Literatura trobadoresca

Naix a Occitània al sud de França als S.XII-XIII. Està escrita en occità o provençal, que
és una llengua de gènere. És a dir, serà la llengua en la qual s’escrivirà la poesia fins a
Ausiàs Marc al S.XV, que és el primer poeta que escriu ja en valencià.

El tema de la poesia trobadoresca és l’amor ritualitzat, l’anomenat amor cortés o fina

amor. L’amor cortés imita la relació de vassatge de la societat feudal. El poeta és el
vassall i la dama representa el senyor feudal. És la que té el poder (s’anomena midons
que vol dir el meu senyor). La dama és qui atorga o no el favor al trobador que li suplica.
La dama era noble i estava casada. Era per tant un amor aristocràtic, adúlter, difícil i
secret. No podia aparéixer el nom de la dama a les poesies i apareixia un pseudònim a
l’última estrofa o tornada. Aquest pseudònim s’anomena senhal. El marit s’anomenava el
gilós, i els espies de la cort, que xerraven la relació al marit, lausengiers.

Els trobadors eren persones cultes que sabien moltes llengües. Alguns trobadors
importants són Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona (últim trobador català) o
Guillem de Berguedà. El trobador troba, és a dir compon la música i lletra dels poemes i
el joglar recita els poemes per corts i places. Poeta era únicament el que escrivia en llatí.

Els gèneres principals són la cançó i el sirventés. La cançó tracta d’amor i el sirventés
és un poema de sàtira i burla contra nobles o altres trobadors, un atac personal. Són
coneguts els sirventesos de Guillem de Berguedà contra el marqués de Mataplana. Hi ha
altres gèneres com el plany o l’albada. El plany és un poema que es compon per la mort
d’algú i l’albada, un poema que parla de la separació dels amants després d’haver passat
la nit junts.

Trobem quatre etapes en la relació trobador-dama: fenhedor-pregador-entenedor-

drutz. La primera és la de tímid, l’enamorat no s’atreveix encara a manifestar els seus
sentiments, la segona és quan el trobador prega a la dama que li faça cas, la tercera és ja
quan el trobador és un enamorat tolerat i la quarta és la consumació física de l’amor. No
se solia arribar quasi mai a aquesta etapa.

També trobem tres estils de trobar: lleu, ric i clus. El trobar lleu és d’expressió senzilla,
més popular, el trobar ric és més preciosista, amb metàfores i perfecció formal, i el trobar
clus és de difícil comprensió, amb profunditat de conceptes.

Finalment, cal dir que trobem també trobairitz, que eren dones cultes i nobles que
componien versos en els quals dictaven normes de comportament als homes que volien
establir relacions amb elles. Tracten l’amor de manera més directa i atrevida que els
homes. Una trobairitz famosa és la Comtessa de Dia, Beatriu de Dia.