Mates Han Hecho 161-171

nova edició
temàtiques
Ma
Matemàtiques 2
Educació Primària
Cicle Inicial
ISBN 978-84-9804-782-0
9 788498 047820
0_MAT_GD_2EP.indd 1 06/05/11 10:53

índex
PROJeCTe
1. Presentació ................................................................................................................... 6
2. Didàctica i metodologia de l’àrea ................................................................................. 8
3. Integració de les competències bàsiques en la programació d’aula ........................ 16
4. Atenció a la diversitat ................................................................................................. 23
5. Criteris per a l’avaluació ............................................................................................. 24
6. Orientacions per a l’ús dels recursos digitals ............................................................ 25
7. Materials per a l’àrea de Matemàtiques ..................................................................... 30
PROGRAMACIOnS
Programació d’àrea ........................................................................................................... 32

Programació d’aula ............................................................................................................ 42
ORIenTACIOnS I SOLUCIOnARI
Unitat 1: Repassem ........................................................................................................... 58

Unitat 2: El 100 i la centena .............................................................................................. 65
Unitat 3: Les monedes i els bitllets ................................................................................... 72
Unitat 4: Sumem i restem .................................................................................................. 79
Unitat 5: Multipliquem ....................................................................................................... 86
Unitat 6: Formes geomètriques ......................................................................................... 93
Unitat 7: Continuem multiplicant ..................................................................................... 101
Unitat 8: Mesurem longituds, capacitats i pesos ............................................................ 109
Unitat 9: Restem portant-ne ............................................................................................ 117
Unitat 10: Els gràfics ........................................................................................................ 123
Unitat 11: Mesurem el temps .......................................................................................... 130
Unitat 12: Dividim ............................................................................................................ 137
ACTIvITATS COMPLeMenTàRIeS
Activitats complementàries ............................................................................................. 146

Càlcul ràpid ...................................................................................................................... 206
Activitats complementàries. Solucionari ......................................................................... 230
Càlcul ràpid. Solucionari .................................................................................................. 290
0_MAT_GD_2EP.indd 3 17/05/11 12:40

AvALUACIOnS
Avaluació inicial ............................................................................................................... 317

Avaluació final .................................................................................................................. 321
Avaluació contínua .......................................................................................................... 325
Avaluació inicial. Solucionari ........................................................................................... 337
Avaluació final. Solucionari .............................................................................................. 341
Avaluació contínua. Solucionari ...................................................................................... 345
ReCURSOS dIGITALS
Vocabulari interactiu ........................................................................................................ 359
ALTReS ReCURSOS
Càlcul ràpid ...................................................................................................................... 373
0_MAT_GD_2EP.indd 4 17/05/11 12:40

Guia didàctica
PROJECTE
1_MAT_GD_2EP.indd 5 06/05/11 10:55

1 PRESENTACIÓ
Els recursos didàctics que us presentem configuren un projecte educatiu per a l’Educació Primària dins el
marc curricular oficial actual: Decret 142/2007, de 26 de juny, DOGC núm. 4915, 29-06-2007, pel qual s’es-
tableix l’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Primària a Catalunya, i Decret 67/2008, de 6 de juny,
pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’Educació Infantil, de l’Educació Primària i de
l’Educació Secundària obligatòria per a les Illes Balears.
El projecte Salvem la Balena Blanca és el fruit del treball d’un conjunt de professionals de l’educació i de
l’edició. Hem tingut, també, especial cura en l’aspecte formal i gràfic del projecte, amb l’objectiu de fer-lo
atractiu i de fàcil maneig, tant per als mestres com per als alumnes.
La finalitat de l’educació en l’etapa de l’Educació Primària, tal com diu el decret, «és aconseguir que els nois
i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent. En aquesta etapa es
configuren les bases per tal que els alumnes d’avui siguin els futurs ciutadans capaços d’intervenir activa-
ment i críticament en la societat plural, diversa i en continu canvi on els ha tocat viure.
«A més de desenvolupar els coneixements, les capacitats, les habilitats i les actituds (el saber, saber ser,
saber estar) necessaris, els nois i les noies han d’aprendre a mobilitzar tots els recursos personals (saber
actuar) per assolir la realització personal i esdevenir així persones responsables, autònomes i integrades
socialment, que puguin excercir la ciutadania de forma activa, incorporar-se a la vida adulta de manera sa-
tisfactòria i siguin capaços, al mateix temps, de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida».
L’enfocament competencial del currículum per a l’Educació Primària pretén afavorir la integració dels diversos
aprenentatges, posant en relació els diversos tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva en diferents
situacions i contextos.
Com a competències bàsiques s’entenen tots aquells coneixements, processos i habilitats que permeten
a la persona fer un ús pràctic dels seus aprenentatges. En unes altres paraules, es pretén que els alumnes
sàpiguen aplicar el que han après.
Les competències bàsiques assenyalades per a l’ensenyament primari són les següents:
Competències comunicatives
1. Comunicació lingüística i audiovisual
2. Competència artística i cultural
Competències metodològiques
3. Tractament de la informació i competència digital
4. Competència matemàtica
5. Competència per aprendre a aprendre
Competències personals
6. Autonomia i iniciativa personal
Competències per conviure i habitar el món

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
8. Competència social i ciutadana
6 Matemàtiques Cicle Inicial Primària
1_MAT_GD_2EP.indd 6 06/05/11 10:55

e
Project
Aquest plantejament competencial afecta totes les àrees de forma específica i també de forma transversal.
Lògicament, segons l’àrea es treballaran més específicament les competències que li són pròpies, però en
totes hem procurat fer propostes que permetin l’adquisició progressiva de les vuit competències bàsiques.
El projecte Salvem la Balena Blanca ha estat elaborat amb l’objectiu d’oferir un ampli ventall de recursos
que permetin facilitar al màxim el treball del docent, que ha de fer realitat els objectius competencials fixats
per l’actual marc educatiu.
El plantejament del projecte facilita la creació de situacions d’ensenyament-aprenentatge motivadores i al-

hora ben estructurades, de manera que, sense adonar-se’n, un alumne o alumna pugui avançar curs rere
curs fins al final de l’etapa i assolir el que ens hem proposat.
Des del punt de vista pedagògic, hem partit d’una concepció globalitzadora dels aprenentatges. En el Cicle
Inicial, aquesta s’ha concretat en una contextualització única dels continguts que es treballen en les diferents
àrees, i en el Cicle Mitjà, en el plantejament d’uns treballs de recerca interdisciplinaris, un per a cada trimestre
en forma de WebQuest.
La programació de cada unitat didàctica ha prioritzat la definició dels objectius i de les competències bàsi-
ques a aconseguir, després d’haver treballat amb activitats variades els diferents continguts. L’avaluació és
una eina que ens permet controlar l’evolució en l’adquisició dels aprenentatges i l’assoliment de les compe-
tències bàsiques.
L’atenció a la diversitat de ritmes d’aprenentatge està assegurada. Per una banda, la seqüenciació dels con-
tinguts s’ha fet d’una forma acurada i, per l’altra, oferim una gran varietat de recursos en format paper i en
format digital, així com d’activitats, identificades segons el grau de dificultat.
Equip d’edicions
Castellnou Edicions
Matemàtiques Cicle Inicial Primària 7
1_MAT_GD_2EP.indd 7 06/05/11 10:55

2 DIDÀCTICA I METODOLOGIA DE L’ÀREA
Dins el marc de les darreres disposicions del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, es
considera les matemàtiques com una competència transversal. En aquest sentit, les matemàtiques no són
un coneixement que podem observar en la natura i en la societat a ull nu, sinó que cal entendre-les com
una ciència que estructura, organitza, classifica, resol... d’altres ciències o coneixements. Així, es tracta d’un
aprenentatge que conforma una competència transversal metodològica.
Segons les indicacions curriculars del Departament d’Educació:
«Les matemàtiques són un instrument de coneixement i anàlisi de la realitat i, al mateix temps, constitueixen
un conjunt de sabers d’un gran valor cultural, el coneixement dels quals ha d’ajudar totes les persones a
raonar, de manera crítica, sobre les diferents realitats i problemàtiques del món actual. Per això, l’educació
matemàtica en les etapes obligatòries ha de contribuir a formar ciutadans i ciutadanes que coneguin el món
en què viuen i que siguin capaços de fonamentar els seus criteris i les seves decisions, així com adaptar-se
als canvis, en els diferents àmbits de la seva vida.»
«Per tant, el currículum de matemàtiques a l’Educació Primària es planteja amb la perspectiva d’un apre-
nentatge de les matemàtiques per a la vida diària, i unes matemàtiques que ajudin a interpretar el món que
ens envolta, facilitant la quantificació i la mesura de fets i processos naturals i socials, per tal de poder-los
comparar, ordenar, classificar i, per tant, conèixer-los millor; organitzant la situació dins de l’espai i del temps;
permetent descobrir semblances i regularitats en l’observació de l’entorn; modelitzant problemes de la vida
real, per tal de cercar-los-hi solucions; fomentant la comunicació de coneixements i d’informació, i facilitant
la fonamentació de criteris i la presa de decisions.»
Amb el projecte Salvem la Balena Blanca, pretenem proporcionar-vos els recursos i les activitats específi-
ques necessàries per tal d’aconseguir que tot l’alumnat pugui arribar a ser competent en matemàtiques, de
manera que els nens i nenes aprenguin les eines que els permetran desenvolupar-se i resoldre situacions que
requereixin una estratègia matemàtica, així com les eines per poder continuar la seva formació.
Com ja hem exposat, seguim una programació cíclica, de manera que cada contingut es treballa en tots els
cicles, amb una represa i augment propi de nivell que s’adapta a les capacitats cognitives i de representació
mentals de l’alumnat. Així, cada una de les etapes educatives té unes propostes de treball adaptades al ritme
d’aprenentatge corresponent.
Castellnou us ofereix una proposta per a l’àrea de Matemàtiques que té com a objectiu que tots els nens
i nenes, nois i noies assoleixin les competències bàsiques de l’àrea a final de cada cicle i, en darrer terme,
a final de l’etapa.
Dins el Cicle Inicial es desenvolupen els processos següents:
• Resolució de problemes (Reconeixement. Identificació. Planificació. Organització. Aproximació. Estimació.

Exploració. Elaboració.)
• Raonament i prova (Comprensió. Comparació. Diferenciació. Ordenació. Classificació. Desenvolupament
d’estratègies de càlcul. Desenvolupament d’estratègies de mesura. Composició i descomposició.)
• Comunicació i representació (Descripció. Expressió. Representació.)
1_MAT_GD_2EP.indd 8 06/05/11 10:55

e
Project
Dins el Cicle Inicial es treballen els nivells que tot seguit exposem dins els blocs de continguts bàsics:
1. La programació és cíclica, és a dir, cada contingut es treballa en tots els cicles, reprenent-lo i ampliant-lo,
tant pel que fa a l’abstracció com al càlcul i a la contextualització, partint de la realitat i situacions prope-
res a l’entorn de l’alumnat i també de les més llunyanes o més abstractes. Aquest mètode de treball ens
facilitarà la construcció progressiva i sòlida de les habilitats matemàtiques bàsiques.
2. Inserim totes les activitats de cada tema en un marc social, cultural o natural per tal de facilitar un apre-
nentatge matemàtic de tipus funcional. El context matemàtic de cada unitat està relacionat amb els temes
que es treballen a Coneixement del medi.
3. La nostra experiència ens reforça la necessitat de realitzar d’una manera predominant la metodologia
inductiva (construcció dels aprenentatges a partir de l’observació i del raonament) sobre la deductiva, tot
i que en algun cas podreu observar que hem utilitzat mètodes deductius.
4. Les propostes d’experimentació, observació i manipulació complementen el llibre de l’alumnat, on tro-

bareu activitats en què l’alumne ha d’experimentar i manipular elements. Si necessiteu més activitats
d’aquest tipus, en trobareu a la guia didàctica corresponent.
A continuació es detallen, per a cada bloc, els continguts a treballar segons el currículum i l’enfocament que
s’hi ha donat en aquest projecte.
2.1 Numeració i càlcul
Seguint les indicacions i l’organització del nou currículum, les competències bàsiques que treballem són les
següents:
• Comprensió i ús del comptatge.

• Ús dels llenguatges verbal, gràfic i simbòlic per representar els nombres (aproximadament fins al miler).
Interpretació i elaboració de gràfics a partir del comptatge.
• Reconeixement dels nombres en situacions quotidianes. Ús dels nombres naturals per resoldre problemes
dins de contextos significatius.
• Ús de diferents models per comparar i ordenar els nombres (aproximadament fins al miler). Situació dels
nombres sobre la recta numèrica.
• Ús de les fraccions un mig i un quart en contextos significatius.
• Ús del sistema monetari en contextos reals. L’euro.
• Interpretació dels nombres com a identificadors en situacions properes.
• Inici a les taules de multiplicar.
• Comprensió dels diferents significats de la suma i la resta amb nombres naturals, així com de la relació
que hi ha entre l’una i l’altra.
• Comprensió de les situacions d’agrupament com a multiplicació i les accions de repartiment com a divisió.
• Interpretació d’operacions de nombres naturals mitjançant la recta numèrica.
• Desenvolupament de l’agilitat mental en descompondre additivament els vint primers nombres naturals.
• Inici en l’elaboració d’estratègies de càlcul mental. Explicació verbal de les estratègies pròpies emprades
i assaig de les alienes.
• Establiment d’analogies entre càlculs (de les unitats a les desenes i les centenes).
• Estimació dels resultats de sumes i restes.
1_MAT_GD_2EP.indd 9 06/05/11 10:55

• Realització de la suma i la resta utilitzant algorismes estàndards i mètodes propis.
• Ús de les TIC i calculadores per desenvolupar el càlcul i per explorar els nombres.
Cal treballar a fons la numeració que correspon a cada curs per tal d’assegurar que se n’ha fet un aprenen-
tatge significatiu, és a dir, que hi ha una bona correspondència entre concepte i grafia.
1. Correspondència entre concepte i grafia: hem elaborat molts exercicis, i molt variats, per treballar la cor-
respondència entre quantitat i numeració cada curs, unitat/desena/miler/decimal/fracció.
2. Sistema Mètric Decimal (equivalències): treballem les equivalències utilitzant tots els recursos possibles.
En els llibres s’han utilitzat les peces del Lego per simbolitzar les unitats, les desenes i les centenes.
També podem utilitzar altres materials com pedretes o altres elements familiars prou manipulables i fer-ne
agrupacions per poder visualitzar les quantitats.
3. Comparació i ordenació: treballar la comparació de nombres i després l’ordenació, escriure el nombre

anterior i el posterior, construir nombres amb la condició d’igualtat, inferioritat o superioritat, etc.
4. Descomposició: en tots els cursos.
5. Valor relatiu o posicional: en tots els cursos.
6. Arrodoniment. Compensació: utilitzem l’arrodoniment i la compensació com una tècnica més de càlcul.
Es poden treballar dins del càlcul mental.
7. Monedes: euros: a 1r i 2n treballarem la relació entre monedes i bitllets i el seu valor, a la vegada que els
farem servir en situacions concretes (pagar i rebre el canvi). A 3r o 4t iniciarem el càlcul de decimals.
Totes les operacions segueixen el mateix esquema de treball:
1. Treballem amb l’objectiu d’assegurar que l’operació s’identifica amb els conceptes corresponents i assu-
mibles en cada edat:
Suma
• reunió, agrupació d’objectes de la mateixa categoria (1r EP)
• afegir una quantitat a una ja existent (1r EP)
• com a comparació de dues situacions (si un té X i un altre en té X + 3; quant té aquest altre?) (1r EP)
• com a inversa de la resta (2n EP)
Resta
• separar o treure una part d’un total (en una capsa de galetes n’hi ha 12; si n’hem menjat 4, quantes en
queden?) (1r EP i 2n EP)
• comparació d’una diferència (en Jordi té 9 anys i en Pau, 15; quants anys té més en Pau que en Jordi?)
(1r EP i 2n EP)
• inversa de la suma o el que cal afegir (quants cèntims em falten per tenir un euro si ara tinc 25 cèntims?)
(1r EP i 2n EP)
1_MAT_GD_2EP.indd 10 06/05/11 10:55

e
Project
Multiplicació
• com a suma repetida (cal insistir especialment en la diferència conceptual de 2 vegades 5 i 5 vegades 2)
(2n EP i 3r EP)
• com a factor multiplicador
• com a producte cartesià
• com a càlcul de l’àrea del quadrat i del rectangle (4t EP)
Divisió
• com a partició d’un nombre o d’una quantitat en parts iguals (partir en 2 ja es pot treballar a 2n EP)
• com a agrupació de parts iguals (3r EP i 4t EP)
• com a repartició de X elements en Y grups (3r EP i 4t EP)
• com a operació inversa del producte (4t EP)
2. La progressió per al treball de l’algorisme (el procés de càlcul).

Suma: portant-ne, a 1r.
Resta: portant-ne, a final de 2n i repàs i reforçament durant 3r.
Multiplicació: introducció a 2n i per una xifra i dues xifres a 3r.
Divisió: per una xifra a 3r i dues a 4t. Utilitzarem l’algorisme més econòmic.
3. Termes i símbols de cada operació.
4. Prova.
5. Per al treball de les propietats, aproximem el vocabulari per fer-lo més entenedor.
6. El càlcul mental es treballa sistemàticament en tots els cursos en un apartat específic de cada unitat. Tre-
ballem la resolució mental tant d’operacions com de problemes. Primer es fa oralment i en grup, i després,
per escrit i individualment.
7. El treball amb problemes es fa també sistemàticament en totes les unitats de tots els llibres i des de diver-
sos punts de vista, sempre contextualitzats en un marc proper als nens i nenes, nois i noies.
Seguim una pauta per a cada cicle:
• CI: dades amb dibuix dels elements / pregunta / plantejament / operacions / resposta.
• CM: dades / pregunta / plantejament / operacions / resposta.
• CS: dades / plantejament / operacions / comprovació / resposta.
2.2 Relacions i canvi
Les competències bàsiques que es treballen dins aquest bloc són les següents:
• Selecció, classificació i ordenació d’objectes segons diferents criteris.

• Seguiment de sèries.
• Cerca de regularitats en els nombres i les formes.
• Representació d’una sèrie de formes.
• Lectura i escriptura de frases matemàtiques amb significat propi que continguin el signe = .
• Modelització amb objectes o gràficament de situacions relacionades amb la suma i la resta.
La relació i el canvi es presenten com l’equivalència entre elements. La simbologia per comunicar aquesta
relació s’utilitza d’una manera clara, evitant tota confusió:
1_MAT_GD_2EP.indd 11 06/05/11 10:55

1. Els signes > i <, per ordenar nombres.
2. El signe =, per comunicar relacions d’igualtat.
3. Es treballen sèries de manera lògica per tal que els alumnes en puguin comprendre el desenvolupament.
2.3 Mesura
Sovint l’acte de mesurar ens passa desapercebut, malgrat que els nens i nenes des de ben petits acostumen
a mesurar molt més del que els sembla: «vam trigar tres hores...», «he begut un got de llet», «he caminat
2 quilòmetres», «tinc 10 anys» «peso 25 kg»... És fonamental treballar la magnitud i la mesura a classe.
Aquest ha de ser un treball molt pràctic, concebut com una activitat manipulativa i entenent que mesurar és
la comparació del que mesurem amb un patró definit. Compararem longituds, masses, temps, etc. Així, es
treballen les competències bàsiques següents:
• Reconeixement, en contextos significatius, de les magnituds de longitud, capacitat, massa i temps.

• Comparació directa i indirecta i ordenació de mesures de les diferents magnituds.
• Mesura de les diferents magnituds utilitzant unitats no convencionals i convencionals (longitud: m; massa:
kg; capacitat: l; temps: dia, setmana, mes, hora).
• Selecció de la unitat i de l’instrument adequats, d’acord amb la magnitud a mesurar.
• Lectura i escriptura de mesures en contextos reals.
• Aplicació del procés de mesurar, tot utilitzant una unitat de forma repetida i un instrument adequat: cinta
mètrica, regle, rellotge analògic, balança de plats.
• Desenvolupament de referents comuns que facilitin la comparació, la mesura i l’estimació.
Per mesurar establim una comparació amb un patró conegut. Així doncs, és important conèixer els patrons
com un acord social per a una bona entesa.
Les unitats que treballem a cada curs són sempre les més properes a l’alumnat (a partir de 3r introduïm totes
les unitats de mesura).
1. Longitud: és la magnitud més comprensible per als nens i nenes. A partir de primer 1r es prenen mides uti-
litzant diferents unitats. Primer utilitzaran el seu propi cos com a unitat de mesura: el dit, el pam, la passa...,
i, a partir del Cicle Mitjà, empraran les unitats universals (m, dm, cm a 3r, i m, dm, cm, km, hm i dam a 4t).
Materials que recomanem utilitzar

• cinta mètrica rígida
• cinta mètrica de modista
• regles de fusta d’un metre
• regles petits, etc.
Com a proposta didàctica és interessant que, a l’inici, els nenes i nenes mesurin amb patrons propers (les
seves passes, els seus pams) i també que construeixin els seus instruments.
2. Massa, pes: en el Cicle Inicial, els nens i nenes hauran de sospesar diversos objectes i ordenar-los segons
el pes estimat.
A 3r s’iniciaran en l’ús de les balances. Treballaran algunes mesures com ara el quilo, el 1/2 quilo, el 1/4 de
quilo, els 3/4 de quilo i l’equivalència en grams. A 4t, treballaran la resta d’unitats de pes.
1_MAT_GD_2EP.indd 12 06/05/11 10:55

e
Project
• balances de plats
• balances de cuna
• bàscula de bany
• báscula digital
3. Capacitat, volum: primer mesurarem capacitats diferents amb diverses unitats (gots de mides diferents).
A tercer, introduirem el litre i les seves fraccions, i també les seves equivalències en cL i mL. A 4t, treballa-
rem totes les unitats de capacitat. A partir de 5è es treballarà el càlcul de volums.

• recipients de líquids usuals: gots, gerres...
• envasos
• pots de cuina amb la mesura gravada
• xeringues grans
4. Àrea: cal anar introduint el treball de superfícies des del Cicle Inicial, ja que el seu concepte és força com-
plex; a partir de 5è es treballa la formulació per obtenir les mesures d’àrees.
5. Temps: la mesura del temps és un concepte molt complex; tot i que des de ben petits els infants coneixen
algunes mesures de temps, la comprensió i l’assoliment és un tema que cal treballar a consciència per tal
que l’alumnat l’assimili correctament. Per treballar el temps hem de considerar tres aspectes:
• Coneixement de les unitats de temps: dia, setmana, mes, any.
• Coneixement de les parts del dia, les hores en punt, els quarts.
• Relació de diferents situacions amb el temps que es tarda a realitzar-les.
Hem seqüenciat l’estudi de les hores de la manera següent:
a) A 1r, els dies, les setmanes, els mesos i l’any. A 2n, les hores i els quarts (tant la lectura en català com
l’hora digital).
b) Hem seqüenciat l’estudi de les unitats de temps definint els aspectes que treballarem tant al Cicle Inicial
com al Cicle Mitjà. A 2n caldrà treballar la plantilla d’un mes per tal d’omplir-la cada mes i a 3r caldrà tre-
ballar la mateixa plantilla, però enfocant-hi la situació d’aquell mes respecte a la resta de mesos de l’any
(quant falta per...); fins i tot es pot fer un calendari de curs en què s’assenyalin les festes, les vacances, les
sortides, els canvis d’estació, etc.
c) Per al treball del temps podrem utilitzar diferents materials i recursos.

• un rellotge que tinguem a classe
• rellotges fets pels nens i nenes
• calendaris petits i de paret
• horaris setmanals
• horaris de trens
• programacions de TV, ràdio...
• cronòmetre
1_MAT_GD_2EP.indd 13 06/05/11 10:55

2.4 Espai i forma
Les competències que treballem de manera específica dins aquest apartat són:
• Reconeixement de figures de tres i dues dimensions en objectes de la realitat. Construcció i denominació

de figures de tres i dues dimensions: esfera, prisma, cilindre, cub; triangle, rectangle, quadrat, cercle.
• Coneixement i ús del vocabulari adequat per descriure les figures, els seus elements i propietats.
• Comparació i classificació de figures de tres i dues dimensions segons les seves semblances i diferències:
cares planes, cares corbes, vèrtexs, costats, angles.
• Representació i elaboració d’itineraris senzills, laberints o plànols.
• Interpretació d’operacions de nombres naturals mitjançant la recta numèrica.
• Ús del vocabulari bàsic (a prop, lluny, sobre, sota, darrere, davant, entre) i de recursos TIC per orientar-se
a través de laberints i plànols.
• Reconeixement de moviments, simetries i girs.
• Reconeixement i creació de figures que tinguin simetries.
• Creació d’imatges mentals de figures geomètriques utilitzant la memòria i la visualització espacial.
• Utilització de recursos TIC per girar, reduir i deformar figures de dues i tres dimensions.
• Visualització i descripció del camí seguit en un itinerari senzill abans de realitzar-lo.
• Reconeixement de formes i estructures geomètriques a l’entorn, i determinació de la seva situació.
La geometria s’ha de treballar de manera pràctica, manipulativa i connectada amb la realitat.
Quan es treballi aquest apartat s’ha de fer un vocabulari ben definit.
1. Línies: es treballen a 1r i a 2n.

2. Angles: s’introdueixen a 3r i es treballen més àmpliament a 4t, 5è i 6è.
3. Polígons: el treball de polígons es fa respecte a la mida, al nombre de costats, al nombre de costats iguals,
a la concavitat i convexitat, a la descomposició en triangles, al perímetre i a l’àrea. A partir de 4t treballem
la identificació de polígons iguals en diferents posicions (gir).
4. Geometria del pla: en treballem els elements bàsics a partir de 1r (recta, punts, polígons).
5. Geometria de l’espai: els cossos tridimensionals es treballen a partir de 2n per mitjà de la manipulació
i l’observació d’objectes concrets (capses, daus, pilotes...). A partir de 5è es treballa sistemàticament
el desenvolupament pla de cossos geomètrics.
6. Simetria: a 1r, 2n i 3r es treballa la simetria a partir del doblec, del mirall o del tramat. Les translacions i els
girs es graduen de 4t a 6è.

• tangram
• geoplà
• tires de cartolina i enquadernadors
• tramats
• mirall
• objectes quotidians: capses, plànols, etc.
1_MAT_GD_2EP.indd 14 06/05/11 10:55

e
Project
2.5 Estadística i atzar
L’estadística la introduïm a 1r i la continuem treballant en els cursos següents. La importància de l’estadística,

tant en el moment de l’estudi d’un fenomen determinat, com en la lectura d’informacions presentades, és
cada dia més palpable per al desenvolupament de la vida quotidiana. Així doncs, cal tenir una cura especial
de què els nens i nenes aprenguin correctament a apuntar dades i que, com a persones lectores, entenguin
la informació que s’hi exposa.
Com a competències bàsiques d’aquest bloc:
• Planificació senzilla de recollides de dades amb mostres més petites de 30.

• Organització i representació de dades obtingudes a partir d’experiències de comptatge i ordenació,
mitjançant objectes concrets, dibuixos i gràfics.
• Utilització d’un vocabulari per descriure els atributs i per classificar segons uns criteris determinats.
• Comparació quantitativa de dades numèriques.
• Elaboració de qüestions relatives al comptatge i aplicació a la resolució de problemes.
• Resposta a preguntes relacionades amb les experiències pròpies sobre la probabilitat de successos uti-
litzant expressions com possible o impossible.

• gràfics de previsions diàries de pluges...
• gràfics d’enquestes...
• gràfics propis de classe...
Pel que fa a la noció de probabilitat, s’intenta aprofitar les idees intuïtives de l’alumnat per respondre sobretot
a la pregunta: «Què és més possible que passi?».
Treballem el raonament lògic a 1r i 2n d’una forma sistemàtica en cada unitat. En la resta de cursos es treballa
d’una manera més implícita.
1_MAT_GD_2EP.indd 15 06/05/11 10:55

3 integració de les competències bàsiques
en la programació d’aula
3.1 situació actual
Des del 2006, any de publicació de l’actual llei d’educació (LOE), les competències bàsiques han entrat
a l’aula. En alguns casos, la majoria, hi han entrat de forma virtual (només es troben en els documents de
programació d’aula que s’entreguen al cap d’estudis a l’inici de curs); en altres casos, hi han entrat de forma
puntual empeses per les proves d’avaluació general del sistema educatiu, que es fan a 4t i a 6è de l’Educació
Primària i a 2n de l’ESO, i en altres casos, comptats, s’estan elaborant iniciatives amb la finalitat de treballar
a l’aula amb un enfocament competencial.
Hermes Editora General, mitjançant les seves publicacions, vol contribuir a la integració de les competències
bàsiques en la pràctica educativa a l’aula amb propostes que facilitin un nou plantejament de treball en la
praxis docent.
3.2 competències bàsiques
La OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) defineix les competències

bàsiques com la capacitat de posar en pràctica les habilitats, els coneixements i les actituds
necessaris per resoldre una situació determinada en un context determinat.
Les competències bàsiques són les que totes les persones necessiten per al seu desenvolupament personal,
així com per poder participar de forma activa en la societat i en la vida laboral. Les competències s’han
de treballar durant tot el període d’ensenyament obligatori i, com l’aprenentatge, s’han de desenvolupar,
mantenir i actualitzar al llarg de tota la vida.
En aquest sentit, el desenvolupament de les competències bàsiques ha de permetre als estudiants integrar
els seus aprenentatges i relacionar-los amb continguts de diferents tipologies i àrees. Això facilitarà l’aplicació
dels continguts en distintes situacions.
Les vuit competències bàsiques que s’han d’haver assolit al final de l’educació obligatòria, i en les quals
té un paper molt destacat l’Educació Primària, són les següents:
competència lingüística i audiovisual. Fa referència a la utilització del llenguatge com a instrument

de comunicació oral i escrita; de representació, interpretació i comprensió de la realitat, i de construcció
i comunicació del pensament, les emocions i la conducta, en qualsevol de les llengües oficials de la comunitat
autònoma pròpia.
competència matemàtica. Es refereix a l’habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, els conceptes
matemàtics i les operacions, i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir com per
interpretar diferents tipus d’informació i resoldre problemes relacionats amb la vida diària.
1_MAT_GD_2EP.indd 16 17/05/11 12:41

e
Project
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Recull l’habilitat per a la comprensió
dels successos, la predicció de les conseqüències i la capacitat d’actuació sobre l’estat de salut de les
persones i la sostenibilitat mediambiental.
Tractament de la informació i competència digital. Comporta l’habilitat de fer servir les eines
tecnològiques per buscar, obtenir, processar i comunicar la informació i transformar-la en coneixement,
incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per
informar-se i comunicar-se.
Competència social i ciutadana. Permet viure en societat, comprendre la realitat social del món en què es
viu i exercir la ciutadania democràtica.
Competència artística i cultural. Suposa conèixer, apreciar, comprendre i valorar críticament diferents
manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de gaudi i d’enriquiment personal i considerar-les
una part del patrimoni cultural dels pobles.
Competència d’aprendre a aprendre. Implica conèixer les capacitats pròpies (intel·lectuals, emocionals i
físiques) i tenir un sentiment positiu d’un mateix, de manera que es puguin plantejar nous reptes d’aprenentatge
d’acord amb els objectius i les necessitats de cadascú.
Competència per a l’autonomia i iniciativa personal. Permet dur a terme iniciatives personals que
condueixin a la presa de decisions amb criteri propi, i imaginar i desenvolupar projectes individuals o
col·lectius, tant en l’àmbit personal com en el social i el laboral, de forma responsable i autònoma.
Les competències bàsiques es poden agrupar segons la seva transversalitat i la seva funció, tal com mostra
la taula següent:
Competències específiques centrades

Competències transversals
en el fet de conviure i habitar el món
1. Competència lingüística
Competències i audiovisual
comunicatives 2. Competència artística
i cultural
3. Tractament de la informació 7. Competència en el coneixement
i competència digital i la interacció amb el món físic
Competències
4. Competència matemàtica 8. Competència social i ciutadana
metodològiques
5. Competència d’aprendre
a aprendre
Competències 6. Competència per a l’autonomia
personals i iniciativa personal
Font: DECRET 142/2007, de 26 de juny. Generalitat de Catalunya.
Amb l’objectiu de consolidar les competències bàsiques, és necessari que totes les àrees contribueixin al
seu desenvolupament. Només d’aquesta manera es podrà garantir l’eficàcia dels aprenentatges en aquest
procés de consolidació. Per fer-ho, s’hauran d’integrar, en la mesura que sigui possible, en l’estructura
de la programació didàctica de cada unitat.
En aquest sentit, en el moment de fer la selecció de continguts s’ha de tenir en compte que facilitin l’adquisició
de les competències bàsiques o que es puguin relacionar amb alguns aspectes determinats.
1_MAT_GD_2EP.indd 17 06/05/11 10:55

3.3 Què significa emprar un enfocament competencial?
L’enfocament competencial i integrador dels aprenentatges ha de ser un principi orientador a l’hora de

pensar i desenvolupar els continguts i les propostes didàctiques dels nostres llibres.

Des de la perspectiva de les competències bàsiques, el desenvolupament del procés educatiu competen-
cial ha de tenir en compte els punts següents:
• Cal prioritzar la reflexió i el pensament crític de l’alumnat per aconseguir el desenvolupament personal
de cada alumne.
• Cal plantejar diferents situacions d’aprenentatge que afavoreixin la integració curricular de diferents
matèries.
• Cal seleccionar els continguts, organitzar-los de forma prioritària i seqüenciar-los correctament,
tant els de tipus conceptual (saber) com els actitudinals (voler) i de valors, així com les destreses (fer) que
s’han d’utilitzar en cada cas.
• Cal afavorir l’aplicació dels continguts en diferents contextos de la vida quotidiana.
• Cal desenvolupar diferents estratègies metodològiques, segons els interessos i les capacitats dels
alumnes i les particularitats de cada àrea o matèria.
• Cal potenciar la lectura i el tractament de la informació com a estratègia d’aprenentatge.
• Cal integrar els recursos multimèdia i les TIC en l’activitat educativa.
• Cal integrar l’avaluació en els processos d’ensenyament-aprenentatge.
3.4 Avaluació de l’adquisició de les competències
Per tal d’afavorir l’adquisició de competències i poder avaluar-ne l’assoliment, es plantejaran una sèrie de
preguntes que facilitaran als alumnes l’assimilació de continguts nous i, al mateix temps, el desenvolupament
de les diferents competències segons l’àrea i matèria.
Aquestes preguntes es plantejaran tant en les activitats bàsiques de la unitat didàctica com en les que
s’identifiquen com a activitats d’avaluació.
Hi ha tres models de preguntes i d’activitats:
• Preguntes de resposta tancada, amb format d’elecció múltiple. Poden ser de resposta dicotòmica
(només una resposta és correcta) o de resposta graduada (una resposta és correcta, algunes ho són en
part i d’altres són incorrectes).
• Preguntes que exigeixen el desenvolupament de processos i l’obtenció de resultats. En aquest

cas, els alumnes han de donar una resposta única, però també es valora el procés seguit per arribar-hi, que
pot ser diferent per a cada alumne.
• Preguntes obertes que admeten respostes diverses. No hi ha una única resposta correcta, i es valora
l’argumentació seguida a l’hora de plantejar la resposta.
1_MAT_GD_2EP.indd 18 17/05/11 12:42

e
Project
3.5 La competència de les competències: la competència comunicativa
Diem que una persona té una competència plena en una llengua quan és capaç de desenvolupar-se totalment
en aquesta llengua en els diferents usos i registres. És a dir, quan és capaç d’entendre-la, parlar-la, llegir-la
i escriure-la sigui quina en sigui la situació, des d’una conversa entre amics fins a escoltar o pronunciar una
conferència, des d’una nota familiar fins a un informe professional, per posar-ne exemples. Per això, aquesta
competència és la que té més importància en totes les àrees i matèries.
Massa sovint hem pogut comprovar com, a persones que han estudiat una determinada llengua, a l’hora
de la veritat, és a dir, a l’hora de resoldre situacions reals en aquesta llengua, els ha mancat competència.
Probablement, aquelles mateixes persones haurien pogut respondre qüestions referides al coneixement
d’aquesta llengua: com es formulen les preguntes, com es diu tal cosa o tal altra, quin és el present d’un
verb… Però el seu coneixement no els ha permès fer ús de la llengua en una situació real.
Aquesta constatació demana un gir metodològic en l’ensenyament-aprenentatge de la llengua que

acosti els alumnes a l’ús del llenguatge en situacions reals o versemblants, i els faci assumir el rol d’usuaris
lingüístics en lloc de limitar-se al rol d’aprenents passius.
L’objectiu és comprendre i saber comunicar. Són sabers pràctics que han de recolzar en coneixements
reflexius sobre el funcionament del llenguatge i les seves normes d’ús, i impliquen el desenvolupament de
la capacitat per prendre el llenguatge com a objecte d’observació i anàlisi. Per això, aquesta competència
requereix conèixer les regles de funcionament del sistema de la llengua i les estratègies necessàries
per interactuar lingüísticament d’una manera adequada, i per expressar i interpretar diferents tipus de discurs
d’acord amb la situació comunicativa en diversos contextos socials i culturals.
Això suposa, en llengua oral, la utilització activa i efectiva d’habilitats lingüístiques i no lingüístiques i de les
regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu en diferents situacions, per produir textos orals adequats a aquesta
situació de comunicació. Per la seva banda, llegir i escriure inclou les habilitats que permeten, a partir de
diferents tipus de textos, buscar, recopilar i processar informació i ser competent a l’hora de comprendre,
compondre i utilitzar textos amb intencions comunicatives diverses.
La contribució de la competència lingüística a la construcció personal de sabers és fonamental. El llenguatge

és l’instrument per excel·lència d’aprenentatge, de construcció i de comunicació del coneixement;
ajuda a representar la realitat, a organitzar el propi pensament i a aprendre.
Tal com indica l’ordenació dels ensenyaments obligatoris, «l’objectiu fonamental del projecte educatiu és
aconseguir que tot l’alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l’educació obligatòria,
de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i pugui comprendre i
emetre missatges orals i escrits senzills en una llengua estrangera decidida pel centre». Això, més endavant,
es concreta en aquesta formulació: «Per això, el currículum presenta: la dimensió comunicativa, que inclou
parlar i conversar; escoltar i comprendre; llegir i comprendre; escriure; i els coneixements del funcionament
de la llengua i el seu aprenentatge, la dimensió literària i la dimensió plurilingüe i intercultural».
Tant en l’Educació Primària com en la Secundària, la competència comunicativa es pot estructurar en dues
grans destreses comunicatives, que seran les que permetran el desenvolupament d’aquesta competència;
es tracta de la comprensió (oral i lectora) i l’expressió (oral i escrita). Totes dues destreses es divideixen en
una sèrie de processos que s’hauran de treballar a l’aula i que impliquen diferents graus de dificultat que
els alumnes hauran de superar. Aquestes destreses serviran per avaluar si l’alumne ha adquirit els objectius
proposats en l’àrea.
1_MAT_GD_2EP.indd 19 17/05/11 12:43

Les destreses comunicatives es mostren en la taula següent:
Competència comunicativa
Comprensió Expressió
Textualització
Revisió i presentació
Reflexió i valoració
Integració i síntesi
Aproximació i
Transferència
Organització
identificació
Planificació
i aplicació
Coherència
Adequació
Cohesió
Si ens centrem en la destresa de la comprensió en la competència lectora, la OCDE la defineix de la manera
següent: «La competència lectora és comprendre, utilitzar, reflexionar i interessar-se pels textos escrits per
assolir els objectius propis i el coneixement i el potencial personals, i participar en la societat».
És fonamental que aquesta competència es comenci a desenvolupar en l’Educació Primària, però és en la

Secundària que s’ha de consolidar i convertir en una competència clau. Per fer-ho, la OCDE, a través de les
proves del Programa per a l’Avaluació Internacional dels Alumnes (PISA), proposa que s’hi incloguin textos
de diferents tipus:
• Imprès
Mitjà
• Digital
• Lector receptiu
Entorn
• Lector participatiu
• Continu
• Discontinu
Tipus
• Mixt
Format del text • Múltiple
• Descriptu
• Narratiu
• Expositiu
Gènere • Argumentatiu
• Instructiu
• D’intercanvi d’informació
(transaccions)
D’aproximació i obtenció d’informació
Processos Integrar i interpretar el que es llegeix
de lectura Reflexionar i avaluar sobre el text i relacionar-lo
amb l’experiència pròpia
Personal
Públic
Àmbits d’ús
Educatiu
Laboral
1_MAT_GD_2EP.indd 20 06/05/11 10:55

e
Project
Per tant, per desenvolupar la competència lectora és necessari que els alumnes es familiaritzin amb els
diferents tipus de text i sàpiguen utilitzar els continguts del text que han llegit i, al mateix temps, incorporar-hi
coneixements propis.
Els processos cognitius que s’activen en la lectura són els següents:
Competència lectora
Utilització de coneixements externs

Utilització del contingut del text
al text
Accedir i obtenir Integrar i interpretar Reflexionar i valorar
Reflexionar i valorar la forma

Elaborar una interpretació
Reflexionar i valorar el
Obtenir informació
comprensió global
Desenvolupar una
contingut del text
del text
Els nivells de rendiment en lectura, segons la OCDE, són els següents:
1a Localitzar una dada en un text simple i breu.
1b Relacionar la informació del text amb coneixements previs i reconèixer el tema principal del text.
Reconèixer la idea principal d’un text i comprendre-la. Construir significats i fer deduccions a partir de
2
la informació que ofereix el text.
Interpretar i relacionar parts del text diferents. Reflexionar i construir significat
3
a partir del text.
Comprendre textos llargs i complexos sense saber quin és el seu context. Interpretar matisos del
4
llenguatge.
5 Elaborar hipòtesis a partir del text. Comprendre textos amb continguts poc coneguts.
Elaborar hipòtesis a partir del text i de coneixements previs. Generar interpretacions a partir de
6
conceptes abstractes.
3.6 La competència matemàtica
En el marc de les disposicions del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, es consideren

les matemàtiques una competència transversal. En aquest sentit, les matemàtiques no són un coneixement
que podem observar en la natura i en la societat a ull nu, sinó que cal entendre-les com una ciència que
estructura, organitza, classifica, resol... altres ciències o coneixements. Així, les matemàtiques són un
aprenentatge que configura una competència transversal metodològica.
Segons les indicacions curriculars del Departament d’Ensenyament:
1_MAT_GD_2EP.indd 21 17/05/11 12:44

«Les matemàtiques són un instrument de coneixement i anàlisi de la realitat i, al mateix temps, constitueixen
en què viuen i que siguin capaços de fonamentar els seus criteris i les seves decisions, així com d’adaptar-se
als canvis, en els diferents àmbits de la seva vida.»
«Per tant, el currículum de matemàtiques es planteja amb la perspectiva d’un aprenentatge de les
matemàtiques per a la vida diària, i unes matemàtiques que ajudin a interpretar el món que ens envolta,
facilitant la quantificació i la mesura de fets i processos naturals i socials, per tal de poder-los comparar,
ordenar, classificar i, per tant, conèixer-los millor; organitzant la situació dins de l’espai i del temps; permetent
descobrir semblances i regularitats en l’observació de l’entorn; modelitzant problemes de la vida real,
per tal de cercar-los-hi solucions; fomentant la comunicació de coneixements i d’informació, i facilitant la
fonamentació de criteris i la presa de decisions.»
Assolir la competència matemàtica implica:
Pensar matemàticament. Construir coneixements matemàtics a partir de situacions on tinguin sentit;

experimentar; intuir, relacionar conceptes i realitzar abstraccions.
Raonar matemàticament. Realitzar induccions i deduccions, particularitzar i generalitzar; argumentar les
decisions preses, així com l’elecció dels processos seguits i de les tècniques utilitzades.
Plantejar-se i resoldre problemes. Llegir i entendre l’enunciat, generar preguntes relacionades amb una
situació i/o problema, planificar i desenvolupar estratègies de resolució i verificar la validesa de les solucions.
Obtenir, interpretar i generar informació amb contingut matemàtic.
Utilitzar les tècniques matemàtiques bàsiques (per comptar, operar, mesurar, situar-se en l’espai i organitzar i
analitzar dades) i els instruments (calculadores i TIC, de dibuix i de mesura) adequats per a les matemàtiques.
Interpretar i representar, a través de paraules, dibuixos, símbols, nombres i materials, expressions, processos
i resultats matemàtics.
Comunicar el treball i els descobriments als altres, tant oralment com per escrit, utilitzant de manera
progressiva el llenguatge matemàtic.
Amb els nostres llibres pretenem proporcionar els recursos i les activitats específiques necessàries perquè
els alumes puguin arribar a ser competents en matemàtiques, de manera que aprenguin les eines que els
permetran desenvolupar-se i resoldre situacions que requereixin una estratègia matemàtica, així com les
eines per poder continuar la seva formació.
Com ja hem exposat, seguim una programació en la qual cada contingut es treballa en tots els cicles,
amb un progressiu augment de la complexitat en cada nivell, que s’adapta a les capacitats cognitives i de
representació.
1_MAT_GD_2EP.indd 22 06/05/11 10:55

e
Project
4 ATENCIÓ A LA DIvERSITAT
L’atenció a la diversitat constitueix un aspecte fonamental no tan sols del projecte educatiu del centre, sinó
també de la tasca docent de cada mestre. Tal com diu la LOE: «L’atenció a la diversitat s’estableix com a
principi fonamental que ha de regir tot l’ensenyament bàsic, amb l’objectiu de proporcionar a tot l’alumnat
una educació adequada a les seves característiques i necessitats».
De fet, la Llei Orgànica d’Educació destaca, en un dels seus principis, la conveniència de trobar «la flexibilitat
per adequar l’educació a la diversitat d’aptituds, interessos, expectatives i necessitats de l’alumnat».
L’objectiu és tenir en compte la diversitat de l’alumnat com a principi i no com una mesura. Per aquesta raó,
el projecte educatiu Salvem la Balena Blanca ofereix, en la guia didàctica, activitats complementàries que
se sumen a les que figuren en el llibre de l’alumne, amb la finalitat d’ajudar el mestre o la mestra a l’hora
d’atendre la diversitat de ritmes d’aprenentatge que es pugui trobar a l’aula en un curs determinat.
D’aquesta manera, els alumnes que necessiten una seqüenciació major en la presentació dels continguts
disposaran de més activitats per reforçar i consolidar el seu aprenentatge. Al mateix temps, aquells amb més
capacitat o amb un ritme d’aprenentatge més ràpid podran fer noves activitats que els ajudaran a ampliar
els seus coneixements.
A més de les activitats complementàries, el projecte ofereix tres tipus d’avaluació (inicial, formativa i final), per
tal d’avaluar els progressos dels alumnes en diferents moments del curs i valorar quins aspectes o temes han
de ser reforçats en cada cas.
1_MAT_GD_2EP.indd 23 06/05/11 10:55

5 CRITERIS PER A L’AvALuACIÓ
L’avaluació en l’Educació Primària consisteix en l’anàlisi contínua i global del procés d’ensenyament-
aprenentatge. És un element integrat plenament en el procés educatiu i és, en si mateix, un instrument
d’acció pedagògica que ha de contribuir a la millora de tot el procés.
L’avaluació ha d’acomplir diverses funcions al llarg del procés educatiu. D’una banda, ha de permetre decidir
la intervenció pedagògica que necessita cada alumne segons les seves característiques. De l’altra, ha de
determinar en quin grau s’han aconseguit les intencions educatives.
El mestre o la mestra haurà de crear unes condicions adequades que permetin l’activació dels esquemes
de coneixement, i conduir-los en la direcció adequada, segons el que s’hagi proposat en el currículum. No
hi ha una fórmula única que permeti crear aquestes condicions, ja que l’entorn educatiu presenta una gran
diversitat de situacions i necessitats. En qualsevol cas, és important comprendre que els alumnes no tan sols
emmagatzemen informació nova, sinó que també desenvolupen noves competències i adquireixen nous
coneixements, a partir dels seus coneixements previs.
L’avaluació inicial permet determinar el punt de partida de l’alumnat i és la base per planificar el procés
d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta guia didàctica inclou un model d’avaluació inicial que es pot
fotocopiar o descarregar del web, amb activitats que recullen tant fets com conceptes, sistemes conceptuals
o procediments.
L’avaluació formativa té com a finalitat proporcionar a cada alumne el suport pedagògic més adequat en
cada moment del curs. Alhora, ha estat dissenyada per avaluar el procés d’ensenyament i, fins i tot, la
mateixa pràctica docent. En aquesta guia, l’avaluació formativa es concreta en una taula (inclosa en el
web), en què el mestre o la mestra disposa d’un espai horitzontal per omplir amb els criteris d’avaluació del
currículum oficial (que s’adjunta en un arxiu .doc) i d’unes caselles verticals per completar amb els noms dels
alumnes de la classe.
L’avaluació final ha de permetre determinar si s’han aconseguit o no, i fins a quin punt, les intencions
educatives, tant curriculars com competencials. En aquesta guia s’ofereix un model d’avaluació final, també
fotocopiable, amb activitats referides als coneixements més importants que s’han anat adquirint durant
el curs. Les funcions de l’avaluació estan interrelacionades, i n’és un exemple el fet que les activitats de
l’avaluació final que s’inclouen en aquesta guia siguin les mateixes que les de l’avaluació inicial del curs
següent.
1_MAT_GD_2EP.indd 24 06/05/11 10:55

e
Project
6 ORIENTACIONS PER A L’úS DELS RECuRSOS DIGITALS
6.1 ¿quin objectiu ens fixem amb la inclusió, en cada unitat didàctica, de
propostes de treball que utilitzen recursos digitals?
El fet d’incloure l’ús de recursos digitals en el plantejament didàctic de cada unitat afavoreix el desenvolupament
integrat de les competències bàsiques en general i, en especial, de la competència digital i la competència
d’aprendre a aprendre. Així doncs, aquestes propostes de treball tenen l’objectiu de complementar, reforçar
i ampliar les que s’ofereixen en el llibre en paper.
Com que es tracta d’una competència transversal, la competència digital s’ha d’incloure en la programació
general del curs i de cada àrea. Dins d’un plantejament integrador de les competències, l’ús de les eines
tecnològiques i de comunicació ha de formar part intrínseca del plantejament de cada unitat didàctica.
Segons l’àrea, els recursos digitals tenen una funció determinada, tant els que estan associats al llibre de
l’alumne com els que s’ofereixen per a l’ús del professor.
Aquests recursos poden utilitzar-se a la pissarra digital interactiva (PDI) i també a l’ordinador personal. S’hi
pot accedir a través d’Internet (accés en línia); els recursos per al professor s’ofereixen a més en format CD-
ROM (fora de línia). Així mateix, són compatibles amb totes les plataformes educatives existents en el mercat.
Els diferents recursos es poden treballar a l’aula o a casa; el professor o la professora decidirà quan i com
s’han d’usar. La nostra proposta editorial pretén facilitar l’ús de les tecnologies a l’aula, al mateix temps que
s’enriqueixen i s’amplien les possibilitats de treball a l’aula i fora.
6.2 quins recursos digitals ofereix el projecte educatiu Salvem la Balena

Blanca?
Els recursos digitals que ofereix el projecte Salvem la Balena Blanca estan pensats per facilitar l’ús dels
programes informàtics i de les tecnologies de la comunicació a l’aula i fora.
Aquests recursos, detallats per àrea, són els següents:
Llengua catalana:
Per a l’alumne:
L’alumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a l’àrea de Llengua
catalana tindrà accés als recursos següents:
Audicions
Aquest apartat inclou les audicions i els dictats locutats ordenats per unitat.
Sons i lletres
Apartat que permet practicar l’escriptura correcta dels sons i les lletres treballats en cada curs.
1_MAT_GD_2EP.indd 25 06/05/11 10:55

vocabulari interactiu
Apartat que recull el vocabulari treballat en cada unitat i diferents tipus d’activitats interactives per
practicar-lo.
Textos
Apartat per poder treballar textos digitals del mateix tipus que hi ha en la unitat i així aprendre les
funcionalitats bàsiques del processador de textos i el programa de dibuix.
En l’apartat corresponent de la unitat didàctica s’indica el moment en què es recomana practicar un recurs
determinat.
Per al mestre:
El mestre usuari dels recursos digitals per a l’àrea de Llengua catalana tindrà accés als materials següents:
Guia didàctica en format web

Aquest apartat enllaça amb un lloc web estructurat per unitats des d’on es podran consultar la programació
d’aula, les orientacions, el solucionari, les activitats de reforç i d’ampliació i les activitats d’avaluació.
Per a l’aula
Aquest apartat, organitzat també per unitats, conté tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats
amb la pissarra digital, com, per exemple, làmines, àudios, vídeos i activitats interactives.
Per a l’alumne
Aquest apartat dóna accés als recursos que tenen els alumnes.
Llengua castellana:
Per a l’alumne:
L’alumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a l’àrea de Lengua
castellana tindrà accés als recursos següents:
Audicions
Aquest apartat inclou les audicions i els dictats locutats ordenats per unitat.
Sons i lletres
Apartat que permet practicar l’escriptura correcta dels sons i les lletres treballats en cada curs.
Apartat que recull el vocabulari treballat en cada unitat i diferents tipus d’activitats interactives per
practicar-lo.
Textos
Apartat per poder treballar textos digitals del mateix tipus que hi ha en la unitat i així aprendre les
funcionalitats bàsiques del processador de textos i el programa de dibuix.
En l’apartat corresponent de la unitat didàctica s’indica el moment en què es recomana practicar un recurs
determinat.
Per al mestre:
El mestre usuari dels recursos digitals per a l’àrea de Lengua castellana tindrà accés als materials següents:
1_MAT_GD_2EP.indd 26 06/05/11 10:55

e
Project
Per a l’aula
amb la pissarra digital, com, per exemple, làmines, àudios, vídeos i activitats interactives.
Per a l’alumne
Aquest punt dóna accés als recursos que tenen els alumnes.
Matemàtiques:
Per a l’alumne:
L’alumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a l’àrea de Matemàtiques
tindrà accés als recursos següents:
Calcula mentalment
Aquest apartat inclou activitats de càlcul mental per practicar les sumes i les restes. Abans de
començar, cal escollir el tipus d’operació, el valor màxim dels termes i el nombre d’operacions.
Pensa i calcula
Aquest apartat presenta una col·lecció de problemes per practicar el càlcul en contextos
significatius. La dificultat dels problemes depèn de la unitat que s’hagi escollit.
Juga amb les figures

En aquest apartat es proposen activitats per aprendre geometria jugant amb les figures. També
permet fer dibuixos, i imprimir-los.
Per al mestre:
El mestre usuari dels recursos digitals per a l’àrea de Matemàtiques tindrà accés als materials següents:

Per a l’aula
amb la pissarra digital, com, per exemple, làmines, àudios, vídeos, animacions de contingut i activitats
interactives.
Per a l’alumne
Coneixement del medi natural, social i cultural:
L’alumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a l’àrea de Coneixement
del medi natural, social i cultural tindrà accés als recursos següents:
1_MAT_GD_2EP.indd 27 06/05/11 10:55

Per a l’alumne:
Aquest apartat recull el vocabulari distribuït per unitats i diversos tipus d’activitats interactives per
practicar-lo.
Taller d’activitats
Apartat per saber com es poden fer alguns experiments científics pas a pas.
Enllaços interessants
Aquest apartat inclou enllaços per practicar els conceptes més importants de la unitat i ampliar-
los amb altres de nous.
Per al mestre:
El mestre usuari dels recursos digitals per a l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural tindrà
accés als materials següents:

Per a l’aula
amb la pissarra digital, com, per exemple, làmines, àudios, vídeos, animacions sobre el contingut i activitats
interactives.
Per a l’alumne
6.3 Com s’accedeix a aquests recursos?
Segons el tipus d’usuari, l’accés requereix un sistema d’identificació o un altre.
usuari alumne:
Cada llibre de text del projecte Salvem la Balena Blanca

de Castellnou Edicions té associat un codi d’accés als
recursos digitals en línia. Per accedir-hi, l’alumne ha de
seguir aquests passos:
1. Escriure l’adreça de la pàgina web, www.projecteSBB.

com, en el navegador d’Internet.
Telèfon d’atenció al professorat: 902 90 36 46
www.castellnoudigital.com
2. Introduir el codi d’accés, que és el que figura a la pàgina
de crèdits del llibre.
Codi d’accès als recursos digitals on-line: CPSB2061
1_MAT_GD_2EP.indd 28 06/05/11 10:55

e
Project
Codi per als recursos digitals
D’aquesta manera, l’alumne accedeix al menú de recursos

associats a l’assignatura i curs dels quals s’hagi introduït
el codi.
En aquest menú ha d’escollir l’apartat; en l’àrea de Len-

gua castellana, per exemple, Audicions, Sons i lletres, Vo-
cabulari interactiu o Textos. Per acabar la sessió només
ha de tancar el navegador.
usuari mestre:
El mestre accedeix als recursos digitals associats a cada àrea i curs del projecte Salvem la Balena Blanca
mitjançant un codi d’usuari. Ha de sol·licitar-lo prèviament al gestor comercial de la zona o posant-se en
contacte amb l’editorial mitjançant el telèfon 902 90 36 46 o el correu electrònic info@castellnouinforma.com.
Per introduir aquest codi ha d’estar registrat com a professor en www.castellnoudigital.com/professor.
6.4 quins són els requisits tècnics?
Els recursos digitals de Castellnou Edicions són compatibles amb diversos sistemes.
Es poden utilitzar amb qualsevol d’aquests equips:
- Ordinador de sobretaula, portàtil o Netbook, amb Windows (XP o superior) o Linux

- Ordinador Mac OS X
- Tablet amb Android (2.2 o superior)
Cal tenir accés a Internet i un navegador web.
Per poder veure alguns materials determinats cal disposar d’Adobe Flash Player i PDF Reader.
La resolució mínima de pantalla recomanada és de 1024 x 600 píxels.
1_MAT_GD_2EP.indd 29 06/05/11 10:55

7 MATERIALS PER A L’ÀREA DE MATEMÀTIquES.
CICLE INICIAL
Per a l’alumne/a:
Llibre de text amb accés als recursos digitals.

nova
edicióedició
edición 2011 nova
edicióedició
edición 2011
Projecte educatiu 1 Projecte educatiu 2

Salvem la Balena Blanca Salvem la Balena Blanca
nova edició
nova edició
1 2
nou Matemàtiques nou Matemàtiques
Educació Primària Cicle Inicial Educació Primària Cicle Inicial
Educació Primària Cicle Inicial
Educació Primària Cicle Inicial

2
nou Matemàtiques nou Matemàtiques nou Matemàtiques
nou Matemàtiques
Educació Educació
Primària Primària
Cicle Inicial Cicle Inicial
ISBN 978-84-9804-766-0 ISBN 978-84-9804-767-7
9 788498 047660 9 788498 047677
Per al mestre/a:
Carpeta de la guia nova edició

Guia didàctica en paper
didàctica per al Cicle de Matemàtiques 2,
Inicial, perquè cada organitzada en set
temàtiques
Ma
mestre/a se la pugui apartats:

personalitzar. ✓ Projecte
✓ Programacions
✓ Orientacions i
solucionari
Matemàtiques 2
Educació Primària
Cicle Inicial
✓ Activitats
ISBN 978-84-9804-782-0
complementàries
9 788498 047820
✓ Avaluacions
✓ Recursos digitals
✓ Altres recursos
ISBN: 978-84-9804-776-9 ISBN: 978-84-9804-782-0
Es pot consultar en: http://www.castellnouedicions.cat
Recull toda la informació disponible en la guia impresa i

la presenta, en forma de lloc web, ordenada per unitats
didàctiques.
La informació es pot consultar en línea o es pot obtenir

des de l’àrea de descàrregues en format PDF o en format
DOC, segons el cas.
1_MAT_GD_2EP.indd 30 06/05/11 10:55

Guia didàctica
PROGRAMACIONS
2_MAT_GD_2EP.indd 31 06/05/11 11:42

PROGRAMACIÓ D’ÀREA
DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenya-

ments de l’Educació Primària. Generalitat de Catalunya.
Consideracions generals
Les matemàtiques són un instrument de coneixement i anàlisi de la realitat i al mateix temps constitueixen
en què viuen i que siguin capaços de fonamentar els seus criteris i les seves decisions, així com adaptar-se
als canvis, en els diferents àmbits de la seva vida.
D’acord amb l’anterior, el currículum de matemàtiques en l’Educació Primària es planteja amb la perspectiva
d’un aprenentatge de les matemàtiques per a la vida diària, i unes matemàtiques que ajudin a interpretar el
món que ens envolta, facilitant la quantificació i la mesura de fets i processos naturals i socials, per tal de po-
der-los comparar, ordenar, classificar i, per tant, conèixer-los millor; organitzant la situació dins de l’espai i del
temps; permetent descobrir semblances i regularitats en l’observació de l’entorn; modelitzant problemes de
la vida real, per cercar-ne les solucions; fomentant la comunicació de coneixements i d’informació; i facilitant
la fonamentació de criteris i la presa de decisions.
Contribució a l’adquisició de les competències bàsiques
La competència matemàtica és una de les competències bàsiques que han d’assolir els alumnes en aques-
ta etapa, ja que és necessària en la vida personal, social i escolar. Nombroses situacions quotidianes, i de
les diverses àrees, requereixen l’ús de les matemàtiques per poder analitzar-les, interpretar-les i valorar-les.
Aquesta competència té un caràcter transversal a totes les àrees, encara que és l’àrea de matemàtiques la
que se n’ocupa especialment.
Encara que els continguts que es proposen són els necessaris per a l’adquisició de la competència mate-
màtica, cal tenir en compte que aquesta difícilment s’adquireix si no s’orienta l’aprenentatge dels continguts
de manera que es possibiliti la seva utilització fora de les classes de matemàtiques, tant en la vida diària dels
alumnes com en totes les altres àrees.
Assolir la competència matemàtica implica:

1. Pensar matemàticament. Construir coneixements matemàtics a partir de situacions on tinguin sentit, ex-
perimentar, intuir, relacionar conceptes i fer abstraccions.
2. Raonar matemàticament. Fer induccions i deduccions, particularitzar i generalitzar; argumentar les decisi-
ons preses, així com l’elecció dels processos seguits i de les tècniques utilitzades.
3. Plantejar-se i resoldre problemes. Llegir i entendre l’enunciat, generar preguntes relacionades amb una situa-
ció problema, planificar i desenvolupar estratègies de resolució i verificar la validesa de les solucions.
4. Obtenir, interpretar i generar informació amb contingut matemàtic.
5. Utilitzar les tècniques matemàtiques bàsiques (per comptar, operar, mesurar, situar-se a l’espai i organitzar
i analitzar dades) i els instruments (calculadores i TIC, de dibuix i de mesura) per fer matemàtiques.
2_MAT_GD_2EP.indd 32 06/05/11 11:42

s
amacion
gr
Pro
6. Interpretar i representar a través de paraules, dibuixos, símbols, nombres i materials, expressions, proces-
sos i resultats matemàtics.
7. Comunicar el treball i els descobriments als altres, tant oralment com per escrit, utilitzant de manera pro-
gressiva el llenguatge matemàtic.
La competència matemàtica s’ha d’adquirir a partir de contextos que tinguin sentit tant per a l’alumnat com
per al coneixement matemàtic que es pretén desenvolupar. Aprendre amb comprensió és fonamental per
capacitar l’alumnat en l’ús de tot el que aprèn i per capacitar-lo a continuar aprenent, de forma autònoma, al
llarg de tota la vida. Per això, cal proporcionar en totes les classes de matemàtiques oportunitats per tal que
l’alumnat aprengui a raonar matemàticament, proposant activitats d’aprenentatge on la resolució de proble-
mes, entesa en un sentit ampli, esdevingui el nucli de l’ensenyament.
Per tal de contribuir a l’assoliment de les diferents competències bàsiques, l’ensenyament de les mate-
màtiques ha d’aconseguir que l’alumnat integri i utilitzi de manera funcional tots els aprenentatges que va
adquirint, a partir dels seus coneixements previs, de l’experimentació, de la representació i comunicació i del
contrast amb els altres.
La formació en matemàtiques, a més d’incidir en la competència matemàtica, contribueix a l’assoliment de

totes les altres competències bàsiques de la manera que es detalla a continuació:
• Competència en el coneixement i interacció amb el món físic. Les matemàtiques són un instrument
d’anàlisi de la realitat, en particular del món físic. El desenvolupament de determinats àmbits com la me-
sura i la visualització, la interpretació i construcció de gràfics, així com de processos com el raonament
matemàtic i l’argumentació, i la resolució de problemes relacionats amb el món físic, contribueixen de
manera directa a l’adquisició d’aquesta competència.
• Competència en el tractament de la informació i competència digital. Molta de la informació que
rebem conté elements matemàtics, nombres, formes i mesures, entre d’altres, expressats de manera di-
versa, el coneixement dels quals és necessari per a aquesta competència. També els continguts del bloc
Estadística i atzar, així com la utilització d’ordinadors i calculadores, estan relacionats amb l’adquisició
d’aquesta competència.
• Competència en autonomia i iniciativa personal. Plantejar i resoldre qüestions i problemes mate-
màtics, i tots els processos associats a aquesta activitat (planificació, recerca d’estratègies, validació de
solucions i contrast amb les dels altres), implica, entre altres coses, una presa constant de decisions, la
pràctica de les quals incideix en la progressiva adquisició d’autonomia de l’alumnat i de confiança en les
pròpies capacitats.
• Competència per aprendre a aprendre. Per aprendre matemàtiques cal desenvolupar, entre d’altres,
capacitats relacionades amb la presa de decisions i el sentit crític, la creativitat i la sistematització, l’esforç
i la constància, la síntesi i la generalització. Totes elles, juntament amb la reflexió sobre el propi treball i la
capacitat per comunicar-lo, formen part d’aquesta competència bàsica per a l’aprenentatge al llarg de
tota la vida.
• Competència en comunicació lingüística. Les matemàtiques contribueixen a aquesta competència
aportant el coneixement d’un llenguatge específic, necessari en el desenvolupament de les ciències i en la
resolució de molts problemes quotidians. També, en el treball matemàtic, l’ús de la llengua, tant oral com
escrita, és fonamental per descriure conceptes i processos, expressar raonaments i argumentacions, i en
concret, el llenguatge oral per comunicar, discutir, comparar i validar el treball fet.
• Competència en expressió cultural i artística. Les matemàtiques constitueixen una creació humana
present en totes les cultures que cal començar a conèixer, valorar i relacionar amb la realitat actual. D’altra
banda, i en un àmbit més concret, hi ha una relació entre continguts de tipus geomètric i artístic, la con-
nexió dels quals contribueix a aquesta competència.
2_MAT_GD_2EP.indd 33 06/05/11 11:42

• Competència social i ciutadana. El treball en grup, entès com un treball de cooperació, i l’acceptació
de les idees dels companys i de les diferents estratègies emprades en la realització d’un càlcul, d’una
mesura o en el procés de resolució d’un problema, són aspectes del procés d’ensenyament-aprenentatge
de les matemàtiques que contribueixen al desenvolupament d’aquesta competència.
Estructuració dels continguts
Els continguts de l’àrea de matemàtiques, que integren l’ús de les TIC i dels mitjans tecnològics, expressen
els aspectes fonamentals pel que fa als conceptes i als processos matemàtics que s’han d’anar desenvo-
lupant a mesura que es va progressant en l’aprenentatge i ús de la competència matemàtica. Així mateix
cal desenvolupar en l’alumnat actituds positives envers el coneixement matemàtic, tenint en compte la seva
dilatada història i la seva contribució a la cultura.
Els continguts de l’àrea de matemàtiques s’organitzen en cinc blocs: Numeració i càlcul; Relacions i canvi;
Espai i formes; Mesura, i Estadística i atzar.
Ensenyar i aprendre numeració i càlcul ha de significar potenciar la comprensió dels nombres, dels seus usos
diversos, de les seves formes de representació i del sistema de numeració en el qual s’expressen; també, la
comprensió dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes i altres, i la comprensió
de la funcionalitat del càlcul i l’estimació.
Ensenyar i aprendre relacions i canvis significa desenvolupar la comprensió i l’anàlisi de patrons (relacions i
canvi) i l’ús de models i expressions matemàtiques per representar les relacions.
Pel que fa a espai i formes, cal desenvolupar el coneixement i l’anàlisi de les característiques i propietats de
les figures de tres i dues dimensions; localitzar i descriure relacions espacials; identificar i aplicar transforma-
cions geomètriques, i utilitzar la visualització i els models geomètrics per resoldre problemes.
Quant a la mesura, és molt important desenvolupar la comprensió de les magnituds mesurables, de les unitats i del
procés de mesurar, així com l’aplicació de tècniques i d’instruments adequats per mesurar cada magnitud.
En relació amb l’estadística i l’atzar, cal potenciar la formulació de preguntes que es puguin respondre a
través de l’ús de dades (recollida, organització i representació de dades); la selecció i l’ús de mètodes es-
tadístics elementals per analitzar dades, per treure conclusions i per fer prediccions basades en dades; i la
comprensió i l’aplicació dels conceptes bàsics d’atzar.
Són processos comuns a tots els continguts: l’organització del pensament matemàtic propi i la seva comu-
nicació (mitjançant explicacions orals, gràfiques i escrites) a companys/es i professors/es i el contrast amb el
dels altres. També cal tenir en compte la importància d’establir connexions entre els diferents blocs de con-
tinguts de les matemàtiques, entre els continguts matemàtics i els d’altres àrees, per treballar-los de manera
conjunta sempre que sigui possible.
Atès que els processos matemàtics s’assoleixen en la mesura que es van aprenent els continguts dels dife-
rents blocs, cal que en tots els cicles es desenvolupin els quatre processos següents:
• La resolució de problemes, com a nucli del treball de matemàtiques, ja que facilita la construcció de
nous coneixements, la transferència de conceptes, el desenvolupament d’estratègies de resolució i l’anàlisi
2_MAT_GD_2EP.indd 34 06/05/11 11:42

s
amacion
gr
Pro
del procés de resolució. Cal tenir en compte que els problemes, a més d’aplicar el coneixement adquirit
en altres contextos, han de possibilitar la construcció del coneixement matemàtic i mostrar-ne la utilitat.
• El raonament i la prova, com a formes de desenvolupar coneixements, fer-se preguntes i tractar de
respondre-les, formular conjectures i argumentar la seva validesa o refutar-la, donar raons a les respostes,
i reconèixer l’existència de diferents camins per arribar a un resultat determinat.
• La comunicació i la representació de la informació, de les idees i dels processos seguits, que suposa
l’organització i estructuració del coneixement per tal de donar-li ordre i coherència i afavorir el contrast
amb altres formes de fer dels companys i companyes de classe. Cal potenciar l’ús de diferents formes de
representació per comunicar allò que es vol expressar, a partir de la verbalització i, de manera progressiva,
del llenguatge simbòlic. Aquest procés afavoreix la incorporació gradual del llenguatge específic de les
matemàtiques i esdevé una eina per resoldre problemes.
• La connexió entre els diferents continguts de les matemàtiques, així com entre aquests i els con-
tinguts d’altres àrees, ja que serveix per mostrar la relació entre conceptes de diferents àrees, la qual cosa
eixampla la comprensió de les matemàtiques. Encara que els continguts es presentin organitzats per
blocs, en el procés d’ensenyament-aprenentatge és convenient establir relacions entre ells sempre que
sigui possible. Per exemple, comprendre que els nombres decimals serveixen per expressar amb més pre-
cisió una mesura, a la classe de matemàtiques o a qualsevol altra, ajuda, entre altres coses, a comprendre
millor el concepte de mesura i la seva relació amb els nombres. Així mateix, els nombres apareixen en
la majoria de blocs i, en particular, tant en el bloc de mesura com en el d’estadística, es poden treballar
aspectes que apareixen en el bloc de numeració i càlcul. Així, el treball sobre la recta numèrica, que
implica, entre d’altres, un procés de visualització, relaciona continguts numèrics i geomètrics. També la
introducció tant de les fraccions com dels decimals va lligada a la mesura; la interpretació d’alguns gràfics
recolza en el treball sobre la recta numèrica. I, pel que fa al bloc de geometria, la representació geomètrica
dels nombres permet utilitzar la visualització per conèixer propietats numèriques, possibilitant la relació
entre continguts numèrics i geomètrics.
D’altra banda, molts dels continguts de matemàtiques es relacionen amb continguts d’altres àrees i tant es
poden treballar en aquestes com en l’àrea de matemàtiques, on podran servir de contextos per donar sentit
i desenvolupar determinats continguts. En tant que són continguts per desenvolupar-se adequadament en
l’entorn, en la vida diària i, de manera especial, en els diferents àmbits curriculars de l’etapa, al final dels con-
tinguts de cada cicle es concreten les connexions que es poden establir amb altres àrees; la proposta que
es fa té un caràcter orientatiu i en cap cas és exhaustiva.
Consideracions per al desenvolupament del currículum
El procés d’ensenyament-aprenentatge de les matemàtiques ha de tenir en compte els següents aspectes:

• Rellevància dels contextos. Cal que els continguts curriculars es treballin en contextos significatius i rics
que mostrin l’origen concret dels conceptes matemàtics, la relació entre ells i la seva aplicació a problemà-
tiques diverses. Les situacions quotidianes, les culturalment significatives, les principals temàtiques de les
diverses disciplines, però també els jocs i les mateixes matemàtiques, i en particular la seva història, han
de ser les fonts que ens proporcionin els contextos més rellevants per aprendre matemàtiques.
• Equilibri, connexió entre els continguts i treball interdisciplinari. L’ordenació dels blocs de contin-
guts no n’implica la jerarquització. Cal trobar un equilibri entre el desenvolupament dels diferents blocs en
el conjunt de cada cicle, i tenir en compte que hi ha diverses seqüenciacions possibles dels continguts:
hi ha continguts que es poden treballar de manera transversal, d’altres que es poden treballar juntament
amb continguts d’un bloc diferent, i també en el marc d’un projecte interdisciplinari, la qual cosa possibilita
el desenvolupament de la competència matemàtica.
2_MAT_GD_2EP.indd 35 06/05/11 11:42

• Valoració d’actituds relacionades amb les matemàtiques. Per fer matemàtiques, i aconseguir acti-
tuds positives envers aquestes, cal desenvolupar la curiositat, la creativitat, la imaginació, l’interès per fer-
se preguntes, per trobar respostes i per resoldre problemes; també és important adquirir confiança en les
pròpies possibilitats i trobar el gust per fer un descobriment i resoldre un repte. Actituds com la tenacitat,
la precisió i el gust pel treball ben fet són molt importants quan es fan matemàtiques.
• Diversitat en les formes de treball. En la gestió de la classe, cal combinar el treball en gran grup, en
petit grup i el treball individual, tot respectant els estils de cadascú. Plantejar-se preguntes, resoldre pro-
blemes, dur a terme petites investigacions, practicar les tècniques apreses, exposar les idees pròpies i
discutir-hi utilitzant prioritàriament el llenguatge oral. També és important emprar la manipulació d’objectes
i de materials didàctics, per no perdre de vista l’origen concret de les matemàtiques, així com la visualit-
zació per fer i fonamentar raonaments matemàtics i desenvolupar els propis sistemes de representació.
Cal tenir en compte que les TIC faciliten la interacció de l’alumnat amb objectes matemàtics i les seves
relacions. La construcció de figures geomètriques, ajuden a la resolució de problemes, a aprendre dels
errors per mitjà d’una retroalimentació immediata i efectiva, a treballar amb càlculs i entorns que amb altres
mitjans poden ser feixucs i complexos, i afavoreixen la presentació, la col·laboració i la comunicació de les
experiències. En definitiva, les classes de matemàtiques haurien de proporcionar a tot l’alumnat possibili-
tats de pensar matemàticament.
Finalment, cal considerar la importància de l’avaluació com a part del procés d’ensenyament-aprenentatge,
que inclou la reflexió sobre el que s’aprendrà, s’està aprenent o ja s’ha après. Cal tenir present la diversi-
tat d’instruments per dur a terme l’avaluació: discussions en gran i petit grup, preguntes i respostes orals,
treballs individuals i en petit grup, i resolució progressiva d’exercicis escrits. Tots ells es complementen i
proporcionen informació, tant als mestres com als alumnes, sobre els avenços en l’aprenentatge. Al final de
cada cicle, i com a darrera part d’aquest document, s’inclouen criteris d’avaluació amb la finalitat de guiar el
disseny i l’elaboració dels instruments.
2_MAT_GD_2EP.indd 36 06/05/11 11:42

2_MAT_GD_2EP.indd 37
Matèria: Matemàtiques Curs: 2n EP Curs escolar:
Numeració i càlcul
Objectius de l’àrea Connexions

Competències bàsiques Continguts Criteris d’avaluació
per al Cicle Inicial amb altres matèries
Comprendre el sistema de Competència matemàtica (CM) Comprensió dels nombres, Escriure ordenadament Ús i interpretació del recompte
numeració decimal fent servir Competència aprendre de les seves formes de els nombres en xifres per analitzar, comparar
diferents representacions a aprendre (CAA) representació i del sistema i en lletres fent servir diferents i descriure situacions
numèriques i escriure els Competència lingüística de numeració representacions, i classificar-los relacionades amb l’entorn
nombres en xifres i en lletres. i audiovisual (CLA) segons diferents criteris. natural i social
Interpretació de la moneda
Reconèixer situacions Competència matemàtica (CM) Ús dels nombres per resoldre Comprendre situacions
com a valor de canvi
problema de l’entorn i utilitzar Competència coneixement problemes dins de contextos problema relacionades amb
(situacions de compravenda)
les matemàtiques per resoldre- i interacció amb el món físic significatius aspectes concrets i vinculats
Cerca de regularitats
les, triant els recursos que es (CCIMF) Comprensió dels significats de a la pròpia experiència.
i diferències en l’observació
considerin més adients Competència social i ciutadana les operacions i de les relacions Emprendre la resolució de
de l’entorn (per exemple,
i explicant-ne l’elecció. (CSC) que hi ha entre unes i altres forma autònoma i expressar
canvis al llarg del temps)
Competència lingüística la solució i el procés seguit.
Observació i localització
i audiovisual (CLA)
de formes geomètriques
Organitzar i consolidar el Competència lingüística Explicació verbal de les Usar el llenguatge verbal per en l’entorn: materials, éssers
pensament matemàtic a partir i audiovisual (CLA) estratègies pròpies emprades interpretar gràfics, nombres vius i objectes i produccions
de la comunicació coherent Competència digital (CD) i assaig de les alienes i signes matemàtics. humanes
i clara de les pròpies idees. Descripció de posicions
i seguiment d’itineraris
Calcular amb fluïdesa i fer Competència matemàtica (CM) Resolució de la suma i la resta Comprendre la funcionalitat
Descripció oral del procés
estimacions raonables, tot Competència social i ciutadana utilitzant algorismes estàndard del càlcul i de l’estimació
de mesura i d’estimació
utilitzant diferents tècniques: (CS) i mètodes propis Iniciar-se en l’elaboració
Ús dels termes comparatius
càlcul mental, càlcul escrit Competència digital (CD) Inici en les taules de multiplicar d’estratègies de càlcul mental
i d’adverbis de temps
i càlcul amb calculadora i altres Usar els algorismes de suma
Interpretació de la mesura com
TIC, d’acord amb la situació i resta, les TIC i la calculadora
a instrument de coneixement
d’ús habitual. per cercar i calcular regularitats
del món natural
dels nombres i operacions.
Interpretació i elaboració
Matemàtiques Cicle Inicial Primària

de gràfics en experiments fets
en altres àrees
37
amacion
gr
s
Pro
16/05/11 12:43
38
Relacions i canvi
Planificar i aplicar estratègies Competència autonomia Descripció de canvis qualitatius Cercar semblances i diferències Ús i interpretació del recompte
(anàlisi de semblances i iniciativa personal (CAIP) i quantitatius entre dues entre objectes i situacions per analitzar, comparar
i diferències, exploració Competència aprendre situacions (en particular, els canvis que es i descriure situacions
sistemàtica de diferents a aprendre (CAA) Selecció, classificació produeixen en una seqüència), relacionades amb l’entorn

possibilitats, particularització i ordenació d’objectes i classificar i ordenar objectes natural i social
i generalització, entre d’altres) segons diferents criteris d’acord amb diferents criteris. Interpretació de la moneda com
per resoldre problemes Cerca de regularitats en a valor de canvi (situacions de
i modificar-les, si cal. els nombres i les formes compravenda)
Cerca de regularitats i
Utilitzar i valorar les Competència matemàtica (CM) Ús de models i expressions Interpretar, representar (amb
diferències en l’observació de
matemàtiques com una eina útil Competència coneixement matemàtiques per representar materials diversos) i utilitzar els
l’entorn (per exemple, canvis
per comprendre el món i interacció amb el món físic les relacions nombres naturals en contextos
al llarg del temps)
i per expressar informacions (CCIMF) Modelització amb objectes de la vida quotidiana.
i coneixements sobre l’entorn, Competència social i ciutadana o gràficament de situacions Comparar, ordenar i
i reconèixer-les com una ciència (CSC) relacionades amb la suma descompondre els nombres
en l’entorn: materials, éssers
oberta i dinàmica. i la resta utilitzant diferents models.
vius i objectes i produccions
Reconèixer el raonament, Competència social i ciutadana Interpretar i construir gràfics Fer ús de gràfics, diagrames, humanes
l’argumentació i la prova com (CSC) (pictogrames i diagrames de taules i esquemes per Descripció de posicions
a aspectes fonamentals de les barres) amb dades sobre fets caracteritzar aspectes i seguiment d’itineraris
matemàtiques, així com el valor coneguts relatius a la vida fonamentals de les Descripció oral del procés
d’actituds com la perseverança, quotidiana i a altres àrees matemàtiques, i fer de mesura i d’estimació
la precisió i la revisió. comprovacions dels resultats Ús dels termes comparatius
obtinguts. i d’adverbis de temps
Reconèixer situacions problema Competència autonomia Ús de l’assaig-error per cercar Comprendre situacions Interpretació de la mesura com
de l’entorn i utilitzar les i iniciativa personal (CAIP) solucions als problemes i a problema relacionades amb a instrument de coneixement
matemàtiques per resoldre-les, Competència coneixement les exploracions, i formulació aspectes concrets i vinculats del món natural
triant els recursos que i interacció amb el món físic de preguntes en situacions a la pròpia experiència. Interpretació i elaboració
es considerin més adients. (CCIMF) conegudes de gràfics en experiments
fets en altres àrees
06/05/11 11:42
Espai i forma

Descriure posicions relatives Competència matemàtica (CM) Representació i elaboració Utilitzar vocabulari bàsic Ús i interpretació del recompte
en l’espai, respecte d’un mateix Competència coneixement d’itineraris senzills, laberints (a prop, lluny, sobre, sota, per analitzar, comparar
i d’altres punts, i interpretar i interacció amb el món físic o plànols darrere, davant, entre) i de i descriure situacions
mapes i plànols (CCIMF) recursos TIC per orientar-se relacionades amb l’entorn
Conèixer i usar vocabulari Competència autonomia a través de laberints i plànols natural i social
adequat per descriure les i iniciativa personal (CAIP) Descriure posicions relatives Interpretació de la moneda
figures, els seus elements Competència social i ciutadana en l’espai, respecte d’un mateix com a valor de canvi
i les seves propietats. (CSC) i d’altres punts, i interpretar (situacions de compravenda)
mapes i plànols. Cerca de regularitats
Reconèixer figures de dues Competència matemàtica (CM) Reconeixement de formes Reconèixer figures de dues
i tres dimensions en objectes Competència artística i cultural i d’estructures geomètriques i tres dimensions en objectes
de la realitat i en construccions, (CAC) en l’entorn, i determinació de la realitat i en construccions,
i classificar-les segons les Competència coneixement de la seva situació i classificar-les segons les
seves semblances i diferències. i interacció amb el món físic Coneixement i ús del vocabulari seves semblances i diferències.
(CCIMF) adequat per descriure les
Competència social i ciutadana figures, els seus elements
humanes
(CSC) i les seves propietats
Descripció de posicions
Competència lingüística Composició i descomposició
i seguiment d’itineraris
i audiovisual (CLA) de figures tridimensionals
Descripció oral del procés de
i planes amb materials i TIC
mesura i d’estimació
Compondre i descompondre Competència artística i cultural Construcció i denominació Utilitzar la visualització Ús dels termes comparatius
figures planes amb materials (CAC) de figures de dues i tres de models geomètrics per i d’adverbis de temps
i TIC. Competència coneixement dimensions: esfera, prisma, resoldre problemes Interpretació de la mesura com
i interacció amb el món físic cilindre, cub; triangle, rectangle, Compondre i descompondre a instrument de coneixement
(CCIMF) quadrat, cercle figures planes amb materials del món natural
Reconeixement i creació de i TIC. Interpretació i elaboració

figures que tinguin simetries de gràfics en experiments fets
en altres àrees
39
amacion
gr
s
Pro
06/05/11 11:42
40
Mesura

Comprendre les magnituds Competència social i ciutadana Reconeixement, en contextos Comparar directament Ús i interpretació del recompte
mesurables i el procés de (CSC) significatius, de les magnituds i indirecta i ordenar mesures per analitzar, comparar
mesura, i aplicar les unitats Competència matemàtica (CM) de longitud, capacitat, massa de les diferents magnituds. i descriure situacions
d’ús habitual, les tècniques Competència coneixement i temps relacionades amb l’entorn

i els instruments de mesura i interacció amb el món físic Desenvolupament de referents natural i social
adequats a cada situació. (CCIMF) comuns que facilitin la Interpretació de la moneda
comparació, la mesura com a valor de canvi
i l’estimació (situacions de compravenda)
Cerca de regularitats
Mesurar diferents magnituds Competència social i ciutadana Lectura i escriptura de mesures Mesurar i fer estimacions
utilitzant unitats no (CSC) en contextos reals sobre les mesures de diferents
convencionals i convencionals, Competència autonomia Mesura de les diferents magnituds.
i comparar directament i iniciativa personal (CAIP) magnituds utilitzant unitats no
i indirectament les mesures. Competència social i ciutadana convencionals i convencionals
(CSC) (longitud: m; massa:
kg; capacitat: L; temps: dia,
setmana, mes, hora)
humanes
Seleccionar la unitat i Competència matemàtica (CM) Aplicació del procés de Identificar i conèixer els Descripció de posicions
l’instrument adequats, d’acord Competència coneixement mesura, tot utilitzant una instruments de mesura i seguiment d’itineraris
amb la magnitud que cal i interacció amb el món físic unitat de forma repetida i un i les unitats respectives. Descripció oral del procés
mesurar i aplicar el procés (CCIMF) instrument adequat: cinta de mesura i d’estimació
de mesura, tot utilitzant Competència aprendre a mètrica, regle, rellotge analògic, Ús dels termes comparatius
una unitat de forma repetida aprendre (CAA) balança de plats i d’adverbis de temps
i un instrument adequat. Aplicació de tècniques Interpretació de la mesura com
i d’instruments per mesurar a instrument de coneixement
del món natural
Interpretació i elaboració
de gràfics en experiments fets
en altres àrees
06/05/11 11:42
Estadística i atzar
Reconèixer situacions problema Competència social i ciutadana Resposta a preguntes Emprendre la resolució de Ús i interpretació del recompte
de l’entorn i utilitzar les (CSC) relacionades amb les problemes de forma autònoma per analitzar, comparar
matemàtiques per resoldre-les, Competència matemàtica (CM) experiències pròpies sobre i expressar la solució i el procés i descriure situacions
triant els recursos que es Competència artística i cultural la probabilitat de successos seguit. relacionades amb l’entorn
considerin més adients (CAC) utilitzant expressions com ara Usar l’assaig-error per cercar natural i social
i explicant-ne l’elecció. Competència digital (CD) possible o impossible. solucions als problemes i a les Interpretació de la moneda com
Competència lingüística i Selecció i ús de mètodes exploracions. a valor de canvi (situacions
audiovisual (CLA) estadístics per analitzar dades de compravenda)
Competència aprendre a Cerca de regularitats
aprendre (CAA) i diferències en l’observació
de l’entorn (per exemple, canvis
Interpretar la informació, Competència artística i cultural Organització i representació Comprendre situacions
al llarg del temps)
elaborar preguntes, recollir, (CAC) de dades obtingudes a partir problema relacionades amb
Observació i localització de
organitzar i representar les Competència matemàtica (CM) d’experiències de recompte aspectes concrets i vinculats
formes geomètriques en
dades per respondre-les, Competència aprendre a i d’ordenació, mitjançant a la pròpia experiència.
l’entorn: materials, éssers
utilitzant els mètodes aprendre (CAA) objectes concrets, dibuixos
estadístics apropiats. i gràfics
humanes
Organitzar i consolidar el Competència matemàtica (CM) Discussió sobre quan es poden Comunicar oralment Descripció de posicions
pensament matemàtic a partir Competència lingüística aplicar, o no, les conclusions coneixements i processos i seguiment d’itineraris
de la comunicació coherent i i audiovisual (CLA) obtingudes de les dades d’una matemàtics duts a terme Descripció oral del procés
clara de les pròpies idees, població, a una altra població (càlcul, mesura, resolució de mesura i d’estimació
i dels processos matemàtics Utilització de vocabulari per de problemes). Ús dels termes comparatius
emprats, als companys descriure els atributs i per i d’adverbis de temps
i als mestres. classificar segons uns criteris Interpretació de la mesura com
determinats a instrument de coneixement
del món natural
Interpretació i elaboració de
gràfics en experiments fets

en altres àrees
41
amacion
Criteris metodològics generals i d’atenció a la diversitat: s’ha de tenir en compte la diversitat de l’alumnat. gr
s
Pro
06/05/11 11:42
PROGRAMACIÓ D’AULA Cicle Inicial · Segon Curs
NUMERACIÓ
REsOLEM CALCULEM
I CÀLCUL
1 Operacions mitjançant la recta

numèrica
Sumes i restes La desena
REPAssEM Escriptura dels nombres

del 0 al 99 en xifres i en lletres
2 Comparació, ordenació
i descomposició de nombres
Sumes i restes Sumar 10 a un nombre
EL 100 I LA
Escriptura dels nombres
CENtENA del 100 al 299 en xifres i en lletres
3 Comparació de quantitats
Ús del sistema monetari
Càlcul amb euros Sumar 9 a un nombre
LEs MONEDEs
I ELs bItLLEts del 300 al 599 en xifres i en lletres
4 Utilització d’algorismes
per a la suma portant-ne
Sumes i restes La centena
sUMEM
I REstEM del 600 al 999 en xifres i en lletres
5 Significat de la multiplicació
com a agrupament d’elements
Multiplicacions Sumar 100 a un nombre
MULtIPLIqUEM Les taules del 2 i del 3

Ús dels conceptes doble i triple
6 Sumes i restes Sumar 20 a un nombre

FORMEs
GEOMètRIqUEs
7 Significat de la multiplicació
com a agrupament d’elements
Multiplicacions El doble
CONtINUEM
Les taules del 4, del 5 i del 6
MULtIPLICANt
8 MEsUREM
Comparació de quantitats Càlcul amb mesures de longitud, El triple
capacitat i pes
LONGItUDs, PE-
sOs I CAPACItAts
9 Utilització d’algorismes
per a la resta portant-ne
Restes portant-ne Sumar 4 + 2
REstEM
Les taules del 7 i del 8
PORtANt-NE
10 Relació entre la suma

i la resta
Sumes i restes Sumar 6 + 3
ELs GRÀFICs Interpretació i elaboració

de gràfics
11 Comparació de quantitats
Càlcul amb mesures de temps Multiplicar per 2
MEsUREM
EL tEMPs
12 Significat de la divisió
com a repartiment d’elements
Divisions La meitat
DIVIDIM
2_MAT_GD_2EP.indd 42 06/05/11 11:42

s
amacion
gr
Pro
RELACIONs EstADÍstICA
EsPAI I FORMA MEsURA
I CANVI I AtZAR
Classificació i ordenació
d’objectes segons diferents
criteris
Seguiment de sèries
criteris
Classificació i ordenació d’objec-

tes segons diferents criteris
Descripció de canvis entre dues
situacions
Seqüenciació de la suma Visualització d’itineraris

i de la resta
criteris
Classificació i ordenació Reconeixement de línies

d’objectes segons diferents i de figures de dues i tres
criteris dimensions
Reconeixement de simetries
Classificació i ordenació d’objec- Reconeixement del m i del cm

tes segons diferents criteris Reconeixement del kg i del L
Ús dels conceptes llarg i curt, Reconeixement de les mesures
alt i baix de longitud, pes i capacitat
Seqüenciació de la resta
Seguiment de sèries
Classificació i ordenació Recollida i agrupació de dades

d’objectes segons diferents Representació i interpretació
criteris de dades en gràfics de barres
Classificació i ordenació Reconeixement del dia, Recollida i agrupació de dades

d’objectes segons diferents de la setmana i del mes
criteris com a unitats de temps
Classificació i ordenació d’objec-

tes segons diferents criteris
Comprensió dels diferents
significats de la multiplicació
2_MAT_GD_2EP.indd 43 06/05/11 11:42

UNITAT 1 Repassem
Objectius. Contribució al desenvolupament de les competències bàsiques
1. Identificar i usar correctament els nombres ordinals 4. Sumar nombres d’una o dues xifres (verticalment
del primer al desè. (CLA) i horitzontalment) sense portar-ne. (CM)
2. Descompondre nombres de dues xifres en unitats 5. Restar nombres d’una o dues xifres (verticalment
i desenes. (CM) i horitzontalment) sense portar-ne. (CM)
3. Reconèixer, escriure i ordenar correctament 6. Resoldre problemes de manera autònoma fent
els nombres del 0 al 99. (CM) servir l’algorisme de la suma o de la resta. (CAIP)
Continguts
Numeració i càlcul Relacions i canvi
Operacions mitjançant la recta numèrica Classificació i ordenació d’objectes segons diferents
Escriptura dels nombres del 0 al 99 en xifres criteris
i en lletres Seguiment de sèries
Criteris d’avaluació
1. Escriure els nombres ordinals del primer al desè. 4. Sumar nombres d’una o dues xifres sense portar-
(Obj. 1) ne. (Obj. 4)
2. Descompondre nombres de dues xifres en unitats 5. Restar nombres d’una o dues xifres sense portar-
i desenes. (Obj. 2) ne. (Obj. 5)
3. Escriure ordenadament els nombres del 0 al 99 6. Resoldre problemes de manera autònoma fent
en xifres i en lletres. (Obj. 3) servir l’algorisme de la suma o de la resta. (Obj. 6)
Descripció de les activitats Activitats d’avaluació Temps

Inicials Realització de preguntes sobre la làmina inicial 3h
Observació i anàlisi de la làmina inicial Realització de les activitats d’avaluació inicial
de la guia didàctica (pàg. 317, 318, 319 i 320)
Desenvolupament Avaluació de les activitats mitjançant el full 9h

Els nombres cardinals i els nombres ordinals de seguiment
(activitats pàg. 10)
Les unitats i les desenes (activitats pàg. 11 i 12)
Els nombres del 0 al 9 (activitats pàg. 13 i 14)
La suma (activitats pàg. 15 i 16)
La resta (activitats pàg. 17 i 18)
Resolem (activitats pàg. 19 i 20)
Calculem: la desena (activitats pàg. 21)
Activitats digitals de càlcul mental
Activitats digitals de resolució de problemes
Finals Avaluació de les activitats mitjançant el full 3h

Activitats de l’apartat Repassem (pàg. 22) de seguiment
Realització de les activitats d’avaluació
Activitats complementàries de la guia
contínua de la guia didàctica (pàg. 325)
didàctica (pàg. 146, 147, 148, 149 i 150)
Competència lingüística i audiovisual (CLA) - Competència matemàtica (CM) - Competència coneixement i interacció
amb el món físic (CCIMF) - Competència artística i cultural (CAC) - Competència digital (CD) - Competència social
i ciutadana (CSC) - Competència aprendre a aprendre (CAA) - Competència autonomia i iniciativa personal (CAIP)
2_MAT_GD_2EP.indd 44 17/05/11 12:48

s
amacion
gr
Pro
UNITAT 2 El 100 i la centena

1. Conèixer i comprendre els nombres parells 4. Descompondre nombres de tres xifres inferiors
i els senars. (CM) al 299 en unitats, desenes i centenes. (CM)
2. Identificar la centena com a agrupació 5. Conèixer i utilitzar els signes >, < i = per comparar
de 100 unitats. (CAA) nombres de dues xifres. (CLA)
3. Reconèixer i escriure els nombres del 100 al 299. 6. Resoldre problemes fent servir l’algorisme
(CLA) de la suma o de la resta. (CAIP)
Continguts
Comparació, ordenació i descomposició de nombres Classificació i ordenació d’objectes segons diferents
Escriptura dels nombres del 100 al 299 en xifres criteris
i en lletres
1. Distingir els nombres parells i els senars. (Obj. 1) 4. Descompondre nombres de tres xifres inferiors
2. Comptar de 100 en 100. (Obj. 2) al 299 en unitats, desenes i centenes. (Obj. 4)
3. Escriure els nombres del 100 al 299 en xifres 5. Fer servir els símbols >, < i = per comparar
i en lletres. (Obj. 3) nombres. (Obj. 5)
6. Resoldre problemes que impliquin fer sumes
o restes. (Obj. 6)

Inicials Realització de preguntes sobre la làmina inicial 1/2 h
Observació i anàlisi de la làmina inicial
Desenvolupament Avaluació de les activitats mitjançant el full 10 h

Els nombres parells i els nombres senars de seguiment
(activitats pàg. 24)
El 100 i la centena (activitats pàg. 25 i 26)
Els nombres del 100 al 199 (activitats pàg. 27
i 28)
i 30)
Més gran, més petit o igual (activitats pàg. 31
i 32)
Calculem: +10 (activitats pàg. 35)
Finals Avaluació de les activitats mitjançant el full 3 h i 1/2

Activitats complementàries de la guia Realització de les activitats d’avaluació
didàctica (pàg. 151, 152, 153, 154 i 155) contínua de la guia didàctica (pàg. 326)
2_MAT_GD_2EP.indd 45 17/05/11 12:48

UNITAT 3 Les monedes i els bitllets
1. Entendre l’ús social dels diners. (CSC) 5. Identificar les botigues de l’entorn. (CCIMF)
2. Conèixer el sistema monetari: l’euro i el cèntim 6. Ordenar, escriure i llegir correctament els nombres
d’euro. (CSC) fins al 599. (CM)
3. Comparar diferents valors de monedes. (CAIP) 7. Calcular sumes de tres sumands. (CM)
4. Conèixer la relació amb les botigues, el preu
i el canvi. (CCIMF)
Continguts
Comparació de quantitats Classificació i ordenació d’objectes segons diferents
Ús del sistema monetari criteris
Escriptura dels nombres del 300 al 599 en xifres
i en lletres
1. Entendre l’ús social dels diners. (Obj. 1) 5. Interpretar la informació relativa als preus que es
2. Relacionar un euro amb 100 cèntims. (Obj. 2) poden trobar a les botigues. (Obj. 5)
3. Comparar diferents valors de monedes. (Obj. 3) 6. Escriure ordenadament els nombres fins al 599
en xifres i en lletres. (Obj. 6)
4. Indicar les monedes necessàries per fer
una compra. (Obj. 4) 7. Fer sumes de tres sumands. (Obj. 7)


Els diners (activitats pàg. 38) de seguiment
Les monedes (activitats pàg. 39 i 40)
Els bitllets (activitats pàg. 41)
Els preus (activitats pàg. 42)
La suma de tres nombres (activitats pàg. 43
i 44)
i 46)

didàctica (pàg. 156, 157, 158, 159, 160 i 161) contínua de la guia didàctica (pàg. 327)
2_MAT_GD_2EP.indd 46 17/05/11 12:48

s
amacion
gr
Pro
UNITAT 4 Sumem i restem

1. Entendre i reconèixer indicacions que permetin 5. Reconèixer i escriure els nombres del 600 al 999.
seguir i descriure itineraris. (CCIMF) (CLA)
2. Sumar nombres de tres xifres (verticalment 6. Descompondre nombres de tres xifres inferiors
i horitzontalment) sense portar-ne. (CM) al 999 en unitats, desenes i centenes. (CAA)
3. Restar nombres de tres xifres (verticalment 7. Tenir interès per resoldre les activitats de manera
i horitzontalment) sense portar-ne. (CM) autònoma. (CAIP)
4. Sumar nombres de tres xifres (verticalment
i horitzontalment ) portant-ne. (CM)
Continguts
Utilització d’algorismes per a la suma portant-ne Seqüenciació de la suma i de la resta
Escriptura dels nombres del 600 al 999 en xifres Espai i forma
i en lletres Visualització d’itineraris
1. Usar i entendre els direccionals per descriure 5. Escriure els nombres del 600 al 999 en xifres
itineraris. (Obj. 1) i en lletres. (Obj. 5)
2. Sumar nombres de tres xifres. (Obj. 2) 6. Descompondre nombres de tres xifres inferiors
3. Restar nombres de tres xifres. (Obj. 3) al 999 en unitats, desenes i centenes. (Obj. 6)
4. Sumar nombres de tres xifres portant-ne (Obj. 4) 7. Resoldre problemes que impliquin fer sumes. (Obj. 7)


Els itineraris (activitats pàg. 52) de seguiment
La suma amb nombres de tres xifres (activitats
pàg. 53 i 54)
La resta amb nombres de tres xifres (activitats
pàg. 55 i 56)
La suma portant-ne (activitats pàg. 57 i 58)
i 60)
Calculem: la centena (activitats pàg. 63)
Finals Avaluació de les activitats mitjançant el full 3 h 1/2

2_MAT_GD_2EP.indd 47 17/05/11 12:48

UNITAT 5 Multipliquem
1. Extreure informació de l’observació d’il·lustracions. 4. Relacionar el doble i el triple d’un nombre amb les
(CAC) taules del 2 i del 3. (CAA)
2. Identificar la multiplicació com a suma de sumands 5. Resoldre problemes de l’entorn pròxim fent servir
iguals. (CAA) la multiplicació. (CCIMF)
3. Conèixer les taules del 2 i del 3. (CM)
Continguts
Significat de la multiplicació com a agrupament Classificació i ordenació d’objectes segons diferents
d’elements criteris
Ús dels conceptes doble i triple
1. Extreure informació de l’observació d’il·lustracions. 4. Calcular el doble i el triple d’un nombre donat.
(Obj. 1) (Obj. 4)
2. Expressar com a multiplicació una suma de 5. Aplicar la multiplicació per resoldre problemes.
sumands iguals. (Obj. 2) (Obj. 5)
3. Conèixer de memòria les taules del 2 i del 3.
(Obj. 3)


La percepció visual (activitats pàg. 66) de seguiment
La suma de nombres iguals. La multiplicació
(activitats pàg. 67 i 68)
La multiplicació (activitats pàg. 69 i 70)
La taula del 2 (activitats pàg. 71)
El doble i el triple (activitats pàg. 73 i 74)

2_MAT_GD_2EP.indd 48 17/05/11 12:48

s
amacion
gr
Pro
UNITAT 6 Formes geomètriques

1. Identificar la línia recta, la línia corba, la línia 5. Descobrir figures geomètriques a l’entorn pròxim.
poligonal oberta i la línia poligonal tancada. (CAC) (CCIMF)
2. Identificar els costats d’una figura geomètrica. 6. Dibuixar figures simètriques. (CAC)
(CAC) 7. Utilitzar el nom dels cossos geomètrics
3. Entendre que les figures geomètriques per descriure objectes. (CLA)
s’identifiquen pel nombre de costats. (CM) 8. Fer servir programes informàtics per dibuixar
4. Conèixer els termes circumferència i cercle. (CLA) figures. (CD)
9. Comparar superfícies. (CAA)
Continguts
Relacions i canvi Espai i forma
Classificació i ordenació d’objectes segons diferents Reconeixement de línies i de figures de dues
criteris i de tres dimensions
Reconeixement de simetries
1. Classificar línies en: línia recta, línia corba, línia 5. Relacionar objectes de l’entorn pròxim amb
poligonal oberta i línia poligonal tancada. (Obj. 1) formes geomètriques. (Obj. 5)
2. Identificar els costats d’una figura geomètrica. 6. Dibuixar figures simètriques. (Obj. 6)
(Obj. 2) 7. Conèixer el nom dels cossos geomètrics. (Obj. 7)
3. Classificar les figures segons el nombre de costats. 8. Dibuixar figures fent servir programes informàtics.
(Obj. 3) (Obj. 8)
4. Emprar adequadament els termes circumferència 9. Comparar superfícies. (Obj. 9)
i cercle. (Obj. 4)


Les línies (activitats pàg. 80) de seguiment
Els polígons (activitats pàg. 81)
Els triangles (activitats pàg. 82)
Els quadrilàters (activitats pàg. 83 i 84)
La circumferència i el cercle (activitats pàg.
85, 86 i 87)
La superfície (activitats pàg. 88)
Els cossos geomètrics (activitats pàg. 89 i 90)
Activitats digitals de geometria

2_MAT_GD_2EP.indd 49 17/05/11 12:48

UNITAT 7 Continuem multiplicant
1. Fer servir taules de doble entrada per organitzar 4. Identificar la multiplicació amb imatges. (CAC)
la informació. (CM) 5. Resoldre problemes fent servir l’algorisme de la
2. Identificar la multiplicació com a suma de sumands multiplicació. (CM)
iguals. (CAA)
3. Conèixer les taules del 4, del 5 i del 6. (CM)
Continguts
Numeració i càlcul
Significat de la multiplicació com a agrupament
d’elements
Les taules del 4, del 5 i del 6
1. Completar una taula de doble entrada. (Obj. 1) 4. Representar gràficament una multiplicació. (Obj. 4)
2. Expressar la suma de sumands iguals 5. Resoldre problemes fent servir l’algorisme de la
com a multiplicació. (Obj. 2) multiplicació. (Obj. 5)
3. Saber de memòria les taules del 4, del 5 i del 6.
(Obj. 3)


La taula de doble entrada (activitats pàg. 96) de seguiment
La multiplicació (activitats pàg. 97 i 98)
La taula del 4 (activitats pàg. 99 i 100)
Multipliquem (activitats pàg. 105 i 106)
Calculem: el doble (activitats pàg. 109)

2_MAT_GD_2EP.indd 50 17/05/11 12:48

s
amacion
gr
Pro
UNITAT 8 Mesurem longituds, pesos i capacitats

1. Relacionar les mesures del propi cos amb 6. Usar correctament la unitat de capacitat: el litre.
les unitats estàndards de mesura. (CAIP) (CL)
2. Resoldre problemes fent servir la comparació 7. Valorar la necessitat de definir unes unitats
de mesures de longitud. (CAA) estàndards de longitud, capacitat i pes. (CSC)
3. Identificar i usar el concepte de pes. (CCIMF) 8. Fer estimacions sobre longituds, capacitats
4. Usar correctament la unitat de pes: el quilogram. i pesos en situacions de l’entorn pròxim. (CAA)
(CLA) 9. Analitzar situacions de l’entorn pròxim en què
5. Identificar i usar el concepte de capacitat. (CCIMF) intervenen mesures de longitud, capacitat i pes.
(CCIMF)
Continguts
Numeració i càlcul Magnitud i mesura
Comparació de quantitats Reconeixement del m i del cm
Relacions i canvi Reconeixement del kg i del L
Classificació i ordenació d’objectes segons diferents Reconeixement de les mesures de longitud, capacitat
criteris i pes
1. Mesurar objectes amb unitats no convencionals de 6. Usar correctament la unitat de capacitat: el litre.
longitud. (Obj. 1) (Obj. 6)
2. Sumar i restar mesures de longitud. (Obj. 2) 7. Expressar mesures amb les unitats estàndards
3. Identificar i usar el concepte de pes. (Obj. 3) de longitud, capacitat i pes. (Obj. 7)
4. Usar correctament la unitat de pes: el quilogram. 8. Ordenar objectes segons la longitud, la capacitat
(Obj. 4) i el pes. (Obj. 8)
5. Identificar i usar el concepte de capacitat. (Obj. 5) 9. Resoldre problemes que impliquin sumes i restes
amb mesures de longitud, capacitat i pes. (Obj. 9)


Pams, peus i passes (activitats pàg. 112) de seguiment
El metre (activitats pàg. 113)
El centímetre (activitats pàg. 114)
Mesurem longituds (activitats pàg. 115 i 116)
Mesurem pesos (activitats pàg. 117)
Un quilo, mig quilo (activitats pàg. 118)
Mesurem capacitats (activitats pàg. 119)
Un litre, mig litre (activitats pàg. 120)
Calculem: el triple (activitats pàg. 123)

2_MAT_GD_2EP.indd 51 17/05/11 12:48

UNITAT 9 Restem portant-ne
1. Interpretar un plànol. (CAC) 5. Resoldre problemes de la vida quotidiana fent
2. Usar un pànol per orientar-se i desplaçar-se. (CSC) servir l’algorisme de la resta portant-ne. (CCIMF)
3. Restar portant-ne nombres de tres xifres. (CM) 6. Conèixer la taula del 7. (CM)
4. Agrupar en centenes, desenes i unitats. (CAA) 7. Conèixer la taula del 8. (CM)
Continguts
Utilització d’algorismes per a la resta portant-ne Seqüenciació de la resta
Les taules del 7 i del 8 Seguiment de sèries
1. Reconèixer elements reals en un plànol. (Obj. 1) 5. Resoldre problemes que impliquin restes portant-
2. Saber situar-se en l’espai, orientar-se i desplaçar- ne. (Obj. 5)
se usant un plànol. (Obj. 2) 6. Recitar de memòria la taula del 7. (Obj. 6)
3. Restar portant-ne nombres de tres xifres. (Obj. 3) 7. Recitar de memòria la taula del 8. (Obj. 7)
4. Canviar d’agrupacions de centenes en desenes
i de desenes en unitats. (Obj. 4)


El plànol (activitats pàg. 126) de seguiment
La resta portant-ne (activitats pàg. 127 i 128)
Restem portant-ne (activitats pàg. 129 i 130)
La resta portant-ne amb nombres de tres
xifres (activitats pàg. 131 i 132)
Calculem: 4 + 2 (activitats pàg. 137)

2_MAT_GD_2EP.indd 52 17/05/11 12:48

s
amacion
gr
Pro
UNITAT 10 Els gràfics

1. Presentar informació en diferents formats (taules, 4. Realitzar tasques que impliquin la presentació de
gràfics, text, etc.). (CLA) dades i l’elaboració de gràfics. (CAIP)
2. Interpretar la informació presentada en un gràfic. 5. Fer servir la calculadora. (CD)
(CLA) 6. Fer restes de tres xifres. (CM)
3. Valorar la importància i l’ús social dels gràfics. 7. Analitzar situacions de l’entorn pròxim fent ús dels
(CSC) conceptes apresos. (CCIMF)
Continguts
Numeració i càlcul Estadística i atzar
Relació entre la suma i la resta Recollida i agrupació de dades
Representació i interpretació de dades en gràfics
Relacions i canvi
de barres
Classificació i ordenació d’objectes segons diferents
criteris
1. Agrupar dades estadístiques i presentar-les 4. Fer autònomament un estudi estadístic. (Obj. 4)
organitzades en taules. (Obj. 1) 5. Reconèixer les parts i funcions bàsiques de la
2. Interpretar la informació presentada en un gràfic. calculadora i fer sumes i restes. (Obj. 5)
(Obj. 2) 6. Fer correctament restes de tres xifres. (Obj. 6)
3. Identificar situacions de la vida quotidiana en què 7. Resoldre problemes fent servir la lògica
es fan servir gràfics. (Obj. 3) matemàtica. (Obj. 7)


Interpretem gràfics (activitats pàg. 140) de seguiment
Les dades i els gràfics (activitats pàg. 141
i 142)
Els pictogrames (activitats pàg. 143 i 144)
La calculadora (activitats pàg. 145 i 146)
La resta com a operació inversa de la suma
(activitats pàg. 147 i 148)
Calculem: 6 + 3 (activitats pàg. 151)

2_MAT_GD_2EP.indd 53 17/05/11 12:48

UNITAT 11 Mesurem el temps
1. Llegir les hores del rellotge, tant si és analògic 3. Interpretar el calendari i escriure el dia de la
com si és digital, en català. (CLA) setmana, el dia del mes i el mes. (CAIP)
2. Interpretar un horari setmanal. (CSC) 4. Sumar i restar mesures de temps en contextos
propers. (CCIMF)
Continguts
Numeració i càlcul Magnitud i mesura
Comparació de quantitats Reconeixement del dia, de la setmana i del mes
Les taules del 9 i del 10 com a unitats de temps
Relacions i canvi Estadística i atzar
Classificació i ordenació d’objectes segons diferents Recollida i agrupació de dades
criteris
1. Escriure les hores en català. (Obj. 1) 3. Trobar el dia de la setmana a partir dia del mes
2. Completar un horari escolar setmanal. (Obj. 2) en un calendari i viceversa. (Obj. 3)
4. Resoldre problemes que impliquin la suma
o la resta de dues mesures de temps. (Obj. 4)


Els dies de la setmana (activitats pàg. 154) de seguiment
El calendari (activitats pàg. 155 i 156)
Les hores (activitats pàg. 157 i 158)
Els quarts d’hora (activitats pàg. 159 i 160)
Calculem:  2 (activitats pàg. 165)

didàctica (pàg. 197, 198, 199 i 200) contínua de la guia didàctica (pàg. 335)
2_MAT_GD_2EP.indd 54 17/05/11 12:48

s
amacion
gr
Pro
UNITAT 12 Dividim
1. Fer servir els termes segur, possible i impossible 4. Relacionar la divisió amb la repartició d’un grup
en contextos probabilístics. (CLA) d’elements en parts iguals. (CM)
2. Agrupar elements en grups de dos, de tres, 5. Identificar la meitat i la quarta part d’un total. (CM)
de quatre, etc. (CSC) 6. Resoldre problemes que impliquin repartir
3. Repartir elements en grups iguals sense que elements en parts iguals. (CIMF)
en sobri cap. (CIMF)
Continguts
Significat de la divisió com a repartiment d’elements Classificació i ordenació d’objectes segons diferents
criteris
Comprensió dels diferents significats de la
multiplicació
1. Identificar i distingir els successos possibles, 4. Fer divisions gràficament a partir de repartir
impossibles i segurs. (Obj. 1) un grup d’elements en parts iguals. (Obj. 4)
2. Fer grups de N elements a partir d’un total. (Obj. 2) 5. Calcular gràficament la meitat i la quarta part
3. Repartir equitativament un nombre d’elements d’un total. (Obj. 5)
en N parts. (Obj. 3) 6. Representar gràficament un repartiment en parts
iguals a partir d’un enunciat. (Obj. 6)


Segur, possible i impossible (activitats pàg. de seguiment
168)
Fem grups (activitats pàg. 169 i 170)
Repartim (activitats pàg. 171 i 172)
La divisió (activitats pàg. 173 i 174)
La meitat i la quarta part (activitats pàg. 175
i 176)
Calculem: la meitat (activitats pàg. 179)

2_MAT_GD_2EP.indd 55 17/05/11 12:48

Guia didàctica
ORIENTACIONS I SOLUCIONARI
3_MAT_GD_2_U1_2EP.indd 57 06/05/11 12:07

Segon Curs
UNITAT 1: REPASSEM
Aquesta unitat serveix per introduir els nens i nenes

en el nou curs. S’hi repassen els temes importants
REPASSEM treballats en el llibre de primer. Podeu utilitzar la
1 projecció de la làmina per centrar l’atenció de

l’alumne. (Trobareu la imatge d’aquesta activitat en
el web de recursos per al professor.) Les preguntes
de la pàgina us permeten parlar de diversos temes:
els podeu demanar que comptin les mans, els peus,
els nassos... que hi ha a la classe (això pot donar
peu a introduir el concepte de doble: hi haurà tantes
mans com el doble de nens i nenes), que sumin els
que juguen a corda i els que juguen a bales... També
podeu fer que utilitzin les expressions més gran que i
més petit que per comparar el nombre de nens i el de
nenes. Tot seguit, han de calcular quantes nenes més
que nens hi ha (han de veure que cal fer una resta).
 Quants nens i nenes hi veus, al pati? Finalment, podeu comptar en veu alta fins al 99.
 Amb quantes bales juguen la Mei i en Toni?
nou 9
01_MATES_2EP_CNOU.indd 9 03/03/11 12:08
Pàgina 9
En aquesta fitxa es treballen els nombres ordinals

ELS NOMBRES CARDINALS I ELS NOMBRES ORDINALS
a partir de la posició que ocupen en una fila uns
1 Observa i completa: nens i nenes que esperen per saltar a corda. Podeu
reproduir l’escena a l’aula, o bé projectar-ne la imatge
(la trobareu en el web de recursos per al professor)
i enganxar-hi cartellets de primer, segon, etc. al lloc
• Quants nens i nenes hi ha a la fila? Hi ha 4 nens i 3 nenes. corresponent.
Els nombres que fem servir per comptar quants objectes Durant uns quants dies, a l’hora de fer la fila per
o persones hi ha s’anomenen nombres cardinals: 1, 2, 3…
anar al pati, o per sortir de l’aula, si és el cas, podeu
• Quin lloc de la fila ocupa el nen de la samarreta groga? I la nena assignar determinades posicions als alumnes.
que porta gorra?
El nen de la samarreta groga ocupa el quart lloc, és el quart Per no fer-hi distincions, aneu variant-ne l’ordre de
de la fila. La nena que porta gorra ocupa el setè lloc, és la setena.
col·locació, o decidiu-ho per sorteig (escriviu totes les
Els nombres que indiquen el lloc o l’ordre d’una persona posicions en targetes, i demaneu a cada nen i nena
o un objecte s’anomenen nombres ordinals:
que n’agafi una quan arribi al matí).
1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è 8è 9è 10è
primer segon tercer quart cinquè sisè setè vuitè novè desè
1a 2a 3a 4a 5a 6a 7a 8a 9a 10a
primera segona tercera quarta cinquena sisena setena vuitena novena desena
10 deu
Pàgina 10
3_MAT_GD_2_U1_2EP.indd 58 06/05/11 12:07

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
UNITAT 1: REPASSEM
1
En aquesta fitxa es treballa la desena com a conjunt
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LES UNITATS I LES DESENES

de 10 unitats. En la segona activitat, els alumnes han
1 Observa: d’encerclar deu objectes. També ho poden fer sobre
la taula, on heu d’haver disposat diversos objectes
iguals perquè en facin grups de deu (per exemple, 27
16 unitats = 1 desena i 6 unitats
llapis de colors). Un cop formats els grups, s’adonaran
10 unitats fan una desena
que hi queden uns quants llapis solts. Aquests són les
2 Agrupa en desenes i completa: unitats, mentre que els grups són les desenes.
A continuació, els podeu demanar que busquin

a l’aula grups de coses en què hi hagi més d’una
1 di 5 u 3 di 3 u
desena.
Hi ha 15 guixos. Hi ha 33 clips.
2 di 0 u 1 di 4 u
Hi ha 20 maquinetes. Hi ha 14 gomes d’esborrar.
onze 11
Pàgina 11
És molt important que distingeixin les unitats de

3 Observa, compta i completa:
les desenes, i que entenguin que tenir 8 desenes
completes és el mateix que tenir 80 unitats soltes.
5 di 7 u
50 + 7 = 57 A l’hora de comptar, pot ser interessant fer un àbac

senzill. Per facilitar la comprensió als nens i nenes,
4 di 2 u podeu utilitzar el mateix codi de colors que es fa servir
40 + 2 = 42
en el llibre. Necessiteu pals prims (en cadascun dels
quals es puguin posar deu boles), que heu de clavar
5 di 5 u
50
sobre una base de fang. Demaneu-los que facin
+ 5 = 55
boletes de fang i que les foradin per dos extrems
3 di 2 u perquè el pal les pugui travessar. Proposeu-los que
30 + 2 = 32 en pintin algunes de color blau i altres de vermell,
i que les guardin en dues capses diferents.
4 Relaciona:
25 • • 8d 4di7u• • 8
També podeu fer servir pedretes del pati, o algun
80 • • 1di9u 6di1u• • 47
tipus de pedretes de plàstic. Doneu 100 pedretes a
19 • • 2di5u 8u• • 61
56 • • 5di6u 3di4u• • 34
cadascú perquè les reparteixi en bossetes petites,
de deu en deu. Aquest material el podeu utilitzar per
12 dotze
treballar sumes, restes, numeració...

Pàgina 12
3_MAT_GD_2_U1_2EP.indd 59 06/05/11 12:07

Segon Curs
UNITAT 1: REPASSEM
1
Abans de fer la primera activitat, proposeu als nens
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
ELS NOMBRES DEL 0 AL 99

i nenes que construeixin una taula amb els nombres
1 Col·loca els nombres a la recta numèrica i pinta’n la ratlleta: del 0 al 99. Han d’adonar-se que cada ratlleta petita
3 18 26 44 57 62 73 81 99 representa una unitat, i que les ratlletes més grans
indiquen les desenes. Expliqueu-los, també, que
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
per saber la posició d’un nombre sobre la recta,
2 Completa:
per exemple el 44, no cal comptar totes les ratlletes
32 33 34 16 17 18 19 20 21 48 49 50
petites fins a arribar-hi, sinó que es busca el 40 i es
89 90 91 15 16 17 58 59 60 79 80 81
compten quatre ratlletes més.
3 Relaciona:
Podeu ampliar la segona activitat amb exercicis
• • vuitanta • • 27 semblants (per exemple, sèries de tres nombres en
què falti el primer o l’últim, en lloc del nombre del mig).
• • catorze • • 80 En aquest llibre, com en el de primer, es treballen les

desenes i les unitats amb peces de Lego de colors
diferents: una peça individual blava representa una
• • vint-i-set • • 14
unitat; un grup de deu peces vermelles, una desena,
i un grup de 100 peces verdes, una centena. És
tretze 13
convenient poder-ne disposar a l’aula, perquè en

facilitaria la comprensió.
Pàgina 13
En l’activitat 4 es mostren exemples de nombres

4 Observa com s’escriuen els nombres i completa:
escrits en lletres, perquè els alumnes en facin
memòria. Treballeu-los en veu alta, abans que la
21 vint-i-u 35 trenta-cinc
46 quaranta-sis 59 cinquanta-nou resolguin de forma individual. Un cop feta la correcció
62 seixanta-dos 73 setanta-tres
84 vuitanta-quatre 97 noranta-set en veu alta i depenent del resultat, escriviu més
23 vint-i-tres 51 cinquanta-u nombres a la pissarra perquè els expressin en lletres,
48 quaranta-vuit 32 trenta-dos o bé dicteu-los perquè els escriguin en xifres.
64 seixanta-quatre 95 noranta-cinc
76 setanta-sis 87 vuitanta-set Podeu ampliar l’activitat 6 enunciant diversos
5 Escriu els nombres que hi falten: trets d’un nombre perquè el puguin endevinar. Per
15 16 17 78 79 80 exemple: Es més petit que 47, més gran que 42
97 98 99 22 23 24
44 45 46 80 81 82 i acaba en 5; quin nombre és? Va immediatament
59 60 61 97 98 99
després del 65; quin nombre és?
84 85 86 17 18 19
6 Relaciona: Com a activitat complementària de la pàgina, podeu

9 • • És més gran que 80 i més petit que 85. demanar als alumnes que comptin nombres en veu
42 Té 4 desenes i 2 unitats.
alta.
• •
79 • • No té desenes.
83 • • És el nombre anterior a 80.
14 catorze
Pàgina 14
3_MAT_GD_2_U1_2EP.indd 60 06/05/11 12:07

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
UNITAT 1: REPASSEM
1
Aquí s’hi representa la suma com el total que resulta
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LA SUMA
d’ajuntar dos grups. És molt convenient que feu
1 Observa: sumes variades amb objectes de la classe. Recordeu-
primer sumem les unitats després sumem les desenes
los que es tracta de la suma sense portar-ne i que el
d uu
d d uu
d
total no pot sobrepassar 99, que és el nombre més
22 44 22 44
gran que han vist fins ara.
+ 12
2 + 12
2
66 36
6 A Internet hi ha diversos recursos per repassar les
24 + 12 = 36
operacions, com l’edu365. També podeu escriure
vint-i-quatre més dotze igual a trenta-sis
sumes i resultats a la pissarra perquè els nens i nenes,
Agrupar o ajuntar és sumar.
El signe de la suma és +, i es llegeix més.
per torns, els relacionin, o bé escriure-hi sumes
perquè les resolguin.
2 Suma:
25
d u
36
d u
14
d u
47
d u
Heu de remarcar que primer cal sumar les unitats i
+ 14 + 23 + 52 + 22
després les desenes. (En aquestes primeres unitats,
39 59 66 69
en què encara no s’ha introduït la suma portant-ne,
d u d u d u d u
61 80 12 53 les operacions es podrien resoldre indistintament.)

+ 10 + 7 + 12 + 15
71 87 24 68 És important que aprenguin bé el mètode, per no

equivocar-se quan facin sumes més complicades.
quinze 15
Pàgina 15
Per complementar les activitats de la pàgina podeu

3 Encercla en el mateix color les sumes amb el mateix resultat:
demanar-los que facin sumes en un full i pintin del
d u d u d u d u mateix color les que tinguin el mateix nombre de
23 4 50 13
+ 11 + 60 + 16 + 21 desenes. Així treballareu la suma i, al mateix temps,
34 64 66 34 les desenes i unitats.
d u d u d u d u
44
+ 12
25
+ 41
32
+ 32
33
+ 23
En l’activitat 5 (sumes sobre la recta numèrica) heu de
56 66 64 56 fer que s’acostumin a visualitzar la recta quan sumin
d u d u d u d u i restin. Pot anar bé dibuixar a la pissarra una recta
43 14 34 51
+ 36 + 20 + 45 + 13 semblant a aquesta i proposar-los més sumes per
79 34 79 64
practicar aquest mètode.
4 Calcula:
20 + 10 = 30 20 + 30 = 50 30 + 40 = 70
30 + 20 = 50 10 + 30 = 40 40 + 20 = 60
5 Calcula aquestes sumes amb l’ajut de la recta numèrica:
+8
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
6 + 8 = 14 3+8= 11 9+4= 13 7+5= 12
16 setze 2 Han de sumar seguint l’exemple, quan calgui.
Pàgina 16
3_MAT_GD_2_U1_2EP.indd 61 06/05/11 12:07

Segon Curs
UNITAT 1: REPASSEM
1
Per representar la resta, el més fàcil és fer-ho amb
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LA RESTA
objectes. Comenceu amb nombres d’una xifra i des-
1 Observa: prés afegiu-hi les desenes.
primer restem les unitats després restem les desenes
Una manera d’explicar-los la resta pot ser la següent:
d u d u
3 6 3 6 lliureu nou llapis a un nen o una nena i demaneu-li

– 1 5 – 1 5 que decideixi quants en vol donar. Ha de veure que,
1 2 1 si vol saber quants li’n queden, ha de fer una resta.
36 – 15 = 21
Feu que vagi repartint llapis fins que es quedi sense.
trenta-sis menys quinze igual a vint-i-u
Aleshores, tots els alumnes que han rebut llapis s’han
Buscar la diferència és restar.
El signe de la resta és –, i es llegeix menys.
d’aixecar i sumar-los, per comprovar que en tenen
nou. Podeu repetir l’activitat fins que el concepte els
2 Resta:
quedi ben clar.
d u d u d u d u
57 98 39 46
– 12 – 20 – 7 – 16
Feu diverses representacions, amb visions diferents
45 78 32 30
de la resta, perquè tots l’entenguin. Per exemple,
d u d u d u d u
68 80 9 4 27 podeu demanar a algú que compti els llapis que hi ha

– 24 – 20 – 1 3 – 16
44 60 81 11 al pot de colors i en tregui tres; ha de pensar quants

n’hi quedaran i, després, comptar-los per saber si
disset 17
l’ha encertada.
Pàgina 17
Per treballar la resta va molt bé utilitzar la pissarra,

3 Resta:
ja que es pot esborrar fàcilment. Dibuixeu-hi alguns
objectes i demaneu a un nen o nena que en resti
19 – 9 = 10 56 – 6 = 50 34 – 4 = 30
quatre, per exemple. Ho pot fer de dues maneres:
59 – 8 = 51 47 – 5 = 42 98 – 6 = 92
esborrant-los i veient quants n’hi queden, o calculant
4 Calcula:
l’operació mentalment i, després, deixant-hi només
60 – 30 = 30 40 – 30 = 10 90 – 40 = 50 el resultat.
70 – 30 = 40 80 – 60 = 20 50 – 10 = 40
La pissarra també us pot servir per trobar el sumand
5 Continua les sèries:
que falta: feu la suma, de manera que s’adonin de
5 10 15 20 25 30 35 40 quants objectes han de dibuixar per tenir-ne el total.
10 20 30 40 50 60 70 80
50 48 46 44 42 40 38 36
30 27 24 21 18 15 12 9
95 94 93 92 91 90 89 88
18 divuit
Pàgina 18
3_MAT_GD_2_U1_2EP.indd 62 06/05/11 12:07

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
UNITAT 1: REPASSEM
Nom: ............................................................................... Data: .................................................................................. 1

L’objectiu d’aquesta doble pàgina és que els alumnes
aprenguin estratègies per resoldre problemes.
RESOLEM
Intenteu que segueixin la pauta del curs passat.
1 En una capsa tinc 25 cromos, i en una altra, 12. Quants cromos tinc
en total? Primer han de llegir l’enunciat atentament; després,
25 buscar-ne les dades importants o bé reescriure-
+ 12 les; a continuació, plantejar el problema, proposar
37 Tinc 37 cromos en total.
l’operació i resoldre-la. Finalment, han d’escriure la
frase que respon la pregunta. Remarqueu-los que
2 La Núria té 78 bales i jugant en perd 6. Quantes bales li queden?
és important escriure la solució en una frase en què
78 aparegui una xifra i allò a què fa referència aquesta
– 6
72 xifra. Això serveix per entendre millor el perquè de
Li queden 72 bales.
les operacions realitzades i per veure si realment es
3 Si avui llegeixo 15 pàgines d’un llibre i demà en llegeixo 23 més,
respon la pregunta. Heu de procurar que diferenciïn
quantes pàgines n’hauré llegit en total?
els exercicis de sumar o restar (en què es resolen
15
operacions i prou) dels problemes (en què es fa una
+ 23 En total n’hauré operació per respondre una pregunta).
38 llegit 38 pàgines.
És recomanable que aquesta primera activitat es
1 Han de fixar-se en les figures i respondre les preguntes. dinou 19 faci en veu alta amb tota la classe; després, qui
01_MATES_2EP_CNOU.indd 19 03/03/11 12:09 hagi trobat la resposta haurà d’explicar per què ha
Pàgina 19 arribat a aquella conclusió i com ho ha fet. D’aquesta
manera, els nens i nenes que tinguin més facilitat per
trobar estratègies les comparteixen amb la resta, i així
aprenen els uns dels altres.
4 La Marta té 35 caramels i en dóna 10 a la seva germana. Quants
caramels li queden?
Aquest treball en comú fa que, al final, cadascú es
quedi amb aquella manera que li va millor. Procureu
35 que hi participi el major nombre possible d’alumnes.
– 10
25 Li queden 25 caramels.
5 La Flora ha llegit 16 pàgines d’un conte que en té 29. Quantes

pàgines li queden per llegir?
29
– 16 Li queden 13 pàgines
13 per llegir.
6 Hi ha 24 nens i nenes a la classe de 2n A i 25 a la classe de 2n B.

Quants alumnes hi ha en total a 2n?
24
+ 25 En total hi ha
49 49 alumnes.
20 vint
Pàgina 20
3_MAT_GD_2_U1_2EP.indd 63 06/05/11 12:08

Segon Curs
UNITAT 1: REPASSEM
1
Com ja vau veure el curs passat, per fer sumes
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
ràpides és convenient conèixer aquells parells de

CALCULEM • LA DESENA
nombres que sumats donen 10.
1 Escriu = o ≠:
5 + 6 ≠ 10 8 + 5 ≠ 10
Així, cal memoritzar:
8 + 2 = 10 4 + 3 ≠ 10
4 + 5 ≠ 10 5 + 5 = 10
1 + 9 = 10 9 + 1 = 10
9 + 2 ≠ 10 9 + 1 = 10
3 + 7 = 10 4 + 6 = 10 2 + 8 = 10 8 + 2 = 10
6 + 2 ≠ 10 3 + 8 ≠ 10
4 + 8 ≠ 10 5 + 7 ≠ 10 3 + 7 = 10 7 + 3 = 10
2 Marca amb una  les afirmacions que siguin certes:
4 + 6 = 10 6 + 4 = 10
 Tenia 6 llapis i me’n donen 4 més. Ara en tinc 10.
En un calaix hi ha 9 agulles, i en l’altre, 5. En total tinc 5 + 5 = 10

10 agulles.
 Vull tenir 10 clips. Com que ara en tinc 5, me’n falten 5.

Aquesta pàgina correspon a la part de càlcul ràpid
Al matí he fet 4 operacions, i a la tarda, 5 operacions més.
N’he fet les 10 que tenia. en què els alumnes treballen tant la lectura com
 Per fer una columna de Lego primer he muntat 7 peces, l’escriptura. En l’apartat Altres recursos de la guia
i després, 3 més. La columna té 10 peces.
En Pere s’ha menjat 4 galetes per berenar, i la Magalí, 3.

trobareu exercicis i problemes per dictar relacionats
Entre tots dos se n’han menjat 10.
amb els mateixos conceptes.
vint-i-u 21
Pàgina 21
L’apartat Repassem pot ajudar-vos a valorar si els

nens i nenes han assolit els objectius de la unitat, que,
REPASSEM
en aquest cas, són els conceptes de l’any anterior: la
1 Uneix els punts:
suma i la resta sense portar-ne i la descomposició en
desenes i unitats. Per això és convenient que només
els expliqueu el procediment que han d’utilitzar i que
facin les activitats de manera individual. Quan les
hagin acabat, les podeu posar en comú.
2 Relaciona:
7u • • setanta Si voleu reforçar aquests conceptes, podeu fer servir
7di5u • • setanta-cinc els Quaderns de Primària de Matemàtiques, en
7d • • set
especial el número 4.
3 Calcula:
32
d u
53
d u
25
d u
28
d u
Per saber si els alumnes han assimilat els conceptes
+ 14 + 15 + 21 + 51
de la unitat, podeu facilitar-los els corresponents
46 68 46 79
exercicis d’avaluació contínua que es presenten en
d u d u d u d u
44 56 4 7 96 la guia.
– 12 – 23 – 2 4 – 32
32 33 23 64
22 vint-i-dos
Pàgina 22
3_MAT_GD_2_U1_2EP.indd 64 06/05/11 12:08

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
UNITAT 2: EL 100 I LA CENTENA
En la unitat 2 es treballa la centena com a conjunt de

100 unitats.
EL 100 Per començar, podeu projectar la làmina (en

I LA CENTENA
2 trobareu la imatge en el web de recursos per al
professor) i demanar als nens i nenes que contestin
les preguntes. Han de veure que hi ha deu grups
(pomers) de deu pomes. A continuació, els podeu
preguntar quantes pomes hi ha en total, i mirar
d’esbrinar com ho calculen: les tornen a comptar, o
bé s’adonen que deu grups de deu elements formen
una centena? Una opció perquè prenguin consciència
del 100 és comentar-los que, si en un pomer hi ha 10
pomes, en dos n’hi haurà 20, en tres n’hi haurà 30...
i en nou n’hi haurà 90; pel que fa al darrer pomer,
han de comptar les pomes una per una: noranta-una,
noranta-dues..., cent!
 Quantes pomes hi ha a cada pomer?
 Quantes n’hi ha en total? Podeu aprofitar aquesta imatge per preguntar-los si
vint-i-tres 23
van sovint al camp.
Pàgina 23
Un cop feta l’activitat, la graella queda a ratlles, de

ELS NOMBRES PARELLS I ELS NOMBRES SENARS
manera que poden veure clarament les xifres en què
1 Pinta: acaben els parells i els senars. És un bon moment per
nombres parells nombres senars comentar-los les diferències entre aquests dos tipus
1 2 3 4 5 6 7 8 9 de nombres. També podeu fer que s’adonin que, de
10 11 12 13 14 15 16 17 18 19
cada dos nombres consecutius, l’un és parell i l’altre
20 21 22 23 24 25 26 27 28 29
30 31 32 33 34 35 36 37 38 39
senar.
40 41 42 43 44 45 46 47 48 49
50 51 52 53 54 55 56 57 58 59
Pot ser molt útil tenir una graella semblant, però
60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 de grans dimensions i plastificada (perquè no es
70 71 72 73 74 75 76 77 78 79
faci malbé) i destinar deu minuts de cada classe de
80 81 82 83 84 85 86 87 88 89
90 91 92 93 94 95 96 97 98 99
Matemàtiques perquè hi comptin de 10 en 10, de
3 en 3, de 2 en 2, facin sumes i restes...
2 Escriu els nombres parells que hi ha entre l’11 i el 29:
12 , 14 , 16 , 18 , 20 , 22 , 24 , 26 , 28 Un cop acabada la pàgina i per continuar treballant

3 Escriu els nombres senars que hi ha entre el 60 i el 90: els nombres, digueu-ne uns quants en veu alta i feu
61 , 63 , 65 , 67 , 69 , 71 , 73 , 75 , 77 que els nens i nenes, per torns, diguin si són parells
79 , 81 , 83 , 85 , 87 , 89 o senars.
24 vint-i-quatre
Pàgina 24
3_MAT_GD_2_U2_2EP.indd 65 06/05/11 12:13

Segon Curs
Mitjançant peces de Lego, podeu explicar el 100

2
com la suma d’una unitat a les 99 que ja tenim. Quan
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
EL 100 I LA CENTENA
teníeu 10 unitats (peces blaves) les canviàveu per una
1 Observa:
desena (vermelles); ara, quan teniu 10 desenes les
canviem per una centena (representada per una peça
+
de color verd).
9di9u + 1 =
100 unitats soltes Per consolidar el concepte de centena, podeu utilitzar
1 centena
l’àbac i fer com en el cas de les unitats i desenes. Si
tenim nou desenes i nou unitats i hi afegim una unitat
més, tindrem deu unitats (és a dir, una desena), de
manera que en total hi ha deu desenes, que són una
= =
100 unitats 10 desenes 1 centena
centena.
2 Fes grups de deu i digues quantes centenes completes hi ha:
Per completar la segona activitat, podeu fer cente-
nes amb diversos objectes de l’aula. Per exemple,
10 llapis, 10 gomes, 10 bolígrafs, 10 colors, 10 gui-
Hi ha 2 centenes completes.
xos, 10 regles, 10 fulls, 10 ceres, 10 pinzells i 10 clips
constitueixen una centena d’estris de material escolar.
vint-i-cinc 25
A partir d’aquí podeu agrupar diferents objectes tot
buscant una definició comuna per trobar la centena.
Pàgina 25
L’objectiu d’aquesta pàgina és reforçar l’explicació

de la centena, amb objectes que no siguin peces de
3 Agrupa en desenes i completa:
Lego. Proposeu-los d’encerclar de deu en deu les
avellanes per comptar millor la centena. Hi ha deu
avellanes a cada grup i, en total, deu grups.
Com a activitat complementària a l’aula, podeu

plantejar aquests mateixos problemes però amb
objectes reals. Per exemple, doneu-los 54 cigrons
perquè els comptin i expliqueu-los que tenen dues
• Hi ha 100 avellanes.
opcions: comptar-los un per un, o fer-ne grups de
• Hi ha 10 desenes completes d’avellanes. deu i comptar-ne els grups. S’han d’adonar que la
• En total hi ha 1 centena completa d’avellanes. segona opció és preferible quan es tracta de comptar
4 Escriu el nom d’aquests nombres: grups grans. Han de trobar quantes desenes hi ha (5)
10 deu 60 seixanta i quantes unitats (4).
20 vint 70 setanta
30 trenta 80 vuitanta
40 quaranta 90 noranta
50 cinquanta 100 cent
26 vint-i-sis
Pàgina 26
3_MAT_GD_2_U2_2EP.indd 66 06/05/11 12:13

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
2
Ara es treballen nombres més grans que 100. Si heu
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................

construït un àbac, sigui per a tota la classe o un per
1 Observa i completa: a cadascú, seria bo que comparéssiu nombres com
el 64 i el 164, per exemple, ja que només cal treure
i posar la bola verda que representa la centena.
100 + 30 + 4 = 134
cent trenta-quatre
Abans de fer l’activitat 2, com a repàs de la numeració
podeu fer servir la graella de la pàgina 24 per comptar
de maneres diferents (incloent-hi fer-ho de deu en
100 + 20 + 3 = 123
cent vint-i-tres deu). Encara que a la graella es compta fins a 100
i en aquesta unitat veuen els nombres fins al 299,
els pot anar bé per reforçar l’escriptura dels nombres
100 + 40 + 9 = 149 de dues xifres.
cent quaranta-nou
2 Escriu el nom d’aquests nombres:
135 cent trenta-cinc 167 cent seixanta-set

159 cent cinquanta-nou 194 cent noranta-quatre
117 cent disset 181 cent vuitanta-u
122 cent vint-i-dos 173 cent setanta-tres
vint-i-set 27
Pàgina 27
Com a activitats complementàries podeu utilitzar tres

3 Observa i completa:
quadrats de cartolina de color (verd, vermell i blau),
corresponents a una centena, una desena i una
c d u unitat, respectivament, i demanar als nens i nens que
1 2 5
els utilitzin per representar diferents nombres.
1c 2d 5u cent vint-i-cinc
Heu de remarcar-los que, tot i tenir la mateixa mida,
c d u el quadrat verd (centena) és deu vegades el de color
1 6 1 vermell (desena), que, al seu torn, és deu vegades
1 c 6 d 1 u cent seixanta-u el blau (unitat).
c d u
1 5 7
1 c 5 d 7 u cent cinquanta-set
c d u
1 4 2
1 c 4 d 2 u cent quaranta-dos
28 vint-i-vuit
Pàgina 28
3_MAT_GD_2_U2_2EP.indd 67 06/05/11 12:13

Segon Curs
2
En aquesta pàgina s’introdueixen les dues centenes.
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................

Podeu repetir el procediment que heu fet servir a
1 Observa: l’hora d’introduir la centena, amb la diferència que
ara cal augmentar una unitat la xifra de les centenes.
És important que insistiu en la classificació en

centenes, desenes i unitats.
2 centenes completes = dues-centes unitats
Fent servir el mateix codi de colors, podeu escriure

2 Completa:
nombres de tres xifres a la pissarra i demanar als nens
i nenes que els representin als àbacs. Mentrestant,
algun dels alumnes pot sortir a la pissarra i encerclar
c d u c d u
2 3 5 2 3 4 cada xifra en el color corresponent, segons que sigui
dos-cents trenta-cinc dos-cents trenta-quatre centena, desena o unitat.
c d u c d u
2 8 1 2 6 0
dos-cents vuitanta-u dos-cents seixanta
vint-i-nou 29
Pàgina 29
La primera activitat serveix per veure si han entès bé

3 Escriu els nombres:
la descomposició en unitats, desenes i centenes. En
el cas dels nombres de tres xifres és senzill omplir els
2c8d6u 2 8 6 dos-cents vuitanta-sis
2c4d7u 2 4 7 dos-cents quaranta-set tres requadres, però si en tenen menys heu de vigilar
1c6d9u 1 6 9 cent seixanta-nou que les posin al seu lloc (per exemple, 1c 5u equival
2c5d 2 5 0 dos-cents cinquanta a 105 i no pas a 150).
2c7d1u 2 7 1 dos-cents setanta-u
8c5u 8 0 5 vuit-cents cinc Per complementar la segona activitat, proposeu-los
6u 0 0 6 sis
de fer altres sèries: escriure els nombres de tres en
1c2d9u 1 2 9 cent vint-i-nou
tres començant per algun de concret; sumar-hi tres
4 Completa la sèrie: unitats i restar-ne dues, comptar del 100 al 299...
166 164 162 Els podeu dictar nombres perquè els escriguin en
xifres, o perquè els representin en centenes, desenes
152 i unitats.
154 156 158 160
150 148 146 144 142
30 trenta 2 Han de sumar seguint l’exemple, quan calgui.
Pàgina 30
3_MAT_GD_2_U2_2EP.indd 68 06/05/11 12:13

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
2
Abans que res, convé que repasseu els símbols
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
MÉS GRAN, MÉS PETIT O IGUAL

corresponents a les comparacions més gran que,
1 Observa: més petit que i igual, ja que és la primera vegada que
Per comparar nombres de tres xifres, hem de comparar-ne primer els veuen aquest curs.
les centenes, després les desenes i finalment les unitats.
230 i 143 125 i 173 132 i 139

En la primera activitat es treballa la comparació entre
nombres de tres xifres. Han d’entendre que sempre
200 és 100 és igual a 100: 100 és igual a 100,
més gran cal comparar 30 és igual a 30: cal començar per les centenes (si són diferents, ja
que 100. les desenes. cal comparar
20 és més petit les unitats. no cal comparar més). Si la xifra de les centenes
que 70. 2 és més petit que 9.
dels nombres que es comparen és la mateixa, cal
230 > 143 125 < 173 132 < 139
comparar-ne les desenes, i si també aquestes
2 Encercla el nombre més gran de cada parella i completa amb coincideixen, cal comparar-ne les unitats. Per
el signe >, < o =:
completar aquesta explicació, seria bo escriure’n
15 173 237 154
74 138 137 174 exemples a la pissarra tot indicant, en cada cas, què
15 < 74 173 > 138 237 > 137 154 < 174 es compara.
111 85 118 192
200 235 112 152
Per reforçar l’aprenentatge d’aquests símbols podeu
111 < 200 85 < 235 118 > 112 192 > 152 fer servir el peix Martí. Es tracta d’un peix de cartolina
que es presenta amb la boca oberta (s’assembla al
trenta-u 31
signe <) o tancada (signe = ). El peix sempre es menja

el nombre més gran, de tal manera que la boca del
Pàgina 31
peix queda orientada representant el signe < quan
el nombre més gran està a l’esquerra i el signe >
quan el nombre més gran està a l’esquerra. Quan els
nombres són iguals, el peix no sap a qui menjar-se,
3 Suma i relaciona:
s’enfada i fa morros (que equivaldria al signe =).
100 + 100 • • cent cinquanta
100 + 50 • • dos-cents Per tal de reforçar la numeració, podeu fer més

100 + 90 • • cent seixanta
exercicis d’aquest estil. Això pot ajudar els nens i
100 + 60 • • cent noranta
100 + 80 • • cent vuitanta

nenes amb dificultats per separar centenes, desenes
100 + 30 • • cent trenta i unitats, i també els qui troben difícil relacionar la
4 Suma i escriu el resultat en lletres:
representació del nombre amb peces de Lego.
100 + 60 + 3 = 163 cent seixanta-tres
100 + 70 + 2 = 172 cent setanta-dos

100 + 30 + 4 = 134 cent trenta-quatre
100 + 20 + 1 = 121 cent vint-i-u
100 + 50 + 8 = 158 cent cinquanta-vuit
100 + 10 + 7 = 117 cent disset
5 Ordena de petit a gran:
38 15 29 87 78 18 92
15 < 18 < 29 < 38 < 78 < 87 < 92
32 trenta-dos
Pàgina 32
3_MAT_GD_2_U2_2EP.indd 69 06/05/11 12:13

Segon Curs
2
L’objectiu d’aquesta doble pàgina és que els nens i
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
nenes aprenguin estratègies per resoldre problemes

RESOLEM
(en aquest cas, de sumes i restes).
1 La Consol ha collit 100 enciams de l’hort. Si la veïna li ha portat
60 enciams més, quants en té ara?
Insistiu en el fet que, a més de la xifra, és important
100 escriure la solució en una frase per poder entendre-la
+ 60
160 Ara té 160 enciams. millor. Heu de procurar que diferenciïn els exercicis
de sumar i restar (en què es resolen operacions i
2 Al pati de l’escola hi ha 5 desenes d’alumnes de primer prou) dels problemes (en què es fa una operació per
i 48 alumnes de segon. Quants alumnes hi ha al pati?
respondre una pregunta).
5 desenes 50
+ 48 Després de fer els problemes, mentre els corregiu,
98 Al pati hi ha 98 alumnes. podeu preguntar a diferents alumnes com els han
resolt; qui hagi trobat la resposta haurà d’explicar per
3 A la classe som 25 alumnes, però n’hi ha 3 que estan malalts.
Quants alumnes hi ha avui? què ha arribat a aquella conclusió i com ho ha fet;
d’aquesta manera, els nens i nenes que tenen més
25
– 3 facilitat per trobar estratègies les comparteixen amb
22 Avui hi ha 22 alumnes. la resta, i així n’aprenen uns dels altres.
1 Han de fixar-se en les figures i respondre les preguntes. trenta-tres 33 Aquest treball en comú és bo perquè, al final, cadascú
es queda amb la manera que li va millor (pot ser fer un
Pàgina 33 dibuix, fer-ho mentalment, escriure les dades i fer la
operació...). Procureu que hi participi el major nombre
possible d’alumnes.
Finalment, podeu proposar-los més problemes per

4 Els alumnes de 2n han recollit 8 desenes de fulles al pati
resoldre en un full de paper o oralment. Recordeu que
i 10 desenes al parc. Quantes fulles han recollit en total?
en aquesta unitat bàsicament s’ha treballat el 100,
8 desenes 80 la centena i els nombres del 100 al 299; encara no
10 desenes +100
180 s’ha introduït la suma portant-ne. Alguns problemes
Han recollit 180 fulles en total. podrien ser:
5 La meva àvia té 62 anys, i el meu pare, 40. Quants anys més
que el pare té l’àvia?
A l’escola hem fet una col·lecta per enviar menjar al
Tercer Món. Hem recollit 127 paquets de cigrons i
62 31 paquets de llenties. Quants paquets de llegums
– 40
22 Té 22 anys més.
hi podrem enviar?
Els nens i nenes de la classe ens hem inventat un

6 A la biblioteca de l’escola hi havia 80 llibres i avui n’han comprat
1 desena més. Quants llibres hi ha ara? joc i necessitem molts trossets de paper. Si la Marta
n’ha retallat 50, en Miquel 60 i jo 45, quants trossets
80
– 10
tenim en total?
90 Ara hi ha 90 llibres.
34 trenta-quatre
Pàgina 34
3_MAT_GD_2_U2_2EP.indd 70 06/05/11 12:13

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
2
El curs passat ja van aprendre a sumar desenes, i ara
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
en fan un repàs. Han de recordar que, per sumar de

CALCULEM • + 10
manera ràpida una desena a un nombre, cal sumar 1
1 Calcula:
55 + 10 = 65 10 + 36 = 46 10 + 148 = 158 a la xifra corresponent de les desenes:

69 + 10 = 79 10 + 22 = 32 10 + 109 = 119
26 + 10 = 36 10 + 67 = 77 10 + 114 = 124
426 + 10 = 436
19 + 10 = 29 10 + 43 = 53 10 + 169 = 179
58 + 10 = 68 10 + 18 = 28 10 + 122 = 132
47 + 10 = 57 10 + 74 = 84 10 + 131 = 141
en què els alumnes treballen tant la lectura com
2 Resol i completa:
l’escriptura. En l’apartat Altres recursos de la guia en
• Tenia 60 espàrrecs en una bossa, i al cap d’una estona trobareu exercicis i problemes complementaris.
n’hi he posat 10 més. Quants n’hi tinc ara? 70
• Per anar al delta de l’Ebre fem 160 quilòmetres. Si després
en fem 10 més per anar a casa d’una amiga que viu a prop
del delta, quants quilòmetres haurem fet en total? 170
• Tinc 30 taronges i la Núria me’n dóna 10 més.
Quantes taronges tinc ara? 40
• En Pere fa 85 passes per anar a l’escola i 10 més
per arribar a la classe. Quantes passes fa en total? 95
• Celebrem una festa i comprem 36 pastissets. Si ja en
teníem 10, quants en tenim ara? 46
• Tinc 56 cromos i el meu amic me’n dóna 10 més.
Quants en tinc ara? 66
trenta-cinc 35
Pàgina 35
Aquesta pàgina està pensada per comprovar fins

a quin punt els alumnes han entès i assimilat tot el
REPASSEM
que han treballat fins ara. Un cop l’hagin fet de forma
1 Completa:
individual i a partir dels resultats obtinguts, podeu
decidir quins aspectes cal reforçar i quins han assolit.
2 c 3 d 3 u 1 c 9 d 7 u
dos-cents trenta-tres cent noranta-set Trobareu activitats complementàries en el Quadern
2 Suma i omple la taula: 1 de Matemàtiques de la col·lecció «Quaderns de
+ 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Primària» i també en el Quadern 1 de Matemàtica
100 101 102 103 104 105 106 107 108 109 110 recreativa.
120 121 122 123 124 125 126 127 128 129 130
150 151 152 153 154 155 156 157 158 159 160
200 201 202 203 204 205 206 207 208 209 210
178 = 100 + 70 + 8 200 = 200 + 00 + 0

288 = 200 + 80 + 8 121 = 100 + 20 + 1
203 = 200 + 00 + 3 160 = 100 + 60 + 0
4 Escriu els nombres del dictat:
(resposta oberta)
36 trenta-sis
Pàgina 36
3_MAT_GD_2_U2_2EP.indd 71 06/05/11 12:13

Segon Curs
UNITAT 3: LES MONEDES I ELS BITLLETS
En la unitat 3 es treballen les monedes i els bitllets.

Aquest curs s’introdueix l’equivalència entre 100
LES MONEDES cèntims i 1 euro. Els nens i nenes d’aquestes edats
I ELS BITLLETS
3 solen utilitzar els cèntims d’euro i els euros per
separat; ara cal que s’adonin que 100 cèntims fan
un euro. Fent servir monedes reals o bé fotocòpies,
feu-los veure que deu monedes d’1 cèntim equivalen
a una moneda de 10 cèntims i que deu monedes de
10 cèntims equivalen a 1 euro. Així treballeu, alhora,
els grups de deu i el concepte de centena.
Podeu utilitzar la projecció de la làmina per centrar

l’atenció de l’alumne. (Trobareu la imatge d’aquesta
activitat en el web de recursos per al professor.)
Pregunteu-los què fan en Martí i el seu pare. Així
que diguin comprar, els podeu demanar què cal per
comprar algun producte dels que surten a la làmina, i
 Saps per a què serveixen les monedes i els bitllets?
 Quins preus hi veus, a la imatge?
introduir la idea de diners com a objecte d’intercanvi.
trenta-set 37
Pàgina 37
Amb les activitats d’aquesta pàgina es presenta el

ELS DINERS
tiquet de compra, perquè els nens i nenes el coneguin
Avui he anat
1 Observa: a comprar i sàpiguen reconèixer-ne les parts. És bo que s’adonin
amb el pare.
que, senzillament, el tiquet conté la suma de tots els
preus dels productes que s’han comprat.
2e
Per exemplificar aquest concepte, podeu demanar-los
2e que escenifiquin la compra en una botiga. Qui faci de
3e
2e botiguer ha d’anotar en un full el que ha comprat qui
2 Completa el tiquet de la compra i calcula’n el total:
fa de comprador i quant val cada producte, i, després,
sumar els preus de tots els productes per obtenir el
Sabó 3e
cost total de la compra. Tot seguit, el comprador ha
Taronges 2 3 de comprovar si el tiquet de compra i la suma són
3
Xocolata 2 2 correctes. D’aquesta manera podeu treballar diferents
+ 2
9
conceptes a la vegada. Procureu que els preus dels
Iogurts 2
productes siguin valors exactes, o en cèntims o en
TOTAL 9 euros, per facilitar-ne la suma.
També podeu aprofitar per fer-los preguntes referents

38 trenta-vuit
a anar a comprar: A casa, qui s’encarrega de comprar

el menjar? Heu anat mai a una fruiteria?...
Pàgina 38
3_MAT_GD_2_U3_2EP.indd 72 06/05/11 12:17

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
3
En aquesta pàgina heu d’introduir el cèntim com la
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LES MONEDES
centèsima part de l’euro. Els alumnes han d’entendre
1 Observa: que tenir un euro equival a tenir 100 cèntims, i
viceversa. A més els heu d’explicar que hi ha diferents
1 euro són
1 euro 1 cèntim
100 cèntims monedes de cèntims d’euro. (Podeu projectar les
imatges de les monedes que trobareu en el web de
2 Escriu el valor de cada moneda:
recursos per al professor.)
un cèntim dos cèntims cinc cèntims Podeu demanar-los que portin monedes de cèntims
de casa i treballar, així, amb monedes reals, o bé fer-
ne fotocòpies en cartolines i retallar-les; així poden
deu cèntims vint cèntims cinquanta cèntims
jugar a intercanviar monedes equivalents.
un euro dos euros
3 Marca amb una 7 les quantitats més grans que 1 euro:
130 cèntims 80 cèntims

7
110 cèntims 170 cèntims
7 7
trenta-nou 39
Pàgina 39
Aprofiteu aquesta activitat per insitir en l’equivalència

4 Compta i encercla:
entre 1 euro i un conjunt de 100 cèntims. Un cop
1 euro
l’hagin resolt, feu que intercanviïn conjunts de
monedes (amb les cartolines que han fet abans)
1 euro per valor d’1 euro.
Demaneu als alumnes que pensin coses que podrien

1 euro
comprar amb 50 cèntims, amb 1 euro...
5 Compta i relaciona:
30 • • 50
15 • • 100
50 • • 30
100 • • 15
40 quaranta
Pàgina 40
3_MAT_GD_2_U3_2EP.indd 73 06/05/11 12:18

Segon Curs
3
Mostreu als nens i nenes els diferents bitllets (mirant
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
ELS BITLLETS
el llibre o projectant-ne les imatges que trobareu en el
1 Observa: web de recursos per al professor). Podeu demanar-
los que els dibuixin en cartolines, per practicar-ne
= 5 euros = 10 euros
les equivalències tot jugant a canviar bitllets. També
podeu dirigir-vos a un nen o una nena i preguntar-li,
= 20 euros = 50 euros per exemple, si accepta canviar un bitllet de 20 euros
per dos bitllets de 10. L’alumne ha d’acceptar el canvi
2 Compta quants euros hi ha en cada cas: si és un tracte beneficiós per a ell. D’aquesta manera,
sense gairebé adonar-se’n, treballen les equivalències
10 + 5 = 15
entre els bitllets i la comparació de quantitats.
20 + 4 = 24 És important que entenguin que la suma de diferents

monedes pot tenir un valor equivalent al valor d’un
20 + 5 = 25 bitllet. Ho podeu exemplificar amb dues monedes de
2 euros i una d’1 euro, i un bitllet de 5 euros.
50 + 10 = 60
quaranta-u 41
Pàgina 41
Abans de fer l’activitat d’aquesta pàgina, podeu agafar

ELS PREUS
diferents objectes de la classe (llapis, fulls de colors...)
1 Observa els preus i enganxa les monedes i els bitllets que faries i posar-hi etiquetes amb preus imaginaris. Demaneu
servir per pagar cada objecte:
als nens i nenes quines monedes necessiten, en cada
objecte monedes i bitllets
cas, per comprar un dels objectes. Han de veure que
Enganxem els bitllets
i monedes necessàries
no tenen només una opció, ja que si paguen amb més
24 e segons el preu diners els tornaran canvi; en canvi, si tenen menys
diners que el preu marcat no el podran comprar.
31 e Per realitzar l’activitat d’aquesta pàgina, és convenient
que primer pensin el valor de les monedes i bitllets
7e que necessiten i l’escriguin; després, en la part
posterior del llibre han de trobar els adhesius i, a
continuació, enganxar en cada cas les monedes i els
5e
bitllets que calgui.
Finalment, per completar les activitats de la pàgina,

43 e
podeu proposar-los exercicis de comprar diferents
productes del supermercat.
42 quaranta-dos
Pàgina 42
3_MAT_GD_2_U3_2EP.indd 74 06/05/11 12:18

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
3
En aquesta pàgina, en primer lloc es recorda que
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LA SUMA DE TRES NOMBRES

en una suma de dos o més sumands d’una xifra no
1 Observa i completa: importa l’ordre, ja que sempre dóna el mateix resultat;
en segon lloc, s’explica el procediment per sumar tres
4+2+3=6+3=9 4+2+3=4+5=9
Quan sumem més de dos nombres no importa l’ordre,

sumands amb nombres de dues xifres.
perquè sempre obtenim el mateix resultat.
Podeu proposar exercicis complementaris, com ara
2+1+4= 3 + 4 = 7 3+2+4= 3 + 6 = 9
que trobin les xifres que falten en uns determinats
1+2+5= 3 + 5 = 8 2+2+4= 2 + 6 = 8 nombres perquè el resultat de la suma sigui el
2 Observa i suma: correcte. Per exemple: 3...1 + 12... + ...32 = 499.
d u
2 1
Per sumar tres nombres de dues xifres,
1 5 sumem primer les unitats i després
+ 3 2 les desenes.
6 8
d u d u d u d u
14 25 31 17
22 12 16 21
+ 13 + 40 + 12 + 31
49 77 59 69
quaranta-tres 43
Pàgina 43
En la primera activitat, els nens i nenes han de trobar

3 Escriu el nombre que hi falta per arribar a 100:
el sumand que falta, després de sumar els dos que
hi ha. La finalitat és que practiquin el càlcul mental de
10
40 40 30
50
20 55 sumes i restes.
50 20
40 20 25
Podeu fer exercicis semblants, en veu alta. Per

4 Encercla el nombre més gran de cada parella:
exemple, dieu un nombre perquè els alumnes trobin
245 35 130 228 el que falta per arribar a 100. Heu de començar per
235 37 210 48
nombres fàcils (20, 40…) i anar complicant l’activitat
5 Pinta segons el codi:
(45, 67…).
0< G < 49 100 < B < 149 200 < N < 249
L’activitat 5 serveix per recordar la comparació de
50 < V < 99 150 < L < 199 250 < T < 299
nombres; si cal, podeu fer un breu recordatori dels
56 símbols <, > i = a la pissarra.
276
V T 119
L G 26 181 B
173
L G L
27 184
285 107
222 N T 264
T B
44 quaranta-quatre
Pàgina 44
3_MAT_GD_2_U3_2EP.indd 75 06/05/11 12:18

Segon Curs
3
Després d’observar tots junts l’exemple, escriviu el
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................

nombre a la pissarra, en xifres i en lletres, i tant en
1 Observa i completa: masculí (tres-cents) com en femení (tres-centes).
També podeu fer que els nens i nenes diguin el

nombre de centenes (primer en xifres i després en
lletres) i que, un cop l’hagin escrit tots a la fitxa, algú
l’apunti a la pissarra.
3 centenes =
completes 4 centenes
s tres-centes unitats quatre -centes unitats
5 centenes 2 centenes
cinc -centes unitats dues -centes unitats
quaranta-cinc 45
Pàgina 45
Podeu treballar amb l’àbac aquestes quantitats i

d’altres, sempre que no sobrepassin el nombre 599.
Els alumnes han d’anotar cada quantitat a la llibreta,
en xifres i en lletres.
Dicteu-los nombres expressats en centenes, desenes

i unitats, perquè els escriguin correctament en xifres
5c 2d 6u= 526 3 c 0 d 7 u= 307 i en lletres.
cinc-centes vint-i-sis tres-cent set
3 c 5 d 4 u= 354 4 c 6 d 0 u= 460
tres-cents cinquanta-quatre quatre-cents seixanta
3 Completa:
349 < 350 < 351 286 < 287 < 288 349 < 350 < 351
169 < 170 < 171 597 < 598 < 599 419 < 420 < 421
184 < 185 < 186 408 < 409 < 410 249 < 250 < 251
46 quaranta-sis
Pàgina 46
3_MAT_GD_2_U3_2EP.indd 76 06/05/11 12:18

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
3
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................

RESOLEM
(en aquest cas, com saber el total d’una compra
1 Avui, per berenar, la mare m’ha comprat un panet de 45 cèntims
i una xocolatina que en costa 53. Quant s’ha gastat en total? fent sumes). Es plantegen diferents problemes
que impliquen operacions amb monedes, perquè
45
+ 53 S’ha gastat 98 cèntims s’acostumin a fer càlculs amb diners.
98 en total.
Han de resoldre els problemes d’aquesta unitat de la
2 En Ramon ha comprat un bitllet de tren que costa 12 e. Si ha pagat manera que els vagi millor (fent un dibuix, mentalment,
amb un bitllet de 20 euros, quant li han tornat de canvi?
escrivint-ne les dades i fent-ne l’operació...), ja que
20 potser algú entendrà més el problema si fa un dibuix
– 12 L’hi han tornat 8 euros
08 esquemàtic dels diners que allò representa. Un cop
de canvi.
fets els problemes, pregunteu a diferents nens i nenes
3 La Mireia s’ha guardat 30 cèntims al moneder. Si ja n’hi tenia 70, com els han resolt. Qui hagi trobat la resposta haurà
quants diners hi té ara?
d’explicar per què ha arribat a aquella conclusió i
70 com ho ha fet; d’aquesta manera, els nens i nenes
+ 30
100 Ara hi té 100 cèntims. que tinguin més facilitat per trobar estratègies les
comparteixen amb la resta, i així aprenen uns dels
quaranta-set 47 altres.
Remarqueu-los que és important escriure la solució

Pàgina 47
en una frase en què aparegui una xifra i allò a què
fa referència aquesta xifra. Això serveix per entendre
millor el perquè de les operacions realitzades i veure si
realment es respon la pregunta. Heu de procurar que
4 Avui, el pare i jo hem anat a comprar. Hem pagat 26 e a la fruiteria
diferenciïn els exercicis de sumar i restar (en què es
i 43 a la carnisseria. Quants diners ens hem gastat?
resolen operacions i prou) dels problemes (en què
26 es fa una operació per respondre una pregunta).
+ 43
69 Ens hem gastat 69 euros.
5 La mare m’ha comprat uns patins que costen 51 €, un casc de 24 e

i unes genolleres que en costen 12. Quant val tot l’equip?
51
24
+ 12
Tot l’equip val 87 euros.
87
6 Si, a la guardiola, hi tinc dos bitllets de 5 €, una moneda de 2 €

i tres monedes d’1 €, quants diners he estalviat?
5
5
2
+ 3 He estalviat 15 euros.
15
48 quaranta-vuit
Pàgina 48
3_MAT_GD_2_U3_2EP.indd 77 06/05/11 12:18

Segon Curs
3
Per sumar de manera ràpida 9 a un altre nombre,
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
expliqueu-los que poden sumar-li 10 i restar-ne 1:

CALCULEM • + 9
1 Calcula: 14 + 9 = 23
45 + 9 = 54 9 + 24 = 33
62 + 9 = 71 9 + 27 = 36 14 + 10 = 24
74 + 9 = 83 9 + 86 = 95 Recorda que per
77 + 9 = 86 9 + 54 = 63 sumar 9 a un 24 – 1 = 23
nombre pots
55 + 9 = 64 9 + 67 = 76 sumar-hi 10
82 + 9 = 91 9 + 32 = 41 i restar-ne 1. Aquesta pàgina correspon a la part de càlcul ràpid
2 Resol i completa:
• L’Eulàlia ha anat al mercat amb dos cistells. Si porta

l’escriptura. En l’apartat Altres recursos de la guia
17 taronges en un cistell i 9 a l’altre, quantes taronges trobareu més materials corresponent als mateixos
ha comprat? 26
• Faig una col·lecció de segells. Si en tinc 9 de França conceptes basats en exercicis i problemes per dictar.
i 24 d’Itàlia, quants en tinc en total? 33
• Dilluns, en Pere va comprar 9 tomàquets, i dimarts, 12.
Si no se n’ha menjat cap, quants en té? 21
• A la classe som 16 nens i nenes. Si hi ha una passa de grip
i hi ha 9 nens malalts, quants han vingut a classe avui? 7
• La Dolors llança una baldufa i fa 34 voltes. Si quan
la torna a llançar en fa 9 més que abans, quantes voltes
ha fet aquesta vegada? 43
quaranta-nou 49
Pàgina 49
Les activitats d’aquesta pàgina posen a prova els

coneixements adquirits en la unitat i, per tant, és
REPASSEM
convenient que les facin de forma individual. Només
1 Enganxa les monedes que hi falten:
els heu d’explicar, si cal, el mètode que han d’utilitzar.
1 euro 2 euros 3 euros
2 Calcula:
3+4+2= 9 1+2+6= 9 2+4+2= 8

3+5+1= 9 3+3+3= 9 1+5+1= 7
3 Ordena de petit a gran:
235 115 199 125 200 169 176
115 < 125 < 169 < 176 < 199 < 200 < 235
4 Suma:
d u d u d u d u
11 30 42 11
23 12 12 25
+ 12 + 23 + 24 + 42
45 65 78 78
50 cinquanta
Pàgina 50
3_MAT_GD_2_U3_2EP.indd 78 06/05/11 12:18

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
UNITAT 4: SUMEM I RESTEM
En aquesta unitat es repassa la suma i la resta sense

portar-ne, com en la unitat 1, però ara amb nombres
SUMEM I RESTEM de tres xifres; a més, es veu la suma portant-ne
4 amb tres xifres. És dificil treballar oralment aquests

conceptes, ja que un nen o una nena en aquesta
edat no pot sumar i restar mentalment nombres de
tres xifres; el que podeu treballar en aquesta entrada
d’unitat són els conceptes de sumar i restar. Podeu
utilitzar la projecció de la làmina per centrar l’atenció
dels alumnes. (Trobareu la imatge d’aquesta activitat
en el web de recursos per al professor.) Demaneu-
los quanta gent hi veuen i què fan i, a continuació,
feu-los preguntes que impliquin sumes i restes amb
els elements que apareixen a la il·lustració: Quants
entrepans veus a la il·lustració? Quants en falten
perquè n’hi hagi un per a cadascú? Si en la família de
 Quants són en la família de l’Anna? l’Anna són cinc i la petita no menja entrepans, quants
 Si hi ha tres plats, quants més se n’hi han de posar?
en necessitaran?
cinquanta-u 51
Pàgina 51
Abans de començar l’activitat 1, és recomanable

ELS ITINERARIS
que treballeu amb l’alumnat els conceptes dreta,
1 Segueix aquest codi: esquerra, amunt i avall.
8→ 3↑ 2→ 3↑ 3→ 4↑ 3→ 4↓ 2→
3↑ 3→ 3↓ 2→ 3↓ 2→ 3↓ 4→
Podeu proposar un joc. Demaneu als nens i nenes
que s’aixequin i es col·loquin sobre diferents rajoles,
a punt per seguir les vostres indicacions: Mou-te dues
rajoles cap a la dreta, quatre cap endavant...
Podeu complementar l’activitat 2 dibuixant a la

pissarra diferents objectes punxeguts, com ara un
paraigua, un llapis..., perquè els alumnes indiquin en
quina direcció apunten.
2 Enganxa seguint les fletxes:
→ ← ↓ ↑ Trobareu les dues imatges d’aquesta pàgina en el

web de recursos per al professor, per si les voleu
projectar.
← ↑ ↓ →
52 cinquanta-dos
Pàgina 52
3_MAT_GD_2_U4_2EP.indd 79 06/05/11 12:21

Segon Curs
4
En aquesta pàgina s’explica de forma simple la
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LA SUMA AMB NOMBRES DE TRES XIFRES

suma sense portar-ne. Aquest tipus d’operació ja la
1 Observa: van estudiar a primer i l’han repassat en la primera
unitat d’aquest curs, però només amb sumands de
+ dues xifres. El més important és insistir en l’ordre que
243 321
cal seguir a l’hora de fer-la, perquè els serà útil més
c d u endavant, quan facin la suma portant-ne.
243 Primer sumem
+ 321 les unitats. Agrupeu els nens i nenes de dos en dos. Tot seguit,
4 dieu dos nombres i feu que cada membre de la parella
c d u en representi un a l’àbac. Després, els han de sumar
243 Després
sumem
en un dels dos àbacs (cal que la suma sigui sense
+ 321 les desenes.
portar-ne).
64
c d u
243 Finalment
sumem
+ 321 les centenes.
564
cinquanta-tres 53
Pàgina 53
Podeu emprar l’àbac per exemplificar les operacions

2 Calcula:
indicades en les activitats d’aquesta pàgina i
c d u c d u c d u c d u comprovar-ne els resultats. Recordeu als nens i nenes
420 147 453 376
+ 100 + 122 + 141 + 113 com han de col·locar els nombres a l’hora de sumar-
520 269 594 489 los en vertical.
c d u c d u c d u c d u
355 316 234 324
+ 231 + 123 + 151 + 245
586 439 385 569
3 Completa:
569 500 + 60 + 9 5c 6d 9u
431 400 + 30 + 1 4c3d1u
529 500 + 20 + 9 5c2d9u
378 300 + 70 + 8 3c7d8u
475 400 + 70 + 5 4c 7d 5u
381 300 + 80 + 1 3c8d1u
4 Col·loca en columna i suma:
255 + 132 470 + 129 342 + 257
255 470 342

+ 132 + 129 + 257
387 599 599
54 cinquanta-quatre
Pàgina 54
3_MAT_GD_2_U4_2EP.indd 80 06/05/11 12:21

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
4
En aquesta pàgina s’explica la resta sense portar-ne,
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LA RESTA AMB NOMBRES DE TRES XIFRES

d’una manera similar a com s’ha fet en el cas de la
1 Observa: suma. A primer curs van veure la resta només amb
desenes; ara s’hi introdueix una xifra més, la de les
centenes.
357 – 231
c d u Podeu escriure un altre exemple de resta a la pissarra.

357
Escriviu-hi el primer nombre en xifres i la representació
– 231
Primer restem les unitats. en centenes, desenes i unitats utilitzant el mateix codi
6
de colors que es fa servir en el llibre. Escriviu el segon
nombre i, començant per les unitats, feu que els nens i
c d u
357
– 231 nenes diguin quantes peces s’han de ratllar del primer
26 Després restem les desenes.
nombre i comptin les peces que hi queden. Anoteu
aquesta quantitat a sota de les unitats, i seguiu el
c d u
357 mateix procediment per a les desenes i centenes.

– 231
Finalment restem
126 les centenes.
cinquanta-cinc 55
Pàgina 55
Aquestes activitats serveixen perquè els alumnes

2 Calcula:
practiquin el càlcul de sumes i restes sense l’ajut de
c d u c d u c d u c d u l’àbac ni de cap altre material.
499 489 396 537
– 147 – 264 – 213 – 215
352 225 183 322

347 588 398 463
– 123 – 341 – 136 – 252
224 247 262 211
3 Completa perquè sumin 100:
50 50 27 73
34 66 71 29
62 38 44 56
4 Col·loca en columna i resta:
367 – 235 470 – 120 519 – 310
367 470 519

– 235 – 120 – 310
132 350 209
56 cinquanta-sis
Pàgina 56
3_MAT_GD_2_U4_2EP.indd 81 06/05/11 12:21

Segon Curs
4
Recordeu-los que, per fer aquestes sumes, primer
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LA SUMA PORTANT-NE
han d’agrupar totes les unitats, comptar-les i tornar-
1 Observa: les a distribuir en desenes i unitats. Després, han de
c d u sumar les desenes incloent-hi les que han obtingut
276
en el càlcul de les unitats, i fer el mateix amb les
+ 158
centenes.
c d u
276
1
A continuació, entre tots podeu llegir i comentar el
+ 158
Primer sumem les unitats
portant-ne les desenes
contingut de la pàgina. Podeu projectar la suma
4
que puguem.
que es dóna com a exemple per centrar l’atenció
c d u
1 1
de l’alumne i explicar com s’han fet les agrupacions
276
en unitats i desenes. (Trobareu la imatge d’aquesta
+ 158 Després sumem
34
les desenes portant-ne
les centenes que activitat en el web de recursos per al professor.)
puguem.
c d u
1 1
276
+ 158
434
Finalment sumem les centenes.
cinquanta-set 57
Pàgina 57
Abans de fer les activitats 2 i 3, és convenient que

2 Calcula:
insistiu en la necessitat d’alinear verticalment els
nombres, de manera que les unitats vagin amb les
178 347 219 147
+ 215 + 128 + 273 + 325 unitats, les desenes amb les desenes i les centenes
393 475 492 472 amb les centenes.
278 230 269 319

+ 153 + 91 + 145 + 150
431 321 414 469
3 Col·loca en columna i suma:
155 + 176 238 + 194 314 + 113
155 238 314

+ 176 + 194 + 113
331 432 427
4 Escriu els nombres del dictat:
(resposta oberta)
5 Calcula:
200 +300 = 500 300 +200 = 500 250 + 50 = 300

460 + 100 = 560 190 + 300 = 490 250 + 150 = 400
58 cinquanta-vuit
Pàgina 58
3_MAT_GD_2_U4_2EP.indd 82 06/05/11 12:21

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
4
En aquesta pàgina s’introdueixen nombres nous, del
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................

600 al 999. Podeu proposar als alumnes que agafin
1 Completa: els àbacs i que, a partir del 599, hi afegeixin una peça
blava i facin els canvis necessaris per obtenir el 600.
També podeu treballar amb cartolines de colors, com
en activitats anteriors. Podeu repartir cinc trossos de
cartolina verds, nou de vermells i nou de blaus, per
6 c 4 d 6 u = 646 6 c 8 d 3 u = 683
sis-cents quaranta-sis sis-cents vuitanta-tres representar el 599. Si els doneu un altre tros blau, el
poden unir als nou que ja tenen i canviar el total (deu
trossos blaus) per un tros vermell, que, afegit als altres
nou trossos vermells, sumen deu desenes, és a dir,
una centena (un tros verd). Així obtenen, per primera
vegada, sis trossos de cartolina de color verd.
7 c 9 d 2 u = 792 8 c 2 d 2 u = 822
set-cents noranta-dos vuit-cents vint-i-dos A partir d’aquí, podeu anar representant centenes fins
2 Continua la sèrie: al 900. Dicteu-los nombres del 600 al 999 i demaneu-
los que els descomponguin en unitats, desenes
500 550
600 650 700 750 800 850 900 950
i centenes, o que els escriguin tant en xifres com
cinquanta-nou 59 en lletres. Una activitat complementària podria ser
un dictat de nombres.
Pàgina 59
En la primera activitat han de descompondre els

3 Completa:
nombres indicant-hi, en cada cas, el nombre de
c d u
centenes, desenes i unitats, i tot seguit escriure’ls
727 7 2 7 set-cents vint-i-set en lletres.
643 6 4 3 sis-cents quaranta-tres
972 9 7 2 nou-cents setanta-dos
Abans de començar l’activitat 4, recordeu-los que, per
724 7 2 4 set-cents vint-i-quatre
819 8 1 9 vuit-cents dinou comparar nombres de tres xifres, cal començar per les
4 Escriu > o < : centenes, continuar per les desenes i acabar per
515 < 565 709 < 889 521 > 462
les unitats.
638 < 720 187 < 675 684 > 513
Per completar el que han practicat en aquesta pàgina,
395 < 673 694 > 501 877 > 412
423 > 324 182 < 184 924 > 632 els podeu proposar que descomponguin de maneres
220 > 122 343 < 434 111 < 333 diferents un mateix nombre. Per exemple, el 842
5 Omple:
es pot descompondre en 800 + 40 + 2 o en 700
–4 +4 –7 +7
+ 140 + 2.
232 236 240 712 719 726
184 188 192 561 568 575
413 417 421 490 497 504
721 725 729 631 638 645
515 519 523 242 249 256
60 seixanta
Pàgina 60
3_MAT_GD_2_U4_2EP.indd 83 06/05/11 12:21

Segon Curs
4
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................

RESOLEM
(en aquest cas, de restes sense portar-ne i de sumes
1 En Santi fa un puzle de 500 peces. Si ja n’hi ha col·locat 300,
quantes peces li falten per acabar-lo? portant-ne).
500 Podeu llegir l’enunciat del primer exercici en veu alta
– 300 Li falten 200 peces per
200 i esbrinar entre tots com es pot resoldre. Després,
acabar-lo.
cadascú ha de fer l’operació de forma individual
2 En un tren hi ha 467 passatgers. Si en les tres últimes estacions i solucionar els altres problemes. Un cop els hagin
n’han baixat 142, quants passatgers queden al tren?
resolt de la manera que els va millor (fent un dibuix,
467 mentalment, escrivint-ne les dades i fent l’operació...),
– 142 Queden 325 passatgers
325 comenteu entre tots quines han estat aquestes
al tren.
estratègies preguntant a alguns alumnes com ho
3 La Martina es vol comprar un llapis de 45 cts., una goma de 30 cts. han fet; així explicaran com han arribat a la solució i,
i un regle de 15 cts. Quants cèntims necessitarà?
d’aquesta manera, compartiran les estratègies amb
45 la resta de companys.
30
+ 15 Necessitarà 90 cèntims.
90 Recordeu als alumnes que expressin la solució amb
una frase. Per exemple, en el primer exercici ha de
seixanta-u 61
ser: Li falten 200 peces.

Pàgina 61 Demaneu-los que s’inventin enunciats de problemes

com els proposats en aquesta pàgina. Podeu aplegar-
ne uns quants en un full i utilitzar-los com a activitats
de classe.
4 Tinc 237 cromos i el meu germà en té 185. Quants cromos tenim
entre tots dos?
237
+ 185 Entre tots dos tenen
422 422 cromos.
5 Un forner ha fet 275 barres de pa i durant el matí n’ha venut 164.

Quantes barres podrà vendre a la tarda?
275
– 164 A la tarda podrà
111 vendre 111 barres.
6 En un supermercat hi ha 258 brics de suc de préssec i 239 de suc

de pinya. Quants brics de suc hi ha en total?
258
+ 239 En total hi ha 497 brics
497 de suc.
62 seixanta-dos
Pàgina 62
3_MAT_GD_2_U4_2EP.indd 84 06/05/11 12:21

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
4
Per poder fer sumes ràpides, els anirà molt bé
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
conèixer aquells parells de nombres que sumats

CALCULEM • LA CENTENA
donen 100.
1 Escriu = o ≠:
80 + 20 = 100 50 + 50 = 100
90 + 20 ≠ 100 70 + 30 = 100
40 + 50 ≠ 100 30 + 50 ≠ 100
10 + 90 = 100 90 + 10 = 100
80 + 50 ≠ 100 90 + 10 = 100
30 + 70 = 100 40 + 60 = 100 20 + 80 = 100 80 + 20 = 100

 Tenia 60 xinxetes i me’n donen 40 més. Ara en tinc 100.
30 + 70 = 100 70 + 30 = 100
En un cistell hi ha 90 botons, i a l’altre, 50. He reunit 100 botons.
40 + 60 = 100 60 + 40 = 100
 Vull tenir 100 fitxes. Com que ara en tinc 50, me’n falten 50.
Tinc 60 fulls. Per tenir-ne 100 me’n falten 30.

50 + 50 = 100
 Tenia 100 peces de Lego i per fer una casa n’he utilitzat 70.
Me’n queden 30 per fer un fanal.
Vaig posar 40 clips a la capsa i ara n’hi he posat 50 més.

En total hi tinc 100 clips. en què els alumnes treballen tant la lectura com
Al segon calaix de la calaixera hi ha 50 claus. Si al primer
n’hi ha 20, en total n’hi ha 100. l’escriptura. En l’apartat Altres recursos de la guia
 L’Oriol té 20 bales, i en Jordi, 80. Entre tots dos trobareu exercicis i problemes per dictar relacionats
en tenen 100.
seixanta-tres 63
Pàgina 63
Les activitats que es proposen en aquesta pàgina

posen a prova els coneixements adquirits fins ara
REPASSEM
i, per tant, és recomanable que els facin de forma
1 Col·loca en columna i calcula:
345 + 187 564 + 259 315 + 429

individual. Després, poseu-los en comú.
345 564 315 Abans de fer les activitats, ensenyeu-los sis llapis en
+ 187 + 259 + 429
532 823 744 una mà i set en l’altra. Tot seguit, demaneu-los quants
597 – 324 436 – 104 639 – 525 llapis hi ha a cada mà i escriviu-ho a la pissarra.
597 436 639
Després, agrupeu tots els llapis perquè en diguin el
– 324 – 104 – 525 resultat. Finalment, els podeu preguntar quants grups
273 332 114
de deu se’n poden fer i quantes unitats soltes queden.
2 Escriu:
Per acabar de practicar tot el que s’ha après en
Un nombre que té 6 centenes, 8 desenes i 7 unitats. 687
Un nombre que té 5 centenes i 9 desenes. 590
aquesta unitat, podeu dictar-los nombres desordenats
Un nombre que té 1 centena menys que 963. 863 perquè els ordenin i els descomponguin en desenes
Un nombre que té 2 desenes més que 398. 418 i unitats.
3 Completa la sèrie:
Observeu com escriuen en columna les operacions
990 980
970 960 950 940 930 920 910 900 indicades; cal insistir en la bona col·locació. A aquells
64 seixanta-quatre alumnes que tinguin dificultats en aquest sentit, els
podeu donar més exemples de sumes.
Pàgina 64
3_MAT_GD_2_U4_2EP.indd 85 06/05/11 12:21

Segon Curs
UNITAT 5: MULTIPLIQUEM
En aquesta unitat, els alumnes veuen la multiplicació per

primera vegada. La il·lustració i les preguntes d’aquesta
MULTIPLIQUEM pàgina us permetran introduir aquesta operació.
5 Podeu utilitzar la projecció de la làmina per centrar

Pregunteu als nens i nens quanta gent hi ha a cada
trineu, i quants trineus hi ha. Han d’adonar-se que la
suma que podrien fer és 2 + 2 + 2, i que una suma
de sumands iguals equival a una multiplicació. Sumar
tres vegades 2 equival a multiplicar 2 x 3.
Han de veure, també, que la multiplicació és una

operació que permet saber el resultat d’una suma
de molts sumands sense necessitat de fer les sumes
una per una.
 Quants trineus hi ha? Quantes persones hi ha a cada trineu?
Feu que formin sis grups de dos nens i nenes de la
 Quants són en total?
seixanta-cinc 65 classe i demaneu a la resta de nens i nenes quants
alumnes hi ha entre tots els grups; si tenim sis
Pàgina 65 grups de 2, podeu sumar 2 + 2 + 2 + 2 + 2 + 2, que
correspon a la multiplicació 2 x 6.
Com a activitat prèvia a la introducció dels conceptes

la pERCEpCIó VISUal
interior, exterior, dins i fora, podeu agafar una capsa
1 Marca amb una  els dibuixos en què el punt blau estigui a dins: i posar-hi alguns objectes perquè els alumnes vagin
dient, en veu alta i per torns, quins objectes hi ha dins
de la capsa i quins fora.

Un cop hagin fet l’activitat, podeu projectar-ne la
imatge que trobareu en el web de recursos i pintar
 
amb un guix l’interior de cada dibuix; d’aquesta
2 Observa i dibuixa en l’ordre indicat:
manera poden adonar-se de quin punt blau és a dins
•
i quin és a fora.
Per a la segona activitat, demaneu-los que obser-

vin els canvis de la primera seqüència, (l’objecte que
estava en la segona posició passa a la primera). Per
• tant, han de localitzar l’objecte que està en la segona
posició i dibuixar-lo en primer lloc. Deixeu que ells sols
facin el segon apartat i comenteu-lo entre tots.
66 seixanta-sis
Pàgina 66
3_MAT_GD_2_U5_2EP.indd 86 06/05/11 12:28

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
5
Han d’observar atentament la primera il·lustració.
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
la SUMa DE NOMBRES IGUalS. la MUlTIplICaCIó

Recordeu-los (ja ho heu treballat en la il·lustració
1 Observa el total de potes: d’entrada d’unitat) que, quan sumem 2 + 2 + 2, el
que fem és sumar tres vegades el nombre 2 i que
3 vegades 2 = 6
aquesta suma s’expressa com la multiplicació 2 x 3.
233=6
2+2+2=6
2 per 3 igual a 6 Reescriviu el procés a la pissarra (2 per 3 igual a 6)
i relacioneu els signes amb la seva forma en lletres.
2 Completa:
3 vegades 4 = 12 Poseu més exemples a la pissarra procurant que els

433= 12 nens i nenes hi participin. Feu que surtin per torns
4 per 3 igual a 12 i que facin multiplicacions simples.
4+4+4= 12
3 vegades 6 = 18 És convenient que la segona activitat la feu entre tots,
6 3 3 = 18 procurant que llegeixin la multiplicació en veu alta.
6 per 3 igual a 18 Trobareu les imatges d’aquesta pàgina en el web de
6 + 6 + 6 = 18
recursos per al professor, per si les voleu projectar.
La multiplicació és una suma de sumands iguals.
El signe de multiplicar és 3, i es llegeix per.
seixanta-set 67
Pàgina 67
Han de resoldre l’activitat 3 col·lectivament.

Recordeu-los que han de buscar el nombre que es
repeteix i tenir en compte quantes vegades ho fa.
Demaneu-los que proposin les multiplicacions i que
2+2+2+2= 8 calculin el resultat fent les sumes corresponents.
4+ 4 + 4 = 12
3 + 3 + 3 + 3 + 3 = 15
4 Multiplica per saber quants ocells hi ha:
433= 12 5 3 3 = 15 3 3 4 = 12
68 seixanta-vuit
Pàgina 68
3_MAT_GD_2_U5_2EP.indd 87 06/05/11 12:28

Segon Curs
5
Aquesta pàgina conté un altre exemple de multiplica
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
la MUlTIplICaCIó
ció; aquest cop, però, amb una suma de tres daus.
1 Observa: El valor total de la tirada es pot calcular amb una
suma de tres sumands iguals. Expliqueu als alumnes
5 5 nombre que repetim
5
3 3 vegades que es repeteix
que, si poguéssim saber el resultat de les multiplica
+ 5
15
15 cions de memòria, aquest tipus d’operacions es farien
de forma molt ràpida, sense haver de sumar. Fent això
2 Completa: s’introdueix la utilitat de les taules de multiplicar, que
veuran a les pàgines 71 i 72.
6 4 4
3 2 3 3 3 4
12 12 16
3 6 5
3 5 3 3 3 3
15 18 15
seixanta-nou 69
Pàgina 69
En la primera activitat, han de completar la

3 Completa:
multiplicació a partir del que es veu al dibuix. Podeu
3 retoladors fer que dibuixin casos semblants, o utilitzar objectes
3 4 pots
de la classe perquè diguin quina multiplicació els
12 retoladors
En total hi ha 12 retoladors.
representa.
La segona activitat és de càlcul mental i la podeu

2 guants
3 3 parells resoldre conjuntament a l’aula.
6 guants
En total hi ha 6 guants.
6 ous
3 2 oueres
12 ous
En total hi ha 12 ous.
4 Calcula mentalment:
1+1= 2 5+5= 10 2+2= 4

3+3= 6 7+7= 14 8+8= 16
4+4= 8 6+6= 12 9+9= 18
70 setanta
Pàgina 70
3_MAT_GD_2_U5_2EP.indd 88 16/05/11 12:44

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
5
En aquesta pàgina es treballa la taula del 2.
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
la TaUla DEl 2
Han d’observar els dibuixos un per un. Tot seguit,
1 Compta i completa:
l’han de descriure i dir quina suma caldria fer per
231=2 saber el nombre de punts que hi ha; per exemple:
2
en el segon dibuix hi ha dos daus amb dos punts
232= 4
2 + 2
cadascun, és a dir, 2 + 2. Després han de dir la
233= 6 multiplicació per la qual es pot substituir la suma:
2 + 2 + 2
234= 8 2 punts × 2 daus igual a 4 punts (2 × 2 = 4).

2 + 2 + 2 + 2
2 + 2 + 2 + 2 + 2
235= 10 Feu que completin els buits que hi ha a la taula.
2 + 2 + 2 + 2 + 2 + 2
236= 12 Demaneu-los que memoritzin la taula del 2 i que se la
237= 14 preguntin entre ells.
2 + 2 + 2 + 2 + 2 + 2 + 2
238= 16
2 + 2 + 2 + 2 + 2 + 2 + 2 + 2
239= 18
2 + 2 + 2 + 2 + 2 + 2 + 2 + 2 + 2
2 3 10 = 20
2 + 2 + 2 + 2 + 2 + 2 + 2 + 2 + 2 + 2
setanta-u 71
Pàgina 71
Repetiu el procediment que heu fet servir en explicar

la TaUla DEl 3
la taula del 2 per mostrar, en aquest cas, la taula del 3.
1 Compta i completa: És important que feu els primers càlculs conjuntament
i que, després, deixeu que treballin de manera
331=3
3 individual.
332= 6
3 + 3
Feu que s’aprenguin de memòria la taula i pregunteu-
333= 9 los multiplicacions aleatòriament.
3 + 3 + 3
334= 12
3 + 3 + 3 + 3
335= 15
3 + 3 + 3 + 3 + 3
336= 18
3 + 3 + 3 + 3 + 3 + 3
337= 21
3 + 3 + 3 + 3 + 3 + 3 + 3
338= 24
3 + 3 + 3 + 3 + 3 + 3 + 3 + 3
339= 27
3 + 3 + 3 + 3 + 3 + 3 + 3 + 3 + 3
3 3 10 = 30
3 + 3 + 3 + 3 + 3 + 3 + 3 + 3 + 3 + 3
72 setanta-dos 2 Han de sumar seguint l’exemple, quan calgui.
Pàgina 72
3_MAT_GD_2_U5_2EP.indd 89 06/05/11 12:28

Segon Curs
5
Amb aquestes activitats es volen treballar els
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
El DOBlE I El TRIplE
conceptes doble i triple. Primer de tot, expliqueu-los
1 Observa i completa: quins passos han de seguir per resoldre-les.
doble
3+3 3 3 2 = 6 En l’activitat 1, llegiu en veu alta els dos primers

4+4 4 3 2 = 8 exemples i resoleu-los entre tots. Deixeu que l’acabin
ells sols i després corregiu-la conjuntament.
5+5 5 3 2 = 10
6+6 6 3 2 = 12 En l’activitat 2 podeu seguir el mateix procediment

anterior.
Per calcular el doble d’un nombre, el multipliquem per 2.
Per continuar treballant aquests conceptes, podeu

triple posar altres exemples fent servir objectes de l’aula,
3 9
3+3+3 3 3 =
com ara bolígrafs, gomes d’esborrar o clips.
4+4+4 4 3 3 = 12
5+5+5 5 3 3 = 15
6+6+6 6 3 3 = 18
Per calcular el triple d’un nombre, el multipliquem per 3.
setanta-tres 73
Pàgina 73
Per resoldre la primera activitat, feu que els nens i

3 Completa les sumes i les multiplicacions:
nenes observin les imatges i les descriguin. Podeu
ajudar-los fent vosaltres el primer apartat, en el qual
hi ha dos daus que indiquen el 4. Aquest cas es
4 + 4 = 8 5 + 5 = 10 pot representar amb una suma (4 + 4) o amb una
4 3 2 = 8 5 3 2 = 10 multiplicació (4 x 2).
Procureu que descriguin bé el que veuen a les imatges

6 + 6 = 12 2 + 2 = 4 i busquin les operacions correctes per definir-ho. Si
6 3 2 = 12 2 3 2 = 4 observeu que tenen problemes per fer-ho, dibuixeu
més daus a la pissarra i continueu practicant.
5 + 5 + 5 = 15 4 + 4 + 4 = 12
5 3 3 = 15 4 3 3 = 12
4 Suma:
3+4+5= 12 7+8+2= 17 6+8+5= 19

5+8+9= 22 5+4+9= 18 4+2+7= 13
2+5+6= 13 6+7+4= 17 1+9+6= 16
7+3+4= 14 9+5+2= 16 6+5+4= 15
74 setanta-quatre
Pàgina 74
3_MAT_GD_2_U5_2EP.indd 90 06/05/11 12:28

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
5
L’objectiu d’aquesta doble pàgina és que els nens
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
i nenes aprenguin estratègies per resoldre aquests

RESOlEM
problemes.
1 Tinc 4 testos i 3 margarides a cada test. Quantes margarides
tinc en total?
Podeu llegir els problemes oralment, comentar les
3 dades i demanar que cadascú faci l’operació de
4 En total tinc
manera individual. Un cop els hagin resolt com els
3
12 12 margarides.
vagi millor (fent un dibuix, mentalment, escrivint-ne
2 Si en una botiga hi ha 4 tricicles, quantes rodes hi ha? les dades i fent-ne la operació...), comenteu entre tots
quines han estat aquestes estratègies partint de la
3 pregunta Com ho has resolt?; així, els nens i nenes
3 4
12 Hi ha 12 rodes. explicaran com han arribat a la solució i, d’aquesta
manera, compartiran les estratègies amb la resta
3 Si cada dia faig 3 exercicis de matemàtiques, quants n’hauré fet en
5 dies?
d’alumnat.
Els problemes que hi trobem es poden resoldre tant

3
3 5 amb una suma com amb una multiplicació. Procureu
15 En 5 dies n’hauré fet 15.
que, si els han resolt amb una suma, pensin com es
faria amb una multiplicació.
1 Han de fixar-se en les figures i respondre les preguntes. setanta-cinc 75

Heu de potenciar l’ús de les multiplicacions, ja que ara
Pàgina 75 per ara estan més acostumats a fer servir la suma i
els pot costar adonar-se de quins exercicis es poden
resoldre amb una multiplicació. És important que els
expliqueu que resoldre problemes amb una suma no
4 La Marta té 2 llapis i l’Anna en té el doble que la Marta. Quants
és incorrecte, però és més lent.
llapis tenen entre totes dues?
232=4 en una frase en què aparegui una xifra i allò a què
4+2=6 Entre totes dues fa referència aquesta xifra. Això serveix per entendre
tenen 6 llapis.
millor el perquè de les operacions realitzades i per
5 En Martí té 3 gomes d’esborrar. Si en Joan en té el triple, quantes veure si realment es respon la pregunta. Heu de
gomes té?
procurar que diferenciïn els exercicis de sumar i
restar (en què es resolen operacions i prou) dels
333=9
problemes (en què es fa una operació per respondre
En Joan té 9 gomes. una pregunta).
6 Tinc 3 capses i 3 botons a cada capsa. Saps quants botons tinc en Per ajudar-los a assimilar aquesta operació, podeu
total sense obrir cap capsa?
fer altres problemes d’aquest tipus amb objectes de
333=9 la classe o recrear alguna situació amb els mateixos
alumnes.
En total tinc 9 botons.
76 setanta-sis
Pàgina 76
3_MAT_GD_2_U5_2EP.indd 91 06/05/11 12:28

Segon Curs
5
Per sumar de manera ràpida una centena a un
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
nombre, cal que els ensenyeu que poden sumar 1 a

CALCULEM • + 100
la xifra corresponent a les centenes:
1 Calcula:
598 642
498 + 100 = 100 + 542 =
578 + 100 = 678
701 + 100 = 801 100 + 309 = 409
403 + 100 = 503 100 + 568 = 668
Aquesta pàgina correspon a la part de càlcul ràpid en
605 + 100 = 705 100 + 490 = 590
què l’alumne treballa tant la lectura com l’escriptura.
245 + 100 = 345 100 + 709 = 809
Trobareu més exercicis i problemes per dictar
2 Resol i completa:
relacionats amb els mateixos conceptes treballats en
• Tenia 249 patates en un sac i ara n’hi he afegit 100 més.
Quantes n’hi tinc? 349 aquesta pàgina a l’apartat Altres recursos de la guia.
• Per anar a veure el meu amic Francisco he d’agafar un avió
i recórrer 750 quilòmetres, i, després, un autobús i fer-ne
100 més. Quants quilòmetres hauré fet en total? 850
• En un magatzem hi ha 680 taronges i avui n’hi han portat
100 més. Quantes n’hi ha en total? 780
• L’Ot fa 315 passes per anar a casa de la seva àvia i 100
més per arribar a casa seva. Quantes passes fa en total? 415
• L’Ajuntament vol fer una sardinada i compra 560 sardines.
Si n’han faltat 100, quantes en necessitaven? 660
• En una ferreteria hi ha 890 claus. Si en compren 100 més,
quants n’hi haurà ara? 990
setanta-set 77
Pàgina 77
Les activitats d’aquesta pàgina us poden ajudar a

saber fins a quin punt els nens i nenes han assolit els
REpaSSEM
conceptes que heu treballat. Per això és convenient
1 Completa:
que no els expliqueu res més que el procediment que
han d’utilitzar.
3 + 3 + 3 = 9 2 + 2 + 2 + 2 = 8
El que es demana en la primera activitat ja ho han
3 3 3 = 9 2 3 4 = 8
fet més d’un cop en aquesta unitat, per això tan sols
2 Multiplica:
els heu de donar les mínimes instruccions possibles
235= 10 237= 14 239= 18
i observar com se’n surten.
334= 12 336= 18 338= 24
Abans de fer l’activitat 2, podeu practicar la
3 Suma:
137 228 454 385

multiplicació fent sortir uns quants alumnes a la
+ 248 + 145 + 275 + 195
pissarra perquè resolguin operacions amb l’ajut dels
385 373 729 580
companys.
4 Resta:
278 479 465 549

Un cop resoltes les multiplicacions de l’activitat 2, feu
– 134 – 263 – 212 – 121
que les llegeixin en veu alta i, després, que escriguin
144 216 253 428
les sumes a què equivalen i en comprovin el resultat.
78 setanta-vuit
Pàgina 78
3_MAT_GD_2_U5_2EP.indd 92 06/05/11 12:28

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
UNITAT 6: FORMES GEOMÈTRIQUES
En aquesta unitat es treballen les formes

geomètriques. Podeu utilitzar la projecció de la làmina
FORMES per centrar l’atenció de l’alumne i per assenyalar-hi
GEOMÈTRIQUES
6 algun objecte que es pugui identificar amb una forma
geomètrica (per exemple, la piruleta que en Martí
porta a la mà); després, deixeu que ells en trobin
d’altres. Podeu ajudar-los fent preguntes com ara:
Què hi veieu al jersei de la mare d’en Martí? Quina
forma té la paperera? I la roda del cotxe? Quines
formes tenen els senyals de trànsit? Quin personatge
té a la mà objectes amb volum? (Trobareu la imatge
d’aquesta activitat en el web de recursos per al
professor.)
Com a activitat complementària, podeu dibuixar tot

de figures planes a la pissarra i demanar als nens
i nenes que hi identifiquin triangles, rectangles,
 Quines formes veus en els senyals de trànsit?
 Quina forma té una roda de cotxe?
quadrats i cercles.
setanta-nou 79
Pàgina 79
LES LÍNIES
Aprofiteu per recordar els diferents tipus de línies que
1 Observa: hi ha: rectes, poligonals obertes i tancades, i corbes
obertes i tancades.
línia recta línia corba Demaneu als alumnes que observin la segona activitat
i expliqueu-los que es tracta d’una taula de doble
entrada. És convenient deixar que la completin sols,
línia poligonal oberta línia corba oberta
però abans els heu d’explicar que, a cada dibuix, han
de marcar el tipus de línia de què es tracta.
línia poligonal tancada línia corba tancada
Podeu dibuixar més línies a la pissarra i preguntar en
2 Marca amb una 7: veu alta de quin tipus són.
Com a joc complementari, agafeu una troca de llana,

línia poligonal oberta 7 7 feu-ne trossos de la mateixa llargada i repartiu un tros
línia corba oberta 7 7 a cadascú. Demaneu-los que representin línies rectes,
línia poligonal tancada 7 7 línies corbes...
línia corba tancada 7 7
80 vuitanta
Pàgina 80
3_MAT_GD_2_U6_2EP.indd 93 06/05/11 12:32

Segon Curs
6
Un cop feta la primera activitat, pregunteu als nens i
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
ELS POLÍGONS
nenes si recorden el nom que rep una línia poligonal
1 Ressegueix les línies poligonals tancades i pinta’n l’interior: tancada. Han d’adonar-se que acaben de pintar
polígons.
Per a la segona activitat, recordeu-los que un polígon

és una línia poligonal tancada, però que no té definit
el nombre de costats. Comenteu que hi ha diversos
polígons, segons el nombre de costats. En canvi,
quan es parla de quadrilàter no cal esmentar aquest
La regió tancada per una línia poligonal és un polígon. nombre, ja que sempre és un polígon de quatre
Els polígons tenen costats.
costats.
2 Dibuixa i pinta un polígon de 3 costats i un altre de 5 costats:
Podeu construir un geoplà sobre una superfície, amb

fil i xinxetes. Proposeu als nens i nenes que facin
diferents figures geomètriques i, després, demaneu-
qualsevol polígon qualsevol polígon los que les dibuixin en un full.
de 3 costats de 5 costats
vuitanta-u 81
Pàgina 81
El triangle és un polígon que té tres costats i tres

ELS TRIANGLES
vèrtexs. Demaneu-los que marquin els costats i
1 Observa aquestes figures, escriu quants costats tenen i marca’n els vèrtexs dels triangles de la primera activitat. Tot
els vèrtexs:
seguit, feu que comptin els costats i expliqueu-los que
el punt on s’ajunten dos costats s’anomena vèrtex.
A continuació, compteu i pinteu els triangles de la

3 3 3 3
segona activitat. Podeu reproduir les figures a la
pissarra i proposar-los que, per torns, escriguin
El triangle és un polígon de 3 costats i 3 vèrtexs.
quants costats i vèrtexs tenen.
2 Pinta de diferents colors els triangles dibuixats en cada figura
i escriu quants n’hi ha: Podeu feu més exercicis com aquest a la pissarra i,
també, demanar-los que facin un dibuix només amb
triangles.
Hi ha 4 triangles.
Hi ha 4 triangles.
Hi ha 4 triangles.
82 vuitanta-dos
Pàgina 82
3_MAT_GD_2_U6_2EP.indd 94 06/05/11 12:32

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
6
Observeu conjuntament el quadrat i el rectangle que
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
ELS QUADRILÀTERS
es mostren en la primera activitat i definiu en veu
1 Observa: alta els quadrilàters: són polígons que tenen quatre
vèrtex costat vèrtex vèrtex costat vèrtex costats i quatre vèrtexs.
En la segona activitat, demaneu-los que relacionin els

costat
costat
costat
costat
objectes reals amb les seves formes geomètriques.
vèrtex costat vèrtex vèrtex costat vèrtex
quadrat rectangle
Proposeu als nens i nenes que portin de casa seva
El quadrat i el rectangle són polígons que tenen 4 costats
i 4 vèrtexs. També s’anomenen quadrilàters.
objectes de forma quadrada o rectangular.
2 Relaciona: A partir d’objectes de l’aula, demaneu-los que diguin

si són polígons, de quin tipus, quants costats tenen...
• •
• quadrat •
• •
• rectangle •
•
•
vuitanta-tres 83
Pàgina 83
A partir de les dues primeres activitats, els nens

LA CIRCUMFERÈNCIA I EL CERCLE
i nenes han d’adonar-se de la diferència entre
1 Ressegueix aquesta línia corba tancada: circumferència i cercle: el contorn és la circumferència
i el cercle és la regió limitada per aquest contorn.
Has dibuixat
una circumferència.
En l’activitat següent, han de relacionar cada cercle
amb la seva circumferència i, per tant, han de
2 Pinta l’interior d’aquesta circumferència: veure la diferència entre tots dos conceptes a partir
de la observació de les figures buides i les figures
Has pintat
un cercle. plenes. Podeu dibuixar a la pissarra circumferències
i cercles i relacionar-los, o simplement anomenar-los
correctament.
3 Relaciona cada circumferència amb el seu cercle:
84 vuitanta-quatre
Pàgina 84
3_MAT_GD_2_U6_2EP.indd 95 06/05/11 12:32

Segon Curs
6
Els dibuixos de la papallona simètrica us permeten
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LA SIMETRIA
parlar de l’eix de simetria com un element fonamental
1 Observa: en la definició de la simetria d’un objecte. Feu-los
1 eix de simetria notar que si es doblega un objecte simètric (en aquest
3 exemple, la papallona) per un eix diferent del de
simetria, les dues meitats no coincideixen. Però això
2 no significa que l’objecte no tingui simetria. Podeu
projectar aquestes imatges que trobareu en el web
de recursos per al professor.
Podeu proposar als nens i nens que dibuixin figures

2 Encercla les figures que són simètriques i dibuixa’n l’eix de simetria:
simètriques, les retallin i les dobleguin per diferents
eixos per trobar quins són els eixos de simetria.
Així veuran que les dues parts de les figures només
coincideixen en alguns casos.
vuitanta-cinc 85
Pàgina 85
A la pàgina anterior s’ha treballat la idea de simetria en

3 Observa i encercla les figures que tenen ben dibuixat l’eix de
general, de manera que els nens i nenes són capaços
simetria: de distingir un objecte simètric d’un altre que no ho
és. Ara han de descobrir què dóna simetria a un
element o dibuix, i on es localitza.
En l’activitat 4, és important que vegin que aquests

dibuixos es componen de dues parts simètriques, la
que ja hi ha i la que han d’afegir-hi per completar-lo.
Com a joc complementari, podeu buscar fotografies

simètriques en revistes i diaris, retallar-les per l’eix de
4 Completa cada dibuix perquè sigui simètric:
simetria i escampar-ne els trossos per la taula. Els
alumnes han de trobar les parelles de peces que
encaixen, és a dir, recompondre la imatge simètrica.
86 vuitanta-sis 2 Han de sumar seguint l’exemple, quan calgui.
Pàgina 86
3_MAT_GD_2_U6_2EP.indd 96 06/05/11 12:32

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
6
Entre tots, busqueu objectes simètrics a l’aula. També
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LA SIMETRIA
podeu demanar-los que en facin un dibuix simètric
1 Observa i modifica cada figura perquè sigui simètrica: i n’indiquin l’eix de simetria.
Diferents possibilitats Seria interessant que cada nen i nena portés un

serien bones, totes
aquelles que fessin objecte simètric de casa, i que expliqués per què ho
el dibuix simètric.
és.
Podeu dibuixar a la pissarra objectes que tinguin

simetria i fer que els alumnes en dibuixin l’eix. Han
Diferents possibilitats
serien bones, totes de ser dibuixos variats, amb diferents inclinacions,
aquelles que fessin
el dibuix simètric. perquè hi reconeguin l’eix en cada cas.
Diferents possibilitats
serien bones, totes
aquelles que fessin
el dibuix simètric.
vuitanta-set 87
Pàgina 87
Demaneu-los que observin el dibuix i que comptin

LA SUPERFÍCIE
les rajoles que hi ha (si voleu comptar-les entre tots,
1 Observa: podeu projectar la imatge que trobareu en el web de
recursos per al professor). Expliqueu-los que mesurar
longituds amb rajoles és semblant a mesurar-les
amb pams: en tots dos casos es tracta d’unitats
de mesura poc precises, ja que persones diferents
El terra de la classe té 45 rajoles.
El nombre total de rajoles ens indica la superfície de la classe. tenen pams de longitud diferent i les rajoles que són
2 Compta les rajoles d’aquests terres:
diferents tampoc no mesuren el mateix.
Podeu preguntar-los què passaria si les rajoles fos-

sin més petites: N’hi hauria més, o menys? I si fossin
més grans?
Té 36 rajoles. Té 64 rajoles.
Després que hagin fet l’activitat 2, feu que es fixin en el

nombre i la mida de les rajoles. Si observeu el primer
i el tercer terra, de 36 i 16 rajoles, respectivament,
veureu que el tercer terra és més gran tot i tenir un
Té 16 rajoles. Té 49 rajoles.
nombre més petit de rajoles.
88 vuitanta-vuit
Pàgina 88
3_MAT_GD_2_U6_2EP.indd 97 06/05/11 12:32

Segon Curs
6
Mitjançant les il·lustracions d’aquesta pàgina es
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
ELS COSSOS GEOMÈTRICS

presenten els cossos geomètrics (en trobareu les
1 Observa els cossos i aprèn-ne els noms: imatges en el web de recursos per al professor,
per si les voleu projectar a l’aula). Per ajudar-los a
cilindre memoritzar-ne les formes, es poden fer diferents
activitats:
cub • Reproduïr, vosaltres o els alumnes, diversos cossos

amb plastilina i després fer que vagin dient-ne els
prisma
noms.
• Buscar objectes reals de la classe i preguntar als

esfera
nens i nenes amb quins cosssos geomètrics es
poden relacionar.
con • Dibuixar objectes a la pissarra i demanar-los que
els relacionin amb el corresponent cos geomètric.
piràmide
vuitanta-nou 89
Pàgina 89
En l’activitat 2, els nens i nenes s’han d’imaginar la

2 Dibuixa la marca que deixa cada cos a la sorra:
marca que deixa cada cos geomètric quan el posem
sobre la sorra. En el cas que disposeu de cossos
geomètrics, pot ser bo que abans de fer aquesta
activitat els mostreu les marques que deixen (ho podeu
fer utilitzant una mica de sorra dins un recipient, o bé
amb plastilina). Deixeu que experimentin amb els cossos
i, després, demaneu-los que en dibuixin les marques.
Feu servir aquests exemples per insistir en la diferència

entre les formes geomètriques i els cossos geomètrics.
3 Escriu el nom d’aquests cossos geomètrics:
Han de veure que si traiem una dimensió a un cos
geomètric, és a dir, l’aplanem, en resulta una figura.
cub cilindre esfera Pregunteu en veu alta els noms dels diferents cossos
geomètrics que hi hagi a l’aula.
Demaneu-los que busquin objectes de la classe

con prisma
que es puguin representar amb un cos geomètric
90 noranta determinat. O bé, digueu en veu alta cub, per exemple,
06_MATES_2EP_CNOU.indd 90 03/03/11 12:40 i deixeu que busquin objectes en forma de cub.
Pàgina 90
3_MAT_GD_2_U6_2EP.indd 98 06/05/11 12:32

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
6
Convé que feu la primera part d’aquesta pàgina
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
entre tots, perquè comptar les rajoles pot ser una

RESOLEM
mica complicat, ja que n’hi ha que estan amagades.
1 Observa i resol:
Els nens i nenes s’han d’adonar que no totes les
rajoles que hi ha a l’habitació es veuen. Demaneu-
los que observin les habitacions i, després, anoteu
a la pissarra les diferents opcions pel que fa al
nombre total de rajola de cada habitació. Finalment,
L’habitació d’en Joan L’habitació d’en Pep
podeu projectar la imatge que trobareu en el web de
té 28 rajoles. té 35 rajoles.
recursos per al professor i comptar-les entre tots.
2 Resol:
• Quantes rajoles hi ha a totes dues habitacions? Deixeu que responguin de manera individual les
28
A totes dues habitacions
preguntes següents. Tot seguit, podeu comentar les
+ 35
63 hi ha 63 rajoles. respostes entre tots i comparar-ne els resultats.
• Quantes rajoles tindria l’habitació d’en Pep si fos el doble de gran?
35
+ 35 Tindria 70 rajoles.
70
1 Han de fixar-se en les figures i respondre les preguntes. noranta-u 91
Pàgina 91
Els problemes 3, 4 i 5 són una continuació de les

3 Quan en Claudi ha arribat al parc hi havia 23 nens, i després n’hi
sumes i restes que han vist en unitats anteriors.
han arribat 9 més. Quants nens hi ha ara al parc? Un cop els hagin resolt com els vagi millor (fent un
23
dibuix, mentalment, escrivint-ne les dades i fent-ne
+ 9 Ara, al parc hi ha l’operació...), comenteu entre tots quines han estat
32 32 nens.
aquestes estratègies a partir de la pregunta Com
ho has resolt?, que podeu fer a diferents alumnes.
4 A la primera parada de l’autobús escolar, hi han pujat 12 nens
i nenes; a la segona n’ha recollit 11, i a l’última, 14. Quants Procureu que, en aquest cas, les comentin els
nens i nenes hi ha a l’autobús?
nens i nenes que van tenir dificultats per trobar una
12
11
estratègia en aquelles unitats; així comprovareu si en
+ 14 A l’autobús hi ha 37 aquest cas han arribat a una bona solució.
37 nens i nenes.
5 En un aparcament hi ha 89 cotxes i 27 motocicletes. Quants cotxes

més que motocicletes hi ha?
89
– 27 Hi ha 62 cotxes més
62 que motocicletes.
92 noranta-dos
Pàgina 92
3_MAT_GD_2_U6_2EP.indd 99 06/05/11 12:32

Segon Curs
6
Per sumar de manera ràpida una vintena a un
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
nombre, cal que els ensenyeu que poden sumar 2 a

CALCULEM • + 20
la xifra corresponent a les desenes:
1 Calcula:
65 83 192
45 + 20 = 20 + 63 = 172 + 20 =
748 + 20 = 768
61 + 20 = 81 20 + 46 = 66 427 + 20 = 447
75 + 20 = 95 20 + 24 = 44 259 + 20 = 279 Aquesta pàgina correspon a la part de càlcul ràpid
52 + 20 = 72 20 + 76 = 96 318 + 20 = 338
78 + 20 = 98 20 + 32 = 52 115 + 20 = 135
67 + 20 = 87 20 + 55 = 75 263 + 20 = 283 l’escriptura. En l’apartat Altres recursos de la guia
26 + 20 = 46 20 + 48 = 68 433 + 20 = 453 trobareu exercicis i problemes per dictar relacionats
2 Resol i completa: amb els mateixos conceptes.
• En Gerard té 24 cromos en una butxaca i 20 a l’altra.
Quants cromos té en total? 44
• Avui hem anat amb cotxe. Si al matí hem fet
12 quilòmetres i a la tarda n’hem fet 20, quants
quilòmetres hem recorregut en total? 32
• Tenia 43 llapis i me n’han donat 20 més. Quants
en tinc ara? 63
• La Paula ha fet 20 puntades en una vora i després n’ha fet
21 en una altra vora. Quantes puntades ha fet en total? 41
• Si tinc 71 adhesius i me’n compro 20 més, quants
en tindré? 91
noranta-tres 93
Pàgina 93
En aquesta pàgina es fa un recordatori dels tipus de

cossos geomètrics. Podeu aprofitar els que heu fet
REPASSEM
amb plastilina en una activitat anterior i posar-los en
1 Pinta:
una prestatgeria amb els noms escrits a sota. Les
G cub B prisma V cilindre L con
activitats us permetran avaluar els coneixements dels
G L alumnes. Feu-los més preguntes sobre els cossos i
L
les figures geomètriques: el nombre de costats que
B tenen determinades figures, el nombre de vèrtexs, les
dimensions...
G
B V
V
G L
2 Calcula:
27 49 687 460
+ 48 + 16 + 143 + 172
75 65 830 632
99 86 476 468
– 27 – 43 – 152 – 143
72 43 324 325
94 noranta-quatre
Pàgina 94
3_MAT_GD_2_U6_2EP.indd 100 06/05/11 12:32

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
UNITAT 7: CONTINUEM MULTIPLICANT
En aquesta unitat es continua treballant la

multiplicació, ara amb les taules del 4, del 5 i del 6.
CONTINUEM Podeu utilitzar la projecció de la làmina per centrar
MULTIPLICANT
7 l’atenció de l’alumne. (Trobareu la imatge d’aquesta
Observeu entre tots la il·lustració i demaneu als nens
i nens que contestin les preguntes que s’hi indiquen;
així s’adonaran que moltes vegades és molt més
ràpid comptar utilitzant l’algorisme de la multiplicació
que no pas fent sumes. Pregunteu-los quants dits hi
ha en deu mans. Aquest problema es podria resoldre
sumant deu vegades 5, però és molt més fàcil fer
5 x 10 = 50, que és la resposta correcta.
Podeu practicar la taula del 4 utilitzant animals.

Demaneu-los quantes potes té un gos i, a continuació,
quantes potes tenen vuit gossos. Han de veure que
 Quants dits hi ha en una mà? I en sis mans?
 Com ho has comptat?
haver de sumar vuit vegades 4 els pot ser molt feixuc;
noranta-cinc 95 en canvi, si coneixen la taula del 4, poden trobar la
solució d’una manera immediata.
Pàgina 95
Podeu fer diferents combinacions de multiplicacions,
sumes i restes, a partir de les preguntes de la mateixa
pàgina.
LA TAULA DE DOBLE ENTRADA

Les activitats que conté aquesta pàgina us permeten
1 Observa i completa: treballar les taules de doble entrada. Heu d’explicar
als alumnes que a la columna de l’esquerra s’indiquen
L G B V
les figures que han de dibuixar, i a la fila superior, el
L B V color de què han de pintar la figura. Podeu resoldre la
L G B V primera fila i deixar que ells completin la taula.
L G B En la taula de doble entrada de la segona activitat

es treballa la localització d’objectes. La primera
2 Observa i respon:
columna indica una coordenada, i la primera fila, una
1 2 3 4
altra, de manera que la posició de cada requadre és
A
determinada per una de les tres lletres i per un dels
B
quatre nombres. Podeu projectar aquesta taula sobre
C
la pissarra i anar indicant-hi les diferents posicions.
En la casella C3 hi ha un gat.
En quina casella és l’ocell? en la B1

Què hi ha en la casella B4? una ovella
96 noranta-sis
Pàgina 96
3_MAT_GD_2_U7_2EP.indd 101 06/05/11 13:08

Segon Curs
7
Aquest exercici permet veure la utilitat de la
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LA mULTipLicAció
multiplicació a l’hora de saber què cal pagar quan
1 Observa i calcula: es va a comprar. Entre tots poden escenificar un
6E
supermercat: demaneu als nens i nenes que formin
Quant valen els 3 cistells?
666= 18 euros
parelles de dependent i client. Han de comprar 2, 3, 4
633= 18 euros o 5 objectes iguals i trobar el preu total de la compra.
Insistiu en la correspondència entre la suma de

sumands iguals i la multiplicació.
9E
Quant valen les
2 menjadores del canari?
9  9 = 18 euros
9 3 2 = 18 euros
4E
Quant valen els 3 ossos?
4  4  4 = 12 euros
4 3 3 = 12 euros
noranta-set 97
Pàgina 97
En la primer apartat de l’activitat 2 podeu preguntar

2 Completa:
als alumnes quins són els nombres de la sèrie. Han
de dir que són els primers nombres parells, o que
2 +2 4 +2 6 +2 8 +2 10 són alguns resultats de la taula del 2. En la segona
sèrie, feu-los adonar que són alguns resultats de la
3 6 9 12 15
taula del 3.
+3 +3 +3 +3
3 Fes un dibuix que representi cadascuna de les multiplicacions

següents: En l’activitat 3, vigileu que no utilitzin el mateix dibuix
per representar les diferents multiplicacions. Han de
mostrar inventiva i ser enginyosos.
(resposta oberta) (resposta oberta)
Podeu proposar-los l’exercici invers: a partir de
3 3 4 = 12 2 3 3=6
diferents dibuixos (per exemple, de peixos dins de
peixeres), demaneu-los que plantegin la multiplicació
corresponent.
3 3 3=9 2 3 5 = 10
98 noranta-vuit
Pàgina 98
3_MAT_GD_2_U7_2EP.indd 102 06/05/11 13:08

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
7
Expliqueu-los la representació gràfica d’aquesta
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LA TAULA DEL 4
taula del 4. Han de veure que el nombre de punts
1 Compta i completa: que tenen els daus no varia (4), però que cada vegada
s’hi afegeix un dau. Per això, les multiplicacions són
431=4
4 4 x 1, 4 x 2, etc.
432= 8
4 + 4
Un cop els nens i nenes hagin fet les sumes i les
433= 12 multiplicacions, comenteu els resultats en veu alta.
4 + 4 + 4
434= 16 Reciteu, si cal, la taula del 4 perquè comencin a

4 + 4 + 4 + 4
memoritzar-la.
435= 20
4 + 4 + 4 + 4 + 4
436= 24
4 + 4 + 4 + 4 + 4 + 4
437= 28
4 + 4 + 4 + 4 + 4 + 4 + 4
438= 32
4 + 4 + 4 + 4 + 4 + 4 + 4 + 4
439= 36
4 + 4 + 4 + 4 + 4 + 4 + 4 + 4 + 4
4 3 10 = 40
4 + 4 + 4 + 4 + 4 + 4 + 4 + 4 + 4 + 4
noranta-nou 99
Pàgina 99
Els alumnes han de completar les taules del 2 i del

2 Completa:
4 fent les multiplicacions, però poden fer servir les
23 1 = 2 4 3 1= 4 sumes per comprovar-ne el resultat.
+2 +4
23 2 = 4 4 3 2= 8
23 3 = 6
+2
4 3 3= 12
+4
L’activitat 3 serveix per començar a introduir en
+2 +4
23 4 = 8 +2
4 3 4= 16 +4
l’alumnat el concepte de propietat commutativa, tot
23 5 = 10 +2
4 3 5= 20 +4 i que no cal esmentar-la explícitament. Han de veure
23 6 = 12 4 3 6= 24
+2 +4 que multiplicar 2 x 4 és igual que multiplicar 4 x 2,
23 7 = 14 4 3 7= 28
23 8 = 16
+2
4 3 8= 32
+4
és a dir, que sumar quatre vegades 2 és equivalent
+2 +4
23 9 = 18 +2
4 3 9= 36 +4
a sumar dues vegades 4. Proposeu-los operacions
2 3 10 = 20 4 3 10 = 40 semblants per continuar practicant.
3 Completa:
4 + 4 = 8 2 + 2 + 2 + 2 = 8
4 3 2 = 8 2 3 4 = 8
100 cent
Pàgina 100
3_MAT_GD_2_U7_2EP.indd 103 06/05/11 13:08

Segon Curs
7
Aquesta pàgina és anàloga a la 99. Deixeu que els
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LA TAULA DEL 5
nens i nenes expliquin què hi veuen i ajudeu-los si ho
1 Compta i completa: necessiten.
5
531=5 Un cop completada la taula, comenteu-la en veu alta
i feu exercicis de multiplicacions amb la taula del 5.
532= 10
5 + 5
533= 15
5 + 5 + 5
534= 20
5 + 5 + 5 + 5
535= 25
5 + 5 + 5 + 5 + 5
536= 30
5 + 5 + 5 + 5 + 5 + 5
537= 35
5 + 5 + 5 + 5 + 5 + 5 + 5
538= 40
5 + 5 + 5 + 5 + 5 + 5 + 5 + 5
539= 45
5 + 5 + 5 + 5 + 5 + 5 + 5 + 5 + 5
5 3 10 = 50
5 + 5 + 5 + 5 + 5 + 5 + 5 + 5 + 5 + 5
cent u 101
Pàgina 101
Després de fer aquesta pàgina (anàloga a la 100),

2 Completa:
podeu proposar-los més exercicis per reforçar la
33 1 = 3 5 3 1= 5 multiplicació.
+3 +5
33 2 = 6 5 3 2= 10
33 3 = 9
+3
5 3 3= 15
+5
Seria bo que recitéssiu entre tots, o bé per torns, les
+3 +5
33 4 = 12 +3
5 3 4= 20 +5
taules del 2, del 3, del 4 i del 5.
33 5 = 15 +3
5 3 5= 25 +5
33 6 = 18 +3
5 3 6= 30 +5
33 7 = 21 +3
5 3 7= 35 +5
33 8 = 24 +3
5 3 8= 40 +5
33 9 = 27 +3
5 3 9= 45 +5
3 3 10 = 30 5 3 10 = 50
3 Completa:
5 + 5 + 5 = 15 3 + 3 + 3 + 3 + 3 = 15
5 3 3 = 15 3 3 5 = 15
102 cent dos 2 Han de sumar seguint l’exemple, quan calgui.
Pàgina 102
3_MAT_GD_2_U7_2EP.indd 104 06/05/11 13:08

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
7
En aquesta pàgina es presenta la taula de multiplicar
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LA TAULA DEL 6
del 6 de manera anàloga a les anteriors. Un cop els
1 Compta i completa: alumnes han entès el mecanisme de la multiplicació,
els és més fàcil aplicar-lo a noves situacions. Treballeu
631=6
6 amb les peces de Lego o amb les bossetes que
6 + 6
632= 12 havíeu preparat a principi de curs per parlar de la
633= 18 centena.
6 + 6 + 6
634= 24 És convenient que practiquin les taules que han vist

6 + 6 + 6 + 6
fins ara. Feu que les treballin amb exemples reals en
635= 30
6 + 6 + 6 + 6 + 6
què hagin de trobar el total d’objectes que hi ha en un
636= 36 nombre donat de paquets iguals, el total de plantes
6 + 6 + 6 + 6 + 6 + 6
637= 42 que hi ha al jardí si estan agrupades en jardineres amb

6 + 6 + 6 + 6 + 6 + 6 + 6
el mateix nombre de plantes...
638= 48
6 + 6 + 6 + 6 + 6 + 6 + 6 + 6
639= 54
6 + 6 + 6 + 6 + 6 + 6 + 6 + 6 + 6
6 3 10 = 60
6 + 6 + 6 + 6 + 6 + 6 + 6 + 6 + 6 + 6
cent tres 103
Pàgina 103
Després de fer aquesta pàgina (anàloga a la de les

taules del 4 i del 5), podeu proposar-los més exercicis
2 Completa:
per reforçar la multiplicació
13 1 = 1 +1
6 3 1= 6 +6
2 12
13 2 =
+1
6 3 2=
+6 Arribats a aquest punt, practiqueu entre tots les taules
13 3 = 3 +1 6 3 3= 18 +6
13 4 = 4 6 3 4= 24
treballades, de l’1 al 6.
+1 +6
13 5 = 5 +1
6 3 5= 30 +6
13 6 = 6 +1
6 3 6= 36 +6
13 7 = 7 +1
6 3 7= 42 +6
13 8 = 8 +1
6 3 8= 48 +6
13 9 = 9 +1
6 3 9= 54 +6
1 3 10 = 10 6 3 10 = 60
3 Completa:
1 taronja 3 6 bosses = 6 taronges
5 taronges 3 10 bosses = 50 taronges
104 cent quatre
Pàgina 104
3_MAT_GD_2_U7_2EP.indd 105 06/05/11 13:08

Segon Curs
7
Ara practiquen la multiplicació comptant les potes de
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
mULTipLiQUEm
diferents animals. Feu el primer exercici en veu alta.
1 Calcula les multiplicacions corresponents per saber quantes En el primer requadre, com que cadascun dels dos
potes hi ha a cada requadre:
ases té quatre potes, per saber el total de potes han
de fer 4 x 2. Demaneu-los que, en cada cas, primer
4 2 pensin la frase i després anotin la multiplicació. Per
3 2 3 3 comprovar-ne el resultat, feu que sumin les potes del
8 6 dibuix.
Trobareu les imatges d’aquesta pàgina en el web de

4 4 recursos per al professor, per si voleu projectar-les
3 6 3 2 a l’aula a fi de treballar de forma conjunta.
24 8
Proposeu-los que dibuixin altres animals i en calculin
les potes per mitjà de multiplicacions.
2 4
3 8 3 4
16 16
cent cinc 105
Pàgina 105
Un cop feta l’activitat 2, compareu entre tots els

vermell: 2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16, 18, 20, 22, 24, 26, 28, 30
groc: 3, 6, 9, 12, 15, 18, 21, 24, 27, 30 resultats obtinguts. Observeu atentament quins
2 Compta i encercla en el color indicat:
nombres han quedat encerclats i feu que es fixin en
1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 - 9 - 10
11 - 12 - 13 - 14 - 15 - 16 - 17 - 18 - 19 - 20
el 12. Han de poder explicar per què aquest nombre
21 - 22 - 23 - 24 - 25 - 26 - 27 - 28 - 29 - 30 apareix encerclat a la taula del 2, del 3 i del 4.
de 2 en 2 de 3 en 3 de 4 en 4 de 5 en 5
verd: 4, 8, 12, 16, 20, 24, 28 Feu que escriguin les taules del 2, del 3, del 4 i del 5.
blau: 5, 10, 15, 20, 25, 30
3 Observa el nombre 12 de l’activitat anterior i escriu
sis multiplicacions que donin 12:
236 334 12 3 1
632 433 1 3 12
4 Ara, observa el nombre 20 i escriu quatre multiplicacions

que donin 20:
10 3 2 2 3 10 435 534
5 Continua les sèries:
4 8 12 16 20 24 28
5 10 15 20 25 30 35
6 12 18 24 30 36 42
106 cent sis
Pàgina 106
3_MAT_GD_2_U7_2EP.indd 106 06/05/11 13:08

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
7
Els problemes d’aquesta doble pàgina permeten
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
treballar les multiplicacions. Procureu que els nens

RESOLEm
i nenes n’entenguin bé l’enunciat, per saber quina
1 En Pau té 5 gats, cadascun dels quals té 3 taques. Quantes
taques tenen entre tots els gats? multiplicació han de fer. Heu de vigilar que no els
3
resolguin fent una suma; tot i que el resultat obtingut
3 5 Entre tots els gats seria correcte, convé que a partir d’ara, sempre que
15 tenen 15 taques.
puguin resoldre un problema fent una multiplicació,
2 La Berta llegeix un llibre sobre animals. S’hi descriuen 6 animals evitin fer sumes de sumands iguals.
a cada pàgina i hi ha 8 pàgines. Quants animals surten en el llibre?
Proposeu-los més exercicis semblants i feu-los

6
3 8 oralment o a la pissarra.
48 Hi surten 48 animals.
3 A l’armari hi ha 4 paquets de 4 brics de llet. Quants brics hi ha

en total?
4
3 4
16 Hi ha 16 brics en total.
1 Han de fixar-se en les figures i respondre les preguntes. cent set 107
Pàgina 107
4 Si l’Anna té 4 testos amb margarides i en Martí en té el triple,

quants testos amb margarides té en Martí?
4
3 3 En Martí té 12 testos
12 amb margarides.
5 Per berenar, l’àvia de la Maria i la Marta els ha donat 5 paquets

de 4 galetes. Quantes galetes tenen per berenar?
4
3 5 Tenen 20 galetes
20 per berenar.
6 En Carles té 5 vaques i cada vaca ha fet 6 litres de llet. Quants litres

han fet entre totes?
6
3 5 Entre totes han fet
30 30 litres.
108 cent vuit
Pàgina 108
3_MAT_GD_2_U7_2EP.indd 107 06/05/11 13:08

Segon Curs
7
Per saber el doble d’un nombre qualsevol, només cal
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
sumar-lo a ell mateix o multiplicar-lo per 2.

CALCULEM • EL DOBLE
1 Completa: el doble d’1 és 2

El doble de 6 és 12 . El doble de 1 és 2.
El doble de 2 és 4 . El doble de 2 és 4. el doble de 2 és 4

El doble de 5 és 10 . El doble de 6 és 12. el doble de 3 és 6

el doble de 4 és 8
el doble de 5 és 10
En Pep té el doble de llapis que en Jordi. Si en Jordi en
té 8, en Pep en té 17.
 La Clara té el doble d’anys que la seva germana Rita.

Si aquesta té 5 anys, la Clara en té 10.
 Al cistell groc hi ha 7 pastanagues i al cistell verd n’hi ha el doble de 8 és 16

el doble. En aquest cistell hi ha 14 pastanagues.
En Pere té 6 cromos en una butxaca. Si a l’altra en té el doble, el doble de 9 és 18

n’hi té 11.
 Per fer un ninot de Lego necessito el doble de les peces

que tinc. Si en tinc 9, en necessito 18.

cent nou 109

Pàgina 109
Les activitats que es proposen en aquesta pàgina

posen a prova els coneixements adquirits fins ara i,
REpASSEm
per tant, és recomanable que les facin de manera
1 Encercla en vermell els nombres que pertanyen a la taula del 5:
individual. En qualsevol cas, després heu de posar-
25 21 94 10 12 15
les en comú.
28 17 20 5 9 40 53
35 33 86 71 3 50
Per fer la segona activitat, torneu a explicar com s’ha
2 Completa: d’omplir una taula de doble entrada. Si cal, feu entre
3 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 tots la primera fila i, després, deixeu que ells sols
2 0 2 6 8 10 4 12 14 16 18 20 acabin d’omplir la taula.
3 0 3 9 12 15 6 18 21 24 27 30
4 0 4 8 12 16 20 24 28 32 36 40
5 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50
6 0 6 12 18 24 30 36 42 48 54 60
3 Encercla en blau els nombres que pertanyen a la taula del 4:
3 22 10 18 15 25
19 30 24 17 9
29 7 13 8 4 16
32 23 27 2 6
110 cent deu
Pàgina 110
3_MAT_GD_2_U7_2EP.indd 108 06/05/11 13:09

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
UNITAT 8: MESUREM LONGITUDS, CAPACITATS I PESOS
En aquesta unitat es treballen les mesures de longitud,

capacitat i pes. També s’hi veuen alguns instruments
MESUREM LONGITUDS, de mesura. Tots aquests conceptes ja s’han estudiat
PESOS I CAPACITATS
8 el curs anterior, però ara es reforcen i amplien.
Podeu completar les preguntes de la pàgina

demanant als nens i nenes si, a més de saber el seu
pes, saben la seva alçada. Si no ho saben, pregunteu-
los com la podrien saber. Aquestes qüestions us
ajudaran a introduir els instruments per mesurar
longituds.
 Saps quant peses?

I un tigre de Bengala? Pesa més o menys que tu?
cent onze 111
Pàgina 111
En la segona activitat, els nens i nenes han de formar

PAMS, PEUS I PASSES
parelles. El mestre o la mestra ha de dir les mesures
1 Observa: que ha obtingut, perquè tothom les anoti; després,
cada membre de la parella ha d’anotar les seves.
Compareu, entre tots, els resultats i comenteu el fet
pam peu passa
que, com que la gent té diferents mides de mans,
peus i passes, no es pot saber exactament la longitud
d’un objecte utilitzant aquestes unitats de mesura.
llarg ample alt
Per això s’utilitzen mesures estàndards.
2 Mesura i omple la taula:
la taula la pissarra la classe

amb pams amb peus amb passes
jo
mestre/a (resposta oberta)
Com que les persones tenim les mans i els peus de mides
diferents, hem de mesurar les longituds utilitzant
una mateixa unitat de mesura.
112 cent dotze
Pàgina 112
3_MAT_GD_2_U8_2EP.indd 109 06/05/11 13:16

Segon Curs
8
Aquesta pàgina permet fer un recordatori del metre,
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
El MEtrE
que ja van veure a primer curs. En aquest cas el
1 Observa i completa: treballaran comparant objectes de longitud diferent.
El metre és una unitat que serveix per mesurar longituds.
El metre també s’escriu m.
Feu servir elements de la classe per veure si fan més
1m 15 m o menys d’un metre.
tonyina
5m
tauró balena
cocodril
El cocodril és més curt que el tauróbalena .

El tauró balena és més llarg que el cocodril i que la tonyina .
La tonyina és més curta que el cocodril i que el tauró balena .
2 Relaciona:
• •
• més d’1 metre •
• •
• menys d’1 metre •

•
cent tretze 113
Pàgina 113
Aquí s’introdueix el centímetre, la centèsima part del

El CENtÍMEtrE
metre. Els el podeu explicar aprofitant el que han vist
1 Observa i completa: aquest mateix curs sobre el nombre 100 i la centena.
Ensenyeu-los una cinta mètrica, que està dividida en
100 parts, i indiqueu-los que cada una d’aquestes
parts fa un centímetre de llarg, que abreujat s’escriu
3 centímetres 10 centímetres
1 cm.
Demaneu-los que portin un regle a classe per fer la

5 centímetres 6 centímetres
primera activitat; així els podreu explicar com es fan
El centímetre és una unitat de longitud més petita que el metre.
El centímetre també s’escriu cm. les mesures. Després de calcular els centímetres
d’aquestes imatges, podeu continuar practicant l’ús
2 Mesura i completa:
del regle mesurant diversos objectes de l’aula.
camí 13 cm camí 10 cm camí 11 cm
• Quin és el camí més llarg? El camí verd .
114 cent catorze
Pàgina 114
3_MAT_GD_2_U8_2EP.indd 110 06/05/11 13:16

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
8
Demaneu als alumnes que portin un regle de casa
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
MESUrEM lONGItUDS
perquè puguin fer les activitats.
1 Observa:
L’han d’observar atentament mentre els expliqueu
com s’utilitza per mesurar objectes. Han d’entendre
que cal posar el 0 en un extrem de l’objecte i anotar
el nombre de centímetres que indica l’altre extrem.
Amb aquests instruments podem mesurar longituds.
Per tal de practicar, feu que mesurin diversos

2 Marca amb una  la manera correcta de mesurar:
objectes de la classe, com ara llibres, retoladors,
dacs, cartolines... i que en comparin els resultats de
la mesura amb els dels companys.
cent quinze 115
Pàgina 115
Els alumnes han d’entendre que una mesura sempre

s’expressa amb un nombre i una unitat. En aquest
3 Mesura amb el regle i relaciona:
cas, el pinzell mesura 16 cm, i el llapis, 14 cm.
A l’hora de fer la segona activitat, han de veure que

• 14 cm
no s’han de preocupar de si són centímetres, metres
•
• o pams, sinó que n’hi ha prou que totes les longituds
estiguin en la mateixa unitat per poder comparar-les,
• 13 cm
com ho heu fet anteriorment amb els nombres.
Un cop hagin fet les activitats, demaneu-los que

•
• 5 cm mesurin diferents objectes amb la cinta mètrica i amb
pams i, després, que comparin els resultats. S’han
• d’adonar que, si mesuren amb un regle, el resultat
• 16 cm sempre és el mateix; en canvi, si ho fan amb pams,
varia en funció de la mà de la persona.
4 Ordena les mesures anteriors de gran a petita:
16 cm > 14 cm > 13 cm > 5 cm
116 cent setze
Pàgina 116
3_MAT_GD_2_U8_2EP.indd 111 06/05/11 13:16

Segon Curs
8
En aquesta pàgina es mostren diferents instruments
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
MESUrEM PESOS
per mesurar pesos. Demaneu als nens i nenes
1 Observa: que agafin dos objectes, que podrien ser l’estoig i
la llibreta, un amb cada mà i que diguin quin és el
més pesant. Expliqueu-los després que existeixen
uns aparells, com ara les bàscules, que determinen
el pes de manera exacta. Per treballar més el tema,
Amb aquests instruments podem mesurar pesos.
els podeu plantejar aquestes preguntes a partir de
2 Relaciona:
l’observació dels instruments per mesurar pesos:
•
• • •
Quan faríeu servir aquest instrument? Què hi
•
pesaríeu? On el podeu trobar? En teniu algun a casa?
En la segona activitat han de relacionar amb fletxes

•
cada fotografia amb l’aparell més adequat per pesar

l’objecte corresponent. Han de veure que el primer
• •
instrument és una bàscula per pesar aliments, mentre

• •
•
que el segon és una bàscula per pesar persones.
cent disset 117
Pàgina 117
En aquesta pàgina, els alumnes han d’observar

UN QUIlO, MIG QUIlO
l’exemple de la primera activitat i completar-ne la
1 Observa: segona, que tracta sobre el quilo i el mig quilo.
Abans de començar la segona activitat, llegiu entre

tots el text del requadre. Han de completar el total de
pesa 1 quilo pesa mig quilo
quilos que hi ha en cada cas i, després, en la tercera,
El quilogram és una unitat que serveix per mesurar
pesos. El quilogram també s’escriu kg. ordenar-los. Expliqueu-los que seria semblant al
cas dels centímetres. Quan teniu totes les mesures
2 Completa:
en quilos, podeu comparar els nombres sense
preocupar-vos de les unitats (una unitat i mitja és
més petita que dues unitats senceres...). Se n’han
2 quilos 1 quilo i mig
d’adonar a partir de les fotografies, si els costa fer-ho
per mitjà de les unitats senceres i les mitges parts.
3 quilos 2 quilos i mig
3 Ordena les mesures anteriors de gran a petita:
3 quilos > 2 quilos i mig > 2 quilos > 1 quilo i mig
118 cent divuit 2 Han de sumar seguint l’exemple, quan calgui.
Pàgina 118
3_MAT_GD_2_U8_2EP.indd 112 06/05/11 13:16

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
8
Abans de fer l’activitat, els nens i nenes haurien de
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
MESUrEM CAPACItAtS
manipular alguns recipients amb diferents volums
1 Observa: d’aigua per veure que, en passar l’aigua d’un recipient
El litre és una unitat que serveix per mesurar la capacitat
petit a un de gran, hi cap tota, cosa que no succeeix
d’un recipient. El litre també s’escriu L.
si s’omple el recipient gran i s’intenta buidar en el
La capacitat
d’aquests recipients
petit. Feu-los adonar que els recipients es poden
és d’1 litre. ordenar per la capacitat.
2 Relaciona:
Com a activitat complementària, demaneu-los
•
que portin de casa diversos recipients d’un litre de
• capacitat. Han d’observar que, tot i tenir formes
• més d’1 litre •
diferents, tots poden contenir la mateixa quantitat de
•
• líquid.
• 1 litre •
•
• menys d’1 litre •
•
•
cent dinou 119
Pàgina 119
Observeu entre tots les imatges del requadre, i feu-los

adonar que el bric de llet conté un litre, i que el got
UN lItrE, MIG lItrE
de llet en conté mig. Un cop hagin assimilat aquesta
1 Observa:
analogia, feu entre tots el segon exercici. En aquest
cas, només cal sumar-ne el total de litres i, quan
calgui, afegir-hi mig litre més.
conté 1 litre conté mig litre Si ho creieu convenient, abans podeu exemplificar
aquest experiment amb una ampolla de litre i dues
2 Completa:
de mig litre. Han de veure que, si buidem el contingut
de les dues ampolles de mig litre dins d’una altra d’1
litre, aquesta darrera s’omple completament i no en
sobra ni en falta.
2 litres i mig 3 litres
2 litres 3 litres i mig
120 cent vint
Pàgina 120
3_MAT_GD_2_U8_2EP.indd 113 06/05/11 13:16

Segon Curs
8
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................

rESOlEM
(en aquest cas, relacionats amb mesures de longitud).
1 Quants metres recorrerà el gat si segueix el fil?
2m
Per complementar les activitats d’aquesta doble
2m
4m
3m
3m 5m
pàgina, podeu proposar més exemples oralment.
2m
Trobareu més exercicis de mesures i magnituds
en el quadern 3 de Matemàtiques de la col·lecció
2 + 4 + 3 + 2 + 3 + 5 + 2 = 21 «Quaderns de Primària».
2 El pare ha anat al mercat i ha comprat 1 quilo de taronges

i 2 quilos de peres. Quant ha hagut de pagar?
1 kg taronges ➞ 1 euro
2 kg peres ➞ 4 euros
1
+ 4
5 Ha hagut de pagar 5 euros.
1 Han de fixar-se en les figures i respondre les preguntes. cent vint-i-u 121
Pàgina 121
3 A la masia del poble hi ha una garrafa amb 5 litres d’oli. Si la mare

n’ha fet servir 2 litres, quants litres d’oli queden a la garrafa?
5
– 2 A la garrafa queden
3 3 litres d’oli.
4 El pare pesa 76 quilos, la mare 58 i jo 27. Quants quilos pesem

entre tots tres?
76
58
+ 27 Entre tots tres pesem
161 161 quilos.
5 En Joan pesa 46 quilos i la Laia 24. Quants quilos més que la Laia
pesa en Joan?
46
– 24 En Joan pesa 22 quilos
22 més que la Laia.
122 cent vint-i-dos
Pàgina 122
3_MAT_GD_2_U8_2EP.indd 114 06/05/11 13:16

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
8
Per saber el triple d’un nombre qualsevol, només cal
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
sumar-lo tres vegades o multiplicar-lo per 3.

CALCULEM • EL TRIPLE
1 Completa: el triple d’1 és 3

El triple de 6 és 18 . El triple de 10 és 30.
El triple de 2 és 6 . El triple de 8 és 24. el triple de 2 és 6

El triple de 4 és 12 . El triple de 9 és 27. el triple de 3 és 9

el triple de 4 és 12
La Cesca té el triple de llapis que en Jaume. Si en Jaume el triple de 5 és 15

en té 8, la Cesca en té 17.
La Berta té el triple d’anys que la seva germana Eulàlia. el triple de 6 és 18

Si aquesta té 5 anys, la Berta en té 16.
En un cistell hi ha 9 tomàquets, i en un altre, el triple. En aquest

segon cistell hi ha 30 tomàquets.
 La Blanca té 4 adhesius. Si l’Èlia en té el triple, en té 12.
 Juguem a cartes i jo en tinc el triple que la Cris. Si la Cris té

5 cartes, jo en tinc 15.
A l’estoig tinc 2 gomes. Si a casa en tinc el triple, n’hi tinc 8. el triple de 9 és 27

En Paco menja el triple que la Saray. Si la Saray es menja
5 galetes, en Paco se’n menja 17. el triple de 10 és 30
cent vint-i-tres 123 Aquesta pàgina correspon a la part de càlcul ràpid

Pàgina 123 l’escriptura. En l’apartat Altres recursos de la guia
Aquesta pàgina serveix per repassar els continguts

rEPASSEM apresos en aquesta unitat. Seria bo que no
1 Relaciona cada imatge amb la seva longitud real: expliquéssiu el procediment, si no és que hi ha algú
• 1 metre i 15 centímetres •
que té dificultats.
• •
• 15 metres • Podeu complementar-la utilitzant objectes reals,

perquè diguin si pesen més o menys d’1 quilo, si fan
• 4 metres •
•
• més d’1 m... Podeu usar una balança i un metre per
• 2 centímetres •
fer-ne les comprovacions.
2 Encercla en vermell el que pesa més d’1 kg
i en verd el que pesa menys d’1 kg:
verd vermell vermell vermell

3 Escriu el total de litres que hi ha en cada cas:
1L 1L 1L 8L 8L 8L 8L 5L 5L
3 litres 32 litres 10 litres
124 cent vint-i-quatre
Pàgina 124
3_MAT_GD_2_U8_2EP.indd 115 06/05/11 13:16

Segon Curs
UNITAT 9: RESTEM PORTANT-NE
En aquesta unitat es presenta una de les operacions

que poden resultar més complicades per als alumnes:
RESTEM la resta portant-ne. Cal treballar-la des de molts punts
PORTANT-NE
9 de vista diferents perquè l’entenguin.
Com que, segurament, sou a principis del tercer

trimestre, podeu anar introduint exercicis que hagin
de resoldre de manera més independent, sense
necessitar tant el vostre ajut.
Mentre els nens i nenes observen la projecció de

la làmina (que podeu trobar en el web de recursos
per al professor), demaneu-los que en llegeixin les
preguntes i comenteu-les entre tots. Han de veure
que, per saber quants testos plens hi ha, tenen dues
opcions: comptar els testos plens, que són molts, o
bé comptar-ne els buits, que són menys, i restar-los
 Quants testos hi ha a la terrassa? del total. Com que hi ha 7 testos buits, el nombre de
 Quants n’hi ha de plens? plens serà: 30 – 7 = 23.
cent vint-i-cinc 125
Pàgina 125
Cal que els expliqueu què s’hi veu al plànol: una

EL PLÀNOL
carretera amb una rotonda i un camp de futbol amb
1 Observa: un estany petitó al costat; també, arbres i zones
verdes. Podeu projectar aquesta imatge, que trobareu
en el web de recursos per al professor.
En general es pretén que els nens i nenes s’acostumin

a veure les coses des de diferents punts de vista, i
que sàpiguen interpretar imatges de la vida real. Un
cop feta l’activitat, podeu demanar-los que localitzin
al plànol alguns dels elements que hi apareixen.
2 Marca amb una ✘ l’element correcte en cada cas:
Com a activitat complementària, feu que dibuixin un

✘ plànol, similar a aquest, de la classe, del pati, de la
seva habitació…
✘
126 cent vint-i-sis
Pàgina 126
3_MAT_GD_2_U9_2EP.indd 116 06/05/11 13:31

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
9
En aquesta pàgina s’exemplifica la resta portant-ne.
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LA RESTA PORTANT-NE
Seria molt interessant que poguéssiu escenificar-la
1 Observa: durant l’explicació (o bé, si ho creieu oportú, projectar
• Tinc 3 bosses, amb 10 bales a cada bossa, i 5 bales soltes. aquestes mateixes il·lustracions, que trobareu en el
Si regalo 7 bales a l’Anna, quantes me’n queden?
web de recursos per al professor). Llegiu a poc a poc
3 5
els textos i feu preguntes com ara: Quantes bosses
– 7
hi ha? I quantes bales soltes? Com es poden donar
set bales a l’Anna si hi ha cinc bales soltes? Podeu
afegir altres exemples de resta portant-ne referents
• Buido una de les bosses de 10 bales:
2 1
a objectes com caramels, llapis de colors… Per
3 5
– 7 representar les desenes (en el cas del dibuix s’han
8
fet servir bosses), podeu fer servir capsetes, bols...
Ara tinc 2 bosses amb 10 bales i 15 bales soltes.
• Dono 7 bales a l’Anna de les 15 que tinc soltes: Demaneu a algun nen o nena que us ajudi a fer la
2
resta. Convé que siguin alumnes que tinguin dificultats
1
3 5
– 7
en aquest tema, perquè si s’han d’esforçar a fer-ne la
Ara tinc 2 bosses amb 10 bales i 8 bales soltes.
2 8
representació l’entendran millor.
Per tant, em queden 28 bales.
cent vint-i-set 127
Pàgina 127
Si als alumnes els costa veure el canvi de desenes

2 Passa una desena a unitats:
a unitats, podeu fer servir peces de Lego, regletes...
3d 7u = 2d 17 u 6d 8u = 5 d 18 u Després, exemplifiqueu l’exercici amb objectes; han
5d 2u = 4d 12 u 2d 3u = 1 d 13 u d’adonar-se que les dues representacions donen
6 18 u 8 15 u
7d 8u = d 9d 5u = d
el mateix nombre. Per exemple, si en el cas del 37
4d 3u = 3 d 13 u 1d 9u = 0 d 19 u
canviem una desena per unitats, les tres desenes
6d 9u = 5 d 19 u 5d 6u = 4 d 16 u
i les set unitats que teníem al principi passen a ser
3 Relaciona:
dues desenes i disset unitats. Si ara sumem 20 + 17,
• • 2di2u• • 3 d i 13 u
obtenim el 37 inicial. Cal remarcar que en aquesta
operació no s’elimina cap peça.
• • 4di3u• • 2 d i 11 u Un cop finalitzat l’exercici, comproveu que les dues

representacions de cada fila són equivalents.
• • 5di1u• • 1 d i 12 u
• • 3di1u• • 4 d i 11 u
128 cent vint-i-vuit
Pàgina 128
3_MAT_GD_2_U9_2EP.indd 117 06/05/11 13:31

Segon Curs
9
L’activitat d’aquesta pàgina mostra el procés, pas
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
RESTEM PORTANT-NE
a pas, que cal seguir per fer la resta portant-ne.
1 Observa què fem quan restem portant-ne:
Proposeu més sumes i restes a la pissarra per tal de
45
– 18 practicar aquestes operacions. Comenceu resolent-
les vosaltres mateixos, amb l’ajut dels nens i nenes,
d u
i després feu sortir alguns alumnes a la pissarra.
Comencem per les
4 5
unitats. No podem restar
– 1 8 5 – 8.
d u
3 Canviem 1 desena per
1
4 5 10 unitats i així tenim
3 desenes i 15 unitats.
– 1 8
Ara ja podem restar:
7 15 – 8 = 7.
d u
3 1
4 5 Finalment restem les
desenes: 3 – 1 = 2.
– 1 8
2 7
cent vint-i-nou 129
Pàgina 129
Després de practicar la resta portant-ne amb objectes

2 Fes les restes passant les desenes a unitats, quan calgui:
de la classe, els nens i nenes poden fer aquest
conjunt de restes ja preparades perquè siguin resoltes
21
31 31 pas a pas. Han de seguir els passos correctament:
– 19 – 19
1 2
primer, veure si es tracta d’una resta portant-ne (n’hi
ha prou que es fixin en les xifres que cal restar: si
41
56 56 la xifra superior és menor que la inferior, cal fer una
– 29 – 29
27 resta portant-ne); tot seguit, passar una desena a

unitats. En aquest tipus de restes, és molt útil fer-ne
61
70
– 45 – 45
70
la representació gràfica.
25
Per resoldre les restes portant-ne, podeu fer que
25 25
11
treballin amb l’àbac.
– 16 – 16
09
31
43 43
– 24 – 24
19
130 cent trenta
Pàgina 130
3_MAT_GD_2_U9_2EP.indd 118 06/05/11 13:31

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
9
En aquesta pàgina es torna a explicar el mecanisme
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LA RESTA PORTANT-NE AMB NOMBRES DE TRES XIFRES

de la resta portant-ne; ara, però, amb nombres de
1 Observa: tres xifres, és a dir, afegint la xifra de la centena.
En Joan ha de plantar 244 llavors de margarides. Si ja n’ha plantat L’exemple és una resta en què s’han de portar tant
186, quantes li’n falten per plantar?
desenes com centenes. És a dir, el més complicat
c d u Comencem per les unitats. que es poden trobar. Feu com a la pàgina 129: restes
3
Com que no podem restar
a la pissarra de forma col·lectiva i, després, restes
1
2 4 4
4 – 6, canviem 1 desena
1 8 6 per 10 unitats i restem:
en què els alumnes participin de manera activa a la
–
14 – 6 = 8.
8
pissarra (si cal, resoleu-les entre tots).
Després restem les
c d u
1 13 desenes. Com que
1
2 4 4 no podem restar 3 – 8,
canviem una centena
– 1 8 6
per 10 desenes i restem:
5 8 13 – 8 = 5.
c d u
1 13 Finalment restem les
1
2 4 4 centenes: 1 – 1 = 0.
– 1 8 6
Li falten per plantar
0 5 8 48 llavors.
cent trenta-u 131
Pàgina 131
És convenient que feu la primera resta de l’activitat

2 Calcula:
en veu alta, tot indicant clarament els passos seguits.
787 743 653 Podeu començar preguntant als nens i nenes quines
– 149 – 257 – 282
són les primeres xifres que cal restar; a continuació,
638 486 371
454 512 408
demaneu-los com restarien 7 – 9. Han de veure
– 78 – 365 – 170
que necessiten agafar una de les desenes, per tenir
376 147 238
la resta 17 – 9; per tant, han de passar una de les
546 934 224
– 286 – 156 – 176 vuit desenes a deu unitats, escriure el total d’unitats
260 778 048 que ara tenen i restar. Han de fer el mateix per a les
3 Uneix els punts: desenes. Aquesta operació d’exemple la podeu
deixar escrita a la pissarra mentre acaben l’activitat.
L’activitat següent és un exercici de repàs de la

numeració. Abans, feu sèries de nombres (per
exemple, dient en veu alta i en cadena els nombres
consecutius a partir d’un nombre triat).
132 cent trenta-dos 2 Han de sumar seguint l’exemple, quan calgui.
Pàgina 132
3_MAT_GD_2_U9_2EP.indd 119 06/05/11 13:31

Segon Curs
9
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LA TAuLA DEL 7
731=7
7
7 x 1, 7 x 2, etc.
732= 14
7 + 7
733= 21
7 + 7 + 7
734= 28
7 + 7 + 7 + 7
735= 35
7 + 7 + 7 + 7 + 7
736= 42
7 + 7 + 7 + 7 + 7 + 7
737= 49
7 + 7 + 7 + 7 + 7 + 7 + 7
738= 56
7 + 7 + 7 + 7 + 7 + 7 + 7 + 7
739= 63
7 + 7 + 7 + 7 + 7 + 7 + 7 + 7 + 7
7 3 10 = 70
7 + 7 + 7 + 7 + 7 + 7 + 7 + 7 + 7 + 7
cent trenta-tres 133
Pàgina 133
Aquesta pàgina és anàloga a l’anterior. Deixeu que

LA TAuLA DEL 8
els nens i nenes expliquen què hi veuen, i ajudeu-los
1 Compta i completa: si ho necessiten.
831=8 Un cop completada la taula, comenteu-la en veu alta

8
i feu exercicis de multiplicacions amb la taula del 8.

832= 16
8 + 8
833= 24
8 + 8 + 8
834= 32
8 + 8 + 8 + 8
835= 40
8 + 8 + 8 + 8 + 8
836= 48
8 + 8 + 8 + 8 + 8 + 8
837= 56
8 + 8 + 8 + 8 + 8 + 8 + 8
838= 64
8 + 8 + 8 + 8 + 8 + 8 + 8 + 8
839= 72
8 + 8 + 8 + 8 + 8 + 8 + 8 + 8 + 8
8 3 10 = 80
8 + 8 + 8 + 8 + 8 + 8 + 8 + 8 + 8 + 8
134 cent trenta-quatre
Pàgina 134
3_MAT_GD_2_U9_2EP.indd 120 06/05/11 13:31

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
9
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
nenes aprenguin estratègies per resoldre problemes.

RESOLEM
En aquest cas, han de veure que cal aplicar la resta
1 En Jaume té 75 cromos i en regala 28 a la Núria. Quants
li’n queden? portant-ne.
75 A fi de complementar la pàgina, podeu proposar més
– 28
47 Li’n queden 47. problemes de resolució semblant. Per exemple: Un
tren porta 132 passatgers. Quants n’hi quedaran si a
2 En Joan tenia 54 jerseis a la botiga i avui n’ha venut 27. la propera estació en baixen 15?
Quants jerseis hi té ara?

54
– 27 en una frase en què aparegui una xifra i allò a què
27 Ara hi té 27 jerseis. fa referència aquesta xifra. Això serveix per entendre
millor el perquè de les operacions fetes i per veure
3 Uns patins valen 32 € en una botiga i 27 € en una altra. Quina
diferència de preu hi ha? si realment es respon la pregunta. Heu de procurar
que diferenciïn els exercicis de sumar i restar (en què
32
– 27 Hi ha una diferència es resolen operacions i prou) dels problemes (en
05 de 5 euros. què es fa una operació per respondre una pregunta).
1 Han de fixar-se en les figures i respondre les preguntes. cent trenta-cinc 135 Aquests exercicis complementaris poden fer-los
mentalment, en veu alta o a la pissarra, segons el
Pàgina 135 nivell de l’alumne i de la seva comprensió de la resta
portant-ne.
4 En Jordi té 62 € i se’n gasta 24 en un llibre. Quants euros

li queden?
62
– 24
38 Li queden 38 euros.
5 Si en un teatre hi ha 90 butaques i 84 espectadors, quantes

butaques lliures hi queden?
90
– 84 Hi queden 6 butaques
06 lliures.
6 La mare té 36 botons en una capsa i me’n dóna 8. Quants botons

hi ha ara a la capsa?
36
– 8 Ara hi ha 28 botons
28 a la capsa.
136 cent trenta-sis
Pàgina 136
3_MAT_GD_2_U9_2EP.indd 121 06/05/11 13:31

Segon Curs
9
Per sumar d’una manera ràpida, a vegades és
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
important saber-se alguns trucs de memòria. Per

CALCULEM • 4 + 2
exemple, si sumem dos nombres que tenen com a
1 Calcula:
44 + 2 = 46 12 + 24 = 36 314 + 12 = 326 unitats 4 i 2, el resultat sempre tindrà 6 unitats soltes.

52 + 4 = 56 24 + 22 = 46 232 + 54 = 286
74 + 2 = 76 24 + 32 = 56 574 + 22 = 596 4+2=6
82 + 4 = 86 42 + 14 = 56 462 + 34 = 496
14 + 2 = 16
12 + 4 = 16 54 + 42 = 96 684 + 12 = 696
2 Resol i completa:
12 + 4 = 16
• A la botiga tenen dues capses amb polseres. Si en una n’hi
ha 24 i a l’altra n’hi ha 12, quantes polseres tenen en total? 36 24 + 2 = 26
• Un tren fa un recorregut de 54 quilòmetres, i després,
un altre de 12. Quants quilòmetres fa en total? 66 Aquesta pàgina correspon a la part de càlcul ràpid
• Tinc una capsa amb 12 llapis i una altra amb 14.
Quants llapis tinc? 26
• El meu avi fa una col·lecció d’adhesius i en té 74. l’escriptura. En l’apartat Altres recursos de la guia
Si avui li he portat 12 adhesius, quants en té ara? 86
• Al matí he desat 4 tovalloles a l’armari i ara n’hi acabo
de desar 2 més. Quantes n’hi he guardat en total? 6 amb els mateixos conceptes.
• En Carles ha jugat dos partits de bàsquet. Si en el primer
ha fet 12 punts i en el segon n’ha fet 4, quants punts
ha fet en total? 16
cent trenta-set 137
Pàgina 137
Podeu donar els àbacs als nens i nenes i fer la resta

entre tots, en veu alta. És interessant que representeu
REPASSEM
més restes amb l’àbac, amb cartolines de color o
1 Fes les restes:
85 43 287 436
amb els conjunts de pedretes, tot fent els canvis
– 39 – 15 – 98 – 218
de desenes a unitats i de centenes a desenes quan
46 28 189 218
39 40 592 375
calgui.
– 14 – 26 – 325 – 289
25 14 267 086 Si no fan correctament els canvis de desenes a unitats

i de centenes a desenes, us recomanem que ho
2 Suma mentalment, escriu i relaciona:
practiquin sense fer la resta, tan sols amb nombres
400 + 60 + 4 = 464 • • cent vuitanta-cinc
en què hagin de fer aquests canvis.
100 + 80 + 5 = 185 • • tres-cents cinquanta-sis
300 + 80 + 3 = 383 • • tres-cents quaranta-nou

Per tal d’avaluar el grau d’assoliment dels continguts
300 + 50 + 6 = 356 dos-cents setanta-u
de la unitat, no cal que expliqueu el procediment que
• •
200 + 70 + 1 = 271 • • quatre-cents seixanta-quatre

cal seguir, tret que algun nen o nena hi trobi alguna
300 + 40 + 9 = 349 • • tres-cents vuitanta-tres
dificultat.
3 Inventa‘t un problema en què s’hagi de fer una resta:
(resposta oberta) Podeu fer dictats de nombres, o bé demanar-los que

escriguin tots els nombres compresos entre dos de
138 cent trenta-vuit concrets (per exemple, entre 129 i 157).
Pàgina 138
3_MAT_GD_2_U9_2EP.indd 122 06/05/11 13:31

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
UNITAT 10: ELS GRÀFICS
En aquesta unitat es treballen les dades, els gràfics

de barres, els pictogrames i les operacions amb la
ELS GRÀFICS calculadora; a més, es mostra la relació que hi ha
10 entre la suma i la resta.

Demaneu als nens i nenes que llegeixin les preguntes
i discutiu-les entre tots. S’han d’adonar que l’Anna i
en Martí observen un gràfic a la pantalla de l’ordinador
i que, de gràfics com aquest, se’n poden trobar en
diferents llocs. Expliqueu-los que serveixen per
representar un conjunt de dades, i que en podem
treure molta informació.
 Saps què miren l’Anna i en Martí a l’ordinador?

 Saps per a què serveix?
cent trenta-nou 139
Pàgina 139
Amb aquesta activitat es pretén que els nens i nenes

interpretem GrÀFiCS
aprenguin a interpretar gràfics de barres (podeu
1 Observa els mitjans de comunicació més utilitzats per informar projectar-ne la imatge, que trobareu en el web de
i respon les preguntes:
60
recursos per al professor). Feu-los preguntes com
ara: Quants mitjans de comunicació diferents hi ha?
50
Quin mitjà t’agrada més? Quina informació dóna

40
el gràfic?... Després, llegiu la informació en veu

30
alta: «Segons el gràfic, de les persones a qui s’ha
20
preguntat, n’hi ha 20 que prefereixen la televisió, 60
10
que prefereixen el diari, 40 la ràdio i 30 Internet».
televisió diari ràdio Internet Han de veure que aquestes dades corresponen
• Quantes persones prefereixen la ràdio? 40 als quadres pintats del gràfic i que cal observar la
• Quin és el mitjà de comunicació que prefereixen més persones? informació que mostra cada un dels eixos.
El diari .
• Quin és el mitjà de comunicació que prefereixen menys persones? Podeu elaborar gràfics simples amb temes propers
La televisió
als alumnes.
.
• Quantes persones més prefereixen la ràdio que la televisió? 20

• I quantes més prefereixen el diari que Internet? 30
140 cent quaranta
Pàgina 140
3_MAT_GD_2_U10_2EP.indd 123 06/05/11 13:34

Segon Curs
10
A la pàgina anterior, els alumnes han d’interpretar un
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LeS DADeS i eLS GrÀFiCS

gràfic i analitzar-lo per extreure’n dades concretes.
1 Compta les persones que viuen en aquest poble. Representa En aquest cas, cal que construeixin un gràfic a partir
les dades al gràfic de barres horitzontal i respon.
d’unes dades donades (en resulta un gràfic de barres
IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII 28 horitzontals). Perquè el puguin fer, prèviament els heu
IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII 30 d’explicar què és un recompte i com es fa. Un cop
IIIIIIIIIIII 12 l’hagin fet, han de respondre una sèrie de preguntes
IIIIIIII 8
a partir de la seva observació. És important que
s’adonin que, si bé també les poden respondre a
partir del recompte, resulta molt més senzill fer-ho
a partir del gràfic. Per demostrar-ho, podeu fer-los
més preguntes sobre la població de què es parla en
aquesta activitat.
2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36
• En quin grup hi ha més persones? en el de dones

• Quantes dones més que nenes hi ha? 22
cent quaranta-u 141
Pàgina 141
Escriviu una llista a la pissarra dels nens i nenes de

2 Pregunta als companys i companyes quin mitjà de transport
la classe, anoteu al costat de cadascú quin mitjà
els agrada més i representa les dades al gràfic de barres: de transport li agrada més i, a continuació, feu-ne
el recompte segons el mitjà de transport. Demaneu-
los que omplin les caselles i que ells mateixos
(resposta oberta) expliquin com creuen que han de completar el gràfic.
18
17
Finalment, feu que completin el gràfic, de manera
16
15
individual, pintant les barres en funció del nombre de
14
13
nens i nenes que han comptat.
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
142 cent quaranta-dos
Pàgina 142
3_MAT_GD_2_U10_2EP.indd 124 06/05/11 13:34

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
10
Cal explicar-los que aquesta és una altra manera de
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
eLS piCtOGrAmeS
representar les dades. Així com als gràfics anteriors
1 Observa els diaris venuts la setmana passada i respon: es pintaven barres la longitud de les quals indicava la
quantitat d’elements representats, ara en comptes de
Cada representa 10 diaris.
barres es fan servir pictogrames. Cada pictograma
representa un conjunt donat d’elements que cal
especificar sobre el gràfic.
Han de veure que el diari representa 10 diaris venuts.

Així, si el dilluns té quatre diaris, han de sumar 10
+ 10 + 10 + 10 i, per tant, afirmar que el dilluns s’han
venut 40 diaris. Un cop vist aquest exemple, resoleu
entre tots les preguntes proposades.
dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge
• Quants diaris es van vendre dimecres? 50

• I dissabte? 80
• Quants diaris es van vendre durant el cap de setmana? 180
• I en tota la setmana? 420
• Quants diaris més es van vendre dimarts que dilluns? 10
cent quaranta-tres 143
Pàgina 143
Aquesta pàgina és de repàs de multiplicacions i

2 Multiplica:
sumes i restes. És important, doncs, que la resolguin
sols, i que després la corregiu entre tots. Així veureu
433= 12 537= 35 438= 32
333= 9 232= 4 239= 18 si els nens i nenes recorden els conceptes treballats
538= 40 432= 8 334= 12 en unitats anteriors. Amb tot, en el cas de les
436= 24 338= 24 533= 15 multiplicacions, pot ser convenient practicar-les com
434= 16 335= 15 237= 14
a mínim un cop per setmana, ja que es tracta d’un
332= 6 535= 25 439= 36
concepte molt memorístic i no s’ha d’arraconar.
3 Suma:
3+2+5= 10 9+4+5= 18 4+7+3= 14

8+2+1= 11 3+6+1= 10 8+1+3= 12
9+6+3= 18 7+5+2= 14 9+4+7= 20
4 Calcula:
324 419 374 517

+ 192 + 243 + 321 + 349
516 662 695 866

920 726 547 672
– 384 – 572 – 329 – 426
536 154 218 246

144 cent quaranta-quatre
Pàgina 144
3_MAT_GD_2_U10_2EP.indd 125 06/05/11 13:34

Segon Curs
10
Identifiqueu les tecles als diferents models de
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LA CALCULADOrA
calculadores que hi ha a la classe (podeu projectar la
1 Observa: imatge de la calculadora que trobareu en el web de
recursos per al professor). Demaneu als nens i nenes
pantalla
que comentin les diferències que hi veuen i que hi

Engegar
menys
localitzin les tecles més importants.
igual
més
Expliqueu-los com es fa una suma amb la calculadora
ajudant-vos amb l’activitat 2. A continuació, feu que
2 Observa com es fa una suma amb la calculadora:
resolguin mentalment les activitats proposades i
135 + 283
que després ho facin amb la calculadora. D’aquesta
Engega la calculadora amb la tecla .
ON
AC
manera veuran la calculadora com una eina de

Prem les tecles del primer sumand: 1 3 5 .
Prem la tecla + i, després, les de l’altre sumand: 2 8 3 .

comprovació.
Prem la tecla = i obtindràs el resultat 418 .
Finalment, per tornar a tenir 0 a la calculadora prem la tecla .

ON
AC
3 Suma amb la calculadora i escriu-ne el resultat:
dos-cents trenta-set més cent vint-i-nou 366

quatre-cents nou més dos-cents quaranta-tres 652
cent quaranta-cinc 145
Pàgina 145
Tant en la primera activitat com en l’última, els

4 Completa les sèries amb l’ajut de la calculadora:
nens i nenes han de fer primer les sumes i restes
mentalment i, després, comprovar-ne el resultat amb
13 +35 48 +28 76 +17 93 +42 135
la calculadora. És important que la utilitzin només com
135 – 17 118 – 21 97 – 35 62 – 19 43 una eina de comprovació.
43 +26 69 – 33 36 +57 93 – 46 47
Per a l’activitat 5 podeu repartir a cadascú tres
47 +149 196 – 59 137 +76 213 – 24 189 cartolines amb nombres diferents perquè, combinant-
189 +39 228 – 67 161 +52 213 – 48 165 les, facin els nombres més grans i més petits
possibles. Un cop fets, demaneu-los que intercanviïn
5 Escriu amb la calculadora:
• El nombre més gran que puguis amb tres xifres diferents.

les cartolines amb els companys per continuar
987
• El nombre més gran que puguis amb tres xifres iguals. 999 creant nombres. Finalment, mireu quins infants han
• El nombre més petit que puguis amb tres xifres diferents. 102 aconseguit els nombres més grans i més petits.
• El nombre més gran que puguis amb les xifres 1, 7 i 6. 761
6 Calcula i comprova’n el resultat amb la calculadora:
247 572 492 813

+ 456 – 398 + 275 – 468
703 174 767 345
146 cent quaranta-sis 2 Han de sumar seguint l’exemple, quan calgui.
Pàgina 146
3_MAT_GD_2_U10_2EP.indd 126 06/05/11 13:34

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
10
En aquesta pàgina es treballa la resta com a operació
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LA reStA COm A OperACió inverSA De LA SUmA

inversa de la suma. Aquesta operació s’utilitza quan
1 Observa: falta un dels dos sumands.
Aquest llibre té 240 pàgines
i ja n’he llegit 80. Quantes
Feu que un nen i una nena llegeixin el que diuen els
me’n falten per acabar-lo? personatges del dibuix i resoleu entre tots el problema
Per saber les pàgines que que es planteja. Per fer-ho, podeu seguir el procés
li falten per acabar el llibre
fem una resta: que es mostra en el llibre.
240 – 80 = 160
Li falten 160 pàgines per

Proposeu problemes similars i feu que alguns alumnes
acabar-lo.
surtin a la pissarra a resoldre’ls, amb l’ajut de la resta
Per saber si hem fet bé la resta, podem fer aquesta suma, que és
la seva operació inversa: de la classe. Per exemple: Si la Maria està llegint un
240 – 80 = 160 80 + 160 = 240
llibre que té 423 pàgines i ja n’ha llegit 128, quantes
240 total 80 llegides li’n falten per acabar-lo?
– 80 llegides + 160 no llegides
160 no llegides 240 total
2 Resta i escriu la suma corresponent:
348 – 75 = 273 75 + 273 = 348

267 – 115 = 152 115 + 152 = 267
cent quaranta-set 147
Pàgina 147
L’activitat 3 serveix per practicar el que heu treballat a

3 Busca el sumand que hi falta:
la pàgina anterior. Els nens i nens s’han d’adonar que,
a l’hora de calcular el sumand que falta, és indiferent
100 + 10 = 110 40 + 160 = 200 74 + 146 = 220
quin nombre sigui el primer o el segon.
110 200 220
– 100 – 40 – 74
010 160 146 En l’activitat 4 no es tracta de relacionar les sumes
i restes que tenen el mateix resultat, sinó les que
150 + 25 = 175 235 + 129 = 364 116 + 46 = 162
175 364 162
són inverses.
– 25 – 129 – 46
150 235 116
27 + 315 = 342 47 + 102 = 149 121 + 84 = 205

342 149 205
– 27 – 47 – 84
315 102 121
4 Completa i relaciona:
120 + 30 = 150 • • 670 – 30 = 640

235 + 40 = 275 • • 275 – 40 = 235
700 + 85 = 785 • • 150 – 30 = 120
640 + 30 = 670 • • 785 – 85 = 700
148 cent quaranta-vuit
Pàgina 148
3_MAT_GD_2_U10_2EP.indd 127 06/05/11 13:34

Segon Curs
10
Els problemes d’aquesta doble pàgina són una
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
continuació de les estratègies que ja han vist en

reSOLem
unitats anteriors. Un cop els hagin resolt de la manera
1 La Núria vol aconseguir una nina de la fira que val 759 punts.
Si ja en té 620, quants punts li falten? que els va millor (fent un dibuix, mentalment, escrivint-
759
ne les dades i fent-ne l’operació...), comenteu entre
– 620 tots quines han estat aquestes estratègies a partir
139 Li falten 139 punts. de les respostes a la pregunta Com ho has resolt?
Procureu que les comentin els alumnes que van
2 La senyora Mercè té a la botiga 137 botons blancs, 268 de negres
i 57 de vermells. Quants botons hi té en total? tenir dificultats per trobar una estratègia en aquelles
137 unitats; així podeu comprovar si, en aquest cas, han
268 arribat a una bona solució.
+ 57
462 En total hi té 462 botons.
3 L’Arnau té 156 cromos i en Quim en té 87 més que l’Arnau.

Quants cromos té en Quim?
156
+ 87
243 En Quim té 243 cromos.
1 Han de fixar-se en les figures i respondre les preguntes. cent quaranta-nou 149
Pàgina 149
4 El carter del barri ha de repartir 737 cartes i ja n’ha repartit 150.

Quantes cartes li queden per repartir?
737
– 150 Li queden 587 cartes
587 per repartir.
5 A la sabateria del costat de casa tenen 356 parells de sabatilles

blanques, 107 parells de sabatilles blaves i 64 parells de sabatilles
vermelles. Quants parells de sabatilles tenen en total?
356
107
En total tenen
+ 64
527 527 parells de sabatilles.
6 En Joan té 126 bales, i en Manel, 107. Quantes bales li falten a en

Manel per tenir-ne tantes com el seu company?
126
– 107
019 Li falten 19 bales.
150 cent cinquanta
Pàgina 150
3_MAT_GD_2_U10_2EP.indd 128 06/05/11 13:34

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
10
Per sumar d’una manera ràpida, a vegades és
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
important saber-se alguns trucs de memòria. Per

CALCULEM • 6 + 3
exemple, si sumem dos nombres que tenen com a
1 Calcula:
16 + 3 = 19 26 + 23 = 49 233 + 26 = 259 unitats 6 i 3, el resultat sempre tindrà 9 unitats.

23 + 6 = 29 13 + 36 = 49 126 + 53 = 179
26 + 3 = 29 63 + 16 = 79 313 + 16 = 329
6+3=9
66 + 3 = 69 36 + 13 = 49 473 + 26 = 499
13 + 16 = 29
73 + 6 = 79 56 + 43 = 99 523 + 46 = 569
39 69 289
33 + 6 = 46 + 23 = 276 + 13 =
26 + 13 = 39
36 + 3 = 39 23 + 66 = 89 123 + 56 = 179
2 Resol i completa: Aquesta pàgina correspon a la part de càlcul ràpid
• La Laura té 26 gomets de forma triangular i 33 gomets en què els alumnes treballen tant la lectura com
rodons. Quants gomets té en total? 59
• La Rosa i l’Esther tenen 13 i 16 cromos, respectivament. l’escriptura. En l’apartat Altres recursos de la guia
Quants en tenen entre totes dues? 29 trobareu exercicis i problemes per dictar relacionats
• L’Eulàlia compra 6 ampolles d’aigua i la Mireia en compra
13. Quantes ampolles d’aigua han comprat? 19 amb els mateixos conceptes.
• A la classe hem fet dos grups per buscar informació sobre
Mallorca. Un grup ha portat 23 fotografies de Mallorca,
i l’altre, 26. Quantes fotografies tenim en total? 49
• A l’hora del pati, en Ferran ha guanyat 6 bales.
Si ja en tenia 53, quantes bales té ara? 59
cent cinquanta-u 151
Pàgina 151
Per tal d’avaluar el grau d’assoliment dels continguts

de la unitat, no heu d’explicar el procediment que
repASSem
cal seguir, tret que algun nen o nena hi trobi alguna
1 Observa els llibres que té la Marta al prestatge i respon:
15
14
• Quants llibres són dificultat. Un cop els alumnes hagin completat
les activitats, podeu repassar allò que s’ha après
13
12
11
d’animals? 13
10
9
8 • I de contes? 10 i demanar-los quin procediment han utilitzat.
7
6
5
4
• Quants llibres més d’animals
que de plantes té? 7
3
2
1
plantes animals contes
2 Busca el sumand que hi falta i comprova’n el resultat amb

la calculadora:
623 + 234 = 857 276 + 205 = 481

857 481
– 623 – 276
234 205
345 + 342 = 687 114 + 421 = 535
687 535
– 345 – 114
342 421
152 cent cinquanta-dos
Pàgina 152
3_MAT_GD_2_U10_2EP.indd 129 06/05/11 13:34

Segon Curs
UNITAT 11: MESUREM EL TEMPS
En aquesta unitat es treballen les unitats de temps,

com ara els mesos de l’any, la setmana i els dies, i la
MESUREM lectura del rellotge (tant de les hores en punt com dels
EL TEMPS
11 quarts d’hora).

activitat en el web de recursos per al professor.) Amb
la primera pregunta s’intenta que els nens i nenes
vegin que, si no hi ha un rellotge de referència, és
difícil saber l’hora; demaneu-los si sabrien llegir l’hora
en un rellotge.
Un cop hàgiu parlat de si saben llegir les hores o

no, podeu preguntar-los si saben quanta estona és
una hora, mig dia, un dia sencer; i també, si saben
quantes hores dormen, quantes hores estan a l’escola
 Sabries dir quina hora és mirant el rellotge? o quantes hores al dia juguen.
 Quanta estona jugues cada dia?
cent cinquanta-tres 153
Pàgina 153
A partir de l’horari escolar d’aquesta pàgina, els

ELS DIES DE LA SETMANA
alumnes poden començar a prendre consciència de
1 Observa i respon: la distribució del temps durant el dia.
¿ dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge
En primer lloc, feu que llegeixin el nom dels dies de
la setmana que hi ha a la primera fila de l’horari i,
Educació
9 a 10 Càlcul Experiències física Càlcul Català Festa Festa
10 a 11 Català Matemàtiques Música Matemàtiques Castellà Festa Festa després, que comptin el total de dies de la setmana.
11 a 12
Pati Pati Pati Pati Pati
Festa Festa
Finalment, llegiu el text que hi ha al requadre.
Lectura Taller Racons Lectura Racons
• A quina hora es fa Matemàtiques el dimarts? A les 10 . Com a activitat complementària, podeu proposar-
• Quina és l’hora d’anar al pati? A les 11 .
los problemes com aquest: Dels set dies que té una
Els dies de la setmana són: dilluns, dimarts, setmana, quants dies aneu a classe i quants teniu
dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge.
La setmana té 7 dies. festa?
2 Omple la taula: (resposta oberta) Després d’observar l’horari, aprofiteu-ho per
dia de la setmana dia del mes mes demanar-los si fan cap activitat extraescolar, quants
avui és
dies la fan, si és alguna activitat esportiva...
demà serà
ahir va ser Finalment, podeu proposar-los que facin el seu propi

horari, d’acord amb les matèries que estudien i les
154 cent cinquanta-quatre
activitats que duen a terme després de l’escola.

Pàgina 154
3_MAT_GD_2_U11_2EP.indd 130 06/05/11 14:11

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
11
Un cop hagin observat el calendari (podeu treballar-
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
EL CALENDARI
lo utilitzant un calendari de l’any en curs o projectant
1 Observa: la imatge que trobareu en el web de recursos
febrer març abril per al professor), podeu dictar-los els mesos
gener 3 4 5 62
1 2 3
desordenadament perquè els escriguin ordenats en

2 3 4 5 6
1 1
1 2
7 9 10 11 12 13
8 4 5 6 7 8 9 10
4 5 6 7 8 9 7 8 9 10 11 12 13
3
14 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 17
10 11 12 13 14 15 16 14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27 18 19 20 21 22 23 24
un full.
17 18 19 20 21 22 23 21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31 25 26 27 28 29 30
24 25 26 27 28 29 30 28
31
juny juliol agost
maig 1 2 3 1 2 3 4 5 6 7
1 1 2 3 4 5
Per continuar treballant el calendari, podeu fer-los

4 5 6 7 8 9 10 8 9 10 11 12 13 14
4 5 6 7 8 6 9 10 11 12
7 8
2 3 15 16 17 18 19 20 21
13 14 15 16 17 18 19 11 12 13 14 15 16 17
9 10 11 12 13 14 15 22 23 24 25 26 27 28
20 21 22 23 24 25 26 18 19 20 21 22 23 24
16 17 18 19 20 21 22
preguntes com ara: En quin mes ens trobem? Quin

25 26 27 28 29 30 31 29 30 31
23 24 25 26 27 28 29 27 28 29 30
30 31
octubre novembre desembre
setembre
6 7
1
8
2
9 10 11
3 4
3 4 5 6 7
1
8
2
9 7
1
9 10 11 12 13
8
2 3 4 5 6 1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11 és el mes del teu aniversari? Quin mes comença
5 12 13 14 15 16 17 18
10 11 12 13 14 15 16 14 15 16 17 18 19 20
l’escola? Quin mes se celebra el Nadal? Quin mes

12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25
17 18 19 20 21 22 23 21 22 23 24 25 26 27
19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
24 25 26 27 28 29 30 28 29 30
26 27 28 29 30
31
t’agrada més i per què?

Els mesos són:
gener, febrer, març, abril, maig, juny,
juliol, agost, setembre, octubre, novembre i desembre.
2 Respon:
• Quants mesos té 1 any? dotze .
• Què tenen d’especial els dies marcats en vermell? Que són festius
.
• Quin és el mes del teu aniversari? (resposta oberta) .
cent cinquanta-cinc 155
Pàgina 155
Podeu completar la primera activitat demanant als

3 Relaciona els mesos amb els nombres corresponents:
nens i nenes que relacionin l’ordre temporal dels
mesos amb els nombres. Per exemple, el gener
1• •
gener juliol • • 7
és el primer mes de l’any; el febrer, el segon, i així
•
febrer •
2• • 8
successivament.
•
maig setembre •
3• • 9
març Escriviu a la pissarra, en xifres i en lletres, algunes
• •
•
juny agost dates importants: el primer dia d’escola, el primer dia
•
4• • 10
•
desembre •
5• • 11 de l’any, l’últim dia d’escola…

•
abril octubre •
novembre
L’última activitat d’aquesta pàgina l’han de fer tots
• •
6• • 12
El 19 de maig de 2011 s’escriu 19-5-11. sols. Després, comenteu-la en veu alta.
4 Escriu el nom, els cognoms i la data de naixement, en xifres,

de quatre companys i companyes de classe:
nom i cognoms data de naixement
(resposta oberta)
156 cent cinquanta-sis
Pàgina 156
3_MAT_GD_2_U11_2EP.indd 131 06/05/11 14:11

Segon Curs
11
Els nens i nenes han de veure clarament la diferència
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LES HORES
entre la busca llarga i la curta. Per tal d’ajudar-los,
1 Observa: podeu fer un rellotge gran i penjar-lo a la pissarra amb
la busca petita d’un color i la busca gran d’un altre (és
millor que utilitzeu els mateixos colors que després
9:00 Són les nou.
han d’usar per pintar en el llibre: blau per a la busca
llarga i taronja per a la petita).
2 Pinta l’agulla gran de color blau i la petita de color taronja:
Podeu projectar la imatge del rellotge sense busques,
que trobareu en el web de recursos per al professor,
i dibuixar-hi les diferents busques en funció de l’hora
que vulgueu ensenyar.
5:00 2:00 12:00
Treballeu totes les hores i, a continuació, dicteu hores

3 Dibuixa les dues agulles de cada rellotge:
i demaneu als nens i nenes que surtin a la pissarra a
col·locar (o bé dibuixar) les busques on correspongui.
Són les vuit. Són les deu. Són les quatre. Són les set.
cent cinquanta-set 157
Pàgina 157
En aquesta pàgina es presenten més activitats per

4 Relaciona:
practicar les hores en punt amb els rellotges analògics
i digitals.
• • •
• • • • • •
12:00 3:00 8:00 6:00 9:00 4:00

• • • • • •
• • •
5 Escriu:
És la una . Són les onze .
Són les set . Són les dues .
158 cent cinquanta-vuit
Pàgina 158
3_MAT_GD_2_U11_2EP.indd 132 06/05/11 14:11

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
11
En aquesta pàgina es treballa l’expressió de les hores
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
ELS QUARTS D’HORA

introduint-hi els quarts. Demaneu-los que observin les
1 Observa: imatges de la primera activitat per veure com es diuen
les hores segons la posició de les agulles (busques).
Cal que es fixin, sobretot, en la posició de l’agulla
llarga.
Són les dues. És un quart Són dos quarts Són tres quarts
de tres. de tres. de tres.
Si podeu, porteu a classe un rellotge gran i aneu
2 Relaciona: movent les agulles de manera que els nens i nenes
•
5:30 •
diguin, per torns, l’hora que marca. Vigileu que l’agulla
• •
llarga assenyali sempre un dels quarts. Si no disposeu

• 2:15 •
d’un rellotge gran, dibuixeu-ne un a la pissarra.
• 8:45 •
• •
Ara podeu fer-ho a l’inrevés: els nens i nenes han de
• 7:30 •
sortir a moure les agulles per representar l’hora que
• 9:15 •
els indiqueu.
• •
• 9:30 •
cent cinquanta-nou 159
Pàgina 159
Abans de començar la primera activitat, recordeu als

3 Escriu l’hora que marca cada rellotge:
nens i nenes la diferència entre un quart, dos quarts
i tres quarts en el moment de dir les hores.
Demaneu-los que dibuixin, en una fitxa o una

cartolina, rellotges que marquin les hores a què
dos quarts un quart dos quarts
de tres de deu de set s’aixequen, entren a l’escola, surten al pati, dinen,
8:45 7:15 5:30 juguen, berenen...
tres quarts un quart dos quarts Feu un cartell gran o un mural en què apareguin les
de nou de vuit de sis
4 Observa l’hora i dibuixa les dues agulles de cada rellotge:
hores més importants del dia. Després, pengeu-lo
a l’aula perquè tots el vegin i, d’aquesta manera,
s’acostumin als rellotges.
9:30 8:15 5:45 Si en teniu l’oportunitat, pengeu un rellotge gran a

la paret i, de tant en tant, pregunteu a algun dels
alumnes quina hora és. Això ho podeu fer no tan sols
durant la classe de Matemàtiques, sinó també al llarg
6:15 7:00 1:30
de tot el dia.
160 cent seixanta 2 Han de sumar seguint l’exemple, quan calgui.
Pàgina 160
3_MAT_GD_2_U11_2EP.indd 133 06/05/11 14:11

Segon Curs
11
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LA TAULA DEL 9
931=9
9 9 x 1, 9 x 2, etc.
932= 18
9 + 9
933= 27
9 + 9 + 9
934= 36
9 + 9 + 9 + 9
935= 45
9 + 9 + 9 + 9 + 9
936= 54
9 + 9 + 9 + 9 + 9 + 9
937= 63
9 + 9 + 9 + 9 + 9 + 9 + 9
938= 72
9 + 9 + 9 + 9 + 9 + 9 + 9 + 9
939= 81
9 + 9 + 9 + 9 + 9 + 9 + 9 + 9 + 9
9 3 10 = 90
9 + 9 + 9 + 9 + 9 + 9 + 9 + 9 + 9 + 9
cent seixanta-u 161
Pàgina 161
Aquesta pàgina és anàloga a l’anterior. Deixeu que

els nens i nenes expliquen què hi veuen, i ajudeu-los
LA TAULA DEL 10 si ho necessiten.
1 Compta i completa:
Un cop completada la taula, comenteu-la en veu alta

10 3 1 = 10
10 i feu exercicis de multiplicacions amb les taules del
10 + 10
10 3 2 = 20 9 i del 10.
10 3 3 = 30
10 + 10 + 10
10 3 4 = 40
10 + 10 + 10 + 10
10 3 5 = 50
10 + 10 + 10 + 10 + 10
10 3 6 = 60
10 + 10 + 10 + 10 + 10 + 10
10 3 7 = 70
10 + 10 + 10 + 10 + 10 + 10 + 10
10 3 8 = 80
10 + 10 + 10 + 10 + 10 + 10 + 10 + 10
10 3 9 = 90
10 + 10 + 10 + 10 + 10 + 10 + 10 + 10 + 10
10 3 10 = 100
10 + 10 + 10 + 10 + 10 + 10 + 10 + 10 + 10 + 10
162 cent seixanta-dos ?????
Pàgina 162
3_MAT_GD_2_U11_2EP.indd 134 06/05/11 14:11

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
11
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................

RESOLEM
(en aquest cas, tant de construcció de gràfics com de
1 Observa, agrupa les dades i completa:
lectures de rellotge).
A la primera pàgina han de construir un gràfic segons

el temps que ha fet durant el mes de maig. Compteu
entre tots els dies núvols, de sol i de pluja i, després,
deixeu que construeixin el gràfic de manera individual.
Per al problema següent, cal que observin les imatges

20
2
19
18 atentament; si ho preferiu, podeu projectar-les (les
17
16
15
14
trobareu en el web de recursos per al professor).
5 13
12
Un cop hagin associat les hores que marquen
11
10
15
9
8 els diferents rellotges amb cada acció, cal que
7
6
5
4
responguin les preguntes de forma individual. Han
9 de veure que restar i sumar hores no presenta cap
3
2
1
dificultat, l’única condició és que totes les unitats de

temps estiguin en hores.
1 Han de fixar-se en les figures i respondre les preguntes. cent seixanta-tres 163
Pàgina 163
2 Observa i respon:
• Qui s’ha llevat més d’hora? l’Anna

• Quantes hores passen des que l’Anna es lleva fins que entra
a l’escola? dues hores
• I des que en Martí es lleva? una hora

• Si entren a les 9 i surten a la 1, quantes hores passen a l’escola
al matí? quatre hores
• Si entren a les 3 i surten a les 5, quantes hores passen a l’escola

a la tarda? dues hores
• Si sumes les hores del matí i de la tarda, quantes hores hi passen

en total? sis hores
164 cent seixanta-quatre
Pàgina 164
3_MAT_GD_2_U11_2EP.indd 135 06/05/11 14:11

Segon Curs
11
Ara ja saben multiplicar per 2. És imprescindible
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
que els alumnes sàpiguen de memòria les taules de

CALCULEM • 3 2
multiplicar.
1 Escriu = o ≠:
8 3 2 = 16 5 3 2 = 10 7 3 2 = 14
9 3 2 = 18 7 3 2 ≠ 13 8 3 2 ≠ 18
2 = 8 = ≠
4 3 3 3 2 6 2 3 2 8
2x0=0
7 3 2 ≠ 16 9 3 2 ≠ 19 1 3 2 = 2
3 3 2 ≠ 7 4 3 2 ≠ 6 5 3 2 ≠ 7 2x1=2
2 3 2 = 4 1 3 2 ≠ 5 6 3 2 = 12
6 3 2 ≠ 16 8 3 2 ≠ 20 4 3 2 ≠ 9 2x2=4
2 Encercla sí o no:
2x3=6
• La Laia té 2 parells de sabates. Té 6 sabates en total? sí no
• En Lluís ha llegit 8 pàgines dilluns i 8 dimarts. Ha llegit

13 pàgines entre els dos dies? sí no
2x4=8
• L’Hug té 10 bales. Si en Ricard en té el doble, en té 22? sí no
• La Cèlia té 8 clips a cada butxaca. En té 16? sí no

2 x 5 = 10
• En Ferran té dues carpetes de 9 fulls. Creus que té
19 fulls en total? sí no 2 x 6 = 12
• Si en Joan té dues vegades 7 llapis, té 14 llapis? sí no
• Si hi ha 6 persones i totes porten guants, en total 2 x 7 = 14

hi ha 12 guants? sí no
2 x 8 = 16
cent seixanta-cinc 165

2 x 9 = 18
Pàgina 163
2 x 10 = 20
Feu servir els recursos que considereu oportuns pert

tal que memoritzin les taules. Us pot resultar útil el
joc multiplicartes de Castellnou Edicions, que permet
REPASSEM
als alumnes memoritzar les taules de multiplicar de
1 Completa les frases i dibuixa les agulles: (resposta oberta)
forma lúdica.

Em llevo Les classes comencen en què els alumnes treballen tant la lectura com
a . a .
Dino Surto de l’escola
a . a .
2 Marca amb una 7 els rellotges que indiquen: Per tal d’avaluar si els alumnes han assolit els
• un quart continguts de la unitat, convé que no expliqueu el
7 7
procediment que cal seguir, tret que algun nen o
• dos quarts nena hi trobi alguna dificultat. Un cop hagin completat
les activitats, podeu repassar allò que han après i
7 7
demanar-los quin procediment han utilitzat.
166 cent seixanta-sis
Pàgina 164
3_MAT_GD_2_U11_2EP.indd 136 06/05/11 14:12

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
UNITAT 12: DIVIDM
Aquesta pàgina serveix per iniciar l’última unitat

del curs, en la qual es presenta als nens i nenes el
DIVIDIM concepte de divisió. Per fer-ho, s’utilitza la relació que
12 hi ha entre dividir i repartir en grups iguals. També s’hi

introdueixen els conceptes d’unitat, meitat i quart.
Per avaluar els coneixements dels alumnes sobre

aquest tema, aprofiteu-ne el dibuix perquè sorgeixi
una conversa entre tots. Podeu començar-la amb
preguntes com ara: Què hi veieu, al dibuix? Quantes
persones hi ha?...
Valoreu el coneixement que tenen sobre la repartició

en grups iguals. Observeu el mètode que fan servir
per dividir els objectes: si ho fan repartint-los un per
un, o bé si en compten el total i intueixen quants n’hi
haurà per grup.
 Quantes galetes hi ha a la safata?
 Quantes n’hi ha per a cada nena?
Feu més exercicis de reparticions fent servir llapis i
cent seixanta-set 167 estoigs, capsetes i guixos...
Pàgina 167
En aquesta pàgina s’introdueix el concepte de

SEGUR, POSSIBLE I IMPOSSIBLE
probabilitat utilitzant els termes segur, possible i
1 Observa i marca amb una : impossible.
Observeu entre tots les imatges (si ho creieu

convenient, podeu projectar les imatges que trobareu
en el web de recursos per al professor), descriviu-les
i, després, demaneu als nens i nenes que marquin les
• Que en Martí agafi una pera és: respostes de l’activitat tots sols.
 segur possible impossible
Perquè assimilin millor aquests conceptes, podeu
• Que en Martí agafi una mandarina és:
continuar treballant la probabilitat a partir d’exemples
segur possible  impossible
pràctics a classe.
• Que l’Anna agafi una pera és:
segur  possible impossible
• Que l’Anna agafi una mandarina és:

segur  possible impossible
• Que l’Anna agafi una fruita és:

 segur possible impossible
168 cent seixanta-vuit
Pàgina 168
3_MAT_GD_2_U12_2EP.indd 137 06/05/11 14:16

Segon Curs
UNITAT 12: DIVIDM
12
En la primera activitat es presenta un exemple de
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
FEM GRUPS
com fer la segona. Torneu a insistir en el repartiment
1 Observa: equitatiu. És important que els alumnes sàpiguen
repartir els objectes posant-ne el mateix nombre en
cada grup.
Com a activitat complementària, podeu fer que

6 pilotes 2 grups de 3 exemplifiquin reparticions. Per exemple: doneu-
los dotze llapis de colors i demaneu-los que els
2 Fes grups de 2:
reparteixin en tres grups iguals, o en quatre grups
iguals...
cent seixanta-nou 169
Pàgina 169
Les activitats d’aquesta pàgina permeten continuar

3 Fes grups de 3:
treballant la repartició en grups. Han d’agrupar els
aliments seguint les instruccions dels enunciats.
Si veieu que ho entenen ràpidament, podeu proposar-

los exemples similars però sense dir-los quants
objectes hi ha d’haver a cada grup, de manera que
4 Fes grups de 5:
els nens i nenes hagin de trobar la combinació que
dóna una repartició exacta (9 = tres grups de 3;
4 = dos grups de 2...).
5 Fes grups de 4:
170 cent setanta
Pàgina 170
3_MAT_GD_2_U12_2EP.indd 138 06/05/11 14:16

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
UNITAT 12: DIVIDM
12
Han d’observar l’exemple de les pomes repartides
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
REPARTIM
en plats i adonar-se que se n’han fet grups iguals.
1 Observa: Centrant-se en les pomes ja repartides, demaneu-los
que les sumin totes o que en facin una multiplicació
per comprovar que el nombre total no ha variat.
en 4 plats
8 pomes
En l’activitat 2, cal que dibuixin les fruites repartides
2 Reparteix: als plats que hi ha en cada cas. Primer les han de
6 cireres a cada plat
comptar i després repartir-les. Un cop dibuixades,
en 2 plats
12 cireres
han de calcular el nombre de fruites que han dibuixat
2 taronges a cada plat
fent l’operació inversa: la multiplicació.
en 3 plats
6 taronges
2 llimones a cada plat
en 4 plats
8 llimones
3 préssecs a cada plat
en 3 plats
9 préssecs
cent setanta-u 171
Pàgina 171
En la primera activitat, els nens i nens han de comptar

3 Observa, reparteix i escriu el nombre de bales que li toquen
les bales i repartir-les equitativament entre l’Anna i els
a cadascú: seus amics (en total, 4).
En la segona han de fer el mateix, però repartint les

maduixes entre els membres de la família de l’Anna.
6 bales 6 bales
Com a activitat complementària, demaneu-los que
formin grups de quatre alumnes i repartiu-los objectes
petits, com ara clips, gomes, bales... Feu que els
6 bales 6 bales comptin i que se’ls reparteixin equitativament.
4 Observa, reparteix i escriu el nombre de maduixots que li toquen
a cadascú:
7 7 7 7 7
172 cent setanta-dos
Pàgina 172
3_MAT_GD_2_U12_2EP.indd 139 06/05/11 14:16

Segon Curs
UNITAT 12: DIVIDM
12
En aquesta pàgina s’explica la divisió com a operació
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LA DIVISIÓ
matemàtica tot relacionant-la amb la repartició en
1 Observa com repartim: grups. Quan repartim en dos grups, el nombre total
d’objectes no varia, només estan distribuïts en grups
diferents; és a dir, el resultat de la divisió ens diu
quants objectes hem de posar a cada grup.
6 retoladors en 2 grups iguals 3 retoladors a cada pot Per completar la pàgina, podeu projectar la imatge de
6:2=3
sis dividit entre dos igual a tres
l’explicació (que trobareu en el web de recursos per al
professor) i llegir l’operació matemàtica (sis entre dos
2 Completa:
igual a tres). Recordeu la diferència entre multiplicar
A cada pot i dividir: en el primer cas s’agrupen en un sol grup
5
hi caben pinzells.
d’elements grups iguals, i en el segon cas se separa
10 : 2 = 5 un grup d’elements en grups iguals.
A cada pot
hi caben 3 bolígrafs.
6:2= 3
cent setanta-tres 173
Pàgina 173
En aquesta activitat, els nens i nenes han de comptar

3 Completa i dibuixa:
quants objectes tenen i en quants grups els han
de separar. A continuació, han de calcular quants
objectes corresponen a cada grup i dibuixar-ne el
5
15 : 3 =
resultat.
5 5 5
Podeu demanar-los que expliquin en veu alta les
operacions que fan. Per exemple, en el primer cas
8:2= 4
seria: Quinze clips entre tres igual a cinc clips a cada
4 4
requadre.
6:3= 2
2 2 2
12 : 2 = 6
6 6
174 cent setanta-quatre 2 Han de sumar seguint l’exemple, quan calgui.
Pàgina 174
3_MAT_GD_2_U12_2EP.indd 140 06/05/11 14:16

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
UNITAT 12: DIVIDM
12
Feu que observin atentament les fotografies dels pans
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
LA MEITAT I LA QUARTA PART

(si ho creieu convenient, podeu projectar-les ja que
1 Observa: es troben en el web de recursos per al professor).
Han de veure que el primer està sencer, és a dir, és
una unitat; el segon està tallat per la meitat, per tant
són dues parts iguals, i el tercer està dividit en quatre
una unitat dues meitats quatre quartes parts quarts, que són quatre parts iguals.
2 Pinta:
una meitat una quarta part tres quartes parts
3 Encercla les figures que siguin parts iguals:
cent setanta-cinc 175
Pàgina 175
En aquesta activitat, han de repartir cada aliment, de

4 Reparteix en parts iguals i completa:
manera equivalent, entre el nombre de nens i nenes
indicat.
Escenifiqueu a classe aquestes reparticions fent

grups de nens i nenes i repartint caramels, pastissos
Repartim el croissant entre Repartim el dònut entre o dolços fets de plastilina.
. Cadascú en menjarà . Cadascú en menjarà
la meitat. la meitat .
Repartiu el mateix pastís entre dues i entre quatre
persones. Pregunteu-los qui creuen que en menjarà
més: els que en mengen un quart o els que en
Repartim el pastís entre Repartim el dolç entre mengen una meitat.
. Cadascú . Cadascú
en menjarà un quart . en menjarà un quart .
Repartim la truita entre Repartim la pizza entre

. Cadascú . Cadascú en menjarà
en menjarà un quart . la meitat .
176 cent setanta-sis
Pàgina 176
3_MAT_GD_2_U12_2EP.indd 141 06/05/11 14:17

Segon Curs
UNITAT 12: DIVIDM
12
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................

RESOLEM
(en aquest cas, de repartiments). El primer exercici és
1 La Clàudia i en David es reparteixen aquestes fruites:
clarament una repartició de fruita entre la Clàudia i en
David; és a dir, cal que reparteixin la fruita del cistell
entre dues persones.
• Quantes pomes li toquen a cadascú? 2

• Quantes peres li toquen a cadascú? 3
• Quants plàtans li toquen a cadascú? 1
• Quants kiwis li toquen a cadascú? 4
• Quantes peces de fruita li toquen a cadascú? 10
2 Omple la taula:
a cadascú
li toquen
2 3 1 4
1 Han de fixar-se en les figures i respondre les preguntes. cent setanta-set 177
Pàgina 177
Els problemes 3, 4 i 5 són una aplicació de

3 En una bossa hi ha 10 xocolatines i les hem de repartir entre dues
repartiments en situacions que els poden resultar
amigues. Quantes xocolatines donarem a cada nena? familiars. Els alumnes han d’aprendre quan cal fer
reparticions, és a dir, quan s’ha de dividir. Un cop els
10 : 2 = 5
hagin resolt de la manera que els va millor (fent un
Donarem a cada nena 5 xocolatines.
dibuix, mentalment, escrivint-ne les dades i fent-ne
l’operació...), comenteu entre tots quines han estat
4 Quatre germans tenen 8 pomes per repartir-se. Quantes pomes
li toquen a cada germà? aquestes estratègies preguntant-los com els han
resolt.
8 ➞ quarta part ➞ 2
A cada germana li toquen 2 pomes.
5 La Maria té 12 avellanes, i la seva germana, la meitat. Quantes

avellanes tenen entre totes dues?
12 ➞ meitat ➞ 6
12 + 6 = 18
Entre totes dues tenen 18 avellanes.
178 cent setanta-vuit
Pàgina 178
3_MAT_GD_2_U12_2EP.indd 142 06/05/11 14:17

ri
oluciona
Or
is
ien
Segon Curs
tacions
UNITAT 12: DIVIDM
12
Per trobar la meitat d’un nombre cal buscar un altre
Nom: ............................................................................... Data: ..................................................................................
que, sumat a ell mateix, doni el primer.

CALCULEM • LA MEITAT
1 Calcula i completa: la meitat de 2 és 1

La meitat de 2 és 1 . La meitat de 4 és 2.
La meitat de 4 és 2 . La meitat de 8 és 4. la meitat de 4 és 2
La meitat de 6 és 3 . La meitat de 10 és 5. la meitat de 6 és 3

la meitat de 8 és 4
 La Rita té la meitat de botons que en Josep, que en té 8.
la meitat de 10 és 5
Per tant, la Rita té 4 botons.
L’Elisenda té la meitat d’anys que la Clara. Si aquesta Aquesta pàgina correspon a la part de càlcul ràpid
té 10 anys, l’Elisenda en té 7.
Hem de repartir les 10 pomes que hi ha i posar-ne la meitat
a cada cistell. A cada cistell hi haurà 9 pomes. l’escriptura. En l’apartat Altres recursos de la guia
 Si en Pere té 6 cromos i en Gerard en té 3, aquest en té
la meitat que en Pere.
Jo he guanyat 8 vegades, i l’Enric, la meitat de vegades que jo. amb els mateixos conceptes.
Per tant, ha guanyat 16 vegades.
En Víctor té fetes la meitat d’operacions que l’Anna. Si l’Anna

n’ha fet 6, en Víctor n’ha fet 2.
cent setanta-nou 179
Pàgina 179
En el primer exercici, els nens i nenes han de pensar

quina operació cal fer per a la repartició que es
REPASSEM
demana. Comenteu-los que els pot ser més fàcil si
1 Resol cada problema amb una divisió:
• Quants entrepans posarem a cada plat perquè n’hi hagi els mateixos? fan grups iguals, en el primer cas de quatre i en el
segon de tres.
El segon exercici és un repàs de sumes i restes; en el

8 : 4 = 2 Posarem 2 entrepans a cada plat. segon cas hi ha algunes sumes i restes portant-ne.
• Si en una capsa hi caben 3 DVD, quantes en necessites per
guardar 12 DVD?
12 : 3 = 4 Necessites 4 capses.
– 10 + 10 –6 +6
630 640 650 311 317 323
820 830 840 423 429 435
540 550 560 511 517 523
390 400 410 619 625 631
700 710 720 831 837 843
945 955 965 959 964 970
180 cent vuitanta
Pàgina 180
3_MAT_GD_2_U12_2EP.indd 143 06/05/11 14:17

Guia didàctica
ACTIVITATS ComplemenTàrIeS
4_MAT_GD_2EP_act.indd 145 09/05/11 9:00

activitats complementÀries segon cUrs U1
Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 relaciona i completa:
2 • • setè setena
7 • • quart
4 • • vuitè
5 • • tercer
9 • • novè
6 • • cinquè
10 • • desè
1 • • sisè
8 • • segon
3 • • primer
2 continua la sèrie:
50 - 55 - - - - - - - -
- -
146 matemàtiques Cicle Inicial Primària
4_MAT_GD_2EP_act.indd 146 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
3 calcula:
32 46 52 75 24
 11  20  16  23  65
47 53 76 87 95
 14  10  52  34  71

4 completa:
38 = 30 + 8
93 = 47 =
46 = 11 =
59 = 34 =
20 = 52 =
16 = 99 =
35 = 13 =
matemàtiques Cicle Inicial Primària 147
4_MAT_GD_2EP_act.indd 147 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
5 esbrina qui és la Maria:
La Maria té dos globus, porta ulleres i faldilla.

Quina és?

6 continua la sanefa:
4_MAT_GD_2EP_act.indd 148 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
7 relaciona:
• • vuitanta-cinc • • 29
• • vint-i-nou • • 62
• • seixanta-dos • • 91
• • noranta-u • • 47
• • cinquanta-quatre • • 13
• • setanta-tres • • 54
• • quaranta-set • • 73
• • tretze • • 85
8 agrupa en desenes i completa:
desenes i unitats desenes i unitats desenes i unitats
4_MAT_GD_2EP_act.indd 149 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
9 completa:
23 + = 57 + 41 = 59
19 + = 46 + 12 = 60
30 + = 62 + 9 = 72
99 - 96 - 93 - - - - - - -
- - - - - - - - -
- - - -
11 inventa’t un problema que es resolgui

amb una suma:
Dades: Operació:
Plantejament: ................... Resposta: ........................

......................................... .........................................
......................................... .........................................
4_MAT_GD_2EP_act.indd 150 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 escriu <, > o =:
57 10 18  16 40
15  15 20 25  35 50
35  35 70 67  23 80
25  4 30 32  27 60
22  70 90 73 13 100
2 continua les sèries:
100 - 110 - - - - - - - -
- - - - - - - - -
-
102 - 104 - - - - - - - -
- - - - - - - - -
-
4_MAT_GD_2EP_act.indd 151 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
3 calcula:
32 46 52 75 24
 11  20  16  23  65
47 53 76 87 95
 14  10  52  34  71

4 completa:
124 = 100 + 20 + 4
279 = 108 =
228 = 210 =
170 = 121 =
251 = 100 =
241 = 206 =
160 = 300 =
4_MAT_GD_2EP_act.indd 152 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
5 pinta seguint el codi:
• si el resultat és < 100 ➜ groc
• si el resultat és > 100 ➜ vermell
• si el resultat és = 100 ➜ blau
50 + 70 70 + 30
60 + 20
50 + 40
60 + 60
4_MAT_GD_2EP_act.indd 153 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 compta, agrupa en desenes i completa:
unitats  desenes  centena
unitats  desenes  centena
4_MAT_GD_2EP_act.indd 154 16/05/11 12:47

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
7 escriu un nombre diferent en cada cercle

de manera que siguin certes les igualtats
indicades:
20






20 20
  
8 escriu <, > o =:
70  40 100 115  80 200
46  95 100 136  74 200
25  62 100 150  50 200
4_MAT_GD_2EP_act.indd 155 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
400 - 403 - - - - - - - -
- - - - - - -
2 ordena de més gran a més petit i escriu

el símbol corresponent (< o >):
128 - 350 - 413 - 595 - 72 - 299 - 182 - 530
3 encercla el nombre més petit de cada

parella i escriu el signe (>, < o =) a sota:
241 111
231 110
241 231 111 110
235 431
240 331
235 240 431 331
4_MAT_GD_2EP_act.indd 156 16/05/11 12:47

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
4 calcula:
521 385 209 436
 79  136  267  174
585 239 476 398

 125  129  254  206
5 En Marc fa una col·lecció de 275 cromos,

i la Laia, una de 325. Quants cromos
necessiten entre tots dos?
Dades: Operació:
Plantejament:
Resposta:
4_MAT_GD_2EP_act.indd 157 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 pinta de color blau les tasses que només

tenen una nansa i és a l’esquerra:
4_MAT_GD_2EP_act.indd 158 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
8 ordena les accions que cal fer per sumar

nombres de 3 xifres:
sumar desenes • • 1r
sumar unitats • • 2n
sumar centenes • • 3r
9 suma:
237 196 285
 149  468  139
374 168 369

 209  249  175
413 333 182

 102  174  257
4_MAT_GD_2EP_act.indd 159 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
10 Fes les operacions, substitueix cada

resultat per la lletra corresponent i desxifra’n
el missatge secret:
B = 10 C = 36 D = 50 E = 100 T = 25
I = 500 N = 250 O = 200 S = 120 U = 30
• Ara escriu el missatge:
340 – 240 = 100 E 65 – 15 =

15 + 10 = 70 + 30 =
180 – 60 = 375 – 350 =
200 – 170 = 599 – 499 =
125 + 125 = 18 + 18 =
599 – 589 = 49 – 24 =
112 + 88 = 250 + 250 =
475 – 225 = 15 + 15 =
100 25 120 30 250 10 200 250
50 100 25 100 36 25 500 30
4_MAT_GD_2EP_act.indd 160 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
11 Quant val cada bitllet?

euros

euros
euros
euros
12 completa les sèries:

10 - 20 - - - - - - -
110 - - - - - - - -
4_MAT_GD_2EP_act.indd 161 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 escriu els nombres del 850 al 800:
850, , , , , , ,
, , , , , , ,
, , , , , , ,
, , , , , , ,
, , , , , , ,
, , , , , , ,
, , , , , , ,
, 800
2 Descompon aquests nombres i escriu-ne

el nom en lletres:
325 = 300 + 20 + 5 tres-cents vint-i-cinc
486 =
974 =
869 =
38 =
715 =
4_MAT_GD_2EP_act.indd 162 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
3 suma:
564 389 431 219
 236  174  209  153
295 407 196 308

 137  185  478  225
4 comprova els resultats anteriors amb

la calculadora i completa. Encerts:
5 A classe tenim 153 llibres de contes,
125 llibres de text i 50 llibretes.
• Tenim més llibres de text o llibres de contes?

• Quants més en tenim?

• De què tenim menys?

• Quants llibres tenim en total?

4_MAT_GD_2EP_act.indd 163 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 escriu la centena anterior i la posterior

de cada nombre:
– 300 – – 700 –
– 200 – – 400 –
– 900 – – 800 –
– 500 – – 600 –
7 ajuda en Pau a trobar el camí per arribar

a la fruiteria:
4_MAT_GD_2EP_act.indd 164 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
Recorda que, per buscar el sumand que falta en una suma,

has de fer una resta.
238  ?  268
268
 238
30
238  30  268
8 completa:
146 + = 193 755 + = 965
+ 318 = 569 + 37 = 258
9 comprova els resultats amb la calculadora

i completa. Encerts:
4_MAT_GD_2EP_act.indd 165 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
10 encercla tres nombres de cada fila que

sumats donin el nombre de l’esquerra:
230 200 10 5 20 2 30
790 500 80 10 200 90 700
800 400 50 700 100 50 300
540 300 20 10 40 200 20
700 100 350 400 300 50 200
155 100 75 75 50 10 5
11 Un pagès ha de plantar 16 pomeres

en 4 fileres. Quantes pomeres plantarà
a cada filera?
• Fes un dibuix que t’ajudi a resoldre
el problema:
Resposta:
4_MAT_GD_2EP_act.indd 166 16/05/11 12:47

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 Dibuixa i completa:
2 grups de 5 ocells:
Dues vegades 5 fan

55 52
3 cistells amb 3 ous:
Tres vegades 3 fan

333 33
3 grups de 2 papallones
Tres vegades 2 fan

222 23
4_MAT_GD_2EP_act.indd 167 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
2 Dibuixa un altre cop les mateixes figures:
3 completa:
10 15 12 15
20 21
4_MAT_GD_2EP_act.indd 168 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
4 multiplica:
25= 27= 29=
34= 36= 37=
43= 45= 42=
2 2 2 2
3 3 3 3
2 2 2 2
3 3 3 3
4_MAT_GD_2EP_act.indd 169 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 Quantes flors hi ha?
2
2
22
3
2
33
4
2
44
4_MAT_GD_2EP_act.indd 170 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
7 completa la taula:
3 vegades 2 2+2+2 23

2 vegades 2
6 vegades 2
5 vegades 3
3 vegades 3
4 vegades 3
8 suma:
342 457 585 870
 176  257  150  99
9 resta:
47 63 46 65
 27  28  37  28
4_MAT_GD_2EP_act.indd 171 16/05/11 12:47

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 completa:
Triangle o quadrilàter?
Té costats i vèrtexs. És un .............
Té costats i vèrtexs. És un .............
2 suma:
48 58 56
 36  28  74
577 652 325

 144  193  186
4_MAT_GD_2EP_act.indd 172 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
3 pinta les figures que són com la del model:
4 relaciona cada figura amb la seva ombra:
4_MAT_GD_2EP_act.indd 173 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 relaciona i escriu el nom:
És un .
És un .
És un .
7 resta:
37 72 74
 15  27  56
376 453 638

 152  177  289
4_MAT_GD_2EP_act.indd 174 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
8 pinta:
• els triangles de verd
• els quadrats de vermell
4_MAT_GD_2EP_act.indd 175 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
9 escriu el nom i completa:

polígon costats vèrtexs

10 retalla d’una revista i enganxa:

• 2 objectes en forma d’esfera
• 1 objecte en forma de con
• 1 objecte en forma de piràmide
4_MAT_GD_2EP_act.indd 176 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 Dibuixa:
326 248
339 2  6  12
2 2 2 2 2 2
3 3 3 3 3 3
4 4 4 4 4 4
4_MAT_GD_2EP_act.indd 177 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
3 Dibuixa:
• a la casella A 1 , un senyal de trànsit
• a la casella B 2 , un quadre amb un

paisatge
• a la casella C 3 , una piràmide
• a la casella D 4 , un globus
1 2 3 4
4_MAT_GD_2EP_act.indd 178 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
4 relaciona:
3  3 • • 3  3  3  3
2  5 • • 2  2  2  2  2
3  4 • • 4  4  4  4  4
4  5 • • 3  3  3
5 escriu el nombre anterior i el posterior:
260 321
427 528
300 401
299 627
4_MAT_GD_2EP_act.indd 179 16/05/11 12:48

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 Quantesflorshiha?
1
3
1  1 1
2
3
2  2 2
4
3
4  4 4
4_MAT_GD_2EP_act.indd 180 17/05/11 13:05

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
7 pinta:
• de vermell, els nombres que siguin resultats
de la taula del 3
• de blau, els nombres que siguin resultats
de la taula del 5
5 3 10 25 9
45 4 27 35 12
20 21 6 18 8
24 40 16 45 50
8 relaciona:
45 • • 36 6 • •23
4  7 • • 20 18 • •26
4  9 • • 28 12 • •29
3  10 • • 30 14 • •39
2  4 • • 8 27 • •27
4_MAT_GD_2EP_act.indd 181 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 Quant mesura aproximadament?

menys d’1 més d’1 més de 10
metre metre metres
2 suma:
100 + 37 = 100 + 58 =
200 + 46 = 200 + 77 =
300 + 59 = 300 + 29 =
400 + 56 = 400 + 18 =
100 - 200 - - - - - - - -
4_MAT_GD_2EP_act.indd 182 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
4 Dibuixa un altre cop aquestes figures:
5 Digues amb què mesuraries:
• l’aigua de la regadora
quilos
• el pes d’un sac de patates
• el suc de taronja d’una gerra litres
• el pes de tres barres de pa
4_MAT_GD_2EP_act.indd 183 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 Digues amb què ho mesuraries:
amb metres amb centímetres

7 multiplica:
2 6 9 8
3 3 3 3
8 resta:
28 45 39 93
 19  16  16  12
4_MAT_GD_2EP_act.indd 184 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
9 pinta els elements que fan més d’un metre

en la realitat:
4_MAT_GD_2EP_act.indd 185 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
10 completa:
metres o centímetres
entre 10 i 20 entre 1 i 2
entre 1 i 3 entre 40 i 60
11 escriu en lletres:
100
210
325
430
4_MAT_GD_2EP_act.indd 186 09/05/11 9:00

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 escriu els nombres parells que hi ha entre

l’11 i el 29:
, , , , , ,
, ,
2 escriu els nombres senars que hi ha entre

el 60 i el 90:
, , , , , ,
, , , , , , ,
, .
3 calcula:
564 389 431 289
 236  174  209  153
295 407 498 308

 132  185  176  225
4_MAT_GD_2EP_act.indd 187 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
4 calcula:
75 34 46 31
 29  18  37  19
50 63 84 42
 28  27  36  16
210 435 521 342

 174  268  75  169
410 - 415 - - - - - - - -
- - - - - - - -
300 - 295 - - - - - - - -
- - - - - - - -
4_MAT_GD_2EP_act.indd 188 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 pinta els triangles que trobis en les figures

següents:
7 observa i pinta cada peça:

• La peça vermella és a sota i al centre.
• La peça blava és a dalt de tot.
• La peça marró és a la dreta de la vermella.
• La peça verda és a sobre de la marró.
• La peça rosa és a l’esquerra de la vermella.
• La peça groga és al costat de la verda.
4_MAT_GD_2EP_act.indd 189 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
8 passa una desena a unitats i completa

com en l’exemple:
3 desenes
4di5u i 15 unitats
7di1u
5di6u
9 Fixa’t:
d u d u
3 1
4 5 4 5
1 8 1 8
2 3
• Ara fes-ho tu:
d u d u d u d u
7 1 5 6
2 6  3 7 
4_MAT_GD_2EP_act.indd 190 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
10 Uneix els nombres senars:

amb una resta portant-ne:
Dades: Operació:
Plantejament:
Resposta:
4_MAT_GD_2EP_act.indd 191 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 suma:
2+6+5= 7+3+8=
8+6+7= 3+8+4=
4+6+9= 2+1+9=
2 escriu els nombres que hi falten:
238 240 398 400

99 101 78 80

499 501 215 217
3 encercla les figures que són simètriques

i dibuixa’n l’eix de simetria:
4_MAT_GD_2EP_act.indd 192 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
4 col·loca i suma:
218 + 153 + 109 356 + 11 + 93
 
5 escriu tots els nombres de tres xifres, sense

repetir-ne cap, que puguis fer amb el 2, el 3
i el 5:
, , , , , .
6 ordena’ls de petit a gran:
4_MAT_GD_2EP_act.indd 193 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
7 pinta les corones que siguin com la del

model:
8 copia aquest dibuix:
4_MAT_GD_2EP_act.indd 194 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
Recorda que quan col·loquem nombres per sumar hem de posar

les unitats a sota de les unitats, les desenes a sota de les
desenes i les centenes a sota de les centenes.
9 col·loca i suma:
225 + 184 + 107 346 + 98 + 112
C D U C D U
 
305 + 117 + 34 62 + 214 + 129
C D U C D U
 
4_MAT_GD_2EP_act.indd 195 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
10 completa aquest dibuix de manera que

obtinguis una figura simètrica:
11 inventa’t dues sanefes:
4_MAT_GD_2EP_act.indd 196 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 completa:
ahir avui demà

dimarts
divendres
dilluns
diumenge
dimecres
2 ordena:
10 . 30 9 . 30 10 . 00 8 . 00 9 . 00
8 . 00
3 escriu les dates següents en xifres:
dia de reis
dia d’inici del curs
dia de sant Jordi
dia de final de curs
4_MAT_GD_2EP_act.indd 197 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
4 completa:
100 160
300 400 170 180
823 824 613 614
825 616
4_MAT_GD_2EP_act.indd 198 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 relaciona:
2 . 00 • • tres quarts de vuit
4 . 15 • • les dues en punt
7 . 45 • • un quart de cinc
3 . 30 • • dos quarts de quatre
7 completa:
Dilluns, dimarts, dimecres, ,

divendres,
i .
8 completa:
Gener, febrer, març, , ,

, , , ,
, ,i .
4_MAT_GD_2EP_act.indd 199 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
9 completa:
5 . 00 Ha passat una hora. .
4 . 00 Ha passat mitja hora. .
3 . 00 Ha passat un quart d’hora. .
10 escriu el signe +, – o  , segons que

correspongui:
239 49 5
177 16 1
416 33 5
732 9 347
146 4 463
586 36 810
8 783 253
5 346 172
40 437 425
4_MAT_GD_2EP_act.indd 200 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 Quantes taronges posarem a cada fruitera?
Posarem taronges a cada fruitera.
2 Quantes maduixots posarem a cada plat?
Posarem maduixots a cada plat.
4_MAT_GD_2EP_act.indd 201 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
3 Dibuixa el que li falta a cada dibuix perquè

sigui com el model:
4_MAT_GD_2EP_act.indd 202 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
4 reparteix en parts iguals i completa:
16  
20  
5 suma:
456 357 524 730
 128  339  378  169
6 resta:
472 623 873 721
 158  172  338  113
4_MAT_GD_2EP_act.indd 203 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
7 reparteix:
4_MAT_GD_2EP_act.indd 204 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
8 completa:
• Quantes bosses de 4 caramels puc omplir?
Puc omplir bosses de 4 caramels.

• Quantes capses de 5 pilotes puc omplir?

Puc omplir capses de 5 pilotes.
9 multiplica:
26= 36= 54=
49= 58= 37=
4_MAT_GD_2EP_act.indd 205 09/05/11 9:01

exercicis De cÀlcUl rÀpiD segon cUrs U1
Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
23, , 25 53, , 55 89, , 91
36, , 38 71, , 73 98, , 100
15, , 17 80, , 82 39, , 41
, 4, , 35,
, 11, , 74,
, 13, , 89,
3 Si ara tinc 7 anys, quants me’n falten

per tenir-ne 10?
4 compta de 2 en 2:
• del 10 al 80:
• del 50 al 0:
4_MAT_GD_2EP_act.indd 206 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
5 compta de 2 en 2:
0 - - - - - - - - -
- -
6 compta de 10 en 10:
30 - - - - - - -
7 suma:
11 + 1 = 15 + 2 =
17 + 1 = 27 + 2 =
24 + 1 = 48 + 2 =
37 + 1 = 68 + 2 =
La meva bata tenia 6 botons, però n’he
perdut 2. Quants botons hi queden?
8 En Pere té 24 anys, i en Miquel, 19. Qui és

el més gran?
9 En un pot hi havia 16 llapis, i ara n’hi ha 14.

Quants n’hi falten?
4_MAT_GD_2EP_act.indd 207 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 suma:
10 + 5 = 30 + 6 = 50 + 1 =
20 + 6 = 40 + 9 = 30 + 9 =
50 + 7 = 60 + 8 = 80 + 5 =
2 completa:
20 + = 100 50 + = 100
40 + = 100 30 + = 100
10 + = 100 70 + = 100
+ 60 = 100 + 20 = 100
3 compta de 2 en 2:
• del 13 al 23: , , , , , .
• del 22 al 32: , , , , , .
• del 38 al 28: , , , , , .
4 Si tinc 10 cèntims, quants me’n falten per

comprar-me un llapis que val 80 cèntims?
5 Quants cèntims són 2 euros?
4_MAT_GD_2EP_act.indd 208 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 En Marc té 20 bales, en Joan 15 i jo 10.

Quantes bales tenim entre tots tres?
7 Quantes bales més que en Joan té en Marc?
8 suma:
21 + 4 = 42 + 4 = 18 + 6 =
19 + 3 = 56 + 7 = 27 + 5 =
25 + 6 = 39 + 3 = 43 + 9 =
9 resta:
21 – 4 = 34 – 5 = 66 – 7 =
32 – 3 = 43 – 4 = 58 – 9 =
45 – 6 = 52 – 3 = 25 – 6 =
10 Quants litres d’aigua hi ha a casa si tenim

1 garrafa de 5 L i 4 ampolles d’1 L?
11 Si ara tens 7 anys, quants en tindràs d’aquí

a 4 anys?
12 Quantes potes tenen entre 3 elefants?
4_MAT_GD_2EP_act.indd 209 09/05/11 9:01

exercicis de càlcul ràpid segon curs u3
Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 calcula:
20 + 30 = 50 – 10 =
40 + 50 = 20 + 80 =
60 – 30 = 90 – 30 =
2 compta de 3 en 3:
• de l’11 al 26: , , , , , .
• del 20 al 35: , , , , , .
• del 40 al 25: , , , , , .
3 completa amb + o –:
11 4=7 16 5 = 11 17 6 = 23
15 6 = 21 21 3 = 18 17 5 = 12
23 4 = 19 28 5 = 33 29 3 = 32
4 La Raquel té 15 anys i la seva germana en té

8. Quants anys es porten?
5 Quants dies hi ha en 2 setmanes?
4_MAT_GD_2EP_act.indd 210 17/05/11 13:05

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 completa:
5+ = 12 6+ = 14 7+ = 13
7+ = 11 9+ = 13 4+ = 12
3+ = 12 8+ = 12 6+ = 12
115 218 305
200 150 505
8 completa:
9– =5 17 – = 12 23 – = 18
11 – =7 14 – =9 21 – = 17
13 – =8 12 – =7 24 – = 18
9 Quantes potes tenen 12 pollets?
10 Quantes potes tenen 4 vaques?
11 Quantes ales tenen 14 orenetes?
4_MAT_GD_2EP_act.indd 211 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 calcula:
9+4= 16 – 4 = 15 – 5 =
8+3= 17 – 3 = 19 + 2 =
11 – 2 = 18 – 5 = 21 – 3 =
2 suma:
20 + 5 + 2 = 70 + 3 + 4 =
40 + 3 + 4 = 50 + 8 + 5 =
50 + 6 + 4 = 60 + 3 + 7 =
3 calcula:
= 10 + 3 =9+4 =8+4
=5+6 =8+5 =6+2
=7+4 =9+6 =7+5
4 Un nen té 25 cromos, en dóna 3 al seu

germà i en perd 2. Quants cromos té ara?
5 Cada dia bec mig litre de llet. Quants litres

hauré begut en 2 dies?
4_MAT_GD_2EP_act.indd 212 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 resta:
45 – 10 = 55 – 10 = 35 – 10 =
35 – 15 = 65 – 15 = 95 – 25 =
25 – 10 = 15 – 15 = 75 – 15 =
27, , 29 31, , 33 27, , 29
43, , 45 39, , 41 57, , 59
29, , 31 10, , 12 65, , 67
8 Quants dits hi ha en 3 mans?
9 Quants n’hi ha en 3 mans i 3 peus?
10 calcula i, després, encercla en vermell

els resultats senars i en blau els parells:
11 + 3 = 42 + 3 = 35 – 3 =
21 + 3 = 42 – 3 = 24 – 3 =
25 – 3 = 51 – 3 = 38 – 3 =
11 Quants anys tindràs el 2020?
4_MAT_GD_2EP_act.indd 213 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 calcula:
20 + 30 = 90 – 50 = 50 – 10 =
40 + 50 = 70 – 30 = 20 + 80 =
60 – 30 = 40 + 30 = 90 – 30 =
2 compta de 5 en 5:
• del 55 al 80: , , , , , .
• del 70 al 45: , , , , , .
• del 90 al 65: , , , , , .
3 Quin és el nombre més proper acabat en 0?
de 3 ➡ de 6 ➡ de 58 ➡
de 17 ➡ de 21 ➡ de 37 ➡
de 24 ➡ de 47 ➡ de 21 ➡
4 Quantes desenes hi ha en 40 llapis?
5 Quants llapis hi ha en 4 desenes de llapis?
4_MAT_GD_2EP_act.indd 214 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 Quantcosten3llaminaduresde25cèntims?

7 I5llaminadures?
8 comptade3en3:
• de72a87: , , , , , .
• de94a79: , , , , , .
• de47a62: , , , , , .
9 suma:
5+13= 7+18= 3+19=
4+17= 5+16= 6+15=
6+19= 4+18= 7+16=
10 encerclaelnombremésgrandecada
parella:
37 - 27 14 - 41 16 - 16
65 - 56 73 - 37 28 - 82
37 - 73 51 - 15 23 - 32
4_MAT_GD_2EP_act.indd 215 16/05/11 12:49

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 completa:
7 – = 4 12 – = 9 19 – = 12
11 – = 7 13 – = 8 17 – = 15
15 – = 8 12 – = 6 18 – = 12
2 compta de 4 en 4:
• del 16 al 36: , , , , , .
• del 64 al 44: , , , , , .
• del 34 al 54: , , , , , .
3 suma:
30 + 3 + 4 = 60 + 6 + 4 =
40 + 6 + 2 = 70 + 8 + 3 =
80 + 9 + 3 = 90 + 5 + 6 =
4 Si avui és 6, quin dia serà d’aquí a 8 dies?
5 Quantes hores hi ha en 2 dies?
4_MAT_GD_2EP_act.indd 216 16/05/11 12:49

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 completa:
+ 3 = 12 + 5 = 12 + 2 = 11
+ 7 = 11 + 9 = 13 + 7 = 18
+ 8 = 14 + 4 = 13 + 8 = 16
7 Si una revista val 80 cèntims i la pago

amb una moneda d’1 euro, quants cèntims
em tornaran?
8 Quantes orelles tenen 12 elefants?
9 I 12 gallines?
10 compara i escriu el signe < o >:
24 14 36 58 93 67
47 82 19 23 89 93
11 En un armari hi ha 4 faldilles, 5 pantalons i 3

jaquetes. Quantes peces de roba hi ha en
total?
12 Quantes potes tenen 6 gallines?
4_MAT_GD_2EP_act.indd 217 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 suma:
2+2+2= 5+5+5=
3+3+3= 6+6+6=
4+4+4= 7+7+7=
• del 160 al 340: , , , , ,
, , , , .
• del 460 al 280: , , , , ,

, , , , .
3 El dia del meu sant, l’àvia em va regalar
2 llibres, i el pare, 3. Quants llibres em van
regalar entre tots dos?
4 Tenia 14 fulls de paper i n’he gastat 6.
Quants fulls em queden?
5 Quantes desenes de bales hi ha en
90 bales?
6 Tenia 8 bales en una bossa i 4 en una
butxaca, i n’he guanyat 3 més. Quantes
bales tinc ara?
4_MAT_GD_2EP_act.indd 218 16/05/11 12:49

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
7 compta de 3 en 3:
• del 115 al 157: , , , , , ,
, , , , , , , , .
• del 125 al 83: , , , , , ,
, , , , , , , , .
8 completa:
4+5= + 18 = 22 13 + = 22
+ 6 = 13 + 15 = 19 + 17 = 21
7+4= 16 + = 22 15 + = 23
9 suma:
200 + 50 + 7 = 700 + 80 + 9 =
300 + 20 + 6 = 900 + 90 + 9 =
500 + 60 + 4 = 600 + 80 + 3 =
10 En 3 euros, quants cèntims hi ha?
11 I en 3 euros i una moneda de 50 cèntims?
4_MAT_GD_2EP_act.indd 219 16/05/11 12:50

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 multiplica:
23= 34= 28=
25= 33= 27=
26= 31= 21=
24= 35= 29=
2 escriu el doble:
6➡ 30 ➡ 25 ➡
12 ➡ 45 ➡ 36 ➡
22 ➡ 32 ➡ 28 ➡
3 resta:
25 – 20 = 58 – 50 = 81 – 80 =
36 – 10 = 68 – 30 = 97 – 30 =
47 – 30 = 79 – 50 = 29 – 10 =
4 Quants dits hi ha en 5 mans?
5 Quants dies són 2 setmanes?
4_MAT_GD_2EP_act.indd 220 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 compta de 3 en 3:
• del 100 al 115: , , , , , .
• del 152 al 167: , , , , , .
• del 80 al 95: , , , , , .
7 Quantes potes tenen 11 gallines?
8 I 4 conills?
9 encercla el nombre més gran de cada

parella:
125 - 225 438 - 348
273 - 723 615 - 516
389 - 398 115 - 511
10 En Pere té 8 anys i, en Carles, 11. Quants

anys es porten?
11 La Marina llegeix 5 pàgines d’un conte cada

dia. Quantes pàgines n’haurà llegit al cap de
5 dies?
4_MAT_GD_2EP_act.indd 221 16/05/11 12:50

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 multiplica:
23= 26= 39=
33= 34= 37=
25= 28= 36=
2 escriu el doble:
12 ➡ 30 ➡ 24 ➡
20 ➡ 25 ➡ 9➡
60 ➡ 11 ➡ 50 ➡
3 Si un paquet d’arròs val 80 cèntims, quant

em costaran 2 paquets?
4 Tinc 8 parells de sabates. Quantes sabates

tinc?
5 En una excursió vam caminar 4 km durant el

matí i el doble a la tarda. Quants quilòmetres
vam caminar en total?
6 La Núria tenia 12 contes. Pel seu aniversari,

la seva mare li va regalar 2 contes i, l’àvia,
2 més. Quants contes té ara?
4_MAT_GD_2EP_act.indd 222 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
7 Quantsmitjoslitreshihaen2litres?
8 Aclassesom25nensinenes.Siavui
hanfaltat3nensi2nenes,quantsérem
aclasse?
9 comptade4en4:
• del164al220: , , , , ,
, , , , , , , , ,
.
• del360al304: , , , , ,
, , , , , , , , ,
.
10 comparaiescriuelsigne< o >:
135 215 318 206
294 321 464 604
735 795 738 399
4_MAT_GD_2EP_act.indd 223 16/05/11 12:51

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 suma:
4+4+4= 7+7+7=
5+5+5= 8+8+8=
6+6+6= 9+9+9=
2 multiplica:
43= 48= 49=
44= 47= 42=
56= 57= 58=
3 Quantes taronges són 6 mitges taronges?
4 A taula hi ha 5 plats i a cada plat hi ha

6 olives. Quantes olives hi ha a taula?
5 Quants quarts té 1 hora?
6 En una granja hi ha 18 vaques. Quantes cues

tenen entre totes?
7 Amb una ampolla de llet omplo 4 gots.

Quants gots puc omplir-ne amb 3 ampolles?
4_MAT_GD_2EP_act.indd 224 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
8 Una postal val 20 cèntims. Quants euros

valen 5 postals?
, 135, , 425, , 506,
, 127, , 364, , 780,
, 354, , 428, , 907,
10 escriu el doble:
6➡ 32 ➡ 31 ➡
8➡ 54 ➡ 42 ➡
16 ➡ 15 ➡ 62 ➡
11 El meu equip ha marcat 5 gols en el primer

partit, 4 en el segon i 6 en el tercer i en el
quart. Quants gols ha marcat en total?
12 Quantes ales tenen 12 papallones?
13 Ahir la meva àvia em va donar 1 euro i avui

he gastat 20 cèntims. Quants cèntims em
queden?
4_MAT_GD_2EP_act.indd 225 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 completa:
7+ = 17 4 + = 16 3+ = 15
+ 6 = 18 + 8 = 24 + 6 = 20
9+ = 24 7 + = 19 2+ = 21
2 multiplica:
42= 33= 56=
37= 48= 54=
46= 49= 52=
3 completa:
2 = 10 5  = 25 5 = 30
3 = 12 4  = 16 4 = 32
4 = 12 3  = 27 4 = 40
4 La camisa tenia 16 botons i n’he perdut

la meitat. Quants botons he perdut?
5 Som 3 nens i volem repartir-nos 6 caramels.

Quants caramels ens toquen a cadascú?
4_MAT_GD_2EP_act.indd 226 09/05/11 9:01

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 escriu la meitat:
16 ➡ 20 ➡ 60 ➡
8➡ 12 ➡ 24 ➡
10 ➡ 30 ➡ 50 ➡
7 compta de 5 en 5:
• del 500 al 430: , , , , ,
, , , , , , , , ,
• del 315 al 245: , , , , ,
, , , , , , , , ,
8 Tinc 10 galetes i les vull repartir entre

5 nenes. Quantes galetes he de donar
a cadascú?
9 La mestra reparteix 20 fulls entre 10 nens.

Quants fulls toquen a cadascú?
10 Quants dies hi ha en 4 setmanes?
4_MAT_GD_2EP_act.indd 227 16/05/11 12:51

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 suma:
7+8= 9+5= 7+9=
6+9= 8+7= 3+9=
4+6= 6+5= 2+8=
2 compta de 2 en 2:
• del 318 al 290: , , , , , ,
, , , , , , , , .
• del 439 al 411: , , , , , ,
, , , , , , , , .
3 Tenim 9 plàtans i els volem repartir entre 3

nens. Quants plàtans toquen a cada nen?
4 En una festa hi havia 11 nens i 7 nenes.

Quants més nens que nenes hi havia?
5 Quantes setmanes són 14 dies?
4_MAT_GD_2EP_act.indd 228 16/05/11 12:51

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
• del 800 al 940: , , , , , ,
, , , , , , , , .
• del 990 al 850: , , , , , ,
, , , , , , , , .
7 suma:
9+3= 46 + 5 = 17 + 4 =
19 + 3 = 56 + 5 = 37 + 4 =
29 + 3 = 76 + 5 = 57 + 4 =
9 Tinc 12 caramels i els vull repartir entre

4 nens. Quants caramels he de donar
a cadascú?
10 Quants cèntims són 5 euros?
11 Quants ous són 2 dotzenes d’ous?
4_MAT_GD_2EP_act.indd 229 17/05/11 13:07

activitats complementÀries solucionari u1
Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 relaciona i completa:
2 • • setè setena
7 • • quart quarta
4 • • vuitè vuitena
5 • • tercer tercera
9 • • novè novena
6 • • cinquè cinquena
10 • • desè desena
1 • • sisè sisena
8 • • segon segona
3 • • primer primera
50 - 55 - 60 - 65 - 70 - 75 - 80 - 85 - 90 -
95 - 100 - 105
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 230 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
3 calcula:
32 46 52 75 24
 11  20  16  23  65
43 66 68 98 89
47 53 76 87 95
 14  10  52  34  71
33 43 24 53 24

4 completa:
38 = 30 + 8
93 = 90 + 3 47 = 40 + 7
46 = 40 + 6 11 = 10 + 1
59 = 50 + 9 34 = 30 + 4
20 = 20 + 0 52 = 50 + 2
16 = 10 + 6 99 = 90 + 9
35 = 30 + 5 13 = 10 + 3
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 231 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
5 esbrina qui és la Maria:
La Maria té dos globus, porta ulleres i faldilla.

Quina és?

4_MAT_GD_2EP_sol.indd 232 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
7 relaciona:
• • vuitanta-cinc • • 29
• • vint-i-nou • • 62
• • seixanta-dos • • 91
• • noranta-u • • 47
• • cinquanta-quatre • • 13
• • setanta-tres • • 54
• • quaranta-set • • 73
• • tretze • • 85
8 agrupa en desenes i completa:
1 desenes i
6 unitats
3 desenes i
9 unitats
1 desenes i
7 unitats
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 233 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
9 completa:
23 + 34 = 57 18 + 41 = 59
19 + 27 = 46 48 + 12 = 60
30 + 32 = 62 63 + 9 = 72
99 - 96 - 93 - 90 - 87 - 84 - 81 - 78 - 75 -
72 - 69 - 66 - 63 - 60 - 57 - 54 - 51 - 48 -
45 - 42 - 39 - 36 - 33

amb una suma:
(resposta oberta)
Dades: Operació:
Plantejament: ................... Resposta: ........................

......................................... .........................................
......................................... .........................................
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 234 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 escriu <, > o =:
57 > 10 18  16 < 40
15  15 > 20 25  35 > 50
35  35 = 70 67  23 < 80
25  4 < 30 32  27 < 60
22  70 > 90 73 13 < 100
100 - 110 - 120 - 130 - 140 - 150 - 160 - 170 - 180 -

190 - 200 - 210 - 220 - 230 - 240 - 250 - 260 - 270 -
280 - 290
104 - 102 - 106 - 108 - 110 - 112 - 114 - 116 - 118 -

120 - 122 - 124 - 126 - 128 - 130 - 132 - 134 - 136 -
138 - 140
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 235 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
3 calcula:
32 46 52 75 24
 11  20  16  23  65
43 66 68 98 89
47 53 76 87 95
 14  10  52  34  71
33 43 24 53 24

4 completa:
124 = 100 + 20 + 4
279 = 200 + 70 + 9 108 = 100 + 8
228 = 200 + 20 + 8 210 = 200 + 10
170 = 100 + 70 121 = 100 + 20 + 1
251 = 200 + 50 + 1 100 = 100
241 = 200 + 40 + 1 206 = 200 + 6
160 = 100 + 60 300 = 300
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 236 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
5 pinta seguint el codi:
• si el resultat és < 100 ➜ groc
• si el resultat és > 100 ➜ vermell
• si el resultat és = 100 ➜ blau

vermell blau
50 + 70 70 + 30
groc
60 + 20
50 + 40
60 + 60
groc
vermell
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 237 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 compta, agrupa en desenes i completa:
100 unitats  10 desenes  1 centena
110 unitats  11 desenes  1 centena
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 238 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
7 escriu un nombre diferent en cada cercle

de manera que siguin certes les igualtats
indicades:
(resposta oberta)
20






20 20
  
8 escriu <, > o =:
70  40 > 100 115  80 < 200
46  95 > 100 136  74 > 200
25  62 < 100 150  50 = 200
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 239 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
400 - 403 - 406 - 409 - 412 - 415 - 418 - 421 - 424 -

427 - 430 - 433 - 436 - 439 - 442 - 445 - 448
2 ordena de més gran a més petit i escriu

el símbol corresponent (< o >):
128 - 350 - 413 - 595 - 72 - 299 - 182 - 530

72
< 128 < 182 < 299 < 350 < 413 < 530 < 595
3 encercla el nombre més petit de cada

parella i escriu el signe (>, < o =) a sota:
241 111
231 110
241 > 231 111 > 110
235 431
240 331
235 < 240 431 > 331
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 240 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
4 calcula:
521 385 209 436
 79  136  267  174
600 521 476 610
585 239 476 398

 125  129  254  206
460 110 222 192
5 En Marc fa una col·lecció de 275 cromos,

i la Laia, una de 325. Quants cromos
necessiten entre tots dos?
Dades: Operació:
275 cromos
325 cromos
Plantejament: 275
 325
600
Resposta: Necessiten 600 cromos.
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 241 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 pinta de color blau les tasses que només

tenen una nansa i és a l’esquerra:
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 242 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
8 ordena les accions que cal fer per sumar

nombres de 3 xifres:
sumar desenes • • 1r
sumar unitats • • 2n
sumar centenes • • 3r
9 suma:
237 196 285
 149  468  139
386 664 424
374 168 369

 209  249  175
583 417 544
413 333 182

 102  174  257
515 507 439
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 243 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
10 Fes les operacions, substitueix cada

resultat per la lletra corresponent i desxifra’n
el missatge secret:
B = 10 C = 36 D = 50 E = 100 T = 25
I = 500 N = 250 O = 200 S = 120 U = 30
• Ara escriu el missatge:
340 – 240 = 100 E 65 – 15 = 50 D
15 + 10 = 25 T 70 + 30 = 100 E
180 – 60 = 120 S 375 – 350 = 25 T
200 – 170 = 30 U 599 – 499 = 100 E
125 + 125 = 250 N 18 + 18 = 36 C
599 – 589 = 10 B 49 – 24 = 25 T
112 + 88 = 200 O 250 + 250 = 500 I
475 – 225 = 250 N 15 + 15 = 30 V
E T S U N B O N
100 25 120 30 250 10 200 250
D E T E C T I U
50 100 25 100 36 25 500 30
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 244 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
11 Quant val cada bitllet?

cinc euros

vint euros
cinquanta euros
deu euros

10 - 20 - 30 - 40 - 50 - 60 - 70 - 80 - 90
110 - 120 - 130 - 140 - 150 - 160 - 170 - 180 - 190
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 245 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 escriu els nombres del 850 al 800:
850, 849, 848, 847, 846, 845, 844
843, 842, 841, 840, 839, 838, 837
836, 835, 834, 833, 832, 831, 830
829, 828, 827, 826, 825, 824, 823
822, 821, 820, 819, 818, 817, 816
815, 814, 813, 812, 811, 810, 809
808, 807, 806, 805, 804, 803, 802
801, 800
2 Descompon aquests nombres i escriu-ne

el nom en lletres:
325 = 300 + 20 + 5 tres-cents vint-i-cinc
486 = 400 + 80 + 6 quatre-cents vuitanta-sis
974 = 900 + 70 + 4 nou-cents setanta-quatre
869 = 800 + 60 + 9 vuit-cents seixanta-nou
38 = 30 + 8 trenta-vuit
715 = 700 + 10 + 5 set-cents quinze
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 246 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
3 suma:
564 389 431 219
 236  174  209  153
800 563 640 372
295 407 196 308

 137  185  478  225
432 592 674 533
4 comprova els resultats anteriors amb

(resposta
la calculadora i completa. Encerts: oberta)
5 A classe tenim 153 llibres de contes,
125 llibres de text i 50 llibretes.
• Tenim més llibres de text o llibres de contes?
Tenim més llibres de contes.
• Quants més en tenim?
En tenim 28 més.
• De què tenim menys?
Tenim menys llibretes.
• Quants llibres tenim en total?
Tenim 278 llibres en total.
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 247 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 escriu la centena anterior i la posterior

de cada nombre:
200 – 300 – 400 600 – 700 – 800
100 – 200 – 300 300 – 400 – 500
800 – 900 – 1.000 700 – 800 – 900
400 – 500 – 600 500 – 600 – 600
7 ajuda en Pau a trobar el camí per arribar

a la fruiteria:
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 248 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
Recorda que, per buscar el sumand que falta en una suma,

has de fer una resta.
238  ?  268
268
 238
30
238  30  268
8 completa:
146 + 47 = 193 755 + 210

= 965
251 221
+ 318 = 569 + 37 = 258
9 comprova els resultats amb la calculadora

i completa. Encerts:
(resposta oberta)
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 249 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
10 encercla tres nombres de cada fila que

sumats donin el nombre de l’esquerra:
230 200 10 5 20 2 30
790 500 80 10 200 90 700
800 400 50 700 100 50 300
540 300 20 10 40 200 20
700 100 350 400 300 50 200
155 100 75 75 50 10 5
11 Un pagès ha de plantar 16 pomeres

en 4 fileres. Quantes pomeres plantarà
a cada filera?
• Fes un dibuix que t’ajudi a resoldre
el problema:
Resposta: 4 pomeres.
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 250 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 Dibuixa i completa:
2 grups de 5 ocells:
Dues vegades 5 fan 10

5  5  10 5  2  10
3 cistells amb 3 ous:
Tres vegades 3 fan 9

333 9 33 9
3 grups de 2 papallones
Tres vegades 2 fan 6

222 6 23 6
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 251 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
2 Dibuixa un altre cop les mateixes figures:
3 completa:
10 15 12 15
20 25 18 21
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 252 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
4 multiplica:
2  5 = 10 2  7 = 14 2  9 = 18
3  4 = 12 3  6 = 18 3  7 = 21
4  3 = 12 4  5 = 20 42= 8
2 2 2 2
2 4 6 8 10
3 3 3 3
3 6 9 12 15
2 2 2 2
3 5 7 9 11
3 3 3 3
2 5 8 11 14
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 253 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
2
2
22 4
3
2
33 6
4
2
44 8
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 254 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
7 completa la taula:
3 vegades 2 2+2+2 23

2 vegades 2 2+2 22
6 vegades 2 2+2+2+2+2+2 26
5 vegades 3 3+3+3+3+3 35
3 vegades 3 3+3+3 33
4 vegades 3 3+3+3+3 34
8 suma:
342 457 585 870
 176  257  150  99
518 714 735 969
9 resta:
47 63 46 65
 27  28  37  28
20 35 9 37
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 255 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 completa:
Triangle o quadrilàter?
Té 4 costats i 4 vèrtexs. És un quadrilàter.
Té 3 costats i 3 vèrtexs. És un triangle.
2 suma:
48 58 56
 36  28  74
84 86 130
577 652 325
 144  193  186
721 845 511
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 256 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
3 pinta les figures que són com la del model:
4 relaciona cada figura amb la seva ombra:
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 257 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 relaciona i escriu el nom:
És un cercle.
És un rectangle.
És un quadrat.
7 resta:
37 72 74
 15  27  56
22 45 18
376 453 638

 152  177  289
424 276 349
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 258 17/05/11 13:19

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
8 pinta:
• els triangles de verd
• els quadrats de vermell
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 259 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
9 escriu el nom i completa:

polígon costats vèrtexs
quadrat 4 4
triangle 3 3
rectangle 4 4
10 retalla d’una revista i enganxa:

• 2 objectes en forma d’esfera
• 1 objecte en forma de con
• 1 objecte en forma de piràmide
(resposta oberta)
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 260 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 Dibuixa:
326 248
339 2  6  12
2 2 2 2 2 2
4 6 8 10 12 14 16
3 3 3 3 3 3
5 8 11 14 17 20 23
4 4 4 4 4 4
6 10 14 18 22 26 30
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 261 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
3 Dibuixa:
• a la casella A 1 , un senyal de trànsit
• a la casella B 2 , un quadre amb un

paisatge
• a la casella C 3 , una piràmide
• a la casella D 4 , un globus
1 2 3 4
senyal
A de trànsit
B paisatge
C piràmide
D globus
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 262 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
4 relaciona:
33 • •3333
25 • •22222
34 • •44444
45 • •333
259 260 261 320 321 322
426 427 428 527 528 529
299 300 301 400 401 402
298 299 300 626 627 628
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 263 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1
3
111 3
2
3
222 6
4
3
12
4  4  4  12
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 264 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
7 pinta:
• de vermell, els nombres que siguin resultats
de la taula del 3
• de blau, els nombres que siguin resultats
de la taula del 5
5 3 10 25 9
45 4 27 35 12
20 21 6 18 8
24 40 16 45 50
8 relaciona:
45 • • 36 6 • •23
4  7 • • 20 18 • •26
4  9 • • 28 12 • •29
3  10 • • 30 14 • •39
2  4 • • 8 27 • •27
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 265 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 Quant mesura aproximadament?

menys d’1 més d’1 més de 10
metre metre metres
2 suma:
100 + 37 = 137 100 + 58 = 158
200 + 46 = 246 200 + 77 = 277
300 + 59 = 359 300 + 29 = 329
400 + 56 = 456 400 + 18 = 418
100 - 200 - 300 - 400 - 500 - 600 - 700 - 800 - 900 -
1.000
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 266 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
4 Dibuixa un altre cop aquestes figures:
5 Digues amb què mesuraries:
• l’aigua de la regadora
quilos
• el pes d’un sac de patates
• el suc de taronja d’una gerra litres
• el pes de tres barres de pa
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 267 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 Digues amb què ho mesuraries:
amb metres amb centímetres

7 multiplica:
2 6 9 8
3 3 3 3
6 18 27 24
8 resta:
28 45 39 93
 19  16  16  12
9 29 23 81
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 268 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
9 pinta els elements que fan més d’un metre

en la realitat:
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 269 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
10 completa:
metres o centímetres
entre 10 i 20 centímetres entre 1 i 2 metres
entre 1 i 3 metres entre 40 i 60 centímetres
11 escriu en lletres:
100 cent
210 dos-cents deu
325 tres-cents vint-i-cinc
430 quatre-cents trenta
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 270 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 escriu els nombres parells que hi ha entre

l’11 i el 29:
12 , 14 , 16 , 18 , 20 , 22 ,
24 , 26 , 28
2 escriu els nombres senars que hi ha entre

el 60 i el 90:
61 , 63 , 65 , 67 , 69 , 71 ,
73 , 75 , 77 , 79 , 81 , 83 , 85 ,
87 , 89 .
3 calcula:
564 389 431 289
 236  174  209  153
800 215 640 137
295 407 498 308

 132  185  176  225
163 592 322 533
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 271 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
4 calcula:
75 34 46 31
 29  18  37  19
46 16 9 12
50 63 84 42
 28  27  36  16
22 36 48 26
210 435 521 342

 174  268  75  169
36 167 446 173
410 - 415 - 420 - 425 - 430 - 435 - 440 - 445 - 450 -

455 - 460 - 465 - 470 - 475 - 480 - 485 - 490 - 495
300 - 295 - 290 - 285 - 280 - 275 - 270 - 265 - 260 -

255 - 250 - 245 - 240 - 235 - 230 - 225 - 220 - 215
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 272 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 pinta els triangles que trobis en les figures

següents:
7 observa i pinta cada peça:

• La peça vermella és a sota i al centre.
• La peça blava és a dalt de tot.
• La peça marró és a la dreta de la vermella.
• La peça verda és a sobre de la marró.
• La peça rosa és a l’esquerra de la vermella.
• La peça groga és al costat de la verda.
blava
groga verda
rosa vermella marró
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 273 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
8 passa una desena a unitats i completa

com en l’exemple:
3 desenes
6 desenes
4 desenes
9 Fixa’t:
d u d u
3 1
4 5 4 5
1 8 1 8
2 3
• Ara fes-ho tu:
d u d u d u d u
1
7 1 6 1
1 5 6 4 6
2 6 2 6 3 7 3 7
45 19
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 274 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
10 uneix els nombres senars:

amb una resta portant-ne:
Dades: Operació:
(resposta oberta)
Plantejament:
Resposta:
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 275 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 suma:
2 + 6 + 5 = 13 7 + 3 + 8 = 18
8 + 6 + 7 = 21 3 + 8 + 4 = 15
4 + 6 + 9 = 19 2 + 1 + 9 = 12
238 239 240 398 399 400

99 100 101 78 79 80

499 500 501 215 216 217
3 encercla les figures que són simètriques

i dibuixa’n l’eix de simetria:
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 276 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
4 col·loca i suma:
218 + 153 + 109 356 + 11 + 93
218 356
153 11
 109 93
480 460
5 escriu tots els nombres de tres xifres, sense

repetir-ne cap, que puguis fer amb el 2, el 3
i el 5:
235 , 253 , 532 , 523 , 352 , 325 .
6 ordena’ls de petit a gran:
235 < 253 < 325 < 352 < 523 < 532 .
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 277 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
7 pinta les corones que siguin com la del

model:
8 copia aquest dibuix:
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 278 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
Recorda que quan col·loquem nombres per sumar hem de posar

les unitats a sota de les unitats, les desenes a sota de les
desenes i les centenes a sota de les centenes.
9 col·loca i suma:
225 + 184 + 107 346 + 98 + 112
C D U C D U
2 2 5 3 4 6
1 8 4 9 8
1 0 7 1 1 2
 
5 1 6 5 5 6
305 + 117 + 34 62 + 214 + 129
C D U C D U
3 0 5 2 1 4
1 1 7 1 2 9
3 4 6 2
 
4 5 6 4 0 5
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 279 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
10 completa aquest dibuix de manera que

obtinguis una figura simètrica:
11 inventa’t dues sanefes:
(resposta oberta)
(resposta oberta)
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 280 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 completa:
ahir avui demà

dilluns dimarts dimecres
divendres dissabte diumenge
dissabte diumenge dilluns
dissabte diumenge dilluns
dilluns dimarts dimecres
2 ordena:
10 . 30 9 . 30 10 . 00 8 . 00 9 . 00
8 . 00 9 . 00 9 . 30 10 . 00 10 . 30
3 escriu les dates següents en xifres:
dia de reis
dia d’inici del curs
dia de sant Jordi
dia de final de curs
(resposta oberta)
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 281 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
4 completa:
100 200 150 160
300 400 170 180
823 824 613 614
825 826 615 616
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 282 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 relaciona:
2 . 00 • • tres quarts de vuit
4 . 15 • • les dues en punt
7 . 45 • • un quart de cinc
3 . 30 • • dos quarts de quatre
7 completa:
Dilluns, dimarts, dimecres, dijous,

divendres, dissabte
i diumenge.
8 completa:
Gener, febrer, març, abril, maig,

juny, juliol, agost, setembre,
octubre, novembre i desembre.
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 283 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
9 completa:
5 . 00 Ha passat una hora. 6 . 00
4 . 00 Ha passat mitja hora. 4 . 30
3 . 00 Ha passat un quart d’hora. 3 . 15
10 escriu el signe +, – o  , segons que

correspongui:
239 49 5
+ 177 - 16 x 1
416 33 5
732 9 347
- 146 x 4 + 463
586 36 810
8 783 253
x 5 - 346 + 172
40 437 425
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 284 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 Quantes taronges posarem a cada fruitera?
Posarem 4 taronges a cada fruitera.
2 Quantes maduixots posarem a cada plat?
Posarem 6 maduixots a cada plat.
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 285 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
3 Dibuixa el que li falta a cada dibuix perquè

sigui com el model:
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 286 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
4 reparteix en parts iguals i completa:
16  8  8
20  10  10
5 suma:
456 357 524 730
 128  339  378  169
584 696 902 899
6 resta:
472 623 873 721
 158  172  338  113
314 451 535 608
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 287 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
7 reparteix:
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 288 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
8 completa:
• Quantes bosses de 4 caramels puc omplir?
Puc omplir 4 bosses de 4 caramels.

• Quantes capses de 5 pilotes puc omplir?

Puc omplir 5 capses de 5 pilotes.
9 multiplica:
2  6 = 12 3  6 = 18 5  4 = 20
4  9 = 36 5  8 = 40 3  7 = 21
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 289 17/05/11 13:20

exercicis De cÀlcul rÀpiD solucionari u1
Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
23, 24 , 25 53, 54 , 55 89, 90 , 91
36, 37 , 38 71, 72 , 73 98, 99 , 100
15, 16 , 17 80, 81 , 82 39, 40 , 41

3 , 4, 5 34 , 35, 36
10 , 11, 12 73 , 74, 75
12 , 13, 14 88 , 89, 90
3 Si ara tinc 7 anys, quants me’n falten

per tenir-ne 10? 12
4 compta de 2 en 2:
• del 10 al 80: 10, 12, 14, 16, 18, 20, 22,
24, 26, 28, 30, 32, 34, 36, 38, 40, 42, 44...
• del 50 al 0: 48, 46, 44, 42, 40, 38, 36,
34, 32, 30, 28, 26, 24, 22, 20, 18, 16...
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 290 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
5 compta de 2 en 2:
0 - 2 - 4 - 6 - 8 - 10 - 12 - 14 - 16 -
18 - 20 - 22
30 - 40 - 50 - 60 - 70 - 80 - 90 -100
7 suma:
11 + 1 = 12 15 + 2 = 17
17 + 1 = 18 27 + 2 = 29
24 + 1 = 25 48 + 2 = 50
37 + 1 = 38 68 + 2 = 70
La meva bata tenia 6 botons, però n’he
perdut 2. Quants botons hi queden? 4
8 En Pere té 24 anys, i en Miquel, 19. Qui és

el més gran?
En Pere és més gran.
9 En un pot hi havia 16 llapis, i ara n’hi ha 14.

Quants n’hi falten? 2
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 291 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 suma:
10 + 5 = 15 30 + 6 = 36 50 + 1 = 51
20 + 6 = 26 40 + 9 = 49 30 + 9 = 39
50 + 7 = 57 60 + 8 = 68 80 + 5 = 85
2 completa:
20 + 80 = 100 50 + 50 = 100
40 + 60 = 100 30 + 70 = 100
10 + 90 = 100 70 + 30 = 100
40 + 60 = 100 80 + 20 = 100
3 compta de 2 en 2:
• del 13 al 23: 13 , 15 , 17 , 19 , 21 , 23 .
• del 22 al 32: 22 , 24 , 26 , 28 , 30 , 32 .
• del 38 al 28: 38 , 36 , 34 , 32 , 30 , 28 .
4 Si tinc 10 cèntims, quants me’n falten per

comprar-me un llapis que val 80 cèntims?
70 cèntims.
5 Quants cèntims són 2 euros? 200 cèntims.
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 292 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 En Marc té 20 bales, en Joan 15 i jo 10.

Quantes bales tenim entre tots tres? 45
7 Quantes bales més que en Joan té en Marc?

5
8 suma:
21 + 4 = 25 42 + 4 = 46 18 + 6 = 24
19 + 3 = 22 56 + 7 = 63 27 + 5 = 32
25 + 6 = 31 39 + 3 = 42 43 + 9 = 52
9 resta:
21 – 4 = 17 34 – 5 = 29 66 – 7 = 59
32 – 3 = 31 43 – 4 = 39 58 – 9 = 49
45 – 6 = 39 52 – 3 = 49 25 – 6 = 19
10 Quants litres d’aigua hi ha a casa si tenim

1 garrafa de 5 L i 4 ampolles d’1 L? 9
11 Si ara tens 7 anys, quants en tindràs d’aquí

a 4 anys? 11
12 Quantes potes tenen entre 3 elefants? 12
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 293 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 calcula:
20 + 30 = 50 50 – 10 = 40
40 + 50 = 90 20 + 80 = 100
60 – 30 = 30 90 – 30 = 60
2 compta de 3 en 3:
• de l’11 al 26: 11 , 14 , 17 , 20 , 23 , 26 .
• del 20 al 35: 20 , 23 , 26 , 29 , 32 , 35 .
• del 40 al 25: 40 , 37 , 34 , 31 , 28 , 25 .
3 completa amb + o –:
11 - 4 = 7 16 - 5 = 11 17 + 6 = 23
15 + 6 = 21 21 - 3 = 18 17 - 5 = 12
23 - 4 = 19 28 + 5 = 33 29 + 3 = 32
4 La Raquel té 15 anys i la seva germana en té

8. Quants anys es porten? 7
5 Quants dies hi ha en 2 setmanes? 14
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 294 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 completa:
5 + 7 = 12 6 + 8 = 14 7 + 6 = 13
7 + 4 = 11 9 + 4 = 13 4 + 8 = 12
3 + 9 = 12 8 + 4 = 12 6 + 6 = 12
114 115 116 217 218 219 304 305 306
199 200 201 149 150 151 504 505 506
8 completa:
9– 4 =5 17 – 5 = 12 23 – 5 = 18
11 – 4 = 7 14 – 5 = 9 21 – 4 = 17
13 – 5 = 8 12 – 5 = 7 24 – 6 = 18
9 Quantes potes tenen 12 pollets? 24
10 Quantes potes tenen 4 vaques? 16
11 Quantes ales tenen 14 orenetes? 28
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 295 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 calcula:
9 + 4 = 13 16 – 4 = 12 15 – 5 = 10
8 + 3 = 11 17 – 3 = 14 19 + 2 = 21
11 – 2 = 9 18 – 5 = 13 21 – 3 = 18
2 suma:
20 + 5 + 2 = 27 70 + 3 + 4 = 77
40 + 3 + 4 = 47 50 + 8 + 5 = 63
50 + 6 + 4 = 60 60 + 3 + 7 = 70
3 calcula:
13 = 10 + 3 13 = 9 + 4 12 = 8 + 4
11 = 5 + 6 13 = 8 + 5 8 =6+2
11 = 7 + 4 15 = 9 + 6 12 = 7 + 5
4 Un nen té 25 cromos, en dóna 3 al seu

germà i en perd 2. Quants cromos té ara?
20
5 Cada dia bec mig litre de llet. Quants litres

hauré begut en 2 dies? 1
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 296 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 resta:
45 – 10 = 35 55 – 10 = 45 35 – 10 = 25
35 – 15 = 20 65 – 15 = 50 95 – 25 = 70
25 – 10 = 15 15 – 15 = 0 75 – 15 = 60
27, 28 , 29 31, 32 , 33 27, 28 , 29
43, 44 , 45 39, 40 , 41 57, 58 , 59
29, 30 , 31 10, 11 , 12 65, 66 , 67
8 Quants dits hi ha en 3 mans? 15
9 Quants n’hi ha en 3 mans i 3 peus? 30
10 calcula i, després, encercla en vermell

els resultats senars i en blau els parells:
11 + 3 = 14 42 + 3 = 45 35 – 3 = 32
21 + 3 = 24 42 – 3 = 39 24 – 3 = 21
25 – 3 = 22 51 – 3 = 48 38 – 3 = 35
11 Quants anys tindràs el 2020? (resposta oberta)
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 297 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 calcula:
20 + 30 = 50 90 – 50 = 40 50 – 10 = 40
40 + 50 = 90 70 – 30 = 40 20 + 80 = 100
60 – 30 = 30 40 + 30 = 70 90 – 30 = 60
2 compta de 5 en 5:
• del 55 al 80: 55 , 60 , 65 , 70 , 75 , 80 .
• del 70 al 45: 70 , 65 , 60 , 55 , 50 , 45 .
• del 90 al 65: 90 , 85 , 80 , 75 , 70 , 65 .
3 Quin és el nombre més proper acabat en 0?
de 3 ➡ 0 de 6 ➡ 10 de 58 ➡ 60
de 17 ➡ 20 de 21 ➡ 20 de 37 ➡ 40
de 24 ➡ 20 de 47 ➡ 50 de 21 ➡ 20
4 Quantes desenes hi ha en 40 llapis? 4
5 Quants llapis hi ha en 4 desenes de llapis?

40
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 298 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 Quant costen 3 llaminadures de 25 cèntims?

75
7 I 5 llaminadures? 125
8 compta de 3 en 3:
• de 72 a 87: 72 , 75 , 78 , 81 , 84 , 87 .
• de 94 a 79: 94 , 91 , 88 , 85 , 82 , 79 .
• de 47 a 62: 47 , 50 , 53 , 56 , 59 , 62 .
9 suma:
5 + 13 = 18 7 + 18 = 25 3 + 19 = 22
4 + 17 = 21 5 + 16 = 21 6 + 15 = 21
6 + 19 = 25 4 + 18 = 22 7 + 16 = 23

parella:
37 - 27 14 - 41 16 - 16
65 - 56 73 - 37 28 - 82
37 - 73 51 - 15 23 - 32
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 299 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 completa:
7– 3 =4 12 – 3 = 9 19 – 7 = 12
11 – 4 = 7 13 – 5 = 8 17 – 2 = 15
15 – 7 = 8 12 – 6 = 6 18 – 6 = 12
2 compta de 4 en 4:
• del 16 al 36: 16 , 20 , 24 , 28 , 32 , 36 .
• del 64 al 44: 64 , 60 , 56 , 52 , 48 , 44 .
• del 34 al 54: 34 , 38 , 42 , 46 , 50 , 54 .
3 suma:
30 + 3 + 4 = 37 60 + 6 + 4 = 70
40 + 6 + 2 = 48 70 + 8 + 3 = 81
80 + 9 + 3 = 92 90 + 5 + 6 = 101
4 Si avui és 6, quin dia serà d’aquí a 8 dies?

14
5 Quantes hores hi ha en 2 dies? 48
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 300 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 completa:
9 + 3 = 12 7 + 5 = 12 9 + 2 = 11
4 + 7 = 11 4 + 9 = 13 11 + 7 = 18
6 + 8 = 14 9 + 4 = 13 8 + 8 = 16
7 Si una revista val 80 cèntims i la pago

amb una moneda d’1 euro, quants cèntims
em tornaran? 20
8 Quantes orelles tenen 12 elefants? 24
9 I 12 gallines? 24
24 > 14 36 < 58 93 > 67
47 < 82 19 < 23 89 < 93
11 En un armari hi ha 4 faldilles, 5 pantalons i 3

jaquetes. Quantes peces de roba hi ha en
total? 12
12 Quantes potes tenen 6 gallines? 12
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 301 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 suma:
2+2+2= 6 5 + 5 + 5 = 15
3+3+3= 9 6 + 6 + 6 = 18
4 + 4 + 4 = 12 7 + 7 + 7 = 21
• del 160 al 340: 160 , 180 , 200 , 220 , 240 ,
260 , 280 , 300 , 320 , 340 .
• del 460 al 280: 460 , 440 , 420 , 400 , 380 ,

360 , 340 , 320 , 300 , 280 .
3 El dia del meu sant, l’àvia em va regalar

2 llibres, i el pare, 3. Quants llibres em van
regalar entre tots dos? 5
4 Tenia 14 fulls de paper i n’he gastat 6.
Quants fulls em queden? 8
5 Quantes desenes de bales hi ha en
90 bales? 9
6 Tenia 8 bales en una bossa i 4 en una
butxaca, i n’he guanyat 3 més. Quantes
bales tinc ara? 15
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 302 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
7 compta de 3 en 3:
115 118 121 124 127 130
• del 115 al 157: , , , , , ,
133 136 139 142 145 148 151 154 157
, , , , , , , , .
125 122 119 116 113 110
• del 125 al 83: , , , , , ,
107 104 101 98 95 92 89 86 83
, , , , , , , , .
8 completa:
4+5= 9 4 + 18 = 22 13 + 9 = 22
7 + 6 = 13 4 + 15 = 19 4 + 17 = 21
7 + 4 = 11 16 + 6 = 22 15 + 8 = 23
9 suma:
200 + 50 + 7 = 257 700 + 80 + 9 = 789
300 + 20 + 6 = 326 900 + 90 + 9 = 999
500 + 60 + 4 = 564 600 + 80 + 3 = 683
10 En 3 euros, quants cèntims hi ha? 300
11 I en 3 euros i una moneda de 50 cèntims?

350
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 303 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 multiplica:
23= 6 3  4 = 12 2  8 = 16
2  5 = 10 33= 9 2  7 = 14
2  6 = 12 31= 3 21= 2
24= 8 3  5 = 15 2  9 = 18
2 escriu el doble:
6 ➡ 12 30 ➡ 60 25 ➡ 50
12 ➡ 24 45 ➡ 90 36 ➡ 72
22 ➡ 44 32 ➡ 64 28 ➡ 56
3 resta:
25 – 20 = 5 58 – 50 = 8 81 – 80 = 1
36 – 10 = 26 68 – 30 = 38 97 – 30 = 67
47 – 30 = 17 79 – 50 = 29 29 – 10 = 19
4 Quants dits hi ha en 5 mans? 25
5 Quants dies són 2 setmanes? 14
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 304 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 compta de 3 en 3:
100 103 106 109 112 115
• del 100 al 115: , , , , , .
152 155 158 161 164 167
• del 152 al 167: , , , , , .
• del 80 al 95: 80 , 83 , 86 , 89 , 92 , 95 .
7 Quantes potes tenen 11 gallines? 22
8 I 4 conills? 16

parella:
125 - 225 438 - 348
273 - 723 615 - 516
389 - 398 115 - 511
10 En Pere té 8 anys i, en Carles, 11. Quants

anys es porten? 3
11 La Marina llegeix 5 pàgines d’un conte cada

dia. Quantes pàgines n’haurà llegit al cap de
5 dies? 25
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 305 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 multiplica:
23= 6 2  6 = 12 3  9 = 27
33= 9 3  4 = 12 3  7 = 21
2  5 = 10 2  8 = 16 3  6 = 18
2 escriu el doble:
12 ➡ 24 30 ➡ 60 24 ➡ 48
20 ➡ 40 25 ➡ 50 9 ➡ 18
60 ➡ 120
11 ➡ 22 50 ➡ 100
3 Si un paquet d’arròs val 80 cèntims, quant

em costaran 2 paquets? 160
4 Tinc 8 parells de sabates. Quantes sabates

tinc? 16
5 En una excursió vam caminar 4 km durant el

matí i el doble a la tarda. Quants quilòmetres
vam caminar en total? 12
6 La Núria tenia 12 contes. Pel seu aniversari,

la seva mare li va regalar 2 contes i, l’àvia,
2 més. Quants contes té ara? 16
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 306 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
7 Quants mitjos litres hi ha en 2 litres? 4
8 A classe som 25 nens i nenes. Si avui

han faltat 3 nens i 2 nenes, quants érem
a classe? 20
9 compta de 4 en 4:
164 168 172 176 180
• del 164 al 220: , , , , ,
184 188 192 196 200 204 208 212 216
, , , , , , , , ,
220
.
360 356 352 348 344
• del 360 al 304: , , , , ,
340 336 332 328 324 320 316 312 308
, , , , , , , , ,
304
.
135 < 215 318 > 206
294 < 321 464 < 604
735 < 795 738 > 399
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 307 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 suma:
4 + 4 + 4 = 12 7 + 7 + 7 = 21
5 + 5 + 5 = 15 8 + 8 + 8 = 24
6 + 6 + 6 = 18 9 + 9 + 9 = 27
2 multiplica:
4  3 = 12 4  8 = 32 4  9 = 36
4  4 = 16 4  7 = 28 42= 8
5  6 = 30 5  7 = 35 5  8 = 40

3
4 A taula hi ha 5 plats i a cada plat hi ha

6 olives. Quantes olives hi ha a taula? 30
5 Quants quarts té 1 hora? 4
6 En una granja hi ha 18 vaques. Quantes cues

tenen entre totes? 18
7 Amb una ampolla de llet omplo 4 gots.

Quants gots puc omplir-ne amb 3 ampolles?
12
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 308 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
8 Una postal val 20 cèntims. Quants euros

valen 5 postals? 1

134 136 424 426 505 507
, 135, , 425, , 506,
126 128 363 365 779 781
, 127, , 364, , 780,
353 355 427 429 906 908
, 354, , 428, , 907,
10 escriu el doble:
6 ➡ 12 32 ➡ 64 31 ➡ 62
8 ➡ 16 54 ➡ 108
42 ➡ 84
16 ➡ 32 15 ➡ 30 62 ➡ 124
11 El meu equip ha marcat 5 gols en el primer

partit, 4 en el segon i 6 en el tercer i en el
quart. Quants gols ha marcat en total? 21
12 Quantes ales tenen 12 papallones? 24
13 Ahir la meva àvia em va donar 1 euro i avui

he gastat 20 cèntims. Quants cèntims em
queden? 80
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 309 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 completa:
7+ 10 = 17 4 + 12 = 16 3 + 12 = 15
12 + 6 = 18 16 + 8 = 24 14 + 6 = 20
9 + 15 = 24 7 + 12 = 19 2 + 19 = 21
2 multiplica:
42= 8 33= 9 5  6 = 30
3  7 = 21 4  8 = 32 5  4 = 20
4  6 = 24 4  9 = 36 5  2 = 10
3 completa:
2  5 = 10 5  5 = 25 5  6 = 30
3  4 = 12 4  4 = 16 4  8 = 32
4  3 = 12 3  9 = 27 4  10 = 40
4 La camisa tenia 16 botons i n’he perdut

la meitat. Quants botons he perdut? 8
5 Som 3 nens i volem repartir-nos 6 caramels.

Quants caramels ens toquen a cadascú?
2
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 310 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
6 escriu la meitat:
16 ➡ 8 20 ➡ 10 60 ➡ 30
8➡ 4 12 ➡ 6 24 ➡ 12
10 ➡ 5 30 ➡ 15 50 ➡ 25
7 compta de 5 en 5:
500 495 490 485 480
• del 500 al 430: , , , , ,
475 470 465 460 455 450 445 440 435
, , , , , , , , ,
430
.
315 310 305 300 295
• del 315 al 245: , , , , ,
290 285 280 275 270 265 260 255 250
, , , , , , , , ,
245
.
8 Tinc 10 galetes i les vull repartir entre

5 nenes. Quantes galetes he de donar
a cadascú? 2
9 La mestra reparteix 20 fulls entre 10 nens.

Quants fulls toquen a cadascú? 2
10 Quants dies hi ha en 4 setmanes? 28
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 311 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
1 suma:
7 + 8 = 15 9 + 5 = 14 7 + 9 = 16
6 + 9 = 15 8 + 7 = 15 3 + 9 = 12
4 + 6 = 10 6 + 5 = 11 2 + 8 = 10
2 compta de 2 en 2:
318 316 314 312 310 308
• del 318 al 290: , , , , , ,
306 304 302 300 298 296 294 292 290
, , , , , , , , .
439 437 435 433 431 429
• del 439 al 411: , , , , , ,
427 425 423 421 419 417 415 413 411
, , , , , , , , .
3 Tenim 9 plàtans i els volem repartir entre 3

nens. Quants plàtans toquen a cada nen?
3
4 En una festa hi havia 11 nens i 7 nenes.

Quants més nens que nenes hi havia? 4
5 Quantes setmanes són 14 dies? 2
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 312 17/05/11 13:20

Nom: ........................................................................ Data: .............................................................................
800 810 820 830 840 850
• del 800 al 940: , , , , , ,
860 870 880 890 900 910 920 930 940
, , , , , , , , .
990 980 970 960 950 940
• del 990 al 850: , , , , , ,
930 920 910 900 890 880 870 860 850
, , , , , , , , .
7 suma:
9 + 3 = 12 46 + 5 = 51 17 + 4 = 21
19 + 3 = 22 56 + 5 = 61 37 + 4 = 41
29 + 3 = 32 76 + 5 = 81 57 + 4 = 61

6
9 Tinc 12 caramels i els vull repartir entre

4 nens. Quants caramels he de donar
a cadascú? 3
10 Quants cèntims són 5 euros? 500
11 Quants ous són 2 dotzenes d’ous? 24
4_MAT_GD_2EP_sol.indd 313 17/05/11 13:20

Guia didàctica
AVALUACIONS
5_MAT_GD_2EP.indd 315 16/05/11 11:48

Introducció
L’avaluació és l’anàlisi contínua i global del procés d’ensenyament-aprenentatge. És un element integrat
plenament en el procés educatiu i és, en si mateix, un instrument d’acció pedagògica que ha de contribuir
a la millora de tot el procés.
Els mestres, com a autors del projecte del currículum de cada centre, han de ser responsables, també, de
la seva aplicació correcta. Han d’avaluar-ne, per tant, el procés d’ensenyament-aprenentatge tant en l’àmbit
particular de la classe com en el projecte del currículum del centre, ja que és l’equip de mestres qui en
determina una oferta educativa.
L’avaluació ha d’acomplir diverses funcions al llarg del procés educatiu. Per una banda, ha de permetre
decidir la intervenció pedagògica que necessita cada alumne segons les seves característiques. Per l’altra,
ha de determinar en quin grau s’han aconseguit les intencions educatives.
El mestre o la mestra haurà de crear unes condicions adequades que permetin l’activació dels esquemes de
coneixement i que l’orientin en un sentit determinat d’acord amb el que s’hagi proposat en el currículum. No
hi ha una fórmula única que permeti crear aquestes condicions, ja que l’entorn educatiu presenta diversitat
de situacions i necessitats. Però és important comprendre que els alumnes no tan sols emmagatzemen nova
informació, sinó que també desenvolupen capacitats de connexió i d’adquisició de nous coneixements.
L’avaluació inicial permet determinar el punt de partida de l’alumnat i és la base per planificar el procés
d’ensenyament-aprenentatge. En aquesta guia didàctica trobareu un model d’avaluació inicial fotocopiable,
amb activitats que recullen tant fets, conceptes i sistemes conceptuals com procediments.
L’avaluació contínua té la finalitat de proporcionar a cada alumne i alumna l’ajut pedagògic més adequat en
cada moment del curs. Alhora, aquesta avaluació ha estat pensada per avaluar el procés d’ensenyament
i la mateixa pràctica docent. En aquesta guia didàctica es concreta en una graella, on cada professor o
professora tindrà espai horitzontal per omplir amb els criteris d’avaluació que inclou el currículum oficial (que
trobareu en un arxiu Word adjunt) i unes caselles verticals que podrà completar amb els noms dels alumnes
de la classe.
Finalment, l’avaluació final ha de permetre determinar si s’han aconseguit o no, i fins a quin punt, les intencions
educatives. En aquesta guia us oferim un model d’avaluació contínua fotocopiable, amb activitats que recullen
els coneixements més importants que s’han anat adquirint durant el curs. Les funcions de l’avaluació estan
interrelacionades, i n’és un exemple el fet que les activitats de l’avaluació contínua que oferim en aquesta guia
didàctica per a un curs siguin les mateixes que les de l’avaluació inicial del curs següent.
5_MAT_GD_2EP.indd 316 16/05/11 11:48

AVALUACIÓ INICIAL SEGON CURS
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Escriu <, > o =:
22 12 59 59 65 37
45 78 25 72 37 17
2 Continua les sèries i completa:
34 — 36 — 38 — — — —
Els nombres d’aquesta sèrie són .
55 — 57 — 59 — — — —
Els nombres d’aquesta sèrie són .
3 Compta i escriu:
euros euros
cèntims cèntims
5_MAT_GD_2EP.indd 317 16/05/11 11:48

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Agrupa i completa:
desenes completes
unitats soltes
desenes completes
unitats soltes
desenes completes
unitats soltes
desenes completes
unitats soltes
5_MAT_GD_2EP.indd 318 16/05/11 11:48

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
5 Resol:
56 44 62 73
+ 2 3 + 38 + 15 + 2 4
67 81 59 74
– 2 5 – 30 – 28 – 4 3
6 Encercla:
• Què pesa més?
• Què és més llarg?
• On cap més aigua?
5_MAT_GD_2EP.indd 319 16/05/11 11:48

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
7 Resol:
• En una classe de 23 alumnes, n’hi ha 12 que han

anat a l’aula de música. Quants alumnes s’han quedat
a la classe?
• La Martina té 2 gomes d’esborrar i la Ikram en té el doble.

Quantes gomes d’esborrar té la Ikram?
• En Pere té 4 galetes per esmorzar i en Miquel en té 5.

Quantes galetes tenen entre tots dos?
8 Dibuixa un triangle dins del requadre i un quadrat fora:
5_MAT_GD_2EP.indd 320 16/05/11 11:48

AVALUACIÓ FINAL SEGON CURS
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Escriu en xifres i en lletres:
2 Encercla els nombres que siguin més grans que 250

i més petits que 650:
124 395 794 925
374 856
156 429
57
329
5_MAT_GD_2EP.indd 321 16/05/11 11:48

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
54 + 15 36 + 13 42 + 36
39 + 27 65 + 49 14 + 68
97 – 35 64 – 23 71 – 50
54 – 29 72 – 45 80 – 31
5_MAT_GD_2EP.indd 322 16/05/11 11:48

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Dibuixa, en cada cas, una figura simètrica:
5 Escriu els nombres que hi falten:
5 1 4 7 5 1 1 7
+ 7 2 + 8 + 2 9 + 2 4
9 7 4 8 8 5 1 7 9 1
6 Resol:
• La Patrícia fa una col·lecció de cromos i en té 87. La
Paula li’n dóna 25 més, però n’hi ha 13 que ja els té i
els dóna a la Teresa. Quants cromos té ara, la Patrícia?
• A la biblioteca de l’escola hi ha 238 llibres de plantes,

351 llibres d’animals i 127 de manualitats. Quants lli-
bres hi ha en total?
5_MAT_GD_2EP.indd 323 16/05/11 11:48

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
7 Encercla en blau els nombres de la taula del 3, en verd

els nombres de la taula del 4 i en taronja els de la taula
del 5:
25 20 2 44
60
24
8 45
12 21 18 93
5
8 Multiplica:
2x3= 3x9= 2x6=

1x5= 5x3= 4x7=
4x5= 2x4= 3x3=
3x7= 4x8= 4x1=
9 Reparteix:
en dos plats
6:2=
en tres plats
: =
5_MAT_GD_2EP.indd 324 16/05/11 11:48

AVALUACIÓ CONTÍNUA SEGON CURS U1
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Escriu en lletres l’ordinal:
4a 8è
5è 6a
9a 2n
1r 3a
2 Escriu en lletres:
16 93
35 82
49 57
61 24
3 Calcula:
53 17 85 68
+ 2 5 + 32 + 14 + 1 1
98 57 79 64
– 2 5 – 15 – 30 – 3 2
4 Tinc 25 globus i el meu pare me’n regala 20 més.

Quants globus tinc ara?
5_MAT_GD_2EP.indd 325 16/05/11 11:48

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Encercla els nombres parells:

87
125 231 88
154
68 52
46
284
c u d
1 5 7 • 100 + 50 + 7 = 157 cent cinquanta-set
2 3 8 •
1 0 7 •
2 4 0 •
2 8 3 •
0 5 2 •
3 Escriu <, > o =:
53 43 31 13 49 59 24 29
76 67 96 92 28 25 75 57
4 La mare ha comprat 6 ous i n’ha gastat 4 per fer una

truita de patates. Quants ous li queden?
5_MAT_GD_2EP.indd 326 16/05/11 11:48

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 euro
1 euro
1 euro
2 Calcula:
1 52 135 259 287

+ 34 + 41 – 26 – 1 5 4
3 Compta i escriu:
+ + =
+ + + =
5_MAT_GD_2EP.indd 327 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Calcula:
32 6 4 78 274 169
+ 14 1 + 62 168
+ + 285
59 8 4 69 574 386
– 27 1 – 1 29 – 302 – 243

4 centenes, 5 desenes i 1 unitat
7 centenes, 4 desenes
5 centenes, 9 desenes i 3 unitats
una unitat més que 194
3 centenes menys que 576
3 El pare vol fer un pastís i ha comprat 250 grams de farina

i 125 grams de xocolata en pols. Quant pesa la compra?
5_MAT_GD_2EP.indd 328 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
+ + = + + =
x = x =
2 Completa:
1+1= 2x1=
3+3= 2x3=
4+4= 2x4=
3+3+3= 3x3=
5+5+5= 3x5=
3 Calcula:
23 7 439 567 396

+ 35 7 + 260 376
+ + 1 8 6
47 469 58 89
– 2 4 – 129 – 27 – 2 2
5_MAT_GD_2EP.indd 329 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Observa els dibuixos i completa les frases:
Té costats i vèrtexs. Té costats i vèrtexs.

És un . És un .
2 Completa el dibuix perquè sigui simètric:
5_MAT_GD_2EP.indd 330 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Completa les sèries:

+3 +3 +3 +3 +3 +3 +3 +3 +3
3 30
+4 +4 +4 +4 +4 +4 +4 +4 +4
4 8 20 40
2 Troba la multiplicació amagada:
x = x =
3 Pinta el resultat correcte:
18 25 5
5 x 3 = 15 5 x 5 = 33 5 x 7 = 42
30 12 35
30 48 10
5x6= 9 5 x 8 = 15 5 x 2 = 18
36 40 38
5_MAT_GD_2EP.indd 331 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Relaciona les dues columnes:
amb metres
amb centímetres
2 Encercla el que pesa més d’1 quilo:
3 Relaciona:
Hi cap més d’1 L.
Hi cap menys d’1 L.
5_MAT_GD_2EP.indd 332 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Calcula:
87 44 76 58
+ 13 + 15 + 7 + 3 3
68 76 91 85
– 24 – 13 – 39 – 4 2
• 436 – 434 – 432 – – 428 – – – 422 –

• 599 – 595 – – 587 – – – 575 – 571 –
• 25 – 28 – – 34 – – 40 – 43 – – – 52
• 111 – 122 – 133 – – 155 – – – – 199
3 Col·loca aquests nombres i fes les restes:
379 – 246 535 – 178
– –
4 En Pau té 43 cromos per enganxar en un àlbum. Avui n’hi

ha enganxat 18. Quants cromos li queden per enganxar?
5_MAT_GD_2EP.indd 333 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Observa les fruites que hi ha a la fruiteria i respon:

90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
pomes taronges plàtans cireres síndries peres
• Quantes cireres hi ha a la fruiteria?

• De quina fruita n’hi ha més?
• De quina fruita n’hi ha menys?
• Quantes pomes més que plàtans hi ha?
25 + = 65 48 + = 152 126 + = 257
67 + = 89 94+ = 184 167 + = 451
5_MAT_GD_2EP.indd 334 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Observa i respon:
• Quin dia de la setmana és el 9 de maig?

• Quants dilluns té aquest mes de maig?
• Quin dia és el segon dijous de maig?
2 Marca amb una  aquests dies al calendari

de l’activitat anterior:
• 14 de maig • 26-5
3 Pinta de taronja la busca curta i de blau la llarga

i escriu l’hora que marquen:
5_MAT_GD_2EP.indd 335 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Reparteix:
• 9 ensaïmades en 3 plats
• 6 brioixos en 2 safates
2 Encercla el nombre més gran en cada cas:
50 126 266 325

90 134 208 330
60 100 290 321
3 Pinta:
un mig tres quarts dos quarts
5_MAT_GD_2EP.indd 336 16/05/11 11:49

AVALUACIÓ INICIAL SEGON CURS SOLUCIONARI
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Escriu <, > o =:
22 > 12 59 = 59 65 > 37
45 < 78 25 < 72 37 > 17
2 Continua les sèries i completa:
34 — 36 — 38 — 40 — 42 — 44 — 46
Els nombres d’aquesta sèrie són parells .
55 — 57 — 59 — 61 — 63 — 65 — 67
Els nombres d’aquesta sèrie són senars .
3 Compta i escriu:
4 5
euros euros
8 90
cèntims cèntims
5_MAT_GD_2EP.indd 337 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Agrupa i completa:
4
desenes completes
6
unitats soltes
quaranta-sis
5
desenes completes
3
unitats soltes
cinquanta-tres
6
desenes completes
2
unitats soltes
seixanta-dos
3
desenes completes
8
unitats soltes
trenta-vuit
5_MAT_GD_2EP.indd 338 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
5 Resol:
56 44 62 73
+ 2 3 + 38 + 15 + 2 4
79 82 77 97
67 81 59 74
– 2 5 – 30 – 28 – 4 3
42 51 31 31
6 Encercla:
• Què pesa més?
• Què és més llarg?
• On cap més aigua?
5_MAT_GD_2EP.indd 339 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
7 Resol:
• En una classe de 23 alumnes, n’hi ha 12 que han

anat a l’aula de música. Quants alumnes s’han quedat
a la classe?
23
– 12
11 S’hi han quedat 11 alumnes.
• La Martina té 2 gomes d’esborrar i la Ikram en té el doble.

Quantes gomes d’esborrar té la Ikram?
La Ikram té 4 gomes.
• En Pere té 4 galetes per esmorzar i en Miquel en té 5.

Quantes galetes tenen entre tots dos?
4
+ 5
Entre tots dos tenen 9 galetes.
9
8 Dibuixa un triangle dins del requadre i un quadrat fora:
(triangle)
(quadrat)
5_MAT_GD_2EP.indd 340 16/05/11 11:49

AVALUACIÓ FINAL SEGON CURS SOLUCIONARI
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
343 tres-cents quaranta-tres 575 cinc-cents setanta-cinc
832 vuit-cents trenta-dos 791 set-cents noranta-u
2 Encercla els nombres que siguin més grans que 250

i més petits que 650:
124 395 794 925
374 856
156 429
57
329
5_MAT_GD_2EP.indd 341 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
54 + 15 36 + 13 42 + 36
54 36 42
+ 15 + 13 + 36
69 49 78
39 + 27 65 + 49 14 + 68
39 65 14
+ 27 + 49 + 68
66 114 82
97 – 35 64 – 23 71 – 50
97 64 71
– 35 – 23 – 50
62 41 21
54 – 29 72 – 45 80 – 31
54 72 80
– 29 – 45 – 31
25 27 49
5_MAT_GD_2EP.indd 342 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Dibuixa, en cada cas, una figura simètrica:
(resposta oberta)
(resposta oberta)
2 5 1 8 4 7 5 2 1 1 8 7
+ 7 2 3 + 3 8 + 2 9 6 + 7 2 4
9 7 4 8 8 5 8 1 7 9 1 1
6 Resol:
• La Patrícia fa una col·lecció de cromos i en té 87. La
Paula li’n dóna 25 més, però n’hi ha 13 que ja els té i
els dóna a la Teresa. Quants cromos té ara la Patrícia?
87 + 25 = 112; 112 – 13 = 99. La Patrícia té ara

99 cromos.
• A la biblioteca de l’escola hi ha 238 llibres de plantes,

351 llibres d’animals i 127 de manualitats. Quants
llibres hi ha en total?
238 + 351 + 127 = 716. A la biblioteca hi ha 716 llibres.
5_MAT_GD_2EP.indd 343 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
7 Encercla en blau els nombres de la taula del 3, en verd

els nombres de la taula del 4 i en taronja els de la taula
del 5:
25 20 2 44
60
24
8 45
12 21 18 93
5
8 Multiplica:
2x3= 6 3 x 9 = 27 2 x 6 = 12
1x5= 5 5 x 3 = 15 4 x 7 = 28
4 x 5 = 20 2x4= 8 3x3= 9
3 x 7 = 21 4 x 8 = 32 4x1= 4
9 Reparteix:
en dos plats
6:2= 3
en tres plats
6 : 3 = 2
5_MAT_GD_2EP.indd 344 16/05/11 11:49

AVALUACIÓ CONTÍNUA SEGON CURS SOLUCIONARI U1
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Escriu en lletres l’ordinal:
4a quarta 8è vuitè
5è cinquè 6a sisena
9a novena 2n segon
1r primer 3a tercera
2 Escriu en lletres:
16 setze 93 noranta-tres
35 trenta-cinc 82 vuitanta-dos
49 quaranta-nou 57 cinquanta-set
61 seixanta-u 24 vint-i-quatre
3 Calcula:
53 17 85 68
+ 2 5 + 32 + 14 + 1 1
78 49 99 79
98 57 79 64
– 2 5 – 15 – 30 – 3 2
73 42 49 32
4 Tinc 25 globus i el meu pare me’n regala 20 més.

Quants globus tinc ara?
25
+ 20 Ara tinc 45 globus.
45
5_MAT_GD_2EP.indd 345 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Encercla els nombres parells:

87
125 231 88
154
68 52
46
284
c u d
1 5 7 • 100 + 50 + 7 = 157 cent cinquanta-set
2 3 8 • 200 + 30 + 8 = 238 dos-cents trenta-vuit
1 7 • 100 + 7 = 107 cent set
2 4 • 200 + 40 + 0 = 240 dos-cents quaranta
2 8 3 • 200 + 80 + 3 = 283 dos-cents vuitanta-tres
5 2 • 50 + 2 = 52 cinquanta-dos
3 Escriu <, > o =:
53 > 43 31 > 13 49 < 59 24 < 29
76 > 67 96 > 92 28 > 25 75 > 57
4 La mare ha comprat 6 ous i n’ha gastat 4 per fer una

truita de patates. Quants ous li queden?
6
–4 Li queden 2 ous.
2
5_MAT_GD_2EP.indd 346 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 euro
1 euro
1 euro
2 Calcula:
15 2 135 259 287

+ 3 4 + 41 – 26 – 1 5 4
1 86 176 233 133
3 Compta i escriu:
50 + 20 + 1 = 71
50 + 50 + 20 + 2 = 122
5_MAT_GD_2EP.indd 347 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Calcula:
32 6 4 78 274 169
+ 14 1 + 62 168
+ + 285
4 67 540 442 454
59 8 4 69 574 386
– 27 1 – 1 29 – 302 – 243
32 7 340 272 143

4 centenes, 5 desenes i 1 unitat
451 quatre-cents cinquanta-u
7 centenes, 4 desenes
740 set-cents quaranta
5 centenes, 9 desenes i 3 unitats

593 cinc-cents noranta-tres
una unitat més que 194

195 cent noranta-cinc
3 centenes menys que 576

276 dos-cents setanta-sis
3 El pare vol fer un pastís i ha comprat 250 grams de farina

i 125 grams de xocolata en pols. Quant pesa la compra?
250
+ 125 La compra pesa 375 grams.
375
5_MAT_GD_2EP.indd 348 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Completa:
6 + 6 + 6 = 18 4 + 4 + 4 = 12
6 x 3 = 18 4 x 3 = 12
2 Completa:
1+1= 2 2x1= 2
3+3= 6 2x3= 6
4+4= 8 2x4= 8
3+3+3= 9 3x3= 9
5 + 5 + 5 = 15 3 x 5 = 15
3 Calcula:
23 7 439 567 396

+ 35 7 + 260 376
+ + 1 8 6
59 4 699 943 582
47 469 58 89
– 2 4 – 129 – 27 – 2 2
23 340 31 67
5_MAT_GD_2EP.indd 349 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Observa els dibuixos i completa les frases:
Té 3 costats i 3 vèrtexs. Té 4 costats i 4 vèrtexs.

És un triangle . És un quadrilàter .
2 Completa el dibuix perquè sigui simètric:
cub esfera cilindre piràmide
5_MAT_GD_2EP.indd 350 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Completa les sèries:

+3 +3 +3 +3 +3 +3 +3 +3 +3
3 6 9 12 15 18 21 24 27 30
+4 +4 +4 +4 +4 +4 +4 +4 +4
4 8 12 16 20 24 28 32 36 40
2 Troba la multiplicació amagada:
5 x 2 = 10 4 x 5 = 20
3 Pinta el resultat correcte:
18 25 5
5 x 3 = 15 5 x 5 = 33 5 x 7 = 42
30 12 35
30 48 10
5x6= 9 5 x 8 = 15 5 x 2 = 18
36 40 38
5_MAT_GD_2EP.indd 351 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Relaciona les dues columnes:
amb metres
amb centímetres
2 Encercla el que pesa més d’1 quilo:
3 Relaciona:
Hi cap més d’1 L.
Hi cap menys d’1 L.
5_MAT_GD_2EP.indd 352 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Calcula:
87 44 76 58
+ 13 + 15 + 7 + 3 3
10 0 59 83 91
68 76 91 85
– 24 – 13 – 39 – 4 2
44 63 52 43
• 436 – 434 – 432 – 430 – 428 – 426 – 424 – 422 – 420

• 599 – 595 – 591 – 587 – 583 – 579 – 575 – 571 – 567
• 25 – 28 – 31 – 34 – 37 – 40 – 43 – 46 – 49 – 52
• 111 – 122 – 133 – 144 – 155 – 166 – 177 – 188 – 199
3 Col·loca aquests nombres i fes les restes:
379 – 246 535 – 178
3 7 9 5 3 5
– 2 4 6 – 1 7 8
1 3 3 3 5 7
4 En Pau té 43 cromos per enganxar en un àlbum. Avui n’hi

ha enganxat 18. Quants cromos li queden per enganxar?
43
– 18 Li queden 25 cromos per enganxar.
25
5_MAT_GD_2EP.indd 353 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Observa les fruites que hi ha a la fruiteria i respon:

90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
pomes taronges plàtans cireres síndries peres
• Quantes cireres hi ha a la fruiteria? 60

• De quina fruita n’hi ha més? de taronges
• De quina fruita n’hi ha menys? de síndries
• Quantes pomes més que plàtans hi ha? 50 – 30 = 20
25 + 40 = 65 48 + 104 = 152 126 + 131 = 257
65 152 257
– 25 – 48 – 126
40 104 131
67 + 22 = 89 94 + 90 = 184 167 + 284 = 451
89 184 451
– 67 – 94 – 167
22 90 284
5_MAT_GD_2EP.indd 354 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Observa i respon:
• Quin dia de la setmana és el 9 de maig? dimarts

• Quants dilluns té aquest mes de maig? 5
• Quin dia és el segon dijous de maig? 11
2 Marca amb una  aquests dies al calendari

de l’activitat anterior:
• 14 de maig • 26-5
3 Pinta de taronja la busca curta i de blau la llarga

i escriu l’hora que marquen:
les set en punt tres quarts de cinc les deu en punt
dos quarts de nou un quart de cinc tres quarts de dotze
5_MAT_GD_2EP.indd 355 16/05/11 11:49

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Reparteix:
• 9 ensaïmades en 3 plats
• 6 brioixos en 2 safates
2 Encercla el nombre més gran en cada cas:
50 126 266 325

90 134 208 330
60 100 290 321
3 Pinta:
un mig tres quarts dos quarts
5_MAT_GD_2EP.indd 356 16/05/11 11:49

Guia didàctica
RECURSOS DIGITALS
6_MAT_GD_2EP.indd 357 16/05/11 11:50

6_MAT_GD_2EP.indd 358 16/05/11 11:50
ls
s digita
Vocabulari interactiu
rso
u
Rec
UNITAT 1: RepAssem
desena, desenes resta, restes

nom femení nom femení
Conjunt de deu unitats. Operació matemàtica que consisteix a treure una
quantitat d’una altra.
nombre cardinal,
nombres cardinals suma, sumes
nom masculí nom femení
Nombre que indica la quantitat d’elements que hi Operació matemàtica que consisteix a afegir una
ha en un conjunt. quantitat a una altra.
nombre ordinal, unitat, unitats

nombres ordinals
nom femení
nom masculí Cadascun dels elements individuals que formen un
Nombre que indica l’ordre o el lloc d’un element conjunt.
en un conjunt.
6_MAT_GD_2EP.indd 359 16/05/11 11:50

UNITAT 2: el 100 I lA ceNTeNA
cent parell, parells

nom masculí adjectiu
Nom que rep el nombre 100. Dit del nombre en què es poden fer grups de dues
unitats i no en sobra cap.
centena, centenes
senar, senars
nom femení
Conjunt de cent unitats. adjectiu
Dit del nombre en què, si es fan grups de dues uni
tats, en sobra una.
dos-cents
nom masculí
Nom que rep el nombre 200.
6_MAT_GD_2EP.indd 360 16/05/11 11:50

ls
s digita
rso
u
Rec
UNITAT 3: les moNedes I els bITlleTs
bitllet, bitllets moneda, monedes

Paper que representa una quantitat concreta de Peça de metall rodona que pot tenir diferents mides
diners. i que representa una quantitat concreta de diners.
cèntim, cèntims quatre-cents

nom masculí nom masculí
Cadascuna de les cent parts iguals en què es divi Nom que rep el nombre 400.
deix 1 euro.
tres-cents
cinc-cents
nom masculí
nom masculí Nom que rep el nombre 300.
euro, euros
nom masculí
Moneda que s’utilitza a gairebé tots els països
d’Europa.
6_MAT_GD_2EP.indd 361 16/05/11 11:50

UNITAT 4: sUmem I ResTem
itinerari, itineraris suma portant-ne,

sumes portant-ne
nom masculí
Camí que se segueix per anar d’un punt a un altre. locució
Suma, feta per escrit i col·locant els nombres en
vertical, que consisteix a sumar primer la columna
nou-cents
de les unitats i, després, la columna de les dese
nom masculí nes més la desena que sobrava de la suma de les
Nom que rep el nombre 900. unitats.
sis-cents vuit-cents
Nom que rep el nombre 600. Nom que rep el nombre 800.
set-cents
nom masculí
6_MAT_GD_2EP.indd 362 16/05/11 11:50

ls
s digita
rso
u
Rec
UNITAT 5: mUlTIplIqUem
doble, dobles multiplicació, multiplicacions

Dues vegades un nombre. Operació matemàtica que consisteix a sumar un
nombre tantes vegades com indica un altre nombre.
la taula del 2
triple, triples
nom femení
Llista ordenada de multiplicacions del 2 per altres nom masculí
nombres, del 0 al 10. Tres vegades un nombre.
la taula del 3
nom femení
Llista ordenada de multiplicacions del 3 per altres
nombres, del 0 al 10.
6_MAT_GD_2EP.indd 363 16/05/11 11:50

UNITAT 6: FoRmes geomèTRIqUes
cercle, cercles quadrat, quadrats

Superfície rodona que hi ha dins una circumfe Polígon que té quatre costats iguals i quatre angles
rectes.
rència.
circumferència, circumferències quadrilàter, quadrilàters

nom masculí
nom femení
Polígon que té quatre costats.
Línia corba tancada i rodona.
cos geomètric, cossos geomètrics rectangle, rectangles

nom masculí
nom masculí Polígon que té quatre costats, iguals dos a dos,
Figura, de diferents formes, mides, etc., que deli i quatre angles rectes.
mita una part de l’espai.
simetria, simetries
costat, costats
nom femení
nom masculí Igualtat de mida, forma, etc., entre els elements
Qualsevol de les línies que limiten un espai. d’un cos, d’una figura, etc.
eix de simetria, eixos de simetria superfície, superfícies

Línia recta imaginària que divideix un objecte en Extensió d’una figura geomètrica.
dues parts iguals i simètriques.
triangle, triangles
línia, línies
nom masculí
nom femení Polígon que té tres costats.
Conjunt de punts seguits.
vèrtex, vèrtexs
Conjunt de punts seguits.
línia poligonal, línies poligonals
nom masculí
nom femení Punt on s’uneixen els dos costats d’un angle o d’un
Conjunt de línies rectes unides de manera que una polígon.
comença on acaba l’altra.
polígon, polígons
nom masculí
Figura geomètrica tancada formada per tres o més
costats.
6_MAT_GD_2EP.indd 364 16/05/11 11:50

ls
s digita
rso
u
Rec
UNITAT 7: coNTINUem mUlTIplIcANT
la taula del 4 la taula del 10

nom femení nom femení
Llista ordenada de multiplicacions del 4 per altres Llista ordenada de multiplicacions del 10 per altres
nombres, del 0 al 10. nombres, del 0 al 10.
la taula del 5
nom femení
Llista ordenada de multiplicacions del 5 per altres
nombres, del 0 al 10.
6_MAT_GD_2EP.indd 365 16/05/11 11:50

UNITAT 8: mesURem loNgITUds, cApAcITATs I pesos
capacitat, capacitats pam, pams

nom femení nom masculí
Quantitat de líquid que hi cap en un recipient. Unitat de longitud que equival a la llargada d’un
pam, des de la punta del dit gros fins a la punta del
dit petit amb la mà oberta.
centímetre, centímetres
nom masculí
peu, peus
Unitat de longitud que equival a una centèsima part
d’un metre. nom masculí
Unitat de longitud que equival a la llargada del peu
instrument de mesura, d’una persona.
instruments de mesura
nom masculí passa passes
Objecte que serveix per mesurar una magnitud.
nom femení
Unitat de longitud que equival a la llargada d’un
litre, litres pas, des del taló d’un peu fins al taló de l’altre.
nom masculí
Unitat de capacitat que s’utilitza com a referència pes, pesos
per mesurar els líquids.
nom masculí
Propietat dels cossos per la qual tendeixen
longitud, longituds a moure’s cap el terra.
nom femení
Distància que hi ha d’un punt a un altre. quilo, quilos
nom masculí
metre, metres Unitat de pes que s’utilitza com a referència.
nom masculí
Unitat de longitud que s’utilitza com a referència. recipient, recipients
nom masculí
Objecte buit on podem posar diferents coses en
estat líquid, sòlid o gasós.
6_MAT_GD_2EP.indd 366 16/05/11 11:50

ls
s digita
rso
u
Rec
UNITAT 9: ResTem poRTANT-Ne
plànol, plànols resta portant-ne,

restes portant-ne
nom masculí
Representació sobre un pla de la disposició d’una locució
ciutat, d’un edifici, d’un parc, etc. Resta que es fa, per escrit i col·locant els nombres
en vertical, quan alguna xifra del primer és més pe
tita que la xifra corresponent del segon.
problema, problemes
nom masculí
Exercici de matemàtiques en que cal trobar una
solució a partir d’unes dades conegudes.
6_MAT_GD_2EP.indd 367 16/05/11 11:50

UNITAT 10: els gRàFIcs
calculadora, calculadores pictograma, pictogrames

Instrument electrònic amb una pantalla que, per Dibuix que representa una dada.
mitjà de diferents tecles amb nombres i símbols,
permet fer operacions matemàtiques com la suma,
representar
la resta, etc.
verb
Utilitzar paraules, símbols, figures, etc. per donar
dada, dades
una informació sobre una cosa, una persona, un
nom femení fet, etc.
Informació sobre un objecte, una persona, un fet,
etc. taula de pictogrames,
taules de pictogrames
diagrama de barres, nom femení
diagrames de barres Gràfic que representa diverses dades per mitjà
de dibuixos.
nom masculí
Gràfic que representa diverses dades en forma de
barres, de manera que cada barra simbolitza una
dada diferent.
6_MAT_GD_2EP.indd 368 16/05/11 11:50

ls
s digita
rso
u
Rec
UNITAT 11: mesURem el Temps
calendari, calendaris mes, mesos

Sistema de distribució del temps en dies, mesos Cadascun dels dotze períodes de temps en què es
i anys. divideix un any.
dia, dies quart d’hora,

nom masculí
quarts d’hora
Període de temps format per 24 hores, que és el nom masculí
que tarda la Terra a fer una volta sencera sobre
Cadascun dels quatre períodes de temps iguals en
si mateixa.
què es divideix una hora, format per 15 minuts.
hora, hores
setmana, setmanes
nom femení
Període de temps format per 60 minuts. nom femení
Període de temps format per set dies.
6_MAT_GD_2EP.indd 369 16/05/11 11:50

UNITAT 12: dIVIdIm
divisió, divisions quart, quarts

Operació matemàtica que consisteix a repartir una Cadascuna de les quatre parts iguals en què es divi
quantitat en parts iguals més petites. deix una quantitat.
impossible, impossibles repartir

adjectiu verb
Dit del fet que no es pot produir mai. Formar grups d’una cosa i donarne un a cadascú.
meitat, meitats segur, segura, segurs, segures

nom femení adjectiu
Cadascuna de les dues parts iguals en què es divi Dit del fet que es produirà amb tota certesa, sense
deix una quantitat. cap mena de dubte.
possible, possible
adjectiu
Dit del fet que es pot produir.
6_MAT_GD_2EP.indd 370 16/05/11 11:50

Guia didàctica
ALTRES RECURSOS
7_MAT_GD_2EP.indd 371 16/05/11 11:51

Introducció Càlcul ràpid
Les estratègies de càlcul que es proposen al llarg de tot el projecte Salvem la balena blanca són activitats
per reforçar el càlcul. Per a cada estratègia, en el llibre es proposen unes activitats perquè l’alumne treballi
tant la lectura com l’escriptura. A continuació n’hi ha unes altres per treballar els mateixos conceptes però
amb exercicis i problemes dictats. (Al final d’aquest apartat trobareu el material fotocopiable per al dictat: una
plantilla per al primer trimestre i una altra per al segon i tercer.)
Generalment en el procés d’aprenentatge es fa èmfasi en com s’arriba a les conclusions o en l’assimilació

d’un procés matemàtic: per exemple, com es fa una suma, que es presenta com un conjunt d’«ajuntar»
diferents elements, objectes...
Molts alumnes descobreixen o es construeixen alternatives, estratègies per fer el càlcul més senzill. Sovint
aquestes estratègies són personals, són descobriments que el nen o la nena fa per poder agilitzar el procés
operacional.
Dins l’apartat final d’aquest projecte, pretenem donar algunes eines per facilitar el «descobriment» d’estra-
tègies a tots els alumnes. Als alumnes que ja van construint els seus propis «trucs» no els molesta, ja que
és un repàs o una millora de la «seva» manera de calcular. A l’alumnat que no havia descobert cap manera
personal de càlcul se li faciliten dues coses: la primera, la pròpia de l’estratègia i, la segona, descobrir que
una persona pot adquirir «trucs» per calcular més ràpidament.
A continuació hi ha les activitats per dictar de cada unitat.
A Exercicis per dictar
B Problemes per dictar
7_MAT_GD_2EP.indd 372 16/05/11 11:51

s
recurso
es
Altr
UNITAT 1. CALCULEM: LA DESENA
A Digues sí o no: A SOLUCIONARI

1. 3 més 4 fan 10 9. 5 més 4 fan 10 1. no 9. no
4. 6 més 4 fan 10 12. 6 més 4 fan 10 4. sí 12. sí
B Escolta i escriu sí o no: B SOLUCIONARI

1. A la meva capsa dels tresors vaig posar 6 botons, i avui n’he 1. sí
posat 4; n’hi tinc 10. 2. no
2. Al calaix hi ha 8 fulls de paper. Si n’hi poso 3 més, n’hi haurà 3. sí
10. 4. sí
3. Si vull 10 caramels, i ara en tinc 9, me’n falta 1. 5. sí
4. En una capsa de 10 colors n’hi ha 5; en falten 5. 6. no
5. M’he de cordar la bata. Si ja m’he cordat 8 botons i encara 7. sí
n’he de cordar 2, en total n’hi ha 10. 8. no
6. En un autobús hi ha 7 persones. Com que a la propera pa- 9. no
rada en baixen 3, hi queden 10 viatgers. 10. no
7. En Jordi té 4 cucs de seda i n’hi regalen 6. En tindrà 10. 11. no
8. La Mare té 8 euros i me’n dóna 2. N’hi queden 10. 12. no
9. Si tinc 5 cromos i en compro 4, en tindré 10. 13. sí
10. En una jardinera hi havia 2 plantes, i ara en planto 6. En total 14. sí
hi haurà 10 plantes. 15. sí
11. En Joan convida 4 amics i 3 cosins. En total ha convidat 16. no
10 persones.
12. L’àvia Maria va comprar 7 troques de llana per fer un jersei
i n’hi van faltar 2. En total ha utilitzat 10 troques.
13. Al pati hem fet dos equips, un de 3 nens i un de 7 nenes.
En total hi ha 10 persones jugant.
14. En Ferran ha venut 8 panets al matí i 2 a la tarda. En tot
el dia ha venut 10 panets.
15. La Rosa ha fet 5 dibuixos el dilluns i 5 dibuixos el dimarts.
En total n’ha fet 10.
16. La Mercè ha fet dos rams de roses; en un hi ha posat 6 ro-
ses i a l’altre 2. En total ha utilitzat 10 roses.
7_MAT_GD_2EP.indd 373 16/05/11 11:51

UNITAT 2. CALCULEM: + 10
A Escolta, calcula mentalment i escriu: A SOLUCIONARI

1. 10 + 23 = 9. 10 + 921 = 1. 33 9. 931
2. 10 + 245 = 10. 10 + 23 = 2. 255 10. 33
3. 10 + 89 = 11. 10 + 46 = 3. 99 11. 56
4. 10 + 176 = 12. 10 + 72 = 4. 186 12. 82
5. 10 + 123 = 13. 10 + 46 = 5. 133 13. 56
6. 10 + 349 = 14. 10 + 159 = 6. 359 14. 169
7. 10 + 124 = 15. 10 + 753 = 7. 134 15. 763
8. 10 + 521 = 16. 10 + 852 = 8. 531 16. 862
B Escolta i escriu C o F segons que les afirmacions B SOLUCIONARI

siguin certes o falses:
1. C
1. La Marta em dóna 14 bales i la Montserrat me’n regala 10; ara 2. F
en tinc 24. 3. F
2. En Jordi va a comprar 20 fulls de paper al matí i a la tarda en va 4. F
a comprar 10 més; en total ha comprat 24 fulls. 5. C
3. L’Ariadna tenia 210 cromos i el seu pare n’hi regala 10, així que 6. C
ara en té 200. 7. F
4. L’Enric té 25 gomes de pollastre. Si en Pere n’hi dóna 10, en 8. F
tindrà 29. 9. F
5. En Joan té una capsa de 18 colors i una altra de 10; en té 28. 10. F
6. La Roser té 65 cèntims i n’hi donen 10; ara té 75 cèntims. 11. F
7. En Mohamed fa col·lecció de segells; en té 356 i en compra 10. 12. F
En total en tindrà 400. 13. C
8. Si tenia 46 postals i aquest estiu els meus amics i amigues 14. F
m’han enviat 10 postals, ara ja en tinc 57. 15. F
9. En una capsa hi caben 25 retoladors. Si n’hi falten 10, vol dir 16. F
que n’hi ha 50.
10. Tenim 12 llesques de pa i, com que vénen convidats, tallem
10 llesques més; en total hi ha 25 llesques.
11. Estic fent l’àlbum. Si tinc 260 pàgines i afegeixo 10 dibuixos a
l’àlbum, hi haurà 280 pàgines.
12. A l’escola es queden a dinar 65 persones, però avui hi ha
10 persones més; en total hi han dinat 80 persones.
13. En una capsa de xinxetes n’hi ha 123 i en una altra capsa n’hi
ha 10. Si ajuntem les dues capses, tindrem 133 xinxetes.
14. Hem comprat 145 globus, i la Maria ha portat els 10 que tenia;
en total en tenim 140.
15. En un jardí hi ha 31 roses vermelles i 10 de grogues; per tant, hi
ha 40 roses.
16. En Marçal ha escrit 65 pàgines en una llibreta i 10 més en una
altra; n’ha escrit 74 en total.
7_MAT_GD_2EP.indd 374 16/05/11 11:51

s
recurso
es
Altr

1. 9 + 56 = 9. 25 + 9 = 1. 65 9. 34
2. 9 + 45 = 10. 12 + 9 = 2. 54 10. 21
3. 9 + 14 = 11. 9 + 85 = 3. 23 11. 94
4. 17 + 9 = 12. 9 + 14 = 4. 26 12. 23
5. 25 + 9 = 13. 9 + 24 = 5. 34 13. 33
6. 46 + 9 = 14. 9 + 16 = 6. 55 14. 25
7. 58 + 9 = 15. 9 + 73 = 7. 67 15. 82
8. 31 + 9 = 16. 9 + 82 = 8. 40 16. 91

1. F
1. Si t’envio 12 postals de París i 9 de Girona, t’he enviat 2. F
11 postals. 3. C
2. En Ferran tenia 23 galetes i l’Enric n’hi dóna 9; en té 17. 4. F
3. A l’escola teníem 45 contes i a la festa literària en guanyem 5. C
9; ara en tenim 54. 6. F
4. En Joan té 15 fulls i la Patrícia 9; entre els dos en tenen 23. 7. F
5. La Mercè ha menjat 8 galetes i l’Isidre 9; n’han menjat 17. 8. F
6. La modista té 56 fils de colors i en compra 9; ara en té 60. 9. C
7. La Rosa ha servit 68 entrepans al matí i 9 a la tarda; en tot 10. C
el dia ha servit 79 entrepans. 11. F
8. Si tenia 5 baldufes i en compro 9, en tindré 23. 12. C
9. En Gerard ha cosit 24 pantalons aquesta setmana i la pas- 13. F
sada ja n’havia cosit 9; en total n’ha cosit 33. 14. F
10. La Maria tenia 120 cromos i en Pep n’hi regala 9, així que ara 15. F
en té 129. 16. C
11. La Natàlia ha fet 12 creps per a les seves amigues i 9 han
volgut repetir; en total ha fet 20 creps.
12. Un sabater ha arreglat 18 parells de sabates el dimecres
i 9 parells el dijous; entre tots dos dies n’ha arreglat 27 pa-
rells.
13. En Daniel ha fet 59 xuts de pilota sense que li caigués a
terra; la Paula n’ha fet 9 més que en Daniel, així que la Paula
ha fet 60 xuts.
14. Per dinar, en Lluís ha menjat un plat de pèsols on n’hi havia
73, i la Montserrat encara n’ha menjat 9 més. La Montserrat
ha menjat 80 pèsols.
15. En David ha fet 7 bàsquets seguits, i la Sara, 9; entre els dos
han fet 17 bàsquets.
16. En Fabià ha comptat un tren de mercaderies de 25 vagons,
i en Carles ha comptat un tren que en tenia 9 més. Et tren
que ha vist en Carles tenia 34 vagons.
7_MAT_GD_2EP.indd 375 16/05/11 11:51

UNITAT 4. CALCULEM: LA CENTENA
A Escolta i escriu sí o no: A SOLUCIONARI

1. 10 + 90 = 100 9. 50 + 50 = 100 1. sí 9. sí
2. 90 + 20 = 100 10. 20 + 60 = 100 2. no 10. no
3. 60 + 40 = 100 11. 80 + 20 = 100 3. sí 11. sí
4. 70 + 20 = 100 12. 80 + 10 = 100 4. no 12. no
5. 20 + 80 = 100 13. 60 + 40 = 100 5. sí 13. sí
6. 50 + 40 = 100 14. 40 + 70 = 100 6. no 14. no
7. 30 + 70 = 100 15. 30 + 70 = 100 7. sí 15. sí
8. 20 + 40 = 100 16. 10 + 80 = 100 8. no 16. no
B Escolta i escriu sí o no: B SOLUCIONARI

1. En una caixa de fruita hi caben 100 pomes. Si n’hi ha 60, 1. sí
encara n’hi podem posar 40. 2. no
2. La Maria té una col·lecció de 100 segells en dos àlbums. 3. no
Com que en un hi ha 30 segells, a l’altre n’hi ha 20. 4. no
3. En una capsa hi ha 40 galetes i en una altra n’hi ha 50; en 5. sí
total en tenim 100. 6. sí
4. Per anar a veure els avis hem de fer 100 km, i ja n’hem re- 7. no
corregut 70. Només ens falten 20 km. 8. no
5. En un prestatge hi ha 50 llibres i al de sobre n’hi ha 50 més; 9. sí
en total tenim 100 llibres. 10. sí
6. La Mercè té un sac amb 100 patates. Si en treu 90, n’hi 11. sí
quedaran 10. 12. sí
7. La Núria vol comptar fins a 100. Si ha comptat fins a 40, li 13. no
queden per comptar 60 nombres. 14. no
8. En Jordi ha de fer una redacció de 100 paraules. Si ja n’ha 15. sí
escrit 70, només li’n falten 10. 16. no
9. L’Eulàlia ha de córrer 100 metres. Si ja ha corregut 40 me-
tres, li’n queden 60 per acabar.
10. En Felip ha collit un sac d’avellanes. Si ja n’ha comptat 60
i en compta 40 més, en tindrà 100.
11. La Júlia vol fer 100 bots amb la pilota de bàsquet. Si ja n’ha
fet 80, només li’n falten 20.
12. Un porter vol fer 100 parades. Aquesta temporada ja ha pa-
rat 70 xuts a porta; si en para 30 més, ho haurà aconseguit.
13. En Jaume llegeix un llibre que té 100 pàgines. Com que ja
n’ha llegit 40, li’n queden 40.
14. La Montserrat ha comprat un paquet de 60 llavors per plan-
tar pastanagues. Si compra un paquet de 30 llavors, podrà
plantar 100 pastanagues.
15. En Joan agafa 40 colors d’una capsa i l’Emili n’agafa 60. Ara
no n’hi queda cap; per tant a la capsa hi havia 100 colors.
16. En Jordi ha de nedar 100 m. Si ja n’ha nedat 70, li’n queden 20.
7_MAT_GD_2EP.indd 376 16/05/11 11:51

s
recurso
es
Altr

1. 345 + 100 = 9. 479 + 100 = 1. 445 9. 579
2. 791 + 100 = 10. 879 + 100 = 2. 891 10. 979
3. 400 + 100 = 11. 699 + 100 = 3. 500 11. 799
4. 478 + 100 = 12. 365 + 100 = 4. 578 12. 465
5. 213 + 100 = 13. 263 + 100 = 5. 313 13. 363
6. 256 + 100 = 14. 812 + 100 = 6. 356 14. 912
7. 379 + 100 = 15. 325 + 100 = 7. 479 15. 425
8. 486 + 100 = 16. 702 + 100 = 8. 586 16. 802
B Escolta, calcula mentalment i respon: B SOLUCIONARI

1. En Mohamed compra 359 xinxetes. Si en Pere n’hi dóna 100, 1. 459
quantes en tindrà? 2. 659
2. Per anar a veure els avis hem de fer un trajecte de 659 km. Si en 3. 310
fem 100 més per anar d’excursió, quants km haurem fet? 4. 444
3. La Roser és jardinera. Tenia un ram amb 210 fulles i n’afegeix 5. 560
100. Quantes fulles hi haurà al ram? 6. 220
4. En una capsa tenim 344 pedretes i en Josep n’hi posa 7. 401
100 més. Quantes n’hi tenim ara? 8. 890
5. En un àlbum, l’àvia té 460 fotos antigues i l’avi li regala 9. 360
100 fotos més. Quantes fotos tindrà l’àvia? 10. 449
6. En Ling té una capsa amb 120 cucs de seda. Si n’hi posa 11. 570
100 més, quants cucs tindrà? 12. 289
7. La Martina fa col·lecció de botons; en té 301 en una capsa i la 13. 479
seva germana Paula n’hi dóna 100. Quants botons tindrà? 14. 967
8. En Xavier fa 790 xuts durant la setmana i el diumenge, al par- 15. 459
tit, en fa 100 més. Quants xuts ha fet en total? 16. 200
9. Una cuinera ha fet 260 truites el dilluns, i el dijous en fa
100 més. Quantes truites ha fet aquesta setmana?
10. La Carlota llegeix un llibre. Si ja n’ha llegit 349 pàgines i en
llegeix 100 més, quantes pàgines haurà llegit?
11. Avui hem buscat formigues al pati. N’hem posat 470 en una
capsa i 100 en un pot. Quantes formigues tenim?
12. Una verdulaire havia venut 189 paquets d’espàrrecs i després
en ven 100 més. Quants paquets ha venut?
13. Dues amigues fan col·lecció de minerals, una en té 379 i l’altra
100. Quants minerals tenen entre les dues?
14. Un comerciant va vendre 867 camises l’any passat, i aquest any
ja n’ha venut 100. Quantes camises ha venut en total?
15. La Rosa guarda 359 fotografies en una capsa, i en un àlbum
en té 100 més. Quantes fotografies té?
16. En Lluís i la Lluïsa van a la platja a recollir pedretes; ell en recull
100, i ella, 100 més. Quantes pedretes tenen en total?
7_MAT_GD_2EP.indd 377 16/05/11 11:51


1. 20 + 213 = 9. 20 + 621 = 1. 233 9. 641
2. 20 + 325 = 10. 20 + 273 = 2. 345 10. 293
3. 20 + 179 = 11. 20 + 406 = 3. 199 11. 426
4. 20 + 146 = 12. 20 + 712 = 4. 166 12. 732
5. 20 + 233 = 13. 20 + 346 = 5. 253 13. 366
6. 20 + 549 = 14. 20 + 159 = 6. 569 14. 179
7. 20 + 155 = 15. 20 + 723 = 7. 175 15. 743
8. 20 + 411 = 16. 20 + 352 = 8. 431 16. 372

1. C
1. En Joan ha comprat 20 gomes d’esborrar per a l’escola. 2. C
Si a la classe n’hi havia 213, ara n’hi haurà 233. 3. F
2. Per les postres de l’escola teníem 120 pomes. Si en porten 4. C
20 més, en tindrem 140. 5. C
3. La Maria fa col·lecció de papallones. Si en tenia 349 i la Jordi- 6. F
na n’hi regala 20, ara en tindrà 238. 7. C
4. El forner fa cada dia 450 pastes, i el diumenge en fa 20 més. 8. F
El diumenge fa 470 pastes. 9. C
5. En Jordi ven vambes, i a la botiga en té 750. Si li arriba una 10. F
comanda de 20 vambes més, ara en tindrà 770 per vendre. 11. C
6. Un ferreter té 300 claus de rosca. Si li tornen una capsa de 12. C
20 claus de rosca, en tindrà 500. 13. C
7. La Marta ha contestat un qüestionari de 70 preguntes i un 14. C
altre de 20. En total ha respost 90 preguntes. 15. F
8. Una pagesa ha recollit de l’hort 450 tomàquets al matí i 20 16. C
a la tarda. Ha recollit 430 tomàquets.
9. La Ikram fa col·lecció de mocadors antics; ja en té 45, i la
Hanna n’hi regala 20. En total en tindrà 65.
10. La Laura vol fer un col·lecció de cromos de flors. Si ja té 135
cromos i la col·lecció està formada per 160, li’n falten 20.
11. La Rosa ha encarregat 450 croissants per celebrar una festa
a l’escola. Si n’han sobrat 20, en total n’han menjat 430.
12. La Mercè té 340 gots de plàstic per a una festa. Si en neces-
sita 360, n’haurà de comprar 20.
13. En Carles ha fet 20 exercicis i encara li’n queden 20 per fer. En
total n’haurà fet 40.
14. Avui s’han quedat a dinar 98 nens. Teníem 78 iogurts, n’hem
hagut de comprar 20 més.
15. En Lluc fa un trencaclosques i ja hi ha posat 360 peces; només
li’n falten 20. El trencaclosques té 200 peces.
16. L’Adolf ha llegit 459 pàgines d’un llibre. Si avui llegeix 20 pàgi-
nes més, en total n’haurà llegit 479.
7_MAT_GD_2EP.indd 378 16/05/11 11:51

s
recurso
es
Altr
UNIAT 7. CALCULEM: EL DOBLE

1. El doble de 22 9. El doble de 33 1. 44 9. 66

1. A dins el meu estoig hi tinc 5 clips. Si en una capsa transpa- 1. 10
rent n’hi ha el doble, quants clips hi ha a la capsa? 2. 6
2. En Lluís menja el doble que la Montserrat. Si la Montserrat 3. 14
es menja 3 galetes, quantes en menja en Lluís? 4. 30
3. L’Ariadna té el doble d’operacions fetes que l’Anna. Si l’Anna 5. 46
n’ha fet 7, quantes n’ha fet l’Ariadna? 6. 32
4. Un peixater té 15 sardines en una caixa i el doble en una altra. 7. 36
Quantes sardines hi té? 8. 120
5. En Pep compra un puzle amb 23 peces, i la Neus, un altre que 9. 50
té el doble de peces. Quantes peces té el puzle de la Neus? 10. 46
6. L’Enric ha fet una construcció amb 16 peces, i en Robert, una 11. 24
altra amb el doble. Quantes peces ha utilitzat en Robert? 12. 14
7. La Oumaima ha escrit 18 paraules, i la Jenifer, el doble. Quan- 13. 90
tes paraules ha escrit la Jenifer? 14. 34
8. La Raquel és cuinera. Avui a l’escola hi dinen 60 nens i ne- 15. 140
nes. Si vol posar per postres dues peretes a cada alumne, 16. 30
quantes peretes necessita?
9. La mestra ha de donar dos enquadernadors a cada alumne
de la classe. Si en som 25, quants enquadernadors haurà
de repartir?
10. A la classe som 23 alumnes i la mestra. Quants ulls hi ha?
11. A l’aula d’informàtica hi ha 12 ordinadors i posem dues per-
sones a cada ordinador. Quantes persones podran treballar?
12. En Martí és cuidador del zoo, i a cada elefant li dóna 2 paquets
de verdures. Si hi ha 7 elefants, quants paquets necessita?
13. Una mecànica està muntant bicicletes. Si n’ha de muntar
45, quantes rodes necessita?
14. Tenim 17 bosses de pa, i a cada bossa hi posem dues bar-
res de quart. Quantes barres necessitem?
15. En una botifarrada popular posem dues llesques i una bo-
tifarra a cada plat. Si vénen 70 persones, quantes llesques
haurem de tallar?
16. La Marina vol penjar 15 dibuixos; si a cada dibuix posa dues
xinxetes, quantes xinxetes necessitarà?
7_MAT_GD_2EP.indd 379 16/05/11 11:51

UNITAT 8. CALCULEM: EL TRIPLE

1. El triple de 7 9. El triple de 10 1. 121 9. 30

1. En Pere ha fet el triple de salts que jo, que n’he fet 31. 1. 93
Quants salts ha fet ell? 2. 15
2. L’Elisabet ha fet 5 bàsquets i ha tirat el triple de vegades. 3. 3
Quants tirs ha fet? 4. 63
3. La Laura ha comprat una llibreta i la seva amiga n’ha com- 5. 18
prat el triple. Quantes llibretes ha comprat la seva amiga? 6. 29
4. Al mes de febrer tenia 21 euros i ara ja en tinc el triple. 7. 21
Quants euros tinc estalviats? 8. 3
5. En una capsa hi ha mitja dotzena d’ous. Quants ous hi ha? 9. 24
6. Si tenim el triple de 9 caramels, quants en tenim? 10. 9
7. Una taula té 7 colors de fusta i la taula de la seva dreta en té 11. 15
el triple. Quants colors té la taula de la dreta? 12. 21
8. En un cubell hi ha el triple d’aigua que en una ampolla. Si 13. 0
a l’ampolla hi ha 1 litre, quants litres hi ha al cubell? 14. 150
9. La Mercè ha començat a fer una col·lecció de cromos i per 15. 18
ara en té 8. Si la seva amiga Núria en té el triple, quants cro- 16. 9
mos té?
10. La Roser compra 3 rams amb 3 roses a cada ram. Quantes
roses ha comprat?
11. La Júlia ha de fer el triple d’exercicis dels que ha fet. Si n’ha
fet 5, quants exercicis havia de fer en total?
12. En Marçal tenia 7 bales, ha guanyat diverses vegades i ara
en té el triple. Quantes bales té?
13. En Ramon no tenia cap bala, i diu que ara en té el triple del
que tenia. Quantes bales té?
14. Primer hi havia 50 mosques i ara n’hi ha el triple. Quantes
mosques hi ha?
15. Quan he arribat a la cua de la fleca, hi havia 6 persones.
Ara hi ha una cua el triple de gran. Per quantes persones
està formada la cua?
16. En Guillem ha menjat el triple de bombons que l’Anna. Si
l’Anna n’ha menjat 3, quants n’ha menjat en Guillem?
7_MAT_GD_2EP.indd 380 16/05/11 11:51

s
recurso
es
Altr
UNITAT 9. CALCULEM: 4 + 2

1. 4+2= 9 62 + 4 = 1. 6 9. 66
2. 12 + 4 = 10 84 + 2 = 2. 16 10. 86
3. 14 + 2 = 11 34 + 2 = 3. 16 11. 36
4 24 + 2 = 12 42 + 4 = 4. 26 12. 46
5 54 + 2 = 13 52 + 4 = 5. 56 13. 56
6 92 + 4 = 14 32 + 4 = 6. 96 14. 36
7 64 + 2 = 15 42 + 4 = 7. 66 15. 46
8 22 + 4 = 16 44 + 2 = 8. 26 16. 46

1. F
1. En Joan compra 54 xinxetes i li donen 2 xinxetes més; en 2. F
total en té 57. 3. C
2. La Júlia té 12 caramels i l’Anna li dóna 4; en total en té 15. 4. F
3. L’Anna fa 14 sumes i 2 restes; en total fa 16 operacions. 5. C
4. Per fer un jersei, l’àvia compra 4 troques i, després, n’ha de 6. F
comprar 12 més; li han calgut 18 troques. 7. F
5. Si tinc 14 amigues i faig 2 amigues més, tindré 16 amigues. 8. F
6. La mestra ha repartit 24 fulls i després n’ha donat 2 a la 9. F
Paquita; en total ha repartit 25 fulls. 10. C
7. Si tinc 2 cucs de seda i me’n donen 4 més, en tindré 7. 11. F
8. He recollit 24 pedretes a la platja i després n’he trobat 2 més 12. F
de molt boniques; en total tinc 36 pedretes. 13. F
9. En Pere compra 4 confits i ja en tenia 22 en una bossa; en 14. C
total en té 30. 15. F
10. L’Albert té 6 xinxetes; abans només en tenia 4, això vol dir 16. C
que li han donat 2.
11. El pare ha fet 4 pastissos al forn i, quan ha acabat, n’ha fet
2 més; en total ha fet 5 pastissos.
12. En Jordi ha fet 4 gols, i en Joaquim, 2 gols més que en Jordi;
en Joaquim ha fet 9 gols.
13. La Marga ha perdut a bàsquet; el seu equip ha fet 32 punts
i l’altre equip ha guanyat de 4 punts. L’altre equip ha fet
40 punts.
14. En Miquel ha llegit en veu alta fins a la pàgina 4 i en Norbert
ha llegit 12 pàgines més; entre els dos han llegit 16 pàgines.
15. En Bernat ha menjat 14 bastonets de pa d’una bossa, i l’Oriol
2. Si ara no n’hi queda cap, vol dir que a la bossa hi havia
17 bastonets de pa.
16. Per penjar dibuixos hem utilitzat 32 pinces de la roba i enca-
ra n’hem hagut de demanar 4 a l’altra classe. En total hem
utilitzar 36 pinces.
7_MAT_GD_2EP.indd 381 16/05/11 11:51

UNITAT 10. CALCULEM: 3 + 6

1. 3+6= 9. 66 + 3 = 1. 9 9. 69
2. 16 + 3 = 10. 83 + 6 = 2. 19 10. 89
3. 13 + 16 = 11. 33 + 6 = 3. 29 11. 39
4. 23 + 6 = 12. 46 + 3 = 4. 29 12. 49
5. 53 + 6 = 13. 56 + 13 = 5. 59 13. 59
6. 96 + 3 = 14. 36 + 3 = 6. 99 14. 39
7. 63 + 6 = 15. 46 + 3 = 7. 69 15. 49
8. 26 + 3 = 16. 43 + 6 = 8. 29 16. 49

1. F
1. Per fer unes disfresses necessito 6 metres de tela vermella 2. C
i 13 metres de groga. En total he de comprar 17 metres de 3. F
tela. 4. C
2. La Joana té 16 magdalenes i la Roser en té 13; entre les 5. C
dues podran repartir-les entre 29 persones. 6. F
3. Tinc 63 cromos i en compro 6; en tindré 65. 7. F
4. Si ell en té 13 i jo 16, en tindrem 29. 8. F
5. Si ajuntem les dues safates de 33 i 26 colors, en tindrem 59. 9. F
6. La Rosaura té 6 bales i l’Aurora en té 13; entre totes dues en 10. F
tenen 15. 11. C
7. En Marc ha jugat 13 partides i l’Helena n’ha jugat 16; en total 12. C
han fet 30 partides. 13. C
8. La Margarida ha fet 13 punts i la Montserrat n’ha fet 6; entre 14. F
les dues han fet 20 punts. 15. F
9. La Jordina ha fet 33 dibuixos i l’Enric 6; entre els dos han fet 16. C
69 dibuixos.
10. La Maria ha fet 13 entrepans de formatge i 16 de pernil; ha
fet 49 entrepans.
11. Si avui es dia 3 i falten 26 dies per al meu aniversari, faré
anys el dia 29.
12. La Mariona ha fet 33 salts seguits a corda, i la Violant n’ha
fet 6 més que la Mariona. La Violant ha fet 39 salts seguits
a corda.
13. Jugant a handbol hem guanyat de 6; si hem fet 19 gols,
l’altre equip n’ha fet 13.
14. Si ajuntem els meus 3 dibuixos i els teus 6, farem un mural
de 10 dibuixos.
15. La Marta ha enganxat 13 gomets i jo n’he afegit 6 més; ara
hi ha 23 gomets enganxats.
16. Havia d’escriure 19 ratlles. Si ja n’he escrit 13, només me’n
falten 6.
7_MAT_GD_2EP.indd 382 16/05/11 11:51

s
recurso
es
Altr
UNITAT 11. CALCULEM: X 2

1. 9X2= 9. 5X2= 1. 18 9. 10
2. 5X2= 10. 1X2= 2. 10 10. 2
3. 8X2= 11. 4X2= 3. 16 11. 8
4. 4X2= 12. 7X2= 4. 8 12. 14
5. 7X2= 13. 3X2= 5. 14 13. 6
6. 3X2= 14. 8X2= 6. 6 14. 16
7. 6X2= 15. 2X2= 7. 12 15. 4
8. 2X2= 16. 0X2= 8. 4 16. 0

1. La Raquel té el doble de fitxes que l’Albert. Si l’Albert en té 1. 8
4, quantes en té la Raquel? 2. 18
2. En un passeig hi ha dues files d’arbres. Si en un costat hi ha 3. 50
9 arbres, quants arbres hi ha en total? 4. 16
3. Si som 25 a la classe, quants ulls hi ha? 5. 10
4. En Joan té dos prestatges a la seva habitació i a cada pres- 6. 20
tatge hi ha 8 llibres. Quants llibres hi ha a l’habitació? 7. 24
5. En una granja hi ha 5 gallines. Quantes potes de gallina hi 8. 40
ha? 9. 40
6. Per passar un riu hi ha 10 barques i cada barca pot trans- 10. 18
portar 2 persones. Quantes persones poden travessar el riu 11. 48
a la vegada? 12. 26
7. En Jordi té 12 bales i jo en tinc el doble. Quantes bales tinc? 13. 20
8. Per fer l’àlbum necessitem dues tapes de cartolina. Si som 14. 30
20, quantes tapes necessitarem? 15. 18
9. Per fer l’àlbum hem de posar dos enquadernadors. Si som 16. 20
20, quants enquadernadors haurem de tenir?
10. Quantes rodes hi ha en 9 motos?
11. Quants dits polzes hi ha a la classe si som 24?
12. Quants guants necessiten 13 jardiners?
13. A cada escocell volem plantar 2 petúnies. Si hi ha 10 esco-
cells, quantes petúnies necessitem?
14. Quants peus tenen entre 15 persones?
15. Si cada classe fa dos murals en una escola on hi ha 9 clas-
ses, quants murals hauran fet?
16. Quants dits tenen dues persones entre les mans i els peus?
7_MAT_GD_2EP.indd 383 16/05/11 11:51

UNITAT 12. CALCULEM: LA MEITAT

1. La meitat de 10 9. La meitat de 16 1. 5 9. 8

1. En Jordi té 2 ensaïmades i la Núria en té la meitat. Quantes 1. 1
ensaïmades té la Núria? 2. 5
2. Per sopar hem fet pa amb tomàquet. Si hem preparat 3. 6
10 llesques, i cadascú en menja 2, quantes persones po- 4. 9
dran sopar? 5. 8
3. En una safata hi ha 12 retoladors. Si la meitat són per a mi, 6. 10
quants retoladors tindré? 7. 6
4. La Rosaura té en la llibreta la meitat de fulls que l’Anna. Si 8. 4
l’Anna té 18 fulls, quants en té la Rosaura? 9. 12
5. Tenim 16 mitjons. Quantes persones se’n podran posar? 10. 10
6. Per postres posarem dos plàtans petits. Si tenim 20 plàtans, 11. 20
quants plats podrem servir? 12. 12
7. Farem truites de 2 ous. Si tenim una dotzena d’ous, quantes 13. 4
truites farem? 14. 10
8. Cada encistellada val 2 punts. Si he fet 8 punts, quantes 15. 15
encistellades he fet? 16. 3
9. Tenim 24 llibres i volem posar-ne la meitat en un prestatge.
Quants llibres hi posarem?
10. Al pati, cada nen i cada nena ha fet 2 xuts. Si s’han fet
20 xuts, quantes persones han xutat?
11. Per fer els àlbums, tenim 40 enquadernadors. Si cada àlbum
en necessita 2, quants en podrem fer?
12. La mestra ha repartit 24 colors en dues safates. Quants co-
lors hi haurà a cada safata si n’hi ha el mateix nombre?
13. Hem comprat 8 pastissets per postres i cada persona en
menja 2. Per a quantes persones n’hi haurà?
14. A cada taula hi posarem 2 cadires. Si hi ha 20 cadires, quan-
tes taules haurem de posar?
15. Estic llegint un llibre de 30 pàgines. Si estic just a la meitat,
a quina pàgina estic?
16. Hem comprat 6 pomes i en posem la meitat en un cistellet.
Quantes pomes hi posem?
7_MAT_GD_2EP.indd 384 16/05/11 11:51

s
recurso
es
Altr
CALCULEM
Escolta i escriu:
1 9
2 10
3 11
4 12
5 13
6 14
7 15
8 16
7_MAT_GD_2EP.indd 385 16/05/11 11:51

Mates Han Hecho 161-171

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Mates Han Hecho 161-171

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Mates Han Hecho 161-171

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

nova edició

0_MAT_GD_2EP.indd 1 06/05/11 10:53

Programació d’àrea ........................................................................................................... 32

Unitat 1: Repassem ........................................................................................................... 58

Activitats complementàries ............................................................................................. 146

0_MAT_GD_2EP.indd 3 17/05/11 12:40

Avaluació inicial ............................................................................................................... 317

Vocabulari interactiu ........................................................................................................ 359

Càlcul ràpid ...................................................................................................................... 373

0_MAT_GD_2EP.indd 4 17/05/11 12:40

1_MAT_GD_2EP.indd 5 06/05/11 10:55

Competències per conviure i habitar el món

6 Matemàtiques Cicle Inicial Primària

1_MAT_GD_2EP.indd 6 06/05/11 10:55

El plantejament del projecte facilita la creació de situacions d’ensenyament-aprenentatge motivadores i al-

Matemàtiques Cicle Inicial Primària 7

1_MAT_GD_2EP.indd 7 06/05/11 10:55

Segons les indicacions curriculars del Departament d’Educació:

Dins el Cicle Inicial es desenvolupen els processos següents:

• Resolució de problemes (Reconeixement. Identificació. Planificació. Organització. Aproximació. Estimació.

8 Matemàtiques Cicle Inicial Primària

1_MAT_GD_2EP.indd 8 06/05/11 10:55

4. Les propostes d’experimentació, observació i manipulació complementen el llibre de l’alumnat, on tro-

2.1 Numeració i càlcul

• Comprensió i ús del comptatge.

Matemàtiques Cicle Inicial Primària 9

1_MAT_GD_2EP.indd 9 06/05/11 10:55

3. Comparació i ordenació: treballar la comparació de nombres i després l’ordenació, escriure el nombre

Totes les operacions segueixen el mateix esquema de treball:

10 Matemàtiques Cicle Inicial Primària

1_MAT_GD_2EP.indd 10 06/05/11 10:55

2. La progressió per al treball de l’algorisme (el procés de càlcul).

Seguim una pauta per a cada cicle:

2.2 Relacions i canvi

• Selecció, classificació i ordenació d’objectes segons diferents criteris.

Matemàtiques Cicle Inicial Primària 11

1_MAT_GD_2EP.indd 11 06/05/11 10:55

• Reconeixement, en contextos significatius, de les magnituds de longitud, capacitat, massa i temps.

Materials que recomanem utilitzar

12 Matemàtiques Cicle Inicial Primària

1_MAT_GD_2EP.indd 12 06/05/11 10:55

Materials que recomanem utilitzar

Hem seqüenciat l’estudi de les hores de la manera següent:

c) Per al treball del temps podrem utilitzar diferents materials i recursos.

Materials que recomanem utilitzar

Matemàtiques Cicle Inicial Primària 13

1_MAT_GD_2EP.indd 13 06/05/11 10:55

• Reconeixement de figures de tres i dues dimensions en objectes de la realitat. Construcció i denominació

La geometria s’ha de treballar de manera pràctica, manipulativa i connectada amb la realitat.

Quan es treballi aquest apartat s’ha de fer un vocabulari ben definit.

1. Línies: es treballen a 1r i a 2n.

Materials que recomanem utilitzar

14 Matemàtiques Cicle Inicial Primària

1_MAT_GD_2EP.indd 14 06/05/11 10:55

L’estadística la introduïm a 1r i la continuem treballant en els cursos següents. La importància de l’estadística,

Com a competències bàsiques d’aquest bloc:

• Planificació senzilla de recollides de dades amb mostres més petites de 30.

Materials que recomanem utilitzar

Matemàtiques Cicle Inicial Primària 15