FM 1r ESO Ins Baix A Mar

FEM
MATEMÀTIQUES
2021

INS BAIX A MAR
VILANOVA I LA GELTRÚ
1r ESO
Autores:JÚLIA ROCA, TATIANA RODRÍGUEZ, LAURA CARIS i
CARLOTA RODRÍGUEZ
Docent:Roger Grau

ÍNDEX

PROBLEMA 1……………………..pàg 2

PROBLEMA 2……………………..pàg 10

PROBLEMA 3………………………pàg 21

1
A LA CAÇA DE PRIMERS

a) Ratlleu a una taula com l’anterior tots els nombres compostos i la unitat, per tal de
descobrir i encerclar quins són els nombres primers. Què observeu de com han quedat
repartits? A què creieu que és degut?

A classe hem estudiat el garbell de l’Eratòstenes, els nombres sense cap marca son els
nombres primers i els que estan marcats son compostos . He posat aquesta foto perquè ho
he treballat a classe.
Observem que no hi ha cap patró de com estan repartits. Encara que casi tots els nombres
primers son senars, exceptuant el dos.
Els primers freqüenten les columnes que acaben en 1, 3, 7 i 9.
A les columnes 2 i 5 l’ únic nombre primer que hi ha és:

● El 2 ( de la columna del 2 ) perquè al ser tan petit no té cap divisor a part de l'u i
ell mateix. Tots els nombres de la taula del dos es poden dividir entre dos, per això
el dos és l’únic primer de la taula del 2.
● El 5 ( de la columna del 5 ) perquè al ser tan petit no té cap divisor a part de l’u i
ell mateix. Tots els nombres de la columna del 5 son múltiples de 5, per això el 5
és l’únic primer de la taula del 5.

2
Canviem ara la taula i posem els nombres de l’1 al 100 distribuïts en 4 columnes.
Després, feu el mateix en una taula de 5 columnes i, finalment, en una de 6. Cerqueu i
assenyaleu els nombres primers i observeu com estan distribuïts en cada cas. (Podeu
utilitzar les plantilles que trobareu a l’annex).

A la taula de 4 columnes els nombres primers es divideixen en la primera i segona
columna, no hi ha cap nombre primer en les columnes segona i quarta, encara que el dos
està posicionat al principi de la segona columna.

3
A la taula de 5 columnes no hi ha un patró clar, encara que es pot observar que hi ha
primers pet totes les columnes. alguns primers formen línies diagonals. Com per exemple:
El 31, 37 i 43 o el 11, 17, 23 i 29.
Encara que a la cinquena columna només hi ha el cinc, ja que al ser tots els altres
nombres de la columna múltiples de 5 el cinc es l’únic
A la columna de 5 l’únic nombre que hi ha és el cinc, perquè al ser tan petit no té cap
divisor a part de l’u i ell mateix. Tots els nombres de la columna del 5 son múltiples de 5,
per això el cinc és l’únic primer de la taula del 5.

En aquesta taula de 6 columnes, com en la de quatre columnes, els nombres primers es
divideixen en dues columnes, la primera i la cinquena. Encara que a la segona i tercera
columna hi ha el dos i el 3.
Al ser tots els nombres de la tercera columna múltiples de tres fa que tots tinguin com a
mínim tres divisors ( l’u, el tres i ell mateix).
El 3 està sol a la columna de tres perque al ser tan petit no té més de 2 divisors ( l’u i ell
mateix ).
4
Un patró molt important que podem observar és que a l’última columna (la sisena
columna) es pot observar que tots els nombres que la componen son múltiples de 6. Això
ens porta a veure que tots els nombres múltiples de 6 tenen un nombre primer davant o
darrere.
Per exemple:

● 59 6061
● 17 18 19
● 5 6 7

b) Podeu trobar a les diferents taules que heu construït algun tipus de patró visual o
guia que ens ajudi a cercar els nombres primers?Podeu donar alguna raó matemàtica
de perquè és així?Quina taula o taules us permeten localitzar millor els nombres
primers ?

Amb el que he vist he pogut veure que la millor taula per observar els primers és la de 6
columnes.
A les totes les taules els primers segueixen una espècie patró, aquest patró mostra que es
divideixen en columnes o , en un únic cas ( la taula de 5 columnes ), línies diagonals.
La taula de quatre i sis columnes son les taules en les que els primers estan més
organitzats. Encara que la taula amb sis columnes està més organitzada, ja que només hi
ha dues columnes de primers.
També a la taula de sis columnes es pot observar que tots els nombres múltiples de sis es
pot veure que sempre tenen un nombre primer davant o darrere.

c) El 2 i el 3 són dos nombres consecutius primers. Hi ha més parelles de nombres
seguits que siguin primers? A què creieu que és degut?

Al ser tots els nombres primers senars no hi ha cap possibilitat de que dos es toquin, ja
que entre senars sempre hi ha un parell (o compost ). Tots els nombres primers son senars
menys el dos, per això només el dos i el tres es toquen.
Per exemple:

11
12
13

5
Seguint a la caça dels primers, trobareu que en alguns casos la distància entre dos
nombres primers consecutius és de dues unitats, per exemple el 17 i el 19. Aquestes
parelles de nombres primers s’anomenen primers bessons.

d) Encercleu totes les parelles de primers bessons a les taules de diferents columnes
que heu fet. Podeu trobar algun tipus de regularitat? I el motiu matemàtic de per què
es troben així distribuïts?

( hi ha 8 parelles de bessons )
6
A la taula de 5 columnes casi tots els nombres primers bessons estan en una mateixa fila ,
és a dir, que no es separen. Encara que hi ha una parella que no.
pot haver alguna parella que està en diferents files.
Per exemple ( en el cas de la taula de 5 columnes ) :
El 5 i el 7 son nombres primers bessons però no estan a la mateixa fila. El 5 està a la
primera fila i el 6 i el 7 a la segona. Però igualment segueixen sen bessons.

( hi ha també 8 parelles de bessons )

A la taula de 4 columnes la majoria dels primers bessons estan a la mateixa fila, es a dir,
que no es divideixen . Encara que hi ha 4 parelles de bessons que no son a la mateixa fila
(el 3 i el 5, el 11 i el 13 , el 59 i el 61 i el 71 i 73).

( hi ha 8 parelles de bessons )
7
A la taula de 6 columnes totes les parelles estan dividides (menys el 3 i el 5) això és degut,
com hem dit anteriorment, a que la última columna d’aquesta taula està formada per
múltiples de 6, i com anteriorment també hem demostrat, tots els múltiples de sis tenen
un nombre primer davant o darrere o ambdós. Per això es divideixen quasi tots els bessons
en dues files.

e) Sou capaços de trobar una relació entre una parella de nombres bessons i la seva
suma? I entre la parella de nombres bessons i el seu producte? Expliqueu quines i com
les heu trobat.

PRIMERS BESSONS SUMA PRODUCTE
3-5 8 15
5-7 12 35
11-13 24 143
17-19 36 323
29-31 60 899
41-43 84 1.763
59-61 120 3.599
71-73 144 5.183

Com es pot observar tots els nombres primers son senars.
Tots els resultats de les sumes son nombres parells ( com el 60 o el 144… ) això ens fa
reflexionar que la conjetura de goldbach està encertada ( la conjetura de goldbach diu
que tots els nombres parells son el resultat d’una suma de primers com per exemple el 100
que es 97 + 3 ) . També es pot observar que el nombre que surt al sumar la parella de
primers és el resultat de multiplicar el nombre que hi ha entre els dos nombres primers
bessons.

Per exemple:

17-19 36 323

17,
18, 19
18 x 2 = 36

Tots els nombres resultants de les multiplicacions son senars.
El nombre resultant de la multiplicació es el nombre que hi ha entre els dos nombres
bessons multiplicat per ell mateix menys u.

8
Per exemple:

17-19 36 323

17,
18
, 19
18 x 18 = 324
324 — 1 = 323

f) De forma similar als primers bessons, hem anomenat “trigèmins” o “tribessons” els
nombres 3, 5 i 7 . En podríeu trobar més?

No, aquest cas només es dóna en el 3, 5 i 7 perquè al ser nombres tant petits no tenen
més de dos divisors.
34 56 7
Com he dit anteriorment tots els nombres primers estan davant o darrere d’un múltiple de
6, per això la única possibilitat de que es formés un conjunt de tribessons seria que hi
hagués un primer a la columna del tres. Però això és impossible, ja que tot múltiple de
tres ( excepte el tres ) té com a mínim tres divisors ( l’1, el 3, i ell mateix ).
Nombre a la columna tres però tots els nombres son multiples de tres.

9
El Belar de les ovelles

2.1. El ramat d’en Pau

En Pau és un pastor que es passa tot el dia observant les seves ovelles i ha descobert
que quan xerren només utilitzen dues lletres: la B i la E. Aleshores, les seves paraules
només estan formades per lletres B i lletres E.

Les seqüències de paraules que belen són de la manera següent:

● La primera paraula només conté una lletra única: B.

● La paraula següent de la seqüència, canvia cada B de la paraula anterior per una
E, i cada E per BE.

Les primeres 4 paraules de la sèrie serien:
B

E

BE

EBE…

Escriviu les 8 primeres paraules d’aquesta seqüència i...

a) Compteu el nombre de lletres B, de lletres E i el nombre total de lletres en cada
paraula de la seqüència. Què observeu?
Podríeu predir, sense construir les paraules, quantes B, E i el total de lletres que
tindrà la vintena paraula?

Expliqueu com ho heu fet.
(número) (paraules) (B) (E) (total)
1 B 1 0 1
2 E 0 1 1
3 BE 1 1 2
4 E BE 1 2 3
5 BE E BE 2 3 5
6 E BE BE E BE 3 5 8
7 BE E BE E BE BE E BE 5 8 13
8 E BE BE E BE BE E BE E BE BE E BE 8 13 21
10
Podria calcular quin número de lletres tindrà la paraula número 20 sense construir les
paraules, fent una serie; que es construeix sumant els dos números anteriors per saber el
número següent.

(numero) (B) (E) (total)
9 13 21 34
10 21 34 55
11 34 55 89
12 55 89 144
13 89 144 233
14 144 233 377
15 233 377 610
16 377 610 987
17 610 987 1597
18 987 1597 2584
19 1597 2584 4181
20 2584 4181 6765

b) Si haguéssiu aconseguit escriure en una llista totes les paraules fins la que fa 100,
sabríeu explicar com calcularíeu la quantitat de lletres que té la que fa 101?

M’he fixat que quan he contat el total de lletres, es va fent una sèrie amb els nombres,
consisteix en què hem de sumar els dos nombres anteriors per saber el nombre següent,
per exemple:
Per saber quantes lletres té la paraula 4, hem de sumar el total de lletres de la paraula 2 i
3 (1+2=3)

Llavors per saber quantes lletres tindrà el numero 101 hauria de sumar el resultat de
lletres de la paraula 99 i 100

Quines són les 5 primeres lletres d’aquesta nova paraula?
be e be

I les 10 últimes?
be e be be e be

11
Com ho sabeu?

Ho sabem ja que he vist que: si el número de la paraula és senar, totes les les paraules
amb número senar, les seves lletres comencen igual i acaben igual. I si son parells, totes
les paraules amb número parell, les seves lletres acaban igual i comencen igual.

(número) (paraules)
1 B
2 E
3 BE
4 E BE
5 BE E BE
6 E BE BE E BE
7 BE E BE E BE BE E BE
8 E BE BE E BE BE E BE E BE BE E BE

Per exemple la paraula 5 i la paraula 7 comencen i acaben amb ”be e be”

12
Construint figures

En Pau ha construït unes figures per a la seva filla, la Núria, treient un petit rectangle
d’un rectangle més gran. A més, ha volgut que ajuntant dues figures consecutives
s’aconseguís la figura següent.

En Pau ens mostra les 5 primeres figures que ha construït:

a) Comproveu que enganxant dues figures consecutives podeu construir la següent.
Podeu fer qualsevol moviment amb elles excepte desmuntar-les. Investigueu i
expliqueu com fer-ho.

Figura + figura = figura
(1) + (2) = (3)

(2) + (3) = (4)

(3) + (4) = (5)

13
Sempre es fa el mateix: s’han d’ajuntar les dos figures anteriors per aconseguir la
següent, per exemple per aconseguir la figura 3:

La figura 1 s’ha de girar 180 graus cap a l’esquerra i
ajuntar-ho amb la figura 2 i després hem de girar la figura sencera 90 graus
cap a la dreta

14
b) Mireu la llargada i l’amplada del rectangle gran a partir del qual està formada cada
figura.

Figura llargada amplada
2 2
3 2
3 3
5 3
5 5

15
Hi ha un patró de longituds i amplades? Es pot generalitzar?

He vist que totes les figures senars, la seva amplada i llargada son iguals.

2 2
3 3
5 5

Per obtenir el següent número senar de llargada, s’han de sumar els dos números senars
de llargada anteriors i s’han de sumar els d’amplada per saber ho també, i passa igual amb
els nombres parells (s’han de sumar els dos números parells de llargada anteriors i s’han
de sumar els d’amplada per saber ho també).

16
Senars
2 2
+ +
3 3
= =
5 5

parells
figura llargada amplada
3 2
+ +
5 3
= =
(figura 6) 8 5
17
Trobeu alguna relació amb el que acabeu de fer i l’apartat 2.1?
Si, ja que en els dos problemes s’ha de fer una serie en la qual per saber el nombre
següent s'ha de sumar els dos nombres anteriors

2.1= Per saber quantes lletres tindrà la paraula que dirá en el següent torn l’ovella, hem
de sumar les lletres de les dues paraules anteriors.

2.2= Per saber la llargada i l’amplada de les figures hem de sumar les dues llargades
senars anteriors per saber la següent llargada senar, sumar les dues amplades senars per
saber la següent amplada senar, i el mateix amb els parells.

El Roger (que es el nostre professor) ens ha dit que busquem aquests nombres
(1,1,2,3,5,8…) a Google. Ens ha sortit una taula que es diu la Successió de fibonacci

18
c) Calculeu els perímetres de les figures. Heu utilitzat la mateixa estratègia per a
calcular tots els perímetres? N’heu descobert alguna de nova? Expliqueu les estratègies
que us han sortit.

Figura perimetre
8
10
12
16
20
(figura 6) 26

He vist que per saber el perímetre de la figura 2 i 3, s’ha de sumar 2 al perímetre de la
figura anterior, i per saber la figura 4 i 5 s’ha de sumar 4 al perímetre de la figura
anterior.

19
Per seguir la serie, si que hauríem d’utilitzar la estrategia anterior, ja que per saber el
número 6 i 7 haurem de sumar 6 al perímetre de la figura anterior perquè en els anteriors
numeros vam sumar 2 i 4 (2+4=6).
També podria ser una serie de sumar 2 en 2 en compte de seguir l'estratègia.

d) La Núria s’ha estat mirant les peces i n’ha fet dos grups segons com estan
construïdes: per una banda, les d’àrea 3, 8 i 21... quadrets i per l’altra les d’àrea 5,
13 i 34... quadrets. Sabeu vosaltres per què les ha agrupat així?

He fet aquest dibuix de les figures.
Les ha agrupat així, ja que ha fet la mateixa estrategia de sumar les dos àrees anteriors
per saber la següent i en cada torn ha posat la figura en l’altre grup ( per exemple 3+5=8)

20

Joc de les fitxes en línia

Aquest és un joc per a dos jugadors que juguen per torns i guanya el que retira l'última
fitxa, cada jugador en el seu torn pot agafar una o dues fitxes que han de ser de dues
caselles adjacents. Feu unes quantes partides i després contesteu.

a) Qui té avantatge, el primer jugador o el segon?

El primer jugador.

Com hauria de jugar per tal que pugui guanyar sempre?

Primera jugada Segona jugada Tercera jugada Cuarta jugada

Primer treiem les dos del mig per tal de que de quedin una en cada costat (2 parts
iguals). Després traiem una de qualsevol costat i al final treiem la fitxa que queda.

b) I si el tauler de 5 quadrats, quin jugador té avantatge?

El primer jugador.

Com hauria de jugar?


Cinquena jugada Sisena jugada
21

Primer treiem la fitxa del mig, després traiem una fitxa que estigui al costat de la del mig,
treiem la de l'altre costat per que siguin 2 parts simètriques, treiem una de la punta i
treiem la que queda.

c) I si el tauler té més caselles, quina seria la vostra estratègia guanyadora depenent
delnombre de quadrats del taulell?

Per guanyar el primer ha de treure la del mig i el que fem al treure la o les fitxes del mig
es separar les fitxes en 2 parts iguals. Quan sigui el torn del primer jugador haurà de fer
una moguda similar a la del segon jugador, així farem que sempre quedin 2 parts iguals. Si
el número de fitxes amb les que juguem es senar haurem de treure una fitxa (la del mig) i
si el número de fitxes amb les que juguem es parell haurem de treure dos fitxes (les del
mig).
Hem arribat a la conclusió de que si el taulell ell és un quadrat i els seus costats son els
mateixos nombres i parells guanyarà el segon jugador perquè no hi ha fitxa del mig per
poder treure.

De 6 quadrats.


Cinquena jugada Siesena jugada

Primer treiem les 2 del mig, després una de les fitxes del costat de les del mig, de l'altre
costat després una de la punta i per acabar la que queda

22

De 7 quadrats.


Cinquena jugada Sisena jugada

Primer treiem la fitxa del mig, després triem 2 de qualsevol punta per començar la
simetria ,treiem les 2 de l’altre punta, després traiem una de les 2 que queden i per últim
treiem la que queda

23

3.2
Qui té avantatge ara, el primer jugador o el segon?

El primer jugador.

Com hauria de jugar per a que pugui guanyar sempre?


Tercera jugada Cuarta jugada Cinquena jugada Sisena jugada

Setena jugada Vuitena jugada Novena jugada Decena jugada

Onzena jugada Dotzena jugada Tretzena jugada Catorzena jugada

24

Continuem amb la mateixa dinàmica: juguen 2 jugadors per torns i, a cada torn, cada
jugador decideix si retira 1 o 2 fitxes, però si són 2 fitxes han de ser de dues caselles
adjacents. El jugador que retira l’última fitxa guanya.
En aquest cas, considerem un octàgon envoltat de pentàgons. Per tant, si un jugador
decideix treure dues fitxes, pot escollir la casella central del octàgon i qualsevol dels
pentàgons, o bé, 2 pentàgons adjacents.

Primera jugada Segona jugada Tercera jugada Quarta jugada

Cinquena jugada Sisena jugada Setena jugada Vuitena jugada

a) I ara, qui té avantatge, el primer jugador o el segon?

Te avantatge el primer.

Com hauria de jugar per a que pugui guanyar sempre?
25
La clau per guanyar amb tots els taulers es fer una simetria amb les 2 parts. La primera
persona que comença la simetria, amb fitxes senars guanya i la persona que comença la
simetria amb fitxes parells perd.
Però perquè guanyi el primer jugador amb un octàgon envoltat de pentàgons te que treure
la fitxa del mig perquè el segon jugador comenci la simetria.


Cinquena jugada Sisena jugada Setena jugada Vuitena jugada

Novena jugada Decena jugada

b) Qui té avantatge, el primer jugador o el segon?
El primer jugador te aventage

Com hauria de jugar per tal que pugui guanyar sempre?
26
Hauria de treure la del mig i una fitxa del costat, ja que es de fitxes parells hem de treure
una fitxa del costat per poder començar la simetria i guanyar

Aqui deixem un link per veure una recreació del joc de les fitxes amb Scratch:

https://scratch.mit.edu/projects/486013568

27

28

FM 1r ESO Ins Baix A Mar

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

FM 1r ESO Ins Baix A Mar

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

FM 1r ESO Ins Baix A Mar

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

FEM

5-7 12 35

11-13 24 143

17-19 36 323

29-31 60 899

41-43 84 1.763

59-61 120 3.599

71-73 144 5.183

8 E BE BE E BE BE E BE E BE BE E BE 8 13 21

9 13 21 34

10 21 34 55

11 34 55 89

12 55 89 144

13 89 144 233

14 144 233 377

15 233 377 610

16 377 610 987

17 610 987 1597

18 987 1597 2584

19 1597 2584 4181

20 2584 4181 6765

(1) + (2) = (3)

(2) + (3) = (4)

(3) + (4) = (5)

La figura 1 s’ha de girar 180 graus cap a l’esquerra i

(figura 6) 26

You might also like