge monti. (1 175) 1700-2800 m.
Es fa a les pastures acidbfiles poc seques. Festucion airoidis, Nardion,:..
Tambk apareix algun cop als relleixos de roca i a les escletxes. VII-IX.
Freqüent i abundant a la zona axial: Gorrablanc, sobre el Collet de les Barraques
(1975 m), cap a la Font de l'Home mort (1825 m), El Borrut (2425 m), Coma de
Fontseca, Pas dels Lladres, tossa del Puigmal (2800 m), Clotxes del Puigmal, Gorges
de Núria (1700-2000 m), Coma de Gombreny, voltants de Núria, Coll d'Er (2700 m),
Serra de I'Embut, Ras de I'Ortigar (molt abundant), Coma de Fontnegra, cap a
Pedrisses, Coma de Noufonts, Noucreus, Pic de la Fossa del Gegant (2800 mJ Coma
de Vaca, Coll de Torreneules, Planell de Coma de Vaca, Coma de Fresers, Bastiments
(2750 m), Balandrau (abundant sobretot als vessants obacs, 1900-2500 m); Coll de la
Marrana, Coll de la Coma de Sorri, Les Espiguetoses, (1900 m), zona de La Bdma-
Guardiola (1 700-1800 m), Puig Cerveris (2100 m), ...
A les serres pre-pirinenques, només en terrenys silicis o en sbls molt acidificats: sobre
la Collada de les Tortes, 2000 m; Coll del Remolb, 1925 m; Pla de Pujalts, 2000 m;
llisos de Taga, sobre els Clots de Maqana, 1650 m; vessants del Puig $Estela; Coll del
Pal, 1750-1850 m, no pas rar. També a la Roca del Duc, 1175 m, localitat abissal
extraordiniria.
Juncus trifidus
1214. Juncus compressus Jacq.

- Cap al Pou de Taga, 1875 m. No l'hem vist enlioc més.
DG 38. Lateeur.
1215. Juncus bufonius L.

- Estatgemonti i part inferior del subalpí, en terrenys silicis, r. 950-1750 m.
Camins, replanets de roca, llocs sorrencs,... temporalment humits. Isoeto-Nanojun-
cetea.
Coll de la Casassa, 1200 m; Prat de Jou, 1675 m; sota Ventoli, 1275 m; sota
Toses, 1525 m; Ribes de Freser, 975 m; vall del Mavanell, 1100 m, 1200 m;Prat del
Bac, 1275 m; sota Ribesaltes, 975 m; Mas Conill, 1200 m; sota can Barratort, 1150
m; Boixetera, 1450 m; Pla de la Llagona, 1725 m.
DG 39,18,28,38. Plurireg. (Subcosm .)
1216. Juncus capitatus Weigel

- Pratdel Bac, 1275 m, als replanets de roca; Única localitat on hem vist la planta.
(Vegeu mapa plg. 665).
DG 39. Plurireg.
1217. Juncus bulbosus L.; J. supinus Moench

- Núria, 2000 m, en una mullera. No 17hemvist en lloc m6s. (Vegeu mapa pig. 665).
DG 39. Eur.
1218. Juncus acutiflorus Ehrh. ex Hoffm.; J. sylvaticus auct., non Reichard

- Estatge montl i part inferior del subalpi, c. 975-1775 m.
Mulleres i jonqueres en medis poc o molt Pcids. De l'alianva Juncion acutiflori.
VII-VIII.
Cap a la Collada de Toses, 1700-1775 m; sobre Toses, 1525 m; PlanBs, 1300 m; vora
NevP, 1300 m; solell de Ventoll, 1100 m; Roques Blanques, 975 m; vall del Maganell,
1200 m; cap a Dai6 i part inferior de les Gorges del Freser; Sta. Caterina, 1050 m;
cap al Mas, 1075 m; sota Ribesaltes, 980 m; de Pardines a Boixetera; sobre Boixetera,
1525 m; Plans de Pbrtoles, fins a prop de la Collada Verda, 1500-1600 m.
DG 39,18,28,38,48. Eur .
1219. Juncus alpinus Vili. subsp. alpinus
Núria (VAYR., Cat. N.: 79) (SEN., Add.: 177 "i var. pygmaeus Asch. et Gr."; F1. N.:
78 "amb la var. pygmaeus").
Núria, 2150 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 15, Cariceto-Pinguiculetum);Núria, 2100 m
(BR.-BL., 1. c. t. 16, Caricetumfuscae).
- Estatges subalpi i montP superior, rr. 1550-2150 m.
Es fa a les mulleres, tant en terrenys calcaris com silicis. Scheuchzerio-Caricetea
nigrae. VII-IX.
Sota el Collet Verd, 2100 m; Coma de les Mulleres, 2075 m; Gorges de Núria, 1825
m; Coma del Gispet, 2150 m; Les Marrades, 1800 m; Plans de NevA, 1600 m;Pla de
Prats, 1550 m; Plans de Pbrtoles, 1650 m.
1220. Juncus articulatus L.; J. lamprocalpus Ehrh.

Cariceto-Eriophoretumlatifolii).
Queralbs, 1150 m (BOL& et VIVES in O. B O L ~ SDe
, veg. not. 11: 222, Grsieto-
- Estatge monti, CC;penetra a l'estatge subalpí. 800-2050 m.
Jonqueres i mulladius. Molinietalia coeruleae, Holoschoenetalia, Scheuchzerio-Carice-
tea nigrae. VII-IX.
Sota el Casot (800 m), Aigües de Ribes, Torrent Roig, El Baell(1100-1200 m), baga
de Campelles, Prat de Jou (1 675 m), Roques Blanques, vora Nevi (1 300 m), Plans de
Nevi (1600 m), vora la Collada de Toses (1775 m), Sta. Caterina, Queralbs, Gorges
de Núria (1850 m), Coma de Fontnegra (2050 m), La Balma (1700 m), Pardines,
Puigsac, Estany de Can Roca (1475 m), La Moscatosa, cap a Boixetera (1350 m),
l'0rri Veli (1500 m), sobre Boixetera (1575 m), plans de Pbrtoles, cap a la Collada
Verda (1600 m), Pla del Freixe, etc.
1221. Juncus triglumis L; J. pyrenaicus Cad. et Pau

Davant del Salt de 1'Aigua (CAD., FI. I?: 118, sub stygius L. var. pyrenaicus; F1
Cat, V: 419); Pla de Sallent, escletxes humides del rocam (CAD., Exc.: 95).
Conflukncia dels rius Noufonts i Mulleres (CAD., Exc.: 95); cap a Noufonts (CAD.,
FI. Cat. V: 4 19).
Núria (SEN.,Add.: 177;R. N.: 78).
(Vegeu també Scirpus caespitosus).
- Alta muntanya axial, rr. 1800-2100 m.
Mulleres poc icides. Scheucherio-Cariceteanigrae. VI-IX.
Relativament freqüent a la zona de Núria, 2000-2100 m; Coma de Fontalba; Coma
de Fresers, 2010 m.
1222. Luzula campestris (L.) DC. in Lam. et DC.

Ribes (VAYR.), Núria (TEX.) (in CAD., FI. Cat. V: 437).
MONTS. (Luzula: 489) diu que fou indicada a NÚria per VAYR. (al Cat. N.) i per
SEN.; perb VAYR. en fa només una citació molt vaga, i SEN. no la inclou al seu
catileg .
(Vegeu també L. multiflora i L. sudetica).
- Estatges mont&i subalpí en terrenys silicis, ccc. 825-2200 m.
Prats i landes, en terrenys silicis o en sbls descalcificats. Calluno-Ulicetea, Mesobro-
mion. IV-VII.
Des de la zona meridional de la Vall fins al Pla de Rus, a la vaii de Núria i a Portoles.
Rara, perb, a les zones calciries, i sobretot a la Serra de Montgrony. Vora Estkguel,
Aigües de Ribes (825 m), El Baell, Pla de I'Agon, Pla de Prats (1550 m), Pla de la
Serra, Campelles, vall del Bac, Planoles, sobre el Palós (1800 mj, vers la Creu de
Meians (1925 m), Collada de Toses, Pla d'Anyella, Costes de l'Huguet, Costa Rasa
(2000 m), voltants de Ribes (Maqana, Capdevila, El Ginestar,...), sobre el Collet de les
Barraques (2000 m), cap a la Font de 1'Home mort, sobre Queralbs, La Farga, sobre
Fustanyi, torrent del Forn, Gorges de Núria, vora Núria, Els Entreforcs (2200 m),
Gorges del Freser, Coll dels Homes (2100 m), Els Emprius de Serrat, Pla de les Basses
de Dalt (1875 m), sobre la Falgosa (1425 m), sobre Can Barratort, vora 1'Estany de
Can Roca, Puig de Coma $Olla, cap al Coll del Pal, Conivella, llisos de Taga, Coll de
Jou, Pla de Pena (1725 m), Saltor, etc. etc.
DG 29,39., 18,28,38,48,37. Subcosm. A Europa, lateeur.
Luzula multiflora (Retz.) Lej.; L. campestris (L.) DC. subsp. multiflora (Retz.) Buch.
Núria (VAYR., Cat. N.: 79, PI. Cat. 2931: 60, sub var. congesta Gr. et Godr.); vall de
Núria (CAUT., Catal.: 420,sub L. erecta Desv. var. congesta (Lej.); in CAD., F1. Cat.
V: 437); muntanyes de Núria (VAYR. in CAD., FI. Cat. V: 437).
Serra de Montgrony (SEN., Nombr. loc.: 404, sub L. erecta Desv. raqa pyrenaea
Sen.).
Vall de Finestrelles, 2 100 m (BR.-BL., Vég. alp.: 253, Saxifrageto-Rhodoretum).
MONTS. (Luzula: 503) recull la citació de SEN. i hi afegeix: Coma Rasa (llegiu Costa
Rasa), 1900 m i 2200 m (MONTS. in BCF), cap a Puigllan~ada,2300 m (MONTS. in
BCF), Núria, 2000 m (SEN. herb.), Núria, 2100 m (LOSA in BCF). El mateix autor
(1. c.: 507) repeteix la indicació vayredana de L. multiflora var. congesta i hi afegeix
encara, referida a L. erecta var. congesta, una citació de DESP. et CON. del Coll de
Núria; assenyala, perb que aquestes citacions es deuen probablement a confusió amb
L. camprestris o L. multiflora.
(Vegeu L. sudetica).
- Estatge subalpí, ccc. Davalla algun cop a l'estatge monti. (1000) 1500-2200 m.
Prats i landes, en terrenys silicis o en sbls descalcificats. Rarament als boscos clars
Calluno-Ulicetea,Mesobromion. VI-VIII.
Coll del Cortal de la Morera (1650 m), Prat de Jou, Costa Pubilla (1950 m,, 6011 de
les Fontetes, sobre el Palós (1800 m), sobre Toses (1600 m), Coll de la Creueta,
Costa Rasa, Puigllanqada (2175 m), Sta. Caterina (1000 m), baga d'Estremera (1500
m), Bac de la Foradada (2100 m), Coma de Fontalba (2100 m), Núria (2075 mj,
Bosc de Carboners, La Balma, Clot del Malinfern, Coll dels Homes, Serra de la Canya,
Pla de Batibaumes, Collada de Meianells, Puig del Pla de les Pasteres, Coll del Pal,
Puig de Coma d'Olla, Pla de la Llagona, llisos de Taga, Sant A m a n ~Collet
, de Saltor,
etc.
A l'herbari Vayreda hem vist un exemplar de Núria determinat com a L. multifZora
var. congesta; al nostre parer, es tracta de L. campestris.
La majoria dels exemplars comarcals presenten alguns caricters que els acosten a L.
sudetica i poden considerar-se inclosos dins de la subsp. pyrenaica P. Monts. Tota
manera, només alguns individus reuneixen tots els caricters diferencials de la subsph-
cie; són f o r ~ aconstants el color fosc de les flors i de la clpsula, així com la forma i el
color de la llavor típics de la subsp. j~yrenaica.Per altres característiques, perb, hi ha
exemplars que tiren molt a L. multifora típica, mentre que d'altres s'acosten més a
L. sudetica.
DG 29,39,18,28,38,48,37. Lateeur (Subcosm.)
Luzula sudetica (Willd.) DC. in Lam. et DC.; L. nigricans Desv.

Muntanyes de NÚria (SEN. Add.: 179). El mateix autor inclou l'espkcie en el seu catileg nurienc
(FI. N.: 78). NÚria (CAD., FI. Cat. V: 4.18; SEN. in CAD., I. c.).
MONTS. (Luzula: 497) aplega les indicaciones de Nilria (CAD. herb.) i de la vall de Noufonts,
2100 m, i Puigllan~ada,Coll de Pal, 2200 m (SEN. herb.). Assenyala, perb, que aquests exem-
plars d'herbari corresponen probablement a L. multiflora subsp. pyrenaica.
- Diversos exemplars pirinencs de l'herbari Sennen (inclosos el de la Coma de Noufonts i el del
Puigllan~ada)pertanyen, a parer nostre, a L. multiflora. El plec de l'herbari Cadevall corresponent
a la seva citació nurienca s'ha d'atribuir a L. campestris.
1224. Luzula hispanica Chrtek et Krisa; L. spicata auct..

Puigmal (PUIGG. in COSTA, Supl.: 80; in WK., Supl: 47; in CAD., Fl. Cat. V: 438)
(CAD., FI. K: 118).
Roques i pastures elevades de Núria (VAYR., Cat. N.: 79); muntanyes de Núria
(SEN., Add.: 179); a les pastures alpines (SEN., FI. N.: 78); de Núria al Puigmal
(CAD., FI. Cat. V: 438).
Vers Noufonts, 2450 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 21, Festucetum eskiae); al N de Núria,
2200 m (BR.-BL., 1, c. t. 22, Hieracieto-Festueetum spadiceae); Pic de Finestrelles,
2600 m, vers el Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m, Pic de Segre, 2500 m (BR.-BL., 1.
c. t. 23, Pumileto-Festucetum supinae); Pic de Finestrelles, 2750 m (BR.-BL., L c. t.
24, Curvuleto-Leontidetum pyrenaici).
Núria (BC 93929), Puigmal (CAD. herb.), Puigiian~ada,2400 m (PAU in MA 19780),
pastures del Pla de Pujalts, 2000 m (SEN., PI. d7Esp. 2069), in MONTS., Luzula:
478-479.
Marge del Pla de Gorrablanc, 2400 m (BAUD. in SOUT., Mod. supraJ: 126 t.).
SERVE (Rech. comp.) l'assenyala a la zona del Pla de les SalinesPuigmal, 2290-2830
m, a diverses comunitats amb F. supina (vegeu t. 111, XVIII, XIX, XX,XXII i XXIV).
Pla de Gorrablanc, 2450 m (BAUD. et SERVE, Group. vég. Pla t. 1 , 2 i 7, Hieracio-
- Alta muntanya axial, ccc. També a l'extrem occidental de la Serra de Montgrony,
on és rara. (1700) 1900-2850 m.
Pastures alpines acidbfiles. Caricetalia curvulae. VI-VIXI.
Corrent des de vora la Collada de Toses fins a Bastiments i al Mont-r.oig: Cap a lacreu
de Meians, Collet de Sant Salvador, Pas dels Lladres, Puigmal (abundant), Bac de la
Foradada (1950 m), Gorges de Núria (1800 m), vora Núria, Coma de YEmbut, Coma
d7Eina (2650 m), Roc de la Mal&,Noucreus, Pic de l'Aliga (2400 m), cap a Pedrisses
(2050 m), Pics de la Vaca (2800 m), Tirapits, Coma de Vaca, Pic de Fresers, Basti-
ments (2700 m), Coll de Torreneules (2580 m), LesMarrades (1950 m), vessants del
Balandrau (molt abundant), Serra de la Canya (2100 m), Pla de les Basses de Dalt
(1875 m), Puig Cerveris (2150 m), Collada de Meianells (1900 m), vessants del
Mont-roig (1700 m).
Serra de Montgrony: Puigllangada, 2350 m, abundant; Costes de lYHuguet,2200 m;
sobre Costa Rasa, 2100 m; sobre el Pla d'Anyella, 1930 m; vers el Coll de la Creueta,
1900 m.
1225. Luzula nutans (Vill.) Duvai-Jouve; L. pedifomis (Chaix) DC.

Vers el Coll de Finestrelles, 2300 m, Pic de Segre, 2400 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 21,
Festucetum eskiae); al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., 1. c. t. 22, Hieracieto-Festuce-
tum spadiceae).
-Alta muntanya axial, r. També a l'extrem occidental de la Serra de Montgrony.
2000-2600 m.
Es fa sobretot a les pastures acidbfiles dels vessants solells. Festucion eskiae. VI-VIII.
Zona axial: sobre el Collet de les Barraques, 2000 m; vers la Cova de Sant Gil,
2100-2200 m; Bosc de la Mare de Déu, 2050 m; Roc de la Malt?, 2100 m; sota el
Collet Verd, 2150 m; Pic de l'Aliga, 2300 m; sobre les Arques de Coma de Vaca,
2600 m; Coma de Fresers, 2400 m; Clot del Malinfern, 2300 m.
També a Costa Rasa, 2000 m, dins el Nardion.
1226. Luzula sylvatica (Hudson) Gaudin subsp. sylvatica

Acidbfila. Boscos i llocs ombrívols humits. VI-VIII.
Sta. Caterina, 975 m, dins el Quercion robori-petraeae; Els Coforns, 1000 m; torrent
del Duc, 1125 m, forqa abundant; baga de Fornells, 1450 m, al Deschampsio-Pinion.
DG 28,38. Eur .
1227. Luzula lutea (All.) DC.

Muntanyes de Núria (COSTA, Introd.: 253) (VAYR., Cat. N.: 79; in CAD., Fi.Cat.
V.. 434) (SEN., Add.: 179;F1. N.: 78).
Puigmal (PUIGG. in COSTA,Supl.: 79) (CAD., FI. V.: 118; FI. Cat. V: 434).
Altures de Fontnegra (CAD., H.Cat. V: 434).
Pic de Finestrelles, 2600 m (BR.-BL., Vég, olp. t. 23, Pumileto-Festucetum supinae);
Pic de Finestrelles, 2750 m, Coll de Núria, 2600 m (BR.-BL., I. c. t. 24, Curvuleto-
Leontidetum pyrenaici); Pic de Segre, 2720 m (BR.-BL., 1. c.: 27,Senecietum leuco-
phyllae).
SERVE (Rech. comp.) I'assenyala a la zona del Pas dels Lladres, 2560 m, dintre les
comunitats amb Festuca supina (vegeu t. XIII i XIV).
- Estatge alpí de la zona axial; també al subalpí superior, CC. 2000-2800 m.
Pastures acidbfiles alpines, especialment al Festucion airoidis; també als matollars
rasos del Loiseleurio- Vaccinion. VI-VIII.
Tossa del Puigmal, 2800 m; Coma de Gombreny, 2100 m; Coma de Fontalba; Nhria,
2050 m; vers la Cova #Amadeu, 2100 m, abundant; Ras de l'ortigar, 2300 m; Coma
de lYEmbut,2300 m; Pic de Finestrelles, 2700 m; Noufonts, 2700 m;Pic de l'l\liga,
2400 m; Collet de Fontnegra, 2600 m; Tirapits, 2600 m; Coma de Fresers, 2500 m;
cap al Coll de la Coma de I'Orri, 2325 m; Bastiments, 2700 m; vessants obacs del
Balandrau (molt abundant); Coll de Torreneules, 2580 m.
1228. Luzulanivea(L.)DC. inLam.et DC.

Núria (CAD., FI. V.:118; Exc. : 103; FI. Cat. V: 435).
Queralbs (CAD., FI. Cat. V: 435).
Ribes (VAYR. in CAD., FI. Cat. V: 435).
Salt del Sastre, 1780 m (BR.-BL., Vég. alp.: 239, Peucedaneto-Luzuletum desvauxii).
MONTS. (Luzula: 456) reculi la citació cadevalliana de Núria (avalada per un piec
d'herbari), la de BR.-BL. i una vaga indicació de VAYR. (Cat. N.: 79) referida als
"boscos de la regió inferior."
- Estatges montP i subalpí, en terrenys silicis, CC. 825-1900 m.
Acidbfila. Escadusserament apareix sobre terrenys calcaris, en sbls descalcificats. Es
fa principalment als boscos, perb també en altres indrets frescals. Quercion robori-
petraeae, Luzulo-Fagenion, Vaccinio-Piceetea. VI-VIII.
Des de la zona meridional de la Vall fins a Toses, a les Gorges de Núria i del Freser i a
la Collada Verda. Algunes localitats: vall d'Esteguelella, Aigües de Ribes (850 m), Els
Coforns, baga de Planoles, baga de Fornells, baga de Toses (1500 m), sobre Toses
(1500 m), El Palós (1460 m), Bac de l'Heura, baga de Siat, baga &Estremera (molt
abundant), vers la Farga de Queralbs, Prat del Bac, Gorges de Núria (sobretot entre el
Pont de Crema1 i el Pla de Sallent), Gorges del Freser (Daió, Les Ribes, La Balma, Les
Marrades, boscos de la baga, ... 1250-1900 m), Cingle del Boc (1675 m),Mas Coniii,
cap a Can Barratort, La Moscatosa (1400 m), vers la Collada Verda (1500 m).
DG 39,18,28,38,27,37. Subatl.
Luzula alpino-pilosa (Chaix) Breistr.;L. spadicea (AU.) DC.

Cims de NÚria (VAYR., Cat. N.: 79; in CAD., H. Gzt. V: 436).
- Un exemplar de i'herbari Vayreda, procedent de Núria, correspon en realitat a L. desvauxii.
Cap altre botinic ha citat la planta a la comarca ni nosaltres la hi hem vista.
1229. Luzula desvauxii Kunth; L. glabrata (Hoppe) Desv. subsp. desvauxii (Kunth) Bu-
chenau
Gorges de Núria (SEN.,Add.: 179; FI. N.: 78; in CAD., FI. Cat. V: 436).
Finestrelles (LLEN. in CAD., N.Cat. V: 436).
Salt del Sastre, 1780 m (BR.-BL., Vég. ab. t. 28, Peucedaneto-Luzuletum desvauxii).
MONTS. (Luzula: 460) reculi la citació de BR.-BL. i avala les de LLEN. i SEN. amb
exemplars d'herbari vistos per ell.
(Vegeu també L. spadicea).
- Alta muntanya, a la zona nord-oriental de la Vall, r. 1700-2600 m.
Torrents, clotades,... dintre els herbassars higrbfils. Adenostylion (carrlcteristica de
l'asociació Peucedano-Luzuletum desvauxii). VI-VI11 (IX).
Vora Núria, 1950-2000 m; sota el Collet Verd, 21 50 m; Coma de les Mulleres, 2600
m; Les Marrades, 1700-2100 m, abundant; Clot del Malinfern, 2050 m, 2300 m.
DG 29,39. Orbfit europ. W
1230. Luzula pilosa (L.) Willd .

- Fageda de Sant Aman~,1650 m.
DG 37. Circumbor.
Luzuh forsteri (Sm.) DC. in Lam. et DC.

NÚria (VAYR. in CAD., FI. Cat. V: 433).
- Citació f o r ~ ainversemblant, de la qual no hem vist testimonis d'herbari. Si la indicació de CAD. 6s
treta del catileg nurienc de VAYR., cal especificar que aquest botinic només diu (at. N.: 79) de
manera vaga "boscos y prats de la regió inferior". Nosaltres no hem vist la planta a cap lloc de la
Vall.
GRAMINEAE
1231. Festuca paniculata (L.) Schinz et ~ h e l l .;F. spadicea L., F. aurea Lam.
subsp. paniculata
Cims de Núria (VAYR., Cat. N.: 84); Núria (SEN., FI. N.: 79; in CAD., F1. Cat. VI:
245).
Vers Noufonts, 2450 m, Coll de Noufonts, 2600 m, vers Finestrelles, 2300 m, Pic de
Segre, 2400 i 2450 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 21, Festucetum eskiae); al N de Núria,
2200 m (BR.-BL., 1. c. t. 22, Hieracieto-Festucetum spadiceae).
Prosp. t. Festuco-Zberidetum forma B amb Festuca aurea).
- Alta muntanya axial, CC perb m6s aviat localitzada. 1600-2600 m.
Prats acidbfils dels vessants solells o dels llocs arrecerats. Festucion eskiae (caracteris-
tica de I'associació Hieracio-Festucerumpaniculatae). VI-VII.
Del Coll de la Creu de Meians al collet de Sant Salvador (abundant); Gorges de Núria,
freqüent, 1600-2000 m; vora Núria, 2000 m; entre la Coma de Gombreny i la de
Fontalba, 2100 m; Coma de Fontnegra, 2050 m; vers les coves de St. Gil i d9Amadeu,
2100-2200 m; Roc de la Mal&,2100 m; zona del Roc de Tot-10-món, 1675-1900 m;
1 -- L'especialista del gBnere Fesiuca, I. MARKGRAF, ha tingut la gentilesa de revisar una gran
quantitat del nostre material d'herbari; en el catileg fem constar, cas per cas, la seva intervenció.
Pel que fa a la denominació dels tixons, bé que la dita especialista utilitzi en principi la nomen-
clatura clissica - que era, d'altra banda, l'emprada per nosaltres - aquí en fem una adaptació a la
que ella mateixa proposi posteriorment a Hora Europaea.
de Pedrisses a la Coma del Gispet, 2000 m; abundant als vessants solells de les Gorges
del Freser (solell del GrBvol, La Balma, Clot del Malinfern, Coll dels Homes, Les Es-
piguetoses,...) i del Torreneules Petit, 1700-2400 m; vora el Planell de Coma de Vaca,
2100 m; cap al Coll de la Coma de I'Orri, 2375 m; Coma de Fresers, 2450 m.
DG 29,39,18,28? Orbfit europ. S
subsp. spadicea (L.) Litard.; F. consobrina Tirnb.-Lagr., F. paniculata var. fallax

(Loret et Barr.) Litard.
Nom vulgar: ilispet.
- Sectors central i oriental de les serres pre-pirinenques, r perb localment molt abun-
dant. 1450-1975 m.
Calcícola. Fa poblaments als solells arrecerats, sovint al peu o entremig dels cingles.
Xerobromion. V-VII.
Golobran, 1500-1525 m; sota la Roca del Corb, 1450-1500 m; E1 Portet, 1675 m;
Torrent Roig (Bruguera), 1490 m; Cingles de St. Eloi, 1700 m; Sant Amaris,
1775-1825 m; carena i solell del Puig sYEstela,1800-1975 m. També a Montgrony
(Ripollbs); especialment sobre el Mal Pas del Toix, 1600-1650 m.
DG 28,38.27,37. Orbfit ibero-occ.
Q a Festuca paniculata subsp.
1232. Festuca gigantea (L.) Viil.

Vores del Freser al peu de Montagut (CAD., FI. Cat. VI: 244, sub var. triflora Koch).
- Estatge montl inferior, r. 825-1 175 m.
Boscos humits, clarianes, vores de riu. Alno-Ulmion, Convolvuletalia sepium. VII-IX.
Aigües de Ribes, 825 m; sota Maqana, 875 m, abundant; Ribes de Freser, 925-950 m;
torrent Llobre, 1050 m; sota Planoles, 1075 m; cap a Fustanyi, 1175 m; sota Can
Perpinyl, 1100 m; sota les Vinyes, 1050 m; Bruguera, 1175 m.
No hem vist exemplars que puguin atribuir-se a la var. triflora; el plec de l'herbari
Cadevall corresponent a la seva citació $Aigües de Ribes creiem que no pot ésser re-
ferit tampoc a aquesta varietat.
DG 28,38. Eur.
1233. Festuca pratensis Hudson; F. elatior L. subsp. pratensis (Hudson) Hackel

Es fa als prats de dall. Arrhenatheretalia. VI-VII.
Aigües de Ribes, 850 m; Ma~ana,975 m; Roques Blanques, 975 m; sota el Pont de
Soll, 1000 m; Planoles, 1175 m (vidit MARKGRAF); Toses, 1500 m; Rialb, 1050 m;
sobre la Farga de Queralbs, 1150 m; de Daió, 1150-1225 m; sota l'O_rri Vell,
1375 m.
DG 39,18,28,38. Lateeur. (Circumbor.)
1234. Festuca arundinacea Schreber; F. elatior L. subsp. arundinacea (Schreber) Hackel

- Estatge montl, CC. Penetra una mica a l'estatge subalpí. 800-1775 m.
Mulleres i jonqueres, prats de dall. Molinio-Arrhenatheretea, Agropyro-Rumicion.
VI-VIII.
Sota Estbguel (800 m) (vidit MARKGRAF), Barricó, Aigiies de Ribes, El Baell
(1 100-1250 m), Campelles, Costes de Segura, Roques Blanques, solell de Ventoll,
cap al Soll (vidit MARKGRAF), Planoles, vora Nevi (1300 m), Planbs, de Fornells a
Espinosa, Toses, cap a lz Collada de Toses (1775 m), voltants de Ribes, Maqana (950
m, vidit MARKGRAF), Ventaiola, Rialb, Conivella (1450 m), Pardines, Puigsac, sota
Boixetera, mulleres de l'Orri Vell, etc.
Les poblacions comarcals corresponen a la subsp. arundinacea i la majoria d'exem-
plars, si no tots, concorden bé amb el que se n'havia dit var. genuina.
DG 18,28,38,27,37. Plurireg.
1235. Festuca eskia Ramond ex DC. in LAM. et DC.

Nom vulgar: llispet, gispet.
Puigmal (PUIGG. in COSTA, Supl.: 85; in CAD., FI. Cat. VI: 249).
Muntanyes de NÚria (VAYR., Cat. 1V.: 84); Núria (SEN., FI. N.: 79; in CAD., FI. Cat.
VI: 249).
Altures de Fontnegra i de Coma d'Eina (CAD., FI. Cat. VI: 249).
Vers el Coll de Núria, 2350 m (BR.-BL., Veg. ab,: 63, Galeopsideto-Poetumfontque-
rii); vessant S del Puigmal, 2550 m, Pic de Segre, 2720 m (BR.-BL., I. c. t. 8,
Senecietum leucophyllae); vers Noufonts, 2450 m, Coll de Noufonts, 2600 m, cap a
Finestrelles, 2300 m, Pic de Segre, 2450 i 2400 m (BR.-BL., I. c. t. 21, Festucetum
eskiae); al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., I. c. t. 22, Hieracieto-Festucetum spadi-
ceae).
Cap a la Collada de Toses, 1680 m, Collada de Toses, 1815 m (RIVAS MART., Bosq.
y mat. pir. t. 6, Veronico-Pinefum sylvestris); Collada de Toses, 1680-1815 m (RI-
VAS MART., I. C. t. 7, Cytisetum purgantis pyrenaicum); Collada de Toses, 1750 m
(RIVAS MART., Pastiz. t. 1, Campanulo-Festucetum eskiae).
Vessant S del Pic del Segre, 2300 m (KÜPFER, Rech.: 90).
Finestrelles, 2650 m, Puigmal, 2780 m (SERVE, Rech. comp. t. XVII, com. de
Xatardia scabra; BAUD. y SERVE, Coms. Xat. SC. taula).
Pic del Pas dels Lladres, 2650 m, vessant S del Puigmal, 2590 m, Coll de Queralbs,
2550 m (SERVE, Rech. comp. t. XIII, com. de Festuca eskia).
NQGRE (Nouv. contr.) l'assenyala a la zona de Gorrablanc-Puigmal, 2450-2630 m,
dins el Ranunculo-Festucetum eskiae orientalis i el Galeopsideto-Festucetum eskiae
orientalis (sub F. eskia nivalis i F. eskia orientalis, vegeu t. 2 i 3).
Torrent de Queralbs, 2300 m (NBGRE et SERVE, Prosp. t. Ranunculo-Festucetum
eskiae, sub var. eskia) ; vessant de Queralbs 2200 m, solana de Queralbs, 2300 m
(NBGRE et SERVE, Prosp. t. Festuco -Iberidetum, sub F. eskia f. eskia-orientalis).
- Alta muntanya axial, ccc. 1600-2725 m.
Només en terrenys silicis. Es fa generalment als vessants solells, tant als pendents
rostos, sotmesos a intensos fenbmens de crioturbació i solifluxió (Campanulo-Festu-
cetum eskiae, alianqa Festucion eskiae), com als petits fondals on s'acumula la neu i
el sbl roman relativament estable (Ranunculo-Festucefum eskiae, alianqa Nardion).
Fora d'aquestes comunitats, on és l'espbcie dominant, la planta es fa esporidicament
a d'altres tipus d'ambients (matollars de bilec, prats de Festuca paniculata,...).
VII-VIII.
Des de la Collada de Toses fins a la Coma de Fresers i la Coilada de Meianells. Solells
de la Collada de Toses (des de 1600 m), pendcnts sota el Pla de les Salines i el de
Gorrablanc, Puig de Dbrria, Coma de Planbs, Coma de Fontseca, Coma de Fontalba,
de Fontalba a Núria (abundant), voltants de Núria, Ras de l'ortigar, Coll d'Er, Pic de
Segre, Roc de la Maula, Pic #Eina, coma de Noufonts, Coma de Fontnegra, Pic de
I'Aiiga, vers el Roc de Tot-10-món,Pedrisses, Coma del Gispet, solell de les Gorges del
Freser (1800-2100 m), Coma de Vaca, Coma de les Eugues, Coma de Fresers, Balan-
drau, Serra de la Canya, Pla de Batibaumes, vessants del Puig Cerveris, vers el Mont-
roig.
-
Segons BAUD., NEGRE i SERVE aquest tixon comprendria dues races diferents;
l'una prbpia de les clotades nivoses (var. eskia var. nivalis), i l'altra dels pendents
esglaonats (var. orientalis).
DG, 29,39,18,28,38. Endbm. pir.
1236. Festuca gautieri (Hackel) K. Richter; F. scoparia A. Kerner ex Nyman, F. varia

Haenke subsp. scoparia Hackel, F. varia var.flavescens Gren. et Godr. p.p.
Nom vulgar: ussona (ussdna).
Coll de Núria (GR. et GODR., N.Fr. 111: 577).
Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 84). També SEN. la inclou en el seu catileg
(H. N.: 79).
Puigllanqada, altures de Fontnegra (CAD., FI. Cat. VI: 249).
Al N de Núria, 2200 m, Coll de Llo, 2320 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 2,Saxifragetum
mixtae); Núria, 2250 m, Coll de Llo, 2350 m (BR.-BL., 1. c. t. 7, Galeopsideto-
Poetum fontquerii); vessant E del Pic de Segre, 21 50 m (BR.-BL., I. c. t. 19, Festuce-
tum scopariae); sobre Núria, 2200 m (BR.-BL., 1. c.: 161, Festucetum scopariae
subass. de Festuca ovina subsp. indigesta).
Sobre Toses 1600 m (O. de B O L ~ SLa , Bardissa: 56, Tumiteto-Rhamnetum alpi-
nae).
Veronico-Pinetum sylvestris i t. 7, otisetum purgantif pyrenaicum).
Núria, 2450 m (KÜPFER, Nouv. prosp.: 88 t.).
d'Astragalus nevadensis i Festuca scoparia); Pic del Pas dels Lladres (SERVE, 1. c. t.
XlX,comunitat de Festuca supina en indrets amb innivació prolongada); contrafort
occidental del Puigmal, 2260-2630 m (SERVE, 1. c. t. 111, comunitat de Festuca
durissima).
Vessant S del Pic de Segre, 2450 m (KÜPFER, Rech.: 87).
eskiue).
Vessant de Queralbs, 2200 m (NEGRE et SERVE, Prosp. t. Festuco-Iberidetum
- Des de l'estatge monti superior a l'alpi, ccc; davalla a l'estatge monti inferior on
no és pas corrent. (800) 1500-2650 m.
Prefereix els sbls secs o irids i els vessants ben exposats. En terreny calcari 6s molt
estesa: dominant als prats del Festucetum gautieri i molt abundant als boscos clars
(pinedes sobretot). En terrenys silicis abunda també en alguns prats xerbfils (Arena-
rio-Festucetum yvesii,...) i a les pinedes seques dels solells. Freqüent de manera
general als talussos, llocs rocosos, etc. VII-VIII.
Serres axials: abundant als solells de la vall de Rigard (Collada de Toses, sota el Pla de
les Salines, Coma de Planis, El Pinetar, ...); vall Estremera (Estebris, Font de 1'Home
mort, Costa de les Tutes, Coma de Fontseca,...); Coma de Fontalba, voltants de
Núria, Coma de l'Embut (2300 m), Pic de l ' h g a , Coma de les Mulleres (2200 m),
sobre les Arques de Coma de Vaca (2650 m), Coma de les Eugues, Coma de Fresers
(2300 m), vora el Planell de Coma de Vaca, vers el Coll de la Coma de l'Orri (2375
m), Gorges de Núria i del Freser (Salt del Sastre, La Balma, Les Marrades,...); Serra de
la Canya; solells de la vall del Segadell, a les zones altes sobretot (Bosc de Ribes,
vessants del Puig Cerveris,...). Davalla fins a Daió (1200 m), al torrent del Forn, a la
vall del Maganell (1 150 m), etc.
Serres pre-pirinenques: molt abundant a tota la Serra de Montgrony (Puigllanqada, Pic
de Rus, Pleta Roja, Costa Borda, Pedra Picada, Costa Pubilla, La Covil, baga de
Campelles,...). Baixa fins a la vall d'Angelats (1 10C m), a la vall d'Esteguelella (850
m), etc. General també a les serres orientals, perb més limitada als vessants pedrego-
sos i a les carenes i serrats secs (Cingles de Sant Eloi, Sant Amanq, Les Gargantes,
Camp dels Dois, llisos de Taga, Conivella, Pineda Rosta, Puig s'Estela, Coma
&Olla,...). Baixa fins a Mas Conill (1200 m), a Maqana (950 m), a Torroella, a sota el
Sagnari (800 m), etc.
Segons KERGUELEN (Les gram.: 149), el tipus d'aquest tlxon correspon a un
exemplar recollit per GODRON al Coll de Núria. Les plantes del massís del Puigmal
són tetraploides (2n = 28), al revés de la majoria de poblacions pirinenques que són
diploides (v. KÜF'FER i KERGUELEN).
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Orbfit europ. SW
1237. Festuca borden (Hackel) K. Richter

Tossa del Puigmal, 2850 m; Puig de Bastiments (Conflent), 2860 m. En vessants
tarterosos silicis.
DG 29,29. Endhm. pir.
1238. Festuca heterophylla Lam.; F. rubra L. subsp. heterophylla (Lam.) Hackel
- Zona meridional de la Vall al S de Ribes, r. 825-1450 m.
Es fa sobretot als boscos ombrívols. De l'ordre Fagetalia sylvaticae. VII-VIII.
Fagedes d'Esteguelelia; Aigües de Ribes, 850-875 m; Torrent Roig (E1 Baell), 1100
m; sota el Pas del Llop, 1450 m; baga d'Angelats, forqa abundant al Tilio-Acerion;
Torrent Llobre, 1100-1200 m; Les Guilleumes, al Buxo-Quercetum; cap a Torroella,
980 m (vidit MARKGRAF); Bac de l'Heura, 1025 m.
1239. Festuca nigrescens Larn.; F. rubra L. subsp. commutata Gaud., F. fallaxThuil1.

Coma de Noufonts, 2320 m (BR.-BL., Vég. alp.: 63, Galeopsideto-Poetum fontque-
rii); Núria, 2050 m, 2150 m, vall de Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., 1. c. t. 15,
Cariceto-Pinguiculetum); Núria, 2050 m, Coma de Noufonts, 2210 m (BR.-BL.,
Chenopodieto-Taraxacetumpyrenaici).
- Des de l'estatge montl inferior a l'alpí, ccc i sovint dominant en grans extensions.
800-2400 m.
Es fa als prats grassos, on pot ésser l'esphcie quantitativament més important. Meso-
bromion, Nardion, etc. V-VII.
Des de la zona meridional de la Vall (on no és pas abundant a baixa altitud) fins al
Puigllanqada, a la vall de Núria i a Pbrtoles. Algunes localitats representatives: El
Casot, Esteguelella, La Toella, Aigües de Ribes, Barricó, El Baell (1200 m, det.
MARKGRAF), Pla de Plaus (1275 m, det. MARKGRAF), La Covil, Costa Pubilla,
Campelles, Roques Blanques (1050 m, det. MARKGRAF), Planoles (1250 m, det
MARKGRAF), Coll de les Fontetes, Toses, Pla $Anyella, La Creueta, Pla de Rus,
Costa Rasa (1950 m, det. MARKGRAF), Collada de Toses, vora la Creu de Meians
(1925 m, det, MARKGRAF), Pla de Punya, voltants de Ribes, Capdevila (1075 m,
det. MARKGRAF), Vilamanya, Queralbs, vall Estremera, Bac de la Foradada (2100
m), Coma de Fontalba (2100 m), Gorges de Núria, vora NCria (1900 m, det. MARK-
GRAF), Pedrisses, Gorges del Freser, Coll dels Nomes, Coma de Vaca, Coma de
Fontnegra (2090 m, det. MARKGRAF), vora el Coll dels Tres Pics (2400 m), Serrat,
Serra de la Canya, Pla Rodó (1800 m, det. MARKGRAF), Puig Cerverís (2175 m,
det. MARKGRAF), Collada de Meianells, Collada Verda, Coll del Pal, Serra Cavallera,
Puigsac, Conivella, llisos de Taga (det. MARKGRAF), Clots de Maqana, Bruguera,
Coll de Jou, Saltor, et. etc. etc. NCria, 2200 m (SEN. herb., det. ST. YVES).
Practicament tots els exemplars determinats per I. MARKGRAF han estat atribults a
la subsp. microphyiía (St. Yves) Markgr.-Dannenb. Aquesta deu ésser, doncs, l'única
subspbcie existent a la comarca.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Eur.
1240. Festuca rubra L.

Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 84); NCria (GAUT.,Catal.: 451);NCria,Nou-
fonts (SEN. in CAD., FI. Cat. VI: 248, sub raqa bartherei Timb.).
Salt del,Sastre, 1780 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 28, Peucedaneto-Luzuletum desvauxii);
vers Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 29, Saxifrageto-Rhodoretum).
Vall de Coniü, 1400 m (BOLOS et VIVES in O. de B O L ~ SDe , veg. not. 11: 220,
Torrent de Queralbs, 2300 m (NEGRE et SERVE, Prosp. t. Ranunculo-pestucetum
eskiae).
subsp. rubra
- Estatges monti i subalpí, r. 1300-2000 (2300 ?) m.
Es fa sobretot als llocs humits i als prats frescals. Molinio-Arrhenatheretea,Scheuch-
zerio-Caricetea nigrae, Nardion, ... VI-VIII.
Campelles, 1300 m (ad subsp. juncea (Hack.) K. Richter, det. MARKGRAF); Pla de
Prats, 1600 m (det. MARKGRAF); Prat de Jou, 1700 m (det. MARKGRAF); baga de
Neva; vora Nuria, 1975 m (det. MARKGRAF); llisos de Taga, 1600 m; Puig de Coma
#Olla, 1750 m; Plans de Pbrtoles, 1650 m.
Pel que fa a les citacions a dalt ressenyades, no és segur que totes s'hagin de referir a
aquest taxon; algunes potser corresponen a F. rubra s. l., d'altres a F. ninescens. La
citació de SEN. és encara més insegura. F bartherei Timb. Lagr., segons MARKGRAF
(in Flora Europaea V), s'ha de referir a F. diffusa Dumort. que no existeix als
Pirineus; segons KERGUELEN es tracta d'un tlxon molt malt definit.
1241. Festuca rivularis Boiss.

- Estatge subalpi, rr. Es fa en llocs humits (mulleres, vores de rierols, etc.).
NÚria (BC 1 11194, det R. de LITARD. ut F. rubra subsp. rubra var. rivularis); Gorges
de Núria, 1825 m; baga de Fornells, 1575 m.
I
1242. Festuca nevadensis (Hack.)Markgr.-Dannenb.; R rubra subsp. nevadensis Hackel

- Les formes típiques es fan a I'alta muntanya axial, sobretot a l'estatge alpí; viuen
als vessants solells, als prats secs o en llocs tarterosos. A les zones baixes hom troba
formes de transició cap a d'altres taxons del grup rubra. VI-VIII.
Clotes del Puigmal, 2480 m (vidit MARKGRAF); Coma del Gispet, 2100 m; cap al
~
Coll dels Homes, 2100 m; Emprius del Freser, 2320 m; Pic de Fresers, 2600 m (vidit
MARKGRAF); Puig de Pastuira, 2400 m.
Ad R rubra subsp. rubra - vora Queralbs, 1175 m (det. MARKGRAF); Queralbs, llit
del Freser (SEN. herb., det. ST. YVES).
Ad F. rubra subsp. juncea (det. MARKGRAF) - Cim de Pla Baguet, 1980 m; sobre
Núria, 2050 m.
Ad F. cyrnea (det. MARKGRAF) - vora Estkguel, 950 m; Ribes de Freser, 950 m.
Les formes típiques, DG 29,39. Les formes de transició, DG 39, 18,28,38,37.
Orbfit med.
1243. Festuca glacialis (Miégev. ex Hack.) K. Richter; F. ovina L. subsp.frigida Hack. var.
glacialis Miégev ex Hack.
Coma de Noufonts, 2700 m (SEN., Add.: 56 i 196); Noufonts (SEN. in CAD., FI.
Cat. V%. 252). El mateix SEN. inclou el tixon en el seu catileg (FI. N.: 79) sense fer
especificacions.
Puigllanqada, 2000 m (BR.-BL., Notes: 223).
Fig. 26. Festuca nevadensis (a l'esquerra) i Festuca costei (a la dreta), amb detalls de les espiguetes (x 4)
i amb sengles t d s de la fulla.
Contrafort occidental del Puigmal, 2840 m (SERVE, Rech. comp. t. XVI, comunitat
de Viola diversifolia).
Noucreus, 2600 m i 2650 m (SERVE, Rech. comp. t. XVII, comunitat de Xatardia
scabra; BAUD. y SERVE, Coms. Xat. SC.taula).
- Estatge alpí (rarament al subalpo, c perb poc abundant. 2000-2850 m.
Es fa a les tarteres, sobretot en indrets amb llarga innivació. Thlaspietea rotundifolii.
Tant BR.-BL. com KERG. consideren que és una planta calcícola. MARKGRAF, en
canvi, diu que es tracta d'un tilxon calcífug, endimic dels Pirineus. Nosaltres l'hem
vist a tota mena de substrats, amb una certa preferincia pels terrenys calcaris o poc
Acids. VIII-IX.
Coma de Noufonts, 2500 m; Coma de les Mulleres, 2525 m; Noucreus, 2650 m; Coll
de Caran@, 2650 m; Pics de.la Vaca, 2800 m; Coma de Vaca, 2550 m; sota els Tres
Pics, 2400 m (vidit MARKGRAF). Noucreus, vers 2600 m (SEN., Pl. d'Esp. 4075,
det. ST. WES).
Festuca alpina S u t e ~
Coll de Nhria (GR. et GODR., Fi. Fr. 111: 5 7 1 , sub F. ovina var. alpina; HUSNOT in CAD., Fi.
Gzt. VL 252).
Nhria, Noufonts (SEN. in CAD., I. c.).
- Planta que als Pirineus existeix només a la regió de Gavarnia. Ja LITARD. havia dit que la cita-
ció de GR. i GODR. (així com la de HUSNOT, que n'és repetició) es deu a una confusió amb F.
airoides.
1244. Festuca costei (St. Yves) Markgr.-Dannenb.; F. ovina L. subsp. laevis Hack. var.
gallica St. Yves subvar. costei St. Yves, F. arvernensis Auquier subsp. costei (St. Yves)
Auquier et Kerg., F. hervieri Patzke var. costei (St. Yves) Auquier
- Estatges mont&i subalpí, CC. 1050-2000 m.
Llocs secs poc o molt rocosos, relleixos, roques, ... Genistion purgantis, Calluno-
Genistion, Androsacetalia vandellii, etc. VI-VIII.
Vers la Collada de Toses, 1700 m (vidit MARKGRAF); sobre Can Morer, 1325 m
(vidit MARKGRAF); Coma de Planis, 1700 m; sobre Campelles, 1575 m; voltants de
Campelles, 1175-1300 m (det. MARKGRAF, alguns exemplars tendeixen a F. livien-
sis); solell de la vall d'Angelats, 1050-1275 m (algun exemplar det. MARKGRAF);
Sta. Caterina, 1000 m; Queralbs, 1200-1400 m (det. MARKGRAF, alguns exemplars
tendeixen a F. liviensis); Torrent del Forn, 1175 m (det. MARKGRAF); Daió,
1200-1300 m; Gorges de Núria, 1850 m; cap al Cingle del Boc, 1680 m; La Balma,
1700 m; sota el Roc de la Calq, 1400 m (det. MARKGRAF); Pedrisses, 2000 m (ad
liviensis, det. MARKGRAF); solell del Bosc de Ribes (ad. liviensis, det. MARK-
GRAF).
No són rars els exemplars clarament intermedis entre F. costei i F. liviensis. Cal dir
que en determinar aquests exemplars i els que tendeixen a F. liviensis, i'esmentada
especialista del gBnere no utilitzil aquest nom, sinó el de F. ovina; pel que hem
dedui't dels seus escrits posteriors, creiem que s'ha de canviar aquesta denominació
tan genbrica per la que utilitzem aquí, F. liviensis.
DG 39,18,28,38. Subatl.
1245. Festuca airoides Lam.; F. supina Schur, F. ovina L. subsp. ovina var. supina (Schur)
Hackel
Coll de Núria, 2620 m (BR.-BL., Veg. alp.: 53, Iberidetum spathulatae); Pic de
Finestrelles, 2600 m, vers la Fossa del Gegant, 2300 m, Pic de Segre, 2500 m
(BR.-BL., I. c. t. 23, Pumileto-Festucetum supinae); Pic de Finestrelles, 2750 m, Pic
de la Fossa del Gegant, 2800 m (BR.-BL., 1. c. t. 24, Curvuleto-Leontidetumpyrenai-
ci).
Gorrablanc, 2450 m (SOUT., Exhum.: 266 t.) (BAUD. et SERVE, Group. veg. Pla t.
div.); marge del Pla de Gorrablanc, 2400 m (BAUD. in SOUT. Mod. suprax: 125 t.).
SERVE (Rech. comp.) l'assenyala a la zona de Gorrablanc-Puigmal, 2260-2880 m,
principalment dins les comunitats del Festucion airoidis (vegeu t. 111, V, XVI,
XVIII, XIX, XX, XXII, XXIV i: 153).
Puigmal, 2630 m ( N ~ G R ENouv.
, con& t. 2, Ranunculo-Festucetum eskiae orien-
talis).
- Alta muntanya axial, ccc; a les serres pre-pirinenques, rr i quasi limitada a les clapes
de terrenys silicis. (1 600) 1900-2912 m.
Pastures alpines o alpinoides. De l'alianqa Festucion airoidis. VI-VIII.
Serres axials, des de vora la Collada de Toses fins al cim de Bastimentsi alMont-roig
Coll de la Creu de Meians, Pla de les Salines, Pla de Gorrablanc, Pla de Punya (1850
m, &lit MARKGRAF),Puigmal (fins prlcticament al cim mateix), Coma de Fontal-
ba, vora Núria (1900 m), Ras de l'ortigar, Collet Verd, vall de Finestrelles, Coma
$Eina, Coma de Noufonts, Coma de les Mulleres, Pic de l'kliga, Coma de Fontnegra,
Coma de Vaca, Coma de les Eugues, Coma de Fresers, Balandrau (2500 m, vidit
MARKGRAF), Serra de la Canya, Meianells, etc.
Serres pre-pirinenques: Coll de la Creueta, 1900 m; Costa Rasa, 1975-2075 m (vidit
MARKGRAF); Coll de la Bona, 1900; Coll de Jou, 1650 m; Taga, 1800 m; vora el
Coil del Pal, 1800 m; Plans de Pbrtoles, 1600 m.
DG 29,39,18,28,38,48,37. Orbfit alp.
Festuca niphobia (St. Yves) Kerg.; F. ovina subsp. ovina var. ovina subvar. niphobia St. Yves.
Crestes del massís del Puigrnal, 2650 m (Osseja) (KERG., Lesgram.: 43-44); crestes del Puigmal,
2800 m (leg. C. BERNARD et G. FABRE, in KERG., 5 e SuppL: 560).
- Les dues localitats indicades en aquestes citacions són molt properes a la Vali de Ribes, si no 6s
que la segona queda ben bé a dins.
Respecte a aquest tixon, descrit del Pic d'Envalira (Andorra), KERG, opina que es tracta de la
planta comuna als pasturatges alpins dels Pirineus, sinbnim, doncs, de F. supina auct. pyr.; F.
airoides Lam. seria, per aquest autor, endemica del massís d'Alv8rnia. MARKGR., per contra,
suposa que F. airoides és una planta d'implia b e a alpina que ateny els Pirineus (sinbnim de F.
mpina Schur 1 auct.), mentre que F. niphobb seria un endemisme dels Pirineus orientals (molt
localitzat ? ), i fins ara conegut només del cantó francis de la serralada.
Festuca cinerea Vill.
Collada de Toses, 1680-1720 m (RIVAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 7, Cytisetum purgantis
pyrenaicum); Collada de Toses, 1750 m (RIVAS MART., Pastiz. t. 1, Campanulo-Festucetum
eskiee).
- Tixon inexistent als Pirineus. Probablement confosa amb F. costei que 6s abundant a la Collada
de Toses.
1246. Festuca liviensis (Verguin) Markgr.-Dannenb.; F. ovina var. liviensis Verguin

- Estatges monti i subalpí, CC. 800-1900 (2200 ?) m
Planta xerbfila que es fa preferentment als prats secs, codines, replanets de roca, etc.
Xerobromion, Festuco-Sedetalia, Ononidion striatae, Aphyllanthion, ... VI-VII.
Cap al Casot (800 m, det. MARKGRAF), sobre la Corba (950 m, det. MARKGRAF),
Golobran (1500 m), Can Perramon de Baix (det. MARKGRAF), El Baell (det. MAR-
GRAF), vora Estkguel (950 m, det. MARKGRAF), La Berruga (1775 m), Les
Guilleumes, Pedrera, Costes de Segura, Roques Blanques, Planoles, sobre Can Morer
(1350 m), Toses, Pla d7Anyella, Pla de Rus (1880 m), El Pinetar, voltants de Ribes,
Batet, Riqlb, Vilamanyd, Prat del Bac, sobre DaiÓ (1375 m), vora Núria (1875 m, det.
MARKGRAF), Les Collades (1575 m), Els Emprius de Serrat (1650 m), Ribesaltes,
Pardines, Plans de Pbrtoles (1500 m), cap a l'estany de Can Roca (1525 m), sobre la
Falgosa (1425 m), Conivella, Bruguera, vessants meridionals del Taga (fins ,a més de
1600 m), La Portella, Camp dels Dois (1500 m), Sant Arnang (1820 m), Sant Eloi
(1700 m), Saltor, etc. etc.
Són forga freqüents les formes intermedies entre aquest tixon i F. costei. Diversos
exemplars del nostre herbari foren determinats per MARKGRAF com a F. liviensis
tendint a F. costei.
Cal remarcar que la citada especialista denomina la majoria dels nostres exemplars
típics F. ovina var. senneniana R. Lit., tixon del qual no parla a les seves publicacions
recents, on proposa, en canvi, la categoria d'espkcie per a F. ovina var. liviensis
(endkmica dels Pirineus orientals). KERG. considera que la var. senneniana és un
tAxon mal tipificat, identic gairebé amb certesa a la var. liviensis. Suposem, doncs,
que F. liviensis és l'únic representant d'aquest grup a la nostra comarca.
DG 29? 39, 18,28,38,27,37. Pir. E
Festuca ovina L.
Coll de NÚria (GAUT.. Catal.: 452, sub var. jirmula Hack.).
SEN. inclou aquest binomen en el seu cathleg (FI. N.: 79) i afegeix escuetament: "i varietats".
Vall de Finestrelles, 2200 m @R.-BL., Vég. alp.: 165, Elyneto-Oxytropidetum).
- La F. ovina típica no existeix als Pirineus. Les citacions anteriors han de referir-se, doncs, a
algun altre thxon d'aquest grup, perb resulta impossible de saber a quin.
subsp. duriuscula auct.

Vall de Ribes (COSTA in WK., Prod. I: 94, sub F. duriuscula).
NÚria (COMP. in CAD., H.Cat. VI: 225. sub F. duriuscula var. glauca Hack.).
NÚria, 2100 m (BR.-BL., Vég. alp.: 37, Saxifrageturn mixtae; I. c.: 38, replanets de roca); Pic de
Segre, 2400 m, vers Finestrelles, 2300 m (BR.-BL., I. c. t. 21, Festucetum eskiae); al N de Núria,
2200 m (BR.-B L., I. c. t. 22, Hieracieto-Festucetum spadiceae).
- El plec de l'herbari Cadevaii corresponent a la citació de Núria conté mostres diferents, dues
d'eiies identificables amb F. airoides i les altres amb un tixon del grup rubra (possiblement F.
nigrescens).
Quant a les citacions de BR.-BL., suposem que s'han #atribuir, bé a F. liviensis, bé a F. costei, bé
a F. durissirna (aquesta darrera considerada en principi com una subvarietat de la var. duriuscula).
1247. Festuca yvesii Sen. et Pau; F. durissima (Hack.) Kerg., F. duriuscula L. subsp. durissi-
ma (Hack.) K. Richter, F. ovina L. var. duriuscula (L.) Koch subvar. durissima Hack.,
F. ovina L. subsp. indigesta (Boiss.) Hack. var. durissima (Hack.) St. Yves.
Cerdanya (muntanyes de Núria) (GAUT., Catal.: 452, sub F. ovina var. durissima).
Noucreus, 2700 m (SEN., Add.: 197). El mateix autor inclou la planta en el seu
catileg (FI. N.: 79) sense assenyalar localitat.
Núria, 2550 m (KÜPFER, ~ o u v .prosp.:
, 88).
Gorrablanc, 2450 m (SOUT., Exhum.: 266 taula) (BAUD. et SERVE, Group. veg.
Pla, t. div.); marge del Pla de Gorrablanc, 2400 m (BAUD. in SOUT., Mod. supraf::
125 t.).
SERVE (Rech. comp.) I'assenyala a la zona del Pla de Gorrablanc-Puigmal,
2260-2630 m, dintre comunitats diverses (vegeu t. 111, XI, XVI, XIX i XX).
Crestes del Puigmal, 2650 m (KERG., Les gram.: 153; 5e Suppl.: 558).
- Alta muntanya axial, CC. A les serres pre-pirinenques molt esparsa. 1750-2750 m.
Es fa a les pastures seques; a I'estatge alp; apareix sobretot als vessants ficilrnent
lliures de neu (exposats al vent) i calents a I'estiu. Als terrenys silicis és un element
important de I'associació Minuartio-Festucetum yvesii; en substrats calcaris apareix
sobretot al Festucion gautieri. VII-VIII.
Corrent a la zona axial. Collada de Toses, cap a la Creu de Meians, Gorrablanc, Puig
de Dbrria, Coma de Planbs, Pla de Punya (1850 m), Coma de Fontseca (2400 m),
Clotes del Puigmal, El Borrut (2425 m), Bac de la Foradada, Coma de Fontalba,
voltants de Núria, Pic de Finestrelles (2750 m), Coma de les Mulleres, Coma de
Fontnegra (2100 m), Pedrisses, Coma del Llispet, cap al Coll dels Homes, Emprius
del Freser (2350 m), Coma de les Eugues (2600 m), Serra de la Canya (vidit MARK-
GRAF), vessants del Puig Cerveris, entre el Mont-roig i la Collada Verda (1850 m,
vidit MARKGRAF).
Serres pre-pirinenques: Puigllan~ada,2375 m; Pla de Rus, 1850 m; Coll de la Creueta,
1900 m; Pleta Roja, 2000 m; cim de Taga, 2000 m.
A nivell específic el nom correcte d'aquesta planta ha d'ésser, tal com assenyalem a
dalt, F. yvesii Sen. et Pau, nom publicat en i'obra de SEN. "Flore de Catalogne.
Additions et comentaires", Treb. Inst. Cat. Hist. Nat. 3: 196-197, Barcelona 1917.
En aquesta publicació el nou binomen resta un xic dissimulat (i si no es llegia el text,
podria interpretar-se com a un sinbnim) perqub, per un error de composició, no
queda situat al marge de la plana i encap~alantun text a part, sinó que ve a continua-
ció, i amb punt i seguit, del comentari de F. glacialis. És molt clar, perb, que l'autor
fa referencia a una espbcie diferent d'aquesta darrera. Hi ha una descripció del tixon
(en francbs) i s'identifica la planta amb el número 2094 de Plantes d'Espagne. Aquest
número de-l'exsiccata de Sennen no devia ésser pas distribuft; i més tard fou suplert
pel 4085. A I'herbari Sennen existeix el plec corresponent a aquell primer número,
provinent, tal com s'indica en la descripció original, de Noucreus, 2700 m; al costat,
perb, de l'etiqueta original de Sennen, hi ha una etiqueta de correcció que diu: "F.
durissima (Hack.) Rouy, det. St. Yves". És a dir, que i'exemplar fou revisat per A.
ST. W E S i identificat amb F. duriuscula subsp. durissima, anomenada abreviada-
ment F. durissima (Hack.) Rouy; i per aixb, el n. 4085 de Pl. &Esp., distribuR
posteriorment, ja no porta el nom de F. yvesii, sinó únicament la determinació de St.
Yves que Sennen accepti plenament deixant de banda la denominació proposada per
ell mateix i per Pau.
L'atribució del nom sennenii a la planta pirinenca obliga, d'altra banda, a donar nova
denominació a la planta nord-africana que fou descrita posteriorment per LITAR-
DIERE com a F. yvesii. Proposem, doncs, el següent canvi nomenclatural: Festuca
litardierana nom. novum = Festuca Yvesii Litardikre, Bull. Soc. Hist. Nat. Afr. Nord
14: 337, Alger 1923.
DG 29,39,18,28,38. Latepir.
1248. Festuca indigesta Boiss.; F. ovina L. subsp. indigesta (Boiss.) Hack.

Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N: 84).
vers el Puigmal, 2150 m, sobre Núria, 2200 m (BR.-BL., 1. c.: 161, Festucetum
scopariae subassociació de F. ovina subsp. indigesta).
subsp. aragonensis (Wk.) Kerg.

- Sobre Plade Rus, 2100 m (vidit MARKGRAF); vora Núria, 1975 m (det. MARK-
GRAF); vessants del Balandrau, 2050 m (det. MARKGRAF).
Les citacions de BR.-BL., avalades per LITARD., deuen correspondre a aquesta subs-
pkcie; la de VAYR. és difícil d'interpretar.
Festuca valesiaca Schleich. var. sulcata Hack.

Noufonts (SEN. in CAD., FI. Cat. VI: 254).
- No hem vist testimonis d'herbari d'aquesta citació, perb per altres exemplars de I'herbari SEN.
determinats en principi amb aquell nom, sembla que la planta en qüestió podria correspondre a F.
costei.
1249. x Festulolium loliaceum (Hudson) P. Fourn. (= Festuca pratensis x Lolium perenne)

- Abundant als prats de dali de Mapna, vora Ribes, 975 m, entre els seus progenitors.
DG 38.
1250. x Festulolium holmbergii (Dorfler) P. Fourn. (= Festuca mundinacea x Lolium pe-

renne)
- Vali del Bac, davant de Roques Blanques, 1000 m, entre els seus progenitors.
DG 28.
1251. Lolium perenne L.
Planoles, 1050 m (O. de BOLOS, Veg. vert. sept. Pir.: 490, Lolieto-Plantaginetum).
- Estatge monti,c. Més rarament a l'estatge subalpí. 800-1500 (1850) m.
Vores de camins, llocs trepitjats, prats grassos molt pasturats. Plantaginetalia majoris,
Cynosurion. V-IX.
Can Perramon de Baix, El Baell, voltants de Ribes, Roques Blanques, Planoles, For-
nells (1350 m), Toses, Queralbs, Daió, vora la Font de l'Home mort (1850 m),
Ribesaltes, Mas Conill (1 175 m), Pardines, Estany de Can Roca (1475 m), sota lYOrri
Vell(1400 m), etc.
DG 29,39,18,28,38,37. Subcosm.
"1252. Lolium multiflorum Lam.; L. italicum A. Braun
- Cultivat com a farratge i per a fer gespa. Alguna vegada espontani als marges i vores
de camins.
El Baell, 1200 m; Nevi, 1250 m.
DG 28. Latemed.-Atl.
1253. Lolium rigidum Gaudin subsp. rigidum
- Estatge month, r. 875-1500 m.
Es fa sobretot als conreus de cereals (Secalinetea), i esporidicament en indrets rude-
rals. V-VII.
Voltants de Ribes, El Baell (1200 m), Pla de Plaus (1275 m), Campelles (1350 m),
sobre el Bac (1200 m), Roques Blanques, Ventoli, Toses (1500 m), Les Ribes (1400
m), Ribesaltes, Pardines, Capdevila, Perapinta (1325 m), etc.
DG 39,18,28,38. Latemed.
1254. Lolium temuletum L.

- Ribes de Freser, vora el riu, 925 m; Pla de Plaus, 1275 m, en un camp de civada.
Espigat el juliol i l'agost.
DG 28,38. Med.-Submed. (Subcosm.)
1255. Vulpia myuros (L.) C.C. Gmelin

Vores de camins, erms; en sbls prims. De l'alianga Thero-Airion. V-VII.
Pont d'en Cabreta, 775 m; Aigües de Ribes, 850 m; Serrat d'en Posa (Bruguera),
1150 m; Ribes de Freser, 900-950 m; sota el Bac, 1000 m; vers Daió, 1150 m.
DG 39,28,38,37. Plurireg. (Subcosm.)
1256. Micropyrum tenellum (L.) Link; Catapodium tenellum (L.) Batt. et Trabut, Nardurus
lachenalii (C.C. Gmelin) Godron, Festuca festucoides (Bertol.) Bech.
- Clariana del Bosc de Ribes, 1525 m, en sbl sorrenc. Es tracta d'una forma molt
grficil, amb la glumelela inferior clarament emarginada, idkntica potser a la que esmen-
ta P. MONTSERRAT en la seva flora de la serralada litoral.
I DG 38. Latemed. (-Atl.)
1257. Desmareria rigida (L.) Tutin; Scleropoa rigido (L.) Griseb.

- Estatge mont&inferior, rrr.
Vores de camins, erms, prats eixuts (Xerobromion). V-VI.
Sobre Esteguelella, 900 m, abundant en un prat d'anuals; vora les Coves de Ribes,
825 m; Roques Blanques, 1000 m.
~ 1258. Poa annua L.

Vores de camins, llocs ruderals. Polygonion avicularis, Sisymbrion, Onopordetalia.
111-XI.
Sota el Sagnari (800 m), Aigües de Ribes, El Baell (1200 m), Coll de la Casassa,
Campelles, Ventoli, vora Nevi (1300 m), Espinosa, Toses (1450 m), voltants de
Ribes, Rialb, Queralbs, Serrat, Daió, Mas Conill (1 175 m), Can Barratort, Pardines
(1200 m), cap a Boixetera, l'Orri Vell (1575 m), Saltor.
HERN. C. (Poa: 47) suposa que VAYR., en el seu Cat. N., assenyala la planta
concretament de Núria. Perb, cal tenir en compte que aquest cataleg no es refereix
pas estrictament a la vall de Núria i que, respecte de P. annua, l'autor diu vagament
(:83) "prats i llocs herbosos".
DG 39,18,28,38,37. Subcosm.
1259. Poa supina Schrader; P. annua subsp. varia Gaudin, P. annua subsp. supina (Schrader)
Link
Muntanyes de Núria (SEN., Add.: 192; FI. N.: 79).
Cap a Noufonts, 2230 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 12, Bryetum schleicheri); Núria, 2150
m (BR.-BL., 1. c.: 126, Caricefo-Pinguiculetum); Coma de Noufonts, 2210 m
(BR.-BL., 1. c. t. 18, Chenopodieto-Taraxacetumpyrenaici).
HERN. C. (Poa: 65) recull les citacions de BR.-BL., i afegeix: Noufonts, 2500 m
(SEN. herb.).
- Alta muntanya axial, c. A les serres pre-pirinenques, molt més rara. 1625-2400 m.
Jaces, cledes, llocs trepitjats. Poion supinae, Rumicion alpini. VI-IX.
Cap al Coll de Sant Salvador (2200 m), sobre el refugi de Dbrria (2140 m), Estebris,
vora la Font de I'Home mort (1800 m), Coma de Fontseca (2400 m), Coma de
Fontalba (2000 m), Coma de Gombreny (2100 m), Pla de Núria i voltants
(1975-2150 m), Jaqal de Pedrisses (2075 m), Coma de Fresers (2150 m), Serra de la
Canya (2100 m); localitats totes de la zona axial.
Serres pre-pirinenques: Barraca de Rus, 1900 m; Coll Roig, 1725 m; Coll de Jou,
1625 m.
1260. Poa trivialis L. subsp. trivialis

Núria, 2 150 m (BR.-BL., Vég. alp.: 126, Cariceto-Pinguiculehtm).
Vall de Conill, 1400 m ( B O L ~ Set VIVES in O. de BOL&, De veg. not. 11: 220,
Cariceto-Eriophoretum latifolii); Queralbs, 1150 m (BOL& et VIVES, I. c.: 221,
Cirsieto-Menthetum longifoliae).
HERN. C. (Poa: 97) aplega les indicacions anteriors, i suposa que VAYR. citi la
planta de Núria, essent així que aquest autor només diu (Cat. N.: 83) "prats i llocs
herbosos", sense esmentar cap localitat concreta.
- De l'estatge monti inferior a la base de l'alpí, ccc. 775-2150 m.
Mulleres i jonqueres, prats de dall, llocs ruderals poc o molt humits. Molinio-Arrhe-
natheretea, Agropyro-Rumicion, Arction. VI-VIII.
Des de l'entrada de la Vall fins a la Collada de Toses, a la vall de Núria i a la Collada
Verda. Algunes localitats representatives: Pont d'en Cabreta (775 m), sota EstBguel,
Aigües de Ribes, El Baell, Pla de Prats (1550 m), Roques Blanques, cap a Ventoli,
Plans de Nevi, d'Espinosa a Fornells, Toses, vers la Collada, Pla de Punya (1875 m),
voltants de Ribes, Rialb, cap a Serrat, Gorges de Núria (1600-2000 m), vall de
Fontalba, Núria, Coma de Fontnegra (2050 m), Pedrisses, (2075 m), Gorges del
Freser, Baga de la Canya, Ribesaltes, Conivella (1450 m), Pou de Taga (1875 m),
Estany de Can Roca, Pardines, l'0rri Vell, Collada Verda, sobre els Clots de Ma~ana
(1600 m), Pla del Freixe, etc. etc.
DG 39,18,28,38,48,37. Lateeur.
1261. Poa pratensis L.

Núria, 2050 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 18, Chenopodieto-Taraxacetum pyrenaici, sub
var. anceps).
Planoles, 1050 m (O. de B O L ~ S Veg.
, vert. sept. Pir.: 491, Lolieto-Plantaginetum).
HERN. C. (Poa: 135) recull les citacions anteriors; i suposa que VAYR. l'assenyali a
Ninia, perb aquest autor en el seu Cat. N. (:83) només diu, de manera inconcreta,
prats de la regió inferior.
- Estatges monti i subalpí, ccc. 800-2100 m.
Prats de dall, pastures grasses, marges, llocs ruderals. Arrhenatheretalia, Mesobro-
mion, etc. V-VIII.
Des de la zona meridional de la Vall fins cap a la Collada de Toses, a la Coma de
Gombreny (2100 m) i a la Collada Verda. EstBguel, La Toella, La Corba, vall de
Barricó, Aigües de Ribes, El Baell, Pla de Prats (1550 m), Campelles, Roques Blan-
ques, Ventoll, Planoles, sota el Coll de Coma Ermada (1750 m), Toses, voltants de
Ribes, Ventaiola, Rialb, Fustanyi, Baga de Siat (1750 mj, Collet de Guardiola (1775
m), Vilamanya, Conivella, cap a les Noufonts, Pardines, Collada Verda (1625 m),
Pou de Taga (1875 m), sobre els Clots de Ma~ana(1600 m), Bruguera, etc. etc.
Tots els exemplars estudiats pertanyen a P. pratensis típica; no hem vist la subsp.
angustifolis (L.) Gaudin, perb no gosariem dir que no existeix a la comarca.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Hollrt
1262. Poa cenisia Aii.; P. distichophylla Gaudin

subsp. sardoa Schrnid; P. fontqueri Br. Bl.
Coll de Noufonts (COMP., Hist. Nat. 11: 728; in VAYR., Pl. not.: 183; in WK.,
Suppl.: 22) (GAUT., Catal.: 456).
Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N. :83) (SEN., Add. : 192; H.N. :79 "sobretot als
detritus esquistosos").
Núria, 2100 m (BR.-BL., Notes: 220).
Vall de Núria, 2250 m, vers el Coll de Núria, 2350 m, Coma de Noufonts, 2320 m,
Pic de Finestrelles, 2480 m, Coll de Finestrelles, 2400 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 7,
Galeopsideto-Poetum fontquerii); Pic de Segre, 2720 m (BR.-BL., 1. c. t. 8, Senecie-
tum leucophyllae).
Vessant S del Puigmal, 2590 m (SERVE, Rech, comp. t. XIII, comunitat de Festuca
eskia); contrafort meridional del Puigmal, 2520-2700 m (SERVE, 1. c., t. XVI, comu-
nitat de Viola diversfolia); Pic de Finestrelles, 2560-2630 m, vessants de Noucreus,
2580-2720 m, vessants del Puigmal, 2750-2800 m (SERVE, 1. c. t. XVII, comunitat
de Xatardia scabra) (BAUD. y SERVE, Coms. Xut, SC.taula).
Pic del Pas dels Lladres, 2500 m (KUPFER, Rech.: 72).
HERN. C. (Poa: 166) aplega les citacions més recents i hi afegeix: Núria (RNAS in
MAF 28548), Puigmal, 2700-2900 m (VILLAR, herb. Jaca 5357174).
- Alta muntanya axial, sobretot a l'estatge alpí, c. 2000-2850 m.
Tarteres esquistoses en vessants relativament calents. Galeopsio-Poetum fontquerii
(alian~aSenecion leucophylli). VII-VIII.
Pas dels Lladres, 2540 m; Tossa del Pas dels Lladres, 2580 m; tossa del Puigrnal, fins a
2850 m, localment abundant; Pic de Segre, 2700 m; Coll de Noufonts, 2625 m;
tartera de Noucreus, 2550-2650 m; voltants de Núria, 2000-2100 m, freqüent; Coll
de Caran@, 2600 m; Gorges del Freser, sobre el Planell de Coma de Vaca, 2050 m;
vers el Coll de la Coma de170rri,2375 m.
DG 29,39. Pir. (també a Cbrsega i a Sardenya)
1263. Poa chaixi Viu. in Gilib.

Vers Noufonts, 2450 m, Coll de Noufonts, 2600 m (BR.-BL., Vég. alp. t.21, Festuce-
tum eskiae).
HERN. C. (Poa: 178) la indica a la vail de Núria ( T R ~ Min
. MA 11504) i a Núria
(MONTS. in JACA 4205).
eskiae); solana de Queralbs, 2300 m (NEGRE et SERVE, 1. c. t. Festuco-Iberideturn).
Prats icids, sobretot en indrets relativament calents. Festucion eskiae; també alNar-
dion. etc. VII-VIII.
Coma de Fontseca, 2300 m; Coma d'Eina, 2400; Gorges de Núria, 1975 m; sobre el
Salt del Sastre, 1725 m; Coma del Gispet, 2050 m; solell de les Gorges del Freser
(Collet de Guardiola, Clot de la Balma, Clot del Malinfern on és abundant,...),
1750-2300 m; Coma de Fresers, 2175 m; Serra de la Canya, 2150 m.
DG 29,39,38. Orbfit euras.
1264. Poa laxa Haenke in Jirisek et al.
Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 83); vall de Núria (GAUT., Catal.: 456)
(HUSNOT in CAD., FI. Cat. VI: 2 12).
Coll de Núria (BUB., FI. Pyr. IV: 3340, sub P. laxa (Scheuchzerorum) Haenk.).
SEN. inclou l'espkcie en el seu catiieg (FI. N. :79).
Noufonts, 2500 m (SEN. in CAD., R.Cat. VI: 212).
HERN. C. (Poa: 186) recull la citació de VAYR. i dóna testimoni dels plecs d'herbari
següents: Coll de Finestrelles, 2600 m (SEN. in MA. 11338 et PO 1654), idem, 2540
m (SEN. in BCF 1768 et MA 11331), Noufonts, 2550 m (SEN. in MA 11342), Núria
(VAYR. in BC 97254).
- Estatge alpí, rr.2500-2870 m.
Acidbfila. Llocs tarterosos, relleixos de roca. Senecion leucophylli, Androsacion van-
dellii. VII-IX.
Puigmal, 2850 m; cim de Bastiments, 2870 m; Balandrau, 2500 m; Noufonts, 2550 m
(SEN., Pl. d'Bsp. 1817, sub P. glauca DC.). A l'herbari Sennen hem vist també exem-
plars procedents de zones molt properes de la vei'na Cerdanya: Coll de Finestrelles,
2540 m (Pl. d'Esp. 6678, sub P. minor); Finestrelles, 2600 m (Pl. #Esp. 2886); vall
d'Eina, 2500 m (Pl. d'Esp. 3825). Els dos exemplars de Finestrelles i el de Noufonts
deuen correspondre als que esmenta HERN. C.
1265. Poa compres& L.
Marges, vores de camins, pastures seques. Thero-Airion, Xerobromion, Dauco-Melilo-
tenion. (V) VI-VIII.
Pont d'en Cabreta, 775 m; balma del Casot, 900 m; vall d'Esteguelella; Aigües de
Ribes, 825 m; Pla de Plaus, 1275 m; Campelles, 1300 m; Roques Blanques, 1000 m;
Costes de Segura, 975 m; sobre el Porxo, 1425 m; voltants de Ribes; de Rialb a Batet,
1100 m; Rialb, 1050 ,m; Serrat, 1350 m; Camp dels Dois, 1515 m. SEN. l'havia
indicada a Montgrony (in CAD., F1. Cat. VI: 214).
HERN. C . (Poa: 208) diu que VAYR. la indici a Núria, perd aquest autor en el seu
catiieg (que no es refereix pas concretament a la vall de Núria) només l'assenyala
vagament dels prats de la regió inferior i subalpina.
DG 28,38,27,37. Hollrt .
Poa glauca Vahl; P. caesia Sm.
"Indudablemente corresponde a esta especie un ejemplar algo defectuosa que el Sr. Ferrer trajo
de Núria" (CAD., Notas fitog. 06: 2 1 ) .
Segons HERN. C. (Poa: 233), EDMONDSON indica que a l'herbari d'Edinburgh hi ha un exem-
plar d'aquesta espkcie recollit per SEN. a Noufonts (Pl. d'Esp. 1817).
- No hem pogut trobar l'exemplar d'herbari que correspondria a la indicació cadevalliana. Noteu,
d'altra banda, que CAD. no inclou l'espkcie en la seva Flora de Catalunya. Deu tractar-se d'un
error.
Pel que fa a l'exemplar de SEN., que hem vist al seu herbari i que és determinat en realitat com a
P: glauca DC. -i per tant, hauria de correspondre, en tot cas, a P. nemoralis var. glaucantha-, ja
hem dit més amunt que es tracta de P. laxa, com el mateix HERN. C. sembla admetre (vegeu n9
1264).
1266. Poa nemoralis L.; P. debilis Thuill.

Núria, als murs del santuari (SEN., Add.: 192). El mateix autor inclou l'esp8cie en el
seu catdeg (FI. N :79) sense fer comentaris.
Salt del Sastre (CAD., FI. Cat. VI: 213).
Núria, 2100 m, 2200 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 2, Saxifragetum mixtae, sub var.
glauca).
HERN. C. (Poa: 229) recull citacions anteriors, tot suposant que VAYR. la indici a
Núria, i afegeix: Núria (LOSA in BCF 1795), de Núria a les Noufonts (A. et O. de
BOL& in BC 110993), Font de Sant Gil (A. de B O L ~ Sin BC 99897).
- De l'estatge monti a l'alpí, ccc. 775-2200 (2850) m.
La forma típica es fa sobretot als boscos, i especialrnent en ambients humits (Fageta-
lia sylvaticae i Querco-Fagetea en general), La var. firmula als marges i prats secs. La
var. glaucantha a les roques silícies (Androsacetalia vandellii). VI-IX.
var. nemoralis - Des de l'entrada de la Vall fins a la Collada de Toses, a les Gorges de
Núria i a la Collada Verda. Algunes localitats: Pont d'en Cabreta (775 m), El Casot,
boscos del Sagnari, vall dYEsteguelella,Collada de Grats, vall de Barricó, Aigües de
Ribes, vall d'Angelats, baga de Campelles, Campelles, Roques Blanques, El Soli, baga
de Planoles, El Pinetar (1800 m), Fornells, El Palós (1575 m), sobre Toses (1650 m),
cap al Pla #Anyella (1750 m), voltants de Ribes, vall Estremera, Queralbs, sobre La
Plana (1350 m), Prat del Bac, Baga de Siat, El Mas, Bosc d'en Cigala, 170rri,Can
Barratort, vessants del Puig de Coma d'Olla, Els Prats, Conivella, Bac de l'Heura,
sobre el Pla del Freixe (1560 m, boixedes), Bruguera, vessants del Taga sobre Brugue-
ra (1575 m), vers el Camp dels Dois, Sant Amanc;, etc. etc.
var. firmula Gaudin - Sobre Angelats, 1050 m, al Xerohromion; Magana, 950 m, als
talussos de la carretera; Torrent de Coll de Jou, 1300 m, marges de camí.
var. glaucantha (Gaudin) Reichenb. et Reichenb. f. - Queralbs, 1250 m, als murs;
sobre La Ruira, 1500 m; Cingle del Boc, 1675 m; Coma de Fontalba, 2 100 m; Coma
de Fontnegra, 2125 m; vers el Collet Verd, 2100 m; tossa del Puigmal, 2850 m.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Circumbor.
Poa bulbosa L.
NÚria (VAYR. Cat. N., segons HERN. C., Poa: 264).
Coll de Noufonts (WK. 1893, segons HERN. C., Poa: 264).
- Aquestes citacions no són pas certes. VAYR. en el seu catileg (:83) només diu, inconcreta-
ment, prats de la regió inferior i alpina, i cal tenir en compte, d'altra banda, que l'obra no fa pas
referencia exclusivament a la vall de Núria (com ho podria fer suposar el títol). Pel que fa a la
pretesa indicació willkomniana, es tracta d'una confusió, ja que la localitat del Coll de Noufonts
és atribui'da per WK. (SuppL: 22) a P. cenisia i no pas a P. bulbosa (noteu que HERN. C. no diu
res d'aquesta citació a P. cenisia). Assenyalarem, a més, que cap botinic precedent no ha citat
aquesta planta a la comarca i que nosaltres no la hi hem herboritzada.
1267. Poa alpina L.

NÚria (COMP., Hist. Nat. 11: 727; in VAYR., Pl. not.: 183; in WK., Suppl.: 22)
(FERRER, Exc.: 83); muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 83) (SEN., Add.: 192).
Aquest darrer autor inclou l'esp8cie en el seu cathieg nurienc (Fl. N.: 79).
Puigmal (PUIGG. in WK., Suppl.: 22; in CAD., Fl. Cat. VI: 212). CAD. també indica
al Puigmal la var. frigida (1. c.).
Coll de Finestrelles, vers 2650 m (SEN., Nos dec.: 677, sub P. nuriensis alpina Sen.).
Coll de Núria, 2620 m, Pic de la Fossa del Gegant, 2410 m (BR.-BL., Veg. alp. t . 5 ,
Ibendetum spathulatae); Núria, 2250 m, Coma de Noufonts, 2320 m, Coll de Llo,
2400 m (BR.-BL., 1. c. t. 7, Galeopsideto-Poetum fontquerii); Coma de Noufonts,
2210 m (BR.-BL. 1. c. t. 18, Chenopodieto-Taraxacetum).
Collada de Toses, 1810 m (RNAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 6, Veronico-Pinetum
sylvestris).
SERVE (Rech. comp.) l'assenyala a la zona de Gorrablanc-Pas dels Lladres,
2450-2650 m, dins comunitats amb i? airoides (vegeu t. XVIII, XIX i XX).
HERN. C. (Poa: 293-294) recull citacions anteriors i afegeix les següents dades d'her-
bari: Puigmal (BARNADES in BC 603821), Coil de Noucreus (BARNADES in BC
603826j, de Núria a Noufonts (A. et O. de B O L ~ Sin BC), Gra de Fajol, 2650 m
(CUATR. in MAF 28480).
Torrent de Queralbs, 2300 m ( N ~ G R Eet SERVE, Prosp. t . Ranunculo-Festucetum
eskiae).
- Alta muntanya, ccc; penetra una mica a l'estatge month. 1500-2870 m.
Es fa a les pastures, preferentment en sbls eutrbfics. Seslerietalia coeruleae, Cariceta-
lia curvulae. VI-VIII.
Molt freqüent a la zona axial: vora la Collada de Toses, Creu de Meians, Gorrablanc,
Pla de Punya, Coma de Fontseca, Puigmal, sobre la Font de 1'Home mort, Fontalba,
Gorges de Núria (1800-2000 m), Núria i voltants, Ras de l'ortigar, Coma de SEmbut,
Coma de les Mulleres, Fontnegra, Coma del Gispet, Coll de Torreneules, Planell de
Coma de Vaca, Pics de la Vaca (2800 m), Coma de Fresrs, Coma de les Eugues, cim
de Bastiments (2870 m), Coll de la Marrana, Gra de Fajol, Balandrau, Gorges del
Freser (Les Marrades, La Paradella (1500 m), ...), Serra de la Canya (2050 m), etc.
etc.
Freqüent així mateix a les serres pre-pirinenques: Puigllanqada (2350 m), Costa Rasa,
Pla de Rus, Costa Borda, baga de Fornells (1575 m), Costa Pubilla, La Covil, Pla de
Prats (1550 m), Sant Aman~(1650 m), llisos de Taga, la Comallonga (1800 m), sobre
les Noufonts, cap a l'Orri Ve11 (1500 m), Plans de Pbrtoles, etc.
A les zones elevades s'hi fa la var. frigida (Gaudin) Salisb.: Coma de Fontseca, 2400
m.
subsp. brevifolia Gaudin; P. molinerii Balbis, P. alpina var. xerophila Br. Bl., P.
badensis Haenke ex Willd. var. xerophila (Br.Bl.) Suess
Puigrnal (CAD., FI. V.:122).
Pastures de Núria (CAD., FI. Cat. VI: 212).
vers el Puigmal, 2150 m, sobre Núria, 2200 m (BR.-BL., 1. c.: 161, Festucetum
scopariae subassociació de Festuca ovina subsp. indigesta); Serra de l'Embut, 2240 m,
vali de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., 1. c. t. 20, Elynetoaxytropidetum).
- Alta muntanya axial.
Coll de Noucreus (J: M. BARN. in BC 603046); Puigmal (CAD. herb., sub P. alpina
frigida).
1268. Bellardiochloa violacea (Bellardi) Chiov.; Poa violacea Bellardi, Festuca rhaetica Suter
Pic de Finestrelles, 2600 m, vers el Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m (BR.-BL., Veg.
alp. t 23, Ptcmileto-Festucetumsupinae).
Gorrablanc, 2450 m (SOUT., Exhum.: 266 t.) (BAUD. et SERVE,Group. veg. Pla t.
Hieracio-Festucetum supinae); marge del Pla de Gorrablanc, 2400 m (BAUD. in
SOUT., Mod. suprafi: 126 t.).
SERVE (Rech. comp.) l'assenyala a la zona del Pla de les Salines - Pas dels Lladres,
2310-2650 m, dintre diverses comunitats del Festucion airoidis (vegeu t. 111, XVIII,
XIX i X X i :153).
Pic de Segre, 2550 m (KÜPFER, Rech.: 24).
HERN. C. (Poa: 308) recull les indicacions de BR.-BL., SERVE i KÜPFER i dóna
testimoni dels plecs d'herbari següents: Núria (SEN. in MA 11674, in PO 1668), vall
del Puigmal, 2450 m (VILLAR in JACA 5339/74), cap a les Noufonts (A. et O. de
B O L ~ Sin BC 110997).
- Alta muntanya axial, CC. També a l'extrem occidental de la serra de Montgrony.
1600-2700 m.
Pastures acidófdes. A l'estatge subalpí, abunda als prats de Nardion dels vessants
solells (Bellardiochloo-Festucem); més amunt, apareix dins el Festucion airoidis.
VII-VIII.
Zona axial: Del Pla de les Salines al Puig de Dbrria (abundant), Pas dels Lladres,
Coma de Fontseca (2300-2400 m), Coma de Fontalba (abundant en terrenys silicis),
Pic de Segre, Coll de Finestrelles (2575 m), Ras de l'ortigar, Salt del Sastre (1725 m),
de la Coma de Fontnegra a Pedrisses (abundant, 2000-2100 m), Coma del Gispet,
solells de les Gorges del Freser (Collet de Guardiola, Clot de la Balma, Les Espigue-
toses, Coli dels Homes,... 1750-2300 m, abundant), sobre Fontnegra (2400 m), Coma
de Fresers, Emprius del Freser (2350 m), vessant obac del Balandrau (2300 m), Serra
de la Canya, Collada de Meianells i vers el Mont-roig (1800-1950 m).
Vessants del Puigllanqada (sobre Pla d'Anyella, Costa Rasa), 1925-2050 m.
DG 29,39,18,28,38. Orbfit europ. C S
1269. Dactylis glomerata L.
Planoles, 1050 m (O. de B O L ~ S Vég.
, vert. sept. Pir. :49 1, Lolieto-Plantagineturna).
- Estatge monti, ccc; penetra a l'estatge subalpí on és corrent. 800-1600 (2000) m.
Abunda sobretot als prats de dall i als marges frescals; també es fa als prats de
pastura, als boscos humits, etc. Arrhenatheretalia, Brometalia erecti, Onopordetalia,
Origanetalia,... IV-IX (X).
Des de la zona meridional de la Vall fins a la Collada de Toses, a Núria i a la Collada
Verda. Algunes localitats: El Casot, Estkguel, Golobran, Barricó, Aigües de Ribes, El
Baell, Campelles, Costes de Segura, Roques Blanques, Ventoli, Planoles, Neva, Plans
de Neva (1575 m), Espinosa, Fornells, Toses, El Palós (1600 m), torrent de Pla de
Rus (1550 m), voltants de Ribes, Rialb, Vilamanya, Queralbs, Fustanyi, Serrat, cap a
la Font de l'Home mort (1900 m), Gorges de Núria (1600-1900 m), Daió, Gorges del
Freser (Salt del Grill, La Paradella, La Balma, Les Marrades,...), Pla dels ~ n ~ e i lMas
s,
Conill, Conivella, Can Barratort, Puigsac, Pardines, Boixetera, l'0rri Vell, Pou de Taga
(1875 m), Bac de I'Heura, Perapinta, Bruguera, etc. etc. etc.
Als ambients més secs hom troba formes relativament petites i amb la infloreschncia
breu i compacta, atribui%lesal que se n'ha dit subsp. hispanica (Roth) Nyman.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Plurireg.
1270. Cynosurus cristatus L.

Ribes (CAD., FI. Cat. VI: 236).
- Estatge monti, CC;perb a la zona meridional de la Vall, rar. Penetra també a
l'estatge subalpi. 800-1600 (2000) m.
Es fa sobretot als prats grassos pasturats i als prats de dall. Cynosurion, i Arrhenathe-
retalia en general. VI-VIII.
Sota Esthguel (800 m), El Baell(1250 m), Coll de la Casassa,baga de Campelles (1 300
m), Roques Blanques, Planoles, vora Nevi (1300 m), Plans de Nevi (1575 m), For-
nells, Toses, vora la Collada de Toses (1750 m), voltants de Ribes (Maqana, Capde-
vila, Sta. Caterina, Ventai~la,~.
900-1000 m), sota Batet, Rialb, Queralbs, Daió, solell
d'Estremera (1700 m), Núria (2000 mj, La Paradella (1500 m), Can Barratort, Puig-
sac, Estany de Can Roca (1475 m), l'0rri Vell, Boixetera, Plans de Pbrtoles (1650
m).
Hom troba, rarament, una forma vivípara.
DG 39,18,28,38,48,37. Lateeur.
1271. Cynosurus echinatus L.

- Estatge monta, rr. 950-1400 m.
Vores de camins, prats secs, en indrets assolellats. V-VII.
Pedrera, 950 m; solell de Ventoli, 1100 m; torrent del Forn (Queralbs), 1175 m; vers
Les Ribes, 1350 m; cap a la Ruira, 1350 m; sota les Roques de l'oratori, 1400 m;
Ribesaltes, 975 m.
DG 39,28;38. Latemed.
W Catabrosa aquatica
Cynosurus echinatus
1272. Catabrosa aquatica (L.) Beauv.

- Extrem oriental de la Vall, rrr.
Es fa a les fonts i rierols. Sparganio-Glycerion.V-VIII.
Vora I'Orri Vell, 1550 m; Plans de Pbrtoles, 1650 m.
Circumbor.
1273. Briza media L.

Nom vulgar: belluguets.
Ribes (CAD., FI. T/.: 122).
Vall de Conill, 1400 m ( B O L ~ Set VIVES in O. de B O L ~ SDe
, veg. not. 11: 220,
carice to-Eriophore tum latifolii).
- Estatges mont8 i subalpí, ccc. 800-2150 m.
Es fa sobretot als prats de dall i a les pastures grasses. Mesobromion, Molinio-Arrhe-
natheretea, etc. V-VII.
Des de l'entrada de la Vall fins als vessants del Puigllangada, a la Coma de Fresers
(2100 m) i als Plans de Pbrtoles. Algunes localitats: EstBguel, Barricó, Aigües de
Ribes, El Baell, Campelles, Pla de Prats (1550 m), Roques Blanques, Planoles, For-
nells, Toses, Pla &Anyella (1800 m), sobre Pla de Rus (1950 m), Dbrria, voltants de
Ribes, Rialb, Vilamanya, Queralbs, Fustanyi, Serrat, La Plana, Gorges de Núria,
voltants de Núria (fins a uns 2150 m), Gorges del Freser, Mas Conill, Conivella, l'Orri,
Pardines, Puigsac, l'0rri Vell, llisos de Taga, Clots de Maqana, Bruguera, etc. etc. etc.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Lateeur.
1274. Sesleria coerulea (L.) Ard. subsp. calcarea (eelak) Hegi; S. albicans Kit. ex Schultes,
S. calcarea (Pers.) Opiz, S. varia (Jacq.) Wettst.
Serra de l'Embut, 2250 m (BR.-BL., Veg. alp.: 95, Salicetum retusae-reticulatae);
vessant E del Pic de Segre, 2150 m (BR.-BL., 1. c. t. 19, Festucetum scopariae); vali
de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., 1. c. t. 20, Elyneto~xytropidetum).
- De Testatge monti a la base de l'alpí, en terrenys calcaris, CC i a claps abundan-
tissima. 800-2300 m.
Calcícola; excepcional en terrenys silicis. A les zones baixes es refugia als obacs; a les
parts més elevades prefereix els solells. Es fa, d'una banda, als prats, i d'altra als
boscos ombrívols (fagedes, pinedes); preferentment en sbls poc desenvolupats. Sesle-
rietalia coeruleae, Mesobromion, Pulsatillo-Pinenion, Fagion,... IV-VI.
Baga del Sagnari (on davalla fins a uns 800 m), boscos de la Corba, Barricó (1000 m),
baga de Perramon, Bac de TAdou, cap a la Roca del Corb, bagues del Baell i de
Campelles, Pedra Picada (1800-2000 m), Costa Pubilla, Pleta Roja, Toses, de la
Collada de Toses al Pla dYAnyella,Pic de Rus, vessants del Puigllanc;ada, cap a la Creu
de Meians (2000 m), baga d'Estremera, Estebrís, sobre Vilamanya (1475 m), torrent
del Forn, vers el Collet Verd, Coma de I'Embut (2300 m), sota el Coll dels Tres Pics,
sota el Mont-roig (1775 m), La Moscatosa, vessants del Puig del Pla de les Pasteres,
Puig s7Estela,Puig de Coma dYOlla,Pineda Rosta, llisos de Taga, Serrat Roig, Sant
Amanq, Cingles de Sant Eloi, Saltor, etc.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Orbfit europ. C-Atl.
1275. Oreochloa disticha (Wulfen) Link subsp. blanka (Deyl) Küpfer

Cims de Carangi, Collada de Núria (COMP. in VAYR., Cat. N.: 81); Coll de Fines-
trelles, Núria, Caranqi (VAYR., 1. c.: 81, sub Sesleria disticha).
Puigmal (CAD., F1. V.: 120).
Rars peus al Pla de Pujalts i a Núria (Mulleres, Noucreus, etc.) (SEN., Add.: 185);
Coli de Finestrelles, Pic de Segre (SEN., Nombr. loc.: 406); penyes de Mulleres i de
Noufonts (SEN., FI. N.: 78); Noufonts, Coll de Finestrelles (SEN. in CAD., F1. Cat.
VI: 126).
Puigmal, altures de Fontnegra (CAD., F1. Cat. VI: 126).
Llocs pedregosos o rocosos, pastures. De l'ordre Caricetalia cuwulae. VII-VIII.
Sobre les Clotes del Puigmal, 2750 m, molt abundant; tossa del Puigmal, 2825 m;
vers el Coll #Er, 2800 m; Bastiments, 2700 m; Puig de Pastuira, 2400 m.
La citació senneniana del Pla de Pujalts deu ésser errbnia.
DG 29,39. Pir. L'espBcie, orbfit alp.
1276. Melica nutans L.

- Zona meridional de la Vall, rrr. Vora el Pont d'en Cabreta, 800 m; vall d6Estegue-
lella, 800 m, dintre la fageda; torrent de La Corba, 875 m.
DG 37. Eur.
1277. Melica uniflora Retz.

- Estatge monti inferior, a les zones meridional i central de la Vall, c. 775-1300 m.
Es fa als boscos humits (fagedes, boscos mixtos,...). Fagetalia. VI-VII.
Pont d'en Cabreta, 775 m; cap a la Cova del Casot, 900 m; abundant a la fageda
dYEsteguelella;vora Estbguel, 850 m; vall de Barricb, 875 m; Aigües de Ribes, 825 m;
boscos de Can Gorra, 900 m; baga dYAngelats,900-1050 m; Bac de l'Heura, 900 m;
Els Coforns, d'on baixa fins a les vernedes del Rigard, 950-1100 m; Sta. Caterina,
1000 m; vall de Conill, 1000-1100 m; cap a Can Perpinyi, 1150 m; torrent de
Bancerola, abundant a la fageda, 1200-1300 m .
DG 28,38,27,37. Lateatl. (Eur.)
1278. Melica minuta L.

- Estatge monti inferior, rrr. 850-1150 m.
Roques calciries assolellades.
Solell de Can Perramon de Baix, 850 m; Roques Blanques, 1000 m; sobre Can
Possons, 1150 m.
DG 28,38. Med.
1279. Melica ciliata L. subsp. ciliata

Marges secs i esterils de Ribes (VAYR., Cat. N.: 83, sub M. nebrodensis Parl.).
Marges secs, roques, tarteres, ... sempre en indrets calents. VI-VIII.
Can Perramon de Baix, 825-950 m; Roca del Corb, 1475 m; El Grau, 1300 m;
Roques Blanques, 1000 m; cap a Planoles, 1100 m; solell de Ventoli, 1250 m; Planbs,
1300 m; Espinosa, 1175 m; sobre Can Morer, 1400 m; Toses, 1450 m; voltants de
Ribes (Els Estiradors, Ma~ana,Pedrera,...); sobre Les Vinyes, 1100 m; Can Nofre,
1175 m; vora Bruguera, 1175 m.
subsp. magnolii (Gren. et Godr.) Husnot
- Balma del Casot, 825 m. Potser també al solell de Ribesaltes, 1250 m.
DG 38? 37. Med.-Iran.
1280. Glyceria plicata (Fries) Fries; G. jluitants (L.) R. Br. subsp. plicata Fries
- Estatge monti i part inferior del subalpí, r. 825-1675 m.
Fonts i reguerols, mulleres. Sparganio-Clycerion. VI-VIII.
Aigües de Ribes, 825 m; El Baell, 1200 m; cap al Pla de Plaus, 1250 m; Prat de Jou,
1675 m; Coll de la Casassa, 1200 m; baga de Fornells, 1650 m; torrent del Palós,
1650 m; Toses, 1520 m; Ribes de Freser, 950 m; Coma, 1025 m; cap a lYOrriVell,
1400-1550 m, freqüent; Plans de Pbrtoles, 1650 m.
1281. Bromus rigidus Roth; B. rnaximus Desf.

Vores de camins, erms, llocs ruderals. Chenopodietea. V-VI.
Pont d'en Cabreta, 775 m; balma del Casot, 925 m; Aigües de Ribes, 85,O m, a la via
del ferrocarril; sota Magana, 875 m; La Torre, 975 m;Planoles, 1100 m;Toses, 1425
m; Serrat, 1350 m; I'Orri Vell, 1550 m.
Les poblacions comarcals sembla que corresponen enterament a la forma típica de la
planta (subsp. rigidus).
DG 18,28,38,37. Latemed.
1282. Bromus sterilis L.

- Estatge monti, als llocs ruderals, CC. Penetra una mica a l'estatge subalpí. 775-1700
m.
Marges de camins ruderalitzats, vores de cases i poblacions. De l'alian~aSisymbrion.
IV-VII.
Pont d'en Cabreta, 775 m; La Corba, 800 m; balma del Casot, 925 m; Barricó, 1000
m; Coves de Ribes, 825 m; Aigües de Ribes, 650 m; El Baell, 1200 m; Campelles,
1300 m; Lleixes de la Covil, 1700 m; Ventoll, 1300 m; Fornells, 1300 m; sobre
Fornells, 1500 m; Toses, 1450 m; voltants de Ribes, 900-975 m; Fustanyi, 1175 m;
Queralbs, 1250 m; Salt del Sastre, 1675 m.
DG 39,18,28,38,27,37. Plurireg.
1283. Bromus tectorum L.

- Llocs ruderals de l'estatge montl, c. 875-1450 m.
Vores de camins, erms. De l'alianga Sysimbrion. V-VII.
Sota Maqana, 875 m; voltants de Ribes, 900-975 m; Planoles, 1100 m; sobre El
Porxo, 1425 m; de Fornells a Espinosa, 1250 m; Toses, 1450 m; Queralbs, 1250 m;
Serrat, 1350 m.
DG 18,28,38. Eur. S (Plurireg.)
1284. Bromus madritensis L.

- Estatge month, rrr. 800-1225 m.
Erms, camins ruderalitzats. Chenopodietea. V-VII.
Balma del Casot, 925 m; sota el Sagnari, 800 m; cap a la Corba, 800 m; Pardines,
1225 m.
DG 38,37. Med.-Atl.
1285. Bromus ramosus Hudson subsp. ramosus; B. asper Murray

- Estatge month inferior, r, perb sembla nul a les zones occidental i septentrional de
la comarca. 800-1200 (1650) m.
Clarianes i vorades dels boscos humits. Atropion, Alliarion. VII-IX.
Abundant a la vall d'Esteguelella; vora el Casot, 800 m; cap a Can Perramon de Baix,
abundant, 825 m; Aigües de Ribes, 850 m; Angelats, 850 m; vall d'Angelats, 1050 m;
sota Maqana, a les vores del Freser, 875 m; Clots de Maqana, 925-1000 m; riberal del
Segadell, 1000-1150 m; vora Perramon, 950 m. També al vessant solell de Sant
Amanq (Ripollks), 1650 m.
1286. Bromus erectus Hudson subsp. erectus

.- Terrenys calcaris de l'estatge month, ccc; a l'estatge subalpí també freqüent. Pene-
tra excepcionalment a l'estatge alpí. 800-1800 (2300) m.
Calcícola preferent; rar en terrenys esquistosos poc hcids. Es fa als prats xerbfds o
mesoxerbfds. Brometalia erecti; també a l'Aphyllantion, etc. VI-VII.
Des de l'emtrada de la vall fins al Pla de Rus (1875 m), a la coma de Fontseca (2300
m) i a Pbrtoles. El Casot, Esteguelella, La Corba, La Toella, Golobran (1500 m), Can
Perramon de Baix, Barricó, El Baell, El Portet (1650 m), Pla de Prats, del Baell a
Campelles, Pedrera, Roques Blanques, baga de Toses, Pla $Anyella (1825 m), Sta.
Caterina, Rialb, Vilamanya, vall Estremera (1650 m), Els Plaus (1450 m), Queralbs,
Els Emprius de Serrat (1650 m), Mas Conill, sobre la Falgosa (1425 m), cap a la
Balcera (1435 m), vers l'estany de Can Roca, Plans de Pbrtoles (1500 m), Clots de
Maqana, sobre Conivella (1600 m), vessants meridionals del Taga (1700 m), La
Portella, Camp dels Dois, Coll de Jou (1675 mj, Cingles de Sant Eloi (1700 m),
Saltor, etc. etc.
DG 29,18,28,38,27,37. Latesubmed.
1287. Bromus commutatus Schrader; B. pratensis Ehrh. ex Hoffm.
- Estatge monta inferior, n. 800-975 m.
Marges, vores de camins,...VI-VII.
El Casot, 800 m; Can Perramon de Baix, 825 m; Moli de Can Gorra, 875 m; Roques
Blanques, 975 m.
1288. Bromus mollis L.

- Estatge monti, c; rarament al subalpí. 775-1500 (2000) m.
Prats de dall, vores de camins, herbassars nitrbfds. Arrhenatherion, Plantaginetalia,
Onopordetalia,... VI-VII.
Pont d'en Cabreta, Estbguel, Barricó (1000 m), Aigües de Ribes, El Baell, Roques
Blanques, Ventoll, Planoles, Planbs, Espinosa, refugi de Dbrria (2000 mj, voltants de
Ribes, Batet (1 125 m), Vilamanya, La Farga de Queralbs, vall Estremera, Serrat
(1350 m), Pont de Cremal (1575 m), Ribesaltes, Mas Conill, cap a Boixetera (1250
m), 1'0rri Vell (1575 m).
DG 39,28,38,27,37. Plurireg. (Subcosm.)
1289. Bromus squarrosus L.; Serrafalcus squarrosus (L.) Bab.

- Estatge monti inferior a la zona central de la Vall, n.950-1275 m.
Es fa als vessants solells, dins dels prats xerbfds. Xerobromion. VI-VIII.
De Roques Blanques a Planoles, 1075 m; Roques Blanques, 1000 m; sota Ribesaltes,
1000 m; Coma, 975 m; sobre Can Nofre, 1275 m.
DG 28,38. Plurireg.
* 1290. Bromus willdenowii Kunth; B. unioloides Kunth

- Darrerament (any 1982) l'observirem a Batet, 1100 m, tocant al llogarret.
Cal veure si persisteix i si s'escampa per la comarca.
1291. Brachypodium sylvaticum (Hudson) P Beauv. subsp. sylvaticum

- Estatge monti, ccc. 800-1500 m.
Boscos de caducifolis, sobretot en ambients humits (freixenedes, vernedes, rouredes,
boscos mixts). Fraxino-Carpinion, Tilio-Acerion,... i Querco-Fagetea en general.
v-IX.
El Casot, baga d'Esteguelella, sota el Sagnari, vall de Barricó, Aigües de Ribes, cap al
Baell, vall d7Angelats,baga de Campelles, Roques Blanques, vers el Soli, Planoles,
sota Nevi, Planbs, baga de Toses (1450 m), bosc de Sant Antoni, voltants de Ribes,
Rialb, baga d'Estremera, Queralbs, sobre la Farga de Queralbs, cap al Salt del Grill,
Mas Conili, I'Orri, El Mas, Can Barratort, Pardines, La Moscatosa (1400 m), Bac de
l'Heura, Torroella, sota Perapinta (1300 m), Bruguera, La Portella, etc.
DG 39,18,28,38,27,37. Lateeur.
1292. Brachypodium retusum (Pers.) P. Beauv.; B. ramosum Roem. et Schultes

- Zona meridional de la Vall, rr, perb localment pot arribar a ésser abundant.
800-1275 m.
Termbfd. Es fa només als solells i llocs arrecerats. A les roques, a les carenes seques i
algun cop dins els prats. VI-VIII.
Sobre Estegueleiia, 1175 m; vora la Collada de Grats, 1200 m; entre el Casot i el
Sagnari, 800-900 m; la Corba, 800 m, 900 m; sobre EstBguel, 950 m; solells de Can
Perramon de Baix, molt abundant entre les Coves de Ribes i el Coll de la Roca
Aguda, 810-1200 m; solell del torrent de la Corba, vers el Serrat de l'Home, fins a uns
1275 m. Abundant al peu dels cingles de Corones (Ripollhs), 1250 m.
DG 28,38,27,37. Med.
Brachypodium retusurn
Brachypodium distachyon
1293. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes

Nom. vulgar: fenh.
- Estatge month, CC;penetra a l'estatge subalpí. 775-1800 m.
Prats secs, llocs rocosos, als vessants solells o als indrets arrecerats. Brometalia erecti,
Aphyllanthion. VII-IX.
El Casot, Esteguelella, El Sagnari, torrent de la Corba (1 250 mj, La Toella, Golobran
(molt abundant), vall de Barric6 i solells de Can Perramon de Baix (molt abundant),
Aigües de Ribe, torrent Roig, El Baell, El Grau (1300 m), solell de la Berruga (1700
m), Les Guilleumes, Pedrera, Roques Blanques, Costes de Segura, solell de Ventoli,
Planoles, voltants de Ribes, Batet, Rialb, Vilamanya (1200-1400 m), Queralbs,
torrent del Forn (1200 m), Ribesaltes, Les Vinyes, Conivella (1400-1550 m), Clots
de Magana (1250 m), Bac de PHeura, Bruguera, vessants meridionals del Taga (1650
m), Camp dels Dois (1500 m), Sant Amang (1800 m).
DG 28,38,27,37. Med.
1294. Brachypodium distachyon (L.) P. Beauv.

- Roques Blanques, 1000 m, als relleixos de roca.
Paleosubtrop.
1295. Agropyron caninum (L.) P. Beauv.

Vall de Ribes (CAD., FI. Cat. VI: 282).
- Estatge monti, c perb en general poc abundant. 800-1650 m.
Herbassars nitrbfds humits, codolars dels rius, torrents, llocs ruderals. Convolvuletalia
sepium,... VI-VIII.
La Corba (800 m), Esthguel, Can Perramon de Baix (825 m), Roca del Corb (1500
m), Lleixes de la Covil (1650 m), Roques Blanques, sobre Planoles (1250 m), Nevi
(1250 m), d'Espinosa a Fornells (1250 m), Toses (1425 m), voltants de Ribes, vall
del Maganell (1150 m), vora la Farga de Queralbs, cap al Prat del Bac, codolars del
Freser entre Daió i el Salt del Grill (abundant), la Molgó (1500 m), sobre Ribesaltes
(1550 m).
SEN. (in CAD., FE. Cat. VI: 282) l'assenyala a Montgrony.
DG 39,18,28,38,27,37. Circumbor.
1296. Agropyron repens (L.) P. Beauv.

-- Estatge monti, c. 800-1500 m.
Herbassars, vorades,...Artemisietea, Filipendulion. VII-IX.
Vall d'Esteguelella; La Corba, 800 m; Can Perramon de Baix, 810 m; Aigües de
Ribes, 850 m; voltants de Ribes, 875-975 m; Roques Blanques, 975 m; Pont de Soll,
1025 m; de Fornells a Espinosa, 1250 m; Toses, 1500 m.
Triticum aestivum L.
Nom vulgar: blat.
Cultivat. Alguna vegada subspontani a les vores de camins, codolars dels rius, etc.
Ribes de Freser (925 m), de Roques Blanques a Planoles (1050 m), vora la Collada de
Toses (1700 m).
1297. Hordeum murinum L. subsp. murinum

Planoles, 1050 m (O. de B O L ~ SVég.
, vert. sept. Pir.: 490, Lolieto-Plantagineturn).
- Llocs ruderals de l'estatge monti, CC. 800-1575 m.
Vores de camins, proximitats de cases i poblacions. De l'alianqa Sisymbrion; també
als Onoporde talia, als Plantaginetalia,.. . VI-VI11.
Can Perramon de Baix, 800 m; Barricó, 1000 m; voltants de Ribes, 875-950 m;
Ventoli, 1300 m; Planoles, 1100 m; sobre Planoles, 1250 m; Fornells, 1300 m;
Dbrria, 1450-1500 m; Toses, 1425 m; Queralbs, 1200-1250 m; Pardines, 1200 m;
l'0rri Vell, 1575 m; sobre Bruguera, 1300 m.
DG 18,28,38,27,37. Circumbor.
Avena sativa L.
Nom vulgar: civada.
- Cultivada. De vegades subspontinia a les vores dels conreus, als camins, als campa-
ments de llenyataires (provinent del menjar dels muls),...
Pla de Plaus, 1250 m; sobre Angelats, 1025 m; sota Maqana, 875 m; vores del Rigard,
950 m; capa Batet.
DG 28,38.
1298. Avena sterilis L. subsp. ludoviciana (Durieuj Nyman

Ribes de Freser, 925 m, a les vores del riu; sota Ribesaltes, 1050 m, en un conreu.
DG 38. Med.
1299. Helictotrichon sedenense (Clarion ex DC.) Holub; Avena sedenensis Clarion ex DC.,
A. montana Vill.
Cims de Núria (VAYR., Cat. N.: 82); Núria, fins als colls més elevats, Noucreus,
Finestrelles, etc. (SEN., Add.: 189). Aquest autor inclou l'espkcie en el seu catiieg
nurienc (FI. N.: 79) sense fer comentaris.
Núria, Puigllanqada (CAD., FI. Cat. VI: 189).
Vall al sud del Puigmal, 2300 m, Pic de la Fossa del Gegant, 2410 m (BR.-BL., Vég.
alp. t. 5, Iberidetum spathulatae); vessant S del Puigmal, 2550 m, Pic de Segre, 2720
m (BR.-BL., I. c. t. 8, Senecietum leucophyllae); vessant E del Pic de Segre, 2150 m
(BR.-BL., 1. c. t. 19, Festucetum scopariae); Serra de l'Embut, 2240 m, vall de
Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., 1. c. t. 20, Elyneto-Oxytropidetum); Pic de Fines-
trelles, 2600 m, vers el Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m, Pic de Segre, 2500 m
(BR.-BL., 1. c. t. 23, Pumileto-Festucetum supinae).
Gorrablanc, 2450 m (SOUT., Exhum: 266 taula; BAUD. et SERVE, Group. vég. Pla
.t div.); marge del Pla de Gorrablanc, 2400m(BAUD. in SOUT, Mod. supra$: 125 taula).
SERVE (Rech. comp.) l'assenyala a la zona del Pla de les Salines-Puigmal,2260-2840
m, dintre diverses menes de comunitats (vegeu t. 111, V, XI, XVI, XVII, XVIII, X R ,
XX, XXII i XXIV); Pic de Finestrelles, 2620-2630 m, Noucreus, 2600 m, Puigrnal,
2750-2800 m (BAUD. y SERVE, Coms, Xat. SC.taula).
Puigmal, 2600 m (GERVAIS, Notes: 106).
- Alta muntanya axial, ccc; també a les serres pre-pirinenques on és només localment
freqüent. (1 625) 1800-2900'm.
Prats secs, llocs tarterosos; als terrenys calcaris, preferentment dintre el Festucion
gautieri. Espkcie pionera en la colonització dels vessants pedregosos. VI-VII.
Comuna a la zona axial: Coll de la Bassa (2000 mj, Pla de les Salines, Gorrablanc, Pas
dels Lladres, Puigmal (fins gairebé al cim, 2900 m), Coma de Fontseca, Coma del
Borrut, Coma de Fontalba (2100 m), Núria, Finestrelles (2600-2800 m, abundant),
Coma de l'Embut, Ras de l'ortigar (molt abundant), Pic de l'Aiiga, Collet de Fontne-
gra (2500 m), Coll d'Eina, Noucreus, Coma de Vaca, Pics de la Vaca, Coma de les
Eugues, Coma de Fresers, Bastiments, Gra de Fajol, Balandrau, part superior de les
Gorges del Freser, Serra de la Canya (2150 m), Puig Cerveris, etc.
Serres pre-pirinenques: Puiglianqada, fins al cim mateix, 2400 m; entre la Collada de
Toses i el Pla d'Anyella, 1825 m; Pla de Rus, 1950 m; Coll de la Creuta, 1900 m;
Pleta Roja, 1700 m; La Covil, 1875 m; llisos de Taga, 1625 m.
Segons FAVARGER, les poblacions dels Pirineus orientals són diploides.
DG 29,39,18,28,38. Orbfit europ. SW
1300. Avenula pubescens (Hudson) Dumort.; Avena pubescens Hudson, Helictotrichon pu-
bescens (Hudson) Pilger
- Des de l'estatge month a la base de l'alpi, c. 950-2300 m.
Prats de dall, herbassars, pastures grasses,...Arrhenatherion, Polygono-Trisetion; tam-
bé al Mesobromion, etc. VI-VIII.
Costa Rasa, Pla de Rus, sobre Toses (1525 m), ací i alla entre el Coll de la Creueta i el
de les Fontetes, Toses, Fornells (1300 m), Plans de Nevi (1575 m), entre Roques
Blanques i Planoles (molt abundant ais prats de dall del riberal), Cortal de la Morera,
Costes de Segura (950-1050 m), El Ginestar (1000 m), Sta. Caterina, Capdevila,
Maqana (975 mj, cap al Mas (1090 m), Gorges de Núria (1750 m, 1825 m), Coma de
les Mulleres (2300 m), Les Espiguetoses (1900 m), Mas Conill, Can Barratort, prats
de Vilar6 i de Puigsac (1200-1500 m), Les Noufonts, lY0rriVell (1400-1500 m), Puig
del Pla de les Pasteres (1825 m), Puig de Coma #Olla, la Comailonga (1800 m), Pou
de Taga (1875 m), llisos de Taga, Coll de Jou.
A les zones elevades hom troba, no pas rarament, una forma de fulles i beines glabres,
corresponent potser a la var. alpina (Gaudin).
DG 39,18,28,38,48. Eur.
707
1301. Avenula versicolor (Vill.) Laínz subsp. versicolor; Avena versicolor V a .

Serres de Núria (VAYR., Cat. N.: 82, sub Avena Scheuchzeri AU.); vall de Núria
(GAUT., Catal.: 445). SEN. inclou l'espkcie en el seu cathleg (FI. N.: 79) amb la vaga
indicació "a les pastures alpines".
Coli de Núria, 2600 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 24, Cuwuleto-Leontidetum pyrenaici).
- Estatge alpí, rr, perb localment pot ésser abundant. 2150-2600 m.
Es fa a les pastures i a les landes acidbfiles. Festucion airoidis, Nardion, Loiseleurio-
Vaccinion. VII-VI11 (IX).
Coli de Finestrelles, 2600 m, molt abundant al vessant septentrional (Cerdanya); Coll
d'Eina, 2600 m; sobre la Cova de Sant Gil, 2150 m; sobre el Coll de la Marrana i el de
la Coma de YOrri, 2425-2500 m; sobre el Gafetar, 2400 m;vessant nord-oriental del
Balandrau, 2225 m; Coma de Vaca, 2200 m.
SEN. (Add.: 189) l'assenyala també a Montgrony. A la f o r ~ aha de tractar-se d'una
confusió.
1302. Avenula pratensis (L.) Dumort.; Avena pratensis L., Avenochloa pratensis (L.) Holub
Núria, 2200 m, vers el Puigmal, 2150 m (BR.-BL., 1. c.: 161, Festucetum scopariae
subassociació de Festuca ovina subsp. indigesta).
Núria, prop la frontera francesa, 2300 m (GERVAIS, Contrib.: 91, leg. KÜPFER).
- De l'estatge montl superior a la base de l'alpí, CC. (1 150) 1500-2300 m.
Es fa principalment als prats mesbfds. Mesobromion; també al Nardion, al Festucion
gautieri, etc. VI-VIII.
Relativament corrent a la zona axial: sobre Fustanyi, (1200 m), cap a Daió (1150
m), Coma del Gispet (2050 m), solells de les Gorges del Freser (Guardiola, La Balma,
Coll dels Homes, Les Espiguetoses,... 1700-2100 m), Balandrau (2000 m), Els Em-
prius de Serrat (1650 m), cap a la Collada de Meianells, del Mont-roiga la Collada
Verda.
Francament comuna a la zona pre-pirinenca: Puigilangada (2100 m), Costa Rasa, Pla
$Anyella, Pic de Rus, Coll de la Creueta, Pla de Rus, baga de Toses (1450-1625 m),
Coll de les Fontetes, Coll de Remoló, Costa Pubilla, Pla de Prats (1550 m), Coll
de Jou, Pla del Freixe, llisos de Taga (fins al cim, gairebé), cap a la Balcera (1425 m),
sobre l'Estany de Can Roca (1550 m), Pla de la Llagona, Puig de Coma #Olla, Plans
de Pbrtoles, cap al Coll del Pal, etc.
DG 29,39,18,28,38,48. Eur.
1303. Avenula mirandana (Sen.) Holub; Avenochloa vasconcensis (Sen. ex St.-Yves) Gervais
ex Kerguélen, Avena pratensis L. subsp. iberica St.-Yves
- Estatge montb, ccc; penetra a l'estatge subalpí. 800-1500 (2100) m.
Es fa sobretot als prats magres. Xerobromion, Aphyllanthion, etc. VI-VIII.
El Casot (800 m), Esteguelella, La Corba, Collada de Grats, Golobran (1500 m),
Barricó, Can Perramon de Baix, Aigües de Ribes, torrent Roig, El Baell, El Grau
(1 300 m), Pla de Plaus, sobre Angelats, Campelles, Pedrera, c oques Blanques, Plano-
les, Toses, voltants de Ribes, Rialb, Vilamanya, sobre Serrat, torrent del Forn (1200
m), entre la Coma de Fontalba i la de Gombreny (2100 m), solell de les Gorges del
Freser (1900 m), Ribesaltes, Conivella (1450 m), La Falgosa, Torroella, Bruguera,
Camp dels Dois, Cingles de Sant Eloi (1700 m), Sant Amang (1800 m), etc.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Med. SW
NOTES - No són gens rares a la Vall les formes intermedies entre A. pratensis i A.
mirandana, bé que potser no tan freqüents com a la velna comarca de la Cerdanya.
Avena pratensis subsp. amethystea Br. Bl., descrita de la zona limítrofa entre el
Conflent i la Cerdanya, ha de correspondre, al nostre parer, a Avenula mirandana;
aquesta és, si més no, la planta que domina als prats xerbfds de la vall de la Tet, d'on
procedeixen els inventaris que publici BR.-BL. de la seva associació Avenetum ame-
thystinae.
1304. Arrhenatherum elatius (L.) P. Beauv. ex J. et C. Pres1

- Estatge montb, ccc; penetra a l'estatge subalpí. 800-1500 (2075) m.
Prats de dall, principalment (Arrhenatheretalia); també als marges (Origanetalia, Ono-
pordetalia) i als llocs tarterosos ombrejats (Thlaspietea). V-VI1 (X).
Des de l'entrada de la Vall frns a sobre Toses, a la Coma de Fresers (2075 m) i a l'@ta
vall del Segadell. Algunes localitats representatives: Estbguel, La Corba, vall de Barri-
có, Aigües de Ribes, El Baell, La Berruga (1700 m), Angelats, Campelles, Costes de
Segura, Roques Blanques, El Bac, Ventold, Planoles, Fornells, Nevi, Toses, Dbrria,
voltants de Ribes, Batet, Rialb, Queralbs, Vilamanya, Serrat, Daió, Ribesaltes, Mas
Conill, l'Oni, Can Barratort, Les Vinyes, Pardines, Vilaró, Puigsac, Boixetera, Brugue-
ra, etc. etc.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Plurireg.
1305. Koeleria vallesiana (Honck.) Gaudin

Nom vulgar: herba rodona.
Ribes (BUB., FI. Pyr. IV: 357, sub K. setacea (Scheuchzeri) Pers.).
Pla de Pujalts (SEN., Add.: 191, sub K. alpicola Godr. et Gren.).
Vessant E del Pic de Segre, 2 150 m (BR.-BL., Vég. alp. t . 19, Festucetum scopariae);
Núria (BR.-BL., I. c.: 157); Núria, 2200 m (BR.-BL., I. c.: 161, Festucetum scopariae
subassociació de Festuca ovina subsp. indigesta); vall de Finestrelles, 2200 m
(BR.-BL., I. c. t. 20, Elyneto-Oxytropidetum). En tots els casos, citada com a subsp.
humilis.
Vessant S del Coli de Queralbs, 2500-2540 m (SERVE, Rech. comp. t. XI, comunitat
d7Astragalusnevadensis i Festuca scoparia).
Núria, 2200 m (Cerdanya) (sic), Puigrnal (BR.-BL. herb. sub K. setacea, in KERG.,
Les gram.: 203 sub K. gandreanszkyi = K. vallesiana subsp. hurnilis ? ).
Massís del Puigmal (KUPFER in KERG., 5e Suppl.: 504, ut subsp. hurnilis Br. Bl.).
- De l'estatge monti a l'alpi, en terrenys calcaris, c. 975-2550 m.
Calcícola. Es fa als prats secs i als indrets rocosos o pedregosos. Ononidion striatae,
Xerobromion, Festucion gautieri. V-VII.
Des de la zona meridional de la Vall fins al Puigllanqada (2350 m), a la Coma de
Fre_sers (2275 m) i a la Serra Cavallera. Nul-la, perb, als terrenys silicis. Vers la
Collada de Grats (1200 m), La Toella, Golobran (1500 m), Coll de la Roca Aguda
(1200 m), El Baell, La Berruga (1775 m), La Covi1 (1875 m), sota Costa Borda
(1700 m), entre el Pla d7Anyella i la Collada de Toses (1825 m), Costa Geperuda,
sobre Costa Rasa (2100 m), Coll de la Bassa (2000 mj, Coma de Fontseca (2400 m),
Costa de les Tutes (2340 m), Batet (1 125 m), Rialb, Fustanyi (1 150 m), Queralbs,
torrent del Forn, Coma de YEmbut (2300 m), Pedrisses, Balandrau (2100 m), Ri-
besaltes (1 175 m), Roques Blanques (975 m), Puig s'Estela (1950 m), Collet de
Saltor (1625 m).
Les poblacions de les zones elevades sembla que pertanyen a una forma especial,
correponent a la subsp. humilis Br. Bl. (var. intermedia (Timb. Lagr.) Küpfer). Segons
BR.-BL. aquesta subspbcie seria planta característica del Festucetum gautieri.
DG 29,39,18,28,38,27,37. Latemed. - Atl.
Koeleria hirsuta Gaudin

Roques al N de Sant Amanp (VAYR., Pl. Cat.: 1931: 61),
- A i'herbari Vayreda no hem vist testimonis d'aquesta citació, evidentment errbnia, ja que res-
pkcie és endirnica dels Alps.
1306. Koeleria macrantha (Ledeb.) Schultes; K. cristata (L.) Pers. subsp. gracilis (Pers.)
Asch. et Graebn.
Núria (SEN., Add: 191; FI. N.: 79); a Núria puja fins a 2200 m (BR.-BL., Notes:
222).
Vers el Puigmal, 2150 m (BR.-BL., Vég. alp.: 161, Festucetum scopariae subassocia-
- Estatge subalpí, c. 1600-2300 m. Sembla que davalli accidentalment a l'estatge
monti.
Es fa als prats mesbfds o xerofils, especialment als Seslerietalia coeruleae i al Nardion.
VI-VIII.
Tant a les serres pre-pirinenques com a la zona axial. Collada de Toses, vers la Creu de
Meians, Coma de PlanBs, Pla de Punya (1850 m), Bac de la Foradada (1950 m),
Fontalba (2100 m), Pla de Carcal (1750 m), Núria (2050 m), Coma de SEmbut (2300
m), Clot *dela Balma (2000 m), vers el Coll dels Homes, sobre Queralbs (1600 m), Pla
Rodó (1800 m), Pla de les Basses de Dalt (1900 m), etc., localitats de les serres axials.
Serra de Montgrony: sobre Costa Rasa, 2100 m; sobre el Pla d'Anyella, 1925 m; Pla
de Rus, 1880 m; Coll de la Creueta, 1900 m; Plans de Nevi, 1600 m; Coll de les
Fontetes, 1875 m; vora el Coll del Remoló, 1925 m. Serres pre-pirinenquesorientals:
Sant Aman~,1650 m; llisos de Taga, 1700-2000 m; Pla de la Llagona, 1725 m; Puig
de Coma #Olla, 1900 m.
DG 29,39,18,28,38,37. Eur .
1307. Koeleria splendens C. Pres1

Es fa als prats secs, als replanets de roca,...Xerobromion, FestucoSedetalia. VI-VIII.
Estbguel, 825 m; sobre Can Perramon de Baix, 900 m; torrent Roig, 1025 m; El
Baell, 1175-1200 m; Pla de Plaus, 1250 m; de Roques Blanques a Planoles, 1050 m;
sobre Can Morer, 1425 m; Maqana, 950 m; Capdevila, 1050 m; vessants meridionals
del Taga, 1650 m; sobre Bruguera, 1250 m.
Les poblacions locals deuen correspondre a la var. pyrenaica Domin, menys bulbosa.
Alguns exemplars fan el trhsit vers K. pyramidata.
SEN. havia citat la planta de Montgrony (Add.: 191), on també nosaltres la hi hem
vista.
DG 28,38,27,37. Submed.
1308. Koeleria pyramidata (Lam.) P. Beauv.; K. cristata (L.) Pers. p.p.

Sobre Toses, 1600 m (O. de B O L ~ SLa
, bardissa: 56. Turriteto-Rhamneturn alpinue).
Principalment als prats mesbfils. Mesobromion; rara al Nardion. VI-VIII.
Des de la zona meridional de la Vall al Pla d'Anyella, a les Gorges del Freser i als
Plans de Pbrtoles. La Toella (1400 m), Can Perramon de Baix (850 m), Aigües de
Ribes, El Baell, Campelles, Pla de Prats, sobre el Coll de SErola (1550 m), Pedrera,
Planoles, sobre Fornells (1500 m), torrent del Palós (1700 m), sobre Dbrria (1800
m), Pla $Anyella (1825 m), Clot de la Balma (2025 m), Pedrisses (1950 m), Coni-
vella, sobre la Falgosa (1425 m), vers la Balcera (1425 m), sobre l'Estany de Can
Roca (1550 m), Plans de Pbrtoles (1500 m), llisos de Taga, Clots de Maqana (1250
m), Pla del Freixe, voltants de Bruguera, La Portella, Cingles de Sant Eloi (1700 m),
etc.
Hom troba també, sobretot a.la zona meridional, la varietat pubescens (Hausm.)
Domin, de panícula llarga i lobada, amb les espigues hirsutes: Aigües de Ribes, 875
m; sota el Baell, 1100 m; vessants meridionals del Taga, 1625 m.
DG 39,18,28,38,27,37. Eur .
1309. Trisetum flavescens (L.) P. Beauv. subsp. flavescens; Trisetaria j7avescens (L.) Maire
Núria (GARRIGA in BC, in PAUN., Triset.: 509, sub subsp. pratense var. villosa).
- Estatge monti, ccc; penetra a l'estatge subalpí. 800-1600 (2000) m.
Prats de dall i pastures grasses. De l'ordre Arrhenatheretalia. VI-VI11 (X).

Esthguel (800 m), La Corba, Barricó, Aigües de Ribes, El Baell, Campelles, Roques
Blanques, Ventoli, Planoles, de Fornells a Espinosa, baga de Fornells, Nevi, Plans de
Nevi (1575 m), Toses, de Toses a la Collada (1525 m), Coma de Planes (1600 m),
voltants de Ribes, Rialb, Vilamanya, Queralbs, La Farga, Daió, La Balma (1700 m),
La Paradella (1550 m), Mas Conill, Conivella, Can Barratort, Pardines, Puigsac, sobre
les Noufonts, l'0rri Vell, Boixetera, pians de Pbrtoles, Pou de Taga (1875 m), sobre
els Clots de Magana (1650 m), Perapinta, Bruguera, etc. etc. etc.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Circumbor.
1310. Deschampsia cespitosa (L.) P. Beauv. subsp. cespitosa
SEN. inclou l'esphcie en el seu catdeg (FI. N.: 79) sense indicar localitat.
Núria (LLENAS in CAD., FI. Cat. VI: 184, sub var. llenasii Cad. et Pau) (LLENAS in
MA 144922, in PAUN., Aveneas I: 179).
Noufonts, 2230 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 12, Bryetum schleicheri, sub var. alpina);
Núria, 2050 m (BR.-BL., I. c. t. 15, Cariceto-Pinguiculetum,sub var. alpina).
Ribes de Freser (CAM., Pl. mont.: 272, leg. et det. P. CAPELL).
- Des de l'estatge monti superior fins a la base de l'alpí, c; davalla a l'estatge monti
inferior. (825) 1400-2230 m.
Mulleres, vores d'aigua, llocs humits. Molinietalia, Montio-Cardarninetea,Scheuchze-
rio-Caricetea nigrae. VII-VIII.
Vora la Collada de Toses (1700-1750 m), Coll de la Creueta (1900 m), sobre Toses
(1550 m), cap al Pla de les Salines (2150 m), Plans de Nevi (1550 m), cap a Neva
(1300 m), Prat de Jou (1675 m), Font de 1'Home mort (1800 m), vall de Fontalba
(1925-2050 m), Gorges de Núria (1800-1900 m), Núria (2000-2100 m), Coma de
Fontnegra (2075 m), Coma de Fresers (2100 m), La Molgó (1550 m), vessants del
Balandrau (1880 m), sota Puig Cerveris (1850 mj, Clot de la Moscatosa(l550m),
Plans de Pbrtoles (1650 m). Com a localitats més baixes, l'hem vist al Coll de la
Casassa (1200 m), a Ribes de Freser (925 m) i a Aigues de Ribes (825 m).
A les zones més elevades es fa una forma de dimensions reduldes i d'inflorescdncia
fosca, que correspon a la var. alpina Roth (= var. llenasii Cad. et Pau).
DG 29,39,18,28,38. Circumbor.
1311. Deschampsia flexuosa (L.) Trin.

Muntanyes de Núria (SEN., Add.: 189, sub D. montana (L.) Rouy); torrents i torbe-
res de Núria (SEN., 1. c., sub D. flexuosa). El mateix autor en el seu cathlegnurienc
(H. N.: 79) inclou els binomens D. flexuosa i D. montana.
NÚria,Coma &Eina (CAD., FZ, Cat. VI: 184).
Al N de Núria, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 22, Hieracieto-Festucetum spadiceae,
sub var. alpina).
Collada de Toses, 1550-1815 m (RNAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 6, Veronico-
Pinetum sylvestris; 1. c. t. 7, Cytisetum purgantis pyrenaicum).
- Des de l'estatge monta inferior a l'estatge alpí, ccc, pero escassa o nul.la a l'extrem
meridional de la Valli a molts terrenys calcaris. 850-2480 m.
Acidbfda. Només en substrats silicis o en sbls acidificats. Boscos, matollars i prats.
Quercion robori-petraeae, Luzulo-Fagenion, Vaccinio-Piceetea, Calluno-Ulicetea,...
VI-VIII.
Corrent no solament a la zona axial i als terrenys silicis de la zona pre-pirinenca, sinó
també als Pre-pirineus calcaris, on són freqüents els sóls descalcificats. Des de la zona
meridional de la Vall (Aigües de Ribes, 850 m) fins als vessants del Puigllangada, a la
vall de Núria i a la Collada Verda. Altres localitats representatives: El Baell, Roca del
Corb (1500 m), baga de Campelles, Coll de les Fontetes, Coll del Remoló, bagues de
Planoles i de Neva, baga de Fornells, Coma de PlanBs, E1 Pinetar, vall Estremera,
Clotes del Puigmal (2480 m), Coma de Fontalba, vall de Núria, Gorges de Núria, '
Gorges del Freser, Balandrau, bagues de Siat i de Ribes, Serra de la Canya, Puig
Cerveris (2000 m), Mont-roig, tossal de la Collada Verda, Coll del Pal, Puig $Estela,
Puig de Coma d'Olla, I'Orri, Bosc d'en Cigala, llisos de Taga, voltants de Ribes,
Bruguera, Sant Aman~(sobre els gresos permotriasics), etc. etc.
Les plantes que es fan a les zones altes, i especialment a les pastures, són més baixes i
amb la panícula més densa i més contreta, sovint vermellosa. Corresponen a la var.
montana (L YStrobl. (=Aira alpina Sob. apud Rupr.).
DG 29,39,18,28,38,48,37. Eur.
1312. Anthoxanthum odoratum L.

SEN. inclou l'espdcie en el seu catdeg nurienc (FI. N.: 78, ut forma villosum).
Coma de Noufonts, 2450 m, vail de Finestrelles, 2300 m (BR.-BL., Vég alp. t. 21,
Festucetum eskiae).
Vessant de Queralbs, 2200 m ( N ~ G R Eet SERVE, Prosp. t. Festuco-Iberidetum, sub
var. alpinum).
- De l'estatge monti a l'alpi, ccc. 825-2450 m.
Es fa sobretot als prats i als matolls rasos. Prefereixels terrenysicids, perb no manca
pas en substrats calcinals. V-VII.
De la zona meridional de la Vall fins als vessants del Puigllan~ada,a la Coma de
Fresers (2400 m) i a la Collada Verda. Algunes localitats: EstBguel, La Toella (1400
m), Aigües de Ribes, El Baell, Campelles, El Bac, Roques Blanques, Planoles, For-
nells, Toses, sobre el Pla dYAnyella,Collada de Toses, Dbrria, voltants de Ribes,
Rialb, Vilamanya, Queralbs, vall Estremera, Fustanyi, Seirat, La Plana, Gorges de
Núria, voltants de Núria, Pic de l'Aiiga, cap a Fontalba, Coma #Eina (2400 m),
Coma del Gispet, Gorges del Freser, Planell de Coma de Vaca, Emprius del Freser
(2350 m), Serra de la Canya, Ribesaltes, Pardines, Collada de Meianells (1900 m),
Boixetera, 170rriVell, Plans de Pbrtoles, Puig s'Estela, Pou de Taga, Can Barratort,
llisos de Taga, Coll de Jou, Sant Amanq, sobre Saltor, etc. etc.
DG 29,39,18,28,38,48,27,37. Holirt.
1313. Holcus lanatus L.
Prats de dall, mulleres, jonqueres, herbassars humits. De la classe Molinio-Arrhena-
theretea. VI-VIII.
Sota Esteguelella (800 m), Aigües de Ribes, Can Perramon de Baix, El Baeli, vall
dYAngelats,Campelles, El Bac, Roques Blanques, Ventoli, Planoles, Plands (1300 m),
Plans de Nevi (1575 m), Espinosa, Fornells, Toses, vora la Collada de Toses (1775
m), voltants de Ribes, Batet, Rialb, baga de Ribes (1350 m), Queralbs, Serrat, Daió,
Gorges del Freser, Clot de la Balma (1750 m), Salt del Sastre (1650 m), Mas Coniil,
Conivella, Can Barratort, Can Nofre (1 175 m), Pardines, Puigsac, l'0rri Vell, Boixete-
ra, Plans de Pbrtoles (1500-1600 m), Collada Verda, Bruguera, etc. etc.
DG 39,18,28,38,48,37. Holirt.
1314. Holcus moliis L. subsp. mollis

Acidbfd. Es fa als boscos. VII-IX.
Aigües de Ribes, 875 m, al Luzulo-Fagenion; vores del Rigard, prop de Ribes, dins la
verneda (Alno-Ulmion); obac de les Gorges del Freser, 1325 m, dins la pineda (Vacci-
nio-Piceetalia).
Lateeur.
1315. Agrostis canina L.

Núria (COSTA, Supl.: 82).
714
• Holcus mollis
n Agrostis canina
— Estatge subalpf, rr. 1625-2200 m.

Es fa a les mulleres Acides. Caricion nigrae. VII-VIII.
Vora la Collada de Toses, 1725 m, 1775 m; Pla de les Salines, 2200 m; Prat de Jou,
1675 m; Plans de POrtoles, 1625 m.
Hom troba tant la forma de flors aristades corn la de flor mittica. A la localitat del Pla
de les Salines observirem tota una gamma de races, ,des de planter mAtiques fins a
d'altres amb l'aresta clarament in& llarga que la gluma.
La citaci6 de COSTA deu esser errônia. Aquest autor, en efecte, havia denominat A.
canina ally que era en realitat A. capillaris, corn ho demostren els exemplars del seu
herbari (d'altra banda, molt barrejats i desordenats); i suposava que A. canina era
planta corrent al Montseny, Vic, Olot,... opini6 que caldria aplicar, en tot cas, a A.
capillaris. Jo PAUNERO assenyala que els botinics catalans antics havien confOs amb-
dues espêcies.
DG 29,18,28,38. Eur.
1316. Agrostis schleicheri Jordan et Verlot in F. W. Schultz

— Molt abundant a les rogues calcifies ombrIvoles del torrent de Coll de Jou,
1350-1450 m. Es possible que existeixi tambe en alguna altra localitat. Saxifragion
mediae. VII-VIII.
DG 38. Ordfit alp. W
1317. Agrostis alpina Scop.
Vessant E del Pic de Segre, 2150 m (BR.-BL., Vég, alp.: 152, Festucetum scopariae).
Es fa en substrats calcaris o poc Icids. VII-VIII.
Vessants del Balandrau, 2200 m; Coma de Fresers, 2250 m, 2400 m.
Al costat de la forma típica, amb la inflorescencia d'un bru vermellós, existeix una
raqa d'espiguetes totalment esblanquefdes
1318. Agrostis capillaris L.; A. tenuis Sibth., A. vulgaris With.

Vers la Font de Sant Gil i als voltants del santuari, a Fontnegra, al costat del camí
(SEN., Add.: 187, sub A. pumila L.). El mateix autor assenyala en el seu catueg (FI.
N. : 78) PA. vulgaris forma A. pumila. Segons PAUN. (Agrostis: 598) aquestes cita-
cions d'A. pumila corresponen a individus d'A capillaris infectats per Tilletia deci-
piens (Pers.) Korn.
Ribes (PUIGG. in MA., CAD. herb., in PAUN., Agrostis: 598).
Sobre Toses, 1600 m (O. de BOL&, La Bardissa: 56, Turriteto-Rhamnetum).
Collada de Toses, 1680-1815 m (RNAS MART., Bosq. y mat. pir. t. 6, Veronico-
Pinetum sylvestris; 1. c. t. 7, (Cytisetum purgantis pyrenaicum); Collada de Toses,
1750 m (RIVAS MART., Pastiz. t. 1, Campanulo-Festucetum eskiae).
- De l'estatge monti a la base de l'alpi, ccc. 825-2100 m.
Prefereix els terrenys silicis, perb no manca pas en substrats calcaris (i de vegades hi
és, fins i tot, abundant). Es fa als prats. Mesobromion, Arrhenatheretalia, Nardion,
etc. VII-VI11 (IX).
Des de la zona meridional de la Vall fins als vessants del Puigllanqada, a la vall de
Nhia i als Plans de Pbrtoles. Algunes localitats significatives: Esthguel, La Toella,
Collada de Grats, Can Perramon de Baix, El Baell, Campelles, Pla de Prats, El Bac,
Roques Blanques, Ventoli, Planoles, Espinosa, El Palós, Toses, Pla de Rus, Collada de
Toses, vers la Creu de Meians (2000 m), voltants de Ribes, Ridb, ~ i l k n a n ~~aÜ, e r -
albs, Gorges de Núria, vers la Cova de Sant Gil (2100 m), Gorges del Freser, Serrat,
Ribesaltes, Mas Conill, La Falgosa, Can Barratort, Pardines, l'Orri Vell, Puig de Coma
<Olla, Bancerola, llisos de Taga, Clots de Maqana. Bruguera, sobre Saltor,. etc. etc.
etc.
A les zones elevades hom troba formes que semblen tenir influencia d'A. mpestris.
DG 39,18,28,38,48,27,37. Circumbor.
1319. Agrostis mpestris All.

Puigmal (PUIGG, in COSTA, Supl.: 82; in CAD., FI. Cat. VI: 159;PUIGG. in BC, in
PAUN., Agrostis: 573).
Pendents i serres de Nhia (VAYR., Cat. N.: 82); Núria (CAD., FI. K: 121;FI. Cat.
VI: 159) (SEN., Add.: 187; FI. N : 78, sub A. vulgaris forma A. rupestris; SEN. in
MA et BC, in PAUN., Agrostis: 573).
Coll de Núria, 2620 m (BR.-BL., Vég. alp.: 53, Iberidetum spathulatae); vessant S del
Puigmal, 2550 m (BR.-BL., 1. c. t. 8, Senecietum leucophyllae); vers el Pic de la Fossa
del Gegant, 2300 m, Pic de Segre, 2500 m (BR.-BL., I. c. t. 23, Pumileto-Festucetum
supinae); Pic de Finestrelles, 2750 m, Coll de Núria, 2600 m (BR.-BL., I. c. t. 24,
pyrenaici).
V d de Núria (FONT QUER, Enum.: 287).
Gonablanc, 2450 m (SOUT., Exhum.: 266 t.) (BAUD. et SERVE, Group. veg. Pla t.
Hieracio-Festucetum supinae); marge del Pla de Gorrablanc, 2400 m (BAUD. in
SOUT., Mod. suprax: 125 t.)
m, sobretot dintre les comunitats del Festucion airoidis (vegeu t. 111, V, XVIII, X E ,
XX, XXII, XXIV i: 153).
Vessant meridional del Pic de Segre, 2500 m (KUPFER, Rech.: 40).
Tossa del Puigmal, 2531 m, Gorrablanc, 2450 m (NEGRE,NOUV. contr. t. 3, Galeop-
sido-Festucetum eskiae orientalis).
Torrent de Queralbs, 2300 m (NBGRE et SERVE, Prosp. t. Ranunculo-Festucetum
eskiae).
- Alta muntanya axial, sobretot a l'estatge alpí, ccc; també a les serres pre-pirinen-
ques, on és f o r ~ alocalitzada. (1600) 1800-2880 m.
Només en terrenys silicis (o en sbls acidificats). Es fa a les pastures dels Caricetalia
curvulae, i especialment al Festucion airoidis. VI-E.
Molt corrent a la zona axial: vora la Collada de Toses (1875 m), Pla de les Salines, Pla
de Gorrablanc, Coma de Planes, tossa del Puigrnal (2400-2880 m), Núria, sobre el
Bosc de la Mare de Déu (2300 m), Ras de l'ortigar, Coma de les Mulleres, Pics de la
Vaca (2800 m), Coma de Fresers, Bastiments, Balandrau, Serra de la Canya, Pla Rodó
(1800 m), Pla de les Basses de Dalt, Puig Cerverís, vessants del Mont-roig, etc. etc.
A la Serra de Montgrony sembla limitada a la occidental: Puigllan~ada,2300 m;
Costa Rasa, 2100 m; sobre Pla d'hye¡la, 1950 m; Pla de Rus, 1950 m; Coll de la
Creueta, 1900 m.
Esporidica, perb no rara, a les serres pre-pirinenques orientals: Coll de Jou, 1650 m;
vessants del Taga, 1775 m; La Comallonga, 1850 m; Puig de Coma Colla, 1850 m;
Plans de Pbrtoles, 1600 m; abundant als voltants del Coll del Pal, 1750-1825 m;
Tossal de la Collada Verda, 1650 m.
var. pyrenaea (Pourret) Bjorkman

- Planta relativament robusta; anteres 81.2-1.6 mm de longitud (a la var. rupestris
les anteres mesuren 0.8-1.3 mm). El lectotipus d'aquest tixon és un exemplar de
l'herbari Pourret (MAF) recollit "in fissuris rupium Nuriae" i donat com a A. v e s -
tris Pounet.
N'hem herboritzat exemplars a la vall de les Mulleres, 2550 m. També pertany a
aquesta varietat un exemplar de la Flora Hispanica Cent. VI de FONT QUER (in BC
601211), procedent dels pendents pedregosos del Bosquet de la Mare de Déu, 2300
m; altres exemplars d'aquesta mateixa centúria s'han de referir, en canvi, a la var.
rupestris.
DG 29,39,18,28,38,48,37. Orbfit alp.
1320. Agrostis agrostiflora (G. Beck) Rauschert; Calamagrostis agrostiflora G. Beck, C.

tenella (Schrader) Link, non Host, C. pilosa (P. Be~uv.)W . Greuter
- Estatge subalpí, al sector nord-oriental de la Vall, r. (1 600 ? ) 1800-2100 (2350) m.
Es fa als cbrrecs frescals, a les petites clotades humides, entre cingles,... amb d'altres
plantes de les formacions megafbrbiques. Calamagrostion arundinaceae. VII-IX.
No pas rara a la part superior de les Gorges del Freser (Clot del Malinfern, Les
Espiguetoses, Les Marrades, ...) entre uns 1900 i 2100 m. Sembla freqüent també a les
Gorges de Núria (cbrrecs entre Fontnegra i Núria, Salt del Sastre,...) on davalla a més
baixa altitud. Vessants del Torreneules Petit, 2350 m; Coma de Vaca, 2275 m; Coma
de Fresers, 2080 m, 2175 m.
DG 39. OrbM alp.
1321. Agrostis stolonifera L.; A. alba auct., non L.

Vall de Ribes (CAD., Fl. Cat. VI: 162).
Salt del Sastre, 1780 m (BR.-BL., Vég. a b . t. 28, Peucedaneto-Luzuletum desvauxii);
vall de Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., 1. c. t. 15, Cariceto-Pinguiculetum).
Vail de Conill, 1400 m (BOLOS et VIVES in O. de BOLOS, De veg. not. 11: 220,
- De l'estatge monta la base de l'alpi, c. 800-2100 m.
Mulleres, jonqueres, llocs humit s. Phragrnitetalia, Molinietalia, Agropyro-Rumi-
cion,... VII-IX.
Can Perramon de Baix, torrent Roig, El Baell, El Grau (1350 m), baga de Campelles,
Pla de Prats (1550 m), Coll de la Casassa (1200 m), voltants de Ribes, Roques
Blanques, Planoles, Neva, d'Espinosa a Fornells (1200 m), baga de Fornells (1575 m),
Toses (1 500 m), Gorges de Núria (1850 m), Ribesaltes, Conivella (1 375 m), sota Can
Nofre (1 175 m), Estany de Can Roca (1475 m), I'Orri Vell (1400-1500 m), Coll de
Jou (1 625 mj.
Calamagrostis villosa (Chaix) J . F . Gmelin

SEN. inclou la planta en el seu catileg nurienc (FI. N.: 78, sub C. halleriana).
- L'exemplar que dóna testimoni d'aquesta citació es troba a I'herbaricadevail iporta una etiquet?
escrita per SEN. que diu "C. Halleriana P.B. - Nhria i Noufonts 2550 m" (la xifra referent a
l'altitud no es ilegeix, perb, prou bé). Una etiqueta adjuntada per CAD. assenyala que es tracta
d'una Agrostis "e indudablemente A. canina L.". Per la nostra part, estem d'acord que l'exemplar
en qüestió 6s una Agrostis, perb no A. canina.
Calamagrostis villosa és una esphcie desconeguda als Pirineus.
718
1322. Calamagrostis arundinacea (L.) Roth

Núria (VAYR., Cat. N.: 82; in CAD., Notas fitog. 09: 31) (SEN., FZ. N.: 78; in
CAD., F1. Cat. VI: 154); altures de Núria (VAYR., Pl. Cat. 1931: 61, sub C. pyrami-
dalis Host.? ).
- Zona nord-oriental de la Vall, CC;zona central, r; zona meridional, rrr. Sembla
nulela a la zona occidental. Des de l'estatge montl a la base de l'alpí. 850-2100 m'.
A l'estatge montl es fa als boscos acidbfils frescals, sobretot al Quercion robori-
petraeae i al Luzulo-Fagenion. A l'estatge alpí abunda a les formacions megafbrbi-
ques mesohigrbfdes (Calamagrostion arundinaceae) i apareix també dins el boscos de
pi negre (Rhododendro- Vaccinion). VII-VIII.
Aigiies de Ribes, 850 m, dins un bosquet de Quercus robur; sobre el Baell, 1275 m;
Bac de l'Heura, 900-1 150 m; roureda de Sta. Caterina, 975 m; Els Coforns, molt
abundant, des d'on davalla fins a les vores del Rigard, 950-1150 m; cap a Sa Cot, 975
m; sobre la Farga de Queralbs, 1150 m, abundant; sota Can Llop, 1100 m; Prat del
Bac, 1275 m; Gorges de Núria, 1700-2000 m; vers la Cova de Sant Gil, 2100 m;
Cingle del Boc, 1675 m; Gorges del Freser, des dels baixos obacs fins al torrent de
Castellcervós, al Clot del Malinfern i a les Marrades,... 1250-2100 m; cap a Can
Perpinyll, 1000 m; baga de Sant Amang, 1450 m. També als boscos de Montgrony
(RipoliBs).
DG 39,28,38. Eur.
1323. Phleum pratense L.

Prats de Ribes (CAD., FI. K: 120, sub var. genuinum Gr. et G.); Ribes (CAD., H.
Cat. VI: 120).
subsp. pratense; P. nodosum L.

- Nevl, 1250 m; sobre Espinosa, 1425 m.
subsp. bertolonii (DC.) Bornm.;R nodosum auct., non L.

Prats de dall i comunitats anllogues. Arrhenatheretalia en general; més freqüent al
nos suri on. VI-VI11 (X).
Toses, 1500 m; baga de Fornells, 1400 m; d'Espinosa a Fornells, 1200 m; Planoles,
1100-1200 m; El Bac, 1200 m; Roques Blanques, 1000 m; Magana 900-975 m; Rialb,
1050-1150 m; Vilamanya, 1350 m; cap a Daió, 1175 m; cap a les Ribes, 1450 m; La
Paradella, 1550 m; Les Marrades, 1700 m; Conivella, 1450 m; Can Barratort, 1150 m;
Puigsac; Pou de Taga, 1875 m; sobre les Noufonts, 1525 m; Pla de la Llagona, 1725
m; l'0rri Veli, 1400-1500 m; sobre Boixetera, 1550 m; llisos de Taga, 1600 m; vora el
Pla del Freixe, 1525 m.
1324. Phleum alpinum L.
Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 81); Núria (CAD., FI. K: 120; FI. Cat. VI:
120, "on predomina la raGa commutatum") (SEN., Add.: 184, "races P. parviceps
(Briq.) Rouy i I? commutatum Gaud."; F1. N.: 78, "en les seves formes P. commuta-
tum i P. parviceps").
subsp. alpinum; P. commutatum Gaud.
- De l'estatge monti superior ala base de Salpi, c. 1575-2100 m.
Es fa a les mulleres més o menys acidbfdes. Caricion nigrae. VI-VIII.
Sota la Collada de Toses, 1775 m; vers la Creu de Meians, 1925 m; voltants de Núria;
Serra de la Canya, 2050 m; baga de Fornells, 1575 m; cap als Plans de Nevi, 1600 m;
Prat de Jou, 1675 m; Pla de la Llagona, 1725 m; Plans de Pbrtoles, 1625-1650 m.
subsp. rhaeticum C.J. Humphries; P. alpinum auct., non L.

- Alta muntanya axial, c. També a l'extrem occidental de la Serra de Montgrony.
1600-2600 m.
Es fa a les pastures acidbfdes. Sobretot al Nardion. VI-VIII.
A la zona axial sembla poc menys corrent que la subsp. alpinum. Gorges de Núria,
1800 m; voltants de Núria, 1975-2100 m; entre la Coma de Fontnegra i Pedrisses,
2100 m; Coma de Fresers, 2600 m; Gorges del Freser (Les Marrades, Coll dels
Homes,...), 1600-2100 m; Serra de la Canya, 2050 m, 2125 m. Noufonts (SEN. herb.
sub var. pmiceps); aquest exemplar és una forma de dimensions redurdes, per6 no
correspon pas al veritable parviceps, que és un endemisme de les muntanyes corses.
També al Puigllan~ada,2300 m.
1325. Phleum phleoides (L.) Karsten; P. boehmeri Wibel
- Estatge monti, CC;penetra sovint a l'estatge subalpí i apareix accidentalment a la
zona alpina. 800-1600 (2350) m.
Es fa als prats, sobretot en indrets secs i assolellats. Abundant al Xerobromion;
existent també al Mesobromion. VII-IX.
Esthguel, Golobran (1500 m), sobre la Corba (900 m), Aigües de Ribes, El Baell,
sobre Angelats (1050 m), Campelles, Pedrera, Costes de Segura, Roques Blanques,
solell de Ventoll, Planoles (1100-1200 m), Espinosa, Fornells, Toses, torrent de Pla
de Rus (1550 m), sobre Pla #Anyella (1950 m), Puigllanqada (2350 m), voltants de
Ribes, Rialb, Batet, Vilamanya (1225 m), sobre Fustanyl (1300 m), Queralbs, Clot
de la Balma (2025 m), Conivella, Les Vinyes, sobre la Falgosa (1425 m), cap a la
Balcera (1425 m), sobre SEstany de Can Roca (1525 m), de Pardines a Boixetera,
Plans de Pbrtoles (1525 m), Puig de Coma d'Olla (1800 m), llisos de Taga (als
vessants meridionals, 1500-1700 m), Clots de Maqana (1250 m), sobre el Pla de
Freixe (1 550 m), Bruguera, etc.
DG 39,18,28,38,27,37 . Eur. cont.Submed
1326. Alopecurus pratensis L. subsp. pratensis
- Zona occidental de la Vall, rrr.
Es fa només als prats de dall (Arrhenatherion i Polygono-Trisetion).V-VIII.
Entre Espinosa i Fornells, 1200 m; vora Toses, 1500 m. A la vei'na comarca de la
Cerdanya sembla forqa freqüent.
DG 18,28. Eur.
1327. Alopecurus arundinaceus Poiret in Lam.; A. ventricosus Pers.

- L'Estanyol, sota el Pic de Segre, 2650 m; en flor a darreries d'agost. Planta de
dimensions forqa redui'des, com és corrent, d'altra banda, a les races peninsulars
d'aquesta espkcie - classificades abans com a A. brachystachyus Bieb. - i especial-
ment a les que es fan a les muntanyes.
Resulta espkcie nova per a la flora catalana.
DG 29. Eur .
1328. Alopecurus geniculatus L.

- Vall del Bac, 1050 m, en terreny argil6s humit. També sembla pertinyer a aquest
t k o n una planta que recollirem al Coll de la Creu de Meians, dins una bassa tempo-
rbia, 1980 m. En flor pel mes de juliol.
DG 18,28. Eur. (Subcosm.)
Alopecurus bulbosus Gouan

Vall de Ribes (RIVAS MATEOS herb. (MF) in PAUN., Alopecurus: 314).
-Nosaltres no hem herboritzat la planta a la comarca. Creiem prudent de deixar de banda la
citació mentre no sigui confirmada.
Alopecurus myosuroides Hudson; A. agrestis L.

Coll de Jou, Ogassa (VAYR., Pl. Cat. 1931: 61, sub A. agrestis f. alpina).
- A l'herbari Vayreda existeix el testimoni d'aquesta citació, l'etiqueta corresponent
al qual dóna com a localitat "Ogassa - Sant Joan". Es tracta d'una forma extraordi-
nhriament petita.
És espkcie prbpia dels camps de cereals (molt freqüent, per exemple, a la plana de
Vic) i, si fou recol-lectada al mateix Coll de Jou, lluny de les lrees de conreu i a
altitud elevada, hauria de considerar-se com a accidental.
Nosaltres no hem herboritzat mai la planta a la comarca.
DG 38. Latemed.-Submed. (Hollrt.)
Alopecumsgerardii (All.) Vill.; Phleum gerardi All.

Núria (VAYR., Cat. N.: 81).
- A l'herbari Vayreda no hi ha testimonis d'aquesta indicació. Ningú més no ha citat la planta a
la comarca ni nosaltres la hi hem vista. Creiem prudent, per tant, de no admetre la citació vayre
dana mentre no rebi confirmació.
* 1329. Phalaris canariensis L.

Nom vulgar: escaiola.
- Espontania ací i alla en indrets ruderalitzats, i sobretot a les vores de riu. Potser
hauria de considerar-se nomes com a adventícia persistent.
Ribes de Freser, 905 m, 925 m; desembocadura del riu de Magana, 875 m; Batet,
1100 m.
DG 38. Caniries. ~ f r i c N
a
1330. Piptatherum miliaceum (L.) Cosson; Oryzopsis miliacea (L.) Bentharn, Piptatherum
multiflorum (Cav.) P. Beauv.
- Llocs ruderals de l'estatge monti, rrr. VII-VIII.
Balma del Casot, 920 m; Coves de Ribes, 925 m; Planoles, entre la gespa d'un jardí
(segurament introdult accidentalment), 1150 m.
DG 28,38,37. Med.
1331. Piptatherum paradoxum (L.) P. Beauv.

- Ai peu del cingle de les Coves de Ribes, 825 m.
DG 38. Med. SW
Piptatherum miliaceum
O Piptatherum paradoxum
1332. Achnatherum calamagrostis (L.) P. Beauv.; Lasiagrostis calamagrostis (L.) Link, Cala-
magrostis argentea DC.
- Zona meridional de la Vall, n;a d'altres llocs, rariss*. 825-1400 m.
Llocs tarterosos o rocosos calcaris, on pot ésser abundant. De l'alianqa Achnatherion
calamagrostis. VI-VIII.
Cap a Estbguel, 825 m; solell de Barricó, 1050 m; Aigües de Ribes, 850 m, sobre les
roques; abundant a les torrenteres i als pendents esllavissats del torrent de la Corba
(Les Gargantes, baga de Sant Amanc;,...), 1200-1400 m.
També a la vall Estremera, 1500 m.
DG 28,38,37. Orbfit europ. C-S
Arundo donax L.
Nom vulgar: canya.
- Cultivada, per fer-ne aspres, en indrets arrecerats i calents. En algun cas subspon-
tinial
El Baell, 1200 m; prop de Bruguera, 1150 m.
DG 28,38. Asia
1333 Phragmites australis (Cav.) Trin. ex Steudel; P. communis Trin.

- Vora Can Rosset, en una bassa artificial, 1175 m; també a Aigües de Ribes, 825 m,
ens sembla haver-ne vist alguns brots naixents. Introdui't?
DG 38. Subcosm.
1334. Danthonia decumbens (L.) DC. in Larn. et DC.; Sieglingia decumbens (L.) Bernh.
Davant de Montagut (CAD., FI. Cat. VI: 234).
- Estatges month i subalpí, c, perb rara a la zona meridional i aparentment nulela a
l'occidental. 775-1750 m.
Acidbfda. Sobretot en terrenys silicis, perb a la zona meridional de la Vall es fa
també sobre margues i gresos calcaris. De la classe Calluno-Ulicetea; característica
territorial del Genistello-Agrostidenion(prats mesbfds en terrenys icids). VI-VIII.
Sota el Casot (775 m), vora Esteguelella (900 m), La Toella (1400 m), Aigues ,de
Ribes, vora la Roca Aguda, El Baell, Pla de Plaus (1275 m), Campelles, Planoles, vora
Nevi (1300 m), voltants de Ribes (Maqana, Capdevila, El Ginestar,...), de Batet a
Rialb (1100 m), vaii Estremera (1400 m), Queralbs, de Fustanyi a Serrat, Els Em-
prius (1650.m), cap al Prat del Bac (1250 m), Les Collades (1575 m), La Paradella
(1500 m), Guardiola (1750 m), Mas Conill, 1'Orri Vell (1425 m), Plans de Pbrtoles
(1625 m), Perapinta (1325 m), vessants meridionals del Taga (1700 m), Coll de Jou
(1650 m), Collet de Saltor (1550 m)!
DG 39,28,38,48,27,37. Eur.
1335. Molinia caerulea (L.) Moench
Ribes (CAD., FI. Cat. VI: 232) (cÁM., Pl. mont.: 274, legit et det. CAPELL).
- Estatges monta i subalpí, c. 800-1700 (1900) m.
Prefereixels substrats bLics o poc icids. Es fa principalment a les mulleres i jonque-
res, perb en terrenys argilosos apareix també als prats, als matolls i als boscos clars.
De l'ordre Molinietalia; al Molinio-Holoschoenion, als Tofieldetalia i també als ro me-
talia, als Calluno-Ulicetea,etc. VII-IX.
Vall d'Esteguelella, El Casot (800 m), EstBguel, La Toella, vail de Barricó, Aigües de
Ribes, Bac de l'Adou, sota la Roca del Corb (1500 m), El Baell, torrent Roig, baga de
Campelles, Roques Blanques, solell de Ventola, El Soll (1225 m), Nevd, sobre Toses,
vora la Collada de Toses (1700 m), de Toses al Pla dxnyella (1550 m), voltants de
Ribes de Freser, Rialb, vall Estremera (1400 m), sobre Serrat, Prat del Bac (1275 rn),
cap al Salt del Grill, baga de les Gorges del Freser (1350 m), Les Espiguetoses (1900
m), Ribesaltes, Mas Conill, Conivella, La Falgosa, Can Barratort, de Pardines a Boixe-
tera, Puigsac, La Moscatosa (1350 m), Plans de Pbrtoles, sobre els Clots de Ma~ana,
Pla del Freixe, 1500 m, etc.
1336. Nardus stricta L.

Nom vulgar: pB1 de ca.
Muntanyes i collades de Núria (VAYR., Cat. N : 84); Núria (CAD., FI. K: 123; FI.
Cat. VI: 297).
Altures de Coma de Vaca (CAD., FI. Cat. VI: 297).
Núria, 2050 m (BR.-BL., Veg. alp.: 126, Cariceto-Pinguiculetum).
eskiae).
- De i'estatge monta superior a l'alpí; davalla rarament a l'estatge monta inferior. A la
zona axial, ccc. A les senes pre-pirinenques, c perb f o r ~ localitzat.
a (850) 1500-2700
m.
Prats acidbfds, especialment a les clotades i als plans on la humitat aguanta més.
Nardion, Calluno-Ulicetea,(V) VI-VII.
Molt freqüent a les serres axials on fa, ací i alla, exterisos poblaments. De Toses a la
Collada (1550 m), molt abundant entre la Collada i la Creu de Meians, Pla de les
Salines, sobre el Collet de les Barraques, Pla de Punya (1875 m), Coma de Fontseca,
del Clot del Borrut a Fontalba, Coma de Fontalba, de Fontalba a Núria, voltants de
Núria, Coma de 1'Embut i Pla dels Eugassers, Els Entreforcs (2100 m), Coma de
Noufonts, Coma de les Mulleres, Gorges de Núria, de la Coma de Fontnegra a Pedris-
ses, Coma de Vaca, Planell de la Coma de Vaca, Coma de Fresers, Costa de Mantinell,
Gorges del Freser, Prat del Bac (1275 m), sobre els Collets (1850 m), Creu del Far
(1600 m), abundant a la Serra de la Canya, Pla Rodó (1800 m), molt abundant a la
Collada de Meianells i al Mont-roig, Collada Verda.
A les serres pre-pirinenques es fa en terrenys silicis i als planells o clotades dels
terrenys calcaris (amb sbl molt acidificat). Costa Geperuda (2200 m), Costa Rasa
(2000 m), sobre Pla #Anyella (1900 m), Pla de Rus, Coll de la Creueta, Coma de
Migjorn, Costa Borda (1850 m), Coll del Remoló, Costa Pubilla (1925 m), La Covi1
(1900 m), Prat de Jou (1675 mj, Pla de Prats (1550 m), Pla de Pena (1725 m), Coll
de Jou, llisos de Taga (fent claps isolats), Conivella (1425 m);sota la Pineda Rosta
(1400 m), Pla de la Llagona (1750 m), Puig s'Estela, cap a 1'Orri Vell (1425 m), Coll
del Pal, Plans de Pbrtoles, Collada Verda. Davaila fins a Aigües de Ribes, 850 m.
1337. Cleistogenes serotina (L.) Keng; Diplachne serotina (L.) Link, Molinia serotina (L.)
Mert. et Koch, Kengia serotina (L.) Packer
- L'hem observada només a dues localitats al voltant de Roques Blanques, 1000-1025
m, en terrenys calcaris secs, dins el Xerobromion.
DG 28. Submed.
1338. Eragrostis rninor Host.; E. poaeoides P. Beauv. ex Roem. et Schultes
- Estatge mont& rrr. 825-1410 m.
Es fa a les vores de camins i llocs molt transitats (Polygonion avicularis, Sisymbrion).
VII-IX.
Vora les Coves de Ribes, 825 m; Ribes de Freser, 900 m; sobre PlanBs, 1250 m;
Toses, 1410 m.
Cleistogenes serotina
Eragrostis minor
O Sporobolus indicus
* 1339. Sporobolus indicus (L.) R. Br.; S. poiretti (Roem. et Schultes) Hitchc.
- Cap a les Vinyes, 1000 m. L'any 1972 l'observirem en una petita depressió dins un
prat del Xerobromion; posteriorment s'ha estés molt pels marges de la carretera.
Planta d'origen tropical, naturalitzada als paBos mediterranis.
DG 38. Neotrop.
1340. Cynodon dactylon (L.) Pers.

- Estatge monti inferior, rrr. 775-950 m.
Camins, horts. Polygonion avicularis, Chenopodietea. VII-IX.
Vora el Pont d'en Cabreta, 775 m; Angelats de Baix, 850 m; Ribes de Freser,
900-950 m.
DG 38,37. Plurireg . (Subcosm.)
Panicum miliaceum L.
Nom vulgar: mill.
- Ribes de Freser, 925 m, en un indret ruderal a les vores del riu. Subspontani,
provinent dels pinsos.
DG 38. Xina i ksia C
1341. Echinochloa crus-galli (L.) P. Beauv.

- Estatge monti inferior, als horts regats i alsllocs ruderals poc o molt humits. VII-IX.
Magana, 975 m; voltants de Ribes de Freser, 900-950 m.
DG 38. Plurireg. (Subwsm.)
1342. Digitaria sanguinalis (L.) Scop.; Panintm sanguinale L.

- Horts i llocs ruderals de l'estatge montl inferior, només localment abundant. Poly-
gono-Oenopodion, Polygonion avicularis. VII-X.
Voltants de Ribes de Freser, 900-950 m; sota Ribesaltes, 950 m; Fustanyi, 1150 m.
DG 38. Latemed.-Submed. (Subcosm.)
1343. Setaria verticillata (L.) P. Beauv.

- Llocs ruderals de l'estatge montl inferior, rrr. VII-IX.
Voltants de Ribes de Freser, 900-950 m; sota Ribesaltes, 950 m.
DG 38. Latemed. (Subcosm.)
1344. Setaria viridis (L.) P. Beauv.

- Llocs ruderals i conreus de l'estatge monti, rr. 875-1410 m. VII-VI11 (IX).
Voltants de Ribes de Freser, 875-950 m; sota Ribesaltes, 975 m; entre Ribesaltes i
Pardines, 1275 m; Queralbs, 1175 m; Toses, 1410 m.
Setaria italica (L.) P. Beauv.

- Ribes de Freser, 900-925 m. Subspontinia, provinent de les granes comercials.
DG 38.
Sorghum bicolor (L.) Moench; S. vulgare Pers.

Nom vulgar: melca
- Cultivat com a farratge i algun cop subspontani a les vores de poblacions, als regalls
de les carreteres, etc.
DG 38,37. Africa tropical
1345. Dichanthium ischaemum (L.) Roberty; Botriochloa ischaemum (L. ) Keng, Andro-
pogon ischaemum L.
- Estatge montl inferior, c i localment molt abundant. 800-1350 m.
Xerbfd i termbfd. Es fa als prats eixuts. De l'alian~a Xerobromion, i localment
característic de l'associació Achilleo-Dichanthietum ischaemi (dels vessants esquisto-
sos), on pot ésser l'espkcie dominant. També a l'Aphyllanthion, etc. (VII) VIII-XI.
El Casot (825 m), Esteguelella, Estkguel, La Corba (900 m), vers la Collada de Grats
(1200 m), Barricó, Can Perramon de Baix, solells del torrent de la Corba (fins a uns
1350 m), El Baell (1100-1250 m), Les Guilleumes, Pedrera, Ma~ana,Els Estiradors,
Costes de Segura (molt abundant), Roques Blanques, solell .de Ventoll, Planoles,
Batet, abundant de Batet a Rialb, Vilamanya (1200 m), Ribesaltes, abundant als
solells entre Ribes i Pardines (Can Palatí, Les Vinyes,...), Bruguera (1 150 m).
DG 28,38,27,37. Eur. S cont. (Subcosm.)
1346. Andropogon distachyos L.

Roques Blanques, Ribes (BUB., H.Pyr. IV: 25 1).
- Estatge montl inferior, a' la zona central de la Vall, rr perb localment abundant.
950-1100 m.
Termbfd. Solells arrecerats de les baixes valls del Rigard i del Segadell, dins el Xero-
bromion o en indrets rocosos. VII-IX.
Els Estiradors, 950-1050 m; Costes de Segura, 975-1100 m; freqüent als voltants de
Roques Blanques, 1000-1100 m; sota Ribesaltes, 1000 m; vora les Vinyes, 1050-1100
m, abundant.
DG 28,38. Paleosubtrop. A Europa, med.
Andropogon distachyos
Zea mays L.
Nom vulgar: blat de moro.
- Cultivat i algun cop subspontani als llocs ruderals (sobretot a les vores de riu).
GRAMÍNIES CULTIVADES - A part les especies indicades més amunt, hom cultiva,
com a cereals, Hordeum wlgare L. (ordi) i Secale cereale L. (segle). Als jardins.hom
planta, per exemple, Cortaderia selloana (Schultes et Schultes fil.)Asch. et Graebn. i
una raGa de fulles variegades de Phalaris arundinacea L. Aquesta darrera espbcie i els
dos cereals abans esmentats es veuen, molt rarament, escapats dels conreus.
ARACEAE
1347. Arum italicum Miller
- Sota EstBguel, 800 m, dins el bosc de ribera (Alno-Ulmion). És 1'Única localitat
comarcal d'on coneixem l'especie.
DG 37. Med.-Atl.
LEMNACEAE
1348. Lemna rninor L.
-Basses i reguerots de l'estatge mont& r. De l'alian~aLemnion minoris.
VentolA, 1275 m; sota Planoles, 1075 m; PlanBs, 1300 m; cap a la Polella, 1325 m;
sobre Batet, 1500 m.
DG 28,38. Subcosm.
SPARGANIACEAE
1349. Sparganium erectum L.; S. ramosum Hudson

Estany de Can Roca (MARC. Macrofitos: 20).
- Abundant als estanyols i bassiots de la baga de Pardines, entre Puigsac i la Collada
Verda (Estany de Can Roca, Estany dels Barbs, l'0rri Vell, Plans de Pbrtoles, ...),
1375-1650 m.
De l'alianqa Phragmition. VII-VIII.
Sembla que correspon a la subspBcie erectum. No hem pogut examinar material ben
fructificat i per aixb no gosem assegurar aquesta determinació.
TYPHACEAE
1350. Typha latifolia L.

- Forqa abundant als estanyols de la baga de Pardines, amb l'espbcie precedent. De
l'alian~aPhragrnition. VII-VIII.
Basses de l'Orri Vell, 1450-1550 m;Plans de Pbrtoles, cap a la Collada Verda, 1625 m.
DG 38. Subcosm.
NOTA - Entre Espinosa i Fornells, en una pista acabada Cobrir, recollírem una
planta esteri1 que semblava correspondre a Typha angustifolia L.
CYPERACEAE
1351. Scirpus holoschoenus L.; Holoschoenus vulgaris Link

Nom vulgar: jonc.
- Estatge montA inferior, r; ascendeix rarament fins al límit inferior de l'estatge
subalpí. 775-1200 (1700) m.
Jonqueres i llocs humits, sobretot als1 vessants solells. De l'alianqa Molinio-Holos-
choenion. VII-VIII.
El Sagnari; Aigües de Ribes, 825 m; sota El Baell, 1100 m; solell de Sant Antoni,
1150 m; Roques Blanques, 1000 m; Costes de Segura; Maqana, 950 m; solells entre
Ribes i Pardines; de Pardines a Boixetera, 1250 m; sota la Collada de Toses, 1700 m;
cap al Salt del Sastre, 1600 m.
1352. Scirpus setaceus L.; Isolepis setacea (L.) R. Br.

Vall de Ribes (CAD., FI. Cat. VI: 28).
- Estatge montA, rrr. 975-1525 m.
Llocs temporalment humits (vores de fonts i reguerols, camins,...) De l'alian~aNano-
cyperion. VII-IX.
Costes de Segura, 975 m; Sta. Caterina, 1000 m; entre Toses i la Coilada, 1525 m.
Scirpus cernuus Vahl; S. savii Seb. et Mauri
Ribes (CAD., H. K: 118).
- Suposem que es tracta d'una confusió amb l'espkcie precedent. Observeu que el mateix CAD.
no manté la seva citació a la Flora de Catalunya i esmenta, per contra, S. setaceus a la vaii de Ri-
bes. Al seu herbari hi ha un plec de S. setaceus, perb cap exemplar de S. cernuus d'aquesta loca-
litat.
1353. Scirpus cespitosus L.; Trichophorum cespitosum (L.) Hartman

Prats humits de les muntanyes de Núria, cap al Coll de la Marrana, Creu d'en Riba
(VAYR., Cat. N.: 80). CAD. (H.Cat. VI: 25) recull la citació de VAYR. referida a
Núria i Creu d'en Riba.
- Coma de Fresers, 2100 m, Única localitat on hem recollit aquesta espbcie.
Les indicacions de VAYR. és molt possible que siguin errbnies; un plec del seu
herbari, provinent de Núria i atribui't a S. caespitosus,correspon en realitat a Juncus
triglumis !
DG 39. Circumbor. A Europa, lateatl.
1354. Eriophorum angustifolium Honck.
Wocs xops de NQia (CAD., H.V.: 118); vall de Núria (CAD., FI. Cat. VI: 20).
Ribes (J. PUJOL in CAD., F1. Cat. VI: 20).
- De i'estatge montl superior a l'alpi, r perb localment abundant. 1300-2200 m.
Mulleres, tant en aigües Acides com bisiques. Scheuchzerio-Caricetea nigrae. V-VI.
Pla de les Salines, 2200 m; Núria, 2000 m; Coma de Vaca (CAD. herb.); Serra de la
Canya, 2050 m; freqüent a la baga de Campeiles (Aigües de I'Infern, Font de la
Mullera, Pla de Prats,...), 1300-1550 m; Plans de NevA, 1500-1600 m; Coll de Jou,
1600 m; freqüent i abundant als Plans de Pbrtoles, 1500-1650 m; torrent de Vilaró,
1400 m (MASCLANS in BC 126891); prats torbosos cap al Taga, 1500 m (A. de
B O L ~ Sin BC).
DG 29,39,28,38,48. Circumbor.
1355. Eriophorum latifolium Hoppe
Prats humits de les muntanyes de NÚria (VAYR., Cat. N.: 79).
Vall de Conill, 1350 m, 1400 m (BOL& et VIVES in O. de B O L ~ S~e
, veg. not. 11:
2 19, carice to-Eriophoretum latifolii).
- Estatge mont&, a fes zones meridional i oriental de la Vall, r perb localment
Mulleres de reacció bdsica, en terrenys calcaris. De l'ordre Tofieldietaliu. V-VI.
Torrent de la Corba, 1200 m; torrent Roig (El Baell), 1100 m; Mas Conill,
1200-1250 m, abundant; Conivella, 1425 m; sota Can Barratort, 1150-1200 m, molt
abundant; vers 1'Estany de Can Roca, 1450 m.
La vaga citació vayredana de NÚria deu correspondre a l'espkcie anterior.
1356 . Eriophorum vaginatum L.

- Pla de les Salines, 2200 m, a les mulleres acidbfdes (Caricion nigrae).
DG 29. Circumbor.
1357. Eleocharis quinqueflora (F. X. Hartman) O. Schwarz;E. pauciflora (Lightf.) Link

Prats humits i torbosos dels cims de Núria (VAYR., Cat. N.: 80); del Coll de la
Marrana a Núria (VAYR. in CAD., FI. Cat. VI: 25); Núria (SEN., Add. : 180; FI. N. :
78).
Cap a Finestrelles (SEN. in CAD., FI. Cat. VI: 25); vall de Finestrelles, 2100 m
(BR.-BL., Vég. alp. t. 15, Cariceto-Pinguiculetum).
Vall de Conill, 1350 m, 1400 m ( B O L ~ et
S VIVES in O. de B O L ~ S~e
, veg. not. 11:
219, Cariceto-Eriophoretum latifolii).
- De l'estatge montA a la base de Salpí, rr. 825-2100 m.
Mulleres i jonqueres. Scheuchzerio-Caricetea nigrae, Molinietalia, Molinio-Holos-
choenion. V-VIII.
Aigües de Ribes, 825 m; entre el Soli i Vento&, 1225 m; Plans de NevA, 1550 m;
sobre la Ruira, 1500 m; sobre Boixetera, 1525 m.
1358. Eleocharis palustris (L.) Roemer et Schultes

Estany de Can Roca (MARG., Macrbfitos: 17).
- Estatge montA, rr; molt localitzat.
Basses i estanyols. De l'ordre Phragmitetalia. VI-VIII.
Baga de Fornells, 1500-1600 m; Estany de Can Roca i zones properes, 1450-1500
m; estanyols de 1'0rri Vell, 1400-1500 m; Plans de Pbrtoles, 1625 m; cap a la Collada
Verda, 1575 m.
NOTA - A la baga de Fornells hem recollit alguns exemplars que semblen corres-
pondre a l'esphcie afí E. austriaca Hayek; no ens ha estat possible de trobar material
ben fructificat que ens hauria permhs de fer-ne una determinació segura.
13 5 9. Cyperus flavescens L.
- Entre Ribes i Roques Blanques, 975 m, en una comunitat del Cyperetumfiavescentis.
DG 38. Subcosm.
1360. Schoenus nigricans L.

- Mulleres amb aigües fortament calckies. VII-VIII.
Es fa només en una zona poc extensa entre Aigües de Ribes i el Baell, 825-1100 m,
especialment a la vall del torrent Roig; dins el Molinio-Holoschoenion.
DG 28,38. Subcosm.
1361. Kobresia myosuroides (Vill.) Fiori et Paol.; K. bellardii (All.) Degland ex Loisel.,
Elyna myosuroides (Vill.) Fritsch, E. spicata Schrader
Pastures de Puigllangada, vers el Riutort (SEN., Add.: 180); Puigllan~ada,a 2200 m
(SEN. in CAD., FI. Cat. VI: 35).
Serra de i'Embut, 2240 m, vall de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 20,
Elyneto-Oxytropideium).
- Alta muntanya axial, c; també a l'extrem occidental de la Serra de Montgrony.
1900-2800 m.
Calcícola preferent; apareix també en terrenys silicis poc icids. Es fa sobretot a les
carenes i serradets batuts pel vent. De l'alianqa Elynion; més rarament al Festucion
airoidis. VII-VIII.
Freqüent a les serres axials: Puigmal, 2700 m; Bac de la Foradada, 1950 m; Coma de
Fontalba; vora el Bosc de la Mare de Déu, 2050 m; Coma de 17Embut,2250-2300 m;
Coma de Fontnegra, 2100 m, 2400 m; Torreneules, 2650 m; Coll de Caranqi, 2750
m; Pics de la Vaca, 2800 m; sota el Pic de Fresers, 2500 m; Coma de Fresers, 2275 m,
2450 m; comarca de Mantinell, 2200 m; Balandrau, 2100 m.
Serres pre-pirinenques: vessants del Puigllangada (Costa Rasa, Costes de l'Huguet),
1950-2100 m; Pla de Rus, 1950 m; Coll de la Creueta, 1900 m.
DG 29,39,18. Circumbor.-alp. A Europa, Art.-alp.
1362. Carex paniculata L.

Coma Ermada (SEN. in CAD., FI. Cat. VI: 54).
Vall de Conill, 1350 m, 1400 m ( B O L ~ et
S VIVES in O. de B O L ~ S~e, veg. not. 11:
2 19, carice to-Eriophoretum latifolii).
- Estatges monti i subalpí, c perd de distribució forga irregular. 975-1875 m.
Mulleres i llocs humits, sobretot en terrenys calcaris o en aigües poc Acides. Calthion,
Tofieldetalia (i Scheuchzerio-Caricetea nigrae en general), Phragrnitetalia. V-VII.
Gorges de Núria, 1850 m; vora la Collada de Toses, 1750 m; Toses, 1500-1550 m;
baga de Fornells, 1500-1575 m; Plans de Nevi, 1575 m; Coil de Coma Ermada, 1875
m; Roques Blanques, 975 m; Pla del Freixe, 1525 m; Conivella, 1425 m; Mas Conill,
1200-1250 m; sota Can Barratort, 1150 m; de Puigsac a Torri Vell; vora 1'Estany de
Can Roca, 1475 m; mulleres de l'0rri Vell, 1400-1500 m; Plans de Pbrtoles,
1550-1650 m; sota la Collada de Meianells, 1800 m.
Com hom pot veure per aquests cj'acions, l'esp8cie és freqüent sobretot a les serres
pre-pirinenques i més que més a la seva zona oriental.
DG 39,18,28,38,48. Eur .
Corex appropinquata Schumach.; C. paradoxa Willd.

Coma Ermada (SEN., Mes vac.: 135).
- Planta inexistent, pel que sembla, a la Península ibkrica. El plec de l'herbari Sennen correspo-
nent a aquesta citació s'ha d'atribuir, a parer nostre, a C. paniculata. Observeu que SEN. indica
aquesta darrera espkcie a la mateixa localitat (in CAD.).
1363. Carex spicata Hudson; C. contigua Hoppe

- Estatge mona, rrr. 800-1250 m.
Clarianes de bosc, camins. V-VII.
Vora la Corba, 800 m; entre el Soli i Ventoli, 1250 m; sota Maqana, 875 m.
DG 28,38,37. Eur.
1364. Carex rnuricata L.
Vali de Ribes (CAD., Caricol.: 14; Fl, Cat. VI: 55).
Marges, clarianes de bosc, terres remogudes, preferentment en indrets una mica hu-
mits. VI-VIII.
Esteguelella, 900 m; Aigües de Ribes, 825 m; Pas del Llop, 1500 m; Campelles, 1275
m; PI; de la Serra, 1700 m; entre Ribes i Roques Blanques, 950-975 m; Roques
Blanques, 1000 m; Toses, 1450 m; Pla $Anyella, 1800 m; voltants de Ribes, 900-975
m; sobre el Bosc del Rei, 1175 m; Bosc de Batet, 1500 m; Bosc de Ribes, 1600 m; La
Paradella, 1550 m; Les Espiguetoses, 1800 m.
Les formes comarcals corresponen de manera general a la subspBcie lamprocarpa
telak (= C. pairaei F.W. Schultz), perb alguns exemplars s'acosten a la subsp. muri-
cats pels utricles de més de 3.5 rnm i més o menys patents.
DG 39,18,28,38,37. Plurireg.
Carex divulsa Good.

Nhria, Queralbs ? (COSTA, Supl.: 80).
- Hem herboritzat alguna mostra de C. rnuricata que sembla influi'da per Pespkie que comentem
perb no hem observat mai a la comarca exemplars típics del tixon en qüestió. Cal deixar de ban-
da, almenys de moment, la dubitativa indicació de COSTA.
1365. Carex disticha Hudson

Núria (LLENAS in CAD., Caricol.: 13; FI. Cat. VI: 52).
Torrent de Coma Ermada (SEN., Add.: 181 "ou une forme mal venue du C. para-
doxa Willd."; in CAD., FI. Cat. VI: 52).
- Estatges monti superior i subalpí, rr. 1400-2000 m.
Mulleres, vores d'estanyols. Magnocericion, Scheuchzerio-Caricetea nigrae. V-VII.
Baga de Fornells, 1575 m; Plans de Nevi, 1600 m; estanyols i mulleres de I'Orri Vell,
1400-1550 m. La planta recollida per LLENAS a Núria - ara a i'herbari Cadevall-
correspon ben bé a aquesta esp&cie. En canvi, les mostres de Coma Ermada de
l'herbari Sennen han d'atribuir-se, sembla, a C. paniculata
DG 39,28,38. Eur.
1366. Carex remota L.

825-1100 m.
- Zones central i meridional de la Vall, rr.
Es fa a les vernedes, just al marge dels corrents d'aigüa o en sbls amb nivell freitic
superficial. Alno-Ulmion. VI-VIII.
Aigües de Ribes, 825 m; vores del Rigard, prop de Ribes, 950 m; sota el Mas, 975 m,
abundant; vall de Conill, 1100 m.
DG 38. Lateeur.
1367. Carex ovalis Good.; C. leporina auct .,non L.
Llocs xops de Núria (CAD., F1. V.: 119; Caricol.: 14); Pla de Sallent, prop dels
reguerols (CAD., Exc.: 96); del Pont de Cremal a Coma d'Eina (CAD., FI. Cat. VI:
56).
Als pasturatges extrems de Noufonts (SEN., Fl, N.: 78).
Prats de Ribes (CAD., Caricol.: 14; Fl,Cat. VI: 56).
Montgrony, Puigllanqada (SEN. in CAD., FI. Cat. VI: 56).
- De l'estatge monti al límit inferior de l'alpi, c. 975-2225 m.
Mulleres i jonqueres acidbfdes. Juncion anttipori, Caricion nigrae. V-VII.
Vora la Collada de Toses, 1750 m; cap a Nevi, 1300 m; Prat de Jou, 1675 m; Roques
Blanques, 975 m; Sta. Caterina, 1050 m; sobre el Bosc del Rei, 1100 m; Salt del
Sastre, 1700 m; vora Núria, 2050 m; sobre Coma de Vaca, 2225 m; comarca de
Mantinell, 2200 m; Les Marrades, 1875 m; vessants de Puig Cerveris, 1950 m; sobre
Boixetera, 1500 m; vora la Collada Verda, 1575 m; Mas Conill, 1250 m.
1368. Carex echinata Murray; C. stellulata Good.

Llocs torbosos de Núria (VAYR., Cat. N.: 80); muntanyes de Núria (VAYR., Pl. Cat.
1931: 61, sub C. grypus Schk.); Núria (SEN., Add.: 181) (VAYR. in CAD., Caricol:
14) (CAD., FI. Cat. VI: 57).
Als pasturatges extrems de Noufonts (SEN., FI. N.: 78).
Núria, 2 100 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 16, Caricetum fuscae).
Cariceto-Eriophoreíumlatifolii).
- Estatge subalpí de la zona axial, c; a les serres pre-pirinenques i a l'estatge monti, r.
1075-2200 m.
Mulleres acidbfdes; rarament en aigües poc Acides. De l'alianqa Caricion nigrae; també
als Molinietalia. VI-VII.
Zona axial: Vora la Collada de Toses, 1750 m; sobre Toses, 1525 m; vers el Coll de la
Creu de Meians, 1850-1950 m; Pla de les Salines, 2200 m; Coma de Fontnegra, 2050
m; cap a les Ribes, 1325 m; Serra de la Canya, 2000 m; sobre la Moscatosa, 1600 m.
Serres pre-pirinenques: Vora Nevi, 1300 m; Prat de Jou, 1675 m; vora el Pla de
Plaus, 1250 m; cap al Pla del Freixe, 1525 m; cap al Mas, 1075 m; sota Can Barra-
tort, 1150 m; mulleres de l'Orri Vell, 1400-1500 m, només a la zona de terrenys
icids; Plans de Pbrtoles, 1600-1650 m.
DG 29,39,18,28,38,48. Circumbor.
1369. Carex davaiiiana Sm.

- Meitat oriental de la Serra de Montgrony, c; a la resta del territori sembla nulela.
1300-1650 m.
Mulleres bisiques. De l'ordre Tofieldietaliu. IV-VI.
Baga de Fornells, 1600 m; Plans de Nevl, 1600-1650 m; baga de Campelles, freqüent
i localment abundant (Font de la Mullera, Font de Mitjans, Pla de Prats, Aigües de
YInfem,...), 1300-1550 m.
DG 28. Eur. S
1370. Carex curvula All. subsp. c u m l a

Núria (VAYR., Cat. N.: 80; in CAD., Fl. Cat. VI: 50) (SEN., Add.: 181, "bien rare";
FI. N.: 78); muntanyes de Núria (CAD., Caricol.: 13).
Pic de Finestrelles, 2750 m, Pic de la Fossa del Gegant, 2800 m, Coll de Núria, 2600
m (BR.-BL., Vég. a&. t. 24, Cuwuleto-Leontidetum pyrenaici).
SERVE (Rech. comp.) I'assenyala a la zona del Pla de Gorrablanc-Puigmal,
2450-2750 m, dintre les comunitats del Festucion airoidis (vegeu t. XVIII, XIX, XX,
XXII i XXIV).
- Estatge alpí de la zona axial, c i localment abundant. 2300-2850 m.
Es fa a les pastures acidbfdes en indrets amb innivació mitjanament llarga. De l'ordre
Caricetalia cuwulae. VII-IX (X).
Puigmal, a claps molt abundant, fins a 2850 m; Pic de Finestrelles, 2750 m; de
Noucreus al Coll de Noufonts, 2800 m; Coma de Fontnegra, 2400 m; Coll de Torre-
neules, 2580 m; Pics de la Vaca, 2800 m; Coma de Fresers; Els Emprius del Freser,
2350 m;Puig de Bastiments, 2700 m;Gra de Fajol, 2700 m; Balandrau, 2450-2500 m.
subsp. rosae Gilomen

Vall de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., Vég. alp. t. 20, Elyneto-Oxytropidetum).
- Estatge alpí de la zona axial, rr. 2200-2700 m.
Substitueix la subspkcie precedent en terrenys calcaris. Sol fer-se a les carenes i llocs
rocosos. De l'alian~aElynion. VII-IX (X).
Ras de l90rtigar, 2300 m; vers el Puig de Tirapits, 2700 m; Pic de Fresers, 2650 m;
Puig de Bastiments, 2700 m. BR.-BL. l'assenyala també al Puig #Alp (Cerdanya).
NOTA - Hom troba, rarament, individus de característiques intermedies entre la

subsp. cuwula i la subsp. rosae. Al Pic de Fresers, 2700 m, hem recollit una d'aques-
tes formes de transició, les fulles de la qual presenten un taii transversal asimktric i
de carlcters histolbgics indecisos.
1371. Carex hirta L.

Ribes (CAD., H.Cat. VI: 69).
- Estatges montl i subalpí, r. 825-2050 m.
Mulleres, especialment en indrets molt freqüentats i més o menys ruderalitzats. Agro-
pyro-Rumicion, Molinetalia, etc. V-VII.
Aigües de Ribes, 825 m; Coll de la Casassa, 1200 m; baga de Fornells, 1500 m, 1575
m; Toses, 1475 m; Coma de Fontnegra, 2050 m; sobre el Bosc del Rei, 1100 m; cap al
Mas, 975 m; sota Ribesaltes, 975 m; Can Barratort, 1150 m; Estany de Can Roca,
1475 m; Puigsac, 1350 m; 1'0rri Vell, 1400-1500 m; Plans de Pbrtoles, 1600-1650 m.
DG 39,18,28,38. Plurireg .
1372. Carex rostrata Stokes in With.; C. ampullacea Good.

Estany de Can Roca (MARG., Macrójitos: 17).
- Només a la baga de Pardines, on és relativament corrent. 1275-1550 m.
Estanyols i llocs inundats. De l'alianga Magnocaricion. V-VII.
Can Roca, 1275 m; Estany de Can Roca, 1475 m; estanyols i basses de l'0rri Vell,
1375-1550 m, abundant.
DG 38. Circumbor.
1373. Carex sylvatica Hudson subsp. sylvatica

Boscos de Ribes, rara (CAD., FI. V: 119); Ribes (CAD., Caricol: 20; FI. Cat. VI: 84).
- Zona meridional de la Vall, al Sud de Ribes, r. 800-1100 m.
Es fa als boscos humits (fagedes, boscos mixtos). De I'ordre Fagetalia sylvaticae.
VI-VII.
Vall d'Esteguelella, forga abundant; sota Barricó, 925 m; Aigües de Ribes, 850 m;
torrent Roig (El Baell), 1100 m; boscos de Can Gorra, 850-950 m; vall d'Angelats,
1000 m, abundant; sota Torroella, 875 m. (Vegeu mapa phg. 738).
DG 28,38,27,37. Eur. (Circumbor.)
Carex strigosa Hudson

Ribes (VAYR. in CAD., Caricoi.: 20; FL Cat. VI: 83).
- El mateix CAD., en transcriure les citacions de VAYR., opina que deu tractar-se d'una confusió
amb C. sylvatica. A la Flora de Catalunya diu: "Confosa amb la sylvatica? " I en la seva mono-
grafia del ghnere Carex comenta: "Por mis que Vayreda cree que reaimente se trata de esta
especie, sospechamos que se ha confundido con la C. silvatica Huds.,... Además, en Ribas s610
hemos observado la C. selvática,..." Els exemplars de l'herbari Vayreda determinats com a C.
strigosa són, efectivament, C. sylvatica (teste FONT QUER).
1374. Carex capillaris L. subsp. capillaris

Gorges part damunt del santuari de NÚria (SEN., Add.: 182); Núria, vers 2000 m
(SEN., Nombr. loc.: 404); Núria, al torrent immediat al "Cafk" (SEN. in CAD., FI.
Cat. VL 77).
Núria (BR.-BL., Notes: 223); Núria, 2050 m (BR.-BL., Vég. alp.: 126, Cariceto-
Pinguiculetum); vall de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL., I. c. t. 20, Elyneto-Oxytropi-
detum, sub var. minima).
- Alta muntanya, rrr; a la zona axial potser no excesivament rar. 1600-2600 m.
Calcícola o basífii. Sembla que comprengui dues races ecolbgiques, l'una prbpia de
les mulleres (Scheuchzerio-Caricetea nigrae), i l'altra dels prats xerbfds (Elynion).
Aquesta darrera correspondria, segons diversos autors, a la forma rninima Beck.
VI-VII.
De Núria al Coiiet Verd, 2100 m, al Carici-Pinguiculeturn; Tirapits, 2600 m, a 1'Ely-
nion; Plans de Neva, 1600 m, a les mulleres poc Acides (Caricion nigrae).
DG 29,39,28. Art .-alp.
1375. Carex flacca Schreber; C. glauca Murray

Vall de Ribes (CAD., Caricol.: 16; FI. Cat. VI: 66).
Vall de Conill, 1350 m, 1400 m (BOLOS et VIVES in O. de BOLOS,De veg. not. II:
220, carice to-Eriophoreturn latifolii).
- Estatge monti a la zona prepirinenca, CC (i al sector meridional de la Vaii, ccc).
A la zona axial bastant localitzat. Penetra a l'estatge subalpi. 775-1875 m.
calcícola. Rarament en terrenys silicis. Abundant a les jonqueres i mulleres i, en sbls
argilosos; també als prats, als boscos, etc. Holoschoenetalia, Molinietalia, Tofieldieta-
lia, Brometalia erecti, Quercetalia pubescentis, etc. IV-VI.
Freqüent i abundant a les serres pre-pirinenques: El Casot , EstBguel, La Toella, El
Sagnari, torrent de la Corba, vall de Barricó, Aigües de Ribes, torrent Roig, El Baell,
El Portet (1600 m), La Berruga (1775 m), baga de Campelles, Coll de les Fontetes
(1875 m), Toses (1500-1550 m), sobre Saltor (1550 m), Cingles de Sant Eloi (1700
m), Pla de Pena (dins el Nardion), Sant Amanq (1825 m), Camp dels Dois, Bruguera,
Clots de Maqana, Pla del Freixe, Sta. Caterina (en terreny silici), cap al Mas (en terreny
silici), Mas Conill, Conivella, Can Barratort, Coll del Bac, Puigsac, Estany de Can
Roca, l'0rri Vell, Plans de Pbrtoles, etc.
Molt espars a la zona axial: El Soli, 1200 m; de Roques Blanques a Ribes, 950-1000
m; sota Batet; de Pardines a Boixetera, 1250 m. Gairebe sempre en terreny es-
quistós.
Els exemplars estudiats corresponen.en tots els casos a la subsp. flacca.
DG 18,28,38,48,27,37. Plurireg. (Subcosm.)
1376. Carex panicea L.

Núria(SEN.,Add.: 181;Nornbr. IOC.: 405;Fl. N.: 78;inCAD., FI. Cat. VI: 82).
Vall de Conill, 1350 m, 1400 m ( B O L ~ Set VIVES in O. de BOLOS, De veg. not.
11: 219, "cf. panicea").
- Estatges monta i subalpi, sobretot a les serres pre-pirinenques, c. 800-2000 m.
Mulleres i jonqueres. Molinietalia, Scheuchzerio-Cariceteanigrae. V-VII.
Sota Estkguel (800 m), baga de Campelles (1300-1550 m), Prat de Jou (1675 m),
Plans de Neva (1575 m), El Sola (1225 m), de Toses a la Collada (1550 m), cap al
Coll de la Creu de Meians (1925 m), cap al Mas (1075 m), Mas Conill, Conivella, Can
Barratort (1 150 m), vora l'Estany de Can Roca (1450 m), de Pardines a Boixetera
(1250 m), sobre Boixetera (1550 m), Plans de Pbrtoles, vessants del Taga (1660 m),
cap al Pla de Freixe, Pla de Pena (1750 m).
DG 39,18,28,38,48,37. Lateeur.
1377. Carex vaginata Tausch

- Vall Estremera, 2050 m, en una mullera,poc Acida (Caricion bicolori-atro&scae),
única localitat on hem vist aquesta espbcie.
DG 29. Art .-alp.
Carex sylvatica
O Garex punctata
Carex vaginata
1378. Carex distans L.

Vall de Ribes (CAD., Caricol.: 21); Ribes (CAD., Fl, Cat. VI: 86).
- Estatge montl, sobretot a la zona pre-pirinenca, r. 800-1500 m.
Jonqueres i mulleres. ilfolinietalia, Holoschoenetalia, etc. V-VII.
Vall d'Esteguelella, 800 m; vota Estbguel, 850 m; Aigües de Ribes, 825 m; sota el
Baell, 1100 m; Costes de Segura, 975 m; solell de Ventoll, 1050 m; cap al Soll,
1200 m, 1225 m; Aspre, 1200 m; sobre Toses, 1550 m; Magana, 975 m; cap al Mas,
1100 m; sota Batet, 1000 m; Conivella, 1425 m; Can Barratort, 1150 m; Estany de
Can Roca, 1475 m; Estany dels Barbs, 1400 m.
1379. Carex punctata Gaudin
- Aigües de Ribes, 825 m, en una jonquera. En flor a primers d'agost. La citació de
CAD. potser s'ha d'atribuir així mateix a aquesta localitat; l'exemplar del seu herbari
que la testimonia du anotat "Vall de Ribes", indicació que generalment cal traduir
per Aigües de Ribes.
1380. Carex mairii Coss. et Germ.

- Estatge monti inferior, a la zona meridional de la Vall, r; a la resta de la comarca,
rrr. 800-1300 m.
Mulleres i jonqueres. Holoschoenetalia, Molinietalia. V-VII.
No gaire rar al sector meridional: El Casot, 800 m; vali de Barricó, 850 m, 875 m;
Aigües de Ribes, 825 m; sota el Baell, 1100 m; torrent Roig (El Baell), 1200 m.
Fora d'aquesta zona, molt esportidic: vora Serrat, 1300 m; de Pardines a Boixetera,
1250 m.
DG 28,38,37. Med. W
1381. Carex lepidocarpa Tausch; C. flava L. subsp. lepidocarpa (Tausch) Nyman

Núria (CAD., FI. K : 119; Caricol.:21-22; H.Cat. VI: 90).
Basífil preferent; per6 no manca pas en substrats icids. Es fa a les mulleres i jonque-
res. Tofieldietalia,Molinietalia, Holoschoenetalia. V-VII.
Aigües de Ribes, 825 m; torrent Roig, 1100 m; cap al Pla de Plaus, 1250 m; baga de
Campelles (Aigües de l'lnfern, Pla de Prats, Font de la Mullera,...), abundant dins el
Caricion davallianae, 1300-1550 m; El SolP, 1200 m; cap a Planoles, 1200 m; vora
Nevi, 1300 m; vers la Collada de Toses, 1700 m; sobre el Bosc del Rei, 1100 m;
Font de 1'Home mort,' 1800 m; Plans de Pbrtoles, 1600-1650 m; vora el Pla del
Freixe, 1525 m.
La planta de l'herbari Cadevall corresponent a la citació de Núria s'ha d'atribuir en
realitat a C. flava var. alpina.
DG 29,18,28,38,48. Eur. (Circumbor.)
I Carex nevadensis Boiss. et Reutei

NÚria, 2100 m (BR.-BL., Notes: 224, sub C. flava subsp. nevadensis); vall de Finestrelles, 2100 m
(BR.-BL., Vég. alp. t. 15, Cariceto-Pinguiculetum, sub C. flava incl. subsp. nevadensis); NÚria,
2100 m (BR.-BL., I. c. t. 16, Cariceíum fuscae, sub C. flava incl. subsp. nevadensis).
- Al nostre parer, les citacions pirinenques de C. nevadensis corresponen en realitat a C. flava
var. alpina.
1382. Carex flava L.

Núria, prop del Bosc de la Mare de Déu (CAD., Caricol.: 21-22; FI. Cat. VI: 90).
Ribes, als prats de Montagut (CAD., FI. Cat. VI: 90).
Vegeu també C. lepidocarpa, C. nevadensis i C. demissa.
var. alpina Kneucher

- Alta muntanya axial, c; a la zona pre-pirinenca molt rar. 1650-2500 m.
Es fa a les mulleres. Scheuchzerio-Cariceta nigrae. VI-VIII.
Freqüent a les serres axials: Cap al Coll de la Creu de Meians, 1925 m; de Núria al
Coilet Verd, 2150 m; Coma de Fontnegra, 2050 m; Coma del Gispet, 2050 m; Coma
de Vaca, 2250 m, 2300 m; Coma de Fresers, 2100 m; vora les Fonts del Freser, 2500
m; Serra de la Canya,.2100 m.
A la zona pre-pirinenca, molt espars: Prat de Jou, 1675 m; Plans de Pbrtoles, 1650 m.
Un exemplar de l'herbari Cadevall, provinent, segons l'etiqueta adjunta, dels llocs hu-
mits de la vall de Ribes (i corresponent probablement a la seva citació de Montagut),
pertany en realitat a C. demissa (bé que sembla tenir una certa influéncia de C.
lepidocarpa).
Aquesta forma d'altitud de C. flava és una planta petita (generalment, de 8-15 cm),
amb les fulles de 2-4 mm d'amplada, rígides i sovint tan llargues com la tija. Les bric-
tees de la infloresckncia són també amples (gairebé com les fulles) i la inferior sol
ésser més llarga que aquella i generalment reflexa o patent. L'espiga masculina és
skssil o, més correntment, presenta un curt pedicel. Les espigues femenines són globo-
ses, d'uns (5)8-11 x (4)5-7 mm, i, a part de 2 o 3 de superiors molt acostades, n'hi
pot haver una d'inferior forga distant o, fins i tot, ginobhica. Els utricles, poc cor-
bats, mesuren uns 4 mm i s'atenuen en un bec que fa 1.5(2) mm; els inferiors esdeve-
nen més o menys patents o reflexos.
La planta ha estat atribui'da repetidament i per diversos autors a d'altres tixons. No
creiem que pugui assimilar-se a C. nevadensis, les formes típiques del qual tenen els
utricles molt menuts (1.5-2 mm) i les fulles estretes i curtes. Sobre la improced&ncia
d'aquesta identificació vegeu qu&en diu VIC. (Carex: 192-194), el qual creu que la
planta pirinenca ha de portar-se a C. serotina (= C. oeden] var. alpestris. També
R O W (Fl. Fr. XIII: 474) opina que les poblacions pirinenques dels llocs elevats,
anomenades C. nevadensis per diversos autors, pertanyen a C. oeden var. alpestris
Asch. et Graebn. Nosaltres, perb, no estem d'acord amb aquesta identificació, car
C. serotina presenta els utricles més petits que els de la planta pirinenca, rectes i
contrets sobtadament en un bec curt; i la var. alpestris, segons la descripció original,
té els glomBruls femenins d'uns 4 x 5 mm. Els nostres exemplars concorden cla-
rament amb la planta dels Alps anomenada C. ji'ava var. alpina, i, en canvi, s'allunyen
ostensiblement de C. nevadensis i de C. serotina. Creiem, doncs, que tant les poblacions
Fig. 27. Gzra flava var. alpina. Aspecte general d e la planta (lleugerament augmentada) i detalls d e
l'utricle sencer (x 8) i en secció mostrant el fruit (x 14).
pirinenques com les alpines (i potser tamb6 les de Cbrsega) considerades per molts
autors com a formes de C. nevadensis han d'atribuir-se a aquella varietat de C. flava.
Assenyalarem, d'altra banda, que ja el mateix VIC. (I. c.) havia dit que C. nevadensis
no existia ni als Alps ni a Cbrsega.
Un altre problema que planteja aquesta varietat alpina de C. flava és la seva identitat
amb la forma boreal denominada C. flavella V. Krecz. Si fem cas, perd de FAGERS-
TROM, el material medioeuropeu donat com a C. flavella o C. nevadensis var. flavella
no tindria res a veure amb la planta descrita per KREUCZETOWICZ.
És possible que l'estirp en qüestió mereixi una categoria sistemltica més elevada
(almenys de subspkcie); perb, conscients del nostre coneixement poc aprofundit del
complex grup de C. flava, no volem proposar nous tlxons ni noves combinacions.
DG 29,39,18,28,38. Orbfit alp.
1383. Carex demissa Horneman; C. tumidicarpa N. J. Andersson

- Estatges monti i subalpi, rrr. 825?-1900 m.
Llocs humits. VI-VII.

Entre el Pla #Anyella i la Collada de Toses, 1900 m; Ribesaltes, 1175 m; llocs humits
de la vall de Ribes (segurament, Aigües de Ribes) (CAD. herb., sub. C. flava).
DG 18,38. Lateatl.
1384. Carex pallescens L.

- Estatges monti i subalpi, r. 975-1900 m.
Mulleres i prats humits. Molinietalia; més rarament al Nardion. V-VII.
Santa Caterina, 1050 m; sobre el Bosc del Rei, 1100 m; Prat de Jou, 1675 m; Roques
Blanques, 975 m; cap a Nevi, 1300 m; vall Estremera, 1250 m; la Farga de Queralbs,
1100 m; Gorges del Freser, 1900 m; Plans de Portoles, 1650 m; Pla de Pena, 1725 m.
1385. Carex hallerana Asso

- Estatge montl a la zona meridional de la Vall, r. Fora d'aquest sector, esporldic,
perb ascendeix fins a l'estatge alpí. 825-1200 (2350) m.
calcícola. Al sector meridional de la comarca apareix als prats secs de SAphyllan-
thion i a les roques assolellades; més al Nord és exclusivament rupícola. 111-VII.
Sector meridional extrem: Sobre el Sagnari, 975 m; La Corba, 850 m; solells de Can
Perramon de Baix, abundant, 825-1200 m; entre Can Maiols i Saltor (RipollBs),
1200 m.
Altres sectors: Vessant meridional del Taga, sobre les roques, 1900 m; Roques Blan-
ques, 1000 m; roques calciries de la vall Estremera (prop la Balma del Fadrí, Estret
del Forn,...), 1200-1250 m; vers la Cova del Penitent, 1900 m; Coma de Fontseca,
2350 m.
DG 29,28,38,37. Latemed.
Carex hallerana
1386. Carex ornithopoda Willd. subsp. ornithopoda

Vessant E del Pic de Segre, 2150 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 19, Festucetum scopariae,
sub. var. elongata); Serra de l'Embut, 2240 m, vall de Finestrelles, 2200 m (BR.-BL.,
I. c. t. 20, Elyneto-Oxytropidetum).
Gorrablanc, 2450 m (SOUT., Exhum.: 266 taula); Pla de Gorrablanc, 2450 m (SER-
VE, Rech. comp. : 153, Hieracio-Festucetum supinae).
- De 1'estatge monta inferior a l'alpi, en substrats calcaris o poc acids, r. 825-2450 m.
Calcícola. Rarament en terrenys silicis. Prats, llocs tarterosos, roques,... preferent-
ment en ambients frescals. Seslerietalia, etc. IV-VII.
Torrent de la Corba, Barricó, sobre Angelats (1 100 m), baga de Campelles (1300-
1575 m), La Covi1 (1800 m), baga de Toses (1475 m), de Rialb a Batet (1 100 m),
baga #Estremera, cap al Prat del Bac (1275 m), Coma de l'Embut (2300 m), Coma de
Fresers (2100 m), Bac de l'Heura, cap a .Conivella (1400 m), Pineda Rosta (1 500 m),
Sant Amang (1650-1750 m).
DG 29,39,18,28,38,27,37. Eur.
subsp. ornithopodioides (Hausmann) Nyman
Puigmal (SEN., Add. : 182).
- Estatge alpí, rrr. Típic de les congesteres basífiles (Arabidetalia coeruleae).
Ras de I'Ortigar, 2300 m; massís del Puigmal, 2600 m (SEN., herb.).
DG 29. Orbfit alp.
1387. Carex digitata L.
- Estatges monta i subalpi, al sud de Ribes, preferentment en terrenys calcaris. A
la zona meridional de la Vall, CC;a la resta de la comarca, rar, i molt rar o nul al sec-
tor occidental. 800-1750 m.
Boscos poc o molt humits. Té una clara preferkncia pels sbls forestals blsics o neu-
tres, eutrbfics. Sobretot als Fagetalia; també als Vaccinio-Piceetalia, etc. IV-VI.
Fagedes d'Esteguelella, vers el Casot (850 m), Collada de Grats, cap a Esteguel, fage-
da del Sagnari, torrent de la Corba, vall de Barricó, El Grau (1250 m), sota la Roca
del Corb (1400 m), torrent Roig (freqüent a la fageda), baga de Perramon, Can Gorra
(975 m), vall d'Angelats (900-1300 m), baga de Campelles, Bac de l'Heura, Bosc de
Ribes, baga $Estremera, sobre Rialb (1 175 m), Bosc d'en Cigala, Mas Conill, I'Orri,
fageda dels Prats (1450 m), baga de Bruguera, La Portella (1275 m) baga de Sant
Amanq (fins a uns 1750 m).
SEN. l'assenyala al Puigmal (Add.: 182), localitat inversemblant. A l'herbari d'aquest
botinic no hi ha, evidentment, exemplars que avalin aital citació.
DG 28,38,27,37. Eur.
1388. Carex humilis Leysser

- Estatges monti i subalpi, en terrenys calcaris, ccc; penetra a l'estatge alpí. 775-
2000 (2350 ) m.
Calcícola, bé que es fa també en terrenys silicis poc icids. Viu als prats més o menys
xerbfils, on arriba a ésser molt abundant. Aphyllanthion, Ononidetalia striatae, Xe-
robromion, Festucion gautieri; més rarament al Mesobromion. 111-V.
Des
.* - de
- Ventrada de la Vall fins al Puigllanqada, a la Coma de Fontseca i als Plans de
Pbrtoles. El Casot (800 m), El Sagnari, solells de la Corba, solell de la vall d'Estegue-
lella (molt abundant), Collada de Grats, Golobran, Can Perramon de Baix, solell de la
vall de Barricó, Serrat de I'Home, El Portet, El Baell, La Berruga (1775 m), La Covil
(1875 m), Costa Pubilla (2000 m), Pedra Picada (2000 m), Costa Borda, baga de
Toses, vessants del cim de Pleta Roja, Coll de la Creueta (1900 m), Pla de Rus (1975
m), Costes de 1'Huguet (2050 m), Puigllanqada (2350 m), Pla d'Anyella, vers la Colla-
da de Toses, Roques Blanques, Costes de Segura, Els Estiradors, Pedrera (975 m),
sobre Segura (1275 m), de Batet a Rialb, Rialb, baga d'Estremera (als llocs rocosos
calcaris), Coma de Fontseca (2350 m), Els Emprius de Serrat (1650 m), Pla dels
Anyells (1850 m), vers l'Atalaiador (2050 m), torrent del Forn (1200 m), Santa Cate-
rina (1000 m), Mas Conill, Conivella, sobre la Falgosa, sobre Can Barratort (1425 m),
Plans de Pbrtoles, Clots de Maqana, vessants solells del Taga (fins a vora el cim ma-
teix, 2025 m), Camp dels Dois (1500 m), Cingles de Sant Eloi (1700 m), solell de
Sant Amanq (fins al cim, 1800 m), etc.
DG 29,39, 18,28,38,27,37. Eur. cont.Submed.
1389. Carex caryophyliea Latour.; C. verna Chaix, C. praecox Jacq., non Schreber
Núria (CAD., Curicol.: 18; H. Cat. VI: 75) (SEN., H. N.: 78).
Núria, 2200 m, vers el Puigmal, 2150 m (BR.-BL., Veg. alp. : 161, Festucetum scopa-
riae subassociació de Festuca ovina subsp. indigesta); vall de Finestrelles, 2200 m
(BR.-BL., I. c. t. 20, Elyneto-Oxytropidetum); al N. de Nuria, 2200 m (BR.-BL.,
1. c. t. 22, Hieracieto-Festucetum spadiceae); Pic de Finestrelles, 2600 m, vers el Pic
de la Fossa del Gegant, 2300 m (BR.-BL., 1. c. t. 23, Pumileto-Festucetum supinae).
Collada de Toses, 1750 m (RIVAS MART., Pastiz. t. 1, Campanulo-Festucetum es-
kiae).
Pla de Gorrablanc, 2450 m (SERVE, Rech. comp.: 153, Hieracio-Festucetum su-
pinae).
- Estatges mont&i subalpí, ccc; penetra Bmpliament a l'estatge alpí, on 6s relativa-
ment rar. 800-2600 m.
característic dels prats mesófils. De l'alianqa Mesobromion; també als Seslerietalia,
als Caricetalia curvulae, etc. 111-VI(VIII).
Des de la zona meridional de la Vall fins al Puigllanqada, a la Coma de Fresers i a la
Collada Verda. Algunes localitats representatives: Can Perramon de Baix, Barricó,
Aigües de Ribes, El Baell, Campelles, Roques Blanques, Ventoli, Planoles, Neva,
Espinosa, baga de Fornells, Toses, Collada de Toses, Pla #Anyella, Pla de Rus (1900
m), Costa Rasa (2100 m), cap al Coll de la Creu de Meians (1925 m), Dbrria, Co-
ma de Planhs, voltants de Ribes, Batet, Rialb, Queralbs, vall Estremera, Coma de
Fontseca (2350 m), Serrat, Pla dels Anyells (1850 m), Coma de Fontalba (2225 m),
Gorges de Núria, voltants de Núria, Emprius del Freser (2350 m), Coma de les
Eugues (2600 m), Ribesaltes, Mas Conill, sobre la Falgosa, Pardines, l'0rri Vell, llisos
de Taga (fins vora el cim), Clots de Maqana, Pla de Freixe, Bruguera, sobre Saltor,
etc. etc.
A les zones elevades no són rares les formes de transició entre aquesta esphcie i C.
umbrosa subsp. huetiana.
DG 29,39, 18,28,38,48,27,37. Lateeur.
Carex nuriae Sen.

Cap~alerade la Coma de Noufonts (SEN., Add.: 182).
- El plec de l'herbari Sennen corresponent a aquesta citació porta una etiqueta que diu: "C. Nu-
riae Sennen = C. mixta var. gynobasis Rouy - NÚria i Noufonts, 2600 m"; i en un paper a part el
mateix SEN. escrivi "Se rapporte au C. praecox (caryophillea) dont i1 est une forme alpine". A
l'herbari Cadevali es troba un duplicat d'aquest plec, en el qual CAD. anoti "mihi C. praecox".
Tant el plec de l'herbari Sennen com el de l'herbari Cadevall contenen dues menes de mostres;
unes corresponen a C. caryophyllea i les altres són C. parviflora. Un dels exemplars d'aquesta
darrera espscie presenta una espiga femenina basal, caricter que no és pas massa extraordinari en
el taxbn en qüestió. Resulta f o r ~ asorprenent que mostres de dues especies tan ditintes fossin
reunides en un mateix plec i sota un mateix nom.
1390. Carex umbrosa Host; C. polyrrhiza Wallr.

subsp. umbrosa
Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 81, amb dubte; in CAD., Cancol.: 18, F2.
Cat. VI: 75).
Vessant E del Pic de Segre, 2150 m (BR.-BL., Veg. alp. : 152, Festucetum scopariae).
- Estatge subalpí, on sembla molt rar. 1600-2150 m.
Es fa principalment als llocs humits. Molinietalia, etc. VI-VII.
Cap a la Collada de Toses, 1650 m; baga de Fornells, 1600 m; sota el Salt del Sastre,
1625 m; entre Núria i el Pla de Sallent, 1875 m; Les Marrades, 1775 m; part superior
de les Gorges del Freser, 1900 m.
La citació de BR.-BL., referida a un hlbitat clarament xerbfd, potser s'ha d'atribuir a
la subsp. huetiana.
DG 29,39,18,28. Eur. C-W
subsp. huetiana (Boiss.) SoÓ; C. mixta Miég.

Núria (SEN., Add. : 181).
Puigmal (SEN., Add.: 182). El mateix autor inclou la planta en el seu catileg nurienc
(FI. N.: 78) sense fer cap comentari. Puigmal, Noufonts (SEN. in CAD., FI. Cat. VI:
63).
Núria, 2050 m, 2150 m, Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 15, Cariceto-
Pinguiculetum grandiflorae); Serra de l'Embut, 2240 m, vall de Finestrelles, 2200 m
(BR.-BL., I. c. t. 20, Elyneto-Oxytropidetum).
Núria (FONT in VIC., Carex: 132, sub C. mixta var. huetiana).
- Alta muntanya axial, ccc. A la zona pre-pirinenca no tan corrent. Davalla a l'estat-
ge montl. (1 300) 1600-2700 m.
Bé que apareix de vegades en llocs humits (BR.-BL. el considera esphcie característi-
ca del Carici-Pinguiculetum, al. Caricion bicolori-atrofuscae), és més freqüent encara
a les pastures, en ambients poc o molt secs (Nardion, Caricetalia curvulae, Mesobro-
mion, etc.). V-VI11 (IX).
Molt corrent a la zona axial: vora la Collada de Toses (1700 m), cap al Coll de la Creu
de Meians (1800 m), vall Estremera (2050 m), Balma del Fadrí (1300 m), Coma de
Fontalba, Gorges de Núria, voltants de Núria, Ras de l'ortigar, Roc de la Malt?, Coma
de l'Embut (2250 m), Coma de Noufonts (2300-2700 m), Pic de l ' ~ l i ~ coll
a , de Tor-
reneules (2580 m), Collet de Fontnegra (2575 m), Coma de Vaca, Coma de les
Eugues, Coma de Fresers (2500 m), Tirapits (2700 m), Balandrau, Coll dels Homes,
Serra de la Canya, Pla del Mig (1800 m), Puig Cerveris, Collada de Meianells, Mont-
roig, etc. etc.
Serra de Montgrony: Puigllan~ada,2200 m; Pla $Anyella, 1850 m; Costes de l'IIu-
guet, 1950 m; Pla de Rus, 1880 m; cap al Coll de la Creueta, 1900 m; sobre Toses,
1550 m; Coll de les Fontetes, 1875 m; Coll del Remoló, 1850 m; Costa Pubilla, 1975
m; Prat de Jou, 1650 m; Pla de Prats, 1550 m; baga del Baell, 1500 m.
Serres pre-pirinenques orientals: llisos de Taga (fins al cim mateix), 1600-2000 m;
Conivella, 1450 m; Pla de la Llagona, 1750 m; Puig de Coma #Olla, 1850 m; Coll del
Pal, 1680 m; Tossal de la Collada Verda, 1625 m.
Hom observa formes de transició entre les dues subsphcies de C. umbrosa. I no són
rars tampoc els individus que semblen intermedis entre C. umbrosa subsp. huetiana i
C. caryophyllea.
Practicament cap dels botinics estudiosos dels Pirineus orientals no ha assenyalat la
freqübncia de C. umbrosa subsp. huetiana als prats d'altitud, on la planta és de vega-
des abundant.
DG 29,39,18,28,38,48. Orofit alp. (Pirineus i Balcans)
Carex tomentosa L.; C. filiformis auct., non L.

Davant del balneari Montagut (CAD., FI. V.: 119 i 133; FI. Cat. VI: 73). La citació és
recollida per VAYR. (Pl. Cat. 1931: 61).
- Estatge monta inferior, rrr.
Vores del Rigard, sota els Coforns, 950 m, dins el Filipendulion; sota Roques Blan-
Blanques, 975 m, als prats humits.
Pel que fa a la indicació de CAD., aquest autor dóna com a hibitat de la planta, a la
FI. V. "prats icids" i a les etiquetes dels plecs d'herbari "bosc icid" i "coiiibus ari-
dis" (BC 638236). CAD. assenyala, d'altra banda, que I'exemplar d'Aigües de Ribes
difereix del tipus, segons PAU, perque és una planta petita i amb les esquames més
curtes. Les mostres del seu herbari són, realment, exemplars molt esquifits, a causa,
potser, que creixien en un ambient excepcionalment sec.
DG 28,38. Eur.
Carex ericetorum Pollich var. approximata (All.)

K. Richter
Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 80; in CAD., Caricol.: 18, FI. Cat. VI: 72).
Pic de Finestrelles, 2600 m. Pic de la Fossa del Gegant, 2300 m, Pic de Segre, 2500
m (BR.-BL., Veg. alp. t. 23, Armileto-Festucetum supinae).
Gorrablanc, 2450 m (SOUT., Exhum.: 266 taula) (SERVE, Rech, comp.: 153,
Hieracio-Festucetum supinae) (BAUD. et SERVE, Group. veg. Pla t. 1, 2, 7, Hiera-
cio-Festucetum supinae, sub C. approximata); marge del Pla de Gorrablanc, 2400 m
(BAUD. in SOUT., Mod. suprafi: 125 taula).
m, dins les comunitats amb Festuca supina (vegeu t. XVIII, XIX, XX i XXIV).
Vessant de Queralbs, 2200 m ( N ~ G R Eet SERVE, Prosp. t. Festuco-Iberidetum
- Alta muntanya axial, c. També a la Serra de Montgrony, sobretot al seu extrem
occidental. 1800-2650 m.
Pastures acidbfdes. característic del Hieracio-Festucetum airoidis (Festucion airoi-
dis). VI-VIII.
Freqüent a la zona axial, i localment abundant. Coma de Fontseca, 2450 m; sobre el
Collet de les Barraques, 1975 m; Coma de Fontalba, 2200 m; Coma de Gombreny,
2150 m; Coma de la Perdiu; Núria, 2000 m; sobre el Roc de la Mal&,2200 m; Els En-
treforcs, 2200 m; Coliet Verd, 2200 m; Coma de l'Embut, 2300 m; Coma de Fontne-
gra, 2090 m; vers el Pic de I'&iga; Coll de Torreneules, 2580 m; entre la Coma de
Vaca i la Coma de Fresers, 2350 m, molt abundant; sobre el Roc de l'orri, 2400 m;
Balandrau, 2500 m.
Serra de Montgrony: Costa Rasa, 2000 m; Pla #Anyella, 1800 m; Pla de Rus, 1950
m; vers el Coli de la Creueta, 1900 m; vora el Roc dels Llamps, 2000 m.
DG 29,39,18,28. Alp.-pir. L'espkcie, eur. cont.
1393. Carex montana L.

Torrent de Núria (CAD., Fl.Cat. VI: 71).
- Serres pre-pirinenques, als estatges subalpí i monti superior, CC i a claps molt
abundant; davalla sovint a l'estatge monti inferior. A la zona axial deu ésser rarissirn.
(850) 1500-2100 m.
Tant en terrenys silicis com en substrats calcaris, perb en aquest darrer cas prefereix
clarament els sbls profunds poc o molt descalcificats. Es fa en abundincia dins el
Gentiano-Primuletum intricatae (prats del Nardion), perd apareix també al Mesobro-
mion, als Seslerietalia, etc. i abunda, d'altra banda, en alguns boscos humits (espe-
cialment al Fagion). IV-VI.
El Sagnari, (850 m), fageda del Sagnari (1100 m), boscos de la Corba, vora Barricó
(960 m), baga de Perramon (abundant), sota la Roca del Corb (1500 m), E1 Portet,
bagues del Baelli de Campelles, Les Guilleumes (1000 m), La Covi1 (molt abundant),
Costa Pubilla (1800-2000 m), Coll del Remoló, Coll de les Fontetes, Coma de Mig-
jorn (2000 m), cap a la Creueta i Cim de Pla Baguet, Tossal i Pla de Rus (1900-2100
m), sobre Pla #Anyella (1850 m ) Costa Rasa (2000-2100 m), Saltor (1250 m),
Sant Aman~(1500-1850 m), Cingles de Sant Eloi (1700 m), llisos de Taga (1650-
2000 m) Pla de la Llagona. vessants del Puig de Coma #Olla i del Puig s7Estela(molt
abundant, 1700-1950 m), Coli del Pal, Pla de les Pasteres (1850 m, abundant). Totes
aquestes localitats corresponen a la zona pre-pirinenca.
Zona axial: Bosc de Batet, 1525 m; Núria (CAD. herb.).
DG 39,18,28,38,48,27,37. Eur.
1394. Carex cf. sempervirens Vill.

- Als costers calcaris de la Costa Geperuda, 2050 m, recollirem unes mostres estkrils
que no concorden gens amb cap dels altres exemplars de Carex observats a la comar-
ca. Per les seves fulles rígides i relativament amples podrien correspondre a C. semper-
virens subsp. granitica (Br.-Bl.) Vic., perb les bases foliars no són purpúries com per-
toca a aquesta subspkcie. Per arribar a una determinació correcta caldria veure, evi-
dentment, les infloresckncies.
1395. Carex frigida Ali.

Núria (VAYR., Cat. N.: 81) (CAD., n. K: 119) (SEN., FI. N : 78); muntanyes de
Núria (SEN., Add.: 181, sub var. pyrenaica Christ .); (VAYR. in CAD., Caricol.: 19).
Pla de sallent (CAD., Exc.: 95); Núria, des del Salt de 1'Aigua (CAD., Caricob: 19;
FI. Cat. VI: 80).
Muntanyes de Núria, torrent de Noufonts i de Mulleres, Roc de la Mal&(SEN., in
CAD., FI. Cat. VI: 80).
Núria, 2150 m, Finestrelles, 2100 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 15, Cariceto-Pinguicule-
tum).
- Zona nord-oriental de la Vall, a l'estatge subalpí, c. Descendeix esporadicament a
l'estatge monti superior. 1500-2250 m.
Vores de petits reguerols i fonts, llocs rocosos humits, amb aigua poc Acida i poc fre-
da. De l'alianqa Caricion bicolori-atrofuscae (localment característic del Carici-Pin-
guiculetum grandiflorae). VI-VIII.
Capqalera de la vali Estremera, 2050 m; Bac de la Foradada, 2050 m; Gorges de Núria
(Pont de Cremal, Salt del Sastre, Fontnegra,...), 1600-2000 m; Núria, 2000 m; sota el
Collet Verd, 2100 m; Coma $Eina, 2200 m; Coma del Gispet, 2050 m; torrent de la
Balma, 2250 m; Coma de Fresers, 2100 m; Gorges del Freser (la Molqó, Les Marra-
des, sobre Coma de Vaca,...), 1500-2100 m.
1396. Carex atrata L.

Núria, Coma de Vaca (VAYR., Cat. N.: 80; in CAD., Caricol.: 15, FI. Cat. VI: 61)
(GAUT., Catal.:430).
- Gorges del Freser, sobre el Planell de Coma de Vaca, 2050 m, dins l'Adenostylion.
Tant els nostres exemplars com els que hem vist a l'herbari Vayreda (procedents de
Coma de Vaca i origen, segurament, de totes les citacions a dalt ressenyades) presen-
ten caricters indecisos entre les subspkcies atrata i aterrima. Les tiges poc o molt
aspres superiorment, les espigues femenines forqa llargues (1.5 a 2 cm) i el color fosc
dels utricles són caracters que fan pensar més aviat en la subsp. aterrima (Hoppe)
Celak; perb l'amplada de les fuiles (uns 4-6 mm) i les dimensions dels utricles (3-4
mm) els acosten a la subsphcie típica.
1397. Carex parviflora Host; C. nigra All., non (L.) Reichard, C. atrata L. subsp. nigra
(Gaudin) Hartman
Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 80; in CAD., Caricol.: 15); Núria (CAD., I;I.
V.: 119, "sitios aguanosos") (SEN., Add.: 181;Fl. N.: 78) (VAYR. in CAD., FI. Cat.
VI: 60).
Serra de l'Embut, 2250 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 10, Salicetum retusae-reticulatae).
Terrenys calcaris o poc acids. Sobretot a les congesteres i als prats on la neu s'aguanta
forqa temps. De l'alianqa Arabidion coeruleae; també es fa als Caricetalia curvulae i a
FElynion. VII-VIII.
Sota Coll $Er, 2650 m; Collet Verd, 2250 m; Ras de l'ortigar, 2350 m; Coma de
Vaca, 2400 m; cap a Tirapits, 2800 m; Coma de Fresers, 2500 m; Coll de la Marrana,
2600 m; Balandrau, 2500 m.
La citació de CAD., aths l'habitat que atribueix a l'esphcie, sembla més aviat una
confusió amb C. nigra (L.) Reichard; observeu que aquest botanic no recull la seva
antiga indicació a la Flora de Catalunya.
DG 29,39. Orofit alp.
1398. Carex nigra (L.) Reichard; C. fusca All, C. vulgaris Fries, C. goodenowii Gay
Vall de Ribes (ISERN. in COSTA, Zntrod.: 257 "la forma cespitosa pequeña"; in
CAD., Caricol.: 16, FI. Cat. VI: 64).
Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 80; in CAD., Caricol: 16); Núria (SEN.,
Add. :181, sub var. melaena (Wimrn.) Asch. et Graebn.; H.N. : 78 "i la mena C. me-
laena"); vall de Núria (CAD., Caricol :16 "y valles inmediatos"; FI. Cat. VZ: 64).
Coma de Noufonts, 2230 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 12, Bryetum schleicheri); Núria,
2100 m (BR.-BL., I. c. t. 16, Caricetum fuscae).
- De l'estatge montl superior a l'alpi, CC. Davalla algun cop a l'estatge monta inferior.
(1090) 1400-2650 m.
Es fa sobretot a les mulleres acidbfdes. De l'ordre Caricetalia nigrae; algun cop també
als Molinietalia. V-VI1.
Molt freqüent a la zona axial: Sobre Toses (1525 m), cap a la Collada de Toses, vers
la Creu de Meians, torrent del Palós (1800 m), Pla de les Salines (2200 m), Coma de
Fontnegra (2050 m), Els Entreforcs (2150 m), Coma de Fontalba, Núria, sota el Coll
d'Er (2650 m), Coma de les Mulleres, Coma del Gispet, Planell de Coma de Vaca,
Coma de Vaca (2300 m), Serra de la Canya (2050 m), sobre La Plana (1350 m),
vessants del Puig Cerveris, etc. etc.
Serres pre-pirinenques: Baga de Fornells (1600 m), Plans de NevA (1575 m), Prat de
Jou (1675 m), baga de Campelles, Pla del Freixe (1525 m), Conivella (1450 m), sobre
el Bosc del Rei (1090 m), Pou de Taga (1875 m), Puigsac (1275 m), cap a l'0rri Vell
(1400-1500 m), Plans de Pbrtoles, vora la Collada Verda (1600 m).
DG 29,39,18,28,38,48. Lateeur. (Subcosm.)
1399. Carex rupestris All.

Muntanyes de Núria (VAYR., Cat. N.: 80; in C,4D., Caricol.: 12, FI. Cat. VI: 49).
- Les Trumferes (sobre la Comaxle Fresers), 2400 m, a les roques calcaries.
DG 39.. Circumbor.-alp. A Europa, Art.-alp.
1400. Carex pyrenaica Wahlenb.

Cap 4 Puigmal (PUIGG. in COSTA, Supl.: 80; in CAD., Caricol.: 12, FI. Cat.
VI: 49).
Núria (VAY R., Cat. N. :80; in CAD., Caricol.: 12, FI. Cat. VI: 49) (SEN., FI. N. :78).
Coll de Núria (GAUT., Catal.: 433; in CAD., H.Cat. VI: 49).
Noufonts (SEN., Add.: 181; in CAD., FI. Cat. VI: 49).
Congesteres en terrenys silicis. De l'alian~aSalicion herbaceae. VII-IX.
Sota el Puigmal, 2700 m; Coll d'Er, 2800 m; Reconca de Noufonts, 2525 m; Coma
de les Mulleres, 2450 m; Reconca de les Mulleres, 2600 m; Circ $Ull de Ter (Vall
de Camprodon), 2400 m.
DG 29,39. Orbfit subcosm. A Europa, orbfit alp.
ORCHIDACEAE
1401. Epipactis palustris (L.) Crantz
Prats xops de Ribes (CAD., N. T/.: 116); vall de Ribes (CAD., FZ. Cat. T/.: 373).
Vall de Conill, 1350 m (BOLOS et VIVES in O. de BOLOS, De veg. not. 11: 220,
Es f a a les mulleres i jonqueres, especialment en terrenys calcaris i en ambients neu-
tres o bisics. Sobretot al Molinion; també al Molinio-Holoschoenion i als Tojieldie-
talia. VI-VIII.
Aigües de Ribes, 850 m; sota el Baell, 1100 m; Costes de Segura, 975 m; Sta. Cateri-
na, 1050 m; El Mas, 1050 m; Mas Conill, 1200 m; sota Can Barratort, 1150 m; de
Pardines a Boixetera, 1250 m; vora Can Roca, 1300 m; sota l'Estany de Can Roca,
1400 m.
DG 28,38. Lateeur.
1402. Epipactis helleborine (L.) Crantz; E. lutifolia (L.) All.
- Estatge montl, a la zona meridional de la Vall al Sud de Ribes, c; a d'altres sectors,
més aviat rar. 825-1450 m.
Es fa als boscos poc o molt ombrívols (fagedes, pinedes, rouredes). Defuig els subs-
trats lcids. Fagetalia, Quercetalia pubescentis. VI-IX.
Vall d'Esteguelella (850 m), Estkguel (825 m), sobre la Corba (900 m), Aigües de
Ribes, Barricó (1000 m), vall de Barricó, Bac de l'Adou (forqa freqüent), El Grau
(1300 m), boscos del Baell i de Campelles, vall d'Angelats, baga de Planoles, Bac de
l'Heura, Conivella (1425 m), de Mas Conill a Can Perpinyi, La Moscatosa (1450 m),
sobre Perramon (1 100 m), vora la Portella (1275 m).
DG28,38,37. Lateeur.
1403. Epipactis atrorubens (Hoffm.) Besser; E. atropurpurea Rafin.

- Sobre la Corba, 950 m, en una pineda seca amb sotabosc de l'tlphyllanthion;
torrent de Coll de Jou, 1425 m, a les clarianes del pinar.
DG 37,38. Lateeur.
1404. Cephalanthera damasonium (Miller) Druce; C. alba (Crantz) Simonkai, C. pallens

L.C .M. Richard
- Estatge montl, r. Sembla nul.la al sector occidental. 850-1575 m.
Calcícola preferent. Es fa als boscos poc o molt humits. Sobretot als Fagetalia. V-VII.
Vall d'Esteguelella, 850-1200 m; fagedes del Sagnari, 950-1300 m; boscos de la Cor-
ba; Bamcó, 950 m; vora la Portella (Bruguera), 1275 m; baga de Perramon, 1100 m;
baga d'Angelats, 1075 m; sobre Bruguera, 1575 m; Mas Conill, 1250 m; Bancerola,
1250 m; bosc de Vilardell, 1250 m.
DG 28,38,27,37. Lateeur.
1405. Cephalanthera longifolia (L.) Fritsch; C. ensifolia L.C.M. Richard, C. xiphophyllum

Reichenb.
- Zona meridional de la Vall, r. 800-1300 m.
Calcícola preferent. Es fa sobretot a les rouredes i pinedes seques. Quercion pubes-
centi-petraeae. V-VI.
La Corba, 800 m; torrent de la Corba; sobre Can Perramon de Baix, 850 m; vall de
Barricó, 900 m; sobre Montagut, 900 m; sota El Baell, 1100 m; El Grau, 1300 m.
1406. Cephalanthera rubra (L.) L. C. M. Richard

- Zona meridional de la Vall, al sud de Ribes, rr. 825-1100 m.
Apareix principalment a les rouredes seques. Quercion pubescenti-petraeae. VI-VII.
Vora Esteguel, 825 m; Can Gorra, 975 m; sota el Baelí, 1100 m, f o r ~ aabundant;
solell d'hgelats, 1000 m, 1050 m.
1407. Neottia nidus-avis (L.) L.C.M. Richard

- Estatges month i subalpí, ala. zona meridional de la Vail, r; a la resta de la comarca,
molt rara. 875-1750 m.
Nomis en terrenys calcaris. Es fa als boscos humits i sbls humífers. De l'ordre
Fagetalia. V-VII.
Fageda del Sagnari, 1100 m; sota Golobran, 1400 m, a la fageda; Bac de l'Adou,
1100 m; baga de Sant Arnanq, 1450 m, 1750 m; vall de Barricó, 875 m;bagadel
Baell, 1350 m, dins la pineda del pi roig; avetosa de Campelles, 1525 m; baga
&Estremera, 1625 m.
1408. Listera ovata (L.) R. Br. in Aiton

- Estatge monti, r. També, esporidicament, a l'estatge subalpí. 850-1750 m.
Boscos humits, indrets frescals. Fagetalia, Quercion robori-petraeae, etc. VI-VII.
Fageda d'Esteguelella, 850 m; vail de Barricó, 850 m; Bac de l'Adou, 1100 m; baga
de Campelles, 1250 m; vora Roques Blanques, 1000 m; baga #Estremera, 1350 m;
cap al Prat del Bac, 1275 m; Gorges de Núria, 1750 m; Ribes de Freser, a les vernedes
Listera cordata
0 Listera ovata
del Segadell, 950 m; sota Can Barratort, 1100 m; de Can Roca a I'Orri Vell, 1350 m;
voral'Estany de Can Roca, 1475 m; Bac de PHeura, 1100 m; bac de Bruguera, 1200 m.
DG 39,28,38,37. Lateeur.
1409. Listera cordata (L.) R. Br.

Bosquet de la Mare de Déu (FONT QUER, De fl. occid. I.: 53 i De fl. occid.: 24,
legit M . GARRIGA).
- Estatge subalpí, rrr. 1360-2000 m.
Es fa dins els boscos de pi negre. ~ e i ' o r d r eVaccinio-Piceetalia.VI-VIII.
Baga de Sant Amanq, 1700 m, 1750 m; Bosc de Pardines, 1725 m, 1800 m; baga de
les Gorges del Freser, 1360 m.
1410. Spiranthes spiralis (L.) Chevall.; S. autumnalis L.C.M. Richard

- Sobre Santa Caterina, 1075 m, dins el Mesobromion.
DG 38. Plurireg.
1411. Spiranthes aestivalis (Poiret) L.C.M. Richard

Ribes (CUFFÍin VAYR., Cat. N.: 76); prats de Ribes (CAD., FI. K: 116); vall de
- No hem vist exemplars d'herbari que donin testimoni d'aquestes citacions, d'altra
banda gens il-lbgiques.Nosaltres no hem herboritzat la planta.
1412. Platanthera bifolia (L.) L.C.M. Richard; Orchis bifolia L.

Serra de Núria (COLM. in WK., Prodr. I: 171).
- Estatge month, r. 850-1425 m.
Prats, mulleres, boscos clars. V-VII.
Sobre la Corba, 850 m; Barricó, 950 m; Bac de I'Adou, 1100-1150 m, forqa abun-
dant; El Ginestar, 1050 m; Sta. Caterina, 1000 m; Conivella, 1425 m; sota Can
Barratort, 1150 m; Puigsac, 1275 m.
1413. Platanthera clorantha (Custer) Reichenb. in Mossler; Orchis montana auct.

Prats de Núria (SALV. in COSTA, Introd.: 248).
Ribes (VAYR., FI. Cat. V: 335).
- Estatges month i subalpi, rr. 850-2000 m.
Prats i boscos clars. VI-VII.
Estkguel, 850 m; Les Guilleumes, 1100 m; vora la Collada de Toses, 1875 m; Pla de
Rus, 1880 m; Queralbs, 1250 m; sobre la Falgosa, 1275 m.
DG 39,18,38,37. Lateeur.
Chamaeorchisalpina (L.) L.C.M. Richard
BUB. (Fi. Pyr. 111: 60) inclou l'espicie dins les Orchideae repudiatae, rebutjant una citació atri-
bulda a POURRET per LAPEYR., amb aquestes sorprenents paraules: "Fidens Pourret, qui
aliquando haiiucinatus (et graviter) est, La Peyrouse speciem vivere dixit ad NÚria, Hist. Abr. 2
p. 550 n. 2".
Es tracta d'un tixon htico-alpí inexistent, pel que se'n sap fins ara, als Puineus.
1414. Gymnadenia conopsea (L.) R. Br. in Aiton; Orchis conopsea L.

- Estatges montil i subalpí, CC i localment abundant. 800-2050 m.
Es fa als prats, principalment als de l'alianga Mesobromion. V-VII.
Des de l'entrada de la Vall frns al Pla de Rus (1880 m), a Núria (2050 m) i als Plans
de Pbrtoles (1650 m). Altres localitats: Vora Estkguel (abundant), La Toella (1400
m), El Sagnari, Can Perramon de Baix i vali de Barricó (850-1000 m), El Grau, Pla de
Plaus (molt abundant), Pla de l'Agon, baga de Campelles (1350 m), vora el Molí de
Can Coll (1225 m, molt abundant), Campelles, sobre El Bac, Aspre (molt abundant),
Plans de Neva (1575 m), cap al Coll de la Creu de Meians (1925 m), voltants de Ribes
(El Ginestar, Sa Cot,...), cap al Mas, de Batet a Rialb, sobre Fustanya (1200 m), Vila-
manya (1350 m), vall Estremera (vora Queralbs, 1400 m), Prat del Bac (1250 m),
Gorges de Núria (1875 m, 2000 m), Mas Conill (1 175-1275 m), Conivella (1450 m),
llisos de Taga (1500-1800 m, abundant sobretot als vessants meridionals), Perapinta
(1350 m, abundant), Pla de Pena (1725 m), etc.
DG 39,18,28,38,27,37. Lateeur.
1415. Pseudorchis albida (L.) A et D. Love; Leucorchis albida (L.) E.H.F. Meyer, Orchis
albida (L.) Scop.
. VAYR. PI. not.: 162, Cat. N.: 77; in WK., Suppl. :43).
Núria ( T R ~ Min
- Alta muntanya axial, rrr. Als prats acidbfils i als rasos de bruguerola. Hom la con-
sidera característica del Nardion. VI-VII.
Vers la Cova de Sant Gil, 2100 m; sobre el Via Crucis de Núria, 2050 m.
DG 39. Eur.
1416. Nigritella nigra (L.) Reichenb. fil.; N. angustifolis L.C.M. Richard

subsp. nigra
Núria (COLM. in WK., Prodr. I: 171) (SALV. in COSTA, Introd.: 248) (VAYR.,
Cat. N.: 77) (SEN., FI. N.: 77) (CAD., FI. Cat. V: 360).
Ribes i muntanyes vefnes (VAYR., Cat. N.: 77); altures de Ribes (VAYR. in CAD.,
FI. Cat. V: 360).
Entrada de la Coma $Eina (SEN., Add. : 174; FI. N. :77).
Puigllangada (CAD., FI. Cat. V: 360).
- Alta muntanya, c i localment abundant. Davalla a l'estatge monti. (1000) 1600-
2450 m.
Es fa a les pastures poc o molt icides. En terrenys calcaris és una bona espi?cieindi-
cadora de la descalcificació del sbl. Sobretot al Nardion; també al Calluno-Genistion,
al Festucion airoidis, al Mesobromion, etc. VI-VIII.
Forqa corrent a les serres axials: Cap al Coll de la Creu de Meians, 1925 m; vora la
Font de l'Home mort, 1800 m; Gorges de Núria, 1600-2000 m; Coma de Fontalba,
2100 m; Núria, 1975 m; Roc de la Mali?,2075 m; sota el Collet Verd, 2100 m; entre
la Coma de Vaca i la Coma de Fresers, 2450 m; La Molqó, 1500 m.
A les serres pre-pirinenques es fa sobretot als prats del Gentiano-Primuletum intrin-
catae (Nardion). Abunda especialment al sector oriental (Taga i Serra Cavallera).
Costes de l'Huguet, 2200 m; sobre el Pla $Anyella, 1875 m; Costa Rasa, 2000 m; Pla
de Rus, 1880 m; Costa Borda, 1650 m; Coll de les Fontetes, 1875 m; Costa Pubilla,
2000 m; La Covil, 1900 m, abundant; vora Perramon, 1000 m; Coll de Jou, 1650 m;
llisos de Taga, 1600-1900 m; cap a la Portella $Ogassa, 1800 m; Plans de Muraroles,
i Pla de les Cases, 1600-1800 m, molt abundant; Puig de Coma $Olla, 1900 m; Plans
de Pbrtoles, 1600-1700 m; Coll del Pal, 1680 m.
Hom troba alguna vegada exemplars albins, de flors esgrogueYdes.
1417. Coeloglossum viride (L.) Hartm.; Orchis viridis L.

Núria (VAYR., Cat. N.: 77) (CAD., FI. V.: 116; fic.: 103; FI. Cat. V: 345) (SEN.,
R. N.: 77).
Al peu de la Caseta Blanca, davant de Can Perramon (CAD., R. K: 116; FI. Cat. V:
344-345).
- Estatges monti i subalpi, r i generalment isolat. 825?-2025 m.
Es fa als prats poc o molt icids. A l'estatge subalpi sobretot al Nardion; apareix tam-
bé al Mesobromion, als Molinio-Arrhenatheretea, etc. V-VII.
El Baell, 1150 m; sobre el Pla de Plaus, 1300 m; Maqana, 975 m; vora el Bosc del Rei,
1075 m; Coll de les Fontetes, 1875 m; cap al Coll de la Creueta, 1900 m; Pla de Rus,
1850 m; sobre el Pla $Anyella, 1900-2000 m; sota Queralbs, 1150 m; cap als Plaus,
1450 m; Bac de la Foradada, 1950 m; part superior de les Gorges del Freser, 1025 m;
vora Coll de Jou, 1650 m; llisos de Taga, 1800-1825 m.
DG 29,39,18,28,38,37? Circumbor.
Nota - Els interrogants a la xifra de mínima altitud i al quadrat DG 37 corresponen a
la citació de CAD. (Caseta Blanca) que no sabem si s'ha de situar a Can Perramon de
Baix o a Can Perramon de Dalt.
1418. Dactylorhiza sambucina (L.) SoÓ; Orchis sambucina L.

Núria, 2200 m (BR.-BL., Veg. alp.: 196, Hieracieto-Festucetum spadiceae).
Estatge subalpi, a la zona nord-oriental de la Vall, rrr. 1700-2200 m.
Es fa als prats de Festuca paniculata (Festucion eskiae) i als herbassars poc higrofils
(Calamagrostion amndinaceae). V-VI.
Cap de Porc, 2100 m; torrent de Castellcervós, exemplars dispersos entre uns 1700 i
1900 m.
1 DG 39. Lateeur.
Dactylorhiza incarnata (L.) SoÓ; Orchis incarnata L.

De Queralbs a Núria (PUIGG.in COSTA, Supl.: 77-78; in W K . , Suppl.: 42); NÚria (SEN., Add.:
174; H. N.: 77); Queralbs, NÚria (CAD., H. Cat. V: 359).
Coma Ermada (SEN., Add.: 174).
Vall de Conill, 1350 m, 1400 m (BOLOS et VNES in O. de BOLOS, De veg. not. 11: 220, Carice-
to-Eriophoretum latifolii, "cf. incarnata").
- Malgrat que certes Dactylorhiza que viuen a les mulleres semblen tenir algun caricter del tixon
en qüestió, nosaltres no hem vist a la comarca exemplars atribuibles a l'authtica D. incarnata
(com si n'hem observat, en canvi, a d'altres valls pirinenques més occidentals). D'altra banda,
creiem que no corresponen tampoc a aquesta espkcie les mostres procedents de la Vali, donades
com a D. incarnata, que hem vist als herbaris barcelonins.
1419. Dactylorhiza majalis (Reichenb.) Hunt et Summerh.; O. majalis Reichenb., 0. latifo-

lis L. p.p. et auct.
De Queralbs a Núria (PUIGG. in COSTA, Supl.: 77) (CAD., FI. V.: 116; F¿. Cat. V:
358); Núria (CAD., Exc.: 103); vail de Cremal (FERRER, Exc.: 83).
Núria, 2050 m, 2 150 m (BR.-BL., Veg. alp. t. 15, Cariceto-Pinguiculetum).
- De l'estatge monta fins a l'alpi, c i localment abundant. (825?) 975-2400 m.
Es fa només a les mulleres i llocs humits. Calthion (i Molinietalia en general),
Scheuchzerio-Cariceteanigrae. (V) VI-VIII.
Sota el Baell (1 100 m), entre el Baell i Campelles (1275 m, 1300 m), vora el Moli de
Can Coll (1225 m), entre Roques Blanques i Planoles, cap a Neva (1300 m), Plans de
Neva, baga de Fornells (1500 m), sobre Toses (1525 m), vora la Collada de Toses
(1750 m), Serrat (1350 m), La Farga de Queralbs, Daió (1250 m), part superior de la
vall Estremera (1800 m, 1950 m), Gorges de Núria, Núria, cap al Collet Verd (2100
m), vall d'Eina (2100 m), Coma de Fresers (2100 m, 2400 m), sota Ribesaltes (975
m), cap al Mas, Mas Conill (1150-1250 m), Conivella (1425 m), sota Can Barratort
(1 150 m), Bancerola, Puigsac, cap a restany de Can Roca, sobre la Moscatosa (1500
m), mulleres de l'Orri Vell (1400-1500 m), Plans de Pbrtoles, cap a la Collada Verda,
llisos de Taga (1500-1600 m), Pla del Freixe, Coll de Jou.
Planta extraordiniriament variable, en alguns casos segurament per hibridació amb
especies prbximes. Als indrets més elevats hom troba una forma de petites dimen-
sions que podria correspondre a la subsp. alpestris (Pugsley) Senghas, perb que no té
les fulles inferiors clarament obovals ni és de floració tardana com pertocaria. A alti-
tuds baixes o intermedies poden observar-se (fins i tot dins una mateixa població
local) des de races ben típiques, amb les fulles basals ovals i les flors grosses, fins
a formes de fulles ailargades i flor petita, amb el label forqa curt (7-9 mm). Aquestes
darreres, podrien provenir d'una introgressió amb D. maculata? O bé amb D. incar-
nata (inexistent ara a la comarca perque hauria estat absqbida per les poblacions de
D. majalis) ? Al sector oriental de les serres pre-pirinenques (Coll de Jou, Taga, baga
de Pardines,...) apareixen, d'altra banda, plantes de tija prima i més o menys flexuosa
i de fulles estretes, que fan pensar en D. transteuneri (Sauter) So6 i que ens veiem
incapaqos d'interpretar.
DG 29,39,18,28,38,48,37? Eur.
1420. Dactylorhiza elata (Poiret) So6 subsp. sesquipedalis (Willd.) Soó; Orchis elata Poiret
subsp. sesquipedalis (Wiild.) So6
Es fa a les jonqueres i mulleres dels llocs baixos o dels vessants arrecerats. Holoschoe-
netalia. VI-VII.
Sota el Casot, 800 m; Aigües de Ribes, 850 m; torrent Roig, vora el Baell, 1100 m;
torrent de la Corba, sota els Cingles de Sant Eloi, 1450 m.
Segons GAUT. (Catal.: 402) la planta hauria estat citada per WK. et LANGE d'entre
Queralbs i Núria com a Orchis incamata var. sesquipedalis W. En realitat, perb,
aquells autors recullen una indicació de PUIGG. i la refereixen correctament a
Orchis incarnata "forma typica a" (vegeu les citacions precedents a Dactylorhiza
incamata).
DG 28,38,37. Med. W
1421. Dactylorhiza maculata (L.) Soó; Orchis maculata L.

Núria, etc. (SEN., Nombr. loc.: 401); Queralbs, Núria (CAD., FI. Cat. V: 357).
Boscos humits i ombrívols, sobretot als Fagetalia. També es fa, perb, a les mulleres
(Molinietalia, Scheuchzerio-Caricetea nigrae). VI-VII.
Torrent de la Corba (900 m), Aigües de Ribes, baga de Campelles (abundant sobretot
vora el torrent Llobre, 1275-1325 m), E1 Palós (1450 m), El Ginestar (1050 m), baga
de Ribes (1700 m), Vilamanya (1250 m), vall Estremera, Gorges de Núria (1575 m,
1900 m), DaiÓ (1175 m), baga de les Gorges del Freser (1300-1650 m), Conivella
(1425 m), sota Can Barratort, torrent de Bancerola (1250 m, abundant), Pineda
Rosta (1450 m), vers l'Estany de Can Roca (1500 m), Els Prats (1450 m), cap a la
Collada Verda (1625 m), Clots de Maqana (1275 m), Bac de l'Heura (abundant,
875-1250 m), baga de Bruguera, baga de Perramon, Coll Pan (Bruguera), Sant A-
manq (1500 m).
Núria, roques vers 1900 m (SEN., herb.); torrent de Noufonts, 2050 m (SEN. herb.).
Planta molt polimorfa. La majoria d'exemplars semblen correspondre a la subsp.
maculata; perb alguns, de fulles forqa estretes, podrien atribuir-se a la subsp. elodes
(Griseb.) Soó. Un sol cop hem recollit (Conivella, 1425 m) un individu de flors blan-
ques i amb el lbbul mitjl del label molt llarg, que en principi concorda amb la des-
cripció que hom dóna de la subsp. transsilvanica (Schur) So6 ( t k o n estes principal-
ment per l'Europa sudoriental). A part d'aixb, l'espbcie sembla que s'hibridi amb
d'altres del mateix gbnere (vegeu nota sobre els híbrids).
DG 39,28,38,37. Eur.
NOTA - Dintre la multiplicitat de formes que presenten les plantes del gbnere
Dactylorhiza, cal tenir en compte la freqüent aparició de races hibridogbniques. Tot
i que no estem segurs de les nostres interpretacions, a la comarca semblen forqa
corrents els híbrids entre D. maculata i D. latifolis (= D. x vermeuliana SoÓ) i en al-
gun cas hem observat exemplars aparentment produits pel creuament de D. maculata
i D. elata subsp. sesquipedalis (= D. x delamainii G. Keller et Stephens).
Orchis coriophora L. subsp. fragrans (POU.)Richter

- Estatge monts inferior, r. 825-1300 m.
Es fa a les mulleres i, prats humits, sobretot dins les comunitats de l'ordre Molinieta-
lia; també al Mesobromion. VI-VII.
Vora Estbguel, 825 m; Campelles, 1300 m; baga de Campelles, 1350 m; Roques
Blanques, sota el Bac 975 m; vora Planoles, 1150 m, abundant; de Batet a Rialb,
1100 m; cap a Serrat, 1300 m; Bosc del Rei, 1050 m; Sta. Caterina, 1050 m.
1423. Orchis ustulata L.

Núria, Serra de Montgrony (SEN., Nombr. IOC. :401).
- Estatge monts, c. 825-1600 (2000 ?) m.
Prats poc o gens secs. De l'alianqa Mesobromion; rarament al Xerobromion o a
i'Aphyllanthion. V-VII.
Cap a Estkguel, 825 m; Esteguelella, 840 m; El Baell, 1100 m; Planoles, 1250 m; To-
ses, 1525 m; Capdevila, 1075 m; El Ginestar, 1050 m; Sta. Caterina, 1050 m; vora el
Bosc del Rei, 1050 m; de Batet a Rialb, 1100 m; cap a Vilamanya, 1250 m; Queralbs,
1200 m; vora Serrat, 1300 m; torrent del Forn, 1175 m; Prat del Bac, 1250 m; cap al
Pont de Cremal, 1525 m; Ribesaltes; Mas Conill, 1175 m; sobre la Falgosa, 1400 m;
de Pardines a Boixetera, 1275 m; Plans de Pbrtoles, 1500 m; Perapinta, 1350 m; Pla
del Freixe, 1550 m; vessants del Taga, sobre Bruguera, 1600 m; sobre Saltor, 1550 m.
DG 39,18,28,38,37. Lateeur.
1424. Orchis militaris L.

\
- Estatge montP, rr. 825-1400 m.
Calcícola. Prats i llocs humits. Mesobromion, Molinietalia. V-VII.
- A la zona meridional de la Vall sembla una mica freqüent. Vora Estbguel, 825 m;
sota Barricó, 975 m, abundant; baga de Campelles, 1400 m.
A d'altres sectors, molt esporsdic. Vora Sta. Magdalena de Puigsac, 1275 m.
DG 28,38,37. Eur .
1425. Orchis mascula L. subsp. mascula
Núria (CAD., FI. Cat. V: 335).
- Estatges month i subalpí, r. Penetra a l'estatge alpí. 1000-2400 m.
Prats, landes, matollars esclarissats, etc. V-VII.
Vora el Bosc del Rei, 1050 m; entre Roques Blanques i Planoles, 1000 m; sobre To-
ses, 1600 m; baga de Toses, 1450 m; sobre la Farga de Queralbs, 1275 m; cap al Salt
del Grill, 1275 m; vora Núria, 1950 m; Roc de la Mal&,2100 m; Coma de l'Embut,
2300 m; torrent de Castellcervós, 1800 m, abundant; Coma de Fresers, 2400 m; Vi-
laró, l 150 m; Sant Amanq, 1850 m.
DG 29,39,18,28,38,37. Eur.
1426. Orchis pallens L.

- Pla del Freixe, 1525 m, al Mesobromion. Costa Rasa, 2100 m (FONT QUER in BC
601238).
Indicada per BOTEY (Cadi: 156) del vessant septentrional del COU del Pendís (Cer-
danya).
DG 18,38. Eur. munt.
1427. Anacamptis pyramidalis (L.) L.C.M. Richard

- Zona meridional del Vall, rr. 850-1125 m.
Calcícola. Es fa als prats magres. Aphyllanthion, Xerobromion. VI-VII.
Vora EstBguel, 850 m; sobre la Corba, 900 m; El Baeii, 1125 m.
DG 28,37. Plurireg.
1428. Ophrys apifera Hudson subsp. apifera

- Sobre la Corba, 925 m, dins el Xerobromion.
DG 37.
Artemisia umbelliformis Lam. subsp. gabriellae (Br.-Bl.) comb. nova
Festuca litardierana nom. novum
Papaver suaveolens Lapeyr. var. endressii (Asch.) comb. nova
Ranunculus acris L. subsp. friesianus (Jordan) Rouy et Fouc. var. minimus nova
Ranunculus ruscinonensis Landolt var. viridescens nova
Rosa canina L. subsp. andegavensis (Bast.) comb. nova
Scleranthus perennis L. var. polycnemoides (Wk. et Costa) comb. nova
Vitaliana primuliflora Bertol. var. canescens (O. Schwarz) comb. nova
Vitaliana primulifiora Bertol. var. cinerea (Siind.) comb. nova
Abies alba Miller Allium oleraceum L.
Abies pectinata (Lam.) DC. Allium porrum L.
Acer campestre L. Allium pyrenaicum Costa et Vayr.
Acer monspessulanum L. Allium sativum L.
Acer negundo L. Allium schoenoprasum L.
Acer opalus Miller Allium senescens L. subsp. montanum
Acer platanoides L. (Fries) Holub
Acer pseudoplatanus L. Allium sphaerocephalon L.
ACERACEAE Alliurn victorialis L.
Achillea chamaemelifolia Pourret Allosorus crispus (L.) Rohling
Achillea millefolium L. Alnus glutinosa (L.) Gaertner
Achillea nana L. Alopecurus agrestis L.
Achillea odorata L. Alopecurus arundinaceus Poiret
Achillea ptarmica L. Alopecurus bulbosus Gouan
Achillea pyrenaica Sibth. ex Godron Alopecurus geniculatus L.
Achnatherum calamagrostis (L.) P. Beauv. Alopecurus gerardii (All.) Vill.
Acinos alpinus (L.) Moench Alopecurus myosuroides Hudson
Acinos arvensis (Lam.) Dandy Alopecurus pratensis L. subsp. pratensis
Aconitum anthora L. Alopecurus ventricosus Pers.
Aconitum cammarum Jacq. Alsine cherleri Fenzl
Aconitum lycoctonum auct. Alsine rnucronata auct.
Aconitum napellus L. subsp. vulgare Rouy Alsine rostrata (Pers.) Fenzl
et Fouc. Althaea hirsuta L.
Aconitum paniculatum Lam. Althaea officinalis L.
Aconitum pyrenaicum L. subsp. lamarckii Alyssum alpestre L.
(Rchb.) O. Bolbs et Vigo Alyssum alyssoides (L.) L.
Aconitum variegatum L. Alyssum bolosii Sen.
Actaea spicata L. Alyssum calycinum L.
Adenostyles albifrons Reichenb. Alyssum cuneifolium Ten.
Adenostyles alliariae (Gouan) Kerner Alyssum lapeyrousianum Jordan var.
Adenostyles alliariae (Gouan) Kerner lapeyroushnum
subsp. alliariae Alyssum maritirnum (L.) Lam.
Adenostyles alliariae (Gouan) Kerner Alyssum montanum L.
subsp. hybrida (Vill.) DC. AMARANTHACEAE
Adenostyles alliariae (Gouan) Kerner Amaranthus albus L.
subsp. pyrenaica (Lange) P. Fourn. Amaranthus bouchonii Thell.
Alchemilla vulgaris L. subsp. glabra (Neygen Amaranthus cruentus L.
O. Bolbs et Vigo Amaranthus deflexus L.
Alchemilla vulgaris L. subsp. xanthochlora Amaranthus graecizans L. subsp. sylvestris
(Rothm.) O. Bolbs et Vigo (Vill.) O. Bolbs et Vigo
Alchemilla xanthochlora Rothm. Amaranthus hybridus L.
Alchemilla xanthochlora Rothm. var. Amaranthus quitensis Kunth
flavicoma (Buser) Schinz et Keller Amaranthus retroflexus L.
Alchemilla xanthochlora Rothm. var. AMARYLLIDACEAE
xanthochlora Amelanchier ovalis Medicus
Alisma lanceolatum With. Anacamptis pyramidalis (L.) L.C.M. Richa1
Alisma plantago-aquatica L. ANACARDIACEAE
ALISMATACEAE Anagallis arvensis L.
Alliaria officinalis Andrz. ex Bieb. Anagallis arvensis L. ssp. coerulea Hartm.
Alliaria petiolata (Bieb.) Cavara et Grande Anagallis foemina Miller
Allium cepa L. Anagallis phoenicea Scop.
Allium fallax Schultes et Schultes fil. Anchusa arvensis (L) Bieb.
AUium montanum F.W. Schmidt Andropogon distachyos L.
Andropogon ischaemum L. Antirrhinum majus L. subsp. majus 507
Androsace carnea L. var. carnea Antirrhinum majus L. subsp. majus var. striatum
Androsace carnea L. var. laggeri (Huet) (DC.) Rothm. 507
Gaut. Antirrhinum orontium L. 508
Androsace carnea L. var. rosea (Jordan et Antirrhinum paui Sen. 506
Fourr.) Gaut. Aphanes arvensis L. 308
Androsace helvetica (L.) All. Aphyllanthes monspeliensis L. 649
Androsace imbricats auct. Apium nodiflorum (L.) Lag. 45 2
Androsace vandellii (Turra) Chiov. APOCYNACEAE 45 2
Androsace viliosa L. AQUIFOLIACEAE 373
Androsaemum officinale All. Aquilegia hirsutissima (Lapeyr.) Tib.-Lagr.
Andryala integrifolia L. ex Gariod 217
Anemone alpina L. Aquilegia vulgaris L. 216
Anemone hepatica L. Arabidopsis thaliana (L.) Heynh. 226
Anemone narcissiflora L. Arabis alpina L. 238
Anemone nemorosa L. Arabis arcuata Shuttl. 236
Anemone ranunculoides L. Arabis auriculata Lam. 237
Anemone vernalis L. Arabis brassicaeformis Wallr. 235
Angelica pyrenaea (L.) Sprengel Arabis ciliata R. Br. 236
Angelica sylvestris L. Arabis ciliata Koch 236
ANGIOSPERMAE Arabis corymbiflora Vest. var. hirta
Antennaria carpatica (Wahlenb.) Bluff et (Koch) Thell. 236
Fingerh. Arabis glabra (L.) Bernh. 235
Antennaria dioica (L.) Gaertner Arabis hirsuta (L.) Scop. subsp. hirsuta 236
Anthemis altissima L. Arabis hirsuta (L.) Scop. subsp. sagittata
Anthemis arvensis L. (Bertol.) Reichenb. 236
Anthemis carpatica Willd. subsp. carpatica Arabis nova Vili. 237
Arthemis carpatica Willd. subsp. petraea (Tel Arabis pauciflora (Grirnm) Garcke 235
R. Fernandes Arabis saxatilis Wallr. 237
Anthemis cotula L. Arabis serpyllifolia Vill. subsp. serpyllifolia 237
Anthemis cretica L. subsp. saxatilis (DC.) Arabis turrita L. 237
R. Fernandes ARACEAE 727
Anthemis mixta L. ARALIACEAE 40 1
Anthemis montana auct. Arctium lappa L. 601
Anthemis montana subsp. carpatica (Willd.) Arctium minus Bernh. 601
Rou y Arctium x nothum (Ruhm.) Weiss. 602
Anthemis montana subsp. saxatilis (DC.) Arctostaphylos uva-ursi (L.) Sprengel 428
Rou y Arenaria aggregata (L.) Loisel. subsp.
Anthemis petraea Ten. aggregata 163
Anthemis saxatilis DC. Arenaria grandiflora L. 164
A,nthemis tinctoria L. Arenaria marschlinsii Koch 165
Anthemis triumfetti (L.) DC. Arenaria purpurascens Ramond ex DC. 163
Anthericum liliago L. Arenaria serpyllifolia L. 164
Anthoxanthum odoratum L. Arenaria serpyllifolia L. var. nivalis Gren.
Anthriscus sylvestris (L.) Hoffm. et Godr. 165
Anthyllis montana L. Arenaria tetraquetra L. subsp. capitata
Anthyllis vulneraria L. subsp. dillenii auct. (Lam.) FQ. ex Lainz 163
PYr. Argyrolobium linnaeanum Walpers 319
Anthyllis vulneraria L. subsp. forondae Argyrolobium zanonii (Turra) P.W. Ball 319
(Senn.) Cullen ARISTOLOCHIACEAE 148
Anthyllis vulneraria L. subsp. pyrenaica Aristolochia pistolochia L. 148
(G. Beck) Cullen Armeria alliacea (Cav.) Hoffm. et Link subsp.
Anthyllis vulneraria L. subsp. vulnerarioides bupleuroides (Gren. et Godr.) O. Bolbs et
(All.) Arcangeli Vigo 440
Anthyllis vulnerarioides (All.) Bonjean ex Armeria alliacea (Cav.) Hoffm. et Link subsp.
Reichenb. bupleuroides (Gren et Godr.) O. Bolbs et
Antirrhinum asarina L. Vigo var. bupleuroides 440
Antirrhinum latifolium Miller Armeria alliacea (Cav.) Hoffm. et Link subsp.
Antirrhinum latifolium x majus bupleuroides (Gren et Godr.) O. Bolbs et
Antirrhinum majus L. Vigo var. sicorisiensis (Sen.) O. Bolbs et
Antirrhinum majus L. subsp. latifolium Vigo 440
(Mill.) Rou y Armeria alpina Willd. 438
Armeria alpina Willd. var. mulleri (Huet) ASPIDIACEAE 119
Gaut. 439 Aspidium lobatum (Hudson) Swartz 119
Armeria filicaulis (Boiss.) Boiss. 44 1 Aspidium lonchitis (L.) Swartz 119
Armeria halleri auct. 439 ASPLENIACEAE 114
Armeria halleri ssp. mulleri Rouy 439 Asplenium adiantum-nigrum L. subsp.
Armeria majellensis auct., non Boiss. 441 adiantum-nigrum 115
Armeria mariae Sen. 441 Asplenium ceterach L. 117
Armeria maritima (Miller) Willd. subsp. Asplenium fontanum (L.) Bernh. in Schrader 115
alpina (Willd) P. Silva 438 Asplenium halleri DC. 115
Armeria maritima (Miller) Willd. subsp. Asplenium ruta-muraria L. 116
alpina (Willd) P. Silva var. bubanii Asplenium seelosii Leybold subsp. glabrum
(Lawr.) Bernis 439 (Lit. et Maire) Rothm. var. catalaunicum
Armeria maritima (Miller) Willd. subsp. O. Bolbs et Vigo 116
alpina (Willd) P. Silva var. alpina 439 Asplenium septentrionale (L.) Hoffm. 115
Armeria maritima (Miller) Willd. subsp. mulleri Asplenium trichomanes L. 114
(Huet) O. Bolbs et Vigo 439 Asplenium viride Hudson 114
Armeria maritima (Miller) Willd. subsp. mulleri Aster alpinus L. 570
(Huet) O. Bolbs et Vigo var. mulleri Aster catalaunicus Wk.et Costa 570
(Bernis) O. Bolbs et Vigo 440 Aster amellus L. 570
Armeria maritima (Milier) Willd. subsp. mulleri Aster x versicolor W i d . 570
(Huet) O. Bolbs et Vigo var. occasiana Aster willkomii Schultz Bip. 570
(Bernis) O. Bolbs et Vigo 440 Asteriscus spinosus (L.) Schultz Bip. 579
Armeria maritima var. fontqueri (Pau ex F.Q.) Astragalus alpinus L. 320
Bernis subvar. salvadorii Bernis 439 Astragalus aristatus auct. 321
Armeria nuriae Sen. 441 Astragalus australis (L.) Lam. 320
Armeria nuriensis Sen. 441 Astragalus depressus L. 320
Armeria piorum Sen. 440 Astragalus glycyphyllos L. 321
Armeria plantaginea auct. 440 Astragalus incanus L. 323
Armeria ruscinonensis Gir. 441 Astragalus monspessulanus L. var. alpinus
Armeria stenophyila Gir. 442 Fouc. 322
Arnica montana L. subsp. montana 594 Astragalus monspessulanus L. var. chlorocya-
Arrhenatherum elatius (L.) P. Beauv. ex J. et neus (Boiss. et Reut.) Costa 322
C. Pres1 708 Astragalus nevadensis Boiss. subsp. catalau-
Artemisia absinthium L. 590 nicus Br.-Bl. 321
Artemisia alba Turra 591 Astragalus purpureus Lam. 319
Artemisia campestris L. subsp. campestris 592 Astragalus sempervirens Lam. subsp.
Artemisia campestris L. subsp. glutinosa catalaunicus (Br.-Bl.) Lainz 321
(Gay ex Besser) Batt. 592 Astrantia major L. 402
Artemisia camphorata Vill. 591 Astrantia minor L. 402
Artemisia chamaemelifolia Vill. 591 Astrocarpus sesamoides (L.) DC. 254
Artemisia gabriellae Br.-Bl. 591 ATHYRIACEAE 117
Artemisia genipi Weber in Stechm. 592 Athyrium alpestre (Hoppe) Rylands 118
Artemisia glacialis L. 592 Athyrium distentifolium Tausch ex Opiz 118
Artemisia laxa Fritsch 591 Athyrium filix-femina (L.) Roth 117
Artemisia mutellina Vill. 591 Atractylis cancellata L. 601
Artemisia spicata Wulf. 592 Atriplex heterosperma Bunge 160
Artemisia umbelliformis Lam. subsp. Atriplex patula L. 160
gabriellae (Br.-Bl.) comb. nova 591 Atropa belladonna L. 500
Artemisia vulgaris L. 5 90 Avena montana Vill. 705
Arum italicum Miller 727 Avena pratensis L. 707
Arundo donax L. 591 Avena pratensis L. subsp. amethystea BI.-Bl. 708
Asarina procumbens Milier 508 Avena pratensis L. subsp. iberica St.-Yves 708
ASCLEPIADACEAE 45 3 Avena pubescens Hudson 706
Asparagus plumosus Baker 660 Avena sativa L. 705
Asperugo procumbens L. 469 Avena sedenensis Clarion ex DC. 705
Asperula arvensis L. 454 Avena sterilis L. subsp. ludoviciana (Durieu)
Asperula cynanchica L. 45 4 Nyman 705
Asperula pyrenaica L. 45 3 Avena versicolor Vill. 707
Asphodelus albus Miiler subsp. albus 647 Avenochloa pratensis (L.) Holub 707
Asphodelus cerasiferus Gay 647 Avenochloa vasconcensis (Sen. ex St.-Yves)
Asphodelus ramosus L. 647 Gervais ex Kerguélen 708
Asphodelus subalpinus Gren. et Godr. 647 Avenula mirandana (Sen.) Holub 708
Avenula pratensis (L.) Dumort. 707 Brassica rapa L. subsp. sylvestris (L.)
Avenula pubescens (Hudson) Dumort. 706 Janchen 25 1
Avenula versicolor (Vill.) Lainz subsp. Braya pinnatifida (Lam.) Koch 225
versicolor 707 Brimeura amethystina (L.) Chouard 654
Azalea procumbens L. 428 Briza media L. 697
Bromus asper Murray 701
Ballota nigra L. subsp. foetida Hayek 482 Bromus commutatus Schrader 702
BALSAMINACEAE 3 73 Bromus erectus Hudson subsp. erectus 701
Balsamita major Desf. 587 Bromus madritensis L. 701
Barbarea intermedia Boreau 230 Bromus maximus Desf. 700
Barbarea praecox (Sm.) R. Br. 229 Bromus mollis L. 702
Barbarea verna (Miiier) Ascherson 229 Bromus pratensis Ehrh. ex Hoffm. 702
Barbarea vulgaris R. Br. in Aiton 229 Bromus ramosus Hudson subsp. ramosus 701
Barkhausia albida (Viii.) DC. 629 Bromus rigidus Roth 700
Bartsia alpina L. 530 Bromus squarrosus L. 702
Beliardiochloa violacea (Bellardi) Chiov. 695 Bromus sterilis L. 700
Beliis perennis L. 569 Bromus tectorum L. 700
Beta vulgaris L. subsp. vulgaris 158 Bromus unioloides Kunth 702
BETULACEAE 137 Bromus willdenowii Kunth 702
Betula x aschersoniana Hayek 138 Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin 396
Betula pendula Roth 137 Bryonia dioica Jacq. 396
Betula pubescens Ehrh. subsp. pubescens 138 Buddleja davidii Franchet 502
Betula verrucosa Ehrh. 137 BUDDLEJACEAE 502
Bidens tripartita L. 5 80 Buglossoides amensis (L.) I.M. Johnston 465
Bilderdykia aubertii (Louis Hemi) Moldenke 152 Buglossoides purpurocoerulea (L.) I.M.
Bilderdykia convolvulus (L.) Dumort. 152 Johnston 465
Bilderdykia dumetorum (L.) Dumort. 152 Bulbocodium vernum L. 650
Biscutella glacialis auct. 248 Bunias erucago L. 227
Biscutella intermedia Gouan 248 Bunium alpinum Waldst. et Kit. 407
Biscutella laevigata L. subsp. coronopifolia (L.) Bunium carvi Bieb. 416
Rouy et Fouc. 247 Bupleurum angulosum L. 413
Biscutella laevigata L. subsp. coronopifolia (L.) Bupleurum junceum L. 414
Rouy et Fouc. var. queralbensis O. Bol& et Bupleurum praealtum L. 414
Masclans 248 Bupleurum ranunculoides L. subsp. gramineum
Biscutelia laevigata L. subsp. coronopifolia (L.) (Viil.) Hayek 414
Rouy et Fouc. var. scaposa (Sen.) O. Bolbs Blupeurum rotundifolium L. 413
et Masclans 248 Blupeurum steliatum L. 413
Biscutella laevigata L. subsp. flexuosa (Jordan) BUXACEAE 374
O. Bol& et F. Masclans 248 Buxus sempervirens L. 374
Biscutella laevigata L. subsp. laevigata 247
Biscuteila longifolia Vili. 247 Calamagrostis agrostiflora G. Beck
Biscutella pyrenaica Huet 248 Calamagrostis argentea DC.
BIackstonia perfoliata (L.) Hudson subsp. Calamagrostis arundinacea (L.) Roth
perfoliata 443 Calamagrostis pilosa (P. Beauv.) W. Greuter
Bombycilaena erecta (L.) Smolj. 5 74 Calamagrostis villosa (Chaix) J.F. Gmelin
BORAGINACEAE 464 Calamintha acinos (L.) Clairv.
Borago officinalis L. 469 Calamintha alpina (L.) Lam.
Botriochloa ischaemum (L.) Swartz in Calamintha clinopodium Bentham
Schrader. 726 Calamintha gillesii Sen.
Botrychium lunaria (L.) Swartz in Calamintha grandiflora (L.) Moench
Schrader 112 Calamintha x mixta Ausserdorfer
Brachypodium distachyon (L.) P. Beauv. 704 Calamintha officinalis auct.
Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Calamintha sylvatica Bromf. subsp.
Schultes 703 ascendens (Jordan) P.W. Ball
Brachypodium ramosum Roem. et Schultes 703 Calamintha sylvatica Bromf. subsp.
Brachypodium retusum (Pers.) P. Beauv. 703 sylvatica
Brachypodium sylvaticum (Hudson) P. Beauv. Calendula arvensis L.
subsp. sylvaticum 702 Calendula officinalis L.
Brasicella erucastrum O.E. Schultz p.p. 25 1 CALLITRICHACEAE
Brassica oleracea L. 25 1 Callitriche palustris L.
Brassica rapa L. subsp. rapa 250 Callitriche verna L.
Calluna vulgaris (L.) Hull Carduncellus monspeliensium All. 6 14
Caltha palustris L. Carduus acanthoides L. 604
Calystegia sepium (L.) R. Br. Carduus carlinifolius Lam. 604
Camelina sativa (L.) Crantz subsp. micro- Carduus carlinifolius x nutans 605
carpa (Andrz.) Thell. var. sylvestris Carduus carlinoides Gouan subsp. carlinoides 605
(Wallr.) Fries Carduus crispus subsp. crispus 603
Campanula cochlearifolia Lam. Carduus defloratus L. 604
Campanula erinus L. Carduus gregarius 606
Campanula eynensis Sen. Carduus litigiosus Nocca et Balbis 603
Camoanula ficarioides Timb.-Lagr. Carduus medius Gouan 604
campanula glomerata L. subsp. glomerata Carduus nigrescens Vill. 604
Campanula glomerata subsp. serotina Carduus nuriae Sen. et Pau 605
( ~ e t t s t . )O. Schwarz Carduus nutans L. subsp. nutans 603
Campanula glomerata subsp. cervicarioides Carduus sanctaebalmae Loisel. 603
(Schultes) P. Fourn. Cardus tenuiflorus Curtis 606
Campanula hispanica Wk. subsp. catalanica Carduus vivariensis Jordan 604
Podl. Carex ampullacea Good. 736
Campanula hispanica Wk. subsp. hispanica Carex appropinquata Schumach. 732
Campanula lanceolata Lapeyr. p.p. Carex atrata L. 749
Campanula linifolia Lam. Carex atrata L. subsp. nigra (Gaudin)
Campanula linifolia Scop. var. stenophylla Hartman 750
Rouy Carex capillaris L. subsp. capillaris 736
Campanula macrorrhiza Gay ex A. DC. Carex caryophyllea Latour. 744
Cam~anulaversicifolia L. Carex contigua Hoppe 732
Campanula pusilla Haenke Carex curvula All. subsp. curvula 735
Campanula recta Dulac Carex curvula All. subsp. rosae Gilomen 735
Campanula rotundifolia L. Carex davaliiana Sm. 734
Campanula ruscinonensis Timb.-Lagr. Carex demissa Horneman 742
Campanula scheuchzeii Vill. Carex digitata L. 744
Campanula schleicheri Hegetschw. Carex distans L. 738
Campanula serrata (Kit. ex Schultes) Hend~ Carex disticha Hudson 733
subsp. recta (Dulac) Podlech Carex divulsa Good. 733
Campanula speciosa Pourret Carex echinata Murray 734
Campanula trachelium L. Carex ericetorum Pollich var. approximata
CAMPANULACEAE (All.) K. Richter 74 7
CANNABACEAE Carex filiformis auct. 747
Capsella bursa-pastoris (L.) Medicus subsp. Carex flacca Schreber subsp. flasca 737
bursa-pastoris Carex flava L. var. alpina Kneucher 740
Capsella bursa-pastoris (L.) Medicus subsp. Carex flava L. subsp. lepidocarpa (Tausch)
rubella (Reut.) Rouy et Fouc. Nyman 739
CAPRIFOLIACEAE Carex frigida Ali. 749
Capsicum Carex fusca All. 750
Cardamine amara L. subsp. amara Carex glauca Murray 737
Cardamine bellidifolia L. subsp. alpina Carex goodenowii Gay 750
(Willd,) B.M.G. Jones Carex hallerana Asso 74 2
Cardamine crassifolia Pourret Carex hirta L. 735
Cardamine flexuosa With. Carex humilis Leysser 744
Cardamine granulosa All. Cares lepidocarpa Tausch 739
Cardamine heptaphylla (Vill.) O.E. Schulz Carex leporina auct. 734
Cardamine hirsuta L. Carex mairii Coss. et Germ. 739
Cardamine impatiens L. Carex mixta Miég. 746
Cardamine latifolia Vahl Carex montana L. 748
Cardamine mariae Sennen Carex muricata L. subsp. lamprocarpa eelak 733
Cardamine nuriae Sennen Carex nevadensis Boiss. et Reuter 740
Cardamine pentaphyllos (L.) Crantz Carex nigra (L.) Reichard 750
Cardamine pratensis L. subsp. crassifolia Carex nigra All. 750
(Pourret) O. Bolbs et Vigo Carex nuriae Sen. 745
Cardamine raphanifolia Pourret Carex ornithopoda Willd. subsp. ornithopoda 743
Cardamine resedifolia L. Carex ornithpoda Willd. subsp. ornithopo-
Cardamine sylvatica Link dioides (Haussmann) Nyman 74 3
Cardaria draba (L.) Desv. Carex ovalis Good. 7 34
Carex pairaei F.W. Schultz 733 Centaurium tenuiflorum (Hoffmans. et Link)
Carex pallescens L. 742 Fritsch 444
Carex panicea L. 737 Centaurium umbellatum auct. 444
Carex paniculata L. 732 Centranthus ruber (L.) DC. 553
Carex paradoxa Willd. 732 Cephaianthera alba (Crantz) Simonkai 752
Carex parviflora Host 750 Cephalanthera damasonium (Miller) Druce 752
Carex polyrrhiza Wallr. 745 Cephalanthera ensifolia L.C.M. Richard 752
Carex praecox Jacq. 744 Cephalanthera longifolia (L.) Fritsch 752
Carex punctata Gaudin 739 Cephalanthera pallens L.C.M. Richard 752
Carex pyrenaica Wahlenb. 75 1 Cephalanthera rubra (L.) L.C.M. Richard 752
Carex remota L. 733 Cephalanthera xiphophyllum Reichenb. 752
Carex rostrata Stokes 736 Cephalaria leucantha (L.) Roemer et Schultes 553
Carex rupestris All. 75 1 Cerastium alpinum L. subsp. alpinum 173
Carex cf. sempervirens Vill. 749 Cerastium alpinum L. subsp. lanatum (Lam.)
. .
Carex spicata Hudson 732 Asch. et ~ r a e b n . 173
Carex stellulata Good. 7 34 Cerastium alpinum L. subsp. squalidum (Lam.)
Carex strigosa Hudson 736 Hultén 173
Carex sylvatica Hudson subsp. sylvatica 736 Cerastium arvense L. 172
Carex tomentosa L. 747 Cerastium brachypetalum Pers. 175
Carex tumidicarpa N. J. Andersson 742 Cerastium caespitosum Gilib. 174
Carex umbrosa Host subsp. huetiana (Boiss.) Cerastium cerastioides (L.) Britton 172
So6 745 Cerastium fontanum Baumg. subsp. triviale
Carex umbrosa Host subsp. umbrosa 745 (Link) Jalas 174
Carex vaginata Tausch 738 Cerastium glomeratum Thuill. 175
Carex verna Chaix 744 Cerastium glutinosum Fries 175
Carex vulgaris Fries 750 Cerastium holosteoides Pries 174
Carlina acanthifolia All. subsp. cynara Cerastium pumilum Curtis subsp. pallens
(Pourret ex Duby) Rouy 600 (F.W. Schultz) Schinz et Thell. 175
Carlina acaulis L. 599 Cerastium pyrenaicum Gay 174
Carlina x vayredae Gaut. 600 Cerastium semidecandrum L. 175
Carlina vulgaris L. susbp. vulgaris 599 Cerastium tomentosum L. 195
Carpesium cernuum L. 579 Cerastium trigynum Vill. 172
Carum carvi L. 416 Cerasus mahaleb (L.) Miller 313
CARYOPHYLLACEAE 163 Ceterach officinarum Willd. 117
Castanea sativa Miller 140 Chaenorrhinum minus (L.) Lange 509
Catabrosa aquatica (L.) Beauv. 697 Chaenorrhinum origanifolium (L.) Fourr.
Catananche coerulea L. 615 subsp. origanifolium 508
Catapodium tenellum (L.) Batt. et Trabut 688 Chaerophyllum aureum L. 405
Caucalis daucoides L. 4 24 Chaerophyllum cicutaria Vill. 404
Caucalis platycarpos L. 4 24 Chaerophyllum hirsutum L. subsp. hirsutum 404
Cedrus atlantica (Endl.) Carrikre 125 Chaerophyllum temulum L. 405
Cedrus libani A. Rich 128 ~ h a m a k c ~ t i s supinus
us (L.) Link 315
Chamaemelum mixtum (L.) All. 585
CELASTRACEAE 373
Celtis australis L. 145 Chamaeorchis alpina (L.) L.C.M. Richard 755
Centaurea calcitrapa L. 612 Chamaenerion angustifolium (L.) Scop. 397
Centaurea conifera L. 6 11 Chamaespartium sagittale (L.) p. Gibbs 318
Centaurea cyanus L. 614 Chamomilla recutita (L.) Rauschert 586
Centaurea jacea L. subsp. amara (L.) Rothm. 612 Chamomilla suaveolens (Pursch) Rydb. 586
Centaurea leucophaea Jordan subsp. Chelidonium majus L. 23 1
CHENOPODIACEAE 158
leucophaea 612
Chenopodium album L. 160
Centaurea nigra L. 613
Chenopodium ambrosioides L. 158
Centaurea paniculata L. subsp. leucophaea Chenopodium bonus-henricus L. 159
(Jordan) Arcangeli 612 Chenopodium botrys L. 158
Centaurea pcctinata L. 613 Chenopodium hybridum L. 159
Centaurea scabiosa L. 612 Chenopodium opulifolium Schrader ex Koch
Centaurea solstitialis L. subsp. solstitialis 612 et Ziz. 160
Centaurea triumfetti All. subsp. semidecurrens Chenopodium polyspermum L. 159
(Jordan) Dostál 613 Chenopodium vulvaria L. 160
Centaurea uniflora Turra 613 Chlora perfoliata (L.) L. 44 3
Centaurium erythraea Rafn subsp. erythraea 444 Chondrilla juncea L. 627
Centaurium pulchellum (Swartz) Druce 444 Chrysanthemum alpinum L. 587
Chrysanthemum balsamita (L.) Baillon Cortaderia selloana (Schultes et Schultes f.)
Chrysanthemum ceratophylloides All. Asch. et Graebn.
Chrysanthemum corymbosum L. Corydalis solida (L.) Swartz subsp. solida
Crhysanthemum leucanthemum L. CORYLACEAE
Chrysanthemum monspeliense L. Corylus avellana L.
Chrysanthemum parthenium (L.) Berth. Cosmos bipinnatus Cav.
Chrysanthemum tanacetum Karsch Cota altissima (L.) Gay
Chrysosplenium oppositifolium L. Cota tinctoria (L.) Gay
Cicerbita alpina (L.) Wallr. Cota triumfetti (L.) Gay.
Cicerbita muralis (L.) Wallr. Cotoneaster integerrimus Medicus
Cicerbita plumieri (L.) Kirschl. Cotoneaster nebrodensis (Guss.) C. Koch
Cichorium endivia L. Cotoneaster tomentosus Lindley
Cichorium intybus L. CRASSULACEAE
Circaea lutetiana L. Crataegus monogyna Jacq.
Cirsium acaule Scop. subsp. acaule Crepis albida Vill. subsp. albida
Cirsium arvense (L.) Scop. Crepis blattarioides (L.) Vill.
Cirsium x borderei Rouy Crepis capillaris (L.) Wallr.
Cirsium costae (Sen. et Pau) Petrak Crepis conyzifolia (Gouan) A. Kerner
Cirsium eriophorum (L.) Scop. Crepis foetida L. subsp. foetida
Cirsium lanceolatum (L.) Scop. Crepis grandiflora (All.) Tausch
Cirsium x medium All. Crepis mollis (Jacq.) Ascherson
Cirsium monspessulanum (L.) Hill Crepis nicaeensis Balbis
Cirsium palustre (L.) Scop. Crepis paludosa (L.) Moench
Cirsium richterianum Gillot Crepis pulchra L.
Cirsium rivulare (Jacq.) All. Crepis pygmaea L. subqp. pygmaea
Cirsium tuberosum (L.) All. Crepis pyrenaica (L.) W. Greuter
Cirsium vulgare (Savi) Ten. Crepis setosa Haller fil.
CISTACEAE Crepis succisifolia (All.) Tausch
Cistus salvifolius L. Crepis taraxacifolia Thuill.
Cleistogenes serotina (L.) Keng Crepis vesicaria L. subsp. haenseleri (Boiss.
Clematis recta L. ex DC.) P.D. Sell
Clematis vitalba L. Crepis virens L.
Clinopodium vulgare L. Crocu9 nudiflorus Sm.
Coeloglossum viride (L.) Hartm. Crocus vernus (L.) Hill subsp. albiflorus
Colchicum alpinum DC. (Kit.) Asch. et Graebner
Cochicum autumnale L. Cruciata glabra (L.) Ehrend.
Colutea arborescens L. subsp. gallica Cruciata laevipes Opiz
Browicz CRUCIFERAE
COMPOSITAE Cryptogramma crispa (L.) R.Br. ex Hooker
Conium maculatum L. CRYPTOGRAMMACEAE
Conopodium daucifolium Rouy et Camus Cucumis sativus L.
Conopodium denudatum Koch CUCURBITACEAE
Conopodium majus (Gouan) Loret Cucurbita pepo L.
Conopodium mutabile Miég. CUPRESSACEAE
Conopodium ramosum Costa Cupressus sempervirens L.
Conringia orientalis (L.) Dumort. Cuscuta alba C. Pres1
Convallaria majalis L. Cuscuta approximata Bab. subsp.
Convallaria verticillata L. approximata
CONVOLVULACEAE Cuscuta epithymum (L.) L, subsp.
Convulvulus arvensis L. epithymum
Convolvulus sepium L. Cuscicta epithymum (L.) L. subsp.
Conyza canadensis (L.) Cronq. epithyrnum var. angustata Engelm.
CORIARI ACEAE Cuscuta epithymum (L.) L. subsp.
Coriaria myrtifolia L. epithymum var. epithymum
Coris monspeliensis L. Cuscuta europaea L.
CORNACEAE Cuycuta planiflora Ten.
Cornus sanguinea L. Cydonia oblonga Miller
Coronilla emerus L. Cymbalaria muralis P. Gaert., B. Meycr et
Coronilla minima L. subsp. clusii (Duf.) Schreb.
Murb. Cynara cardunculus L.
Coronilla minima L. subsp. minima Cynodon dactylon (L.) Pers.
Cynoglossum dioscoridis Vill. Descurainia sophia (L.) Webb cx Prantl 226
Cynoglossurn germanicum Jacq. Desmazeria rigida (L.) Tutin 689
Cynoglossum loreyi Jordan ex Lange Dianthus armeria L. 195
Cynoglossurn montanum auct. Dianthus barbatus L. 192
Cynoglossurn officinale L. Dianthus carthusianorum L. 195
Cynosurus cristatus L. Dianthus caryophyiius L. 195
Cynosorus echinatus L. Dianthus deltoides L. 194
CYPERACEAE Dianthus monspessulanus L. 192
Cyperus flavescens L. Dianthus multiceps Costa 193
Cystopteris alpina (Roth) Desv. Dianthus multiceps x monspessulanus 193
Cystoptcris fragilis (L.) Bernh. in Schrader Dianthus neglectus auct. 191
subsp. alpina (Wulf.) Hartm. Dianthus nuriae Sen. 194
Cystopteris fragilis (L.) Bernh. in Schrader Dianthus nuriensis Sen. 194
subsp. fragilis Dianthus prolifer L. 190
Cystopteris montana (Lam.) Bernh. Dianthus requienii Gren. et Godr. 191
Cystopteris regia (L.) Desv. Dianthus seguieri Viil. subsp. gautieri (Sen.)
Cytisus gallicus A. Kerner Tutin 190
Cytisus laburnum L. Dianthus sylvestris Wulfen 193
Cytisus purgans (L.) Boiss. Dichanthium ischaemum (L.) Roberty 726
Cytisus scoparius (L.) Link DICOTYLEDONES 131
Cytisus sessilifolius L. Dictamnus albus L. 367
Cytisus supinus L. Digitalis lutea L. 511
Digitalis purpurea L. 511
Dactylis glomerata L. 696 Digitaria sanguinalis (L.) Scop. 725
Dactylorhiza x delamainii G. Keller et DIOSCOREACEAE 662
Stephens 759 Dipcadi serotinum (L.) Medicus 654
Dactylorhiza elata (Poiret) So6 subsp. Diplachne serotina (L.) Link 724
sesquipedalis (Willd.) So6 758 Diplotaxis erucoides (L.) DC. 250
Dactylorhiza incarnata (L.) So6 757 Diplotaxis muralis (L.) DC. 250
Dactylorhiza maculata (L.) So6 subsp. elodes DIPSACACEAE 553
(Griseb.) So6 75 8 Dipsacus pilosus L. 554
Dactylorhiza maculata (L.) So6 subsp. Dipsacus sylvestris Hudson 553
maclilata 758 Doronicum correvoni Sen. 596
Dactylorhiza majalis (Reichenb.) Hunt et Doronicum glaciale (Wulfen) Nyman 596
Summerh. 757 Doronicum grandiflorum Lam. 596
Dactylorhiza sambucina (L.) So6 756 Doronicum pardalianches L. 595
Dactylorhiza x vermeuliana So6 759 Doronicum scorpioides Lam. 596
Dahlia variabilis (Willd.) Desf. 645 Dronicum viscosum (Freyn et Gaut.) Nyman 596
Danthonia decumbens (L.) DC. 722 Dorycnium pentaphylium Scop. 348
Daphne cneorum L. 381 Dorycnium suffruticosum Viil. 348
Daphne laureola L. subsp. laureola 381 Draba aizoides L. var. laevipes Rouy et Fouc. 240
Daphne mezereum L. 380 Draba aizoides L. var. leptocarpa O.E. Schulz 240
Datura stramonium L. 502 Draba aizoides L. var. minor DC. 240
Daucus carota L. 4 24 Draba dubia Suter subsp. dubia 24 1
Dclphinium ajacis auct. 219 Draba dubia Suter subsp. laevipes (DC.)
Delphinium ambiguum L. 219 Br.-Bl. 24 1
Delphinium elatum auct. 200 Draba dubia Suter subsp. laevipes (DC.)
Delphinium montanum DC. 200 Br.-Bl. var. delessertii (O.E. Schultz) O.
Delphinium pcregrinum L. subsp. verdunense Bolbs et Vigo 24 1
(Balbis) O. Bolbs et Vigo 201 Draba dubia Suter subsp. laevipes (DC.) Br.-Bl.
Dentaria digitata Lam. 232 var. laevipes 24 1
Dentaria hcptaphyllos Vill. 232 Draba carinthiaca Hoppe 24 1
Dentaria pinnata Lam. 232 Draba frigida Sauter 24 1
Deschampsia cespitosa (L.) P. Beauv. subsp. Draba nemorosa L. 24 2
cespitosa 711 Draba siliquosa auct. pyr. 24 1
Dcschampsia cespitosa (L.) P. Beauv. subsp. Draba siliquosa Bieb. subsp. carinthiaca
cespitosa var. alpina Roth 712 (Hoppe) O. Bolbs et Vigo 24 1
Deschampsia cespitosa (L.) P. Beauv. subsp. Draba tomentosa Wahl. subsp. subnivalis
cespitosa var. llcnasii Cad. et Pau 712 (Br.-BI) O. Bolbs et Vigo 24 2
Descharnpsia flcxuosa (L.) Trin. 712 Draba verna L. 24 2
Deschamsia flexuosa (L.) Trin. var. DROSERACEAE 254
montana (L.) Strobl. 712 Drosera rotundifolis L. 254
Dryas octopetala L. Equisetum telmateia Ehrh. 111
Dryopteris abbreviata (DC.) Newman Eragrostis minor Host. 724
Dryopteris assimilis S. Walker Eragrostis poaeoides P. Beauv. ex Roem.
Dryopteris austriaca auct. et Schultes 724
Dryopteris borreri Newman ERICACEAE 426
Dryopteris carthusiana (Vill.) H.P. Fuchs Erigeron acer L. subsp. acer 571
Dryopteris dilatata (Hoffm.) A. Gray Erigeron alpinus L. var. pyrenaicus (Pourretj
Dryopteris filix-mas (L.) Schott Rouy 572
Dryopteris filix-mas (L.) Schott subsp. bol Erigeron annus (L.) Pers. subsp. strigosus
(Newm.) Becher e t Tavel (Muhl. ex Willd.) Wagenitz 571
Drvovteris linnaeana C. Chr. Erigeron aragonensis Vierh. 572
~ r i o p t e r i sphegopteris (L.) C. Chr. 113 Erigeron canadense L. 573
Dryovteris robertiana (Hoffm.) C. Chr. 123 Erigeron frigidus auct. pyr. 572
~ r i o p t e r i sspinulosa ~ a t t ' Erigeron glabratus Hoppe et Hornsch. ex Bluff.
Dryopteris x tavelii Rothm. et Fingerh. 572
Erigeron polymorphus Scop. p.p. 572
Echinochloa crus-galli (L.) P. Beauv. Erigeron x queralti Sen. 573
Echinops sphaerocephalus L. subsp. sphaero- Erigeron uniflorus L. subsp. aragonensis
cephalus (Vierh.) O. Bolbs et Vigo 572
Echinospermum lappula (L.) Lehm. Erinus alpinus L. var. glabratus Lange 512
Echinospermum pyrenaicum Vayr. Eriophorum angustifolium Honck. 729
Echium vulgare L. Eriophorum latifolium Hoppe 730
Eleocharis palustris (L.) Roemer et Schultes Eriophorum vaginatum L. 730
Eleocharis pauciflora (Lightf.) Link Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Aiton 359
Eleocharis quinqueflora (F.X. Hartman) O. Erodium malacoides (L.) L'Hér. in Aiton 359
Schwartz Erophila verna (L.) Chevall. subsp. verna 242
Elyna myosuroides (Vill.) Fritsch Erophila verna (L.) subsp. spathulata (K. F.
Elyna spicata Schrader Lang) Walter 242
EMPETRACEAE Eruca vesicaria (L.) Cav. subsp. sativa (Miller)
Empetrum nigrum L. subsp. hermaphroditurr Thell. in Hegi 25 1
(Hagerup) Bocher Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O.E.
Endressia pyrenaica (Gay ex DC.) Gay Schulz 25 1
Epilobium alpinum auct. Eryngium bourgatii Gouan 403
Epilobium alsinifolium Vill. Eryngium campestre L. 404
Epilobium anagallidifolium Lamk. Eryngium x chevalieri Sen. 404
Epilobium anagallidifolium x palustre Erysimum australe Gay 227
Epilobium angustifolium L. Erysimum cheiranthoides L. 229
Epilobium carpetanum Wk. Erysimum grandiflorum auct. 227
Epilobium collinum C.C. Gmelin Erysimum incanum G. Kunze var. aurigeranum
Epilobium duriaei Gay ex Godron in Gren. (Jeanb. et Timb.-Lagr.) O. Bolbs et Vigo 229
et Godron Erysimum longifolium DC. 227
Epilobium hirsutum L. Erysimum ochroleucum auct. catal. 227
Epilobium lanceolatum Sebastiani et Mauri Erysimum pumilum auct. catal. 228
Epilobium montanum L. Erysimum pyrenaicum Jordan 228
Epilobium montanum x collinum Erysimum virgatum Roth 229
Epilobium obscurum Schreber Erythraea centaurium auct. 444
Epilobium palustre L. Erytraea latifolia auct. 444
Epilobium parviflorum Schreber Erythraea pulchella (Swartz) Fries 444
Epilobium roseum Schreber Erythronium dens-canis L. 65 1
Epilobium spicatum Lam. Euonymus europaeus L. 373
Epipactis atropurpurea Rafin. Euonymus japonicus L. fil. 374
Epipactis atrorubens (Hoffm.) Besser Eupatorium cannabinum L. 568
Epipactis helleborine (L.) Crantz EUPHORBIACEAE 363
Epipactis latifolia (L.) All. Euphorbia amygdaloides L. 367
~ ~ i p a c tpalustris
is (L.) Crantz Euphorbia cyparissias L 366
EQUISETACEAE Euphorbia dulcis L. subsp. angulata (Jacq.)
EQUISETATAE Rouy 365
Equisetum arvense L. Euphorbia exigua L. 365
Equisetum hiemale L. Euphorbia falcata L. 366
Equisetum maximum auct. Euphorbia flavicoma DC. subsp. brittingeri
Equisetum ramosissirnum Desf. (Opiz ex Samp.) O. Bolbs et Vigo 365
Euphorbia helioscopia L. 365 Festuca durissima (Hack.) Kerg. 686
Euphorbia nicaeensis All. 366 Festuca duriuscula L. subsp. durissima (Hack.)
Euphorbia peplus L. 366 K. Richter 686
Euphorbia pilosa L. 364 Festuca elatior L. subsp. arundinacea
Euphorbia prostrata Aiton 364 (Schreber) Hackel 676
Euphorbia scrrata L. f. phylloclada (Lge. in Festuca elatior L. subsp. pratensis (Hudson)
Wk. e t Lge.) O. Bolbs et Vigo 364 Hackel 676
Euphorbia verrucosa L. 365 Festuca eskia Ramond ex DC. 6 76
Euphorbia villosa Waldst. et Kit. ex Willd. 364 Festuca fallax Thuill. 679
Euphrasia alpina Larn. subsp. alpina 5 25 Festuca festucoides (Bertol.) Bech. 688
Euphrasia alpina Lam. subsp. pulchra (Sen.) Festuca gautieri (Hackel) K. Richter 677
O. Bolbs et Vigo 525 Festuca gigantea (L.) Vill. 675
Euphrasia capitulata Sen. 525 Festuca glacialis (Miég. ex Hack) K.
Euphrasia ceretana Sen. 528 Richter 681
Euphrasia crispata Sen. 525 Festuca hervieri Patzke var. costei (St. Yves)
Euphrasia x favrati Wettst. 528 Auquier 683
Euphrasia glabratifolia Sen. 528 Festuca heterophylla Lam. 679
Euphrasia hirtella Jordan ex Reuter 523 Festuca indigesta Boiss. subsp. aragonensis
Euphrasia minima Jacq. ex DC. in Lam. e t (Wk.) Kerg. 687
DC. subsp. minima 525 Festuca liviensis (Verguin) Markgr.-Dannenb. 685
Euphrasia minima Jacq. e x DC, in Lam. e t Festuca nevadensis (Hack.) Markgr.-Danncnb.681
DC subsp. minirna var. hispidula Favrat Festuca nigrescens Lam. subsp. microphylla
ex Gremli 5 26 (St. Yves) Markgraf-Dannenb. 679
Euphrasia rninima Jacq. ex DC. in Lam. e t Festuca niphobia (St. Yves) Kerg. 684
DC. subsp. minima var. minima 5 26 Festuca ovina L. subsp. duriuscula auct. 685
Euphrasia minima subsp. sicardii (Sen.) O. Festuca ovina L. subsp. frigida Hack. var.
Bolbs et Vigo 5 26 glacialis Miégev. ex Hack. 681
Euphrasia x mixta Grcmli 524 Festuca ovina L. subsp. indigesta (Boiss.)
Euphrasia nemorosa (Pers.) Wallr. var. curta Hack. 687
Fries 5 24 Festuca ovina L. subsp. indigesta (Boiss.)
Euphrasia nemorosa (Pers.) Wallr. var. Hack. var. durissima (Hack.) St. Yves 686
nemorosa 524 Festuca ovina L. subsp. laevis Hack. var. gallica
Euphrasia nuricnsis Sen. 5 25 St. Yves subvar. costei St. Yves 683
Euphrasia officinalis auct. 523 Festuca ovina L. subsp. ovina var. ovina subvar.
Euphrasia rostkoviana Hayne subsp. montana niphobia St. Yves 684
(Jordan) Wettst 523 Festuca ovina L. subsp. ovina var. supina
Euphrasia salisburgensis Funck 528 (Schur) Hackel 684
Euphrasia salisburgensis x hirtella 528 Festuca ovina L. subsp. ovina var. duriuscula
Euphrasia salisburgensis x sicardii 528 (L.) Koch subvar. durissima Hack. 686
Euphrasia sicardii Sen. 526 Festuca ovina L. subsp. ovina var. liviensis
Euphrasia stricta D. Wolff ex J.F. Lehm Verguin 685
subsp. stricta 5 24 Festuca paniculata (L.) Schinz e t Thell.
Euphrasia stricta D. Wolff ex J.F. Lehm subsp. paniculata 674
subsp. pectinata (Ten.) var. pectinata Festuca paniculata (L.) Schinz e t Thell. subsp.
P. Fourn. 525 spadicea (L.) Litard. 675
Euphrasia stricta x sicardii 527 Festuca paniculata var. fallax (Loret et Barr.)
Euphrasia tatarica auct. 524 Litard. 675
Euphrasia willkommii auct. 526 Festuca pratensis Hudson 676
Festuca rhaetica Suter 695
Festuca rivularis Boiss. 680
FAGACEAE Festuca rubra L. subsp. commutada Gaud. 679
Fagus sylvatica L. Festuca rubra L. subsp. heterophylla (Larn.)
Festuca airoides Lam. Hackel 679
F e ~ t u c aalpina Suter Festuca rubra L. subsp. nevadensis Hackel 681
Festuca arundinacea Schreber Festuca rubra L. subsp. rubra 680
Festuca arvernensis Auquier subsp. costei Festuca scoparia A. Kerner ex Nyman 677
(St.-Yves) Auquier et Kerg. Festuca spadicea L. 674
Festuca aurea Lam. Festuca supina Schur 6 84
Festuca borderi (Hackel) K. Richter Festuca vaiesiaca Schleich. var. sulcata IIack. 687
Festuca cinerea Vill. Festuca varia Haenke subsv. . scoparia
- Hackel 677
Festuca consobrina Timb. Lagr. Festuca varia var. flavescens Gren, e t Godr.
Festuca costei (St. Yves) Makgr.-Danneng P.P. 677
Festuca yvesii Sen. et Pau 686 Galium laeve Thuill. 45 8
x Festulolium holmbergii (Dorfler) P. Fourn. 687 Galium lapeyrousianum Jordan 459
x Festulolium loliaceum (Hudson) P. Fourn. 687 Galium lucidum All. subsp. gerardi (Vill.)
Ficaria ranunculoides Roth 21 1 Hayek 456
Ficaria verna Hudson 21 1 Galium lucidum All. subsp. lucidum 456
Ficus carica L. 145 Galium marchandii Roem. et Schultes 459
Filaginella uliginosa (L.) Opiz subsp. Galium maritimum L. 455
uliginosa 575 Galium megalospermum Vill., non All. 45 7
Filago gallica L. 574 Galium mollugo L. 456
Filago germanica Hudson subsp. apiculata Galium mollugo L. subsp. erectum Syme 456
(G.E.Sm.) Schinz et Thell. 573 Galium mollugo L. subsp. gerardi (Vill.)
Filago germanica Hudson subsp. canescens Rouy 456
(Jordan) Nyman 573 Galium palustre L. 455
Filago lutescens Jordan 573 Galium pinetorum Ehrend. 459
Filago minima (Sm.) Pers. 574 Galium pumilum Murray subsp. marchandii
Filago vulgaris Lam. 573 (Roem. et Schultes) O. Bolbs et Vigo 458
FILICATAE 111 Galium pumilum subsp. pinetorum (Ehrend.)
Filipendula hexapetala Gilib. 280 Vigo 459
Filipendula ulmaria (L.) Maxim. 280 Galium pusillum L. 46 1
Filipendula vulgaris Moench 280 Galium pyrenaicum Gouan 457
Foeniculum vulgare Miller subsp. vulgare 412 Galium rigidum Vill. 456
Forsythia 443 Galium saxatile L. 460
Fragaria x ananassa Duchesne 314 Galium saxosum (Chaix) Breistr. 457
Fragaria sterilis L. 300 Galium scabridum Jordan 460
Fragaria vesca L. 302 Galium spurium L. 460
Frangula alnus Miller 377 Galium sylvestre Pollich 458
Fraxinus excelsior L. 442 Galium tricorne Stokes p.p. 461
Fritillaria pyrenaica L. 652 Galium tricornutum Dandy 46 1
Fumana ericoides (Cav.) Gand. var. spachii Galii~muliginosum L. 454
(Gren. et Godr.) O. Bolbs 395 Galium vaillantii DC. 460
Fumana procumbens (Dunal) Gren. et Godr. 395 Galium vernum Scop. 46 1
Fumaria officinalis L. subsp. officinalis 222 Galium verum L. 455
Fumaria officinalis L. subsp. wirtgenii (Koch) Gasparrinia peucedanoides (Bieb.) Bertol. 409
Arcangeli 222 Gaya pyrenaica Gaud. 410
Fumaria vaillantii Loisel. 222 Gaya simplex (L.) Gaudin 418
Genista cinerea (Vill.) DC. 317
Gagea arvensis (Pers.) Dumort. 65 1 Genista hispanica L. subsp. hispanica 318
Gagea fistulosa (Ramond ex DC.) Ker-Gawler 651 Genista pilos_aL. 317
Gagea liotardii (Sternb.) J.A. et J.H. Schultes 651 Genista purgans (L.) DC. 315
Gagea lutea (L.) Ker-Gawler 65 1 Genista sagittalis L. 318
Galanthus nivalis L. 66 1 Genista scorpius (L.) DC. 317
Galeopsis angustifolia Ehrh. ex Hoffm. 480 Genista tinctoria L. 317
Galeopsis blanquetii Sen. 479 Genistella sagittalis (L.) Gams 318
Galeopsis filhoniana Timb.-Lagr. 480 GENTIANACEAE 44 3
Galeopsis intermedia Vill. 480 Gentiana acaulis auct. 447
Galeopsis ladanum L. 480 Gentiana acaulis L. 447
Galeopsis nadalis Sen. 479 Gentiana aestiva (F.W. Schmidt) Schultes 449
Galeopsis pyrenaica Bartl. 478 Gentiana alpina Vill. 447
Galeopsis pyrenaica Bartl. var. nana Wk. et Gentiana alpina x acaulis 449
Costa 479 Gentiana brachyphylla Vill. 449
Galeopsis tetrahit L. 480 Gentiana burseri Lapeyr. subsp. burseri 445
Galium album Miller subsp. album 456 Gentiana campestris L. 45 1
Galium aparine L. 460 Gentiana ciliata L. 45 1
Galium aparine L. subsp. spurium (L.) Gentiana cruciata L. 446
Simonkai 460 Gentiana imbricata Frol. 450
Galium asperum Schreber 458 Gentiana kochiana Perr. et Song. 44 7
Galium cometerrhizon Lapeyr. 457 Gentiana lutea L. 444
Galium cruciata (L.) Scop. 46 1 Gentiana lutea L. subsp. montserratii (Vivant)
Galium elatum Thuill. 456 O. Bolbs et Vigo 445
Galium erectum Hudson 45 6 Gentiana nivalis L. 450
Galium harcynicum Weigel 460 Gentiana pneumonanthe L. 446
Gentiana pyrenaica L. Helianthemum montanum sensu Wk. 394
Gentiana schleicheri (Vacc.) H. Hunz Helianthemum myrtifolium Samp. 395
Gentiana tenella Rottb. Helianthemum nummularium (L.) Miller
Gentiana terglouensis Hacq. subsp. subsp. scopoiii ( ~ k . BI.-BI:
) .
schleicheri (Vacc.) Tutin Helianthemum nummularium (L.) Miller
Gentiana verna L. subsp. tomentosum (Scop.) Schinz et
Gentianella campestris (L.) Borner Thell.
Gentianella ciliata (L.) Borkh. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam.
Gentianella tenella (Rottb.) Borner et DC. subsp. alpestre auct.
GERANIACEAE Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam.
Geranium columbinum L. et DC. subsp. italicum (L,) F.Q. et
Geranium dissectum L. Rothm.
Geranium molle L. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam.
Geranium nodosum L. et DC. subsp. italicum (L.) F.Q. et
Geranium pratense L. Rothm. var. hirtum Koch
Geranium pusillum L. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam.
Geranium pyrenaicum Burm. fi. et DC. subsp. italicum (L.) F.Q. et
Geranium robertianum L. Rothm. var. italicum
Geranium rotundifolium L. Helianthemum vulgare Gaertner
Geranium sanguineum L. Helianthus annuus L.
Geranium sylvaticum L. Helianthus tuberosus L.
GESNERIACEAE Helichrysum stoechas (L.) Moencll
Geum montanum L. Helictotrichon pubescens (Hudson) Pilger
Geum pyrenaicum L. Helictotrichon sedenense (Clarion ex DC.)
Geum reptans L. Holub
Geum rivalc L. Helleborus foetidus L.
Geum urbanum L. Helleborus viridis L. subsp. occidentalis
Glechoma hederacea L. (Reuter) Schiffner
Globularia cordifolia L. Helminthotheca echioides (L.) Holub
Globularia cordifolia L. subsp. nana(Larn.) Helosciadium nodiflorum (L.) Koch
P. Fourn. Hemerocallis fulva (L.) L.
Globularia punctata Lapeyr. Hemerocallis lilioasphodelus L.
Globularia repens Lam. Hepatica nobilis Miller
Globularia vulgaris L. subsp. willkommii Heracleum setosum Lapeyr.
(Nym.) Wettst. Heracleum sphondylium L. subsp.
GLOBULARIACEAE montanum (Schleich. ex Gaudin) Briq.
Glyceria fluitans (L.) R. Br. subsp. plicata Heracleum sphondylium L. subsp.
Fries pyrenaicum (Lam.) Bonnier et Layens
Glyceria plicata (Fries) Fries Herniaria alpina Chaix
Gnaphalium norvegicum Gunn. Herniaria glabra L.
Gnaphalium supinum L. Hieracium alatum Lapeyr.
Gnaphalium sylvaticum L. Hieracium amplexicaule L.
Gnaphalium uliginosum L. Hieracium amplexica~tleL. subsp.
GRAMINEAE amplexicaule
Gregoria vitaliana (L.) Duby. Hieracium amplexicaule L. subsp.
Gregoria vitaliana (L.) Duby var. cinerea speluncarum (Arv.-Touv.) Zahn
Siindermann Hieracium auricula auct.
GROSSULARIACEAE Hieracium aymericianutn Arv.-Touv. subsp.
GUTTIFERAE caligatum (Arv.-Touv.) Zahn
Gymnadenia conopsea (L.) R.Br. Hieracium bellidioides Schl.
Gymnocarpium dryopteris (L.) Newman Hieracium bifidum Kit.
Gymnocarpium robertianum (Hoffm.) Hieracium billyanum de Retz
Newman Hieracium bourgaei Boiss.
GYMNOSPERMAE Hieracium breviscapum DC.
Gypsophila repens L. Hieracium candidum Scheele
Hieracium candollei Monnier
Hieracium cantalicum Arv.-Touv.
Hedera hclix L. Hieracium cerinthoides L.
Helianthemum canum (L.) Baumg. var. Hieracium cerinthoides L. subsp.
piloselloides (Lapeyr.) O. Bol& et Vigo rhomboidalis (Lapeyr.) Zahn
Helianthenum chamaecystus Miller Hieracium chamaepicris Arv.-Touv.
Helianthemum marifolium (L.) Miller Hieracium chondrilloides Vill.
Hieracium cordatum Scheele ex Costa 642 Hieracium peleteranum Mirat subsp.
Hieracium cordatum Scheele ex Costa subsp. subpeleterianum Naeg. et Peter 632
cordatum 642 Hieracium phlomoides Froelich 638
Hieracium cordatum Scheele ex Costa subsp. Hieracium piliferum Hoppe subsp.
legrandianum (Arv.-Touv.) Zahn 642 hololeptum (Naeg. et Peter) Zahn 64 1
Hieracium cordatum Scheele ex Costa subsp. Hieracium piliferum Hoppe subsp.
salvatorum (Arv.-Touv. et Grant.) Zahn 642 piliferum 641
Hieracium cordifolium Lapeyr. 639 Hieracium pilosella L. 633
Hieracium cordifolium Lapeyr. subsp. Hieracium pogonatum Arv.-Touv. et Gaut. 638
eriocerinthe (Fries) Zahn 639 Hieracium praecox Schultz Bip. 636
Hieracium cordifolium Lapeyr. subsp. Hieracium praecox Schultz Bip. subsp.
gouanii (Arv.-Touv.) Zahn 639 bounophilum (Jordan) Zahn 636
Hieracium cordifolium Lapeyr. subsp. Hieracium praecox Schultz Bip. subsp.
neocerinthe (Fries) Zahn 639 conjugatum (Jordan) Zahn 637
Hieracium coriaceum Scheele 639 Hieracium praecox Schultz Bip. subsp.
Hieracium glaciale Lachm. 634 gougetianum (Gren. et Godr.) Zahn 636
Hieracium hirsutum Fries 644 Hieracium praecox Schultz Bip. subsp.
Hieracium hoppeanum Schultes 631 jaubertianum (Lor. et Timb.) Zahn 637
Hieracium hypeuryum Peter 632 Hieracium praecox Schultz Bip. subsp.
Hieracium hypeuryum Peter subsp. pallidifrons Sudre 636
heteromelanum Zahn 632 Hieracium praecox Schultz Bip. subsp.
Hieracium hypeuryum Peter subsp. similatum (Jordan) Zahn 636
lasiothrix Naeg. et Peter 632 Hieracium praecox Schultz Bip. subsp.
Hieracium lachenalii (Gmel.) Zahn 637 vernum (Sauzé et Maill.) Zahn 637
Hieracium lactucella Wallr. subsp. Hieracium prenanthoides Viii. 642
micranthum (Huet) Zahn 633 Hieracium pseudoeriophorum Loret et
Hieracium lactucella subsp. nanum Timb. - Lagr. 643
(Scheele) P.D.Se11 633 Hieracium pumilum Lapeyr. 634
Hieracium lactucella subsp. nanum Hieracium pyrenaicum Jordan 643
(Scheele) P.D. Se11 subvar. Hieracium racemosum Waldst. et Kit. ex
subsolerianum 634 Wilid. 643
Hieracium lawsonii Vill. 638 Hieracium rectum Griseb subsp.
Hieracium levigatum Willd. subsp. myriophyllum (Scheele) Zahn 644
pseudogothicum (A~.-Touv.)Zahn 644 Hieracium rectum Griseb. subsp.
Hieracium mougeotii (Froelich ex Koch) pseudoeriophorum (Loret et Timb.-Lagr.)
Godron 640 Zahn 643
Hieracium murorum L. 636 Hieracium rupicolum Fries var. franconicum
Hieracium murorum L. subsp. neosparsum Griseb. 637
Zahn 636
Hieracium murorum L. subsp. silvularum Hieracium sabaudum L. 644
(Jordan) Zahn 636 Hieracium sabaudum L. subsp. dumosum
Hieracium murorum L. subsp. silvularum (Jordan) Zahn 644
(Jordan) Zahn var. subsilvularum 636 Hieracium sabaudum L. subsp. rigens
Hieracium myriophyiium Scheele 644 (Jordan) Zahn 644
Hieracium nanum Scheele 633 Hieracium sabaudum L. subsp. scabiosum
Hieracium neopicris AN.-Touv. subsp. (Sudre) Zahn 644
conyzoides (Arv.-Touv.) Zahn 642 Hieracium sabaudum L. subsp. vagum
Hieracium niveum (Muller Arg.) Zahn subsp. (Jordan) Zahn 644
niveum 633 Hieracium saxifragum Fries subsp. guilionia-
Hieracium nobile Gren. et Godr. 643 num (AN.-Touv.) Zahn 638
Hieracium olivaceum Gren. et Godr. 640 Hieracium solidagineum Fries subsp.
Hieracium olivaceum Gren. et Godr. subsp. coderianum (Arv.-Touv. et Gaut.) Zahn 637
lividulum (AN.-Touv. et Gaut.) Zahn 640 Hieracium solidagineum Fries subsp.
Hieracium olivaceum Gren. et Godr. subsp. coderianum (Arv.-Touv. et Gaut.) Zahn
olivaceum 640 var. submurorum (AN.-Touv. et Gaut.)
Hieracium olivaceum Gren. et Godr. subsp. Zahn 637
subluridum (Arv.-Touv.) Zahn 640 Hieracium solidagineum Fries subsp.
Hicracium pallidum Biv. subsp. coderianum (Arv.-Touv. et Gaut.) Zahn
comatulum (Jordan cx Boreau) Zahn 637 var. subpraecox (Arv.-Touv. et Gaut.)
Hieracium pcletcranum M6rat subsp. Zahn 637
peleteranum 632 Hieracium sonchifolium Scheele 642
Hieracium sonchoides Arv.-Touv. subsp. Iberis aurosica Chaix
sonchoides Iberis spathulata J.P. Bergeret subsp.
Hieracium turritifolium Arv.-Touv. subsp. spathulata
turritifolium Ilex aquifoliurn L.
Hieracium umbellatum L. subsp. Impatiens balfourii Hooker fil.
umbellatum Impatiens balsamina L.
Hieracium umbrosum Jordan subsp. Imperatoria ostruthium L.
umbrosutn Inula conyza DC.
Hieracium umbrosum Jordan subsp. Inula helenium L.
umbrosum var. umbrosulum Zahn Inula helvetica Weber
Hieracium viscosum Arv.-Touv. Inula salicina L.
Hieracium vogesiacum (Kirschl.) Fries Inula tuberosa L.
Hieracium vogesiacum (Kirschl.) Fries Inula vaillantii (All.) Vill.
subsp. asturicum (Arv.-Touv.) Zahn IRIDACEAE
Hieracium vogesiacum (Kirschl.) Fries Iris germanica L.
subsp. doronicoides (AN.-Touv.) Zahn Iris latifolis (Miller) Voss
Hieracium vogesiacum (Kirschl.) Fries Iris pseudacorus L.
subsp. lagopinum (Arv.-Touv. et Gaut.) Iris xiphioidcs Erhr.
Zahn Isatis tinctoria L.
HIPPOCASTANACEAE Isolepis setacea (L.) R.Br.
Hippocrepis comosa L.
Hippocrepis comosa L. var. alpina Rouy
Holcus lanatus L. Jasione crispa (Pourret) Samp. subsp.
Holcus mollis L. subsp. mollis crispa
Holoschoenus vulgaris Link Jasione humilis (Pers.) Loisel.
Holosteum umbellatum L. Jasione laevis Lam. subsp. laevis
Homogyne alpina (L.) Cass. Jasione montana L.
Hordeum murinum L. subsp. murinum Jasione nuriensis Sen.
Hordeum vulgare L. Jasione perennis Lam.
Humulus lupulus L. Jasminum officinale L.
Huperzia selago (L.) Bernh. ex Schrank Jasonia glutinosa (L.) DC.
et Mart. Jasonia tuberosa (L.) DC.
Hutchinsia alpina (L.) R. Br. subsp. alpina JUGLANDACEAE
Hutera cheiranthos (Vill.) GÓmezCampo Juglans regia L.
Hyacinthus amethystinus L. JUNCACEAE
Hyacinthus orientalis L. JUNCAGINACEAE
HYDRANGEACEAE Juncus acutiflorus Ehrh. ex Hoffm.
Hyosciamus niger L. Juncus alpinus Vill. subsp. alpinus
Hypericum acutum Moench Juncus arcticus auct.
Hypericum androsaemum L. Juncus articulatus L.
Hypericum hirsutum L. Juncus balticus Willd. subsp. pyrenaeus
Hypericum humifusum L. (Timb.-Lagr. et Jeanb.) P. Fourn.
Hypericum maculatum Crantz Juncus bufonius L.
Hypericum montanum L. Juncus bulbosus L.
Hypericum perforatum L. Juncus capitatus Weigel
Hypericum quadrangulum auct. Juncus compressus Jacq.
Hypericum quadrangulum L. Juncus conglomeratus L.
Hypericum richeri Vill. Juncus effusus L.
Hypericum tetrapterum Fries Juncus filiformis L.
Hypochoeris maculata L. Juncus glaucus Ehrh.
IIypochoeris radicata L. Juncus inflexus L.
Hypochoeris uniflora Vill. Juncus jacquini L.
HYPOLEPIDACEAE Juncus lamprocarpus Ehrh.
Hyssopus officinalis L. subsp. aristatus Juncus pyrenaeus Timb.-Lagr. et Jeanb.
(Godr.) Briq. Juncus pyrenaicus Cad. et Pau
Juncus supinus Moench
Juncus sylvaticus auct.
Iberis bernardiana Gren. et Godr. Juncus trifidus L. subsp. trifidus
Iberis garrexiana All. Juncus triglumis L.
Iberis saxatilis L. Juniperus communis L. subsp. communis 129
Ibcris sempervirens L. Juniperus communis L. subsp. hemisvhae-
Iberis amara L. ricaa (J. et C. Presl) Nyman - 129
Juniperus communis L. subsp. nana Syme 129 Lappula squarrosa (Retz.) Dumort. subsp.
Juniperus phoenicea L. 130 squarrosa 472
Juniperus sabina L. 130 Lapsana communis L. subsp. communis 627
Jurinea humilis (Desf.) DC. 603 Larix decidua Miller 128
Jurinea pyrenaica Gren. et Godr. 603 Laserpitium gallicum L. 423
Laserpitium latifolium L. 422
Laservitium nestleri Sover-Wiiiemet
Kengia serotina (L.) Packer 7 24
Lasiagrostis calamagrostis (L.) Link
Kernera saxatilis (L.) Reichenb. 24 2
Lathraea squamaria L.
Knautia arvensis (L.) Coulter subsp. arvensis 556 Lathyrus aphaca L.
Knautia arvensis (L.) Coulter subsp. Lathyrus cicera L.
meridionalis (Briq.) O. Bolbs et Vigo 556 Lathyrus cirrhosus Ser. in DC.
Knautia dipsacifolia Kreutzer subsp. Lathyrus laevigatus (Waldst. et Kit.) Greb.
arvernensis (Briq.) O. Bolbs et Vigo 555
subsp. grandifolius (Boiss.) Griiber
Knautia dipsacifolia Kreutzer subsp. arvernensis Lathyrus laevigatus (Waldst. et Kit.) Greb.
f. angustata (Rouy) O. Bolbs et Vigo 556 subsp. occidentalis (Fischer et Meyer)
Knautia dipsacifolia Kreutzer subsp. Breistr. var. grandifolius (Boiss.)
catalaunica (Sen. ex SzabÓ) O. Bolbs et Breistr.
Vigo 555 Lathyrus latifolius L. var. latifolius
Knautia dipsacifolia x arvensis s.1. 556 Lathyrus linifolius (Reich.) Bassler var.
Knautia godetii Reuter 556 montanus (Bernh.) Bassler
Knautia x kohleri Briquet 557
Lathyrus linifolius (Reich.) Bassler var.
Knautia longifolia auct. cat. p.p. 556
linifolius
Knautia purpurea Borbás 556
Lathyrus luteus (L.) Peterm.
Knautia salvadoris Sen. ex SzabÓ 556 Lathyrus montanus Bernh.
Knautia sylvatica (L.) Duby p.p. 555
Lathyrus pratensis L.
Kobresia bellardii (All.) Degland ex Loisel. 731
Lathyrus sylvestris L.
Kobresia myosuroides (Vill.) Fiori et Paol. 731
Lathyrus tuberosus L.
Koeleria cristata (L.) Pers. p.p. 710 Lathyrus vernus (L.) Bernh.
Koeleria cristata (L.) Pers. p.p. subsp. LAURACEAE
gracilis (Pers.) Asch. et Graebn. 710
Laurus nobilis L.
Koeleria hirsuta Gaudin 709
Lavandula angustifolia Miller subsp.
Koeleria macrantha (Ledeb.) Schultes 710
pyrenaica (DC.) Guinea
Koeleria pyramidata (Lam.) P. Beauv. 710
Lavandula x burnati Briq.
Koeleria pyramidata (Lam.) P. Beauv.
Lavandula latifolis Medicus
var. pubescens (Hausm.) Domin 711
Lavandula spica L.
Koeleria splendens C. Presl. var.
Lemna minor L.
pyrenaica Domin 710
LEMNACEAE
Koleria vallesiana (Honck.) Gaudin 709
LENTIBULARIACEAE
Koeleria vallesiana (Honck.) Gaudin
Leontodon autumnalis L. subsp. autumnalis
subsp. humilis Br.-Bl. 709
Leontodon duboisii Sen.
Koeleria vallesiana (Honck.) Gaudin
var. intermedia (Timb. Lagr.) Küpfer 709
Leontodor~hispidus L. subsp. hispidus
Kohlrauschia prolifera (L.) Kunth. 190
var. glabratus Gren. et Godr.
LABIATAE 473 var. hispidus
Laburnum anagyroides Medicus 3 14 Leontodon nudicaulis (L.) Banks subsp.
Lactuca muralis (L.) Gaertner 625 rothii A. et O. de Bolbs
Lactuca sativa L. 645 Leontodon pyrenaicus Gouan subsp.
Lactuca serriola L. 623 pyrenaicus
Lactuca tenerrima Pourret 624 Leontodon saxatilis Lam. subsp. hispidus (R
Lactuca viminea (L.) J. et C. Presl. 623 Castrov. et Lainz
Lactuca virosa L. 623 Leontodon taraxacoides (Vill.) Mirat subsp.
Lamiastrum galcobdolon (L.) Ehrend. et longirostris Finch et P.D. Se11
Polatschek 482 Leontopodium alpinum Cass.
Lamium album L. 481 Lepidium campestre (L.) R.Br. in Aiton
Lamium amplexicaule L. 481 Lepidium draba L.
Lamium galeobdolon (L.) L. 482 Lepidium graminifolium L.
Lamium hybridum Vill. 481 Lepidium heterophyllum Bentham
Lamium maculatum L. 481 Lepidium latifolium L.
Lamium purpureum L. 481 Lepidium ruderale L.
Lappula echinata Fritsch 472 Lepidotis inundata (L.) E. Borner
Leucanthemopsis alpina (L.) Heywood Lithospermum officinale L.
subsp. alpina Lithospermum purpurocaeruleum L.
Leucanthemopsis pallida (Miller) Heywood Lobularia maritima (L.) Desv.
Leucanthemopsis pulverulents (Lag.) Logfia gallica (L.) Cosson et Germ.
Heywood Logfia minima (Sm.) Dumort.
Leucanthemum atratum (Jacq.) DC. subsp. Loiseleuria procumbens (L.) Desv.
ceratophylloides (All.) Hovartic Lolium italicum A. Braun
Leucanthemum fontanum Vayr. Lolium multiflorum Lam.
Leucanthemum maximum (Ramond) DC. Lolium perenne L.
Leucantliemum monspeliense (L.) Coste Lolium rigidum Gaudin subsp. rigidum
Leucanthemum vulgare Lam. Lolium temulentum L.
Leucorchis albida (L.) E.H.F. Meyer Lonicera alpigena L. subsp. alpigena
Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC. Lonicera etrusca Santi
Ligusticum lucidum Miller Lonicera japonica Thunb.
Ligusticum mutellinoides (Crantz) Vill. Lonicera nigra L.
Ligusticum pyrenaeum Gouan Lonicera periclymenum L.
Ligustrum vulgare L. Lonicera pyrenaica L.
LILIACEAE Lonicera xylosteum L.
Lilium candidum L. LORANTHACEAE
Lilium martagon L. Lotus alpinus Schleich. ex Ser.
Lilium pyrenaicum Gouan Lotus ciliatus Schur L.
LINACEAE Lotus corniculatus L. subsp. alpinus
Linaria alpina (L.) Miller (Schleich. ex Ser.) Rothm.
Linaria alpina (L.) Miller subsp. aciculifolis Lotus corniculatus L. subsp. corniculatus
Br.-Bl. Lotus corniculatus L. subsp. corniculatus
Linaria arvensis (L.) Desf. subsp. arvensis var. delortii (Timb.-Lagr. ex F.W.
Linaria cymbalaria (L.) Miller Schultz) Rouy
Linaria minor (L.) Desf. Lotus corniculatus L. subsp. corniculatus
Linaria origanifolia (L.) Cav. var. Kochii Chrtková-Zert.
Linaria repens (L.) Miller Lotus corniculatus L. subsp. corniculatus
Linaria striata DC. var. villosus auct. non Thuill.
Linaria supina (L.) Chaz. subsp. supina Lotus pedunculatus Cav. var. glabriusculus
Linaria supina (L.) Chaz. subsp. supina (Bab.) O. Bolbs et Vigo
var. pyrenaica (DC. in Lam. et DC.) Lotus uliginosus Schkuhr
Duby Lunaria annua L.
Linaria supina (L.) Chaz. subsp. supina Lunaria biennis Moench
var. supina Lupinus polyphyllus Lindley
Linum angustifolium Hudson Luzula alpino-pilosa (Chaix) Breistr.
Linum austriacum L. Luzula campestris (L.) DC.
Linum bienne Miller Luzula campestris (L.) DC. subsp. multiflo
Linum catharticum L. (Retz) Buch.
Linum gallicum L. Luzula desvauxii Kunth
Linum narbonense L. Luzula forsteri (Sm.) DC. in Lam. et DC.
Linum perenne L. subsp. alpinum (Jacq.) Luzula glabrata (Hoppe) Desv. subsp.
Ockendon desvauxii (Kunth) Buchenau
Linum salsoloides Lam. Luzula hispanica Chrtek et ~ ? i s a
Linum strictum L. Luzula lutea (All.) DC.
Linum suffruticosum L. subsp. salsoloides Luzula multiflora (Retz.) Lej. subsp.
(Lam.) Rouy pyrenaica
Linum tenuifolium L. Luzula nigricans Dev.
Linum tenuifolium L. subsp. salsoloides Luzula nivea (L.) DC.
(Lam.) R. Lit. Luzula nutans (Vill.) Duval-Jouve
Linum trigynum L. Luzula pediformis (Chaix) DC.
Linum usitatissimum L. subsp. angustifolium Luzula pilosa (L.) Willd.
(Hudson) Thell. Luzula spadicea (All.) DC.
Linum viscosum L. Lllzula spicata auct.
Listera eordata (L.) R.Br. Luzula sudetica (Willd.) DC.
Listera ovata (L.) R.Br. in Aiton Luzula sylvatica (Hudson) Gaudin subsp.
Lithodora fruticosa (L.) Griseb. sy lvatica
Lithospermum arvense L. Lychnis alpina L.
Lithospermum fruticosum L. Lychnis flos-cuculi L.
Lycopersicum esculentum Miller Melilotus altissima Thuill. 337
LYCOPODIACEAE Melilotus officinalis (L.) Palias 337
LYCOPODIATAE Melissa officinalis L. 487
Lycopodium clavatum L. Mentha arvensis L. 497
Lvcovodium inundatum L. Mentha longifoiia (L.) Hudson 497
~;copodium selago L. Mentha rotundifolia auct. 497
Lycopsis arvensis L. Mentha x rotundifolia (L.) Hudson 497
Lycopus europaeus L. Mentha spicata L. 500
Lysimachia ephemerum L. Mentha suaveolens Ehrh. 497
LYTHRACEAE Mentha viridis (L.) L. 500
Ly thrum salicaria L. Mercurialis annua L. 36 3
Mercurialis perennis L. 364
Malachium aquaticum (L.) Fries Merendera bulbocodium Ramond 65 1
Malus sylvestris Miller subsp. mitis Merendera montana (L.) Lge. 65 1
(Wallr.) Mansfeld Merendera pyrenaica (Pourr.) P. Fourn. 65 1
Malus sylvestris Miller subsp. sylvestris Meum athamanticum Jacq. 412
MALVACEAE Micropus erectus L. 574
Malva alcea L. Micropyrum tenellum (L.) Link 688
Malva moschata L. Minuartia hybrida (Vill.) Schischkin in
Malva neglecta Wallr. Komarov 166
Malva nicaeensis All. Minuartia laricifolia (L.) Schinz et Thell. 169
Malva rotundifolia auct. Minuartia laricifolia (L.) Schinz et Thell.
Malva sylvestris L. subsp. diomedis (Br.-Bl.) Mattf. 169
Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill. Minuartia mutabilis Schinz et Thell. ex
Marrubium vulgare L. Becherer 167
Matricaria chamomilla L. p.p. Minuartia recurva (All.) Schinz et Thell.
Matricaria discoidea DC. subsp. recurva 167
Matricaria inodora L. Minuartia rostrata (Pers.) Reichenb. 167
Matricaria matricarioides (Lers.) Porter Minuartia rubra (Scop.) Mc.Neil1 subsp.
Matricaria verforata Mérat rostrata (Pers.) Lainz 167
Matricaria suaveolens (Pursch) Buche. Minitartia sedoides (L.) Hiern 169
Matthiola incana (L.) R. Br. Minuartia verna (L.) Hiern 168
Medicago arabica (L.) Hudson Minuartia villarii (Balbis) Chenevard 168
Medicago lupulina L. Mirabilis jalapa L. 162
Medicago minima (L.) Bartal. Misopates orontium (L.) Rafin. 508
Medicago maculata Willd. Moehringia muscosa L. 166
Medicago orbicularis (L.) Bartal. Moehringia pentandra Gay 166
Medicago sativa L. subsp. sativa Moehringia trinervia (L.) Clairv. 166
Medicago suffruticosa Ramond ex DC, in Molinia coerulea (L.) Moench 723
Lam. et DC, subsp. suffruticosa var. Molinia serotina (L.) Mert. et Koch 7 24
suffruticosa Molopospermum cicutarium DC. 406
Melampyrum cristatum L. Molopospermum peloponnesiacum (L.) Koch 406
Melampyrum pratense L. Moneses uniflora (L.) A. Gray 425
Melampyrum pratense L. subsp. alpestre MONOCOTYLEDONES 645
(Briig.) Ronniger Monotropa hypopitys L. subsp.
Melampyrum pratense L. subsp. pratense hypophaegea (Wallr.) So6 425
Melampyrum pratense L. subsp. vulgatum Monotropa hypopitys L. subsp. hypopitys 425
(Pers.) Ronniger Montia fontana L. subsp. fontana 162
Melampyrum sylvaticum L. Montia rivularis C.C. Gmelin 162
Melandrium album (Miller) Garcke MORACEAE 145
Melandrium dioicum (L.) Coss. e t Germ. Morus alba L. 145
Melandrium diurnum (Sibth. et Sm.) Fries Morus nigra L. 145
Melandrium rubrum (Weigel) Garcke Mucizonia sedoides (DC.) D.A. Webb 254
Melandrium silvestre (Schkuhr) Rohling Mulgedium alpinum (L.) Less. 6 24
Melica ciliata L. subsp. ciliata Mulgedium plumieri (L.) DC. 6 24
Melica ciliata L. subsp. magnolii (Gren. et Murbeckiella pinnatifida (Lam.) Rothm. 225
Godr.) Husnot Muscari comosum (L.) Miller 655
Melica minuta L. Muscari neglectum Guss. ex Ten. 655
Melica nutans L. Muscari racemosum (L.) Lam. et DC. 655
Melica uniflora Retz Mycelis muralis (L.) Dumort. 625
Melilotus alba Medicus Myosotis alpestris F.W. Schmidt 470
Myosotis alpina Lapeyr. Oenothera biennis L. 397
Myosotis arvensis (L.) Hill OLEACEAE 442
Myosotis collina auct. Omalotheca norvegica (Gunn.) Schultz
Myosotis decumbens Host subsp. teresiana Bip et F.W.Schultz 575
(Sen.) Grau Omalotheca supina (L.) DC. 575
Myosotis hispida Schlecht. Omalotheca sylvatica (L.) Schultz Bip et
Myosotis intermedia Link F.W. Schultz 574
Myosotis micrantha auct. Omalotheca sylvatica (L.) Schultz Bip et
Myosotis nuriae Sennen F.W. Schultz var. alpestre Brugg. 5 74
Myosotis palustris (L.) L. subsp. tuxeniana Omalotheca sylvatica (L.) Schultz Bip et
O. Bolbs et Vigo F.W. Schultz var. nigrescens Gren. 574
Myosotis pyrenaica Pourret ONAGRACEAE 396
Myosotis ramosissima Rochel in Schultes Onobrychis saxatilis (L.) Lam. 354
Myosotis scorpioides auct. Onobrychis supina (Chaix) DC. 355
Myosotis stricta Link ex Roem. et Schultes Onobrychis viciifolia Scop. 355
Myosotis sylvatica Hoffm. subsp. teresiana Ononis cenisia L. 335
(Sen.) O. Bolbs et Vigo Ononis columnae All. 335
Myosotis teresiana Sen. Ononis cristata Miller 335
Myosoton aquaticum (L.) Moench Ononis natrix L. subsp. natrix 335
Ononis pusilla L. 335
Narcissus hilarii Sen. Ononis repens L. 337
Narcissus juncifolius auct. Ononis rotundifolia L. 334
Narcissus poeticus L. subsp. poeticus Ononis spinosa L. 336
Narcissus pseudonarcissus L. Ononis spinosa L. subsp. procurrens
Narcissus pseudonarcissus L. subsp. paliidi- (Wallr.) Briq. 336
florus (Pugsley) A. Fernandes Ononis striata Couan 336
Narcissus pseudonarcissus L. subsp. Onopordum acanthium L. subsp. acanthium 610
pseudonarcissus Onopordum acaulon L. 610
Narcissus requienii M.J. Roemer Onosma bubanii Stroh 465
Nardurus lachenalii (C.C. Gmelin) Godron Onosma echioides auct. 465
Nardus stricta L. Onosma echioides L. var. alpicola Vayr. 465
Narthecium ossifragum (L.) Hudson Onosma fastigiatum Br.-Bl. p.p. 465
Nasturtium officinale R. Br. Onosma tricerosperma Lag, subsp. alpicola
Nasturtium sylvestre (L.) R. Br. (Vayr.) O. Bolbs et Vigo 465
Neottia nidus-avis (L.) L.C.M. Richard OPHIGLOSSACEAE 111
Nepeta cataria L. Ophioglossum vulgatum L. 111
Nepeta latifolia DC. Ophrys apifera Hudson subsp. apifera 76 1
Nepeta nepetella L. ORCHIDACEAE 75 1
Nephrodium filix-mas (L.) Strempel Orchis albida (L.) Scop. 755
Neslia paniculata (L.) Desv. subsp. thracica Orchis bifolia L. 754
(Velen.) Bornm. Orchis conopsea L. 755
Nicotiana Orchis coriophora L. subsp. fragrans (Poll.)
Nigella arvensis L. Richter 759
Nigella gallica Jordan Orchis elata Poiret subsp. sesquipedalis (Willd.)
Nigritella angustifolia L.C.M. Richard So6 758
Nigritella nigra (L.) Reichenb. fil. subsp. Orchis incarnata L. 757
nigra Orchis latifolis L. p.p. et auct. 757
NYCTAGINACEAE Orchis maculata L. 758
Orchis majalis Reichenb. 757
Orchis mascula L. subsp. mascula 760
Odontites lanceolata (Gaudin) Reichenb. sub Orchis militaris L. 759
olotensis (Pau ex Cad.) O. Bolbs et Vigo Orchis montana auct. 754
Odontites lutea (L.) Clairv. Orchis pallens L. 760
Odontites rubra Besser Orchis sambucina L. 756
Odontites verna (Bellardi) Dumort. Orchis ustulata L. 759
Odontites verna (Bellardi) Dumort. subsp. Orchis viridis L. 756
scrotina (Dumort.) Corb. Oreochloa disticha (Wulfen) Link subsp.
Odontites verna (Bellardi) Dumort. subsp. blanka (Deyl) Kiipfer 698
verna Origanum vulgare L. 490
Odontites verna subsp. serotina x lanceolata Ormenis mixta (L.) Dumort. 5 85
subsp. olotensis Ornithogalum flavescens Lam. 653
Odontites viscosa (L.) Clairv. subsp. viscosa Ornithogalum kochii P a l . 653
Ornithogalum orthophyllum Ten. Papaver suaveolens Lapeyr. subsp. endressii
Ornithogalum pyrenaicum L. Ascherson var. endressii (Asch.) comb.
Ornithogalum tenuifolium auct. nova
Ornithogalum umbellatum L. Papaver suaveolens Lapeyr. subsp. endressii
OROBANCHACEAE Ascherson var. suaveolens
Orobanche amethystea Thuill. subsp. PAPAVERACEAE
amethystea PAPILIONACEAE
Orobanche caryophyllacea Sm. Paradisea liliastrum (L.) Bertol.
Orobanche crenata Forskal Parietaria diffusa Mert. et Koch
Orobanche cruenta Bertol. Parietaria ramiflora auct.
Orobanche gracilis Sm. Paris quadrifotia L.
Orobanche hederae Duby Parnassia palustris L.
Orobanche lutea Baumg. PARNASSIACEAE
Orobanche minor Sm. Paronychia brevistipulata Lge.
Orobanche purpurea Jacq. Paronychia capitata (L.) Lam.
Orobanche reticulata Wallr. Paronychia capitata auct.
Orobanche rapum-genistae Thuill. Paronychia kapela (Hacq.) Kerner subsp.
Orobanche speciosa DC. serpyllifo!ia (Chaix) Graebner
Orobanche variegata Wallr. Paronychia nivea DC.
Orobanche vulgaris Poiret Paronychia polygonifolia (Vill.) DC.
Orobus tuberosus L. Parthenocissus inserta (A. Kerner) Fritsch
Oryzopsis miliacea (L.) Bentham Pastinaca sativa L. subsp. sylvestris (Mill.)
Osyris alba L. Rouy et Camus
OXALIDACEAE 355 Paulownia tomentosa (Thunb.) Stend.
Oxalis SP. 356 Pedicularis asparagoides Lapeyr.
Oxalis corymbosa DC. 356 Pedicularis comosa L.
Oxalis acetosella L. 355 Pedicularis foliosa L.
Oxalis corniculata L. 355 Pedicularis kerneri Dalla Torre
Pedicularis mixta Gren.
Oxyria digyna (L.) HiU 152
Pedicularis palustris L.
Oxytropis amethystea AN.-Touv. 323
Pedicularis pyrenaica Gay
Oxytropis campestris (L.) DC, subsp.
Pedicularis rhaetica A. Kerner
campestris 324
Pedicularis rostrata L. p.p.
Oxytropis fetida (Vil].) DC. 326
Pedicularis x sennenii Bonati
Oxytropis foucaudii Gillot 325
Pedicularus sylvatica L.
Oxytropis halleri Bunge ex Koch 325
Oxytropis halleri Bunge ex Koch var. Pedicularis tuberosa L.
ochroleuca Costa 324 Pelargonium
Oxytropis montana (L.) DC. subsp. Petrocoptis glaucifolia
Petrocoptis pyrenaica A. Br.
occidentalis (Asch. et Graebn.) Br-Bl. 323
Oxytropis nuriae Sennen 3 24 Petrocoptis pyrenaica A.Br. var. hispanica
Oxytropis pilosa (L.) DC. 326 Wk.
Petrorhagia prolifera (L.) P.W. Ball et
Oxytropis pyrenaica Godr. et Gren. 323
Heywood
Petroselinum crispum (Miiler) A.W. Hil1
Petroselinum hortense auct.
Pallenis spinosa (L.) Cass. Petroselinum sativum Hoffm.
Panicum miliaceum L. Petunia x atkinsiana D. Don
Panicum sanguinale L. Peucedanum cervaria (L.) Lapeyr.
Papaver alpinum auct. Peucedanum oreoselinum (L.) Moench
Papaver alpinum L. subsp. suaveolens Peucedanum ostruthium (L.) Koch
(P. Fourn.) O. Bolbs et Vigo Phaca astragalina L.
Papaver argemone L. Phaca austratis L.
Papaver dubium L. Phalaris arundinacea L.
Papaver pyrenaicum auct. Phalaris canariensis L.
Papaver rhaeticum Leresche Phaseolus coccineus L.
Papaver rhoeas L. Phaseolus vulgaris L.
Papaver somniferum L. subsp. setigerum Phegopteris dryopteris (L.) Fée
(DC.) Corb. Phegoteris polypodioides Fée
Papaver suaveolens Lapeyr. Phelypaea coerulea (Vill.) C.A. Meyer
Papaver suaveolens Lapeyr. subsp. endressii Phelypaea purpurea (Jacq.) Asch.
Ascherson Philadelphus coronarius L.
Phleum alpinum L. subsp. alpinum Plantago atrata Hoppe 544
Phlenum alpinum L. subsp, rhaeticum C.J. Plantago carinata Schrader ex Mert. et Koch 543
Humphries Plantago cynops L. 1762 545
Phleum alpinum auct. Plantago fuscescens Jordan 544
Phleum boehmeri Wibel Plantago x incerta P. Fourn. 544
Phleum commutatum Gaud. Plantago lanceolata L. 545
Phleum gerardi All. Plantago major L. 542
Phleum nodosum L. Plantago maritima L. subsp. serpentina
Phleum nodosum auct. (All.) Arcangeli 542
Phleum phleoides (L.) Karsten Plantago media L. 54 3
Phleum pratense L. subsp. bertolonii (DC.) Plantago x mixta Domin 544
Bornm. Plantago monosperma Pourret 544
Phleum pratense subsp. pratense Plantago sempervirens Crantz 545
Phlomis herba-venti L. Plantago subulata L. subsp, holosteum
Phragmites australis (Cav.) Trin. ex Steudel (Scop.) O. Bolbs et Vigo 54 3
Phragmites communis Trin. Plantago subulata L. subsp. holosteum
Phyllitis scolopendrium (L.) Newman (Scop) O. Bolbs et Vigo var.
Physalis alkekengi L. depauperata (Godr. in Gren. et Godr.)
Phyteuma charmelii Vill. O. Bolbs et Vigo 543
Phyteuma globularifolium Sternb. et Hoppe PLATANACEAE 279
subsp. pedemontanum (R. Schultz) Platanthera bifolia (L.) L.C.M. Richard 754
Becherer Platanthera clorantha (Custer) Reichenb. 754
Phy teuma halleri All. Platanus x hispanica Mill. ex Münch. 279
Phyteuma hemisphaericum L. Platanus x hybrida Brot. 279
Phyteuma hemisphaericum L. var. PLUMBAGINACEAE 438
platyphyllum R. Schultz Poa alpina L. 694
Phyteuma orbiculare L. Poa alpina L. subsp, brevifolia Gaudin 695
Phyteuma ovatum Honck. Poa alpina L. var. frigida (Gaudin) Salisb. 694
Phyteuma pauciflorum auct. Poa alpina L. var. xerophyila Br.-Bl. 695
Phyteuma pedemontanum R. Schultz Poa annua L. 689
Phyteuma pyrenaicum Sen. Poa annua L. subsp. supina (Schrader) Link 690
Phyteuma spicatum L. Poa annua L. subsp. varia Gaudin 690
Picea abies (L.) Karsten Poa badensis Haenke ex Willd. var. xerophila
Picris echioides L. (Br.-Bl.) Suess 695
Picris hieracioides L. subsp. hieracioides Poa bulbosa L. 693
Pimpinella magna L. Poa caesia Sm. 692
Pimpinella major (L.) Hudson Poa cenisia All. subsp. sardoa Schmid 691
Pimpinella saxifraga L. Poa chaixi Vill. 691
PINACEAE Poa compressa L. 692
Pinguicula grandiflora Lam. Poa debilis Thuill. 693
Pinguicula vulgaris L. Poa distichophylla Gaudin 69 1
PINIDAE Poa fontqueri Br.-Bl. 691
Pinus x bougeti Flous Poa glauca Vahl 692
Pinus clusiana Clem. Poa laxa Haenke 692
Pinus halepensis Miller Poa molinerii Balbis 695
Pinus mugo Turra subsp. uncinata (Miiier ex Poa nemoralis L. var. firmula Gaudin 693
Mirbel) Domin Poa nemoralis L. var. glaucantha (Gaudin)
Pinus nigra Arnold subsp. salzmanii (Dunal) Reichenb. e t Reichenb. f. 693
Franco Poa nemoralis L. var. nemoralis 693
Pinus pinaster Aiton Poa pratensis L. 690
Pinus pinea L. Poa supina Schrader 689
Pinus strobus L. Poa trivialis L. subsp. trivialis 690
Pinus sylvestris L. Poa violacea Bellardi 695
Pinus uncinata Miller ex Mirbel Podospermum laciniatum (L.) DC. 621
Piptatherum miliaceum (L.) Cosson Polycnemum arvense L. 158
Piptatherum multiflorum (Cav.) P. Beauv. Polycnemum majus A. Braun 158
Piptatherum paradoxum (L.) P. Beauv. Polygala alpestris Reichenb. 369
Pistacia terebinthus L. Polygala alpina (Poiret) Steudel 370
Pisum sativum L. subsp. sativum Polygala calcarea F.W. Schultz 369
PLANTAGINACEAE Polygala nicaeensis Risso ex Koch subsp.
Plantago acanthophylla Decne caesalpinii (Bubani) McNeil 368
Polygala serpyllacea Weihe Potentilla fragariastrum Pers. 300
Polygala serpyllifolia J.A.C. Hose Potentilla frigida Vill. 294
Polygala vulgaris L. Potentilla fruticosa L. 29 1
Polygala vulgaris L. subsp. alpestris Potentilla micrantha Ramond ex DC. 300
(Reichenb.) Rouy et Fouc. Potentilla minima Haller fil. 294
POLYGALACEAE Potentilla montana Brot. 300
POLYGONACEAE Potentilla neumanniana Rchb. 29 7
Polygonatum multiflorum (L.) All. Potentilla nivalis Lapeyr. 299
Polygonatum odoratum (Miller) Druce Potentilla pyrenaica Ramond ex DC. 293
Polygonatum verticillatum (L.) All. Potentilla recta L. 293
Polygonum alpinum All. Potentilla reptans L. 298
Polygonum aviculare L. Potentilla rupestris L. 292
Polygonum baldschuanicum auct. Potentilla salisburgensis Haenke 294
Polygonum bistorta L. Potentilla splendens Ramond ex DC. 300
Polygonum convolvulus L. Potentilla sterilis (L.) Garcke 300
Polygonum dumetorum L. Potentilla stipularis Pourret 294
Polygonum hydropiper L. Potentilla subacaulis L. 298
Polygonum lapathifolium L. Potentilla tabernaemontani Asch. 297
Polygonum patulum Bieb. Potentilla tormentilla Stokes 298
Polygonum persicaria L. Potentilla verna auct. 297
Polygonum salicifolium Brouss. ex Willd. Poterium dyctiocarpum Spach 289
Polygonum viviparum L. Prenanthes purpurea L. 625
POLYPODIACEAE Primula elatior (L.) Hill subsp. intricats (Gren
Polypodium dryopteris L. et Godr.) Lüdi 431
Polypodium vulgare L. Primula farinosa L. 433
Polystichum aculeatum (L.) Roth Primula hirsuta All. 434
Polystichum filix-mas (L.) Roth Primula integrifolia L. 433
Polystichum x illyricum (Borbis) Hayek Primula latifolia Lapeyr. 433
Polystichum lobatum (Hudson) Chevall. Primula officinalis (L.) Hil1 432
Polystichum lonchitis (L.) Roth Primula veris L. subsp. columnae (Ten.) Lüdi 432
Polystichum spinulosum DC. Primula viscosa All. 433
Polystichun spinulosum DC. var. dilatatum Primula viscosa Vill. 434
Gr. et Godr. Primula vulgaris Hudson 431
Populus alba L. PRIMULACEAE 431
Populus x canadensis Moench Prunella alba Pallas ex Bieb. 486
Populus deltoides Marshall Prunella x coutinhoi Rouy 487
Populus nigra L. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp.
Populus tremula L. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O.
Portulaca oleracea L. de Bolbs 486
PORTULACACEAE Prunella hastifolia Brot. 486
Potamogeton berchtoldi Fieber Prunella laciniata (L.) L. 486
Potamogeton natans L. Prunella vulgaris L. 486
Potamogeton pusillus auct. Prunus aviurn L. 313
POTAMOGETONACEAE Prunus cerasifera Ehrh. var. cerasifera 312
Potentilla alchimilloides Lapeyr. Prunus cerasifera Ehrh. var. pissardi (Carrikre)
Potentilla argentea L. L.H. Bailey 312
Potentilla aurea L. Prunus domestica L. subsp. domestica 312
Potentilla australis Timb.-Lagr. Prunus domestica L. subsp. insititia (L.)
Potentilla brauniana Hoppe Poiret 312
Potentilla cinerea Chaix Prunus mahaleb L. 313
Potentilla crantzii (Crantz) G. Beck ex Prunus persica (L.) Batsch 312
Fritsch Prunus spinosa L. 312
Potentilla crantzii (Crantz) G. Beck ex Pseudorchis albida (L.) A. et D. Love 755
Fritsch subsp. latestipula (Br.-Bl.) Vives Pseudotsuga douglasii (Lindley) Carriekre 128
Potentilla crantzii (Crantz) G. Beck ex Pseudotsuga rnenziesii (Mirbel) Franco 128
Fritsch subsp. latestipula (Br.-Bl.) Vives Psoralea bituminosa L. 326
var. argentata (Br.-Bl.) O. Bolbs et Vigo Pteridium aquilinum (L.) Kuhn in Decken 113
Potentilla crantzii (Crantz) G. Beck ex PTERIDOPHYTA 109
Fritsch subsp. latestipula (Br.-Bl.) Vives Pteris aquilina L. 113
var. latestipula Ptilotrichum lapeyrousianum (Jordan) Jordan24O
Potentilla erecta (L.) Rauschel Ptychotis heterophylla Koch 416
Potentilla eynensis Rouy et Camus Ptychotis saxifraga (L.) Loret et Barrandon 416
Pulicaria dysenterica (L.) Bernh. Ranunculus montanus auct. catal. 208
Pulmonaria affinis Jordan Ranunculus montanus Willd. subsp. ruscinonensis
Pulmonaria longifolia (Bast.) Boreau (Landolt) O. Bolbs et Font Quer 208
Pulmonaria officinalis L. Ranunculus naudoi Sen. 213
Pulsatilla alpina (L.) Delarbre Ranunculus nemorosus DC. 207
Pulsatilla alpina (L.) Delarbre subsp. Ranunculus pernassifolius L. subsp.
apiifolia (Scop.) Nyman heterocarpus Küpfer 215
Pulsatilla alpina x apiifolia Ranunculus parnassifolius L. subsp.
Pulsatilla apiifolia (Scop.) Schult. parnassifoliils 214
Pulsatilla sulphurea (DC.) DT. et Sarnth. Ranunculus platanifolius L. 212
Pulsatilla vernalis (L.) Miller var. pyrenaica Ranunculus pyrenaeus L. subsp. angustifolius
Aich. et Schwegler (DC.) Rouy et Fouc. 213
Pyracantha coccinea M.J. Roemer Ranunculus pyrenaeus L. subsp. pyrenaeus 213
Pyrethrum alpinum (L.) Schrank Ranunculus repens L. 207
PY ROLACEAE Ranunculus ruscinonensis Landolt 208
Pyrola clorantha Swartz Ranunculus ruscinonensis Landolt var.
Pyrola minor L. viridescens nova 209
Pyrola uniflora L. Ranunculus thora L. 21 1
Pyrus communis L. subsp. achras (Gaertn.) Ranunculus trichophyllus Chaix 216
Asch. et Graebn. Raphanus raphanistrum L. subsp.
Pyrus comunis L. subsp. communis raphanistrum 252
Pyrus malus L. Rapistrum rugosilm (L.) All. subsp. rugosum 252
RESEDACEAE 252
Reseda glauca L. 25 3
Quercus ilex L. 14 1 Reseda lutea L. 253
Quercus petraea (Mattuschka) Libl. 142 Reseda luteola L. 252
Quercus pubescens'Willd. 143 Reseda phyteuma L. 253
Quercus robur L. 142 RHAMNACEAE 374
Quercus rubra L. 144 Rhamnus alaternus L. 374
Quercus x streimii Heuff. 144 Rhamus alpinus L. 375
Quercus suber L. 141 Rhamus catharticus L. 375
Rhamus frangula L. 377
Rhamnus pumilits Ti~rra 376
Ramonda myconi (L.) Reichenb. 538 Rfiamnus saxatilis Jacq. subsp. saxatilis var.
Ramonda pyrenaica Pers. 538 corbariensis Timb. 375
RANUNCULACEAE 195 Rhinanthus alpinus Baumg. 535
Ranunculus aconitifolius L. 212 Rhinanthus mediterraneus (Sterneck)
Ranunculus acris L. subsp. acris 208 Adamovit 535
Ranunculus acris L. subsp. friesianus (Jord.) Rhinanthus minor L. 535
Rouy et Fouc. 207 Rhodiola rosea L. 26 3
Ranunculus acris L. subsp. friesianus (Jord.) Rhododendron ferrugineum L. 426
Rouy et Fouc. var. latilobus (Freyn.) A. et Rhododendron hirsutum L. 428
O. de Bolbs 208 Rhynchosinapis cheiranthos (Vill.) Dandy 251
Ranunculus acris L. subsp. friesianus (lord.) Ribes alpinum L. 279
Rouy et Fouc. var. minimus nova 208 Ribes petraeum Wulfen 279
Ranunculus acris L. subsp. stevenii auct. 207 Ribes rubrum L. 279
Ranunculus aleae WK. 210 Ribes uva-crispa L. 279
Ranunculus angustifolius DC. 213 Robinia pseudacacia L. 319
Ranunculus arvensis L. 211 Roripa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek 231
Ranunculus auricomus L. 211 Rorippa pyrenaica (Lam.) Reichenb. 231
Ranunculus breynini~sauct. 207 Rorippa sylvestris (L.) Besser 231
Ranunculus bulbosus L. subsp. aleae (WK.) Rosa agrestis Savi 287
Rouy et Fouc. 210 Rosa alpina L. 284
Ranunculus bulbosus L. subsp. bulbifer Rosa andegavensis Bastard 285
(Jordan) Neves 210 Rosa arvensis Hudson 283
Ranunculus bulbosus L. subsp. bulbosus 209 Rosa caesia Sm. 286
Ranunculus bulbosus L. subsp. bulbosus var. Rosa canina L. subsp. andegavensis (Bast.)
ambiguus Gaut. 210 comb. nova 285
Ranunculus ficaria L. 211 Rosa canina L. subsp. canina 285
Ranunculus flammula L. 213 Rosa canina L. subsp. stylosa (Desv.)
Ranunculus glacialis L. 212 Mascl. 284
Ranunculus x luizeti Rouy 216 Rosa canina L. var. andegavensis (Bast.) Desp.285
Rosa canina x rubiginosa Sagina apetala Ard.
Rosa canina x stylosa Sagina linnaei C. Pres1
Rosa canina x vosagiaca Sagina nuriensis Vayr.
Rosa coriifolia Fries subsp. coriifolia Sagina procumbens L. subsp. procumbens
Rosa coriifolia Fries subsp. vosagiaca Sagina pyrenaica Rouy
(Desp.) Keller Sagina saginoides (L.) Karsten
Rosa eglanteria L. Sagina subulata Wimm.
Rosa glauca Vill. SALICACEAE
Rosa micrantha Borrer ex Sm. Salix alba L.
Rosa mollis Sm. Salix atrocinerea Brot. var. catalaunica
Rosa montana Chaix (Gorz) C. Vic.
Rosa pendulina L. Salix atrocinerea var. catalunica x phylicifc
Rosa pimpinellifolia L. subsp. bicolor
Rosa pomifera auct. Salii babylonica L.
Rosa pouzinii Tratt.
Salix bicolor Willd.
Rosa rubiginosa L.
Rosa rubiginosa L. var. rotundifolia Rau Salix caprea L.
Rosa sicula Tratt. S a l i elaeagnos Scop.
Rosa spinosissima auct. Salix fragilis L.
Rosa stylosa Desv. var. monsignatica C. Vic Salii herbacea L.
Rosa stylosa Desv. var. cantabrica Crépin Salix incana Schrank
Rosa tomentosa Sm. Salix kitaibeliana Willd.
Rosa vosagiaca Desportes Salix phylicifolia L. subsp. bicolor (Willd.)
ROSACEAE O. Bolbs et Vigo
Rosmarinus officinalis L. Salix purpurea L.
Rubia peregrina L. Salix pyrenaica Gouan
RUBIACEAE Salix nigricans Sm.
Rubus ser. Apiculati Salix x quercifolia Sennen
Rubus bellardi Weihe et Nees Salix repens L.
Rubus caesius L. Salix reticulata L.
Rubus candicans Weihe et Reichenb. s. 1. Salix retusa L.
Rubus canescens DC. Salix x rubens Schrank
Rubus discolor auct. Salix x schinziana Br.-Bl.
Rubus foliosus Weihe et Ness Salix triandra L.
Rubus glandulosus Bellardi Salvia glutinosa L.
Rubus cf. grabowski Weihe ex Giinth et al. Salvia officinalis L.
Rubus idaeus L. Salvia pratensis L.
Rubus cf. phyllostachys P. J. Mueller Salvia verbenaca L.
Rubus sulcatus Vest. s.1. Sambucus ebulus L.
Rubus thyrsanthus Focke Sambucus nigra L.
Rubus thyrsoideus Wimmer p.p. Sanibucus racemosa L.
Rubus tomentosus B0rkh.p.p. Sanguisorba minor Scop. subsp. minor
Rubus ulmifolius Schott Sanguisorba minor Scop subsp. muricata
Rubus ulmifolius Schott Briq.
Rumex acetosa L. Sanguisorba officinalis L.
Rumex acetosa L. subsp. amplexicaulis Sanicula europaea L.
(Lapeyr.) O. Bolbs et Vigo SANTALACEAE
Rumex acetosella L. Santolina chamaecyparissus L. subsp.
Rumex alpinus L. pinnata (Viv.) Bramwell
Rumcx amplexicaulis Lapeyr. Santolina chamaecyparissus L. subsp.
Rumex conglomeratus Murray tomentosa (Pers.) Arcangeli
Rumex crispus L. Santolina pectinata Viv.
Rumex longifolius DC. Saponaria ocymoides L.
Rumex obtusifolius L. Saponaria officinalis L.
Rumex x pratensis Mert. et Koch Sarcocapnos enneaphylla (L.) DC.
Rumcx pulcher L. subsp. pulcher Sarothamnus scoparius (L.) Wimmer
Rumex scutatus L. ex Koch
Ruscus aculeatus L. Satureja acinos (L.) Scheele
Ruta angustifolia Pers. Satureja alpina (L.) Scheele
RUTACEAE Satureja calamintha (L.) Scheele
Satureja calamintha (L.) Scheele subsp.
ascendens (Jordan) Briq.
Satureja calarnintha (L.) Scheele subsp. Saxifraga petraea auct.
officinalis Gams Saxifraga planifolia Lap.
Satureja grandiflora (L.) Scheele Saxifraga praetermissa~.A. Webb
Satureja montana L. subsp. montana Saxifraaa pubescens Pourret
Satureja vulgaris (L.) Fritsch ~axifragap~lbescensPourret subsp. iratiana
Saxifraga adscendens L. (F.W. Schultz) Engl. et Irmsch, in Engl.
Saxifraga aizoides L. Saxifraga pubescens Pourret subsp.
Saxifraaa- aizoon Jaca. pubescens
Saxifraga ajugifolia auct. Saxifraga x senneni Luizet
Saxifraga androsacea L. Saxifraga stellaris L. subsp. alpigena Temesy
Saxifraga adscendens auct. Saxifraga x sudrei Luizet et Soulié
Saxifraga aquatica Lapeyr. Saxifraga tenuifolia Rouy et Camus
Saxifraga aspera L. Saxifraga x verguini Luizet et Soulik
Saxifraga bryoides L. Saxifraga virginis-mariae Sen.
Saxifraga caesia L. SAXIFRAGACEAE
Saxifraga callosa Sm. Scabiosa columbaria L. subsp. columbaria
Saxifraga x capitata Lapeyr. Scabiosa graminifolia L.
Saxifraga clusii Gouan Scabiosa succisa L.
Saxifraga confusa Luizet Schoenus nigricans L.
Saxifraga x costei Luizet et Soulié Scilla lilio-hyacinthus L.
Saxifraga cotyledon L. Scupus cernuus Vahl.
Saxifraga exarata Vill. Scirpus cespitosus L.
Saxifraga x gautieri Rouy Scirpus holoschoenus L.
Saxifraga geranioides L. ~ c i r p u savii
s Seb. et Mauri
Saxifraga granulata L. Scupus setaceus L.
Saxifraga hirsuta L. Scleranthus annuus L. subsp. annuus
Saxifraga intricats Lap. Scleranthus annuus L. subsp. polycarpos
Saxifraga x jeanpertii Luizet (L.) Thell. in Schinz et Thell.
Saxifraga x lapeyrousiana Sen. Scleranthus perennis L. var. perennis
Saxifraga x lecomtei Luizet et Soulik Scleranthus perennis L. var. polycnemoides
Saxifraga lingulata Bellardi (WK. et Costa) comb. nova
Saxifraga longifolia Lapeyr. Scleranthus uncinatus Schur.
Saxifraga x martyi Luizet et Soulik Scleropoa rigida (L.) Griseb.
Saxifraga x manginii Scolopendrium officinale Sm.
Saxifraga media Gouan Scorzonera hirsuta L.
Saxifraga mixta Lapeyr. p.p. Scorzonera hispanica L.
Saxifraga moschata Wulf. Scorzonera humilis L.
Saxifraga moschata Wulf. subsp. fastigiata Scorzonera laciniata L.
(Luiz.) P. Fourn. Scrophularia alpestris Gay ex DC.
Saxifraga moschata Wulf. subsp. moschata Scrophularia canina L. subsp. hoppii
var. firmata (Luiz.) O. Bolbs et Vigo (Koch) P. Fourn. var. pyrenaea O. Bolbs
Saxifraga muscoides auct. et Vigo
Saxifraga nervosa Lapeyr. Scrophularia crithmifolia Boiss.
Saxifraga x nuriensis Sen. Scrophularia nodosa L.
Saxifraga obscura auct. SCROPHULARIACEAE
Saxifraga obscura Gren. et Godr. Scutellaria alpina L. subsp. alpina
Saxifraga oppositifolia L. subsp. Secale cereale L.
oppositifolia Sedum acre L.
Saxifraga oppositifolia L. subsp. Sedum album L.
oppositifolia var. distans Ser. Sedum alpestre Vill.
Saxifraga oppositifolia L. subsp. Sedum altissimum Poir.
oppositifolia var. distans Ser. subvar. Sedum anglicum Hudson
murithiana (Tiss.) Vaccari Sedum annuum L.
Saxifraga oppositifolia L. subsp. Sedum atratum L.
oppositifolia var. distans Ser. subvar. Sedum brevifolium DC.
vaccariana Engl. et Irmsch. Sedum candollei Hari~ct
Saxifraga oppositifolia L. subsp. Sedum dasyphyllum L.
oppositifolia var. grandiflora Engl. Sedum elegans Lej.
Saxifraga paniculata Miller Sedum forsteranum Sm.
Saxifraga pentadactylis Lapeyr. Sedum hirsutum All.
Saxifraga petraea L. Sedum montanum Song. et Perr.
Sedum nicaeense All. Sideritis hirsuta L.
Sedum purpurascens Koch Sideritis hyssopifolia L.
Sedum reflexum L. Sideritis hyssopifolia L. subsp. guillonii
Sedum rhodiola DC. (Timb.-Lagr.) Rouy
Sedum rupestre L. subsp. montanum (Song. Sideritis hyssopifolia L. subsp. hyssopifolia
et Perr.) Hegi et Schmid Sideritis mariae Sen.
Sedum rupestre L. subsp. reflexum (L.) Hegi Sieglingia decumbens (L.) Bernh.
et Schmid Sieversia montana (L.) Sprengel
Sedum sediforme (Jacq.) Pau Silaus virescens (Sprengel) Boiss.
Sedum telephium L. subsp. fabaria (Koch) Silene acaulis (L.) Jacq.
Kirschleger Silene alba (Miller) E.H.L. Krause in Sturm
Sedum telephium L. subsp. maximum (L.) subsp. divaricata (Reichenb.) Walters
Krocker Silene borderi Jordan
Sedum telephium L. subsp. telephium Silene brachypoda Rouy
Sedum tenuifolium (Sibth. et Sm.) Strobl. Silene ciliata Pourret
Sedum villosum L. Silene conoidea L.
Selaginella selaginoides (L.) Link Silene cucubalus Wibel
Selaginella spinosa Beauv. Silene dichotoma Ehrh.
Selaginella spinulosa A. Br. Silene dioica (L.) Clairv.
SELAGINELLACEAE Silene gallica L.
Selinum pyrenaeum (L.) Gouan Silene nocturna L.
Sempervivum arachnoideum L. Silene inflata Sm.
Sempervivum x cerdanum G. Gautier Silene nutans L.
Sempervivum minimum Timbal. Silene rupestris L.
Sempewivum montanum L. Silene saxifraga L.
Sempervivum tectorum L. Silene vulgaris (Moench) Garcke subsp.
Senecio adonidifolius Loisel. alpina (Lam.) Schinz et R. Keiler
Senecio aquaticus Hil1 Silene vulgaris (Moench) Garcke subsp.
Senecio doronicum (L.) L. prostrata (Gaudin) Chater et Walters
Senecio incanus L. Silene vulgaris (Moench) Garcke subsp.
Senecio jacobaea L. vulgaris
Senecio leucophyllus DC. Silybum marianum (L.) Gaertner
Senecio pyrenaicus L. SIMARUBACEAE
Senecio tournefortii Lapeyr. Sinapis arvensis L. var. arvensis
Senecio viscosus L. Sinapis arvensis L. var. orientalis
Senecio vulgaris L. (L.) Koch et Ziz.
Sequoiadendron giganteum (Lindley) Sinapis cheiranthus (Vill.) Koch
Buchholz Sisymbrella aspera (L.) Spach subsp.
Serrafalcus squarrosus (L.) Bab. aspera
Serratula tinctoria L. Sisymbrella aspera (L.) Spach subsp.
Sesamoides pygmaea (Scheele) O. Kuntze praeterita Heywood
Seseli annuum L. subsp. annuum Sisyrnbrium acutangulum auct.
Seseli coloratum Ehrh. Sisyrnbrium austriacum Jacq. subsp.
Seseli libanotis (L.) Koch subsp. libanotis chrysanthum (Jordan) Rouy et Fouc.
var. pyrenaicum Briq. Sisymbrium columnae Jacq.
Seseli montanum L. Sisyrnbrium irio L.
Seseli montanum L. var. nanum Seg. Sisimbrium longesiliquosum WK.
Seseli nanum Duf. Sisyrnbrium macroloma Desf.
Seseli peucedanoides (Bieb.) Kos.-Pol. Sisyrnbrium officinale (L.) Scop.
Sesleria albicans Kit. ex Schultes Sisyrnbrium orientale L.
Sesleria calcarea (Pers.) Opiz Sisymbrium orientale L. subsp. gaussenii
Sesleria coeruJea (L.) Ard. subsp. (Chouard) O. Bolbs et Vigo
calcarea (Celak) Hegi Sisymbrium pinnatifidum (Lam.) DC.
Sesleria varia (Jacq.) Wettst. Sisymbrium pyrenaicum (L.) Vill.
Setaria italica (L.) P. Beauv. Sisymbrium sophia L.
Setaria verticillata (L.) P. Beauv. Sisyrnbrium thalianum (L.) Gay
SOLANACEAE
Setaria viridis (L.) P. Beauv. Solanum dulcamara L.
Sherardia arvensis L. Solanum lycopersicum L.
Sibbaldia procumbens L. Solarlum nigrum L. subsp. nigrum
Sideritis endressii WK. Solanum nigrum L. subsp. villosum (L.)
Sideritis eynensis Sen. Ball. var. villosum
Solanum tuberosum L. Symphytum officinale L. 467
Soldanella alpina L. Symphytum tuberosum L. subsp. tuberosum 468
Solidago canadensis L. Syringa vulgaris L. 443
Solidago virgaurea L.
Solidago virgaurea L. subsp. alpestris (Waldst Tamus communis L. 662
et Kit. in Willd.) Hayek Tanacetum alpinum (L.) Schultz Bip. 587
Solidago virgaurea L. subsp. minuta (L.) Tenacetum corymbosum (L.) Schultz Bip. 587
Arcangeli Tanacetum parthenium (L.) Schultz Bip. 587
Sonchus aquatilis Pourret Tanacetum vulgare L. 586
Sonchus asper (L.) Hil1 Taraxacum gr. dissectum (Ledeb.) Ledeb. 625
Sonchus maritimus L. subsp. aquatilis Taraxacum gr. laevigatum (Willd.) DC. 626
(Pourret) Nyman Taraxacum gr. officinale Weber 627
Sonchus oleraceus L. Taraxacum gr. panalpinum Van Soest 626
Sorbus aria (L.) Crantz Taraxacum pyrenaicum Reuter 625
Sorbus aucuparia L. TAXACEAE 130
Sorghum bicolor (L.) Moench TAXIDAE 130
Sorghum vulgare Pers. TAXODIACEAE 128
SPARGANIACEAE Taxus baccata L. 130
Sparganium erectum L. Teesdalia nudicaulis (L.) R.Br. 244
Sparganium ramosum Hudson Tetragonolobus maritimus (L.) Roth var.
Spartium junceum L. siliquosus (L.) O. Bolbs et Vigo 350
Spergella nuriensis Vayr. Teucrium aureum Schr. 476
Spergula arvensis L. Teucrium botrys L. 475
Spergula morisonii Boreau Teucrium chamaedrys L, subsp. pinnatifidum
Spergula pentandra L. (Sen.) Rech.f. 475
Spergula vernalis auct. Teucrium polium L. subsp. aureum (Schr.)
Spergularia campestris (L.) Asch. Arcangeli 476
Spergularia rubra (L.) J. et C. Pres1 Teucrium pyrenaicum L. var. catalaunicum
SPERMATOPHYTA Sen. 475
Spiraea cantoniensis Lour. Teucrium scorodonia L. 474
Spiranthes aestivalis (Poiret) L.C.M. Richard Thalictrum alpinum L. 218
Spiranthes autumnalis L.C.M. Richard Thalictrum aquilegifolium L. 217
Spiranthes spiralis (L.) Chevall. Thalictrum flavum L. subsp. glaucum (Desf.)
Sporobolus indicus (L.) R.Br. Batt. in Batt. et Trabut 219
Sporobulus poiretti (Roem. et Schultes) Thalictrum minus L. subsp. minus 218
Hitchc. Thalictrum minus L. subsp. minus var. majus
Stachys alpina L. (Crantz) Crépin 219
Stachys annua (L.) L. Thalictrum minus L. subsp. minus var.
Stachy s heraclea AU. pyrenaicum (Jordan) O. Bolbs et Vigo 219
Stachys officinalis (L.) Trevisan Thalictrum minus L. subsp. pubescens
Stachys palustris L. (Schleicher ex DC.) Rouy et Fouc. 219
Stachys recta L. Thalictrum minus L. subsp. saxatile
Stachys sylvatica L. Schinz et Keller 219
Staehelina dubia L. Thalictrum saxatile DC. 219
Statice alpina Poir. Thalictrum simplex L. subsp. simplex 219
Statice montana Miller Thalictrum tuberosum L. 217
Statice plantaginea auct. THELYPTERIDACEAE 113
Stellaria alsine Grimm Thelypteris phegopteris (L.) Slosson 113
Stellaria graminea L. Thesium alpinum L. 147
Stellaria holostea L. Thesium divaricatum Jan. ex Mert. et Koch 148
SteUaria media (L.) Vill. Thesium pratense Ehrh. ex Schrader 147
Stellaria neglecta Weihe Thesium pyrenaicum Pourret 147
Stellaria nemorum L. subsp. Thlaspi alpestre L. subsp. alpestre var.
glochidisperma Murb. talionis (Sen.) O. Bolbs et Vigo 245
Stellaria uliginosa Murray Thlaspi alpestre L. subsp. brachypetalum
Stenactis annua (L.) Less. (Jordan) Durand et Pittier 245
Streptopus amplexifolius DC. Thlaspi arvense L. 244
Succisa pratensis Moench Thlaspi perfoliatum L. 245
Swertia perennis L. Thrincia hispida (Schousboe) Roth 619
Symphoricarpos albus (L.) S.F. Blake Thuja orientalis L. 128
Symphoricarpos racemosa Michx THYMELAEACEAE 380
Thymelaea dioica (Gouan) Ali. Trifolium glomeratum L.
Thymelaeae tinctoria (Pourr.) Endl. Trifolium incarnatum L. subsp. incarnatum
subsp. nivalis P. Monts. Trifolium lagopus Pourret ex Willd.
Thymus callitrichifolius Sen. Trifolium medium L.
Thymus froelichianus Opiz Trifolium minus Sm.
Thymus x gili Sen. Trifolium montanum L.
Thymus lanuginosus Schk. Trifolium ochroleucon Hudson
Thymus mariae Sen. Trifolium paliescens Schreber
Thymus nervosus Gay ex WK. Trifolium patens Schreber
Thymus x nuriensis Sen. et Pau Trifolium pratense L.
Thymus oreus Charbonnel Trifolium pratense L. var. alpinum Hoppe
Thymus x paui Sen. et Ronniger Trifolium pratense L. var. frigidum Gaudin
Thymus polytrichus auct. p.p. Trifolium pratense L. var, nivale Koch
Thymus praecox Opiz subsp. polytrichus Trifolium pratense L. var. pratense
(A. Kerner ex Borbás) Jalas Trifolium pratense L. var. sativum Schreber
Thymus pseudoserpyllum Nkgre Trifolium pratense L. var. villosum DC.
Thymus pulegioides L. subsp. carniolicus Trifolium procumbens L.
(Borbis) P. Schmidt Trifolium repens L.
Thymus pulegioides L. subsp. pulegioides Trifolium repens L. var. alpestre Guss.
Thymus pulegioides L. var. vestitus (Lange) Trifolium rubens L.
Jalas Trifolium scabrum L.
Thymus serpyllum s.1. Trifolium smyrnaeum Boiss.
Thymus serpyllum L. subsp. caroli Sen. Trifolium spadiceum L.
et Ronniger Trifolium striatum L.
Thymus serpyllum L. subsp. chamaedrys Trifolium thalii Vill.
(Fries) Vollmann Triglochin palustris L.
Thymus serpyllum L. var. confertus Trimorpha pyrenaica (Pourret) Vierh.
Gr. et Godr. Trinia glauca (L.) Dumort. subsp. glauca
Thymus vulgaris L. Trisetaria flavescens (L.) Maire
Thymus vulgaris L. var. palearensis Trisetum flavescens (L.) P. Beauv. subsp.
O. Bolbs et Vigo flavescens
Typha latifolia L. Triticum aestivum L.
TYPHACEAE Trollius europaeus L.
Tilia cordata Miiier Tulipa australis Link
Tilia platyphyllos Scop. Tulipa gr. gesnerana L.
Tilia x vulgaris Hayne Tulipa sylvestris L. subsp. australis (Link)
TILIACEAE Pamp.
Tofieldia calyculata (L.) Wahlenb. Tunica prolifera (L.) Scop.
Tordylium maximum L. Turritis glabra L.
Torilis anthriscus (L.) C.C. Gmelin Tussilag0 farfara L.
Torilis arvensis (Hudson) Link subsv.
arvensis
Torilis japonica (Houtt.) DC. ULM ACEAE
Ulmus campestris auct.
Torilis nodosa (L.) Gaertner
Tragopogon crocifolius L, subsp. Ulmus carpinifolia G. Suckow
crocifolius Ulmus glabra Hudson
Ulmus minor Miller
Tragopogon porrifolius L. subsp.
Ulmus scabra Miller
australis (Jordan) Nyman
UMBELLIFERAE
Tragopogon pratensis L. Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
Tragopogon pratensis L. subsp. minor Umbilicus sedoides (DC.) DC.
(Miller) Wahlenb. Urtica dioica L.
Tragopogon pratensis L. subsp. pratensis Urtica urens L.
Trichophorum cespitosum (L.) Hartman URTICACEAE
Trifolium alpinum L.
Trifolium angustifolium L. 347
Trifolium arvense L. 345 Vaccaria pyramidata Medicus 189
Trifolium aureum Pollich 344 Vaccinium myrtillus L. 430
Trifolium badium Schreber 342 Vaccinium uliginosum L. 429
Trifolium campestre Schreber 344 Valeriana globulariifolia Ramond ex DC. 552
Trifolium dubium Sibth. 344 Valeriana montana L. 552
Trifolium fragiferum L. 342 Valeriana officinalis L. 550
Valeriana pyrenaica L. Veronica serpyllifolia L. subsp. nummularioi-
Valeriana tripteris L. des (Lecoq et Lamotte) Dostal 513
VALERIANACEAE Veronica serpyllifolia L. subsp. serpyllifolia 513
Valerianella auricula DC. Veronica spicata L. 521
Valerianella dentata (L.) Pollich Veronica teucrium auct. 516
Valerianella morisonii (Sprengel) DC. Veronica teucrium subsp. vahlii Gaud. 516
Valerianella rimosa Bast. Veronica triphyiios L. 519
Veratrum album L. Veronica urticifolia Jacq. 516
Verbascum blattaria L. Veronica verna L. 5 20
Verbascum boerhavii L. Viburnum lantana L. 546
Verbascum chaixii Viil. subsp. chaixii Viburnum opulus L. 547
Verbascum x euryale Franchet Vicia angustifolis L. 330
Verbascum flocosum Waldst. et Kit. Vicia atropurpurea Desf. 329
Verbascum x gonzali Sen. Vicia benghalensis L. 329
Verbascum lychnitis L. Vicia cracca L. subsp. cracca 327
Verbascum lychnitis L. var. nuriense Vicia cracca L. subsp. gerardii Gaudin 327
(Sen.) Murb. Vicia cracca L. subsp. tenuifolia (Roth)
Verbascum macrurum Ten. Gaud. 327
Verbascum majale DC. Vicia faba L. 355
Verbascum montanum Schrad. Vicia hirsuta (L.) S.F. Gray 329
Verbascum nigrum L. Vicia incana Gouan 327
Verbascum phlomoides L. Vicia lathyroides L. 331
Verbascum pulverulentum Viil. Vicea lutea L. subsp. lutea 331
Verbascum x spurium Koch Vicia onobrychioides L. 328
Verbascum thapsus L. subsp. crassifolium Vicia orobus DC. 326
(Lam.) Murb. Vicia pannonica Crantz subsp. purpurascens
Verbena officinalis L. (DC.) Arc. 330
VERBENACEAE Vicia pannonica Crantz subsp. striata (Bieb.)
Veronica alpina L. Nyman 330
Veronica anagallis-aquatica Guss. Vicia peregrina L. 331
Veronica apennina Tausch Vicia pyrenaica Pourret 329
Veronica aphylla L. Vicia sativa L. subsp. nigra (L.) Ehrh. 330
Veronica arvensis L. Vicia sativa L. subsp. sativa 330
Veronica austriaca L. subsp. vahlii (Gaud.) Vicia sepium L. 330
D.A. Webb Vicia varia Host. 328
Veronica beccabunga L. Vicia villosa Roth subsp. dasycarpa (Ten.)
Veronica bellidioides L. subsp. Cavili. 328
bellidioides Vicia villosa Roth subsp. pseudocracca
Veronica bellidioides L. subsp. lilacina (Bertol.) P.W. Ball 328
(Towsend) Nyman Vicia villosa Roth subsp. viliosa 328
Veronica chamaedrys L. Vinca minor L. 45 2
Veronica fruticans Jacq. Vincetoxicum hirundinaria Medic. subsp.
Veronica fruticulosa L. intermedium (Loret et Barran.) Markgraf 453
Veronica fruticulosa L. subsp. saxatilis Vincetoxicum officinale Moench 45 3
(Scop.) Arcang. Viola alba Besser 385
Veronica gouanii Moretti Viola arenaria DC. 387
Veronica x gundisalvi Sen. Viola arvensis Murray 392
Veronica hederifolia L. subsp. hederifolia Viola biflora L. 390
Veronica latifolia auct. Viola canina L. subsp. canina 389
Veronica longifolia L. Viola canina L. subsp. montana (L.) Hartman 389
Veronica montana L. Viola cenisia auct. 390
Veronica nummularia Gouan Viola cenisia auct. subsp. lapeyrousiana
Veronica nummulariifolia auct. Rouy et Fouc. 390
Veronica officinalis L. Viola diversifolia (DC.) W. Becker 390
Veronica persica Poiret Viola hirta L. 386
Veronica polita Fries Viola lutea Hudson 391
Veronica ponae Gouan Viola mirabilis L. 386
Veronica prostrata L. Viola odorata L. 385
Veronica saxatilis Scop. Viola palustris L. 389
Veronica serpyllifolia L. subsp. humifusa Viola pyrenaica Ramond ex DC. 386
(Dickson) Syme Viola reichenbachiana Jordan ex Boreau 388
793
Viola riviniana Reichenb. 388 Vitalians primulifiora Bertol. 434

Viola mpestris F.W.Schmidt 387 Vitaliana primuiifiora Bertol. subsp.
Viola ruppii All. 389 canescens O. Schwarz 435
Viola saxatilis F.W.Schmidt 392 Vitaliana primuliflora Bertol. var.
Viola suavis Bieb. subsp. sepincola (Jordan) canescens (O. Schwarz) comb. nova
Becker var. sepincola (Jordan) O. Bolbs (O. Swarz) 435
et Vigo 385 Vitaliana primullflora Bertol. var. cinerea
Viola sudetica auct. 39 1 (Sünd.) comb. nova 435
Viola sylvestris Lam. subsp. riviniana Vitis vinifera L. 377
(Reichenb.) Tourlet 388 Vulpia myuros (L.) C.C. Gmelin 688
Viola sylvestris Lam. subsp. sylvestris 388
Viola tricolor L. subsp. subalpina Gaudin 392 Xanthium spinosum L.
Viola wiiikommii R de Roemer 5 80
Xatardia scabra (Lapeyr.) Meissner 41 1
VIOLACEAE
Viscaria alpina (L.) G. Don fil. 182
Viscum album L. subsp. album 148 Zea mays L. 727
VITACEAE 377 Zinnia elegans Jacq. 645

59516-Text de L'article-86921-1-10-20071002

Uploaded by

Document Information

Original Description:

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

59516-Text de L'article-86921-1-10-20071002

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

SUMMARY.- The plant cover of the Vall de Ribes. I.

The Vall de Ribes is a smaii territory situated in the Catalan Pyrenees,

Fig. 1. Situació de la Vall de Ribes dins la zona pirinenca oriental.

Riu Freser Mbdul: 1, 88 m3/s.

Fig. 2. RSgim del riu Freser a l'estació de Daió.

18.000 11s e1 29 d'octubre de 1937

Geomorfologia - La topografia de la Vall de Ribes és molt variada, de manera que no és

A sota: El cim de Costa Pubilla o de Coma

Sismicitat - Com a informació suplementlria, indicarem que la comarca es troba sotme-

temp. mitjana mitjana mix. mín.

Daio de Dalt (14 19 m s.m.)

temp. mitjana mitjana mix. mín.

temp. mitjana mitjana mix. mín.

ANY 4.5 8.7 0.4 34 -24

A la figura 3 són representades les corbes anuals de temperatura corresponents a Ribes

RIBES D E FRESER (920 m s.m.1

A sota: El massís del Puigmal (2909

temp. mitjana mitjana max. abs. mín. abs.

Olot (440 m) 12.7 (PAYAREDA i NUET)

El gradient de disminució de la temperatura amb i'altitud, entre Ribes i Núria és per

Ribes de Freser (920 m s.m.) 987.17 mm

Ribes de Freser 100.4 dies de prec./any

Planell de Coma de Vaca (2020 m s.m.) 1352 mm

Camprodon (950 m) 1107.2 mm; 1156.6 mm (PANAREDA i NUET)

La Seu d'Urgell(690 m) 626 mm (Geografia de Catalunya)

Ribes de Freser (920 m s.m.)

Fornells de la Muntanya (- 1300 m s.m.)

juny 112.12 mm 296.1 mm setembre 108.16 mm

Presa del Freser (1654 m s.m.)

juny setembre 104.0 mm

desembre mar$ 64.17 mm

Hom observa que a totes les estacions es dóna un m b i m de pluviositat aproximadament

DAIO DE DALT (1419rn s.rn.)

FRESER (presa) (1654m s.m.)

NÚRIA (1964rn s.rn.)' LA MOLINA (1711 r n s.rn.)

LA MOLINA (171 1 m s.m.)

Fig. 6 . Variació anual de les precipitacions a les esta-

A la figura 7 són representades les quantitats de precipitació recollides a Ribes de Freser

NURIA (1964 rn s.rn.) Fig. 9. Diagrames ombrot&rmics de Ribes de Freser,

RIBES DE FRESER (920 m s.m.) RIBES DE FRESER (920 m s.m.)

RIBES DE FRESER (920 m s.m.) RIBES DE FRESER (920 m S.m.)

RIBES DE FRESER (920 rn s.rn.)

Fig. 10. Diagrames ombrotermics de Ribes de Freser

DAIO DE DALT (1419 rn s.rn.)

DAIO DE DALT (1 41 9 rn s.rn.)

Fig. 11. Diagrames ombrot6rmics de Dai6 de Dalt

Altres factors climatics - Fora de la temperatura i de la pluviositat, hi ha, evidentment,

Campelles, amb E1 Baell, BalneariMontagut, Colbnia Fibregas (popularment, Can Costa)

Pardines (abans, Vilatinyós), amb Vilaró, Puigsac, l'Orri, La Llavanera i Pujalt

Queralbs, amb Serrat, Núria, Fustanyi, Rialb, Vilamanya i cases esbarriades

Toses, amb Dbrria, Fornells de la Muntanya, Nevi, Espinosa i cases escampades

Demografia - El poblament huma de la comarca és, evidentment, molt antic. A diversos

1842 1900 1930 1950 1970

Fig. 12. Evolució de la població comarcal des de l'any 1718 al 1981.

Fig. 15. La utilització del sbl a la Vall de Ribes.

Conreu del segle (Secale cereale) a Ribes de Freser

Caps de bestiar durant l'estiu a la Vall de Ribes (any 1786)

turar i, fins i tot, portat a l'estiu als prats d'altura).

La caga i la pesca - Pel que fa a la caqa (i a la fauna major, en general), assenyalarem

La mineria - L'activitat minera és actualment inexistent a la Vall de Ribes, perb en

Regió barcelonina (de la Serra Pre-litoral al mar i de Garraf

a) Nom correcte de la planta i sinbnims principals. - Pel que fa a la sinonímia, consig-