Lluc Tàssies Subirats

Història Moderna

Fitxa de lectura: Historiografía inglesa: tendencias recientes en el estudio de la época

moderna. - James Casey

0 – Dades de l’article [autor, títol, revista o llibre, any, etcètera; utilitzant algun
sistema de citació acceptat (APA, Vancouver...]

Casey, J. (2001). Historiografía inglesa: tendencias recientes en el estudio de la época

moderna. Chronica nova: Revista de historia moderna de la Universidad de Granada.
(28), 105-127.

0a – breu noticia de l’autor

James Casey fou un historiador especialitzat en història moderna i gran estudiós de la

història del s VXII de València. Es va doctorar a Cambridge el 1968 i des del 1970 és
professor de la universitat d’Ànglia de l’Est (University of East Anglia). També fou
honrat com a doctor “honoris causa” a la Universitat de València el 2004. No només es
va centrar en el s. VXII valencià (tot i que majoritariament), si no que també va estudiar
altres regions de la mediterrània hispànica.

1 – Tipus d’article [recerca, estat de la qüestió, reflexió teòrica...]

L’article ens mostra l’estat de la qüestió en els estudis historiogràfics anglesos que
tracten la època moderna juntament amb una part de reflexió teòrica

2 – Tema [en una única frase de, com a molt, dues o tres línies]

En aquest article Casey tracta el tema de la historiografia anglesa de l’etapa moderna,

des dels diferents tipus fins a enfrontar la historiografia tradicional amb la actual.

3 – Sinopsi [estil “abstract”: molt esquemàtic, però recollint l’essència de

l’argumentació (200-300 paraules]

En aquest article Casey fa un repàs per la historiografia anglesa de la època moderna,

els diferents tipus de la historiografia, política, social i remarca la especialització i
divisió que pateix la historiografia en general que pot ser fins i tot excessiva. Parla en
concret sobre la historia social, que en la decadència del model acadèmic marxista es
divideix i no hi ha res que ho posi en perspectiva. aquesta divisió i especialització dona
com a resultat “història total” que dona un context als grans canvis socials. Casey també
introdueix un conflicte historiogràfic entre la historiografia tradicional i la actual, la
primera parla d’un gran canvi, un abans i un després, una revolució en la època
moderna, mentre que la segona posa l’accent en el conservadorisme de la societat
anglesa, la continuïtat política i la relativa estabilitat d’aquest període. També remarca
que la administració i les elits son realment el motor e canvi en aquesta societat. I el
poder que tenen les elits per poder modificar la evolució social i cultural del país.
 Lluc Tàssies Subirats
Història Moderna

4 – Paraules clau [5 o 6 “etiquetes” que haurien de permetre indexar l’article en

una base de dades per tal de facilitar la seva difusió].

Historiografia social/ època moderna/ historiografia anglesa/ segle VII/ protestantisme/

5 – Resum del contingut del text (máxim 1 full per les dues cares) 6 – Conclusions
[poden constituir un únic punt amb el resum o separar-se en un apartat diferent.
No haurien d’ocupar més que un parell o tres de línies...]

Dintre de la historiografia anglesa hi trobem molts gèneres, hi ha una abundància del

gènere la búsqueda del món que hem perdut, i seguidament el segueixen la hitoriògrafia
política, amb grans síntesis. No és menyspreable la quantitat de documentació que
trobem sobre la història social, tot i que inferior que al de la política. També trobem un
gran nombre de revistes especialitzades en regions de fora de Gran Bretanya, com
Europa, en aquests casos però trobem un alt grau de comparació. Una de les temàtiques
que atrau més la atenció és la de les confrontacions de les civilitzacions, amb una
tendència a qüestionar la historiografia tradicional ja que sorgeixen els dubtes de la
pròpia identitat (ja que a Gran Bretanya hi ha una gran diversitat de civilitzacions).

També veiem que en l’estudi de la història cada cop hi ha més especialització i divisió
que més que beneficiar l’estudi d’aquesta l’obstrueix. Aquest fenomen també succeeix
en la historiografia social, que poc a poc ha anat quedant apartada, juntament amb el
model marxista, que tractava problemàtiques que englobaven la evolució de les
societats. Aquesta divisió ja esmentada, ha afectat bastant a la historiografia social, tant
que pràcticament s’ha tornat a la antiga historia social, totalment descriptiva i
anecdòtica, amb un distanciament de les doctrines filosòfiques que ha portat al
pragmatisme clàssic e la historiografia anglesa. El fet de separar-se de les formes
filosòfiques però també permet examinar els grans canvis socials històrics més
detalladament.

Aquest estudi més puntual de les situacions ens porta a l’anomenada “historia total” que
es centra en les petites comunitats, i que s’assimila al que predicava la escola dels
Annales i a la antropologia social, fent èmfasi en la petita comunitat, constituïda per les
relacions interpersonals. Patrick Collinson remarca que en la formació del caràcter de
l’individu, de les seves relacions socials i de la cultura protestant és inevitable centrar-se
en el poder i les formes d’aquest. Ja que aquests valors van ser imposats des de les elits.
I els historiadors polítics s’han de veure a ells mateixos com a historiadors socials, ja
que no es pot veure la història política sense el seu fons social.

Els revisionistes remarquen la importància de la continuïtat del sistema polític anglès tot
i la Guerra Civil i la Gloriosa i també remarquen que la administració va ser realment el
motor de la historia política anglesa durant el s. XVII. A més sent que hi hagué una gran
expansió de l’estat administratiu durant aquesta etapa, es veu que hi hagué una
consolidació de la classe mitjana.
 Lluc Tàssies Subirats
Història Moderna

Anglaterra fou el primer país amb una cultura capitalista del món, i això fou gràcies a
dues grans revolucions: la política, s. XVI y la agrària i industrial, s. XVIII. Peter
Laslett es fixa bàsicament en la vida del ciutadà mitja i remarca la lentitud real dels
canvis que succeïren a l’època moderna a Anglaterra i diu que és uin error pensar que
aquests grans canvis han de tenir uns antecedents en la història, les lluites per el poder i
els seus conflictes són una part inherent de les societats.

Durant l’època moderna veiem un augment de la població considerable, Tony Wrigley y

Roger Schofield van fer una gran investigació sobre aquests fets demogràfics i sembla que
la demografia històrica planteja noves qüestions fonamentals que no pot resoldre sola i
per això Keith Wrightson planteja que s’han d’unir les perspectives demogràfiques i
culturals per tal de poder aportar al lector una visió més global. A finals del s. XVII
veiem un gran canvi en la societat, i en la forma de veure les relacions interpersonals, la
individualitat s’obre pas per sobre de la solidaritat de la comunitat, mentre la propietat
privada va guanyant terreny degut a l’acotament de terres.

Aquest canvi però sembla que és degut a la reforma protestant, tot i que realment els
primers protestants eren bastant conservadors amb els valors tradicionals i bastant
protectors de les terres comunals. Segons Richard Tawney es van donar rellevància als
valors de l’horror cap a la ociositat i a la feina com a treball espiritual en lloc del valor
de la solidaritat comunitària. A més van aparèixer moltes sectes en contra de la
monarquia anglicana i això va impossibilitar que es protegissin els valors tradicionals, la
protecció de les terres comunals i el control sobre les tasses dels preus. La magnitud de
l’impacte dels anti-monarques fou tant grossa per que el poder monàrquic era molt
important en el sistema i això donava força als anti-monàrquics.

La pagesia medieval durant el s. XVII minva molt ja que poc a poc va entrant la
economia de mercat, la producció millora ja que les petites comunitats deixen d’estar
aïllades i els arriben les innovacions, a més entren en el context de la nació i les
comunitats locals comencen a formar part de la identitat nacional. Creix la població i
s’urbanitzen.

Recentment la historiografia britànica tendeix a contradir la historiografia tradicional,

aquesta senyalava que contra aquestes privatitzacions hi hagueren moltes revoltes. Peró
actualment es posa l’accent en el fet de que aquestes revoltes realment no van ser molt
remarcables i no van tenir grans impactes. Segons lan Archer el fet de que aquestes
revoltes no tinguessin molt d’impacte tot i l’empobriment de la població d’aquella
època és degut a que hi havia una gran col·laboració entre la classe mitjana-baixa a
traves de la administració que els va suportar. En una sèrie d’articles anomenada La
experiència del poder, la majoria d’autors coincideixen en un argument bàsic: com més
gran sigui el grau de participació, més estable serà el sistema polític, tot remarcant la
importància de l llibertat i la justícia com a eines per fer sentir les classes dintre la
identitat nacional.

Aquests conceptes eren presents en la Anglaterra de l’època moderna i per això podem
parlar d’una relativa estabilitat durant aquest període, podríem definir la Anglaterra
 Lluc Tàssies Subirats
Història Moderna

moderna com una societat que era conservadora amb una continuïtat tot i que estigues
sostinguda en un canvi constant.

7 – Integració en els debats historiogràfics [només quan l’article ofereix informació

al respecte: contextualització historiogràfica / temàtica de l’article. Si no hi ha cap
referència en el text, deixeu aquest apartat en blanc]

En aquest article el debat historiogràfic més rellevant és el de el canvi o la continuïtat en

la època moderna. Segons la historiografia tradicional fou un trencament i segons la
actual hi ha una continuïtat en aquesta època.

A més Casey al principi de l’article critica la excessiva especialització que pateix

actualment la historiografia anglesa.

8 – Fonts utilitzades [tipus de fonts utilitzades: primàries o secundàries?; quan

siguin primàries: quina o quines tipologies documentals ha estat utilitzada de
manera prioritària?

S’han utilitzat diverses fonts secundàries contrastant-les entre si. Sobretot fonts que
analitzen el mateix tema del que tracta l’article

9 – Estratègia argumental / demostrativa [eines o mètodes sobre els quals es

fonamenta l’argumentació / demostració de l’article: estadístics “bàsics” (taules,
gràfiques...), econometria, anàlisis textual, anàlisis bibliogràfic, argumentació
“narrativa”...]

Casey fonamenta l’article fent servir les argumentacions d’altres autors sobre l’estat de
la qüestió i el punt de mira des d’on s’enfoca la època moderna en la historiografia
Britànica.

10 – Observacions personals [elements “sorprenents”, llenguatge utilitzat, aspectes

ideològics “ocults” que us sembli haver detectat,...]

Entenc que una de les idees principals del text és remarcar que, tot i que la historiografia
tradicional parlés de l’època moderna com un abans i un després en la història britànica,
en realitat en aquesta època hi va haver una continuïtat política i una relativa estabilitat.
És a dir em sorprèn com d’oposades són les idees que presenta.