Els homes no ploren.

“Els homes no ploren” és un conte escrit per Jaume Cabré, escriptor català
nascut a Barcelona el 30 d’abril del 1947. Cabré llicenciat en Filologia Catalana i
professor a la Universitat de Lleida, ha compaginat durant molts anys l’ensenyament
amb l’escriptura literària. Va començar a escriure el 1974, però va començar a ser
reconegut a partir de La teranyina i Fra Junoy o l’agonia dels sons. Ha publicat uns 25
llibres, entre novel·les, contes, teatre, contes infantils... Alguns dels quals son més
destacats: Senyoria, Les veus del Panamo, Pluja seca... .En els darrers anys s’ha dedicat
també a la realització de guions per a la televisió i el cinema. Guanyador de molts
premis i convertint-se en un autor internacional ha sigut traduït per al voltant trenta
llengües. El conte Els homes no ploren forma part del recull de contes de Quan arriba
la penombra (2017), una recopilació de contes en que l’autor an alitza la figura de
l’assassí.

En aquest comentari, analitzaré el conte de Jaume Cabré a partir de l’article

d’Irene Peiró “Un nou relat per a la masculinitat” (2011). Una de les idees rellevants
que l’autora introdueix és el concepte de masculinitat tradicional, “caracteritzada per
competitivitat, el sentiment de superioritat respecte les dones o la necessitat de
demostrar la virilitat davant d’altres homes” (Peiró 2011: 5). El relat de Cabré il·lustra
aquesta idea de diferents maneres. En primer lloc, l’autor ens submergeix en aquesta
mena de context mitjançant el títol, aquest rol que assumeixen el gènere masculí per tal
demostrar virilitat i tapar la seua debilitat; els homes no ploren. Durant la novel·la es pot
observar la maduració del personatge i com poc a poc assumeix eixe rol de masculinitat
tradicional que relata Peiró en el seu article. El jove protagonista es veu forçat a anar a
un internat de monges on entra siguent un xiquet assustadís però ix siguent un assassí.
El pare del protagonista després de deixar-lo en aquest i no havent anat a veure’l com
havia promès, l’assassina i aquest reté les seues llàgrimes per tal de complir el que son
pare li havia ensenyat, els homes no ploren.
 En segon lloc, podem observar la lluita contra si mateix i contra els altres homes
per tal guanyar-se la masculinitat, ja que la masculinitat tradicional és una lluita
constant per tal de demostrar que ho eres. L’autor no li dona nom al protagonista, aquest
l’anomena “Tu” per tal de donar-li menys força al personatge. “Tu” té totes les cartes
per ser un perdedor i per tant ha de demostrar que no ho és. Després d’haver sigut
abandonat per son pare “Tu” es veu obligat a créixer amb gent desconeguda i baix
violacions i monges submises a la ma de l’home. Per tant el protagonista lluita per
superar aquesta mena de personatges.

Així mateix, podem trobar com s’estableix una jerarquia entre tots aquests
personatges, en un primer escaló trobem al professor Henricus violador, estricte i
manador, en el mateix podríem situar també al pare de “Tu”, home casat que porta els
diners a casa. En segon lloc trobem a les monges i de dirigent a la mare superiora sor
Matilde, que encara que es troba en un escaló prou elevat de poder el protagonista es
veu capaç de confrontar-se amb aquesta. I per últim trobaríem als xiquets, estudiants i
aprenents de la vida. En el conte podem observar com el grup d’amics volen assassinar
a Enric ja que ha violat a un d’ells, en Tomàs. Aquest abusa d’ells ja que es veu superior
a els xiquets. Els amics volen acabar amb aquest per poder aconseguir aquest lloc en la
piràmide. El grup d’amics ha de superar a aquest vist que per a l’home tradicional tots
els homes son rivals pel fet que han de demostrar que son més mascles que els altres.
D’altra banda pel que fa al pare de “Tu” és assassinat per el fill, tal volta per ocupar la
seua posició de mascle com Edip en la novel·la clàssica de Sòfocles. Al contrari les
dones es mostren com insignificants, ningú vol arribar al seu escaló, és més, estiguent
en una posició bastant elevada de poder son mostrades com dèbils i “Tu” es veu capaç
de enfrontar-se amb ella (monja sor Matilde). A més a més vegem a la mare del
protagonista morta, idefensa, un personatge dèbil capaç de llevar-se la vida a
comparació dels lluitados dels homes que estàn matant-se entre si per tal d’anar
superant-se. I per útim al capdavall de la piràmide trobem als xiquets que desde una
posició de igualtat també lluiten per la supervivència (rivalitat) i per tal de ser el millor
dels quatre. En el desenllaç de la novel·la podem observar com després de ixir de la
pressó “Tu” amenaça a tots els seus companys ja que ells l’havien traïcionat i per tal de
estar al capdavant del grup.
 Referent al protagonista també podem observar com aquest intenta amagar els
seus sentiments. Quan li pregunten per sa mare aquest corre a amagar-se a fi de callar la
seua debilitat.

Finalment, un altre exemple d’aquesta masculinitat tradicional que explica Peiró

es pot observar en ...