GRANYENA DE LES GARRIGUES

Garrigues

Annex: Estudi geològic

CPISR-1 Raquel González Aprovat provisionalment per la

Gállego Comissió Territorial
d'Urbanisme de LLeida en data
NORMES DE PLANEJAMENT
17.12.2014
URBANÍSTIC. MUNICIPIS DE
La Secretària,
PONENT

CPISR-1 Jordi Foz Dalmau Aprovat definitivament

pel conseller de Territori i
Sostenibilitat en data 18 Aprovació provisional
de febrer de 2015. Desembre 2014
El secretari,
 Generalitat de Catalunya
Institut Cartogràfic de Catalunya

Dictamen preliminar d’identificació de

perillositat geològica als sectors de
desenvolupament urbà contemplats
a les Normes Subsidiàries de
Granyena de les Garrigues (Garrigues)

ICC/AR-026-03 13 de març de 2003

Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà
contemplats a les Normes Subsidiàries de Granyena de les Garrigues (Garrigues) ICC/ AR-026-03

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA A L’ESTUDI PRELIMINAR DE PERILLOSITAT ............ 1

1.1. Introducció ...................................................................................................................... 1

1.2. Objectius......................................................................................................................... 1

1.3. Metodologia .................................................................................................................... 2

1.4. Marc territorial................................................................................................................. 4

1.4.1. Situació geogràfica ................................................................................................ 4
1.4.2. Característiques del municipi ................................................................................ 4

1.5. Hidrologia superficial i climatologia................................................................................. 5

1.5.1. Hidrologia superficial ............................................................................................. 5
1.5.2. Climatologia........................................................................................................... 5

1.6. Geologia ......................................................................................................................... 7

1.6.1. Marc geològic. ....................................................................................................... 7
1.6.2. Descripció litològica............................................................................................... 8
1.6.2.1. Substrat rocós. ............................................................................................. 8
1.6.2.2. Formacions superficials (Quaternari). .......................................................... 8

2. ESTUDI PREVI DE LA PERILLOSITAT PER SECTORS ..................................................... 9

3. CONCLUSIONS .................................................................................................................. 17

3.1. Conclusions generals ................................................................................................... 17

3.1.1. Caigudes de blocs ............................................................................................... 17
3.1.2. Inestabilitzacions en talussos i marges antròpics................................................ 17

3.2. Conclusions específiques ............................................................................................. 17

4. RECOMANACIONS............................................................................................................. 18
Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà
contemplats a les Normes Subsidiàries de Granyena de les Garrigues (Garrigues) ICC/ AR-026-03

1. INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA A L’ESTUDI PRELIMINAR DE PERILLOSITAT

1.1. Introducció

A instàncies de la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya (DGU) s’ha

procedit a la realització del dictamen preliminar d’identificació de riscs geològics de les zones
afectades per les normes subsidiàries que es reflecteixen al Pla General d’Ordenació del terme
municipal de Granyena de les Garrigues, a la comarca de les Garrigues.

Aquest informe comprèn una única àrea de planificació urbanística, amb un únic nucli de
població amb algunes poblacions aïllades al seu voltant, que estan inclosos en el terme
municipal de Granyena de les Garrigues.

L’aptitud del territori de cara a la seva urbanització estarà sovint condicionada per l’acció de
processos geodinàmics actius, com són les inestabilitats de vessant, processos erosius,
esfondraments, etc. En el present informe s’efectuarà una anàlisi d’identificació de cadascun
d’aquests processos existents així com de la perillositat natural associada a aquests per tal de
qualificar en fase preliminar l’aptitud del nucli urbà per a la seva urbanització.

1.2. Objectius

L’objectiu d’aquest estudi és l’avaluació de la perillositat natural, entesa com la probabilitat de

que en un espai de temps determinat succeeixi un fenomen natural virtualment destructiu. En el
present informe, no es té en compte el risc, entès com la perillositat més la vulnerabilitat de les
estructures existents a les zones objectes d’estudi.

Els diferents graus de perillositat s’han determinat a partir de la magnitud i la freqüència dels
fenòmens geomorfològics actius identificats.

La magnitud és la capacitat destructiva d’un fenomen, la qual està directament relacionada

amb les seves dimensions i amb el tipus de procés que el genera. En aquest dictamen
preliminar s’estima en base a la fotointerpretació i a les observacions de camp realitzades
posteriorment.

1/20
Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà
contemplats a les Normes Subsidiàries de Granyena de les Garrigues (Garrigues) ICC/ AR-026-03

La freqüència és el grau d’activitat o període de recurrència d’un fenomen, és a dir, el lapse de

temps estimat entre dos esdeveniments de magnitud similar. En el present informe s’ha realitzat
una aproximació d’aquest valor en base a la informació històrica compilada i a la identificació
d’indicis d’activitat en els sectors objectes d’estudi.

Així doncs, s’ha considerat els següents graus de perillositat geològica:

Perillositat molt baixa-baixa: Zones exposades a fenòmens de baixa freqüència i magnitud

baixa a mitjana, o bé zones on no s’ha detectat una exposició a cap tipus de fenomen actiu
(sense perillositat definida).

Perillositat mitjana: Zones exposades a fenòmens de mitjana freqüència i magnitud mitjana.

Perillositat alta: Zones exposades a fenòmens de mitjana o alta freqüència i magnitud alta.

En aquest informe s’ha avaluat la perillositat natural dels fenòmens associats a la dinàmica de
vessant, és a dir, despreniments, lliscaments, processos erosius associats a la dinàmica fluvial
i/o torrencial i corrents d’arrossegalls associats a la dinàmica torrencial.

Queden exclosos d’aquesta avaluació altres fenòmens naturals (fenòmens sísmics,

inundacions, etc.), així com els fenòmens d’inestabilitat associats a activitats antròpiques
(desmunts, terraplens, explotacions mineres, etc)

No és objectiu d’aquest informe opinar sobre la qualificació urbanística que s’haurà d’adjudicar
a cada sector. L’aspecte geològic, és un factor entre d’altres a tenir en compte a l’hora de la
planificació urbanística pels organismes competents en aquesta matèria.

1.3. Metodologia

Per aconseguir l’objectiu plantejat els treballs que s’han portat a terme han estat els següents:

1- Recull bibliogràfic: Prèviament al reconeixement de camp, s’ha recopilat una sèrie de

dades per tal de realitzar posteriorment un treball de gabinet centrat en l’anàlisi del
municipi de Granyena de les Garrigues:

2/20
Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà
contemplats a les Normes Subsidiàries de Granyena de les Garrigues (Garrigues) ICC/ AR-026-03

- Mapes topogràfics a escala 1:5.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

- Ortofotomapes a escala 1:5.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
- Mapa geològic de l’IGME (Instituto Tecnológico y Geominero de España) a
escala 1:50.000. Full 416. Maials.
- Dades climàtiques i meteorològiques del Servei Meteorològic de Catalunya i de
l’Atlas Climàtic de Catalunya.

2- Estudi fotointerpretatiu: Aquest estudi ha permès efectuar una primera anàlisi de la zona
amb l’objectiu d’identificar la presència d’elements morfològics representatius de la
perillositat geològica de cada sector.

3- Treball de camp: Realització d’un seguit de reconeixements de camp de les zones que
es veuen afectades per les noves normes d’ordenació urbana.

4- Realització de l’informe: Redacció de l’informe i proposta de qualificació del terreny en

funció del grau de perillositat natural que presenten els diferents sectors de les zones
objectes d’estudi, determinació de conclusions i recomanacions generals.

3/20
Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà
contemplats a les Normes Subsidiàries de Granyena de les Garrigues (Garrigues) ICC/ AR-026-03

1.4. Marc territorial

1.4.1. Situació geogràfica

El terme municipal de Granyena de les Garrigues s’estén al sector de ponent de la comarca de

les Garrigues, en contacte amb el Segrià. Aquesta comarca se situa a cavall entre els relleus
de la serralada Prelitoral i la plana de la Depressió Central.

L’extensió del terme municipal és de 20.33 km2 i es troba situat a l’extrem occidental de la
plataforma garriguenca. Limita al nord-est i a l’est amb el Cogul, al sud-est amb el Soleràs, al
sud amb la Granadella, a l’oest amb Torrebesses i al nord amb Alcanó, aquestes dues últimes
poblacions pertanyents al Segrià.

La morfologia del terme municipal està marcada per un relleu sistemàticament marcat per
bancals que s’adapten als desnivells del terreny, ocupats pels conreus d’oliveres, ametllers i
cereals. Aquests desnivells són deguts a la diferent competència dels estrats que afloren a la
zona. La zona més elevada del terme es troba a l’extrem sud, entorn d’uns 440 metres
d’alçada, i el terreny va disminuint progressivament de cota cap al nord.

Pel que fa a la xarxa viària, Granyena de les Garrigues és travessada de nord-oest a sud-est
per la carretera local L-700 (que va des d’Alcanó fins al Soleràs), i al nord del poble passa la
carretera que va des de Torrebesses al Cogul, i creua el terme municipal de sud-oest a nord-
est.

1.4.2. Característiques del municipi

El municipi de Granyena de les Garrigues, a 368 m d’altitud, se situa entre la vall Major al sud i
la vall de Comapruneda al nord. La seva població és de 154 habitants segons el cens realitzat
l’any 2001.

Pel que fa a l’activitat econòmica del terme municipal, és tradicionalment agrària. La població
ocupada resident per sectors d’activitat és: 56 % en el sector agrari, un 30 % en el sector dels
serveis, un 8 % en el sector de la construcció i un 6 % en el sector de la indústria, segons dades
del 1996 de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

4/20
Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà
contemplats a les Normes Subsidiàries de Granyena de les Garrigues (Garrigues) ICC/ AR-026-03

1.5. Hidrologia superficial i climatologia

1.5.1. Hidrologia superficial

La xarxa de drenatge té una disposició sud-est/nord-oest, i pertany a la conca higrogràfica de

l’Ebre. El principal riu de la xarxa de drenatge del terme municipal de Granyena de les
Garrigues és la vall Major, que passa pel sud del nucli urbà. Transcorren més al sud la vall
d‘Auliver, i més al nord del nucli urbà, la vall de Comaprunera. La superfície de conca és
relativament petita, fet que condiciona la seva funcionalitat, limitant-se a episodis de pluges
intenses. Totes aquestes valls porten les seves aigües fins als pantans d’Utxesa i de Secà.

1.5.2. Climatologia

El clima del municipi del Granyena de les Garrigues és mediterrani amb clara tendència
continental (segons l’escala d’índex d’humitat de Thornwaite es tracta d’un clima semiàrid). La
temperatura mitjana anual està entre 14º i 15 ºC, amb mitjanes màximes als mesos de juliol (24-
25ºC) i agost (23º-24ºC), i mitjanes mínimes els mesos de desembre i gener (5º-6ºC).
L’amplitud tèrmica anual és molt acusada, i està compresa entre 19º i 20ºC.

Pel que fa a la precipitació, la mitjana anual oscil·la entre els 400 i 450 mm. Les estacions més
humides són respectivament: la primavera i la tardor, amb unes precipitacions mitjanes entre
120 i 140 mm a la primavera, i entre 100 i 120 mm a la tardor. A l’hivern i a l’estiu, la precipitació
oscil·la entre 80-100 mm. Cal destacar que entre la primavera i la tardor es poden donar aiguats
de caràcter tempestuós, amb una gran quantitat d’aigua en un breu interval de temps, que
sovint pot ser causant d’inundacions.

Entre 1941-1983, s’han enregistrat alguns episodis de pluges mensuals superiors a 200 mm, en
l’estació de Granyena de les Garrigues, i en les estacions properes de la Granadella a 8,26 km i
l’Albagés a 7,3 km (Garrigues), la Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre) a 16,2 km, Torres de Segre a
15,3 km i Sarroca a 7,7 km, aquestes dues últimes poblacions pertanyen al Segrià. Veure taules
I a VI.

5/20
Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà
contemplats a les Normes Subsidiàries de Granyena de les Garrigues (Garrigues) ICC/ AR-026-03

DATA MM/MES
Abril 1942 228
Febrer 1944 210
Novembre 1963 408

Taula l. Precipitacions mensuals acumulades superiors a 200 mm, enregistrades a

l’estació de Granyena de les Garrigues, entre els anys 1941 i 1976.

DATA MM/MES
Novembre 1967 212

Taula lI. Precipitacions mensuals acumulades superiors a 200 mm, enregistrades a

l’estació de La Granadella, entre els anys 1954 i 1983.

DATA MM/MES
Novembre 1967 166
Abril 1969 156

Taula III. En l’estació d’Albagés no s’ha detectat precipitacions mensuals acumulades

superiors a 200 mm per al període 1957-1983. S’exposen les precipitacions més
destacades per al mateix període.

DATA MM/MES
Novembre 1967 271
Abril 1969 194

Taula IV. Precipitacions mensuals acumulades superiors a 200 mm, enregistrades a

l’estació de La Palma d’Ebre entre els anys 1952 i 1983.

6/20
Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà
contemplats a les Normes Subsidiàries de Granyena de les Garrigues (Garrigues) ICC/ AR-026-03

DATA MM/MES
Març 1974 215
Juny 1975 196

Taula V. Precipitacions mensuals acumulades superiors a 200 mm, enregistrades a

l’estació de Torres de Segre entre els anys 1952 i 1976.

DATA MM/MES
Març 1974 199

Taula VI. Precipitacions mensuals acumulades superiors a 200 mm, enregistrades a

l’estació de Sarroca de Lleida entre els anys 1948 i 1978.

1.6. Geologia

1.6.1. Marc geològic.

Geològicament, el terme municipal de Granyena de les Garrigues se situa molt a prop del
marge sud-est de la Depressió Central, entre aquesta i la Serralada Prelitoral (cap a l’est i sud-
est, es troben la serra de Llena i el Montsant)

El substrat rocós aflorant a la zona és d’edat oligocena superior (Catià, entre 23,8 i 28,5 milions
d’anys), i està format per alternances de materials detrítics (principalment argiles i llims amb
nivells de gresos, tot i que al sud del terme també s´hi troben alguns nivells de conglomerats).
L’estratificació té un lleuger cabussament cap al nord-oest. Els materials que conformen el
substrat rocós provenen de l’erosió dels materials de la serralada Prelitoral, la qual a mesura
que s’anava aixecant s’anava erosionant i reomplint de sediments la Depressió Central. En la
zona estudiada els materials correspondrien a posicions distals de ventall al·luvial, molt a prop
del marge de la conca.

En els fons de vall i al peu dels escarpaments hi ha l’acumulació de materials quaternaris, els
quals en molts casos s’indenten lateralment i es fa difícil determinar-ne el límit.

7/20
Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà
contemplats a les Normes Subsidiàries de Granyena de les Garrigues (Garrigues) ICC/ AR-026-03

1.6.2. Descripció litològica.

1.6.2.1. Substrat rocós.

Lutites vermelles i ocres amb intercalacions de gresos. Els gresos són de mida de gra fi a mitjà i
es disposen en seqüències granodecreixents, amb estratificació entrecreuada en solc i planar.
Pel que fa a la cimentació, és de tipus calcàrea i guixosa. Entre les lutites hi ha nivells de guix
d’ordre centimètric (foto 3). Són dipòsits de reompliment de canals i de plana d’inundació.

Paleocanals de gresos de gra fi a groller. S’intercalen entre els nivells de la unitat anterior.
Poden tenir laminació encreuada o paral·lela, i generalment estan intensament bioturbats. La
cimentació és fonamentalment carbonatada, i aquests nivells poden assolir fins a 50 metres de
potència. Corresponen a dipòsits de canal situats a les parts distals de ventalls al·luvials.

Conglomerats amb intercalacions de gresos i margues de color vermell i ocre. Els conglomerats
tenen la matriu sorrenca i el ciment calcari, amb còdols heteromètrics constituïts per calcàries i
dolomies, i en menor proporció per quarsites i roques plutòniques. Cap a sostre hi ha
intercalacions de gresos i argiles amb microcòdium i tubs d’algues. Localment, cap al sud
s’intercalen capes calcàries de color gris. La potència pot ser superior als 200 metres, i
s’interpresten com fàcies sedimentàries al·luvials.

1.6.2.2. Formacions superficials (Quaternari).

Dipòsits de vessant i de lleres: Graves, sorres i llims i localment blocs, que formen els dipòsits
de les lleres actuals de les rieres i torrents. S’indenten lateralment amb dipòsits de vessant. És
equivalent a la terrassa baixa de l’Ebre (Qt0-1).

Dipòsits col·luvials. Còdols angulosos heteromètrics amb matriu llimosa/argilosa. La composició

dels còdols és poligènica i correspon a la del relleu associat. Són materials acumulats al peu
dels principals relleus, i poden formar acumulacions importants.

8/20
Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà
contemplats a les Normes Subsidiàries de Granyena de les Garrigues (Garrigues) ICC/ AR-026-03

2. ESTUDI PREVI DE LA PERILLOSITAT PER SECTORS

La morfologia de la zona inclosa dintre el Pla General d’Ordenació de Granyena de les

Garrigues, comprèn una petita carena de direcció est-oest (a sobre de la qual se situa el nucli
urbà), amb algunes ramificacions cap al nord. La zona més elevada està a l’est de la vila, al
sector denominat la Roca Barrul, amb 372 m d’alçada. Aquesta carena està entre 50 i 60
metres per sobre dels terrenys que s’extenen a nord i sud, que corresponen a les amples valls
de Coma Prunera i la vall Major respectivament (planol 1).

El substrat rocós d’aquesta zona, constituït per materials de l’oligocè superior, és format per
alternances de lutites vermelles i ocres amb intercalacions de gresos, corresponents a dipòsits
de reompliment de canals i de plana d’inundació, i paleocanals de gresos de gra fi a groller,
d’ordre mètric, que estan intercalats entre els materials anteriors i corresponen a dipòsits de
canal situats a les parts distals de ventall al·luvial. L’estratificació és sub-horitzontal o amb un
lleuger cabussament cap al nord-oest. L’origen dels sediments que alimentava el ventall al·luvial
era la Serralada Prelitoral, que durant l’Oligocè s’estava aixecant.

Les característiques geològiques i morfològiques de la zona, determinen la naturalesa dels

processos geològics que s’hi esdevenen. Així doncs, a partir d’un reconeixement sobre el
terreny s’ha reconegut en aquesta zona diversos punts afectats per processos geològics actius
amb perillositat natural associada, que s’exposen a continuació:

El vessant situat al sud entre el nucli urbà i la Vall Major, i que s’estén entre les Valletes i l’era
de Barrull amb direcció est-oest (sector A plànol 1). Aquest vessant té entre 40 i 50 metres de
desnivell, i un pendent mitjà elevat, que en alguns punts és superior a 30º. Aquest sector,
presenta una morfologia esglaonada, resultat de la diferent competència dels nivells aflorants,
essent els escarpaments deguts a la presència de nivells de gresos d’ordre mètric, més
resistents a l’erosió que els nivells d’argiles entre els que estan intercalats. Aqests nivells de
gresos poden donar origen a blocs d’alguns m3. Cap a la part baixa, el vessant es troba
aterrassat per a l’aprofitament de conreus (ametllers principalment), fet que encara evidencia
més la seva morfologia esglaonada. Aquests nivells de gresos estan poc diaclasats (amb una
família principal de diàcalasis de direcció nord-sud i cabussament subvertical), però la
soscavació del substrat subjacent fruït de l’erosió diferencial, dona lloc al trencament dels nivells
de gresos per descalçament i la conseqüent formació de blocs, susceptibles de patir bolcades o
despreniments, tal i com es pot veure en les fotografies 4, 5 i 6. En aquest sector també hi ha

9/20
Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà
contemplats a les Normes Subsidiàries de Granyena de les Garrigues (Garrigues) ICC/ AR-026-03

evidències de la caiguda de blocs recents, com el bloc que es va trobar al mig del Camí de la
Vall Major, i que va caure després de les pluges continuades d’aquest febrer (foto 6, punt
marcat amb una a al plànol 1). Tenint en compte les observacions de camp realitzades i la
naturalesa geològica del terreny, la freqüència mitjana dels despreniments i bolcades de blocs, i
la magnitud mitjana que es podria assolir en cas de bolcada o despreniment, s’ha avaluat la
totalitat de les zones susceptibles de ser afectades per aquest tipus de fenomen amb una
perillositat natural mitjana.

El vessant oest de la serra del Jaume, al límit oriental de la zona d’estudi (sector B plànol 1), té
un desnivell entre 25 i 35 metres, i un pendent que pot arribar fins als 26º. Com en el sector
anterior, la morfologia és esglaonada degut a l’alternança de nivells de gresos més competents,
i nivells d’argiles, més fàcilment erosionables, fet que origina la formació de blocs per
descalçament i fracturació del nivell de gresos. Aquests blocs són susceptibles de patir
bolcades o despreniments, algunes de les quals poden assolir magnitud mitjana (veure foto 8),
tot i que tenen una freqüència baixa. En base a l’anterior, s’ha avaluat la susceptibilitat d’aquest
sector enfront de patir bolcades i despreniments amb una perillositat natural mitjana.

També s’han identificat alguns indicis, tot i que amb una freqüència baixa, al vessant nord-est a
les Comes d’Alcanó, als escarpaments situats a banda i banda de la carretera de Granyena de
les Garrigues a Torrebesses (a uns 100 m de l’encreuament amb la carretera L-700, de
Granyena de les Garrigues a Alcanó, foto 9), al vessant oest de l’Era de l’Àlex (foto 10), i al
vessant nord-est entre l’Era de l’Àlex i la carretera L-700 entre Granyena i Alcanó. Tots aquests
vessants no tenen un desnivell gaire important, entre 5 i 15 m, per la qual cosa la magnitud que
s’assoliria en cas de bolcada o despreniment seria baixa. Aquests sectors, s´han avaluat per
tant, amb una perillositat natural associada baixa. Tanmateix, cal tenir en compte a l’hora de
realitzar-hi algun tipus d’urbanització, que no es realitzi cap actuació que pugués induir a la
inestabilització d’alguns dels blocs mig caiguts, o que pugui donar origen a la formació de nous
blocs.

En la resta de zones del sector estudiat, no s’han observat altres indicis d’activitat geològica,
motiu pel qual s’ha avaluat per aquestes zones una perillositat natural associada molt baixa-
baixa.

10/20
Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà
contemplats a les Normes Subsidiàries de Granyena de les Garrigues (Garrigues) ICC/ AR-026-03

Fotografies corresponents a la zona estudiada.

Foto 1. Vista de Granyena de les Garrigues desde l’est.

Foto 2. Lutites amb intercalacoions de gresos. Les diàclasis mesurades en aquest punt tenen una direcció 6/82 E.

12/20
Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà
contemplats a les Normes Subsidiàries de Granyena de les Garrigues (Garrigues) ICC/ AR-026-03

Foto 3. Paleocanal de gres intercalat entre els gresos i lutites. Es destaquen els nivells de guixos d’ordre centimètric
intercalats en les lutites.

Foto 4. Talús entre la carretera que va al Soleràs i la Roca del Barrull. Observar els blocs despresos de grans
dimensions.

13/20
Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà
contemplats a les Normes Subsidiàries de Granyena de les Garrigues (Garrigues) ICC/ AR-026-03

Foto 5. Blocs despresos al vesssant sud del poble

Foto 6. Nivells de gresos amb blocs individualitzats susceptibles de patir bolcades o despreniments, al vessant sud
del poble per sota del cementiri.

14/20
Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà
contemplats a les Normes Subsidiàries de Granyena de les Garrigues (Garrigues) ICC/ AR-026-03

Foto 7. Bloc caigut d’uns 3 m3, durant les pluges del febrer de 2003 al vessant sud del poble.

Foto 8. Blocs caiguts al vessant oest de la Serra del Jaume.

15/20
Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà
contemplats a les Normes Subsidiàries de Granyena de les Garrigues (Garrigues) ICC/ AR-026-03

Foto 9. Nivells de gresos i blocs caiguts als escarpaments situats a la carretera de Granyena a Torrebesses, a uns
100 metres de l’encreuament amb la carretera que porta fins a Alcanó.

Foto 10. Blocs caiguts corresponents als nivells de gresos a la zona de l’Era de l’Àlex.

16/20
Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà
contemplats a les Normes Subsidiàries de Granyena de les Garrigues (Garrigues) ICC/ AR-026-03

3. CONCLUSIONS

3.1. Conclusions generals

Un reconeixement geològic-geotècnic del terme municipal de Granyena de les Garrigues ha

permès efectuar una avaluació de la perillositat natural de la zona objecte d’estudi inclosa dins
el Pla d’Ordenament Territorial del municipi. A partir d’un reconeixement de camp i de la
compilació de dades s’ha pogut constatar els següents punts:

3.1.1. Caigudes de blocs

Vessants on les característiques del substrat rocós ha donat lloc a alternances de materials
amb erosionabilitats diferencials i on es poden observar indicis d’inestabilitat com antigues
cicatrius, blocs caiguts o individualitzats, etc., són zones susceptibles de patir despreniments.

3.1.2. Inestabilitzacions en talussos i marges antròpics

La naturalesa geològica del terreny juntament amb el pendent que presenten alguns marges i
talussos d’origen antròpic, podria afavorir el desenvolupament d’inestabilitzacions en
determinats punts dels sectors estudiats.

3.2. Conclusions específiques

A partir de l’anàlisi de les zones inclosos dins el Pla d’Ordenament Territorial del terme
municipal de Granyena de les Garrigues, s’ha realitzat una síntesi del present informe on
s’esmenta una proposta d’actuació que permeti qualificar l’aptitud del terreny de cara a una
futura urbanització d’aquest.

Els sectors on no s’ha detectat cap fenomen actiu no s’ha avaluat amb una perillositat nul·la,
atès que poden haver-hi fenòmens potencials afavorits per diversos factors, com la naturalesa
del terreny, la seva morfologia, etc.

17/20
Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà
contemplats a les Normes Subsidiàries de Granyena de les Garrigues (Garrigues) ICC/ AR-026-03

Sector: Vessant entre el nucli urbà i la Vall Major (desde les Valletes i l’era de Barrull).
Tipus de perillositat: Caiguda blocs.
Grau de Perillositat: Mitjà.
Propostes d’actuació: Estudis de detall que determinin la necessitat de prendre mesures de
protecció i/o l’establiment de franges de seguretat.

Sector: Vessant oest de la Serra del Jaume.

Tipus de perillositat: Caiguda de blocs.
Grau de Perillositat: Mitjà.
Propostes d’actuació: Estudis de detall que determinin la necessitat de prendre mesures de
protecció i/o l’establiment de franges de seguretat.

4. RECOMANACIONS

Durant la realització d’aquest estudi s’ha contemplat la situació actual de les àrees estudiades,
en determinades condicions. Una intervenció antròpica podria modificar l’estat actual de les
mateixes.

L’estudi preliminar dels sectors, ha permès identificar diversos fenòmens geològics actius que
porten una perillositat natural associada. De les observacions de camp realitzades i de la
informació històrica compilada se’n deriven les següents recomanacions:

Les àrees avaluades amb una perillositat natural molt baixa-baixa són terrenys aptes per a la
urbanització, tractant-se de zones exposades a fenòmens de baixa activitat i magnitud mitjana o
baixa, o bé zones on no s’ha detectat cap tipus de fenomen actiu. En tot cas els informes
pertinents per a futures actuacions urbanístiques, hauran d’adequar-se en cada cas concret per
tal d’evitar possibles afeccions.

18/20
Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà
contemplats a les Normes Subsidiàries de Granyena de les Garrigues (Garrigues) ICC/ AR-026-03

Els sectors avaluats amb una perillositat natural mitjana, es troben exposats a fenòmens de
baixa a mitjana activitat i magnitud mitjana. Per aquest motiu, és convenient realitzar estudis de
detall per a cada nova actuació urbanística projectada que estableixi en cada cas les franges de
seguretat i si fos necessari les mesures de protecció adequades.

D’altra banda, amb caràcter general també es recomana:

- La realització d’un estudi geotècnic per a cada nova construcció, d’acord amb les
directrius actuals de la norma de construcció EHE de formigó estructural (Art. 4.1).

- Atenció al desenvolupament d’inestabilitats de tipus moviments superficials i

despreniments durant o posteriorment a l’execució d’excavacions o talussos antròpics.

Barcelona, 13 de març de 2003

Vist i plau:
Josep M Fabra i Cardona Antoni Roca i Adrover
Geòleg Cap de la Unitat de Geologia

19/20