Osteologia Del Crani

Osteologia del crani.
Osteologia del Crani
NACHO ROSSELLÓ GARCÍA

PRIMER CURS
GRAU EN MEDICINA
23
UNIVERSITAT DE BARCELONA
Apartat Pàgina
Crani 3
Frontal 4-5
Esfenoides 6-7
Occipital 8-9
Parietal 10
Temporal 11-12
Etmoides 13
Maxil·lar 14-15
Mandíbula 16
Palatí 17
Nasal 17
Vòmer 18
Cornet nasal inferior 18
Llagrimal 19
Zigomàtic 19
Fosses nasals 20
Fossa orbitària 21-22
Fossa pterigopalatina 23
Fossa temporal i infratemporal 23
Fossa cranial anterior 24
Fossa cranial mitja 24
Fossa cranial posterior 25
Visió inferior del crani 26
24
En el cap existeixen únicament tres

Crani articulacions sinovials. La més gran és la
Els nombrosos ossos del cap en conjunt articulació temporomandibular, entre la
formen el crani, la majoria d’aquests ossos mandíbula i el temporal. Les altres dues
estan interconnectats per sutures, que són articulacions sinovials s’estableixen entre
articulacions fibroses immòbils. els ossets de la oïda mitjana.
En el fetus i en el nounat, existeixen unes El crani es composa de 22 ossos (sense

unions membranoses de gran mida, no comptar els de la oïda mitjana). El crani pot
ossificades (anomenades fontanel·les) subdividir-se topogràficament en dues
entre els ossos del crani, particularment porcions:
entre els grans ossos plans de la regió
- Crani encefàlic: format pel frontal,
superior de la cavitat cranial, que
l’esfenoides, l’occipital, els
permeten:
parietals, els temporals, i
- La deformació del cap durant el l’etmoides.
seu pas pel canal del part
- Creixement post natal - Crani facial: format pels maxil·lars,
la mandíbula, el palatí, els nasals,
La major part de les fontanel·les es el vòmer, els cornets nasals
tanquen durant el primer any de vida. inferiors, els llagrimals i els
zigomàtics.
23
Frontal
L’os frontal és un os pla, imparell,
simètric i que ocupa la part
anterior i superior del crani. Està
situat davant dels parietals, de
l’etmoide i de l’esfenoide.
S’articula per sota amb l’etmoide,

els nassals, els zigomàtics, els
llagrimals I els maxilars.
Correspon al front I a la part superior de les Entre la porció orbitària i la escama es

òrbites. distingueix la vora supraorbitària. La
part del frontal que forma part de les
Presenta dues cares: la cara endocranial (a òrbites s’anomena cara orbitària.
la part interior del crani) i la cara
exocranial (a la part exterior del crani). Es Lateralment a les òrbites, s’observen
divideix en dues porcions: les cares temporals que formen part
del punt d’origen del múscul temporal.
- Escama frontal: És una porció
convexa i superior que forma part A ambdós costats de les òrbites trobam
de la volta cranial. les apòfisis zigomàtiques que formen
- Porció orbitària: És una porció el punt d’unió amb el zigomàtic.
inferior que constitueix el sostre de La part mitja entre les òrbites és
les òrbites i part dels sinus l’espina nasal.
etmoïdofrontals.
Vist des d’abaix es veu l’espina nasal i
per darrera s’observa l’escotadura
etmoïdal. En aquesta escotadura
s’articula amb l’etmoides, que està per
dins el nas. És una zona molt rugosa.
24
En una visió posterior des de

dins del crani, es pot observar
el forat cec, que es un fals
forat, ja que no travessa
completament el frontal.
Des d’una visió posterior

també s’oberva la cresta
frontal que travessa l’os pel
mig.
Dins l’os frontal es veu el sinus frontal.

Aquests sinus són cavitats dedins dels
ossos del crani i serveixen per escalfar
l’aire que respirem. Es poden infectar
fàcilment, donant lloc a les sinusitis.
23
Esfenoides
L’os esfenoides és un os imparell,
simètric i que està situat com una
cunya en la base del crani. Té forma
de papallona. L’os esfenoides té un
cos central del qual sobresurten les
ales majors, les ales menors, i les
apòfisis pterigoides; les quals es
divideixen en una làmina lateral i
una làmina medial (amb una fossa
pterigoïdal entre les dues
làmines) .
- Les apòfisis clinoides anteriors es
Des d’una visió anterior es poden veure les troben a les ales menors
cares temporals (més laterals) i les cares
Les quatre apòfisis clinoides marquen els
orbitàries (més medials) ambdues es
límits de la cadira.
troben a les ales majors.
L’esfenoides destaca també per la
Al centre del os i vist des de dalt, s’aprecia
presència de forats i fissures:
la cadira turca, és una estructura òssia que
conté diverses estructures: - La fissura orbitària superior (o
escotadura esfenoïdal) es troba
- Hi ha una depressió molt marcada
entre les ales majors i les menors, i
al centre de l’os anomenada fossa
es veu com un gran forat i per allà
hipofisiària (al voltant de la qual
passen el nervi oculomotor, el
apareixen la resta d’estructures),
troclear, el abducent, les tres
on descansa la hipòfisi.
branques de l’oftàlmic i la vena
- El límit més posterior d’aquesta
oftàlmica.
fossa s’anomena el dors de la
- El conducte òptic es troba a la base
cadira.
de les ales menors i es per on
- Lateralment al dors tindrà les
passen els nervis òptics i les
apòfisis clinoides posteriors
artèries oftàlmiques
24
- Els forats de les ales majors:

o Forat rodó major: es
troba anteriorment i a
ambdós costats de la
cadira turca, per aquí
passa el nervi maxil·lar.
o Forat oval: Posteriorment
als forats rodó major, per
aquest passen el nervi
mandibular i la branca
accessòria de l’arteria
meníngia mitjana
o Forat espinós (rodó
menor): Es troben al
costat de cada forat oval i
un poc més posterior, per
aquest passa l’artèria
meníngia mitjana.
Aquests foràmens s’observen millor des

d’una vista superior de l’os.
L’esfenoides presenta un darrer conducte,

el conducte pterigoïdal, que es pot
observar des d’una vista posterior, un poc
lateral del cos de l’esfenoides.
Com el frontal, l’esfenoides també

presenta uns sinus esfenoïdals, just davall
de la cadira turca.
23
Si mirem l’occipital per la seva cara

exocranial, veurem una tuberositat rugosa
anomenada protuberància occipital
externa, just després de la cresta occipital
externa.
Occipital
L’os occipital és un os simètric, imparell i
pla que correspon a la part posteroinferior
del crani. Com el frontal, té dues cares: una
cara exocranial i una cara endocranial.
A la part inferior presenta el forat magne,

per on la cavitat cranial es comunica amb la
cavitat vertebral i divideix l’occipital en
dues porcions:
- Porció basilar: Part que es troba

des del forat magne cap a
l’esfenoide.
- Porció escamosa: A partir del forat
magne cap a enrere.
En una vista endocranial, la part que queda

per davant del foramen magne s’anomena
clivus. Per aquí passa l’artèria basilar i
descansa el tronc de l’encèfal.
Posteriorment al forat magne es troba la

protuberància occipital interna. Formant
la eminència cruciforme trobem al centre
la protuberància occipital interna, mentre
que també trobem formant la branca
vertical, el solc del si sagital superior, i
formant la branca horitzontal, el solc del si
transvers.
24
A ambdós costats del foramen magne estan els còndils occipitals, que s’articulen amb l’atles
(C1). Per darrere dels còndils es troben els conductes condilis. A més, travessant per sota els
còndils de manera lateral es troba el conducte del nervi hipoglòs.
Finalment, en els extrems més laterals a l’alçada dels còndils hi ha l’apòfisi jugular a cada
costat. Esta a la vora de l’occipital i la part que queda per davant de l’apòfisi delimita el límit
posterior del foramen jugular.
Parietal
L’os parietal és un os parell, pla i simètric. Està situat per sobre del temporal i l’occipital, i per
darrere del frontal.
Té una sutura anterior molt recta que

s’articularà amb l’os frontal. Per articular-
se amb l’occipital té una part més corbada
per darrera. A més té una vora escamosa
per articular-se amb el temporal.
No té moltes estructures destacables, a la

cara externa, s’observen la línia temporal
superior i la línia temporal inferior.
23
24
A la cara interna, destaquen els solcs de

l’artèria meníngica mitjana.
Temporal
L’os temporal és un os parell que es

troba a la part lateral, mitja i inferior del
crani. Conté l’òrgan vestibulococlear,
que és l’encarregat de l’audició i
l’equilibri. L’os temporal està compost
per tres porcions: la porció petrosa, la
escamosa i la timpànica.
Porció petrosa
La porció petrosa està composada
principalment per l’apòfisi mastoïdal
que s’ubica a la part inferior i posterior
del temporal. És una apòfisi molt gran,
23
per darrere i interiorment a l’apòfisi mastoïdal, a la cara exocranial, hi ha el foramen

mastoïdal. Inferiorment però a la part anterior (just per darrere l’apòfisi estiloide) es troba el
foramen estilomastoïdal. Per aquí passa el nervi facial de la porció petrosa. Medial a l’apòfisi
estiloide hi ha la fossa jugular, per on passa la vena jugular interna. Anteriorment a la fossa
jugular trobem el conducte carotidi, per on passa l’artèria caròtida interna.
A la cara endocranial, destaca una eminència anomenada eminència arquata. Aquesta

eminència correspon al relleu que deixa el conducte auditiu intern. Més posterior a aquest
conducte es veu un gran solc, el solc del sinus sigmoide que conté la entrada del foramen
mastoïdal.
Porció escamosa
La porció escamosa és plana, prima i irregularment circular. És la part superior del temporal.
S’articula amb les ales majors del l’esfenoide i amb la vora inferior del parietal. Passa per sobre
de l’orifici auditiu per crear l’apòfisi zigomàtica. Que formarà part de l’arc zigomàtic. A la part
inferior d’aquesta apòfisis es troba el tubercle articular i més posterior trobem la fossa
mandibular.
Porció timpànica
La porció timpànica es troba a la cara exocranial i és la porció inferior que es troba entre
l’apòfisi estiloide i la mastoide. Forma el conducte auditiu extern
24
El temporal allotja els sistemes d’audició. En el conducte auditiu extern es troba la membrana
timpànica, seguida de l’oïda mitjana. D’aquesta manera, els ossets de l’oïda estan continguts a
la cavitat timpànica. Ja en la porció petrosa, s’allotja l’oïda interna composta per la còclea i els
conductes semicirculars per l’equilibri. Pel conducte auditiu intern surten els nervis que
s’ocupen de dur els impulsos sensitius de l’audició i de l’equilibri (nervi vestibulococlear)
Etmoides
L’os etmoides és un os cranial irregular, imparell,
compacte, simètric i central. S’ubica per davant
de l’esfenoide i entre les dues òrbites. S’articula
superiorment amb el frontal, posteriorment amb
l’esfenoide i amb els palatins, amb el vòmer, el
cornet inferior, els nasals i el maxil·lar.
L’etmoides està format per dues masses laterals,

que contenen les cel·les etmoïdals que, depenent
de la seva posició, poden ser anteriors, mitjans o
superiors. La part més lateral d’aquestes masses
es coneix com a làmina orbitària, que forma part
de les òrbites. Vist des de baix, l’etmoides té una
làmina perpendicular entre les dues masses.
23
A partir d’aquestes masses laterals, s’estenen les altres parts de l’etmoide:
- Medialment a les masses, es troba una porció horitzontal anomenada làmina cribosa
(una làmina quadrangular plena d’orificis per als nervis olfactoris). La seva cara inferior
forma part de les fosses nasals.
- Al centre de la làmina cribosa es troba l’apòfisi crista galli, que s’estén de forma
vertical cap a dalt. No es veu des de fora del crani.
Dins de l’orifici piriforme (del nas) s’observen

dues estructures de l’etmoides:
- La làmina perpendicular, que s’articula

amb el vòmer per formar el septe nasal
complet.
- El cornet nasal mitjà, que és una porció
òssia prima que apareix lateralment a la
làmina perpendicular. Hi ha dos cornets
nasals mitjans, un a cada costat; i estan
coberts per una membrana mucosa que
escalfa, neteja i humidifica l’aire que
respirem.
L’etmoides també té dos cornets nasals

superiors, que es poden observar des de una
vista posterolateral.
Maxil·lar
24
L’os maxil·lar o maxil·lar superior és un os parell que forma part dels ossos de la cara. Es troba
en el terç mitjà del cap, vist anteriorment. Actua com a un eix i té forma de quadrilàter. El seu
cos conté una cavitat, el sinus maxil·lar. Aquest os té quatre grans apòfisis:
- La apòfisi palatina, que constitueix el paladar dur de la boca. Vist des de baix, al
maxil·lar s’aprecia el conducte i el forat incisiu, a més del solc palatí major en el seu
punt d’unió amb el palatí.
- Les apòfisis alveolars, es troben a la vora inferior i són les eminències que es troben
entre les cavitats on romanen les dents (alvèols dentaris).
- La apòfisi
zigomàtica, es
troba a la cara
externa i
s’articula amb
l’os zigomàtic
lateralment.
23
Superiorment a aquesta apòfisi trobem la cara orbitària, que forma part de la òrbita
dels ulls.
Travessant la apòfisi zigomàtica s’observa el solc, conducte, i forat infraorbitari, per
on passa el paquet vasculonerviós infraorbitari.
- La apòfisi frontal, es forma cap a dalt i s’observa anteriorment, s’articula amb l’os
nasal. A aquesta apòfisi, lateralment es forma la cresta llagrimal anterior.
La vora anterior més medial presenta l’escotadura nasal (part inferior de la cavitat nasal) i la
espina nasal anterior (cantó de l’escotadura que sobresurt cap a amunt).
Mandíbula
La mandíbula és l’os facial que
forma la part inferior de la cara i
conté les dents inferiors de la boca.
Es divideix en dues meitats (dreta i
esquerra) que es fusionen en la
línia mitja.
La mandíbula es divideix en tres

parts: la branca (la part més
lateral), el cos (la part més medial)
i l’angle (el punt d’unió del cos i la
branca).
24
Al cos destaca una porció superior, on es troben les dents, anomenada porció alveolar.
Anteriorment també destaca medialment el tubercle mentonià, que es troba al centre del cos
de la mandíbula i al centre de la mandíbula destaca la espina del mentó. S’observen uns
foradets, els forats mentonians, que formen el conducte mandibular i l’orifici de sortida es
veu posteriorment, i s’anomena forat mandibular. Per aquí passa el nervi mentonià.
Posteriorment també s’observa la línia milohioïdal, que es la línia on s’insereix el múscul
milohioïdal.
A la branca també destaquen diverses estructures. En primer lloc trobem dues apòfisis: la
apòfisi coronoide més medial i petita i la apòfisi condilar més lateral, la qual té un cap i un
coll. Entre les dues apòfisis es troba la escotadura mandibular.
Palatí
L’os palatí és un os parell, irregular, que es
troba per darrere del maxil·lar i que té forma
de L. Té una porció horitzontal o làmina
horitzontal i una làmina perpendicular. La
làmina horitzontal s’articula amb l’apòfisi
palatina del maxil·lar i medialment amb l’altre.
A la part més superior de la làmina

perpendicular s’observa l’apòfisi orbitària que
forma part de la òrbita. Entre aquesta apòfisis i
23
una altra més medial s’observa la escotadura esfenopalatina. A la làmina perpendicular es pot
apreciar també el solc palatí major.
A la làmina horitzontal, a la part més medial s’observa la espina nasal posterior que forma part
del forat del nas.
Nasal
L’os nasal no té cap relleu destacable. S’ha de saber però que s’articula posteriorment amb el
maxil·lar i cranialment amb el frontal. És un os molt petit i parell, de manera que els dos ossos
nassals s’articulen entre si a la línia mitja del crani, per sobre de l’orifici piriforme (orifici del
nas)
Vòmer
El vòmer és un os de la cara que té forma laminar i
quadrangular, si el mirem lateralment. És un os imparell i
central. La seva estructura és completament d’os compacte
però és fràgil i pot fracturar-se o desplaçar-se provocant
desviacions del septe nasal.
24
Està ubicat a la línia mitja, formant la part posterior del septe nasal. Per tant, és l’os que
divideix el nas en les seves dues fosses nasals.
El vòmer s’articula posterosuperiorment amb l’esfenoides, anterosuperiorment amb la làmina

perpendicular de l’etmoide,
posteroinferiorment amb els dos
palatins i anteroinferiorment amb els
maxil·lars.
No té relleus destacables.
Cornet nasal inferior

El cornet nasal inferior és una làmina
òssia compacta i petita però
independent de l’etmoide. És un os
parell que es troba a la porció inferior de
les fosses nasals. S’articula amb el
maxil·lar, l’etmoide, els llagrimals i els
palatins. Forma part de la paret lateral
de les fosses nasals.
No té relleus destacables.
Llagrimal
L’os llagrimal o unguis és un os rectangular i parell que se situa entre l’apòfisi frontal del
maxil·lar, l’os etmoides i l’os frontal. A la seva cara externa podem veure la cresta llagrimal
posterior i el solc llagrimal.
No té altres relleus destacats.
23
Zigomàtic
L’os zigomàtic o malar és un os parell, curt i compacte, situat a la part lateral de la cara. Té una
forma quadrilàtera que li permet formar el pòmul i la part lateral de la òrbita. Té dues cares
destacables: la cara orbitària que forma part de la òrbita dels ulls, i la cara temporal, que
forma part del origen del múscul temporal.
Destaquen dues apòfisis; una superior que s’uneix amb l’os frontal l’apòfisi frontal i una altra
que forma part de l’arc zigomàtic que és la apòfisi temporal.
Fosses nasals
Les fosses nasals es troben entre les
dues òrbites, per sota de la cavitat
cranial i per sobre de la cavitat oral.
Està format pel maxil·lar, palatí,
llagrimal, cornet nasal inferior,
etmoides i esfenoides.
24
En un tall parasagital, es pot observar l’os vòmer que forma el septe nasal ossi amb la làmina
perpendicular de l’etmoides.
En l’estructura de les fosses, destaquen els cornets: el superior, mitjà i inferior, que delimiten
tres espais entre ells, anomenats meats:
- El meat superior és l’espai que queda entre el cornet superior i l’inferior, desemboca
en el sinus esfenoïdal i les cel·les etmoïdals posteriors.
- El meat mitjà és l’espai que queda entre el cornet mitjà i l’inferior, desemboca el sinus
frontal, les cel·les etmoïdals anteriors i el sinus maxil·lar.
- El meat inferior és l’espai que queda per sota del cornet inferior, drena el conducte
lacrimonasal.
També és necessari destacar el foramen esfenopalatí, que és un orifici ossi situat en la paret
externa de les fosses nasals per darrere del
meat superior. Es troba delimitat per
l’escotadura esfeno-palatina de la vora
superior del os palatí i de l’ala gran del
esfenoides. Per aquest forat passa el vas i
els nervis esfenopalatins. Es connecta amb la
fossa pterigomaxil·lar.
Més profundament a les fosses nasals, per

sota de l’esfenoides, es troben les coanes,
que són espais delimitats per la làmina
medial de l’apòfisi pterigoide de l’esfenoide,
el cos de l’esfenoide , el vòmer i la porció
horitzontal del palatí. S’observen dues
coanes (dreta i esquerra), com les fosses
nasals. Donaran lloc a la nasofaringe.
Fossa orbitària
23
L’òrbita és una cavitat òssia que allotja els globus oculars i els seus annexes. N’hi ha dues i
estan situades simètricament a cada costat de la línia mitja, per sobre dels sinus maxil·lars.
Estan separades de la fossa nasal per les masses laterals de l’etmoide i els ossos llagrimals.
És una piràmide quadrangular, amb la base cap a fora i el vèrtex profund.
Els ossos que delimiten aquesta fossa són:
- L’os frontal, que actua de sostre, on es troba la fosseta de la glàndula lacrimal i també
l’orifici supraorbitari, per on passa el nervi i vasos supraorbitaris.
- L’os zigomàtic, que actua de paret lateral, i destaca el forat zigomàtic, per on passa el
nervi zigomaticofacial.
- L’os esfenoides, fa de paret posterior, on s’observen clarament les ales menors i les
ales majors, i a l’òrbita, aquest os genera dues cavitats, la fissura orbitària superior,
que és un espai triangular que es troba entre les ales de l’esfenoide, i per on passen el
nervi troclear, el nervi oculomotor i el nervi oftàlmic. Un poc més medial trobem el
conducte òptic, que és el forat més gran de l’òrbita i per on passa el nervi òptic.
24
- L’os maxil·lar, fa de paret inferior juntament amb el palatí. Entre el maxil·lar i la cara
anterior de les ales majors de l’esfenoides es forma la fissura orbitària inferior, per on
passa el nervi maxil·lar i la vena oftàlmica inferior. També es troba el orifici
infraorbitari i el conducte infraorbitari, per on passa la artèria i nervi infraorbitari.
- L’os palatí forma també part de la paret inferior, encara que només la forma una
petita porció d’aquest os.
- L’os llagrimal forma part de la paret medial, i es divideix en dues làmines i destaca el
conducte lacrimal.
- L’os etmoide també forma part de la paret medial.
23
Fossa pterigopalatina
La fossa pterigopalatina és una fossa molt profunda que es troba lateral al crani. Es pot veure
per sota de l’arc zigomàtic i esta limitada per el maxil·lar (anterior), apòfisi pterigoide de
l’esfenoide (posterior), làmina perpendicular del palatí (internament) i l’ala major de
l’esfenoide (superior).
Per aquesta fossa passen molts de vasos i nervis.

L’entrada a la fossa pterigopalatina es dona per la
fissura pterigomaxil·lar que és una fossa que
connecta la fossa zigomàtica amb la fossa
infratemporal. Connecta amb les fosses nasals
mitjançant el forat esfenopalatí. Posterior al forat
esfenopalatí, es troba una altra obertura, el canal
pterigoide. Es connecta amb la fossa cranial mitjana
amb el foramen rodó, per on passa el nervi maxil·lar.
Més lateralment s’observen els conductes palatins
major i menor, que connecten aquesta fossa amb la
cavitat bucal. També es comunica amb l’òrbita
mitjançant la fissura orbitaria inferior.
Fossa temporal i Fossa infratemporal

La fossa temporal i la fossa infratemporal estan
separades per l’arc zigomàtic. La fossa temporal conté
el múscul temporal. La fossa infratemporal és més
irregular i s’ubica inferiorment a l’arc zigomàtic i
profund a la branca de la mandíbula.
Està delimitada pel maxil·lar, l’apòfisi pterigoide, l’ala

major de l’esfenoide , l’arc zigomàtic i la branca de la
mandíbula. A la fossa infratemporal es troben els
músculs pterigoide medial i lateral. A més, s’hi troba la
part inferior del múscul temporal. Passen per aquesta
fossa el nervi mandibular, l’artèria maxil·lar i el plexe
venós pterigoide.
24
Fossa cranial anterior
Forat Estructures que passen

Forat cec Res
Forats olfactoris de la làmina cribosa Nervis olfactoris (I)
Conducte òptic Nervi òptic (II) i artèria oftàlmica
Fossa cranial mitjana

Fissura orbitària superior Nervi oculomotor (III); nervi troclear (IV);
nervi abducens (VI), venes oftàlmiques
Forat rodó Rama maxil·lar del nervi trigemin (V)
Forat oval Rama de la mandíbula del nervi trigemin (V);
nervi petrós menor
Forat espinós Artèria meníngia mitja
Forat raspat anterior Tancat per membrana
23
Fossa cranial posterior

Forat magne Porció final del tronc de l’encèfal; artèries
vertebrals; arrels espinals del nervi espinal i
meninges
Conducte auditiu intern Nervi facial (VII); nervi vestibulococlear (VIII);
artèria laberíntica
Forat jugular/ Forat raspat posterior Nervi gasofaríngi (IX); nervi vague (X), nervi
accessori (XI); sinus petrós inferior, sinus
sigmoide
Conducte del hipoglòs Nervi hipoglòs (XII); rama meníngia de
l’artèria faríngia ascendent
Conducte condili Vena emissària
24
Visió inferior del crani

Forat incisiu Nervi nasopalatí, vasos esfenopalatins
Forat palatí major Nervis i vasos palatins majors
Forat palatí menor Nervis i vasos palatins menors
Conducte pterigoide Nervis i vasos pterigoides
Forat oval Rama de la mandíbula del nervi trigemin (V);
nervi petrós menor
Forat espinós Artèria meníngia mitja
Forat raspat anterior Tancat per membrana
Orifici extern del conducte carotidi Artèria caròtida interna i plexe nerviós
Forat magne Porció final del tronc de l’encèfal; artèries
vertebrals; arrels espinals del nervi espinal i
meninges
Conducte condilar Vena emissària
Conducte de l’hipoglòs Nervi hipoglòs (XII); rama meníngia de
l’artèria faríngia ascendent
Forat jugular/Forat raspat posterior Nervi gasofaríngi (IX); nervi vague (X), nervi
accessori (XI); sinus petrós inferior, sinus
sigmoide
Forat estilomastoïdal Nervi facial (VII)
23

Osteologia Del Crani

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Osteologia Del Crani

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Osteologia del crani.

Osteologia del Crani

NACHO ROSSELLÓ GARCÍA

Cornet nasal inferior 18

Fossa orbitària 21-22

Fossa temporal i infratemporal 23

Fossa cranial anterior 24

Fossa cranial mitja 24

Fossa cranial posterior 25

Visió inferior del crani 26

En el cap existeixen únicament tres

En el fetus i en el nounat, existeixen unes El crani es composa de 22 ossos (sense

S’articula per sota amb l’etmoide,

Correspon al front I a la part superior de les Entre la porció orbitària i la escama es

En una visió posterior des de

Des d’una visió posterior

Dins l’os frontal es veu el sinus frontal.

- Els forats de les ales majors:

Aquests foràmens s’observen millor des

L’esfenoides presenta un darrer conducte,

Com el frontal, l’esfenoides també

Si mirem l’occipital per la seva cara

A la part inferior presenta el forat magne,

- Porció basilar: Part que es troba

En una vista endocranial, la part que queda

Posteriorment al forat magne es troba la

Té una sutura anterior molt recta que

No té moltes estructures destacables, a la

A la cara interna, destaquen els solcs de

L’os temporal és un os parell que es

per darrere i interiorment a l’apòfisi mastoïdal, a la cara exocranial, hi ha el foramen

A la cara endocranial, destaca una eminència anomenada eminència arquata. Aquesta

L’etmoides està format per dues masses laterals,

A partir d’aquestes masses laterals, s’estenen les altres parts de l’etmoide:

Dins de l’orifici piriforme (del nas) s’observen

- La làmina perpendicular, que s’articula

L’etmoides també té dos cornets nasals

La mandíbula es divideix en tres

A la part més superior de la làmina

El vòmer s’articula posterosuperiorment amb l’esfenoides, anterosuperiorment amb la làmina

Cornet nasal inferior

No té altres relleus destacats.

Més profundament a les fosses nasals, per

És una piràmide quadrangular, amb la base cap a fora i el vèrtex profund.

Els ossos que delimiten aquesta fossa són:

Per aquesta fossa passen molts de vasos i nervis.

Fossa temporal i Fossa infratemporal

Està delimitada pel maxil·lar, l’apòfisi pterigoide, l’ala

Fossa cranial anterior

Forat Estructures que passen

Fossa cranial mitjana

Forat Estructures que passen

Fossa cranial posterior

Forat Estructures que passen

Visió inferior del crani

Forat Estructures que passen

You might also like