Professional Documents
Culture Documents
Ara 2021-05-02
Ara 2021-05-02
ELECCIONS 4-M
JAVIER BARBANCHO
DIUMENGE
2 DE MAIG DEL 2021
NÚMERO 3773
2,50 EUROS
AVUI
aradiumenge
Diumenge 2 de maig del 2021 #366
AYUSO
EL CAMÍ
DE L’OR
LA FALSA
FÀBRICA
DE SOMNIS
DEL SENEGAL
Alicia Petrashova, Pablo Parra i Toni Gárez
el nacionalisme
castís
Tres dècades de governs del PP han convertit Madrid en un
laboratori del populisme de dretes, que pot fer un salt el 4-M
P 34 P 36-37
EMPRENEM
Els sindicats ELS ALEMANYS
reclamen que es LIDL I ALDI ES
formi govern REINVENTEN
CCOO i UGT aprofiten Els dos súpers deixen enrere
el Primer de Maig per la guerra de preus i aposten
demanar un nou executiu per l’atenció al client
FELIP ARIZA
02 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
les claus del dia
Identitària
“Tinc bastanta gent a insta que se’n va de
vacances a les Canàries. Aviam, ¿en quin El temps
moment es pot anar a les Canàries
Q
LA CANDIDATA AYUSO fa campa- de vacances? ¿No se suposa que no es pot uan els règims polítics en lloc de parlar de com afrontar els
nya electoral a base de definir i de- sortir de Catalunya? Què m’he perdut?” s’estabilitzen es fan pre- problemes. I així trobem un llistat
fensar el que anomena “una manera visibles i els marges de inacabable d’acudits ridículs, en què
madrilenya de viure”. Allò que en al- sorpresa són limitats. Pe- Ayuso és campiona. O el desesti-
tres circumstàncies definiríem com Álvaro M. (@AlvaroMunyoz) rò les societats muten de ment dels partits sobiranistes cata-
una identitat madrilenya. Després Filòleg i corrector manera cada cop més accelerada, i les lans, que, com si no passés res, s’en-
de molt de temps considerant que “M’agrada la gent que camina sota la pluja sense estructures polítiques tenen una ri- tretenen perllongant les negociaci-
identitat era una paraula pecamino- paraigua fingint que no plou, amb indiferència” gidesa que els fa difícil adaptar-se. En ons per formar govern. Resultat de
sa o negligible, i d’acusar d’identita- la modernitat, la innovació tecnolò- tot plegat: l’univers polític com una
ri el nacionalisme català, ara es de- gica impacta en el sistema econòmic superestructura cada cop més allu-
uen adonar que el concepte és al Oriol Malet (@OriolMalet) i hi provoca canvis d’envergadura. nyada de la realitat, que no fa més
centre dels grans debats contempo- Il·lustrador Just sortíem de la gran sotragada de que tensar-la quan el que tocaria és
ranis. Tota mena d’identitats, des de “Gràcies a tots els tuits confirmant que plou per la globalització –la crisi de 2008– i el contrari, és a dir, estar amb la
la de gènere fins a la de les comuni- ajudar-nos a estar segurs que el que veiem amb ens hem trobat amb una inesperada ciutadania, debatre les condicions
tats i les minories. També les naci- els nostres propis ulls no són al·lucinacions” pandèmia que ha caigut com una perquè la vida de tots millori.
onals. Per tant, Ayuso s’hi apunta bomba sobre la gran transformació No m’estranya que paraules com
per la porta del darrere, definint una en curs. I la política ha entrat en una aquestes d’Íñigo Errejón rebentin les
identitat madrilenya basada en les fase de desconcert general que al- xarxes: “Quan parlem de la desigual-
canyes de cervesa, els embussos de guns intenten dissimular per la via tat sembla que es parla en abstracte
trànsit i el no trobar-te amb l’anti- d’un exhibicionisme desaforat. i la desigualtat en la vida és el temps.
ga parella després d’una separació. A la política ja no li val parapetar- És si quan tornes a casa tens temps
Li cal una identitat perquè s’adona se darrere la paraula mèdica. I se la per fer deures amb el teu fill o no. És
que és important. Però la necessita juga. S’han de prendre decisions en si trigues mitja hora de la feina a ca-
banal i anecdòtica, perquè no pot unes societats molt tocades després sa o una hora i mitja perquè les carre-
CRISTINA CALDERER
competir amb la potent de veritat, d’un any d’excepció sanitària, eco- teres del sud estan embussades. La
l’espanyola, sinó ser-ne una peculi- nòmica i moral. I ara és quan uns desigualtat és si un dia tens angoixa
aritat simpàtica. Quan es va crear la Laia (@Laiaonis) s’engrandeixen i d’altres s’empeti- per un mal de genoll i tens diners per
comunitat autònoma de Madrid, en Tuitaire teixen. Biden ho ha entès, Draghi en pagar-te l’assegurança priva-
el cafè per a tothom, es van haver “Esmorzar i tornar al llit és pecat?” part també. Aquí, entre la insegure- da o has d’esperar vuit me-
d’inventar una bandera i un himne, tat i la falta de coratge, triomfa el so- sos perquè t’atenguin”. És
per no quedar enrere respecte dels roll. L’exacerbació de les fractures tan rar que la política si-
qui ja en tenien, consagrats per la his- Paula Púa (@pppua) condueix la ciutadania als falsos di- gui capaç de parlar de la
tòria i l’acceptació popular. Faltava Guionista i humorista lemes, a escollir entre bons i dolents vida que sorprèn.
una identitat (subsidiària). Deu ser “Soc aquesta classe de persona que està
per això que Ayuso ha esdevingut ba- esmorzant i pensa en el sopar”
JOSEP RAMONEDA
nalment identitària.
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 03
les claus del dia
L’OBSERVADORA
ESTHER VERA
DIRECTORA
L’EDITORIAL
D JxCat es van tornar a re- d’aquest diari que si el dia 1 de maig no dies passen i cada cop hi ha més in-
unir ahir per mirar de hi havia acord els republicans es veu- dicis que la falta d’acord té un cost
trobar un desllorigador rien obligats a explorar “vies alterna- per al país. Aquesta mateixa setma-
a les negociacions per tives” amb Junts. És improbable, pe- na, el secretari general de CCOO a
formar govern, però el pacte encara rò, que Junts accepti la via del Govern Catalunya, Javier Pacheco, alertava
sembla lluny. Tot i que amb la reunió en solitari d’ERC, i el més segur és que a l’ARA del perill que la planta de ba-
de Lledoners de dimarts es va donar els pròxims dies vegem una intensifi- teries elèctriques no s’instal·li a Ca-
la Comunitat de Ma-
drid, i favorita a les eleccions
de dimarts que ve, ha esta-
blert un estil de fer política
populista i nacionalista, amb
connexions amb el trumpis-
me, que ha polaritzat la soci-
una empenta a les converses i es va cació de les negociacions. Ara bé, és talunya. Els líders sindicals també etat madrilenya fins a ex-
obrir ja la carpeta final, la del repar- evident que, vista l’extrema lentitud van aprofitar el Primer de Maig per trems desconeguts. A més,
timent de conselleries entre les dues de les converses i la situació del país, urgir a la formació de govern. amenaça amb formar un go-
formacions, avui encara no L’argument que en vern amb l’extrema dreta de
s’ha arribat al punt en què es països com ara Bèlgica o Vox, amb qui comparteix bo-
pugui afirmar que la negocia- Cada cop hi ha més indicis que Holanda és habitual que na part del discurs. P. 06-16
ció està encarrilada i ja s’han el retard en la formació del nou les negociacions per for-
superat els obstacles princi- mar govern durin mesos
pals. Res més lluny de la re- Govern té un cost per al país, o anys no és aplicable al
alitat. Els principals obsta- i així ho van dir ahir els sindicats cas català, on l’impacte
cles, el paper del Consell per de la pandèmia obliga a
la República i l’estratègia in- tenir un Govern amb to-
dependentista, encara continuen que reclama a crits la formació d’un tes les atribucions i iniciativa política
sense resoldre’s a 25 dies del dia límit. Govern per posar en marxa tots els com més aviat millor. I, a més, els dos
Segurament és per això que ERC es mecanismes de la recuperació econò- partits feia precisament més d’un any
planteja traslladar en les pròximes mica, caldria un revulsiu que situés la que sabien que haurien d’abordar
hores a Junts la possibilitat de formar negociació en un altre pla. aquest escenari. Dos mesos i mig des-
govern en solitari, de moment i fins ERC espera que aquest revulsiu si- prés del 14-F no hi ha cap argument
que hi hagi un acord definitiu per a un gui la proposta del Govern en solita- que justifiqui el retard. I el que és pit- Valentina
executiu bipartit. Va ser el mateix vi- ri, mentre que Junts no es deixa im- jor: tampoc hi ha cap seguretat que
cepresident i candidat a la investidu- pressionar pels ultimàtums i segueix aquesta llarga negociació revertirà en Planas
ra, Pere Aragonès, el que va avisar ara aliena a les pressions per accelerar la un Govern més sòlid que l’anterior.
Juntament amb la seva
germana Júlia, Valenti-
na Planas ha fundat La Incor-
recta, una empresa que fa
MANEL FONTDEVILA marxandatge amb frases so-
bre la llengua catalana. Bosses,
samarretes i fins i tot mascare-
tes amb frases com “M’agra-
des més que la ce trencada”
s’han convertit en un dels fe-
nòmens de la temporada i re-
presenten una mirada fresca
sobre la llengua. P. 47
Aitana
Bonmatí
El Barça femení de fut-
bol es pot classificar
avui per a la final de la Cham-
pions si supera el PSG. La ju-
gadora Aitana Bonmatí expli-
ca en una entrevista a l’ARA
que se senten preparades per
superar les franceses i gua-
nyar, aquest cop sí, la seva pri-
mera Champions. Una de les
claus, segons explica, és la mi-
llora de l’apartat físic i també
mental. P. 53
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 05
PUBLICITAT
06 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
Dossier
CAP AL 4-M
Radiografia de l’‘ayusisme’
La presidenta madrilenya és producte de més de 25 anys de governs ininterromputs del PP a la
comunitat, que han convertit la capital espanyola en un laboratori neoliberal de les polítiques
del PP i han creat un perfil inèdit com el d’Ayuso, que té opcions de seguir governant
MARIONA FERRER I FORNELLS ❊ MADRID
Q
uè hi ha darrere del “viu- El sociòleg i professor de ciència
re a la madrilenya” que política Ignacio Sánchez-Cuenca va
predica Ayuso? La Bea- ser dels primers a alertar del perfil
triz triga una estona a d’Ayuso. Ja el maig del 2020 la va pre-
contestar. Acaba de tor- sentar com una “alumna avantatjada
nar d’un míting a la plaça de Cham- de Trump a Espanya” i va avisar dels
berí amb els seus pares i porta una de riscos que podia suposar ridiculitzar-
les mascaretes de les joventuts del la. “Ha sabut absorbir un discurs op-
PP, justament amb aquest lema. “És timista mentre l’esquerra només diu
la reacció a un any de relació entre la que cal ser més estricte amb tot”, as-
Comunitat de Madrid i el govern es- senyala. El resultat: un perfil que
panyol sense precedents, fins al “beu de l’herència de les polítiques
punt que van imposar tancar Ma- neoliberals del PP a Madrid des del
drid!”, explica. Ella treballa a Lon- 1995 i que ha sabut explotar molt bé
dres però porta uns mesos a Madrid el nacionalisme espanyol”. León
per poder “viure en llibertat”. La se- també considera essencial per enten-
va mare, la Teresa, creu que no cal dre el poder de la presidenta madrile-
buscar tres peus al gat amb el discurs nya el fet que el votant del PP sigui
d’Ayuso: “Libertad és el No pasarán més centralista a la capital espanyola
durant la guerra”. que en altres llocs de l’Estat i que des
Lluny de presentar una campanya de l’inici de la pandèmia hagi fet po-
de propostes, la presidenta madrile- lítiques més pròximes als votants de
nya ho ha fiat tot a aquesta paraula. Vox que no pas als del PP.
Llibertat, de fet, és l’única paraula es-
crita a la carta de propaganda electo- Ignacio Sánchez-Cuenca
ral que ha arribat a casa de tots els SOCIÒLEG I PROFESSOR DE CIÈNCIA POLÍTICA
censats per a les eleccions del 4 de “Quan l’esquerra ridiculitza
maig. Per a Sandra León, politòloga i
investigadora talent senior a la Uni- Ayuso desperta la solidaritat.
versidad Carlos III de Madrid, el que Passava igual amb Trump”
alguns ja anomenen el “fenomen
Ayuso” no és més que la capacitat de Sandra León
consolidar una “identitat ideològi- POLITÒLOGA. INVESTIGADORA DE LA CARLOS III
ca” i no pas nacional a través de les De tardeo en un bar del centre de
polítiques del PP des del 1995, com la
“La resposta a la pandèmia ha Madrid amb una cervesa de suport
de lliure elecció de centre educatiu o estat més pròxima als votants a Isabel Díaz Ayuso. JAVIER BARBANCHO
de l’atenció sanitària. de Vox que als del PP”
50.000 Són els vots que el PSOE estima que els calen a les esquerres
per superar la suma de la dreta a les eleccions del 4 de maig. A principis de
69 Són els escons necessaris per a la majoria absoluta a l’Assemblea de
Madrid. Ayuso aspira a aconseguir-los ella sola, però la majoria d’enquestes
campanya Podem estimava que està en joc la mobilització de 100.000 vots. apunten que li caldrà sumar amb Vox i que l’esquerra té poques possibilitats.
S
ón les set de la tarda d’un di- España! Curiosos de tota mena entren Antonia González enllà, el Roberto fa números. És el
mecres i el carrer Ponzano co- al local per tastar-la, brindar amb la ca- ESTUDIANT DE MÀSTER MADRILENYA propietari del Lolamenta i ha deci-
mença a omplir-se. Situat al ra d’Ayuso a l’etiqueta i endur-se l’am- “No soc de dretes però votaré dit estampar la imatge d’Ayuso en
cor de Chamberí, és la Meca polla a casa, assegura la cambrera del un dels vidres del local. Si no fos per
del popular tardeo madrileny i bar La Lianta de Ponzano. el PP. Madrid és una comunitat ella diu que ja hauria tancat i, en
també el barri on ha crescut la presiden- “Cal seguir vivint. Jo soc una ayu- boicotejada i Ayuso s’hi ha atrevit” canvi, manté un 80% de la factura-
ta madrilenya i candidata a la reelecció, ser!”, diu la Laura (nom fictici), i ense- ció. Amb una concentració de 72
Isabel Díaz Ayuso. Cinc companyes de nya un braçalet amb la bandera d’Espa- Roberto bars en un quilòmetre, Ponzano en-
màster “celebren la vida” –ballant reg- nya. Una de les seves amigues, l’Anto- PROPIETARI DEL BAR LOLAMENTA A CHAMBERÍ carna el nacionalisme madrileny
geaton– amb un gintònic a la mà a l’in- nia, reconeix que mai s’ha considerat de del qual treu pit la candidata del PP.
terior d’un dels locals que ofereixen la dretes però que té clar que votarà el PP: “Votaria qualsevol que hagués Però l’ayusisme és molt més: és el
nova cervesa artesana de moda entre “Madrid és una comunitat boicotejada deixat els bars oberts. Tinc amics resultat de 25 anys de governs inin-
vells i nous votants del PP: ¡La Caña de i Ayuso s’hi ha atrevit”. Dos locals més catalans bojos per venir cap aquí” terromputs del PP a la Comunitat.
Protestes en cotxe en contra de la nova llei educativa. JESÚS HELLÍN / EUROPA PRESS
L
a desigualtat a nivell d’im- blic a escoles concertades, mentre
postos també es tradueix que Madrid s’ha convertit en la co-
en desigualtat educativa. munitat que menys inverteix per
Si hi ha un col·lectiu en el alumne: 4.727 euros l’any, la meitat
qual el PP ha aconseguit que Euskadi. Suposa un 2,25% del
adeptes els últims mesos és, a més PIB de Madrid; la mitjana estatal se
del de l’hostaleria, el de les famílies situa en un 4,27%.
que porten els fills a l’escola concer- Les escoles catòliques de Madrid
tada (Madrid és justament, amb el han fet campanya als seus centres i
País Basc, la comunitat amb menys Emilio Díaz, el seu portaveu, assegu-
presència d’escola pública, un 55% ra que “el 4-M perilla el model de
enfront d’un 30% de la concertada i concertada si guanyen les esquer-
un 15% dels centres privats). Són les res”. Rebat amb vehemència que
16.30 h i un grup de quatre mares es- aquest model creï més desigualtat,
peren que surtin els fills del col·legi mentre que Vaquero branda l’últim
Nuestra Señora de las Delicias, al informe de Save the Children, que si-
barri d’Arganzuela. Totes asseguren tua Madrid com la regió amb més es-
que el 4-M està en joc que els seus coles gueto de l’OCDE després de
fills hi puguin continuar anant i s’han Turquia. “Estem vivint com es tre-
beneficien el 7% de la població. “El crei- Carlos Berzosa mobilitzat activament com a part de uen línies a escoles públiques per
xement de Madrid no es deu als impos- EXRECTOR DE LA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE la marea taronja en contra de la llei donar-les a la concertada i Ayuso
tos baixos, és per l’efecte de la capitali- “El creixement de Madrid no Celaá, que reverteix la llei Wert i ha promès continuar amb aquest
tat i el talent”, assegura. Però segons el estableix que cal garantir places model”, conclou.
seu parer amb aquest relat “s’ha creat es deu als baixos impostos, és sempre prioritzant l’escola pública.
una nova classe mitjana, un nou ric, poc per l’efecte de la capitalitat i el A Madrid hi ha possibilitat d’elec- Emilio Díaz
informat i encantat amb les polítiques talent. S’ha creat un nou ric ció de centre, independentment de PORTAVEU D’ESCOLES CATÒLIQUES DE MADRID
poc redistributives” de la regió. poc informat i manipulable” la proximitat. Ara bé, això només “El 4-M perilla el model
L’economista José Carlos Díez apun- passa si hi ha places lliures. El PSOE
ta en la mateixa direcció i nega que Ma- admet que bona part de la nova llei d’escola concertada
drid sigui qui està sortint millor de la cri- José Carlos Díez educativa es va fer per acabar amb si guanyen les esquerres”
si del coronavirus. Posa d’exemple el tu- ECONOMISTA. PROF. UNIVERSITAT D’ALCALÁ pràctiques de la Comunitat de Ma-
risme de negocis i de cap de setmana –on “Ayuso ha agafat la bandera drid, on el pes de l’escola pública ha María Elena Vaquero
ha patit la caiguda més forta de tot l’Es- d’Esperanza Aguirre, caigut un 5% des que governa el PP. COORDINADORA DE CCOO ENSENYAMENT
tat–. Berzosa també diu que “s’ha volgut María Elena Vaquero, coordinadora “Madrid és la regió amb més
salvar l’economia en detriment de la sa- és aguirrista. En termes de CCOO Ensenyament i membre
lut, però tampoc s’han obtingut dades econòmics tot el que diu és fals, de la Marea Verda, recorda com el escoles gueto de l’OCDE
positives en l’evolució econòmica”. excepte algunes coses” PP ha cedit sistemàticament sòl pú- després de Turquia”
08 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
dossier
CAP AL 4-M
P
erò si l’empremta de les ric i que provoca un augment de l’ús
polítiques neoliberals del del cotxe en detriment del transport
PP ha quedat plasmada en públic. La conseqüència més direc-
un lloc és en el paisatge ta és que Madrid és la ciutat amb
urbanístic madrileny. La més morts directes per contamina-
capital espanyola no té cap marc re- ció de diòxid de nitrogen en un estu-
gulador –tampoc en els horaris co- di recent que engloba 585 ciutats.
mercials–. De fet, el principal segell Ayuso assegurava durant la cam-
d’Ayuso és “l’absència” de normati- panya del 2019 que “les cues de cot-
ves. Crida l’atenció que l’única llei xes són una senya d’identitat de Ma-
que ha aprovat en dos anys de legis- drid”. La capital espanyola és de les
latura abans de convocar les elecci- poques on l’ús del vehicle ha aug-
ons sigui la polèmica modificació de mentat respecte del transport públic
la llei del sòl. Es tracta d’una norma des dels anys 90. Alhora, també s’ha
que, entre altres coses, permet su- anat eixamplant la desigualtat entre
L’Hospital Zendal és ara un centre de vacunació. MARTA FERNÁNDEZ / EUROPA PRESS primir la majoria de llicències i libe- el nord (cada cop més ric) i el sud (ca-
ralitzar el sector urbanístic. da cop més pobre). “No cal entrar en
LA INVERSIÓ MÉS BAIXA EN SANITAT Alberto Laboreiro es va jubilar fa
poc, però va ser subdirector regional
un gueto per veure com la ciutat es va
degradant quan vas cap al sud. Hi ha
A
de Planificació de la Comunitat de hagut un abandonament de la perifè-
la inversió en educació vatitzar sis hospitals per part del Madrid durant els cinc anys de go- ria obrera, que té també la pitjor qua-
més baixa de l’Estat s’hi conseller Javier Fernández-Las- vern del socialista Joaquín Leguina litat ambiental”, explica Eva García,
suma també la inversió quetty, que Ayuso va rescatar l’any –que ara demana el vot per a Ayuso– arquitecta urbanista.
més baixa en sanitat. La passat per al seu equip. Si un hospi- i durant 25 anys del PP. En la seva te-
gestió dels hospitals ma- tal públic està col·lapsat, el pacient si doctoral sobre ordenació del ter- Alberto Laboreiro
drilenys és el resultat d’anys d’in- acaba optant per una clínica privada ritori, del 2015, assegurava que “el EXSUBDIRECTOR DE PLANIFICACIÓ DE LA CAM
tents de privatització i privatitzaci- amb menys cua d’espera. model d’ocupació del territori” de la “El model d’ocupació del
ons encobertes, així com de políti- El resultat, explica Fátima Cortés, comunitat en les últimes dues dèca-
ques immobiliàries per crear grans portaveu de l’Associació Madrilenya des “ha obeït a factors d’oferta del territori ha obeït al mercat i no
centres sanitaris desposseïts des- de Salut Pública, és la “retallada pro- mercat i no de les necessitat de la po- a les necessitats de la població”
prés de pressupost per al dia a dia. gressiva de pressupost i que no s’ha- blació”. Constatava també una “so-
L’expresidenta madrilenya Espe- gin reforçat les plantilles”. “No hi ha breexplotació insostenible” del sòl Eva García Pérez
ranza Aguirre va impulsar la cons- un programa clar per part del PP pel en una regió amb poc territori desti- ARQUITECTA URBANISTA
trucció de vuit hospitals que va re- que fa a la sanitat malgrat la pandè- nat a l’agricultura i la ramaderia i
partir entre les vuit grans construc- mia”, exclama. Mentrestant, no han molt d’espai per créixer.
“No cal entrar en un gueto per
tores espanyoles. Avui en dia alguns deixat de créixer les assegurances Això ha portat a un creixement veure com la ciutat es degrada
no treballen a ple rendiment, com privades durant l’any del covid. Gai- dispers, de baixa intensitat, perifè- quan vas del nord al sud”
l’Infanta Sofia de l’eixample de Va- rebé 4 de cada 10 madrilenys ja en te-
llecas, que té una planta buida. Per nen i només els supera Catalunya, tot
això diferents col·lectius de la Marea i que el creixement està sent més fort
Blanca van posar el crit al cel quan a la capital espanyola, que només de-
Ayuso va anunciar la creació de dica un 3,7% del PIB a sanitat –la
l’Hospital Enfermera Isabel Zendal mitjana espanyola és del 5,6%.
sense aclarir qui hi treballaria –al fi-
nal ha acabat manllevant metges Fátima Cortés
d’altres centres. PORTAVEU AS. MADRILENYA SALUT PÚBLICA
Madrid dona la possibilitat d’es- “Ayuso diu que té la millor
collir metge, centre de salut i hospi-
tal. Per al PP és un dels grans trets sanitat, però el PP no ha fet
d’identitat de la capital espanyola. més que retallar el pressupost”
Però darrere aquesta decisió, segons
Mar Noguerol, metge d’atenció pri- Mar Noguerol
mària i membre de l’Associació de AS. DE METGES ESPECIALISTES DE MADRID
Metges Especialistes de Madrid, hi “La llibertat d’elecció a Madrid
ha la intenció de “fomentar la deri-
vació a centres privats” després de es va fer per fomentar la
l’intent frustrat per la justícia de pri- derivació a centres privats” Madrid és una ciutat on el cotxe té molt de protagonisme. DENIS DOYLE / GETTY
L’
ayusisme no té només tel·lectuals consagrats hagin abandonat drid. Periodista de formació, creu
a favor per guanyar 25 les conviccions socialdemòcrates per les
Luis Lombardo que és l’única presidenta que “té una
PRESIDENT COMITÈ D’EMPRESA DE TELEMADRID
anys d’herència de po- neoliberals” ha donat un gran impuls al TV que li és crítica” i tot just va tre-
lítiques del PP, sinó PP. Posa l’exemple de Fernando Sava- “Ayuso vol fer de Telemadrid el pitjar-la per primer cop abans de
també un ampli alta- ter, que, com el socialista Leguina, ha de- que era en l’etapa d’Aguirre: una l’inici de la campanya. El president
veu mediàtic conservador d’aval a la manat el vot per a Ayuso després d’haver eina al seu servei. Com que no ho del comitè d’empresa, Luis Lombar-
seva estratègia. Com destaca Berzo- passat de ser un antisistema a donar su- do, denuncia que Ayuso vol, com va
sa, l’esquerra ha quedat relegada als port a UPyD i Cs. De fet, Savater i Ma- és, l’està deixant sense diners” fer Aguirre, una “eina al seu servei”
mitjans digitals. La capital espanyo- rio Vargas Llosa seran els protagonistes i per això de moment els està ofegant
la, de fet, no té cap diari regional, ai- d’un col·loqui organitzat per l’Associa- Ignacio Sánchez-Cuenca econòmicament. Si la presidenta
xí que tots s’hi converteixen. “Hi ha ció de Premsa de Madrid (l’equivalent al SOCIÒLEG I PROFESSOR DE CIÈNCIA POLÍTICA madrilenya aconseguís aquesta pe-
un suport incondicional de la prem- Col·legi de Periodistes de Catalunya) “Hi ha un suport incondicional ça i seguís governant, allargaria el
sa al nacionalisme espanyol i això és justament el dia de reflexió sota el títol de la premsa al nacionalisme mandat de qui va ser la seva mento-
la palanca perquè la gent voti el PP, d’“Expressió de llibertat”. ra. D’aquesta manera encaixaria to-
Vox i Cs”, detalla Sánchez-Cuenca. Paradoxalment, Ayuso ha girat l’es- espanyol i això és la palanca tes les peces per seguir consolidant
Segons el sociòleg, el fet que “in- quena a la seva tele pública: Telema- perquè la gent voti PP, Cs i Vox” el seu nacionalisme castís.
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 09
PUBLICITAT
10 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
dossier
CAP AL 4-M
CAP AL 4-M
Miguel Ángel
Rodríguez
Càrrec
Director del gabinet d’Isabel
Díaz Ayuso Iván
Edat Redondo
57 anys
Càrrec
Lloc de naixement Cap de gabinet de Pedro
Valladolid Sánchez
Trajectòria Edat
Portaveu de José María Aznar 40 anys
al govern de Castella i Lleó i a
la Moncloa Lloc de naixement
Sant Sebastià
Trajectòria
Abans de Sánchez va
assessorar Xavier García
Albiol, Antonio Basagoiti i
José Antonio Monago
CAP AL 4-M
Madrid, l’efecte capital que les són a empreses amb seu a Ma-
drid. “La falta de neutralitat territo-
rial de les decisions econòmiques
del sector públic és innegable”, con-
1 4% 150.000
Reig, investigador de l’Institut Va- te capitalitat de “mite” i “falsedat”. Al
lencià d’Estudis Econòmics (Ivie). febrer va publicar un informe per in-
“Des de la xarxa viària i l’AVE, que tentar desmuntar la idea. Sosté que
respon a una voluntat d’articular Madrid, comunitat autònoma És el nombre de treballadors del el fet de concentrar grans empreses
el territori amb un punt central, no aporta més recaptació perquè els
fins a la concentració d’institucions uniprovincial, només representa el sector públic estatal que treballen a impostos que tributen són estatals i
públiques”, sosté. 14% de tota la població espanyola. Madrid. El percentatge de funcionaris assegura que el creixement econò-
A diferència del model d’Alema- Hi viuen 6,5 milions de persones dobla el pes de la població madrilenya mic es deu al “model liberal”, que té
nya, amb seus d’organismes públics un “efecte riquesa”. També parla del
sorpasso a Catalunya: “Encara que la
44,5%
repartits per diferents ciutats, Espa-
3,4%
nya té tots els ministeris a Madrid. població madrilenya és un 13% més
La comunitat, amb 6,6 milions d’ha- baixa que la de Catalunya, el seu PIB
bitants, només representa el 14% de per habitant ja és un 15% més elevat”.
la població espanyola, però el 80% Gairebé la meitat de les 1.000 grans Madrid és a la cua de la despesa El conseller d’Hisenda de la comuni-
dels treballadors dels serveis cen- tat, Javier Fernández-Lasquetti, va
trals dels ministeris són a Madrid. empreses espanyoles tenen la seu en sanitat. Segons dades del 2019, insistir en la presentació de l’infor-
La ciutat també acull una llarga llis- a Madrid. Els seus ingressos és la comunitat que hi dedica un me –obviant tots els estudis– que
ta d’entitats públiques: organismes representen el 56% del total percentatge del PIB més petit “no té sentit plantejar que l’efecte
reguladors, el poder legislatiu i judi- capitalitat beneficia Madrid”.e
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 15
dossier
CAP AL 4-M
Morts per cada 100.000 habitants Percentatge de morts en residències Contagis per cada 100.000 habitants
Dades de Sanitat fins al 30 d’abril En percentatge respecte a la població resident. Dades validades per Sanitat fins al 30 d’abril
Informe d’impacte del virus de l’ISCIII (fins a l’11 d’abril)
Política
LA NOVA LEGISLATURA
El vicepresident del Govern, Pere Aragonès (ERC), va tornar a insistir ahir en la necessitat de tancar un acord “imminent” amb JxCat. QUIQUE GARCÍA / EFE
de forma imminent. Es tracta d’ofe- mocions–. El principal element a fa- com expliquen fonts de la direcció
QUIM BERTOMEU rir als de Puigdemont que, davant la Possibilitats vor és que els republicans contro- del partit. “El temps s’acaba”, insis-
BARCELONA manca de sintonia i per no demorar Els republicans larien tots els ressorts del poder i no teixen. I l’alternativa passaria, pre-
més la configuració del nou Govern, tindrien problemes per tenir un cisament, per un govern en solitari
77 dies després de les eleccions, s’avinguin a donar suport a un exe- no creuen que executiu cohesionat. A més, inter- d’Esquerra. De moment, fonts de la
ERC i JxCat encara no han trobat el cutiu monocolor d’ERC. A més, la Junts acabi preten que hi ha una part de Junts formació van explicar després de la
desllorigador per pactar un Govern porta quedaria oberta per si JxCat, acceptant a la qual ja li aniria bé no entrar a la reunió d’ahir que “espremeran les
i fer que la legislatura arrenqui. No més endavant, vol sumar-s’hi. Di- quedar fora Generalitat perquè considera que últimes hores amb converses” amb
només això, sinó que en l’horitzó hi vendres la CUP, tercer actor en dis- del Govern en el context actual és millor que- el partit de Puigdemont i també amb
ha més interrogants que certeses. còrdia, ja va beneir la idea, que, de dar-se a l’oposició i marcar perfil reunions internes, i que fins avui o
Els republicans fa temps que adme- fet, va sorgir de JxCat quan el seu se- propi. L’opció sembla poc viable, dilluns no es pronunciaran.
ten que tenen “pressa” per investir cretari general, Jordi Sànchez, la va Escenari però podria ser una carta, com a mí-
el seu candidat, Pere Aragonès, i posar sobre la taula en una entrevis- nim, per sacsejar la negociació. Els dos grans esculls
Tothom
ahir, 1 de maig, va vèncer l’ultimà- ta a La Vanguardia. “Creiem que no voldran quedar fo- La negociació que porten setmanes
tum per arribar a un pacte que des D’entrada, la fórmula és innova- garanteix que ra del Govern ni repetir eleccions, practicant els dos partits té ara ma-
de les pàgines de l’ARA el mateix dora a Catalunya. En 41 anys des de no vol noves però amb ells mai se sap”, apunta teix dos grans esculls. El primer té
Aragonès havia llançat als de Carles la restauració del Parlament no hi eleccions una veu republicana. a veure amb com es repartiran les
Puigdemont. “Si l’1 de maig no hi ha ha hagut mai un executiu monoco- però ningú Aquest escenari encara no es va conselleries i, tot i que sempre és
acord haurem d’explorar vies alter- lor (excepte els últims mesos del les descarta posar sobre la taula en la reunió que una qüestió delicada, ja tenen expe-
natives amb Junts”, va proclamar fa 2015 amb el trencament de CiU). La van mantenir ahir ERC i Junts, la se- riència amb els pactes del 2016 i del
just una setmana. Vençut el termi- principal contraindicació que es gona de la setmana que van fer a Lle- 2018. El segon és de més difícil solu-
ni, i ara què? Ha arribat el moment trobaria ERC per governar en soli- doners, on també va participar Ara- ció: el paper que ha de tenir el Con-
de “les alternatives”. tari és que, amb només 33 dels 135 gonès. Ara bé, els republicans preve- sell per la República a l’hora de fixar
Els republicans es guarden una diputats del Parlament, es podria uen plantejar una “alternativa” a un l’estratègia del Procés. ERC inter-
penúltima carta per intentar que convertir en un calvari aprovar Govern de coalició amb Junts si no preta que JxCat vol donar massa
Junts mogui fitxa, i la podrien jugar qualsevol iniciativa –lleis, decrets i hi ha un acord en els propers dies, preponderància a aquest òrgan que
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 19
política
EL PSC INSTA Mentre JxCat i ERC no arriben a un acord per govern d’esquerres presidit per Salvador Illa. Primer de Maig a Barcelona. A la concentració
ERC A FER formar govern, ahir la portaveu del PSC, Eva “Aparti’s i deixi que hi hagi un Govern també hi havia el president d’Unides Podem al
PRESIDENT ILLA Granados, va tornar a instar el vicepresident, d’esquerres liderat per Salvador Illa”, va dir-li Congrés, Jaume Asens, que va urgir a formar
Pere Aragonès, a obrir-se a conformar un ahir Granados des de la manifestació del un Govern efectiu per fer front a la crisi.
PROCÉS SOBIRANISTA
PROTAGONISTA COL·LATERAL
Un dels teòrics de la
independència que seurà a
la cambra de les autonomies
Cesc Maideu
Era l’any 1993 i estava assegut en un despatx a
l’edifici annex al Senat. Cursava un màster al
Centre d’Estudis Constitucionals, situat a tocar
de la cambra alta. No li hauria passat pel cap que
28 anys després hi tornaria, ara per fer de se-
nador. Josep Maria Reniu (Vic, 1969) ha sigut
un dels tres que ha escollit ERC. Doctor en ci-
ències polítiques i especialista en governs de co-
alició, companys seus de professió diuen que
sent politòleg sovint és inevitable no resistir-se
al cuc de la política. Reniu ja el va tenir el 2016,
Pere Aragonès, Josep Maria Jové, Elsa Artadi i Josep Rius dimarts a Lledoners. SUSANNA SÁEZ / EFE quan va dirigir l’Oficina per a la Millora de l’Au-
togovern, lligada a la vicepresidència d’Oriol
LA SETMANA DE... Junqueras. Ara, si és aprovat per la cambra, ocu-
parà un seient a l’òrgan que el va deixar sense
feina: el 155, aprovat pel Senat, va cessar-lo.
Els governs es negocien a la presó Madrid no serà una ciutat nova per a ell: va
haver de viatjar-hi per ser politòleg –la Com-
plutense era l’única universitat que oferia la
i la justícia es busca a Europa carrera completa–. Allà va coincidir amb Juan
Carlos Monedero, fundador de Podem, i van
tenir de professor Jorge Vestrynge, exsecreta-
ri d’Aliança Popular. També hi va conèixer Ge-
el Tribunal Suprem d’haver deixat mont i del Consell per la República. rardo Pisarello i, quan l’ara diputat dels co-
Aleix Moldes la Generalitat sense president i Perquè si, fruit de la repressió al Pro- muns va venir a Catalunya, Reniu li va donar
SUBCAP DE POLÍTICA
d’haver forçat unes eleccions, els cés, els governs es negocien a la pre- classes de català. Un to pedagògic que l’ha
únics actors imprescindibles per só, també es negocien a l’exili i, mal- acompanyat sempre. Primer com a entrena-
o és la primera vegada desbloquejar la situació són Junts grat que amb el pas dels anys es co- dor de futbol, després com a docent a la UB, i
N
que passa en els últims i ERC. I fa dos mesos i mig del 14-F. mença a normalitzar la situació, no ara no l’abandonarà al faristol. “En tinc moltes
quatre anys, però deixa de ser una anomalia democrà- ganes”, insisteix Reniu. Els seus companys en
aquesta setmana s’ha ■ La distribució de les conselleri- tica de difícil rèplica a Europa. destaquen la vocació de servei públic, però di-
evidenciat que a Catalu- es és el punt en què s’han implicat uen que no podrà deixar de mirar-s’ho com un
nya els governs es negocien a la pre- personalment Oriol Junqueras, Pe- ■ A Europa és precisament on vo- estudi més. No fa el pas, diu, per partidisme.
só. De fet, no només els catalans, re Aragonès i Josep Maria Jové, per len arribar els presos polítics a Un fet del qual sempre s’ha allunyat (no mili-
perquè mentre el PSOE depengui part republicana, i Jordi Sànchez, mesura que el Tribunal Constituci- ta a ERC). A les classes, de fet, prefereix par-
d’ERC al Congrés i el seu president, Elsa Artadi i Josep Rius per part de onal vagi resolent els recursos con- lar de partits inventats o fer símils amb ali-
Oriol Junqueras, segueixi empreso- Junts. En la proposta d’ERC, avan- tra la sentència de l’1-O que els va ments o animals per referir-s’hi. Sí que reivin-
nat, també passarà per la presó, mal çada per l’ARA, es planteja una con- condemnar per sedició. Jordi Turull dica Vic: “És la millor ciutat de Catalunya”, diu
que pesi als socialistes, l’estabilitat selleria de Feminismes i una altra de ha estat el primer a arribar-hi i di- als alumnes. Ell mateix comenta que, amb la
del govern espanyol. compartida entre Exteriors i Acció vendres, aprofitant un permís peni- seva presència al Senat, Vic ja tindrà una per-
Climàtica. És només el primer inter- tenciari, va fer una roda de premsa sona més per poder fanfarronejar. Reniu tam-
■ Potser han estat més simbòli- canvi entre negociadors, i si la presi- acompanyat del seu advocat per ex- bé va ser membre del Consell Assessor per la
ques que efectives, però les reuni- dència queda clar que anirà a parar a plicar-ho. L’independentisme ha Transició Nacional des de l’any 2013, l’equip
ons de dimarts i d’ahir mateix a Lle- Esquerra i la conselleria d’Econo- posat totes les esperances en la jus- de 14 experts que van estudiar com assolir la
doners eren d’aquelles que generen mia no hi ha gaire discussió que se tícia europea i el Tribunal d’Estras- independència, i al Govern va seguir reflexio-
expectació. Els dos partits treien el la quedarà Junts, tota la resta és un burg anirà rebent previsiblement nant sobre el tema. Ara s’asseurà a la seu de les
santcristo gros –en el cas de JxCat trencaclosques de tretze o catorze una cascada de recursos en els prò- autonomies. Adora el menjar mexicà, que va
no era tan evident perquè Jordi peces que segueix desmuntat. Quan xims mesos. Aquesta setmana els descobrir gràcies a la seva dona, que és de Mè-
Sànchez ja ha estat liderant les ne- l’acabin –com era previsible, més independentistes han rebut una bo- xic. Diu que si algun dia es cansa de tot plegat
gociacions– assumint que hauran enllà de l’ultimàtum de l’1 de maig na notícia: dos magistrats del TC ve- obrirà una taqueria.e
de posar tota la carn a la graella per que havia posat sobre la taula ERC–, uen desproporcionades les con-
sortir de l’atzucac en què fa mesos encara hauran d’afrontar la gran pa- demnes que va imposar el Suprem.
que van entrar tot sols. Perquè, mal- tata calenta que els separa des de Però cal no oblidar que n’hi ha set
grat la retòrica que responsabilitza l’inici: el paper de Carles Puigde- que l’avalen. I a Europa?e Doctor en ciències
EL DETALL
polítiques i expert en
governs de coalició,
■ A l’acabar la reunió amb JxCat a Lledoners, ■ Dijous passat l’hemicicle del Parlament tornarà a Madrid tres
ERC va enviar un comunicat de valoració va tornar a aplegar la gran majoria dels di- dècades després
que començava així: “Aenean nec erat sus- putats després de molts mesos sense que d’estudiar-hi la carrera
cipit, sollicitudin urna id, fringilla elit”. No és es poguessin reunir a la sala noble. Com
que la trobada es fes en llatí, sinó que, amb que era la primera vegada que s’asseien als
les presses, van fer servir un text fals de escons aquesta legislatura i hi ha hagut
prova (que després van corregir). Traduint- canvis en la distribució dels grups, alguns
ne algunes parts hi havia expressions com dels quals se situen a les graderies, al se-
“cacauet produït en salsa de tomàquet” o ient de cada diputat hi havia un paperet
“companyia aèria de maquillatge massiu”. amb el seu nom per evitar confusions.
22 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
Internacional
IMMIGRACIÓ
01
CRISTINA MAS
BARCELONA
PANDÈMIA EUROPA
SORAYA MELGUIZO
MILÀ
ESTATS UNITS
42
33
25 23 26
20 15 16 18 19
11 13 11
Roosevelt Truman Eisenhower Kennedy Johnson Nixon Carter Reagan G.H.W. Bush Clinton G.W. Bush Obama Trump Biden
1 933 1 949 1 953 1961 1965 1969 197 7 1981 1989 1 993 20 0 1 200 9 201 7 202 1
- - 73% 83% - 61% 63% 67% 58% 55% 62% 65 41% 57%
Societat
EDUCACIÓ
tres”, explica amb franquesa. Al dar- d’abandonament escolar? Perquè El l’ESO compten com a fracàs escolar,
LAIA VICENS rere de cadascuna de les dècimes Alternativa Llindar i les altres vuit escoles de no- malgrat que estiguin formant-se en
BARCELONA d’aquest 17,4% d’abandonament hi Les escoles ves oportunitats de Catalunya no for- aquestes escoles. “Hi ha joves que fan
ha “molt patiment”, afirma Begonya men part del sistema educatiu reglat. 50 quilòmetres només per arribar al
Ella ho té clar: “Jo no soc un cas de fra- Gasch, directora d’El Llindar. “Arri- de noves Els centres lamenten la falta de reco- centre. ¿Com podem dir que han
càs escolar. Abans sí, però ara sé que ben aquí perquè alguna cosa no ha oportunitats neixement i les dificultats per homo- abandonat els estudis? Quants dels
em trauré l’ESO i més coses”. Però les anat bé a l’escola. La majoria diuen combinen logar i certificar titulacions pròpies, nostres fills farien aquest esforç?
estadístiques, tossudes i fredes, sí que que les coses es comencen a tòrcer a classes i així com també la fragilitat econòmi- Quan els motivem, els curem les ales
inclouen la Thais, de 15 anys, en aquest segon o tercer de primària. Imagina’t tallers ca d’uns projectes majoritàriament i els donem les oportunitats que ne-
dolorós 17,4% d’abandonament esco- la quantitat d’anys que han estat en privats que depenen de concursos cessiten, ho fan”, defensava Marta
lar prematur a Catalunya. “M’avorria una aula tenint la sensació de ser in- públics que van i venen. “Durant anys Masagué, responsable del servei
molt a classe. No hi veia cap motivació visibles, de no ser ningú!” La feina a la Alerta hem intentat encaixar, però ara de- d’atenció als joves del SOC, en la cin-
i fotia merder per divertir-me i perquè Fundació és “reconnectar-los a manem que ens facin un lloc, que s’ei- quena trobada dels 43 centres de se-
ningú es preocupava pel que em pas- l’aprenentatge i a la vida”, una tasca
Educació xampli el perímetre del sistema edu- gones oportunitats de l’Estat, dijous
sava”, recorda de quan feia només pri- difícil que requereix temps, espai, admet que catiu, perquè no tot ha de passar dins a l’Hospitalet de Llobregat.
mer d’ESO en un institut de Cornellà acompanyament i un canvi de mira- el sistema dels instituts. La concepció que tot ha
de Llobregat. A segon la van expulsar da. La Thais ho explica així: “Aquí es fracassa de passar dins del sistema ordinari és “No és responsabilitat dels nois”
un mes de classe i al tornar a l’aula la preocupen per mi, no em tenen al fi- per a alguns un concepte d’educació molt arcaic”, En la jornada, els centres van recla-
distància va ser inassumible: “No en- nal de la classe. Abans de mirar pels diu Gasch. mar a les administracions que se’ls
tenia res, ho vaig deixar i em vaig que- estudis miren per la persona. Em alumnes Els centres de noves oportunitats reconegui com una resposta educa-
dar a casa”. Com ella, dos de cada deu pregunten què em passa, què neces- es mouen als marges del sistema, en tiva que funciona per reduir les ver-
alumnes deixen l’institut abans d’aca- sito, en lloc de preguntar sempre pels una mena de llimbs: amb sort, el de- gonyoses xifres d’abandonament a
bar l’ESO, una xifra que supera de deures i els exàmens”. partament d’Educació els autoritza Espanya, que ja és el país de la UE
molt la mitjana europea, d’un 10%. alguns cursos (PFI, cicles mitjans...) i amb més fracàs escolar. “L’abando-
Fins que la Thais va trobar una mà Esforç amb recompensa el departament d’Afers Socials, a tra- nament escolar prematur no és res-
amiga on agafar-se: la Fundació El A El Llindar, però, “no hi ha miracles, vés del Servei d’Ocupació de Catalu- ponsabilitat dels joves ni s’explica
Llindar, un centre de segones –o no- hi ha esforç”. La jove ho certifica: nya (SOC), els finança. “No hi ha un per necessitats del mercat laboral,
ves– oportunitats per a joves que “Pensava que seria molt fàcil, que em marc propi que articuli les escoles de sinó que s’explica per un malestar
s’han despenjat del sistema educatiu regalarien l’ESO, i no és veritat. M’ho segona oportunitat com un recurs re- molt profund amb la manera de fer
ordinari. Hi va entrar sense esperan- he hagut de guanyar”. Ella fa classes conegut per als joves que s’han que- escola”, apunta la doctora en socio-
ça ni confiança en ella mateixa, però i tallers, on aprèn fusteria, mecànica, dat fora dels circuits habituals”, logia Aina Tarabini. Begonya Gasch
dos anys després és una altra. “Aquí perruqueria. “Hem provat molts ofi- apunta Paco Estellés, director gene- creu que el problema és que als ins-
tots hi hem acabat per algun motiu o cis, però crec que no em vull dedicar ral de Salesians Sant Jordi. I afegeix: tituts s’obliga els estudiants a “ser
altre, ens ha passat alguna cosa i ai- a res del que he après aquí. Jo vull ser “La segona oportunitat no és per als rendibles i complir amb uns temps
xò ens uneix. Per què et penses que es educadora social, jo seré educadora joves, és per al sistema, perquè no molt marcats”, cosa que enfonsa
diu de segones oportunitats? Doncs social”, diu convençuda. Però si la hem fet la feina ben feta”. l’autoestima dels alumnes que els
perquè en aquesta escola no s’han do- Thais està estudiant, ¿com pot ser Així, els nois i noies que, com la costa més i els acaba “centrifugant
nat per vençuts amb mi, amb nosal- que formi part de les estadístiques Thais, han deixat l’institut i no tenen i expulsant” de l’aula.
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 27
societat
Les frases
Abandonament escolar:
Dos de cada deu
joves deixen els motius i solucions
estudis abans d’hora
Els experts demanen un sistema educatiu més flexible
Thais d’Educació i professor i investiga-
ALUMNA DE LA FUNDACIÓ EL LLINDAR
L.V. Proposta dor de la Universitat de Barcelona.
“El que passa als instituts BARCELONA
Educació Celorrio diu que la nova llei Celaá, la
no és culpa dels Lomloe, desplegarà un model “més
El fracàs escolar és una pandèmia afirma flexible i més obert”, limitant les re-
professors. Ells tenen cronificada, un problema de gran que calen peticions de curs (un cop a primària
trenta alumnes en una abast educatiu, però també social i itineraris i com a molt dos en tot l’ensenya-
classe, cadascun amb laboral. Però per què el 17,4% dels adaptats ment obligatori) o introduint la
els seus problemes. alumnes catalans deixen d’estudiar als alumnes codocència i el treball per projectes.
sense tenir el títol de secundària?
El que està malament ¿Hi té a veure que un de cada cinc Canvis i més recursos
és el sistema” joves repeteixi curs abans dels 16 Prioritat Més enllà de les normatives, calen
anys? Què poden fer els centres per La Fundació recursos. El director de la Fundació
evitar aquestes desercions? I què Jaume Bofill, Ismael Palacín, asse-
hauria de fer l’administració? Bofill aposta nyala algunes de les prioritats: “Cal
Núria Cuenca “Coneixem les receptes: hem per invertir invertir més en universalitzar l’edu-
SECRETÀRIA GENERAL D’EDUCACIÓ
d’establir itineraris personalitzats als 0-3 i als cació dels 0 als 3 anys, en beques per
“No és cert que no es quedi que s’adaptin a les necessitats dels centres de als alumnes que abandonen per mo-
ningú enrere. Hem de fer- nostres alumnes i aliances entre els complexitat tius econòmics i en centres d’alta
instituts i el seu entorn”, va afirmar complexitat, que és on es concen-
ho millor: qui fracassa no és dijous la secretària general d’Edu- tren molts abandonaments”. A més,
l’alumne, és el sistema” cació, Núria Cuenca, davant dels afegeix que cal revisar la selecció
centres de noves oportunitats. Ells dels docents i incrementar les hores
també demanen “desconstruir” el per fer tutories.
sistema actual: “Alguns alumnes es El paper clau del professorat
treuen el graduat d’ESO, i això fa també pot jugar a favor per reduir el
millorar les taxes d’aprovats, però fracàs escolar. La doctora en socio-
després fracassen als cicles. El que logia Aina Tarabini, que ha estudi-
ha d’agafar pes i consistència és el at a bastament aquesta problemàti-
recorregut formatiu dels joves”, diu ca, rebutja “culpabilitzar” els pro-
Begonya Gasch, del Llindar. fessors i demana “buscar els meca-
Així, el 60% dels alumnes que nismes que els permetin exercir la
acaben l’ESO fan estudis postobli- seva professionalitat”. És a dir: es-
Des del departament d’Educació gatoris (batxillerat o formació pro- tabilitat, espais i temps per debatre.
van entonar el mea culpa: “Hem de
Begonya Gasch fessional), però què passa amb el “I també un canvi cultural, perquè
DIRECTORA DE LA FUNDACIÓ EL LLINDAR
reconèixer que no acaba de ser veri- 40% restant? Alguns (al voltant encara sembla que només hi hagi
tat que no deixem ningú enrere. Hem “Demanem a l’administració d’un 20%) deixen d’estudiar i d’al- una única manera de ser bon estu-
de fer-ho molt millor”, va dir la secre- que ens reconegui com una tres només “necessiten més temps diant, que és aquell que seu, escol-
tària general, Núria Cuenca. I va in- per acabar de titular-se, perquè no ta i escriu, però hi ha altres formes
sistir: “Qui fracassa no és l’alumne. resposta d’èxit dins del tothom va al mateix ritme”. “Cal de ser competent”, afegeix. Per això,
Qui fracassa és el sistema educatiu”. sistema educatiu” obrir-se a les singularitats i arribar avisa Tarabini, és important la re-
És el mateix que creu la Thais: “El a un 90% de joves amb titulació pos- forma que ha plantejat Celaá per fer
que passa als instituts no és culpa dels tobligatòria”, diu Xavier Martínez un currículum menys memorístic i
professors. Ells tenen trenta alumnes Celorrio, assessor de la ministra amb menys continguts.e
en una classe, cadascun amb els seus
problemes. El que està malament és el
sistema”. Té claríssim què cal canviar:
“El que caldria seria que els instituts
s’adaptessin a nosaltres, no nosaltres
a ells. No necessitem més escoles com
El Llindar, necessitem que totes les
escoles siguin així directament”. Què
vol dir, això? “Als instituts ens tracten
a tots iguals, quan tots som diferents.
Aina Tarabini
DOCTORA EN SOCIOLOGIA
A alguns alumnes els costa dos anys i a
d’altres cinc, però si ens deixen temps “L’abandonament prematur
ens ho traiem”, diu. s’explica per un malestar
Del fracàs a l’orgull propi molt profund amb la forma
La Thais no ha tornat a trepitjar el seu de fer escola”
institut des de segon d’ESO. Ara, a
punt de graduar-se, diu que només hi
tornaria si fos per parlar d’El Llindar:
“M’agradaria que la gent que és a l’ins-
titut en un racó de l’última fila, sense
aprendre, sense dir res per no moles-
tar, sabés que hi ha escoles on t’ense-
nyen a fer coses”. La Begonya, la direc-
tora del centre, s’emociona sentint-la
parlar. “Estic orgullosa de mi. Ara ja
no hi ha qui em pari”, diu la Thais .e Alumnes d’El Llindar aprenen cuina al restaurant El Repartidor de l’Hospitalet. F. MELCION
28 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
societat
PANDÈMIA
SUCCESSOS
Economia
FINANCES
01 02
LA REMUNERACIÓ ALS BANCS DE L’ÍBEX-35
Rànquing dels consellers més ben pagats
Retribució el 2020 en milions d’euros (dades arrodonides) i variació respecte al 2019 en percentatge
Entitat del conseller Santander BBVA CaixaBank Sabadell Bankinter Bankia
67,2 63,3
69,8 -3,7% -5,8%
retallades de personal i el tancament 01. Ana Botín, bons executius als mercats més de 66 milions en un any en què
XAVIER GRAU DEL CERRO d’oficines”, va argumentar. presidenta d’aquests països. També argumenta la banca espanyola va registrar unes
BARCELONA Els banquers ja s’han defensat. del Banco que els bancs espanyols tenen un pèrdues globals de 6.955 milions
L’any 2020 la gran majoria van co- Santander. sistema de governança fort i que les d’euros, segons les dades de l’Asso-
CaixaBank i el BBVA han anunciat brar menys que el 2019 amb motiu JUAN MEDINA / REUTERS remuneracions “les acaben establint ciació Espanyola de la Banca (AEB),
acomiadaments massius els últims de la pandèmia. El conseller delegat 03. José els òrgans de govern en funció del en contraposició amb el 2019, en
dies i el govern espanyol ha dema- del Santander, José Antonio Álva- Antonio que diu el mercat”. què va guanyar 11.547 milions.
nat responsabilitat a les entitats fi- rez, ha sortit en defensa del sector. Álvarez, Nadia Calviño va apel·lar al Banc
nanceres. A més, la vicepresidenta Els seus arguments es basen en el conseller Un any de pèrdues d’Espanya, però la supervisió dels
i ministra d’Afers Econòmics, Nadia fet que l’esquema de remuneraci- delegat del Els consells d’administració dels grans bancs correspon al Banc Cen-
Calviño, ha introduït un nou ele- ons a la banca és el més regulat que Santander. bancs que formen part de l’Íbex-35 tral Europeu (BCE). L’organisme
ment al debat: ha contraposat els hi ha, amb una directiva comunità- JAVIER BARBANCHO –els sis grans– es van repartir el que presideix Christine Lagarde té
acomiadaments a l’elevat sou que ria que estableix diferiments de fins 03. Sergio Rial, 2020 poc més de 66,4 milions d’eu- la competència sobre les polítiques
cobren els banquers. Que, per cert, a cinc anys en la remuneració vari- del Santander. ros, un 5,6% menys que el 2019. En de remuneració i pot limitar la part
formen part d’un sector en gran able. Una mesura que intenta evitar BANCO SANTANDER total, són 96 persones. Al capdavant variable en determinades situaci-
part rescatat amb diners públics prendre massa risc per disparar els 04. Onur Genç, hi ha la presidenta del Santander, ons, però no la fixa. Aquesta compe-
durant l’anterior crisi. guanys o la cotització a curt termi- conseller Ana Botín, que va guanyar quasi 8,1 tència la va exercir el 2020 en forma
Calviño va ser clara. Va dir que els ni, a la qual habitualment va lliga- delegat del milions d’euros, 5,3 en metàl·lic i la de recomanació amb motiu de la
sous dels directius de la banca “són da la part variable del sou. BBVA. EFE resta per altres conceptes. Entre els pandèmia, demanant la supressió
inacceptables” i que al govern li pre- Álvarez, com a directiu del banc presidents d’empreses de l’Íbex-35 dels dividends i la reducció de la
ocupen les altes retribucions fixes i espanyol més internacionalitzat, va no ocupa el primer lloc. Per davant retribució variable (o diferir-ne el
les primes d’aquests directius. De esgrimir un altre argument: aquest té José Manuel Entrecanales, d’Ac- cobrament en el temps).
fet, va dir, el govern de Pedro Sán- esquema de retribucions diferides ciona (35 milions), i Ignacio Sán- Però la capacitat legal del govern
chez ha traslladat aquesta preocupa- només és vàlid per a bancs europeus. chez-Galán, d’Iberdrola (11,8 mili- per limitar la remuneració dels ban-
ció al Banc d’Espanya. “Són remune- Per tant, el Santander l’ha d’aplicar ons). Botín ocupa el tercer calaix del quers és dubtosa. L’executiu del PP
racions que no es corresponen, en en mercats on és present, com Mè- podi. Malgrat la reducció de la retri- la va exercir en el cas de les entitats
absolut, amb la situació econòmica xic, el Brasil i els Estats Units, on els bució respecte a l’any anterior, la rescatades –per això els represen-
del nostre país, i menys encara en seus competidors no tenen aquest veritat és que els consellers dels tants de Bankia surten els últims al
entitats que estan anunciant fortes topall, cosa que els dificulta fitxar grans bancs van cobrar en conjunt rànquing–, però seria difícil posar
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 31
economia
ELS ERTO Els màxims responsables d’UGT i de CCOO, Pepe Álvarez 16% del covid. “Hem estat capaços de posar sobre la taula els
EVITEN UN i Unai Sordo, respectivament, han coincidit a destacar la Taxa d’atur ERTO, que segurament han evitat que avui estiguem passant
ATUR DEL 20% utilitat dels ERTO, els expedients de regulació temporals a Espanya del 20% d’atur, en comptes d’estar en el 16%, va dir el líder de
ideats per ajudar empreses i treballadors a fer front a la crisi CCOO en una entrevista a la SER.
ELS BENEFICIARIS
Raquel Puig
DELS SALARIS ALTS SECRETÀRIA GENERAL DEL SINDICAT D’ESTALVI DE CATALUNYA
167
(ERO) que ha anunciat el BBVA és
una de les pitjors notícies que s’han
produït en termes d’ocupació des de
Banquers espanyols van l’esclat de la crisi per la pandèmia.
En total, 3.450 treballadors afectats
cobrar el 2018 (últim any a Espanya amb el tancament de mig
publicat) més d’un milió miler d’oficines. Però el pitjor cop
d’euros anuals. La mitjana ha arribat a Catalunya, amb una
de la retribució d’aquests afectació de prop del 30% de la plan-
executius va ser de quasi tilla després que el banc comprés
aquesta última dècada les caixes ca-
2,1 milions. talanes agrupades a Unnim i Cata-
lunyaCaixa. Raquel Puig (Barcelo-
na, 1967) és la màxima representant
179
del Sindicat d’Estalvi de Catalunya, el
que té més representació al banc al
Principat, amb un 33%.
Vegades més van cobrar
¿Com han rebut la notícia de l’ERO
els banquers més ben els treballadors?
pagats que els empleats Amb molt d’impacte, ens va agafar
de banca amb el sou més per sorpresa. A finals del 2020 [el
baix, i 37 vegades més conseller delegat] Onur Genç va
que la mitjana dels dir que es volia fer una reestructu-
ració, però se’ns va dir que no seria
treballadors del sector. a través d’un ERO. Tradicional- PERE VIRGILI
ment el BBVA buscava alternati- La crisi actual no és un motiu? rò a escala laboral, el BBVA ha sigut
ves suaus: mesures voluntàries, Els bancs continuen obtenint bene- un banc molt dur, ha pressionat mol-
excedències remunerades, baixes ficis milionaris tot i que es resten les “L’ambició tíssim la plantilla, ens ha fet treballar
remunerades, prejubilacions... I provisions per elements circums- d’acaparar el amb una pressió inadmissible, ha ge-
ha sigut un anunci molt poc tancials a la crisi. Però és puntual i mercat amb nerat moltíssimes baixes per ansie-
transparent, anunciat l’endemà això es recuperarà: el president, a la tat i depressió. Demanem no estar
un límit per llei a la resta. El topall d’una junta on s’aproven els salaris junta, va dir que augurava una bo- Unnim i CX tot el dia sota control, amb empleats
a les rescatades va limitar el sou de milionaris dels directius. na recuperació a partir del segon se- ara la paguen competint els uns amb els altres,
José Ignacio Goirigolzarri com a mestre. També ens diuen que el els empleats” perquè aquí es fan rànquings diaris.
president de Bankia a mig milió. El lloc on té més afectació l’expedi- banc ha digitalitzat molts clients,
Amb el salt a CaixaBank, multipli- ent és Catalunya. però ha sigut una digitalització in-
“El BBVA ¿Creu que hi ha pesat la ruptura de
carà per més de tres la retribució Afectarà més del 30% de la planti- duïda, amb una pressió molt bèstia, negociacions amb el Sabadell?
anual, fins a 1,65 milions (més lla a Catalunya [que s’acosta als prepara el
es feien rànquings de quants clients Una de les coses que pensem és que
200.000 euros en variables segons 5.000 treballadors], perquè a la xar- digitalitzaves diàriament. Ens han terreny per preparen terreny per reprendre les
el compliment dels objectius), si ho xa és del 27% i amb l’impacte que tornar a
obligat a cavar la pròpia tomba, per- negociacions. Que tot està lligat a
aprova la junta d’accionistes. encara no coneixem a serveis cen- què ara diuen que no calen oficines.
negociar amb aquest projecte amb el Sabadell, que
Però al marge dels consells d’ad- trals aquest percentatge serà mes rebaixen plantilla i xarxa per poder
ministració, la banca també paga bé alt. Quan s’han vist els números s’ha La decisió potser sobta després de
el Sabadell” asumir el Sabadell.
a altres professionals. L’Autoritat passat de la sorpresa al terror, la l’aposta per Catalunya del BBVA
Bancària Europea (EBA) fa cada any gent està molt espantada. els últims anys. Quin marge veu perquè les sortides
un estudi. L’últim, amb dades del Ho considerem una indecència. Amb no siguin traumàtiques?
2018, indica que a Espanya hi havia ¿Com valora els guanys de 1.210 les compres es van duplicar estructu- A Catalunya, després de les baixes
167 banquers que cobraven més milions d’euros que ha presentat el res i es van cobrar molts ajuts. Aques- dels últims anys, gairebé no hi ha gent
d’un milió, mentre que el 2017 BBVA en el primer trimestre? ta ambició d’acaparar el mercat ara la gran. A Barcelona només hi ha 134
n’eren 161 i el 2016 152. La retribu- Em pregunto com tenen la vergo- paguen els treballadors. Els bancs treballadors de més de 55 anys; a Tar-
ció mitjana d’aquestes 167 perso- nya de publicar aquests resultats en compren caixes a preu de saldo, acon- ragona n’hi ha nou; a Lleida, deu, i a
nes el 2018 va ser de 2,09 milions, la ple ERO. A Espanya els beneficis segueixen un monopoli del mercat i Girona, 21. En total n’hi ha 174. S’hau-
cinquena més alta d’Europa. han sigut de 381 milions d’euros, aleshores es queden l’oliva i escupen rien de produir prejubilacions de
El sindicat CCOO va estudiar la di- quan l’any passat el primer trimes- el pinyol, és immoral. No s’haurien de gent més jove. Si no, serà molt dur.
ferència de sous al sector el 2018 i va tre hi havia pèrdues de 130 milions. permetre aquestes operacions.
concloure que els banquers més ben Amb aquests resultats, ¿com tenen ¿Era més fàcil retallar a Catalunya
pagats cobraven de mitjana 179 vega- la vergonya de dir que hi sobra gent? Quina solució tenien les caixes? que en altres llocs?
des més que els treballadors més mal A més, la plantilla ja està ofegada. És Rebre les ajudes necessàries per tirar És sorprenent que a Madrid no im-
pagats de les entitats i 37 vegades més indecent, els guanys proven que el endavant. En aquell moment el que pacti la retallada a la xarxa. Si hi ha
que la mitjana de la plantilla.e BBVA no té raons per fer l’ERO. es va fer semblava la millor opció. Pe- alguna cosa al darrere, no ho sé.e
Mirades
El miracle de la llum
Un grup de fidels es van trobar ahir a l’església del
Sant Sepulcre, a Jerusalem, per celebrar la cerimò-
nia de la Santa Llum, un miracle que, segons les Es-
glésies ortodoxes, es reprodueix cada any el Dissab-
te Sant, la vigília de la Pasqua ortodoxa, en aques-
ta basílica. Els assistents van haver d’adaptar-se a
les normatives d’aquest any a causa de la pandèmia.
02-05-2021 Foto: Ammar Awad / Reuters
34 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
economia
MERCAT LABORAL
Crònica
TONI VALL
BARCELONA
araemprenem
han sabut llegir correctament els can- doncs, suposava que els establiments
ELS ALEMANYS S’HAN posat les piles. vis d’hàbits entre els consumidors. Du- de les dues cadenes eren molt austers,
El sector dels supermercats ha vist com rant dècades, l’estratègia d’Aldi i Lidl va amb l’objectiu d’encabir en el mínim
Lidl i Aldi, dos dels principals grups eu- ser oferir preus barats i optar pel llan- espai el màxim de referències. Era ha-
ropeus –tots dos amb seu a Alemanya–, çament d’ofertes bitual trobar els productes col·locats
han engegat de manera simultània una molt atractives de als passadissos en els palets en què ha-
transformació que pot sacsejar un mer- Més productes concrets vien estat transportats i el personal
cat que abans de la pandèmia ja era molt productes, periòdicament, era l’estrictament necessari. Això,
competitiu. Les dues cadenes estan vi-
rant el model de negoci a nivell interna- millor tracte una estratègia que
encara mantenen.
unit a una despesa quasi inexistent en
publicitat, permetia a les companyies
cional i Espanya no n’és una excepció. El i espais més Per fer-ho sacrifi- retallar costos.
preu baix i l’oferta continuen sent els cuidats són caven altres aspec-
pals de paller per a moltes cadenes, i tes que en aquell AIXÍ, LIDL I Aldi eren sinònims, arreu
també per a aquestes dues, però la qua-
la recepta moment potser no d’Europa, de supermercats cutres.
litat, la millora dels establiments i l’aten- per fugir eren imprescindi- Tampoc hi ajudava la poca gamma de
ció al client cada dia guanyen més pes. del model bles per als clients. productes, sovint de marques pròpies
@ARAemprenem Lidl i Aldi no només tenen en comú de ‘hard Aquesta estra- o desconegudes. Els equips directius
el seu origen germànic. També el seu tègia, tanmateix, van arribar a la conclusió que aquest
model. Les dues companyies són el que discount’ té un cost pel que model té un límit i, segons Mas, han en-
en argot del sector s’anomenen super- fa a imatge, ja que gegat quasi alhora “una estratègia de
mercats hard discount, és a dir, de gran va fer que els consumidors associessin reposicionament de marca”.
descompte, amb una estratègia basada les dues marques a un tipus molt con- Pel que fa al personal, les dues com-
en preus baixos i ofertes. Ara bé, els cret de productes i a un tipus de super- panyies s’estan digitalitzant i han mi-
Empreses compradors que llegeixin aquest article
es deuen haver adonat que els establi-
mercat. L’estratègia de preus baixos, llorat l’atenció al client, alhora que am-
pliaven la gamma de productes i, so- Aldi va ser fundat efectivament per Joe. A la resta de països on hi ha super- El mercat de supermercats a Espa-
bretot, la qualitat. “Hem d’anar ampli- dos germans, Karl i Theodor Albrecht, mercats Aldi, només són d’una de les nya és molt competit, amb una barre-
ant l’assortiment”, indica Jordi Fili- que van heretar la botiga de queviures dues filials. En el cas d’Espanya, es ja de gegants internacionals de la dis-
berto, responsable d’expansió d’Aldi a de la seva mare en una població als afo- tracta d’Aldi Nord. tribució, grans operadors estatals com
Catalunya i les Balears, com un dels res d’Essen, a l’est d’Alemanya. Els dos Per la seva banda, Lidl es va crear el Mercadona, Dia i Eroski (aquest últim
punts a tenir en compte per a l’estratè- joves van fer créixer el negoci fins que el 1973 a Neckarsulm, al sud d’Alemanya. opera a Catalunya amb la seva filial Ca-
gia de la seva empresa. Un altre ele- 1962 van crear Aldi, sigles d’Albrecht El seu fundador, Dieter Schwarz, va he- prabo) i un mosaic de cadenes més pe-
ment clau són el menjar preparat i els Diskont. Quatre anys més tard, però, els retar del seu pare, Josef Schwarz, part tites que sovint es limiten a una o com
productes frescos. germans van dividir l’empresa en dues del negoci familiar, Schwartze Group, a molt dues comunitats autònomes,
Per acabar, les dues companyies es- filials, una per a cadascun, que es repar- una empresa que avui també és propie- com serien Bon Preu o Condis.
tan expandint-se arreu d’Espanya, amb tirien el mercat alemany al nord i al sud tària de Kaufland, una altra cadena de Lidl i Aldi entrarien en la primera ca-
un tipus de supermercats molt més cui- del Rin. En un acte d’originalitat que supermercats molt popular al centre tegoria, on també hi ha les franceses
dats quant a il·luminació i espai. I, lliga- compleix tots els estereotips germà- d’Europa. Schwarz va voler crear una Carrefour i Alcam-
da a l’augment de la varietat de produc- nics, van anomenar les dues noves so- marca de súpers de descompte inspi- po, però ser un pla-
tes, també han treballat la creació d’es- cietats Aldi Nord i Aldi Süd. Les dues rant-se directament en el model ja exi- Els germans yer destacat a nivell
pais separats, com la zona del forn de pa. operen de manera independent, tot i tós d’Aldi, de manera que va comprar els Theodor i europeu o mundial
que comparteixen la marca i negocien drets del nom a un antic soci, Ludwig no significa que es
CORRE UNA LLEGENDA urbana sobre conjuntament amb els proveïdors. Lidl, a fi d’evitar anomenar l’empresa Karl domini en un país
els orígens de les dues companyies que A més de dividir-se el país d’origen, Schwarz Markt (que traduït seria mer- Albrecht van concret, especial-
diu que inicialment era una sola empre- també es divideixen l’estratègia inter- cat negre). Actualment la companyia es- fundar Aldi i ment quan no és el
sa fundada per dos germans, que van nacional. De fet, només coincideixen tà present en 31 països.
decidir partir peres empresarialment en un altre país, els Estats Units, on la Les dues empreses són, doncs, dos ge-
anys després propi. De fet, a Ca-
talunya i al conjunt
i dividir en dos el negoci. La llegenda és filial Süd opera amb la marca Aldi i la gants del comerç minorista a escala eu- se la van d’Espanya el gran
certa, però només en el cas d’Aldi. Nord amb una marca local, Trader’s ropea que dominen gran part del mercat partir amb dominador del sec-
alemany. A nivell mundial, Aldi guanya el Rin com a torSegons és Mercadona.
per poc la partida, amb una facturació de dades de
91.900 milions d’euros el 2018, davant frontera l’Anuari de la distri-
dels 89.800 milions de Lidl. bució comercial del
2019 –l’últim publicat–, que edita el de-
EN CANVI, EL pes de les dues compa- partament d’Empresa, l’any 2018 Lidl era
nyies a Espanya continua sent baix i, a la novena cadena de supermercats de Ca-
més, molt desigual en favor de Lidl. El talunya en quota de mercat per superfí-
2019 aquesta empresa va facturar 4.000 cie de venda, amb un 4%, mentre que Al-
milions d’euros, davant dels poc més de di era la dotzena, amb un 2,5%. El mer-
1.000 milions de vendes d’Aldi el 2018, cat estava clarament dominat per Merca-
l’últim any amb resultats publicats. Ai- dona, amb una quota del 15,5%, tres punts
xò s’explica perquè Lidl va ser la prime- per damunt del segon, la madrilenya Dia.
ra a aterrar a Espanya –va obrir-hi el seu Una situació semblant es dona a es-
primer supermercat el 1994–, mentre cala estatal. La consultora Kantar cal-
que Aldi no hi va arribar fins al 2012. A cula que Lidl té un 6,5% de quota de
banda de compartir arrels alemanyes, mercat, cosa que la situa en tercer lloc
les dues companyies van fer una entra- darrere de Mercadona (24,6%) i Carre-
da a l’Estat similar, amb el mercat ca- four (8,7%), i el juliol passat va superar
talà com a base per posteriorment Dia. No obstant, Kantar no presenta da-
anar-se expandint per la resta del des d’Aldi. De fet, Dia i Mercadona són
territori espanyol. Lidl té la seu es- els altres dos súpers que sempre han ba-
tatal a Montcada i Reixac i Aldi a sat la seva estratègia en el preu. Dia ha
Sant Cugat. passat per greus problemes financers
que el van portar a sortir de l’Íbex-35 i
a acabar comprat, mitjançant una opa,
pel fons d’inversió LetterOne, propie-
tat del magnat rus Mikhaïl Fridman. En
el cas de Mercadona, continua en mans
del seu fundador, el valencià Juan Roig.
La situació, però, canviarà. Sense do-
nar noms, el mateix Roig va dir recent-
ment que Mercadona té davant “uns
competidors que ho fan molt bé”. “Si jo
fos Mercadona estaria preocupat”, rebla
Mas. I, afegeix, el model de Dia ja s’ha
vist que també té un límit. Caldrà veu-
re si els alemanys segueixen marcant el
ritme.—Leandre Ibar Penaba
FELIP ARIZA
38 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
emprenem
ALIMENTACIÓ
resurrecció
de Cacaolat Visca la
Sol DaurellBEaGA burocràcia
PRESIDENTA DE CO
El covid trunca la recuperació
de la companyia, que no ha repartit
dividends des que Cobega i Damm
F
la van salvar de la mort
a mesos que sentim
parlar dels Fons Euro-
peus per a la Recupera-
ció, que han d’ajudar els
països a sortir de la cri-
si del covid-19. El Con-
AVIAT FARÀ UNA dècada que Cacaolat sell Europeu els va aprovar el juny
va ressuscitar. L’empresa, propietat de la passat creant el programa Next
família Ruiz Mateos, estava gairebé mor- Generation EU, l’instrument d’es-
ta, arrossegada per la crisi de Nueva Ru- tímul econòmic més gran que hagi
masa i per la mala gestió dels seus amos. finançat fins ara la Unió Europea.
Però el febrer del 2012 es va forjar una El primer paquet d’ajudes, el
aliança inèdita per salvar-la: Cobega, Mecanisme Europeu de Recupera-
propietat de la família Daurella, i Damm, ció i Resiliència, està dotat amb
controlada pels Carceller, es van unir per 672.500 milions d’euros, 140.000
comprar Cacaolat al 50%. Hi van desti- dels quals són per a Espanya, i
nar 75 milions d’euros, dels quals la mei- l’anomenada Ajuda a la Recupera-
tat van servir per comprar i modernitzar ció per a la Cohesió i els Territo-
una fàbrica de Damm a Santa Coloma de ris d’Europa compta amb 47.500
Gramenet, molt visible quan es passa milions d’euros.
amb cotxe pel Nus de la Trinitat. Aquesta setmana he pogut se-
Des de llavors el popular fabricant de guir de prop els contactes d’una as-
batuts ha aconseguit tornar als benefi- sociació de fabricants amb la direc-
cis però, tot i l’aparent bona marxa del ció general d’Indústria i Pimes del
negoci, a finals del 2019 els propieta- ministeri. En relació amb totes
ris van decidir donar un cop de volant
i van canviar-ne tota la cúpula directi- Demetrio Carceller aquestes ajudes estan treballant
en l’elaboració d’un PERTE (Projec-
va. “Van decidir fer una revolució en PRESIDENT DE DAMM te Estratègic per a la Recuperació
lloc de seguir amb l’evolució que s’esta- i Transformació Econòmica) que
va fent”, expliquen fonts pròximes a la preveu millores en la fabricació i
companyia d’alimentació. envasat, actuacions en la millora
ARA
Però llavors va arribar el covid-19. La de la competitivitat, logística i in-
pandèmia ha afectat durament tots els tel·ligència artificial, i en l’economia
negocis que depenen de les vendes als Vendre llet i batuts alhora permet as- abans d’impostos i altres conceptes) circular i la reducció de l’empremta
bars i restaurants, que encara ara tenen solir aquestes economies d’escala. que rondin el 20% de la facturació. de carboni.
restriccions molt importants. “El 2020 Tot i que els dos productes suposen Tot i que ja fa 15 mesos de l’ini-
els ha partit –expliquen aquestes veus–. aproximadament el 50% de les vendes EN AQUESTA PRIMERA dècada de re- ci de la crisi del coronavirus, aquest
Van fer la revolució just abans que ar- cadascun, el que aporta més benefici surrecció el grup no ha repartit divi- PERTE no s’ha desenvolupat, no
ribés el tsunami i els va agafar amb el clarament són els batuts. dends, de manera que la possibilitat que s’ha determinat el pressupost que
pas canviat”. La nova direcció, que en- Damm i Cobega recuperin els 75 milions tindrà, ni el model de govern, ni el
capçala Josep Barbena com a director EL 2012 NOMÉS es venia Cacaolat a d’euros que hi van destinar és, ara ma- procediment de tramitació de les
general, no ha pogut fer gaires canvis i l’àrea metropolitana de Barcelona i no teix, llunyana. Per què, veient tot això, es subvencions, ni la fórmula de par-
“amb prou feines ha salvat els mobles”. gaire més enllà. La crisi de la compa- van ajuntar els Daurella i els Carceller ticipació en el mateix PERTE. Ai-
Barbena ha preferit no participar en nyia havia comportat que es deixés de per comprar Cacaolat? ¿I per què van xò sí, el ministeri d’Indústria té un
aquest article. servir a més llocs. Des de llavors la mar- formar una aliança, si podrien haver-la pressupost a distribuir entre els
ca s’ha recuperat territorialment i, al- comprat separadament? “Aquesta és la diferents PERTEs de 4.000 mili-
EL 2019 CACAOLAT va facturar 59 mi- menys fins a la pandèmia, les vendes pregunta del milió”, diuen veus consul- ons d’euros, però encara ha de de-
lions d’euros, dels quals l’hostaleria continuaven sent especialment fortes tades. Sol Daurella i Demetrio Carceller, finir quina part anirà a cada sector
n’aportava poc més d’un 20%. Això sí, a Catalunya (65% del total), però s’ha- presidents de Cobega i Damm, s’asseuen econòmic.
com que aquest és un canal més rendi- via aconseguit que la resta d’Espanya al consell d’administració en lloc de de- I tot i l’evident desgavell, el
ble, el pes dels bars i restaurants en el fos el 25% i la resta del món un 10%. legar el càrrec a al- consell de ministres ha aprovat
benefici del grup s’elevava fins a gaire- També es va augmentar la gamma de tres executius, cosa aquesta setmana el Pla General
bé la meitat del total. És per això que productes i es va explotar el negoci de A Cacaolat que crida l’atenció de Recuperació per enviar-lo a la
durant el 2020 les restriccions a l’hos- llicències (productes amb la marca Ca- sempre han tenint en compte Comissió Europea, que tindrà
taleria previsiblement deuen haver caolat que fabriquen tercers). Es van que Cacaolat és pe- dos mesos per aprovar-lo. Els di-
llastat amb duresa els resultats (que començar a vendre pastissets de xo- pensat que tita si es compara ferents PERTEs es podrien pre-
encara no s’han publicat), per molt que colata i els últims mesos s’han llançat els Daurella i amb els seus nego- sentar a finals d’any.
les vendes en botigues i supermercats al mercat càpsules que es poden posar a els Carceller cis principals. La pitjor crisi sanitària i econò-
puguin haver augmentat. les cafeteres Dolce Gusto i gelats a tra- Des de la compa- mica dels últims 100 anys i així
El negoci tradicional de Cacaolat és vés de La Menorquina.
van fer una nyia sempre s’ha anem. Anar-hi anant.
vendre batuts de xocolata i també llet Tot i això, res fa preveure que Caca- prova abans cregut que tant els
de la marca Letona, però aquest segon olat sigui un negoci de grandíssimes de fer més Daurella com els
negoci és molt menys lucratiu perquè rendibilitats. Malgrat que el 2017 va negocis junts Carceller es van vo-
la llet té un preu irrisori en comparació guanyar més de tres milions d’euros, el ler unir com a pri-
amb el batut, que és un producte de va- 2018 i el 2019 va perdre diners. El prin- mera prova per ex-
lor afegit i, per tant, té marges superi- cipal motiu, expliquen des de dins, és plorar altres possibilitats conjuntes de
ors. “L’ideal seria que totes les vendes que es va haver d’assumir el cost del negoci en l’alimentació i les begudes, pe-
fossin de Cacaolat, però la realitat és tancament d’una fàbrica d’Utebo, a rò fins ara aquesta col·laboració no ha XAVIER
que la companyia necessita els dos ne- l’Aragó, heretada de l’època de Ruma- passat de Cacaolat. Les fonts donen per MITJAVILA
gocis –expliquen els que coneixen l’em- sa. Però, en tot cas, res fa preveure que fet que la companyia de batuts necessita- DIRECTIU
presa–. Els negocis de gran consum te- el grup generi resultats semblants als rà més inversions en el futur, perquè si no
nen unes economies d’escala impor- que Cobega o Damm obtenen amb els es quedarà estancada. La segona pregun-
tants, però per tenir-les necessiten uns seus negocis originals, on no és es- ta del milió és: ¿les faran els Daurella i els @XavierMitjavila
volums de producció bastant elevats”. trany que obtinguin ebitdes (beneficis Carceller?—Àlex Font Manté
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 39
emprenem
Innovació
RETWEETS
i Créixer dos
dígits gràcies
a la pandèmia
A
més de les farma-
cèutiques, si algú
està fent calaix amb
la pandèmia són les
empreses tecnolò-
giques. En aquests
mesos, milions de persones hem
renovat els aparells que fem servir
per treballar i per entretenir-nos i
les vendes s’han enfilat, tal com
mostren els resultats del primer
trimestre que moltes firmes han
presentat aquesta setmana.
La facturació d’Apple ha crescut
un 59% i els beneficis un 54%. Els
iPhones representen més de la mei-
tat de les vendes, però els ordina-
dors Mac han augmentat un 70%.
Tot i això, el segon negoci d’Apple
són els serveis: ja té 660 milions de
clients que paguen una subscripció
c
Casos d’èxit
L’EXECUTIVA AGRESSIVA
Ha estat
un error
A
vui m’he adonat
que vaig come-
tre un error que
pagaré car, no
en diners, però
sí en l’àmbit
personal: vaig prendre una de- HOMENOTS I DONASSES
cisió de risc amb el cor (o amb la
vanitat) i no vaig ser prudent. El primer
Us ho explico: fa temps que
treballem esporàdicament Daurella que va
amb un autònom de Madrid a
qui, abans de la pandèmia, vè-
triomfar amb
iem gairebé cada setmana. la Coca-Cola
Fa cosa d’un mes, gairebé
ARA
després d’un any sense veu- José Daurella, pare de l’actual
re’ns, li vam fer un petit encàr- presidenta de Cobega, va aixecar
rec i li vam donar una alegria un imperi amb una concessió
enorme. I el cert és que ens vam
sentir orgullosos que aquest
col·lega que ha sofert com tot-
hom el fort impacte de la pan-
dèmia veiés en nosaltres una
petita recuperació de l’activitat.
Després vaig tornar a tru- QUI MÉS QUI menys ha sentit algun
car-li per donar-li més alegries: cop la frase “triomfar més que la Co-
un altre encàrrec per a aques- ca-Cola”. A banda del seu significat
ta setmana i un de més gran explícit –tenir èxit en alguna activi-
per al mes vinent. Són projec- tat–, té una lectura implícita que ens
tes per als quals, habitualment, recorda que aquesta beguda marrono-
contractem empreses amb es- sa i amb gas forma part de ple dret de
tructures més grans que les la cultura popular. La van inventar els
d’aquest freelance, que no té nord-americans a finals del segle XIX,
més recursos que les seves du- però la seva presència és del tot uni-
es mans. “Es tracta de coses versal i arreu del planeta els consumi-
una mica diferents, però estem dors la senten seva. A Catalunya ja es
segurs que podràs fer-ho bé”, podia comprar Coca-Cola als anys
vaig dir-li. Ahir a la nit vaig vint, però després de la Guerra Civil la
veure el resultat del primer distribució va quedar estroncada i no
dels encàrrecs: una catàstrofe. va ser fins a l’atorgament d’una nova rer Nàpols de José cadira al consell
No tenir experiència, recur-
sos ni estructura de vegades
concessió a un emprenedor català, du-
rant la dècada dels cinquanta, que no
Barcelona. L’em-
presari va consolidar i
Daurella de Banesto i va ocu-
par la plaça de cònsol
és incapacitant per arribar a se’n va normalitzar la venda. En aque- expandir la llicència d’ex- Franco honorari d’Islàndia a
unes fites mínimes de qualitat lla primera etapa d’abans de la guerra, plotació de Coca-Cola, ja 1926-2014 Barcelona. Precisa-
i eficiència: per això les empre- l’home clau va ser sota el nom de Cobega ment, al capdavant del
EXPRESIDENT
ses ens carreguem d’estructu- Francesc Duffo (Compañía de Bebidas consell de BGN Arnús
DE COBEGA
res fixes i per això mateix no L’any 1951 Foix, que distribu- Gaseosas). El sud de Garí va coincidir amb
podem tenir els preus d’un au- Santiago ïa la beguda a tra- França i el continent afri- altres personatges des-
tònom independent. Això ja vés de la firma Es- cà van ser els primers tacats de l’empresa i les
ho sabia jo fa un mes, igual que Daurella va pumosos El Rayo, passos d’una expansió finances del país com
en moments com els actuals aconseguir la al carrer Balmes que la seva filla, Sol Daurella, ha refor- Javier de la Rosa, Eusebio Díaz-More-
no sembla gaire bona idea fer llicència per de Barcelona. çat amb la creació dels conglomerats de ra i Jorge Gallardo.
experiments amb la gasosa: Però la veritable concessionàries embotelladores de la L’any 2000 els Daurella també van
exactament el que he fet.
distribuir i consolidació de la Península (Iberian Partners) i del con- ser al darrere d’un projecte radiofònic
Qui la fa la paga. Així que envasar la Coca-Cola com a tinent europeu (European Partners). molt ambiciós anomenat Ona Catalana,
ara em toca a mi, per llesta, fer beguda refresc de masses una cadena d’emissores que pretenia
la incòmoda trucada a aquest al país va arribar de SEMPRE DE BRACET amb el seu germà competir amb Catalunya Ràdio i l’aca-
proveïdor, ja amic tants anys
gasosa la mà de la família Francisco, primer com a administra- bada de néixer RAC1. Però les expecta-
després, per dir-li que el treball Daurella, que va dors conjunts i després com a president tives d’audiència no es van complir i la
que m’ha presentat és per aconseguir la llicència de la multinaci- (José) i vicepresident (Francisco), va li- cadena va acabar en mans de la SER.
llençar a les escombraries i que onal per envasar i distribuir la beguda el derar la companyia durant dècades, pe-
el següent encàrrec l’hi retiro. 1951. Qui va moure fils per aconseguir rò sense deixar mai de banda altres ne- DESPRÉS DE LA seva mort, el 2014, i amb
Business is business. el contracte va ser Santiago Daurella gocis. La societat Copesco & Sefrisa era les regnes de Cobega sota control de Sol
Rull, fill d’un empresari bacallaner amb l’empresa familiar dedicada al bacallà i Daurella, la companyia no ha fet sinó
bons contactes al règim. La popularit- el salmó –precisament aquest 2021 créixer. A banda de les fusions esmenta-
zació de la Coca-Cola creixia en pa- l’han traspassat a un grup basc–, una des anteriorment –que han propiciat la
ral·lel a l’americanització dels espa- activitat a la qual sumava la presidèn- creació d’una concessionària transeuro-
nyols fruit dels acords bilaterals de cia de la firma d’inversions BGN Arnús pea–, els interessos de la família Daure-
Franco amb la superpotència. Garí. José Daurella també formava part lla s’han estès més enllà. El grup també
Però qui va fer créixer la marca va ser del consell d’administració de la cerve- ha arribat a sectors com el cafè en càpsu-
L’EXECUTIVA la generació següent, formada pels ger- sera El Águila (la més consumida a l’Es- les (són distribuïdors de la prestigiosa
AGRESSIVA mans Francisco i José Daurella Franco. tat en una altra època i de la qual tenia marca suïssa Nespresso), els batuts de
ÉS UNA JOVE Aquest darrer, el gran, va heretar un im- un paquet d’accions important), era el cacau (el 2012 van rescatar conjunta-
EMPRENEDORA peri que havia començat amb la produc- president de l’empresa cimentera La ment amb Damm la marca Cacacolat) i
executivaagressiva@gmail.com
il com
ció de begudes gasoses autòctones, so- Auxiliar de la Construcción (avui en les pizzes (exploten la cadena Domino’s
bretot el mític Sandaru elaborat al car- mans del gegant mexicà Cemex), tenia Pizza).—David Valero Carreras
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 41
emprenem
f
llor. Principalment, el pastís se’l dispu-
taven Unilever, amb Persil, i Procter &
Gamble (P&G), que hi comercialitzava
Ariel. Feia poc l’eterna rival d’Unilever
havia llançat al mercat l’Ariel Ultra, una
nova versió del detergent que incorpo-
rava elements catalitzadors per netejar
la roba més a fons. Davant d’això, Uni-
lever s’havia posat les piles i havia en-
carregat als seus departaments d’inves-
tigació que s’afanyessin a trobar una no-
va fórmula per tornar a posar Persil a
l’altura d’Ariel. “Quan una empresa veu
Persil Power, el amenaçat el seu lideratge, sap que ha de
reaccionar ràpidament, perquè un cop
detergent fallit que perdut pot ser molt difícil de recupe-
trinxava la roba rar”, explica Neus Soler, professora de
màrqueting a la UOC.
La companyia Unilever va llançar
EL RESULTAT VA ser un nou catalitza-
aquest producte el 1994 però va dor amb base de manganès que aug-
fracassar perquè no havia fet un mentava el rendiment del producte i
testatge exhaustiu de la seva eficàcia que permetia rentar la roba a baixa tem-
peratura. A principis d’estiu del 1994, el
detergent ja era a tots els supermercats
del país, acompanyat d’una gran campa-
nya publicitària als mitjans de comuni-
cació. “Però les presses mai són bones
conselleres”, recorda Neus Soler. La no-
ÉS DE NIT i, a la cuina, tot és foscor i si- va fórmula de Persil va ser un fracàs.
lenci. De sobte, les tasses comencen a Quan els consumidors la van provar van
tremolar i els ocells que dormien a l’am- descobrir que era tan potent que els
pit de la finestra fugen espantats. “Ar- destrossava la roba: després de diverses
reu del país la gent està descobrint un rentades les peces que no eren noves
nou poder”, explica una veu en off. La perdien el color i s’esquinçaven.
càmera enfoca un dels armaris de sota
la pica. De les escletxes en surt un po- “PER ARRIBAR RÀPIDAMENT al mer-
tent raig de llum. Quan s’obre, apareix cat, Unilever no havia fet un testatge
una capsa de detergent. “És el poder del per controlar la fiabilitat i la qualitat
nou Persil Power”, anuncia la veu. Així del producte”, recalca l’experta. P&G,
començava un dels anuncis publicitaris la competència, va sucar-hi pa. A través
ARA
que la gegantina Unilever va emetre el d’un comunicat van explicar que ells ja
maig del 1994 a les televisions del Reg- havien fet proves amb manganès i que
ne Unit. El grup, propietari de marques LA LLIÇÓ
l’havien descartat perquè destruïa els
tan conegudes a Espanya com Skip, Sig- teixits. Les grans superfícies van reti-
nal, Rexona i Dove, havia llançat al mer- rar ràpidament el producte. La desfe-
cat britànic una versió millorada d’un “Les presses
Massa quis enim.
mai són
Donecbones
pede
conselleres –recorda Neus Soler, professo- ta va costar a Unilever 250 milions de
dels seus detergents insígnia: el Persil. justo,
ra fringilla vel,de
de màrqueting aliquet nec, Tot i que l’arribada d’un nou producte
la UOC–. dòlars, segons càlculs de la BBC. El
El producte tenia un accelerador paten- 1995 la companyia va substituir el Per-
tat que, segons la companyia, eliminava vulputate
de eget, arcu.
la competència In enim
pugui pressionar la resta d’empreses perquè s’espa- sil Power pel Persil New Generation,
tot tipus de taques amb una gran rapi- justo,no
vilin, rhoncus
han deut,reaccionar
imperdiet a,
mai llançant al mercat un producte amb que no incorporava el polèmic catalit-
desa. “És el detergent més potent que zador, però que tenia unes propietats
hem creat mai”, assegurava l’espot. una fórmula nova que no s’ha testat prou”. similars.—Marc Amat
42 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
DEBAT
DIRECTORA
ESTHER VERA
DIRECTOR ADJUNT
IGNASI ARAGAY
DIRECTORA
GERENT
GEORGINA FERRI
SUBDIRECTORS
✦ ✦
DAVID MIRÓ
CATALINA SERRA
JORDI CORTADA
DIRECTORA D’ART
CRISTINA CÓRDOBA
EDICIÓ PAPER
CONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT
ROSA RODON
EDICIÓ WEB
FRANCINA BOSCH
E
ELENA FREIXA
ECONOMIA
ALBERT MARTÍN l 8 d’abril, el president francès, públic necessita en lloc del que resulta
DEBAT Emmanuel Macron, va anun- més còmode des d’un punt de vista admi-
TONI GÜELL
CULTURA
ciar que tancarà l’escola d’elit nistratiu. Potser cal reduir la dependèn-
LAURA SERRA per a la formació de líders pú- cia de les puntuacions de les avaluacions
ESTILS blics, l’École Nationale d’Ad- i donar més pes a mesures d’aptitud alter-
THAIS GUTIÉRREZ ministration (ENA). Macron –ell mateix natives. Educar els líders públics també
MÈDIA
ÀLEX GUTIÉRREZ un énarque, com es coneix els seus gradu- exigirà als organismes del sector públic
ESPORTS ats– vol fomentar la igualtat d’oportuni- una intensa captació de fons perquè estu-
XAVI HERNÁNDEZ tats i l’excel·lència nacional per respon- NGAIRE WOODS diants molt diversos puguin assistir-hi.
DELEGADA MADRID
MARIONA FERRER
dre millor als desafiaments del covid-19. L’altre repte és mantenir aquests lí-
LLENGUA Però l’eliminació de l’ENA seria un pas DEGANA FUNDADORA DE L’ESCOLA BLAVATNIK ders al servei públic. Des de l’octubre del
MARIA RODRÍGUEZ negligible en aquesta direcció. DE GOVERN DE LA UNIVERSITAT D’OXFORD 2018 el govern francès ha signat almenys
FOTOGRAFIA
XAVIER BERTRAL
Irònicament, l’ENA va ser fundada el PROJECT SYNDICATE 575 contractes amb consultores privades
DISSENY WEB 1945 pel general De Gaulle per dividir l’elit per serveis que van des de plans de recu-
RICARD MARFÀ francesa i eliminar un sistema clientelar peració econòmica fins a la transició cap
ARA TV i de prebendes que havia generat una ad- TRADUCCIÓ: TONI GÜELL AYZA
a la neutralitat de carboni o el combat
ALBA OM
ministració pública corrupta i ineficient. contra el covid-19. Semblantment, al
EDICIÓ DE PREMSA L’admissió a l’escola estava llavors subjec- L’ENA va solucionar dos grans reptes: Regne Unit el sistema de detecció i ras-
PERIÒDICA ARA, SL ta a un examen competitiu, i als que acon- el 1945 França havia d’atreure els millors treig del covid-19 va ser implementat gai-
PRESIDENT seguien ingressar-hi se’ls oferia un salari talents a l’administració pública per a la rebé completament per consultores i em-
FERRAN RODÉS durant els estudis. De manera similar, un seva reconstrucció després de la Segona preses subcontractades. I si en matèria de
FINANCES segle abans, al Regne Unit s’havien plan- Guerra Mundial. De la mateixa manera, polítiques el govern atorga la feina esti-
XAVIER LINARES
MÀRQUETING
tejat exàmens oberts i competitius, i as- el govern necessitava incloure i repre- mulant a empreses externes, els millors
PABLO CASALS censos basats en el mèrit. A partir d’aquí sentar una àmplia gamma de ciutadans, funcionaris públics l’abandonaran. Per
VENDES gairebé tots els països –des dels EUA i el rics i pobres, i demostrar que podia ser- contra, les agències públiques intel·li-
EVA MÁRQUEZ
COMERCIAL
Japó fins a la Xina, Ghana i Nigèria– van vir-los millor que el comunisme. Avui gents, com a Singapur, atorguen tasques
SERGI GERMÁN mirar d’incorporar la meritocràcia en les molts governs afronten una tasca simi- estratègicament importants als seus mi-
NOUS NEGOCIS seves administracions públiques, sovint a lar. Per reconstruir ràpidament després llors empleats per retenir i desenvolupar
ORIOL CANALS
TECNOLOGIA
través d’exàmens. de la pandèmia (com ho està fent la Xi- les seves habilitats.
MARC CAMPRODON El problema actual és que el sistema na), han de fer un pas endavant després D’altra banda, quan els polítics i els seus
d’exàmens ha passat a alimentar un mer- de dècades d’haver-lo fet al costat. I han assessors denigren els “buròcrates” o “la
DIRECTOR FUNDADOR cat de l’educació preparatòria privada que de reconstruir la confiança del públic da- creixent massa amorfa” (“the blob”, en an-
CARLES CAPDEVILA
beneficia els alumnes més benestants. vant d’una poderosa reacció populista glès, com un exassessor de govern del
C/ DIPUTACIÓ, 119 Mentre a la dècada de 1950 el 29% dels contra els governs “elitistes”. Regne Unit va descriure el funcionariat
08015 BARCELONA.
alumnes de l’ENA provenien de famílies Cal, doncs, que l’ingrés a les escoles britànic), és possible que estiguin creant
TELÈFON: 93 202 95 95.
de classe treballadora, el 2003 aquest professionals reflecteixi el que el sector una profecia autocomplerta. Si fan un re-
ATENCIÓ AL
SUBSCRIPTOR:
percentatge s’havia reduït al 9%. lat del sector públic que el pinta com una
93 275 11 10 De la mateixa manera, els exàmens es- cosa inútil, ¿com podem esperar que
subscripcions@ara.cat tandarditzats d’ingrés a les universitats atregui persones excel·lents i les retingui?
nord-americanes, creats per evitar la con- L’exitosa distribució que el govern
TEXT LEGAL
Edició de premsa periòdica centració d’alumnes rics provinents d’es- britànic ha fet de les vacunes ha posat en
ARA es reserva tots els coles exclusives, són ara considerats una relleu els beneficis de deixar que sigui el
drets sobre el contingut del
diari ARA, els suplements i forma de privilegi. Aquest any va tenir lloc govern qui prengui les decisions, amb el
qualsevol producte de
venda conjunta, sense que
una revolució quan, per efecte del covid- suport de líders del sector privat dispo-
es puguin reproduir ni 19, els departaments d’admissió de les uni- sats a ajudar-lo de manera gratuïta.
transmetre a altres mitjans versitats van haver de considerar els resul- Aquest acord combina el millor del sec-
de comunicació, totalment
o parcialment, sense prèvia tats de les avaluacions com a opcionals. Ai- tor públic –la confiança del poble en les
autorització escrita. xò va portar a un enorme augment de les institucions que vacunen la gent– amb
Difusió controlada sol·licituds de plaça a les principals univer- els avantatges de la mirada del capital
per l’OJD
sitats i a un creixement de la diversitat en risc a l’hora d’avaluar el risc i l’assignació
els cursos de primer any. La Universitat de de recursos.
DL.: B-42598-2010 Califòrnia Los Angeles, per exemple, ha Tres setmanes després de l’anunci de
ISSN: 2014-010X
informat d’un augment del 48% en els Macron, queda clar que no suprimirà
sol·licitants afroamericans, del 33% en els l’ENA, sinó que reduirà la quantitat de
EL DIARI D’AHIR hispans i del 16% en els nadius americans. places (de 80 a 40) i li canviarà el nom. De
HULTON ARCHIVE / GETTY
Fe d’errades: L’ARA
Al Regne Unit fins fa poc els alumnes tota manera, el desafiament és constru-
agraeix als lectors que d’escoles privades tenien una probabili- ir una administració pública prou ambi-
ens facin arribar els tat set vegades més gran d’ingressar a Ox- ciosa per atreure persones amb propòsit
errors que detectin en ford o Cambridge que els que provenien Avui molts governs afronten i talent, però, a més, prou oberta per re-
el contingut dels
d’escoles estatals sense admissió selec- una tasca de reconstrucció clutar els seus membres de manera que
articles. Un cop
confirmat l’error, l’ARA
tiva. Ara Oxford fa servir dades contextu- semblant a la que va donar representin una mostra molt més trans-
publica la fe d’errades als que consideren els antecedents de ca- lloc a l’ENA, l’escola francesa versal de la societat. Fer retocs a l’ENA no
en aquesta mateixa da alumne per entendre els seus èxits, co- és la manera d’aconseguir-ho.
columna. Podeu fer- sa que està augmentant la diversitat dels de lideratge públic
nos arribar les vostres
estudiants de grau. Copyright Project Syndicate
esmenes a
opinio@ara.cat.
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 43
debat
D’Ayuso a Cuixart
ordi Llovet em crida patri: “Madrid és España Ayuso, amb la seva figu- trast amb la ultradreta, furgant en
CARTES I MISSATGES
No aprenem dels errors mitjans per fer-ho es gasten 861 milions David Beriain i Roberto Tornar a abraçar-nos
d’euros en R+D militar.
Uns dies enrere apareixia als informa- CARLES MONASTERIO SELLA Fraile, dos periodistes Aquesta setmana, un matí, em va sonar
tius una notícia que podria haver-me SITGES el mòbil molt d’hora. Era la meva mare:
passat per alt pel poc interès que em Els periodistes David Beriain i Roberto “Montse, Montse, que aquesta tarda ja
suscita un tema com aquest, però en es- Fraile van morir fa pocs dies fent la seva ens vacunen! Ens ha trucat la inferme-
coltar-la una mica millor vaig quedar
Amenaces a polítics feina. Feien un documental sobre la ca- ra i per fi ens la posen al teu pare i a mi!”
garratibat. Quan a Catalunya preparàvem l’1-O, els ça il·legal a Burkina Faso, in situ. Van ser I jo la vaig felicitar, com si li hagués tocat
La notícia en qüestió deia que el go- nostres líders polítics es van afartar de assassinats després d’haver estat prèvi- la grossa, mentre se’m posava la pell de
vern espanyol ha avarat un submarí que proclamar que havíem de fer una revo- ament segrestats, sembla, per un grup ji- gallina i se’m feia un nus a la gola de
ha tingut un cost total de 1.800 milions lució pacífica i tranquil·la, que havia de hadista de la zona. El mateix grup tam- l’emoció.
d’euros, la meitat dels quals han estat de ser la Revolució dels Somriures, deixant bé va acabar amb la vida del cooperant I és que els meus pares han estat molt
sobrecost. Evidentment, la presentació ben clar quins eren els nostres principis. irlandès Rory Young. afortunats d’arribar fins aquí sense con-
del submarí la van fer en un acte Llavors es va dir que a Catalunya hi ha- Beriain i Fraile ja havien treballat an- tagiar-se. Molts altres, per desgràcia, no
d’aquells que tant els agraden, digne del via un greu problema de convivència, i teriorment en condicions que posaven en han tingut aquesta sort...
segle passat. Però això no és tot, perquè se’ns va acusar de ser terroristes i vio- perill la seva vida, havien anat a diversos Ara, a l’espera de la segona dosi, ja es-
uns dies després apareixia una altra no- lents. Ara que a Madrid sí que hi ha un indrets en guerra i havien estat immersos tem un mica més tranquils, i també més
tícia que encara em va deixar més esgla- problema greu d’amenaces no passa res, en conflictes greus per poder informar a prop de tornar-nos a abraçar com
iat: Espanya augmenta la despesa mili- ningú no diu res, tothom sap d’on ve sobre realitats que, com la que actual- abans. Aquest sí que serà un gran premi!
tar més d’un 9% en plena pandèmia, la aquesta violència i qui la promou, però ment investigaven, calia denunciar. MONTSE GUERRA LÓPEZ
qual triplica la de l’àmbit sanitari. Uns qui en teoria ha d’impartir justícia ca- Periodistes admirats pels seus repor- RIPOLLET
números d’infart. lla i es posa a xiular dissimulant. Diver- tatges d’investigació, eren conscients
Em sembla una autèntica vergonya sos polítics han rebut cartes amb bales que arriscaven la vida en una feina que Les cartes enviades pels lectors han de tenir
que pugui passar una cosa així. Això ex- amenaçadores i els mateixos que ens té l’índex més alt de perillositat, i que en un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el
plicaria per què a Espanya no s’estan acusaven de violents i terroristes callen el seu cas desgraciadament s’ha vist dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer
desenvolupant més ràpidament les va- i no condemnen les amenaces. confirmat. constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,
número de carnet d’identitat
cunes. Mentre una gent amb il·lusió in- PERE TORO I CERVERA EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE i un telèfon de contacte.
vestiga, els que haurien d’aportar-los BARCELONA TORROELLA DE MONTGRÍ Les cartes no es respondran.
Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies:
@diariARA facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat Carrer Diputació, 119, 08015, Barcelona Fe d’errades: opinio@ara.cat
46 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
Cultura
LLENGUA
Filòlegs i lingüistes
alerten que corregir el
català a les xarxes pot
crear inseguretat.
GETTY
Vidal, autor del llibre Corregir ma- Lloret, coautora de Curset: mètode només en castellà– i la caiguda de
NÚRIA JUANICO ta (Viena, 2020). Tots hem vist pa- Paradoxa de català per a tothom (Blackie l’ús del català com a llengua habi-
BARCELONA res i mares cansats de suplicar per “Filòlegs i Books, 2021). També és fonamental tual –del 46% el 2003 al 36,1% el
enèsima vegada als fills que utilitzin mestres no que qui corregeixi estigui molt se- 2018– van alertar alguns lingüis-
Les xarxes són implacables. No pas- els pronoms febles, però què cal fer gur que esmena un error, cosa que tes. En quin punt ens trobem ara?
sen ni dos dies sense que s’encengui davant els errors de desconeguts? van corregint no sempre passa. “Amb la correc- Alguns filòlegs no són especial-
una nova polèmica sobre la llengua. “Cal tenir en compte si tens confian- la gent per ció descordada a les xarxes a vega- ment pessimistes. “No estem per
Però la defensa del català va més en- ça o no amb l’interlocutor, si la con- internet”, des et trobes que els que corregei- tirar coets però no soc dels alar-
llà dels debats polítics: per terra, mar versa té un punt formal o no i si con- diu Pau Vidal xen no en saben gaire. Es dona la mistes que creuen que d’aquí vint
i Twitter –i fins i tot en samarretes sideres que l’interlocutor ho hauria paradoxa que les persones que en anys morirà”, subratlla Martín
i mascaretes– apareixen comentaris de dir bé per raons de professió, de saben de debò (els filòlegs, lingüis- Lloret. Gomà també veu en l’evolu-
d’alguns usuaris que volen corregir rang o de coneixements. És molt di- tes i mestres) no van corregint la ció de la llengua “els problemes
lingüísticament els missatges d’al- ferent corregir un catedràtic d’uni- gent per internet”, afirma Vidal. propis del creixement” perquè “ha
tres tuitaires, els articles dels mit- versitat per Twitter que un usuari de hagut de trepitjar territoris que
jans i els posts d’Instagram. ¿És una qui no saps el nivell cultural, ni els La llengua i els joves fins ara no havia trepitjat mai, com
bona estratègia per enfortir la llen- coneixements que té”, assenyala En- Aquesta onada correctora a inter- els mitjans de comunicació i altres
gua? Què passa quan fem evidents ric Gomà, filòleg i autor d’El català net va lligada, en part, a l’alarma àmbits professionals”.
els errors lingüístics dels altres? Què tranquil (Pòrtic, 2021). persistent sobre el mal estat de sa- A l’hora de posar el termòmetre
hem de fer amb els barbarismes pro- Segons com, la correcció a les lut del català. Per analitzar quanti- a la llengua, sovint s’apunta cap a
cedents de l’anglès? En parlem amb xarxes pot tenir un efecte nociu. tativament la situació de la llengua les generacions més joves. Sobretot
filòlegs, lingüistes i professors per es- “Crea molta inseguretat en el par- a Catalunya l’única mesura oficial arran de l’enquesta, que indicava
brinar els efectes de democratitzar la lant que no té un nivell prou alt de és l’Enquesta d’Usos Lingüístics que només un 19,6% dels joves bar-
correcció de la llengua. coneixement del català. Aleshores (EUL), que es fa cada cinc anys. celonins d’entre 15 i 25 anys tenen
D’entrada, per corregir algú cal l’usuari ja ni s’atreveix a piular per- L’última, del 2018, constatava que el català com a llengua habitual. Ar-
tenir en compte el context i el conei- què pensa que el corregiran i que no el 94,4% dels ciutadans entenen el tur Fernàndez és professor de cata-
xement propi. “No és el mateix ense- té prou llibertat per expressar-se. català. Però altres dades, com la là des de fa 31 anys. Els primers
nyar-li al teu fill com s’han de dir les És una tendència que s’ha popula- transmissió intergeneracional de anys de la seva carrera els va pas-
coses que corregir el primer que pas- ritzat però que no ajuda gens”, la llengua –un 35,4% parlen als fills sar en un institut de la Sagrera, a
sa pel carrer”, explica el filòleg Pau apunta la lingüista Míriam Martín només en català i un 36,6% ho fan Barcelona, fins que fa un temps va
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 47
cultura
MARÍA DUEÑAS, L’escriptora María Dueñas ha venut 150.000 UN NOU FILM Set anys després de Map to the stars, David Cronenberg
150.000 LLIBRES exemplars de la seva última novel·la. Sira, continuació DE DAVID tornarà a posar-se darrere la càmera per rodar a Grècia
EN 15 DIES d’El tiempo entre costuras, va liderar el rànquing de CRONENBERG Crimes of the future, un noir de ciència-ficció amb
ficció en castellà dels més venuts de Sant Jordi. Kristen Stewart, Viggo Mortensen i Leah Seydoux.
EL BITLLET
Apuntem bé
la feina de l’escola. Nosaltres els
donem un vernís del català que els
serveix per mantenir-lo”.
La Incorrecta i el triomf
ns pensem que només els
I l’anglès, què?
Alguns es posen les mans al cap quan
del marxandatge filològic
E catalans som malalts de
llengua, però ni de bon tros.
Als mitjans francesos hi trobareu
en una conversa en català s’hi colen
paraules en castellà com rato, basu-
ra, pues o l’arxiutilitzat vale. Però què
La firma uneix activisme i disseny en roba i complements
debats seriosos sobre els perills passa amb les que provenen de l’an-
de “la invasió” de l’anglès per a la glès? Mots com random (aleatori),
supervivència del francès. Quins crush (amor platònic), heavy (fort) i N.J. 01
MEMÒRIA HISTÒRICA
01
CINEMA
El grup Doble Pletina en una escena del film Stop. FESTIVAL D’A
50 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
Esports
néixer per ser el seu
club. Quan te’n vas del
Barça ho acabes
lamentant”
Un lloc de mal
ALBERT NADAL –que llavors estava dirigit per Juan So-
BARCELONA ler– per les demandes del futbolista per
rescindir el seu contracte. Koeman
“Estic convençut que si guanyem els també entraria en disputa amb Joaquín
record per
cinc partits que ens queden serem cam- Sánchez perquè l’actual futbolista del
pions”. La frase és de Ronald Koeman Betis es va posicionar al costat dels ju-
abans de visitar el València (21 h, Mo- gadors apartats, que no jugaven però
vistar LaLiga) en un duel en què el Bar- que continuaven, en certa manera, en-
ça no pot fallar si no es vol desenganxar trenant-se amb l’equip. Un còctel ex-
de la frenètica pugna per la Lliga en què
estan immersos quatre equips. La con-
vicció de l’holandès és la mateixa a la
qual s’aferren al vestidor: els jugadors
jugar-se la Lliga plosiu que va acabar amb la destitució
de Koeman el 21 d’abril i amb Voro, que
llavors era el delegat, fent-se càrrec de
forma interina d’un equip en què Ca-
tenen ganes de demostrar que després
de la dramàtica i inesperada derrota
Sense marge d’error, Koeman torna a Mestalla, que ñizares, Albelda i Angulo tornarien a
jugar i que acabaria salvant la categoria.
contra el Granada segueixen sent uns va ser casa seva durant un convuls curs 2007-08
ferms candidats al títol. L’Atlètic i el Sense asseure’s a la banqueta
Reial Madrid van guanyar ahir. La situació del València no és gaire mi-
L’oportunitat malbaratada contra el El tècnic –que tenia com a ajudants xe no guanyava des del 1999], però no llor avui dia, amb l’equip en catorzena
conjunt andalús fa que Koeman s’hagi José Mari Bakero i Tonny Bruins Slot– seria el millor record de la meva carre- posició, a sis punts del descens. Però el
de jugar bona part de les aspiracions del va ser destituït a l’abril cinc dies després ra”, va explicar Koeman abans del Bar- conjunt que entrena Javi Gracia ja sap
seu equip per guanyar el títol a Mesta- de guanyar la final de Copa contra el Ge- ça-València de la primera volta, quan es el que és puntuar contra el Barça aquest
lla. La sortida, a priori, més complica- tafe (3-1). Va ser un triomf amarg: la ma- complien tretze anys del polèmic mes curs: a la primera volta van empatar (2-
da que els queda als blaugranes abans de la maror a l’equip i els pobres resultats de desembre del 2007 en què va pren- 2) al Camp Nou. I, a Mestalla, van pro-
finalitzar la temporada serà en un es- a la Lliga van forçar l’adeu prematur de dre una decisió a Mestalla que conver- tagonitzar una sonada golejada contra
tadi que coneix bé el tècnic holandès. La Koeman. Després del triomf a la final de tiria la seva estada a la capital valenci- el Reial Madrid (4-1) al novembre amb
seva primera experiència a una banque- la Copa, el València va rebre una dura ana en un polvorí. El 18 de desembre, tres gols de penal de Carlos Soler.
ta de la lliga espanyola com a tècnic –a golejada a San Mamés (5-1) que va ser el un mes després d’aterrar per substitu- Koeman, que serà a la banqueta per-
finals dels anys noranta va ser assistent cop de gràcia a l’holandès. Koeman va ir Quique Sánchez Flores, va decidir què està sancionat després de ser ex-
de Louis van Gaal al Barça– va ser, pre- ser acomiadat de l’entitat valenciana apartar de la disciplina de l’equip du- pulsat contra el Granada, ha demanat
cisament, al València. Koeman va gua- deixant l’equip campió de Copa, però es vaques sagrades del vestidor per “de- al seu equip “millorar en defensa, tan-
nyar la Copa l’any 2008 amb el conjunt eliminat de la Champions i, després de cisió tècnica”: el porter Santi Cañizares car millor els espais i estar més concen-
valencià, però la seva etapa a Mestalla la derrota contra l’Athletic Club, en i el capità David Albelda. Miguel Ángel trats”. Seva és la responsabilitat de fer
no va durar ni un any en un curs convuls quinzena posició a la taula, a només dos Angulo seria el següent. una lectura tàctica encertada del partit,
en què va apartar i es va enfrontar amb punts del descens. La situació acabaria sent insosteni- mentre que els jugadors no poden co-
tres pesos pesants del vestidor xe poc “La meva etapa a València va ser cur- ble en un vestidor dividit, amb diverses metre més errades per falta d’atenció.
després d’arribar a l’equip. teta. Vam guanyar la Copa [que el club batalles internes i una pugna judicial La Lliga està en joc.e
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 51
esports
ESTADI:
Mestalla
València CF (València) FC Barcelona
ENTRENADOR: Javi Gracia ÀRBITRE: ENTRENADOR: Ronald Koeman
José María Sánchez Martínez
(Comitè Murcià)
JUGADORS JUGADORS
HORARI:
Porter: Jasper Cillessen. 21 h Porter: Marc-André ter Stegen.
Correia, Gabriel Paulista, Guillamón, Lato, Gayà; (Movistar LaLiga) Mingueza, Piqué, Lenglet;
Daniel Wass, Racic, Carlos Soler; Dest, De Jong, Busquets, Pedri, Jordi Alba;
JORNADA:
Maxi Gómez i Guedes. 34 Griezmann i Leo Messi.
Però el Madrid seguia viu i en un cór- rematar al pal. En l’acció, el porter de legal de Marcos Llorente. Però des- 17 Osca 30
18 Valladolid (-1) 30
ner Militão va trobar porteria i va apla- Oblak s’havia avançat però, com que no prés va recular i va acabar demanant
19 Elx 30
nar el camí d’un equip que fins llavors va tocar la pilota, l’àrbitre va interpre- l’hora contra un rival que s’està jugant
20 Eibar 26
va témer seriosament pel marcador. Ja tar que no havia intervingut decisiva- la permanència a Primera.e
52 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
esports
SEGONA DIVISIÓ
CHAMPIONS FEMENINA
Aitana Bonmatí
JUGADORA DEL BARÇA
FÓRMULA 1 MOTOCICLISME
LAIA BONALS
BARCELONA
Gent
polèmica fotografia dels
reis saltant-se les mesures
de prevenció del covid-19
EFE
dels bioritmes del poble i no saber-ho/poder-
ho/voler-ho dissimular. El seu moment àlgid
va tenir lloc l’octubre del 2020, dies després
que el govern dictés un confinament dur a tot
el país i que el ministre de Sanitat, llavors el
dretà Hugo de Jonge, reclamés als més de 17
milions d’holandesos que viatgessin “com
menys millor”. Amb aquest pa-
norama, el matrimoni reial i les
seves tres filles van pujar a l’avió
privat-però-públic que tenen,
van abandonar el país i se’n van
anar ni més ni menys que a la se-
va mansió de Kranidi, a la penín-
sula grega del Peloponès.
Com es poden imaginar, l’es-
càndol va ser majúscul i fins i tot
membres del govern els van cri-
ticar. Ja es poden imaginar la ca-
ra de ximple que li va quedar al
ministre de Sanitat, que no sabia
EFE res del viatge de plaer reial i aca-
bava de demanar a la gent només
desplaçaments imprescindibles. Més cara de
ximple li va quedar després, per cert, al saber que
el seu cap, el president del govern, Mark Rutte,
n’havia estat informat i no n’hi havia dit res. Els
reis van ser criticats també per diputats social-
demòcrates i per liberals d’esquerres. “No han
donat un bon exemple a la ciutadania i [el que
han fet] és molt difícil d’explicar”, van dir des de
les files dels primers.
Vista la polseguera, el cap de la casa dels Oran-
ge-Nassau va arribar a Grècia, va fer un cafè a l’ae-
es carreguen
Hem vist la reacció de la gent plasmada en la
premsa, i és intensa i ens afecta”. Massa tard per
parar el cop, sobretot perquè plovia sobre mullat.
El xou arribava després que aquell mateix estiu
transcendís una foto d’ells dos també a Grècia en
Estils
AURE FARRAN I LLORCA
BARCELONA
10 jardins
ció d’escultures al mateix re-
corregut, amb obres d’artistes
reconeguts de l’àmbit nacional
i internacional.
5 beneficis
d’observar
la natura
1. Incrementa la
concentració i la
memòria
2. Ajuda a prevenir
l’obesitat
3. Redueix l’estrès
4. Combat la
depressió i l’ansietat
5. Protegeix la salut
visual
contenen actualment cinc tipus di- 15.000 tulipes de 24 tipus diferents Parc de Can Solei i Ca l’Arnús A la foto gran, que hi creixen. Un espai on trobem
ferents d’amfibis, com la reineta i que ara estan en plena floració i ofe- Badalona el parc de les plantes provinents de diferents
les salamandres. reixen tot un espectacle. És una pe- El Parc de Can Solei i de Ca l’Arnús tulipes al llocs del món que, situades en par-
culiar iniciativa de tres emprene- ocupa la part alta del barri de Ca- Berguedà. ACN terres i seguint la sinuositat dels ca-
Camps Elisis dors holandesos i del Berguedà que sagemes i és un important pulmó A dalt a la mins, conviuen amb pins, oliveres,
Lleida volen crear un gran parc de flors per verd, molt a prop del centre de Ba- dreta, un racó garrofers, plantes arbustives i altres
Dissenyats per Ángel Carmona, van collir, fer-hi visites i organitzar-hi dalona. És un indret únic a la ciu- dels Jardins de espècies autòctones.
ser creats entre el 1860 i el 1864 com esdeveniments. La plantació creix tat per les seves edificacions sin- Cap Roig. GETTY
un eixamplament de la ciutat al mar- envoltada de muntanyes, en una gulars, pel manteniment de l’es- A baix, un Jardins del Palau Falguera
ge esquerre del Segre. Aquests jar- imatge de contrast que resulta pre- tructura agrícola tradicional, per detall dels Sant Feliu de Llobregat
dins es vertebren al voltant de tres ciosa. Els visitants disposen d’una la bellesa dels seus jardins i per cactus, arbres i Els Jardins del Palau Falguera da-
passeigs, amb el dels plataners com zona on poden contemplar les flors l’esclat de riquesa vegetal i faunís- arbustos dels ten del segle XVII, quan Jaume Fal-
a eix visual central. És un espai únic i una altra on poden collir tulipes tica que hi fa vida, especialment Jardins Pinya guera va construir un gran palau
amb parterres decorats amb fonts i després de pagar una entrada. ara a la primavera. de Rosa. ACN amb uns jardins que arribaven fins
escultures, on s’aixequen edificis in- al Llobregat. La finca la formen un
teressants com el Templet de la Mú- Jardins Pinya de Rosa Ecoherbes Botànic palau de 2.800 m i els jardins, amb
sica i l’Aquàrium. Als diferents re- Blanes L’Ampolla una extensió d’1,5 hectàrees, on els
correguts van sorgint escultures, El Jardí Botànic Pinya de Rosa està si- El Jardí Botànic Medicinal Ecoher- plataners de grans dimensions te-
acompanyades pel so de l’aigua de tuat entre els termes municipals de bes Park és un gran espai natural al nen una predominança destacable,
les fonts i pel bullici d’un parc que és Blanes i Lloret de Mar. Acull en total costat del Mediterrani i del delta de però on també trobem altres espè-
el pulmó verd de la ciutat. més de 7.000 espècies i està especi- l’Ebre, un lloc privilegiat a la Reser- cies vegetals com el margalló (endè-
alitzat en els cactus. D’entre totes les va de la Biosfera de les Terres de mic de la regió mediterrània), acàci-
Parc de les tulipes col·leccions, les dels gèneres Agave, l’Ebre, on els visitants poden passe- es roses, palmeres datileres, rosers,
Capolat Aloe, Lucca i Opuntias han estat con- jar, retrobar-se amb la natura i des- teixos, lledoners i alzines. L’edifici
Al Berguedà hi ha nascut Tulipma- siderades com les millors d’Europa, cobrir les més de 400 espècies de del Palau és, des del 2006, la seu de
nia Barcelona, una plantació de i en alguns casos de tot el món. plantes aromàtiques i medicinals l’Exposició Nacional de Roses.e
58 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
mèdia
Mèdia
TELEVISIÓ
ÀLEX GUTIÉRREZ
BARCELONA
E VO LU C I Ó D E L ’ AU D I È N C I A T E L E V I S I VA A C ATA LU N YA
Rocío Carrasco no ha pogut derro-
TV3 Antena 3 Telecinco La 1 La Sexta Cuatro 8TV
tar TV3. El documental sobre la fi- 16,4
lla de Rocío Jurado ha catapultat Quota de
l’audiència de Telecinco (i a Espa- pantalla (%) 15,5
nya obté una dada singularment 15%
alta), però la pública catalana re- 15,1 14,5
té la primera posició durant 45
mesos consecutius. 13,9
CCMA 12,0
El reguitzell de lideratges mensu- 11,4
als de TV3 suma una nova perla, 11,7
però aquesta ha costat d’enfilar: el 10,7
canal ha aconseguit un 14,5%, du- 10%
es dècimes menys que al març, i, a 9,9
9,3
més, té Telecinco a només sis dèci-
mes. Es tracta del marge més es- 8,4
7,9
tret des que la pública es va dispa- 7,9 7,7
rar l’octubre del 2017: només igua-
lat per la dada de l’agost del 2019 6,6
6,5
(quan TV3 acostuma a fer els re-
6,2
sultats més discrets). 6,1 5,4
5% 5,8 5,0
Com ja va sent tradició, l’alegria
de TV3 no s’encomana a la resta de 4,5
canals. El 3/24 aconsegueix trencar 4,5
4,4
la tendència descendent, ni que si-
DÍGITS I ANDRÒMINES
RECOMANAT PER:
ALBERT CUESTA
TWITTER: @ALBERTCUESTA
a nova versió del sistema Una funció nova del sistema iOS amenaça el negoci de la La setmana passada diverses as-
El judici Lo de Évole
El quart episodi de la sèrie El judici posa el focus en el paper L’últim programa de la temporada de Lo de Évole entrevista
que les forces i cossos de seguretat van tenir realment la tar- el David, un noi que va formar part de bandes neonazis. El
dor del 2017. ¿Va ser premeditadament violenta l’actuació de protagonista explicarà com durant l’adolescència es va sen-
la Policia Nacional i la Guàrdia Civil? ¿Qui va ordenar les càrre- tir fascinat per la figura d’Adolf Hitler i, a poc a poc, va entrar
gues de l’1 d’Octubre? ¿De què va servir l’operació Copèrnic? en contacte amb l’extrema dreta. Durant dues dècades va mi-
Aquestes i altres preguntes es plantegen a la sèrie, dirigida litar en partits com Alianza Nacional i fins i tot va arribar a
Cartell de l’Operació Cultura que per Lluís Arcarazo, que també abordarà els interrogatoris del plantejar-se fer atemptats terroristes per aconseguir els seus
s’emetrà avui a la tarda per TV3. CCMA Tribunal Suprem als principals comandaments policials. objectius polítics.
‘The Girlfriend Experience’ 06.00 Quin crac, l’Angelo! 14.12 La Pantera Rosa. 19.56 Lucas etc (Sèrie). 09.30 Millors jugades Zion
s’endinsa en la neurociència 06.24 La Franny i les sabates 14.52 El xai Shaun. 20.22 Gos pudent. Williamson.
màgiques. 15.30 Pel·lícula: La pantera 20.47 La Pantera Rosa. 09.40 Roda de premsa de
La tercera temporada de The Girlfriend Experience –la sè- 06.56 Les tres bessones. rosa torna. EUA, 1963. 21.23 En Grizzy i els Ronald Koeman.
rie protagonitzada per escorts i prostitutes de luxe– posa 07.22 Bob, el manetes. Dir.: Blake Edwards. lèmmings. 09.55 Gol a gol.
el focus en la biologia humana i la neurociència. La nova 07.50 Comptem amb la Int.: David Niven i Peter 21.55 Òpera en texans. 11.30 Zona Champions.
entrega, que s’estrena avui a Starzplay, està protagonitza- Paula. Sellers. La seductora 22.30 Concert simfonia 8 i 9 11.55 UEFA Women’s
da per una estudiant de neurologia que decideix combi- 08.11 Kikoriki.
princesa Dala arriba de Beethoven. Audició Champions League.
amb la seva preciosa que forma part dels
nar les classes amb la prostitució. La noia està interpreta- 08.36 El Mic i els seus amics. 13.50 Zona Champions.
pantera rosa, una joia concerts de la integral
da per Julia Goldani Telles (coneguda pel seu paper de 09.01 Els mixets. 14.20 UEFA Women’s
magnífica en forma de de les simfonies de
Whitney Solloway a The affair) i començarà a treballar 09.17 Leo, el guardabosc. Champions League.
felí, a un elegant hotel, Ludwig van Beethoven
amb clients d’empreses tecnològiques de Londres. 09.57 Xavier Enigma i el 16.00 Motor a fons.
on coneix l’amable Sir que el prestigiós
Més enllà de la feina, la protagonista investigarà la museu secret. Charles. director anglès John 16.35 BMW Open. Final.
10.30 Rat Rank. 17.19 El xai Shaun. Eliot Gardiner va dirigir 18.25 Lliga Segona Divisió B.
conducta dels seus clients per crear un programa d’intel·li-
10.53 Jo, Elvis Riboldi. 17.33 Món maker. a Barcelona amb les 20.25 Esport club cap de...
gència artificial que els permeti complir les seves fanta- 11.25 Mike el magnífic. 21.00 Temps d’aventura.
18.00 Siyaya. Veniu a seves formacions,
sies sexuals. A través de llargues converses, intentarà es- 12.00 Siyaya. Veniu a 21.25 MonsterJamSanAntonio.
explorar. el Cor Monteverdi
brinar què busquen realment els homes en les seves tro- explorar. 18.25 Bestial. El casuari. i la Orquestra 22.10 Km 0.
bades. La tercera temporada de The Girlfriend Experien- 12.27 Els germans Kratt. 18.50 En Grizzy i els Revolucionària i 22.30 Motor a fons.
ce consta de deu capítols i està escrita i dirigida per la 13.10 Els Mini Ninges. lèmmings. Romàntica. 23.00 Gol a gol.
cineasta alemanya Anja Marquardt.e 13.43 Oddbods. 19.00 La pitjor bruixa (Sèrie). 00.05 Concerts clàssica. 00.30 324 Esports.
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 61
mèdia
Xina, 2016. Matt Damon encarna un mercenari anglès a la Xi- Estats Units, 1999. Ethan Powell és un home extremada- Estats Units, 2002. Després de la mort de la seva dona, Gra-
na del segle XV. Juntament amb un amic, descobriran el mis- ment intel·ligent que durant molt de temps ha conviscut amb ham Hess perd la fe. L’home, que és un pastor protestant, co-
teri que envolta la construcció de la Gran Muralla: la mítica goril·les per estudiar-los. La policia ruandesa l’empresonarà mençarà a trobar-se amb una sèrie de descobriments inqui-
construcció vol impedir l’arribada d’uns monstres devoradors en un indret sòrdid i el considerarà un malalt mental amb etants i, amb l’ajuda dels seus fills, intentarà esbrinar si són
de carn humana contra els quals hauran de lluitar. tendències criminals fins que algú l’allibera. obra del mal o de la seva difunta esposa.
06.00 Noticias 24 horas. 10.05 Centímetros cúbicos. 07.00 Mejor llama a Kiko. 06.45 I love TV: lo mejor. 09.05 ¿Qué me pasa, 06.30 EuroLeague. Zenit San
08.30 Seguridad vital. 10.40 Los más... 07.30 El zapping de 07.50 Mejor llama a Kiko. doctor? Petersburgo-Barça.
09.00 Españoles en el mundo. 12.30 Cocina abierta con surferos: lo mejor. 08.20 El precio justo. 10.15 Zapeando. 08.15 600’’: Els millors
09.55 MasterChef. Karlos Arguiñano. 08.00 Malas pulgas. I 10.15 Got Talent España. 11.45 Equipo de investiga- precedents.
13.05 Como Sapiens. 13.50 La ruleta de la suerte. 09.40 Iumiuky. 13.30 Socialité. ción. 09.15 Tots els gols de...
13.55 L’informatiu. 15.00 Antena 3 Noticias 1. 09.50 El líder de la manada. 15.00 Informativos 14.00 La Sexta noticias 1ª Thierry Henry.
14.30 Corazón. 15.45 Deportes. 10.55 Callejeros viajeros. Telecinco. edición. 09.45 Els Incunables.
15.00 Telediario 1. 15.55 El tiempo. 15.00 Noticias Deportes 15.40 Deportes. 15.00 La Sexta deportes. 11.30 Marcador pre-partit.
16.00 Sesión de tarde: Feliz 16.00 Multicine: Canción de Cuatro. 15.50 El tiempo. 15.15 La Sexta meteo. FC Barcelona-PSG.
día de la madre. EUA, cuna para una madre. 15.20 Deportes Cuatro. 16.00 Viva la vida. 15.30 Liarla Pardo: previo. 12.00 UEFA Women’s
2016. Int.: Jennifer EUA, 2020. Dir.: Robert 15.30 El tiempo. 21.00 Informativos 17.30 Liarla Pardo. Champions League.
Aniston i Julia Roberts. Malenfant. Int.: Katie 15.40 Home cinema: Telecinco. 20.00 La Sexta noticias 2ª 13.55 Marcador post-partit.
17.45 Sesión de tarde: Leclerc i Jeff Schine. Instinto. EUA, 1999. 21.40 Deportes. edición. FC Barcelona-PSG.
Mi mayor deseo. 17.45 Multicine: Secretos Dir.: Jon Turteltaub. 21.50 El tiempo. 20.45 La Sexta meteo. 14.45 Davant el bullying, no
Alemanya, 2015. Int.: en el jardín. EUA, Int.: Anthony Hopkins i 22.00 Supervivientes: 20.55 La Sexta deportes. callis.
Ann-Kathrin Kramer i 2018. Dir.: Jeff Hare. Cuba Gooding Jr. Conexión Honduras 21.25 Lo de Évole. Jordi Évole 15.00 Barça News Flaix.
Jean Yves Berteloot. Int.: Morgan Obenreder 17.55 Home cinema: La Un nou habitant del entrevista el David, una 15.15 UEFA FutSal Cup.
19.15 Sesión de tarde: i Danielle Bisutti. La trampa. EUA, Regne Barco Encallado salta persona que reconeix Barça-Kairat Almaty.
Sweet Home Carolina. Kate, una estudiant, Unit, Alemanya, 1999. des de l’helicòpter. obertament el seu 17.00 Barça News Flaix.
EUA, 2017. Int.: Paul comença una feina Dir.: Jon Amiel. Int.: Sean L’escollit, el més votat passat neonazi. 17.15 Tots els gols de...
Greene i Kiersten d’estiu com mainadera Connery i Catherine pels espectadors a 22.30 El objetivo. Ronaldinho.
Warren. en una mansió per fer Zeta-Jones. Seguint la través de Telecinco, és 23.45 Pel·lícula: Amiga 18.00 Barça Highlights.
20.35 Aquí la Tierra. front a les despeses de pista del robatori d’una entre els dos favorits hasta la muerte. 18.15 Davant el bullying, no
21.00 Telediario 2. la universitat. valuosa peça d’art, d’aquest grup de parti- Canadà, 2015. Dir.: callis.
22.05 La película de la 19.15 Multicine: El legado l’agent d’assegurances cipants, es converteix Jason Bourque. Int.: 18.30 Lliga Segona Divisió
semana: La Gran absoluto. EUA, 2015. Virginia Baker convenç en supervivent de ple Jamie Luner i Kirsten B. FC Barcelona B-UD
Muralla. EUA, Xina, Dir.: Joanne Hock. Int.: la seva companyia dret i s’uneix als habi- Zien. La Sophia i la Ibiza. En directe.
2016. Dir.: Yimou Raquel Welch i Doug perquè li permetin dur tants de Cayo Paloma. Grace són dues estu- 20.15 Marcador pre-partit.
Zhang. Int.: Matt Jones. a terme un robatori 01.50 Supervivientes: diants i grans amigues Valencia-FC Barcelona.
Damon i Pedro Pascal. 21.00 Antena 3 Noticias 2. amb un gran mestre del Diario. fins que la Sophia, 21.00 El Barça en joc.
23.35 Pel·lícula: Cuento de 21.45 Deportes. furt, Robert McDougal. 02.40 El horóscopo de la més avantatjada, 22.45 Marcador post-partit.
invierno. EUA, 2014. 21.55 El tiempo. 19.55 Cuatro al día. Esperanza Gracia. adverteix que la seva Valencia-FC Barcelona.
Int.: Colin Farrell i 22.10 Mi hija. 20.55 Deportes Cuatro. 02.45 La tienda en casa. amiga intenta imitar-la 00.00 Lliga Segona Divisió
Jessica Brown Findlay. 02.30 Live Casino. 21.15 El tiempo. 03.00 Mejor llama a Kiko. en tot. B.
01.20 Mutua Madrid Open. 03.15 Play Uzu Nights. 21.30 Cuarto milenio. 04.00 Miramimúsica. Espai 01.25 Crímenes imperfectos. 01.45 Davant el bullying, no
01.45 Pel·lícula: Rocky II. 04.00 Minutos musicales. 05.30 Puro Cuatro. musical. 02.15 World Poker Tour. callis.
10.40 Un planeta perfecto. 09.45 Buenas noticias TV. 11.20 Va passar aquí. 07.01 RAC1. 09.10 Terra de passions. 12.00 La finestra esportiva.
12.22 ¿Cómo lo haríamos 10.00 Últimas preguntas. 11.50 Deuwatts. Diabetis. 09.52 Televenda. 10.05 Mosaic. 14.00 À Punt Notícies. Cap
hoy? Notre Dame (II). 10.25 La missa en català. 12.20 Slow BTV. 12.59 Robin Food. 10.30 Eucaristia a la Seu de de setmana.
13.17 Carne, ¿una amenaza 11.30 Pueblo de Dios. 12.25 En joc. 15.16 Barcelonautes. Mallorca. 15.00 Atrapa’m si pots.
para el planeta? 11.55 Saber vivir. 14.25 BTV Notícies migdia. 16.00 Dinamita (Sèrie). 11.20 Favorits. 16.00 Pel·lícula: Dos vells
14.20 Pel·lícula: Bean, lo último 12.55 Zoom tendencias. 14.55 La família Barris. 17.44 Pel·lícula: La semilla 11.45 Lliga Segona Divisió B. malhumorats. EUA,
en cine catastrófico. 13.30 Punts de vista. 15.55 Ciutadà Novell. del tamarindo. Una 13.59 IB3 Notícies migdia. 1993. Int.: Jack Lemmon
15.46 Pel·lícula: Battleship. 14.20 Efecte Collins. 16.35 Música moderna. dona viu traumatitzada Cap de setmana. i Walter Matthau.
17.49 Pel·lícula: Hombres de 14.40 El Chef del Mar. 17.35 Feeel. Las Marikarmen. per la mort del seu 15.05 El temps migdia. Cap 17.40 Pel·lícula: La passió
negro. 15.35 Saber y ganar fin de... 18.10 Slow BTV. marit. Els últims dos de setmana. d’Augustine. Canadà,
19.22 Palomares: Mr. 16.20 Grandes documentales. 18.35 Curtmetratges. anys previs a la seva 15.10 Pep. (T2). 2015. Dir.: Léa Pool.
Plutonium. 18.50 80 cm. 19.00 La cartellera. mort, ella va demos- 15.45 Uep! Com anam? 19.20 Meridià zero.
20.23 Nadie al volante. 19.20 Vía de la Plata: diario 19.30 Anem per feina. trar una manca total 16.55 Fred i calent. 20.30 À Punt Notícies. Cap
20.53 LocoMundo. de un ciclista. 20.00 BTV Notícies vespre. d’afecte i va mantenir 17.55 Zoom. de setmana.
21.25 Ilustres ignorantes. 19.50 Ruralitas. 20.25 BTV Esports. relacions adúlteres 18.25 Lliga Segona Divisió B. 21.15 Torna L’Alqueria.
22.00 Pel·lícula: Mamma 20.40 El documental de La 2. 21.10 El nou temps del Picó. amb un altre home. 20.30 IB3 Notícies vespre. 23.00 El último show. (T1).
Mia!. 21.30 Imprescindibles. 22.00 Tube d’estrena. 20.01 Caçadors de bolets. Cap de setmana. 23.40 Pel·lícula: Shootball:
23.45 Merlí. Sapere aude. 22.30 Versión española: ¡Ay, 22.10 Barcelona... i acció: La 22.07 Caso cerrado (Sèrie). 21.30 El temps vespre. el cas Maristes.
00.31 Una confesión (Sèrie). mi madre!. mujer y el pelele. Emissió de quatre 21.35 Balears des de l’aire. Espanya, 2017.
05.04 Putin: de espía a 00.25 Última sesión: 23.50 Última sessió: Arcadia. episodis. 21.55 El Club del Tupper. 00.40 Pel·lícula: Més enllà
presidente. Amama. 01.50 Va passar aquí. 01.43 Televenda. 00.10 Fusions. del deure. EUA, 2001.
62 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
passi-ho bé
ABANSD’ARA
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS
CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC
D’Émile Zola (París, 1840-1902) a L’Aurore (22-II-1898). Aquest dilluns és el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. Un gran episodi històric de
l’exercici d’aquesta llibertat és la campanya periodística que Zola va desplegar per demostrar la innocència del capità Alfred Dreyfus (Mulhouse,
Alsàcia, 1859 - París, 1935), condemnat per espionatge. En aquesta secció ja s’ha publicat (edició del 13-I-2014) la part essencial de la peça
“J’Accuse...!”, obra mestra del periodisme de defensa que culminava aquell cicle d’articles. Zola també va ser processat per difamació, si bé la
sentència va ser anul·lada per un vici processal. Es va exiliar i al tornar li van embargar béns.
J
o no em defensaré pas. Però ¡quin error el vostre do durante la primera sesión y en el momen-
si esteu convençuts que castigant-me restablireu to en que el defensor de Zola, dirigiéndose al
l’ordre en el nostre malaurat país! [...] S’ha comés Jurado, pronunció las siguientes enérgicas
un error judicial, i per amagar-lo ha calgut cometre ca- frases que tanta emoción causaron en el audi-
da dia un nou atemptat al bon sentit i a l’equitat. [...] torio: –La verdad que intentamos demostrar
La meva condemna en comptes de portar la pau que de- ante vosotros es tan tremenda que hay deci-
sitgeu, que desitgem tots, no serà altra cosa que una lla- dido empeño en que no surja. Pues bien, si es
vor de passió i de desordre. El got està ple, ja ho vaig dir: necesario la probaré yo solo y sin necesidad
no feu que vessi. [...]. de testigos. Si fracaso, continuará en presidio
quien ha sido arrojado allí por una ley hecha
Émile Zola 1898 expresamente para él”.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14
1
Horitzontals 1. Corcat. La denominació d’origen habitual Verticals 1. Lladràvem com un gos. Reflexioni. 2. El GPS
de l’alcohol que es pren a les discoteques. 2. Tres de Bal- dels antics. Paradís perdut. 3. Consistiu. Adornats a les
2
sareny que viatgen a Alsàcia. Trec una capa d’impureses. vores. Rics sense cor. 4. Un romà. A Benidorm, van ser
3
Extens. 3. Posar la por al cos. Aplega tots els que estan testimonis de com s’enfonsava la Terra. Poca pluja, però
4
com una cabra. 4. Provocar una picor intensa. Existir. suficient per omplir un riu. 5. Idolatri. Amb una gestió ade-
5
Faci créixer un arbre en alt més que en ample. 5. Centre quada, hi pots guardar tots els estris. Cap nuclear. 6. Mor a
6
nacional. Posi en tensió. Congregat. 6. Vila, Cordomí... Pals. Rep els clients amb les seves millors combinacions.
7 L’objectiu és convertir els racistes en una nota marginal. Companys dels ets. 7. Tallis la vora dels pantalons. Iniciar
8 7. Marcenc. Pocs, però escollits. Ens deixa amb la boca una causa judicial. 8. L’estació de Perpinyà. Un assaig. Ve
9 oberta. 8. Desaprovis. Guarneixo amb borles. 9. Acaben de gust. 9. El pa va a l’alça. Ocupen dues terceres parts
10 amb la infàmia. Ta. Un valor asiàtic. 10. Enmig del cel. Cos d’Israel. Si volen, et porten de viatge. 10. Pedra musical.
11
sense extremitats. Se sol fer lluny de casa. 11. No feu cas. Esquivin. M’ho conec. 11. Nucli d’Urà. Poso pressa. Mitjans
Traiem el tertulià que portem dins. Principi de subsidia- com els de l’última del 9 vertical. 12. Uns balins defectuo-
12
rietat. 12. La vida interior. Empato. Aclarint a mitges. 13. sos que encerten els blancs. Segueixen el ritme. 13. Fa un
13
Cosa de tres. Un període de traïcions deslleials. 14. Els de ús responsable de les drogues. S’instal·li dalt d’un arbre.
14
la Nissan han embogit: són folls! Fessis servir. 14. Deixat com mort. Sincers.
sudoku solucionsd’ahir
fàcil difícil A C O R A R A M A B L E S
T A L E N T O S E S A M O
I N I C S I T R I S A T
6 8 3 5 8 A D U L A R E U L I A N A
R E S O E N T R A M P A
A L E D I T E U P E R A
3 2 9 7 8 6 4 E D U I A S A N A T M
A R E U L A C A T I F A
9 7 3 1 2 T A
A
P A
O R
R I N
N A R E
S T I
A C
E N
U S I
C E R N S E G O L A T S
7 8 2 9 4 6 5 O C
N U
T A
A D
N T R
I S S O
A S A
S V
D E S
I G I
A S T A T P S I C O S I S
1 2 2 3 fàcil difícil
6 4 1 3 5 2 9 8 7 9 8 5 4 3 2 1 7 6
6 5 8 4 7 6 9 3 8 7 1 9 6 5 4 2 2 7 4 1 5 6 9 3 8
2 5 9 4 7 8 3 6 1 6 3 1 9 8 7 5 2 4
4 1 3 5 6 8 7 6 2 4 3 1 9 5
1 3 5 9 8 7 6 2 4
3 5 6 2 9 4 8 1 7
8 4 2 7 1 5 6 9 3
1 5 8 3 7 5 1 9 2 4 6 1 5 7 3 8
5 6 8 7 3 4 2 1 9
1 9 7 3 6 8 4 5 2
7 1 9 6 4 3 2 8 5
7 1 3 8 2 9 4 5 6 5 6 3 8 2 1 7 4 9
7 5 7 9 6 4 9 2 5 6 1 8 7 3 4 2 8 5 7 9 3 6 1
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 63
passi-ho bé
ELTEMPS CRÍTICATV
MARC CANDELA MÒNICA PLANAS CALLOL - PERIODISTA
Sol i núvols
Diumenge, 2 Mar plana es banyés a Palomares
S
Arrissada
Poc sol i núvols Marejol i us pregunten què va passar des més potent que el de Txernò- senciar l’accident quan eren nens.
Tapat Maror a la platja de Palomares és bil. No va ser així, però el desastre El temor i la preocupació que ve-
Plugim Forta maror
molt possible que, més enllà nuclear no va ser una anècdota. I ien al seu voltant, el panorama de-
Pluja
de relatar l’operació de propagan- Palomares ho explica molt bé. No- lirant de l’exèrcit nord-americà
Maregassa
da política de la remullada al mar més arrencar, la careta de presen- acampant als camps d’Almeria i
Tempesta
de Manuel Fraga, no pugueu ofe- tació et captiva connectant-te vi- un escamot d’homes amb màqui-
Boira
rir gaires més detalls. I, en canvi, sualment amb el gènere bèl·lic i el nes mesurant la radioactivitat els
Neu Dilluns, 3 tota la història que precedeix thriller polític. La història real té va provocar uns traumes que ara
Calamarsa aquell bany esperpèntic és tan aquell component intrigant d’al- expliquen davant de les càmeres.
terrible com captivadora. gunes sèries de ficció on la tran- Una part de les escenes de la sèrie
Movistar+ ha estrenat Paloma- quil·litat d’una petita comunitat són recreacions de molta qualitat
res, una sèrie documental en què fins i tot procuren
de quatre episodis dels que els actors mantinguin
mateixos creadors que El una semblança física amb
Palmar de Troya. Un dels els personatges reals que
seus creadors i produc- interpreten. Però la virtut
tors executius és, precisa- de la sèrie són, sobretot, les
ment, David Beriain, el imatges d’arxiu inèdites ob-
periodista que la setmana tingudes a través de la co-
Vent suau
passada va ser assassinat bertura que en van fer
Vent moderat
a Burkina Faso mentre hi molts mitjans internacio-
Vent fort
gravava un documental nals i les filmacions del ma-
AVUI DEMÀ sobre caça furtiva. teix exèrcit nord-americà.
15 h 21 h 08 h 15 h De moment la platafor- La quantitat de documen-
Barcelona 16º 15º 12º 17º ma només n’ha emès dos tació que han aconseguit
Lleida 18º 14º 8º 19º episodis, però per la qualitat nar- recollir d’aquell esdeveniment és
Girona 15º 13º 7º 18º rativa, l’excel·lència en la recerca Terrible i captivadora extraordinària i la sèrie l’ha cosit
Tarragona 17º 15º 11º 17º
d’imatges d’arxiu i testimonis i la amb excel·lència perquè la histò-
València 18º 16º 13º 18º
capacitat que té per atrapar l’es- ‘Palomares’ t’il·lumina sobre ria avanci com una pel·lícula apas-
Palma 19º 17º 12º 20º
pectador, és molt recomanable. uns fets que a Espanya havien sionant. Amb la destresa, a més,
Vic 14º 11º 6º 17º
Palomares t’il·lumina d’una quedat convenientment tapats que cada final d’episodi et deixa
manera inesperada sobre uns fets amb una nova intriga que et fa es-
LA SETMANA
que a Espanya havien quedat con- es veu pertorbada per la irrupció tar impacient per veure el següent.
Dimarts Dimecres Dijous Divendres venientment tapadets. No és ca- d’un fenomen tràgic que causa Palomares posa de manifest
22º
20º sualitat. El règim franquista es va por i incertesa als seus habitants. com pot ser d’eficaç la propagan-
18º ocupar que fos així. L’accident ae- A nivell de producció, la sèrie da dels règims dictatorials a l’ho-
16º ri de Palomares, vinculat a la documental és excel·lent perquè ra de distreure i desinformar la
14º
Guerra Freda, entre els Estats ha localitzat alguns dels implicats població i, sobretot, la impor-
Units i l’URSS, hauria pogut tenir en la trama que encara són vius i tància del periodisme a l’hora de
EL CONSELL un abast radioactiu setanta vega- diversos testimonis que van pre- reescriure la història com cal.
La matinada vinent serà especialment fresca.
Abrigueu bé la canalla abans de sortir cap a l’escola.
ARA QUE NO S’OFENGUI NINGÚ
QUE NO US SORPRENGUI
Al centre de Barcelona no hi plovia tant com ahir des
LESAUDIÈNCIES
del 10 d’octubre de l’any passat. Feia més de mig any.
Programes més vistos divendres
A
SC
A
A
ID
ID
TA
A
FO
RT
RT
BA
ST
S
T
PO
SO
SO
PO
AL
NI
EUROPA
MÀX. MÍN.
Madrid 18º 7º
Londres 14º 6º
ESPECTADORS ‘SHARE’
París 16º 5º
01 Telenotícies vespre
Berlín 12º 5º
TV3+3/24 21:00 557.000 22%
Roma 20º 11º
02 Pasapalabra
Brussel·les 13º 5º
ANTENA 3 20:04 487.000 25,3%
Estocolm 11º 0º
03 Got Talent España
Amsterdam 10º 5º
TELECINCO 22:09 387.000 21,5%
Praga 11º 4º 04 Telenotícies migdia
Lisboa 19º 12º TV3+3/24 14:30 379.000 22,7%
Atenes 26º 17º 05 A3 Noticias 2
ANTENA 3 21:09 369.000 15,2%
QUALITAT DE L’AIRE
Font: Dep. de Territori i Sostenibilitat
Bona
Barcelona 32 19
Moderada
Regular Lleida 24 14
Dolenta
Molt dolenta Girona 31 22
*Diòxid Tarragona 4 23
de nitrogen
JUANJO SÁEZ
2.5.2021
A LA CONTRA FERRERES