La ressenya periodística

Una ressenya és un escrit breu amb el qual es descriu i valora el contingut d’un
llibre, d’una pel·lícula, d’una obra de teatre, d’un concert, d’una exposició, d’una
conferència o de qualsevol altra manifestació cultural o acadèmica.
També ens hi referim com a crítica o article d’opinió, però l’important és el fet que
en un article-ressenya l’autor no només informa, sinó que dóna una valoració o
punt de vista personal.

La ressenya periodística, doncs, informa i crea opinió sobre una obra o

esdeveniment cultural.

Malgrat que es tracta d’un text que permet força llibertat en la composició i
redacció, podem establir-ne una estructura bàsica:

• Títol

Capta l’atenció del lector. Apunta de manera atractiva el contingut de la crònica.

• Introducció

Contextualitza l’obra o l’esdeveniment: lloc i data de representació, públic al qual

s’adreça, expectatives creades, tipus de producte, nom de l’autor o responsable,
etc.

També hi pot aparèixer algun element que capti l’interès del lector, una primera
aproximació a l’opinió que es desenvolupa en el cos del text, una referència a
l’actualitat de l’obra, etc.

• Cos

Ha d’incloure la presentació dels elements característics de l’obra (o esdeveniment)

i la valoració crítica que se’n fa.

Es pot presentar de manera diferenciada el resum de l’obra i el comentari crític o

bé, com és habitual, destacar i descriure els aspectes rellevants i significatius de
l’obra alhora que es valoren de manera argumentada.

Cal tenir en compte que l’objecte de la crítica (exposició, conferència, publicació,

espectacle) modifica substancialment els elements que s’hi observen, descriuen i
valoren.

Podeu prendre com a referència per a l’anàlisi algun dels elements següents:
contingut (argument, elements exposats, temes tractats), parts i ordre en l’obra,
particularitats i tipus de proposta amb relació al context cultural, posada en escena,
enfocament, rigor del treball, etc.

• Conclusió

Paràgraf de tancament que sintetitza el punt de vista amb relació a l’obra que s’ha
desenvolupat en el cos de la ressenya. Pot fer èmfasi en l’interès del text o
l’esdeveniment.
Exemple de crítica d’un espectacle teatral

Hamlet de nou

Autor: William Shakespeare. Traducció: Joan Sellent. Direcció i Adaptació: Marc

Chornet i Raimon Molins. Amb: Clara de Ramon, Marc Rius, Alba José, Raimon
Molins, Toni Guillemat i Xavier Torra.

Hamlet és un repte que obliga l’actor a decidir des d’on transita per les múltiples
facetes d’un personatge trasbalsat per la mort del pare, neguitejat pel dubte i
empresonat per l’obligació de venjar-se. L’actor ha d’escollir entre els relleus d’un
jove que apaivaga la fúria amb la raó i barreja de bogeria amb intel·ligència.
[Introducció. Contextualització. Capta l’interès del lector: incita a la curiositat per
saber com serà la posada en escena d’aquest Hamlet].
Raimon Molins ens brinda una poderosa interpretació d’un Hamlet posseït per
l’amargura fins al moll de l’os i transmet amb gran expressivitat facial i corporal,
així com amb una polida dicció, la lluita interior del personatge. Molins opta per un
histrionisme que, tot i ben mesurat, deixa poc espai a l’evolució del personatge
que, no obstant això, commou poderosament per la seva sinceritat. És un Hamlet
amb personalitat i sens dubte el millor de la funció.
[Cos. Descriu i valora la interpretació de l’actor principal].
Sembla que Raimon Molins tenia clar el 'Hamlet' que volia fer, fins i tot des del punt
de vista de la direcció, ajudat per Marc Chornet, també coautor de la dramatúrgia.
Potser massa coses per a una mateixa persona i per això la direcció de la resta
d’intèrprets és força menys exigent i més hieràtica. Malgrat tot, destacaríem que
Clara de Ramon construeix una Ofèlia molt humana i atractiva i Toni Guillemat un
enterramorts fins i tot simpàtic.
[Cos. Valora la interpretació del repartiment i també la tasca de direcció].

La posada en escena és totalment despullada sense cap element d’atrezzo, llevat

d’unes simbòliques copes de vidre i una càmera de vídeo. Sobre una eficaç
escenografia conceptual en forma de passadís de mòduls de fusta, els espais es
defineixen per la paraula.
[Cos. Presenta i opina sobre l’escenografia]
El ritme és bo i els connectors funcionen, però dues hores i vint potser requerien
una pausa per preservar la salut del sistema locomotor dels espectadors.
[Cos. Presenta i opina sobre el ritme i la durada de l’obra]

Per bé que l’obra es pot fer llarga en algun moment, si sou dels que gaudiu
capbussant-vos en el conflicte interior i en el poder de la paraula, no us la deixeu
perdre.
[Conclusió. Síntesi de la valoració general. Tancament]

Time out, 5 de desembre de 2014, Santi Fondevila