TEMA 1.

ELS SISTEMES PROCESSALS PENALS

La LLEI D’ENJUDICIAMENT CIVIL es la llei que regeix el procés penal, per modificar-la es
necessària una amplia majoria en el CD, però mai s’ha aconseguit. Des del Govern PSOE es va intentar
fer un codi del procés penal, però no es va aconseguir tirar endavant, amb el PP en la primera legislatura
també ho van intentar però no ho van aconseguir. Com que s’estava acabant la legislatura i veien que
no aconseguirien la majoria per modificar la LECrim per aprovar el nou codi processal penal, van fer
parxes.

L’any 2015 es van aprovar 2 lleis modificant aspectes del procés penal dins de la LECrim:

 Llei ordinària  modificava temes procedimentals

 Llei orgànica  determinats articles que afectaven a drets fonamentals, aquesta LO 13/2015
introdueix noves mesures d’investigació al procés penal (mesures que afecten a DDFF).
Mesures d’investigació son per exemple l’entrada i registre a una casa, intervencions telefòniques...
mesures que serveixen per investigar quin ha estat el delicte, si s’ha causat o no i qui l’ha fet.

L’objectiu del procés penal es descobrir si hi ha hagut delicte o no i qui l’ha fet.

A diferencia del procés civil no hi ha només una fase, hi ha dos fases diferents i per tant dos jutges
diferents, hi ha la part d’investigació (instrucció) que és on es fan aquestes mesures d’investigació, en
aquesta fase la persona que està investigada s’anomenava imputat, en canvi en la fase d’enjudiciament
s’anomenava acusat.

En el procés penal tenim el dret fonamental a la presumpció d’innocència “ningú es culpable fins que
es demostri el contrari” per tant fins que no tenim la sentència ningú es culpable.

El problema que trobem per tant es que la LECrim està tota plena de “parxes”, quan es parla de mesures
d’investigació, l’Art.388 LEC trobarem el ter, quarter, quinter... la entrada al registre i la intervenció
telefònica ja existien, però aquesta segona estava molt mal regulada, llavors amb aquesta reforma hem
aconseguit que ampliïn i redactin amb mes profunditat aquesta mesura d’investigació.

S’han regulat també l’entrada a un portàtil, l’entrada remota a un ordinador, el seguiment amb GPS =
S’HA CREAT UN NOU CAPÍTOL.

OBJECTE D’ESTUDI

 Els sistemes processals penals  Com hem arribat a la configuració del procés penal actual:

 Sistema inquisitiu, sistema acusatori i sistema mixt (actual)

 El sistema processal espanyol dissenyat per la LECrim de 1882 (el model actualment vigent)

 Els principis informadors del procés penal: principi de legalitat i principi d’oficialitat

 Els principis del procediment penal: publicitat, oralitat, concentració i immediació

1
INTRODUCCIÓ

 L’aplicació del dret privat (dret civil) correspon als ciutadans  son els aplicadors normals,
habituals
o Excepcionalment l’aplicaran els tribunals a través d’un procés
o Regeix l’autonomia de la voluntat

 L’aplicació del dret penal correspon en monopoli exclusiu als òrgans jurisdiccionals.

El procés penal es diferent al procés civil, el Dret Civil el tenim a disposició tots els ciutadans
perquè el dret civil l’apliquen els ciutadans (compravenda, hipoteca, casament, divorci... tot això ho
fem nosaltres perquè volem). Tot i així, quant en l’aplicació del Dret Civil hi ha algun tipus de conflicte
(em venen la casa amb vicis ocults) doncs jo puc anar als òrgans jurisdiccionals perquè tinc conflictes
en el dret civil, però soc jo qui anirà als tribunals, per exemple jo estic casada i em vull divorciar, per
tant, seré jo qui acudeixi als tribunals per a que em donin el divorci, però l’aplicació normal del dret
Civil es per part dels ciutadans.

En canvi l’aplicació del Dret Penal correspon de manera exclusiva a l’Estat, els ciutadans no tenen
aquest poder d’exercir el dret penal, es així perquè hi ha un interès públic de que l’Estat vetlli per
aquesta aplicació del dret penal.

Ho decideix l’Estat a través dels Òrgans jurisdiccionals penals a través del procés penal, per tant hi ha
un monopoli exclusiu dels òrgans jurisdiccionals.

TRIPLE MONOPOLI

ESTATAL: IUS PUNIENDI EXCLUSIU DE L’ESTAT

El ius puniendi es exclusiu de l’Estat, és l’únic que pot imposar una pena, de fet no es ni un Dret per
part de l’Estat, es un DEURE de l’Estat.

Això es manifesta a través de la:

- Prohibició de l’autotutela (art. 455 CP), una cosa diferent es la legitima defensa que ha de
ser al mateix moment per defensar la teva integritat física

- No disposició de la pena (excepte delictes privats i semiprivats)

La víctima no pot dir “a ell li corresponen 3 anys de presó” això nomes pot decidir-ho un jutge o un
tribunal competent, jo no ho puc decidir ni positivament ni negativament, perquè si jo no vull instar el
procediment penal s’iniciarà d’ofici a través de la figura del Ministeri Fiscal, no es l’advocat de
l’Estat, és qui vetlla per la legalitat, per a que es compleixi la legalitat, i ho fa a través de l’acusació
pública, en canvi jo que sóc la víctima no seré l’acusació publica, seré l’acusació privada.

2
En un procés penal sempre hi ha Ministeri Fiscal, en canvi en el procés civil només hi ha MF quan hi
ha menors, per tant, encara que jo sigui la víctima i decideixi no anar al judici dona igual perquè hi ha
acusació publica.

La majoria de delictes son públics i per tant corresponen a l’Estat però existeixen els Delictes Privats
i els Delictes Semiprivats, aquests dos tipus de delictes son excepcionals.

La majoria son delictes públics i correspon a l’Estat el dret a penar, en els delictes privats també però
la diferencia es que necessàriament ha d’haver acusació privada. Parlem de delictes d’injúries i
calumnies (Art.215 CP) que son delictes privats perquè son considerats que no afecten a l’interès
públic, només afecten a la víctima. La víctima del delicte en aquests casos es necessari que estigui
present en el delicte privat, si decideix que no vol continuar amb el procés penal directament s’acaba
el procés.

En el cas dels delictes semiprivats parlem de violació i abusos sexuals de l’Art.119 CP, en aquests
tipus de delictes es necessari que la víctima denunciï. Tot i que la víctima retiri la denuncia el procés
penal continuarà contra l’agressor, el mateix passa amb la violència de gènere, un cop has denunciat
es perseguirà igualment el delicte perquè afecta a l’interès públic.

CONSEQÜÈNCIA:

No existeix una relació jurídica material penal entre l’autor i la víctima, la conseqüència d’aquest
monopoli estatal es que jo no puc decidir que li passarà a aquella persona perquè jo no disposo del dret
a penar, correspon a l’Estat.

No és un dret subjectiu de l’ofès.-pena autor

JUDICIAL: APLICACIÓ JURISDICCIONAL

L’Estatal significa que el ius poniendi correspon a l’Estat, de manera que l’Estat només podrà aplicar
el dret penal a través dels òrgans judicials penals, aquests son els únics que poden aplicar el dret penal.

PROCESSAL: APLICACIÓ A TRAVÉS PROCÉS (art. 3 CP)

Això ho trobem manifestat a l’Art.3 CP que diu que només es pot penar a través dels tribunals, si no
tenim sentència no es pot imposar una pena a ningú, existeix l’excepció de la “potestat sancionadora
de l’Administració” però aquesta només té capacitat per imposar sancions econòmiques i no penes
privatives de llibertat.

Els tribunals penals només poden penar a través del PROCES PENAL per garantir els principis
essencials del procés que son: dualitat de parts, contradicció i igualtat.

EL DRET PENAL L’APLICA EL TRIBUNAL MITJANÇANT UN PROCÈS PENAL (3 monopolis)

però aquests monopolis no ens diuen com es el procés penal.
3
1. ELS SISTEMES PROCESSALS PENALS: A) SISTEMA ACUSATORI, B) SISTEMA
INQUISITIU, C) SISTEMA MIXT

a) Sistema acusatori

Noció privada del delicte, per tant, casi no hi havia cap distinció entre un procés civil i un procés penal,
es tractava igual, quan en realitat en el procés penal hi ha d’haver altres garanties diferents al procés
civil, per tant, el contingut a aquest sistema acusatori era molt similar el del procés civil.

El ius puniendi el tenien les parts i per iniciar el procés penal era necessari que s’iniciés a instància de
part, la víctima havia de denunciar i iniciar el procés penal.

 No distinció entre procés civil i procés penal

 Configuració similar a la del procés civil:

◦ Ius puniendi = parts Inici: només instància de part (acusació privada)

◦ Facultat d’acusació de tots els ciutadans

◦ L’acusador determinava l’àmbit objectiu i subjectiu

◦ Jurisdicció exercida per tribunals populars + Fase única

◦ No iniciativa del jutge = mer àrbitre

 investigació fets/acusació/prova  sol·licitud parts

◦ Procediment públic i oral

◦ Vertader procés: ppis de dualitat, contradicció i igualtat

◦ Sentència congruent amb pretensió

◦ No presó provisional

L’acusador (víctima) era qui s’encarregava de determinar l’àmbit objectiu i subjectiu del procés penal,
deia quin era el delicte que s’havia comes i qui era l’autor.

Hi ha tribunals populars (procediment que es segueix davant del tribunal del jurat) i només existia una
única fase, per tant, no existia cap iniciativa del jutge, el jutge era un mer àrbitre, qui ho decidia tot
era l’acusador (àmbit objectiu, àmbit subjectiu, si iniciava el procediment penal, si no..)

La investigació dels fets, l’acusació i la prova que practicava el jutge era sempre a sol·licitud de les
parts.

La sentència havia de ser congruent amb la pretensió, tot el que demanava la part s’havia de complir
en la sentencia.

b) Sistema inquisitiu

4
Era assumida l’acusació tota pel jutge, en l’acusatori era la víctima qui acusava, i a banda tenien
l’acusat. El procés penal s’inicia d’ofici i l’inicia el jutge acusador, el jutge determina l’àmbit subjectiu,
de que i a qui s’acusa.

El procediment era escrit i secret (no compleix massa amb el ppi de publicitat) no hi havia parts en el
procés i no hi havia un vertader procés perquè no es complien amb els principis de dualitat igualtat i
publicitat.

 Acusació assumida pel jutge

◦ Acusador + jutjador  acusació pública

◦ Acusat

 Conseqüències:

◦ Inici: d’ofici (jutge acusador)

◦ Iniciativa del jutge (investigació fets/prova)

◦ El jutge determina de què i a qui s’acusa (àmbit objectiu i àmbit subjectiu)

◦ Procediment escrit i secret

◦ No parts del procés (poder absolut jutge-acusador)

◦ No vertader procés (no principis/sistema d’aplicació del dret penal)

◦ Presó preventiva

◦ Desaparició tribunals populars perquè ho feia tot el jutge

◦ S’instaura una segona instància

No existia la congruència, si el jutge ho diu tot la sentència sempre serà congruent amb el que deia
sempre ell.

c) Sistema mixt

El judici penal espanyol es una combinació dels dos però predomina el sistema acusatori.

El ius puniendi correspon al poder judicial de l’Estat i en exclusiu als òrgans judicials de l’Estat. El
procés pot ser iniciat d’ofici o instància de part, qui acusa es el MF o l’acusador particular i qui jutja
es el jutge, es divideixen les funcions d’investigar i jutjar, tenim dos jutges en un mateix procediment
(primera part del procediment segona part del procediment) sense acusació no hi ha judici ni
condemna, si el MF diu que no hi ha delicte no pot haver judici, no podem anar a la segona fase, es
necessària una acusació sense ella no continuarà el judici.

El judici es oral i públic i hi ha contradicció.

5
Ha d’haver congruència, el jutge ha de ser congruent amb el que s’ha demanat per part de l’acusació
particular tant des del punt de vista objectiu i subjectiu. No fa falta que sigui exacte el que li demanen
en la pena, tot i així el jute no podrà castigar a ningú amb una pena major de la que s’ha demanat per
l’acusació.

 Judici penal espanyol: combinació  predomini sistema acusatori

 Notes essencials:

◦ Ius puniendi Estat  poder judicial (SI)

◦ Inici procés d’ofici o instància part (SI+SA)

◦ Divisió funcions acusar (MF)/jutjar (jutge) (SA)

◦ Divisió funcions investigar/jutjar (SA)

◦ Sense acusació no hi ha judici ni condemna (SA)

◦ Judici oral, públic + contradicció (SA)

◦ Congruència (SA)

 Punt de vista subjectiu

 Punt de vista objectiu

EL PROCÉS PENAL: FASES PRINCIPALS

Inici del procés penal: Denuncia, Querella, d’Ofici o Atestat Policial

La diferencia principal entre una denuncia i una querella és que amb la denuncia tu només poses en
coneixement de l’autoritat la comissió d’un delicte, i pot ser un delicte contra tu o un delicte que
has vist pel carrer, només és posar en coneixement de l’autoritat, en canvi amb una querella tu estas
posant en coneixement que s’ha comès un delicte però a més a més dius que vols ser part del procés
penal, que vols actuar com acusador privat del procés penal.

Fase d’instrucció: Aquesta fase la fa el jutge instructor. Consisteix en investigar l’autor del delicte i
si s’ha comès o no s’ha comès el delicte, el que es fa en la fase d’instrucció son les mesures
d’investigació, ho fem tot a través de les diligències d’investigació.

Depenent del tipus de procediment penal en el que estem la fase d’instrucció s’anomena sumari,
diligències d’investigació...

6
Un cop acabada la instrucció que pot ser que tinguem indicis de criminalitat suficients passem a la fase
intermitja.

Fase intermitja: Es decideix si es continua amb el procés penal i si s’obre la fase del judici oral o si
s’obre el procediment perquè no hi ha autor o perquè no s’ha donat el delicte.

S’acabarà el procediment a través del sobreseïment que podrà ser provisional (quan no tenim autor
però sabem que s’ha comes el delicte) o lliure (quan sabem que no hi ha delicte).

Fase d’enjudiciament: Ho fa el segon jutge, el jutge enjudiciador que s’encarrega de fer el judici oral
i la sentència.

En el judici oral es practiquen les proves, cal tenir en compte que les diligencies d’investigació es fa a
la fase d’instrucció, no al judici oral, no es el mateix una mesura d’investigació que la prova.

Es dona la paraula als advocats per a que facin les conclusions i una cosa diferent del procés civil es
que es dona la ultima paraula a l’acusat.

Fase d’execució: Es dicta la sentència que s’haurà d’executar. Si es una pena privativa de llibertat ho
executarà el jutge de Vigilància Penitenciaria (es un jutge diferent).

2. EL SISTEMA PROCESSAL ESPANYOL DISSENYAT PER LA LECrim DE 1882

 Divisió del procés en diferents fases:

◦ Preparatòria o d’instrucció (299 Lecrim)

 Investigació presumpte delicte

 Diligències prèvies (Procediment Abreujat) / Sumari (POrdinari)

 Jutge instrucció + policia judicial, la policia judicial es qui fa les mesures

d’investigació

 Escrita + secreta 3rs

◦ Fase intermitja  Valoració resultats instrucció

 Arxiu provisional o definitiu

 Obertura del judici oral

◦ Enjudiciadora = judici oral  judici

 Oral i pública

 Jutge penal o Audiència provincial

 Acusació + pràctica proves

 Sentència

7
 ◦ Execució de la sentència (contingut penal i civil)  En un procés penal també pot
haver responsabilitat civil derivada del delicte

CLASSES DE PROCESSOS PENALS:

 Judici ordinari per delictes greus  PROCEDIMENT ORDINARI, quan es tracta de

delictes castigats per pena privativa de llibertat superior a 9 anys

 Judici abreujat  pena privativa de llibertat de menys de 9 anys

 Judici ràpid  delictes en pena privativa de llibertat de menys de 5 anys

 Procediment per al judici de delictes lleus  Judici anterior d’un judici de faltes

 Judici davant del Tribunal del Jurat  El tribunal del jurat es un procés penal i hi ha
determinats delictes (Art.1 Llei del Tribunal del Jurat) que van per aquest jurat, com per
exemple l’homicidi.

3. ELS PRINCIPIS INFORMADORS DEL PROCÉS PENAL: A) EL PRINCIPI

D'OFICIALITAT, B) EL PRINCIPI DE LEGALITAT

a) Principi de legalitat (articulat en 4 garanties):

 Sotmetiment dels poders públics a la llei, el principi de legalitat vol dir que els poders
públics estan sotmesos a la llei, estan obligats a complir la llei i això es manifesta a través de
la Seguretat Jurídica i de la Garantia Política

 Seguretat jurídica: Permet la possibilitat de conèixer de manera prèvia els delictes i les penes,
els ciutadans tenen la seguretat jurídica que de manera prèvia coneixen els delictes i les penes,
tenim tots la seguretat de saber que les accions que fem avui si no estan castigades al CP no
em poden penal pel que he fet

 Garantia política: Els ciutadans son els que escolleixen les penes i les escollexien a través
dels seus representants polítics, de fet el ciutadà no es pot veure penal per res que ell no ha
acceptat.

 S’articula en 4 garanties (arts. 1, 2, 3 CP)

◦ Criminal Art.1 CP  No hi ha crim sense llei prèvia, tots els delictes han d’estar
regulats al CP, sinó no hi ha delicte “nullum crimen sine lege”

◦ Penal Art.2 CP  No hi ha pena sense llei “nulla pena sine lege”

8
 ◦ Jurisdiccional Art.  No podrà exercitar-se pena ni mesura de seguretat si no es en
virtut de sentència ferma, només podran aplicar el dret a penar els òrgans
jurisdiccionals a traves d’un procés penal i mitjançant una sentència ferma

◦ Execució Art.3.2 CP  L’execució de la pena es dur a terme sota el control dels jutges
i tribunals

 Legalitat vs. oportunitat

Principi d’oportunitat: atorga marge de discrecionalitat als poders públics en l’exercici de les
seves funcions

◦ Permet que es persegueixen o no conductes aparentment delictives, o que s’acordi amb les
parts l’acció penal o la imposició de la pena

◦ Arguments a favor i en contra

◦ Exemple al nostre OJ: la conformitat

Aquest principi de legalitat s’oposa al d’oportunitat, que es quan s’atorga algun marge de
discrecionalitat als poders públics, a través d’aquest principi d’oportunitat es quan es dona aquest
marge als jutges per decidir de manera diferent al que diu la llei.

Això es contraposa amb el principi d’igualtat i de legalitat, però es quan els poders públics poden
decidir de manera diferent al que diu la llei.

En el nostre OJ existeix el que es diu “La conformitat” que s’assembla més al principi d’oportunitat,
que es quan l’advocat de l’acusat pacta amb el MF finalitzar amb el procediment. Diu que l’acusat que
esta d’acord amb la pena que li poses tu i per tant no cal anar al judici, nomes pot referir-se a delictes
que no suposin pena privativa de llibertat.

Els arguments a favor que trobem es que en determinades ocasions, i això no està regulat per llei, es
possible que la pena que se l’imposi a la persona acusada que al final es decideix que es culpable, siqui
pitjor que evitar-la, ex: una persona que ha comes un delicte lleu se li imposa una pena d’1 any i 2
mesos de presó, a través d’aquest principi d’oportunitat es podria decidir que no entri a presó perquè
seria pitjor anar que no pas que pagui una multa, i per tant se li treu aquesta entrada a la presó, aquesta
presa de llibertat amb el pagament d’una multa, això si, aquest any i 2 mesos es queden com
antecedents penals, en un futur es sumaria a una altra pena. L’altra argument a favor del principi
d’oportunitat es que el procediment es més ràpid i per tant s’eviten les dilacions indegudes.

Va en contra del ppi de legalitat i del ppi d’igualtat, i que se li atorguen masses drets al MF per decidir
enlloc del jutge.

9
b) Principi d’oficialitat

 El punt de partida és el principi de necessitat: el dret penal s’aplica necessàriament a través

del procés penal

 Interès públic per tipificar les conductes (perquè hem dit que el dret penal pertany a l’Estat) +
ppi de necessitat = ens porta al principi d’oficialitat  El jutge d’ofici té l’obligació d’iniciar
el procés penal davant d’una conducta delictiva

Va en contra del principi dispositiu, del procés penal no disposen les parts, disposa l’Estat i el Jutge.

Una cosa diferent és el dret d’acció “ius ut procedatur” que es el dret d’iniciar el procés penal, les
parts tenen la capacitat de dir al jutge que volen iniciar un procés penal, i ho faran a través d’una
querella, ho poden fer tots els ciutadans i el MF, es el dret de les parts a que es declari l’existència del
dret a penar del tribunal.

 El procés, el seu objecte, els actes processals i la sentència tenen interès públic i s’ha de
posar de manifest al tribunal.

 Contraposat al principi dispositiu  predomini interès públic

◦ Ius puniendi (dret a penar) exclusiu dels tribunals

◦ NO en mans dels particulars

 No relació jurídica material penal

 No drets subjectius

 Excepció: delictes privats

 Distingir del ius ut procedatur (dret d’acció)

 Parts (MF i tots els ciutadans)

 Dret a què es declari l’existència del dret a penar del tribunal

 Conseqüències: l’inici del procés pot ser d’ofici o d’instància de part però al acabar el procés
no hi ha disposició de les parts, només ho pot decidir el jutge quan s’acaba el procés

◦ Aplicació principi de necessitat davant d’un fet aparentment delictiu:

 Inici del procés: d’ofici o a instància de part

 Fi procés: no disposició de les parts

◦ Creació del Ministeri Fiscal

 Part pública d’un procés que defensa els interessos de l’Estat i no impedeix
l’acció penal per part dels ciutadans

10
4. ELS PRINCIPIS DEL PROCEDIMENT PENAL: A) ORALITAT, B) IMMEDIACIÓ I C)
PUBLICITAT

A. PRINCIPI D’ORALITAT

 Predomini de l’oralitat (art. 120.2 CE)

 Fase de judici oral: resolució judicial fonamentada només pel material aportat per les parts
mitjançant la paraula parlada i la prova desenvolupada oralment en l’acte del judici.

B. PRINCIPI D’IMMEDIACIÓ

El jutge enjudiciador que es qui jutja ha de presenciar tota la prova, la prova la presenciarà el mateix
jutge que dicta la sentència.

 Qui jutja ha de presenciar TOTA la prova  tot el judici oral

 Suspensió i nova celebració judici oral

C. PRINCIPI DE PUBLICITAT

Com a exepció per a les parts pot ser secreta quan es dicta el secret de sumari, i el judici oral sempre
es públic perquè es una garantia que es troba regulada a la LECrim

Les excepcions a la publicitat es que es pot practicar algun judici a porta tancada per preservar la
intimitat de la víctima.

 Dret a un procés públic: arts. 24.2 i 120.1 CE

 Publicitat a la instrucció: públic per a les parts i secret per a la resta (art. 301 LECrim)

◦ Exc: secret de sumari (art. 302 LECrim)

 Judici oral = públic sinó nul (arts. 680.1 LECrim i 238 LOPJ)

◦ Excepcions a la publicitat = judici a porta tancada (limitació a 3ers):

 Resolució motivada (232.2 LOPJ)

 Motius concrets: moralitat, ordre públic, respecte ofès o família

D. PRINCIPI DE CONCENTRACIÓ

Si es pot s’ha de celebrar tot el judici en una sola audiència, en un dia, això es complicat perquè hi ha
moltes proves, per tant, s’haurà de fer el més seguit possible, no podem deixar molt de temps perquè
el jutge ha de preservar la memòria per poder dictar sentència, com més junt estigui més capacitat
tindrà per després resoldre.

Els actes processals es desenvoluparan en una SOLA AUDIÈNCIA i si no es possible el varies

audiències, les més seguides possible per tal que el jutge conservi memòria de les manifestacions de
les parts i del resultat de les proves practicades.

11
TEMA 2. L’ACTIVITAT JURISDICCIONAL PENAL

El ius poniendi, el dret a penar, correspon a l’Estat (no ciutadans) a través dels òrgans jurisdiccionals
i mitjançant el Procés Penal.

Tots els òrgans jurisdiccionals que hi ha a l’Estat no tenen competència penal, això ho determinaran
les normes de competència. Pel que fa a la jurisdicció, tots els fets delictius tindran jurisdicció els
òrgans jurisdiccionals penals? No, només quan el fet delictiu succeeixi a Espanya.

La jurisdicció ens determinarà que els òrgans jurisdiccionals espanyols son els que han de conèixer
dels fets, i la competència la que ens dirà quins òrgans jurisdiccionals de tots els que hi ha a Espanya
tenen competència penal.

1. LA JURISDICCIÓ PENAL

Correspon als Jutjats i Tribunals de l’ordre jurisdiccional Espanyol conèixer de qualsevol fet delictiu
tipificat al CP que s’hagi comes en territori Espanyol, sempre i quan estigui comès per nacionals o
estrangers.

LÍMITS A LA REGLA GENERAL: OBJECTIUS, TERRITORIALS, SUBJECTIUS

LÍMITS OBJECTIUS

Regla general. La jurisdicció penal ordinària coneixerà de tots els judicis en matèria criminal (9.3
LOPJ)  Qualsevol conducta tipificada a la llei (CP) com a delicte

 Acció penal: Imposició de penes + Mesures de seguretat = Castigar a la persona que ha comes
el delicte amb una pena de llibertat o de qualsevol altra naturalesa

 Acció civil: De tot delicte es deriva una responsabilitat civil, restitució de la cosa, reparació
dels danys i indemnització pels prejudicis causats (Art.100 LECrim).

Aquesta regla general ens diu que hi ha un “Principi d’Unitat de Jurisdicció”, només els tribunals
reconeguts pel nostre OJ poden jutjar en matèria criminal, això es deriva de l’Art.117.5 CE  NO
TRIBUNALS D’EXCEPCIÓ

Només els òrgans jurisdiccionals penals podran conèixer d’aquesta matèria criminal, tot i així
existeixen 2 excepcions que van a banda dels tribunals penals:

o Jurisdicció Militar: LO 4/1987 de 15 de Juliol de la Competència i Organització de la

Jurisdicció Miliar

1
 Per delictes que es troben tipificats al CP Militar, normalment aquest codi només s’aplica en
estat de setge.

Jutjats de Menors (especialització): LO 5/200 de 12 de Gener reguladora del procediment per

Exigir Responsabilitat als Menors.

Son una especialització dins dels òrgans jurisdiccionals penals ordinaris. Aquests jutjats de
menors existeixen 1 per cada Província a la Capital (1 a Tarragona).

Aquest jutjat jutja a menors d’edat 14-18 anys que cometen algun delicte tipificat en el CP, la
diferencia es que al ser menors d’edat no se’ls aplicarà la pena que imposa el CP, sinó que
se’ls aplicarà la pena del CP del menor.

LÍMITS TERRITORIALS

Principi de territorialitat (23.1 LOPJ): Que inclou els delictes comesos

- Dins el territori Espanyol

- A bord de bucs o aeronaus espanyoles
- TTII ratificats per Espanya

EXCEPCIONS  EXTRATERRITORIALITAT. La norma general es que només té competència

dins del territori Espanyol i a bord de bucs i aeronaus espanyoles, però pot ser que els tribunals
espanyols tinguin jurisdicció encara que els fets estiguin comesos a un altre Estat, es possible que a
través dels criteris de connexió tinguin jurisdicció els tribunals espanyols.

També pot ser que per determinats delictes, estiguin on estiguin comesos, els tribunals espanyols també
tinguin jurisdicció.

Criteris de connexió:

a) En relació a la nacionalitat:
 Fets comesos fora del territori espanyol
 Espanyols o estrangers posterior adquisició nacionalitat espanyola
 Requisits: Si es compleixen tots aquests requisits, la jurisdicció espanyola pot
conèixer d’aquest delicte comès a França.
o Fet sigui punible al lloc d’execució  NO si TTII el dispensa (es
possible que algun TTII dispensi el delicte
o Denuncia/querella davant dels tribunals espanyols
 MF

2
  Agreujat
o No absolució/indult/penat a l’estranger  No compliment de
condemna (i si només en part?)

També pot ser que hagi estat jutjat a França i hagi complet una part de la pena,
però si s’ha posat ara una denuncia a l’Estat Espanyol es pot reclamar al pres i que
compleixi el que li quedi de condemna a Espanya.

b) En relació al tipus de delicte:

 Delictes Art.23.3 LOPJ Si afecta als interessos de l’Estat es podrà perseguir a
Espanya
 Comesos per espanyols/estrangers
 Fora territori nacional
 Fets tipificats com a delicte per la llei espanyola

o Afecten greument interessos Estat  contra la corona, falsificació de moneda...

 Delictes Art.23.4 LOPJ  Gravetat fets, quan?
 Responsables a Espanya, o
 Víctimes de nacionalitat espanyola, o
 Vincle de connexió rellevant amb Espanya
 SEMPRE que no existeixi una altra investigació per part d’un
 País competent
 Tribunal internacional competent

LÍMITS SUBJECTIUS

NO limitacions per raó de la nacionalitat  Extensió de la jurisdicció a totes les persones (arts. 4 +
21.1 LOPJ)

 Conflictes a Espanya entre espanyols

 Conflictes a Espanya entre estrangers

 Conflictes a Espanya entre espanyols i estrangers

Excepcions: inviolabilitat o immunitat

- Rei (56.3 CE inviolabilitat  NO responsabilitat, no pot ser castigar per la comissió de cap
delicte
- Diputats i Senadors (71.1 i 2 CE)  Inmunitat relativa en quant a la manifestació d’opinions
en l’exercici de les seves funcions

3
 - Defensor del Poble (Síndic de Greujes, Agents Diplomàtics, Parlamentrais de les CCCA...
(assimilats autonòmics)  Inmunitat relativa en relació a les opinions manifestades

NO CONFONDRE AMB “AFORAMENT” // INMUNITAT: Exempció de responsabilitat penal,

l’absoluta la té el Rei i la relativa la resta que hem nomenat.

TRACTAMENT PROCESSAL DE LA JURISDICIO

JURISDICCIÓ = IMPRORROGABLE, no es pot PACTAR, no hi ha SUBMISSIÓ TÀCITIA ni

EXPRESSA (Art.9.6 LOPJ).

2. LA COMPETÈNCIA PENAL: OBJECTIVA, FUNCIONAL I TERRITORIAL

Òrgans de la jurisdicció penal (art. 26 LOPJ)

a) J de Pau, abans de la reforma del 2015 tenia competència per conèixer les faltes del CP, però
com que van ser eliminades al 2015 fan passar a ser delictes lleus o sancions administratives.
Per tant, amb la reforma el Jutjat de Pau es queda sense competències penals
b) J d’Instrucció / J Primera Instància i Instrucció (mixt), hi ha determinats partits judicials
que per la quantitat de població no tenen Jutjat d’Instrucció per una banda i Jutjat de 1ª
Instancia, sinó que ho tindran tot junt (mixt)
c) J Penals
d) Jutjat de Violència Domèstica
e) J Menors, Hem vist que no està dins de la jurisdicció penal, està a banda
f) Jutjat de Vigilància Penitenciària, s’encarrega de l’execució de les penes privatives de
llibertat i vetlla pels drets dels presos
g) Sala Penal AAPP
h) Sala Penal TSJ de les CCAA
i) J Central Instrucció
j) J Central Penals, la diferència amb el Jutjat Penal és que el Central Penal és que quan es
cometen delictes d’una determinada matèria i que afecten a més d’una CCAA, son delictes
específics de l’Art.65 LOPJ
k) J Central Menors
l) Sala Penal AN
m) Sala d’Apel·lació AN
n) Sala Penal TS

CRITERIS D’ATRIBUCIÓ DE LA COMPETÈNCIA

1. COMPETENCIA OBJECTIVA
2. COMPETENCIA FUNCIONAL
3. COMPETÈNCIA TERRITORIAL

4
A través d’aquests 3 criteris d’atribució de la competència podrem saber quin es l’òrgan judicial
concret que coneixerà del fet.

COMP. OBJ + COMP. FUNCIONAL = Ens determinarà quina és la classe de Tribunal (jutjat penal,
jutjat d’instrucció, jutjat de vigilància penitenciaria...)

COMP. TERRITORIAL= Ens dirà de tots els Jutjats penals que hi ha a Espanya, quin es el que
coneixerà de la causa, normalment serà el més proper al lloc de la comissió dels fets.

A. COMPETENCIA OBJECTIVA

Ens determina a quina classe d’òrgan correspon “ENJUDICIAR” + “FALLAR”, només ens dirà el
jutge que celebrarà el judici oral, no la resta, la resta la determinarà la competència funcional.

Per determinar quina es la competència objectiva d’un determinat fet delictiu tenim 3 criteris:

 (2) Per raó de la matèria = Pel tipus de delictes, hi ha delictes que per ser aquell delicte es
competent un tribunal, tipus d’il·lícit  Regla de competència especial
EX: Delictes relacionats amb la violència domèstica (JVIDO)

 (1) Per raó de la persona = Depèn de la persona que hagi comès el delictes serà competent
un o altre tribunal, tipus d’acusat  Regla de competència especial
 (3) Per raó de la pena = Gravetat de la pena, si aquell delicte està castigat per una pena de
presó de 5 anys o de 10 anys ho coneixeran diferents tribunals  Criteri ordinari d’atribució
de la competència

El primer criteri és per raó de la persona, en defecte d’aquest criteri aplicarem el tipus d’il·lícit, i l’últim
serà per la gravetat de la pena perquè es el criteri ordinari, primer van els especials i després l’ordinari.

CRITERI I: COMPETÈNCIA RATIONE MATERIAE

 Tipus d’il·lícit penal (alguns exemples)

o VIDO
 Coneix dels delictes art. 87 ter.1 LOPJ + on la víctima sigui una dona +
violència de gènere
 Adopció ordres de protecció (excepte competència J de Guàrdia)
 Coneixement i decisió de delictes lleus de violència de gènere, tots els delictes
lleus que estiguin relacionats amb el delicte principal
o J Instrucció
 Procediment habeas corpus (art. 87.1.d LOPJ)  El procediment habeas
corpus serveix per denunciar que t’han retingut més de 72h, t’han violat drets,
t’han detingut de manera incorrecta, il·legalment = LO 6/1984 e 24 de Maig.

5
 o Jutjats Centrals Penals
 Enjudiciament delictes art. 65.1 LOPJ + castigats amb una pena inferior a 5
anys de presó o amb una pena de multa o dif. naturalesa no + 10anys
Ex: Delictes contra
o Sala Penal AN(Audiència Nacional)
 Enjudiciament delictes art. 65.1 LOPJ no JCP  Si es inferior a 5 anys Jutjat
Central Penal i si es superior a 10 anys coneixerà del delicte la Sala Penal AN
 Terrorisme ...
o Jurat
 Determinats delictes (arts. 1.1 i 1.2. LOTJ)
Els tribunals del jurat es celebren a l’Audiència, però es un altre tribunal
diferent que no es l’Audiència Provincial.

CRITERI II: COMPETENCIA RATIONAE PERSONAE

 En funció de l’investigat serà competent un tribunal o un altre

Aforament = S’APLICA L’AFORAMENT, QUE ES DIFERENT A LA INMUNITAT, la immunitat

es l’exempció de la responsabilitat penal, en canvi l’aforament es el canvi del tribunal que et jutjarà.

 No privilegi de l’imputat  No immunitat

 Subjecció a un fur especial  Coneixement per un òrgan judicial diferent (s’eleva el rang del
tribunal)

EX:

- Sala Penal TS (art. 57.1.2 LOPJ)  Jutjarà al President del Govern, al President del Senat, al
President del TC
- Sala Especial TS (art. 61.1.4 LOPJ)  Delictes comesos pels propis magistrats del TS
- Sala Penal i Civil TSJ (art. 73.3.b LOPJ)  Delictes comesos pels Jutges, Magistrats i Fiscals
que estiguin exercint les seves funcions dins de la seva CCAA
- Audiència Provincial  Cossos de seguretat de l’Estat

CRITERI III: COMPETÈNCIA PER RAÓ DE LA PENA

S’aplicarà en defecte de regles especials, si no hi ha cap especialitat per raó de la persona ni per raó
de la matèria aplicarem aquesta norma general que és per raó de la pena.

Supòsits habituals:

- Qualsevol infracció (totes les del CP)

- Qualsevol persona

6
Determina:

- Jutjat o tribunal competent

- Procediment adequat segons escala pena CP

Regles a seguir: arts. 14.3 + 757 LECrim  PENES PRIVATIVES DE LLIBERTAT o PENES
D’ALTRA NATURALESA

Un delicte pot ser castigar amb una pena privativa de llibertat o amb una altra pena de diferent
naturalesa (retirada del carnet de conduir, treballs en benefici de la comunitat, penes pecuniàries...)
totes aquestes penes les trobe, regulades al CP.

PENES PRIVATIVES DE LLIBERTAT:

Fins a 5 anys de presó

 Jutjat de lo Penal
 Procediment abreujat / Judici ràpid

Els delictes castigats pel CP amb una pena inferior a 5 anys de presó serà competent el Jutjat Penal a
través del procediment abreujat o a través del judici ràpid.

Entre 5 i 9 anys de presó

 Audiència Provincial
 Procediment Abreujat

Si la pena està entre 5 i 9 anys de presó serà competent l’Audiència Provincial a través del procediment
abreujat

Més de 9 anys de presó

 Audiència Provincial
 Judici ordinari

Si està castigat amb més de 9 anys de presó anirem igualment a l’Audiència Provincial però aplicarem
al procediment ordinari

PENES D’ALTRA NATURALESA:

Fins a 10 anys  Jutjat Penal

Més de 10 anys  Audiència Provincial

B. COMPETÈNCIA FUNCIONAL

La suma de la CObj + CFun ens dirà quin és el Jutjat que coneixerà d’aquell delicte.

7
La objectiva nomes determina qui enjudicia i qui dicta sentencia, en canvi, la competència funcional
ens diu qui es competent per conèixer de la fase d’execució, qui es competent per conèixer d’un
determinat recurs...

A quin òrgan judicial correspon conèixer de cada part del procediment?

Altres funcions al marge de l’enjudiciament (jo + S):

◦ Instrucció de les causes  Jutjat d’instrucció

◦ Coneixement dels recursos ex: recurs d’apel·lació  El resoldrà l’Audiència

Provincial

◦ Resolució qüestions de competència  Imaginem que hi ha 2 tribunals que diuen

que son competents, per exemple el jutjat penal de Tarragona i el jutjat penal de Reus,
es un conflicte positiu de competència, els dos volen la competència, per tant, resoldrà
el superior jeràrquic comú = Audiència Provincial de Tarragona

◦ Substanciació incidents de recusació  La recusació es quan un jutge es considera

que no hauria de jutjar un cas concret per per exemple parentesc, si es un magistrat de
l’Audiència Provincial, la recusació la resoldrà el TSJ

◦ Execució de la S  Jutjat de vigilància penitenciària

LA COMEPTENCIA FUNCIONAL DETERMINA QUIN ES L’ÒRGAN COMPETENT EN CADA

PART DEL PROCEDIMENT

COMPETÈNCIA OBJECTIVA + FUNCIONAL

 Jutjats d’Instrucció: art. 87 LOPJ

 Instrucció de totes les causes penals per delicte  enjudiciades per AP, JP, TJurat (87
LOPJ + 14.2 LECrim)

 Excepció: violència de gènere (VIDO)

 Coneixement i fallo dels judicis per delictes lleus exc VIDO (14.1 LECrim)
 En funcions de Guàrdia: Poden dictar sentències de conformitat (14.3+801 Lecrim),
sentencies en que s’arriba a un acord entre l’advocat i el MF per baixar la pena sense
necessitat d’obrir un judici oral
 Procediment habeas corpus (art. 87 d LOPJ)

 Jutjats de Violència sobre la dona:

8
  Competències penals i civils (competències mixtes)
o Punt de vista penal: art. 87 ter.1 LOPJ + 14.5 Lecrim
 Instrucció delictes sempre i quan la víctima dona + acte violència de
gènere
 Adopció ordres de protecció
 Excepte si es competent el J. de guàrdia
 Coneixement i fallo de delictes lleus quan la víctima és una dona i estem
dins també de l’àmbit de violència de gènere
 Sentència de conformitat supòsits 87 ter.1 e)

 Jutjats Centrals d’Instrucció (Madrid): 88 LOPJ

 Instrucció causes  que l’enjudiciament correspongui a la Sala Penal AN / JCPenals

 Tramitació d’expedients d’extradició passiva  Llei 4/1985, de 21 de març, d’extradició
passiva.
 Tramitació d’expedients d’execució ORDRE EUROPEA DE RETENCIÓ I ENTREGA
sempre que sigui dins de la UE, si es fora de la UE tenim el procediment d’EXTRACIÓ
PASSIVA

 Jutjats Penals: 89 bis.2 LOPJ + 14.3 Lecrim

 Coneixement i “fallo” procediments penals abreujats sempre i quan siguin de penes

privatives de llibertat inferior a 5 anys (ppll fins 5a./multa/pena dif. nat. màx.10a)
 Delictes lleus imputables o relacionats amb el delicte
 Execució de sentències dictades als J. Instrucció

 Sentències per delictes lleus

 Sentències de conformitat que no portin aparellades penes de presó

 Jutjats Centrals Penals: art. 89bis.3 LOPJ

 Coneixement i “fallo” processos penals instruïts pels Jutjats Centrals d’Instrucció

(excepte als que pertanyen a l’AN)
 Vid. art. 65 LOPJ
 Execució de snt dictades als JC Instrucció

 Jutjats de Vigilància Penitenciària: 94 LOPJ + LGP

 Execució de penes privatives de llibertat i mesures de seguretat

 Control de la potestat disciplinària de les autoritats penitenciàries

9
  Emparament de drets i beneficis dels interns, vetlla pels drets i els interessos dels presos
durant la seva estància en la presó

 Jutjats Centrals de Vigilància Penitenciària: art. 94.4 LOPJ

 = JVP Executar totes les penes privatives de llibertat imposades per l’AN i pel JCP
 En relació als delictes competència de l’AN

 Jutjat de Menors:

 Art. 97 LOPJ + LO 5/2000 de RPM

 Delictes + RC
 Majors de 14 anys i menors de 18
 Existeix un Jutjat Central de Menors

 Audiència Provincial: art. 82.1 LOPJ (enjudiciar dels delictes de més de 5 anys a traves del
procediment abreujat o més de 9 anys a través del procediment ordinari)

 Causes per delicte (excepte atribució legal al JP o TJ)

 Recurs d’apel·lació contra resolucions de: JI, JP, JVD, JMenors, JVP (quan no compet.
AN)
 Qüestions de competència jutjats de la província sense superior comú

 Tribunal Superior de Justícia

 Sala Civil i Penal  Com a òrgan penal: 73.3 LOPJ

o Causes penals reservades als Estatuts d’Autonomia de les CCAA
o Instrucció i decisió causes penals contra jutges, magistrats i membres del MF
exerceixen el seu càrrec a la CA

 DELICTES EXERCINT LES SEVES FUNCIONS

 EXCEPTE COMPETÈNCIA TS

 Art. 73.4 LOPJ

o Apel·lació contra resolucions 1a instància AP

o Qüestions de competència que afecten als seus tribunals de dins de la CA

 Audiència Nacional

 Sala Penal:

10
  Delictes art. 65 LOPJ (excepte JCPenals) + delictes connexos sempre i quan no
sigui competent el JCP

 Delictes de terrorisme

 Delictes comesos fora d’Espanya (TTII i CCII)

 Procediments penals iniciats a l’estranger i que s’hagin d’acabar d’enjudiciar a

Espanya

 Execució de S dictades per tribunals estrangers

 Procediments d’extradició passiva + d’execució OEDE

 Recursos contra snt dictades JCP, JCI, JCMenors, JCVP = Tots els recursos que
interposin els Jutjats Centrals aniran a la AN

◦ Sala d’Apel·lacions:

 Apel·lació contra les resolucions Sala Penal AN. Si jo vui interposar un recurs i no
tinc a ningú més per sobre he d’anar a la Sala d’Apel·lacions de l’AN

 Tribunal Suprem

 Sala Penal (II): art. 57 LOPJ

 Recursos extraordinaris: cassació i revisió

 Instrucció i enjudiciament delictes aforats

 Vid. art. 57.2 LOPJ

 Sala Especial: art. 61 LOPJ

 Ex: Incidents de recusació del president del TS o dels membres del TS

 Sala Militar (V): delictes tipificats al CPM

 Tribunal del Jurat: art. 83 LOPJ

 MIXT: 9 jurats + 1 magistrat-president. Els 9 jurats son persones de la

població

◦ Àmbit AP (els judicis del TJ es celebren a la AP) o TSJ/TS (en cas dels aforats)

◦ Coneix de determinats delictes (excepte AN)

11
  Art. 1 LOTJ

 Homicidi

 Malversació de fons públics

 Amenaces o lesions greus...

TRACTAMENT PROCESSAL DE LA COMPETÈNCIA OBJECTIVA I FUNCIONAL

Indisponibilitat o improrrogabilitat de la competència (art. 8 Lecrim)

- Les parts NO poden alterar la distribució legal de competències = Perquè NO existeix

submissió expressa ni tàcita, a diferència del que passa en el procés civil, que si que es possible
- Si ho està enjudiciant un òrgan amb falta de competència O/F = Nul·litat absoluta d’actuacions
(238.1 LOPJ), aquell judici no es vàlid

Com es controla la competència? Art. 19 LECrim

D’ofici  Ho pot fer el jutge en qualsevol moment, si el jutge se n’adona que no és competent, aquest
d’ofici denuncia que hi ha una falta de competència i directament s’inhibeix i li passa les actuacions
al competent.

En qualsevol estadi de les actuacions.

A instància de part  Haurem de diferenciar si ens trobem en fase d’instrucció o en fase de judici
oral

 INSTRUCCIÓ  via de la Reclamació

 MF (és una de les parts del procés penal, acusació publica que sempre hem de tenir): en
qualsevol moment

 Acusador particular (víctima, que pot existir o no): abans de formular 1a petició després
de personar-se causa. Tu has presentat la querella, entre la querella i la pròxima actució
que vulguis fer ha de dir que aquell tribunal no és competent

 Processat (persona investigada que suposadament ha comes el delicte) i part civil (no li
afecta directament però pot treure algun benefici econòmic perquè li ha perjudicat): en els
3 dies següents comunicació causa x qualif. Es a dir un cop iniciat el procés penal, abans
d’acabar la fase d’instrucció que vol dir que ja s’han fet totes les mesures d’instrucció
necessàries, es demana a les parts que facin els escrits de qualificació provisional, doncs,
aquestes dues parts ho poden fer durant aquests 3 dies, casi al final de la instrucció

12
  JUDICI ORAL  via de Declinatòria a l’inici del judici oral (666.1 i 786.2 Lecrim).

Es fa a través de dues instàncies processals, si estem al procediment ordinari s’anomenen

articles de previ pronunciament, entre el qual un és la falta de competència, o si estem al
procediment abreujat, qüestions prèvies  Es fan al principi del judici oral, son qüestions
processals que s’han de resoldre abans de practicar la prova, i entre elles esta la declinatòria
per denunciar la falta de competència.

C. COMPETÈNCIA TERRITORIAL: Art.15 LECRIM

La regla general és el LLOC de comissió del delicte, serà competent el tribunal del lloc de comissió
del delicte, que s’anomena fòrum comissi delicti.

 Regla general = fur preferent

◦ Forum comissi delicti

◦ S’altera en el cas dels JVIDO (excepció), perquè té un fur específic

 Fur específic  domicili víctima (15 bis LECrim)

 Furs subsidiaris amb un ordre de prelació en cas que no sapiguem ON s’ha comès el delicte

◦ Lloc descobriment proves materials

◦ Lloc detenció presumpte culpable

◦ Lloc residència presumpte culpable

◦ Qualsevol lloc on notícies del delicte

 AQUESTS FURS SON PROVISIONALS (15.3 Lecrim) PERQUE SI EN QUALSEVOL

MOMENT DEL PROCEDIMENT ES SAP QUIN VA SER EL LLOC DE COMISSIÓ DE DELICTE,
AQUEST TRIBUNAL HAURÀ DE DEIXAR DE CONEIXER DEL CAS I PASSAR-HO AL
TRIBUNAL DEL LLOC ON S’HA COMÈS EL DELICTE

TRACTAMENT PROCESSAL DE LA COMPETÈNCIA TERRITORIAL

JURISDICCIÓ = IMPRORROGABLE (Art.8 LECrim), no hi ha SUBMISSIÓ TÀCITIA ni

EXPRESSA.

Com es controla?

D’ofici 

- Possibles qüestions de competència (51 i 52 LOPJ)

- Negatives o positives (46 i ss. Lecrim)  Qui resol? EL SUEPERIOR JERÀRQUIC (AP)

13
A instància de part  Hem de diferenciar si ens trobem en la fase de:

Fase d’Instrucció = VIA RECLAMACIÓ  c. objectiva i funcional (MF, Acusador Particular i el

Processat o Actor civil)

Judici oral =

DECLINATÒRIA (666.1 i 786.2 Lecrim) = Abans només era via declinatòria, tu denuncies al tribunal
que consideres que es incompetent.

Es denuncia al tribunal incompetent

INHIBITÒRIA (33 a 44 Lecrim) = Tu que considerews incompetent aquell tribunal, et poses en

contacte amb el tribunal que consideres competent, i li poses la inhibitòria, ho denuncies al tribunal
que consideres que es competent.

Es presenta al tribunal competent

LA CONNEXIÓ (art. 300 Lecrim)

La regla general és que un delicte és objecte d’un procediment, cada delicte té el seu procés, però
existeix l’excepció de la connexió, si es tracta de delictes que son connexos, que estan relacionats entre
si, es pot fer un únic procediment per aquests dos o tres delictes, si una mateixa persona per cometre
un delicte d’assassinat, entra a una casa i roba, tot això son delictes que es van sumant a l’últim, que
es l’assassinat, el més normal es que contra aquella persona es faci un únic procediment perquè estan
tots relacionats.

 Tramitació en un únic procés davant únic òrgan jurisdiccional d’objectes processals

diferents  per raó de connexió

Delictes connexos: art. 17 Lecrim

a) Comesos per una mateixa persona

b) Comesos per persones que estan en diferents llocs però que els delictes estan
relacionats

c) Comesos per facilitar un delicte posterior

d) Comesos per diferents persones amb una mateixa finalitat

 Alteració fixació definitiva competència

Modificació:

- Competència objectiva
- Competència territorial

14
Motiu: connexió processal

- Amb altres delictes

Excepció: judicis ràpids (795.2 Lecrim)

Alteració de la competència objectiva

a) Per raó de la persona  Perquè tenim els aforaments (coneix un tribunal de rang superior),
per tant, si es un delicte comes per diverses persones, nomes que hi hagi un aforat, totes
aquelles persones seran jutjades pel tribunal de l’aforat

 Tribunal de rang suficient

b) Per raó de la matèria  Coneixerà la Audiència Nacional encara que els altres delictes no
ho siguin

 Si un dels delictes Sala penal AN (65.1e LOPJ) ...

c) Gravetat de la pena  Si hi ha diferents delictes no s’agafarà la suma de tots, de tots els

delictes que hi ha s’agafarà el que tingui la pena més greu

 El competent pena més greu

d) Delictes lleus relacionats amb un delicte

 Tribunal competent delicte (742 LeCrim)

e) Tribunal del Jurat

 Si algun dels delictes és dels que correspon al Tribunal del Jurat coneix de tots el TJ

 Excepte delicte de prevaricació: enjudiciar per separat (art. 5.2. LOTJ)

Alteració competència territorial (18 Lecrim)

 Lloc delicte pena més greu

 I si igual pena? 5 anys i 5 anys  Serà competent el tribunal que primer iniciï causa
 En defecte: el que designi el superior comú

EL REPARTIMENT

El jutjat penal, el jutjat penal de Tarragona però dels 5 de Tarragona no sabem quin serà, ho serà el
que determini les normes de repartiment  TSJ

b) Quan hi ha més d’un òrgan jurisdiccional d’igual rang en una mateixa ciutat: art. 167
LOPJ

c) Normes de repartiment prefixades: territori TSJ

d) Aprovades per la Sala de Govern del TSJ, a proposta junta de jutges de cada ordre
jurisdiccional

15
TEMA 3. L’ACTIVITAT DE LES PARTS EN EL PROCÉS PENAL

1. CONCEPTE DE PARTS

El concepte de parts del procés penal es diferent al del procés civil, en el procés civil trobem:
Demandant i Demandat. En canvi, en el procés penal no existeix el mateix concepte de part que en el
procés civil, perquè si fos així les parts del procés penal serien Querellant i Querellat, seria la víctima
del delicte i el responsable del delicte, però llavors quedaria fora del concepte de part el Ministeri
Fiscal.

 Què són?

◦ Concepció formal de part

◦ Qui promou l’actuació de l’òrgan judicial

◦ Independentment de la relació que es tingui amb el fons del procés

En el procés penal el concepte de part es una concepte formal, pot ser part tothom que promogui
l’actuació de l’òrgan judicial penal, independent amb la relació que es tingui amb el fons del procés
 Qualsevol persona que aporti al·legacions, proves, material per al procés i que participa en
l’anomenat principi de contradicció.

Estructura bilateral d’acció: Es cert que tenim dues posicions generals enfrontades, la part acusadora i
la part acusada, però dins de cadascuna d’aquestes parts poden haver diversos subjectes, per tant,
l’estructura del concepte de part es BILATERAL.

A la posició activa que es qui acusa podem trobar:

- Acusació Oficial (MF)

- Ofès del delicte, que es la persona a qui li afecta el delicte comès
- Qualsevol altre ciutadà a través del que s’anomena “Acusació Popular”
- Iniciativa privada dels particulars, aquest només es donarà en els delictes privats i s’anomena
“Acusador Privat”
- Possible Actor civil, el que només reclama l’acció civil

A la posició passiva trobem en primer lloc i el principal:

- Investigat (abans de la reforma del 2015 s’anomenava imputat)

- Possible Responsable civil que pot ser la mat4eixa persona que l’investigat o no

LES PARTS QUE SON TOTALMENT NECESSÀRIES EN UN PROCÉS PENAL SON:

 MF excepte en els Delictes Privats (injuries i calumnies), es part necessària en tots els delictes
públics o semiprivats (es necessària la denuncia de la víctima, en cas de violació)
 Ofès del delicte no es necessari als Delictes Públics, però als delictes privats si es necessària

1
  Qualsevol altre ciutadà no es necessari
 L’acusador privat es part necessària als processos penals per delictes privats perquè en aquest
cas no tenim MF, llavors es necessari perquè necessitem algú que acusi
 Actor civil no es part necessària, però pot estar, i pot coincidir amb l’ofès del delicte o ser una
altra persona
 L’investigat es part necessària del procés penal, un procés penal necessita un investigat
 El responsable civil no es part necessària

2. PARTS ACUSADORES: A) EL MINISTERI FISCAL; B) L'ACUSADOR PARTICULAR;

C) L'ACUSADOR POPULAR; D) L'ACUSADOR PRIVAT; E) L'ACTOR CIVIL

EL MINISTERI FISCAL

Òrgan públic que s’encarrega de dur a terme l’acusació dels processos penals

Regulació: arts. 124 CE, 541 LOPJ, 105 LECrim, 1 i 3 EOMF

 Òrgan oficial de l’acusació  però a diferència d’altres països NO monopoli, és a dir, no es

l’únic òrgan que hi ha a la part acusadora perquè poden existir altres, com per exemple
l’acusador particular, existeixen altres parts de la part acusadora que poden participar de
l’acusació del procés penal.

 Funcions:

◦ Promoure l’acció de la justícia en interès de la legalitat. El MF defensa la legalitat al

procés penal, això no significa que sempre ha d’acusar i sempre ho ha de fer perquè
algú es culpable, pot demanar també l’absolució, no te perquè demanar sempre que
se’l condemni perquè el que defensa sempre es la legalitat, seria la part imparcial del
procés penal, perquè no es ni l’advocat de la víctima ni l’advocat de l’investigat, es
qui defensa la legalitat.

◦ Vetllar perquè els Tribunals: siguin independents + satisfacin l’interès social

 Desenvolupa les seves funcions d’acord ppis:

◦ Unitat d’actuació dependència jeràrquica, legalitat i imparcialitat  El MF es un

òrgan únic en tot l’Estat, d’acord a l’Art.22 del seu Estatut Orgànic. A diferencia dels
jutge que son independents, el MF no ho és, els jutges son independents i no reben
instruccions de ningú, cadascú es lliure de dictar les sentencies com ell cregui, en
canvi el MF no, tots els membres del MF tenen dependència jeràrquica i depenen del
Fiscal General de l’Estat.

El Fiscal General de l’Estat està proposat pel Govern, i es qui mana de tots els
membres del MF.

2
 El MF i tots els seus membres estan sotmesos a la llei.

A més, el MF com a òrgan ha de ser objectiu i independent.

 Perseguir només el responsables fets delictius

 Demanar absolució dels no culpables

 En concret, destacar l’exercici de les diferents accions que pot dur a terme el MF dins del
procés penal:

◦ Exercici de l’acció penal (105 Lecrim)

 A tots els Delictes públics  Obligat a perseguir-los

 Obligat a perseguir els Delictes semiprivats sempre i quan hi hagi:

 Prèvia denúncia de l’ofès

 Excepcions (encara que no hi hagi denuncia de l’ofes): menors,

incapaços o desvalguts

 MAI exercirà l’acció penal als Delictes privats (injúries i calúmnies)

◦ Exercici de l’acció civil (108 Lecrim) juntament amb la penal.

L’ofès pel delicte te la possibilitat de renunciar a l’acció civil perquè se la reserva per
a una posterior acció civil  sempre que no expressa renúncia de l’ofès

◦ Intervenció en el procés:

 Fase d’instrucció: Part + petició diligències / Possible inici instrucció del

judici penal PA (773.2 Lecrim). El MF com a part acusadora pot sol·licitar
que es practiquin diligències d’investigació (mesures que durant la fase
d’instrucció es duen a terme per esbrinar coses del delicte, ex: entrada i
registre, intervenció telefònica...)

 Adopció de Mesures Cautelars  Mesures per tal d’assegurar l’efectivitat

de la sentència que es dictarà en el seu moment:

 MC personals: Presó preventiva, llibertat provisional, detenció

 MC patrimonials: Embargament

 Protecció processal de les víctimes

Vetllar per:

 Compliment de la funció jurisdiccional

 Respecte institucions constitucionals

 Respecte dels ddff i llib. públiques

3
  Compliment resolucions (sentències) un cop es dicten

CAL RECORDAR QUE...

 L’acció penal és pública

◦ Possible exercici per tots els ciutadans espanyols

◦ No monopoli del MF

 Conseqüència

◦ Deure pel MF

◦ Dret pel ciutadà

 Acusador particular

 Acusador popular

Tenim el possible exercici de l’acció penal per tots els ciutadans, a la part acusadora no tenim només
el MF, el MF es part necessària a la majoria dels delictes penals (públics i semipúblics) per tant té un
deure d’exercir l’acció penal, es necessari. En canvi, tots els ciutadans tenen dret a poder participar
en l’acusació a través de l’acusador particular o a traves de l’acusador popular.

ACUSADOR PARTICULAR

L’Acusador particular es el perjudicat pel delicte i NO es part necessària. És quan intervé l’ofès pel
delicte i té dret a participar en base a l’Art.24 CE.

El ius poniendi, el dret a penar el té l’Estat, però el dret d’acció també el tenen els particulars, per tant,
el particular te dret a demanar als òrgans jurisdiccionals penals que castiguin una determinada
conducta, i aquesta persona es el titular del be jurídic protegit pel CP, es la persona afectada pel delicte,
i per tant te dret a participar en el procés penal.

 A Intervenció de l’ofès pel delicte

◦ Fonament: art. 24.1 CE

◦ No titular d’un dret subjectiu = imposició penal  dret d’acció

◦ Titular del bé jurídic lesionat (protegit al CP)

 Requisits subjectius: Espanyols i estrangers (270.2 Lecrim) / PF o PJ

 Requisits objectius: Tipus de delictes on existeix l’acusador particular:

◦ Delictes Públics  ha de participar el MF + pot haver AP  intervenció autònoma

◦ Delictes Semiprivats  és necessari que l’AP interposi prèvia denúncia/querella per

posar en coneixement de l’autoritat judicial que s’ha comes un delicte

4
 Possible exercici de l’acció penal i civil derivada derivada del delicte perquè es víctima del
delicte i perjudicada en l’àmbit civil  normalment coincideix ofès i perjudicat (112 Lecrim)

En cas d’un homicidi l’ofès del delicte seria el mort, al que han matat, i el perjudicat seria la
vidua, i podria reclamar només l’acció civil, però normalment també reclamen l’acció penal,
en aquest cas no coincideix. No obstant normalment l’ofès i el perjudicat son la mateixa
persona.

 Requisits per participar com a AP en un procés penal:

La diferencia entre la querella i la denuncia es que en la querella poses en coneixement de

l’Autoritat Judicial que vols actuar com a acusador particular, que vols ser part d’aquell
procediment, per tant, per ser part en el procés ho pots fer a través d’una QUERELLA o es
possible que el procés penal s’hagi iniciat pel MF i tu et vulguis incorporar com a part.

◦ Querella

 Inici del procés

 Constitució com a part

◦ No querella (109 i 110 + 761 Lecrim)

Com que ets la víctima del delicte, el jutge o tribunal competent t’haurà d’oferir
accions, l’oferiment d’accions vol dir que des del jutjat es posen en contacte amb la
víctima del delicte per dir-li que com a víctima té dret a participar com a acusador
particular i no ho ha fet, vol? I pots decidir incorporar-te com a part al procés penal.

Fins quin moment del procés tu et pots constituir com a acusador particular? Depèn
dels diferents tipus de procediments.

 Procés ja iniciat (e.g. denúncia)

 Exprés oferiment d’accions des de l’inici

 Fins quin moment?

 Procediment Ordinari: fins abans de l’escrit de qualificació

provisional (110) -> Fase intermitja

 Procediment Abreujat: fins abans de l’escrit d’acusació (780) ->

Fase intermitja

 Judici Ràpid: abans obertura judici oral (800)

5
ACUSADOR POPULAR

 Legitimació extraordinària regulada a l’Art. 125 CE i es troba lligat amb el Tribunal del Jurat,
que es la participació ciutadana de la Justícia

 Art. 270.1 + 101 Lecrim + 19.1 LOPJ

◦ Exercici acció popular

 Requisits subjectius:

◦ Poden ser tots els ciutadans espanyols  exclusió estrangers

 Excepcions (102 i 103 Lecrim) = NO TOTS EL ESPANYOLS

a) No plenitud drets civils

b) Condemnat 2 vegades com autor de D/Q calumniosa

c) Jutge o magistrat

 Excp. Aquests podran participar quan siguin delictes:

1) Delictes contra cònjuges, ascend., descend., germans (a, b, c)

2) Delictes contra persones/béns sota la seva guarda legal (b, c)

d) No acció penal popular entre sí (103 Lecrim)

◦ Cònjuges entre sí  Excepte Delictes de Bigàmia

◦ Ascendents, descendents i germans entre sí  Excepte

Delictes d’uns contra els altres

 Excepcions

 Requisits objectius: Només es podrà exercir l’acusació popular pels Delictes Públics

 Requisits d’activitat per ser part:

 Inici  necessàriament mitjançant querella (270.1 + 761 Lecrim):

 Des que s’admet querella = tractament que l’acusador particular

 I si ja s’ha iniciat? No oferiment d’accions. En aquest cas no hi ha oferiment

d’accions. Si el procés ja s’ha iniciat igualment per participar hauran d’interposar una
querella

 Pagar Fiança per part de qui vol ser acusador popular: art. 280 Lecrim + 20.3 LOPJ
(adequada). Ha de ser una quantitat econòmica raonable i adequada, el Jutge o el
Tribunal competent decideix quina fiança interposar, tot i així el TC ha dit que el que
no es pot fer és privar la participació per posar una fiança molt elevada, ha de ser una

6
 fiança adequada perquè tots espanyols tenen dret a participar com a acusadors
populars en un procés penal.

 Dipòsit pecuniari per a la interposició de recursos (DA 15a LOPJ). Si s’interposen

recursos serà necessari un dipòsit pecuniari per poder interposar un recurs

 No pot exercitar l’acció civil ni instar condemna en costes, l’acusador popular només
exerceix l’acció penal, no pot exercir l’acció civil ni demanar la condemna en costes.

ACUSADOR PRIVAT

L’ofès per un Delicte Privat (Injuries i Calumnies), es la part que participa com a ofès per un delicte
privat, per tant, per poder participar has de ser ofès per un delicte privat i has de tenir capacitat per ser
part i capacitat processal.

Serà l’única part acusadora, NO pot participar MAI en aquests casos el MF.

 Naturalesa privada de l’acció penal

 Requisits subjectius: ofès pel delicte, capacitat per ser part i capacitat processal

◦ Exercici de l’acusació exclusiu de la iniciativa privada

 Única part acusadora

 No MF

◦ L’ofès és part necessària de l’acusació

 Requisits objectius: Només delictes privats: injuria i calumnia

 Requisits d’activitat: Inici  Necessària la interposició de Querella

 Requisits de procedibilitat: Per poder ser part del procés es necessària la querella, però a mes
que l’ofès pel delicte demostri al jutge que s’ha intentat arribar a una conciliació prèvia abans
del procés penal, per tant, juntament amb la querella es necessari un certificat on consti aquest
procés de conciliació.

En cas de que les injuries i calumnies estiguin causades dins d’un judici necessitarem una
llicència del jutge o tribunal que ha estat present en aquelles injuries o calumnies al judici,
juntament amb la interposició de la querella.

◦ Previ intent de conciliació (278 i 804 Lecrim)  certificat+Querella

◦ Les I/C causades en judici  llicència del jutge o tribunal+Querella

 Possible conclusió anticipada del procés. L’acusador privat pot disposar del procés igual que
ho faria en un procés civil, en canvi això en els delictes públics i semiprivats no es pot fer
perquè qui decideix al final son els òrgans jurisdiccionals penals, per molt que l’acusador
particular abandoni, continuarà el procés (MF), en canvi amb els delictes privats es possible
7
 que l’acusador privat renunciï al procés de manera tàcita o expressa, també es possible el perdó
de l’ofès, amb el perdó també desapareix el delicte.

◦ Perdó de l’ofès

◦ Renúncia de l’acció per l’ofès

ACTOR CIVIL

 Requisits objectius:

 Art. 100 Lecrim, que ens diu que de tot il·lícit penal es possible un il·lícit civil derivat d’aquest
delicte

◦ Acció penal

◦ Possible acció civil derivada

 Restitució de la cosa

 Reparació del dany

 Indemnització dels perjudicis causats pel fet punible

 Arts. 109 i ss CP: responsabilitat civil derivada del delicte. El que es fa es acumular dins
del proces penal, un proces civil, per aixo dins del proces penal podem interposar acció civil.

 Acumulació de 2 processos en un únic procediment  p. penal

 Competència? Qui competent p. Penal = L’ORGAN COMPETENT PENAL coneixerà de

l’acció penal i de l’acció civil

◦ Exercici acció civil amb la penal. Es possible que es reclami l’acció civil i l’acció
penal per la mateixa part acusadora, però en cap cas podrà reclamar l’acció civil
l’acusador popular.

 Coincideix amb part acusadora: MF, acusació particular, acusador privat

(acusador popular? NO)

 Finalitat. S’aconsegueix no nomes castigar el culpable sinó que a més reparar

el dany que s’ha comes amb el delicte

 Càstig del delicte + reparació dels danys

No obstant, l’actor civil podria renunciar a exercitar l’acció civil i reservar-ho per un altre procés civil
que tindrà lloc en un altre procés civils.

 Actor civil: és qui exercita, en el procés acumulat al penal, una acció-pretensió de naturalesa
patrimonial reparatòria. Pot demanar la reparacio del dany, lar ewstitució de la cosa o una
indemnització per danys i perjudicis.
8
  Requisits subjectius:

◦ Subjectes que poden exercir l’acció civil

◦ MF: exc renúnia expressa o reserva de l’ofès

◦ Acusador particular: m/ querella o escrit després de l’oferiment d’accions

◦ Acusador privat: m/ querella

◦ Acusador popular: MAI

◦ Actor civil = perjudicat

 Exercita únicament l’acció civil

 Diferent parts acusadores/ únicament resarciment

 Actuació limitada a l’àmbit civil

Tot i així es possible que l’acció civil sigui reclamada per una persona diferent a totes les que hem vist
abans, s’anomena ACTOR CIVIL i es només el perjudicat, exercita només l0accio civil i es diferent
de les parts acusadores, només busca el resarciment del dany patrimonial causat per culpa de l’il·lícit.

Pot participar mitjançant querella, però si no vol participar mitjançant querella se li poden oferir
accions per a que pugui participar en el procés penal.

 Oferiment d’accions:

 Quan sigui conegut, se li diu si vol participar del procés penal, se li fa un

procediment exprés, i si no es persona es necessari que ho renuncii de forma
expressa perquè el tribunal sap que aquesta persona pot estar interessada en
exercir aquesta acció civil.

 Se li ha d’advertir la possibilitat de ser part procés

 I si no es persona?

 Cal renúncia expressa (110.2 Lecrim)

 Fins quin moment? Fins Abans del tràmit de la qualificació del delicte 110.1
Lecrim -> Fase intermitja

 Notificació a l’actor civil de tot el que pugui afectar els seus drets perquè es
una part mes, te tractament de part

Es algú que esta perjudicat pel delicte però que li es igual la part penal, i l’únic que vol reclamar es la
part civil, per exemple, en el cas d’un hereu, imaginem un home que el seu pare ha mort per causes
naturals, però no l’han matat, i ell havia sigut víctima d’un delicte de robatori de molts diners, es
possible que ell com a hereu l’únic que reclami sigui la part econòmica.

9
3. LES PARTS ACUSADES: A) L'INCULPAT; B) EL RESPONSABLE CIVIL

COM S’EXERCITA L’ACUSACIÓ?

 L’Inici investigació o l’inici del procés penal sempre es a través d’una

◦ Notitia criminis (amb independència de la forma): Denúncia, Querella o Atestat, a

través d’aquests tres escrits es posa en coneixement del Tribunal que s’ha produït un
delicte

 Totes les pretensions. Es necessari que a tots els processos penals, except4e als processos pels
delictes lleus, es necessària la intervenció d’advocat i procurador excepte al judici per delictes
lleus.

Qui tampoc té advocat i procurador es el MF i l’Advocat de l’Estat.

◦ Postulació adv i proc (exc judici per delictes lleus)

◦ Excepció: MF i Advocat de l’Estat

 Postulació ex officio

 Als Delictes Públics quan poses en coneixement del tribunal que vols formar part d’aquell
procés et constitueixes com a part a tots els efectes.

En el procés civil la demanda es l’acte d’iniciació del procés civil, i a la demanda es demana
tot, en canvi, en el procés penal a la Querella no es fa l’acusació, l’acusació es fa als escrits de
qualificació provisional.

Aquests escrits tenen lloc una vegada feta la instrucció, no podem formular l’acusació abans
de tota la fase d’investigació, perquè d’aquesta fase poden sorgir fets nous i conèixer accions
o activitats que prèviament a la instrucció no es coneixien que son necessàries per formular
l’acusació i una bona defensa.

◦ Simple personació a la causa = part a tots els efectes

 Judici penal  Formulació de l’acusació

◦ No a la querella

A l’escrit de qualificació provisional (escrit d’acusació)

4. PLURALITAT DE PARTS EN EL PROCÉS PENAL

INVESTIGAT

 Concepte  És la part passiva necessària i és totalment necessària

 Diferent terminologia: Investigat, encausat, condemnat, reu...

10
 Investigat, es diu investigat perquè encara no es culpable, l’únic acte que treu la presumpció
d’Inocència es la prova del judici oral del procés penal, abans de practicar la prova del judici
oral ningú es culpable perquè tothom està protegit pel dret q la presumpció d’innocència.

La part passiva del procés penal es pot anomenar de moltes maneres diferents, l’investigat es
investigar durant la fase d’instrucció, es la persona contra la que es dirigeix la fase preliminar
d’un procés penal.

Encausat, es la part passiva també del procés penal, parlem de la mateixa persona, es quan
s’ha acabat la fase d’instrucció i tenim suficients indicis de criminalitat de que aquella persona
investigada ha comes el delicte, no tenim proves, tenim suficients indicis de criminalitat, a
partir d’aquí podem passar a anomenar a la persona “encausat”, per tant, durant tot el judici
oral també s’anomenarà encausat (abans de la reforma del 2015 s’anomenava acusat).

Condemnat, un cop tinguem una sentencia condemnatòria la part passiva del procés penal
s’anomenarà condemnat, si la sentencia es absolutòria s’anomenarà absolt.

Reu, es aquella persona que esta complint una pena privativa de llibertat.

 Possible obertura instrucció sense l‘investigat (excepte delictes privats)  determinar

abans fi instrucció

 Qui ho pot ser? Qualsevol persona que hagi comès un delicte o l’hagi pogut cometre

◦ Capacitat per ser part: persones físiques vives

 I les persones jurídiques? art. 31 + 31 bis CP = PODEN SER INVESTIGATS

PF I PJ

◦ Capacitat processal: participació conscient, han de comprendre l’actuació, han de

ser persones que tinguin la capacitat suficient per comprendre que estan acusades i
que puguin exercir el seu ret a la defensa, per tant, no podran ser investigats aquelles
persones que tinguin circumstàncies que els eximeixin de responsabilitats criminals.

 Comprendre l’acusació

 Ha de poder exercir el dret a la defensa

 No  circumstàncies eximeixen responsabilitat criminal

 Falta de capacitat processal: alienació mental, alteració greu de la

percepció de la realitat o malaltia que impedeixi l’actuació =
Imaginem una persona que va drogada i no sap què esta fent, aixo es
una eximent de la responsabilitat criminal.

 Necessitat d’Identificació de l’investigat

11
 ◦ Amb l’activitat instructora

◦ Identificació

 DNI, roda reconeixement, fotografies...

 Comprovar sanitat mental

 Antecedents penals

Un cop identificat s’ha de comprovar el seu estat mental a través d’un metge forense i es comproven
els seus antecedents penals. Es necessari que l’investigat estigui disponible durant tot el procés, no vol
dir que hagi d’estar al jutjat tos els dies, però ha de tenir una disponibilitat jurídica.

 Disponibilitat de l’investigat

◦ Disponibilitat jurídica: igualment té llibertat d’acció, es a dir que quan se’ol citi ha
de compareixi al jurat

 Regla General: no és necessària la disponibilitat jurídicaa la instrucció 

PERÒ si en determinades diligències / o durant la prova anticipada

 Regla General: és necessari que l’investigat estigui el dia del Judici Oral I
SI NO ESTÀ? 784.4 Lecrim: REBEL·LIA. En la majoria de casos no es
podrà celebrar el judici oral perquè no podem celebrar un judici sense
l’investigat, si no es presenta se’l declararà en rebel·lia i es dictarà una ordre
de crida i recerca per tal de que comparegui el dia del judici oral, s’haurà
de posposar el judici oral fins que tinguem a l’investigat.

◦ Presència física les vegades que calgui (sbtot judici)

 Fixar un domicili/representant a Espanya (775 LECrim)

◦ Per assegurar la presència de l’investigat: Mesures Cautelars Personals, quan es te por

d ela fuga de l’investigat es dicten aquestes mesures cautelars personals (presó
preventiva o llibertat condicional), la llibertat condicional consisteix en que la persona
investigada ha de comparèixer al jutjat cada X dies i li requisa el passaport.

Si creuen que el risc de fuga es més elevat dicten la mesura cautelar de presó
preventiva i l’ingressen en un centre penitenciari.

Una altra mesura cautelar es la detenció però només serveix per un període de temps
molt curt, com a màxim 72h.

◦ I si es desconeix parador? Cerca per la policia sempre i quan estigui dins de l’Estat
Espanyol, però si està fora hi haurà la Ordre Europea d’Entrega o l’Extradició.(762.3
LECrim)

12
  Absència de l’investigat

 No es pot exercir el ius puniendi de l’Estat sense investigat

 Es necessària la seva presència al procés penal

 Deure ineludible de l’Estat, l’Estat té l’obligació de buscar

als responsables dels delictes penals

 Dret irrenunciable de l’investigat

 Obligat a comparèixer (no a declarar), l’investigat té

l’obligació de comparèixer al procés penal, està obligat a
comparèixer, però no esta obligat a declarar.

 Excepcions: En quins determinats procediments es possible celebrar el judici

oral sense investigat

 Procediment abreujat:

 supòsit 786.1.2 LECrim: NO es suspendrà el judici si jutge

considera que hi ha suficients indicis i elements per
condemnar a l’investigat sense la seva presencia, + ppll -2a
o alt nat -6a, sempre i quan es tracti de que se li estigui
condemnant a una pena privativa de llibertat de menys de 2
anys, i en cas de penes d’altra naturalesa, que se li imputi una
pena inferior a 6 anys

ATENCIÓ QUAN L’INVESTIGAT ES UNA PJ: 786 bis LECrim: si el representant de la PJ no va no

suposa la suspensió del judici, PERÒ si presencia d’adv i proc.

La PJ designarà un representant per assistir al judici oral com investigat, es possible celebrar el judici
oral sense aquest representant de la PJ sempre i quan estigui present l’advocat de la defensa.

 Judici de delictes lleus: art. 971 LECrim

 Procediment d’injúria i calúmnies contra particulars

En tots els judicis per delictes lleus i en tots els procediment d’injúria
i calumnies es podrà celebrar igualment el judici oral sense investigat.

Incompareixença injustificada

Quines son els conseqüències per l’investigat si no compareix al judici oral al que està cridat? La
incompareixença injustificada es deriva a una REQUISITORIA

13
  Requisitòria: ordre judicial de crida i cerca (835 i ss. + 512 a 516 + 784.4 Lecrim).
Resolució que dicta al jutge en la qual es crida a l’investigat i es crida per part de la policia
judicial. La finalitat d’aquesta ordre de crida i recerca es que l’investigat acudeixi al judici

 Finalitat  la COMPAREIXENÇA de l’INVESTIGAT

 Supòsits (835 Lecrim)

 Qui l’acorda i com? 512 Lecrim. L’Acorda el Jutge competent que coneix del
procés penal, ho fa a través d’aquesta requisitòria que envia a tots els jutjats
d’instrucció de la zona on es creu que està l’investigat.

A banda es publica aqueta requisitòria al BOE i al Diari Oficial de les CCAA i en

el cas que ho consideri convenient farà difusió a través dels mitjans de
comunicació social.

 Contingut: 513 + 837 Lecrim

Constarà el nom de l’investigat, el càrrec, la professió i una descripció de com es

físicament aquest persona, i a més a més constarà el delicte al que se li imputa, i
si es sap, el lloc on es creu que està.

EN QUINS SUPOSITS ES DICTARA AQUESTA REQUISITORIA?

L’investigat quan compareix per primera vegada al jutjat se li demana que aporti un domicili a efectes
de notificacions. Si l’Agent del Jutjat va notificar la propera compareixença al jutjat i no el troba i veu
que en aquell domicili ja no es troba l’investigat, directament ho posa en coneixement del jutge i aquest
pot dictar requisitòria.

També es dictarà requisitòria quan per exemple l’investigat estigui retingut o pres i s’escapi, o el que
es trobi en llibertat condicional i no comparegui quan ha de signar cada 15 dies al jutjat.

 I si no compareix en el termini fixat? Declaració de REBEL·LIA

 Interlocutòria = declaració de rebel·lia (839 Lecrim)

 Instrucció: continuarà fins conclusió  suspensió + arxiu (840)

 Judici oral: suspensió + arxiu (841)

La requisitòria al final portarà un termini màxim per a que el investigat comparegui, si no ho fa es

declarà en REBELI·LIA per part del jutge competent del procés penal a través d’una Interlocutòria.

Si es declara en rebel·lia vol dir que no s’ha trobat l’investigat.

Si encara estem dins de la fase d’instrucció continuarà fins a la conclusió i quan acabi la instrucció
acabarà, es suspendrà la causa i s’arxivaran les actuacions (sobreseïment provisional) fins que es

14
conegui el parador de l’investigat, quan es coneixia i se’l posi a disposició judicial podrà continuar el
procés penal per on havia quedat.

Si ens trobem en la fase del judici oral directament s’haurà d’arxivar i paralitzar el procés penal
(sobreseïment).

*** PJ: art. 839 bis Lecrim  La declaració de rebel·lia també l’afecta, però la requisitòria de
declaració de rebel·lia en el cas de les PJ, el procés penal haurà de continuar fins a la seva conclusió,
per tant, li afecta però el procés penal continuarà fins finalitzar-se, a diferencia del que passa amb les
PF.

QUE PASSA SI L’INVESTIGAT ES TROBA FORA D’ESPANYA?(I si parador fora d’Espanya?)

◦ Fora d’Espanya però dins d’un país de la UE, Estat membre UE: Ordre Europea de Detenció
i Entrega (Llei 23/2014, de 20 de novembre): sistema judicial sense fronteres dins de la UE.

◦ Si està a l’Estranger: Extradició (824 a 833 Lecrim)  Ha d’existir un Conveni Bilateral amb
l’altre país per poder fer la Extradició

◦ Procediment per la extradició de processats i condemnats

◦ MF demana al jutge que, mitjançant interlocutòria motivada, proposi al Govern que

sol·liciti l’extradició

◦ Només es dona en determinats casos taxats per llei (826 Lecrim)

 Espanyols que han delinquit a Esp i es trobin a l’estranger (es demanarà que
es retorni a Espanya)

 Esp que han delinquit a l’estranger però contra la seguretat espanyola i es

trobin a un país diferent del que han delinquit (se’l pot requerir per a que torni)

 Estranger que han delinquit a Esp i estan a un país diferent del seu.

◦ Garanties de l’investigat: L’investigat dins del procés penal té uns drets i es necessari que se
li informi d’aquests drets que li amparen mentre no té advocat

◦ Informació de drets mentre no advocat (2 Lecrim)

◦ Dret a la defensa (art. 24.2 CE i 118.1 Lecrim)  Dret a un advocat defensor

◦ Drets reconeguts per l’art. 118.1 LECrim

 Dret a ser informat dels fets que se li imputen

 Dret a examinar les actuacions per poder fer valer el dret de defensa

 Dret a designar un advocat de manera lliure

15
  Dret a sol·licitar assistència jurídica gratuïta

 Dret a traducció i interpretació gratuïtes

 Dret a guardar silenci

 Dret a no declarar contra si mateix i no confessar-se culpable

Al procés penal es necessària sempre la postulació, necessitem estar defensats per un advocats i
representats per un procurador

En el cas dels delictes lleus no és necessària la postulació processal, aquesta postulació processal es troba reconeguda a la
constitució, però només pel que fa a l’advocat, la defensa tècnica es troba als articles 24.2 CE i 17.3 CE.La representació
tècnica la trobem a la CE però al procurador no el trobem, tot i així, s’entén que necessitem aquesta figura del procurador en
virtut de l’article 3 Estatut General dels procuradors.

ADVOCAT  El necessitem des de la IMPUTACIÓ (fase d’instrucció)

PROCURADOR  No serà necessari fins el moment del judici oral

Postulació processal:

 Procurador (art. 3 Estatut G dels Procuradors)

 Representació de la part davant del tribunal

 No cal procurador fins al Judici Oral (768 Lecrim)

 Advocat (arts. 24.2 i 17.3 CE)

 Des de quin moment? Des de que hi ha imputació (s’ha d’informar)

 Si detenció o presó: des d’inclús abans de l’inici de l’autèntic procés 520.2,c +

520.5 Lecrim

 Si no detenció o presó: des de la imputació, fins que no existeixi imputació formal

no és necessària la presència de l’advocat (118.2 PO i 767 i 775 PA)

 És sempre obligatòria:

 EXCEPTE: judici per DELICTES LLEUS (art. 967.1 LECrim), det. diligències
d’instrucció...  possible autodefensa (Art. 14.3 PIDCP i art. 6.3 CEDH). A banda també
hi ha certes diligències d’instrucció (entrada i registre, intervencions telefòniques...) que
no es necessària la presència d’advocat.

 Persona jurídica: art. 119 Lecrim!!!. El procés penal pot anar contra les PF i PJ des de l’any 2010,
l’Art.119 LECrim ens diu que les persones jurídiques també han d’estar representades per advocat
i procurador.

16
 Citarem a la persona jurídica, però aquesta designarà un representant per anar a les
compareixences, per declarar, per anar a les diligències d’instrucció, per anar al jutjat… será un
representant que ha escollit la PJ.

Aquesta PJ serà també qui el Lletrat de l’Administració de justícia l’informarà dels seus drets.

La citació no es fa al domicili de la PF, sinó al domicili social de la PJ.

Aquesta persona jurídica ha de tenir un advocat i un procurador, si no en té també se li podria

designar com a les PF un advocat d’ofici.

A la compareixença anirà el representant especialment designat i l’advocat PJ i el procurador PJ i

se li ha d’explicar perquè se li està investigant o imputant. Aquests fets hauran de constar per escrit
i atorgar una copia de la denuncia o de la querella.

 Imputació  compareixença art. 775 Lecrim + particularitats:

 LAJ informa dels drets + requereix domicili

 Citació al domicili social

 Designació d’advocat i procurador (si no, d’ofici)

 Pràctica de la compareixença: representant especialment designat + adv PJ / proc

PJ

 Jutge: informa sobre fets imputats PJ

* Els fets imputats de la Persona jurídica han de constar per escrit o còpia denúncia/querella.

 Designació de procurador: actes de comunicació

 Feta la imputació, qui declararà?

 El representant especialment designat per la PJ (+ assistència lletrada)

Conseqüències de la postulació processal es que

 Mai Judici Oral sense presència de l’advocat de l’acusat

 Si no de confiança, nomenament d’ofici

RESPONSABLE CIVIL

A qui se li reclama l’acció civil derivada del delicte, és qui respon de la pretensió patrimonial
reparatòria, es la persona contra la qual es dirigeix l’acció civil que trobem acumulada al procés
penal, perquè de tot procés penal sorgeix una acció civil (Art.100 LECrim).

Haurà de:

- Restituir la cosa
- Reparar el dany
- Pagar indemnització pels danys i perjudicis causats

 Qui? (116 a 122 CP) pretensió patrimonial reparatòria

17
 És la persona contra la qual es dirigeix l’acció civil acumulada a la penal: si s’escau haurà de
restituir la cosa, reparar el dany o pagar indemnització.

DIRECTE (art. 100 LECrim i 116 CP).

- Tot responsable criminal  Tot responsable criminal, qui ha comès el delicte és sempre
responsable civil, tant els autors com els complices.

 Autors i còmplices

- Tercers no responsables criminals

 e.g. assegurador (117 CP)  posterior repetició, no es responsable criminal, però

com que està assegurant la cosa haurà de respondre del dany causat de manera
directe.

 Altres e.g.: Pare, Mare o Tutor d’una persona que té una alteració psíquica, pot
delinquir però qui respondrà com a responsable civil directe seran els seus pares
o tutors 122, 118,1.3, 118.1.4 CP ...

SUBSIDIARI  NO ES MAI RESPONSABLE CRIMINAL (no ha comes el delicte)

 Persona diferent al responsable criminal

 Respon de la insolvència del responsable directe, respondrà ell enlloc de la persona criminal que
ha produït el fet delictiu,

 Supòsits (120 i 121 CP): Un major d’edat comet un delicte, es responsable criminal perquè té 18
anys, es insolvent i no pot respondre de l’acció civil, per tant respon el pare, en l’altre cas no es
responsable criminal, però aquí si que es responsable criminal, serà ell responsable criminal però
respondran de la part econòmica els pares.

Imaginem una companyia que té autobusos, respon dels delictes comesos pels seus treballadors
conductors de manera subsidiària, el responsable directe criminal és el conductor.

Recordem l’accident d’AVE que va passar a Santiago de Compostela, qui es el responsable

criminal? El civil directe? I el subsidiari?

Criminal  Maquinista

Directe  Asseguradora, pot ser que sigui directament el que ha comes el fet delictiu, però quan
es de gran envergadura existeixen aquestes asseguradores que responen de manera directa

Subsidiari  Renfe

18
4. PLURALITAT DE PARTS EN EL PROCÉS PENAL

Al procés penal existeixen una pluralitat de parts tant a la part activa com a la part passiva, a la part
activa existeix casi sempre perquè tenim diferents acusadors que poden conviure a un mateix procés
penal (MF, AParticular, APopular...) i a la part passiva també es possible que hi hagi més d’un
investigar o encausat.

Tenim dos posicions encausades, a la part activa i a la part passiva.

2 POSICIONS ENFRONTADES

PUNT DE VISTA ACTIU

 1 acusador (o +)

 Parlem de Litisconsorci, quan existeix més d’una part

 Possible únic procés amb pluralitat de parts  NO existeix una acumulació de processos, es
litisconsorci i no acumulació de processos

 La sentència afectarà tots els ciutadans  EFECTES COSA JUTJADA

PUNT DE VISTA PASSIU

 1 acusat (o +), si existeix més d’1 investigat no estem parlant de litisconsorci, sinó
d’acumulació de processos.

 Possible imputació D a diverses persones / D connexos

 No litisconsorci  Si acumulació de processos perquè a la sentència hi haurà tants

pronunciaments com persones investigades o encausades. Tenim 4 investigats, es possible que
a un el condemnem per 3 anys de presó, a l’altre l’absolem, a l’altre 5 anys de presó... no tenim
un únic procés, es una acumulació de processos i això es deu tot a un únic procés penal, però
no es litisconsorci, en canvi quan la pluralitat de parts està a la part activa, la part activa té un
únic sol objectiu, que es perseguir un delicte o diversos delictes.

 Art.113 Lecrim.

 Sentències  hi hauran tants pronunciaments com acusats

19
TEMA 4. ESTRUCTURA, FUNCIÓ I OBJECTE DEL PROCÉS PENAL
1. ESTRUCTURA: INSTRUCCIÓ, JUDICI I EXECUSIÓ

2. TIPUS DE PROCESSOS PENALS

3. OBJECTE DEL PROCÉS PENAL: A) CONCEPTE; B) ELEMENTS IDENTIFICADORS

DE L’OBJECTE DEL PROCÉS: EL FET PUNIBLE I L’ACUSAT; C) L’OBJECTE CIVIL
DEL PROCÉS PENAL

Delimitació: Art.100 Lecrim

Dins del procés penal podem acumular un procés civil, l’acció civil derivada d’un delicte es podrà
resoldre pels tribunals penals perquè esta íntimament relacionat amb el delicte.

Es fa per raons d’economia processal, per evitar una pluralitat de processos sobre un mateix objecte o
sobre objectes que estan relacionats, el mes lògic es que es pugui ventilar tot en un mateix procés.

Conseqüències:

Dins del procés penal trobem 2 objectes:

1. Enjudiciament conducta  Tipificació penal

 ACCIO PENAL
2. Conseqüències econòmiques
 ACCIO CIVIL

CONCEPTE: Thema decidendi a resoldre per l’òrgan judicial a la sentència, com que l’accio penal
és publica i el ius poniendi correspon de manera exclusiva a l’Estat a través dels seus òrgans
jurisdiccionals penals, l’objecte del procés es immutable i indisponible.

CARACTERÍSTIQUES:

 Immutable  No es pot canviar

 Indisponible  No està en mans dels particulars, les parts no poden decidir l’objecte del
procés penal

ELEMENTS QUE L’IDENTIFIQUEN:

Fet criminal imputat a una persona, delicte que es troba imputat a una determinada persona

PUNT DE VISTA OBJECTIU  FET CRIMINAL (delicte)

S’ha d’anar determinant durant totes les fases del procés penal.

1. Fase d’instrucció = Té per finalitat investigar tant el delicte com la persona, ha de respondre
a aquestes tres preguntes, si no les responen no podrem continuar endavant amb el procés
penal

1
  Existeix el fet?
 És punible? Es troba tipificat com a delicte al CP?
 És imputable a una persona?
2. Fase intermitja = Si s’ha contestat a les 3 preguntes es pot obrir el Judici Oral evitar.
Si no no es podrà anar al JO i anirem al sobreseïment.
3. Judici oral
- Anàlisi del fet + conseqüències jurídiques, es a dir, quines penes es poden imposar a
aquella persona, això es fa a través de la pràctica de la prova en el Judici Oral
- Congruència de la sentència, tot el que hem vist al llarg del procés s’ha de veure reflectit
a la sentència, perquè la sentència ha de ser congruent amb l’objecte del procès

PUNT DE VISTA SUBJECTIU PERSONA INVESTIGADA

Sense persona investigada no tenim complert l’objecte del procés i no podrem continuar endavant amb
el procés penal.

Es la que resultarà condemnada o absolta quan la sentència adquireixi la força de cosa jutjada, dins de
l’object3e del procés es troba la persona investigada, no la part acusadora, perquè al nostre ordenament
jurídic pot ser qualsevol persona la persona acusadora, per tant, qui té importància es la part passiva
en el procés penal ,la persona que ha comès el delicte, que juntament amb el delicte comès conformen
l’objecte del procés.  Investigat/encausat  irrellevància de l’acusador

ACCIÓ PENAL
La finalitat de l’acció penal és l’enjudiciament d ela conducta criminal, per tant, el que volem es o
imposar una pena, o absoldre la persona perquè es innocent.

L’acció penal es publica (101 Lecrim) i pertany a:

◦ Tribunal / parts acusadores (MF + ciutadans)

◦ Excepcions  Necessitem iniciativa de part per poder exercir l’acció penal quan
parlem de delictes semiprivats = prèvia iniciativa de part

L’acció penal és indisponible per part de les parts, aquestes no poden disposar ni de l’acció penal ni
de l’objecte del procés.

Si l’ofès del delicte renuncia al procés, el procés penal continua igualment amb la intervenció del MF
o amb la intervenció del Acusador Particular si existeix.

 No actes dispositius de les parts (106.1 + 107 Lecrim)

◦ No s’extingeix per renúncia de les parts (exc. D. Privats)

◦ En cas de renúncia només afecta al renunciant

2
Si l’imputat mort, el procés penal finalitza, la mort extingeix la responsabilitat penal i per tant finalitza
el procés penal, tot i així es possible continuar o perseguir l’acció civil contra el hereus de la persona
morta, però a través d’un procés civil (115 LECrim).

L’acció penal es prejudicial a l’acció civil, si ens trobem immersos en un procels civil, i en algun
moment del procediment s’entreguen documents falsos, hi ha falsedat documental, s’haurà d’iniciar
un procés penal i el procés civil es paralitza fins que obtinguem sent4encia ferma del procés penal. Per
això l’acció penal es sempre prejudicial a l’acció civil.

EX: Estem en un procés civil i s’incorre en un delicte de falsificació documental, s’iniciarà el procés penal per determinar si
hi ha delicte o no, el procés civil es paralitzarà fins que obtinguem sentencia ferma del procés penal.

ACCIÓ CIVIL

Es podrà resoldre dins del procés penal per qüestions d’economia processal.

- 1r es decideix sobre infracció penal

- en el mateix procediment penal resoldre conseqüències econòmiques

Pretensions

S’ha d’intentar restituir la cosa, si la cosa està en bon estat es retorna al seu propietari, si no es possible
passem a;

Reparació del dany + Indemnització de perjudicis

- Ho determinarà el jutge enjudiciador del procés penal, normalment serà el preu de la cosa
+ el grau d’afectació de la cosa perjudicada.
- S’haurà de reparar el dany patrimonial + el dany moral
- Que no només afecti al perjudicat, sinó també a familiars i a terceres persones
= QUANTITAT  Per a que la sentencia sigui congruent haurà de constar tota la reparació
feta per raó de l’acció civil

 Criteri: preu cosa + grau afectació perjudicat

 Contingut de la reparació: patrimonial + moral

 Contra perjudicat + familiars (+possibles 3rs)

 Sentència = motivar quantia exacta dels danys 115 CP

EXERCICI CONJUNT O SEPARAT

Art.111 LEcrim: Conjunta o separadament

No es farà quan el perjudicat renunciï de manera expressa, de manera expressa dirà que no vol
exercitar l’acció civil, i el MF no la podrà exercir i ell tampoc, tant si es part o no es part, haurà de ser
una renuncia expressa.

Si no es part i no diu res, el MF exercitarà l’acció penal i l’acció civil conjuntament.

3
  Conjunt i simultani: 108 + 112 Lecrim

◦ Exercici acció penal + civil (RG)

 Si no es diu res  MF (fins i tot quan no acusació particular)

◦ Excepcions: renúncia o reserva expressa de l’ofès

 Conseqüències: només al renunciant107 Lecrim

 I si el perjudicat no és part? 110.2 Lecrim

 Igualment renúncia clara i expressa

S’EXERCITARÀ DE MANERA SEPARADA QUAN HI HAGI UNA RENUNCIA EXPRESSA

Finalitzarà el procés penal, i un cop finalitzat el procés penal es podrdà iniciar un procés civil

◦ 111 + 112 Lecrim (j. civil separat)

 Reserva expressa  Quan ho decideix l’ofès del delicte

 Una vegada finalitzat el j. Penal

◦ Situacions d’exercici separat:

◦ Reserva expressa

◦ Mort de l’imputat: 115 Lecrim  Si l’investigat ha mort es podrà anar contra els
hereus en un posterior procés civil

 Extinció acció penal

 Subsistència acció civil  només via civil

◦ Fi j. penal sense responsabilitat penal: 116 Lecrim  Quan la persona és absolta, si

no hi ha suficients proves pot ser que s’hagi produït un fet il·lícit però que no es
constitutiu de delicte, però si que existeixen uns danys patrimonials, en aquest cas es
possible que l’ofès per aquells fets pugui iniciar un procés civil reclamant una
indemnització

 Possible responsabilitat civil  via civil

◦ I si només s’exercita l’acció civil?  En el cas dels delictes privats es possible que
només s’exerceixi l’acció civil quan l’ofès del delicte renuncia a l’acció penal i
decideix renunciar, el acusador privat pot decidir acabar amb el procés penal i anar
per la via civil, només ho pot decidir l’acusador privat perquè ell si que disposa de
l’objecte del procés penal

 Supòsits concrets (delictes privats)

 S’entén extingida l’acció penal (112.2 Lecrim)

4
TEMA 5. JUDICIS PENALS ORDINARIS O ESPECIALS

INICI  FASE EXECUCIO  FASE INTERMINATJA  ENJUDICIAMENT  ST  EXECUCIÓ

Parlarem de l’estructura dels judicis penals. Cada vegada que expliquem un procediment
diferent, les fases del procés penal sempre son les mateixes, s’inicia, hi ha la fase d’execució,
fase intermitja, enjudiciament i al final tenim la sentència.

Tot i així veurem que hi ha procediments que per exemple NO TENEN LA FASE
INTERMITJA (Judici ràpid + Procediment per delictes lleus).

OBJECTE D’ESTUDI:

1. Judici ordinari per delictes greus

2. Procediment penal abreujat
3. Procediment per l’enjudiciament ràpid per determinats delictes
4. Judici de delictes lleus
5. Judici davant del Tribunal del Jurat
6. Judicis penals especials
 Amb especialitats
 especials

1. EL JUDICI ORDINARI PER DELICTES GREUS

Parlem de delictes que siguin greus, penes privatives de llibertat superiors a 9 anys.

Model Lecrim = Judici “tipus” de la Lecrim

Fins la reforma del 2015  Única instància, es a dir, tots els delictes greus només tenien dret a
1ª Instància, no hi havia possibilitat de recórrer sobre el fons de l’assumpte  Només recurs
cassació TS

ARA (a partir de 2015)  Recurs d’Apel·lació = Segona instància: Art.846 ter LECrim. Es
va subsanar, i ara es possible interposar un recurs d’apel·lació per una sentència dictada en 1ª
Instància en un procediment ordinari.

Regulació: 259 a 749 LECrim

ESTRUCTURA

o Fase d’instrucció = Sumari

o Fase intermitja

1
 o Judici oral + decisió = Enjudiciament
o Execució  S’obre quan s’esgoten tots els recursos

Abans hi havia instància única i ara es possible interposar un recurs d’apel·lació

A. FASE D’INTRUCCIÓ = SUMARI

Finalitat del sumari: Preparar el Judici Oral

 Esbrinar: Fets i el delicte+ autoria dels fets

 Possibles mesures cautelars  Quan?
o Garantir compliment sancions econòmiques
o Garantir Responsabilitat Civil (embargament, fiança...)
o Garantir presència investigat al procés
MC personals:
- Presó preventiva
- Llibertat provisional
- Detenció

Recordem que durant el sumari juga la presumpció d’innocència, no sabrem si es culpable fins
que no es practiqui la prova i hi hagi sentència.

No obstant, es podran dictar mesures cautelars.

Una vegada iniciat el sumari, el jutge instructor dictarà una interlocutòria d’incoació.

Inici: JUTGE INSTRUCTOR = Interlocutòria d’incoació, aquesta interlocutòria es necessària

per iniciar el sumari, es la resolució que posa inici al procés penal. Dicta aquesta interlocutòria
quan:

 Li arriba la Notitia Criminis, la dicta per iniciar el sumari

 Jutge d’instrucció
o Veracitat del fet denunciat
o Admissió de la querella/denuncia a través d’aquesta interlocutòria
 Interlocutòria d’obertura o incoació  POSAR EN CONEIXEMENT MF + PARTS
ACUSADORES QUE S’HAGIN QUERELLAT

Desenvolupament del sumari:

El jutge instructor haurà de practicar totes les diligències d’investigació que li proposen el MF i
les parts acusadores. No les acceptarà tot3es, si son innecessàries o perjudicials no es
practicaran

2
La iniciativa per demanar al jutge instructor que practiquin les determinades diligències
d’investigació la tenen les parts (NO EL JUTGE).

 Instructor practica TOTES les diligència d’ofici o proposades per: MF, parts
personades, querella
o Excepcions: innecessàries/perjudicials
o Quines diligències? També incloem la declaració de les parts i dels testimonis
(sense estar en judici), roda de reconeixement, intervenció telefònica, entrada i
registre...
 “Interlocutoria de processament” 384 Lecrim, un coo s’han practicat les mesures
necesariews, i tenim indicis suficients de criminalitat, el jutge dictarà interlocutòria de
processament, significa que es formalitza la imputació, l’investigat passa a anomenar-se
processat. Vol dir que ja no es un mer investigar, sinó que tenim indicis de criminalitat
suficients per dir que ha fet el delicte.
Aquesta interlocutòria de processament que dicta el jutge intrutor només es dicta en el
procediment ordinari.
Sense aquesta interlocutòria de processament no es podrà obrir el Judici Oral, es
necessària.
 Indicis racionals de criminalitat
 Investigat  Processat
 Formalització imputació (imprescindible per obrir JO)

Conclusió: El sumaria acaba amb una altra interlocutòria del jutge instructor, s’anomena
“interlocutòria de conclusió”

Es dictarà quan tinguem suficients proves per poder obrir el judici oral.

Aquesta interlocutòria que l’ha dictat el jutge instructor  S’haurà de remetre al tribunal
enjudiciador, i no nomes aquesta interlocutòria, també:

- Interlocutoria
- Enjudiciament del cas
- Peces de convicció (ganivet, arma...)

Si de les diligencies d’investigacio es descobreix que no es un delicte greu, sinó que es un

delicte lleu, i per tant no s’ha de trametre a traves d’un procediment ordinari, es remetran les
actuacions al jutjat competent per conèixer de delictes lleus.

3
A banda d’enviar la interlocutòria al jutge enjudiciador, s’haurà d’enviar a les parts del procews,
i juntament amb aquest 4enviament, sel’s emplaçarà per comparèixer a una vista en un termini
de 10 dies / 15 dies si fos davant del TS:

VISTA

- Parts acusadores
- Processat
- Responsables civil

B. FASE INTERMITJA

S’inicia amb l’arribada de l’expedient i de l’auto de conclusió del sumari i l’expedient de

convicció al tribunal enjudiciador, una vegada rep l’expedient es quan s’obre la fase intermitja.

Transició del sumari al judici oral

Inici: Amb l’arribada dels autos + peces de convicció

Finalitat: L’instructor li envia una interlocutòria dient que hi ha suficients proves i vol obrir el
judici oral, o no. El jutge enjudiciador pot confirmar la interlocutòria dient que s’obre e judici
oral, o be dient que considera que hi ha sobreseïment.

Però també pot revocar la interlocutòria que li ha enviat el jutge instructor dient que considera
que no hi ha suficients diligències investigades, retorna el sumari i les peces de convicció i li
haurà de dir quines troba que son les diligències que haurà de practicar.

Comença amb una interlocutòria del jutge instructor, i es pot acabar en el JO o sobreseïment, i
el jutge enjudiciador ha de confirmar el que diu el jutge instructor o no.

Com s’obre? Interlocutòria confirmant la conclusió del sumari + obertura del JO dictada pel
Tribunal Enjudiciador, amb aquesta confirmació s’obre la fase d’enjudiciament.

Preparació: Es trasllada l’expedient a les parts per a que facin els escrits de qualificació
provisional.

- S’han de qualificar els fets per part de les parts

- Responsabilitats (considero que es un delicte d’homicidi i considero que ha d’estar
castigar per 19 anys de presó). Es en aquest moment on les parts han de dir quin delicte
s’ha comès i quines penes demanaran
- També s’haurà de proposar la prova

4
En primer lloc ho faran les parts acusadores, i un cop han fet els escrits de qualificació
provisionals ho rebran als encausats per a que facin els seus escrits de qualificació provisional.

En aquest moment també s’han de proposar els *ARTICLES DE PREVI PRONUNCIAMENT,

s’han de demanar per part de les parts els articles de previ pronunciament, son qüestions
processals que s’han de resoldre a l’inici del judici oral, per exemple la falta de competència del
tribunal.

El LLAJ declararà que està feta la qualificació d’ambdues parts, i li demanarà al PONENT
que examini les proves proposades i les admeti o les inadmeti.

Si el Tribunal Enjudiciador està investigant si les proves s’admeten o no, haurà de dictar una
interlocutòria on admetrà o rebutjarà les proves.

Finalment el LLAJ assenyalarà Lloc, Dia i Hora pel JUDICI ORAL.

VISTA ORAL I PUBLICA (688)

 Els debats els dirigeix el president del tribunal

 Articles de previ pronunciament
 Pràctica de la prova proposada i admesa
 Conclusions definitives (el que han fet als escrits de qualificació provisional; dir quin
delicte s’ha comès i quina pena es demana)
 Informes finals (fets provats, qualificació legal, participació encausats, RC)
o MF / Resta d’acusadors / Defensa encausat
 Dret a la última paraula (739). Un cop acabat el judici el Tribunal li dona la paraula al
encausat per si vol manifestar alguna cosa
 Vist per sentència (740)
 Sentència (3 dies)  Recurrible en apel·lació des de l’any 2015

2. EL PROCEDIMENT PENAL ABREUJAT

És el més freqüent a la pràctica judicial.

Àmbit d’aplicació (14.3 + 757 LEcrim):

 Delictes ppll fins a 9 anys (menys de 9 anys)

 Penes qualsevol altra naturalesa

Regulació: Art.757 a 794 Lecrim

5
Característiques generals:

- Naturalesa: Modalitat “abreujada” del procediment ordinari

- Simplificació actuacions  + rapidesa + agilitat
- Potenciació garanties víctimes i investigat
- Increment funcions MF i policia judicial

ESTRUCTURA

o Instrucció (diligències prèvies)

o Fase intermitja
o Judici oral + decisió
o Execució

A. FASE D’INSTRUCCIÓ = DILIGÈNCIES PRÈVIES

La finalitat de les diligències prèvies es igual que al sumari, investigar sobre el fet, delicte i
autor dels fetes.

Finalitat = sumari

Inici: Interlocutòria d’incoació del Jutge Instructor

 Primera compareixença de l’investigat

o LLAJ: Informarà dels drets que té + requereix domicili (o persona) per
notificacions (775)
o JUTGE: Informarà sobre els fets que se li imputen
 LLAJ informarà dels drets al ofès/perjudicat, es a dir  Oferiment d’accions, si l’ofès o
el perjudicat no ha presentat querella, es en aquest moment, iniciat el procés penal, que
el lletrat li demanarà si vol formar part del procés penal
 Pràctica diligències investigació

Conclusió: Interlocutòria de conclusió del Jutge Instructor, aquesta interlocutòria pot ser:

I. De Sobreseïment
II. Que converteix el procediment en delictes lleus
III. Si es descobreix que es competent la JMilitar (inhibició) / JMenors (inhibició)
IV. Prosseguir amb les actuacions a través del Procediment Abreujat
 Determinacions fets punibles + identificació persona investigada

 NO INTERLOCUTORIA DE PROCESSAMENT

6
 - Necessari que tinguem la imputació formal d’una determinada persona, però no existeix
una interlocutòria de processament.
- Mínim fonament per encausar

B. FASE INTERMITJA
 Preparació JO si el jutge considera prosseguir PA (3)  INTERLOCUTORIA DE
CONCLUSIO (JI)
 Traslladar actuacions MF i acusació personada (10 dies) perquè sol·licitin:
o Obertura JO  Escrit d’acusació
o Sobreseïment si consideren que no hi ha suficients proves per continuar
o Pràctica de diligències complementaries d’investigació
C. JUDICI ORAL

L’obre el Jutge instructor, a través d’una interlocutòria d’obertura del Judici Oral perquè
les parts acusadores li han demanar que s’obri el judici oral i han presentat els escrits
d’acusació.

En aquesta interlocutòria:

- S’haurà de pronunciar sobre les MC

- Indicarà l’òrgan competent per conèixer + fallar
- Si alguna de les acusacions demana sobreseïment  Escrit d’acusació en 3 dies

LLAJ  Emplaçament investigat les còpies de l’escrit d’acusació, per poder redactar ell l’escrit
de defensa

 Compareixença amb Advocat i Procurador (3 dies)

LLAJ  Trasllat actuacions a la defensa + RRCC

 Finalitat: Escrit de defensa (10 dies)

 I si no es presenta? Si l’encausat no ho presenta s’entendrà que s’oposa a tota
l’acusació, un cop tenim la interlocutòria del judici oral i els escrits de l’acusació i la
defensa es traslladarà l’expedient i les conviccions als jutge

LLAL  Remissió actuacions a l’òrgan enjudiciador + notificació a les parts

ORGAN ENJUDICIADOR = Dictarà interlocutòria admetent o rebutjant les proves

proposades, la prova s’ha proposat a l’escrit d’acusació i de defensa, per tant, el jutge
enjudiciador el primer que farà serà dictar interlocutòria admetent o no.

7
Fet això, el LLAJ senyalarà Dia, Hora i Lloc per celebrar el judici oral.

VISTA ORAL I PUBLICA

 Abans de practicar la prova...

o Qüestions prèvies
 Pronunciament in voce del jutge
 No recurrible / Si “protesto”
 Possible conformitat de l’encausat (787.1 Lecrim)
o Amb l’escrit d’acusació pena + greu, sempre s’haurà de conformar amb la pena
més greu, si es conforma tenim una sentència oral i finalitza el procediment
o Sentència in voce  FI PROCÈS

Vista: preceptiva presència encausat + advocat

 Excepcions: Art.786.1 Lecrim no serà neccessaria presencia de l’encausat quan estigui

casatigat amb una pena privativa de llibertat inferior a 2 anys o una pena d’altra naturalesa
inferior a 6 anys.

Pràctica de la prova admesa

Conclusions definitives:

 Eleven definitives
 Modifiquen

Informes finals

 Valoració de la prova
 Qualificació jurídica dels fets

Dret a la ultima paraula de l’encausat

Vist per sentència

D. SENTÈNCIA ORAL I ESCRITA

IN VOCE

 Decisió documentada a l’acta de la vista

 Posterior redacció
 Pot adquirir fermesa en el mateix acte del judici  Si les Parts manifesten intenció NO
recórrer

ESCRITA (5 dies següents)

RECURRIBLE EN APELACIÓ

8
3. EL PROCEDIMENT PER A L'ENJUDICIAMENT RÀPID DE DETERMINATS
DELICTES

“Judicis ràpids”: Arts.795 a 803 LEcrim

 Ràpid resposta:

 Delictes d’investigació senzilla + delictes de menor gravetat

 Permet la celebració immediata del judici oral o en un termini molt breu

Àmbit d’aplicació  Concurrència 4 pressupòsits:

1. Delictes ppll fins a 5 anys/altres penes fins a 10 anys

2. Incoació mitjançant atestat policial  Que s’hagi iniciat mitjançant atestat policial
3. Detenció o citació policial del denunciat  Al Jutjat de Guàrdia
4. Alguna de les següents circumstàncies:
a. Delictes flagrants (al moment)
b. Determinats delictes: furs, robatoris, contra seguretat tràfic...
c. Instrucció presumiblement senzilla

NO a delictes connexos diferents

NO quan secret de les actuacions per les parts

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

 Tramitació rapida
 Augmenten funcions policia judicial
 Eix central de la incoació = atestat
 Instrucció concentrada al Jutjat de Guàrdia
 Pren més protagonisme el MF
 Augmenten competències del LLAJ
 Com que la regulació del judici ràpid es molt curta, en cas de necessitat supletòria de
normativa aplicarem les normes del procediment abreujat

ESTRUCTURA

o Fase d’instrucció
o Fase intermitja
o Judici oral + decisió
o Execució

A. FASE D’INSTRUCCIÓ = DILIGÈNCIES URGENTS

Protagonisme de la policia judicial perquè pot fer activitats d’investigació:

9
 - Informació drets a l’investigat
- Oferiment d’accions als ofesos i perjudicats
- Pràctica diligències
- Citacions (denunciat, testimonis, asseguradores...) en coordinació amb el Jutjat de
Guàrdia

Remissió al Jutjat de Guàrdia: Atestat i objectes + procés

JUTJAT DE GUÀRIDIA

Es un jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia i també pot ser el VIDO

Aquest jutjat de guàrdia, per iniciar la fase d’instrucció, per tal, el que hem dit abans de la
policia judicial era una prèvia, haurà de dictar una Interlocutòria d’obertura de les diligències
urgents (irrecurrible):

 Completar les activitats investigadores que havia fet la policia judicial (si cal)
o Prendre declaració al detingut/comparegut citat, testimonis citats
o Reiterar oferiment d’accions
o Informar (de nou) l’investigat dels seus drets
o Antecedents penals, roda reconeixement (si s’escau)
 Practicar durant el servei de guàrdia (la guàrdia dura 1 setmana)
 Possible pràctica prova anticipada

Possible conformitat “premiada” de l’encausat: S Jutjat de Guàrdia.

B. FASE INTERMITJA

Celebrar Audiència amb les parts personades + MF

 Se’ls preguntarà si creuen que han d’obrir el judici oral, o si anem al sobreseïment

 Possible petició MC (MF / parts acusadores)

Possibles decisions del Jutjat de Guàrdia:

 Diligències suficients:
o Interlocutòria obertura judici oral continuació  no recurrible
o Interlocutòria sobreseïment
o Delicte lleu  Transformació Jdelictes lleus (remissió jutge competent
 Diligències insuficients
o Continuació com a diligències prèvies PA (conversió PA)

10
 o Cal motivar quines son les diligències a practicar

Resoldrà sb MC

Si es decideix obrir el JO:

- Només acusació publica (MF)

o Immediata presentació escrit acusació (j oral)
o Possible conformitat acusat (fi)
o Escrit de defensa
o Art.800.2.2 = escrit no immediat (5 dies)
- Tb acusació particular
o Emplaçament JG parts acusadores per presentar escrits (2 dies) al J de Guàrdia

LLAJ del JG citarà per la celebració JO  El judici s’haurà de celebrar com a màxim durant els
15 dies següents.

C. JUDICI ORAL

Davant del JUTGE PENAL

Segueix model del PA (802 LEcrim)

Posar en disposició de l’òrgan competent les actuacions  Enjudiciador

 Dictarà interlocutòria admetent o inadmetent les proves  Irrecurrible

 Prova anticipada (si cal)
 LLAJ Assenyala Dia, Hora i Lloc de la vista

VISTA

Remissió al PA (802  786 a 788 LEcrim)

- Si no hi ha qüestions processals s’ha de practicar la prova

- Conclusions definitives
- Informes finals
- Dret a la ultima paraula
- Queda vist per sentència

SENTENCIA

- Es dictarà dins dels 3 dies següents

- Possibilitat in voce

11
 - Recurrible en apel·lació

Si es oral i les parts diuen que no recorreran, la sentència esdevé ferma en el mateix acte del
judici

4. EL JUDICI DAVANT DEL TRIBUNAL DEL JURAT

5. EL JUDICI PER A L'ENJUDICIAMENT DE DELICTES LLEUS

És el que abans es coneixia com “judici de faltes”.

Regulació: Arts.962 a 977 LECrim

Ambit d’aplicació:

 Infraccions lleus = antigues faltes

 Coneixeran:
o Jutjats d’Instrucció
o Jutjats de Violència sobre la dona
*** sempre que siguin “Delictes lleus independents”

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

- Doble instancia
- Instruccio?  Minima activitat
o Atestat policial judicial
- No es necessaria la postulacio, no necessitem ni ADVOCAT ni PROCURADOR
- Possible celebració del judici oral sense la presencia de l’encausat

ESTRUCTURA

o Iniciació
o Judici oral
o Sentencia
o Execució

Iniciació

 Inici= Notitia criminis (per qualsevol via)

 Minima activitat instructora

12
Preparació del Judici Oral

 Informar drets ofès-perjudicat

 LLAJ: Assenyalar Dia, Hora i Lloc del judici
 Citar denunciat, ofès o perjudicat, denunciat, t3etimonis i perits
 Incompareixença sense justa causa de parts, pèrits i testimonis = multa de 200 a 2.000€
+ delicte obstrucció a la justícia

NO HI HA INSTRUCCIÓ

JUDICI ORAL

 Caràcter públic ç8excepte a porta tancada)

 Lectura de la denuncia o querella
 Formalització de l’acusació (desig de ser part + acusacions concretes)
 Intervenció de les parts acusadores
o Proposar, admetre i practicar la prova
 Intervenció de l’encausat
o Proposar, admetre i practicar la prova
o ATENCIÓ! Residència fora circumscripció del jutjat = Pot al·legar que està lluny
i que no pot anar, i enviar per escrit el que consideri convenient, perquè recordem
que no es necessària la postulació
 Informes orals (conclusions: MF, denunciant o querellant, acusat)
 Dret a la ultima paraula a l’encausat

VIST PER SENTÈNCIA

SENTÈNCIA

In voce (adelantar la decisió)  Si les parts manifesten no recórrer = FERMA

Escrita: En els 3 dies següents

- Notificar: Parts + Perjudicats/ofesos tot i no part

Recurrible en apel·lació

2 POSSIBILITATS PER TRAMITAR ELS DELICTES LLEUS:

1. ENJUDICIAMENT IMMEDIAT O RAPID

Davant del Jutjat de Guàrdia (o JVIDO)

Requisits:

13
  Delictes lleus Art.962 LECrim
o Delito leve de lesiones o maltrato de obra
o Hurtos
o Amenazas
o injurias
 Coneixement dels fets policia judicial  a través d’un Atestat
 Que estigui identificat el pressumpte autor
 Citar-lo per comparèixer al J de Guàrdia
 Citació de la resta d’intervinents (ofesos, testimonis...) – coordinació policia judicial i J
de Guàrdia

J Guàrdia (o JVIDO) decidirà:

 Immediata celebració del JO (963.1.2º LECrim)

o Si l’asumpte correspon al J de Guàrdia
o I compareixen totes les persones citades  I si no? Depèn de si el jutg4e
considera necessària la seva presència
o sempre i quan es pugui practicar tots els mitjans de prova que es consideren
imprescindibles  Si no, dia més proper possible
 Sobreseïment (963.1.1º LECrim)  Escassa gravetat i no interès públic

2. ENJUDICIAMENT COMU O ORDINARI

Art.965 LECrim

No possible enjudiciament immediat: Falta alguna exigència anterior

Davant l’òrgan competent: JG o un altre

- JG o JVIDO  Citació parts celebració JO, màx en 7 dies celebració

- Un altre  el JG/JVIDO remissió al competent per al JO

14