DIETOTERÀPIA EN EL PROCÉS

QUIRÚRGIC
NA9
INTRODUCCIÓ:

La Intervenció quirúrgica obliga a

modificar l’alimentació habitual que seguirà el pacient,
ja sigui per l’anestèsia, o com a conseqüència de la
intervenció.

Es reconeix la relació entre la cirurgia i

estat nutricional, efectivament les complicacions
postoperatòries i la mortalitat són molt més freqüents
en individus que tenen un estat nutricional deficient.
CONSEQÜÈNCIES
FISIOPATOLÒGIQUES DE
L’ACTE QUIRÚRGIC:

La intervenció quirúrgica ocasiona

un seguit d’alteracions que es manifesten poc o
molt:

Les alteracions relacionades amb

l’estat nutricional:

Fusió de massa muscular a conseqüència de les

pèrdues nitrogenades degudes al catabolisme
proteic.

Augment del consum energètic a causa de

l’agressió, per la qual cosa poden observar una
modificació de les reserves grasses, si l’energia
aportada en el postoperatori no cobreix les
necessitat basals.

Possible alteracions de l’equilibri hidroelèctric i

també en la regulació de l’equilibri àcid- base.
VALORACIÓ DE Una persona està ben nodrida, si presenta valors normals
de:

L’ESTAT NUTRICIONAL La reserva de greix, és a dir greix corporal total

La massa muscular, referida a les proteïnes que formen

Cal valorar l’estat nutricional tant per situar els pacient estructures.
com per indicar un suport nutricional adequat.
La proteïna visceral, és a dir, la totalitat de proteïnes
Mesures de l’estat nutricional: funcionals: enzims, proteïnes plasmàtiques...

No existeixen indicador segurs i únics, però hi ha L’estat vitamínic, és a dir la quantitat de vitamina A i B que
diferents aspectes que els valorem en conjunt ens posseeix l’organisme.
permeten tenir una visió força segura.
L’estat mineral, Fe en forma d’Hb, Ca en estructura ossea...

La resposta immunitària o capacitat de síntesi

d’anticossos davant d’un antigen.

La història clínica o dietètica obtinguda mitjançant

l’interrogatori sobre hàbits alimentaris.
 Antropomètriques:

Pes

Per explorar aquests valors hi ha 3 Plec subcutani

proves:
Circumferència mediobraquial.
▪ Antropomètriques
▪ Bioquímiques Bioquímiques:
▪ Inmunològiques
Proteïnes totals: Albúmina

Immunològiques:

Hi ha una relació entre l’estat immunitari i l’estat

nutricional. Per això és fa un test anomenat “test de
sensibilitat retardada”. Que consisteix en l’aplicació d’un
antigen i observar la resposta, una persona ben nodrida té
una resposta normal, mentre que la desnodrida presenta
una reacció menor, o pràcticament no en presenta cap.
DIETA EN EL PREOPERATORI

Quan l’operació no és urgent i es pot

programar, és important d’aprofitar el marge de
temps que va des que es decideix l’operació fins
que es realitza, per millorar o mantenir l’estat
general del pacient.
DIETA EN EL PREOPERATORI
Persones malaltes amb bon estat de nutrició:
Cal proposar una alimentació
equilibrada, d’acord amb les seves característiques
personals i d’activitat i que sigui de fàcil de digerir.
És important vigilar l’estat psicològic
del pacient, ja que una situació de depressió pot
afectar a la gana. La persona obesa ha de seguir
una dieta d’aprimament moderada per tal de
disminuir el risc quirúrgic que comporta l’excés de
pes.
Persones malaltes desnodrides:
Sempre que sigui possible, cal fer
remuntar l’estat nurticional de la persona malalta
abans de sotmetre-la a la intervenció quirúrgica. Per
aconseguir aquest objectiu, l’alimentació ha de ser:
Discretament hipercalòrica i hiperprotèica, tant
equilibrada com es pugui.
Fraccionada: La majoria d’aquest pacients és
inapetent , si fraccionem el resultat és millor.
DIETA EN EL PREOPERATORI

A la pràctica, el que cal seguir és la següent:

En principi s’ha d’animar al pacient que es re nodreixi de la

manera més fisiològica possibles, és a dir, per via oral
gràcies a menjars de presentació agradable, poc voluminós i
ben repartit durant el dia i enriquit nutritivament.

En cas de que la nutrició oral no cobreixi les necessitat, es

pot recorre a un preparat de nutrició enteral, sigui com a
suplement o com a dieta única.

Si les condicions del malalt són tan precàries , cal recorre a al

nutrició parenteral. Aquesta decisió és competència medica i
només s’adopta excepcionalment.
DIETA EN EL POSTOPERATORI
Es diferencien tres fases en el
postoperatori simple:
La primera fase, en que s’observa
catabolisme a conseqüència del xoc
quirúrgic, una altra fase intermitja, en què
comença el peristaltisme intestinal (i que
es manifesta amb l’expulsió de gasos) i
una tercera fase, anabòlica, en la que
predominen els processos de síntesi.
DIETA EN EL POSTOPERATÒRI
Fase catabòlica:
L’obligat dejuni preoperatori i l’agressió més o
menys importants fan que la durada d’aquesta fase
sigui d’un a cinc dies.
L’alimentació del malalt en aquestes
condicions té per objectiu primordial:
a) Cobrir les necessitat hidroelèctriques
b) Frenar al màxim el catabolisme proteic.
El pacient farà una dieta absoluta, abans de
començar l’alimentació oral, normalment
acompanyada de seroteràpia.
Durant les 24 hores que segueixen a la intervenció
s’ha de controlar estrictament l’equilibri
hidroelèctric i començar a prevenir la insuficiència
nutricional, utilitzant la via venosa per introduir
glucosa, electròlits... Per retirar la via venosa s’ha
de comprovar primer com tolera petites quantitats
d’aigua, infusions o sucs... i sempre després de la
primera micció espontània
DIETA EN EL POSTOPERATORI

Fase intermitja:

Quan comença el peristaltisme

intestinal, ja es pot començar la ingesta, amb
l’exclusiu propòsit de rehidratar i proporcionar una
mica d’energia, (dieta líquida), i es passa
prudentment, segons tolerància a la fase següent
fins arribar a vegades en 2 dies i en altres fins a 5 o
6 dies a una dieta de fàcil digestió.
DIETA EN EL POSTOPERATORI

Fase anabòlica:

Si el postoperatori no ha tingut
complicacions s’anirà ràpid cap aquesta fase, en la qual
el malalt ha de guanyar pes, prova de la seva
recuperació general. Al final d’aquesta fase el pacient ha
de fer una dieta basal hospitalària. I se li ha de
recomanar una dieta en l’etapa de convalescència que
hauria de ser:

Fàcil digestió.

Energia 2000 – 3000 Kcal /dia.

DIETA EN EL POSTOPERATORI
Complicacions:
Durant el postoperatori poden aparèixer
complicacions que obliguen a fer canvis en la pauta
dietètica:
Ili paralític:
Si es presenta paràlisis de l’estómac, de l’intestí o
dels dos, s’ha de suspendre l’alimentació.
Vòmits:
Obliga a suspendre l’alimentació.
Febre:
S’ha d’augmentar l’aigua i el Na, encara que
l’anorèxia que s’origina disminueix la ingesta, es
recomana dieta tova o de fàcil digestió.
Hemorràgia digestiva alta:
En general a partir de l’esòfag o estòmac. Es
recomana suspendre l'alimentació durant uns dies,
fins a la resolució clínica de les proves. A
continuació es farà una dieta tova