Pràctica 3

El poder de la situació

Joan González-Conde Cantero

Curs 2017-2018
Grups M1a i M5a
Stanley Milgram, 1977
• “El reto creativo de la psicología
social estriba en su capacidad para
reconstruir los diversos tipos de
experiencia social en un formato
experimental, de manera de clarificar
y hacer visible el funcionamiento de
oscuras fuerzas sociales de manera
de poderlas explorar en términos de
causa y efecto”
Influència social. Obediència a l’autoritat

Experiment d’Stanley
Milgram
Factors que incideixen
en la desobediència
L’obediència extrema
Experiment d’Stanley Milgram. Característiques de la metodologia.

· Ús de l’engany: simulació de laboratori

(fals experiment de memòria i
aprenentatge a través del càstig).
· > 1.000 participants, als quals se’ls hi
pagava per avançat 4.5 USD/hora.
· Dos participants “distribuits a l’atzar” i
comunicats per un interfon, un amb el rol de
professor i l’altre amb el rol d’alumne.
· Un investigador amb bata blanca i
d’aspecte seriós, que es queda amb el
professor.
 Experimentador

Participant = Professor

Actor = Alumne
Experiment d’Stanley Milgram. Procediment (1).

• Tasca de memorització de paraules:

1) Professor (participant) esmenta parells de paraules que el alumne
(actor) ha de memoritzar (p.ex. dia gris, cotxe vermell).
2) Professor diu per intèrfon una paraula
3) Alumne ha de dir el parell que li correspon entre quatre possibles
opcions.

Professor  “be” “correcte” · 15 a 450 voltis, increments de 15v entre

Professor  descàrrega a l’alumne
botons.
Intensitat augmenta conforme augmenta
per cada error.
· Consciència del voltatge: previ a la
descàrrega, el professor diu a l’alumne la
intensitat de la mateixa.
 Condicions experimentals
• Llunyania. No s’escolten queixes de la víctima (que està
col·locada en una altra habitació). 300v: la víctima colpeja les
parets. 315v: no s’escolta res. (100%)
• Feedback de veu. S’introdueixen protestes vocals. La víctima
està a l’habitació del costat. (65%)
• Proximitat. La víctima estava a la mateixa habitació, a pocs
metres del subjecte. (40%)
• Proximitat de tacte. Descàrrega al posar la mà en una planxa.
150 v: la víctima demanava llibertat, i s’obligava a que el subjecte
forcés a la víctima. (30%)
Experiment d’Stanley Milgram. Resultats segons variants.

Variant Descàrrega 450v.

Experiment original 65%
Proximitat, en la mateixa habitació 40%
Proximitat, en contacte físic 30%
Absència física de l’investigador 20%
Una persona qualsevol dona les ordres 20%
Dos professors col·laboradors es rebel·len 10%
Dos autoritats enfrontades (150v.) 0%
 Experiment d’Stanley Milgram. Resultats segons variants.
Variant Descàrrega 450v.
Els subjectes experimentals són dones 65%
Permet que un profesor espectador segueixi 69%

El subjecte només llegeix les preguntes 92%

Ni veu ni escolta a l’estudiant 100%

Cuando se les dejó libertad para escoger la

intensidad de las descargas, la media fue de 50v.
con poca desviación. Solo 1 sujeto administro la
descarga máxima.
 Factors que incideixen en l’Obediència.

•  Suggeriments empàtics. El fet és captat, però no viscut (exps. 1 y

2).

•  Negació i estretament del camp cognoscitiu. La distància exclou a

la víctima del pensament.

•  Unitat experimentada d’acció. Relació entre accions del

subjecte i conseqüències d’aquestes per a la víctima es donen
en els experiments 3 i 4.

•  Formació incipient de grup. Amb la víctima a l’altra

habitació s’alien experimentador i subjecte; això cambia les
altres condicions.
L’obediència extrema - 1
• Domini d’una idea
administrativa (execució de
tasques).
• Moralitat d’accions
condicionada per ordres de
superiors.
• Valors —lleialtat, deure,
disciplina— generats en les
necessitats de la jerarquia.
L’obediència extrema – 2
• Modificació del llenguatge
(domini d’eufemismes).
• El subordinat augmenta la
petició d’autoritzacions
(transgressió d’una regla
moral).
• Accions justificades amb
propòsits constructius
(finalitats altament
ideològiques).
 L’obediència extrema - 3
• Entre subjecte i autoritat es fan ajusts psicològics (alleugerir la
tensió per ordres inmorals).
• L’obediència no és una confrontació dramàtica; més aviat, és el to
dominant de relacions socials, aspiracions professionals i rutines
tècniques.
 La psicologia de l’empresonament
• Mètode
• Mostra de 75 voluntaris reclutats mitjançant
avisos de premsae.
• Entrevistes clíniques en profunditat i
qüestionaris de personalitat.
• Selecció definitiva de 21 persones: estudiants
universitaris homes, caucàsics (només un
oriental), estables emocionalment, sans
físicament i respectuosos amb la llei.
• Assignació a l’atzar a les condicions de guàrdia o
presoner
• Gratificació de $15 diaris.
 Experiment de la presó d’Stanford

• Premisses de la simulació
• Foment de l’anonimat dels presoners: uniformes, números d’identificació, absència
d’efectes personals i allotjament en cel·les amb barrots. Sol·licitud de permís per a
activitats rutinàries.
• Desindividualització dels guàrdies: uniformes idèntics, ulleres de sol reflectants,
símbols de poder (porres, xiulet, manilles i claus).
• Desindividualització (Watt et al., 2005, basat en Zimbardo, 1970): estat en el que una
autoconciencia reduïda debilita factors de control social com la culpa, la vergonya i la por,
factors que, en condicions normals, inhibirien el comportament anti-social.
• Autoconciencia reduïda: pèrdua de responsabilitat personal i social, anonimat.
• Absència de preparació prèvia dels papers.
• Normes indefinides: han de mantenir l’ordre i la llei amb total llibertat.
 Experiment de la Presó d’Stanford. Conclusions

• Implicacions de l’experiència
• Cesió de la identitat: els rols assignats i les forces socials de la situació guien,
model·len i acaben controlant les llibertats de pensament i acció.
• Sota certes circumstàncies, l’acompliment (desempeño) de rol pot convertir-se
en una situació vital de compromís total.
• Joves normals, sans i amb alt grau d’educació formal poden veure’s transformats
radicalment sota pressions institucionals.
• Subestimació de les forces situacionals i sobrevaloració de disposicions i trets de
personalitat.
L’empresonament.

• El grau en que les presons son

situacions potencialment nocives
en sí mateixes.
• Una presó minimalista pot
convertir-se fàcilment en
perjudicial i poderosa.
• Els programes de canvi no poden
ignorar el pes de la situació i
condicions socials.
L’empresonament.

• Diversos tests vàlids de

personalitat van ser incapaços de
predir qui es comportaria de quina
manera i per quina raó.
• Els àmbits institucionals poden
desenvolupar una vida pròpia.
• El canvi en les presons succeeix
quan s’hi impliquen aquells que
estan fora de la presó (i.e. de la
situació).
Philip Zimbardo, 2008
• “Reconozco el poder de las fuerzas situacionales para influir en la
mayoría de nosotros hasta el punto de hacer que actuemos mal
en muchos contextos, pero también dejo claro que no somos
esclavos de su poder. Si entendemos cómo actúan esas fuerzas
podremos oponerles resistencia e impedir que nos hagan caer
en tentaciones no deseadas. Este conocimiento nos puede liberar
del influjo poderoso de la conformidad, la sumisión, la persuasión
y otras formas de influencia y coacción social”
Bibliografia de consulta:
Zimbardo, P.J., Haney, C., Banks, W.C., i Jaffe, D. (1986). La Psicología del
encarcelamiento: privación, poder y patología. Revista de Psicología Social, 1,
95-105.
Benjamin Jr., L.T., i Simpson, J.A. (2009). The Power of Situation: The Impact of
Milgram’s Obedience Studies on Personality and Social Psychology. American
Psychologist, 64(1), 12-29.
Hogg, M., i Vaughan, G.H. (2008). Psicología Social (5ª ed.). Madrid: Editorial
Médica Panamericana. págs. 239-245