--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Protagonistes Sandra Serra Vicepresidenta autonòmica Creu Roja Joventut

NACIONAL. Planes 18 i 19
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

1,20€

DILLUNS · 4 de gener del 2021. Any XLVI. Núm. 15592 - AVUI / Any XLIII. Núm. 14462 - EL PUNT

NACIONAL. Plana 4-6

Repressió enquistada
El 2021 serà el tercer any seguit de judicis contra els impulsors de l’1-O
La fiscalia acusarà també l’actual mesa del Parlament, després del 14-F
Diversos processats veuen l’amnistia com l’única solució política

Un any desobeint el TJUE

Victòria de
mínims
contra el cuer
El Barça s’avança en una bona
primera part, però de nou falla
moltes ocasions, no tanca el
partit i acaba defensant

De Jong marca l’únic gol al

camp de l’Osca (0-1), que
manté els blaugrana connectats
Ousmane Dembelé, que va fer un bon partit, superant un defensor de l’Osca ■ EFE a la lliga però lluny dels primers

Salut admet L’Estat no

157297-1226728Q

retard en la posa remei

vacunació i a la manca
habilita els de jutges a
dies festius Catalunya
Els consentiments i la El sistema derivat de
falta de neveres fan que les retallades del 2012
s’hagi vacunat un 13% satura els jutjats i JOIERS
del que estava previst Vacunació en una residència perjudica els ciutadans TARRAGONA · Sant Agustí, 21 · Tel. 977 249 743
des de 1894
TORTOSA · D’en Carbó, 14 · Tel. 977 44 16 62 · Cervantes, 10 · Tel. 977 44 44 90
NACIONAL. Plana 12 d’Olot ■ DEPARTAMENT DE SALUT NACIONAL. Plana 16
2 |
PUNT DE VISTA
Keep calm
Jordi Creus
Bon any!
F inalment s’ha aca-
bat el 2020, l’any
més estrany de les
nostres vides. Qui ens
havia de dir que aque-
lles primeres notícies
sobre un virus sorgit en un mercat de
peix de Wuhan acabarien condicionant
d’aquesta manera els habitants de tot
el planeta. El nounat 2021 té una missió
ben fàcil: ser un any millor que l’ante-
rior. O, millor dit, no ser tan dolent. De
fet, demà, els Reis d’Orient hauran de
treballar de valent per fer arribar de
manera gradual una normalitat que en-
cara està lluny de nosaltres. I ja que
parlem de reis, què me’n diuen, de l’an-
nus horribilis que ha viscut la monar-
quia espanyola? Mentre Joan Carles I
es menjava els torrons “exiliat” a Abu
Dhabi i es polia els quartos de tots en
hotels de 10.000 euros la nit, el seu fill i
hereu culminava una perillosa aproxi-
mació als sectors més extrems de la
dreta espanyola. Què volen que els di-
gui, prefereixo els Reis Mags als Reis
Borbons. Prefereixo Melcior a un reac-
cionari com Ferran VII, Gaspar a un cor-
rupte com Alfons XIII i Baltasar a Felip
VI i el seu cunyat Urdangarin, que preci-
sament iniciarà el 2021 amb uns permi-
sos penitenciaris que es neguen a al-
tres. Prefereixo l’or, l’encens i la mirra
que portaven els d’Orient que els 100
milions d’euros que Joan Carles I es va
emportar per als seus negocis amb
l’Aràbia Saudita, un país que, com tots
sabem, és el paradigma del respecte
als drets humans. Ja ho va dir Valle-In-
clán quan, amb l’arribada de la Repúbli-
ca l’any 1931, l’avi de l’actual emèrit va
haver de marxar a correcuita cap a
l’exili, això sí, amb les butxaques ben
plenes: “No lo echan por ser Borbón, si-
no por ser ladrón.” Bon any!
U n home surt de casa, a l’eixam-
ple d’una ciutat petita però no
tant perquè no pensi que perta-
ny a un veïnatge concèntric i rutilant
com el dels llums de Nadal que ador-
nen els carrers. Ell encara no ho sap,
perquè no sent cap mal, però se li aca-
ba de rebentar una variu de la cama i,
mentre camina, la sang que raja a doll
li va xopant el camal dels pantalons.
Tardarà quinze minuts, potser vint, a
arribar a la botiga que té la seva famí-
lia al centre, però mentrestant conti-
nua deixant una reguera de sang al
seu pas. Cada vegada que s’atura en
un semàfor, li queda als peus una bas-
sa fosca i brillant, i després segueix,
El Punt Avui expressa la seva opinió únicament
en els editorials. Els articles firmats exposen les
opinions dels seus autors.
EDITORIAL
La repressió que no cessa
Hem canviat d’any i la repres-
sió continua enquistada, com
queda demostrat només de fer un
cop d’ull al calendari judicial que els
espera en un futur immediat als re-
presaliats per l’organització de l’1-O o
per la participació en les protestes del
3 d’octubre del 2017 o en els actes or-
ganitzats per mostrar el rebuig a la
sentència del Tribunal Suprem als lí-
ders del procés. També es demostra
veient la persecució de què són ob-
jecte els exiliats, malgrat les sonores
bufetades que ha rebut la justícia es-
panyola en aquest propòsit. És im-
possible girar full en res amb presos
polítics, amb exiliats i amb fins a gai-
rebé tres mil represaliats per haver
participat d’una manera o una altra
La foto
L’onada migratòria continua. Una cinquantena d’immigrants van desembarcar ahir al port
de Los Cristianos de Tenerife, després de ser rescatats pocs quilòmetres al sud de l’illa ■ EFE
De set en set
La
indiferència
Eva Vàzquez
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021
Conselldelectors:
Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial
i els nostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots els contactes rebran resposta de la direcció.
en el procés independentista. I enca- chez es limita a insistir que és parti-
ra menys quan ja se sap que els fis- dari del “retrobament” amb Catalu-
cals ja tenen redactada la querella nya i de no tancar la porta als indults i
que, després de les eleccions del 14 a una futura reforma de la sedició en
de febrer, presentaran contra els polí- el Codi Penal. De moment, prome-
tics independentistes de la darrera
mesa del Parlament. Els de l’anterior
ses, compromisos que s’allarguen. A
més, la timidesa amb què l’executiu
legislatura ja han estat condemnats. expressa la voluntat d’explorar qual-
sevol via que no passi pels tribunals
Només una llei d’amnistia po- és inversament proporcional a
dria representar una solució per la l’agressivitat i la contundència amb
via política, que és la via on s’havia què actuen les altes instàncies del
d’haver dirimit el conflicte, però des poder judicial, especialment la fisca-
del govern espanyol ja s’ha dit del lia i el Tribunal Suprem, en plena
dret i del revés que l’amnistia no té coincidència amb els plantejaments
cabuda en la Constitució. Punt final. de la dreta i l’extrema dreta. En el
De moment no hi ha cap escletxa per tauler de joc hi ha, a més, la cada ve-
tramitar una llei que ha d’aprovar el gada menys soterrada guerra entre
Congrés dels Diputats. Pedro Sán- els poders de l’Estat.
La frase del dia
Isabel
Ferrer
DIRECTORA GENERAL DE PROTECCIÓ CIVIL
“Les eleccions del 14-F
se celebraran tal com
està previst; en el dia
d’avui, estan 100%
garantides”
perquè encara no se’n sent, a menys
que notar-se la roba pesant i humida a
l’hivern sigui indici de res. Qualsevol
barri. Però ningú va considerar que el
concernís. Fins que no va ser ben bé
davant el negoci familiar, després de
dels centenars de transeünts amb què
es creua en el seu passeig hauria pogut
deduir sense dificultats el camí del do-
dessagnar-se prop d’un quilòmetre per
la ciutat enmig de la indiferència de
tothom, no es va sentir el primer crit:
lor guiant-se pel fil vermell que ell hi “Pare!” Llavors sí que es va arremoli-
ha anat deixant, però ningú va tenir nar un grup de curiosos a observar
aquesta ocurrència. De fet, ningú va com el fill li aixecava el camal dels
trobar que fos ni tan sols necessari cri- pantalons, el feia estirar per estron-
dar-li l’atenció. “Perdoni, senyor, es car-li el reg i li premia l’hemorràgia
troba bé?” Potser se’l miraven. Si va amb la mà. N’hi va haver prou amb ai-
ser així, amb la mirada en van tenir xò perquè deixés de sagnar. Per als
prou. Una persona que sagna vistosa- que no van fer res, amb els seus moca-
ment pel carrer fa el seu efecte, sobre- dorets a la boca, tan desconfiats i ti-
tot si és un home gran, alt i gros, algú bats, no existeix encara cap maniobra,
que probablement coneixes, del teu ni d’emergència, que els pugui salvar.
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021 | Punt de Vista | 3
HERMES COMUNICACIONS SA Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera i Xevi Sala. Caps de secció: Toni
President Editor:Joan Vall Clara. Comercial: Eva Negre, Maria Àngels Taulats, Eduard Edita: Hermes Comunicacions SA Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Núria Astorch (Comarques Gironines), Pilar Esteban (Europa-Món), Xavier Castillón
Villacé i Josep Sánchez. Webs i Sistemes: Josep Madrenas. Recursos Humans: http://www.elpuntavui.cat (Cultura i Espectacles), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Necrològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins
Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Comunicació: Albert París. 972 18 64 00. Güell, 68. 17005. Girona (Disseny), Ramon Buch (Disseny web), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

A la tres. Carles Sabaté / csabate@elpuntavui.cat El lector escriu

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades

Any nou, desconcert vell

personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de
telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix,
cal que no superin els mil caràcters d’extensió. El Punt Avui es
reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran
cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos
s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

L a vacunació ha començat amb pe-

nes i treballs arreu d’Europa po-
sant de manifest que la ciència ha
corregut més que la logística, complexa
“ La vacunació ha
començat amb igual
tribueix a esvair dubtes sobre la seva in-
nocuïtat. El col·lectiu sanitari ja és prou
contrari a vacunacions com la de la grip
–amb percentatges de vacunats que no
Els últims tinents
de Franco
en les campanyes de salut pública, i més superaven altres anys el 30% i que en- b Ara són generals a la reserva. I
en aquesta, inèdita i global. També ha
corregut més la propaganda dels estats
improvisació que guany s’han acostat només al 40%– per
ser optimistes en el compliment dels
han demostrat que continuen sent
tan feixistes com el dictador. I al-
amb els primers vacunats que no pas el la gestió pandèmica, percentatges d’immunitat previstos. En guns militars en actiu també pen-
desplegament de la taca d’oli de la im-
munitat. Tot Europa arrossega aquesta però són els vaccins aquest àmbit, es troba a faltar més im-
plicació dels metges a l’hora de recoma-
sen igual, tot i que els que vam fer la
mili ja ho sabíem.
improvisació, excepte la Gran Breta-
nya... Perdó! Tot Europa, que els brità-
que tenim nar la vacunació. És lògic que en recelin
més, des del seu coneixement científic
Ara paguem l’amnèsia de la Tran-
sició: els militars, poder judicial, cos-
nics, que es vanten que vacunaran a rit- superior sobre l’absència total de riscos sos de seguretat, etc. continuaren
me de 2 milions de persones per setma- en l’administració. Però són els vaccins sent els mateixos. Ningú va dema-
na, ja no en formen part. La consellera que tenim i no d’altres. L’opció d’espe- nar perdó per 36 anys de dictadura
Vergés va vaticinar a la residència Feixa rar un any més ens obligaria a un confi- (això és injustificable), no es va con-
Llarga que vacunarien 104.000 perso- neveres mòbils per al trasllat, ni els con- nament perllongat i ja practicat a la pri- demnar el franquisme ni es van in-
nes en dues setmanes, i ahir en dúiem sentiments dels familiars dels avis s’as- mavera. vestigar els seus crims, es deixà que
7.000. Ara s’habilitaran festius per re- soleixen amb prou velocitat. És cert que Quina paradoxa, el presumpte èxit de criminals i torturadors franquistes
cuperar el terreny perdut, perquè quan la lentitud es reprodueix a totes les au- la ciència a obtenir una vacuna en tan morissin de vells sense pagar pels
ella i el vicepresident Aragonès es van tonomies o a França i Alemanya. pocs mesos i que l’únic tractament efi- seus delictes. Potser per això els
fer la foto amb la Josefa no hi havia en- L’encavalcament en la superació caç sigui encara l’aïllament, ja aplicat botxins de Gustau Muñoz, Mikel Za-
cara prou infermeres formades, ni prou d’etapes per aprovar les vacunes no con- en les epidèmies del segle XIX. baltza i Guillem Agulló es creien le-
gitimats.
Ara sabem com aquests feixis-

Sísif tes salvarien Espanya: afusellant

26 dels 47 milions d’habitants (si
Jordi això no és nazisme que vingui Déu
Soler i ho vegi). També volien demanar
als Estats Units que vinguessin
a fer un cop d’estat. I això, per a
mi, demostra que la unitat d’Espa-
nya a la humanitat li fa més mal
que bé.
Primer va ser contra els inde-
pendentistes, després contra Po-
dem i al final algú dirà: “Quan vin-
De reüll.Marga Moreno Les cares de la notícia gueren a buscar-me a mi ja no
quedava ningú que pogués dir res.”
MINISTRE DE JUSTÍCIA JORDI AZNAR
Rituals Juan Carlos Campo
Barcelona

T’estimo
Precarietat judicial
b Tots volem ser feliços. I de vega-

E ls humans som éssers rituals des de l’alba dels

temps. Se’ns fa difícil estar-nos de celebracions i
cerimònies que enforteixin la cohesió de grup. I el tomb
-+=
La manca de jutges i jutjats a Catalunya és un mal en-
dèmic que les retallades del 2012 van agreujar amb el
consegüent perjudici i discriminació dels ciutadans
des és suficient que, la felicitat, la
gaudeixin els altres, perquè si ets a
prop se t’encomana.
de l’any deu ser una de les més antigues, d’ençà que el d’aquest país. A pesar de les reclamacions del govern Amb el nostre tarannà podem fer
primer astrònom va assajar un calendari. Si a aquesta i del mateix TSJC, el Ministeri no corregeix la situació. feliços els altres i, de retruc, a nosal-
consuetud hi sumem la tirada cap al pensament màgic tres mateixos. La felicitat es tracta
de molta gent i ho actualitzem amb la retòrica vana però VICEPRESIDENTA DE CREU ROJA JOVENTUT CATALUNYA d’això, de repartir-la. Tots els idio-
efectiva de la societat de consum, el producte final és una
suma d’il·lusions, esperances i bons propòsits. Amb tot el
Sandra Serra mes contenen belles paraules i en
català existeix “t’estimo”, un mot tan

És difícil
respecte, la solidaritat i fins i tot
l’admiració cap als qui volen posar-hi
Les joguines solidàries curt, que significa tant i que en cas-
tellà és “te quiero”, que equival a “et
optimisme, tot plegat és foc La campanya de joguines de Creu Roja Joventut Catalu- vull”, que és una possessió. També
d’assumir, d’encenalls. La realitat ara com ara podria dir “te amo”, que comporta
però som on és crua i cantelluda. Se’ns fa difícil -+= nya, que procura garantir joguines noves, no sexistes, no
bèl·liques i cooperatives als infants en situació vulnera- connotacions de parella. I no és ai-
érem fa tres d’assumir, però enguany més que ble, implica enguany més de 1.500 voluntaris i permetrà xò…
dies, o potser mai convé recordar que som on repartir 70.000 joguines a uns 25.000 infants. “T’estimo” és un sentiment que
érem fa tres dies. O potser una mica ofereixes, incondicionalment. Ho
pitjor pitjor. Que la pandèmia encara pica DIRECTOR I COFUNDADOR DE L’ESCOLA EUMES manifestes, sense esperar res a
fort i que les vacunes trigaran a canvi. Vulgues ser dels “t’estimo” i
generar l’anhelada immunitat de grup. Carles Reixach descarta el “jo també”, que és con-
Els rituals són necessaris. I si no que ho diguin als qui dicional. Si tu em dones, jo també et
han hagut d’acomiadar éssers estimats des de la Docència de primera línia dono.
distància o en la solitud d’un tanatori desert. Però també No guardis els teus sentiments i
L’escola de producció musical Eumes es va avançar als
ho és la consciència social. El que ha passat aquest cap expressa-ho a les persones que es-
de setmana a Llinars ens hauria de fer pensar en quina
mena de comunitat vivim on una part, majoritàriament
-+= reptes de la pandèmia i desenvolupa des de fa dos anys
una plataforma en línia que ofereix trobades en directe
times i seràs recompensat, amb el
seu afecte.
amb alguns dels millors professionals de la indústria mu-
joves, ha de menester el ritual d’atordir-se amb soroll i VALENTÍ MIRÓ
sical, perquè guiïn l’usuari en els seus projectes sonors.
substàncies per sentir-se millor o per suportar la vida. Barcelona
4 | EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021

Nacional
Transmissió Nous contagis Llits d’UCI

COVID-19
1,1
Dada anterior: 1,02
1.480
Dada anterior: 1.973
385
Dada anterior: 373
La xifra de contagiats L’indicador hauria Les UCI haurien d’acollir
nous per cada positiu d’estar en 1.000 un màxim de 300 malalts
no ha de superar l’1 contagis/dia greus

La repressió a l’1-O
JUDICIAL · Quatre judicis haurien de
tancar el setge a impulsors de l’1-O MÉS · Els represaliats l’1-0 per al 2021
La fiscalia, però, manté oberta una Els processats del jutjat d’instrucció 13
investigació a la CUP per una partida i a 17 processats per malvesació amb despeses imputades de 4,3 milions d’euros
una desena d’alcaldes DEFENSA · 2 94.196 euros: registre de catalans a l’exterior
Inclòs a la causa del Suprem
2 602.649 euros: campanya publicitària de l’1-O
No pagat. Inclòs a la causa del Suprem
Diferents processats reclamen l’amnistia Xavier Puig Farré Rosa Maria Antoni Molons Rosa Vidal Planella
Responsable de l’àrea TIC Rodríguez Curto Secretari de Difusió i Interventora general de la
del Dept. d’Acció Exterior, Directora general de Atenció Ciutadana del Generalitat
Relacions Institucionals i Servei de T-Systems Dep. de Presidència
Transparència
tació anul·lada pel Tribu- Delicte de malversació i Delicte de malversació i falsetat
Mayte Piulachs Delicte de malversació Delicte de malversació prevaricació documental
BARCELONA nal Constitucional.
A més a més, hi ha dese- 4 980.313 euros: impressió de targetes censals de l’1-O i cens de població
Els efectes de la votació de nes de causes contra mani- No pagat. Inclòs a la causa del Suprem
l’1-O s’enquisten als jut- festants que van tallar car- Joaquim Nin Pablo Raventós Josep Ginesta Francesc Sutrias
jats, i no només perquè la reteres per rebutjar la sen- Secretari general del Director general Vicente Director general de
Dep. de Presidència d’Unipost Secretari general de Patrimoni
crisi sanitària hagi hagut tència del Suprem del de la Generalitat Treball, Afers Socials i (Vicepresidència,
d’ajornar judicis i declara- 2019, que condemnava a Famílies Economia i Hisenda)
Delicte de malversació, Delicte de malversació i
cions. No hi ha cap avenç penes de 9 a 13 anys de pre- desobediència i prevaricació desobediència Delicte de malversació Delicte de malversació
per tornar el debat de l’au- só nou líders independen-
todeterminació i el dret a tistes. No es pot oblidar 2 133.318 euros: web ‘Connecta’t al voluntariat’ 2 1.201.654 euros: call Center al CTTI’
decidir a la política i, per tampoc que dos jutges dife- Pagat durant el 155. Inclòs a la causa del Suprem
tercer any consecutiu, rents, un de l’Audiencia David Franco David Palanques Josué Sallent Natàlia Garriga
aquest 2021 tornaran a ce- Nacional i, des del novem- Responsable de l’àrea TIC Bonavia Director d’Estratègia i Directora de Serveis
del Departaament de Responsable de l’àrea TIC Innovació en el CTTI integrada a la secretaria
lebrar-se judicis contra bre passat, un de Barcelo- Treball, Afers Socials i del Dep. de Treball, Afers general dependent de la
persones acusades de pro- na investiguen els organit- Família Socials i Família vicepresidència d’Economia

moure la celebració del re-
ferèndum d’autodetermi-
nació de Catalunya, l’1
d’octubre del 2017, que el
Tribunal Suprem va titllar
de simple “esquer” del go-
vern català per forçar a ne-
gociar l’espanyol, malgrat
la seva duresa en el càstig
per sedició als nou presos
polítics. Són mig centenar
de represaliats, entre polí-
tics, càrrecs i excàrrecs del
govern, funcionaris i em-
presaris, que seran jutjats
en quatre processos penals
diferents, acusats de ser
els executors de l’1-O, al
darrere dels governants.
En principi, aquest any
haurien de tancar-se les
causes principals de l’1-O.
No obstant això, la fiscalia
de Barcelona ha confirmat
que Anticorrupció ha pror-
rogat la investigació que
tenia oberta a la CUP per
dues partides del grup par-
lamentari del 2017 (que
sumen 168.666 euros)
destinades a la campanya
del referèndum, a banda
de la desena d’alcaldes
pendents de judici per ha-
ver incentivat aquesta vo-
zadors de Tsunami Demo-
cràtic. El titular del jutjat
central d’instrucció 6, que
manté secreta la investiga-
ció de Tsunami, també
porta la causa contra els
CDR investigats per orga-
nització terrorista amb
l’objectiu d’implantar la re-
pública catalana. El juny
passat va citar a declarar
com a investigats, per vi-
deoconferència, sis ciuta-
dans més que s’afegeixen
als set inicials que van ser
empresonats en l’anome-
nada operació Judes, el se-
tembre del 2019. Els dos
darrers empresonats van
ser posats en llibertat el ge-
ner passat.
L’enquistament judicial
de l’1-O es veurà aquest
mateix mes de gener amb
noves resolucions sobre els
presos polítics. El Suprem
no pot demorar més la pre-
sentació dels seus infor-
mes no vinculants al go-
vern espanyol sobre la con-
cessió d’indults, totals o
parcials, als presos cata-
lans, dels quals ningú dub-
ta que seran en contra,
després d’haver-los fet en-
Delicte de malversació
3 392.182 euros: Diplocat i Departament d’Afers Exteriors
Pagat. Inclòs a la causa del Suprem
Amadeu Altafaj
Exdirector de la delegació
del govern de la
Generalitat a la UE
Delicte de malversació
i prevaricació
1 3.050 euros:
disseny de la web
pactepelreferèndum.cat
Pagat. Inclòs al Suprem
Jaume Clotet
Dtor. general de Comunicació
del govern de la Generalitat
Delicte de malversació
gabiar retirant-los el règim
de semillibertat i les sorti-
des per anar a treballar i fer
voluntariat a través de l’ar-
ticle 100.2. Pel Suprem,
cal que estiguin més temps
tancats per raó de la grave-
tat del delicte i la condem-
na que els va imposar. Al-
hora, els deixa en total in-
defensió en no detallar
quin programa vol que fa-
cin perquè puguin avançar
cap a la semillibertat. Ni fer
d’advocat ni fer volunta-
riat ho considera adequat,
Delicte de malversació
Albert Royo i Mariné
Ex-secretari general del
Diplocat
Delicte de malversació
i falsetat documental
900.906 euros: valor en l’ús dels centres de votació
segons la resolució en què
els denega el tercer grau.
Els informes del Su-
prem coincidiran, a mit-
jans de gener, amb la nova
proposta dels penals sobre
la classificació dels presos
polítics, obligada a fer-se
cada sis mesos, i que hau-
ria d’aprovar el Departa-
ment de Justícia i, en últi-
ma instància, altre cop el
Suprem. Caldrà veure si
les llacunes de l’alt tribunal
espanyol en la seva resolu-
ció del desembre passat
Delicte de malversació
Aleix Villatoro
Secretari general del
Departament d’Afers i
Relacions Institucionals
Delicte de malversació
i prevaricació
(Inclòs a la causa del Suprem)
són aprofitades amb ima-
ginació pels tècnics per
aprovar-los noves sortides
i feines de reinserció.
La segona cita és el 2 i 3
de març, que són les noves
dates fixades pel titular del
jutjat penal 11 de Barcelo-
na per jutjar els cinc ex-
membres de la sindicatura
electoral de l’1-O. Els estra-
lls de la Covid-19 han pro-
vocat que aquest judici
s’hagi ajornat dos cops. La
fiscalia demana dos anys i
nou mesos de presó per a
Delicte de malversació
1 12.500 euros:
llistes i cartells
Pagat
Francesc Fàbregas
Bonet
Administrador d’‘El Vallenc’
Delicte de malversació
i prevaricació
aquests professionals, la
majoria procedents del
món universitari, per
usurpació de funcions.
I dimecres passat la sala
segona del Tribunal Su-
prem va anunciar que ha
assenyalat per als dies 24 i
25 de març el judici al dipu-
tat Joan Josep Nuet Pujals
(ERC), acusat del delicte
de desobediència per la se-
va actuació com a membre
de la mesa del Parlament.
El Suprem es va declarar
competent per jutjar Nuet
 EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021 | Nacional | 5
L’APUNT “Salvador Illa, la vacuna contra” un llaç groc dibuixat.
Aquest eslògan, fet per una militant socialista en l’ac-
llera de Treball amb el govern del socialista de Monti-
lla, Mar Serna, en una lúcida entrevista a aquest diari,
Executors i celerada precampanya del candidat sorpresa del PSC,
ha causat enuig entre sectors independentistes i se-
manifesta que ja n’hi ha prou, del càstig als presos po-
lítics, i que cal l’entesa entre diferents posicions políti-
liquidadors de l’1-O gurament també entre ciutadans cansats del poc ni-
vell democràtic dels polítics, a Catalunya i a l’Estat es-
ques. A més, aquest any es jutjarà els considerats ex-
ecutors de l’1-O, una part dels quals són funcionaris i
Mayte Piulachs panyol. Mentre, una progressista i feminista exconse- professionals que els polítics han de protegir.

s’enquista
La querella a la mesa, passat el 14-F
———————————————————————————————————————————————————————————————————————

El Parlament de Catalunya ha acostumen a aturar qualsevol

perdut la seva independència acció que es pugui interpretar
no tan sols per aprovar sinó com una ingerència.
també per debatre l’autode- Josep Costa, vicepresident
terminació del país. Els mem- primer de la mesa per JxCat,
bres de la mesa tampoc estan piulava el 15 desembre passat
protegits per la seva inviolabi- que la Fiscalia Superior havia
litat parlamentària quan re- demanat més informació a la
GRÀFIC: EL PUNT AVUI
Les frases
—————————————————————————————————
ben requeriments del Tribu- cambra. En el requeriment es
nal Constitucional (TC), se- sol·licita una còpia de l’acta
Els processats
d’instrucció 13 del jutjat “Estic processada i gons la sentència del TSJC de la sessió de la mesa del 22
ara sera
a la secció 21 n jutjats Marta Garsaball
ara esperem les penes que l’octubre passat va con- d’octubre de 2019, sobre la
de que ens demanen. demnar els quatre membres deliberació i adopció de
l’Audiència d Autorizada en un compte
e Barcelona bancari a Brussel·les amb
titularitat del Govern
L’amnistia és la solució sobiranistes de la mesa del l’acord pel qual es va admetre
per a tots” 2017. Ara, la Fiscalia Superior a tràmit la proposta de reso-
Delicte deGeneralitat
falsetat documental de Catalunya ultima una nova lució “de resposta a la sen-
Marta Garsaball
Frederic Udina Daniel Gimeno Núria Llorach PROCESSADA PER L’1-O AL JUTJAT 13 querella contra el president tència del Suprem sobre els
(VÍDEO ÒMNIUM)
Abelló Responsable del fitxer del Boladeras de la mesa, Roger Torrent, i al- fets de l’1 d’octubre”, presen-
Director de l’Idescat registre de participants en Vicepresidenta i administr. tres integrants, tot i que la tada per ERC, JxCat i la CUP,
—————————————————————————————————
consultes no referendàries única de la CCMA
Delicte de desobediència i cambra està dissolta, per ha- amb informes dels serveis ju-
revelació de secrets Delicte de revelació de secrets Delicte de desobediència “Se m’acusa de
ver permès noves votacions i rídics de la cambra. També
desobediència i
Vicent Sanchis Saül Gordillo Martí Patxot debats el 2019, tot i no tenir demana còpia de la sessió de
Llàcer Bernárdez Director corporatiu, usurpació de funcions cap efecte ni haver estat pu- la mesa del 29 d’octubre en la
Director de TV3 Director de Catalunya Ràdio comercial i de màrqueting
de la CCMA
per haver format part blicats al DOGC. qual desestima les peticions
Delicte de desobediència Delicte de desobediència Delicte de desobediència
de la sindicatura” Aquesta segona querella, a de reconsideració del PSC, Cs
Tània Verge instàncies del TC, s’anuncia i el PPC. La tercera és sobre
SECRETÀRIA SINDICATURA 1-O (VÍDEO
J. Manel Gómez Sanz José María Gispert Montserrat ÒMNIUM) des de l’estiu passat i s’ha en- l’acta de la sessió d’aquell
Cap de Riscos del Centre de Giménez Vidal Roca
Seguretat de la Informació Àrea de Processos Electorals —————————————————————————————————
darrerit per la crisi sanitària, i mateix dia en què es va ad-
Gerent d’Indugraf Offset SA
de l’AOC i Consultes Populars per l’ampliació de petició de metre la moció d’interpel·la-
Delicte de desobediència Delicte de desobediència Delicte de desobediència
“Se m’investiga per documentació. I ara també ció al govern sobre l’autogo-
pertinença a banda per no coincidir amb les elec- vern, i requereix les notifica-
Síndics electorals que seran jutjats al penal 11 terrorista i altres cions del 14-F. No hi ha cap cions de les providències del
delictes vinculats amb norma, però quan hi ha elec- TC fetes a la mesa els dies 10 i
La fiscalia els demana dos anys i nou mesos de presó
els CDR” cions jutges i fiscals (a excep- 16 d’octubre i 5 i 12 de novem-
Jordi Mates Marta Nova data d
e Queralt ció del Tribunal Suprem) bre del 2019.
Dalmases Alsina
2 i 3 de ma l judici: INVESTIGADA AUDIENCIA NACIONAL
President Vicepresidenta rç del 2021
Delicte d’usurpació de funcions Delicte d’usurpació de funcions
i desobediència i desobediència putats d’ERC, al TSJC. dria ser en el cas dels in- lictiu en les càrregues poli-
Tània Marc Josep Són els exsecretaris dults o la reforma del Codi cials per aturar l’1-O en es-
Verge Marsal Pagès Massó d’Economia i Hisenda i di- Penal”, afirma Marta Gar- coles de la ciutat. Fa mesos
Secretària Vocal Vocal putats d’ERC, Josep Ma- saball en un vídeo d’Òm- que ho té sobre la taula
Delicte d’usurpació de funcions Delicte d’usurpació de funcions Delicte d’usurpació de funcions ria Jové i Josep Lluís Sal- nium Cultural difós re- pendent de resoldre.
i desobediència i desobediència i desobediència
vadó, els que seran jutjats centment per recollir sig- Els defensors d’inter-
Processats pel TSJC: es reclamen 4,4 milions al TSJC en ser aforats. natures a favor de l’amnis- pretacions més garantis-
Se’ls acusa de prevarica- tia de totes les persones in- tes del Codi Penal i de les
Per desobediència, prevaricació, malversació de fons i revelació de secrets ció, malversació de fons, lleis, l’any 2020 han pogut
2,8 milions d’euros 1,6 milions d’euros revelació de secrets i des-
—————————————————————————————————
celebrar tres absolucions.
Acceptat el dipòsit al Tribunal de Comptes Aportats per la Caixa de Solidaritat obediència. És previst que El Suprem jutjarà La primera, la de Tamara
Josep Maria Jové Josep Lluís Salvadó la fiscalia presenti els es- Nuet per Carrasco, activista de Vi-
Ex-secretari general Exsecretari d’Hisenda i crits d’acusació quan la desobediència els ladecans detinguda ini-
magistrada Maria Eugè- cialment com a terrorista i
dies 24 i 25 de març
d’Economia i diputat d’ERC diputat d’ERC
nia Alegret faci la darrera jutjada per incitació a des-
resolució per enviar-los a —————————————————————————————————
ordres públics. La fiscalia,
judici, que s’espera que si- vestigades i processades però, hi ha presentat re-
per haver permès la trami- passat, el Tribunal Supe- Els altres dos judicis gui ben aviat. En tots dos en relació amb el referèn- curs. No ho va fer pas amb
tació de “les lleis de descon- rior de Justícia de Catalu- cabdals que es podrien ce- procediments també hi dum. Hi surten altres re- l’absolució del major Josep
nexió” de la tardor del nya (TSJC) va condemnar lebrar aquest any perquè ha com a acusació l’Advo- presaliats. Lluís Trapero i l’excúpula
2017 a causa de la seva a penes de 20 mesos d’in- la instrucció ja està tanca- cacia de l’Estat i Vox. Curiosament, a la sec- dels Mossos, acusats de se-
condició d’aforat en ser habilitació i a pagar una da i només hi ha pendent ció 21 de l’Audiència de dició, que l’Audiencia Na-
elegit diputat al Congrés multa de 30.000 euros a la presentació dels escrits Esperant les penes Barcelona, que ha de jutjar cional va considerar no
per ERC. En el moment cada un dels quatre mem- d’acusacions i defenses, “Em processen per un de- els executors de l’1-O, provada en una elaborada
dels fets, Nuet pertanyia a bres de Junts pel Sí (Coro- són contra la trentena de licte de malversació, pre- també li ha tocat resoldre sentència del magistrat
Catalunya Sí Que es Pot minas, Guinó, Simó i Bar- càrrecs públics i empresa- varicació i desobediència. la petició de la fiscalia per- Ramón Sáez. I el desem-
(CSQP) i era secretari ter- rufet) a la mesa del Parla- ris processats pel jutjat S’ha tramitat al jutjat 13, què s’arxivi la causa con- bre passat l’alcaldessa de
cer de la mesa del Parla- ment en la passada legisla- d’instrucció 13 de Barce- gairebé tres anys. Ara es- tra la majoria de la cin- Roses, Montse Mindan, va
ment. La fiscalia demana tura, per haver permès la lona per l’organització de perem que la fiscalia con- quantena d’agents de la ser absolta del delicte de
que se’l condemni a un any tramitació de les lleis del 6 i l’1-O. La majoria seran creti de què se’ns acusa. policia espanyola que el desobediència per omissió
i vuit mesos d’inhabilitació 7 de setembre, mentre que jutjats a la secció 21 de L’amnistia és la solució jutjat d’instrucció 7 de en la cessió de locals per a
a càrrec públic. va absoldre l’exdiputada l’Audiència de Barcelona, perquè posa fi i no deixa Barcelona investiga per si la celebració del referèn-
Precisament, l’octubre de la CUP Mireia Boya. que ja té la causa, i dos di- ningú en el camí, com po- van cometre algun fet de- dum de l’1-O. ■
 |
6 Nacional | EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021

Un any desobeint el TJUE

INÈDIT · Dotze mesos després que el tribunal de Luxemburg reconegués a Junqueras que era eurodiputat i que per tant gaudia
d’immunitat quan se’l va condemnar, el Suprem segueix sense fer-ne cas i el manté a la presó VIA · La defensa, que té diversos
recursos presentats a la justícia espanyola, confia que la mateixa instància europea, on ara retornarà el cas, vulgui fer-se valer

Òscar Palau
BARCELONA

A
ra ha fet un any. El 19 de
desembre del 2019, contra
molts pronòstics, el Tribu-
nal de Justícia de la Unió
Europea (TJUE) emetia una sen-
tència demolidora que assentava el
que s’ha anomenat doctrina Jun-
queras, en deixar clar que l’exvice-
president empresonat gaudia de la
condició d’eurodiputat i, per tant,
d’immunitat des que el 13 de juny
d’aquell any van ser proclamats els
resultats de les eleccions europees.
Per tant, decretava que no havia de
superar la formalitat prèvia del ju-
rament de la Constitució, un tràmit
que, en un exercici de perversió –si
no de prevaricació, segons molts–,
el Tribunal Suprem li va prohibir de
fer a Junqueras mentre alhora feia
servir aquest no jurament com a ex-
cusa legal per no reconèixer-lo com
a eurodiputat. Ergo com a persona
de qui no podia dictar sentència
sense tenir abans el preceptiu supli-
catori aprovat per l’eurocambra.
Aquell 19 de desembre, el tribu-
nal de Luxemburg dinamitava La vista al TJUE sobre la qüestió prejudicial del Suprem pel cas Junqueras es va fer el 14 d’octubre del 2019, just el dia de la sentència del procés ■ ACN
aquesta gran trampa de la justícia
espanyola, però només ha generat el 9 de gener –i l’endemà l’eurocam- xius, quedarà que ho va ser, entre el JxCat manté demanat ell mateix”, assenyalen
efectes pràctics per als exiliats que bra finalment sí que es va plegar als 13 de juny i el 3 de gener –de fet, va també litigis. fonts d’ERC, que en tot cas donen
escapen al control del Suprem, Car- seus desitjos– també es va negar a cobrar només a partir del setembre, Junqueras no és per fet que això acabarà al TEDH.
les Puigdemont i Toni Comín –i obeir el TJUE adduint que el judici a perquè formalment fins llavors en- l’únic que manté En l’àmbit europeu, Junqueras
més endavant, al febrer, Clara Pon- Junqueras havia acabat el dia abans cara era diputat al Congrés i no po- un litigi pel seu es- va presentar recurs al Tribunal Ge-
satí–, que sí que van ser automàti- que fos proclamat eurodiputat i que dia tenir dues retribucions–, però có. Tot i estar reco- neral de la UE (TGUE) contra la de-
cament reconeguts per l’eurocam- va perdre aquesta condició quan el que en realitat es va passar entre neguts des de fa un cisió del 10 de gener del president
bra. Això sí, ara s’està debatent pre- 14 d’octubre del 2019 el va condem- reixes per obra i gràcia del Suprem. any, els eurodipu- de l’Europarlament, David Sassoli,
cisament el seu suplicatori –en nar a inhabilitació, independent- És clar que encara no s’ha dit l’úl- tats de JxCat tam- de fer cas al Suprem i retirar-li l’es-
principi el 14 de gener hi ha progra- ment que el TJUE deixés clar que tima paraula sobre el cas, que té di- bé mantenen una có. Sobre això, el TGUE es va pro-
mada la vista presencial del comitè quan va dictar sentència l’acusat versos fronts judicials oberts. A Lu- demanda contra el nunciar tot just el 15 de desembre
d’afers jurídics amb tots tres–, però —————————————————————————————————————————————
xemburg, però també a l’Estat, on Parlament Euro- passat per desestimar la petició, en
fins i tot si es concedeix mantin- no hi ha cap esperança que prospe- considerar que Sassoli “no va fer
dran l’escó, i tot just voldrà dir que Un dictamen del TGUE al rin, per bé que s’han de resoldre per
peu al mateix TJUE
pels sis mesos en res més” que acatar les decisions de
continuen els procediments d’ex- desembre va desestimar el poder-los dur al Tribunal dels Drets què no se’ls va dei- les autoritats judicials espanyoles.
tradició oberts arran de les euroor- recurs de Junqueras, però Humans d’Estrasburg. A Madrid, xar exercir. Pel ma- “Anava per procediment accelerat i
dres que el Suprem té dictades con- de fet, encara hi ha pendent un re- teix motiu, a més, han trigat tant a resoldre perquè te-
tra ells. De fet, el 7 de gener hi haurà no va entrar en el fons curs al Suprem contra la seva nega- nien molts dubtes; han necessitat
————————————————————————————————————————————— tenen presentat un
sentència en segona instància de la tiva, el juny del 2019, a deixar sortir recurs d’empara al 34 planes, ho han hagut de justifi-
justícia belga sobre Lluís Puig, que gaudia de plena immunitat. Junqueras a jurar la Constitució i TC contra el veto car molt”, exposen fonts d’ERC,
pot ser decisiva per al suplicatori. Un any després, poc ha canviat. recollir l’acta. A part, n’ha de resol- de la JEC i el Tribu- que apunten a més que la resolució
En tot cas, malgrat la claredat de Junqueras continua a la presó i el dre dos més, sobre les decisions de nal Suprem, si bé no entra en el fons i tot just rebutja
la resolució del TJUE, que per a més seu lloc a Brussel·les l’ocupa, men- la JEC i el mateix Suprem que fa un tampoc hi confien, i el recurs perquè la decisió de Sasso-
inri no era res més que la resposta a tre no hi hagi una resolució judicial any li van retirar la condició d’euro- saben que arriba- li “no provocava efectes jurídics”.
una qüestió prejudicial plantejada definitiva, Jordi Solé, que, per cert, diputat tot i la sentència del TJUE. ran a Estrasburg. Per això mateix ja avancen que hi
pel jutge Marchena sobre Junque- tampoc va jurar la Constitució. La qüestió de fons, això sí, on es- “Hem estat sem- presentaran recurs de cassació al
ras, la justícia espanyola la va igno- “Ens estimem més que hi sigui ell tà incorporada és al recurs d’empa- pre molt coherents TJUE, sense esgotar els dos mesos
rar del tot en el seu cas. Primer, la que no pas que no hi hagi ningú, ra presentat al TC contra la sentèn- amb el tema”, afir- de què disposen. I tenen esperances
Junta Electoral Central (JEC), el 3 perquè pot fer una tasca represen- cia del judici al procés, ja que els ad- ma el seu advocat, que els doni la raó, en ser qui va dic-
de gener del 2020, li va retirar l’acta tativa, però això no vol dir que no vocats de Junqueras argumenten Gonzalo Boye, que tar la resolució original. “És inter-
d’eurodiputat –condició que mai li farem tot el possible fins a l’última que aquesta té un error de base per- tanmateix relativit- pretable, però indirectament hi pot
havia donat, però que així ara implí- batalla”, justifiquen fonts d’ERC. què el seu client gaudia d’immuni- za la “doctrina Jun- voler intervenir per esmenar-ho”,
citament li reconeixia–, tot i que el L’única conseqüència pràctica per a tat quan va ser dictada. “Aquest és queras”perquè as- confien. El mateix TJUE, a banda,
Parlament Europeu no en va fer cas l’exvicepresident, així, va ser poder el vici de fons, i és un argument segura que ja n’hi té sobre la taula un altre recurs cu-
i fins i tot, el dia 6, va citar-lo per al percebre les retribucions com a eu- fort, perquè el Suprem no va fer cas havia precedents. riós, contra el fet que es permetés a
ple del 13. El mateix Suprem, però, rodiputat pel temps que, per als ar- de la qüestió prejudicial que havia Solé ocupar l’escó de Junqueras. ■
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021
Illa fa una crida a
“superar el bloqueig
i els bàndols”
a Indica que el socialisme té marcat el rumb: transició
ecològica, igualtat de gènere, cohesió social i digitalització
E. Ansola
BARCELONA
El ministre de Sanitat,
Salvador Illa, va protago-
nitzar ahir el seu primer
acte electoral després
d’assegurar que es man-
tindrà en el càrrec fins que
comenci la campanya a fi-
nals de gener. Ho va fer
apuntalant el que serà el
missatge electoral dels so-
cialistes fins al 14 de fe-
brer. El PSC és l’única al-
ternativa per “girar full” i
superar la política de “bàn-
dols i bloqueig” durant to-
ta una “dècada perduda”.
A més a més, el projecte
169600-1236941L
La frase
—————————————————————————————————
“La política de
trinxeres ha dut una
Catalunya estancada,
si continuem així
perdrem el tren”
Salvador Illa
CANDIDAT DEL PSC
socialista per a Catalunya
va de bracet del projecte
que el govern de Pedro
Sánchez té per a tot Espa-
nya i que es basa en la digi-
talització, la transició eco-
lògica, la igualtat de gène-
re i la cohesió social i terri-
torial, les línies mestres
que –va afegir-hi el minis-
tre candidat– porten tam-
bé la signatura d’Europa
per a aquest període post-
pandèmia que ha fet es-
curçar per als pròxims
cinc anys un període de
canvis que es preveia de
20 anys. És per aquest mo-
tiu que Illa va voler emfa-
titzar que la solució per a
Catalunya “depèn d’un
president socialista a La
Moncloa i un altre al Palau
de la Generalitat, no hi ha
cap altra alternativa capaç
de bastir ponts entre els
catalans i la resta d’espa-
nyols”. De fet, va assegu-
| Nacional | 7
El ministre de Sanitat i candidat del PSC a la presidència de la Generalitat, Salvador Illa,
ahir en el primer acte electoral en línia ■ EFE
rar que el president Sán- tat, “el primer que com- tia a l’interès del PSC de
chez aposta també pel “re- pleix amb l’Estatut des de captar vots entre els vo-
trobament”. “La seva vo- fa anys”, alhora que va re- tants de Ciutadans i del
luntat és ferma”, va dir. cordar les retallades dels PP, els dos partits que més
Pel ministre la gran pre- governs d’Artur Mas i Ma- rebuig han mostrat vers
gunta que s’ha de fer el vo- riano Rajoy. l’ús del català a l’escola, el
tant el 14-F és: “Volem Aquest cop Illa va fer un comerç i els mitjans de co-
continuar paralitzats o discurs alternant de ma- municació públics.
avançar? Volem conti- nera cronomètrica i repe- Illa, que va elogiar les fi-
nuar enrocats o girem full titiva, fins i tot semblava gures d’Ernest Lluch i Pas-
d’una punyetera vegada?” un pèl incòmode per al ma- qual Maragall va ser criti-
Illa va respondre oferint la teix parlant, l’ús del català cat pel germà d’aquest úl-
major mobilització de re- i del castellà en expres- tim per fer ús del llegat po-
cursos de la història a tra- sions idèntiques de con- lític de l’exalcalde i el va
vés del pressupost de l’Es- tingut, la qual cosa reme- instar a callar. ■
8 Nacional | | EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021

——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

David Fernàndez
OPINIÓ Vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Aterreu la independència!
la pilota. Aquest estil no feia guanyar, i la crisi era habitual.
L’equip estava perdut, com ho està avui el moviment inde-
pendentista. La pilota dels indepes és la independència, i
oblidar-la és condemnar-nos al victimisme de la injustícia
dels jutges, com al Barça abans de Cruyff, Guardiola.

“M
oveu-la en curt i al peu! Res de pilotades!” La pi-
lota al centre de l’estratègia. Vet aquí la gran in-
novació de Cruyff i Guardiola. El futbol és allò
que es fa amb la pilota. La resta, com fer passades llar-
gues, córrer molt, fer-se la víctima, protestar o esbatussar-
se, és totalment innecessari i contraproduent. Quan van
aterrar a la banqueta del Barça, l’equip havia oblidat per
complet el bon tracte de la pilota. La feien volar de punta a
punta del camp sense sentit, l’heroïcitat havia substituït el
bon joc, i la queixa pels mals arbitratges (jutges) eclipsava
Polítics i indepes de pedra picada maltracten “la pilota”,
l’eviten, i fins i tot eviten dir “independència”. Prefereixen
parlar de república, ampliar la base, sobirania, unitat,
transversalitat, pluralisme, i no sé quants subterfugis més.
Un equip que aspira a guanyar la Champions necessita ju-
gadors de Champions.
D’ençà de l’1 d’octubre del 2017 la paraula independèn-
cia ha estat deliberadament apartada, amagada i buidada
de contingut i significat.
L’única manera que tenim de recuperar l’esperit d’equip
guanyador és tornar la independència com a objectiu polí-
tic prioritari des d’ara mateix, reomplint de significat i con-
tingut la paraula independència, donant-li valor, i exigint al
nostre equip (polítics) fidelitat i responsabilitat, que és el
mandat popular pel qual els hem triat. Cap altre.
Els socis de l’Assemblea han apostat àmpliament
(91,6% dels vots) pel decàleg de principis d’acció institu-
cional. Són 10 principis i 56 accions que permeten tenir
una proposta que “baixa la pilota a terra” concretant què
vol dir “fer la independència”. Ningú des del llibre blanc ha-
via fet un esforç tan important en aquest sentit.
La independència com a objectiu central; reconèixer el
mandat de l’1 d’octubre i la DUI; la unitat d’acció és impres-

Una de les protestes organitzades per l’ANC recentment ■ J.L.

cindible; l’acció unilateral és l’única factible; no col·laborar

amb els partits del 155; blocar les institucions espanyoles;
tenir un sotogoverno fidel; patronals i sindicats indepen-
dentistes; acció independentista als municipis; banc públic
català; operar amb bancs europeus no espanyols; fer que
l’Agència Tributària de Catalunya recapti el 100% dels im-
postos; gestionar les compres i concessions de serveis
amb criteris de proximitat...
L’objectiu del decàleg és quàdruple: Concreta. Ja no
parlarem d’independència en abstracte. Ara parlarem d’ac-
cions concretes, del com i del quan. Informa l’electorat del
que diuen els programes electorals dels partits indepen-
dentistes per tal de fer la independència. Fiscalitza l’acció
institucional envers la independència quan tinguem govern
constituït. I pressiona per tal que les institucions siguin fi-
dels al mandat obtingut dels electors, sempre en clau inde-
pendentista.
Avui, el meu vot no té amo. Revisaré amb atenció les
comparatives dels programes independentistes que faci
l’Assemblea. Només tindrà el meu vot aquell partit amb el
grau de compromís amb la independència de Catalunya
més elevat. Tindrà el meu vot qui sigui capaç de baixar la
pilota a terra i tractar-la amb total diligència.
Aquest 14-F, els electors independentistes tenim més
118059-1236947L

poder que mai. El nostre vot és una arma de “destrucció

massiva”, i no el podem regalar. Qui el vulgui s’ho haurà de
guanyar. S’han acabat els actes de fe.
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021
Autor: Salvador Domènech i Domènech | Publicitat | 9

1.176 dies a la presó - 1.159 dies a la presó - 1.018 dies a la presó

En aquesta plana publiquem cada dia una obra que reivindica la llibertat per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i per
als membres del govern i del Parlament de Catalunya Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva,
Dolors Bassa, Josep Rull i Carme Forcadell, empresonats injustament.
Si voleu aportar-hi el vostre original, envieu-lo a presospolitics@elpuntavui.cat
801175-1236408Q
 |
10 Nacional | EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021

Memòria històrica
—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Fins al 21 de tots els països. Les revolucions polí-

Layret, un polític març

L’exposició Francesc
Layret.Diputat per Sa-
badell. El fil roig del ca-
talanisme es podrà vi-
sitar al Museu d’Histò-
tiques són substituïdes per les so-
cials [...] i el punt fonamental és un
traspàs de poder.”
L’abril del 1920, Layret fa una
conferència en el Cercle Republicà
Federal de Sabadell, organitzada

revolucionari
ria de Sabadell (carrer per la Joventut Republicana Fede-
Sant Antoni, 13) fins al ral, en què diu: “Hi ha al món una
21 de març, de dimarts sola força revolucionària. Aquesta
a dissabte de 17 a 20 h i força és la Tercera Internacional
els diumenges i festi- de Moscou i tots els qui hi combre-
us, excepte el dia de guen són els proletaris revolucio-
naris.” I fa una crida a la creació
ORIGINAL · Fotografies, textos i objectes inèdits omplen la mostra sobre el Reis, d’11 a 14 h.
L’exposició mostra un d’un partit comunista adherit a la
polític i advocat laboralista assassinat ara fa 100 anys ÍTEMS · El republicanisme, conjunt extens de fo- Tercera Internacional.
tografies i documents
la catalanitat i la defensa del dret a l’autodeterminació, presents a l’exposició originals de l’època El deute de Sabadell i
centre, sense preocupar-se la classe mitjana, a la burgesia,
procedents de diver- Catalunya amb Layret
sos arxius, amb
Normalment s’ha d’aquesta feina que havia d’haver que, des d’aleshores, va exercir el El 30 de desembre passat, es va in-
objectes, obres i mobi-
definit Francesc estat la primera de totes: atreure’s poder polític i econòmic. Avui, grà- augurar al Museu d’Història de la
liari procedents dels
Layret com un a una política catalana i afirmativa cies a la Revolució Russa, som en Ciutat de Sabadell l’exposició
fons dels museus de
advocat laboralis- la massa obrera, adoptant amb sin- un altre traspàs del poder, en el Francesc Layret. Diputat per Sa-
Sabadell i de la família
ta. I, tot i no ser ceritat els seus ideals, que són els traspàs del poder polític i econòmic badell. El fil roig del catalanisme,
Rodríguez-Roda Lay-
Jordi desencertada, la de tota la veritable esquerra. Im- de la classe burgesa a la classe pro- ret. La mostra també
de què soc comissari. Ha estat una
Serrano definició no és provisant a Catalunya una forma letària, de mans de la classe mitja- tasca apassionant per a la desco-
compta amb l’aporta-
una opció neu- europea i catalana a un temps, dels na a mans dels obrers. I, ens agradi berta de la magnitud del personat-
Sabadell ció d’una il·lustració
tral. Negligeix gran socialisme internacional.” o no ens agradi, hi anem fatalment ge. Crec sincerament que quan Sal-
———————————————————
creada expressament
l’essència del seu pensament, de la Per aquesta raó, Layret veu en la i indeclinable.” vador Seguí diu a Maó, on estava
per a l’ocasió de l’ar-
seva acció i de la seva vida. Layret Revolució Russa del 1917 una gran Layret proposa l’adhesió del Par- deportat, en assabentar-se de l’as-
tista terrassenc Xavi
és un polític que pretén vincular la font d’inspiració. El juliol del 1919, tit Republicà Català (PRC) a la III sassinat de Layret: “ja saben el que
Torrent i d’una obra
política social amb la política nacio- Layret pronuncia aquestes parau- Internacional. I demana el reconei- han fet, aquests vils” ens estava
nova de l’artista saba-
nal. Aquesta és una ensenyança de les, que esgarrifen la classe política xement d’Espanya del nou Estat dient que, probablement, Layret
dellenc Werens, inspi-
Pi i Margall que porta a la pràctica d’aleshores, al Congrés dels Dipu- soviètic el març del 1920: “Quines estava destinat a dirigir la Catalu-
rada en la figura de
a partir d’una idea molt ben ex- tats: “La Revolució Russa [...] re- raons i motius hi pot haver per no nya republicana. Layret es va avan-
Layret.
pressada pel seu amic Gabriel Alo- presenta un traspàs de poder, així reconèixer oficialment el govern de çar 10 anys a la creació d’ERC en la
mar que, ja l’any 1910, escriu: “El com la Revolució Francesa va re- la República Russa?” Layret afir- Conferència d’Esquerres de Sants
fracàs de la nostra esquerra és ha- presentar el traspàs del poder de la ma, aquells mateixos dies: “S’en- i, sobretot, 16 a la creació i triomf
ver obrat sempre com a partit de noblesa, del clergat i de l’exèrcit a treveu una profunda revolució a del Front d’Esquerres.
 EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021
—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Ha estat apassionant també per
haver tingut la col·laboració de la
família Layret. En l’exposició es po-
den veure, per primera vegada,
moltes fotos de Layret de nen, de
jove i de gran i també objectes de
Layret i de la seva família. I d’altres
personatges del seu entorn, com
ara Ernest Ventós i Marcel·lí Do-
mingo. Per exemple, es pot con-
templar l’original de la darrera car-
ta que el mateix dia de l’assassinat
va enviar a Domingo, trobada a
l’arxiu del Parlament de Catalunya
per Vidal Aragonès, autor del llibre
Francesc Layret. Vida, obra i pen-
sament.
I com símbol del fil roig del cata-
lanisme vull explicar una petita
anècdota de l’exposició. El districte
de Sabadell estava format per Sa-
badell, Barberà, Castellar, Palau-
solità, Polinyà, Ripollet, Sant Cu-
gat, Sant Quirze, Santa Perpètua,
Cerdanyola i Sentmenat. Quan
Layret fa la campanya per a la re-
elecció per les eleccions de desem-
bre del 1920, ho fa amb un grup
entusiasta, entre què hi ha Balbina
Pi. Aquesta dirigent republicana i
feminista en aquells dies està em-
barassada de sis mesos de qui serà
Teresa Rebull, la militant del
POUM i membre del setze jutges
que canta la cançó Vint bales, amb
lletra de Maria Mercè Marçal
(“Vint bales foren, vint bales, ai!,
quan trencava la nit! Dia trenta de
novembre, nit d’hores decapita-
des!”), que es pot escoltar també
en l’exposició.
Un cop assassinat Layret, el Cír-
col Republicà Federal de Sabadell
demana a Lluís Companys que el
substitueixi. En part perquè eren
amics amb Layret, que li feia de
germà gran, i en part també per-
què, en ser escollit diputat, accedia
immediatament a la immunitat
parlamentària, cosa que, efectiva-
ment, va passar: va sortir del penal
de Maó al cap de dotze dies.
La història va endavant? Quan
Companys arriba per fi al Círcol a
agrair el suport dels votants repu-
————————————————————————————————————————————
Layret va defensar
l’autodeterminació
al Congrés dels Diputats
el març de l’any 1920
————————————————————————————————————————————
blicans sabadellencs, Balbina Pi ho
descriu així: “Ploràrem quan vam
veure a Companys travessar els
corredors del cafè del Círcol. Per
què? Perquè com a fantasma ens va
venir a la memòria la sagnant tra-
gèdia, el gran crim comès contra
Francesc Layret.” Aquells dies,
Companys escriu aquestes parau-
les: “Jo voldria que el districte de
Sabadell fos l’espill en què pogues-
sin mirar-se totes les comarques
que tenen desitjos d’una cordialitat
que els permetés refer-se i fos pro-
pulsora de fecunda vitalitat econò-
mica. [...] Costi el que costi, encara
que ens costi la vida (oh, amic Lay-
ret, jo seré digne de tu!) no callarem
davant d’aquesta persecució contra
els productors.” Fa estremir.
El catalanisme de
Layret i el dret a la
lliure determinació
Layret va ser un incansable defen-
sor del dret civil català. El Codi Civil
català no s’ha renovat des del 1714,
no hi ha hagut activitat parlamen-
tària catalana. Caldran 218 anys
fins que el Parlament de Catalunya
el recuperi en virtut de l’Estatut del
1932 i es pugui tornar a fer lleis.
Layret en el Congrés dels Diputats
diu: “És molt curiós que, precisa-
ment, aquells que són els principals
responsables que el dret català no
hagi pogut progressar (perquè a
principi del segle XVIII van matar
la font legislativa de què podia néi-
xer aquest dret) siguin ara els qui
hi adrecin retrets i anatemes per
com d’antiquades són algunes de
les seves institucions [...] la modifi-
cació d’aquest dret ha de ser una
obra del poble català mateix.”
També es preocupa, al llarg de la
seva vida, de la llengua catalana.
Per exemple, en el Segon Congrés
Universitari Català, l’any 1918,
Francesc Layret fa una ponència
amb el títol de Catalanitat a la uni-
versitat, en què proposa: “La pri-
mera afirmació que calia fer és que
el nostre idioma fos el de la univer-
sitat [...] La catalanitat de la uni-
versitat i de la cultura, més que a
La frase
“Però el nou món no
neix sense dolor i sen-
se sacrifici: milions
d’homes han donat les
seves vides, han pas-
sat totes les penalitats
i amargures perquè
els seus fills visques-
sin en una societat mi-
llor. Serem nosaltres
tan covards o ineptes
que consentim que la
nostra pàtria sigui una
excepció al món? La
vida no valdria la pena
de viure-la si no la con-
sagréssim al compli-
ment de una noble
missió, i tinguem sem-
pre presents les tan
conegudes paraules
del poeta: sols merei-
xen llibertat i la vida
aquells que saben
conquerir-les.”
Francesc Layret,
24 de maig del 1919
| Nacional | 11
Layret amb crosses, a la seva dreta
Lluís Companys i Marcel·lí
Domingo. Al costat, Layret votant, a
‘La Actualidad’ del 14 de desembre del
1909. Sota, la família Layret (ell, dret
amb bigoti. A la dreta, l’acta de diputat
■ FAMÍLIA RODRÍGUEZ-RODA LAYRET / ARXIU
JORDI SERRANO / FAMÍLIA RODRÍGUEZ-RODA
LAYRET / ARXIU DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS
singularitzar-se, ha de consistir a
aportar el nostre esforç i l’esperit
del nostre poble al patrimoni espiri-
tual de la humanitat.”
Però, més enllà, Layret actualit-
za la idea del pacte sinal·lagmàtic
que proposen els republicans fede-
rals catalans del XIX, amb Fran-
cesc Pi i Margall al capdavant. Es
tracta que Catalunya pugui tenir la
relació que vulgui amb Espanya,
Ibèria i el món. Un pacte sense co-
accions, lliure.
Fem un salt en el temps. La I
Guerra Mundial s’acabarà l’11 no-
vembre del 1918, però ja el 8 de ge-
ner d’aquell any el president dels
Estats Units, Woodrow Wilson, fe-
ia pública la Declaració de Catorze
Punts. Es pretenia redefinir les
fronteres dels imperis adequant-
les a les realitats nacionals preexis-
tents a Europa. S’obria un horitzó
d’esperança a Catalunya. Layret ho
defineix així: “El Parlament català
no seria tal Parlament si la legisla-
ció d’aquest no afectava els interes-
sos morals i materials dels cata-
lans.” El 10 de novembre del 1918,
Francesc Layret planteja a la Man-
comunitat que convoqui una as-
semblea d’ajuntaments que dema-
nin a la futura Societat de Nacions
una intervenció a favor del dret a
l’autonomia i diu: “Un dels aspec-
tes de la doctrina Wilson es fona-
menta en el reconeixement de les
nacionalitats, que, sigui la que si-
gui l’extensió dels seus territoris,
tenen igual capacitat de dret.” I,
pocs dies després, el desembre del
1918, escriu: “Perquè si en el Par-
lament català anem a la solució de
tots el problemes que ara agiten el
món, aleshores els ciutadans s’in-
teressaran pel Parlament, creant
una majoria d’esquerra i acabant
amb el domini de la Lliga.” Però de
la reflexió passa a l’acció. Defensa
aquestes idees també en el Con-
grés dels Diputats el març del
1920: “La política internacional
haurà de canviar completament,
perquè s’haurà d’assentar sobre el
principi de la lliure determinació
dels pobles.”
La concepció de nació catalana
de Layret és extraordinàriament
actual: “L’altra doctrina nacionalis-
ta sosté que tots els pobles tenen
dret a la vida, sent la humanitat
més rica i fecunda com més varia-
da sigui la totalitat dels seus ele-
ments. Un poble que desapareix,
una nació trencada en el seu des-
enrotllament, són pèrdues irrepa-
rables per al contingut de l’espiri-
tualitat humana.” ■
 |
12 Nacional | EL PUNT AVUI
Els efectes de la Covid-19
Salut vacunarà també els
festius per agilitzar el procés
a Fins ahir només s’havien administrat el 13% de les 60.000 dosis rebudes a Ho atribueixen a un
retard en l’arribada de neveres i a la falta de consentiment de familiars de la gent gran en residències
Redacció
BARCELONA
La conselleria de Salut va
anunciar ahir que té pre-
vist vacunar també tots
els dies festius per accele-
rar el procés d’administra-
ció del vaccí, que va molt
més lent del que s’havia
previst. Fins ahir s’havien
administrat només 7.774
vacunes, el 13% de les
60.000 dosis rebudes con-
tra la Covid-19. El depar-
tament, que va admetre la
lentitud, ho atribueix a un
retard en l’arribada de les
neveres que la farmacèu-
tica Pfizer recomana per
transportar els vaccins
fins als centres on s’admi-
nistren. Aquestes neveres
van quedar atrapades al
túnel de Calais durant el
tancament fronterer amb
el Regne Unit. També as-
senyala la lentitud a l’hora
de rebre les autoritzacions
per poder ser vacunat, ja
que, en el cas de les resi-
dències de gent gran, cal
el consentiment de fami-
liars, un pas que alenteix
encara més el procedi-
ment. A això, s’hi afegei-
xen altres qüestions, com
ara el fet que els equips de
vacunació no han estat
plenament operatius du-
rant aquests dies, en part
perquè han coincidit amb
dates nadalenques.
Fonts de Salut van ex-
plicar ahir a l’ACN que les
neveres ja han arribat i a
partir de la setmana que
MÉSCORONAVIRUS
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Pocs usuaris de
residències han
visitat la família
La presidenta de l’Associació
Catalana de Recursos Assis-
tencials, Cinta Pascual, va ex-
plicar ahir que pocs usuaris
de residències, dos o tres per
centre, han anat a passar les
festes en família. Els que ho
han fet s’hauran de sotmetre
a set dies d’aïllament, tal
com fixa el pla de Nadal.
La vacuna de Pfizer s’ha de transportar en contenidors refrigerats fins al lloc on s’administra ■ EPA
ve s’incrementarà el ritme
de vacunació. Fins avui ha
rebut la vacuna de Pfizer-
BioNTech el 0,1% de la po-
blació catalana. Totes les
dosis administrades han
anat a gent gran i treballa-
dors de residències. La Ge-
neralitat comptava a tenir
vacunades en dues setma-
nes les 104.000 persones
que viuen i treballen a les
1.408 residències. El rit-
me és, doncs, molt més
lent del previst. El dia 1 de
gener, per exemple, a Ca-
talunya només es van va-
Les eleccions es
podrien fer amb
la situació d’ara
Fonts de Protecció Civil van
assegurar ahir que les elec-
cions del 14-F estan “plena-
ment garantides” i es faran
“segons el previst” seguint
els procediments elaborats
pel govern en el marc del Pro-
cicat. Tot i això, la decisió es
prendrà en una reunió el dia
15 de gener.
cunar dues persones.
En una entrevista a
TV3, la directora general
de Promoció de la Salut,
Carmen Cabezas, va reco-
nèixer que havien estat
“massa optimistes en els
terminis temporals” i no
van “tenir en compte
aquesta setmana de pre-
paració”. Cabezas va atri-
buir la lentitud a la “com-
plexitat” organitzativa de
la campanya i va admetre
que continuen faltant
efectius sanitaris per
completar els equips de
Les xifres de contagis
tornen a empitjorar
La velocitat de propagació de
la Covid-19, l’Rt, va tornar a
pujar ahir i es va situar en 1,11,
nou centèsimes més que el
dia anterior, segons les dades
del Departament de Salut.
El risc de rebrot va pujar 54
punts, fins a 422, i la incidèn-
cia a 14 dies s’eleva de 377,17
a 394,87. En paral·lel, es van
Les xifres
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
7.774
persones s’havien vacunat
fins ahir a Catalunya i només
s’havien administrat el 13%
del total de dosis rebudes.
vacunació. Segons Cabe-
zas, la vacuna és “segura i
eficaç”, però posa contra
les cordes “la logística del
sistema” sanitari. Amb
declarar 1.470 nous casos
confirmats per PCR o tests
d’antígens, cosa que eleva el
balanç total a 370.923. Es va
informar de 45 noves morts.
Hi ha 1.940 pacients ingres-
sats als hospitals amb Co-
vid-19, 81 més que en el còm-
put anterior. Quant a les UCI,
hi ha 385 persones, 12 més.
60.000
dosis de vacunació contra
la Covid-19 del laboratori
Pfizer s’han rebut fins ara a
Catalunya.
tot, l’objectiu de Salut és
que al llarg d’aquesta set-
mana sí que es puguin ad-
ministrar les 60.000 dosis
previstes. ■
Sanitari treballant a l’UCI
de la Vall d’Hebron ■ EFE
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021
Les patronals
d’oci nocturn,
contra la ‘rave’
—————————————————————————————————
La patronal de l’oci nocturn
a Catalunya, Fecasarm, i la
plataforma estatal de l’oci
nocturn i l’espectacle Spain
Nightlife es personaran com
a acusació popular en el pro-
cés judicial per la rave de
Llinars del Vallès. Les patro-
nals consideren que “no es
pot permetre que fets com
aquest quedin sense el càstig
més elevat que preveu la nor-
mativa”. En un comunicat,
han detallat que exerciran
l’acusació en el marc d’un
possible delicte de desobe-
diència i han avançat que de-
manaran al govern espanyol
que impulsi una reforma del
Codi Penal per tipificar com a
delicte les conductes relacio-
nades amb la propagació de
malalties i epidèmies.
Avui està previst que pas-
sin a disposició judicial els dos
detinguts acusats d’organit-
zar la rave. Es tracta d’una
dona de 29 anys holandesa i
d’un home de 22 anys de na-
cionalitat espanyola. Se’ls
acusa d’un delicte de resistèn-
cia i desobediència a agents
de l’autoritat per no haver po-
sat punt final a la festa. En el
dispositiu es van identificar
215 persones, que seran de-
nunciades per vulneració de la
normativa vinculada a les res-
triccions sanitàries, amb mul-
tes de 3.000 euros, mentre
que els organitzadors hauran
d’assumir sancions de fins a
600.000 euros. Entre els iden-
tificats, hi havia un centenar
d’espanyols, 35 francesos,
deu italians i deu andorrans, a
més de persones procedents
d’Àustria, Holanda i Luxem-
burg. Ahir a la tarda, la policia
local d’Arenys de Mar va des-
allotjar una vintena de vehi-
cles que provenien de la rave
de Llinars i que s’havien ins-
tal·lat a la platja d’Arenys.
Un minut de dol
per la mort d’un
conductor de bus
Els autobusos de TMB i el
metro s’aturaran avui a les
12 h durant un minut en se-
nyal de dol per la mort d’un
conductor de bus dijous a la
unitat de cures intensives en
què estava ingressat a causa
de la Covid. L’aturada es farà
amb els trens en una estació i
els busos en una parada.
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021 | Nacional | 13

Catalunya rep 216

milions dels ajuts
de la PAC del 2020
a Els ajuts són finançats al 100% per la Unió Europea a El seu
objectiu és garantir la viabilitat econòmica de les explotacions
tors a tot l’Estat. Els ajuts
Redacció
BARCELONA
La xifra
—————————————————————————————————
directes són finançats al
100% per la UE i tenen com
Catalunya ha rebut aques-
ta setmana 216 milions
d’euros de les ajudes direc-
tes de la política agrària co-
2.600
milions en ajuts directes de
a objectiu fonamental do-
nar suport a la renda dels
agricultors i garantir la via-
bilitat econòmica de les ex-
Raïm sec afectat pel míldiu en una finca de Reus, al costat d’un gotim sa ■ ACN

muna (PAC) correspo- la PAC han arribat als pagesos plotacions agràries. En l’úl-
nents a l’any 2020. Així ho de Catalunya en els últims 10 tima dècada s’han concedit Agricultura atorga 8,3 milions per compensar el míldiu
va anunciar el Ministeri anys. més de 2.600 milions en ————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

d’Agricultura en un comu-
nicat, en què també s’espe-
cificava l’import que han
rebut la resta de territoris
de l’Estat. En total, el Minis-
teri ha distribuït 4.089,3
milions entre totes les co-
munitats autònomes, amb
Andalusia com a regió més
beneficiada, ja que n’ha re-
but més d’una quarta part,
concretament 1.232,6 mi-
lions. A continuació aparei-
xen Castella i Lleó, amb
795,6 milions; Castella-la
Manxa, amb 540,3 milions,
i Extremadura, amb 365,4
milions. Les ajudes de la
PAC, que constitueixen
prop del 90% dels paga-
ments anuals del fons euro-
peu agrícola de garantia
(Feaga), beneficiaran un
total de 678.000 agricul-
ajuts directes al sector
agrari, que han beneficiat
més de 93.000 pagesos i pa-
geses de Catalunya. Fa pocs
dies, la consellera Teresa
Jordà va expressar el desig
que, a més, bona part dels
fons europeus per a la re-
construcció post-Covid
contribueixin a la transfor-
mació i la modernització
del sistema agroalimentari
català. ■
El Departament d’Agricultu-
ra, Ramaderia, Pesca i Ali-
mentació ha concedit 8,38
milions d’euros a 600 viticul-
tors catalans per compensar
les pèrdues econòmiques de
les explotacions afectades
per la plaga del míldiu durant
aquesta última campanya.
Segons la Generalitat, els
efectes d’aquest fong sobre
la producció han estat “molt
importants”, especialment a
les explotacions de vinya eco-
lògica, que no podien fer ús
dels tractaments convencio-
nals per neutralitzar-lo. El
mes de setembre, les dife-
rents denominacions d’ori-
gen (DO) catalanes ja van es-
timar que es perdria un terç
de la collita de raïm a tot Ca-
talunya.
Les ajudes s’atorgaran a
totes aquelles explotacions
vitícoles que hagin experi-
mentat un decreixement del
rendiment mitjà de la decla-
ració de collita del 2020 d’al-
menys un 35% respecte a la
campanya anterior, un per-
centatge discutit per Unió de
Pagesos, que considera que
la verema del 2019 ja va ser
molt baixa i que serà difícil
assolir aquesta reducció.

179850-1221374L
 |
14 Nacional | EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021

Col·laboració empresa-escola
—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Formació professional dual a Catalunya

Evolució del nombre de centres i d’alumnes Alumnes que fan dual per família professional
Centres Alumnes 295 Família professional Curs 2019-2020 Curs 2018-2019
269 ACTIVITATS FÍSIQUES I ESPORTIVES 127 143
239 ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ 1.058 1.430
212
7.737 AGRÀRIA 77 100
6.189* ARTS GRÀFIQUES 40 45
5.068 COMERÇ I MÀRQUETING 658 930
4.302
EDIFICACIÓ I OBRA CIVIL 26 23
ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA 622 702
ENERGIA I AIGUA 29 26
2016/17 2017/18 2018/19 2019/20 FABRICACIÓ MECÀNICA 306 418
(*) El curs 2019/20 va disminuir el nombre d’alumnes en FP dual per l’efecte de la Covid-19. FUSTA, MOBLE I SURO 27 35
HOTELERIA I TURISME 148 169
Evolució del nombre d’alumnes per servei territorial IMATGE I SO 4 11
ST Curs 2016/17 Curs 2017/18 Curs 2019/20 IMATGE PERSONAL 44 72
Baix Llobregat 427 423 658 INDÚSTRIES ALIMENTÀRIES 139 169
Barcelona Comarques 358 492 749 INDÚSTRIES EXTRACTIVES 15 13
Catalunya Central 248 283 456 INFORMÀTICA I COMUNICACIONS 698 848
CEB 951 1.112 1.686 INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT 520 644
Girona 463 531 815 QUÍMICA 397 463
Lleida 259 251 368 SANITAT 221 272
Maresme-Vallès O 290 502 847 SEGURETAT I MEDI AMBIENT 7 7
Tarragona 482 575 755 SERV. SOCIOCULT. I A LA COMUNITAT 556 594
Terres de l’Ebre 80 96 143 TÈXTIL CONFECCIÓ I PELL 31 53
Vallès Occidental 744 803 1.260 TRANSPORT I MANTENIMENT DE VEHICLES 439 570

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

L’FP dual manté el

nivell malgrat la Covid
ALUMNES · Ensenyament apunta que no s’han cancel·lat convenis amb empreses i estima que el nombre d’estudiants fent
d’aprenents en empreses serà similar al de l’any passat XIFRES · Es podria assolir la xifra de 6.100 alumnes matriculats però
ara en són poc més de 4.000 a Catalunya DEMANDA · Els centres formatius reconeixen dificultats per la pandèmia
E. Garcia pus de respostes clara: la inserció modalitat dual. Però cal tenir en mes de formació professional dual,
laboral dels alumnes és més alta i hi compte que la majoria d’alumnes
Més de 4.000 el curs 2012-2013, el nombre de
BARCELONA alumnes

L
a pandèmia per la Covid-19
ha dificultat l’estada d’alum-
nes de formació professional
dual a les empreses, però no
l’ha aconseguit eliminar. Empreses
i centres educatius s’han adaptat
als nous requeriments en matèria
de prevenció i riscos laborals de
manera que no s’han hagut de sus-
pendre convenis de col·laboració,
segons ha explicat Joan Lluís Espi-
nós Espinós, director general de
Formació Professional Inicial i En-
senyaments de Règim Especial de
la Generalitat. “Els convenis es re-
noven sempre, i ara també –expli-
ca–. La formació professional dual
funciona molt bé perquè té dos ti-
ha una formació de l’alumne molt
contextualitzada en l’entorn de
l’empresa i, per tant, millor.”
De fet, la inserció laboral dels
alumnes d’FP dual se situa en el
75%, tenint en compte, a més, que
molts dels que no s’hi insereixen és
perquè continuen estudiant. Així
ho assegura Sílvia Miró, directora
de polítiques d’ocupació i formació
de la patronal Pimec. “Un 37% dels
alumnes que han fet una estada en
una empresa continuen estu-
diant”, assegura.
Segons les xifres del Departa-
ment, el curs 2020-2021 s’ha ini-
ciat amb 298 centres educatius i
un total de 4.036 alumnes que es-
tan fent estades formatives en la
s’incorporen en el segon trimestre,
passades les festes de Nadal, per
tant no hi ha tancades les dades
del curs, que s’esperen que sigui
similar a les del curs anterior. “La
informació disponible fa preveure
que el nombre d’alumnat en dual
serà semblant o lleugerament su-
perior al del curs 2019-2020”, as-
segura Espinós, que confia arribar
als 6.100 o 6.200 alumnes matri-
culats.
El curs 2019-2020, van partici-
par en els diferents programes 295
centres educatius i 6.189 alumnes
d’arreu de Catalunya; una xifra in-
ferior a la del curs anterior (2018-
2019) per efecte de la Covid-19.
“Des que es van iniciar els progra-
durant el curs 2020-
2021 estan fent o fa-
ran estades formati-
ves en la modalitat
dual. Com que la ma-
joria d’alumnes s’in-
corporen durant el se-
gon trimestre del curs,
encara no hi ha totes
les dades del curs i els
centres treballen per
tancar acords amb
empreses per acollir
estudiants amb con-
veni, beca o contracte.
centres i d’alumnes ha anat crei-
xent. Primer, a poc a poc, però des
del curs 2016-2017, ha crescut ex-
ponencialment”, assegura Espinós.
“La situació d’ara l’entenem com
un parèntesi, perquè les empreses
cada vegada més volen alumnes
formats en formació professional
dual.”
Per famílies professionals, des-
taquen les empreses que requerei-
xen perfils d’administració i gestió,
comerç i màrqueting, informàtica i
telecomunicacions, i serveis socio-
culturals i a la comunitat, que són
les que més convenis i més alum-
nes incorporen. “Hi ha sectors en
què hi ha més demanda que ofer-
ta”, explica Sílvia Miró, de Pimec.
 EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021
———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Eduard Lafitte, responsable d’FP dual de l’institut La Ferreria, a Montcada ■ E.G.P.
“Moltes empreses ho fan servir com un
sistema per formar planter o fer reclu-
tament de treballadors”, diu. Pimec re-
clama que es conegui el paper que fa
l’empresa com a agent formatiu i és
partidària d’establir una tercera tuto-
ria o tutoria mancomunada, que s’afe-
geixi a la de l’empresa i la del centre
educatiu.
Dificultats a l’INS La Ferreria
Des de l’institut La Ferreria de Mont-
cada i Reixac, el responsable d’FP
dual, Eduard Lafitte, reconeix les difi-
cultats d’enguany per trobar empreses
per a les pràctiques remunerades dels
estudiants, malgrat que els convenis
que se signen amb les companyies són
per a un termini de cinc anys. “Les em-
preses que estan amb expedients de
regulació d’ocupació temporal [ERTO]
no s’hi atreveixen, malgrat que amb
un contracte de beca ho podrien fer
–reconeix–. I les que fan teletreball
tampoc estan en condicions de formar
—————————————————————————————————————————————————
“Amb empreses amb ERTO o
fent teletreball, no hi ha gaire a
fer”, explica Eduard Lafitte, de
l’INS La Ferreria de Montcada
—————————————————————————————————————————————————
estudiants”, es resigna. “N’hi ha d’al-
tres que et demanen esperar per veure
com evoluciona la pandèmia i la seva
activitat, de manera que hi ha dificul-
tat per cobrir tots els llocs que ens
agradaria. Amb els de l’ERTO i els que
fan teletreball, no hi ha gaire a fer.
També cal tenir en compte que, en
l’àmbit de la informàtica, es treballa
molt per projectes i amb la Covid no hi
ha tants projectes com en anys nor-
mals”, explica Lafitte. Amb tot, han
aconseguit pràctiques per a aquest
curs per a un total de 6 alumnes, quan
habitualment en col·loquen entre 12 o
13 per curs.
Des que el centre educatiu va co-
mençar a formar estudiants amb
plans de formació professional dual, ja
durant el curs 2014-2015, s’han for-
mat amb aquest sistema un total de 65
La fotoperiodista
acusada d’agressió
pels Mossos, absolta
a La sentència, que encara no és ferma, assenyala les
contradiccions dels agents per descartar la condemna
alumnes. Actualment, ofereixen for-
mació dual en les branques d’adminis-
tració de sistemes en xarxa (ASIX),
desenvolupament d’aplicacions multi-
plataforma (DAM) i desenvolupament
d’aplicacions web (DAW) en l’especia-
litat de bioinformàtica. I també en prò- La fotoperiodista, el dia del judici ■ ACN
tesi dental i higiene bucodental, com a
novetat aquest curs 2020-21. En Redacció
aquest darrer àmbit, l’institut treballa TERRASSA
per trobar clíniques dentals que s’ad-
hereixen als programes. El jutjat penal número 3
La formació professional dual és de Terrassa ha absolt la fo-
una modalitat de formació professio- toperiodista Mireia Co-
nal en què els alumnes desenvolupen mas d’un delicte d’atemp-
a les empreses més d’una tercera part tat a l’autoritat. Comas es-
de la seva formació, com a aprenents. tava acusada d’haver agre-
L’estudiant té el suport de dos tutors, dit una agent dels Mossos
un a l’empresa i l’altre al centre edu- d’Esquadra durant un des-
catiu. Per part de les empreses, es po- nonament a Terrassa a
den establir diferents vinculacions l’octubre, en el moment en
amb el centre educatiu i l’estudiant, què la fotògrafa intentava
ja sigui en format de conveni, beca o sortir de l’edifici. La sen-
contracte. tència assegura que no
El Ministeri d’Educació va iniciar, a queda provat que Comas
meitats de desembre, la discussió i tre- agredís l’agent policial
ball, per grups, de la nova llei de la for- quan intentava sortir,
mació professional, que ha d’incorpo- com relatava. Tot i la satis-
rar millores en el sistema. La voluntat facció per la sentència, la
és fer una regulació d’una nova forma- defensa de Comas recorda
ció professional “àgil, moderna, com- que no és ferma.
petitiva, flexible i connectada amb el
món globalitzat en què vivim”, segons
va assumir la ministra d’Educació, Isa-
bel Celaá. També al desembre, el con- 868608-1237044Q
Ajuntament de
sell de ministres espanyol va donar l’Ametlla del Vallès
llum verda a la distribució a les comu- 2020/2177-URB 2020/156
nitats autònomes del fons per al des- /af
ANUNCI
envolupament del pla de modernitza-
El Ple de l’Ajuntament en sessió Ordinària
ció de la formació professional del Mi- celebrada el dia 28 de desembre de 2020 va
aprovar inicialment el Pla de Millora Urbana
nisteri d’Educació per al 2021, dotat de Can Draper per a l’ordenació volumètrica
amb 262 milions d’euros, de què 32,45 de les parcel·les 13, 14, 15 i 16 delimitades
pel carrer A, carrer B, carrer C i carrer Bar-
per a Catalunya. celona, el qual es sotmet a informació públi-
“Quan parlem d’FP dual estem par- ca pel termini d’un mes, a comptar a partir
de l’endemà de la darrera publicació del pre-
lant d’una formació que capaciti els jo- sent anunci al tauler d’anuncis municipals,
en la pàgina web de l’ajuntament, al Butlletí
ves i els adults per fer front a les neces- Oficial de la Província, al Diari Oficial de la
sitats de qualificació que l’actualitat i Generalitat de Catalunya i a un dels diaris
de més difusió de la província, als efectes
el futur més immediat demanen. Ne- que puguin presentar les al·legacions que
s’estimin pertinents.
cessitem treballar tots junts per millo- L’expedient es podrà consultar a l’Àrea de
rar i ampliar l’FP dual”, explicava la Serveis Territorials de l’ajuntament de l’A-
metlla del
ministra Isabel Celaá, durant una de Vallès, situat al C. Torregassa, 35-37, en ho-
les reunions que va mantenir amb em- rari de 9 a 13 hores en visites concertades.
L’Alcalde / Pep Moret i Tanyà
preses i sindicats per rellançar un pla L’Ametlla del Vallès, 30 de desembre de
de qualitat de l’FP dual. ■ 2020
| Nacional | 15
Queixes de SOS
Racisme pels
mossos racistes
—————————————————————————————————
SOS Racisme ha denunciat
que els sis mossos investi-
gats per vexacions i insults
racistes a un jove durant una
detenció al Bages el 2019 han
demanat d’assistir a la roda
de reconeixement amb la ca-
ra tapada. Segons l’entitat, el
jutjat de Manresa ha fixat la
roda per al 28 de gener del
2021. SOS Racisme defensa
que es tracta “d’una estratè-
gia per dilatar el procedi-
ment”.
Els fets van passar el 13 rar que Comas l’havia
d’octubre al carrer Àngel agredit, però la defensa va
Guimerà, al barri de Can argumentar en el judici
Palet de Terrassa, on els que, ni per pes ni per alça-
Mossos d’Esquadra practi- da, Comas era capaç de po-
caven un desnonament. der-se enfrontar a una
Comas estava treballant agent preparada física-
en un reportatge fotogrà- ment, com era el cas.
fic sobre grups migrants a La defensa ha rebut la
Terrassa, i en rebre l’avís sentència amb satisfacció.
s’hi va desplaçar i va acce- “S’hi especifiquen les con-
dir a l’immoble, ocupat la tradiccions dels agents dels
nit abans, on van deixar Mossos, es valida la versió
que s’estigués per acom- que va donar Comas, corro-
panyar la dona que hi ha- borada per un testimoni, i
via a l’interior. Comas va es fa cas de la versió del fo-
explicar que l’ambient era rense, que apunta que les
cada cop més tens i que va lesions eren compatibles
intentar sortir, moment amb la detenció i no amb els
en què va topar amb una hipotètics cops que hauria
agent dels Mossos que la rebut”, assenyala l’advocat
va reduir i, posteriorment, de Comas, Marc Pérez, en
detenir. L’agent va assegu- declaracions a l’ACN. ■
130138-1236985Q
Ajuntament
d’Aitona
EDICTE
Informació pública d’un projecte d’obres amb relació de béns i drets afectats
Per decret d’Alcaldia 447/2020 s’ha aprovat inicialment el Projecte d’ampliació d’un tram del camí
de Saidí.
El projecte se sotmet a informació pública per un termini de 30 dies hàbils, a comptar de l’en-
demà de la publicació d’aquest edicte en el BOP, el diari El Punt Avui i el tauler d’anuncis de la
seu electrònica, perquè es pugui examinar i s’hi puguin presentar al·legacions i reclamacions,
d'acord amb el que preveu l’article 37.2 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals,
aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny.
A més a més, tots els interessats i titulars de drets reals o d’interessos econòmics sobre els béns
afectats poden presentar al·legacions davant l’Ajuntament durant el termini d’informació pública,
per esmenar —si escau— tots els possibles errors o omissions en la relació dels béns i drets o
dels seus titulars.
L’expedient es pot consultar a la Secretaria de l’Ajuntament, al carrer Major, 6 d’Aitona, de dilluns
a divendres de 9 a 14 hores, i al tauler d’anuncis de la seu electrònica, al web
https://tauler.seu.cat/inici.do?idens=2503870005
ANNEX
Expropiacions
Terme municipal: Aitona
Titular registral o cadastral: Maria Font Cònsul
Polígon Parcel·la Sup. cadastral (m2) Superfície afectada (m2) Finca registral
15 47 10.061 125 -
16 36 16.641 302 2.920
Aitona, 29 de desembre de 2020
L’alcaldessa, Rosa Pujol Esteve
 |
16 Nacional | EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021

Plantilla de jutges i jutgesses a Catalunya (*)

1 Noves incorporacions 2 Substitucions en els períodes 4 Nous jutjats
2018/2019 i 2019/2020
22 jutjats programats per al període 2017-2021
Magistrats professionals cridats a fer 157
(cost: 14,2 milions)
substitucions en òrgans col·legiats
12 jutjats pendents el 2019
Jutges i magistrats professionals cridats a fer 1.056
substitucions en òrgans judicials unipersonals Fets
Magistrats suplents cridats 20 1 jutjat de 1a instància 60 Barcelona
8/10/2020
Jutges substituts cridats en òrgans unipersonals 243
1
56 jutges del total de 62 de la 69a promoció jutjats mercantil, el 12
s’incorporen a 27 partits judicials de Catalunya 2 jutjats socials a Barcelona (el 34 i el 35), el
gener del 2020
Jutjats a:
1 jutjat de família a Girona (1a instància 7), el
Sant Feliu de Llobregat Berga
novembre del 2020
Esplugues de Llobregat Sant Feliu de Guíxols
Cornellà de Llobregat La Bisbal d’Empordà Pendents
Martorell Figueres
Sant Boi de Llobregat Santa Coloma de Farners 1 jutjat a Arenys de Mar (1a instància 8),
Mollet del Vallès Olot programat per al setembre 2021
Arenys de Mar Ripoll 1 jutjat a Vic (1a instància 6), programat per al
Rubí Puigcerdà
setembre de 2021
Vilanova i la Geltrú El Vendrell
Igualada Valls 1 jutjat a Reus (1a instància 8)
Vilafranca del Penedès Falset
Manresa Balaguer 1 jutjat a Terrassa (social 3)
Vic Tremp
3 Places de JAT
Solsona (jutge d’adscripció territorial)

Estiu 2018 Catalunya 30 JAT (total de jutges 842)

10 jutges en pràctiques de la 68a promoció Madrid 40 JAT (total de jutges 772)

s’incorporen a jutjats de Catalunya
País Valencià 35 JAT (total 583 jutges)
17 jutges del total de 65 de la 67a promoció
s’incorporen a Catalunya
Jutjats per efectes Covid-19

Estiu 2016 33 d’aprovats a l’Estat espanyol,

4 jutges del total de 50 de la 66a promoció
s’incorporen a jutjats de Catalunya
(*) DADES DE LA SALA DE GOVERN DEL TSJC
(**) DADES DEL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA
GRÀFIC: EL PUNT AVUI
0 a Catalunya (1 de desembre 2020)
El TSJC afirma que n’hi havia 4 de confirmats:
2 de mercantil a Barcelona, 1 de social a Girona
i 1 a Tarragona, i la Generalitat els ha refusat
perquè no té pressupost.

Més d’un miler de jutges han

fet d’aixecar la prohibició
que jutges substituts i ma-
gistrats suplents puguin
fer substitucions “alleuge-
reix els greus problemes

fet substitucions en dos anys

a El sistema, implantat el 2012 per les retallades i remunerat, implica que portin dos jutjats alhora i que
hagin d’ajornar assenyalaments a El president del TSJC reclama més jutges i jutjats a Catalunya
Mayte Piulachs
BARCELONA
Catalunya, finalment, no
tindrà cap nou jutjat entre
els 33 aprovats pel Minis-
teri de Justícia al desem-
bre per al 2021, dins el pla
de reactivació de l’activi-
tat judicial per l’incre-
ment de litigis fruit de la
crisi sanitària, que preveu
crear un centenar de nous
òrgans en tres anys.
La sala de govern del
Tribunal Superior de Jus-
tícia de Catalunya (TSJC)
va fer un escrit d’alarma,
el novembre passat, en
què insistia al ministeri i al
Departament de Justícia
que negociessin els proble-
mes de finançament “per
no afectar els drets dels
ciutadans de Catalunya”.
Hi afegia que el Consell Ge-
neral del Poder Judicial
(CGPJ) havia validat la
creació de dos jutjats mer-
cantils a Barcelona, un al-
tre a Girona i un jutjat so-
cial a Tarragona. El Depar-
tament de Justícia insis-
teix que el govern espa-
nyol ha de transferir-los
una dotació econòmica, ja
que dels 22 jutjats nous
programats del 2017 al
2021, amb un cost de 14,2
milions d’euros, no ha re-
but res. A mitjans de de-
sembre, la ministra de Po-
lítica Territorial, Carolina
Darias, es va comprome-
tre a pagar-ne la meitat.
Per funcionar, els jut-
jats requereixen profes-
sionals, des d’auxiliars,
tramitadors, a lletrats de
l’administració de justícia,
fiscals i jutges. La sala de
govern del TSJC i el seu
president, Jesús Maria
Barrientos, també recla-
men una major plantilla
de jutges, històricament
amb un 10% de vacants en
les actuals 842 places. De
manera excepcional,
aquest any 56 dels 62 jut-
ges de la 69a promoció es
queden en jutjats de Cata-
lunya. Amb tot, el TSJC
sosté que els jutges d’ads-
cripció territorial (JAT) a
Catalunya (30) són menys
que a Madrid (40) o al País
Valencià (35) i són “insufi-
cients” per als reforços.
A més, per primer cop,
s’ha conegut que 157 ma-
gistrats professionals i
1.056 jutges han fet subs-
titucions en els darrers
dos anys judicials, del
2018 al 2020, segons un
informe del TSJC requerit
pel CGPJ. La sala de go-
vern exposa que compleix
la llei 8/2012, fixada per
les retallades i amb la qual
titulars d’un jutjat uniper-
sonal estan obligats a fer
substitucions internes, i
s’ha establert l’anomena-
da “setmana de retén”,
que significa que deixen la
feina del seu jutjat per
atendre una possible va-
cant. Si un titular no pot
cobrir la baixa, es busca un
JAT. Als jutges se’ls paga
un 80% del complement
de destinació del jutjat o
tribunal que substituei-
xen, és a dir que gairebé
doblen el seu sou. El TSJC
admet que aquest sistema
“obliga a reduir el nombre
d’assenyalaments” i que el
d’organització”. N’han cri-
dat prop de 300.
I, per resoldre col·lap-
ses, s’aproven cícliques co-
missions de serveis en què
jutges reforcen temporal-
ment la feina d’altres sen-
se deixar el seu jutjat. Per
exemple, el 2021 el TSJC
té el vistiplau del CGPJ per
tornar a reforçar el jutjat
de 1a instància 50 de Bar-
celona, amb les demandes
de clàusules terra de la de-
marcació, amb tres magis-
trats. Els 24 penals de Bar-
celona tindran el suport
de dos JAT per dictar
5.296 judicis ràpids. I els
11 jutjats mercantils de
Barcelona sol·liciten el re-
forç de quatre magistrats
per assumir 11.823 de-
mandes de transport aeri.
El pla de Justícia 2030 del
govern espanyol preveu la
creació 540 places de jut-
ges, 300 enguany, i refor-
mes per intentar resoldre
els pedaços actuals. ■
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021
Seguretat
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Un cadàver vestit
de Zara al mar
NINOT · Vist des de la costa el cos trobat al mar a Portbou semblava un maniquí
RASTRE · La Guàrdia Civil investiga si pot ser un desaparegut de Perpinyà
Tura Soler
PORTBOU
U
na dona que contemplava
el mar des de dalt de les ro-
ques per sobre de la cova
d’en Xamuixa de Portbou
va albirar una cosa que flotava al
mar. Li va semblar que era un ma-
niquí, però dubtant que no fos un
cos humà, va alertar emergències.
Es va avisar la Guàrdia Civil, el cos
competent al mar. Els agents de la
policia judicial que van anar a
Portbou, des de la distància també
van dubtar que no es tractés d’un
maniquí, per l’aparent blancor ar-
tificial de la pell. Però s’havia de
comprovar. Es va demanar ajuda a
Salvament Marítim i es van acos-
tar fins al cos. No era un maniquí,
era el cadàver d’un home. El rescat
del cos es va fer el dimarts dia 29 a
la tarda i va ser traslladat fins al
Port de la Selva, on es va fer l’acta
de l’aixecament de cadàver amb la
comitiva judicial. La primera ins-
pecció del cos va poder determinar
que es tractava d’un home que po-
dria fer cap a un mes que fos a l’ai-
gua i que no presentava indicis de
criminalitat, tot i que sí que tenia
lesions d’haver-se colpejat amb les
roques. El mort anava vestit amb
una samarreta estampada de tons
marrons de màniga curta i una
dessuadora de color negre, dues
peces del Zara. Anava sense panta-
lons ni sabates i duia un mitjó i li
faltava l’altre. Cap documentació
ni cap objecte personal que el po-
gués identificar. Tampoc se li veia
137179-1236268L
La barca de Salvament Marítim durant el rescat del cadàver trobat al mar prop
de la cova d’en Xamuixa.
cap tatuatge i no conservava els
cabells. D’entrada, un altre cadà-
ver sense identitat trobat a Port-
bou, el poble on va ser trobada
penjada aquella noia que durant
trenta anys no ha estat possible
identificar. Però en el cas de l’ho-
me de Portbou hi ha esperança i la
Guàrdia Civil, que manté obertes
totes les possibilitats sobre la pro-
cedència del cadàver, inclús que
fos una víctima d’una pastera, té
fils per estirar. Se’n van treure em-
premtes dactilars i si no serveixen
per identificar-lo es podrà recórrer
a les proves d’ADN i la fórmula
dental, mitjans de què no es dispo-
sava el 1990, quan va ser trobada
la misteriosa noia penjada d’un pi.
Una de les línies que està com-
provant la Guàrdia Civil és si el ca-
dàver podria correspondre a Ran-
dame Moufid, desaparegut a Perpi-
nyà el 29 de novembre passat. La
pista la va aportar, el mateix dia de
la troballa del cos, la germana de
Moufid, que va enviar una resposta
al Twitter de Salvament Marítim
que comunicava la intervenció que
havien fet per rescatar el cos. Mou-
fid té 31 anys i anava amb un Re-
nault Espace de color gris. Però la
roba que duia Moufid quan va sor-
tir de casa no es correspon amb les
peces de Zara que duia el cadàver.
La investigació confia en les pro-
ves científiques.
Però ni les proves científiques ni
les investigacions policials, ni la
col·laboració ciutadana ni la difu-
sió de les fotos, han servit, per ara,
per identificar el misteriós home
trobat al fons del mar el 22 de juliol
del 2018 a Lloret de Mar. És un noi
jove que només duia un petit ba-
nyador i un cinturó ple de pedres
que el llastaven. Un misteri difícil
de resoldre com més temps passa.
El nou pont del ferrocarril per sobre de la Tordera permet
des del 9 de desembre reconnectar la línia ■ QUIM PUIG
INFRAESTRUCTURES
L’R1 recupera avui
els horaris, un any
després del ‘Glòria’
Rodalies de Catalunya recu-
pera avui el recorregut i els
horaris habituals de la línia del
Maresme R1, entre Molins de
Rei i Maçanet-Massanes, i de
l’RG1, que uneix Mataró i Bla-
nes amb Figueres i Portbou
per Girona. Les represa de les
freqüències habituals es pro-
dueix gairebé un any després
del temporal Glòria, que al ge-
ner va destruir el pont del fer-
rocarril per sobre de la Torde-
ra i va deixar la línia tallada
entre Malgrat de Mar i Blanes
fins al 9 de desembre, quan es
SOCIETAT
Mor una dona
en una col·lisió
frontal a l’N-II
a Vidreres
Trànsit va informar ahir d’un
sinistre mortal a la carretera
N-II a l’altura de Vidreres, a la
comarca de la Selva. Per cau-
ses que encara s’estan inves-
tigant, dos turismes van col·li-
dir frontalment. Una passat-
gera d’un dels vehicles va re-
sultar ferida greu i va morir
posteriorment a l’hospital
Trueta de Girona. Amb aques-
ta ja són dues les víctimes
mortals d’enguany a les carre-
teres catalanes. ■ REDACCIÓ
| Nacional | 17
va poder reprendre la circula-
ció. Adif ha finalitzat les diver-
ses obres a la xarxa ferrovià-
ria, a més del pont de la Tor-
dera ha fet actuacions relacio-
nades amb el corredor medi-
terrani entre Sant Sadurní i
Martorell i el pas subterrani de
la línia R1 per a la futura esta-
ció de la Sagrera, entre d’al-
tres que permeten que els
serveis de Rodalies de Catalu-
nya restableixin les seves fre-
qüències i recorreguts habi-
tuals a les línies R1 i RG1.
■ M.M.
SOCIETAT
Detenen una dona
que robava a
homes contactats
per xarxes socials
Agents dels Mossos de la co-
missaria d’Horta-Guinardó
van detenir una dona de 52
anys com a presumpta autora
de dos robatoris amb violèn-
cia i un delicte d’estafa amb
targetes bancàries a homes
que havia contactat a internet
i que sedava per robar-los. La
dona, amb antecedents poli-
cials per delictes contra el pa-
trimoni, ha passat a disposició
judicial i se n’ha ordenat l’in-
grés a presó. ■ REDACCIÓ
 |
18 Nacional | EL PUNT AVUI
Protagonistes VICEPRESIDENTA AUTONÒMICA
CREU ROJA JOVENTUT. REFERENT DE LA CAMPANYA
DE JOGUINES A CATALUNYA
Sandra Serra
“Estrenar una
joguina és un
dret dels infants”
J. Peña
BARCELONA
C
ada any per aquestes dates, Creu
Roja Joventut Catalunya (CRJ)
promociona més que mai la cam-
panya Els seus drets en joc, del
projecte La Joguina Educativa, que es
duu a terme per tot el territori català
amb la finalitat de poder garantir jogui-
nes noves, no sexistes, no bèl·liques i co-
operatives als infants que es troben en
una situació de vulnerabilitat. Aquest
any hi participen més de 1.500 persones
voluntàries de 83 assemblees de la Creu
Roja a Catalunya, que fan que la campa-
nya arribi a uns 400 municipis catalans i
reparteixi més de 70.000 joguines a uns
25.000 infants.
‘Els seus drets en joc’, el nom de la cam-
panya, fa ús d’un joc de paraules que
posa el focus en la vulneració d’un
dels drets bàsics de la infància. Es vul-
neren, aquests drets? Expliqui’ns una
mica com neix la campanya.
Es va decidir enfocar la campanya de jo-
guines a l’entorn del missatge recollit en
l’article 31 de la Convenció dels Drets de
l’Infant. Aquest article reflecteix que “el
nen té dret a l’esplai, al joc i a participar
en les activitats artístiques i culturals”.
Per això es va escollir el lema Els seus
drets en joc, fent ús d’un joc de paraules
que crida l’atenció sobre la vulneració
d’un dret bàsic per als infants. La impor-
tància d’aquest enfocament ens va por-
tar a convertir aquest lema en la base de
futures campanyes, i va esdevenir així
la marca que Creu Roja Joventut vol im-
primir en el projecte. A Creu Roja Joven-
tut creiem en el joc com una de les vies
més útils per a la difusió de qualsevol
proposta educativa i pedagògica; per
tant, dediquem tots els nostres esforços
perquè en l’època més significativa (en la
nostra societat occidental) de la joguina
durant l’any (el Nadal) cap infant quedi
sense rebre un joc o joguina pertinent,
que reforci l’evolució natural.
Fa 28 anys que organitzen aquesta cam-
panya. Aquest ha estat el més difícil de
dirigir?
Tenim sort que és una campanya que ja
es troba molt arrelada a la nostra socie-
tat i amb la qual la gent col·labora cada
any. Com tothom, aquest any ens hem
hagut d’adaptar a la nova situació, sobre-
tot en les activitats de sensibilització al
carrer. Però, un cop més, la societat s’ha
bolcat amb nosaltres.
25.000 infants són molts. N’ha augmen-
tat el nombre enguany?
La pandèmia de la Covid-19 no ha fet si-
nó agreujar la situació de les famílies vul-
nerables que ja atenia la Creu Roja en
aquest àmbit i incrementar el nombre
de sol·licituds de joguines. I, de fet, du-
rant tot l’estat d’alarma també es va fer
un esforç extra per cobrir les necessitats
de tots els infants. És per això que, una
vegada més, la institució es torna a bol-
car amb els drets dels infants.
Ha canviat el perfil dels usuaris i usuà-
ries de la campanya respecte a altres
anys?
El perfil és similar al d’altres edicions.
Són persones que viuen al dia, però és
cert que amb la pandèmia han vist com
s’agreujava encara més la seva situació.
La difícil situació econòmica que estem
vivint ha fet que el nombre d’usuaris i
usuàries de la Creu Roja es vagi incre-
mentant i, amb tot això, hem de tenir
present que els primers afectats per
aquesta conjuntura són els infants.
Com funciona la campanya?
Les donacions es poden fer als diferents
punts de recollida, que es poden consul-
tar a www.lajoguinaeducativa.org. Al
mateix espai virtual, es pot veure el ca-
lendari d’activitats previstes a les di-
verses localitats. Per les dificultats logís-
tiques arran de la pandèmia, s’ha refor-
çat la campanya amb donatius econò-
mics a través de la pàgina per a la com-
pra de joguines noves. Tot i així, com he
dit, estem molt contents dels resultats,
és una campanya molt arrelada i la socie-
tat hi continua col·laborant.
Han hagut d’incorporar protocols esta-
blerts amb motiu de la Covid-19?
La campanya ha viscut alguns canvis sig-
nificatius per poder continuar arribant a
milers de nens i nenes. Ens hem vist obli-
gats a adaptar-nos i a elaborar protocols:
entregues de joguines amb cita prèvia
més espaiades, menys voluntariat en
una mateixa activitat, desinfecció de les
joguines rebudes en donacions... Ens
hem readaptat per poder donar resposta
a totes les famílies, apostant per la dona-
ció d’aportacions econòmiques online
per tal de garantir la seguretat i minimit-
zar els riscos de contagi tant dels recep-
tors de joguines com del conjunt de per-
sones voluntàries i tècniques que treba-
llen per fer possible la campanya.
També han estrenat noves activitats per
ajudar els infants.
Aquest any, com a novetat, hem organit-
zat una cursa virtual. Entre el 18 i el 22
de desembre, els participants podien sor-
tir a córrer o a caminar intentant sumar
el màxim de quilòmetres possible. L’ob-
jectiu de totes les persones participants
era aconseguir el màxim nombre de jo-
guines i la veritat és que, tot i ser el pri-
mer any, estem molt contents del resul-
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021
tat aconseguit.
Més que mai, aquest any els nens i ne-
nes necessiten uns dies de màgia i il·lu-
sió...
En moments de crisi, els infants que vi-
uen en situació de pobresa o d’exclusió
social es troben davant d’una situació
de pèrdua d’oportunitats (menys salut,
menys èxits educatius, pitjors condi-
cions d’habitatge, relacions socials dete-
riorades, més exposició a la violència...)
i davant d’una societat menys capaç i
menys cohesionada. És per això que des
de Creu Roja Joventut activem tots els
recursos necessaris per incidir en la mi-
llora d’aquesta situació. Evidentment,
aquest any també hi serem, sempre al
costat dels que més ho necessitin. Com a
organització, hem de proposar accions i
donar respostes socials a aquesta greu
crisi econòmica. Per tant, és ara, més
que mai, que hem de fer una crida social
a la solidaritat i a la tolerància perquè
tots els infants rebin una joguina amb
la qual puguin desenvolupar les seves ca-
pacitats i habilitats al·ludint al valor pe-
dagògic d’aquesta eina.
Durant el confinament també han fet
un esforç per cobrir les necessitats dels
infants. Estan preparats per si n’arriba
un altre?
Des de la declaració de l’estat d’alarma
al nostre país, vam poder observar que
una de les demandes del territori per
als nens, nenes i joves que atenem eren
els recursos lúdics. Vam arribar a lliurar
més de 6.000 lots lúdics (jocs i material
escolar), així com més de 300 tauletes
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021
electròniques a tot Catalunya per tal
que els infants i joves poguessin conti-
nuar connectats amb els nostres pro-
jectes d’infància. Hem après molt; ens
hem hagut de reinventar i tenir més
capacitat de reacció, així que, si cal, hi
tornarem a ser.
Els catalans i catalanes som prou soli-
daris? O cal més conscienciació?
Fa molts anys que estic involucrada en
aquesta campanya de joguines i és un
orgull veure com any rere any la gent hi
participa i hi col·labora activament. En
aquestes dates i, tractant-se d’infants,
hi ha molta solidaritat. És veritat, però,
que sovint ens costa conscienciar sobre
el fet que és necessari que sigui una jo-
guina nova, no usada. Però de seguida
que es fa la reflexió, s’entén perfecta-
ment i la resposta és positiva.
Per què és tan important que les jogui-
nes siguin noves?
Sovint em fan aquesta pregunta i sem-
pre responc el mateix, s’ha convertit gai-
rebé en un mantra. Per tal de no discri-
minar cap infant per la seva situació de
vulnerabilitat, des de Creu Roja Joventut
no fem distinció entre infants de prime-
ra i de segona. No es reparteixen jogui-
nes noves a un grup d’infants i usades a
un altre. A més, no podem garantir que
la joguina usada sigui totalment segura
a partir del moment en què s’ha extret
del seu embolcall original.
També remarqueu que cal que les jogui-
nes transmetin els valors de Creu Roja
Joventut. Quins són aquests valors?
Les joguines esdevenen transmissores
de valors socials, són un reflex del que
ens envolta, de la nostra societat. Són
les eines amb què els nens i nenes adqui-
reixen coneixements i comportaments
que formaran part del seu bagatge com
a persones. Durant la infància, el model
principal d’aprenentatge i expressió és
el joc i la joguina. Per aquest motiu, és
important que siguem conscients del
que estem oferint als infants, i de la vi-
sió del món que els estem transmetent.
Per tant, el projecte de La Joguina Edu-
cativa té com a objectiu principal fo-
mentar el valor pedagògic i la importàn-
cia educativa de la joguina, entenent-la
com un element vehicular per treballar
la tolerància, el respecte i la igualtat.
Hem de fomentar un joc ric, plural i di-
vers i, sobretot, hem d’oferir experièn-
cies positives a imitar. Més que prohibir
determinades joguines, hem de vetllar
perquè a cada llar s’estableixin relacions
basades en l’amor i el respecte i en què
es privilegiïn les actituds democràti-
ques. A més, és molt important obser-
var els infants mentre juguen –si pot
ser, jugant amb ells– per posar atenció,
d’una banda, a les seves preferències i
desitjos, i, de l’altra, a les seves creences
i aprenentatges. Jugar amb els infants
és sinònim de divertir-nos amb ells,
gaudir mútuament del moment, de l’es-
pai, de la seva rialla. Ens permet com-
prendre el seu punt de vista, conèixer-
nos, reforçar els vincles i transmetre
models i valors. També vull remarcar la
importància del consum responsable:
per jugar no és imprescindible acumular
moltes joguines.
Un projecte anual
La Joguina Educativa és un
projecte anual i, per tant, fan
activitats de sensibilització i
s’hi pot col·laborar durant
tot l’any. Existeixen diverses
maneres de col·laborar en
aquesta campanya, ja sigui
fent una aportació d’una
joguina nova en qualsevol
dels punts de recollida o bé
a través d’una contribució
econòmica. En el lloc web
www.lajoguinaeducativa.org
es pot veure el calendari
d’activitats que es fan arreu
de Catalunya, així com a
les xarxes socials de Creu
Roja Joventut:
www.facebook.com/crjoven
tut;
www.instagram.com/creuroj
ajoventut;
twitter.com/crjoventut?lang=
ca
| Nacional | 19
Sandra Serra, vicepresidenta
autonòmica de Creu Roja Joventut,
una associació de joves compromesos
socialment que fomenta la participació
integral de la joventut en les accions de
la Creu Roja ■ EL PUNT AVUI
❝
El projecte La Joguina
Educativa vol fomentar
el valor pedagògic i la
importància educativa de
la joguina, entenent-la
com un element vehicular
per treballar la tolerància,
el respecte i la igualtat
❝
La pandèmia ha agreujat
la situació de les famílies
vulnerables i ha
incrementat el nombre
de sol·licituds de joguines
Moltes joguines, però, continuen sent
sexistes i bèl·liques. Costa canviar men-
talitats...
Les joguines no són sexistes per si ma-
teixes, però el missatge que es pot trans-
metre quan les regalem, sí. L’educació a
través del joc mai és neutra. Les perso-
nes adultes som models de transmissió
de valors. Hem de fer que les criatures
puguin créixer en llibertat i se sentin
lliures i no limitades per allò que tradi-
cionalment s’ha fet. No existeixen jogui-
nes per a nens o per a nenes, sinó aque-
lles que fan que s’ho passin bé o que
s’avorreixin. L’elecció d’un joc o una jo-
guina s’ha de deixar a l’atzar. I quant a
les joguines bèl·liques, el principal pro-
blema que es té quan s’adquireixen és
que estem dient als infants que ens sem-
bla bé que hi juguin i, per tant, indirec-
tament, que la guerra i la violència ens
semblen bé per solucionar problemes.
Per això creiem que no són una bona op-
ció, aquesta mena de joguines.
Suposo que no deu tenir preu veure la
cara d’un nen quan desembolica una
joguina. L’esforç es veu totalment re-
compensat?
Recomanem a les famílies que vinguin
sense els infants per tal que siguin elles
mateixes qui entreguin les joguines als
seus fills i filles el dia que vulguin. Però
sí que veus cares de felicitat i agraïment
en aquestes famílies, i molta il·lusió si
venen amb els infants. Precisament,
l’altre dia va venir un infant a recollir un
lot, i va al·lucinar quan va desembolicar
el que ell desitjava. És un moment únic,
màgic i molt emocionant. ■
20 | EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021

Europa - Món
Un vaixell de Itàlia alerta que la
rescat amb immigració s’ha
265 persones triplicat el 2020 i
reclama port exigeix solucions
conjuntes a la UE

França L’impacte de la sortida britànica de la UE

Un mal Macron, president francès, durant un

acte el mes passat al Palau de l’Elisi
■ BENOIT TESSIER / EFE

menor per
a París
DESENLLAÇ Influents sectors de l’economia francesa
respiren alleujats amb el ‘Brexit’ pactat en el darrer minut
INTERCANVIS Les mercaderies circulen amb fluïdesa en
els primers dies posteriors a l’entrada en vigor de l’acord
ca. Ni els líders europeus
Enric
Bonet La frase
—————————————————————————————————
van aconseguir esclafar
Johnson ni els britànics
París
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – “El Regne Unit van entabanar els exsocis.
La normalitat impera al continua sent el nostre Malgrat tot, la sortida
canal de la Mànega. Des- veí i el nostre aliat” del Regne Unit amb un
prés de les cues de ca- acord comercial suposa
mions en vigílies de Nadal Emmanuel Macron un mal menor per a l’eco-
al port de Dover, provoca- PRESIDENT DE FRANÇA nomia francesa. Les ex-
des pel tancament tempo- portacions a territori bri-
ral de la frontera entre tànic estan valorades en
França i el Regne Unit a 33.600 milions d’euros, és
causa de la nova soca de la jous el president francès, el sisè país on més expor-
Covid-19, el trànsit circula Emmanuel Macron, en el ta. Una balança comercial
i navega, ara, amb fluïdesa seu discurs de Cap d’Any. positiva que s’hauria vist
al canal. “Gràcies als preparatius amenaçada en el cas d’un
Ni rastre de les imatges [...] estem preparats per- Brexit sense acord.
de caos fronterer que es què les coses vagin bé, el
van associar durant anys millor possible”, hi va afe- Refugiats ignorats
al Brexit. Des que va en- gir l’endemà el secretari El fet que les relacions co-
trar en vigor divendres d’estat d’Afers Europeus, mercials entre el Regne
l’acord comercial entre Clément Beaune, que es Unit i la resta del Vell Con-
Londres i Brussel·les, la si- va desplaçar l’1 de gener, tinent continuïn funcio-
tuació resulta força plàci- quan es culminava la rup- nant sense quotes ni taxes
da als ports de Dover i Ca- tura, al port de Calais de duanes ha estat un deixar menys satisfets, part de les seves activitats giats de Calais. Després
lais. El sistema de fronte- (nord-oest de França), per alleujament per a sectors l’acord també va tranquil- a la capital francesa i avui del desmantellament del
res intel·ligents ha funcio- on circulen diàriament influents de l’economia litzar els pescadors. Conti- hi obrirà una plataforma camp de la Jungla el 2016,
nat aquests primers dies 60.000 passatgers i francesa, com ara el vitíco- nuaran tenint accés a les de negociació d’accions. més d’un miler d’immi-
amb eficàcia. Una calma 12.000 camions; en total, la i l’automobilístic. “És el reserves pesqueres brità- Però Morgan Stanley ha grants continuen malvi-
que il·lustra l’alleujament el 70% dels intercanvis co- bon final d’una llarga his- niques, però les seves cap- anunciat que transferirà vint-hi en campaments
amb què les autoritats mercials entre el Regne tòria”, va declarar Jean- tures es reduiran un 25% 100.000 milions d’actius a improvisats i sofrint els
franceses van rebre el pac- Unit i la UE. Després que Marie Barrillère, presi- després d’unes negocia- Frankfurt i alguns fons abusos policials. Una si-
te in extremis. Macron interpretés el pa- dent de la patronal del cions incertes previstes d’inversió han indicat que tuació que es mantindrà
“El Regne Unit conti- per de policia dolent al xampany. fins a l’estiu del 2026. volen anar a Amsterdam. intacta en dependre del
nua sent el nostre veí i el llarg de les inacabables ne- El mercat britànic és la També predomina la in- De moment, la City només tractat bilateral de Tou-
nostre aliat. La seva deci- gociacions pel Brexit, primera destinació de les certesa pel que fa a un dels ha perdut un 4% dels seus quet entre França i el Reg-
sió d’abandonar Europa, l’acord final no entusias- exportacions d’aquest vi objectius de Macron amb llocs de treball i cap centre ne Unit. Mentre les merca-
el Brexit, ha estat fruit del ma París, malgrat haver escumós i la possibilitat el Brexit: atreure a París el financer s’imposa com a deries circulen amb fluïde-
malestar europeu i de mol- obtingut concessions sig- d’un Brexit no pactat gela- sector financer de la City destinació ideal a Europa. sa, les persones pateixen
tes mentides i falses pro- nificatives de la part de va la sang als empresaris de Londres. Goldman Per contra, no s’espe- controls estrictes en la
meses”, va assegurar di- Londres respecte a la pes- del sector. Tot i que els va Sachs ha traslladat una ren canvis per als refu- frontera post-Brexit. ■
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021 | Europa - Món | 21
L’APUNT Boris Johnson no ha tingut temps encara per assabo-
rir el Brexit. La situació sanitària es complica al Regne
sió del virus, però, no ha impedit al primer ministre
tornar a rebutjar la convocatòria d’un segon referèn-
Escòcia, Unit amb xifres de contagis que no paren de créixer i
hospitals a punt del col·lapse. Només l’administració,
dum d’independència a Escòcia. Diu que ara no toca,
que només han passat quatre anys des de l’últim,
ara no toca a partir d’avui, d’una segona vacuna, la que ha desen-
volupat la Universitat d’Oxford, sembla injectar una
ignorant que el panorama ha canviat i que ha estat el
seu govern el que ha fet sortir els escocesos de la Unió
Anna Balcells mica d’optimisme al país. La preocupació per l’expan- Europea en contra la seva voluntat.

Johnson avisa de mesures

més dures a Anglaterra i
l’oposició demana confinar
a El primer ministre britànic confirma el tancament d’escoles en zones amb
més incidència del virus a La vacuna d’Oxford es comença a administrar avui

Redacció
LONDRES

El primer ministre brità-

nic, Boris Johnson, va avi-
sar, ahir, sobre un enduri-
ment de les restriccions
per la Covid-19, mentre
s’ultimen els preparatius
per intensificar el progra-
ma d’immunització amb
la vacuna d’Oxford-Astra-
Zeneca per combatre una
pandèmia que arriba a ni-
vells sense precedents en
aquest país. Per la seva
banda, el cap de l’oposició,
Keir Starmer, va fer una
crida perquè es decreti un
confinament total “en les
pròximes 24 hores” a An-
glaterra per frenar un vi-
rus “fora de control”.
Des de fa uns dies, el Mi-
nisteri de Sanitat britànic
publica xifres alarmants
de contagis al país. Xifres
que no baixen de 50.000
casos diaris –com ara els
54.990 de les últimes ho-
res–, mentre que el nom- Personal d’ambulàncies transporta un pacient a l’hospital Royal London ■ F. ARRIZABALAGA / EFE
bre de morts acumulats
des de l’inici de la pandè-
mia supera ja els 74.500 i El ‘premier’ torna a rebutjar el referèndum d’Escòcia
els hospitals temen entrar ————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Barnier prepara el retorn
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
Després d’haver aconseguit
‘in extremis’ un acord comer-
cial entre Londres i Brussel-
les, el negociador europeu
Michel Barnier prepara el seu
retorn a la política francesa.
“Utilitzaré l’energia que em
queda per treballar pel meu
país”, va assegurar a finals de
desembre. Tot i haver ocupat
diversos ministeris, Barnier
no era un dirigent ben valorat
a França. Ha estat el pas per
les institucions europees el
que ha reforçat la seva esta-
tura. Ara voldria aprofitar-ho
per tornar a les altes esferes
franceses, però el terreny es-
tà minat. El mateix Barnier va
descartar col·laborar amb el
macronisme. I Els Republi-
cans (dreta), el partit en què
milita, tampoc el veuen com
un candidat potencial per a
les presidencials del 2022 per
la seva falta de carisma.
en col·lapse.
El país està sotmès a un
“duríssim” sistema de
quatre nivells, en què Lon-
dres se situa en el quart, el
més sever. En una entre-
vista amb la BBC, el líder
tory es va negar a “especu-
lar” i concretar com seran
aquestes noves normes,
que podrien aplicar-se “les
pròximes setmanes”, però
sí que va confirmar que
contemplaran “clara-
ment, el tancament de
col·legis”.
Aquest –el sistema edu-
catiu– és un altre dels
fronts que té obert el go-
vern després que es retar-
dés fins a almenys dues
setmanes la tornada, pas-
sades les festes de Nadal,
dels alumnes a centres de
Johnson va reiterar, ahir, la
seva oposició a un segon re-
ferèndum sobre la indepen-
dència d’Escòcia, tal com re-
clama la ministra principal
escocesa, Nicola Sturgeon.
“Per la meva experiència, els
referèndums en aquest país
no són especialment alegres”,
va dir el premier conservador
en una entrevista a la BBC.
secundària i universitats i
a moltes escoles primàries
situades en zones de gran
incidència del virus. En
aquest sentit, l’executiu
de Johnson ha canviat de
parer diverses vegades de
forma sobtada sobre la
conveniència o no de re-
obrir els centres, amb el
sindicats de professors
“No tenen una força espe-
cialment unificadora en
l’ànim nacional. Se n’hauria
de fer només un durant una
generació”, hi va afegir, tot re-
cordant que entre els dos re-
ferèndums celebrats al país
sobre la pertinença a la UE
van passar més de 40 anys.
D’altra banda, un sondeig pu-
blicat ahir per l’empresa d’in-
convençuts que el retorn
físic a les classes no és “se-
gur”. Aquest panorama
negre només es veu com-
pensat per la perspectiva
de canvis. L’aprovació de
la vacuna desenvolupada
per la Universitat d’Ox-
ford, que s’afegirà a la de
Pfizer-BioNTech, en cir-
culació ja des del mes pas-
vestigació de dades Focalda-
ta vaticina que Johnson per-
dria la majoria absoluta, i fins
i tot l’escó, en cas d’eleccions
a causa del descontent ciuta-
dà amb la seva gestió del Bre-
xit i la pandèmia. En canvi, els
independentistes de l’SNP
guanyarien 57 dels 59 escons
que té adjudicats Escòcia al
Parlament de Westminster.
sat, genera esperança en-
tre la població. Els hospi-
tals van començar a rebre,
el cap de setmana, els pri-
mers lots de la segona va-
cuna del total de 530.000
dosis disponibles, que co-
mençaran a ser inocula-
des avui en centenars
d’instal·lacions habilita-
des a tot el país. ■
 |
22 Europa - Món | EL PUNT AVUI
Malta nega port als 265
rescatats per l’‘Open Arms’
a El vaixell navega amb els immigrants a coberta, entre ells 63 menors, i també ha demanat a Itàlia
desembarcar a Les arribades a Itàlia es van triplicar el 2020 i el govern n’exigeix un pla comú a la CE
Marquen, un nen de 3 anys d’Etiòpia, ahir a la coberta de l’‘Open Arms’. Quaranta dels rescatats són menors no acompanyats ■ OPEN ARMS / GUILLEM TRIUS.
Redacció
ROMA
Prop de les aigües de l’illa
italiana de Lampedusa,
on ha hagut d’acostar-se
per aixoplugar-se del mal
temps, està navegant el
vaixell d’Open Arms,
l’ONG badalonina. Porta
a bord 265 immigrants
rescatats els darrers dies
al Mediterrani i reclama
un port segur per desem-
barcar-los.
Enmig del fred i l’empit-
jorament de les condi-
cions de la mar, l’ONG es-
pera des de fa quatre dies
que algun país europeu els
NÍGER
Més de 50 morts
en un atac de
caire gihadista
Més de 50 civils van morir i al-
menys 18 més van resultar fe-
rits dissabte en un atac per-
petrat per un grup armat des-
conegut al nord de la capital
del Níger, Niamey, en una zo-
na fronterera amb Mali, on els
agressors podrien tenir la ba-
se. Tot i que cap organització
l’ha reivindicat, l’atac presenta
moltes similituds amb els que
cometen grups gihadistes al
Níger i a tota la regió del Sa-
hel. ■ REDACCIÓ
autoritzi a acostar-se a un
port on puguin desembar-
car els immigrants. Entre
ells hi ha almenys 14 do-
nes i 63 menors (6 d’ells
molt petits i 40 més que
viatgen sense acompa-
nyant). Els rescats han
tingut tots lloc a la Medi-
terrània. El vaixell de res-
cat català, l’únic que a
hores d’ara opera al Medi-
terrani, va salvar 169 per-
sones el 31 de desembre
passat. El segon rescat va
ser el 2 de gener, i Open
Arms va rescatar 96 immi-
grants més.
Una portaveu de l’ONG
ha explicat que la situació
ESTATS UNITS
Pressió de Trump
a un polític per fer
perdre Biden
Donald Trump va pressionar el
secretari d’estat de Geòrgia,
Brad Raffensperger, perquè
“busqués” els vots necessaris
per anul·lar la victòria en
aquest estat del president
electe, Joe Biden, segons una
informació de The Washington
Post basada en l’àudio d’una
conversa entre tots dos. Ve-
ient la negativa de Raffensper-
ger, també republicà, Trump el
va amenaçar de dur-lo als tri-
bunals. ■ REDACCIÓ
a bord és tranquil·la, però
els immigrants, sobretot
els nens i una dona emba-
rassada de gairebé nou
mesos, necessiten trepit-
jar terra tan aviat com si-
gui possible. De moment i
un cop més, la resposta
conjunta de la UE no s’ha
produït. I la petició formal
d’Open Arms a les autori-
tats de Malta, com a port
proper, ha estat negativa.
L’altra autorització per
atracar està encara sobre
la taula de les autoritats
italianes, que de moment
no han respòs. L’organit-
zació ha pujat algunes fo-
tos a les xarxes socials en
Donald Trump, president
dels EUA ■ CHRIS KLEPONIS / EFE
“Desastre humanitari” a Bòsnia
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
La Unió Europea proporcio-
narà 3,5 milions en ajut hu-
manitari per als 1.700 immi-
grants que estan atrapats a
Bòsnia-Herzegovina des de fa
dies. Després de la crema del
camp de Lipa i el rebuig de les
autoritats locals a reallotjar-
los, aquesta setmana se
n’han reallotjat uns 900 en
tendes, però 800 persones
més –inclosa la canalla– con-
tinuen al ras enmig de la neu.
“Aquest desastre humanitari
es podria haver evitat si les
autoritats creessin prou allot-
CORONAVIRUS
L’Índia ja té dues
vacunes per a la
immunització
El regulador de fàrmacs indi
va anunciar ahir l’aprovació
per a “ús d’emergència” de la
Covishield, la vacuna desen-
volupada per la Universitat
d’Oxford i els laboratoris As-
traZeneca contra la Covid-19,
que s’afegeix a la Covaxin, fa-
bricada per la mateixa Índia.
Amb les dues, està previst
l’inici d’una de les campanyes
de vacunació més importants
al subcontinent, de 1.350 mi-
lions d’habitants. ■ REDACCIÓ
jaments per a l’hivern”, se-
gons la CE, que urgeix Bòsnia
a crear instal·lacions per re-
bre els immigrants. Fins ara,
no sols no ha fet, sinó que les
autoritats bosnianes fins i tot
han tancat centres existents.
Milers de persones estan dor-
mint en edificis abandonats o
tendes sense cap servei bà-
sic, ni tampoc menjar.
D’altra banda, Salvament
Marítim va rescatar, ahir al
sud de Tenerife, 50 persones
que viatjaven en una petita i
precària embarcació.
REGNE UNIT
La jutgessa decideix
avui si extradeix
Assange als EUA
La plataforma WikiLeaks ha
demanat que es retirin tots
els càrrecs al seu fundador, el
periodista Julian Assange, que
avui sabrà si la justícia britàni-
ca en concedeix l’extradició.
Els Estats Units li atribueixen
presumptes delictes d’espio-
natge, que podrien recloure’l
de per vida, per informació
publicada al portal. Amnistia
Internacional i Reporters sen-
se Fronteres també en dema-
nen la llibertat. ■ REDACCIÓ
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021
què es veuen diversos
nens, de molt curta edat,
jugant a coberta i ben abri-
gats per al fred. “I, mentre
esperem un port segur, la
coberta del nostre vaixell
es converteix en un pati
d’esbarjo. Fa fred i el
temps empitjora. Necessi-
ten baixar a terra imme-
diatament”, ha escrit
Open Arms.
Un total de 34.134 im-
migrants van arribar a Ità-
lia el 2020, gairebé el triple
que l’any anterior, segons
les dades publicades pel
Ministeri de l’Interior. El
govern italià ha continuat
demanant a la Unió Euro-
pea durant tot el 2020,
com des de fa anys, que
dissenyi un pla de gestió
conjunt de les aigües de la
Mediterrània central.
La xifra
—————————————————————————————————
34.134
immigrants va arribara Ità-
lia el 2020, el triple que l’any
anterior, segons el Ministeri
de l’Interior italià.
El ministre italià
d’Afers Estrangers, Luigi
di Maio, hi ha insistit en di-
verses ocasions i ha sol·li-
citat de nou aquesta set-
mana que la Comissió Eu-
ropea (CE) mostri valen-
tia per aprovar “una res-
posta comuna al tema de
la immigració” i deixi d’es-
tar “immòbil” mentre de-
senes de milers de perso-
nes fugen dels seus països
d’origen i intenten arribar
a Europa. Di Maio ha de-
fensat els corredors hu-
manitaris per facilitar l’ac-
cés d’aquestes persones al
Vell Continent en condi-
cions de seguretat i que la
seva redistribució es faci
per quotes entre tots els
països membres. Per ara,
infructuosament. ■
ISRAEL
Els paletins dels
territoris ocupats,
sense vacunes
Israel va acaparar ahir part de
l’atenció mundial en liderar el
rànquing de vacunació per
càpita al món (12% de la po-
blació), però diverses organit-
zacions denuncien que els pa-
lestins de Gaza i Cisjordània
no estan sent vacunats. Als
territoris ocupats, sols arriba-
rien vacunes a les colònies
jueves. En paral·lel, el govern
de Netanyahu valora si orde-
na un confinament total de 15
dies. ■ REDACCIÓ
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021 | Europa - Món | 23
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Xavier Ferrer
OPINIÓ Economista i politòleg
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Esperem un
any millor
S abem el que ens ha passat durant l’any que tot just
acabem de deixar, amb males notícies en diferents
àmbits. No sabem, però, què ens oferirà l’any que en-
cetem, però hi tenim posades moltes esperances, tot i que
Una infermera prepara la xeringa per vacunar contra la Covid-19, a l’hospital Molinette de Torí ■ ALESSANDRO DI MARCO / EFE

sabem que, perquè sigui millor, s’hauran de canviar dinà-

miques en diferents àmbits.
Pel que fa al sanitari, ja amb les vacunes en marxa i amb
més informació sobre la Covid-19, tot això ens permet tenir
esperança a l’hora d’eradicar la pandèmia i també de tro-
bar-hi tractaments que siguin eficaços. Esperem, doncs,
que, a partir de mitjans d’any, capgirem la pandèmia. Això
seria una bona noticia per al món en general, per al benes-
tar de les persones, per a la recuperació de l’economia i
també per a l’estabilitat social.
En tot aquest escenari, hi juguen un paper fonamental
els estaments públics, perquè aquesta crisi global, que
afecta tothom i tots els sectors i que obliga a les restric-
cions de mobilitat, necessita del suport i ajut dels governs i
dels organismes econòmics i sanitaris d’àmbit global, amb
la finalitat que ciutadans i empreses trobin mecanismes
per aguantar la situació actual i sortir-ne reforçats.
Aquí és on troben els ajusts estatals a les respectives
economies, que han estat molt diferents en funció de la ca-
pacitat econòmica de cada estat, i també se situen els
ajuts d’organitzacions supraestatals, com és el cas de la
Unió Europea (UE), que, amb un paquet de 750.000 mi-
lions d’euros, pretén ajudar les economies i la ciutadania
dels seus estats membres. Tot això serà possible si
aquests ajuts tenen una canalització correcta cap als sec-
———————————————————————————————————————————————————————————————————————

Amb les vacunes en marxa i amb més

informació sobre la Covid-19, tenim
l’esperança de poder eradicar la pandèmia
i trobar-hi tractaments eficaços
———————————————————————————————————————————————————————————————————————

tors afectats i també si els governants són conscients dels

efectes derivats de la crisi global i, encara que sigui per
una vegada, aquest any 2021, pensen en clau global més
que no pas en clau interna, posant per davant els interes-
sos particulars del seu partit o país.
A més, en l’àmbit mundial, tenim uns reptes que afecten
tothom, com són, a part de l’eradicació de la pandèmia, la
sostenibilitat ambiental del planeta, la gestió de la demo-
grafia i les migracions en un món cada vegada més poblat i
l’adaptació de la societat a un escenari marcat per la in-
fluència de les noves tecnologies i la digitalització que
afectarà el mercat de treball, les empreses i els costums de
les persones, i que ens aboca a un escenari de més desi-
gualtats, que és del tot necessari evitar, per tal de tenir una
societat estable i justa.
També la gestió de la geopolítica, amb una Unió Euro-
pea que acaba de signar un acord d’inversions amb la Xi-
na, amb el Brexit fet finalment realitat, amb uns Estats
Units que esperem que apostin pel multilateralisme amb el
nou president, el demòcrata Joe Biden, i amb massa estats
importants dirigits per estructures més autoritàries que
democràtiques.
I, a casa nostra, desitjar que les eleccions del pròxim 14
de febrer ens portin a un escenari de diàleg real que pro-
porcioni espais d’entesa i de comprensió de l’altre i en què
els valors de la democràcia i de la llibertat estiguin per so-
bre de les imposicions.
Ja sé que tot plegat són bons propòsits i que massa so-
vint la realitat esguerra el que havíem previst o el que ha-
víem desitjat. Però, si aconseguim algunes coses de les
descrites, segur que haurem contribuït a millorar la socie-
tat. Som-hi! 801175-1235440L
24 | EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021

Cultura i Espectacles
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Entrevista Martí Manen Director del centre d’art Index d’Estocolm

“És un contrasentit la
idea de museu com a
màquina econòmica”
Maria Palau gia. Es demana responsabilitat ment. I això és un contrasentit. 2010 i, més recentment, la de
BARCELONA individual i distància. Formo A ningú se li acudiria pensar Mette Edvardsen i Chris Kraus.

E
l crític i comissari Martí
Manen (Barcelona,
1976) ja fa molts anys
que viu a Suècia, però
mai ha trencat el vincle amb el
context artístic català. De fet,
des del centre que dirigeix, In-
dex, ha bastit un pont de rela-
cions. Ara han acordat amb el
Macba portar-hi, el 2022, l’ex-
posició de Fina Miralles. Amb
ell parlem de la situació de l’art
aquí i allà, travessada per la cri-
si actual i alhora per sensibili-
tats diferents per afrontar-la.
Expliqui’ns què és Index.
És un centre d’art a Estocolm
i fa uns tres anys que en soc el
director. Neix del sector cultu-
ral i es defineix com a fundació
part del consell de l’Estat suec
que decideix les beques per a ar-
tistes i projecció internacional
de l’art i, quan va petar tot ple-
gat, el pressupost d’ajuts es va
multiplicar per molt. Fa poc es
van repartir 5.000 euros per
cap a uns 4.300 artistes, i en
breu hi tornem.
Aquesta crisi obliga a reconsi-
derar maneres de fer i de ser
en tots els àmbits. En l’artístic,
què és el més urgent a canviar?
D’entrada, ens ha de servir per
entendre la importància de l’art
i la cultura, que és molta. En un
context d’incertesa, és en l’art
que podem trobar un moment
per pensar críticament. Però
nosaltres hem de ser els pri-
mers a creure-ho. Hem de ser
que un hospital públic ha de ser
rendible econòmicament. La
rendibilitat d’un museu és cul-
tural. Va de poder sentir i com-
prendre críticament. Hem de
treballar sent conscients del
que significa un contacte i el ni-
vell de performativitat de tot el
que es fa. Si demanem a la gent
que participi en l’art, hem de
ser capaços d’oferir un inter-
canvi real i no una simulació.
Com s’ha d’adaptar l’art a les
noves restriccions? Quines con-
clusions treu del seu desplaça-
ment al món digital?
La necessitat d’adaptar-se for-
ma part del context artístic.
Les institucions sempre hem de
pensar en les persones que aca-
ben sent interlocutores de les
Si pensem des de Barcelona,
una exposició del 1995 a la Fun-
dació Tàpies com va ser Els lí-
mits del museu encara és vigent
i continua sent important. El
salt a les xifres va eliminar la
valoració cultural de les institu-
cions i les va convertir en el que
dèiem abans, màquines econò-
miques que havien de ser rendi-
bles, en un gest absolutament
pervers del liberalisme. La cul-
tura, la història i l’art haurien
de ser un dret públic i, per tant,
no s’haurien de regir només eco-
nòmicament. I, sí, és un bon mo-
ment per fer proves i inventar
formats i maneres d’explicar.
Encara s’han de trencar les bar-
reres entre l’art contemporani i consisteix a fer-ho tot més fàcil,
el gran públic. Per quines estra- sinó a entendre que la comple-

per tenir suficient flexibilitat.
El pressupost es cobreix bàsica-
ment amb diner públic, estruc-
tural i per projectes específics.
És sempre gratuït; no cobrem
entrada, ni pensem fer-ho. A In-
dex treballem amb la complexi-
tat de l’art i, al mateix temps,
amb nous públics: una combi-
nació fantàstica. És el lloc on
molts artistes suecs tenen la se-
va primera exposició individual
institucional, i també busquem
un contacte i una definició in-
ternacionals. Pensem en noms,
temes, maneres de fer, que van
més enllà de l’ara mateix, és a
dir, amb visió a mitjà termini.
Com porteu a Suècia la pandè-
mia?
En cap moment hem estat con-
finats, l’ús de mascaretes no
s’ha recomanat, però les univer-
sitats han saltat al camp digital,
els grans museus han tancat
(no els centres d’art i galeries) i
tot ha entrat en una certa letar-
❝
En un context
d’incertesa, és en l’art
que podem trobar
un moment per
pensar críticament
prou valents per dir que no te-
nim una resposta a la situació,
però que volem escoltar i dialo-
gar i que en l’art podem trobar-
nos. Això implica un tipus de
plantejament molt diferent de
com s’ha actuat des d’una idea
de sector artístic com a màqui-
na econòmica de la qual no es
pot dubtar. S’ha donat per fet
que museus i institucions han
de ser rendibles econòmica-
propostes i que l’art és quelcom
que sempre està en dubte. El
salt al camp digital s’ha fet en
molts casos d’una manera gai-
rebé barroera i sense pensar
gaire, com si fos el mateix que
abans, però ara a la xarxa. I no,
no pot ser el mateix. Museus
apostant per un consum ràpid
i buscant seguidors, eliminació
de propostes complexes, tanca-
ments en banda...
Una de les coses ‘bones’ de la
dràstica pèrdua de visitants és
que les institucions artístiques
seran més lliures per progra-
mar, amb menys pressió dels
polítics obstinats en les xifres?
Les xifres del moment al final
són poc significatives. No sé si,
per exemple, les exposicions a
Index el 2006 amb Harun Fa-
rocki i el 2009 amb Mladen Sti-
linovic van tenir gaires visi-
tants, però continuen sent im-
portants i vives. El mateix amb
l’exposició de Dora García el
tègies aposta, sense caure en el
populisme que comentàvem en
la pregunta anterior?
Una de les claus és veure qui se
sent com a pròpies les institu-
cions i qui no, si els públics són
un problema o ho és qui pos-
seeix les institucions. A Index
tenim un patronat normal for-
mat per artistes, gent de la uni-
versitat i gent d’altres institu-
cions (no hi ha polítics), i un al-
tre patronat amb gent molt jo-
ve. Jo presento el programa a
tots dos. El patronat jove és el
que ens serveix per veure el ni-
vell d’implicació i que hi ha nor-
mes no escrites que són massa
restrictives. De sobte ens pre-
gunten si en una inauguració
t’has de vestir d’alguna manera
determinada i veus que coses
que donem per fetes, com per
exemple que tothom és benvin-
gut, no són tan òbvies. També
ens parlen de classes socials, de
barris, de raça i de qui se sent
fora del sistema artístic. No
xitat necessita vies d’accés.
Com es veu des de la distància
la situació de l’art a Barcelona
i a Catalunya?
Abans que res, a Barcelona hi ha
artistes boníssims i grans agents
artístics en el camp del comissa-
riat i l’escriptura. Em preocupa
veure com la ciutat s’ha tancat a
si mateixa i s’ha intentat fer un
sistema autosuficient i massa
estrenyedor. Al mateix temps,
és un sistema que oblida molt
ràpidament les seves persones,
bastant paradoxal. Intento pen-
sar quines propostes indepen-
dents hi ha, on són, quina visibi-
litat tenen…, i se’m fa difícil de
pair. És important que passin
coses fora del sistema, que hi ha-
gi una efervescència a la contra,
perquè si només ens quedem
amb els llocs de legitimació te-
nim un problema. Hi ha coses
que semblen tabú, i seria fantàs-
tic treballar-les des de l’art a la
ciutat. Com el passat anarquista
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021
L’APUNT
Dels 80 de Raimon
als 80 de Dylan
Xavier Castillón
de Barcelona, que és un camp
únic en l’àmbit internacional.
També em sembla molt sorpre-
nent que hi hagi una còpia a es-
cala 1:1 del Pavelló de la Repú-
blica i que sigui tan invisible. I
més: des de les institucions s’ha
passat de puntetes per un tema
com el nacionalisme i el desig de
fer miques el sistema. Es pot fer
amb distància o com vulguis, pe-
rò no fer res separa les institu-
cions de la realitat i deixa que el
discurs es faci en un altre lloc.
El Macba ha complert 25 anys.
Els balanços són dispars. Des
del seu punt de vista, quin mu-
seu d’art contemporani espera
per a Barcelona?
El Macba és un museu molt jove
que neix quan ja és impossible
tenir una col·lecció de primer
nivell, de manera que ha neces-
sitat constantment preguntar-
se quin tipus d’institució és. Té
moments brillants. Va entendre
que l’arxiu i les idees són una
possible col·lecció o una manera
de fer història. Però també hi ha
| Cultura i Espectacles | 25
Fa poques setmanes, el 2 de desembre, Raimon cele-
brava el seu 80è aniversari, en forma, però oficialment
Salvant les distàncies geogràfiques i culturals –sal-
vant també el Nobel del segon i els milions d’euros o
retirat dels escenaris. El 24 de maig del 2021 serà Bob
Dylan qui arribarà als 80, encara actiu en la seva gira
dòlars que separen els seus comptes corrents, sobre-
tot des que Dylan va vendre els drets de les seves can-
interminable, si més no quan el virus li permeti tornar
a la carretera, i havent deixat el 2020 un dels millors
çons a Universal–, hi ha paral·lelismes evidents entre
tots dos genis, que han fet contribucions essencials a
discos de la seva carrera durant les últimes dècades. la música i a les nostres vides. Felicitats, mestres.
coses que costen d’entendre:
que no hi hagi un Dalí cinema-
togràfic o performatiu en la col-
lecció com a referent local que
lligui amb un discurs interna-
cional actual o que el possible
diàleg internacional del museu
no hagi enfortit més el context.
El Macba és el meu museu de
formació i que pugui ser un mu-
seu diferent de la fórmula habi-
tual és francament interessant,
potser des de la impossibilitat i
des d’una certa precarietat, pe-
rò resulta que tant impossibili-
tat com precarietat són parau-
les importants per entendre
l’art català. Era Brossa qui con-
nectava pobresa econòmica i
capacitat poètica conceptual.
Rafa Sardina és un dels professors de la plataforma Eumesonline.com ■ RAFASARDINA.COM
Aquest any es convoca un nou
concurs de direcció al Macba.
Santa Mònica, Virreina i Cape- L’escola Eumes ofereix classes en línia
lla també han entrat o entraran
aviat en processos de selecció
oberts. Tots tenim clar que els
amb productors musicals de prestigi
concursos són més justos que
Professors de
els nomenaments a dit, però
què caldria fer per millorar-los?
Vigilem, perquè el descrèdit del
concurs pot portar a situacions
molt tenebroses. El problema
no són els concursos en si, sinó
Grammy
entendre els museus i els cen-
tres d’art com a eines adminis-
tratives a controlar. Hem vist
tendències que es plantegen des
de la desconfiança absoluta: es
fan concursos que no donen ca-
pacitat d’acció al cent per cent a
qui l’acabi guanyant, es limiten Xavier Castillón my i Grammy Llatins –pel novador projecte forma-
els càrrecs i les seves funcions... GIRONA seu treball amb Alejandro tiu: Marc Martín, el dia 12;
I, així, anem empetitint el voca- Sanz o D’Angelo, entre Javier Garza, el 13; Julio
Martí Manen
bulari i les veus de l’art. Hi ha L’escola de producció mu- altres artistes–, i Javier Navas, el 14; Alexkid, el
dirigeix el
una tradició política de control sical Eumes de Girona es Garza, que des de Florida 15, i Rafa Sardina, el dia
centre d’art
i de desconfiança envers l’art i va avançar als reptes for- ha reunit dotze Grammy, 16, sempre a les 19 h.
Index
la cultura que no deixa que les matius plantejats per la per la seva feina com a en- També integren el cos do-
d’Estocolm
coses funcionin bé. pandèmia i treballa des de ginyer en discos de Gloria cent de la plataforma Alex
des de fa
fa dos anys en el desenvo- Estefan i Carlos Vives. Psaroudakis, Àlex del
tres anys. Un
És una oportunitat que Barce- lupament d’una platafor- Tant Sardina com Garza Amo, Gustavo Celis, etc.
temps abans
lona sigui la seu de Manifesta? ma en línia que, a diferèn- participaran en una set- La plataforma d’Eumes
d’entomar
Crec que és francament bo per a cia d’altres que utilitzen mana de trobades gratu- permet a l’alumne fer tant
aquesta
Barcelona. Es tracta d’un esde- continguts pregravats, do- ïtes en línia per presentar cursos en línia com classes
aventura, va
veniment obligatori per a molta na a l’usuari la possibilitat Eumesonline.com, del 12 particulars, triant prèvia-
ser el comissari
gent que fa temps que no sent de mantenir trobades con- al 16 de gener. Seran ses- ment el temari, el dia i l’ho-
del pavelló
necessitat de visitar artística- certades en directe amb sions sobre producció a ra. En la seva formació en
espanyol de
ment la ciutat i és una proposta alguns dels millors profes- l’estudi i en directe, en què línia, l’escola ofereix un sis-
la Biennal de
qualitativament interessant. sionals de la indústria mu- també intervindran altres tema modular que permet
Venècia, el
Que aposti per Manifesta també sical, perquè els assesso- professionals destacats a l’alumne anar comple-
2015, amb un
demostra que, quan hi ha ambi- rin i orientin en el desen- fitxats per Eumes com a tant els continguts d’un
projecte sobre
ció política, els diners no són un volupament dels seus pro- mentors per a aquest in- curs d’acord amb els seus
reflexos de Dalí
problema, els diners hi són... Ai- jectes sonors. La platafor- interessos i hores disponi-
en l’art
actual ■ INDEX
xí que suposo que tampoc serà
cap problema donar suport de
ma està disponible per als
alumnes d’Eumes, però
Del 12 al 16 de bles. Com altres platafor-
mes audiovisuals, Eumes-
FOUNDATION
veritat a estructures indepen- també per a usuaris ex- gener se’n podrà online.com permet acce-
dents, afavorir programes avan-
çats als centres d’art, deixar-se
terns que vulguin con-
tractar trobades puntuals
fer un tast gratuït dir a part dels continguts
–entre els quals, també hi
d’interferències polítiques i no amb aquests professio- amb Julio Navas, ha seminaris web i classes
posar pals a les rodes als mu- nals, entre els quals hi ha Rafa Sardina i magistrals en directe– o a
seus. Per a Manifesta, es neces- el productor i enginyer un ventall més ampli de
sitarà tenir un sector fort i lliu- basc Rafa Sardina, instal- Marc Martín propostes, si l’usuari es fa
re si volem que l’esdeveniment lat a Califòrnia, que acu- prèmium, amb diversos
tingui sentit per a tothom. ■ mula disset premis Gram- avantatges. ■
 |
26 Cultura i Espectacles
Ada Klein Fortuny, pseudònim d’una
metgessa, cedeix la veu a sis escriptors
tuberculosos a ‘La plaga blanca’
Com unes
espelmes
en la foscor
Eva Vàzquez
BARCELONA
És metgessa i investigado-
ra en malalties infeccio-
nes, i quan escriu, i ho fa
molt activament a Twit-
ter, es fa dir Ada Klein For-
tuny, que és un nom que
sembla sortit d’una barre-
ja dels llibres que li agra-
den. Lectora encuriosida i
constant, s’ha decidit a es-
criure el seu propi llibre,
que li acaba de publicar
amb el mateix entusiasme
que ella hi ha posat L’Altra
Editorial. La plaga blanca
és l’assaig d’una lectora
desimbolta, càlida i enco-
manadissa sobre mitja
dotzena d’escriptors con-
nectats pel “fil invisible de
la mateixa malaltia”,
aquella tuberculosi que la
literatura del dinou va
convertir en la floreta
mústia de la melancolia
encara que fos, i a molts
llocs ho continuï sent, una
infecció devastadora.
Rècord d’originals per al Nadal més íntim
Aquest any, no hi
haurà el tradicional
sopar dels premis
Josep Pla i Nadal
Lluís Llort
BARCELONA
El 2021 també està domi-
nat pels efectes de la pan-
dèmia. El dia de Reis té
una llarga tradició literà-
ria: se celebra un sopar a
l’hotel Palace de Barcelo-
na (que tothom encara
| EL PUNT AVUI
“Bastava per tossir una
sola vegada sang, que ja
encarregaven al fuster
que comencés la caixa”,
diu Ada Klein al preàmbul
del seu assaig, per al qual
ha escollit, d’entre tots els
tuberculosos possibles (de
Keats a Camus, de les ger-
manes Brontë a Alfred
Jarry), els que van aferrar-
se a la vida fins i tot en el
El llibre convoca
Éluard, Orwell,
Kafka, Salvat,
Mansfield i
Txékhov en un
elogi de la vida
anomena Ritz) per què
desfilen polítics, empresa-
ris i una llarga llista d’au-
tors, editors, periodistes...
És la nit en què es conce-
deixen el premi Josep Pla
de narrativa en català i el
Nadal de novel·la en caste-
llà, tots dos publicats per
Destino. Doncs aquest any
no hi haurà sopar.
Les complicacions per
poder reunir tants convi-
dats amb seguretat sani-
tària o, cas d’haver-ho in-
trànsit de morir. Paul
Éluard va ser el primer en
qui va fixar-se, encara que
acabés vençut per un atac
de cor, i després van venir
en cascada Joan Salvat-
Papasseit, Franz Kafka,
Katherine Mansfield, An-
ton Txèkhov i George Or-
well. Els uneix el patiment
(“tot el secret del meu op-
timisme, amic, ve, i no res
més, de que jo he sofert
molt”, escriu Salvat a
l’amic Joan Alavedra), pe-
rò també el desig de viure,
malgrat tot, i de continuar
escrivint, i sobretot, el fet
de deixar-ne testimoni en
cartes, diaris personals i
notetes tan inintel·ligibles
com les que Kafka encara
gargotejava moribund.
“És per això que s’adora
els espiadimonis”, diu en
una d’elles, i Ada Klein en-
tén, i nosaltres amb ella a
mesura que avancem en la
lectura, que un aleteig
d’insecte conté tota la be-
llesa que s’esvaeix, de la
tentat, estar obligats a re-
duir molt la xifra d’assis-
tents (amb les previsibles
tensions de protocol) han
fet optar els organitzadors
pel més assenyat: fer una
roda de premsa per als
mitjans a les 18 h, al ma-
teix hotel. D’aquesta ma-
nera, es faran públics els
noms dels dos guanyadors
i es podran tenir les prime-
res declaracions.
I això passa un any en
què els originals presen-
Katherine Mansfield, asseguda a la seva taula de te ■ NATIONAL LIBRARY OF NEW ZELAND
mateixa manera que Or-
well s’embadalia davant
els safraners i els lliris de
neu que veia des de la fi-
nestra, i l’olor de les peò-
nies que Dora Diamant re-
collia per a Kafka s’escam-
pava per l’habitació del
malalt, i Mansfield gosava
replicar al doctor que l’ha
advertit que té el pulmó
tan malament: “Sí, però
escolti les abelles com
zumzegen aquí fora”.
La seva determinació a
seguir xopant-se de vida,
fins i tot a enamorar-se de
nou (l’autora està conven-
çuda que Salvat va tenir
una amant al sanatori
d’Escaldes), té el cor robat
d’Ada Klein, que com a
metgessa es mostra fra-
ternalment permissiva
amb aquests pacients de
Laia Aguilar, premi Pla de
l’any passat ■ QUIM PUIG
tan mal ferrar. Els deixa
fumar sense cap retret,
com a Mansfield; els res-
pecta les debilitats maso-
quistes, com a Éluard, que
enyora tant Gala i Nush
després de cedir-les com a
amants als seus amics; els
observa mentre viatgen
per tot el món sense parar
de tossir, com Txèkhov,
que de tota manera tenia
una aspiració modesta:
“esdevenir un home peti-
tet i calb, i seure rere una
taula enorme en un estudi
bonic”. Les dones són molt
presents en aquest llibre,
encara que només tingui
plena veu una d’elles: hi ha
Eileen O’Shaughnessy, la
primera dona d’Orwell, i la
Milena de Kafka, i l’Ida Ba-
ker, l’amiga secretament
enamorada de Mansfield,
tats al 77è premi Nadal,
dotat amb 18.000 euros,
ha assolit un rècord estra-
tosfèric: 1.044 obres. Molt
per sobre de premis com
ara el Planeta i l’Alfaguara
que, amb molta més dota-
ció, les darreres edicions
estan entre els 700 i els
800 originals, unes xifres
igualment molt elevades.
El jurat d’aquest any es-
tà format per quatre au-
tors que han guanyat el
Nadal: Alicia Giménez
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021
que “era com un astre, una
estrella acabant-se”. A tots
els veiem morir, i de quina
manera: mentre puges
l’escala radiant perquè
acaba de venir-te a veure
l’home que estimes
(Mansfield), amb una in-
jecció d’opiacis subminis-
trada d’amagat, caritati-
vament, pel teu millor
amic (Kafka), exigint una
ampolla de xampany a les
tres de la matinada per
brindar per últim cop
(Txèkhov). “Dona a un o
altre la mateixa malura i
en veuràs de tots el verita-
ble ser”, diu l’autora, que
d’aquella Europa de prin-
cipis del segle XX, quan
tothom escopia sang, pren
partit per unes criatures
que “espurnejaven com
espelmes en la foscor”. ■
Bartlett, Care Santos, Lo-
renzo Silva, Andrés Tra-
piello i el director editorial
de Grup 62, Emili Rosales.
A la 53a edició del pre-
mi Josep Pla s’han presen-
tat 60 originals, té una do-
tació de 6.000 euros i el ju-
rat d’aquest any està for-
mat per Laia Aguilar (últi-
ma guanyadora), Marc Ar-
tigau (guanyador el
2018), els autors Montse
Barderi i Antoni Pladevall
i l’editora Glòria Gasch. ■
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021 | Cultura i Espectacles | 27
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Mirador Imma Merino

www.clubdelsubscriptor.cat
———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— De dilluns a dijous,
972 18 64 45 de 8 del matí a 3 de la tarda,
i divendres
de 8 del matí a 2 de la tarda

2x1 TOT L’ANY SORTEIG

ACONSEGUEIX 2
ENTRADES GRATUÏTES

LES CONTES
D´HOFFMANN

Gran Teatre del Liceu de

FUNDACIÓ Barcelona,
JOSEP PLA dimarts 19 de gener
C. Nou, 51 de Palafrugell
a les 20 h.
OFERTA
2x1 LIMITADA
Entrada a l'exposició permanent i Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45
l'exposició temporal: Preu 4 € Tens temps fins al dia 11 de gener. Molta sort!
Visita guiada “Josep Pla. La
diabòlica il·lusió d’escriure”:
Preu 6 €
Ruta Josep Pla a Palafrugell,
Calella, Tamariu, Pals: Preu 8 €
Concertació prèvia, qualsevol dia i hora AGENDA
Fragment del fresc ‘La caiguda dels gegants’, de Giulio Romano, al Palazzo Te, de Màntua.
Cal presentar DEL PAGÈS

Dickens, el Nadal
directament la targeta de
subscriptor a la taquilla 2021

i les ciutats 2x1 TOT L’ANY Preu: 4,95 euros

Enviament a domicili per

4 euros a les comarques

E l Nadal també l’associo a Charles
Dickens. De manera òbvia, pel cèle-
bre conte en què, la nit de Nadal,
l’avar i egoista Mr. Scrooge rep la visita
d’uns fantasmes que faran canviar-lo
d’actitud. No és que hagi rellegit el seu A
Christmas Carol, sinó que, en arribar les
festes, vaig sentir el desig de llegir-lo amb
l’esquer de l’edició recent de dos llibres
seus en català. És així que, des del dia de
Nadal fins a Cap d’Any, he devorat les 600
pàgines d’Història de dues ciutats, en l’edi-
ció de Club Editor, i he gaudit molt de Pos-
tals d’Itàlia, crònica d’un viatge realitzat
per Dickens entre l’estiu del 1844 i el del
1845. Aquest llibre, inèdit fins ara en cata-
là, l’ha publicat L’Avenç (que, per cert, va
recuperar fa cinc anys la versió de Jordi
Arbonès d’Història de dues ciutats) amb
una traducció del seu director, Josep Ma-
ria Muñoz, que, a més, n’ha fet una edició
extraordinària amb unes precises notes
de context o amb els referents literaris
amb què juga Dickens.
Com és sabut, Història de dues ciutats
transcorre entre Londres i París durant els
anys previs a la Revolució Francesa i du-
rant part d’aquesta, sobretot als temps de
la Convenció jacobina: a l’entorn d’uns
personatges de diverses classes socials,
Dickens fa present els abusos de poder i la
crueltat dels jerarques de l’Ancien Régime,
però també el terror exercit pel nou règim.
No només hi ha dues ciutats, sinó que, co-
sa que resulta apassionant, s’articula en-
torn de diverses dualitats, parelles i do-
bles. La novel·la és una apoteosi de la nar-
rativa que enganxa amb intrigues i els
seus enigmes, la informació amagada i
gradualment revelada i tota mena d’argú-
cies. A l’edició de Club Editor, hi ha una no-
ta en què s’explica que la traductora, Nú-
ria Sales, és la mare de l’editora, Maria Bo-
higas, la filla de la qual, Aina Bonet, ha di-
buixat les meravelloses caplletres que en-
ceten cada capítol. Però no només s’hi ex-
plica que és un “llibre familiar”, sinó també
que la traducció, que estava desada en un gironines i 4,50 euros a la resta
de Catalunya
calaix, primer va ser publicada, durant el
confinament, a la web de l’editorial per en-
tregues, tal com va fer-ho originalment MUSEU Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45
Dickens, que d’aquesta manera, diu la no- D’HISTÒRIA
ta, s’hauria avançat a Netflix. És una ma- MEDIEVAL DE LA
nera de fer-se entendre, però Netflix no ha CÚRIA-PRESÓ, S. XIV
inventat la serialitat televisiva, que, per Departament de ESPAI XOCOLATA
cert i com part de la narrativa cinemato- Patrimoni Històric i
gràfica, s’inspira en les formes novel·les- Museus SIMÓN COLL
Plaça Jaume I, 1, centre de visites de la fàbrica de
ques. I una altra cosa: m’ha enganxat més Edifici Cúria, de xocolata.
aquesta novel·la que la majoria de les sè- Castelló d’Empúries
Podràs gaudir díuna experiència
sensorial única i diferent que
ries. La visita inclou audioguia posarà a prova els teus sentits.
Després de devorar Història de dues Preu de l’entrada: 2,5 €
ciutats, he assaborit Postals d’Itàlia com c/ Sant Pere, 37
una delícia sense tampoc fer-ne una lectu- Cal presentar
Sant Sadurní d’Anoia,
directament la targeta de
ra reposada perquè, encara que hi preval- subscriptor a la taquilla Barcelona
gui la descripció de les coses, les gents i OFERTA 2x1
els paisatges observats, Dickens hi manté LIMITADA
un entusiasme narratiu que arrossega.
OFERTA 2x1 Preu de l’entrada: 5,5 euros
Amb la seva família, va instal·lar-se a Gè-
nova, però no va parar de viatjar per diver-
ses ciutats italianes admirant-ne la belle- Directament amb la targeta de subscriptor a les taquilles
sa, però també apuntant-ne sovint l’estat
ruïnós i, insistint-hi, la brutícia. Sense arri-
bar a l’estasi d’un Stendhal, no deixa de PACK RELAX
donar compte de les experiències estèti- PIRINEU OSCA
ques, sigui evocant Venècia com una ciu- ESCAPADA ★★★★ A L’HOTEL
tat somiada, acordant la visió de la Verona PALACIO DEL OBISPO
real a la imaginada amb Romeu i Julieta i, TERRACOTTA
Plaza Coreche, 2 de Graus (Osca)
entre tant més, meravellant-se davant del MUSEU DE El paquet inclou:
Vesuvi a Nàpols. Fa molta atenció al brogit CERÀMICA DE LA 3 nits d’allotjament + esmorzar
+ 1 h SPA privat per a 2 pers. +
de la vida als carrers, però també parla de BISBAL visita celler Tast de vi per a 2 pers.
monuments i d’obres d’art, malgrat que + 1 dinar de tapes per a 2 pers. a la
C. Sis d’Octubre, 99
digui que ho farà poc perquè és conscient de la Bisbal d’Empordà cafeteria restaurant Casa del Baró
que ja aleshores no hi havia en tot Itàlia De diumenge a dijous
OFERTA 2x1 (subjecte a disponibilitat)
cap pintura o estàtua cèlebre que no po-
gués “ser enterrada sota una muntanya
LIMITADA OFERTA LIMITADA
Preu de l’entrada: 4 €
de paper imprès dedicat a comentar-la”. Preu: 229 euros per 2 persones
Només un detall respecte d’aquest llibre Cal presentar
Per a reserves, cal trucar al telèfon 974 545 900.
ple d’ironia que es correspon amb la il·lus- directament la targeta de Cal identificar-se com a subscriptor d’El Punt Avui en el
tració d’aquest article: els gegants pintats subscriptor a la taquilla moment de fer la reserva i presentar la targeta
per Giulio Romano al Palazzo Te, de Màn-
tua, “són tan inconcebiblement lletjos i El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores
grotescos que és sorprenent que cap ho-
me pugui haver imaginat criatures com Atenció al client 972 18 64 80 i també a atencioclient@elpuntavui.cat
aquestes”. 801175-1236147L
28 | EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021

Apunts 4 Dilluns
4 de gener del 2021
Sants
Rigobert, bisbe, Aquil·lí, Teodot i Caius,
màrtirs; Beneta, màrtir.

El temps www.elpuntavui.cat/serveis/eltemps Efemèrides Jordi Soler i Toni Strubell

SURT ES PON NOVA CREIXENT PLENA MINVANT

8.18 h 17.31 h 13 gener 20 gener 30 desembre 5 gener

El temps d’avui Demà Temperatures i pluges

Temperatures Pluges (l/m2 )
Abans-
Màx. Mín. Ahir
ESTACIÓ d’ahir
Amposta 11.5 5.7 0 0
Banyoles 7 0.1 0 0
-Barcelona
Zona Universitària 10.5 3.1 0 0
Berga
de Queralt 2.8 -4.1 0 0
Cabrils 11.1 2.5 0 0
El Perelló 10.1 3.9 0 0
El Vendrell 10.8 -0.5 0 0
Girona 8.5 -1.8 0 0
La Bisbal d’Empordà
d'Empordà 8.9 -0.6 0.1 0
Isobàric d’avui La Seu d’Urgell
Seu - Bellestar 8.6 -2.5 0 0
al migdia Lleida
Lleida-Raimat 8.6 -2.2 0 0
Òdena 7.9 -1.7 0 0 왘2008. El ral·li Dakar del 2008, que hauria arribat a la trente-
A
5
103

Olot 6 -2.9 0 0 na edició, va ser suspès en aquesta data, un dia abans del co-
1030
Roses 9.2 4.4 0 0 mençament previst, arran de l’amenaça d’Al-Qaida als partici-
1025 -Sabadell
Parc Agrari 8.5 -1.5 0 0 pants quan passessin per Mauritània i després que el ministre
1020 1015
-Tarragona
Complex Educatiu 11.8 3.1 0 0 d’Afers Estrangers francès, Bernard Kouchner, en desaconse-
1010 Tàrrega 6.9 -2.2 0 0 llés la celebració. Les següents edicions del ral·li ja van tenir lloc
D
1010 Ulldemolins 5.6 -3.3 0 0 en territoris sud-americans. / Imatge: www.blogcdn.com
D
Vallirana 11 1.3 0 0 왘1874. Aixecament republicà a Saragossa a causa del cop
Vielha e -0.1 -8.7 0 0.7 d’estat del general Pavía.
l’Alguer 왘1918. La Unió Soviètica reconeix la independència de Finlàn-
Vila-rodona 8.7 0.3 0 0
Alacant 13 4 dia.

Mig ennuvolat i més fred Andorra

Castelló de la Plana
-6
9
-13
0
왘1958. Una expedició neozelandesa, amb Edmund Hillary al
capdavant, arriba al pol Sud.
왘1984. Bombardejos israelians sobre el Líban causen més de
Tindrem un cel poc o mig ennuvolat en general. A partir de migdia s’esperen ruixats disper- Palma 11 2 cent morts i quatre-cents ferits a la regió de Baalbek.
sos en punts del quadrant nord-est i la resta del Pirineu i el Prepirineu i no se’n descarten, de Perpinyà 8 1 왘1999. A les set del matí es va donar el tret de sortida perquè
forma molt aïllada, a altres punts de la meitat oest. S’acumularan quantitats inapreciables o València 14 1 Europa s’unís sota una moneda comuna: l’euro. Onze països de
minses de precipitació. La cota de neu se situarà entorn dels 300 metres. A la tarda els nú- Berlín 1 -1 la Unió Europea, representant un total de 290 milions d’habi-
vols més compactes se centraran al terç nord del territori. Independentment, hi haurà al- Brussel·les 3 2 tants, llancen una moneda única al mercat amb el propòsit
guns estrats baixos fins a mig matí en punts de la depressió Central i valls del Prepirineu. La
Londres 6 -1 d’aconseguir més integració i d’incrementar el creixement
temperatura mínima i màxima continuarà similar o amb un descens lleuger. Hi haurà glaça-
Madrid 7 -6 econòmic.
des fortes al Pirineu i el Prepirineu, moderades a la resta de l’interior i febles en punts del lito-
París 4 2 왘2004. Josep-Lluís Carod-Rovira, conseller en cap de la Ge-
ral. El vent bufarà de component nord i oest entre fluix i moderat, amb alguns cops forts de
Praga 4 -1 neralitat, s’entrevista amb dirigents d’ETA a França. En ser difo-
mestral a les Terres de l’Ebre i de tramuntana al nord del cap de Creus.
Roma 9 6 sa la notícia per la premsa, dimiteix del càrrec el dia 27.
La mar: Hi haurà marejol amb algun punt de maror. 왘2010. La ciutat de Dubai, dels Emirats Àrabs Units, inaugura
Demà: Cel entre poc i mig ennuvolat en general, amb núvols més compactes en punts del la torre Burj, la més alta del món, de 818 metres d’altura i 160
Pirineu i el Prepirineu, on localment el cel romandrà molt ennuvolat o cobert. Temperatures d’ahir i precipitacions plantes.
d’abans-d’ahir i d’ahir fins a les 20.00 hores.

A D
Sol Clarianes Núvols alts Ruixats Pluja Ennuvolat Tempesta Pedra Neu Vent fluix Moderat Fort Calitja Boirina Boira Mar plana Arrissada Marejol Maror Forta maror Càlid Oclús Fred Anticicló Depressió El joc
ONCE TRIO EL GORDO
L’horòscop www.elpuntavui.cat/serveis/horoscop Sorteig 3 de gener Sorteig 3 de gener Sorteig 3 de gener
87289 752 11 16 33
ÀRIES 21/03-20/04 TAURE 21/04-20/05 BESSONS 21/05-21/06 CRANC 22/06-22/07 Sèrie 042
número euros
35 46
Reintegrament
Deixa que la creativitat et Si t'agraden poc les obliga- Si confies més en les teves L'humor de la teva parella se- 87289 sèrie 042 .......... 300.000
porti a experimentar noves cions que t'imposa la vida, el possibilitats laborals podràs rà una mica esquerp, això més 60.000 € a l’any du-
rant 20 anys.
9
Guanyadors euros
sensacions, no frenis els teus que és millor és que apren- tenir l'opció d'incrementar significa que hauràs d'anar 87289............................... 20.000
LOTO 6/49
5+1 0 Pot
instints i deixa't portar. guis a dissimular. els teus ingressos. amb peus de plom. 7289.......................................... 200 Sorteig 2 de gener 5+0 1 178.072,17
289 ............................................... 30
89 ..................................................... 4 02 18 25 4+1
4+0
14
245
2.312,63
154,18
LLEÓ 23/07-23/08 VERGE 24/08-23/09 BALANÇA 24/09-23/10 ESCORPIÓ 24/10-22/11 9 .........................................................2 30 45 48 3+1 949 45,49
Evita dir tot el que sents sen- Fes tot allò que et vingui de Si tens paciència i esperes, Has d'evitar que els consells Números addicionals (amb Plus Compl. Reint.
se pensar-ho dos cops abans gust, sense pensar en què di- veuràs com aviat arribarà el que provenen de la teva famí- la seva sèrie) premiats
amb 100.000€: 2 31 1
d'obrir la boca. Evita ser im- rà la gent del teu voltant. Viu dia que la teva actuació serà lia passin desapercebuts. Es- 22573 sèrie 020 62150 sèrie 015 Jòquer: 260371
pulsiu i tindràs un dia millor. el moment. valorada. colta’ls amb atenció. 32006 sèrie 012 77612 sèrie 013 Guanyadors euros PRIMITIVA
6/6 Plus 0 13.645.875,86
6/6 0 6.822.937,93
Sorteig 2 de gener
SAGITARI 23/11-21/12 CAPRICORN 22/12-20/01 AQUARI 21/01-18/02 PEIXOS 19/02-20/03 BONOLOTO 5+/6 0 13.363,72 06 13 19
Et cal frenar les despeses. Escolta amb més atenció el No ignoris la teva veu interior, Cada cop més, la teva part Sorteig 2 de gener 5/6 1 4.871,34
37 38 43
Sobretot en viatges i despla- que et diu el teu cor. Intenta et guiarà pel camí correcte. sentimental guanyarà espai a 02 20 32 4/6
3/6
76
1649
83,32
9,45 Complementari Reintegrament
çaments. Hauries de contro- mirar les coses de manera di- No guardis els teus senti- la teva part professional. Et 36 38 40 15 9
lar més. ferent. ments, exterioritza'ls. ve una època de canvis. Complementari Reintegrament
Jòquer: 8180708
33 5 Guanyadors euros
Guanyadors euros 6+R 0 Pot
6 0 Pot 6 1 1.441.576,70
5+C 3 64.856,81 TRIO 5+C 8 27.029,56
5 74 1.314,67 Sorteig 2 de gener 5 204 2.296,63

573
4 4.186 36,80 4 11.894 63,63
3 79.710 4,00 3 199.784 8,00
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021 | Apunts | 29
Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments

Sudoku Nekane Igande

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Encreuats Miquel Sesé (10.236) www.olissip.com
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Solucions d’ahir
Horitzontals: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Verticals: Sudoku
1. Que té una 1. Acostumada a
gran passió. Té 1 fer sempre el ma-
un gran senti- teix. Plena de
ment de plaer. 2. 2 roques per tot
De dos colors o 3 arreu. 2. El deixo
més. Munts de sense cabells.
núvols blancs i 4 Inicia o emprèn
arrodonits. Una quelcom. Quime-
mica urgent. 3. 5 ra de Chaplin. 3.
5 2 Comencen tota 6 Dit amputat. Criat
època. Estimada de lliurea. Ibèrica
2 3 meva. Vessant 7 peninsular. 4. La
de muntanya. 4. resposta conside-
Travessar l’aire 8 rada infal·lible.
una aeronau. Hi Temps litúrgic
9
4 digui la seva, el
lleó. 5. Àustria. 10
previ al Nadal. 5.
Tanca el bar. La
6 Refredament del
cos amb sensa- 11
flor del mag. El
tronc més caga-
ció de fred. Molt ner. 6. Instru-
fatigat. 6. Deu 12 ment de terra cui-
7 9 anys meravello- 13 ta en forma d’ou.
sos. El tros del La glòria dels més
1 3 pagerol. Té. 7. 14 victoriosos. 7.
Es dirigí a bus- Segons en Serrat
2 9 3 car la seva ami- també existeix.
ga Anna. Miratges als deserts. Acció d’assenyalar M’hi trobo més o menys lluny. Pistrincs japonesos.
dia i hora per a veure’ns. 8. Selector d’emissores. 8. Com ella, només una per infant. Aliment làctic
4 Nascuda a Florència o als voltants. 9. La segona en amb molt mala llet. Finals octubre. 9. Ens incita a
8 música. Dobles sentits, ambigüitats. Mai no para
quieta. 10. Que té forma d’arc acabat en punta.
sortir volant. Seguissis instruccions al peu de la
lletra. Organització Mundial de la Salut. 10. Trans-
Que tenen la propietat de cremar. 11. Què bé, metre entre generacions. Parent de dofins i bale-
3 tingué lloc per ficar-s’hi. Ésser tot orelles. Porti a la nes. 11. Aptesa per a fer certes coses. Decadèn-
residència. 12. Zero a l’esquerre. Insinuació de cies. De cap manera. 12. Cap de Govern. S’emparin
3 menjar entrecot. Glaç al congelador. 13. Anaven a violentament d’una cosa. Demostrà que l’acudit
Encreuats (10.235)
escampar la boira una mica. Compte d’honoraris era prou bo. 13. Mulla amb la mànega. Cuirs molt ( )
3 de l’advocat. 14. Altar per a certs sacrificis. Nave- prims, brunyits i llustrosos. 14. Expert en belles 1
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14
G U I P A O C T O P O D E
gues proa al vent. El llunyà punt cardinal. arts. Ben protegit, el polític perseguit. 2 U N O S T R A V A R A L
4 3
4
A
I
G
L
A
I
M R O N
A C A I
C
L
A
L
R
E S
T E
F

6 diferències Soler Escacs Joan Segura (18.635)

5 T A N O N A D A L U P A
6 A R A B E S C P O L I E N
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – 7 R R E N I L L A R S O T
8 T E S T A L T A R S S
Blanques juguen i guanyen. Les blanques 9 D E I S T ME N I A L
10 O L I S S A G E T A A S
han dominat la partida i, encara que 11 N E N D A R A N D A R A
persisteix l’equilibri, tenen ara una 12 A N I MA R R E P E L A R
13 N C A U S A M O S T R I
continuació al seu abast que guanya una 14 T E I O S C R A C A I S
peça. Trobareu el camí bo?
Escacs (18.634)

就 居尯尹 尵 1.CxP! - CxC; 2.D4C! -

Abandonen. La doble

居尷居尿居屃屁屃
amenaça 3.DxC + o 3.DxA és
molt forta.

居尴屁屃居 居 6 diferències

居 居 居 居
局居 居 居 居
居 居 居 居
Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hi
ha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al
层屄居 层屄层 A la secció de serveis del web
www.elpuntavui.cat/serveis/e

尶 尺尸居 尮
ntreteniments.html, dins
9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetir Entreteniments, hi trobareu
més jocs interactius
tampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.

tv locals
Betevé
07.30 Catakrac. 08.20 Estimats
Reis. 08.50 Slow BTV. 09.05
Especial cinema. El mundo está
loco, loco, loco. 11.35 Arxiu BTV.
12.10 Slow BTV. 12.55 Sónar + D
2020. 13.45 BTV Notícies 73. 14.00
BTV Notícies migdia. 14.25 La
família Barris. 15.25 Doc’s. 16.00
Tube d’assaig. 16.45 Slow BTV.
16.55 Arxiu BTV. 17.55 La Mercè
116737-1236384L
Canal Terres de l’Ebre 21.00 Tot jazz: Ebre connection. Caminant per Catalunya. 22.00 de Badalona. 20.00 De Tee a Green.
09.00 Les tres bessones. 10.00 21.30 L’illa dels flamencs: El millor Notícies 12. 22.30 Dorsal 12. 23.30 20.30 El 9 Informatiu/El 9 magazín.
Missa Arxiconfraria de la Cinta. de l’estiu. 22.30 L’Ebre notícies. Caminant per Catalunya. 21.00 Campament reial de Manlleu.
11.00 A les teves mans. 11.30 22.45 L’entrevista: Resum de l’any. 22.00 Camins de l’Eix. 22.30 El
L’Ebre digital: Especial Nadal. 12.00 23.45 L’Ebre notícies. 9 Informatiu/El 9 magazín. 23.00
Win Tortosa. 13.00 La Calaixera. El 9 TV Campament reial de Manlleu.
13.30 Picalletres. 14.00 Fem salut: 09.00 Dibuixos animats. 10.00
Les millors entrevistes. 14.30 TAC12 Protagonistes del 2020. 11.00
L’entrevista: Resum de l’any. 15.00 09.00 Les tres bessones. 10.00 Els Pastorets de l’Atlàntida. Lleida TV
L’Ebre digital: Especial Nadal. 15.30 Caminant per Catalunya. 10.30 13.30 Camins de l’Eix. 14.00 El 09.00 Programació infantil. 10.00
Caminant per Catalunya. 16.00 Auditori. 11.30 Aventura’t. 12.00 9 Informatiu/El 9 magazín. 14.30 Estimats Reis. 13.00 Teló de fons.

2020. 18.55 Amb els teus ulls. 19.25
Estimats Reis. 20.00 BTV Notícies
vespre. 20.25 El temps. 20.30 BTV
Notícies 73. 20.40 Especial cinema.
El mundo está loco, loco, loco.
23.10 Sónar + D 2020. 00.40 Feeel.
01.10 Habitació 910. 03.10 Va
passar aquí. 04.05 Slow BTV. 04.55
Arxiu BTV. 05.50 La família Barris.
Les tres bessones. 17.00 Missa Caminant per Catalunya. 12.30 Torna-la a tocar, Sam. 15.30 El 13.30 Caminant per Catalunya. 14.00
Arxiconfraria de la Cinta. 18.00 Aventura’t. 13.00 Auditori. 14.00 9 Informatiu/El 9 magazín. 16.00 Al dia Ponent. 16.00 Programació
L’Ebre notícies. 18.15 Reporters Notícies 12. 14.30 Auditori. 15.30 Dibuixos animats. 17.00 El 9 infantil. 17.00 Estimats Reis. 19.00
2.0. 18.30 L’entrevista: Resum de Caminant per Catalunya. 16.00 Informatiu/El 9 magazín. 17.30 Recollida del carbó de SSMM els
l’any. 19.00 Reis a les mines de Notícies 12. 16.30 Auditori. 17.30 Campament reial de Manlleu. Reis de l’Orient. 19.30 La fàbrica
carbó de Cercs. 19.30 Fàbrica de Caminant per Catalunya. 18.00 18.15 Camins de l’Eix. 18.30 El de joguines. 20.00 Diari de Nit-
joguines de Badalona. 20.00 L’Ebre Notícies 12. 18.30 Auditori. 19.30 9 Informatiu/El 9 magazín. 19.00 Notícies. 21.00 Dansàneu 2021.
digital: Especial Nadal. 20.30 L’Ebre Caminant per Catalunya. 20.00 Reis a les mines de carbó de 22.00 Diari de Nit-La tertúlia. 23.00
notícies. 20.45 Connexions 2020. Notícies 12. 20.30 Dorsal 12. 21.30 Cercs. 19.30 Fàbrica de joguines Diari de Nit-Notícies.
 |
30 Apunts | EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021

La televisió www.elpuntavui.cat/canals/generes/televisio

La graella Pel·lícula Esports

TV3 Cinema a casa w Sense qualificar / H Dolenta / HH Regular / HHH Bona / HHHH Molt bona 8TV
PEL·LÍCULA HORA CADENA CRÍTICA PÚBLIC GÈNERE DIRECTOR INTÈRPRETS
0 6.30 Catalunya Blues. 07.01 El món a RAC1.
06.00 Notícies 3/24.
09.44 Televenda. 13.00 Robin Food. 14.10 El
12.40 Gent de mercats. Mercat HH HHH
Ozzy (2016) 09:36 #0 Animació Alberto Rodríguez Rodríguez, Nacho La Casa gran dictat. 14.53 Nissaga de poder 15.59 Cine.
Central de Sabadell, de
La expulsión de los moriscos (2011) 09:40 La 2 HHH HHH Documental Miguel E. López Killer Calibre 32. 17.37 Cine. Perseguido en
l’Abaceria de Barcelona i Arizona. 19.29 El gran dictat. 20.10 Allo, allo .
Mercat de la plaça de Cuba Buen funeral, amigos... (1970) 12:25 La 2 H H Western G. Carnimeo Gianni Garko, Antonio Vilar 21.10 Plats bruts . 22.02 Cine. Obsesión. 23.58
de Mataró. La doble de la novia (2011) 14:04 Param. HH HHH Comèdia Sheree Folkson Danny Bage, Dylan Moran Cine. Dos hacia California. 01.41 Televenda.
13.35 Manduka. Sandvitx
HHHH HHHH
d’actualitat-Toni Cruanyes. Gremlins (1984) 14:30 Trece Terror Joe Dante Hoyt Axton, John Louie
LA1
14.00 Telenotícies comarques. El festival de la diversión... (2008) 15:35 Clan HH HHH Animació Mark A.Z. Dippé, Eondeok Han
Amb Núria Solé. Baby Mama (2008) 15:38 #0 HH HH Western M. McCullers Amy Poehler, Tina Fey 0 8.00 La hora de La 1. 10.00 La hora de la
14.30 Telenotícies migdia. actualidad. 13.00 Las cosas claras. 13.55
Amb Xavi Coral i Raquel Sucedió en Manhattan (2002) 15:52 Param. HH HHH Romàntica Wayne Wang Jennifer López, Ralph Fiennes L’informatiu. 14.10 Las cosas claras. 15.00
Sans. Esports: Marta Bosch. Killer Calibre 32 (1967) 15:59 8tv HHH HHH Western Alfonso Brescia Peter Lee Lawrence, Agnès Spaak Telediario 1. 15.55 L’informatiu. 16.15 El tiempo.
15.40 Escola d’infermeria. Pena i Los gemelos golpean dos... (1988) 16:40 Trece HHH HHH Comèdia Ivan Reitman A. Schwarzenegger, Danny Devito 16.30 Mercado central. 17.20 Servir y proteger.
vergonya / Records durs. 18.15 Acacias 38. 19.10 El cazador. 20.00 España
17.10 Vera.
Astro Boy (2009) 16:47 Clan HHH HHH Animació David Bowers directo. 20.30 Aquí la Tierra. 21.00 Telediario
Riu fred. ¡Vaya vacaciones! (2006) 17:00 FDF HH HH Comèdia Barry Sonnenfeld Robin Williams, Cheryl Hines 2. 22.10 Cine. La montaña embrujada. 23.40
18.50 Hudson i Rex. Gos vell té La ladrona de libros (2013) 17:12 #0 HHH HHH Drama Brian Percival Geoffrey Rush, Emily Watson Cine. Pisando fuerte. 00.55 Cine. El amor de su
anys d’ofici / D’una manera vida. 02.25 Noticias 24 horas.
Perseguido en Arizona (1988) 17:37 8tv HH HH Western John Guillermin Kris Kristofferson, Scott Wilson
familiar.
20.20 No tenim vergonya. Nunca fuimos ángeles (1989) 17:54 Param. HH HH Comèdia Neil Jordan Robert De Niro, Sean Penn LA2
Aquest Nadal, el programa Boonie Bears: en un... (2018) 18:10 Clan HH HH Animació L. Ding, H. Lin G. Hobbs III, Joseph S. Lambert 06.00 Trucks. 06.30 La 2 express. 07.00 Página
torna a TV3 i rescata de 2. 07.30 Inglés online TVE. 07.55 La 2 express.
Dulce venganza (2016) 18:30 Divinity HH HH Comèdia Jake Helgren Tammin Sursok, Brent Bailey
l’arxiu les millors imatges, 08.00 Cafè d’idees. 09.55 Agrosfera. 10.25 La 2
els millors moments, però Spanish Movie (2009) 18:45 FDF HHH HHH Comèdia Javier R. Caldera Silvia Abril, Leslie Nielsen
express. 10.35 Documenta2 . 11.30 Escaneadores
també els pitjors, o les pífies Raza de violencia (1954) 18:45 Trece HHH HHH Western Douglas Sirk Rock Hudson, Barbara Rush del pasado. 12.25 Mañanas de cine. Buen
més inesperades. funeral, amigos, paga Sartana. 13.50 La 2
21 Black Jack (2008) 20:01 Param. HH HH Suspens Robert Luketic Jim Sturgess, Kevin Spacey
21.00 Telenotícies vespre. express. 14.15 L’informatiu. 14.35 La metro.
Amb Toni Cruanyes. Esports: Hotel para perros (2008) 21:35 Clan HH HH Aventura Thor Freudenthal Emma Roberts, Jake T. Austin
14.50 Clip on. 14.55 Calidoscopi. 15.45 Saber
Quim Robert. Dos mujeres (2017) 22:00 La 2 HHH HHH Drama Martin Provost Catherine Frot, Catherine Deneuve y ganar. 16.30 Grandes documentales . 18.10 Jo
22.05 El foraster. Amb Quim soc Erasmus. 18.40 En línia. 20.00 El vespre.
Gangs of New York (2002) 22:00 Trece HHH HHH Drama Martin Scorsese L. DiCaprio, Daniel Day-Lewis
Masferrer. Vallfogona de 20.15 Turismo rural en el mundo. 20.55 La 2
Ripollès, enmig d’una de les Confianza fatal (2006) 22:00 Nova H HH Suspens Philippe Gagnon Amy Jo Johnson, D. Haydn-Jones
express. 21.05 Escaneadores del pasado. 22.00
valls més desconegudes de Obsesión (1997) 22:02 8tv HH HH Drama Peter Sehr Heike Makatsch, Charles Berling Cine. Dos mujeres. 23.50 Documentos TV . 00.50
la comarca del Ripollès, és La montaña embrujada (2009) 22:10 La 1 HH HH Aventura Andy Fickman D. Johnson, AnnaSophia Robb Metrópolis. 01.20 Conciertos de Radio 3. 01.55
un poble on l’esplendor de la Ideas que revolucionaron el mundo. 02.50 Amor
natura, sobretot a la tardor, Robin Hood. Forajido... (2018) 22:30 FDF HH HH Acció Otto Bathurst Taron Egerton, Jamie Foxx
al arte. 03.40 Exploradores del sabor. 04.35
es deixa sentir pertot arreu. La pasión de Cristo (2004) 22:30 Param. HH HHH Històrica Mel Gibson Jim Caviezel, Maia Morgenstern Delfines. ¿Belleza antes que inteligencia?
23.00 El foraster. Rodonyà. Mercancía peligrosa (2016) 22:30 laSexta H H Acció Max Adams B. Willis, Mark-Paul Gosselaar
23.55 Sau30: Quina nit! Quina ANTENA3
Lluna! Quina nit, quina El gran showman (2017) 22:45 Divinity HHH HHHH Musical Michael Gracey Hugh Jackman, Michelle Williams
lluna és un treball en format Monuments Men (2014) 22:58 #0 HHH HHH Drama George Clooney George Clooney, Matt Damon 06.00 Minutos musicales. 06.15 Las noticias de
de pel·lícula documental la mañana. 08.55 Previo Espejo público. 09.00
La sombra de la traición (2011) 23:00 Telecinco HHH HH Acció Michael Brandt Richard Gere, Topher Grace
musical que el grup Sau30 Espejo público. 13.20 Cocina abierta con Karlos
ha registrat durant l’estiu Pisando fuerte (2004) 23:40 La 1 HH HH Acció Kevin Bray D. Johnson, Johnny Knoxville Arguiñano. 13.45 La ruleta de la suerte. 15.00
a l’Observatori Astronòmic Crimen pasional (2005) 23:55 Nova H H Suspens Richard Roy Dina Meyer, Jonathan Higgins Antena 3 Noticias 1. 15.45 Deportes. 16.00 Cocina
d’Albanyà, a l’Empordà, abierta con Karlos Arguiñano. 16.02 El tiempo.
Dos hacia California (1981) 23:58 8tv HHH HHH Aventura Martin Ritt Sally Field, Tommy Lee Jones
els dies 4, 5 i 6 de juliol de 16.30 Amar es para siempre. 17.45 Ahora caigo.
2020.
Diamante de sangre (2006) 00:48 #0 HH HHH Drama Edward Zwick L. DiCaprio, Djimon Hounsou 19.00 ¡Boom! 20.00 Pasapalabra. 21.00 Antena
00.55 Notícies 3/24. Garra negra (2010) 00:48 Param. HH HH Aventura Christopher Smith Sean Bean, Eddie Redmayne 3 Noticias 2. 21.45 Deportes. 21.55 El tiempo.
04.00 Rumba a l’estudi. 22.10 Mi hija. 22.45 Mujer. 02.30 Live Casino.
Shutter Island (2010) 00:50 Trece HHH HHH Suspens Martin Scorsese Leonardo DiCaprio, Mark Ruffalo
05.00 Folc a l’estudi. 03.15 Play Uzu Nights .
El amor de su vida (2006) 00:55 La 1 HH HH Drama Michael Steinke Jessica Boehrs, W. Carpendale
CUATRO
SUPER 3 / 33 07.00 El zapping de surferos: lo mejor. 07.30
08.56 La Franny i les sabates Mejor llama a Kiko. 08.00 ¡Toma salami!. 08.40
màgiques. El Bribón. 09.30 Alerta Cobra . 12.15 Mujeres y
09.20 Perduts a Oz. hombres y viceversa. 13.15 El concurso del año.
10.05 L’Alícia i en Lewis. 15.10 Noticias Deportes Cuatro. 15.25 Deportes
10.50 Espies de veritat. Cuatro. 15.40 El tiempo. 15.45 Todo es mentira.
La 1 22:10h La 2 22:00h
11.32 Spirit, cavalcant en 17.00 Todo es mentira bis. 17.35 Cuatro al día.
llibertat. 20.00 Cuatro al día a las 20 h. 20.15 Noticias
12.18 En Grizzy i els lèmmings. Deportes Cuatro. 20.40 Deportes Cuatro. 21.00 El
12.51 Les Sisters. tiempo. 21.05 First Dates: en anteriores citas.
13.15 Quin crac, l’Angelo! 21.35 First Dates. 22.55 Los Gipsy Kings. 00.45
13.44 La Pantera Rosa. El Desmarque de Cuatro. 01.50 Especial Callejeros.
14.14 El xai Shaun. 02.50 Puro Cuatro. 04.00 La tienda en casa .
15.03 Manduka.
15.22 Manduka fet a casa. TELE5
15.31 Les tres bessones. 06.30 ¡Toma salami! 07.00 Informativos
16.21 La família Teixó-Guineu. Telecinco. 08.55 El programa de Ana Rosa. 13.30
16.46 Bob, el manetes. Ya es mediodía. 15.00 Informativos Telecinco.
17.06 La Franny i les sabates La montaña embrujada Dos mujeres 15.40 Deportes. 15.50 El tiempo. 16.00 Sálvame
màgiques. limón. 17.00 Sálvame naranja. 20.00 Sálvame
Estats Units, 2009. D: Andy Fickman. I: Dwayne Johnson, Anna- França, 2017. D: Martin Provost. I: Catherine Frot, Catherine De-
17.30 El Mic i els seus amics. Sophia Robb. neuve. tomate. 21.00 Informativos Telecinco. 21.40 El
17.56 Una mà de contes. tiempo. 21.45 Deportes. 22.00 Socialité. 23.00
18.13 Els esclataneu. Durant anys s’han explicat històries sobre un lloc La Claire és una meravellosa llevadora amb un ta- Cine. La sombra de la traición. 01.00 Cine. Sin
18.25 Prodigiosa: Les aventures secret enmig del desert de Nevada. Un dia, Jack lent natural per a portar nens al món. No obstant rastro de Sarah (Nowhere). 02.50 La tienda en
de Ladybug i Gat Noir. Bruno porta al seu taxi dos adolescents amb po- això, amb els anys la seva tendra i delicada mane- casa. 03.05 El horóscopo de Esperanza Gracia.
19.10 Les Sisters. ders sobrenaturals. ra de treballar és qüestionada. 03.10 Mejor llama a Kiko. 04.10 Miramimúsica.
19.35 Robin Hood, el trapella de
Sherwood. LA SEXTA
20.00 Info K. Telecinco 23:00h La 1 23:40h
20.18 La Pantera Rosa. 0 7.30 Previo Aruser@s. 09.00 Aruser@s. 11.00
21.00 Sam Fox: Aventures La sombra de la traición Pisando fuerte Al rojo vivo: previo. 12.30 Al rojo vivo. 14.00 La
extremes. Sexta noticias 1ª edición. 14.55 Jugones. 15.30
21.26 Herois amb cua. Estats Units, Emirats Àrabs Units, 2011. D: Michael Brandt. I: Ri- Estats Units, 2004. D: Kevin Bray. I: Dwayne Johnson, Johnny Knox- La Sexta meteo. 15.45 Zapeando. 17.15 Más
21.55 El gran dictat. chard Gere, Topher Grace. ville. vale tarde. 20.00 La Sexta noticias 1ª edición.
22.10 Restaurant la dignitat. Un senador és assassinat a Washington i un agent Chris Vaughn és un membre retirat de les Forces 20.55 La Sexta meteo. 21.15 La Sexta deportes.
23.48 Dormir amb les sabates 21.30 El Intermedio Christmas Edition. 22.30
de la CIA retirat es veu obligat a col·laborar amb un Especials dels Estats Units que torna a la seva ciu-
posades. El taquillazo. Mercancía peligrosa 00.30 Cine.
jove agent de l’FBI per atrapar el criminal. tat natal per recuperar les seves velles relacions i
00.35 Per les teulades de les Bajo cero. 02.40 Crímenes imperfectos. 03.00
construir una nova vida. The game show. 03.45 Canal ruleta .
ciutats.
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021
Les necrològiques
Argentona
Francisca Lladó Abril. Va mo-
rir als 87 anys. Exèquies, avui, a les 10
del matí, a la parròquia de Sant Julià.
Badalona
Juan Moya Mazo. Exèquies,
avui, a 2/4 d’11 del matí, a l’oratori del
tanatori de Badalona.
Antonia Nieto Luque. Sense ce-
rimònia.
María Dolores Parra Pinatar.
Exèquies, avui, a les 12 del migdia, a
l’oratori del tanatori de Badalona.
José Ignacio Pérez López.
Exèquies, avui, a 1/4 de 12 del matí, a
l’oratori del tanatori de Badalona.
Nuria Silvestre Sorribas. Exè-
quies, avui, a les 9 del matí, a l’oratori
del tanatori de Badalona.
Barcelona-Collserola
Irene Feliu Gracia. Va morir als
88 anys. Avui, a les 12 del migdia.
Barcelona-les Corts
Milagros Albarran Fernán-
dez. Va morir als 94 anys. Exèquies,
avui, a les 10 del matí.
Avelina Arribas Meseguer. Va
morir als 90 anys. Exèquies, avui, a la
1 del migdia.
Joan Bach Navarro. Va morir
als 86 anys. Exèquies, avui, a les 9 del
matí.
Marisa Batlló Yglesias. Va mo-
rir als 95 anys. Exèquies, avui, a 2/4
d’11 del matí.
Maria Pilar Biñana Cazan. Va
morir als 92 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 12 del matí.
Teresa Borges Cabrera. Va
morir als 89 anys. Exèquies, avui, a
1/4 de 9 del matí.
Josep Buqueras Vidal. Va mo-
rir als 83 anys. Exèquies, avui, a les 11
del matí.
Antonia Del Val Puebla. Va
morir als 84 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 2 del migdia.
Maria Luisa Jané Serra. Va
morir als 72 anys. Exèquies, avui, a 2/4
de 9 del matí.
Montserrat Mauri Vilà. Va
morir als 95 anys. Exèquies, avui, a les
12 del migdia.
Luis Álvaro Noguer Rodrí-
guez. Va morir als 95 anys. Exè-
quies, avui, a 2/4 de 10 del matí.
Jaume Ramada Monllau. Va
morir als 89 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 3 de la tarda.
Armand Reixach Fernàndez.
Va morir als 75 anys. Exèquies, avui, a
les 2 de la tarda.
Pilar Sánchez Losada. Va mo-
rir als 83 anys. Exèquies, avui, a 2/4
d’1 del migdia.
Barcelona-Ronda de
Dalt
Antonio Calvo Moya. Va morir
als 76 anys. Exèquies, avui, a 2/4 de 4
de la tarda.
Fernando Cardona Martí. Va
morir als 87 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 2 del migdia.
Eulalio Gil Manzanares. Va
morir als 86 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 10 del matí.
David Giménez Carrera. Va
morir als 51 anys. Exèquies, avui, a les
10 del matí.
Maribel González Mañas. Va
morir als 66 anys. Exèquies, avui, a les
11 del matí.
Paco Lozano Fuentes. Va morir
als 58 anys. Exèquies, avui, a 2/4 d’11
del matí.
María Dolores Moya Ville-
gas. Va morir als 90 anys. Exèquies,
avui, a 2/4 d’1 del migdia.
Rosario Muñoz Oliva. Va morir
als 95 anys. Exèquies, avui, a 2/4 de 5
de la tarda.
Maria Elisa Robert Fortes. Va
morir als 70 anys. Exèquies, avui, a la
1 del migdia.
Faustino Velasco Navarro. Va
morir als 92 anys. Exèquies, avui, a les
3 de la tarda.
María Amparo Villegas Meri-
no. Va morir als 92 anys. Exèquies,
demà, a les 10 del matí.
Jaume Vlamajó Escoda. Va
morir als 56 anys. Exèquies, avui, a les
9 del matí.
Barcelona-Sancho de
Ávila
Maria Mercè Buñuel Arias.
Va morir als 91 anys. Exèquies, avui, a
les 11.50 del matí.
Rosa De Mingo Lallana. Va
morir als 89 anys. Exèquies, avui, a les
11.10 del matí.
Núria Esteve Castells. Va mo-
rir als 80 anys. Exèquies, avui, a la
1.10 del migdia.
Paco Fernández Caparrós. Va
morir als 78 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 3 de la tarda.
María García Barrero. Va mo-
rir als 98 anys. Exèquies, avui, a les
09.10 del matí.
Montserrat Gelàs Soy. Va mo-
rir als 78 anys. Exèquies, avui, a les
09.50 del matí.
Maria Gil Gil. Va morir als 92
anys. Exèquies, avui, a les 12.05 del
migdia.
Jorge Gimeno Olles. Va morir
als 61 anys. Exèquies, avui, a 2/4 d’11
del matí.
Jaime Granada Bayarri. Va
morir als 81 anys. Exèquies, avui, a 2/4
d’1 del migdia.
Andrés Martín Ruiz. Va morir
als 87 anys. Sense cerimònia.
Ramón Matamoros Corona-
do. Va morir als 82 anys. Sense ceri-
mònia.
Carmen Peregrino Sánchez.
Va morir als 90 anys. Exèquies, avui, a
la 1.25 del migdia.
María Pilar Puigdolles Nico-
lau. Va morir als 93 anys. Sense ceri-
mònia.
Barcelona-Sant
Gervasi
Josep Antoni Balari Castillo.
Va morir als 95 anys. Exèquies, avui, a
les 12 del migdia.
Donatella Camposampiero.
Va morir als 81 anys. Exèquies, avui, a
les 2 de la tarda.
Mercedes Horta Sanfeliu. Va
morir als 79 anys. Exèquies, avui, a
2/4 d’11 del matí.
Maria Isabel Montané Her-
vás. Va morir als 73 anys. Exèquies,
avui, a 2/4 de 10 del matí.
Calafell
Sergi Plana Batlle. Va morir als
54 anys. Exèquies, avui, a 2/4 de 5 de
la tarda, a la parròquia de Calafell-
platja.
Cambrils
Josep Maria Junivart Mo-
lons. Va morir als 84 anys. Exè-
quies, avui, a les 12 del migdia, a la sa-
la cerimonial Mémora de Cambrils.
Pilar Rodríguez Mora. Exè-
quies, avui, a les 5 de la tarda, a la sa-
la cerimonial Mémora de Cambrils.
Canet de Mar
Pepita Llobet Acedo. Va morir
als 92 anys. Exèquies, avui, a les 10 del
matí, a la parròquia de Sant Pere de
Canet de Mar.
Castellar del Vallès
Francisco Romera Cara. Va
morir als 74 anys. Exèquies, avui, a 2/4
de 5 de la tarda, a la sala de cerimò-
nies del tanatori de Castellar del Va-
llès.
Telèfon 972 186 400
Cerdanyola del
Vallès
Sofía Gimeno Tenias. Va morir
als 84 anys. Incineració, avui, a 3/4 de
6 de la tarda, al crematori de Roques
Blanques del Papiol.
Araceli Hidalgo Fernández.
Va morir als 79 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 4 de la tarda, a la parròquia de
Sant Martí de Cerdanyola del Vallès.
Ángel Martín Tardón. Va morir
als 85 anys. Incineració, avui, a 3/4 de
10 del matí, al crematori de Roques
Blanques del Papiol.
Cornellà de
Llobregat
José Manuel Cayuelas Ga-
marra. Va morir als 66 anys. Exè-
quies, avui, a 1/4 d’11 del matí, a l’ora-
tori del tanatori (Servisa) de Cornellà
de Llobregat.
José Ruiz Hernández. Va morir
als 54 anys. Exèquies, avui, a les 4 de
la tarda, a l’oratori del tanatori de Cor-
nellà de Llobregat.
Miguel Zuñiga Eltoro. Va morir
als 71 anys. Exèquies, avui, a les 9 del
matí, a l’oratori del tanatori (Servisa)
de Cornellà de Llobregat.
Gavà
José Andujar Buendia. Va mo-
rir als 78 anys. Exèquies, avui, a 2/4
d’1 del migdia, a l’oratori del tanatori
de Ponent de Gavà.
Jordi Ollero Carrasco. Va mo-
rir als 49 anys. Exèquies, avui, a 1/4 de
2 del migdia, a l’oratori del tanatori de
Ponent de Gavà.
Antonia Sierra Martín. Va mo-
rir als 76 anys. Exèquies, demà, a la 1
del migdia, a l’oratori del tanatori de
Ponent de Gavà.
L’Hospitalet de
Llobregat
Cati Picher Canela. 81 anys.
Exèquies, demà, a les 10 del matí, a
l’oratori del tanatori de l’Hospitalet
Ronda de l’Hospitalet de Llobregat.
L’Hospitalet de
Llobregat-Gran Via
Rosario Izquierdo Molero. Va
morir als 75 anys. Exèquies, avui, a les
12 del migdia.
Rosario Vizarro Expósito. Va
morir als 82 anys. Exèquies, avui, a les
11 del matí.
Manresa
Evencia Alonso Zamora. Va
morir als 91 anys. Sense cerimònia.
Josep Maria Ribera Vall. Va
morir als 80 anys. Exèquies, avui, a les
12 del migdia, a la sala Montserrat de
Fontanova de Manresa.
Mataró
Ramón Corzo Carretero. Va
morir als 61 anys. Acte de comiat,
avui, a les 12 del migdia, al tanatori de
Mataró.
María de los Ángeles Durán
Robert. Va morir als 93 anys. Inci-
neració, avui, a 2/4 de 7 de la tarda, al
crematori del tanatori de Mataró.
Francis Fabregat Busquets.
Va morir als 60 anys. Acte de comiat,
avui, a 2/4 de 4 de la tarda, al tanatori
de Mataró.
Miquel Gallego Roig. Va morir
als 88 anys. Incineració, avui, a 2/4 de
4 de la tarda, al crematori del tanatori
de Mataró.
Mercedes García Muñoz. Va
morir als 92 anys. Acte de comiat,
avui, a les 11 del matí, al tanatori de
Mataró.
Pedro Navarro Belzunces. Va
morir als 64 anys. Exèquies, avui, a les
9 del matí, al tanatori de Mataró.
Rogelio Puyo Alaña. Va morir
als 85 anys. Acte de comiat, avui, a la 1
del migdia, al tanatori de Mataró.
Dissabtes i diumenges a partir de les 18 h. necros@elpuntavui.cat
Antònia Subirà Garrido. Va
morir als 91 anys. Incineració, avui, a
1/4 de 9 del matí, al crematori del ta-
natori de Mataró.
Montcada i Reixac
Florentina Fernández Ser-
rat. Va morir als 86 anys. Exèquies,
avui, a les 11 del matí, a l’oratori del
tanatori de Ripollet.
Isabel Leiva López. Va morir als
89 anys. Avui, a les 10 del matí, a l’ora-
tori del tanatori de Ripollet.
El Pont de Vilomara
Enriqueta Ferrer Vilanova.
Va morir als 81 anys. Exèquies, avui, a
les 11 del matí, a la parròquia del Pont
de Vilomara.
El Prat de Llobregat
Mircea Brainas. Va morir als 53
anys. Exèquies, avui, a 2/4 de 4 de la
tarda, a l’oratori del tanatori del Prat
de Llobregat.
Vicenç Falcó Pujol. Va morir als
88 anys. Exèquies, avui, a 2/4 de 5 de
la tarda, a l’oratori del tanatori del
Prat de Llobregat.
Reus
Rafael Acosta Montaño. Va
morir als 62 anys. Exèquies, avui, a les
9 del matí, a l’oratori del tanatori de
Reus.
Miquel Ferrer Aymami. Va
morir als 89 anys. Exèquies, avui, a les
12 del migdia, a la sala cerimonial Mé-
mora de Reus.
Serafín Navarro Rodríguez.
Va morir als 91 anys. Exèquies, avui, a
les 12 del migdia, a l’oratori del tanato-
ri de Reus.
José María Pie Vaque. Va mo-
rir als 77 anys. Sense cerimònia.
Emilia Torrico Perales. Va mo-
rir als 74 anys. Exèquies, avui, a les 11
del matí, a la parròquia de Sant Fran-
cesc de Reus.
Rubí
Ángeles Cabrera Candela. Va
morir als 86 anys. Exèquies, avui, a les
5 de la tarda, a l’oratori del tanatori de
Rubí.
Purificación Cantón Olmos.
Va morir als 71 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 12 del matí, a la parròquia de
Sant Pau de Rubí.
Juana Espinosa Mesa. Va mo-
rir als 75 anys. Exèquies, avui, a les 4
de la tarda, a la parròquia de Sant Pe-
re de Rubí.
Sabadell
María Bermúdez Romero. 80
anys. Sense cerimònia.
Remedios Castro Martínez.
89 anys. Sense cerimònia.
Rodrigo Conde Moya. Va morir
als 59 anys. Sense cerimònia.
Montserrat Ferrer Campma-
ny. 72 anys. Sense cerimònia.
Josep Font Puyal. Va morir als
77 anys. Exèquies, demà, a 2/4 de 12
del matí, a la sala de cerimònies del
tanatori de Sabadell.
Manuel López Ruiz. Va morir
als 80 anys. Exèquies, avui, a les 5 de
la tarda, a la sala de cerimònies del ta-
natori de Sabadell.
Ramon Monjo Carbonell. Va
morir als 79 anys. Exèquies, avui, a 1/4
de 10 del matí, a la sala de cerimònies
del tanatori de Sabadell.
Sant Joan de
Vilatorrada
Maria Semís Ribera. Va morir
als 96 anys. Exèquies, avui, a la 1 del
migdia, a la parròquia.
Sant Joan Despí
Francesc Valls Masculet. Va
morir a l’edat de 75 anys. Exèquies,
avui, a 2/4 de 5 de la tarda, a la parrò-
quia de Sant Joan Baptista de Sant
Joan Despí.
Sant Vicenç dels
Horts
Francisco Farled Puey. Va mo-
rir a l’edat de 91 anys. Exèquies, demà,
a les 9 del matí, a l’oratori del tanatori
de Sant Vicenç dels Horts.
Santa Coloma de
Gramenet
Manuel García Torres. Va mo-
rir als 83 anys. Exèquies, avui, a la 1
del migdia, a l’oratori del tanatori de
Santa Coloma de Gramenet.
Ángel Macias Hermoso. Va
morir als 50 anys. Exèquies, avui, a
2/4 d’11 del matí, a l’oratori del tanato-
ri de Santa Coloma de Gramenet.
María Noguera Vicente. Va
morir als 83 anys. Exèquies, avui, a 1/4
de 12 del matí, a l’oratori del tanatori
de Santa Coloma de Gramenet.
María del Carmen Velasco
España. Va morir als 78 anys. Exè-
quies, avui, a 2/4 de 2 del migdia, a
l’oratori del tanatori de Santa Coloma
de Gramenet.
La Sénia
Diego Córdoba Amo. Va morir
als 65 anys. Incineració, avui, a Beni-
carló.
Sitges
Jordi Saura Marquès. Va morir
als 87 anys. Exèquies, avui, a la 1 del
migdia, a l’oratori del tanatori de Sit-
ges.
Tarragona
Josefa Marin Sánchez. Va mo-
rir als 90 anys. Exèquies, avui, a 2/4
de 10 del matí, a la parròquia de Sant
Pere i Sant Pau de Tarragona.
| Apunts | 31
María Asunción Morcillo Lo-
zano. Va morir als 61 anys. Exè-
quies, avui, a la 1 del migdia, al tana-
tori de Tarragona.
Francisco Moreno Bravo. Va
morir als 63 anys. Exèquies, avui, a
2/4 d’11 del matí, al tanatori de Tarra-
gona.
Terrassa
Trinidad Aguilera Rivodigo.
Va morir als 71 anys. Incineració, de-
mà, a 2/4 de 2 del migdia, a Terrassa.
Lluís Casas González. Va morir
als 83 anys. Exèquies, avui, a les 12 del
migdia, al temple del cementiri de Ter-
rassa.
María Chaves Navarrete. Va
morir als 92 anys. Exèquies, avui, a les
4 de la tarda, al temple del cementiri
de Terrassa.
Antonio García Sales. Va morir
als 71 anys. Exèquies, avui, a les 11 del
matí, al temple del cementiri de Ter-
rassa.
Corpus Ledesma Borque. Va
morir als 94 anys. Exèquies, avui, a les
3 de la tarda, al temple del cementiri
de Terrassa.
Francisco Molina Montes. Va
morir als 64 anys. Exèquies, avui, a les
9 del matí, al temple del cementiri de
Terrassa.
Santos Peña Agapito. Va morir
als 76 anys. Incineració, avui, a les 10
del matí, a Terrassa.
Tortosa
Elvira Muñoz Collado. Va mo-
rir als 97 anys. Sense cerimònia.
El Vendrell
José García Pérez. Va morir als
62 anys. Exèquies, avui, a 2/4 de 10
del matí, al tanatori del Vendrell.
Viladecans
Agustín Carcelen Gallego. Va
morir als 88 anys. Exèquies, avui, a les
5 de la tarda, a l’oratori del tanatori.
Francisco Pablo Rueda Mar-
tos. Va morir als 66 anys. Exèquies,
avui, a les 7 del vespre, a l’oratori del
tanatori de Viladecans.
Vilafranca del
Penedès
Teresa Bonfill Mascaró. Va
morir als 80 anys. Exèquies, avui, a
3/4 d’11 del matí, a l’oratori del tanato-
ri de Vilafranca del Penedès.
Juana Guijarro Romero. Va
morir als 84 anys. Exèquies, avui, a les
10 del matí, a l’oratori del tanatori de
Vilafranca del Penedès.
Vilanova i la Geltrú
Alejandra Guerrero Carriza-
les. Va morir als 77 anys. Exèquies,
avui, a les 11 del matí, a l’oratori del
tanatori de Vilanova i la Geltrú.
 |
32 Punt de Vista | DILLUNS, 4 DE GENER DEL 2021
El voraviu Joan Vall Clara
joanvallclara@elpunt.info
L’enterrament d’Illa
Veig a l’estanteria un quartet adorable
de caganers amb Millo, Valls i Rivera
Tribuna Xavier Serra i Besalú. Professor de filosofia i director de l’institut Salvador Espriu
Eduquem sense ferir
H an
aquesta
pressió,
sentit
“La letra con sangre
ex-
oi?:
entra.” És una dita prò-
pia del refranyer espa-
nyol i la trobem ja al capítol 36 d’El Quijote.
Semblaria expressar un sentit positiu,
com volent lloar la necessitat del treball es-
forçat i de l’estudi per a aprendre alguna
cosa o per a progressar envers algun objec-
tiu. Així i tot també s’associa a vegades al
càstig corporal com a estímul per a apren-
dre o fer-se millors. Probablement ha estat
un dels principis educatius del passat. Des-
cansa en l’opció de l’“acció-reacció” o d’ad-
metre que nens i adolescents són com els
ratolins amb què jugaven els psicòlegs con-
ductistes, convençuts que es pot condicio-
nar –o fins i tot modificar– el comporta-
ment només descarregant sensacions
plaents o bé doloroses. “Ja no hi tornarà
més”, si volem aturar el que no ens agrada
o no és bo, o “He reforçat la seva conduc-
ta”, mostrant-li la pastanaga o distribuint
la llaminadura que activa el que desitgem
que es faci. I saben què?: això funciona!
DURANT SEGLES ho hem fet servir i encara
conec força gent –col·legues docents, for-
ça progenitors, adults i joves– que hi creu
cegament. És eficaç?: aleshores és bo, con-
clouen. L’anomenat “utilitarisme de l’ac-
te”, inhumà i fugisser, no té cap altra justi-
ficació (permet mentir, aterrir, torturar...,
si “funciona”). Però no millora les perso-
nes, no “salva”, només justifica a qui té el
poder (ni els dèbils, ni els ignorants, ni els
menys eixerits en treuen res de bo: en són
les víctimes). A més, dura poc temps, no-
més fins que acaba la pressió, deixant feri-
des per a la resta de la vida.
Així hem actuat –actuem!– sovint. He fet
una llista d’aquesta “capsa d’eines” per si
P otser fa lleig que algú es despulli tant
en públic com jo avui, però desitjo
amb totes les forces del meu cervell (no
és qüestió de cor) que el 14-F sigui l’enter-
rament polític a Catalunya de Salvador
Illa. Del barrut i mentider Salvador Illa. Del
buròcrata Salvador Illa. De l’aparell de par-
tit Salvador Illa. Del manipulador i cínic
Salvador Illa. Si els seus, per serveis pres-
tats, el ressusciten a Espanya o Extrema-
dura com el PP va ressuscitar Millo a An-
dalusia, ja s’ho faran. Tothom crea des-
“Si només se sanciona,
s’afavoreix la mentida i la
irresponsabilitat, mentre
que «restaurar» pretén el
reconeixement i la
responsabilització, el
creixement moral
els serveix, com a docents, avis, pares, etc.:
fer fora (en un racó o en un lloc fosc); es-
criure una redacció o copiar un text; dete-
nir sense esbarjo; negar el permís per fer
una activitat divertida o per veure un
amic; restringir temporalment alguns pri-
vilegis (mòbil, TV, o altres variants lúdi-
ques), confiscar una joguina o un article
personal; revocar les postres, el menjar fa-
vorit o el sopar; assignar deures extres a
casa o al col·legi; tallar la quantitat de di-
ners que se’ls donava o s’esperaven, etc.
Aquest mètode es transmet de pares a fills.
Els nens diuen: “Jo mai ho faré amb els
meus fills.” Però ho fan, sembla un gen he-
retable quan un ha d’assumir responsabi-
litats familiars o socials. Tot plegat, una
llàstima!
HI HA ALTERNATIVES al pur càstig per a edu-
car. Es pot corregir sense ferir, comptant
amb la persona, movent recursos interns.
A més, resulta un mètode sostenible. I no
soc pas un d’aquells happy flower, que van
de superpositius i que són menystinguts
–amb raó– per la seva ingenuïtat, debilitat
o menfotisme. No m’agraden. Però sí que
vull estar envoltat de qui promou l’optimis-
me i l’esperança. Quan treballes a primera
línia, en un centre de secundària de màxi-
ma complexitat en un entorn socioeconò-
mic fràgil, cal “restaurar”, despertar la hu-
afecció com millor en sap. Li desitjo un en-
terrament polític, el 14-F, més sonat que el
de Manuel Valls el 26-M del 2019, i més
sonat que el d’Albert Rivera el 10-N del
2019. No és perquè portés dos mesos
dient que era mentida el que ell sabia que
era veritat. No és perquè després de tants
anys de dir-nos que la dreta monopolitza-
va Catalunya sense vergonya ara ho llanci
com a eslògan. “Torna Catalunya.” No és
perquè els seus acòlits, convençuts que
així van a totes, el presentin com “la vacu-
manitat, conscient de qui són “els altres”.
Assumeixo tres axiomes ètics i psicològics
bàsics: (a) l’intolerable no es pot permetre,
mai (no pots dir que “plou” si t’escupen);
(b) els canvis no són immediats, cal pacièn-
cia; (c) sempre resta un bri de bondat i
d’humanitat, fins i tot si els vicis personals
o l’enverinament de l’entorn sembla haver-
les ofegat.
L’ACTITUD RESTAURADORA supera la posi-
ció sancionadora basada en el simple càstig
i col·labora a l’alfabetització emocional i co-
municacional. No és happy flower sinó rea-
lisme antropològic. No garanteix l’èxit, sí la
humanitat i l’ètica. Ja compta amb una lite-
ratura i experiència prou consolidades:
s’aplica a la psicologia, a l’administració de
justícia, etc. En educació encaixa amb l’in-
forme Rethinking Education: towards a
Global Common Good? (Unesco, 2015) i
amb la nostra resolució ENS/585/2017 so-
bre la convivència als instituts. L’opció “vi-
gilar i castigar” és insuficient al segle XXI.
Als instituts difícils sabem que la pregunta
correcta no és “Què has fet?” o “Quin càstig
mereixes?”. Els nostres vailets i vailetes
han esdevingut resilients a aquest esque-
ma punitiu. Cal preguntar el que és descon-
certant: “Què ha passat?”, “Qui ha quedat
afectat?”, “Com se sent aquella persona?” o
“Com podem reparar el mal fet?”.
L’ESQUEMA PERMISSIU progre (“no fer res”)
o el de l’egoisme negligent (“passar de tot”)
no són la proposta restaurativa. Tampoc ho
és el mètode punitiu (“decidir per i en con-
tra de”). Mirin: si només se sanciona, s’afa-
voreix la irresponsabilitat i la mentida,
mentre que “restaurar” pretén el reconei-
xement i la responsabilització, el creixe-
ment moral. Educar sense ferir. Si ho fem
prou bé, ens caldran menys antiavalots en
el futur. S’hi apunten?
na contra els llaços grocs”. Ni és perquè
Ernest Maragall li recrimini que s’apropiï el
llegat del seu germà Pasqual. No és per-
què el dia que engega la precampanya a la
seu del partit digui que farà de ministre
fins a la campanya, que ell amb aquelles
dues setmanes ja en té prou. És perquè
amb Millo, Valls i Rivera formaran un quar-
tet adorable de caganers lerrouxistes que
potser faran adonar-se a la classe política
que el ciutadà de carrer es deixa acollonar
però fins a un punt.
Raça humana
Carme Vinyoles Casas
Com voleu que
em guanyi la vida?
M ohamed
Bouazizi, edu-
cat, tranquil, estudia
en moments de
descans, francès,
anglès, informàtica,
de nits provisió de fruites i verdures, de
dies venda ambulant estirant el carro
fins a la plaça principal de Sidi Bouzid,
en la ruralia de Tunísia, amb vint-i-sis
anys, orfe de pare i pal de paller d’una
família pobra, estalvis per comprar una
camioneta, ampliar el negoci i complir el
somni de la germana petita d’anar a la
universitat, una vida més digna per a
ella, l’esperança per a tots, 17 de desem-
bre del 2010, ja està acostumat a les in-
clemències del carrer, als policies cor-
ruptes, prepotents i violents que paren
la mà o li agafen el gènere perquè no
oblidi que manen, té por, com tothom,
però la necessitat és més forta, són dos
quarts de nou del matí, no li queden di-
ners per donar-los, multa, mercaderia
confiscada, cops a la cara i a les cames,
cau a terra, s’aixeca, se’n va a l’oficina
del governador i no l’atenen, torna a la
seu de la policia i se’n riuen, no és ningú,
es desespera i crida: “Com voleu que
em guanyi la vida?”, s’amara de gasolina
i s’encén, arriba viu a l’hospital amb cre-
mades del 90%, el president Ben Ali el
visita, davant les càmeres promet a la
mare que l’enviarà a França a rebre trac-
tament, estèril i cruel mentida, mor el 4
de gener del 2011, avui fa deu anys, i al
Dipòsit legal: B20.249-1976
cap de deu dies Ben Ali s’escapa cap a
l’Aràbia Saudita i el món s’assabenta
que en aquell paradís de modernitat i de
turisme hi regna una tirania que Moha-
med Bouazizi està fent caure perquè
amb la seva immolació ha encès la re-
volta al seu país i la metxa de la Prima-
vera Àrab. Demà en parlarem.
Amb el suport:
1
1
0
1
2
1 0 0 0 2 9
4 2 7 9 5 5
8