Títol: Sunshine Kitty

Artista: Tove Lo
Discogràfica: Universal Music
Data de publicació: 20/9/2019

Avui toca parlar del darrer treball discogràfic d’una de les artistes més interessants
del panorama pop actual. Em refereixo a Tove Lo, també coneguda fins ara com the
saddest girl in Sweden, tot i que, com veurem tot seguit potser aquest sobrenom ja
no li fa justícia. Ens trobem davant del quart àlbum de la seva carrera, després de
triomfar amb senzills com Talking Body o Habits (Stay High). Els seus anteriors
treballs discogràfics han tingut una gran acceptació tant de la crítica com del públic i,
aquest cop ha decidit comptar amb la col·laboració d’algunes estrelles internacionals
com Kylie Minogue, Doja Cat i Jax Jones. Però, ha estat capaç de mantenir l’altíssim
nivell dels seus anteriors àlbums? Ha aportat algun element nou a la seva
discografia o s’ha limitat a copiar la fórmula?

El primer que podem destacar és que es mantenen alguns dels compositors i

productors suecs dels que Tove Lo s’acostuma a envoltar, com per exemple: The
Struts, Shellback, Jakob Hazzel i algun de nou com Max Martin. Al principi de
l’àlbum trobem una breu introducció instrumental amb una veu parlada en italià que
enllaça perfectament amb Glad He’s Gone, el primer senzill de l’àlbum. En aquests
4 primers minuts que portem d’escolta ja podem reconèixer fàcilment l'essència de
Tove Lo: lletres explícites i sexuals, una veu molt carismàtica i un cert toc humorístic.
I tot seguit arriba la primera col·laboració del disc amb la seva amiga ALMA. Un
tema que ens parla de l’experiència d’una persona bisexual i de com el gènere no es
garantia de felicitat: she was just as bad as the boys. A Sweettalk My Heart ens
trobem amb una melodia melancòlica acompanyada d’un Rhodes i d’uns
sintetitzadors just abans que la bateria entri per recordar-nos que, amb Tove Lo, si
hem de plorar serà mentres ballem. Tot seguit ens trobem Stay Over, una cançó que
fa d’enllaç amb el que està per venir. Tristesa i electrònica a parts iguals de la mà de
the saddest girl in Sweden.
Però com ara veurem, la tristesa no durarà gaire, i ho deixa ben clar en els primers
segons de Are U Gonna Tell Her, on, a sobre d’un sintetitzador arpegiat i d’un beat
llatí, ens canta: Tension is building with drinks. I wanna know what you’re thinking.
Hoping you’re getting the hints. Getting more obvious with them. I poc després
apareix en escena MC Zaac, un raper brasiler que ens fa entrar en acció amb uns
Boom, boom, boom, boom, boom que se’ns quedaran al cap per sempre més. Però,
per si encara no estem ballant per l’habitació lamentant que les discoteques estiguin
tancades, arriba Jacques amb Jax Jones, una explosió de deep house. Ple de hooks
i amb una frase destinada a ser cridada per una multitud de persones en un concert:
Je m'appelle Jacques and I love you a lot, I'm with you tonight, but tomorrow I'm not.
Perquè sí, aquesta era la cançó que necessitàvem sobre un francès que has
conegut una nit i que mai tornaràs a veure. A tots ens ha passat, oi?

Després d’aquests minuts de lliberació i èxtasi hem de rebaixar el ritme una mica, i
això ho fem durant les següents tres cançons. Mateo, Come Undone i Equally Lost
no destaquen gaire però compleixen perfectament la seva funció. Tot i comptar amb
Doja Cat en una breu i caribenya Equally Lost, no ens acaba de fer aixecar el cap i
ens fa pensar que potser les 4 pistes que queden per sonar siguin mediocres. Res
més lluny de la realitat. De sobte, ens trobem amb el duet Tove/Kylie, un tema que
ens transporta al moment on la festa ja s’ha acabat i ens venen remordiments al
cap, just abans de portar-nos a una tornada addictiva que ens farà escoltar aquesta
cançó diversos cops. Però no queda temps de pensar-hi gaire abans que sonin els
primers acords de Shifted. Ens trobem una Tove molt més fosca, però igual de
carismàtica, que ens canta una tornada amb molta força. També m’agradaria
destacar el petit pont a la part final de la cançó i els subtils i originals uhhh que
sentim al final de cada tornada. Estem a la recta final del disc i es nota, ja que
comença a sonar una balada bastant fosca i que ens recorda totes les històries que
la jove promesa sueca ens ha explicat a través de la seva veu. Però aquest disc no
podia acabar així. Tove Lo no vol seguir sent la noia més trista de Suècia i ens ho
remarca amb Anywhere U Go, on conclou, a través d’una tornada plena de llum, que
ens seguirà allà on anem. Tot seguit ens pregunta: Will you come with me? I no
podem fer altra cosa que dir-li que sí, que viatjarem amb ella i les seves cançons on
faci falta.