IES RAMON MUNTANER. Xirivella VALENCIÀ II: literatura. TEMA 2.

L’assaig des de 1939 fins a l’actualitat.

L’obra assagística de Joan Fuster. Diccionari per a ociosos.

b) Contextualització (Resposta de 75/80 paraules. 1 punt)

n Respecte al context històric i literari de l’obra i a la seua ubicació en la trajectòria de Fuster.

1. En quin context històric i cultural se situa l’escriptura de Diccionari per a ociosos?

La pèrdua de la Guerra Civil (1936-39) comportà l’extinció absoluta de les institucions
republicanes i l’eliminació sistemàtica de tots els organismes culturals. Abolides les
institucions democràtiques, declarats il·legals els partits polítics i anul·lats els sindicats,
sense llibertat d’associació́ , de premsa, de pensament ni d’expressió, la misèria intel·lectual
de la postguerra fou catastròfica. La cultura valenciana sofrí aleshores un procés intens
d’espanyolització castellanitzant.
Molts escriptors sofriren depuracions professionals, deportacions o penes de presó. El
nombre dels que escolliren l'incert camí de l'exili fou també considerable. La dictadura del
general Franco tallà de soca-rel l'activitat dels escriptors que havien començat abans de la
Guerra Civil i, d'altra banda, els que començaren a escriure a partir de 1939 es trobaren amb
un panorama desolador, sense referències.
Durant els anys seixanta i principis dels setanta com a conseqüència de la recuperació
econòmica, s’accentuà la represa cultural salvant una quantitat enorme d’obstacles. El
franquisme, pressionat per l’oposició i per la política internacional, hagué d’acceptar una
lleugera liberalització en alguns àmbits de la vida pública i cultural.

2. Situa aquesta obra en la trajectòria de Joan Fuster i digues algunes característiques de

l’etapa o bloc.
Joan Fuster és, com a assagista, una figura cimera en la literatura del segle XX. Intel·lectual
compromés, fou un gran precursor del gènere, en especial a València on no hi havia
antecedents d’importància, però també a Catalunya on després de la Guerra Civil hi
escassejaven.
Fuster és autor d’un extensa obra literària de gran diversitat temàtica. Les seues reflexions
se centren en l’esser humà, tant en aspectes bàsics i quotidians com en les inquietuds
generals de la seua època. Amb els seus plantejaments Fuster reflexiona i fa reflexionar els
lectors sobre els problemes actuals amb una visió universalista. Els articles de diari de Fuster
són assajos en miniatura.
La seua obra, deixant de banda una dedicació inicial a la poesia, es pot classificar en tres
blocs:
a) Obres de temàtica humanística com El descrèdit de la realitat (1955), Diccionari per a
ociosos (1964) o L’home mesura de totes les coses (1967). En aquests llibres Fuster tracten
de la crisi de l’home contemporani i de les diverses manifestacions artístiques.
b) Obres de temàtica sociopolítica destinades a reflexionar i a investigar sobre la identitat
col·lectiva dels valencians són les més polèmiques i influents. Nosaltres els valencians
(1962), és una de les seues obres cabdals, una reflexió profunda sobre el passat i el
present dels valencians. Analitza les nostres mancances i frustracions com a poble: l’autoodi,
el provincianisme, la manca de una força social compromesa... Fuster planteja la presa de
IES RAMON MUNTANER. Xirivella VALENCIÀ II: literatura. TEMA 2.

consciència nacional dels valencians com a fet indispensable per a la construcció del nostre
futur. Van provocar tant adhesions com enfrontaments en una època en què ja s’entreveia la fi
del règim franquista. En Qüestió de noms (1962) analitza la polèmica pel nom de la llengua
que afebleix la consciència nacional dels valencians.
c) Obres de crítica i història literàries. Hi destaquen els estudis dedicats als clàssics
medievals valencians com Ausiàs March o Sant Vicent Ferrer i també els dedicats a autors
contemporanis com Espriu o Estellés.

3. Quines característiques generals presenta l’assaig de postguerra.

L’assaig, fou especialment perseguit durant els primers anys de la postguerra, ja que era
considerat un gènere perillós per la seua forta càrrega ideològica. La producció assagística
en català es fa ver bàsicament a l’exili. Una bona part d’aquesta producció va estar dedicada
a la reflexió sobre les causes i les conseqüències de la Guerra Civil.
La producció assagística dels cinquanta i, sobretot, dels seixanta, va ser bastant important, a
pesar de la manca de revistes i de diaris. El creixement econòmic dels seixanta va fer
augmentar les possibilitats de consum literari i de producció amb noves editorials, entre les
quals destaca Edicions 62 que, a més d’oferir una bona mostra de l’assaig modern català, va
donar a conèixer al públic lector una selecció ben àmplia de l’assaig modern europeu.
En aquest període trobem assaigs de temes literaris, de recerca històrica o de reflexió
sociolingüística que constitueixen la línia de l’assaig en català que culmina en l’obra de Joan
Fuster.

4. Quins altres autors o autores destaquen en l’assaig de postguerra? (mínim 2 autors/es).

Aporta algunes dades sobre l’escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques)
d’aquests altres autors o autores.
Dins de l’assaig de postguerra podem destacar dos escriptors, entre d’altres, que marquen de
manera significativa l’obra de Joan Fuster: Jaume Vicens Vives i Josep Pla.
Jaume Vicens Vives (1910-1960) va encetar un altre tipus de discurs en relació amb les
obres publicades a l’exili que es proposaven com a tema el país propi. En Notícia de
Catalunya (1954) va examinar Catalunya amb un mètode d’historiador, amb l’objectiu de
revelar-ne l’entramat social, polític i econòmic, i descobrir, així, quina era la dinàmica genuïna
dels catalans com a col·lectivitat. La seua obra va contribuir d’una manera decisiva a estimular
la recerca històrica. Va ser un estímul i una pauta per a Joan Fuster, que en l’any 1962 va
publicar Nosaltres els valencians i, més tard, per a Josep Melià, que el 1967 va publicar Els
mallorquins.

Josep Pla (1897 - 1981). És un dels escriptors catalans més llegits i més populars de totes les
èpoques. Dedica la seva vida a la literatura i al periodisme. La seva obra completa abasta
més de 45 volums, aproximadament unes vint mil pàgines de prosa. Com altres escriptors
catalans, és un home de cultura francesa. Des de molt jove, es planteja la literatura com a
professió. Com a periodista, exerceix de corresponsal a França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya i
Rússia, des d'on escriu cròniques polítiques i culturals. El seu estil representa, a partir
de Coses vistes (1925), una novetat per la seva naturalitat i l'aportació que fa d'aproximar la
literatura a un públic ampli. La seva obra s'ha convertit en una valuosa memòria, entre real i
recreada, de mig segle de la societat, el paisatge i la vida catalans. La seva obra es
reedita constantment.
IES RAMON MUNTANER. Xirivella VALENCIÀ II: literatura. TEMA 2.

n Respecte al context posterior a Diccionari per a ociosos.

5. Com evoluciona el gènere de l’assaig dels 70 a l’actualitat? Quines característiques

presenta?
En els anys setanta al País Valencià es produeix l’eclosió del que s’havia estat gestant la
dècada anterior. La constitució, el 1973, del Premi Joan Fuster d’Assaig va contribuir a
consolidar el gènere i va donar projecció pública a noms que continuaran actius al llarg de
les dècades posteriors.
Des de la dècada dels setanta ha augmentat també la publicació de treballs d’estudi i de
crítica sobre temes i autors de la literatura en català, principalment moderns i contemporanis.
A partir dels huitanta s’ha produït un augment vertiginós en l’escriptura i la publicació de
dietaris en la literatura catalana i valenciana, d’una gran varietat estètica i temàtica, des
dels que estan centrats en la reflexió intel·lectual fins als de caràcter més íntim, passant pels
dietaris de viatges, de testimoni històric o de recerca de la vida moral.

6. Quins autors o autores destaquen en l’assaig dels 70 a l’actualitat? (mínim 2 autors/es).

Quines semblances, novetats o diferències presenta l’escriptura d’aquests altres
autors/es respecte a Fuster.
Joan Francesc Mira (València, 1939) és escriptor, antropòleg, sociòleg i professor
universitari.
Com a assagista destaquen els treballs que es basen en la situació de la llengua i el poble
valencià, com Crítica de la nació pura (1985) premis Joan Fuster i Crítica Serra d'Or d'assaig,
que és una aproximació al concepte de nació des de l'òptica de l'antropologia, Sobre la nació
dels valencians (1997) o La condició valenciana (2014), entre molts altres, i la síntesi històrica
com ara Els Borja: família i mite (2000) o Vida i final dels moriscos valencians (2009).
L’article d’opinió és en les mans de Mira un assaig en miniatura. Ha aprés de Fuster els
recursos essencials del gènere. Suggereix i argumenta amb gràcia i maneja molt bé la ironia.
En els nostres dies és molt habitual trobar autors que han destacat en altres gèneres literaris
que, a més, han escrit textos assagístics. El més freqüent és que aquesta prosa d’idees
estiga relacionada amb el periodisme, ja que col·laboren amb la premsa en català o bé amb
articles en català en diaris de llengua castellana. És el cas, entre molts d’altres, de Quim
Monzó (La Vanguardia) o Empar Moliner (El País, Avui i Ara).
Empar Moliner (1966), col·laboradora a la premsa com a columnista dels diaris El
País, Avui i Ara, participa regularment en tertúlies de Catalunya Ràdio i en programes de TV3.
S’inicià com a contista amb l’obra L’ensenyador de pisos que odiava els mims (1999), gènere
que predomina en la seva producció. El marcat to irònic i sovint càustic traspua en els
relats sobre la vida quotidiana de gent corrent en Busco senyor per amistat i el que sorgeixi
(2005). L’any 2006 publicà el recull d’articles ¿Desitja guardar els canvis?. De què fuges, qui
et persegueix? (2017) i És que abans no érem així (2020)... en els seus escrits no hi ha
distincions entre narrativa, cròniques periodístiques, articles d'opinió o fins i tot crítiques de
televisió de la mateixa manera que la vida real no té compartiments estancs ni entendrà mai
de consideracions teòriques.
En Moliner perviu la sàtira hilarant però sempre al costat de la tendresa com marca la bona
tradició del costumisme segons la fórmula de Josep Pla "humor, candor".