REcuLlL bE CONTES PER AL JARDE D’ INFANTS WALDORF VayLA NENA DEL FANALET Una vegada hi havia una nena que amb molta alegria portava pel cami un brillant fanalet. Jo vaig amb la meva flama Je meva flama va amb mi A att brillen les estrelles Aquila llum soc jo. -oh llum oh lum Brilla ben fort, Blau, verd, grac i vermell (Bis). Uavors va arribar el vent xiulant i brunzint. | la llumeta del fanal es va apagar. = Oh!—va exclamarla nena -. Qui em podra encendre el fanal?.— Perd per molt que va buscar no va trobar ningi. (arriba un erigd). Que és alld que es mou entre el fullatge? Qué és alld que camina fent passets curts i rapids? Que és alld que s'esmuny tan de pressa? Es un amiguet amb punxes! Estimat erigé, el vent m’ha apagat el fanalet Qui me'l port tornar a encendre? No et puc contestar Nvhiha d’altres a qui pots preguntar No em puc parar On sén els meus fills he d’estar Fanal, fanalet. (La nena continua caminat. Arriba un és) Qué és alld que gruny tant? Esl'arnic és! Estimat 6s, el vent m’ha apagat el fanal. Qui me't pot tornar a encendre? Ués mou el seu cap rodanxé i li diu: No et put contestar, N'hi ha d’altres a qui pots pregunter. No em puc parar, He d’anar a descansar. Qué és alld que es mou tan suaument? Qué és alld que s'esmuny per I’herba? fs una llesta i astuta guineu. Ensuma amb el nas i diu a la nena:D'aqui ten’has d’aner, a casa teva has d’arribar. He d’esmunyir-me i observar perqué un ratoli vull cagar. Llavors la nena es va asseure sobre una pedra i plorant va dir: Ning em vol ajudar? Les estrelles la van sentir li van dir: Alsol li has de preguntar. Ell et pot contestar. La nena es va tornar 2 animar i va continuar caminant. Llavors va arribar a un casalot. Dins hi va veure una velleta que estava filant. La nena va obrir la porta ili va dir: ~ Saps el cami que porta cap el Sol? Vols venir amb mi? He de ser aplicada i treballar. Fils fins he de filar. Perd descansa una mica aqui al meu costat perqué t’espera un cami larg i cansat. La nena va entrar i es va asseure. Quan la nena va haver descansat va agafar el fanalet iva continuar el cami. | caminant va arribar a una caseta. Dins hi havia un vell sabater que arreglava sabates. - Bon dia, estimat sabater. Saps el cami que porta cap al Sol? Vols venir amb mi Jel sabater li va dir: Moltes sabates he d’arreglar no tinc temps per reposar. Perd descansa una mica aqui al meu costat perque t’espera un cam/ larg i cansat. Quan la nena va haver descansat, va agafar el fanalet i va continuar. Llavors, en la llunyania, va veure una muntanya molt alta. va pensar: - All dalt hi deu viure el Sol | va cérrer lleugera com una daina. Se li va acostar un nen petit que estava jugant i saltant amb una pilot en un prat. = Vols venir a veure el sol? Perd el nen preferia jugar i saltar. Uavors la nena va pujar tota sola pel cami, i va pujar més i més, muntanya amunt. Perd alla dalt tampoc hi va trobar el Sol. I va pensar: - Em quedo aqui a esperar el Sol. les va asseure a terra a esperar-lo. Com que estava molt cansada de tant caminar, se li van tancar el ulls i es va quedar adormida. Perd feia molta estona, que el Sol havia anat veient la nena, i quan va arribar el capvespre, es va inclinar ili va encendre el fanalet. Llavors la nena es va despertar i va exclamar:= Oh! El meu fanalet torna a brillar. Jo voig amb fa meva flama a meva flama ve amb mi ‘Adlt brllen les estrelles ‘Aquila lum soc jo. Es va aixecar i alegrement va enfilar el cami de tornada Va tornar a trobar el nen, i ell iva dir: ~ He perdut la pilota i no la puc trobar. - Jo tilduminaré — |i va dir la nena. - fs aqui! — va cridar ef nen —1 es va allunyar cantant i saltant. La nena va continuar caminant iva arribar a casa del sabater. El sabater estava trist al seu quartet. - Sha apagat la llar de foc — va dir ~ m’han quedat les mans congelades de tant de fred i no puc seguir arreglant sabates. - Jo tornaré a encendre el foc va dir la nena El sabater es va escalfar les mans i va continuar curosament martellejant i cosint. Lentament, la nena va seguir el cami a través del bosc i va arribar a la casa dela velleta. Al seu quartet no hi havia lum. - No tinc llum ~va dir la velleta -. No puc filar des de fa molta estona. Jo et tornaré a encendre el llum — va dir la nena alegrement. Llavors la velleta es va tornar a posar a la filosa i va seguir filant fins fils. Per fila nena va arribar als camps, i tots els animals es van despertar amb la resplendor. La guineu va ensumar enlaire iva mirar la llum. L's va grunyir i grunyir ies va arraulir encara més dins la seva cova d’hivern. U’erig6 shi va acostar tot encuriosit = Quina cuca de Ilum tan gran que ha arribat! La nena se’n va tornar cap a casa alegrement cantant: Jo vaig amb la meva flama la meva flama va amb mi Adalt brillen les estrelles Aquila llum soc jo. -oh llum oh tlum Brilla ben fort, Blau, verd, groc i vermell (Bis).MASCHENKA Y EL OSO Eranse una vez un abuelito y una abuelita que vivien cerca de un bosque. Tenian una nieta que se llamaba Maschenka. Un dia Maschenke quiso ir al bosque y dijo: —Abuelito, abuelita, ya no quiero estar aqui dentro, quiero salir al bosque para buscar setas y moras. ;Por favor, dejadme ir! Eillos dijeron. i —Querida hija, hace un buen dia, anda a buscar Jas setas y las moras, pero ten cuidado en el camino y vuelve antes de que se haga de noche. Maschenka se fue al bosque. Recogiendo las setas y las moras no se dio cuenta de que habia perdido el camino y ya no sabia como volver a casa, Sigui6 caminando y, de pronto, se encontré con una casita que estaba hecha de troncos, Llamé a la puerta y como nadie respondia, entré en ella. En esta casa vivia tun 0s0 y cuando llegé por la noche dijo: —iQuién eres ti? Ya no te dejaré salir de aqui. Tendrés que encenderme el fuego, tendras que guisarme la comida, tendrés que darme la bebida. Asi, Maschenka tuvo que quedarse y trabajar para el oso. Cada dia, cuando el _ oso se iba por la manana, le decia: —Ti te quedarés en casa porque si te encuentro en el bosque te devoraré, Maschenka tenia muchas ganas de ver a su abuelito y a su abuelita, y pensaba qué hacer para ir a verlos. De pronto tuvo una idea. Trajo leche y harina, hizo un. pastel y le dijo al oso: —Por favor, déjame ir a casa de mis abuelitos. Solo por un dia, porque les he hecho este pastel Pero el oso le dijo: No te dejaré salir de aqui, pero dame el pastel dulce y sabrosa que yo mismo Jo llevaré 2 casa de tus abuelos. Eso le gusts a Maschenka. Trajo un cesto grande y dijo: —Voy a poner el pastel en este cesto. Pero para que lo sepas, te veré estés donde estés. No abras el cesto para comerte el pastel. Ahora, por favor, anda fuera y mira que tal estd el tiempo. Mientras el oso estaba fuera, Maschenka se metid dentro del cesto, puso el pas- tel encima y lo cubrié. Cuando Hegé el oso, Maschenka no estaba, pero como el cesto estaba preparado, se lo Hlev6. ‘Caminaba y caminaba, El pastel tenia un olor tan rico que no podia resistir. Se senté sobre un tronco y dijo: En este tronco me voy a sentar Y de este pastel me voy a alimentar Maschenka respondié répidemente: Te veo, te ve0, en este tremco mn te debes seniar Dr vate pastel no te debes alimenterA.casa de los abuelos lo debes llevar. El os0.se asombré y dijo: Corambola, carambola, ésta no es ninguna boba. Con su vista aguda todo lo ve. Hasta tras Ia hoja del roble me ve. Cogié el oso el cesto y continué su camino. Cuando ya estaba miy lejos de su casa, y el dulce olor del pastel le dio mucho apetito, se senté otra vez y dijo: En este tronco'me voy a sentar, y de este pastel me voy a alimentar. Maschenka respondié rapidamente: Te veo, te veo, en este tronco no te debes sentar. Y de este pastel no te debes alimentar. A casa de los.abuelos lo debes Nevar. El oso se asombr6 y dijo: Carambola, carambola, ésta no es ninguna boba, Con su vista nguda todo To ve. Hasta tras la hoja del roble me ve. Con un suspiro cogié el cesto y siguié su camino, y llegé al pueblo. Tocé a la puerta del abuelito: —Abranme rapido, que de Maschenkka traje algo. Entonces los perros empezaron a ladrar. El oso se asust6, dejé el cesto y se fue corriendo al bosque. Vinieron el abuelito y la abuelita, vieron el cesto y miraron lo que habia dentro. iQué alegria cuando vieron que era Maschenka! La nina les contd todo y les prometié quedarse con ellos para siempreJoan pipida de'poma> (conte americi) ‘Una vegada hi havia un nea que és deia Joan; el que més li agradava era menjar pomes i sempre li feia molta illusié descobrir les boniques Havors marrons que dormen a les seves catbretes en forma (estrella. ‘Un dia la seva mare li explicd com podia eréixer un pomer de cadascuna de Jes llavors, calia posar-les en una bona terra, que el sol les banyés, la pluja les regués j reposés dins d'elles la gracia divina. Joan coménga a reunir totes Jes petites pilles.que trobava i tothom l'anomenava, Joan pipida de poma. Quan ja en tenia una bona pila recollides, digué aja seva mar¢: "Si us plau, fes-me un saquet per guardar les meves pipides". La mare agaffi un trosset de roba, cos{ uni saquet i Joan posd dins les seves lavors de poma. Quan estigué ben ple an a demaner-li a la seva mare: "Mare, si us plau fes- me un alire saquet més gran per les meves pipides de poma” Ella agafi un-tros @2roba més gran i el cosi, quan estigué ple una altra yegada, Joan toma a demanar a la seva hare: "Si us plau, fes-me un altre saquet més gran encara, Quan aquest'estigué cosit i de nou ple de Hlavors de poma, demana altra vegada a Ja seva mare que li fes un altre.sac. Ella agaf’ una.roba gran i li va fer un sac enorme. Quan un bon dia aquest sac estigué plé, Joan Shavia convertit en uit noi alt i ben plantat, que digué a la seva mare: "Ara vull anar-me'n pel mén i plantar les avors per qué tots els nens puguin disfrutar de les.gustoses pomes". I aixi es disposa a fer-ho. No tenia sabates, perd no li feia res anar descalg, tenia ja el costum, i les plantes dels peus les tenia ben dures. En el cap es posa una cassola, prengué un bast a al ma i es posa el sac a l'esquena, També portava un Ilibre amb histaries sagrades i frases per donar les gricies a Déu. S'acomiada de la seva mare i es posa en cami alegrement. ‘A cada Iloc on va atribar Joan pipida-de poma plantava les seves lavors de poma. A vegades passava la nit amb uns pagesos o els ajudava durant algun temps. Quan’s'acomiadava diells sembrava les seves Iavors al voltant de la casa per qué tinguessin un bon hort,de pomets. Segui el seu cami més i més Tuny sempre en direccié al sol, fins que un dia no pugué seguir més endavant perqué havia arribat al mar. També Iavors el seu sac havia quedat buit, Queda alla amb una bona gent fins la primavera segitent i quan emprengué el cam{ de tornada, ja havia brotat la primera planteta, no més gran que el seu dit petit, les segiierit ja havien crescut com el dit del cor, després com el dit més alt i algunes ja eren grosses com el seu polzet. Seguint el seu cam{ troba arbrets cada vegada més alts, primer de la mida de la seva ma, després com des de la punta dels dits fins el seu colze i finalment tan Ilargs com el seu brac. Cada vegada els va anar trobant més grans finsque per fi arriba a casa seva,els pomes erea ten alts com ell mateix. La seva mare el sent{ com aribava cantant des de Hany: "Gracies dono cada dia, perqus Déu mofereix el sol, la pluja i les lavors del pomer" ‘Va corre cap a ell i li entreg’ una poma que havia madurat en un dels seus arbres. Iquesta és la historia de Joan pipida de poma. Saps una coseta? que una pometa és com una caseta té cine cambretes, en cadascuna viuen dos germanets marrons. Alli estan dormint, ientre somnis al sol daurat estan sentint.El gnomo de las manzanas Bajo un gran pino cerca del camino, vivia un pequefio. gnomo, no més grande que una seta, cuando Ileg6 el otofio el pequefio gnomo pensé que necesitaba recoger las manzanas del huerto si queria llenar la despensa para pasar el largo inviemo. Al dia siguiente de madrugada se puso las botas, el abrigo y el gorro, se cifié 1a mochila ala espalda y se puso en camino, pero al poco de caminar por el bosque oyé de pronto um pequefito ruido, cree, cree, cree, y se topo con la cara de un zorro que lo estaba vigilando con sus astutos ojos verdes, corre que te corre, el pequefio gnomo volvié raudo a su casa y dijo: uf casi be dejado la piel, en otro momento volveré. Al dia siguiente de madrugada, se puso las botas el gorro y el abrigo, se cifié la mochila ala espalda y se puso en camino, esta vez salié del bosque sin sobresaltos, hasta que Ieg6 a un bello prado donde pasaban las vacas, muuu, muun, mun La mayor de todas las vacas sacé su larga y large lengua como si quisiera comerse al pequefio gnomo, y él muy asustado volvié corriendo hasta su pequefio pino, Uf ahi casi he dejado la vida volveré otro dia. Al dia siguiente oy6 el tintineo de las campanas del pueblo, el pequefio gnomo salié con sus botas, abrigo, el pequetio gorro y Ia mochila a la espalada y atravesé el bosque, cruzé el prado y lego hasta el huerto, las manzanas sestaban tan altas y él estaba tan abajo... El viento jugaba alegremente entre las ramas del drbol y al ver al gnomo tan triste, hizo caer amablemente la mas dulce manzanas hasta sus manos, que alegria, el gnomo le saludo alegremente, dio las gracias y después de guardar la manzana en la mochila regreso a su casa, Qué creéis que pasé luego en su casa? el pequefio gnomo se comié un buen troz0 de manzana hasia quedar bien saciado y Iuego partié a trocitos Ia manzana que quedaba, la puso en una cacerola con aziicar y déndole vueltas y més vueltas hizo una buena mermelada, cuando hubo terminado y tenfa todos los botes Henos, estaba tan cansado que se tumbé en su pequefia camita de musgo y se durmié, y la luna desde Ia ventana le cant6 para acunarlo .ELS DUCATS CAIGUTS DEL CEL Hi havia una vegada una nena que havia perdut al seu pare i la seva mare, i es va quedar tan pobre, que no tenia ni una cabana on viure, ni un llitet on dormir. Només li quedaven els vestits que portava posats i una llesca de pa que li dona una anima caritativa. Peré la nena era bona i piadosa. Veient-se abandonada pel mén sencer, marxa camp a través, posant la confianca en Déu Nostre Senyor. Es va trobar amb un pobre que li digué: = Aiilll Déna'm alguna cosa per menjar. Tine tanta ganalll Ella li allarga el pa que tenia a la ma, dient-li - Déuus beneeixilll - i continua endavant. Més endavant troba un nen que li digué, plorant: = Tine fred al cap, Déna'm alguna cosa amb que cobrir-me. La noia es va treure el barret i li dona. I més endavant li sortf al pas una nena que no portava cosset i tremolava de fred. Li dona ella el seu. Després una altra li demana la faldilla, i ella li dona també, Finalment, arriba a un bose quan ja s‘havia fet fosc i es va presentar una altra nena desvalguda que li demand una samarreteta. La piadosa nena pensa: " Es ja nit fosca i ningd em veurd, Bé puc desprendrem de la camisa", i es va treure la camisa i li oferf a la desgraciada. I, al trobar-se nua, comengaren a caure estels del cel, i vet aquf que eren brillants ducats dor. , a canvi de la samarreta que acabava de donar, li caigué una altra de finissim fil Recolli ella llavors els ducats i va ser rica per tota la vida.LA NENA DE NEU (musica) Lluny d'aqui, a la lunyana Rissia, vivien un vell i una vella, a un petit poble prop d’un bose, perd no tenien fills. nic que tenien eren gossos, gats i gallines, pero, qué és aixd quan no es tenen fills? *Ail" van dir sospirant, “en totes les allres cases és tant divertt, tots somriuen i criden a les petites Sashas, Mashas, Natashas, i Petrushkas i Mishutskas, i amb altres noms que tenen, per amb nosaltres tot est& molt Quiet. Ail Si finguéssim també una fila" Ja una vegada, mente tots els nens jugaven forai construien un ninot de neu, els ves es van dir. “que passaria si sortim i construim una nineta de neu? Qui ap?, Deu existeix i ella podria tenir vida, Qui pot saber-ho?." I diti fet. Quan va caure la tarda, lavii {via van sort al pati van comenga a construirla, Van for rodari van ajuntar cuidadosament la neu, Delicadament van formar el cap, la panxeta, els bracels iles cametes. ; | alla estava la més primorosa nineta de neu, molt tranquit-a a la llum de la lluna, amb els ullets ila boca tancats. “Ail van sospirar, “tu ets la nostra estimada filleta, la nosira colometa blanca, obre e's teus ullets, paria-ii al teu vell pare, somriu-lia la teva vella marona” | Deu va escoltar els vells: la nineta de neu va obrir els seus clars ules ila seva boqueta va somriure, ies van sentir campanetes, va sacsejar la cabellerai va comenga a ballari cantar aixi: Soc la nena ce [a neu /Agit com el vent jo sé / Poseu-vos contents pares / Perqué aqui em quedo jo “Nosaltres festimem molt, ben volguda fileta, la nostra colometa blanca, queda't amb nosaltres!. Axi deien els ancians quan la portaren dins casa seva. “No tan celent, no tant calent!, va cridarla nena de new Quan la portaven fins la xemeneia, | llavors la van seure en un bane prop de la finestra, “ Doneu-me de menjar sis plau, una papilla de ge’. Aix era molt facil de preparar, només feia falta un tos de gel platet de fusta per fersho i tallar-ho en trocets. ; Ald li va saber exquisit! Després havia d'anar al lit, perd de seguida va cridar : "No, no, jo s6c una nena de neu ino dormo, vul ballar al pati tota la nit, Pel demat jugaré amb els nens al pare; aneu a dormir que jo em quedaré amb vosaltres!”. Finalment els ancians es van adormir, pero a cada estoneta s'aixecaven | miraven per la finestra, | veien com ballava la seva feta a la llum de la lluna. (Musica) Molt d’hora va entrar a la caseia per menjar la seva papilla de gel. Després va esperar fora als nens del poble. Ja venien les pelites Sashas, Mashas i Natashas, les Petrushkas i Mishutkas i amb altres noms que tenien, i gran era la seva alegria quan veien ala nena de neu. La rodejaven, jugaven amb ella, passejaven amb el tineu i patinaven sobre el gel, ballaven i cantave | aixi va succeir tot ‘hive, per les nits ballava sola durant el dia jugava amb els nens. jAixd si que era un plaerl, Quan va acabar I‘hivern, anaven sovint una mica més enllé del poble. | una vegada van anar malt més luny, fins el bosc. Alla van jugar a l'amagatall fins molt tard. Després van voler tomnar a casa i van dir: * Vine nena de neu, hem de tomar cap a casa com el pare i la mare ho van demanar’. Peré ella va cridar: " No, no, jo no he de dormir, he de ballarfota la nit’, i es va allunyar, Les nenes la van esperar i esperar, ifinalment van mancar tristes a casa, Elles eren bones nenes. Quan ja era ben foso, va tomar la nena de neu iva buscar, i va oridar a les seves amiguetes, perd ningt i va contastar. Va pujar a un arbre per mirar si les veia, perd no es veia ningd. Va comencar a plorar amargement. Donant grans passes pel bose, va arribar un OS ies va detenir a soia arbre i va preguntar: nena de neu, per qué piores?" ‘Ay, ai, a, ploro per les meves amigues, i voldria tomar a casa amb el meu pare ila meva mare” ~* Belxa de larbre i seu a 'esquena, jo et portaré a casa ~""No, no’, va crider la nena de neu, “em fas tuna mica de por, potser em trepitgis’. Llavors V'6s es va alunyar, Peré de seguida va arribar un LLOP ensumant, 8 va detenir sota|'arbre on estava la nena de neu va preguntar: ~*nena de neu, per qué plores?” ~*Ay, a, ai, ploro per les meves amigues, i voldria fomar a casa amb el meu pare i la meva mare”~ Baixa de Varbre i seu a fesquena’, va direl llop, ‘jo et portaré a casa’. ~"Queda't, si us plau, estimada feta, la nostra -‘ No, no’, va cridar la nena de neu, “em fas colometa bianca, quedat amb nosaltres", una mica de por, potser em mengis". | cridaven ells, pero ella flotava ja com un nivol ensurmant es va allunyar de nou el lp. alaire. De seguida va arribar una GUINEU saltant, i es | dones, cap a on va volar?. Cap al pare fredi la mare va detenir sota larbre neu, sobre les estrelles cap al nord, ala balla ‘ot I'estiu ena de neu, per qué plores?” li va pregunta. sobre el gel del mar. "Ay, ai, ai, ploro per les meves amigues, i voldria tomar a casa amb el meu pare i la meva ~*Aixd no ha estal bé, no ha estat be’, deien els mare” vels, "jal Siella tomés ens portariem milor’ ~"Baixa de l'arbre i seu a esquena, de cert jo (musica) vull tomar-te a casota’. Ila nena de neu va tornar de nou al segiient hivern, Si, si" va cridar la nena de neu, “tu no perd no venia sola, va portar moltes nines de neu, totes espantes, tu em portards a case". ballaven i cantaven: Soc la nena de fa neu ‘Amb molta cura va baixar de l’arbre, es va seure sobre Agil com el vent jo soc resquena de la guineu i aquesta va saltar amb ella a Poseu-vos contents pares través del bose fins aribar a la casa. Perqué aqui em quedo jo Alla estaven els vells, que aixi es queixaven: Filleta, la nostre blanca colometa’, On estaras?’ ~* Aqui estic’, rida la nena de neu, “la guineu m’ha portat fins a casa, ara li haurieu de donar alguna cosa per menjar, segur que té gana’. "Es clar’, van dir els vells, “un tros de pa podra rebre’. Un tras de pa és molt pos per mi’, va dir la guineu, ‘voldria una gallina ben grossa, ja que 6s la nina de neu la que he portat de nou". -Esta bé*, van dir e's vells ies van ficar darrera la casa, Perd un cop alla es van posar a xiuxiuejar: Ja tenim de volta la nostra nena de neu. Hem de donar encara una bona galina grossa? | després van dir cases que no eren bones. Van tornar i van deixar sort del corral a la gallina grossa, per® quan la guineu la va voler alrapar, també van deixar sortr al GOS i aquest va espantar la guineu que va tomar corrent cap al bose. ~'Aixd si que ho hem fet bé", van dir els velis, “encera tenim la gallina | també la nostra nena de neu’. Perd quan van entrar a casa, la nena de neu estava al foc de la xemeneia i ballava i cantava: Soc la nena de la new Agil com el vent jo séc Poseu-vos molt tristos pares Perqué d'aqui marxo joEls bons amics Ha nevat tani, aquesta nit, que els camps s6n blancs, ben blancs. El conillet té gana ino ié res per menjar. Res. Haura de soriir a buscar-ne. Obre fa porta i... -Brrr... Quin fred que fa! | quanta neul. Perd el conillet es decideix a sortir. Se’n va caminant per la neu flonja. | sabeu que troba? Dues pastanagues grosses, colgades a la neu. Rosega, que rosega... i se’n menia una. Ja esta ben tip, i diu: -Fa molt de fred, tant, que segur que e! meu vei, el cavallet bru, deu tenir moita gana. Li portaré aquesta pastanaga a casa seva. El conillet corre que corre cap a casa el seu vei, el cavallet. Pam-Pam!, truca a la porta. No respon ningd. -Oh, no hi és! £1 cavallet no hi és! El conillet li deixa la pastanaga a la porta i sen va. Ei cavallet és a buscar alguna cosa per menjar en aquells: camps coberts de neu. No dirfeu pas qué hi troba! Un nap, un nap gros i morat. I... es menja el nap. Ja esta ben tipi se"n torna a casa. Tot just hi arriba, veu la pastanaga i fa: -Una pastanaga! Qui me la deu haver portada? Segur que ha estat el conillet gris: he vist les seves petjades a ta neu. Que n’és de gentil, el conillet gris! Després ha dit: -Fa tant de fred, que el be segur que ceu tenir moita gana. Li poriaré aquesta pastanaga a casa seva. Tornaré de sequida. Ei cavaliet galopa que galopa, hop, hop, hop!, cap a casa del. be grassé. Toc-tec!, truca ala porta. No respon ningtt. -Oh, no hi és! El be no hi és! Ei cavailei li cleixa la pastanaga a la portai se'n va. El be grassonet i arrissat és a buscar alguna cosa per menjar. Quina sort! Fixeu-vos qué troba! Una col, una col amagada sota la neu. | de fulla en fulla es menja tota la col, Ja esta ben tip ise’n torna a casa. Tot just hi arriba, veu la pastanaga i fa:-Una pastanaga! Qui me la deu haver portada? Segur que ha estat el cavallet: he vist les seves petjades ala neu. Que n'és de gentil, el cavallet! Després ha dit: -Amb aquest fred que fa avui, segur que el cabirol deu tenir molta gana. Li portaré aquesta pastanaga a casa seva. Tornaré de sequida. El be corre que corre pels camps gelats i per dins el bosc cap a casa del cabirol. Truc-truc!, truca a la porta. No respon ninga. -Oh, no hi és! El cabirol no hi és! El be li deixa la pastanaga a la porta ise’n va, El cabirol és a buscar alguna cosa per menjar. Imagineu-vos qué troba! Una mata d'herba gebrada i els brots d'un pi. | menja fins que en té prou. Ja esta ben tip i se'n torna cap a casa. Tot just arriba, veu la pastanaga i fa: - Una pastanaga! Qui me la deu haver portada? Ja ho sé! Ha estat el be grassé i arrissat: aqui hi ha un floc de llana que ha perdut pel cami. Que n'és de gentil, el be! Després ha -Fa tant de fred i ara neva tant, que el conillet gris deu tenir molta gana. Li portaré aquesta pastanaga a casa seva. Tornaré de seguida. El cabirol salta que salta, per damunt les mates de boix i per sobre les cledes dels prats, cap a casa del conillet. El cabirol ja hi ha arribat. Obre la porta a poc a poc, el conillet dorm. |, amb molt de compte, fi deixa la pastanaga a la vora del lit. Peré ei conillet es desperta i el cabirol li diu: -Fa tant de fred i neva tant fort, que he pensat que no deus tenir res per menjar. Et porto una pastanaga! | aixi va ser com del cavaliet al be i del be al cabirol, la pastanaga va tornar al conillet gris. Oh, els bons amics, els bons amics!EL PASTOR I LA CABRETA fee a cada un gran remat d’ovelles, qué guiava cada cia a través de camps i prats. Lajudava el seu fidet i incansable gos. Al ramat d'ovelles hi havia una cabreta. El pastor lestimava especialment peraué tenla les banyes daurades, Era una cabreta molt atrevida i trapella, donava moita feina extra al gos, perqué continuament Fhavia de buscar quan s‘allunyava massa del ramat o pujava molt amunt a les roques i després no sfatrevia a baixar. Una tarda que havien de tornar tots cap a césa, la cabreta no volla, | arriba a un rierol i la molt mairria va salter a Vaigua. Li encantava esmolar-se les banyes amb les pedres del rierol. Que divertit | Que divertit { , pensa. I, cataplofl, va caure a l'aigua. Vaigua es va posar molt contenta i se Vendugué riu avall. La cabreta es ve ferir jamb gran esforg va aconseguir arribar a fa vora def riu. _Bees. bees _ plorava amb desconsol. _Beee, beee _. No va poder més i es va quedar estirada al costat del rierol. El pastor, mentrestant, descansava al costat de les seves ovelles | no es va adonar que la cabreta no era amb ells, fins que-e! gos bordant li ho va comunicar. _No podem pas marxar sense ella _ digué el pastor. El gos va comencar a buscar per tot arreu i , per fi, va descobrir la cabreta al costat del rierol. Liavors va tornar on era el pastor i aquest va entendre de segulda el seu fidel company, que el guid on era la cebreta. Amb molt de compte, fa va agafar amb els seus bragos i facarona suaument. T junts van tornar cap a casa I es van posar al costat de la fogaina. El foc guspirejava: “per a la pota malalta, aigua de la font i farigola”. EI pastor allitS la cabreta a prop del foc perqué no tingués fred i demana al gos que cuidés el ramat. Puja cap a la muntanya i @ poc a poc es va anar fent fosc. La lluna brillava amb la seva llum platejada i els estels espumejaven aiegrement. A la muntanya trob3 mates de farigola i en collf unes branquetes.Després arriba a la font, perd estava molt cansat I s’assegué a reposar.De cop i volta, va veure com unes delicades ondines ballaven amb les cnades del riu. El pastor els pregunta: _Puc agafar una mica d’aquesta aigua per a la meva cabreta malalta? alElles li donaren Vaigua i ell, en agraiment al seu regal, llenc& una mica de llet de la seva gerra a Faigua, i en ella es banyaren les ondines F després van desaparéixer, &l pastor va retornar amd el seu ramat. Va preparer una Infusié amb els branquillons de ferigola i aigua de les ondines. La cabreta es movia Intranquilla i de tant en tant plorava. El seu nas estava molt calent perqué tenia febre. El pastor agafa amb molta cura la.seva poteta ferida i i va posar aigua de farigola. Venimalet encare no es va despertar, para el seu” beee, beee” sonava més alegre. ~Has de despertar-te, petita amiga _ li digué el pastor. Perd la cabreta no volia, perqué estava somiant amb ondines | rierols. Suaument, el pastor li va obrir la boca i li_va fer beure la infusi, i després es va quedar mirant com dormia, : —Jo també tinc son _ pensé el pastor. I s‘apropa a la seva cabreta i també es va quedar adormit, Al mati, quan el sol ja era sobre les muntanyes, la cabreta es va desperizr, va aixecer el seu caparré, va fer uns quants salts i va pensar: " mai més nallunyaré del ramat i sempre voldré estar a prop, cel meu pastor”. Tvet aqui: gun 26 : “. .” / équest conte s'ha acabat.LA CASETA DELS ANIMALETS DEL BOSC. (Conte popular res) ‘Vet aqui que en aquell temps que els arbres cantaven illes unces es mesaraves, ‘Un pages daia cap al mereat una olfa de terrssa, perd se le deixa ea’ mig, un camp. Alppoc temps de ser all, arriba un ocell batega-ales que pregunti: = A qui pertany la casa, caseta? Qui viu aqui? Perd ningt respongué, tot era vit i slenci6s. ‘Vola fins ala olleta s'acomoda i shi queda. ‘També vingué volant un mosquit amb un brunzit ben fi que pregunta: ~ A qui perfamy la casa, cascta? Qui vin aqui? ~ Jo, Lovell batege-alés, i qui cts tu? ~Jo s6c el mosquit brunzit-fi - Vols viure amb mi? ‘Aixi visqueren junts, tots dos, Aviat vingué un ratoliressectacanyet, que amb bones paraules digué: ~ Aqui pertany la casa, caseta? Qui viu aqui? ~ Jo, Yocell batoga-ales, ~Jo, el mosquit brunzit-f ~I quiets tu? ~To s6e, el ratolinet resseo-tacanyet - Vols viure amb nosaltres? Add visqueren junts, tots tres. ‘Liavors vingué la granota croaqueta que després de saltar, pregunta: ~ Aqui pertany la casa, caseta? Qui viu aqui? ~ Jo, locell batega-alles. ~Jo, ol mosquit brunzit-f. ~Ljo, el retolinet ressec-tacanyet ~T quiets tu? ~Jo soca granoieta eroaqueta ~ Vols viure amb nosaltres? ‘Aixi visqueren junts tots quatre, ‘Vingué un conillet fentsaltironets, que pregunti: ~ Aqui pertany la casa, casota? Qui vin aqui? ~ Jo, Yocell batega-ales. ~Jo, el mosquit brunzit-f. ~ Jo, el ratolinet ressec-tacanyet. ~Tjo, la granota croaqueta, i quiets tu? ~Jo s6¢ el conill resca-camins “Vols viure amb nosaltres? Aid visqueren junts, tots cine.‘Visgué una guineu corre que Fegafex, que pregunta: ~ A qui pertany Ia casa, caseta? qui viu aqui? c ~Jo, Tocell batega-ales. Jo, el mosquit brnzit-8. ~ Jo, el ratolinet resseo-tacenyet ~ Jo, la granoia croaqueta. ~ Ljo, el conill tresca-camins, i tu qui ets? + Jo, la guineu murria-veu. ~ Vols viure amb nosaltres? Aixi visqueren junts, tots sis. ‘Vingné un lop que digué: ~ A qui pertany la casa, caseta? qui viu aqui? ~ Jo, Yocell batega-ales. = Io, el mosquit brunzi-fi ~Jo, el ratolinet ressee-tacanyet, ~Jo, la granota croaqueta. ~Jo, el conill tresca-camins. ~ Tjo, Ja guineu murria-veu, i qui ets tu? ~Jo sécel llop oparrd, dona'm el teu sarré ~ Vols viure amb nosaltres? . Axi visquoren junts tots set. Sense condixer cap preocupaci6, ‘Vingué llavors un és de més ella del bose que fet trontollar Yolla dm cop, digué: ~ A quipertany la casa, casota? Qui viu aqui? ~ Jo, Tocell batega-ales. ~Jo, el mosquit brunzi-f. ~Jo, el ratolinet ressec-tacanyet. ~Jo, la grancta croaqueta. ~ Jo, el conilltresca-camins. : ~Jo, ol guinea murria-veu. : ~ jo, el Hop, Hoparré, dona'm el ten sarré, I qui ets tu? = Jo séc I'és grapés de petjada pesada, puc viure amb vosaltres? 1L6s intent entrar dins olleta do terrissa, [tots varen dir a cor ‘No, que ens trencaris la cascta. ~ Bs clar que no, quiina ximplerial Perd amb la forga dela seva grapa, a Vnstant es va sentit un cataclac!, olla va cruixir, i tot d'una es va partir i tots els animals a correcuita van sortir, Primer Ios grapés do petjada-pesada, després el lop lloparré, dona'm el toa sarr6, després la guineu marria-veu, després el conill tresca camins, després la granota croaqueta, cl ratolinet ressec-tacanyet, el mosquit brunzit-f i finalment Nocell batega-ales. Desolats per no tenir on vinre. comengaren a dar trones del bosc, serra que serris, fustes i taulons, constrairen una nova caseta, en la que hi capigueren tots, Taixi pogueren passar un hiver acollidor, tots plegats. conte contat, ja sha acabat! 7