Professional Documents
Culture Documents
Guia Senderisme V1.1
Guia Senderisme V1.1
Guia Senderisme V1.1
VERSIÓ: 1.1
ÍNDEX / ÍNDICE
MAPA GENERAL
GUIA EN VALENCIÀ
- INTRODUCCIÓ I FUNCIONAMENT………………………………………4
- CAMINA SENSE DEIXAR RASTRE…………………………………………5
- RUTES:
- RUTA MINERA …………………………………………………………………………………………..6
- PLA DE MARCO …………………………………………………………………..……………….……7
- FONEDORS …………………………………………………………………………………………...…. 8
- XANQUET - XAUTENA ……………………………………………………………………………....9
- RÀPITA – PENYES ALTES ………………………………………………………………………...... 10
- GAMELLÓ – PENYES BLANQUES …………………………………………………………..….. 11
- COVA DEL TINENT – COVA DEL TRONC ………………………………………………..…… 12
- PENYA L’ÀGUILA – CERVERETES …………………………………………………………………13
- CLOTXÓ DE XURRA – PUNTAL ……………………………………………………………………14
GUÍA EN CASTELLANO
- INTRODUCCIÓN Y FUNCIONAMIENTO ……………………….………15
- CAMINA SIN DEJAR RASTRO ……………………………………….…....16
- RUTAS:
- RUTA MINERA …………………………………………………………………………………………..17
- LLANO DE MARCO ………………………………………………………………………………..…. 18
- “FONEDORS” ………………………………………………………………………………..…………. 19
- XANQUET – XAUTENA ……………………………………………………………………..………. 20
- RÁPITA – PEÑAS ARAGONESAS ………………………………………………………………... 21
- GAMELLÓN – PEÑAS BLANCAS ……………………………………………………………..…. 22
- CUEVA DEL TENIENTE – CUEVA DEL TRONCO ……………………………………………23
- PEÑA EL ÁGUILA – “CERVERETES” ……………………………………………………..…… 24
- CLOCHÓN DE XURRA – PUNTAL ……………………………………………………………….. 25
2
MAPA GENERAL
FONEDORS // “FONEDORS”
COVA DEL TINENT – COVA DEL TRONC // CUEVA DEL TENIENTE – CUEVA DEL TRONCO
3
INTRODUCCIÓ I FUNCIONAMENT
Aquest projecte ha estat creat per un veí del poble d’Artana, dirigit per a tot el poble i per a la
gent d’altres llocs que vulga conéixer un poc més sobre les nostres montanyes i tot el que
aquestes amaguen.
Ha estat motivat pel recent interés d’alguns veïns en netejar i tornar a obrir sendes que en el
passat es transitaven diàriament. Amb el pas dels anys i la caiguda dels treballs a la montanya i
l’hort, aquests camins han anat perdent-se fins al punt de ser impossible caminar per ells.
Molts d’aquests camins conduïen a coves, clotxons o llocs amb molta història.
Les rutes s’han seleccionat perquè la majoria de la gent puga disfrutar-les. Tenen distàncies
que van des de 7 fins a 14 km. Algunes d’elles tenen un desnivell un poc més elevat però
totalment assequible.
Estan pensades també per a la gent que vulga fer esport, moltes d’elles comparteixen trossos
de camí o passen molt prop unes d’altres, d’aquesta manera es poden crear recorreguts molt
més llargs si ajuntem diferents rutes.
Al meu perfil de Wikiloc (https://es.wikiloc.com) podreu trobar altres rutes per a conéixer el
poble. En el perfil també deixaré un enllaç per descarregar l’última versió de la guia en format
PDF, que sols estarà en format digital i que s’anirà editant a mesura que es vagen obrint noves
rutes.
Cal recordar que aquestes sendes poden estar un poc brutes, ja que es mantenen obertes
gràcies a la gent que passa regularment. Per això vos anime a tots a transitar-les i ajudar a
mantindre-les, sempre respectant la montanya i no deixant residus o pintades. La persona que
passarà després de tu també vol trobar la montanya com tu l’has trobada.
Agraïments:
· A Santi Moros per preguntar a la gent major del poble on estaven aquests camins perduts, i tornar-los a
deixar com estaven antigament, obrint molts quilòmetres de senda i donant la possibilitat de recórrer
la montanya ràpidament, ja que abans sols es podia accedir per pistes en les quals es necessitava molta més
distància i temps per a arribar al mateix lloc.
· A la resta de persones que s’han preocupat per reobrir i netejar senders i llocs històrics del poble.
· Al Grup excursionista que han col·locat senyals en la majoria de sendes perquè tota la gent puga seguir-les.
· I en general a tota la gent que es preocupa per la naturalesa i les nostres montanyes.
4
CAMINA SENSE DEIXAR RASTRE
309 m 506 m
309 m 251 m
Fàcil 3:00 h
LLOCS D’INTERÉS:
MINA 800: Només compta amb una galeria recta de 800 metres de longitud, per això rep el nom de mina 800. El fet que només
siga una galeria dificultava molt els treballs en el seu interior i provocava problemes de salubritat a causa de la poca ventilació.
És una mina de ferro utilitzada ja en l'època dels romans, el seu interior és laberíntic
perquè aprofita conductes naturals que es combinen amb els artificials. El desnivell
màxim de les galeries subterrànies és de 202 metres, mentre que el desnivell entre la
boca més elevada de les 8 boques que té el conjunt subterrani i la més baixa és de 184
metres. Podem dividir el sistema en dos sectors ben diferenciats, un superior i un altre
inferior. Aquests sectors estan units per un espectacular pou de 71 metres.
L'entrada inferior, coneguda com a “Galeria de l'Aigua”, dona pas a una galeria rectilínia
de diversos centenars de metres, que desemboca en una sèrie de pisos; quatre per davall
i dos per dalt. El pis inferior d'aquesta zona, representa el punt més profund de tot el
sistema. Els pisos superiors connecten amb galeries naturals, formades per sales amb
grans blocs de pedra.
Mina de l’Aigua.
Des de la “Galeria del Cavall” trobem 7 pisos per davall i 4 per dalt. Els de baix
descendeixen al voltant del pou i ens porten a la "Sala de l’Hibernació". La part superior
d'aquesta sala es troba parcialment il·luminada per la gran boca del “Pou de les Rates
Penades”. Aquesta cavitat alberga la major colònia de rates penades coneguda fins hui a
la Comunitat Valenciana, amb més de 23.000 exemplars de rata penada de cova
(Miniopterus schreibersii).
D'aquesta mina es va extraure baritina entre els anys 1947 i 1949 i hematites per als Alts
Forns del Mediterrani de Sagunt entre els anys 1953 i 1966. L'explotació es va
interrompre per l'excessiu contingut en sofre del mineral, malgrat no haver-se esgotat
encara el jaciment.
La “Galeria de l’Aigua” es va excavar per a desaiguar la mina, perquè en 1962 va patir una
inundació amb pèrdua del filó i des d’aquell moment s'aprofita per a proveir d'aigua la
població.
Mina del Cavall.
244 m 458 m
244 m 239 m
Fàcil 2:30 h
LLOCS D’INTERÉS:
CLOTXÓ: Es tracta d’una concavitat escarbada en la roca i coberta amb una cúpula de
pedres. La seua funció era arreplegar i emmagatzemar l’aigua de pluja. Es construïa en
zones d’ombra per a evitar que s’evaporara el líquid. En la part superior hi ha un forat
amb un acudidor perquè s'òmpliga.
CAMÍ EMPEDRAT: Quasi baix del tot trobarem un camí empedrat que estava ocult.
Aquest camí arriba fins dalt de la montanya, però està perdut entre la vegetació.
Antigament és gastava per a pujar amb els animals o el carro i poder accedir al cim de la
montanya més fàcilment i ràpidament. Clotxó.
Exterior de la sénia.
Es pot accedir al seu interior per veure les guies on girava la sénia. S’aconsella
portar una bona llum ja que amb el flash del mòbil no és suficient.
LLAVADOR: Es tracta d'un reguer molt estret, s'accedeix a ell per unes escales
de pedra. Les pedres de la vora del reguer són planes, açò era perfecte per
rentar la roba antigament. Ha estat ocult entre la vegetació durant molts anys,
però fa poc de temps que es va netejar i recuperar.
Interior de la sénia.
216 m 408 m
216 m 240 m
Fàcil 2:45 h
LLOCS D’INTERÉS:
FORNS FONEDORS: Els forns de bustamante o d’aludeles consistien bàsicament en una construcció que en la part baixa tenia el
cremador on s’introduïa la llenya, i uns fumerals laterals per a l’evacuació del fum. A la part de dalt hi havia una cambra on es
dipositava el material (cinabri), que una vegada gasificat per l’alta temperatura, es concentrava en la cúpula sense obertura a
l’exterior. En refredar-se el fonedor, s’apegava el mercuri liquat a les parets fins que pel seu pes baixava fins a una basseta d’on
finalment era recollit amb botelles metàl·liques. Aquestes botelles eren de 2’5 litres i el seu pes ascendia a 34’5 Kg.
MASIA DE L’ANGLÉS: Es tracta de dues cases, una d’elles residencial, en estat ruïnós
per causa de la guerra de 1936 al 39, unes dependències annexes en el mateix estat, una
finca agrícola abandonada i una mina. Tot aquest conjunt tan interessant ha estat fins fa
poc amagat als possibles visitants per culpa de la gran quantitat de vegetació. Aquesta
feia pràcticament inaccessible el pas pel camí.
En la passada guerra civil espanyola (1936-39), aquesta mina va servir de refugi per a
habitants de la població d'Artana (a Artana, aquesta mina és coneguda amb el nom dels
Fonedors). El recorregut de la planta superior de la mina posseeix tres boques principals,
per les quals es pot accedir còmodament. En aquest sector les galeries són molt àmplies,
arribant inclús als 6 metres d'amplària. Compta amb un pou de 14,5 metres de profunditat
i 2 x 2.25 metres de secció.
La 4a boca és l'única que accedeix a la part de galeries inferiors. En la base del mencionat
pou naixen altres dues galeries. La galeria del mig és la més cridanera, formada per una
galeria escalonada amb aigua en un punt mitjà d'aquesta. La xarxa de galeries inferiors és
més simètrica i rectilínia que les superiors. El recorregut real del complex de galeries
inferiors ascendeix a 220 metres. A penes hi ha vetes de cinabri i no hi ha apuntalaments
en les parets, perquè la roca és molt compacta.
La mina resulta atractiva per a ser explorada, en cap moment passa a ser aclaparador. No
cal portar material tècnic, però sí que s’aconsella portar una llum potent, ja que amb
el flaix del mòbil no és suficient.
Mina de Mercuri (Entrada inferior).
260 m 420 m
260 m 206 m
Moderat 3:40 h
LLOCS D’INTERÉS:
Aquest recorregut es desenvolupa majoritàriament en la zona afectada per
l’incendi forestal de juliol de 2016. Aquest incendi va abraçar una superfície de
1.600 hectàrees afectant els termes municipals d’Artana, Eslida, Onda, Alcudia de
Veo i Tales.
POUET DE XAUTENA: És un xicotet pou d’origen natural. Està situat dins del
barranc, en una zona on té ombra durant tot el dia. Açò fa que el pou tinga aigua
durant tot l'any. Al costat del pou hi ha un xicotet abeurador.
CASETA DEL TIO XOTO: És un conjunt de gran valor cultural, format per una caseta
principal de planta quadrada, amb el sòl empedrat amb cudols que dibuixen ràdis i
circumferències. En el sostre de la part interior trobem una cúpula de gran bellesa. La
resta del conjunt és un aljub; excavat en la penya, de planta circular que feia de terrassa
de la caseta.
La caseta del tio Xoto és un conjunt arquitectònic construït amb la tècnica de la pedra
seca. Aquesta tècnica està en risc a causa de l’abandonament dels cultius. La
caseta té detalls molt bonics, i unes tonalitats rogenques típiques de
la geologia arenisca circumdant. La barraca servia de refugi als treballadors del camp tot
l’any enfront de les adversitats del clima.
A la segona dècada del segle XXI va ser objecte d’una restauració que li ha tornat la seva
esplendor.
Caseta del tio Xoto.
401 m 436 m
401 m 186 m
Moderat 4:30 h
LLOCS D’INTERÉS:
PIC RÀPITA: L'avantatge d’aquest cim és que està rodejat per un terreny molt pla en la
part més pròxima al poble, açò ens deixa veure el poble i les altres montanyes que
l’envolten. Des de dalt podrem veure diferents llocs, com per exemple: els Castells de
Castro i Artana, l’ermita d’Artana, les Penyes Blanques i en general tota la montanya de
l’ombria.
MIRADOR PENYES: Es tracta d’una gran penya que té una zona plana a la
part més alta. Des d’allí és té una gran panoràmica de tot el terreny que ens envolta. Vistes des de el Pic de la Ràpita.
429 m 675 m
429 m 254 m
Moderat 2:45 h
LLOCS D’INTERÉS:
En aquesta ruta no trobarem cap punt d'interès històric, però caminarem per sendes molt boniques i trobarem llocs amb diferents
vistes molt espectaculars.
MIRADOR DE PENYES BLANQUES: Es tracta d'una penya de pedra plana des d'on tenim una vista de la vall d'Artana i totes
les montanyes que l'envolten. No hi ha cap perill en circular per damunt seu.
9,34 Km Sí
416 m 454 m
416 m 241 m
Moderat 3:30 h
LLOCS D’INTERÉS:
COVA DEL TINENT: Cova a manera de sala, utilitzada per a guardar el bestiar. La sala que
constitueix tota la cavitat té uns 12 metres de longitud. En la seua part final posseeix un mur natural
que parteix la sala. Aquest mur posseeix un finestral; darrere del qual hi ha una xicoteta cavitat que
té 2 metres de profunditat.
PEDRES CAVALLERES: Són pedres que degut a la diferent velocitat d’erosió entre la part inferior i
superior es queden equilibrades damunt d’altres pedres, creant un efecte d’ingravidesa. Podem
trobar a simple vista les dues que queden actualment. Existeixen fotos antigues on es veu una
tercera pedra, però amb el pas del temps va acabar caient al barranc.
Cova del Tinent.
PENYA MIG DIA: És la gran paret de pedra que veiem des de la cova del tinent i
s’anomena així perquè el sol l’il·lumina quan és migdia, pujarem dalt per a tindre unes grans
vistes de La Plana.
Pedres Cavalleres
COVA DEL TRONC: Cova sepulcral d'època preibèrica. S'ha trobat ceràmica del
Bronze i grans de collaret. Posteriorment s’utilitzava per a guardar el bestiar, ja
que és una cova molt àmplia. A la part final existeix un forat per on es pot accedir a
les zones inferiors, que arriben a una profunditat màxima de 65 metres. NO ÉS
ACONSELLABLE BAIXAR PER AQUEST FORAT, JA QUE ÉS NECESSARI ACCEDIR-HI
AMB MATERIAL TÈCNIC I TINDRE EXPERIÈNCIA.
CASETA DE LLOM DE GAT: Data del segle XVIII. Segons conta la gent més gran
d’Artana, era el lloc on portaven als leprosos perquè no contagiaren a la gent del
poble. Els deixaven el menjar i l’aigua lluny de la caseta perquè pogueren anar
a arreplegar-lo sense perill de contagi.
Cova del Tronc.
11,60 Km Sí
635 m 599 m
635 m 251 m
Difícil 4:30 h
LLOCS D’INTERÉS:
CLOTXÓ DE PAU: Es tracta d’una concavitat escarbada en la roca i coberta amb una cúpula de
pedres. La seua funció era arreplegar i emmagatzemar l’aigua de pluja. Es construïa en zones d’ombra
per a evitar que s’evaporara el líquid.
CARBONERES: El lloc de la carbonera era un punt lliure de vegetació dins del bosc fent una replaça
d’entre 4 i 6 metres de diàmetre; al perímetre es posaven pedres. A continuació es preparava la
llenya tallada verda, la qual podia ser de surera, roure, carrasca o garrofera. La llenya es posava a la
carbonera damunt de les pedres. A la part de baix es posaven troncs grossos que després
sostingueren branques més menudes fent barraca. Clotxó de Pau.
Després es feia un ribàs d’un metre en tot el perímetre per aguantar la terra, deixant uns
Flor
forats a la part més baixa que permetien respirar al foc. Seguidament es cobria tota la
llenya de brossa i a continuació es tapava amb terra, deixant una obertura dalt d’uns 50
Llenya cm al mig, anomenada la flor. L’encesa es feia de dalt per avall des de la flor, on es
apilada
posaven rames seques i menudes per facilitar la primera combustió. Aquesta es podia
Terra iniciar amb un menat d’argelagues seques o tirant brases enceses.
Una vegada ben encesa, es tapaven i obrien les entrades d’aire per a controlar la
combustió. Se sabia l’estat de la carbonera gràcies al color del fum que emetia. El foc, si
la carbonera era gran, estava en combustió durant 8 o 10 dies, restant el carboner allí
permanent nit i dia, habitant una caseta que prèviament havien construït per fer més
Esquema d’una carbonera. còmoda l’estada. Aquesta és una activitat antiquíssima i de gran importància per Artana.
Penya l’Àguila.
12,22 Km Sí
604 m 668 m
604 m 241 m
Difícil 4:30 h
LLOCS D’INTERÉS:
CLOTXÓ DE XURRA: Es tracta d’una concavitat escarbada en la roca i
coberta amb una cúpula de pedres. La seua funció era arreplegar i
emmagatzemar l’aigua de pluja. Es construïa en zones d’ombra per a evitar que
s’evaporara el líquid.
Ha sido motivado por el reciente interés de algunos vecinos al limpiar y volver a abrir sendas
que en el pasado se transitaban diariamente. Con el paso de los años y la caída de los trabajos
a la montaña y el huerto, estos caminos han ido perdiéndose hasta el punto de ser imposible
andar por ellos. Muchos de estos caminos conducían a cuevas, clochones o lugares con mucha
historia.
Las rutas se han seleccionado para que la mayoría de la gente pueda disfrutarlas. Tienen
distancias que van desde 7 hasta 14 Km. Algunas de ellas tienen un desnivel un poco más
elevado pero totalmente asequible.
Están pensadas también para la gente que quiera hacer deporte, muchas de ellas comparten
trozos de camino o pasan muy cerca unas otras, de este modo se pueden crear recorridos
mucho más largos si juntamos diferentes rutas.
Hay que recordar que estas sendas pueden estar un poco sucias, puesto que se mantienen
abiertas gracias a la gente que pasa regularmente. Por eso animo a todos a transitarlas y ayudar
a mantenerlas, siempre respetando la montaña y no dejando residuos o pintadas. La persona
que pasará después de tí también quiere encontrar la montaña como tú la has encontrado.
Agradecimientos:
· A Santi Moros por preguntar a la gente mayor del pueblo donde estaban estos caminos perdidos, y volverlos a
dejar como estaban antiguamente, abriendo muchos kilómetros de senda y dando la posibilidad de recorrer
la montaña rápidamente, puesto que antes solo se podía acceder por pistas en las cuales se necesitaba mucha
más distancia y tiempo para llegar al mismo lugar.
· Al resto de personas que se han preocupado en reabrir y limpiar senderos y lugares históricos del pueblo.
· Al Grupo excursionista que han colocado señales en la mayoría de sendas para que toda la gente pueda seguirlas.
· Y en general a toda la gente que se preocupa por la naturaleza y nuestras montañas.
15
CAMINA SIN DEJAR RASTRO
309 m 506 m
309 m 251 m
Fácil 3:00 h
LUGARES DE INTERÉS:
MINA 800: Solo cuenta con una galería recta de 800 metros de longitud, por eso recibe el nombre de mina 800. El hecho que solo
sea una galería dificultaba mucho los trabajos en su interior y provocaba problemas de salubridad a causa de la poca ventilación.
La entrada inferior, conocida como “Galeria de l'Aigua”, da paso a una galería rectilínea
de varios centenares de metros, que desemboca en una serie de pisos; cuatro por debajo
y dos por arriba. El piso inferior de esta zona, representa el punto más profundo de todo
el sistema. Los pisos superiores conectan con galerías naturales, formadas por salas con
grandes bloques de piedra.
Mina del Agua.
Desde la “Galeria del Cavall” encontramos 7 pisos por debajo y 4 por arriba. Los de abajo
descienden alrededor del pozo y nos llevan a la "Sala de l’Hivernació". La parte superior
de esta sala se encuentra parcialmente iluminada por la gran boca del “Pou de les Rates
Penades”. Esta cavidad alberga la mayor colonia de murciélagos conocida hasta la fecha
en la Comunidad Valenciana, con más de 23.000 ejemplares de murciélago de cueva
(Miniopterus schreibersii).
De esta mina se extrajo baritina entre los años 1947 y 1949 y hematites para los Altos
Hornos del Mediterráneo de Sagunto entre los años 1953 y 1966. La explotación se
interrumpió por el excesivo contenido en azufre del mineral, a pesar de no haberse
agotado aún el yacimiento.
La “Galería de l’Aigua” se excavó para desaguar la mina, pues en 1962 sufrió una
inundación con pérdida del filón y desde entonces se aprovecha para abastecer de agua a
la población.
Mina del Caballo.
244 m 458 m
244 m 239 m
Fácil 2:30 h
LUGARES DE INTERÉS:
CLOCHÓN: Se trata de una concavidad excavada en la roca y cubierta con una cúpula
de piedras. Su función era recoger y almacenar el agua de lluvia. Se construía en zonas
de sombra para evitar que se evaporara el líquido. En la parte superior hay un agujero
con un acudidor para que se llene.
Exterior de la noria.
Se puede acceder a su interior para ver las guías donde giraba la noria. Se
aconseja llevar una buena luz puesto que con el flash del móvil no es suficiente.
LAVADERO: Se trata de una acequia muy estrecha, se accede a ella por unas
escaleras de piedra. Las piedras del borde de la acequia son planas, esto era
perfecto para lavar la ropa antiguamente. Ha estado oculto entre la vegetación
durante muchos años, pero hace poco tiempo que se limpió y recuperó.
Interior de la noria.
216 m 408 m
216 m 240 m
Fácil 2:45 h
LUGARES DE INTERÉS:
HORNOS “FONEDORS”: Los hornos de bustamante o de aludeles consistían básicamente en una construcción que en la parte
baja tenían el quemador donde se introducía la leña, y unas chimeneas laterales para la evacuación del humo. En la parte de arriba
había una cámara donde se depositaba el material (cinabrio), que una vez gasificado por las altas temperaturas, se concentraba en la
cúpula sin apertura al exterior. Al enfriarse el fundidor, se pegaba el mercurio licuado en las paredes hasta que por su peso bajaba y
iba a un contenedor desde donde era recogido con botellas metálicas. Estas botellas eran de 2,5 litros y su peso ascendía a 34,5 kgs.
MINA DEL INGLÉS: Se trata de dos casas, una de ellas residencial, en estado ruinoso a
causa de la guerra de 1936 al 39, unas dependencias anejas en el mismo estado, una
finca agrícola abandonada y una mina. Todo este conjunto tan interesante ha estado
hasta hace poco escondido a los posibles visitantes por culpa de la gran cantidad de
vegetación. Esta hacía prácticamente inaccesible el paso por el camino.
En la pasada guerra civil española (1936-39), esta mina sirvió de refugio para habitantes de
la población de Artana (en Artana, esta mina es conocida con el nombre de Els Fonedors).
El recorrido de la planta superior de la mina posee tres bocas principales, por las que se
puede acceder cómodamente. En este sector las galerías son muy amplias, llegando incluso
a los 6 metros de anchura. Cuenta con un pozo de 14'5 metros de profundidad y 2 x 2.25
metros de sección.
La mina resulta atractiva para ser explorada, en ningún momento pasa a ser agobiante. No
es necesario llevar material técnico, pero si se aconseja llevar una luz potente, puesto
que con el flash de el móvil no es suficiente.
Mina de Mercurio (Entrada inferior).
260 m 420 m
260 m 206 m
Moderado 3:40 h
LUGARES DE INTERÉS:
Este recorrido se desarrolla mayoritariamente en la zona afectada por el incendio
forestal de Julio de 2016. Este incendio abrazó una superficie de
1600 hectáreas afectando los términos municipales de Artana, Eslida,
Onda, Alcudia de Veo y Tales.
CASETA DEL TIO XOTO: Es un conjunto de gran valor cultural, formado por una
caseta principal de planta cuadrada, con el suelo empedrado con cantos rodados que
dibujan radios y circunferencias. En el techo de la parte interior encontramos una cúpula
de gran belleza. El resto del conjunto es un aljibe; excavado en la peña, de planta circular
que hacía de terraza de la caseta.
A la segunda década del siglo XXI fue objeto de una restauración que le ha vuelto su
esplendor.
Caseta del tio Xoto.
401 m 436 m
401 m 186 m
Moderado 4:30 h
LUGARES DE INTERÉS:
PICO RÁPITA: La ventaja de esta cumbre es que está rodeado por un terreno muy
plano en la parte más próxima al pueblo, esto nos deja ver el pueblo y las
otras montañas que lo rodean. Desde arriba podremos ver diferentes lugares, como por
ejemplo: Los Castillos de Castro y Artana, La ermita de Artana, las Peñas Blancas y en
general toda la montaña de la umbría.
MIRADOR PEÑAS ARAGONESAS: Se trata de una gran peña que tiene una zona
Vistas desde el Pico de la Rápita.
plana a la parte más alta. Desde allí es tiene una gran panorámica de todo el terreno que
nos rodea.
429 m 675 m
429 m 254 m
Moderado 2:45 h
LUGARES DE INTERÉS:
En esta ruta no encontraremos ningún punto de interés histórico, pero andaremos por sendas muy bonitas y encontraremos
lugares con diferentes vistas muy espectaculares.
MIRADOR DE PEÑAS BLANCAS: Se trata de una peña de piedra plana desde donde tenemos una vista del valle de Artana y
todas las montañas que lo rodean. No hay ningún peligro en circular por encima suyo.
9,34 Km Sí
416 m 454 m
416 m 241 m
Moderado 3:30 h
LUGARES DE INTERÉS:
CUEVA DEL TENIENTE: Cueva a manera de sala, utilizada para guardar el ganado. La sala que
constituye toda la cavidad tiene unos 12 metros de longitud. En su parte final posee un muro natural
que parte la sala. Este muro posee un ventanal; detrás del cual hay una pequeña cavidad que posee 2
metros de profundidad.
PIEDRAS CABALLERAS: Son piedras que debido a la diferente velocidad de erosión entre la parte
inferior y superior se quedan equilibradas encima otras piedras, creando un efecto de ingravidez.
Podemos encontrar a simple vista las dos que quedan actualmente. Existen fotos antiguas donde se
ve una tercera piedra, pero con el paso del tiempo acabó cayendo al barranco.
Cueva del Teniente.
PEÑA MEDIO DÍA: Es la gran pared de piedra que vemos desde la cueva del teniente y se
denomina así porque el sol la ilumina cuando es mediodía, subiremos arriba para tener unas
grandes vistas de La Plana.
Piedras Caballeras
CASETA DE LOMO DE GATO: Data del siglo XVIII. Según cuenta la gente más
grande de Artana, era el lugar donde llevaban a los leprosos para que no
contagiaran a la gente del pueblo. Les dejaban la comida y el agua lejos de la
caseta para que pudieran ir a recogerlo sin peligro de contagio. Cueva del Tronco.
11,60 Km Sí
635 m 599 m
635 m 251 m
Difícil 4:30 h
LUGARES DE INTERÉS:
CLOCHÓN DE PAU: Se trata de una concavidad excavada en la roca y cubierta con una cúpula de
piedras. Su función era recoger y almacenar el agua de lluvia. Se construía en zonas de sombra para
evitar que se evaporara el líquido.
CARBONERAS: El lugar de la carbonera, era un punto libre de vegetación dentro del bosque
haciendo una plaza de entre 4 y 6 metros de diámetro; al perímetro se posaban piedras. A
continuación se preparaba la leña cortada verde, la cual podía ser de alcornoque, roble, carrasca o
algarrobo. La leña se posaba en la carbonera encima de las piedras. En la parte de abajo se posaban
troncos gordos que después sostuvieran ramas más pequeñas haciendo barraca. Clochón de Pau.
Una vez bien encendida, se tapaban y abrían las entradas de aire para controlar la
combustión. Se sabía el estado de la carbonera gracias al color del humo que emitía. El
fuego, si la carbonera era grande, estaba en combustión durante 8 o 10 días, restando el
carbonero allí permanente noche y día, habitando una caseta que previamente habían
Esquema de una carbonera. construido para hacer más cómoda la estancia. Esta es una actividad antiquísima y de
gran importancia para Artana.
PEÑA EL ÁGUILA: Esta es una impresionante peña visible desde gran parte de
La Plana donde suelen hacer el nido y criar algunas aves de rapiña.
Peña el Águila.
12,22 Km Sí
604 m 668 m
604 m 241 m
Difícil 4:30 h
LUGARES DE INTERÉS:
CLOCHÓN DE XURRA: Se trata de una concavidad excavada en la roca y
cubierta con una cúpula de piedras. Su función era recoger y almacenar el agua
de lluvia. Se construía en zonas de sombra para evitar que se evaporara el
líquido.