La veritable historia de Sant Jordi

(Jorge en castellà, George en anglès):

* El nom: el seu origen és grec: γεωργός (georgos), que significa “agricultor, pagès”.

* La seva vida terrenal: es va desenvolupar entre els segles III i IV.

* Activitats i característiques de la seva representació: cavaller i màrtir (significat de màrtir:

Persona que pateix turments o la mort per no renegar la fe en Jesucrist).

* És el patró (sant protector): de Catalunya i Anglaterra entre d’altres països, i dels arquers,
dels cavallers, de la cavalleria, dels militars, dels mestres d’esgrima i dels scouts.

Segur que no t’havies fixat mai: (observa)

Escut de la ciutat Escut del Barça Bandera Bandera del país

de Barcelona d’Anglaterra de Geòrgia

Què és el que tenen en comú: és la creu de Sant Jordi, ja veus que el sant està present fins i tot
en el futbol. A sant Jordi se’l representa amb aquesta creu vermella que representa el triomf
davant de la mort, de fet al mateix Jesús Ressuscitat se’l representa amb aquesta bandera:

La 1a és una
representació de Jesús i
la segona de sant Jordi
amb la seva bandera
representativa i amb la
palma del martiri i
representat com un
soldat romà.

* Està relacionat amb els 14 sants auxiliadors: Els catorze sants auxiliadors: es poden
comparar a una mena de "Venjadors" o de "Lliga de la Justícia" actual, famosos pel seu poder
espiritual.
A mitjan el segle XIV, la Pesta Negra va assolar ciutats i camps d'Europa i els cristians pregaven
constantment a Déu que els lliurés d'aquesta malaltia mortal.

Per ajudar a amplificar les seves oracions, uns cristians a Alemanya van recórrer a un grup de
sants famosos per la seva intervenció miraculosa. Invocar a aquests sants de forma col·lectiva,
com un grup, que amb el temps va arribar a conèixer-se com els Catorze Sants Auxiliadors.

Tots els sants tenen dies festius separats, però en alguns llocs es celebrava el Dia dels Catorze
Sants Auxiliadors en un mateix dia, el 8 d'agost.

Més tard, es va desenvolupar una lletania (oració) que reuneix els sants auxiliadors per
convocar la seva acció. També ofereix un concís resum sobre qui és cada sant i quin benefici
espiritual es requereix d'ells:

Sant Jordi, valent màrtir de Crist,

Sant Blai, gelós bisbe i benefactor dels pobres,

Sant Erasme, poderós protector dels oprimits,

Sant Pantaleó, miraculós exemplar de caritat,

Sant Vito, protector especial de la castedat,

Sant Cristòfol, poderós intercessor en els perills,

Sant Dionís, brillant mirall de fe i confiança,

Sant Ciríac, terror de l'infern,

Sant Acaci, útil advocat en la mort,

Sant Eustaqui, exemplar de la paciència en l'adversitat,

Sant Gil, menyspreador del món,

Santa Margarida, valent campiona de la fe,

Santa Caterina, victoriosa defensora de la fe i la puresa,

Santa Bàrbara, poderosa patrona dels moribunds ...

Que a través de la intercessió de tots els Sants Guardians Auxiliadors, escoltis les nostres
oracions ...

La devoció a aquest grup particular de sants es va estendre ràpidament a través d'Europa i

molts santuaris i esglésies van ser consagrats en el seu honor.

A dia d'avui, els Catorze Sants Auxiliadors segueixen sent altament valorats per la seva
intercessió i se'ls considera una invocació poderosa en moments de gran necessitat.

En aquests moments difícils seria un bon moment per recuperar aquesta devoció.
Aquesta imatge
de Sant Jordi està
a la façana
principal del
Palau de la
Generalitat de
Catalunya. És
d’Andreu Aleu
(1860).

Aquest que és de
l’artista Pere Joan
també està al
Palau de la
Generalitat de
Catalunya i és
conegut com
l’astronauta per
l’aparença del seu
casc.
*La difusió del seu culte: va ser aprovat el 494 pel Papa Gelasi. Es va difondre a Anglaterra
entre els segles VII i VIII. I més tard durant l’època de les croades (Edat Mitjana).

* La seva vida:

La prova de l'existència històrica de sant Jordi està lligada al culte nascut entorn del seu
sepulcre (tomba) a Lidda (Palestina), on va ser decapitat al començament de segle IV, ja que
les actes del martiri i la Passió van ser considerades apòcrifes al segle VI. La imatge del
cavaller lluitant contra un drac es va difondre durant l'Edat Mitjana i va ser recollida per la
Llegenda Daurada en to de faula. Un horrible drac prenia víctimes humanes d'una ciutat que
d'una altra manera hauria exterminat amb el seu alè verinós. Escollia les víctimes
indiscriminadament; quan li va tocar a la filla del rei el drac se la va emportar al costat de
l'estany on vivia, però, abans que pogués esquarterar-la, va arribar Jordi, un cavaller de
Capadòcia que, amb l'espasa desembeinada, la qual va domar; Jordi va portar a la ciutat a la
inofensiva bèstia lligada a la cintura de la jove, va tranquil·litzar el poble dient que havia
vingut a vèncer el drac en nom de Crist, a fi que es convertissin. Després d'aquesta empresa,
Jordi va marxar, però durant les persecucions de Dioclecià va patir atroces tortures i va ser
decapitat.

* Se’l representa: com un cavaller amb espada i llança en l’acte de derrotar el drac; de vegades
està present la princesa que va salvar. En les representacions antigues se’l representa amb la
palma del martiri.

Paolo Uccello, Sant Jordi i el

drac, 1455, Londres, Nacional
Gallery.

La princesa, que tal vegada

representa l'Església, portava
al drac domat lligat a la cintura
amb una corda, senyal del
poder de Jordi.

L'arma amb la qual va vèncer

al drac és la llança, que,
juntament amb l'espasa, va
esdevenir atribut del sant.

El drac, principal atribut

iconogràfic de Jordi, abans de
ser vençut i domat per sant
Jordi que es representa
 sempre com un cavaller.

El cavall de sant Jordi sol ser

un cavall blanc, en al·lusió a la
puresa del cavaller.

Imatge de la tomba de Sant Jordi a Lod (Israel):