Cristina_Verges

www.wuolah.com/student/Cristina_Verges

14607

CONFE-3.pdf
APUNTS SOCIALS

3º Psicología Social del Mundo Contemporáneo

Grado en Psicología

Facultat de Psicologia
Universidad Autónoma de Barcelona

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su
totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2946516

CONFE 3: CAP A LA CURA SOCIAL: QÜESTIONS ÈTIQUES I UNA ALTRA DEFINICIÓ DEL SUBJECTE DE
LA CIUTADANIA:

1. DIMENSIONS DE LES CURES (C.THOMAS):

1. La identitat social de qui cuida (gènere)
2. La identitat social de la persona cuidada (dependència) caldria veure com s’està definint la
dependència (carències d’autonomia física, mental o inclús carències socials). Una autora
anomenada S. del Rio, diu que molts homes son dependents socials ja que podent-se fer càrrec de
les seves cures “del seu cuidado” no ho fan. Caldria estudiar qui necessita cura i quin és el grau de
la dependència. No son les mateixes necessitats les d’un nen petit que les d’una persona gran amb
Alzheimer.
3. La relació interpersonal entre cuidador/a i cura/a (vincle) el vincle que s’estableix entre les
dues persones (qui cura i qui és atès). Vincles de consanguinitat de primer i segon grau (Relació i

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
responsabilitat) o vincles més de servei professional, familiars, d’amistat, veïnatge. Cada vincle
ocuparà unes obligacions i necessitats diferenciades.
4. La naturalesa de la cura (contingut, estat emocional/activitat) care for, care about. La
naturalesa de les cures que inclou el contingut ens parla d’un estat emocional (vincle implica
compromís, empatia, una preocupació cap a l’altre – care about), però també suposa un estat
d’activitat, un treball – care for. Les cures suposa sempre una combinació d’emoció i activitat. Encara
que hi hagi combinació sempre hi ha una que destaca per sobre de l’altre – per exemple, els
infermers subratllarien sempre l’estat d’activitat – i treballarien les seves emocions des de l’estat
d’activitat exercint la seva feina qüestionant-se si ha estat molt permissiu amb aquell pacient, si li
han aflorat uns sentiments que no ha pogut controlar...
5. L'àmbit social en el qual se situa la relació (públic/privat) distinció entre espai públic i privat
que té diferents repercussions a les cures. En l’àmbit privat potser és més informal. Inclús en els
àmbits públics i privats podríem trobar varietat d’àmbits (esportiu, sanitari, familiar...).
6. El caràcter econòmic de la relació de cura (assalariat/no, obligació normativa) especialment
en l’àmbit privat aquest es valora poc. Cal mirar si es produeix de forma assalariada o no i en el cas
que no, mirar si es produeix una obligació normativa (sacrificial o caritativa- monges, devolució de
l’expectativa de reciprocitat – familiars o obligació legal – l’estat té obligació legal de cuidar a nens
desemparats...).
7. El context institucional en el qual s'exerceix la llar, hospitals, centre residenciaries, escola...

Si anem creuant les dimensions trobem diferents caracteritzacions de les cures – podem trobar
cures d’una mare (variable 1) amb un rol de gènere molt específic cap a un fill de 9 anys (variable
de la dependència – grau alt de dependència física, psicològica i social que anirà disminuint amb els
anys. Pel que fa a la variable 3 seria un vincle de consanguinitat directa, de primer ordre, familiar
directa. Variable 4 – vincle de la maternitat és un vincle de responsabilitat i compromís amb el
desenvolupament de l’infant (afecte i disposició total – molt subratllades les emocions cap a les
necessitat de l’infant però també hi ha un estat d’activitat – treball constant per satisfer-les). Seria
de forma no assalariada (variable 6), i situem la cura en la llar (variable 7). Les 7 poden s4r
interesants en com s’estan produint.

Un altre exemple – un infermer, gènere masculí (variable 1) que cuida a una persona gran –
dependència alta i decrement (variable 2), relació interpersonal de servei i professionalitat que pot
ser atenció passiva i de respecte en benefici de treballar l’autonomia (variable 3), el grau principal
és l’estat activitat d’aquesta autonomia però aplicant algun grau emocional com l’empatia (variable
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2946516

4), en un espai públic d’atenció mixta (variable 5), de forma assalariada (variable 6), en un hospital
(variable 7).
Una diversitat de caracteritzacions de cures, només canviant la relació interpersonal o l’àmbit, les
cures canvien molt. En quin sentit el canvi d’una variable, inclús de gènere, canvia tot el servei de
cures.

2. EL CONCEPTE:
Les diferents definicions no son contradictòries però subratllen característiques diferents:
-“La cura, més que una activitat o grup d'activitats particulars, és una forma d'abordar les activitats
que sorgeix de la consciència de vulnerabilitat d'un mateix o dels altres (...) No obstant això,
prendrem la cura com si es tractés d'un grup d'activitats específiques que requereixen un cert estat
emocional i de consciència” (M. J. Esquerre, 2003).

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Defensa que tot i suposar una gran feina ens dona una consciència de la nostra vulnerabilitat;
treballar amb gent que té una certa dependència ens fa ser empàtics i tenir consciència de la nostra
pròpia vulnerabilitat. Ens fa veure que tots podem ser vulnerables i fràgils en algun moment
determinat canvi de la definició del ésser humà; ser fràgils no és alguna cosa convenient en l’espai
públic – en certa manera està proposant un canvi de definició, veure les persones des de la seva
fragilitat constitutiva. Ens trasllada a la consciència de que tots podem ser, som o hem estat
vulnerables en algun moment i que no som tant autònoms i individualistes com mostrem a vegades
a nivell públic i social.

-“La cura està en tot, és una forma d'habitar la realitat, però la cura és també un treball, una activitat
que comporta càrrega, explotació” (Precàries a la deriva, 2004). Aquí subratllen no només el treball
que suposa però que sovint a la nostra societat comporta càrrega i explotació (denuncia) ens
apunta a la visió precària que la societat té sobre aquesta feina.

ESTUDIS SOBRE LA PRECARIETAT, TRES PLÀNOLS:

-Socioeconòmic: implica fragmentació del procés de treball i les relacionals laborals. Està
relacionada amb dinàmiques empresarials que fragmenten el procés de treball afectant a les
relacions del treball i a la qualitat de l’ocupació.
-Socioestructural: afecta a la cohesió social. La precarietat estaria debilitant la possibilitat de
prendre relacions consensuades que poden tenir els membres d’un grup social o la percepció de
pertinença d’un projecte o situació comú (tot el professorat treball en l’educació – situació comú
però suposa a nivell estructural, que per exemple ens doni classe amb condicions molt diferents,
professors associats, ajudants, funcionaris... aquestes condicions dificulten el consens i la
identificació d’objectius comuns).
-Experiencial: s'equipara a incertesa, inseguretat, falta de protecció en les condicions de vida.la
incertesa que té la precarietat afecta no només a les condicions de feina sinó a les de vida.

La precarietat també es defineix com a invisibilitat, i ve associada a mancances. Però durant les crisi
es veu molt més visible i que sigui la norma. Si és més normativa en el treball caldrà tenir-lo en
compte i no actuar com si fossin actuacions atípiques.

Recordatorio de Wuolah: HOY SI QUE ERES UN CRACK #KeepCalm y #estudiaUnPoquito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2946516

Accepcions de la RAE : es defineix el precari precisament pel que no té (la falta de temps, falta de
lloc per viure...) (I. Santamaría i D. Gómez), per manques:
1. De poca estabilitat o durada (contracte de poca duració que em dona inseguretat a la vida en
general i al propi treball ;
2. Que no posseeix els mitjans o recursos suficients;
3. Que es té sense títol, per tolerància o per inadvertència de l'amo veiem que hi ha moltes
cures sense “titulació”.
4. (...) Que ocupa un càrrec provisionalment.

Treball no visibiitzat i considerat que “ho pot fer tothom”, per “tontos” poc valorat i amb
deficiència de recursos simbòlics i assalariats.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
3. LA PRECARIETAT DE LES CURES:
Qualitat d'opacitat (invisibilitat) relacionada amb desconeixement. Dificultats (Pascale Molinier):
-Desvaloració, tant per part de les cuidadores com per part dels altres, de la societat (treball brut,
C.H.Huges, 1951). TREBALL BRUT = desvaloratització. El treball de cures a vegades presenta cures
que podríem anomenar desagradables i si no està assalariat qui fa aquestes feines son les ultimes
de la jerarquia (exemple en els hospitals -auxiliars d’infermeria).
Treball brut = tasques poc valorades, que confronten dimensions tabús, criticades, etc (ex: serveis
de neteja del carrer o cures del cos).

-Invisibilitat que caracteritza les condicions que condueixen al seu èxit (sabers discrets, dèficit de
reconeixement).

-Naturalització en la feminitat: es relaciona amb la idea de que les dones estem dotades per allò
relacional o també amb la idea de la feminitat de l’home si s’identifica amb allò femení de l’home
estem naturalitzant les característiques de les cures adoptant com si fos una característica de
personalitat; quan és un saber adquirit de l’experiència.
“És millor ma mare per a les cures del meu avi que el meu pare” cal canviar aquesta visió.

4. ALGUNS ASPECTES DE L’ORGANITZACIÓ SOCIAL DE LES CURES:

-Organització de la cura = qui fa què, on i com. Les formes en que es qüestionen les cures. Estem en
un moment de transmissió i estem en crisi de les cures.

-Crisi de l'esquema proveïdor/cuidadora, basat en divisió sexual del treball (classes mitjanes) i en
sobrecàrrega femenina i socialització a l'espai públic comunitari (classes baixes urbanes). Visió
d’home treballador i dona cures – està canviant.

-Model imposat, entre altres factors, per la ideologia del salari familiar (M.J. Esquerre), avui en
transició.

-Externalizació en les famílies (en les dones) de les activitats i els costos de la cura. En general en
l’espai de producció (l’home treballador) – en el mercat laboral el salari s’entenia com a familiar. A
partir del salari del treballador es pogués sostenir la família (el “cap” de la família cuidava a tota la

Recordatorio de Wuolah: HOY SI QUE ERES UN CRACK #KeepCalm y #estudiaUnPoquito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2946516

família). Però ara no és suficient; potser pels salaris han de treballar els dos independentment de si
la idea de que la dona cuidant “la casa” està canviant.

-Concepte de cura social com a visió multidimensional (i no fragmentada) de la cura quant a

organització social, útil per analitzar i comparar canvis en estats del benestar.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
-Tres aspectes a considerar alhora de mirar les cures (M. Dóna-li i J. Lewis):
-Cura com a treball (marc econòmic). Condicions de realització de les cures en una societat. Mirar
si el treball social de les cures és assalariat o no i si és forma o informal.
-Cura com a marc normatiu d'obligacions i responsabilitats. Relacions i discursos. Sota quines
normes estan subjectes aquestes cures. Mirar si l’Estat està atenuant o empitjorant aquestes
nomes assistents. Exemple: critica de les lleis de conciliació o polítiques de consolació de les
empreses – segueixen les mateixes normes socials existents, no estan fent un canvi en el
repartiment de tasques de cures – estan mantenint la idea de que son les dones les cuidadores.
-Cura com a activitat amb costos, tant financers com a emocionals, que traspassen la frontera
del públic i el privat (marc social/repartiment). Repartiment de costos, distribució. Qui porta els
costos financers i psicològics – mirar en una societat el repartiment dels treballs de les cures.

Cura social (M.Dóna-li i J.Lewis, 2011): “conjunt de les activitats i les relacions que intervenen en la
satisfacció de les necessitats de les persones adultes depenents i de les nenes i nens, i els marcs
normatius, econòmics i socials en els quals aquelles s'assignen i es desenvolupen” (en un estat o
societat).

Tensions que reflecteixen canvis qualitatius en l'organització social de les cures:

-Pressupostos del comprat/sostenibilitat pressupostos del mercat son contraris a la idea de
sostenibilitat de la vida que suposen el treball de les cures. Si nosaltres mirem la lògica mercantil és
una lògica acumulativa està produint insostenibilitat de la vida. La vida no està en el centre, és le
mercat qui ho està; sent aquest insostenible.

-Desig d'autorrealizació individual/rol tradicional femení.

-Professionalitat/expectatives de concepció familista i servil moltes vegades, en entrevistes a

cuidadores familiars que sí tenen el títol i que van des de les institucions públiques a les cases per a
cuidar; la família li obliga a fer coses “com ser chacha” per a tot. Fent feines que no els hi correspon.

-Ètica professional/lògiques instrumentals de l'administració i les empreses de subcontractació

el treball de cures moltes vegades està externalitzat. Les empreses de serveis subcontractats moltes
vegades en els recolzaments domiciliaris son molt rigoroses fan control absolutament inflexible del
temps i les tasques que requereix aquell treball. Ex: si va un treballador a recolzar a un ancià, donant-
li de sopar, etc, però aquest li demana que realitzi una altra cosa potser aquí l’ètica professional
si que ha d’actuar sent menys rigorós i ajudant però l’empresa subcontractada no li permet.

-Caritat/ demandes i drets laborals si el treball de cures es realitza des del sector del voluntariat
a partir d’una lògica molt caritativa, molt sacrificial i pal·liativa, en principi no té perquè està
malament; però sembla que entra en conflicte quan això impedeix justament que es visualitzin les
demandes laborals per al reconeixement d’aquest treball. Si posem la vida en el centre, si els treballs
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2946516

de cures son importants, essencials a la societat necessiten ser reconeguts! Si els treballs, des del
voluntariat i des d’una lògica caritativa potser estem contradient aquesta demanda de
reconeixement i d’entendre la dignitat en les cures.

-Suports (ONGs)/neutralitat davant les polítiques que provoquen desigualtat el suport de les ONG
es positiva perquè cobreix molts serveis als que potser no sempre arriba l’Estat, però alhora, es
poden veure en tensió perquè no sempre està situant en termes polítics en els aspectes que genera
les desigualtats en el camp.

Principis implícits de la ciutadania democràtica sotmesos a crítica:

-Des d’aquests principis les cures serien una qüestió individual. Si jo fumo, tinc càncer, sida... és un
fet individual i no social problema individual que m’haig de fer càrrec sol = individu amb lliure

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
“albedrío“ s’abasteix sol.
Però fumar també és un hàbit social.
Quan mirem prevenció cures – mirem en un àmbit social. Si entenem l’individu en si mateix i que
les cures son només una responsabilitat individual, no estem tenint en compte tota la xarxa social
que hi afecta.

-Que les cures es basen en la dependència d'uns concrets (ancians/as, malalts/as, discapacitats/as,
nens/as) pel que fa a uns altres (adults sans i normals) els dependents son la gent gran, malalts,
diversitat funcional... i independents els “sans” (que s’auto-abasteixen). Adults sans i normals és la
definició de ciutadania democràtica – fins l’any 2019 no va ser la primera vegada que van votar en
unes eleccions estatals el col·lectiu de discapacitat intel·lectual. Grups “oposats”

-Que les cures es presten de forma unidireccional. El cuidador/A només cura i el dependent només
rep cures. No es té en compte que les cures es donen en relació i que en una relació moltes vegades
som tant cuidadors com objectes de cura en alguna mesura. I sempre estem en xarxes de cures en
diferents graus i sustenten la nostra vida i els nostres projectes.
TOTS SOM DEPENDENTS EN UN CERT GRAU I EN ALGUNES FASES DE LA NOSTRA VIDA HO SOM MÉS
QUE EN ALTRES.

Efectes en la subjectivitat: negar la cura que es rep per naturalització, sentir ressentiment, sentir-se
objectualitzada (sense veu ni respecte).
Si aquestes cures que jo faig no estan reconegudes i a sobre la cura de l’altre provoca que no pugui
cuidar-me a mi mateix (poca valoració dels altres per la meva feina que genera certa explotació)
provoca casos de violència en les cures. En termes de la persona cuidada això suposa que si estem
entenent això com que només cuida el cuidador i l’altre no; estem negant al dependent la veu, el
respecte, ho estem objectualitzant. És molt important en l’àmbit de les cultures com que tots som
interdependents i que hi ha graus de dependència; però treballar des de l’autonomia (si treballem
amb nens el nostre objectiu és que siguin autònoms).
Els que es dediquen a les cures també han de percebre les persones a les que curen com a un igual;
sinó tenim la representació de que tenen carències i no poden fer coses amb autonomia pròpia.

Recordatorio de Wuolah: HOY SI QUE ERES UN CRACK #KeepCalm y #estudiaUnPoquito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2946516

EL CONCEPTE:
“El treball de cura es defineix com el conjunt d'activitats que respon a les exigències que
caracteritzen les relacions de dependència?. La perspectiva de la cura necessita replantejar les
categories de dependència/autonomia, així com les relacions entre aquestes i el seu vincle amb el
concepte de vulnerabilitat” (Pascale Molinier, 2011).

5. SOBRE ÈTIQUES I CURES:

-Crítica als pressupostos assumits en la noció de ciutadania (individu autònom i autosuficient).

-Drets de ciutadania diferenciats en funció del model de provisió del benestar:

-“Welfare models”: protecció social garantida a través dels drets del treballador (subsidis i

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
permisos relacionats amb l'àmbit laboral + universalització de salut i ensenyament).
-“Care models”: protecció social com a dret de ciutadania, independentment de la situació
laboral i familiar (també s'universalitza la cura a persones depenents).

-Necessitat de construir una ètica per refundar els principis de ciutadania (D. I. Bubeck, J.Tronto).

-La cura pública (inclou la relació de cura com a servei d'atenció accessible) té principis compatibles
amb la justícia:
-Imparcialitat
-Regit per deliberació (no per mera percepció o sensibilitat)

Implica judicis i coneixements, i estàndards de bones pràctiques que es consideren i negocien en

situacions concretes.

-Aproximació influent: ètica de la cura (Carol Gilligan, 1982)

Article de pràctiques de Beatriz Kohen (2005) ?Ciutadania i ètica de la cura?.

-Cura com a disposició “ètica” basada en la responsabilitat i atenció a les necessitats i també als
judicis dels altres.

-Socialització diferencial de nens i nenes = crucial per a les seves experiències vitals i el seu
desenvolupament moral (s'incideix en la identitat per individuación -en els nens-o en la identitat
per inclinació -en les nenes-).

-En els jocs, s'emfatitza per gènere l'aprenentatge de regles de joc i l'organització /o la subordinació
del joc a les relacions:
-aprenentatge de regles del joc i seguiment d'aquestes-nens-/
-subordinació del joc a les relacions interpersonals si hi ha conflicte?nenes-.

-Socialment, la maduresa en l'edat adulta és equiparada a l'autonomia personal, que s'emfatitza

més a l'educació dels nens.

-Sensibilitat a les necessitats dels altres incloure altres punts de vista en els judicis propis.

Recordatorio de Wuolah: HOY SI QUE ERES UN CRACK #KeepCalm y #estudiaUnPoquito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2946516

-Teoria del judici moral de Kohlberg (moral d'enfocament universal i individual):

-Límit del desenvolupament moral de les dones = estadi de moral 3, interpersonal (que entén la
bondat com a ajuda i complaença a uns altres)
-Implicació d'això para Kohlberg = les dones no poden ser imparcials.

-Ètica de la cura (moral de la responsabilitat: èmfasi en la connexió amb un ?un altre particular? i en
el context concret).

-Oposicions entre l'ètica de la justícia i l'ètica de la cura (G. Marín, 1993):

-Principis morals abstractes, imparcialitat i un altre genèric, enfront de judici contextual i un altre
particular.
-Dret a fer el que es desitgi sense interferir en els drets dels altres, enfront de responsabilitat pels
altres.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
-Ètica de l'individu prèvia a les relacions socials, enfront de comprensió del jo en una xarxa de
relacions.
-Propostes de regles mínimes de convivència sense emetre judicis (normatiu), enfront de
valorativa sobre el bo.

-Abstracció/particularizació; llibertat individual/responsabilitat-fraternitat; individu/comunitat-

grup-xarxes; regla estricta/flexible.

-Per Gilligan, l'ètica de la cura pot articular-se amb els principis de la justícia (imparcialitat, igualtat,
equitat...).
-Segons I. Bubeck (1995), el dilema de la “explotació en la cura” (persona que cuida explotada /
maltractada) és l'únic on la lògica de la cura xoca amb la lògica de la justícia.

-L’ètica de la cura planteja com a repte la universalització d’aquests.

-Les injustícies (sobre repartiment desigual de drets i deures, recursos, etc...) han de dirimir-se
fomentant una ètica que comporti polítiques que suposin i treballin una nova concepció de
ciutadania.

6. CAP A UNA NOVA CONCEPCIÓ DE LA CIUTADANIA:

Nova concepció de la ciutadania:
“los cuidados nos dicen algo esencial para romper con la hegemonía del ideal de independencia
liberal: no existe vida posible sin el vínculo con los otros. Frente a un poder que separa la vida
produciendo individuos aislados en
competencia entre sí, redescubrir el
vínculo que me une al otro es la gran
batalla que se abre. No sólo construir lo
común, sino ver lo que ya hay de común
en la vida, eso que nos une
irremediablemente” (Silvia L. Gil, 2012).

Recordatorio de Wuolah: HOY SI QUE ERES UN CRACK #KeepCalm y #estudiaUnPoquito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2946516

-Allunyar la cura de la seva vinculació amb la identitat femenina (el treball de cures no ha d'imposar-
se a les dones per sostenir el conjunt social).

-Característica social universal = la vulnerabilitat de la societat en el seu conjunt i de les persones en

l'àmbit personal.

-Redefinir la noció de dependència com vinculada a l'autonomia, no com a oposada a ella (des de la

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
interdependència).

-Considerar a les persones social i individualment, però no de forma individualista (vincles).

-Criticar els drets de ciutadania com derivats de la participació al mercat de treball.

-La CUIDADANÍA implica (Marta Dolent):

-Considerar la cura com a base del vincle social.
-Comprendre que la interdependència és prèvia a l'individu i que no hi ha cura de si que pugui
estar separat a cura de l'altre.
-Apreciar que la base de la ciutadania no és el logo, la paraula, sinó l'experiència primera i comuna
d'haver rebut cures i d'haver-los proporcionat d'alguna manera.
-Defensar que la cura sigui entesa com a funció social (convertir la cura en funció social impedeix
el desentendimient de l'altre).
-Connectar l'ecologia del medi ambient, l'ecologia social i l'ecologia del si mateix (visió integral
de les nostres relacions amb el món)