L’ART DE

L’ANTIGUITAT
PAC 3: CATÀLEG RAONAT
“Els Ushebtis”

David Arjona Cartaña

Grau d'Història, Geografia i Història del l'Art
darjonac@uoc.edu
 DAVID ARJONA ART DE L’ANTIGUITAT

CATÀLEG
(ART DE L’ ANTIC EGIPTE “Els Ushebtis”)

L’antic Egipte, és provablement la civilització que més peces d’art i artefactes ens ha legat. No obstant,
la historia d’Egipte engloba més de 3.000 anys. Tot i que en aquest catàleg hi ha artefactes d’altres
èpoques egípcies, molt especialment ens hem volgut centrar en el que segons (García 2018, 01) ha sigut
la època de màxim esplendor de la civilització egípcia, el Nou Imperi.

El següent catàleg, esta format per un seguit d’objectes i artefactes que tenen una funció purament
religiosa, els ushebtis o dit d’una altre manera, «Els que responen». Tot i que els ushebtis ja havien
començat a utilitzar-se en l’Imperi Mitjà (Velasco Montes 2010,104), inclús abans, va ser amb la
culminació del Nou Imperi (Shaw 2007, 626), on aquests ushebtis van passar de ser inferiors a mitja
dotzena, fins a arribar a gairebé més de tres-cents, un per cada dia de l’any (University of Wisconsin
1994:149). Normalment, tot i que hi ha excepcions, la mida de les estatuetes, venia relacionada també
amb la quantitat, on com més gran era l’ushebti, menys quantitat d’aquests hi havia, pel contrari, com
més petits més quantitat.

Aquests ushebtis, tenien com hem dit, una funció religiosa i estretament lligada a la mitologia egípcia,
ja que eren construïts per a servir al faraó en el més enllà, ja que els egipcis pensaven que els ushebtis
treballarien per ells en l’altra vida. Generalment eren figures amb forma de mòmia i la cara del faraó
difunt en qüestió. A partir del Nou imperi, tots els ushebtis duien escrit a la part frontal de la figura el
capítol VI del llibre dels morts (Ramos Bullón, 2018), d’aquesta manera, el faraó un cop ressuscitat en
l’altre vida, només hauria de recitar l text per a dotar de vida als seus suposats servents, els ushebtis.

No obstant, aquestes estatuetes, com tot en general en la història i en la vida ha patit una certa evolució.
A principis del Nou Imperi, encara continuaven essent de fusta i per dir-ho d’alguna manera, poc
elaborades.

Tanmateix, durant aquest període, van perfeccionar la seva construcció i també la seva ubicació, ja que
ja no tan sols s’ubicaven en l’aixovar funerari, sino que eren col·locats a santuaris, a la sorra, llocs
considerats sagrats, on es podia tenir fàcil accés a les autoritats de l'altra vida, entre els quals es trobaven
Busiris, Buto, Heliòpolis, Letópolis i Ra-Setau i molt especialment a Abidos per ser el lloc on va ser
enterrat Osiris, Déu dels morts i propietari de l’inframón.

1

 DAVID ARJONA ART DE L’ANTIGUITAT

El costum dels ushebtis va ser tan arrelada a l'antic Egipte que van aconseguir superar el període de
Akenaton, conegut per haver impulsat transformacions radicals en la societat egípcia, a convertir el déu
Atón en l'única deïtat de culte oficial de l'estat, en perjudici del, fins al moment predominant culte a
Amón. El nou culte se centrava en la superioritat de déu Atón per sobre dels altres déus egipcis, és a dir,
una religió amb una base monoteista.

Els ushebtis, podien tenir diferents atributs (generalment al cap), que ajudava a diferenciar en quina
època van ser fabricats. En concret, en el període en el que el següent catàleg tracta, el Nou Imperi, els
atributs que duien els ushebtis eren els tocats de nemés, una espècie de tela que utilitzaven els faraons
generalment de la XVIII Dinastia, un exemple el trobem en la màscara funerària de Tutankamón.
No obstant, ni va haver més, com la corona Jeperesh, que es va instaurar durant el Segon Període
Intermedi, al tocat Khat, durant també la Dinastia XVIII, la diadema Sashed, durant l’Imperi Antic, la
corona blanca, en representació a l’Alt Egipte, la corona vermella, en representació del Baix Egipte
ambdós durant l’època protodinàstica (Shaw 2007,624) i la doble corona amb la unificació d’ambdós.

Amb aquest catàleg doncs, veurem els principals ushebtis dels principals faraons de les Dinasties XVIII
(gairebé tots), XIX (Seti I, Ramsés II i Merenptah) i XX (Ramsés III i Ramsés IV). Passant pel gran
Tutankamón, no tan conegut pel seu regnat, sinó per ser la primera tomba en haver-se trobat intacta, tot
i que malgrat aquesta afirmació generalitzada, no es del tot certa, ja que hi ha indicis de que va ser
saquejada just després de la seva mort i la tomba va ser tancada una altre vegada (Zaki 2004, 24), passant
per Seti I, on en la seva tomba es van trobar més de 300 ushebtis, i un dels més grans faraons de l’Antic
Egipte, això si, però, amb el permís del seu fill, el gran Ramsés II, aquest si el faraó més important
d’Egipte conegut per la victòria contra els Hitites a Kadesh, pel seu llarg regnat, i per haver tingut gairebé
més de 100 fills.

La gran majoria d’ells han estat trobats a la Vall dels Reis que va ser la necròpolis tebana de l’Imperi
Nou (Brier 2008, 175), amb capital a Tebes, que va ser la capital del Egipte unificat durant aquest període
(Schellinger, et al. 1994, 678).

2

 DAVID ARJONA ART DE L’ANTIGUITAT

Nom: Ushebti d’ Ahmose I.

Dimensions: 28 cm.

Localització: British Museum.

Autenticitat: Original.

Data: Dinastia XVIII, 1.570 - 1.546 a.C.

Nom: Ushebti de Djehuti.

Dimensions: 10,1 cm.

Localització: Liverpool Museum, (trobat) Dra’ Abu el Naga, Tebas.

Autenticitat: Original.

Data: 1570-1520 a.C. (Liverpool Museum)

Nom: Ushebti de Tutmosis III.

Dimensions: 9,5 cm

Localització: Col·lecció privada, (trobat) Vall dels Reis, tomba KV34

Autenticitat: Original.

Data: Dinastia XVIII, 1.504 - 1.450 a.C.

Nom: Ushebti de Hatshepsut.

Dimensions: 18,6 cm.

Localització: Museum Meermanno, (trobat) Vall dels Reis, tomba KV20.

Autenticitat: Original.

Data: Dinastia XVIII, 1.498 - 1.483 a.C.

3

 DAVID ARJONA ART DE L’ANTIGUITAT

Nom: Ushebti d’Amenhotep II.

Dimensions: 20,5 cm.

Localització: Metropolitan Museum of Art, (trobat) Vall dels Reis, tomba KV35

Autenticitat: Original.

Data: Dinastia XVIII, 1.453 - 1.419 a.C.

Nom: Ushebti de Tutmosis IV.

Dimensions: 18,5 cm.

Localització: Metropolitan Museum of Art, (trobat) Vall dels Reis, tomba KV43.

Autenticitat: Original

Data: Dinastia XVIII, 1.419 - 1.386 a.C.

Nom: Ushebti d’Amenhotep III.

Dimensions: 58 cm.

Localització: Museu del Louvre, (trobat) Vall dels Reis, provablement a la tomba KV22.

Autenticitat: Reconstruït.

Data: Dinastia XVIII, 1.386 - 1.349 a.C.

Nom: Ushebti d’Amenhotep IV/Akenatón.

Dimensions: 27 cm.

Localització: Metropolitan Museum of Art, (trobat).

Autenticitat: Original.

Data: Dinastia XVIII, 1.350 - 1.334 a.C.

4

 DAVID ARJONA ART DE L’ANTIGUITAT

Nom: Ushebti de Tutankamon.

Dimensions: 17,1 cm.

Localització: Museu del Louvre, (trobat) Vall dels Reis, tomba KV62.

Autenticitat: Original.

Data: Dinastia XVIII, 1.334 - 1.325 a.C.

* Tot i que la majoria d’ushebtis trobats a la seva tomba, estan al Museu Egipci del Caire, encara no esta molt clar com
aquesta peça va viatjar fins a Europa i arribar al Museu del Louvre.

Nom: Ushebti d’Ay.

Dimensions: 22,7 cm.

Localització: Col·lecció privada, (trobat) lloc desconegut.

Autenticitat: Original.

Data: Dinastia XVIII, 1.325 - 1.321 a.C.

Nom: Ushebti de Seti I.

Dimensions: 15 cm

Localització: Museu del Louvre, (trobat) Vall dels Reis, tomba KV17.

Autenticitat: Original.

Data: Dinastia XIX, 1.291 - 1.278 a.C.

Nom: Ushebti de Ramses II.

Dimensions: 31,8 cm.

Localització: Brooklyn Museum, (trobat) Deir el-Bahri, tomba TT320, Tebas.

Autenticitat: Original.

Data: Dinastia XIX, 1.279 - 1.212 a.C.

5

 DAVID ARJONA ART DE L’ANTIGUITAT

Nom: Ushebty de Merenptah.

Dimensions: 18,5 cm.

Localització: Metropolitan Museum of Art, (trobat) Vall dels Reis, tomba KV8.

Autenticitat: Original.

Data: Dinastia XIX, 1.212 - 1.202 a.C.

Nom: Ushebty de Ramsés III.

Dimensions: 29,6 cm.

Localització: Oriental Instituteof Chicago, (trobat) Vall dels Reis, tomba KV11.

Autenticitat: Original.

Data: Dinastia XX, 1.182 - 1.151 a.C.

* El cos del faraó, va ser trobat a un punt diferent, va ser una de les mòmies reals trobades a la tomba TT320.

Nom: Ushebty de Ramsés IV.

Dimensions: 32,5 cm.

Localització: Museu del Louvre, (trobat) Vall dels Reis, tombta KV2.

Autenticitat: Original.

Data: Dinastia XX, 1.151 - 1.145 a.C.

6

 DAVID ARJONA ART DE L’ANTIGUITAT

BIBLIOGRAFIA

Brier, B. (2008) Los Misterios del Antiguo Egipto. Ed. Robinbook

Garcia, A. (2018) La Señal de Amón. Ed Édilivre.

Ramos Bullón, C. (2018) Breve historia de la vida cotidiana del Antiguo Egipto. Ed. Nowtilus.

Schellinger, P; Trudy Ring; Barney, K. A; Robert M. Salkin; Watson, N. (1994) International Dictionary
of Historic Places: Middle East and Africa. Ed. Fitzroy Dearborn

Shaw, I. (2007) "Cronología" (pp. 623-628) (ed.): Historia del Antiguo Egipto. Madrid: La Esfera de los libros

Stewart, M. H. (1995) Egyptian shabtis, nº23. Ed. Princes Risborough.

Tyldesley, J. (2001) Ramesses Egypt’s Greatest Pharaoh. 7. Ramesses the mortal. Ed. Penguin Books Limited.

University of Wisconsing (1994) Actas del II Congreso de Historia de Andalucía: Prehistoria Ed. Consejería
de Cultura y Medio Ambiente de la Junta de Andalucía.

Velasco Montes, J. I. (2018) Egipto Eterno, 1000-2500 A.C: Viaje a los Origenes de la la civilización más
cautivadora de la historia. Ed. Nowtilus.

Zaki, M. (2004) Legacy of Tutankhamun. Art and History. Ed. Farid Atiya Press.