1.

LA GLOBALITZACIÓ

És un procés d’integració en el món que influeix en àmbits diversos com l’econòmic, el

social, el cultural, el polític i tecnològic.

1.1- EL PROCÉS DE GLOBALITZACIÓ

Va associat a la mundialització del sistema d’economia de mercat i al progrés de les

noves tecnologies de la comunicació.

- La globalització econòmica. Ha propiciat la deslocalització i la desestructuració industrial,

l’augment dels serveis d’informació i de cultura, la mobilitat geogràfica i la lliure circulació
de capitals.
- La globalització social. Ha provocat transformacions com l’augment del nivell de consum,
els canvis profunds dels mercats laborals, canvis dels models familiars, etc.
- La globalització cultural.

1.2- LES DESIGUALTATS TERRITORIALS AL MÓN.

- Els països desenvolupats estan situats a l’hemisferi nord. I trobem un elevat PIB per
càpita a més d’un Índex de Desenvolupament Humà alt.
- Els països pobres se situen principalment a Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica. Els països
desenvolupats exploten els seus recursos naturals i permeten la permanencia de governs
corruptes en benefici propi.
- Nivells de desenvolupament diferents. La seva economia acostuma a tenir un base
agrària potent i el desenvolupament industrial és escàs o incipient.

2.ELS CONTRASTOS FÍSICS A EUROPA.

Europa és una gran península unida al continent asiàtic a partir de les Muntanyes dels
Urals i voltada dels oceans Àrtic i Atlàntic i pel mar Mediterrani. Té uns 10.500.000 km2 de
superfície.

2.1- EL RELLEU.

Presenta una altitud mitjana relativament baixa (300m) S’hi poden distingir tres unitats del
relleu:

- Els massissos i els altiplans. Es troben al centre i al nord del continent.

- Les serralades alpines.
- Les planes i les depressions ocupen gran part del territori.

2.2- ELS PAISATGES I ELS DOMINIS BIOCLIMÀTICS.

Predominen els paisatges temperats que corresponen als tres grans dominis climàtics:
oceànic, mediterrani i continental.

- Paisatge oceànic (oest d’Europa). Es caracteritza per tenir temperatures moderades i

precipitacions abundants tot l’any.
- Paisatge mediterrani (sud d'Europa). Estius calorosos i secs, hiverns suaus per la
influència del mar. Pluges irregulars a la primavera i a la tardor.
- Paisatge continental (interior, nord i est d’Europa). Temperatures fredes a l’hivern i
pluges escases sobretot a l’estiu.

3. ELS CONTRASTOS ECONÒMICS A LA UNIÓ EUROPEA

Solen ser evidents entre el nord i el sud; entre les zones costaneres i les de l’interior; i
entre les àrees urbanes i les rurals.

3.1- EL SECTOR PRIMARI

És poc representatiu aporta només un 1,5% del VAB i ocupa el 5% de la població activa.
Malgrat això, està immers en un procés d’adaptació a la liberalització del comerç mundial.
Els productes que sobresurten són:

- Els productes agrícoles (blat, ordi i blat de moro).

- La ramaderia porcina.
- La pesca i l’aqüicultura ( mol·luscs, truita i salmó).

3.2- EL SECTOR SECUNDARI

Ha mantingut altes les taxes de producció i ocupació: aporta un 24,5% del VAB comunitari
i dóna feina al 22% de la població activa. Les indústries més destacades són la
metal·lúrgica i la fabricació de maquinària, dins de la indústria pesada, i les indústries
alimentària, quìmica, automobilística i electrònica, dins de la indústria lleugera. La major
part dels intercanvis de béns industrials es fan entre els Estats membres. No obstant això
també exporten a Xina, Rússia i EUA.

3.3- EL SECTOR TERCIARI O DE SERVEIS

Obtenen la major part de la riquesa - un 74% del VAB total-, que ocupen quasi un 73% de
la població activa. Activitats econòmiques com el comerç, el transport i el turisme s’han
vist afavorides per la lliure circulació de persones, mercaderies i capitals.

4. LA UNIÓ EUROPEA

4.1- LA UE, UNA ORGANITZACIÓ SUPRANACIONAL

És una macroorganització supranacional que ha de preservar la identitat dels seus Estats

i també de les seves regions o autonomies. La UE es basa en un conjunt d’institucions
democràtiques i independents que tinguin capacitat per influir en aquells afers en què
pugui ser molt eficaç actuar de manera conjunta; com per exemple, la moneda, el mercat
interior,etc.

4.2- LES INSTITUCIONS POLÍTIQUES DE LA UNIÓ EUROPEA

Són:

- El Parlament Europea elaborar i reforme lleis i a més de controla el Consell de la Unió

Europea i la Comissió Europes. Els membres (eurodiputats) són elegits directament pels
ciutadans de la Unió Europea que voten cada cinc anys.
- El Consell Europeu estableix la política exterior. Reuneix els Caps d’Estat o de Govern
dels Estats membres, juntament amb el president de la Comissió Europea.
- El Consell de la Unió Europea reuneix els ministres de cada país per debatre, modificar i
adoptar lleis, i també per coordinar les polítiques nacionals.
- La Comissió Europea exerceix la funció executiva. Està format pel Parlament Europeu i
pel Consell de la Unió Europea, elegits cada quatre anys.

4.3- ALTRES INSTITUCIONS I ORGANISMES DE LA UNIÓ EUROPEA

- El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) és el poder judicial.

- El Banc Central Europeu (BCE) és el banc central d’aquells països de la Unió la moneda
dels quals és l’euro.
- El Tribunal de Comptes Europeus (TCE) funciona com un auditor extern independent.
- El Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE) s'encarrega de gestionar les relacions
diplomàtiques amb altres paÞisos externs.
- El Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) actua com un pont entre les institucions
que tenen capacitat de decisió i els ciutadans europeus.
- El Comitè de les Regions (CDR) és un organisme consultiu format per representants
regionals i locals dels Estats membres.
- El Banc Europeu d’Inversions (BEI) és un banc que es finança en els mercats de capital.
- El Defensor del Poble Europeu és un organisme imparcial que investiga reclamacions
relacionades amb una mala gestió de les institucions i dels organismes de la UE.
- El Supervisor Europeu de Protecció de Dades (SEPD) defensa les estrictes normes de
protecció de la intimitat dels ciutadans de la UE.

4.4- OBJECTIUS DE LA UNIÓ EUROPEA

Tenen relació amb la unificació econòmica i monetària i amb la unificació política i social.

- La unificació monetària: l'euro. L'establiment de la moneda única, l’euro, té com a

objectiu aproximar les polítiques econòmiques i financeres dels diversos Estats.

- La unificació social i de política exterior. En 1992 amb el Tractat de Maastricht va

permetre que els habitants de la UE poguessin circular i residir a qualsevol lloc del seu
territori sense restriccions. Amb l’acord de Schengen l’any 1995 es controlen les fronteres
internes. Paral·lelament, la UE mira d’actuar amb una política exterior i de seguretat
comuna (PESC) per tal de defensar els interessos de la Unió Europea.

5. LA POLÍTICA REGIONAL EUROPEA

5.1- LES POLÍTIQUES REGIONALS DE LA UNIÓ EUROPEA

Per reduir els desequilibris regionals, manté polítiques basades en ajudes adreçades a les
regions amb un desenvolupament més baix:

- INVESTIGACIÓ I INNOVACIÓ: creixement econòmic sostenible

- TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ: augmentar la
competitivitat de la UE en l’economia mundial.
- COMPETITIVITAT DE LES PIME
- ECONOMIA AMB BAIXES EMISSIONS DE CARBONI

5.2- ELS FONS DE LA UNIÓ EUROPEA

La UE rep diners dels estats membres (paguen quota en funció de la seva riquesa)
mitjançant els Fons Estructurals i d’Inversió Europeus i els fons de Cohesió. Un cop tenim
els diners, els repartim en 3 partides:

1. Pagar treballadors
2. Invertir
3. Repartir en els països membres

Els Fons Estructurals i d’Inversió Europeus

Fons Europeus de desenvolupament regional (FEDER)

Objectiu enfortir la cohesió econòmica i social mitjançant el foment de les infraestructures

o potenciant les capacitats internes de cada regió.

- Fons Social Europeu (FSE) → accions de formació professional i contra l’ATUR

- Fons Europeu Agrícola per al Desenvolupament Rural (FEADER)
- Fons Europeu Marítim i de Pesca

5.3- LES INICIATIVES COMUNITÀRIES

- INTERREG: disminuir la diferencia entre regions

- LEADER: desenvolupament sostenible zones rurals
- EQUAL: Evitar discriminacions en el mercat laboral
- URBAN: regenerar barris urbans en crisi o declivi

5.4- PARTIDARIS O ESCÈPTICS?

Eurobaròmetre → mesurar quin és l’estat de l’opinió pública europea:

- Els països amb una imatge més positiva de la UE són Luxemburg, Bèlgica i Països
Baixos i Irlanda.
- Amb una imatge negativa són: Àustria, Xipre i Grècia. També Regne Unit.

Espanya ha estat i de fet continua sent un país on una part important de la població es
considera satisfeta de formar part de la UE (65% de la població segueix pensant que ha
estat positiva la incorporació –Metroscopia).

De totes maneres, si analitzem les dades de Metroscopia del 2015, ja observàvem un

canvi de percepció respecte a anys anteriors, passant d’un 80% que considerava que la
integració havia estat beneficiosa l’any 2005 a un 70% l’any 2015.

Les dades recents contrasten amb les de fa alguns anys, que situaven Espanya com un
dels països més europeistes, amb una clara tendència a la desafecció.

6. LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA A LA UE 1

2 de Juny de 1985 es signa a Madrid el Tractat d’adhesió d’Espanya i entra en vigor l’1 de
gener de 1986.

Entra el 86 (es signa el 85 durant el govern de Felipe González) per no tornar a caure en
dictadura. Econòmicament els ingresos de la UE superen les pagues; així doncs hem
rebut molt més del que hem donat i per tant ens ha anat bé. El moment en el qual rebem
més diners és quan governa l’Aznar i a partir del 2007 (rajoy) molts diners que han acabat
anant a països + pobres. El que es preveu es que cada anys més, comencem a rebre
menys diners i ingresar més (ens tornem + rics). Els diners els hem posat en aeroports i
en la velocitat de l’AVE (infraestructura) - hi ha hagut queixes per no posarlos en lineas
rodalies, en autovies (eliminació de peatges), inversions culturals (reformes de liceu…),
subvencions erasmus (canvis universitaris).