ACTIVITAT 3 MP05 UF1 NF1

ANÀLISI DE L’ARTICLE.“LA MESTRA DE P3: PREVENCIÓ I

DETECCIÓ DE DIFICULTATS”

RA 1: Planifica estratègies i activitats afavoridores del desenvolupament de

l’expressió i comunicació verbal relacionant-les amb les característiques individuals i
del grup al que van dirigides.

RA 4: Avalua el procés i el resultat de la intervenció realitzada en l’àmbit de

l’expressió i comunicació verbal argumentant les variables rellevant i els instruments
d’avaluació.
______________________________________________________________________

-L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer quin és el paper de la mestra de P3 en la

prevenció i detecció de dificultats.
-Reconèixer quins són els trastorns i els seus elements.
-Identificar les característiques pròpies de l’infant i de l’entorn familiar que es donen
en els trastorns.
- Resoldre casos pràctics a partir de l’observació i avaluació.

Aquí comença el treball

Plantejament i material necessari:
a. Activitat petit grup (en grups de 3 persones )
b. A partir de la lectura de l’article , llibre consulta, ordinador i accés a internet i pautes
aportades.

Desenvolupament:

1.- Imagina que ets mestra de P3 tenint en compte la lectura de l’article (i consultant
altres fonts) com actuaries davant la detecció de dificultats d’un nen a l’aula. (1,5p)
https://www.educat.cat/blog/la-mestra-de-p3-prevencio-i-deteccio-de-dificultats/ (s’ha de
llegir i fer les 3 primeres).

Protocol d’actuació davant la detecció de dificultats d’un nen a l’aula:

-Consensuar la situació de l’alumne amb els demés especialistes/professors.

-Fer una avaluació psicopedagògica.

-Fer entrevistes amb els pares, és molt important ja que dona molta informació.

-Ajudar a identificar les necessitats que manifesta l’alumne.

-Veure si el rendiment acadèmic és totalment correcte.

-Donar valor a les necessitats de comunicació de l’infant.

-Descobrir els interessos i motivacions que manifesta l’alumne.

-Parlar amb el nen encara que no es mostri comunicatiu.

-Utilitzar jocs, materials i recursos per veure com es comporta el nen.

-Saber interpretar les seves accions i verbalitzacions.

2.- Què faries per portar a terme una entrevista als pares perquè has detectat alguna
dificultat? Com organitzes el contingut de la reunió:
Fes un índex dels continguts que et sembla interessant presentar durant la reunió.
Especifica també objectius concrets que vols aconseguir amb la trobada per assolir
una comunicació eficaç. (2p)

Com a mestra, he de tenir present les valoracions que es fa sobre el rendiment dels nens i
les meves sospites sobre alguns signes d’alerta, per això és convenient que faci una
entrevista amb els pares, en la qual pugui conèixer una mica més l’entorn del nen i el motiu
pel qual el nen presenta dificultats en el seu rendiment escolar.

El contingut de l’entrevista serà el següent:

1. Motiu de consulta

2. Escolaritat i rendiment acadèmic

3. Factors causals del problema

4. Actituds davant el problema

5. Conducta motriu del nen

6. Parla / Llenguatge

7. Comunicació

8. Memòria, atenció, concentració

9. Funcionament intel·lectual

10. Afecte / emoció

11. Història familiar i antecedents mèdics

12. Embaràs, part i lactància

Estructura de l'entrevista:

Abans de reunir-me amb els pares, ells haurien de parlar amb el seu fill sobre la naturalesa i
la finalitat de la reunió, per evitar posar innecessàriament a la defensiva a l'infant o fer-li
pensar que això és una mena de càstig. També és important que els pares estimulin a
l'infant perquè aquest pugui explicar-me qualsevol problema o preocupació amb total
naturalitat.

A l’entrevista, no iniciaré el tema de conversa posant el problema de manifest, sinó que

primer de tot, faré que el nen se senti com a casa seva proporcionant-li un ampli repertori de
joguines o materials de joc per preguntar sobre temes específics. Aquesta manera d'enfocar
l'inici de l'entrevista, aporta informació útil sobre l'estil de maneig de motivacions i habilitats
recreatives, que ens aporten fluïdesa verbal.

Alhora que l’infant està gaudint dels objectes de joc, és el moment adequat per explicar-li a
la família el motiu de la consulta, després parlar-ne sobre l’escolaritat i el rendiment
acadèmic del seu fill, quin és el problema que presenta el nen i els factors, valoracions i/o
alguns signes d’alerta que m’han advertit que el nen presenta dificultats i que impedeixen un
desenvolupament físic i/o emocional normal.

Tot seguit, i una vegada que el nen ja estigui còmode, els preguntaré pels interessos de
l’infant, les seves debilitats i potencialitats. A més, d’enfocar-me en l’entorn familiar, faré
preguntes sobre la conducta motriu del nen, aspectes de la parla i l’adquisició del
llenguatge, temes relacionats amb la gestació del nen, l’embaràs, l’atenció del nen i la seva
concentració, entre d’altres.

A vegades és necessari recórrer a altres tècnics especialistes com per exemple un psicòleg,
un logopeda o psicopedagog, un otorinolaringòleg o un pediatre per fer una avaluació
addicional.

Hem de tenir en compte alhora, que algunes dades les podrem aconseguir al moment de la
reunió, encara que d’altres, les podrem aconseguir mitjançant preguntes més clares, amb la
finalitat d’obtenir respostes especifiques i sempre, es tindrà present el nivell de maduració i
desenvolupament de l'infant en relació a la seva edat, ja que de vegades, hem d’evitar un
error de valoració en el nivell maduratiu de l'infant, perquè es poden crear expectatives
equivocades en l'entrevista a les quals jo com a mestra puc reaccionar erròniament.

Objectius de la reunió:

1.- Conèixer les pautes bàsiques del desenvolupament infantil.

2.- Conèixer els factors socioculturals, familiars i tot l’entorn del nen.

3.- Identificar quina és la dificultat que presenta el nen i la causa d’aquesta.

4.- Aportar informació a la família sobre les actituds davant la dificultat.

5.- Obtenir la total informació del nen.

6.- Facilitar la recollida d'informació al centre mitjançant la reunió.

7.- Afavorir la implicació de l'infant en l'avaluació.

8.- Afavorir un bon canal de comunicació.

9.- Establir un vincle entre la família i la mestra.

10.- Permetre portar un seguiment en un proper cas.

11.- Obtenir dades rellevants i significatives des del punt de vista de la família.

3.- Informat sobre les funcions i actuacions que porten a terme els tècnics dels
equips que s’esmenten a l’article (1,5 p)

Cada membre aporta funcions i actuacions diferents. En primer lloc s’ubica la família, que
aquesta és el referent principal de cada infant. La família és important que pugui oferir
l’atenció, la preocupació, el caliu i totes les demés necessitats que l’infant necessiti. Un altre
sector a tenir en compte és el centre escolar. Aquest fa un paper molt important en
l’educació del nen/a, ja que passa moltes hores amb els educadors/es i també és un
referent més per a l’infant. Als centres escolars, a més d’aprendre intel·lectualment, també
s’adquireixen maneres de fer, de ser, de parlar i d’expressar-se. És per això que, si el
tutor/a, veu dificultats en l’infant a l’hora de parlar, escriure, expressar-se, relacionar-se, etc.,
aquest haurà de parlar amb les famílies i oferir la possibilitat de parlar amb especialistes.
Per exemple, si el nen/a té problemes de parla, aquest té l’opció d’anar a l’especialista
corresponent, que en aquest cas seria el logopeda.

4.- Es tracta de resoldre un cas pràctic relacionat amb l’observació i avaluació d’un
nen en una escola infantil. (3p)

Supòsit pràctic:

Després de Nadal s’ incorpora a l’escola el Manel, un nen de 18 mesos. Una vegada

transcorregudes unes tres setmanes, has de presentar un informe on exposis quin és
el seu nivell comunicatiu, si detectes alguna irregularitat i si és o no és preocupant.
Per fer-ho, hauràs de seguir una pauta d’observació.
Als arxius has trobat una plantilla amb una sèrie d’indicadors, però no s’hi assenyala
l’edat a la qual va destinada, ni la finalitat per a la qual ha estat elaborada, si bé a tu et
pot ser útil.
La plantilla indica el següent:
______________________________________________________________________
Fixa la mirada i atén.

- Plora, crida i somriu

- Reacciona davant un estímul sonor del seu entorn.
- Produeix alguns sons de forma articulada, repetitiva i amb cops de veu:
«mmmammma, papapapa»
- Comença a emetre les primeres paraules per repetició i imitació: mama,
papa,tata.
- Pronuncia una paraula amb el sentit d’holofrase: /pa/ per tinc gana
- Elabora escales articulatòries i canvia les vocals o les consonants: «pa, pu, pe,
po / ma, ta, ca…».
- Assenyala les diferents parts del cos.
- Entén frases simples i les executa: dona’m la mà, tanca els ulls, obre la boca
- Comprèn i reacciona davant les tonalitats i inflexions que manifesten enuig o
afecte.
- Utilitza els pronoms jo, tu,ell
- Demana algunes coses pel seu nom o amb un gest.
- Combina dues o tres paraules: / papa-ote// per el papa és al cotxe.
 - Té adquirides les vocals.
- Té adquirides les consonants /p/, /t /, /k/,
- Té adquirides les consonants /g/s/,/ d/,/l/
- Comença a utilitzar el verb copulatiu: / e meu/ per és meu.
- Flexiona el verb en el nombre, la persona i el temps adequats: Mens / per
véns?
- Fa servir les subordinades substantives: /vull ke minguis/ per vull que vinguis
- Utilitza les frases coordinades copulatives: /koro i ugo i alto/ per corro i jugo i
salto.
- Fa concordar les paraules en gènere i nombre: /es kases gans/ per les cases
grans.

Heu de mirar aquest indicadors i comprovar:

- ELS QUE CORRESPONEN A UN NEN D’UN ANY I MIG.
- Que fa un nen de 18 mesos relacionat amb la comunicació verbal, empra els
pronoms jo / tú... empra frase d’un sol element..? o bé és capaç d’unir-ne
dues…

Heu de repassar el que està relacionat amb les etapes d’adquisició del llenguatge..
Cal que cerqueu aquesta informació (Al ptt, Al llibre de l’IOC, una guia sobre el
desenvolupament del llenguatge, el llibre d’ALTA MAR) contesteu les qüestions que
teniu a continuació.

QUINES SÓN LES CAPACITATS QUE HA DE TENIR ADQUIRIDES?

Principalment, hi ha les etapes d’evolució del llenguatge infantil, les quals són:

- Etapa preligüística (0-12 mesos)

- Etapa de llenguatge no combinatori (12-24 mesos)
- Etapa de llenguatge combinatori (24-72 mesos)

L’etapa prelingüística és aquella en que l’infant està en un món ple d’estímuls els quals
capta fragments i a la vegada en reprodueix d’altres. Dins d’aquesta tenim la percepció en
l’etapa prelingüística, on entren:

- La percepció auditiva: l’infant capta i reacciona els sons del seu entorn. S’ha de
parlar el nadó amb suavitat i tendresa per a aconseguir tranquil·litzar-lo el més
possible.
- La percepció visual: aquesta és més lenta, ja que l’infant encara no perfila les formes
i els colors fins el primer mes de vida, per tant, li costa diferenciar els rostres.
- La comunicació tàctil: és poc treballat en la percepció. És molt important que
acariciem, abracem i agafem el nadó amb seguretat, ja que aquests tenen la
capacitat de percebre la inseguretat de les persones quan els agafen, i no se senten
còmodes.
L’etapa de llenguatge no combinatori es caracteritza per l’emissió intencionada de
paraules. Dins d’aquesta hi ha diferents apartats:

- L’articulació de paraules: les primeres paraules de l’infant estan mal articulades. Al

principi totes les paraules que diu tenen dues síl·labes, però després, ja comencen a
tenir més variacions, i fins i tot, estructures més complexes.
- La significació de les paraules: hi ha un desfasament entre la comprensió i la
producció. En aquest primer vocabulari, l’infant empren les paraules donant un
significat que sobrepassa els límits d’aplicació de les persones adultes.
- La intencionalitat de les paraules: podem afirmar que aquests primers termes
compleixen les dues funcions següents:
- Funció referencial: per designar objectes.
- Funció expressiva: per manifestar desitjos.

L’etapa de llenguatge combinatori comprèn un període molt llarg que va des dels 24
mesos fins els 6 anys. Comença el domini de la sintaxi de la persona adulta.

Quan ja té totes aquestes etapes controlades és quan té les capacitats necessàries del
llenguatge.

QUINES LES HAURÀ D’ANAR DESENVOLUPANT AL LLARG DEL CURS?

L’etapa que ja hauria d’haver assolit tenint els 18 mesos és l’etapa prelingüística, que
aquesta va dels 0-12 mesos. Per tant, hauria d’estar desenvolupant l’etapa de llenguatge no
combinatori que va dels 12-24 mesos. Si tot va sobre la normalitat, li quedarà per polir
l’etapa de llenguatge no combinatori i començar l’etapa de llenguatge combinatori, que és
dels 24-72 mesos.

És a dir quines estan en procés, quines ha de tenir assolides etc, quines

correspondrien a un etapa superior.

Reordeneu la informació que teniu a la pauta que us he posat i¡¡/ I REDACTAR UN

INFORME PELS PARES INFORMANT-LOS

De tots aquests indicadors, haureu de considerar:

- Quins us sembla que ha de tenir consolidats.

- Quins ha d’estar adquirint.
- Quins està a punt d’adquirir.
- Quins són improbables que adquireixi al llarg del curs, ja que
corresponen a una etapa d’evolució posterior.

Elaboreu una pauta amb els indicadors que considereu que haureu de valorar en el
cas del Manel. Ho reordeneu...¡¡¡
Per tant,
1.- Reordenar la pauta (un cop hàgiu comprovat què li correspon fer a nivell verbal a
un nen de 18 mesos, indicant: assolit/en procés).

- Plora, crida i somriu ASSOLIT

- Reacciona davant un estímul sonor del seu entorn. ASSOLIT
- Produeix alguns sons de forma articulada, repetitiva i amb cops de veu:
«mmmammma, papapapa» ASSOLIT
- Comença a emetre les primeres paraules per repetició i imitació: mama, papa,tata.
ASSOLIT
- Pronuncia una paraula amb el sentit d’holofrase: /pa/ per tinc gana ASSOLIT
- Elabora escales articulatòries i canvia les vocals o les consonants: «pa, pu, pe, po /
ma, ta, ca…». ASSOLIT
- Assenyala les diferents parts del cos. ASSOLIT
- Entén frases simples i les executa: dona’m la mà, tanca els ulls, obre la boca
ASSOLIT
- Comprèn i reacciona davant les tonalitats i inflexions que manifesten enuig o afecte.
ASSOLIT
- Utilitza els pronoms jo, tu,ell ASSOLIT
- Comença a utilitzar el verb copulatiu: / e meu/ per és meu. ASSOLIT
- Demana algunes coses pel seu nom o amb un gest. ASSOLIT
- Combina dues o tres paraules: / papa-ote// per el papa és al cotxe. ASSOLIT
- Té adquirides les vocals. ASSOLIT
- Té adquirides les consonants /p/, /t /, /k/, ASSOLIT
- Té adquirides les consonants /g/s/,/ d/,/l/ EN PROCÉS
- Flexiona el verb en el nombre, la persona i el temps adequats: Mens / per véns?
ASSOLIT
- Fa servir les subordinades substantives: /vull ke minguis/ per vull que vinguis EN
PROCÉS
- Utilitza les frases coordinades copulatives: /koro i ugo i alto/ per corro i jugo i salto.
ASSOLIT
- Fa concordar les paraules en gènere i nombre: /es kases gans/ per les cases grans.
EN PROCÉS

5.- Un nen de 2 anys que arriba a la llar i no atén les consignes de l’educadora només
les que es reforcen molt amb el gest i la mímica. Davant la situació descrita com a
educadora / educador quina és la hipòtesi amb la que treballaries? (què li passa al
nen) Quines són les actuacions, derivacions que portaries a terme? (justifica la
resposta).

El primer de tot que farem serà amb la col·laboració de la família del nen serà intentar
buscar d’on prové aquesta situació, així amb la implicació de les dues parts buscar la millor
manera d’adaptació del nen.
El primer pas que realitzarem a l’aula serà colocar al nen lo més aprop del educador per tal
de que vegi els gestos lo més aprop possible.
Un altre hipòtesi que farem serà reforçar el màxim amb la pissarra, ja que al tenir problemes
auditius qualsevol cosa que vulguem deixar apuntada, ja siguin dibuixos o figures serà més
fàcil per al nen veureu a la pissarra.
A més que procurarem parlar, explicar i gestualitzar el més clar possible per tal de que el
nen tingui les menys dificultats possibles.
Un altre tema que tindrem en compte serà el tema de la iluminació, intentarem que sigui la
millor possible per tal de que el nen tampoc tingui ningun problema a l’hora de veuren’s.
Un altre tema que tindrem en compte serà quan el nen realitza moviments com, mirar a tot
el seu entorn, sabrem que ho fa per veure com està tot i no perquè estigui despistat. A més
tindrem molt en compte les seves expressions facials, ja que sabem que seràn diferents a la
de la resta dels nens i nenes.
Sabem també que el nen pot realitzar moviments que provoquin sorolls que la resta
d’alumnes els hi resulta molest, ja sigui amb un llapis, amb la mà o amb qualsevol cosa,
sabrem que no ho fa de manera conscient i adequadament li ensenyarem que no ho ha de
fer.

Què penseu que li passa? a aquest nen que si li donen missatges acompanyat
de gestos que el reforcin (el missatge) .. ho entén i en cas contrari NO¡¡¡

Un cop parlat amb els pares, ells mateixos han informat que des de petit ha patit
problemes auditius, que són la causa de la manca d’atenció quan no se li reforça el
missatge amb gestos o mímica.