7.

SELF I IDENTITAT

Psicologia Social (Curs 2017-2018)

Grups M1-4-5
04/05/2018
Prof. Joan González-Conde Cantero
Índex

❖ TST: Origen i funció

❖ Categorització de les respostes del TST

❖ Lectura psicocultural: individual versus

colectivista
❖ Processos del self: Automonitorització.
Necessitem una eina que permeti conèixer…

• Com la persona (es) pensa (en) el seu mon?

• Què ocorre en els processos d’identificació?
• Com podem observar la preponderància de determinades
formes de definir-se a un mateix en l’individu?

TST
(Twenty-Statement
Test)
 El Twenty-Statement Test: una eïna per al seu estudi

• Origen:
• Kuhn i McPartland (1954).
• Who am I? I am...
• A priori, divisió consensual / sub-
consensual
• Consensual: reconegut per l’altre;
no subjecte a relativitat (jugador
de futbol)
• Subconsensual: apreciacions
subjectes a relativitat, no implica
necessàriament un reconeixement
de l’altre (no son consensuals 
soc molt guapa; se’m donen
bastant bé...; soc amable).
• Posteriorment, sistemes de
categories diferents i
complementaris (Codina, 1996;
Escobar et al., 2015)
El Twenty-Statement Test: una eïna per al seu estudi
Funció
• En origen, donar compte de
l’autoconcepte espontani
• Facilitar processos d’autoreflexió.
• Conèixer com la persona (es) defineix
respecte al seu món.
• Conèixer les categories salients al pensar-
se a si mateixa.
Modificacions:
• Nombre d’enunciats (del Prado et al.,
2007)
• Enunciat de la pregunta d’acord a desitjos,
obligacions…
Aplicacions
• Adaptació a espaïs d’oci diversos (e.g.
Pestana, 2007; González-Conde, 2014).
• Interculturalitat (de la Mata et al., 2010)
• Etapes de canvi
La Metodologia Qualitativa Seqüencial – MQS
(Codina, 1998,1999,2000, 2002, 2004, 2005)

• Directivitat en recollir la informació

• Tipus de proves utilitzades
• Afavorir una auto-observació més lliure
• Seqüència d’instruccions (auto-elaboracions) a
partir d'objectius específics
Categorització de les autodescripcions del TST

• Gran quantitat d’informació

• Dimensionalitat d’anàlisi
subjecte a l’interès de la
recerca.
• No obstant, seguint tradició
de Kuhn i McPartland:
➢ Escobar et al., 2015
▪ Població espanyola
▪ Grandària de mostra
▪ Població joves adults.

• Transversal i longitudinal: presència dels diferents sentits

en etapes vitals.
 Anàlisi dels resultats (I)

• Les cultures individualistes valoren:

• l’autonomia,
• la independència emocional,
• la iniciativa individual,
• el dret a la privacitat,
• la primacia dels objectius personals sobre els
grupals,
• la conducta regulada per actituds, i
• l'acceptació de la confrontació.
 Anàlisi dels resultats (II)

• Les cultures col·lectivistes

emfatitzen:
• la identitat col·lectiva,
• la interdependència emocional,
• la solidaritat i harmonia en el grup,
• els deures i obligacions,
• la conducta regulada per les
normes del grup,
• la integritat de la família, i
• les distincions grupals.
Automonitorització (I)

Automonitorització (autovigilància)
(Snyder, 1974):

Procés autorreferencial el qual

influeix en la mesura en que es
regula propia conducta en funció
de:
• Situació externa (reacció dels
demés)
• Factors interns (creençes, actituds
i valors)
Automonitorització (II)

• Automonitors alts • Automonitors baixos

– Adaptació més fàcil a – Adaptació menys fàcil
diferents situacions a diferents situacions
– Orientació del – Orientació del
comportament a comportament a partir
partir de senyals de senyals internes
externes – No canvien la manera
– Canvien la manera
d’autopresentar-se
d’autopresentar-se
– Self “de principis”:
– Self pragmàtic:
Rígids socials?
Camaleons socials?
 Instrument
• Revised Self-Monitoring Scale (Paredes et al., 2015)
0 = En desacuerdo 1 F
1 = De acuerdo (R)
1. Me resulta difícil imitar el comportamiento de otras personas. 2 V
2. Puedo dar charlas improvisadas incluso sobre temas de los que casi no 3 V
tengo información. 4 V
3. Supongo que suelo montar “shows” (espectáculos) para impresionar o
entretener a los demás. 5 F
4. Probablemente sería un buen actor. (R)
5. En un grupo de personas raramente soy el centro de la atención. 6 V
6. Me he planteado ser animador/artista. 7 F
7. Nunca se me han dado bien los juegos que requieren actuar improvisando. (R)
8. Me resulta difícil cambiar mi comportamiento para encajar con diferentes
personas y diferentes situaciones. 8 F
9. Puedo mirar a alguien a los ojos y mentir sin variar mi gesto (si es para un (R)
buen fin). 9 V
 Referències i recursos emprats
Codina, N. (1996). El Sí Mismo “Aquí y Ahora”. A N. Codina, Prácticas de Psicología Social:
Procesos psicosociales básicos (pp. 13-34). Barcelona: PPU.
de la Mata, M.L., Santamaría, A., i Ruiz, L. (2010) Cultura y memoria autobiográfica:
concepciones del yo en estudiantes universitarios mexicanos y españoles. Estudios de
Psicología, 31 (1), 21-38.
Escobar, M., Montes, E., i Sánchez-Sierra, M. (2015). Sentido, referencia y atribución en
las descripciones personales. Una nueva perspectiva del TST. Revista Española de
Sociología, 24, 25-41.
Kuhn, M. H., i McPartland, T. S. (1954). An empirical investigation of self-attitudes.
American Sociological Review, 19, 68-76.
Marín, M.A. (2002). La construcción de la identidad en la época de la mundialización y los
nacionalismos. A M.B. Pina (ed.), Identidad y ciudadanía: un reto a la educación
intercultural (pp.27-36). Madrid: Narcea S.A.
Verplanken, B., i Holland, R.W. (2002). Motivated decision making: Effects of activation
and self-centrality of values on choices and behavior. Journal of Personality and Social
Psychology, 82(3), 434-447.
Aquesta bibliografía complementa a les referències bàsiques de lectura obligatòria
indicades al pla docent.
7. SELF I IDENTITAT

Psicologia Social (Curs 2017-2018)

Grups M1-4-5
04/05/2018
Prof. Joan González-Conde Cantero