Professional Documents
Culture Documents
Ara 2021-01-23
Ara 2021-01-23
Ara 2021-01-23
JUDICIALITZACIÓ
REPORTATGE
“Estar en una mesa electoral és viure amb por 15 dies més”
P 17 XAVIER BERTRAL
2 EUROS
AVUI
aracriatures
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
GETTY
UN AMOR IMMENS
I INCONDICIONAL
P. 4-5
PER QUÈ ENS ESTIMEM TANT ELS FILLS?
HI HA ALGUNA EXPLICACIÓ CIENTÍFICA?
Ara Llegim
Bessons a la
recerca de l’altra
meitat en dues
novel·les
P 08-11 / 15
PANDÈMIA
L’EDITORIAL
El TSJC es confirma
com un actor polític Cristina Cifuentes
L’expresidenta de la Comuni-
a interlocutòria del Tribu- sar unes eleccions quan ni tan sols ha lítica haurien de prevaldre els pri- tat de Madrid va explicar ahir
L nal Superior de Justícia de limitat els moviments no essencials, mers. I afegeix que la majoria de par-
Catalunya (TSJC) en què però ensopeguem altre cop amb la tits han estat d’acord amb l’ajorna-
justifica la decisió de man- mateixa pedra. ¿És la justícia la que ment i que fer les eleccions el 14-F pot
tenir en suspens de forma ha de decidir si les restriccions impo- derivar en “una baixada de la partici-
cautelar l’ajornament de les eleccions sades justifiquen o no l’ajornament pació electoral, amb la possibilitat in-
conté apreciacions de caràcter polític electoral? ¿Es faran els jutges respon- herent que s’intenti deslegitimar el
que contaminen la resta de l’argu- sables d’un possible repunt de con- resultat electoral”.
en el judici per la suposada falsifica-
ció del seu màster a la Universidad
Rey Juan Carlos que va fer el treball
i no va ordenar que es fes una acta
inventada. Excuses difícils de creu-
re perquè les professores del tribu-
nal han reconegut que es va falsifi-
mentació jurídica. El tribunal afirma tagis si es produeix? Es veu, doncs, que hi ha hagut un car l’acta i el treball no apareix. P. 07
que “s’ha valorat que hi ha un interès El debat jurídic s’hauria de limitar fort debat al tribunal però que la po-
públic molt intens en la celebració de a veure si la llei permet o no ajornar sició favorable a l’ajornament és mi-
les eleccions suspeses, perquè si no se unes eleccions per una causa major noritària, i, per tant, tot apunta que
celebren s’obre un període s’acabarà dictaminant que
prolongat de provisionalitat les eleccions seran el 14 de
que afecta el normal funcio- L’existència d’un vot particular febrer. De fet, els partits ja
nament de les institucions demostra que hi ha hagut un fort treballen amb aquesta hipò-
democràtiques”. ¿Com es pot tesi. En tot cas no ho sabrem
mesurar aquest “interès pú- debat al tribunal fins al 8 de febrer, sis dies
blic molt intens”? Qui és el abans de la cita amb les ur-
TSJC per decidir quant de temps és com és una pandèmia. Entenem que nes i amb més de la meitat de la cam-
un “període prolongat de provisiona- aquest cas, com diu la interlocutòria, panya feta. Davant d’aquesta situa-
litat”? Es pot estar d’acord o no amb “planteja qüestions jurídiques molt ció, la ciutadania ha de ser conscient
Ada Colau
aquests arguments, però en tot cas complexes” en un terreny descone- que aquestes eleccions són cabdals Fa més de 1.700 dies que es va
són apreciacions subjectives que no gut provocat per la pandèmia. Però per al futur de Catalunya, i el Govern aprovar la reforma de la Ram-
tenen res a veure amb el nostre marc precisament per això, perquè ens tro- ha de fer tots els esforços per garan- bla i els veïns i comerciants de la zo-
legal, que, per exemple en el cas del bem en un escenari nou, caldria ser tir la seguretat dels votants i els na es queixen que no s’ha fet res, i
govern espanyol, no fixa cap límit flexible al màxim a l’hora d’interpre- membres de les meses. Malgrat les que no s’ha previst el pressupost
temporal perquè un executiu operi de tar els marcs legals. Això és el que fa circumstàncies sanitàries adverses, i per posar-la en marxa ni, tampoc,
manera interina. un dels membres del tribunal, que ha sigui quina sigui la data, Catalunya les actuacions paral·leles que se-
Més raonables poden semblar els emès un vot particular en què afirma necessita un Govern fort i renovat, i gons el projecte havien d’incidir en
arguments de tipus sanitari, quan que entre el dret a la vida i a la integri- també llançar un missatge clar sobre el teixit veïnal. S’ha desaprofitat
acusa la Generalitat de voler pospo- tat física i el dret a la participació po- quin rumb vol emprendre. aquest temps amb menys afluència
per engegar-la. P. 16
02
Eric Lander
Hem mirat com ha evolucionat Va ser un dels impulsors del
la popularitat de Donald Trump Projecte Genoma als anys no-
en els últims cinc anys. El 2020 frena les pujades de Quin escriptor va encunyar ranta i és un dels científics més res-
Us mostrem els alts i baixos sou dels últims 14 anys el terme ‘robot’? pectats acadèmicament. Ara, però,
que ha viscut la seva aquest matemàtic, no exempt de
acceptació popular –mai Des del 2007 els salaris han anant pujant El 25 de gener del 1921, a Praga, es va es- polèmiques, ha estat anomenat per
superior al 50%– a Espanya, de manera que els sous dels trenar R.U.R., l’obra teatral de Karel Ča- Joe Biden director de l’Oficina de
en 10 moments clau treballadors han augmentat un 20,1% i pek en què apareixia per primer cop el Política Científica i Tecnològica, i la
els dels directius un 25,5%. El 2020, pe- terme robot, que en txec significa treba- seva missió és recuperar l’impuls ci-
rò, aquesta progressió s’ha frenat. P. 20 llador forçat. N’expliquem la història. P. 31 entífic als EUA. P. 30
04 DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
Política
HORITZÓ ELECTORAL
cia en matèria sanitària i electoral”, al·legacions de la Generalitat –que ministració de la Generalitat garan-
ALEIX MOLDES / NÚRIA ORRIOLS diu el TSJC. És a dir, el tribunal creu argumenten que suspenen les elec- Reacció tir el dret a vot de tots els ciutadans,
BARCELONA que es pot anar a votar si actualment cions per protegir el dret a vot–. La Generalitat estiguin o no contagiats.
a Catalunya també es permeten els “S’ha de rebutjar que el principi de-
De moment de forma cautelar, però desplaçaments per anar al cinema, mocràtic estigui en risc per la cele- destaca que Ajornament i vot particular
els arguments del Tribunal Superi- al teatre i als auditoris, a més de mu- bració de les eleccions quan, com en no es qüestiona Malgrat que el tribunal deixa clar en
or de Justícia de Catalunya (TSJC) seus, biblioteques i sales d’exposici- aquest cas, es compleix amb allò que la seva facultat la seva argumentació –encara que
per mantenir les eleccions el 14-F ja ons; també a les piscines dels gim- està determinat en el marc consti- de posposar formalment no entri en el fons de
es poden veure amb nitidesa en la nasos o als bars, malgrat que en tots tucional i legal”, diu la resolució. la cita electoral la qüestió– que el seu primer esce-
interlocutòria que va fer pública aquests casos hi ha limitacions es- Els magistrats admeten que hi ha nari és que les eleccions del 14-F es
ahir i on argumenta per què ha re- pecífiques en aforaments i altres un percentatge d’electors afectats facin, també deixa la porta oberta a
butjat les al·legacions de la Genera- mesures per evitar contagis. El tri- per la pandèmia, però afirmen que Trobada donar la raó a la Generalitat i pospo-
litat. Hi ha bàsicament tres motius bunal, però, no només assenyala la preservació del seu dret a vot no Els partits es sar les eleccions en la sentència del
principals, un dels quals directa- Catalunya sinó també Madrid i l’es- passa per fer un ajornament de les 8 de febrer, en plena campanya.
ment relacionat amb la situació tat d’alarma: el que es va aprovar al eleccions –“no hi ha certeses sobre reuneixen “Aquesta decisió no implica que el
d’interinitat política: “S’ha valorat mes d’octubre no preveu la suspen- la situació sanitària de futur ni so- avui amb tribunal obligui a votar irreversible-
que hi ha un interès públic molt in- sió del dret a vot i recull explícita- bre el percentatge d’electors que el Govern per ment el dia 14 de febrer ni és el tri-
tens en la celebració de les eleccions ment la possibilitat de celebrar elec- puguin estar afectats [el 30 de abordar bunal qui ha fixat aquesta data”,
suspeses, perquè si no se celebren cions autonòmiques. maig]”, diu la resolució–, sinó a tra- els comicis afirma en la resolució, i afegeix que
s’obre un període prolongat de pro- D’altra banda, també rebutja que vés de la “implementació de meca- manté provisionalment el 14-F
visionalitat que afecta el normal el procés democràtic estigui en risc nismes que permetin l’exercici del “sense perjudici” del que pugui re-
funcionament de les institucions de- com a conseqüència de la pandèmia, vot sense presencialitat”. És a dir, el sultar també de “l’evolució de la
mocràtiques”. No tot en la resolució un dels principals arguments de les tribunal creu que correspon a l’ad- pandèmia”. I assenyala el camí per
judicial, però, són males notícies per
al Govern: no s’ha adoptat per una-
nimitat i compta amb el vot particu-
lar del magistrat José Manuel de So- Imatge d’un col·legi
ler Bigas, que creu que seria més electoral en els comicis al
prudent posposar els comicis. Parlament del desembre
¿Com justifica el TSJC aquest in- del 2017. CÈLIA ATSET
terès públic “intens” per mantenir
el 14-F? Segons el tribunal, el fet que
Catalunya no tingui president arran
de la inhabilitació de Quim Torra, el
Govern estigui en funcions i el Par-
lament estigui dissolt és una situa-
ció que afecta directament els
“principis democràtics” i el “normal
funcionament” de les institucions.
Creu, doncs, que s’ha d’acabar amb
la interinitat perquè els actuals con-
sellers són “inamovibles” –no po-
den ser cessats pel vicepresident–,
el control polític resulta limitat i
l’activitat legislativa es limita a la
convalidació de decrets llei, exposa.
Aquesta situació, afegeix, es podria
allargar fins i tot més enllà del 30 de
maig perquè el mateix decret de
suspensió del 14-F obre la porta a un
nou ajornament si així ho aconse-
lla la situació sanitària. “Com més
s’allargui la situació, més gran és el
perjudici que es produeix per al nor-
mal funcionament de les instituci-
ons”, conclou.
Manca de restriccions
Els altres dos motius que cita el tri-
bunal per mantenir suspès el decret
de la Generalitat són un de sanita-
ri i un altre de jurídic. “Les mesures
sanitàries actuals no limiten despla-
çaments per activitats no essenci-
als, així com l’efectiva implantació
de mesures preventives per part de
les administracions amb competèn-
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 05
política
SERRET L’exconsellera a l’exili Meritxell Serret serà la número LA FISCALIA La Fiscalia de Barcelona ha obert una investigació sobre
SUBSTITUEIX dos d’ERC per Lleida a les eleccions del 14-F. És la INVESTIGA un manual per ocupar immobles publicat per Arran a
SOLÉ A LA LLISTA substituta del conseller d’Exteriors, Bernat Solé, ARRAN partir d’una denúncia de Vox, que considera el text una
després de la seva inhabilitació per part del TSJC. “clara instigació a delinquir i una apologia del delicte”.
política
HORITZÓ ELECTORAL
Internacional
PANDÈMIA
representació dels governs, però roparlamentària de Ciutadans So- però, no ha confirmat aquestes xi-
JÚLIA MANRESA NOGUERAS sense cap contribució del Parla- Retard raya Rodríguez. La Defensora del fres i en el contracte publicat aques-
BRUSSEL·LES ment Europeu, per exemple, que AstraZeneca Poble Europeu, Emily O’Reilly, ha ta dada està censurada. I no només
des del primer dia li retreu falta de obert aquest divendres una investi- això, tampoc se sap el finançament
Les vacunes que ja s’han adminis- transparència. va anunciar gació contra la Comissió davant públic que ha rebut cada empresa
trant a milers de catalans han arri- Ha sigut després de la pressió de ahir que aquesta opacitat. per desenvolupar la vacuna. “Ente-
bat gràcies a les compres que ha lide- l’Eurocambra i de la societat civil no complirà nem que qüestions com la propietat
rat la Comissió Europea en nom dels que finalment la setmana passada el calendari El preu de la dosi intel·lectual estiguin capades, però
vint-i-set estats de la Unió Europea Brussel·les va posar a disposició de distribució S’ha conegut perquè una ministra el preu de les dosis i els diners avan-
amb les principals farmacèutiques. dels eurodiputats una versió censu- belga el va filtrar çats per a la investigació a fons per-
Una negociació ràpida i efectiva pe- rada d’un dels contractes (el de Cu- La prova més evident de l’opacitat dut no entenem per què no es poden
rò gens transparent. L’executiu co- reVac), que només podien consultar Investigació de tot aquest procés és que el preu conèixer”, diu l’eurodiputat del
munitari ha donat poques explicaci- en una sala de lectura tancada i so- La Defensora de la dosi de cada vacuna es coneix PSOE Nicolás González Casares.
ons més enllà de fer grans anuncis ta confidencialitat. El format va perquè el va filtrar en un tuit la mi-
quan ha tancat acords per assegu- provocar tantes queixes que s’ha del Poble nistra belga de Pressupostos, Eva Les indemnitzacions
rar-se milers de milions de dosis de acabat publicant el document. La Europeu De Bleeker. La Comissió considera Els estats assumeixen bona part
fins a sis vacunes diferents: les de Comissió assegura que farà el ma- investiga aquesta informació “confidencial” de la responsabilitat
Pfizer/BioNTech i Moderna, ja en teix amb el de Pfizer, però que ne- l’opacitat dels perquè “debilita” la seva posició ne- Una de les qüestions més polèmiques
distribució, i les d’Oxford/AstraZe- cessita l’autorització de totes les contractes gociadora, tot i que les vacunes es és la de la responsabilitat en cas d’in-
neca, Sanofi, Johnson & Johnson i empreses per publicar-los. paguen amb fons públics. Segons la compliments, de problemes amb
CureVac. I està en converses amb En la versió censurada hi falta la taula que De Bleeker va publicar (i l’eficàcia de les vacunes o d’efectes se-
d’altres com Valneva o Novavax. Pe- informació més important: preus, després esborrar), el preu de la do- cundaris. Brussel·les assegura que la
rò només un contracte és públic, i indemnitzacions i calendaris. A si de Pfizer és de 12 euros i la de Mo- responsabilitat recau en l’empresa.
encara amb una versió censurada. més, la vacuna de CureVac encara derna de 14,6. La d’Oxford/AstraZe- Alhora, però, “per compensar els ris-
Poc més sabem. La Comissió ha no està ni aprovada; per tant, només neca costa 1,78 euros, la de Sanofi cos potencials que prenen les farma-
negociat a través d’un comitè amb és un “precontracte”, recorda l’eu- 7,56 i la de CureVac 10. Brussel·les, cèutiques a causa del poc temps per
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 09
internacional
L’ESTAT ISLÀMIC L’Estat Islàmic s’atribueix el doble través del canal de Telegram del lloc de custodiat. L’atac, pensat per causar el
REIVINDICA L’ATAC atemptat suïcida de dijous que va deixar propaganda jihadista Amaq. Dos homes es nombre de víctimes més gran possible, és
A BAGDAD almenys 32 morts i 110 ferits en un mercat van immolar en un mercat de roba del un indici de la reactivació del grup, que
de Bagdad. La reivindicació es va fer ahir a centre de la capital iraquiana, fortament havia arribat a controlar un terç del país.
Peter C. Gøtzsche
METGE, INVESTIGADOR CIENTÍFIC, AUTOR DE ‘VACUNAS. VERDADES, MENTIRAS Y CONTROVERSIAS’
internacional
PANDÈMIA
sobreviu al coronavirus
una mitjana de 20.000 nous casos positius al
dia. El govern francès aposta per una
“coordinació reforçada” tant pel que fa a les
proves com als períodes de quarantena entre
Un any després del confinament, la Xina silencia les crítiques tots els països membres de la Unió Europea.
rella per anar a passar les festes de faltaven mascaretes i material de pro-
DOLORS RODRÍGUEZ PUERTO l’Any Nou al poble de la família d’ell, tecció. Van passar setmanes fins que
PEQUÍN Tangjiatian, assegura que no sospita- l’exèrcit va garantir el subministra-
ven res del que estava a punt de passar. ment d’aliments i es van enviar més
Fa un any el confinament de la ciutat Pequín va aplicar el confinament de de 40.000 sanitaris.
de Wuhan va alertar al món que està- Wuhan de matinada, mentre la gent I després de més de 70 dies d’es-
vem davant una epidèmia prou serio- dormia. La Raquel recorda: “Ens en tricte aïllament, la tornada a l’activi-
sa per recloure onze milions de perso- anàvem per quatre dies i no vam poder tat va ser lenta, malgrat la injecció de
nes. Des d’aleshores la Xina ha canvi- tornar fins al maig. Ni tan sols em vaig diners del govern i les campanyes de
at: ha tancat les fronteres, s’ha aïllat i emportar l’ordinador perquè vaig pen- promoció turística de la ciutat. Du-
ha exercit un estricte control de mo- sar que eren pocs dies i estaríem de fes- rant el confinament, l’hotel on treba-
viments sobre la població. ta”. Tangjiatian és una petita localitat lla la Raquel només va allotjar alguns
El món també s’ha transformat. La a una hora i mitja en cotxe de Wuhan. metges. Ella no va tornar fins que l’es-
mesura extrema adoptada a Wuhan es tabliment va obrir amb normalitat.
va anar replicant tal com avançava la Bloquejats durant setmanes Malgrat això calcula que fins a l’octu-
pandèmia. Les fronteres s’han tancat, El poble també es va tancar. Residents bre no van començar a tenir una ocu-
MARCO LONGARI / AFP
l’economia s’ha col·lapsat i els viatges i familiars com ells es van quedar blo- pació una mica semblant a l’anterior.
s’han convertit en un mal de cap. Ter- quejats. El primer mes es controlava Un any després, l’economia no
mes com ara confinament, quarantena la temperatura de tots els veïns. Per a s’ha recuperat del tot, el PIB de la ■ Sud-àfrica pagarà la vacuna
o toc de queda han passat a formar part les compres s’organitzaven expedici- província ha caigut un 5% interanu- 2,5 cops més cara que la UE
del nostre vocabulari habitual. ons als pobles pròxims dos dies a la al, però la ciutat s’ha reactivat. “Aquí
Tot va començar a Wuhan, una ciu- setmana. Malgrat el llarg confinament es nota que la gent està més acostu- Sud-àfrica haurà de comprar les dosis de la nova
tat molt ben comunicada de l’interi- en un lloc aïllat i amb la seva nova fa- mada a buscar-se la vida i obrir ne- vacuna per al covid-19 de la farmacèutica
or de la Xina. Des de desembre del mília xinesa, aquesta catalana reco- gocis”, explica. També creu que els AstraZeneca a un preu 2,5 cops més car del que
2019 s’estaven detectant casos d’una neix que va ser millor que passar-lo possibles rebrots no fan por perquè pagarà la Unió Europa, segons s’han queixat des
estranya pneumònia. Però el govern tancada en un apartament a Wuhan. ara se sap com conviure amb el co- del ministeri de Salut del país. L’estat més afectat
municipal va ocultar les dades i va per- La Raquel destaca que com que era vid-19. En aquest any convuls no ha per la pandèmia al continent africà, amb 1,3
metre que, per exemple, se celebres- un lloc petit tothom s’ajudava. Ella dubtat a casar-se i està esperant un milions de casos i 38.000 morts, pagarà uns 4,32
sin festes populars amb més de creu que “a la Xina es té més en comp- fill, perquè “si esperes un bon mo- euros (5,25 dòlars) per dosi, mentre que la UE les
40.000 persones. L’1 de gener es va te tot el que és col·lectiu; respecten allò ment, potser no el trobes mai”. paga a 1,78 euros (2,16 dòlars). Això malgrat que
tancar el mercat de Huanan, on es ve- que no has de fer, per protegir-te a tu La Xina ha tancat les fronteres AstraZeneca es va comprometre a posar un límit
nien animals salvatges vius i on es creu i també als altres, mentre que a Espa- fins i tot per als estrangers resi- de 2,5 euros per dosi a la seva vacuna per fer-la
que es va originar el brot. El dia 7 es nya som més individualistes”. Nascu- dents. Manté el relat que tots els ca- assequible. “La raó que ens van donar és que la UE
va confirmar que estàvem davant un da a Montornès del Vallès fa 28 anys, sos que té són “importats” per per- ha invertit [en la seva recerca]”, diu el ministeri.
nou coronavirus i el 20 de gener viu des del 2019 a Wuhan, on treballa sones o mercaderies que venen de Sud-Àfrica, juntament amb l’Índia, està
Zhong Nanshan, el principal epidemi- en un hotel de recepcionista. l’exterior. I per defensar la seva his- encapçalant una iniciativa internacional davant
òleg de la Xina, va anunciar que existia La situació a Wuhan va ser molt tòria d’èxit contra el coronavirus ha l’Organització Mundial del Comerç per aconseguir
transmissió de persona a persona. dura, especialment les primeres set- detingut o silenciat periodistes, ad- que s’alliberin de la patent les vacunes i els
Raquel Delgado va sortir de Wuhan manes, en què la gent va quedar aï- vocats i activistes que van denunci- tractaments pel coronavirus per augmentar la
hores abans del tancament de la ciutat. llada a casa i van circular per la xar- ar els errors que van portar al confi- producció i reduir-ne els preus.
Quan va agafar el cotxe amb la seva pa- xa imatges d’hospitals col·lapsats on nament de Wuhan.e
12 DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
internacional
ESTATS UNITS
Biden vol ampliar cinc anys el pacte da recompensa russa per l’assassi-
nat de soldats nord-americans a
l’Afganistan que van revelar uns
quants mitjans l’any passat.
RÚSSIA
Societat
PANDÈMIA
Les altres
víctimes de la
pandèmia
Demà recollim
testimonis de pacients a
qui la primera onada va
aturar proves i
intervencions de
malalties
Quiròfans
lliures
de covid
L’Hospital Clínic malda per
mantenir el màxim d’operacions
no urgents tot i l’allau de malalts
FRANCESC MELCION
pus de patologies, ja saben què és tribuir els recursos –afirma Pou–, vi de cromos” amb els recursos i el
GEMMA GARRIDO GRANGER haver de destinar tots els seus re- però, a diferència del març i l’abril, personal especialista. “No és fàcil
BARCELONA cursos i professionals a l’epidèmia: ara mantenim molta activitat qui- trobar l’equilibri entre fer tanta ac-
a l’abril es va haver de reconvertir rúrgica convencional”. tivitat ordinària com puguem i anar
Una extirpació de teixit tumoral en en una unitat de cures intensives El personal de l’àrea quirúrgica és perdent quiròfans”, admet la coor-
un llavi, de tota una glàndula tiroi- (UCI) exclusiva per a covid. També el primer al qual els hospitals recor- dinadora del bloc, Mariluz Méndez.
des i d’un apèndix, així com la col·lo- són conscients de les greus conse- ren quan les UCI convencionals se
cació d’una pròtesi de maluc. Tot ai- qüències que va suposar no poder saturen. Són professionals acostu- L’oftalmologia no ha d’ajornar
xò passava ahir de manera simultà- operar els seus pacients durant més Cirurgians de mats a treballar amb malalts deli- A tres quilòmetres, al recinte de la
nia i en boxos contigus al bloc qui- de tres mesos. Alguns ni tan sols van l’Hospital cats, saben monitoritzar-los i, de fac- Maternitat, dos cirurgians opera-
rúrgic polivalent de l’Hospital poder entrar a la llista d’espera per- Clínic extirpant to, estan formats per atendre els pa- ven un pacient d’una cataracta, la ci-
Clínic de Barcelona. Funcionaven què no van accedir al diagnòstic. I ahir un tumor cients més crítics. El creixement rurgia oftalmològica més comuna.
dotze sales d’operacions i l’ARA va ningú vol tornar a aquell escenari. al llavi (a dalt) i continu de la corba d’ingressos de L’extirpació és rapidíssima, de
poder accedir a quatre, on els equips Fins al maig, el centre no va comen- una cataracta covid, amb uns malalts molt inesta- menys de mitja hora, però el guany
de cirurgia treballaven intensa- çar a reactivar l’activitat ordinària. (a baix). bles, podria abocar a un nou tanca- per al pacient, sempre d’edat avan-
ment. Infermeres i anestesistes fa- A l’estiu, malgrat la gran reducció de FRANCESC MELCION ment dels quiròfans i a fer “un can- çada, és immens. Aquesta operació
cilitaven i supervisaven tots els pro- quiròfans durant tres mesos, es va es considera no urgent, però a l’Ins-
cediments mentre diverses panta- recuperar del tot. titut Clínic d’Oftalmologia no s’està
lles enfocaven els òrgans i constata- Però ara, ¿fins quan podran ser ajornant cap intervenció pel covid,
ven la destresa dels cirurgians. quiròfans lliures dels efectes del co- segons l’oftalmòleg Alfredo Adán.
Els quiròfans del Clínic resistei- vid? ¿Hauran de tornar a suspendre El director de l’Institut assenya-
xen el tercer assalt del coronavirus. activitat convencional per assistir la que hi ha dues raons de pes: les
Per bé que l’incessant degoteig de aquests malalts? Ningú al Clínic operacions són ambulatòries, no hi
malalts de covid ha obligat a suspen- s’atreveix a predir-ho. “No tenim ha ingrés i es fan amb anestèsia lo-
dre algunes cirurgies no urgents, la cap bola de vidre que ens digui com cal. “Ens veuríem afectats si a la seu
majoria de les operacions progra- seran les pròximes setmanes”, ad- del Clínic necessitessin els nostres
mades de cataractes i col·locacions met la cap de l’àrea quirúrgica del infermers i anestesiòlegs”, admet
de pròtesis tiren endavant tal com Clínic, Noemí Pou. Adán, que no descarta que passi,
estava previst. A més, es garanteixen com a la primera onada, quan la Ma-
les extirpacions de tumors, els tras- Pendents dels ingressos covid ternitat va assumir les operacions
plantaments d’òrgans i les interven- El centre sap que la pandèmia obs- urgents de càncers ginecològics.
cions per fractures greus que puguin taculitza la planificació a mitjà ter- Els quatre quiròfans oftalmolò-
arribar d’urgència al centre. Amb mini i ha de prendre decisions molt gics acullen una vintena d’interven-
tot, la pressió hospitalària va en aug- immediates. Com més creix l’ocu- cions diàries –trasplantaments de
ment i les previsions són força ad- pació de les àrees covid, més compe- còrnia, despreniment de retina o
verses. Els hospitals catalans ja han tència tenen la resta de patologies i glaucomes– i disposen de tecnolo-
hagut de reprogramar un 15% de l’hospital ha d’alliberar llits despro- gia puntera. De fet, recentment s’ha
l’activitat ordinària no urgent. gramant les operacions que no su- estrenat una instal·lació molt digi-
En el cas del Clínic, que ha hagut posen un risc per a la supervivència talitzada però diàfana i lluminosa de
de reduir les primeres cirurgies dels pacients. “Mantindrem tantes 1.000 metres quadrats, amb què el
aquesta setmana, la xifra ja es man- intervencions no covid com pu- Clínic vol reivindicar el seu paper
té entorn del 25%. Al seu bloc qui- guem. Ara hem abaixat la velocitat públic en un àmbit dominat per les
rúrgic polivalent, on s’operen tot ti- i n’hem posposat algunes per redis- clíniques privades.e
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 15
societat
3.769 VACUNES La campanya de vacunació avança i ja hi ha 652,8 PROPAGACIÓ El nombre de contagis per cada 100.000
persones 168.160 persones que han rebut la primera dosi (2.624 en les La incidència creix habitants ha augmentat un 40% en 15 dies: de 456,09 a 652,8.
immunitzades últimes 24 hores). A més, 1.270 van rebre la segona dosi i ja un 40% en 15 dies Les comarques amb més incidència són la Vall d’Aran, les
són 3.769 les persones immunitzades. Garrigues, el Solsonès i el Montsià, que estan per sobre de 1.200.
societat
URBANISME
Calendari Reivindicació
L’Ajuntament vol aprovar el pla Els antics ocellaires avisen que
de reforma al febrer i avançarà treure les parades deixarà
en funció del pressupost 02 90 persones sense feina
BARCELONA
TEMPORAL
societat
SANITAT EDUCACIÓ
Greix i múscul
de la cuixa per
reconstruir l’ull
després d’un tumor
ARA
BARCELONA
Economia
MERCAT LABORAL
que les dades del 2021 recolliran
PAULA CLEMENTE
BARCELONA
les pujades
conseqüència directa de la pandè- en funció de la dimensió de les em-
mia, però els sous han pujat de mit- preses, el panorama canvia una mi-
jana un 1% el 2020, mentre que el ca. Els directius de les petites em-
2019 l’increment va ser del 3,3%. Els preses, per exemple, cobraven un
directius espanyols van guanyar de 0,9% menys el 2020 que el 2019, i
de sou
mitjana 86.200 euros bruts anuals eren els empleats rasos a les mitja-
l’any passat, els càrrecs intermedis nes i grans empreses els que nota-
43.000 i els empleats rasos 23.500 ven els increments salarials més
euros. És a dir, prop de 125 euros pronunciats, d’un 3,4% i un 3,1%
més al mes que el 2019 els primers, respectivament. Això “es pot expli-
un increment de 10 euros els segons
i 23 euros més els tercers.
Els salaris dels directius són els que car per dues raons: la petita empre-
sa està tecnològicament menys
Segons les dades que van presen- han evolucionat millor en els últims 14 anys avançada, ha incorporat menys tec-
tar ahir la consultora ICSA i l’esco- nologia punta, i són les mitjanes i
la de negocis Eada (que arriben no- grans empreses les que creen i pro-
més fins a l’agost del 2020) aques- dueixen productes i serveis d’alt va-
ta mala notícia que és la frenada en E VO LU C I Ó D E L S S O U S P E R C AT EG O R I E S lor afegit”, va indicar en aquest cas
el creixement salarial està compen- Mitjana en euros anuals i variació percentual respecte a l'any anterior Ernesto Poveda, president executiu
100.000
sada per un increment del poder ad- del grup ICSA. “La petita és menys
quisitiu. Amb nivell mínim d’infla- resilient, menys productiva; és nor-
ció, indiquen, hi ha més distància D I R EC T I U S 86.257 mal que els sous aquí siguin més
80.000
entre el que guanya un treballador (+1,75%) baixos”, va afegir Jordi Assens.
i el cost de la vida. Variació
2019-2020 Catalunya, al podi dels sous alts
L’informe observa els incre- 68.705
ments salarials i la inflació acumu- 60.000 A Catalunya la situació és bastant
lada dels últims catorze anys i con- representativa del que passa a Espa-
clou que els directius guanyaven el nya. Aquí un alt directiu va cobrar
2020 un 25,5% més que el 2007, els C À R R EC S I N T E R M E D I S l’any passat de mitjana 88.450 euros
40.000 43.056
càrrecs intermedis un 23,7% més i (+0,30%)
anuals bruts, 146 euros més al mes
els empleats rasos un 20,1% més. 34.803 que el 2019, un augment del 2%. Al
L’índex de preus de consum (IPC) seu torn, els càrrecs intermedis van
ha crescut un 16,7% des de llavors. E M P L E AT S 23.531 guanyar 44.105 euros, prop de 17 eu-
20.000
19.588 (+1,21%)
Així, en el cas dels directius hi ha un ros més al mes (+0,4%). I un emple-
marge de 8,8 punts entre el que at ras va percebre 24.323 euros anu-
creix el sou i els preus dels princi- als de mitjana, 45 euros més al mes
0
pals béns o serveis; en el cas dels (+2,2%).
càrrecs intermedis aquesta mateixa 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 En general són increments nota-
diferència és de 7 punts, i per als em- blement inferiors als del 2019, ex-
pleats rasos és de 3,4 punts. L’any cepte en el cas dels empleats rasos,
anterior aquesta distància era de 5,9 E VO LU C I Ó D E L P O D E R A D Q U I S I T I U P E R C AT EG O R I A on hi ha una diferència de dècimes.
punts en els dos primers estaments De nou, si la distància salarial entre
Relació entre el sou i la inflació
empresarials i d’1,2 en l’últim. el rang més alt i el més baix de l’em-
30%
Però les dades evidencien també presa era de 5.200 euros llavors, en
que la situació dels alts càrrecs Directius les últimes dades disponibles, les
avança a més bon ritme que la dels 25% Càrrecs intermedis
del 2020, la diferència és una mica
25,5%
treballadors en un nivell inferior superior i se situa en els 5.300 euros
Empleats 23,7%
dins l’empresa. En concret, un alt mensuals.
directiu cobra de mitjana 5.200 eu- Inflació acumulada Catalunya és, sempre al darrere
20% 20,1%
ros bruts al mes més que un emple- de Madrid, la segona comunitat on
at ras, és a dir, uns 100 euros més més bé es paguen els directius i els
que la quantitat que el distanciava 15% 16,7% càrrecs intermedis, i la tercera en el
dels seus empleats el 2019. cas dels empleats rasos. Es retribu-
“La situació abans d’aquest any, eix, de mitjana i en aquest ordre, un
des del punt de vista dels sous, no 10% 2,5%, un 2,4% i un 3,3% per sobre de
era positiva –va resumir Jordi As- la mitjana estatal.
sens, docent d’Eada–. Des del 2008, Pel que fa als sectors, les feines
en què hi va haver una crisi duríssi- 5% més ben pagades (com ja passava al-
ma, passem a la crisi del covid-19, tres anys) són al sector de la banca
amb una situació d’endeutament i les finances i, cada vegada més, en
del país molt gran i de sous que tot 0 el sector de la construcció, que és el
just s’estaven recuperant”. La situ- 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 sector on es paga més bé als emple-
ació a partir d’aquí, va dir, és molt ats rasos: 27.818 euros de mitjana a
incerta, tot i que la seva previsió és Font: ICSA i EADA / Gràfic: Esther Utrilla tot Espanya.e
1 46 €
És l’increment salarial mitjà
8,8 punts
El sou dels directius ha
ELS
SOUS
I ELS
PREUS
45 €
L’augment mitjà de sou
3,4 punts
El poder adquisitiu creix
brut mensual registrat entre crescut a Espanya un 25,5% EN entre els empleats rasos va també per als treballadors
els directius catalans. Es en catorze anys. Hi ha una XIFRES ser a Catalunya de 45 euros rasos, però en menor
calcula que el sou mitjà se diferència de 8,8 punts al mes. El salari mitjà va ser mesura: aquí la distància
situa en els 88.450 euros entre aquesta pujada i en aquest cas de 24.323 entre increment salarial i
bruts anuals l’increment dels preus euros l’any inflació és de 3,4 punts
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 21
economia
REVISIÓ A LA BAIXA BBVA Research, el servei d’estudis de BBVA, va 5,9% exercici. L’entitat justifica aquest ajust a la baixa, general per
DEL CREIXEMENT revisar ahir a la baixa la previsió de creixement de Previsió del PIB a totes les comunitats, per un dinamisme més baix de
DEL PIB CATALÀ l’economia catalana per al 2021: del 6% o 6,5% estimat català per al 2021 l’esperat en el consum estatal i les exportacions i una
el desembre passat al 5,9% que calcula ara per a aquest recuperació una mica més lenta del turisme.
L’IMPACTE DE LA PANDÈMIA
economia
RADAR EMPRESARIAL
Tecnologia
DEBAT
DIRECTORA
ESTHER VERA
DIRECTOR ADJUNT
IGNASI ARAGAY
DIRECTORA
GERENT
GEORGINA FERRI
SUBDIRECTORS
✦ ✦
DAVID MIRÓ
CATALINA SERRA
JORDI CORTADA
DIRECTORA D’ART
CRISTINA CÓRDOBA
EDICIÓ PAPER
CONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT
ROSA RODON
EDICIÓ WEB
FRANCINA BOSCH
POLÍTICA
GERARD PRUNA
INTERNACIONAL
FRANCESC MILLAN
SOCIETAT
“Interès públic” i legitimitat democràtica
T
ELENA FREIXA
ECONOMIA
ALBERT MARTÍN al com ja vaig defensar aquí fa nyol, i tal com el concep la millor teoria de
DEBAT dues setmanes, no hauríem de la democràcia, requereix que unes elecci-
TONI GÜELL
CULTURA
poder votar a les eleccions al ons, per ser legítimes democràticament,
LAURA SERRA Parlament de Catalunya el puguin desenvolupar-se en condicions de
MÈDIA 14-F. I la raó no és només de sa- seguretat, llibertat i igualtat política. És
ÀLEX GUTIÉRREZ lut pública, sinó també de legitimitat demo- més, aquestes condicions no només han de
ESPORTS
XAVI HERNÁNDEZ cràtica. Això és el que, en la meva opinió, i en garantir-se pel que fa a les activitats que
DELEGADA MADRID la del magistrat José Manuel de Soler Bigas, s’han de desplegar durant la mateixa jorna-
MARIONA FERRER que signa el vot particular en la interlocu- JOSEP LLUÍS MARTÍ da electoral, sinó també, i amb igual impor-
LLENGUA
MARIA RODRÍGUEZ
tòria publicada divendres, la majoria de la tància, a aquelles que es duguin a terme du-
FOTOGRAFIA sala contenciosa administrativa del TSJC rant el període de campanya electoral, que,
PROFESSOR DE DRET A LA UPF
XAVIER BERTRAL sembla no haver entès. És cert que el Tribu- recordem-ho, és el moment en què la soci-
DISSENY WEB
RICARD MARFÀ
nal encara no ha dictat sentència ni ha entrat etat ha de submergir-se amb especial inten-
ARA TV a avaluar del tot el fons de l’assumpte. Pe- data prevista i els drets a la vida i a la salut sitat en una deliberació pública rica, ober-
ALBA OM rò, com la mateixa interlocutòria indica, per (articles 15 i 43 CE) s’ha fet correctament. ta i sense restriccions, i que el TSJC igno-
EDICIÓ DE PREMSA
tal de resoldre les peticions de mesures cau- Crec que, com expressa el magistrat De So- ra per complet.
PERIÒDICA ARA, SL telars s’ha vist obligada a fer una ponderació ler en el seu vot particular, no és així. El tri- Que no es donaran unes condicions míni-
d’interessos rellevants que sembla anticipar bunal menysté els riscos epidemiològics ge- mes de seguretat és obvi, i això deriva, de nou,
PRESIDENT el seu judici, i en què sorprèn l’omissió d’una nerals previsibles per al dia 14-F, i en par- de l’anàlisi tècnica de salut pública en què co-
FERRAN RODÉS
FINANCES anàlisi més rigorosa de les condicions que ticular el risc potencial per a les aproxima- incideixen tots els experts, i ve donat pel fet
XAVIER LINARES són necessàries perquè unes eleccions de- dament 100.000 persones que estaran que el 14-F estarem molt previsiblement en
MÀRQUETING mocràtiques puguin desenvolupar-se de desplegades en els col·legis electorals, entre una situació crítica des del punt de vista epi-
PABLO CASALS
VENDES
manera no només legalment vàlida, sinó de- integrants de meses, interventors i respon- demiològic. Que no es donen tampoc les con-
EVA MÁRQUEZ mocràticament legítima. sables de seguretat sanitària, algunes de les dicions de llibertat i igualtat mínimes ho
COMERCIAL Comencem aclarint, noblesse oblige, que quals poden ser persones especialment vul- mostra el fet que centenars de milers de per-
SERGI GERMÁN
NOUS NEGOCIS
ens trobem en un terreny jurídicament com- nerables per raons d’edat o de condicions sones que donaran positiu o seran contactes
ORIOL CANALS plex, on precisament la manca d’una previsió mèdiques preexistents. No m’estranyaria estrets d’aquests positius amb posterioritat
TECNOLOGIA legal explícita per part de la legislació elec- que els propers dies vegem impugnacions al 4 de febrer, data límit per demanar el vot
MARC CAMPRODON
toral –en aquest cas de la Loreg–, dèficit que del procediment electoral per part d’algu- per correu, no podran votar de manera lliu-
DIRECTOR FUNDADOR per cert contradiu les recomanacions de la nes d’elles. Però hi ha un error encara més re i responsable, ja que hauran d’estar con-
CARLES CAPDEVILA Comissió de Venècia en matèria d’ajorna- greu. El principi democràtic, ben entès, tal finades sense poder ni tan sols sortir a passe-
C/ DIPUTACIÓ, 119
ments electorals per causa de força major, fa com l’interpreten per exemple el TEDH, la jar pel carrer o entrar en una farmàcia. Pot-
08015 BARCELONA. que les coses no siguin òbvies. I converteix Comissió de Venècia abans mencionada o ser el TSJC acabarà atenent a aquestes con-
TELÈFON: 93 202 95 95. el paper de control jurisdiccional del TSJC, el mateix Tribunal Constitucional espa- sideracions i la sentència optarà per
ATENCIÓ AL per altra banda tan necessari en demo- l’ajornament. Però llavors serà ja mas-
SUBSCRIPTOR: cràcia, en una tasca difícil. Dit això, i sa tard, perquè molt probablement la
93 275 11 10
com que el que està en joc és precisa- campanya electoral haurà fins i tot co-
subscripcions@ara.cat
ment la preservació del “principi demo- mençat. Per no parlar dels 30 milions
TEXT LEGAL cràtic” (art. 2 CE) i els drets polítics fo- d’euros que s’hauran malbaratat.
Edició de premsa periòdica
ARA es reserva tots els
namentals de sufragi actiu i passiu (art. El TSJC, com ja he dit, interpreta que
drets sobre el contingut del 23 CE), el Tribunal no pot abstreure’s de els ciutadans de Catalunya tenen un in-
diari ARA, els suplements i
qualsevol producte de fer una anàlisi adequada del que aquest terès públic d’especial intensitat per-
venda conjunta, sense que principi i aquests drets requereixen. què se celebrin les eleccions el 14-F, un
es puguin reproduir ni
transmetre a altres mitjans El TSJC afirma que la raó per la qual interès que deriva de la manca de presi-
de comunicació, totalment és necessari concedir la cautelar de sus- dent del Govern. Sense menystenir la
o parcialment, sense prèvia
autorització escrita. pensió del decret 1/2021 del govern de importància de la figura del president
Difusió controlada la Generalitat és que hi ha un “interès del Govern, quin és l’impacte real
per l’OJD públic especialment intens en la cele- d’aquesta manca que la fa substancial-
bració de les eleccions” d’acord amb el ment diferent al cas de les eleccions
calendari previst, sense ajornaments. basques o gallegues? No existeix. Ga-
Aquest “interès públic especialment llecs, bascos i catalans tenen tots un in-
intens” derivaria del fet, diferencial terès públic perquè les eleccions se ce-
respecte als precedents de les eleccions lebrin quan toca i perquè la situació
basques i gallegues, que el govern de d’impàs provocada per un ajornament
EL DIARI D’AHIR Catalunya es troba particularment im- electoral, amb el Parlament dissolt i el
GETTY
Fe d’errades: L’ARA
pedit per a l’acció de govern no només govern en funcions, no s’eternitzi. Però
agraeix als lectors que perquè està en funcions, sinó per la manca encara tenen un interès públic més intens
ens facin arribar els de president. El tribunal no nega que pugui perquè el principi democràtic no es desvir-
errors que detectin en haver-hi interessos de salut pública en ajor- Gallecs, bascos i catalans tuï i perquè les seves eleccions es puguin ce-
el contingut dels
nar les eleccions, però creu que l’especial in- tenen tots un interès públic lebrar amb plenes garanties de seguretat, lli-
articles. Un cop
confirmat l’error, l’ARA
tensitat d’aquest “interès públic” de mante- perquè les eleccions se bertat i igualtat política, és a dir, que puguin
publica la fe d’errades nir la data pesa més en la ponderació, i per celebrin quan toca i la situació ser plenament legítimes des d’un punt de vis-
en aquesta mateixa tant ha de prevaldre. ta democràtic. No hi ha interès públic demo-
columna. Podeu fer- Ara no entraré a examinar si la ponde- d’impàs no s’eternitzi cràtic més intens que la mateixa legitimitat
nos arribar les vostres
ració entre aquest interès per mantenir la democràtica de les eleccions.
esmenes a
opinio@ara.cat.
24 DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
debat
F
de més del 10%. L’inici d’aquest 2021 peu amb les polítiques monetàries transició ecològica. a pocs dies un estudi de l’Hospital del
tampoc sembla gaire esperançador expansives, de compra de deute, és Evidentment, a l’hora de pensar Mar concloïa que un 45% del personal
en termes econòmics, amb un pri- que els països puguin tenir una co- en nous programes i polítiques, o sanitari va sortir de la primera onada del
mer trimestre amb un creixement bertura davant el covid-19. Una cosa mecanismes d’ajut a les famílies i covid amb un risc elevat de trastorn mental. Els
més baix de l’esperat. La factura dels que no es va fer durant l’última crisi, empreses durant la crisi, cal tenir en resultats evidenciaven una realitat extremada-
costos del covid-19 només l’hem co- quan es prioritzaven les polítiques compte també altres fonts de finan- ment preocupant. Qui tindrà cura d’aquells
mençat a veure, i el problema que d’austeritat, que ens van portar a un çament més enllà del deute. La nos- que han estat i estan cuidant les nostres vides?
ens ha de preocupar ara no ha de ser cost de l’endeutament gairebé inas- tra recaptació via impostos és baixa Però l’alarma sobre la salut mental no que-
com pagar-la. sumible. En aquest moment el mis- en comparació amb la d’altres països da circumscrita a aquest sector, sinó que s’es-
La gran xarxa de seguretat que han satge clar és potenciar el creixe- europeus, amb uns ingressos públics tén a més col·lectius. La ja anomenada fatiga
suposat –i encara són– els ERTO, les ment, i no l’estalvi. al voltant del 38% del PIB. Tenim pandèmica està fent estralls entre adoles-
transferències directes a famílies i Això vol dir que si mai ens hem una productivitat baixa, alts nivells cents. Segons l’estudi de la xarxa PROEMA, el
empreses o les moratòries fiscals han d’endeutar, ara és el moment. Quan de desigualtat i altres indicadors pre- 50% dels joves pateixen afectacions emoci-
elevat l’endeutament públic a nivells les necessitats són més grans que ocupants per al creixement a llarg onals, com ansietat o depressió.
mai vistos. L’economia espanyola mai i el cost del deute és baix. El ma- termini, com són les taxes d’abando- Són només dos exemples de l’impacte de la
manté de forma estructural un dels teix Mario Draghi va dir que el deu- nament escolar o la important bret- pandèmia en la salut mental col·lectiva. És evi-
dèficits públics més alts d’Europa, pe- te no és dolent, si s’utilitza bé. I aquí xa digital. I la pandèmia, com l’arri- dent que si el 2021 ha de ser l’any de la recons-
rò el coronavirus ens ha portat a rè- és on hi ha la condició fonamental. bada d’un meteorit, no ha fet res més trucció, caldrà que també sigui el de la recupe-
cords de més del 110%. I el Fons Mo- Si fem servir el deute per a inver- que accentuar les nostres necessi- ració emocional. Cal deixar tabús i prejudicis de
netari Internacional preveu que sions productives, que augmentin tats, i farà caure els ingressos fiscals banda d’una vegada. Si la salut mental no esde-
aquest percentatge pugui seguir aug- l’eficiència de la nostra economia, el com a conseqüència de la recessió. vé una prioritat, el carro anirà pel pedregar.
mentant fins més enllà del 2025. creixement generat ens permetrà Cal tenir en compte que els bai- Totes les restriccions que vivim alimenten
Malgrat aquests nivells de deute, no només tornar-lo, sinó també xos tipus d’interès del deute i les po- sentiments d’aïllament, de distanciament o
hem de tenir en compte que el preu augmentar el nostre benestar. Es lítiques monetàries expansives no de certa desconnexió del món i de les perso-
que en paguem és molt baix. De fet, tracta d’aconseguir que la nostra ta- duraran per sempre, i que suposen nes que ens estimem. Això genera un clar des-
si tenim en compte tant els interes- xa de creixement sigui sempre su- una tensió política amb altres paï- gast del nostre organisme, que està en estat
sos com l’amortització, estem pa- perior al tipus d’interès que paguem sos europeus. Alhora, no podem ex- d’alerta constant per l’amenaça del virus. Fi-
gant menys ara que quan el deute pel deute. Així, i simplificant, el deu- pandir el nostre estat del benestar, xeu-vos com reacciona el vostre cervell quan
públic era més baix. ¿I com s’explica te disminuirà amb el creixement amb mesures com un ingrés mínim veieu imatges prèvies a la pandèmia en què es
aquesta diferència? En aquest mo- econòmic. El mateix argument ser- vital que arribi a totes les famílies veuen aglomeracions de gent sense masca-
ment, el tipus d’interès de les noves que ho necessiten, amb un sistema reta, o com de manera automàtica identifi-
emissions de deute públic espanyol de recaptació fiscal insuficient. Pe- quem situacions que abans eren quotidianes
a deu anys és negatiu. De nou, una si- rò la factura de la crisi només l’hem com a espais de risc. Tot això caldrà treballar-
tuació que no havíem vist mai en la No podem expandir el començat a veure, i evidencia carèn- ho per desactivar aquesta por que ens enco-
nostra economia. I no es tracta d’una nostre estat del benestar, cies de la nostra economia que ve- manem dia rere dia. El contacte amb els al-
excepció a Europa, tot i que fins fa amb mesures com l’IMV, nen de lluny, tant en sanitat com en tres, que sempre ha estat un element essenci-
ben poc aquests interessos negatius educació o en cures. Endeutar-se al de la nostra espècie, s’està ressignificant en
es reservaven gairebé en exclusiva si tenim un sistema de ara no és dolent, sinó inevitable. El els nostres marcs mentals com a situacions
per a l’economia alemanya. El que recaptació fiscal insuficient secret serà invertir-ho bé. potencialment perilloses. Una bogeria per a
una espècie que es construeix des de la con-
nexió amb la resta.
DE FIT A FIT Al principi moltes persones sentien ansi-
etat, però la prolongació de les restriccions en
el temps acaba provocant un apagar-nos com
a resposta adaptativa (perquè és menys cos-
tós per al nostre sistema) després de l’esgota-
ment que ha pogut generar l’ansietat inicial.
Intentem adaptar-nos-hi, busquem l’equili-
bri, però, esgotats, cada canvi que ens plan-
tegen suposa més desgast. Això provoca que
ens sentim en general més vulnerables i
menys segurs. Com diu el neurocientífic
Stephen Porges, estem en un estat d’ànim de
més abatiment, resignació, desconcert... i ai-
xò alimenta la desafecció. L’escletxa cada cop
és més profunda entre la ciutadania i el món
polític. Aquesta setmana m’escrivia una met-
gessa, a propòsit de la suspensió de les elec-
cions: “Baixo de l’UCI, miro les notícies i pen-
so que vivim en mons diferents”.
No em cansaré de dir que d’això tan sols
en sortirem col·lectivament, com diu el ma-
teix Porges, des de la generositat. La ciutada-
nia fa temps que n’està donant exemples di-
aris i massius, acceptant les restriccions pel
bé comú. Ja no demanem que el món institu-
cional sigui un exemple per a la ciutadania
(que trist que és dir-ho), però com a mínim
que facin el mateix que estem fent; si no, cada
cop estarem més lluny.
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 25
debat
Xotis fiscal
«Último día de despotismo y cop d’estat armat. Perquè ganitzat? Sí, sí se puede. perquè per a ells només queda per
primero de lo mismo» en la primera es pressu- En tot cas, si volen gover- vèncer la Gàl·lia catalana. Sotmesa pe-
A Quito, l’endemà de la indepen- posa(va) que ningú mai no nar aquest país que tant rò no vençuda, descreguda però no
dència (Eduardo Galeano) s’hauria d’exiliar; en la se- s’estima les urnes, l’únic desesperançada, acostumada al foc
gona, tot el contrari. Sí exigible és que deixin les d’estat però atònita i esgotada amb el
exercici de comparar que hi trobo, però, una fu- togues i es presentin a les foc propi de la discòrdia.
CARTES I MISSATGES
Eleccions 14-F i vacunes A l’espera de temps millors la fortalesa, l’esperança, si no podem es- No ho sé, només ho saben ells. Però sens
capar-nos completament del virus fatídic dubte és el que desitgen que passi.
Si les eleccions catalanes es fan final- Crec que la virtualitat, que està prenent i encomanadís. I per aconseguir l’equili- Amb aquesta imposició de data, el 14
ment el 14 de febrer, com per ara sem- tanta importància en la nostra vida actu- bri emocional que ens cal ens pot anar bé de febrer, el TSJC no fa altra cosa que co-
bla que ha de ser –aquesta setmana els al, farà valorar molt més la presencialitat fomentar l’esperança, una actitud o virtut metre un greu perjudici contra la salut
ajuntaments ja feien els sortejos per es- un cop es pugui superar l’actual situació que he esmentat en tercer lloc. Tres fonts pública, perquè posa en perill la vida de
collir els membres de les meses electo- pandèmica. La bretxa digital fa que no to- d’on podem pouar esperança: de la filoso- milers de catalans i catalanes, que podri-
rals–, demano que les persones que ha- tes les connexions siguin igual de bones fia d’Ernst Bloch (tractat El principio Espe- en contraure el covid-19, caure malalts
gin estat selecionades per a una mesa si- –o, fins i tot, de possibles– segons on es ranza), del pensament de Charles Péguy i potser morir.
guin vacunades de forma urgent, de tal visqui. Cada zona té una connexió dife- (El pòrtic del misteri de la segona virtut) i de Per no parlar de la clara mostra de
manera que puguin rebre la segona do- rent. També cada família disposa d’unes l’Apocalipsi, darrer llibre de la Bíblia. Tan- menyspreu prepotent i autoritari envers
si 21 dies després (12-13 febrer) i estiguin eines diferents i d’unes condicions con- mateix, millor que el virus no ens atrapi ni les institucions de govern catalanes... Ara
així degudament protegides durant la cretes dins de casa. També cada lloc de en l’aspecte físic ni en el moral. resulta que són els jutges i no el Parlament
jornada electoral, en què hauran de pas- treball està condicionat. I entre pantalla MARIA ÀNGELS MANÉN I FOLCH qui decideix quan i com celebrar unes
sar un munt d’hores en contacte proper i pantalla cal sortir a prendre una mica BARCELONA eleccions al Parlament de Catalunya!
amb centenars de persones. l’aire encara que sigui al mateix carrer. Aleshores, què ens queda per fer? Què
Això és el mínim que es pot exigir da- Malauradament, ens veiem tots forçats a podem fer el proper 14-F? Doncs anar a
vant el desgavell electoral que estem vi- perdre la vista davant una pantalla qual- Votar només quan ho votar sense por! Que voti com més gent
vint, format pels interessos electoralis- sevol quan la vida de debò és a fora. mana el TSJC millor!
tes d’uns quants que segurament no vol- EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE JAUME SALADRIGAS CUSSONS
drien pas estar en cap mesa el dia 14 de TORROELLA DE MONTGRÍ El perquè del canvi de data imposat pel BARCELONA
febrer i que amb el seus recursos parlen TSJC és evident: afavorir les possibilitats
de defensar un dret fonamental com el del PSC de guanyar i afavorir altres forma-
del vot però semblen oblidar-se d’uns
Esperança cions antiindependentistes. Els magis-
Les cartes enviades pels lectors han de tenir
un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el
drets més fonamentals encara: el de la Tot fa pensar que el covid-19 vol atrapar trats del TSJC deuen pensar que obligant dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer
salut i el de la vida. com més persones millor. Però ens en po- a convocar les eleccions en els pitjors di- constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,
número de carnet d’identitat
JOANA RAJA RIGALL dem escapolir i no deixar-nos atrapar. Em es de la pandèmia menys gent d’esquerres i un telèfon de contacte.
RIPOLLET refereixo a no deixar-nos atrapar els ànims, i independentista anirà a votar. Per què? Les cartes no es respondran.
Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies:
@diariARA facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat Carrer Diputació, 119, 08015, Barcelona Fe d’errades: opinio@ara.cat
26 DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
c
ciència
araciència
Com
interpretar
el resultat
d’un test de
Pandèmia
coronavirus
Per valorar la credibilitat d’un positiu o un
negatiu s’han de tenir en compte factors com el
tipus de test i per quin motiu ens el fem
giades al barri poden influir en la con- test capaç de pronosticar l’estat de nin- casos de coronavirus, sobretot quan la
fiança que ens han de merèixer els re- gú en el futur. Els que donen negatiu un càrrega vírica és relativament baixa; per
Katherine J. Wu sultats de les proves. Segons Andrea matí poden donar positiu l’endemà, si- això és possible que algú doni positiu
THE NEW YORK TIMES Prinzi, microbiòloga clínica i investiga- gui simplement perquè la prova no ha d’ARN però negatiu d’antígens.
NOVA YORK dora de l’Anschutz Graduate School de detectat el virus la primera vegada o Això pot passar perquè el virus està
Fa unes setmanes David Piegaro va do- la Universitat de Colorado, “és una perquè t’has contagiat després. És mi- abandonant el cos o perquè no ha acon-
nar positiu de coronavirus. Aquest re- qüestió de context. El test no s’acaba llor definir un negatiu com la incapaci- seguit penetrar-hi prou. Però també pot
sultat li va arribar massa tard. La nit quan te’n donen el resultat”. tat d’un determinat test per detectar el ser que els tests d’antígens siguin inca-
abans, Piegaro, membre de la Guàrdia virus en un moment donat: un fotogra- paços d’identificar el virus quan comen-
Nacional, havia viatjat a Nova Jersey Els termes ‘positiu’ i ‘negatiu’ ma congelat en què no es veu res. ça a actuar els primers dies de la infec-
per visitar la seva família després de fer- Els experts diuen que aquestes parau- ció. Aquests resultats discordants fan
se uns tests ràpids dos dies seguits i do- les impliquen una durabilitat enganyo- ‘No detectat’ millor que ‘negatiu’ que la paraula negatiu tingui diferents
nar negatiu. I l’endemà al matí ja va tor- sa. Un resultat negatiu ens pot portar a Els resultats de moltes proves de coro- funcions: negatiu d’antígens no vol dir
nar. Però amb una única nit ja n’hi va pensar que estem protegits del virus navirus ja s’expressen amb les parau- sempre negatiu de coronavirus, i això
haver prou per encomanar el virus que quan, en realitat, no ho estem tant. Hi les detectat o no detectat, una distinció provoca confusió i frustració entre els
portava –sense saber-ho– a diversos ha qui creu erròniament que donar ne- que alguns experts consideren més útil. que tenen l’esperança de confirmar que
membres de la seva família, com ara el gatiu li dona via lliure per socialitzar: Valerie Fitzhugh, patòloga de la Univer- estan lliures d’infecció.
seu avi, que va acabar ingressat dues “Com que el resultat m’ha sortit nega- sitat Rutgers, ho explica: “No detectat es Segons Hannah Getachew-Smith,
setmanes a l’hospital. “Me’n vaig refi- tiu, ara puc visitar l’àvia”, diu Ashish refereix només a un moment. Avui no experta en comunicació sanitària a la
ar més del compte, d’aquests dos nega- Jha, degà de la Facultat de Salut Públi- s’ha detectat. Però això no vol dir que no Universitat Northwestern, l’ús de ter-
tius, i em vaig pensar que podia anar a ca de la Universitat Brown. Però hi ha l’hagi de tenir demà”. mes com positiu i negatiu, que potser
veure el meu avi”, diu Piegaro. Algunes proves, les anomenades mo- fan pensar en estereotips obsolets sobre
Des del començament de la pandè- leculars, busquen el material genètic del malalties de transmissió sexual, també
mia s’ha donat llum verda a l’ús d’emer- ‘No detectat’ o ‘negatiu’ coronavirus o ARN. Tant si es fan amb podria dissuadir-nos de revelar la nos-
gència de molts tipus de tests del coro- un escovilló nasal com amb saliva, en tra situació o de seguir les directrius en
navirus, cadascun dels quals presenta El terme ‘no detectat’ és més general es consideren fiables, sobretot matèria de confinament. En canvi, un
les seves curiositats i peculiaritats. Tot útil perquè no vol dir que el si es processen en un laboratori amb plantejament basat en la paraula detec-
i així, acostumem a parlar-ne amb la virus no hi sigui una tècnica denominada reacció en ca- ció pot ajudar –diu– a “desvincular els
mateixa terminologia binària, amb pa- dena de la polimerasa (PCR). En canvi, resultats dels tests de la meva vida i la
raules idèntiques: positiu, negatiu; uns tipus de tests, sobretot els ràpids, altres proves, els tests d’antígens, volen meva persona”.
cert, fals. Però a l’hora d’interpretar els que no són fiables per detectar una càr- trobar trossos de proteïnes del corona-
resultats, els positius i negatius no són rega vírica baixa i poden erròniament virus o antígens. Les d’antígens solen El perquè de les proves
igual de fiables. Factors com els símp- catalogar com a no infectades persones ser més ràpides, però són menys efica- No hi ha cap prova perfecta. Ara bé, la
tomes o el nombre de persones conta- que ja han contret el virus. I no hi ha cap ces que les moleculars per identificar probabilitat d’un fals positiu o un fals
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 27
ciència
negatiu pot variar dràsticament en fun- nes sanes i asimptomàtiques. Gairebé que resultaria molt perjudicial i erosio- per pensar que la prova detectarà el
ció de les circumstàncies en què es fa el tothom pot sotmetre’s a aquesta mena naria la confiança en les proves. Aquests virus –com ara símptomes, una expo-
test. Les dues circumstàncies més im- de prova, amb la qual cosa s’introduei- errors també augmentaran si s’aplica sició recent al covid o un brot actiu a
portants són l’historial clínic recent de xen informacions innecessàries que un test menys fiable. la vostra comunitat–, el més probable
la persona i la propagació del virus a la interfereixen en la cerca del virus. És Piegaro, el membre de la Guàrdia Na- és que el positiu sigui correcte. Les
seva comunitat. De la confluència com perseguir un delinqüent abans del cional que va donar positiu al novem- probabilitats augmenten si el test que
d’aquests factors els científics en diuen delicte. I això vol dir que forçosament bre, diu que, vist en perspectiva, hauria us heu fet té l’especificació de ser
probabilitats preprova, és a dir, proba- sorgiran més errors. d’haver sigut més escèptic amb els dos molt fiable; per exemple, si s’ha fet en
bilitats anteriors al test. primers negatius. Abans de fer-se els un laboratori.
tests ràpids va anar unes quantes vega- No hem de fer cas omís d’un positiu
Fer-se el test amb símptomes Interpretar el resultat des al seu gimnàs de Florida, de vegades que ens agafi per sorpresa, sobretot si el
Si algú ha començat fa poc a trobar-se Els resultats d’un test s’han sense mascareta, una activitat que, com nombre de casos de coronavirus conti-
malament amb símptomes compatibles d’interpretar a partir dels ja sabia, era d’alt risc. nua disparat, cosa que augmenta les
amb el covid o ha interactuat amb un in- El test ràpid que es va fer, l’Abbott ID probabilitats de contagi per a milions de
fectat, ja hi ha motius més que sufici- símptomes i la incidència NOW, no està pensat per a asimptomà- persones a tot el país.
ents per sospitar que ha agafat el virus. tics i, si no es concentren alts nivells de Si heu estat confinats de debò i no us
En general, les persones en aquestes Com diu Andrea Prinzi, de la Univers virus al nas, té fama de no detectar-lo. trobeu malament, el més probable és
circumstàncies poden tenir força con- itat de Colorado, en el cas del cribatge Quan va donar positiu ho va fer amb que el negatiu sigui real. Tot i això, com
fiança en un resultat positiu o detectat, “s’ha de ser més caut amb el resultat”. una prova diferent, la Cepheid Xpert diu Jha, els resultats d’una única pro-
segons Benjamin Mazer, patòleg de la És poc probable que donin positiu les Xpress, que és unes 55 vegades més va no han d’aplanar el camí per viatjar,
Universitat Johns Hopkins. S’han fet persones sanes que, pel que se sap, no sensible. A més, aquest test se’l va fer barrejar-se amb gent sense mascare-
un test amb la idea que segurament hi han estat exposades al virus i viuen en un dia després. ta o incomplir altres mesures, com la
ha alguna cosa que no rutlla, com qui es- zones on el covid circula poc. Si donen distància física. Tal com explica Han-
campa pols per trobar empremtes dac- positiu, les directrius de l’Agència d’Ali- Fer i interpretar tests amb seny nah Getachew-Smith, les proves ser-
tilars a l’escena d’un delicte que ja s’ha ments i Medicaments indiquen que se- Ara que de mica en mica s’estan in- veixen per detectar el virus quan ja
produït. En canvi, en aquesta mena de gurament voldran confirmar aquest re- troduint en el mercat tests de dia- l’hem agafat, però no són capaces de
situacions, un resultat que digui no de- sultat amb un altre test, sobretot si el gnòstic ràpid que es poden fer a casa, frenar-ne la capacitat de propagació.
tectat potser sembla més sospitós i jus- primer era una prova d’antígens, que segurament els ciutadans es trobaran Tot i que l’ús de tests té una gran eficà-
tifica una nova prova, sobretot en zones tendeix a donar més positius falsos. sovint davant d’aquestes enigmes de cia, “s’ha de combinar amb altres es-
on el virus està desbocat. Mentre no es faci aquesta comprovació, les proves. Tant si us assabenteu del tratègies per mitigar els efectes de la
serà bona idea confinar-se. resultat a les instal·lacions on us han pandèmia”.e
Fer-se el test sense símptomes A les regions on són infreqüents els fet la prova o a la sala d’estar, refle-
El contrari passa amb una prova de cri- casos de coronavirus, els falsos positius xioneu sobre com us heu trobat últi- Traducció de Lídia Fernández Torrell
batge: un control rutinari per a perso- podrien superar els reals, una situació mament i on heu estat. Si hi ha motius Copyright The New York Times
Mirades
Encadenats a les vacunes
Una infermera injecta una dosi de la vacuna xinesa
Sinovac a un actor vestit com un titella tradicio-
nal de l’illa de Java mentre el manté encadenat un
company disfressat de Naruto. Darrere seu, altres
membres de la companyia esperen el seu torn. In-
donèsia està aquests dies en plena campanya de va-
cunació massiva de la seva població i, com es veu
a la imatge, alguns s’ho prenen amb bon humor.
ciència
OPINIÓ
Política
DANIEL ARBÓS
MÀRIUS BELLES
Biòleg i físic
PA CIÈNCIA,
LA NOSTRA
La tasca
quàntica de Joe OK europeu a
Biden: revifar un cuc per al
la ciència als consum humà
Estats Units L’Autoritat Europea de Segure-
tat Alimentària (EFSA) és una
agència que ofereix assessora-
El nou president ja ment científic independent so-
bre els aliments. El seu objectiu
ha començat a capgirar principal, segons asseguren al
web, és “protegir els consumi-
l’acció de Trump dors davant dels riscos en la
cadena alimentària”.
Fa pocs dies l’EFSA va apro-
var la producció i comercialit-
zació per al consum humà del
Tenebrio molitor. El Tenebrio
Toni Pou molitor no és res més que un pe-
tit cuc, conegut popularment
“Garantir que la nostra nació pugui con- com a cuc de la farina, que fins
tinuar aprofitant tot el poder de la cièn- ara només es podia utilitzar per
cia i la tecnologia en nom del poble al pinso de les mascotes. La no-
nord-americà”. Això ha escrit Joe Biden tícia és rellevant perquè és la
a la carta que ha adreçat al pioner de la primera vegada que s’aprova a
seqüenciació genètica massiva Eric Europa la comercialització
Lander, nomenat director de l’Oficina d’un insecte per al consum hu-
de Política Científica i Tecnològica i as- mà. Si mai us n’havíeu empas-
sessor científic del president. El nome- sat cap per accident, ho havíeu
nament és una de les primeres decisi- Joe Biden ha començat el mandat amb accions per potenciar la recerca fet sense el consentiment de
ons que ha pres el nou president dels científica i el paper dels científics en la presa de decisions polítiques. EFE l’autoritat europea.
Estats Units per encarar una tasca que Tot sembla indicar que el
es pot qualificar de quàntica: és fàcil i di- 2016 va publicar a la revista Cell un ar- çat el procés per retirar els Estats Units cuc de la farina no serà l’últim
fícil alhora. Fàcil perquè no sembla gai- ticle titulat Els herois del CRISPR en de l’acord climàtic de París i havia anun- insecte a rebre la llum verda,
re complicat millorar l’acció científica què escrivia la història de la famosa tèc- ciat la sortida de l’Organització Mundi- perquè n’hi ha d’altres que ja ho
de Donald Trump. I difícil perquè pot nica d’edició genètica. Curiosament, en al de la Salut (OMS). tenen tot a punt per poder aca-
costar esmenar l’impacte de les decisi- aquesta història no esmentava les in- Per capgirar aquestes decisions, Bi- bar a la carta d’un bar o a la nos-
ons de l’expresident. vestigadores Jennifer Doudna, de la den no només ha escrit una carta sinó tra taula el dia de Nadal. Fa
Universitat de Califòrnia a Berkeley, ni que també ha posat fil a l’agulla. A més temps que alguns experts ad-
Els cinc reptes de Lander Emmanuelle Charpentier, de l’Institut d’anunciar la tornada a l’Acord de París verteixen que la superpoblació
Què podem aprendre de la pandèmia Max Planck de Berlín, que justament i a l’OMS, ha renovat càrrecs clau. Al cap- del planeta ens obliga a variar
per millorar la salut pública? Què pot fer van guanyar el premi Nobel de quími- davant de l’operació Warp Speed per l’alimentació i a incloure-hi
la ciència per lluitar contra el canvi cli- ca el 2020 per haver desenvolupat el desenvolupar vacunes i medicaments productes que consumeixin
màtic? Com poden els Estats Units ser CRISPR. En aquell article que va infla- contra el covid-19 hi ha posat David menys recursos, que siguin fà-
líders mundials en tecnologia? Com po- mar les xarxes Lander sí que lloava el rol Kessler, un pediatre amb trajectòria aca- cils de produir i que generin
dem garantir que els resultats de la cièn- de Feng Zhang, investigador del Broad dèmica i de gestió pública, en substitució menys residus i menys gasos
cia es distribueixin equitativament? Institute del MIT i la Universitat de de l’immunòleg Moncef Slaoui, que pro- d’efecte hivernacle. Aliments
Com podem assegurar la salut de la cièn- Harvard, del qual ell mateix és presi- cedia de la indústria farmacèutica. Pel que siguin, en definitiva, més
cia a llarg termini? Aquests són els rep- dent. A més, Cell no va esmentar enlloc que fa a la direcció de l’Agència de Pro- sostenibles. I els insectes, que a
tes que Biden planteja a Lander, un ho- que el Broad Institute i la Universitat de tecció Ambiental, n’ha fet fora l’advocat més són rics en fibra, són una
me avesat als grans desafiaments. Mate- Califòrnia estaven empantanegats en Andrew Wheeler, conegut per relaxar les bona opció.
màtic de formació, va ser una figura clau un litigi per unes patents relacionades lleis ambientals aprovades per l’adminis- Mentre esperem que la Co-
en el Projecte del Genomà Humà dels amb CRISPR, la qual cosa, tal com in- tració Obama, i hi ha posat Michael Re- missió Europea doni el visti-
anys 90. Qualificat sovint de brillant, vi- diquen els manuals d’estil de les re- gan, que ha treballat des de l’administra- plau definitiu a la comercialit-
sionari o genial, se’l considera l’encarna- vistes científiques, constituïa un con- ció per endurir la regulació de contami- zació dels cucs de la farina cons-
ció del triomf de la Big Science en bio- flicte d’interessos que calia posar en co- nants químics i per descontaminar zones tatem, una vegada més, que el
logia perquè abans del Projecte del Ge- neixement dels lectors. afectades per centrals tèrmiques de car- futur no és el que ens havien dit.
noma Humà només la física feia servir Sigui com sigui, Lander no ho tindrà bó. Al departament d’Energia, Biden ha Ens imaginàvem cotxes vola-
grans infraestructures com els accelera- fàcil per respondre les cinc preguntes mantingut la mateixa línia: en surt Dan dors i caps de setmana a Mart i
dors de partícules, on treballaven milers del president. L’oficina que comença- Brouillette, que va ser vicepresident de tenim una pandèmia que ens fa
de científics amb un objectiu comú. rà a dirigir ha passat de tenir 150 mem- Ford i ha protegit la indústria del carbó, estar tancats a casa igual que
El prestigi acadèmic de Lander és in- bres amb l’administració Obama a sols i hi entra Jennifer Granholm, que té ex- amb la grip de fa cent anys, vi-
qüestionable. El 2011, per exemple, te- 50. Però l’ombra de Trump s’estén molt periència política en impulsar inversions deoconferències infernals, gent
nia més articles científics entre els més més enllà. A banda de voler retallar els en vehicles més nets. que assegura que la neu és de
citats que cap altre investigador de pressupostos de l’Agència de Protecció Caldrà temps per veure els resultats plàstic i cucs fregits com
qualsevol camp en els dos anys anteri- Ambiental (EPA), els Instituts Nacio- d’aquestes mesures. Biden ha demos- a aperitiu.e
ors. Malgrat aquest currículum, Lander nals de Salut (NIH) i altres agències ci- trat voluntat però encara s’ha de veure
ha protagonitzat alguna polèmica. El entífiques, l’expresident havia comen- fins on arriba el rastre de Trump.e
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 31
ciència
Un segle de 01
Tecnologia
‘R.U.R.’, l’obra
que va fer popular
la paraula ‘robot’
L’autor txec Karel Čapek va encunyar el terme
en una peça que definia els autòmats com a
submisos, sense passions i sense passat
Cultura
CINEMA
01 02
flectir la tendència almenys amb una de referència com Ocaña, retrat inter- En qualsevol cas, ningú és plante-
XAVI SERRA nominació a millor pel·lícula d’El año mitent, En construcción i una de les Goya ja l’eliminació de la categoria de mi-
BARCELONA del descubrimiento, que és el film es- poques pel·lícules catalanes nomina- llor documental, sinó només la possi-
L’Acadèmia
panyol del 2020 més premiat en fes- des a un Oscar, Balseros. Tanmateix, bilitat afegida de competir amb les
¿Els documentals són pel·lícules de tivals internacionals i acumula un no hi ha suspens: quan la setmana que espanyola no obres de ficció. ¿L’Acadèmia no s’ha
segona? És una pregunta que es po- palmarès espectacular. Així ho van ve s’anunciïn les nominacions als va nominar plantejat mai aquesta opció? “No, que
dria fer algú al veure el palmarès de fer, per exemple, els premis dels in- Gaudí no hi haurà documentals no- com a millor jo recordi”, reconeix la cineasta Ju-
les 34 edicions dels Goya, de les 11 edi- formadors de cinema, els Feroz, que minats a millor pel·lícula ni a pel·lícu- film ‘El año del dith Colell, membre de l’actual jun-
cions dels Gaudí o fins i tot de les 92 han nominat el documental de Luis la en llengua no catalana perquè, sim- descubrimiento’ ta de l’Acadèmia catalana i, fins al se-
edicions dels Oscars, en les quals mai López Carrasco a millor pel·lícula, di- plement, la normativa de l’Acadèmia tembre passat, també de la junta de
s’ha nominat una obra documental recció i guió. del Cinema Català no ho permet. l’Acadèmia espanyola. Colell es mos-
com a millor pel·lícula. Segurament la Però quan aquest dilluns es van Contrast tra favorable a permetre que els do-
pregunta adequada seria si els premis anunciar les nominacions als Goya, la L’exemple europeu cumentals puguin triomfar a les ceri-
Els David di
de cinema discriminen per sistema sensació va ser que Alemanya torna- Si ens fixem en altres acadèmies eu- mònies de premis com ja passa, de fet,
les pel·lícules documentals tancant- va a guanyar: la ficció copava les no- ropees, veiem que el 2003 els César Donatello i els als festivals de cinema. “Que hi hagi
los la porta de les categories més no- minacions a millor pel·lícula i El año de França sí que van nominar com a César sí que diversitat en els premis és senyal de
bles i limitant la seva projecció a les del descubrimiento s’havia de confor- millor pel·lícula el documental Ser i han nominat bona salut en una cinematografia”,
categories menors. La dita que el fut- mar amb l’obligada nominació a mi- tenir, i el mateix feien els David di Do- documentals apunta. El 2021 serà un any d’elecci-
bol és un esport en què 22 jugadors es llor documental i, excepcionalment, natello italians amb el documental en el passat ons a l’Acadèmia catalana i Colell no
disputen la pilota i al final guanya Ale- amb una altra per al muntatge. En la del 2016 Fuocoammare. Per què no confirma ni descarta l’interès en pre-
manya es podria adaptar als premis roda de premsa posterior a l’anunci, els Gaudí? Laia Aubià, directora de sentar-s’hi, però avança que li agrada-
de cinema, situant sempre com a gua- López Carrasco resumia després el l’Acadèmia, reconeix que no hi ha cap ria seguir treballant-hi. “Hi ha coses
nyadora la ficció. Però alguns senyals pensament de molta gent: “El més motiu específic, però recorda que que s’estan fent molt bé, però també
feien pensar que aquesta realitat po- normal seria que el cinema docu- tant les pel·lícules documentals com coses que es poden millorar”, diu.
dia canviar aquest any. Després d’un mental i el d’animació entressin en les d’animació sí que poden competir El productor Tono Folguera tam-
2020 marcat per la pandèmia, la ma- més categories. El cinema o és plural en la resta de categories i posa com a bé creu que l’accés dels documentals
joria de llistes del millor de l’any des- o no és cinema”. exemple el Gaudí a millor guió que es al premi gros serà “un dels temes que
tacaven de la collita espanyola i cata- I a Catalunya? El documental ha van endur Garbo el 2010. Aubià justi- tindrà sobre la taula la pròxima jun-
lana dos documentals: El año del des- sigut històricament una peça clau del fica l’existència d’una categoria espe- ta de l’Acadèmia”. Però el seu soci a
cubrimiento i My mexican bretzel. cinema català i ha contribuït a perfi- cífica de documental com a mesura Lastor, Sergi Moreno, apunta amb
Van ser, per cert, les úniques referèn- lar una imaginari cinematogràfic proteccionista, perquè les obres de sorna que aleshores “els productors
cies no internacionals de la llista que propi, amb focus creatius com el màs- no-ficció puguin “competir en igual- de ficció es queixaran perquè els do-
van elaborar els crítics de cinema de ter de documental de creació de la tat de condicions, ja que la seva ma- cumentals podran optar a dos premis
l’ARA. La lògica dicta que premis del Pompeu Fabra, punts de trobada in- quinària promocional no és compa- mentre que les ficcions només a un”.
sector com els Goya haurien de re- dustrial com el DocsBarcelona i obres rable a la dels films de ficció”. Obrir la porta de la categoria reina no
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 33
cultura
SEX EDUCATION A TERRASSA Terrassa tindrà a partir CARMEN ARTAZA, PREMI CONCURS VIÑAS La mezzo
d’aquest any un festival de cinema sobre educació sexual. El espanyola Carmen Artaza ha guanyat el primer premi de la 58a
Sex Education Film Festival celebrarà la seva primera edició edició del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas. Olga
els dies 22 i 23 de febrer al Cinema Catalunya. Syniakova és segona, i Germán Enrique Alcántara, tercer.
MÚSICA
01. Fotograma de My
mexican bretzel. AVALON
Música contra la violència
02. Revoltes a la Múrcia
de principis dels 90 al
documental El año del
descubrimiento. BEGIN
policial de l’1-O
L’Auditori estrena ‘Les càrregues’, de Jordi Cervelló
regues. El preàmbul està inspirat
XAVIER CERVANTES Propòsit en el primer moviment del Con-
BARCELONA
“A l’obra cert per a violí de Beethoven, una
obra “capital” sobre “la pau i l’or-
El corn anglès canta la melodia d’El faig una dre” que Cervelló fa servir per
testament d’Amèlia. Després s’hi su- descripció de contraposar-la a la sonoritat de
men flautes i trompes. I de sobte: tota aquella la violència dels helicòpters i a
“¡A por ellos!”, bramen els trombons animalada”, l’¡A por ellos!, contra la qual s’en-
reproduint la grotesca amenaça diu Cervelló laira la melodia d’El testament
dels dies previs a l’1 d’octubre del d’Amèlia, una de les joies del can-
2017. Aquest combat melòdic és el çoner popular català. “La lletra
fil conductor de Les càrregues, Motiu és terrible però la melodia és
l’obra de Jordi Cervelló que estre- La melodia molt bonica”, comenta Cervelló
narà la Banda Municipal de Barce- mentre recorda la història de la
lona a L’Auditori demà a les 18 h, d‘‘El reina que enverina la filla i s’alli-
dins un programa sobre La bohème testament ta amb el gendre.
de Puccini que també inclou el po- d’Amèlia’
ema simfònic Puigsoliu de Joaquim Projectes en marxa
relliga la
Serra. “A Les càrregues faig una des- composició Cervelló, de 85 anys, manté uns
cripció de tota aquella animalada”, quants projectes en marxa. Un és
explica el compositor barceloní des- la publicació de la partitura del
prés d’assistir a un assaig “perfecte” 24è Capriccio per a violí sol, amb
dirigit per Salvador Brotons. Cerve- el qual culmina una feina engega-
lló la va escriure pensant en una or- da fa vint anys. “Em fa una il·lusió
questra simfònica però ara troba tremenda perquè és el treball de
més adequada “la sonoritat de la molts anys, i no esperava arribar
banda”. “A més, en aquesta banda a fer els 24 caprice com va fer Pa-
vol dir que els acadèmics comencin a pel·lícula com a ficció als Gaudí –i, per toquen molt bé”, diu. ganini. L’últim, Milstein caprice,
votar en massa els documentals. No- tant, aspirar a millor pel·lícula en Les càrregues, d’una durada està inspirat en el violinista rus
més cal veure el cas dels últims Goya. llengua no catalana–, va preferir ins- d’uns 18 minuts, es va començar a Nathan Milstein i en la seva ma-
Folguera, de fet, es mostra escèptic criure-la com a documental. Des de fer partitura poques setmanes des- nera de tocar tan clara”, diu Cer-
sobre les possibilitats reals que tenia l’Acadèmia fins i tot van contactar prés del referèndum de l’1-O, quan velló, que aprofita l’avinentesa
El año del descubrimiento: “Si Balseros amb la distribuïdora per assegurar-se encara era fresc l’impacte del cops per reivindicar la compositora
competís aquest any potser sí que es- que volien competir com a documen- de porra. “Poc ens imaginàvem que polonesa Grażyna Bacewic, a qui
taria nominat, però El año del descu- tal. “El temps dirà si l’estratègia hi hauria aquella violència, tot i que també va dedicar dos caprice. Un
brimiento són tres hores i mitja, hi ha d’Avalon ha sigut la correcta, perquè alguna cosa ja podíem sospitar, per- altre projecte són cançons amb
molts acadèmics que segur que no en un any tan estrany amb una colli- què uns dies abans ja hi havia els he- poemes de la seva mare, Maria
l’han vist”. Moreno creu que moltes ta tan petita potser podrien haver tin- licòpters...”, recorda. Aquell brunzit Concepció Garriga, i de Màrius
01
vegades els acadèmics no voten tant gut més repercussió com a ficció”, insidiós també l’ha incorporat a la Torres. I també està refent For-
“la millor pel·lícula” com la que fa “un apunta Aubià, que també cita el cas de peça, però no a la manera del mes per a una exposició, l’obra
millor relat de la indústria” i, en La plaga, de Neus Ballús, una pel·lí- Quartet per corda i helicòpter que va fer amb Jorge Wa-
aquest sentit, els documentals no te- cula que també se situava en un ter- de Karlheinz Stockhausen. gensberg i que l’OBC in-
nen la mateixa força que les ficcions reny a mig camí entre la ficció i el do- En comptes de fer servir di- clourà en la programació
“perquè disposen de menys recur- cumental i, tanmateix, va acabar sent rectament el soroll de l’heli- del 2022. “Fa poc li vaig
sos”. A més, diu, “no hi ha tantes di- la gran triomfadora dels Gaudí del còpter, Cervelló el recrea dir al Robert Brufau [di-
ferències entre el documental i el ci- 2014 al guanyar els premis a millor amb tres percussionistes. rector de L’Auditori]: «Tu,
nema independent; de casos com el pel·lícula, direcció i guió. El públic trobarà diversos estrenem això abans que
d’Estiu 1993 n’hi ha un entre molts”. I Ballús recorda que, davant la in- elements familiars a Les càr- em mori»”.e
Folguera remata: “L’any que tinguem compatibilitat de les categories de
un documental que guanyi la Concha millor pel·lícula i documental, van
02
d’Or, el nominin a l’Oscar i recapti un optar per inscriure la pel·lícula com
milió d’euros, segur que el nominen”. a ficció perquè en aquell moment es
van sentir “més identificats amb el
Ser un documental o no ser concepte de pel·lícula que el de docu-
I encara queda un meló important mental” però “sense renunciar a la
per obrir: My mexican bretzel ¿és ben possible carrera com a documental
bé un documental? El film parteix de La plaga en el món dels premis”.
d’imatges reals filmades per l’avi de la My mexican bretzel, en canvi, només
directora, Nuria Giménez Lorang, està inscrita en les categories de do-
però construeix un relat de ficció a cumental, direcció, guió, muntatge i
través de subtítols que citen el diari so. Una pèrdua, en el fons, per a uns
d’una tal Vivian Barrett. La mateixa Gaudí que, per qüestions de norma-
Giménez Lorang explicava a l’ARA tiva, tampoc podran comptar amb la
que ella es veia “incapaç de posar la pel·lícula amb producció catalana
cinta en una categoria” i que, tot i ac- més internacional i premiada de
ceptar que la qualifiquessin de docu- l’any, Josep, ni amb els catalans que
mental creatiu o híbrid de ficció i do- participin en produccions no catala-
cumental, per a ella era “simplement nes. El repte és considerable per a
una pel·lícula”. uns premis d’una cinematografia pe-
Al final mana la distribuïdora, Ava- tita que no viu precisament el seu mi- 01. El compositor Jordi Cervelló ahir a L’Auditori. 02. Càrregues policials a l’Escola
lon Films, que, podent inscriure la llor moment.e Ramon Llull de Barcelona l’1 d’octubre del 2017. PERE VIRGILI
34 DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
cultura
Una fantàstica
‘Simfonia Josep Vergés, el garrotxí que no
Fantàstica’ amb
Valery Gergiev va tornar mai de Neuengamme
La família no sabia que va morir al camp nazi i recupera un anell i un rellotge
Crítica
JAUME RADIGALES
BARCELONA SÍLVIA MARIMON MOLAS
BARCELONA
Orquestra del Teatre Mariinski
L’AUDITORI 21 DE GENER “Informe rebut a l’ILLE. VERGES,
francès dolent. Espia. Sempre va a
lenada d’aire fresc la que Espanya”. És la resposta que va re-
ara llegim
arallegim
Joan Carreras
Escriptor
L’autor barceloní publica ‘Torno a casa’, el seu
desè llibre en tres dècades de trajectòria, en què
explica el trànsit, inspirat en el seu pare, d’un
personatge cap a la mort
a
L’escriptor Joan Carreras amb
un caçapapallones –cedit per la
llibreria Oryx– com el del
llegim
les intrigues del poder sinó els viatges celona [2013], no n’hi ha. Es va comen- un país amb moral d’esclau, quan
que escriu amb el seu ordinador, en- tar que m’havia documentat molt... El PALA. passen coses així. Aquesta idea de
voltat de llibres. A la secció de predi- següent llibre que vaig fer va ser TOTA LA no voler excloure els autors que es-
lectes hi ha novel·les de Julian Barnes, L’àguila negra [2015], que té poc a criuen en castellà a Catalunya torna
Jean Echenoz, Ian McEwan, Michel veure amb La dona del cadillac [2017], VIDA M’HE a estar sobre la taula, i es fa des d’un
Houellebecq, Philip Roth i Emmanu- en què jugo molt amb els punts de vis- BARALLAT discurs moralitzador.
el Carrère, situades a prop del seu pre- ta. Un músic que he anat seguint per- PER
40-41
mi Sant Jordi, que va guanyar el 2014 què sempre es transforma és Pau Ri- La política, quan apareix en una no-
amb L’àguila negra. A prop, en una al- ba: és capaç de fer el Dioptria, però APREN- vel·la teva, és el teló de fons. Penso
tra prestatgeria, hi té assajos i manu- també Jo, la donya i el gripau i Elec- DRE en la manifestació de l’11 de setem-
als sobre escriptura. “No vull deixar troccid àccid alquimístic xoc. bre del 2012 a L’àguila negra.
● Bessons a la recerca de
d’aprendre”, admet. Li serveixen des
d’un punt de vista creatiu, però tam- ¿Pau Riba era un dels teus refe-
” És que la gràcia són les escenes, què
pots fer tu com a escriptor amb el
bé per a les classes de narrativa que rents d’adolescent? material que tens. Un llibre sense
l’altra meitat: les noves fa a la facultat Blanquerna. A Torno a Jo venia d’una bombolla molt con- escenes m’interessa més aviat poc.
casa (Proa) planteja el trànsit de la vi- creta, d’un món catalanista de clas- Aquest estiu vaig llegir una novel·la
novel·les de Villanueva i da a la mort d’un personatge a qui han se mitjana que portava els fills a es- de la qual es parlava molt als mitjans
Sabaté ● El retorn de diagnosticat un càncer incurable, ins- coles com Heura i Arrel. Fèiem clas- i a Twitter. Passava en un poble i es-
pirat en el seu pare, l’editor Joan Car- ses clandestines en català, aprení- tava ben narrada, però no hi havia ni
Guillem Frontera reras i Martí. em a llegir amb el Cavall Fort i amb una sola escena. A més, una cosa que
la col·lecció Grumets de La Galera. em va emprenyar una mica és que la
L’entrevista d’avui és una excep- Som els primers que vam llegir El gent del poble eren tots bons jans, i
42-43
ció: fa uns dies explicaves que no zoo d’en Pitus i Viatge al país dels la- quan s’havia de dir una mala parau-
promocionaries ‘Torno a casa’. cets, d’en Sebastià Sorribas. Els pri- la sempre era sobre la gent de ciutat.
El reconeixement no el vull per a mi, mers que vam arribar a Tintín en ca- Quan vaig escriure La dona del cadi-
sinó per a les novel·les. Si adoptés un talà. A vegades penso que m’agrada- llac la vaig ambientar en el món tan-
personatge o si em fes el simpàtic ria anar en contra d’aquesta bombo- cat d’un poble perquè el lector veiés
● L’assaig premiat de Pau potser vendria més llibres. El meu lla, als llibres, i criticar-ne el que no que a tot arreu hi ha maldat.
objectiu és escriure novel·les prou em sembla bé. Però de seguida
Luque sobre l’art bones perquè es venguin sense la ne- m’adono que no estaria bé: si a algú ¿Ha de moralitzar, la literatura, o
cessitat de tenir-me al darrere. li tallen una cama no li pots criticar cal que la moral quedi al marge dels
moralment condemnable que no camini com els altres. Això és llibres?
● La poesia lluminosa de ‘Carretera secundària’ va inaugu- el que passa a la cultura catalana. No En aquest tema hi entren dos ele-
rar la teva etapa més prolífica a podem tenir una literatura normal ments. El primer és el de la correc-
Kikí Dimulà Proa, que va començar el 2012. Hi perquè som una cultura mutilada. ció política: fa molts anys que ho va
has publicat cinc novel·les. avisar Quim Monzó, i ara estem pit-
He estat un autor de pic i pala. Tota Aquesta mateixa setmana hem es- jor que llavors. Si llegeixes Les benè-
la vida m’he barallat per aprendre. Hi tat discutint sobre literatura cata- voles, de Jonathan Littell, hi trobes
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 37
ara
arallegim
llegim
Viatge cap a
la terra dels difunts
La proximitat de rector editorial d’Enciclopèdia Ca-
la mort o els efec- talana i va arribar a presidir Òmni-
tes del decés d’al- um Cultural. La foto que inaugura el
gú –siguin en clau llibre, en què es veu Carreras i Mar-
JORDI de mitificació o tí amb un caçapapallones i un nen
NOPCA d’un procés més –no pot ser el seu fill: l’home ja té els
aviat invers– es cabells blancs– en un jardí, pot con-
troben en diverses de les novel·les fondre el lector, tot i que en realitat
de Joan Carreras. El primer punt voldria ser una pista de com caldria
quedava explorat a Carretera secun- llegir Torno a casa. L’element bio-
dària (2012), novel·la que, parado- gràfic hi és, sí, però la proposta se
xalment, va retornar l’autor al car- TORNO A CASA n’allunya, perquè només un escrip-
ril principal de la literatura catala- JOAN CARRERAS tor pot accedir, des de la ficció, a una
na, inaugurant una etapa a Proa, en- PROA consciència que no és la seva per
cara oberta (i la més fructífera de la 120 PÀG. / 17 € transformar-la en un castell de focs
seva trajectòria). El segon és el te- narratiu com aquest, que arrenca en
ló de fons de Qui va matar el Floquet una carretera, continua en un poble
de Neu (Empúries, 2003) i La dona abandonat i espectral i, a partir de la
del cadillac (Proa, 2017). trobada amb un home estrafolari
Torno a casa proposa un viatge, –que confon amb un bruixot, tot i
tan poderós com minimalista, cap a que es fa dir vigilant, recordant
la mort d’un personatge a qui han aquell relat de Franz Kafka situat a
diagnosticat un càncer incurable. les portes de la mort–, comença una
És probablement durant l’agonia aventura més propera al laconisme
d’aquest home que Carreras es pro- de Samuel Beckett que a les expan-
posa narrar el seu trànsit cap a “la sions del Lewis Carroll d’Alícia al
terra dels difunts”. Els últims fàr- país de les meravelles.
macs, combinats amb una consci-
ència que s’apaga, però encara ple- Precís, saborós i desencisat
na a vessar d’imatges, provoquen La llengua que Joan Carreras des-
una peripècia a cavall del somni re- plega al llibre és precisa i saborosa,
velador, la paràbola i la visió dan- com correspon a la veu del perso-
tesca: hi ha passatges de tortures i natge, que ha dedicat gran part de la
vexacions que semblen trets de la vida a aprendre el nom dels animals
Divina Comèdia. i de les pedres, de les estrelles i de les
El llibre, un dels més breus de constel·lacions, dels rius, de les ciu-
l’autor barceloní –té poc més d’un tats i fins i tot dels “països que ja no
reflexions morals, encara que l’au- Hi ha escenes del llibre amb moltes centenar de pàgines–, es llegeix amb hi són i dels reis que han tingut”. En-
tor proposi que et fiquis en la pell lectures. una doble compunció. En primer mig del periple introspectiu –que
d’un nazi. El segon element és una Hi ha lectors que em veuen molt sim- lloc, perquè el narrador és d’aquells aconsegueix l’emoció posant-hi cer-
cosa que s’ha entès malament: l’au- bòlic. Quan faig que el personatge co- personatges a qui es va agafant afec- ta distància–, el personatge també
tenticitat. El que a mi m’importa menci a dibuixar la figura de l’infinit te progressivament, a mesura que el es mostra desencisat amb el país
com a lector és que m’expliquin una amb un caçapallones, vull dir que es- seu trajecte al·lucinant es barreja “perdut i submís i mesell i tan a gust
història i com me l’expliquen. Que tà intentant caçar l’inabastable? Pot- amb la persona que va ser: editor, esclau i tan a gust extingint-se” on
ho hagin viscut de debò no és un va- ser sí. La imatge es carrega per si so- pare de família, marit, lector exi- ha viscut. Així i tot, el seu anhel de
lor afegit. Quan vaig escriure La la de significat. No tinc una taula gent, entomòleg aficionat. En segon tornar a casa implica també ins-
gran nevada hi havia lectors que em d’equivalències. El que m’agrada de lloc, perquè es fa difícil no relacio- tal·lar-se en una eternitat perpètu-
preguntaven si havia passat per l’ex- debò és construir mons. Javier Marí- nar aquell home en procés de desa- ament amenaçada i minvant com la
periència de perdre un fill, i reconei- as diu que hi ha autors que es posen a parició amb el pare del novel·lista, que ha conegut i que s’assembla tant
xien que havien plorat. Quan això escriure amb un mapa, i d’altres amb Joan Carreras i Martí, que va ser di- a la catalana.✒
passava, jo guanyava la partida, per- brúixola. Jo soc clarament dels se-
què jo no ho havia viscut, però em- gons. Els girs narratius dels meus lli-
patitzava tant amb el personatge bres em poden arribar a sorprendre.
que quan vaig escriure aquells parà-
grafs jo també vaig plorar. El 2018 vas explicar que estaves
passant per un mal moment com a
Hi haurà qui llegirà Torno a casa com autor: veies que, tot i portar molts
un llibre protagonitzat pel teu pare. anys de feina, les vendes de La do-
He fet servir l’experiència de la malal- na del cadillac (2017) eren les més
tia del meu pare per parlar-ne, però baixes de tota la teva trajectòria.
n’he tret un llibre de ficció. No és un El que jo escric se situa entre la li-
testimoni de res. El pare que jo vaig teratura popular i l’elevada. Vull fer
conèixer va ser el de casa, no l’editor novel·les de qualitat però per al gran
ni el president d’Òmnium Cultural. públic. El que m’agradaria de debò
Quan em vaig posar a escriure no pre- que passés amb Torno a casa és que
tenia fer una Carta al pare, com Kafka se’n venguessin 100.000 exemplars
–l’hauria hagut d’escriure als 16 i que es traduís a una trentena de
anys–, o el que ha fet Karl Ove Knaus- llengües. És molt ambiciós, sí. M’es-
gard o el relat de L’art de portar gavar- tavellaré? Potser sí. Però també sé
dina de Sergi Pàmies. Jo he volgut ex- que continuaré escrivint, perquè
plicar un moment molt concret, el em conec. Recordo un cartell del
del final, però des d’una novel·la. PSUC dels anys 70 que deia “Mis
Quan ja l’havien enviat a pal·liatius, manos: mi capital”. Això és tot el
un dia que el vaig anar a veure em va que necessito per continuar fent lli-
mirar i em va dir: “Segur que estàs bres. Vull que cada cop estiguin més
prenent notes”. Vaig dir que no amb ben parits i que emocionin tants lec-
un gest que volia dir que sí. I ell em va tors com sigui possible. Dibuixar in-
retornar el gest amb un altre gest finits amb el meu caçapapallones,
d’acceptació. El que m’interessa és la això és el que continuaré fent fins al
mort com a tema universal. final de la meva vida.✒
WIKIPEDIA
38 DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
ara llegim
arallegim
UN TAST
DE CATALÀ
ALBERT PLA
Dubtes en l’ús dels verbs [ 1 ] Delparaíso
JUAN DEL VAL
[ 1 ] El infinito en un junco
IRENE VALLEJO
NUALART
‘apel·lar’ i ‘interpel·lar’ Espasa Libros
324 pàgines i 19,90 € 1/8
Siruela
448 pàgines i 24,95 € 4/58
E
ls verbs apel·lar i interpel·lar batre la pandèmia”–. De fet, en el Un dels usos abusius d’apel·lar el [ 2 ] Un amor [ 2 ] El hijo del chófer
provenen dels verbs llatins ap- segon cas, té un sentit més proper fa sinònim de cridar: “Va apel·lar a SARA MESA JORDI AMAT
pellare i interpellare. Mentre a invocar que a recórrer. 2) Com a si- enfortir la convivència pacífica” o Anagrama Tusquets
que appellare volia dir adreçar-se o nònim de recórrer en el sentit jurí- “Va apel·lar JxCat a abandonar 192 pàgines i 17,90 € 3/10 192 pàgines i 18,50 € 3/10
cridar pel nom, interpellare tenia un dic d’acudir a una autoritat perquè l’unilateralisme”. Jo ho canviaria
sentit més proper a interrompre o esmeni o anul·li una sentència. Lla- per cridar. I també veig abusiu fer- [ 3 ] Los privilegios del [ 3 ] Dime qué comes...
obstaculitzar. vors normativament la sentència no lo sinònim d’interpel·lar: “El debat ángel BLANCA GARCÍA-OREA HARO
En el català actual, apel·lar ha pot ser l’objecte directe: no podem va més enllà de Trump i apel·la to- DOLORES REDONDO / Destino Grijalbo Ilustrados
perdut gairebé del tot els significats apel·lar ni recórrer una sentència ta la societat”. En aquest cas, caldria 304 pàgines i 12,95 € -/1 256 pàgines i 19,90 € 6/9
etimològics (i transitius) i s’utilit- sinó que hauríem d’apel·lar o recórrer escriure “...i interpel·la tota la soci-
za sobretot en dos sentits. 1) Com a contra una sentència, però l’ús conso- etat”. I el sentit que té interpel·lar [ 4 ] Seis Cuatro [ 4] Yo, el Rey
sinònim de recórrer en el sentit de lidat i la majoria de mitjans sí que aquí –avui potser el més habitual– HIDEO YOKOYAMA PILAR EYRE
demanar ajuda. Llavors, igual que admeten aquest ús transitiu, i crec no queda gens ben recollit en els Salamandra La Esfera de los Libros
recórrer, regeix un complement in- que el DIEC2 faria bé d’acceptar-lo. diccionaris, perquè no és “adreçar la 656 pàgines i 22 € -/1 544 pàgines i 23,90 € 1/10
troduït per a que pot ser una perso- paraula a algú per demanar-li algu-
na (en qui confiem) –“Va apel·lar al na cosa” sinó més aviat qüestionar [ 5 ] Aquitania [ 5 ] Come comida real
seu pare per evitar la fallida”– però LES ENTRADES l’actitud d’algú, de manera que l’in- EVA G. SÁENZ DE URTURI CARLOS RÍOS
que més sovint és un concepte abs- ‘APEL·LAR’ I terpel·lat no hauria de restar indife- Planeta Paidós
tracte com ara violència, generosi- rent, s’hauria d’implicar en la reso- 2/12 8/11
tat, enginy, sentit comú, rigor, etc.
‘INTERPEL·LAR’ DEL lució d’aquell problema o la promo-
414 pàgines i 21,90 € 304 pàgines i 17 €
que descriu una manera d’actuar DIEC2 MILLORARIEN ció d’aquella causa: “La crisi migra-
Rànquing setmanal del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura
Posició setmana anterior / Setmanes en el mercat
–“Va apel·lar al sentit comú per com- AMB UNS RETOCS tòria ens interpel·la a tots”.✒
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 39
ara
arallegim
llegim
HE LLEGIT MINÚCIES
NO SÉ ON
“He perdut amistats JORDI LLOVET
A
mb la mateixa emoció que vaig anar nyent. Per al següent disc, els membres de tol) és un geperut solitari que viu en un far, de jove; i, quant a “Tirant”, els col·le-
pel carrer amb un llibre a la mà, Camel van repassar els seus llibres favorits, i que mor heroicament durant l’evacuació gues de Grimm van assimilar-lo a la
també hi havia caminat portant un i així el teclista Peter Bardens va suggerir de Dunkerque. Té 27 anys, com Ferguson paraula tirà, en francès tyran. Això
disc. La fam de menjar de la meva família dedicar-lo sencer a Siddharta o a El llop es- quan va enregistrar el disc. Escoltant-lo, demostra el gran prestigi que va tenir
l’havia heretat jo com a fam de cultura. En- tepari, tots dos de Hermann Hesse; però va podem sentir les maresmes d’Essex, l’oca la novel·la valenciana del segle XV,
cara que quan es tractava de Tolkien o de ser escollida la proposta del baixista, Doug caminant coixa i les anades i tornades de la possiblement per ella mateixa (en
rock, se’n deia contracultura. Però la con- Ferguson: un relat de Paul Gallico que es barca salvant els soldats de Dunkerque. El francès, l’any 1737) i per l’elogi que en
tracultura no existeix, ja que el que no és diu The snow goose (traduït al castellà com conte i el disc són plens d’idealisme. Pot- va fer Cervantes al capítol I.6 del seu
cultura és incultura. La gansa blanca per Lídia Bayona Mons, i ser tot l’idealisme d’aquesta generació de Quixot. Habent sua fata libelli.✒
Als anys 70, el grup anglès Camel s’ha- editat per Obelisco l’any 2007, amb il·lus- hippies, de progres de cabells llargs i de
via inspirat en El senyor dels anells per es- tracions d’Angela Barrett). Aquest cançons llargues, és fill de les histò-
criure una cançó que surt al seu segon disc. disc és dels més aclamats de la ries d’abnegació i generositat que
També en aquells dies, en aquelles illes Bri- banda, es diu Music inspired by de petits sentien als seus pares
tàniques, Rick Wakeman va compondre el The snow goose i va aparèixer quan parlaven de la guerra.
seu primer disc en solitari, The six wives of l’any 1975. John Lennon va néixer sota un
Henry VIII, després de llegir un llibre sobre El relat, però, havia sortit bombardeig. Eren sempre re-
aquest dèspota del poliamor. Era la gent del l’any 1941, en plena Segona lats ben tristos. Aquella gene-
rock progressiu, que amb la flauta i el Me- Guerra Mundial. El protago- ració va arrossegar la ferida més
llotron van aplegar l’Edat Mitjana i el cos- nista (encara que tot el simbolis- antiga del món. I amb ella va FRANCESC ARTIGAU
mos. Feien una música malenconiosa i pu- me se l’emporti l’oca blanca del tí- plasmar la seva cultura. El rock.✒
40 DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
ara llegim
arallegim
Bessons a la recerca
de l’altra meitat
Les escriptores Muriel Villanueva i Alba Sabaté aborden la identitat i la pèrdua
de germans amb dues novel·les protagonitzades per joves
N
sat un repte. “Hi estic tan a prop, sé
omés els bessons sa- més se’n coneixen dos a tot el món– que recita a la novel·la els ha escrit tantes coses d’ells, que no volia tra-
ben què significa con- que donava a l’escriptora l’oportuni- el cantant Xavi Sarrià– enrabiada ir-los. Des de fora veus que és l’eta-
viure amb algú amb tat de tenir dos protagonistes amb amb el món i, sobretot, amb la seva pa del riure fàcil, però quan els aga-
qui han compartit nou cossos exactament iguals menys pel mare. Ell és ballarí i les millors com- fes un a un veus que tots tenen un
mesos a l’úter matern. que fa als genitals. L’Ari té sexe fe- panyies de dansa el volen pescar, garbuix al cap”, assenyala Sabaté.
El seu vincle és més poderós que el mení, però adopta una expressió de però decideix quedar-se a València, L’embolic mental de la Renata i
d’una simple relació fraternal, i ai- gènere andrògina, mentre que on viu amb la seva mare adoptiva. l’Arnau està directament lligat amb
xò li atorga un magnetisme que la li- l’Aran és intersexual i ha triat una vi- “Sempre s’han buscat, d’una mane- el suïcidi. La mare d’ella es va llan-
teratura també vol explorar. La ca- da masculina. “Volia parlar de la part ra o altra, però sense saber-ho cons- çar a les vies del metro quan la pro-
sualitat ha fet que coincideixin a les femenina i masculina de cadascú. cientment”, subratlla Villanueva, tagonista tenia cinc anys i la germa-
llibreries dues novel·les sobre bes- Independentment del cos que te- SEMIIDÈN- que volia posar el focus en el con- na d’ell va entrar al mar un dia tèr-
sons a la recerca de l’altre germà. nen, ells han triat el gènere que vo- TICS cepte de bessó solitari. “Habitual- bol i ja no en va sortir amb vida. “Són
Muriel Villanueva (València, 1976) len”, diu Villanueva. MURIEL ment neixen sols, perquè l’altre mor situacions molt difícils. Una cosa és
acaba de publicar Semiidèntics (An- VILLANUEVA durant la gestació o bé durant el saber que morirem, i l’altra és viure-
gle) i Alba Sabaté (Manresa, 1962) Visibilitzar la intersexualitat ANGLE part. M’interessava com s’acaba ge- ho de tan joves –diu Sabaté–. Però
just ha llançat Galetes de mel i gin- Aquesta qüestió es fa més evident 190 PÀG. / 16,90 € nerant una personalitat que busca a la novel·la el suïcidi és un pretext
gebre (Columna). Són dues històri- en l’Aran, perquè neix amb els geni- la fusió en altres persones i sempre per ensenyar que la vida sempre ti-
es agermanades per bessons joves tals sense definir. “Fins ara, els in- se sent incomplet”, diu. ra endavant”. Tant l’un com l’altre
en un moment vital d’incerteses i tersexuals han estat molt invisibi- La prosa de Villanueva dota de intentaran rescatar de la memòria
preguntes, però a partir d’aquí ca- litzats. Sovint els metges demana- poètica una història narrada a sis l’existència d’aquells que han per-
dascuna transita per paratges dife- ven als pares quin gènere els volien veus. Cada capítol s’explica sota la dut. Mentre l’Arnau es fa fotos per
rents. Villanueva reflexiona sobre associar i tiraven milles, de vegades mirada d’un dels personatges: a no perdre la imatge de la bessona, la
la identitat de gènere i les formes fins i tot fent cirurgies a nadons”, as- banda de l’Aran i l’Ari també parlen Renata es mira obsessivament al
que pot adoptar la maternitat, men- senyala l’escriptora, que s’ha basat la Manuela (la mare biològica), la mirall perquè el pare li assegura que
tre que Sabaté s’endinsa en la gestió en el protocol de l’Ajuntament de Blanca (la mare adoptiva), en Mi- s’assembla molt a la seva mare.
de la pèrdua i el xoc amb els pares Barcelona, que recomana als proge- quel (el pare) i la Ruth, l’exparella de A Galetes de mel i gingebre, els pa-
a l’hora d’encetar l’edat adulta. nitors deixar a l’infant escollir el seu la Blanca. A través d’aquesta polifo- res dels protagonistes mostren du-
Els bessons de Semiidèntics són gènere quan arribi el moment. “Són nia, la novel·la desplega múltiples es maneres de gestionar una pèrdua
sesquizigòtics, cosa que els fa espe- casos claríssims en què la persona GALETES DE formes d’entendre la maternitat. i tenen un paper tangencial però re-
cials dins la pròpia peculiaritat. “Era ha d’escollir el gènere amb què MEL I “Hi ha un conflicte en la història llevant per a la història. Sobretot la
l’únic tipus de bessonada que em s’identifica –apunta l’autora–. Els GINGEBRE provocat per l’abandonament, però Verònica, la mare de l’Arnau, que
permetia que els dos germans fossin altres també ho podem fer, però no ALBA SABATÉ jo no vull culpar ningú. La materni- veu en la Renata la filla que ha per-
idèntics en tot excepte en el gènere”, en som tan conscients perquè ja COLUMNA tat ens posa molt contra les cordes. dut. Mentre el noi viu el xoc propi de
explica Villanueva, que és autora de naixem amb un sexe assignat”. 304 PÀG. / 19 € L’exigència s’acaba convertint en l’adolescència amb la seva progeni-
novel·les com La gatera (Amster- L’Ari i l’Aran desconeixen l’exis- autoexigència, i aquí ve l’atrocitat”, tora i s’hi rebel·la, la Renata troba en
dam, 2012) i de llibres juvenils com tència de l’altre però conviuen amb afegeix l’escriptora. ella la mare que enyora. “Quan et
Dunes (Babulinka Books, 2019), Pre- una sensació de buit que no aconse- Com l’Aran i l’Ari, el bessó que falta una cosa tan important, bus-
mi Llibreter 2020. Els sesquizigòtics gueixen esvair. Ella és una rapera imagina Alba Sabaté està desolat ques un substitut i trobes en altres
són un cas molt rar de bessons –no- barcelonina de moda –els versos per la pèrdua de la seva germana. llocs allò que no tens”, conclou.✒
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 41
ara
arallegim
llegim
EL LLIBRE
DE LA SETMANA
El dia a dia
dins d’un
camp de
concentració
nacionalcatòlic
La publicació de i la mallorquinitat i de la seva evolu-
Tyrannosaurus ció durant els últims setanta anys.
va ser molt acci- Breu i concisa, Tyrannosaurus és
PERE dentada i això ha riquíssima en temes, personatges i
ANTONI dificultat que si- detalls. Destaquen els joves Miquel
PONS gui reconeguda Moragues i Gori Montcada, que no
com el que és: una tenen res en comú però que per so-
gran novel·la. Escrita el 1970, quan breviure a l’hostilitat de l’entorn es-
Guillem Frontera (Ariany, 1945) fe- tableixen una amistat emocionant
ia deu anys que havia sortit del se- que els fa transgredir una de les re-
minari menor de la Porciúncula, va gles bàsiques del seminari, que obli-
caure en mans de la censura i no es ga a ser “compañero de todos, amigo
va poder publicar fins després de la de nadie”. Destaca, també, el pare
mort de Franco (a Editorial Laia el Sales, el frare depredador sexual
1977). Ignasi Riera, l’editor, va acla- que és un apassionat dels “monstres
rir els motius d’aquella censura tan d’abans del diluvi”. Com ens el pre-
severa. Resulta que el censor era un senta l’autor? Assegut en una tau-
capellà que havia estat cessat com la, mirant imatges de dinosaures i
a professor de seminari, justament una verge de Murillo: magistral. La
per abusos a menors, i es va convèn- galeria de personatges religiosos és,
cer que Frontera havia explicat la tota ella, de traca: la intel·ligència i
seva història. L’anècdota, més o els dubtes tràgics del pare Adrover;
menys ficcionada, la comenta l’au- les ambicions fanàtiques del pare
tor a l’epíleg escrit per a la reedició Vallès... Singularment completa és
que n’ha fet Club Editor. És un epí- com se’ns apareix l’experiència dels
leg que enriqueix la novel·la perquè seminaristes (la majoria fills de mo-
la posa en context i perquè descriu destes famílies de poble): la solitud,
una època i un règim tan lúgubres l’enyor de la llar, la progressiva se-
com cruels i absurds. paració del món, la supervivència
Tanmateix, és la novel·la original, sota el jou de l’autoritarisme i la in-
ara revisada, el que compta: el que transigència, la responsabilitat es-
estremeix i impressiona. Ambienta- piritual d’haver estat elegit per Déu
da a finals dels 50 i principis dels 60, i la responsabilitat terrenal de saber
explica el dia a dia d’un se- que els estudis del semina-
minari –la Porciúncula, ri són l’única manera
situat a la zona ales- d’escapar-se de la
hores incipient- fatalitat d’una du-
ment turística de ra vida dedicada
s’Arenal– i posa al camp...
el focus en mit- Tot i que el
ja dotzena de tema que
seminaristes i tracta és tru-
frares. La ma- culent, Fron-
niobra narrati- tera sap con-
va és senzilla tar les coses
però, gràcies a terribles sense
una prosa viva i ser escabrós: els
precisa –de vegades fets abominables
el·líptica i lacònica, de ens arriben no tant a
vegades poètica– i a una EFE través del que es veu si-
infal·lible capacitat de pene- nó del que es diu i se sospi-
tració i exposició de l’interior íntim ta. De la mateixa manera que és in-
i moral dels personatges, resulta tensa i dinàmica a pesar de retratar
d’una eficàcia rotunda. Frontera re- un món estàtic i opressiu, Tyranno-
crea un món ominosament singular saurus aconsegueix oferir una pa-
i alhora representatiu d’un país i leta moral i emocional molt varia-
d’un temps –una mena de camp de da a pesar de la sordidesa i la bruta-
concentració nacionalcatòlic, claus- litat estructurals: el que s’hi expli-
trofòbic i hipervigilat, d’atmosfera ca ens indigna i ens fa fàstic, però
penombrosa i atemorida–. A més, no hi falten els esclats de llum més
també mostra i escorcolla uns sen- nets i commovedors. Una novel·la
timents i uns comportaments hu- extraordinària.✒
mans diversíssims, propis d’aque-
lla Mallorca però de ressonàncies
universals. TYRANNO-
SAURUS
Terrible, però no escabrosa GUILLEM
És una de les virtuts invariables del FRONTERA
Frontera narrador: la capacitat per CLUB EDITOR
explicar la condició humana i els en- 220 PÀG. / 16,50 €
granatges i les dinàmiques de poder
que fan funcionar les societats –i
qualsevol tipus de col·lectiu– a par-
tir de les especificitats de Mallorca
42 DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
ara llegim
arallegim
ens mostren “les tensions o els
desordres morals”, ja que ens obli-
guen a dubtar, a fer-nos preguntes
i a intentar ampliar la nostra com-
prensió de la moral. I és aquí on el
llibre fa el seu elogi a la tribu im-
perfeccionista –aquella “espècie
contrafeta i de mal alè” que creu
que la imaginació i l’art imagina-
tiu són formes de ser compassiu i
generós amb el dimoni sense dei-
xar de qualificar-lo com a tal–, una
expedició que s’aventura a través
de la imaginació fins a arribar als
racons foscos de la moral humana,
allà on s’amaguen els dubtes, les
incoherències, les contradiccions.
Exploradors disposats a “passejar
de bracet amb el diable” perquè
avui coneguem una mica millor
els confins de la vilesa.
El llibre –cuinat a foc lent per-
què és “l’única velocitat a la qual
quallen les idees que val la pena se-
guir”– comença a la sortida d’un ci-
nema de Nàpols el 2013 però pren
forma el 2018 quan l’escriptora
Laura Freixas publica a El País un
article amb el títol “Què fem amb
Lolita?”, en què opina que l’obra de
Nabokov justifica “implícitament”
la violació. És en resposta a aquest
article que Luque qüestiona que es
pretengui que la novel·la condem-
METRO GOLDWYN MAYER ni el protagonista –l’art no pot ser
La tribu dels
jutge i part, defensa– i demostra
tota la seva capacitat lectora argu-
mentant que Lolita no tracta tant
de la violació com del mecanisme a
La veu lluminosa
de Kikí Dimulà
GETTY
Esports
segon entrenador de l’equip blanc, David
Bettoni, que va confirmar que Zidane es
troba bé i que no viatjarà a
Mendizorrotza. Ni Sergio Ramos ni
Carvajal s’han recuperat a temps de les
seves lesions i seran baixa.
estralls al Barça
Setién en promeses incomplertes, mals
resultats a les tres competicions, dificul-
tat per aplicar el seu criteri i “falta de lide-
ratge pública i notòria” en relació amb el
seu assistent principal, Eder Sarabia. Una
estratègia de dubtosa altura moral que
des del club, on ara mateix no hi ha diners
El tècnic reclama 4 milions mentre Piqué s’endú el seu ajudant a Andorra
ni persones amb atribucions per poder
solucionar el tema, veuen com una mane-
ra d’endarrerir el pagament al màxim. va selecció. Però els danys col·laterals sabien que Piqué mantenia una bona es dirigís a jugadors de primer nivell
“Estan desesperats. Volen que Setién es de tanta inestabilitat a la banqueta no relació amb Sarabia i feia, juntament com si fossin de regional”, reblen.
cansi, però ell no té cap pressa perquè no només tenen una lectura econòmica: amb Sergio Busquets, de mediador Piqué, igual que Messi, no va estar
l’esperen enlloc”, apunten des del Camp també afecten en termes de vestidor. quan alguns pesos pesants criticaven d’acord amb la destitució de Valverde.
Nou, on tenen clar que el cas no arribarà L’últim exemple l’encarna Sarabia, que els mètodes de Setién i del seu ajudant “No em va semblar coherent fer-ho a mit-
a judici perquè el pròxim president arri- a diferència de Setién sí que va arribar de capçalera. “El Geri va per lliure, ja es ja temporada”, va reconèixer el central a
barà al càrrec “amb ganes d’apagar focs”. a un acord per sortir del club i començar va veure en la negociació salarial”, re- La Vanguardia. En canvi, no es va alinear
Per tant, a la pràctica, el deute amb Setién a volar sol. Tot i que tenia ofertes corden a l’ARA fonts pròximes al vesti- amb l’argentí o amb Suárez a l’hora de jut-
serà com els ajornaments que la gestora d’equips de Segona, va acceptar la pro- dor, en referència a l’acord que alguns jar Setién i Sarabia, cosa que també va
va pactar fa uns mesos amb els jugadors. posta per entrenar l’Andorra, de Sego- futbolistes van tancar en paral·lel a la afectar altres homes amb pes específic
L’entitat té fins al 30 de juny per pagar-lo. na B, un equip que és propietat de Ge- negociació col·lectiva per diferir sous. com Ter Stegen i De Jong. “Amb Koeman
rard Piqué, amb qui va coincidir. Altres veus apunten que el moviment s’ha recuperat el respecte pel tècnic, pe-
Piqué, una ànima lliure Que el central català, ara lesionat de del defensa amb Sarabia és “un cop rò ja fa mesos que el vestidor no és una pi-
De Valverde fins a Koeman, el Barça ha llarga durada, hagi confiat en l’entrena- baix” per a jugadors com Messi o Jordi nya”, observen a Sant Joan Despí. Fins i
patit greument els efectes d’una pandè- dor basc per intentar dur el seu projec- Alba, que després del famós cooling bre- tot el mateix Messi, que acaba contracte
mia i s’acabarà gastant vora 20 milions te al futbol professional ha estranyat ak a Vigo van amenaçar amb no entre- al juny, ho va deixar entreveure en una
en indemnitzacions, perquè el tècnic l’entorn barcelonista, però no tant en- nar-se si Sarabia no demanava discul- entrevista recent: “Hi ha gent nova i cos-
neerlandès no va sortir gratis de la se- tre els seus companys de plantilla, que pes per la seva actitud. “Li retreien que ta unir-nos com abans”.e
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 45
esports
TOT COSTA
Stuani i De Tomás, els
JORDI COSTA termòmetres del derbi català
PERIODISTA
El moment dels dos davanters explica les temporades del Girona i l’Espanyol
Koeman tots dos coincidiran d’inici: “Haurem de el màxim rendiment. Però crec que en-
exhaureix ROGER REQUENA / JORDI BOFILL
BARCELONA / GIRONA
pensar-nos qui surt i qui no, perquè el
partit serà llarg i necessitem alternati-
cara té capacitat per donar més del que
ha donat, que no és poc. I en això estem,
la paciència Montilivi acollirà aquesta tarda (18.15 h,
ves”. Durant la seva absència, el tècnic
gironí s’ha fet un fart de rumiar fórmu-
en intentar que segueixi sorprenent”, va
afirmar en la prèvia del derbi.
T
Gol) un derbi català entre el Girona i les, però cap ha convençut plenament. Stuani ja sap què és amargar una tar-
ot i que ja s’havia mostrat l’Espanyol. Dos equips amb una forta Per al derbi no podrà comptar amb da al seu antic equip. Ho va fer a l’elit,
crític anteriorment amb el dependència dels seus dos principals Gumbau, sancionat, ni amb Terrats, po- en aquelles nits en què el Girona con-
seu equip per algunes erra- atacants. Cristhian Stuani i Raúl de To- sitiu per coronavirus. vertia en or tot el que tocava. De Tomás
des barroeres, va ser en una más són un autèntic privilegi per a dos també ha vist porteria contra el Girona
nit de Copa a Cornellà on clubs que viuen, en gran mesura, de la La millor primera volta de De Tomás amb tres samarretes diferents: la del fi-
Koeman va canviar la paciència pel fu- seva eficàcia. L’uruguaià i el madrileny Si els gironins estan enyorant Stuani, lial del Madrid, la del Valladolid i la de
et. Potser perquè aquests dies se li ha són, molt probablement, els millors da- els espanyolistes celebren que la pandè- l’Espanyol, en la primera volta. En
ajuntat la falta de consens dels candi- vanters de Segona Divisió. mia hagi impedit cap forta ofensiva per aquell partit (1-2), els gironins van con-
dats per fitxar-li reforços amb un par- El primer va arribar a Girona el 2017, endur-se el seu home gol. De Tomás vertir-se en el segon equip a derrotar
tit en una superfície hostil per al futbol, i des d’aleshores ha marcat 74 dels 178 acaba de firmar la millor primera volta l’Espanyol en algun dels 15 duels en què
però l’holandès va dir prou. La victòria gols dels blanc-i-vermells (41,57%). El de la seva carrera, amb 12 gols. El seu el punta madrileny ha marcat. Els seus
final no va evitar que Koeman qualifi- segon, aterrat ara fa un any a Cornellà- repte? Superar els 24 que va firmar en gols, a part d’espectaculars, acostumen
qués de poc seriós fallar dos penals i El Prat, ha firmat 17 dels 53 gols blanc- tota la temporada 2017-18 amb el Rayo a ser sinònim de punts. El seu bon ini-
que jutgés d’innecessari el desgast i-blaus (32%). Els seus respectius Vallecano, també a Segona. Segons el ci de curs ha permès a l’Espanyol acon-
d’allargar el partit fins a una tercera equips gaudeixen i pateixen els seus di- seu tècnic, Vicente Moreno, el madri- seguir un lideratge que espera conser-
pròrroga consecutiva. De manera que, ferents estats de forma. leny encara té marge de millora. “Estem var a Montilivi. Seran els termòmetres
a diferència d’altres dies en què havia El Girona ha acusat massa la baixa de satisfets de tenir-lo i intentem treure’n del derbi català.e
buscat arguments per mostrar-se Stuani, el seu pal de paller en els últims
comprensiu amb els seus deixebles, va quatre anys. L’uruguaià encadena una
assenyalar més la seva falta d’aptitud irregularitat desconeguda: dife-
que no pas d’actitud. rents lesions l’han apartat del
I és que als problemes del Barça terreny de joc i només ha po-
32%
aquesta temporada se’ls pot atribuir
qualsevol origen, tret de la voluntat
gut disputar set duels durant
la primera volta. Sense una 41,5% dels gols que ha
d’uns futbolistes que posen de mani- referència amb cara i ulls, els dels gols marcats marcat l’Espanyol
pel Girona des des del seu
fest que no hi ha més nivell del que ve- registres ofensius dels giro- fitxatge
del 2017
iem. És igual si és una final contra nins no són ni de bon tros els
l’Athletic –un mitja taula de Primera– que caldrien. A aquestes altures
o un duel amb un Segona B que venia del curs passat Stuani portava 16
d’eliminar l’Atlètic de Madrid però no gols –ara només n’ha marcat dos i els va
ha guanyat cap partit de Lliga des de fer el mateix dia–, els mateixos que tot
fa dos mesos. Per no deixar-se res al l’equip actualment. Recuperar-lo de
pap, quan li van preguntar per l’actu- veritat i corregir aquest dèficit se-
ació dels futbolistes menys habituals rà fonamental si els homes de
–Pjanic, Riqui Puig o Trincao– no es va Francisco aspiren realment a 74 17
estar de reblar la seva crítica. No tinc situar-se entre els escollits. Hi gols
gols
clar si es referia al rendiment dels inte- ha certa urgència per comen- marcats en quatre marcats en el seu
ressats o a la impossibilitat de portar çar a funcionar, perquè el ca- temporades de
blanc-i-ver- primer any com a
reforços, però confirma que el tècnic lendari fa pujada, l’equip enca- blanc-i-blau
considera insuficients les eines que té. dena quatre jornades sense gua- mell
Per més raó que tingui, a Koeman nyar i està a quatre punts del play-
li convé acceptar que és absurd pagar off amb un partit més que el Leganés.
per un futbolista que pot venir de Perquè Stuani no només és els gols
franc a l’estiu, i que no li comprin que marca, sinó l’efecte que provoca en
l’aposta per Depay tot i que Braithwai- els mateixos companys, als quals infla
te no doni per més. És més: li toca de- de confiança, i en els contraris, que s’es-
cidir si destina més recursos a la Copa panten coneixedors de la llegenda d’un
ara que és el títol més a l’abast. I, a més, davanter que assumeix els veritables 2 12
fer-ho amb bona cara, perquè la situ- brots verds d’esperança. Contra l’Es- gols gols
ació del club és tan ruïnosa que fins i panyol podria formar parella d’atac en la primera en la primera
tot ha perdut les formes. Que l’hi pre- amb Mamadou Sylla, el màxim goleja- volta d’aquesta volta d’aquesta
guntin a Setién.e dor de la plantilla amb cinc gols. Fran- Lliga Lliga
cisco, però, no va voler confirmar que
46 DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
esports
POLIESPORTIU
BÀSQUET - EUROLLIGA
LA GUANTERA
Estils 02
mília o la Torre de Collserola, però ment l’oferta). Aquests dos barris i el mentre es fa fosc, la vista que va im-
MAR CALPENA recordeu que a més de tenir parcs i de Vallbona, que travessa la Meridi- Privilegi mortalitzar Loquillo a Cadillac soli-
BARCELONA espais visitables amb bones vistes, ana, són obra dels esforços i la llui- Des de Torre tario. Una altra opció és fer la visita al
Q
Barcelona també és una ciutat de ter- ta dels seus veïns i amaguen entre els capvespre a l’Observatori Fabra, que
uan no es pot caminar més rats i, sovint, des de qualsevol casa seus forts desnivells travessats per Baró podeu més enllà del magnífic horitzó us
enllà dels límits de la ciu- podeu gaudir de paisatges insospi- carrers serpentejants unes altres gaudir d’unes permetrà alçar la vista també cap al
tat cal pensar en tres di- tats en altres urbs més planes. vistes privilegiades: des de la plaça vistes que cel nocturn. Els caps de setmana s’hi
mensions i descobrir la balconada que hi ha a la sortida del arriben fins al fan visites guiades a les set del vespre,
Barcelona vertical, la dels Una torre i moltes vistes metro de Ciutat Meridiana podeu que podeu reservar a través de la web
Maresme
turons, els gratacels, els telefèrics i Comencem per tot un castell, o al- arribar a veure el Montseny, i a tocar Sternalia.com.
les talaies. Us convidem a enfilar-vos menys un castell de nom, perquè la de l’estació de Torre Baró hi troba- Però si no teniu ganes de pujar tan
sobre la trama urbana i descobrir una Torre del Baró no és una edificació reu un petit funicular, amb només Alternatives amunt, també podeu enfilar-vos als
ciutat que amaga més d’un skyline i medieval sinó l’estructura d’un ho- tres parades i gratuït, que ajuda els El Turó de la primers contraforts de Collserola vi-
amb moltes sorpreses amagades. Ai- tel que no es va arribar a inaugurar veïns a superar els desnivells. sitant el Parc-Castell de l’Oreneta,
xò sí, prepareu-vos per fer exercici, mai i que havia de formar part d’una Peira o el amb un petit mirador amb una agra-
perquè per arribar a molts dels mira- urbanització sofisticada, una mica Els clàssics de Collserola Putxet no són dable zona de pícnic molt a prop de
dors la millor manera de fer-ho, si no a l’estil de la del Parc Güell, al prin- Les vistes i els miradors de la serra de tan coneguts i l’entrada inferior, a quatre passos del
l’única, és caminar (tot i que molts cipi del segle XX. Però hi va haver Collserola i el seu parc natural me- tenen vistes monestir de Pedralbes.
són accessibles per a tothom i gaire- una Torre del Baró real, desaparegu- reixerien per si mateixos no ja un re- interessants
bé sempre hi ha alguna manera d’es- da a la Guerra de Successió. Sigui portatge sinó tot un llibre. Un bon Tres vessants de Montjuïc
curçar una part del trajecte, si no vo- com sigui, hi podeu accedir amb cot- lloc per començar a explorar-los és la L’altra gran elevació de Barcelona és
leu o no podeu caminar). xe o hi podeu arribar baixant al me- carretera de les Aigües, el passeig pa- la muntanya de Montjuïc. Un espai
A més, heu de tenir en compte un tro de Roquetes i pujant unes quan- noràmic marcat pel trajecte d’una de sense el qual no s’entén la ciutat –de
parell d’idees abans de començar les tes escales –tranquils, n’hi ha un les antigues conduccions d’aigua a la fet, una bona part està construïda
ascensions als cims barcelonins. A tram d’automàtiques– o amb el bus ciutat que tants ciclistes i corredors amb la seva pedra– i que ha servit,
Collserola i Montjuïc no hi ha gaires 127. L’esforç val la pena: en un dia s’estimen i visiten el cap de setmana. gràcies precisament a les seves vis-
llocs per poder comprar res de men- clar gaudireu no només d’una vista Si hi aneu entre setmana podreu fru- tes, de punt de vigilància, de far i de
jar o per anar al lavabo, perquè amb meravellosa sobre la ciutat fins al ir molt més assossegadament tant de lloc d’oci. La simple pujada a la mun-
la pandèmia s’han tancat alguns Maresme, que per si mateixa ja jus- la natura com de l’espectacular vis- tanya ja us portarà tot de sorpreses
equipaments. Una altra cosa que heu tifica la visita, sinó també d’una altra ta sobre la ciutat. Hi podeu accedir agradables. Si ho feu pel Poble-sec
de tenir present és que a les dues zo- vista, molt més desconeguda, sobre amb el funicular de Vallvidrera, amb podreu caminar pel parc del mateix
nes les distàncies enganyen i és fàcil els barris de Torre Baró i Ciutat Me- cotxe, aparcant al pla dels Madui- nom; pugeu per Creu dels Molers o
que acabeu caminant molt més del ridiana, als quals podeu arribar ca- xers, o pujar-hi caminant des de la per Blasco de Garay i arribareu al
que prevèieu. Hem omès algunes de minant pel sender que surt cap a la plaça del Doctor Andreu, cosa que us desconegudíssim barri de la Satalia,
les propostes clàssiques que ara ma- dreta del castell i que passa per dar- recomanem perquè així podeu atu- un reducte de casetes de finals del
teix, llàstima, són tancades, com el rere del restaurant El Cordero-El rar-vos a fer una copa o bé al Mer- segle XIX que van estar a punt de
monument a Colom i la Sagrada Fa- Mirador (el nom n’explica clara- beyé o bé al Mirablau i contemplar, caure sota la piqueta especuladora
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 49
estils
2
Gent TEXT:
ALEJANDRA PALÉS
04
03
05
TWITTER
Bernie Sanders, rei dels mems
de la investidura de Biden
Joe Biden és el nou president dels Estats la seva dona, Jane O’Meara Sanders,
Units, però el dia de la investidura el pro- que ha explicat que l’abric que duia va
tagonisme se’l va endur un altre demòcra- ser un regal de Nadal del seu fill. “Una
ta, Bernie Sanders. La seva imatge, asse- jaqueta de plomes de Vermont, unes
gut en una cadira de plàstic, amb un gran manyoples de Vermont, sentit comú de
i que són un niu d’àliga des del qual Una ciutat costeruda anorac, amb els braços plegats i lluint Vermont”, argumentava.
es pot contemplar la trama de la ciu- Sí, Roma és la ciutat dels set turons, guants per protegir-se del fred de Wa- Més enllà de l’allau de mems, la
tat. Des d’allà podeu continuar fins però en realitat el sobrenom també shington DC s’ha fet viral i s’ha convertit imatge de Sanders també ha encès el fu-
al mirador del mateix nom –amb un escau a Barcelona. En aquest recorre- en carn de mems arreu del món. La imat- ror pel seus guants, fets per una profes-
convenient xiringuito per refrescar- gut per les grans talaies de la ciutat el ge ha sigut retallada i enganxada en foto- sora d’una escola de Vermont que ha
se després de la pujada– i més amunt turó de la Rovira, coronat per les fa- grafies que mostraven tot tipus de situa- rebut milers de sol·licituds de persones
fins als jardins del mirador de l’Al- moses restes dels búnquers del Car- cions: des d’assegut al metro de Nova York que volen comprar-ne un parell. “Grà-
calde i el castell de Montjuïc. La bo- mel –en realitat, bateries antiaèries fins compartint escenari amb els protago- cies per tot el vostre interès en els
la extra és fer aquest últim trajecte convertides després en barraques–, nistes de Friends o protagonitzant les cap- guants del Bernie! Estic molt conten-
en telefèric i sentir que sureu sobre és el que en els últims anys s’ha fet ses d’unes infusions per dormir. ta que els portés a la investidura. Des-
la ciutat. A Montjuïc també podeu més popular entre caçadors de vistes Amb tantes bromes sobre la seva ves- afortunadament, no en tinc més per
pujar a l’aeri –a l’altura de Miramar, del món sencer, i bé es mereix una vi- timenta, Sanders ha sortit a defensar- vendre. A Etsy trobareu moltes altres
antics estudis de TVE i ara hotel– i sita, amb una possible parada d’avitu- se. El demòcrata ha explicat als mitjans persones que també els fan”, explicava
baixar fins al port de Barcelona fent allament al cèlebre Bar Delicias del de comunicació que li preocupava més Jen Ellis a Twitter. La professora va re-
“ooooh” i “aaaah” amb l’espectacu- Carmel. Però no us deixeu perdre al- passar fred que anar ben vestit. “A Ver- galar els guants a Bernie Sanders quan
lar imatge de la costa barcelonina. tres pujols menys coneguts, que a mont [d’on és Sanders] sabem alguna estava en campanya per ser escollit
Si en canvi pugeu per l’altre cos- més de les vistes tenen l’al·licient de cosa sobre el fred i no ens preocupa la com a candidat demòcrata a la presi-
tat de la muntanya, tindreu ocasió ser una petita bombolla d’aire net en- moda”, assegurava. També l’ha defensat dència dels Estats Units.e
d’aturar-vos a contemplar la ja clàs- mig de la ciutat, com ara el turó de la
sica perspectiva des del Museu Na- Peira –amb doble skyline de la ciutat
cional d’Art de Catalunya (en versió i de Collserola– o el Putxet. Aquest úl-
premium si pugeu al terrat o dineu al
seu restaurant). Si envolteu l’anella
tim té moltes zones per caminar, mal-
grat que cal pujar un bon tram d’esca-
Adele signa l’acord de divorci
olímpica pel vessant sud, veureu els les per arribar al cim, i una vegetació La cantant Adele i el seu exmarit,
terrenys de la Zona Franca on al se- frondosa i agradable. Simon Konecki, han arribat a un acord
gle XVII s’assecaven les indianes Si el que preferiu són els terrats, de divorci dos anys després d’anunciar
que van protagonitzar una prime- molts hotels concentren aquests dies la seva separació. Segons avança
renca Revolució Industrial i l’arqui- l’oferta de restauració a les terrasses Us Weekly, la britànica i el filantrop
tectura de l’Hospitalet. Arribareu al (consulteu-los abans, que el temps i nord-americà han presentat els papers
mirador del Migdia, un parc coste- la pandèmia no hi ajuden). Si trobeu a un tribunal de Los Angeles, però
rut i ple de vida al costat del cemen- que més aviat teniu necessitat d’ele- encara estan a l’espera de la signatura
tiri. En acabat, podeu fer una mica vació espiritual, una altra opció és vi- del jutge. L’acord, del qual no s’han
de trampa i agafar l’autobús 108, sitar els terrats de Santa Maria del donat detalls econòmics per desig de la
que us durà fins a Miramar, des d’on Mar o de la catedral, dues de les esglé- cantant, servirà per repartir la fortuna
podeu recórrer en sentit invers l’iti- sies de la ciutat que permeten desco- de l’exparella, de més de 160 milions
nerari que us descrivíem al princi- brir des del sostre com es veu Barce- d’euros.e
pi d’aquest paràgraf. lona a vista d’ocell.e GETTY
50 DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
Mèdia
PANTALLES
en la subtitulació de tota mena de El lingüista especialitzat en au- Posteriorment es van invertir els
À. GUTIÉRREZ / L. SERÓ MORENO contingut audiovisual (sèries per a Criteri diovisual David Arnau coincideix en percentatges. I, en l’actualitat, el
BARCELONA la televisió, pel·lícules, documen- TV3 tria qualificar la crisi d’estructural, més 100% de la contractació es deci-
tals, curts...) de l’anglès i del fran- enllà dels efectes immediats de la deix segons l’oferta. Això compor-
Una de les màximes aspiracions del cès al català i al castellà. “Durant les empreses pandèmia. “En els últims quinze ta una pressió perquè les empreses
doblatge és passar desapercebut, aquests cinc anys he vist que els de doblatge anys, el sector ha fet una davallada que s’hi presentin abaixin costos.
que l’espectador es pugui capbus- terminis per entregar les traducci- en funció importantíssima. Es nota molt És a dir, qualitat.
sar en la història sense notar la bar- ons als clients cada cop s’han es- del preu, no l’abaratiment de costos, que ha pro- A més, el repartiment té un me-
rera idiomàtica. Però en els últims curçat més, fins al punt d’haver de la qualitat vocat que la feina es concentri en es- canisme pervers: les dues primeres
temps alguns doblatges han gene- d’entregar un encàrrec al cap de tudis petits”. Les xifres són evidents empreses qualificades, ordenades
rat prou xerrics com perquè part poques hores o l’endemà. Treballar i parlen per si soles. El 2008 la con- per pressupost, obtenen el 30% ca-
del públic hagi fet notar el seu mal- sota aquestes condicions fa que el vocatòria de TV3 per fer-hi doblat- dascuna de les hores en joc. La ter-
estar a les xarxes socials. L’últim producte final se’n ressenti i no es ges va posar a concurs 2.500 hores cera i la quarta reben el 15% dels
cas ha sigut el de la sèrie Altsasu, transmeti amb la qualitat que hau- de continguts, que s’havien d’ator- encàrrecs cadascuna. I l’última
que va generar una marea de co- ria desitjat el traductor”. gar a un mínim de nou estudis i un classificada, el 10%. “La qualitat,
mentaris entre indignats i irònics a A aquesta crisi estructural se li màxim d’onze. El costum feia que com el valor al soldat, se li suposa”,
les xarxes socials. L’ARA s’ha posat ha afegit, a més, el roc a la faixa de la sempre s’optés pel màxim reparti- lamenta Arnau. I, en tot cas, la
en contacte amb diversos professi- pandèmia, que, segons aquest tra- ment. En la contractació del 2020, pressió per abaixar el preu és mà-
onals del sector –traductors, lin- ductor, “ha comportat molta el nombre d’hores a subhasta és de xima, fins al punt que alguna de les
güistes, empresaris, actors– i ha menys feina per als professionals 1.200 i ja només s’escullen cinc es- empreses referents del sector ha
constatat que la precarització en del sector, però sobretot per als tra- tudis de doblatge. deixat de presentar-se a les convo-
què viu el sector aboca a una dava- ductors que es dediquen a fer tra- I no és només una qüestió de vo- catòries de la televisió pública.
llada dràstica de la qualitat. duccions per a doblatge, ja que lum de negoci. El canvi més signi- “No em fa res parlar bé de la
“Fa cinc anys que soc traductor molts estudis van haver de tancar ficatiu és de criteri. Fa deu anys, el competència”, explica Carles No-
autònom”, explica Carles Serrat a causa de l’estat d’alarma i han tri- 60% de la puntuació corresponia a gueres, director de l’empresa Ta-
Pérez, especialitzat en traducció gat uns mesos a recuperar la seva avaluacions qualitatives i només el kemaker i autodeclarat fan del do-
audiovisual i, més concretament, activitat anterior a la pandèmia”. 40% obeïa a l’oferta econòmica. blatge, amb vora quatre dècades
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 51
mèdia
NOVA La HBO amplia la cartera de projectes vinculats a Joc MOR MIRA Mira Furlan, actriu de Perdidos, ha mort als 65 anys,
PREQÜELA DE de trons. Segons avança en exclusiva Variety, està FURLAN, DE segons va confirmar ahir J. Michael Straczynski,
‘JOC DE TRONS’ preparant una adaptació de Tales of Dunk and Egg, una ‘PERDIDOS’ creador de Babylon 5, sèrie de ciència-ficció que també
saga de llibres que són una preqüela de Joc de trons. va protagonitzar.
d’experiència. “Així que diré que repercutiria després en els punts Els estudis que la reforma laboral de Rajoy va fi- El català doblat, en retrocés
un dels millors estudis és Sound de la seva candidatura al pròxim Takemaker, xar que els convenis caducats es Una de les tuitaires del sector que
Studio, una empresa històrica que concurs públic. uns dels que prorrogarien com a màxim un any més van reaccionar al doblatge de la
tota la vida havia fet doblatges en “Normalment sempre treballem doblen sèries i per donar marge per negociar el nou minisèrie Altsasu va ser Txell Sota.
català. Aquest any no s’hi ha pre- amb presses. Ja no preguntem si és pel·lícules al i, si no, deixarien de ser vigents. “Que no hagin cuidat Altsasu, que és
sentat. Per què? Perquè a la baixa urgent, perquè sempre és urgent. català i que Començava una època àrida per una sèrie que ens toca de prop, de-
no sap treballar”. Deluxe, l’empre- Abans teníem una setmana per re- reclamen més als professionals del sector: sense mostra que no ens creiem que el do-
sa espanyola de més facturació, passar el guió, mentre que ara hem atenció a la conveni col·lectiu vigent i amb la pa- blatge és una eina fonamental per
tampoc no s’hi ha presentat, tal d’enllestir en un dia i mig –explica qualitat. tronal dissolta i, per tant, cap pos- contribuir a la normalització lin-
com solia fer. “Ja no els interessa el Arnau–. Ara bé, ja no sé si és la TAKEMAKER. sibilitat de negociar-ne un de nou. güística”, explica a aquest diari.
filtre de preu. I parlem d’empreses pressió de la televisió o és que els A la dreta, un “La fi del conveni va donar llibertat Aquesta actriu és partidària que les
que han doblat Tarantinos, Allens, estudis tenen pressa per poder en- fotograma perquè les empreses paguessin per dues versions (original i doblada)
James Bonds, Marvels... Gent amb trar de seguida la feina següent. Ai- d’Altsasu. EITB sota del que estava establert”, rela- estiguin ben curades i que l’especta-
talent que sap treballar bé”. xò havia sigut una feina artística, ten diversos professionals consul- dor pugui triar. “Sembla que ens hà-
En el cas d’Altsasu, el doblatge no que intentaves que quedés bé. Pe- tats per l’ARA. Van ser anys “durs”. gim oblidat que moltíssima gent
es va fer a través d’aquesta convoca- rò ara en tot plegat hi ha un punt de El 2013 gairebé 200 treballadors del que no mirava TV3 va començar a
tòria. Com que es tractava d’una màquina de xurros”. sector van adherir-se a una mirar-la per veure les sèri-
producció d’EiTB, amb una partici- Nogueres encara és més taxatiu: declaració de l’Associa- es que es doblaven al ca-
pació menor de TV3, la sèrie va arri- “Em tiraré pedres sobre la meva ció d’Actors i Direc- Dossier de talà i que això va aju-
bar al canal català claus en mà, ja do- pròpia teulada, però doblar al cata- tors Professionals l’ARA dar molta gent a
blada. Però ho va assumir una em- là només té sentit si ho fas bé. Si no, de Catalunya aprendre directa-
presa (La Fábrica de Carbón) que, si és llençar els diners, perquè aquí (AADPC) en què Aquest diumenge, ment a parlar la
bé té una gran reputació en la capta- som bilingües i podríem entendre la es comprometien dossier de set pàgines nostra llengua,
ció del so en directe, no acumula el versió castellana. Però doblem per- a no acceptar sa- amb el títol “El català petits i no tan pe-
know-how de doblatge de les empre- què volem normalitzar la llengua. I laris inferiors als que (no) parlen els tits”, assegura.
ses que treballen directament per a això ens obliga a fer-ho bé”. del 2009, els vi- joves”, sobre l’ús de la Una altra ac-
TV3 i que han d’estar obligatòria- gents fins a la re- triu de doblatge
ment homologades. El doblatge el Els actors, sense conveni forma (o sigui, llengua entre els que també prefe-
va dirigir, a més, una persona jove, “La nostra és una història de preca- 36,99 € per convoca- adolescents reix mantenir-se en
amb una experiència relativament rietat”, sentencia una actriu de do- tòria de sessió de do- l’anonimat confirma la
curta en el sector. blatge catalana que porta diversos blatge i 4,06 € per cada ta- davallada en les contracta-
La precarització també es nota anys al sector i prefereix mantenir- ke, la unitat que es refereix al do- cions: “Noto que la llengua pròpia
en el si de TV3. El departament de se en l’anonimat. Però ella mateixa blatge d’una a cinc línies de text; en està caient: només un 10% dels do-
producció aliena s’ha anat apri- coincideix amb la resta d’entrevis- cinema, 50,64 € per convocatòria i blatges que faig són en català”, asse-
mant, i això vol dir que s’apliquen tats que hi ha una data clau que expli- 5,63 € per take). Però ni hi eren tots gura. Roger Isasi-Isasmendi, que
menys controls que abans. Pel·lí- ca la davallada de les condicions la- els treballadors –són uns 300-350 porta gairebé 30 anys al sector, tam-
cules com It o Argo, a tenor dels borals del sector. És l’any 2012, quan actualment, segons dades de l’asso- bé ha notat aquest descens pel que
professionals consultats per a el Partit Popular va aprovar la refor- ciació Doblatge Unida de Barcelo- fa als projectes doblats al català:
aquest reportatge, haurien tornat ma laboral i això va fer que el món del na– ni cap empresa va signar-lo. “Els últims anys hem notat un aug-
als estudis que les haguessin pre- doblatge a Catalunya quedés sense Després va venir la pandèmia, ment de la feina en castellà, però la-
sentat, amb una nota negativa que conveni un any més tard. El motiu és que ha aturat molts rodatges i tam- mentablement no en català”.e
52 DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
mèdia
Cristina Puig entrevistarà Antoni Castells, director mèdic de El programa d’actualitat presentat per Iñaki López i Verónica
l’Hospital Clínic, i Rafael Vilasanjuan, director d’anàlisi de l’Ins- Sanz rep diversos experts i especialistes amb els quals es co-
Hunter Schafer protagonitza l’episodi i també titut de Salut Global de Barcelona, la setmana que les UCI ca- mentarà l’evolució de la pandèmia a Espanya. Entre d’altres,
l’ha coescrit amb Sam Levinson. HBO talanes estan a punt del col·lapse. Amb ells es parlarà de la participaran al programa els doctors César Carballo, José An-
distribució de les vacunes contra el coronavirus, de l’evolu- tonio López, Silvia Durán i Julio Mayol. D’altra banda, La Sex-
‘Euphoria’ estrena el segon dels ció de la pandèmia i de si calen o no més restriccions. També ta noche entrevistarà Cristina Almeida, Cayetano Martínez
s’analitzarà la decisió del TSJC que, ara com ara, manté les de Irujo, Miguel Sebastián i Roberto Leal, presentador d’El
seus dos episodis especials eleccions el 14 de febrer i no en permet l’ajornament. desafío.
La crisi del coronavirus ha endarrerit les temporades de
moltes sèries. Una de les afectades ha sigut Euphoria, la INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA
‘Besos al aire’ serà la primera 06.00 Les tres bessones. 11.26 Oddbods. 19.38 Pat, el gos. 08.25 Euroleague Women.
sèrie espanyola de Disney+ 06.50 Misha, la gata violeta. 12.01 Els germans Kratt. 20.13 Gos pudent. 10.00 NBA.
07.11 El dia que el Henry va 12.44 Els pingüins de 20.38 Mike el magnífic. 10.10 Dakar 2021.
Disney+ fa els primers passos en la producció espanyo- conèixer... Madagascar. 11.35 Km 0.
21.27 La Pantera Rosa.
la. La plataforma ha anunciat que Besos al aire, de Me- 07.32 Bob, el manetes. 13.29 Robin Hood, el 11.55 Divisió d’Honor
21.55 Còmics. Tricicle Joan
diaset, serà la primera sèrie espanyola que entrarà al seu 08.10 La Franny i les sabates trapella de Sherwood. Juvenil.
Gracia, Carles Sans i
catàleg. La ficció, que s’estrenarà al març, es podrà veu- màgiques. 14.14 La Pantera Rosa. Paco Mir encarnen la 13.55 L’home més fort del món.
re a través del canal Star, el seu repositori d’entreteni- 08.32 El Mic i els seus amics. 14.51 El xai Shaun. universalitat de l’humor 14.40 Zona zàping.
ment per a adults que començarà a funcionar a partir del El petit mariner. 15.30 Herois amb cua. La
gestual ple de tendresa 15.15 Afrontant les onades.
23 de febrer i que se sumarà a altres finestres de la pla- 09.00 Manduka. Crema cotorra. 15.40 Lliga Premaat
i de dobles sentits,
taforma com les que hi ha dedicades a Marvel, Pixar i Na- cremada experimental- 15.55 Sam Fox: Aventures Masculina.
que juga amb l’absurd,
tional Geographic. Mayden i Natàlia. extremes. La febre del 16.55 Lliga Segona Divisió B.
09.20 Perduts a Oz. cocodril. però que alhora es pot 18.55 72 dies al límit.
Besos al aire és una minisèrie dramàtica de dos capí- reconèixer en la quoti-
10.02 El Pat Noel. Una 16.20 Spirit, cavalcant en 19.50 OK Lliga.
tols que té la crisi del coronavirus com a teló de fons. Pa- dianitat de tots.
història horripilant. llibertat. 21.35 Roda de premsa de
co León i Leonor Watling són les cares més visibles d’una 10.25 Pat, el gos: el 17.06 Jo, Elvis Riboldi. 23.05 De bon humor. Inclou Ronald Koeman.
ficció que vol ser “un homenatge a l’optimisme, a l’amor i Caputxet. Vull ser una 17.40 Quin crac, l’Angelo! Els monòlegs i L’humor 22.05 Vendée Globe.
a les persones que han vetllat per la salut i les necessitats granota. 18.10 L’Alícia i en Lewis. a la televisió. 22.30 FIA World Rally
de tots els ciutadans durant el confinament”, detallava 10.30 Pat, el gos. 18.55 Prodigiosa: Les aven- 00.45 Rumba a l’estudi. Willy Championship.
Mediaset. Rere el projecte hi ha Dario Madrona, creador 11.00 La família del Super3. tures de Ladybug i Gat Fuego. 23.00 Gol a gol.
d’Élite, i Aitor Gabilondo, responsable de Patria.e Especial Splash. Noir. 01.45 Còmics. Tricicle. 00.35 324 Esports.
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 53
mèdia
Regne Unit, 2016. Joan Castleman és una bona esposa, però Israel, 2018. El Salam és un jove palestí que viu a Jerusalem França, 2019. L’any 1976, a Djibouti, un grup de somalis re-
porta més de quaranta anys sacrificant els seus somnis per i treballa en una telenovel·la palestina molt coneguda. Ca- bels segresten un autobús escolar amb 21 nens francesos i
mantenir viva la flama del seu matrimoni. El dia abans que el da dia, per arribar els estudis de televisió, el Salam ha de una professora nord-americana. El capità André Gerval rep
seu marit rebi el premi Nobel de literatura, la Joan arriba al seu passar un estricte control israelià. Allà hi treballa l’Assi, la l’encàrrec de liderar un grup de franctiradors que tenen la
límit i fa públic el secret més ben guardat del seu marit. dona del qual és una gran fan de la telenovel·la. missió de fer el rescat en secret.
10.15 MasterChef Junior. 07.00 Pelopicopata. 08.30 Malas pulgas. 06.00 I love TV: lo mejor. 09.00 Crea lectura. 11.15 Barça Highlights.
13.30 Audiencia abierta. 08.30 Los más... 10.05 Fogones lejanos. 07.05 Mejor llama a Kiko. 09.15 Zapeando. 11.30 Nascudes per jugar.
14.00 L’informatiu. 12.30 Cocina abierta con 11.00 Callejeros viajeros. 07.35 Love is in the air. 10.45 Equipo de investiga- 11.45 Històries.
14.30 Corazón. Karlos Arguiñano. 12.45 Viajeros Cuatro. 11.30 Más que coches. ción. 12.15 Tots els gols de...
15.00 Telediario 1. 13.50 La ruleta de la suerte. 14.00 Cuatro al día. 12.20 Got Talent España. 14.00 La Sexta noticias 1ª 12.45 600’’.
16.00 Sesión de tarde: 15.00 Antena 3 Noticias 1. 15.00 Noticias Deportes Momentazos. Espai edición. 13.00 Roda de premsa
Se busca niñera. 15.45 Deportes. Cuatro. que recull els millor 15.00 La Sexta deportes. Ronald Koeman.
Alemanya, 2018. Dir.: 15.55 El tiempo. 15.20 Deportes Cuatro. moments del programa 15.15 La Sexta meteo. 13.30 Les grans nits del
Heidi Kranz. 16.00 Multicine: Cambiadas 15.30 El tiempo. Got Talent España. 15.30 Pel·lícula: Contact. Barça.
17.30 Sesión de tarde: al nacer. EUA, 2020. 15.45 Home cinema: 13.30 Socialité. EUA, 1997. Dir.: Robert 13.45 Tots els gols de...
Los médicos y yo. Dir.: Ben Meyerson. Timeline. EUA, 2003. 15.00 Informativos Zemeckis. Int.: Jodie 14.45 Barça Highlights.
Alemanya, 2014. Dir.: 17.40 Multicine: Doble Dir.: Richard Donner. Telecinco. Foster i Matthew 15.00 Barça News Flaix.
Oliver Schmitz. embarazo. EUA, 2015. Int.: Paul Walker i 15.40 Deportes. McConaughey. 15.15 Divisió d’Honor
19.00 Cine de barrio: Esto Dir.: Lee Friedlander. Frances O’Connor. 15.50 El tiempo. 18.00 Pel·lícula: Aterrizaje Juvenil.
es un atraco. Espanya, Int.: Mollee Gray i 17.50 Home cinema: 16.00 Viva la vida. forzoso. Canadà, 17.00 Barça News Flaix.
1987. Dir.: Mariano Brittany Curran. El mosquetero. 21.00 Informativos EUA, 2005. Dir.: Jim 17.15 Roda de premsa
Ozores. 19.20 Multicine: El caso del Alemanya, Luxemburg , Telecinco. Wynorski. Int.: Antonio Ronald Koeman.
21.00 Telediario 2. bebé desaparecido. Regne Unit, EUA, 2001. 21.45 Deportes. Sabato Jrr i Michael 17.45 L’àlbum. Carles Rexach.
21.30 Informe semanal. Alemanya, 2017. Dir.: Dir.: Peter Hyams. 21.55 El tiempo. Paré. 18.15 Les grans nits del
22.00 Pel·lícula: La buena Andreas Senn. Int.: 19.50 Cuatro al día. 22.00 Sábado deluxe. 19.00 Pel·lícula: Cerberus. Barça. El 0-5.
esposa. Regne Unit, Roeland Wiesnekker i 20.50 Deportes Cuatro. Jorge Javier Vázquez EUA, Romania , 2005. 18.30 Dream Team: el somni
Suïssa, EUA, 2016. Meike Droste. Una nena 21.10 El tiempo. entrevista l’actriu Lola Dir.: John Terlesky. Int.: que va canviar el futbol.
Dir.: Björn Runge. Int.: de dos anys desapareix 21.20 First Dates. Herrera. A més, s’ofe- Greg Evigan i Garret 19.30 El 9.
Glenn Close i Jonathan de la seva habitació en 22.00 El blockbuster: La reix un debat sobre Sato. La doctora 20.00 Lliga Nacional de
Pryce. Darrere de Joe una zona residencial. intervención. França, la tercera edició de Samantha Gaines, una Futbol Sala. Peñíscola
Castleman, un pres- Els carrers dels voltants Bèlgica, 2019. Dir.: La isla de las tenta- especialista en mites FS-Barça.
tigiós novel·lista, hi i els boscos són recor- Fred Grivois. Int.: Alban ciones. Finalment, la històrics, és segres- 20.45 Barça News Flaix.
ha Joan Castleman, reguts aquella nit per la Lenoir i Olga Kurylenko. Magdalena, germana tada perquè localitzi la 21.00 Lliga Nacional de
una bona esposa, policia, però no aconse- 23.55 Cine Cuatro: La de doña Ana, mare mítica espasa d’Àtila. Futbol Sala.
de bellesa madura gueixen trobar-la. sombra del reino. EUA, d’Isabel Pantoja, se 20.00 La Sexta noticias 2ª 21.45 Tots els gols de...
i natural: la dona 21.00 Antena 3 Noticias 2. Alemanya, Emirats sotmet a la prova del edición. 22.00 Barça Highlights.
perfecta. 21.45 Deportes. Àrabs Units, 2007. Dir.: polígraf. Convidada: 20.45 La Sexta meteo. 22.15 Roda de premsa
23.30 Pel·lícula: Mr. Holmes. 21.55 El tiempo. Peter Berg. Int.: Jamie Lola Herrera, actriu. 20.55 La Sexta deportes. Ronald Koeman.
EUA, Regne Unit, 2015. 22.10 El juego de los anillos. Foxx i Chris Cooper. 02.30 El horóscopo de 21.00 La Sexta Noche. 22.45 600’’.
01.05 Pel·lícula: La fiesta de 03.00 Live Casino. 01.45 Callejeros. Esperanza Gracia. 02.30 World Poker Tour. 23.00 Barça News Flaix.
Hanna. 03.45 Play Uzu Nights. 03.10 Puro Cuatro. 02.35 La tienda en casa. 03.15 Live Casino. 23.15 EuroLeague.
11.03 Los sesenta. 11.25 El hombre y la tierra... 11.25 Ciutadà Novell. 09.52 Televenda. 09.40 Ben trobat. 10.30 Cinema infantil: Zarafa.
13.12 Sesiones Movistar+. 12.25 Jara y sedal. 12.10 Cròniques de Barcelona. 12.59 Robin Food. 10.40 Arrels. 11.40 Tot À Punt (Zàping).
Juno. 12.55 Tendido cero. 12.40 Slow BTV. 15.50 Barcelonautes. 11.45 Lliga Nacional de 12.00 Abanderados del
14.08 LocoMundo. Fronteras. 13.40 Perseguint cognoms. 13.00 Arxiu BTV. 16.22 Pel·lícula: César y Futbol Sala. esfuerzo.
14.39 Ilustres ignorantes. 14.10 5 dies a... 14.00 BTV Notícies migdia. Cleopatra. 13.59 IB3 Notícies migdia. 13.00 A córrer (Cultural).
Vivir en el campo. 14.35 Noms propis. 14.25 Va passar aquí. 18.38 Pel·lícula: Cómo Cap de setmana. 13.55 À Punt Notícies. Cap
15.10 Pel·lícula: Zathura. 15.05 Espacios naturales. 14.50 La cartellera. sobrevivir a la familia. 15.05 El temps migdia. Cap de setmana.
Una aventura espa- 15.35 Saber y ganar fin de 15.25 Cinefílies: El séptimo 20.30 Tatort: la inspectora de setmana. 15.00 Atrapa’m si pots.
cial. semana. sello. Lindholm. Tigre negro, 15.10 Agafa’m si pots. Cap 16.00 Pel·lícula: Mussol gris.
16.47 Pel·lícula: ¡Por fin solos! 16.20 Grandes documen- 17.00 La historia del cine: leones blancos (T1): La de setmana. Regne Unit, Canadà,
18.28 Pingüinos. tales. una odisea. inspectora Lindholm 16.15 Mossèn Capellà). 1999.
19.20 Un planeta perfecto. 17.55 Jardines con historia. 18.05 Slow BTV. investiga l’assassinat 18.20 Dissabte de cinc dies. 17.45 Pel·lícula: Apatxe.
20.14 Antropoceno: el 18.30 Las rutas d’Ambrosio. 18.25 Deuwatts. d’un home aparent- 19.45 Gent de la mar. EUA, 1954.
impacto de la 19.25 8 días que marcaron 18.55 Feeel. Junco y mimbre. ment discret i amable. 20.30 IB3 Notícies vespre. 19.20 Valencians al món
humanidad. Aire. la historia de Roma. 19.25 Doc’s. Nuestro muro. 22.02 Los pequeños asesi- Cap de setmana. (Reportatges).
21.12 Imperios de Nueva 20.15 España entre el cielo y 20.00 BTV Notícies vespre. natos de Agatha 21.35 El temps vespre. 20.30 À Punt Notícies. Cap
York. la tierra. 20.20 El temps. Christie (Sèrie). 21.40 Zoom. de setmana.
22.00 Pel·lícula: xXx. 21.55 El cine de La 2: Todo 20.25 BTV Esports. Emissió de dos 22.05 Pel·lícula: No és tan 21.15 Açò és un destarifo.
23.58 Pel·lícula: La dama de pasa en Tel Aviv. 21.15 La família Barris. episodis: fàcil. 21.45 Duel de veus (Talent
Shanghái. 23.30 La noche temática. 22.15 Última sessió: Solo el 01.25 Televenda. 00.00 Pel·lícula: Magic Mike Show).
01.23 Sesiones Movistar+. 01.30 Los bots del dinero. fin del mundo. 06.00 8 de 8. XXL. 00.30 Concert Ciudad Jara.
54 DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
passi-ho bé
ABANSD’ARA
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS
CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC
De l’article de Pla (Palafrugell, 1897-1981) publicat a La Veu de Catalunya (23-I-1931) avui fa noranta anys. El nas periodístic
de Pla ensumava el canvi de règim que es cuinava. Tres mesos després els efectes de les eleccions municipals van evidenciar,
amb la caiguda de la monarquia, el pes polític de les ciutats on van triomfar les candidatures republicanes.
S’
ha fet remarcar moltes vega- ciona d’una manera estable i normal és ments de la seva vida. [...] Potser el cata- cal tenir prou imaginació per a posar-
des que Catalunya és un cos evident que es produeix una situació lanisme, com a política, ha quedat se un moment en el punt de vista
menut amb un cap enorme d’equilibri entre la nerviositat es- massa exclusivament lligat a les d’aquests mateixos partits per veure
que és Barcelona. És natural que la vi- pectacular dels grans nuclis de vel·leïtats sovint histèriques de que si amb les grans ciutats es pot fer
da d’un conjunt semblant estigui en població i la calma sòlida i es- les grans ciutats, a les agitaci- una cuartelada espectacular, única-
gran part concentrada en el seu cap. table de la vida forana. Una ons i revulsions gairebé sem- ment el ritme normal de les coses en
Però si per sistema, o, si voleu, pel gust gran part de l’agitació que se- pre aparents dels nuclis den- pot assegurar la continuïtat. Que el
que dona sempre d’abandonar-se a greguen les grans ciutats és sos de població, a la vanitat nostre sistema de la propietat territo-
seguir la llei del mínim esforç, s’ac- pur soroll, aparença d’un efímera de la lluïssor de l’as- rial constitueix una base considerable
centua en tots els terrenys el sistema moment, estricte no-res. Per falt. Barcelona, en el nostre per a la basamentació d’una política,
de virtuts i vicis del nucli de capitali- contra, darrera la immobilitat país, té un pes enorme; però em sembla que serà notori per a tot-
tat, es trenca l’equilibri que exigeix de la terra hi ha sovint reserves també pesa –sobretot des del hom. La nostra revolució agrària
l’economia física i espiritual de tot d’energia, de tenacitat i de soli- punt de vista de les idees i de la comportà una reforma en el conjunt
conjunt vivent. Aquest equilibri ha es- desa. Aquest contrast on es veu manera d’actuar– el camp. Avui, de la propietat de la terra que molts
tat, a Catalunya, moltes vegades amb més claredat és en la política. en certs partits, hi ha una mena de fe- països de cultura i de civilització pot-
aquests últims anys, sorollosament Repetir avui, amb els ideòlegs vuitcenti- ARA titxisme de les grans ciutats. Els partits ser més forta i concentrada que la
romput. La majoria de les nostres cri- stes, que la ciutat és el progrés i el camp l’obs- revolucionaris, sobretot, suposen, especulen nostra encara han d’assolir. [...]
sis polítiques internes provenen de curantisme i la reacció fa riure. Si el cos d’un pa- fins i tot, al meu entendre sense adonar-se exac-
ruptures en el sincronisme del cos del ís ha de tenir un funcionament normal, ha de su- tament de l’equivocació que això suposa, amb Josep Pla 1931
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14
1
Horitzontals 1. Principis. Elevàvem. 2. Rabiola infantil. Verticals 1. Treballar amb un model. Intervindrà al Liceu.
Singular. 3. Unides al centre. Juguin amb foc. Intuir que 2. Persona que dona. Ens extralimitarem. 3. Erbi. Arra-
2
la Carla no és clara. 4. Es reestrena una famosa obra d’Els bassar. La regla de Vincenzo Bellini. 4. Apareix al final
3
Joglars. Excusat. Centre de cultura. 5. Útil per explicar el d’un túnel. Aromatitzo, perfumo. Un rai a contracorrent.
4
present. Gomets vermells. És força acusada. 6. Centre 5. L’esperit típicament català. Radi d’acció. 6. A la ciència,
5
d’interpretació. Digerirà. Triïs equivocadament uns me- no es toquen. Ormeig de pesca. Utilitzis. 7. Isola. Alleta
6
talls. 7. Enfadat. Elaboraré. Veïnes de Santpedor. 8. Deixo a l’acte. Nucli terrestre. 8. Ve de sèrie. Van ser molts els
7
entrar. La part central del relat. Les corbes de les dones que van treballar per portar-lo a la tomba. Mig gram. 9.
8
sinuoses. 9. El nucli dur de l’Opus. Abundant en capgros- El nucli de la llar. Observava. Provi de trobar un sinònim
9
sos. Faci enfadar. 10. Presumit, gomós. Es lleva per dir d’insult. 10. Arriba al final del desenllaç. Fidel i revolucio-
10
bon dia, per exemple. Obertura catalana. 11. Kant la volia nari. Habiten, resideixen. 11. Sarraí. Dels ronyons. Còlera
11
pura. Per les seves obres els coneixereu. Està mig afònic. divina. 12. Preï. Eixamplar. 13. El Quim la necessita per
12
12. Cargola els cabells. Una paraula que fa mal a l’orella. aconseguir el seu somni. Cantant Formosa. Esguardi. 14.
13
13. Acabi l’enderroc de l’ermita. Rebentà els preus. 14. Per a aquesta noia, matar és complicat. Les obsessions
14
Estimar. Col·legis religiosos. d’Alfred Hitchcock.
sudoku solucionsd’ahir
fàcil difícil M E N H I R A P L A C A R
O S S I V O R E S G A R E
L T P O L O O P R I M I
6 8 4 8 C R U O R I T E R A E N
A N C I A N A O F E N C
E M I R C A L A F F I I
9 3 1 4 9 8 3 P O M E R A P L A F O D
I N S E R P U S U R P I
5 7 4 1 3 2 1 8 L
E
I C I T
R E O
E
M P
L M
L I
E T
I
L E
V A N
P L A S M A A N A L E G
6 8 2 7 5 9 T
I
A
X
N
E N
B L A
E R
V O
O S
S
I O
R I A
N A R
C O M I S S A R I A T T C
4 5 7 6 6 3 9 fàcil difícil
3 2 8 1 9 6 7 5 4 7 2 8 4 3 6 1 5 9
5 2 6 4 7 5 1 7 9 5 4 3 2 8 6 6 1 5 2 7 9 4 8 3
6 5 4 8 2 7 3 9 1 4 3 9 5 1 8 2 7 6
8 1 7 6 2 7 4 3 5 9 3 7 6 4 1 2 8
4 1 2 9 8 5 6 7 3
3 8 1 9 5 4 7 6 2
2 7 6 1 8 3 9 4 5
3 1 2 4 9 2 6 8 6 7 3 1 2 9 4 5
2 8 6 4 7 1 5 3 9
9 5 4 7 6 2 3 1 8
5 9 3 8 4 1 6 2 7
7 4 5 6 3 9 8 1 2 1 6 7 3 2 5 8 9 4
6 2 8 5 9 3 1 2 5 8 4 6 7 8 4 2 6 9 7 5 3 1
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 55
passi-ho bé
ELTEMPS CRÍTICATV
MIQUEL BERNIS MÒNICA PLANAS CALLOL - PERIODISTA
DA
S
A
A
FO
I
ST
RT
RT
BA
ST
PO
SO
SO
PO
AL
NI
Europa
MÀX. MÍN.
Madrid 9º 3º
Londres 5º 1º ESPECTADORS ‘SHARE’
París 5º 1º 01 Telenotícies vespre
Berlín 4º 0º TV3+3/24 21.00 641.000 23,6%
Roma 13º 9º 02 Pasapalabra
Brussel·les 5º 0º ANTENA 3 20.01 554.000 22,2%
Estocolm 3º 0º 03 Telenotícies migdia
Amsterdam 4º 1º TV3+3/24 14.30 537.000 28,6%
Praga 2º -1º 04 Polònia
Lisboa 15º 11º TV3 22.07 474.000 17,8%
05 Està passant
Atenes 15º 11º
TV3 20.15 417.000 16,4%
JUANJO SÁEZ
23.1.2021
A LA CONTRA FERRERES
molt intens
que viuen ara mateix les 75.000 persones a qui els ha to-
cat formar part d’una mesa electoral. Cadascuna amb les
seves circumstàncies, amb les seves pors, els seus proble-
mes de salut, i les seves fragilitats o fortaleses. Homes i do-
Benvolgut president del Tribunal Su- nes que porten molts mesos sense poder reunir-se en grups
perior de Justícia de Catalunya de més de deu persones i que, per una decisió judicial, es
veuran obligats a estar-se quinze hores asseguts mentre
(TSJC): diuen els magistrats que s’ha desfilen per davant seu centenars de votants. Els magis-
de votar el 14-F perquè hi ha un inte- trats del TSJC argumenten que han mantingut la data de
rès públic “molt intens” per celebrar les eleccions per preservar el dret a vot dels ciutadans. ¿Han
eleccions. Senyoria, ¿no detecta el tri- pensat en la gent gran, en tots els confinats, infectats o in-
gressats per covid que no podran o no gosaran anar a votar?
bunal un interès tan o més intens per-
què no es posi en risc la salut dels cata- Dissabte passat vaig escriure una carta com aques-
lans, en un moment tan delicat de la ta al vicepresident Pere Aragonès. Li deia que ajornar les
eleccions em semblava la solució fàcil i que hauria agraït
pandèmia? que el govern català s’hagués posat d’acord amb l’espanyol
per votar el 14-F però amb fórmules alternatives, reinven-
tant les eleccions com tantes coses hem hagut de reinven-
tar nosaltres: des d’urnes mòbils fins a cites prèvies o fins
a la possibilitat d’allargar les eleccions durant una setma-
na. No ho van fer, i és una llàstima. Però ajornar les elec-
cions no va ser una vel·leitat independentista. No es re-
cordava un acord tan transversal: de Cs a ERC, de JxCat
al PP i també els comuns van reconèixer que no hi havia ga-
ranties sanitàries per anar a votar. Per una vegada que a Ca-
talunya hi ha un consens de més del 80% dels nostres re-
[
[
presentants, ¿calia fer-lo volar pels aires? I la veu unànime
dels experts sanitaris, ¿no s’hauria de tenir en compte?
ÀLEX GALLEGO
Són massa plets els dels TSJC amb els governs de la Ge-
neralitat, massa judicis, massa sentències, massa inhabi-
litacions, massa gestos en públic com el que va fer vostè ai- P.D.
xecant-se i marxant d’un acte al Col·legi d’Advocats quan Una de les poques coses que ens falten per veure
va sentir que el president del Parlament, Roger Torrent, és que, davant de possibles insubmissions en
parlava de presos polítics. Tants plets i comptes pendents, algunes meses electorals, fos la policia qui
que fa la sensació que si el Govern hagués mantingut les hagués de garantir el compliment de la resolució
eleccions per al 14 de febrer, algú o altre també ho hauria judicial. Me’ls he imaginat obrint col·legis i
recorregut i vostès aleshores haurien tingut un interès posant les urnes. No passarà, però estem en un
molt intens a suspendre-les apel·lant a l’emergència sa- punt que, descartar, no podem descartar res.
ALBERT OM nitària i a no negar a ningú el dret a vot.