VALENCIANO. Bàsic. Teoria, Inicial 43 PP

RECURSOS DE VALENCIÀ Bloc d'enllaços
i descàrregues
1. L`alfabet: lletres simples 02

dígrafs, lletres compostes i lletres modificades. 03
2. Les esses i les erres: quadres bàsics sense excepcions. 04
3. La síl·laba: definicions, síl·laba tònica i partició sil·làbica. 05
4. El diftong: creixent, decreixent i remarques. 09
5. L'accent gràfic: concepte, normes i classes. 11
accent diacrític 13
6. La dièresi: definició, quan la posem i quan no ho fem. 15
7. L'apòstrof de el, la, en, na i de: definició i normes. 17
18 exercicis. 23
8. La contracció: quadro general i norma. 43
http://recursosvalencia.blogspot.com/ total: 43 pàgines pàgina 1

1. L'ALFABET.
a a [a] mar, fàcil, vida n ene / ena [n] nosaltres, conte, gran
b be [b] bo, combinat, blat o o tancada [o] boca, canó, forat
[p] cub, dissabte, dubtar o oberta [O] porta, això
c ce [k] cactus, coca, cua p pe [p] país, copa, cap
[s] cel, cicatriu q cu [k] quadern, quòrum
de 26 lletres simples.
d de [d] dia, advers, pedra r [R] cara, herba, dret, pur

1.1. L'alfabet consta
erre / erra
[t] fred [r] ratolí, autoretrat
Falten un quants fonemes

e e tancada [e] pedra, nét, tendir s esse / essa [s] sabata, pas
e oberta [E] ferro, dèbil [z] posar, casa
f efe [f] finestra, ofrena, puf t te [t] tacte, salut
g ge [g] gat, gos, guany u u [u] ull, múscul, taüt, untar
[dƒZ ] gent, gimnàs [w] guant, hui, cauen
[tƒS] mig v ve (baixa) [v] voler, cova
[k] mag, llarg, sang w ve doble [w] web
h hac [´] habitació, hèlix x ics / xeix [tƒS] xiquet, punxa
i i [i] illa, veí, raïm, pilota [§] xarxa, caixa, guix
[j] iogurt, iaia [ks] taxi
j jota [dƒZ ] jaqueta, joc, jugar [gs] examen, exercisi
k ca [k] kàiser, kiwi y i grega [i] whisky
l ele / ela [l] laringe, legal, licor [j] nova york
m eme / ema [m] mare, ambdós, pam z zeta [z] zebra, onze, trapezi
http://recursosvalencia.blogspot.com/ pàgina 2
1. L'ALFABET.
gu ge u [g] guerra, guitarra ss esse doble [s] abadessa, cassola
(un únic so)
1.2. Dígrafs
ig i ge [tƒS] roig, puig tg te ge [dƒZ ] platges, formatge

ll ele doble [£] paella, rovell, castell tj te jota [dƒZ ] platja, pitjor
ny ene i grega [ñ] penyora, castanya tx te ics [tƒS] cotxe, despatx, pitxer
qu cu u [k] aquell, química tz te zeta [dƒz ] atzar, horitzó
rr erre doble [r] arròs, torre
compostes.
1.3. Lletres
mm eme doble [mm] immens, immaculat tm te eme [tm] setmana, aritmètica

nn ene doble [nn] innocent, innecessari tn te ene [tn] cotna, ètnic
tl te ele [tl] guatla, atles l·l l geminada [ll] novel·la, pel·lícula
tll te ele doble [t£] enrotllar, ratlla
modificades.
à accent [a] àgil, fàcil, cantà ò a. obert [O] òrgan, això, però
1.4. Lletres
è a. obert [E] èpica, rècord ó a. tancat [o] córrer, lleó, ós

é a. tancat [e] església, seré ú accent [u] útil, públic, oportú
í accent [i] íntim, cínic, camí ü dièresi [u] qüestió, llengüeta, taüt
ï dièresi [i] veïna, introduït, traït ç c trencada [s] caça, açò, dolç, alçar
2. LES ESSES I LES ERRES (QUADRES BÀSICS).
2.1. La esse sorda [s] i la esse sonora [z].

z zoo (ini) trapezi (vocvoc) donzella (convoc) bizantí
[z]
casa (vocvoc) enfonsar, endinsar, transatlàntic
s
sabata (ini) estranger (voccon) construir (convoc) tres (fin)
ss abadessa (vocvoc) transsiberià, sotssecretari
[s]
c cercle (e) cirera (i)
Falten unes quantes normes

ç puça (a) eriçó (o) forçut (u) dolç (fin)
2.2. La erre bategant [R] i la erre vibrant [r].

r cara (vocvoc) braç, dret, fred, gros (mixtes)
[R]
r arma, herba, porta (voccon) fòsfor, mar (fin)
[r] r riu (ini) honrat (convoc) autoretrat, multiracial, pit-roig, eradicar

rr torrades (vocvoc) irreal, arreglar, derramar, virrei, hemorràgia
3.1. LA SÍL·LABA. DEFINICIONS.
 Síl·laba és una emisió fònica, un colp de veu. ca-sa (bisíl·laba).
- Síl·laba tònica. La que es pronuncia amb més intensitat.
a-e-ro-port
- Síl·laba àtona. La resta de les síl·labes de la paraula
a-e-ro-port
 Com a norma general hi ha tantes síl·labes com vocals. ca-sa.
 Però quan dos o tres vocals apareixen unides s'ha d'esbrinar si
sonen unides o no.
 Es poden donar tres casos:
- Diftong. Dues vocals que formen una síl·laba. Blau.
- Hiat. Dues vocals que no formen una síl·laba. O-a-si.
- Triftong. Tres vocals que formen una síl·laba. Fé-ieu.
Hi ha molts pocs triftongs.
3.2. LA SÍL·LABA TÒNICA.
 Segons la posició de la síl·laba tònica les paraules són:
- agudes: és tònica l'última síl·laba.
- planes: és tònica la penúltima síl·laba.
- esdrúixoles: és tònica l'antepenúltima síl·laba.
 No totes les síl·labes tòniques tenen accent gràfic, les esdrúixoles
s'accentuen totes però les agudes i les planes no.
ESDRÚIXOLES PLANES AGUDES
amb accent mà qui na ca pí tol be ne dic tí
ro mà ni ca es plèn did teu la dí
sense accent a ma ble ros si nyol
di rec te a con se guir
3.3. DIVISIÓ SIL·LÀBICA A FINAL DE LÍNIA.
 Es poden separar els dígrafs i lletres següents:
RR bar-ra MM Imma SS pas-sa

CC ac-ci-ó NN An-na SC as-cens
TG plat-ges TJ plat-ja TX cot-xe *
TL at-las TLL but-lle-tí L·L no-vel-la
TM set-ma-na TN èt-nic IX cai-xa *
 No se separen mai els dígrafs següents:
NY ca-nya IG es-toig LL pa-e-lla

GU va-gues QU fla-que-sa
* tx / ix no es poden separar a final de mot. peix, despatx.
3.3. DIVISIÓ SIL·LÀBICA A FINAL DE LÍNIA.
 No es pot partir la síl·laba i per tant no es pot trencar cap diftong.

Ai-xò i no a-ixò.
 No deixem mai sola cap lletra a final o inici de línia.
oca-sió i no ocasi-ó.
 No deixem una vocal solta apostrofada.
l'oca-sió i no l'o-casió.
 Prefixos que s'han de separar: adhesiu, analfabet, benestar,
desorde, antial·lèrgic, contraatac, reabsorbir, semiconductor,
concatenar, coalició, enaiguar, inhumà, interatòmic,
desabonyegar, extraure, milhòmens, nosaltres, submarí,
transatlàntic.
 Sufixos que s'han se separar: egoisme, altruista/iste.
 Terminacions cultes que se separen: Pius, solàrium.
4. DIFTONG: I / U (NO VOCÀLIQUES)+ VOCAL.
4.1.Diftong decreixent.
vocal + semivocal (i / u).
ai: mai ei: llei, servei ii: miiasi oi: boira ui: cuina
au: blau eu: neu, creu iu: niu, riu ou: bou uu: duus
4.2. Diftong creixent.

semivocal (i / u) + vocal a inici de paraula o en posició intervocàlica.
ia: ianqui, feia ie: hiena, baieta io: iogurt, Foios iu: iuca, doiut
ua: uacari, seua ue: diuen, clauer ui: ui!, huit, hui uo: uombat
g o q + u no vocàlica + vocal (a, e, i, o)
gua: aigua güe: ungüent güi: pingüí guo: llenguota

qua: quadern qüe: conseqüent qüi: aqüífer quo: quòrum
4.3. DIFTONG DECREIXENT. REMARQUES.
Són diftongs decreixents:

 ia, ie, io, iu, ua, ue, ui, uo a inici de mot o en posició intervocàlica.
 gua, güe, güi, guo, qua, qüe, qui, quo en totes les posicions.
fe-ia Va-lèn-ci-a pa-pe-re-ri-a fa-mí-li-a

di-a ti-a tè-ni-a te-ni-a
Nú-ri-a Pa-trí-ci-a Ma-ri-a Síl-vi-a
san-dà-li-a sè-pi-a i-nò-pi-a vic-tò-ri-a
e-sèn-ci-a lu-do-pa-ti-a abs-ti-nèn-ci-a a-ca-dè-mi-a
hie-na cal-ví-ci-e bar-bà-ri-e es-pè-ci-e
sè-ri-e su-per-fí-ci-e in-tem-pè-ri-e e-fí-gi-e
quo-ta cu-o-ta qua-tre cu-a-tre
io-gurt rà-di-o Pas-qua Pas-cu-a
5.1. ACCENT GRÀFIC. CONCEPTE I CLASSES.
 S'accetuen algunes síl·labes tòniques de paraules polisíl·labes,

seguint les regles d'accentuació.
 També s'accentuen alguns monosíl·labs i polisíl·labs amb accents
diacrítics per a distingir paraules.
Joan és alt (verb), Joan es pentina (reflexiu)
 S'accentua sobre la vocal de la síl·laba.
 Hi ha dos tipus d'accent:
- obert o greu [`], per a les vocals obertes.
- tancat o agut [´], per a les vocals tancades.
accent obert à [a] è [ε] ò []

accent tancat í [i] ú [u] é [e] ó [o]
5.2. ACCENT GRÀFIC: NORMES D'ACCENTUACIÓ.
Agudes, s'accentuen quan acaben en:

vocal (a, e, i, o, u), -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.
Planes s'accentuen quan no acaben en:
vocal (a, e, i, o, u), -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.
Esdrúixoles. S'accentuen totes.
Remarques sobre algunes terminacions

 Joves, plana acabada en -es. Jóvens, plana en -ns.
 Camió, aguda en -o. Camions aguda en -ns.
 Andreu, aguda acabada en u semivocal (diftong).
 Mengeu, aguda acabada en u semivocal (diftong).
5.3. ACCENT DIACRÍTIC.
bé (adverbi): Ho ha fet molt bé. be (ovella, lletra)
bóta, bótes (nom. recipient per a vi) bota, botes (nom, calcer alt)
déu, déus (nom, ‘divinitat’) deu, deus (numeral, verb deure)
dóna, dónes (formes del verb donar) dona, dones (nom, de sexe femení)
és (forma del verb ser) Joan és alt es (pronom) Joan es pentina
féu (passat simple del verb fer) feu (present d’ind i d’imperatiu de fer
fóra (verb ser): Si fóra tu ... fora (adverbi) T’està esperant fora.
mà (nom, extremitat del braç) ma (possessiu) Ma mare
més (quantitatiu) No en vull més. mes (nom, part de l’any) mes d’agost
mòlt, mòlta, mòlts, mòltes (v. moldre) molt, molta, molts, moltes (quant)
món (nom, univers) mon (possessiu) Mon pare és fuster.
móra, móres (nom, fruita) mora, mores (nom, àrab)
nét, néta, néts, nétes (nom, fill del fill) net, neta, nets, netes (adjectiu, ≠ brut)
nós (plural majestàtic): Nós nos (pronom) Redacteu-nos
5.3. ACCENT DIACRÍTIC.
ós, óssa, óssos, ósses (nom, ‘animal) os, ossos (nom, peça de l’esquelet)
pèl, pèls (nom, filament) pel, pels (contracció: per+el)
què (interrogatiu, relatiu amb prep) que (relatiu sense prep, conjunció)
rés (nom, acció de resar) res (pronom) No vull res d’això.
sé (forma del verb saber): No ho sé. se (pronom) No se sap res.
sí, sís (afirmació) Sí que en vull. si, sis (cond ,nom, pit, nota mus, refl,..
sóc (del verb ser) Jo sóc filòloga. soc (nom, tros de soca, calcer)
sòl, sòls (nom, pis, terra) sol, sols (nom, astre, nota musical)
són (forma del verb ser) son (possessiu, nom, acte de dormir)
té (forma del verb tindre) Té una filla te (pronom, nom, planta, lletra)
tòs (nom, occípit) Va caure de tòs. tos (nom, expectoració) Tenia tos
ús (nom, acció d’usar una cosa) us (pronom) Ara us en portarem dos.
véns, vénen (formes del verb vindre) vens, venen (formes del verb vendre)
vós (pronom personal fort) vos (pronom personal feble)
6. LA DIÈRESI.
6.1. Definició
 És un signe de puntuació que fa diferents funcions i que va
relacionat amb l'escriptura de les grafies i / u.
6.2. Posem dièresi

 Per fer sonar els diftongs creixents: qüe, qüi, güe, i güi.
 Per fer sonar i / u (trencant el diftong) i no podem posar accent.
compareu; po-lai-na i co-ca-ï-na, peu i pe-üc
 Paraules derivades l’arrel de les quals acaba en vocal i el sufix
comença és:
continuïtat, decaïment, helicoïdal, traduïble, europeïtzar.
 Imperfect d’indicatiu d’alguns verbs de la 2ª conjugació: cloure i
derivats, coure, plaure, quan no calguen els accents.
plaïa, plaïes, plaïa, plaíem, plaíeu, plaïen.
 Verbs de la 3ª acabats en -air, -eir, -oir, -uir: pàgina següent.
6. LA DIÈRESI.
6.3. No posem dièresi
 En paraules amb prefixos:
intrauterí, reincidir, coincidència, contraincicació, preinscripció i
autoionització.
 En els compostos formats amb els sufixos:
europeista, altruisme.
 Quan la dièresi està en el sufix o no ho és sí que en porten:
estoïcisme, proïsme, lluïsme.
 La u no forma diftong en paraules d'origen llatí acabades en:
harmònium, Màrius.
 Verbs de la 3ª conjugació acabats en -air, -eir, -oir, -uir:
- No en porten: infinitiu, gerundi, futur i condicional.
agrair, agraint, agrairà, agrairia
- En porten: present, imperfet, participi i passat simple.
agraïsc, agraïsca, agraïa, agraït, agraïres (agraí)
7. L'APOSTROFACIÓ.
7.1. Apostrofació de: el, la, en, na i de.
 Signe gràfic consistent en una coma volada, que servix per a
assenyalar l'elisió d'algunes lletres o l'afixació d'un pronom feble.
 Els articles el i la prenen la forma l’.
 Els articles personals en i na prenen la forma n’.
 La preposició de pren la forma d’.
 Els pronoms febles tenen les seues normes de combinació que
tractem en altre capítol.
 Al teclat de l'ordinador l'apòstrof està en la tecla de la dreta del
número zero, no és un accent.
apòstrof
accent obert
7. L'APOSTROFACIÓ.
7.2. Norma general, el, la i de s’apostrofen quan ...
 La següent paraula comença per so vocàlic (vocal o h més vocal).
l’elefant, l’hamaca, d’Alacant.
 L’article el i la preposició de van davant de xifres.
L’1 de gener, l’XI Congrés.
S'apostrofen quan la següent paraula comença per:

EL vocal o h + vocal (a, ha, e, he, i, hi, o, ho, u, hu)
exepte i, hi, u, hu consonàntiques.
LA vocal o h + vocal (a, ha, e, he, i, hi, o, ho, u, hu)
exepte i, hi, u, hu consonàntiques o àtones.
DE vocal o h + vocal (a, ha, e, he, i, hi, o, ho, u, hu)
exepte i, hi, u, hu consonàntiques.
7. L'APOSTROFACIÓ.
7.3. Excepcions. No s’apostrofen ...
 L’article la seguit per i, hi, u, hu àtones.
La illeta (la i és àtona), però l’illa (la i és tònica).
 L’article personal na seguit per i, hi, u, hu àtones.
Na Irene (la i és àtona).
 Les paraules que comencen en vocal amb so consonànic.
El iogurt, la hiena, de hui.
 Els préstecs no adaptats.
El hardware, de Hollywood.
 Els mots femenins:
ira, host i una (hora de rellotge), però l’una i l’altra.
 El nom de les lletres de l’alfabet llatí.
La a és una vocal.
7. L'APOSTROFACIÓ.
7.4. Apostrofació davant sigles i acrònims.
 Pronunciació sil·làbica. S’aplica la norma general.
L’IVA, l'OTAN, l'ESO, l'ONU, l'IVAM.
el PIB, la UNESCO.
 Pronunciació lletrejada. Si comença per vocal, regla general.
l'IPC (i-pe-ce).
La IBM (i-be-eme), d’FM (efe-eme), la UP (universitat popular)
 Pronunciació diversa. Les dues opcions són possibles.
L’SNL (esse-ene-ele).
el SNL (Servei Normalització Lingüística).
7. L'APOSTROFACIÓ.
7.5. Apostrofació davant de cursiva, cometes, citacions.
 S’aplica la norma general.
L’autor d’”Aire” (novel·la amb eixe nom).
 S’apostrofa quan comença per article.
D’El Temps (la revista).
 Citacions, s’apostrofa.
Va qualificar el fet d’”únic”.
 No s’apostrofa amb ús metalingüístic.
El participi de estudiar és estudiat.
7. L'APOSTROFACIÓ.
7.6. Apostrofació davant toponímia, s’escriu com cal però ...
 Noms no adaptats, s’apostrofen si cal.
d’El Escorial ( El Escorial).
 Noms adaptats, es fa la contracció si cal.
del Puig (El Puig).
7.7. Préstecs no adaptats començats per s + consonant.

 L’article la i la preposició de no s’apostrofen.
La Scala de Milà, de Sri Lanka.
 L’article el s’apostrofa.
L’speaker (L’AVL ho accepta també sense apostrofar).
7. L'APOSTROFACIÓ.
7.8. 18 exercicis dobles.
 Cal tindre en compte les i, hi, u, hu àtones davant de l'article la.
 Alerta amb les i, hi, u, hu consonàntiques a inici de mot.
Instruccions.
Mediteu la pregunta i a la pàgina següent teniu la
resposta i la següent pregunta.
Pregunta 01.
el + helicòpter =
el + elefant =
7. L'APOSTROFACIÓ.
Resposta 01.
el + helicòpter = l'helicòpter (norma general)
el + elefant = l'elefant (norma general)
Pregunta 02.
el + advocat =
el + home =
7. L'APOSTROFACIÓ.
Resposta 02.
el + advocat = l'advocat (norma general)
el + home = l'home (norma general)
Pregunta 03.
la + abadia =
la + habitació =
7. L'APOSTROFACIÓ.
Resposta 03.
la + abadia = l'abadia (norma general)
la + habitació = l'habitació (norma general)
Pregunta 04.
el + últim =
la + última =
7. L'APOSTROFACIÓ.
Resposta 04.
el + últim = l'últim (norma general)
la + última = l'última (la + u tònica s'apostrofa)
Pregunta 05.
la + història =
de + història =
7. L'APOSTROFACIÓ.
Resposta 05.
la + història = la història (la + i àtona)
de + història = d'història (norma general)
Pregunta 06.
la + illa =
la + illeta =
7. L'APOSTROFACIÓ.
Resposta 06.
la + illa = l'illa (la + i tònica s'apostrofa)
la + illeta = la illeta (la + i àtona no s'apostrofa)
Pregunta 07.
el + infermer =
la + infermera =
7. L'APOSTROFACIÓ.
Resposta 07.
el + infermer = l'infermer (norma general)
la + infermera = la infermera (la + i àtona)
Pregunta 08.
la + ungla =
la + ungleta =
7. L'APOSTROFACIÓ.
Resposta 08.
la + ungla = l'ungla (la + u tònica s'apostrofa)
la + ungleta = la ungleta (la + u àtona no ho fa)
Pregunta 09.
de + ahir =
el + hippy =
7. L'APOSTROFACIÓ.
Resposta 09.
de + ahir = d'ahir (norma general)
el + hippy = el hippy (hac aspirada, so no vocàlic)
Pregunta 10.
el + hiat =
el + hivern =
7. L'APOSTROFACIÓ.
Resposta 10.
el + hiat = el hiat (i consonàntica, diftong)
el + hivern = l'hivern (norma general)
Pregunta 11.
la + universitat =
la + opinió =
7. L'APOSTROFACIÓ.
Resposta 11.
la + universitat = la universitat (la + u àtona)
la + opinió = l'opinió (norma general)
Pregunta 12.
la + higiene =
la + hipèrbole =
7. L'APOSTROFACIÓ.
Resposta 12.
la + higiene = la higiene (la + i àtona)
la + hipèrbole = la hipèrbole (la + i àtona)
Pregunta 13.
de + humilitat =
la + humilitat =
7. L'APOSTROFACIÓ.
Resposta 13.
de + humilitat = d'humilitat (norma general)
la + humilitat = la humilitat (la + u àtona)
Pregunta 14.
el + huit =
de + huit =
7. L'APOSTROFACIÓ.
Resposta 14.
el + huit = el huit (u consonàntica)
de + huit = de huit (u consonàntica)
Pregunta 15.
la + herba =
el + ham =
7. L'APOSTROFACIÓ.
Resposta 15.
la + herba = l'herba (norma general)
el + ham = l'ham (norma general)
Pregunta 16.
la + impremta =
el + ebenista =
7. L'APOSTROFACIÓ.
Resposta 16.
la + impremta = la impremta (la + i àtona)
el + ebenista = l'ebenista (norma general)
Pregunta 17.
el + ioga =
de + ioga =
7. L'APOSTROFACIÓ.
Resposta 17.
el + ioga = el ioga (i consonàntica, diftong)
de + ioga = de ioga (i consonàntica, diftong)
Pregunta 18.
la + enquesta =
el + iot =
7. L'APOSTROFACIÓ.
Resposta 18.
la + enquesta = l'enquesta (norma general)
el + iot = el iot (i consonàntica, diftong)
Exercicis finalitzats
A continuació teniu totes les respostes.
7. L'APOSTROFACIÓ.
7.8. 18 exercicis dobles, totes les respostes.
el l'helicòpter el l'elefant el l'advocat el l'home

la l'abadia la l'habitació el l'últim la l'última
la la història de d'història la l'illa la la illeta
el l'infermer la la infermera la l'ungla la la ungleta
de d'ahir el el hippy el el hiat el l'hivern
la la universitat la l'opinió la la higiene la la hipèrbole
de d'humilitat la la humilitat el el huit de de huit
la l'herba el l'ham la la impremta el l'ebenista
el el ioga de de ioga la l'enquesta el el iot
8. LA CONTRACCIÓ.
8.1. Quadro general.
article el article els article en

preposició a al als Ø
preposició de del dels Ø
preposició per pel pels Ø
partícula ca (de casa) cal cals can
8.2. Norma: quan podem fer l’apostrofació i la contracció.

 Té preferència l’apostrofació.
És correcte: vinc de l’Institut, vaig a l'hort
No és correcte: vinc del Institut, vaig al hort.
http://recursosvalencia.blogspot.com/ última pàgina pàgina 43

VALENCIANO. Bàsic. Teoria, Inicial 43 PP

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

VALENCIANO. Bàsic. Teoria, Inicial 43 PP

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

VALENCIANO. Bàsic. Teoria, Inicial 43 PP

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

RECURSOS DE VALENCIÀ Bloc d'enllaços

1. L`alfabet: lletres simples 02

http://recursosvalencia.blogspot.com/ total: 43 pàgines pàgina 1

d de [d] dia, advers, pedra r [R] cara, herba, dret, pur

Falten un quants fonemes

ig i ge [tƒS] roig, puig tg te ge [dƒZ ] platges, formatge

mm eme doble [mm] immens, immaculat tm te eme [tm] setmana, aritmètica

è a. obert [E] èpica, rècord ó a. tancat [o] córrer, lleó, ós

2.1. La esse sorda [s] i la esse sonora [z].

Falten unes quantes normes

2.2. La erre bategant [R] i la erre vibrant [r].

[r] r riu (ini) honrat (convoc) autoretrat, multiracial, pit-roig, eradicar

ESDRÚIXOLES PLANES AGUDES

amb accent mà qui na ca pí tol be ne dic tí

ro mà ni ca es plèn did teu la dí

sense accent a ma ble ros si nyol

di rec te a con se guir

 Es poden separar els dígrafs i lletres següents:

RR bar-ra MM Imma SS pas-sa

 No se separen mai els dígrafs següents:

NY ca-nya IG es-toig LL pa-e-lla

* tx / ix no es poden separar a final de mot. peix, despatx.

 No es pot partir la síl·laba i per tant no es pot trencar cap diftong.

4.2. Diftong creixent.

gua: aigua güe: ungüent güi: pingüí guo: llenguota

Són diftongs decreixents:

fe-ia Va-lèn-ci-a pa-pe-re-ri-a fa-mí-li-a

 S'accetuen algunes síl·labes tòniques de paraules polisíl·labes,

accent obert à [a] è [ε] ò []

Agudes, s'accentuen quan acaben en:

Esdrúixoles. S'accentuen totes.

Remarques sobre algunes terminacions

6.2. Posem dièresi

S'apostrofen quan la següent paraula comença per:

7.7. Préstecs no adaptats començats per s + consonant.

el l'helicòpter el l'elefant el l'advocat el l'home

article el article els article en

8.2. Norma: quan podem fer l’apostrofació i la contracció.

http://recursosvalencia.blogspot.com/ última pàgina pàgina 43

You might also like

accent obert à [a] è [ε] ò []