Unitat didàctica 7

Llengua llatina

7.1. Tradueix les frases següents i digues quin és el valor de la conjunció ut:
a) Constituit ut darentur arbitri.
Va decidir que fossin designats àrbitres (completiva).
b) Faciam ut iubes.
Actuaré tal com manes (comparativa).
c) Ut erat praeceptum a Caesare, solvit naves.
Va deslligar les naus, tal com havia estat recomanat per Cèsar (comparativa).
d) Legibus omnes servimus ut liberi esse possimus.
Tots servim a les lleis per poder ser lliures (final).
e) Consul timebat ne Galli, priusquam auxilia venirent, impetum facerent.
El cònsol temia que els gals ataquessin abans que arribessin les tropes auxiliars (ne: completiva)
f) Sol effecit ut omnia floreant.
El sol fa que tot floreixi (completiva).
g) Evenit ut nemo domi esset.
Succeeix que ningú és a casa (completiva).
h) Senatus decrevit ut consules provincias sortirentur.
El Senat va decretar que els cònsols es repartissin les províncies (completiva).
i) Tam acerrime pugnatum est, ut multi perierint.
Es va lluitar tan durament que molts hi van deixar la vida (consecutiva).
j) Caesar suis imperavit ne tela in hostes conicerent.
Cèsar va ordenar als seus que no disparessin fletxes contra els enemics (ne: completiva).
k) Fabri laboraverunt ut templum peficerent.
Els obrers van treballar per tal d’acabar el temple (final).

7.2. Converteix aquestes subordinades substantives d’infinitiu en subordinades substantives

introduïdes per la conjunció ut. Fixa’t en l’exemple: Volo vos scire. Volo ut vos sciatis.
a) Volo te mihi respondere.
Volo ut mihi respondeas.
b) Iubeo te facere id.
Iubeo ut id facias.
c) Dicam eos reverti.
Dicam ut revertantur.
d) Volo Petrum Romam venire.
Volo ut Petrus Romam veniat.
e) Caesar legato dixit noctu iter facere.
Caesar legato dixit ut noctu iter faceret.
7.3. Copia aquestes frases i completa-les amb la forma verbal corresponent:
a) Peto vobis ut me … . (audiatis / auditis)
Peto vobis ut me audiatis
b) Pompeius ne … duobus exercitibus, discedit ex eo loco. (circumcluderetur / cir-
cumcludebatur)
Pompeius ne circumcluderetur duobus exercitibus, discedit ex eo loco.
c) Gaudeo quod … . (venisti / veneris)
Gaudeo quod venisti.
d) Ubi haec …, legiones proficisci iubet. (nuntiata sunt / nuntiata sint)
Ubi haec nuntiata sunt, legiones proficisci iubet.
e) Opto ut beatus … . ( sit / est)
Opto ut beatus sit.

7.4. Analitza aquestes oracions subordinades introduïdes per conjuncions i tradueix-les:

a) Duces, quia non fugerant, pro victoribus habiti sunt.
nom. pl. Conj. Adv. 3a pers. pl. Prep. + abl. pl. 3a pers. pl.
S pacient causal V. Plusq. CC V. Perf. passiu
Els caps, ja que no havien fugit, van ser agafats davant dels vencedors.

b) Quoniam ad hunc portum pervenerunt, de moribus Galliae locuti sunt.

Conj. Prep .+ ac.sing. 3a pers. pl. Prep. + abl. pl. gen. sing. 3a pers. pl.
causal CC V Perf. CC CN V. Perf. (dep)
Ja que van arribar a aquest port, els van parlar sobre els costums de la Gàl·lia.

c) Postquam Caesar in Galliam pervenit, hostium castra oppugnavit.

Conj. nom. sing. Prep. + ac. sing. 3a pers. sing. gen. pl. ac. pl. 3a pers. sing.
temp. S CC V. Perf. CN CD V. Perf.
Després que Cèsar va arribar a la Gàl·lia, va atacar el campament dels enemics.

d) Non dubitabat quin consilia sua perventura essent ad aures regis.

Adv. 3a pers. sing. Conj. nom. pl. 3a pers. pl. Prep. + ac. pl. gen. sing.
V. Imp. completiva S Imp. perifràstic actiu CC CN

No dubtava que els seus projectes no arribarien a oïda del rei.

e) Parentes, tametsi hic non sunt, semper recordor.

ac. pl. Conj. Adv. Adv. 3a pers. pl. Adv. 1a pers. sing.
CD concessiva V. Pres. V. Pres. (dep)

Sempre recordo els pares, encara que no estiguin aquí.

7.5. Copia aquestes frases i completa-les amb la conjunció correcta perquè tinguin sentit:
a) Cum venisset in Africam, invenit in provincia cum imperio Attium Varum. (cum, etsi, velut)
b) Ut est cognitum postea. (ut, dum, postquam)
c) Quoniam iam nox est, in vestra tecta discedite. (ne, quoniam, quamvis)
d) Erat summa inopia pabuli, ut alerent equos foliis. (quod, cum, ut)
 7.6. Digues quina és, en cada grup, la conjunció que, pel seu significat, no té cap relació amb les
altres:
a) quod, quoniam, quia, velut
velut

b) quod, cum, ut, ubi

quod
c) quamquam, sicut, etsi, quamvis
sicut
d) antequam, ut, velut, sicut
antequam

7.7. Analitza i tradueix aquest text de les Metamorfosis d’Ovidi en què Apol·lo, també anomenat
Febus, abraça Dafne que es converteix ja en un arbre, concretament, un llorer. El déu, apenat i
enamorat, pren el llorer com el seu arbre predilecte.

Hanc quoque Phoebus amat positaque in stipite dextra

ac. sing. Adv nom. sing. 3a pers. sing. p. p. + Conj. Prep. + abl. sing. abl. sing.
Pres. abl. sing. CC

CD S V ablatiu absolut

sentit adhuc trepidare novo sub cortice pectus

3a pers. Adv. Inf. pres. abl. sing. Prep. abl. sing. ac. sing.

sing. Pres.

V actiu CC CD

conplexusque suis ramos, ut membra, lacertis

p. p. nom. sing. + Conj. abl. pl. ac. pl. Conj. nom. pl. abl. pl.
dep CC CD comparat. Atribut CC

oscula dat ligno: refugit tamen oscula lignum.

ac. pl. 3a pers. sing. dat. sing. 3a pers. sing Adv. ac. pl. nom. sing.

Pres. Pres.

CD V CI V CD S

Cui deus: «at quoniam coniunx mea non potes esse,

dat. sing. nom. sing. Conj. Conj. causal nom. sing. 2a pers. Inf. Pres.

Pres. sing.

CI S Atrib. V

arbor eris certe» dixit «mea».

nom. sing. 2a pers. sing. Adv. 3a pers. sing. nom. sing.
Futur Perf.

Atrib. V V Atrib.

També l’estima Febus i, posada la mà dreta, en la soca encara sent frisar el cor sota l’escorça nova i
estrenyent amb els seus braços les branques, com si fossin membres, fa besos a la fusta: tanmateix la
fusta defuig els besos. El déu va dir-li: «Ja que no pots ser la meva esposa, almenys seràs el meu arbre».
 7.8. Analitza i tradueix aquest text en què Cèsar, al moment de marxar cap a Itàlia, ordena a les
seves tropes que construeixin durant l’hivern moltes naus i reparin les velles.

L. Domitio et Ap. Claudio consulibus, discens ab hibernis Caesar in Italiam, ut

abl. sing. Conj. abl. sing. abl. pl. p. Pres. Prep. abl. pl. nom. sing. Prep. ac. sing. Conj.

abl. absolut nom. sing. CC S CC comparativa

quotannis facere consuerat, legatis imperat, quos legionibus praefecerat, uti hieme
Adv. Inf. Pres. 3a pers. dat. pl. 3a pers. ac. pl. abl. pl. 3a pers. sing. Plusq. Conj. abl. sing.

sing. pres compl.

CC

multas naves aedificare veteresque reficere curarent.

ac. pl. Inf. Pres. ac. pl. + Conj. Inf. Pres. 3a pers. sing.

CD CD V Imp. subj.

Essent cònsols L. Domiti i Ap. Claudi, Cèsar, marxant dels campaments d’hivern cap a Itàlia, com havia
acostumat a fer tots els anys, ordena als emissaris que havia posat al front de les legions que intentessin
construir durant l’hivern moltes naus i reparar les velles.

Història i cultura
7.9. A quin fet fa referència l’expressió que hi ha a la façana del Museu Arqueològic de
Tarragona?
Els orígens de Tàrraco es troben en una petita guarnició romana que els germans Gneu i Publi Corneli
Escipió deixaren durant la Segona Guerra Púnica, l'any 218 aC. Aquest primer assentament (situat al
costat d'un oppidum ibèric, probablement Cesse) aviat va esdevenir una important base militar que
donà lloc a la ciutat de Tàrraco.

7.10. Explica l’estructura de la ciutat de Tàrraco.

La ciutat s’estenia al llarg del pendents d’un turó i per aquest motiu estava formada per diferents
nivells. La part alta restà distribuïda en tres zones amb diferent funció, disposades en terrasses
esgraonades.
A la primera, a la zona de l’emplaçament actual de la catedral, es va erigir el temple dedicat a August
divinitzat, temple que, malauradament, coneixem només a través dels textos literaris i històrics de
l’època. La segona terrassa, la intermèdia, ordenada en forma de gran plaça porxada, constituïa el
gran fòrum de la província Tarraconense, lloc en el qual es reunien, entre d’altres, les assemblees dels
representants dels diferents districtes d’aquest ampli territori per a tractar els assumptes relacionats
amb la seva administració.
El circ ocupava la terrassa inferior, i, al mateix temps, separava la zona oficial, ubicada a la part alta,
de l’àrea destinada fonamentalment a hàbitat, que s’estenia dels del circ fins a la zona portuària. En
aquest edifici, el circ, amb forma de rectangle allargat, amb els costats curts corbats, es
desenvolupaven curses de carros i cavalls.
La part baixa de la colònia estava destinada a habitatges i també hi trobem el fòrum local, on es
resolien els assumptes de la colònia i un teatre.
7.11. Omple la fitxa següent sobre la ciutat de Tàrraco a partir de la informació que tens en la
unitat:

Nom complet Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco

Data de fundació III aC

Motiu de la fundació Els romans van desembarcar a la colònia grega d’Empúries, l’any
218 aC, amb el motiu d’aturar l’avanç dels cartaginesos (2a Guerra
Púnica) i gairebé simultàniament van fundar un campament militar
que seria l’embrió de la futura colònia de Tàrraco.
Lloc on es va fundar Al costat d’un poblat ibèric, Cesse.
Lloc estratègic: port de mar, damunt d’un turó rocós (defensa
natural), a prop de rius (Francolí i Gaià).
Estatus Colònia i capital de província
Extensió i nombre 70 hectàrees / uns 30.000 habitants
d’habitants
Via que hi passa Augusta
Organització política Consell de decurions: 2 duumvirs (governants de la ciutat) / edils
(obres públiques) / qüestors (finances)
Muralles Muralles ciclòpies amb tres torres a la part alta. Ampliades al segle
II aC per les revoltes de les tribus indígenes
Fòrums Fòrum provincial, a la part alta (assumptes de la província
Tarraconense) / Fòrum de la colònia, a la part residencial, destinat
als assumptes de la ciutat
Edificis d’oci Circ i teatre intramurs / amfiteatre extramurs / termes.
Aqüeducte Pont del Diable o Aqüeducte de les Ferreres, que recollia l’aigua
del riu Francolí.
Monuments funeraris Torre dels Escipions
Mausoleu de Centcelles
Monuments Arc de Berà ( a la via Augusta)
commemoratius
Vil·les Vil·la romana dels Munts
Equipaments museístics MNAT / MHT/ Museu i Necròpolis Paleocristiana
Fets destacables Tàrraco va ser la residència de l’emperador Octavi August durant
dos anys perquè va dirigir personalment les campanyes militars
contra càntabres i àsturs.

7.12. Corregeix les errades que pugui haver-hi en aquestes afirmacions:

a) Els romans van desembarcar a Empúries al segle IIIdC .
(III aC)
b) Octavi August va instal·lar-se a Tàrraco per dirigir les campanyes militars al sud d’Hispània.
(nord)
c) La ciutat tenia unes 15 hectàrees.
(70 hectàrees)
d) Els romans s’instal·laren al costat dels cessetans.
És correcta.
e) L’amfiteatre es troba dins el recinte emmurallat.
(fora)
f) El nom de Tàrraco era Colonia Urbs Triumphalis Tarraco.
(Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco).
g) El temple que hi havia a la part alta de la ciutat estava dedicat a l’emperador.
És correcta.
h) Al fòrum de la província hi havia la torre de l’Arquebisbe i la del Pretori.
(de l’Audiència i del Pretori).

7.13. Fixa’t en aquestes tres imatges de l’amfiteatre de Tàrraco i digues a quina part arquitectò-
nica correspon cada una:
1. Era la llotja on s’asseien els alts càrrecs de la ciutat.
2. Pòdium, que separa l’espai on té lloc l’espectacle del públic.
3. Arena, espai on té lloc l’espectacle.

7.14. Busca informació sobre Tàrraco Viva, un dels actes que actualment es fan a Tarragona per
recordar el seu passat romà.
Tàrraco Viva: És un festival cultural dedicat a la divulgació històrica d’època romana. Vegeu
programa.

7.15. Un dels atractius de Tàrraco Viva 2016 va ser l’estàtua policromada d’August de Prima
Porta. Busca’n informació.
L’escultura policromada de l’emperador presideix el recinte Firal del Palau de Congressos, un dels
epicentres de Tàrraco Viva, on hi ha l’anomenat Espai August.
Es tracta d’una estàtua de resina, de 100 quilos de pes i que s’ha fet a partir de la de bronze que hi ha
al Passeig Arqueològic.
Ha estat obra dels restauradors Jesús Mendiola i d’Emma Zahonero, de l’empresa MVArte.
A partir de les anàlisis químiques elaborades pels Museus Vaticans sobre l’escultura d’August trobada
a Lívia, que només preserva un 5% de la capa de pintura, els dos experts han fet la seva pròpia
proposta de policromia per intentar plasmar els que serien els colors originals. També han estudiat el
treball d’un arqueòleg alemany però han estat més atrevits i han volgut reflectir els pigments que
podrien formar les capes més externes de l’August de Prima Porta. En aquesta estàtua, encàrrec del
festival, hi predominen els bronzes i el púrpura, color que només s’assignava a l’emperador.

7.16. Un altre acte és el Festival de Teatre Grecollatí amb la representació de tragèdies i

comèdies d’escriptors grecs i llatins, a l’auditori de la ciutat i al qual poden assistir estudiants de
llatí i de grec d’arreu de l’Estat. Busca informació d’aquest esdeveniment i escriu els títols
d’algunes de les tragèdies i comèdies que s’hi han representat en els últims anys.
Abril de 2016: Les bacants, d’Eurípides i el Miles Gloriosus de Plaute.

El perquè de les paraules

7.17. El mot burofax és un neologisme que es relaciona amb la llengua llatina. Fax prové de
l’expressió llatina fac simile que vol dir ‘fes-ne un d’igual’. Busca informació sobre què és un
burofax i quina utilitat té.
El burofax és un servei utilitzat per enviar de forma urgent i segura ( amb signatura) documents rellevants.
7.18. Una intranet és un conjunt de continguts compartits per un grup definit d’usuaris. Per
accedir-hi cal comptar amb una identificació d’usuari. Una extranet seria una part de la intranet
estesa a usuaris de fora. Explica quines preposicions llatines formen aquests mots i quina és la
seva aportació semàntica a aquests neologismes.
Les preposicions llatines intra- i extra- signifiquen ‘a dins’ i ‘a fora’, respectivament. A partir d’aquestes
preposicions s’han creat dos conceptes informàtics per designar els dos termes anteriors.

7.19. Un altre neologisme relacionat amb el món de la tecnologia és la paraula vídeo, que prové,
sense modificacions en la seva forma, d’un verb llatí. Busca’n el significat i argumenta’n la re-
lació.
El verb video significa ‘veure’ i un vídeo és l’aparell que, connectat a un televisor, permet enregistrar imat-
ges i reproduir-les.

7.20. El verb mitto, misi, missum (‘enviar’) ha generat derivats en el món informàtic i també en el
món de la tecnologia. Digues-ne alguns.
Resposta oberta. Per exemple, emissora, emissió, etc.

7.21. Cerca l’etimologia del mot computadora que s’utilitza com a sinònim d’ordinador en el sen-
tit que és una màquina electrònica que rep i processa dades per convertir-les en informació útil.
Prové del verb llatí computo, que significa ‘calcular, avaluar’.

7.22. Una altra eina més rudimentària que l’ordinador però encara molt utilitzada és la calcula-
dora. La seva etimologia és ben curiosa. Prové del mot llatí calculus, que significa ‘pedreta’. Hem
de tenir en compte que els primers romans comptaven amb pedretes o amb àbacs. Hi ha una
malaltia força dolorosa que es relaciona amb aquest ètim llatí. Quin nom rep?
Càlculs renals.

Activitats d’avaluació

1. Analitza i tradueix aquest text que ens explica la manera com l’exèrcit amb els seus cavalls tra-
vessava un riu: alguns nedaven arrossegats per les brides, altres els col·locaven sobre les naus.

Equorum pars magna nantes loris a puppibus trahebantur praeter eos, quos instratos
gen. pl. nom. sing. p. Pres. abl. pl. Prep. abl. pl. 3a pers. pl Prep. ac. pl. ac. pl. p. p. ac. pl.

Imp. passiu

CN S nom. pl. CAgent CC V CC CD

frenatosque, ut extemplo egresso in ripam equiti parati essent, imposuerant in naves.

p. p. + Conj. Conj. Adv. p.p. dat. Prep. ac. sing. dat. sing. 3a pers.pl. 3a pers. pl. Plusq. Prep. ac.

ac. pl. final sing. Plusq. subj.

CD CI CC CI V V CC
Una gran part dels cavalls que nedaven eren arrossegats per les brides des de les popes excepte aquells
que, ensellats i embridats, havien col·locat a les naus, per tal que al moment estiguessin preparats per al
genet que desembarqués a la riba.

2. Explica el valor de l’ut que apareix al text.

L’ut del text té un valor final. El seu verb està en subjuntiu i no porta cap dels adverbis necessaris per tal
que sigui consecutiu o concessiu. Tampoc depèn de cap verb de voluntat per tal que tingui un valor com-
pletiu. La frase d’ut explica la finalitat per la qual alguns cavalls van dins les naus.

3. Copia aquestes frases i omple cada buit amb la conjunció correcta per tal que la frase tingui
sentit.
a) Dum ea Romani parant consultantque, iam Saguntum vi oppugnabatur. (ne / ut / dum)
b) Haec urbs, quia postrema aedificata est, Neapolis nominatur. (dum / quia / si)
c) Postquam Hannibal domo profugerat cum quinque navibus Africam accessit. (postquam / qui /
ut)
d) Caesar in Lingones contendit, ubi legiones hiemabant. (quia / etsi / ubi)

4. Explica els motius pels quals els romans s’instal·laren i fundaren Tàrraco.
Després d’arribar a Empúries, els romans van establir el seu primer campament militar a Tàrraco. Van
optar per aquest emplaçament perquè aquí disposaven d’un port de mar natural i perquè hi havia un turó
rocós que en facilitava la defensa.

5. Enumera les principals construccions de Tàrraco ubicades portes endins de les muralles.
El recinte de culte (temple), el fòrum provincial, el circ, el fòrum de la colònia i les termes.

6. Cita els principals monuments existents als afores de Tàrraco i explica el que coneguis sobre
l’arc de Berà.
L’arc de Berà, l’aqüeducte de les Ferreres, la Torre dels Escipions, la vil·la dels Munts, el mausoleu de Cent-
celles i la pedrera del Mèdol. L’arc de Berà és un arc de triomf situat a uns 20 km al nord de Tarragona,
sobre el traçat de la Via Augusta. És un arc senzill, d’una sola obertura, que va ser construït gràcies a Luci
Licini Sura, que en va sufragar les despeses.

7. Explica l’origen i el significat originari dels mots següents:

Ordinador: de ordo, ordinis, que vol dir ‘ordre’.
Internauta: de inter (‘entre’) i nauta (‘mariner, navegant’), és a dir, ‘relació entre navegants’.
Troià: el nom d’aquest virus informàtic es relaciona amb la llegenda de la guerra de Troia, en què els grecs
van construir un gran cavall de fusta i s’hi van amagar a dins per introduir-se a la ciutat. Com que apa-
rentment era inofensiu, els troians van introduir el cavall a la ciutat, i a la nit, quan dormien, els grecs en
van sortir i ho van destruir tot.

8. Observa aquesta imatge de Tàrraco i explica tot el que sàpigues de l’edifici que s’hi veu: Es tracta
de l’amfiteatre de Tàrraco, un dels edificis més importants i bonics de la ciutat. Està ubicat al costat
del mar, i estava destinat a acollir espectacles públics, com lluites de gladiadors. Es va construir a
principis del segle II dC, tenia forma el·líptica i una capacitat per a 14 000 espectadors. En la imatge es
pot observar la graderia (càvea) i l’arena, on més tard es va construir una església.